Escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Tens moltes formes de començar el dia.
A Ràdio d'Esbert volem que ho facis de la millor manera, escoltant el magatzí matinal La Rambla,
amb la periodista Núria García-Libau i tots els col·laboradors que passen pel programa.
Actualitat Sant Justenca, notícies, el temps, entrevistes, tertúlies i seccions ben variades des de música, vi i llibres,
fins a ecologia, esport, sexualitat, política o nutrició, entre moltes altres temàtiques.
La Rambla, de 10 a 1 del migdia.
De dilluns a divendres, al 98.1 de la FM.
I en streaming, a la web radiodesbern.com, on podreu escoltar de nou tots els podcasts.
I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla, 98.1.
Molt bon dia Sant Just, ara mateix, passen 8 minuts de les 10 del matí d'avui dilluns 31 de març.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, al magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a la misura municipal de Sant Just.
Ja m'ho coneixeu, sóc la Núria García-Libau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant, com sempre.
Fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades a Sant Just
i també les portades dels diaris en català.
Llegirem la portada del diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui.
Després passarà l'Enric amb les efemèrides del dia i l'efemèrida musical
i acabarem l'hora a les 10.50 amb en Carles Rius,
que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11.10 farem l'entrevista del dia.
Avui trucarem a l'actriu, dramaturga i escriptora Sant Justenca, Anna Gulló,
que a partir del dia 3 d'abril estrena l'obra El Peix Daurat
a l'espai lliure del Teatre Lliure de Montjuïc.
És una obra que ja va estrenar a la Sala Atrium de Barcelona fa dos anys,
però que ara el torna a presentar amb una versió renovada.
Bé, tot seguit ja començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores
que passaran per la Rambla avui dilluns al matí.
A les 11.40 saludarem al col·laborador i periodista de Sant Just, David Sánchez,
que avui ja ens ha avançat, que ens parlarà sobre la història del Walden 7,
aquest mític i icònic edifici de Sant Just que aquest any compleix 50 anys.
Bé, després d'aquestes dues primeres hores ja encararem la tercera.
A partir de les 12.10 es deixarà caure en Marçal Ferret
amb un nou capítol de la secció Just el que no saps,
aquesta secció en la que ens porta biografies de personatges famosos i històrics.
Biografies, doncs, que no acaben gaire bé.
Bé, acabarem el programa amb la participació de l'Albert Trullàs,
també d'en Carles Rius i d'en Richi Gafarot per fer la tertúlia esportiva.
Bé, tot això, ja ho veieu, és el que tindrem a continuació.
Per tant, no marxeu, que comencem.
Som dilluns i comencem amb un tema de Lady Gaga.
Això es diu Banish Into You.
Us hem de dir que l'Andrea Esmerats ens ha renovat
aquesta temporada de primavera-estiu les llistes de música.
I aquesta és una de les noves.
M'encana, ina Robert Mac
Mira queäres espr Sensei
M'encana, en testing de música.
M'encana, s'empreich tu,
於 al la lettima esカ Clinic.
M'encana, s'empreich tuito al principio.
M'encana, s'empreich tuito yكri tuito.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Generalitat de Catalunya
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mariona, som les 10 i 15 minuts.
Comencem la presentació de Sant Just.
Avui dilluns.
Amplau a cantixí.
Comencem?
Bon dia, Núria.
Comencem parlant del servei local de català de Sant Just
i del programa de voluntariat per la llengua,
que organitzen les teves tertúlies en català
i és la seva quarta edició.
Ah, molt bé.
I tindran lloc demà dimarts 1 d'abril del 2025.
La primera sessió tindrà lloc a les 12 del matí a les escoles
al carrer Montserrat número 2.
És una activitat que està conduïda per persones voluntàries
que formen part del programa de parelles lingüístiques
i es basa en converses informals en català,
amb especial atenció als llibres.
En aquesta edició comentaran dues obres,
que són la innocent d'Isabel Clara Simó
i Estudia en l'Ila, de Maria Antonia Oliver.
Molt bé.
Les tertúlies també compten amb la col·laboració
de la Biblioteca Joan Margarit
i requereixen inscripció prèvia enviant un correu electrònic
a santjusdesvern arroba cpnl.cat.
Molt bé.
Per tant, és una activitat que organitza la secció local de català
d'aquí de Sant Jus, no?
Exacte.
Que està englobada dins del Consorci de Programació
d'aquestes activitats pel que fa a les classes en català.
Exacte.
Molt bé.
Mariona, la gent que estigui interessada,
que s'apunti, que revisi, si no,
la notícia de Ràdio d'Isvern també per com fer-ho
i exactament quines eren les persones
que faran aquestes xerrades.
I seguim amb el següent titular.
Doncs mira, tenim que el Casal Popular,
la Sala i Arran Sant Jus
organitzen aquest diumenge, 6 d'abril,
la tercera edició de la Calçotada Popular
i del Torneig Antifeixista Guillem Agulló
a la plaça de la Pau d'aquí Sant Jus.
La jornada començarà a les 11 del matí
i combina activitats esportives,
dinar popular i música també.
A les 12 hi haurà el Torneig de Volei
amb equips mixtos,
que és una activitat que forma part
de l'Homenatge a Guillem Agulló,
que va ser un jove militant antifeixista del País Valencià
que va ser assassinat el 1993.
Per tant, és una iniciativa
que té com a objectiu una mica
doncs reivindicar la seva memòria.
A dos quarts de tres
iniciarà la Calçotada Popular
amb mena de calçots, botifarra
o opció vegana, pa i vi i aigua
amb un preu de 13 euros.
I durant tota la jornada
també hi haurà música així
una mica com de sobretaula
amb white noise
i punxa discos basllu.
O sigui, Déu-n'hi-do la jornada, no?
Prou plena, sí, sí.
Per tant, organitza Arran
i al Casal Popular la Sala.
Al Casal Popular la Sala
i hi haurà de tot, eh?
Pel que veig, dinar, música,
activitat, vòlei...
Exacte.
Fantàstic, Mariona.
La gent s'ha d'apuntar
abans d'alguna data?
Qui vulgui participar al torneig.
Abans d'una data, no ho sé,
no ho han deixat clar,
però hi ha un formulari d'inscripció
que podreu trobar l'enllaç
a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Molt bé.
I anem amb el tercer titular, Mariona.
Doncs mira, tenim que
el Servei de Promoció Econòmica de Sant Just
organitza el pròxim dilluns,
a les 3 de la tarda,
una formació en línia
sobre l'eina digital Genially,
que està adreçada a persones emprenedores,
professionals independents i microempreses.
D'acord.
L'activitat compta amb la col·laboració
dels ajuntaments de Sant Joan d'Espí,
Sant Feliu de Llobregat,
i de la Diputació de Barcelona.
La sessió té com a objectiu
ensenyar a crear contingut visual
i interactiu
mitjançant la plataforma Genially,
que és una eina gratuïta
i que està accessible en línia.
Genially, eh, has dit?
Genially, sí, exacte.
I el programa inclou
una introducció a la plataforma,
al seu espai de treball,
la creació de dissenys
a partir de plantilles
i la realització d'un català
de productes o serveis interactius.
Les persones participants
també aprendran a compartir
els seus dissenys digitals.
Sí.
I la sessió anirà a càrrec
de Marcots, de Ciberteca.
i es recomana donar-se d'alta
prèviament a la plataforma
Genially.com
per poder seguir
la part pràctica de la formació.
Mira, acabo d'entrar a la pàgina web,
Genially.com barra és barra,
i, uau, Déu-n'hi-do, eh?
O sigui, per exemple,
TikTok,
la Universitat de Colúmbia,
Telefònica i Santillana,
per exemple,
són institucions,
per dir-ho així,
que utilitzen Genially,
que utilitzen aquesta web.
Sí, realment,
és una plataforma
molt coneguda
i molt pràctica
per generar
aquest contingut més interactiu.
Lògicament,
en funció de si escolls
un pla o un altre,
té els seus preus.
Per exemple,
pot haver-hi
un pla més general,
un pla per docents,
en funció de les necessitats
o dels serveis
que vulguis
de cadascuna
de les funcions
que té Genially,
doncs,
pots tenir una versió
o una altra.
Això és com quan et fas
Canva Premium,
o Canva Normal,
que pagues uns diners
o uns altres
per tenir unes prestacions.
Doncs,
el mateix.
Hi ha un munt de plantilles,
pel que veig,
plantilles de gamificació,
de marketing,
de learning,
en fi,
em sembla interessant,
la veritat.
Sí, sí,
i tant.
La gent,
que vulgui aprendre
com funciona el Genially,
que s'apunsi a aquesta formació
i aprendrà uns quants trucs,
tu.
És una formació virtual,
així que més còmode encara,
i tindrà una donada
de dues hores i mitja
i que l'inscripció prèvia,
que teniu el link,
també el trobareu
a la notícia
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
Molt bé.
Mariona,
ja hem comentat
els tres titulars d'avui,
deixem una promoció
i seguim
amb les portades
dels diaris,
amb les notícies del dia.
Perfecte, Núria.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
012.
La Generalitat
al teu costat.
Si com a dona
vols saber
quins recursos
tens al teu abast,
a les oficines d'informació
de l'Institut Català
de les Dones
trobaràs l'atenció
que necessites.
Et podem orientar
sobre salut,
ajuda afectiva o sexual
o assessorar
sobre qüestions específiques
per a dones d'infants.
Separacions,
règim de visites,
pensió
i custòdia dels fills,
abusos
o situacions
de violència masclista.
Per tots aquests casos
trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica
i assessorament jurídic.
Entra a
gentcat.cat
barra
atenció a les dones.
012.
La Generalitat
al teu costat.
Són les 10 i 22,
Mariona,
llegim ara
les portades
dels diaris.
Comencem,
si et sembla,
amb la del diari Ara.
Doncs el diari Ara
obre amb una notícia
sobre energia
i diu que Catalunya
consumeix un 15% més
d'electricitat
que la que genera.
Diu que el 2024
la producció
va ser de 37,4 terabats
d'hora.
Molt bé, molt bé.
Ho he dit bé, no?
T'he vist...
Ostres,
que àgil, eh?
T'he vist...
Dic, val,
jo si ho hagués...
m'hagués quedat
encallada
amb la T doble baixa
doble baixa H.
T'he de dir
que m'he tirat un triple,
no sé si és en terabatts d'hora,
suposo que sí.
Home, té pinta, no?
Terabatts, sí, sí,
pot ser.
Doncs això,
que la producció
va ser de 37,4 terabatts d'hora
mentre que el consum
es va enfilar
fins als 44,1 terabatts d'hora.
El creixement
de les renovables
no va al mateix ritme
que l'electrificació
de l'economia.
En fotografia principal,
tema esportiu,
veiem que l'ambició
del Barça engoleix el Girona
amb aquest 4,1.
Diu que el joc
de la Minya Mal
i dels gols
de Robert Lewandowski
van acabar
amb les esperances
del Girona
en un partit
en què l'equip de Flick
va ser molt superior.
El Barça es consolida
en el liderat
amb tres punts d'avantatge
respecte al Real Madrid.
I veiem,
doncs,
en fotografia
Lewandowski celebrant
un dels gols.
Sí.
amb aquesta fotografia
amb el 4,1
contra el Girona.
Saps que se'm fa estrany
d'aquesta fotografia,
Mariona?
De veure els jugadors
en una foto així tant
a la llum del dia.
Com que normalment
juguen més tard,
o sigui,
normalment juguen
al vespre o, saps,
o a última hora
de la tarda
i venim d'una temporada
que es feien nit,
no?,
més aviat.
No sé.
Sí, aquí a la fotografia
estan clarament
a la llum del dia.
A la llum del dia
i se'm fa una mica estrany.
És que ara ja
el món és més bonic
des d'ahir.
Sí, sí.
El món és més bonic.
Home.
A part de que van jugar
a un quart de cinc de la tarda
a les 4.15,
o sigui,
que clar,
llavors s'entén, no?
Exacte.
Vull dir,
i ara ja tenim
una hora més de sol.
Sí, sí,
això ho veus bé, tu, Mariona,
ho veus bé,
el canvi d'hora, sí, eh?
Home.
Jo també,
el que passa que,
clar,
ens han tret una hora, eh?
Això és...
A quina hora
et vas a aixecar?
i clar, això...
Em vaig llevar tard
perquè vaig anar...
No busquis excuses, Mariona.
No, perquè vaig anar a veure
La Raïz
a un dels únics concerts
que fan a Catalunya
en aquesta gira
com de retorn
que han fet,
però que no és retorn
perquè no tornen,
però això,
doncs vam anar al fòrum
i clar,
em vaig llevar tardet,
però igualment,
que a més igual, eh?
O sigui,
com si no dormo
una nit sencera a mi
per tal de que canviïn l'hora
i posin l'horari d'estiu
el que calgui.
Sí, sí.
Vitamina D, tu.
Home,
és que a veure,
és innegable
que és millor l'horari d'estiu,
encara que ara...
Després passarà el Carles
i dirà el contrari,
ho saps, no?
Segurament,
perquè la gent que en sap
diu que és millor el d'hivern,
però...
La gent que en sap
i la que no en sap
i res llavors...
Però és una cosa
que no puc entendre,
que per què ha de ser millor
l'horari d'hivern
si tothom està més feliç
a l'horari d'estiu.
Per tant...
Bueno, clar,
però és que pensa
que a Espanya
tenim tot el mateix fos horari
i si no canviessin l'horari
hi hauria llocs
en les que es faria de dia
o sigui que seria de dia
fins a les 11 de la nit
a Galícia,
per exemple,
a l'altra punta,
crec que això patiria en més.
Sí, sí, sí.
Però igualment,
de totes maneres,
ara com que va ser
el canvi d'hora
doncs sempre surten
les típiques notícies
sobre quin desdorat és millor,
al final el canviarem o no.
Afectes,
em van entrevistar ahir
a un crononutricionista,
o sigui, imagina't.
Jo aquest no l'he vist,
però vaig veure també
una peça que feien
a 3CAT
d'una dona
que no sé
no sé què era,
perdó,
no sé quina era la seva professió,
però deia això
que era millor
l'horari d'hivern
per X coses,
però una de les coses
que deia també
és que si ens quedéssim
amb el d'estiu
tot l'any
hi hauria moments de l'any
en què no es faria de dia
pràcticament fins les 10 del matí.
També, clar.
I clar,
ella ho plantejava
com un problema molt grego,
però jo pensava,
i què més dona?
Si la gent està treballant,
si el que li importa a la gent
és que quan surti de treballar
no sigui de nit.
O no,
o al revés.
Jo puc entendre
que pot ser tu.
Hi ha gent que no, eh?
La gran majoria,
Núria,
tothom sempre diu
és que clar,
arribar a casa
que sigui ja de nit
és que per mi
ja és com anar a dormir.
Me'n vaig a casa ja
per anar-me'n a dormir,
clar,
surts de la feina
i pica el sol.
Home,
però quan treballar
i que sigui negra a nit
això ja...
Però és igual
perquè comences a treballar.
O no,
o no,
jo crec que hi ha gent
per tot,
jo crec.
Sí,
però generalment
a la gent
li fa molta més il·lusió
que no es faci de nit,
o sigui,
que no surti de treballar
i que ja no hi hagi dia.
Saps?
Ja està negra a nit.
En canvi,
si estàs treballant,
doncs mira,
estàs treballant
però saps que quan surtis
hi hauràs sol.
Però pensa una cosa,
començar el dia negra a nit,
això és començar el dia
molt malament, eh?
També,
és començar el dia
bastant...
Però si començar el dia
és en el procés
que surts de casa
i entres a treballar,
que més dona.
Passa ràpid.
A veure,
què més diu
a la portada del Diari Ara,
Mariona?
Després ho debatrem amb el Carles.
D'acord.
Doncs el Diari Ara
també diu
que els diputats de Barcelona
cobren 1.188 euros
en dietes
de desplaçaments
lliures d'impostos.
Sí.
També hi veiem
que el PNB
obre una nova etapa
amb Aitor Esteban
al capdavant.
I tant,
que a portada del Diari Ara
dient que arriba a Tarragona
la plataforma
per desmuntar
el projecte Castor.
Aquí es veu gent
a la platja,
davant de les costes
de Binarós,
que és on està
just al davant
aquesta plataforma
submarina
de dipòsit de gas
i, home,
la imatge és una...
Estàs allà a la platja
i tens aquest mastodonte
al davant, no?
Exacte.
Bé,
en qualsevol cas,
passem a la Vanguardia.
La Vanguardia obre
amb treballs
a la via pública.
Diu que la mobilitat
a Barcelona
és posada a prova
per 200 obres simultànies.
Diu que la construcció
de la línia 8
de Ferrocarrils
de la Generalitat
i la reforma
del túnel de la Rovira
s'hi afegeix
un altre tram
de la Meridiana.
D'acord.
Fotografia principal
també és pel Barça.
Diu que el Barça
atropella el Girona
que es manté líder
de la Lliga
amb tres punts
d'avantatge
sobre el Real Madrid
després de guanyar
i a l'Estadi Olímpic
de Montjuïc
el Girona
per un contundent
4 a 1.
La victòria
la va segellar
Lewandowski
que va ser
el màxim golejador
del campionat
amb un doplet.
Ferran Torres
i Cregell
que van marcar
en pròpia porta
després del rebot
d'un xut de
l'Amen i Amal.
També
més notícies
del Vanguardia
veiem que
Trump prohibeix
que repsol
el report
i petroli de Venezuela
diu que Washington
revoca els seus permisos
a tots els socis
de la patroliera estatal
PDBSA.
També
tenim
que Feijó
llança el PP
per batallar
contra el despotisme
sanchista
en paraules
textuals
de Feijó
i diu que
els parlamentaris
populars
fixen el rumb
per arribar
a la Moncloa.
També
diu que
Somar
està decidit
a recompondre
l'espai
a l'esquerra
del PSOE
diu que
Iolanda Díaz
consuma el seu pas
enrere
en el pla orgànic.
En fotografia
veiem fotografia
de Richard Chamberlain
que ha mort
als 90 anys
i tanca portada
amb tema
de ciclisme
diu que
Roglic
guanya la volta
amb una exhibició.
Sí, roclic
va guanyar
la volta
ciclista
a Catalunya
i em sembla
que acabaven
fent la pujada
a Montjuïc
i bueno
és impressionant
com
es despenja
del grup
o sigui
es despenja
fa aquesta avançada
del grup
i acaba guanyant.
Vinga, molt bé
i passem ara
a les portades
que ens falten
la del periòdico
obre
amb una imatge
de Feijó
saludant en alt
diu
treball, treball
i treball
diu que Feijó
rebutja
dreceres
i que es compromet
a acabar
amb la república
bananera
entre cometes
perquè és una cita textual
d'ell
de Sánchez.
Després
també
a la portada
parlen del polèmic
fenomen immobiliari
amb els ocupes
diu que hi ha
600 pisos
amb ocupes
que estan a la venda
a Barcelona
diu que
aquest submercat
alimenta
un negoci
paral·lel
de desocupacions
pagades
i inversors
que compren
al comptat
a propietaris
forçats
a vendre barat
parlen també
que el narcotràfic
protagonitza
els 10 segrestos
a l'any
que hi ha a Catalunya
i altres notícies
més en petit
diu que
Trump rebuca
el permís
a Repsol
per exportar
petroli
de Venezuela
també
també que
el que
a Lewandowski
tomba
al Girona
i enforteix
a liderat
del Barça
4-1
Li fan una entrevista a Fernando Fernández, diu que som capaços d'afrontar el que ve, és el CEO de, no llegeixo bé l'empresa, Escribano, i després també hi ha l'última notícia que fa referència a la política internacional,
diu que Rússia difama la Unió Europea i apela la por per frenar el rearmament europeu. Pel que fa al punt avui, a les portades, diu Escoles perdudes.
