Bona tarda Sant Just, passen 10 minutets a les 5 de la tarda d'avui, dimecres 25 de gener.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magatzin de tardes de ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores?
Doncs bé, d'aquí fins les 6, primer de tot farem l'esfai, la tertúlia de vins i cultura,
amb l'Astrid Goldstein, del celler de Can Mata, i també amb l'Albert Macià,
que ens porta a l'agenda de les activitats de la Taneu de Sant Just.
Després, tot seguit, farem una entrevista a Maria Nunes.
Ella és filòloga i catedràtica especialitzada en el tema dels itineraris de ciutat.
Concretament, és autora de tres volums il·lustrats que parlen d'itineraris de la ciutat de Barcelona.
Resulta que aquest trimestre d'hivern farà un parell aquí a Sant Just, des del centre cívic Joan Maragall.
S'emportarà la gent Sant Justenca cap a Barcelona.
Parlarem amb ella sobre aquests itineraris.
Bé, després, a segona hora de la Rambla i a partir de les 6 i 10,
després d'escolta els 8 llatins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
farem espai amb Maria José Anglès.
Ella és musicòloga, és divulgadora musical, especialitzada en música clàssica.
Aquest trimestre d'hivern, aquí a Can Ginestà, farà tres xerrades,
tres conferències titulades així, Compte amb una òpera.
Parlarem també de la temàtica que tractarà en aquestes conferències.
Vinga, va, no marxeu, que comencem de seguida.
Ràdio d'Esvern
Són les 5 i 12, comencem la Rambla, el magàssin de tardes a Ràdio d'Esvern,
i ho fem, com hem dit, amb la tertúlia i amb l'espai de vins, cultura...
Hola, què tal, Astrid? Hola, què tal, Albert?
Hola.
Bona tarda.
Bona tarda. Ahir vam tenir una ensopegada amb aquest fred, que va venir així com una mica de...
Bé, el fred ja fa dies que el tenim.
Sí, però com el d'ahir...
Va ser una miqueta més fortet i el fet que hi hagués aquesta humitat, que hi hagués aquell...
Aquell ventet, aquella cosa.
Fa que ens entri més a la pell.
Que tothom tenia allò...
Jo ho vaig passar molt de fred.
...voluetes de neu, menys a Sant Just...
A Sant Just no, eh?
Res, eh?
No va caure res.
Sí, igual, hi ha altres indrets perquè un dels llocs que va caure més...
A ser Tardín.
No, va ser Viladrau, que està a 6 quilòmetres a Tardín, i a Tardín no va caure ni...
No va caure res.
No va caure res.
És capritxós, a la natura.
És molt, molt, molt diferent.
Sí, sí.
Bueno...
O sigui, hagués estat bé, no?, aquell...
Sí, bueno, veure quatre volves, no?, ja que tenim el fred, almenys, la gràcia de veure una mica de neu.
Entre volves ens agraden molt, després, si en lloc de ser quatre som vuit, la cosa ja comença a ser una mica més...
És qüestió d'anar ben calçat, Albert.
No, no només pel calçat, per tot.
Jo recordo, fa molts anys, fa 20 i escaig d'anys, anava una mica abans de Nadal i havia de posar les cadenes del cotxe per sortir d'una corba aquí dins de Sant Just.
Uh! Això, normalment, per abans de Nadal no acostuma a fer gaire fred.
Doncs, faltaven uns dies per Nadal i...
I va fer...
Mirant coses arribaria a dir l'any exacte que va ser.
Bueno, bueno.
Però sí que ens vam trobar a la nit, a la nit, el girar, el girar a Bona Vista per pujar cap a, bueno, a la cantonada de Badó.
Sí.
Intenta girar allà, el cotxe ja no es volia.
Va patinar i...
Jo crec que amb 20 anys pot haver anat dos cops a Sant Just.
A Sant Just.
No, jo tinc fotos almenys...
Com alguna més, no?
Almenys dos o tres cops, a part del 10 de març.
Sí.
Devia ser del 2010 o el 2011, ja no me'n recordo.
Ah, sí, d'aquell any que va nevar, el mes de març.
Aquell any va ser...
Dos mil i pico ja eren, no?
Sí, sí, devia ser el 2000, sobre el 2010.
El 2010 o...
Sí, sí, a principis de març.
Aquella nevada va ser el dia 10, que ja en tinc un gran record perquè jo vaig treure tota la gent de la feina que marxés cap a casa, vaig dir jo tranquil·lament anirem tramvia i no tindré problemes i el tramvia quan va arribar el que avui és Ramon Llull, Ramon Lluc, ai, Ernest Lluc, quan va a la parada següent, paren i diuen ens hem quedat per un problema al catenari i ens quedem aquí, així que caminant fins a Sant Just.
Mare meva.
Per tant, ho recordo molt bé.
Home, poder caminar era el mitjà de transport més ràpid en aquell moment.
No n'hi havia cap altre.
Clar, no podien estar agafant ni cotxe, ni autobusos, per això a vegades aquí a les ciutats que no estem acostumats...
Per això dic que s'ha d'anar ben calçats.
Sí, sí, sí, clar, home, quan l'opció només és caminar...
Sí, sí, sí, perquè jo anava amb sabates de vestir.
I amb bonos guants, eh?
No es pot anar amb sabates de vestir, s'ha d'anar amb guants, s'ha d'anar amb gorra...
Amb traigues de sabates de vestir i, clar, caminar aquella caminadeta va ser com una mica...
Jo costumo anar ben calçada...
I crema hidratant, eh?
I crema molta, crema...
Sobretot per la cara, per les mans, per els llavis, no?
Està allà...
Jo, mira, fa... no fa 20, em fa més.
Quan vaig anar a viure a Andorra vaig estar un any i mig fent autostop.
Per tant, vaig ser dos hiverns i des de llavors surto ben calçada.
Home.
Sí, sí, sí, sí.
Botes i migdors, tèrmics...
Botes, bé, jo pensava que els panellons només allò del que t'explicaven les àvies.
Però no, no.
Són reels.
Les mans, les orelles...
Tot.
Sí, sí, feu autostop a 13 sota zero.
El forteix, el forteix.
I algun vi per anar...
Clar, jo, per exemple, el cap de setmana passat em vaig a un d'un vi negre,
perquè ja és allò que dius...
Ve de gust.
Ja venia de gust, la gent ja és allò que dius...
No m'han donat els blancs, els blancs continuen, eh?
Sí, sí, aquest no...
Però sí que la gent va comprar molt més negre i vaig ansar...
Va, no tinc cap plat potent, però que em ve de gust el negre.
I jo recomanant a tothom...
Ara a la terrassa, eh, el vi, a temperatura de terrassa.
Doncs el vaig trobar aquests dies que no el vaig deixar a la terrassa,
perquè dic, és que recolliré una ampolla...
Congelada.
A la sala, exacte, deixa-la a la nevera.
I si ara aquests dies no glassa, tornarà a la terrassa.
Vins negres i són, de fet, el proper tast que fareu serà de vins negres, eh?
Que ho he vist, he donat una ullada a les xarxes.
Sí, és allò que he dit, espavila ja, que estem a tocar febrer.
A vegades no cal, eh, fer-ho tot en mesos d'entelació.
Bé, però...
Ara ja, sí, fa un parell de dies...
I així també els ajuntem ja amb els vins de calçotada, no?
Ho posem tots junts, o no?
Com que és...
Qui et diu que d'aquí 15 dies no esteu una altra vegada?
Amb calor?
Amb calor o amb... Vés a saber.
Sembla que 4 o 5 dies, no, després, a partir d'aquí.
Durant una setmana, no, però...
A partir d'aquí pot passar qualsevol cosa.
Aquí està, que ja...
Ja t'ho pots creure tot.
Però cret o no, calçots en tindrem.
Calçots n'hi ha, calçots n'hi ha.
I jo aquest any encara no n'he fet.
No, bueno, poder encara...
Bueno, ja és l'època, eh?
Ja fa setmanes, eh?
És l'època primera, encara.
Jo m'estrenaré el dia de la Candelera.
El dia de la Candelera, a principis de febrer.
Bueno, no està malament, també.
Cau dins d'aquesta època.
Sí, i tant.
O sigui, és aquella associació, no?
Del Belfred, la Candelera, els calçots, les salses.
Sí, salses.
I també, bueno, normalment...
Les amanides.
Amanides, vins.
Vins, companyia, colla...
Poc.
De moment encara podem fer...
Són les festes de l'època.
El Carnestoltes.
Sí.
També són totes festes.
I després ja de cop i volta, apa.
Apa, Sant Jordi, de cop i volta.
Doncs no, ens quedem, ens quedem, gaudim d'aquesta temperatura.
I sí, ara...
Vi negre.
Jo crec que és dels més perfectes amb el calçot.
Per una banda tindríem el calçot i l'altra la salsa.
Tenim dues potències.
Clar.
Que es complementen bé, en aquest cas.
Que es complementen molt.
Sí, perquè a vegades n'hi ha una que mata l'altra.
Sí.
Però en aquest cas, per mi, vaja, com a mínim...
Vi negre.
En general, bé, el bòs que et permet, com que acostumem a anar amb les mans brutes...
Brutíssimes.
No cal ni anar a buscar la millor copa, qui ho vulgui fer, amb copa i les tovalles.
i no hi ha problema, eh?
Però porta molt a anar amb el porró.
O sigui, a un beure una miqueta més...
Bé, no és un àpat delicat, el de la calçotada, per dir-ho.
Gens.
Delicat, gens.
Gens.
Jo diria que és dels àpats allò més oberts, no?
I què hi fiquem a dins el porró, Astrid?
El porró...
Jo, per temperatura, faria directament el vi negre.
Ara, tant s'ho pega un...
Que vas a fer la calçotada.
Un diumenge al migdia amb un solet ben xulo.
Sí.
Un cava.
Un escumós, també, eh?
Mira.
Sí.
I quan vas als restaurants i dins...
Fins i tot dins del porró.
Dins del...
Com?
El cava dins del porró?
Això puja més, eh?
Això puja més.
Ostres, què dius?
Cava dins del porró, vols dir?
Sí, sí.
Bueno, per què no?
Per què no.
I quan anem a llocs i demanem vi de la casa, aquest famós vi de la casa, això què és?
Aquest vi de la casa ho podem trobar de tot.
Podem trobar de tot.
És una paraula molt àmplia.
Hi ha cases que s'ho miren i hi ha cases que...
Que s'ho miren menys.
Jo, hi ha cases que el vi de la casa ha d'anar amb gasosa, si no es pot veure.
Hauria de ser un vi decent i que, teòricament, el vi de la casa és aquell vi que, relativament, pot ser econòmic i que et pugui entrar en el menú o no, però hi ha vins que no són clars.
Econòmics i, exactament, vins que no són bons i que són...
Hi ha molts d'invevibles.
Clar, el vi de la casa hauria de ser aquell que, normalment, es comprava d'oll o pot ser comprat d'aquestes bosses que van dins una caixa, dels backing box.
Que si fas el càlcul de...
Hi ha restaurants que el vi de la casa vol dir compren una partida gran d'una determinada marca, no gaire nivell de preu, normalment, i tenen aquell vi fins que acaben la partida.
I, a partir de llavors, el vi de la casa passa a ser un altre en busca un...
Hi ha molts restaurants que fan això.
A França és molt típic, aquella, a mi m'agrada molt, eh, aquella ampolleta de vidre, que acostuma a ser no gaire grossa, el pixet.
Així que té forma de gerro per posar flors.
Sí, que té forma de gerret per posar una flor.
I per què l'utilitzen?
És el vi que et porten a la taula.
O sigui, igual que ara ens esteu acostumant a que ens portin l'aigua de l'aixeta, o que si més no, que no ens serveixin una ampolla de plàstic.
Ahà, sí.
Bueno, normalment la posa...
La cosa aniria per aquí.
La posa normalment amb un gerre.
O que l'apaguis, que acostuma a venir a un gerret, doncs, a França és molt típic que ja no realment, ja sempre t'ha vingut.
Però sense demanar-lo?
Sí, fins i tot, sense demanar, moltes vegades, sí.
