Fins demà!
I què s'ha de fer després d'una palmada del Madrid, encara que l'endemà t'hagis de llevar molt aviat per anar a treballar? Doncs sí, has d'anar a mirar el xiringuito. Home! Imàgen lamentable del Madrid. Lamentable otra vez del Madrid. Y a cuatro puntos del Barça.
A 4. Y digo yo, algo habrá que hacer, ¿no? Algo habrá que hacer. Vergüenza. Son los 60 minutos más tristes y más lamentables que yo he visto en el Bernabéu en mi vida. Si hay que tomar una decisión, y me parece que es general la opinión de que hay que tomarla, hay que tomarla cuanto antes. Hay que tomarla cuanto antes, hay que amputar. Yo estoy acojonado con lo que pueda pasar el miércoles. Si yo pudiera, mañana Mourinho.
Mañana Mourinho, eh? Sí, sí, sí. És el tercer gran argument que els queda. Gràcies, Joany. David, Montserrat de Mera, Pau Lloc, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé el dia de festa. Bon dia. Bon dia a tothom.
Fill, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I vinc amb l'àvia. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Bé, totes dues àvies. Apa, quina il·lusió. I sempre plego els llençols. Ai, quina il·lusió. El de sota i tot. Però quina il·lusió.
Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. El tirar ha caigut, però l'ombra de la guerra és més gran que mai. Vin i Ellen lluiten per reconstruir un món en ruïnes mentre una llegenda antiga promet un poder capaç de canviar-ho tot. El Cosmir de Brandon Sanderson en català continua creixent i ara torna a les llibreries amb l'edició limitada del Pou de l'Ascensió, segon volum de la saga Misborn.
I hem fet galetes amb les nostres cares. Ai, quina il·lusió! Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. Cupó extra de Nadal de l'11. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
A causa d'un brot de pesta porcina africana, es demana a la ciutadania que no accedeixi al parc de Collserola. També cal evitar activitats de lleure al medi natural en els municipis que estiguin al redi de 20 quilòmetres del focus del brot, ubicat a Cerdanyola. D'aquesta manera, evitarem la propagació de la malaltia i en podrem minimitzar les conseqüències, ja que és molt contagiós entre els porcs senglars i els porcs domèstics.
La pesta porcina africana no suposa cap risc per les persones. Gràcies per la vostra responsabilitat i col·laboració. Generalitat de Catalunya. Què fa que el Nadal sigui tan meravellós? Que cada àpat sigui especial. Tan especial com els nostres torrons selectes i dolços de Nadal. Ara, torró de xocolata cremós per 1,79. T'estalvies un 21%. Lidl. Val la pena.
Hola, sóc el Raül, el que t'acaba de fer una rascada aparcant. Sé que t'esperaves el meu telèfon en comptes d'aquest dècim de Nadal, però he pensat que per què no totes dues coses alhora? Aquest dècim diu, em sap greu, compte amb mi i amb la meva assegurança. Així doncs, espero que ens toqui, que el toc que t'he fet s'arregli aviat, firmat d'un veí que no t'ha vist però que espera veure't aviat. Quin tio més maco.
22 de desembre, Loteria de Nadal, el sorteig que ens uneix. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat. Soc l'Aida de Carglass. Si al Parabrisa hi tens un impacte, reparar-lo és molt senzill. Només necessites el mòbil, la tauleta o l'ordinador i entres directament a carglass.es. Demanas cita i nosaltres t'ho reparem, on i quan vulguis. Carglass canvia, Carglass repara. Vinga, sucar! Disfruta, cine, sucar! Simón! Disfruta, don Simón!
Descobreix tots els sabors. Disfruta Don Simón.
Envera Europa i viatges al cort inglès redescobreix l'emoció de viatjar. Connecta Europa amb l'Argentina, el Perú, Colòmbia, el Brasil o deixa't captivar per la màgia d'Istanbul. Gaudeix del confort, la calidesa i el millor servei a bord. Reserva ara el teu vol o bé vol més hotel envera Europa i viatges al cort inglès. L'Inca. El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
Sergi Valvel i Roc Esquius presenten La Torradora, una comèdia que posa sobre la taula una torradora, crisi econòmica, de valors i d'intel·ligència artificial. Una producció de Punta Teatre amb Antonio del Valle, Laura Pau i Ramon Godino. A partir del 12 de desembre a la Sala Versus Glòries de Barcelona. Més informació a salaversusglòries.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio.
BCN Clàssics presenta el concert de Nadal amb la Sinfònica de la Cant i Josep Vicent. El 17 de desembre, el Palau de la Música Catalana i sota la direcció de Josep Vicent interpretaran el Llac dels Signes i el Trencanous de Tchaikovsky. Més informació a bcnclàssics.cat Recomanat per Catalunya Ràdio.
La institució de les lletres catalanes i Catalunya Ràdio amb la literatura. El Matí de Catalunya Ràdio. Frederic Vincent.
Quatre minuts i arribarem a un quart d'onze. Ho dèiem abans, eh? Arriba Nadal i ja sabem el que això suposa, d'entrada a gastar. És un amic el que té més por a la gent, a gastar i gastar molt. En unes dates on estalviar sembla pràcticament impossible, avui ho provarem. Mirarem de donar consells per intentar-ho. Al matí de Catalunya Ràdio parlem de com fer un consum més o menys responsable i endreçat. I ens acompanya el Teodor de Mas Valls, que és economista i director d'Inversions. Què tal, Teodor? Com estàs? Bon dia. Bon dia, Freddy. Gràcies per convidar-me en un dia pandèmic com avui. En un dia pandèmic.
Sí, no? Té una aire una mica... Només treballem nosaltres. Només estem aquí, només som tu i jo. Anava a dir, arribem per algú que es dedica justament a l'economista, a inversions, a l'estalvi, arribem a una data, a unes dates, no sé si complicades o interessants, o les dues coses, diguem-ne. Jo crec que gastar ens fa humans, no? Jo crec que els gossos i els gats no gasten. Nosaltres gastem perquè celebrem que estem vius. I això és una mica el Nadal i les festes. Celebrar que encara hi som els que hi som i recordar els que no hi són, no?
Consultes, 932017474. Si voleu fer consultes sobre com afrontar la despesa d'aquests dies, o com afrontar l'estalvi d'aquests dies, 932017474, el telèfon del directe del Matí de Catalunya Ràdio, 932017474. Hi ha algun principi bàsic per a aquestes festes, diguem-ne, des d'un punt de vista de la despesa, Teodor?
Jo diria que Nadal cada any és el dia 25 de desembre i això és una pista que ens fa pensar que ja ho sabíem que arribarien Nadals, ja ho sabíem que gastaríem molt i per tant ho podíem preveure en mesos d'antelació. No dic que no gastem, sinó que ho hauríem pogut anar guardant, fer una bosseta i dir això ho guardarem per les festes de Nadal i anar posant 100 euros al mes o el que vulgueu, de manera que quan arribi a desembre no ens sorprengui. Això serveix també per altres èpoques, per les vacances, per exemple? Això seria un bon consell, diguem-ne?
Sí, el que es diu periodificar o mensualitzar serveis per tot, les vacances, la tornada a l'escola, Nadal, totes aquelles despeses que sabeu que us vindran, l'assegurança al cotxe, tot això, si ja ho sabíeu, no teniu excusa. És a dir, agafar una mica el que ingressem cada mes, el que gastem amb lloguer, aquestes coses, i anar apuntant això, una bosseta per Nadal, per vacances, en funció de la temporada, no?
Sí, hauria de ser així. Passa que llavors ens sentirem una mica més pobres. Perquè, clar, del pressupost mensual veurem que anem separant cosetes i ens quedarà molt menys cada mes. Però així viurem tranquils quan arribi el Nadal. I sí, posem per cas que això no s'hagi fet. És a dir, que algú et senti ara i digui que era una molt bona idea, però, noi, no ho he fet. Hi ha algun pla B? Si no ho heu fet, podeu fer-ho per l'any que ve. Això sí. Aquest any podeu patir, però podeu viure amb la il·lusió que l'any que ve us anirà millor. Ja.
Però aquest any, de cara a aquest any, no hi ha res a fer. Ara és afrontar-ho de la millor manera possible. Sí, a veure, hi ha més opcions. A part de periodificar fent bossetes de diners, que és una mica avorrit i que no és gaire motivador, hi ha l'opció que jo deia en el meu primer llibre, el fer diners, que era l'armari dels regals. L'armari dels regals no està malament.
I és que durant l'any, de manera oportunista, quan trobeu una botiga que tanca, quan veieu una oportunitat als 30% de descompte, quan aneu a un país estranger i trobeu el regalet aquell ideal per al vostre cunyat, el podeu comprar allà, no cal esperar al desembre, el podeu comprar al juny, el podeu comprar al març, i el poseu a l'armari dels regals, o a la caixa dels regals, o al garatge, i llavors quan arribi el Nadal resultarà que el 20, el 30% dels regals, ja els teniu comprats. I ja estan fets, clar. Només us falta atribuir-los. Això que era per no sé qui, doncs li donaré a la iaia, o això li donaré... Llavors ja heu avançat despeses, diguem.
Recordem que estem parlant de... Evidentment, no he fet això ni els reis ni el Papa Noel, perquè això no es compren, això es demanen i ens ho porten, diguem-ne. Estem parlant d'altres tipus de regals, els amics invisibles o aquests regals que dèiem ara mateix. A banda de les consultes que estem obrint pel telèfon, el nom de 93-201-7474, 93-201-7474, ja vam dir l'altre dia que ens podíeu fer arribar, si teniu alguna consulta, ens la podíeu fer arribar també a la bústia de veu del programa, i ens ha arribat alguna. Escoltem la primera. Hola, bon dia.
Què ens aconselles per no deixar-nos una fortuna amb els regals? Alguna idea per estalviar una miqueta? Gràcies. Això enllaça una mica amb el que dèiem ara, no? Estic d'acord amb el que diu el Freddy, que evidentment no parlem dels reis i del pare Noel, que aquests només venen de fora. Parlem una mica del suport tècnic i logístic.
Súper logístic, està molt bé. Llavors, el que fem a casa i el que ja feia el meu avi i la meva mare ha agradat aquesta forma de fer, doncs és, els adults s'acaben una mica el regal sorpresa. Llavors, què vol dir? Que és una mica una mica invisible. O sigui, transformem el Reis i el Papa Noel en una mica invisible, pressupost acotat,
i llista tancada, que vol dir que així els errors de comprar regals que no són volguts se'n va quasi a zero, el pressupost queda totalment limitat i l'únic problema és que es perla màgia. O sigui, ens tornem molt més robòtics i deixem de ser persones emocionals, llavors ja no podem demostrar tan bé que estimem els altres, tot això. Però a nivell de gestió, l'ideal seria fer llistes tancades amb pressupost acotat.
És veritat que trenco una mica la màgia, però és així. Almenys amb els adults. També és important saber on comprar els regals. Tenim una altra de les consultes que ens han arribat. Hola, bon dia. Jo et voldria preguntar què creus que surt més de compte, si comprar els regals online o comprar-los presencialment a les botigues. Gràcies. Una altra de les consultes.
Podria dir online, però seria fals. Jo m'he trobat amb casos claríssims en què anar físicament a la botiga a peu de carrer és més barat que trobar l'oferta online. Online és molt més agressiu, us entra el mòbil, us entra el portàtil, us entra pertot arreu i us estan dient que són molt barats perquè és Black Friday i no sé què. Però si aneu pel carrer i aneu a la vostra botiga, jo què sé, de maleta, Samsonite, i entreu i pregunteu, potser tenen la maleta de la temporada anterior que online no la publiciten o és un franquiciat o el que sigui i us pot sortir igual o millor de preu.
al carrer que online, i a més feu funcionar el comerç local. Sí, anava a dir, comerç local sempre és bo, eh? Aviam, Rebeca, ara ens amunt, bon dia. Hola, bon dia. Rebeca, endavant, et sentim.
Aviam, jo tenia una consulta per l'expert. Jo el dia de cap d'any tinc 22 persones a sopar a casa. Per mi suposa una despesa descomunal. I volia demanar-li consell de veure com poder enfrontar aquest sopar. Què em recomana? Comprar-ho, planificar-ho? Com ho podria fer, sisplau?
Ho veig complicat. Sí, hauríem d'anar enrere. Quin any vas decidir que series tu la que faries l'àpat a casa teva? I si això es pot fer amb torns rotatius? Si sou germanes o germans o teniu cunyades... Sí, exacte. Som tres germanes i cada any ens ho rotem. I aquest any em toca a mi. Si us ho roteu, ja sabies que et tocaria aquest any i has tingut tres anys per estalviar. Tampoc és tan greu.
Però algun consell podem donar? És a dir, a aquestes alçades? No, perquè és el que et deia, som humans, estem celebrant que estem vius, llavors jo crec que els àpats és quasi una obligació bíblica, hem de passar pels àpats, i jo crec que més que els diners és el cansament físic, perquè preparar un àpat per 22, la logística, els proveïdors...
la feina de recollir després, aguantar aquelles persones que a les 10 de les vies encara no han marxat, perquè diuen que han de seguir fent sobre taula i no se n'adonen que el dia següent hi ha gent que treballa o hi ha gent que té nens petits. És així, la família és així. La família és el nostre pitjor enemic, però no tenim res a fer. Som una família i hem d'estar amb ells, com a mínim, pel Nadal o per res. De tota manera, des d'un punt de vista de compres, s'aplicaria el mateix que tu deies abans, és a dir, mirem de menjar, eh, dic...
Duc coses de proximitat, és a dir, mercats i aquestes coses. Això també, a banda de fer teixit social econòmicament, surt a compte?
normalment? Jo crec que surt a compte com a país. Potser estic pagant una mica de sobrepreu, però com que estem parlant de qualitat preu i en el menjar la qualitat importa molt i també la distància al proveïdor, doncs jo crec que pagar un sobrepreu pel menjar si és de qualitat i quilòmetre zero té tot el sentit del món. L'únic que costa molt més d'anticipar, o sigui, no podeu comprar el menjar a part que sigui congelat, doncs no sé, 10 mesos abans, no? És complicat. Per tant, heu de passar una mica pel tub o per l'adreçador i pagar els preus que us posen, doncs això, novembre, desembre. Com a molt podeu avançar a novembre, però és difícil. Perquè quanta gent dius que tindràs, Rebeca, tu?
22. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Rebeca, has d'estar contenta que 22, avui en dia, amb la natalitat com la tenim, és tota una proesa, està bé. Aprofita-ho, aprofita-ho. Si són dates boniques, vull dir que això és el que dius, és molt important poder-nos reunir, està bé. Rebeca, mil gràcies per explicar-nos-ho, que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres. 932017474, 932017474. Sobre el tema, clar, és que estem parlant, hem començat abans a parlar dels regals, però el tema del menjar també és un dels maldecaps d'aquests dies. Si no s'ha previst, com deies tu, et ve de cop la factura.
Sí, però jo crec que és més important els àpats que purament els regals. Els àpats jo crec que és una cosa que s'ha fet sempre. Els regals és una cosa relativament més nova, això de la societat de consum, que ens hem de fer tots regals, els adults, els nens, els joves, això és una cosa des de fa potser 30 o 40 anys. Abans la gent no es feien regals. Els regals, al meu sogre li regalaven una taronja per Nadal i punt. En plan, mira, ara podràs menjar una mica de cítrics al Nadal. No teníem tants diners, no teníem tantes necessitats de demostrar que ens estimem a través dels diners. Al final...
la millor cosa que podeu fer al Nadal és quedar per fer àpats i ja està. Aquí jo crec que no hi hauria d'haver gaire límit, diguem. No, no hi hauria d'haver límit de despesa.
No, ho diu l'expert. No, ho deia, perquè jo pensava que és veritat que aquests dies d'àpats, d'una banda hi ha el menjar i de l'altra banda hi ha les begudes, perquè hi ha el vi, hi ha el cabe, aquestes coses, que aquí, segons on vagis, és on se't pot disparar aquesta història. Sí, jo crec que l'únic que podríem fer per reduir despeses en àpats és fer-los a casa, perquè si aneu al restaurant, evidentment, serà menys bo, serà de menys qualitat i us costarà més car. Així que si podeu fer els àpats a casa, i si pot ser que no sigui casa vostra, sinó a casa la cunyada, doncs molt millor.
93-201-7474 93-201-7474 Fer les compres a fora? És a dir, ara que per exemple avui que com deies tu és festa algú que hagi fet una escapada a França, per exemple surt a compte allà fer algunes de les compres, sigui de regal, sigui de menjar de cara al Nadal?
Encara no, però sí que es pot fer una mica de trading, una mica de paral·lels o de moure productes entre països, perquè allà no celebren res. Per tant, just després de Nadal a França i Regne Unit, per exemple, els preus comencen a baixar en picat, ja tenen rebaixes, i aquí encara tenim res. Què vol dir? Que entre el dia 26 del 12 i el dia de res, hi ha uns dies en què aquí encara tenim els preus cars, perquè encara no ha passat res, i allà ja els tenen barats. Per tant, si passeu per París o Londres, o inclús Nova York...
També és una excusa per anar-hi, però si esteu allà podeu aprofitar i comprar o bé perquè el dòlar està barat o bé perquè ells ja estan de rebaixes. I des d'un punt de vista financer, fer una escapada per cap d'any és recomanable? O millor que no, perquè és quan pugen els preus?
El Nadal sempre és més car que tot l'any i segurament el que us ofereixen, a part que sigui un lloc on neva, que llavors és molt mono, que estigui nevat, nebu de pes al Nadal, m'imagino que sí, per cap d'any és encantador. No ho veig malament fer una escapada. Us sortirà més car, però també són dies especials. A més, són uns dies que normalment no són gaire familiars al cap d'any. La família és o bé Nadal, o bé Reis, o bé les dues. En canvi, el cap d'any és més pels amics, per la parella, per un mateix. Per tant, és el millor moment per escapar-se.
Més qüestions, va, que volem fer consultes sobre com estalviar aquest tram final de l'any de cara a les festes. Va, que tu què molts? La loteria. Què en pensem?
Com a persona que recomana on invertir, doncs no hauríeu d'invertir en loteria, perquè l'esperança que guanyeu diners és negativa, per tant, acabareu perdent els diners a llarg termini, però què passa? Que som humans, estem vius, volem celebrar-ho, llavors cal la loteria, és un invent que tenim per poder compartir possibles guanys i possibles pèrdues. Normalment perderem, però el dia que guanyem, si a sobre ho fem de manera compartida, doncs té aquesta gràcia, no? Sense abusar, però per què no el Nadal? Potser només el Nadal. El Nadal compra un parell de dècims, ja sigui de la grossa o de l'altra...
Jo ho trobo bé. Una cosa és que no us enganxa i ho feu cada setmana, però un cop a l'any que a l'àpat de Nadal hi hagi un tiquet per cadascú, que si us toca, us toqui a tots, no està malament. Aviam, que tenim una consulta d'aquestes que ens han arribat també a través de la bòstia de veu del programa relacionada amb la loteria, justament. Hola! A casa hem de comprar loteria? Val la pena?
Bé, és una mica el que deies ara, no? M'he avançat jo, m'he avançat jo a la consulta de l'ull. Sí, no, no val la pena, però no val la pena econòmicament, però ho podeu fer perquè sou humans. Anava a dir jo, dic, són dues preguntes diferents. Val la pena? No. Si en comprem, doncs home, doncs sí, escolta'm. Heu de fer-ho com a persones irracionals, perquè recordeu que no sou robots, també teniu emocions i coses que compartir, per tant, podeu comprar-la, però ja sabeu que econòmicament no té sentit.
A més a més, estem parlant de moltes despeses que arriben en aquest mes de desembre. És el final de l'any, és quan d'alguna manera les finances personals poden estar més fotudes, diguem-ne. És a dir, és quan ens permetem més alegries, potser quan no ens les hauríem de permetre.
És que és molt curiós perquè tenim la sort, que per mi és una mala sort, perquè hi haurà molta gent que creuen que és una bona sort, que a sobre hi ha molta gent que té paga doble al desembre. Sí, cert, cert. Llavors tenen paga doble i en lloc d'estalviar-la o en lloc de viure tranquils i passar un gener perfecte, es gasten el triple, o sigui, ingressen el doble i es gasten el triple, de manera que llavors el gener el tenen fotut. Intentem ser una mica racionals, no? Clar.
De fet, jo crec que no hauríem de tenir pagues dobles. Per exemple, a França la gent no té pagues dobles, per tant, el de guardar diners durant tot l'any té encara més sentit, perquè si no, no passeu el Nadal, no arribeu ni el 15 del 12. Llavors, si teniu la sort, teniu a pagar doble, que per mi és una mala sort, perquè fa que no us gestioneu bé, doncs no estireu més el bras que la màniga.
Que hi hagi paga doble fa automàticament que no ens gestionen bé, dius? Sí, perquè us estan repartint els diners amb 14 pagues en lloc d'en 12 o amb 15 pagues i això fa que mentalment us sentiu rics al desembre o a l'estiu, no té sentit. Sou igual de pobres o igual de rics, encara que de tant en tant us donin dues pagues.
Home, però fa il·lusió, no? Jo ara faig l'argument irracional. Fa il·lusió que em veus a la paga doble. Fa il·lusió. Jo, com que soc autònom des de fa uns anys, m'he canviat de bàndol i ara propugno que les elimini, perquè com que jo no soc assalariat i no les gaudeixo, clar, estic en contra ara. I a més, qui s'ho va inventar? S'ho va inventar Franco. Al final, quan veieu que un dictador s'inventa les pagues dobles, serà que eren dolentes.
I ara ho deies abans, després ve el gener, allò que abans en deien la cuesta d'enero, que això també té una altra explicació, suposo, des d'un punt de vista financer. La cuesta d'enero, que en català seria el gener Custerut, no? Sí, exacte. No ho diu ningú, però ho podem començar a dir nosaltres. Ho hem d'anar introduint. A veure, el gener Custerut vol dir que us heu gestionat fatal al desembre, perquè si heu tingut pagats dobles...
i al gener nou justos, feu-vos-ho mirar. I això que ens passa a tots, però feu-vos-ho mirar. Perquè no hi ha cap excusa perquè sabíeu que Nadal era el 25 del 12, sabíeu que cada any tireu la casa per la finestra, sabeu el que guanyeu, sabeu que teniu pagats dobles o no. Per tant, al gener costarut és culpa vostra.
