Bon dia. Passant 5 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvernfem, la Rambla.
I arrenquem aquest editorial destacant que en la segona hora d'aquest magazín i dins de l'entrevista del dia, avui l'alcalde Joan Bassaganyes passarà pels micròfons de Ràdio d'Esvern per respondre les preguntes que molts de vosaltres us feu. Com s'ha gestionat la protesta que va irrompre el ple d'octubre? Quines són les prioritats del nou pressupost per al 2026? I fins a quin punt l'Ajuntament escolta i reacciona davant el malestar o les inquietuds del veïnat?
L'entrevista d'avui arriba en un moment intens pel municipi amb el debat obert sobre convivència, civisme i participació ciutadana, amb novetats en mobilitat com els nous horaris de la línia X30 i també amb decisions que afecten directament a les butxaques i al dia a dia de tothom, com la rebaixa de les taxes de residus.
També hi haurà espai per la veu de la gent a la secció de l'alcalde Respon. Abordarem les preguntes que heu fet arribar a través de les xarxes socials, des de l'estat dels parcs infantils fins a la seguretat dels carrers, el futur del pavelló de Maslluí o el retard en el pagament de les beques d'extraescolars. Perquè la política municipal no és una cosa llunyana ni abstracta, és la que decideix com ens movem, com respirem i com vivim el dia a dia en el nostre poble. Sóc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I ho fem, com sempre, donant un cop d'ull al sumari. Avui, dimecres 12 de novembre del 2025, arrencarem el programa amb les notícies de Sant Jus i amb les portades dels diaris amb Mariona Sales, cap d'informatius. Tot seguit parlem de les efemèrides del dia i donarem un cop d'ull al temps amb en Carles Rius.
Tancarem el programa d'avui amb l'entrevista del dia a l'alcalde, també amb l'espai L'alcalde respon a la segona hora i a última hora del programa avui parlarem amb les Cees, parlarem també amb en Miquel Tejada del Fantasma de l'Òpera i tancarem el programa amb A de Llibres, l'espai de recomanacions literàries amb l'Arnau Cònsol de Call Llibreter.
Sigueu benvinguts i benvingudes. Un matí més al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez i aquí Arrenca la Rambla. Bon dia!
Me dices goodbye en tu nota tan ricamente. Y no me hago a la idea de no volver a verte. Si lo llego a saber, vimos al norte bajo el puente. Me tiré de cabeza y me arrastró la corriente. Este es mi destino, al cabo de la calle estoy.
No pasa nadie como un burro amarrado en la puerta del baile. Mi primo que tiene un bar desde siempre me ha dicho y me consta que todo lo dice de muy buena fe. Tanto tienes, tanto vales, no se puede remediar.
a galeras a remar. Y si solo tengo amor, ¿qué es lo que valgo yo? Si tengo ganas de bailar, ¿para qué voy a esperar? Ahora necesito amor, es mi única ambición. Como yo no sé bailar, a galeras a remar. Baila conmigo amor,
Fins demà!
Fins demà!
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
I seguim el magasin de Matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambler. És moment d'encendre el micròfon de l'estudi Emilio Escazóquio a Mariona Salas Vilanova, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Com va tot? Molt bé, la veritat. Avui, dimecres, amb ganes d'afrontar aquest dia i també amb ganes de descobrir els tres titulars que ens portes avui. Començarem parlant del llibre 50 anys de cicles CEAS, que celebra mig segle de cultura i excursionisme,
I també dona la casualitat que avui tindrem al programa també en Jordi Gironès, que ens parlarà d'aquest llibre. A l'última hora del programa tindrem aquest espai de les CES, on podrem xerrar una mica més obertament i de forma més extensiva d'aquest llibre i també de la seva presentació, que tindrà lloc a finals de mes a l'Ateneu.
Parlarem també d'esports, parlarem del vòlei Sant Just, que somia amb l'ascens a Superlliga 1, i del taller Digues-ho en blus, a la Biblioteca Joan Margarit, que ensenya a crear i sentir el ritme del blus. Com dèiem, comencem amb cultura. Exacte, comencem parlant de les CEAS, que celebren guany el 50 aniversari dels seus cicles temàtics amb l'edició d'un llibre commemoratiu que recull mig segle d'activitat cultural i excursionista.
La publicació, titulada 50 anys de cicles CEES, es presentarà el 28 de novembre a l'Ateneu de Sant Just. I bé, els cicles temàtics van començar el febrer de 1975 amb la voluntat d'unir conferències i excursions per difondre la història, la natura i el patrimoni del país. En aquests 50 anys, la CEES ha organitzat 379 conferències i 463 sortides, agrupades en 42 cicles que han permès descobrir i estudiar el territori des d'una mirada cultural i científica.
El volum elaborat per Daniel Cardona i Jordi Gironès recull aquesta trajectòria com un homenatge a la tasca col·lectiva i a la passió per caminar, aprendre i compartir coneixement. L'obra valora el compromís de les Cees amb la difusió del patrimoni històric, natural i artístic de Catalunya.
Doncs aquesta és la informació que avui us portem, que obre aquest espai de les notícies a nivell municipal. Avui us portem aquesta bona notícia de la secció excursionista de l'Ateneu Sant Justenc, la CEAS, que engega aquest projecte que ja està a puntet de veure la llum, perquè la presentació, com dèiem, serà el 28 de novembre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. Passem a més qüestions, marxem a esports, marxem al vòlei Sant Just.
Exacte, i és que el Club de Bolei Sant Just viu un moment dolç. Amb el primer equip femení invicta i lluitant per l'ascens de la primera categoria estatal, la Superlliga 1, l'entitat consolida un projecte que combina l'ambició esportiva amb una forta aposta per la formació en valors des de la base. En una entrevista a Ràdio d'Esvern, la presidenta del club, Reyes Calzada,
Ha detallat l'estat actual de l'equip, els seus objectius i els reptes de futur. L'equip sènior femení, que competeix ara mateix a Superlligadors, que és la segona divisió espanyola, ha començat la temporada de manera espectacular. Actualment, segons la classificació, amb un partit menys compten tots els seus partits per victòries. Aquest rendiment alimenta l'objectiu principal del club, que és aconseguir l'ascens a aquesta Superlliga 1.
De fet, Reyes diu que l'any passat van quedar segona sent el millor equip català i van anar a les fases descents. Aquest any volen tornar a fer-ho i la seva ambició és pujar Superlliga 1, que és la màxima categoria espanyola. I bé, qui vulgui escoltar tota l'entrevista pot fer-ho al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Doncs sí, una entrevista que va executar el nostre company de tardes, en Jaume Elías, al refugi, al magazín de tardes d'aquesta casa. També destacar que si això succeís, si acabessin tots la Superlliga 1, voldria dir que Sant Just estaria en el moment més dolç a nivell esportiu.
La Lligalí tindríem l'Hockey Lliga i tindríem en aquest cas en volei Superlliga 1, que està en Superlliga 2, ja és tot un repte, i mantenir-se sostingudament en el temps també, i en aquest cas les xifres destaquen que l'equip vol continuar creixent i vol continuar pujant de categoria.
Passem a més qüestions, marxem a cultura. Aquest és el punt i final de l'espai de notícies a nivell municipal d'avui. Tot seguit destacarem, com sempre, les portades dels diaris. Però ara marxem a cultura, marxem aquí, a dalt nostre, a la Biblioteca Joan Margarit. Exacte, i és que la Biblioteca acollirà el 13 de novembre, demà, a 2.47 de la tarda, a la sala Isidore Cònsol de Can Ginestar. El taller, digues-ho, amb un blus, a càrrec de tota blus, que és el Flavio Rigatoso.
i l'activitat forma part del cicle Música a Fons a la xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona i és un taller que proposta descobrir l'essència del blues, aprenent les seves parts, l'estructura musical i l'origen històric. Els participants podran compondre el seu propi blues, treballant el text i la melodia sota la guia d'un dels músics més experimentats del gènere al país.
Flavio Rigatozzo, nascut a Buenos Aires i resident a Barcelona des del 2001, és músic, compositor i productor amb més de 30 anys de trajectòria dins el món del blues. És una activitat que requereix inscripció prèvia a través del formulari que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Doncs destaquem aquestes tres notícies. Per una banda hem parlat de 50 anys de cicles CEAS, l'obra que repassa la història dels cicles temàtics, una activitat pionera a les CEAS que combina conferències i sortides per descobrir el patrimoni i els paisatges del país. Per altra banda, a nivell esportiu hem parlat que el Club Volei Sant Just
Combina ambició esportiva i treball de base amb un projecte que creix mentre busca més recursos i espais per sostenir el ritme. I hem tancat parlant d'una activitat musical dirigida per tota Blus i que es celebrarà demà 13 de novembre a la sala Isidore Cònsol a dins del programa Música Fons de la xarxa de Biblioteques Municipals. Breu pausa, tornem de seguida amb les portades dels diaris.
Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo alhora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amb.cat. EFA Pro. Amb l'EFP aviat podran volar. Amb el suport a la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB.
I hi ha una màgia que no te truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques ab-xl.cat Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. 012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
012, la Generalitat al teu costat. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert.
I ara, portades de diaris. Marxem a destacar la premsa escrita del nostre país, marxem a destacar el diari ara, que la Mariona ens resumirà aquestes notícies que porten portada a l'ara d'avui dimecres.
Avui el diari Ara obre amb la crisi el País Valencià i diu que Fijó cedeix i designa Pérez Llorca per substituir Mazón. Diu que el dirigent conservador preferia l'alcaldessa de València i mantenia un pols amb els populars valencians. Vox iniciarà ara les negociacions d'investidura amb l'objectiu d'imposar el seu programa al PP.
També pel que fa a aquest tema diu que Amazon no respon i s'espolsa tota la responsabilitat de la Dana. En fotografia principal veiem el titular que diu Caos a l'AP7 per un altre accident mortal. Un accident entre tres camions que va provocar la mort d'un conductor i ferides greus a un altre va paralitzar l'AP7 durant hores a l'aldea en sentit sud.
I diu que aquest any hi ha hagut gairebé quatre camions accidentats al dia en aquesta via. I a la fotografia es veu una fotografia d'aquest accident que es veuen els camions completament destrossats i que va suposar un tall durant hores a l'aldea en sentit sud.
Altres notícies del diari ara d'avui. Veiem que Brussel·les declara Espanya sota pressió migratòria. També que la ràtio baixarà als instituts fins als 25 alumnes per aula a l'ESO. I tanca portada avui el diari ara amb una notícia d'esports del Barça. Diu que hi ha guerra oberta entre el Barça i la Federació per l'Aminyamal.
El govern planteja...
Tres noves parades de l'AVE i també dues grans línies interiors. El projecte preveu obrir estacions d'alta velocitat a Vilafranca i als aeroports de Girona i Reus. Mobilitat i sinistralitat pel que fa a aquest bloc
Destacen l'AP7 a Tarragona, que duplica en un any els accidents de camions, com també esmentava Mariona a la portada del diari Ara. La Generalitat veu prioritaris l'eix transversal Girona-Lleida i la connexió orbital Vilanova-Mataró.
Més qüestions. Imatge també principal, en aquest cas la de Mazón, poc tenia per aportar jo a l'emergència. Mazón es presenta com a VOC expiatori en la comissió de la Dana a les Corts Valencianes i torna a acusar el govern central.
La Unió Europea estudia si obliga a eliminar de les xarxes mòbils Huawei i 7T. En aquest cas, a l'Espai Panorama trobareu més ampliada aquesta notícia. Per què fa, a nivell polític, ens hem deixat destacar tres qüestions que també rodeixen el Partit Popular. Feijó designa Pérez Llorca com a candidat del PP a president.
L'Audiència de València ha avalat en 23 ocasions la jutja de la Dana i l'últim regal de Fejo a Amazon. Aquests són els temes del dia. Tanquem amb Espai Panorama i Persones. Pel que fa al primer, Espanya, entre els països amb més pressió migratòria, segons Brussel·les. I també a l'Espai Persones, un de cada 10 menors es considera addicte al mòbil.
Tu i jo, Mariona, no som menors d'edat, però també ens podem fer la pregunta. Et consideres addicte al mòbil? Completament. Sí, eh? I, de fet, em sorprèn la xifra d'un de cada deu. O sigui, clar, entenc que un de cada deu es considera a ell mateix addicte al mòbil. Exactament. Ja et dic jo que aquesta xifra és molt més alta a la realitat.
Quan ets adolescent et fa més vergonya acceptar-ho. D'adult ja ho acabes reconeixent, em penso. Dius, tinc una addicció al mòbil, llestos. Un de cada 10 adolescents és que ni de broma. Absolutament tothom és addicció al mòbil ara, per tant, no.
L'escola a l'infinit, tot, vull dir, al final tenim una adicció. De fet, acaba de passar una persona pujant les escales de Can Ginestà amb el mòbil a la mà. I a més que et trobes una tarda qualsevol, cada cop i volta t'has passat no sé quanta estona mirant vídeos que ja no recordes ni de què eren.
I és l'estímul que et genera, no? Perquè et genera com una espècie de... No sé, és com que relaxa alguna cosa, no? Hi ha alguna cosa en el cervell que es queda allà... Sí, no, i estàs allà tranquil·let i et van donant molta informació de cop, ni la soleixes, sinó que vas veient, vas fent, i de cop i volta t'adones que has perdut una hora sencera de la teva vida, baixant vídeos de 20 segons, i cap avall, i cap avall, i cap avall, i dius a veure...
Bé, jo crec que és que això que acabes de descriure és la descripció d'una addicció, no? Vull dir, al final, quan ets addicte a qualsevol cosa, no? Si ets addicte a l'esport, si ets addicte a l'alcohol, si ets addicte al que sigui, no? Al final, estàs allà fent-ho i estàs bé fent allò que fas, però quan ho deixes de fer dius, ostres, acabo de perdre...
temps de la meva vida amb alguna cosa que no m'ha portat realment, no? Exacte. Però, bueno, crec que hem de començar a entendre... El primer pas és acceptar-ho. Jo crec que això està molt bé. Jo també ho considero addicte al mòbil. No ho he dit, però soc un addicte confés. I després, penso que després d'acceptar aquesta addicció, que, com tu bé comentaves, crec que la tenim tots i totes, és veure a veure com ho podem fer, no?, per solventar-ho. Al final, jo crec que els caps de setmana, potser, doncs, deixar...
el mòbil ha raconat i fer coses que ens arrelin més al present. Quan estem amb gent també intentant això de no és que és feina, no és que és no sé què. Clar, són excuses i a vegades diem, para el carro, deixa el mòbil, no? Perquè a vegades estàs contestant mails que dius, bueno, els podria contestar més tard o en un altre moment o el que sigui, que no sempre és això, aquesta dicció d'oci, sinó que a vegades també
Hi ha un punt d'addicció que et connecta més a la vida i et connecta més també a la feina i a tot, no? No, sí, sí, i et trobes de vegades mirant el... Estàs tranquil·lament fent una altra cosa de cop, mires el mòbil a veure si tens notificacions tot el rato, saps? Constantment, que dius, què més dona, deixa el mòbil? I a vegades no t'ha passat tenir la sensació que t'havia saltat una notificació i no era així? I tant, i tant.
Allò de sentir un soroll pensant que era el mòbil i no ho és. Tot això són símptomes de complets addictes. Llavors, si no entenc com la gent no ho accepta. Tots som addictes als mòbils. Poca gent es pot salvar d'aquesta addicció. Deixem l'escrol de banda, passem pàgina, perquè aquest tema ara mateix ens està deixant retratats. Marxem a parlar de La Vanguardia i la portada d'avui dimecres.