Hi ha el vi, si el demanes, però que surt allà, igual a la pissarra, eh, del bar o del restaurant, que posen un pixet.
Ah, mira.
I acostuma a ser això, un gerret, eh, no estem parlant d'una mesura, ni d'un litre de vi, ni d'un porró.
La idea seria la del porró.
Sí, sí, clar, vull dir, seria el més semblant.
Normalment, a vegades, aquests petitets són més o menys d'un quart de litre.
Que ja està bé, seria el...
El beure per dues persones.
I per un parell de persones està bé.
I acostuma a ser més econòmic.
I, Estrit, ara, amb aquest fred, el tema de les vinyes, els diferents cellers, les diferents cases,
tenen alguna cura especial, han de vigilar més, que no se'ls hi...
Podar.
Podar.
Bàsicament poden.
N'hi ha que van començar a caure la fulla, que feia encara molta calor,
perquè hi ha molts que diríem que això són estudis en constant evolució, eh?
N'hi ha que prefereixen podar molt d'hora, perquè el cicle vegetatiu ja vindria una miqueta més induït.
N'hi ha que són molt partidaris, n'hi ha que, segons la vinya, segons l'alçada d'orientació, poden anar a diferents èpoques.
Ara, la poda és dura, i la poda és d'hivern.
Sí.
És allò que... Jo vaig anar, eh?, a una trobada.
Trobada a dinar, eh?, que són molt xules.
Clar, bueno, clar.
Començar a podar molt d'hora.
És que si no dinar és molt avorrit.
Home, per això t'anava a dir-hi.
I era estrany, no?, perquè encara vas així com a màniga curta, feia molt de sol i et trobaves podant,
quan encara et quedava alguna fulla verda.
Però la poda que segurament més he gaudit ha estat a un mes de gener a Falset i a un boira.
O sigui, allò d'aquell fred, no?, allò que dius abans de posar-t'hi fas el bon esmorzar.
I ara és l'època bona.
El terra està molt fred, la planta no treballa, estaria en un període de relaxació.
Sí, sí.
Hivernació.
Hivernació, per dir-ho bé, clar.
I per tant, és allò que dius, podem tallar.
No per on vulguem, sinó per on toca.
Per decidir quina serà la quantitat de fruit que voldrem de cara a l'any que ve.
Vale.
Però, sí, és una època que acostuma a ser relativament tranquil·la.
Ara molts viticultors, molts pagesos s'han trobat amb aquestes normatives
que els rostolls no es poden cremar.
Vale.
Per tant, és allò que ens trobaven amb totes les vergues dels ceps, que portar-les a algun lloc a triturar potser està bé, però també és allò que dius...
Se'ls queden...
L'empremta de carboni és gran.
Per fer calçots.
Exacte.
Ah, mira.
Hi ha una sortida.
Vull dir que, bàsicament, el calçot tradicional es fa...
Exacte.
Perquè es fa a muntanya.
Sí, sí.
Es fa a camp.
A l'aire lliure.
A l'aire lliure.
A l'aire lliure.
Ara són totes les regularitzacions noves que han sortit.
Ara es pot cremar, ara no es pot cremar.
Hi ha hagut bastant de serau.
Crec que al final la cosa va ser...
Sí, es pot cremar, però és això, no?
Que al final també et trobes amb...
A veure, clar, la crema, no?
També té aquella...
Bueno, perillositat.
Toxicitat, no?
Però és allò del que diem, no?
Sempre buscant l'equilibri amb no generar més penjada de carboni,
ni crementar-la, ni...
És difícil, al final, pel viticultor del pagès,
és el més econòmic, no que hagis a sobre de...
Bueno...
De treure-ho, però sí, ara és una època tranquil·la
i amb aquesta època tranquil·la acostumen a vindre les fires.
Sí, sí, t'anava a dir, dic, fires d'olis, fires d'artesanes...
Fires d'oli, fires d'artesanes...
Estem a la setmana...
Fires del vi, la candelera...
Semana que ve, no, l'altra, en 15 dies,
en 15 dies ja haurem acabat la Barcelona Wine Week.
Ah, mira.
Sí.
Això que és un esdeveniment d'aquests de fires...
Sí, el que abans formava part de l'alimentària
o una part de la transformació a l'alimentària
continua estant allà.
Del 6 al 8 de febrer, eh, es fa?
I aquesta és la Barcelona Wine Week.
Separat.
Sí.
Molt bé.
Però separat, perquè des de fa bastants anys
van començar a sortir moltes...
Home, t'hi miren preus, t'hi miren preus,
això és molt carà.
Estàs miren preus.
T'hi miren preus.
T'hi miren preus, eh?
Un dia, 40 euros.
Sí, clar, se li ha de donar valor.
Clar, clar.
No és anem a fer el botellot a la Barcelona Wine Week.
No, no, però és que jo tenia en ment el preu de l'entrada
de la fira de l'ensenyament aquest.
No, perquè una cosa és anar a una fira...
Mira, poder...
Si voleu tastar vins, podeu anar a la fira de la Candelera
també amb 10 dies.
També.
Com es el tiquet, la copa...
Aquesta és, clar, és molt més...
L'alçí és el 8 de febrer.
Sí.
Per a aquells que volien anar al recinte de Montjuïc a Barcelona.
I no és la primera edició que la fan separada, eh?
D'alimentària?
No.
Perquè em sembla que ja...
Pot ser que sigui la segona o la...
o la tercera.
Jo no he anat.
Té la seva...
Té els seus...
Anar-hi...
És dur.
És dur perquè...
És dur perquè vine, vine, tasta, tasta
i només hi ha bàsicament vi.
O sigui, a nivell professional has d'estar molt...
Molt concentrat amb el que busques,
el que t'agradaria tastar.
O sigui, anar tastar per tastar...
No.
Oblidem-ho.
Passa una mica com tot,
que això has d'anar ja amb una idea clara...
Aquesta d'idea.
Perquè et perds, et perds...
Clar, i és molt fàcil, trobes un...
Mira, hem tret un vinou...
Mira, estic mirant aquí...
I vols quedar bé amb tothom i és complicat.
Les activitats que fan...
Hi ha moltes, eh?
No, sí, sí.
Hi ha, per exemple, un àrea de tàsting.
Hi ha, per exemple, cates, taules rodones...
Per exemple, hi ha una que diu
reutilització de les ampolles.
Una altra que diu
nova visió de la D.O. Penedès.
Exacte.
A més, a més, et posen aquí qui fa...
Bueno, qui imparteix l'activitat
o qui participa als cellers,
per exemple,
també diu
cabes d'elaboració integral.
El distintiu de prestigio
ha abraçat a la singularitat del territori.
I, per exemple, ho fa un sommelier
que es diu Roberto Durán, per exemple.
No sé, val la pena, eh?
Hi ha moltes coses, eh?
Sí, sí, sí.
No, no, realment val la pena.
I jo crec que aquella setmana
l'única que faré,
que serà tot just sortir d'aquí,
anar cap al Palau de Pedralbes
a fer el tast amb dones.
Això està molt bé.
Això està molt bé,
perquè abans s'havia fet
el soterrani,
el primer any,
em sembla que va ser el soterrani
de l'Hotel Om,
ja no sé si existeix a l'Hotel Om,
i allò era molt fosc,
era una mica allò...
Bueno, vale.
Que per tastar vins,
quan ja portes tot un dia voltant...
Sí, potser és més.
Tastar vins era dur.
En aquest cas,
el tast amb dones
s'adueix molt més,
perquè és un tast més obert
a dones viticultores,
anòlogues...
Em sorprèn, però,
que sigui del 6 al 8,
perquè és com...
És més reduït.
No, i de dilluns a dimecres, no?
És com unes dates...
Bueno, pim-pam,
anem per feina.
Sí, sí, bueno, que no...
Calen les fires de 5 dies?
No, però que no caigui en...
Cap de setmana.
Exacte, en cap de setmana es fa...
No, perquè és a nivell professional.
Ja.
Per això té aquest preu.
Clar, no és perquè vingui un públic...
Clar, exacte,
jo me'n recordo, per exemple,
el meu nebot,
la primera vegada que hi va anar,
tot just potser tenia els 20 anys,
i va ser...
La frase és
que tajas, hem sortit.
Ai.
I et miren malament perquè ets jove.
Clar, perquè què feu els joves,
normalment,
quan teniu tant de vi a l'abast?
Bueno,
provar-los tots.
D'aquí també que el preu de l'entrada
tingui aquest punt de raonament,
que és un tasc professional.
Mira, viticultura 4.0,
taula rodona.
Ah.
No, no, n'hi ha molta cosa,
la veritat és...
Per exemple, també diu,
com comunicar millor el vi espanyol?
O, per exemple...
És un d'aquells punts dèbils
que continua havent-hi el tema de comunicació.
O comunicar la sostenibilitat.
Com es comunica cap al jove, eh?
També, bueno, cap al públic pot ser més...
Aquí hi ha un problema general,
moltes vegades,
de com es comuniquen les coses en general.
I pot ser una de les...
D'això, però clar, vull dir,
quan vas a França,
que saben vendre-ho molt,
és que ho saben vendre tot.
Saben vendre el turisme.
dins d'una cova insignificant,
te la venen com la més espectacular del món
i acabes anant a veure quan passes per allà
i dius, home, no sé, a Montserrat o a Mallorca,
o no sé on n'he vist de més maques,
però, bueno, clar, et saben vendre
i aquí a vegades no sabem vendre el que tenim.
No sabem, o ens creiem que no sabem.
O en sabem i no venem.
Sí.
No sé si, Núria, vas poder veure
l'últim capítol del Joc de Cartes.
Sí, sí, va ser molt...
Eren comunicadors, eren periodistes.
Bé, no sé si tots quatre ho érem.
Bé, periodistes comunicadors dins del món de...
Exacte, i tu vas poder veure com es comunicava
i fins i tot la trajectòria de cada un, no?
I allà hi havia sobretot els dos que més conec.
És allò que dius, té una trajectòria llarga
i fixat com era la crítica, no?
Sembla amb positiu.
Sí, sí, sí, sí.
No era aquella...
Bueno, jo com que no...
Aquella llançada de ganivets que no realment es fan, no?
Com que no els coneixia massa els quatre, realment...
O sigui, em va agradar els quatre,
com ho van fer tant les propostes que portaven...
I eren molt diferents, eh?
Sí, sí, sí, tant les propostes...
Bueno, n'hi havia una que especialment era una mica diferent,
però els quatre com ho feien, com valoraven...
I no sé, em va semblar tot més positiu una mica
que la resta dels altres programes.
El fet que no fossin directament els implicats...
Positiu i reflexiu.
Sí, sí.
No no van a matar, allò, a jugar.
No, no va ser...
Es notava que no els hi...
Com que...
Bueno, sí, tenien cadascú al seu restaurant,
però no s'hi jugaven de bo.
I aquella reflexió de que un dia tonto el té tothom, no?
I el fet que estan parlant a la seva feina,
s'hi tiren per terra, s'hi van a matar,
com van moltes vegades els propietaris en altres programes,
s'hi van a matar podien perdre una mica de...
De prestigi.
De prestigi, perquè, clar,
se suposa que ells han de ser...
Si fan cròniques sobre temes de...
De gastronomia.
Han de ser imparcials.
Doncs...
Encara que sigui el lloc que t'agradi tu,
has de ser imparcials.
Sí, sí.
Doncs l'endemà a Twitter hi havia algun tuit de...
Uf, el dia que ho facin a uns sommeliers...
Ostres, mare meva.
No sabem si la cosa anirà igual.
Jo pensava...
Segurament...
Depèn de qui esculls, no?
Però sí que és allò que estaria bé fer-ho.
Albert, ràpidament,
repassem les activitats que tenim per l'Ateneu
aquests propers dies?
Bé, avui ho podrem fer una mica de pressa,
perquè, de fet, hi ha poca cosa.
Ah, bueno.
Tenim divendres,
comencem divendres a les vuit del vespre,
a les del cinquantenari,
el documental del mes.
No m'atreveixo a pronunciar el nom.
És Maia, no?
Jo diria que és Maia,
perquè aquesta jota,
amb llenguatges de la família del Finès...