Hi ha una imatge amb unes cadires plegades damunt unes taules, com uns pupitres, i diu que la pèrdua d'alumnes per la baixa natalitat motiva el tancament de línies al sistema públic i de centres educatius concertats.
I això ens toca de ple, Mariona, justament amb la situació de l'Institut Escola. Ara mateix estan mòduls, en un futur, si ha de construir un edifici, un futur una mica incert,
perquè, clar, la baixa natalitat pot afectar també d'aquí uns anys a Sant Just. Potser no s'omplen les línies, les previsions que s'havien fet d'alumnes no arriben als mínims per obrir una nova escola.
i s'haurà de seguir amb aquests mòduls on havia d'anar l'edifici definitiu a Mas Lluí.
Clar, aquí al poble hem tingut uns repons de natalitat molt importants en comparació amb la resta del país.
I, clar, es va fer aquesta projecció de l'Institut Escola, però és el que dius tu,
és a saber si aquí res, ens normalitzem amb la resta del país i deixem de ser l'únic poble de Catalunya on neixen nens, pràcticament.
I, clar, ja veurem, com has dit tu, l'Institut Escola té un futur molt incert.
Sí. I les altres notícies del Punt Avui.
Una que fan una entrevista a Joan Guix i ell diu que no estem preparats per si arriba una nova pandèmia.
Joan Guix és...
Exsecretari de Salut Pública.
I després també l'altra notícia diu que el programa de cribatge de càncer de còlons supera els 3,6 milions de participants.
I la notícia esportiva diu el Barça amb velocitat de creuer.
I surt una imatge, doncs, això del partit d'ahir celebrant la victòria.
Mariona, aquestes són les portades d'avui, ara mateix són les 10 i 32.
Deixarem un tema musical i passarem a escoltar l'Enric a tu.
T'escoltem a les 11 i a les 12 en punt amb els butlletins i a la 1 amb tot l'informatiu complet.
Perfecte, Núria, ens escoltem ara.
Molt bé, que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Carinyo, jo sé que a vegades no m'he portat del tot bé, jo sé que a vegades de tu he parlat malament i m'hauràs de perdonar, però ja saps que sóc sincer.
Quan et dic que no podria viure sense tu, tu que ets l'esposa de mar i muntanya, carinyo, jo que tinc la sort i la desgràcia de plorar pels teus carrers, d'estimar la teva gent, de ser de tu, de viure aquí, de veure't créixer i veure't morir.
Jo he nascut en aquesta ciutat que a mi tant m'agrada i per molt que s'ompli de turistes on manin aquells que no ho han de manar, jo no me'n vaig.
Perquè tu ets la meva estimada, una ciutat de la gent, una ciutat per la gent.
Jo he nascut en aquesta ciutat que a mi tant m'agrada i per molt que s'ompli de turistes on maniquimani, jo he après que Barcelona és poderosa.
Quan és per la gent mundana, si Barcelona és del poble, aleshores sí que mana.
Jo que a vegades m'he pixat pels teus carrers, les he pintades en un parc davant d'uns nens.
Jo he nascut en aquesta ciutat que a mi tant m'agrada i per molt que s'ompli de turistes on manin aquells que no ho han de manar, jo no me'n vaig.
Perquè tu ets la meva estimada, una ciutat de la gent, una ciutat per la gent.
Jo he nascut en aquesta ciutat que a mi tant m'agrada i per molt que s'ompli de turistes on maniquimani, jo he après que Barcelona és poderosa.
Quan és per la gent mundana, si Barcelona és del poble, aleshores sí que mana.
Que com deia l'Antònia, si em treuen de la Rambla em mataran, em mataran.
Això és la meva vida, això és el meu orgull i això és el meu repòs.
I jo de Barcelona no me'n vaig.
Que t'ho dic, que t'ho dic, que no, que no, que no me'n vaig.
Jo sóc de Poblenou, i a Poblenou em moriré.
No m'has calçat per davant, no m'has calçat per darrere.
No m'has calçat per darrere, no m'has calçat per darrere, no m'has calçat.
De pensar Barcelona, és de passar a la meva terra, yeah.
Ho donaria tot, per tu, no, no, ho donaria tot.
Que d'aquí jo no me'n vaig, no, no, és ben l'Anna.
Ho hem estat meditant molt.
I sí, el refugi és la millor alternativa de les tardes.
El refugi, el magassin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Cada tarda de 5 a 7, al 98.ufm i al www.radiodesvern.com
parlem de cultura, oci, de moltíssimes coses més,
i ho volem fer al teu costat.
Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern.
Va a ser que avui!
Tarda a Ràdio d'Esvern.
Va a ser que avui!
Prov делают l'an
drogat.
Va a ser que avui!
Vam Thinking.
Treax a Bona.
Passant vuit minuts
de dos quarts d'onze del matí
passem a fer les efemèrides del dia
Enric, molt bon dia
Bon dia, com estem?
Doncs a punt d'abandonar ja el mes de març
I tant, passa volant això
En canvi d'hora ja
Encarats cap a l'estiu, comencem setmana
31 de març, com deies tu
I marcem fins al 1492 perquè els reis catòlics
van signar el decret de l'Alhambra
conegut també com la dicta de Granada
Aquest document, a més a la ciutat de Granada
ordena l'expulsió dels jueus
dels regnes de Castella i Aragó
una mesura que s'inscriu en el context de la recent conquesta
de l'últim regne musulmà de la península
i en un procés d'unificació religiosa
sota una única religió
el cristianisme
Sí
El decret establia que tots els jueus
que no es convertissin
que no es convertissin
haurien d'abandonar els territoris
abans del 31 de juliol
i tenien quatre mesos per
un, vendre tots els seus béns i marxar
o
convertir-se
Les conseqüències van ser significatives
entre 40.000 i 100.000 persones
van ser expulsades
molts van emigrar a Portugal
al nord d'Àfrica
i altres es van convertir
per evitar l'exili
Suposo que no tenia uns criteris tan clars
almenys de cara a la galeria
dius
ja no sóc musulmà
sóc cristià
ja no sóc jueu
sóc cristià
i au
tal dia farà un any
Un any, eh?
No, no
dic que tal dia farà un any
Ja, ja
però vull dir que el tenien
quatre mesos per convertir-se
Molt bé
Dic que el 31 de març de 1885
el Regne Unit
entra en vigor
una llei
de vacunació obligatòria
contra la varola
de la varola
com a part de les mesures
de salut pública
per frenar vots
brots
perdó
recorrents
de la malaltia
La varola
aquesta vacuna
ja havia estat
introduïda al Regne Unit
de fet el 1853
però el sistema presentava
moltes mancances
D'aquesta manera
el 31 de març del 85
de 1885
es van endurir
aquestes mesures
exigint
un registre obligatori
de la vacunació
i de les sancions
per incompliment
Aquesta reforma
de fet va generar
forta oposició
hi havia gent antivacunes
i en aquella època
eren moviments
antivacunació
que començaven
a organitzar-se
amb molta força
alegant motius
de llibertat individual
desconfiança mèdica
o religiosos
com ara
Sí, sí
Hi ha gent que està
de fet amb la vacunació
del Covid mateix
hem vist gent
que està totalment
en contra
Sí, sí, correcte
Tot i aquestes polèmiques
aquestes eixen
van ser determinants
i la varola
va acabar sent
erradicada mundialment
el 1980
gràcies a la vacuna
Molt bé
Jo no sé si encara
en els plans
de vacunació
amb els nens i nenes
se'ls hi posa
la varola
A mi em sona
Jo crec que ja no
perquè la malaltia
com a tal
està erradicada
però no n'estic segur
no n'estic segur
i hem de preguntar
l'espai de la salut
Sí, la salut del dia
que ens parlin de vacunes
Sí
i l'any 1889
tal dia com avui
es finalitza
la construcció
de la Torre Eiffel de París
Oh
Una estructura
que va haver dissenyada
per l'enginyer
Gustave Eiffel
construïda com a
entrada principal
de l'exposició universal
d'aquell any
que celebrava París
Sí
per commemorar el centenari
de la Revolució Francesa
Els treballs van començar
uns anys abans
el 87
i van durar com dèiem
gairebé 24 mesos
S'hi van utilitzar
18.000 peces metàl·liques
i 2,5 milions de rablons
Quan es va acabar
la torre feia
300 metres d'alçada
i es va convertir
la construcció més alta
del món
fins al 1930
Dir que
la construcció
no va estar exenta
de crítiques
diversos actors
artístics i intel·lectuals
s'hi van oposar
deien que era horrible
Ostres
Bueno, clar
aquestes coses
a vegades
els monuments tan grans
la primera impressió
costa
Amb el temps
la torre es va anar consolidant
com a part del paisatge urbà de París
i ara de fet
és un dels monuments
més reconeguts
escala mundial
i dels més visitats
Es va dir
que quan s'acabés
l'exposició
la desmuntarien
Finalment no es va fer
Per sort
els parisencs
Home
I tal dia com avui
els Beatles
es van dissoldre
Tal dia com avui
Oficialment
com a entitat legal
encara que l'atenció
dels membres
ja feia temps
que creixia
el 31 de març
de 1970
Paul McCartney
presenta formalment
els tràmits legals
per dissoldre
la societat
Beatles & Company
fet que la marca oficial
era la utilitzada
fins a aquell moment
Conflictes creatius
i personals
ego
diferències sobre la gestió
del grup
especialment
pel paper de l'empresari
Alan Klein
defensat per
Johnny George
també el desig
de cada membre
de la banda
de començar carreres
en solitari
i d'aquesta manera
tal dia com avui
els Beatles
van passar a la història
a la història de la música
Molt bé Enric
ens quedem doncs
escoltant els Beatles
Adéu

A la història de l'empresari
A la història de l'empresari
A la història de l'empresari
A la història de l'empresari
A la història de l'empresari
A la història de l'empresari
A la història de l'empresari
A la història de l'empresari
A la història
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
si et dóna la mana.
Que et vagi bé.
Està tot bé.
Tot bé.
Que et vagi bé.
Que et vagi bé.
Tot bé.
Que et vagi bé.
Que et vagi bé.
Que et vagi bé.
Que et vagi bé.
Tot bé.
Tot bé.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out,
l'smooth jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
I seguim, no amb efemèrides,
però sí amb el Dia Mundial.
Ara mateix són les 10 i 48.
Apuntet, apuntet, hem de fer el temps.
Avui, 31 de març,
quins dies mundials tenim?
Doncs bé, comencem parlant del Dia Internacional
de la Visibilitat Transgènere.
Avui és el Dia Internacional per la Visibilitat Transgènere,
que és una commemoració que es celebra cada any,
aquest mateix dia, el 31 de març,
amb l'objectiu de sensibilitzar a la societat
sobre la discriminació que han patit
i que encara pateixen les persones trans.
L'origen d'aquesta data,
doncs ens hem d'ubicar l'any 2009,
quan l'activista transgènere de Michigan,
Rachel Crandall,
va promoure aquest dia
en resposta a la poca visibilitat
que es donava a les persones trans
dins del col·lectiu LGTBI.
Amb el terme transgènere,
ens referim a la persona que no s'identifica
amb el gènere que li va ser assignat
a néixer,
segons les seves característiques biològiques.
Per tant, ja ho sabeu,
avui, dilluns,
Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere.
Altres dies que també tenim,
doncs, per exemple,
el Dia Mundial del Càncer de Colón.
L'objectiu, doncs, bé,
sensibilitzar a la gent
sobre les necessitats
que tenen els pacients
que són diagnosticats amb aquesta malaltia
i trobar sortides
per una detecció precoç
que permeti salvar vides
i prevenir el diagnòstic
a través de vides de vida molt més saludables.
El càncer de col·lon,
doncs, bé,
és una patologia
que es dona
per tenir un creixement anòmal
de les cèl·lules del cono,
del col·lon
i de la zona rectal.
Acabarem ja
amb l'últim dia
que comentarem avui,
dia 31.
Ja ens ho ha introduït
una mica abans
l'Enric al fer les efemèrides.
Avui és el dia,
doncs bé,
de la Torre Eiffel.
Com hem dit,
una de les torres més emblemàtiques,
idíl·liques
i romàntiques del món.
Perquè aquest dia,
doncs bé,
ja ens ho ha dit l'Enric,
va ser inaugurada
precisament tal dia
com avui
de l'any 1889.
Ràdio 2BFM 98.1
Vinga,
a les 10.51,
parlem ara amb el Carles
per la previsió del temps.
Bon dia, Carles.
Molt bon dia.
Escolta'm...
És que ja no et pregunto què tal, eh?
No, no, no.
Em freno.
Em frenes.
Això va bé, això va bé.
Què, hem d'entrar en tertúlia, no?
Hem d'entrar en tertúlia, no?
Amb la Mariona.
Hem d'entrar en tertúlia
amb la Mariona
perquè, clar,
ella ens ha dit abans
que li encantava
el tema de l'horari d'estiu
i jo haig de dir
que a mi també m'agrada...
Clar, no, no,
però és normal.
Està completament vinculat
a l'època de la vida que vius.
I és bastant normal
que una persona jove
tingui ganes de sortir de la feina,
poder reunir-se amb els amics,
ser la cerveseta
i estar fins a les 10 de la nit de dia.
Perfecte.
O sigui,
entenc que l'estiu
és més alegre.
O sigui,
no és tant...
O sigui,
és un moment d'alegria, no?
Vol dir que hagi d'acompanyar també
la claror.
Clar.
I si surts de treballar
a les 6 o les 7 de la tarda,
no estem dient una bajanada,
estem dient que a les 9 de la nit
començaria a fer-se fosc.
O sigui,
el canvi d'horari
no vol dir que a les 7 de la tarda
al mes de maig
sigui de nit.
O sigui,
a les 7 de la tarda
serà clar
i a les 8 també
i a les 9 també.
Per això tenim
a les 8 del vespre,
tradicionalment,
perquè és quan el sol comença a marxar
però a les 9 encara és clar.
És a dir,
que amb l'horari d'hivern,
a l'estiu,
sortiríem de la feina
i encara hi hauria claror.
Home, clar.
Home, per favor.
Mariona,
es desmunta la teva teoria,
es desmunta la teva tesi.
No,
perquè la Mariona
el que està dient,
pel que he entès,
és que fot molta ràbia
a qualsevol època de l'any,
sobretot mesos de desembre,
gener, febrer, març,
sortir de la feina
i que sigui fosc.
Però és que aviam,
o sigui,
si ens anem a l'horari d'estiu,
a les 7 de la tarda
serà fosc,
al gener,
al febrer i al març
i no crec...
Bueno,
hi ha gent que fa
una jornada sencera
i acaba a les 4 de la tarda
però vull dir,
no és un delta baix
per voler claror
el fet de sortir de la feina,
o sigui,
si tu estàs a l'hivern
i vols sortir de la feina
i sigui clar,
home,
t'has de tirar molt amunt,
o sigui,
has de sortir molt d'hora,
clar,
però vull dir
que guanyant una hora
es farà fosc a les 7 igual,
o sigui,
si ara es fa fosc a les 6,
doncs serà a les 7,
però vull dir,
no tens aquestes hores.
Jo entenc que és una qüestió
d'èpoques de la vida,
o sigui,
si ho enfoquem...
Sí, moments vitals,
no?
Clar,
si ho enfoques
amb uns pares,
amb criatures petites
que els has de portar a l'escola,
digue-li a una criatura
amb horari d'estiu a l'hivern
que s'aixequi a les 8 del matí
amb negra nit,
que esmorzi amb negra nit,
que marxi amb negra nit
cap a l'escola
i que potser a les 10,
10 i alguna cosa
abans d'anar a sortir al pati
li traurà el nas al sol.
Ara dius,
buah,
això no passa res,
estem tancats i tal,
però per un nen,
o sigui,
els animals,
nosaltres estem vinculats al sol,
o sigui,
tenim activitat quan és de dia
i ens dona per dormir
quan és de nit.
i a part que te'n vagis de festa
i vulguis allargar-ho,
però bueno,
ho acabes pagant,
però vull dir que
anem vinculats al sol,
que a l'estiu,
també ho entenc,
a l'estiu,
a les 5 del matí,
seria clar,
bueno,
clar,
perquè és que el pagès d'abans
a les 5 del matí
podia treballar fent-se de dia,
fot-la a treballar
a les dues del migdia
amb tot el solarro,
doncs avançaven
l'hora de feina.
O sigui,
que hi ha gustos per tot,
però jo entenc
que hi hagi gent,
doncs,
que digui,
hosti,
surto de la feina
a les 6 de la tarda,
a les 7 encara és clar,
a les 8 també,
me'n vaig a casa
i he estat de dia
fent una copeta amb els amics.
Ho entenc,
ho entenc.
Moments vitals,
no?
Però depèn de l'època de la vida,
però vull dir,
no és un delta-baix
agafar l'horari d'hivern
i col·locar-lo tot l'any,
perquè ja us ho dic,
o sigui,
es fa fosc a les 8 i mitja de la nit,
no a les 9 i mitja,
a les 8 i mitja de la nit,
que comenci a fer-se fosc
tampoc és un delta-baix,
a portes hores ja fent copes,
no sé que vulguis arribar
a doblegat a casa cada dia.
Però bueno,
són diferents tipus d'opinió,
de moment mantenim aquesta,
es va intentar fer un referèndum,
aquesta paraula prohibida a Catalunya,
arreu d'Europa
per poder mirar aviam
com ho lliguem això
i recordem que aquí,
a casa nostra,
estem una hora per sobre
del que tocaria
i que el Marí de Ara Greenwich
passa pels Monegros,
per Saragossa
i això a la frontera
entre Catalunya i Aragó
i això provoca que
la zona oest
de la península ibèrica
encara estigui pitjor la cosa
i per això
fer-se el comentari...
Si a la zona de Galícia...
Clar, és que llavors
encara es remunten més.
Llavors, clar,
entenc que
a la península ibèrica
hi hagi un únic horari
encara que hi hagi
el Greenwich aquest
que passi pel mig,
però bueno.
Jo crec que van intentar-ho,
no van poder
i això es quedarà així
en eternum
perquè no hi ha...
Sí.
No hi ha quòrum,
no hi ha consens.
No, no.
Vinga, doncs bé,
qui ens espera del temps?
Va, parlem del temps.
Força tranquil·la, aviam,
vam tenir ahir un dia espectacular,
el vent ha fet una miqueta
la guitza,
ja ho vam dir
que el dissabte en faria,
diumenge també,
és una mica emprenyador,
tot i que la temperatura
s'enfila
i si te'n vas
en un lloc arrecerat
i et toca el sol,
doncs tens calor,
a la que agafes un carreró
així amb una miqueta d'ombra,
que és típic d'aquesta època,
doncs tens una mica de fresqueta.
A més a més,
el vent ajuda
a tenir sensació de fred.
Tot i així,
vam arribar ahir
als 19,7 graus
a sent just d'esvern,
una màxima tocada als 20,
avui superarem els 20 graus
probablement,
o sigui que avui és un dia
molt càlid,
però anem una miqueta al tanto,
perquè ja tothom ha fet el canvi,
pantalons curts,
màniga curta,
ja ha arribat l'estiu,
ja no necessito absolutament res,
ahir estàvem
amb una sensació de 14,
amb una temperatura de 17
i jo vaig veure
persones amb pantalons curts
i samarreta sense mànigues,
o sigui que dius,
ole tu,
home,
jo ahir vaig aventurar
la samarreta curta,
tres quarts.