La Vanguardia avui obre amb les conseqüències de la Dana i diu que Amazon es victimitza mentre Fejo tria el seu número 2 com a relleu. L'encara president menys té l'interrogatori en una comissió de les Corts sense els afectats. També que el candidat del PP a la Generalitat serà Pérez Llorca, que és el negociador dels acords tancats amb Vox. I en fotografia principal veiem Amazon a la comissió d'investigació i posen una cita seva que diu «la gestió de la Dana no depenia de les trucades que jo feia».
Altres notícies de la Vanguardia. Veiem que hi ha una nova fallada del sistema d'avís a víctimes de violència masclista que el Ministeri va alertar de 4.700 dones que fan servir els braçalets. També veiem que pel que fa a Internacional hi ha una peça sobre la guerra ucraïna de Catalina Gómez que diu viure sota el bronzit incessant dels drons. També parla dels investigats safaris de franc tiradors contra civils a la guerra a Sarajevo.
També parlen de la Roja i el Barça, que estan altre cop enfrontats per la Minyamal. I tanca avui la portada a la Vanguardia amb el Pla 2050. Diu que la Generalitat planeja crear una estació de l'AVE a Vilafranca.
I tanquem portades com ho fem cada dia, tanquem portades amb el punt avui. Arrenquem destacant l'entrevista d'Enric Vendrell, president de la Junta de Germandat de Poblet. El país coneix poc Poblet, encara hi ha catalans que no hi han anat mai, cita el president de la Junta de Germandat de Poblet.
Més qüestions. Observatori Municipal marxen avui a Sant Boi del Llobregat i citen amatents a l'ampliació del Prat. Entrevistes a l'alcaldessa Lluís Amoret i al cap de l'oposició Jaume Sanz. Pel que fa a la imatge principal, de Poblet a l'Eternitat, al monestir de la Conca de Barberà, hi ha el Panteó Reial de la Corona d'Aragó, vuit reis i sis reines.
Destacant també l'entrevista del dia d'avui. Més qüestions. En el d'ahir, a l'espai d'Iva Vázquez, avui parlen de Carlos Mazón, que no té cap barret fedora. En aquest cas, també el robatori de l'obra fa viral la imatge d'un noi que domina molt millor l'art de la ficció que el president valencià.
Altres coses, dues cròniques. Per una banda, els millors caves en representen i per l'altra, la tasca de salvar els records íntims. Tanquem amb l'esportiu. La minllamal es tracta de pobàlgia, en aquest cas, i no jugarà amb Espanya. La federació el desconvoca i critica el Barça en un comunicat.
I parlant de xarxes socials, de TikTok i aquestes coses, l'altre dia em va sortir un vídeo d'una nena divertidíssim que la mare li preguntava, escolta, com es diu aquest jugador de futbol? Com es diu? I deia, la niña mala. Referint-se a la niña mala, em va semblar divertit. Bueno, ja està. No l'he vist, no l'he vist. Amb això tanquem. Mariona, gràcies. T'escoltem als botlletins informatius i també a l'edició migdia. Fins ara.
I ara us deixem amb una cançó de Fito i Fitipaldis.
Puedo escribir y no disimular Es la ventaja de irse haciendo viejo No tengo nada para impresionar Ni por fuera ni por dentro La noche en vela cruzando el mar Porque los sueños viajan con el viento Y en mi ventana sopla en el cristal Mira a ver si estoy despierto
Me perdí en un cruce de palabras Me anotaron mal la dirección Ya grabé mi nombre en una bala Ya probé la carne de cañón Ya lo tengo todo controlado Y alguien dijo no, no, no, no, no Que ahora viene el viento de otro lado Déjame el timón Y alguien dijo no, no, no
Lo que me llevará al final serán mis pasos, no el camino. No ves que siempre vas detrás cuando persigues al destino. Siempre es la mano y no el puñal, nunca es lo que pudo haber sido. No es porque digas la verdad, es porque nunca me has mentido.
Fins demà!
Como el humo de ese tren Como un beso en un portal Antes de que tú enteres Y no volveré a sentirme extraño Aunque no me llegue a conocer Y no volveré a quererte tanto Y no volveré a dejarte de querer Dejé de volarme un día en el barro
Y entre tantos barros me encontré Algo de calor sin tus abrazos Ahora sé que nunca volveré
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo.
Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes. Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons...
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, amb 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Meneu gausats. I ara marxem a les efemèrides del dia.
Per una banda, el 2014, el 12 de novembre del 2014, la sonda Philae va ser el primer aterratge, és a dir, separada de la seva missió, en aquest cas la missió Rosetta, va ser el primer aterratge controlat sobre un cometa en tota la història. Un èxit científic que va marcar un abans i un després en l'exploració espacial.
El mateix dia, però de 1912, José Canalejas, president del Consell de Ministres d'Espanya, va ser assassinat a Madrid per l'anarquista Manuel Pardinyes. La seva mort va troncar un important projecte de reformes polítiques i socials que buscava modernitzar el país.
Per altra banda, avui també es celebren dues jornades molt diferents, però igualment relevants. Avui són dies mundials, el Dia Mundial de la Neumonia, que el que busca és conscienciar sobre aquesta malaltia respiratòria, i també el Dia Mundial del Ballet, que és una data per reconèixer l'art i l'esforç dels ballarins i ballarines d'arreu del món.
I marxem a l'efemèrida musical. El 12 de novembre de 1945 va néixer Glasgow Neil Young, un dels grans noms del rock i del folk nord-americà. En aquest cas, membre de bandes mítiques com Buffalo Springfield i Crosby Steels o Nash & Young,
i amb una carrera en solitària plena d'himnes, com els que sentirem a continuació, es va convertir en una veu imprescindible per entendre la música de les darreres dècades. Així que si avui busques una bona música per acompanyar el dia, aquesta és una de les cançons que us regalem avui, Heart of Gold, de Neil Young, aquí, a Ràdio d'Esvern.
It's these expressions I never give That keep me searching for a heart of gold And I'm getting old Keep me searching for a heart
Bona nit.
Bona nit.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Come on to my love.
Muf Jazz Club. T'hi esperem. Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern.
De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern. Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com.
Fins demà!
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, ara és moment d'anar tancant aquesta primera hora del programa i ho fem, com sempre, parlant del temps, parlant amb en Carles Rius. Carles, bon dia. Molt bon dia, com va? Molt bé, amb ganes, amb molta il·lusió, un dia que s'espera maco, de moment, o què?
Sí, amb alguns núvolets, s'ha enterbolit una miqueta, tenim aquests vents del sud, aquests vents coneguts com els vents d'Espanya perquè arriben escalfats i com que normalment a aquest país del costat sempre ens ha escalfat l'ambient, són coneguts tradicionalment com els vents d'Espanya. Aquests són uns vents que arriben molt rescalfats a Catalunya i provoquen que puguin pujar una mica les temperatures.
Ahir a aquesta hora, més o menys, teníem al voltant d'uns 14 graus i en aquests moments la temperatura li costa de tirar amunt. Estem arribant als 13, 12,8 a l'escola Montseny i aquí a Can Ginestà, que estem una mica en alçada i això a vegades enganya una mica, tenim 13. Per què? Doncs perquè tenim aire càlid a sobre i l'aire fred a les fondalades sí queda. Per això, quan tirem més avall, la temperatura queda més curta, com és el cas de Baix a la Riera, cap a la zona de l'escola Montseny.
I com més amunt tirem el poble, més alçada agafem, doncs la temperatura és una miqueta més alta, gairebé més d'un grau de diferència entre una i l'altra.
Què ha de passar? Doncs que ens arriba una depressió bastant potent per l'Atlàntic, una depressió que afectarà tot el que és l'est d'Europa i que a nosaltres ens afectarà poquet. Ens arribaria divendres, però de moment ens afectarà només pel que fa a temperatures, perquè té tendència a fer-les pujar una mica. Sobretot es notarà més amb el que són les temperatures mínimes, no tant amb les màximes, tot i que en Mauri ahir seguia insistint en que tenim un estiuet de Sant Martí, ahir va ser Sant Martí,
Avui les temperatures poden tirar una miqueta més amunt, però molt poc. Podem arribar als 20 graus.
Ahir arribàvem als 19 graus a Sant Jús, avui 20, demà més o menys la mateixa situació, 20, el voltant dels 20, 21. Potser divendres, que tindrem un dia més gris, doncs baixarà una mica de cap als 20. Són unes temperatures que sí que estan 2 o 3 graus per sobre el que tocaria, però on més ho notarem seran les mínimes. Aquí sí, perquè a la nit de diumenge, perdó, de dilluns a dimarts,
vam tenir 9 graus de temperatura, aquesta nit darrere, de la de dimarts a dimecres, hem tingut 10 graus de mínima i probablement aquesta propera nit, la nit de dijous a divendres i la de divendres a dissabte, les temperatures pujaran cap als 14 o fins i tot 15 graus. Per què? Perquè per una banda tenim aquests vents càlids i per una altra banda també tenim...
que les nits seran més tapades i això farà que la temperatura no pugui tirar tant avall. O sigui que hi haurà menys diferència entre les màximes i les mínimes. D'acord. No com aquests dies que tenim un contrast, baixes fins als 9 i puges fins als 19. Clar, arribes a la nit que fa fresca, perquè ahir feia fresqueta a la nit. Clar, i després al migdia aquesta jaqueta l'has de portar penjant al braç perquè et sobra. Doncs bé, aquesta situació es mantindrà avui i sobretot també demà. O sigui, són dos dies on...
Molt a poc a poc aquesta depressió ens irà afectant. Com ens afectarà Catalunya? Doncs ens aportarà una mica de núvols alts. Com que aquests núvols...
que comentàvem, arrenquen des de latituds molt baixes, ens poden portar també partícules en suspensió, i això pot provocar que aquestes partícules en suspensió, amb aquests vents del sud-sud-oest, més amb aquesta bona visibilitat que tenim, pot provocar que als matins i a les nits el cel sigui bastant vermellós, ja per les partícules i també per aquesta previsió de pluja o vent, que serà pluja.
Així que tenim un parell de dies amb temperatures bastant agradables al migdia, les mínimes amb tendència a pujar, i quan arriba el canvi? Doncs més o menys arribarà divendres. Divendres serà un dia una miqueta més gris, és quan ens arriba la part d'aquesta depressió, que ens portarà un petit canvi de cara al final de setmana, i el divendres gairebé tots els mapes apunten que la precipitació arribaria mig matí, cap a les 11-12, i fotria el camp cap a la nit, o sigui, cap a les 11-12 de la nit, o sigui, tenim mig divendres,
on la pluja pot fer acte de presència de 12 a 12 i podem tenir precipitacions. Els més agosarats marquen la possibilitat entre 5 i 10 litres per metre quadrat, com a molt. O sigui que tampoc no és la gran pluja, però sí que ens pot caure a la segona meitat de divendres alguna precipitació. Fins i tot no descartem la possibilitat que es pugui generar alguna tempesta.
Algun ruixat o alguna tempesta podríem tenir cap a l'una o dues del migdia. Temperatures, tot i la presència dels núvols i de la pluja, no seran massa baixes. Les temperatures divendres, la mínima pot estar al voltant dels 17 i la màxima al voltant dels 20. O sigui que hi haurà molt poca oscil·lació del termòmetre perquè serà un dia bastant tapadot.
Tot i que a primera hora puguem tenir alguna clariana i a última hora també hem d'anar vigilant perquè durant tot el dia podem tenir alguna precipitació. Sobretot ja ho diem, de 12 del migdia a 12 de la nit. I dissabte què ens espera? Doncs bé, dissabte és un dia que començarem amb forces núvols però després s'obriran moltes clarianes. Serà un dia bastant bo en general perquè haurà passat la línia frontal però ens en creua una altra de molt petita que coincideix amb la nit de dissabte. Però...
Aquí és on estem nosaltres intentant mirar-nos-ho amb molta tendresa, perquè, clar, per exemple, els suïssos ens marquen precipitacions de tarda en forma de tempesta, que això fotria enlaire a la nit de Sant Jus, però hi ha altres que són més habituals a les previsions i que acostumen a encertar-la bastant més, com són els americans, que tota aquesta inestabilitat, que és poquíssima, perquè estem parlant que si hi ha poca cosa, el front de divendres, el de dissabte encara ho és menys,
Si divendres estem parlant de 5, 6, 7 litres per metre quadrat, el dissabte a la nit serien 1 o 2. Si arriba a caure, perquè encara som a dimecres i això podria anar canviant, és bastant probable que aquesta precipitació arribi de matinada. O sigui que normal... O sigui, on tallar més teca, on tallar més feines, des de les 6 fins les 12, de 12 a 1 sí que encara queda alguna activitat, alguna actuació, però pràcticament tothom ja ha fet la seva feina. I si pogués començar a ploure, poc, però ploure...
entre les 12, a la 1, a les dues de la matinada, tot això que tindríem, perquè hauríem pogut celebrar la gran majoria de les activitats de la nit de Sant Jus i després de matinada, doncs mira, només ho patiran els que recollin, que això també són coses que passen a vegades. Això seria el més probable que acabi succeint? Això és el més probable i és bastant probable també que tot això vagi perdent pistonada a mesura que avancin els dies, o sigui...
El divendres sí que ho tenim a prop perquè queden 72 hores, però la nit de dissabte o diumenge és bastant probable que entre dijous i divendres se'ns en vagi a Norris i que dimunt no res. Esperem que sigui així i que no acabi passant res. Però sí que és cert que aquest front, que és molt poca cosa, ens podrien pastifar una mica el diumenge. El diumenge el podríem tenir bastant més gris, un dia on les temperatures comencen a baixar i estarem per sota dels 20 graus. I atenció perquè dilluns encara aguantaríem una miqueta.
amb sol i amb unes temperatures més o menys agradables, però a partir de dimarts, que ja és 18 de novembre, ho hem anunciat a xarxes, portem dies dient-ho i tenim ganes de veure-ho, perquè a partir de dimarts fins ben bé, 24, 25, 26 de novembre, les temperatures no passarien dels 15 graus, o sigui que entrem en una situació...
típica de la segona quinzena de novembre, on ja hi ha la fuetada final del que són aquests dies agradables, podríem dir, de tardor primerenca, i passem a aquella tardor més propera a l'hivern. I és bastant probable que això coincideixi a partir del dimarts, que ja comencem a parlar de dies freds, d'engegar calefaccions, de temperatures baixes, de 12-13 de màxima, mínimes per sota dels 10, 6, 7, 8...
O sigui que entrem en una setmana bastant més freda on crec que ja començaran a funcionar algunes calefaccions, els que són més agosarats, doncs alguna llar de foc, però vull dir que la setmana que ve es presenta bastant més freda. I pel que fa a precipitació, poca cosa, però clar, queden tants dies que és més probable això de les temperatures que no pas parlar de possibilitat de pluges i de fronts. O sigui que aguantem amb aquests dies aquest estiuet amb radar de Sant Martí perquè portarem un parell de dies força agradables, però després, a partir de la setmana que ve, sembla ser que ja tirem de tardor
cap a l'hivern i no pas tardor cap a l'estiu. Molt bé, doncs molt pendents del que pugui passar dissabte i diumenge, aquestes precipitacions que teòricament haurien de ser lleus, però anirem veient com es desenvolupen els mapes, també anirem ampliant informació tant demà dijous com divendres, pel que fa també a la setmana vinent encara tenim dies per anar esclarint, però tot apunta que aquestes temperatures seran més baixes i que per tant haurem de començar a treure l'abric.
