I per què no té solució aquest problema? És a dir, que a l'Ajuntament hem demanat que ens donés resposta i no hi ha hagut èxit, diguéssim. És difícil, és molt difícil a nivell tècnic. Hi ha diverses opcions, no? La primera, i el que té més sentit, és solucionar-ho amb origen. Amb origen vol dir, doncs, fer una utilització correcta de la fertilització, no? I al final hi ha tècniques, el que passa que tampoc és fàcil, eh? Per això no...
Evidentment s'han de fertilitzar els camps, però s'ha de fer amb una quantitat adequada de fertilitzants i a vegades aquestes tècniques de fertilització tampoc són senzilles de fer. De fet, l'ACA i el Departament d'Agricultura hi ha unes bones pràctiques agrícoles que et diuen com fer-ho.
Un cop arriba a l'equífer, eliminar el nitrat és difícil, perquè no és un contaminant en cas de gradi, és un contaminant molt persistent, i llavors la veritat és que és complicat quan arriba allà. Hi ha opcions de tècniques biològiques a l'equífer, però són a petita escala i solen ser complicades.
És difícil trobar una solució a gran escala que garanteixi un subministrament continu d'aigua potable. La solució rau en evitar que això arribi, sobretot. Paula, perdona, no sé si en aquestes opcions que planteges, no sé si és aquí on hi hauria l'opció aquella... Hi ha un tipus d'algues, potser, que poden ajudar a netejar l'aigua?
Bé, normalment el que degrada el nitrat són processos de desnitrificació, i el nitrat no es degrada a l'equífer perquè no hi ha matèria orgànica. L'equífer és, us hauré d'imaginar un sorra de platja, i llavors és un ambient on no hi ha plantes, on no hi ha vegetació, no hi ha matèria orgànica, i llavors el nitrat es queda allà. A vegades el que s'ha fet és ficar...
Fitar matèria orgànica a l'equífer i això funciona. Suposo, Eva, que et deus referir a si agafem l'aigua cap a dalt de l'equífer i abans de posar la distribució fem un tractament biològic que pot ser d'algues, per exemple, o altres coses. Això podria arribar a funcionar, però és implementar... Tot el que és l'equífer a vegades d'agradar-lo és difícil perquè ja està sota 20 metres i és una massa d'aigua molt gran i amb una extensió...
i amb una extensió molt gran i és difícil remediar-ho. El que s'han fet altres casos és barrejar aquesta aigua que està contaminada amb aigua no contaminada i llavors baixes de 50 miligrams litre i ja ho tenim. Però, clar, vivim en un país amb poca aigua i barrejar aigües a vegades tampoc és fàcil. Paula Rodríguez, veïna de Conesa i també professora d'Escola de Camins i membre del grup d'Hidrologia Subterrània de l'UPC. Gràcies per acompanyar-nos.
Molt bé. I solució, Eva, en aquests 20 anys cap, eh? No, cap. I pel que comentava ara la Paula, que és experta precisament en porins a l'aigua, no tenim perspectiva tampoc de solució, ni a mitjà, ni a curt termini, ni a llarg termini.
jo quan sento aquests pobles, ostres, ara estan 10 dies, i sempre penso, evidentment, s'ha de resoldre, òbviament, però penso, clar, nosaltres és que ja ni ens ho plantegem, aquesta situació. Ho hem incorporat com una normalitat. Ho hem incorporat com una normalitat, i de veritat és que tens les garrafes de l'aigua per...
Bon dia, passen 8 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
I avui arrenquem amb un titular. El col·lapse de les infraestructures també col·lapsa l'economia. El transport de mercaderies a Catalunya és avui una víctima directa d'un sistema d'infraestructures faràgil, saturat i malplanificat.
La interrupció del corredor ferroviari al túnel de Rubí han evidenciat fins a quin punt la logística del país depèn de pocs eixos clau i com de poc preparada està l'administració per gestionar incidències greus i prolongades. L'AP7 és molt més que una autopista, és l'artèria principal del transport de mercaderies entre la península i Europa.
Quan per aquesta via hi circulen diàriament 25.000 camions, qualsevol tall total o parcial té un impacte immediat i massiu. Les rutes alternatives no només són insuficients, sinó que també van ser dissenyades per absorbir aquest volum en absolut. Vull dir, al final van ser dissenyades per absorbir un volum inferior de trànsit. En aquest cas,
El resultat és previsible, amb usos, retards, més quilòmetres, més combustible i més costos. El panorama ferroviari no és millor. El tall del túnel de Rubí ha paralitzat pràcticament el transport de mercaderies per tren en un corredor estratègic que connecta els ports de Barcelona i Tarragona amb la frontera francesa.
Sense una data clara de reobertura, el sistema es veu obligat a traslladar encara més càrrega a la carretera, agreujant un problema que ja és estructural. Les xifres són eloquents. El sector parla de pèrdues de fins a 2 milions d'euros diaris amb una afectació especial per als autònoms i petits transportistes.
A això s'hi afegeix també la situació de les empreses de mercaderies perilloses, limitades per restriccions de seguretat que els impedeixen utilitzar algunes vies alternatives. El dany econòmic és real, però també ho és el risc de pèrdua de competitivitat del conjunt del teixit productiu. Els ports no desessencials de l'economia catalana també comencen a notar aquestes conseqüències.
I bé, aquest episodi no pot quedar reduït a una suma d'incidències puntuals. És una advertència clara. Cal inversió sostinguda, manteniment preventiu i una planificació que entengui el transport de mercaderies com un servei estratègic, no com un problema secundari. I cal també que les administracions assumeixin responsabilitats i compensin un sector que està pagant un preu molt alt per unes decisions i omissions que no li corresponen en aquest cas.
Sense infraestructures fiables no hi ha economia que funcioni i el que avui pateixen els transportistes ho acabarà anotant tot el país. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I ho fem, com sempre, donant un cop d'ull al sumari. En aquest cas, el d'avui, divendres, 30 de gener del 2026. Últim programa de gener. Avui arrencarem, com sempre, amb les notícies de Sant Justot. Seguit també farem un repàs de les portades dels diaris de la jornada. Tot plegat amb Mariona Salles, cap d'informatius. També parlarem de les efemèrides. Tindrem la carta del dia amb la Palmira. I del temps ho farem amb en Carles Rius. A la segona, la després dels butlletins...
Pau Guilabert, l'escriptor Baix Llobregatí, ens visita a l'entrevista del dia per parlar-nos de la seva nova novel·la i també per explicar-nos una mica els peribles que està tenint per trobar editorial que l'editi. En aquest cas, també parlarem a la segona hora d'actualitat política amb Joel Reguant i tancarem el programa d'avui amb Astrologia, amb l'Aranxa Limón, i parlem de Psicologia amb en David Fernández. Sigueu benvinguts i benvingudes un matí més aquí al 98.fm...
Comencem, com sempre, amb una mica de música. Bon dia!
I just can't get enough. And if you move real slow, I'll let it go. I'm so excited.
Bona nit!
Fins demà!
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges de Sant Just. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'aspira a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes
Se't faran molt curtes.
La sardana va de baixa? La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero!
Ara escoltes l'Àdio d'Esquerra.
I seguim el magazín de matins de Ràdio Desverns, seguim a la Rambla, donem un cop d'ull ara al panorama municipal i ho fem tot saludant a Mariona Sales, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Ja estàs recuperada de la nit d'ahir? Més del que em pensava, perquè vaig cridar molt.
I vaig dir, ui, demà, ui, demà. Però no, sembla que tinc alguna veu. Bé, bé. Ahir a Mariona la vam tenir al concert de Palestina. Exacte. Al Palau Sant Jordi? Al Palau Sant Jordi. Amb una sorpresa molt sorpresa, no? Sí, que és que jo no sabia ni que hi havia sorpresa.
No sabies que hi havia sorpresa? No, estava allà i una amiga em va dir, ja em diràs quina és la sorpresa? Jo, sorpresa, de què? No, jo tampoc ho sabia. I de cop i volta la pantalla, Rosalia, i jo... Va ser que li, no? Sí, sí, sí. Que fort. Sí, sí, molt xulo, no? I l'acte molt maco, molt emotiu, molt complet, molt ben muntat, molt ben explicat tot. La veritat és que va ser molt xulo. És que ho fem molt bé els catalans. Aquestes coses les fem molt bé. Aquestes coses les fem molt bé.
Molt bé, va ser molt guai, la veritat. Doncs m'alegro molt. Algú moment especial que destacaries? Bé, clar, destacaria l'aparició de la Rosalia, que no estava anunciada. De fet, es veu que ja havien avisat que hi hauria una participació d'un artista internacional.
Jo no me n'havia assabentat. Perquè Batguial participava. Batguial participava també. Ah, clar, doncs ja la podies descartar, però clar. No, no, sí, sí, Batguial se sabia, també que hi venia la Maia. A Aitana també participava. No, Aitana no. A Aitana podria haver estat també. Podria haver estat també una sorpresa, però no va venir. També t'hagués agradat. També m'hagués agradat, exacte.
No, però també molt bé, tots els parlaments, de totes les personalitats que van voler també pujar a l'escenari, va estar molt xulo, la veritat. També molta participació de bastants artistes palestins, que també van parlar. Va ser molt emotiu, com he dit, molt complet i molt ben muntat. Molta gent de públic? Sí, sí, sí. Estava, crec que pràcticament tot venut. Crec que només quedaven algunes cadires a dalt de tot.
però sí, sí, sí, no, estava rebentat. Molt bé. I el Pep Guardiola també va fer una aparició, no? Sí, al principi de tot, de l'acte. De fet, clar, jo vaig pensar que al ser un entre setmana, a les 8 de la tarda, sí que és veritat que a les 8, just quan va començar l'acte, encara es veia una mica buit al Palau, però perquè, clar, la gent anava arribant. I quan va parlar el Pep Guardiola encara no hi havia molta, molta, molta gent. Llavors jo crec que bastanta gent se'l va perdre, perquè, clar, va ser dels primers que va pujar a l'escenari. Però sí, sí, estava allà.
Va ser escalat, la cosa, no?, de nivell de públic. Bé, cap a les vuit i mitja o així, ja estava ja pràcticament ple, sí, sí, sí. Molt bé, doncs aquí teniu la crònica del que va ser ahir aquest concert de Palestina i, bé, marxem ara, sí, a les notícies de Sant Just, passem a repassar els titulars, com sempre. Avui parlarem que Sant Just aprova la modificació del pressupost i també diverses mocions sobre oci i espai públic. Això es va celebrar, doncs, en el ple municipal d'ahir. També
Parlem d'Ambici, que consolida el seu creixement com a alternativa de mobilitat a Sant Just, i també parlem de David Lloyd Clubs, que assumirà la gestió del Club Esportiu Can Mèl·lic de Sant Just.
Comencem parlant de política, comencem parlant de la sessió ordinària del ple municipal de Sant Just. Exacte, que com bé es dit es va celebrar ahir a la tarda, 29 de gener, amb l'aprovació de diversos punts econòmics, normatius i de caràcter social. Durant el ple es va aprovar inicialment la modificació del crèdit del pressupost municipal, així com la rectificació d'un error material en l'aprovació provisional de les ordenances fiscals per l'exercici 2026.
També es va donar llum verda a la modificació dels imports de les retribucions i assistències dels membres de la corporació i a la modificació de les dotacions econòmiques pel funcionament dels grups polítics municipals. I en l'àmbit normatiu, el ple va aprovar inicialment la modificació puntual de l'ordenança municipal reguladora de l'obertura d'establiments i del control d'activitats, serveis i instal·lacions al municipi.
Pel que fa a les mocions, el ple va aprovar la moció del grup municipal de Junts Sant Just per la creació d'un espai d'oci social i nocturn. També va prosperar la moció del grup municipal Sant Just en Comú de solidaritat amb el poble venezolà, centrada en la pau, el dret internacional i la sobirania dels pobles. I finalment es va aprovar la moció del grup municipal de Junts per la revitalització dels espais infantils i d'oci familiar als parcs del municipi.
La sessió, com sempre, ja es pot recuperar íntegrament al canal de YouTube de l'Ajuntament de Sant Just, que trobareu l'enllaç directa a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Molt bé, passem a més qüestions. Parlem també de transport, que en aquest cas el que volem és posar focus a l'Embici, a aquest servei de la bicicleta compartida, que té noves dades i que també implica el nostre municipi, implica la Sant Just.
Exacte, parlem d'aquest servei metropolità, una mica de les dades que han estat aquests tres anys que ha estat de funcionament amb un balanç de creixement que també impacta, evidentment, Sant Jus, que és un dels 15 municipis on el sistema està actiu. El 29 de gener l'àrea metropolitana va fer públic el que durant el 2025 s'han superat els 23.800 usuaris abonats.
i s'han registrat més de 2 milions de viatges, que és un 27% més que l'any anterior, consolidant la bicicleta com una alternativa de mobilitat sostenible al vehicle privat. L'augment d'ús ha anat acompanyat d'un creixement del 45% en les subscripcions anuals, que han passat de més de 16.000 el 2024 a més de 23.000, quasi 24.000, el 2025, així com d'una ampliació del servei que ja compta amb 232 estacions,
i més de 2.500 bicicletes elèctriques a escala metropolitana. Entre les millores destacades hi ha l'ampliació de l'horari fins les dues de la matinada i la incorporació d'un abonament flexible d'un, dos o tres dies, que són mesures que han afavorit un ús més intensiu i divers del servei.
De cara al 2026, l'àrea metropolitana preveu sumar 18 estacions i 198 bicicletes noves als municipis on l'ambici ja està implantat, entre ells Sant Jus, mitjançant processos participatius amb els diferents ajuntaments. L'objectiu és millorar la cobertura i l'eficiència del servei i continuar impulsant una mobilitat més sostenible i connectada al territori metropolità.
Ja sabeu que sempre que parlem de l'ambici m'agrada fer aquesta pinzellada del servei perquè jo soc sidu, soc també consumidor d'aquest servei i haig de dir que realment en els últims mesos s'ha consolidat força el servei en el sentit que les bicicletes funcionen força bé. Recordem que quan venjaga aquest projecte
hi havia moltes deficiències, les estacions no estaven electrificades, llavors arribaves a una estació i sí, la bicicleta s'enclava però no es carregava, llavors podies agafar una bicicleta que no tingués la bateria a punt i això dificultava molt el trajecte perquè aquestes bicicletes no pesen el que pesa una bicicleta normal, pesen molt més pel tema de la bateria. I clar, imagina't anar-te'n a Barcelona amb una bicicleta que no té bateria, era un drama.
No, quan agafes una bicicleta que, pel que sigui, s'ha espatllat i no té bateria, si no et toca fer un trajecte pla, ho passes malament, eh? Perquè realment sí que és el que dius tu, pesen molt, van dures, i clar, si no estan electrificades, doncs et mors, tan alçament. Totalment, algun dia que havia hagut de pujar a Maslluir, amb alguna bicicleta sense electrificar... Has de baixar i empujar la bici. Sí.
Sí, sí, era un drama, era un drama. Per tant, sí que per aquesta banda posar la medalleta, donar les gràcies i també celebrar aquests canvis, aquestes millores. Recordem que Sant Just també en els últims mesos també ha crescut amb estacions, això també és una cosa a celebrar, tenim estacions...
més recents, com per exemple la de la Bonaigua, la de Can Ginestar, que està aquí sota a la plaça Estudis Vells, i això també ha fet que la mobilitat al nostre municipi, ja que és un dels municipis que més fa servir aquest servei, sigui més completa.
Sí que és veritat que s'ha detectat bastants casos, i aquí al municipi no s'esclou, bastants casos de vandalisme, de gent que fa un ús indegut d'aquest servei, d'aquestes bicicletes, que les agafa, que les trenca, i això sí que ens agradaria també des d'aquí, des de Ràdio d'Esvern, reivindicar que l'ús d'aquestes bicicletes ha de ser, com diu, l'ús compartit i en aquest cas respectuós d'aquest servei que és de tots.
I res, a partir d'aquí anar veient, anar seguint, aviam com va avançant. També recordeu que a Barcelona també s'havia dit fa un temps que a Bissing se li acabava el contracte, que no ho agafés a l'àrea metropolitana. Estarem també molt pendents
de què pugui passar, perquè clar, ara mateix has de fer el canvi quan vols moure't amb bici per Barcelona tens els dos serveis i t'has de canviar la bicicleta i agafar un bicing i clar, això també és bastant engurrós. Jo ja directament agafo transport públic perquè també moure'm amb bici per Barcelona em fa una mica més de por i llavors el que faig és això, deixar-la allà a Palau Reial i a partir d'aquí ja agafar transport públic.
