Música
Molt bon dia Sant Just, passen 7 minuts de les 10 del matí d'avui dimarts 21 de maig.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Vinga, que tenim 3 hores per endavant.
Com sempre fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just
i també les portades dels diaris en català.
La portada del diari Ara, La Vanguardia, El Periòdico i El Punt Avui.
A més a més, avui a dos quarts d'onze parlarem amb el president d'una entitat
que aquest cap de setmana ha estat celebrant el 40è aniversari.
Es tracta de Manuel Zapata, el president de la Casa d'Extremadura de Sant Just.
Ens farà una crònica de tot el que han estat fent
i celebrant del 17 al 19 de maig per aquests 40 anys d'aquesta entitat de Sant Just.
Després farem la previsió del temps amb el Carles Rius.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia.
Avui tenim l'Enric Salvadores, que és el portaveu del PP de Sant Just.
També hi tractarem alguns temes d'actualitat de Sant Just,
això sí, sota el prisma del partit.
I començarem a rebre també col·laboradors i col·laboradores
que passaran per la Rambla avui dimarts al matí.
A les 11 i 40 tindrem alguns dels membres de l'Associació de Gent Gran de Sant Just.
I a tercera hora, a partir de les 12 i 10,
parlarem amb l'Elga Simón, que és veïna Sant Justenca
i, a més, acaba d'estrenar un nou poemari,
un poemari que es diu Els llocs demà,
publicat amb edicions tremendes
i que aquest dijous l'Elga l'estarà presentant al casal popular La Sala.
Avui xerrarem una mica amb ella sobre el tema d'aquest pogamari.
Vinga, va, no marxeu, que tot això serà el que tindrem aquí de seguida.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Vinga, escoltem aquesta cançó de Stay Homest que es diu Chino Chano
i passarem a fer les notícies de Sant Just amb la Mariona Sales.
No queda sangria
Fa massa fred per tirar-nos al mar
No sé què m'has fet, però estic enganxat
I no som la patrulla
Però la nit estava canina
Nen del revés, tornarem a Chino Chano
Una nit més, ets l'únic que demano
Joder, el teu venenus contagios
El teu moreno i el vestit de flors
Has sigut tu, has sigut tu
Joder, ens la passàvem fent al gos
Qui m'ha robat al mes d'agost
Has sigut tu
I que becas te emparden al temps
Joder, res no dura per sempre
Un altre punyal en el ventre
I que becas te emparden al temps
Joder, la nit està suculenta
Un altre chupito d'absenta
S'acaba la bulla
No queda sangria
Fa massa fred per tirar-nos al mar
No sé què m'has fet, però estic enganxat
I no som la patrulla
Però la nit estava canina
Nen del revés, tornarem a Chino Chano
Una nit més, ets l'únic a la mano
Tu i jo a la vora del mar
Em devoren les ganes
I surtim a fumar
Si tu m'acompanyes
Som tu i jo
La cancón del verano
Me tiembla la mano
Quan es posa a ballar
Ja no vull pensar
En què passarà demà
Si s'acaba la bulla
No queda sangria
Fa massa fred per tirar-nos al mar
No sé què m'has fet, però estic enganxat
I no som la patrulla
Però la nit estava canina
Nen del revés, tornarem a Chino Chano
Una nit més, és l'únic a la mano
Les 10 i 13 minuts esteu escoltant Ràdio d'Esvern al 98.1 FM
Passarem a fer ara les notícies de l'actualitat Sant Justenca amb la Mariona Salles
Hola Mariona, què tal? Molt bon dia
Bon dia, Núria
Vinga, doncs comencem amb l'actualitat de Sant Just
Quines notícies ens portes?
Doncs mira, comencem dient que la Biblioteca Joan Margarit
Convida a infants i famílies a una tarda d'aventures literàries
amb l'hora del conte
Ah, mira
Aquesta vegada dedicada als bitxos i les cuques del nostre entorn
Bitxos i cuques?
Exacte
Ah, bueno
I l'esdeveniment tindrà lloc el pròxim 23 de maig
Sí
A dos quarts de sis de la tarda
A la sala Isidore Consul i Girivert de Can Ginestar
Molt bé
Cristina Noguer serà l'encarregada de conduir aquesta activitat
on els participants podran descobrir el món dels insectes
a través de contes i cançons
Des de voladors fins a arrossegadors
Des de llefiscosos a picants
Els bitxos que presentin
doncs pretenen captivar l'atenció dels més petits i petites
Molt bé
Aquesta sessió del conte està dissenyada per a infants a partir de 3 anys
Sí
Acompanyats d'un adult
La participació és gratuïta però cal inscriure's prèviament
a l'enllaç que ja podeu trobar a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern
I bé dir també que aquesta activitat forma part de la Setmana de la Natura
que és una iniciativa que busca sensibilitzar sobre la importància de la biodiversitat
i el medi ambient a través de la cultura i l'educació
Molt bé
Doncs a motiu d'aquesta setmana tan peculiar
Bé, peculiar
Setmana de la Natura
Exacte
I diversitat i això
Doncs tenim aquesta activitat de bitxos i cuques
Em fa gràcia el nom
Vinga, què més tenim?
Doncs mira, tenim que la tribu d'aquí Sant Jus organitza una jornada sobre educació sexoafectiva
destinada a trencar tabús sobre la sexualitat, dirigida a infants i les seves famílies
Sí
L'esdeveniment és gratuït i tindrà lloc diumenge 9 de juny al matí
i combinarà activitats educatives per totes les edats
L'agenda de la jornada començarà amb un esmorzar comunitari de 10 del matí a 11
proporcionant un espai perquè els assistents interactuin i es preparin una mica per les activitats del dia
A les 11 fins a la 1 se celebrarà una xerrada per adults titulada Dialogant amb el tabú
que serà a càrrec de la cooperativa Aplaer
que doncs explorarà les millors pràctiques per abordar temes de sexualitat dins de l'àmbit familiar
De manera simultània els infants podran participar a un taller i gaudir de compte a comptes
liderats per l'educadora Clara Font i dissenyats per si informatius
tot mantenint un to adequat per la seva edat, evidentment
Lògicament
I també estarà disponible un espai de joc i consulta amb materials específics per a infants i famílies
per tal de crear un entorn educatiu i inclusiu
I bé, per participar en aquesta jornada les famílies interessades han de completar
un formulari d'inscripció en línia que ja podeu trobar enllaç a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern
I en aquests formularis podrà seleccionar les activitats on es vol assistir
I bé, la tribu espera que aquesta iniciativa fomenti una major comprensió i un diàleg obert
sobre la sexualitat en un context familiar i comunitari
Molt bé, doncs escolta, Marion, això està... hem dit que és una jornada que es farà durant el matí del 9 de juny
Exacte
I per aprendre una mica també a les famílies ensenyar com parlar d'aquests temes sobre sexualitat
Exacte, amb infants
Sí, amb els infants
I a més a més també hi haurà activitats paral·leles, aquesta xerrada que es pugui fer
Exacte, per tal de, doncs això, si està enfocada a persones que tenen infants
doncs perquè puguin venir amb els infants i els infants estiguin jugant i amb un espai dinamitzat
que també sobre temàtica de sexualitat
mentre els seus pares i mares estan en aquesta xerrada
A més organitza una cooperativa que em sembla que està especialitzada en fer acompanyaments en la sexualitat
o sigui, està especialitzada en això
Exacte
En fer aquest tipus d'acompanyaments, ja sigui en grups de pares, en escoles, en altres associacions
Per tant, és gent que ja en sap, que està posada en la situació
i que pot oferir les millors eines en aquest cas
És això, és un projecte d'educació sexual per acompanyar les diferents sexualitats
i ho adapten a qualsevol edat
a pares i mares joves, a infants i joves
vull dir que és gent molt preparada
A plaer, em sembla que es diu
A plaer, sí
Molt bé, doncs Mariona, ens falta un titular
Sí, mira, tenim que la plataforma cívica en defensa de la vall 2.0
ha convocat a la ciutadania de Sants Joves a participar en una manifestació
el pròxim 26 de maig a les 11 del matí
per oposar-se al pla de la bona aigua
que preveu la construcció d'habitatges a l'entorn de la Riera
Aquesta mobilització també pretén qüestionar el model de creixement urbà
que està transformant el municipi en una zona residencial de luxe
tal com diuen des de la plataforma
Sí
Després de 20 anys de la primera manifestació per salvar la vall
els organitzadors afirmen que la vall encara no està salvada
i demanen un canvi en la política d'urbanització que fins ara ha predominat
L'organització afirma que l'objectiu de la manifestació és preservar la vall
com un espai natural o rural
lluny de les agressions urbanístiques que amenaça la serra de Collserola
i els seus entorns naturals
Per tant, la plataforma ha fet una crida a totes les entitats locals
perquè s'adregin al manifest i que participin activament en la defensa del territori
A més, han destacat la importància de la participació ciutadana en aquests esforços
amb l'esperança que un moviment unitari pugui influir en les decisions futures
relacionades amb el desenvolupament urbanístic d'aquesta zona
i bé, la manifestació està programada per començar a les 11 del matí
repeteixo, del 26 de maig
a la plaça Camuapa
Sota el lema Reacciona-s'enjust abans no sigui massa tard
Molt bé
Doncs sí, Mariona, a les xarxes també de la plataforma
Posen el cartell de la manifestació
També a les xarxes hi ha hagut ja diferents entitats
També persones a nivell individual, a títol particular
S'han posicionat a favor d'aquesta manifestació
Convidant també la ciutadania a participar-hi
Exacte
I si entreu a la pàgina web de Ràdio Desbens
ja trobareu la notícia amb un link al seu blog
que allà podreu trobar el manifest
la convocatòria de la manifestació
el cartell i tota la informació
Molt bé
Doncs Mariona, hem fet un resum
d'un parell d'activitats que hi ha a Sant Just
després també d'aquesta convocatòria de Salvem la Vall
i ara, si sembla, deixem de fons una mica de música
i seguim llegint les portades dels diaris en català
d'avui dimarts 21 de maig
Perfecte, Núria, fins ara


Vinga, les 10 i 22
Passem ara a llegir les portades dels diaris en català
Comencem, Mariona, com sempre
amb les notícies que obren la portada al diari Ara
Doncs el diari Ara obre dient que Fejo es nega donar suport a Sánchez
en el xoc amb Milei
Sí
Diu que el president argentí es nega a disculpar-se
i de moment la Moncloa no pren més mesures
La majoria dels empresaris que s'hi van reunir
critiquen ara les declaracions del líder ultra
Sí, molt bé
En fotografia principal veiem una notícia relacionada amb la mort de Raisi
que omple d'incertesa l'Iran i el Pròxim Orient
que els equips de rescat van trobar ahir a la matinada
les restes de l'helicòpter en què viatjava el president iranià
i el país haurà de tornar a eleccions
També comenta que Ibrahim Raisi, que era un radical
que va promoure la repressió pel vel
I a la fotografia veiem aquests equips de rescat
buscant les restes de l'helicòpter que les van acabar trobant
En una zona realment molt muntanyosa
i com amb molta boira
que van dir que va ser un dels motius també de l'accident
la mala climatologia, la mala visibilitat
En fi, que a més a més també vaig escoltar
que allà a l'Iran els tipus d'avions i d'helicòpters que utilitzen
són realment maquinàries molt antigues
que tenen moltíssims anys i que acostumen a tenir fallos
que és material realment que deixa molt a desitjar
Exacte
En fi, vinga, què més tenim, Mariona?
Més notícies d'avui de l'Ara
Veiem que Catalunya està a la cua dels estudis d'anglès a infantil
Sí
També l'Ara comenta que la fiscalia del TPI demana la detenció de Netanyahu
I per tancar la portada veiem que Telefònica ja té l'Estat com a primer accionista
Molt bé
Doncs aquestes són les notícies del diari Ara
i passem a les de La Vanguardia
La Vanguardia també obre amb el conflicte diplomàtic amb Argentina
Diu que Sánchez manté la pugna en Milet sense obtenir una rectificació
El president no fluixa la tensió mentre el govern de l'Argentina replica
que també ha estat vilipendiat i Feijó crítica igual tots dos líders
Pel que fa a la reacció, els empresaris rebutgen els insults a Begonya Gómez
En fotografia principal veiem també aquesta búsqueda de les restes de l'helicòpter
en què s'estava allà el president de l'Iran
i diu que l'Iran s'assumeix en la incertesa
que la mort del president d'Ebrahim Raisi confirmada a primera hora d'ahir
ha obert una etapa d'incertesa en un país castigat per una crisi econòmica
i en plena escalada bèl·lica amb Israel
Doncs sí
A la imatge, els equips de rescat que van acudir al lloc on es va accidentar l'helicòpter
en què anava el mandatari de la República Islàmica
Sí, sí
Més notícies d'avui de La Vanguardia
Veiem que el fiscal de la AIA demana ordres de res contra Netanyahu i la cúpula de Hamas
Si el Tribunal Penal Internacional
accedís a la petició a que suposa Biden
la posició d'Israel en l'ofensiva de Gaza es deterioraria molt
Més notícies d'avui de la portada de La Vanguardia
Veiem que Sánchez guanya més temps per apel·lar contra l'extradició als Estats Units
que la justícia britànica troba insuficients les garanties aportades per Washington
Correcte
També veiem que avui La Vanguardia li fa una entrevista a Elisa Ferreira
que és comissària europea de cohesió i reformes
i ella diu que la falta de perspectives està nodrint el vot extremista
Què més tenim?
En fotografia petita veiem un tema de turisme a l'Eixample
diu que lloguen pisos per muntar-hi pensions il·legals
i veiem a la fotografia uns turistes arriben amb unes maletes
Sí
El que se suposa que seria una d'aquestes pensions il·legals a l'Eixample
A l'Eixample, totalment
I tema esportiu, veiem que l'Eixample continuarà al Barça dues temporades més
Sí, es veu que ja ha firmat aquestes dues temporades
i em sembla que n'hi havia una tercera que estava allà quasi assegurada
però de moment dues segures
Pel que fa a les altres portades que ens queden
Mariona, a la portada del punt avui
hi ha una imatge d'Europa
més que una imatge com un cartell
una infografia d'aquestes
es posa Planeta Europa
Diu que la Unió Europea regeix per un sistema institucional complex i atípic
allunyat de la comprensió del ciutadà
Vaja
És el tema del dia del punt avui
com sempre que posa temes més en profunditat
allunyats una mica de la rabiosa actualitat, per dir-ho així
tot i que la part inferior també posa sempre dues o tres notícies
això sí, d'actualitat a actualitat
Una fa referència als fàrmacs psicodèlics per a la depressió resistent
També parla dels ramaders de Pirineu que alerten que els ossos s'apropen més en els pobles
També que el fiscal del TPI proposa ordre de detenció per a Netanyahu i els líders de Hamas
i fan una entrevista també a Antoni Llabrés
amb una cita que diu
L'estat de salut de la llengua catalana a les Illes Balears és precari
És el president de l'Obre Cultural Balear
Exacte
Veig aquí el títol però està tan petit i burrós que no llegia
Veia que era el president d'alguna institució però no sabia dir-te quina
O sigui és el president, Antoni Llabrés, el president de l'Obre Cultural Balear
Obre Cultural Balear
Doncs bé, li fan una entrevista en aquest càrrec, en aquest home
que diu això, que aquest estat de la llengua en català a les Balears
és realment un estat molt dolent, precari
I després passem a l'última portada, la del periòdicom
que diu aquí
La Aya demana la detenció de Netanyahu i la cúpula de Hamas
Diu que els dos bàndols en guerra critiquen durament el dictamen de Karim Khan
També posa que el fiscal del Tribunal Penal Internacional
considera que hi ha motius raonables per creure que tant els líders israelians
com el grup islàmic
haurien incorregut a una llarga llista de crims contra la humanitat
La imatge diu aquí
Deixar l'esport després de set medalles mundials
Parlen de la patinadora artística catalana
Mar Suí
que abandona als 25 anys
la pràctica de la seva passió
ofegada per les despeses
i els sacrificis d'una disciplina poc reconeguda
diu aquí que Mar Suí s'està acordant els cordons
dels patins de rodes que té posats
En fi, és impactant veure com als 25 anys
que és quan precisament comences una mica la carrera i la vida professional
en les altres professions
que no són del món esportístic
i ella ha de deixar la seva professió
també segurament la seva passió
però bé, l'esport també és una manera
és una forma de viure de moltes persones
Sí, exacte
i ella ho ha hagut de deixar perquè no pot sostenir-se a nivell econòmic
suposo perquè
Clar
Un esport minoritari o poc reconegut
com diu la notícia
doncs imagina't si ja costa amb el futbol en femení
El patinetge artístic encara dona menys per viure
Ni t'ho imagines
Bé, també altres notícies del periódico
a la portada
diu que hi ha una quarta part del comerç de Barcelona
que ja obre els 7 dies de la setmana
La tendència està creixent
tot i que més del 65% del sector està en contra
d'obrir els diumenges
i és que aquest cap de setmana Mariona
ja va ser el primer diumenge
d'obertura dels centres comercials
almenys de la illa i el cort inglès
de 12 a 8
fan aquest horari els diumenges
és a dir, que obren els 7 dies de la setmana
En fi
També altres notícies
Sánchez avisa a Miley
que si no rectifica
donarà una resposta adequada
Crisi diplomàtica entre Argentina i Espanya
També que la Guàrdia Civil
implica l'actual president de DIF
en el cas Coldom
i acaba el periódico
amb la notícia
que hi ha un estimulador medular
que atorga mobilitat a braços i mans
a tetraplègics
Mariona
deixem aquí les portades dels diaris d'avui
dimarts 21 de maig
t'escoltem a les 11 i a les 12
amb els 8 llatins informatius
i a la 1 amb l'informatiu complet de notícies
Perfecte, Núria
Ens escoltem ara
Que vagi bé
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fins demà!
