La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
Vinga, vai, comencem amb un tema musical de la pel·lícula Coco, de la banda sonora original d'aquesta pel·lícula i un tema que es diu La Llorona.
Ay, de mi llorona, llorona de azul celeste.
Ay, de mi llorona, llorona de azul celeste.
Y aunque la vida me cueste llorona, no dejaré de quererte, no dejaré de quererte.
Me subí al pino más alto, llorona, a ver si te divisaba.
Como el pino era tierno, llorona, al verme llorar lloraba.
La pena y la que no es pena, llorona, todo es pena para mí.
La pena y la pena y la que no es pena, llorona, todo es pena para mí.
Ayer llorava por verte llorona Hoy lloro porque te vi
Ay de mí, llorona, llorona llorona de azul celeste
Ay de mí, llorona, llorona llorona de azul celeste
y aunque la vida me cueste llorona no dejaré de querierte
y aunque la vida me cueste llorona no dejaré de querierte
No dejaré de quererte, no dejaré de quererte.
Ara mateix són les 10 i 10, passarem a fer les notícies de Sant Just, l'actualitat Sant Justenca, amb la Mariona.
Bon dia, Mariona.
Bon dia, Núria.
Doncs bé, tenim notícies de Sant Just, l'actualitat d'aquí del poble, que passen per tres titulars.
Exacte.
Què tenim avui?
Doncs mira, comencem que els serveis de gestió de parcs i platges i el Museu de les Ciències Naturals a Barcelona
han anunciat el llançament del 18è cicle d'activitats als parcs, platges i rius metropolitans,
començant aquest diumenge 8 de gener amb la tradicional Festa de les Roses al Parc de Torre Blanca.
Ah, mira, que bé.
És a dir, aquí al costadet.
Sí, sí, sí.
I bé, les activitats que combinen oci, lleure i educació ambiental estan programades per tots els caps de setmana fins al novembre del 2024.
Aquesta nova edició presenta 64 activitats diverses, adreçades a tota mena de públics,
amb l'objectiu de descobrir espais naturals propers, consciència sobre la importància de la infraestructura verda metropolitana
i també involucrar els ciutadans en la gestió integral dels parcs i els espais naturals.
Les novetats d'enguany inclouen dos minicicles temàtics,
un dedicat al patrimoni metropolità per descobrir els valors històrics i patrimonials dels parcs singulars
i un altre centrat en el nou projecte Bioplatges Met, del projecte europeu Guarden,
per conèixer i censar la biodiversitat dels ecosistemes litorals a través de la ciència ciutadana.
Vale.
I bé, el Museu de les Ciències Naturals també incorpora el nou centre Martorell d'exposicions al Parc de la Ciutadella,
amb activitats natura de prop programades per l'abril i l'octubre.
Ajà.
I el cicle també inclou esdeveniments multitudinaris,
com el Dia de les Papallones, el Bioblitz Metropolità i l'acció Platxes Met,
que es desenvoluparan simultàniament en diversos espais metropolitans.
Per participar a les activitats, que són gratuïtes,
sí,
i pot participar tothom qui vulgui, però tenen aforament limitat,
per tal que el fa inscripció prèvia a través del Servei d'Informació i Reserves del Museu de Ciències Naturals.
Molt bé.
Tot això en el Parc de Torre Blanca, eh, Mariona?
És a dir, a...
No, tot això es farà a diferents llocs de parcs, platges i...
De l'àrea metropolitana.
De l'àrea metropolitana i al Museu de les Ciències Naturals de Barcelona, també en concret.
Sí.
Però aquest cicle, que està comprest per 64 activitats,
distruïdes pel territori,
comença aquest diumenge
amb la tradicional Festa de les Roses, aquí a Torre Blanca.
D'acord.
Torre Blanca és un parc, veritat, Mariona,
que està compartit amb diferents municipis.
Exacte.
O sigui, no només és Sant Feliu, eh,
perquè, bueno,
potser és el municipi que sembla, no?,
que estigui més a prop,
però recordem que té una part que també és de Sant Joan d'Espigui i una altra.
No, de fet, ja crec que hi ha molta més part de Sant Just
que des de Sant Feliu al parc de Torre Blanca.
Pot ser, pot ser, pot ser.
I suposo que es fa al parc de la Rosa perquè en el parc de Torre Blanca
hi ha una zona que està reservada com només allà,
cap a la primavera, quan és el temps de les Roses.
Sí.
Posen ja tot de plantacions de Roses
i queda super maco.
Exacte.
No sé si és perquè suposo que té a veure amb això.
Suposo que sí.
Amb el tema de les Roses i de les plantacions.
Molt bé, doncs, primera notícia.
Què més tenim, Mariona?
Doncs mira, tenim que el punt d'informació d'atenció a les dones,
que el PIAT, d'aquí Sant Just,
ha augmentat significativament les seves hores de servei,
passant de 4 a 7 hores setmanals,
des de principis d'aquest mes, de gener.
I bé, aquesta ampliació de l'horari
respon, doncs, a l'objectiu d'oferir una millor assistència
i de reduir el temps d'espera per les usuàries
que necessiten aquest suport psicològic.
És un servei que opera els dimarts,
tant al matí com a la tarda,
i està destinat a dones majors de 18 anys,
d'aquí és del municipi, de Sant Just.
I el PIAT proporciona ajuda i suport emocional
amb l'objectiu d'orientar les dones
en diverses problemàtiques,
com poden ser qüestions emocionals, familiars,
situacions d'assetjament, entre d'altres.
Llavors, una psicòloga especialitzada
acompanya les usuàries, oferint orientació
i eines per millorar el seu benestar emocional
i ajudant-les a identificar i gestionar conductes
que les puguin afectar negativament.
D'acord.
És a dir, la notícia és que s'amplia l'horari d'atenció, no?
Exacte.
Que ara hi haurà 7 hores setmanals,
que ja estan a venir 7 hores setmanals
des de principis de gener.
Abans eren 4, ara passaran a 7
per poder donar un millor servei
a les dones que ho necessitin.
Llavors, les interessades a rebre aquest servei
poden programar una cita prèvia
a través del web de l'Ajuntament,
a santjust.cat,
o trucar al telèfon 900-102-658.
Molt bé, d'acord.
Doncs ens apuntem al telèfon també.
Suposo que, òbviament, entrant a la notícia de Ràdio d'Esvern,
es pot recuperar tota la informació després.
Exacte.
I acabem amb l'últim titular, Mariona.
Doncs mira, tenim que avui es celebra
el primer ple de l'any.
Ostres, el primer ple ja, eh?
De gener 2024.
Clar, l'últim dijous de més.
Exacte.
Se celebrarà a les 7 de la tarda,
com tots els plens,
a la sala de sessions de l'Ajuntament.
Qui vulgui pot anar a escoltar-lo en directe.
Si no, també es pot seguir en directe
a través del canal de YouTube de l'Ajuntament
i es podrà recuperar el mateix canal
un cop s'hagi acabat el ple.
Aquest ple, en concret,
tindrà 3 punts clau
i tots relacionats amb l'àrea de territori.
Sí?
El punt més destacat de la sessió
és la votació de l'aprovació
del plec de clàusules tècniques
i l'inici de la contractació
del servei de neteja viària,
recollida i transports
de residus sòlids urbans del municipi.
Aquest nou contracte,
que comptarà amb un pressupost base
de més de 15 milions d'euros,
s'assignarà per una durada de 5 anys
i, evidentment, es preveu
que millori significativament
els serveis de neteja
i gestió de residus d'aquí, al poble.
Els dos altres punts de l'ordre del dia
estan relacionats amb l'ampliació
de capital de promulsa.
Inclouen l'aprovació
de l'aportació d'un terreny
al carrer Miquel Reverter
i la concessió administrativa
del subsol del bé de domini públic
per la construcció i explotació
d'un aparcament soterrani
a la plaça dels Estudis Vells.
Ah, mira.
Per tant, aquestes accions
tenen com a finalitat
garantir la viabilitat econòmica i financera
de la promoció de 8 habitatges de lloguer
per joves en règim de protecció oficial
als Antics Jocs Juvenils,
on ara hi ha el pàrquing, aquest nou,
i així també com la creació
d'un nou aparcament
amb capacitat per 70 vehicles.
Però l'actual aparcament és provisional?
És provisional, allà hi van els pisos.
A sota es vol fer aquest pàrquing.
Sota la plaça dels Estudis Vells,
és a dir, just darrere,
es farà aquest pàrquing
amb capacitat per 70 vehicles.
Molt bé.
Llavors, al ple no hi ha previstes
les mocions ni proposicions d'urgència.
Ostres, estrany, eh?
Sí.
Perquè últimament portàvem una ratxa
amb les mocions
que de dos o tres no baixàvem.
Exacte.
Doncs mira, en aquest ple
no hi ha mocions previstes
ni proposicions d'urgència.
i l'ordre del dia
està disponible a la web de l'Ajuntament
i d'aquí uns minuts
la trobareu també
a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Sí.
I el que dèiem,
qui vulgui pot assistir avui
a les 7 a la sala de plens presencialment
o mirar-ho en directe pel canal de YouTube
o recuperar-ho després
també al canal de YouTube de l'Ajuntament.
Molt bé.
Doncs ja tenim els tres titulars
de les notícies de Sant Just.
Mariona, deixem una promoció
i seguirem comentant
les notícies
que obren els diaris en català
d'avui dijous 25 de gener.
Perfecte, Núria.
Fins ara.
Vinga, fins ara.
Un dia t'aixeques i dius
vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot.
Sé tu mateixa.
I estimar qui vulguis.
Com el pas de trobar
el que et fa sentir bé.
el de fer barri
o el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar a aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de
crec en mi
i crec
expressar-me.
Vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer 5
i dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no.
I l'he viatjat més.
I uïna.
Un dia descobreixes
que per fer-ho tot
només has de fer un pas.
Fer-te el Carnet Jove
a CarnetJove.cat,
a CaixaBank
o a Imagin.
Fes el pas,
baixa't l'app
i gaudeix dels avantatges
del Carnet Jove
i del Pac Jove 2024.
Ara mateix són les 10 i 19 minuts.
Anem a repassar aquestes primeres pàgines
dels diaris d'avui.
Bon dia de nou, Mariona.
Bon dia, Núria.
Comencem amb la portada del diari Ara.
Què diu?
L'Ara obre amb judicialització,
dient que la Moncloa
desvincula el procés del terrorisme.
Pel que fa a l'amnistia,
el ministre Bolanyos
explica la distància
que separa la violència assassina
de l'independentisme.
i pel que fa a la reacció,
diu que hi ha tensió
al món judicial
per la tramitació de l'amnistia
mentre s'agreuja el xoc
García Peig, PSOE.
Doncs sí.
Notícia sobre el tema dels judicis
i què més tenim a la portada?
En fotografia principal
veiem tema esportiu.
Diu el Barça i el Girona
s'estavellen a la Copa.
Els blaugranes aguanten
les embestides de l'Atlètic,
l'amniamal dos cops
i els bascos s'imposen
4 a 2 a la pròrroga.
I els gironins es veuen
sorpresos pel Mallorca
al primer temps
i no en tenen prou
amb la reacció a la repesca.
I finalment
queden amb 3 a 2.
Molt bé, doncs notícia esportiva
a la primera pàgina del diari Ara.
I què més hi ha?
L'Ara també diu
que la meitat dels nous opioides
detectats a la Unió Europea
són derivats del fentanil.
Ai mare, fentanil,
que aquesta droga
als Estats Units
és una epidèmia
gravíssima
que hi ha milers de morts
cada dia
per aquesta droga
i moltíssima gent afectada
que li diuen també
la droga
la droga
de zombie
perquè et deixa
com en un estat
que
estàs
com això
com
sí, sí
com
sí
com un zombie
literal, eh?
Hi ha moltes imatges
dels Estats Units
de carrers
de tota gent
afectada pel fentanil
que estan com en una posició
i com caminant pel carrer
que sembla que estiguis com entre zombis
sí, sí, com The Walking Dead
pràcticament
sí, sí
i ara doncs mira
es veu que
que hi ha moltes restes de fentanil
en els opioides
que arriben aquí
i a la Unió Europea
esperem
no arribar mai
al punt dels Estats Units
no, no, esperem que no
seguim amb
amb la portada
primer cessament
educació
després de la
de la debacle
de l'informe PISA
sí
ja hi ha hagut
la primera dimissió
em sembla, eh?
exacte
i per tancar
amb la portada
d'avui de l'ara
25 de gener
diu
a Catalunya
la majoria de les dones
tenen por
d'anar soles
pel carrer de nit
molt bé
seguim amb l'altra portada
que tenim al davant
que és la
de la Vanguardia
la Vanguardia
obre amb el conflicte català
i diu
que el PSOE
surt en bloc
contra les crítiques
per haver excedit
en la llei d'amnistia
dirigents del partit
reapliquen amb contundència
a Page
per tancar tot
debat intern
sobre el pacte
amb Junts i Esquerra
relatiu al terrorisme
d'acord
en fotografia principal
veiem que
AstraZeneca
obrirà seu
a Barcelona
fixa't
instal·larà el seu nou
hub europeu
a l'antic edifici
de Telefònica
mira, AstraZeneca
no era el nom
d'una vacuna
de la Covid?
sí, és la que porto jo
doncs mira
tu i moltíssima gent
jo soc AstraZeneca
sí
diu
la futura seu
d'AstraZeneca
Barcelona acollirà
mil empleats
del gegant farmacèutic
i veiem doncs
la construcció
d'aquesta nova seu
a la fotografia principal
d'avui
de la Vanguardia
sí
aquest nom
que fa
tres anys
bueno
quatre ja
sí
quatre
que fa quatre anys
no ens sonava de res
i després
no ho paràvem
d'escoltar-lo
doncs mira
tindrem seu
d'AstraZeneca
a Barcelona
molt bé
les tindrem a prop
les vacunes
per si mai
torna a haver-hi
una epidèmia
per si ens hem de posar
la cinquena
o la sisena vacuna
sí sí
ho tindrem a l'abast
què més diu
la Vanguardia
la Vanguardia
també menciona
tema esportiu
diu
l'Atlètic
té més fe
que el Barça
amb un 4-2
i el Mallorca
desperta el Girona
del seu somni
seguim
amb més notícies
d'avui
de la Vanguardia
veiem que Brussel·les
proposa més controls
a les inversions
estrangeres
també parla
del baix nivell
en matemàtiques
dels mestres
que afecta
les notes
dels alumnes
ah
amic
la Vanguardia
ha fet una entrevista
a Eduardo Mendoza
que és novelista
i ell mateix diu
tota vida
és d'una vulgaritat
sense pal·liatius
francament
s'ha quedat a gust
sí
sí sí sí
i per tancar
la portada d'avui
de la Vanguardia
veiem que
el comerç turístic
demana obrir
els diumenges
a Barcelona
caram
cada cop
sí que és veritat
que en el centre
de la ciutat
es veuen més comerços
oberts
els diumenges
i els dies festius
sobretot
sí perquè
per exemple
tot plaça
Catalunya
i el portal
de l'Àngels
i tot això
està obert
els diumenges
fins feia poc
estava tancat
i clar
realment
potser sí que era
potser pel Nadal
sí que uns dies
sí
el Nadal l'obren
sí sí
el Nadal l'obren
però en qualsevol
altre moment de l'any
està tancat
i clar
potser tindria
com més sentit
que tanquessin
un dia entre setmana
sí un dilluns
que un cap de setmana
que la gent
és quan pot anar a comprar
clar
té lògica
però bé
evidentment
han de tancar
com a mínim un dia
sí sí home
sí per respectar
les hores de descans
dels treballadors
que també tenen
dret a descansar
vinga
doncs
passem a la portada
del periòdico
que obre
dient
que la Guàrdia Civil
afirma
que terça
pot ser un risc
per la salut
hi ha un estudi
sobre les dades
de la central
de l'Ajuntament de Barcelona
i l'Àrea Metropolitana
hi ha un informe
pericial
que detecta
que la incineradora
del Besòs
va registrar
temperatures
abarrants
per crema
escombraries
i l'anàlisi
adverteix
del perill
d'emissió
de residus
tòxics
a la població
ai mare
sí sí eh
després
la fotografia
de portada
del periòdico
és com
la del diari
Ara
que fa referència
a notícia esportiva
diu que el Barça
perd el segon títol
l'equip blau gran
que va acabar
amb diversos juvenils
sucumbeix
a Sant Mamès
en la pròrroga
i queda fora
de la Copa del Rei
després
també altres notícies
doncs que Trump
s'imposa
a New Hampshire
no sé si ho he pronunciat bé
bé esperem que sí
però Halley
encara no tira
la tovallola
després també
el periòdico
ens parla
que el 70%
de les catalanes
temen patir
un robatori
o una agressió sexual
de nit
també
que les obres
per soterrar el tren
a Montcada i Reixar
comencen
dilluns vinent ja
i fan una entrevista
al viceconseller
del govern
Sergi Sabrià
i una cita
d'ell mateix
que diu
jo puc dir coses
que el president
no diria
bé
més qüestions
el punt avui
canviem de diari
obre la portada
amb una imatge
de la
fonda
Montjuïc
diu
l'aigua que no raja
l'aigua freàtica
i les infraestructures
de la ciutat
permeten que Barcelona
tingui més temps
abans d'entrar
en la màxima emergència
per sequera
i tot i això
l'estalvi
i la resiliència
hídrica
continuen
sent prioritaris
també
comenten
al punt avui
que el traçat subterrani
del tren
amb un cadarrenca
dilluns
i que
ideen
un mètode
basat
en un joc
per millorar
la comprensió
lectora
tanquen
amb una notícia
esportiva
dient que el Barça
cau a la pròrroga
amb un 4-2
que l'Atlètic
elimina
el conjunt
de Xavi
que el Mallorca
deixa fora
el Girona
amb un 3-2
doncs això
que el Barça
i el Girona
s'estavellen
i es queden
sense la copa
Bé
Mariona
aquestes són
les portades
i les notícies
dels diaris
d'avui
dijous
25 de gener
t'escoltem
a les 11
i a les 12
amb els butlletins
també a la 1
amb l'informatiu
migdia
i a les 7
de la tarda
amb l'informatiu
de vespre
perfecte Núria
fins ara
que vagi bé
adeu
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'esmooth jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més suau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
t'hi esperem
Never gonna give you up
aquí a Ràdio d'Esvern
i després seguim
amb la carta d'actualitat
de la Palmira
We're no strangers
to love
You know the rules
And so do I
I feel commitments
While I'm thinking of
You wouldn't get this
From any other guy
I just wanna tell you
How I'm feeling
Gotta make you understand
Never gonna give you up
Never gonna let you down
Never gonna run around
And desert you
Never gonna make you cry
Never gonna say goodbye
Never gonna tell a lie
And hurt you
We've known each other
For so long
Your heart's been aching
But you're too shy
But you're too shy
To say it
Inside we both know
What's been going on
We know the game
And we're gonna play it
And if you ask me
How I'm feeling
Don't tell me
You're too blind to see
Never gonna give you up
Never gonna let you down
Never gonna run around
And desert you
Never gonna make you cry
Never gonna say goodbye
Never gonna tell a lie
And hurt you
Never gonna give you up
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I la veritat és que no sempre va bé venir, però m'agrada més venir.