Gràcies, Carles. Ens escoltem demà. Perfecte. Que vagi bé. Bon dia. 5 minuts per arribar a les 11 del matí. I aprofitem per fer un repàs d'allò que està per venir en les properes hores de la Rambla d'avui.
Com dèiem a la primera hora, com dèiem a l'editorial, avui tenim l'entrevista amb l'alcalde de Sant Jus, Joan Bassaganyes, ho fem un cop al mes i avui ens visita l'alcalde per esclarir aquelles preguntes que des de la redacció d'aquest programa li volem plantejar i també aquelles que vosaltres des de les xarxes socials ens heu fet arribar.
Això serà tota la segona hora del programa, des de les 11 i 10 fins a les 12 del migdia. I tot seguit, a l'última hora d'aquest magazín, a la tercera hora, tindrem tres espais. Primerament, començarem parlant de la secció excursionista de la Taneu Sant Justenc, la CEAS, que celebra en guany el 50è aniversari dels seus cicles temàtics, amb l'edició d'un llibre commemoratiu que recull mig segle d'activitat cultural i excursionista. La publicació, titulada 50 anys de cicles, es presentarà el 28 de novembre,
a l'Ateneu de Sant Just.
Els cicles temàtics van començar el febrer del 1975 amb la voluntat d'unir conferències i excursions per difondre la història, la natura i el patrimoni del país. En aquests 50 anys, la CEAS ha organitzat 379 conferències i 463 sortides agrupades en 42 cicles que han permès descobrir i estudiar el territori des d'una mirada cultural i científica.
I aquest volum elaborat per en Daniel Cardona i en Jordi Gironès recull aquesta trajectòria com un homenatge a la tasca col·lectiva i a la passió per encaminar, per aprendre i per compartir coneixement. L'obra valora el compromís de les CES amb la difusió del patrimoni històric, natural i artístic de Catalunya.
Tot seguit, també, aquí al magazín de Matins de Ràdio d'Esvern, a la Rambla, parlarem amb Miquel Tejada, director musical del Fantasma de l'Òpera, el musical més exitós de la història que ha arribat al Teatre Tivoli. Ens convida a deixar-nos seduir pel musical que ha arrasat per tot el món durant dècades. Intriga, passió, melodies increïbles a través d'uns romans apassionants i ple de misteri. Ens conviden a caure sota l'influx de la més fosca història d'amor oculta sota una màscara.
I per últim parlarem de llibres, a l'espai va de llibres, recomanacions literàries amb l'Arnau Cònsol de Cal Llibreter, que aquesta setmana ens porta una recomanació més. Escoltarem música gospel, marxarem cap a aquest món nord-americà que tant ens agrada i que tant ens omple, i parlarem de William Faulkner i parlarem en concret d'intrus en la pols, amb una traducció de Manuel de Pedrolo, amb revisió de Carles Miró i Núria Bendico.
En aquest cas, doncs, tindrem aquest llibre que ha estat, doncs, un dels llibres destacats aquests dies. A l'espai va de llibres de l'Arnau Cònsul i que Vins el porta a la secció de recomanacions literàries. Breu pausa pels bolletins informatius i tornem de seguida aquí, a Ràdio d'Esvern.
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia, us informa Joan Bota.
El PP culpa Junts i el PNB de mantenir Pedro Sánchez al govern, però segueix sense oferir-los una moció de censura perquè Feijó reconeix que la perdria. Està en marxa ara mateix la compareixença de Sánchez al Congrés i, per tant, anem cap allà. Paola Brujats, bon dia. Bon dia. Feijó descarta un altre cop intentar una moció de censura, però sí que ha pressionat Junts i el PNB perquè es fixin encara més Pedro Sánchez que li sigui impossible seguir governant, ha dit Feijó, que ha advertit Junts i el PNB que estan sent responsables de la paràlisi.
Ustedes saben también, como yo, que esto no les va a salir gratis. Cuando el PSOE les meta en la fachosfera, se quedaran ustedes sin poder, sin principios, sin votantes y sin influencia en Madrid. Deberían pensarlo. Abans, Pedro Sánchez ha culpat junts d'abonar-se a l'estratègia del PP i Vox de fer una oposició destructiva i els ha demanat que s'ho repensin per poder arribar a acords també a partir d'ara. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid.
Bé, les notícies, Natàlia Ramon. Tres directius de l'empresa metal·lúrgica basca Sidenor compareixen aquest matí davant l'Audiència Nacional Espanyola investigats per la venda de cera a una empresa militar israeliana. El magistrat vol saber si van cometre un delicte de contraband i participació per complicitat en un altre delicte de l'és a humanitat. Es tracta del president de l'empresa, el director general corporatiu i el director comercial.
El jutge instructor considera que les exportacions constants a Israel es van fer sense el permís preceptiu del govern espanyol i en ple coneixement que el material venut aniria destinat a la fabricació d'armes. Aquest procés arrenca d'una querella de l'Associació Comunitat Palestina de Catalunya Terra Santa, que és acusació particular en un comunicat. L'entitat destaca que és la primera vegada que s'obre una investigació d'aquest tipus a l'estat espanyol.
La fiscalia de Milà investiga els viatges que haurien fet ciutadans italians a Sarajevo durant la guerra per disparar contra civils assetjats a la capital de Bosnia. La investigació s'ha obert arran de la denúncia d'un escriptor italià que va entrevistar un exmembre de la intel·ligència bosniana que reconeixia els fets. Segons les proves aportades a la denúncia, entre els anys 92 i 95, milionaris italians haurien pagat per matar persones des de posicions de franc tiradors, amb un plus extra si els objectius eren nens.
Jordi Rodri, membre de l'ONG Trencalosa, afirma que era una pràctica habitual i que fins i tot hi havia gent que pagava per experiències de cap de setmana. Hi havia gent, sobretot de la zona de Montenegro, treballadors, gent que no eren militars, i a l'arribar el cap de setmana se'ls donava equipament militar, se'ls donaven mitjans, entraven a Bòsnia amb el permís de sequejar totes les cases que volguessin, matar qui volguessin, violar les noies, i el diumenge a la tarda tornaven amb els botis, i s'enduien televisors, mobles, i el dilluns a treballar, com si no hagués passat res.
La Generalitat deixa d'oferir l'escola d'estiu que, des de l'any 2023, s'impartia als centres penitenciaris de Catalunya per manca de recursos econòmics i humans. La iniciativa, a la qual es van inscrire un miler d'interns en la primera edició, reforçava la formació durant les vacances. Tarragona, Clara, Xavarria, Domingo.
Bon dia! Els departaments d'Educació i Justícia van impulsar aquesta iniciativa per donar continuïtat a la formació dels interns durant l'estiu i garantir el seu benestar. El primer any s'hi van inscriure un miler de reclusos i el segon, Educació, diu que va tenir bona acollida. Tot i així, segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, en guany s'ha suspès per manca de recursos econòmics i humans. La portaveu del sindicat USTEC, Iolanda Segura, ho ha criticat en declaracions a Catalunya Ràdio.
És evident que retirar aquesta proposta és un gran perjudici. A més a més, que el motiu d'haver retirat aquesta proposta sigui la falta de pressupost és lamentable, inacceptable. Educació s'ha limitat a dir que s'està treballant per reprendre l'activitat l'any que ve.
Josep Maria Pou rebrà el Premi Butaca d'Honor Honorífic. Analitzaran a la gala de lliurament que es farà dilluns que ve a Premi Ademar. El guardó s'entrega cada any a un professional del sector teatral de reconeguda trajectòria damunt o darrere els escenaris. Pou, de 80 anys, té una carrera teatral que basta més de 5 dècades. Actualment està de gira amb l'obra gegant inspirada a la vida de l'escriptor Roaldal.
Els Premis Butaca de Teatre de Catalunya hi competeixen aquest any una trentena d'espectacles en un total de 23 categories. Les obres Ànima i la tercera fuga, estrenades al TNC, concentren 10 nominacions. Les segueixen al musical El dia de la marmota, amb 8 i l'herència, amb 7.
Esports, Marta García. El president del Barça, Joan Laporta, no està penedit de com va ser l'eixida del Leo Messi del club tot i reconeixer que li hauria agradat que haguera sigut diferent, ho ha explicat en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio. Evidentment no me n'apenedeixo de res perquè el Barça per mi està part damunt de jugadors, de presidents, d'entrenadors, de tothom.
En aquest cas no va anar com tots voldríem, perquè m'hauria agradat un millor final entre el Barça i el Leo, però en aquells moments no va poder ser, les coses van anar com van anar. Si d'alguna manera l'homenatge pot refer tot allò que no va acabar de sortir bé, però que s'havia de fer, doncs fantàstic.
El president del Barça qualifica d'acte espontàni i simpàtic la visita sorpresa de l'Argentia al Camp Nou i sobre la minyamà l'assegura que no està preocupat per la vida que porta i remarca que el club l'acompanya en tot moment. Champions femenina, avui a tres quarts de set, Barça a l'Ovain amb transmissió de la TDG en l'antena de Catalunya Ràdio i en l'Eurolliga de bàsquet, Bayern de Munic, Barça a dos quarts de nou amb transmissió del Tot Gira en l'antena digital. El bàxim en resa juga en la pista del Cluj de Romania en l'Eurocap a partir de les sis.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 7 minuts a les 11 us informa Mariona Sales Vilanova. La secció excursionista de l'Ateneu Sant Justenc celebra en guany el 50è aniversari dels seus cicles temàtics amb l'edició d'un llibre commemoratiu que recull mig segle d'activitat cultural i excursionista. La publicació, titulada 50 anys de cicles, es presentarà el 28 de novembre a l'Ateneu de Sant Just.
Els cicles temàtics van començar el febrer de 1975 amb la voluntat d'unir conferències i excursions per difondre la història, la natura i el patrimoni del país. En aquests 50 anys, la CEES ha organitzat 379 conferències i 463 sortides, agrupades en 42 cicles que han prevès descobrir i estudiar el territori des d'una mirada cultural i científica.
El volum, elaborat per Daniel Cardona i Jordi Gironès, recull aquesta trajectòria com un homenatge a la tasca col·lectiva i a la passió per caminar, aprendre i compartir coneixement. L'obra valora el compromís de les Cees amb la difusió del patrimoni històric, natural i artístic de Catalunya. I en esports, el Club Voleu Sant Just viu un moment dolç. Amb el primer equip femení invicta i lluitant per l'ascens a la màxima categoria estatal, la Superlliga 1, l'entitat consolida un projecte que combina l'ambició esportiva amb una forta aposta per la formació en valors des de la base.
En una entrevista a Ràdio d'Esvern, la presidenta del club Reyes Calzada ha detallat l'estat actual de l'equip, els seus objectius i els reptes de futur. L'equip sènior femenic que competeix a la Superlligadors, la segona divisió espanyola, ha començat la temporada de manera espectacular.
Actualment, segones a la classificació amb un partit menys, compten tots els seus partits per victòries. Aquest rendiment alimenta l'objectiu principal del club, que és aconseguir l'ascens. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I en cultura, la Biblioteca Joan Margarit acollirà el 13 de novembre a dos quarts de set de la tarda a la sala Isidore Consol i Giribet de Can Ginestar, al taller Digues-ho amb un Blus, a càrrec de Tot a Blus, de Flavio Rigatozzo.
L'activitat forma part del cicle Música a fons de la xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona. El taller proposa descobrir l'essència del blues aprenent les seves parts, estructura musical i origen històric. Els participants podran compondre el seu propi blues treballant el text i la melodia sota la guia d'un dels músics més experimentats del gènere al país. Flavio Rigatozzo, nascut a Buenos Aires i resident a Barcelona des de 2001, és músic, compositor i productor amb més de 30 anys de trajectòria dins del món del blues.
L'activitat requereix inscripció prèvia a través del formulari que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat al butlletí de les 12. Fins ara.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
We check out Guitar George, he knows all the chords. But he's strictly rhythm, he doesn't want to make it cry all soon. If Danny knows guitar is all he can't afford, when he gets up under the lights to play his bass.
He can play the honky-tonk like anything Saving it up Friday night With the Sultans
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
We are the Sultans. We are the Sultans of Sway.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Ara són les 11 i 16 i escolteu la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Avui obrim l'espai d'entrevistes amb l'alcalde de Sant Just, Joan Basaganyes. Repassem al ple municipal d'octubre les iniciatives aprovades en les darreres setmanes i els projectes que afecten la vida quotidiana dels veïns i veïnes de Sant Just.
I com sempre, al final, tindrem l'espai L'Alcalde Respon amb preguntes que ens heu enviat a través de les xarxes socials. Bon dia, alcalde. Bon dia. Comencem pel que ha marcat l'actualitat municipal d'aquest mes. Marxem al primer bloc, la suspensió del ple i el context social. Parlem del ple d'octubre, que va ser interromput per una protesta ciutadana relacionada...
amb les detencions de les festes de tardor. La situació va obligar a suspendre la sessió i ha obert debat en l'àmbit municipal. Comencem amb la primera pregunta, senyor alcalde. Quina valoració fa de la suspensió del ple arran de la protesta ciutadana? Bé, la suspensió d'un ple és sempre una situació anòmola que no s'hauria de normalitzar.
però també s'ha de contextualitzar en uns dies en què hi havia, per part d'una part de la ciutadania, una sensació de malestar. Hi havia moltes persones enfadades i van voler expressar aquests sentiments en un espai, que és un espai al final de representació
però també d'escolta, com és un pla municipal, i vam entendre des del govern que calia donar la veu a aquestes persones que estaven enfadades, a aquests col·lectius, que molts formen part activa del teixit social del nostre municipi,
I és veritat que va haver-hi un moment en què sí que semblava que era molt difícil poder continuar amb el ple i per aquest motiu vam decidir interrompre'l i passar-lo a un altre dia, que serà el dilluns vinent. Com et deia abans, és una situació...
extraordinària, que també s'ha de posar en aquest context extraordinari que hem viscut aquests darrers dies i jo ho entenc com una fórmula d'escolta cap a un col·lectiu de persones que estaven enfadades i tenien tot el dret del món, sota el meu punt de vista i del govern, d'expressar aquest malestar.
En una entrevista a Ràdio d'Esberna aquesta mateixa setmana, el portaveu de Junts, Ramon Figueroa, va dir si Junts hagués estat al govern, haguéssim afrontat els problemes abans i no s'hauria arribat al punt que el ple s'hagués d'interrompre. Què opina de les paraules del portaveu de Junts? Bé, doncs que si no explica com s'hagués evitat aquesta situació, doncs són paraules buides.
Jo crec que Junts tenia l'oportunitat durant molts dies d'interessar-se pel que havia passat, de conèixer les gestions que s'havien fet des de l'Ajuntament. No ho va fer, van marcar un posicionament.
Podria ser que no estiguessin ara del tot còmodes amb aquest posicionament inicial, no ho sé. Llavors, clar, dir que amb ells no hagués passat, doncs si no ens expliquen com ho haguessin evitat, em sembla que és una mica practicar el wishful thinking, no?
Creu que ha fallat alguna cosa entre la relació de l'Ajuntament i aquest col·lectiu perquè s'arribés a aquest escenari o senzillament que tot té uns temps i aquests temps s'han de respectar?