Però bé, ho seguirem de prop, passem de transport ara a Economia, perquè volem tancar aquest espai d'avui parlant d'un complex esportiu del nostre municipi, que en aquest cas és el de Can Mèl·lic. Exacte, perquè el Club Esportiu de Can Mèl·lic, Can Mèl·lic Esports Club de Sant Just, inicia una nova etapa de gestió després que s'hagi formalitzat l'acord pel qual el centre passa a ser gestionat per la multinacional britànica David Lloyd Clubs.
El canvi arriba després de l'adquisició del club pels germans Javier i Sergio Pellón, que són els impulsors del projecte We on Sports, juntament amb un soci financer. L'objectiu de l'operació és potenciar un equipament esportiu emblemàtic del municipi amb més de 30.000 metres quadrats, 7.500 metres construïts i 300 places d'aparcament, especialitzat en tenis, pàdel i squash.
Can Mèl·lic és un referent històric dels clubs familiars de raquet a Sant Just i també a l'àrea metropolitana i la nova gestió vol garantir la seva continuïtat i modernització de la mà d'un operador líder a Europa. Després d'uns anys marcats per la incertesa, el club comença una etapa en què es preveuen ampliacions i millores de les instal·lacions amb la voluntat de recuperar el seu paper com a centre esportiu i social de referència al municipi. La iniciativa aposta per una gestió professionalitzada que preservi la identitat i l'arrelament local de Can Mèl·lic.
Molt bé, doncs passem a fer un cop d'ull a aquests tres titulars de la jornada, a la gent que també s'hagi connectat ara recentment al 98.ufm o al www.radiodesvern.com, que sapigueu que podeu recuperar aquesta secció completa al nostre web, al podcast de la Rambla.
però també ens agradaria fer aquest repàs de titulars abans de passar al repàs, a la lectura de les portades dels diaris d'avui divendres. Avui hem parlat que Sant Just aprova la modificació del pressupost i diverses mocions d'oci i espai públic. En aquest cas, això es va dur a terme al ple municipal de gener, que dona llum verda a canvis econòmics i normatius, i també propostes sobre oci nocturn, solidaritat amb Venezuela i també la millora dels parcs del municipi.
També s'ha parlat avui de l'Embici, que consolida el seu creixement com a alternativa a mobilitat de Sant Just d'Esvern. El servei de bicicleta pública supera els dos milions de viatges el 2025 i preveu ampliar estacions i bicicletes durant l'any 2026. I hem tancat aquest espai parlant d'esports, parlant de David Lloyd Clubs, que assumirà la gestió del complex esportiu, del club esportiu Can Mèlic de Sant Just d'Esvern, l'acord signat
El 21 de gener obre una nova etapa per a aquest servei, per a aquest equipament històric de raqueta amb la previsió de millores i ampliacions a les instal·lacions. Ara, si fem una petita pausa per publicitat, tornem de seguida amb les portades dels diaris. Bits. Molt més que nits d'electrònica.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 o 11 de la nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogolet i Gualden Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
Tres minuts passen de dos quarts d'onze del matí. Nosaltres ara marxem a repassar les portades dels diaris i ho fem com sempre, inicien aquest espai amb la portada del diari Ara. Mariona. Doncs el diari Ara obre amb el caos ferroviari i diu que Puente admet que el servei que dona Rodalies és pèssim, que el ministre de Transports diu al Senat que estan intentant corregir-ho i la dreta i els independentistes li demanen la dimissió.
En fotografia principal veiem que parla de cues per aconseguir papers per optar a la regularització. Diu que el consulat del Paquistan a Barcelona es desborda i el del Marroc registra un important augment de cites prèvies. Els immigrants irregulars volen obtenir el justificant que no tenen antecedents penals per poder accedir a la regularització.
També amb una de les fotografies principals d'avui de la portada del diari Ara apareix Rosalia, que s'assuma al clam de Barcelona per Palestina, amb el motiu concert que en un palau Sant Jordi ple avassar. Apareixerà Rosalia a totes les portades, és com la gran notícia del concert, però el concert en si ja és una...
I és una notícia prou important perquè això va omplir, avançar el Palau Sant Jordi i es va fer un acte realment molt maco, molt llarg i amb moltes personalitats i artistes que van pujar a l'escenari. Última notícia del diari. Ara veiem que l'empresariat insta els partits a millorar el model de finançament perquè no és suficient. La nota de nou entitats, incloses les cambres, foment i el cercle, fa una crida a negociar.
Doncs amb això tanquem la portada del diari Ara, oi, Mariona? Exacte. Perfecte, passem a més qüestions. Marxem a la portada del periòdico en català, com ho fem sempre després del diari Ara, i la portada del periòdico en català, doncs, enceta amb qüestions similars a la de l'Ara. Arrenquem, com ho fem sempre, amb aquesta P, amb el logotip del periòdico, que sempre omplen...
amb alguna imatge. En aquest cas són les llargues cues al consulat de Pakistan, a Barcelona, per la regularització, com també tancàvem el diari Ara, en aquest cas també obre el periódico. Els 12 lladres més arrestats sumen 307 detencions en 6 mesos.
Els Mossos controlen amb una nova app 4.500 reincidents. L'eina permet establir una llista de delinqüents més actius. Alguns d'ells canvien de població a l'àrea metropolitana per escapar de la pressió policial. Pel que fa a la imatge del dia, tenim en aquest cas a Felip Sisè i Letícia al capdavant del funeral d'ahir a Huelva, la pregària per les víctimes d'Adamud. Familiars i supervivents de l'accident demanen lluitar per la veritat.
en un solemne i emotiu funeral a Huelva i presidit pels reis. Margem a destacar la compareixença de Puente al Senat, manté els dubtes sobre l'accident. Espanya gasta menys que França, Itàlia i Alemanya a mantenir les vies d'alta velocitat. Pel que fa a altres qüestions, també destaquen que Rosalí és l'estrella sorpresa al concert per Palestina del Sant Jordi. També que la Unió Europea designa la Guàrdia Revolucionària de l'Iran com a grup terrorista.
I tanquen amb dues notícies. Amb la xifra rècord, les ofertes per a una concessió de xiringuito a Barcelona ja superen el milió d'euros. I també amb la resposta comuna. Foment s'uneix a la resta de patronals en favor de negociar el finançament.
Sis minuts passen de dos quarts, marxem ara a l'avantguàrdia en català. L'avantguàrdia obre amb els recursos per Catalunya i diu que els empresaris avalen el finançament com un punt de partida. Diu que Foment, la Cambra, la Pimec o el Cercle d'Economia creuen que el model que proposa el govern central suposa una millora no suficient. Fotografia principal, veiem a Rosalia que roma el concert per Palestina.
Diu que per primera vegada Rosalia va interpretar ahir un tema del seu nou disc, Lux, a Barcelona. Va ser el concert celebrat al Palau Sant Jordi en denunciar de la matança de Gaza i per recollir fotos per les víctimes. Rosalia va interpretar La Perla en una actuació sorpresa que es va afegir a les d'artistes com Casgrasses, Fermín Muguruza o Bat Gialt.
També es destaca, jo crec, molt l'aparició de Rosalia, perquè és l'artista més internacional que va aparèixer ahir a l'escenari, també perquè últimament Rosalia s'havia vist posada en una polèmica molt forta en què se li havia retret molt que no s'havia posicionat pel que fa a Palestina. De fet, va estar això molts dies, tot va ser per una cosa en concret, ara no ens allargarem, però
Això que se l'ha acusat molt que no s'havia pronunciat i de fet ella havia fet un comunicat en el qual, que em perdoni, però no deia res, un comunicat així molt veig, molt descafeinat, i jo crec també que ha decidit finalment aparèixer aquest concert com per dir ara em vull posicionar obertament i d'alguna manera dir això que estic completament en contra del que està passant aquí.
I també m'imagino que per descentralitzar la seva imatge de Madrid, perquè últimament se l'ha vist molt per Madrid, també ha fet molta campanya el nou disc per Madrid i per Barcelona no hi ha passat i llavors m'imagino que també va una mica lligat a això.
Sí, no sé, però sobretot això, pel que fa als temes de posicionament, si fan un concert a casa seva, perquè clar, Rosalia és catalana, sí, sí. Ah, doncs, què menys que ser-hi. Totalment. Així que, doncs, almenys celebrem l'aparició de l'artista catalana. S'han mandat. L'artista de Sant Esteve Sarrovira s'han mandat i, de moment, doncs, sembla que va passar el camí. Com a mínim, ha de tenir contents també els fans i ser coherent una mica amb el que comentàvem, no?, amb aquest missatge, perquè
al final ella fins ara ha tingut un missatge força coherent amb totes les coses que han anat succeint però a vegades aquest tipus d'artistes i com comentaves jo destacaria molt més no és només l'artista més internacional que va actuar ahir sinó podríem dir que és l'artista catalana més internacional del moment per tant aquesta responsabilitat també la té passem a més qüestions Mariona
Veiem també a La Vanguardia que l'executiu apujarà el salari mínim fins als 1.221 euros al febrer. També parlem dels reis que consolen les víctimes de Damuth. En aquest acte que es va fer a Huelva per les víctimes de l'accident ferroviari de Damuth donaran 27 dels 45 morts. També avui La Vanguardia fan una entrevista a Salman Rushdie, que és escriptor, i posen una cita seva que diu La mort m'acompanya però la suporto.
També passem a parlar de zona turística, diu que proliferen noves barraques a Montjuïc, també que DIF col·loca vigilants d'Atalusos les 24 hores a Catalunya, i tanca portada avui l'avantguàrdia parlant del TS, del Tribunal Superior, que avala l'eutanàsia d'una jove paraplègica.
que també menciona que el seu pare continuarà posant recurs a aquesta eutanàsia perquè entenc que està en contra que se li doni però estem parlant d'una noia que té 24 anys
Sí, això va passar l'any passat, de fet el cas ja estava mig resolt, se li anava a donar l'eutanàsia i de cop i volta el pare va aparèixer, no sé si és amb abogados cristianos o alguna entitat d'aquesta índole, i van aturar l'eutanàsia i la noia està malvivint perquè evidentment no està en condicions de continuar viva, el seu desit era marxar.
en el moment en què lliurement decideixes demanar l'eutanàsia és que estàs molt malament i has decidit que no vols seguir vivint així. I clar, realment haver-te de posar en una baralla administrativa judicial amb el teu pare per aquest tema ha de ser devastador.
Ha de ser complicat i també s'ha d'entendre la família, però és allò que diem, com pot ser que la família no se n'adoni, que la situació no és la que ella vol, ja no que estigui bé o malament, sinó que no és la situació que la seva filla vol. Evidentment, reconèixer la realitat deu ser molt dur, això no ho poso en dubte, però bé, ha estat un cas que ha estat molt comentat, perquè ja porten un any amb totes aquestes situacions,
que ha estat també molt mediàtic i que en aquest cas anirem seguint també de ben a prop. Passem a més qüestions, marxem a l'última portada del dia.
El punt avui, obra amb l'entrevista a Esteve Rimbau, historiador de cinema, diu que el cinema ha estat un passaport per poder viure amb més intensitat la vida. I també tenen l'espai de les estrenes de la setmana on destaquen La vida és verdi, el film que celebra el centenari d'aquests cinemes. La programació, en aquest cas ininterrompuda, va arrencar l'11 de febrer de l'any 1926. Un dels cinemes
Més destacats de Gràcia i, per què no dir-ho, de Barcelona. També passem a destacar la imatge principal. És una dona fent-se un vídeo per xarxes socials. Diu Influència Catalana. Creix el nombre de creadors de contingut en català i cada mes es registren més de 200 milions de visualitzacions.
en aquesta llengua a les xarxes socials. Passem a parlar d'Aldaí, signat per Anna Serrano, que diu escalfant motors pel 7F. Una vintena d'entitats es sumen a la manifestació de plataformes mentre Puente admet la desinversió.
Cròniques, tenim una guerra a sota zero, enregistrada des del cel, i també la performance anual de Novetats i Esperança. Tancant portada amb l'esportiu Marc Bernal, que es readapta al Barça després de la greu lesió. El de Berga va ser clau al partit contra Copenhague de fa dos dies.
Doncs, Mariona, tinc el plaer de dir-te molt bon cap de setmana. Igualment, Dani. Perquè això ja no es pot dir cada dia. No es pot dir cada dia, exacte. I ve de gust, ve de gust una mica. Aviam si ens fa una mica de sol i... Sí, a veure. Un vermut, aire lliure, no ho sé, passejar per la muntanya, alguna cosa que ens toqui el sol. No sé si ha de ploure aquest cap de setmana. Espero que el Carles intri ara i ens digui que farà un sol espaterrant, perquè jo ja estic farta de semblar que vivim a Anglaterra. Però bé.
Som uns british, som uns british. Sí, i també ens agrada queixar-nos per tot, perquè és una bona notícia que tinguem els pantans plens, que hi hagi aigua, que estigui tot ben verd, però bé, tampoc cal tant, no? Perquè ja avorrim una mica la pluja, que aquí no estem acostumats. Doncs vinga, que t'escolti, que t'escolti la pluja, que t'escolti el temps, que t'escolti el Carles, que t'escolti qui sigui, però que aquest cap de setmana tinguem algun raig de llum i d'esperança. Una abraçada molt gran, cuida't molt, i amb vosaltres tornem de seguida després de la pausa musical.
Gràcies.
Soy un delincuente con los sentimientos porque todo me da igual. Me da igual. Me da igual. No soñaba con ser un dios, solo ser uno más en este juego. No quedan fichas ni tampoco ilusión. Solo tengo una misión, la de salvar mi pellejo.
Bona nit.
Doncs avui és divendres, 30 de gener. És un plaer estar amb vosaltres aquí al 98.fm, Ràdio d'Esvern. I ara és moment de saludar a la Palmira Bedell perquè toca fer la carta del dia.
Palmira, bon dia. Bon dia. Com estàs? Com a tot? Bé, bé. Me n'alegro. Estava sentint la Mariona, que va anar al concert. Sí. Jo, que ho vam fer també per televisió, i també em vaig anar seguint. I sí, és veritat, va ser emotiu. Bé. Doncs tot teu. Tot meu, va. Vinga, som. Acabo de sentir...
que el 2035 es fundarà el gel del Pol Nord. 2035? Era de si deu anys, eh? Recordeu les picadaralles? Per jocs d'hivern sí, jocs d'hivern no. Els dos no deien que tindríem l'àngel. I aquest any està fent un temps que domina la neu. Què farem, doncs? Què hem de creure?
També deien que cada vegada més sequera i ara estem rebent uns aiguats que fan època. Es veu el desastre de Rodalies, es veu que en té la culpa l'aigua. Esclar, la culpa era verda i se la va menjar amb burro. Hi ha una estesa de punts inservibles i perillosos que la xarxa ha fet fida. Ja fa anys que ens queixem, però no hi ha més sort que el que no vols sentir.
Les promeses sense complir, legislatures rere legislatura, per haver gràcia dels maneres de Madrid, siguin els conservadors o siguin els progressistes, ha provocat aquesta situació. Planyo els que necessiten el tren per anar a treballar. Ah, i de remot l'Ade també va més lent. Quan veig el mapa...
del circuit amb els punts marcats on hi ha conflicte, no puc evitar pensar que potser algú es dedica a malmetre, com fan els piròmens amb el foc. Ja sabem que en petits sabotatges isolatoris, doncs no em sembla estrany. Ah, els ferrocarrils catalans funcionen i ho fan amb puntualitat. Oi que xoca? No, que no xoca.
Fins ara eren avaries i ara hi ha morts. Això són figues d'un altre paner. Com sempre, hi ha d'haver víctimes perquè el govern no es mogui o ho faci veure. Però tot no són males notícies. La sanitat no para. S'ha descobert la manera de curar el càncer de pàncreas, que fins ara és dels més mortals. Això sí que fa de bon sentit. Entre això,
I els gols del Lamín anem tirant com podem per resistir les notícies i somiar en un món millor.