Sí, sí, sí. A part del so també és més agradable, no? Estar parlant amb algú que veus, ni que sigui mirar-li als ulls, jo has comptat la més propera.
Sembla més verídic tot.
Sí, oi tant, oi tant.
Avui porto bones notícies, eh?
Portes bones notícies?
Sí, però has d'esperar al final.
Ah, bé, bé, esperarem, esperarem.
Sí, sí, perquè primer toco l'atenció, la disconformitat i el malestar, i això cansa.
Tots els greuges.
I he rebut un WhatsApp que, amb bones notícies, mira, jo no sé si és veritat o mentida, però jo m'ho vull creure.
Va, home, doncs ens ho creurem a priori, no?
Jo t'ho recomano.
Val, vinga, a veure, va.
A veure, no sé si m'ho sembla a mi.
Potser tinc manies, però veig tensió arreu i disconformitat, també.
La qüestió de l'amnistia ha portat tota mena de comentaris.
El president de Castell, a la Manxa, diu que això que han fet els del PSOE els ha situat a l'extraràdi de la Constitució.
I els del seu partit, que són els de l'extraràdi, diuen que ell ja fa temps que està a l'extraràdi del PSOE.
Com a metàfora, és ben pensada i s'entén bé.
No és el cas de les frases dels senyors i les senyores del PP, que no surten del mateix cercle i treuen el terrorisme,
perquè la seva realitat és que l'enyoren.
Enyoren el terrorisme, perquè els hi anava molt bé i es recreen recordant-lo.
Ara la presidenta de la Comunitat de Madrid la tenim enfeinada amb el circuit de la Fórmula 1,
que ha presentat, tant a la seva manera, ja la coneixeu.
A casa també passen coses.
Tanmateix, el president ha fet una remenada al govern i a l'oposició li sembla que és una acció de maquillatge.
Per altra banda, els partits indepes han pactat amb el PSOE la nova llei per bloquejar delictes i així permetre que tothom quedi lliure de càrrecs.
Ja veurem què faran els senyors i les senyores que tenen l'última paraula.
Sembla que estigui tot guanyat, però tot d'una poden sortir amb un siri trencat i anar-se'n tot en el risc.
Mentrestant, a l'Orient cada dia està més embolicat i a Europa també d'unidor.
Però, alerta, porto bones notícies si és que es poden creure.
Ho dic perquè ho he rebut al mòbil i ja se sap que a vegades són mentides, però jo tiro pel dret.
Començo.
A Malavi, una dona ha estat escollida presidenta.
I el primer que ha fet és cancel·lar més de 1.500 matrimonis amb menors d'edat i les ha enviat de nou a l'escola.
Els donants suecs reben un text d'agraïment cada vegada que la seva sang salva una vida.
Una nova llei índia celebra el naixement d'una nena plantant 111 àrvores i en porten 350.000.
Els conreadors d'arròs de tot el món estan començant a fer servir ànecs en lloc de pastícides.
Els ànecs es mengen els insectes i les males herbes sense tocar l'arròs.
Islàndia és el primer país a legalitzar la igualtat de salaris entre home i dona.
En són més.
No m'hi cabien tots, però són prou interessants, eh?
Això d'Islàndia, a veure, aquesta gent que els agrada tant copiar els països nòrdics i mansats...
Sí, els països del nord, sí, sí.
A veure si comencen per aquí.
Copia l'interessant també, eh?
Sí, després això que ha fet aquesta presidenta de Malavi.
Sí.
Molt bé, perquè casar nenes...
Doncs sí.
Aquí tinc que l'actual presidenta...
A veure si ho trobo...
He trobat una presidenta que es diu Joyce Hilda, advocada política malauí.
Sí, sí, és aquesta.
És aquesta? Ah, val.
Per no ocupar allò que no he posat el nom, perquè el que importa és el fet.
Sí, sí.
No com es digui ella.
No, no, no, no, no, però volia saber qui era i mira, m'ha fet gràcia.
Home, doncs sí que són bones notícies.
Quan has començat pel mirar la carta, amb el tema de la política aquí i la governabilitat d'Espanya i Catalunya,
pensant, mare meva, si anem de mal en pitjor.
No, però ja t'he dit que havies d'esperar-te.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Ara, una pregunta, aquestes bones notícies, l'ho de Malawi, també el tema de la llei índia, no?
Sí.
De la plantació, d'això dels pesticides, després allò d'Islàndia, això t'arriba per quan tens un canal de notícies positives o com va això?
Ja et dic que no, m'ha arribat un WhatsApp enviat per un amic i em va agradar.
Oh, mira.
No sé si és veritat o mentida, però com que m'ha agradat, he pensat que a vosaltres també us agradaria.
Home, no, sí, sí, sí, les bones notícies ens agradaven sempre.
Després també hi ha recuperació d'una espècie de tortuga i més coses així, però aquestes m'han semblat les més...
Les més destacades, no?
Destacades, sí.
Molt bé.
Doncs bé, anirem seguint l'actualitat política perquè sí que està remoguda.
I quan trobin bones notícies també, eh?
També, també.
Home, és que, esclar...
S'ha de fer una mica de balanç entre el bo i el dolent.
Allò que diuen no nius good news, doncs no, val la pena de fer saber quan alguna cosa està bé.
Sí, sí, sí, perquè si no és que ens tiraríem tots de cap para baix només escoltant les coses dolentes.
Sembla que les notícies només sigui quan una cosa ha anat malament.
Sí, quan hi ha una tragèdia, que n'hi ha moltes, eh, en el món i s'han de...
Sí, que n'hi ha, sí, que n'hi ha.
Malauradament, i s'han d'explicar i s'han de fer saber a la gent, perquè viure en la incultura, tampoc.
En la incultura.
Tampoc.
I desinformada, tampoc.
Tampoc, potser.
Bé, jo ara em quedé per informar-me a veure què diu el Carles.
Per informar del temps, no?
A veure.
Jo, pel Mira, crec que bonança.
És a dir, no hi ha previsió.
Jo crec que no...
Bé, no sé què digui el contrari del Carles, però jo crec que...
No, jo sí, perquè l'aigua és imprescindible.
A mi em està bé, l'abonança.
Sí, però...
Però que l'aigua.
Però, ai, que l'aigua, això mateix.
Que l'aigua.
Bé, doncs, llavors, mira, posem una cançó i farem entrar el Carles.
D'acord, Pelmira?
Molt bé.
A veure si l'escoltem-hi.
Fins la setmana que ve.
Vinga, fins la setmana, vinent, Pelmira.
Adéu.
A la Rambla, res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
Catalunya està en emergència per sequera.
La Generalitat destina més de 2.400 milions a augmentar la disponibilitat d'aigua i a garantir-ne l'eficiència.
Ara, més de la meitat de l'aigua que fem servir cada dia no ve de la pluja.
És regenerada o desalinitzada.
Però no n'hi ha prou.
Estalviar aigua és urgent i necessitem l'esforç de tothom.
Quan n'estalvies, assegures aigua per tu, per als qui estimes i per al país.
L'aigua no cau del cel.
Estalvia aigua.
És urgent.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Donne-me un citoris.
Jo no vull pas des besuches de céssaneurs.
Jo no vull pas donna-me un limusine.
Jo no vull quoi.
Pa-pa-ra, pa-pa-pa-ra.
Offre-me-la-li personel.
Jo no vull quoi.
À ma noire énergétaire.
Ce n'est pas pour moi.
Offre-me-la-tout-re-faire.
Jo no vull quoi.
Pa-pa-ra, pa-pa-pa-pa-ra.
Jo no vull l'amor, la joie, de la bombe.
Ce n'est pas votre champ qui va m'enponir
Moi, j'vais crever la main sur le cœur
Allons ensemble découvrir ma liberté
Oubliez donc, tu veux cliché
Bienvenue dans ma réalité
J'en ai marre de bons meners
C'est trop pour moi
Moi, j'ai marre, j'abègue les mains
Je suis comme ça
Par le beau que j'ai sur branche
Excusez-moi
Fini l'hypocrisie, moi
Je me casse de l'âge
J'en ai marre de l'ombre de bois
Regarde-moi, d'une manière que je ne pompais pas
Je suis comme ça
Je suis comme ça
Et j'avais de l'amour, de la joie
De la bonne humeur
Ce n'est pas votre argent qui va m'enponir
Moi, j'vais crever la main sur le cœur
Allons ensemble découvrir ma liberté
Oubliez donc, tous vos clichés
Bienvenue dans ma réalité
Bienvenue dans ma réalité
Je veux de l'amour, de la joie
Je veux de l'amour, de la joie
De la bonne humeur
Ce n'est pas votre argent qui va m'enponir
Moi, j'vais crever la main sur le cœur
Allons ensemble découvrir ma liberté
Oubliez donc, tous vos clichés
Bienvenue dans ma réalité
Bon dia, Carles
Molt bon dia
Esperava musiqueta
No, sí, sí, jo també
Només em falta que em fot i parla
I soli la música de cop
No, no, no, no
És que res, igual
M'he equivocat amb pujar
Pensava que pujava el de la música
I he pujat el teu micro
Molt bé
En fi
Coses que passen
Coses que passen, sí
Exactament
Parlem del temps una mica, no?
Previsió
Parlem una miqueta d'aquest temps
Tan loco que tenim
D'aquest temps tan complicat
Perquè realment
Una mica boig, sí
Una mica boig
Una mica sonat
Perquè realment tenim una situació
Distreta
Aviam, ahir es van assolir ja
En comarques tarragonines
A Constantí
23,3 litres
A Vinyols i als Arts
23,2
A la Vall d'Envas
A la Vall d'Envas
A la Garrotja
No, no, litres no
Temperatura
Ah, vale, és que té litres i dic
Ah, perdó, perdó
Què estem dient ara?
No, no, no
A la Vall d'Envas
Perdó, m'ha anat a mi
Ja és la il·lusió dels litres, eh
Sí, sí, sí
23 graus també
A la Vall d'Envas
A la Garrotja
Sant Cugat, al Vallès també
22,9
A Parets del Vallès 22
A Uidacona 22
A Terrassa, per exemple
També 22 graus
Ja són temperatures
Que comencen a fer
Una miqueta de mal
Recordem que fa tot just un any
Teníem una onadeta de fred
Teníem força fred
I les mínimes eren molt baixes
De 2 i 3 graus
Avui la mínima
A Sant Just fa
12, 13
Fa riure una miqueta
Sí, al voltant dels 11 graus
Hem baixat fins als 10
En alguna estació
Però vaja
Fa riure
Que hauríem de tenir màximes
Que són com les mínimes
Que estem tenint
O sigui que realment
És horrorós
I a Sant Just la màxima
Ahir no va arribar
Al seu tope
D'aquest mes de
D'aquest mes de gener
Perquè si recordeu
Just el dia abans de la pluja
El dia de la pluja
Va ser el 19
El divendres
Sí
Doncs dijous
Vam arribar a 20,8 graus
A Can Genestà
I ahir ens vam quedar
A 20,1
O sigui
Estem dins dels 20 graus
Però encara no hem fet
El rècord de gener
El rècord de gener correspon
Al dia 18
Que va ser just abans de la pluja
Que ens va fer aquesta
Bufada càlida
Que ens va arribar
De l'interior de la península
I que va fer pujar els termòmetres
Però no patiu
Perquè jo crec que avui
Anem camí de rècord
Ahir
A aquesta hora
Més o menys
Estàvem al voltant
D'uns 14, 15 graus
I avui si fa o no fa
Estem més o menys
Igual o una miqueta més
O sigui que
La tendència
Estem a uns 15 graus ara
La tendència és que avui
Puguem superar els 20 graus
I puguem arribar als 21
Avui és el dia
Recordem un altre cop
Que hi ha zones de Catalunya
On no està passant això
Que hi ha zones
Com el Pla de Lleida
Doncs que ja les temperatures màximes
Estan al voltant dels 7, 8, 9 graus
Perquè hi ha la boira
La boira aquesta
Avui farà acta de presència
Serà persistent
O sigui que és bastant probable
Que aguanti durant tot el dia
Les planes de l'interior
També aquestes boires costaneres
Aquestes boires que es formen
Amb el que explicàvem ahir
De la temperatura de l'aigua del mar
Més freda que la temperatura ambient
I fa que fumeixi el mar
I això provoca a vegades
Boires properes al litoral
Que estan al mar
Però que s'apropen a la costa
Allà on s'apropin
També farà baixar temperatures
Però a la resta
Les temperatures
Són força altes
No serà el cas de Sant Just
Les màximes més altes
Perquè on tenim la influència marítima
Doncs no provocarà
Que la temperatura
Es pugui enfilar
Però avui
En aquests moments
Doncs ja hi ha temperatures
Que superen els 20 graus
En alguns punts
Per exemple
Al Montmell
Tenen 21 graus
A Montserrat
En aquests moments
Tenen ja
19,9 graus
I arribaven a superar
Els 22
O sigui que hi ha zones
De Catalunya
On en aquests moments
Ja estan arrondades els 20 graus
I és probable
Que al migdia
Doncs superin
Aquests 23
24
Que van ser les màximes d'ahir
I ens n'anem cap a algun 25
O 26
El que dèiem
Avui és el dia
On la temperatura
Serà més alta
Però no vol dir
Que demà comenci a fer fred
Sinó que demà
Comencen a baixar
Però molt a poc a poc
O sigui
Si ahir vam arribar
Als 20 graus
A Sant Just
Avui superarem els 21
O podem arribar als 22
Demà tornarem
Als 20 graus
O sigui
Demà baixarà
Un parell de graus
La temperatura
Els dos que guanyem avui
Demà els perdrem
Però que continua sent
Alt igualment
Sí, sí
O sigui
Per sobre de les temperatures
Que toquen per l'època
Això va per llarg
I de cara al dissabte
Doncs baixarà
Un parell de graus
Més la temperatura
O sigui
Que de dijous a dissabte
Ens haurà baixat 4 graus
Però clar
Si lo normal
En aquesta època de l'any
És tenir una temperatura
De 11 a 12 graus
Dissabte estarem
Al voltant dels 16
O sigui
Que baixa la temperatura
Però continuem
Estant per sobre
Del que tocaria
Per l'època
Pel que fa a l'estat del cel
És bastant probable
Que els propers dies
Seguin parlant de sol
Tant avui com demà
Però dissabte
Durant bona part del dia
Farà sol
Però cap a la tarda
Podrien arribar alguns núvols
I diumenge
Podria estar una miqueta
Més grisot
Això farà que el diumenge
La temperatura
Pugui baixar una miqueta
Més encara
I tinguem un valor
Al voltant dels 14 a 15 graus
Com podeu comprovar
Durant el cap de setmana
Les temperatures
Van baixant
No normalitzem
Però sí que
Són una mica més lògiques
O sigui
Avui arribarem a 22
Diumenge 15 graus
O 14
Doncs és una cosa
Una miqueta
Més normalitzada
I de cara a la setmana que ve
Sembla que tindrem
Molts núvols
Però poca pluja
Oi
Sembla aquella frase dels reis
Quan arriben a Sant Jus
Molts núvols i poca pluja
Sí
Això els reis ho podríem també
Anunciar
L'any que ve
Se'ls podria proposar
Que fessin una mica discurs
Una mica de previsió del temps
Que diguin
A veure quanta aigua ens deixen
Tot i que els reis
Ho van intentar
De portar la pluja
De fet
La van portar una mica
Sí, una mica sí
Però es va quedar allà
Però es va quedar
Amb la mica només
Sí, sí
Doncs el que dèiem
De cara a la setmana que ve
Probablement
Doncs tinguem
Una miqueta més de núvols
Les temperatures
Es van normalitzar
Molt a poc a poc
Però de moment
Avui ja mirem mapes
Fins al 8 de febrer
Mapes en molt llarg termini
També tenim una previsió
Que ens porta
Fins al dia 7 de febrer
I de pluja
Res de res
Seguim parlant
De dilluns, dimarts, dimecres
Amb alguns núvols
Després torna el sol
I temperatures
Sempre una mica
Per sobre del que tocaria
Sempre
O sigui
No és que hagi de fer
Un fred rigorós
Però són temperatures
Que estan una mica
Per sobre
Són més de març
Que no pas de
Totalment
De geneu
O de finals de febrer
Així que acabem el mes de gener
Amb un ambient molt tranquil
I començarem
La setmana vinent
Amb el mes de febrer
Amb molta tranquil·litat
Amb anticicló
I ja veurem si la cosa va canviant
Podria canviar
Perquè és un anticicló
Que és molt ferm
Porta molts dies
I crec que tard o d'hora
Es començarà a debilitar
I començarà a fotre una mica el camp
El que passa entre diumenge i dilluns
Fa canviar una mica la situació
O sigui
Fa retirar una mica
Que hem comentat
Que diumenge
Hi haurà alguns núvols més
Potser dilluns i dimarts també
Aquests núvols
Són fruit d'un front
Que aparta una miqueta
Aquest anticiclo tan potent
I potser
Doncs això obre les portes
A que ens arribin més fronts
O l'anticiclo
Quan passi aquest front
Torna a recuperar posició
Això és el que estem amb el dubte
I que molts mapes apunten
A que l'anticiclo
Tornaria a recuperar la seva posició
Així que
Ho anirem seguint
De moment
A gaudir d'aquesta primavera d'avui
I a partir de demà
I dels propers dies
Doncs un ambient
Una miqueta més fresquet
Ja no diem fred
Fresquet
Fresquet
I recordeu que a les nits
Doncs estem al voltant
Dels 9-10 graus
I que de cara als propers dies
Baixarà fins als 8 o als 9
O sigui que aneu al tàntol vespre
I a la primera hora del matí
Perquè no és per anar en maniga curta
Molt bé
Doncs gràcies per la previsió Carles
Demà divendres t'escoltem
De nou a la mateixa hora
Perfecte
Aquí serem
Que vagi bé
Que vagi bé
Bon dia
Adéu
10 minuts per les 11
Temps suficient per comentar
El dia internacional que tenim avui
I també algunes efemèrides
Que sapigueu que avui és el dia del cafè irlandès
Una data que va sorgir com no
Als Estats Units
Una americanada
Que podríem dir entre cometes
I és que cada vegada
Aquest tipus de cafè
Té més seguides a tot el món
Explica una mica la seva història
I per què es celebra
Doncs bé
Què és un cafè irlandès?