Mira, d'autocrítica en fem permanentment i segurament hi ha situacions que no hem gestionat prou bé. Si són així, quan arribi el moment ho reconeixeré. Però també vull recalcar que estem davant d'una situació molt complicada que...
que és molt complexa, tot i que el problema no l'ha generat l'Ajuntament,
Però sí que creiem des del govern que des de l'Ajuntament podem ajudar a resoldre o com a mínim que no empitjori aquest problema que no hem creat. I per fer-ho el que cal és ser molt prudents, practicar amb rigidesa el principi de màxima prudència. Hem de recopilar molta informació encara.
no només dels fets que es van tenir lloc en aquella famosa nit de festes de tardor, sinó també en totes les derivades que té en l'àmbit judicial. No som experts en dret penal, per tant, abans de fer qualsevol pas hem de tenir molta informació. I després també, si el que volem és trobar solucions i no...
fer més soroll. El que és molt important és no fer passos en fals. I potser tant en el comunicat de l'Ajuntament com en el que vam dir durant el ple podem donar una sensació de manca d'empatia. Penso que aquest sentiment molta gent el pot tenir i em sembla que legítimament el pot tenir.
però també demanem des del govern a la gent que pugui tenir aquest sentiment que ens donin un vot de confiança perquè tot l'esforç que estem fent, que és un esforç que està basat en la discreció i en fer una estratègia
que no ens porti a donar passos en fals, va orientat també a que aquestes dues persones detingudes puguin sortir guanyant. Les tenim presents a l'hora de dissenyar les nostres accions, la nostra estratègia,
I si actuem amb tanta discreció, precisament és per intentar no empitjorar més una situació que és fruit d'una cadena de males decisions i nosaltres com a ajuntament el que no volem és escalar més en aquesta cadena de males decisions.
I ho fem assumint el cost que entenem que té, perquè la situació que estem vivint no és fàcil. Els moments que es van viure al ple municipal no van ser fàcils ni agradables, però entenem que quan governes...
el que has d'intentar és trobar solucions als problemes. I a vegades aquestes solucions passen per fer moviments que en un primer moment potser són difícils d'entendre, potser poden semblar que es fan des d'una fredor, una distància, des de la nul empatia, aquesta sensació assumim que la podem traslladar,
Però també demano a la gent que pensin que tot el que estem fent va destinat a solucionar un problema que no hem creat. O com a mínim evitar danys majors en un problema que no ha originat l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
i insisteixo que ens movem en uns carrils molt estrets i qualsevol cop de volant que fem que ens esviï d'aquest carril pot trencar aquestes possibilitats que tenim dins un marc que tenim que és limitat de ser solucionadors de problemes. La gent que ens coneix sap que ens agrada més treballar des de la discreció i des de la solució dels problemes
que des del soroll i l'engreixament d'aquests problemes. De forma recent, ha pogut parlar amb les dues parts, amb Mossos o amb les famílies afectades? Sí.
Sí, però jo aquests temes no els vull explicar públicament. Però hi ha hagut aquest apropament, alcalde. Sí, són converses que... Hi ha hagut l'apropament ja set des del primer moment, amb les dues parts, i llavors cada part pot explicar el que vulgui, i amb això seré molt respectuós, però s'han fet gestions des del diumenge al matí, quan...
quan estàvem decidint si es mantenia o no es mantenia Sant Lluís al carrer, en paral·lel, jo personalment estava fent gestions que les persones implicades ja coneixen i si algun dia volen, explicaran i si no, doncs no passa res. Es forma part de la discusió que comentava. De la discusió i la feina que hem de fer. Però...
Sí que vull deixar clar que no és un problema del qual ens n'haguem desentès, com pot semblar que vol traslladar algunes persones des del primer moment que hi hem estat treballant. Amb tota la informació que té, alcalde, creu que s'hauria pogut prevenir amb un mecanisme previ de participació o diàleg aquestes accions que es van dur a terme?
el complex esportiu de la Bona Aigua. Sempre hi ha millores a fer i de fet algunes ja les hem començat a fer en el concert que va organitzar el CUP, l'After Cars. Però també és veritat i això vull deixar-ho clar que el disseny dels dispositius de seguretat pot ser molt bo
Però al final hi ha persones i les persones acaben prenent decisions autònomament. Darrere de cada persona hi ha un...
un seguit de situacions que s'escapen d'aquestes planificacions prèvies. Les planificacions ajuden, no vull restar importància a aquestes feines prèvies.
Però al final, quan tu analitzes tot el que va passar a la nit de Sant Jus al carrer, te'n dones compte que són un seguit de situacions, de decisions personals, que acaben portant aquest resultat final amb el qual ningú se sent satisfet. Per tant...
Errors, no sé si se n'han comès o no, s'hagués pogut preparar el dispositiu d'una altra forma, però no oblidem sempre que darrere de cada dispositiu hi ha persones i aquestes persones prenen decisions autònomament i en cada moment les decisions que prenen poden ser diferents.
Avui l'entrevista del dia està dedicada a l'alcalde Joan Bassaganyes. Com sabeu, un cop al mes ens visita per parlar de l'actualitat política, de l'actualitat del nostre municipi i també perquè li puguem traslladar les preguntes que vosaltres, des de les vostres llars, li feu arribar a través de xarxes socials.
Marxem al segon bloc, seguim encara amb aquesta línia editorial que la redacció d'aquest programa ha cregut oportú amb l'actualitat política actual al nostre municipi. Parlem de l'aprovació del pressupost i les ordenances fiscals. Abans de la protesta, aquesta protesta que obligués suspendre el ple d'octubre, es van poder aprovar el pressupost i les ordenances fiscals del 26. Quina lectura fa de l'aprovació del pressupost del 2026 i quines són les principals línies estratègiques que el defineixen?
Bé, és un pressupost que ens permetrà essencialment tres coses, tres fets importants. El primer és que ens permetrà concloure amb un baix endeutament totes les grans inversions que teníem previstes per aquest mandat, que a nivell d'inversions ha estat un mandat molt ambiciós.
En segon lloc, ens permetran redimensionar tot el paquet de serveis d'atenció a la persona, que en aquest darrer any vam notar que coixejava una mica. I en tercer lloc, ens permetrà també reforçar el manteniment de l'espai públic i dels equipaments públics.
Amb aquest pressupost aconseguim aquestes tres fites i ho fem presentant unes comptes sanejades, que és el llegat que deixarem quan acabi el mandat. Deixarem un ajuntament sòlid financerament, molt poc endeutat i amb uns pressupostos capaços de fer front als reptes que tenim com a municipi.
En matèria fiscal, quins criteris s'han seguit per configurar les ordenances que també es van aprovar i quin impacte tindran sobre la ciutadania i el teixit econòmic?
Bé, destacaria dos elements. El primer és que hem fet un reajust a la taxa d'escombraries que, com ja vaig comentar en entrevistes anteriors, no l'havíem plantejat adequadament i, per tant, quan una política no es planteja adequadament s'ha de rectificar.
Ja hem explicat que de cara a l'any que ve podem rebaixar la part fixa de la taxa fruit dels bons indicadors que estem tenint a nivell de reciclatge i no girarem la part variable perquè l'enfoc que li havíem donat era incorrecte
I després, l'altre element important de les ordenances fiscals és que ja hem pogut posar-nos al dia a nivell d'ingressos respecte a les despeses que teníem, que, com sempre explico, en els darrers anys ens havien pujat molt fruit dels increments de preus que hem tingut al nostre país.
En els darrers anys hi havia hagut un desajust entre el creixement dels ingressos a nivell de fiscalitat local i el creixement de les despeses.
i l'any anterior vam veure que aquest diferencial era massa gran que ens estava dificultant molt poder tenir uns pressupostos equilibrats i sanejats com ens agrada a nosaltres i per tant l'any passat vam demanar a la ciutadania un esforç, vam fer contenció de despesa però a la vegada també vam demanar un esforç fiscal a la ciutadania
i fet aquest ajust, doncs aquest any sí que tornem a una situació més normal, més com teníem anteriorment, en què sense pujar impostos, perquè de fet no pugem impostos, sinó que
els baixem una mica, doncs podem mantenir uns serveis públics d'alta qualitat, que és el que ens demana la població de Sant Just. Doncs marxem a un altre bloc, marxem a parlar de mobilitat i transport públic, el canvi d'horaris de la línia X30. L'Ajuntament va anunciar fa uns dies que des d'aquest passat dilluns, des d'inicis de setmana, l'11-20,
el 10 de novembre va entrar en vigor els nous horaris per la línia d'autobusos X30 amb l'objectiu de millorar la puntualitat i l'eficiència del servei al municipi. Alcalde, què ha motivat exactament el canvi d'horaris d'aquesta línia i quins aspectes del servei es veuran millorats? No són un canvi d'horaris. Aquí el canvi que s'ha produït és que s'ha afegit un sisè autobús a la franja a la tarda, al matí hi havia sis, però en canvi a la tarda passàvem a cinc,
i en els darrers mesos es detectava molts endarreriments en el servei, especialment de la tarda. Després de parlar-ho molt, també sempre des d'aquesta discreció amb la qual acostumem a actuar, vam arrencar el compromís de l'àrea metropolitana d'afegir un sisè autobús a la tarda
Des del dilluns, que ja tenim aquest sisè autobús, i els dos primers dies el que us puc dir és que el servei ha funcionat satisfactòriament. Hem recuperat els nivells de puntualitat que teníem abans que s'originessin tots els problemes. Seguim en observància, perquè evidentment dos dies no són suficients per a extraure conclusions. De moment sembla que anem pel bon camí,
però estarem a l'expectativa de veure que amb aquest canvi es resolen els problemes que teníem amb un autobús que és molt important per Sant Just i especialment
pel barri del Mas i Ví. Doncs derivat d'aquesta incorporació del nou vehicle, hi ha hagut aquests nous horaris, podríem dir. No, no són nous horaris, sinó que ara els horaris s'haurien de respectar. Són els horaris que hi havia abans però no es podien respectar perquè mancava un vehicle, és això? Correcte. No s'estaven complint. D'acord.
A partir d'aquí, ara sí, entesa aquesta dinàmica, veure l'Ajuntament, l'objectiu que té és veure com aquest moviment acaba millorant l'eficiència d'aquest autobús que, com deia l'alcalde, és tan important pel nostre municipi.
Després, reprendrem també temes de mobilitat aquí a l'espai de l'alcalde Respont, perquè realment hi ha gent que també té dubtes respecte a aquest autobús. I res, com que ja hem esmentat també aquest apartat de medi ambient, hem comentat també que...
El consistori ha anunciat una rebaixa de la taxa de residus davant d'aquests bons resultats en recollida selectiva i que hi ha hagut aquesta modificació, com ens comentava l'alcalde. Passem ara sí a l'espai de l'alcalde Respon, les preguntes de la ciutadania. Obrim aquest espai on agrupem les consultes i inquietuds que ens heu fet arribar a través de xarxes socials, principalment Instagram i també alguna per X, antic Twitter.
Hem organitzat les preguntes per temes perquè el debat sigui clar i també tingui una estructura. Comencem amb algunes de les preguntes que es van quedar en el tinter de l'última sessió. Recordem que en l'última sessió vam recollir unes 18, que era una vintena de preguntes, i algunes es van quedar sobre el paper. Avui les acabarem de treure per...
per posar-li resposta a tot plegat. Comencem amb seguretat i civisme. Comencem parlant al barri de Maslluí. Aquest veí veïna ens comenta que les fustes dels miradors de Maslluí estan aixecades i són perilloses per la gent gran i els infants. Quan està prevista la reparació?
Jo crec que serà entre el mes de desembre i el mes de gener. S'ha de fer la comanda per poder comprar, em sembla que són 70 peces, i conforme ens vagin arribant anirem reparant aquestes fustes. Ens vam estar plantejant de treure-les totes i que aquest camí fos de formigó rentat,
com hi ha en altres parcs i en altres parcs del municipi, però alguns veïns ens han fet arribar que prefereixen mantenir l'estructura actual, que és el camí de fusta, i que prefereixen que anem fent reparacions. És un...
Té un manteniment més costós, però també entenem que els usuaris del parc també han de poder expressar quin tipus de parc prefereixen. Una altra pregunta més relacionada amb seguretat. Hi ha previsió de dotar la policia local amb unitats operatives i vehicles no logotipats per actuar davant el repunt de delictes?
Bé, la plantilla de la policia ha de créixer, està creixent. De fet, hi ha en marxa processos d'incorporació de nous agents amb l'objectiu d'arribar
de complir amb aquest rati d'un agent cada 500 habitants i el que fem un cop tenim els agents disponibles, que ara estem molt a prop de tenir-los, si no els tenim ara és perquè hem tingut tres baixes,
doncs jo ho deixo a criteri dels sotsinspectors de la policia local, que són els que decideixen com volen que actuïn els agents. Nosaltres ja tenim vehicles no logotipats, en tenim també de logotipats, i són els responsables policials qui decideixen en quines ocasions s'actuen vehicles logotipats i en quines no.
Doncs mantenint aquesta mateixa temàtica, una altra pregunta relacionada. Cada dia hi ha més sensació d'inseguretat. Quines mesures prendrà l'Ajuntament per reforçar la protecció ciutadana i la confiança en la policia local? Una cosa és la sensació, l'altra són les dades. Les dades el que ens indiquen és que el nivell d'inseguretat
No estem pitjor que altres anys. De fet, venim d'un any amb unes xifres molt bones, en comparació sempre amb altres anys i en comparació amb el nostre entorn, i aquest any sembla que mantenim aquestes xifres.
Primer de tot vull llançar un missatge de tranquil·litat perquè, evidentment, quan una persona veu o pateix un delicte, això li genera sensacions que les estadístiques difícilment poden rebatre. Però, en paral·lel també, crec que és el meu dret com a alcalde dir a la ciutadania que tenim uns indicadors molt positius.
però evidentment no ens podem adormir i el que estem treballant és una doble línia. En primer lloc, afegir nous agents al cos de la policia per cobrir bé aquest rati d'un agent cada 500 habitants, que és el que demanda la Unió Europea, i per altra banda, afegir elements tecnològics que ens permeten...
tenir més presència, més visió del que passa sobretot a l'espai públic. Estem parlant, evidentment, de les càmeres, càmeres de seguretat i càmeres lectores de matrícules.
L'any 2026 hi ha prevista una inversió important en aquest sentit i, evidentment, totes aquestes millores ajuden a donar una sensació de més seguretat
Però el més important de tot és que ajudin a reduir el nombre de delictes. I amb això és el que treballa permanentment la nostra policia conjuntament amb Mossos d'Esquadra. Aquí també, en els darrers temps, he de dir que ens agradaria tenir una major presència dels cossos dels Mossos d'Esquadra
fent vigilància preventiva en el nostre municipi. Tota la responsabilitat de la Seguretat Ciutadana pràcticament està recaient, sobretot a nivell preventiu, en el cos de la policia local, quan aquesta és una tasca que també correspon, sobretot correspon, de fet, als Mossos d'Esquadra.
Doncs marxem de nou cap a Maslluí, de fet ho anirem fent, és lògic, vull dir, al final és un barri que està en creixement, és un barri que està en plena consolidació i en aquest cas hi ha molts veïns i veïnes que també ens fan arribar els seus dubtes i les seves preguntes. Ara ens centrem en les carreteres de Maslluí, que són estretes i generen risc quan hi circulen vehicles pesants. Hi ha plans per ampliar carrils o reorganitzar circulació?
