Volem defensar que les dones puguin anar com els hi dongui la gana i recuperar, i ja dic recuperar, no mantenir, perquè hi ha alguns barris ja recuperar. Recuperar el que eren els barris de Catalunya quan els nostres pares passejaven. Però per què no estan en contra l'oposició de l'avortament per comunitats religioses o l'educació, per exemple? Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.
Bon dia, són les 10 i 5 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Aquest dilluns s'ha viscut la primera jornada de vaga de metges convocada a Catalunya aquesta setmana, amb noves aturades previstes per divendres. Paral·lelament, a escala estatal, el calendari és encara més exigent. Una setmana de vaga cada mes fins a l'estiu. Tot plegat evidencia un conflicte laboral i professional que, lluny de resoldres, s'enquista i puja de to. Ahir, en molts centres d'atenció primària, les aturades es van notar i va haver també visites reprogramades, pacients...
que van haver de tornar a casa sense ser atesos i, malgrat les molèsties, també es van escoltar veus de comprensió. Molts ciutadans perceben que els professionals sanitaris estan sotmesos a una pressió creixent i que el sistema, especialment l'atenció primària, arrossega mancances estructurals des de fa anys. Aquesta empatia social és un element rellevant, indica...
que la protesta no es viu només com un conflicte laboral, sinó com un símptoma d'un problema molt més profund. Les dades de participació, com és habitual, divergeixen segons les fonts. El Departament de Salut parla d'un seguiment modest
mentre que el sindicat convocant defensa un impacte molt superior, especialment a l'atenció primària. Més enllà de les xifres, el que és indagable és que el malestar existeix i que el debat sobre el futur del sistema sanitari torna al centre de l'agenda pública. El nucli del conflicte gira al voltant de la reforma de l'Estatut Marc i, sobretot, del reconeixement de les especificats de la professió mèdica.
Els facultatius reclamen un marc propi de negociació i també argumenten que la seva formació, responsabilitat i càrrega assistencial requereixen condicions diferenciades. L'administració, en canvi, rebutja aquesta fragmentació per por de trencar la cohesió del sistema i generar desigualtats entre col·lectius. Aquest desacord posa de manifest un dilema complex.
D'una banda, és necessari garantir la unitat del sistema sanitari i la coordinació entre professionals i, de l'altra, ignorar les demandes d'un col·lectiu clau, pot agreujar la fuga de talent, el desgast professional i les dificultats per retenir metges en el sistema públic. L'experiència d'alguns centres amb models específics de negociació indica que hi ha vies intermèdies possibles.
La setmana que comença serà determinant. La continuïtat de les aturades, l'evolució del seguiment i, sobretot, la voluntat real del diàleg marcaran el futur immediat del conflicte. El que és clar és que la sanitat pública necessita estabilitat, recursos i professionals motivats. Sense això, qualsevol reforma quedarà incompleta.
El moment exigeix responsabilitat a totes les parts. L'administració ha d'escoltar i negociar amb voluntat real d'acord. Els professionals han de defensar les seves reivindicacions sense perdre de vista el servei de la ciutadania. I la societat, que és la primera afectada, ha de poder confiar que el sistema sanitari continuarà sent una prioritat col·lectiva.
La vaga d'aquesta setmana no és només una protesta laboral, és un avís sobre l'estat de salut del nostre sistema sanitari. Ignorar-lo seria un error. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I arrenquem, com sempre, donant un cop d'ull al sumari. Avui començarem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales. Tot seguit tindrem les efemèrides i el temps. I a la segona hora, entrevista del dia. Joan Sàlvia ens visita aquí a Ràdio d'Esvern.
El cap de la JNC ens visita per parlar de la moció d'oci nocturn que es va aprovar en el darrer ple. També en parlarem d'aquest tema amb l'alcalde Joan Bassaganyes demà dimecres. Pel que fa a l'actualitat econòmica, en parlarem amb en Rafael Redondo i tancarem el programa d'avui amb l'entrevista a Juanjo Pallàs, un dels tertulians d'aquesta tertúlia de Taneu que es celebra properament. I també parlarem de Bada Llibre i recomanacions literàries
amb l'Arnau Cònsol de Cal Lliureté. Sigueu benvinguts i benvingudes. Un matí més aquí al 98.ufm. Soc Daniel Martínez i és un plaer estar amb vosaltres aquí un matí més a Ràdio Desver. Comencem amb una mica de música.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges de Sant Just. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvent.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual...
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Lies i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi!
En Next con Yermi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo.
Cada martes a las 19.30 horas te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM.
Un minut passat, un quart d'onze del matí, nosaltres encetem ara aquest primer bloc del programa, aquesta primera hora, amb l'espai informatiu d'aquesta casa, Mariona Sales. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Molt bé, i tu? Doncs bé, ha arrencat ja aquesta setmana, aquest inici de setmana, estem a dimarts, hi ha bastant de solet, tenim un dia així bastant agradable, per tant, content de trencar una mica de tònica de la setmana passada.
Sí, home i tant, ja era hora. Ja era hora això de sortir de casa i que sigui de dia de veritat. Exactament. I sembla que el cap de setmana podria encara girar-se més la truita i que faci uns dies espectaculars el cap de setmana. Doncs benvingut siguin. Sí, sí, ho estarem seguint aquests dies amb en Carles, però ara comencem amb els titulars, arrenquem parlant...
que el 20 de juny és la nova data per la Vall Festival, que torna a Sant Just d'Esberna amb la cinquena edició, després d'haver-se cancel·lat la de l'any passat. També parlarem que Sant Just formalitza el compromís amb el català amb l'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua i tancarem aquest espai amb Cinema i Societat. Una nova conferència de l'AUJA amb Albert Beorleghi. Comencem, com dèiem, parlant de cultura, parlant de la Vall Festival.
Exacte, i és que la Ball Festival ja té data per la seva cinquena edició, que s'ha celebrat el 20 de juny aquí a Sant Just. L'organització ha anunciat que les entrades ja estan disponibles a la plataforma d'AIS. El certament recupera la programació després que l'edició prevista l'any passat s'hagués de cancel·lar per les previsions meteorològiques adverses, amb la voluntat de consolidar el projecte i mantenir l'aposta per una iniciativa local, voluntària i sense ànim de lucre, que busca dinamitzar l'escena cultural i musical del municipi.
El festival, que se celebra des del 2019 en un entorn natural de Sant Just, s'ha consolidat com un espai de referència pels amants del so contemporani alternatiu, amb una proposta eclèctica que inclou electrònica, indie, rock i sons urbans, i que posa el focus també en el descobriment artístic i l'experiència musical en directe.
Tot i que encara no s'han fet públics els detalls del cartell, els horaris o l'espai concret de celebració, l'organització ha avançat que properament es donaran a conèixer novetats sobre la programació artística i els serveis. I pel que fa a l'accés, els menors de fins a 16 anys hauran d'assistir acompanyats de pare, mare, tutor o legal o adult autoritzat, mentre que els joves de 16 i 17 podran accedir amb autorització signada.
I seguim amb més qüestions, amb més informació en aquest primer bloc del programa. Marxem ara a política, Mariona. Doncs sí, és que Sant Just s'ha adherit al Pacte Nacional per la Llengua amb motiu de la visita institucional del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que va tenir lloc el divendres passat. Durant la jornada, el conseller va signar en el llibre d'honor de l'Ajuntament i va mantenir una reunió de treball amb responsables del Servei Local de Català i del Consorci per la Normalització Lingüística.
L'adhesió es va formalitzar amb l'assignatura del document per part de l'alcalde, Joan Basaganyes, i del conseller, amb l'objectiu de reforçar el compromís institucional amb la promoció i l'ús del català. El pacte estableix la voluntat que, en un marc de respecte pel plurilingüisme i la diversitat, el català es consolidi com una llengua comuna, completa, oficial i actualitzada, amb el suport i l'ús de la ciutadania.
Amb aquesta iniciativa, el municipi reafirma el seu compromís amb una llengua compartida i de cohesió social, independentment d'ideologies, origen o situació social, i amb la garantia dels drets lingüístics de tota la població.
Perfecte, doncs marxem al darrer bloc del dia, marxem a parlar de la nova conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària. Exacte, com cada setmana la conferència té lloc el dijous a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Res d'Hidència de la Mallola i la d'aquesta setmana porta per títol Cinema i Societat i anirà a càrrec d'Albert Beurlegui, que és periodista expert en cinema.
La sessió abordarà la relació entre el cinema i els canvis socials, analitzant el paper del setè art com a mirall i motor de transformació cultural. Berlegui reflexionarà sobre com les pel·lícules han contribuït a visibilitzar conflictes, valors i moviments socials, així com sobre la seva influència en la construcció de l'imaginari col·lectiu i en el debat públic. És una activitat uvet de tothom i amb entrada gratuïta per socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per a les persones que no estiguin associades.
I com cada dia abans de passar al bloc de portades de diaris, nosaltres fem un repàs d'aquests titulars. Avui hem arrencat parlant que el 20 de juny és la nova data per la Vall Festival, que torna a Sant Just d'Esvern amb la cinquena edició. El Festival de Música Alternativa recupera la programació després de la cancel·lació de l'any passat...
i ja ha obert la venda d'entrades a DAIS. També tenim que Sant Just formalitza el compromís amb el català amb l'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua. La visita del conseller francès Xavier Vila culmina amb la signatura institucional per reforçar la promoció i els drets lingüístics al municipi. I hem tancat també aquest espai parlant de cinema i societat, la nova conferència de l'AUJA amb Alberto Beorleghi.
En aquest cas, el periodista expert en cinema analitzarà la relació entre el setè art i els canvis socials el 19 de febrer a l'auditori de la residència La Maiola. Fem una petita pausa per publicitat. Tornem de seguida. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, just blues. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
I ara, portades de diaris. I marxem a donar un cop d'ull a les portades dels diaris d'avui dimarts 17 de febrer. Mariona, arrenquem amb el diari ara.
Doncs el diari ara obre amb l'escut social i diu que Sánchez vol construir 15.000 habitatges a l'any amb un fons sobirà. La nova eina d'inversió comença amb fons europeus i preveu mobilitzar 120.000 milions d'euros. El president espanyol retreu a la patronal que no s'hagi sumat al pacte per apujar el salari mínim.
En fotografia principal veiem el Barça, que es desfigura i perd el liderat amb aquest 2-1. Diu que l'equip de Flick, sense brúixola ni encert de cara a porta, s'avança el marcador però perd els 3 punts i cedeix el liderat. I el Girona, més còmode amb l'excés d'atenció, remunta amb un gol polèmic i torna a allunyar-se del descens.
Altres notícies d'avui del diari Ara. També veiem que Illa torna i posa en una cita seva que diu «Ser el que Catalunya necessita». En el seu primer dia tanca un acord sobre habitatge amb l'arcabisme de Tarragona. I les últimes notícies de la portada d'avui del diari Ara. Veiem que els mitjans estan en vaga. Diu que un 39% segons el sindicat majoritari i un 6% segons Salut.
També parla la portada del diari Ara que els seguidors de Navalny reclamen justícia dos anys després i tancada portada avui l'Ara amb una cita de Josep Usall. Diu, el ministeri ja es va precipitar. L'IRTA ha patit un descrèdit. Molt bé, doncs amb això tancant el diari Ara avui dimarts, marxem a la següent portada, marxem al periòdico.
I al periòdico en català avui destaca la Constitució espanyola més longeva però la tercera menys reformada de la Unió Europea. Pel que fa a Catalunya, la segona comunitat amb més proporció d'incapacitats temporals. Les baixes es doblen pels casos de salut mental i les llistes d'espera.
Salut defensa, que incentiva els CAPs per accelerar les altes, agilitzarà l'accés a les proves diagnòstiques. El govern planteja que els empleats amb càncer, ictus o infart puguin tornar progressivament a la feina. Pel que fa a la imatge principal, a la imatge del dia, veiem un Salvador Illa accedint, en aquest cas, per primer cop a la feina, de nou, reincorporant-se...
en la seva labor com a president. Recordem que ha estat de baixa no sé si un mes o per allà. En aquest cas la imatge veiem illa, camí de l'acte de firma de cessió d'ús de diversos terrenys de l'Església Generalitat.
i en una cita seva diu que és el moment d'oferir solucions. Ella reprèn l'agenda després de la seva veja mèdica i crida a no caure en fatalismes, tot i als dies difícils que viu ara Catalunya. Pel que fa a Sánchez, buscarà inversió pel nou fons sobirà en conglomerats indis.
mobilitzarà 23.000 milions amb l'objectiu de construir 15.000 habitatges públics a l'any. I pel que fa a més qüestions, ens diuen també, des de la portada del periòdico, 5 morts al caramà a Manlleu, un traster habilitat com a habitatge. També els diplomàtics anuncien sobrecàrrega als consolats per la regularització i tanquen amb Extremadura. Feijó dona un toc d'atenció a Guardiola per haver negociat amb Vox.
Tres minuts per dos quarts d'onze del matí, ara La Vanguardia, Mariona. Doncs La Vanguardia obre amb el cos de la vida. Diu que Sánchez carrega contra la patronal per no pujar més els sous. El president va a la firma amb els sindicats de l'alça del salari mínim, fins a 1.221 euros, i demana als empresaris que paguin més. En fotografia principal veiem que centenars de moscovites recorden Navalny,
Centenars de moscovites han anat aquests dies al cementiri de Borrisobo per dispositar flors a la tomba del líder opositor Alexei Navalny, que va morir fa dos anys enverinat amb una toxina letal en una presó àrtica, segons van denunciar dissabte diversos governs europeus. I també van rebre homenatge a l'opositor diplomàtic d'estrangers, com veiem, doncs,
a la fotografia. Altres notícies de La Vanguardia veiem que ella torna a Palau després d'un mes de baixa, dient que sap què cal fer. També que el PP sedueix Vox i critica com negocia la seva líder a Extremadura. I avui La Vanguardia fa una entrevista a Giselle Pelicot, símbol contra la violència sexual. Hi posen una cita seva que diu m'he pogut reconstruir sobre les ruïnes i m'he tornat a enamorar.
Passem a tema esportiu, amb aquest 2-1 a Girona, el Barça es desploma i dona ales al Madrid. I tanca portada l'avantguàrdia parlant de la deua Robert Duval, el mític Tom Heggen del Padrí, que ha mort als 95 anys. Molt bé, doncs marxem de la portada blava a El Punt Avui.