És com una I.
Maia, ha de ser una I molt llarga, em sembla.
Maia Isola es diu.
És un viatge,
és una reconstrucció de part de la vida
i del treball que va fer aquesta dona,
Maia Isola,
que era una estampadora d'una fàbrica,
d'una empresa finesa,
la més famosa del disseny en aquell moment.
Ens estem anant a la meitat del segle passat,
anys 50 i 60,
i fa tota una reconstrucció de la vida d'aquesta persona,
la vida, com veia l'art,
va revolucionar les modes posant tiflors
en els vestits.
Pensem que, si ens tirem cap a l'any 50 o 60,
colors molt clàssics tot.
Clar, no, no.
Era aquella Europa de dos velocitats,
realment, també.
Aquí encara era molt més fusta,
però allà ja no.
Aquí potser va arribar tard,
però és que allà també va ser una revolució.
Aquí potser arribaria uns anys més tard,
però és un documental
que dura aproximadament una hora i mig,
amb finès i subtitulat en català.
Sort.
Com sempre, organitzat per l'Ateneu
i Paral·lel 40,
i amb un preu de 7 euros i 5 euros
pels socis de l'Ateneu.
Molt bé.
A part d'això,
tenim la sortida de la neu de la CES
al cap de setmana.
L'ençaltaran.
Tindran neu,
tindran neu, bona neu.
Sí, el tema és que si alguns escolta ara,
difícilment,
a no ser que hi hagi una baixa d'última hora,
difícilment s'hi podrà apuntar.
Està ple, oi?
Perquè les inscripcions ja fa molt de temps que es van fer
i em sembla que van convivir...
La neu tira molt.
Sí, la tira.
I si et porten.
Però bé, si hi ha algú així que li agafa el mono,
que miri el web de la CES
i que vegi a veure si...
Alguna engripa d'última hora sempre hi ha.
Per això sempre pot haver-hi alguna baixa i mira.
I finalment hi ha una cosa que ens anem el dimarts que ve,
que s'havia d'haver fet aquest dimarts,
que és una ruta literària per Barcelona,
una ruta literària de Montserrat Roig.
Sí.
Que s'ha ajornat per una setmana
perquè la previsió d'ahir de pluja i de molt de fred
va fer que, bueno, com s'ha d'anar pel carrer,
que la gent...
Jo crec que em fa bé anar a l'hora.
Jo crec que també.
Encara que no plogués massa,
però el fred incomoda a vegades.
Exactament.
Llavors això es farà dimarts que ve
amb trobada a les 5 de la tarda
a la porta principal de la Universitat de Barcelona.
I aquí, en aquest cas,
cal fer una inscripció prèvia
amb un preu de deures,
ja sigui al club...
De lectura.
Al web clubliterari arroba gmail.com
o ve directament a la secretaria de l'Ateneu.
Molt bé.
I amb això tanquem...
Ja veig que...
Pim-pam, eh?
Dóna temps per fer la consultada.
A l'Ateneu ja es fan coses, eh?
Vull dir, en aquest moment
s'estan fent ja assemblees de seccions
de cara a preparar inclús l'assemblea de l'Ateneu.
Per tant, sempre hi ha moviment,
però d'activitats.
Estem més tranquils que algunes altres setmanes.
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs, sense posar fre,
però seguim fent cosetes.
Màstrid, Albert,
un plaer haver-vos tingut una tarda més
aquí a la ràdio
i ens tornem a trobar a la propera.
Perfecte.
Adéu, que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Màstrid, el teu joc no mola
La nena controla
Sóc patrona dels meus anys
Més uns dies i hores
I ai, ai, ai
El teu cor no petanyarà mai a cap nai
Sóc anima lliure
Estic volant per l'escar
I és que aquesta peça
Com un magafabolò
Vig l'espai
A la Rambla
Res s'atura
Vine, queda't i escolta'ns
Vinga, us deixo amb un tema d'Avamax
I truquem a la nostra entrevistada
D'aquesta tarda
A la Maria Nunes
Encarregada dels itineraris de ciutat
Els itineraris de Barcelona
Aquestes visites
Guiades que fa per la ciutat
I des de les fan
Des del Centre Cívic Maragall
I'm trying to find the light
In the darkest rooms
So no matter what you say to me
Oh, I
Gotta pull the proof vest
Under my dreads
Handbags
Under my bed
The biggest hearts
Are the biggest targets
It's the hardest
So, stop
Using your words as weapons
They're never gonna shoot me down
Stop
It's time that you learned a lesson
My love is gonna drown you out
Do you wanna fight?
Do you wanna dance?
Cause tonight might be the only chance
So, stop
Using your words as weapons
Don't see the blood
Don't see the tears
You only taste what I put on my feet
You see the smoke before it clears
So let me show you what's underneath
Gotta pull the proof vest
Under my dreads
Handbags
Under my bed
The biggest hearts
Are the biggest targets
It's the hardest
So, stop
Using your words as weapons
They're never gonna shoot me down
Stop
It's time that you learned a lesson
My love is gonna drown you out
Do you wanna fight?
Do you wanna dance?
Cause tonight might be the only chance
So, stop
Using your words as weapons
Shoot me down
Shoot me down
Baby, baby
Another round
Another round
Baby, baby
Shoot me down
Shoot me down
Baby, baby
One more time
For the hell of it
Stop
Using your words as weapons
They're never gonna shoot me down
Stop
It's time that you learned a lesson
My love is gonna drown you out
Do you wanna fight?
Do you wanna dance?
Cause tonight might be the only chance
So, stop
Using your words as weapons
Treu la llengua
Treu la llengua fora
Al carrer
Quan et creus amb més gent
Encara que vagis amb pressa
Saludes sempre treient la llengua
Quan juguis a l'escola, al pati o al parc
Treu la llengua
A les extraescolars
Extra de llengua
Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit
Que si marca o no marques
Treguis la llengua
Influencia traient la llengua
O viciant-te a un joc amb amics
Treu la llengua quan llistis a la dreta
En una primera cita
Abans d'un primer petó
Els petons de debò
Es fan amb la llengua
Treu la llengua arreu i amb tothom
Estiguis de pas o et quedis per sempre
Fes-ho com vulguis
Però deixa't anar i treu la llengua al parlar
Treu la llengua
Comparteix el català
Gratis de pas
And pray to God
That you never met me
That forget me
Oh I hate to know
I made you cry
But love to know
I cross your mind
Babe
Oh what
Even after all
It still wrecked me
To find out
You know how to forget me
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
dues propostes que tenim per aquests mesos.
Explica'ns en què consisteix
aquesta activitat,
perquè no és ni més ni menys la primera
vegada que es programen
itineraris de ciutat.
No, doncs els itineraris de ciutat
és una activitat que té molt d'èxit,
a la gent li agrada molt, i
amb el centre cívic Joan Maragall
no n'havíem fet encara, però n'hem
començat a programar. Com molt bé
és dit, aquest dissabte 28 de
gener a les 11 tenim
programàtum que porta a partitul
els antics cafès de Barcelona.
I, de fet, és un recorregut
de Barcelona, hi havia hagut
grans cafès, d'aquests cafès luxosos,
i, malauradament, no en queda
cap. Llavors, és una ruta
que la fem pel
Passeig de Gràcia i fins a
la Gran Via, i al llarg del
Passeig de Gràcia, clar, és una
ruta que va acompanyada de tot un
dossier d'imatges, perquè
com que aquests cafès han desaparegut,
no existeixen, doncs si jo
em poso davant d'avui dia un edifici
que no té res de particular, i
expliquem, aquí hi havia, doncs no sé,
el Cafè Novedades, no?, que era un cafè
molt luxós, això no et diu res, però si veus
una fotografia d'un espai
enorme amb unes
làmpades d'aquestes, unes aranyes
de cristall, no?, i
multitud de taules, havia arribat a tenir
150 taules, vull dir, clar,
la gent es queda molt
parada, no?, o, per exemple,
a la cantonada de la Gran Via, doncs hi havia
el Cafè Torino, que tenia una decoració
modernista extraordinària, perquè
hi havien col·laborat dels grans,
diríem, arquitectes interioristes
del modernisme, no?, i tot això
va acompanyat, en cada un d'aquests punts,
expliquem una mica la vida d'aquests cafès,
i va acompanyat de textos
d'escriptors i de periodistes
de l'època, com Josep Maria
de Sagarra, o l'Aurora
Bertrana, o diversos
autors, i penso que, bueno, que és una ruta
que pot agradar i pot
interessar a molta
gent, les rutes sempre
són divulgatives, eh?
Sobretot. I després, la segona
està programada per
el 18 de març, que és la
Barcelona de Montserrat Roig,
doncs és un, diríem, un recorregut
per la vida i l'obra
de Montserrat Roig, però a peu de carrer,
eh? És a dir, anem, des de
la Montserrat Roig podríem dir que
va tenir dos naixements, va néixer
físicament, com a persona,
i va néixer també com a escriptora,
i llavors la ruta la farem
entre aquests dos naixements,
el primer, el físic, és el carrer
Bailen, tocant a la plaça de Tatuant,
i l'altre, ell explica en les seves
obres que ella va néixer com a
escriptora a la Universitat de
Barcelona, concretament en el bar de
la Universitat. I, per tant,
entre aquest recorregut anirem veient
diversos espais que ella cita en
les seves novel·les, espais que
estan relacionats amb la seva
biografia i amb les seves diverses
activitats, com a escriptora,
periodista, articulista, feminista
destacada, i també pot ser molt
interessant. No és necessari, perquè
algú pot pensar, jo no he llegit la
Montserrat Roig, no importa haver
llegit l'autora, perquè precisament
les rutes són divulgatives, perquè
aquell que hagi llegit novel·les
seves, com el temps de les sireres,
per exemple, doncs, molt bé, recordarà
aquells escenaris, però qui no els ha
llegit tampoc no és indispensable,
perquè és una manera d'incentivar,
i potser doncs un, jo em vaig trobar
una vegada que l'acabar, una persona
va dir, ai, escolta, saps què? Abans
que encara estarà oberta, anem a la
llibreria, perquè voldria comprar-me
una d'aquestes novel·les perquè m'han
agafat ganes de llegir, no? Això una
mica, l'objectiu de les rutes és
aquest. Clar, i Maria, quin perfil de
gent s'acostuma a apuntar? Gent
inquieta, gent que potser ha consumint
molta lectura d'aquells personatges en
concret, o gent que té ganes d'aprendre
coses noves? Sí, mira, tant pot ser
gent, doncs, que evidentment estigui
interessada per la lectura, no?, per la
literatura, però també gent que està
interessada, diríem, doncs, per aspectes
històrics de la ciutat, no?, perquè
encara que les rutes, diríem, són
literàries, és a dir, per exemple, el de la
Montserrat Roig, en cada punt expliquem i
llegim un fragment de la seva obra
literària, on ens parla d'aquest lloc,
doncs també és una manera, també, gent que
li agrada veure coses noves, o gent que té
interès per descobrir coses de la ciutat,
perquè, en definitiva, aquestes rutes el que fan
és mostrar-nos, no només la literatura i els
autors, sinó la ciutat des del punt de vista
dels escriptors, amb uns altres ulls, no?, i això
resulta molt interessant, perquè a vegades
estem, hem passat moltes vegades per davant d'un
carrer, d'una plaça, d'un indret, però no
sabem el que allò amaga, no?, no sabem quines
històries amaga el carrer, i per tant és una
manera, també, de conèixer la ciutat amb uns altres ulls,
amb aquests ulls dels escriptors, i li pot
interessar a principis de tot tipus de públic que van
adreçades, i solen venir, doncs això, gent
interessada en la literatura, però gent interessada en la
cultura en general, i en fer coses, en fer activitats,
gent amb inquietud de conèixer coses.
Sí, i Marieta, a l'hora de preparar aquestes rutes, això
implica que tu t'has hagut de preparar o estudiar molt
bé aquell personatge, o és una mica, no?, de barreja entre
cultura, entre conèixer Barcelona, com ho fas tu a l'hora de...