Tenim previst canviar dos girs, que són els de Rosa Leveroni amb Rosa Luxemburg i Rosa Leveroni amb carrer Mas Lluit. I ho fem especialment pensant que a partir de l'any que ve tindrem sis nou busos articulats de la flota de l'X-30,
que això permetrà també donar resposta a algunes de les mancances que teníem en aquesta línia d'autobús, que sobretot en hores punta molts cops feia curt i deixava molt passatge.
a fora de l'autobús, i fruit de la incorporació d'aquests autobusos articulats, que ara, a partir de l'any que ve, passaran amb molta més freqüència, hem de reformar aquests dos girs i això està previst que es faci durant l'any que ve. Marxem a altres qüestions. Al carrer Teresa Claremunt hi ha problemes de rates i insectes als arbres. Quan es farà la poda?
Les podres s'acostumen a començar a fer ara a finals d'any. Sobre les rates és un problema que no és exclusiu de Sant Just. Crec que té més a veure amb qüestions climatològiques. Afecta molts altres municipis.
Nosaltres el que fem és quan els veïns detecten que hi ha una plaga de rates o presència de rates i més o menys ens indiquen d'on creuen que surten, el que fem són campanyes per capturar aquestes rates. Tenim un servei contractat que, també ja dic, que treure de circulació les rates és més complicat que, per exemple, les paneroles.
que es fa una fumigació i desapareixen i en canvi en el cas de les rates s'ha de fer una captura i és més complicat però en tot cas tenim aquest servei i sí que demanaria als veïns si tenen detectat quin és l'origen d'on surten aquestes rates que ens ho digui i fem una actuació amb la major brevetat possible
Seguim amb més blogs, marxem als parcs, jocs infantils, equipaments i actuacions urbanístiques. Comencem parlant, en aquest cas, d'un equipament del Casal de Joves. Quin és l'estat del rocòdrom del Casal de Joves i qui hi pot accedir i si està realment operatiu aquest espai? No, aquest rocòdrom està tancat i no es pot utilitzar perquè no compleix normativa de seguretat. I no hi ha previst fer cap intervenció? A curt termini no.
D'acord. Es prendran mesures per combatre els mosquits als parcs infantils i a les zones properes a les llars d'infants? Bé, és difícil de prendre mesures contra els mosquits, més enllà de si es detecten punts on hi ha aigua estancada, que acostumen a ser llocs on proliferen els mosquits, podem fer actuacions concretes, no?
Si no es donen aquestes situacions, és difícil fer campanyes contra els mosquits. Aquí entenc que és molt concret en espais on hi ha infants, sobretot en centres educatius, pel que comenta aquesta veïna. A l'interior dels centres educatius es poden posar antimosquits, apareixen antimosquits,
A l'exterior és més complicat. El que sí que podem fer, si tenim detectat punts, que sobretot són punts on hi ha aigua estancada,
que poden ser origen de plagues de mosquits, els podem eliminar, però més enllà d'aquestes actuacions, veig difícil poder actuar. Els mosquits, el millor instrument contra els mosquits són altres insectes, com les libèl·lules,
que se'ls mengen. Aquest any intueixo que n'hi han hagut poques i, per tant, és veritat que, sobretot a partir del setembre, hi ha hagut molta presència de mosquits en llocs com el Montseny, per exemple. Molt bé, doncs passem a altres qüestions. En quin any s'instal·larà definitivament l'Institut d'Escola Mas Lluí i quin és el calendari actualitzat de construcció?
Mira, aquesta setmana i la setmana que ve tenim taules de planificació amb el Departament d'Ensenyament, que és on es pren aquestes decisions. El mes de desembre tenim una reunió molt important amb la directora general d'Equipaments Educatius, la senyora Montse Durán,
i jo crec que a finals d'any podrem tenir un calendari clar. El que puc assegurar és que com a govern estem treballant perquè el trasllat sigui d'aquí dos anys. Molt bé, doncs seguim amb més coses, seguim amb més preguntes que ens fan arribar els oients a través de les xarxes socials. Ens pregunten, quan es retiraran les muntanyes de sorra de la zona alta de Mas Lluí, potencialment perilloses en cas de pluges?
Molt aviat. Està... jo crec que és qüestió de dues o tres setmanes. Hem intentat recol·locar aquestes terres en altres obres, perquè són unes terres bones, són licorella i és una terra que és molt bona.
abans de portar l'abocador hem intentat que es poguessin reprofitar en altres obres que s'han fet a l'àrea metropolitana finalment sembla ser que no podrà ser així i per aquest motiu entenent que aquesta situació tampoc es pot prolongar més en el temps jo crec que és en qüestió de dues o tres setmanes que les traurem d'aquí
Pel que fa a les obres del pavelló de Maslluí, de les pistes polideportives, per què fa dos mesos que estan aturades? Doncs una mica pel tema de les terres. El fet que les terres es puguin reprofitar o no té un impacte en el pressupost de l'obra significatiu i s'estava mirant si s'havia de modificar o no el pressupost per encabir-hi.
aquest trasllat a deixalleria, a plantes de tractament d'aquestes terres o no, i sembla que finalment haurem de portar-les a la deixalleria i això obligarà fer un reajust en el pressupost de l'obra. Pel que fa a les obres, quin és l'estat actual del projecte? Com van?
Estem en fase de moviment de terres encara. La idea és que en qüestió de dues setmanes o així es comenci ja la part d'estructura. Molt bé, doncs marxem a urbanisme. Quina actuació urbanística està prevista a la meitat de la plaça de la Pau que encara queda pendent de remodelar? I quan està previst iniciar-la? Sí, tenim el projecte ja fet, l'hem de provar. El problema que tenim, no vull enganyar ningú, és que aquest any...
totes les obres que hem fet totes les obres que teníem incloses en el nostre pla d'inversions doncs al final han acabat costant molts més diners dels que teníem previstos i això ens ha obligat a endarrerir algunes obres que en principi teníem intenció de fer durant aquest mandat però que no farem a menys que no tinguem d'aquí a finals l'any que ve
ingressos extraordinaris. El que no farem és tornar-nos bojos i llançar la casa per la finestra. Sempre hem actuat amb un principi de prudència financera i estem parlant d'inversions que tenen un cost molt elevat i si no trobem recursos extraordinaris per a finançar-les
anem abocats a endeutament, i en aquest sentit sempre hem estat molt prudents i ho seguirem sent. Podem tenir uns marxes d'endeutament, som un Ajuntament, com diem sempre, molt sanejat, però ràpidament podem deixar de ser-ho si anem engreixant l'endeutament. D'altra banda, quina actuació urbanística està desenvolupant l'Ajuntament a la rotonda d'entrada a Sant Just des de l'autopista?
És la col·locació de la famosa escultura de Benvinguda a Sant Just. Es preveu un calendari de quan podrà estar llesta aquesta escultura? Hauria de ser finals de desembre. Molt bé, d'acord. Passem a mobilitat i transport. Els vehicles que circulen per la rotonda entre el carrer Major i el carrer Nord...
Així com pels carrers dels voltants no respecten sovint ni els passos de vianants ni els límits de velocitat. Tot i que s'han fet arribar queixes veïnals sobre aquesta situació, no sembla que s'hagi aplicat cap mesura per millorar-la, esmenta aquest veí. M'agradaria saber si l'Ajuntament té previst actuar-hi d'alguna manera properament o si caldrà que passi algun accident perquè s'hi posi remei. En aquest cas, en el que ja s'estigui treballant en una solució,
Quines mesures concretes es preveuen implementar? Quins llocs, m'has dit, per tant? Sí, és la rotonda entre el carrer Major i el carrer Nord.
Carrer Major, amb nord, a dalt de tot, tocant esplugues. Sí, és una rotonda que està semaforitzada. Doncs es veu que no respecten sovint ni els passos avianants ni els límits de velocitat. Entenc? Els conductors, conductores. Doncs ja traslladaré aquest neguit a la policia local i que puguin fer algun control. Intueixo també que la majoria d'aquestes infraccions es deuen produir
en hora punta del matí, que és quan aquesta rotonda té més trànsit per les escoles i també és quan tenim la majoria dels dispositius policials regulant l'accés precisament a les escoles del municipi. De totes maneres, traslladaré aquest neguit a la...
a la policia local. I una altra inquietud que també té la ciutadania de Sant Jus i és la línia X30 i la pregunta va relacionada amb la modificació del recorregut. S'ha començat a anunciar que el recorregut s'acabarà modificant fins a Sant Feliu, fins a l'estació de tren.
i ens pregunten per què s'ha de modificar el recorregut de Sant Feliu tenint l'SF1, que és aquell autobús que es pot agafar maslluir, i la gent té por que perdi l'express, que perdi aquest sentit de rapidesa la línia d'autobús arribant a Sant Feliu.
No, a veure, l'SF arriba, surt des del Mas Lluï, passa pel Mas Lluï, però la resta de població de Sant Just no té accés. Hauria de baixar a Mas Lluï, agafar l'SF1. Llavors, per la majoria de gent de Sant Just,
La manera d'anar a l'estació de tren de Sant Feliu, que és una estació molt important perquè ens comunica amb l'R1 i l'R4, crec, és a través de l'X30. No podem perdre de vista que l'X30 és un autobús molt important per Masluí, però també ho és per la resta de Sant Just. Molt passatge de l'X30 és gent de Sant Just,
que no viu a Mas Llubí i aquesta gent, aquests ciutadans podran anar a partir de l'any que ve sense fer transport directament a l'estació de Sant Feliu, a l'estació de tren.
I respecte al neguit que entenc que té aquest oient, jo crec que hi haurà molt poc passatge de Sant Feliu que vagi a Barcelona amb l'X30 perquè té formes molt més directes d'anar-hi que no fan el circuit de l'X30.
I l'X30, després del març lluï, mantindrà el recorregut que té actualment. Continuarà sent un autobús express o semi-express. Ara mateix, actualment Sant Feliu té Sol i Sauret, que té una flota important d'autobusos que podrien anar directes. El tren ara mateix no és l'opció més fiable...
les obres però d'aquí dos anys ja s'hauran acabat per tant entenc que pocs usuaris de Sant Feliu agafaran l'X30 per anar a Barcelona tenint en compte que per un ciutadà de Sant Feliu l'X30 sí que fa
més recorregut que moltes de les alternatives que tenen, no? Totalment. I el distret, com et deia, permetrà a gent de Sant Just, que no viu a màs lluït, també poder anar directament a l'estació de tren de Sant Feliu. Que ara mateix, per anar al tren, les opcions més fàcils són l'ELA46, que t'acosta a Sant Joan d'Espí, o l'ELA21, que també t'acosta.
Veig que estàs ben informat. Ets usuari de Transfer Public. Soc usuari, soc usuari. Si no, amb autobús, amb ambici. Doncs marxem a l'últim espai. Parlem de les beques d'estrescolars. Joan, aquí hi ha una preocupació de les beques 24-25, que no s'han cobrat i les famílies ja han pagat. Quan es farà el pagament perquè les entitats retornin els imports?
I també pregunten si les beques del curs actual també patiran aquest retard i si hi ha previsió per accelerar-ne la gestió. És que a veure les beques, jo vull deixar clar que nosaltres no les podem pagar, l'Ajuntament, fins que l'entitat no emet la factura.
Per tant, primer de tot s'ha de veure si per aquestes activitats extraescolars l'entitat ha fet arribar ja la factura a l'Ajuntament i si la factura és correcta o no. Desconec aquest cas concret.
La majoria de factures, les entitats ens les emeten i ens les fan arribar, la gran majoria, a partir del mes de setembre, perquè la factura s'emet un cop l'activitat extrascolar ha acabat i aquesta acaba el mes de juny.
Hi ha vacances i moltes entitats el que fan és emetre les factures o el juliol o sobretot a partir del mes de setembre. Per tant, quan parlem de retard hem de posar el focus en tot el circuit. Nosaltres intentem que un cop ens arriba la factura, si aquesta està bé,
en qüestió d'un més, màxim dos, estigui pagada. I és un tema que tractem setmanalment, revisem setmanalment, perquè sé que és un tema que genera neguit a la ciutadania i el que volem és que les beques es puguin pagar amb la major celeritat possible, però no sempre la responsabilitat d'aquest endarreriment està en l'Ajuntament, sinó en els passos previs que aquest sí que els han de donar les entitats, eh?
Si l'entitat ja ha emès la factura i l'ha emès fa tres mesos, al setembre, i no s'ha pagat, aleshores sí que ens ho facin arribar perquè aquí sí que tenim un problema, si la factura és correcta.
Molt bé, doncs ara sí, donem per conclòs aquesta entrevista. Avui a l'espai de l'entrevista del dia hem tingut l'alcalde Joan Basaganyes, on hem repassat el ple municipal d'octubre, les iniciatives aprovades en les darreres setmanes i també hem tingut aquest espai de l'alcalde Respon. Alcalde, moltes gràcies i fins la propera intervenció aquí a la Ràdio Municipal de Sant Just. Moltes gràcies a vosaltres.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats.
Bon dia, us informa Joan Bota. Dia clau al Tribunal Suprem avui i declara el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, acusat de filtrar a la premsa un correu amb informació sobre la causa per frau fiscal del nòvio d'Ayuso. Ell sempre ho ha negat i avui ho tornarà a fer. Abans, una dotzena de guàrdies civils estan donant detalls sobre l'escorcoll al seu despatx i l'anàlisi del seu telèfon i correu electrònic. Anem a Madrid, Ania Tàpia. Bon dia.
Bon dia. Els agents de l'UQ atribueixen al fiscal un paper preeminent en la filtració. Els seus informes van acreditar que havia canviat de telèfon feia poc i havia esborrat missatges. Un dels agents, que era l'Escorcoll, ha explicat que el mateix fiscal general va col·laborar en tot moment i que ell els va reconèixer el canvi de terminal. Se nos dijo que había cambiado de teléfono. No recuerdo la fecha exacta, pero sí que llevaba poco tiempo con el teléfono. Recientemente. Eso creo fue lo que... Muy bien.
Ha explicat que el fiscal general es va queixar de paraula i per escrit del registre per desproporcionat, ja que li van copiar tot el correu personal i professional i el telèfon, tot i que el jutge havia acotat temporalment la cerca de missatges. Quan acabin els agents, ara el torn de la declaració més esperada, la del fiscal general, que sempre ha defensat que és innocent. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio Madrid.
Més notícies, Natàlia Ramon. Esquerra Republicana pronostica que Junts acabarà cedint a una moció de censura per fer fora Pedro Sánchez. Al Congrés, Gabriel Rufián ha carregat contra els de Puigdemont i els ha acusat de fer mal a Catalunya amb el bloqueig de les lleis del govern espanyol. Congrés, Paula Brujats, bon dia.
Què tal? Bon dia. El portaveu d'Esquerra ha preguntat a PP i Vox què esperen per impulsar una moció de censura. Diu que tindrien majoria perquè Junts s'hi acabaria sumant o ha pronosticat Gabriel Rufián que ha estat molt dur contra Junts els ha acusat de bloquejar la legislatura per interessos electoralistes i sense pensar en els catalans. Jo els demano una cosa, que deixin de vendre mercaderia tòxica i miserable a la nostra gent.
Ara és el torn de Míriam Nogueras que ha dit a Sánchez que és un cínic i un hipòcrita per incomplir la majoria dels acords i ha reafirmat la ruptura de Junts amb el govern espanyol. Paula Bruixats, Catalunya Ràdio, Madrid.