I aquest diari, el diari independent català, comarcal i democràtic, arrenca amb l'entrevista a Tim Bale, analista polític britànic, que diu, no apostaria per Starmer com a líder en les properes eleccions. Pel que fa a l'Observatori Municipal, marxen a Paterna, la cara i la creu de Paterna, entrevista el portaveu de Compromís, Carles Martí Balaguer. Pel que fa a la imatge principal, veiem l'entrada del que sembla un CAP,
i diuen els metges no poden més. La saturació habitual de la sanitat pública rebaixa la repercussió de la vaga per acabar amb les guàrdies de 24 hores.
També destaquen el desgast ucraïnès. La guerra desfarmada per Rússia a Ucraïna entrarà aviat en el seu cinquè any sense que se'n vegi una fi pròxima a aquest 2026. Veiem una imatge que il·lustra aquest titular.
També ens parlen de les cròniques, amb la motxilla igual de plena i Illa retorna a l'activitat en plena crisi. Pel que fa a l'esportiu, el Girona la fa grossa Montilivi i deixa el Barça sense lideratge. Els gironins remunten al 0-1 de Pau Coversí amb polèmica en el 2-1.
I és això, aquesta és la notícia esportiva del dia i també aquesta és la informació que avui hem pogut destacar d'aquestes portades dels diaris. Ho fem sempre a aquesta mateixa hora, repassem aquestes quatre portades i ho fem també de la mà de Mariona Salas, de la qual m'acomiado a continuació per donar pas a l'espai d'Efemèrides i també a més qüestions d'aquest primer bloc, d'aquesta primera hora.
de la Rambla. Mariona, moltes gràcies. T'escoltem de seguit amb els butlletins i també amb l'informatiu Edició Migdial a acabar aquest magazin. Exacte, Dani, ens escoltem ara. Fins ara. Adéu. I amb vosaltres, petita pausa musical, tornem de seguida.
En los milagros desde que te vi en esta noche de tequila boom boom eres tan sexy, eres sexy thing mis ojos te persiguen solo a ti
Desfuego en el cielo y amas en lo oscuro.
Gràcies.
I seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla... Un moment, que estic esperant. Cinc minuts passant de dos quarts d'onze del matí, que quedaven escarsos segons per arribar a aquesta hora, a les 10 i 35. I permeteu-me que us agraeixi moltíssim la confiança, que ens escolteu cada dia al 98.fm i que us demani disculpes, perquè acabem de rebre una trucada aquí a redacció, i això no és broma, és totalment cert,
Acabem de rebre una trucada d'un oient que estava molt amoïnada perquè no podia escoltar l'emissora i ens preguntava si havíem canviat de lloc o si havíem canviat la freqüència modulada. En cap cas ha succeït això, sinó que simplement el dijous, quan va haver la ventana, un dels cables que tenim connectant...
Una de les antenes va topar amb la paret, es va acabar trencant i això va fer que la connexió estallés. De moment portem des de dijous sense connexió, demanem disculpes i sabem que hi ha molta gent que s'està trobant amb això.
està a casa amb el seu transistor, ens intenta escoltar i no troba la freqüència. Demanem disculpes i esperem que això es pugui solventar aviat. I moltíssimes gràcies per la confiança i per escoltar-nos cada dia i per rebre aquestes tocades que també ens fan molta il·lusió. Ara marxem a l'espai de l'efemèride del dia.
I comencem parlant que el 17 de febrer de 1993 va néixer a Cervera, Lleida, el pilot de motociclisme Marc Márquez, que va iniciar la seva carrera com a pilot en el campionat el 2008 dins de la categoria de 125.
En aquesta categoria va aconseguir el seu primer títol mundial el 2010 i, posteriorment, va pujar a Moto2, en el que es va proclamar subcampió en el seu primer any i, finalment, campió del món el 2012, abans de donar el salt a la categoria reina el 2013.
Marxem a més qüestions. Marxem a parlar també del campió del món d'escacs, Garry Kasparov, que va guanyar l'ordinador Deep Blue d'IBM a Philadelphia. Això va passar l'any 1996. També parlarem que el 2000 la multinacional informàtica Microsoft va llançar el sistema operatiu Windows 2000.
i que el 2008 el Parlament Regional de Kosovo, territori de majoria albanesa, proclama la independència unilateral de Sèrbia.
I marxem a destacar més cosetes, més efemèrides. Margem als naixements. Destaquem avui el naixement l'any 1836 de Gustavo Adolfo Becker, poeta romàntic espanyol. També l'any 1926, Manuel Millares, pintor espanyol, naixia tal dia com avui. Michael Jordan també ho feia, el jugador de bàsquet estadunidenc, però en aquest cas l'any 1963.
També va néixer, tal dia com avui, de l'any 1972, Billy Joe Armstrong, vocalista i guitarrista de Green Day. I tanquem aquest espai amb Paris Hilton, actriu i dissenyadora estadounidense que naixia l'any 81.
I tenim una altra efemèride que va dins d'aquesta categoria, la de naixements, però ens la deixem per l'efemèride musical. Marxem a les defuncions. Tal dia com avui moria l'any 1673 Jean-Baptiste Poquelin Molière, escriptor francès.
També ho feia en aquest cas Francisco Giner de los Ríos, pedagog i escriptor espanyol, fundador de l'institució Lliure d'Ensenyança. També José López Portillo, polític mexicà que va ser president del país el 2004, va morir. I tanquem en Bartolomé Beltrán, metge, presentador i divulgador espanyol que moria el 2024.
i l'efemèrida de celebració, podríem dir, és que avui es celebra l'any nou xinès, avui 17 de febrer. I tanquem amb l'efemèrida musical, tanquem Ahmed Sheeran, que també va néixer tal dia com avui, de l'any 1991, el cantant britànic que ens va deleitar en els seus inicis en cançons brutals, i una que va pagar molt fort va ser aquesta.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I'm in love with the shape of you I'm in love with the shape of you I'm in love with the shape of you Push and pull like a magnet beat Although my heart is falling too
I'm in love with your body Every day discovering something brand new I'm in love with the shape of you
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller.
Provem-ho en català. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Marta me llamó a las seis horas españolas solo para
Sola porque se va, se marchó de vuelta a Buenos Aires. El dinero se acabó, ya no hay sitio para nadie. Dónde empieza y dónde acabará el destino que nos une y que nos separará. Yo estoy sola en el hotel, estoy viendo amanecer. Santiago de Chile se despierta entre montañas.
de la señorita rock and roll aunque no lo ha confesado eso lo sé yo son mis amigos en la calle pasamos las horas son mis amigos por encima de todas las cosas
Gràcies.
Fui a vivir a Barcelona
Y hoy ha venido a mi memoria Claudia tuvo un hijo y de Guille y los demás ya no sé nada
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el farts. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Per la mama.
Provem-ho en català. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
I quan el pronòstic és bo, quan sembla que ha de fer bon temps, ha d'haver més temps pel temps, perquè, clar, necessitem esclarir què és el que passarà al llarg de la setmana. Carles Rius, bon dia. Molt bon dia. Doncs no. Quan el temps és més complicat és quan necessites més temps per explicar les coses. Però després de tants dies en pluja, després de tants dies que semblava que estàvem en Londres permanent, doncs vénen les clarianes, vénen el sol, vénen alegria i tenim ganes que ens ho expliquis.
I ara tenim nou minuts per dir que faràs sol? Sí. Bueno, anem a treballar-ho, això. Sí, vinga, va. Hi ha mil maneres, segur. Podries començar parlant del sol dels teletubis? Referències... Bueno, no, a tu no et van pillar els teletubis. Clar, que em van pillar. Clar, dels peques, clar. M'ho miraven els peques i de rebot ho mirava jo.
Clar, clar, que el sol dels teletubbies tenia la cara d'un nen, que era una cosa una mica estranya, que reia. Era molt raro que rigués, perquè els nens ploren, normalment no reviuen. No, sí, era estrany, però... I d'aquí ja comença a fer el temps i ja està així a llargues. Doncs vinga, va, anem a parlar d'aquesta previsió que continua, eh? Per tots aquests que pateixen estar escoltant i estan dient, aviam si diu avui que no ha canviat res i que de cara al cap de setmana i la setmana que ve tenim estabilitat, continua tot igual. La previsió segueix dient...
i aquestes previsions són bastant fiables, i ho expliquem perquè és que quan arriba un anticicló són a capes altes, són moviments molt grans, i això sí que són previsions que s'acaben complint. Allò que et dius, no, és que m'ha una depressió, passarà per sobre de Catalunya, potser passa entre dijous i vendres, aquestes són més difícils de concretar, però bàsicament, quan parlem d'anticicló, de sores, de 10 dies d'estabilitat, això sí que és a llarg termini, gairebé tots els mapes ho marquen, o sigui que no tenim problema. Però abans de tot això, encara tindrem una miqueta de moviment, una mica només.
perquè ens creua un front entre dimecres i dijous que el que farà és aportar-nos un altre cop vent. Llavors avui, pel que fa avui dimarts, doncs temperatures una miqueta més baixes, ahir gairebé toquem els 20 graus, es van quedar amb 19, avui potser les temperatures es queden amb 16 o 17, hem de dir que a hores d'ara a Sant Just tenim una...
Què ha passat? No, tenim una estació que està parada des de fa dos dies. Pel vent, potser? No, no, que va. Doncs bé, a Sant Jusara en aquests moments tenim una temperatura... M'està fallant tot internet. Carles, què estàs fent? No toquis els botons que no has de tocar, Carles. Jo res, jo res.
Però bé, és igual, tenim una bona temperatura, hem arribat a una mínima d'11 graus aquesta nit, o sigui que no ha baixat massa, avui podem arribar als 16 o als 17, o sigui que és un valor bastant agradable. Estem una mica per sobre del que tocaria per l'època, però vaja, ja poden haver dies així que no passa absolutament res.
Llavors, avui tenim alguns núvolets, el vent ja afluixat, el vent que teníem ahir va arribar a un cop màxim de 40 km per hora, ja és història també, tenim estabilitat i probablement fins demà dimecres a última hora seguiríem parlant d'una certa estabilitat, o sigui que el temps continuarà força tranquil aquí a Sant Jús. Si avui diuen que baixa una mica el termòmetre, demà pot pujar una miqueta, perquè tindrem més núvols i els vents no seran de nord-oest, o la tendència del vent no serà de nord-oest, sinó que serà de sud-oest,
I això permetrà que el migdia de temperatura pugui enfilar-se una miqueta més. Un dia on a primera hora hi haurà alguns núvolets, el migdia s'estarà prou bé i la nit quedarà prou serena. Seguim dient que amb aquesta influència d'est, de sud-oest, la nit, encara que sigui serena, no pot baixar la temperatura massa i seguirem parlant de temperatures mínimes al voltant dels 9-10 graus com a molt.
El dia més important d'aquesta setmana perquè passi alguna cosa és dijous. Dijous ens creua, entre dimecres i dijous ens creua un front i darrere seu, és un front que aquí a Sant Jús el veurem passar sense pena ni glòria amb alguns núvolets i molt poca cosa. Només hi ha uns...
que marquen una miqueta de precipitació, però bàsicament és molt poc, i estem parlant del dimecres a primeríssima hora, hi haurien alguns núvols, però vaja, és bastant probable que no, que això no passi, o sigui que demà dimecres tindrem alguns núvols a primera hora, però no acabarà plovent.
anirem tenint estabilitat amb sol i núvols demà, i dijous és el dia que comentàvem que pot ser protagonista el vent. El vent ens bufarà del nord-oest, és un vent que farà baixar la temperatura, si estem aquests dies amb valors de 16-17 graus, doncs baixarem cap als 14-15 dijous, amb una primera hora del dia que encara tindrem restes de núvols, però després quan s'activi el vent del nord-oest, doncs aquests núvols desapareixeran i ens quedarà un dia molt serè amb ventades importants.
Recordeu que vam tenir un avís d'avantades, l'última que abans va arribar del voltant dels 80-90 km per hora, perquè us feu una idea, cops màxims de 60 km per hora aproximadament és la previsió que tenim de cara al dijous, o sigui, és una mica menys intensa que l'última avantada que vam tenir aquí.
Jo crec que amb 60 km per hora es pot anar a l'escola, es poden tancar alguns parcs a Sant Jús, però a l'escola s'hi pot anar, o sigui que no crec que hi hagi aquesta... Ara, com que està damunt això del mòbil i Protecció Civil envia missatges per tot arreu, potser ens envien algun de cara el dijous, però vaja, jo crec que no arribarà més. De moment és això, cops màxims com a molt de 60 km per hora. En tot cas, no serà l'episodi que vam viure la setmana passada.
No, són 30 quilòmetres per hora menys, però sí que la setmana passada vam viure dos episodis. El del dijous ens va portar gairebé 90 quilòmetres per hora i l'anterior sí que ens va portar uns 45-50, que també va ser una bona ventada. És bastant probable que tinguem una ventada molt semblant a la primera que vam tenir la setmana passada.
I després de tot això, després d'aquesta ventada, és quan arriba aquesta pausa meteorològica, que és quan tu em donaràs un quart d'hora, 20 minuts per parlar del temps, que és a partir de divendres, quan el sol dominarà. Això farà d'una banda...
Doncs que les temperatures màximes s'estabilitzin i es quedin per sobre dels 15 graus més o menys durant bastants dies. Quan diem bastants dies, pràcticament ens n'anem al mes de març. Recordeu que el cap de setmana aquest que ens arriba ara és 21-22 i l'altre és 28-1. Doncs bé, aquest cap de setmana del 28-1 és fins on arriben els mapes i de moment els mapes ens parlen d'estabilitat, o sigui que realment són molts dies, 8-10 dies...
de tranquil·litat i estabilitat a casa nostra amb anticicló. I l'únic que variarà a l'anticicló és que el que provoca en època d'hivern és que es puguin formar algunes boires a l'interior, que aquestes boires puguin ser persistents, que ens trobem al lloc amb boira amb temperatures molt baixes a Catalunya, però aquí a Sant Just el que tindrem és temperatures mínimes una miqueta més baixes. Aquests dies estem amb una influència de vents de sud, sud-est, nord-est, que mantenen el termòmetre aixecat, el mantenen amunt a les temperatures mínimes
Quan ens arribi l'anticicló, de cara al cap de setmana i de cara als propers dies, el que provocarà és que les mínimes puguin ser una miqueta més baixes. I de cara als propers dies, i sobretot la setmana que ve, tindrem valors màxims al voltant dels 15-16 graus, però les mínimes seran una mica més baixes que les que tenim ara, de 8-9-10 graus, sinó que podríem baixar cap als 6-7. O sigui, temps molt tranquil, temps estable, que ens pot acompanyar ben bé el que tenim d'aquest cap de setmana, d'aquesta setmana, i bona part, pràcticament tota la setmana que ve. O sigui que és bona notícia.