Sí, bàsicament hi ha d'haver dos coneixements bàsics, no?, que un
és el de la literatura a fons, no?, documentar-se a fons sobre
l'obra literària, però també sobre la biografia d'aquella
escriptora o d'aquell escriptor, i després tenir un bon coneixement
de la ciutat, no?, és a dir, de la història de la ciutat o de la
història dels indrets, no?, és clar, les pedres, les ciutats es
transformen molt, es van transformant contínuament, no?, i moltes
vegades, doncs, bueno, una manera de conservar o de poder saber el
lloc que hi havia hagut en aquells llocs és recórrer a la
literatura. La literatura és com una pintura, no?, com un quadre que
ens torna el retrat d'aquells espais que han desaparegut, però que en la
literatura es conserven, no?, i per tant, sí, al darrere hi ha molta
feina d'investigar, de preparar, no?, i a vegades parlo de feines
detectivesques, no?, perquè a vegades per trobar on havia viscut o quins
cafès freqüentaven o allà on es reunien els escriptors, doncs has de fer
tota una feina de recerca, no?, i és molt interessant.
I de les rutes o dels itineraris aquests per la ciutat de Barcelona,
quin és el que, o els temes que tenen més èxit o que agraden més?
Per exemple, el tema de la novel·la negra, que té molts aficionats i aficionades,
tira bastant, per exemple, aquest tema?
Bueno, la novel·la negra t'interessi, però en general jo penso que això, les
rutes literàries, un, quan les comença a tastar, enganxen, no?, tinc gent que va
començar la primera i després van venint, no?, a vegades em preguntes, escolta, i
quina faràs ara? Jo les faig per qui me les demana, no?, centres cívics, biblioteques,
com en aquest cas seria el centre de ciutat Joan Baragall, no?, d'aquí de Sant Just.
I, clar, això és, bueno, jo penso que les rutes poden resultar molt interessants per tothom,
més, és a dir, no, no, poden ser perfils molt diversos.
A més, ho hem dit al principi, tens tres volums il·lustrats, de molts autors i molt diversos,
el primer és les rutes literàries de Barcelona, on hi surten Salvat, Pla, Rodoreda i Capmany.
Sí, després en tinc un altre amb la Teresa Jové, Narcís Uller, Josep Maria de Sagarra,
Montserrat Roig, i després un altre també, doncs, amb Salvador Espriu, amb Maria Aurelia,
perdó, Maria Aurelia Capmany, no, Marta Pessarrodona, també hi ha el Víctor Català,
el Rossinyol, és a dir que molts altres. Però a part dels que estan publicats en el Blum,
en l'editorial Meteora, doncs, a part d'això, jo tinc d'altres rutes, moltes altres rutes
dissenyades que no estan publicades en llibre, no? Però hi ha rutes diferents,
també aquestes rutes que hem esmentat estan dedicades, diríem, doncs, a una escriptora o a un escriptor.
Però també hi ha altres rutes, com per exemple aquesta que farem aquest mateix dissabte,
que és la dels cafès, que són el que jo anomeno rutes miscelànies, és a dir,
que no estan dedicades a un escriptor només, o a una escriptora només en concret,
sinó que veiem textos de diferents autors perquè el que ens serveix, diríem,
de pretext per articular aquest recorregut, doncs, en aquest cas,
poden ser els antics cafès de Barcelona, en altre cas poden ser els cinemes desapareguts
del barri de Gràcia, en altres cas poden ser aquells edificis modernistes de l'Eixample,
però que no són els típics que visita tothom o que hi ha en aquelles cues de turistes,
que són altres edificis que queden en terres no tan apartats, una mica apartats,
diríem, d'aquest nucli turístic, i que són obres de gran interès també, no?
Clar.
És a dir, que poden ser rutes...
Arquitectura i literatura, una mica, eh?
Exacte, sí, arquitectura, literatura, la història, la ciutat,
i tot això és un conjunt d'elements que ho fan atractiu i que li donen interès, no?
I la gent... Ens ho passem bé, eh? Ens ho passa bé aquí, bé, jo també m'ho explico, m'ho poso explicant tot.
Podríem dir que ets una mica la pionera, no?, en aquest gènere.
Jo no sé si, com et devenia tot la idea, Maria, de fer aquesta proposta,
de tirar per aquest camí, no?, de les rutes literàries.
Curiositat, més que res.
Sí. No, no, a veure, hi ha gent que s'hi ha dedicat, eh?
Per exemple, el Llorenç Soldevila, que va morir fa poc,
també era, doncs, catedràtic i professor de literatura,
té volums publicats, però ell feia un altre tipus de publicacions, no?
Jo vaig començar, jo he estat catedràtica d'institut,
jo explicava llengüe i literatura catalana,
i vaig començar fa ja uns quants anys, uns 15 anys o així,
amb els meus alumnes per incentivar-los,
per fer més atractiva la literatura,
per treure'ls de l'aula, no?,
i perquè tinguessin una manera diferent de veure la literatura.
i vaig començar amb els alumnes
i després això, doncs, va anar creixent,
perquè un dia em va dir uns d'un club de lectura,
escolta, ens agradaria fer una...
Tu sabries d'algú que ens pogués fer una ruta
per la ruta de la plaça del Diamant,
del Mercè Rodoreda?
Mira.
I jo vaig dir, home, si voleu us la faig jo, no?
I això ha anat creixent, no?
M'han anat demanant, doncs, això, institucions, biblioteques,
centres cívics, o el Museu d'Història de Barcelona,
la institució de les lletres catalanes,
vull dir que, bueno, ha anat creixent.
I després, un bon dia,
l'Editorial Meteora em van dir,
escolta, això què fas?
Per què no ho poses en paper, no?
Clar.
També va ser un repte, eh?
Perquè, clar, en el directe hi ets tu i expliques,
però, clar, en el llibre tu no hi ets, no?
Per tant, has de suplir aquesta mena d'explicació, no?
Però, bueno, ens n'hem sortit.
I has parlat del barri de Gràcia,
també del barri de l'Eixample,
hi ha zones o carrers que són, bueno,
més propensos a la literatura.
Sembla que hem perdut a la Maria.
Maria?
Sembla que hem perdut a la Maria.
A veure, posem una mica de música
i la intentem recuperar.
A veure, posem una mica de música
i la sentència.
A veure, posem una mica de música
i la sentència.
A veure, posem una mica de música
i la sentència.
I want to do you like Michael.
I want to kiss you like Prince.
Let's get it all like Maria.
Like Hathaway.
Bé, posem una mica de música
i la sentència.
I'm over my head.
I'm out of my mind.
Thinking I was fooled
in the wrong time.
One of a kind.
Filling in a world gone plastic.
Baby, you're so classic.
Bé, bé, so classic
Bé, bé, you
Bé, bé, you're so classic
Oh, a dozen roses
Anything for you to notice
All the way to serenade you
Doing it's not style
I'ma pick you up in a Cadillac
Like a gentleman
Bring it glamour back
Keep it real to real in the way I feel
I could walk you down the aisle
I want to do you like Michael
Estàvem acabant l'entrevista amb la Maria Núñez,
és l'encarregada d'aquests itineraris de ciutat.
Se'ns ha tallat la trucada telefònica i ja pels minuts que queden,
com que hem de connectar amb Catalunya Ràdio,
ens quedem en aquest punt de l'entrevista.
Sapigueu que hi haurà aquests dos itineraris de ciutat
que s'organitzen des del Centre Cívic Joan Maragall d'aquí de Sant Just.
El primer itinerari es diu així, com m'ha dit la Maria,
els Antics Cafès de Barcelona, el dissabte 28 de gener a les 11 del matí,
i després el següent, el 18 de març, també dissabte a les 11 del matí,
amb el títol La Barcelona de Montserrat Roig.
Les inscripcions les podeu fer al centre Joan Maragall d'aquí de Sant Just.
L'amor d'aquí de Sant Just.
I hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua.
El programa de les parelles lingüístiques a v-xl.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs.
L'essència de Sant Just l'atens a la Rambla, a Ràdio d'Esbert.
Bona tarda, us informa Kilian Sabria.
El Parlament ha convalidat el decret que permetrà al Govern endeutar-se
mentre es mantingui l'actual situació de pròrroga pressupostària,
però s'haurà de tramitar com a projecte de llei.
El debat ha tornat a evidenciar el bloqueig en la negociació dels pressupostos
entre l'executiu i el PSC.
Parlament, Martí Ferrero.
Bona tarda, l'executiu d'Esquerra Republicana finalment ha salvat la votació,
però el PSC, Junts per Catalunya i la CUP han forçat que s'hagi de tramitar
com a projecte de llei, per tant, que s'hi puguin presentar esmenes.
La consellera d'Economia, Natàlia Mas, apel·lava al sentit de la responsabilitat.
Estem parlant d'evitar l'alteració del funcionament del sector públic
en múltiples activitats que afecten de ple el dia a dia
de tantes i tantes persones arreu del territori i també d'empreses.
El PSC ja ha donat suport, però no s'estalviat de responsabilitzar
el govern de no tenir nous pressupostos.
La portaveu, Alice Romero, ha advertit Esquerra
que els comptes catalans s'han de negociar amb els socialistes catalans,
no amb el PSOE.
Ja no li dic no menstinguin el PSC, facin el que vulguin.
No menstinguin els 135 diputats que estem aquí
i que som els que haurem de donar suport o no
en aquesta llei de pressupostos.
Junts també s'ha sumat a la majoria i ha anunciat
que està disposat a votar a favor d'altres decrets
que es vagin presentant per atendre les necessitats socials més urgents
mentre no hi hagi nous comptes.
Martí Ferrero, Catalunya Ràdio, Parlament.
Notícies breus, Sergi Molero.
El Parlament de Catalunya tira endavant el tràmit
per modificar la llei del català i que reconegui l'aranès
com a llengua vehicular en l'ensenyament no universitari.
Viella, Sofía Cabanes.
Bona tarda, han estat mesos de reivindicacions
per part de les institucions i l'escola aranesa.
L'aprovació de la llei que fixava la presència del català i el castellà
a l'escola havia obviat la vehicularitat de l'aranès,
una qüestió que finalment avui ha corregit el Parlament
a iniciativa de la síndica d'Aran, Maria Vergés.
La proposta ha tirat endavant amb el suport d'Esquerra, Junts, PSC i Comuns.
Rússia acusa Alemanya de dinamitar la seva responsabilitat històrica
amb la decisió d'enviar tancs Leopard a Ucraïna.
Ho ha dit avui l'ambaixador rus en aquest país, Moscou, Noel Rodríguez.
El Kremlin continua cobrint tots els flancs com li interessa
arran de l'entrega dels tancs Leopard, de la banda diplomàtica i de la militar.
Diplomàticament consideren que és un desastre.
Ahir el portaveu de presidència, Dmitri Peskov, ja amenaçava a Alemanya
que si feia el pas marcarien un precedent molt perillós
en el futur de les relacions entre els dos països.
Però el mateix Peskov ha dit aquest matí, un cop ja s'havia oficialitzat
l'enviament de tancs pesants, que aquesta decisió no tindrà cap afectació
sobre el terreny i ha fet una descripció molt específica
de quin és el futur que esperen els Leopard.
El potencial de tot aquest armament està sobredimensionat.
Es tracta d'un altre gran engany, i aquest dels grossos seré ben clar.
Aquests tancs acabaran com la resta, cremats.
El portaveu també ha assenyalat que el cos de tot aquest armament
recaurà sobre la butxaca dels contribuents europeus
i ha ironitzat que, com sempre, els nord-americans no faran despesa
i, a més, en trauran profit.
Dues persones han mort en un atac amb ganivet en un tren regional al nord d'Alemanya.
Fons policials han explicat que també hi ha diversos ferits de consideració.
El tren cobrirà la ruta entre Quil a l'estat de Schleswig-Holstein i Hamburg.
La policia ha pogut arrestar l'atacant a la ciutat de Flensburg,
on el tren ha quedat aturat per poder atendre els ferits.
No se saben, ho és d'ara, els motius de l'atac.
El banc central d'Alemanya, el Bundesbank,
demana més pujades de tipus d'interès.