A veure, em temo la resposta, però hi ha un oient que també ens ha demanat una consulta, ens ha enviat una consulta sobre el gener Custerut. Hola, m'agradaria saber quins trucs hi ha per afrontar la pujada de preus de gener. Gràcies. Aquest és el que diu. És veritat que aquest és un altre, és quan puja tot, diguem-ne.
de llum, puja segons quines factures, puja tot. El transport públic... Sí, és curiós. Portàvem molts anys en què no hi havia inflació, per tant, al gener no es notava aquest efecte de pujada de preus, però des de la pandèmia i la guerra d'Ucraïna, realment, tornem a tenir inflació i tornem a tenir pujades del 3% al gener. No crec que un 3% faci que acabeu el més malament. Més aviat serà el que heu fet al desembre, o durant l'any, o que heu de demanar un augment de sou, perquè al gener també és aquell mes en què els assalariats han d'anar davant del seu cap i dir-li, escolta...
Què? Què hem de fer? Llavors us han de pujar al sou, i si no us pugen al sou vol dir que no us valoren i us toca canviar de feina. Per tant... No és tan fàcil, eh? No és tan fàcil, però així aconsegueu que us acomiadin, almenys. Llavors heu de buscar-vos la vida en un lloc més productiu. També hi ha qui diu que el gener té la fama, això del gener costarut que deies tu, però que en canvi juny i juliol, sobretot els que tenen criatures, amb casals, llibres i escola, és realment la part més costaruda de l'any, és aquella, no?
Sí, jo crec que pot ser pitjor, perquè s'ajunten les vacances, s'ajunten on col·locar els nens mentre no hi ha escola, que els casals són caríssims. Tenim un estat del benestar bastant defaillent amb el que seria el lleure, fora de l'escola no està gens cobert per l'estat o per les administracions, o sigui que ens hem d'espavilar bastant. Llavors ja depèn molt de si teniu avis, de si teniu nens grans, es pot complicar molt. Per tant, una mica, en què dèiem al principi, l'ideal seria planificar-ho i, per tant, no treure totes les peses del sou del desembre.
Exacte. I després també pensar per què heu de consumir tant, no? Perquè ha de ser tot nou. Podeu comprar de segona mà, podeu reutilitzar, podeu fabricar-vos els regals, podeu fer-vos petons en lloc de fer-vos regals, i si no cal que tot sigui del cortinglès ni que sigui del basal xinès. O sigui, podeu consumir menys, també. No deixareu d'estimar perquè estigueu fent menys regals allò amb la targeta, diguem.
I si tu fas una planificació, una mica com la que deies tu, anual, pràcticament, però llavors tens un impuls, veus una cosa que dius per tu o pels altres? És a dir, ai, ai, ai, és que això, que estarà amb molt de gust i em farà molt feliç comprar-me-la. Què fem? Bé, hi ha experts, no? Hi ha experts que diuen que quan tens una despesa així per impuls, l'hauries de fer esperar-te 24 hores, per veure si quan passa l'impuls encara realment era la millor compra de la teva vida, o quan has dormit i has parat amb el coixí has vist que tampoc era tant. Mm-hm.
per tant esperar, una mica. Si podeu esperar, sí, però recordeu que sou emocionals i sense impuls no seríem res, també. I els diners també són perquè tingueu aquestes pujades d'adrenalina, no? Una mica, és que s'ha d'intentar veure si us compensa o no us compensa. I hi ha una altra qüestió que ara, que vull que et matiga amb la informació que parlàvem de Netflix, per exemple, d'aquesta oferta. Clar, hi pensava l'altre dia, estem en un moment en què tenim moltes, no sé si dir-ne microsubscripcions, però subscripcions mensuals que igual penses, bueno, Netflix són 9 euros al
més, no passa res, però van sumant, va sumant, va sumant i quan et pares a mirar penses, cony, hi ha una part important dels diners que se'n van amb aquestes coses, no? Sí, això també seria un bon moment de fer-lo, jo crec que el desembre, no, el gener, el gener seria un bon moment de, us agafeu l'Excel, el pressupost i mireu tot el que esteu pagant de manera recurrent i no costa res o bé eliminar-les o bé reflexionar si us compensen o no us compensen o inclús renegociar el preu, perquè potser podeu negociar l'assegurança, podeu canviar de banc, podeu canviar de telèfon i ja podeu fer bastantes coses per anar baixant els costos fixes que teniu cada mes.
Sí, és mirar-los una mica. Ser conscients d'on esteu, d'ingressos i de despeses. I fer inversions, tu que ets director d'inversions, invertir? Si feu un pressupost ben fet, estareu estalviant, perquè heu d'estalviar, i el que estalvieu ho haureu d'invertir. Invertir per què? Perquè heu d'aconseguir guanyar més que la inflació, perquè si no ho estareu fent pobres.
Perquè si no, ens estarem fent pobres, eh? Si no invertim en res, si ho tenim al banc sense allò a la vista, què diuen? Res. Sí, clar, si la inflació és un 3% i ho deixeu al banc, doncs l'any següent tindreu un 3% menys de poder de compra. Per tant, cada vegada podreu comprar menys coses. I si ho deixeu 30 anys, doncs 30 per 3 us en podeu anar a ser ben pobres. Llavors, no és invertir perquè sigueu superinversors i perquè us faci gràcia invertir, és invertir per protegir-vos. De dir, escolta, haig de treure més d'un 3. Però la gent té por d'invertir, no? O no?
És una por que jo crec que ens imbueixen des de les institucions. És una por perquè, bueno, per poder invertir, heu d'estudiar una mica, heu d'entendre el mercat com funciona, heu de buscar alguna cosa que us ajudi, heu de llegir, el que sigui. Sí, o sigui, informar-nos una mica. Sí, perquè no us enganyin, clar. Teodora de Mas Valls, moltíssimes gràcies. Que vagin molt bé aquestes festes, no sé si gastaràs molt o no. Gastaré el que toqui. Sí, però bueno, tenim el punt molt bastant lluny. Sí. Sí, no hi ha problema. Gràcies, Freddy. A tu. Hem arribat a dos quarts d'onze.
El matí de Catalunya Ràdio. Frederic Vincent. La NASA preveu que l'any 2040 l'ésser humà habitarà Mart. Caldran matemàtics, científics, enginyers, informàtics, metges i personal qualificat per crear aquesta nova societat. Si hem de començar de zero, si ens hem d'embarcar en l'aventura més increïble de la història de la humanitat, copiem tot el que fa del nostre planeta un lloc millor. Perquè una societat que inclou les persones amb discapacitat en el dia a dia ens fa millors a tots. Aquí i a Mart.
Grup Social 11. Un planeta més inclusiu és un món millor. De Clos Cadou a Gerani i d'espina de peix a Carbassa. Quan separem bé, els residus es transformen. Recorda-ho, l'orgànica va al contenidor marró o al covell del porta-porta corresponent. Entra a residuombas.cat i infórmate'n. Generalitat de Catalunya.
El govern de tothom. Hola, sóc el Raül, el que t'acaba de fer una rascada aparcant. Sé que t'esperaves el meu telèfon en comptes d'aquest dècim de Nadal, però he pensat que per què no totes dues coses alhora? Aquest dècim diu, em sap greu, compte amb mi i amb la meva assegurança. Així doncs, espero que ens toqui, que el toc que t'he fet s'arregli aviat, firmat d'un veí que no t'ha vist però que espera veure't aviat. Quin tio més maco.
22 de desembre, loteria de Nadal, el sorteig que ens uneix. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat. O jo? Hola! Ja està aquí, ja arriba, ara l'er. Tintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintintint
Del 5 al 8 de desembre, Quadris Autolica, concessionari Mercedes-Benz, estarà present al Saló d'Ocasió de Barcelona, amb mil metres quadrats i una gran varietat de vehicles Mercedes-Benz Certified, híbrids endollables, elèctrics, de combustió i amb totes les garanties de marca. Vine i aprofita les condicions especials de final d'any. Quadris Autolica, concessionari Mercedes-Benz, t'espera al Saló d'Ocasió a la Fira de Barcelona, Plaça Espanya, o entra a mercedesocasion.com. 012, la millor resposta.
Em vas dir que la teva companya es jubila aquest any, oi? Ja esteu formant algú? Mira, just ha començat un noi nou que està fent l'FP Dual. Un becari? No, bé, bé. És un aprenent. S'està formant al centre i a l'empresa. Així ell agafa experiència i nosaltres formem algú adaptat a com treballem. Així aneu creant planter i preparau el relleu.
L'EFP Dual és una aposta per la formació i el futur. Informa-te'n a triaeducativa.gencat.cat o trucant al 012. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Als matiners tenim els oients... Estic morta de son. Més optimistes. Jo que m'aixequi de molt bon humor. Divertits. Que bé! Entusiastes. Per què no feu un concurs de cants de gall? No. No. Els oients més desperts de la ràdio. Gràcies per fer aquest programa en directe. Això és meravellós. I és que alguna cosa bona ha de tenir a llevar-se tan aviat.
Que les mato el tiempo y la ausencia. Els matiners. Amb Xavi Canalias. És que no hi toquem, no em vaig de casa. L'únic programa de la ràdio en català que comença en directe a les 5. Felicitats pel programa. Som pura cafeïna. Sergi López, bona tarda. Bona tarda. Saps què passa? Que el meu cercle no és artístic. El meu cercle és més futboler que artístic. Com de la generació Z. Guillem Gisbert, bona tarda.
Crec que fa molt de temps que no hi ha un partit sencer. Potser del Mundial. Irma Farelo. Hola, Irma. Hola, Moxca. Hola, Irma. Els partits del Barça sense narració. Jo poso Catalunya Ràdio. Sí, sí. Home! El tot costa és el teu lloc. Soc un friqui, escolto el tot costa. Però us escolto bastant, a vosaltres. Em fa molta il·lusió venir, perquè jo us escolto.
El Matí de Catalunya Ràdio. Frederic Vincent.
Laura Fa, com estàs? Què tal, Frederic? Ara clar, per què dius que et diguin Frederic en aquest? Com em dic, Viqui Pla? No, Freddy, no. Bueno, sí, Frederic, millor tio Freddy. Però algú diu Frederic? Sí. No, la teva mare. Els pares sí, i algun ja, algun ja. Des que em van començar a dir Freddy... A mi m'agrada més Freddy. Sí, sí, t'agrada més. Jo canviaria directament? No, no, això no, eh? No donis idees.
No donis idees. Com estàs tu? Què tal el dia de festa? Molt bé, amb tot el que sigui festa i treballar, que no... És la millor de les notícies. L'única cosa bona és que no hi ha cotxe, o sigui... Ah, ja ho deien, tenim un ambient... Mentre que fa sol, no hi ha cotxes, he arribat superràpid, això és l'únic positiu. Bueno, i també està aquí, amb vosaltres, que bé, quina festa. Dissimula, dissimula. No, però a més hi ha moltes cosetes avui. Sí, home...
L'última ja, l'últim cop que vam parlar tu i jo aquí, ja vam parlar del tema Katy Perry. Sí, era quan començava a fer xup-xup, que et recordes? Que els havien vist sopant, que si no sé què. Doncs, fotografia oficial, ho ha penjat ell a les seves xarxes socials. També, bueno, a la Katy Perry van anar a fer un concert al Japó.
i van anar amb el Justin Trudeau, van aprofitar per fer un sopar amb l'exprimer ministre japonès, i van penjar també la fotografia, i fins i tot ella, la foto que ha penjat, ha estat tots dos així amb les galtones, tocant-se, una foto molt xula, tenint en compte que la Katie Perry tampoc fa tant, a veure, rei muerto i rei puesto, però tampoc fa tant que s'ha separat.
Perdó. De l'Orlando Blum, no? Sí, el que passa és que la va fer patir molt, l'Orlando Blum. Ah, sí? Sí, van tornar, tenien data per casar-se i això no va arribar, una mica d'embolic per tot arreu, vull dir que no va ser una relació fàcil. Però l'Orlando Blum és el pare de l'Orlando Blum.
Sí, és el pare de la filla, i suposo que, bueno, sempre has d'esperar que hi hagués una nova reconciliació, però no, amb aquest senyor que sembla que estan superfeliços amb el Justin Trudeau. Va estar 10 anys primer ministre del Canadà, és com si ara, jo què sé...
Rajoy com atés a sortir amb Lady Gaga. O sigui, pels canadencs... Bueno, Rajoy, no perquè aquest és liberal. O sigui, jo què sé, pensem... Felipe González? Sí. No, tampoc. Tampoc. Aquest ja tira Vox, no? Sí, exacte. Zapatero? Zapatero.
Folie Zapatero amb Lady Gaga. Sí, Canadà. Trobo que estan massa tranquils, no? Pel que suposa que algú així... I, a més a més, ell està fent de grupi perquè aprofiten per veure's els concerts. Clar, aquí a Barcelona no va venir el Trudeau. No, jo hi vaig anar al concert de la Kitty Pérez. Ah, sí? Ai, què tal? Molt bé, m'haig passat molt bé. Clar, deien quin concert va haver-hi a prop, que van dir ha fet ombra. Ai...
Lady Gaga. Ah, sí? Ah, sí, van estar molt junts. Van estar molt junts. Sí, sí, van estar una setmaneta entre l'un i l'altre. Clar, que Lady Gaga va ser l'hòstia. Vull dir que va ser molt brutal. Semblava que Katy Perry era una mica més fluix, no? Més fluix, però Déu-n'hi-do, el xou, eh? A mi el moment d'A Katy Perry que més em va agradar és haver-hi un moment que va...
que va dir... fa pujar gent a l'escenari i diu, bueno, si voleu en parlem... explica una mica de castellà o si voleu català. Llavors tot el públic va començar a aplaudir i ell ens va mirar com volem dir, què us passa? Només he dit el nom de la vostra llengua. I llavors va dir, calla, que aquí triomfarem i aquí és el vídeo aquest que s'ha fet viral, que fa que li diguin tu us estimo molt i tot això.
Raro perquè venint del Canadà això de tenir zones que es volen pirar ho hauria de tenir una mica familiaritzat segur que el Trudeau després li l'ha explicat. Ens està ajudant, no? Però vaja, és una de les parelles més mediàtiques i vaja, ens donarà dies. Sí, no, només aquestes... És el que deies tu allà, eh? Quan es barreja en esferes...
Això és molt divertit. És molt guai, perquè ara li poses un... Ell, si tingués una nòvia anònima, ni molt menys sabríem què ha sigut d'ell. I la Katy Perry, home, qualsevol parella amb una estrella com la Katy Perry sumaria, però tots dos junts. És més, a vegades passa que tu ets mig famós i mig famós,
i acabes... ho acabes patant... Clar, sí, sumes. És matemàtica. I és més, si tu tens dues o tres ex-parelles famoses, tu ja ets famosa d'herència. Per exemple, Alba Carrillo, relacionada amb Fonsi Nieto, que té un fill amb Fonsi Nieto, Feliciano López. I amb aquests dos, ella ja els ha passat pel davant a tots dos. Té molta més presència a la nostra premsa que no pas. Depèn si vas sumant ex-així famosos, això puntua, això computa.
I vas evolucionant com els Pokémons directament. Exacte. Doncs va, parlem d'ex. Tenim nous àudios de Joan Carles I amb Bàrbara Rey. Què en sabem d'això, Laura? Mira, ja vam fer un programa Telecinco destinant els àudios més. Socosos, l'important d'aquests és que parla. El rei Joan Carles són aquestes trucades que té amb la Bàrbara Rey.
que a més suposo que és el fill que ho ha tornat a vendre perquè es van portar molts dels àudios a l'Àngel Cristo Júnior i vam escoltar algun dels àudios la setmana passada a Telecinco a mi el que em surt aquesta vegada és que amb la Bàrbara Rey ja parlava de la reina Sofia i com tenia mogudes amb la reina Sofia i com la reina Sofia li deia escolta, amb aquesta pasta que tens
Fora. Sí. ¿Qué tienes por ahí? A ver si me construyes una casa fuera de Zarzuela. Pues estaba como emprañant, ¿eh? La reina Sofía, una mica. ¿Qué te odia? Pues dame ese dinerito que tienes tú por ahí para hacer una casa. Ponme una casa, que yo te voy a pedir aquí en Zarzuela. Si le pongas una casa, ¿en dónde? ¿Dónde quieres que trabajes? ¿Dónde quieras?
S'entén una mica així? Diu, dame ese dinerito que tienes tú por ahí para hacerme una casa, ponme una casa, que yo estoy harta de vir aquí en la zarzuela. Aquí la bàrbara rei viu, i el rei diu, jo li digo, pues donde quieres que te la haga? Aquí reprodueix una conversa, figura amb la reina Sofía. Amb la reina Sofía, perquè la reina havia estat farta d'aquest senyor, ja l'havia enxampat diverses vegades fotent les banyes, de la bàrbara rei el llibre no en parla, eh?
I és una de les relacions més llargues que ha tingut el rei Joan Carles en dues etapes. La part curiosa és que, el típic quan t'emprenyes, fotré el camp de casa, però aquí ja li diu la reina Sofia al rei Joan Carles, dame ese dinerito que tú tienes por ahí. Que por ahí, no sé exactament si es refereix a...
A Abu Dhabi ja, jo suposo que és Suïssa, ho tenia allà, te'n recordes? Sí, home, aquí és on hi havia hagut coses. Bueno, va trobar uns diners allà al rei Joan Carles que li havien caigut per una herència, te'n recordes? Que hi ha molta gent careta i areta directament a Suïssa. És una cosa que passa amb el rei Joan Carles.
És veritat que comença a donar la sensació, o sigui, ja no ens el creiem. Entre el llibre, que ara en parlàvem fora de micro, que l'única persona que parla bé és de Franco, vull dir, la resta, bueno, i de la reina Sofía parla molt bé, li diu... Bueno, diu ella bon professional i aquestes coses. I Sofi li diu coses bones com a institució gairebé, però de Letizia Raja, bueno...
Parla fraternalment de Franco i, a més a més, com aquí no ha pogut fer promoció, perquè a França sí que ha fet una entrevista, bueno, vas parlar amb el periodista que el van entrevistar. Sí, van parlar aquí a la ràdio, sí. Va parlar amb dos mitjans, amb dos diaris, va fer un programa de televisió. Aquí no hi ha promoció i el que va fer ell és fer-se un vídeo d'aquests com si fos un tiktoker.
Molt heavy. La millor és la imitació que vam fer a l'Està passant, la vas veure, el muntatge que vam fer. I molt cutre, on la zarzuela, Moncloa i ara bé tothom ja et dona la sensació que una mica es repapieja. Sí que és veritat.
Perdó, Zarzuela i Moncloan estan una mica fins al gorro? Sí, sí, sí. Bueno, Pedro Sánchez ja ho va dir, el van revistar a la gemanierga, ho va dir, totalment inoportú. I Zarzuela, que mai diu res, sí que va dir que ni tenia constància, ni sabia per què ho havia fet. Bueno, té un cop així de...
Ella es pensava que amb aquest llibre a tothom li diria, ala, el que expliques, i començarien a fer-li festes perquè tornés, i catifa vermella, i la gent diu, però que flipa, sobretot per aquesta visió de la transició, que parlant, quan a més a més encara hi ha documents classificats, diu, jo explicaré la veritat. Bé, doncs agafa els documents que hi ha, els classifiques tots,
I ho veurem clarament. No, i fins i tot a la marge de parlar de Franco en si, diguem-ne, hi ha un moment que diu que de la Guerra Civil només es parla dels morts d'una banda, i les dues del típic argument bastant d'extrema dreta, amb tot el carinyo. Bé, a veure, la monarquia té aquest punt, iran cap a la dreta, i ell no se n'adona... Clar, suposo que vivint tant amb dictadors...
I en un país on hi ha de tot menys drets humans, clar, li sembla fins i tot liberal el que diu aquí. Però clar, quan arriba a nosaltres dius, però aquest tio està... No sé, eh, com... Però aquests àudios, en principi, tu no t'han agafat especialment...
Bueno, saps què passa? Que n'hem escoltat tants. Hem vist fotografies morrejant-se amb la Bàrbara Rey. L'important de... Més enllà del que diu, perquè ja ens hem acostumat a aquestes infidelitats, el que hem sabut, i ho explico, a Mamacolapsa aquest dissabte, que va arribar via el Rubén Amón, que és un periodista de Maritatsona, va explicar que d'aquest llibre del rei Joan Carles s'havien eliminat 150 pàgines, totes destinades a Letícia. Ah, sí, eh?
Les galerades, quan les van agafar, van dir... Fins i tot Planeta, va dir, a veure... O sigui, potser t'estàs passant una mica, i les va eliminar totes. Ui, això sortirà algun dia. No ho sé, jo només m'interessa això. Només m'interessa això, directament. Però vaja. Aviam, hi havia un altre àudio que teníem, també de la Bàrbara Rey i el Joan Carles. I a què la vendria? Sí, vull dir, a l'hora de comer...
Comemos los dos, pero solitos, ¿no? Hombre, claro. Comemos los dos solitos, eh. ¿Qué te gusta más? ¿Qué te gusta más? ¿Qué te gusta más? ¿Qué te gusta más? ¿Qué te gusta más? ¿Qué te gusta más? ¿Qué te gusta más? ¿Qué te gusta más? ¿Qué te gusta más? ¿Qué te gusta más? ¿Qué te gusta más? ¿Qué te gusta más? ¿Qué te gusta más? ¿Qué te gusta más? ¿Qué te gusta más? ¿Qué te gusta más? Bueno, un trozo de carne. Bueno, aquí és el menú, el menú. Clar, però és important aquest àudio, perquè no és una amant. Ja.
estàndard, que només vas... Clar, tens les relacions, sinó que es trucaven, tenia confidències amb ella, parlava... És que era una relació paral·lela, quan, a més a més, ell ja tenia diverses relacions, també, perquè va estar 30 anys amb la Queca Campillo, que és una fotògrafa molt coneguda a Mallorca, va morir fa uns anys. La seva filla esquiva d'una...
El documental aquest de l'HBO de salvar el rei, no sé si l'has vist. Sí, sí que l'has vist. Doncs la filla de la Queca Campillo tenia molts documents d'aquesta relació de la seva mare amb el rei Joan Carles i quan va morir la Queca Campillo li va deixar com d'herència una mica tota aquesta documentació que es va fer aquest documental i es va veure que durant 30 anys ja va estar amb la Queca Campillo. Posa-li dels 70 i pocs al 2000 i poc, o sigui...
Però no hi havia aquella o una altra que tenia Marta Gallà, que també. La Marta Gallà, també. Aquesta la tenia fixa a Mallorca. Després de totes les que han anat... S'ha parlat de moltíssimes conegudes, no conegudes. Vull dir que devia tenir una agenda destinada... Un Excel. Tenia un Excel. I unes ganes... Jo ja m'agafo una mandra, només de pensar-te. Tu imagina't, tot el dia has d'estar fornicant. Has de tenir temps lliure i poc estrès...