Molt bé, doncs molt bona notícia de veritat per engegar aquest dimarts, 3 minuts per arribar a les 11 del matí. Tenim doncs aquesta continuïtat de bon temps, sembla que inclús podria millorar cap al cap de setmana, per tant estarem molt pendents...
de com vagin aquests mapes. Comentaves una mica la desevinença, ho feies fora de micròfons, la desevinença dels mapes americans. En aquest cas, tant ahir com per avui donaven bastanta nobositat i en tot cas aquesta nobositat no l'hem estat detectant al llarg del dia d'ahir i el d'avui. No, no, és una cosa rara. És com si estiguéssim parlant de la cara nord del Pirineu. Sembla que s'hagin begut l'enteniment.
i estiguin parlant d'una altra zona de Catalunya. Mira que sempre els mapes americans els valores molt. Sí, són els més fiables, a més, amb tota la tranquil·litat del món, i no sé, o s'ha endormit, o el tram està influenciant en la meteorologia, en les previsions, no ho sé, no ho acabo d'entendre, però vaja, fins dimecres no ens marquen sol, que farà sol, i després ens marca un dijous, un divendres mig variable, però fins i tot també marquen els núvols,
Estan una mica espessos, potser tenen algun dia de festa, han fet por o alguna cosa i el que fa als mapes... És el que fa, és el que fa. No ho fa prou bé. No, no, totalment. Doncs bé, Carles, moltíssimes gràcies. Fem una cosa, fem una petita pausa pels bolletins informatius. Tornem de seguida i amb tu t'escoltem demà per ampliar més informació.
Aquí serem. Molt bé, gràcies. Amb vosaltres, com dèiem, tornarem després dels butlletins de les 11 amb Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern. Tot seguit, a la segona hora de la Rambla, avui entrevista del dia, parlarem amb Joan Serna, que és president local de la joventut nacionalista catalana i que vindrà a parlar d'aquesta moció que es va presentar al ple municipal sobre l'oci nocturn al municipi. Breu pausa, tornem de seguida. Fins ara.
Bon dia, us informa Natàlia Ramon.
Junts per Catalunya votarà en contra de la proposta de Vox de prohibir el Burka en espais públics i presentarà la seva pròpia regulació ajustada, diuen els estàndards europeus. Aquesta tarda el Congrés votarà la iniciativa de l'extrema dreta, que ja compta amb el sí del Partit Popular, però que sense el vot de Junts no podrà tirar endavant. Madrid, Dani Sanydeaja, bon dia.
Bon dia, el no de Junts, diuen fons del partit. És un no en contra del feixisme i el populisme de Vox, tot i que rebutgen el burka perquè el veuen un símbol d'opressió a la dona. El partit de Puigdemont creu que la proposta de l'extrema dreta espanyola no passa als filtres democràtics. Per això avui registrarà al Congrés la seva pròpia iniciativa que compleix, diuen els estàndards europeus i que el secretari de Vox, Ignacio Garriga, sobre a votar-la. Ho ha dit al matí de Catalunya Ràdio.
El que estan fent és no voler votar una iniciativa de Vox que ens ha posat en una sèrie dels clàssics, del trending tòpic dels feixistes, homòfos, bla, bla, bla. En qualsevol cas, si la proposta de Junts és literal igual que la de Vox, nosaltres no tindrem cap problema que la votarem a favor. La iniciativa de Junts també inclourà la delegació a Catalunya de les competències de seguretat i identificació de persones. Dani Sainteja, Catalunya Ràdio Madrid.
Més notícies, Òscar Gallau. La líder d'Aliança Catalana, Sílvia Urriol, s'obre a governar amb Junts per Catalunya els ajuntaments després de les eleccions municipals de l'any que ve, sempre que això no impliqui renunciar al seu programa electoral. Barcelona, Jordi Corbalan.
Com a convidats de representants del món empresarial, professional i fins i tot de la fiscalia, Sílvia Urriols ha explicat que Aliança Catalana aspira a presentar llistes al major nombre de municipis, però ha admès que els recursos que tenen són limitats i, per tant, prioritzaran les poblacions on tenen més potencial de creixement. La líder del partit d'extrema dreta ha obert la porta a governar amb junts els ajuntaments, però ha posat com a línia vermella el seu programa electoral.
Entrarem a formar governs sempre i quan això no impliqui renúncies en el nostre programa electoral. Si junts sabem aplicar el nostre programa, no tenim cap problema a formalitzar governs amb ells. Ara, si aquesta formalització comporta, evidentment, haver de renunciar, aquí no hi entrarem.
La policia científica identificarà avui els cossos dels 5 joves morts en un incendi a Manlleu, a Osona. El foc es va declarar passades les 9 del vespre en un traster del terrat d'un bloc de 5 pisos. 5 joves més van quedar ferits lleus. Els Mossos investiguen ara les causes de l'incendi i per què no es van poder escapar de les flames. L'Ajuntament de Manlleu ha decretat 3 dies de dol i ha convocat un minut de silenci aquest vespre davant del consistori. Anem cap a Manlleu. Natiadell, bon dia.
Bon dia, acaba d'arribar la policia científica per fer la inspecció ocular de l'edifici sinistrat per determinar les causes d'aquest accident. Serà, però, complicat. Ens diuen que al matí tinguem informació nova al respecte. El cas el porta a la unitat d'investigació dels Mossos d'Esquadra d'Osona. Mentrestant, estan acabant també d'extreure les empreptes de les víctimes per acabar d'identificar-les i determinar quants dels adolescents són menors. La Marcela és una veïna del bloc afectat.
Una mica espantada, sí, però sort, mira, estic viva i ho puc explicar. Vi que a dalt de tot, a les golfes, on es va solucionar el foc, perquè em van treure la policia i gràcies a una amiga del costat que em va deixar la porta oberta. L'Ajuntament de Manlleu, com dèieu, ha decretat 3 dies de dol oficial i a les 7 del vespre, minut de silenci. David Mendoza i Nàdia Dell, Catalunya Ràdio Manlleu.
L'Iran i els Estats Units han engegat avui una segona tanda de converses indirectes a Ginebra per resoldre el dossier nuclear, mentre Washington continua desplegant efectius militars a la regió. Hi ha pocs indicis d'un compromís, si bé Teheran reconeix que la posició nord-americana actual és més realista.
Els enviats nord-americans Steve Witkoff i Jared Kushner participen en les negociacions que es fan amb la mediació del sultanat d'Human. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha dit des de l'Air Force One que hi contribuirà de manera indirecta i no s'ha estat d'advertir una vegada més l'Iran. Volen un acord. Crec que volen un acord. No crec que vulguin assumir les conseqüències de no fer-lo. Volen un acord.
Mora el reverent afroamericà Jesse Jackson, una de les grans icones de la lluita pels drets civils als Estats Units. Jackson va ser candidat a la nominació presidencial pel Partit Demòcrata en dues ocasions, el 1984 i també el 88, i va ser senador a l'ombra pel districte de Columbia, on hi ha la capital dels Estats Units. La imatge de Jesse Jackson plorant el dia de la victòria presidencial de Barack Obama el 2008
va donar la volta al món. El carismàtic reverent i polític va néixer a Carolina del Sud i als anys 60, coincidint amb l'ascens de Martin Luther King i la lluita pels drets del vot dels negres, Jesse Jackson es va integrar en el moviment pels drets civils i va fundar diverses organitzacions com ara la coalició Rainbow.
I als esports, Marta García. Canvi de líder en primera després de la derrota del Barça en el camp del Girona per 2 a 1. Els blaugrans se deixen ara la primera posició a favor del Madrid, mentre que els gironins s'allunyen del descens, que ara situen a 5 punts. El Girona 2, Barça 1 és el partit que va tancar la 24ena jornada de Lliga en primera.
8 Champions masculina amb els primers partits d'anar dels play-offs de setzents. A tres quarts de set, Galatasaray-Lloventus. I a les 9, Benfica-Madrid, Borussia Dortmund-Atalanta i Mónaco-PSG. El Balomano-Granollers debut està vesprada en la fase principal de la Lliga Europea d'en Vol, en un partit en la pista de l'Elberum de Noruega a tres quarts de set. El primer de cada grup passa directament a quarts de final, mentre que el segon i el tercer disputaran una eliminatòria prèvia.
I ja és oficial que el circuit de Barcelona-Catalunya acollirà la Fórmula 1 cada dos anys després que ahir se va firmar l'acord anunciat fa uns dies. Este Gran Premi s'alternarà amb el de Bèlgica i se disputarà en Catalunya el 28, el 2030 i també el 2032. Enguanyament, i com ja estava previst, Montmeló acollirà el Gran Premi del 12 al 14 de juny. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 7 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova.
La Vall Festival ja té data per la seva cinquena edició, que se celebrarà el 20 de juny a Sant Just d'Esvern. L'organització ha anunciat que les entrades ja estan disponibles a la plataforma d'AIS. El certamen recupera la programació després que l'edició prevista l'any passat segueix de cancel·lar per les previsions meteorològiques adverses, amb la voluntat de consolidar el projecte i mantenir l'aposta per una iniciativa local, voluntària i sense ànim de lucre, que busca dinamitzar l'escena cultural i musical del municipi.
El festival, que se celebra des del 2019 en un entorn natural de Sant Just, s'ha consolidat com un espai de referència pels amants del so contemporani alternatiu amb una proposta eclèctica que inclou electrònica, indie, rock i sons urbans i que posa el focus en el descobriment artístic i l'experiència musical en directe.
Tot i que encara no s'han fet públics els detalls del cartell o els horaris, l'organització ha avançat que pròximament es donaran a conèixer novetats sobre la programació artística i els serveis. Pel que fa a política, Sant Just s'ha adherit al Pacte Nacional per la Llengua amb motiu de la visita institucional del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que va tenir lloc el divendres passat.
Durant la jornada, el conseller va signar en el llibre d'honor de l'Ajuntament i va mantenir una reunió de treball amb responsables del Servei Local de Català i del Consorci per la Normalització Lingüística. L'adhesió es va formalitzar amb la signatura del document per part de l'alcalde, Joan Basaganyes, i del conseller, amb l'objectiu de reforçar el compromís institucional amb la promoció i l'ús del català.
El pacte estableix la voluntat que, en un marc de respecte pel plurilingüisme i la diversitat, el català es consolidi com una llengua comuna, completa, oficial i actualitzada, amb el suport i l'ús de la ciutadania. Amb aquesta iniciativa, el municipi reafirma el seu compromís amb una llengua compartida i de cohesió social, independentment d'ideologies, origen o situació social, i amb la garantia dels drets lingüístics de tota la població.
I en cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Cinema i Societat i anirà a càrrec d'Albert Beurlegui, periodista expert en cinema. L'acte tindrà lloc el 19 de febrer a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió abordarà la relació entre el cinema i els canvis socials, analitzant el paper del setè art com a mirall i motor de transformació cultural. Berlegui reflexionarà sobre com les pel·lícules han contribuït a visibilitzar conflictes, valors i moviments socials, així com sobre la seva influència en la construcció de l'imaginari col·lectiu i en el debat públic. L'activitat és oberta a tothom amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per les persones no associades.
I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
Haciendo cosas que son
No soy falso y eso molesta, yo sí destaco y tú lo detestas. El que la sigue siempre la consigue. Envidioso que mucho cuesta, tú estás abajo en esta puesta. El que la sigue siempre la consigue.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Radio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com.
Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no tens un canvi brusque en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya
Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques, a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. 012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
012, la Generalitat al teu costat. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
I seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, i avui també volem posar el focus en una de les mocions que es van presentar i que de fet es van arribar a aprovar al ple municipal del gener aquí a Sant Just d'Esvern. La proposta va ser de Junts Sant Just per crear un espai d'oci social i nocturn al municipi. Una iniciativa que el Partit Socialista va compartir
en el fons, tot reconeixent les dificultats d'encaix que s'han evidenciat en intents anteriors. Això és extret d'una entrevista que vàrem fer aquí a Ràdio d'Esvern a Isabel Darder, portaveu del Partit Socialista a Sant Just d'Esvern. Avui en parlem de tot plegat amb Joan Serna, president local de la JNC i un dels impulsors de la proposta. Joan, bon dia. Bon dia, Dani. Moltes gràcies per convidar-nos.
Benvingut al programa, arrenquem coneixent una mica d'on neix aquesta proposta de crear un espai d'oci social i nocturna a Sant Just i ens agradaria saber si és una demanda detectada entre el jovent Sant Justenc.
Primer de tot, deixar palès que la JNC aquí a Sant Just té una vida de gairebé 4 anys, no arriba, i per tant de diferents iniciatives o diferents propostes que hem anat duent a terme en aquests anys, una de les coses que ens hem anat trobant amb diferents joves amb els quals hem pogut parlar, ens hem pogut trobar, és que hi ha una manca d'espai d'oci nocturn pel jovent.