Doncs, pal, mira... Ja estic, ja estic. Pal, mira, ha quedat molt clar, tot molt resumit, tot molt clar l'actualitat actual, l'actualitat actual, eh? Mira, estic perfecte avui, eh? Estic per marxar d'aquesta setmana. No, que dic que magnífic, magnífic, perquè a vegades, doncs, no sabem com plasmar allò que està passant i en res, en dos minuts ho has plasmat perfectament. És això, és això. Estem en un moment en el que inclús
Fa una mica de mandra encendre la tele perquè les notícies portem un parell de setmanes que són les mateixes, que no es veu un canvi real pel que fa a la situació dels trens de Rodalies, també amb aquesta por, amb aquesta incertesa del que ha de ser el nou projecte de Rodalies a Catalunya, sense saber ben bé com es dura tot a terme. I bé, estem sumits en això, que l'única cosa que ens anima una mica són les victòries del Barça.
Ah, això mateix. Doncs seguirem així. Seguirem pendents. Palmira, una abraçada molt gran i bon cap de setmana. I bé, fins la setmana que ve. Fins la setmana vinent. Adéu-siau. Doncs ara passem a les afamèrides del dia i tot seguit farem el temps. Però primer de tot, les afamèrides, va.
Fins demà!
Està el dia com avui, 30 de gener, però de 1930 el govern del general Berenguer va substituir a Espanya el del general Primo de Rivera. També tres anys després, l'any 1933, a Hindenburg, en nombre a Adolf Hitler, canciller d'Alemanya. Tot bones notícies, ho esteu veient.
Mare de Déu. Marxem anys més tard, marxem cap a l'any 1953, quan Espanya va ingressar a l'UNESCO. També anys més tard, l'any 1969, els Beatles van realitzar l'edifici Apple Corps a l'últim concert de la seva carrera. I l'any 97 va néixer la Televisió Digital a Espanya amb la presentació oficial del canal Satèl·lit Digital.
El 22, això ja ens queda més proper, amb el seu triomf a l'Open d'Austràlia, Rafa Nadal es va convertir en el primer tenista de la història en aconseguir 21 títols de Gran Slam. Marxem als naixements. L'any 1882 naixia Franklin D. Roosevelt, president dels Estats Units. També ho feia Manuel López Quiroga l'any 1899, músic espanyol, i Carlos Latre, humorista i actor espanyol, l'any 1979.
Les defuncions hem de destacar la de Mahatma Gandhi, dirigent del moviment d'independència de la Índia, l'any 1948, i també el de Manuel Salinas, pintor espanyol, que moria l'any 2021. Destaquem avui les celebracions. Per una banda, tenim una de molt especial, que és la celebració del Dia Escolar, de la no violència i també de la pau. Nosaltres fem una petita pausa per publicitat. Tornem de seguida amb el temps.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Meneu gauzats. Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dona el web
sobre l'ús que farà de les vostres dades personals.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Ràdio Tosbel 98.1 Ràdio Tosbel
I seguim el magazín de matins de Ràdio Desbens, seguim a la Rambla, però per sort ja estem en bones mans, estem en les mans de Carles Rius. Carles, bon dia. Molt bon dia. Necessitàvem una mica de... Home, és que avui anem molt despindolats, anem molt...
Sí, sí, et veig que avui et costa una miqueta més. Sí, sí, sí, i 56. Això va, cada cop va més, eh? La família contenta, no, però? I les famílies llarguíssimes. He fet dos minuts d'efemèries. Dos minuts. Anem per feina. Primer cap de setmana amb molt de temps que un dissabte no plourà. Que aquest podríem dir que és el titular d'aquest cap de setmana.
No plourà demà? No sembla que hagi de ploure. Però hi haurà sol? Sí, al migdia sí. Perquè tenim un avís bastant potent, és de vent, el tenim avui, fins a les 12 del migdia, el tenim demà pràcticament tot el dia, matí i tarda.
És un avís de vent del west-north-west, que pot anar fluctuant en la direcció, i que afecta, doncs, pràcticament tot el delta del Llobregat, tant si vas cap a la Noia com si vas cap al Vallès. Més cap a la Noia, perquè el Vallès té més muntanya.
Però vaja, tot aquest recorregut del llobracat, el vent es canalitza perquè està avall i el que provoca, perquè delta, més ben dit, i el que provoca és que els vents puguin ser molt forts. Poden arribar a cops de 70 km per hora. Tenim un avís a la web de radiodesver.com que avisa d'això, que el vent pot arribar a cops puntuals de superar els 70 km per hora. No estem massa acostumats aquí a casa nostra. Doncs aneu una miqueta al tanto. Aquest avís és tant per avui divendres aquest matí fins al migdia com per demà dissabte...
migdia, primera hora de la tarda. Són els moments en què el vent pot bufar amb més força. Com que tenim aquesta situació de vent, també tenim un front que ens creua per casa nostra. El titular que hem dit dissabte no plourà és pels mortals que s'aixequen de dia i no estan de nit perquè aquesta nit i matinada podria ploure a Sant Jus. O sigui que tenim vent del nord-oest, a mida que avance el dia arribaran alguns núvols prims, a migdia tindrem núvols més gruixuts i a la nit
sobretot mit matinada, podria caure alguna goteta. És molt poca cosa, però podria plorar. És un front que passa molt ràpid, que farà més feina a la meitat nord del país i no pas a la meitat sud, però que podria deixar alguna gota. No ho descartem, que aquesta matinada pugui caure algun ruixat. Demà dissabte, encara al matí, tindrem restes de núvols, començarà a bufar aquest vent d'aponentat i pràcticament a mig matí i mig dia el sol serà el gran protagonista. O sigui que dissabte, gran part del dia, dominarà el sol i després aquest quart creixent que tenim de lluna...
que també es veurà a la nit. Això provocarà que, no hem parlat de temperatures, divendres si fa o no fa, tindrem els mateixos valors que vam tenir ahir, la mínima està al voltant dels 7 graus i la màxima al voltant dels 13. Demà amb aquest vent la sensació de fresqueta serà una mica més marcada i el termòmetre també ho reflectirà perquè estarem al voltant dels 11 graus.
O sigui, tindrem una miqueta més de sensació de fred, però sempre és agraït tenir el sol, perquè això també ajuda una miqueta. I diumenge, després d'un dissabte, cap gran part del dia, i també durant la nit i matinada, lluirà el cel serè, diumenge començarem un altre cop amb núvols, uns núvols que s'aprimaran una miqueta al migdia, però que tornaran a guanyar terreny de cara a la nit. Per què? Doncs perquè ja estem veient una altra patacada de pluja i neu, aquesta sí que pot escombrar tot el país amb una certa importància,
i que podria arribar entre dilluns i març i dimecres. Encara no està massa clar, però sí que el dilluns ja començarà a ser un dia una mica complicat, molts mapes ho indiquen així, bé, complicat, que podria ploure, tampoc no estem dient res de l'altre món, però bé, com que hi ha molta gent que ja està cansada de la pluja, doncs dilluns, sobretot a partir del mig matí, podria ploure durant tot el dia.
Ho anirem seguint durant el cap de setmana i dilluns vindrem aquí a la Rambla a explicar-ho, però vaja, sembla que el dilluns que ve ens arriba l'últim front, ens arribarà un altre dimecres i dilluns plegaríem d'aquesta situació. O sigui que encara tenim un parell de fronts a la vista, però després el temps s'estabilitza. Doncs a partir d'ara, 3 minuts de secció, perquè ho has fet genial, super, super clar, o sigui que... El dia que ho faci en un minut, què? No cal que entre. Ja està, no caldrà, no caldrà. Ho faràs per allò, per un àudio de WhatsApp i ja està, des de casa.
Si algun cop em quedo curt, perquè m'has dit tres, oi? Eren quatre els que venia. Si algun dia em quedo curt, podríem aprofitar i recordar que a les xarxes socials, si seguiu Ràdio d'Esvern cada dia, teniu la previsió del temps abans de sortir de casa, i també que a radiodesvern.com teniu un apartat que és el temps de Sant Just, amb una connexió a dues estacions...
que té l'Ajuntament del nostre municipi, on pots consultar les dades d'aquestes estacions, i a radiodesvern.com, a l'apartat del temps, també tens una revisió, una previsió àmplia, i també tens dades de precipitació, de vent, de tot. Perfecte, al final ens hem passat, eh? No, ens hem passat. Sí, sí, però bueno, no passa res. Carles, gràcies, una abraçada.
per motius de seguretat. Amb aquest panorama, el conseller de la presidència, Albert Almau, ha refredat les expectatives al calendari d'un retorn a la normalitat. N'ha parlat, com us diem, Albert Almau, el conseller en funcions de president, els matins de TV3. Si durant la setmana es veu que hi ha alguns d'aquests punts que requereixen de més atenció, que requereixen de més treballs, que requereixen de mesures per poder garantir la seguretat, doncs es mantindran tallades, es donaran les explicacions corresponents, es garantirà el servei alternatiu de transport a través d'autobusos i aquesta serà la feina que hem fet
Avui encara s'han de fer amb autocar diversos trams i hi ha fins a 155 limitacions de velocitat que alenteixen, òbviament, els trens. El conjunt de les xarxes s'han posat per seguretat a punts on s'han detectat deficiències. Paral·lelament, ADIF té més de 300 operaris inspeccionant les vies. Controlen l'estat de talusos, ponts i vies. L'administrador diu que és un manteniment preventiu que fa habitualment i que ara ha incrementat.
Més notícies, Natàlia Ramon. Doncs continuem amb Rodalies perquè el ple de l'Ajuntament de Barcelona ha reprovat la gestió del govern de la Generalitat en aquesta crisi amb els vots de Junts, Esquerra i els Comuns. En un ple extraordinari, l'oposició ha retret l'alcalde Jaume Colboni, falta de lideratge i l'acusa d'haver estat desaparegut. Ajuntament, Anna Escura, bon dia.
Es votava la reprovació del govern de Salvador Illa, però el ple s'ha convertit en un retret continu a la gestió de la crisi que es va fer des de l'Ajuntament. Si en una cosa han coincidit tots els grups municipals és en què Jaume Collboni va desaparèixer i no ha exigit responsabilitats. Jordi Martí, portaveu del grup de Junts. Vostè ha estat sis dies desaparegut i això és inassumible.
ha preferit no incomodar el PSC i el PSOE abans que defensar Barcelona. Aquesta ha estat la resposta de Jaume Callboni per a tots els grups municipals. Responsabilitats, evidentment, les tenim, però també els que han governat, començant pel Partit Popular i passant per sumar Podemos amb els quals governem Espanya.
Anna Escureia 6, Catalunya Ràdio, Ajuntament de Barcelona. Doncs el PP dona suport a la manifestació del 7 de febrer a Barcelona pel desgavell a Rodalies, però ara fa marxa enrere i deixa a l'aire la seva participació. El porteu de la formació al Parlament, Juan Fernández, va anunciar ahir que assistirien a la protesta, però avui el senador popular Juan Milian ha posat el fren. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, Milian ha assegurat que encara no està decidit.
Jo crec que fa falta una manifestació i moltes més, perquè és, com diu vostè, és un pèssim servei i ens porta a tots a la indignació.
Serà la direcció del partit que decideixi quina mena de suport li dona a aquesta manifestació, com a qualsevol altra. Encara no ens hem reunit. Ja ho veurem, ja ho veurem. Recordem que les plataformes d'usuaris del transport públic havien posat el crit al cel per la possible participació del PP a la manifestació perquè responsabilitzen aquest partit d'anys de desinversió a Catalunya i els acusen d'instrumentalitzar la protesta.
Podem desafia Junts i reclama ara modificar també l'articulat de la llei sobre la delegació de competències d'immigració a Catalunya perquè la considera racista. Els de Puigdemont havien deixat clar que no tocarien una coma del text i que només estaven disposats a modificar el preàmbul.
Bon dia, es complica la negociació per aprovar la delegació de competències en immigració que reclama Junts. Podem manté que s'obre a parlar després que la Moncloa ha donat llum verda a la regularització d'immigrants, però pugen l'aposta. Ara Ione Belarra diu que tota la llei, no només l'exposició de motius, és racista.
Aquí es evidente que nosotras podemos negociar un texto sin racismo. Y, por desgracia, el racismo no estaba solo en el preámbulo, sino también en toda la delegación de unas competencias, que es una política migratoria, una política de extranjería que es abiertamente racista. Es que tenemos una ley de extranjería en España que es enormemente racista. Un nou escull no només per a Junts, sinó també per a Sánchez, que comptava a desbloquejar la delegació d'immigració per refer ponts amb Puigdemont. Dani Sánchez, a Catalunya Ràdio Madrid.
La inflació s'ha moderat el gener a Espanya. Segons les dades de l'IPC que s'acaben de fer públiques, els preus acumulen una pujada mitjana del 2,4% respecte a un any enrere. Són cinc dècimes menys que la taxa que hi havia al desembre i l'increment més baix des de mitjans de l'any passat. L'Institut d'Estatística Espanyol ho atribueix al descens del preu dels carburants i al fet que el preu de l'electricitat no ha pujat tant.
Esports Montserraia. Carlos Alcaraz jugarà la seva primera final de l'Open d'Austràlia de tenis. El Murcia número 1 mundial ha superat l'alemany Alexander Esberef per 6-4, 7-6, 6-7, 6-7 i 7-5 en quasi 5 hores i mitja de partit. Ha estat la semifinal més llarga en la història de l'Open d'Austràlia.
El tenista de 22 anys ha superat el mal moment físic durant el tercer set en què ha vomitat a la pista i ha tingut rampes. Ara ha de començar la segona semifinal entre Novak Djokovic i Jannik Siner, d'on sortirà el segon finalista. En futbol, a Barça ha arribat a un acord multimilionari amb Abu Dhabi per cedir la marca del club a un complex residencial de luxe.
Una informació que ha avançat el podcast de Catalunya Ràdio, Barça ha reservat. L'acord ja està tancat, però necessita l'aprovació de l'Assemblea de Compromissaris. L'Espanyol rep avui l'alabès en el partit que enceta la 22a jornada la primera divisió de futbol masculina. Els blanc i blaus volen trencar la ratxa de 3 derrotes i un empat a partit a les 9 amb transmissió del Tot Gira.
Aquest migdia, sorteig del play-off de setzents de final de la Champions de Futbol, amb la presència, entre d'altres, del Madrid, l'Atlètic de Madrid, el PSG, l'Inter o la Juventus. També avui se sorteja el play-off de setzents de la Lliga Europa, on hi haurà el Celta, que hi va empatar un. Pel que fa al Betis, ha accedit als vuitens de final després de superar el Feyenoord 2-1. I a l'Eurolliga de Bàsquet, a Barça, se situa 5-1 i suma la segona derrota seguida, després de perdre ahir amb l'Olimpiakos, per 87-75.
Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 7 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova. La sessió ordinària del Ple Municipal de Sant Just del mes de gener es va celebrar ahir a la tarda amb l'aprovació de diversos punts econòmics, normatius i de caràcter social. Durant el ple es va aprovar inicialment la modificació de crèdit 2-2026 del pressupost municipal, així com la rectificació d'un error material en l'aprovació provisional de les ordenances fiscals per l'exercici 2026.
També es va donar llum verda a la modificació dels imports de les retribucions i assistències dels membres de la Corporació i a la modificació de les dotacions econòmiques pel funcionament dels grups polítics municipals. En l'àmbit normatiu, el ple va aprovar inicialment la modificació puntual de l'ordenança municipal reguladora, de l'obertura d'establiments i del control d'activitats, serveis i instal·lacions al municipi.
Pel que fa a les mocions, el ple va aprovar la moció del grup municipal de Junts per la creació d'un espai d'oci social i nocturn. També va prosperar la moció del grup municipal Sant Just en Comú de solidaritat amb el poble venezolà, centrada en la pau, el dret internacional i la sobirania dels pobles.
Finalment es va aprovar la moció del grup municipal de Junts Sant Just per la revitalització dels espais infantils i doci familiar als parcs del municipi. La sessió es pot recuperar íntegrament al canal de YouTube de l'Ajuntament de Sant Just. I pel que fa a transport, el servei metropolità de bicicleta pública d'ambici ha complert 3 anys de funcionament amb un balanç de creixement que també impacta Sant Just, un dels 15 municipis on el sistema està actiu.
L'àrea metropolitana ha fet públic que durant el 2025 s'han superat els 23.000 usuaris abonats i s'han registrat més de 2 milions de viatges, un 27% més que l'any anterior, consolidant la bicicleta com a alternativa de mobilitat sostenible al vehicle privat. L'augment d'ús ha anat acompanyat d'un creixement del 45% en les subscripcions anuals, que han passat de més de 16.000 al 2024,
a quasi 24.000 el 2025, així com una ampliació del servei que ja compta amb 232 estacions, 2.500 bicicletes elèctriques a escala metropolitana. Entre les millores destacades hi ha l'ampliació de l'horari fins les dues de la matinada i la incorporació d'un abonament flexible d'un, dos i tres dies, que són mesures que han afavorit un ús més intensiu i divers del servei.