El seu president, Joachim Nagel,
considera que el banc central europeu
ha de seguir encarint el preu del diner a la zona euro
per frenar l'elevada inflació.
Tot i que els preus, de fet, s'han anat moderant una mica.
Els últims mesos, el president del Bundesbank
assegura en una entrevista a Spiegel Online
que costarà anys tenir-lo sota control.
Google assegura que està estudiant els problemes
amb les cerques en català
i que és una prioritat a arreglar-ho.
En una piulada al compte del seu Twitter,
el gegant nord-americà assegura
que entén la preocupació dels usuaris
i que estan investigant solucions.
També admeten, però, que podria trigar
que l'eina de cerca funcioni perfectament.
La resposta arriba després que ahir
es va engegar una campanya a Twitter
en què milers d'usuaris van denunciar
la discriminació del català en les cerques a Google
perquè encara que una persona tingui el cercador
i el dispositiu també configurat en català,
si busca una informació, les primeres notícies
que hi apareixen estan escrites en castellà.
Esports, Marta García.
A les 9, Barça-Reial, societat en els quarts de final de la Copa
a partir de les 8, la TDT en l'antena de Catalunya Ràdio.
Per cert que la Lliga no permet al Barça inscriure Gabi
en fitxa del primer equip per fer play,
però el club treballa amb l'esperança
de poder-ho fer pròximament o bé a l'estiu.
I ara a les 6 comencen el Johan Cruyff al Barça
llevant les planes de la Lliga femenina.
Ampliem informació amb Pere Escobar.
Bona vesprada.
Bona tarda.
Ha començat el partit fa 5 minuts
amb passavís de les jugadores
que han llevant les planes a les del FC Barcelona
per la victòria a la final de la Supercopa
que han ofert al públic.
Avui poca gent al Johan Cruyff.
És possible que arribi d'aquí una miqueta
una mica més de gent, però poca.
Fa fred a l'estadi
i és un partit de la setzena jornada.
Un duel, un derbi català.
El Barça contra el Llevant les Planes
els dos equips de primera catalans.
En qualsevol cas, ara mateix, 0 a 0.
Deixem repassar les anilacions molt ràpidament.
pel Barça amb molts canvis.
Juga Gemma Foro a la porteria,
Torrejón, Paredes, Laia Cudina, Núria Ràbano,
Vicky López, Patrick, Clàudia Pina,
Agnor, Cevich, Ojoala i Rolfo.
Pel Llevant, Doris, Bàtix a la porteria,
Esther Martín, Silestruc, Berta Bou,
Núria Garrote, Chikbelu, Mrabet,
Lina Yang, la internacional ginesa
cedida pel PSG, Laura Martínez,
Maripas Vidas i Elena Julbe.
Ara mateix, sis de la primera part del partit,
domini del Futbol Club Barcelona,
el Llevant les Planes, que espera al darrere
i pressiona amb força
la línia del mig del camp,
Barça 0, Llevant les Planes 0.
Pere Escobar, Catalunya Ràdio, Sant Joan d'Espí.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, us informa l'Ua López Ribas.
La cadena de gimnasos Metropolitan
obrirà un centre a finals d'any
a Sant Just d'Esvern.
La cadena de gimnasos Metropolitan
està controlada per l'empresari
José Antonio Castro,
principal accionista d'Esperia.
Amb l'obertura a Sant Just d'Esvern,
volen retornar els seus plans de creixement
després de consolidar,
el segon semestre del 2022,
la recuperació del negoci.
La companyia preveu una inversió
de 5 milions d'euros
per obrir a finals d'any
un centre de 4.000 metres quadrats
a Sant Just d'Esvern.
Metropolitan és la cadena nacional
més gran de centres d'esport,
salut i benestar,
amb un total de 19 centres
a les principals ciutats d'Espanya
i una nova obertura a França.
Es defineixen com a espai d'avantguarda
per cuidar-se i sentir-se bé.
La cadena compta amb l'última tecnologia
en equipament fitness,
nombroses activitats dirigides
i personal training.
Aquest futur centre de Sant Just d'Esvern
es sumarà els 7 clubs
que ja té a l'àrea metropolitana
i Barcelona,
5 a la capital,
un a l'Hospitalet de Llobregat
i un altre a Badalona.
Sant Just d'Esvern
és un dels municipis
que ha rebut una ajuda de trànsit
per reduir la sinistralitat
de les seves carreteres.
Fins a 91 municipis de Catalunya
de menys de 50.000 habitants
han rebut un total
de 10 milions d'euros
per reduir la sinistralitat
a les carreteres.
Es tracta d'un programa d'ajudes
per promoure la seguretat
i donar un impuls
al Pacte Nacional
per una mobilitat segura
i sostenible
del Departament d'Interior.
En un inici,
el programa establia
una ajuda de 5 milions d'euros
però es va ampliar
a 10 milions
per donar resposta
a la gran quantitat
de sol·licituds
que van arribar
amb una llista
de reserva de municipis
que rebran l'ajuda
si es modifica la llista
o s'amplien els diners.
Per atorgar les ajudes
el Departament ha establert
un llistat ordenat
per la nota
que ha obtingut
el projecte
sobre 100 punts.
Sant Just d'Esvern
ha assolit una nota
de 59 punts
i ha rebut així
una ajuda
de 146.952 euros.
L'objectiu
és reduir en un 15%
les víctimes
d'accidents urbans.
En un 30%
dels casos
la subvenció
anirà destinada
a ampliació de voreres,
semàfors
o execució de camins.
Un 16%
dels casos
finançaran actuacions
destinades
a reduir
la velocitat
dels vehicles privats
i limita el seu ús.
Divendres
torna el documental
del mes
de Sant Just d'Esvern
amb Maíja i Sola,
ella el color
i la forma
de Lina Kilpelainen.
El llargmetratge
explica
la increïble vida
de l'artista finlandesa
Maíja i Sola
que va revolucionar
el món del disseny tèxtil
durant els anys 50 i 60
amb uns estampats florals
que es convertirien
en un èxit global
de Nova York
a Tòquio.
La cineasta
Lina Kilpelainen
reconstrueix
la increïble vida
de Maíja i Sola
a través d'un material
d'arxiu
extraordinari
amb fotografies,
dibuixos diaris,
personals,
postals
i seqüències d'animació.
El resultat final
constitueix
un viatge
al món intern
d'una dona
connectada
amb la naturalesa
i amb una imaginació
desbordant.
Un retrat fascinant
de l'autora
dels icònics estampats
Marimeko,
la marca finlandesa
de disseny
més famosa del món.
El documental
es projectarà
Sant Just d'Esvern
aquest divendres
27 de gener
a les 10 de la nit
a la sala
cinquantenari
de l'Ateneu.
I això és tot.
Tornem amb més informació
i tota l'actualitat
Sant Just
tenc als Sant Just Notícies
de les 7 del vespre.
Fins ara mateix,
no marxeu!
Escoltes la Rambla,
la vida
s'enjustenca
a través de les zones.
Tenim ara a l'estudi
de Ràdio d'Esvern
a les 6 i 11 de la tarda
en aquesta segona hora
de la Rambla,
el magasin de tardes
de Ràdio d'Esvern
a una convidada
amb un perfil
molt musical.
No és la primera vegada
que passa per aquí
per Ràdio d'Esvern.
Ella és la Maria José,
anglès musicòloga
i divulgadora musical,
també impulsora
del seu projecte
musicològics
des del que fa cursos online,
conferències
sobre música clàssica
i bé,
sobre aquest tema
també volem comentar
amb ella
les 3 sessions
més sobre òpera
que farà aquí
a Can Ginestar,
que s'assumim
molt de fet ja
les 3 que va fer
a la passada Tardo.
Són xerrades,
recordem,
sota el títol
Compte amb una òpera.
La saludem,
que ja la tenim aquí.
Hola,
Maria José,
què tal?
Bona tarda.
Hola,
bona tarda,
moltes gràcies
per convidar-me de nou.
Bé,
doncs com hem dit
aquests mesos d'hivern
que venen
aquest trimestre,
primer trimestre
per dir-ho així
de l'any 2023
també tenim 3 sessions,
3 conferències més
en les que parlaràs
sobre música clàssica.
Desgranem-los una mica
sense fer ara guir
la conferència sencera,
però desgranem una mica
els temes
i cap on aniran els trets?
Doncs mira,
les sessions que hem triat
en aquest trimestre
estan relacionades
i vinculades
amb el que passa
amb el que ha passat,
el que passa
i el que passarà
al Liceu.
Ja sabeu que tenim aquí
al costat
un gran teatre,
el gran teatre del Liceu
i com no mirar
quines són les òperes
que fa
i què és el que es pot
escoltar allà,
doncs jo crec que és un referent.
Llavors,
la primera sessió
parlarem sobre
la tosca,
la famosa òpera tosca
de Puccini
que ara mateix
s'ha estrenat
i ja han acabat
les funcions
i a més no sé
si heu pogut veure
notícies
però ha estat molt polèmica
pel tema
de la escenografia,
de la posta en escena
i que això
ja va bé
que sigui polèmic
perquè així se'n parla.
Clar,
i perquè jo crec
que està molt bé
que sorgeixi
aquesta pregunta,
aquest debat
sobre
què passa
amb les produccions escèniques.