No,
si fas exercici,
sí,
no et dic pas que no,
perquè estàs en 18,
19 graus i tens calor,
però vull dir que
anem al tanto a partir d'ara
perquè hi ha una baixada important,
ho expliquem.
Avui dilluns,
màxima 21 graus probablement,
demà la temperatura es quedarà
al voltant dels 19,
amb un bon sol,
però és que dimecres baixem
cap als 14,
o sigui recordeu,
avui 22,
dimecres 14 de màxima,
hi ha una baixada important
de les temperatures,
són aquelles patacades
que fot la primavera,
que tens dies
d'una primavera avançada
com és avui
i tindran dies
com és el dimecres
que estarà per sota
del que tocaria per l'època,
o sigui,
és una primavera
a finals d'hivern.
Així que aneu una miqueta al tanto
perquè depèn del dia
que enganxeu per banda,
doncs podeu tenir
una miqueta més de fresca
al migdia
si ja us heu pres la decisió
que ha arribat l'estiu
a Catalunya.
Avui sol,
amb una miqueta de vent
aquest matí,
vent del nord-oest,
que refresca una mica
la situació,
ara en aquests moments
a Sant Just
tenim una temperatura
de 16 graus,
la sensació és de 15,
o sigui,
per fruit d'aquest ventet
que encara bufa,
o sigui,
que tampoc no és que faci
una calor amb l'Espaterran,
però el que dèiem,
anem pujant graus
i al migdia
podem arribar
als 21 o 22.
A més a més,
el vent té tendència
a fluixar al llarg
del dia d'avui,
no farà tant de vent
i això farà,
doncs,
que la temperatura
sigui més real,
el que marca el termòmetre
amb el que sentim.
Demà dimarts
seguirem amb una situació
semblant,
però arriba un front.
Continuem amb la mateixa
situació que estàvem a març,
al mes de març,
tenim un anticicló
molt potent a Escandinàvia,
fa que les depressions
baixin de latitud
i entrin
per la península ibèrica,
aquesta situació continua,
el que passa
que hem tingut
una pausa anticiclònica,
que no hem vingut cap depressió
i per això hem tingut
aquesta abonança
d'aquests dies.
Però dimecres
arriba un altre front.
És un front
que és cert
que només afectarà
el que és la meitat nord
de Catalunya
i aquí a Sant Jus
notarem un augment
de núvols
i un cel més tapat
amb aire fred en alçada.
O sigui que és molt probable
que hi hagi nevades
al Pirineu de Lleida,
també al Pirineu Central,
aquesta gota de neu
està al voltant
dels 1.400 metres,
o sigui que,
com podeu comprovar,
refrescarà
perquè nevi a 1.400
i aquesta situació
de més inestabilitat
la començarem a notar
a partir del dimarts a la nit.
O sigui, dimarts al vespre
començarem a veure
que hi ha cada cop més núvols,
la nit de dimarts
a dimecres
quedarà completament tapat
amb possibilitats
d'alguna goteta a Sant Jus
perquè el front
afecta més al nord
que no pas al sud,
aquí ens cauran quatre gotes,
potser dimecres al matí
alguna goteta més,
però molt poca cosa,
però bàsicament
dimecres parlarem
d'un dia gris i fred,
la sensació serà de fred.
De cara al dijous
seguirem amb forces núvols,
alguns mapes
indiquen alguna gota,
però estem parlant de res,
molt poca cosa,
seguiran els núvols
però augmenta una miqueta
la possibilitat
que les temperatures
pugin un palet,
però bàsicament
estarem sempre
entre els 14 i els 16 graus.
Divendres
hi ha una altra línia frontal
que creua,
aquesta potser
és una miqueta més interessant,
ho anirem seguint,
tampoc ha de ploure massa,
però podria caure alguna gota
i a partir de la tarda
de divendres
un altre cop
tornaríem a parlar
de més estabilitat
amb un cap de setmana
que si els mapes
d'avui tenen raó
tornaran a remuntar
les temperatures
i serà molt calcat
el que hem viscut
aquests darrers dies,
o sigui que setmana
que a partir de dimecres
se'ns espatlla una mica,
refresca
i a partir de divendres
a la tarda
s'arregla el temps
per tornar a tenir
un altre cap de setmana
de primavera avançada
aquí al nostre municipi.
Ja ho veurem,
perquè hi ha petits moviments
però això s'ha d'anar
seguint durant la setmana.
De moment avui caloreta
i demà també,
però dimecres abrigueu-vos
perquè començarà a baixar.
Perfecte.
Carles, doncs gràcies
per la previsió.
Falten res,
uns segons per les 11.1
i marxar a Catalunya Ràdio.
T'escoltarem demà
amb més previsions.
Perfecte, aquí serem.
Molt bé, Carles, gràcies.
Bon dia.
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 11.
Bon dia,
us informa Joan Bota.
I podem ampliar encara una mica més
aquesta informació d'última hora
conforme van sortint els detalls
perquè la justícia francesa,
us ho acaben d'explicar
al Mentir de Catalunya Ràdio,
acaba de decidir
que la líder d'extrema dreta francesa,
Marine Le Pen,
és culpable d'apropiació indeguda
de fons de la Unió Europea.
La decisió judicial s'està llegint,
com us dèiem,
ara mateix a París.
Altres vuit eurodiputats
de la seva formació
també han estat condemnats
pel desviament
de fons del Parlament Europeu
al seu partit.
El perjudici total,
el tribunal,
l'estableix en 2,9 milions d'euros.
La fiscalia demanava
penes de presó
i inhabilitació
que podrien acabar
amb els objectius de l'Epen
d'arribar a la presidència
de la República Francesa
a les properes eleccions.
Ara la clau
és saber aquesta inhabilitació,
si és d'efectes immediats
o no,
cosa que s'hauria de saber
els propers minuts.
Més notícies a Sada Riera.
Missatge de tranquil·litat
del govern espanyol
davant l'anunci de Trump
de revocar el permís a Rapsol
i altres petrolieres
per exportar cru de Venezuela.
El ministrar d'Afers Estrangers,
José Manuel Alvarez,
alerta que les guerres comercials
no són bones per ningú
i aposta pel diàleg.
Alvarez ho ha dit
en una entrevista a Telecinco.
Yo mismo he estado
en contacto con su CEO.
Estamos analizando
esa decisión,
intercambiando al respecto.
no hay que precipitarse
en estos momentos
hasta no conocer
en detalle
qué supone
y cómo puede afectar
y el margen de diálogo
que todavía cabe
porque es el método
que todos queremos emplear.
Nova matinada
amb incidents
al barri de la Font
de la Pòlvora de Girona
coincideix
amb l'augment
de patrullatge
dels Mossos
per altres aldarulls
el cap de setmana passat
que van provocar destrosses
al centre cívic.
Anem cap a Girona,
Fèlix Martín.
Hola, bon dia.
Els fets avui
han passat poc després
de la mitjanit
i s'han prolongat
fins a quarts de dues
de la matinada
a l'entorn del carrer Acàcia.
Un grup de persones
han apadregat
dues furgonetes
dels Mossos
i han cremat
un contenidor.
No hi ha ferits
ni tampoc hi ha detinguts.
Són fets similars
als que van passar
fa just una setmana,
si bé en aquell cas,
a més de la crema
de contenidors,
van coincidir
amb la vandalització
del centre cívic
del barri de la Font
de la Pòlvora.
La majoria dels danys
al centre cívic Unyà,
el del barri de la Font
de la Pòlvora,
ja s'han reparat
i després d'estar
tancat tota la setmana,
aquest matí
ha reprès
l'activitat habitual.
Fèlix Martín,
Catalunya Ràdio Girona.
Productors de pera
castigats per la caiguda
de producció
de la campanya passada
es concentren
a aquesta hora
davant dels serveis
territorials d'agricultura
a Lleida
per reclamar ajuts
que facin viable
la continuïtat
d'aquestes explotacions.
Aquesta protesta
l'està seguint
una unitat mòbil
amb el Ramon Dalmau
i l'Estela Busoms.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Sí, aquesta és una mobilització
convocada
per la reunió de pagesos
al Gremi de la Pagesia
i Assaja
i hi ha concentrats
un centenar de pagesos
amb 50 tractors
que tallen del tot
el carrer Camp de Mart
i també és una protesta
que es planteja
com a mesura de pressió
amb la vista posada
a la reunió
de la taula agrària
d'aquesta tarda
a la seu del Departament
a Barcelona
on reclamaran
que tots els productors
professionals de pera
cobrin 2.000 euros
per hectàrea per pal·liar.
Unes pèrdues de producció
que en alguns casos
van arribar al 80%
per la calo i la sequera
del 2023
i que sigui
per a totes les varietats
no només la conferència.
Pere Roquer
és president de Assaja Lleida.
Aquest problema de vida
està solventat
i el que demanem
que avui
aquesta tarda
d'una vegada per totes
se fiquin los números
se firmin
i cobri la gent
perquè al final
el que estem parlant
és que ha de cobrar la gent.
Ara mateix
els representants
de les organitzacions
estan reunits
amb el director
dels Serveis Territorials
d'Agricultura a Lleida
Jaume Feixa.
Ramon Dalmau
Estela Bosoms
Catalunya Ràdio Lleida.
Ray Fines
rebrà el Premi d'Honor
al pròxim
Barcelona Film Fest
que se celebrarà
del 24 d'abril
al 2 de maig.
L'actor britànic
segueix triomfant
amb conclava
la pel·lícula
per la qual
va estar nominat
a l'última edició
dels Oscars
i s'assuma així
a la presència
ja anunciada
de Richard Gere.
Anem a Barcelona
a Margariga.
Ray Fines
vindrà a Barcelona
a presentar també
The Return
on interpreta
el rei dita
que protagonista
de l'Odissea d'Homer
l'acompanyarà
el director italià
Oberto Pasolini
Xita Casanovas
celebra que hagi pogut
fer un forat
a la seva agenda
plena de compromisos
cinematogràfics
i també teatrals.
A més,
s'han anunciat
els títols d'inauguració
i de Cluenda
per obrir un like
de Bob Trevino
que es va endur
l'any passat
al Gran Premi
del Jurat de Sundance
una comèdia dramàtica
sobre l'amistat
que vindrà a presentar
l'actriu nord-americana
Barbie Ferreira
coneguda per la sèrie
Eufòria
i per tancar
Les Irresponsables
dirigida per Laura Manyay
i protagonitzada
per Laia Marull
i Agata Roca
basada en el llibre
de Javier Dualte
sobre un grup de noies
que passa un cap de setmana
esbujerrat
en una menció de luxe.
Marc Garriga,
Catalunya Ràdio,
Barcelona.
Esports, Montsemir.
El Barça continua líder
en solitari de la Lliga
després de superar
el Girona
per 4-1.
Els blaugrans
tenen 3 punts més
que el Madrid
i 9 més
que l'Atlètic de Madrid.
Avui es tanca
la jornada 29
amb el partit celta
a les Palmes.
Àlex Marques
és el nou líder
del Mundial de MotoGP
amb un punt més
que el seu germà Marc
que ahir no va poder
acabar la cursa
del Gran Premi
de les Amèriques.
La va guanyar
Peco Banyaia.
L'Igualada celebrarà
aquest vespre
la victòria
per segon any seguit
a l'Europa
cap d'hoquei patins.
Els jugadors i tècnics
aniran a la plaça
de l'Ajuntament
a les 8 del vespre.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia.
Passant 6 minuts
de les 11
us informa
Mariona Celes Vilanova.
Les tertúlies
en català
organitzades
pel Servei Local
de Català
de Sant Just
i el Programa
per la Llengua
inicien la seva
quarta edició
el pròxim dimarts
1 d'abril
del 2025.
La primera estació
tindrà lloc
a les 12 del matí
a les escoles
al carrer Montserrat
número 2.
L'activitat
està conduïda
per persones voluntàries
que formen part
del programa
de parelles lingüístiques
i es basen converses
informals
en català
amb especial atenció
als llibres.
En aquesta edició
es comentaran dues obres
La Inocent
d'Isabel Clara Simó
i Estudiant Lila
de Maria Antoni Oliver.
Les tertúlies
compten amb la col·laboració
de la Biblioteca
Joan Margarit
i requereixen
inscripció prèvia
a través del correu electrònic
santjustdesvern
arroba cpnl.cat
El Casal Popular
La Sala i Arran Sant Just
organitzen el diumenge
6 d'abril
la tercera edició
de la Calçutada Popular
i el torneig antifeixista
Guillem Agulló
a la plaça
de la Pau
de Sant Just.
La jornada
començarà
a les 11 del matí
i combinarà
activitats esportives
dinar popular
i música.
A les 12 del matí
tindrà lloc
el torneig de volei
amb equips mixtos
una activitat
que forma part
de l'homenatge
a Guillem Agulló
jove militant
antifeixista
del País Valencià
assassinat el 1993.
La iniciativa
té com a objectiu
reivindicar
la seva memòria.
A dos quarts
de tres de la tarda
s'iniciarà
la Calçutada Popular
amb menús de calçots
botifarra
o opció vegana
pa, vi i aigua.
El preu és de 13 euros
i la jornada
inclourà també
música de sobretaula
amb white noise
i pederbaix llu.
El Servei de Promoció Econòmica
de Sant Just
organitza
dilluns 7 d'abril
a les 5 de la tarda
una formació en línia
sobre l'eina digital
Geniali
adreçada a persones
emprenedores,
professionals independents
i microempreses.
L'activitat
compta amb la col·laboració
dels ajuntaments
de Sant Joan d'Espís
en Fliu de Llobregat
i de la Diputació
de Barcelona.
La sessió
té com a objectiu
ensenyar
a crear contingut
visual
i interactiu
mitjançant
Geniali,
una eina gratuïta
i accessible
en línia.
El programa
inclou
una introducció
a la plataforma,
el seu espai de treball,
la creació
de dissenys
a partir de plantilles
i la realització
d'un catàleg
de productes
o serveis interactiu.
Les persones participants
també aprendran
a compartir
els seus dissenys digitals
i la sessió
anirà a càrrec
de Marcots,
de Ciberteca
i es recomana
donar-se d'alta
prèviament
a la plataforma
Geniali.com
per poder seguir
la part pràctica
de la formació.
La modalitat
de la formació
serà virtual
i tindrà una durada
de dues hores i mitja
que la inscripció
prèvia
per assistir-hi.
I això ha estat
tot.
Tornem amb més informació
del butllet
i horari
de les 12.
Fins ara.
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
Gr vergilament
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
dàna
de donna
de la formació
dànem
de l'acostar
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
de la formació
I'm like a fever, like I'm burning alive, like a sun, did I cross the line?
Well, good things don't last, and life moves so fast, I'd never ask who is better, cause she couldn't be more different for me, happy and free and leather.
I know that you love me, you don't need to remind me, you wanna put it all behind me, baby.
I see her, in the back of my mind, all the time.
Feels like a fever, like I'm burning alive, like a sun, did I cross the line?
I'll never walk me down, you don't need to millet, you don't need to miss out.
Gràcies.
Són les 11 i 13 minuts, estem a la segona hora de la Rambla,
el magazín de matins de ràdio d'Esvern.
La convidada d'avui és l'Anna Agulló,
escriptora, directora i actriu Sant Justenca.
El dijous 3 d'abril estrena a l'Espai Lliure del Teatre Lliure de Barcelona
l'espectacle El Peix Daurat,
una obra que ja es va estrenar de forma original
a la Sala Atrium de Barcelona el 2023
i que ara torna renovat fins al 20 d'abril.
Aquesta peça d'intimitat, l'Anna s'obre en canal
per compartir la seva experiència amb un trastorn mental,
però també per posar el focus en violències estructurals i silencioses
que travessen la nostra societat.
Com diu ella, un viatge entre l'eufòria i la foscor
i també amb l'humor i aquest vertigen.
Xerrem ara una estona amb l'Alma Màter del Peix Daurat,
que ja la tinc aquí al telèfon. Benvinguda, Anna.
Moltes gràcies.
Bon dia.
Bon dia.
De la Sala Atrium, en lliure, en dos anys.
Anna, quina va ser l'acollida del públic el 2023 del Peix Daurat?
Doncs a la Sala Atrium realment és que va funcionar molt i molt bé.
Abans d'estrenar ja vam afegir una setmana,
al principi eren dues setmanes,
i un cop estrenats vam prorrogar una més,
així que en total vam estar un mes,
gairebé cada dia amb aforament complet.
El que a mi em va arribar de la gent
eren tot coses precioses.
Molta gent que em deia que si havia quedat dies pensant
que això és un regal increïble,
suposo que a algú no li agradaria,
però no m'ho va dir.
Bé, molt bé.
Per tant, unes primeres impressions amb el Peix Daurat
bastant positives.
Sí, la veritat és que molt positives.
Va ser molt bonic que em van dir coses precioses,
gent que rebés cobria dimensions
que no coneixia de la vida
o de l'experiència de ser dona en aquesta societat.
Moltes dones que se sentien reivindicades
a través del meu discurs.
Va ser un retorn molt bonic i molt enriquidor.
És un monòleg teatral
on ninares en primera persona la teva experiència
amb problemes de salut mental,
a vegades de forma més dura,
d'altres una mica més des de la comicitat.
Com ha estat el procés de convertir aquestes vivències
tan íntimes i també doloroses
en una peça teatral
que sobre el públic
realment amb tanta honestedat?
Realment hi ha una part que a mi
l'honestedat em surt força natural.
No em costa gaire parlar de les coses més fosques,
però sí que és cert que no ho havia fet
davant d'un públic i davant de gent desconeguda.
Per mi el punt determinant va ser prendre la decisió
que obria aquesta part de la meva experiència vital
i de la meva persona a tothom
que fos accessible
quan poses el meu nom a internet,
i en l'únic aspecte que realment em va costar
prendre aquesta decisió
és en l'aspecte laboral
perquè crec que encara hi ha molt estigma
i que això em podia complicar la vida en aquest nivell
que espero que no passi,
de moment no ha passat,
però era l'àmbit en el que realment em preocupava
i en el que em va fer dubtar.
I, Anna, quin va ser el moment en què vas sentir
la necessitat de portar la teva vivència,
la teva experiència dalt d'un escenari a escena,
d'explicar-ho a la gent?
Jo sempre he processat i processo
les coses que em passen a la vida
des de les més petites a les més grans
a partir de la creativitat
en diferents àmbits,
en alguns que se'm donen millor
com escriure o dirigir o interpretar potser,
però també des d'altres coses que faig
per port plaer,
com dibuixar, per exemple,
o cantar.
I tot això són les meves maneres
d'escenari i de processar.
Llavors, clar, això és la història
i l'experiència més bèstia que he viscut.
Llavors, tenia clar,
bastant des del principi,
que en faria alguna cosa.
El tema és que,
durant molts anys,
va ser un documental
que vaig desenvolupar molt,
que va passar per diferents
tallers de desenvolupament,
de festivals, etcètera,
però va haver-hi un moment concret
en què em vaig adonar
que era una història
a la qual li havia de posar
el meu cos
i que l'havia d'explicar
en escena
i no a través de l'audiovisual.
A l'obra,
no només es parla
de salut mental,
també hi ha,
bueno,
surten altres pressions,
per dir-ho així,
que ens travessen com a societat,
doncs,
la precarietat,
la gordofòbia,
la violència masclista.
Com vas decidir
quines d'aquestes experiències
havien de formar part
d'aquest relat
i com conviuen totes
dins d'una mateixa obra,
no?,
del Peix daurat?