Sí, sí. Bueno, clar. Perquè amb aquests horaris, per exemple, tu amb aquests horaris que tens, i a l'estrès, organitza't amb tres o quatre mans. Sí, no, no, no, impensable. És que és impossible. Impensable, impensable. Per mi és impensable amunt, ja quasi, o sigui, ja no puc, ja no puc. Anava a dir jo aquesta frase, però no he acusat. Vinga, Quim Catral, Samantha de Sexe a Nova York, que se'ns ha casat.
Ens ha casat en una cerimònia a Londres, al barri de Chelsea, una cerimònia amb 12 persones només. No ha anat ningú de Sex in the City, com podíem preveure. Sobretot... Tu has vist l'Espinoff? Sí, Just Like That.
Ah, sí? T'agradar o no? Mira, l'altre dia en parlàvem amb la Mariola. Les dues primeres, jo sóc molt fan d'Estecció Nueva York i l'espin-off me'l vaig mirar amb expectatives molt baixes. Vaig començar molt bé. A mi m'encanta. L'última temporada la vaig trobar un desastre absolut, sense pal·liatius, però quan es va cancel·lar em vaig enfadar. Vaig dir, però per què m'ho canceleu? A mi m'encanta. Dic que és un desastre, és molt dolenta, però no me la canceleu. A mi m'encanta, a mi m'encanta sempre, però en aquesta, en Just Like Dad, que no estava a la Samantha,
Va sortir un amb un episodi, fent un... A distància, el dius de Londres, justament. Bueno, es va pactar que no coincidís amb cap de les actrius, sobretot amb la Sara Jessica Parker. I clar, òbviament, en aquest casament, que és el tercer per la... Li direm Samantha, que és el tercer per ella. Ja portava uns anys, com uns 10 anys, amb aquest senyor. Ella es casa amb 69 anys, ell 55, ella vestida de Dior. Si ja fa mandra, que jo és que estic mandrosa per tot, eh?
Ja fa mandra casar-te amb unes edats com quan ets jove, amb 70 anys. Tu t'imagines? Bueno, compte'n, però està estupenda pel que he vist a les fotos, no? Està estupenda, però quina bàbara. No, mandra en pas, sí. Entenc que és una cerimònia, ja et dic, amb 12 persones, tot molt íntim i sense rastre de les seves companyes. I res, felicitat per la Samantha, tu. Molt bé. I en porto uns quants de casaments, no? El tercer. És el tercer.
Tercer casament. Tampoc hem sabut molt de la seva vida, perquè ara aquí penso... Tampoc veus, així com la Sara Jessica Parker, sí que anem seguint les veus de les catifes vermelles i tal. Les altres tres han portat una vida una mica més discreta. Una d'elles, la Cintia Nixon, es va presentar a unes primàries polítiques per ser del Partit Demòcrata. La que feia d'advocada. Sí, era molt guerrera. A més li deien que era de la banda molt d'esquerranosa del Partit Demòcrata.
demòcrata. Jo vaig mirar-me una vegada a una entrevista i dic, ui, ui, és molt divertit això. És molt divertit, les opinions polítiques pel que és Estats Units, Déu-n'hi-do. A més a més, allà no penalitza tant vincular-te com a persona pública en un partit polític o fer campanya. Sobretot, si és el demòcrata, dins de Hollywood, que tot Cristó pel que diuen és una mica així. Vinga, què més? La filla de Camillo... Camillo no, filla de Camillo VI.
Ara dirà la gent, filla, ens hem tornat bojos. A veure, el famós Camilín, que era l'únic fill de Camilo VI, fa uns anys va fer una transició i ara es diu Sheila Dèbil. Però tal com va fer la transició en la seva vida, des que va morir el seu pare el 2019, un desastre absolut. No sé si has vist imatges a Instagram. Hi ha com una mena de silenci als mitjans de comunicació perquè està molt malalta. Vull dir, molt malalta amb problemes d'alcohol i drogues baratà.
La casa del seu pare de Torre Lodones, tots els diners que tenia el seu pare, i es calcula que cada any cobra uns 200-250.000 euros en drets d'autor i tal, i amb això viu. Però, clar, les imatges, ara l'han ingressat aquesta setmana, ha estat a la UCI, molt greu.
els temes d'addiccions i d'alcohol... Però l'han ingressada pel tema de les addiccions, eh? Sí, sí. No s'ha explicat concretament per què, però és que el tema de les addiccions és molt heavy. La seva mare, la Lourdes Ornelas, que va ser parella del Camilo Sesto, ha intentat diverses vegades inhabilitar-la i ingressar-la a un centre... Primer, perquè no rebenti tota la pasta amb drogues, perquè a més quan... A casa seva només que hi ha... Les imatges que ha penjat a casa seva sembla la típica casa de diògenes amb tot tirat pel terra...
tot rebentat, i a més a més només deixa d'entrar i sortir gent, doncs imagina, gent que li està traient la pasta, que li porta totes les substàncies, i que a vegades quan no li es paguen s'han vist sortir de casa, que s'emporten mobles d'aquests que són cars per vendre's, vull dir, una vida desastrosa, que fins i tot, fixa com serà de dura que els mitjans
que li agrada la jarana, tampoc ho treu massa perquè es veu de persona malalta i malament. Totes les dents esteses quan se't queden com fines, o sigui, gairebé no té dents, vull dir, tot molt desagradable. I clar, com és major d'edat,
Bé, clar, majoria d'edat tindrà, jo què sé, potser tindrà 30, és que no 30 o 35, no recordo. És totalment impossible saber l'edat que té perquè el seu estat físic és duríssim. I la seva mare sí que està com a administradora d'una de les empreses i així pot controlar una mica. Però perquè vegis que quan estava Camilo Sesto anava controlant una mica la situació però ja quan va morir
que li va caure tota aquella pasta, i una persona sola, i amb males convenies, i amb una malaltia, clar, drogues i alcohol, doncs imagina't el combo, no? El famós Camilín. Sí, sí, sí. Te'n recordes? Sí, tant, i tant, i tant. Era un Força Barça, no?, que també el treien, vull dir que va ser... El que em crida més atenció és que hi hagi aquestes línies vermelles, amb això sí? Vull dir que a vegades un pensa que ja no n'hi ha, de línies vermelles, doncs em sembla que sí.
N'hi ha algunes, molt poques, eh? Mira, amb Sheila Devil, el Camilín, els mitjans no hi entren, amb la neboda de la reina Letícia, saps que la seva germana es va suïcidar? Va suïcidar, sí. Doncs tenia una filla, ara no recordo com es diu, que també a les xarxes hi va tenir parelles i tal. També els mitjans fan una mica de silenci perquè ja es veu que la noia no està massa bé, no?
Vull dir que tot i que a vegades som grocs... No, no, no, escolta, no parlava de la premsa del cor, però la premsa en general, eh? A vegades que tenim aquest xip de retransmetre-ho tot, doncs està... Gent malalta i vulnerable i tal, sí que s'intenta, perquè al final no guanyes res, diguéssim, i acabes destruint encara més, eh? I parlant d'algú que també està fotut, l'Albert Espinosa.
Sí, el que passa és que ho ha publicat ell a les seves xarxes socials, torna a tenir un tumor que espera que sigui benigne, l'haurà d'operar, i mateix diu, tornaré a viure el meu Polseres Vermelles, un nou capítol de Polseres Vermelles, ho ha penjat ell a les seves xarxes socials, i no sabem massa més, perquè sabem tota l'historial de l'Albert Espinosa, que va fer la sèrie, com se'n van sortir, el seu missatge és...
superoptimista com és ell, i sí que és veritat que fins que no se sàpiga, no ha donat més detalls, ni on, ni com, ni res, però sí que les mostres de suport et pots imaginar, perquè és un tio molt estimat, a part del que ha fet per visibilitzar tot el tema del càncer, que aquest any precisament la marató de TV3 va del càncer, que no sé si l'Albert hi participarà, perquè segurament... Segurament s'han posat en contacte amb ell, perquè...
Però, a més a més, amb polseres vermelles, l'ajuda que va fer tots els nens, ja ens la miràvem perquè ens la va mirar, no?, però jo crec que ha fet molta feina amb això i donar-li naturalitat al seu cas, doncs, bueno, un pas més en aquesta normalitat que li dona per la lluita contra el càncer, no?, des d'aquí una abraçada i que vagi tot ben, no? Anava a dir exactament això, una abraçada ben forta i des d'aquí a l'Albert Espinosa.
Laura, mil gràcies. La setmana que ve hi tornem. En un altre festiu, no? Ens veiem tu i jo? Segurament, sí. Molt bé. Vinga, adéu.
El matí de Catalunya Ràdio. Frederic Vincent. Sabies que cada any les llars de l'àrea metropolitana generen més d'un milió i mig de tones de residus domèstics? Separar correctament les deixalles a casa és imprescindible per lluitar contra la crisi climàtica i tenir cura del medi ambient. Amb sistemes com la recollida porta a porta i els contenidors intel·ligents, això serà més fàcil i còmode. A més, en els propers anys, l'AMB transformarà les plantes de tractament per aprofitar els residus i obtenir-ne materials i energia.
AMB, Àrea Metropolitana de Barcelona. Miris on miris, hi som. Bon dia. Bon dia, com esteu?
Aquí estem, tu, de festa. Saps què li dir? Amb aquella alegria. Amb aquella alegria. Hòstia, que bé, que bé, que bé, que avui som un dia. Bon dia, bon dia, amics. Bon dia, Carles. Bueno, la tercera anant a l'Avençuda, Feixedes, li has dit Freddy. Ja era hora. Ja era hora. Exacte. Porto una hora concentrat, eh, pensant com haig de dir. Sí, sí, sí, sí, ho suposo. Hòstia, ja em cindrem bé, ja em cindrem bé. Hòstia, estic xalant molt aquest dematí mirant la premsa de Madrid i hores dels quals que tinc. Sí, eh?
A mi, més que guanyo Barça, que guanyo Giron, a mi que pèrdo Madrid. És que no sé per què. Suposo que és com un odi que tinc a dins...
I llavors quan els veig que estan tan enfadats contra un món i aquesta ràbia venço fort, va, saps, la mare que em va. Això em fa fins i tot em foto ràbia a mi mateix de la ràbia que tinc, saps què heu dit? Sí, perquè pensa que és el seu estat natural, vull dir, ells en viuen, això és energia per ells, vull dir que atenció, atenció que t'agrada, feixades, perquè aquesta és la seva manera de ser, vull dir que cuidado, cuidado. Ufff.
Home, però avui estic amb tu, avui és un dia per mirar-se amb calma, això. Sí, home. Abans el Jovany posava trossets de la copa i tot això, home. A distància, amb aquest solet, saps? Exacte. I veure'ls a venir. Sí, home, sí, i tant. I tant, perfecte. No n'hi do. Estem de conya.
Estic de conya, però per mi és un dia de merda, eh? Vull dir, tinc un dilluns de merda perquè no paro de treginar remolts de fems amunt i avall. Sí, sí, sí, avui el dia és repartir merda, eh? Vull dir que... Eh, content, eh? Content. Però de per què? Per què reparteixes?
Collons, perquè estic netejant un galliner i aquesta gallinassa ara la compostaré i després servirà per la vinya. Ja t'ho explicaré tot això un dia, Fredi. Molt bé, molt bé. Feina, feina, eh? Veus quins dies de festa tan macos, eh? Sí.
I has fet una pausa per xerrar amb nosaltres. Això està molt bé. Sí, home, no us escoltava. Home, amb el tractor escolto la ràdio. Què et penses? Home. Doncs jo, si dic la veritat, jo ni pensava que havia de connectar. No hi has pensat?
No, no, no. M'he aixecat el dematí, he marxat amb la família. Que has anat amb bicicleta amb en Zoom? Has anat amb bicicleta? En Zoom deu ser esmorzar. Zoom agafa la bicicleta i diu, vaig a fer quilòmetres. Cinq quilòmetres. Quilòmetres del canto de taula a l'altre. Reuneix una cosa de ciclistes que l'únic que esperen és parar per assentar-se i fotre unes bones galtes o un bon peu de port. Bueno, està mal. No, no, el que passa que jo dic, collons...
Si heu d'anar a esborzar, no passeu aquest mal tràngol d'anar amb bicicleta, agafeu el cotxe i anem directament a la teca. Una mica d'autocar petit, una mica d'autocar petit. Un microbus, un microbus d'aquests de l'Incar. Un microbus de l'Incar i que tots sobra vestits de ciclistes, eh?
Tot igual, sabates i tot, que quan baixis de l'autocar facis clac, clac, clac, clac, clac, saps, amb aquelles sabatetes, allò? I quan s'entra el restaurant, saps? Hòstia, quina colla de ciclistes, crec, crec, crec. Unes peus de porc.
Cap i pota. Oi, calla, quina gana ara mateix, tu. Tu acabes, pots company de carajillots, hasta si vols una mica de xupito. Hasta si vols una mica de xupito. I guaita, un altre cop tornar de casa a dormir a dins d'autocar. El que més m'agrada és fer això vestit de ciclista, eh? Sense agafar la bici. L'esport per davant. Però és que...
Per estar bé, per fer-ho bé, allò que hi ha l'autocar s'hauria d'arribar amb bici i deixar-les totes lligades en una cadena, i després, collons, ens anem a esmorzar. Llavors sí que anem a Vilafranca, anem a Vilafranca, saps? O anem a Tarragona, anem a Tarragona. Quants quilòmetres heu fet avui? Avui 250. Collons! No, no, és que li fotem fort, eh?
Saps? I ets aquí a l'hora de dinar? És que hem anat molt ràpid, eh? Sí, sí. Anem com si fóssim un autocarro, saps què ho dic? Oh, treu un planasso, eh? Que volen convins. És això. Mira, el pròxim dinar, el pròxim dinar li plantejaré amb en Zoom i no crec pas que em digui que no, eh? Vés que no em vagi a comprar el traje de ciclistes, ja jo també. Vés que no recupero el meu, jo. Mira, escolta, no, no, no, jo em sembla una idea, eh? Escolta, per tenir en compte. Home, home, fugi-nos.
Sí, sí. I això, els mateixos que van a caminar, perquè avui vas a la muntanya i s'ha de ple de gent caminant. Molta. Sí, sí, sí. A més, el que dèieu vosaltres, amb el so que fa avui, que doni-do. Sí, sí. Tots cap a Coixarola. No, Coixarola no. Ara no s'hi pot anar. No s'hi pot anar, que estàs restringit pel tema de la pesta porcina.
S'acabia d'una vegada. Sí, això també. En fi, Fel, Fager, d'Escala, Xur i Gramil, gràcies un cop més. Que vagi molt bé. Una abraçada, Freddy. Una abraçada, Freddy. Adéu. Arribarem a les 11. Després del bolletí, continua el matí de Catalunya Ràdio en aquest dia festiu. Avui, ara que parlàvem del Madrid, amb l'Agora Esportiva, amb el Ramon Bès, l'Emilio Pérez de Rozas, la Carme a Barcelona i el Carles Platxar.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Avui o tot estirà de massa, sabrà qui forma part del grup d'experts que ha d'investigar les causes del brut de pesta de porcina a Catalunya. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, el conseller d'Agricultura i Ramaderia, Òscar Ordeig, ha assegurat que es posaran a treballar a principis d'aquesta setmana. Hi ha de ser els màxims experts en bioseguretat. Hi haurà experts independents, la majoria seran independents, del País Basc, de Madrid, fins i tot un de fora d'Espanya. Per tant, tots els ulls i els màxims científics en bioseguretat, per una banda, estan en això.
Hi ha els comitès científics que també estan ajudant per una altra banda tant a Catalunya com a Obert de l'Estat com a la Unió Europea. Demanem calma, prudència, deixar treballar els científics. L'epidemiòleg de l'Hospital Clínic Antoni Trilla adverteix que caldran dies o setmanes per poder determinar l'origen d'aquest brot al matí de Catalunya.
ràdio, diu que totes les hipòtesis es mantenen obertes encara que unes són més probables que altres. Trilla explica que la seqüenciació genòmica dels virus amb què es treballa als laboratoris permetrà clarir si l'origen del brot és d'una errada en bioseguretat, una possibilitat que ha agafat força després que les primeres investigacions mostressin que el virus detectat no encaixa amb el que circula a altres zones d'Europa. Aquest origen extern, però, tampoc es pot descartar del tot perquè podria ser que el virus hagi mutat.
que sembla que no és un tipus de virus que circuli actualment per a Europa, cosa que tampoc ho descarta del tot, perquè podria ser per antenes la primera vegada que el virus hagi mutat i que l'haguem detectat aquí. Això també està dintre de les hipòtesis, però és evident que el fet que aquest virus s'assembla més amb alguns dels virus amb els que es treballa dins d'aquestes instal·lacions fent recerca, doncs fa pensar que també s'ha d'estudiar aquesta possibilitat.
Més notícies, Eva Pineda. Tailàndia ha reprès avui els atacs aèris a la frontera amb Cambotja, on han mort quatre civils i un soldat tailandès. Els dos bàndols s'acusen mútuament de violar els termes de l'alto al foc firmat fa menys de dos mesos sota els auspicis de Donald Trump. La portaveu de defensa de Phnom Penh denuncia un atac indiscriminat i brutal contra civils innocents en dos poblats de la zona. Els enfrontaments han causat el desplaçament de milers de persones al llarg dels més de 800 quilòmetres de frontera.
Alerta de l'Agència Europea sobre drogues per l'arribada massiva de marihuana molt potent i alhora contaminada amb pesticides tòxics prohibits per ús agrícola. Les plantes provenen de cultius il·legals del Canadà, als Estats Units i Mèxic. La policia duanera constata que ja han entrat partides d'aquesta droga a Catalunya. Des dels serveis d'urgències del Clínic, adverteixen del perill de consumir-la. El doctor Emilio Salgado és el cap de la unitat de toxicologia del servei d'urgències.
Sobre el cannabis importado de Estados Unidos, de México, con contaminación por pesticidas que pueden ser y tener una toxicidad muy relevante. Tratamos, digamos, de intentar buscar una forma de reacción lo más adecuada posible para que el día que llegue, que llegará, tengamos la capacidad de reacción rápida y sepamos, digamos, cortarlo de raíz.
I la catedral de Girona tornarà a ser l'escenari aquesta tarda del concert impulsat per l'entitat el Macies Participatiu. Aquest any amb un format una mica diferent. És el tercer any que es fa aquesta iniciativa on hi participen un centenar de cantaires. Girona, Maria Rovira. Bon dia. A banda d'un repertori sobre el Macies de Händel hi haurà un rap soda que llegirà fragments de la resurrecció de Händel d'Stefan Zweig sobre la vida del compositor per complementar el repertori musical. Montse Miró, membre de la comissió del Macies Participatiu de Girona.
Serem Cent Cantaires, el director és Martí Ferrer, hi ha l'organista Pau Riuró, hi ha una trompeta que es diu Jorge Jorques i després hi ha un rap soda que és precisament en Jordi Sobirà, que és un actor i és el que porta la part teatral de l'espectacle. Aquest concert precedeix el que l'associació farà a l'auditori el 13 de desembre. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
Esports Montserreia. El Barça s'entrena a aquesta hora per preparar el partit de demà contra l'Eintracht de Frankfurt a la Champions. I ho fan sabent que són més líders a la Lliga. Ara tenen a Madrid segon a quatre punts després de la derrota dels blancs ahir amb el Celta 0-2. Un Madrid que va acabar desencaixat amb nous jugadors i d'aquí dos dies rebran el City a la Champions.
Justament parlant de la Champions, el Barça confirma que ha detectat intents de venda fraudulenta d'entrades per al partit de demà contra l'Eintracht. El club quantifica en 353 els socis amb comportaments amb indicis de revenda i 8 els abonats. Aquests casos s'eleven ara a la comissió de disciplina del club que ho analitzarà. Recordem que per a demà el Barça només vengen entrades a socis. L'Espanyol, per la seva banda, es col·loca...
5è a la Lliga amb 27 punts després de guanyar el Rayo per 1-0 gràcies a un gol de Roberto Fernández de Penal. El Girona no surt del descens i suma una nova derrota 3-0 al Camp de l'Elx. I en natació la lleidatana Emma Carrasco es penja el bronze als 400 estils a l'Europeu de Piscina Curta de Polònia. També Carles Coll s'ha penjat a bronze amb l'equip de 4x50 relleus estils. Fins aquí les notícies.
Al Madrid de Catalunya Ràdio. Frederic Vincent. Ha marcat Ferran Torres. Fa la centrada del bardatge i la rematada i el gol, gol, gol, gol. Ferran, Ferran, Ferran, Ferran, Ferran, Ferran, Ferran, Ferran, Ferran, Ferran, Ferran. Bardatge a l'interior. Xuta!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Déu n'hi do com li torna la confiança a Roni Bardach i Hansi Flick. La té Ferran, Ferran al frontal, però baixut Ferran. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Torres! Hat-trick pel Valencià! Ficarà penal al Barça per col·locar l'1-5. La minca per la pilota! Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Àgora Esportiva, el matí de Catalunya Ràdio. Ramon Besna, què tal, com estàs? Molt bé, bon dia. Emilio Pere de Rozas, bon dia. Frederic Vincenç, cuidao, eh? Ojito al dato, ojito al dato. Bon dia a tots. Bon dia, Emilio. Carles Patjar, bon dia. Bon dia, què tal?
Carme Barceló, bon dia. Bon dia. Que estàs desitjant arribar avui a Madrid. Oh, de veritat. Avui és d'aquells dies que dius, ostres, vull pagar per anar al xinguito. Però avui actues, eh? Avui actues, sí, sí. A les 12 de la nit, allà hi serem. I, bueno, ahir ja va ser una explosió de...
Va ser com una mena de catarsi, perquè ja el madridisme més blanc i més brillant ja va tancar, ja va dir fins aquí hem arribat i s'ha de prendre una decisió i com més aviat millor. Evidentment Xavier Alonso estarà el dia del City, però clar, és que dimecres és el dia i ja estan molt emprenyats. I clar, què passa? Que el madridisme està emprenyat i té por.
dues coses que al Bernabéu, amb 90.000 persones allà, perquè ahir vam acabar pitant a tothom, llotges, jugadors, la gent està molt emprenyada. Està molt emprenyada perquè sí, es senyala a Xavier Alonso, per una banda, però també ara es comencen a dir noms, a dir, primer era una cosa etèria,
no els jugadors, els jugadors, no, ara hi ha noms, ara hi ha, clar, la gent sortia i deien, però és que 60 minuts han estat caminant, això què és? O sigui, aquest és un partit de, bueno, mira, entre el que vam fer l'altre dia i entre el City, avui a passejar.