Moltes vegades
no ho pensem
el mateix
amb l'orquestra,
amb la música
directament,
estem acostumats
a escoltar
les òperes
amb instruments moderns,
amb una orquestra moderna
actual
i fins i tot
quan es fan òperes
molt més antigues
i això
no ho discutim molt
però les posades en escena
és una cosa
que és un debat continu
i la gent
hi ha partidaris
de conservar
l'escenografia
quasi original
com
buscant
aquella època
exacte
i després
hi ha
hi ha altres
directors escènics
que sobretot
innoven
i fan
jo crec que
una proposta interessant
que és
dir alguna cosa més
a través de l'escenografia
vull dir que jo crec
que és l'essència
de l'escenografia
de la part del director escènic
que fa ahir
doncs ens pot explicar
alguna cosa més
a partir de la història
el que passa és que
sempre hi ha
detractors
i es va escriure
de cert moltíssim
al Liceu
poca gent
però la van liar
llavors això
també en parlarem
a la sessió
molt bé
de fet
a les xarxes socials
dediques un post
que diu
polèmica
tosca
del Liceu
no sé si
les crítiques
anaven
enfocades
directament
pel tipus
de escenografia
que s'havia utilitzat
en aquesta ocasió
mira
saps què passa
que les crítiques
realment ben fetes
de molts companys
molts col·legues
que són crítics musicals
realment van criticar
la crítica
anava
com va sempre
com sonava
com cantava
i tal
i sí que podien fer
una pinzellada
de la seva opinió
sobre
l'escenografia
el que va passar
és que
el que més crida l'atenció
és quan tu vas al teatre
i escoltes crits
per parts del públic
boicotejant
moments determinats
de l'òpera
perquè no consideraven
que això fos part
de l'òpera
llavors això
a mi em molesta
moltíssim
perquè
en el fons
estàs
molestant
la feina
d'una persona
és com si tu vas a un restaurant
no t'agrada el plat
i comences a escopir
no sé
o no sé
si fem el símil
amb unes altres disciplines
seria així
més o menys
clar
i llavors
fins i tot
estàs escopint
jo què sé
comences a tirar els ganivets
i molestes a les taules del costat
perquè ahir estàs
molestant
que la resta d'espectadors
puguin escoltar
i després valorar
si els agrada o no
i llavors
al final
qui està representant
aquest moment
no té cap culpa
perquè és l'actor
o el cantant
o el músic
que li han dit
que faci aquest paper
no és responsabilitat artística
d'aquesta persona
llavors estàs carregant
contra una persona
que no té
la responsabilitat
vaja
que les maneres
com es van fer
aquestes crítiques
no van ser gens ni mica
adequades
però per part
d'una part molt petita
del públic
però bueno
que sorollos
clar
una part petita
però suficient
perquè facin
prou soroll
com perquè
se'n parli
que al final
jo estic dient
que igual
sigui la meva
posada en escena
predilecta
de Tosca
però jo crec
que hem de tenir
una mica
de seny
i de cordura
com per poder valorar
i poder opinar
sobre allò
sense
no sé
sense interferir
en el que passa en escena
bueno
parlarem de la Tosca
en aquesta primera sessió
sí
i també després
a la segona sessió
parlarem sobre
Macbeth de Verdi
perquè també ara
dins de poc
s'estrenarà
al Liceu
llavors
doncs descobrirem
com
igual que vam
i que descobrirem
el tema de Puccini
descobrirem també
com Verdi
utilitza la seva música
els seus cors
i tots els seus personatges
en funció
de tota aquesta història
i la tercera sessió
l'he posat de títol
les òperes
al segle XXI
amb una
amb una doble funció
amb un doble objectiu
d'aquesta xerrada
el primer serà
descobrir
que al segle XX
i al segle XXI
sobretot
perquè ara
quan parlem de música moderna
parlem del segle XX
i ens oblidem
que estem ja
al segle XXI
que ja el segle XX
ja és el segle passat
doncs què passa
amb l'òpera
al segle XXI
es fan òperes
realment costa molt
que es
encarregar òperes
i costa molt
que s'estreguin òperes
perquè és el mateix
que vam parlar
altres vegades
al final la música
la programació
entra dintre d'un circuit
que sempre
quasi sempre
es programa
el mateix
i música nova
costa
i l'altre vessant
o l'altre objectiu
que vull tractar
en aquesta conferència
és parlar de
l'òpera
que s'estrenarà
al març
al Gran Teat
a través del Liceu
que és
Alexina B
una òpera
d'una compositora
Raquel García Tomàs
llavors
és una sort
és un privilegi
poder tenir
damunt de l'escenari
una dona compositora
que
per als anys que estem
2023
és la segona vegada
que una dona
estrena una òpera
al Gran Teatre del Liceu
i l'última vegada
va ser
fa una mica de temps
perquè va ser
amb una
de fet
és que la Raquel
és la segona dona
compositora que estrena
perquè la primera
va ser
l'any 1974
que lo tenia aquí
per no oblidar-me
exactament
sí, sí
Matilde Salvador
va ser la que
va estrenar
per primer cop
una òpera
escrita per una dona
al Gran Teatre del Liceu
que hagi 50 anys
sí
moltíssim
i bueno
a veure
espera que no passin
uns altres 50
perquè una altra dona
torni
a escriure una òpera
d'estrena
si ja és difícil
que hi hagi
òperes d'estrena
en una temporada
imagina damunt
que sigui
una dona
precisament
estic mirant
una mica
les teves xarxes
i tu
Maria José
també com a
divulgadora
veig que una
de les teves línies
que estàs apostant
és el tema
de donar visibilitat
a les dones
amb el món
de la música
clàssica
amb el món
de l'òpera
veig que
hi ha diferents
publicacions
i també
per exemple
que hi ha
podcasts concrets
sobre
n'hi ha un
que es diu
per exemple
Escoltem les dones
parlen una mica
per què és important
o tu per què decideixes
que les dones
també
han de tenir
el seu paper
en aquest món
en la música
clàssica
molt masculinitzat
Sí, sí, sí
encara molt
i a més a més
sobretot si et dediques
a fer història
de la música
perquè tant més
en retires
de dones
les hauràs comptat
amb el dit d'una mà
però saps què passa
que cada vegada
que et fiques més
comences a descobrir
més dones
i comencen a sortir
més dones
més dones
més dones
més dones
i dius
ostres
mira
com a mínim
no eren dos o tres
sinó que són una mica
més de les que
ens han explicat
i s'ha de tornar
a insistir
i ja no només
les dones
que per exemple
no han estat
en els rols normals
o habituals
dels homes
com és la composició
o és la direcció
sinó també
a dones
des del punt de vista
intèrprets
que han tingut
molts pals a la roda
que els ha sigut
molt complicat
tirar endavant
la seva feina
o també
moltes vegades
de com s'ha parlat
de la dona
en el món
per exemple
de l'òpera
perquè ja no és només
la presència de la dona
sinó quin rol fa
quan ens presenten
una dona
en una història
d'una òpera
aquesta història
qui l'ha escrit
l'ha escrit un home
com parla aquest home
de les dones
i això també
és molt interessant
de fet és una cosa
que s'està fent
a la història de l'art
que s'està fent
a la història del cinema
etc.
o a la literatura
és a dir
com s'ha parlat
de nosaltres
al llarg de la història
llavors aquest podcast
estic molt contenta
de fer-lo
ja portem uns quants capítols
que de fet
podeu entrar
a Spotify
i busqueu
escoltem les dones
i ahir tindreu
tots els capítols
i és un encàrrec
que em va fer
a una associació
que és meravellosa
que és el Corcanta
que si no us coneixeu
ja podeu també
googlejar-los
i buscar-los
el Corcanta
el Corcanta
són uns cracs
perquè són
és un grup
d'aficionats
a la música amateurs
que han liat
una molt grossa
perquè a més
allò que hem parlat abans
d'obra nova
ells s'encarreguen
de fer un projecte
a l'any
un concert considerable
un concert d'aquests
amb molt de pes
que òbviament després
també repliquen
a altres llocs
però aquest any
és el dia 5 de març
a l'Auditori de Barcelona
i el 11 de març
a l'Auditori
Enri Granados de Lleida
doncs aquest concert
com estrella
de la temporada
el que fan
és que s'encarreguen
també
d'encarregar
valga la redundància
encarregar obres
a compositors actuals
i això és interessantíssim
perquè és òbviament
donar-li
feina
i donar
i engreixar també
el corpus d'obres
d'aquí a casa nostra
a més
a més ho fan
aquestes són poemes
en català
vull dir que
aquest any
cada any
tenen un leitmotiv diferent
i aquest any
el leitmotiv és
escoltem
parlen les dones
si entreu a la web
podreu veure
tot el
el fil conductor
del tema
de la temporada
però
bàsicament
així com
resumint
és la creació
a partir de les dones
són obres
que s'han encarregat
a diferents compositors
a diferents compositores
i també
parlen sobre textos
escrit per dones
i parlen sobre
la reflexió també
de la dona
en el papel artístic
llavors
dins dels seus projectes
van pensar
que també era
una bona idea
crear un podcast
i em van
contactar
i els vaig dir
que endavant
estava encantadíssima
i el que fem
és cada capítol
una conversa
una entrevista
amb una dona
referent
per diferents motius
mira
ara
el proper podcast
el proper capítol
que sortirà
és una entrevista
que li vaig fer
a la
laia Palau
la jugadora de bàsquet
i és molt interessant
perquè des de qualsevol
punt de vista
fem una comparativa
o fem un paral·lelisme
amb la música
i altres feines
o altres disciplines
i parlem del rol
de la dona
dins del món
de la música clàssica
que hi ha molt per parlar
ostres
tinc curiositat
amb la Laia Palau
sí
la veritat és que
m'has gaudit molt
que bé
després per exemple
també altres
línies
a part d'aquest podcast
d'Escoltem les Dones
per exemple
les reflexions
sobre el concert
d'any nou
i el paper
de la dona
he vist que
també
li va ser
una certa importància
què passaria
et preguntes
si
només hi haguessin
dones
doncs és que
el resultat
va ser interessant
perquè al fer-me la pregunta
cada any
ja sabeu que hi ha
el famós
un concert d'any nou
i que jo sempre
des de petita
a casa meva
l'he escoltat
i per mi era una tradició
no aixecar-te al matí
olorant
la cuina
d'aquell dia
i escoltar
però no sempre es fa
el dia 1
el concert d'any nou
sí
i no es fan
més concerts d'any nou
que no cauen
en dia 1
bueno es fan
altres llocs
de fet
el concert
dic el de Viena
el famós
de la Filaboneta de Viena
que veiem per la tele
aquest sí que és el dia 1
aquest és el dia 1
de fet
no és que sigui el dia 1
sinó que el dia 1
també es fa a Viena
però el que fan per la tele
és el del dia 1
i llavors
és el que
la majoria de les persones
que no escolten clàssica
o que no veuen mai
una orquestra
aquell dia
tenen més probabilitats
que mai
de caure
en aquella música
perquè crítica
cap a les televisions
mai es programa
un concert d'orquestra
a un horari decent
sempre moltes vegades
quan es fan retransmissions
d'òpera i tal
doncs quantes vegades
es programen
a les 12 de la matinada
a la 1
a les 2 de la matinada
llavors no són horaris
com
molt assequibles
llavors que el dia d'any 9
doncs quan estàs prevant el dinar
i escoltis l'orquestra
és tal
llavors
clar
jo li tenia molta estima
molt de carinyo
tot això
però
a mesura que et van
sortint
aquesta mirada
una mica feminista
tenen dones
que ostres
aquí hem de revisar
moltes coses
perquè clar
la Filarmònica de Viena
és que té la marinera
la relació que té
amb les dones
de fet
hi havia unes declaracions
d'aquest any
del president
de la Filarmònica de Viena
dient
perquè li preguntaven
per quan
aquest concert
el dirigiria una dona
perquè cada any
es convida
un director
un director diferent
que de fet
un director diferent cada any
però que molts deien repetit
llavors
dones que han dirigit
l'orquestra
que és a la Filarmònica de Viena
sí que hi ha hagut
però el dia d'any 9
el concert d'any 9
famós de la tele
no hi ha cap dona
que és com la data
més enyalada
sí
és la més visible
podríem dir
per al gran públic
llavors li van preguntar
això al president
i el president va dir
que bueno
que això
ho farien
quan les dones
estiguessin preparades
més o menys
va dir una cosa així
llavors clar
va ser tremendo
i en funció d'així
doncs vaig dir
bueno
què passaria
si aquest concert d'any 9
el fessin dones
perquè totes les obres
que són al concert d'any 9
òbviament són de compositors
però és que és normal
que fossin de compositors
això vol dir
em vaig plantejar
això vol dir
que compositores
d'aquella mateixa època
no d'aquelles dates
no hi haguessin compositores
sí que hi havia
però que escrivien generalment
música de cambra
per què?
doncs això és clau
perquè elles no estaven tant
no tenien tanta oportunitat
d'escriure música per orquestra
perquè aquella música per orquestra
no s'estrenaria
no la tocaria una orquestra
era com fer feina per res
clar
llavors elles normalment
el que feien era música de cambra
per què?
doncs perquè era on
aquella música sortiria
és a dir
més que sortiria
es quedaria
perquè la música de cambra
recordem que era música domèstica
t'anava a preguntar exactament
música de cambra
és música més
música per fer a una habitació
és a dir
és música
amb pocs instruments
que no per això
és pitjor
ni molt menys
però
és una música
que no té
aquesta visibilitat
que podria tenir
la d'una orquestra
llavors
era habitual
que les dones
d'aquella època
sobretot
escrivissin música de cambra
hi ha molt poques excepcions
de dones que van arribar
a estrenar obres
en una gran orquestra
això era més complicat
i llavors vaig fer una playlist
amb aquestes dones
compositores
que havien fet balsos
però
òbviament
en versió
de música de cambra
i vaig fer el meu particular
concert d'any nou
que bé
particular concert d'any nou
també per exemple
diu
buscarem a les dones
i ens tornarem a fustrar
una dada
que veig
que també està publicada
que fins al 1997
va ser una orquestra
exclusivament masculina
no hi havia cap dona
formant part de l'orquestra
o sigui
ja no parlem de directores
no, no, no
parlem d'interprets
sí, sí
de músics
sí, sí, sí
fins a l'any 1997
no li van donar ja la plaça
a una artista
i Estela Marinera
és que és una cosa
i de fet
a l'actualitat
si les comptem
hi ha molt poques
és un percentatge molt baix
però
els encarregats
de fer la producció
de televisió
s'encarreguen molt i molt
que en molts planos
surtin les dones
i hi ha una sensació
que van ser les mateixes
vull dir
que van repart
al final et sap
la cara de la dona
però la sensació
que hi ha dones
que és varietat
però realment
però clar
imagina
la relació
d'aquesta orquestra
amb les dones
és nefasta
perquè és una llàstima
aquesta poca presència
de les dones
en orquestres
d'aquest alt nivell
també repeteixen
patrons d'orquestres
no sé com dir-ho
de categoria més baixa
o...
