Bon dia i felis dissabte. Arrenc aquí ara el resum de la Rambla.
Soc Daniel Martínez, presentador de la Rambla, el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, i avui us portem el resum de la Rambla, aquell espai on recuperem les entrevistes destacades de la setmana i us les portem aquí, al cap de setmana, perquè les podeu escoltar amb deteniment.
Aprofitem que estem a les zones del 98.1 FM avui en dissabte per saludar-vos, per desitjar-vos bon cap de setmana i per convidar-vos a escoltar els propers minuts aquí al 98.1 FM. Soc Daniel Martínez i ara comença el resum de la Rambla.
Doncs seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, 10 minuts per dos quarts de 12 del migdia i ara encetem l'entrevista del dia, que com no podia ser d'una altra manera, avui parlem de la cavalcada de Reis, parlem de Cavaltoms i en aquest cas parlem amb Ramon Casas, responsable, un dels responsables i membre de la junta directiva d'aquesta entitat. Ramon, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, aquí, emocionat.
Doncs la veritat és que sí, ja queden pocs dies per la cavalcada de Reis i fa molta il·lusió.
Sí, sí, fa molta il·lusió fer-la. Aviam que ens trobarem aquest any i estem ultimant els detalls últims per poder sortir endavant. Clar que sí. Doncs explica'ns una mica quines novetats tindrà aquesta cavalcada de Reis 2026. En principi la del 2026 serà igual que la del 2025, fent gala de l'origen de la cavalcada.
i fent el mateix recorregut, amb les mateixes estades per tot el poble. La qüestió més destacada, la novetat, o per dir-ho d'alguna manera, el canvi més destacat, perquè no seria una novetat però sí un canvi, és que l'any passat els Reis arribaven a Can Ginestar, aquest any tornen a arribar a l'Ajuntament de Sant Just. Exacte. Sortirem del Casal de Joves i anirem fins a l'Ajuntament per donar l'entrega de la clau màgica.
Molt bé, i què ens trobarem al Casal de Joves a partir de les 4 de la tarda? Doncs al Casal de Joves a partir de les 4 de la tarda trobarem els reis, que tindran la recepció a tots aquells nens que puguin entregar-hi la carta. I també hi tindrem el Passebre Vivent. Aquest Passebre Vivent també els reis faran l'ofrena amb els reis. Tindrem allà el Casal de Joves, també.
I en principi sortirem del Casal de Joves una vegada finalitzada amb els horaris que ja hem passat. Si voleu us dic una miqueta els horaris que els tinc per aquí. En principi els Reis Estàtics estaran de 4 a 5 i mitja de la tarda. Això dependrà una miqueta també del temps, fins a última hora. Tenim el temps una miqueta remogut.
però intentarem fins a l'últim moment aguantar els reis estàtics allà, fer tota la ofrena amb aquest funcionament i arrencar sobre les 17, hauríem de sortir del casal, sortirem sobre les 17.30 o una cosa així. Llavors hi ha direcció pel carrer Tudona, com sempre, Miguel Reverter.
Carles Mercader i Ajuntament. A l'Ajuntament hauríem d'estar sobre les 7 de la tarda, si tot apunta bé. 7, 7 i 5, normalment, som puntuals.
Molt bé, doncs dit això, aquest és, diguéssim, el primer plat, però després arriba el plat fort, que és el moment en què els reis baixen de les carrosses, creuen plaça Verdaguer, pugen per les escales i arriben al balcó de l'Ajuntament. Aquest, diguéssim, és un dels moments més característics de la cavalcada de Sant Just perquè els nens i nenes tenen els reis a tocar.
Exacte, aquest és el moment que més ens emociona a tots nosaltres, els organitzadors d'aquesta cavalcada, és un moment màgic perquè els reis baixen i hi ha un contacte tant visual com molt proper, també es poden tocar, llavors aquesta imatge de cara dels nens, no mai vista des de cara dels adults, jo repeteixo molt aquesta imatge.
per fer-hi èmfasi, perquè rebem moltes crítiques de molta gent, perquè es preu molt la proximitat, però vist des de cara dels ulls, des dels ulls, perdó, dels nens, és molt diferent tota l'escenografia d'aquest acte. Sí, llavors ens agrada molt que alguna carta que puguin entregar els nens en aquell moment, algun xumet també, doncs aquest és un moment molt maco i
fer la pujada aquesta cap a l'Ajuntament. Llavors ja pugem a l'Ajuntament i l'alcalde els fa l'entrega de la clau. Solten al balcó, fan el speech, memorable. Que ho hem comentat avui a l'inici del programa, és un speech que...
Tots al final tenim una mica aquella emoció, perquè és un speech diferent, amb aquell itàlia mig inventat, amb aquell moment còmic també, que de fet ha rep amb això, amb aquesta comicitat i amb aquesta gràcia. Els primers anys potser va sobtar una mica, però ara s'ha agafat com un tret característic de la cabalgata.
Sí, és un moment que, va, els que estem a baix, jo perquè em quedo a baix, és una escenografia molt maca i, bueno, vas sentint aquell speech, no?, qui vol s'hi enganxa i el segueix tot, però, bueno, és part de la performance aquesta tan màgica que té és la nit de reis, no?, que vulguis. Partis el que parlis ens encisa i t'emociona, no?, que és el que nosaltres pretenem, no?, aquesta emoció que arribi a flor de pell i que els nanos aquests, doncs, sentin molt això, no?, i se'n vagin a dormir d'hora.
74a edició de la cavalcada de Reis a Sant Just, Déu-n'hi-do, es diu ràpid, però Déu-n'hi-do, quants anys han passat des de la primera. I bé, després d'aquest desplegament, després d'aquest moment, que és el de l'entrega de la clau màgica, cobre totes les portes de Sant Just, una entrega que fa l'alcalde de Sant Just, Joan Bassaganyes, al Reis Mags d'Orient, baixen de nou del balcó, en aquest cas ja per dirigir-se a acabar aquesta cavalcada.
Quin és el recorregut que fan els Reis a partir d'aquí?
Doncs una vegada ja baixen una altra vegada del balcó, tornen a tenir una altra vegada el contacte amb els nens, el que és la baixada, molta gent que no ha pogut gaudir o està en aquest moment de la pujada pot gaudir també de la baixada, perquè és un altre moment. Pugem llavors a les carrosses, engeguem i el que fem és el trajecte que portem fent. Doncs el que fem és sortir, pugem al carrer Badó,
fem el carrer Bona Vista de baixada, fins al que és el carrer Major, a Major tombem, fem plaça Maragall, tot el barri nord, com si diguéssim, girem pel carrer La Creu i després anem pel carrer Raval, direcció carrer Bona Vista de baixada,
al revés, com si diguéssim, i tornem a baixar el carrebador, en Sem Clavé, i la rua d'en Sem Clavé és la que finalitza, diríem, és l'acabada d'aquesta cavalcada. Sí, perquè quan arriben els tractors ja en Sem Clavé amb la Rambla, ja empenyen cap a baix el casal de Jogues amb ganes de tancar, no?
Sí, perquè realment hi ha molta feina. Penseu que tant al començament com al final. Al final s'ha de recollir tot, endreçar-ho, desenganxar el que són els tractors, els tractoristes. Després sí que fem un sopar amb tots els organitzadors i els que han fet en aquest cas la col·laboració directa amb els Reis.
que s'ha de muntar tot al seu lloc, no? Vull dir, els tractors s'han d'endreçar, han de marxar, molts, perquè treballen el dia següent, i bueno, hi ha feina, hi ha feina, sí, sí, acabem tard.
Sí, és una activitat que comença molt d'hora i que acaba molt tard. Alguns trets característics també de la nostra cavalcada passen per la venda de globus, que també és un moment molt maco i que al final també és una tradició de molts anys aquí al municipi. Senzillament és això, aquesta venda de globus que va incorporada també a una butlleta i es fa un sorteig molt màgic.
Sí, ho portem fent des dels inicis, fa molts i molts anys. És complexa perquè l'inflat de globus i això necessitem molta gent, però es tira endavant. Hi haurà dos punts de venda, un és al Casal de Joves i l'altre és aquí a Plaça Verdaguer.
Dos punts de venta, a la compra del que és el Globus té associada la butlleta aquesta i es realitza aquest sorteig, que em sembla que el feu a Ràdio d'Esvern, el feu vosaltres, el sorteig. Correcte, el sorteig es fa des del balcó de l'Ajuntament amb un membre de Cavaltoms i un servidor que està presentant des de fa ja...
Tres anys des del balcó, també molta il·lusió, és una nit molt màgica, molt especial i que, bé, per mi és un dels moments més especials. Mira que he presentat esdeveniments, però per mi aquest és com el més especial perquè és el que dius, no? Estàs amb la il·lusió dels nens i nenes a flor de pell i és un moment màgic. I sí, doncs fem aquest sorteig i després els nens i nenes pugen a rebre el de la mà dels reis, Max, que això també és un moment maco.
I a l'entrega d'aquest sorteig, d'aquests regals, se'ls el treguen als nens que els hi pertoca. I ja fa uns anys que ens visita el nostre municipi un personatge que s'està, doncs, crec que va venir per quedar-se i s'està quedant també en la...
en l'imaginari comú d'aquesta nit màgica, que és el Carbonilla, que també és un personatge que ve de la mà de bandandarà i en aquest cas també té el seu moment de performance, el seu moment de xou a l'inici de la tarda, cap a quarts de sis de la tarda abans de sortir del casal de joves.