Potser us pregunteu
Doncs és una beguda
Que està formada per cafè, sucre
Whisky irlandès
I nata de llet
O nata muntada
Que està
Per dir-ho així
Flotant per sobre del cafè
Realment és una autèntica delícia
Per provar en aquests dies tan freds
Sobretot ara mateix aquí a Catalunya
L'origen
Doncs bé
Sembla ser que l'origen d'aquest dia
El dia del cafè irlandès
Prové de l'aeroport de Shannon a Irlanda
Quan a un grup de viatgers cansats
Se'ls va servir un tipus de cafè
Amb whisky, sucre i nata
Òbviament
Una delícia que van saber
Apreciar amb gran entusiasme
Un dels viatgers
Era el senyor Stainton de La Plaine
Un escriptor que va quedar tan al·lucinat
Amb aquesta beguda
Que la va traslladar d'Irlanda als Estats Units
Va començar a servir-se
En l'anomenat
Buena Vista Café
A Sant Francisco
El novembre de l'any 1952
I, doncs bé
El que sembla el més difícil
El més difícil
D'aquesta beguda
Del cafè irlandès
És que la nata
Quedés flotant damunt de sobre el cafè
Una cosa
Que al final van aconseguir reproduir
Després de moltíssimes proves
I inclús
Després d'haver fet un viatjar a Irlanda
Per comprovar
Com ho feien allà
Així que
El dia del cafè irlandès
Es va començar a celebrar
Els Estats Units
I no a Irlanda
Coses de la vida
Vinga, passem a fer algunes efemèrides històriques
Del 25 de gener
Fets que van passar tal dia com avui
Però de fa uns quants anys
Doncs bé, per exemple
Tenim que un 25 de gener
De l'any 1938
Va aparèixer
O es va veure
Es va fer visible a Catalunya
Una aurora boreal
Això que acostumem a veure
En els països més del nord
Doncs es va poder veure a Catalunya
Fa uns quants anyets
El 1938
I una altra efemèrida destacada
Doncs que
Felip II
Va establir tal dia com avui
A les colònies espanyoles
El 1569
Al Tribunal de la Inquisició
Vinga, parlem d'aniversaris
Tal dia com avui
A Palma
L'any 1233
Un 25 de gener
Va néixer ni més ni menys
Que Ramon Llull
Escriptor
Filòsof
Místic
Teòleg
Professor
I missioner
Mallorquí
Va durar en el segle XIII
Conegut, eh?
Ramon Llull
Per la seva extensa obra escrita
Redactada en català
En occità
En llatí
I en àrab
També tal dia com avui
Va néixer
És a dir, és l'aniversari
De Xavi Hernández
Va néixer a Terrassa
El 1980
Exjugador
Del Futbol Club Barcelona
I l'actual entrenador
No està passant pels millors moments
A nivell professional, eh?
També avui
I ja a nivell internacional
Fa faria anys
Perquè ja està morta
L'escriptora i editora anglesa
Virginia Woolf
Virginia Woolf
Va néixer a Londres
L'any 1882
I em dedica
Avui
També és l'aniversari
De Alicia Keys
Cantant i compositora
De RB estadounidenca
Alicia Keys
Va néixer a Manhattan
A Nova York
L'any 1981
Un 25 de gener
I passem a la setmana
Necrològiques
Persones que van morir
Doncs un 25 de gener
És el cas del Capone
Gàngster estadounidenc
D'origen napolità
El Capone
Va morir
A Miami
L'any 1947
Un 25 de gener
També tal dia com avui
Uns anyets més tard
El 1990
A Londres
I moria
Abba Garner
Actriu nord-americana
Nominada als Premis Oscar
I considerada
Una de les grans estrelles
Cinematogràfiques
Del segle XX
Coneguda principalment
Per la seva extraordinària
Bellesa
Lavinia Garner
Es deia d'ella
Que era l'animal
Més vell del món
També tal dia com avui
Va morir
Hope Black
El 2018
A Austràlia
Hope Black
Era científica
Australiana
Biòloga
I malacòloga Marina
Va ser una científica
Com hem dit
Que va treballar
Al Museu Nacional
De Victòria
I es va convertir
En comissària
De Moluscs
Al museu
L'any 1946
Vinga
Com que hem dit
Que avui
És l'aniversari
De Alicia Keys
Deixarem ara
Un tema musical
D'aquesta cantant
El tema
Gel on Fire
Hotter than a fantasy
Lonely like a highway
She's living in a world
And it's on fire
Filled with catastrophe
But she knows
She can fly away
Oh
She got both feet
On the ground
And she's burning it down
Oh
She got her head in the clouds
And she's not backing down
This girl is on fire
This girl is on fire
She's walking on fire
This girl is on fire
This girl is on fire
Looks like a girl
But she's aflame
So bright
She can burn your eyes
Better look the other way
You can try
But you'll never forget her name
She's on top of the world
Hottest of the hottest
Hottest of the hottest
Girls say
Oh
We got our feet
On the ground
And we're burning it down
Oh
Got her head in the clouds
And we're not coming down
This girl is on fire
This girl is on fire
She's walking on fire
This girl is on fire
Everybody stares as she goes by
Cause they can see the flame
That's in her eyes
Watch her as she's lighting up the night
Nobody knows that she's a lonely girl
And it's a lonely world
But she gon' let it burn, baby
Burn, baby
This girl is on fire
This girl is on fire
She's walking on fire
This girl is on fire
This girl is on fire
The girl is on fire
This girl is on fire
Oh, oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh, oh...
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
L'Anna Canyo viu aquí a Sant Jus i treballa al CRAC,
al Centre de Recerca de Genòmica Agricultura.
Ja ho hem dit abans a la presentació,
que dedica la seva investigació sobre les plantes resistents al canvi climàtic,
les plantes que poden sobreviure en llocs de sequera.
Tot això ens ho explicarà ella millor quan vingui després d'aquí una estoneta.
Aquí a Ràdio d'Esvern.
Escolta, estupendíssima la Isabel.
Sí, ja t'ho explicaré.
Adéu, Bernat.
Volem assedat, Ricard.
Després del bolletí, ara n'ho explicarem.
Ara estarem atents.
Truca, truca.
Adéu.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Joan Bota.
L'Audiència Nacional envia a judici Luis Rubiales pel petó no consentit a Jennifer Hermosa
després de la final del Mundial de Futbol Femení.
L'Audiència ha tancat la investigació i considera aprovat que el petó de l'expresent de la Federació Espanyola de Futbol a la jugadora va ser una iniciativa unilateral.
També envia a judici els seus col·laboradors Albert Luque, Jorge Vilda i Rubén Rivera per les pressions posteriors a què va sotmetre la jugadora a més detalls Madrid, David Melgarejo.
Bon dia.
Bon dia, el magistrat Francisco de Jorge.
Tanca la instrucció veient prou indicis per jutjar Rubiales pel petó, però també a ell i els seus càrrecs de confiança per les suposades pressions a Jennifer Hermoso i el seu entorn perquè canviés la versió i admetés que el petó va ser consentit.
De res ha servit la petició de la defensa de Rubiales de demanar l'arxiu de la causa.
Si un darrer recurs no ho impedeix, Rubiales saurà al banc dels acusats.
David Melgarejo, Catalunya Ràdio, Madrid.
La presidenta del Tribunal Europeu de Drets Humans arrebutja posicionar-se sobre els efectes que podria tenir la llei d'amnistia en els casos pendents de resoldre sobre els condemnats per l'1 d'octubre.
Si ofre Oleri, ho ha dit durant la roda de premsa anual que fa des d'Estrasburg.
No puc posicionar sobre un esborrany de llei pendent d'un Parlament Nacional.
Primer perquè no hi ha una posició per adoptar, perquè no sabem el contingut de cap llei pendent d'aprovar-se.
I en segon lloc perquè un jutge i president del Tribunal no prendrà mai part en esborranys de lleis que s'estan debatent perquè això interferiria en els processos democràtics nacionals.
Frontex ha suspès momentàniament la seva col·laboració amb Espanya per discrepància sobre el rol de l'Agència Europea de Fronteres
i el seu accés a dades sensibles sobre els migrants irregulars que arriben a les costes d'Espanya.
De fet, Espanya és hores d'ara l'únic estat membre de la Unió Europea que no ha renovat la seva col·laboració amb aquesta agència pel 2024.
El ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, ha tret, però, importància a les desavinences.
La qüestió és una qüestió tècnica, no és una qüestió operativa.
La proposta d'acord està en la mesa de Frontex i, evidentment, això són qüestions de, diria, de hores més que de dies.
No és una qüestió significativa, sinó és una qüestió, per així dir-ho, de gestió ordinària dins de la pròrroga dels plans d'actuació.
El Banc dels Aliments agraeix el compromís del govern perquè cap família vulnerable es quedi sense targeta moneder a partir de l'abril,
que és quan s'implantarà el nou sistema europeu per fer front a la pobresa severa.
Tot i això alerta que amb la nova convocatòria d'ajudes de 5 milions d'euros de la Generalitat no n'hi haurà prou per arribar a tothom.
Ho ha explicat a Catalunya Ràdio el president del Banc dels Aliments a Barcelona, Lluís Fatjó Viles.
El col·lectiu de pràcticament 200.000 persones que s'estaven atenent fins ara, aquest col·lectiu s'haurà de reduir per totes aquestes persones que ja rebran aquestes ajudes que estem dient,
però estimem que quedaran pràcticament unes 100.000 persones que ara no hi ha recursos per atendre.
Insisteixen que les targetes moneder tenen molts avantatges, però recorden que el seu valor és inferior a la compra directa d'aliments a l'engròs.
Portar paquets amb medicaments, la compra o el correu mitjançant drons als pobles aranesos podria ser una realitat d'aquí uns anys.
La vall d'Aran ha començat les proves per impulsar el transport logístic per aire en zones rurals.
Anem a res de surts, Sofia Cabanes.
Bon dia, les primeres proves del projecte Arxitat s'han fet entre Arres de Sús i el Pont d'Arros.
El transport amb drons permetria estalviar 12 quilòmetres d'una carretera plena de revolts que comportaria fins a 20 minuts de trajecte amb cotxe.
L'Ara Iglesia és la directora de Pirineus Drone, l'empresa que impulsa el pla.
El foc lo tenemos en zonas que estan més alejadas, més despobladas i peor conectadas.
I sobretot, gente ya no que uno pueda acceder, sino que no pueda salir, pues porque son personas con movilidad reducida.
Per desenvolupar el pla, cal implementar un sistema de control de vols semblant al de l'aviació,
en què hi col·labora un grup d'enginyers de la Universitat Politécnica de Catalunya.
Sofia Cabanes, Catalunya Ràdio, Arres de Sús.
Les semifinals de la Copa no tindran cap representant català després de les eliminacions ahir del Barça i el Girona.
Els blaugranes van caure a la pròrroga al camp de l'Atlètic Club per 4 a 2 i els gironins van perdre a Mallorca per 3 a 2.
Avui se sabrà el nom de l'últim semifinalista que sortirà del partit Atlètic de Madrid-Sevilla.
El Barça femení, ja classificat pels quarts de final de la Champions, té aquest vespre partit de la quarta jornada de la fase de grups davant l'Eintrac de Frankfurt.
El partit començarà a les 9 i el transmetrem en directe a la TDG de Catalunya Ràdio.
I avui també hi ha jornada de la Lliga de Campions d'Hockey Patins amb aquests partits en presència catalana.
Calafell esporting de Portugal, Reus-Banfica, Barcelos-Barça i Porto-Lleida.
El bàsquet Girona presenta ara a les 11 el grec Fotis-Catzikaris com a nou tècnic fins a final de temporada.
I en tenis avui es juguen les semifinals femenines de l'Open d'Austràlia.
Ara mateix en joc la primera semifinal entre Sabalenca i Gouf.
De moment Sabalenca ha guanyat el primer 7-7 a 6, el segon el domina Gouf 3 a 2.
Després jugaran la segona semifinal l'ucraïnesa Jastremska i la xinesa Geng.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 6 minuts a les 11, us informa Mariona Sales-Vilanova.
Avui, dijous 25 de gener a les 7 de la tarda, se celebrarà el primer ple ordinari del 2024 de l'Ajuntament de Sant Just.
La sessió, que es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de l'Ajuntament, no presencialment a la sala de plens,
tindrà a l'ordre del dia 3 punts clau, tots relacionats amb l'àrea de territori.
El punt més destacat de la sessió és la votació per l'aprovació del plec de clàusules tècniques
i l'inici de la contractació del servei de neteja viària, recollida i transport de residus sòlids urbans del municipi.
Aquest nou contracte, que comptarà amb un pressupost base de més de 15 milions d'euros,
s'assignarà per una durada de 5 anys.
Els altres dos punts de l'ordre del dia estan relacionats amb l'ampliació de capital de Promunça.
Inclouen l'aprovació de l'aportació d'un terreny al carrer Miquel Rabarter
i la concessió administrativa del subsol del bé de domini públic
per la construcció i explotació d'un aparcament soterrani a la plaça dels Estudis Vells.
Aquestes accions tenen com a finalitat garantir la viabilitat econòmica i financera
de la promoció de 8 habitatges de lloguer per joves en règim de protecció oficial als jocs juvenívols,
així com la creació d'un nou aparcament amb capacitat per a 70 vehicles.
No hi ha previstes mocions ni proposicions d'urgència per a aquest ple.
L'ordre del dia complet està disponible per a consultar el web de l'Ajuntament.
El Servei de Gestió de Parcs i Platges i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona
han anunciat el llançament del 18è cicle d'activitats als parcs, platges i rius metropolitans,
començant aquest diumenge 28 de gener amb la tradicional Festa de les Roses al Parc de Torreblanca.
Les activitats que combinen oci, lleure i educació ambiental
estan programades per tots els caps de setmana fins al novembre del 2024.
La nova edició presenta 64 activitats diverses adreçades a tota mena de públics,
amb l'objectiu de descobrir espais naturals propers,
conscienciar sobre la importància de la infraestructura verda metropolitana
i involucrar els ciutadans en la gestió integral dels espais naturals.
Les novetats d'enguany inclouen dos minicicles temàtics,
un dedicat al patrimoni metropolità per a descobrir els valors històrics i patrimonials dels parcs singulars
i un altre centrat en el nou projecte Bioplatges Met del projecte europeu Guarden.
Per participar en les activitats, que són gratuïtes, però amb aforament limitat,
cal fer inscripció prèvia a través del Servei d'Informació i Reserves del Museu de Ciències Naturals.
El punt d'informació i atenció de les dones de Sant Just ha augmentat significativament les seves hores de servei
passant de 4 a 7 hores setmanals des de principis de gener.
Aquesta ampliació de l'horari respon a l'objectiu de fer millor assistència
i reduir els temps d'espera per a les usuàries que necessiten suport psicològic.
El servei, que opera els dimarts tant al matí com a la tarda, està destinat a dones majors de 18 anys del municipi.
El PIAT proporciona ajuda i suport emocional amb l'objectiu d'orientar les dones en diverses problemàtiques,
com poden ser qüestions emocionals, familiars, situacions d'assetjament, entre d'altres.
Una psicòloga especialitzada acompanya les usuàries oferint orientació i eines per millorar el seu benestar emocional
i ajudar-les a identificar i gestionar conductes que les puguin afectar negativament.
Les dones interessades a rebre aquest servei poden programar una cita prèvia a través del web de l'Ajuntament,
santjust.cat, o trucant al telèfon 900 102 658.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.

Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.

Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
.
Fins ara.
.
.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
No sabis que aneu predicant pels carrers que l'amor es transforma en els anys.
Veniu urgentment a explicar-nos si es transforma tant.
Si es transforma tant.
Ja s'intuïa l'horitzó, la costa verge d'un nou món.
Ja em desplaçava més lleuger, alliberat del pes del teu amor.
Ja se sentia algú rient, escalfor d'un altre gent, una altra gent.
Catalunya està en emergència per sequera.
La Generalitat destina més de 2.400 milions a augmentar la disponibilitat d'aigua i a garantir-ne l'eficiència.
Ara, més de la meitat de l'aigua que fem servir cada dia no ve de la pluja.
És regenerada o desalinitzada.
Però no n'hi ha prou. Estalviar aigua és urgent i necessitem l'esforç de tothom.
Quan n'estalvies, assegures aigua per tu, per als qui estimes i per al país.
L'aigua no cau del cel. Estalvia aigua. És urgent.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Vinga, va. Ara mateix són un quart de 12 del dijous 25 de gener.
Passem a fer l'entrevista del dia.
La convidada d'avui és la biòloga Sant Justenca Anna Caño Delgado,
especialitzada en l'estudi de la genètica molecular i bioquímica de les plantes.
Des del 2009 és investigadora del CSIC i investigadora també distingida del CRAC,
el Centre de Recerca en Agrigenòmica, on és cap d'un grup de recerca pioner
i on des del 2019 coordina el Programa de Desenvolupament de Plantes i Senyalització Celular.
La saludem. Bon dia, Anna. Què tal?
Molt bon dia.
La recerca que fas, Anna, està orientada a la cerca de solucions sostenibles en l'agricultura
per combatre el canvi climàtic.
Quant fa que la teva carrera professional va agafar aquest camí?
Bé, nosaltres sempre hem estudiat com creixen les plantes
i, com que les plantes estan a l'aire lliure,
s'han d'adaptar al canvi, al canvi del clima.
Però ara el clima està molt complicat i hem de fer una miqueta més d'esforç.
Llavors, nosaltres fa 10 anys vam començar a pensar que tot el que havíem investigat
per entendre els gens i els mecanismes moleculars,
que són fonamentals per l'adaptació de les plantes al medi ambient,
s'haurien d'aprofitar totes aquests coneixements per cercar a trobar una solució
per fer aquestes plantes més tolerants a la sequera i també a les elevades temperatures.
I com és urgent investigar una mica en aquesta direcció?
Arribarà un moment que les plantes ja no resistiran al canvi?
O sigui, aquest clima que tenim al Mediterrani, no?
Doncs, les plantes són sers vius i, com tots, necessitem aigua.
Llavors, nosaltres podem dissenyar estratègies perquè les plantes siguin una miqueta més tolerants,
però no podem fer màgia.
Llavors, ha de ser una miqueta un esforç de tot.
Però, a l'àmbit de l'agricultura, has de pensar que la sequera actualment està provocant
unes pèrdues milionàries, del menys a la meitat dels congreus es perden per la calor i per la sequera.
Llavors, és urgent que tenim una solució per a l'agricultura.
I això és el que estem treballant nosaltres.
Quan t'hem presentat, hem dit que treballes en el Centre de Recerca Agrigenòmica.
Explica'ns una mica què es fa en aquest centre, no?
O què significa la paraula agrigenòmica?
Doncs, aquest centre és el Centre de Recerca Agrigenòmica d'aquí de Catalunya.
És un centre molt prestigiós, perquè és un centre d'excel·lència de Severochoa,
que és una extinció que dona el govern d'Espanya.
I llavors podem dir que estem en uns centres millor dotats del país i d'Europa
per investigar els gens de les plantes i la genòmica, que seria el conjunt de gens.
Perquè llavors, quan nosaltres fem un canvi a la planta,
o quan la planta rebeix un estímul del medi ambient,
no és que només participa un gent, participa molts de gens.
I llavors nosaltres ara tenim eines per estudiar totes aquests gens.
No és com si fos una orquestra, seria un instrument, la genètica.
I l'orquestra sencera seria la genòmica.
Nosaltres el que fem és estudiar l'orquestra sencera,
per entendre tot a l'unísono, saber.
Vale.
A Catalunya, Anna, fa tres anys que estem més o menys en Saquera,
i ara la situació ja és extrema.
És greu, però és veritat que això ve de més enrere.
Ja fa deu anys ja hi havia aquests problemes,
perquè el calentament global és una cosa que es parla de fa molts anys,
però ara és imminent perquè ara ens estan dient a la televisió
que no tindrem alguna cosa a les cases, no?
I això és molt greu.
Però hem de pensar que de tota l'aigua que consumim,
només el 10%, no arriba el 10% de l'aigua,
és el que consumim nosaltres a l'ús domèstic.
Llavors, quasi tota l'aigua que necessitem és per a l'agricultura.
Llavors, si estan dient que tallaran a l'aigua l'ús domèstic,
vol dir que l'agricultura està molt malament.
Sí, sí, sí.
De fet, els pagesos a Lleida, per exemple,
se'n ressenteixen o han fet més d'alguna manifestació.
Com està afectant a l'agricultura o, en general,
com afecta l'augment de la temperatura i el canvi climàtic
als cultius i als camps que s'han de cultivar?
Doncs afecta a totes els conreus,
perquè la calor i la falta d'aigua el que fa és que, per exemple,
el temps de la flor, la flor abans del fruit, hi ha la flor, no?
I la flor pateix molt.
Llavors, els fruits són més petits, són de pitjor qualitat.
Llavors, si tu vols produir fruits de molta qualitat,
el que està passant és que no hi ha bastants i augmentaran de preu.
I llavors, nosaltres el que fem al laboratori, fem dues coses.
Hem estudiat molt els gens que són clau per aquesta adaptació
i hem trobat alguns gens que són molt importants
perquè la planta pugui continuar creixent
quan no hi ha tota l'aigua que necessita.
És una...
Nosaltres diem que fem un hacking.
Sí, és un poder, una miqueta de màgia, no?
Perquè...
Però, clar, això no ho podem fer infinitament.
Bueno, ho fem mitjançant l'enginyeria genètica.
També hem dissenyat altres estratègies
perquè, si vols, parlem després d'això,
l'enginyeria genètica en Europa
va estar encara una miqueta enrere de la legislació.
Els transgènics, no? O no?
Sí, però, bueno, els transgènics d'Europa estan prohibits.
Però ara hi ha altres eines que no són transgènics.
Per exemple, nosaltres les diem
les noves tècniques d'edició genòmica.
I aquestes tècniques que permeten modificar un gen,
com feien els nostres avis,
per mitjançant la millora genètica tradicional,
doncs ara és una millora genètica
més assistida, més guiada,
amb més coneixement, diguem, no?
No només el coneixement visual
que feien els nostres avis,
seleccionaven aquests tomàquets que eren més bonics, no?
Nosaltres ara podem també entendre
quins gens hi ha enrere d'aquests tomàquets bonics
i podem guiar la nostra selecció.
Per exemple, ara tothom sap el que és una PCR, no?
Doncs, mitjançant la PCR.
I aquestes tècniques més modernes
estan ara en debat al Parlament Europeu.
Sí.
I és molt important el suport de tota la societat
perquè això no són transgènics.
Però, tradicionalment,
com que aquestes hermentes més modernes
no hi existien quan s'ha fet la normativa de transgènics,
ara estan totes al mateix...
SAC, no?
Sí, al mateix SAC, però això no és just
perquè aquestes hermentes no existien
quan s'ha fet aquesta legislació.
als 80.
Llavors, ara,
la Comunitat Europea
sembla que farà una divisió
i encara que els transgènics
no siguin encara permessos,
sí que permetrà aquestes tècniques
més assistides
de modificació genètica
en benefici de l'agricultura
i també de la sostenibilitat, d'alguna manera,
perquè aquestes tècniques
faran estalviar químics
que nosaltres hauran de posar al camp.
perquè hi ha retractors
que s'investiguin a nivell genètic
o biotecnològic
en les plantes
o en els cultius
o gent que s'ho posi en aquestes lleis
que dius tu del Parlament Europeu?
Això és un tema molt delicat
perquè tradicionalment
els ecologistes
i la gent que abogava
per una agricultura més sostenible
en principi
han estat sempre en contra dels transgènics.
Però, clar,
ara mateix
com t'he explicat
els transgènics són una cosa
i aquestes tècniques són una altra cosa
que s'ha d'explicar a la societat
i el que no vol entendre
és que no ha llegit
perquè està tota la informació a tot arreu
on explica clarament
i no cal ser científic
entendre una cosa
que és una cosa diferent de l'altra
perquè un transgènic
és quan tu fiques un gen
d'un altre organisme
en l'organisme que el de rebre.
Per exemple,
a una planta
tu pots posar un gen de resistència
d'una bactèria.
Això seria un transgènic.
En canvi,
les noves tècniques d'edició genòmica
el que fan és modificar
el gen endogen de la planta.
El mateix gen.
És una mica de maquillatge
per als gens que ja tenim
no altres gens nous.
Llavors, això no és un transgènic
i si tu llegeixes això
no pots estar en contra d'aquesta tecnologia
perquè això és que es fa de fa mil anys
des que existeix l'agricultura.
El que passa que ara ho fem
amb una tecnologia més avançada
que ens permet
cuidar-nos
i anem a fer-ho més ràpid.
Més ràpid.
I quina és l'última descoberta
o l'últim descobriment
que hàgiu fet
amb el teu equip d'investigació?
El nostre equip d'investigació
el que hem decidit
fa dos anys
però hem començat
més seriosament fa dos anys
és que veiem molt difícil
que la tecnologia
d'edició genòmica
arribés al mercat
perquè
és molt lent
el procés
de regulació
de la regulatòria europea
i portem 20 anys
enrere d'aquestes
aprovacions
regulatòries
i si compares, per exemple,
als Estats Units,
a Llapó,
a Canadà,
a altres països desenvolupats,
això ja està aprovat fa anys
i fins i tot a Inglaterra
també en un punt han sortit
de la Unió Europea
han fet aquesta aprovació
però com vèiem
que a Europa
era una cosa més llenta
hem decidit
crear una start-up
que es diu
Planet Biotech
que l'hem creat
el CRAC
els investigadors
del CRAC
amb suport
d'altres inversors
per buscar
solucions alternatives
a la sequera
i a les elevades temperatures
a l'agricultura
que no fos
mitjançant
la modificació genètica
i llavors el que hem fet
és una biotec
que el que identifica
són molècules
com a la indústria farmacèutica
doncs una mena d'aspirina
que li farà a la planta
no patir tant del calor
i llavors
ara estem treballant
amb això
i hi ha gent del meu equip
i nova gent
que s'ha incorporat
que estan
hem identificat
unes noves molècules
que són nostres
les patents
que són propietàries
del CRAC
i de l'empresa
Planet Biotech
i que el que estem
ara
és desenvolupant
per arribar al mercat
per poder aplicar
aquestes molècules
que són d'origen natural
doncs pensem
que podran ser sostenibles
i fins i tot
en cultius ecològics
es podran aplicar
i fer
que la planta
no pateix tant
llavors
al moment
de la floració
quan arriben les floretes
que pot arribar
un episodi
de calor molt fort
i deixar
totes les flors
xuxurries
doncs
en aquest moment
nosaltres
hem vist
que si apliquem
el nostre producte
per exemple
al tomàquet
o al plat
les flors
no estan
tan xuxurries
tan dolentes
i llavors
aquesta protecció
fa que el conreu
porti més rendiment
endavant
i la qualitat
del fruit
i la quantitat
també
a la biomassa
que diem nosaltres
és més gran
i llavors
pensem
que això
pot ser
una solució
molt potent
molt potent
perquè això
podria modificar
el sabor
o les propietats
nutricionals
de...
no
al principi
no
al principi
és només
que nosaltres
hem vist
hem descobert
com la planta
quan hem estudiat
quan fa tot aquest calor
i quan no hi ha aigua
quins gens
són els que
sofreixen més
les que pateixen més
i hem fet
unes molècules
que s'agafen
aquests gens
i els fan
una miqueta més forts
i llavors
resisteixen
una miqueta més
però això
no té res a veure
amb el sabor
o amb la propietat
nutricional
només és
amb la qualitat
de la flor
és com
si havíem fet
un paraigua
per la pluja
al final
però si plou molt
tot se mulla
doncs
això és igual
si ara mateix
podem segurament
donar una solució
al mercat
i millorar
la situació actual
però
com dic
també
jo com a investigadora
per mi és molt important
que tothom
pensi que això
són només
paños calientes
i que el que hem de fer
fer infat
d'això és
tenir tots
una
una actitud
més col·lectiva
de prevenir
el global warming
el calentament global
que és el que
al final
està portant
aquesta situació
tan delicada
per tots
Anna
anem acabant
per segon any consecutiu
estàs a la llista
de les 500 dones
més influents
d'Espanya
segons el suplement
jo dona
que fa llistat
amb el compromís
de visibilitzar
el talent femení
com t'ho prens?
doncs
és que no m'havia ni enterat
per segon any consecutiu
no tenim temps
doncs
per mi és un plaer
sobretot
per compartir
amb algunes companyes
d'altres
investigadores
i empresàries
però
com diu el meu fill
estaré en aquesta lista
però no soc
de les 500 més riques
estic a les 500 més pobres
probablement
no
és un plaer
i això no vol dir res
vol dir que
estem fent feina
i que volem
tenir salut
per continuar
fent la feina
perquè transmetre
el lideratge científic
femení
és un repte
i un propòsit
per tu
també Anna
o què?
això sí que és important
bé
si ho veus
jo crec que
és molt important
que els nostres fills
a les nostres escoles
aquí a l'Institut de Sant Lluís
que ara aniré
pel Dia de la Dona
els nois
i noies
i les noies
sobretot
però els nois
també
hem d'educar els nois
aquesta nova societat
que ve
han de guanyar
consciència
de l'important
que és fer la recerca
si no fem recerca fonamental
si no volem
no tenim curiositat
per entendre les coses
com és la natura
després no estarem preparats
per afrontar
les reptes
de la humanitat
i de la societat
ara el repte és a l'aigua
i nosaltres
portem molts anys
estudiant això
i volem donar solució
però
o la nostra solució
a l'agricultura
però els nois i noies
el que han d'entendre
és que el món
ara és molt competitiu
hi ha moltes eines
per a tothom
l'internet
ha democratitzat
molt l'educació
i això és una cosa
molt bona
però vol dir
que estem tots
al mateix
lloc
ara mateix
jo rebu
cada dia
sol·licituds
de gent
que està a la Índia
que està a Xina
que està als Estats Units
que està a Àfrica
que han vist internet
que han estudiat
el mateix
que estem aquí
estudiant
a les millors universitats
europees
i això
aquesta gent
vol ser
número uno
també
i si els nostres fills
aquí volen
anar endavant
en qualsevol carrera
han de preparar-se
molt bé
estudiar
i tenir una visió global
que els voldràs
transmetre
a les noies
el dia de la dona
i la ciència
quan vagis
a l'institut
doncs
a les noies
el que els volia transmetre
és que
poden fer el que vulguin
que
a mi
la meva mare
sempre m'ha dit
que jo podia fer
el que jo volgués
però se m'he passat
i torno una miqueta
perquè soc una mica rebel
no però
crec que és molt important
donar-los la confiança
i que vegin que
jo
jo ho veig
les noies
ara
elles ja
ja saben
que poden fer
el que volen
i que
estan molt ben preparades
i tenen tot el suport
de tothom
per arribar en vulguin
molt bé
doncs
amb aquest missatge
ens acomiadem
de l'Anna
que ens ha explicat
una mica
què és el que està
investigant
què és el que està fent
investigadora
del Crac
Sant Justencam
Anna
que vagi tot molt bé
d'acord
i t'anirem
seguint la pista
aquí també
a la ràdio
vinga
que vagi bé
moltes gràcies
bon dia
adeu


a la ràdio
d'acord
a la ràdio
d'acord


a la ràdio
d'acord

a la ràdio
de la ràdio
de la ràdio



de la ràdio
de la ràdio
i no
no
l'any
treu la llengua
fora
al carrer
esclar
que s'ha de treure
la llengua
però com puc treure
la llengua
com trec la llengua
al carrer
quan la persona
amb qui parlo
no treu la llengua
O a la feina, a l'escola, a la universitat,
quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua.
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint
si la gent m'insulta per treure la llengua.
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin
però jo vulgui continuar traient la llengua.
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
I ara tenim aquí un nou programa de la secció
Just el que no saps amb en Marçal Ferret
que ens ve des de l'Hospitalet.
Hola, molt bon dia, Marçal.
Molt bona, Sant Just, què tal? Com anem?
Doncs amb moltes ganes d'escoltar una nova secció de les teves
i de saber a veure amb quin personatge
ens toca conèixer la seva desastrosa biografia.
Correcte, doncs avui parlem desastrosa.
Aquest personatge és un crac en tots els aspectes.
Sí, a mirar que bé.
És un crac, tot sigui dit.
I un personatge que de fet no hagués pogut mai venir a un programa de ràdio.
No?
No, no de banda perquè no sé si havia passat mai per Sant Just.
era un home francès.
Però a més a més, a més a més,
perquè és un personatge especialment poc radiofònic.
Vull dir, normalment parlem de músics, cantants, actors, directors, artistes, dibuixants, etcètera.
Però encara no hem parlat mai sobre la professió del nostre protagonista d'avui.
Núria, a tu t'agraden els mims?
Mims, clowns, pallassos...
