Bon dia. Passant 5 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
I avui volem destacar una cita molt especial que es celebra aquest cap de setmana i que no us podeu perdre si sou de Sant Just d'Esvern o Rodalies. Parlem de la tradicional cursa de Carts de Coixinets organitzada pel Club de Carts de Coixinets que enguany arriba a la seva 48a edició i tindrà lloc aquest cap de setmana
Els carrers freixes i creu del padró de Sant Just d'Esverna. Aquesta iniciativa és un clar exemple de la nostra tradició popular. Vehicles biplaça fets de fusta i amb coixinets com a rodes que baixen al carrer freixes entre alegria i competició, implicant grans i petits en una festa popular. Us en destaquem alguns punts interessants. Per una banda, és una activitat intergeneracional. Tota la família pot gaudir-la i participar-la.
Compte amb gran valor simbòlic, mantenint una viva tradició jaonuïna de Sant Just, guixant l'asfalt del carrer Freixas i Creu del Padró des del 1977. I és que no només és la cursa, també és compartir l'emoció de veure baixar els cars, al veure la gent al costat de la bolera animant. Així doncs, us animem a que aquest cap de setmana sortiu. Vingueu als carrers Freixas, Creu del Padró i porteu amics, família, càmera, mòbil, perquè segur que hi haurà moments per recordar, i sobretot, sobretot,
Gaudiu del sentiment de pertinença, del sentiment de comunitat que envolta aquesta festa local. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I arrenquem el programa com ho fem cada dia, donant un cop d'ull al sumari d'avui divendres. En aquest cas, avui divendres 7 de novembre, arrencarem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit farem també un repàs a les portades dels diaris. Tot seguit tindrem l'espai d'efemèrides i també una nova càpsula de salut que encetem avui amb la dermatòloga que ens visitarà cada 15 dies de l'any.
de forma puntual, ella és la Verònica, i bé, doncs ens fa molta il·lusió tenir aquest espai de dermatologia al programa. Tot seguit, també tindrem el temps amb en Carles Rius i tancarem doncs el programa d'avui amb l'entrevista del dia a les 11 i 10, amb l'actualitat política amb en Joel Reguant i a l'última hora l'aranxa d'astrologia i el David Fernández ens parlarà de psicologia.
I com ho porteu? Com porteu això d'aquest divendres? Heu dormit alguna cosa aquesta nit? Perquè, clar, com que també s'ha estrenat el nou àlbum de Rosalia, Lux, hi ha algun que segur ha passat la nit amb vela escoltant el seu nou disc. Escoltem alguna de les cançons, va, us deixem amb relíquia per arrencar el programa de les primeres vegades que sentireu aquesta nova cançó de Rosalia. Bon dia!
Y aunque perdí mis manos en Jerez y mis ojos en Roma, crecí y el descaro lo aprendí.
Perdi mi lengua en París, mi tempo en el E.
Los hills en mi lana, la sonrisa en UK. Pero mi corazón nunca ha sido el mío, yo siempre lo doy. Coge un trozo de mí, quédatelo pa' cuando no estés en el torre real.
Fins demà!
No, no, no soy una santa, pero estoy blessed. Pero mi corazón nunca ha sido mío, yo siempre lo doy.
La fa' quan dono's tè, so'n'è tu religia. So'n'è tu religia. So'n'è tu religia.
Fins demà!
Huyendo de aquí, como huí de Florida Somos delfines saltando, saliendo y entrando En el aro escalata y brillante del tiempo Es solo un momento, es solo un momento Mar eterno y bravo, la eterna canción Ni tiene salida ni tiene mi perdón
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dóna el web sobre l'ús que farà de les vostres dades personals. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012 Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carillo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Doncs seguim el magasin de matins de Ràdio i d'Esvern, seguim a la Rambla i ara és moment de repassar les notícies a nivell municipal. Saudem a Mariona Salles, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Com va tot? Molt bé, molt bé. Nervis per cars o què? Una miqueta, una miqueta ja perquè és que ja estem a menys de 24 hores perquè tot comenci.
Ahir es van començar a encecar, a embussar aquestes bales de palla. Ara ja està tot a punt perquè avui es comenci el muntatge del circuit. Exacte, i tant. I a partir de demà, la màgia, els carrers freixes i Creu del Padró. Sí, a veure si la pluja encara acaba de retrocedir una miqueta més, perquè ahir la previsió era pitjor. Era pitjor, havia de ploure pràcticament tot el matí, no molt, però clar, hauria sigut una mica complicat.
Ja heu passat el tram complicat inicial, que era el que plogués ahir tot el dia, que no va ser així, que va ploure només al matí a primera hora i llestos. Això també és una bona senyal perquè ho puguem muntar. Jo vaticino un bon cap de setmana pels cars.
Esperem que sí. Aviam si el que ho ha de vaticinar, que és el Carles Rius, el cap de metrologia d'aquí de Ràdio Desmant. A veure què ens diu ara, no? Perquè clar, que ho vaticini jo, no té cap pes, però que ho faci ell és una altra cosa. Nosaltres ho fem amb sensacions i amb voluntat, no? Jo no vull que plogui. Per veure d'on ve el vent, doncs igual. Sento que no plourà. Però clar, el Carles es mira 75 mapes,
Que si els yanquis, que si els europeus, que si no sé què. I, evidentment, té unes opinions molt més fermes i fonamentades que les nostres. Però bé, ara després els sentirem i a veure si ens dona bones notícies. Tampoc serveix massa fer-li la rosca perquè està gravant a l'altre estudi i està tancat a l'estudi. Sí, sí, ara mateix no en sent. Li estem fent la rosca però aquí no ens està servint de massa.
Molt bé, doncs vinga, som-hi. Marxem als titulars. Avui parlarem de la Sant Justenca Paula Vidal, que presenta el llibre a Clàudia Pí o Com baixar dels núvols sense trencar-se una cama, que ho farà a l'Ateneu Sant Justenc. També parlarem de la trobada de la xarxa educativa de Sant Just i tancarem l'espai de notícies municipals amb la penya dels contes que reuneix infants de 6 a 9 anys l'11 de novembre a Can Ginestar. Arrenquem, com dèiem, amb la Sant Justenca, en aquest cas, Paula Vidal, que presenta el seu nou llibre.
Exacte, tenim que l'Ateneu de Sant Just acollirà el pròxim 11 de novembre a les 7 de la tarda la presentació del llibre Clàudia Pí o Com baixar dels núvols sense trencar-se una cama, de l'escriptora Paula Vidal. L'acte, que és organitzat pel Club Literari de l'Ateneu i amb la col·laboració de Cal Llibreter, és gratuït i obert a tothom.
L'autora Sant Justenca presenta una comèdia fresca i actual sobre fer-se gran, sense manual d'instruccions, amb una mirada plena d'humor i humanitat. La protagonista, la Clàudia Pí, és una jove de 25 anys que vol independitzar-se, trobar feina i enamorar-se, però es topa amb la duresa del món adult, feines precàries, companys de pis complicats i cites desastroses.
El relat és un retrat tendre i divertit d'una generació que lluita per tirar endavant, que és una història que combina realitat, ironia i optimisme. I en aquest llibre, Paula Vidal signa una obra que s'inscriu en el gènere Chic-Lit, tot oferint una reflexió sobre com fer-se adult sense morir d'intent.
Molt bé, doncs més d'un hauríem de tenir aquest llibre en els prestatges de casa nostra. Parlo per mi, a mi ho aniria bastant bé, perquè també sóc bastant desastros en els temes que acabes de definir. Per tant, veurem, veurem aviam si no me l'acabo comprant. Jo me l'he llegit i és xulo, eh? I a més és molt ràpid de llegir, perquè és lleusaret, no és un llibre molt llarg.