I quan parlem d'oci nocturn, també una mica, perquè hi ha molta gent que aquests dies, havent aprovat aquesta moció, m'ha parat pel carrer i dient, ei, no volem un Walden 2, evidentment això ja deixar clar que no serà així, és a dir, es buscarà un lloc concret on no hi hagi, diguem-ne, un impacte concret en veïns i que per tant això també vull deixar-ho clar des d'un principi que no serà ni el centre del municipi ni molt menys. I amb el que tu deies, perquè me n'he anat una mica,
Nosaltres, a mesura que hem anat parlant amb gent i tal, sempre el que ha sortit a debat ha estat el tema de que tots els joves de Sant Just parlem de gent, potser més també semblant a la meva edat, que és la que jo he pogut parlar, però gent potser que ja no és tan jove, sinó de gent de 30 i escaig o 40, o fins i tot de la meva edat, que estan acostumats a quan després de sopar volen anar a fer un beure,
o qualsevol cosa d'aquest estil, doncs es troben que han d'anar a Sarrià, a Sant Cugat, a Sant Feliu, i que no tenen oferta aquí a Sant Just. Per tant, nosaltres, en aquesta situació, i evidentment traslladant-la a Junts per Catalunya, vam trobar la necessitat de presentar aquesta moció, i bàsicament hem començat a caminar amb això. Quan parlem d'oci social i nocturn, de què estem parlant exactament? Quin model teniu al cap?
La nostra proposta de model no és ni una macrodiscoteca ni un macroespai on allò es converteixi en cap inconvenient per la integració en el municipi, sinó que sigui una cosa que estigui... Primerament, la nostra idea és que, o almenys la idea principal, també per un tema d'equipaments d'espais públics, és que això es situï a la zona de Porta Diagonal,
perquè ja és una zona oberta, que no és com el políron, que és una cosa molt tancada i que a nivell de seguretat pot portar algun inconvenient, està ben connectada amb el tramvia i que per tant ens permet reunir moltes condicions que amb un equipament d'aquest estil jo crec que són més que necessàries. Per tant, tenint en clar que avui dia també és veritat que no hi ha cap equipament disponible, però pensem que hi pot ser,
I la idea és que hi hagi una cosa que s'obri a licitació, que una persona de l'àmbit privat pugui licitar aquest espai, encara no hi ha un full fet concretament de quines seran les normes per poder fer això, però al final és un espai que tu puguis anar a fer una copa, que puguis anar a prendre alguna cosa i que sigui com una espècie de bar musical. Aquesta és la primera idea.
que quan això es posi a funcionament vingui algú que ens faci una altra proposta, doncs evidentment això s'ha estudiat amb l'equip de govern, anem de mà de l'equip de govern i per tant s'estudiaran totes les mesures i totes les opcions que tinguem en aquell moment sobre la taula i evidentment es parlarà i sobretot es consensuarà amb els veïns. Pel que comentaves amb la resposta anterior, entenc que és una proposta pensada per públic jove però que no s'esclou a un públic més ampli.
No, no, evidentment que no. De fet, no volem excloure ningú. Volem que totes aquelles persones, tinguin l'edat que tinguin, que els vingui de gust una escolta música, que els vingui de gust fer una copa, anar després de sopar, doncs la puguin fer. Evidentment, com repeteixo, no sé quins són els paràmetres exactes, això s'ha de pactar, s'ha de veure qui voldrà ser la persona que vulgui explotar o experimentar aquest espai,
però com es fan a molts llocs, per exemple, hi ha els dijous que són més 35 i musicals 80, potser els divendres és per gent més jove després de classes i els dissabtes potser és un espai una mica diferent. Això s'ha de veure a mesura que es vagi desenvolupant la idea i que la gent ho vagi acceptant. Nosaltres sobretot el que volem és que això tingui un bon encaix amb el poble, que tingui un bon encaix amb la zona i sobretot que sigui un valor afegit pel municipi. I això nosaltres treballem amb aquesta via.
Parlaves de l'espai, parlaves del format i jo me n'he anat directament a un local que hi havia justament a l'espai que tu comentaves, un local que va estar obert, si no m'equivoco, durant uns mesos al llarg de l'any passat. Crec que era un bar musical que també oferia menjar i oferia música i que va acabar tancant els mesos. Aquest exemple és un dels molts exemples en què ens trobem a Sant Just, locals
de restauració, gastronòmics, locals d'aquest tipus que han de tancar per no poder fer front al tema econòmic que suporta. Entenc que si en aquest cas hi hagués un suport de l'Ajuntament, hi hagués un suport municipal, tot això seria molt més senzill i que per tant potser hi hauria més empresaris, més persones que voldrien apostar el seu capital en aquest tipus de projectes?
La nostra primera via, i això parlo ja a nivell de Junts, que és la proposta que fem i que evidentment aquí anem de la mà amb l'equip de govern, és que la nostra primera proposta és que això es faci a través d'un equip municipal i per tant amb una col·laboració directa amb l'Ajuntament, que a partir d'aquí es posin les bases de com es vol fer això.
però tampoc no ens tanquem que un espai de caràcter privat vulgui posar a disposició un espai i que realment hi hagi algú que el vulgui explotar, doncs nosaltres, vull dir, vulgui fer una explotació, diguem-ne, m'explico, d'aquest espai, nosaltres estarem oberts a tot. Ara bé, primer en parlant-ho, sobretot que hi hagi un bon encaix, i vull reiterar perquè vull ser molt concret en això,
amb l'entorn i amb els veïns i que a partir d'aquí nosaltres puguem sobretot explorar aquesta possibilitat perquè al final el que volem és que quan parlem d'oci nocturn també parlem de mares, de pares sobretot i els que ens estiguin escoltant que sabran què és, que la inquietud una mica quan el fill surt de festa i torna a les 3, a les 4 o a les 5 del matí, doncs allò de que arribi a casa...
també és un tema que això ho puguis tenir al costat de casa i que si passa qualsevol cosa, que si se'ls ha d'anar a buscar, que si també és un tema de tranquil·litat també tenir-los a cinc minuts o a deu de casa no és el mateix que tenir-los a mitja hora i haver d'agafar el cotxe i travessar l'autopista. Per tant, ja recull una sèrie de necessitats que no només passen en passar-s'ho bé i sortir de festa, sinó en tenir uns serveis que puguin oferir al municipi. I per tant, reitero que nosaltres volem treballar amb aquesta via i amb que això surti el millor possible i que totes les parts, tant els joves i la gent que vulgui, doncs,
gaudir d'aquest esbarjo i als veïns hi hagi un bon encaix amb aquesta via i que, per tant, sobretot ho treballarem de la mà del govern i amb la proactivitat que això surti el millor possible.
Està clar que les principals dificultats vindrien a ser el tema de l'ubicació, el soroll, potser un tema també de normativa, i també hem d'estar molt pendents que Sant Just és una població que vol viure tranquil·la, que vol estar tranquil·la i que sempre s'ha fardat molt d'això, de la tranquil·litat que s'hi respira Sant Just.
de local d'aquest, ja em comentaves una ubicació que realment està bastant a les afores d'una ubicació molt... Del nucli. Exacte, un nucli, diguéssim, d'habitatges, perquè tenim els habitatges una mica més...
Més lluny, per tant, podríem dir que és una zona bastant apartada. Però, clar, hem d'entendre també que aquest tipus de locals també generen espais, generen també hàbits, no? Podrien haver, per exemple, botellots a la zona del... Clar, tot això s'ha de regular, tot això s'ha de treballar, s'ha d'estudiar. També heu pensat en tot això, en tot el mecanisme que s'hauria d'articular a l'hora de muntar un...
Evidentment, nosaltres podíem tirar per dues vies, és a dir, de presentar una moció directament de dir, no, escolti, aquí volem posar això, volem que es canviï la normativa i que directament pugui venir qualsevol particular i posar una discoteca aquí. Per tant, nosaltres, com que volem que sigui una cosa efectiva, una cosa ben feta i que no sigui una improvisació d'una moció...
presentem una primera moció posant una necessitat sobre la taula, deixant clar que ho volem fer bé i que, per tant, evidentment, ara mateix la realitat és que l'alcalde és el senyor Joan Bassaganyes, que és del Partit Socialista i que té un pacte de govern amb els comuns i nosaltres som oposició, i que si volem que les coses surtin bé, perquè al final és per un bé que nosaltres considerem que és per un bé del municipi, sobretot del jovent, doncs que això es faci plegats. A partir d'aquí nosaltres presentem una primera moció, que és començar a treballar envers això,
I a partir d'aquí, doncs, mirar que es pugui fer tot amb la millor benentesa, amb tots els actius del poble perquè això no generi cap ocasió. Evidentment, tot el que tu em contàs a nivell de seguretat, tot això som conscients,
que serà un valor afegit i s'hauran d'explorar tots els mecanismes possibles perquè això tingui el menor impacte cap a la convivència entre els veïns, evidentment també serem molt contundents amb totes aquelles pràctiques que es duin fora del marc plantejat amb la propietat. És a dir, no serà allò de dir, bueno, escoltin, vostès posin aquí i facin i que la gent surti de festa. No, escoltin, vostès podran fer...
podran fer això, podran explorar aquesta via, podran tenir el seu negoci, però evidentment hi haurà, bé, el que vindrien sent els drets i deures, no? Vull dir, tindran vosaltres aquestes, tindran aquesta opció, aquesta possibilitat d'explotar això, però per altra banda, es trobant un municipi que, com tu dius, té unes característiques que aquí, doncs, la gent, sempre a Sant Jordi ha estat un poble, doncs, que a la gent li ha agradat la tranquil·litat, ha sigut fer una vida, doncs, bastant tranquil·la i que, evidentment, nosaltres no volem que això canviï
Volem que Sant Jus sigui un municipi més proactiu, evidentment, però no volem que això pertorbi sota cap concepte el benestar i la tranquil·litat dels veïns de Sant Jus i això va per sobre de tot.
Avui estem parlant amb Joan Cerna, com ja hem avançat anteriorment. Estem fent-ho, com dèiem, amb el president local de la JNC i estem parlant sobre aquesta moció de l'oci nocturn. M'agradaria també entrar en un tema que ja he tret una mica en la introducció, el fet aquest de que
El govern, de fet, més aviat el Partit Socialista, i si no vaig errat cap al 2010-2011, ja va fer un intent on es va fer una convocatòria on no s'hi va presentar ningú. No sé si heu investigat, no sé si heu treballat una mica amb aquestes anteriors convocatòries per veure què és el que va fallar, però a mi m'agradaria saber què podria haver de diferent ara, per què altres vegades ha funcionat i en aquest cas...
aquesta vegada, aquesta emoció, doncs, podria proliferar i arribar, diguéssim, a bon port. Clar, nosaltres, com et deia, ha sigut primer posar unes vessants de començar a treballar sobre una idea concreta, que a partir de començar a treballar això, diguem-ne, el que s'ha fet és mirar els errors del passat en quan s'han fet coses que han sortit millor o pitjor, però el que sí que tenim clar és que quan es presenti
la licitació o es doni realment o es faci algun canvi a nivell d'usos d'alguns espais, si és que això s'acaba fent perquè encara estem veient com ho encaixem. Quan tinguem tot això fet, la nostra idea és que hi hagi un marge, un ventall una mica més ampli que la persona que s'hi vulgui posar o l'empresa o l'entitat que s'hi vulgui posar a fer l'explotació d'aquest espai
tingui un marge una mica... Hi hagi un marge més ampli, de nou. És a dir, que tu no vulguis fer passar un armari de dos metres per un espai d'un metro. És a dir, que tu tinguis un marge de poder... La nostra idea seria, o el que seria més ideal, seria parlar amb empreses o particulars que tinguin ja experiències amb altres espais, amb altres municipis de la similitud de Sant Just, com pot ser...
Sant Cugat o zones de Barcelona que han treballat amb espais com aquest i que saben del que es parla i que fins i tot poden fer una guia a l'Ajuntament de dir, escolti, nosaltres tenim aquest projecte i que realment es pugui trobar aquest encaix. I a partir d'aquí, com bé dic, de moment encara això no s'ha solicitat, no s'ha acabat de fer un blanc sobre negre del que es podrà fer i com es podrà fer, i a partir que quan tot això estigui sobre la taula, que hi estem treballant,
i estic convençut que al govern també hi ha una voluntat clara que es pugui resoldre aquesta situació, doncs a partir d'aquí la nostra via, com reitero, és que l'ideal seria que hi hagués una empresa o una persona que estigui, diguem-ne, que hi hagin treballat o que fins i tot tinguin altres espais d'oci nocturna a altres zones i que per tant puguin tenir la capacitat de fer que un espai així a Sant Jús funcioni i que evidentment estem oberts a que això es pugui plantejar de diferents maneres, però sobretot que encaixi a Sant Jús.
I deixant una mica de banda el tema de l'oci nocturn, tot i que va de la mà perquè realment és així, creus que Sant Jus té una assignatura pendent amb el jovent pel que fa a espais propis?
Clar, ara avui en dia, quan parlem d'espai pels joves als municipis, jo crec que a tots ens ve al cap el casal de joves. I jo em sap que va ser l'última entrevista que vaig fer, que jo diria que la vaig fer amb la Núria, em sembla, vull dir que ja potser parlo de la temporada passada. Doncs clar, nosaltres la sensació que tenim una mica els joves és que hi ha un espai molt concret, que és el casal de joves,
que jo crec que necessita una actualització urgent, és a dir, tenim un espai que jo crec que necessita una inversió, perquè jo crec que ja hi ha espais que comencen a necessitar una inversió per millorar les instal·lacions, i per altra banda, nosaltres ho preguntàvem, vam fer fa poc una campanya, sobretot que els joves ens explicàvem que falten potser algun espai
A nivell tenim la zona que s'introdueix cap al parc de Collxarola, es poden fer zones, per exemple, de calistènia, hi havia joves que ens parlaven fins i tot de més espai per poder anar amb les bicis, més seguretat en aquest sentit. Ara que des que es va posar l'ambici, evidentment hi ha un ús creixent de la bicicleta al municipi, doncs, coses que se'ns han anat parlant i per què no, doncs, algun espai, alguna infraestructura nova que pugui permetre
que més joves de Sant Joc es puguin sentir abraçats per l'administració del nostre municipi i que per tant totes aquelles coses que l'Ajuntament pugui fer amb aquesta línia nosaltres ens hi tindran de costat i a més intercedint amb tot allò que se'ns necessiti perquè al final la funció de la joventut nacionalista de Catalunya és ajudar que els joves tinguin un millor present i sobretot un millor futur. I ja per anar tancant i que la moció ja està aprovada, quin és el següent pas, Joan?