Sí,
en aquest cas,
la nova versió
és una versió
escurçada,
llavors hi ha algun d'aquests temes
que has mentat
que no hi és,
com per exemple
la grasofòbia
ha quedat fora,
era un fragment
que realment
m'agradava molt,
però el voler fer
una versió
una mica més
curta perquè consideràvem
que la durada
era massa llarga
tant per l'espectador
com per mi mateixa
d'esta escena,
doncs,
ha acabat quedant fora
perquè no era
dels més vertebradors,
potser el publico
com un article
en algun moment
perquè em fa molt
llarga
si m'haver-ho tret,
però la resta
de temes
són els que jo
em vaig anar donant
progressivament
que m'havien,
que havien pogut ser
detonants
del que m'havia passat,
no?,
de manera,
no?,
primer me'n vaig adonar
que m'afectava
una cosa,
després vaig adonar
que m'afectava
una altra
i hi ha com una sèrie
de capes
d'elements
que van influir
en el detonant
del trastorn.
Tu creus en que
el públic
es veu reflectit
en algun dels punts,
o sigui,
també hi ha
part d'aquesta
intenció,
o sigui,
no?,
despertar a vegades
a la gent del públic
o de dir,
escolta'm,
que això també
passa més vegades
de les que
en sembla,
no?
Absolutament,
sí,
l'obra està dividida
en dos actes,
el primer acte
es diu
El viatge,
que és més
la meva experiència
individual
amb la que
hi ha gent
que sí,
que s'hi pot reflectir
perquè ho ha passat
o coneix
algú més
molt proper
que hi ha passat,
però que és
una cosa,
diríem,
una mica més excepcional,
però tota la segona part
que són els motius
parlar de coses
que ens atreveixen
a totes
i que ens afecten
a nivell social.
Amb el públic
crec que també
jugues
en certa manera
perquè passes
a vegades
de parlar
com de coses
molt fosques
o almenys
en la versió antiga,
o sigui,
en la del 2023,
coses amb molt de dolor
però de cop i volta
també passes a coses
amb més
d'humor,
a fer aquests canvis
a tu també,
bueno,
d'un punt a l'altre
això t'esgota
a nivell
a nivell
a nivell
a nivell
a nivell
a nivell
a nivell
a nivell
a nivell
a nivell
a nivell
a nivell
a nivell
a nivell
a nivell
a nivell
molt demandant
perquè sí que és veritat
que passa
per moments
molt diferents.
El tema
és que per mi
em va sortir
d'una manera natural
que també
hi havia d'haver humor.
Hi ha una part
que és
una amabilitat
cap a l'espectador
de trencar
la duresa
però hi ha una part
que també forma
part de la meva persona
i la meva manera
de mirar la vida
al posar-li
un punt
d'ironia
al que explico.
L'obra
posa el focus
també
en la nostra societat contemporània
precarietat,
pressió per l'èxit,
aquesta violència
estructural,
què et sembla
que encara
ens costa tant
d'entendre
sobre aquest vincle?
Sí,
lamentablement
hi ha una tendència
molt forta
a individualitzar
tot el tema
de trastorns mentals
i a fer
que semblin
que són
no sé,
gairebé
bolets
que apareixen
espontàniament
sense
un context
que els afavoreixi.
I realment
jo crec
que no és així.
Jo crec
que gran part
dels trastorns
acaben
d'atonança
per factors
socials,
factors
de la teva
vida
i el teu
entorn,
no?
I crec que és
molt important
posar el focus
en això
perquè és on
tenim molt marge
d'acció
per millorar
aquest caldo
de cultiu
que està
afavorint
que hi hagi
tants trastorns.
I Anna,
com ha estat
la producció
també,
i tota la part
dels assaig
del peix
deurata
en aquesta
versió
renovada?
Crec que
la primera edició
no sé si
vas comptar
també amb l'assaig
amb el coaching
actural
de la Clara Segura,
també amb els
consells
de la Làlia
i Guadé
pel que fa
a la dansa
i el moviment.
També ha estat així
ara
en aquesta nova versió?
Sí,
tant la Clara Segura
com la Làlia
i Guadé
van implicar-se
en el projecte
des del principi
amb molta generositat
i amb molta passió
i afortunadament
he pogut tornar
a comptar amb elles
aquesta vegada
per millorar
i treballar més
la feina
que ja havíem fet
i clar,
és un honor absolut
i un plaer
total
poder treballar
amb elles.
Creus que l'obra
ha evolucionat
en aquests dos anys
de la mateixa forma
que ho has fet tu
també perquè l'Anna
del 2023
no és la mateixa
que la del 2025.
Sí,
hi ha un punt
en què
evidentment
jo he evolucionat,
hi ha coses
que potser penso
una mica diferent,
que potser he matitzat,
però també hi ha
una decisió
de mantenir
una cosa
que ja funcionava
que en general
té un missatge
en el que ja crec
i tot i haver fet
una lecció
una mica més reduïda,
l'obra i el contingut
continua sent
bastant el mateix
perquè
vaig prendre
la decisió
que era una obra
que tot i que
l'haguem canviat
ja estava feta,
ja funcionava
en si mateixa
i que no havia
de reescriure
amb noves idees
que he tingut
o amb noves mirades
perquè em podria haver
complicat molt la vida
en fer una cosa
totalment nova
i llavors hem mantingut
força l'essència
del que hi havia.
Anna,
recuperant una mica
també els inicis
del Peix Daurat,
com vas anar escrivint
aquest monòleg,
no?,
aquesta peça?
Doncs va ser
un procés
realment
molt senzill
perquè,
clar,
tenia
tant a dins
que necessitava sortir
i que en el moment
que vaig prendre
aquesta decisió
de convertir-ho
en monòleg
va brullar
de dins
d'una manera
molt ràpida.
De fet,
vaig prendre
la decisió
que faria
el monòleg
gràcies a
un impuls
d'una amiga meva
que em va dir
que havia de fer
alguna cosa creativa
i que l'havia de fer ja
i que triés
un dels més projectes
que tenia
i llavors
vaig triar aquest
perquè és el que em feia
més por
i vaig pensar
que a vegades
on està la por
és on està la passió
també
i em vaig triar
i de seguida
ja en un cafè
d'allà a Nova York
vaig començar a escriure
i ja tenia
l'estructura
ja tenia
moltes idees
i després
quan vaig tornar
vaig fer un viatge
a La Palma
amb unes amigues
i allà
mentre elles
se n'anaven
a fer turisme
doncs
jo em quedava escrivint
i en
set dies
em penso
que va ser
ja tenia
una primera versió
ja em vaig fer
una gravació
llegint-la tota
que va ser el que vaig començar
a compartir amb la gent
perquè em diguessin
cap on podia anar
o què podia fer-ne
i
i va ser molt bonic
també estava
allà
amb aquestes
amb aquestes amigues
i quan tornaven
de fer
les visites turístiques
els dies que jo no hi anava
els llegia el que havia escrit
i
i reaccionaven
i era preciós
veure com
com anaven
tenint reaccions
a això que anava explicant
molt bé
Déu-n'hi-do
Anna
et tornarem a veure
l'Ateneu de Sant Just
perquè
igual que vas estar
a la sala Atrium
també va fer la representació
a la sala cinquantenari
de l'Ateneu
després també
amb una mena
de col·loqui
aprofitant
que hi eres tu
per tenir
aquest intercanvi
d'impressions
i que li havia semblat
o que li havia transmès
al públic
això
podríem tenir l'oportunitat
aquí a l'Ateneu de Sant Just
la veritat
és que no ho sé
realment va ser una experiència
preciosa
va ser molt bonica
el col·loqui
que vaig estar acompanyada
de la Clara Segura
de l'Alàlia Iguader
el públic va ser molt generós
va ser molt molt bonic
m'encantaria repetir
l'experiència
però ara mateix
encara estem centrats
en fer les funcions
al teatre lliure
i no sabem
si hi haurà gira
si n'hi haurà vagón
vull dir
són coses
de
problemes per demà
de moment estem molt molt centrades
en l'estrena
que és aquest dijous
i encara queda molta feina
t'impacta
o t'impressiona
no?
pensar que
ostres
que estaràs al teatre lliure
escenificant
aquest monòleg
sí
impressiona molt
impressiona molt
ja em va
impressionar molt
anar a l'àtrium
perquè jo partia
de no haver treballat
professionalment
mai en el món del teatre
tot i haver-ho estudiat
i ara fer el sal
al teatre lliure
una sala amb tant
reconeixement
i tant prestigi
doncs fa força
vertig
a la vegada
que fa molta il·lusió
poder compartir
aquesta història
amb més gent
perquè Anna
tu abans
d'estar
al 100%
amb aquest projecte
el Peix Daurat
en què treballaves
tu?
a què et dedicaves
o en quins altres projectes
estaves
estaves treballant?
després d'estudiar teatre
vaig estudiar audiovisuals
i m'he dedicat sempre
al món audiovisual
sempre compaginant-ho
amb els meus propis projectes
des de contes infantils
fins a documentals
etcètera
però he treballat
sempre
en l'audiovisual
molt bé
doncs Anna
li diem a l'audiència
que compri entrades
per anar a veure
el Peix Daurat
al Teatre Lliure
fins quin dia esteu?
fins al 20
veritat?
sí
estem del 3 al 20 d'abril
i tenim moltes ganes
que vingui
molta gent
a veure-ho
i d'aprofitar
que tenim
una altra oportunitat
per compartir
aquesta història
i que arribi
al màxim
de gent possible
per cert
la part musical
no ho hem dit
però a la primera
també hi havia
implicada
la Sant Justenca
Clara Peia
no sé si
també en aquesta
es manté
la seva participació
es manté
la seva participació
i hem pogut
treballar-la
una mica més
i ha estat
molt bonic
perquè l'altra vegada
ho vam fer
com vam poder
i vam tenir
poc temps
per dedicar-li
i aquesta vegada
la Clara Peia
ha pogut estar
a la sala d'assaig
treballar més
conjuntament
amb l'equip
amb el Damián
Besant
que fa l'Espai Sonor
i llavors
ha crescut molt
en aquest sentit
molt bé
doncs Anna
ha estat un plaer
xerrar aquesta estoneta
amb tu
gràcies per compartir
amb nosaltres
aquesta peça
tan valenta
i a la vegada
també tan íntima
i abans d'acabar
et demano una cosa
si el públic
surt del teatre llibre
amb una sola cosa
al cor
o una sola idea
o emoció
quina t'agradaria
que fos
amb el Peix Daurat?
Doncs
realment
és el que dic
al final del monòleg
jo crec que
el que m'agradaria
és que la gent
sortís
amb més comprensió
amb més empatia
pel seu entorn
i sobretot
amb moltes ganes
d'estimar
Molt bé
Doncs Anna Gulló
gràcies per atendre'ns
a la trucada
que vagi molt bé
l'estrena
aquest dijous
amb la reestrena
aquest dijous
al Teatre Lliure
i molta sort
i molta merda
com es diuen al teatre
Moltíssimes gràcies
un plaer
Adéu Anna
una abraçada
Adéu

Llen d'aquí

Llen d'acord
la sort
tan preciosa
que tinc
Veig només l'amor
en tu
Veig només l'amor
en tu
Veig només l'amor
en tu
Veig només l'amor
en tu
A dins
En un tros
de cor
ben guardat
al meu pit
Tu i jo
vivim
i no ens hem fet mal
ni ens ha fos
el destí
Allà està tot bé
vam saber
fer el millor
l'estrena
entre tu i jo
sobrepassar la nit
i t'abraço content
sense por
ni rancor
sense entendre
la sort
tan preciosa
que tinc
Veig només l'amor
en tu
Veig només l'amor
en tu
Veig només l'amor
en tu
Veig només l'amor
en tu
L'amor
en tu
L'amor
en tu
L'amor
en tu
Amor en tu
Avui a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Amor en tu
No vull viure el que buscava aquells dies i veure que aquestes coses tal com vénen van marxant i ara em sobren les paraules per dir-te el que em va passar.
Si ja no sé què faig aquí, si ja no sé què vols de mi, si ja no sé per què seguir.
Caic en una espiral, anestésia total, lluitant contra el mal de la pressió constant.
Quan de cop m'he vist, tan perduda i atrapada, penjant d'aquell fil que em buidava la mirada.
Quan de cop he vist, tot l'engany que això amagava, la ironia de fugir de la pressió imposada.
Jo em sento lliure i he trobat una sortida, passo d'escriure el final que tots volien.
I si algun dia tornen a venir a fer-me dubtar, sonarà que jo m'estimo més del que tu ets capaç.
Si ja no sé què faig aquí, si ja no sé què vols de mi, si ja no sé per què seguir.
Caic en una espiral, anestésia total, lluitant contra el mal de la pressió constant.
En una espiral, anestésia total, lluitant contra el mal de la pressió constant.
Avui ens porta una nova secció. David, què tal? Molt bon dia, bon dilluns.
Hola, molt bon dia.
Com va?
Molt bé, avui fa un dia genial, de sol.
Sí, eh?
Volia dir que encara queden espàrrecs a...
Encara queden espàrrecs.
Encara queden espàrrecs a la muntanya.
Els teus comptats, no?
Ahir els meus pares van anar a fer un tomb i vam tornar amb un bon grapat d'espàrrecs.
Val, o sigui, els teus pares són els culpables que avui hi hagi un 90% menys d'espàrrecs a la muntanya.
Molt bé, molt bé.
No són els únics, eh?
Home, no, ja, ja.
Està de moda. Bueno, és que és molt guai anar a fer un tomb i de pas agafar espàrrecs.
Però què, van anar molt lluny o per aquí?
No, no, no, al costat, al costat...
Per aquí, a la vall de Sant Jús?
Sí, sí, a la vall de Sant Jús i va a donar per fer una truita per a tothom d'espàrrecs molt bona.
Recomano fer-la, la veritat.
Molt bé.
Bueno, és època d'espàrrecs i escolta'm...
Però queda poc, eh?
Potser queden dues setmanes d'espàrrecs.
O sigui que si voleu agafar, heu d'anar.
Bueno, jo també he vist, eh?
I la veritat, gent amb això que a vegades ve amb el matoll a la mà d'espàrrecs o hi ha, bueno, gent que porta cistells directament.
Però sí, bueno, és època i clar, espàrrecs i truita, doncs, és una combinació perfecta.
Fantàstica.
Molt bé, i a més aquest cap de setmana, no només avui, eh?
Ell també va fer bastant bon dia, dissabte també.
Ha vingut la primavera i sembla que per quedar-se...
Va fer tan forces.
Sí, encara que no m'importaria una mica més de pluja.
Ja.
Ho sento molt a la gent que no li agradi, però bueno.
A veure, avui ens has avançat, que ens parlaràs del Walden.
Exacte.
Una mica de la història d'aquest edifici tan emblemàtic d'aquí de Sant Jús.
Sí, estarem tots d'acord que és l'edifici més icònic de Sant Jús.
Correcte.
Molt més que Can Ginestar o que l'Església.
Però és que aquest any compleix 50 anys des de la seva inauguració.
Sí.
Llavors, no és l'edifici més antic del municipi, però sense dubte és el més icònic de tots.
T'haig de dir una cosa, eh?
Per això vaig veure un ril en el...
Bueno, vam penjar des del mitjà de comunicació al nacional.cat.
No sé si el segueixes aquest mitjà de l'any.
Sí, sí, sí.
Val.
Bueno, doncs vam penjar un ril, vam fer com una mena de prova de cultura,
gent que es trobaven pel carrer i li feien quatre preguntes diferents.
Li ensenyaven una foto de... em sembla que era d'una persona dins del món de les lletres catalanes.
Li ensenyaven la muntanya del Pedraforca.
Bueno, diferents preguntes, no?
I havien de dir qui era, on estava ubicada la muntanya.
I li van ensenyar l'última prova a l'edifici del Walden.
I els van preguntar, quin edifici és aquest, no?
I on està això de Catalunya?
Bueno, van ubicar el Walden a Sants, al barri de Sants, a Sabadell, a Badalona.
O sigui, jo pensava, mare meva, mare meva, mare meva.
Sí, sí, sí.
O sigui, tu imagina't el Walden al mig de Sants.
No cap, no cap.
Al costat de la plaça de Sants.
No cap.
Bé.
Bé, puc adelantar que el Ricardo Bofill, que és un dels arquitectes,
perquè no és el principal, que això és una cosa que potser no molta gent sap,
que també té moltes construccions a Barcelona.
Per la Bonanova té un edifici, també.
De fet, per la Bonanova té dos edificis, el museu, no, el, com es diu,
el Teatre Nacional, que té així com un disseny com romà,
també és del Bofill.
També és del Bofill, ostres.
Sí, el Bofill ha fet moltes coses, la veritat.
Déu-n'hi-do.
I m'agrada, m'agrada com a arquitecte el que fa.
I el Walden s'ho va currar.
S'ho va currar.
A veure, explica'ns alguna cosa del Walden.
Bé, doncs ja que hem començat per aquí,
el Walden va ser dissenyat per un grup gran
dintre del taller d'arquitectura del Ricardo Bofill.
Ell estava amb altres projectes,
però també va ficar el seu gra de sorra, diguem, al projecte.
Però, sobretot, el disseny el va fer Anna Bofill,
que és la seva germana.
Sí.
Que, bueno, entre altres coses, Anna Bofill també és...
És musicòloga, no?
Exacte, sí.
Ha escrit llibres, també.
I dintre del taller d'arquitectura,
perquè aquest taller, en aquell moment, era com molt guai,
com molt modern.
Tenien filòsofs, sociòlegs,
treballant en com fer com una construcció ètica, no?,
per viure a dins.
I, bueno, això, aquesta era la idea.
Diguem que aquest taller d'arquitectura,
al principi, ara no el tinc molt controlat,
però al principi, doncs érem joves
i tenien idees com molt idealistes,
molt idealitzades.
Utòpiques.
Utòpiques, exacte.
I amb això té a veure també el Walden,
en la utopia,
perquè, bueno,
doncs anem cap allà.
el Walden. Per què es diu Walden?
A veure.
Doncs bona pregunta.
Per què es diu Walden 7?
Walden 7, exacte.
Doncs Walden,
el nom de Walden ve d'un llibre
escrit per B.F. Skinner,
però aquest llibre ve d'un altre llibre
que es diu Walden,
a la vida als boscos.
Llavors, el primer llibre aquest
està escrit per Henry David Thoreau,
que es diu Walden o la vida als boscos,
que és més que un llibre,
és un assaig
que el senyor Henry
se'n va anar a viure a la muntanya
i va escriure a l'assaig
quan important és
estar connectat a la natura
i què realment és essencial
per l'humà per viure.
que no a la ciutat
no necessites guanyar diners,
per exemple,
per ser una persona completa.
Si vas a la muntanya
i ets autosuficient,
bueno,
ell defensava molt això.
Després d'aquesta idea
va sortir Walden 2
de B.F. Skinner,
que és un llibre
que no és distòpic
sinó que és utòpic,
que és el contrari.
És com
que passaria si tot surtis bé, no?
Sí.
Doncs, Walden 2,
que és com es diu el llibre,
parla,
bueno,
és una novel·la
i parla d'una societat col·lectivista
d'unes mil persones
que viuen totes
en un edifici
de color vermell molt gran.
Sí.
I d'aquí ve una mica
la idea
que el Walden 7,
el nostre,
sigui de color vermell
i, bueno,
en teoria la idea
era fer una cosa semblant al llibre,
que dintre del llibre
tots viuen
en harmonia.
Val.
Dintre del bloc
Walden 2
existeix tot el que necessiten,
viuen feliços...
És com una petita comunitat, no?
És com una petita comunitat
que cadascú
fica el seu gra de sorra
i,
doncs això,
llavors,
dintre del llibre
hi ha fins a sis versions
del Walden
i llavors
aquesta
és la versió 7.
Ah, d'aquí al número, no?
D'aquí al número, exacte.
Molt bé, original.