I en un moment ja el tens. I és divertit, perquè realment sí que mostra bastant, sobretot, el que es veu molt és el fet del món laboral en els joves que acaben de sortir de la carrera. I això a la Clàudia li costa molt trobar feina, quan trobes són feines totalment precàries i realment...
acostumats sempre a veure històries de joves que viuen en pisos gegants al mig de Barcelona, que tenen la feina dels seus somnis i que potser no els va bé amb altres qüestions de la vida, però aquesta laboral l'augmenten per fer-la realista, doncs aquest llibre realment crec que t'ho pots sentir identificada com a jove el 2025.
Que bé, que bé, que bé, doncs aquesta lectura imprescindible en Clau Satjustenca, que doncs també rebrà a la seva Artífax, en aquest cas l'11 de novembre a les 7 del vespre, amb aquesta presentació del llibre Clàudia Pí o com baixar dels núvols sense trencar-se una cama. Títol llarg, però que de ben segur ens farà passar una bona estona. Passem a altres qüestions, marxem a educació, perquè hi ha noves accions a Sant Just envoltant aquesta temàtica.
Tenim que la xarxa educativa de Sant Just celebrarà una trobada el pròxim 11 de novembre a la 1 del migdia al Centre Social El Milenari. La sessió, organitzada pel Servei Social de Català i el Voluntariat per la Llengua, té com a objectiu definir les propostes del nou curs, compartir el calendari de sessions i presentar el projecte Fira 360, en què la xarxa participa activament.
La xarxa educativa és un espai de cooperació entre centres educatius, entitats, famílies i administració local que treballa per impulsar projectes compartits i millorar la coordinació educativa al municipi. Aquesta estructura forma part del projecte educatiu de ciutat amb el nom Una via per créixer que promou una educació integral més enllà de l'àmbit escolar. Durant la trobada es preveu compartir experiències entre els diferents agents implicats i traçar les línies de treball del curs 2025-2026 consolidant Sant Just com un referent en col·laboració educativa i comunitària.
I recordem que de la xarxa educativa neix la xarxa Les Ones, que és un espai d'aquest programa que de forma quinzenal repassem qüestions d'aquest món, d'aquest sector, el de l'educació, amb professionals d'aquest gènere, precisament. Parlem d'altres qüestions perquè també hem de destacar que al llarg d'aquest mes de novembre, aquí al programa,
Tindrem els espais d'educació els dilluns i els divendres amb entrevistes destacades, com per exemple la que vàrem tenir dilluns amb Just for Salva i la que tindrem avui amb un dels responsables del Centre Educatiu Madre Sacramento. Parlarem amb Toni Gordillo.
La setmana vinent serà el torn d'en Jesús Margarit, de l'Institut de Sant Just, i també d'en Sergio Rico i Diana Galán, del IE Mas Lluí, de l'Institut Escola del Mas Lluí. Aquestes són les primeres entrevistes que tenim tancades per aquest mes de novembre i us recomanem que ens seguiu per més informació i també per conèixer i descobrir la xarxa educativa del nostre municipi.
i en clau cultural. Mariona, què tenim? Doncs tenim que la Biblioteca Joan Margarit impulsa una nova activitat de foment de la lectura, que ja n'hem parlat, diem nova perquè és una activitat nova d'aquest curs, i ara doncs venim a parlar de la següent sessió que faran de l'activitat La penya dels contes, lectura en veu alta. Tindrà lloc el dimarts 11 de novembre, a dos quarts de sis de la tarda, a la sala Ejador Consoli Giribet de Can Ginestà, i és una activitat adreçada a infants d'entre sis en guanys,
i proposa una sessió on es llegiran i s'interpretaran contes infantils amb l'objectiu de millorar la comprensió lectora i potenciar el gust per la lectura d'una manera participativa i divertida. L'encarregada de conduir la sessió serà Roger Mora, que guiarà els infants en aquesta experiència d'aprenentatge col·lectiu,
I és una iniciativa que forma part de les accions de la biblioteca per promoure la lectura entre els més petits i petites i crear espais de trobada familiar al voltant dels llibres. És una activitat gratuïta amb aforament limitat i inscripció prèvia que ja la podreu trobar a l'enllaç a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Molt bé, doncs aquestes són les tres notícies que destaquem avui a l'espai municipal. Recordeu que podeu recuperar totes aquestes i altres informacions al portal www.radiodesvern.com i que nosaltres tornem de seguida amb les portades dels diaris. Fins ara.
Un noi i la seva vaca. Una donzella fugitiva. Quatre objectes per desfer un embruix. Tres mitges nits per la recerca d'un final feliç. Però cal anar amb compte amb el que es desitja. Seran feliços per sempre? Dins el bosc. La companyia Quart Passadís presenta una nova versió del clàssic d'Steven Sondheim, Into the Woods, amb una nova traducció al català i música en directe.
A l'Ateneu de Sant Just d'Esvern els dies 7, 8 i 9 de novembre. Aconsegueix les teves entrades a entràpolis.com. Au, va, afanya't. Ens veiem a dins el bosc. I ara, portades de diaris.
Donem un cop d'ull a les portades dels diaris de la premsa escrita del nostre país, destacant en primer lloc el diari Ara.
El diari ara obre amb la governabilitat de l'Estat i diu que Junts bloquejarà totes les lleis de Sánchez. Diu que el paquet de normes que exclou les cinc ja pactades inclou la reforma judicial i lleis com la de secrets oficials, la d'indústria o la d'universitats. També veiem que Estrasburg conclou que la presó preventiva no va violar els drets com a diputats de Junqueras i Turull.
També que Lula obre la cimera climàtica denunciant les mentides dels negacionistes i tanca portada avui al diari Ara dient que YouTube elimina 700 vídeos que documenten atrocitats d'Israel. Molt bé, doncs aquestes són les informacions que ens porta al diari Ara, vull dir vendres. Seguim amb més qüestions, seguim amb més portades, marxem al periódico.
I el periódico destaca en primer lloc a Flick, que insisteix en el seu sistema de joc, tot i el desastre defensiu general. Altres qüestions. També parla de la futura modalitat que permetrà emetre avisos previs d'emergència. Les alertes seran més suaus i no hi ha un risc imminent.
Protecció Civil treballa amb el Ministeri de l'Interior perquè el sistema S-Alert pugui enviar sons d'alarma menys invasius per a situacions com la d'aquest dimecres. Una qüestió que parlàvem també a l'espai de meteorologia d'aquest programa amb en Carles Rius, no? La qüestió que sí...
el so és molt alarmant, clar, tu vas apagar aquella alarma, vas treure aquell missatge i quan vols llegir el missatge s'ha desaparegut de la teva pantalla. Per tant, que facin també diverses intensitats en funció també del grau d'emergència és bastant oportú. Més qüestions. En imatge principal veiem l'oasi en la polarització. Maria Márquez del SOE xerra amb Juan Carlos Caballero del PP que reivindiquen
El valor d'escoltar en els primers diàlegs impossibles del periòdico i també David Bartel a Madrid. És una imatge que ens deixa el dia d'avui aquí al periòdico. Més notícies. Les contractes del Camp Nou multades amb quasi 2 milions per fraus laborals. Inspecció detecta irregularitats en 218 milions.
de les 320 actuacions a empreses investigades i verificar les condicions de 1.500 treballadors. Parlem també de l'espai Panorama, que destaca dues notícies. Per al TS, el Tribunal Superior, no va vulnerar els drets de Turull, Sánchez i de Junqueras.