Haurgut!
Vale!
Fins demà!
també de la comunitat extremenya aquí a Sant Jus aquests anys.
Ja ha anat creixent mica en mica.
Sí, va creixent, va creixent.
En els anys 70, potser fins als anys 80.
Ara ja no, ara ja ha baixat molt.
Perquè entonces emigràvem molt perquè a Extremadura no hi havia forma
de poder vivir, particularment la joventud,
que no teníamos grandes estudios, teníamos que emigrar
a donde podíamos trabajar bajo el estudio que teníamos.
Entonces era Madrid, València, Barcelona, el País Vasco, todo esto.
Pero ahora ya no, porque ahora es verdad que a la juventud
en Extremadura la están ayudando bastante,
están intentando que no se le vayan las grandes figuras, digamos,
en que sea un profesor, sea un ingeniero y todo esto,
intenta por todos los medios que se queden
y aparte le están dando dinero para que vuelvan algunos de ellos.
Com consideres, Manuel, que ha estat o que està sent
la integració de la gent de fora de Catalunya?
Potser més concretament la gent d'Extremadura, no?
Aquí a Sant Jus, s'ha sent integrada?
Yo creo que sí, creo que sí.
La prueba la tienes que gente como yo,
que estamos jubilados y no nos vamos de aquí.
No nos vamos de aquí porque, bien visto, a ver,
yo tengo que decir que llevo 50 años en Cataluña.
O sea, yo ya estoy integrado aquí totalmente,
tengo mi mujer que es de aquí, tengo a mis hijos que son de aquí,
tengo a mis nietos, o sea, estoy integrado totalmente
y como yo, pues la mayoría de los que estamos en la entidad.
Para irnos otra vez al pueblo sería muy difícil, sería difícil.
¿Por qué la casa d'Extremadura de Sant Jus està tan integrada en el barri sud?
¿Porque va començar allà a establir-se o...?
Sí, claro, porque siempre ha estado ubicada allí.
Siempre ha estado ubicada en el barrio sud.
Pero vamos, en el barrio norte también hay mucha gente de Extremadura y Andalucía.
Lo que pasa es que, claro, la casa está ubicada allí en el barrio sud
y es donde la mayoría de la gente y todo es de allí.
L'Ajuntament sembla que ha començat a moure's per establir vincles i relacions més estretes
amb el municipi de Cabeza-la-Vaca, a la província de Badajoz.
¿Quién es la relació entre els dos municipis ara mateix?
Hi haurà germanament?
¿Com està sent aquest intercanvi cultural entre les dues ciutats?
Bueno, va a haber manamiento.
Pero, aparte de eso, hace mucho tiempo.
O sea, no viene de ahora que el ayuntamiento ahora, no.
Porque los gigantes han a Cabeza-la-Vaca.
Y se lo pasaron estupendamente porque yo estuve con ellos y, bueno, muy bien.
Después vino también aquí una banda de música.
También vino un grupo de Fuente de León que baila y también vino aquí.
O sea, la relación de la parte Cabeza-la-Vaca, Fuente de León y todo eso con el ayuntamiento,
esa y viceversa, ha sido siempre de intercambio y muchos veranos ha hecho.
Quizá no haya sido tan conocido como va a ser ahora el hermanamiento,
pero bueno, que sí que es verdad que se ha tenido muy buena relación siempre y se sigue teniendo.
¿Y por qué en Cabeza-la-Vaca?
Es que potser hi ha molta gent que es d'aquell municipi o algún president o no presidenta va ser d'allà?
Pues porque los cinco presidentes que ha tenido la Casa Extremadura son d'allà.
Ah, vale, bueno, llavors entén, ¿no?
Entonces entiende algo por eso.
Bueno, sí, sí, los cinco presidentes que hasta ahora en los 40 años ha tenido la Casa,
más una presidenta que estuvo muy poquito tiempo, son de Cabeza-la-Vaca.
Bueno, porque se han elegido, porque los presidentes y toda la Junta es elegida en una asamblea y ya está, ¿no?
Pero vamos que intentamos también que los pueblos alrededores hemos invitado a una alcaldesa de Magacela,
que es un pueblo que está al lado de Don Benito.
O sea, hemos intentado invitar a mucha gente que vinieran a hacer el pregón de la Semana Cultural o del Fin de Semana Cultural.
Y unos porque no han podido, otros porque no han querido.
Pero bueno, que ha sido invitado mucha gente.
Aquí hemos invitado al presidente de la Generalitat.
Ah, mira.
A comer cocido también, vino.
No, intentamos invitar a todos los que podamos y, bueno, y que vean la relación que hay.
Una noticia una mica triste es que el coro de Araja se ha disol, ¿no?, recientemente.
Sí, pero en sí esto no pertenecía a la Casa Extremadura.
Ah, vale.
El grupo este pertenece, lo que pasó que se quedó sin sitio para ensayar.
Vale.
Entonces nos dijeron que si nosotros podíamos cederle el local un día a la semana,
y nosotros dijimos que sí, igual que a nosotros nos lo tenía dado el ayuntamiento,
que pues un día, buscábamos un día, una hora que nos fuera bien, y ellos ensayaban allí.
Pero sí, desgraciadamente se ha disuelto.
Vale.
Se ha disuelto.
Però no tenia...
Relación ninguna.
Digue'm, val, val, val.
Quines són les festes o les activitats extremenyes que la Casa d'Extremadura de Sant Just segueix mantenint aquí al municipi?
Muchas.
Sí?
Sí.
Quizás demasiado.
Demasiado, diu.
Home, has de dir que cada dos per tres a l'agenda d'activitats de Sant Just hi ha quasi Cocido,
que si la Cruz de Mayo, que si la Setmana Cultural, que si les migues, que si el no sé què.
Déu-n'hi-do, no?
Sí, sí.
Nosotros tenemos de una a dos actividades cada mes.
Cada mes.
Y son actividades que movemos muchas cosas, nos vamos haciendo mayores, eso va costando porque el fin de semana este ha sido...
Brutal, ¿no?
Brutal.
Sí.
Es cierto que tenemos mucha ayuda, mucha duda por parte de gente voluntaria que le dices, oye, tendrías que ayudarnos y después te decimos lo que tienes que hacer allí y tal.
y tenemos casi siempre 25 o 30 colaboradores, siempre, en el cocido, que son 300 y pico de personas las que están comiendo cocidas, como este año.
Pues bueno, para servirlo y para todo esto, porque todo el mundo llega, se sienta en su sitio, que tiene con su nombre como si fuese una boda.
Por cierto.
Y bueno, y se les sirve toda la comida y bebida y todo con las personas estas que son voluntarias.
Uau. ¿Cuánta gente, cuánta gente sou ahora mateixa a la Casa d'Extremadura? No sé si paguen cuota o...?
Sí. Sí, sí, sí.
Sí, eh? És com una entitat.
Tenemos una cuota anual y ahora actualmente ha bajado un poquito porque es verdad que en el COVID bajó la cosa...
Porque al ser personas mayores, el COVID le atacó más a las personas mayores y tuvimos bastantes bajas.
Ostras.
Tuvimos bastantes bajas. Y ahora también la última que hemos tenido ha sido la del director del grupo, nuestro,
que además hacía arreglo de canciones y todo esto.
Y bueno, viniendo a un ensayo la ha dado un ICTU hace un mes y ahora estamos liados a ver si encontramos un profesor.
O sea, si me escucha algún profesor de música, por favor, la casa está buscando.
Ostras. Parlem una mica de les activitats que hi ha hagut aquest cap de setmana.
Per exemple, va venir Daniel Arenas Martín.
Sí, un escritor extremeño.
Con Van a Parque Albao Cumbida.
Bueno, porque lo conocíamos de antes.
¿Sí?
Sí.
Vale.
Lo conocíamos porque había estado aquí...
Nosotros, al cabo de...
Nosotros pertenecemos todas las entidades extremeñas a una federación.
Vale.
O sea, esa federación está compuesta, igual que con su junta y todo.
Y todos pertenecemos, pagando una cuota también, la casa, ¿eh?
O sea, como si fuésemos los socios de la federación.
Sí.
Y entonces esa federación hace tres o cuatro actividades al año.
Vale.
Entre una de ellas es ahora el día 2 de julio, en el Prat, en el Par no, se hace una concentración, digamos,
como nosotros llamamos las jornadas de primavera.
Sí.
De la federación.
Vale.
Y ahí van todas las entidades que tienen grupo y quieren ir, se apuntan, ahí bailan todos los grupos de todas las casas que vayan,
o intenten ir, y se hace un concurso de carderetas.
Se hacen paseos por el parque con un carrito de estos de, con un burro.
Ah.
O sea, lo monta la federación, lo monta bastante bien.
Y claro, esas tres o cuatro veces que nos juntamos al año todas las entidades,
como puede ser los villancicos, todo esto.
Y ahí sí que tenemos relación todas las entidades y nos conocemos todos,
y bueno, intentamos tener una relación para poder mantenernos,
porque si no, sí tienes que ir pagando todos los sitios.
Y este hombre fue dos veces a estas, en unos libros de poesía que había escrito,
a ponerlos allí y a venderlos también.
Claro.
Porque el hombre está haciendo caos en Valencia.
Vale, vale, vale.
També hi ha hagut actuacions de cors i de danses,
crec que va tocar el bandandarà també d'aquí de Sant Just,
l'esbar de Sant Just també per mostrar aquest intercanvi de cultures, no?
Us encanta que vingui a ballar l'esbar, no?
A nosotros sí, a más, a mí particularmente, más quizá,
porque mis tres hijos han bailado en el esbar de Sant Just,
cuando existía el esbar de Sant Just,
y no en este que está en estos momentos, sino...
Sí, no, un altre que había.
Otro que había que...
Y entonces mis tres hijos han bailado.
O sea que me encanta el baile del esbar,
y en sí es el grupo que va ahí en el hermanamiento este
que vamos a hacer entre Cabeza la Vaca y Sanyú,
el esbar va ahí a Cabeza la Vaca.
¡Ostras! ¿Y cuándo será eso?
¿A espondidata o no?
Sí, sí, el día 12 de julio.
Vale, vale. Bueno, encara falta una miqueta.
Sí, es que allí son las fiestas del 11 al 14.
Sí.
Son las fiestas de San Benito, que le llaman,
que es el patrón del pueblo.
Y entonces se hace en esos días.
Molt bé.
També hem tingut, per exemple,
una actuació del grup Tarambana, no?
Sí.
També va haver un fotocall per fer fotografies,
pallassos per nens inflables
i la caldereta popular extremenya.
Sí, unos 180 kilos de caldera más.
Hòstia, 180 kilos!
Sí.
Guau, el tema de la gastronomia
us ho preneu molt en serio, no?
Sí, sí, sí.
No parecemos extremenya,
no parecemos más para la parte norte,
es la comida.
Sí que es verdad.
Molt bé.
Manuel, alguna altra qüestió que vulguis destacar
d'aquests 40 anys?
Seguireu fent encara alguna celebració més?
Us queda pendent,
a banda d'aquesta del 12 de juliol, no?
De quan aneu cap allà.
Queden algunes activitats pendents?
O, de moment, relax?
Dedicada a los 40 años, no,
pero sí que nos queda en septiembre,
que nosotros en septiembre celebramos el día de Extremadura.
No exactamente el día que es,
porque el día de Extremadura es el día 8,
y no lo celebramos exactamente el día 8,
lo hacemos otro día.
Y claro,
es una actividad que también o invitamos a algún grupo
o se hace una misa extremeña o algo de esto.
Después está el 11 de septiembre,
que siempre colaboramos con la entrega floral.
Sí, sí, sí.
Estamos siempre ahí.
Porque estamos abiertos a todas las asociaciones de Sanju
a colaborar con ellos en todo lo que podamos.
Eso ha destacado.
Y bueno, pues sobre los 40 años...
Bueno, déu-n'hi-deo.
Va a ser más difícil.
Pero todavía queda una paella para socios.
Ostras, guau.
Y quedan las migas.
Eso es demasiado.
Ya, las migas ya es...
¿Cuántos kilos de pa poseu allà?
Unos 300.
300 kilos de pa, eh?
Sí.
Guau.
Sí, sí.
Eso hay que moverlos con palas y...
Sí, sí, con palas y paellas, alló...
Y fuerte, fuerte.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
No, de infraestructura tenemos bastante...
Estamos bien preparados para hacer cantidades.
Sí, perquè quan heu d'agafar tot el material que ho feu,
ho llugueu en algun lloc...
No, no, es nuestro.
Es vostra.
Sí, es propiedad nuestra.
Sí.
El ayuntamiento nos dejó, bueno,
a donde está ahora el nuevo almacén
que casi todas las asociaciones tienen allí.
Sí, material.
Sí, material.
Cosas material.
Nosotros lo tenemos allí,
entonces le pedimos a la...
Cuando hacemos la solicitud para hacer la fiesta,
pedimos lo que necesitamos
y normalmente suelo bajar yo para decirle esta paillera o lo otro
y entonces no lo sirven todo.
O sea, no lo llevan todo.
¿Y qué cuina?
Entre vosaltres, todos.
Sí, sí, sí.
Bueno, especialmente tenemos ahora una cocinera
que es socia
y la verdad que se le da...
Tuvo un restaurante
y se le da la cocina...
Estupendament, ¿no?
Fenomenal, fenomenal.
Sí que es verdad.
Sí que es verdad.
Ayer mismo con la carne que le dimos a probar
a todos los grupos que vinieron,
se le puso después de su actuación
un pica-pica allí,
se le puso la carne,
todos decían que...
Flipán, ¿no?
¿Qué era que yo?
¿Qué era que yo?
Qué barbaridad.
Muy bien, muy bien.
Sí, sí, sí.
Muy bien.
La verdad que estuvieron todos muy bien,
participaron todos a más
en los tiempos que vivimos.
Desinteresadamente,
que eso es cosa de alabar.
Claro.
Cosa de alabar.
Sí, sí.
El Sbar, particularmente,
cada vez que los llamamos,
están ahí,
han dispuesto a venir,
incluso han llegado a actuar
en la Plaza Maragat.
Sí.
Y después,
tal como han terminado,
se han bajado abajo
a actuar allí en la Plaza La Pau.
O sea...
Muy bien.
Y los de Bandandará,
pues igual,
los conocemos a casi todos
porque son del barrio
y los conocemos a casi todos
y en un momento
se lo dijimos igual.
Después hay un grupo
que era de baile regional
de Estrebeño
que está venido de Canovella.
Y también,
o sea,
desinteresadamente,
lo único que,
claro,
el transporte,
pues...
Ya, ya, claro.
Tienes que pagárselo.
Tienes que...
Sí.
Alguna ajuda, ¿no?
Ayudar en algo.
Claro.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Manuel,
ho hem de deixar en aquest punt.
Moltíssimes gràcies
per haver passat aquí a Ràdio d'Esverna
aquesta estoneta.
Ens agrada molt que vingueu
des de la Casa d'Extremadura
i també que ens expliqueu
i ens aneu posant al dia
una mica, doncs,
a les diferents activitats que feu
i bé,
una mica com...
Com és el vostre dia a dia, també.
Muchas gracias
por darnos la oportunidad
de poder explicar
todo lo que hacemos
y lo contento
que estamos de hacerlo.
Clar que sí.
Doncs una abraçada
i fins la propera.
Igualmente.
Vinga.
Adéu.
Fins la propera.
Fins la propera.
The best you ever had
is just a memory
and those dreams
were as daft as they seem
as daft as they seem
my love
when you dream them all
Flicking through a little book
of sex tips
Remember when the boys
were all electric
Now when she's told
she's gonna get it
I'm guessing that
she'd rather just forget it
Clinging to not getting sentimental
Said she wasn't going
But she went still
But she went still
Like a gentleman
to be gentle
Was it a mecca dub
or a batting pencil
Or a batting pencil
Oh the boys
The best you ever had
The best you ever had
Is just a memory
And those dreams
And those dreams
But as daft as they seem
As daft as they seem
My love
When you dream them all
Oh, flow
Where did you go
Where did you go
Where did you go
You're falling about
You took a left off
Last life lane
Just sounding it out
But you're not coming back again
You're falling about
You took a left off
Last life lane
You were just
Sounding it out
But you're not coming back again
Used to get it in your fishnails
Now you wanna get it
In that dress
You've got to know
The noise
It's a nice
It's one
A very common crisis
Everything's in order
In a black hole
It's only a black hole
A bloody man is like a red
A black hole
I want you to be a black hole
A black hole
A black hole
A black hole
A black hole
A black hole
Ara mateix són les 10 i 55
5 minutets
Per escoltar els 8 llatins
De Catalunya Ràdio
De Ràdio d'Esvern
Abans però
Volem parlar
D'un parell de dies internacionals
Que hi ha avui
21 de maig
Que sapigueu
Que si sou amants del te
Avui és el vostre dia
Avui és el dia internacional
d'aquesta beguda del te
amb l'objectiu d'afavorir la producció i el consum
en el món, i també per
augmentar la consciència sobre
la importància d'aquesta planta per acabar amb la fam
i la pobresa també a tot el món.