Llavors,
realment,
l'obra que més s'inspira
és l'obra
de B.F. Skinner
i el que volíem fer
és una mica
semblant.
La idea original
del Walden 7
era molt més gran,
abarcava tota
la plaça de la Pau
actualment
i ara,
doncs,
a la plaça de la Pau
està el Caprabo,
no?
I estan tots els edificis
de construcció
pública,
crec, no?
Si són de protecció oficial.
Doncs, bueno,
això,
en comptes,
hauria d'haver un edifici
molt més gran
de color vermell també,
un pati interior
i, en teoria,
hauria d'haver
tot el necessari
per viure
i no sense la necessitat
de sortir, diguem,
d'aquest complex
que se n'anava a dir...
Una petita ciutat, no?
Sí, una petita ciutat
concentrada en un bloc
de...
bueno,
no molt gran.
Bueno, sí,
és molt gran.
i què passa?
Es deia Walden Illa,
però no va acabar passant.
Walden Illa, ja.
Sí,
i això no va acabar passant.
Però, bueno,
anem al passat.
Anem al passat,
una mica als inicis,
no?
Als inicis.
Abans del 1921
no hi havia res.
D'acord,
home,
ens hem anat molt enrere.
Ens hem anat molt enrere.
1921,
bufill no hauria ni nascut.
No, no,
no existia bufill,
no era ni una idea
ni un espermatozoide.
Ni res.
però, sí,
hi havia camp,
que és el que hi havia
al voltant de Sant Lluís.
Sant Lluís,
doncs,
era un poble
de cases grans
com la que estem
ara mateix
a Can Ginestà,
a Can Ginestà,
i, bueno,
treballar el camp
i tot això.
Però,
el 1921
es va decidir
construir
la cimentera,
una de les cimenteres
més importants
d'aquella època,
la cimentera Sansón,
que és
on es troba ara
al taller
d'arquitectura
Bofill.
Un taller impressionant,
eh?
Impressionant.
Has estat a dins?
Sí,
he estat a dins
perquè quan van,
bueno,
hi ha algunes imatges,
ara estic veient una
aquí mateix,
i quan va morir
Bofill van obrir,
van fer unes portes
obertes
en el seu taller
d'arquitectura
i la gent podia
entrar a veure,
no?,
una mica,
doncs,
el taller i això,
i sí,
o sigui,
és un taller
impressionant.
És molt bonic,
la veritat.
És enorme,
sí.
Jo me n'alegro.
I guarden cimenteres
a dins,
o sigui,
hi ha les cimenteres,
com si diguéssim,
que ara són atrets
o puidut,
però bueno.
És que és molt estètic,
no?,
per ser una cimentera,
no sé,
jo ho trobo molt estètic.
L'hauran renovat,
no?,
lògicament,
però bueno.
Sí, sí,
no,
però des d'un inici
ja tenia,
ja era estètica,
no era un edifici,
un bloc i ja està,
sinó que ja era única.
Llavors,
aquesta,
aquesta era la part principal
del complex Sansón,
de la cimentera Sansón,
i estava connectat
mitjançant cable aèri
amb Santa Cleu d'Olurdà,
a Sant Feliu,
de Llobregat,
allà a dalt,
que encara està els vestigis,
diguem,
de la cimentera Sansón,
perquè va tancar el 2006,
no,
perdó,
el 2014,
no estic molt segur.
O el principi dels 2000.
Sí,
exacte,
la bona,
la primera dècada del 2000
va tancar,
llavors estava connectada
amb cable aèri,
a la cantera
que estava a Sant Feliu,
a dalt de la muntanya,
picaven la pedra,
feien el primer procés
del tractament,
i el portaven
mig volant
fins a Sant Lluís,
que seria un cable
molt gran,
la veritat,
perquè no estan tan a prop,
i allà
es feia,
s'acabava d'acabar
el ciment,
exacte.
Va ser una cimentera
molt important,
podríem dir,
de les més importants
del segle XX,
que al segle XX
hi va haver molta
construcció a Catalunya,
molta indústria nova,
i tota aquesta indústria
necessita ciment
i va ser una
de les principals cimenteres.
De fet,
la ximeneia que té,
en el seu moment,
va ser la més gran
d'Europa,
la més alta.
Uau,
uau.
Sí, sí.
I,
què més dir,
una cosa molt important,
a Sant Lluís
tenia tren.
Ostres!
A Sant Lluís
arribava el tren,
durant 40 anys
teníem tren a Sant Lluís,
era un tren privat.
Però què vol dir
que hi havia tren?
Connectava
la cimentera
Sanson
amb l'estació
de Cornellà
a Llobregat.
Llavors,
durant 40 anys
Sant Lluís
tenia tren
i ens el van treure.
Bueno,
era un tren privat.
les que passen, no?
Sí, sí.
Però, bueno,
a mi em fa molta gràcia
perquè aquí
els veïns de Sant Lluís
portem demanant
un metro
molt de temps
i es veu que
els,
els,
bueno,
al segle XX
teníem tren
durant 40 anys.
Sí.
Però, bueno.
Llavors,
què va passar?
El 1968,
doncs,
Sant Lluís ja era
un poble més desenvolupat
i tenia
molt més edificis
per viure,
sobretot,
i els veïns
estaven
en tips
de la cimentera,
de tots els fums
i de la contaminació
i gràcies a protestes
veïnals
es va tancar
la cimentera
de la part,
el complex
que estava a Sant Lluís
i es va passar
a Sant Feliu.
Exactament.
Allà que
encara es pot anar,
si voleu anar
a la cimentera
Sant Són de Sant Feliu,
està tancada
però es pot passejar
per mig.
És interessant.
Sí.
Em sembla que
des de la salut
allà de Sant Feliu
es pot veure,
es veu la cimentera.
Jo anava molt
en bici per allà,
per arribar fins a dalt
de Santa Cleu.
En bici,
sí,
és dur,
la veritat.
És molt
és un terreny
dur,
de fet.
Exacte.
Per tant,
tenim que la cimentera
de Sant Jus
va tancar.
Va tancar
el 1968
i tenien que decidir
què fer amb tot aquest espai
i també tenien necessitat
de construir
cases
per la gent
per així
seguir augmentant
de ciutadans
al poble
de Sant Jus
d'Esvern.
I
l'alcalde
d'aquest moment
va tenir la sort
o que existia
el senyor
Ricardo Bofill
que era molt jove
en aquell moment
i venia
de la primavera
del maig del 68
d'aquella època
idees
antitotalitàries
idees
fora de...
Bé,
en aquell moment
es va començar a pensar
com es pensa avui dia
una mica
que és intentar
veure
el discurs
de les coses
d'un altre punt de vista
no del tradicional.
Llavors,
aquests joves
d'aquest moment
tenien com idees
molt avançades
per l'aquella època
diguem
i el que li va passar
al Bofill
és que també
es va començar
a construir
els edificis
de Belvitge
d'Hospitalet
i va pensar
que era horrible
i que aquests blocs
tan grans
per viure
crearien guetos
és el que deia ell.
o sigui que no li agradaven
gens, no?
No li agradaven gens.
Llavors,
com a resposta
a aquests edificis
de Belvitge
va idear
amb el seu
estudi d'arquitectura
i la seva germana
i més gent
l'Illa Walden
que era
tot el complex.
què passa?
per què no va acabar
de quadrar
tot això
i per què no es va construir
tot el complex
de l'Illa Walden?
doncs
redoble de tambores
corrupció
oh, corrupció
corrupció
sí, la idea
es va quedar a mitges
què va passar?
a veure
la obra
es va encarregar
a dragados
i construcciones
que és una empresa
que coneixem tots
si no m'equivoco
és el Florentino
potser m'estic equivocant
però bé
és una empresa
molt gran d'Espanya
i què va passar?
que va parar
la construcció
o sigui
encara es veia
els totxos
a la façana
diguem
estava
bastant construït
fins a
les 14 plantes
crec
però no estava acabat
i
per què va parar
de construir?
doncs
la promotora
CEX
barra 3
S A
va parar
de pagar
oh
va tancar
l'aixeta
ja
ui
vale
i llavors dragados
va dir jo
això no soc
una ONG
si no em paga
no puc seguir fent
no?
exacte
què passa
el CEXSA
està connectat
a la banca catalana
i que
va afrontar
irregularitats
financeres
vinculades
al president
de la Generalitat
Jordi Pujol
o sigui que
podríem dir
que
el complex
Waldenilla
no va passar
per culpa
de Jordi Pujol
ostres
bravo
caram
sí
però
doncs bueno
la promotora
va fer fallida
i va deixar
els propietaris
amb costos elevats
de rehabilitació
i fins i tot
en algun moment
es va arribar
a declarar
la ruïna
de l'edifici
uau
encara que
abans que això passés
l'Ajuntament de Sant Just
el va expropiar
i es va gastar
599 milions
de pessetes
que avui dia
serien al voltant
de 3,6 milions d'euros
i va
comprar
a l'edifici
així és
després
a partir d'aquí
una vegada
Sant Just
tenia el poder
un conjunt
de constructores
van acabar
de fer
a l'edifici
però no es va
fer tot el complex
del Walden
perquè era impensable
en aquell moment
i realment
el que es va intentar
fer en aquell moment
és salvar
el Walden
perquè
hi havia moltes coses
que no
o sigui
i en aquell moment
ja es veien
coses
que no
no es van
construir bé
per exemple
el tema
de les rajoles
exacte
que van començar
a caure
les rajoles
això es veu
que va ser
un drama
un drama
perquè queien
les rajoles
del Walden
i clar
sí
el 1977
ja es va començar
a evidençar
els problemes
el que deia
és caiguda massiva
del revestiment ceràmic
que això és molt perillós
perquè et cau
una rajola
al cap
i què fas
morts
ja està
i després també
tenia filtracions
i esquerdes estructurals
i
durant molt de temps
es van instal·lar
xarxes de seguretat
per protegir
que no caiguessin
les rajoles
i a més
és que és un edifici tan alt
que tancava una
de dalt de tot
i allò té una velocitat
impacte
és molt perillós
sí
llavors
en comptes d'això
el que van fer
és treure totes les rajoles
crec que sí
que van deixar
algunes
els balcons
i el van
ficar un revestiment
del mateix color
perquè conserveix
una mica
l'essència
però
com veiem ara
el Walden 7
no era
la idea
original
i
bueno
doncs ho van aconseguir
i ara mateix
viu gent a dins
doncs sí
és una comunitat
molt gran
de fet
tenen
dins del Walden
em sembla que tenen
com
la seva pròpia
comunitat de veïns
lògicament
però
que està com
molt ben estructurada
fan
la seva proposta
d'activitats
mira
i em sembla
que aquest diumenge
David
van fer com
una cosa
que es diu
ReWalden
que ha estat
la primera
la primera edició
que han fet
com d'aquest mercat
de productes
de segona mà
venien roba
venien
sobretot roba
però també venien
per exemple
no sé si hi havia
productes
de segona mà
diferents coses
la veritat
m'ho vaig perdre
a veure
no hi havia massa gent
sí que és veritat
que estava tot al voltant
com de la planta
de la planta
baixar per fora
o sigui
el que donaria
com si diguéssim
no a la part
del carrer Indústria
sinó més
a la part
de la carretera
no
estaven allà
i a veure
hi havia potser
unes 10 parades
o així
sobretot
amb roba
de segona mà
però bé
es veu
que tenen ganes
d'impulsar
diferents activitats
i clar
no sé si hi ha
més de mil veïns
allà dins
són molta gent
hi ha
400
a veure
que busco
446 apartaments
apartaments
i
sé que van per mòduls
no
crec que els mòduls
tenen 30 metres quadrats
llavors
se'ls gestionen
a la seva
o sigui
vull dir que
potser
una persona
en té dos
i viu en un pis
de 60 metres quadrats
potser viu una família
i en tenen 4
i viuen
doncs això
en un pis
de 120 metres quadrats
sí
bueno
això era la idea original
jo crec
jo suposo
que avui dia
ja han repartit tot
i és en plan
això és una casa
això és una altra casa
i no li pots agafar un mòdul
al veí
no no no
però que per exemple
que hi ha
que hi ha algú
que no no no
clar
però vull dir que
que per exemple
que hi ha cap
que viuen
com en un mòdul
n'hi ha que en tenen
potser 3
no?
que els pisos
estan com dividits
ja
fins i tot hi ha duplex
que tenen 8 mòduls
ah ostres
els de dalt de tot
són duplex
que són els que viuen millor
i un fun fact
una dada interessant
és que
la que va dissenyar
Anna Bofill
viu
des de fa un temps
al Walden
ah sí?
sí sí
ah mira
vaig veure una entrevista
una mica antiga
però que deia
que a ella
no li agradava
ficar-se
a les juntes
de veïns
i tal
perquè sap que té
el cognom Bofill
però potser
avui dia
ha canviat la cosa
perquè l'entrevista
que jo vaig veure
és de fa
un temps
i si us interessa
aquest tema
l'Ajuntament de Sant Just
va editar
un llibre
molt interessant
sí
que es diu
Walden Set Image
que es diu Image
per tot el que m'ha explicat
perquè
és una idea
molt gran
que no va acabar sent
i només es va fer
a la primera etapa
de la construcció
i
bueno
es va fer aquest llibre
aprofitant
l'aniversari
de 20 anys
de la construcció
de l'edifici
i dintre
doncs
trobeu
tota la informació
que podeu necessitar
que si el concepte
entrevistes
al Ricardo Bofill
a l'Anna Bofill
i
està molt bé
jo el recomano
si us interessa
a més
el Centre d'Estudis
Sant Justens
també va publicar
una miscel·lània
on parlaven
també de
de tot el tema
del
de tot el tema
del Walden
amb entrevistes
també
amb
diferents
bueno
persones
que ja havien viscut
una mica
també
com van anar
aquestes queixes
veïnals
per el tema
de les rajoles
mateix
que va tenir
una revolada
bastant
bastant
heavy
i inclús
entrenar
a la web
de l'estudi
d'arquitectura
ricardbofill.com
allà també
es veu
bueno
es pot fer
una ullada
a tots els projectes
que ha fet
aquest estudi
d'arquitectes
i és sorprenent
perquè n'hi ha alguns
que recorden molt
el Walden
hi ha algun edifici
que dius
és que això
em recorda
el Walden
i bueno
clar
és que
la mà
és la mateixa
vull dir
que
l'estudi
que hi ha
al darrere
és el mateix
a més
també
es veuen
fotos
de com
és la fàbrica
notícies
per exemple
el 2021
el 2 d'octubre
a Ricardbo
fill
el van investir
doctor honoris causa
a la politècnica
per un reconeixement
de la trajectòria
per també
lògicament
tota la seva contribució
al disseny urbà
i a l'arquitectura
la creu de Sant Jordi
l'hi van donar també
també l'hi van donar
la creu de Sant Jordi
home
és que clar
si ha fet
ha fet estructures
importants
com el teatre nacional
o també les terminals
de l'aeroport
l'aeroport
exacte
sí
déu-n'hi-do
són infraestructures
que bueno
són d'alçada aquí
a Montpellier
a França
bé
Bofill és molt conegut
a França
també
té molts reconeixements
de francesos
sí
i a Montpellier
va fer obres
gegants
o sigui
sembla el Vaticà
el que va fer
va fer una plaça gegant
que recorda
la plaça del Vaticà
no sé
sí
va fer mitja ciutat
per exemple
diu
les colons
de Saint-Christophe
no?
que bueno
si ho busqueu a internet
ho veureu
que sembla això aquí
com enorme
una construcció
enorme
David
no sé si ens vols acabar
de comentar alguna cosa
més del Walden
bueno
un fun fact més
una dada interessant
que si veieu la pel·lícula
l'amante bilingüe
de Javier Aranda
podreu veure
què es va fer
dintre de l'edifici
el protagonista
viu
al Walden
perquè de fet
Javier Aranda
i Ricardo Bofill
eren amics
i el van
el van rodar
i de fet
és graciós
perquè
el propi edifici
té un paper
diguem
no protagonista
però sí que
cada cop
que el protagonista
que és
Immanuel Arias
entra a l'edifici
del Walden
li cau una rajola
en sèrio
sí
i sempre està
quan entra
ha d'estar pendent
que no es trenqui el cap
i ara no sé
de quin punt exactament
David
però
en el Walden
també s'hi han rodat
diferents anuncis
i campanyes
i videoclips de música
és que
és un edifici
molt estètic
a mi
jo de petit
fa molt que no hi entro
perquè clar
necessites
conèixer algú
de dins
per poder entrar
més o menys
i a mi m'encanta
de fet he estat
fins i tot
a la piscina
de dalt
i és una fantasia
i quan ets petit
encara més
David
ho hem de deixar
en aquest punt
moltes gràcies
per la teva col·laboració
aquí a l'emissora
t'escoltem properament
d'acord?