Sí, els vull també agrair a tota l'organització d'aquesta entitat que realment ens ha ajudat moltíssim i aquesta performance que es genera darrere del que és la rua o sigui, el que és la cavalcada i a l'inici de la cavalcada sortint des d'allà baix doncs és espectacular el soroll, la música la...
tot omple moltíssim i els hi vull agrair molt perquè és una gent fantàstica, es veu que cada any vol més gent col·laborar amb ells per poder fer la performance aquesta, o sigui, anar donant aquest carbó a la gent i aquest contacte també amb els nens, que els hi pinten la cara, els hi fan, o sigui, és xulíssim, la veritat és que és molt bonic.
Agrair també a l'Ajuntament, en aquest cas, aquest any, sí que nosaltres, les dues entitats, som col·laboradors de l'organització, l'organització es fa càrrec a l'Ajuntament, vull fer èmfasia en això, que és aquest primer any, i aquestes dues associacions tirem endavant això. El Carbonilla fa aquest espectacle que per mi i per tots els que estem allà és molt divertit i ens agrada molt. Ha portat moltíssim, la veritat, i els hi vull agrair.
Sí, sí, totalment, és molt màgic, molt divertit i també li posa un punt desenfadat aquesta cavalcada. Hi haurà alguna novetat més respecte a alguna carrossa, alguna cosa que veiem nova? En principi aquest any no, ens esperarem possiblement, aviam si tenim sort i tot va bé i ja ho veurem.
les entitats, la col·laboració, els espònsors, tot com va bé pel 75è aniversari poder fer una cosa fer un homenatge a aquesta cavalcada i fer honors a tota la gent que la va iniciar, tota la gent que
Durant molts anys ha estat ajudar-nos, molta gent ja que no hi és, però cada any ens en recordem d'ells, perquè realment havia gent d'avançada edat, encara en queda algun, i és gent que ens ha ajudat moltíssim i voldríem fer una miqueta d'homenatge a tot això, que ja en el seu dia l'Ajuntament ens va fer un homenatge molt bonic, que és la placa que hi ha posada a les escales de...
de la plaça Verdaguer i, bueno, doncs, poder intentar fer alguna coseta i alguna sorpresa que no puc desvallar que hi ha sobre la taula per aquest 75è aniversari que serà, doncs, la del 27%.
La propera cavalcada després d'aquesta, diguéssim. Exacte, primer fem aquesta i a veure com ens en sortim. I explica'ns una mica quants patges, quanta gent hi haurà involucrada, perquè clar, hi ha molta gent al darrere, com comentaves, hi ha entitats, hi ha l'Ajuntament i en aquest cas també aquells nens i nenes que fan de patges al llarg d'aquesta nit màgica.
Doncs sí, això dels patxes cada any és un rebombori, ens costa moltíssim. Aquest any hem batut el rècord de nens apuntats per fer de patxes. T'anava a dir, us costa no perquè no trobeu nens, sinó per tot el contrari. Al contrari, perquè hi ha molt poques places les quals es fa el sorteig. Aquest any em sembla que són sobre els 100 nens que estan apuntats amb 38 places que sortegem. No podem encabir-hi més nens perquè les carrosses donen el que donen
i no podem fer-les perquè hi càpiga menys. Hi ha visió de fer alguna cosa més, doncs, per passar d'aquest 38 igual, passar-ne a 45, però és complexa, no és senzill, no? També el volumen de participació és el que és, per seguretat ha de ser aquest i no ens podem moure d'aquesta xifra, no? Que ho entengui la gent, perquè hi ha gent que s'enfada i tal, no podem fer-ho més. O sigui, 100 al ràdio 38, doncs, bueno...
És justet, però els que hi entren ho gaudeixen molt i la veritat és que fa molta il·lusió.
Sí, sí, totalment. Recordem que avui també en aquest mateix magazin farem aquest sorteig i ens fa també il·lusió que des de Ràdio d'Esvern puguem ser també part implicada d'aquest moment màgic i especial. Recordeu que en una estona farem aquest sorteig aquí al 98.ufm, trobareu tota la informació també a les nostres xarxes socials i a partir d'aquí ja veureu quins han estat els nens i nenes agraciats d'aquest sorteig per fer de patges a la cavalcada de Reis de Sant Just d'Esvern.
Doncs alguna cosa més que vulguis destacar referent a aquest dia especial, aquest 5 de gener que ja tenim a tocar i que en aquest cas serà un dia molt maco i molt màgic.
Doncs bé, animar tota la gent del poble que vingui a rebre'ns, que gaudeixi d'aquesta cavalcada, sobretot que s'abriguin, apuntar un temps, això diuen els meteoròlegs, però fins a l'últim moment nosaltres anem apuntant, apuntant, que farà molt fred, això seguríssim, apuntant nevades,
No és el primer any que hem fet la rua nevant, o sigui, com comentàvem, 74, ens ha passat de tot amb el temps, no? Nosaltres farem els màxims esforços fins a l'últim moment per veure, aviam, la climatologia, estem allà preparats, a tope,
I, bé, fins a l'últim moment anirem fent. Això sí, que s'abrigui moltíssim la gent perquè es veu que serà un dia de fred, fred, fred intens. No ho dic perquè els adults, però els petitons sí que ens voldran venir a veure, però passaran fred. Això s'ha de tenir en compte.
Ho tindrem en compte, aquests dies són per treballar colze a colze també amb els meteoròlegs del nostre municipi, concretament també amb el d'aquesta casa, amb en Carles Rius, i molt pendents del que digui la meteorologia, del que digui aquest temps, que podria ser favorable o no, però apunta que podria haver pluja o que podria haver, com a mínim, molt de fred. També seguirem informant, com sempre, els canals d'aquesta casa, d'aquesta emissora,
Estarem sempre informant per si hi ha alguna novetat, algun canvi d'horari. Ho podreu trobar tot a www.radiodesvern.com o també a arroba ràdio d'Esvern a Instagram i Twitter. Ramon Casas, gràcies per passar pels micròfons d'aquesta casa. Una abraçada molt gran, bons Reis i esperem que sigui tot un èxit aquesta 74a edició de la cavalcada de Reis de Sant Just d'Esvern. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé.
A casa em pregunten per què vaig arribar tan tard
Estic fent tot per mi. Ha estat un any molt dur. Per fi ho ha aconseguit. Jo ja ho pensé, jo ja ho pensé, jo ja ho pensé en tu. I no em busqueu que jo no estigui a dormir quan s'acabe l'estim.
Estic fent tot per mi. Ha estat un any molt dur. Per fi ho ha aconseguit. Jo ja no penso, jo ja no penso, jo ja no penso en tu. I no em busqueu que jo no estic, ja dormiré quan s'acabi d'estir.
I no em busqueu que jo no estigui a dormir quan s'acabi l'estiu. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per tinguis jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no tens un canvi brusque en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en el gest de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria, que aporta molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables, curso una FP dual, estudio i treballo alhora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amb.cat. EFAPRO, amb l'EFP aviat podran volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques ab-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Passen dos minuts d'un quart de dotze del migdia. Ara ens dirigim a l'espai de l'entrevista del dia. Avui parlem amb el Servei Local de Català, concretament amb la Marta Musac, que ja la tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esvern. Marta, bon dia. Hola, molt bon dia. Com estàs? Benvingut al programa.
Bé, bé. Doncs comencem parlant una mica de l'oferta dels cursos. Amb l'inici d'any també comença aquest segon trimestre, en aquest cas el que correspon al 2026, el gener fins a Setmana Santa, aquest segon trimestre del curs 25-26.
I ens agradaria saber quins cursos arrenquen aquest mes de gener a les escoles, a l'equipament municipal, on teniu també aquest espai del Servei Local de Català. Expliqueu-nos una mica quina és l'oferta i també la demanda dels diversos cursos que oferiu al llarg d'aquest mes de gener, febrer i març.
Molt bé, doncs tenim nivells bàsics, elementals, intermedi, suficiència i superior. Com pots veure, de tot una mica. I ara ja en aquest moment tenim tots els cursos plens.
Menys un, que seria el bàsic 3, que és una part del bàsic, l'últim cicle, i és lògic que sempre queda una miqueta menys de gent, però encara tenim, en el moment que comencem els cursos, que seria...
Demà comencem els dimarts i dijous i el dilluns i dimecres comencem els de dilluns i dimecres. I hi ha quatre dies per poder-se inscriure encara a aquest bàsic 3. La resta de cursos els tenim tots plens.
I tenim la sort que podem fer pràcticament tots els nivells, des de bàsic fins a superior, nivells orals, nivells escrits i això, i el superior. I estem satisfets de com ha anat tot el curs i com està iniciant-se segur aquest segon trimestre.