El 2019, a l'Assemblea General
de la ONU, es va fer
oficial aquest dia,
però ja des d'uns quants anys abans,
el 2005, que es va començar a celebrar
al món aquesta afemèrida,
gràcies a països com la Xina,
el Japó, Turquia, Quènia,
la Índia o Sri Lanka,
entre altres productors
del te. Doncs que, bueno, en el seu dia
van voler captivar la humanitat
amb els beneficis
que porta la salut d'aquesta planta.
Potser us esteu preguntant com va sorgir el te,
doncs bé, la llegenda explica
que l'any 2737
abans de Cris,
un emperador
que només prenia aigua
bullida per raons de salut,
es trobava calentant una mica
d'aquest líquid sota un
arbre, quan
va bufar de cop i volta
una brisa molt forta
i algunes fulles van caure
a l'interior d'aquest recipient
que estava prenent amb aigua.
Aquest emperador
va quedar meravellat
al veure com,
bueno,
se li tenia aquest líquid
del color de les plantes
que li havien caigut,
però el que més li va agradar,
a part del color,
va ser
l'aroma i el sabor
que li va donar
aquestes fulles
a l'aigua.
Així doncs,
diu la llegenda
que va sorgir el te.
Bé,
la cosa és que ningú sap
de forma
100% certa
si aquesta història
és fidedigna o no.
El que sí que sabem
és que el te
és una de les begudes
més sabroses
que hi ha al món
i a tothom
li agrada
almenys
algun tipus
o un altre
de te.
Anglaterra,
de fet,
és obligatori
que a les 3 de la tarda
tot es pari
per degustar
una bona tassa
de te
amb llet
i també galetes.
Bé,
alguns objectius
del dia del te.
Doncs bé,
per exemple,
crear un marc legal
uniforme
que col·loqui
l'evidència
i protegeixi
els drets
dels treballadors
i les persones
que fan vida
a través de la comercialització
del te.
També incentivar
les decisions
polítiques
que siguin necessàries
per garantir
millors nivells
de vida
per als productors
del te.
També oferir
i afiançar
drets
d'aquests treballadors
i productors
minoritaris.
Alguns beneficis
que tindreu
si consumiu
te
per la vostra salut
doncs que
té antioxidants
de manera que
el te ens ajuda
a retrasar
l'envelliment
de les cèl·lules.
També
el te ajuda
a la bona circulació
cosa que evita
que les persones
que el consumeixen
pateixin
de problemes
cardíacs
o malalties
cardiovasculars.
El te
també ajuda
al sistema
immunològic
també
ajuda
a regular
el dèficit
del ferro
i sapigueu
que també
és altament
diurètic
permet així
doncs
que el nostre cos
alliberi
toxines
i es depurir
també
de forma
regular.
doncs ja ho sabeu
avui
és el dia
internacional
del te
que la
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia, us informa Sara Riera.
Avui comença a ser una cimera de seguretat sobre intel·ligència artificial,
una cimera científica i no vinculant,
que vol debatre sobre l'ús que fan governs i empreses d'aquesta tecnologia
i els perills que pot comportar.
Coincidint amb la trobada, un grup de 25 experts internacionals en aquesta matèria
han fet públic un estudi en què alerten sobre la necessitat de protegir-nos dels riscos de la intel·ligència artificial
que, segons afirmen, podria fins i tot portar a la nostra extinció.
Per l'investigador Ulisses Cortés, especialista en IA de la UPC,
la intel·ligència artificial mai serà tan autònoma, diu,
per acabar amb la humanitat i alerta de la necessitat de controlar no aquesta tecnologia, sinó el seu mal ús.
Els experts també alerten que la propietat intel·lectual de la intel·ligència artificial
està sobretot en mans privades que poden vulnerar els drets de les persones
fent un mal ús de dades sensibles o fins i tot manipulant políticament,
un fet que creu que ja s'està veient amb l'auge de l'extrema dreta a tot el món.
Més notícies, Sílvia Solanes.
El govern espanyol apunta progressos per convèncer els socis europeus
sobre l'oficialitat del català a la Unió Europea, però no es compromet amb cap calendari.
L'assumpte no es discuteix a la reunió d'avui de ministres d'Afers Europeus
i l'executiu tampoc concreta si ha reclamat informes a les institucions europees
sobre la legalitat i impacte de la mesura.
Brucela Jordi Baró, bon dia.
Bon dia.
Optimisme del govern espanyol sobre les negociacions per convèncer els 27
perquè votin a favor de l'oficialitat europea del català.
Avui els ministres d'Afers Europeus estan reunits a Brussel·les,
però al contrari del març, l'executiu de Pedro Sánchez
no ha inclòs l'assumpte a l'agenda de la trobada.
El secretari d'Estat espanyol per la Unió Europea,
Fernández San Pedro, no concreta cap termini,
ni tampoc aclareix si s'ha demanat a les institucions europees
que analitzin per escrit l'encaix legal
i que facin un informe definitiu sobre el cos de la mesura.
Considera, però, que les reticències dels socis europeus
són cada vegada menys.
Esto no está en la agenda de hoy,
pero toda mi sensación es que cada vez hay una mayor comprensión
por parte de otros estados mismos al respecto
y que esas dudas han quedado disipadas.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
El Consell de Ministres aprovarà la reforma del subsidi d'atur
després d'haver retocat el text inicial
i haver-la pactat amb els sindicats.
Amb la reforma, que entrarà en vigor el novembre,
el que ingressen els parats quan han esgotat la prestació,
pujarà a 570 euros mensuals els primers sis mesos,
90 més cara.
Alhora s'amplien els col·lectius que hi tenen dret,
els menors de 45 anys sense càrregues familiars, per exemple.
A més, es fa compatible el subsidi amb una feina
i també la prestació d'atur,
això a partir de l'any que veia amb algunes condicions.
Funerals multitudinaris a l'Iran
pel president Ebrahim Raisi
mort diumenge en un accident d'helicòpter.
Dezenes de milers de persones s'han aplegat aquest matí
en la primera de les cerimònies d'acomiad
del mandatari iranià a la ciutat de Tabris,
a l'Arzair Baixdán Oriental,
on hi va haver el sinistre.
Un camió amb el fèretre del president,
del ministre d'Exteriors i les altres sis víctimes
ha travessat la jantada que brandava banderes
i fotos del líder desaparegut.
Les imatges d'Adol contrasten amb les mostres de celebració
que han recorregut les xarxes els últims dies.
I a aquesta hora hem de connectar amb el nostre equip viari
perquè hi ha un atropellament entre Granollers i Cardedeu
que està afectant la circulació de trens de Rodalies.
Mariluz García, bon dia.
Hola, bon dia.
Sí, perquè ja he interromput el pas dels trens
de les línies R11 i R2 Nord de Rodalies
entre Granollers i Cardedeu
a petició dels bombers
per l'atropellament d'una persona,
segons ens han informat a Fonsa Renfa Catalunya.
Aquesta persona hauria travessat les vies
en un punt no autoritzat de pas,
segons Adif.
El tall de circulació afecta la resta del recorregut,
ja que els trens de l'R11 i R2 Nord
circulen totalment fora d'horari.
Mariluz García, Equip Vieja, Catalunya Ràdio.
Adels Esports, Marcos García.
Alexia Putell, es podria afirmar avui mateix
la renovació amb el Barça per dues temporades
amb una més d'opcional.
L'equip femení del Barça prepara aquests dies
la final de les Champions de dissabte
a Bilbao contra l'Olimpí de Lió.
Encara en futbol, l'espanyol és el quart classificat a segona
en zona de play-off de Sens a primera
després de guanyar l'Oviedo per dos gols a un.
amb un punt més en dues jornades
els blancs i blaus s'assegurarien matemàticament
jugar a aquest play-off de Sens.
En bascet el Manresa ha de guanyar l'Unicaja
si no vol quedar eliminat als quarts de final
pel títol de Lliga a l'ACB.
El baxi Unicaja és a dos quarts de nodo del vespre.
I l'organització del Giro d'Itàlia
està pendent de les condicions meteorològiques
de cara a l'etapa d'avui.
No es descarta que es pugui neutralitzar
part de l'etapa per la previsió de nevades
i també de fortes pluges.
Fins aquí les notícies.
Bon dia.
Passem 5 minuts a les 11.
Comencem amb les notícies de Sant Just.
La Biblioteca Joan Margarit convida infants i famílies
a una tarda d'aventures literàries amb l'hora del conte.
Aquesta vegada dedicada als bitxos i cuques del nostre entorn.
L'esdeveniment tindrà lloc el proper 23 de maig
a dos quarts de sis de la tarda
a la sala Isidore Cònsul i Giribet.
Cristina Noguer serà l'encarregada de conduir aquesta activitat
on els participants podran descobrir el món dels insectes
a través de contes i cançons.
Des de voladors fins a rossegadors,
de llafis cosos a picants,
els bitxos presentats pretenen captivar l'atenció dels més petits.
Aquesta sessió de conte està dissenyada per infants
a partir de 3 anys, que han estat acompanyats d'un adult.
La participació és gratuïta, però cal inscriure's prèviament.
L'activitat forma part de la Setmana de la Natura,
una iniciativa que busca sensibilitzar
sobre la importància de la biodiversitat i el medi ambient
a través de la cultura i l'educació.
La tribu organitza una jornada sobre educació sexo-afectiva
destinada a trencar tabú sobre la sexualitat,
dirigida a infants i les seves famílies.
L'esdeveniment és gratuït i tindrà lloc el diumenge 9 de juny al matí
i combinarà activitats educatives per a totes les edats.
L'agenda de la jornada comença amb un esmorzar comunitari
de 10 del matí a 11, proporcionant un espai
perquè els assistents interactuïn i es preparin
per les activitats del dia.
Seguidament, d'11 a 1, se celebrarà una xerrada per adults
titulada Dialogant amb el tabú,
a càrrec de la cooperativa Apla E,
que explorarà les millors pràctiques per abordar temes de sexualitat
dins de l'àmbit familiar.
De manera simultània, els infants podran participar
en un taller i gaudir de compte a comptes
liderats per l'educadora Clara Font,
dissenyats per ser informatius,
tot mantenint un to adequat per la seva edat.
Per participar en aquesta jornada formativa,
les famílies interessades han de completar
un formulari d'inscripció en línia.
La plataforma cívica en defensa de la vall
ha convocat a la ciutadania de Sant Just
a participar en una manifestació el pròxim 26 de maig
a les 11 del matí
per oposar-se al Pla de la Bona Aigua,
que preveu la construcció d'habitatges
a l'entorn de la Riera.
Aquesta mobilització busca també qüestionar
el model de creixement urbà
que està transformant el municipi en una zona residencial de luxe,
tal com comenta la plataforma.
Després de 20 anys de la primera manifestació
per salvar la vall,
els organitzadors afirmen que la vall encara no està salvada
i demanen un canvi en la política d'urbanització
que fins ara ha predominat.
L'organització afirma que l'objectiu de la manifestació
és preservar la vall com un espai natural o rural,
lluny de les agressions urbanístiques
que amenaça la serra de Collserola
i els seus entorns naturals.
La plataforma ha fet una crida a totes les entitats locals
perquè s'adhereixin al manifest
i participin activament en la defensa del territori.
La manifestació està programada
per començar a les 11 del matí a la plaça Camoapa
sota el lema
Reacciona Sant Jús abans no sigui massa tard.
I això ha estat tot.
Tornem a més informació al butllet i horari de les 12.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Són cançons.
Ehhh.
Ehhh.
Són cançons.
Ehhh.
Ehhh.
Ehhh.
Ehhh.
I sona una cançó que ara em parla de tu.
Del primer missatge d'aquell 23 de juny
Bebíem i parlàvem a sota el portal
D'un sopar romàntic, el xauarma del Raval
Teníem tant a prendre i ens veiem els fos
Com les nits de bronca que acabàvem fent l'amor
Vam veure la distància creixent entre els dos
Posant a la balança tot el pes dels nostres cors
Del primer petó al primer final
Aprenem el que ens fa mal per ser millor
Som cançons
Som cançons
Som per sempre
Som tot el que hem viscut
Buscant el cos
I ara ens queden aquests versos tossuts
Vinga, ara mateix en un quart de dotze del matí
Comencem la segona hora de la RAM del magasín de matins de ràdio d'Esvern
I ho fem amb l'entrevista del dia
El convidat d'avui via telefònica és l'Enric Salvador
És el portaveu del grup municipal del PP de Sant Just
Amb ell parlarem d'alguns temes de l'actualitat d'aquí del municipi
Hola Enric, què tal?
Molt bon dia
Hola, bon dia, què tal?
Bé, molt bé
Comencem fent una valoració de...
Si et sembla, dels resultats electorals del PP
A les eleccions al Parlament de Catalunya
El 12 de maig
Del 3,85% dels vots que vau treure el 2021
Aquest 2024 heu passat a tenir gairebé l'11%
És a dir, de 3 a 15 diputats al Parlament
Sí, correcte
Com feu aquesta valoració?
Suposo que de forma positiva, no?