gràcies
adeu
vinga
adeu
atenció
perquè inhabiliten
Marine Le Pen
ara ho expliquem
molt bé
molt bé
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 12
bon dia
us informa
Joan Bota
i efectivament
la líder
d'extrema dreta
francesa
Marine Le Pen
i vuit
eurodiputats
del seu partit
han estat
condemnats
a penes
d'inhabilitació
en relació
amb un delicte
d'apropiació
indeguda
de fons
de la Unió Europea
la resolució
podria acabar
amb l'objectiu
de l'Epen
de presidir
la república
francesa
si bé
queda
ara per determinar
si aquesta
inhabilitació
s'aplica
immediatament
o queda
ajornada
a l'espera
de recursos
entre els afectats
hi ha l'alcalde
de Perpinyà
també
Lluís Alió
que advertia
de les conseqüències
de condemnar-los
ens adaptarem
a la decisió
que prengui la justícia
si la resolució
judicial
és excessiva
per força
hi haurà
conseqüències
polítiques
el públic
s'ho mirarà
atentament
els nostres electors
s'ho miraran
amb lupa
això no ens afablirà pas
i ens situarà
al combat
per guanyar
les eleccions
tot i aquesta
ascendència
per corrupció
la resolució
també conclau
que l'Epen
no va incorre
en enriquiment personal
Més notícies
Sara Riera
La Fiscalia
demana al Suprem
que imputi
l'eurodiputat
d'extrema dreta
el vicepèrez
vol que investigui
si va rebre
100.000 euros
de l'empresari
de criptomonedes
Álvaro Romillo
que podrien haver servit
per finançar
la seva campanya
a les últimes eleccions
europees
La Fiscalia ha enviat
un informe
al tribunal
on demana
que accepti
l'exposició
que li va enviar
fa uns mesos
l'Audiència Nacional
i cobri una investigació
contra el líder
del partit
S'ha acabat la festa
i també contra aquest empresari
El sistema de pensions
espanyol és insostenible
a llarg termini
perquè la despesa
creix a un ritme
molt més ràpid
que els ingressos
és el diagnòstic
de l'organisme independent
que vetlla
per les finances
públiques
l'IREF
segons Cristina Herrero
presidenta d'aquest
organisme
ara es compleix
el percentatge
de despesa
sobre el producte
interior brut
però hi ha un desequilibri
La regla de gasto
en pensiones
se cumple
pero no podemos
descuidar
la sostenibilidad
puesto que
la dinámica
y la evolución
prevista
del sistema
de pensiones
no ha mejorado
respecto
a lo que veíamos
hace dos años
Les empreses
participades
per criteri
al braç inversor
de la caixa
decidiran
pel seu compte
si tornen
la seu a Catalunya
o no
així ho ha afirmat
el seu CEO
Ángel Simón
en un acte
del diari econòmic
Expansión
aquest matí
a Barcelona
Unitat Mòbil
amb Dani Batxiller
i Jordi Canal
Bon dia
Bon dia
Preguntat sobre
si companyies
com per exemple
CaixaBanc
seguirien els passos
de criteri
i la fundació
La Caixa
que van anunciar
fa unes setmanes
el retorn
Simón diu
Por lo tanto
lo que hemos hecho
ha sido ajustar
la jurisdicción
a la realidad
que ya teníamos
y el resto de empresas
nos pasamos
18 segundos
y el resto de empresas
y el resto de empresas
cada una
cada una
va a decidir
como nosotros
hemos decidido
de manera independiente
lo que crea
más oportun
Simón
també ha anunciat
l'entrada de criteri
en el capital
de l'empresa catalana
de masses congelades
de forneria europastri
amb un 20%
de participació
Jordi Canal
Catalunya
Ràdio Barcelona
Dues persones han mort
3 més han quedat ferides
i almenys 4
han desaparegut
a l'explosió
d'una mina de carbó
a Cerredo
això és al sud
del Principat d'Astúries
segons les primeres informacions
una màquina
seria l'origen
de l'explosió
dels ferits registrats
fins ara
dos han estat traslladats
han estat greu
a un hospital
de Castella i Lleó
fins al lloc dels fets
s'hi han desplaçat
bombers
salvament miner
i la Guàrdia Civil
així com una unitat
canina
del 112
Esports Marcos García
El Barça lidera la Lliga
en solitari
després de la victòria
per 4 a 1
sobre el Girona
l'equip de Flick
té 3 punts més
que el Madrid
que és segon
el Girona
és el 13
de la Lliga
l'Espanyol
és 16
avui a les 9
celta
les Palmes
que és el partit
que tanca
aquesta jornada
Àlex Marques
es col·loca
per primera vegada
a la seva carrera
com a líder
del Mundial
de MotoGP
ahir va acabar
segon
el Gran Premi
dels Estats Units
Marc Marques
ahir va caure
i ara és segon
a un punt
del seu germà
la victòria
a les Amèriques
va ser per
Peco Banyaya
l'Igualada
oferirà aquest vespre
a l'afició
el títol de l'Eurocup
masculina d'Okei Patins
aconseguit ahir
el mateix pavelló
de les Comas
és el segon títol
consecutiu
de l'equip
igual a dir
en aquesta competició
i a la Lliga
CB de bàsquet
el Barça
és cinquè
amb 15 victòries
la Penya
sisena
amb 14 triomfs
el bàxim
en resa
és vuitè
amb 13 triomfs
encara en zona
de playoff
i per la part baixa
el Jaio Postlleida
és el catorze
i el bàsquet
Girona setze
tots dos
amb 9 victòries
3 per sobre
del descens
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bon dia
passant 5 minuts
de les 12
us informa
Mariona Sales
Vilanova
Les tertulies
en català
organitzades
pel Servei Local
de Català
de Sant Just
i el Voluntariat
per la Llengua
inicien la seva
quarta edició
el pròxim dimarts
1 d'abril
La primera sessió
tindrà lloc
a les 12 del matí
a les escoles
al carrer Montserrat
número 2
L'activitat
està conduïda
per persones
voluntàries
que formen part
del programa
de parelles lingüístiques
i es basen
en converses informals
en català
amb especial atenció
als llibres
En aquesta edició
es comentaran
dues obres
La innocent
d'Isabel Clara Simó
i Estudien Lila
de Maria Antonia Oliver
Les tertulies
compten amb la col·laboració
de la Biblioteca
Joan Margarit
i requereixen
inscripció prèvia
a través del correu electrònic
santjustdesvern
arroba cpnl.cat
L'escriptora, directora
i actriu
Sant Joistenca
en Agulló
estrenarà el dijous 3 d'abril
una versió renovada
de l'obra
El peix daurat
a l'espai lliure
del Teatre Lliure
de Barcelona
on es podrà veure
fins al 20 d'abril
L'espectacle
que es va presentar
per primera vegada
l'any 2023
a la sala Atrium
combina monòleg teatral
testimoni personal
i crítica social
i s'endinsa
en l'experiència
de l'autora
amb un trastorn mental
La peix s'aborda
no només vivències íntimes
sinó també diverses formes
de violència estructural
com la precarietat
la pressió per l'èxit
i la violència masclista
En aquesta nova versió
s'han fet ajustaments
de durada
i s'han suprimit
alguns fragments
com el que tractava
la gordofòbia
per raons de ritme
i coherència narrativa
L'autora ha explicat
que manté l'essència
del text original
tot i que ella mateixa
ha evolucionat personalment
i creativament
des del seu debut
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
El Casal Popular
La Sala
i Arran Sant Just
organitzen el diumenge 6 d'abril
la tercera edició
de la Calçutada Popular
i del torneig antifeixista
Guillem Agulló
a la plaça de la Pau
La jornada començarà
a les 11 del matí
i combinarà
activitats esportives
dinar,
dinar popular
i música
A les 12
tindrà lloc
el torneig de volei
amb equips mixtos
una activitat
que forma part
de l'homenatge
a Guillem Agulló
jove militant antifeixista
del País València
assassinat el 1993
La iniciativa té com a objectiu
reivindicar la seva memòria
Que l'inscriuràs prèviament
per participar
en enlles
que trobareu a la notícia
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
A dos quarts de tres
s'iniciarà
la Calçutada Popular
amb menú de calçots
botifarra
o opció vegana
pa, vi i aigua
El preu és de 13 euros
La jornada inclourà
també música
de sobretaula
amb What Nois
i P de Baix Llu
I això ha estat tot
Tornem amb tota l'actualitat
S'enjustenca
a l'informatiu complet
de la UNA
Fins ara
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
naar professional
Ràdio d'Esvern
bananas
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
A Apple
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Que no em venien de gust!
Ja, però mira com estic!
Ara no em pots demanar cap ari!
Cari, aquest estima, et farà plorar!
Mira!
La nova cap de màrc ho tinc!
Ui!
Ja et diré jo com ha arribat al càrrec aquesta!
Deixa'm estar pesat!
Ui, ui!
Mira que exagerada!
Tia, que només t'he fet una broma!
Tampoc has d'estar bona!
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni Òsties.
Prou violències masclistes!
Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes
que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis.
Departament d'Igualtat i Feminismes.
Generalitat de Catalunya.
I vinga, una nova secció d'un nou capítol,
perdó, de la secció Just el que no saps amb en Marçal Ferret,
que el tenim ja connectat via telefònica.
Marçal, què tal? Molt bon dia, bon dilluns.
I molt bona, Sant Jus, què tal? Com harem?
Doncs bé, fantàsticament bé.
Avui no tenim en persona, tenim via telefònica,
però bé, farem la secció igualment, que ens quedarà molt bé.
Sí, no, no, i tant, i tant.
Avui no em persono, no m'he pogut venir.
Mira, no, coses que passen.
Un té moltes coses, cansament acumulat,
cap de setmana de concerts, la telecogresca,
el concert del Pony Pissador, bueno, hi ha hagut moltes coses.
Oh, mare meva, però no has parat de dir coses de festa, Marçal.
Sí, sí, sí, i una mica de feina també,
però vaig treballar el dissabte al matí, eh?
Ah, bueno, val, val, val, llavors ja quedes excusat.
Ja hi ha hagut festa, ja hi ha hagut festa.
Molt bé, doncs estem en aquest capítol número 79 de Just el que no saps.
Correcte.
I escolta'm, avui aquí ens portes.
Molt bé, doncs vingant, vingem-nos en la nova radiografia de la secció.
Avui el capítol us el dedico a vosaltres.
Ole!
A tots vosaltres, a vosaltres, els fans dels gats que viuen pels gats i moririen pels gats.
Ah, bueno.
Aquests, sí, exacte, aquests que l'únic que us surt en el mòbil constantment són coses de gats.
Ho accepto, els gats són divertits.
La seva agilitat barrejada a vegades amb una certa descoordinació i amb una mala hòstia legendària
fan que una avorrida tarda de diumenge sigui mitjanament suportable.
Ara bé, no ens obsessionem pas.
Avui parlarem d'un personatge que es va obsessionar molt fort amb el Felí, més amic dels humans,
si és que es pot dir que els gats tenen amics.
S'ha de dir que tinc una gata i m'ha sortit bastant esquerpa.
Oh, en sèrio?
Mira, què vols fer-hi?
Què vols fer-hi?
Coses que passen.
Núria, tu tens algun gat?
Doncs no, jo t'haig de dir que a mi els gats em provoquen una mica d'esconcert,
entre por i desconcert, Marçal, perquè ho comparo amb els gossos,
els gossos saps què faran, no mouen la cua, t'avisen, et gruyen...
Són simpàtics.
Són simpàtics, t'avisen, no, del que faran.
Un gat no el veus venir, Marçal, no.
Els gats no els veuen venir, per enlloc.
I bé, i de fet aquest programa, doncs, te'l recomano sobretot mirar sobre el que parlarem
perquè el nostre protagonista d'avui era un artista de finals del segle XIX
que, bé, va tenir una relació bastant intensa amb els gats, només cal veure les seves obres.
Si ja, no sé, els gats fins a cert punt et podien generar mal rotllo, ara més.
Doncs escolta'm, no sé, jo els mal rotllos amb els gats me'n vull oblidar, la veritat no...
Ja ho veurem, avui parlarem d'un altre pintor del segle XIX, fa no massa en vam parlar d'un
que es deia que podria haver estat ajudant el Jack Lesbodeiador.
Aquest, no serà cursa de cap assassinat, això sí, acabarà com un esmarac.
Endavant, amb la radiografia de Luis William Wayne.
Ens contextualitzem, ja queda bé, eh, no, la música que està així.
Sí, home, així tranquil·leta, sí.
Ah, exacte, música victoriana.
Tu diràs.
Luis William Wayne va néixer a l'àrea lundinenca de Terc and Well.
El seu pare va ser un comerciant de productes tèxtils i la mare, que era d'origen francès,
es dedicava a fer brodets per l'església del barri.
Sí.
Que dius, poca feina.
Bueno, home, fer brodets per l'església del barri, massa...
Home, sí, però si ho fas sense ànim de lucre en aquest sentit...
Bueno, sí, potser, mira, era una manera de col·laborar amb la comunitat, no?
Ah, sí, bueno, no, sí.
Tu defensa-me-la, ara.
Bueno, clar, jo te la defenso ara perquè no sé com...
Ai, ara he defensat la mala persona, no?
No, no, no, la mare tot correcta.
Vale, la mare tot correcta.
Vinga.
Sí.
El nostre petit Luis va ser el primer de sis fills, sent l'únic home.
Els noms de les seves germanes eren Caroline, Josephine, Marie, Claire i Felice.
I juntes podrien haver protagonitzat Monjartides.
Vale, sí.
Tu t'has llegit el llibre o has vist la pel·li de Monjartides?
No, no ho he vist, però bueno, sé de què tracta, sé de què va la cosa.
Doncs a finals d'aquest any tindreu l'oportunitat d'en el Centre Catòlic de l'Hospitalet de Llobregat
veure l'obra representada per un conjunt de persones en l'Skimming Clock.
Ei, foca publicitària.
Sí, no?
Per una miqueta, sempre.
Tu fas a Mujercita o com va això?
Jo sí, jo faig d'una d'elles.
No, jo faig d'un, és igual.
Vale.
Mireu, veniu a veure-ho, ja ho veureu.
Ah, clar, clar.
Escoltem.
Bé, podem continuar amb la nostra història d'avui.
Fareu un breu spoiler de com anirà aquesta història.
Cap de les germanes es casarà i sempre viuran amb la mare,
tal com durant molt de temps també faria el nostre Luis.
Vale.
Tornem a la història central.
La que més ens interessa en aquest cas, de parada,
el Prota l'únic que ha fet és néixer.
Ja estem a finals de la primera pàgina del guió i encara només ha fet això.
Bueno.
En Luis Güey va néixer sent un nen força normatiu,
però desgraciadament amb el llavi Lapurí,
davant la qual cosa el seu metge va ordenar als seus pares
que Luis no havia de ser enviat a l'escola fins a complir els 10 anys.
Vale.
Pobre.
Això del llavi Lapurí, dit res i curt,
per a algú que no en té ni idea de res, com sóc jo,
és, bàsicament, una malformació d'abans de néixer
que fa que el llavi no estigui tancat,
la qual cosa fa que hi hagi una fissura ben oberta en el llavi superior
que arriba fins al nas.
Hòstia.
Sí, es diu ja Vilapurí perquè recorda el nas d'una llebre.
Ah, uau.
Que cruel que soc, eh?
Sí, home.
Amb aquestes merdes, parlant sempre de gent amb malformacions.
Tampoc és culpa meva, eh?
Va, vinga, seguim.
Vinga.
Tu diràs.
Un cop va vendre de l'escola,
s'absentava en freqüència
i va passar gran part de la seva infantesa
vagant per Londres.
Posteriorment, en Luis es va centrar una mica
i va estudiar en la West London School of Art.
Of Art!
Of Art!
Tampoc et pensis tu?
Eh?
No, home.
Tampoc anem a dir aquí...
Eh, es va ficar a Harvard.
No, no, es va ficar a fer art.
Bé, de fet, molts artistes que ens portes, Março,
estudien en escoles així com bastant prestigioses
i que acaben com amb no sé què, no sé quantos,
of Art, of Academics.
Sí, no sé, sí.
Sempre hi ha el punt d'of Art,
bueno, ja és això mateix.
Ei, que ho dic de broma, eh?
El d'of Art, jo sempre saco, eh?
Jo sempre en el cora.
Sí.
Bé, tenim el Luis, no?,
que va anar a aquesta escola.
A la West London School of Art, exacte.
i després, fins i tot,
va treballar com a professor d'aquesta mateixa escola
durant un breu període de temps.
Sí.
Tot i així,
ho va deixar ràpid
per establir-se com a artista independent.
Gran decisió, eh?
Perfecte, eh?
D'aïna en compte que ara tenia 6 persones
en el seu càrrec,
genial.
Bueno, artista independent, tu.
Sí, no, no, molt ben triat.
A més, en el moment més adequat.
Com que tenia 6 persones en el seu càrrec?
Ah, que no ho he dit.
Ah, doncs sí, sí, sí.
Quan el nostre protagonista fa 20 anys,
el pare es retira per sempre.
Es jubila?
No, no, no, es retira de la vida.
Oh, hòstia, es mort?
Oh, com?
Sí, pajarito.
Oh, oh, oh.
El pare queda 20 i això.
El Luis Wayne, a partir d'ara, sí, sí, sí.
El Luis Wayne, a partir d'ara,
s'encarregarà de mantenir a la seva mare
i a les seves 5 germanes.
Uau.
Hòstia.
Has vist?
Unidor, gran responsabilitat, tu.
Sí, i el millor moment per fer-se artista independent,
com dèiem.
Ja, ja, ja, ja.
Que amb aquell sou que vés a saber, no?,
si potser li arribava a mantenir-ho tot.
Ah, bé, sortosament va aconseguir
tenir un èxit considerable amb el seu guard.
Sí.
Això sí.
Es va especialitzar en l'elaboració de dibuixos d'animals
i escenes campestres.
D'aquí la música que està sonant ara.
Sí, al...
Va treballar per diverses...
Aquest, perdó.
No, no, dic, estem escoltant una música realment espectacular, eh?
Ah, ah, ah, aclaparadora.
Sí, sí, sí, home, i tant.
És dels temazos més coneguts.
I a més, no està, ens has passat una versió marçal d'aquesta cançó
que de fons és que hem sentit porcs i hem sentit cavalls,
o sigui, estàs parlant i...
He buscat una de les versions més terribles que he trobat.
I se senten grunyidos de porcs, val?
Sí.
Només et dic això.
Sí, sí, sí, sí.
He buscat una versió prou terrible, sí, sí, sí.
Ja era aquesta la idea.
Ah, molt bé.
Va treballar així, home, i tant.
Va treballar per diverses revistes,
incluent l'Illustrated Sporting and Dramatic News,
on va remandre per quatre anys,
i l'Illustrated London News a partir del 1886.
Durant la dècada de 1880,
el treball de Wayne va incloure detallades il·lustracions
de casas de camp i bestiades al món rural,
les quals li eren encarregades
durant les múltiples fires agrícoles
que es feien a l'època.
I no estem parlant
de la representació de quatre bèsties
mal posades i repetides.
No, no, no, no.
Parlem d'un ampli ventall d'animals diversos,
que el com que van tenir al llarg de la seva vida.
En un moment donat,
esperava guanyar-se la vida dibuixant
retrats de gossos,
que també dius,
de debò que no hi ha ningú
en aquell context
que segués amb ell
per res,
per tenir una conversa,
una mica de,
no ho sé,
tu creus?
Vols dir que sí,
això?
T'anirà bé?
Ja tant,
exacte.
Ja creus que dibuixar gossos
i perretes
doncs en servirà de gaire?
No ho sé.
Que ja està,
tampoc demanàvem tant,
cap i a la fi.
Perfecte,
bon tamarraco,
el rap de los michis.
Però què és això?
El rap de los michis?
El rap de los michis.
El rap de los michis.
El rap de los michis.
El rap de los michis.
Ara t'ho explico.
Ha de començar així la cançó?
Dos orejitas?
Ha de començar així.
Sí, real.
El rap de los michis.
Vale, vale.
Ja ho trobo tu superjustificat.
Ara veuràs.
Als 23 anys,
es va casar amb l'institut triu
de les seves germanes,
Emily Richardson,
que era 10 anys més gran que ell.
Vale.
I això a l'època
era considerat bastant inapropiat.
Sí.
Evidentment.
Es va mudar amb ella a Hempstead,
al nord de Londres.
Molt lleig que ella sí tingui 10 anys més.
Si ella en tingués 30 més no passaria res,
però a la inversa,
ui, quina angúnia.
A més a més,
segur que ella només estava amb ell per interès.
Segur que només volia quedar-se
amb la seva riquesa de pintamones.
No, és broma.
hi havia morts.
Falling in love.
Sí.
Bueno,
l'institut triu
potser passava molt de temps per allà,
no?
També a casa seva.
Clar.
El rocés el carinyo,
un dia et deixes un guai,
un altre dia...
Clar,
llavors te'l torna,
llavors què?
Fem un te?
Bueno,
vinga,
va.
I clar.
L'hora del te.
Exacte.
A la britànica.
Clar,
és el que tocava,
estem a l'època victoriana,
llavors ja passen aquestes coses.
Doncs això,
aquestes qüestions,
sí que segurament era el que la gent pensava.
Sí.
Tampoc passa res,
no ho pensaran durant gaire temps.
L'Emily,
després del casament,
del casament,
emmalalteix de càncer de mama
i mort tres anys després.
Ui.
Una altra que es retira,
veus?
Poc li,
poc,
poc,
poc que va durant aquesta història,
no,
la dona?
Molt poc valorada.
Bueno.
Molt poc valorada.
Tot i així,
és gràcies a ella
que el nostre protagonista d'avui
acaba de treure una mica més de fama.
Ara t'explico.
Abans de la seva mort,
en Luis,
però,
va descobrir quin seria el tema
que definiria del tot
la seva carrera com a artista.
Seguirà.
Pinta-ho cases de camp
i bestiar?
No, no, no.
Ara ja ho té.
Aquí he dedicat el programa d'avui,
clar que sí.
Bueno.
Mentre l'Emili,
eh, perdó?
No, no, no,
que sí.
Clar,
mentre l'Emili estava malalta,
no només va rebre el suport del seu marit,
sinó també d'un gatet blanc,
anomenat Peter.
Era un gatet blanc i negre
que havien rescatat del carrer
en sentir-lo miure,
sota la pluja,
durant una llarga nit.
Oh!
Que és maco, eh,
això que dius.
Sí,
és que també tinc moments macos.