De cara al 2026, l'ambici preveu sumar 18 estacions i 198 bicicletes noves en municipis on l'ambici ja està implantat, entre ells Sant Just, mitjançant un procés participatiu amb els ajuntaments. L'objectiu és millorar la cobertura i l'eficiència del servei i continuar impulsant una mobilitat més sostenible i connectada al territori metropolità. I pel que fa a esports, el Club Esportiu de Can Mèl·lic, Esports Club de Sant Just,
inicia una nova etapa de gestió després que s'hagi formalitzat l'acord pel qual el centre passa a ser gestionat per la multinacional britànica David Lloyd Clubs. El canvi arriba després de l'adquisició del club pels germans Javier i Sergio Pellón, impulsors del projecte Wion Sports Club, juntament amb un soci financer.
L'objectiu de l'operació és potenciar un equipament esportiu emblemàtic del municipi, amb més de 30.000 metres quadrats, 7.500 metres construïts i 300 places d'aparcament, especialitzat en tenis, padel i squash. Can Mèlic és un referent històric dels clubs familiars de raquetes enjust i a l'àrea metropolitana, i la nova gestió vol garantir la seva continuïtat i modernització de la mà d'un operador líder a Europa. I això ha estat tot. Tornem a més informació al butlletiorari de les 12. Fins ara.
Ràdiut a spèr, durant la buit un uu. Ràdiut a spèr, durant la buit un uu. Let's say no.
Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem. Hem vist
La por ser llei per a tots. Hem vist la sang que se'ls fa sang ser llei del món. No, jo dic no, diguem no.
Nosaltres no som d'eixemón. Hem vist l'afant xerpar els treballadors. Hem vist tancats a la presó homes plecs de raons
Diguem no, nosaltres no som d'eixer mort. No, diguem no, nosaltres no som d'eixer mort.
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges de Sant Just. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvent.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels que no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora. Al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no tens un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·labora Ràdio d'Esvern. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat.
Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes-ho oficial. Generalitat de Catalunya.
Escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
I seguim el magazín de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambler, és moment de l'entrevista del dia, i avui saludem el Pau Guilabert, escriptor basllobregatí d'aquí al costat, de Sant Feliu del Llobregat, que ens visita a l'emissora per parlar del seu projecte literari i també, en aquest cas, per conèixer-lo una mica, per conèixer una mica també els artistes, els escriptors que tenim al nostre voltant, en aquest cas a la comarca,
i per descobrir una mica què es cou al Baix Llobregat. Pau, bon dia. Bon dia, Dani, què tal? Com estàs? Benvingut al programa. Moltes gràcies. Doncs explica'ns una mica, qui és el Pau Guilabert?
Bé, doncs soc una persona que va començar a estudiar polítiques sense saber molt bé per què i quan va acabar ja havia començat el seu projecte literari, encara que ell no ho sabia. Durant unes pràctiques va començar a escriure una novel·la que més endavant es va convertir en una trilogia de novel·les independents que encara a dia d'avui estic escrivint i buscant editorial.
Doncs d'això venim a explicar una mica avui, ens vens a parlar d'això, d'aquesta trilogia que has escrit. Quan va començar l'escriptura d'aquesta trilogia? Ens deies quan estaves estudiant a la carrera, com i per què va començar, no? Tot va començar durant el Covid, que jo vaig començar una mica...
Escriure contes curts i demés, però una cosa molt humil, d'estar per casa, molt amateur. Després vaig començar a treballar i durant el procés del treball, que era una feina molt mecànica, tot i ser les pràctiques universitàries, em va sortir aquella història que no sabia què tenia a dins però que no podia parar. Constantment havia d'escriure.
I, bé, així va començar. Això seria el 2021. Vaig trigar moltíssim a escriure perquè mai havia ni estudiat escriptura, només havia llegit novel·la i, de fet, comptes curts potser en tenia cinc. O sigui que el meu primer projecte literari va ser una novel·la que vaig trigar potser dos anys a escriure, d'inici a fi, i després d'aquests dos anys moltes...
Moltes vegades l'he hagut de reeditar. De fet, ara mateix l'estic acabant d'editar, espero que per últim cop. Doncs aquesta broma que conforma el primer dels tres toms. Els altres dos els tens escrits, també? El segon sí. De moment es diu Les 10 sílfides. No sé si acabarà amb aquest nom, perquè això són també coses que canvien.
i la tercera ja està a mig acabar. Ah, mira. Però, bueno, li estic donant un repòs, perquè tota bona escriptura necessita un repòs per després reprendre-la. Has acabat abans la tercera que la segona? No. La segona, vaig tenir sort o inspiració, digue-li com vulguis, va ser posar-se a escriure i en tres mesos la tenia. I pràcticament no li he fet cap modificació.
per això dius que està a puntet d'acabar-la, en el sentit d'empecar-la, d'acabar d'editar-la, i en canvi la tercera està ja a punt de resoldre. La tercera, bueno, l'he de donar un parell de voltes encara, perquè és un concepte bastant diferenciat de la resta, i crec que per acabar de polir-la l'he de deixar reposar, com els bons fins. Ben fet.
Parlem de Bruma, parlem d'aquest primer tom. Ens comentaves que estàs molt pendent de buscar editorial. Amb què t'estàs trobant? Perquè avui també vens aquí al programa. Expliquem-ho tot, perquè també les casualitats, la veritat és que ens han portat una mica aquí. Et vam veure per xarxes socials, per Instagram, per TikTok. Estàs fent una campanya bastant atrevida per trencar una mica amb aquesta quarta paret, per trencar una mica...
amb l'espectador perquè la gent també vegi la realitat d'escriure i també d'editar un llibre, que no és una realitat fàcil, al contrari, és molt complexa. I també ens estàs explicant cada X dies, vas publicant aquests vídeos, on ens expliques les complicacions que t'estàs trobant a l'hora de trobar un editorial per poder editar aquesta bruma.
i també perquè d'alguna manera aquests vídeos serveixin per vendre el llibre i perquè algú acabi assabentant-se del projecte i que te l'acabi publicant. Amb què t'has trobat amb tot això, amb aquests peribles? Perquè clar, al final, també quan tens un projecte com el teu, m'imagino que també te'l sents molt teu i tampoc vols cedir a la primera de canvi, no? Exacte.
Escriure és la part fàcil, diguem, és la part més difícil, però és la part fàcil perquè ningú t'està mirant, ningú t'està jutjant, ningú espera res, simplement tu estàs a casa i de forma autònoma pots escriure. Ara, quan vols editar el llibre has d'enviar el teu llibre i per tant el jutjaran, el criticaran, faran una avaluació.
I aquí comença el difícil, perquè ja no només depèn de tu, depèn d'una altra persona i en general d'un mercat que està molt saturat. I a part de saturat, té les complicacions que es llegeix més que mai, sí, però no es compra més que mai. I de fet, si mires les estadístiques, es veu que el sector literari no ha aconseguit superar la inflació des del 2008, per exemple. La qual cosa empresarialment, que al final són empreses, és molt dur.
I quan jo vaig començar a enviar el meu manuscrit a agències i editorials, la resposta va ser sempre la mateixa. Ets bo, ens agrada, però... I aquí és on ve la part difícil, perquè si no veuen una oportunitat comercial, ells no s'hi llençaran. Llavors jo vaig començar aquest projecte de xarxes precisament per compensar aquesta part comercial que ells no veien clara. Doncs em construiré jo mateix el meu propi mercat. Per tant...
Aquests vídeos van dirigits, òbviament, a un públic, però també a un editorial o a una agència que vegi que, efectivament, darrere de la meva persona hi ha gent interessada. Però el motiu que et posaven aquestes editorials, concretament, quin era? És a dir, que no els interessava la temàtica, que volien una altra perspectiva? Aquí...
Bé, el motiu principal és que comercialment ells no hi veien una sortida perquè és una novel·la més aviat existencialista, filosòfica, i és un mercat que està bastant saturat per autors clàssics. És a dir, Albert Camus, Sartre, Dostoevsky, Kafka, tots aquests es venen molt. Per tant, hi ha molt mercat de filosofia d'aquest estil.
Però, clar, la gent no busca noves veus, busca veus que ja estiguin arrelades. En canvi, si jo volgués entrar en aquest mercat tractant els temes que jo tracto, el que m'han recomanat precisament les editorials o les agències ha sigut escriure'l d'una forma més positiva. No fer veure que el món és un color de roses, però sí donar-li...
Bé, no direm que són frases de Mr. Wonderful, de tassa, però pràcticament. Realment, els llibres amb una temàtica molt negativa, molt depressiva, o fins i tot tractar temes com el suïcidi o l'autolació de forma totalment plana, neutra, fins i tot explícita, es penalitza molt al mercat.
Com a mínim a nivell editorial. Suposo que perquè no se la volen jugar, que és una altra. Aquí la valentia de les editorials a donar un pas endavant. És interessant, no? El fet que tu t'hagis obert una mica amb aquest llibre, hagis apostat per un objectiu, que és plasmar aquesta història i donar-li una volta una mica a tot plegat i que de cop i volta les editorials et diguin que això ja...
És que aquí no ens la volem jugar, no? Jo m'imagino que la situació en la que tu et deus trobar ara és una mica de frustració i de no saber cap a on trobar aquest camí i aquest, diguéssim, aquest editorial, no? Que se la vulgui jugar en aquest aspecte.
Sí, òbviament hi ha frustració perquè tu t'impliques en un projecte i no veus resultats, però era una cosa que ja somia. Tu vas a qualsevol llibreria i la majoria són o bé de fantasia i portades més aviat xules o portades de colors pastel que ja saps una mica de què va el llibre, ja saps una mica de quina manera tractarà la vida. I clarament el meu llibre no és d'aquest estil. De fet...
Últimament jo crec que sí que s'està potser començant a obrir una mica. Per exemple, l'Eva Baltasar, escriptora catalana de primera, tracta aquests temes amb una facilitat increïble, molta delicadesa. Això sí, és molt poc explícita, però tracta. Trata el suïcidi, tracta l'autolació, tracta la maternitat no volguda. I són temes difícils, però...
que, escolta, algun editorial ha apostat per ella. Li ha costat? Sí, molts anys, molts anys de premis, molts anys de poesia, però al final va arribar. Jo estic intentant agafar la via ràpida, la de les xarxes. Aviam si peto. A veure si dones amb la tecla, no? Estaria bé.
Clar, perquè aquí també, amb tot això que has explicat, hi ha una cosa que és fonamental, que és el fet que no has traicionat en cap moment la vida de l'obra. És a dir, que tu podries haver decidit, per tu era molt més fàcil dir, ei, a mi em demanen això, doncs anem a fer els canvis que toquin,
fem els canvis, tornem a vendre la novel·la, potser te l'accepten i prou, no? Però això seria trair una mica allò que et defineix, allò que ets tu, que és el Pau Guilaber, que és la teva obra, que és Bruma, i en aquest cas, qualsevol modificació, qualsevol canvi, també t'està alterant a tu, per dir-ho d'alguna manera. Sí, al final són decisions creatives que, si les alteres, canvies la mateixa idea de la novel·la o de la història. En el meu cas, he de dir que
Cap agència ni cap editorial m'ha dit que la modifiqués. Ni m'ho ha recomanat. Simplement m'han donat els motius. No ho fem per això. Si ho haguessis tractat d'aquesta manera, probablement tindries sortida. Però no ho facis, perquè t'estaràs traïcionant a tu mateix. Hauràs de modificar tant la novel·la que ja no tindrà sentit. I això és una cosa que...
que dignifica el sector perquè l'honestedat passa per davant. Per mi podria haver adoptat aquests canvis. Bé, alguns els he agafat. Algunes idees són bones. Al final, quan algú llegeix i té una certa perspectiva, doncs sí, has d'avaluar la teva pròpia obra i per això l'he reescrit tantes vegades.
Però hi ha certs temes que no pots canviar. No pots canviar com es tracta el dolor, no pots canviar el conflicte intern del protagonista i no pots canviar la sang que corre en la novel·la. Això són coses que s'hi quedaran per sempre perquè ja tenen vida pròpia.
Clar, hi ha una columna vertebral que si la trenques el que fa és que es dissol aquella essència, que es dissol aquell objectiu que té l'obra. Avui estem parlant amb Pau Guilabert, ho estem fent a l'espai de l'entrevista del dia i ho fem per conèixer una mica la realitat de l'escriptura al nostre país i també com joves del nostre territori intenten fer-se un forat en el món literari
I és francament complicat. Estem veient cada vegada més com gent s'autoedita, agafa aquesta via que podria ser més ràpida, més fàcil, per dir-ho d'una manera, sempre que tinguis els diners, doncs és autoeditar-te, però clar, l'àlbum no és el mateix.
Sí, aquest és una mica el problema. Per començar, el prestigi. Perquè un editorial, si et dona alguna cosa, és prestigi, perquè el que busca el lector que va amb editorial és un segell de qualitat. Òbviament, si t'autopubliques aquest segell no el tens, t'has de fiar potser de les crítiques i demés, però no hi ha un lector professional i un editor professional al darrere, que jo crec que és molt important quan parlem de literatura en majúscules.
I després, sí, l'exposició pot no ser tanta, sobretot a nivell internacional. A nivell local, fins i tot nacional, una persona autopublicada pot arribar prou lluny si té perspectiva comercial i...
Diners, temps i molt d'esforç, òbviament. Javier Castillo és el mític exemple, no? Però a nivell internacional no, no hi ha escalabilitat. Tampoc hi ha projecció. Potser et funciona la primera novel·la, però si al final ningú un editorial l'aposta per tu, autopublicar-te totes les novel·les, ostres, és molt dur, perquè has de tenir una comunitat molt forta que et segueixi. I precisament...
com que t'estàs autoeditant, no hi ha una institució al darrere que et porti a entrevistes, que et porti a conèixer diferents personalitats, etcètera, etcètera, etcètera.
No és només escriure la novel·la i editar-la, sinó que hi ha un seguit de qüestions comercials, de premsa, de comunicació, etcètera, com comentaves, que són un teixit que és molt important i que en aquest cas una editorial te les dona, no?, ja de per si. Sí, sí, te les dona i a més les has de voler fer, perquè si no, no sortiràs de la teva zona.
Les has d'acceptar perquè l'editorial també ja t'obligarà a acceptar-les, no? Probablement. I si no, a la següent novel·la ja no et farà el contracte. I al final són una empresa, ho hem de recordar. Clar. Sí, sí, totalment. Tens alguna deadline? Tens algun objectiu clar? És a dir, ara hem encertat el 2026 i per finals d'aquest any alguna cosa ha de canviar? Perquè...
Si alguna cosa hem entès en tota aquesta entrevista, Pau, és que tu tens molt clar que vols editar aquesta novel·la, que ho vols fer, que vols que la gent conegui Bruma, que la gent llegeixi Bruma i que en aquest cas ho faci per aquesta línia, la línia que un editorial et compri la idea i te l'editi. Objectius per aquest 2026.
La veritat és que no m'he posat cap data límit, però sí que és veritat que l'any que ve segurament faré un màster, això implicarà deixar la feina, i per tant tinc aquest any i mig de marge per veure si funcionen les coses. No em vull forçar a trobar un editorial, però com a mínim sí que a xarxes hi hagi construït una comunitat de persones interessades, perquè si en un any i mig no ho has aconseguit,
Potser vol dir que les editorials tenien raó i això no té sortida comercial, però bé, jo hi tinc fe. Clar, ara també arriben aquells moments clau en el calendari, un d'ells és Sant Jordi, que podríem dir que a nivell català és el boom dels llibres, on es venen més llibres, on també surten més, evidentment, per aquesta campanya ja és complicat perquè...
Les campanyes de Sant Jordi comencen abans de Nadal, a principi de curs, com aquell qui diu, però potser per la campanya vinent seria bonic veure els prestatges broma, no? Seria bonic, però crec que complicat, perquè normalment els calendaris editorials es programen fàcilment en un any d'antelació, perquè...