Sí, totalment
Totalment
Hem tingut un recolzament molt important
I això situa el PP de Catalunya
En una posició que pot ser important
A l'hora de prendre decisions
Fins ara només teníem dret a la informació
I a manifestar, òbviament, el nostre posicionament
A front de tots els temes que es presentaven
Però era evident que teníem una posició molt testimonial
Al Parlament de Catalunya
I ara som un grup amb molta força
I, òbviament, la nostra veu també és per sentir
Nosaltres, òbviament, i acabo
Però fem la lectura positiva
No solament pel resultat del Partit Popular
Sinó perquè té tota la pinta
Aquest escenari polític que es dibuixa
Que la ciutadania de Catalunya
Independentment dels seus posicionaments polítics
El que té ganes és de tirar endavant
I de posar en marxa el país
I de passar a altres temes
Hem tingut uns anys de bloqueig
Pràcticament
On hi ha hagut monotema
Pràcticament
No cal ni que l'anomeni
Tot això del que parlem
I jo crec que ara
Al marge de la importància
Que pugui tindre per cadascú
Aquest monotema
Òbviament hi ha una realitat llatent
Que és el dia a dia dels catalans
I que al final nosaltres hem de sortir
A treballar cada dia
A pagar factures
I necessitem una Catalunya pròspera
I que funcioni
A Sant Just, de fet, heu estat
La tercera força més votada
Sí, correcte
Passant del 5,15 al 2021
El 13,67 era el 2024
Per tant, la gent de Sant Just
També us segueix fent confiança
Sí, sí
I això també és una dada molt positiva
Perquè només fa que confirmar
L'augment amb importància
En representació
O si transmetit amb número de vots
Que està tenint el Partit Popular de Sant Just
Perquè venim d'allà d'una puxada
Perquè amb aquesta legislatura
Com bé saps
Nosaltres no hi érem a la passada
Per primera vegada
No teníem representació
I amb aquesta legislatura
Ens hem quedat
A molt pocs vots
Del segon regidor
I si tinc en compte
De la representació
Que ha tret Vox
I això és una elucubració
Perquè vull dir que
Ens plantejàvem
En una posició
Si Vox no s'hagués presentat
Per dir alguna cosa
Que no estic en contra
No sé
No me l'interpreten
Més paraules
Però sí que és una realitat
Que si no s'hagués presentat
Segurament el Partit Popular
Hauria sigut la segona força
De l'Ajuntament de Sant Just
Amb la qual cosa
Això només fa
I aquests resultats del Parlament
Confirmar
Aquesta tendència positiva
Per nosaltres
Enrique
Tornem al panorama municipal
De Sant Just
Parlem una mica també
Dels temes del ple municipal
D'abril
De l'últim ple
Al PP
Vau presentar una moció
Que es va aprovar
Sí
Una moció d'ajuts al lloguer
De quines ajudes
Més específiques
Estem parlant
Com vau presentar
Aquesta moció
Bueno
Aquesta moció
Ha sigut una moció
Que
De veritat
Que primer
M'ho sento molt orgullós
De
Que aquesta moció
Ha sigut
Ha sigut
Ha sigut
Tirant davant
Perquè al final
És una moció
Que l'únic que pretén
És ajudar els veïns
Que
Amb el tema
D'ajuders
Perquè la situació
És prou
Prou complicada
I a més
Sant Just
És un dels municipis
Més tensionats
Del Besobregat
Però
He de reconèixer
Que ha sigut
Una moció difícil
Ha sigut
Una moció difícil
Perquè
És cert
Que
Quan jo la vaig plantejar
Jo ja vaig plantejar
Agafant com a exemple
Les ajudes
D'altres municipis
Veïns nostres
Sí
I
I quan la vaig presentar
He de reconèixer
Que el PSG
De seguida
Va estar d'acord
Amb nosaltres
De seguida
No va haver
Cap problema
No va haver-hi cap objecció
Perquè estàvem d'acord
Amb el fons
Després
Ens ha costat
Una miqueta
Posant-se d'acord
Amb les formes
Però
Com l'important
L'important
I el tema nuclear
De la moció
Era ajudar els veïns
I amb això
El PSG
Va manifestar
El seu acord
Des d'un principi
Doncs al final
Quan tots
Quedem amb el mateix
Al final
Posar-se d'acord
És molt fàcil
I
Per això
Hem fet una moció
Conjuntament treballada
Amb el PSG
Amb la Gina Pol
En concret
I bueno
Ha tirat endavant
Amb el recluxament
Del PSG
I l'abstenció
Dels altres grups
Amb la qual cosa
A mi
Em deixa en una posició
De molta satisfacció
De molta satisfacció
Em consta
Em consta
Que a més
El PSG
Ja té preparat
Un esborrany
Per posar en marxa
Aquestes ajudes
Que hem de recordar
Que es posaran en marxa
Amb l'exercici
Del 2025
Però
Em consta
Jo no
N'he tingut encara
Ocasió
De mirar-me'l
Però em consta
Que el PSG
Òbviament
Manifestant
Aquesta actitud positiva
Però
Aquesta moció
Ja té preparat
Un esborrany
Per començar a treballar
Aquesta moció
El que deia
Era
I el que convidava
Tots els grups polítics
Que conformen
Aquest ajuntament
Que
D'assumar tots
I que cadascú
Digui la seva
Perquè des de l'Ugo
I això ho vagi
Per endavant
El PP
No té cap
Gana
De ser protagonista
De res
El PP
L'únic que vol
És que això
T'hi vei endavant
I agafar les idees
De tots els grups
Perquè
Perquè totes són bones
I totes sumen
Perquè algunes d'aquestes
Has dit
Que la part de fons
D'aquesta moció
Sí que va estar
Més d'acord
Amb el PSC
Des del primer moment
Però les formes
Va costar
Una mica més
Trobar-les
Quin tipus
De proposta
O d'ajudes
Hi ha
Algunes ja materialitzades
Clar
Aquest va ser el tema
Jo nosaltres
Amb el primer esborrany
De la moció
Jo ja vam
Ja vam presentar
El meu grup municipal
Ja vam presentar
Unes quantitats
Econòmiques
Concretes
Concretes
Llavors clar
Aquesta era la meva
La meva il·lusió
I òbviament
Subratllar la necessitat
Del municipi
A Sant Jus
Desgerm
Una persona
I ara
Et poso un exemple
Perquè a vegades
Pensem que les ajudes
Són
Per
Per sectors
És de la societat
Que millor
S'estan
En una posició
Econòmica molt precària
I no és així
I no és així
I no és així
S'està posant el tema
De la vivenda
Com a primera necessitat
Primer problema
Que tenim els polítics
A sobre de la taula
I hem de pensar
En una persona
Que tingui uns ingressos
De 3.000 euros mensuals
I òbviament
Aquesta quantitat
És una quantitat
Molt a l'alça
Perquè això no ho guanya
La gent normal
Que tingui una família
I que per qualsevol cosa
Se separi
I tingui fills
Tant la dona
Com a l'home
Per poder
Començar
Un projecte
De vida nou
Òbviament
Tu tens un passat
I tens unes obligacions
Doncs fer càrrec
D'aquestes obligacions
Més alt
Té un nou projecte
De vida
Quan a vivenda
Refereix
És impossible
És impossible
Perquè les vivendes
A Sant Lluís
Òbviament
Amb el sector privat
Parlo
Doncs estan
Per uns preus
Que comencen a ser
Ja molt privatius
Molt privatius
I la vivenda social
Hi ha una
Hi ha projectes
Importants
Per aquesta legislatura
Però malauradament
No arribem
No cobrim
Tota la necessitat
I òbviament
S'ha de fer
Incapeu
A un sector privat
I l'única manera
De fincapeu
És ajudar la gent
Però
Amb ajuda econòmica
Directa
I per això
Aquesta va ser
La diferència
Amb el PSC
El PSC
Òbviament
Jo soc una persona
Intento ser coherent
I és real
I és real
Que jo no estic
Al govern
Llavors jo
M'anego la informació
Econòmica
Que el govern
M'ha transmet
Però
Òbviament
El que sap
Les necessitats
La dificultat
És l'equip de govern
És l'equip de govern

Les formacions polítiques
Sabíem perfectament
Que això tiraria endavant
Parlem ara
Del futur pavelló esportiu
Del barri de Maslluí
A la columna d'opinió
Del PP
En el butlletí municipal
A la revista
Del mes de març
Volíeu transmetre
Des del PP
Un missatge de tranquil·litat
Els veïns i veïnes
Del barri
Que estan
Preocupats
Per les molèsties
Que veuen
Que els pot causar
Aquest equipament
Soroll
Trànsit
Medi ambient
Sí, correcte
Quines oportunitats
Se li han de donar
En aquest poliesportiu
Com podran afavorir
Aquestes instal·lacions
A la gent del barri
A veure
Jo vull deixar clar
Que la postura
Del PP
Ha sigut
Una miqueta
En contra
De la construcció
Del pavelló
Però no
No perquè no fes falta
Sinó perquè
Enteníem
Que per una qüestió
Econòmica
S'havia d'esperar
Una mica més
Per fer una obra
D'aquesta importància
Dit això
L'obra
Està en marxa
Amb la qual
Això ja no lo para nadie
Entenc
I confio
I confio
En la ingenieria econòmica
De l'equip de govern
Per poder tirar endavant això
Perquè
Òbviament
Té tota la pinta
Que sobre el pressupost
Inicial
Que són
7 milions i mig
I escaig
D'euros
Del projecte general
Ja hi ha un augment
Significatiu
I
I todavía estamos
Pràcticamente
En el movimiento
De Tierra
O sea
O sigui
Per això confio
Confio
En la ingenieria econòmica
I que això es pugui tirar endavant
Sense tindre que tocar
La butxaca als veïns
Que allà
Déu ni ve
El que s'està fent
Dit això
El pavió
És una necessitat
Pel barri
I a més
I haig de reconèixer
Que arquitectònicament
No és una
No és una construcció
Agressiva
Amb l'entorn
Que vull dir
Perquè hi ha una part
De l'edifici
Molt important
Que queda
Futerrada
Vull dir que
Acústicament
Queda molt ben protegida
Aquesta és una
De les partides
Que dispara
El projecte inicial
Perquè
Sí que és cert
Que tots els grups municipals
Hem rebut
Les queixes
I les inquietuds
Dels veïns
I sobretot
Dels veïns
Que ho tenen
Més a prop
Però jo he de transmetre
Tranquil·litat
Dels veïns
Primer
Perquè arquitectònicament
Repeteixo
No suposarà
Una agressió visual
Amb l'entorn
Hem de ser conscients
Que està a peu de coixerola
I
Òbviament
S'ha deixat
Molt curós
Molt curós
Amb l'aspecte
Urbanístic
Ha de quedar
Molt
Molt
Molt
Introduïta
Amb l'entorn
I això està garantit
Però d'una altra banda
Jo sé
I repeteixo
Ja no
Després
És molt important
En quant a
Insulització
L'Ajuntament
Està fent
Està posant
Tira l'agulla
Perquè
No hi hagi
Un problema
Un problema
Acústic
Pels veïns
I
També hem de ser conscients
Que també s'està treballant
Perquè no sigui
Un problema
De mobilitat
Perquè
Òbviament
Hi haurà un flux
Important
Sabem que la gent
Al final
Tots
No sé per quina raó
Però ens belluguem
Pel municipi
I a vegades
No fem servir
Les infraestructures
Que tenim més a prop
I nosaltres
Que estan molt lejanes
Doncs perquè no es busquen més
No hi haurà un flux
De gent
De gent
De moviment
Que òbviament
Com complicarà la mobilitat
Però això
Això també s'està estudiant
I també s'està garantint
Que dins
Dins d'aquest nou flux
Que hi haurà

De nova construcció
Que puguin donar servei

Aquest creixement
En preservar el medi ambient
És que al final
I ara vaig a fer una
Vaig a fer una expressió
Que de veritat
Que quizás no sigui
La massa adequada
Però és impossible
Fer trita
Fins a trencar ouf
Vull dir
Per una banda
Tenim els grans defensors
I jo estic entre ells
Del model de municipi
Sant Lluís
És un poble
Car
Perquè és un poble
Car
Però és car
Perquè té coses
Que els altres municipis
No les tenen
Per exemple
La tranquil·litat
El caràcter dels veïns
El tipus de construcció
Del municipi
La conservació
Del municipi
Tot això
Fa que el municipi
De Sant Lluís
I a més
Això
No lo digo jo
Sant Lluís
Sembla que és el quart municipi
D'Espanya
En renta per càpitat
Això
La renta per càpitat
La disparen els veïns
Estic d'acord
Que al final
Quatre persones
Que guanyen molts sentits
Disparen la renta
Disparen los ratios
Però sí que és cert
Que Sant Lluís
És un model de municipi
Molt particular
Però tenim una realitat
Que la realitat
És que som un poble
De primera corona
I malauradament
La densitat de població
Tant a Barcelona
Com a tota l'àrea metropolitana
Està creixent
I no para de créixer
Amb la qual cosa
Tu t'has de
Has de
Has de
Has de
Defendre
El model de municipi
Però també has de
Lluitar amb la realitat
Que et toca
I aquesta és imparable
És imparable
Amb la qual cosa
El tema de la vall
A nosaltres
Ens arriba tard
Com
És un tema
Que es va decidir
I que era
A la legislatura
Nosaltres no teníem representació
Però fins on nosaltres serem
Això està dit i beneit
Dit i beneit
I poden haver manifestacions
I jo puc entendre
I puc entendre
Perquè a més
El tipus de construcció
Que anirà allà
Per anar de
Ajudar
A menguar
Els problemes
De vivenda
Que tenim a Sant Llu
Són vivendes
Que
Per unes capacitats
Econòmiques
Que escapen
Un poquita
Del resto
De los mortales
Amb la qual cosa
Són pisos molt cars
Això ja està dit i beneit
Si això es parés
Per el que ens ha comentat
L'alcalde
El senyor alcalde
S'hauria de fer
Una carra
S'haurien de fer carra
D'unes cindes
Nacions econòmiques
Que segurament
No
Seguríssim
Situarien en bancarrota
L'economia del municipi
Amb la qual cosa
Jo sincerament
Personalment
Jo crec
Que el poble
Ha de créixer
Que com és un poble car
És normal
Que hi hagi edificacions
De preu de venda
Molt cares
Perquè tenim un mercat
Que ho demanda
Perquè ho demanda
Però
També és cert
Que nosaltres
A la part que toca
A la resta
De mortals
Que som la gran majoria
Doncs
Poc o nada
No es va ajudar
Sí que és cert
Que hi ha un increment
Patrimonial
Econòmic
Perquè els civis
També seran carets
Seran altos
I amb la qual cosa
Per aquest punt de vista
Intento treure
La lectura més positiva
Perquè
Repeteixo
Això és un tema
Urbanístic
Que ha estat dit
I beneit
Vull dir que aquí
Poc
Poco
O nada
De margen d'actuació
Ai
Amb la qual cosa
Doncs jo sincerament
Intento
Intento
Tranquilitzar la gent
Perquè
Perquè
Al final
És una realitat
Que està allà
Que està
Que la tenim aquí
Que és una realitat
La tenim
I que ens haurem d'acostumar
Perquè això no es pararà allà
No es pararà
Personalment
Personalment
D'origen
D'origen
I ara parlo d'anys enrere
Hauria proposat
Una substitució de canvi
De metres de soste edificable
I hauria buscat
Alguna alternativa
De construcció
Que no fos
Que no fos
A la vall
Però malauradament
Al Partit Popular
Més enllà de dir
Que no nos gusta demasiado
No podem fer res més
Cap a un acte de responsabilitat
Apoyar el projecte
Perquè
Perquè
Perquè
Això
Ja et dic
Està dit
I benedit
Vinga
Doncs som-hi
Amb algun altre tema
Enric
El 26 de maig
Sant Just
Es donarà
Per acabat
El desplegament
Dels contenidors
Amb xip
A tot el poble
A tots els barris
Un pas
Que segons l'alcalde
Havia d'arribar
Tart o d'hora
A aquest sistema
Per complir
Amb la normativa
Europea
De reciclatge
Confieu
En que la futura taxa
De residus
Realment
Premi
Els que reciclin bé
I que estiguin
Els que no
L'altra opció
El tema
Del porta a porta
Per exemple
S'ha vist
Que era
Inabastable
Realment
Sí
Correcte
Correcte
A mi el sistema
El sistema
M'agrada
M'agrada
Perquè
A més
Sant Just
I sempre ha sigut
Tioner
Amb temes
De recollida
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
I
I
I
I
I
I
I
Això
I
Això
Que per
Les seves
Casolístiques
De la necessitat
De població
I
Òbviament
El fi
És molt
Complicat
Però l'Ajuntament
Sí que té
El municipi
De Sant Just
Durant que
Som encara
Un
Un
Municipi
Que encara
Tenim un número
D'habitants
Que
És controlable
Que se poden
Fer mesures
D'aquest tipus
Que en altres municipis
No es poden
Per una qüestió
Econòmica
Aquí sí que podem
Per una banda
Per una altra banda
Hi ha una sensibilització
Especial
Del reciclatge
A Sant Just
Perquè encara que
Hi ha hagut actes
Vandàlics
Que
Òbviament
Són
Condenables
Això no representa
Ni molt menys
Representa
El trecnat
I
Les ganes
Que té
De participar
En el reciclatge
De les veïns
De Sant Just
Dit això
També dic
Estic en contra
Del rebut
Que s'ha fet
I
Ara faig
Esmena
Als pressupostos
Tenim uns pressupostos
Exponencials
I en 4 anys
Han pujat
Gairebé
10 milions
D'euros
Vull dir
Jo crec que
És bo
El tipus
De recollida
I que vagi
I que vagi
En terça
Que ara ja anirà
Pel mòbil
I demés
Però
Que bueno
El sistema
És molt bo
Per poder controlar
I per poder saber
Qui fa un bon ús
De les
De les
De les
De les
De les
Groses
Però
Estic en contra
Que s'hagi generat
Un impost
Justament
A més
Amb el mateix
Exercici
On també
Plantegem
Una pujada
De dívidas
100 punts i mig
No
Amb la qual cosa
Bueno
Nosaltres
El Partit Popular
Per concepte
Per concepte
Sempre estem en contra
De les pujades d'impostos
I sobretot
D'un impost
Que
Que
Hi ha diferents teories
I ja ho vaig manifestar
Al ple
Que va tocar
Hi ha teories
Que aquest impost
Ja s'estava cobrant
D'alguna altra manera
Però vull dir
Però bueno
Dit això
Dit això
Bueno
El sistema
Per mi
És molt bo
Perquè és el futur
I perquè Europa
Com bé has dit
Ens ho marca
D'aquesta manera
Així
En contra
De la creació
D'un impost
Nou
Que ens permeti
Fer això
Es pot fer
Sincerament
Jo crec que
S'ha podria
S'ha podria
Haver avortat
Aquesta actualització
De contenidors
Sense el fin
De que tocar
La botxaca dels veïns
Molt bé
Enric Salvadores
Ho hem de deixar
En aquest punt
Vale
Gràcies per
Agafar-nos la trucada
Comentar alguns
Dels temes
Més candents
Aquí
De l'actualitat
De Sant Just
I res
Fins la propera
Que tornem a parlar
Doncs moltíssimes gràcies
Per trucar-me
I jo encantat
Sempre de poder
Dir la meva
I col·laborar amb vosaltres
Molt bé
Doncs bon dia
Que vagi bé
Igualment
Adéu
Adéu
Adéu
Bon dia
Vinga
Deixem un tema musical
I seguim parlant
Amb l'associació
De gent gran
De Sant Just
Deixem concretament
Ara un tema
D'Oques gràcies
Tinc un cel i un infern a dins
Milers de nits
Que es fan matins
Comptant les llàgrimes
El buit
He pres a caure
Cap amunt
Dins el plany
Dins el plany
Ai, ai, ai
Hi ha una estrella
Que em diu
Que no trepitgi mai ningú
No deixis mai de ser tu
I si el cor diu
Que vol jugar-s'ho tot
Qui soc jo
Per dir-li que no
Qui soc jo
Per dir-li que no
Qui soc jo
Per dir-me que no
Si veig l'error
Com una religió
Rezo a les nits
Per viure dies nous
Estimo el sol
Quan fa dies que plou
Vull viure-ho tot
Com un primer petó
De què em serveix la por
Oh, oh, oh meetings
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Són les 11 i 41, ara tenim aquí tres persones, tres magnífiques dones.
Són la Càndida Nevado, l'Àngels Bellavista i també la Maria Lluïsa.
Són membres de l'Associació de Gent Gran de Sant Just
i ens han vingut a parlar una mica i a fer de memòria històrica.
Bon dia a les tres, què tal?
Bon dia, molt bé.
Molt bé, molt bé.
La Maria Lluïsa quan ve sempre ens explica una mica l'agenda, l'actualitat,
les diferents coses que a dia d'avui va fent l'associació.
Però avui, Càndida i Àngels, ja que us tenim aquí,
podem aprofitar per explicar els inicis,
perquè vosaltres vau posar també en marxa l'associació,
sabeu com va ser una mica el principi de tot.
Vau tenir moltes dificultats, i això us ho pregunto a les dues,
va costar posar en marxa l'associació?
No gaire les dificultats, perquè nosaltres vam iniciar una colla de companys,
quan fèiem 65 anys i vam pensar què fem, què fem,
i de seguida vam demanar al nostre ajuntament les adreces que podíem donar-nos,
i va ser bastant fàcil, molt fàcil.
Quantes persones vau començar, més o menys?
Quantes éreu?
Vam començar justament els justets que havíem de fer als estatuts.
Vam ser, mira, 5 persones, de les quals jo era la veu cantant,
i un company que també fa temps que no veu nosaltres,
perquè tampoc no està massa bo.
però vam treballar una miqueta, una miqueta,
però no era feina, era una il·lusió, una il·lusió.