Molt bé, doncs com deia, és important també tenir en compte que ja ha començat el curs, ho va fer el mes de setembre, entenc que hi ha molts d'aquests alumnes que també continuaran. Sí, la majoria continuen, però sempre hi ha l'opció de poder-se matricular després de fer una prova de nivell i si el nivell és adequat per incorporar-se al segon trimestre ho poden fer.
i el tercer trimestre passa el mateix. I mira, ara ja potser ho diem com aquest bàsic 3 que s'acabarà, segurament el següent serà possiblement un curs inicial on es pot matricular persones nouvingudes i començar un altre cop, que de vegades...
no ens hem d'esperar a un altre trimestre del setembre o a l'estiu, sinó que aquest tercer trimestre també podran començar. Que bé, doncs amb aquesta notícia que ens comentava la Marta, responsable del Servei Local de Català,
Seguim avançant també en aquesta entrevista comentant una mica també quin és el perfil de persones que busquen aquests cursos, aquestes formacions, i si hi ha algú que ens estigui escoltant que pugui fer encaix en aquest perfil, què ha de fer per poder-se inscriure, matricular-se en aquests cursos de català.
Doncs, primer fer una prova de nivell, segons el nivell, mirar els horaris que té ells i nosaltres. Això també és important. És important, el que passa que, com sabeu, som un centre, bé, som tot Catalunya, on hi ha molta oferta i... Per tant, hi ha bastanta flexibilitat. Sí, sí, sí, penso que sí, que no... Tenim horaris de matins, de migdia, de tarda, de vespre, és a dir, que hi ha molta oferta i un ventall d'horaris...
i de dies molt ampli. Perfecte. Doncs seguim parlant de més qüestions, seguim comentant altres cosetes, perquè realment, com ens comentaves, tenim aquest primer bloc que s'ha fet al llarg d'aquest primer trimestre,
Ara encararem, afrontarem aquest segon trimestre. Ens agradaria saber una mica els reptes que plantegeu també els i les alumnes i com d'alguna manera es conforma aquest segon trimestre a nivell curricular, a nivell educatiu.
Els nivells bàsics, per exemple, el que ens interessa és sobretot que tothom entengui el més ràpid possible, que entengui l'idioma i comenci a parlar a poc a poc i així anem pujant. Els bàsics és entendre parlar ja coses...
evidentment bàsiques i senzilles a l'elemental el que fem és adquisició de vocabulari i rapidesa a l'hora de parlar sobretot aquests nivells són bàsics i elementals enfocats a l'oralitat
i després hi ha intermedis, que ja comences amb gramàtica i suficiència més gramàtica, però el que ens interessa sobretot és que tothom adquireixi l'ús oral del català i que quan surti al carrer segueixin parlant, perquè si no parlem nosaltres al carrer...
no pugem i és molt important això, convence'ls que encara que la gent potser tenim la no sé si tradició o el costum de canviar ràpidament
doncs que ells, encara que els canviïn, demanin, mira, estic aprenent, és la millor manera d'aprendre català si tu en parles en català. Que per això hi ha aquell repte dels 21 dies, que si estàs 21 dies fent-ho, al final, doncs, tu t'acostumes i ells també.
Perquè ja sabem, els idiomes, com s'aprèn, és això, tenim interacció, que et parlin, tu parles, i si no ho fas perfecte no passa res, i ja per endavant, perquè sempre és un plus molt important per tothom. Sí, sí, totalment. Que tothom el té diferent, perquè els bàsics, per exemple, hi ha molta gent que ve de fora, en alguns casos sola,
i arriben aquí, no coneixen ningú i fas com, no és només una classe d'idiomes, sinó és una classe per conèixer gent, conèixer tradicions, fer amistats i integrar-se
Bé, integrar-se a poc a poc, però amb coneguts que et puguin ajudar, que tinguis un suport. Per dir-ho d'alguna manera hi ha també la vessant social. Exacte, no és només lingüístic. Intentem ampliar-ho perquè, clar, hi ha gent que ve molt sola i això sempre ajuda a fer equip i grup.
I sempre passa, eh? Jo fa 30 molts anys, 39, 39 anys, i sempre ha passat. I si el grup fa un equip real, funciona molt bé i tothom avança molt ràpid. Si no, ja és més difícil. Però normalment, ja et dic, amb tots els anys que porto, potser algun no, però en general sempre funciona molt bé.
Que bé. Doncs també una de les qüestions que comentaves, el fet que Sant Just també s'impliqui d'alguna forma, és molt important i vosaltres també feu que Sant Just s'impliqui, perquè hi ha diverses accions que els alumnes dels cursos del Servei Local de Català també van fent al llarg de l'any. La més recordada és aquella, quan arriba l'època estival, la d'anar a portar els cartellets de tancat per vacances...
que també aneu comerç per comerç, hi ha aquella conversa entre el venedor o venedora i la persona que està estudiant aquests cursos de català. Crec que això també és important i és interessant. Bé, la veritat és que això són les pràctiques lingüístiques.
I donar el cartell de tancat per vacances ho fem nosaltres com a servei local, hi vaig jo o així. Però sí que durant l'any els alumnes fan pràctiques lingüístiques amb els comerços, que també una forma de donar aquest cartell de tancat és un agraïment.
a la tasca que fan perquè durant tot l'any els alumnes van a les botigues a fer veure què compren i parlen amb ells i està molt bé i això ho fem amb els comerços i també amb algunes entitats on anem i fan o ve alguna persona i li fem una entrevista ells se's preparen les coses i està molt bé perquè si no és això s'acostumen a parlar amb mi i entre els companys
depèn, però em parlen amb mi sobretot, però surten al carrer i ja no. Però si van a fer les pràctiques, quan tornen a aquella botiga, a part que tornen a la botiga, que va molt bé perquè fan bona relació amb el comerciant, tant uns com els altres ja es parlen en català perquè es coneixen i està molt bé. És molt divertit. Jo recordo la primera vegada que vaig acompanyar amb uns alumnes per veure què passava
que vam anar a la primera botiga i s'empenyia un, parla tu, parla tu, i a l'última es barallaven per veure que... de dir, no, no, ara parlo jo, ara parlo jo, perquè va ser molt divertit per això, i jo no m'ho creia, eh? I per això ho vaig fer, ho vaig veure i vaig pensar, ostres, sí que funciona fantàsticament. I gràcies als comerciants, per això els ho agraïm sempre moltíssim. Clar, clar, clar.
No, perquè a vegades poden estar una mica cohibits, pot haver aquest nervi inicial que és normal. Hi ha moltes vegades que a mi em passa que quan estic parlant amb una persona que està aprenent català, a vegades em diu, ostres, és que millor castellà o el que sigui. I jo a vegades penso, ostres...
inclús ho expreso, no? Prefereixo que parlis català i si t'equivoques no passa res, no? No passa res. I a vegades crec que hi ha aquella por de dir, tenen com la por de, no de desprestigiar, però sí que a lo millor d'equivocar-se, o com si a nosaltres ens faltessin el respecte, no? I en absolut al final s'entén que estan aprenent, s'entén que hi ha un procés i que al final el més important és que hi hagi aquest esforç, aquesta implicació i aquesta voluntat de parlar català. Sí, sí, sí.
No, i després ho veuen, perquè molts cops han dit, ai, he anat allà i després he parlat en català i la veritat és que els ha agradat molt i que m'ho han dit i que ho faig bé. I llavors, clar, és com tot, tots els idiomes, a veure, jo dic anglès, faig el que puc, però segur que ho faig molt malament. Però t'has d'esforçar, no? I comences d'una manera i tu després vas millorant. És a dir, que el que importa és llançar-se.
I que portar molts anys aquí o haver nascut aquí no vol dir res. No. Que hi ha alguns que fan moltes castellanades o que fem moltes castellanades. Moltes, moltes, molts barbarismes, molt de tot, és lògic. I alguns que porten 40 anys i no han après el català tampoc. Exacte. Vull dir que hi ha una mica de tot i al final s'ha d'entendre cada situació, però que és interessant també fer el primer pas.
Sí, sí, sí. Doncs això, tenim els comerços super... Implicats. Implicadíssims i les entitats també. I ara, a més a més, que encara no... Hem fet també un altre cop la renovació amb l'Ateneu.
i la renovació d'adhesió com a entitat adherida per fomentar l'ús del català i la veritat és que amb ells també treballem moltíssim i col·laborem i estem molt satisfets i molt contents i agraïts.
Sí, sí, molt bé. Doncs és important això. Deixem també que et faci una pregunta relacionada una mica més en un àmbit general, en un àmbit en un moment en què el català està passant un moment complicat i a mi m'agradaria saber quines són les expectatives que veieu vosaltres des del Servei Local de Català i si creieu que Sant Just s'estan duent a terme les tasques i les accions per consolidar i per fomentar el català des de l'estructura del consistori, si s'està
duent a terme aquelles accions com per exemple poden ser dur a terme el compliment del reglament del català, que molts de vegades ens hem trobat aquí a Ràdio d'Esvern, des que presento aquest magazín, que hi ha gent que ens envia preguntes a l'espai
de l'alcalde Respon, oients d'aquest programa, que fan menció que alguns comerços o espais d'aquesta índole de compra i venda, certament hi ha algunes cartelleries que no estan en català i això pel reglament, per la llei, hauria d'estar també en català. Què opineu de tot això?
Sí, com he dit abans, fa tants anys que treballo aquí que jo vaig començar fent les traduccions de tot el que sortia de l'Ajuntament i ordenances municipals i tot.
Estava tot en castellà i ho vaig començar a traduir jo. Llavors, quan els comerços volien obrir un comerç, t'enviaven el cartell i tu corregies a veure com estava i venia la persona i li deies, mira, doncs això pots fer-ho així, així. Recorda que tot això ho has de fer d'aquesta manera. Et venien a tu perquè et tenien presencialment i et veien. Clar.