El canvi climàtic intensifica les desigualtats socials a Espanya i afecta amb més duresa la població amb rendes baixes, que són les que menys emissions de gasos d'efecte hivernacle generen. Un estudi publicat avui per Oxfam Internacional conclou que el 0,1% més ric de la població espanyola emet 55 vegades més carboni que la meitat dels més pobres, que són els que no ho aconsegueixen, refrigerar les cases per suportar les onades de calor...
o viuen en les zones amb alt risc d'inundacions. Per reduir aquestes desigualtats, Lourdes Benavides, responsable de Justícia Climàtica de l'ONG, reclama, entre altres mesures, aquestes. Estamos avanzando en una reforma fiscal. Los superricos paguen, que son además los que más contaminen. Estamos a eliminar los subsidios a los combustibles fósiles, ahorrar esa factura para poder invertirlo en colectivos vulnerables afectados,
y en todas estas inversiones para adaptarnos y para reconstruir después de las pérdidas y los daños.
Renfa millorarà l'oferta de trens del corredor Reus-Tarragona-Barcelona a partir del 22 de novembre. Cinc mesos després d'acabar les obres del túnel de Roda de Barà i les millores a l'estació de Sant Vicenç de Caldés, es fa aquest anunci. Anem a Tarragona, Manel Sastre. Bon dia. S'amplien freqüències horàries per consolidar trens cada 30 minuts des de Tarragona-Barcelona i cada 30 o 60 des de Reus. Es recuperen els trens entre Barcelona i Lleida via Valls i s'amplien una més les freqüències Tarragona-Lleida. La consellera de Territori, Silvia Paneca, creu que l'usuari notarà més oferta i fiabilitat.
Trajectes amb més freqüència, amb menor temps de trajecte i amb major fiabilitat un cop les obres finalitzades. També recuperarà la línia RT1 amb un nou recorregut entre Tarragona i la plana Pica-Moixons. Manel Sastre, Catalunya Ràdio, Tarragona.
Esports, Marta García. El president del Barça, Joan Laporta, no està penedit de com va ser l'íxida de Leo Messi del club, tot i reconeixer que li hauria agradat que haguera sigut diferent. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, Laporta també ha dit textualment que voldrien fer l'homenatge més bonic del món a l'argentí i ha valorat la seva visita al Camp Nou.
Jo crec que va ser un acte espontani, un acte de barcelonisme del Leo. Vostè no sabia que el Leo Messi vindria al camp? No, no, no ho sabia. Però vaja, el Camp Nou és casa seva. El Spotify Camp Nou també és casa seva, per suposat. Quan em van explicar com va anar, dir com és un rampell simpàtic, no? Estàs amb uns amics, estàs passant per Barcelona i tens temps, acabes de sopar i dius, escolta, què tal si ho fem? Jo trobo un rampell simpàtic i espontani i un acte de barcelonisme del Leo.
El president del Barça també ha parlat de la Minyamal. No està preocupat per la vida que porta i remarca que el club l'acompanya en tot moment. Champions femenina, Barça a l'Obaina, 3 quarts de 7, Euroliga de bàsquet, Bayern de Múnich, Barça en l'Eurocup, Clus de Romania, Baxi Manresa i en la Champions de Waterpolo, Hanover Athletic, Barceloneta i Marsella Sabadell. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 6 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova.
La secció excursionista de l'Ateneu Sant Justenc, la CEAS, celebra en guany el 50è aniversari dels seus cicles temàtics amb l'edició d'un llibre commemoratiu que recull mig segle d'activitat cultural i excursionista. La publicació, titulada 50 anys de cicles, es presentarà el 28 de novembre a l'Ateneu de Sant Just. Els cicles temàtics van començar el febrer del 1975 amb la voluntat d'unir conferències i excursions per difondre la història, la natura i el patrimoni del país.
En aquests 50 anys, la CEES ha organitzat 379 conferències i 463 sortides agrupades en 42 cicles que han permès descobrir i estudiar el territori des d'una mirada cultural i científica. El volum, elaborat per Daniel Cardona i Jordi Gironès, recull aquesta trajectòria com un homenatge a la tasca col·lectiva i a la passió per caminar, aprendre i compartir coneixement. L'obra valora el compromís de la CEES amb la difusió del patrimoni històric, natural i artístic de Catalunya.
I en esports, el club voleibol Sant Jús viu un moment dolç. Amb el primer equip femení invicta i lluitant per l'ascens a la màxima categoria estatal, la Superlliga 1, l'entitat consolida un projecte que combina l'ambició esportiva amb una forta aposta per la formació amb valors des de la base. En una entrevista a Ràdio d'Esvern, la presidenta del club Reyes Calzada ha detallat l'estat actual de l'equip, els seus objectius i els reptes de futur.
L'equip sènior femení que competeix a la Superlliga Duos, la segona divisió espanyola, ha començat la temporada de manera espectacular. Actualment, segones a la classificació amb un partit menys, compten tots els seus partits per victòries. Aquest rendiment alimenta l'objectiu principal del club, aconseguir l'ascens.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I en cultura, la Biblioteca Joan Margarit acollirà el 13 de novembre a dos quarts de set de la tarda a la sala Ejitor Cònsol de Can Ginestar el taller Digues-ho amb un blues, a càrrec de tota blues. L'activitat forma part del cicle Música a Fons de la xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona. El taller proposa descobrir l'essència del blues aprenent les seves parts, estructura musical i origen històric.
Els participants podran compondre el seu propi blues treballant el text i la melodia sota la guia d'un dels músics més experimentats del gènere del país. Flavio Rigatozzo, nascut a Bones Aires i resident a Barcelona des del 2001, és músic, compositor i productor amb més de 30 anys de trajectòria dins el món del blues. L'activitat requereix inscripció prèvia a través del formulari que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justin que l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Doncs amb aquesta música fresca i dinàmica, avui marxem a parlar de 50 anys de cicles de les CIES i ho fem amb en Jordi Gironès, que ja el tenim aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern. Jordi, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Bé, molt bé. I a les CIES, com va tot?
Molt bé, jo diria que molt bé. Sí, eh? Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Bé, estem de celebració, parlarem d'aquest llibre, 50 anys de cicles, en el que recullen totes les conferències i excursions durant aquests 50 anys que s'han anat produint al llarg d'aquestes 5 dècades, en sa d'aquell 25 de gener del 1975.
El llibre conté tota aquesta informació i molt més, informació junt amb imatges corresponents de cada època. Per entendre una mica més aquest llibre, per poder també explicar-ho de primera mà, avui hem convidat en Jordi.
I bé, la primera pregunta que tenim és en l'actual llibre, 50 anys de cicles de les Cees, es recullen totes aquestes conferències i excursions. Quina ha estat la tasca de recopilació i què ha suposat fer aquest arxiu?
Pregunta interessant i molt bona, perquè fer un llibre és una tasca difícil si es vol fer bé. I un llibre amb les dimensions d'aquest, que vol recollir tot el que s'ha fet durant 50 anys, amb 382 conferències, 242 conferenciants i 464 excursions, no és fàcil. És a dir, primera s'ha de tenir tot aquest material disponible, guardat,
Curiosament, any rere any, perquè quan sigui l'hora que tu vulguis fer un llibre, puguis disposar de tota aquesta informació. Aleshores, per tant, quan nosaltres ens vam analitzar la possibilitat d'editar aquest llibre, vam pensar primer que calia començar molt aviat. Calia prendre's un temps per recopilar-ho tot i posar-li fil a l'agulla a com hauria de ser aquest llibre.
i aquesta tasca la vam iniciar, fixa-t'hi tu, a l'octubre del 2023. Déu-n'hi-do. És un llibre que s'inicia a l'octubre del 2023. Fa dos anys. Fa dos anys, exacte. Mare meva. Bueno, està bé, això vol dir que s'ha volgut fer en cura i que s'ha volgut fer amb precisió i que no falti cap detall. Hi ha cap descobriment o anècdota del passat que us hagi sorprès mentre preparàveu el llibre? A veure que hagueu trobat alguna cosa que heu dit, no pot ser això, ho teníem perdut o això ho desconeixíem?
No, realment ho tenim tan ben guardat, tan ben arxivat, que no hi ha hagut sorpreses. El que hi ha hagut és la necessitat de filar prim, de revisar totes aquestes dades que s'aporten dintre el llibre, que siguin totes curioses, i sí que s'atruïn, curioses, exactes.
I sí que amb el repàs sempre es troba alguna cosa que dius això no estem segurs. Llavors ha hagut de revisar la història i potser amb alguna dada ha hagut de canviar-la. O sigui, sí que ha fet falta una labor posterior de revisió de tota aquesta informació que teníem.
Sí, ara vivim un món en el que, tot i que estem molt connectats i tenim moltes eines i molts mecanismes d'això precisament, de fer fotografies amb el mòbil, tinc la sensació que no es porta un arxiu tan exacte com temps anteriors, perquè abans era tot molt detallat, els cartells duien el dia de l'activitat, l'any de l'activitat, que això és una cosa que reivindica molt, no?
Allò de dir, posa el dia, posa l'any, posa-ho tot, perquè si no després tot es perd, no? I ara és com que anem tot molt ràpid, tot és molt... I, clar, no ho sé, d'alguna manera crec que heu tingut també aquesta feina més senzilla perquè també s'ha fet millor, no? Sí, inclús això que dius que és molt real actualment, tenim molta cura que quan fem un programa sempre estigui posada la data...
El dia, el mes i l'any, perquè aquest document escrit o guardat en PDF, aquest document, si no té aquestes dades, a la llarga això es perd en el temps i no tens clar quan és clar. I abans es feia, com que tot era paper, s'havia de fer, però s'havia de vigilar que es fes. Actualment ho guardem sempre amb dates.
Sí, sí, no, no, totalment, s'ha de fer, s'ha de fer. I, bé, parlant d'imatges, parlant d'arxiu gràfic, hem de parlar de la importància que tenen aquestes imatges, aquestes fotografies, en fer visible la història i l'entitat, perquè vosaltres sou una entitat que li posa molt d'èmfasi a les imatges, no? Sempre ho hem vist en els concursos fotogràfics, en aquelles imatges que també han aparegut de forma, doncs,
molt periòdica a la Vall d'Avers. Jo recordo quan era petit que quan tornàvem de vacances obries la Vall d'Avers i veies les imatges de les excursions que s'havien fet durant l'estiu, que a la CEAS, de forma individual, la gent de la CEAS havia anat a fer excursions. Per tant, el que és això, el material audiovisual, com l'heu gestionat?
És molt important, això del material audiovisual. I és molt important perquè antigament hi ha menys fotografies perquè es feien servir altres mètodes com la diapositiva, amb la qual era difícil guardar tot allò. Per tant, sí que en el llibre es veu una mica que falten més imatges de l'època antiga.
Però a partir de llavors, quan ja ha començat la gent a fer fotografia en digital i tot això, ha augmentat molt la possibilitat d'aconseguir imatges de la gent. Amb aquest llibre nosaltres ens hem basat bàsicament en fotografies amb un aparegui gent. Perquè posar un llibre en el qual parles de moltes conferències, de molts temes tractats, de excursions fetes,
i estàs posant fotos de paisatge, no tindria sentit. La gent no vol això. La gent el que vol és veure's reflectida allí. És a dir, per tant, només hi ha fotografies de gent. I això és una gran aportació en el llibre. Però també et dic una cosa que estaves insinuant, que és que actualment tot és molt volàtil.
Aleshores, tu, amb el temps actual, has de ser conscient que quan una persona publica un àlbum de fotografies a la CEA, estic parlant de la CEA, publica un àlbum de fotografies, en aquell moment tu has de caçar aquella imatge de grup. Perquè si no la caces i la guardes, això després no es perd. Perquè totes les imatges que es fan amb coses publicades a través d'internet acaben perdent-se.
Per tant, també és molt important seguir-ho fent. No és que es perden perquè la gent té un núvol ple i llavors se li van, desapareixen. Per tant, també has d'estar la matent si vols seguir fent aquesta tasca de guardar. Per tant, ho estem fent.
Totalment, doncs això és important perquè així també genera continuïtat d'aquest projecte, que més endavant, si es vol fer un llibre dels 100 anys, que es pugui fer, que pugui trobar aquelles fotografies d'ara, d'aquesta època, dels 2000. Marxem a parlar de més qüestions, parlem del públic, quin públic espereu que tingui aquest llibre a casa i que desitgeu que...
Això ho reflexa molt. Aquest llibre l'hem demanat sota comanda. És a dir, no és un llibre que estarà a la venda. No és un llibre en el qual havíem de decidir aleatòriament quantes exemplars faríem. Quina tirada fèieu? Fèiem una tirada en funció de la demanda. És a dir, la persona que volia, vam obrir una subscripció,
La persona que volia el llibre s'havia de subscriure i pagar-lo abans. Aleshores, d'aquesta manera, sabríem exactament quantes persones realment volien el llibre. I han sigut 83. O sigui, la cosa és així de clara. Per tant, què farem nosaltres? 83 llibres pels 83 que l'han comprat.
Molt bé. I, a més a més, evidentment, fem 70 llibres, a part d'això, gratuïts, que seran per institucions, organismes, biblioteques a tot Catalunya. Perquè això sí que tenim una llista, també l'Ajuntament ens ha demanat uns quants, tindrem una llista de gent, d'entitats, per exemple, la biblioteca d'aquí Sant Just, el Massiu Municipal...
Tots aquests llocs, diguem-ne, estan garantits que tindran el seu llibre. Per tant, són 83 els que ho han comprat, els que l'han pagat, i 70 que aquests, diguem-ne, són a pèrdues, per entendre'ns. Aquests els hem de regalar.
Està molt bé perquè penso que per una banda és important que aquestes institucions, que aquestes entitats, equipaments, tinguin aquests exemplars perquè al final també li dones continuïtat al projecte, però per altra banda també està molt bé que aquella gent que el vulgui de veritat el reservi, l'encarregui i avanci aquests diners. És una forma de valorar allò que estàs fent, penso. Exactament, sí.
Que a vegades és allò de si apunta'm, apunta'm, que ja te'l pagaré. Antigament em feien una tirada llarga i aleshores ens en quedaven molts que es quedaven a l'arxiu. I què fas amb aquests llibres? I després els pagues, evidentment.
i que són llibres que no és per desvalorar-los ni molt menys, però són llibres que al final tenen un públic en concret, que és la gent de Sant Just, que és la gent qui valorarà realment aquest llibre. Evidentment, si veu aquest llibre un gran excursionista de Sant Feliu, un gran excursionista de Molins, molt probablement li pugui agradar el llibre, però al final té aquest valor històric, aquest valor de la nostàlgia, de veure en aquestes fotografies gent que potser ja no hi és, i aquelles excursions que realment...
doncs es feien des de tiempos immemorials, des del 75, com comentàvem, que Déu-n'hi duret, ha plogut molt, eh? I res, en aquest cas, doncs no sé si teniu pensat fer algun tipus de presentació, d'exposició, què voleu fer amb aquest llibre? En principi, bueno, jo d'ententada a mi m'agradaria agrair a dos o tres que han fet factible aquest llibre.
que són el Lluís Aiguader, que és el dissenyador que ens ha dissenyat el llibre. És molt important que ell sigui conscient que nosaltres li agraïm la feina que ha fet. Ho agraïm també a l'Ajuntament perquè ens dona suport en aquest llibre, suport inclús econòmic, i després la Teneu i la Generalitat.
Però, a part d'això, nosaltres això ho hem volgut, diguem-ne, emmarcar en un acte, un acte de presentació oficial. Aquest acte de presentació oficial serà el 28 de novembre a les 7 de la tarda a la sala cinquantanària de la Taneu. I en aquest llibre el que farem serà una presentació de què representa el llibre, com ha estat possible fer un llibre, una mica el que estem parlant tu i jo, però ho hem dit a tota la gent, i valorar tot el que representa.