Molt bé.
Quins objectius teníeu, no?
Amb quina mentalitat volíeu posar en marxa l'associació, Àngels?
Bueno, jo quan vaig entrar, em vaig ser sòcia,
doncs, bueno, anàvem, feien poques coses llavors,
en algunes conferències, en un local que teníem allà baix, al barri Sud,
i després ja vaig passar a ser de la Junta,
i teníem una tauleta semblant a aquesta rodona,
amb una habitació petitona, petitona,
i que havíem sis persones, o no gaire més, oi?
i així cada setmana ens reuníem i anàvem,
tothom donava idees i coses,
esclar, si trobaves alguna persona procuraves parlar-li que s'és sòcia,
i així de mica en mica vam anar tirant endavant,
endavant, cada vegada vam anar fent més cosetes,
fins que vam passar a tenir, en el mil·lenari,
la Promunça ens va cedir una sala per poder fer les juntes allà.
Ah, molt bé.
Perquè si no, allà baix, sí, ja vam fer coses.
Allà baix on és?
Allà baix...
Al Casal de Joves.
Sí, al Casal de Joves.
Al Casal de Joves, davant del Casal de Joves, allà que hi ha...
Al Salvador Espriu.
Sí, allà, això, sí, sí, sí, sí.
Sí, allà, sí, i tant, que fèiem coses,
inclús celebravem, perquè nosaltres, allà al mil·lenari,
a la cuinera, ens feien unes coques grans,
ens ja les partia a trossos,
i baixàvem amb les coques cap allà baix,
però, bueno, es feien coses molt modestetes,
perquè tampoc la cosa no n'hi havia de tant, oi?
I després ja els de més socis,
doncs, van sorgir noves activitats,
es van fer excursions,
es passaven pel·lícules,
celebravem coses,
sempre molt modestament, oi?
Diguéssim, anàvem a comprar-ho, però vigilàvem, diguéssim,
fèiem uns entrepans amb uns brilxets,
i que ens els feien un ford que ja no existeix,
i llavors anàvem i compravem,
com, a veurem, amb aquest tall,
quants, quants, quants, quants,
tants entrepans, bueno,
doncs compravem exactament els talls que necessitàvem
d'allò que fos, oi?
I ho fèiem a casa,
i després ho embolicàvem molt bé com un carmelet,
ho baixàvem amb unes cistelles,
amb uns tovallos blancs, i bueno,
però fèiem coses molt modestetes,
sempre, sempre vaig d'un pressupost
que no fos massa...
Assumible, no?
Sí, de miqueta en miqueta,
doncs vam anar fent altres coses,
Sí, sí, sí, sí, sí,
i bueno, fins que va arribar un moment
que ja no vam poder fer res,
perquè tots érem grans,
principalment jo,
la més gran de totes encara,
i bueno,
llavors ha vingut una junta nova,
i han tomat les mans, no?
Sí, ells sí,
bueno, ells sí.
Quina és la vostra participació
a dia d'avui amb l'associació?
Entenc que esteu fora de la junta,
i esteu més per gaudir de les activitats,
us agrada anar a excursions,
què us agrada fer?
Bueno, a tot el que es pot, eh?
A tot el que es pot,
perquè fent festes...
No, venen a tots els actes,
a totes les festes,
vull dir,
i els tenim molt en compte
perquè creiem que és la nostra història,
el començament d'una història
de paper i bolígraf,
perquè feien els rebuts a mà,
ho feien tot a mà,
i ara estem a l'època...
De la transició una mica, no?
No, no una mica,
si no tens ordenador
i fas les coses per ordenador,
ja no pots entrar,
per exemple, a l'ajuntament,
o demanar a veure uns que cantin
i ballin per portar-los,
tot va amb ordenador
i tot va per via...
I això, doncs, esclar,
canvien, els temps canvien,
però no és perquè ni ho fem més bé
ni més malament,
vull dir,
és que elles ho van tindre
bastant pelut,
amb molta il·lusió,
però amb molta feina.
Nosaltres també en tenim,
cada vegada més,
ens exigeixen més.
Perquè som ara molts socis, eh?
Sí, molts socis.
Dos cents i pico,
dos cents trenta,
dos cents quaranta,
no me'n recordo.
Això ho porta molt
el Jordi Ferrar.
Quan vau començar,
com captivàveu
que vingués gent,
socis i sòcies?
Com us donàveu a conèixer?
Amb boca a orella,
com ho fèieu?
A través de boca a orella,
sí, senyora.
Sí, sí, sí.
I amb les activitats normals
que es feien al municipi,
jo us has de dir-te,
bueno,
perquè tu no em coneixes,
però jo he portat l'associació
durant 22 anys
com a presidenta.
Ostres!
És a dir,
que he fet molta feina,
però també tots els companys,
perquè si no,
jo sola,
no podria fer res,
si no tinc persones al darrere,
no?
I això és la il·lusió
de tirar endavant
i de tirar endavant
i cada vegada més i millor.
Sí.
I per això m'agrada.
Donar pas,
m'agrada donar pas
els que vinguin a treballar.
De la teva època,
Càndida,
tu quines activitats recordes
amb més...
A farmacència.
A més que teníem
el casal de joves,
fèiem conferències,
perquè teníem un senyor,
o que era doctor,
el doctor Blanc,
que era la seva senyora,
una mestra,
i ens fèiem
les conferències fantàstiques
i fèiem també pel·lícules,
perquè allà havíem fet també pel·lícules.
I havíem fet,
doncs,
per què no,
curs de tall i confessió,
pels socis,
i també curs d'escola.
Ostres!
De català, clar,
perquè tots havien de...
D'aprendre.
De sapiguer.
Clar.
Quatre vegades més,
més coses.
Sí, sí, sí.
És una experiència molt maca,
molt maca,
de col·laborar amb associacions.
Això és de tota la meva vida,
ha sigut el meu talent.
Molt bé.
Que passi la companya,
que en sap també molt.
No, no, no.
Llavors, mira,
nosaltres teníem aquestes activitats.
Després va venir un soci
i va dir,
per què no fem més,
per què no feu excursions?
I llavors, bueno,
però en fèiem una
de tant en tant,
que tampoc no era la cosa.
Bueno,
i de miqueta en miqueta,
després van venir
altres persones
i cada vegada
que venia una persona
portava unes idees noves,
perquè per això
es feia de la junta,
eren socis,
i es feien...
perquè pensaven que podien.
A més a més,
també demanàvem
sempre ajuda.
Ajuda,
per què?
i vam ser bé.
I vam arribar,
doncs,
a fer moltes coses,
moltes coses,
feien pel·lícules,
llavors,
cada vegada ja vam anar
a fer més excursions,
després ja vam començar
a marxar vuit dies a fora,
sí.
Molt bé.
I, bueno,
les coses van anar activant
i, contra més coses,
la gent més s'entusiasmava
a fer el seu soci.
Clar.
Clar.
Hi havia més gent
que us coneixia també,
que volia fer.
I també es feien
conferències molt bones,
conferències,
xerrades molt maques.
Bueno,
miràvem d'omplir
clar,
una mica.
Perquè la gent
tingués
il·lusió a venir,
oi?
Sí.
I llavors,
a vegades,
doncs,
deien,
bueno,
al final hi haurà
una mica de pica-pica,
llavors,
la gent també tenia il·lusió.
Home,
pica-pica,
sí.
Era un rato de germanor,
oi?
Que ens reuníem
les persones
i parlaves amb aquest,
amb l'altre,
solament
veure la pel·lícula
i marxar.
No, no, clar.
Era després trobar-nos,
trobar-nos a tots i...
La part social.
I a més a més,
hi havia molta unitat
a dintre de la Junta,
perquè el que no podia
fer una persona,
l'altre l'ajudava.
A mi m'havien ajudat
i jo havia ajudat
amb alguna persona també.
Vull dir que es feia...
Mira,
jo vull interromper una miqueta,
perquè vull que sàpigues
que vam iniciar l'associació
amb una persona
que en sabia una miqueta més
que nosaltres
i la qüestió de l'associació
era
aquell que no sap
a on buscar,
el remei que necessites,
buscar-lo.
Teníem el Lluís Domènech,
que era un senyor
que ens tocava molt la gaita,
allò que diem,
que era enèrgic,
però la veritat
que treiem
coses que llavors
no en teníem,
ni a través dels ajuntaments
ni a través de serveis socials,
no les teníem a l'abast.
I nosaltres,
com a associació,
el que volíem era
informar,
informar,
informar
de tot el que tenim
a l'abast.
Molt bé.
Que això era
a fer xocon.
Però es van fer
coses que
persones
que
el lloguer
no el podien pagar
i no sabien
si era l'ajuntament
podien anar a com,
que no,
que va per l'ajuntament,
a parlar amb fulano,
a parlar amb l'altre.
És a dir,
aquesta trajectòria
de ciutadania
i conquistar
les persones,
de buscar
els remells
necessaris,
això era
el tarannà
de l'associació.
I aquest,
un altre,
i després deixo
la meva companya
que pugui dir
tot el que vulgui,
doncs escolta,
més que res era
donar l'ajunt
que nosaltres
petitament
podíem donar
perquè
els nostres polítics
l'agaféssim,
l'entubéssim
i aquell que no en sabies
ser,
anem allà amb ells.
els deixem aquí,
perdeu-me l'alcalde,
perdeu-me el regidor
i a buscar
les cavolles.
Exactament.
I ara
això ho ha agafat
a l'ajuntament
i ara fa poc
també vam tindre
per qui podia
demanar papers
i tot,
i clar,
si l'ajuntament
ja t'ho posa,
no doblarem
la feina.
No,
no,
lògicament.
Quants
ens té
l'associació?
25,
no?
27.
27.
27,
ostres,
uau.
Sí,
sí,
sí,
era aquell temps
que tot era
la secretària,
prenia nota
de totes les juntes,
totes,
tot a mà,
sí,
sí,
el tresorer
portava
tots els comptes
tot a mà
i cada mes
passaven comptes
i bueno.
Les fitxes,
les fitxes
es tenien fetes
a través del meu ordinador,
a través del meu ordinador,
els primers ordinadors
perquè bueno,
perquè jo ha sigut molt...
No que en sabia més,
no,
sinó que tenia germans
que m'ajudaven
i jo
a recaparar.
Clar,
però això ja va ser
quan la cosa
ja estava molt engegada
perquè al principi
tot era
manual,
manual,
manual,
tot,
tot,
tot.
Maria Lluïsa,
tu quan
elles van començar
una mica,
quan van tirar endavant
l'associació,
tu estaves
fora?
Jo estava,
no,
vull dir,
a veure,
de l'associació
fa que soc,
a veure,
10,
no ho sé,
tinc uns 500.
Uns 14 o 15,
no?
Sí,
uns 500,
sí.
El que passa
és que el meu marit
va tindre el feimer
i vaig estar
desconnectada
completament
durant uns quants anys.
Un cop ell,
pobret,
se m'ha d'anar,
llavors jo vaig dir,
bueno,
ara tinc ganes
de treballar
i de fer...
i a la primera assemblea
ja m'hi vaig col·locar
que ell em va anar dient,
Lluísa,
va,
Lluísa,
vinga.
T'anava una mica.
S'ha de conquistar.
Home,
no,
no,
però ella ja sap
que ella quan em deia una cosa
jo anava per allà.
és una persona excel·lent,
igual que l'Àngels
que són companyes
de vivenda també.
Ara són veïnes.
Veïnes,
veïnes.
Viviu les tres
al mil·lenari?
No,
vosaltres dues.
Jo ja estic a la residència.
Ah!
Ella està com una senyora ja.
A mella la serveixen ja.
Jo ja...
Sí.
A punt de complir
els 90
i ja en tinc prou.
Ostres,
bueno.
Uau,
doncs,
ja qui els passen,
però bueno.
Sí.
Tot és a la natura de les persones.
Jo...
Tu, Àngels,
quants anys tens?
Àngels passa.
Jo,
el mes que ve,
em faré 96.
Caram,
tu,
ostres,
doncs,
deu ser de les persones
més grans que han passat
per la ràdio, eh?
Per què creus que les hem portades?
No, no,
clar, clar,
i amb la memòria molt d'hauria.
Jo havíem passat,
jo vaig passar una vegada
també ja fa anys
també parlant
de l'associació,
però hi ha d'altres coses.
Però que d'aquí a quatre anys
ja en farà 100?
Si Déu vols.
D'aquí a quatre anys.
Oitè,
haurem d'anar fent guardiola
per fer una bona festa, eh?
Mare meva.
Mare meva.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
I vaig lluitar
fins a l'últim moment
perquè nosaltres
cada any
demanàvem ajuda.
Perquè, esclar,
cada vegada hi havia alguns
que ja s'havien retirat
i tot això.
Sempre anàvem demanant
ajuda, ajuda.
Però ningú
ens venia a ajudar,
esclar.
Deien,
no,
si ho feu molt bé,
ho feu molt bé, sí,
però és que ja
ens toca,
perquè, esclar,
tots érem
bastant grans.
Bé, jo la principal,
la més gran de totes.
Però,
doncs,
llavors,
clar,
fins que un dia vam dir
pleguem.
I el dir pleguem,
com que aquí
no hi havia
relleu, no?
No, no, no,
és que aquí no hi ha
cau,
la gent,
ai, cau, vull dir,
casals,
ni, ni,
abans hi havia el Club Sant Jordi,
però va plegar el Club Sant Jordi
i llavors
l'única cosa
que aquí hi havia
per la gent gran
i tot això
era l'associació de gent gran.
i un dia
ens vam quadrar
amb una reunió
amb la Junta,
m'han dit
s'ha acabat,
nosaltres d'aquí ja
no passem.
I llavors
veure que d'allò
llavors va sortir
una Junta nova,
una Junta nova,
llavors sí,
de gent molt més jove.
Perquè va començar,
es va fer una assemblea
que van dir
prou,
s'ha acabat,
i van dir,
bueno,
agafem la torxa.
Clar,
però no van tenir més remei.
Caram,
tu?
Sí,
sí,
bueno.
De fet,
sé que aquestes dones
han ajudat molt
a la solitud
de molta gent gran,
eh?
Sí.
Que la gent gran,
encara que tinguin fills,
família,
es troba sola
i necessita
contactar
amb gent
de la seva edat
i parlen
de les coses
que tenen
i s'identifiquen
una a l'altra
i és una ajuda
social també
que han fet
i que han iniciat.
Jo us volia donar
una bona informació
que a mi
em servia molt.
Com que sóc del poble
i tothom en coneix,
perquè sóc molt xerradora
i clar,
doncs
veies una persona
que anava a comprar
i veies que era
justet,
justet
el que ella comprava
i llavors
jo els diré
que no estàs bé,
que...
Què passa?
No,
que és que no,
és que escolta,
que aquí que allà...
Et donava
la informació
que tu potser volies,
que captaves.
Llavors,
si ho captaves,
doncs,
no sé.
Podies fer alguna cosa.
Aquí es dona la il·lusió
de fer les coses,
però jo captava
que aquella persona
necessitava un ajut.
I llavors jo intentava
buscar aquell ajut.
Clar.
Ho podies intuir
d'alguna forma,
no?
Parlar.
Jo vaig tindre
l'ocasió
d'estar
treballant
a l'associació
de veïns
i parlaven
amb moltes persones
amb mancances.
Clar.
I després vaig tindre
l'oportunitat també
d'estar de regidor
al meu municipi
aquí,
Sant Lluís.
Vaig acabar
d'introduir-me
i captaves
de seguida
el que aquella persona
necessitava.
Intentar
això,
captar
que aquella persona
que vol carinyo,
que vol que l'acompanyi
a comprar,
un ramtet,
asseure un ramtet
al banc,
i totes aquestes cosetes
que no són minúscules
però que ajuden
a viure.
I això és el que
nosaltres,
com a associació
de gent gran,
hem de donar a conèixer.
Tot el que puguem
donar
de cara als altres.
Lluís,
continuo aquest i tallat.
No, no, no,
si és més interessant
lo vostre
que lo meu.
No,
lo teu també
perquè lo vostre
ara ho heu engegat
i heu engegat
amb molta força.
Maria Lluís,
et dono un minut
que tenim fins les 12 en punt
perquè em diguis
la propera activitat
que fareu.
Bueno,
marxem el dia 27
a Roses una setmana.
Cada dematí
farem una excursió
i a la tarda
anem a dinar
a l'hotel
i a la tarda lliure
cadascú
que faci el que vulgui.
Que jo em quedo amb pena.
No puc marxar.
La càndida
no pot marxar.
Ja marxaries,
no a Roses?
A tot arreu.
Ella a tot arreu.
Sí, sí.
El que passa
i després tenim
pel mes que ve
tenim sortida
per l'altre també
que això ja
com que han de vindre
la Maite també
ja ho acabarà d'explicar
però
procurem de fer
o sortida
o acte cultural
cada mes.
Està molt bé.
O portar una...
Unes persones
que facin
un espectacle.
Un espectacle.
Vull dir que sempre
tinguem
o una conferència
que ara n'hem tingut
una de molt bona
i encara
va anar molt bé
la del Julio 8.
La de les aigües.
Molt bé.
Ah, la de les aigües
ho asseguríssim.
Però això ja t'ho explicaran
perquè vindran ells.
Fantàstic.
I això ja no t'ho toco.