No, al final, vull dir, la gent ja s'ha emprenyat, està emprenyada. Ara parlem del Barça, però és inevitable parlar del Madrid ahir perquè, vaja, jo aquest matí m'ho he trobat, no ho vaig veure, com que els que matinem m'ho he trobat aquest matí al 0-2 i a més a més amb el pollo de les expulsions, vull dir que Déu-n'hi-do. Ramon. La gran sorpresa per mi és que passés a casa, perquè normalment el Madrid s'havia encallat des del famós partit de l'NFL...
I empataven, allò que dius d'empat en empat fins a la derrota final, pràcticament. Els empats penalitzen molt. Però, esclar, que et passi el Bernabéu amb un equip que no sé quants anys portava sense guanyar i que juga més bé futbol que tu, perquè totes vegades pots fer jo que ser un equip que està tota l'estona tancat a dins l'àrea i que no entra la pilota, que sigui un penal, que sigui la punteria desviada... Però és que, a més a més, futbolísticament van jugar molt millor i, a més, els gols són d'una delicadesa...
És a dir, no fa falta que et posin la càmera lenta, no? La manera que ell va regatejant el Courtois. Bueno, el segon gol. El segon gol. El segon gol. I el que em crida més l'atenció és que... No tinc dades, eh? Però, curiosament, el clàssic, l'equip que el guanyava sortia molt enfortit. El Madrid va sortir amb més cinc.
I creava una inèrcia de... Escolta, això ja hem pelat el Barça, portàvem quatre partits perdent-los i això ja ha agafat velocitat de creuer. I aquesta vegada es va demostrar que el Clàssic va ser un partit relativament o bastant pobre, que van guanyar, doncs, bueno, perquè van guanyar però no hi va haver una manifesta superioritat...
del Madrid, i aleshores s'ho van creure i es van enganyar, perquè a partir d'aquí, el Barça, la diferència que hi ha hagut en aquests sis partits, el Barça ara està a més quatre, però havia estat a menys cinc. I per tant, ja ho sabem, això, que quan la crisi agafa el pont Eri, doncs ara l'altra banda s'ho mira amb un cert...
amb una certa gràcia, partint d'una cosa no solventada, no oblidem, que és el conflicte Vinícius-Xavi-Alonso. La famosa substitució i aquella carta en què no surt l'entrenador i que a partir d'allà es comença a veure que allò no és una...
No és una plantilla cohesionada, sinó que els egos s'estan menjant l'equip i el que vol fer l'equip no se'n surt no només perquè els jugadors se li estan escapant, sinó perquè les seves deficiències estructurals, com és la falta d'un mig centre o d'algú que porti el fil del joc com feia Kroos o com feia Modric, no hi és i aleshores ja pots anar muntagant algun de cromos que si la pilota no la fa manegar algú, doncs malament.
Sí, jo penso que ja fa setmanes que vaig dient que ens va molt bé que no confinem Xavi Alonso, mentre no confinem Xavi Alonso i no deixin treballar un entrenador, penso que el Xavi Alonso està amb molt capacitat per portar al Madrid, que podria donar-li un cert canvi, té una plantilla molt compensada, amb grans jugadors, simplement s'ha de posar allà una mica d'ordre i s'han de fer bé les coses amb treball i amb una motologia una mica clara.
Mentre no confin en ell, i sempre sigui això, aquesta muntanya russa, que depèn de les altres decisions de Florentino, pot passar això, no? Allí va ser un partit molt clar que, a part del desastre del Madrid, va venir molt donat pel joc del Celta de Vigo.
Jo crec que el Celta va fer un partit impressionant, va ser un equip molt valent, anar a jugar com va anar a jugar al camp del Madrid, el Bernabéu, costa molt, amb molta personalitat, van voler tenir la pilota, van saber que els espais molt bé, allò on els podien fer mal al Madrid, i el resultat va ser així, o sigui, es va anar enfonsant al Madrid en si mateix, fins que va arribar un moment que se'ls hi va anar al cap, és lògic, perquè ells no comptaven perdre aquest partit, no?
Però és que el tema Xavi Alonso, o sigui, venim de l'any passat, que el Madrid no va guanyar res, va ser un desastre, carregant a Florenti... Ai, a Florenti, perdó, a Enxelotti, a Florenti és impossible carregar-se el cert superior, ja sabem que és intocable, a més, es suporta ell a si mateix. Però, vull dir, venim del que venim i aleshores la gent, igual la gent i la cúpula, van dir, ostres, triarem un entrenador que sigui com un mourinho 2.0, una evolució d'un tio que els faci treballar, que els faci córrer, una mica que...
el Madrid doni aquesta imatge d'equip que curra, d'equip que s'ho guanya, etcètera. Clar, arriba Xavier Alonso amb una metodologia, com deia el Carles, que els jugadors van dir, però és to? I clar, des de fa dos mesos, clar...
No, és que nos tiene una hora mirando vídeos. Això m'ho han explicat, eh? La gent de Madrid que estan molt ben informats. Nos tiene una hora mirando vídeos. Ostres, esto, tú, esto no sé qué, tal, yo no entiendo... Bueno, i al final, clar, va bé el que va passar, evidentment, que el de Vinícius, el dia del Clàssic, que et diré, Ramon, que van acabar demanant l'hora. No ens oblidem d'això, eh? Van acabar demanant l'hora. Vull dir que sí, van guanyar,
Sí, d'acord, això els va emplanar, però no van veure un Madrid todopoderoso. Emília, tu com ho veus? Bé, jo crec que, com coincidem tots, està en una situació molt delicada amb el Madrid, perquè jo crec que...
A veure, la situació, possiblement, no sé si té molts culpables, però sí que té molts responsables, i no sé si aquesta responsabilitat i també, d'alguna manera, les decisions i les sancions es repartiran de la mateixa manera. O sigui, per un lloc, està el fet que Florentino Pérez i les quatre o cinc o sis persones que l'envolten, José Ángel Sánchez...
el financer aquest amic seu, l'Escaló, l'Escaló, tots aquests que fan la tasca amb el Florentino van pensar que no calia gastar-se els diners
amb un jugador diferencial i, sobretot, amb un centrecampista creatiu. Jo crec que aquest és un error tremendo per part de Florentino. És a dir, és molt difícil, això el Ramon, el Carles i la Carme ho expliquen molt millor que jo, és molt difícil jugar al futbol sense un Pedri, sense un Vitinha...
sense un cross, sense un Modric, sense aquest que va fitxar el Siri Ramon, com es diu, el rei serestre, el rei serestre que va fitxar el Pep. Diguéssim, és molt difícil. I és encara més impossible...
pensar que el Guler pot fer aquesta tasca. Sí? No el veus capaç? No, a aquest nivell jo crec que no. A aquest nivell jo crec que no. O sigui, és a dir, com diu el Ramon, no només la sorpresa és que va sotseguir aquest caos al Bernabeu, sinó, per mi, la sorpresa és que el Madrid ha empatat partits amb equips molt, molt, molt inferiors, perquè és veritat que al futbol pots guanyar i perdre i empatar quan se vol, però el de la sèrie aquesta del Madrid...
d'un partit de 5 és realment increïble. Però, a més, el Florentino ha afegit aquest error
Un altre que és, d'alguna manera, el seu paper amb l'enfrentament de Vinícius i Florentino. El Carles, tots nosaltres, però el Carles més que ningú probablement, sap com reben els vestidors aquestes situacions. És a dir, jo crec que el Florentino li va treure un munt de poder...
i de imatge i de tot, al Xavi Alonso de la banda dels jugadors amb aquesta decisió d'indiferença total i sempre a favor de Vinicius. I, per altra banda, jo crec que des que va començar la gira als Estats Units
Xavi Alonso ha cambiado de discurso y sobre todo de modelo y sobre todo, como dice Kama, del estilo que él quería implantar. Ha ido reculando, reculando, ha ido haciendo pactos con los futbolistas. Antes de San Mamés se vio con Vinicius y con Mbappé y resulta que Gulen ya no apareció en San Mamés y apareció Chomení. Después de la victoria de San Mamés en lugar de un día de fiesta tuvieron dos. Valverde le ha dicho que no quiere jugar de lateral. Bellingham...
Bellingham està allí parecendo que está enfadado y que con otro entrenador jugaría de otra manera. L'únic que et reforça a aquestes negociacions és que guanyis. I quan no guanyes, se't converteix en contra. Encara és pitjor.
I per això dic que la situació és molt delicada, perquè, a més, tothom sap que l'entrenador que volia Florentino era el Jurgen Klopp. I al final va fitxar... Perquè l'ambient de Madrid era...
Xavi Alonso, Xavi Alonso, que lo que necesita esta gente después de un año de enamorarse y de vivir fantásticamente con Ancelotti necesita mano dura y tal. Y el mano dura no ha podido hacerlo. La presión con la que el Real Madrid jugó en la gira...
d'Estados Unidos ha desaparecido, y yo creo que realmente es verdad, cierto, como dijo la Carmen, que ayer hubo pitos para todo el mundo, pero también es verdad que el eslabón más blando de la cadena sigue siendo el entrenador, no ya el caso de Xavi Alonso, sino el entrenador. El problema de Florentino és que no creu en els entrenadors, ell busca alineadors, és a dir, la plantilla la fa ell.
Aleshores, ell, si diu Mbappé, Mbappé, pot ser que vingui un entrenador i digui, no, jo no necessito un davanter d'aquestes característiques. A partir d'aquí, fa concessions. Ell és el gran César que està, aleshores va dir, ah, Xavi Alonso, i us ho deixo triar. Per tant, ell juga en contra el propi Xavi Alonso. És a dir, ell és una concessió que ha fet, el que deia ara l'Emilio i el que ha dit abans la Carme, els que coneixen més l'ambient, que és dir...
tothom està que el gran entrenador va ser Xavi Alonso. Val, doncs aleshores, Florenti, doncs provem-ho, i ara està rient-se de tot, perquè l'únic que entenc de futbol soc jo, no en teniu una punyetera idea, però és que el Xavi Alonso, això ens passa molt. Fredy, perdona que t'interrompeixi, no sé si estàs rient o no, però és que això que està explicant en Ramon és així.
No, no, sí, sí, sí. Sí, però així mateix. No ho dic perquè tu siguis distant de l'esporo del Real Madrid. O perquè dormis a l'hora que tots xerrem d'això. Això sí, això sí. Això sí que és veritat. Però que sàpigues, això que està dient Ramon, començant perquè el Florentino no creu en els entrenadors, és tal qual ho estàs mirant. Estan pervers.
a aquesta situació, que ara els mateixos que d'alguna manera per un clam periodístic o de l'entorn, o com li volem donar, li volem anomenar, estaven a favor de Xavi Alonso, ara són els que el maten. M'explico? És a dir, nosaltres fem un paper de badagues amb el fiscalitzador, que és una gran diferència que hi ha entre el que passa, i em corregirà el Carles...
A la Bundesliga, el que passa a la Premier, allà no hi ha programes de ràdio que s'ho vintegin tant, no hi ha tants programes de televisió, el futbol i la rivalitat Barça-Madrid, que no són només dos clubs, vull dir, a Bundesliga hi ha el Bayern, però és una altra història, i a la Premier és una altra història. Aquí, el Barça-Madrid és un contenciós que interessa a nivell social, polític, econòmic, i això fa que crea un caldo de cultiu. Quan el caldo de cultiu va en contra teu, és molt difícil revertir-ho, perquè posats a triar, ningú anirà contra l'amo. Ja.
És a dir, l'AMU és el que controla d'alguna manera els mitjans de comunicació i això fa que li dirà, bueno, va deixant que la carnassa vagin fent. I els jugadors van directes a l'AMU. No, no, perquè aquesta és una altra. Estan recusats pel AMU. Només una cosa per acabar. Aquesta setmana passada sortia un article del Santi Segurola, crec que era el que ho recordava, un episodi que també podrà reformar segurament el Carles Planchard, de que
Quan el Barça posa guardiola d'entrenador, el José Ángel Sánchez fa apostes amb la gent que no durarà ni l'hora de Nadal. És a dir, quan ells pensen que un entrenador del filial pugui pujar al primer equip, o que algú que entengui de futbol ho pugui fer, ells no hi creuen mai.
I a més a més, només has de veure també amb la política de fitxatges que fan. És difícil, la fàbrica, com diuen ells, és per fitxar jugadors. Venen jugadors per fitxar-ne d'altres, no per pujar algun o altre. Per això ja no han posat el Raül d'entrenador. No el volen. Amb una enquesta que va fer ahir el xiringuito, Raül era l'últim. Era l'últim, i el velló el penúltim. La gent vol mourinho. Completant l'explicació de la versió d'en Ramon,
Hi ha un punt, a veure, aquí també succeeix, però no tant, però a Madrid el ser superior té periodistes que fan saber al soci, al jugador, al entrenador què va passar o què passa o què està pensant o què va ocorrer.
M'entens, o sigui que en aquest sentit, quan el Florentino domina, quan el Florentino manda, quan té missatges que fan saber a la gent, cuidado. Emilio a Barcelona també, eh? Ho he dit, no? Però jo sí que, per reforçar una mica la idea de l'Emilio, puc explicar el que jo vaig viure, per exemple, a la cartuja a la final de Copa, perquè jo hi era a la sala de premsa.
És a dir, des de l'exposició de l'àrbitre de Burgos Ben Guatxea, quan es posa a plorar i tota una història, que el Madrid es comença a dir si es retira, no hi ha cap comunicat oficial del Madrid. Ni n'hi va haver cap. I aleshores es va generant perquè tu estàs allà... El Madrid és el Madrid opina. Tu quan ho vius preguntes i dius, bueno, qui ho ha dit?
Ah, no se sabe. Ningú, mai. Quan tu et trobes i el diari t'apreten o et diuen què fem o què diem, li diuen, escoltes, sereu vosaltres els que teniu un portaveu? Perquè, clar, nosaltres encara que ens puguin utilitzar, com a mínim, la font que tu utilitza del Barça hi és, m'explico? I tu tens una base allà, no? Hi ha un esprit que sobrevola que el Madrid no va jugar. El ser superior! No va jugar el Madrid.
No, no, no, juega el Madrid. ¿Pero quién lo ha dicho? Bueno, lo ha dicho el Madrid, pero si no hay ningún comunicado y nada. No, no, no juega. I al final... Sempre que tu fas exposició... És així, és així. Sempre que fas una exposició així, ells sempre rebaten dient... No, no, perdona, jo conozco el Madrid mejor que tu, eh? Perquè ells són el Madrid. En aquest sentit, per tota aquesta gent, el que està passant...
Té el mateix problema que per Florentino, que per Alonso i que pels jugadors, si és que els jugadors, perquè, com sempre diem... Del jugador s'hauria de parlar molt, eh? S'hauria de parlar molt, Emilio, perquè, evidentment, aquí la peça més... La peça més feble és...
Hi ha una situació... Jo crec que hi ha una situació que per això demostra que és un moment molt dur per al Xavi Alonso. Què és? És molt difícil que coincideixin dos conceptes en un moment tan crític com aquest, que és un...
que el presidente dude de ti y esté pensando a ver qué haces el miércoles para despedirte o no. Y dos, que exista ya la pregunta, incluso en la conferencia de prensa y en el rumor y en los textos, de que los futbolistas te están haciendo la cama. O sea, yo creo que estas dos revisas demuestran la situación dedicada que vive nuestro momento en Madrid. Que como ha ocurrido mil veces, es posible revertirla perfectamente.
Però que de qualsevol manera... Però que de qualsevol manera Esos dos conceptos Se han plantat Una, una, una El de Florentino se lo està pensant Porque esos mismos periodistes Lo han contat
O sea, lo han contado, quiero decirte, o sea, el nuevo director, por ejemplo, y lo podemos decir del diario AS, hace algunos artículos que tienes la sensación, ¿me entiendes?, de que están inspirados, ¿vale? Y por otro lado, porque Valverde ya no juega de lateral porque le dijo a Xavi Olso que no pensaba jugar de lateral.
Un dels primers que li va plantar cara a Xavi Alonso. Vinícius hace nueve partidos que no mete un gol. Rodrigo es el preferido de Xavi Alonso para el relevo cuando todo el mundo piensa en otros. Això és el que deia el Carles Planchard d'un entrenador, que és que, clar, que no els hi posen un vídeo. Entenen que un entrenador els va ensenyar a jugar a futbol. Això va passar també amb el Benítez. Quan arriba un entrenador i diu ara mastegarem la jugada. I en lloc de fer un joc molt directe,
doncs començarem amb sortida de pilot, això vol dir que han de fer... Aquest paio a mi m'ensenyarà a jugar al futbol. És el que anava a dir, dona una mica la sensació... Eh, que som al Madrid! I si no es van a queixar amb el president, que és com a papa, papa... Clar, presidente... Però sí que dona una mica la sensació que el Madrid, quan ha tingut entrenadors en els últims anys d'aquests que arriben amb Libreto, que es diu, no els ha anat especialment bé, un amic al Benítez, tots aquests, vull dir, els ha anat més aviat...
gestors de vestidor com en Celoti o gent que pugui fer Real Madrid Televisió cada dia que és Mourinho no parlàvem de Real Madrid Televisió ara el que ha substituït a Mourinho per dir-ho d'alguna manera és Real Madrid Televisió i ho dic perquè recordaré que la semifinal de Champions quan el Barça guanya 0-2 el Bernabéu amb la famosa expulsió de Pepe i quan surt
Quan surt Mourinho a explicar, ell, per primera vegada oficialment, el Madrid justifica el victimisme del Barça. Sempre s'havia dit que el Barça era un club victimista que culpava els àrbitres quan no guanyava. I aquella conferència de premsa, que és cèlebre per mi, perquè era la continuació que va fer el Pep representant el Madrid allà, on té la càmera del Mourinho i tot el pollastre qui va bé, Mourinho allà comença tota la tàctica que és d'anar embrutant.
Eh, no sé si és la UEFA, o no sé si és no sé què. Unicef, sí. Home, el Madrid ara està parlant de coses col·laterals, quan el Madrid sempre veia ganamos i lo que sea. Ara, en el present, en el present, et dic jo que de l'àrbitre es va parlar un 10% ahir, eh? Ja.
Un 10%, i van passar moltes coses, eh? Però quan ja l'àrbitre queda com a tercer o quart tema... Jo crec que som conscients ara que no és l'excusa, eh? Tu creus que és com conscients, Carles? Els jugadors ho diuen, això és una excusa.
El Carles ha dit una cosa, Ramon Carme ha dit una cosa, que em fa recordar un fet bastant relevant, que és quan el Carles diu, i com nosaltres hem ganat totes les Champions, si no, vols parlar amb papà i li protestarem. Bé, hi ha que recordar que quan el Florentino va dimitir,
El discurso y la explicación que va a fer va a ser aquesta. O sigui, él va a dir, los he maleducado. Exacto. Y ellos, los he maleducado, y ellos se lo han creído, y ellos se han confiado, y ellos tal. He sido, y la frase, por eso me ha gustado que Carlos dijera esto, la frase es, he sido como un padre que le quiere dar todo a sus hijos y ellos se malacostumbran.
va marxar i ha tornat i torna a ser el mateix Florentino i ho porta de la mateixa manera i és normal que succeeixi el mateix clar, jo crec que per allò que explica també per allò que explica el Ramon perquè, a veure, hi ha una cosa també succeeix amb el cas del Joan Laporta, evidentment hi ha una cosa que és
Tutón diu que lo del madridismo de Florentino Pérez no tiene sentido. O sea, es una locura. Es decir, y en esa medida, yo creo que cuando él no queda en los entrenadores y cuando él cree que se puede hacer la alineación de memoria y cuando él ficha Galácticos, cuando él ficha Atmapey, él tiene esa devoción por estos futbolistas.
O sea, yo creo que Florentino, cuando los ve y cuando los toca y cuando los saluda, es como si tuviera una colección de cromos. Sí, però el tema Mbappé, per exemple, que va durar sis anys, entre pitos i flautes, t'acaba arribant Mbappé i no es produeix el que Florentino esperava, que és com a mínim un títol. Bueno, no per culpa d'Mbappé. No per això, perquè va ser la votadora. Al final Mbappé va fer la seva feina. Però també Florentino...
no acaba de veure les coses massa clares i també ho transmet. És a dir, abans era un home que tenia, com a mínim, tenia les idees molt clares i ara no ho té tan clar. I aleshores va pensar, ostres, un any com el que hem passat amb el millor jugador del món, el meu cromet, la meva votador, tal... Hòstia, ara...
Hem de... No, no, ara hem de... És que veia el Frederic... No, no, no, anava a dir, anava a dir. No, no, no, tenim una estoneta encara. Perdó, perdó. No, no, però és això. Resumint, el que jo crec és que ara Florentino està una mica descol·locat perquè, a més a més, també el pressionen amb el tema dels jugadors i això no havia passat mai.
Jo el que anava a dir només és que arribem a dos quarts, hem parlat del Barça gairebé. Que Carles, igual parlarem una mica del Barça, ara vaig a tu, Ramon. No, res, parlem del Barça. Si volem fer un anàlisi resultadista, estem en un bon moment, estem guanyant, estem per damunt del Madrid.
Però crec jo que s'ha de fer també un anàlisi real. Em va fer molta gràcia un comentari del Ricard Torquemada després de la transmissió que va dir, diu, el Barça, i ara ja s'apropa al Barça de l'any passat. Doncs sí, ara ja som al Barça de l'any passat. Tenim una contundència davant molt alta, fem molts de gols, però som aquell equip, que també ja fa setmanes que vinc dient, que cada partit és una moneda a l'aire.
l'altre dia fins i tot amb l'1 a 5, doncs acabes... Què ha passat? No ho sé què ha passat, però no és aquell Barça. Poca contundència. El dia de l'Alabés vam acabar sotmesos i molts partits has de remuntar i et fan moltes ocasions de gol. Ho hagi bé tots, eh? Portem moltes remuntades ja. I es repeteixen errades que veus que es van repetint setmana darrere setmana, però com que ara tenim contundència, estem en una dinàmica positiva i guanyem els partits i estem feliços. I sobre l'altre costat, els del Madrid estan enfonsats,
Ja, però tu, Carles, l'altre dia vaig dir una cosa que a mi també em va agradar molt perquè jo personalment no l'havia pensat sempre, sempre enjuernat pel Barça de l'any passat. Tu vas dir alguna cosa així com pot ser un Barça diferent però igualment eficaç o igualment guanyador, no?