Els lloguers pugen un 3,2% a Catalunya en el segon trimestre de l'any i l'assistència regularà a missa, es dobla a Barcelona després de la pandèmia. Una qüestió que també comentaven els companys de Catalunya Ràdio abans de començar aquest magazín, que l'assistència, i sobretot de joves, ha augmentat després de la pandèmia, recordem,
que durant els anys de pandèmia tot estava molt limitat, la vida social ens era limitada i per tant també la vida eclesiàstica. En aquest cas hi ha hagut un augment que en aquest cas es calcula del doble a Barcelona. Marxem també a l'Espai Persones, així ha sigut la imparable estratègia del llançament de Lux de Rosalia, la destaquen
A les pàgines 34 a la 36, una estratègia que vàrem comentar a fons dies aquí al programa i que també passava per aquesta preestrena al Manac del dimecres, que va ser una preestrena on molts famosos i gent del sector va poder participar d'aquesta primera topada amb el disc de Rosalia. Passem a la portada de La Vanguardia, Mariona.
La Vanguardia obre amb hosteleria i restauració. Diu que els economistes plantegen suprimir la subvenció del turisme a través de l'IVA. La proposta, debatuda en les jornades del Col·legi Professional Català i que busca afavorir la indústria, és rebutjada pel sector turístic.
Amb fotografia principal veiem una notícia que diu crida a la solidaritat. I parlem en concret del gran recapte d'aliments que s'ha avançat aquest any i entre avui i demà recollirà donacions en més de 2.000 establiments de Catalunya. El Banc dels Aliments, organitzador de la iniciativa, espera costar-se els 6,1 milions d'euros en aportacions.
per atendre les 230.000 persones que mengen gràcies al fet que prestageries com les de la foto siguin plenes. I veiem això en un dels magatzems del Banc dels Aliments amb moltes prestageries buides, perquè entenc que són les que s'han d'omplir amb aquest gran recapte d'aliments. Molt bé. Altres notícies de La Vanguardia. Veiem que Estrasburg avala la presó preventiva als líders del procés, que el Tribunal Europeu dona la raó a la justícia espanyola sobre Sánchez, Turull i Junqueras.
També veiem que el Partit Demòcrata es fixa l'objectiu de recuperar el Capitoli el 2026. També perquè fa estudis, diu Medicina té l'oferta laboral i salarial més gran. De fet, ja ho deien, que a Catalunya en concret havien vingut molts metges de fora. Era potser dels llocs que no es rebia més metges de fora i en canvi no s'estava detectant que hi hagués una fuga de metges cap enfora. Per tant, vol dir...
Cada oferta laboral aquí és molt gran i, a més, és que parlem de Medicina, que és de les carreres amb la nota més alta perquè això vol dir que les places es rebenten sempre cada any. Per tant, potser el que està passant és que hem d'oferir més places d'estudis de Medicina per poder formar més metges. Totalment.
I per això la Vanguardia diu que Medicina té l'oferta laboral i salarial més gran. Pel que fa al temporal, diu l'alerta i la pluja alenteixen Catalunya. També pel que fa a la justícia, ja és l'última notícia d'avui de la Vanguardia, diuen llibertat dos rellotgers amb 52 detencions.
I ara sí, marxem al punt avui, que ens destaca l'entrevista David Trueva i David Verdaguer, director de cinema i actor. Una pel·lícula és un paisatge emocional, personal i artístic, també entenent que acaben d'estrenar una nova pel·lícula. Les estrenes de la setmana són Leo and Lou, un viatge per carretera amb una nena muda, entre d'altres estrenes cinematogràfiques que arriben avui a la cartellera. També ens destaca en animatge principal una orquestra lliure, l'Orquestra de Cambra,
del Teatre Lliure, que va debutar avui fa 40 anys, romant com una de les grans fites de la història musical recent a Catalunya. La tempesta Rosalia és el titular de El d'ahir, de Lluís Simón. Fins i tot Cixenes s'apunta a la promoció del nou disc de l'artista catalana. Han estat prou encertats amb aquest xascarrillo.
O què ho diuen? Perquè ho ha fet el menac? Sí. Ah, d'acord, d'acord. Per això mateix. És que quan ho he llegit al principi dic, ah, no sé exactament a què és referent. Ara què té a veure? Ara què té a veure? Que ara la Rosalia s'empadronarà a Aragó? No, jo crec que no s'empadronarà a Aragó, però bé. Vés a ser on està empadronada la Rosalia, també t'ha de dir, eh? Segurament amb allà. Els temes a Rovines crec que no, però bueno, seria divertit veure-ho.
Doncs res, aquest és un dels titulars que destaca a la portada del punt avui. L'altre que ens comentava també a altres portades, com la del periòdico, és la sentència que està sent molt dura i molt complexa. I pel que fa a l'esportiu, el Barça de Flick pateix de fragilitat defensiva. Dú un balanç negatiu de 20 gols en 15 partits.
Gràcies, Mariona. Tornem a escoltar els bolletins informatius d'aleshores en punt i també l'informatiu Edició Migdia. Que tinguis bon cap de setmana i que facis guixar ben fort els coixinets, els carrers freixes i Creu del Pedró aquest cap de setmana.
I ara marxem a destacar algunes efemèrides.
I vinga, va, comencem amb algunes efemèrides de tal dia com avui, 7 de novembre. Què va passar tal dia com avui? Doncs mira, per exemple, el 1993, el brasiler Ayrton Senna va guanyar el Premi d'Austràlia, el seu últim triomf, abans de morir a l'1 de maig del 94, en el Gran Premi de Sant Marino. Altres qüestions, si parlem de meteorologia, el tifó aïllant de categoria 5 va deixar Filipines...
6.009 morts, 27.000 ferits i 1.700 desapareguts. Pel que fa als naixements, tal dia com avui, el 1867, va néixer Marie Curie, química polaco-francesa. També va néixer Miguel Ángel Reyllán, actor espanyol, però del 1943. I pel que fa a les morts, i en aquest cas ho enllacem en l'efemèrida musical del dia...
Tal dia com avui de 2016 va morir Leonard Cohen, cantautor i poeta canadenc, en aquest cas, anava a dir estar donidenc però no, era canadenc. I avui escoltarem la seva cançó més coneguda, L'Hallelujah, de Leonard Cohen, en memòria d'aquest gran artista.
Now I've heard there was a secret chord That David played and it pleased the Lord But you don't really care for music, do you?
It goes like this, the fourth, the fifth, the minor fall, the major lift, the baffled king composing Hallelujah!
Your faith was strong but you needed proof
Fins demà!
I took the name in vain.
Well, really, what's into you? There's a blaze of light in every word. It doesn't matter which you heard, the holy or the broken, hallelujah.
I passen 6 minuts de 2 quarts del matí. Soc Daniel Martínez. Això és el programa de matins d'aquesta casa de Ràdio d'Esverna. Això és la Rambla. Avui encetem un nou espai de dermatologia. Avui parlem amb Verònica Ruiz.
Verònica Ruït, bon dia. Hola, molt bon dia. Ens fa molta il·lusió encetar aquesta càpsula de salut aquí al programa perquè realment és tan important cuidar-nos i també tenir aquesta responsabilitat de l'autocura, d'anar-nos controlant, d'anar-nos regulant i d'anar veient que tot estigui bé. Perquè a vegades, i amb el dia a dia que tenim tan intens, deixem les coses per demà. I hi ha coses que no es poden deixar per demà, Verònica.