Així com hi ha indústries que són molt més immediates, el llibre t'obliga a la pausa. No només en la seva lectura, com a consum, si ho volem dir així, sinó també en la seva producció. Escriure és molt més llarg que fer música, per exemple.
sobretot perquè és one man job llavors depens molt de tu mateix i després depens molt del procés de correcció que és molt llarg, hi ha moltes paraules s'ha de revisar el mil·límetre no pot haver una falta d'ortografia però clar, quan una novel·la promig té 90.000 paraules tenir una falta d'ortografia és molt fàcil després s'ha de fer la part comercial que hi ha tanta saturació al mercat que és complicada implica el seu temps
Per tant, això va allargant els terminis mínim un any. Clar, i a més la temporalitat. No és el mateix estrenar un llibre en un moment donat que en un altre. Hi ha gent que després té una flor al cul, com li va passar a Javier Cercas, que va estrenar el seu últim llibre just quan va morir el papa. I a més anava sobre el Vaticà i va ser tot allò com molt encertat. Però clar, això també va una mica en funció de...
de molts factors i molts condicionants que a vegades no és només l'editorial o la intenció de l'autor, sinó també molts afers exteriors. Doncs bé, aquesta seria una mica la idea. Nosaltres tampoc hem volgut parlar molt del llibre avui perquè ens interessa que et segueixin a xarxes, que et busquin també a Instagram, que et busquin a TikTok, a TikTok, a YouTube i per tant també un espai perquè puguis dir les teves xarxes perquè et puguem buscar i perquè et puguem seguir.
Bueno, doncs em dic Pau Gui a totes les xarxes, les quatre grans, Facebook, YouTube, Instagram i TikTok. Pau Guilabert, la primera síl·laba del cognom, Pau Qui. Molt senzill. Fàcil. Fàcil, fàcil. Doncs bé, allà el podeu seguir i també podeu veure aquests vídeos on sí que expliques una mica més la novel·la i on sí que expliques una mica més de què va broma, no?
Sí, explico una mica més tant la part de la idea d'aquella darrere de bruma com el procés editorial mateix d'anar picant portes i els nos que he aconseguit col·leccionar i també fragments de la pròpia obra que llegeixo, que em semblen interessants i que espero que tinguin bona rebuda. De fet, aquesta nit hi ha un fragment ja més treballat de la novel·la.
Doncs el veurem, el veurem i l'escoltarem. Pau Guilaber, una abraçada molt gran, cuida't molt i esperem que la propera vegada que visitis aquest estudi sigui per presentar el teu llibre. Jo també ho espero, Dani, moltes gràcies. Gràcies, que vagi bé.
Bona nit!
Fins demà!
Yeah baby she's got it
Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida. A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Mogolet i Dualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Falten dos minuts per tres quarts d'onze del matí. Ens situem ara a l'espai d'actualitat política. Saludem a Joel Reguany. Joel, bon dia. Molt bon dia, Sant Just. Què tal? Com esteu? Molt bé. I tu, com vas?
Doncs mira, sembla que tot va tornant una miqueta a la normalitat, no? Poc a poc, cada dia les coses es van posant al seu lloc i aquesta setmana, que també ens ha deixat una molt bona notícia en forma de la classificació directa del Barça i en canvi el Madrid ha de fer els playoffs. I tant, i tant, i tant, amb aquest gol a últim minut de Turbin del Benfica. Sí, que portes mateixos gols a la Champions que a Vinícius.
Doncs molt bé, passem... Anem forts, eh? Anem forts, molt bé, perfecte, estupendo. Doncs vinga, comencem parlant del tema de rodalies, que també ha portat cua. Semblava difícil de creure la setmana passada que encara avui estaríem parlant de rodalies. Doncs sí, encara estem parlant perquè l'aturada ha sigut monumental. Sí, de fet, encara n'estem parlant perquè encara no estem a una suposada normalitat
Dic suposada perquè crec que Rodalies mai ha estat el que es pugui dir normal. Normal seria que els trens anessin a l'hora i això tampoc és una cosa que no ha passat. Per cert, paro aquí per parlar de virals, que un noi s'ha fet molt viral, que el van entrevistar, crec que era a l'estació de Sants de Barcelona, i va dir aquello de perquè plou es para tot, això és campiixa i rellisca, que m'ha semblat sublim la frase i crec que resumeix la sensació general d'aquests dies de no pot ser que estiguem vivint això. Però que a més a més crec que va molt més enllà. Per això quan parlem de tornarem a la normalitat,
També és bo recordar quina era aquesta normalitat, perquè ni que mai haguessin anat tots alhora, al contrari. De fet, la dada és demolidora, el 50% han anat en retard en tot l'any, més del 50%, de fet. Això ja et diu quina és la situació que tenim. L'actual és encara pitjor, o sigui, d'entrada, em tiro una setmana enrere, més o menys posem-nos a diumenge a la nit. Aquest cap de setmana passat havia d'haver servit per recuperar una suposada normalitat, però això no va ser possible.
Llavors tot es va anar posposant fins al dilluns. Per això m'he situat el diumenge. Per dir, doncs, escolta, diumenge encara estàvem a veure si el dissabte es va fer una bona prova però no va funcionar i el dilluns havia de ser el dia D. Arriba el dilluns i és veritat que moltes de les línies van començar a funcionar però van tornar a tenir afectacions però en aquell moment, el moment clau, el moment crític, pum, cau el centre de control. Desastre sense precedents, col·lapse bestial a totes les carreteres del país perquè, clar, al final...
No ho oblidem, hi ha molta gent que ja no se la juga, ja no va a provar-ho, ja agafa el cotxe. Clar, si agafes el cotxe, la P7 està com està, perquè recordem que la P7 està parcialment tallada anar cap a Tarragona. I a més a més, veníem d'un cap de setmana en el qual s'ha nevat, vol dir que el nord, la zona més prepirineica, hi havia carreteres tallades per la neu, vol dir que hem tingut una mobilitat molt complicada aquests últims dies al país. Doncs el tilluns va i passa això.
Clar, tornem-hi una altra vegada, què ha pogut passar, no? No es descartava fins i tot un ciberatac, perquè això havia estat un tema més aviat electrònic. A tot això no s'ha pogut confirmar, sembla que ha estat aquí un altre problema, un més, un de tants, i el que es va dir des de govern, en aquest cas, des del conseller Dalmau, la consellera Paneke, era que a partir de dimarts les coses es anirien reactivant, anirien tornant una mica a poc a poc al que era la normalitat. Salta la notícia quan et diuen que no recuperen aquesta suposada normalitat fins al dilluns. Per tant,
Vol dir que pràcticament el país ha estat dues setmanes registrant incidències, incidències no habituals per dir-ho així, amb les rodalies. Avui encara estem en aquesta espècie de mig gas en què moltes de les línies van amb usos alternatius i que hi ha trams tallats i que hi ha trams parats. S'han detectat gairebé 50 incidències a la xarxa de punts que no eren correctes per fomentar la mobilitat, és a dir, que no eren segurs.
Clar, això... Torno una mica al que vaig dir la setmana passada. Hem hagut d'esperar una llevantada per detectar tot això. És evident que la llevantada em pot haver provocat a l'ús. No seré jo qui ho negui. Però, ostres, hi ha hagut línies que no van patir llevantada i heu detectat això. Per tant, aquí un punt de negligència sí que existeix, no? Clar, què passa políticament? Això és la realitat fàctica. Que fins al dilluns no es tornarà aquesta suposada normalitat del que és el dia a dia típic de Rodalies. Però políticament han passat altres coses. I recordem que políticament Espanya...
també hi havia l'accident d'Adamut, que per cert s'ha hagut de posposar el funeral d'estat que s'havia previst per Huelva, s'ha fet el catòlic, però s'ha posposat el que era el funeral d'estat per qüestions vàries, però la tempesta política és bestial, és a dir, aquí tenim clar que a Catalunya ara mateix hi ha dos focus oberts, un que apunta al conseller Dalmau i la consellera Paneke,
Faig un matís el conseller del Maus, el conseller de la presidència, i ara mateix està assumint les funcions de Salvador Illa, president de la Generalitat, que està encara hospitalitzat a la Vall d'Hebron. És el president en funcions. Quin mal moment per estrenar-se. Exacte, més o menys seria un president en funcions. Quin mal moment, també et dic, per estrenar-se. Perquè ell personal segur que no ho està passant bé. Conseller de Paneque, del territori. A l'altre cantó, qui tenim? Doncs tenim el conseller Òscar... Perdona, el conseller ministre. Ministre Òscar Puente, de Transports. No és una persona... És a dir...
L'Òscar Puente és una persona que li agrada tuitejar i que és directe a l'hora de parlar, i que, per tant, no és que no li agradi el cos de cos polític, és a dir, s'ho passa pipa quan té aquestes situacions. De fet, en el Senat va compareixer a la Comissió del Senat. Recordo que el PP té majoria al Senat, per tant força que les compareixences siguin al Senat. Va compareixer, ell va fer una explicació del que havia passat a la MUT, i acaba, quan comença a ser interpel·lat per el Partit Popular, acaba dient que no dimitirà, això ja ho sabíem,
Perquè tothom va pensar que quan va entrar el van rebre crits, crits de dimissió en dimissió. Però és que ell diu que no va dimitir no perquè haga las cosas bien, sino porque las hago muy bien. Paraules textuals d'un ministre que té una crisi ferroviària bestial. També ha reconegut que el servei de rodalies és, paraules, pèssims. Com a mínim reconeixeu-vos un primer pas. A Catalunya també hi ha hagut peticions de dimissió. Han anat dirigides cap a la consellera Paneque.
En aquest cas, de l'oposició, sobretot per part de Junts, però també per part d'Esquerra Republicana i també s'han dirigit, evidentment, des de la bancada del Partit Popular i de Vox, que són els que, per dir-ho així, han disparat més amb bala contra aquesta gestió. Aquest és el panorama polític. A tot això no hi afonarà l'estat, però quan hi sigui veurem quina rebuda tenen els càrrecs institucionals. Està una mica desaparegut en combat Pedro Sánchez. Sí, sí.
va aparèixer a Saragossa en un míting del seu partit, va parlar del tema, va dir que s'està gestionant la desgràcia, la tragèdia, però no l'hem vist gaire. Això és una cosa que sorprèn, perquè al final és el president, on està? De Salvador Illa, no en dic res perquè evidentment no pot, està malalt, va tenir una bacteriosi i està hospitalitzat. Aquí ho entenem tots, però en canvi Pedro Sánchez sorprèn una mica que no hagi sortit. I també ha estat notícia Pedro Sánchez perquè aquesta setmana ha tingut una altra batussa, és a dir,
Però un cantó tenim la crisi ferroviària, que crec que ara mateix centra totes les mirades. Tots estem pendents, tots volem saber com va la Rodalia, tots estem una miqueta... Doncs quina és l'explicació del que va passar a Andalusia? De moment ja tenim la primera teoria del que va passar, que sembla la més acurada, que és que el que va saltar és una soldadura. És a dir, es va unir una via antiga amb una de més modernes, això se substitueix per Trumps. I... Trumps que no dona el Trumps, eh? I es va soldar. Doncs aquesta soldadura és el que hauria saltat
el que s'hauria després i va provocar el descarrilament del primer dels trens. El segon no té suficient marge, no se l'ha vist en prou temps perquè no n'hi ha i no pot evitar la col·lisió. És un accident amb tota regla. Ara hem de saber com és que aquesta soldadura...
va saltar, és a dir, no era de la qualitat suficient, no es va fer correctament, hi ha responsabilitat, això ara és la variable que estem aquí. Si no va gerrat, estava soldat a una via més antiga, no? És a dir, era una soldadura, era com un apanyo, per dir-lo d'alguna manera. Sí, més o menys, o sigui, tu fiques una via moderna, això es va substituint progressivament, i la uneixes a l'antiga mitjançant una soldadura. El que passa és que aquest procés de fer una soldadura, el que diuen els experts és que si es fa ben fet no hi ha incidència, al contrari, és el procediment habitual.
Clar, això no és una cosa excepcional, es fa. Per tant, què va passar amb aquesta soldadura? El material no era el que havia de ser, un defecte de fàbrica, és una negligència a l'hora de fer-ho, i clar, aquí hi ha totes les variables que estan obertes, però de moment ja hem centrat que el problema ve aquí. Com a mínim ja hem anat traient teories de sobre de la taula, hem d'agafar aquesta ara, i sembla que és la bona. I tot això et deia el de Pedro Sánchez, perquè és evident que tots estem mirant a Rodalies, que tots estem mirant l'accident de la Renfe, que tots estem
una mica pendents del que ara marca l'agenda, l'actualitat. També crec que és bo, i ho vam dir la setmana passada, que s'hagi posat al damunt de la taula el que viuen milers de persones d'aquest país cada dia i els problemes que porta, tot això al final t'està limitant la vida. Perquè segurament si aquests serveis funcionessin més bé, la gent tindria més temps per ella mateixa, vol dir que tindria més temps per l'oci, que tindria més temps per la seva família, que tindria...
Això no hauria de ser així. Crec que és bo que anem fent memòria que això no és el que hauria de ser i que això afecta directament les nostres vides i també l'economia del país, perquè si tu t'has d'anar a viure on treballes, tu tensionaràs més a aquella zona, perquè té més llocs de treball. I això al final impacta en absolutament tot. Entesos. Però encara hi havia un altre davant, que és que aquí Pedro Sánchez, i això és una cosa que ha costat una miqueta d'entendre, va tornar, no és el primer cop que ho fa, a intentar provar un decret que ni diu Omnibus,
He sentit òmnibus a vegades, però crec que és un nibus, en el qual fa un paquet de mesures, les aprova via decret, els decrets s'han de convalidar. És a dir, tu pots aprovar un decret perquè és una mesura extraordinària, però té una vigència limitada. El Congrés dels Diputats l'ha de validar i et permet que continuï o fins i tot que se'n faci una tramitació parlamentària i per tant converteixi en una llei. Llavors, és agafar un paquet de mesures...
Entre les que hi havia, salari mínim interprofessional, jubilació, mesures a favor de l'ocupació, i va fer aquest paquet omnibus i el va portar al Congrés. Què és el que passa? Que PP, Junts i Vox voten en contra i el fan caure. Què diu Pedro Sánchez? En un vídeo, i això és el que més sorprèn, que el vídeo havia estat gravat anteriorment a la votació. Per tant, si es diu que van estar intentant a fer un acord,
amb Junts fins a última hora, com és que el president del govern havia gravat el vídeo abans de la votació. Com és que ha anat així, no? Perquè se li veu en el rellotge que l'hora és anterior. Carai. Llavors, no quadra molt, no? Sí. Clar, és que hi ha cosetes que al final et parlen, no? I al final també Miriam Nogueres, la portadora de Junts, va dir molt clar que si vostè el que vol és pujar les pensions, passi un decret d'això i l'hi aprovem. Si vostè el que vol és portar aquí el salari mínim professional, vingui aquí i l'aprovem. Ha passat altres vegades, això. No és una cosa excepcional. Va passar, recordem,
amb la jornada que volien reduir una mica la jornada laboral. No hi va haver paquet d'altres mesures, però sí que dintre de la mateixa llei van voler barrejar masses conceptes de com s'aplicaria a les pimes. Tot això va anar allà dintre i això va fer un viable. Va passar també, recordem, quan tots els bitllets de tren van pujar de preu l'any passat perquè havien tombat els pressupostos, doncs 3 o 4 mateixos. Es va fer d'atendre d'uns pressupostos unes mesures que podien ser aprovades per separar. De fet, la prova està en que la setmana següent s'aproven per separar. Llavors,
Per què? Aquí, evidentment, hi ha causes polítiques, cadascú tira les seves, uns et diran per què han votat a favor, uns et diran per què han votat en contra. Aquí, cadascú ha de comprar l'argument que més li convenci. Jo, la meva obligació ha de ser explicar-vos que es van ajuntar votacions una mica separades, vull dir conceptes que no tenen entre si. Quin era el punt clau de fricció? L'ocupació. El que el govern intentava era mantenir l'ocupació, més que l'ocupació, són unes mesures que impedien desocupar
habitatges que havien estat ocupats i que, per tant, fomentaven aquesta paràlisi d'aquests procediments. I aquí és quan Junts diu que ni de broma i que, per tant, votarà en contra i els fa caure. I repereixen, eh? El president, si feia el salari mínim i la jubilació amb un altre decret, li aprovaven. No ha passat a dia d'avui. Això provoca, evidentment, una reacció en cadena. Sindicats de llogaters, comissions obreres, UGT, contra Junts. Crítica de Junts. On era-ho quan hi havia tot el problema de Rodalies?