La veritat és que no, t'has de ser sincera, que no.
Avui serà, no passa res.
Hi ha molta gent que de fet els ha agafat terror amb el part dels anys.
Sí, això és veritat.
Però avui parlarem d'un personatge, de fet, que és el conegut potser com el mim més famós de la història.
Professionalment, va dedicar-se a mostrar el mim a tot el món
durant més de 60 anys, que són uns quants,
la qual cosa es diu ben ràpid.
Endavant amb la vida de Marcel Marçó.
Ja veureu que la major part de la música que hi haurà avui és temàtica així, mim, circ, tal, una mica...
Sí, sí, sí.
Això de...
Correcte.
A veure, Marcel Marçó, originalment Marcel Mangel,
va néixer el 22 de març de 1923 a Estrasburg, en el ceí d'una família jueva.
Va ser el segon fill de Charles Mangel, un carnisser coixer amb vocació de cantant,
i d'Anna Versberg, una dona apassionada pels llibres.
Així comença la nostra història, que ja veureu, sembla, de pel·lícula, de llibre o del que vulgueu.
De fet, jo crec que si fessin alguna història semblant,
hi ha alguna pel·lícula, això sí,
no es creuria, almenys la part de l'inici, per poc semblant.
Vull dir...
Uau!
Ja veureu que hi ha una cosa que és molt, molt, molt, molt loca.
El 1926, la família es va traslladar a Lille, per motius professionals, suposo que dels pares, clar.
Sí, sí, clar.
Ell tenia quatre anys, per tant, sí, anem a pensar que és dels pares.
Durant aquest període infantil serà quan aflorarà la seva gran passió.
Va ser la seva tieta qui el va introduir en el món del cinema,
sobretot a les pel·lícules de Charles Chaplin.
T'anava a dir de cinema amunt, no?, en aquella època, una mica.
En aquell moment encara a cinema amunt, totalment.
un personatge al qual ja pillarem un dia, Charles Chaplin, per banda, perquè Déu n'hi do, eh?
Sí, sí, aquest l'hem de fer, l'hem de fer.
Sí, el farem.
L'influència del personatge de Charlotte, en el Joan Marcel, serà immensa i no el deixarà al llarg de la seva vida.
El seu pare, aquest carnisser i cantant frustrat, també col·laborava en l'educació del seu fill.
Sovint el portava a l'òpera i, si no, a veure, on podríem anar?
Vinga, va, anem a buscar una altra cosa cultural.
Anem a veure com es rebenten a hòsties dos jambos com dos armaris amb combats de boxe.
Oi, per favor.
Això...
Vas en aquestes dues posicions, ópera i boxe, és com...
Sí, sí, quadra molt, eh?
És la conjunció perfecta de totes les cultures que...
Per tenir totes les vessants ben...
Exacte, la cultura francesa és així.
Doncs això, la família després va tornar a viure a Estrasburg, on, fins al 1938, Marcel Mangel va estudiar a l'Institut de Fustel de Coulanges.
I per què? Per què? Fins al 1938? Què devia passar?
Però si estem en el nord de França, el 1938, no ho sé, no ho sé, pensem, què pot haver passat?
La seva família, d'origen jueu-polonès, va ser evacuada com la resta de la població d'Estrasburg a l'inici de la Segona Guerra Mundial.
Amb la invasió de França, per part de l'Alemanya nazi, Marcel, que aleshores tenia 17 anys, va fugir amb la seva família cap a l'Imoge, en francès.
El seu cosí, Georges Lönger, un dels membres de la resistència jueva francesa en el país, el va instar a unir-s'hi per ajudar a rescatar els jueus durant l'Holocaust.
El 1944, el part de Marcel va ser capturat per la Gestapo i deportat al camp de concentració d'Auschwitz, on va ser assassinat.
El nostre estimat cantant Carnicer Kocher va ser executat a Auschwitz.
Va ser aleshores, quan Marcel i el seu germà gran, Alain, Alain, Alain, no sé com es pronuncien els llums...
Alain, sí, Alain, Alain, Alain.
Alain, van adoptar el cognom Marceau i es van unir a la resistència francesa.
Van rescatar molts, moltíssims nens de les lleis racials i dels camps de concentració en el marc de la resistència jueva a França.
I després de l'alliberament de París, es van unir a l'exèrcit per lluitar contra el nazisme.
Què et sembla? És el punyeter uamu, aquest tio.
Sí, no? Déu-n'hi-do, uau.
Per ara, hem vist que, bueno, alguna cosa així de...
Realment del tema de teatre i tot això, d'aquesta cultura de l'òpera i tal, però...
Però fora d'això, res.
És que ja ho hem dit, a veure, quan tenia 5 anys, ja vaig veure per primer cop una pel·lícula de Charles Chaplin.
I de qual cosa el va entusiasmar tant que va voler convertir-se en un artista del mim.
La primera vegada que va utilitzar la mímica, això és que flipareu, va ser després que França fos envaïda per tal de mantenir tranquils els nens jueus mentre els ajudava a escapar a la Suïssa neutral.
Això és el que t'anava a dir, dic, a mi, trobant-li alguna sortida amb el tema aquest del mim, dic, com no fos per animar els nens els que els ajudava o els que salvava...
Sí, sí, però és que estem parlant de vintipocs anys.
Ja, ja, ja, ja. Era molt jovenet.
Era molt jovenet, i això hi va explotar la seva faceta de mim per primer cop salvant nens jueus de l'Holocaust, vull dir que és una animalada aquest tio, era un grande.
De debò que no podem ser més fans del gran mim Marcel Marçó.
Si a algú li interessa saber més sobre aquesta faceta de la seva vida, l'any 2020 Jonathan Jacobo, Vicks, perdó, va dirigir la pel·lícula Resistants en la que ho explica.
D'acord.
Dramàtic de Charles Dolan al Sarah Bernard Theatre de París.
Va ser allà on va conèixer un dels seus professors, en Jean-Louis Barrol, i es va unir a la seva companyia, qui el va seleccionar per fer el paper d'Arlaquí a la Pantomima Baptiste.
Pantomima és una mica l'espectacle dels mims, no és, què és tota aquesta pantomima?
Sí, pantomima que a vegades té un significat com...
Correcte, estem en el sentit positiu de la paraula ara mateix, sí, correcte.
L'actuació de Marcel Marçó li va donar tant reconeixement que es va animar a presentar el seu primer mimodrama,
Prexiteles i el peix d'or, en el mateix Bernard Theatre, aquell mateix any.
L'aclamació va ser un ànima i la carrera de Marçó com a artista mim va quedar fermament consolidada.
Clar, ara però li faltava una altra cosa.
El seu gran referent, en Charles Chaplin, mira, ha tornat la música, perfecte.
Això, en Charles Chaplin havia creat un personatge, un alter ego que sempre li havia servit molt bé.
Estem parlant, evidentment, de Charlotte, aquest Rodamont, el de Trump, que li deien.
Digueu-li com vulgueu.
El 1947, Marçó va crear VIP el Pallasso, a qui va interpretar per primera vegada el Teatre de Poix, Teatre de Butxaca de París.
El seu vestuari havia de ser fàcil d'identificar i potser, si a algú no li sona aquest personatge de Marcel Marçó,
potser li sona la imatge d'aquest pallasso que duia un jersei de ratlles i un barret d'òpera així com de copa,
que era un barret de seda, molt esparracat i amb una flor vermella que en sobresortia.
Si busqueu la imatge, és la típica imatge del MIM, doncs ve de VIP el Pallasso, que era Marcel Marçó.
Correcte.
D'aquesta manera, ell representava com era la fragilitat de la vida amb aquest barret d'esparracat.
Les desventures de VIP el Pallasso eren llegendàries i fàcilment arribaven a tot el seu públic.
El 1949, després de rebre el Premi de Bugó, establert com a memorial el mestre del MIM del segle XIX,
Jean Gaspar de Bugó, pel seu segon MIM o drama, mort abans de l'alba,
Marçó va fundar la companyia de MIM Marcel Marçó, l'única companyia de pantomima al món en aquell moment.
L'única!
L'única, eh?
L'única! Vull dir que és el primer, és el pioner del MIM en aquest sentit.
Home, clar, perquè ell va començar amb tota aquesta moguda, no?
Però, clar, venim del MIM, que el MIM, doncs, vinculat d'això, amb la figura de l'Arlaquí, de la comèdia de l'arte,
vull dir que és una cosa que ja portava molt de temps bellugant-se,
però en això, diguéssim, del MIM modern, ell creia la primera companyia del món en el moment
i, bueno, un muntatge espectacular, era un crac del MIM aquest senyor.
A mi m'encanta Marcel Marçó.
I no va tenir aturador, evidentment, va produir un total gairebé de 20 MIM-odrames.
Entre ells, Pierrot de Montmartre, Les tres perruques, La botiga d'empenyorament,
14 de juliol, El llop de Sucumí, París Plora, París Riu i Don Joan,
al llarg de la seva vida. Vull dir, són moltíssims, moltíssims espectacles.
Com a espectacles, no?
Exacte, exacte, MIM-odrames que hi va muntar.
Em fa gràcia, MIM-odrames.
MIM-odrames, m'encanta la paraula, per això l'utilitzés, que és fantàstic.
MIM-odrames i MIM-odrames.
Exacte, MIM-odrames.
Igualment, durant la seva vida, va fundar Escoles de MIM de Bast Internacional
perquè tothom pogués tenir l'oportunitat de descobrir aquest gran art.
Marçó va actuar per tot el món per difondre l'art del silenci,
la forma en què ell parlava del MIM.
L'art del silenci, que és una cosa molt, molt, molt poètica.
Tot i que de bon començament només va ser la minoria intel·lectual
qui va reconèixer la seva vàlua, el gran públic el va elogiar
i reconèixer un cop va haver encetat la seva primera gira pels Estats Units.
De fet, aquesta primera gira als Estats Units va establir rècords d'assistents de públic
en algunes de les ciutats més importants, vull dir,
que era un senyor que va arribar molt, molt, molt enllà.
Igualment, les seves extenses gires transcontinentals tampoc es quedaven enrere.
Van incloure Amèrica del Sud, Àfrica, Austràlia, Xina, Japó, el sud-est asiàtic,
Taiwan, Rússia i Europa, vull dir...
tot.
En fi, per tot el món.
Per tot el món, correcte.
Com no, va ser un dels MIMs més reconeguts del món
i la crítica sempre estava al seu costat.
De la seva peça, jove, madur, ancià i mort,
per exemple, un crític va dir que assoleix en menys de dos minuts
el que la majoria dels novel·listes no aconsegueixen en volums.
Uau.
Amb la seva capacitat d'expressió.
Sí, sí, sí.
Era això, és el que dic, molt capaç d'arribar a tot i a tothom, vull dir, en un moment.
O sigui, que els seus espectacles era realment un espectacle, no?
Anar-ho a veure.
Si busqueu vídeos de Marcel Marçó a YouTube,
trobareu animalades que dius això.
Vull dir, per exemple, hi ha un que em fa molta gràcia
d'una finestra oberta i hi ha d'anar a tancar,
però hi ha molt d'aveniors que es va tirant enrere,
intentant avançar i tot això.
I sembla que de debò l'estigui empenyent al vent.
Vull dir, que sembla totalment d'anar un nino, aquest senyor.
Sí, sí, sí, que fort.
Doncs no era un nino, era un mimo.
Perdó, ho sento, sento el gest de dolent, perdoneu.
De la mateixa manera, tal com succeeix en molts d'aquests casos,
el nostre protagonista d'avui no tan sols es va dedicar al teatre.
Va tenir una vessant artística vinculada al disseny i a la pintura
que es va manifestar des de ben jovenet.
De fet, va estudiar escoles artístiques en aquest sentit.
Pel que fa a la interpretació, va col·laborar igualment en el món del cinema.
De fet, un altre dels seus gags inolvidables va tenir lloc en una pel·lícula.
de fet, d'aquesta pel·lícula, que jo dic si no m'equivoco,
que és l'última bogeria de Mel Brooks,
una pel·lícula muda del 1976 amb diversos actors convidats
i Marcel Marçó, el Mim, és l'únic personatge que parla en tota la pel·lícula.
Què dius?
L'únic que diu és, no!
En sèrio?
Fa un crit així i ni una paraula més.
És l'únic personatge que parla.
O sigui, l'únic personatge que parla és el Mim, el que no parla.
Evidentment, això jugava amb aquesta ironia del Mim,
que parla mentre tothom calla.
Durant els últims anys de la seva vida,
va establir la Fundació Marçó per promoure el Mim als Estats Units.
Ah, mira.
Va ser un gran treballador i va lluitar per assolir els seus objectius,
la qual cosa el va dur a convertir-se probablement en això que dèiem,
el Mim més famós de la història.
Finalment, Marcel Marçó va morir en una residència de jubilats a Caors,
França, el 22 de setembre del 2007, a l'edat de 84 anys.
Ah, doncs no, o sigui, fa anys, fa més de 10 anys, però bueno, relativament...
És que clar, sembla que fa sí poc, però realment fa 17 anys, ja?
Sí, 17 anys.
Sí, sí, 17 anys.
17 anys.
El 22 de setembre, bueno, sí, entre 17 i 17 anys.
Correcte.
A la cerimònia d'enterrament es va interpretar en directe
el segon moviment del concert per a piano número 21 de Mozart,
que Marçó va utilitzar durant molt de temps com a acompanyament a les seves obres,
de la mateixa manera que també va sonar la suite per violoncel número 5 de Bach.
Marcel Marçó, com tants altres il·lustres francesos,
va ser enterrat al cementiri de Perleches de París.
El gran Mim volia que la seva casa de Berchers-sur-Begre
es convertís, després de la seva mort, en un museu pel Mim.
Ah.
Després d'anys de procediments, el jutjat mercantil de París
va ordenar entre el maig i el novembre de 2009
la subhasta a tot el seu patrimoni artístic i tots els seus béns,
motiu pel qual aquest somni, aquest últim somni, no es va poder complir.
Caram, quina llàstima, eh, per això.
Fa molta pena. Tot i així, per sort, el Ministeri de Cultura i Comunicació de França
es va poder apropiar d'arxius, dibuixos, maquetes i fotografies
del nostre protagonista d'avui, les quals es conserven a la Biblioteca Nacional de França.
Igualment, alguns dels seus antics alumnes, des de l'associació En Musée Puglimim,
va poder apropiar-se d'algunes de les seves pertinences
i avui en dia les ofereixen al públic en forma d'exposició.
Ah, que guai.
Correcte.
Bueno, almenys, mira.
Aquest capítol, aquest capítol d'avui, el vull concloure
amb una de les frases més boniques que sentireu avui
i que va pronunciar Marcel Marçó per primer cop.
La paraula no és necessària per expressar el que se sent en el cor.
Oh.
El mim, el mim.
El mim, el mim, eh.
Aquest fantàstic mim que és genial.
Era genial, Marcel Marçó.
Sí, sí.
Va ser un personatge espectacular.
I més, sabent, aquesta faceta de salvar nens jueus de l'Holocaust,
portant-los d'un lloc a l'altre, distraient-los fent mim.
Sí, sí, sí.
I també havia fet espectacles per militars i tot això,
pels francesos, per això, per ajudar les tropes, per dir-ho d'alguna manera.
Que guai, que guai, que guai.
Un personatge espectacular i que, de fet,
això ho vaig estar parlant amb un col·lega l'altre dia,
que, de fet, podria també fer un especial d'aquests que jo faig,
vinculat al món dels pallassos, mims, clowns, etcètera,
perquè m'agradaria molt fer la comparativa entre aquest senyor
i el pallasso més famós, potser català, d'aquell moment,
que era Charlie Rivel, molta gent el coneixerà, Charlie Rivel,
doncs que tenia contacte amb els nazis i amb Franco i companyia.
Vull fer una comparativa de Marcel Marçó, per un costat,
Charlie Rivel, per l'altre.
Un interessat i un caradura espectacular, però ja en parlarem.
Bé, ara aquí tenim de pallasso així conegut el Tortell Poltrona.
El Tortell Poltrona, evidentment, té com...
És un dels hereus, diguéssim, de Marcel Marçó, en aquest sentit,
pel que fa a la forma de...
Vull dir, que és un referent per ell.
No vull dir fins a quin grau,
però hi ha certs gags o certes coses del Tortell Poltrona
que dius, això està una mica inspirat en Marçó.
Doncs això, igual que també està inspirat en Charlie Rivel,
vull dir, Charlie Rivel, de fet, potser més fins i tot en Charlie Rivel,
perquè és més pallasso, pallasso.
Però bé, busqueu informació de tots aquests
i ja en parlarem algun dia perquè és espectacular.
I de catalanes tenim a la Pepa Plana.
Correcte, també.
Que fa dos anys va venir aquí a la tancada de Sant Just, sí.
Sí? No en tenia ni idea.
Sí, sí, a fer un espectacle, sí.
Ai, coida, doncs molt bé.
En el marc d'un homenatge que se li feia en record a un Sant Justenc,
que també estava molt vinculat amb el tema dels clowns,
el Santi Solano, que també li agradava molt
tot el tema dels pallassos, dels mims, tot això.
I en homenatge, no?, al Santi,
doncs se li va preparar un espectacle en record.
I va venir la Pepa Plana i també tot el tema dels pallassos es va tocar.
De fet, mira, m'agradaria seguir parlant de pallassos,
i ja en portaré més, ja en portaré més, perquè també hi ha Popov,
també hi ha Antonet, em sembla que hi ha una altra d'aquests més importants.
Doncs ja en parlarem, ja en parlarem, perquè és fantàstic aquest tema.
Fantàstic.
Doncs a veure, Março, acabarem amb la teva cançó, si la trobem per aquí.