Correcte, correcte. I en aquest sentit el càncer de pell és una de les coses que no podem deixar enrere. I aquest és el bloc amb el que ensetem avui, exacte, parlant del càncer de pell. Exactament. Per on vols començar?
Jo voldria començar donant importància a aquesta entitat, no dient que el càncer de pell representa el càncer més freqüent dels humans i que la seva incidència està augmentant els darrers anys. Tot això hem de dir que és un dels càncers més fàcils de curar si es detecta temps i per això és tan important parlar-ne.
Perfecte. I on comença la detecció? És a dir, en quin moment podem començar a dir, vinga, va, ara estaria bé que féssim proves de detecció per prevenir més que res, no? Perquè, clar, no sé si... M'imagino que és un càncer que és molt visible, no, Verònica? Clar, clar, sí. Es veu ràpid o la persona s'ho pot veure de forma relativament fàcil,
Però és molt important que ja des de petits eduquem la població en què les revisions cutànies de forma regular, sobretot en determinats àmbits, en determinats antecedents familiars o personals, es facin de forma més regular, de forma anual o si hi ha determinats antecedents familiars o personals que es facin de forma més sovint. Però és molt important educar la població i ja els nens petits
que revisar la pell és una part important de la promoció de la salut.
Avui estem parlant amb la dermatòloga Verònica Ruiz que enceta un nou espai aquí al programa per parlar d'això concretament, de dermatologia i també d'aquelles malalties que a vegades també afecten a la nostra pell. Pel que fa a la detecció, és el pas primordial, el primer pas que hem de fer. Quan ja hem fet una comprovació i podem tenir
d'alguna manera ja veiem que podria anar per aquí la cosa, que tenim certs recursos per definir que realment potser tenim càncer de pell. Quin és el següent pas? Sí, a veure, sí, m'agradaria assenyalar que hi ha dues categories principals de càncer cutani. Un dels més agressius,
diguem-ne, és el melanoma. Després hi ha una altra categoria de càncer cutani no melanoma, dins de la qual hi ha categories que són menys agressives i altres que són més agressives. El tractament dependrà, una mica, una vegada ho detectem, del tipus de càncer que tenim davant. Llavors, el més comú és el més comú, el més freqüent i el més indolent, per dir-ho d'alguna manera, el menys agressiu és el carcinoma vasocel·lular.
L'important d'aquest carcinoma és que si es detecta a temps és un creixement i que si es detecta a temps el tractament és molt eficaç perquè a vegades va estar amb una petita cirurgia o si és molt superficial a vegades amb cremes tòpiques o amb teràpies de llum és suficient. Si tenim ja un càncer que hem detectat en fases massa avançades serà necessari potser a més de la cirurgia
donar tractaments una mica diferents per evitar que si queden algunes cèl·lules que no es reprodueixi, que no es torni a reproduir. Per exemple, podem parlar de la radioteràpia, quimioteràpia... Són tractaments més invasius, Verònica? Són tractaments una mica més llargs, la pròpia cirurgià en sí, i poden ser una mica més agressius, exacte, perquè el pacient...
que s'omet a una quimioterapia, per exemple, o tenir efectes adversos a nivell general que poden ser una mica incòmodes. Sobretot depèn del temps que està amb el tractament.
Més qüestions. En el cas que tu estàs fent una exploració, tu estàs fent aquesta revisió cutània, que sabem que bé fas de forma periòdica aquella gent que ho desitja, i et trobes en un cas com aquest, en un cas de dubte, de dir, potser aquí tenim un perfil que pugui ser cancerós. Com actues? Quina és la teva acció?
Primer, sobretot és important que els pacients o la població coneguin quins són els signes d'alarma per contactar el més aviat possible un dermatòleg o un metge de família per definir aquest diagnòstic. Llavors, els signes d'alarma, per dir-ho ràpidament, sobretot és una sobrelevació, un petit bulto que va apareixent, que no desapareix.
una crusteta o una descamació, que inclús a vegades una erosió, que a vegades s'agna i que no marxa amb el temps. Principalment, o una piga que està canviant en els últims mesos. Canvis de color, ràpid creixement, erosió, ulceració... Sobretot, és això el que la població ha de tenir principalment en compte. I, per exemple, quan s'arriba el pacient amb un d'aquests signes o que ho hem detectat nosaltres però el pacient no era conscient que ho tenia,
si ho veiem molt clar, ho podem enviar directament a tractament, cirurgia o en funció del context que tinguem, en funció del pacient, potser la cirurgia no és el més adequat, sinó en contra de la cirurgia. Si no ho tenim clar, moltes vegades una biòpsia, una biòpsia s'agafa un trosset d'una mostra de la lesió per analitzar, per enviar anatomia patològica i definir realment
si estem davant d'un càncer de pell o d'una altra lesió que podria simular. Molt bé, doncs a partir d'aquí ja vindria aquest pas de començar a posar fil a l'agulla, de veure com també s'aborda aquest cas en concret i la recuperació en aquests casos, és a dir, amb una detecció precoç comentaves que la recuperació és bastant positiva, no?
Sí, sí, sí. Com he dit abans, és un dels càncers més freqüents, però que si detecta temps, el tractament és molt efectiu i és curatiu. Per això és important fer les revisions que hem parlat abans. I sobretot m'agradaria assenyalar que entre les causes possibles hi ha moltes del càncer de pell, però una de les més importants és l'exposició al sol.
que ens arriba del sol, és el principal factor de risc, la pell de memòria, i quan passem massa zona del sol sense protecció, les cremades, més de 20 anys de vida, és el que més impacta té en el futur de cara al desenvolupament de càncer de pell. Llavors, després de la detecció, després del tractament, sobretot és molt important, i aquí vaig, és incidir en la
prevenció en la promoció de la protecció solar, no només les persones ja una mica més grans, sinó començar des de petits.
Val, val, val. Clar, és important perquè jo ara pensava, no?, al llarg de l'època estival, que moltes vegades, doncs, abusem, no?, del sol perquè, clar, vas a la platja, potser t'has deixat la crema solar o te n'has posat poca i llavors, doncs, comences a notar, doncs, que la pell es posa vermella, arribes a casa i, bueno, acabes acceptant, doncs, que t'has cremat, no?,
Això un dia, dos, d'acord, però m'imagino que si es va extendint amb el temps, o en un dia ja pot ser un factor clau. És a dir, si nosaltres tenim una mala rutina alimentària, si nosaltres tenim una mala gestió, diguéssim, de tot plegat, i de cop i volta ens cremem un dia de manera molt excessiva, i a més fumem, i a més m'imagino que tot això també influencia. Clar, una sola cremada, en principi, no té molta influència.