Sí, sí, sí.
és molt tendre,
molt tendre,
de moment,
el moment més tendre, tu.
Sí, exacte.
Va ser un gran suport per la parella,
fins que en Luis se'n va cansar
i el va estrangular
amb les seves dues mans
davant de la seva dona.
Perdona?
És conya, és conya, és conya.
És conya, és conya, és conya.
Vale, vale.
No,
és que m'havia posat molt tendre
i havia de trencar-ho, hòsties.
Aquestes coses
s'han de trencar una mica.
És broma, no?
Sí.
Sí, sí, sí,
és broma, és broma, és broma.
El gatet Peter va animar
la conval·lació d'Emily
i en Luis va començar
a dibuixar nombrosos
els bòssols còmics
de la mascota
per fer-la riure.
Ai.
Sí, no,
a ella fins i tot
li demanava encaridament
que les publiqués
aquestes imatges.
però ahir només les feia
per fer-la feliç amb ella.
Bueno.
És maco.
És maco, home,
per la felicitat de la dona,
escolta'm.
Exacte.
La mort ho pot fer.
Exacte.
L'Emily va morir abans
que això succeís
però ell va continuar
fent els bòssols d'aquest gat
i avui en dia
se'l pot identificar
en moltes de les obres
d'en Luis.
A partir d'ara,
en Luis Güent
ja haurà trobat el seu camí.
Serà pintor
de gats!
Doraemon, no?
O sigui,
en coses la música de Doraemon.
Exacte.
El gat cosme.
L'any 1886,
encara amb 26 anys,
en Luis va publicar
el seu primer treball
amb gats humanitzats
en l'edició nadalenca
de l'Illustrated London News
on nombresos gats
apareixien realitzant activitats
com enviar invitacions
o jugar amb els regals
però sempre mantenint
una certa realitat del gat
com el fet de caminar
a quatre grapes.
Durant els anys següents
el Doraemon camina
el Doraemon camina
a dues grapes, eh?
Però vale.
Sí, no, no,
jo dic al principi
de Luis Güent.
Ah, vale, vale.
Després ja ho canviarà.
Durant els anys següents
els gats d'en Güent
van començar a caminar
a dues potes
com el Doraemon
a somriure àmpliament
i mostrar altres
expressions facials
exagerades
com el Doraemon
i a usar roba contemporània
cosa que el Doraemon no
perquè el Doraemon
va amb pilotes tot el dia.
Les il·lustracions
d'en Luis
mostraven gats
tocant instruments musicals
prenent el te
jugant a les cartes
pescant, fumant
o gaudint
d'una nit
a l'òpera.
Tals representacions
antropomòrfiques
d'animals
eren populars
a l'Anglaterra victoriana
i sovint apareixien
en gravats
targetes de felicitació
i il·lustracions satíriques.
Durant els següents
30 anys
va treballar prolíficament.
Va il·lustrar
al voltant
de 100 llibres
per nens
i el seu treball
apareixia en revistes
i diaris
inclòs
el Luis Wayne Anual
publicat.
Exacte.
No, no, no,
que Déu-n'hi-do
aquest senyor.
És una publicació
que es va fer
des del 1901
fins al 1915.
També va realitzar
postals
actualment molt cotitzades
i va ser president
del National Cat Club
de 1898
a 1911.
Un club nacional
de gats,
molt bé.
Correcte.
Fantàstic.
En Luis va col·laborar
amb diverses associacions
benèfiques
per a animals
com la Societat
per la Protecció dels Gats
i la Societat
Antibissecció.
Malgrat la seva popularitat,
el nostre protagonista
d'avui
va sofrir
dificultats econòmiques
tota la seva vida.
és que clar,
ja saps què diuen.
Qui gats pinta
se'n va a la merda.
Sí,
no cal rimar sempre.
Vale, vale.
No cal rimar sempre.
Vaya rima més.
Sí,
no cal rimar,
no és nada senyor.
És rima insolante.
Vale.
A més a més,
continuava sent responsable
de la manutenció
de la seva mare
i germanes
i tenia poc sentit comercial.
En Luis Güey
era modest,
ingenu
i fàcil d'enganyar.
No estava preparat
per negociar
en el món editorial.
Sovint venia
als seus dibuixos
directament
sense demanar drets
sobre la seva reproducció.
Una mica ruc,
però bona gent.
Molt bé.
Què més?
A veure.
Ah,
per cert,
ara que és ventrat
un moment
a les germanes,
fem un recompte
de com va
la família
del nostre Luis?
Sí,
fem un recompte,
perquè s'havia casat,
o sigui,
va juntar
amb l'Institut Triu,
l'Institut Triu
va morir...
Exacte,
a veure,
ja sabíem
que quan tenia 20 anys
el pare havia mort.
Igualment,
43,
es casa amb l'Emili,
però morirà
quan en Luis
en farà 26.
en aquest cas,
estem parlant
de l'any 1886.
Tot i així,
qui pinta gats
any en peny
i ara ja ens hem d'ubicar
a l'any 1895.
Tal com ja havíem anunciat,
les coses no anaven prou bé
i els calés no arribaven
per mantenir casa seva
i la de la seva mare,
on vivien ella
i 5 persones més.
Què farà?
Doncs als 35 anys
tornarem a viure tots junts.
Vale.
Una miqueta més tard,
1910.
S'ajunten?
S'ajunten, no?
Sí, s'ajunten.
És a dir,
clar,
així hem furto
una mica més barat o tot.
Val.
Una miqueta més tard,
l'any 1910,
la mare quedarà ben tiesa.
Oh.
Com anem ara?
Anem seguint, eh?
Vull dir,
tot correcte.
Sí, sí, sí.
Va morint gent.
Súper.
Aleshores,
no us sap pas greu
si afegeixo alguna coseta més, oi?
No, no, no.
I ara,
qui va,
d'ho ve sumant la llista?
Clar.
L'any 1917,
la seva germana Caroline
pateix una forta grip
que hi també es tirarà la pota.
Molt.
Ja només ens queden
tres germanes.
Sí.
La Josefin,
la Claire i la Félix.
Aquestes dues últimes
també tindran certes dones artístiques,
però no amb la qualitat d'en Luis.
Bueno,
mitja plantilla, eh?
Ja no us podeu estar preguntant.
Han mort els pares,
la dona
i una germana.
Sí.
Però jo havia dit
que tenia cinc germanes.
Sí.
I ara n'he dit
que només en quedaven tres.
És veritat.
la dona de la Marie
que als 12 anys
va ser tancada
en un centre psiquiàtric
per deliris
i que va morir ja
dins
l'any 1915
amb 47 anys,
havent-hi passat
més de 30.
Ostres,
això també,
Déu-n'hi-do,
quin cop, no?,
per al nostre protagonista.
Uau.
Des del web.
Com ho portem això?
I perquè no estem parlant
dels fets que desestibilitzen,
com per exemple,
no ho sé,
la Primera Guerra Mundial.
Ja, ja.
Cosites que passen.
Cosites que passen, eh,
en aquest entorn
i a més a més
amb tantes desgràcies.
Pobre, home.
I encara amb la voluntat
de pintar gatets
tocant la bandurria.
O sigui,
uau.
Sí, sí.
Sí, sí,
no, no,
estem fotuts,
estem molt fotuts.
Living la vida loca.
Doncs així estava.
I i Màrtin.
Uau.
Gigantit.
Doncs tan fotuts estem
que les coses
només poden acabar
d'anar pel pedraga,
que la mort de les seves germanes
evidentment va afectar
molt el nostre Luis.
A partir d'aleshores,
en Luis
va caure en una profunda depressió,
experimentant terribles
canvis d'humor
i acusant a les germanes
de lladres
i de males persones.
Fins i tot,
segons sembla,
movia els mobles
de casa seva
per tal d'allunyar
els enemics
que poguessin atacar-lo.
Oh.
Al final
de la Primera Guerra Mundial,
la demanda
de les imatges de Wayne
havia disminuït significativament
i, malgrat els encàrrecs
de l'editorial
Valentine en sons,
per una sèrie
de llibres infantils,
la seva situació
financera
es va deteriorar.
Va fer una aventura
de curta durada
en l'animoció de pel·lícules,
dibuixant el primer gat
de dibuixos animats
de la pantalla,
anomenat
Pussy Food.
Però els dibuixos animats
no van ser un èxit
en el cinema,
almenys en aquell moment.
D'acord.
El 1924,
les germanes de Wayne
el van certificar
per boig
i el van enviar
a viure
a l'hospital mental
de Springfield
a Tuting,
al sud de Londres.
Caram!
Uau!
Sí, no,
a veure, a veure,
però un moment,
d'on li baixa
aquesta patologia
de la salut mental?
Home,
de la germana,
no?
No l'havien ingressat
als 12 anys,
a la germana?
Sí, clar,
aquí està la cosa.
No s'acaba de saber.
No s'acaba de saber.
Hi ha teòrics
que opinen
que podria haver patit
la síndrome d'Asperger.
i aquí diu
que era un trastorn bipolar.
El diagnòstic
que se li va fer
a l'hospital
de primeres
va ser esquizofrènia.
Oh!
Tot i així,
i això és per a vosaltres,
fanàtics dels gats,
hi ha gent que opina
que es deu
el toxoplasma gondi,
un paràsit present
a les cacotes dels gats.
Ah, que asco, Marso!
Sí, hi ha una teoria
que diu
que la toxoplasmosi
pot desencadenar
una esquizofrènia,
però per ara
no acaba de ciclar això.
Uau, clar,
tan contacta amb gats, no?
Potser no li deuria acabar
de...
I a més bé,
ja saben quines condicions
l'estanien en aquella època.
Exacte.
Saps quina és la meva teoria?
A veure...
A veure, tu saps què és
un òmnibus?
Sí, més o menys,
més o menys.
Un òmnibus és una espècie
d'autobús
tirat per cavalls.
Vale.
Doncs mira,
quines coses.
Sembla ser que l'any 1914
un òmnibus
el va atropellar
i li va fotre
un bon hostiot al cap.
I dic jo,
no deu venir d'aquí.
Home,
doncs,
possiblement, no?
O sigui,
el van atropellar?
Però jo no soc ni psicòleg ni metge.
Bueno.
I em va dir
jo era el boig de la ciutat,
tu m'has matat.
Ben boig,
ben boig,
va acabar.
Ben boig, ben boig.
Va continuar produint
obres d'art a l'hospital.
Amb les seves germanes
va tirant les seves imatges
per vendre-les
i poder-se mantenir.
I poder mantenir-ho
a l'hospital, també.
Quan el llibreter Dan Reeder,
que estava a un comitè
visitant d'asil,
es va trobar amb Wayne
a l'hospital,
va establir una crida
per recaptar diners
per a l'artista.
Vale.
Es va organitzar
una exposició
de l'obra de Wayne
i es van recaptar
més de 2.300 lliures esterlines,
tot i que només 640
d'aquest fet
van anar a parar
a les mans d'en Luis
i de la seva família.
Mhm.
Moltes gràcies.
El primer ministre,
Ramsey MacDonald,
va crear un fons
per a les germanes de Wayne
i també va organitzar
pensions de llista civil
per a ells
en reconeixement
dels serveis
del seu germà
a l'art popular.
Ah, mira.
Mentrestant,
si no, no,
Déu-n'hi-do,
prou bé.
Sí, sí.
Mentrestant,
en Luis
havia estat traslladat
a condicions més còmodes
a l'Hospital de Bethlehem,
on un company,
pacient més tard,
el va recordar
com un home vell,
amable, tendre
i sempre net i polit.
Li agradava
a tota la curiosa
barreja d'humanitat
que hi havia al centre
en aquell moment.
Mhm.
Bona crítica.
Sí, sí, sí.
És simpàtica, no?
Amable, si més no.
Sí, exacte.
El maig del 1930
va ser traslladat
de nou
a l'Hospital Narsbury
de Hertfordshire.
Sí.
Durant aquest,
que aquest nom m'encanta,
Hertfordshire.
Hertfordshire,
sí, molt britàni,
molt anglès, eh?
Molt pam.
Molt anglès, sí.
Exacte.
Durant aquest període,
Wayne encara dibuixa vegades,
alguns d'ells estilitzats,
però també dibuixada
per missatges de colors vius.
També, si us hi fixeu,
entrarà en una etapa
molt psicodèlica,
d'aquí l'art psicodèlic
i tot això.
Ja.
Ell és un dels pioners
en això.
Molt bé.
Finalment,
el novembre de 1938,
però,
el Louis Wayne
va patir un vessament cerebral.
Oh.
La seva salut
va disminuir encara més
i va morir
el 4 de juliol del 39,
sent enterrat
al cementiri catòlic
de Santa Maria
de Kensal Green.
Hmm.
Vols que tanqui millor
la història?
Hmm.
Bueno,
si es pot,
si es pot,
a veure,
intenta-ho.
Clar que sí.
Una altra de les seves germanes
va morir sis mesos
abans que ho fes ell.
Ai, pobre,
o sigui,
va haver de viure més morts.
No sé si era conscient o no,
llavors.
Bueno.
No ho sé,
però se li ha mort,
tenies cinc germanes
o no sé què,
cinc germanes,
se li han mort tres
abans de res,
se li va morir la dona,
els pares,
és un drama.
I segurament el Peter,
el gat blanc,
també devia pringar-la.
Ai, pobre,
sí,
de què no n'hem sabut més,
pobres,
suposo que...
No,
el gat ha quedat anonimat totalment.
Ja, ja,
ostres.
Escolta'm.
Però,
per la gent que estima els gats,
compta amb les caques dels gats
que poden portar esquizofrènia.
Bé,
això no està comprovat,
eh,
Marçal Ferret?
No,
no te les donis de doctor,
que no ho sabem.
No,
no ho sé comprovat.
És veritat.
Bé,
Escolta'm,
Marçal,
moltíssimes gràcies
pel capítol d'avui,
el capítol 79
del Just el que no saps.
La semana que ve el 80,
eh,
ja.
Sí,
si t'anava a dir,
dic,
la setmana vinent,
rodó,
rodó,
rodó.
La setmana vinent,
rodó,
de la setmana vinent
és especial.
Molt bé,
doncs,
gràcies,
Marçal.
Res,
ens tornarem a saludar
la setmana vinent,
si et sembla.
I tant que sí.
Molt bé.
Vinga.
Una abraçada.
Adéu,
seus,
en just.
Bona setmana,
Marçal.
Adéu.
Adéu,
adéu.
Bona setmana.
Bona nit, Malparici!
Bona nit, Malparici!
Bona nit, Malparici!
Bona nit, Malparici!
Bona nit!

Bona nit, Malparici!
Bona nit, Malparici!
Bona nit, Malparici!
Bona nit, Malparici!
Bona nit, Malparici!
Bona nit, Ritchi Gafarot!
Bona nit, Malparici!
Bona nit, Malparici!
Bona nit, Ritchi, què tal? Bon dia!
Hola, bon dia!
Fa molt bon temps...
Estic molt sol, veig jo aquí, aquí no hi ha ningú!
Estic molt sol!
No passa res, perquè comencem parlant de l'actualitat local, si et sembla, d'esforç!
Sí, bon sol sobretot!
Sí, bon sol sobretot!
Aprofitem-lo perquè diuen que ve aigua una altra vegada!
Què dius?
Diuen que ve dos dies de sol i, a partir de dimecres, fins després de Setmana Santa, fot-li aigua!
Bueno, mira...
Abril Aguas Mil, tu!
Anem sumant, anem sumant!
Ritchi, parlem, si et sembla, primer de tot, de l'Atlètic, ja que et tenim aquí!
Vale!
Empatat, no?
L'Atlètic, sí, porta cinc jornades sense guanyar, però tot i això, es manté a la quarta posició, està en play-off...
A veure, que has tocat alguna cosa del micro, Ritchi!
No hi he pensat res!
Bueno, he canviat!
Això estava endullat allà!
Ara!
No, no, no, res!
Ha sigut una mala connexió!
Res!
Ja està, ja està!
Todo bien?
Todo bien, todo correcto!
Vale!
Muy bien!
Pues sí, eh?
Que el Senyus Atlètic, tot i portar cinc jornades sense guanyar, pues es manté en quarta posició,
està en 37 punts, el Vic és l'únic equip que està una mica destacat, puja en dos directes,
i quatre està en el play-off i actualment, doncs està en quarta posició,
i el que diríem que està fora de play-off és el Rubí, que el tenim a cinc punts.
Ja, bueno.
Vull dir que, en principi, ha vingut el Vilafranca, Vilafranca tenia un punt menys que nosaltres,
tampoc era un partit fàcil-fàcil i, i bueno, va acabar amb 0-0, es veu que les defenses van imposar a les delanteres.
Espanya hi havia poques ocasions i, a més a més, no les van aconseguir.
Allà es mantenen, allà es mantenen.
Jo crec que entraran als play-offs.
Recordem que acabem de pujar aquest any i que...
Sí, sí, però no.
Jo crec que el mèrit ja està fet per aquest equip, Pep.
Tot el que puguin fer a partir d'ara, doncs, s'haurà d'agrair, però el mèrit ja està.
Arribar a la Lliga Eliti ja està.
Falta de pocs partits per acabar la temporada i estar entre els cinc millors ja es pot donar la temporada com a boníssima, crec jo.
Molt bé.
Seguim parlant de futbol, no?
Hem començat amb l'esport local.
Fem un petit apunt, si et sembla, si tens els resultats de les noies de l'Atlètic.
Sí, bé, a les de futbol 11 no me n'han arribat notícies i sí que aquesta vegada els alevins segueixen guanyant.
Van guanyar 3-0 i l'infantil cadet, que també està bastant dalt, va perdre 1-5 contra la penya Ballirana-Blaurana, crec jo.
Però bé, l'Alevi es manté ja terceres a un punt del Prat.
El Sant Feliu s'ha anat una miqueta a 6 punts, però estan fent una temporada espectacular i l'infantil cadet també.
I el futbol 11, doncs, és que és molt, molt...
Bueno, els hi costa, eh?
És que el futbol 11, el canvi del futbol 7 al futbol 11 és molt, molt, molt exagerat.
Molt bé.
Vinga, seguim amb futbol, però aprofitem que tenim l'Enric també a dins de l'estudi.
Hola, Enric, què tal?
Què tal? Com estem? Bon dia de nou.
Vinga, parlem d'aquest cap de setmana a nivell de futbol. Comencem pel Barça.
El que vam fer? Durant la setmana no hem fet cosetes la setmana passada?
El l'Ossasuna.
El l'Ossasuna, eh?
Hem tingut una setmana d'aquestes parcidetes.
Jo dic per no començar de cap de setmana, si no començar, doncs...
D'acord.
El domenç ja ha passat, tothom que ha passat durant la setmana.
Espera, que no sé si tenim problemes amb aquesta activitat.
Sí?
Sí, ara sí.
A vegades ve i torna, ve i torna.
Sí, sí, sí, ara crec que ja l'hem recuperat.
Doncs ha sigut una setmana que ja començàvem amb la imposició d'aquest jutge únic,
d'aquest horari que no ha permès que alguns jugadors que estaven amb seleccions poguessin jugar
i que ha acabat provocant de forma indirecta perquè Daniel Moix ja té uns antecedents musculars fatídics,
però vaja, es va tornar a lesionar.
És quan tira el penal, eh? A més a més, és curiós.
Quan el repeteix o el primer? Quan el repeteix?
Quan el xuta. Quan el marca, és que no el pot ni celebrar perquè es queda clavat.
O sigui, es marca el penal i queda clavat.
Clar, és un jugador amb uns antecedents físics ja força complexes.
És a dir, així com Pedri sembla que li han aconseguit trobar el punt i estar com una moto,
amb Dani Olmo encara no.