Doncs,
càndida,
Àngels
i Maria Lluïsa,
ha estat un plaer
tenir-vos a les tres
aquí a l'emissora
de Ràdio d'Esvern
aquesta estoneta.
Igualment.
Igualment.
que acabeu de passar
molt bon dimecres,
molt bona tarda també
i res més.
Fins a...
Igualment.
I que t'ho passis molt bé.
Gràcies.
Gràcies per haver-nos rebut aquí.
que a mi m'ha encantat
tota la vida.
Per poder-s'hi posar.
Que bé.
Una abraçada.
Fins una altra.
Fins una altra.
Bon dia.
La Brussel·la, Jordi Baró, bon dia.
Bon dia.
Lllum verda definitiva
a la Llei Europea
d'Intel·ligència Artificial,
aprovació última
per unanimitat dels 27
que deixa via lliure
per l'entrada en vigor
els pròxims dies.
L'aplicació, però,
serà gradual fins a 2026
amb un primer pas
abans de finals d'aquest any
amb la prohibició
d'aplicacions
que amenaçen drets
com les de reconeixement
d'emocions en lloc de treball.
La llei vol ser un exemple
fora de la Unió Europea
i estableix obligacions
més o menys estrictes
en funció del risc.
Mathieu Michel,
secretari d'Estat de Bèlgica.
En un moment històric,
validem de forma definitiva
la Llei d'Intel·ligència Artificial,
que és la primera regulació
en aquesta matèria
i que construeix
tres elements essencials,
la confiança,
la transparència
i té també la capacitat
de construir responsabilitat.
Jordi Baró, Catalina,
Ràdio Brussel·les.
Més notícies,
Sílvia Solanes.
Salvador Hill
apunta el 10 de juny
com la data de Constitució
del nou Parlament de Catalunya.
Així ho ha traslladat
a la reunió del grup
amb tots els 42 diputats electes
del PSC
que reuneix aquesta hora
a la sala de grups.
Parlament,
Núria Oriol, bon dia.
Sí, bon dia.
Una data del 10 de juny
que va agafant a cos
a mesura que passen els minuts
aquí al Parlament
perquè diverses fons
ens confirmen
que serà el 10 de juny
la data de Constitució
del nou Parlament de Catalunya.
L'espera que el president
de la Generalitat
en funció en sa Pere Aragonès
se comuniqui aquesta data
i se confirmi.
El candidat del PSC,
Salvador Hill
fa poca estona
ha traslladat
els seus diputats electes
que serà el 10 de juny
ha dit
amb un 99,9% de possibilitat.
Són les primeres paraules
de fet
que ha dit
el guanyador de les eleccions
al seu grup
en la seva primera reunió
que a Parlament
també els ha emplaçat
a dignificar
amb la seva fena
a la Càmbra Catalana
que representa
insistit
a tots els catalans
i catalanes.
Una reunió
que es produeix
enmig a les negociacions
obertes
pels socialistes
per formar govern.
Els primers a contacte
ja s'han produït
amb un primer objectiu
trobar el suport
en primera instància
dels comuns
i d'Esquerra
per poder fer-lo president.
Aquesta hora
també està en marxa
una reunió
del grup
d'Esquerra Republicana
aquí al Parlament.
Núria Uriel,
Catalunya Ràdio,
Parlament de Catalunya.
Doncs mentrestant
el Congrés
sumar a votarà
aquesta tarda
en contra
de tramitar
la proposta
de llei
del seu soci
de govern
al PSOE
per prohibir
el proxenetisme
en totes
les seves formes.
La formació
de Yolanda Díaz
entén
que el redactat
de la norma
castiga
les prostitutes.
Ara,
la proposició
de llei
necessita
el suport
del PP.
Si vol
tirar endavant,
anem fins a Madrid.
Ara,
Jordi Brascó,
bon dia.
Bon dia.
Els de Yolanda Díaz
votaran en contra
de la llei
perquè diuen
no respon
a la voluntat
de garantir
el dret
de les dones
que exerceixen
la prostitució,
ho ha explicat
la diputada Galapín.
El Partido Socialista
con una propuesta
punitivista,
prohibicionista,
que las castiga,
las persigue.
Lo que hace
es obligarnos
a votar que no
y evitar que haya
un marco
de diálogo.
La votació
sobre la tramitació
d'aquesta proposta
de llei
es farà
aquesta tarda
i amb el no
de sumar
ara el PSOE
depèn del PP
per poder tirar-la
endavant.
Jordi Brascó,
Catalunya Ràdio Madrid.
Els membres
del grup criminal
que robava gent gran
quan traien diners
de caixers automàtics
han acabat a la presó.
Són dos homes
i dues dones
que en només tres mesos
van cometre
dotze robatoris
en diversos punts
de Catalunya
i van estafar
més de 21.000 euros
a les víctimes
que eren persones
d'edat avançada.
Comissaria de les Corts
de Barcelona,
Alfonso,
bon dia.
Bon dia.
Els lladres feien servir
el mètode de la sembra.
Aprofitaven el moment
en què la víctima
traia diners
del caixer automàtic
per espiar-li el pin.
Després llançaven
un bitllet a terra,
li deien que era seu
i quan la persona gran
l'agafava
un d'ells
li robava la targeta
del banc
o la llibreta
i retirava diners
o feia compres fraudulentes.
Ho explica
el sotsinspector
de la Divisió
d'Investigació Criminal
de Barcelona,
Eduard Rodríguez.
La rapidesa
amb què fan l'operació
demostra l'especialització
i l'experiència
que tenen.
A la persona
que està tenint diners
li donen un copet
a l'esquena
per avisar-la
que ha caigut alguna cosa
i és instintiu
el gir
per intentar
veure
què és el que
li estan dient.
Estem parlant
de persones
la gran majoria
de més de 80 anys
amb una mobilitat reduïda
per tant
la reacció
de la persona
és lenta.
En Alfonso,
Catalunya Ràdio,
Barcelona.
I ara tenim
una última hora
un terratrèmol
de 4 graus
a França
s'ha notat
a les comarques
de Lleida.
Anem fins allà
perquè ens ho explica
la Noelia Casellas.
Bon dia.
Bon dia, Sara.
La informació
que tenim fins ara
és que l'epicentre
ha estat
el Pirineu francès
i que el terratrèmol
ha tingut una magnitud
de 4,1
a l'escala
de Richter.
S'hauria percebut
de manera àmplia
en algunes zones
de l'Alp Pirineu
i l'Aran
i també
en alguns punts
de Lleida
i la Catalunya central.
Pel que sabem,
però,
no hi ha
danys materials
ni personals
registrats.
El sisme
ha fet
que Protecció Civil
posés en prealerta
el pla sismicat.
Noelia Casellas,
Catalunya Ràdio Lleida.
I ara els esports
amb en Marcos García.
La previsió
és que Alexia Putellas
firmi
avui mateix
la renovació
com a capitan
al Barça femení
per dues temporades
amb una més d'opcional.
L'acte està pendent,
això sí,
que el president
Joan Laporta
pugui complir
la seva agenda
per motius de salut.
L'equip femení
del Barça
prepara aquests dies
la final de la Champions
de dissabte a Bilbao
contra l'Olímpic de Lió.
Encara en futbol,
l'Espanyol
és el quart classificat
de segona.
Ocupa posició
de playoff descents
a primera
després de guanyar
l'Oviedo
per 2 a 1
amb un punt més
en dues jornades
en les dues que queden.
L'equip blanc i blau
s'asseguraria
de forma matemàtica
jugar aquest playoff descents
a primera.
En bascat el Manresa
ha de guanyar l'Unicaja
si no vol quedar eliminat
als quarts de final
pel títol de la Lliga ACB.
El baixi
Unicaja
és a dos quarts
de nou del vespre.
i l'organització
del Giro d'Itàlia
neutralitza
una part
de la setzena etapa
fins a un punt
de sortida
segur.
Acaba d'emetre
un comunicat
i la cursa
i els equips
han acordat
replantejar el dia
per la previsió
de nevades
i de porta pluja.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia
passen 7 minuts
a les 12
us informa Mariona
Sales Vilanova.
La Biblioteca Joan Margarit
convida infants
i famílies
a una tarda
d'aventures literàries
amb l'hora del conte
aquesta vegada
dedicada
als bitxos
i cuques
del nostre entorn.
L'esdeveniment
tindrà lloc
el proper 23 de maig
a dos quarts
de sis de la tarda
a la sala
Isidore Cònsul
i Giribet.
Cristina Noguer
serà l'encarregada
de conduir
aquesta activitat
on els participants
podran descobrir
el món dels insectes
a través de contes
i cançons.
Des de voladors
fins a arrossegadors
de llafiscosos
a picants
els bitxos
presentats
pretenen captivar
l'atenció
dels més petits.
Aquesta sessió
de conte
està dissenyada
per infants
a partir de 3 anys
que han d'anar
acompanyats
d'un adult.
La participació
és gratuïta
però que l'inscriuràs
prèviament
a l'enllaç
que trobareu
a la notícia
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
L'activitat
forma part
de la Setmana
de la Natura
una iniciativa
que busca
sensibilitzar
sobre la importància
de la biodiversitat
i el medi ambient
a través
de la cultura
i l'educació.
La tribu organitza
una jornada
sobre educació
i sexoafectiva
destinada
a trencar tabús
sobre la sexualitat
dirigida a infants
i les seves famílies.
L'esdeveniment
és gratuït
i tindrà lloc
el diumenge 9 de juny
al matí
i combinarà
activitats educatives
per a totes les famílies.
L'agenda de la jornada
comença
amb un esmorzar comunitari
de 10 a 11 del matí
proporcionant un espai
perquè els assistents
interactuin
i es preparin
per a les activitats del dia.
Seguidament
d'11 a 1
se celebrarà
una xerrada
per a adults
titulada
Dialogant amb el tabú
a càrrec de la cooperativa
Aplaer
que explorarà
les millors pràctiques
per a abordar
temes de sexualitat
dins de l'àmbit familiar.
De manera simultània
els infants
podran participar
en un taller
i gaudir
del compte a comptes
liderats per l'educadora
Clara Font
dissenyats
per a ser informatius
tot mantenint
un to adequat
per a la seva edat.
Per participar
en aquesta jornada formativa
les famílies interessades
han de completar
un formulari
d'inscripció en línia.
La plataforma cívica
en defensa
de la vall 2.0
ha convocat
la ciutadania
de Sant Just
a participar
en una manifestació
el pròxim 26 de maig
a les 11 del matí
per oposar-se
al pla de la bona aigua
que preveu
la construcció
d'habitatges
a l'entorn
de la Riera.
Aquesta mobilització
busca també
qüestionar
el model
de creixement urbà
que està transformant
el municipi
en una zona
residencial de luxe
tal com diuen
des de la plataforma.
Després de 20 anys
de la primera manifestació
per salvar la vall
els organitzadors
afirmen que la vall
encara no està salvada
i demanen un canvi
en la política
d'urbanització
que fins ara
ha predominat.
L'organització
afirma que l'objectiu
de la manifestació
és preservar la vall
com un espai natural
o rural
lluny de les agressions
urbanístiques
que amenaça
la serra de Collserola
i els seus entorns
naturals.
La plataforma
ha fet una crida
a totes les entitats locals
perquè s'adhereixin
al manifest
i participin activament
en la defensa
del territori.
A més,
han destacat
la importància
de la participació ciutadana
en aquests esforços
amb l'esperança
que un moviment unitari
pugui influir
en les decisions futures
relacionades
amb el desenvolupament
urbanístic de la zona.
La manifestació
està programada
per començar
a les 11 del matí
a la plaça Camoapa
sota el lema
Reacciona,
s'enjust,
abans no sigui
massa tard.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Just
t'enca l'informatiu
complet de la UNA.
Fins ara.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

Gràcies.



.


Música
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns.
Música
I a ritme de música, de vodú,
saludem a l'Arnau Cònsol de la llibreria Cal Llibreter de Sant Just
per fer l'espai de recomanacions literàries setmanals.
A veure avui quin llibre ens porta.
Molt bon dia, Arnau.
Molt bon dia. Doncs sí, m'ha agradat aquesta tria
perquè efectivament és música vodú haitiana,
o del carip, antillana,
però no té uns...
més aviat diria que no és una cosa tenebrosa.
No, no, no.
Veus una cosa màgica,
però hi veus fins i tot una cosa com alegre.
I en canvi el vodú més aviat nosaltres l'entenem
com una cosa per fer mal.
O sempre se'ns ha venut així, no?
Vols fer mal algú, doncs el ninot aquell,
li claves una agulla.
Sí, i li vas clavant l'agulla.
I per tant la música l'esperaríem una cosa tenebrosa.
En canvi aquesta,
bueno, podria ser fins i tot quasi festiva,
però ballar així al ritme de tambors,
una ascendència clarament africana,
que és d'on venia aquesta mena de màgia.
I de tot això parles justament
el llibre que he llegit aquests dies que he estat a fora.
Ah, molt bé.
I he anat a visitar un lloc històric
que em feia molta gràcia
perquè tothom suposa que li sonarà el nom
i l'associarà ràpidament.
Perquè si dic Salem,
tothom diu bruixes.
Sí.
Efectivament.
Salem és una ciutat que hi deu haver uns 30 o 40 quilòmetres
al nord de Boston,
on efectivament al segle XVII
hi va haver uns casos de bruixeria
i uns judicis
que va acabar amb una trentena
de persones acusades de bruixeria,
penjades a la forca
i, finalment,
algunes de lliberades.
I, en tot cas,
Salem, avui en dia,
és una ciutat que viu d'això.
Realment on va a Salem
i tens la sensació
que més enllà de ser una ciutat portuària,
preciosa davant del mar,
un port mariner,
tot el que és el centre,
a mi em va sobtar moltíssim,
viu justament de botigues
on els souvenirs que venen són
des de Tau la Ouija
a disfresses de tota mena de bruixes,
satàniques,
vampires,
tot el que sigui associat
a la màgia,
a la negra,
a la bruixeria,
a escombres,
per exemple.
En sèrio?
No només això,
sinó que el logotip
de la policia de Salem,
que, a més a més,
això ho trobes en molts bars,
hi ha molts bars en què,
hi ha com una afició
en què els policies
deixen allà el seu escut,
ja sabem que les policies
són diferents
gairebé per comptats,
que en diuen,
però,
doncs,
hi posa
policia de Salem,
és nascut així com
com si fos una copia de futbol,
no?,
i a dintre hi ha una buixa
amb una escombra,
l'ombra,
no?,
l'ombra xinesa
d'una bruixa sobre una escombra,
i és policia de Salem,
no és una broma,
és el logotip oficial.
Per tant,
és una ciutat
volcada a això,
que després,
si de cas,
hi explicaré
que en realitat
és una petita farsa
o gairebé una trampa.
Però,
en tot cas,
tot això,
per dir que a mi Salem
em feia gràcia,
perquè,
com a tothom,
em sonava,
doncs això,
les bruixes de Salem,
en un cas així
com pràcticament
escabrós,
on hi van passar
tots uns casos terribles,
i justament,
revisar aquest capítol
és el que fa
una autora
que ha sonat molts cops
pel Premi Nobel,
que es diu Maris Condé,
que és de Guadalupe,
i que el llibre es diu
Jo tituba,
la bruixa negra de Salem.
És una novel·la,
i el que fa justament
rescatar un personatge històric,
la tituba,
el qual, doncs,
l'inventa un passat,
s'enfronta amb aquest present
que és de les poques coses
que se sap,
i, evidentment,
l'inventa un futur.
Val.
Perquè...
O sigui, és ficció.
És una novel·la de ficció,
evidentment,
basada en un personatge real
de la qual se sap el nom.
Val.
És, probablement,
la primera dona,
una de les primeres dones,
que va ser jutjada
per bruixeria
en aquests famosíssims casos
de Salem.
De fet,
és el cas que ho va destapar
i que després va provocar
aquesta mena de cacera de bruixes,
que a Europa també n'érem
especialistes,
que és que a la que en sortien
una o dos,
com que sota tortura
a moltes d'aquestes dones
acusades de bruixeria
les obligaven a confessar
qui més l'acompanyava,
sota tortura
deien qualsevol cosa
i que a la tortura
s'escampaven els casos
com taques d'oli.
Això és el que últimament
aquí també s'està
intentant reivindicar,
de dir, escolteu,
la majoria d'aquests casos
eren inventats
perquè sota tortura
un diu el que sigui, no?
Sí, sí.
En tot cas,
la Tituba
és una esclava antillana
que arriba a Boston,
o en tot cas a Salem,
com a això,
com a esclava
d'un predicador.
Predicador John Parrish,
un predicador anglicà,
un predicador d'aquests
absolutament
recte de moral
i que probablement
estava al darrere
de tot el que passarà
en aquest poble.
Al final,
les seves filles
acabaran tenint
una mena d'atacs d'histèria,
d'atacs d'epilèpsia,
d'atacs...
No se sap ben bé
quin és el cas,
però el cas és que...
I criden a la bruixa, no?
El cas és que
el cas de bruixeria
es destapa
perquè les tres filles
i una neboda
d'aquest nou parroquiar,
d'aquest nou reverent
que arriba a Salem
per fer-se càrrec de la parròquia,
de sobte això,
els hi passa una sèrie d'atacs,
criden,
es despullen,
fan una sèrie de...
Bé,
avui en dia
potser ho tendríem a dir,
potser tenien
una malaltia mental,
algun dia...
com a atacs epilèptics,
no?
Una cosa així.