Què passa ara? Que tot es fa, o sigui, hi ha una normativa i està posada, ho tenen, o sigui, el consistori ho té posat a les bases, tot, està tot posat, que han de seguir la llei. Però ara es fa en línia.
No veuen, no venen com abans, no, passa per allà i veuràs i li ensenyes el cartell que posaràs. Ara no, ara es fa i després va un inspector a veure com s'ha fet. Però primer ells si volen, sense acabar de mirar, potser, potser jo crec que de vegades penso que la gent o no ho coneix o no ho acaba de veure, no sé, o no li dona la importància que li toca,
clar, posa un cartell i tots els horaris, tot en castellà, quan la llei ja t'ho diu, i a més tu segur que ho has, o si no ho has vist, era ja, no t'ho has llegit, la lletra petita no te l'has llegida. L'accés al document l'han tingut. L'accés l'han tingut, però com emplenen tota la sol·licitud, l'envien i obren a comerç.
I després va un inspector. Llavors, s'hi va. Llavors, aquests inspectors són els que haurien de dir, mira, això no ho compleixes, has de modificar-ho així. És una forma diferent, és més ràpida pels comercials, però després cau en això, que pot ser que facin una cosa que no és correcta, potser sense adonar-se'n o sense adonar-li la importància que té i que és.
I per això des de l'Ajuntament s'està fent tot el que es pot. Potser s'haurà de fer alguna cosa més perquè està passant això, que hi ha alguns comerços que obren i ho posen directament sense complir la llei.
S'ha de fer. Per això anem nosaltres després amb el tancat per vacances informant sobre tot si necessiteu res. Nosaltres us ho traduïm tot, us ho corregim tot. No hi ha problema perquè ho sàpiguen i tinguin una mica de coneixement. Però clar, és la forma que ha estat diferent i potser no ens ha favorit aquest procés.
Per una banda, recordem que teniu les formacions que hem estat comentant fins ara, però que també per l'altra hi ha l'assessorament lingüístic. Com dèiem, el Servei Local de Català ofereix també aquest assessorament a empreses, comerços i particulars de manera gratuïta i que les persones usuàries d'aquest servei poden enviar el seu document a l'adreça del Servei Local de Català. Sí, que és santjustdesvern.cpnl.cat Perfecte.
I només que facin això nosaltres ho corregim o trucant-nos per telèfon també, ens truquen per telèfon al Servei Local de Català, però clar, és més fàcil si és un document enviar-lo, nosaltres el corregim i el reenviem i és força immediata el que fem i si no ens truquen, mira que ho necessitem per ahir, doncs intentem fer-ho al moment però no per ahir.
Em consta, em consta, perquè jo a vegades he tingut algun dubte i he escrit a la Marta, Marta, això com anava, això com va? I ja està, i així també resolen el dubte. El dubte, sí, sí. Doncs abans de tancar aquest espai, si et sembla, també comentem algunes col·laboracions que hi haurà aquí a Ràdio d'Esvern, perquè aquesta temporada, aquesta arrencada d'any 2026, també ve amb novetats i en aquest cas també amb algunes col·laboracions en aquesta casa. Explica'ns què podrem escoltar, també vinculat al Servei Local de Català, aquí a Ràdio d'Esvern.
Sí, perquè sempre intentem fer coses. Fa uns anys vam fer un grup de conversa en directe. Era molt divertit, també. Però fa molts anys. I els contes, també. Els contes també explicàvem. Després també fèiem alguns apunts de català i cosetes. Però aquest any ens hem posat en contacte amb voluntaris vostres.
I ens han demanat per fer un espai a la tarda amb alguns alumnes que siguin gent de fora, no vinguda, i que volia explicar la seva experiència. I pensem que amb ells els va molt bé, els nostres alumnes, i també la ràdio, per donar a conèixer...
Què fem i què fa la gent quan ve aquí? I pot ser molt interessant. I llavors, de moment, segurament comença... Bé, segur, el dia 19 a la tarda, a dos quarts de set, comencem la primera col·laboració.
Aquesta primera col·laboració al Refugi, el magazín de tardes de Ràdio d'Esvern amb Jaume Lías, que en aquest cas estarà dins de l'enclau, dins de l'espai de veus de migrants amb el Jordi Laconsol, que sabeu que és un espai que vàrem començar quan jo estava al capdavant del Refugi, és un espai molt xulo, que val molt la pena, que a aquells que no l'hagueu escoltat mai ho recomanem, perquè molta gent s'acaba seguint en aquestes mateixes cadires...
que estem nosaltres, Marta, i ens expliquen la història de la seva vida, com han arribat a Catalunya, com han viscut aquests últims anys de vida, aquest camí fins arribar aquí, i és molt interessant veure gent de moltes ètnies, de molts llocs del món, i és...
Moltes cultures, molts nivells, i ja veureu, el primer serà el Karim, que és d'Algèria o de França, li he d'acabar perquè de vegades, nosaltres parlem però sempre diem que a les classes poden dir el que vulguin i poden dir mentides.
perquè no cal que diguin la... I llavors ben bé, ben bé, no sé ben bé d'on és, però a més ha viscut per tot el món i ja veureu, és superinteressant el que dirà, segur, perquè és una persona que té molts coneixements i hi ha de tot, hi ha gent que això, que ha vingut directament del seu país cap aquí i ja està, altra gent que ha anat voltant pel món i que tenen unes experiències molt interessants de veure i d'escoltar.
I res, senzillament també recordar que hi haurà també aquesta col·laboració pel Dia Mundial de la Poesia, com cada any, tant en l'horari de matí com en el de tarda, doncs buscarem un forat per poder fer aquest espai del Dia Mundial de la Poesia. Són poemes llegits en català pels alumnes del servei. És el poema que s'escull per tot Catalunya...
Es llegeix en català, però després el mateix es llegeix en diferents idiomes. I com tenim gent que parla de tot, també el llegiran amb els seus idiomes. És a dir, pot ser que sigui amb àrap, amb francès, amb alemany, amb anglès...
hongarès, perquè també tenim gent de tot arreu, i és molt interessant de veure's, i ells se senten molt bé, primer perquè venen i s'expliquen d'on són i què fan, i perquè també, però d'una manera molt senzilla, i després s'expressen també amb la seva llengua, que els agrada molt també demostrar com són i com sona el seu idioma.
Clar, doncs això serà els vols del mes de març, cap a mitjans de març, que tindrem aquest espai de poesia també aquí al programa. I res més, també destacar altres qüestions, com hem comentat els cursos, també el concurs de Sant Jordi, que ja arribarà més endavant...
No, no, més endavant no. Avui amb les meves companyes jo deia, ja ve Sant Jordi, em deien, però què dius? Sí, sí, ja arriba Sant Jordi. Ja veus el drac, ja veus el drac. Ja veig, jo sí, ja al gener ja és això, clar, perquè pensa que primer s'han de fer les bases, aprovar-les...
i animar la gent que participi, perquè quan ve Sant Jordi ja el jurat hi ha hagut de llegir les obres, i l'any passat eren 300, ara no recordo, 340 o 314, no recordo la xifra, però clar, són moltes obres que s'han de recollir amb una aplicació que ja direm,
S'ha de repartir el jurat, ho han de llegir, fer la deliberació i el 24 sí que donem els premis a les escoles a les 7 de la tarda. Això sí que ho sé. Això ho tenim tancat. Però clar, s'han de provar bases i quan surtin ja direm. Ja farem entrevista i ja farem el que toca. Exacte, molt bé. Marta Mossack, no sé si vols afegir alguna cosa més.
Mira, també aquest any farem una cosa que es diu voluntariat express. Sabeu que tenim les parelles lingüístiques, que són persones que, amb els aprenents i voluntaris, es troben com a mínim deu hores, deu hores, quan vulguin, una cada setmana, dues, com vulguin...
I fan parella, i molt bé. Però també hem decidit de fer primer un voluntariat express, que serà que dos dies, un al matí i un altre a la tarda, ajuntarem voluntaris i aprenents perquè vagin fent allò de posar-se en una cadira dues persones, s'expliquin una miqueta, canviïn de parella al cap d'uns minuts, anar fent-se preguntes perquè de vegades...
La gent no s'atreveix a demanar, si vull un voluntari lingüístic, però quan vegin com són i com la gent que ve, que és molt agradable, doncs s'animen i diuen, mira, doncs sí, jo vull fer parella amb aquella persona que m'ha caigut molt bé.
I llavors això també tenim la previsió de fer-ho al febrer, que seria, em sembla que és el 2 i 3 de febrer, amb la col·laboració d'Òmium, l'Ateneu i algunes entitats que faran de voluntaris.
Perfecte, doncs també ho tenim agendat. Ara sí, la qüestió que tenim més a prop és aquest inici de curs de català per persones adultes. Recordem demà que engega aquest inici de cursos del segon trimestre. Marta Mosac, Servei Local de Català, gràcies. Una abraçada. A vosaltres, moltes gràcies.
A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Mas Lluï, Carretera Reial, Camp Mogulet i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
sense anar més lluny. Comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Jús oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Jús. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per tinguis jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català. Molt per parlar.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo alhora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amb.cat. EFAPRO. Amb l'EFP aviat podran volar. Amb el suport a la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques ab-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
012, la Generalitat al teu costat.