és que
en orquestres
a veure
aquesta orquestra
perquè té un caràcter
una mica especial
però hi ha orquestres
internacionals molt bones
que això ja tenen superadíssim
és a dir
que ja no és una qüestió
d'orquestra
que a casa nostra
l'OBC
a més a més
gràcies a
a final és una qüestió
de lideratge
perquè gràcies
a qui lidera el projecte
de l'Auditori
el Robert Profau
per exemple
ell té molt clar
que
que s'ha d'apostar
i ho han fet
durant aquesta temporada
i ja es veu com una cosa habitual
per exemple
a l'orquestra
pots trobar
molts concerts
amb dones directores
i que hi ha convidades
dones directores
i que
la presència
d'aquesta
d'aquesta part
de la població
dins d'un rol
com és el de direcció
doncs és habitual
igual amb dones compositores
cada vegada
s'escolta més música
de dones compositores
i amb la presència
dels instruments
ja està superadíssim
de fet ara
en l'actualitat
moltes de les orquestres
des que es va deixar
des que les proves
d'accés a les orquestres
es van fer
amb biombo
van entrar
un percentatge
molt més alt
de dones
que abans
abans es feia
directament veient
el perfil de la persona
llavors
teníem més tendència
a triar els homes
des que les proves
s'han fet
amb biombo
doncs és que
són números
no sé dir el percentatge
però
hi ha una gran incorporació
de dones
a les orquestres internacionals
i per exemple
jo no sé si al Liceu
o
no sé si al Palau
a l'hora d'organitzar concerts
miren realment
per exemple
que hi hagi una mica
aquesta paritat
que no tot el que programin
siguin
obres
òperes
coses
compostes
per
per homes
jo crec que a poc a poc
ja ho anem integrant tots
perquè
per exemple
que s'estrena al Liceu
una òpera
de la Raquel García Tomàs
doncs ostres
ja és hora
i està molt bé
green flag
clar
clar
pel Liceu
sí sí
llavors
a més a més
jo soc partidària
sempre
de valorar
sempre la cosa positiva
que no pas la cosa negativa
sobretot a nivell públic
perquè jo crec que
les clatellades
s'han de fer a nivell privat
però no per res
sinó perquè
bueno
la meva feina
està en aquest cas
jo crec que
s'han de dir les coses positives
que es fan
i aquesta per exemple
és una
ara dins de poc
el dia 4 de febrer
per exemple
al Palau de la Música
a l'Orquestra Sinfònica del Vallès
fa un concert
on parlen
l'eix temàtic
ha estat
justament
les grans heroïnes
a la història del cinema
llavors han fet un recorregut
és molt interessant
un recorregut
per
quin paper
allò que deia abans
quin és el rol
que ha ocupat la dona
en la història del cinema
com s'han parlat
de les dones
i parlaven
per exemple
de les bruixes
que a més
és una cosa
molt interessant
és a dir
la bruixa
considerada malvada
i realment
la bruixa
en l'actualitat
és un sinòmin
de feminista
per tot el que
van poder
patir
aquestes dones
que eren dones
fortes, valentes
i que deien
moltes coses
llavors
per això dic
que hi ha coses
que s'estan fent
que són molt interessants
i jo crec que a més
a poc a poc
anem integrant
jo mateixa
a que
parlar de les dones
ha de ser una cosa
integrada dins
de la nostra
quotidianitat
és a dir
ja no fer cicles
només per al març
només perquè ve
la setmana de la dona
només perquè és el dia
de la dona
el 8 de març
organitzem
o per exemple
aquest cicle
de Compte amb una òpera
aquí en cap lloc
posa que
que la tercera sessió
parlaré de dones
però parlaré de dones
a la tercera
però també parlaré de dones
en Tosca
i també parlaré de dones
en Macbeth
per què?
doncs perquè
hi havia dones
en aquella època
i també hi havia altres
compositores
i també hi havia
altra música
que es feia
llavors a mi sempre m'agrada
tot el que faig
intentar contextualitzar
i parlar també
de les dones
on estaven
i no només les que estaven
perquè també no hem d'oblidar
les oblidades
perquè quantes
moltes vegades
no li podem posar
ni noms ni cognoms
seran invisibles
perquè
quantes no van poder
arribar a res
i no ens han arribat
o quantes
ni tan sols
van poder intentar
escriure música
perquè no se'ls va passar
pel cap
poder dedicar-se a això
llavors jo crec que
aquesta reflexió
l'hem de fer sempre
amb totes les propostes
que fem
és que de fet
si no se'n parla
és quan llavors
queda oblidat
o quan no es genera
contingut
sobre aquella temàtica
i després
deixant potser
el tema més
de les dones de banda
Maria Josi
hi ha una cosa
que també et vull
comentar
que he vist publicat
que és que tinc
moltíssima curiositat
a veure
preguntes
per què ens emocionem
cada 22 de desembre
quan escoltem
la loteria de Nadal
sí
això per què passa
és a dir
hi ha resposta
en aquesta pregunta
que llances així
a les xarxes
clar
jo vaig fer un experiment
i vaig posar
en les xarxes
vaig posar
bueno
jo no ho sabia
i arrel de fer-me preguntes
descobreixo coses
que és la meravella
de buscar
informació
i llavors jo dic
ostres
com cantarà la loteria
en altres parts del món
i vaig trobar
alguns vídeos
de com cantava la loteria
a altres parts del món
alguns són de Nadal
i uns altres no
i clar
les escoltes
i no et produeix
absolutament
a mi
no em produeix absolutament res
però si fos algú
del país on es fa loteria
segurament
li provoca alguna emoció
llavors
què ens passa
doncs que a nosaltres
connectem
amb aquells records
vull dir
la música
està directament
vinculada
amb el servei
amb el record
per això
quan es parla
de persones
amb Alzheimer
la música
és una teràpia fantàstica
per connectar
amb les emocions
per tornar
a recordar
algunes emocions
llavors
què ens passa
quan escoltem
els nens
de Sant Indelfons
cantar la loteria
doncs
cadascú
ens connectarà
amb el record
que ens ha provocat
quan l'hem escoltat
sempre
jo el meu record
era anar
amb el cotxe
de viatge
cap a Saragossa
per passar el Nadal
amb la meva família
doncs
cada vegada
que ara
de gran
escolto això
em porta allí
m'emociona
recorde tot allò
si hi ha algú
que li ha passat
alguna desgràcia
aquell dia
i anava escoltant allò
doncs
segurament
aquella emoció
que li provoca
no és positiva
però
sempre hi haurà
una emoció
que ens connecta
cap a un lloc
o cap a un altre
que fort
és que em pensava
que potser
inclús
anava la cosa
per
no sé
cap a algunes tonalitats
o alguns tons
que utilitzaven els nets
a l'hora de cantar
i dir no ho sé
tindran una triada
aquí
màgica
que de fet
en el vídeo
no només vaig investigar
altres loteries
sinó
la nostra loteria
al llarg de la història
i quan veus
hi havia uns vídeos
que vaig posar
de 1900 i pico
1930
o 1950
o una cosa així
era terrible
perquè cantaven diferent
amb un to
molt diferent
llavors ahir
ja no et connectes tant
això ja et fa una mica
connecta amb el que
quan sona
li recorda
sí
que fort
i ja per acabar
Maria José
si et sembla
jo no sé si ens vols fer
alguna recomanació
de cosetes
que es facin
properament
tant a liceu
o
en altres llocs
aquí de Catalunya
et dic liceu
perquè és
que és el
de referència
de música clàssica
o òpera
sí
bueno
òbviament el Palau
que no hem parlat d'ell
però el Palau també
estan fent una
programació
molt interessant
i bueno
jo crec que
el millor és que estigueu
al cas d'aquestes tres
d'aquests tres centres
de Palau
Liceu
i Auditori
i sobretot també
però això és una feina
que és complicada de fer
que algun dia m'agradaria
intentar fer-la també
una mica més
és mirar les programacions
d'altres llocs
que a vegades ens pensem
els que vivim a Barcelona
ens pensem
que només hi ha música allà
però cada vegada
s'estan fent
més concerts interessantíssims
de propostes
més petites
però no per això
menys valuoses
a diferents espais culturals
d'altres parts
que no són
la centralitat de Barcelona
llavors
això és una feina
que algun dia
no sé si algú la vol fer
o l'hauria de fer
que és recopilar
una mica
tot això
al voltant de la clàssica
ostres
què puc fer a la clàssica
a tota Catalunya
relacionada
a Barcelona
a la província de Barcelona
què es pot fer?
doncs
a vegades consultar
totes aquestes programacions
és molt interessant
perquè hi ha
això dic
i hi ha moltes vegades
concerts molt interessants
que potser no tenen
la repercussió
que tenen
els grans
a vegades
també potser
en els municipis
o
llocs més petits
també potser
en els centres
o auditoris
que tinguin
els costa
apostar
i programar
coses de clàssica
bueno no
hi ha programacions
de clàssica
el que passa
és que sobretot
el que normalment passa
és que costa
que arribi a la gent
per això tan important
les ràdios locals
perquè clar
si la gent escolta
la ràdio local
està al dia
del que passa
a la seva comunitat
i això és molt important
per poder fer xarxa
i per poder després
generar aquest interès
en aquest cas
per la música clàssica
i que després
puguis anar
i tinguis ganes
d'anar
al centre de Barcelona
mira aquí
aquí hi ha per exemple
parlant de Sant Just
a la de 10
hi ha un cicle
que es diu
estones de clàssica
veus
que crec que és un
diria
crec que no m'equivoco
que és un cop al mes
que hi ha
el cap de setmana
hi ha un concert
de música clàssica
doncs això és com
un latigazo
que m'he de fer
en plan de
ostres
intentar estar més al dia
de les programacions
de clàssica
que es fan
a altres llocs
que no siguin
només els grans centres
molt bé
doncs escolta
m'hem passat una bona estona
Maria José
aquí posant-nos el dia
també de l'òpera
i de la música clàssica
res més
que acabis de passar
bona tarda
i també que
les tres sessions
siguin fabuloses
no sé si
deu haver gent ja apuntada
sí sí
hi ha gent apuntada
perquè de fet
clar com ja vaig fer
els altres cursos
doncs em van dir
que m'apuntaré
però que encara
si hi ha gent
que ens escolta
que es vol apuntar
encara sou a temps
i
van anar bé
no els del passat trimestre
la gent bona rebuda
no és per fer la pilota
ja que estic aquí a Sant Just
però és que la gent de Sant Just
és una meravella
i em van tractar
molt bé
o sigui que tinc moltes ganes
de tornar
a fer aquestes sessions
diuen que sí
que hi ha nivell cultural
per aquí
molt molt
i que la gent s'interessa
sí perquè a més
la gent que es va apuntar
no era gent especialment
amant de la música
o que tingués molts coneixements musicals
però només la inquietud cultural
clar
el cuquet aquest
clar
això és l'única cosa
que es necessita
per poder aprendre
una cosa nova
i tenir l'interès
de descobrir
fantàstic
Maria José
que vagi bé
una abraçada
moltes gràcies
adeu
Música
012
la generalitat
al teu costat
si com a dona
vols saber
quins recursos
tens al teu abast
a les oficines
d'informació
de l'Institut Català
de les Dones
trobaràs
l'atenció
que necessites
et podem orientar
sobre salut
ajuda afectiva o sexual
o assessorar
sobre qüestions específiques
per a dones i infants
separacions
règim de visites
pensió
i custòdia dels fills
abusos o situacions
de violència masclista
per tots aquests casos
trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica
i assessorament jurídic
entra a
gencat.cat
barra
atenció a les dones
012
la generalitat
al teu costat
Hola, sóc la Mireia Belmonte
en la natació
la velocitat és clau
i també ho és
per salvar una vida
davant l'ictus
trucar ràpid al 112
és fonamental
si no tens un canvi brusque
a una persona
com ara
pèrdua de força
a una banda del cos
canvis en la parla
o en l'angès de la cara
truca ràpid al 112
no t'ho pensis
davant l'ictus
truca ràpid al 112
Generalitat de Catalunya
Et penses que a Ràdio d'Esvern
et deixem les tardes lliures
perquè t'avorreixis?