Encara no.
I és un jugador que el trobarem a faltar.
Sí.
Del seu perfil, així com hi ha dos laterals esquerres, dos laterals drets, dos centrals,
el perfil de Dani Olmo és una mica especial.
Tot i que el Barça va jugar una miqueta diferent, però el fet de tenir davant dos tios com Gavi i Fermín,
que són mossegadors, va ser increïble a nivell de pressió.
Això ja parlaríem del partit d'ahir, eh?
Ah, del Sassuna no.
Del Sassuna no.
Del Sassuna no, recordant que van quedar 3-0 va ser?
Sí.
A l'Ossassuna, en aquest cap de setmana dius?
No sé si hi ha tant futbol que costa descosta.
Amb el Barça van quedar 3-0.
3-0.
Sí, sí, sí, sí.
Us esteu confonent amb el...
Sí, entre...
Clar, ja et dic, és que n'hi ha un lío de partits.
Amb el partit amb el Girona.
Amb el Girona 4-1.
Amb el Girona 4-1, sí.
Amb el Girona 4-1, sí.
A més a més, el dia del partit d'Ossassuna, justament, abans jugava al quart de final de Champions.
Les femenines?
Sí, sí, que...
Abans que van arrasar.
Van arrasar.
Sí.
A més a més, jugava al bàsquet a quart de nou que se'n palmava, van guanyar tots.
Vull dir, va ser tot com molt fantàstic.
Recordo el dijous que ho guanyaven tot.
Va ser un dia bonic.
Bé, el Barça està, jo diria que platòric.
Ara mateix li surt tot.
És a dir, jugui qui jugui, juga bé.
Fins i tot l'altre a l'esquerra suplent que comentaves tu ara, no ho està fent malament?
No.
És correcte.
És a dir, no és per tirar coets, però no ho està fent malament?
No, no està correcte.
Bé, tot això ve per...
Ens queixem molt de partidos i partidos, però és que un planter són 25 jugadors.
I si els saps utilitzar, els tens a tots contents i tothom funciona.
I ahir mateix l'Èric Garcia, tu de mig centre, el tio...
Espectacular.
Que dius, que fot aquest d'aquí?
Doncs està de conya, aquest bon home.
Sí, sí.
Que s'ha convertit...
També mentalment, quan les coses van de cara, és més senzill, no?
Perquè, per exemple, ahir el segon gol del Lewandowski, posa la cama, no sap ni com...
És de nou, és de nou.
I li entra, sí, sí, sí.
És un jugador nou que, des que surt al camp, la porteria té el cap.
S'apunta a estar a la porteria en tots moments, gens.
Sap estar allà.
El Girona es manté amb 34 punts, tot i la derrota d'ahir.
El que passa és que el Girona ja a poc a poc va canviant objectius.
Ara l'objectiu ja és salvar-se.
Ja, ja està 13.
L'Espanyol està 16.
L'Espanyol continua sense perdre casa.
Empata contra l'Atlètic de Madrid.
Sí.
És un molt bon resultat.
Al Pol li sabria greu perquè ens ha fotut un cop de mà,
perquè l'Atlètic de Madrid li ha arrastrat dos punts.
L'Atlètic de Madrid jo diria que està fora de la llum.
Va marcar...
Ara sí.
Ara jo crec que sí, l'Atlètic de Madrid s'ha despenjat.
Va marcar el Puado, no?
Puado de penalti.
Sí.
Un penalti i tots aquests que feia l'Englet al Barça.
Era conegut en l'Englet.
Els continua fent?
Sí.
No l'has vist, el penal?
No, no l'he vist.
Però recordo aquells camps que feia cara com d'adormit.
Doncs aquí, res.
Una falta que la pengen i des de fora l'àrea està agarrant el tio,
entre dintre l'àrea està agarrant...
I l'àrbit és que el té un metre.
A l'Espanyol li queden pocs punts per assegurar-se la salvació, no?
Perquè clar, tenim a baix gent que està molt malament.
Valladolid està fora, ja.
Aquest està fora, és l'únic.
Quants baixen?
Baixen tres.
Baixen tres, doncs, a veure...
Valladolid està fora.
Després hi ha les Palmes, que juga avui contra el Celso.
El Leganés va...
El Leganés en té 27 i està tercer per la cua i l'Espanyol en té 29.
Tampoc...
Sí, però el València ja ha passat a l'Espanyol, que va guanyar i...
Sí, el València s'està recuperant una miqueta.
Doncs pel València ja crec que allò no va ser.
Aviam, l'Espanyol no pot adormir-se, però no...
Des dels que està...
Ho té bé.
Ho té bé, ho té bé.
Allà hi ha tres...
Hi ha l'Aleves, les Palmes...
Hi ha el Valladolid, les Palmes.
L'Eganés i l'Aleves són aquests els que estan a la cua.
Sí, ahir està la cosa.
Aquests baixen tres, un és a Valladolid i han de baixar dos més.
Van tenir sort l'Espanyol, que el Leganés no va puntuar el Bernabéu, que va anar de pèls.
Sí, sí.
Jo no el vaig voler ni veure, dic, perquè fotràs nerviós i acabaran guanyant, com així va ser, perquè van acabar guanyant, però...
Bueno, un penaltito d'aquests...
Penaltito, sí.
Que jo no el veig per enlloc, de debò us ho dic.
Jo no l'he vist, eh?
Jo sí que l'he vist i no em sembla penal de cap de les maneres.
Diuen que és una mica semblant al que primer van pitar ahir el Fermín i després el van...
Que per mi no l'havien de pitar, és a dir, per mi l'àrbitre va fer-ho bé.
Sí, sí, sí, sí.
És com el penalti, i perdona que em desordeni una mica, el penalti que li fan a Dani igual molt l'altre dia també ho és, però d'aquells justets, eh? Perquè el toquen i ell sent el contacte i cau.
Sí, sí, sí. Al final ja això és decisió de l'àrbitre i...
De les femenines tenim que també es van jugar partits interessants. Les noies, per exemple, de l'Espanyol sí que van perdre a casa del Tenerife.
4-1 contra la Real Societat.
4-1, no, contra el Tenerife.
Ah, el Tenerife, perdó.
És contra el Tenerife, sí.
I el Levante, el Badalona i el Levante van empatar 0.
El Levante, a veure, el Llevant, 1-2 contra l'Eivar, però el de Badalona van empatar, exacte, sí, contra el Sevilla, 0-0.
0-0, i ara s'ha igualat amb l'Espanyol, estan igual de punts, està per sobre el Badalona per golaveraix.
I les del Barça van guanyar.
Van guanyar a ser dos, va costar guanyar Granada.
Sí, els hi va costar, els hi va costar.
Iqui López i Alexia Pudellas, el 70 i el 75 o alguna cosa així.
M'imagino que això ve fruit d'haver jugat amb el partit de seleccions i que baixes una mica el pistó, no?
Quan juguen amb aquests gent, que se saben tan superiors, que baixen una mica...
Però guanyen equips d'olí, o sea, que el Granada va a cinquè o alguna cosa així.
És un equip que està allà dalt, també.
I després les noies estan molt també en Champions, que també recordem...
Home, contra el Chelsea, no? Els hi toca ara, les noies?
Jugarem contra el Chelsea i també recordar que tant City, que jugava contra el Chelsea...
Sí, el City, que va guanyar la primera...
Per això...
A l'anada va guanyar el City?
Va guanyar 2-0.
Li va passar exactament el mateix que el Madrid.
Va guanyar 2-0 a casa contra l'Arsenal.
Va vindre a Can Barça.
Ens va guanyar i van anar cap allà.
Li van fotre 3-0 i van acabar al 3.
Mariona Candaltell, que la trobem a faltar.
Bé, el Chelsea, podríem dir que és un dels tres millors, no?
Sí, per l'altra banda està l'Olímpic de Lyon, que és un equip que té més Champions.
Però seria Chelsea, Olímpic de Lyon i Barça, les tres favorits està a la final, diguéssim.
El Barça juga entre el Chelsea i l'Olímpic de Lyon juga contra l'Arsenal.
Aquestes són les semifinals de la Champions.
Jo diria que l'Olímpic de Lyon és el que està més clar que arribarà a la final.
Jo crec que l'Olímpic de Lyon és el que més possibilitats té d'arribar a la final.
Bé, el Barça ha arribat a dues finals consecutives i les ha guanyat.
Sí.
Un dia que no guanyaran.
I tampoc caldrà fer-ne un superdrama.
No, no.
És com l'altre dia que perden contra el Madrid.
Jo penso que, en el fons, al Barça li va bé aquella derrota.
Primer, per posar les piles i, segon, també per posar una mica de valor a aquesta lliga.
Si no, que va ser com la lliga Ossobal.
Sí.
No té cap emoció.
Sí, sí, sí.
Ja està bé, ja.
Que es nivelli una mica de la cosa.
Hi ha un parell de notícies a nivell esportiu que també hauríem de destacar i és la Volta a Catalunya.
Bueno, és que ahir el que tindríem que destacar és que Barcelona, a la muntanya de Montjuïc,
hauria de ser espectacular.
No repartien entrepans.
Perquè des de primera hora van fer la Volta a Catalunya.
Era última etapa.
Hi havia el Surt de Soleil, també?
Al Palau Sant Jordi?
També?
A la mateixa hora?
Al matí, també.
Sí, sí.
No, al migdia.
Jo no sé qui organitza les coses a Barcelona.
Uau.
Però hi havia el Surt de Soleil.
Clar, hauria de ser un caos per pujar a dalt.
Ah, i tot i així el camp estava bastant ple.
Clar, era una hora bonica per la família.
Quatre i quart, gironins,
molts, cinquanta mil catalans cap allà dalt
i durant l'última jornada,
que és l'única que es fa pel matí,
era arribar fins a Montjuïc
i donar set botes al circuit,
que tots els circuits es va veure que estava completament ple,
va acabar d'una, entregar premis, no sé què,
bum, bum, a les quatre i quart comença el partit.
Sembla que aquesta volta ha anat molt bé, no?
A nivell...
Ha sigut molt divertida, perquè realment...
La volta ciclista.
Home, ahir o abans ahir es va cansar la part vent.
Sí, va haver-hi una mica de polèmica, sí.
Va haver-hi dos o tres curses
que per ventana es va suprimint això.
Sí, sí, sí.
Però el divertit que poques vegades passa
és que va arribar ahir l'última etapa
que entre el primer i el segon classificat
es portaven un segon.
Oh!
Llavors es dubtava si arribarien tots junts.
L'apartaven a les bonificacions.
Sí, si l'espring,
si arribes primer i li treus dos segons
i així guanyes la volta sencera.
Ja, ja.
Estava la cosa molt així
i finalment el segon era el Roglic
a 20 quilòmetres del final
va arrencar.
Ayuso ahir no tenia el dia.
Ell mateix ho va reconèixer.
Ell mateix ho va reconèixer al final.
Li va treure 20 segons al final,
segon classificat.
És que aviam, Montjuïc no és una muntanya molt potent,
però la van pujar unes quantes vegades, eh?
Clar, són set voltes a Montjuïc.
Clar, clar.
Una vegada de vindre de fer 100 i escaig quilòmetres
has de fotre set voltes a dalt.
Que dius, no és gaire cosa.
Sí, sí.
És cargadito.
I que doncs Juan Ayuso va quedar allò una mica...
Bueno, segona posició,
tercer va quedar Enric Mas, igual Michael.
L'Enric Mas és un paio,
un ciclista que va fent.
Sempre està allà, eh?
Sempre està allà, sempre està allà.
És a dir, no ha guanyat mai cap gran volta.
No.
Però sempre se l'escolta, no?
Sempre està allà, inclús el Tour,
pot estar entre els top 10, tranquil·lament.
Sí.
És a dir, que és un bon ciclista.
I de hockey també hem de parlar, perquè...
Hem de parlar de l'Igualada, potser, no?
Bueno, de l'Igualada Rigat, sí.
Igualada va guanyar...
Va guanyar la...
La competició europea.
La competició europea.
no sé com un equip portuguès.
Sí, el Tomar.
El Tomar.
2 a 0.
Sembla que és la 11a victòria europea
que aconsegueix l'Igualada.
Sí.
És la segona...
O sigui, estem parlant com de la segona competició europea.
Sí, abans és d'Acercs i ara es diu...
A l'Acercs li deien abans, oi?
Sí.
I rep.
I, bueno, home, està bé que a nivell europeu l'Igualada ha rigat.
Ah, i tant, i tant.
Sí, perquè la Lliga no va excessivament bé.
La Lliga no va bé?
Està per damunt del de Sant Just?
Sí, home, però tampoc ha d'estar molt bé per estar damunt del Sant Just.
Sí, a Ritchie.
Home, el que fa, el Sant Just té molt de mèrit, però...
Sí.
Fa molt poc que està a l'Elit.
Ja, ja.
L'Igualada és un equip històric del món de l'hoquei.
Sí.
L'Igualada, el Reus, el Calafell, són equips històrics.
Sí, home, per guanyar 11 dils europeus...
No, és una cosa...
És que fa anys que li fots.
Correcte, correcte.
I els germans Márquez.
Ah, sí?
Sí, sí, sí, que anava arrasant tant un com l'altre.
I Marc Márquez, em sembla que va caure.
Va caure, va caure.
I es va trencar parts de la moto i es va haver de retirar al final.
A les Amèriques.
Bé, la cursa estima la va guanyar ell, però la cursa gran la va guanyar el germà.
Sí, sí.
Que es posa líder.
A un punt.
A un punt.
A un punt.
També està molt emocionant.
Mare meva, això dels germans Márquez.
Va caure d'hora, a més a més, no?
Em sembla que el Marc Márquez...
El Marc Márquez va caure quan li faltaven nou voltes per acabar.
Que anava primer.
Sí.
Li faltaven només nou voltes per acabar el circuit.
ca, però es veu que li faltava l'estribera, anava amb el peu penjant i fins i tot per ell.
És a dir, una cosa és anar d'aquí a Molins de Rei.
L'altra cosa és córrer una cursa en aquestes condicions.
Suposo que no ha de ser fàcil.
Però es dona per suposat que estarà bé per la propera cursa.
Sí, sí, sí.
De fet, va continuar corrent.
Ah, val, val.
Va continuar corrent, però amb la moto mig trencada.
Va acabar la cursa.
No, no.
Al final es va retirar perquè no tirava.
La cama li penjava.
I llavors es va escapar només ell.
No funcionava res, ja.
Però vaja, està molt emocionant.
A més, Peco Bagania, no sé dir-ho bé, va quedar primer.
Bagnaia, no?
Sí, sí.
I ara s'ha col·locat tercer i s'ha ajuntat tot una miqueta.
S'ha mogut, està bé, està bé.
Sí, sí.
En canvi, el germà, l'Àlex Márquez, ha quedat segon a totes les curses.
Sí, per tant, ara...
Va primer.
Va primer.
Ole.
L'equip femení de l'Hockey Sant Just, del femení 11, es van classificar per competir
a nivell del campionat de Catalunya de hockey, que és un equip bastant promatador.
Perquè la ràdio han passat algunes vegades al magasin de tardes i la veritat és que van fent files.
Hockey Sant Justenques.
L'Hockey Club Sant Just, Sant Justenques, les nenes de l'equip femení 11...
Tu coneixes? Hi ha Sant Justenques o també són...?
De la base, vols dir?
De la base, eh?
Si són de Sant Just, jo crec que sí.
Sí, jo crec que amb la base encara sí, no?
Crec que sí.
A mesura que es va pujant, la cosa es va diluir.
Sí, perquè algun cop han vingut aquí a la ràdio, també.
Ah, no és primer equip, no?
No, parla de les petites.
No, parla del femení 11.
Sí, aquestes...
Les petites, jo crec que aquestes nenes sí.
Si les petites les van anar a buscar fora, ja pleguem.
Ja, clar, clar.
I les més cosetes d'esports dic que les del vòlei de Sant Just van jugar contra el Barça
cap de setmana al Barça, bueno, al Barça de vòlei al B.
I, bueno, va acabar ja la temporada Superlliga Femenina 2.
Estan segones, han quedat segones a la classificació.
Ja s'ha acabat la Lliga?
Ja s'ha acabat la Lliga, però com que han quedat segones del seu grup,
jugaran a la fase d'ascens per la primera nacional a Espanya, a la Lliga Iberdrola.
Sí, sí, sí.
Ja sabem si tenim un trincant o alguna cosa.
Doncs crec que encara no.
Crec que encara no.
Que és alguna eliminatòria o...
Doncs el sistema no el sé.
No el sé.
No el sé.
Però, bueno, sé que està gran en aquesta fase de...
Estem classificats.
Sí.
Per cert, abans que ens acomiadis.
A veure.
Quanta dimecres tenim tornada de Copa, eh?
Sí.
Que l'anada va ser 4-4.
Sí, sí.
Contra l'Atlético de Madrid.
Sí, és veritat.
Partit de...
Per cert, molt...
Quarts de 10 de la nit.
Hi ha tantes competicions.
Quina és aquesta dada de dimecres?
Aquesta és Copa del Rey.
Que l'anada es va quedar 4-4.
Vale.
Per tant, està la cosa igualada amb l'Atlético de Madrid,
que a més ara és l'únic títol que en principi pot guanyar.
Sí, és l'únic.
S'ha de fer-re aquí.
S'ha de fer-re aquí.
El que passa és que el partit és a quarts de 10 de la nit
i podria haver-hi pròrroga.
Jo no sé qui són els il·luminats que posen els horaris.
No ho sé.
No ho entenc.
Un dia a les 4-4, l'altre a les 9-30.
Dimecres a quarts de 10.
Ja, ja.
I després juga contra el Betis dissabte a les 9.
I a l'Espanyol li toca anar al camp del Rayo Vallecano.
Que hauria de guanyar.
És un partit...
Perquè el Rayo està molt bé aquesta anya, poca broma.
Molt, molt.
Està jugant molt bé el Rayo.
I jugant bé el futbol.
Està jugant molt bé el Rayo Vallecano.
No és un partit fàcil.
No.
Però vaja,
per acabar d'expulsar-se d'aquestes pors dels fantasmes de segona...
Perquè li queda al Villarreal, no sé,
deu tindre data però no ho sabem bé.
El Villarreal també està molt bé.
També, també.
No dic que no hi comptin amb aquests 3 punts però no serien dels...
És més probable puntuar al camp del Rayo que al Villarreal vols dir.
Potser no?
Jo crec que sí, però vaja.
També està molt bé el Rayo.
Però l'Espanyol està en una bona dinàmica.
O sigui que ara...
Van guanyar Madrid, eh?
No ens oblidem, eh?
Sí, sí, sí.
No ens oblidem.
Sí, sí, sí.
Que són els culers a vegades...
Són els 6 punts assegurats.
Doncs no.
Doncs no.
Vinga,
la música ja de que s'acaba el programa.
Gràcies Enric i Richi per la vostra participació a la tertúria d'avui.
Que vagi bé.
Bon dia pel matí.
Adéu.
Adéu.
Vinga,
nosaltres ens acomiadem del programa d'avui.
Avui us hem estat fent companyia des de les 10 del matí.
Tornarem demà dimarts a la mateixa hora.
Ara l'informatiu de notícies amb Mariona Salles Vilanova
i per la tarda el magazín El Refugi de 5 a 7 amb Dani Martínez.
Seguiu-nos a xarxes socials tant a Twitter com a Instagram
arroba la rambla 9-8-1.
Tot seguit i a minúscules o arroba ràdio d'Esvern.
Que vagi bé.
Bona tarda de dilluns i fins demà.
켓л-mãy.
We'll see you again.
D'AtoF.
Bona tarda.
foot troops
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!