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I can feel something inside me say I really don't think you're strong enough, no Do you believe in life after love? I can feel something inside me say I really don't think you're strong enough, no Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Sintonitzes la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbel, 98.1. Ràdio d'Esbel.
Seguim al magasin de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla. Avui, a l'espai de l'entrevista del dia, parlem amb Isabel Dardé, portaveu del PSC a Sant Just d'Esvern, per analitzar els principals acords del ple ordinari de desembre i també de l'entrada del nou regidor, de les decisions en matèria econòmica i territorial, entre d'altres qüestions que es van tractar en aquest ple, i també parlarem d'actualitat política municipal. Comencem, doncs, saludant l'Isabel. Isabel, bon dia. Bon dia i bon any.
Com estàs? Com a tot? Comencem parlant del ple ordinari de desembre, que ens pot quedar una mica lluny, perquè ja fa un mes, a més a més també amb les festes de per mig, però ens agradaria comentar un parell de coses en referents també a aquest ple ordinari. Comencem parlant de la incorporació d'aquest nou regidor consistori. Recordem que el ple de desembre va entrar en Lluc Tost, de la Copamunt. Com valora el PSC aquesta entrada i què pot aportar al funcionament del ple en Lluc?
Bé, d'entrada, nosaltres no hi podem dir gran cosa perquè és un acord del seu partit. Ells van acordar aquest canvi i, per tant, és la seva decisió. Per tant, nosaltres no hi participem en aquest fet. Jo aprofitaria per això. Bé, primer, donant la benvinguda
en el lluc, i després dir-li adéu, un adéu agradable a l'Anna Vilanova, que crec que aquests dos anys ha estat fent una tasca, i també hi era abans, encomiable i acomiadament i als altres membres de l'oposició
li feien broma i li deien ara què farem perquè eres l'única que tu s'ho llegies tot i ens deien les coses que no estaven bé i ara aquí s'ho llegirà tot. Era una mica broma, no? Jo crec que benvingut i els canvis. Jo aprofitaria per dir, per això, i ho dic moltes vegades, i suposo que ja ho he dit en aquesta ràdio,
que és que jo crec que tots els ciutadans d'un poble, d'una ciutat, haurien de passar per la política municipal, com a mínim, si volen fer política catalana, política espanyola, però haurien de passar com a mínim, perquè l'experiència de ser regidor, d'estar en la política municipal, és molt important.
perquè un veu les coses des d'un altre angle, des d'un altre punt de vista i no sempre des de demanar a l'Ajuntament que faci, que deixi de fer, sinó veure com fer aquestes coses no són senzilles, com els mecanismes que hi ha interiorment, qui els executa, qui no els executa, com posar d'acord a ciutadans diferents, que no és fàcil. A vegades has de prendre una decisió i resulta que hi ha mil opinions. Quina tries? És difícil. Clar que tries la del teu partit.
però a vegades també penses, jo tinc en compte els ciutadans, són persones properes, conegudes, no estan lluny de mi, sinó que són els meus ciutadans, els meus veïns, i llavors he de prendre decisions importants per la ciutadania. I estar compromès amb això, jo crec que és molt important. I ara des d'aquí faig una crida, és molt important, i això li vaig dir a l'Ara Vilanova al comiat, que aprofitant que és professora de l'Institut,
promogués dintre la gent jove més la participació política com a representant polític d'un partit, del que sigui, però que s'impliquessin molt més en aquest camí. Jo penso que és molt important.
Molt bé, doncs passem a una altra qüestió referent a aquest bloc, que és el primer que hem encetat avui, el ple ordinari de desembre. Parlem dels residus. Recordem que en l'àmbit de residus es va aprovar la no liquidació de la part variable de la taxa de residus del 2025 i que a partir d'aquest mateix mes, de fet, a partir de l'1 de gener, va entrar en vigor la nova taxa de residus a Sant Just, la taxa
té com a objectiu garantir un sistema de gestió de residus més just i eficient i també incentivar la correcta separació de residus. Portaveu, quins diríem que són els impactes que tindrà per a la ciutadania aquesta modificació?
A veure, a nosaltres ens sembla que nosaltres havíem de complir amb la normativa europea que exigeix implementar aquesta taxa, fer aquest tipus de recollida i ens sembla que hem estat aquest any mirant com funcionava la recollida selectiva a través d'aquests nous de la targeta, etcètera.
I a nosaltres ens sembla que, per les dades que hem recollit i per l'experiència que hem adquirit durant aquest any de la pràctica dels ciutadans i ciutadanes de Sant Jus, ens semblava que no podríem, per l'any que ve, cobrar la part variable, que és el que demana la normativa, també.
I per tant, com que les dades que hem recollit i la forma en què ha funcionat l'APP que gestiona aquestes dades no ens semblava que havia estat ajustat a la realitat, llavors el que hem dit és que l'any que ve fem una taxa només la fixa i que a més la baixem de 114 a 94, per tant menys, i no cobrarem la variable fins que tinguem dades fiables, segurament serà l'any 27.
Clar, tenint en compte això que ens comentava Isabel, com garanteix al govern que el sistema hi funciona correctament en un futur? Bé, és un sistema nou que està experimentat en molt pocs llocs i per tant no es pot extrapolar d'una ciutat a una altra o d'un poble a un altre perquè cadascú té una forma de registrar, una forma fiscal de registrar diferent i per tant
A Sant Just no teníem taxa d'escombraries, per tant l'hem creat nova, hem hagut de crear tota una base de dades nova, etc. I per tant, nosaltres havíem de saber què era el que volíem, el que no sabíem és quin era el mecanisme exacte per fer-ho. Exacte vull dir exacte.
No vull dir que ens hem inventat res, sinó que hi ha ajuntaments que ho estàvem fent, però, clar, la seva realitat i la nostra era diferent en aquest cas i, per tant, el que estem fent és fer-ho de la forma més fiable possible i que els ciutadans paguin els seus impostos segons la realitat de l'ús que fan dels bujols.
Perfecte, doncs marxem a parlar del territori i patrimoni municipal. El ple també va aprovar l'actualització anual de l'inventari de béns immobles municipals. Quines són les claus a destacar d'aquesta actualització, Isabel?
Sí, en aquesta actualització el que es fa és que es posa al dia tot el patrimoni municipal. I quan es diu patrimoni municipal no és el que tots ens imaginem, que són els centres cívics o l'edifici de l'Ajuntament, sinó tots aquells terrenys o sessions o baixes o canvis que hi ha hagut en el patrimoni que té l'Ajuntament, que poden ser coses molt petites. Per exemple, poso un exemple.
on hi havia el restaurant de Torre de la Neu, ara s'està construint, s'està reformant la casa i s'estan construint unes cases allà. Hi ha una normativa que diu que quan una persona...
quan es vol fer aquests canvis, s'ha de cedir un tros a l'Ajuntament. Llavors, no sé si recordeu que entre el carrer Major i l'entrada a l'Algueró hi ha un passatge petit. El carrer Major no, perdó. No, perdó, que m'equivoco.
La carretera reial. Entre la carretera reial i l'entrada de l'Algueró hi ha un passatge estretet petit. Correcte, que baixa, que està al costat d'aquest espai de la Torre de l'Areu. Allò s'ampliarà, perquè l'inversor que està fent les obres a la Torre de l'Areu cedirà
tot un espai i allò quedarà més bonic i més ample. Per tant, aquell tros que s'ha dit a l'Ajuntament ha d'entrar al registre de patrimoni de l'Ajuntament. I llavors, en aquest registre hi ha les altes de trossos que s'han ampliat perquè s'han dit a l'Ajuntament, després hi ha les modificacions perquè alguna cosa ha passat d'una cosa a una altra, i hi ha les baixes perquè hi ha coses que s'han donat de baixa.
I llavors és un registre de tot el que ha passat perquè estigui actualitzat, perquè clar, com que van passant coses també, l'Ajuntament va comprar un pis al Walden, que passarà a persones amb pocs recursos, doncs això també s'ha d'incorporar i s'ha de posar al dia.
Molt bé, doncs això és el que va relacionat amb aquest apartat de territori i patrimoni municipal. Marxem a parlar de benestar animal i tinent-se responsable, perquè ja ho vam fer en l'entrevista anterior, Isabel, però ara... Jo ja ho recordava, això. Sí, ho havíem fet fa molt poquet, però certament com que ara ja s'ha anunciat, s'ha publicat, s'ha fet la nota de comunicació, creiem oportú tan bé que els nostres oients...
tornessin a escoltar aquesta informació per a aquells que potser encara no saben, no estan al corrent d'aquestes actualitzacions. Aquest acord, que és un dels més destacats, recordem del passat ple de novembre, si no vaig errat 20 de novembre, pels vols del 20 de novembre, es va aprovar la nova ordenança municipal d'animals que reforça la protecció dels animals i promou la tinença responsable. Quin era l'objectiu principal d'aquesta actualització, Isabel?
Era fer un pas més i introduir el dia de la norma normativa, perquè estava endarrerit i hi havia una nova normativa a nivell estatal.
I ens posàvem el dia d'aquesta normativa i després introduir el de l'ADN, que és a les persones que no recullin els exclaments del seu gos, hi haurà una inspecció i els recullirà, els analitzarà i posarà la...
la multa corresponent a aquesta infracció. Per fer això... Sí, anava a dir que una de les principals novetats és aquesta identificació doble, obligatòria, que per una banda hi haurà el microxip, el cens municipal i l'ADN, i ens agradaria saber una mica els avantatges i no inconvenients, però sí els passos a seguir per part de la gent que tingui diners a animals. El xip i el cens fa temps que està fet i que està demanat, i això és la nova incorporació. I el tema de l'ADN, com funcionarà?