No sé si el camí d'aquest Barça i de Flick és fer-ho mateix o tindre la mateixa imatge o tindre la mateixa versió que l'any passat. Jo penso que és la mateixa versió perquè el Flick ha demostrat que ell creu en aquest sistema, en aquesta manera de jugar i jo veig un Barça excessivament individualista.
O sigui, ens basem molt en les jugades individuals dels jugadors. Tu veus que les transicions... Que pràcticament no hi ha joc. No hi ha joc. Som tan bons... I més jugues contra un Betis, que és un equip que també vol jugar a futbol, i com que nosaltres som més bons que el Betis, ens és més fàcil que quan juguem contra el Chelsea. I el Chelsea no guanyem i ens queixem, i ara resulta que l'equip està molt malament i ara estem tots molt feliços. Sí, estem molt feliços, però hem de saber que això té un risc, que això és una moneda a l'aire...
i que això aconsegueixes aquesta constància, que siguis molt eficaç a dalt i que arribis i tal, però en joc tenim els nostres problemes.
Jo el dubte que tenia aquest any era si tornaria a semblar-se el de l'any passat. Jo anava més enrere, m'entens el que va al Carlos? El Garas, el plantejament és dir, el Barça no pot ser el mateix de l'any passat, sinó que ha de millorar, perquè si no, difícilment, amb una eliminatòria, per exemple, posats que l'objectiu era la Champions, i per a mi en el Mundial, si quan et toca, en lloc de tocar-te l'Inter, et toca, jo què sé, el...
el Bayern o el que sigui, pots prendre mal, perquè a l'intercanvi de cops hi ha equips que, tòricament, són més potents. I, en canvi, el que m'he trobat és que, efectivament, l'equip torna a ser com el de l'any passat, per tant, s'ha recuperat d'allò que tu creies que ja no recuperaria. Com s'ha de millorar el vertebrà? Això ho saben molt més els tècnics. Però sí que hi ha detalls que, per exemple, a mi em van fer el pes. No estructuralment, perquè crec que hi ha dèficits, però...
Nosaltres estem parlant ja de si la min pot jugar de 10. Com que ens entusiasma el joc, ja estem. Si la min o no el posem. Si la banda, si l'esquerra... Qui ha de jugar de mig centre? Per què? Perquè ara que no torni el de joc, si torna el de joc... Ja estem amb el joc. Ja estem amb com s'ho ha de muntar l'equip.
Recordo que de la davantera titular de l'any passat no en va jugar cap, perquè l'amint va jugar de volant, però no jugava Rafinha, no jugava Lewandowski, i l'amint, com dic, jugava més enrere. I aquest té un mèrit de dir que et fotin cinc gols els que no hi ha els tres davanters que van ser els que ho van fer. Ara, com diu el Carles...
Sí que és veritat que s'ha millorat defensivament pel porter, perquè jo crec que el Joan García, en situacions de l'1 contra 1, pesa més que Tec. És un porter que t'ofereix... Potser l'equip juga sense retrovisor, però aquell paper de central esquerra, perquè s'ha aparegut Gerard Martín, o l'ha vist l'entrenador, que és mèrit seu, que ningú hi comptava, perquè hi ha un dèficit des de la sortida de la pilota amb el central esquerra. S'ha de veure exactament si l'Eric ha de continuar de mig centre o qui ha de dirigir, que és una posició...
definitiva per la mecànica del joc. És a dir, falten coses. I, a més a més, acaba de començar la Lliga. Per tant, el que no es pot dir és d'ara, mira tu, això ja fa baixada i a partir d'aquí ja ho tenim tot fet. No, té un bon calendari a la Champions per classificar-se o optar a ser dels vuit primers, té un coixí a la Lliga davant dos partits molt fotuts els propers dies, que és Villarreal, que no ens oblidem si el Villarreal guanya el partit pendent, passa el Madrid.
que la Champions no va, però el Villarreal és allà, i el Barça ha d'anar. Però la Barça ha de guanyar l'Eintra, que ens oblidarem que demà hi ha partit, a tot això. Parlo, tòricament, de dificultat pel grau del rival. I, esclar, ha d'anar a Villarreal i ha d'anar a Cornellà amb l'Espanyol, que és un equip que està bé. Vull dir que veurem què passa, perquè tens temps, com diu el Carles, de refer coses que encara no acaben de... I també...
Hem d'anar acabant nosaltres, Emilio. Digues, digues. No, no, no. Únicament que aquest calendari que comenta el Ramon també es va comentar després de guanyar l'Atlètico. I és que ara tenen diciembre, pam, i van a la cartuja i ganen 3-5. I després hi ha una altra cosa acabant, que és, home, aquesta quiniela, aquesta manera de col·locar a los jugadores que comenta Ramon, que ja...
que ja és Tertulia, como mínimo, ahora ya tiene un banquillo. Ha empezado a recuperar el banquillo de la cartuja, era impresionante. Lewandowski, ¿no? Lewandowski, De Jong, Kristiansen, Rafinha... O sea, yo creo que ahora el entrenador puede todavía hacer más de entrenador. Ramon Besa, Miro Pérez de Rozas, Carme Barceló, Carles Panjar, mil gràcies. Gràcies a tu. I demà Champions, això ho recordarem. Que vagin molt bé. Vinga, adeu-siau.
El Matí de Catalunya Ràdio. Frederic Vincent. Què fa que el Nadal sigui tan meravellós? Que cada àpat sigui especial. Tan especial com els nostres torrons selectes i dolços de Nadal. Ara, torró de xocolata cremós per 1,79. T'estalvies un 21%. Lídia. Val la pena.
A causa d'un brut de festa porcina africana, es demana a la ciutadania que no accedeixi al parc de Collserola. També cal evitar activitats de lleure al medi natural en els municipis que estiguin al redi de 20 quilòmetres del focus del brut, ubicat a Cerdanyola. D'aquesta manera, evitarem la propagació de la malaltia i en podrem minimitzar les conseqüències, ja que és molt contagiosa entre els porcs senglars i els porcs domèstics.
La pesta porcina africana no suposa cap risc per a les persones. Gràcies per la vostra responsabilitat i col·laboració. Generalitat de Catalunya. Tu vas tornar a començar. Tu vas tornar a començar.
Les cèl·lules canceroses poden aparèixer i proliferar en qualsevol moment. Detectar-ho a temps pot marcar la diferència. El 14 de desembre col·labora amb la Marató de 3CAT pel càncer. Detectem-ho. Arreglem-ho.
El desembre, al Teatre Gaudí de Barcelona, Cunyades. Una comèdia d'embolic i humor àgil amb Jordi Ríos, Mònica Pérez, Fermí Fernández i Míriam Tortosa. La Berta i la Sara són dues cunyades que dominen absolutament els seus marits. Quan mor el seu sogre, veuen l'oportunitat de conquerir el negoci familiar. La lluita entre cunyades tot just acaba de començar.
Més informació a teatregaudíbarcelona.com Recomanat per Catalunya Ràdio.
I si la teva parella perfecta visqués en un univers paral·lel? L'aniries a buscar? Desaparellats explica la història d'una parella que descobreix universos paral·lels amb noves versions d'ells mateixos. Una comèdia de Ramon Perdina dirigida per Roc Esquius amb Esther López i Ricard Ferrer. Fins al 25 de gener a l'Espai Texas de Barcelona. Més informació a espaitexas.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio
Aquest dilluns pujarem al Mont Caro i reviurem la primera expedició catalana a l'Everest amb l'alpinista Òscar Cadillac. De tot el que heu reviscut aquest 2025, amb els 40 anys, què és el que t'ha fet més il·lusió? Està viu. Voltarem pels cims del món. Jo et diria que a l'Everest cada vegada hi van més milionaris i menys alpinistes. I farem una excursió per un dels seus racons preferits. Des del Mirador del Caro, he vist Mallorca, però sí que et gires cap al nord, veus el Pirineu Nevat. Coneixerem un bon racó de país i segur que direm allò de... No cal anar a Suïssa.
Aquest dilluns a les 4 de la tarda, amb Gerard López i els sospitosos habituals. Ei, jovent, torna a la fonda. Aquest dilluns a la fonda posem el focus en un dels cuiners que millor han sabut interpretar la cuina catalana, en Jordi Vilar, des de l'alquímia i el costat. En Jordi ens guiarà per als plats que tenen força, gust i autenticitat. Cuina catalana en estat d'efervescència.
Quan és festa i cau entre setmana, obrim la fonda de Catalunya Ràdio amb Pep Noguer. Us esperem, sí senyor. A on? A la fonda. Aquest dilluns a la una del migdia. Vinga va, on te teniu el corró? El matí de Catalunya Ràdio. Frederic Vincent.
Moment de, com sempre cada dia, donar veu a una bona causa. Avui, en nom de Dream Nepal, saludem la model Martina Klein. Martina, bon dia. Bon dia, Frederic. Ho has sentit? A Dream Nepal ja ha començat la gran crida d'Elps de Nadal. Necessitem ajudants del Pare Noel per portar màgia a Malahom, les llars dels infants rescatats de la presó. Per només 35 euros pots fer realitat un desig. És un donatiu i, a més, és desgrabable.
Vols sumar-te a l'aventura? Entra a dreamnapal.org i descobreix els desitjos dels mala homers, com el de la Priana, que és una capsa amb molts de colors, o el Rigen, que es mor de ganes d'un xandai, o la Devi, a qui li agradaria una jaqueta ben acolorida. Vine, que la màgia t'està esperant. Recorda, dreamnapal.org Dream Nepal
I ara, quan falten 5 minuts per 3 quarts de 12, l'hora dels temes pendents, Gerard Jubany, Ona Vinyamata, Xavi Espinosa, bon dia! Bon dia! Recordeu que des de ja mateix podeu trucar al telèfon del directe al 93 201 7474 si voleu optar a participar al concurs dels divendres on podreu guanyar diners fins a 200 euros a més d'un lot de torrons. El de divendres, 200 euros es van portar.
200, eh? 200, 200. Imagina't. Doncs mira, si voleu ser com ell, podeu trucar al 932017474, a més d'un lot de torrons virgínies. M'ho deixem...
Molt bons. Sí? Home, està bé que ho diguis tu perquè el teu germà fa torrons. Exacte. Ah, sí? Com la marca aquella... Clar, que fa coses rares. No, no, no. Com la de los llibres. Qui, los llibres? No sé de què m'estàs parlant. Los torrons...
Ara m'estic perdent. Sí, no, és que costa molt seguir-te. El que fan els meus germans, he fotut unes mierdas de anagardo, de naranja... Escolta'm, però ara aquest atac... Tota la raó. Tota la raó. Perquè jo no em faig.
Però va, quins temes tenim pendents avui, Jovany? Sí, home, avui hem de parlar de la patacada del Madrid al Bernabéu, que fa que el Barça xampli el seu avantatge. Que no fas festa avui, Fredy? No, no faig festa avui, no. No, avui no, va com va això. Bueno, millor, millor, si podem estar aquí tots dos, oi? Bueno, com que li digui, sí, sí, sí. A les 8, sí. Bueno, si vols callar un moment. Perdoni.
Que s'ha parlat la gent gran. D'acord? Bueno, que t'he sentit a les 8, Frederic, que deies bon dia. Dic, escolta, deixa'm de veure'l. Ah, moltes gràcies. A veure què fa que tinc el suèter pràcticament acabat, eh? Mira, l'únic que me falta són dues borles que li cosin aquí, a veure. Dues borles li posaran al xarxell? Sí, sí, perquè és un suèter de Nadal, eh? Perquè quan el Frederic se'n torni a Andorra, eh? Amb la família que pugui passejar per les muntanyes. Moltes gràcies, Arménia. Que no passis fred. No li ha posat
aquí davant, dues borles de Nadal, dues boles de Nadal. No, dues boles, no, no. Són els dos collons d'un reno del Pare Noel que he vist des del darrere. Per l'amor de Déu. Vaig fer un croquis. L'estampat és el punt de vista del Pare Noel quan condueix el trineu. És per no fer el típic dibuix. No, no, gent. Per innovar una mica. Em sembla molt interessat.
Que es vegin els collons del rei. Avancem, sisplau. Sí, m'agrada molt que treballis avui, Freddy. Perquè jo, mira, la Constitució Espanyola també me la passo. Armir, és que per començar, avui no és el dia de la Constitució Espanyola, va ser dissabte, no? Avui és l'altra festivitat, la Immaculada. Clar, perquè a Andorra no deveu tenir Constitució. Sí, home, sí que en tenim. Pels quadres que sou, tampoc deu fer falta. El primer és el 14 de març i som més de 4, eh, a Andorra? Sí, bueno, sense comptar russos i portuguesos, no?
Espera, no li porti la contrària al Freddy Hermínia, perquè hi ha una Constitució endorrana. Gravada en una pell de vaca, la Constitució? Però són gent civilitzada, Andorra. I què diu la Constitució d'Andorra sobre el de conduir com un psicòpat? Bueno, va, encara que sigui un dia una mica estrany, Hermínia, hem de parlar d'unes quantes coses. Quan et poses així, tens nerviós? Mira, que vermell, eh? M'agrades, Frederic. De què hem de parlar més avui, Jovanya?
Calli, Armèdia, sisplau. Hem de parlar de la pesta porcina africana perquè la situació sembla que està controlada perquè no s'ha detectat cap cas de porc infectat fora de la zona de Collserola. Sí que es continua investigant l'origen del virus que ha infectat els porcs. Es continua investigant? O és que potser hi ha algun organisme oficial que està intentant ocultar l'autèntic origen del virus? Home, professor d'Orbó, bon dia. Bon dia, professor Vincent. Sembla que els nostres camins es tornen a creuar. Sí, no sé si és volgut o no, però sí, sí, es tornen a creuar.
Escolti'm, Darbó, té alguna idea vostè de l'origen del virus de la pesta porcina africana? Sí, en tinc alguna idea. Sí. Està rigent. Està roncant. No és casualitat?
Jo crec que tots els aquí presents tenim molt clar d'on proveix el virus. No. Altra cosa és que els poders fàctics ens permetin revelar la veritat de la població. Aviam, estem parlant d'una qüestió molt seriosa, professor D'Arbó. Compte amb el que diu. Compte amb el que dic. Hi ha molts calés en joc. M'està amenaçant?
Que potser està nerviós, professor Vincent. No, no, no, gens nerviós. Llavors no li importarà que expliqui que el virus que està matant porcs a Collserola podria venir d'un misteriós laboratori que es troba a la zona. No és cap laboratori misteriós, per començar és un laboratori normal i corrent. No és molt misteriós que un virus estigui matant solament els porcs senglars de Collserola, cosa que contribuiria a l'aniquilació del paratge de Collserola.
cosa que portaria després a aniquilar els arbres, cosa que portaria després a poder arrasar i requalificar Collserola, cosa que permetria la construcció de molt habitatge públic, cosa que solucionaria el principal maldecap de l'actual govern de la sereditat del senyor Illa, que casualment, quan va esclatar la crisi, es trobava...
a l'altra punta del món. Ves per tot, tio. Com a conspiració, com a teoria conspiranoica, la veig floixeta... Sí, exacte, hi ha llacunes, eh? Sí, hi ha de tot. És a dir, que hagin mort 40 o 50 senglars no farà que s'orbenint i cotxarà. Bueno, professor, també es deia que les esteles dels avions no significava que ens fumiguessin, i miri. Miri què? No ens fumiguen pas. Ah, no? No.
Veig que porten ulleres grogues. Fins un altre dia, professor d'Arbó. Per conèixer l'última hora de la pesta porcina africana tenim amb nosaltres la consellera Parlón. Consellera, bon dia. Hola, bon dia, Alfred. No, pues no. Tinc més aviat calor, eh, jo. De veritat, avui portem un dia molt fred. I també tenim amb nosaltres, ara ja sí, el president de la Generalitat, Salvador Illa. President, bon dia.
Sí, què tal? Bon dia, Freddy. Bon dia. Bons dies. Com poden sentir, el president no és aquí, perquè des que ha tornat a Mèxic no s'ha mogut de colxarola. Efectivament, Frederic. Passat aquí bona nit o intempèria. És el bosc. Sí, sí, sí. Per fer callar aquest rum-rum. Si el president no és on ha de ser, que si el president és a Mèxic, doncs no.
president Illa és on s'ha de ser, i des de divendres, que va a Terrà Catalunya, no m'he mogut d'aquí. Molt ben fet, president. Primera línia... Segui a bicicleta. A veure que la zona està limitada. Hora d'aquí. Un ciclista que es mogui a coar. Molt bé, president. En primera línia, sí, senyor. Consellera, però quina és la situació ara mateix? La situació en aquests moments està controlada. Hem estat tot el cap de setmana parlant amb els diferents serveis d'emergència i no s'ha donat cap avís de virus fora de la zona cero. Molt bé, no s'ha escapat, per tant, cap senglar.
perquè els hem matat a tots. Hem agafat alguns prisioners, els que han perdut la vida, a canvi que ens delatïn o s'amaguen dels seus amics i l'exterminin. Senglars col·laboracionistes. Mou ben fet, consellera, mou ben fet. Però, escolta, calia matar-los a tots, de veritat. Sí, ja ho dic jo, sí. A veure si passarem les festes de Nadal per seguir en por sanguars. És el que diu el president. Però sobre la possibilitat que el virus hagi sortit d'un laboratori proper a la Zona Zero, què en saben?
Bueno, sí, també l'estem investigant amb els serveis d'emergències i l'exèrcit, i amb el personal d'allà farem el mateix que amb els pols senglars. Home, no, el mateix no, eh? Vau dir que hem de limitar-ho a joona, o que haguem de matar el personal del gol. Això és mateix. Molt bé, molt bé. Però vaja, si no surt el culpable... Bueno, doncs estarem pendents de les novetats, consellera president. Si hi ha qualsevol novetat, escolti, demanin pas. O bé, o sí, un pols senglar...
Vaja, ja ha matat un altre. L'ha matat vostè, presidents? Bueno... No, no, no, jo mai frillo. Va, Jovany, més temes. Sí, doncs avui hi ha operació tornada del pont que no hem fet. Aquesta hora encara no ha començat, però vaja, es preveu que aquesta tarda, a partir del migdia, segurament començaran a tornar molts vehicles, carreteres...
a les carreteres, no penseu parlar de la locura que hi ha a les carreteres, perquè estem tots, tots els puentes igual, m'entens? Que no és acierto quedar-te... Sembla que tenim una trucada... Sembla que tenim una trucada, sí que en parlem, però amb qui parlem? Marta, de Sant Saloni. La pesada. Vinga, vinga. Estoy de los coches, y de la presunta informació del trànsit hasta la coronilla. Estoy, m'entens? I dic presunta perquè no serveix mai de res, perquè et diuen que tenia cua, quan ja estàs a la cua,
No, això és mentida. És molt útil la informació del trànsit. Senyora, escolti'm.
retenció fantasma? La retenció fantasma? Ah, bueno, la retenció fantasma que se ve que hay un tonto que frena un momento y venga todos detrás, m'entens? Escoltem, però quina retenció fantasma? On és ara mateix? A veure, comenci per aquí. A casa seva? I quina és la situació ara mateix, en Saloni?
Bueno, pues la situación es que estoy poniendo una lavadora porque me han robado un día de puente. ¿Me entens? Porque claro, estoy todo el día allá, que cuenta el pánico, que sea el tránsit, que si la hora apunta, que si la recepción fantasma, que si la jornada escalonada. Bueno, y al final me voy a haber de organizar para no encontrar ninguno. Y que pues eso, que me hacía las 7 a Can Prudón, ¿vale? Y en una hora pues estaba en casa con cara de gilipollas. Una mica d'hora. No calia tornar a las 7 del matí, senyora. Claro, sí, muchas gracias.
Muy bien, ahora no calía, ¿no? No calía. No calía, ¿no? ¿Y ahora a mí quién me devuelve el meu dillun topón de la Imácula de la Concepción? ¿Me lo vas a devolver tú? Me lo vas a dar tú. Escoltem, que jo estic treballant, senyora. A mi què m'explica, a ver si s'enfadarà amb nosaltres que estem aquí al peu del canó. El señorito está aquí en el pie del cañón trabajando, ¿no? No has tenido que desplazarte, ¿no, tú? Claro, no sabes lo que es tener una ilusión. No sabes lo que es tener una ilusión.
Som el psicòleg d'aquesta senyora. La llei és una dorde, que no se habla suficiente, no se habla de lo malament que tracten en el sector terciario. Eso no se habla. Que te meten el miedo en el cuerpo, que te meten el miedo en el cuerpo todo el día, que acabas fent las maletas dos días abans, ¿vale?, de l'angústia, que no saps si és millor sortir a l'hora de sopar... Pengem? Sí, jo crec que sí. I al final surto a l'hora d'animar... No mires... Hòstia, com es penja aquesta senyora? Bueno, va. Le voy al cine, jo, perquè, claro, li vas
Marta, moltes gràcies. Que entrem en un túnel. Marta, entrem en un túnel i es tallarà això. I tenim un altre tema, va.
El Madrid va perdre i contra el Celta el Bernabéu, i ara mateix ja està a quatre punts del Barça, que és líder. Sí, senyor, el Madrid fa temps que no juga absolutament a res, i jo crec que els culers ja podem, ja poden, perquè aquí som de tots, però ja podem tornar-los al cantic que li dedicaven a Xavi Hernández no fa gaire. Sí. És que m'estimaven fins i tot el Bernabéu. Com el Ronaldinho, jo crec que...
Això és real, això del Bernabéu, Xavi, quédate. El que passa és que Xavi, no sé si tu cantàvem per això, però vaja, és igual, que l'entrenador Xavi Alonso comença a estar molt qüestionat. Està al borde de la muerte. Home, Florentino Pérez, bon dia. Futbolísticament, suposo que vol dir. Sí, por supuesto. Però ¿cómo puede usted insinuar que yo sería capaz de eliminar a alguien por el bien del Real Madrid? No, no. Yo nunca investigaría
¿A qué instituto va el hijo de, por ejemplo, Xavi Alonso? Home. ¿O cómo se llama la mujer, por ejemplo, de Xavi Alonso? Ja ho ha fet, oi? Pero sería una pena, mi querido Zenutrio Catalufo. Escolte, Zenutrio Catalufo. No he mirado a nadie. No, no, no. Però bueno, ha servit. Sería una pena que alguien perdiera el miércoles contra el City de Guardiola, ¿verdad? Si negres el Madrid perd a la Champions contra el City, Xavi Alonso, està fora? Sí.