Nosaltres, això evidentment, hi ha una part, diguem-ne, d'actuació al ple, que nosaltres formem part, tenim un conveni de col·laboració amb Junts per Catalunya, que és el nostre partit mai, nosaltres som la seva joventut, a partir d'aquí nosaltres volem fer un seguiment, a nivell d'això també hi parlem, evidentment, un seguiment de com això es va donant a terme, de posar sobre la taula quines són les regles del joc, parlant una mica...
i, sobretot, amb quina capacitat nosaltres volem intercedir, que al final és amb tota la que puguem, de poder, sobretot, treballar amb aquesta via. Diguem-ne que hi hagi algú que vulgui fer una explotació d'un espai a Ciòpia Sant Just, si és de caire municipal, doncs millor, perquè també tens, evidentment, més marge per maniobrar.
i perquè al final els joves de Sant Just i la gent que li vingui de gust fer un coper o un tardeig el pugui fer i que no hagi de marxar a un altre lloc i a partir d'aquí treballarem aquesta via nosaltres ens volem reunir quan puguem amb l'equip de govern i evidentment també el grup municipal de Junts
per posar sobre la taula les propostes dels tres grups, veure exactament com ho volem enfocar i a partir d'aquí començar a treballar amb el màxim consens i perquè al final reitero la nostra prioritat és que això tingui el menor impacte per la conviència de Sant Just i que per altra banda els joves del nostre municipi no hagin de marxar i es puguin quedar aquí a gaudir d'aquest lliure.
Joan Serna, president local de la JNC i un dels impulsors d'aquesta proposta que avui ha estat la protagonista d'aquest espai de l'entrevista del dia. Moltes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. Moltes gràcies a vosaltres, Dani, i que tingueu molt bon dia.
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Liès i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo.
Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
En Next con Yermi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo. Cada martes a las 19.30 horas te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
I seguim avançant al nostre magazín, seguim a la Rambla, salvem ara a Rafael Redondo, que el tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esvern, per parlar d'actualitat econòmica. Rafael, bon dia. Hola, molt bon dia. Com estàs? Molt bé, amb el dia tan maco que tenim avui, estupendo.
Magnífic, avui fa un dia preciós amb un sol que ens està il·luminant i acompanyant al llarg del matí i al llarg d'aquest magazín. Explica'ns una mica, perquè em deies fora de micròfons. Avui parlem d'actualitat, sí, tens raó, parlem d'actualitat. Sí, bona nit. Una mica, també, però... També, he trobat dues notícies. És que hi ha molta cosa, eh? El que passa és que està una miqueta tot bastant convuls. Llavors, saps què? Anem a mirar o anem a enraonar dues notícies que han sortit avui per desenvolupar-les una miqueta més, no?
La primera notícia és el salari mínim interprofessional, el posen a 1.220. Mira, ja ens hem posat d'acord, menys la patronal, els sindicats sí, els sindicats com estan subvencionats per l'Estat, el que mani l'Estat, ells ho aproven i ja està.
Però és allò que com en economia sempre estàs fent números i estàs entretenint què és el que fan i què els deixem de fer. Jo he mirat quin salari n'hi havia l'any 2020, just quan va començar la pandèmia. El salari que teníem llavors era 950 euros i ara estem a 1.220. Està bé? Sí, està bé.
En termes generals dic que està bé, sí, perquè ha pujat un 22%. Si ha pujat un 22% a 6 anys, doncs està bé. Però si llavors agafem quan ha pujat l'IPC, resulta que l'IPC fins al 2025, un any menys, ha pujat un 25%. Aleshores, de què estem enraunant? Estem enraunant que si un treballador que cobrava 950 euros el 2020...
ara estaria cobrant 1.220, només per les pujades de l'IPC, sense que hi hagués tingut un augment de sou superior per sobre de la mitja. No, no, no, el que l'IPC marqués, tenia en compte que l'any 2021 vam tindre una inflació d'un 8%, un 8 i alguna cosa, passem, que recordo que les...
Les pensiones es van revaloritzar a prop del 10% per poder assimilar tota la pujada de l'IRPF. És a dir, que aquesta és la realitat. La realitat és... Però jo el que volia anar a dir, em sembla molt bé que una persona tingui un salari mínim garantit, perquè també les empreses capen a què s'han de tenir.
però el que no acabo de veure, no ho he trobat mai bé, el fet que un salari mínim hauria de suportar una càrrega d'IRPF tan elevada. Estem en Orlando que un IRPF d'un 14%, d'un 19%. És molt. Per mi és molt perquè dius, escolta, si aquest és el sol mínim d'un treballador, l'IRPF no tindria que estar amb aquestes quotes, tindria que ser al contrari.
Perquè si al treballador li donem un sou de 1.220 i li traiem aquest 14% de l'IRPF, que se li treu del brut, eh? I li traiem el 6%, el 6,5% de Seguretat Social, té un sou de 1.000. Clar.
1.000, 1.050. Per 14 pagues. Escolta, te'ls poso en 12. Bueno, estem fent les trampes al solitari. Llavors cobraré 1.150, però en 12 pagues. No tindré pagues estres.
Però això és per una banda, és a dir, que el treballador ja... 1.220? No, 1.050. O 1.150 sense pagues. És a dir, anem a deixar-ho a tots a la mensualitat? Vale, 1.150. Però, per una altra banda, l'empresa, mensualment, li costa més de 300 euros que ha de pagar. Això normalment no s'enraona mai, que és la quota patronal.
Què és la quota patronal? La quota patronal és el que l'empresa ha de pagar la seguretat social pel treballador i és un 26%. Una nòmina de 1.220 a l'empresa, aquesta nòmina li costa 1.500, 1.550. Però el treballador només cobrarà 1.100. Què són els altres? Són impostos.
Aquí hi ha dues coses que a mi em semblen molt interessants i que vull abordar les dues. Per una banda, com que estem parlant ara també dels treballadors, dels empresaris que han de pagar els seus treballadors, m'agradaria saber, per una banda, perquè jo ho he sentit i recentment també aquí parlant amb comerciants de Sant Just, que em diuen, escolta, Dani, és que tenir treballadors...
Em surt molt car, perquè haig de pagar això, haig de pagar l'altre. Això seria un tema. I l'altre tema, que tu feies també la comparativa del sou el 2020 i el sou actualment, amb aquest canvi del salari mínim interprofessional, clar, la meva pregunta és, però el cost de vida ha pujat moltíssim. Efectivament.
moltíssim, i això, clar, no compensa, no?, aquest augment? No compensa perquè, ja t'he dit, l'IPC ha pujat un 25%, i el salari mínim ha pujat un 22%, vol dir que estàs per sota, estàs per sota, estàs perdent capacitat d'estalvi, no pots estalviar, és clar, si l'IPC està pujant-te i tu te quedes per sota, tens un problema, estàs per sota un 3%, però, clar,
On està el problema és en l'IRPF. L'IRPF del treballador és el problema. I per què no s'ha enrolat l'IRPF? Perquè l'IRPF es diu que es hauria de deflectar. Deflectar què és? Adaptar-los als trams de l'IRPF, adaptar-los a la inflació.
Què passa? Que l'IPC no està deflectat els últims cinc anys no els han tocat. Han deixat les mateixes tables que havien el 2020, el 2021, continuen sent i ara. Les tables no han canviat, amb la qual cosa els salaris que van creixent, el salari mínim que va creixent, va pagant més IRPF cada vegada. Per què? Perquè va pujant de trams. Va pujant de trams, va pujant, va pujant, va pujant...
És que ho sento, però ho retenia el 14. No, l'empresa no té una retenció obligada. És a l'estat el que li obliga a fer la retenció aquesta. No és que l'empresa digui, mira, te puc fer això. No, no, no. És un tema automàtic que quan tu presentes les nòmines, automàticament la retenció d'IRP està dintre d'unes taules. No pot fer l'empresa, no pot jugar amb això. S'ha d'ajustar a la llei. Igual que la seguretat social, que són diferents conceptes el que es retreu en nòmina, no?
Però, esclar, al no actualitzar aquesta estable, està pujant l'IRPF. L'estat recapta més per l'IRPF. No el vol tocar. La gent cobra més, però paga més. Però llavors, esclar, es fan jugar dues coses. Tu estàs cobrant més, estàs cobrant més, en brut...
Perquè quan em dic que tu cobras 1.220 euros de salari mínim, és salari brut. No és que tu vagis a cobrar amb la teva butxa que tinguis 1.220. D'aquí és on retreurem l'IRPF i retreurem la Seguritat Social a càrrec del treballador, aquest 6,5%. I a l'empresa, sobre els 1.220, li diem, sobre això paga a la Seguritat Social un 26%, que són aquests 320 euros. Clar, a la...
Al treballador no li arriba perquè la inflació s'ha menjat tota la pujada? Estàs per sota de la pujada? Si la inflació t'ha anat un 25 i tu has cobrat un 22, estàs quedat per sota, en la qual cosa estàs prenent poder adquisitiu.
per una banda, però per l'empresa el cost continua, el cost el que està fent és anar pujant, li està pujant, li ha pujat un 25%, aquest 22%, bé, un 22% li ha pujat, el cost de l'empresa li ha pujat en el tema de seguretat social, aquesta és, però clar, d'això no se'n raona, l'empresari és el que diu, sí, però jo tinc un cost molt elevat,
I el treballador diu, sí, però és que jo no ho noto perquè el que cobro, al final, amb 1.100 euros, no puc pagar un lloguer, efectivament. No pots pagar un lloguer. Com pots pagar un lloguer de 800 euros amb un seu de 1.100? No pots.
Llavors, clar, aquí el problema vindria a ser què? D'unes polítiques econòmiques que no funcionen? Sí, això, jo t'he dit, hi trauré dos temes d'actualitat. Un altre és que acaben de fer un fondo, diem, que alliberaran 2.000 milions per fer habitatge social, val?
Amb això, que ja fa quatre anys que ho diuen, i que cap any de moment s'ha fet, eh? Tu també la veritat és aquesta, eh? Amb això es podrien construir unes 15.000 vivendes a preu de lloguer. Totes n'hi havien de lloguer, eh? I llavors amb un lloguer sostenible. El que no diuen encara quin és el lloguer sostenible. Teòricament un lloguer sostenible va en funció de cada ciutat.
o d'on estigui fent, on està el problema? Vindria a ser com uns pisos de protecció oficial, no? Efectivament, és que això que era una cosa que funcionava molt bé, la protecció oficial funcionava molt bé, el que passa, clar, com eren de tempos de fracos, això no en rondem més. Però el meu dubte de la protecció oficial sempre ha sigut que, clar, al final, ara estem parlant, i sobretot, perquè aquí Sant Just també passa, estem parlant de pisos de protecció oficial de lloguer, però fins fa uns anys eren de compra tots, i clar, qui els comprava, qui tenia diners, i
I qui era el que tenia diners? El que ja havia fet un recull, ja el podia fer, o el que tenia aquesta capacitat. I després és quan s'ha especulat amb aquests habitatges. Però una persona jove que estava començant a treballar, tenia 22, 23, 25 anys, el que no tenia és el 30% que li exigia al banc per poder-se endeutar.
i per molt de protecció oficial que sigui, doncs no t'ho pots permetre. Bé, clar, però si diu que és de protecció oficial, si, quant val aquesta vivenda? 200.000 euros, molt bé, però el 30%, que són 60.000 euros, vostè l'ha de portar, l'ha de tindre estalviada. En 26 anys tu has pogut estalviar 60.000 euros...
No, en absolut. I qui s'ho queda? Doncs la gent que sí que ho ha pogut fer o que té una vida econòmica més elevada, per dir-ho d'una forma així suau. Exacte, però ja no és una persona de 25, és una persona de 35 o de 40.
O una persona que tingui pares amb una solvencia econòmica. Exacte, és a dir, per això dic, acaben de dir, bueno, fem això, però fem 15.000 vivendes. Tu creus que el problema d'Espanya són 15.000 vivendes de lloguer social? No, en absolut.
No, no, si tenim un dèficit ja d'estar al voltant de gairebé un milió, però si tenim un dèficit d'un milió amb 15.000 vivendes no solucionem res. 15.000 vivendes, quanta gent serien? 30.000, 45.000 persones? Ja està, ja està, anem a multiplicar-lo... He tirat a la baixa jo, eh? Sí, sí, per dues persones, són 30.000. Per dos, per tres, depèn. Són 30.000, tres, que és un matrimoni amb un fill...
Per arribar a 45.000. Però clar, tu dius, si el problema no és les 45.000, si esteu dient que serà necessari al voltant d'un milió de vivendes, què fas amb 15.000 vivendes? No topes.
Home, només per Catalunya encara anirien bé, però si són per tot l'estat... Per Catalunya no, potser per la zona de Barcelona, o el gran barcelonès. Certament té raó. Aquesta zona són 4 milions, la resta de Catalunya són 4 milions més, però clar, què fas amb les 15.000 vivendes...
per tota la província de Lleida? Bé, és el millor, m'entens? Però, clar, cap a on? Cap a quines poblacions? Clar, no pots fer... Aquí faig 10 vivendes, aquí 10 i aquí 10, no? Si no, al final, no sortiran.
Bueno, doncs aquest projecte ja va bé perquè aquests 2.000 milions són de fondos, aquells fondos que ens van donar 70.000 milions euro per fons perduts, que de moment encara queden 40.000 o milions o així, que no s'han fet servir, no s'han fet servient.
de la crisi de la pandèmia de l'any 2020-2021. Farem servir 2.000 més la part que posaran les empreses, en la qual liberarem uns 15.000 milions i llavors farem construcció. I què li donen a les empreses? A les empreses li diuen si tu fas això, el 30%...
Puc fer com que no me l'hagi de retornar perquè són contra aquests fondos. És la situació en la qual... Per això dic, quin és el lloguer social? Doncs depèn. Clar. Clar, quin lloguer social ha de poder assolir una persona que té un salari mínim de 1.200 que li queden en 1.050? Doncs no pot ser més enllà del 30%.
del 35%, perquè si és el 40% ja estàs, és el màxim que a l'hora de donar-te una hipoteca te fan els bancs. Els bancs diuen del teu salari brut, el 30%, el 35% és el que jo te deixo per donar-te una hipoteca. Perquè es considera que la resta de l'altre 60% és el que tu necessites per viure. I jo te dic, d'acord,
400 de lloguer i 600, amb 600 has de menjar i has de fer. Aquesta és la realitat. Sí, sí, aquí estem, aquí estem, en aquest punt en què les dues notícies que ens has portat convergeixen, que és el tema econòmic, el tema del SMI i el tema de la vivenda, que realment són les dues coses que preocupen actualment.
on estic llavors són dos per mi són dos tenen dos solucions no són solucions total primer que no se li ha de no se li tendria que retreure l'IRPF sinó que tindrien que adequar les bases de l'IRPF i com abans és que compte que no l'han tocat des que un treballador cobrava 12.000 euros bruts bruts anuals
I aleshores de 12.000 anavall no cobraven, no retenien ni RPF. Ara no l'han tocat, amb la qual cosa un treballador amb un salari de 1.200... Clar, però això si tens un contracte, a la que tinguis dos perquè amb una feina no tires, ja tot això se'n va en orris. No, el salari mínim, 1.200 per 14 pagues són 17.000 euros.