El toma d'ADN es demanarà a les persones censades, i les que no estan censades que ho facin també i se'ls censin, que aportin aquest ADN a l'Ajuntament. S'està treballant la fórmula més adient per fer això. S'està mirant a veure si posarem a disposició dels ciutadans una fórmula adient perquè sigui més fàcil i més barat
Un conjunt de veterinaris potser, no? Sí, estem treballant en com acabar de fer i ho estem acabant de concloure perquè hi hagi aquest registre dels ADN dels gossos a Sant Just. Hi ha precedents d'això a municipis del voltant? Hi ha ajuntaments que ho han fet i estan molt contents d'haver-ho fet d'aquesta manera perquè ha baixat molt les incidències. L'objectiu no és penalitzar.
L'objectiu és que la consciència que els ciutadans s'adonin que deixar els seus excrements, els seus gossos al carrer, perjudica tota la ciutadania. No és un afant recaptatori perquè és una complicació, però en tot cas és alerta que això pot ser i és possible perquè fins ara no ho podíem fer i ara ho podíem fer. I per tant dir, és que és molt important recollir els excrements perquè realment
és una font d'infecció, de conflicte, hi ha nens que juguen al carrer, etc. Els nens no són tan conscients de com greu que és trobar-se amb això. També hi ha persones, per exemple, amb discapacitat, que van amb cadires de rodes, que sense adonar-se'n, si trepitgen un excrement, imagina't on els reparteixen, a tot arreu on van, a casa, a l'escola, a la feina, és important.
Clar, fins ara s'havien fet campanyes de conscienciació, però no s'havia fet una acció tan important com aquesta, en aquest cas. També parlem d'aquesta nova ordenança, estableix obligacions clares com de cura, de visites veterinàries anuals o de sortides diàries dels gossos. Amb aquest missatge, diguéssim, entenc que el que voleu traslladar als propietaris propietaris és que hi ha una normativa i que s'ha de seguir.
Sí, una mica és això, és posar al dia la nostra normativa i sensibilitzar molt més la ciutadania que tenir un animal a casa no és una joguina, no és una distracció. A més, parlant ara de què ha passat amb els reis o què ha passat amb el Pare Noel, etcètera, regalar un gor, regalar un gat, regalar un animal és una responsabilitat molt gran.
i cal tenir-ne cura i cal tenir-ne consciència d'això perquè no és una joguina que pot estar en un pis hores i hores sense que ningú li faci cas que té les seves necessitats té la seva salut, etc. i salut física i mental
Molt bé. Doncs tanquem aquest bloc, marxem a parlar de compromís social i també d'altres qüestions, perquè realment, tot i que això ens toca bastant lluny, perquè es va celebrar a principis de desembre, amb el pas d'aquestes festes nadalenques ens queda lluny, com dèiem, però també cal recordar que en el ple de desembre el Consistori va expressar també el seu suport
a la declaració institucional del Dia Internacional de Persones amb Discapacitat. Quin missatjar es vol transmetre amb aquest suport? Perquè també recordem que des del consistori sempre s'han fet accions, també. De fet, al mes de setembre vam veure aquestes accions amb aquestes imatges, amb aquests logotips que ajuden a identificar els diversos espais del municipi. Doncs bé, senzillament saber la postura de l'Ajuntament, del Govern.
A veure, una mica, els dies internacionals serveixen per recordar-nos de coses, no?, i haurien de ser, tots ells haurien de ser tot l'any, però en tot cas és una manera de recordar-nos de coses, i el fet d'adherir-nos en aquesta declaració de la Diputació era perquè, bueno, ho va fer la Diputació, ho va fer el Consell Comarcal i ens semblava que nosaltres també ho havíem de fer,
I era per recordar-nos que seguim treballant en aquest àmbit, que aquestes persones no han de patir discriminació, que són ciutadans de ple dret com tothom. I a més, surt allà que hi ha una discriminació molt més alta que afecta a les nenes i a les dones amb discapacitat en aquests àmbits, per tant, molt més relegades que d'altres persones.
I com que tu ho has dit, Sant Jurs fa moltes coses de forma transversal. Fa uns anys que estem posant la senyalètica de comunicació alternativa amb institucions municipals i aquí ho demana. Una cosa que s'ha fet junts entre...
Esproseat i l'Algueró, i va ser una col·laboració. També aquest any hem fet noves alternatives d'ajudes escolars a persones amb discapacitat, que no teníem de forma explícita.
I també hem fet formació a professionals que tenen en aquestes activitats escolars els alumnes, els nois i les noies, els nens i les nenes, perquè sàpiguen el que és una educació inclusiva, perquè sigui l'esport, la plàstica, la música, etcètera.
Vull dir que Sant Jus va afegint coses perquè la no discriminació i l'acceptació i l'entendiment de les persones amb discapacitat sigui de forma més transversal dintre del municipi.
D'acord. Doncs Isabel, abans de passar a una altra qüestió, com que ara tancaríem aquest bloc dels plens, hem destacat majoritàriament qüestions del ple del mes de desembre, però certament també hem comentat el tema de benestar animal, que també ens suggeria fer-ho perquè, com comentem, ara s'està fent tota aquesta promoció d'aquesta nova normativa. Alguna cosa referent als plens que vulgui destacar abans de passar a l'última qüestió?
Aquest moment... Alguna cosa que s'hagi quedat al tinter que vulgui destacar? No, no crec que no. Perfecte. Doncs marxem a parlar d'economia creativa. L'Ajuntament ha posat en marxa el programa Impuls a l'Economia Creativa per connectar artistes i empreses del municipi.
Recordem que aquest projecte ja fa uns mesos que està engegat i que és dos anys, de fet. I bé, senzillament comentar què els sembla a les persones participants i també quin és l'objectiu d'aquesta iniciativa per aportar el model econòmic i cultural de Sant Just d'Esvern.
Molt bé, moltes gràcies, perquè crec que és un tema interessant i que potser s'han assabentat només les persones d'aquest àmbit i ens explicaran tots els ciutadans de Sant Jut i ciutadans de Sant Jut, jo crec que és molt interessant. Aprofitant una convocatòria que facilitava la Diputació, l'Ajuntament de Sant Jut es va...
a impulsar una economia creativa que és posar d'acord tots els sectors del món de la creació que hi ha a Sant Lluís. Llavors és el món de la música, el cinema, la televisió, els radiovisuals, la literatura, la publicitat, el disseny, la moda, els videojocs i aplicacions de programari.
Llavors el que vam fer és anar dissenyant en aquests àmbits, dissenyant diferents accions. D'entrada ens van semblar que eren interessants. Llavors una d'elles va ser
la cessió d'obres d'art a empreses del Polígon. Llavors vam fer una crida a totes les empreses del Polígon que volien rebre o tenir en cessió un temps alguna obra d'art i a tots els creadors de Sant Just que el volguessin donar-ho. Bé, cedir-ho per un temps. Llavors, al final, que ens va costar una mica perquè era una cosa nova, la gent no sabia ben bé què era, què significava...
van participar 11 artistes locals i 10 empreses. I durant uns mesos van tenir allà el seu rabador, el rabador de la seva empresa, les obres que tenien. La gent va sortir molt contenta d'aquesta sessió perquè fins i tot alguns es van quedar amb les obres després,
o fins i tot alguna empresa, al veure que portaven una obra en una empresa, va dir jo també en vull una, malgrat no se n'havia assabentat o no havia sigut sensible en aquest projecte. I per tant va ser un moviment entre artistes i empresaris i ens va semblar que era molt interessant.
Després vam proposar també una formació específica en intel·ligència artificial perquè vam demanar a les empreses de disseny, de fotografia, de ràdio i de televisió quina formació volien i ens van demanar una informació artificial.
que van participar 35 professionals de 12 empreses diferents i van fer diferents càpsules formatives, tant online com presencial, d'unes 16 hores. A algunes els van agradar molt i van demanar que repetissin perquè entre ells s'ho van anar dient i van dir que aquesta està molt interessant perquè no la tornem a fer.
I van ser sobre automatització de processos, l'ús ètic de la intel·ligència artificial, recursos innovadors, com millorar les app que estem fent servir, etc. I després, l'últim dia vam fer una trobada
que la Rosaura a l'Estrell va fer sinergies i possibles contactes de futur entre artistes i empreses, així tots junts, van fer una trobada, i van venir una trentena entre artistes i empreses, de l'àmbit de la pintura, l'escultura, el disseny gràfic, com abans he dit, l'aparadisme...
entre d'altres, hi ha empreses de fotografia, televisió, creació, arquitectura i activitats culturals. Va ser molt interessant i ens van demanar si ho podíem fer més vegades, o una vegada a l'any. De forma periòdica, no? De forma periòdica. O sigui, per ells van dir, bueno, ha sigut molt interessant, la Rosaura L'Estroia els va explicar com era el sector de la comarca, com era el sector de Sant Just...
quins els àmbits més importants, on hi havia més moviment, quines categories tenien. Va ser molt interessant i van fer com uns jocs de rol molt interessants i jo crec que va ser un èxit.