Bueno, no, pero quizás se come un bocadillo de chópet con extra de gripe porcina. Això és bastant absurd perquè no afecta als humans, ja ho hem dit més d'una vegada, només als porcs. Bueno, i què és Xavi Alonso, si no un cerdo asqueroso. Bueno, va, prou, aquí no donarem espai ni a insults ni a amenaces. Perdó, perdó. Tiene usted mi respeto, don Federico, por Andorran. Gràcies. Ganas de verle el viernes en el karaoke, eh, por cierto.
La veritat que divendres tenim sopar de Nadal. És una cosa que anem tots. Igual acabem un karaoke. Jo vull cantar amb tu aquella cançó. Vinga, va. Me l'apunto, Armínia. Anem a publicitat i al concurs, va.
Amb més de 30 milions d'exemplars venuts arreu del món torna Brandon Sanderson, el gran mestre de la fantasia moderna. Illes del Caliu Fosc és la seva nova estrena internacional i també s'ha traduït al català Misteri, màgia i aventures en un món on cada decisió pot canviar el destí. Illes del Caliu Fosc, ja la venda a totes les llibreries.
Juga als partits de futbol i bàsquet més esbojarrats amb Catacracs. Tria el teu equip de mascotes, juga sol o amb amics en uns escenaris ben peluts. Tàrregos, Gratalona, Pirimeus i molts més. Bossega les galetes més poderoses, activa els trucs més increïbles. Catacracs, el nou videojoc de 3CAT per mòbils i tauletes. Gratis i disponible a 3CAT.cat barra Catacracs.
Aquest diumenge, 14 de desembre, la Marató arrenca el suplement. A Catalunya, un de cada dos homes i una de cada tres dones tindran càncer en algun moment de la seva vida. Cap família se n'escapa. Si creus en la vida... Diumenge al matí us esperem al port de Tarragona per donar impuls a la recerca. Històries humanes, científics, doctors i la música en directe de Blau Mur. Reu als carrers...
El concurs pendent al matí de Catalunya Ràdio, ja tenim en línia el Rubén. Rubén, com estàs? Bon dia. Bon dia, què tal? Des d'on truques, Rubén?
Doncs mira, ara mateix, des de l'autònoma, que estic estudiant aquí... Avui, avui, a l'autònoma? Sí, sí, toca, que ara està difícil la cosa. Molt bé, però hi ha més gent, a part de tu, o estàs sol?
Si he vingut amb un amic, no, no, perquè si no vam donar alguna cosa aquí sol tot el dia. Molt bé. Molt bé, Rubén. Doncs el lot de Torrons Virgínies serà teu avui. Si respons correctament a aquesta pregunta primera que et farem ara, que és de la categoria anatomia humana. Tu tens bons coneixements de l'anatomia humana? Segur que sí. Mira, estudiu fisioteràpia. Home!
Home, home, un passeig, això. Serà facilíssim, doncs. Si faig una pregunta, veig-ho a la carrera. Doncs comencem, primera pregunta. Vinga. Rubén, tu què en penses dels peus? Vols fer un massatge als peus, Rubén?
Què penso? Doncs m'agraden molt perquè jugo a futbol i em sembla una estructura molt interessant i més difícil del que podem pensar. Hem trucat un especialista de la matèria que preguntarem ara mateix. Nosaltres pensem que són importantíssims i és que com no ho han de ser, Rubén, si de fet són la base sobre la que descansa tota la nostra existència material? O és que no són els peus en última instància els que ens permeten mantenir l'equilibri i desplaçar-nos pel món?
I no obstant, Rubén, sovint són injustament menys tinguts, degut a la nostra profunda ignorància sobre el que és en realitat una meravella de l'enginyeria formada per 26 ossos, i em diràs si m'equivoco, eh?, per 26 ossos, 33 articulacions i més de 100 músculs, tendons i lligaments.
El tercer món del cos. Així defineix els peus el president del Col·legi de Podòlegs de Madrid. I nosaltres, Rubén, no hi podem estar més d'acord. Entre que no els fem massa cas perquè queden lluny del nostre camp visual i que gairebé sempre van coberts pel calçat, són pràcticament uns membres tabú que generen rebuig, sí, però que també generen desig. Desig, Rubén, ho has sentit bé.
Aquest punt que tenen de desconeguts, d'amagats o fins i tot de prohibits que tenen els peus generen a algunes persones una atracció gairebé sexual. És l'anomenat fetichisme de peus, Rubén. I greu-me si et dic que mou els desitjos de moltes més persones que no t'imagines.
Gent que llepa peus, peus que són llepats, peus acalliciats, peus lubricats i peus... Sí, això, el guionista que ha escrit això... En definitiva, que són protagonistes a moltes fantasies sexuals. I a l'altre extrem, Rubén, la gent que no pot veure els peus, gent que odia els peus, gent que viu al marge dels seus peus, que no se'ls cuida, que no els mima, que els consideren poc menys que uns esclaus de la seva anatomia i que sovint els porten tan malmesos que semblen una colònia de músculos de roca. Ai, per favor.
I és aleshores, Ailàs, quan els peus es revelen amb tota la raó i es reivindiquen a base de dolències i problemes que tard o d'hora obliguen els seus propietaris a prestar-los l'atenció que es mereixen. Voleu veure els peus? No, Hermínia. I en aquesta línia, Rubén, va a la pregunta.
Rubén, són moltes les maneres que els nostres peus tenen de protestar contra el maltractament i una d'elles són els anomenats en castellà Juanetes. Però, Rubén, sabries dir-me com es diuen en català els Juanetes? Si no ho tens clar, et dono quatre opcions. Vale. Opció A, joanets. Opció B, espaternecs. Opció C, galindons. Opció D, bunyigons. Temps.
Vale. Jo crec que Galindons, en català. Galindons, la sé, eh? Ni Joanets, ni Espaternecs, ni Bunyigons. Tu creus que Galindons? Joanets segur que no, i a mi, de classe, em sona Galindons. Em sona, diu. Don Rubén, aquesta és una resposta...
L'Onta Torrons-Virginyes és per tu. Molt bé. Ara et farem la segona pregunta. Després del butlletí. Això anava a dir. Després del butlletí parlem, Rubén. Fins ara. Jo tinc uns bons galindons. Sí, sí, uns galindons que mai. Bon dia, us informa Joan Bota.
Primeres retencions en l'operació tornada d'aquest cap de setmana llarg de desembre. Ara mateix la situació més complicada és la de les carreteres de la Cerdanya, que porten cap al túnel del Cadí. Tot encentit Barcelona, més al sud, i ja ha passat el túnel. També hi ha retencions entre Guardiola de Berguedà i la 9 de Berguedà, fora de la C-16. També hi ha complicacions a la C-17. En aquest cas, a l'altura de la metlla del Vallès, encentit també Barcelona. A la C-58, d'entrada a la capital, també hi comença a haver problemes. I també n'hi ha, en aquest cas a Osona, els accessos d'Espinalbes.
A l'àrea metropolitana de Barcelona, fins a 250.000 vehicles. Més notícies, Eva Pineda. Satisfacció al cos de gent rural per com ha anat el cap de setmana. En una compareixença davant dels mitjans de comunicació, han destacat que el cap de setmana s'ha desenvolupat amb molta tranquil·litat i no s'ha detectat ningú que s'assaltés als perímetres de seguretat.
I això, no podem deixar la guàrdia, sabem que els ciutadans podem ser els principals focus de transmissió d'aquesta malaltia i continuem encoratjant la gent a respectar. Aquesta és la valoració, com sentiu, amb un seu una mica deficient dels agents rurals sobre aquesta crisi de la pesta porcina. Mentrestant, us expliquem que la Unió Europea intenta arribar avui a un acord per endurir les devolucions de migrants i avalar la creació de centres de deportació a països tercers.
També estudien els detalls del mecanisme de solidaritat que ha de permetre que Espanya rebi ajuda d'altres socis per fer front a la pressió migratòria. A Brussel·la, Jordi Baró. Bon dia. La Unió Europea intenta tancar abans d'acabar l'any diverses mesures de mà dura amb la migració, sobretot pensades per fer més fàcil la devolució dels migrants sense dret d'asil. Els ministres de l'interior dels 27 tenen sobre la taula regles més estrictes, que inclouen la possibilitat dels governs de cooperar en països tercers per enviar-hi els migrants amb ordres d'expulsió, com fa Meloni a Albània.
Són mesures que el govern espanyol rebutja però que defensa l'eurocomissari de migració, Magnus Bruner. És important que la gent també tingui la sensació que tenim control sobre el que està passant. Es tracta de posar ordre a la nostra casa europea. Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Les Nacions Unides han llançat una crida desesperada al món perquè reaccioni davant la caiguda lliure del seu finançament en un moment en què les necessitats humanitàries són cada cop més grans. L'organisme internacional demana 33 milions de dòlars per poder fer front a les situacions més urgents que situa a Gaza, el Sudan, Haití, Birmania, la República Democràtica del Congo i Ucraïna. El cap d'operacions de l'ONU, Tom Fletcher, ha carregat contra l'apatia general.
Aquest és un moment de brutalitat, impunitat i indiferència, un moment amb les normes en retirada a l'estructura de la convivència sota un atac sostingut i les nostres antenes de supervivència adormides per la diversió i corruïdes per l'apatia. Un moment en el qual dediquem més energia i diners a trobar noves maneres de matar-nos els uns als altres, desmantellant els mitjans que tant ens havia costat guanyar per protegir-nos dels nostres pitjors instints.
Un any després de la caiguda de Bashar al-Assad a Síria, el país té al davant reptes enormes de violència sectària, desconfiança entre comunitats, entre construcció i recuperació econòmica, ho ha explicat a Trescat Info el professor de Relacions Internacionals de la Universitat Pompeu Fabra, Gabriel Garrum. Que hi hagi hagut un canvi de règim...
La transformació de la Guerra Civil no significa que sobre el terreny hi hagi pau. Estan havent-hi molts episodis de matança sectària. Ha sigut molt notable la situació a la costa amb la minoria a la huïta. Per tant, a nivell de pau sobre el terreny s'està molt lluny, de fet. És això que us deia, els reptes a nivell intern és la gran tasca a resoldre per part d'Ahmed Sharaa.
Els jutjats triguen més de 13 mesos a resoldre custòdies en separacions de parelles no casades. És el doble de temps que fa 20 anys. Són dades del Consell General del Poder Judicial que mostren que cada any queden uns 4.000 casos pendents. Una dada que va lligada a l'augment del nombre de separacions no matrimonials que arriben als jutjats per la custodia dels fills i que s'ha incrementat un 150% en gairebé 10 anys. Des del 2014 se superen cada any
Els 6.000 casos nous i l'efecte de tot plegat ha estat un increment progressiu del temps que les parelles esperen la decisió del jutge sobre les condicions de la custòdia o la cura dels fills. Cristina Díaz Malnero, diputada de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona i especialista en dreta familiar, diu que ha crescut el nombre de separacions en què s'ha de decidir el règim de guarda dels fills perquè les parelles cada cop trenquen més aviat. I destaquen declaracions a l'escena que el principal motiu de conflicte no és l'econòmic.
El que més veiem no està en un conflicte econòmic, però d'entrada els conflictes reals que tenim els jutjats són a menors on es discuteix la guarda. I després, òbviament, de la guarda depèn l'atribució de l'ús de la vivenda, la pensió d'aliments...
Esport, Ricard Isidro. El Barça fa aquest matí l'últim entrenament abans de rebre demà l'eintrac de Frankfurt a la Champions. Ciutat esportiva del Barça, Ramon Salmurri, bon dia.
Què tal? Bon dia, Ricard. En marxa a hores d'ara aquesta sessió d'entrenament, previ al partit de demà contra la Intrac de Frankfurt. Hansi Flick, el tècnic blaugrana, té disponible a tots els futbolistes del primer equip i fins i tot en aquesta sessió hi participen els joves jugadors del filial Dró, Jofre Torrens i Tomi Marquès. A partir de la una, la roa premsa del tècnic acompanyat al seu costat de Gerard Martín. Ramon Salmurri, Catalunya Ràdio, Barcelona.
El Barça, per cert, ha detectat 353 i 8 abonats que han intentat vendre de forma fraudulenta entrades per aquest partit. Uns casos que passen a la comissió de disciplina del club. Avui es tanca la quinzena jornada de Lliga de primera amb l'Osasuna llevant. El Barça la tancarà sent el líder en solitari amb 40 punts, 4 més que el Madrid.
que hi va perdre amb el Celta per 0 a 2. L'Espanyol és 5 a 27 punts, després de superar el Rayo Vallecano per 1 a 0, amb gol de Roberto Fernández de penal. I el Girona segueix en zona de descens per la derrota d'ahir al Camp de l'Ells per 3 a 0. I en natació, la lleidatana Emma Carrasco s'ha penjat el bronze als 400 metres estils a l'europeu de piscina curta de Polònia. També Carles Coll s'ha penjat el bronze, en aquest cas, amb l'equip de 4 per 50 relleus estils.
Fins aquí les notícies. Rubén, ets per aquí, no encara?
Sí, sóc per aquí. Vinga, segona pregunta, Joan. Vinga, molta atenció, Rubén, perquè per guanyar-te la plaça de finalista al concurs pendent hauràs de superar la sempre temuda pregunta de la categoria ètica i moral. Ja ho saps, jo plantejaré una situació, un dilema moral, i tu hauràs de resoldre-la intentant ser el màxim bondadors possible. Qui ho jutjarà? Doncs, si no és nostre senyor, que de moment no ens consta, ho decidirem, l'Armínia. Estan a punt, l'Armínia, en Freddy i jo mateix. Així estem. Vinga, preparat, Rubén? Sí, sí, sí. Va, som-hi.
Rubén, avui l'esforç d'imaginació serà important perquè t'has de situar mentalment a brau nou amb un. Un poblet austríac fronterer amb Alemanya d'uns 5.000 habitants el 22 d'abril de 1889. Fa un dia preciós de primavera. Ja has acabat la teva jornada laboral com a callista i estàs tranquil·lament a casa teva matant un conill per fer un estofat quan de cop i volta se t'apareix al menjador una dona del futur. Evidentment,
Tu no ho saps, a primera vista, que és una dona del futur. T'ho explica ella, que ve de l'any 2064 i que s'ha presentat a casa teva perquè ets l'escollit. L'escollit per què? Li preguntes. L'escollit per salvar el món, respon. No entens res, evidentment. I llavors treu un iPad, obre el Netflix i et fa mirar un documental de dues hores sobre el nazisme, la Segona Guerra Mundial i la figura d'Adolf Hitler. Adolf Hitler? Un moment.
Els teus veïns es diuen Hitler, de cognom, i acaben de tenir una criatura, i juraries que li han posat de nom Adolf. És ell? Li preguntes a la dona del futur. És ell, et respon. Quedes horroritzat, evidentment, vomites set vegades i tens un atac d'angoixa que se't passa fàcilment gràcies a un diazepant.
que et dona la dona del futur. Un cop calmat i assumit el que acabes de veure, la dona del futur t'explica la missió que el món de 2064 t'ha encarregat. Tot allò que acabes de veure en aquell aparell màgic, totes aquelles morts i aquella devastació es pot evitar.
I fer-ho, Rubén, és a les teves mans. Li dius que d'entrada sí, evidentment, i llavors t'explica el que has de fer. Has d'anar a Can Hitler, Rubén, i matar el petit Adolf. I com el mato? Li preguntes a la dona del futur. Exactament com estaves matant fins fa un moment aquest conill. I llavors, Rubén, la dona del futur desapareix. I ara ve la pregunta, Rubén.
Què fas? A un cantó de la balança hi tens la possibilitat d'alterar la història i evitar probablement milions de morts. A l'altre cantó has de ser capaç de matar un nen de dos dies. En el cas que triguis la segona opció, cal que ens diguis com ho faries. Temps. Jo, sincerament, jo sóc un home que estic a casa i em ve una dona del futur, em sé un documental de dues hores, em dona la xapa...
Jo crec que encara que sigués molt real, jo no estaria capaç de matar un nen de dos anys. Desconfiaries, eh? Desconfiaries. Desconfiaria moltíssim. Valoracions, que anem tard. Jo veig una resposta molt assenyada, tot i que això salvaria Hitler, per tant li poso un 6. Jo un 7. Un 6 i meig.
Robert, n'apuntem. Moltíssimes gràcies, eh? Molt malament. Abraçada. Vinga, Robert. Adéu, adéu.
Demana cita a la meva salut a citasalut.gencat.cat o al teu cap i gaudeix de tot allò que et fa feliç sense posar ningú en perill. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Avui fa 15 anys que ens vam conèixer i igual que aquell dia avui comparteixo amb tu un dècim de Nadal Aleshores només compartíem un dècim però avui compartim una hipoteca, un nen i la passió pel cinema clàssic No sé si ens tocarà però aquell dia a mi ja em va tocar el gordo I love you, Joan Que mono
22 de desembre. Loteria de Nadal. El sorteig que ens uneix. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat. Les finals ja són aquí. Només els millors del món tenen bitllet a Barcelona. La batalla final per la glòria al Palau Sant Jordi.
Qatar Airways Premier Paddle Finals Barcelona, de l'11 al 14 de desembre. Aconsegueix la teva entrada a www.premierpaddle.com barra tourfinals. El tirar ha caigut, però l'ombra de la guerra és més gran que mai. Vin i Ellen lluiten per reconstruir un món en ruïnes mentre una llegenda antiga promet un poder capaç de canviar-ho tot. El Cosmir de Brandon Sanderson en català continua creixent i ara torna a les llibreries amb l'edició limitada del Pou de l'Ascensió, segon volum de la saga Misborn.
A causa d'un brut de festa porcina africana, es demana a la ciutadania que no accedeixi al parc de Collserola. També cal evitar activitats de lleure al medi natural en els municipis que estiguin al redi de 20 quilòmetres del focus del brot, ubicat a Cerdanyola. D'aquesta manera, evitarem la propagació de la malaltia i en podrem minimitzar les conseqüències, ja que és molt contagiós entre els porcs senglars i els porcs domèstics.
La pesta porcina africana no suposa cap risc per a les persones. Gràcies per la vostra responsabilitat i col·laboració. Generalitat de Catalunya. Bodegues, llocs on menjar amb vinaigrats, tapes i fins i tot tastar plats més elaborats. Busquem la millor bodega de Barcelona. Jo sóc el que defensa les bodegues de barri.
La veritat és que les té molt netes, està molt bé. O no el deuen fer. No el fan ells. És que crec que això també m'ha ajudat moltes vegades. No t'agrada gens això. I tens la boca plena i no saps què fer-ne.
Vera et connecta amb allò que més t'agrada. Vera, fibra i mòbil de veritat, patrocina la Renaixença. Què? Què s'ha de fer avui? Sí, avui, res de bo. Qui ens visita? Avui, una actriu de teatre i televisió que tothom coneix, l'Anna Barratxina. Oh, i tant que sí, i tant, la cubana. Què dius, cubana, és catalana, has nascut a Sitges.
Mar... Treballava a la Cubana. Ah, ah, val, val. Això sí, sí, sí. No, i després l'Àlex ha anat a una empresa on es fan medalles de fusta. De fusta? Sí. I farem allò de passejar al gos, que a mi no m'agrada gens, i dediquem el capítol a la medalla. A la medalla de fusta? A les medalles en general. Les que donen els militars, també? Les del rei, també, suposo.
Tu, saps que en Joan Carles I tenia la medalla d'or de Barcelona, Tarragona i de Figueres? Au, va. Tu ho juro, eh? Va. Els hi van retirar totes tres l'any 2020. Són les úniques ciutats que li han retirat. N'hi ha dates espanyoles que les conserva totes. No em facis parlar perquè ara en diria de grosses. Ah, digues, digues, digues. No dic res, eh? No dic res, però jo te faria totes les medalles, els hi penjaria el coll fins que li anés baixant el cap al cap i al front i li toques la tita. Ah, però aquí què dius? Va, calla, que arriba el jefe, va.
Adéu-vos-guards. I visc el balla. La Renaixença.
La medalla la va inventar... Un català segur que no, perquè una medalla és per fer-se el xulo i els catalans no. La devia inventar un espanyol, doncs. En Franco, en Franco la devia inventar. No, són molt més antigues que en Franco, les medalles. No tenen un inventor concret, però les primeres daten de l'antiga Roma. Collons de romans.
Sí, no eren medalles esportives, eh? Eren medalles que donava el mateix emperador com a símbol d'honor o lleialtat. No sé com si ara en Salvador Illa donés una medalla en Puigdemont. Home, què dius boig? Home, no pot ser això. Escolta, en Jordi Pujol, sabeu que té la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya? Saps quin president li va donar? No. José Montilla. Oh, que maco. En Montilla li va donar la medalla d'or, que és la màxima distinció de la Generalitat de Catalunya, a Jordi Pujol, eh? Teniu cap medalla, vosaltres o no? A mi Montilla no me l'ha donat mai. Bueno, ni Montilla ni ningú, eh?
Si hi ha un nom destacat en la creació de medalles és el de l'artista italià Antonio Di Puccio Pisano, conegut com a Pisanello al segle XV. Es va dedicar a fer una sèrie de medalles amb uns retrats delicats que igualaven la qualitat dels retrats de moltes pintures. I les medalles de les Olimpiades què? Les medalles olímpiques? Això de donar una medalla d'or al primer, la medalla de plata al segon, la de bronza... Això no s'instaura fins l'any 1904 als Jocs Olímpics de Sant Lluís als Estats Units. Són molt entusiasme.
Digues les olimpiades. Sí, senyor, sí, però abans al guanyador li fotien una corona de fulles d'olivera al cap i cap a casa. Bueno, ja són maques les oliveres, però, hosti, dius, em donen una medalla d'or o una fulla seca d'olivera, doncs, saps, m'estiu més... La medalla d'or, potser. I més si hagués sigut la primera en l'edició aquesta de Sant Lluís, el 1904. Eren d'or massís, però això va donar dues olimpiades. A partir del 1912, abans dinant-ho. I estàvem perdent calés, eh? Això és molt car. Clar, clar.
I les que donen ara d'or ja no són d'or, eh? La medalla d'or no és d'or, eh? Què he dit? Però què vol dir aquesta estafa? Oh, noi, mira, ha anat així. I de què està feta? La medalla d'or del guanyador, què? Doncs normalment és de plata, tu. Com la del segon classificat. Normalment és plata banyada en or, això sí. Però si rasques una mica, per dintre és de plata.