Sí, els nostres patrons d'exposició al sol són sempre els mateixos en el sentit que ens exposem al sol però sense protecció. Sobretot també hem de tenir en compte el tipus de pell que tenim. Pells més clares es creman més fàcilment, per tant necessiten molta més protecció. No vol dir que les pells més fosques no es cremin ni puguin desenvolupar càncer de pell. Es poden cremar també però és molt menys fàcil.
i poden tenir càncer de pell, però és menys freqüent. Hem de tenir cura del sol tot el dia, no només a l'estiu, les pells més clares, molta més cura, i sobretot, no només quan anem a la platja, tan sols anem caminant, conduint, perquè la radició ultravioleta, a través dels núvols, un dia nubulat també, els vidres...
haurien de mantenir de forma diària, no només a l'estiu. Doncs important també això, un factor clau, el fet de cuidar també la nostra salut cutània i en aquest cas també, quan ens exposem al sol, fer-ho amb precaució. Verònica, no sé si vols afegir alguna cosa més abans de tancar. La meva conclusió és, o el resum és,
dir que el càncer de vell és el càncer més freqüent als humans, que tot això és un dels més fàcils de prevenir i de curar si és detectar temps. Importantíssim tenir en compte els signes d'alarma que he cometat abans, una sobrelevació, un voltet de nova aparició que no desapareix amb el temps, crustetes o descamacions, erosions cutànies,
amb probable sagnat associat que no desapareixen tampoc, una piga que va canviant i sobretot tenint en compte que l'exposició al sol és el principal factor de risc fotoprotecció a la població i ja començant des dels més petits. Doncs, Verònica Ruiz, moltíssimes gràcies per l'espai d'avui i ens anem escoltant en aquests espais periòdics aquí a Ràdio d'Esvern. Moltes gràcies a vosaltres, molt bon dia. Que vagi bé, bon dia.
I ara fem una petita pausa per publicitat i tornem de seguida amb el temps. Fins ara. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esverro.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi.
on les teves tardes se't faran molt curtes.
Doncs arriba el cap de setmana de cars, arriba un cap de setmana molt important per Sant Just i hi ha un telèfon que treurà fum durant aquests dies com a mínim si la cosa es complicar. Serà el telèfon d'en Carles Rius. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Sí, probablement demà al matí perquè hi haurà les ganes aquestes que faci un bon dia i no el farà.
Però no el farà perquè no farà massa sol, però tampoc no esperem massa pluja. Ens creua un front, el front portanúvols no serà un dia espaterrant com avui, però sí que podem tranquil·litzar tota l'organització de cars que probablement diumenge s'assembli a molt el dia que estem veient avui. O sigui que el dia de la cursa realment serà un dia molt maco, fresquet, amb aquest vent del nord que tenim ara, molt semblant avui divendres. D'acord. O sigui que hi ha les dues parts. El diumenge serà bastant més maco i el dissabte serà una mica empipador. Per què?
Doncs perquè tenim un front, un front que creu a Catalunya, que no ens ha d'afectar massa, que probablement aquest front, si tots els mapes tenen raó d'ara, i ara estàvem repassant així ràpid, més ens quedava el Servei Meteorològic de Catalunya, però la resta, més o menys, tots el col·loquen de matinada, o sigui que aquesta propera nit pot ploure al circuit de cars, o sigui que ens pot caure una mica d'aigua. La màxima intensitat, segons americans i europeus, estaria entre les 2 i les 4 del matí, i llavors hem estat mirant alguns mapes,
Bé, gairebé tots els mapes a quina hora marquen la fi d'aquesta precipitació. Bé, els americans ens ho posen entre les 9 i les 10 del matí, s'acabaria la pluja, a més a més és una pluja que la màxima intensitat estaria entre les 2 i les 4 de la matinada, després aniria perdent pistonada, o sigui que a partir de les 6-7 podrien caure gotetes, o sigui que no és massa problemàtic per començar uns cronos si estan caient gotetes al circuit.
Els europeus també ens ho posen millor, fins i tot, perquè diuen que a partir de les 4 o 5 del matí ja no plauria, o sigui que estem tots més o menys a una. Els suïssos també ens ho estan posant entre les 9 i les 10 del matí, les 4 gotetes que podrien caure entre les 7 i les 10 del matí és molt poca cosa, o sigui que també pinta força bé.
I pel que fa a l'estat del cel estarà bastant tapat. O sigui, tot i que para la pluja, a primera hora del matí, el cel continuarà tapat i no s'obriran clarianes fins ben bé al migdia. Al migdia es començaran a obrir una mica de clarianes, entrarà una miqueta de vent del nord-nord-oest i això farà que, a mesura que vagi pensant, al migdia, tard, nit, es vagin obrint moltes clarianes i puguem veure aquesta lluna amb el quart minvant.
Un dels ingredients de la nit de dissabte, diumenge, és que com que s'anirà obrint, la temperatura tirarà avall. Avui se'ns ha obert el cel a la nit i això provoca que la temperatura baixés fins als 11 graus a Sant Just. La nit de dissabte, diumenge, tornarà a ser força fresca. Dissabte no ho hem dit, però la temperatura màxima es quedarà al voltant dels 16-17 graus a tots estirar. I de cara al diumenge, tot i la presència del sol, seguirem amb aquests valors de 16-17, com a molt 18, però com que hi haurà vent del nord, tampoc no bufarà molt fort, però hi haurà vent del nord,
la sensació serà més fresqueta. O sigui que és un cap de setmana de novembre, típic de novembre, amb un ambient de tardor, el que gaudirem amb aquests cars, ja ho diem. Entesos? O sigui que el dissabte és l'únic moment de matinada que ens pot ploure, la màxima intensitat estarem tots dormint, o els que no puguin dormir perquè tenen cursa el dia següent, doncs veuran ploure, i a mesura que vagi avançant el dissabte la cosa va fluixant moltíssim, s'aniran obrint clarines al migdia i quedarà una nit bastant tranquil·la, o sigui que la festa, l'after cars,
també el podem celebrar amb fresqueta, no cal dir que haurem d'anar una miqueta abrigats, però, bueno, abrigats, tampoc no és res de l'altre món, però farà fresqueta, el típic de tardor, i de cara al diumenge el solet s'estarà prou bé, serà un dia força bo, on la màxima quedarà curta, fruit del vent, i la mínima quedarà molt curta.
I de cara a la setmana que ve, ja que hi som i que hem acabat així ràpid la previsió, continuem amb aquesta tònica de fronts que ens aniran visitant i que aniran creuant el país. Hi ha un front que creu entre dilluns i dimarts, aquest front passarà sense pena ni glòria, un augment de núvols però poca cosa més. N'hi ha un altre que
que creu entre divendres, dissabte i diumenge. Aquest ens el reservem i ens el guardem a la butxaca, perquè si no recordo malament dissabte que veia la nit de Sant Jus, un altre cop. Sí, fins a novembre. La previsió d'avui és que divendres plauria i diumenge també plauria, dissabte sembla que no, però ens esperem a la setmana que ve per fer qualsevol comentari, si no el Departament de Promoció Econòmica de l'Ajuntament ens escanyarà. Totalment. Desculpa, també, desculpa de Sant Pere, que fa el que vol.
O sigui que així està una mica la previsió del temps, cap de setmana amb dos dies molt diferenciats, dissabte més grisot, més lleig, però diumenge serà un dia força maco. Doncs no paguis el mòbil perquè segons el que has dit, demà alguna trucada a primera hora potser sí que et cau. Carles Rius, una abraçada, cuida't molt. Que vagi bé, bon cap de setmana.
Isabel, bon dia. Bon dia.
Bona nit! Bona nit!
Wear that dress tonight Roxanne You don't have to sell your body to the night His eyes upon your face His hand upon your hand His lips caress your skin
It's more than I can stand.
¿Y yo que te quiero tanto, qué voy a hacer? Me dejaste, me dejaste en un pan.
El alma se me fue, se me fue el corazón. Ya no tengo ganas de vivir porque no te puedo convencer que no te vendas Roxano.
Fins demà!
You don't have to wear that mask.
I amb aquest tango de Roxanne que sonava amb la veu de José Feliciano i Juan McGregor, entre d'altres, a la pel·lícula Molang Hux, que, bé, doncs, gran pel·lícula que va captivar tot un públic. Amb aquesta, doncs, ens acomiadem d'aquesta primera hora del programa. Ara sí, marxarem als bolletins informatius de les 11 del matí i tot seguit a la segona hora de la Rambla.