I en aquest acte de presentació hi serà el president de l'Ateneu, el president de la CES, l'alcalde, que també l'hem convidat, i després un parell de nosaltres que explicarà una mica les vicissituds que representa fer tot aquest llibre.
Molt bé, doncs avui estem parlant amb en Jordi Gironès que ens està explicant aquest projecte, un projecte que té molt de pes pel nostre municipi. Estem parlant d'aquest llibre dels 50 anys de sigles de les Cees. Com comentàvem, una presentació que es dura a terme el 28 de novembre a partir de les 7 de la tarda.
No sé si ens deixem alguna cosa, si vols comentar alguna cosa de cara a... No, en principi ja crec que ho hem tocat força bé.
Jo crec que sí, jo crec que ho hem fet bé, aviam si la gent de les seves quan ens escolti ens dona el vistiplau, però nosaltres des d'aquí, des de Ràdio d'Esvern, doncs un plaer també poder fer difusió d'aquesta tasca de la secció excursionista de l'Ateneu Sant Justenc i també d'aquesta tasca que esteu fent amb la presentació del llibre, com dèiem, 50 anys de cicles. Jordi, una abraçada i gràcies per passar pels micròfons d'aquesta emisora. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu-siau.
I seguim els matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla. Ara és moment de parlar de teatre, de parlar...
del Fantasma de l'Òpera, una de les obres més importants de tots els temps i que ara tenim al Teatre Tívoli de Barcelona. Per parlar d'aquesta obra, avui hem convidat a Miquel Tejada, el seu director musical, i que avui ens presentarà aquest format nou que arriba al Teatre Tívoli passant per Madrid i que també tindrà una gira bastant important arreu d'Espanya. Miquel, bon dia, com estàs?
Bon dia, molt bé. Benvingut al programa. Avui volíem enfocar-nos, volíem parlar del fantasma de l'òpera, del teatre musical, perquè és un gènere que aquí al programa ens agrada molt, que la gent crec que cada vegada l'està acceptant més. A l'inici era una cosa per entesos i ara sembla que el teatre musical està calant fort i està calant molt fort també.
el nostre país. Ens agradaria saber quin és el grau de repte al fet d'assolir la direcció musical del Fantasma de l'Òpera. Home... Mira, abans...
A part d'un repte, primer és un honor poder dirigir un musical com aquest, que és un dels més clàssics dels dos clàssics del Tebre Musical. I llavors, el primer repte és intentar-ho fer bé. Aquest és el primer repte.
Però, vaja, de reptes així, diguéssim, més tècnics, doncs, bueno, pots imaginar una orquestra de 15 músics, hi ha una vintena llarga de cantants, bueno, doncs dirigir tot això... El repte principal és conèixer molt bé la partitura,
tenir molt clar el que s'ha de fer i posar-t'hi i vinga, som-hi tots i es reja molt. Clar, clar, totalment. Heu vist alguna diferència, algun canvi de l'estat de Madrid a l'estat de Barcelona? És a dir, heu sentit que heu hagut d'adaptar alguna cosa? No. A nivell musical us heu pogut, diguéssim, mantenir, no? Sí, pensa que a nivell musical no es pot tocar res, no es pot tocar ni una porchea.
perquè és un musical que ja té pràcticament 40 anys i és un musical que... Que la gent coneix i és de referència, no? Sí, i pensa que nosaltres tenim uns supervisors que venen directament de Londres i venen periòdicament per controlar que tot soni bé, que tot està bé, que són col·legues, diguéssim, perquè no són policies, però venen a supervisar que tot estigui bé
i sí, sí, ha d'estar com el senyor Weber vol que soni. Que és una mica mantenir la marca Andrew Lloyd Webber, que en aquest cas l'Andrew Lloyd Webber és un dels grans del teatre musical i aquesta obra, ell mateix ho diu, és la seva obra com a mínim comercialment parlant més important i una de les més importants a nivell genèric del teatre. Jo sempre dic que el Weber...
concretament aquest compositor, perquè n'hi ha molts de compositors musicals i molt bons, però especialment Weber, és que és un tio molt prolífic, és un compositor molt prolífic, ha fet molta obra, però moltes d'elles ja són icones
del gènere, perquè el Fantasma L'Opera és un, però podríem dir Evita, podríem dir Cuts, podríem dir Cats... És un compositor que té moltes obres molt icòniques i el Fantasma L'Opera és una d'elles. Jo no crec que sigui ni més ni menys que Evita, per exemple,
Però vaja, és una d'elles, sí, sí, i ell vol que tot estigui tal qual, ell ho va concebre. A més a més, de tant en tant, sí que és veritat que aquest senyor, que...
que està en actiu i que controla les seves obres, com ha de ser, diguéssim, de tant en tant fa canvis. Ah, sí? Ostres. Sí, sí, sí, de tant en tant fa canvis. Petits, eh? Són molt subtils, però, clar, coneix tant la seva pròpia obra i té tants anys, i ha tingut tants anys per comprovar que funciona, que no funciona, que de tant en tant ve i et diu, escolta'm, aquest passat és aquí? Bé, el supervisor, no ell, però bé el supervisor, escolta, mira, hem parlat amb el Lloyd Webber,
i vol aquest passatge d'aquí el vol, ara el vol superlent. Dius, ah, sí, sí, perquè tal, tu ho has de fer, a veure què te la sembla així, ah, perfecte, així, perfecte. Clar, us han arribat les instruccions, aquestes instruccions s'han de materialitzar i dur-les a terme, entenc.
Sí, sí, sí, tal qual. Que bo, que bo. I quins reptes té aquesta peça? Perquè, clar, hi ha molts compositors, tots tenen la seva complexitat, no? Si parlem de Sondheim, podríem parlar, per exemple, d'Into The Boots, que té una complexitat enorme. Aquesta, en canvi, la complexitat que té el fantasma de l'òpera és que la gent se la coneix, coneix molt la història i també hi ha aquesta pressió. Però a nivell vocal, quines complexitats s'han d'assumir quan es diu farem el fantasma de l'òpera?
Mira, un dels músics de la gira, un dia diu una cosa que em va fer molta gràcia, perquè diu, mira, tècnicament, com a músic, la partitura individual de cada músic és complicada, però no seria com... hi ha obres, diguéssim, de compositors clàssics que són més complicades, és assolible, o és assumible, però diu, aquest musical és com una gincana,
i crec que va acertar és un musical que és una gincana perquè de cop i volta ara això ràpid de cop i volta ara aquí t'has d'esperar el cantant de cop i volta t'has d'esperar l'altre cantant de cop i volta ara t'has d'esperar una llum que s'encén és com un musical que és una gincana és un repte diguéssim tècnic més en aquest aspecte de parar a engegar no sé què això ràpid això lent aquí hi ha un canvi de to inesperat aquí hi ha jo crec que va més per aquí el repte tècnic i el repte vocal clar finalment
És una obra que té un color, una textura, diguéssim, semblant a l'òpera, però la col·locació vocal no és la de l'òpera. Aleshores, vull dir, s'allunya molt del pop, diguéssim, que podríem cantar amb altres compositors, no cal donar exemples, però vull dir que no és un concert de rock.
Però tampoc no és una àrea d'òpera, diguéssim, que tot està impostat... No, és un entremig. I realment, vocalment, és molt, molt, molt complicada. Molt complicada. Sobretot especialment pel personatge de la Christine i, evidentment, pel personatge del fantasma. Té un rang vocal molt alt, o sigui, tot el... Les notes més greus són molt greus, les notes molt agudes són molt agudes.
Són totes d'una col·locació que nosaltres tenim de pit. És a dir, que a totes canta molt fort i a sobre ha de tenir aquesta petita textura que sembli com si ets d'òpera, perquè no vull desballar, no vull fer spoiler, però...
però tot dir al voltant d'una òpera, com es pot imaginar pel títol. I tant, i tant. Doncs parlàvem una mica d'aquesta sincronia, de la sincronització entre l'acció escènica i la música. Com es porta això? Perquè clar, deu ser complicat el saber que ha d'anar un llum o que ha d'anar alguna cosa amb la música, portar-ho a tempo, doncs deu requerir de molta pràctica també.
Mira, jo per contestar d'això et diria que el repte més gran en aquest aspecte és la concentració, perquè al final
Tirant davant una obra com aquesta, el que és molt, molt necessari són assajos, molts assajos. No hi ha res, molt poquetes coses, molt poquetes coses són fruit de la improvisació o del que passa al moment. En general, aquesta obra és molt, molt, molt important tenir-ho tot superassajat. Per tant, com diria en castellà, no hi ha cabos sueltos, no hi ha per qui...
tenim una coreografia, tots plegats, absolutament tots, una coreografia de jo dirigir, l'altre toca el contrabaix, l'altre toca el taclat, el de dalt mou el braç i canta aquella nota. Ho hem fet moltes vegades, per tant,
poques coses surten fruit de la improvisació. Llavors, clar, jo per mi el repte més gran de tot això és no desconcentrar-te. Perquè si... O sigui, la sincronització ja l'hem assajat, ja l'hem vist, l'hem fet cent... Bueno, cent no. De fet, ara centes i pico vegades. Llavors, és més dir, ep, anem a començar l'obra, anem a concentrar-nos, no puc pensar on he aparcat el cotxe, no puc pensar en què supere aquesta nit, és estar pendent que, oh, perquè ara...
he de moure aquest braç, ojo perquè ara he de donar aquesta entrada, ojo perquè ara el regidor està esperant que jo li doni l'entrada per fer un go o una llum. És més això, diguéssim. Però bueno, la sincronia, ja et dic, és molt difícil, però està molt assajada.
Sortint una mica del tema musical, m'agradaria saber què opines de la producció en si. M'han parlat que hi ha molts efectes especials, que s'està treballant molt el fet que sigui una escena rere escena impactant i que la gent també surti sorpresa del teatre. També, sense fer espòilers, tenim gravats alguns moments icònics d'aquesta obra que esperem veure quan anem a veure l'obra al teatre.
Com creus que s'ha gestionat tot això? Mira, això és una proposta nova, diguéssim, del director escènic i artístic, que és el Federico Bellone, que ell va comprar els drets i va fer una proposta, diguéssim, diferent de la que es veu a Londres i de la que es veu a Broadway. Clar, la proposta és...
Jo et diria que potser un palet més modern, sense poder sortir del que és, perquè al final és una cosa que passa a París al segle XIX i no pot sortir d'aquí, però té un punt més modern
i amb tot això diguéssim la serografia ja està dotada de trucs de màgia i d'efectes especials diguéssim que no hi són a la producció original la producció original té altres coses també vull dir que no desmereixo ni una ni l'altra però sí que és veritat que aquesta té un punt més modern i també algun actor comentava en alguna entrevista que hem anat plegats aquests dies diu que és que la manera d'interpretar-lo
és més natural. Han buscat una interpretació més natural dels personatges i no tan, diguéssim, que no podria dir impostada, però no tan... Sí, més natural, bàsicament. Més natural.
Molt bé, doncs per anar tancant, m'agradaria fer també una pregunta una mica més genèrica en el sentit del teatre musical al nostre país. Com veus el panorama del teatre musical al nostre país? Concretament també a la ciutat de Barcelona, com veus que està evolucionant aquest gènere? I si creus que d'aquí uns anys seguirà tenint l'acabuda que té ara? Home, a veure, jo honestament no penso que aquest gènere...
diguéssim, sigui innovadors al nostre país. Jo crec que el nostre país té teatre musical i molt, i de molta qualitat, des de fa molts anys. I començant pel Maricel, tot i que abans el Maricel ja hi havia hagut alguns musicals, però bueno, el Maricel és d'any 87, si no m'equivoco. O sigui, ja ha plogut, ja. Des d'aleshores ja tenim aquest musical, hi ha hagut molts musicals, i jo he fet algunes propostes, jo he treballat en algunes propostes d'aquí, dirigint alguns musicals,
també amb gent com el Daniel Anglès, que també porta, o sigui, és que clar, en broma, en broma, jo porto 20 anys treballant d'això. Jo penso que la qualitat artística del nostre país no només és indiscutible, sinó que és es percep només veient el que es fa. Jo crec que, a més, si hem d'acusar algun problema del nostre país, no està tant
en el material que hi ha, la quantitat de material que hi ha o en el material que es fa, jo penso que anirà molt i que és molt bo. En general, no sé, sempre hi haurà coses que estaran millor o coses que estaran pitjor, però jo crec que el material és molt bo. Jo crec que el problema està en la part, diguéssim, empresarial, més aviat, la part del negoci. Jo sí que penso que hi ha un punt a Catalunya que es podria millorar la part del negoci. És a dir, invertir més en això
i invertir millor. Invertir més, invertir millor. Perquè no serà un problema de... Ostres, és que no tenim material. Ostres, és que no tenim música. Ostres, és que no tenim actors, o no tenim músics, o cantants. No, no, de tot això en tenim un munt i boníssims tots. Jo crec que si hi ha hagut un problema està més relacionat, diguéssim, amb la inversió, amb la inversió pública, ja et dic tot això, tampoc no tinc les solucions, eh?
Però jo crec que està més relacionat amb això, que no pas en el gènere en si. Jo crec que és un gènere estimat des de fa molts anys, jo crec que és un gènere que a la gent li agrada des de fa molts anys. La gent quan ve un musical que està ben fet i que té una bona inversió, per tant, pot tenir una bona scenografia, una bona microfonia, un bon no sé què, una bona orquestra, tot. Jo crec que a la gent aquí li agrada la prova són els musicals que estan fent. Els musicals que estan fent ara últimament, que són tots...
entre ells el fantasma de l'òpera, està omplint, anima, va anar superbé, el Nacional és un musical molt ben fet, hi ha molts companys meus que són boníssims allà treballant, no sé, et podria dir Maricel, la qualitat de Maricel, no sé, jo crec que és indiscutible per tothom. Jo no penso que aquest sigui un gènere que hagi estat en crisi,
sinó, jo penso que la crisi té més a veure amb la inversió que no en la part artística. Sí, probablement sí, i en el fet que ens ho hem de creure una mica més, no?, potser que moltes vegades, doncs, punts de referència són, com deies abans, a West End, a Londres, a Broadway, inclús Madrid, no?, però a vegades no s'estan a Barcelona, no? Ens ho hem de creure, no, eh? Jo crec que ja ens ho creiem, perquè al final, ostres, no sé, tothom coneix Meritxell, no?,
que Marcel és un musical espectacular, sobretot en el sentit estrictament literal de la paraula, és espectacular, és el barco, és tot. Jo crec que sí que ens ho creiem. El que sí que s'ho creu, diguéssim, és la comunitat que fa possible el teatre, però no sé si la societat fa bandera d'això, a això em referia, el fet que a Madrid, per exemple, sí que en fan bastanta bandera, aquí a vegades és com que no estem massa per això, i realment...
Té un valor incalculable que tenim aquí a Catalunya i la prova està en que molts actors, molts artistes, molts professionals marxen a Madrid a treballar. Per què? Perquè es fa bona cantera aquí a Barcelona i per tant també se'n va anar a Madrid per un futur. Això per mi, en la meva opinió, en la meva humil opinió, va pel que et deia, perquè allà hi ha diners.