Què passa? Que fins al 12.000 estan exentos, a partir de 12.000 comences a pagar. Si s'hagués actualitzat les tables de l'IRPF, de 17.000 anavall no tindries per què pagar l'IRPF. A l'estat no tindria que estar recaptant aquest IRPF.
Perquè l'únic que han pujat d'IRP fer que han tocat l'estable s'ha sigut per dalt. El màxim era el 40% i ara està el 45% o el 47% de retenció. Nómines o ingressos superiors a 300.000 o 500.000 euros.
Però clar, on s'està recaptant molt és amb aquesta... Jo te pujo, però escolta, per què no adeques l'IRPF i una persona que cobrir 1.200, que realment no pagui l'IRPF menys els 50 euros de la part de Seguritat Social, si a les 14 paga la deixessin en 12, li estaria ingressant net...
Sobre el 1.250, ara són 200 euros de diferència, eh? Ja clar, 1.250... Perdó. Perdó. No, t'amoïnis. 1.250 són 200 euros més al mes, són 2.400 euros a l'any. Ja vulguis o no, comences a tindre una tranquil·litat, cosa que ara te l'estan retraient via impostos, no és una altra, que tindrien que reflectar-los.
Clar, dos minuts i escaig per arribar a les dotze del migdia. M'agradaria tancar amb una mica de conclusions. Clar, jo ara mateix, amb tot el que tenim a sobre la taula, Rafael, el que veig és que, per una banda, s'ha de demanar més, lluitar perquè l'SMI vagi pujant cada cop més, i perquè també hi hagi ajudes per a aquestes persones que van més justes i, sobretot, ajudes amb el tema de l'IRPF, que estiguin excloses aquestes persones. Si és que diguem dues, una...
adequar-li a l'IRPF, que quedessin escloses, igual que estaven al 2020, de 12.000 euros, que els posin salari mínim, si salari mínim tu estàs esclós de l'IRPF, i l'altre és que amb vivenda social de lloguer que estigués financiat, sí que sortiria molta vivenda, molta.
El tema està que el sol, principalment el suelo, depèn dels ajuntaments, de les corporacions i tal, i aquest sol les llibera. El que passa és que ara aquest sol es fa pagar. Es fa pagar, eh? El propi ajuntament, la pròpia corporació local, és la propietària del sol aquest. I és la que et fa pagar. Per començar a construir has de comprar aquell sol i la càrrega impositiva que representa.
Si tu liberitzes sol, la vivenda baixaria de preu. El cost de edificació baixaria de preu. A la que baixés el cost de preu, al lloguer, baixaria de preu. És que és una cosa que va lligada a l'altra. I el tema de construcció, tinc un conegut que treballa en la construcció, en la qual la coneixeu bastant. Però que si no es liberitzen sol i baixen les tables d'IRPF, les adequen, no ho solvèn. Tanto els altres són fer volar colons. No és una altra història.
Doncs us seguirem molt de prop. Rafael, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern i ens escoltem d'aquí dues setmanes. Molt bé. Que vagi bé. Adéu-siau. I amb vosaltres fem una petita pausa pels bolletins informatius. Tornem de seguida amb la tercera hora de la Rambla. Fins ara.
Bon dia, no sóc en Joan Bota, us saluda Natàlia Ramon.
La policia científica està treballant per saber les causes de l'incendi i de la mort de 5 joves en un traster alterrat d'un bloc de pisos a Manlleu, a Osona. El foc es va declarar passades les 9 del vespre. 5 joves més van quedar ferits lleus. L'Ajuntament de Manlleu ha decretat 3 dies de dol i ha convocat un minut de silenci aquest vespre davant el consistori. Anem fins a Manlleu. Nàtia Dell, bon dia.
Bon dia. L'alcalde, visiblement afectat, ha demanat respecte per les famílies i prudència en les informacions. No ha confirmat edats de les víctimes, sí que ha explicat que alguns dels ferits lleus són policies. Ha dit que no tenien coneixement d'aquestes golfes i tampoc li consten queixes als veïns. El problema d'infravitatge reconeix i és amb el lleu, però si ho haguessin sabut, haguessin actuat. L'alcalde d'Arnau Rubí ha parlat d'arit fosca i ha traslladat el condol a les famílies.
Jo fins a dia d'ahir no coneixia que hi haguessin aquestes golfes allà dalt i molt menys l'ús. Per tant, jo personalment no, no coneixia, no tenia cap queixa en aquest sentit. L'Institut Antoni Pous, on estudiaven quatre de les cinc víctimes mortals, acaba d'emetre un comunicat lamentant els fets. Ara mateix estan rebent suport psicològic. David Mendoza i Nadia d'Ell, Catalunya Ràdio, Manlleu.
Més notícies, Albert Manyam. El govern espanyol fa un pas més i ordena la fiscalia que investigui les plataformes X, Meta i TikTok pels delictes de creació i difusió de pornografia infantil a través de la intel·ligència artificial. Ho ha acordat el Consell de Ministres. Palau de la Moncloa. Plau la Brujats.
Què tal? Bon dia. A partir d'avui la Fiscalia investigarà aquestes tres plataformes per identificar delictes que temptin contra els drets dels menors d'edat. La ministra Portaveu, el Massaiz, acaba de dir que és urgent actuar perquè la impunitat corre per les xarxes. Les voy a dar un dato. En once días ha habido tres millones de fotos de desnudos generados por inteligencia artificial y muchas de ellas de menores. Bueno, hay que poner coto y lo que no se puede es que el propio algoritmo amplifique este potencial daño que pueden sufrir nuestros nuestros menores.
El d'avui és un primer pas del pla de Pedro Sánchez per regular les xarxes socials, que també passa per prohibir l'accés als menors de 16 anys. Paula Brujats, Catalunya, Ràdio Madrid. Esquerra Republicana, Iac Bildu i el Venegà planten el rei Felip VI en l'acte d'aquest migdia al Congrés de commemoració de la Constitució espanyola més longeva. En un comunicat conjunt, els tres partits demanen obrir un procés constituent
per garantir el dret a l'autodeterminació de les nacions catalana, gallega i basca. També critiquen el model centralista, segons ells, impulsats per la Constitució de 1978. Les forces sobiranistes sostenen que la durada d'una norma no és cap garantia de qualitat democràtica.
Diverses ONGs en defensa dels drets humans han presentat una querella contra la multinacional de viatges E-Dreams per blanqueig de capitals. L'acusen de col·locrar-se amb reserves turístiques en allotjaments situats als territoris palestins ocupats per Israel. Les organitzacions Novak i Suds i el Comitè de Solidaritat amb la Causa Àrab consideren que E-Dreams s'ha beneficiat d'una cadena de negoci vinculada a crims de guerra.
La pròxima edició del DAL, Festival de Cinema de Barcelona, posarà en valor el cinema independent català en pel·lícules com Un altre home, de David Moragas, en la projecció inaugural, i també La bona filla de Júlia de Paz, a la sessió de clausura. ¿Alguna vez has visto a tu padre violento?
¿Alguna vez te ha tratado mal? La pel·lícula de Moragas està protagonitzada per Lluís Marquès, Quimà Vila i Bruna Cosí. Es va estrenar mundialment al Festival de Tassalònica i abans passarà pel de Màlaga. La cinta amb què Júlia de Paz debuta en el llarg metratge, per la seva banda, va ser guardonada al Festival de Tallin.
Esports Marta García. El Madrid és el nou líder de primera amb dos punts més que el Barça, després de la derrota blaugrana a Irene Montilivi davant el Girona per 2 a 1. Els blaugranes se deixen la primera posició de la classificació i els gironins s'allunyen del descens, que ara situen a 5 punts. El Girona 2, Barça 1 és el partit que va tancar la 24ena jornada de Lliga en primera.
Avui torna la Champions, on se disputen els primers partits d'anada dels play-off de setzents. A tres quarts de set, Galatasaray-Lloventus. I a les nou, Benfica-Madrid, Borussia Dortmund-Atalanta i Mónaco-PSG. Amb vol europeu, a tres quarts de set, el Balomano-Granollers debuta en la fase principal de la Lliga Europea,
en la pista de l'Elberum noruec. El primer de cada grup passa directament a quarts de final i el segon i el tercer disputaran una eliminatòria prèvia. En els Jocs Olímpics de Milà cortina d'en Pezzo, avui se reparteixen medalles en proves com la combinada nòrdica individual, l'eslope style femení de snowboard, els relleus masculins de la viatlo o el patinatge de velocitat. I encara en l'agenda esportiva del dia, dos partits de Liga en waterpolo,
En la competició masculina, a les 3 i avançat a la 17a jornada, Mataró, Atlètic, Barceloneta. I en la competició femenina, a les 9 del vespre i corresponent a la 12a jornada, partit pendent entre el Sant Andreu i l'Horta. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 6 minuts a les 12, us informa Mariona Salas Vilanova.
La Vall Festival ja té data per la seva cinquena edició, que se celebrarà el 20 de juny a Sant Just. L'organització ha anunciat que les entrades ja estan disponibles a la plataforma d'AIS. El certamen recupera la programació després que l'edició prevista l'any passat segueix de cancel·lar per les previsions meteorològiques adverses. I amb la voluntat de consolidar el projecte i mantenir l'aposta per una iniciativa local, voluntària i sense ànim de lucre que busca dinamitzar l'escena cultural i musical del municipi.
El festival, que se celebra des del 2019 en un entorn natural de Sant Just, s'ha consolidat com un espai de referència pels amants del so contemporani alternatiu amb una proposta eclèctica que inclou electrònica, indie rock i sons urbans, i que posa el focus en el descobriment artístic i l'experiència musical en directe.
Tot i que encara no s'han fet públics els detalls del cartell o els horaris, l'organització ha avançat que pròximament es donaran a conèixer novetats sobre la programació artística i els serveis. Pel que fa a l'accés, els menors fins a 16 anys hauran d'assistir acompanyats de pare, mare, tutor legal o adult autoritzat, mentre que els joves de 16 i 17 anys podran accedir amb autorització signada.
I en política, Sant Just s'ha adherit al Pacte Nacional per la Llengua amb motiu de la visita institucional del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que va tenir lloc divendres passat. Durant la jornada, el conseller va signant el llibre d'honor de l'Ajuntament i va mantenir una reunió de treball amb responsables del Servei Local de Català i del Consorci per la Normalització Lingüística.
L'adhesió es va formalitzar amb la signatura del document per part de l'alcalde, Joan Basaganyes, i del conseller, amb l'objectiu de reforçar el compromís institucional amb la promoció i l'ús del català. El pacte estableix la voluntat que, en un marc de respecte del plurilingüisme i la diversitat, el català es consolidi com una llengua comuna, completa, oficial i actualitzada, amb el suport i l'ús de la ciutadania.
Amb aquesta iniciativa, el municipi reafirma el seu compromís amb una llengua compartida i d'equació social, independentment d'ideologies, origen o situació social, i amb la garantia dels drets lingüístics de tota la població. I en Cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Cinema i Societat, i anirà a càrrec d'Albert Beurleghi, periodista expert en cinema. L'acte tindrà lloc el 19 de febrer a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió abordarà la relació entre el cinema i els canvis socials analitzant el paper del setè art com a mirall i motor de transformació cultural. Bea Orleghi reflexionarà sobre com les pel·lícules han contribuït a visibilitzar conflictes, valors i moviments socials, així com sobre la seva influència en la construcció de l'imaginari col·lectiu i en el debat públic. L'activitat és oberta a tothom amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'Eula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per les persones no associades.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. Sant Just tenca l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Fins demà!
Bona nit.
Yeah.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I seguim al Magassin de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, marxem ara a parlar d'esport i política, que és la nova tertúlia de l'Ateneu de Sant Just.
Avui a l'estudi posem el focus en una qüestió incòmoda però imprescindible. L'esport i la política una relació complexa. L'esport no és apolític, no ho ha estat mai. Clubs com el Futbol Club Barcelona han estat històricament vinculats a identitats i moviments polítics i avui conviuen amb grans interessos comercials globals. De tot això en parlarem en els propers minuts amb Juanjo Pallàs, periodista esportiu, amb el qual tenim el plaer de parlar avui a les 12 i quart, a un quart d'una del migdia. Juanjo, bon dia.
Hola, bon dia, què tal, com estàs? Doncs molt bé, moltes ganes de poder parlar amb tu sobre aquests aspectes que es tractaran a la tertúlia de dijous 19 a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu. Comencem parlant una mica d'això, no? Sovint es diu que l'esport no s'hauria de barrejar amb la política. Això és una ingenuïtat o és una ficció interessada? Bé, és una ingenuïtat absoluta perquè des de que
L'esport guanya presència en la societat, s'utilitza com a eina amb moltes derivades, des de propagandístiques fins a, en fi, de blanquejaments, de poders, i hi ha tants exemples que jo crec que ara mateix dir que la política i l'esport haurien d'anar cadascú pel seu camí és una afirmació molt naïva, perquè...
perquè, en fi, els exemples són tan constants i, a més, jo crec que van creixent a mesura que passen els anys en casos que ens envolten, no només aquí, a casa nostra, sinó arreu del món, a escala global o a escala local. Jo crec que a l'esport, diguem, en essència, si vols, en categories inferiors, jugat de forma amateur, amb diferent...