Correcte.
A veure, vinga, va, la Pol Cadurs, eh.
La Pol Cadurs, correcte.
És fantàstica aquesta cançó.
És genial.
Março, el proper dia ens tornem a trobar?
Clar que sí, el dilluns vinent, que encara...
Jo crec que ja tinc el personatge.
Sí?
Sí, però no ho dic per ser un cas, perquè llavors em diran,
ets un mentider perquè no l'has portat.
Ja ho veurem.
Tinc la biografia a mig fer, per tant, ja...
Ah, bueno.
Jo crec que aquest és viable que sigui.
No ens esvetllaràs, no?
Llavors, dintre de quina art es mou o...
Ah, va, ho puc dir literatura.
Literatura, va.
Literatura, hi ha literatura.
Molt bé.
Correcte.
Doncs, Marçal.
Literatura i d'aquesta època.
Ah, bueno.
Ja està, diré això.
Molt bé, Marçal, que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies.
I ens tornem a trobar la setmana vinent.
Igualment.
Adéu-siau, Sant Just.
Moltíssimes gràcies.
No esperis a que t'ho expliquin tot.
Escolta-ho tu mateix a la Rambla de Ràdio d'Esvern,
el magasin matinal d'actualitat de Sant Just
que et posa el dia del que passa al poble.
Amb la periodista Núria Garcia davant els micros.
De dilluns a divendres de 10 a 1,
sintonitza el 98.1 FM
o segueix-nos per streaming a la web radiodesvern.com.
A la Rambla passejaràs amb els col·laboradors
sobre temàtiques diverses,
interessants i actuals,
sense perdre de vista l'eix Sant Just.
S'hi fan tertúlies
i cada dia hi ha una entrevista destacada
que podràs seguir pel canal de YouTube.
Segueix-nos a Instagram i Twitter,
arroba la Rambla 9.1,
i torna a escoltar el podcast
a la web de Ràdio d'Esvern.
No ens fallis,
t'esperem aquí de dilluns a divendres
al 98.1 FM.
Vinga, i ara acabarem aquesta hora
fins a tocar les 12 en punt
escoltant un tema
que es diu
Somebody That I Used To Know.
Després, a tercera hora,
tindrem aquí a la Maica Dueñas
de Crítica Teatral Sant Justenca,
que ens esbatllarà
les noves obres de teatre
que fan a les sales de Barcelona
de teatre
i en general
de tots els tipus d'espectacle,
que a la Maica també li agrada
parlar d'òpera,
de ballet, etc.
I després també tindrem
a la Vanessa Montserrat,
Community Manager,
que ens fa la secció
de xarxes socials.
Avui ens ha avançat
que ens parlaria
de les fake news.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dona arguments a favor dels consumidors
en la reclamació de les despeses hipotecàries.
La justícia europea no marca un termini
i assegura que els clients han de tenir tota la informació
i el temps suficient per exigir la devolució.
Procela Jordi Baró, bon dia.
Hola, bon dia.
Sentència de la justícia de la Unió Europea
a favor dels interessos dels consumidors
en els casos de reclamació de les despeses
per la firma d'una hipoteca de noteria, gestoria i registre
declarades abusives i nules pel Tribunal Suprem el 2015.
Els jutges de Luxemburg s'han pronunciat
arran de diversos casos de diversos consumidors
amb hipoteques, amb bànquia, el BBBA, el Banc Santander
i el Banc Sabadell, que tenen litigis oberts davant la justícia.
L'Audiència de Barcelona té dubte sobre el termini de prescripció
per reclamar aquestes despeses de 10 anys al Codi Civil Català
i va demanar un aclariment a Luxemburg.
El Tribunal Europeu no concreta avui
quin ha de ser aquest termini de prescripció,
però dona arguments a favor dels clients,
assegurant que han de tenir tota la informació
i conèixer tots els seus drets
abans que el temps comenci a comptar
i que han de tenir també un temps suficient
per recórrer i exigir la devolució.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Més notícies, Sara Riera.
Ha ajornat el judici contra l'exdona de Josep Maria Mainat
perquè el productor televisiu no s'ha presentat aquest matí al jutjat.
El jutge ha imposat una multa de 500 euros
a un dels fundadors de la trinca,
mentre que la seva advocada ha assegurat
que no estava convenientment citat.
Ciutat de la Justícia, Maria Núria Rebella.
Hola, bon dia.
A les 11 del matí, quan havia de començar el judici,
tot estava a punt a la sala 201,
però faltava la víctima Josep Maria Mainat.
La seva exdona, Àngela Dobrowolski,
avui s'enfronta a una petició de nou mesos de presó
per llançar-li diversos objectes en el domicili familiar
la Setmana Santa del 2019,
quan encara convivien.
L'acusada, que està coplint un demne
per haver estafat 4.000 euros a Mainat
i que està en llibertat condicional,
tampoc ha comparegut.
Ara bé, no tenia obligació de fer-ho
perquè la pena que se li demana
és inferior als dos anys.
Sí que ha comparegut el seu advocat.
Maria Núria Rebella, Catalunya Ràdio, Ciutat de la Justícia.
Rússia traslladarà a Moscou
les caixes negres de l'avió militar
que es va estavellar ahir a Bèlgorod,
molt a prop de la frontera amb Ucraïna.
Els equips de rescat les han trobat aquest matí
i han confirmat que es troben en prou bon estat
per analitzar-les.
El Kremlin acusa Ucraïna d'abatre la nau
i diu que hi havia 65 presoners de guerra ucranesos a dins,
qui admet que ahir havia previst un intercanvi de presoners,
però diu que Rússia no va demanar un espai aèri segur.
Rússia diu que sí que ho va fer.
Els serveis especials ucranesos
no han confirmat ni desmentit l'autoria de l'atac,
però Ucraïna demana a l'ONU i la Creu Roja
que inspeccionin el lloc del sinistre.
Precisament, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides
es reuneix aquesta nit d'urgència
per parlar d'aquesta qüestió.
Una nova teràpia genètica ha aconseguit restaurant
en part l'audició en infants amb sordesa hereditària.
És el resultat d'un estudi d'investigadors xinesos
en el qual van participar sis infants amb sordesa.
En cinc casos, la teràpia va aconseguir
recuperació auditiva i millores
en el reconeixement de la parla.
A més, no es van detectar efectes secundaris importants.
Alejo Rodríguez Fraticelli,
que és investigador i crea
de l'Institut de Recerca Biomèdica de Catalunya,
qualificava la recerca d'espectacular
en declaracions a Catalunya Ràdio.
Per ell, part de l'èxit recau
en el fet que han fet una teràpia molt dirigida
que evita efectes secundaris.
Las dos o tres companyes en Estados Unidos
que llevan desarrollando una teràpia similar
i que tienen los ensayos clínicos en marcha
i esta en China,
decidieron todas hacer esta teràpia genètica
però mucho més dirigida.
Se puede dirigir estos vectores
d'una forma mucho més específica
a través d'una cirugía.
I això se busca no només
per augmentar la eficàcia
i també per minimitzar
aquests efectes secundaris.
Llavors, això ha sigut, jo crec,
una de les causes també del éxit.
La Policia Nacional ha detingut a Barcelona
un fugitiu de la justícia
que suposadament a punta de pistola
va obligar dues menors
a mantenir relacions sexuals
entre elles a Bucarest, a Romania.
L'estiu del 2013,
l'arrestat va retenir durant set hores
les menors en un apartament
i les va agredir físicament.
Els agents policials
l'han localitzat a Barcelona
on tenia una identitat falsa
des del 2021.
Esports, el del Serra.
L'Audiència Nacional
envia a judici
Luis Rubiales
pel petó no consentit
a Jennifer Hermoso
després de la final
del Mundial de Futbol.
L'Audiència ha tancat
la investigació
i considera aprovat
que el petó
de l'expresident
de la Federació Espanyola de Futbol
a la jugadora
de la Selecció Espanyola
va ser una iniciativa unilateral.
També envia a judici
Albert Luque,
director esportiu
de la Selecció Masculina,
Jorge Bilde,
ex-seleccionó d'Espanyol femení
i Rubén Rivera,
ex-director de màrqueting
de la Federació
per les pressions posteriors
a què es va sotmetre la jugadora.
El bàsquet Girona,
presentat aquest matí
fa uns minuts,
fotis que et sicaris
com a nou tècnic
fins a final de temporada.
L'entrenador grec
ja dirigirà avui
el primer entrenament.
i la bielorrusa Sabalen,
que és la primera finalista
de l'Open d'Austràlia
de tenis,
després de guanyar
ara fa uns minuts
la nord-americana
Kokogov
en 2-7,
7-6
i 6-4.
Ara ha començat
la segona semifinal
entre l'ucraïnesa
Jastremska
i la xinesa Zeng.
Les semifinals
de la Copa de Futbol
no tindran cap representant català
després de les eliminacions
ahir del Barça
i el Girona.
Avui s'ha de saber
el nom de l'últim
semifinalista
que sortirà
del partit atlètic
de Madrid-Sevilla.
I el Barça femení,
ja classificat
pels quarts de final
de la Champions,
té aquest vespre
partit de la quarta jornada
davant l'Eintrac
de Frankfurt.
El partit començarà
a les 9
i el transmetrem
en directe
a la TDG
de Catalunya Ràdio.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia,
passen 6 minuts
de les 12,
us informa Mariona Sales Vilanova.
Els serveis de gestió
de parcs i platges
i el Museu de Ciències
Naturals de Barcelona
han anunciat
el llançament
del 18è cicle
d'activitats
als parcs,
platges i rius
metropolitans,
començant aquest diumenge
28 de gener
amb la tradicional
festa de les roses
al Parc de Colcerola.
Les activitats
que combinen
oci, lleure
i educació ambiental
estan programades
per tots els caps de setmana
fins al novembre
del 2024.
La nova edició
presenta 64 activitats
diverses
adreçades
a tota mena
de públics
amb l'objectiu
de descobrir
espais naturals
propers,
conscienciar
sobre la importància
de la infraestructura
verda
metropolitana
i involucrar
els ciutadans
i ciutadanes
en la gestió
integral
dels espais naturals.
Les novetats
d'enguany
inclouen
dos minicicles
temàtics,
un dedicat
al patrimoni
metropolità
per descobrir
els valors
històrics
i patrimonials
dels parcs singulars
i un altre centrat
en el nou projecte
Bioplatge Esmet
del projecte europeu
Guarden
per conèixer
i censar
la biodiversitat
dels ecosistemes
litorals
a través
de la ciència
ciutadana.
Avui,
dijous 25 de gener
a les 7 de la tarda
se celebrarà
el primer ple ordinari
de l'any 2024
de l'Ajuntament
de Sant Jús.
La sessió,
que es podrà seguir
en directe
a través del canal
de YouTube
de l'Ajuntament
no presencialment
a la sala de plens,
tindrà a l'ordre del dia
tres punts clau,
tots relacionats
amb l'àrea
de territori.
El punt més destacat
de la sessió
és la votació
per l'aprovació
del plec
de clàusules tècniques
i l'inici
de la contractació
del servei
de neteja viària,
recollida i transport
de residus sòlids
urbans
del municipi.
Aquest nou contracte,
que comptarà
amb un pressupost base
de més de 15 milions
d'euros,
s'assignarà
per una durada
de 5 anys.
Els altres dos punts
a l'ordre del dia
estan relacionats
amb l'ampliació
de capital de Promunsa,
inclouen
l'aprovació
de l'aportació
d'un terreny
al carrer Miquel Reverter
i la concessió
administrativa
del subsol
del bé
de domini públic
per la construcció
i explotació
d'un aparcament soterrani
a la plaça
dels Estudis Vells.
Aquestes accions
tenen com a finalitat
garantir la viabilitat
econòmica i financera
de la promoció
de 8 habitatges
de lloguer
per a joves
en règim de protecció
oficial
als Jocs Juvenívols,
així com la creació
d'un nou aparcament
amb capacitat
per a 70 vehicles.
No hi ha previstes
mocions
ni proposicions
d'urgència
per a aquest ple
i l'ordre del dia complet
ja està disponible
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
El punt d'informació
d'atenció
a les dones
de Sant Just
ha augmentat significativament
les seves hores de servei,
passant de 4 a 7 hores
setmanals
des de principis de gener.
Aquesta ampliació
de l'horari
respon a l'objectiu
d'oferir millor assistència
i reduir els temps
d'espera
per a les usuàries
que necessiten
suport psicològic.
El servei
que opera els dimarts
tant al matí
com a la tarda
està destinat
a dones majors
de 18 anys
del municipi.
El PIAT
proporciona
ajuda i suport emocional
amb l'objectiu
d'orientar
les dones
en diverses problemàtiques,
com poden ser
qüestions emocionals,
familiars,
situacions d'assetjament,
entre d'altres.
Una psicòloga
especialitzada
acompanya les usuàries
oferint orientació
i eines per millorar
el seu benestar emocional
i ajudar-les a identificar
i gestionar conductes
que les puguin
afectar negativament.
Les dones interessades
a rebre aquest servei
poden programar
una cita prèvia
a través del web
de l'Ajuntament
santjus.cat
o trucant al telèfon
900-102-658.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat.
s'enjustenca a l'informatiu
complet de la una.
Fins ara.
ASTIV Asiara
ASTIV A
ASTIV ASSUMENCIA
ASTIVIA
ASTIVIA
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Hola, bon dia.
Comencem amb el tema d'avui.
Si voleu, us deixem que el presenteu.
De què ens veniu a parlar avui?
Què tal?
Bé, nosaltres avui venim a parlar del document de voluntats anticipades,
que a nivell popular molta gent també el coneixem com el testament vital,
que és el nom que va tenir al començament fa molts anys,
però ara parlem del document de voluntats anticipades.
Jo suposo que la majoria de gent el coneixerà amb aquest nom,
com el testament, no?
Sí.
Però, bueno.
Per no confondre'm el tema dels testaments i això,
bé, ara el nom que hi ha avui dia és aquest, que està bé,
però podem parlar d'una manera o d'una altra que ens entenem igual.
Molt bé.
Doncs comencem, no?, parlant de què és aquest document.
Sí, en realitat és un document que el que fa és que la persona pugui manifestar,
doncs els valors que té respecte a la salut i planificar l'atenció mèdica
que vol dintre del que sí que vol o no vol.
Allò que vol acceptar o que per aquesta persona no és adient i vol rebutjar,
sempre quan estigui en una situació de malaltia avançada
o que s'hagin de prendre decisions i sempre d'acord amb la legislació vigent.
Molt bé.
És a dir, que aquí també entrar a la part de totes les lleis, no?,
és una cosa que també s'ha de tenir en compte.
S'ha de tenir en compte, eh?
Que a vegades, doncs, voldríem coses amb la nostra salut,
però que legalment, doncs, si no està contemplat, tu ho pots manifestar,
però a l'hora d'aplicar-ho no es podrà tenir en compte.
I sempre, com heu dit, quan la malaltia estigui en una fase avançada.
O calgui prendre una decisió perquè hi ha hagut una cosa sobtada,
però que en aquell moment la persona ha de prendre una decisió vital per la seva vida.
I això de prendre la decisió vital sona també com a vegades
ens pot remetre al concepte de l'eutanàsia.
És el mateix, això?
No és el mateix.
És una cosa que penso que és molt important aclarir.
el document de voluntats incentivades.
Nosaltres manifestem les nostres voluntats.
Ja ho parlarem més a fons, però sempre podem canviar d'opinió al llarg del temps.
I l'eutanàsia és un procés regulat per la llei, com a tal,
que és un procediment que s'ha d'activar en el moment que es compleixin una sèrie de requisits
i té tot un procés que dos personals sanitaris diferents han de validar
i que la persona ha de manifestar per dos vegades que està d'acord en que es tiri endavant.
I només es tindrà en compte en uns requisits molt concrets que marca la llei.
De fet, el document de voluntats anticipades està pensat per deixar d'actuar,
dic així en paraules més simples,
i l'eutanàsia és interrompre un procés,
que ja està en una fase molt avançada, però és interrompre el procés,
que és un matís bastant diferent quan parlem de salut.
Que a vegades no es coneixen prou bé aquests matisos, no?
I són importants també.
Correcte.
A vegades ens trobem amb persones que diuen
jo el que vull és que quan no tingui més ganes d'estar en aquest món,
doncs fer alguna cosa.
Això no és el que diu la llei.
Tu pots dir que si estàs en una fase molt avançada
s'han de prendre decisions sanitàries, què vols i què no vols,
i si estàs en algun dels supòsits que marca l'eutanàsia,
que és una malaltia molt avançada que no té cap tipus de recuperació,
llavors es pot sol·licitar i se t'ha d'aprovar.
D'acord.
Parlem una mica d'allò que cal, no?,
per fer aquest tipus de document de voluntats anticipades,
els requeriments que caldria tenir en compte.
Els requeriments que són necessaris, ser major d'edat,
tenir 8 anys, estar en plenes facultats mentals,
no estar coaccionat per ningú,
i en cas de malaltia,
haver estat bé informat per part del professional sanitari
referent de l'equip de suport de la situació que tens.
Si ho vols fer, al nostre centre, a la sanitat pública,
a qualsevol ambulatori, hi ha un document de voluntats anticipades
que te'l poden donar als mostradors, als tauleis de qualsevol centre,
es pot descarregar de la pàgina web de la Generalitat,
o pots aportar algun que tu tinguis del grup que hi ha de final de vida,
que tenen un molt similar al que tenim nosaltres.
Ho pots fer amb nosaltres, ho pots fer amb un notari.
La diferència és que nosaltres ho fem gratuïtament,
que has de portar 3 testimonis, dels quals un pot ser parent,
els altres dos no, i necessitem els DNIs originals
i el document ben omplert.