I allà on es pot guanyar la vida fent això? Aquí no, jo crec... És el que et dic. Jo penso que aquí el que hauríem de millorar és la part del negoci, d'això, no? Buscar com fer negoci, com... Bueno, no ho sé, aquí tampoc no vinc a escobrir el sopa d'all ni a solucionar-la. Però vaja, jo crec que va més per aquí. Sí, sí. I ara sí, per tancar, convida els nostres oients a venir a veure el fantasma de l'òpera. Mira, jo convidaria els nostres oients
a veure teatre en general, que vagin a veure musicals. Hi ha molta gent treballant. Nosaltres som aproximadament unes 88-89 persones treballant allà, que anem de gira per l'estat espanyol i aquí afortunadament estem un temps, uns 4 mesos que em fan molt feliç, a mi especialment, que soc d'aquí.
i animo a tothom que vagi pel teatre, perquè el teatre no només és anar a veure un text que es parla o es canta i una música es toca, sinó que és anar a viure una experiència. Jo penso que això ens fa millor a tothom i s'ha d'anar al teatre. I especialment el de Fantasma a l'Òpera, jo crec que la gent l'ha d'anar a veure perquè és un clàssic, és el clàssic dels clàssics. És una estona fantàstica on veuran
esportistes d'elit de l'art cantant i tocant i pujant coses i passant coses i els maquinistes fent no sé què la música sonant fort viuran una experiència la prova és tant que tota la gent que surt surt encantada i jo penso que val molt la pena anar al teatre per viure experiències
Miquel Tecada, director musical del Fantasma de l'Òpera. Moltíssimes gràcies per atendre'ns. Una abraçada molt gran. Visca el Teatre Musical i visca el Fantasma de l'Òpera. Moltíssimes gràcies. Visca tot. Gràcies.
I encetem un nou espai de l'espai literari, de recomanacions literàries de llibres, amb l'Arnau Cònsol que el llibre té, amb aquesta melodia de Mahali Jackson. Arnau Cònsol, bon dia.
Molt bon dia! Com estàs? Com a tot? Avui ens anem al sud dels Estats Units, on ens ha vingut tanta cultura, sobretot musical, però evidentment també literària. Els que sou fanàtics d'aquest llibreter, que espereu que sigueu Gernació, sabem que tenim tot un apartat de la llibreria dedicat a un editorial que es diu Dirty Works, que justament el que fa és publicar...
tot de literatura d'allò de l'interior dels Estats Units, no només d'aquest sud, sinó aquesta mena de grid lead, que en diuen, o gòtic sureny, i que, en fi, vull dir, se n'ha fet molta pel·lícula, des d'allí ens ve molta música, no només és això, sinó evidentment el blues, el bluegrass, bona part del jazz...
I per tant, que ara hi hagi una iniciativa en català per fer una cosa similar, crec que cal aplaudir i nosaltres no tenim altra opció, per dir-ho així, tenim pràcticament l'obligació de parlar-ne. I és cert que ja fa un any que va néixer, però ho ressenyo ara aprofitant que sortirà el seu tercer títol.
Recapitulo i anem des del principi. Parlo de la col·lecció Mississipi, que hi ha amb el nom, ens ho diu tot, ens situem una geografia molt concreta, tot i que el Mississipi és un riu llarguíssim, però bàsicament nosaltres ens n'anem... Quan parlem de Mississipi no pensem en els orígens allà on neixi o allà on està d'anar amb el riu Missouri, sinó ens pensem en aquests camps de Cotó, amb Alabama, amb Missouri, amb...
amb aquest sud dels Estats Units, que probablement encara ara no ha superat que fa un segle i mig van perdre una guerra, la famosa Guerra Civil, Blaus contra Grisos, la Guerra de Secessió, i de la qual n'ha derivat moltíssima literatura. Bé, Mississippi justament s'hi sume i treu ara un tercer títol. Mississippi és una col·lecció de l'editorial L'Agulla Daurada,
que ja amb el nom ens porta a parlar de Montserrat Roig, és un nom d'editorial que fa un homenatge, per tant, a una escriptora feminista, catalanista, d'esquerres, però que el que ens ha fet és justament portar-nos literatura, sobretot femenina, d'arreu del món. I cal aplaudir que la Gulla Daurada ens hagi descobert noms com Maris Condé, o com a mínim l'hagin portat en català, una autora caribenya, o Tzitsi Dangaremba, una autora africana extraordinària,
i que, a més a més, a la vegada, per seguir tirant endarrere, l'Agulla Daurada és una iniciativa d'un editorial que fins llavors, fins fa 3 o 4 anys, només publicava assaig polític, que és Tigre de Paper, també amb un altre nom molt associat a la lluita d'esquerra a favor dels drets socials i d'una sèrie de reivindicacions. Torno endavant, en tot cas, per aplaudir que des d'aquesta cooperativa
que és cult co-op, d'on surt primer tigre de paper, després l'agulla dourada, i dins de l'agulla dourada, ara, aquesta col·lecció Mississippi, doncs, per exemple, ens portessin, ara fa un any, el Darulls de Juliol, Derskin Caldwell,
un autor poc conegut aquí, però que als Estats Units pràcticament la gent el posa al costat de Faulkner. William Faulkner, que és precisament el segon autor del qual van publicar algú. Un títol que és Intrus en la pols, que és potser el que m'estendré més perquè el tinc molt fresc i crec que és un llibre que val moltíssim la pena. I està a punt de sortir el tercer títol, que és Els guardians de la casa, en aquest cas d'una autora que és poc habitual, Shirley Ann Grau,
I, en fi, tots tres formen, a més a més, una col·lecció que està molt pensada als colors de la portada, de les fotografies, quan juguen sempre amb els colors blau, vermell i blanc, que no deixen de ser els colors de la bandera nord-americana, sigui la dels federals o la dels confederats. Per tant, juguen amb aquesta gama, és una col·lecció molt pensada que, a més a més, s'obre sempre amb una portadeta on...
Més que la biografia de l'autor hi ha com una fitxa amb una gran foto i un mapa dels Estats Units on destaquen l'estat en el qual passa la novel·la en qüestió. En el cas dels Guardians de la Casa, que és aquest títol que sortirà la setmana que ve, ens portaran a Alabama. En el cas de Faulkner, doncs evidentment estem parlant de...
de Mississipi, o com ella en diu Jefferson, però això ja forma part del joc literari de Faulkner, i en el cas del de Arulls de Juliol ens anem a Geòrgia. Per tant, estem parlant d'aquest entorn, d'aquest entorn on ens ve aquesta música, on ens ve ecos de l'esclavisme probablement mai no superat i de la segregació racial. De tot això...
De l'habitual que era, fins fa no massa temps, i de tant en tant encara ens arriben notícies, que hi hagi linxaments a persones de pell negra, parlen, en el fons, d'aquests tres llibres. El Darulls de juliol, algú el va comparar amb de dir, podria ser, només que situat als Estats Units, en un context molt concret, els Darulls que hi va haver a Torre Patxego aquest estiu.
De sobte hi ha algú que no és ben bé dels blancs nostres, que és sospitós d'haver fet alguna cosa no del tot ben feta, i això fa que la solució és que anem tots i el peguem fins que en tinguem prou.
I a Intrus en la Pols passa una cosa similar. Si ho linkes amb això, eh? Ho linkes amb Torre Pacheco. O sigui, malgrat que estem parlant d'escriptors, Faulkner va morir els anys 60, va guanyar el Premi Nobel l'any 49, i aquesta és una novel·la l'any 1948, Intrus en la Pols. Però penses, home, no podem recomanar alguna cosa més... Algú podria dir, vaja, més contemporània, més d'ara. Aquests són uns fets que podríem perfectament lligar amb el que estem vivint ara aquí, en aquest país, i que, per exemple, això...
He dit Torre Pacheco, però tots podríem tenir altres capítols al cap. Aquesta mena de dir, de sobte algú assenyala, doncs en el nostre país probablement serà algun magrebí o algú amb pinta de, no sé, blanc, catòlic i ben vestit.
I se l'acusa de qualsevol desgràcia. Això és el que passa a Intuos en la Pols. A un tal Lucas Bochamp, pagès, negre, doncs se l'acusa d'haver matat algú. I, de fet, el xèrif, que és l'únic del poble que diu vull imposar la llei, si s'ha carregat algú l'hem de posar davant de la justícia i la justícia ja decidirà, el que fa és posar-lo a la presó per protegir-lo. Diu, és que si no el poso a la presó, el linxaran, no arribarem a judici. I potser...
Aquest home, encara que sigui negre, perquè fins i tot el jutge, que és la llei d'aquests dubtes, mereix, perquè al final les nostres són les idees de la llei, no de fem-ho entre tots, no siguem tan salvatges. Després, evidentment, és una novel·la que, amb una prosa molt densa, amb una prosa en què William Forner jugui a mostrar el flux de pensament de com pensen els blancs quan es troben a un negre. Hi ha un capítol meravellós en què parla de l'olor que fan al...
però un pensament absolutament racista i clar, és que fan una olor molt curiosa i la comença a descriure i el propi que va descrivint es va donant de dir, bueno, potser no són ells potser és per la pobresa que hi ha aquesta olor o aquesta mala olor potser no és ben bé tot això, Faulkner ho afegeix enmig d'una trama que poc o molt és policíaca perquè clar, hi ha un mort hi ha algú a la presó
I aquest que està a la presó acaba dient, no directament, però sí de segona veu, que jo n'he sigut i per saber qui ha estat el culpable heu de desenterrar el cadàver. Perquè aleshores us adonareu que les ferides que té no corresponen amb la pistola que jo tinc i que tothom sap que jo tinc. Perquè estem parlant també d'això, del retrat d'un poble, d'una comunitat en què...
Encara que hi hagi aquests odis, tothom es coneixen, són pobles petits, són realitats en què tothom sap qui és qui, i justament el detonant d'aquesta novel·la, que és aquesta mena de mort de la qual acusen el Lucas Beauchamp, no només és això, sinó que Lucas Beauchamp és un negre especial, perquè és un negre que en realitat és mulat, perquè és un mulat que ha heredat del seu pare, probablement fruit d'una aventura del pare amb una esclava,
Un camp i unes cases. Per tant, és un negre que ja no és com tots els altres negres, perquè té propietats, és terratinent. I clar, això a molta gent no agrada. Per tant, acusar-lo de la primera cosa que sigui és una manera de treure-se'l del davant i dir, ep, aquí les normes són que els blancs ho tenim tot, no escrites, però són les que hi ha, i si els negres ens ajuden i punta, no?
Faulkner, òbviament, d'una manera molt per sota, molt suau, ens descriu una sèrie de fets i sense fer cap mena de proselitisme a favor de ningú, la idea que jo crec que s'objeu de fons del llibre és de dir, aquesta gent són els que han facilitat que el país sigui gran. És gràcies a ells que nosaltres hem sigut rics i a més a més ens han aportat, per exemple, música com la que estem sentint i tantes altres coses, no?
Intrus en la pols. És una novel·la tardana de William Faulkner, no forma part probablement de les 4 o 5 més conegudes que va publicar entre els anys 20 i 30 i per les quals probablement li van donar el Nobel. Parlo del Sol i la Fúria, parlo del Llum d'Agost, parlo d'Absalom a Absalom, Santuari... Aquest és probablement més... M'entragonitzo, no? També s'han anat traduint totes en català. És una novel·la que va escriure just després que li donessin el Nobel,
Però és una novel·lassa. Realment no tingueu por, acosteu-vos-hi, sapigueu que d'entrada us costarà seguir el seu... Pot haver-hi una frase que duri quatre pàgines? No us espanteu. Però seguiu-la. Feu-vos aquest regal. Si per Nadal teniu una mica més de temps, borral el foc, dediqueu cada tarda un capítol. És una novel·la que té sis o set capítols, capítols llargs, de 30 o 40 pàgines.
Però és que no en surts igual d'un llibre així. Per alguna cosa és un dels grans escriptors, considerat un dels renovadors de la literatura contemporània del segle XX, de Joyce, de Kafka, de Proust i poca cosa més.
Doncs ens ho has venut molt bé, Arnau, ens ho has venut molt bé i amb ganes d'aprofundir en aquesta història que avui ens has portat. Abans de tancar l'espai, deixa'm preguntar-te com va anar el vermú literari que hi havia programat per la setmana passada, pel dissabte. Doncs el vam acabar fent dins, tot i que no va ploure, però clar, estava emenaçant, no de pluja, sinó de l'apocalipsi, pràcticament. Havia de ser un diluí que ens esborrava tots de la fase de la Terra, vam dir, doncs bé, no ho fem a fora...
per si de cas, tot i que pinta, que plourà a la tarda, fem-ho dins, més recollidet, però vaja, el llibre és un llibras i a més a més els que van venir van poder gaudir d'una cosa molt poc habitual i que espero que a partir d'ara sigui més freqüent, que és la senyora llibretera Silvana Boch presentant un llibre. Una tasca que normalment em escaua a mi perquè amb ella...
no ho acaba de disfrutar, no ho gaudeix gaire. Però ha vingut amb les piles carregades, la Silvana. Jo crec que sí. Després d'aquest mes ha decidit que potser sí, que està bé fer un canvi, que de tant en tant, doncs, bueno, el fet que sigui ella també és com que li dones un pes diferent i de cara a la gent, ja, bueno, que des d'un llibre que ha dit la Silvana, que ha tingut un regal d'una altra llibreria per tancar-se un mes en escriure, escolta, potser que ho escoltem, no? Potser que li fan cas. Un llibre de contes meravellós i, en fi, també serà algú que... Jo és que la novel·la
Em costa molt perquè són llargues. Els contes són sempre una bona solució, perquè a mitja hora en tens un parell de llegits i t'han explicat dues històries que, escolta, poden ser absolutament meravelloses i aquests animals del Xavier Maschravioto certament ho són.
Doncs Arnau Consol, moltes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern un matí més i res, ens escoltem la setmana vinent. Que vagi bé.
Jericoa, Jericoa! Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
que no el puc entendre mai. Ja pots lluitar amb constància que un dia et fot un cop amb tanta força que et deix sol. En el principi del camí diuen que el món s'hi ve a patir. Que vots el món que no té cap ni peus i ens deix tenir
El que teníem ahir, que botge el món, que no vol aconseguir. Per fi esborrava el mapa, aquelles coses que menys prèmiens fan sentir masquins. En la distància està el secret, que ja toca un pacient discret.
I a cada obstacle, refem com si resa el camí, construint a mita el destí. A contracorrent, de cara al vent, en mar de fons i onades, governant pel vaixell que no té.
millor d'entre els possibles. Que boig al món que em fa anar amunt i avall. I és tard quan veig que molt pitjor estic jo. Que boig al món on podem creure més d'un Déu.
Però el pitjor és no saber mai qui mou els fils al teu terrat.
Fins demà! Fins demà!
I amb això marxem, amb això marxem, perquè avui la Rambla acaba, doncs, d'aquesta manera. Amb l'Axambusto. Que sigueu molt feliços, que vagi molt bé aquest dia de dimecres. Avui hem parlat de les notícies de Sant Just. Hem fet balanç també, doncs, del ple d'octubre amb l'alcalde. A l'entrevista l'alcalde respon. Tot seguit hem parlat de les CES, hem parlat del fantasma de l'òpera i hem acabat l'espai d'avui.
En va de llibres, recomanacions literàries amb l'Arnau de Cal Llibreté. Que sigueu molt feliços. Fins demà. A compte corrent, a cara al vent, en mar de fons i anaves, governa tu el vaixell que no tens res a perdre.
trans possibles.