Avui tindrem l'entrevista del dia. Parlarem amb l'escola Madre Sacramento i tot seguit també aquí a la Rambla. Farem l'espai d'actualitat política amb en Joel Raguant, l'espai d'astrologia amb l'aranxa i també l'espai de psicologia amb en David Fernández. Breu pausa i tornem de seguida. Fins ara.
Un noi i la seva vaca. Una donzella fugitiva. Quatre objectes per desfer un embruix. Tres mitges nits per la recerca d'un final feliç. Però cal anar amb compte amb el que es desitja. Seran feliços per sempre? Dins el bosc. La companyia Quart Passadís presenta una nova versió del clàssic d'Steven Sondheim, Into the Woods, amb una nova traducció al català i música en directe.
A l'Ateneu de Sant Just d'Esvern els dies 7, 8 i 9 de novembre. Aconsegueix les teves entrades a entràpolis.com. Au, va, afanya't. Ens veiem a dins el bosc.
Jo crec que no hace falta. No hace falta. Doncs decodirector esportiu del Barça, gràcies per acompanyar-nos. Són les 11, farem notícies de les 11 i de seguida al matí de Catalunya Ràdio continuem amb Carles Planxar, que ens acompanyarà. Ha estat 18 anys treballant amb Pep Guardiola i també ens acompanyarà Fel Feixeda, Ricard Torcamada, Laia Tudel, Joel Díaz i Roger Bosar seguint aquest entrenament des del camp de gespa del Camp Nou.
Bon dia, els informa Joan Bota.
Ha arrencat la 17a edició del gran recap de finalment s'han aconseguit 15.800 voluntaris per cobrir els 2.000 punts de donació a tot Catalunya per avui i demà, sobretot a mercats i supermercats. Anem al mercat del Ninot a Barcelona, Marc Camps, amb el suport tècnic de José Antonio Muñoz. Bon dia.
Un gran recapte amb el lema Ho Donem Tot, que en aquesta edició s'ha avançat tres setmanes. Dos voluntaris, Maria Manyac i Francesc de Sís Durant, expliquen com viuen el gran recapte. El voluntariat és una gran cosa per mi. M'adona molta alegria i m'adona molta felicitat.
Aquesta sensació és bocada molt, la sensació de poder ajudar mínimament amb un petit esforç, que no és tant, els coordinadors sí, però un voluntari són torns de quatre hores i ajudes molt a moltíssimes famílies. Ves enllà del Recapten mercats i supermercats d'avui i demà, les donacions econòmiques s'allargaran uns dies més fins al 23 de novembre a través de la seva pàgina web.
L'objectiu és superar o igualar els més de 6 milions d'euros en aliments i donatius recaptats l'any passat. José Antonio Rodríguez, Marc Ams, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Més notícies, Natàlia Ramon. Junts assegura que la decisió de batar totes les lleis del govern espanyol i bloquejar la legislatura és irreversible, malgrat els gestos del PSOE, com desbloquejar la tramitació de la llei contra la multireincidència. Declaracions de la portaveu al Congrés Míriam Nogueres a Televisió Espanyola.
El Partido Socialista nos ha llevado aquí. Nosotros hemos cumplido. Junts per Catalunya ha cumplido su parte del acuerdo. El Partido Socialista no ha cumplido su parte del acuerdo. Quien nos ha llevado aquí a esta ruptura irreversible ha sido el Partido Socialista.
Investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona han descobert el mecanisme que permet als tumors de còlon evitar l'acció de la immunoteràpia. En aquest tipus de càncers els fàrmacs d'immunoteràpia no són efectius i aquests investigadors han vist que això passa per un doble mecanisme. Hi ha una hormona que bloqueja l'entrada de les cèl·lules immunitàries al tumor i evita que les poques que ho aconsegueixen es puguin dividir per atacar el càncer.
La troballa podria ajudar a dissenyar estratègies per evitar aquest mecanisme i atacar amb més eficàcia els tumors de còlon, com explica aquesta emissora Eduard Batlle, responsable de l'estudi. Aquesta recerca obre una porta a que aquesta immunoterapia tingui una acció en aquests pacients amb metàstasi. Si realment som capaços de bloquejar l'acció d'aquesta hormona TGF-beta i combinar-la amb immunoterapia, el que farem és convertir alguns d'aquests tumors metastàtics en susceptibles...
a l'acció del sistema immunitari. Més de 1.300 joves que havien abandonat els estudis s'hi han tornat a incorporar l'últim any. Aquesta xifra representa un 15% dels 9.000 joves que el Departament d'Educació va detectar el curs passat que havien sortit del sistema educatiu. Aquests joves s'han reincorporat al sistema a través del programa Reconect
que ara fa un any va entrar en funcionament amb l'objectiu de reduir l'abandonament escolar prematur que a Catalunya és del 13,7%, una xifra que continua molt per sobre del topall d'un 9% que marca Europa. Són joves d'entre 16 i 24 anys que després de l'ESO han abandonat els estudis.
Qui sentiu en Mic, un dels personatges més estimats del Super3, estrena podcast. Avui es diu Explica'm un Mic, és la proposta sensorial per descobrir la natura i fer volar la imaginació dels més petits. Seran 10 capítols breus d'entre 7 i 9 minuts on en Mic i en 5 segons sortiran a passejar per diferents espais naturals com el bosc, el mar o la muntanya.
L'objectiu és que el so es converteixi en una porta d'entrada a la imaginació i que els nens aprenguin a escoltar activament, a seguir una història sense imatges i a construir mentalment allò que senten per reforçar així la seva capacitat d'atenció. Vol ser també una experiència educativa que afavoreixi el desenvolupament lingüístic i cognitiu dels infants.
A aquesta hora el Barça torna al Camp Nou per primer cop després de més de dos anys d'obres en un entrenament de portes obertes davant 23.000 aficionats Camp Nou. Roger Arbusà, bon dia. Bon dia, en marxa ja aquest entrenament amb els jugadors sobre la gespa, aplaudint l'afició 23.000 espectadors que són aquí al Camp Nou el dia del retorn. Un dia especial, es cobreix el màxim d'aforament permès en aquest entrenament dins de la llicència 1A.
tribuna i gol sud, mentre el club espera la llicència UV per acollir 45.000 espectadors i aleshores sí, viure partits al Camp Nou. En principi això serà el 22 o el 29 d'aquest mes i d'això avui n'ha parlat. Al matí de Catalunya Ràdio, la vicepresidenta Elena Fort.
El més aviat possible. Jo crec que necessitem tots i volem tots tornar a casa, tornar a sentir aquest caliu que tenim al nostre estadi. Hem estat molt bé el Lluís Companys, evidentment, però no és casa nostra. Jo crec que emocionalment necessitem tornar i volem tornar, per tant, el més aviat possible. Quan s'estreni seran 45.000 espectadors? Sí. I després l'estrenarem amb 60.000. Quan se sap, més o menys, la previsió? La previsió, insisteixo, la pesa de treball és que estigui a finals d'any.
I també hem sentit d'eco el director esportiu del club al matí de Catalunya Ràdio sobre les sensacions que té avui en un dia tan especial. Yo creo que es algo excepcional, ¿no? O sea, el campeonato ya era algo grandioso. Para mí, yo creo que el haber jugado aquí ha sido lo mejor de mi vida, de mi cajera, deportiva, volver aquí en otra situación. Nos entra nostalgia y también felicidad por ver algo espectacular que se está haciendo, ¿no?