És a dir, al document hi ha una sèrie de requeriments que has de fer,
has de fer per escrit tot el que tu vols,
i has de fer un xec del que ja has escrit.
si tens qualsevol dubte pots per cercar al centre sanitari, a l'ambulatori,
et donaríem, en aquest cas, a visita amb la treballadora social,
o amb la infermera, o amb el metge,
per aquells dubtes que tu tinguis.
I en el mateix document hi ha una part que és el representant legal,
que és una part important.
El representant legal seria aquella persona que,
quan arribi el moment,
l'equip sanitari aniria a fer-li algun tipus de preguntes,
algun dubte que tingui.
D'acord.
Si no tens representant legal,
que no és obligatori,
li preguntaria a la teva parella si la tens,
i si no, als teus fills, a tots per igual.
Perquè aquest representant legal ha de ser alguna d'aquestes 3 persones
que ens heu dit que...
Pot ser o no pot ser.
Seria com el portaveu de la família.
D'acord.
En comptes d'anar a l'equip sanitari a preguntar-li a tothom,
perquè si són 4 fills,
però si els 4 tenen una opinió,
aniria solament amb una persona, directament.
Perquè es considera que tu ja has parlat amb aquestes persones
de com vols que sigui aquest document.
Com vols que sigui el teu final de vida.
Si arriba alguna de les coses, de les situacions.
Un dels requisits que heu dit
és que han d'estar amb facultats per poder-ho fer.
Però què passa si la persona, per exemple,
té demència o té algun tipus d'Alzheimer, per exemple?
A l'hora de fer el document,
el requisit és que sàpigues el que està signant.
D'acord.
Llavors, dintre de la demència,
no estem parlant del mateix que una persona
potser està en fases molt primerenques,
que és capaç d'explicar-te, de reconèixer,
de saber el que està signant,
i si l'hi fas repetir i ell ho entén,
no és el mateix que quan la persona ja no té la capacitat,
que desgraciadament,
llavors ja no es pot aplicar.
A vegades, amb el document,
ens trobem que la gent diu,
bueno, quan em faci més gran,
o quan vegi que ja és el moment, ja el faré.
Bé, almenys podem trobar aquest suposi que dius tu, no?
Doncs que per mala sort
tinc una malaltia sobrevinguda
que m'ho impedeix.
O per mala sort tinc un accident sobrevingut,
aquests accidents sempre són coses inesperades,
i s'han de prendre decisions.
No pel fet de fer el document,
les circumstàncies són diferents,
però sí que és veritat que el document
hem d'associar-lo a qualsevol persona
major de 18 anys,
no necessàriament a una persona amb una malaltia,
sinó...
Algú major d'edat.
I ara que estic bé de salut
i que puc prendre aquesta decisió tranquil·lament
perquè no m'implico,
perquè no estic pensant a veure què em passarà,
sinó que estic bé de salut,
perquè es pot modificar aquest document?
Es pot modificar, eh?
De paraula o per escrit.
Tot el que queda per escrit, per descomptat,
és més fàcil,
perquè estem parlant d'una xarxa sanitària molt àmplia,
però si en el moment d'aplicar-se
jo estic bé de la meva consciència
i ho dic de paraula,
la paraula de la persona passa per sobre
de qualsevol document escrit.
I un representant legal
no podria omplir aquest document per algú altre, eh?
Ha de ser la mateixa...
A no ser que tingui poders otorgats per la persona,
perquè estan parlant d'un tema legal.
I en el cas que no hi hagi representant legal, llavors?
En el cas que no hi hagi representant legal
seria la seva parella...
La parella directament?
Directament.
Si no té parella, els fills, tots per igual,
i si no, els pares.
Funciona com la successió, com l'herència.
Sí.
Que és recomanable, no?
Que hi hagi en un document de voluntats anticipades,
així com a punts establerts, no?
Com a grans punts, eh?
Sí.
Nosaltres donem una guia,
un formulari per ajudar una mica,
perquè ens consta que un full en blanc costa,
però cada persona pot explicar el que vulgui,
però nosaltres fem la proposta, eh?
Seria primer una miqueta les creences i expectatives, no?
Doncs hi ha gent que té un tipus de creences o unes altres,
i a partir d'aquí vol que se li apliquin o no certes tècniques
o certes intervencions que van lligades a aquestes creences.
Clar.
Això es pot explicar.
Després hi ha una part de situacions sanitàries molt concretes, no?
La més clàssica és si vull que em connectin, per exemple,
a un respirador, si la meva vida depèn d'això, no?
Fiqueu aquest exemple perquè potser és el més conegut.
Sí.
Es pot explicar, doncs mira, vull o no vull.
Sempre estem parlant, insisteixo, de persones amb una malaltia irreversible
i que no hi ha expectatives que pugui millorar, eh?
Una persona que se li hagi de posar un respirador
però que resulta que se li ha posat per X motius sanitaris,
això no estem parlant d'aquest supòsit, eh?
Vull dir que això sempre quedi clar.
I després, l'opció de rebutjar tipus de tractaments
o de procediments mèdics, doncs que no siguin 100% avaluats
i que no vulguis que s'utilitzin o, bueno, tipus de temes experimentals, etcètera, etcètera, no?
Que si en aquell moment tu no pots explicar-ho, doncs ja ho tens per escrit.
Molt bé.
Hi ha alguns documents que, per exemple, s'hagin de portar, no?,
que siguin necessaris per fer aquest tràmit,
que algú vulgui, no sé, acostar-se al taulell, no?,
i demanar aquest document.
Què és el que ha de portar a sobre?
No, ha de venir amb la targeta sanitària i dir-nos,
mira, escolta, jo vull fer-me el document de voluntats anticipades, d'acord?
Llavors, nosaltres li donarem la documentació, que són 4 o 5 fulles, no, 10, perquè les ompli.
10? Caram!
Perquè ara mateix, en el mateix document de voluntats anticipades,
des que va sortir la llei de l'eutanàsia, hi ha una anexa.
Ah!
Que això no vol dir que vagi cap endavant, però hi ha una anexa.
Llavors, és una forma de, mira, tinc tot això i l'anexa de l'eutanàsia.
Llavors, l'han d'omplir i una vegada ho tinguin omplert amb els testimonis,
que han de ser 3, tinguin representant legal o no, han de ser 3,
un d'ells pot ser parent o no, han de portar els DNIs originals.
No necessitem que vinguin els testimonis al centre de salut.
És portar els seus DNIs originals.
Però necessitem que els DNIs siguin originals.
Quan tinguis clar quin dia aquestes persones et poden deixar el DNI,
ens truques a l'àrea bàsica, a l'ambulatori,
i et donarem un dia i una hora per fer el document.
Perquè el document nosaltres el pugem a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,
a la zona que fica a voluntats anticipades,
que és el mateix lloc que ho fan els notaris.
Tant nosaltres com ells pugem aquesta documentació a la mateixa pàgina web.
de l'abans de quin requisit és indispensable.
Sí.
El que està molt bé també és que el mateix document posin el representant legal.
Ah, d'acord.
No és obligatori, però sí que està molt bé,
perquè no tothom de la família paeix aquesta situació de la mateixa manera.
que tinguin un representant legal i que aquesta persona tingui clar el que vol fer l'altra persona,
ostres, et quedes molt tranquil,
perquè has fet la voluntat de la persona que està en aquella situació.
Clar.
I així se m'acut una pregunta perquè, clar, per exemple,
jo ara vaig a fer aquest document de voluntats anticipades.
És lògic que posi que el meu representant legal sigui, per exemple, ma mare,
que, bueno, per qüestions biològiques,
doncs és més probable que mori ella abans que jo, no?
És lògic o això cal tenir-ho en compte, no? Això també, suposo.
Cal tenir-ho en compte.
en les circumstàncies personals de cadascú,
doncs si no hi ha ninguna persona més adequada,
o perquè no hi ha ningú més, doncs potser estarà bé, no?
Però cal tenir-ho en compte que, doncs per llei de vida,
sigui algú que pugui estar present en aquell moment
o que hi hagi més possibilitats.
I, per altra banda, també que coincideixi una mica
amb la nostra manera de pensar, no?
Perquè, bé, si hi ha algun dubte, doncs es pugui resoldre.
D'acord.
El tema de la inscripció d'aquest document,
ja ens ho heu dit, que es pot trucar directament, no?,
al CAP i demanar una hora.
Es pot fer per l'aplicació La Meva Salut o és millor trucar?
Ho pots fer, ho pots demanar.
Sí?
Pots demanar venir, perquè això sí que ho hem de fer presencialment,
perquè hi ha un document que sí que és nostre,
que és el que s'ha de signar directament allà,
solament la persona que fa el document.
Jo crec que és important recalcar, que ho heu comentat abans,
que els DNIs originals te'ls tornaran al seguida.
O sigui, un cop hagis fet la inscripció,
escanejarem tota la documentació i tant aniràs a casa
amb tota la documentació ja te la quedes.
Vull dir, que estem parlant d'una visita d'un quart d'hora,
per exemple, i te'n tornes a casa amb tota la teva documentació.
Vull dir, que no ens quedem ni DNIs ni ens quedem res,
sinó tot ho escanegem i tot avui dia ja va online.
Clar, nosaltres hem de digitalitzar tota la documentació i pujar-la,
tal com la digitalitzem i la pugem i li donem a la persona.
És a dir, la persona marxarà a casa amb tota la documentació.
Amb tot el que ha portat, no?
Sí.
Tant el document, que molta gent et diu,
no, és que vull anar a còpia i li dius, no, no, si te'n portaràs l'original,
jo ho pujaré a la pàgina de la Generalitat,
et donaré un report conforme ja està pujat i els 15 dies, en teoria,
perquè ara hi ha hagut un boom amb el tema aquest de l'eutanàsia
i porta una miqueta de demora d'un mes, un mes i mig,
ja ho veuràs penjat a l'aplicació de la meva salut.
Ah, allà sortirà, quedarà penjat, es veurà el que es...
Perquè aquest tema l'està penjat a la pàgina de la GENE
des de qualsevol centre, en teoria, és de l'Estat.
Però, en si, sabem que si que és a Catalunya,
si passa qualsevol cosa, ells ja ho veuen.
A l'hospital, en un centre de salut, en una clínica, ja ho veuen.
I, Mireia i Sandra, heu vist o heu notat en aquests últims mesos,
amb això que comenteu de l'eutanàsia,
que, certament, per exemple, en el cap de Sant Just,
hi ha hagut un augment de la demanda de fer aquest document?
O, més o menys, la situació és igual?
Clarament, ha hagut una gran demanda.
Sí. El tema de l'eutanàsia és un tema molt parlat en aquest país, no?
que, bé, que ha trigat molt de temps,
que molta gent, doncs, estava...
Bé, és una cosa que inquieta.
I, sí, realment, ha hagut bastanta demanda
o gent que no havia fet la part de l'eutanàsia
ha vingut a fer només aquest anex.
Clar, la part de l'eutanàsia,
m'explico una miqueta més, no?, potser el tema,
però la part de l'eutanàsia,
el que estàs manifestant és que vols que,
si se't dóna algun dels supòsits de malaltia irreversible,
de gran patiment o d'un dolor incontrolable
o una demència avançada,
vols que se't iniciï,
que, quan arribi el moment,
que, per mala sort,
se'm compleixin algun d'aquests requisits,
jo començaré a iniciar el procés,
com a persona, com a ciutadà.
Però, en el cas de la demència molt avançada,
la persona ja no podrà iniciar aquest procés.
Llavors, en aquests casos,
aquest document previ que diu
que la persona volia fer-ho,
que en aquell moment sigui el seu representant legal
o el seu tutor legal,
té un document que diu
que aquesta persona en el seu moment ja ens ho va manifestar.
I això també ha creat bastanta demanda
de gent que està interessada,
que es reculli aquest aspecte concret.
Molt bé.
Doncs realment és un tema molt interessant
que, si no hi caiem o que si no hi parem atenció,
va passant el temps
i és d'aquelles coses que està bé que ens ho mirem
i que ho acabem fent, també.
Moltíssimes gràcies per passar aquesta estoneta
aquí a Ràdio d'Esvern.
Tres més.
Hem tingut el cap de Sant Jus aquí implicat a l'emissora.
En aquest cas,
per parlar del document de voluntats anticipades,
Mireia, Sandra,
que vagi tot molt bé.
Gràcies per venir.
I això,
animem a la gent que s'ho pensi, eh?
En fer aquest document.
Correcte.
Que s'ho pensin i qualsevol dubte,
allà estem.
Al cap.
Gràcies.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
motiu ja de tot ser.
El senyor seguia el temp ...
En un ram...
de clamíries.
La mirava entre la gent
Quan van a recollir-lo
amb un cotxe d'aeroport
En un ram de clamíries
Ell la va abraçar molt fort.
I al matí del casòric
la germana Quim Consol,
quan el ram d'atrevides
va poder enxampar el vol.
Que el que fa és,
que el que fa és,
que el que fa és,
que el que fa és,
que el que fa és.
Tocan els ús els dies,
quan els ulls no els calen mots,
i un perfum de clavíria
sembla embriagar-ho tot.
Però que m'agrada la torrada
i que intensa la purdor
d'aquell ram de clavíries
d'ella demanant perdó.
Ara, tota una vida,
jo he estat en un bester llogat,
on els rams de clavíries
es penseixen oblidats.
Unsure!
Insure!
Insure!
Insule!
Insure!
Insure!
Insure!
Insure!
Insure!
Insure!
Insure!
Insure!
Insure!
Insure!
Insure!
Insure!
Insure!
Insure!
Insure!
Insure!
Insure!
Insure!
Insure!
Insure!
Insure!
Això és espectacle.
Això és espectacle, amb Maica Dueñas.
Vinga, i ara comencem l'espai de teatre amb la Maica Dueñas. Molt bon dia, Maica.
Bon dia, bona hora a tots els suyents de Ràdio d'Esbert.
Sempre que poses aquesta cançó, d'entrada tinc ganes de cantar
Uaps, és el que sí, braç.
Sí, ah, sí?
Sí, perquè és una cançó que es va fer molt popular als anys, no sé, potser 70.
Sí?
Sí, jo diria que és dels 70, no estic gaire segura, però em fa gràcia perquè cada dia començo cantant, paixet però cantant.
Aquesta cançó, no?
Sí. A veure, la setmana passada vaig anar al teatre.
No, vaig anar...
A l'òpera?
Al balet?
A TV3.
A TV3, hòstia, doncs no l'hagués encertat, Maica.
Vaig anar a TV3 perquè feien els 40 anys i vam fer una gala.
Sí, és veritat, vam fer una gala el divendres, oi, pot ser?
No, no, bueno, estava gravada.
Ah, estava gravada.
Sí, sí, sí, nosaltres vam anar el dijous passat.
Val, val, eh? El dijous passat.
Llavors, em va fer molta gràcia perquè vaig trobar molta gent que coneguia i tal, i a més a més em va, bueno, em va fer molta il·lusió perquè resulta que ells feien 40 anys.
Sí.
I Ràdio d'Esbert també fa 40 anys.
Correcte, correcte.
Nosaltres, quan va començar Ràdio d'Esbert, alguns de la gent de l'equip que vam formar a Ràdio d'Esbert, que vam començar a moure...
Que vau fundar la ràdio.
Exacte, sí.
Doncs després d'uns mesos i tal, vam marxar cap a TV3.
Ah, sí?
A treballar i encara estan.
I encara estan a TV3, home!
Sí, a TV3, sí, sí. Van fer un bon canvi, diguem-ne.
Sí, sí, sí. La primera emissió va ser un 2 de març, no?
A principis de març, crec que és quan és exacta la data...
Sí, però nosaltres vam començar el 14 de febrer en sessió de proves, en emissió de proves.
Ah, ah, val.
I després, el 2 de març, vam fer la inauguració, que va venir quantitat de gent famosa...
Ostres, uau!
Sí, sí, sí. Jo vaig fer entrevistes, adeus a mare, sobretot de gent famosa i molta de la gent famosa va venir aquí a Ràdio d'Esbert a celebrar la inauguració.
Això era l'any 1984.
84.
Sí.
Correcte, clar, 40 anys.
Sí, sí.
Doncs l'altre dia vaig estar a la gala de celebració de TV3, perquè en aquell moment, clar, nosaltres vam començar i ells també vam començar...
A la part.
Sí, més o menys a la part. I llavors jo tenia molts amics que estaven treballant allà i anava molt sovint.
vaig tenir l'oportunitat de quedar-me a treballar allà, però el que m'oferien no em feia molta gràcia perquè era...
No et convencia?
No, perquè era a la redacció de notícies, a la redacció.
Ah, bueno, està bé, la redacció de notícies.
Bé, no em feia massa gràcia, la veritat. Llavors, bueno, vaig dir que no, però molta gent de la que va començar aquí a la ràdio va marxar cap allà i encara estan allà.
I llavors vaig anar a la gala i, bueno, el que passa, la gala va ser fantàstica.
On la feia? On estava?
Al TV3, al TV3.
Ah, en algun plató d'allà de l'estudi.
Sí, allà hi ha espais immensos i fantàstics. I va estar molt bé i després em penso que va ser aquest divendres, no?, que la van fer, no?
Sí, la van retransmetre el divendres a la nit, sí, sí.
Doncs ja portava uns dies gravada. Bé, la qüestió és que m'ho vaig passar molt bé.
Que bé.
I, escolta, i fantàstic.
I després una altra cosa que he vist, el que passa és que va durar molt pocs dies, és que vaig anar a liceo a veure l'Israel Fernández, que és un cantaor.
A ell no li agrada que li diguin cantaor.
No?