Home, l'has de mossegar com en Rafa Nadal, que l'esmossegava. En Rafa Nadal l'esmossegava perquè es pensava que eren de xocolata, pobret, em sembla. No l'esmossegueu ara, eh? Què? No t'agrada, en Rafa Nadal? Gent. Eh? Eh?
És el que anuncia cotxes. Sí, bé, només n'anuncia un. Sí, sí, sí. En té un. Bueno, no sé ell quants en té, però vaja. Ens acabarem amb merdana. Sí. També el que anuncia no sé pas si és el que porta, però vaja. Això és un tema que ara no ve el cas. Estàvem parlant de medalla. Si us donen ara una medalla d'or, no la mossegueu. Això es feia abans perquè es veu que l'or és tou i amb les dents si apretes fort es clava una mica. Però les d'ara, si no són d'or i les mossegueu, us trencareu les dents, no ho feu. No ho feu.
Carles Figuera, Felfaixedes, Laia Gluc, Arnau Tordera, Àlex Vila, Mercè Martínez, benvinguts a la Renaixença.
Més enllà del valor emocional que pugui tenir una medalla olímpica i per tot el que representa, si li traiem això, vosaltres sabeu quant val una medalla dels Jocs Olímpics? A nivell material, eh? Una medalla? Sí. Que no ho sé. No? Que no és d'or, eh? No, no, no. És de plata. És de plata. Però què val? Però plata recoberta d'or, eh? Vull dir que és de val, això. Sabeu quant val? No, no.
650 euros. Collons, quina misèria. Home, Déu-n'hi-do. La de plana té un valor de 380 euros. Va, no m'hi penso pos... No t'hi poses, eh? Doncs espera que et digui la de bronza. La de bronza? La de bronza val menys de 3 euros. Home, home, home. Amb el que arriben a suar els atletes. T'imagines? Arriba el tercer i et diuen, té aquesta rodona...
De 3 euros? Vinga, noi. Vols dir que la de xocolata anava a dir. Teniu d'aquelles de xocolata? És més cares, segur. Per cert, l'esportista que més medalles de la història dels Jocs Olímpics ha guanyat és el Michael Phelps. Home! Sí, recordeu? El Michael Phelps. El nedador americà que es va fer famós per menjar-se un esmorzar... Esmorzava fort, esmorzava fort, aquest. Sí, sí. L'esquena que tenia...
Es menjava una truita de cinc ous, tres sandwichos d'ous ferrats i no sé quantes coses més. I no s'enfonsava? No. No, no, nedava ràpid. Era benzina. De l'oli de la fregidora flotava. Hi ha un guionista d'aquest programa que fots uns esmorzars així. Més o menys com en Phelps. L'Albert Sayós. Igual. El Phelps té 28 medalles olímpiques i de les 28, 23 són d'or.
Déu-n'hi-do. És molt, això. No fa pinta que el superi ningú. La segona persona que acumula més medalles és la Larissa Latínia. Qui? Latínina. Latínina. Diguem-ho bé, sisplau. Larissa Latínina, que està accentuat. És allò per dormir. Sí, sembla un medicament. És una gimnasta de la Unió Soviètica que va aconseguir
18? 18. 18 medalles. 10 menys que en Felps, però 18 medalles, déu-n'hi-do. No l'atraparà. No l'atraparà pas. En fi, Arnau Tordera, avui boig conegut o savi per conèixer? Boja coneguda. Els seus personatges ens han acompanyat tota la vida, des de teatre fins a sèries com Les Teresines, Marlí o Ben del Pla. Ara porta uns mesos dalt de l'escenari amb la Cubana, la mateixa companyia on va començar a treballar com a actriu. Avui s'asseu a l'escó de la Renaixença, Anna Barratxina!
Anna Barratxina, què tal? Com estàs? Molt bé. Molt bé. M'encanta sentir la gralla. Ai, que és bona. Sí, no sé si és perquè soc sitjat, Anna. A Sitges hi ha tradició de gralla? Molt a gralla. Perdoneu, perdoneu. No, no, no. El meu besavi, el Samuel Barratxina, va fundar l'escola de grallers de Sitges. Mira, quin detall. Quan és festa major...
La música entra al poble a través de les gralles. Entra a les gralles, caminant, és molt solemne. I que no són pocs, són molts. I em poso contenta. Veus que bé. No a tothom li passa, crec, perdó. Si està bé, t'agraeixo. Gràcies. Si voleu parlar de les gralles en una altra zona... Ja està, ja està. Sí, ja farem un podcast de la... Un podcast de la gralla. Un podcast de la gralla.
És que de veritat, els hi dones així, saps molts greus, i t'agafen tot el braç. Els hi ha de rexar, és que és veritat. Gràcies, Anna. Anna, Baratxina, què has menjat avui per esmorzar? Per esmorzar, una torrada amb embotit, que m'encanta l'embotit, i no hauria de menjar embotit, no m'agrada molt, i he socat una madalena.
Madalena embotit i pa amb tomàquet. Sí, sí. O madalena al cafè amb llet? Sí. Bé, bé, bé. Sí? Està bé? Sí, sí. Hi ha gent que diu unes bestieses de llet d'arròs i no sé pas què més. No, no, ja està bé.
I cafè? No, el cafè ja està bé. Jo he pres cafè. S'ha d'esmorzar el que us vingui de gust, tu. Sí, sí, sí, jo també. Exacte, jo crec que al cos se li ha de donar el que li ve de gust. Escolta'm, tu tens dos personatges, jo crec, que han marcat la teva vida, dos personatges icònics, la Núria de Vendalpla, no sé si a dia d'avui encara hi ha gent que et va dient Núria pel carrer, i l'estrellita Verdiales amb la cubana. La gent se'n segueixen recordant encara a dia d'avui?
Mira, fins... Sí, la Nuri, jo me'n recordo que anava amb una amiga meva que realment es diu Nuri, i qui deia van, eh, Nuri! I agirava ella, li deia, no et giris, Nuri, que no et crido, no et crido. Aquesta és una, i l'estrellita, hi ha gent que encara se'n recorda de... Verdiales. Verdiales, que era, realment, era... Verdiales era el que ballava la Marisol, les Verdiales, que ve de Bàlaga.
I per això es diu Estrellita, perquè la meva exsogre es diu Estrella Estrellita Vergés. I hi ha gent que t'hagis trobat en situacions que t'insultin pel carrer? Això que diuen tant els catalans quan fas un personatge dolent, no? Mira, quan vaig fer Merlí, que era una infermera de nit, m'insultaven pel carrer. Ah, sí? Sí.
Si ho hagués fet un home, jo crec que no ho haguessin insultat. Però com era una dona que no se'n cuidava de la família, que estava treballant a la nit, que li encantaven les nits, era infermera, m'insultaven. Recordem un moment de Marlí on feies aquesta... Es deia Lídia, el teu personatge. És una mica mala mare, no?
Bueno, no era mala mare. Li agradava molt la seva feina, que érem ser infermera de nit. I dormia de dia. Escolta, tros de marlí. Aviam. Que no vas a l'hospital? Avui entro més tard, no t'ho vaig dir. Hòstia, a la residència feies més bons horaris. Què dius, nen, no parlis de la residència. Era depriment. Aquí tracto malalts de totes les edats i a la nit les infermeres estem bastant tranquil·les. A més, a l'hospital plego a les 6 del matí...
Doncs hi ha dies que tornes a les 8 o a les 9. Escolta, guapo, que jo també tinc vida, eh? O t'he de demanar permís per fer les meves coses?
Ara he quedat. Ara? A veure, si tens lliure, per què no sopes amb nosaltres? El Pau li agradaria. Quin pal de conversa, nen. Tens tabac? No, no, jo mai en compro. Soc el gorran de l'Insti. Tens fills, Anna? Sí, sí. I has patit una mica, això, també. O sigui, la Lídia és una... M'encanta haver fet aquest personatge. Tinc fills, tinc un fill de 21 anys, però no li demano tabac.
No li demano. El que fa la Lídia m'encanta. A través dels personatges jo crec que he fet una vida i faig una vida que m'agradaria fer i que no he fet. Perquè la conciliació familiar en el terreny dels que us dediqueu a...
El teatre, sobretot, no? Actuacions en caps de setmana, de nit... Sí, sí. El teatre és molt esclau. Però, bueno, a mi m'encanta la meva feina. M'agrada molt. I jo recordo al meu fill dir-li... No tenia microones entre cametes i a dissu... Apaga el foc si t'escalfes el sopar. I tenia una amiga menorquina que a través d'Skype li feia de cangur al meu fill. Cangur a través d'Skype? Sí.
Hòstia, això és nou. Home, clar. Sí, sí. O sigui, deixaves el nen amb una webcam. A veure, el nen ja tenia 10, 9, 10 anys. Bueno, i una webcam, ja està. I una senyora des d'Eivissa controla algo.
No és un mal plan. No podia passar res dolent. És que quan s'ha de treballar, s'ha de treballar. No pots dir que no. Si has de triar algú, realment, agafa algú d'Eivissa que el marge de reacció... Vull dir, si hi ha d'anar-hi... A Eivissa no. A Eivissa no. Menorca. A Menorca. Som més ràpids. Molt millor. Perquè on vivies tu, en aquell moment? A Barcelona. Perfecte. Ideal.
Si es cremava alguna cosa, doncs... Tens algun fill que es vulgui dedicar a alguna cosa relacionada amb el teatre? Mira, tinc un fill que està estudiant per creador de moda. Creador de moda? Sí. Bueno, hi ha alguna vessant artística. Sí, jo crec que sí, perquè el vaig portar a museus, anava a teatre, viscut al teatre...
tant el seu pare com jo, però s'ha dedicat a dibuixar molt bé i, bueno, a mi s'encaulava. I tu tenies clar que volies ser actiu? Molt clar. Sí? Quan eres... Era molt petita. Recordes com vas començar? Mira, jo vaig començar perquè vaig començar fent música, havia de ser l'hereva de la Senyor Montse, de música, no vaig ser...
Havia de fer ballet, vaig fer ballet. No ho vaig fer. Però tenia molt clar que volia fer teatre. I ho vaig fer. I ho vaig fer. Vas a...? Des de molt, molt, molt, molt petita... Vas passar per l'Institut del Teatre? Vaig passar, no em van aprovar, i vaig entrar a la Cubana. Ben fet. Millor. Doncs molt bé. I com hi vas anar a petar, la Cubana? Doncs mira, la Cubana tenia cinc anys de vida. Ah, em pensava a dir, colló, hòstia, que joveneta. Cinc anys de vida. Jo era molt jove.
Tenia 18-19 anys. Tu en tenies 18. Vaig estudiar filosofia. Mira. Ho vaig deixar. Sí. En Xuriguera també. Com un que conec. En Xuriguera també va estudiar filosofia. I també ho va deixar. Tampoc el van agafar a l'Institut del Teatre. No.
I no vaig entrar a la Cubana, això no. Però bueno, vaig conèixer en Feixades. Veus que soc cubano? No, però que em protagonista. Digues, digues. Protagonistis. Vas estudiar filosofia, però llavors entres a la Cubana i, hòstia, a mi em dóna la sensació, la Cubana, aquest tipus de companyies, que ja és una cosa molt atípica. Ara mateix, ja no existeixen coses com la Cubana.
Bé, aleshores jo recordo, no sé si és perquè tots érem de Sitges, jo recordo, clar, és diferent, les coses canvien, el dia a dia canvia, la societat canvia, les persones canviem, i la cubana ara és com casa, però clar, també ha canviat, amb el bo i el dolent.
Sí, el que passa que veniu d'un tipus de teatre, no? Com un teatre més guerrillero, més de... Tu deus haver actuat al carrer alguna vegada. I tant, és que el carrer és la meva escola. És que el carrer m'encanta. M'agrada molt el carrer. La sensació de sortir al carrer, la sensació de... És veritat això que està fent o és mentida pel públic?
Jo crec que és la base del teatre, crec. Crec que la base aquesta de no saber ben bé si és veritat o mentida és guai. I vaig fer moltes accions al carrer amb la Cubana. Vaig tenir la gran sort de començar el carrer.
Amb la Cubana vas fer les Tresines, també, que això va ser mític. Les Tresines, no sé si ets conscient o la gent si és conscient que les hem vist tantes vegades repetides a TV3, però és una sèrie que només té 13 capítols. Sí, només té 13 capítols i en balli P. Sí, sí, molt bé. Aguanta. En balli molt bé, perquè veus altres sèries que no...
bueno, que anem ballint malament, i aquesta anem ballint bé. Però passa, és el mateix fenomen que amb Mr. Bean, són 13-14 capítols, Mr. Bean, i sembla que n'hi hagi 350. El de Nadal l'hem vist quantes vegades? 300.000 vegades. És igual. Si anar al Hopkins, el Robin Atkinson, em sembla que ha fet 90 anys. Ah, que dius ara, no, no pot ser. No, no pot ser. Jo diria que no, vaja. Vaja equivocada, home.
Anna, ha arribat en algun moment de la teva carrera alguna proposta per reeditar les Tresines, per tornar-les a fer? No, eh? No te'n truquen mai de dir... Tempos mejores, com és allò? No ho sé.
És que el pis de les Tres Ires és un pis de turistes, ara. 70 anys, em diuen. Jo també, 70 anys. Ja són uns quants, també. Sí que s'ha de mirar endavant, s'ha de saber d'on vens, però s'ha de mirar endavant sempre.
Escolta'm, ara amb la Cubana esteu al Teatre Romea fent l'amor venia amb taxi que precisament és una mica un homenatge al teatre mater, al teatre de companyia, al teatre d'arrel que jo tinc la sensació que està desapareixent una mica
Jo crec que els pastorets no desapareixeran mai. Esperem que no. No, perquè cada Nadal es fan. Sí. I a tot arreu. Sí, però fa falta gent per fer-los, també. Ja, sí. Fa falta gent, però... Però abans jo tinc la sensació, almenys quan jo era jovenet i anàvem a teatres, a companyies de pobles, que s'ajuntaven cada nit l'electricista, el llauner, el forner i tal, i va, vinga, assegem. I aquest compromís...
crec que no existeix ara. La gent vol fer la seva, vol marxar el cap de setmana i ningú es compromet a dir no, no, el cap de setmana no podem anar a Platja d'Aro perquè hem d'assejar amb la companyia del poble. Les meves filles estan compromeses en aquest sentit. Ah, sí.
Clar, és que hi ha de tot a la vinya del senyor. En aquest sentit estan molt compromeses. I hi ha gent en el poble que està molt compromesa en aquest sentit. Clar, és que hi ha de tot. A mi també fa poc em van dir que no hi ha criatures, la gent no vol criatures, i és una societat molt nihilista. Gossos, la gent vol gossos. Vol gossos, sí. Perquè el gos el pots aparcar. M'agrada molt els gossos, sí.
No sé què feu aquí amb els gossos, però a mi m'agrada molt els gossos. Sí, a vegades sí. Sí, sí, doncs no. A mi m'encanten els gossos. I passa el mateix amb la societat, que va canviant. Però jo crec que hi ha coses que existiran sempre.
Per exemple, a la intel·ligència artificial la gent vol anar al teatre, vol veure històries, vol veure cares, vol veure humans explicant històries. I crec que això és molt important. I em dedico a això precisament perquè el públic ha d'estar calladet, això per començar...
Perquè treballar de cara a la gent que parli és cansat. I explicant històries, perquè m'agrada molt explicar històries. Connectar amb la gent d'una manera, d'una forma invisible, m'encanta. I jo crec que em dedico a això perquè m'agrada això. Fins quan us trobarem al Teatre Romer amb la Cubana? Jo crec que fins al gener, febrer... Tenim temps, tenim temps. Sí, teniu temps, però no... No us encanteu. No us encanteu.
perquè el temps passa molt ràpid. Anna, et dic una paraula i tres possibles definicions si has d'encertar què vol dir. Soc dolentíssima amb això. No pateixis. Atenció que si l'encertes te'n portes una llangonissa ralda millor gentilesa de Pera! Pera!
Molt bé.
Tot fatal. La paraula d'avui és gratcient. Ah, gratcient. Es diu d'allò que es compra a pes i sense envasar a la demanda del client. Mira, per quatre cigrons que menges et sortirà més a compte si els compres a gratcient, allà amb la Conxita. B, gratcient. Fer quelcom de manera deliberada, intencionadament. En la Minyamal es va lesionar a gratcient per no haver d'anar a jugar amb la selecció espanyola. O, C, gratcient. Gentilíssica. Utilitzen els expats per referir-se a la persona que viu al barri de Gràcia de Barcelona.
M'han recomanat una típica food aquí a Barcelona. És un restaurant gratien, que fan unes empanadilles ochentines. Very good in Gracia. Un restaurant gratien. A B o C, Anna. Jo crec que l'A B. Correcte! Bravo! Gratien.
Ara sí que s'ha posat contenta. Home, ho ha dit que li agradava l'embotit. M'encanta, m'encanta. Agraxient, és fer una cosa de manera deliberada. Menys molt. Menys mal, perdó. Agraxient, fer-ho agraxient. Agraxient, aneu al Teatre Romer a veure aquesta... L'amor venia en taxi. L'amor venia en taxi de la cubana. Allà et veurem. Anna, gràcies per passar una estona per la reacció. Gràcies, heu de venir, eh? Sí. Tots vindrem. Ja m'ho direu. Un aplaudiment a la reacció.
Si vols venir a Pública la Beneixença, entra al corral.com i omple el formulari. El programa preferit del teu besavi.
Peyu, avui no parlàvem de la medalla. Encara de rato que no s'ha dit res de la medalla, Peyu. Ara hi anem, home. Àlex Vila, on has anat avui? Avui he anat a una empresa que es diu Fusteria Digital. Fusteria Digital. I situada a les afores de Bascanó. Molt bé. Camí del rec sense número 1. Per si voleu anar. Potser esteu pensant... Fusta? Frena una mica, Frederica. Sí.
Mira, no ho havia pensat, això. No és l'objecte d'avui la medalla. Avui parlem de la medalla, sí, senyor. Sí, sí, sí. I així és, eh? Aquesta gent fa medalles de fusta. Fixa't, eh? Això existeix, eh? Sí, sí, sí. Què serà el següent? Un surdo de ferro, un semàfor de fusta, vaixells de cartró... No ho sé. Només sé que això és el futur.
Estem al futur, nois. Molta gent es pensava que el 2025 tindríem cotxes voladors. I no. No, el futur són... Medalles de fusta. Les medalles de fusta, em sap greu. Al futur no hi ha cotxes voladors, hi ha medalles de fusta i el TV3 ara és 3CAT. Sé que molta gent no estava preparada per això, però... És el que hi ha. Tot això ens farà millors persones, Peyu. Tot anirà bé. Tot anirà bé, Peyu, perquè som Catalunya Ràdio, som 3CAT. 3CAT. Molt bé.
No necessitem cotxes voladors, necessitem medalles de fusta i el 3CAT. I que regulin el preu de lloguer de pas. Estic molt passat amb aquest tema. Jo sé que hi ha gent d'altres comarques que potser diu que passats els de Barcelona, bueno, ja us arribarà i quan us arribi serà massa tard. Hem d'estar preocupats per aquest tema. Solucionem-ho! Això també havia de ser el futur però ja és el present. No pateixis perquè a altres comarques també ha arribat el preu de lloguer. És cara a tot arreu ja, avui en dia.
Ens estem cansant, també, que us sàpiga la gent que està especulant Això ho petarà en algun moment Aviam si és veritat, perquè de moment la gent, més que fer fiolades a Twitter, poca cosa més Parlarem de les pedalles Llavors és queixa que no té temps El que segurament també necessiteu és resoldre uns quants dubtes sobre les medalles de fusta A què equival l'or, la plata i el bronze en una medalla de fusta? Doncs li vaig fer una suggerència a l'Albert de Fusteria Digital, escoltem-ho
Us heu plantejat algun cop, potser, dir, pel primer classificat, fem una medalla, jo què sé, en fusta de baobap o una fusta que sigui com molt valuosa? Sí, sí, efectivament. De fet, és el que fem normalment. La primera és el de baobap, el segon és de pi i el tercer de suro.
Però per què fan medalles de fusta aquesta gent? Doncs perquè és més ecològic. Ah! Sí, i perquè, bueno, per reinventar el negoci també una mica, suposo. Sí, sí, sí. Però bueno, no sé si ho heu notat, però efectivament l'Albert m'està vacilant, com han fet moltes persones al llarg de la història. Evidentment, les medalles no les fan de bo, va, pi i suro, no us creieu tot el que escolteu per la ràdio, a vegades la gent diu mentides, d'acord? Escoltem, de veritat, com són les medalles dels primers classificats. Aviam.
Pels tres primers en general fem un trofeu. I per la resta la medalla aquesta com més de record. Gràcies per venir, ja trucarem.
Home, a veure, jo entro una copa de metall i una de fusta, la fusta... És maca. Tens fred a l'hivern, al final la pots tirar també a la llar de foc. Home, sí. Sí, és veritat. Però bueno, ja heu sentit, les medalles de fusta per als primers classificats, la gent de Fustaria Digital, no les fa. Són com la il·lusió que tenen les persones després de fer 50 anys, no? Inexistent. No sé si voleu comentar alguna cosa. Bueno, s'ha tocat directament, eh?
Vull dir, no tens cap altre referent que podies posar aquí com a exemple? Era aquest, el més proper. Això ho tenies guardat, eh? Sí. Vale, vale. L'ha tornat. Bueno. Eh...
Com us deia, les madales de fusta, a banda de ser molt més ecològiques, també et donen alguns avantatges, com, per exemple, pots fer més fantasia amb els colors i els dissenys. Però aquests avantatges, ara ho escoltarem, a vegades també es transformen en inconvenients. A vegades passa amb això, que tu creus que una cosa és un avantatge i que sobte és un inconvenient...
Tinc uns amics, per exemple, que diuen que hem adoptat un gat perquè és més fàcil de cuidar, no l'has de treure a passejar. Tu veus el sofà d'aquesta gent, sembla que hagi passat una motocerra per allà a sobre. Aquests amics ets tu? Sí, soc jo. A vegades passa això, que els avantatges es transformen en inconvenients. Escoltem els petits inconvenients amb els que es troba l'Albert per fer medalles de fusta.
I a vegades també ens trobem altres coses, com que l'organització vol ficar 500.000 patrocinadors en una medalla, i al final la medalla és el que és. Els logos. I també és maco com mantenir-ho simple i representatiu, més que supercarregat de patrocinadors, no? Però, bueno, la pela és la pela.
si que us ho veu passar bé. Sí, exacte, tens riures de complicitat, eh? Ja hi tornaràs a passar una altra tarda, eh? Poderàs fer el Nadal amb aquest... Sí, sí, no, no, un amic de cop i volta.