Perquè aquí, recordem que UGTN deixa d'estar el sindicat del Partit Socialista. Llavors, aquí la batalla és política en tot això. I per això us dic, compreu l'argument que vulgueu. Uns et diran que estan a favor, uns et diran que estan en contra, uns parlaran de la vulnerabilitat i uns parlaran de per què són les persones que han d'assumir uns ocupes i no l'estat. Aquí el debat és ampli i crec que amb l'ocupació és sempre un debat molt, molt, molt recorrent. La realitat d'avui és aquesta, que aquest decret no està aprovat.
És el primer cop que passa? No. Tornarà a passar? És possible. Hi ha qui diu que Sánchez deu a fer expressament, hi ha qui diu que era una manera de pressionar Junts per aprovar-ho. Tornem-hi amb les teories. En la política no hi ha una teoria bona. Hi ha moltes. Llavors, a partir d'aquí, cadascú ha de comprar la que se senti més a gust. Aquesta és una miqueta la fotografia de la setmana que hem tingut aquí, però evidentment ha estat una setmana també molt marcada
per la meva antiga ciutat, i ho vull dir així, la meva antiga ciutat durant sis mesos, Mineàpolis. Permet-me que li tingui un punt de carinyo. Te la sent molt vida, si ho sé. Me la sento molt meva. De fet, em sap molt greu veure imatges de llocs entre els que jo he estat. Veig a vegades protestes i dic jo aquí hi he estat, jo aquí hi havia passat molts dies. I és així perquè l'ICE, que és aquesta policia aduanera, que s'encarrega d'això de les persones que estan indocumentades, que estan il·legades en el país,
van tornar a disparar contra un ciutadà que en aquest cas semblava que no era un perill, sí que és veritat que portàvem una arma, però ho va indicar i era terra i inclús li havien tret l'arma. Llavors semblava una execució, això també és un dels crítics que s'ha fet. La Casa Blanca primer es va mantenir el mateix, després es va afluixar. Aquí ja tens un indicador que alguna cosa no els estan tan bé com volen fer veure,
I a més a més Donald Trump li va enviar un dels seus homes de confiança a Mineàpolis per intentar apagar aquest incendi que té amb l'ICE, un ICE que també deien que havia intentat accedir a l'ambaixada, no al consulat, més aviat, d'Equador a Mineàpolis.
l'Issa sempre ha existit sembla que sigui una cosa nova sempre ha existit les deportacions han existit és més, diré que hi ha presidents dels Estats Units que tenen major nombre de deportacions de les que té avui Donald Trump repeteixo que Trump ha fet el primer any per 4 anys lidera i Obama també en 8 anys és un dels que té un major nombre de deportacions els Estats Units són molt restrictius si tu comets un delicte i ets una persona indocumentada te'n vas fora funciona exactament així
Veurem com evoluciona. Es demana que l'IC marxi, es tanqui o es redacti i la Casablanca ha obert la porta a ser més restrictius, a vigilar molt més. Sembla que a Trump aquest incendi no li interessa el més mínim i que per això ha enviat el seu home de confiança i intenta rebaixar la tensió. La tensió és alta, encara. Minneapolis s'ha convertit en un cavall de batalla contra Trump i per tant hem de veure cap pont porta això. California va tenir un incendi fort, el va aconseguir sufocar, però no sense polèmica.
I, en canvi, a Minèpolis sembla que no està agafant la mateixa tessitura. Ho va intentar, va veure que no anava bé, doncs intentem rebaixar-ho i a veure què passarà. La credibilitat interna es juga en aquestes coses. L'externa ja hem vist que es juga en una altra taula. Aquesta és una miqueta, Daniel, la setmana que hem tingut, intensa, com totes. Jo et diria que no he tingut mai una setmana, des que estic aquí amb tu, que es pugui considerar tranquil·la. Potser l'has d'anar a l'altre, perquè estàvem de vacances. Sí. Però bé, les properes seguiran, eh? És a dir, ens espera Robelilles, ens espera si Sánchez...
torna a presentar algun decret de convalidació, veurem si la tornada Salvador Illa, què passa al Parlament, si hi ha alguna dimissió per Rodalies, hi ha hagut dos cessaments, a veure què és el que va passant. I et dic una cosa, des d'aquí ho seguirem. Doncs sí, molt pendents estarem de tota l'actualitat política, tant local com també el que passi a l'estranger. Moltíssimes gràcies, Joel, per una setmana més estar aquí al 98.1 FM i ens escoltem la setmana vinent. Aquí estarem, molt bon cap de setmana. Adéu-siau, igualment.
Nosaltres fem una petita pausa pels bolletins informatius de les 12 del migdia. Tornem de seguida amb la programació d'aquesta tercera hora. Recordeu, tenim avui l'aranxa limon amb l'espai d'astrologia i també parlarem de psicologia amb en David Fernández. Ho fem d'aquí uns instants. Sí, però porta't bé, porta't bé, Ricard, eh? Jo et faré fora. Jo cantaré a les 40. Sí, ja en parlarem d'això.
Bon dia, us informa, Joan Bota.
S'ha activat l'alerta Bencat per fortes ratxes de vent des d'aquesta nit fins demà a la tarda al litoral i prelitoral central i també al sud del país. Protecció Civil avisa que les ratxes de vent poden superar els 70 km per hora i demana que s'extremi la precaució en equitats a l'exterior i també en els desplaçaments. Mentrestant, el principal accés al port de la Selva des de la carretera de Llançada a l'Empordà continua tallat i ja fa dues setmanes per un esllavissat. Els ajuntaments alerten del desgavell que provoca i es queixen de la falta de concreció de quan es podrà reparar. Anem cap allà, Feli.
Hola, bon dia. Això quan falten dos mesos per Setmana Santa al Port de la Selva ja reben moltes trucades de visitants que decideixen no anar-hi. Concret, el segon tinent d'alcaldia, Roger Pinard. L'alcaldessa de Llençà, Núries Carpenter, també destaca els maldecaps que provoca. Per les pors de la gent de venir, la gent que no ho coneix, la gent que es perd, gent que no sap si pot venir o no pot venir, quines alternatives tenen, i això és a diari. I jo crec que dos mesos a Setmana Santa, quan tinguem la Setmana Santa a sobre, serà caòtic.
Si ara ja hi ha un trànsit, imagineu-vos el ser pobles turístics, com això ens pot complicar tots plegats la vida. A més, les llavissades llançades falcat una casa i n'amenaça una segona. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona.
Més notícies, Natàlia Ramon. L'Ajuntament de Barcelona calcula que almenys 24.000 persones immigrants es podran beneficiar de la regularització extraordinària del govern espanyol. Ho ha avançat l'alcalde Jaume Collboni després de reunir-se amb el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto.
No vol dir que només es regularitzin aquestes 24.000 persones. Hi ha més, desafortunadament. Dic que aquestes són les que tenim detectades a partir de tots els serveis municipals i, per tant, sobre les que d'una forma més immediata podrem actuar. Insisteixo per treure'ls aquesta situació d'irregularitat que no permet garantir molts els seus drets.
Mentrestant, al ple de l'Ajuntament de Lleida hi ha hagut aquest matí un debat intens sobre el model d'atenció a les persones sense sostre. El PSC Esquerra i el Comú han fet pinya a favor d'un centre per atendre el col·lectiu que es vol habilitar al barri de Balàfia, un projecte que té l'oposició del PP Vox, Junts i també el rebuig d'una part dels veïns. Anem a la paeria. Estela Busoms.
Bon dia. Estem parlant del projecte per reformar les antigues escoles de Balàfia, per convertir-les en un espai sociocomunitari amb serveis municipals i també habitacions per a 25 persones sense llar i apartaments d'acollida per a dones víctimes de violència. Qui més hi està en contra és Xavier Palau, del PP. Quan no som més de votació, quan no es pregunta la ciutadania i no es té llistimació, és un projecte que ja neix totalment fracassat.
L'única emoció que ha prosperat és la d'Esquerra, que demana més consens en les polítiques d'inclusió a la ciutat. Sentim la republicana Jordina Freixenet. És responsable posar-nos a furgar i aprofundir en el conflicte cada vegada que presentem un projecte? No, rotundament no. Estela Busoms, Catalunya, Ràdio Lleida.
El president sirià Ahmed al-Chara i les forces de la Síria Democràtica, l'Aliança Armada Integrada pels Curs, han arribat a un acord d'alto al foc i d'integració dins de les estructures militars i polítiques d'Adamas. L'acord l'han anunciat les dues parts després de setmanes de combats en què l'exèrcit d'Adamas, que ha ocupat gran part del territori, controlat pels Curs al nord-oest de Síria.
Centenes de persones han mort en els enfrontaments armats i desenes de milers de curs han hagut de fugir de les seves ciutats, inclòs a Alep. L'acord comporta el desplegament de les forces de Damasca en dues ciutats del nord de Síria, controlades fins ara pels curs, i també la unificació progressiva de tot el territori sota una única autoritat.
Una de les veus més emblemàtiques de Catalunya Ràdio, Joan Anton Ramoneda, ha mort avui als 69 anys. Realitzador i actor de doblatge es va convertir en la veu oficial de les emissores de Catalunya Ràdio. Ell era qui locutava els indicatius dels programes, feia els separadors que sonaven per antena i participava en moltes de les falques publicitàries o de promoció. Un restaurant que aniva la Berlín.
Al restaurant Caníbal servim cervellets a la manera clàssica francesa, amb mantega i limona. La seva veu inconfusible el va portar el 2011 a rebre la menció d'honor de Ràdio Associació per la seva contribució a aconseguir uns alts nivells de qualitat en la producció audiovisual catalana, especialment pel que fa a la locució i al doblatge. També havia fet doblatge pel cinema i la televisió, com ara les sèries Dalles, o Star Trek, la nova generació, o pel·lícules com Apolo 13. Després de més de 40 anys, a Catalunya Ràdio es va jubilar ara fa dos anys.
Esports Montserreia. En joc la segona semifinal de l'Open d'Austràlia de tenis entre Novak Djokovic i Janik Siner. 6-3 per a l'Itàlia el primer set. El guanyador d'aquest partit s'enfrontarà diumenge a la final a Carlos Alcaraz, que ha protagonitzat una semifinal èpica de 5 hores i mitja.
per superar l'alemany Alexander Esverev per 6-4, 7-6, 6-7, 6-7 i 7-5. El tenista murcià de 22 anys jugarà per primer cop la final d'Austràlia i és el més jove que arriba a les finals del 4 Grans Slums. En futbol, aquesta hora, el Barça s'entrena per preparar partit de demà al Camp de l'Elge a la Lliga. Ciutat Esportiva, Ramon Salmurri, bon dia.
Què tal? Bon dia, flic recuperadors futbolistes respecte a dimecres. Frenkie de Jong, que estava sancionat, i jo ho cancelo, que fins ara no podia ser inscrit a la Champions. En tot això, Eric ha entrenat amb normalitat amb la resta dels seus companys. Recordem que el Barça té les baixes de Pedri, lesionat, a més a més, de Gabi i Christensen.
quan som a l'espera de l'oficialitat de la renovació de Fermín, signa fins al 2031, amb un augment de la fitxa que avoreix el 50%. A partir de la 1, la roda de premsa del tècnic Hansi Flick. Ramon Salmurri, Catalunya Ràdio, Barcelona.
I avui comença ja la 22a jornada de la primera divisió de futbol amb l'Espanyol a l'Avesa a les 9, amb transmissió en directe del Tot Giro Catalunya Ràdio. El Club Blanc i Blau, per cert, incorporarà en les pròximes hores l'extrem belga Cyril Ngonge, de 25 anys, que arriba cedit pel Nàpols fins a final de temporada. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 7 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova.
La sessió ordinària del Ple Municipal de Sant Just del mes de gener es va celebrar ahir a la tarda amb l'aprovació de diversos punts econòmics, normatius i de caràcter social. Durant el ple es va aprovar inicialment la modificació de crèdit 2-2026 del pressupost municipal, així com la rectificació d'un error material en l'aprovació provisional de les ordenances fiscals per l'exercici 2026.
També es va donar llum verda la modificació dels imports de les retribucions i assistències dels membres de la corporació i la modificació de les dotacions econòmiques pel funcionament dels grups polítics municipals. En l'àmbit normatiu, el ple va aprovar inicialment la modificació puntual de l'ordenança municipal reguladora de l'obertura d'establiments i del control d'activitats, serveis i instal·lacions al municipi.
Pel que fa a les mocions, el ple va aprovar la moció del grup municipal de Junts per la creació d'un espai d'oci social i nocturn. I també va prosperar la moció del grup municipal de Sant Just en Comú de solidaritat amb el poble venezolà, centrada en la pau, el dret internacional i la sobirania dels pobles.
Finalment es va aprovar la moció del grup municipal de Junts Sant Just per la revitalització dels espais infantils i d'oci familiar als parcs del municipi. Pel que fa a transport, el Servei Metropolità de Bicicleta Pública amb Bici ha complert tres anys de funcionament amb un balanç de creixement que també impacta Sant Just, un dels 15 municipis on el sistema està actiu.
L'èrea metropolitana de Barcelona ha fet públic que durant el 2025 s'han superat els 23.000 usuaris abonats i s'han registrat més de 2 milions de viatges, un 27% més que l'any anterior, consolidant la bicicleta com a alternativa de mobilitat sostenible al vehicle privat.
L'augment d'ús ha anat acompanyat d'un creixement del 45% en les subscripcions anuals, que han passat de més de 16.000 el 2024 a quasi 24.000 el 2025, així com d'una ampliació del servei, que ja compta amb 232 estacions i 2.552 bicicletes elèctriques a escala metropolitana.
Entre les millores destacades hi ha l'ampliació de l'horari fins a les dues de la matinada i la incorporació d'un abonament flexible d'un, dos i tres dies, mesures que han afavorit un ús més intensiu i divers del servei. I en cultura, l'escriptor Pau Guilabert, veí de Sant Feliu de Llobregat, ha visitat Ràdio d'Esvern per presentar el seu projecte literari, una trilogia de novel·les independents que va començar a escriure de manera autodidacta.
L'origen del projecte se situa durant la pandèmia i es va consolidar el 2021, quan durant unes pràctiques universitàries va començar a escriure de manera continuada la seva primera novel·la, titulada Bruma. L'autor ha explicat que Bruma va ser escrita al llarg de gairebé dos anys i que actualment es troba en la fase final de correcció.
La trilogia es completa amb una segona novel·la, provisionalment titulada de Les Deus Sílfides, escrita només en tres mesos, i una tercera obra encara en procés, que ha deixat reposar per acabar-ne de definir el plantejament. Guilabert ha remarcat que no ha rebut formació específica en escriptura i que el seu aprenentatge s'ha basat en la lectura i l'experiència personal. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. Ràdio Taspers 98.1 FM Ràdio Taspers
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Ana chassi agri'a bi'hova'k, wu'atuhu a'ajishu a'la'k, liba'lek ma'kana l'add b'a'i, l'add b'a'i, l'add b'a'i, l'add b'a'i, l'add b'a'i, l'add b'a'i, l'add b'a'i, l'add b'a'i, l'add b'a'i, l'add b'a'i, l'add b'a'i, l'add b'a'i, l'add b'a'i, l'add b'a'i, l'add b'a'i, l'add b'a'i, l'add b'a'i, l'add b'a'i, l'add b'a'i, l'add b'a'i, l'add
Fins demà!
La sardana va de baixa? La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero!
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis. Música
Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogulell i Gualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esbert.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
I seguim al magazín de matins de Ràdio Desvem. Seguim a la Rambla. Dos minuts passen d'un quart d'una del migdia. Nosaltres ara fem res, una petita pinzellada esportiva, perquè ara mateix s'està celebrant el sorteig de la Champions League 2025-2026.
Avui s'està celebrant aquest sorteig en què resoldran els possibles rivals pel Reial Madrid i l'Atlètico en els play-off. Recordem que en aquests instants, de fet ara sentirem de fons aquesta celebració d'aquest sorteig.
que en aquest cas s'està celebrant des de la UEFA la màxima competició continental. Recordem que en aquest cas els aficionats del Rey al Madrid i de l'Atlètico estan ansiosos per conèixer ja el rival del seu equip en els play-offs de la Champions League i en uns minuts el sabran amb aquest sorteig que celebra la UEFA en la seva màxima competició continental com resolia en fons instants. Ningú d'aquests dos equips espanyols va poder saltar-se aquesta ronda
Una cosa que sí que va aconseguir el Barça, que es va classificar directament pels octaus de final. Ho estem explicant en directe, ho estem explicant online, estem explicant-vos tota aquesta informació. Recordem els vuit equips que es van classificar entre el nou i el setzer lloc. Estan ansiosos per saber quins seran els seus rivals en aquests play-offs de la Champions.