És flamenco, evidentment.
Ah, val, val, val. Jo és que aquests matisos jo em perdo.
No, clar, si és flamenco, és un cantaor.
Un cantaor, vinga.
Però bé, però no li fa massa gràcia, va bé?
Però a mi em va agradar molt el que va fer el liceu, la veritat, perquè va cantar soleares, boleries, i després va haver-hi un moment que em va fer molta gràcia, em va agradar molt, perquè es va posar al piano i va cantar i tocar una cançó que es va fer molt popular i que tu segurament no l'has escoltat pràcticament mai, que era Vino Amargo.
Doncs no, la veritat.
Vino Amargo, que no té alegria...
Bé, doncs això, la veritat és que no l'has escoltat mai.
Això em va fer molta gràcia, perquè ja dic, en un moment d'una, es va posar al piano i va cantar el Vino Amargo.
Estava acompanyat per el Diego El Morau, que era el guitarrista, val, i bueno, va estar cantant soleares, boleries, tots els palos del flamenco, per dir-ho d'alguna manera, val.
I després, doncs res, ara anem a fer un repàs a la cartellera, perquè l'altre dia em vaig enfadar amb mi mateixa perquè no havia parlat de res per als nens.
Dels nens, és veritat que ho has dit, sí.
Sí, sí, i jo crec que és molt important que els pares es dediquin...
També a portar el teatre.
A portar els nens al teatre, perquè jo, bueno, clar, això és una apunió molt personal meva, però la veritat és que és molt important la música i el teatre.
El teatre, sí, sí.
Per el cinema, vull dir, per a la gent, per a les persones i per als nens encara més, vull dir que...
Bueno, que vagin agafant l'avi, no?
Exacte, exacte, exacte.
Jo sempre penso que...
És com la lectura, si veuen que els pares llegeixen...
Sí, senyora.
Si se'ls fomenta i això, després també és més fàcil.
Ho has dit clarament.
La lectura també és una cosa que s'ha de fomentar.
Sí.
A mi m'agrada molt llegir.
De fet, a vegades m'agubio i tot, perquè ara estic preparant una cosa de la Mercè Rodoreda i tinc la casa plena de llibres sobre la Mercè Rodoreda.
Bueno.
O sigui, a tots els racons que miris tinc llibres de la seva vida, de la seva experiència, de les coses que ha escrit i m'encanta llegir.
I la veritat és que, suposo, suposo, no ho sé, que més que veure-ho a casa, que també, és que com que a casa no es podia fer soroll de dia, doncs jo em dedicava a dibuixar i a llegir.
O sigui, que per això suposo que tinc això.
Bueno, parlem dels nens.
Vinga, va.
Perquè aquests dies podem veure el Teatre Regina, que ja saps que torna una altra vegada a ser un teatre per a nens.
Sí, al Teatre Regina, eh?
Sí, suposo que no li ha funcionat molt el de canviar als adults, eh?
Doncs ara fan la gallina dels sous d'or.
Ah, mira.
Que xula.
És molt xula, aquesta història.
O sigui, que està recomanat a partir de tres anys.
Val.
O sigui, que podeu portar les criatures al teatre, que s'ho passaran superbé.
I després, a l'autèntica, també fan una cosa per a nens, i és el patofet.
Home, tradicional.
Sí, el patofet, però amb titelles ho fan.
Ah, mira, està bé.
Sí.
A mi, és molt personal, eh?
A mi les titelles mai m'han acabat de fer el pes.
No sé per què.
Té un treball increïble.
Sí, sí, sí.
Increïble, perquè és molt difícil bellugar una titella bé.
Però no m'acaben de...
No ha acabat.
No.
Bé, doncs llavors, per als nens teniu el Geoveteatres Regina, la gallina del sous d'or, i a l'autèntica, que està al carrer Martí, per si algú no sap on està l'autèntica, el patofet.
A l'antitelles.
I està recomanat a partir de dos anys.
O sigui, que mira si podeu portar les criatures petites.
Home, doncs a partir de dos anys i gairebé que han acabat d'aprendre a parlar.
Sí, bueno, doncs mira, ja li servirà per tenir més vocabulari.
Bé, doncs això.
Anem a parlar una mica de la cartellera que tenim.
Per cert, una cosa que volia dir, que no és que sigui de teatre, però m'ha fet molta gràcia, perquè ja saps que ara s'està posant de moda, entre cometes, moda, perquè això sí, sempre ha passat.
Va a moda, és això, eh?
Sí. Els espectacles que estan fets a través de cartes, no?
Ah, sí, sí, sí, sí, sí.
Està el cartes d'amor, està el d'això i...
Bé, o sigui, n'hi ha uns quants espectacles de cartes, però m'ha fet molta gràcia perquè ara no és carta, però ara les cartes apassionades d'amistat, que hi havia entre Tàpies i Brossa, no es farà un espectacle teatral, però es farà un llibre.
Ah, mira.
En la qual cosa, suposo que algú de teatre dirà, mira, aprofitem...
Anem-ho a representar, no?
Sí.
Anem a fer-ho de les cartes d'amorosa.
Sí, perquè realment és que està de moda. I realment els espectacles que jo he vist...
Home, i deu funcionar, no?
Sí, sí, això anava a dir. Els que jo he vist a mi m'han agradat. No és un teatre de moviment, però és un teatre que escoltes i t'arriba, no?
Sí.
És una mica lectura dramatitzada, per dir-ho d'alguna manera, però a mi com que m'agraden també les lectures dramatitzades, però m'ha fet molta gràcia perquè ara resulta que no el podrem veure al teatre.
No sé si ara no, però d'aquí a poc potser sí.
Potser sí, algú s'ha ingressat, alguna productora s'anima i...
Sí, la correspondència entre el poeta, Tàpies i Brossa, o sigui que Déu-n'hi-do.
Bé, doncs res. Què més tenim? Tenim, per exemple, a la Quitània... A la Quitània té una programació que m'agrada molt perquè té horaris diferents i dies diferents.
Cada setmana, eh? Dius, Maica, això? Cada setmana canvia una mica...
Sí, sí. Ara mateix estan fent. Lo Nuestro Estaba Cantado, que és un musical, que la recomano perquè us agradarà molt.
Has anat a veure'l?
Sí. És una parella i canten i... molt, molt bé.
Si lo cuentas, te mato, que és una comèdia, evidentment.
Home, sí, sí, clar.
Aquesta no l'he vist. I després també una cosa que també he vist que també em sembla molt, molt atractiva i que pot anar a la gent molt, molt petita, o sigui, nens de vuit, a partir dels vuit anys, una cosa així, que és Òpera per Tuti.
Ah, mira.
O sigui que tenen diferents horaris.
Home, si és per Tuti és que és un espectacle familiar, no?
Sí, sí, sí, sí. Per això dic que a partir dels vuit anys, més o menys, ja pots portar els crius a veure aquesta Òpera per Tuti, que està super, super bé, també.
O sigui que n'hi ha tres espectacles que estan fent a la vegada, diferents horaris, diferents dies, però jo crec que això, bueno, s'ha d'agrair, no?
Perquè, sí, la veritat. Al Condal estan fent encara l'Escape Room, que és una mica...
La segona part, eh?
La segona part, que és el mateix, sí. I també estan fent Gordes. Gordes és un espectacle...
Al Condal també?
Sí, al Condal, sí. Al Condal ho fan els dilluns. Només els dilluns.
Només els dilluns, eh? Sí. I Gordes és un espectacle còmic, però que parla una mica del problema que tenim tots, homes i dones, però potser més les dones, de que...
La pressió social per l'estètica, no?
Exacte. Que hem de ser primes, que hem de ser joves, que hem de ser tal, igual. I parla d'això. En tema de comèdia, en tema d'humor, però no deixa de ser una crítica...
De plasmar una crítica al que dius, sí, sí, sí.
Exacte. Adau al sec fan el Regne de les Dones. És una obra, a partir d'una obra de Chekhov. No l'he vist, aniré a veure-la perquè ja saps que a mi Chekhov m'agrada molt. No sé si m'agradarà l'adaptació que hem fet, però el Regne de les Dones és una òpera, o sigui, és una obra a partir d'una obra de Chekhov, que ja saps que és un escritor que m'encanta, d'acord?
Al Maldà fan la perla. M'han convidat a l'estrena, però no hi ha anat, hi aniré un d'aquests dies, d'acord?
D'acord.
Després, continua, continua el Teatre Romea, tot l'any pot ser Nadal, amb el Joan Pera.
Sí.
Li queda encara temps per...
Sí, ostres.
Perquè, sí, sí, per això...
Doncs Nadal ja fa dies, eh, que no... que ja ha passat.
Per això ho comento, perquè...
Val, val, val.
Té previst acabar el 2 de febrer.
Bueno, per la candelera, sí.
O sigui que tot l'any pot ser Nadal, ho diu el títol...
Ja ho diu.
El Joan Pera és un home magnífic, es pot anar sempre a veure els seus espectacles, perquè sempre t'ho passes bé, o sigui que...
Però, bueno...
Després també tenim una obra que l'han fet a la sala Atrium, que es diu El contrari.
I El contrari també parla una mica de... bueno, del problema que tenim també les dones, concretament, no?
Sí.
Està una mica ambientada en els clàssics d'Ibsen.
A mi, ja saps que m'agrada molt, també, Chekhov i Ibsen.
I la veritat és que, bueno, és una obra que parla una mica de... del problema que tenim les dones respecte a com se'ns veu a la societat.
O sigui que si fa o no fa...
Sí, sí.
És el mateix que...
La temàtica és bastant semblant.
Sí, exacte. És el mateix, el que passa és que, bueno, és un muntatge totalment diferent, eh?
Això ho estan fent a l'Atrium.
Jo saps que vaig a veure la setmana que ve, a Maica, que crec que n'hem parlat, la de Fitz Roy.
Ah, és boníssima. I, a més a més, a més a més de que és bona, és que es veu claríssim perquè l'han reposat ja. Aquesta és la tercera vegada que la fan.
Sí, sí, sí. Bueno, no sé quina vegada és, però...
La tercera vegada que l'han reposat. Suposo que la continuen fent al Borràs, no?
Crec que sí.
Vale.
Crec que sí.
Ara ho comprovem, a veure. Però és una obra, la veritat és que val la pena de veure-la, perquè, a més a més, estan fantàstiques les protagonistes.
Sí, mira, el teatre Borràs, sí, sí.
Sí, el Borràs, no? O sigui que ja és la tercera vegada que la fan.
Crec que una de les actrius l'han canviat. Una de les actrius l'han canviat.
Ah, doncs tornaré a veure-la.
Sí. Hi havia una actriu que la Natàlia...
Sí.
Bé, la que feia de nena a l'Ocerrano, que sortia, doncs aquesta ja no hi és. L'han posat una altra.
Ara són la Sílvia Bel, la Míria Miscla, la Sara Espígol i la Mima Riera.
Ah, d'acord. Doncs són totes bones, vull dir que són totes bones, val la pena d'anar-hi perquè és una bona obra.
Si no heu anat a veure-la, ho dic perquè s'està a punt d'acabar.
Sí.
La Lali i Simon, que estan fent el Romea, acaba el 28 d'aquest mes.
És una obra molt interessant, està dirigida per el Sergi Berbell.
Sí.
La interpretació està a càrrec de l'Emma Vila-Rasau, que a mi ja saps que m'encanta.
Sí.
Surt la Montplans, també, i la Júlia Bunyoc.
I és una obra molt i molt interessant, a part de que m'agraden les actrius, la veritat.
Però parla una mica d'una persona que és una estrella i passa molta estona fora de casa i només vivint per això, per la seva feina.
I llavors, bueno, és una mica parlar d'això, de que si estàs fora de casa no pots veure els teus fills, no tens vida privada, entre cometes.
Sí, sí, totalment.
I la veritat és que a mi em va agradar molt i ja dic, acaba el dia 28 d'aquest mes.
O sigui que teniu pocs dies per anar a veure la Lannis Diamond.
Mira, fins aquest cap de setmana.
Per cert, volia comentar, he parlat aquí alguna vegada de producers.
De producers, sí.
I m'han fan molta gràcia perquè, ho he dit moltes vegades, que m'agrada molt i que tal i que qual, els meus amics i coneguts van a veure-la i després van trucant o ens veiem i diuen, ai, m'ha encantat, m'ha encantat.
Que bona, no? Que guai, que xula.
Sí, per tant, la recomano des d'aquí perquè tothom que li he dit que la vagi a veure...
Crec que aniran a Madrid a fer-la també, aquesta, eh?
Sí, sí, sí, sí. I van a Madrid a fer gira.
No, a fer...
Sí, bueno, la gira, no? L'espectacle.
Sí, però vull dir que estaran, penso que són tres mesos.
Tres mesos, o?
Penso que estaran tres mesos.
Doncs de producers, ja dic, té un èxit fantàstic.
Recordeu, jo sempre ho dic, o sigui, a més a més és que surt molt,
gent. Sí.
Moltíssima gent. Estan divinament dirigits per l'Àngel Jatzer i l'Enric Cambrai,
que és un actor també molt jovenet i que s'ha ajuntat moltes vegades amb el Jatzer.
Amb el Jatzer.
Sí, i que ara treballen molt junts.
No diré què és l'ajudant de direcció, perquè...
Però, bueno, està aprenent, no?
Sí, però està molt bé. Sí, sí, val la pena, eh?
I la veritat és que, bueno, tothom que ha anat a veure-la em diu, no?
És fantàstica.
Espectacular, genial.
Sí.
Uau.
És el musical més premiat de la història.
Ostres.
O sigui que poca broma, eh?
Sí.
Perquè, evidentment, va estrenar-se a brot, vull?
Sí.
Suposo que la qualitat no vocal dels cantants, l'obra en si, el fil argumental, no?
La narrativa que explica l'obra o...
No sé, també la vestimenta que deuen portar o la manera de ballar i tot deu ser com molt espectacular.
També, també.
Aquesta divertidíssima comèdia va crear-la el Melbrook.
El Melbrook, val?
I, al llarg de la seva història, evidentment, perquè porta anys envoltant, no aquesta del Jatzer, però sí l'obra, ha tingut uns quants premis.
Ha tingut el Premi Toni, els Premi Òscar i el Premi Grammy. Poca broma, eh?
Vinga. Uau. Els té tots.
O sigui, un trio d'asses. I la veritat és que val la pena d'anar-hi.
I, a més a més, ho torno a dir, perquè molts amics que han anat, perquè m'han sentit recomanar-la, tothom em diu que encantadíssim de veure-la.
Mira, que bé tu.
Sí. Però, bé, doncs, tot s'acaba, eh? O sigui que...
Sí, sí, sí. La gent que s'espavili per anar-la a veure aquí o, sinó, que ja haurà de comprar entrades per anar a Madrid.
Perquè, a més a més, n'hi ha dies que encara, i mira que fa temps que les estan fent...
Que està ple, ja?
Encara que estan exaurides, sí.
Sí. Bé, és que potser la gent també ho agafa amb molta entel·lació, també, les entrades.
Perquè a mi aquestes me les van regalar, Maica, també per produces.
Al Nadal em van regalar dues entrades per anar-hi.
I t'ho vas passar superbé, no?
No, no, no, encara no hi he anat.
Ah, no has anat?
No, perquè em van regalar les entrades, però me les van regalar, em sembla, que per anar al...
No sé si a principis de febrer o... Bueno, just abans que acabin aquí a Barcelona.
Bueno, doncs ala, ja parlarem quan vagis, eh?
Sí, sí, a veure, ja diré el que.
Una altra que també està en les entrades exaurides...
Vinga, ens queda l'última, eh, Maica, va.
Ah, bueno, doncs una que està en les entrades exaurides és l'Alegria que passa.
Ah.
Que l'estan fent al Teatre Poliorama.
Sí.
I resulta que estan exaurides també les localitats, o sigui que si voleu veure-la, que està molt bé, que val la pena,
doncs espavileu, perquè si no, no la podreu veure.
No, no, ens quedarem amb les ganes.
Ah, sí.
I una altra història.
Austràlia, per exemple, que la fan al Teatre Texas, al nou, al nou Teatre Texas, a mi em va agradar molt.
Molt, perquè és la història de dues germanes, una que viu a Austràlia i l'altra que viu a Barcelona.
Oh, mira.
I la que viu a Austràlia vol tenir un fill i no pot.
I l'han intentat moltes vegades.
Tècniques de reproducció.
I moltes vegades no pot.
I llavors li demana a la seva germana si li pot donar el seu...
Un òvuls, una donació d'Òvuls.
I llavors la germana se'n va a Austràlia per fer-ho i aquí comença tota la història.
A mi em va semblar una història molt original i em va agradar molt, la veritat.
I l'espai Texas és nou i la veritat és que quan ho van inaugurar, te'n recordes que vaig anar i vaig parlar d'ell?
Sí, en vam comentar-ho, sí, sí.
Que val la pena d'anar-hi, eh?
Maica, seguim parlant la propera setmana, d'acord?
D'acord.
Llavors serà, sí, en el nostre horari habitual, a les 12 i 10, que avui hem tingut un petit canvi.
La Maica ens ha fet aquest favor, gràcies Maica.
No és un favor, carinyo.
Bueno, és igual.
Maica, fins la setmana que ve, d'acord?
Adeu.
Vinga, adeu.
Una bona setmana.
Adeu.
Doncs el que hem dit nosaltres, marxem, us hem estat fent companyia des de les 10 demà.
Tornarem a la mateixa hora aquí a Ràdio d'Esvern, al 98.1 FM.
Una abraçada.
Que tingueu molt bona tarda.
Que tingueu molt bona tarda.
Que tingueu molt bona tarda.
Que tingueu molt bona tarda.