Potser tenien
atacs epilèptics,
potser sabien,
aquesta és una altra teoria
molt curiosa,
ametxinat,
amb una cosa
que en castellà
es diu el cornezuelo.
El cornezuelo
és una mena de bacteri
que surt al sègol,
sègol,
amb el qual
un químic
al segle XXI,
al segle XX,
va desenvolupar l'LCD.
O sigui,
l'LCD,
que bé,
ja no cal explicar què és,
surt justament
d'un bacteri
que produeix
de vegades
de manera natural
al·lucinacions.
Per tant,
aquestes al·lucinacions
a lo millor eren
perquè, mira,
havien fet pa amb sègol
i el pa...
Ves a saber,
tenia potser que...
A lo millor
ja havia pogut ser això.
La teoria més probable,
però,
és que
una societat
tan tancada,
tan religiosa,
tan evidentment
de no permet
absolutament res...
Rallocecta,
una mica, no?
Bé,
eren els puritans
que havien arribat
per crear
una nova religió
en una costa
on,
bàsicament els seus enemics
eren els indis,
per tant,
s'havien de defensar
dels indígenes
i sobretot
eren absolutament
tancats
amb uns preceptes
en no permetre
cap mena de vellitat.
O sigui,
eren uns talibans,
per entendre'ns,
del cristianisme,
valgui la mala comparació.
Sí, sí, sí.
Això podria ser,
alguns estudis diuen,
que
amb noies preadolescents
en el moment
de la pubertat,
justament,
tantes privacions,
tan impedir-los
i res que no fos
resar,
resar i resar,
doncs els hi provoqués,
doncs això,
alguna,
un atac d'histèria
i que això
s'encomanés.
També es diu
que potser
algunes s'ho van inventar
perquè,
bueno,
ha fet a contagi
a vegades,
no?,
quan...
Per exemple.
I, de fet,
això,
una societat tan,
tan tancada
que el primer
que vam veure malament
és que el nou reverent
arribés amb una esclava negra.
Què fa amb una esclava negra
quan aquesta gent
eren tant,
tant,
tant,
tant de la seva...
Puritans.
Puritans,
que, bueno,
no consideraven que els negres
fossin persones.
Per tant,
què fa un reverent
venint amb una esclava negra?
Doncs tenia una esclava negra
perquè primer havia passat
per les Antilles
i era part del seu seguici,
per dir-ho així,
no?
El cas és que Marís Condé
agafa aquest personatge
del qual se sap
que, efectivament,
va ser acusada
per tres nenes
de dir,
no, és que ella
ens ha maleït.
Probablement s'ho van inventar,
probablement
no sabien el que els hi passava,
vés a saber.
A la novel·la,
el que queda clar
és que aquí hi ha
un xoc de creences
i que tan bona és una creença
com bona és l'altra.
La Tituba
ens la presenten
com a algú
que probablement
tenia una religió relacionada
amb el vodú
però que no feia ús
d'un vodú
per fer mal a ningú,
perquè, de fet,
molts veïns
amb la hipocresia aquella
de
sabem que tens poders,
ajuda'ns
a maleir
aquest lleí,
aquell altre
que m'ha fet mal,
aquell que no sé què,
tot i saber
que això estava prohibit
per la seva religió,
li demanaven.
I ella sempre
s'hi negava
perquè ella només
utilitzava
els esperits
amb els quals creia,
les plantes
que coneixia,
les decoccions
que feia
amb una sèrie
d'herbes
per fer el bé.
En aquest cas,
per exemple,
per curar els mals
que tenia l'esposa
del reverent,
per curar
els humors
que poguessin tenir
les filles
a les quals
les banyava
amb una sèrie
de pocions.
I per tant,
bé,
el cas és que
tot això
evidentment
ho fa en secret,
no ho podeu explicar
a ningú
quan ho expliquen
una mica
i a més a més,
pel que sigui,
tenen aquest atac,
ella és la primera acusada
i a partir d'aquí
comença aquesta mena
de cacera de bruixes.
Crec que el llibre
és interessantíssim
en aquest sentit,
per com contrasta
de dir,
escolteu,
aquí el que hi havia
era un xoc de creences
tan valides
són unes com les altres
i aquest paper humanista
i aquest paper naturalista
fins i tot
en què hi ha
aquesta tituba
que acabarà empresonada
i tot el que se sap
és que...
Però titubes el nom
de la dona
o és el nom
que se li dona?
No,
és el nom
amb el qual
ella es presenta
i a més explica
molt bé
que ella neix
filla d'una dona
que també tenia
poders col·latius,
però poders volia dir
senzillament
que sabien curar
i que per curar
tant feien servir
herbes
com feien servir
cants
com aquests
que sentim
o una sèrie
de resos,
en tot cas
els cristians
molt tants també
van creure
que curaven
amb ave maries.
Sí, sí.
Per tant,
d'alguna manera
aquest és el contrast
que maries conté
amb aquesta novel·la
dibuixa magníficament
i l'inventa un final
perquè la tituba
se sap que va ser jutjada,
se sap que va ser empresonada,
que evidentment
estava destinada
a ser penjada,
però com que el cas
va sortir de mare,
els anglesos
poden aturar
el que comença
a ser una carnisseria
contra dones
i algun home
pràcticament
sense criteri,
de manera que hi ha
una sèrie
de dones
que tot i que
es prenen la forca
al final
són alliberades.
De la tituba
autèntica real
se sap que
un dia va ser alliberada
i evidentment
no se'n sap res més.
es dedueix
que algú altre
la va comprar
i va seguir sent
serventa o esclava
d'algú altre
però
les cròniques,
els documents
no guarden el qui.
Per tant,
el que fa Maristón
conté
és inventar-se
un final
per aquesta tituba
de la qual sabem
que al final
no va ser penjada.
Per tant,
veiem el seu naixement
a les Antilles,
veiem com arriba a Boston
i és molt bonic
per exemple
el moment en què arriba a Boston
que és un lloc verdíssim,
un lloc amb una naturalesa
exuberant
però que evidentment
ella que ve
d'un altre lloc
també exuberant
com a naturalesa
que és el carip,
clar,
de sobte
totes aquelles plantes
no li serveixen
i per tant
ha d'aprendre primer
tot el coneixement
de la nova naturalesa.
Aquesta naturalesa
no la conec
però és evident
que ha de tenir
una sèrie de funcions
doncs m'hi adapto.
Per tant,
és un llibre
en aquest sentit
preciós
i que agafa
un capítol històric
per donar-li la volta
justament perquè
sempre ens l'hem mirat
des del punt de vista
de dir
aquí hi va haver
unes bruixes
i evidentment
que em van fer
un gran massa
però un episodi
de bruixeria.
La bruixeria
cada vegada
està més demostrada
que vés a saber.
Sí, sí, clar.
Per uns
que és bruixeria
i per uns altres
potser una altra cosa.
Probablement aquí
hi havia
un excés de zel
amb unes creences
que va fer
que evidentment
la cotilla
fos massa estreta
per una sèrie de
nenes
que estaven intentant
descobrir
què era la vida.
Sí, sí.
A més a més
en un lloc
nou...
I això se li diu bruixeria
perquè la manera fàcil
i perquè evidentment
el que no es dubta mai
és de Déu.
Bé, la Tituba
el que no dubtava
era dels seus esperits
amb els quals
doncs
durant tot el llibre
si contacten
els esperits
de la seva mare
del seu primer marit
i en fi
evidentment
entremig
hi ha unes històries
d'amor
i sobretot
és un cant
a la llibertat
espectacular
siguis lliure
i davant de tot
no dubtis
de...
Quan el va escriure
aquest llibre
Maris Condé?
Maris Condé
aquest llibre
l'escriu exactament
l'any
1986
o sigui
és un llibre
de fa temps
Maris Condé
que s'ha traduït
ara en català
o...
El català
es va traduir
fa un parell d'anys
sí
en castellà
jo diria que també
ho potser un més
sí
però en tot cas
Maris Condé
jo diria que és el primer llibre
que li tradueixen en català
o fa tigre de paper
en castellà
és impedimenta
que li ha traduït
molts d'aquests
molt de les seves novel·les
en les quals
sempre intenta
recrear aquest món
de les Antilles
no?
Ella és una gran novel·lista
del món que coneix
d'aquest món
que probablement
en part va ser expulsat
i que
és fruit d'una barreja
perquè les Antilles
al final és fruit
la cultura que hi hagi ara
des de la música
que sentim
aquestes creences
animistes
del que hi van portar
els molts esclaus
vinguts d'Àfrica
amb la poca resta
que quedés
dels indígenes
propis de la illa
i evidentment
un cristianisme
que ho sobrevolava tot
i que moltes vegades
està també
al darrere
d'aquestes creences
perquè molts d'aquests
animistes
no deixen de creure
també en el deu cristià
com una més
de les moltes manifestacions
per tant
aquesta mena de
sincronisme religiós
és apassionant
ell el retrate
en molts
de les seves novel·les
i en aquesta en concret
doncs el que fa és dir
bé sé que d'aquestes illes
era aquesta tituba
que acabarà provocant
aquest famosíssim cas
de bruixeria
a Salem
doncs l'investigo
m'hi poso
i dono la meva versió
que és que finalment
bruixeria
bé diguem-li
com vulguem
el vudú
diguem-li creences
diguem-li animisme
però en tot cas
tant creences
aquesta
com la dels altres
però clar
els altres tenien
el poder de la llei
i el poder
de la forca
finalment
amb quin editorial
Arnau has dit
Tigre de paper
en català
Tigre de paper
un editorial
que és Tigre de paper
i que bé
no és que s'hagi especialitzat
en temes andillans
però sí a descobrir-nos
alguns autors
sobretot autores
de literatures
moltes vegades petites
i que arriben poc
i per tant
és una editorial
a tenir molt en compte
Marís Condé
mira
va morir
fa justament
rep poc més d'un mes
el 2 d'abril del 24
cert
aquest és un altre
dels motius
que em va empenyar
a llegir-la ara
és d'aquestes autores
que jo
sempre li havia tingut ganes
i que la doble coincidència
de que mira
tenia la possibilitat
d'anar a Salem
que el tema
de la bruixeria
sempre m'ha interessat
i que Marís Condé
candidat etern al Nobel
finalment no el va guanyar
perquè va morir
fa molt poquet
doncs em van dir
doncs va
ara és el moment
per llegir
d'entrada
aquest primer llibre
de la Marís Condé
jo tituba
La bruixa negra
de Salem
malgrat el títol
de debò
no feu cas
no és un llibre
que faci por
no és un llibre
que no us deixarà dormir
sinó tot al contrari
és un llibre
ple d'humanisme
és un llibre
molt feminista
també
de fet
l'edició
d'un color rosa
amb tot de gats negres
sí
d'un color salmó
amb tot de gats negres
que tenen un paper important
a la novel·la
i insisteixo
és més un alegat
feminista
que no pas un alegat
sobre la por
sobre la bruixeria
i és també
de llibertat
un cant
a la naturalesa
un llibre preciós
molt bé
el 2018
li van donar
el Premi Nobel
Alternatiu
de Literatura
certament
no l'oficial
no l'oficial
d'aquests autors
que sempre
sortien moltes
a les travesses prèvies
molt bé
doncs Arnau
moltíssimes gràcies
per la recomanació
d'aquesta setmana
ja tenim
un llibre més
anotat a la llista
i res
que acabis de passar
bona setmana
i fins la propera
la setmana que ve hi tornem
vinga
adeu
adeu
Fins demà!
No tenía ganas de saltar una vez más
Me quedé de lado sin saber reaccionar
Son muchos años buscando aquí la felicidad o el despertar
Y es que en ningún lugar es el erróneo que más da
Todo andará
Pero mi cuerpo está tan harto de tambalear
Too many drugs, muy poco espíritu
And I love drugs, and I love espíritu
Ven a bailar, ven con tu espíritu
Y me voy, sigo el camino, nos vemos ahora a las seis
En el café
Me voy, ahora hablaremos de que todo estará bien
Tomando un té
Y a las seis debatiremos sobre qué es lo que hay que hacer
Para crecer
Me voy, todo está bien
Porque es que siempre estuvo bien
Y estará bien
Me voy, sigo el camino y conmigo ya veré
¿Cómo lo haré?
¿Cómo lo haré?
Me voy de aquí
Me voy, sigo el camino y conmigo ya
Too many drugs, muy poco espíritu
And I love drugs, and I love espíritu
Ven a bailar, ven con tu espíritu
No existe el mal
Solo hay espíritu
Y es que yo siempre intentando entender
Cosas que tienen que ver con el ser
Y es que yo siempre intentando soñar
Y al final todo reside en mirar
Que dentro yo tengo un palacio real
Lleno de cuartos donde patinar
Too many drugs, muy poco espíritu
And I love drugs, and I love espíritu
Ven a bailar, ven con tu espíritu
No existe el mal
Solo hay espíritu
Mueve tu espíritu
Mueve tu espíritu
Como un esqueleto
Directamente desde Colombia
Todo tu espíritu moviéndose
Al ritmo de la cumbia
De la rana
De la gente que hace
Un saludo
Fins demà!
Fins demà!
Vinga, a les 12 i 37 acabarem el programa d'avui i dimarts
amb un espai literari i poètic.
Ho farem mantenint una conversa telefònica
que serà molt enriquidora amb la poeta Sant Justenca Elga Simón,
guanyadora el 2017 de la 53è edició
del Premi Amadeu Uller de Poesia per a Inèdits
amb l'obra A la Vora.
L'Elga, a més, ha participat també en alguns concursos literaris a Sant Just
i aquesta setmana, el dia 23 de maig, el dijous, a dos quarts de vuit del vespre,
estarà al Casal Popular de Sala presentant el seu nou poemari
titulat Els llocs demà,
acompanyada del músic i guitarrista Guillem Albaric.
La tenim al telèfon, la saludem.
Hola, Elga, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia, Núria.
Bé, han passat set anys des que vas treure el teu primer poemari a la Vora, el 2017.
Ara has tornat amb 30 nous poemes que parlen i aboquen sobretot a llocs,
a diferents espais.
És així? Què et va moure per dins a voler escriure aquests versos?
Ah, sí, no, exacte, correcte.
Hem passat d'uns quants anys.
Sí, el temps de producció depèn una mica de cada poeta.
En el meu cas, va ser bastant reposat després del primer llibre
perquè també vam estar ben bé fins al 2019,
fent bastant recitals i movent el primer llibre bastant.
I llavors, a partir del 2019-2020,
vaig començar a escriure molts dels poemes que hi ha en aquest nou llibre,
Els llocs demà.
vaig crear el que jo em pensava que seria el segon llibre
i va resultar que el vaig haver de deixar durant dos anys una mica tranquil·lets
de tocar-lo massa perquè vaig traslladar-me.
Jo vivia a Barcelona, em vaig traslladar a viure als Països Baixos
i quan vaig arribar aquí molts dels poemes no tenien sentit,
ja no em sentia connectada amb els poemes.
i no va ser fins l'any passat que els vaig tornar a agafar i vaig dir
a veure, quines d'aquestes coses encara les penso així,
quines penso diferent i vaig escriure ben bé la meitat dels poemes
que hi ha són poemes nous.
I llavors, quan va tornar a tenir sentit,
llavors vaig parlar amb una editorial,
amb edicions tremendes i vam tirar-ho endavant.
Però ha sigut un procés una mica com de diferent etapes.
Sí, en cap dels poemes menciones una mica quins són aquests llocs,
però sí que transmets com sensacions
i potser els sentiments que hi tens lligats,
tot i que no sempre siguin com llocs físics, no?
Aquestes emocions són del teu dia a dia?
Descriuen potser el moment vital en el que et trobes ara mateix?
Crec que el primer llibre sí que estava molt més vinculat
al que vivia jo en primera persona.
El segon llibre, aquest primer recull que vaig fer,
crec que tornava a ser bastant primera persona
i llavors crec que això és el que no em va quadrar
quan me'l vaig rellegir.
I ara el producte que ha acabat sent els llocs de mà
sí que està inspirat en experiències meves,
però no parlo del que m'està passant a mi.
I això és una mica també el que m'ha divertit més
d'investigar amb aquest llibre, no?
De parlar de coses que potser em poden estar passant a mi,
però potser no i que el xulo llavors és veure
si també poden passar els lectors i les lectores.
El títol, Els llocs de mà,
i llegeixo el poema que... el número 19,
perquè estan els poemes per l'audiència
que potser encara no té el llibre a les mans,
hi ha 30 poemes i estan com...
Bé, doncs cada un té el seu número, no?
Ho ordenàs i el 19 diu...
Penso títol, sí.
Sí, diu, defineix casa.
Després busquem-ho al diccionari,
que ja veuràs,
mai no hi diu prou per convèncer-te.
Defineix lloc.
Et costa definir una mica què és un lloc?
Sí, és a dir,
si busques lloc al diccionari,
clar, hi ha una definició molt clara,
igual que per casa,
però després, clar,
és molt difícil, almenys per mi,
definir què és un lloc, no?
Pots quedar-te amb la idea física
d'és un espai,
és delimitat, no?
Pots tirar més per la part geomètrica i física,
però clar, al final,
quan, per exemple,
a tu et pregunten d'on ets o on vas,
on t'agradaria ser,
tot això són llocs,
i és molt difícil definir-los només amb la part física.
Llavors, hi ha com tota una sèrie de connotacions
que en un cas potser s'han fet més evidents
quan m'he mogut i he canviat,
en aquest cas, de residència, no?