Bé, com dèiem, en marxa des de les 11, aquest entrenament a portes obertes al Camp Nou durarà entre tres quarts d'hora i una hora, amb un gran ambient avui a l'estadi, el dia de la seva reobertura. Doncs els blaugranes jugaran diumenge al Camp del Celta, en partit de Lliga de la dotzena jornada, que avui s'obre amb l'Elx Reial Societat i amb bàsquet. Avui primer clàssic Barça-Madrid de la temporada, en aquest cas d'Eurolliga, tornen dos lesionats, Schengeli i la Provitola, i el partit a dos quarts de nou, en transmissió a l'App de Catalunya, ràdio i a la plataforma 3CAT.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
L'Ateneu de Sant Just acollirà el pròxim 11 de novembre a les 7 de la tarda la presentació del llibre Clàudia Pí, o Com baixar dels núvols sense trencar-se una cama, de l'escriptora Paula Vidal. L'acte, organitzat pel Club Literari de l'Ateneu i amb la col·laboració de Cal Llibreter, és gratuït i obert a tothom. L'autora Sant Justenca presenta una comèdia fresca i actual sobre fer-se gran sense manual d'instruccions,
amb una mirada plena d'humor i humanitat. La protagonista, Clàudia Pí, és una jove de 25 anys que vol independitzar-se, trobar feina i enamorar-se, però es topa amb la duresa del món adult, feines precàries, companys de pis complicats i cites desastroses. El relat és un retrat tendre i divertit d'una generació que lluita per tirar endavant, una història que combina realitat, ironia i optimisme.
Amb aquest llibre, Paula Vidal signa una obra que s'inscriu en el gènere xiclit, tot oferint una reflexió sobre com fer-se adult sense morir en l'intent. I en educació, la xarxa educativa de Sant Just celebrarà una trobada el pròxim 11 de novembre a la 1 al Centre Social al Milenari. La sessió, organitzada pel Servei Local de Català i el Voluntariat per la Llengua, té com a objectiu definir les propostes del nou curs, compartir el calendari de sessions i presentar el projecte Fira 360 en què la xarxa participa activament.
La xarxa educativa és un espai de cooperació entre centres educatius, entitats, famílies i administració local que treballa per impulsar projectes compartits i millorar la coordinació educativa al municipi. Aquesta estructura forma part del projecte educatiu de Ciutat, una vida per créixer, que promou una educació integral més enllà de l'àmbit escolar. Durant la trobada es preveu compartir experiències entre els diferents agents implicats i traçar les línies de treball del curs 2025-2026 consolidant Sant Just com un referent en col·laboració educativa i comunitària.
I en cultura, la Biblioteca Joan Margarit impulsa una nova activitat de foment de la lectura amb la penya dels contes, lectura en veu alta, que tindrà lloc el dimarts 11 de novembre, a dos quarts de sis de la tarda, a la sala Isidòdor Cònsul i Giribet de Can Ginestà. L'activitat, adreçada a infants de sis a nou anys, proposa una sessió on es llegiran i s'interpretaran contes infantils amb l'objectiu de millorar la comprensió lectora i potenciar el gust per la lectura d'una manera participativa i divertida.
L'encarregada de conduir la sessió serà Roser Mora, que guiarà els infants en aquesta experiència d'aprenentatge col·lectiu. La iniciativa forma part de les accions de la Biblioteca per promoure la lectura entre els més petits i petites i crear espais de trobada familiar al voltant dels llibres. L'activitat és gratuïta, amb aforament limitat i inscripció prèvia obligatòria. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
Bona nit!
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
I seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Petita pausa per publicitat i tornem de seguida amb l'entrevista del dia.
La sardana va de baixa? La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero!
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A cara B, girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis. Ràdio Desfer, 98.
Fins demà!
I ara és moment de l'entrevista del dia. Avui divendres és el moment de parlar d'educació i ho fem obrint aquest bloc que parlem a encetar dilluns, un bloc que al llarg d'aquestes setmanes s'anirà extenent. Tant els dilluns com els divendres tindrem aquesta entrevista del dia, que serà de temàtica educativa. Serà això al llarg d'aquest mes de novembre. I avui saludem en Toni Gordillo, que és cap d'Estudis d'Infantil i Primària...
de l'Escola Madre Sacramento i en aquest cas també a la seva directora, la Manoli Borrajo, que els tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esvern. Bon dia. Bon dia. Com esteu? Benvinguts al programa. Moltes gràcies. Gràcies. Doncs res, avui voldríem parlar en primer lloc que ens expliquéssiu aquest projecte que fa ja quatre anys que està en actiu i que està consolidat. Estem parlant del projecte Avancem i que el podeu trobar a l'Escola Madre Sacramento.
Aquestes entrevistes que anirem fent al llarg d'aquestes setmanes són per potenciar els centres educatius del nostre municipi i perquè tota aquella gent que ens estigueu escoltant també conegueu la diversitat d'opcions i de garanties que ofereixen els centres educatius en el nostre poble. Toni, si vols començar una mica explicant aquest projecte.
Molt bé. Doncs mira, el projecte Avancem és un projecte que parteix d'una necessitat de donar un pes a la llengua, no només al català, sinó també al castellà i a la llengua anglesa, que són les llengües curriculars que es fan a l'escola, de donar-li la importància que té com a eina de comunicació. No tant a l'estudi del que és la llengua com a objecte d'estudi,
d'aprendre normes ortogràfiques o aprendre gramàtiques, sinó donar-li un sentit comunicatiu. D'acord. Aleshores, els projectes que es fan amb aquesta metodologia, que és un projecte innovador del departament,
que ha portat una feina a tot el claustre durant dos anys de formació i de preparació de l'organització dels projectes i de l'organització d'escola per poder desenvolupar els projectes també, parteix de la idea
que la llengua és una eina per comunicar i que els nanos sentin que tenen una importància, que el seu treball té una importància no només pel que fa a l'èxit escolar o el treball que es fa a l'escola, sinó que té una repercussió
fins i tot fora del centre. D'acord. La idea és, tu els hi has de donar un objectiu, no? Diguem, per exemple, el primer any, el primer projecte que vam fer a primària, doncs, la idea era que els nens
i nenes de la classe havien rebut una petició de l'Ajuntament de Barcelona per potenciar el turisme a la ciutat. I s'havia de fer una sèrie d'activitats amb aquesta idea, que ells havien de sentir que el seu treball no només era una feina escolar, sinó només que, ostres, això anirà fora del centre, ho podrà veure tothom,
I ho hem de fer... Té un objectiu clar, no? Que és, doncs diguem, per exemple, des de català es va fer una guia de Barcelona. Els alumnes per grups, van treballar per grups, van fer una guia de diferents espais de Barcelona. Des de l'àrea de castellà es va fer un vídeo com d'aquells d'Espanyoles por el mundo, que havien de fer com si fossin turistes i què és el que els agradaria anar a visitar.
I des de llengua anglesa van fer uns tríptics amb consells per visitar la ciutat. Tot això formava part d'aquest projecte de visita a Barcelona, on els... Això després es publica al web del centre, però ells parteixen de principi amb una necessitat real que s'ha de cobrir, que no és només una feina del col·le, sinó que, ostres, això...
Podrà veure tothom, no només els meus pares, sinó qualsevol que vulgui venir a visitar Barcelona, podrà tenir aquesta informació. Evidentment, la petició no és real, però ells no ho saben. Ells parteixen, en principi, amb aquesta idea.