I al final la pela és la pela, m'agrada com s'ha anat desinflant el discurs que començava romàntic, però a poc a poc. La pela és la pela és una expressió amb la que jo diria que pots guanyar pràcticament qualsevol discussió. No sé si hauríem de llençar petards per Sant Joan perquè s'espanten els animals. Bueno, la pela és la pela, jo què sé. És així. És així, és així. Bueno, amb discursos més simples hi ha gent que ha arribat al Parlament. Perfecte. Aleshores, tornant una mica...
És que ets el millor. És una secció de medalles de fusta. Sí, sí. Bueno, tot ho farem. Sí. Tornant una mica a les medalles, ¿vale? Sí, sí. Una mica. Una mica, no? No del tot. Tampoc, aviam, al final. Soc jo, l'important, soc jo d'aquesta secció. Ja t'ho juro. Ja ens hem adonat que el tema és el de menys. Sí.
Bueno, li vaig preguntar a l'Albert que si pogués fer un premi o una medalla per a qualsevol persona del món, a qui li donaria i per què? I això és el que em va dir. Jo no em trocaria una medalla. Jo, la veritat, li fotria un monument al tio que aconseguís eliminar tots els sistemes de clave PIN, certificat digital, i les miri una claus aquestes de verificació, perquè tanta cita prèvia, al final necessitarem un màster.
Estic completament d'acord. És una crítica a l'administració, no? Al final, això que he dit que petarà algun dia... El dia que peti és tothom unit contra la clave pin. Això és... És horrorós. A més a més, hi ha moltes coses d'aquestes que van per identificació, que t'ha d'arribar un missatge al mòbil. Jo ho faig des de casa, que no tinc cobertura.
Llavors estic al jardí i veus el compte enrere, et queden dos minuts per posar la clau. Molt nerviós. Jo amb el mòbil per allà al jardí buscant cobertura, arribo corrent al menjador d'altra vegada per posar la clau, ja m'ha passat el temps, reenviar el mensatge, aneu a prendre pel cul. Sí.
Bàsicament. Gran reportatge sobre les medalles de Fusta, Àlex. Sí, sí, us està agradant. Hi ha alguna conclusió? Sí, la conclusió és que perquè hi ha una roba a lo de clavepint, sabeu que això no és una conclusió, és un dubte, i la conclusió seria que si voleu la vostra pròpia medalla, no us esforceu, truqueu a Fusta Cadabra si voleu una aia Fusta Cadabra.
Fustacadabra? Això és el nom de... Bueno, és igual. Què és? No m'explica. Què és Fustacadabra? Joder, sembla una pancarta publicitària. Explica, explica. És una botiga de criança respectuosa que hi ha al barri de Sants. És igual. Perfecte. Però si voleu una medalla, truqueu a Fustaria Digital. Àlex Vila, moltes gràcies.
Vols que el teu gos sigui el protagonista d'una de les nostres històries? Entra al corral.cat i omple el formulari. Potser passejarem el teu millor amic per l'atemptat de Carrero Blanco.
Avui porta una gossa de caldes de Malavella que va guanyar un concurs de bellesa. Mira. I va protagonitzar un calendari de gossos. Que maco. La Neula. Veiem-la. La Neula, eh? Oh! Preciosa. No me l'imaginava així. És un gat, això. No, és un gat.
és un gos no té 6 anys i és de la raça pomerània per això quina raça? pomerània pomerània té nom de fruita però us inventeu és un gat com un arbre fruita no és un gat és un gos i és un cul inquiet mira la Laura és la seva responsable encara es pregunta com van aconseguir fer les fotos del calendari sense que sortissin mogudors mira
Les seves aficions són escridassar repartidors de pacateria, esbatossar-se amb gats i perseguir ombres dels ocells i, sobretot, fer forats a terra, que això li encanta. Desenterra coses, ella.
Doncs mira, avui n'hem de desenterrar unes quantes. Ara. Ens situem a Hoxon, al comtat de Suffolk. Suffolk. Suffolk. No hi he estat mai, però... Em sembla que no. És Anglaterra, això. Ah, és Anglaterra. Ah, bé. És 16 de novembre de 1992. Avui passegem el gos per la descoberta del tresor de Hoxon. Sembla maco, avui, això.
Sí. Avui? Som a... Som a la campanya britànica. Veus? Un territori rural farcit de Conreus. Ja t'agrada, tu, xoriguera, això. Allà, normalment, s'hi respira una calma i una tranquil·litat ben envejables. Però tot això s'ha acabat. S'espatllarà, ja es veu. S'espatllarà. No, no ho feu tan maco perquè ja es veu. Un moment, un moment. Un dia que no arrenquem els barris baixos. Ja, exacte. Hi ha gent trucada per allà. Ens foteu la... Saps? Ai, que bé, ai, que bé. Patapam, va! I agafo unes amorrades que no...
Bueno, tranquil. Tota la tranquil·litat s'acaba quan arriba la neula. Ens han advertit que era un terratrèmol, però ha superat les nostres expectatives. Sembla que porti un coet al cul. S'ha fotut a perseguir ombres d'ocells i no hi ha qui la pari. Ens hem trobat un parell de joves que s'han rigut de nosaltres per com la perseguíem. Però, bueno, bona canalla. Els hi hem demanat si saben on és la granja d'en Peter Walting i ens hi han acompanyat per evitar que ens perdem. Tot un detall per part seva. De camí ens treuen una mica de conversa.
Sí, escolti, i per què busqueu en Peter, si es pot saber? Heu tingut algun problema amb ell? També us ha robat alguna ovella? Com diu, no, no, no ens ha robat per res, no Us deu calés, doncs? Traieu-vos del cap de cobrar, eh? Està ben pelat No, de debò, nosaltres no tenim cap problema amb en Peter, que no, que no
Ah, o sigui que nosaltres. Sí, nosaltres. O sigui que sou un cobrador que treballa per algú altre, llavors, o què? Que no, collons. Potser no capteu impostos i li heu d'entregar una ordre d'embargament. Que no, quina obsessió, que no ens ha fet res per broma, hòstia, de debò. I aquest en Peter, que deu ser una bona peça, no? Després d'una bona estona passejant amb alguna corredissa inclosa darrere la neula, arribem a la granja d'en Peter. A veure.
Els joves que ens han portat fins aquí ens havien espantat amb tanta pregunta. Al final ens pensàvem trobar un granger mort de fam, i realment no, hòstia, en Peter sembla un pagès ben normal. Quina història normal, d'avui tot va bé. Hòstia, tots són flors i violes. De moment sí. Li hem demanat per parlar, però no ha volgut fer-ho. Diu que està arreglant el tancat de les ovelles i que està massa enfeinat per perdre el temps. Sort n'hi ha que la seva dona és hospitalària i ens ha convidat a entrar per prendre alguna cosa, que si no, hauríem vingut fins aquí per reto.
Vol que li prepari una mica de te, senyor narrador? No, te no, sisplau, que no el suporto. La dona també sembla ben normal. Sí, sí, sí. Gràcies, de totes maneres, molt amable. Per cert, creu que podrem parlar amb en Peter, el seu marit, quan estigui a la... Quan hagi acabat d'arreglar la tanca de les ovelles? Ah, doncs suposo, suposo, li pregunto. Sí, sí.
El narrador vol parlar amb tu! Ets a favor de pujar? Què passa, que també li deus diners? Sempre estem iguals! Sempre estem iguals! Ja es va espatllant, ja... Avui m'he llevat enregullada. Quina mania que en Peter ens deu cèntims, escolta!
No ens deu res, aquest home, nosaltres. Només preguntem per ell. Sort que, com a mínim, ha servit perquè pugui xerrar amb nosaltres. Per cert, a mitja conversa, quan ha pujat a casa, ha passat una cosa interessant. S'ha adonat que s'ha deixat el martell al camp, tu. I sembla ben preocupat. La mare que em va arribar a ser de parir... Que santa! Què passa, Peter? És un burro, eh? Què passa, Peter? Què passa? La mare que em va... És que...
Hòstia, m'he deixat el martell a baix. Piter, no fotis, que l'has tornat a perdre. Que és el tercer que porta. De veritat, l'has de trobar, que anem molt justos de diners per estar sempre aquí comprant martells. No l'he perdut, eh? No? No, no, ser perfectament honesta. L'he deixat a baix, allà al costat de la tanca.
Ah, doncs va. I així vaig a buscar-lo, que no se'm foti plou i es faci mal bé. Ai, ai, ai. En Peter ens demana que l'acompanyem amb l'excusa de la conversa, però ens adonem ben aviat que el que vol realment és que l'ajudem a buscar l'eina. Efectivament sí que l'ha perdut. Tu, narrador. Què? Ajuda-me a trobar el martell dels collons. La meva dona em... És que em penja, eh? És el tercer que perdo i sense martell no puc acabar tant, eh? Has d'ajudar. No, no, ja t'ajudaré. Ens comprometem a ajudar-lo a trobar el martell.
Un fet que omple d'alegria la neula, la gosseta que ens acompanya. Si us en recordeu, li encanta acabar forats a terra i fent el te s'avorria una mica. Ara la gosseta es distreu removent la terra per si de casa el martell ha quedat mig enterrat. Però no hi ha manera, el martell d'en Peter no apareix i ell ja està nerviós. Ens ha explicat que és l'únic martell que té.
De moment, la història és estranyíssima. Un martell, saps? Una hora de prime time de Catalunya Ràdio buscant un martell. Aquí hi ha hagut gent talentosa treballant fent aquest ió per un martell que s'ha perdut. Hi ha gent que avui és el primer cop que escolta el programa que ha dit, escolteu, hi ha unes històries tan bèsties. Ah, ja ho escoltaré, ja ho escoltaré. Estan trucant al seu cuinar dient, tu...
Hi ha gent que va trucant a Catalunya Ràdio que vagi a l'heroi Merlín. Entre tots hi comprem un. Ja està, seria el més senzill. Són tan cars un martell. Jo fa rato que compren un altre de martell, ja te'l portaré jo, hòstia. En tinc per donar-li, massetes, martells, en tinc de tot. Bueno, doncs fes-la tu a la història, ara sóc en Peter.
El problema és que en Peter no està per gastar calés en ximpleries. Ara bé, la paciència té un límit. Després de perdre mitja tarda buscant el martell, en Peter es rendeix i decideix anar a demanar-li el martell al seu veí, l'Eric, que diu que aniré així on per sortir del pas, tu. Mira, ara truquen. Sí. Deu ver-hi algú. Esclar. Fot una mica emocionant. Qui hi ha? Ara. Eh! Eh!
Senyor Peter! El teu veí preferit! Hòstia santa, el meu veí preferit. És un pesat. Has obert la porta. Sí, vigila, que dius que ja has obert la porta. Ah, hòstia, Peter! Si el vols criticar, ha de ser abans. Ho havies de fer abans, ha de reaccionar abans. Torno a provar, tornem-ho a provar. Doncs no tancar la porta. Ara, ara critica el primer. Hòstia santa, és pesat aquest nano. A més, ho perd tot, eh? Obre la porta. Ara.
Go on, Peter! Ara sí. Go on, ben parit, Peter! Hola, Eric. Què fots per aquí? Ja, tu, necessito que em deixis un martell dels teus. I una merda te'l deixaré un... L'última... És que és veritat. L'última eina que et vaig deixar me la vas ben perdre. Ja ho sé, que et vaig perdre el trapano, hòstia, però avui no passarà, t'ho juro, eh? És que sense martell no puc acabar la tanca i necessito que me'l deixis, tu. Hòstia, Peter, és que ho perds tot, eh? Ets un desastre, algun dia perdràs el cap.
Fa pinta que en Peter és un desordenat. Ho perd tot. Ho perd tot, menys la insistència. De debò, de debò, Eric, deixa'm-ho. Ni que sigui perquè li pugui ensenyar la meva dona. I si es pensarà que l'he trobat. Si no, ja em fotrà uns cris... No, ja la conec. Collons, la conec, la teva dona. A vegades és la meva dona, també.
I tela, tela com les gasta, eh? Mira, t'ajudaré perquè no et fotis... Et sap greu per l'esbroncada, eh? Gràcies. A veure, que consti que no ho hauria de fer, eh? Sembla que al final el veí deixarà un martell a en Peter.
Bueno, no. No l'hi deixaràs? No l'hi deixaré. El que farem és... Mira, tinc un aparell que m'han regalat uns nanos molt macos d'aquí al poble. Sí. Van construir una cosa amb un detector de metalls. Vull dir, no vull fotre més llarg. Mira. Un detector de metalls, eh? Un detector de metalls i així t'ajudaré a recuperar el martell. Resulta que el veí d'en Peter està jubilat i com que és d'aquells avis que s'avorreix a la mínima, quan es va jubilar li van regalar un detector de metalls perquè es distragués buscant ferralla pel cap. Pip, pip.
Ja tenim l'efecte de so, tranquil. Ara vols fer masses coses, també. Encara no ha trobat res d'interessant. Cada cop que ha fet servir el detector de metalls ha estat un fiasco. Aquell invent és una bona merda, però potser li serà d'ajuda avui per trobar el martell perdut d'en Peter. Estem dedicant molts esforços a un martell, però...
Jo soc el protagonista, representa, i m'estic avorrint. M'estic en una vida tan trista. I no t'han arrencat els braços. Els dos homes, nosaltres i la Neula, marxem il·lusionats a rebuscar amb el detector de metalls pel costat de la tanca. Caldrà posar-hi paciència.
Tu, Eric. Vols dir que funciona, això? No fa res, eh? Ja porta piles, aquest aparato? Vos calla una estona, sisplau, per amor de Déu, eh? S'ha de tenir paciència per fer-ne un detector de metalls. Tu me l'estàs acabant, la paciència. Tots dos tenen raó. Som els primers a dubtar que el detector vagi bé, però no ens precipitem. Cal paciència. Pot començar a xiular en qualsevol moment. A veure...
Estrepidant la història. A més a més, quan parla el narrador es para, el detector metalls. Que soc conscient, Eric, que m'estàs ajudant i t'ho agraeixo. Però això no va. Està trobant més coses la gossa de caldes de mala vella que aquesta merda de parella. És cert, la Neula és una experta que va enforats i està trobant coses enterrades. Ja ha tratat un colom mort, un or rosegat i un tros de fil ferro. Mira, bona feina. Ja torna a anar-ho.
A veure, Eric, demà encara hi serem i aquesta història... Prou, eh? Prou, para'l, para'l. Aviam, entre la sorolla aquesta i tu que ets un pesat, no t'ajudaré més, eh? Aquest detecto de metalls, aquest efecte de la detecto de metalls, que semblen dos tios vestits de sadomasoquistes refregant-se al cuiro...
A quins locals vas tropeir? Aviam. És la frase més bona de tot el dia, eh? És un soroll molt intrigant. Però com saps que fa aquesta pressa dels tios que refrega amb bastions de coir? No ho sé, no ho sé, no ho sé. Que feu amb la teva xicota? No, res, res, res.
Peter o no? No, no, no, Peter. Peter, Peter, Peter. El veí d'en Peter s'ha enfadat, tu. Sí, esclar que m'he enfadat. Clar, home, fa rato que busquen el martell. Hasta, jo m'estic enfadat, com no trobem el martell aquest dels collons. Qui més s'ha enfadat és la neula, que perforats que fa segueix sense trobar res, tu. Però de cop es produeix el miracle. Ara sí. El detector de metalls comença a xiular. El martell! El martell! El martell! Xisca!
Bravo! Hòstia, el martell! Tots ens pensem que el martell extraviat ha aparegut. La neula experta fent forats com és és l'encarregada de regirar la terra per desenterrar-lo. Però el que troba enterrat no és el martell. És la màquina de calar que vaig perdre el mes passat. No? Tampoc, noi. Tampoc. És un cofre. Un cofre. Un cofre que quan l'acabem de desenterrar i l'obrim ens deixa de pasta d'amoniato. Sabeu què hi ha a l'interior del... La Black Decker que vaig perdre! No! La mare que em va ja ho sabia que la trobaria. No!
El que hi ha dins del cofre que l'Eric ha trobat amb el seu detector de metalls...
És el tresor romà més important que s'hagi trobat mai a Anglaterra. Ostres! S'està animant, això! La barreja d'alegria i nervis ho inunda tot. La neu, la mai, para quieta, però és la primera vegada que ha quedat petrificada en veure'l. Nosaltres també, i en Peter i l'Èric encara més. Al cofre hi ha de tot. No cal ser un expert per adonar-se que el que hem trobat té molt valor. Hi ha joies, monedes, corones, anells, polseres... Tot és d'or i de plata. I tot està farcit de pedres precioses. Coisos, romans.
És evident que si es venen tot allò acabaran les penúries econòmiques d'en Peter i l'Eric tindrà una jubilació dourada. Però com representa que s'han de vendre aquelles peces? A qui s'ha d'acudir en aquests casos? Després de donar-hi moltes voltes, els dos homes acaben prenent una decisió que l'endemà al matí ocupa tots els titulars dels Telenotícies anglesos.
i després entren a la modesta història de Hoxon, després de descobrir el tresor romà més important de la història d'Anglaterra. Com a bons britànics que són, han tingut la bona fe d'informar el Museu Britànic, on a partir d'ara s'exposarà el tresor trobat. Que has fet què, Peter? Que... Tu ets idiota, Peter! Per una vegada que tens sort i podem sortir de la misèria! I què, us dones un museu de veritat, Peter, de veritat?
L'emprenyada de la dona d'en Peter és comprensible. Aquella fortuna té un valor enorme. Els experts creuen que si s'hagués venut al mercat negre, el valor d'aquella troballa hauria superat fàcilment els 10 milions de lliures. 10 milions de lliures? 10 milions de lliures, mira! Tu saps el que podríem haver de fer amb aquests diners, Peter? Hòstia, comprar-me algun martellot, suposo. Hòstia, que és curt el teu home.
Que no l'has trobat, el que buscaves, al final? No! A sobre! A sobre! Podrem fer un altre capítol? Els dos grangers es fan la mateixa pregunta. Han fet bé avisant al Museu Britànic? No hauria estat més bona idea vendre les joies al Mercat Negre? Hòstia, Peter, saps què penso? Vols dir que no l'hem ben cagat?
Ens havíem d'haver quedat el tresor, eh? Ho havien d'haver vengut, això. Ara m'ho dius? Ara què, no podem fer-hi res? Si no, i seré pobre sempre més, eh? I tant que sí. Aquest és el seu pensament durant dies, però poques setmanes després. Reben una trucada que els demostra que van prendre la decisió correcta. Bon dia! Un moment que encarcen el telèfon. Teniu uns problemes amb les portes i els telèfonos?
Fins que no s'obre la porta no podeu xerrar. Fins que no agafen el telèfon tampoc. En la part emocionant del capítol. La història és la que és. Per més que correm no la farem més. Al començament del programa ens recordeu-vos de posar un avís que és la gent que tingui problemes d'acord que no escolti capítol. No, perquè és trepidant. És trepidant. Arnau, ara sí. Has despenjat, jo no. Has despenjat, agafa el telèfon a tu. Sí, jo. Espera't. Ara, agafa'l.
Fes cru-cru. Toni, encara no, encara no. Ara sí. Bon dia! Els truco en nom del Museu Britànic. Hem valorat la seva troballa i volem tenir un gest amb vostès per l'honestedat que han mostrat. Els informem que els pagarem una recompensa d'un milió setcent cinquanta mil lliures. Ui!
Hòstia, em compraré 3.000 martells. Hòstia, si em compraré martells. En un gest poc habitual, en ells els responsables del Museu Britànic premien els descobridors del tresor de Hoxon amb una recompensa milionària. En Peter i l'Eric es reparteixen el botí com a bons amics i mai més tornen a patir pels diners. A partir d'ara, si s'escapa una vella per una tanca, en Peter té diners de sobres per comprar-ne una de nova.
Per cert, el tresor de Hoxon s'exposa actualment al Museu Britànic i el martell perdut d'en Peter... L'han trobat? S'exposa just al seu costat. Oh! Bravo! Finalment, el van trobar i van decidir mostrar-lo al públic. De fet, val a dir que el tresor es va trobar gràcies a aquell coi de martell. A veure, la història que va molt bé per ells, però... i per la gossa? La Neula! Com està, la Neula? La Neula... Està bé, eh? La Neula està... La Neula està...
Mai se l'ha vist tan contenta com ara. La seva etapa de model de calendari s'ha quedat aparcada. Ara el que més satisfacció li produeix és ser buscadora de tresors. Quan l'hem tornat a Caldes de Malavella, ha començat a fer forats com una boja amb l'esperança de trobar-ne una altra. Esperem que tingui sort i que tal com van fer els del Museu Britànic amb els dos pagesos, quan la Neu la trobi un tresor, la Laura, la seva responsable, ens doni una petita part. I tant, i tant, i tant, i tant.
I fins aquí la renaixença. Ens trobareu, com sempre, al segle XIX. Que el senyor sigui amb vosaltres. I amb el vostre esperit! Doncs fins aquí el matí de Catalunya Ràdio i tornem demà. Demà parlarem amb els caçadors del seu paper per frenar la pesta porcina. Serà l'àgora, amb el Vicenç Sánchez, el Pere Rossinyon, la Sara González i, de nou, la catedràtica en veterinària, Mari Àngels Calvo. A les 11 entrevistarem el poeta Mario Obrero.
Catalunya Ràdio. Les notícies de la una. Bon dia, us informa Joan Bota.
I van creixent les retencions en aquesta operació tornada pel cap de setmana llarg de desembre. Recordem que fins a la mitjanit han de tornar a l'àrea metropolitana de Barcelona fins a 250.000 vehicles. Com tenim la circulació a aquesta hora? Equip viat, Itxell Garriga. Bon dia, doncs de moment la via que acumula més trams de retenció és la C16. Hi ha congestió entre Bellbé de Cerdanya, per la nou de Berguedà i ben bé fins a Berga, tot i que...
de forma intermitent i en principi sense incidències en cap punt. També, però hi ha congestió a l'AP7, a l'Admetlla de Man, en uns 3 quilòmetres per un camió variat que ha provocat també l'encals entre 3 turismes. I arribant a Barcelona, ara, de moment, només congestió d'entrada pel nous de la Trinitat. Més notícies, Eva Pineda. Els governs europeus acorden endurir les regles per facilitar les devolucions de migrants. Reunits a Brussel·les, els ministres...