Malgrat, com que és nou, com que és una cosa nova, no hi havia, nosaltres ens semblava que hi hagués hagut de participar més persones, però en tot cas les coses que s'inicien no són tan senzilles perquè la gent no les coneix i a més les expectatives poden ser zero. Arrel d'això hem creat un directori d'empreses creatives de Sant Just que es pot consultar a la pàgina web de promoció econòmica de l'Ajuntament.
Perfecte, doncs a partir d'aquí, aquest espai que hem dedicat a parlar d'economia creativa, concretament d'aquest projecte Impuls a l'Economia Creativa, que connecta artistes i empreses del municipi i us podeu adreçar, com bé ha dit la portaveu, us podeu adreçar a Promoció Econòmica, al seu web, allà trobareu aquest directori. Isabel Dardé, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. Moltes gràcies, com sempre. En aquesta primera entrevista de l'any i que vagi molt bé aquest 2026.
Molt bé, igualment Que vagi bé, adeu-siau
Tu i jo hem sopat en bons restaurants, tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal, tu i jo volàvem en un fort fiesta groc, tu i jo hem cantat a la vora del foc, tu i jo hem buscat coses similars, tu i jo hem tingut el cap ple de paradals, tu i jo del de la nòria, tu i jo i la nostra història, però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.
Plantem les tovalloles, convido a un gelat, juguem a pala grega, esquivant passejants. A l'horitzó es divisen les veles d'uns nens que fan optimist. A la cala del costat torno una estona ara que bufa de mar. Així estirada s'enveu espectacular, llarga i blanqueta a la sorra llegint intrigues peticanes. De final inesperat és abusiva, tanta calor.
i et poses bé al banyador, amb un calcules com està l'aigua i tot està llest per tal que em treba el mar. El mar, el mar, el mar, el mar, el mar, el mar. El mar, el mar, el mar.
Així doncs, si un dia vents i passes per aquí, i si malgrat la feina et trobem un matí, no em perdonaria mai, no et podria sumir. No agafar-te amb la moto i que no féssim camí molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món, i amb xiringuit un quatre pins al fons. Tu i jo asseguts a la barra d'un bar, sona bona música i som de bar del mar. Ara, ara, ara.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dona el web sobre l'ús que farà de les vostres dades personals. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.
Ràdio Taspers 98.1 Ràdio Taspers
Doncs seguim el magazín de Matins de Ràdio Desbens, seguim a la Rambler, és moment de l'entrevista del dia, i avui parlem amb Marta Malaret, vicepresidenta de l'Ateneu de Sant Just. Marta, bon dia. Bon dia. Com estàs? Bon dia a tothom. Bé. Benvingut al programa. Gràcies.
Doncs avui arrenquem aquest espai d'entrevista del dia per parlar de la programació de l'Ateneu en aquest marc del mes de gener a març. Recordem que des de fa, doncs, qüestió de què, any i mig, dos, no?, que repartiu aquesta propaganda, o...? Bueno, en aquest format fa dos anys. Dos anys. Però abans ja havíem fet petits folletos i díptics i coses d'aquestes.
Ara ens arriba a casa aquest format que és més extens, que tenim tota la informació i la veritat és que està molt bé i és molt interessant poder tenir aquest format més físic, que jo que sóc sempre més de físic que de digital, és d'agrair també tenir-ho a casa.
Sí, és molt pràctic perquè el pots portar a la butxaca, perquè té un tamany que tampoc és gran, i el pots portar a qualsevol lloc i tenir-lo sempre a l'abast. Però també és interessant, també hi està a la web i hi està a nivell digital, la gent ho està rebent per diversos circuits, tot el catàleg.
Perfecte, doncs aquest catàleg d'activitats que recordem que abarca aquests mesos de gener a març, aquest segon trimestre del 2026, Déu-n'hi-do, segon trimestre del 2025-26 d'aquest curs, hem començat el 26 amb moltes ganes. El primer, el primer trimestre. Exacte, primer trimestre del 26.
Com enfoquem això? Quines activitats tenim? Doncs mira, la veritat és que, com ja sabeu, l'Ateneu està agafant una empenta i cada vegada hi ha activitats més noves, més que no s'havien fet aquí a Sant Just o almenys a l'Ateneu, i estem integrant totes aquestes innovacions.
Al marge de tot això, al gener comencen els cicles habituals de la programació, que poden ser els cicles de les conferències de les CEAS, que solen ser un cop un divendres al mes. Després el CineChic, que és el cinema de dibuixos animats per la canalla, que també es fa els dissabtes a la tarda, un dissabte al mes.
després tenim els documentals del mes, que també es fan els divendres un cop al mes, i després totes les altres conferències, presentacions dels llibres per part del Club Literari, etc. En quant a espectacles, a mi m'agradaria començar amb el primer que precisament tenim demà, i que malauradament, nosaltres estem molt contents, però per qui s'hagi quedat sense entrades...
doncs ho sentim perquè estan exaurides, que és el trencanous, és el ballet clàssic. Estem especialment orgullosos de fer aquest espectacle perquè és la primera vegada que ve una companyia d'un cos de ball tan extens a l'Ateneu i de dansa clàssica, no? Perquè com que hem fet una reforma a la sala del cinquantenari...
Hem ampliat la boca de l'escenari i això ha permès que abans que les balles clàssiques amb les puntes no podien entrar en aquell escenari de fusta i abell, ara hi caben i a més a més el terra està molt bé, tot i que ells ja porten un terra especial sempre. Però bé, és un èxit per part nostra haver dut el Trencanous.
Clar, és una activitat que no podíeu programar amb la sala com estava fa sis mesos i ara en canvi sí que podeu fer-ho. Molt bé, doncs el trencanous, aquest ballet clàssic que arriba de la mà del Centre de Dansa de Catalunya. Sí, sí, sí. Molt bé. No sé, són més d'una vintena de... el cos de balla és molt extens, vaja. Que bé. I jo crec que serà un espectacle molt bonic.
I després ja comencem amb les estones de clàssica, que aquest trimestre n'hi haurà en dos. Com ja sabeu, ahir em sembla que va venir la Marc, que és la que col·labora en programar qui vindrà i qui no vindrà amb aquests concerts. Sí, aquesta setmana ha vingut al magazín de tardes de Ràdio Desverna, al Refugi. Exacte, ja ha explicat una miqueta de què va tot això. Correcte.
Llavors, no sé, vaig passant, eh? Sí tant, endavant. Em fa gràcia, i puntualitzo una mica, hi ha una conferència que precisament es diu Alguna cosa més que un passeig, i parlaran d'en bici sense edat, això que tenim tan bonic aquí a Sant Just. I, bueno, suposo que donarà un toc més de sensibilització en aquest tema.
Què més, què més? A la Birce fem un concert, com cada any, i aquesta vegada ve l'Àuria Frank, que és una noia que està despuntant molt i que ha participat ja en festivals, o sigui que està en un moment de despuntar, no? I per això creiem que agradarà molt que la tinguem.
Recordem que la Virce és el sigle de música en veus de dones, que ja fa bastants anys que és operatiu a l'Ateneu de Sant Just i que en aquest cas es celebrarà el diumenge 25 de gener a les 6 de la tarda. Sí, això està molt propet ja, perquè passa el temps volant. La veritat és que sí.
I ja entrem al febrer en una d'aquestes propostes també, que per nosaltres són innovadores, perquè vindrà un cor de gospel, que es diu Mas Gospel, que són la tira, i que suposo que ens farà posar la pell de gallina, perquè el gospel ja en sí, ja remou bastant, doncs una companyia d'aquesta envergadura, creiem que també valdrà la pena veure-ho.
I si continuem, tenim per aquí totes les conferències i tal. Una altra proposta que també és nova per tots els sanjustencs que us hi podeu enganxar,
és un espectacle que es diu Operbooking, que és una òpera i teatre. És un espectacle que està adreçat al públic familiar, o sigui, de totes les edats. És un pèl com pedagògic, no? Perquè va entrant l'Òpera no com a liceu, que ja hi van els que els agrada molt l'Òpera i tal, sinó els que iniciem o que vulguin iniciar-se o escoltar per primera vegada, que és una òpera, no?
Perquè és un viatge d'uns turistes i a mesura que els van passant coses van incorporant peces de l'òpera i llavors entres en aquest format, que és l'òpera, d'una manera molt lúdica, molt divertida. Llavors creiem que també és un bon espectacle per poder veure'l.
Que xulo, que curiós, aquesta òpera i teatre que es barregen gràcies a la companyia Modus Operandi i a aquesta obra Òper Puking, que la podreu veure diumenge 22 a les 6, en aquest cas estem parlant del mes de febrer. Ja estem al febrer, sí. Hauran passat ja carnavals, hauran passat ja cosetes, que Déu-n'hi-do, eh?
Sembla que no, que l'hivern és uns mesos una mica més recollits, que també ho són, però que tenim moltes activitats i ja la teniu, Déu-n'hi-do, les activitats, aposteu fort, aquest mes de gener, febrer i març per les activitats. Bueno, sort que tenim aquesta sala de teatre, que hi ha calafacció quan fa fred i aire acondicionat quan fa calor.
Una altra de les coses que es faran al febrer, que ja fa tres anys que ho estem fent perquè som la seu, una de les seus del festival BCN Sport Films, que és cinema televisió dedicat a l'audiovisual de temàtica esportiva. Això és el tercer any que ho fem i ens van escollir com a CD d'aquest festival.