17 18 then we continue with the seeded pairs from 15 16 to 9 10. for all pairs as explained the first team drawn goes to the silver side the one that you see on your left and the second goes to the blue side to the right so that's all let's uh now take a look at the uh the teams in the pairs and then we start the draw so we start with the city team
Doncs així és com va aquest sorteig. També recordem que en el cas del Barça, els possibles rivals del FC Barcelona, els vuitens de la Champions, es disputarà, recordem, el març. Els blogran a coneixeran el seu rival en el sorteig que celebrarà divendres 27 de febrer. Per tant, haurem d'esperar un mes per resoldre aquest enigma, resoldre aquest dubte.
El Barça sabrà d'aquí a un mes aproximadament el rival al qual s'haurà d'enfrontar en la ronda eliminatòria dels vuitens de final de les Champions. El sorteig serà el dissabte 27 de febrer del 2026 a la seu de la UEFA, la ciutat de Nyon, a Suïssa, i l'equip blaugrana pot enfrontar-se a quatre possibles rivals, alguns de força entitat, el PSG de Luis Enrique o el Newcastle o el Mònaco d'Anso Fati, o el desconegut
Carabac de Azerbaiyán. Aquestes són algunes de les possibles rivals del FC Barcelona per aquest partit. Seguim amb més qüestions. Serà la primera ronda eliminatòria en què estarà present el Barça després de la conclusió de la primera fase de Lliga i el Barça haurà de seguir passant rondes si vol arribar a la final del 30 de maig. Ara nosaltres fem una petita pausa.
per tornar de seguida amb l'espai d'astrologia amb l'aranja. Això ha estat aquest breu que hem fet d'esports, aquest breu de la Champions League. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esbert.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa.
Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Doncs amb aquesta música entrarem aquí en un espai de reflexió, de visualitzar els astres, de contemplar una mica el panorama astrològic i ho fem com cada setmana amb l'aranxa limon. Aranxa, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Avui més limon que mai. Supercítrica.
Molt cítrica. Estàs molt cítrica. Això no t'ho havien dit mai, eh? Estàs molt cítrica. Bé, en fi, que ve de color groc, preciós, llampant. Aquí sabeu que s'enjustarim els dos colors per canviar de tema, el blau i el groc. I avui vas a conjunt el blau, que és el de l'emissora, el groc, que és el teu... La meva aportació, perquè hi hagi més equilibri. Totalment, l'equilibri és important. I d'equilibri parlarem avui, per exemple?
No tant, avui no toquen, no tenim per aquí res a dir de balança, però sí que hem tingut el dia 26 concretament, vam tenir un salt astrològic, penseu que, sempre us ho dic, la roda de l'horòscop està composada per 12 signes, cada signa té 30 graus,
I els planetes s'hi van movent i van fent petits saltets d'un horòscop a l'altre. Llavors hi ha planetes que van molt ràpid, per exemple el Sol cada mes canvia de signe.
De fet, el meu aniversari és 6 del 20 i pico, el 20 i pico de març-abril és a dir, si és de tal, així anem canviant, perquè el Sol triga un mes a fer aquests 30 graus d'un segle a l'altre. La Lluna triga dos dies i mig, Mart triga quasi dos mesos, Mercuri triga un mes i pico, Venus triga un mes i pico, perquè van ràpid. Després hi ha les retrogradacions, que ja hem dit, que segons com l'astrologia parteix que la Terra està al centre,
Però no és, en realitat és el Sol, astronòmicament sí que es dona un efecte com de lup que fan els planetes i tiren enrere. Però bàsicament, llavors a mesura que s'allunyen de la Terra, els planetes triguen més a canviar de signe. Tenim a Júpiter que si està un any.
Tenim a Saturn que si està dos anys i mig en fer aquí el recorregut de 30 graus. I a més lluny està el planeta, a més temps trigar a fer aquest recorregut, més transcendent és pels astròlegs perquè representa que més energia ha de desplaçar aquest camp. Aquesta massa, que és un planeta, desplaça i genera un camp electromagnètic que es mou.
i que genera coses. Si la Lluna, que és mínima a nivell de massa, ja està fent que hi hagi moviments d'aigües, imagineu-vos un planetasso com Neptune, que si estàs 165 anys fent la volta sencera a l'horòscop, ai, perdó, fent la volta sencera a canvi de signe,
Què? Ha canviat. S'ha estat... Les 165 anys ja estan fent la volta sencera. Doncs imagineu-vos, va estar-se des del 2011. Sí. Ara estem al 2025...
Bé, 26, eh, tu... Agaf, 2026, si ha estat 25 anys a peixos. 25 anys. Llavors, el 26 de gener va fer l'últim salt definitiu a Aries. L'hem tingut fent una miqueta el passito per l'antemaria, un passito per tres. L'hem tingut, ara que sí, que no, que no, que no. Ara que sí, que no, que no. Llavors, ens ha anat fent tastets de com se sent el fet d'entrar en una energia diferent. Això m'encanta, perquè...
Això és com els espòilers, no? Els planetes fan una petita incursió, els que s'estiran enrere, retrograden, fan una altra petita incursió, retrograden... És el que deies, no? 165 anys és el que triga a donar la volta a Sant Ser l'Erosco. Correcte. I ara mateix ha estat 25 en àrees, deies? A peixos. A peixos. Correcte. I ara està entre en àrees.
el dia 26 va fer salt definitiu. Ja n'havia fet un parell de petites incursions d'uns mesos, però llavors retrogradava. I ara que estarà a àries fins al 2050? Sí, fins al 2030, em sembla, no sé la memòria, però compteu que sí, uns 15 anys i més.
Dependrà de les retrogradacions. S'ha de dir que Neptú és el planeta que regeix precisament Peixos, llavors estava domiciliat, que deia mastologia, llavors estava el seu propi signe. Llavors, Peixos és el signe d'això, de la dissolució, de la espiritualitat, de la confusió, de l'escapisme, la sensibilitat extrema, de les fake news, de la idealització, del cansanci col·lectiu.
Llavors, clar, quan actua entre àrees, canvia completament el to. Ja n'hem tingut, ja et deies. Passem de somiar i dissoldre a actuar des de l'ideal. És com que ens hem empapat de l'ideal i ara toca actuar. Entesos? Què passa?
Aquí ve l'opotent, per dir-ho d'alguna manera, i és que, clar, la gent amb els ideals, ara es pot dir que la gent té uns ideals que es tornen el motiu, el motivador de guerra. Ara fem que allò que em movia, que era el meu ideal, ara sigui un motor de lluita.
Llavors, què plaça? Ara la gent, en teoria, lluitarà per allò que era el seu ideal. Podem esperar una espiritualitat més activa, menys meditació passiva i més la meva fe es fa palesa amb accions reals. Conflictes ideològics. Les guerres no són tan potser territorials com qüestions que estiguin vinculades a l'identitat, a creences...
a narratives de qui soc versus qui ets tu. És com que tot allò que alimentava el meu esperit ara podria ser un detonant d'acció.
Entesos? Podria ser això, amb tu àries, crea figures que es sacrificen per una causa, com a màrtirs, com a falsos salvadors. I, a més a més, el despertar d'un jo molt basat en què crec o qui soc perquè jo i tu, tot un fons allò, un rerefons més espiritual, que li vol donar un sentit a la causa, allò que m'uneix amb allò col·lectiu.
La part fosca de neptú o de peixos, en aquest cas, sempre ho hem dit, és un idealisme sec, fanatismes, violència justificada perquè la meva causa, perquè allò que jo legítimo potser m'impulsa a fer unes coses que no són necessàriament bones, confundir intuïció amb impuls...
o líders que venen somnis absolutament irreals. Hi ha molta confusió. El perill d'anar a tu sempre és la confusió. En resona bastant tot això que estàs dient? Sí, és un moment que ho estem vivint tots. És com la realitat s'està de... Ara mateix ja no saps què és realitat i no. Amb la IA, amb aquestes apps que estan absolutament assequibles a tothom, que li poses...
dues fotos o una foto dues persones i fas que generi un vídeo on, per exemple, es fan un petó, per exemple. Ara, què és realitat i què no? Aquesta confusió ara està donant com a resultat accions i cada vegada serà més difícil saber què és realitat i què no, fora d'allò que vivim amb carniosos. I això genera una angoixa brutal?
Home, sí, molt de caos, els límits. Estàs consumint contingut que està generat en molts casos per intel·ligència artificial i el fet de saber discernir entre una cosa que és real i una cosa que és intel·ligència artificial cada vegada és més complicat. Correcte.
I la gent que ja naixera amb això, vull dir, jo crec que hi haurà una massiva tornada a l'analògic perquè hi haurà un moment on no es podrà viure, no se sabrà què és real i què no. De fet, d'aquí uns mesos, al març, em sembla, ja Saturn, que està juntet, el que passa és que Saturn encara té un altre ritme, també saltarà a Aries. Llavors, bueno, Neptú encara estarà somiant i començant a actuar i Saturn, en teoria, posarà estructura.
D'alguna manera entenc que començarem a construir o es comencen a assentar les bases per construir un món nou. Dit això, que això és un rerefons que vulguis o no tenim, i que jo crec que tots sabem de què estem parlant, perquè a mi realment un moviment d'un planeta que tinga tant de temps i que ve de tanta confusió, tot és possible, i ara comença a fer coses i estem veient ja accions reals, tenim amb un termini, amb un àmbit, amb un zoom més proper,
l'alumació mensual, que és una lluna plena a llagó. És a dir, tenim el Sol per trànsit, està aquari, amb el Sol està tot el col·legueu, tota la penya, els habituals del Sol, que són els que van al mateix ritme aquell. Està Mart, està Venus, està Mercuri, i després un afegit que és que tenim a Plutó, que Plutó encara s'hi està més temps per tornar a la volta. És el planeta que està més llunyà si està dos anys i pico d'anys per fer la volta de Sant Sera,
Triga més, encara que Neptú, i justament està Aquari. Llavors ara tenim, com deia, un superestelium, una grupeta guapa, els habituals, la parròquia d'Aquari, que estan allà, no es moveran. Tot el que té a veure amb Aquari és el que dic sempre, que és...
moltament la idea de revolució, de ser contestatari, de no limitar-se a les regles, és aquesta capacitat de no ser dependent emocionalment. Llavors, clar, cada planeta està afegint una capa de significació al fet que estiguin junts. Llavors,
El sol ara mateix està parlant-nos, perquè diguem que el sol està en una tensió, en una lluna castelló, i pot estar parlant d'una crisi d'entitat col·lectiva. Plutó està parlant de la mort de les antigues estructures socials. Mart ens està parlant d'una acció radicalitzada, d'una ràbia col·lectiva molt continguda.
Venus està parlant que és necessari fer canvis en els vincles, de valors, perquè també la figura de Venus, quan està sobretot a signes de Terra, que no és el cas ara, però també representa els recursos, i dels desitjos. O sigui, hi ha d'haver-hi un canvi de tot això. I Mercuri està portant, en el fet d'estar d'Aquari, està portant idees disruptives, veritats incòmodes, perquè Aquari té aquesta capacitat de veure-la tot amb visió, sense jutjar, perquè està massa allunyat per involucrar-se emocionalment.
Si aquesta grupeta que està ja impulsant, intensificant tot aquest sentiment, a part aquària i energia aquària és molt elèctrica, potser que hi hagi molta energia a l'ambient, no sé si esteu notant molts malos de cap, molta activitat mental, també està molt enfocada cap al futur. Aquària està... Sí, dona poc espai al cor, sent poc aquària. Aquària és més de projecte.
I llavors tenim una lluna que està lleó, que és foc, que és tot sentir, que és molt impulsiu, però a la vegada és molt honest i entrega molt. Lleó és el típic que s'hi implica, que escalfa. I clar, tenim una tensió realment entre...
el col·lectiu i el individual. Parlàvem ara quan he arribat de la mecànica d'equips de futbol com el Madrid i el Barça i l'analogia permet entendre perfectament el Madrid és la suma d'uns egos absolutament individualitzats que estan molt acostumats a brillar. Cristiano Ronaldo tenia una lluna a Lleó que era el paradigma que estudiàvem a l'escola d'Astrologia, la lluna a Lleó, que si ell no llença el penàltil s'enfada com un nen petit.
Ha de ser el prota, ha de ser el més vist, ha de ser el més reconegut. El nen, quan l'energia de l'horòscop va cap a lleó, el nen que ve de fer tot un recorregut a Aries, Tauro, Geminis i Càncer, a lleó és el nen que surt al parc i li diu, mama, mama, mira què sé fer. El nen comença a passar-s'ho bé, però necessita aquests ulls que el miren, necessita sentir-se reconegut, necessita fer coses i que la gent sàpiga que les ha fetes ell.
Llavors hi ha un tema d'individualitat versus aquari que tira el grup, el coro, l'equip, el col·lectiu, que em sembla que aquesta analogia amb els equips de futbol és molt bona, perquè veiem com construir aquí, com anul·lar la individualitat, com el...
El meu crush Hansi Flick va decidir que tots en comptes de portar el seu vestuari individual als partits o als entrenadors havien d'anar amb un equip que els unificava, no? I aquest exemple crec que explica molt, molt bé justament aquesta transició que es fa amb aquests oposats complementaris que són lleó i aquari, no?
A Lleó jo faig una expressió de la meva individualitat i a Aquari cedeixo aquest espai per dissoltre'm amb el grup, amb el col·lectiu, amb tot allò que pot implicar. Llavors, aquesta Lluna Lleó ens posa...
davant d'una tensió brutal entre cor i futur, o projecció de futur, entre qui soc i qui s'espera que sigui dintre d'aquesta xarxa a la qual socialment estem ficats. Entesos?
Llavors veurà que està fent un aspecte atent a tota la parròquia i a Aquària, a tots els que volen dissolució i volen canvi, perquè l'Aquari vol disrupció, vol que tot canviï, farà el camià més si cal perquè sortim, perquè actualitzem, perquè canviem, perquè no ens vinculem tant. Veurà lluita per una altra cosa.
Aquesta tauro està sentint, està fent una sacsejada perquè està dient què passa amb allò que em dóna seguretat.
I aquari demana canvi i desvinculat, desvinculat. I llavors exigeix autenticitat. Llavors és un moment on no és una lluna còmode, no hem d'esperar d'aquests dies sentint-nos cosi a casa amb la tasseta o molona, sinó que és un moment on potser que es trenquin màscares.
No és un moment de prendre decisions impulsives, sobretot des de l'orgull, perquè Lleó al final és el rei de la jungla, és el líder i pot ser molt impulsiu, sembla que tothom li ha de permetre tot, però no és així. No atreixis a tu mateix per la necessitat de pertànyer a tota costa, i aquesta és una idea que ve molt reiterada, però l'hem treballada des de la lluna amb cranc, des de...
des d'uns altres aspectes, però llavors demana autenticitat. No et dissolguis tant amb la teva grupeta, si era costa de trair-te tu mateix. Escolta el teu cos. Important.
Dona espai al cor abans de racionalitzar-ho tot, perquè amb tanta energia d'aquari potser marxem molt a la ment. Estem molt racionals, no? Massa. I també parlaves abans del tema de futur, que potser estem molt bolcats en el futur, aquests pensaments intrusius que poden entrar i també enveir-nos. Estem en aquest punt, no? I amb les xarxes bombardejant-nos tot el dia. Llavors, és com, bueno, si tothom ho pensa, no? I aquesta petita sessió de poder...
I aquest és justament el tironeig, no?, entre quari i lleu, no? Tothom ho fa, sembla que això és la tendència. Al final volem pertànyer, però clar, si és a costa de traïns a nosaltres mateixos, no ho he. I llavors llavors al final és el responsable que siguin capaços de crear coses, de fer coses, de posar la nostra assignatura davant d'aquell quadre o davant, no?, o de fer aquell lleu de fang, no? Llavors la creativitat és la resposta, l'expressió d'allò que només jo sé fer.