Sí que és veritat que té una innocència que es cal fer impermeable a les influències polítiques, però quan ja l'esport traspassa l'àmbit més professional i creix amb visualització, llavors, evidentment, és un pastís massa...
massa llaminé com per no utilitzar-lo amb diferents interessos, i aquests interessos van, en fi, ja en parlarem, suposo, durant la xerrada que ara mantindrem, però pot adquirir moltíssimes formes. I creus que el públic és conscient d'aquesta relació o prefereix mantenir la idea romàntica de l'esport com a espai neutral? Bé, això depèn de cadascú, jo crec que
l'espectacle en si es manté, no?, perquè al final parlis de, no sé, de futbol, de bàsquet, d'automobilisme, d'atletisme, al final l'essència de l'esport passa en aquell moment i si et vols quedar en aquell moment i posar-te ben els ulls per tot el que envolta, jo crec que es pot disfrutar de l'esport en aquesta manera, a més és saludable, només faltaria, no?, al final tampoc jo em vull carregar
l'esperit esportiu i negar que un quan va a un estadi s'oblida de tot el de més i és molt gratificant per l'esperit i per tot però jo crec que també s'ha de fer una anàlisi més profund per saber que hi ha vegades que això que tant disfrutem en directe té un retafons
que utilitzen el poder o empreses que necessiten blanquejar els seus discursos, els seus relats, i això també és bo ser-ne conscient, però clar, això cadascú pot fer la nazi que vulgui, es viu molt bé i molt tranquil sense...
sense pensar en tot el que hi ha darrere d'aquest món, perquè ja tenim prou preocupacions, però és òbvi que existeix i explicar-ho no va malament, perquè al final som ser pensants i està bé reflexionar sobre les coses, no només empassar-nos les coses sense mastegar-les i saber per què ens desmengem.
Clar, parlem de blanqueig però també parlem de solvència econòmica i aquí és on ve la meva pregunta, el fet que molts clubs esportius com per exemple clubs de futbol es puguin permetre rebutjar determinats patrocinis per motius ètics o al final acabem veient que el mercat acaba condicionant tot una mica, no? Sí, jo crec que el problema no està evidentment en crear, en creuar o en
determinats límits, no?, ètics, però sobretot està en el doble discurs, és a dir, jo crec, o en la doble moral, és a dir, si tu vens un discurs cap a la teva massa social o cap a la teva, o cap a la societat determinat, després no actuïs en contra d'aquests valors que tu representes, no?, i això és el que jo crec que grinyola més quan clubs de futbol
presumeixen de ser una cosa i després d'altra banda estan finançant-se o en països, en patrocinis de països que no respecten els drets humans bàsics per exemple tot el diner que arriba dels països del golf pèrsic que és òbviament bé de governs autàrquics que no respecten els drets de les dones elementals
que tenen que no hi ha democràcia que hi ha una persecució cap als opositors en fi arribant a aplicar la pena de mort llavors tu has de ser conscient que perds la part que tu vols vendre que tu mantens un
Una línia èticament perfecta, jo crec que això és... No es pot jugar als dos jocs a l'hora, no? I jo crec que ara mateix pràcticament tots els clubs de futbol i moltes federacions i molts països aquesta línia l'han creuat, no? I jo crec que això s'ha de dir i s'ha de poder explicar.
Marxem a parlar de l'esport com a eina propagandística, perquè, de fet, una de les imatges que veiem en aquest folletó informatiu de l'Ateneu de Sant Just, que ens ha arribat a les nostres llars, és una mica d'explicació, una sinopsis del que anirà, per on anirà la tertúlia, també una imatge teva il·lustrant una mica una de les persones que estarà participant d'aquesta tertúlia, i també veiem una imatge...
de Donald Trump sostenent la Copa del Món, aquest trofeu del Mundial, el trofeu del Mundial que recordem es disputarà a Amèrica aquest any i per tant també podríem referir-nos a Donald Trump que s'ha convertit d'alguna manera en aquests últims mesos
amb polèmica, amb tot plegat, ha aprofitat una mica aquesta tirada també per fer propaganda o per fer política. Però això no és una cosa que sigui nova, sense caure en comparatives, però si marxem a l'any 1936, els Jocs Olímpics de Berlín també són conegudes com les Olimpiades de Hitler. Vull dir que al final també en el món polític ja s'hi ha jugat una mica amb aquestes cartes.
Sí, si parlem de grans aconteixements, Jocs Olímpics, Mundials, la primera gran utilització política en els Jocs Moderns, diguem, és la de l'Alemanya nazi de l'any 36, òbviament, i que Hitler utilitza d'una manera, en fi, extraordinària en el sentit de detectar que allò era una eina de...
publicitària respecte als seus ecòlegis i respecte al món, que tenia una força descomunal, no recordo el nom, però la dona que fa, la cineasta, que fa tots els reportatges, tots els documentals que acompanyen la celebració dels Jocs Olímpics,
estèticament és impecable el que passa que clar si rasques una mica mínimament fa esgarrifar tot el que intenten divulgar a través d'aquelles imatges que és la unificació d'estètica en fi la
el nazisme, no?, en la seva màxima expressió, i això, en fi, quan ho veus, doncs et poses després de punta, no? Però també... Sí, sí, digue'm, perdona. No, anava a dir que també se li pot girar en contra, i en aquest cas, doncs, se li va girar una mica en contra, no? Hem de tenir en compte que un dels guanyadors va ser l'atleta Jesse Owens, que d'alguna manera va desmitificar allò de la supremacia ària, no? Sí, sí, sí, bueno, és una de les imatges de...
que eleven més l'esperit olímpic, que és la cursa dels 100 metres de Jesse Owens, que guanya a tots els blancs, diguem, els deixa enrere i trenca amb aquesta idea de supremacista. I a més utilitza les mateixes armes, però molt més modestes, però que tenen una força multiplicadora, que és
contra el desig d'uniformitat apareix un home senzill de l'Amèrica profunda negre i que tira enrere tot l'intent de transmetre aquesta idea de raça única i poderosa i que en fi que dominarà el món jo crec que és aquest mateix poder que tenen els Jocs Olímpics
per a aquells que volen utilitzar-lo com a propaganda també serveix com a element per reivindicar en fi, drets i com va passar per exemple l'any 70 a Mèxic amb el Black Power el que passa que aquí hi ha un altre element molt interessant que és aquest desig del COI, del Comitè Olímpic Internacional d'apolititzar l'esport i que l'acabem de veure als Jocs Olímpics d'hivern
aquest esportista d'ucraïnès, no?, d'una disciplina que és molt poc coneguda, que és l'esqueleton, però que ell volia utilitzar en el seu casc tenia impreses les imatges de molts esportistes ucraïnesos morts durant la guerra. Doncs bé, el COI l'ha descalificat, no?, perquè, bueno, incomplia un dels articles del COI, dels assatuts del COI, que parlen de...
que no es pot exhibir cap tipus de causa política i això genera, en fi, una situació molt conflictiva i molt controvertida perquè a ulls de persones normals com tu o com jo podem pensar, però com se li pot prohibir a aquest home,
una reivindicació tan... et diria fins i tot elegant, no?, en el sentit que té unes fotos amb un casc i ja està. Però això passa en molts aspectes, no?, perquè podem extrapolar això del COI, per exemple, al Festival d'Eurovisió, que també passa exactament el mateix. Sí, a Israel, per exemple, això que es diu esportwashing, que és netejar...
netejar en aquest sentit regimes que tenen una manera de fer que genera molta repulsió a molts països Israel en aquest sentit després de la invasió de Gaza recorda que tenia un equip de ciclisme
que portava el nom d'Israel, etc., i va provocar tot el lío a la volta a Espanya, perquè a Madrid fins i tot, i a Bilbao abans, van haver d'escursar-se les etapes perquè les protestes populars...
és el mateix o sigui Espanya va decidir no participar a Israel en protesta per la invasió de Gaza i al final la pressió respecte a l'equip d'Israel de ciclisme ha aconseguit que aquest equip no es dissolgui sinó que canviï de mans i de propietaris la pressió social això és molt bo encara pot aconseguir
canvis i això està bé com Jesse Owen el 36 encara aquesta manera de visualitzar la teva protesta la teva reivindicació funciona l'esportista ucrainès l'han descalificat però la seva protesta s'ha vist s'ha visualitzat i això genera un moviment un corrent d'opinió per tant
Els jocs serveixen també, encara que la seva normativa proveixi les reivindicacions, no les pot tapar. I aquest aparador funciona en les dues direccions, no? I això, bueno, dintre del sistema imperfecte no és del tot dolent, no?
Totalment. Avui estem parlant amb Joan Josep Pallàs, Juanjo Pallàs, redactor en Cap d'Esports a la Vanguardia, autor de jugada personal, i en aquest cas m'agradaria parlar precisament d'això, dels mitjans de comunicació i també de la responsabilitat que tenim. Quin paper tenen, creus, els mitjans de comunicació esportius i si creus que s'ha parlat prou d'aquestes connexions entre esport, diners i geopolítica?
El paper dels mitjans de comunicació és essencial, sobretot dels mitjans de comunicació que encara tenim i tenim la capacitat de poder investigar, tot i que cada cop menys, perquè en fi...
els mitjans de comunicació també estan entrant en un període de crisi però jo crec que la crisi més que financera per mi la més greu és la crisi en fi en què ha entrat el món mediàtic per culpa d'aquesta abrumadora presència de les xarxes socials que no distingeixen entre veritat i mentida i jo crec que això sí que provoca desinformació i
i provoca que aquesta gent que li interessa blanquejar els seus règims o les empreses que pretenen netejar la seva imatge utilitzin aquest tipus de plataformes. Jo crec que s'ha de confiar en els mitjans de comunicació que encara tenen certa independència
i capacitat per publicar i investigar sobre aquestes, bé, aquesta doble moral, sobre, en fi, sobre, o a través d'articles d'opinió, denunciar com ho podem fer nosaltres a la nostra edició, no? Jo crec que és un compromís, més que de la secció d'esports, de totes les seccions del diari, no? Perquè això és transversal, no? Afecte internacional, afecte
societat, afecta en moltes direccions. Jo crec que és fonamental que els diaris o els mitjans de comunicació que s'ho poden permetre i que tinguin encara certa independència lluitin per aquestes en fi, aquestes pràctiques. Jo crec que en el cas de Qatar, per exemple, que va celebrar el Mundial de
de futbol de 2022, jo crec que va quedar molt clar que aquella elecció es va fonamentar no en la capacitat que tenia Qatar, que té l'extensió de Lleida, per organitzar un Mundial, sinó perquè darrere hi havia una autèntica xurreria fabricant bitllets per comprar vots. I això es va denunciar, també es va denunciar el Mundial de Rússia, també s'està parlant de l'utilització de Donald Trump de...
de la seva imatge per confondre-la amb el país i això també tindrà moltes derivades ara que els Estats Units organitzarà el Mundial de Futbol i els Jocs Olímpics el 2028 també. Jo crec que és fonamental el paper dels mitjans de comunicació i crec que qui vingui dijous a la xerrada disfrutarà molt en aquest sentit de dos periodistes com Ramon Aymerich i com Xavi Aldecoa
en fi Ramon Aymeric que té el món al cap perquè és cap d'internacional i té una capacitat per analitzar el món a través de les seves diferents ramificacions etc. i de Xavi Aldecola que ha estat a l'Àfrica i que pot parlar també d'aquesta utilització a vegades de no sé, per exemple el Barça té la publicitat de República del Congo de Samarretes d'Entrenament i ell ens podrà parlar d'això també d'aquest lligam estrany
entre un país en guerra i un club com el Barça jo crec que pot ser molt jo la penso disfrutar com a oient també jo estaré a la taula xerrant com ells però tinc ganes de sentir-los també amb ells perquè serà un plaer segur perquè en saben molt del terreny que trepitgen
Doncs ja ho sabeu, si voleu gaudir d'aquesta tertúlia es porti política una relació complexa dijous 19 a dos quarts de vuit del vespre a set i mitja amb una durada d'una hora i quart aproximadament a la sala Piquet de l'Ateneu. És una sessió gratuïta i oberta a tothom i organitza el grup de tertúlies de l'Ateneu. Juanjo Pallas, moltíssimes gràcies per atendre'ns. Moltes gràcies a vosaltres i animar la gent de Sant Just que vingui, que segur que n'aprendrà i
i que tindrà una hora i quart de reflexió, que és el que ens falta més en un món que va massa ràpid. O sigui que tant de bo vingui molta gent. Doncs una abraçada molt gran i que vagi molt bé dijous. Molt bé, gràcies. Una abraçada. Adéu-siau. Adéu. I nosaltres fem una petita pausa musical. Tornem de seguida amb més qüestions aquí, a Ràdio d'Esvern.
Bona nit.
Bona nit.
It's going to take patience and time
I know that I really can do it But it's gonna take money
Fins demà!
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir.
Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Provem en català.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
i després de cada música ve una presentació. És complicat endivinar-lo amb ell perquè cada dia ens porta una cançó diferent i és una persona molt eclèptica i també s'adapta a la temàtica del llibre del qual parlarà en els propers minuts. Arnau Consul, bon dia. Molt bon dia. Doncs mira, avui estic molt content d'haver posat en antena, no sé si per primera vegada de Ràdio d'Esvern,
a folclore argentí. Probablement. Sentíem Los Chalchaleros i una samba, una de les cançons populars més conegudes de tota Argentina. De fet, n'hi ha moltes versions, crec que fins i tot Calamaro, grans cantants, tenen versions d'aquesta samba que per ells, doncs, no sé, no? Seria difícil, però seria com el meu avi, no? Vull dir, aquestes cançons que tothom poc o molt se sap, no? I que més enllà dels grups d'Avaneres i allí els grups de folclore,
que la toquen amb el seu rebertori, d'això hi ha mil versions amb estils diferents, oi? I, home, justament vaig al folklore argentí, perquè, evidentment, avui porto un llibre argentí, un llibre que ens ha de portar a la Patagònia, allò, a terra de gauchos, amb un territori que, si jo us expliqués l'argument del llibre, si és d'entrada, em diríeu, mira, una pel·lícula de John Ford, perquè són uns caçadors d'indis que, bueno, es dediquen justament a això, uns mercenaris que cobren per indi mort.
I la prova de que maten els indis és que algun cop els han matat els tallen les orelles. Després fan recontes d'orelles. Aquí els hi paguen. Una mica com la pel·lícula de Tarantino, no? D'alguna manera, per exemple. I tant d'altres. Clar, però allò eren nazis, però evidentment això surt de la mitologia del western nord-americà, de les lluites entre cowboys indis, no?