És que he entès una mica potser millor
què volia dir ser en un lloc
o què vol dir ara ser en un altre
i per això intento,
amb el poemari el dijous també a la sala,
aquest és un dels poemes que llegiré
i hi haurà una mica de joc
de dir, bueno,
intentem plantejar-nos
i les definicions del diccionari són realment,
òbviament són correctes,
però potser no són el que nosaltres entenem
per lloc, no?, en aquest cas.
I el tema del futur,
és a dir, del temps, demà,
perquè...
El demà.
Demà sí que és futur,
però els poemes també descriuen molt el present,
no?, el detall.
Sí, digues, digues, perdona.
No, no, dic que si hi ha alguna relació
en el tema d'això del temps,
d'aquest canvi.
Sí,
aquesta referència al demà vaig estar molt,
bueno, molt d'estona, diria estona,
vaig estar dies, pensant en el títol,
i al final, el demà,
em va semblar molt necessari afegir-lo,
perquè el que podem definir com a lloc avui,
o a vegades fem servir els llocs
per definir-nos a nosaltres mateixos,
això canvia.
I és molt difícil d'apredir cap on canviarà, no?
I llavors vaig pensar,
i el poemari també una mica,
intenta reflexionar sobre,
bé, tu potser aquest lloc és molt casa teva avui,
però potser no serà casa teva demà,
potser casa teva demà serà una altra cosa diferent,
i això va lligat una mica
amb una idea que hi havia al primer poemari,
del mar,
que en el segon poemari no torno al mar,
perquè el mar és una imatge
que ja va estar molt present al primer poemari,
però el mar és com una cosa que sempre és allà,
però cada onada canvia, no?,
la manera com es defineix la platja,
la platja segueix en la platja,
però té una forma diferent,
i aquí és una mica la mateixa idea.
Un lloc seguirà segurament existint,
i siguis o no,
però tu, el que tu consideres els teus llocs,
segurament canviaran,
i és una mica aquesta idea, no?,
que el que definim avui demà pot ser diferent.
I parlant també una mica després, clar,
d'haver escrit a la vora del primer poemari,
tu tenies en ment seguir escrivint
o seguir plasmant amb la poesia,
bueno, és una inquietud que t'ha mogut,
que no pots deixar, per dir-ho així.
És una cosa que fa molts anys que faig,
de fet va començar,
ho vaig explicar amb el primer llibre,
va començar, de fet, a Sant Just,
amb el concurs de prosa i poesia per no professionals,
i després ja mai ha parat.
Jo crec, i de fet espero,
que no pari mai,
perquè és una manera molt sana
que tinc de canalitzar segons quines coses,
encara que, com deia abans,
al final no ho escliguis en primera persona,
sempre et buiden alguna cosa de dins,
almenys a mi, el fet d'escriure.
Llavors espero que segueixi,
però sí que, per exemple,
vaig notar que et deia abans
que el moure'm aquí als Països Baixos
va haver-hi ben bé un any
en què vaig necessitar,
no necessitar, no em sortir a escriure,
i crec que era perquè tot era molt nou
i no m'atrevia com a posar paraules
de què significava per mi
que tots aquests llocs fossin tan nous,
era massa nou.
I llavors quan ho vaig tenir més viscut
i més controlat
i vaig entendre més
què volia dir al nou lloc per mi,
llavors em va tornar a agafar
la cosa que és escriure.
O sigui que suposo que sí que anirà a venir,
però quan vaig fer el primer llibre
no pensava que segur que n'hi hauria un segon,
igual que ara no penso que n'hi haurà un tercer,
però bé, tant de bo.
Perquè el lloc d'haver-te...
O sigui, el fet d'haver-te mudat
als Països Baixos
també t'ha fet agafar nostàlgia
potser de la ciutat on...
O sigui, de Barcelona, com si diguéssim,
i també has escrit amb aquest sentiment,
amb nostàlgia.
No ho sé, ben bé.
És una cosa que costa d'avaluar
perquè clar, jo escrit els poemes
llavors em costa d'avaluar,
potser els lectors o lectores
quan els llegeixin
ho podran trobar millor,
si hi ha nostàlgia o no hi ha nostàlgia.
Jo crec que, de fet,
els poemes que hi ha
que encara parlen de Barcelona,
que evidentment ningú trobarà
la paraula Barcelona,
però bé,
els que per mi en el meu cap
parlen de Barcelona
els vaig escriure a Barcelona
quan encara vivia a Barcelona
i no estava marxant,
ni tenia idea de marxar.
És a dir,
que crec que hi ha poemes
que són molt escrits allà,
poemes que són molt escrits aquí
i crec que els que són escrits aquí
parlen de la benvinguda
que et donen
i de les noves oportunitats
que et donen als nous llocs.
És a dir,
crec que més que nostàlgia
hi ha com una mena de reconeixement
de dir,
ui, aquests canvis a vegades són durs,
però després ve una cosa molt bona.
i crec que va més d'això.
El poemari està dividit
en tres parts,
un lloc,
una ciutat
i una rajola.
Exactament
a què fan referència,
perquè van com de general
a una cosa cada cop més concreta,
més específica.
Exacte.
Quin significat té
aquesta divisió?
Exacte,
és talment com dius.
Vaig passar també
per moltes idees
de dividir el llibre.
Tenia clar
que hi havia d'haver part,
i volia que anessin
d'això,
del que has dit tu,
una cosa molt general
fins a una cosa
com molt íntima.
I el que vaig fer
va ser analitzar
quins poemes
volia ficar al llibre
que donessin aquesta idea
com plena
de què vol dir un lloc
i em vaig adonar
que n'hi havia alguns
que parlaven de llocs
de manera molt abstracta
i aquests són els que estan
a la primera part
on només es dius un lloc
i, per exemple,
hi ha el primer poema
que és una cosa
com molt abstracta
que pot ser,
per mi,
és un camp de maduixes,
però per algú altre
pot ser una altra cosa
perquè al final
el poema parla
de la memòria,
no?
Després,
a la ciutat sí que
comencen a aparèixer
elements més concrets,
un sabater,
un pas de zebra,
una farola,
i es pot situar
una miqueta més
i és un entorn urbà,
i després,
hi ha els poemes
que passen negra
dintre de casa
o fins i tot
a dins d'un mateix,
no?,
una cosa molt íntima
i per això,
bé,
jo tinc una mica d'obsessió
amb les rajoles
i el hidràulic
i per això
vaig triar
la rajola
com a últim element.
Has dit
Maduixes
i precisament
la portada del llibre
són dues maduixes.
Té alguna cosa
a veure això?
Sí, sí, sí, sí.
És el primer poema,
de fet,
era l'únic
que sabia on anava,
que sabia
que havia d'anar
al principi,
i parla de maduixes
i per això
quan vam parlar
amb la gent
de l'editorial
vam tenir clar
tant per una banda
com per l'altra
que hi hauria
maduixes a la portada.
L'editorial
és Edicions Tremendes,
que és una editorial
empordanesa
especialitzada
com escriuen ells
en poesia escènica.
Quin és el teu vincle
amb aquesta editorial?
no sé si la coneixies
abans de publicar amb ells
o...
Sí, els coneixia
perquè, bueno,
tenen diferents
diferents col·leccions
especialment
la col·lecció de poesia
sempre són autors
molts vells nous
i va molt bé
per descobrir
noves veus,
també algunes altres
veus més consolidadades
i cada editorial
de poesia
n'hi ha moltíssimes
i moltes
molt boniques
i sempre són
editorials
que curen molt
l'estètica també
i com es presenta
la poesia
ja no és allò
de la poesia clàssica
d'abans
n'hi ha vàries
però aquesta la tenia
una miqueta al radar
pel tipus de poesia
que fan
que això sí
bueno,
llegint el llibre
pots veure clar
que és la meva
jo crec que és una poesia
molt del dia a dia
no és molt
ferragosa
i és bastant
també el seu estil
i també
perquè
a mi m'agrada molt
ara ho puc fer menys
perquè estic aquí
a Holanda
però
m'agrada molt poder recitar
i poder intercanviar
els poemes
amb el públic
i ells tenien
aquesta cosa
de la poesia escènica
també com a un pilar
de la seva editorial
i vaig pensar
que era una bona opció
els vaig contactar
em pensava que em dirien
que no
de publicar el llibre
però van ser molt macos
i em van dir que sí
que els quadrava molt
i ho vam tirar endavant
en el poemari
hi ha un parell de versos
també que poses
d'en Salvador Espriu
i de Màrius Torres
són referents
per tu
en la poesia
o els introdueixes
al llibre
d'alguna forma
totes dues fites
venen de cançons
en el cas
que el Màrius Torres
de fet
el poema
és seu
però la cançó
hi ha una cançó
del Lluís Llach
que múdica
aquests versos
i és una cançó
que jo
des de molt petita
no sé ben bé
d'on em ve
segurament
en casa meva
sempre hi ha hagut
l'ac
com de fons
per dir-ho d'alguna manera
però
són dos versos
que els tinc molt presents
la cançó sencera
i volia escriure alguna cosa
em van com abocar
a escriure el poema
és a dir
van com inspirar
a escriure el poema
i en el cas d'Espriu
passa una mica el mateix
els vincles
a través de la música
hi ha un CD
que sempre hem fet
també diverses presentacions
fa
potser
no ho sé
6 o 7 anys
que va de diferents cançons
o diferents poemes musicals
d'Espriu
i un és aquest també
a mi em va entrar també
per la part musical
i em va inspirar també
a escriure
a escriure el poema
el poema aquest
que porta la cita
d'Esprius
també hi ha
el toc
Sant Justenc
parles de Joan Margarit
en el poema número 8
diu
un dia Joan Margarit
va dir que els poemes
s'havien d'haver llegit
abans que et fessin falta
i tenia raó
sí
què vol dir això
Anna?
això
això no és cap poema
de Joan Margarit
és perquè
vaig anar a una presentació
que de fet va fer
al celler
de Can Ginastà
d'un dels seus últims llibres
no recordo exactament
de quin
i me'n recordo
que ell explicava
perquè
ell
era
molt bo
escrivint poesia
òbviament
però també explicant
per què fa falta la poesia
perquè molts cops
la poesia és una cosa
que sembla que
que sigui per adudit
i que no fa cap falta
i només els fanàtics
de la poesia
llegim i escrivim poesia
però al final
és una cosa
molt normal
i molt de la societat
i ell va explicar
que molta gent
s'intenta refugiar en la poesia
per exemple
quan té una pèrdua
quan té una cosa
que no li va bé
o llavors van com a buscar
els versos
com si fos
no sé
la salvació
i va explicar
que els poemes
els has d'haver llegit abans
i jo vaig pensar
quanta raó que té
perquè a mi em passa molt
que
passa molt
a veure
que em passi cada dia
però
que amb algunes vivències
que tinc
em ve algun poema
al cap
o algun tros
d'alguna cançó
segur que això
li passa a molta gent
i vaig pensar
té molta raó
perquè si no els has llegit
abans els poemes
no et poden venir
com a salvar
quan els necessites
i llavors vaig fer
aquest poema
que és el més llarg
del llibre
que va d'això
de la necessitat
que ja existeixi
alguna cosa
en aquest cas
un poema
o un vers
per salvar-te
quan roca
el 2016
Elga
vas presentar
el recital
a la doble veu
amb els peus escalços
amb la pianista
també de Sant Lluís
Clara Aguilar
que després va donar peu
al poemari
a la vora
i aquest dijous
fas la presentació
al Casal Popular
a la sala
acompanyada
de Guillem Alvaric
a la guitarra
què significa
o què aporta
la música
en els teus versos
suposo que és un recurs
que t'agrada
o utilitzes
com a complement
com a recolzament
Sí
en el primer llibre
amb la Clara
i també amb el Guillem
és a dir
amb la Clara
vam ser com la prèvia
i tot el que
el recital
a l'espai
del llibre
creació
Carme Malaret
i el que va venir després
va ser com has dit
com la llavor
pel primer poemari
després
totes les presentacions
del primer poemari
les vam fer ja
amb el Guillem
a Cal Llibreter
i a diversos llocs
de Catalunya
i en aquell moment
era bastant
la idea era bastant
que la música
acompanyava els poemes
però ara
ho hem volgut fer
una mica diferent
també per sortir
una mica
de la comoditat
i també passar-nos-ho
millor a nosaltres
i el que hem intentat
fer és una mica
al revés
el Guillem
ha estat
fent un procés
de creació
no només amb la guitarra
que és el que feia abans
sinó també una miqueta
de música electrònica
i llavors jo
he triat
quines parts del poemari
casaven
amb aquesta música
i llavors és com
dues coses
que van juntes
no és tant que la música
acompanya els poemes
sinó que hem intentat
crear una cosa
que va a l'hora
i que mútuament
s'acompanya
creant com una mica
potser d'ambient
o de
sí
és un
abans potser
també és un recital
i ara
diem presentació
és gairebé com un espectacle
poètic o musical
per dir-ho d'alguna manera
hi haurà tota l'estona
bastanta presència
de la música
de l'Illem
i la poesia
també a sobre
perquè al final
és la presentació
del llibre
però van bastant
de la mà
jo també he après
a fer silenci
a escoltar només la música
i que no passa res
sinó tota l'estona
estic llegint
a sobre
i que hem trobat
una fusió
molt xula
a veure què diu la gent
potser que a nosaltres
ens agradi molt
després dijous
no convenc
Què t'agrada més
escriure o recitar?
O escriure
per després poder-lo recitar?
M'agrada molt escriure
crec que si no pogués recitar
igualment escriuria
però quan escric
ja penso molt
en el moment
que el recitaré
és a dir
rarament escric un poema
sense pensar
en la musicalitat que té
és a dir
que crec que per mi
va com molt
lligades les dues coses
i la presentació
al Casa del Popular
la sala
com s'ha gestat
perquè és un espai
relativament
relativament nou
al Casal
Sí
bé
jo coneixia
diferents membres
del Casal Popular
i sabia
bé
clar
jo vaig marxar
de Sant Just
ja fa temps
i també
l'època de viure a Barcelona
ells
o sigui
jo no estava vivint a Barcelona
quan van engegar
el Casal Popular
però he tornat
a Sant Just
moltíssims cops
amb diferents actes
que han organitzat
i
bé
com es diu això
sucumbo
o estic super d'acord
amb la manera
com ho fan
de manera com defensen
la cultura
jo crec que ha sigut
com un espai
com una mica
de ressorgiment
de la cultura popular
a Sant Just
i per això
quan vam pensar
en l'editorial
on fer-ho
vaig pensar
a la sala
segur
també perquè
amb el tema
de la música
ens venia de gust
fer-ho
en un lloc
així una mica
diferent
on no ho hagués
fet abans
i l'acollida
va ser super bona
per part
de la gent
de la sala
o sigui
superagraït
també
de poder-ho
fer allà
i això
reinventarem
una miqueta
l'espai
per adequar-lo
a la presentació
i això
ara et demanaria
si ens voldries
llegir
no sé si tens
el llibre a mà
o te'n saps
algun de memòria
algun dels teus
poemes preferits
o algun que creguis
que pot resumir
molt bé
que la gent
es faci una idea
per l'essència
que respira
del poemari
o dels que llegiràs
a la presentació
també
sí
sí
en puc llegir un
és com a anècdota
diré que jo no tinc
el llibre encara
a les mans
perquè estan a Sant Just
els llibres
però aquest vespre
ja volo cap a Sant Just
i ja el tindré
per fi
però sí
puc llegir-ne un
el poema 12
un mecànic
i un sabater
porta per porta
cada retina
una veritat
cordes
que tallen el cel
per meridians coneguts
el mapa d'un museu
amb l'última estança
assenyalada
miro en l'aire
cúpula
sostre
o tan sols nit
llars
amb nom
tal com els dic
i en aquest ordre
no hi ha embalat
festa major
des d'alguns ulls
i no sempre és
ciutat
el mateix
per a tu
i per a mi
l'amor
ni som ciutadania
cada tarda
cadascú
un lloc
i creus en altres
cadascú
una vida
pel cap baix
cadascú
segons li va la festa
aquest és un dels
descrits
a Barcelona
que han
sobreviscut
al viatge
a Holanda
a la tria
al filtre
molt bé
doncs
moltíssimes gràcies
per aquest espai
per la trucada telefònica
per agafar-nos el telèfon
que acabis de passar
molt bon dia
i el dijous
la gent
en podrà escoltar més
d'aquests poemes
d'aquest nou poemari
que has tret
el Casal Popular Rassal
la recordem
a dos quarts
de vuit de la tarda
exacte
moltíssimes gràcies
a vosaltres
per sempre
tenir la porta oberta
a tot el que passa
a Sant Just
oh i tant
es pot trobar
a les llibreries
veritat
al poemari
sí exacte
el dijous
hi haurà l'editorial
amb llibres
i després
a les llibreries
tant de Sant Just
com d'arreu de Catalunya
es pot trobar
fantàstic
molt bé Elga
doncs moltes gràcies
i que vagi bé
gràcies a vosaltres
una abraçada
adeu
una abraçada
vinga
que nosaltres deixem el programa
en aquest punt
demà dimecres
tornarem aquí a la Rambla
la mateixa hora
per fer-vos companyia
als matins
a Ràdio d'Esvern
de 10 a 1
sintonitzeu-nos
98.1 FM
i també seguiu-nos
a les xarxes socials
arroba
la Rambla
981
en minuscules
o arroba
ràdio d'Esvern
tant a Twitter
com a Instagram
que vagi bé
i se
Fins demà!