Doncs ara ens ho hem d'anar deixant aquí, però el dia 1 també tenim aquest canvi de lluna que ens comentaves, no? És una lluna plena, veurem un cel meravellós amb una lluna enorme, no tan gran com potser les anteriors que vam tenir. La lluna més gran potser la vam tenir fa dues lunacions, però tenim una lluna preciosa. Doncs la contemplarem i esperem que ens porti un camí, doncs, que bé, encara que hagi de ser un camí cap a futur, doncs, que sigui tranquil, autèntic i conciliador. Sí, i creatiu. Doncs gràcies. A tu, guapo. Adéu.
Gràcies.
Fins demà!
Seguim al magazín de matins de Ràdio Desven, seguim a la Rambla. Tres minuts i escaig per arribar a tres quarts d'una del migdia. Nosaltres ara donem pas a l'espai de psicologia del nostre programa. Y saludamos como cada viernes a David Fernández, que ya lo tenemos aquí. David, buenos días. Buenos días, Dani. ¿Cómo va todo? Pues súper, aquí esperando el fin de semana.
¿Verdad? Contando ya los minutos que nos quedan para cerrar la emisión y para continuar un poco con trabajo de oficina y luego ya para casa descansar. Bueno, pues nada, vamos a tirar encima de la mesa el tema de hoy, que es un tema bastante interesante. Vamos a hablar de la conciliación familiar, padres e hijos, que esto a veces no se tiene en cuenta y realmente es un tema que no es baladí, que es interesante también de tratar.
¿En qué consiste? Es decir, yo no soy padre, a mí me cuesta un poco más poner, pero sí que soy hijo, entonces también tengo la visión desde el otro lado. Pero claro, si tuviéramos que aterrizarlo en palabras, David, ¿cómo definirías un poco esta situación, la de conciliar a nivel familiar?
Pues mira, yo vengo de una generación donde las madres cuidaban mucho de sus hijos. El padre trabajaba demasiado y luego la madre progresivamente iba incorporándose al mundo laboral cuando ya había estado en la intendencia, en la logística.
Pero creo que estamos en una generación donde la igualdad de roles, si es así, papá y mamá trabajamos mucho entendiendo qué es lo que hay que hacer para desarrollarse, para la vocación. Pero cuando decidimos tener una familia, pues muchas veces es muy complicado gestionar esa parte de laboral con la parte de acompañamiento.
Y normalmente creemos que nuestros hijos cuando ya pasan una edad, superamos la ESO, pues ya van solos. Es como que tienen todas las herramientas para ir solos. Y creo que muchas veces, y es aquí un poco la reflexión que hago, es...
que nos demos cuenta que todavía necesitan acompañamiento, que todavía es una edad muy prematura como para dejarlos solos en casa y que realmente entendamos que tienen todas las herramientas para seguir. Porque una de las cosas que veo en terapia o en consulta es que a los jóvenes les cuesta bastante asimilar la soledad.
Claro, esto es importante, es un factor clave porque en muchos casos hay esta sobreprotección por parte de los padres. Yo lo que he visto, observando un poco mi entorno, observando un poco mis amistades, al final también el núcleo fuerte de tu vida, pues te das cuenta que en muchos casos...
Sí que hay esta sobreprotección, sí que hay este cuidar al crío, al chaval. En muchos casos esto lo ves cuando entras en la familia, cuando de alguna manera pasas a formar parte de otra familia o estás muy pendiente de esto, de lo que se gestiona, de cómo se gestiona y cómo se gesta el núcleo familiar.
Dicho de otra manera, cuando entras en la casa de otro y estás viendo que a lo mejor a tu amigo, a tu pareja, a tu primo, a tu conocido le llevan el plato a la mesa, no pone la mesa, no sabe ni poner la lavadora. Hay como muchas cosas que al final te hacen dudar de un poco de esta persona cuando se independice, esta persona cuando...
No tenga a sus padres en su vida. ¿Cómo lo va a hacer? Porque hay muchas cosas que es como que se da por hecho que lo hacen los padres y de golpe y porrazo cuando lo tiene que hacer el hijo, ¿no? Pues se ve un poco precipitado a voy a tener que aprenderlo por mi cuenta, ¿no?
Claro, y esto es un tema de hábitos y a veces ya no es un tema solo de hábitos, sino de cómo sostengo, en este caso, el sentirme solo, cómo sostengo mis pensamientos o cómo sostengo el tener una rutina si no hay nadie que me controla o nadie me vigila.
Entonces es ahí donde viene un poco esa carencia que tiene la persona, sobre todo el joven, de saber gestionar esa soledad, sobre todo pensamientos y emociones. Con lo cual muchas veces eso deriva en quedar con colegas, estar fuera y a partir de ahí en crecer demasiado rápido.
Sí, sí, totalmente. Al final creo que también, no sé si estarás de acuerdo, pero creo que hay que implicar a los niños, a las niñas en tareas de casa. Al final la crianza tiene que ser una cosa que también de alguna manera el niño o niña, nuestros hijos...
se les puede enseñar las cosas, se les pueda hacer partícipes, ¿no? Que muchas veces es como que hay esta diferenciación de, no, yo soy el adulto, a mí me toca hacer esto, a mí me toca hacer lo otro. El otro día hablábamos con nuestra nutricionista, ¿no? De implicar a los niños y a las niñas en la cocina. Es súper importante, es vital, ¿no? Que empiezan a aprender hábitos alimentarios, a cocinar, a cómo funcionan los diferentes electrodomésticos...
Claro, son cuestiones que al final también son importantes porque parece una tontería hoy estamos hablando de la conciliación familiar y hay gente que se puede preguntar ¿y esto qué tiene que ver con la conciliación familiar? Tiene que ver mucho en el sentido de que cuando la pareja está en ese momento en el que ya ha criado a sus hijos, en el que de alguna forma pueden volver a hacer esa vida de pareja, de salir por las noches los fines de semana, de ir con los amigos de fin de semana sin la necesidad de llevarse a los hijos.
O sí, o de implicarlos, eso ya va en función de cada familia. Claro, no es lo mismo que un niño sepa, bueno, que un adolescente, que un chaval sepa gestionar las diferentes cuestiones de la casa que no sepa hacerlo.
Totalmente y es muy bueno esto que has dicho de la comida, ¿no? O sea, cómo muchas veces a nuestros hijos le otorgamos que puedan manejar un móvil, tecnología y cosas básicas como el cocinar, hacer un huevo o incluso recoger la habitación o poner una lavadora, ¿no? Es como más complicado, ¿no? Meterlos en esa funcionalidad y...
Sería buenísimo para entender que incluso el chico o chica cuando llega a casa pues tiene una serie de funciones. Claro, tú antes hablabas de tu infancia, hablabas de tu experiencia personal, que en ese momento, en esa época, pues estaba muy, digamos, la función de la mujer estaba mucho en la casa, en cuidar de la casa, en cuidar del hogar.
Esto, por suerte, es una dinámica que se está rompiendo, que yo desde aquí hago un llamamiento a todo el mundo a que rompa con estas dinámicas que son de otro mundo, de otro siglo, que ahora la dinámica tiene que ser más compartida, que es la familia en unidad la que tiene que encargarse de las diferentes cuestiones de la casa, que cada uno tenga su trabajo, que cada uno tenga su...
Su vida personal fuera del hogar. Y esto se ha conseguido a medida que ha ido avanzando el tiempo de lucha, de esfuerzo del colectivo, de las mujeres que también salieron a la calle para luchar por todos estos derechos, por el hecho de poder estudiar, de poder trabajar.
que parece que sea de otro planeta de lo que estoy hablando, pero realmente es del nuestro y no hace tanto de esto, ¿no? Hace cien años, como aquel que dice, ni eso. Entonces, claro, estamos hablando de cuestiones que nos interpelan, de cuestiones que son importantes poner encima de la mesa que los niños también sean conscientes de que hay unas tareas, de que hay unas acciones que hay que hacer
Y después también cuando a ellos les toque coger el rol de padre o el rol sencillamente de que tiene su casa, de que tiene su hogar, de que tiene que cuidar de todo ello, pues que sea consciente de lo que tiene que hacer con los recursos que tiene. En detrimendo está la soledad de los chavales.
Y esa es la parte también que yo creo que desde las empresas, desde los gobiernos, se tendrá que apostar a, y creo que hoy leía la noticia, reducción de horas de trabajo, bueno, que haya la oportunidad de que padres e hijos estén más en contacto, aparte de todo lo que sea la educación, ¿no?, con respecto a esa...
A que cada uno colabore, a que también los niños no pierdan el vínculo que hoy en día parte de lo que genera ese tipo de inestabilidad o desequilibrio en los chicos es encontrarse demasiado tiempo solos.
Y es que vivimos en una sociedad, David, que no nos permite estar parados, en la que salimos del trabajo y tenemos que ir a echar una mano al AMPA, al AFA, ¿no? Tenemos que estar allí. Pues ahora viene el carnaval, con los carnavales, implicados con la escuela, porque es la educación de nuestros hijos, pero es que además también hay una extraescolar o es que soy de la junta del volei de mi hija y tengo que estar en la junta a las reuniones y es que ahora también quiero un poco de tiempo para mí, me voy al gimnasio...
Y al final también se va generando una agenda que es ingestionable, que es una agenda que nos precipita a una locura máxima, que es que es este ciclo que se repite cada día. Porque esto, digamos, es que es un día a la semana que voy de culo, que voy como loco. Pero es que esto se repite el lunes, el martes, el miércoles, el jueves, el viernes, el sábado, el domingo y luego vuelta a empezar.
Totalmente. Yo creo que no nos hemos de olvidar, los que tenemos padres o los que somos hijos o hemos sido, en el periodo en que ya no haces extraescolares y estás un poco más grande, que es importante todavía continuar con el acompañamiento. Y cómo los chicos, chicas, se tienen que sentir acompañados en este camino de evolución, porque hoy en día...
se enfrentan a algo que evidentemente en mi generación no nos enfrentamos es cómo gestiono las redes sociales, la sociabilidad afuera con respecto a la gente que no conozco y me abre, ¿no? Cómo ellos hablan en redes sociales, cómo gestiono muchas más transiciones de relación que nosotros no teníamos, ¿no? En ese sentido y muchas veces se sienten solos y poco acompañados.
Claro, sí, sí, totalmente. Yo cuando era adolescente, porque de mi infancia, evidentemente que me acuerdo y me queda cercana, pero mi adolescencia me queda todavía más cerca. Y yo recuerdo, si pensaba en futuro y pensaba en cuando voy a ser adulto, yo siempre decía lo típico de es que quiero ser adulto ya, quiero ser adulto ya y cuando eres adulto quieres ser niño otra vez, ¿no?
Pero yo me acuerdo que había y me resuenan todavía algunos miedos en mi cabeza, ¿no? ¿Cómo voy a crearme una cuenta bancaria? ¿Cómo voy a gestionar mi dinero? ¿Qué voy a hacer cuando tenga un problema en el banco? ¿Voy a tener que ir al banco? ¿No voy a tener que ir? Y cuando tenga casa...
¿Cómo voy a hacer para que el recibo de la luz me llegue a casa? Son tonterías. Tú veías en tu día a día que tus padres estaban preocupados por pagar la factura de la luz, por pagar la del gas, por pagar la no sé qué, que si ahora se estropea esto, ahora tengo que arreglar, ahora tengo que ir a Hacienda. A mí se me hacía un mundo, ¿no? Yo no entendía cómo los adultos podían tener tanta facilidad y tener tantos recursos para llegar a todo eso, ¿no?
Miedos, pues también, por ejemplo, pues cuando cogías un avión podés salir del aeropuerto, ¿no? Cosas más mundanas que decía, ¿y yo ahora cuando viaje solo, cuando viaje y cómo saldré del aeropuerto? Cosas que, como siempre las has hecho con compañía de tus padres. Totalmente.
¿Cómo voy a coger las riendas? Y luego te das cuenta que cuando llegan los 16 te hacen una cuenta joven del banco y ya vas entrando poco a poquito en el mundo este de las finanzas económicas, etc. Y vas entendiendo un poco cómo va todo. Primero tienes una tarjeta de débito, luego si quieres te haces una de crédito, luego tienes una cuenta online, una cuenta no sé qué...
Luego te enseñan que cuando vas a la compra hay las marcas blancas y las marcas que no son blancas que tienen su marca, sus registros son más económicas o son más caras. Y entiendes también que el mes que vas mejor te resultará más fácil pagar la agua, pero el mes que vas peor no.
Y vas entendiendo estas cuestiones que de pequeño se te hacía un mundo y de poco a poco vas entendiendo que esto es ser adulto y esto es entender. Y es cuando hay este relevo que se hace de forma natural y entiendes, vale, ahora ya sí que sí, soy adulto. No son pequeñas cosas. Vienen adolescentes a consulta y uno de sus principales miedos es ¿seré capaz de mantener el estatus que me han dado mis padres?
Y hoy en día muchos chicos jóvenes vienen diciendo, wow, yo podré comprarme un piso, yo podré mantener el nivel de vida en el que he vivido. Y hay personas que vienen con un nivel de vida alto y con un estatus alto y los chicos más preocupados están.
Sí, sí, sí, totalmente, sí, sí, es que es así. Y ahora si fusionamos las dos cosas, me ha gustado mucho cómo se ha ido de alguna forma estructurando la sección, porque hemos podido hablar de la parte más adulta, de la parte más infantil, más adolescente, y ahora si lo fusionáramos todo, pues nos damos cuenta que cuando volvemos al tema que nos ha traído hoy aquí, que es el tema de la conciliación familiar, pues nos damos cuenta de que los jóvenes, los niños, las niñas...
Tienen esta necesidad de compartir con los padres y viceversa. Los padres también necesitan con los niños. Totalmente. Igual los padres no son tan conscientes porque están muy atrapados en lo que tienen que hacer, que es su obligación, que es la laboral.
Pero este es el resumen, ¿no? Es cómo podríamos estar más acompañados los unos de los otros porque al final evitamos o hacemos que ese crecimiento sea de una forma mucho más madura, mucho más orgánica, más equilibrada.
Totalmente, totalmente. Al final es tomar conciencia porque a veces estamos mirando mucho en yo, yo, yo, yo, ¿no? Y cuando somos adultos pues a lo mejor pensamos, ay, yo esto, yo esto, yo esto, vamos muy a piñón fijo en lo que creemos que es lo mejor para nuestros hijos, para nuestra familia y vamos haciendo pam, pam, pam, pam.
Y no te das cuenta que a lo mejor lo que necesita el niño o niña es otra cosa. Y viceversa, lo que decíamos, que tú como niño, sí que es verdad que como niño no tienes tanto recurso, no tienes tanta capacidad para ver lo que hay y lo que no hay. Pero sí que a veces piensas, hombre, yo como tal, pues yo quiero esto, yo quiero lo otro, yo quiero hacer tal...
Y ves que no lo puedes tener o que no lo puedes hacer o que intentas, pues eso, ¿no? Que yo a mí me gustaría que mi padre me viniera a ver todos los fines de semana al fútbol, ¿no? O que pudiéramos salir en bicicleta cada domingo. Y te das cuenta que el padre, pues, no puede ir en bicicleta los domingos porque tiene que trabajar para poder luego, pues, irse de fin de semana una vez cada seis meses o lo que sea.
Total, total. Y no somos muy conscientes muchas veces del desequilibrio que eso produce.
Totalmente, tanto a unos como a otros. El hecho del padre de no poderle dar al hijo lo que quiere y del hijo de no recibir lo que quiere recibir del padre. Pues esto es el espacio de hoy. Yo creo que nos ha quedado muy reflexivo y la gente que lo haya cogido a medias lo puede recuperar en el www.radiodesben.com Bueno, pues un abrazo, cuídate mucho y que vaya muy bien el fin de semana. Igualmente, gracias a ti. Y fins aquí, la Rambla de Abui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui divendres 30 de gener del 2026. Us ha estat informant i parlant Daniel Martínez, un plaer estar amb vosaltres com cada dia aquí al 98.fm i al www.radiodespern.com. Ja sabeu, avui hem tingut un dia on hem parlat d'informació, d'actualitat i també hem tingut l'espai de l'entrevista del dia amb en Pau Guilabert. Ens ha parlat d'aquest repte, d'aquests peribles.
que ha de fer un escriptor per arribar a editar la seva novel·la. També hem parlat d'actualitat política amb Joel Raguant, hem fet també un repàs a l'astrologia amb l'Aranja Limón i hem tancat el programa d'avui parlant de psicologia amb en David Fernández. Nosaltres tornem el dilluns, com sempre, a la 10 a 1, però demà, ja sabeu, resum de la Rambla al migdia aquí a Ràdio Desvent. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau.
Bona nit.
Fins demà!