Doncs la mitologia és aquesta mateixa, només que l'hem decidit. Allí la música hauria hagut de posar algun banjo, alguna música country. Aquell mateix paradigma, clar, aquestes lluites contra els indis per guanyar territori i per fer-los i arraconar-los, a l'Argentina van passar exactament el mateix. I per tant ens trobem en un western patagònic. El protagonista és això, un caçador d'indis que serà caçat per un grup d'indis
i que després de torturar-lo una mica i venjar-se'n aprofiten i dir, bueno, però tu tens molt bona punteria amb el rifle i el teu rifle ens pot anar molt bé perquè volem recuperar part dels nostres territoris. Tot això passa al sud de tot de la Patagònia, tocant ja, de fet, han d'anar gairebé fins al Cap d'Hornos, amb illes de l'estret de Magallanes, per tant, és un western amb aquests paràmetres absolutament plans i amb molt vent, però hem d'imaginar molt fred,
I en fi, amb aquesta música de fons, que és una mena d'això, d'aquest folclore argentí, és on hem de situar Paramo Herido, publicat per un editorial que es diu Net Ediciones, una editorial petiteta, que fins ara n'hem parlat poc, perquè està fent coses molt interessants. L'autor és Fabio Neri, és un autor nascut a Santiago de Xile, i de fet, justament els protagonistes no tenen mai clar si està entre mitjana d'Argentina o Xile.
ens situem en un territori, en una època que pot ser això, segle XIX-XX, paràxies on encara hi ha indis, l'època no és important, el que sí que hi ha és això, aquesta mena de lluita d'uns caçadors blancs que cobren per matar indis, mentre alguns indis que intenten defensar, però el que fan és, per exemple, d'una banda... Arnau Consul
Bé, doncs sembla que s'ha tallat. Intentem recuperar la connexió amb l'Arnau Cònsol de Cal Llibreter. Mentrestant, recordem, estem escoltant aquesta cançó que ens està ambientant en aquesta novel·la que avui ens presentava l'Arnau Cònsol de la llibreria Cal Llibreter, que com sabeu ens porta a aquest espai de pa de llibre.
El que haurem de fer és penjar la trucada i tornar-lo a trucar per veure si de forma immediata ens agafa el telèfon. Avui no s'ha pogut desplaçar com altres dies des de la llibreria, sinó que ho està fent des d'allà mateix, des del carrer Bonavista. De fet, a pocs metres d'aquí de Ràdio d'Esvern, sembla que el tenim. Arnau, em sents?
Bé, només ho ha semblat. Seguim provant, fent proves tècniques. Arnau, em sents?
Estem tenint dificultats, com dèiem. Però recordem que aquest espai, Recomanacions Literàries, va de llibres. És un espai que, de forma setmanal, els presenta aquests llibres. Podeu recuperar totes les recomanacions a l'Instagram de calllibreter i també nosaltres intentem anar-ho repenjant a les nostres xarxes socials. És una llibreria que ha fet 10 anys
i que està de celebració al llarg d'aquest mes de gener. Vam veure diverses accions per celebrar aquest desè aniversari de la llibreria Call Llibreter i ara estan plens d'activitats i plens d'energia per celebrar aquest 2026...
amb molta vitalitat i amb molta il·lusió, perquè al final són 10 anys d'un projecte local que està vivint també gràcies a tota la gent de Sant Just que li fa costat. Arnau, cònsul, ens sents? Ho sento perfectament. De fet, jo no he deixat de sentir-los en cap moment. M'estava emocionant amb la meva explicació dels indis patagònics.
ja veig que hem deixat l'audiència a mitges. Sí, sí, sí, jo he anat omplint el forat com he pogut, però ens mancava una mica seguir aquest fil, seguir el fil conductor d'aquests indis i de tota aquesta història i aquesta trama que ens explicaves. No, sobretot és allà de dir, algú que tingui ganes de llegir un western, però un western amb un to diferent, perquè en comptes dels paisatges que tenim vistos de pel·lícules del John Ford,
amb el John Wayne o tants altres westerns que ens arriben dels Estats Units, amb una música que imaginem amb banjo, doncs hem de posar-hi aquesta mena de samba, aquest folclore argentí, els protagonistes són gauchos, que és una paraula que probablement ens sona molt, però que no acabem de saber què són. Doncs els gauchos, evidentment, és gent que vivia en aquests paràmetres desert i llarguíssims que és la Patagònia, grans planes infinites, i en un lloc, en aquest cas on se situa aquest Paramoherido de Fabio Neri, un autor chilè,
on realment la frontera entre Argentina i Xile no queda clara, perquè la Concagua queda més amunt, això ja és molt al sud, un territori em fa molt fred i passa molt vent, i evidentment hi havia indis, i durant molt temps els indis segrestaven dones a blanques i les aculturitzaven, mentre els blancs caçaven indis, i en fi, doncs la guerra va durar, o les batalles va durar fins molt endavant. En aquest terreny d'una època indeterminada se situa, doncs això,
aquesta novel·la que pot fer les delícies per qualsevol que vulgui. Una novel·la d'aventures, o fins i tot això de dir, bueno, sí, un western però amb aquests tons diferents, no? Amb aquestes característiques que hem d'imaginar un altre paisatge, hem d'imaginar una altra indumentària, hem d'imaginar fins i tot una altra música, però al final la problemàtica és la mateixa. Blancs, colonitzadors, que el que fan és carreguem-nos els indis perquè volem les seves terres. Doncs recorda'm... Para Moherido, publica net ediciones...
I l'autor és Fabio Neri. Realment, el recomano molt. Proposta interessant per aquesta setmana, la lectura que ens presenta l'Arnau Cònsul. Per tot això, aquesta samba de fons, que els xalxaleros de Busser deia la primera vegada que sonen a Ràdio d'Esvern. Doncs probablement. Que no només els tangos venen d'Argentina, hi ha molt altres folclores.
Arnau, no sé si tens alguna cosa més a afegir Home, que aquesta és una setmana molt plena d'actes Sí Tan plena que fins i tot n'hi ha dos que se solapen demà demà demà dia 21 demà dia 19, perdó, el 21 que és dissabte tindrem un recital de poesia amb un poeta Jordi Pami és que és el degà de la poesia actualment, no? És probablement un senyor de 88 anys en fa 50 que publiquen poemaris i és una de les veus
probablement més importants, probablement és el poeta sènior actualment de les letres catalanes. Per tant, poder-lo sentir que vingui per primer cop a Sant Just és tot un honor. I, a banda d'això, demà aquesta doble proposta. A l'Ateneu hi ha la presentació del llibre Prosa de combat de Manuel de Pedrolo, hi haurà la Júlia Ojeda, crítica literària,
que ha fet el pròleg i ha reunit aquestes proses diverses sobre el pedróleo més combatiu, el pedróleo més polític, diferents articles, diferents escrits. I, a banda, al celler de Can Mata fem una presentació, un acte xulíssim, realment original, perquè vindrà un arqueòleg, el Dani López, que ha estat excavant el jaciment de Font de la Canya, això és al Penedès, on, en un poblat ibèric, dels cosetans, s'hi ha entrat les restes més antigues que pròlegs
Vaja, doncs la interrupció telefònica sembla que està sent bastant persistent avui, tot i que el sentim amb molta claritat a l'hora de la veritat. Hi ha algun moment en què hi ha alguna interrupció, no sabem a què és degut, però els nostres tècnics hi estan treballant. Parlàvem d'aquestes activitats...
i probablement se'n posen a fer perquè així els hi poden vendre els grecs, que són els que els han ensenyat a cultivar la planta. En fi, tot plegat, ho explicarà millor el Dani López, que insisteixo, a banda de l'autor del llibre és arqueòleg, és algú que ha anat fent l'excavació i trobant les proves més antigues que s'elaborava a dir al Penedès. Per tant, els del Penedès poden dir que sí, sí, són realment la primera denominació d'origen
del nostre país de fer vi, perquè hem regulat-nos a 2.500 anys ben bé. Doncs la presentació del llibre, L'origen de la vinya i el vi a Catalunya, dimecres 18, és a dir, demà mateix... Demà, al celler de Can Mata, i evidentment hi haurà un tast d'un vi especial, un vi fet a la manera antiga. Com es creu que el feien, no sé si els llibres, però com a mínim els romans, allò, vi madurat amb àmfora, a més a més posat sota terra... Bé...
Tota aquesta mena de cultura tradicional que s'està rescatant per saber exactament... Bé, el vi ara tenim molt clar com es fa, però d'on venim? Com es feia? Com comença el plegat? Doncs doble proposta, tast i llibre que ho expliquem. Perfecte, una combinació excepcional. Arnau Cònsol, una abraçada molt gran, cuida't molt i que vagi... Ah, intentarem la propera vegada...
Ser in situ, que sempre ens agrada més, però no sempre pot ser. I tant, i tant. De fet, mentre la presentació del llibre que ens anaves explicant, s'ha tornat a tallar la connexió. Magnífic. Però, com que ets una persona tan qualificada a nivell radiofònic, has mantingut tot el teu discurs, hem pogut reprendre la connexió...
Ja et veig, hem pogut reprendre la connexió, hem seguit, o sigui que la gent no s'ha perdut res, per tant, això és el més important. Una abraçada molt gran, cuida't molt, i la setmana vinent més. Sí, això espero. Vinga, adeu, que vagi bé. I ara marxem al parador musical.
I passejant per la Rambla, doncs arribem al parador musical d'Espai on ens agrada descobrir la vida i la música dels grans artistes. Avui parlem d'un grup de casa, un grup referent del pop indie català. Estem parlant d'Amics de les Arts. Amb lletres poètiques, melodies enganxoses i un estil inconfusible ens han regalat cançons que formen part de la banda sonora de moltes vides. Prepareu-vos per conèixer la seva història i escoltar alguns dels seus èxits més emblemàtics.
I comencem amb el grup Amics de les Arts explicant la seva formació. Concretament va ser a Barcelona l'any 2005. Inicialment els seus membres van començar tocant junts en concerts petits, però aviat van anar guanyant notorietat gràcies a la seva frescor i creativitat. El seu primer àlbum, Bed and Breakfast, l'any 2009, va destacar pel seu pop elegant i les lletres quotidianes que connectaven amb el públic jove i adult.
Sentim la primera cançó.
Això és un conte amb un final feliç. Va de dos joves que no es coneixen però acabaran el llit a la primera nit. Jo sóc en Jordi, jo sóc la Marta, i avui sopem junts en un restaurant. Restaurant, restaurant, restaurant, restaurant.
Aquesta cançó mostra la seva capacitat per convertir situacions quotidianes en petites històries musicals memorables. I els camins de les arts són coneguts per les seves lletres elaborades i carregades de poesia, que combinen humor, crítica i sensibilitat. Àlbums com Només d'entrar ja sempre al dinosaure o Un estrany poder van consolidar la seva trajectòria i els van fer mereixedurs de premis i reconeixements. Sentim ara una de les cançons més icòniques i, perdoneu-me,
la meva preferida. Jean-Luc!
Va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto express per convidats.
I et deixo aquí sobre un cobrellit perquè ara no, però després fotràs que ja veuràs. Si tens gana o vols aigua tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa. La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable. Vaig augurar una nit per la posteritat, fer un cim, fer 8.000, fer calcom difícilment igualable.
Només aquell silenci trencat pel meu somier, potser no era el seu tipus millor que no fer res. I en una paraula...
Doncs què us haig de dir d'aquesta cançó? A mi m'encanta, és una de les meves preferides. Han fet alguna versió també amb altres artistes i la veritat és que és una cançó molt xula, molt fresca i que també explica una història, una història d'amor en aquest cas. Marxem a parlar d'altres qüestions perquè durant els anys 2010 i 2020 Amics de les Arts han acumulat nombrosos èxits en molts temes, temes que ho han petat molt fortament.
Han actuat també a festivals molt consolidats, com per exemple el Primavera Sound o el Cruïlla, i en aquest cas han acabat establint-se com un dels grups de pop català més influents. I marxem a les curiositats. No sé si sabíeu que el grup va començar amb un perfil molt humil, tocant a bars, locals petits, i que van anar finançant els seus primers projectes amb aquest micromecenatge. També són coneguts per la seva connexió amb el públic i també amb la capacitat de crear comunitat a través de la música. Sona l'última cançó
que escoltarem avui d'Amics de les Arts, el seu gran hit. I amb això marxem avui. Us deixem amb bona música. Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres al 98.fm, Ràdio d'Esvern, cada dia de 10 a 1 aquí, a casa vostra.
Nosaltres avui hem tingut una mica de tot, ja ho sabeu, hem parlat de les notícies, hem fet també un repàs del temps i de les efemèrides. A l'entrevista del dia hem tingut en Joan Cerna, en Joan Sàlvia Cerna, i també hem pogut parlar amb ell de la moció de l'oci nocturn que es va presentar a l'últim ple de l'Ajuntament.
A la segona hora també hem tancat amb l'espai d'actualitat política, en aquest cas amb Rafael Redondo. I el programa ha seguit, ha continuat el seu camí amb Juanjo Pallas parlant d'esport i de política i finalment de llibres.
amb l'Arnau Cònsol. Això és el parador musical, marxem amb aquesta cançó, el seu gran hit, dels Amics dels Arts, que han estat els protagonistes d'aquesta secció, i nosaltres ens acomiadem fins demà, que tornarem a arrencar aquest magazín, com cada matí, a les 10 del matí. Aquesta tarda, El Refugi, amb Jaume Lías, i ja ho sabeu, a continuació, els informatius amb Mariona Sales Vilanova. Que tingueu un feliz dia. Adéu-siau.
S'acaba el seu gran hit, ella m'abraça, seiem fluixet, li dic...
Jo de cançons així en una tarda te'n puc fer 25. Hi ha un subtext que mai no evoluciona. Les cançons diuen tota l'estona. Hem, hem vingut, vingut a, hem, hem, hem, les, les, o, a, hem, hem vingut a robar-vos les dones. Hem vingut a robar-vos les dones. Cris mental.
Hem vingut a robar-vos les dones. Hem vingut a robar-vos les dones. Sempre fem el mateix prou.
Fins demà!