Doncs no
Escolta de dilluns i divendres
de 5 a 7
el programa de tardes
La Rambla
amb entrevistes d'actualitat
tertúlies esbojarrades
i seccions variades
Aquí
la gent i les entitats de Sant Just
en sou els protagonistes
i recupera
tots els podcasts
que vulguis
a radiodesvern.com
o al perfil
arroba
la Rambla 981
d'Instagram i Twitter
I era tot seguit aquí
a la Rambla deixem una mica
de Shakira i Rau Alejandro
amb el tema
Te felicito
a la Rambla 981
Me rompí en pedazos
Me lo advirtieron
pero no hice caso
Me di cuenta
que lo tuyo es falso
Fue la gota
que rebasó el vaso
que rebasó el vaso
No me digas que lo sientes
Eso parece sincero
pero te conozco bien
y sé que mientes
Te felicito
Te felicito que vienes
Tú vas
Eso no me cabe duda
Con tu papel
Continúa
Te queda bien ese
Yo te felicito que vienes
Tú vas
Eso no me cabe duda
Con tu filosofía barata
Ya no la compro
Lo siento en esa moto
Ya no me monto
La gente de dos caras
no la soporto
Yo que ponía las manos
El fuego por ti
Y me tratas como una más
De tus andojos
Tu herida no me abrió la piel
Pero si los ojos
Los tengo rojos
De tanto llorar por ti
Y ahora resulta que lo sientes
Suena sincero
Pero te conozco bien
Y sé que mientes
Te felicito
Que vienes
Tú vas
De eso no me cabe duda
Con tu papel
Continúa
Te queda bien ese
Yo te felicito
Que vienes
Tú vas
De eso no me cabe duda
Con tu papel
Continúa
Te queda bien ese
Yo te felicito
Que vienes
Tú vas
Hablándote claro
No te necesito
Feliz de alguien
Auténtico
Algo me decía
Porque no fluía
Te voy a picar
Cuando recuerdes
Como no comíamos
Como antes
Tú después la apoyándote
Del volante
Te mando el tranquilizante
No te bloquees
De las redes
Pa' que veas
La otra
La Mercedes
No me cuenten
Más historias
No quiero saber
Como es que he sido
Tan ciega
Y no he podido ver
Te deberían dar
Unos carros
Te felicito
Te felicito
Que vienes
Tú vas
De eso no me cabe duda
Con tu papel
Continúa
Te queda bien ese
Yo te felicito
Que vienes
Tú vas
De eso no me cabe duda
Con tu papel
Continúa
Te queda bien ese
Yo te felicito
Que vienes
Tú vas
Carabe
Un programa
Per a arqueòlegs
De la música moderna
Cada setmana
Ens endinsarem
Fins als racons
Més amagats
De la música
Dels últims 50 anys
Música
Sense etiquetes
Ni dates
De caducitat
Comentem ara els dies internacionals
I també les efemèrides
Que van passar
Tal dia com avui
Un 25 de gener
Que sapigueu
Que avui és el dia
Del cafè irlandès
Sí, sí
El 25 de gener
Cada dia
Com avui
Es celebra aquest dia
Una data
Que va sorgir
Als Estats Units
Com no
I que cada vegada
Té més seguidors
A tot el món
Què és el cafè irlandès?
Doncs bé
És una becuda
Formada per cafè
Sucre
Whisky irlandès
I nata de llet
O nata muntada
Flotant
Pel damunt
És una autèntica delícia
Per gaudir
En els dies
Més freds
De fet
L'origen del dia
Del cafè irlandès
Doncs bé
Sembla ser que l'origen
D'aquest dia
Prové de l'aeroport
De Shannon
A Irlanda
Quan a un grup
De viatgers
Cansats
Els van servir
Un tipus de cafè
Que també portava
Whisky, sucre
I nata
Una delícia
Que van apreciar
Amb gran entusiasme
Un dels viatgers
Era
Steyton
De Lafayne
Un escriptor
Que va quedar
Tan al·lucinat
Amb aquesta becuda
Que li van servir
Que la va traslladar
Als Estats Units
Doncs bé
Va començar
A servir-se
En l'anomenat
Buena Vista
Cafè
A San Francisco
El novembre
De l'any 52
Sembla ser
Que el més difícil
Era que la nata
Quedés flotant
Sobre el cafè
Una cosa
Que al final
Van aconseguir
Reproduir
Després de moltes proves
I inclús
També un viatge
A Irlanda
Per comprovar
Com ho feien allà
Així que
El dia del cafè
Irlandès
Es va començar
A celebrar
Als Estats Units
I no a Irlanda
Com a data curiosa
Bé
Passem a fer
Les efemèrides
Aquests fets
Que van passar
Tal dia com avui
Doncs que
Sapigueu
Que Girona
Va ser ocupada
Per les tropes
Borbòniques
Un 25 de gener
De l'any 1711
També tal dia com avui
De l'any 38
Del 1938
A Catalunya
Es va fer visible
Una aurora boreal
Una aurora boreal
És una mena
De llum natural
Que apareix
Al cel nocturn
De les regions properes
A les zones polars
Per l'impacte
Doncs bé
De les partícules
De vent solar
També amb el camp
Magnètic de la Terra
Doncs això
Una aurora boreal
Es va fer visible a Catalunya
Un 25 de gener
Del 38
També tal dia com avui
Un grup d'intel·lectuals
Va signar
El manifest
Des dels 2.300
En contra de la política lingüística
I la discriminació
Del castellà
Feta per la Generalitat
De Catalunya
Això passava l'any 81
Un 25 de gener
I acabarem
També parlant
Cosetes
De la resta del món
Per exemple
A Los Ángeles
L'any 71
Charles Manson
Susan Atkins
I Patricia Krenwinkel
Van ser declarats culpables
Dels assassinats
De Sharon Tate
I els seus amics
I del matrimoni
La Bianca
I també van ser
Condemnats
A mort
I marxem a parlar
Dels naixements
Persones que van néixer
Tal dia com avui
I que seria
El seu aniversari
O bé que l'és
Perquè encara estan vives
Doncs bé
Ramon Llull
Escriptor, filòsof
Místic, teòleg
Professor i missioner
Ramon Llull
Que va néixer
A Palma
L'any 1232
També avui
És l'aniversari
De Maria Dolors Urriols
Escriptora catalana
Que va néixer
El 1914
A Vic
També
És l'aniversari
De Jordi Valls
Poeta català
De fet
Primer poeta
De la ciutat
A Barcelona
El 1970
Va néixer
També
De Marta Rovira
Advocada i política
Secretària General
D'Esquerra
Que va néixer
A Vic
L'any 1977
Avui
També
Fa aniversari
Xavi Hernández
Exjugador
Del Futbol Club Barcelona
Que va néixer
A Terrassa
El 1980
I actual entrenador
Del Barça
Avui també fan anys
Virginia Woolf
Escriptora
Va néixer
El 1882
El 1882
A Londres
També
És l'aniversari
De Eta James
Cantant estadunidenca
De blues
De soul
De gospel
Que va néixer
A Los Angeles
L'any 1938
També
També
Angel Nieto
Que va néixer
A Zamora
El 1947
Pilot de motociclisme
També
L'aniversari
De Elisabeth Strick
Soprano sueca
Que va néixer
A Suècia
El 1976
I també
El de Alicia Keys
Cantant
I compositora
Que va néixer
A Nova York
El 1981
I pel que fa
A les morts
Necrològiques
Que sapigueu
Que tal dia
Com avui
Va morir
El Capone
A Miami
L'any 1947
El Capone
Gàngster
Estadunidenc
D'origen napolità
També tal dia
Com avui
A Londres
L'any 1990
I moria
Ava Gardner
Actriu
Nordamericana
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Llega el club con el combo ràpid.
Parlem d'algunes notícies que tenim a dia d'avui.
Per exemple, Twitter acomiada gairebé a tota la plantilla a Espanya, on manté només 5 treballadors.
Els treballadors asseguran que els acomiadaments haurien valgut 1,6 milions d'euros a la companyia d'Elon Musk.
I això és que ha acomiadat Twitter al 83% de la plantilla de la seu que té aquí a Espanya.
La delegació ha quedat només a 5 persones després d'haver fet fora 24 dels 29 treballadors.
Segons ha avançat un diari que ha pogut parlar amb algun dels afectats, després de mesos d'incertesa per fi s'ha decidit a tancar l'oficina de Madrid.
Pràcticament tothom s'ha quedat sense feina a través d'un euro.
Continuen en nòmina aquestes 5 persones que estarien dedicades a vendes i a negoci.
Els treballadors han assegurat al mateix mitjà que els acomiadaments haurien valgut a la companyia d'Elon Musk globalment 1,6 milions d'euros
i que se'ls va comunicar dimarts i que aquests acomiadaments es faran efectius al buit de febrer.
També avui dia de manifestacions.
Més de 9.000 metges s'han manifestat contra la sobrecàrrega de feina i per reclamar més sou aquesta gent
a qui fa un parell d'anys aplaudíem tots i totes a les 8 del vespre.
Avui es manifesten contra aquesta sobrecàrrega que segueixen tenint de feina.
El conseller de Salut proposa un pacte nacional per blindar el sistema
i el Sindicat de Metges de Catalunya reclama que segui a negociar.
I aquesta forta discrepància sobre les xifres ha fet també de seguiment
en aquesta primera jornada de vaga a la sanitat pública i també a la concertada.
De fet, el Sindicat de Metges de Catalunya, que és qui ha convocat aquesta mobilització,
parla d'un seguiment de la vaga del 75%.
Mentre que, atenció, el Departament de Salut parla d'un 17,5%,
és a dir, hi ha com un 60% de diferència entre el seguiment o no de la vaga en funció de les fonts.
Doncs bé, l'aturada ha començat a les 8 d'aquest matí
i han estat cridats 25.000 metges dels hospitals i dels centres d'aterció primària,
tant també de l'Institut Català de la Salut com dels centres concertats.
I si dèiem que es manifestaven 9.000 metges per aquesta sobrecarregada feina,
també hi ha hagut manifestació amb més de 6.000 docents
per revertir retallades i contra l'avançament de curs.
Segons el Departament d'Educació, amb dades de les 12 del migdia,
el seguiment de la vaga en aquell moment era del 7,7%.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora, al carrer, quan et creus amb més gent.
Encara que vagis amb pressa, saludes sempre treient la llengua.
Quan juguis a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua.
A les extraescolars, extra de llengua.
Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit.
Que si marca o no marques, treguis la llengua.
Influencia traient la llengua o viciant-te a un joc amb amics.
Treu la llengua quan llistis a la dreta, en una primera cita,
abans d'un primer petó...
Els petons de debò es fan amb la llengua.
Treu la llengua arreu i amb tothom.
Estiguis de pas o et quedis per sempre.
Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar.
Treu la llengua. Comparteix el català.
I això sí, marxarem amb bona música de fons.
Un tema que es diu Calm Down, de Rema.
Amb aquesta música, com hem dit, ens acomiadem del programa d'avui.
I falten un parell de minuts per connectar amb Catalunya Ràdio.
Podeu recuperar tots els continguts a radiodesvern.com,
els podcasts que anem creant a la secció del programa a la Rambla.
També, a més a més, ens podeu anar seguint a les xarxes socials,
tant a les de la ràdio, arroba radiodesvern,
com també a les del programa, arroba larambla,
no vull tu, tot junt i amb minuscules.
Ara a les 7 en punt, escoltarem l'informatiu de notícies complet
de la Madalua López per estar al dia de tot el que passa aquí al poble.
Res més, que acabeu de passar molt bona tarda
i cotillegeu una mica i feu safarells sobre les xarxes,
així estareu assabentats i assabentades de tot el que passa aquí al programa
i també al poble.
Res més, ens tornem a trobar aquí ja demà,
també de 5 a 7, aquest parell d'horetes al 98.1 FM,
la ràdio municipal de Sant Just, ràdio d'Esvern.
Que vagi bé, bona tarda.
Bébé, bona tarda.
Bébé, bona tiendra.
'vega, bona tarda.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!