I és una sèrie de documentals que entren en concurs i es veuen en diferents seus i llavors queden escollits, premiats, alguns d'ells. I llavors això ho farem el divendres 27 de febrer a les 7 de la tarda, també al cinquantenari. Perfecte.
I l'indemà fem també un esdeveniment que el fem de tant en tant perquè és rotatiu, que és el músic coral, que intervenen tots els grups corals del Baix Llobregat. I llavors és rotatori en el sentit que cada X anys els toca organitzar-los a un dels orfeons i una de les entitats.
I aquest any ens toca una part del músic coral organitzar-ho a l'Orfeo Enric Morera. I llavors ens venen, serem quatre grups corals que cantaran cadascú al seu repertori. Evidentment amb moltes menys peces que un concert normal cada un dels grups. Clar, perquè a més a més de vosaltres vindrà també la coral de la Taneu Sant Feliu Benc, d'aquí de Sant Feliu de Llobregat, la coral La Vall de Sant Climent de Llobregat i la coral Pau Casals de Pallejar.
Exacte. Sí que sabem que això és el que li passa en aquest catàleg que és en paper, que quan hi ha canvis aquí no queden gravats, però sí tot el que és la web i tot això s'actualitza. Ho dic perquè l'Ateneu Sant Feliuenc finalment no pot venir.
I llavors vindrà una coral de Badia del Vallès. No és del Batllobregat, però quasi està a tocar. I vindran aquests com a substitució. Perfecte.
I vaja, i a l'indemà, aquest cap de setmana serà, que ja serà 1 de març, aquest cap de setmana serà allò a Pinyó, que anirem, farem un espectacle infantil de la companyia Ricús que fa aquest any 10 anys i ha fet un espectacle superamè que es diu Us convidem, perquè és una gran festa.
I llavors és un espectacle adreçat al públic familiar i, bueno, que esperem que els agradi molt perquè es farà dins de la sala però es podrà intervenir ballant, és d'animació, eh? I llavors hi haurà un espai suficient perquè es pugui, això, doncs ballar i posar-nos de peu i coses d'aquestes. Que bé, doncs aquest espectacle familiar us convidem de Ricocia que arriba diumenge a 1 de març a les 11 del matí pels més petits i pels no tan petits.
Exacte. Seguim amb el març, que ja és el diumenge dia 8. Això també és nou. Aquest any volem fer un festivalet de folk, de cultura popular nostra. I això ho estem organitzant en part amb l'Ajuntament perquè pretenem que sigui tota una diada dedicada a la nostra cultura.
Llavors, el programa està pensat que hi hagi una ruta musical. Hem pensat en tres masies cèntriques que hi ha aquí a Sant Just i que a cada lloc hi hagi un petit concert de poca durada i després fer un vermut popular a la plaça Antoni Malaret i Amigó, una calçotada popular al Pati del Roure i que allà hi haurien corrandes després de dinar
i després acabar fent un concert familiar de folk a la sala del cinquantenari. O sigui que aquí apostem a estar tot el dia escoltant música i fent coses tradicionals catalanes. Clar, aquí una mica el que ens comentaves abans, aquí feu la proposta, explica una mica què és el que passarà, però també ens dieu i ens partiu en vermell que estiguem atents als canals de l'Ateneu perquè aquesta informació s'anirà ampliant.
Sí, perquè és una activitat de molta envergadura. I llavors el catàleg a vegades ens obliga a posar les coses a mitges perquè encara no tenim tancat alguna actuació. Llavors els horaris i tot això ja ho anirem posant. Encara tenim un temps i llavors vindran cartells, ja vindran coses que s'explicarà d'una forma més específica tot.
Doncs a principi de temporada també ens vau venir a explicar un nou projecte, que és l'Escola de l'Espectador, que ja s'ha engegat, veig que també al mes de març teniu també una festa a Roma, que anireu a veure al Teatre Lliure aquesta obra de Marc Cartigau, però m'agradaria saber també com va funcionar la Corona d'Espines, que va ser un èxit, que es va omplir l'autocar i que a partir d'aquí què?
Sí, sí. Es va omplir l'autocar, va ser una obra preciosa, ens va agradar molt. Al tornar a l'autocar tothom estava entusiasmadíssim i, clar, nosaltres aquest autocar es va posar com un esforç de l'Ateneu per engegar aquesta activitat i això ningú ho va pagar dels que vam anar a veure. O sigui, va ser gratuït.
Però ho vam preguntar, o sigui, què preferiu? Espavilar-nos i venir cadascú a veure el teatre o tornem a repetir això de l'autocar i cadascú posa una miqueta més? Què és això? Una mica més. I van dir tothom que sí, que era... Bé, és que a part després tothom parlava i comentava, no? Es crea un ambient a l'autocar que també és molt xulo. Total, que seguim el mateix format, ens n'anem tots al teatre amb un autocar...
que em sembla que si no està ple ja falten poques places perquè la gent va comprar de seguida quan es va obrir el plaç. I a més a més, aquesta vegada, perquè a la corona d'espines ens vam quedar perquè després els actors van fer un col·loqui.
I això aquesta vegada, el dia que hi anem, no pot ser, però, en canvi, uns dies després, que em sembla que és el dilluns 16, o sigui, nosaltres hi anem dijous 12 a veure una festa a Roma al lliure, doncs el dilluns 16 a l'Ateneu es farà el col·loqui postfunció i vindrà l'autor, el Marc Artigau,
La directora, que és la nostra Clara Segura, i l'ajudant de direcció, que és la Montse Bellbell. O sigui que hi haurà un altre col·loqui i aquesta vegada l'Ateneu, després d'haver vist l'obra. Perfecte, doncs veig que ho teniu tot ben lligat, eh? Sí, no, no, que les col·laboradores que organitzen l'Escola de l'Espectador és que ja tenen la tercera col·laboració.
Sortida. Ja la tenen a la butxaca, ja està paraulat i quan sigui el moment ho informarem. Perfecte. Doncs si et sembla anem tancant aquest espai d'entrevista. Marta, parlant una mica també del Cap Butaca Buida, que és una de les activitats que torna a l'Ateneu de Sant Just i participeu, si no m'equivoco, des dels orígens de la posada en marxa d'aquest Cap Butaca Buida. Funciona bé? Com funciona? Com ho valoreu vosaltres?
Bé, sempre hem deixat la sala del 50 anària amb cap butaca buida. Sempre hem assolit aquest repte, no? I aquest any segurament l'assolirem també perquè sempre m'ha agafat Mare meva, aprofita Mare meva per estrenar el seu nou espectacle, aquest any farà el mateix, que el titula Això no és un musical, que això ja ens deixa una mica així, ah, aviam què ens faran ara.
I sabem que estan per la casa, estan superanimats, supercontents del que estan fabricant pel Cap Butaca Buida i que serà, evidentment cantaran, evidentment ballaran, però també serà presentat d'una forma més teatral, tot plegat. Hi ha moltes sorpreses, molts embolics i molt àgil.
Doncs perfecte, aquesta data que també queda anotada, aquesta data del cap butaca buida, que recordem serà el dissabte 21 a les 7 de la tarda. Marta Malaret, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. Insistem a tota la gent que ens estigui escoltant a seguir-vos a xarxes, arroba teneu santjust, i també a buscar-vos a la web a teneudesvern.cat. Una abraçada molt gran i que tinguis bon cap de setmana. Bé, moltes gràcies. Adéu-siau. Adéu.
Bona nit!
I can choose the road on the west side as the dust flies.
Bona nit!
I fins aquí el resum de la Rambla d'avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el resum de la Rambla d'avui, a tota aquella gent que ens ha visitat al llarg de la setmana i que ha compartit amb nosaltres les seves experiències i els seus reptes personals. Soc Daniel Martínez i al llarg d'aquests minuts us he compartit també amb vosaltres
Aquest resum de la Rambla d'aquesta mateixa setmana. Tornem a escoltar-nos a dilluns i divendres aquí, a Ràdio d'Esvern, de 10 a 1 al magazín de matins d'aquesta casa i també al resum de la Rambla els dissabtes. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau.
It was 9.29, 9.29, Backstreet, Big Sid. The sun was going down, there was music all around, but that's alright.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
I en una altra vida vaig ser estudiant, tirant, tirant i anar tirant. Batada el corroba a la porta, m'hauré d'espavilar. Vaig voler salvar cent vides amb el cas de bomber. Però tots us en duia quatre, el foc se m'endugué. Serà que no he nascut per ser un heroi.
Serà el destí, serà la sort, ja no tinc solució perquè sóc
ni poeta ni estudiant, ni pagès ni esbocat, perquè sóc el gat, el gat rombero, ni bomber ni conseller de la Generalitat. Tirant, tirant i anar tirant. Tirant, tirant i anar tirant. Tirant, tirant i anar tirant. Tirant, tirant i anar tirant. Sóc inconformista o és que em falta decisió? He gastat sis vides i ara em queda la pitjor.
El carrer sempre si està bé, quan no queda lloc on anar. La romba amb la trampera, i ara no puc criar, perquè sóc el gat, el gat romero. Ni poeta, ni estudiant, ni pages, ni el poquet, perquè sóc el gat.
ni bomber ni conseller de la Generalitat. Perquè sóc el gat, el gat romero, i amb tirant monedes al sombrero. Perquè sóc el gat, el gat disparat, aquell que va allà.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Junt.