El projecte s'ha implementat tant a l'ESO com a la primària. En principi és un projecte fonamentalment que està dirigit a l'educació secundària, perquè a l'educació secundària els departaments de llengües acostumen a estar molt compartimentats. Aleshores, aquest projecte el que pretén és fer un projecte comú a totes les llengües perquè els mestres hagin de coordinar
I, per exemple, les tipologies textuals, tu pots treballar, en anglès treballes una, en català treballes una altra, en castellà treballes una altra, però no hi ha un ordre, no hi ha una coordinació entre els diferents apartaments de llengües,
I al final d'any potser tu has fet una recepta català, has fet una recepta castellà, has fet una recepta en anglès. Clar, i d'aquesta manera sí que hi ha aquesta coordinació amb aquest tipus de projectes. Exactament, a nivell organitzatiu ens ha servit perquè hem pogut veure què fèiem bé, què no fèiem bé, hem pogut corregir.
Aquestes coses que no estaven del tot ben fetes perquè no hi havia gaire coordinació, ho hem pogut corregir i ens ha donat una estructura al Departament de Llengües que ens ha ajudat moltíssim a planificar la feina de cada curs. No només pel que fa als projectes, sinó que aquesta anàlisi que fas de com treballes les diferents tipologies textuals durant tot el curs...
ens ha ajudat a organitzar-nos d'una manera més eficient. Manoli, pel que fa al paper de l'alumnat en aquest tipus de projectes, creus que se'ls dona més autonomia i participació en aquest procés d'aprenentatge? Totalment. La finalitat és la competencialitat, és l'aprenentatge de les llengües, però que puguin utilitzar-les i portar-les en el dia a dia.
I d'alguna forma, amb aquestes eines i amb aquests reptes, el que fan és que ells puguin expressar-se en aquella llengua, treballar aquella llengua des d'una altra perspectiva. Exacte, no una llengua, sinó totes. És a dir, el conjunt, és una globalitat.
Clar, i en aquest cas ho hem apuntat una mica, però m'agradaria també estendre'ns en l'explicació com s'ha implementat aquest projecte de Madre Sacramento i quin ha estat el procés, és a dir, ha estat progressiu, heu començat, diguéssim, per blocs i també pel professorat com ha estat aquest procés, que com apuntava en Toni, doncs hi ha hagut una formació també. Totalment. Durant el primer any...
Durant el primer any es va crear un grup impulsor, que era un membre de l'equip directiu, un mestre del Departament de Català, un altre de castellà, un altre d'anglès...
I aquest grup impulsor el que va fer? L'estratègia. Va dissenyar l'estratègia de la implementació del projecte. I la resta del professorat de llengües va participar en l'elaguració de les propostes que es presentaven als nens. Això durant els dos primers anys vam fer aquesta formació perquè clar, tu pots fer molts projectes dins de l'aula però aquest és un projecte global que al final
fa que totes les llengües tinguin un objectiu comú. Tu pots fer un projecte català, un projecte castellà, però tindrà un subproducte final de cada llengua. En canvi, d'aquesta manera, fem un producte final comú a totes les llengües que obliga aquesta coordinació, obliga que hi hagi aquesta coordinació. No sé si vols afegir alguna cosa. Sí, no, quan el departament ens oferta el...
el projecte, vam dir, agafem-ho, perquè tot i que sigui per secundària, nosaltres podem veure l'evolució des de, tenim aquest avantatge, des de primària, els cursos de cicle superior, i veure com evolucionen quan surtin a quart de l'ESO.
I quin impacte heu notat fins ara en el desenvolupament de la competència comunicativa i plurilingüa dels alumnes? Ha millorat el tema de la comunicació oral? Fonamentalment, al principi del projecte, una de les coses que has de fer és un anàlisi de la percepció de les llengües que tenen els alumnes dins del centre.
I, tot i que ho podíem imaginar, el que sí que vam poder constatar és que la percepció del català i del castellà dels alumnes, en comparació amb la llengua anglesa, és molt diferent. Perquè a català i a castellà, al final, li dediques moltes hores a aspectes propis de la llengua, ortografia, gramàtica...
redacció, seguint uns passos, però no gaudeixes de l'aprenentatge de la llengua. En canvi, l'anglès, al ser una llengua que és més participativa, més oral, gaudeixen molt més a les classes d'anglès i del seu aprenentatge d'anglès pensen que té més sentit, que és més important per a la seva vida futura. Sí.
I el que hem fet, el que sí que hem vist un canvi en la implementació d'aquest projecte, és que la percepció de les llengües ha millorat en totes, no només l'anglès, sinó que ja comencen a veure també el català, fonamentalment el català, perquè també, bueno, ja sabeu, t'imagines que actualment el debat que hi ha en el català de la manca d'ús, doncs comencen a veure que el català també és important per la seva vida.
Clar, i d'alguna manera jo penso que, sobretot en aquestes edats, la imposició d'una llengua sempre és perillós, perquè quan imposes una llengua ja sabem que a les edats de l'adolescència, quan imposes qualsevol cosa, acostumen a fer el contrari. Llavors, aquest tipus de projectes em fa l'efecte que són el contrari d'impositius, que el que volen és convidar d'una forma més atractiva l'alumne a fer servir aquella llengua. Exactament. Exactament.
I pel que fa a la resposta de l'alumnat i les famílies, com la valoreu davant d'aquesta nova metodologia? Creieu que ho han agafat amb ganes i les famílies també s'estan implicant d'alguna forma?
Sí, quan demanes en aquest sentit ajuda, sí, és veritat, clar, totalment. I el feedback és positiu, diguéssim. Sí, sí, sí. Sí, pel que fa a l'alumnat, el feedback és excel·lent, els encanta treballar d'aquest tipus, d'aquesta manera. Les famílies, bueno, les famílies sempre n'hi ha que tenen més consciència del que fem al centre i les que no.
Però penso que és molt enriquidor. Estem parlant avui amb Toni Gordillo, cap de l'alumnat, cap d'estudis d'infantil i de primària, i estem parlant també amb la directora del Centre Educatiu Madre Sacramento.
i és interessant conèixer aquest projecte, Avancem, aquest projecte que ens han vingut a presentar avui a l'emissora i que d'alguna forma el que vol és unir aquestes tres llengües, el català, el castellà i l'anglès, tres llengües útils que els nostres joves fan servir en el seu dia a dia i que d'aquesta manera també entrellacen en aquest projecte, un projecte en comú que treballen des de fa quatre anys en el Centre Madre Sacramento
I res, per anar tancant una mica aquest espai, m'agradaria saber si esteu valorant l'ampliació d'aquest projecte i cap a quines línies esteu tirant el projecte aquest any.
Bé, el projecte, en principi, el que fem és que cada any implementem un projecte nou en un curs diferent. Aquest és el quart any que fem Avancem. Ja tota l'ESO tindrà el projecte a tots els cursos i en el cicle mitjà i cicle superior també. Aquest any també ho fem a quarta primària, que era el curs que ens faltava per implementar-ho.
I la idea és, doncs, cada any anar creant un projecte nou perquè... Bé, doncs, per no repetir-nos tan bé, perquè pels docents també és important que gaudin del que fem. No, i un cop tinguis dos o tres projectes, després vas... Vas el tardant, vas fent la roda de projectes. Ah, val, d'acord. Vull dir que el que es fa servir un cop no té per què ser estripat i llançat a la brossa, sinó que es pot reciclar amb un altre curs. Amb uns altres grups.
Sí, perquè a més cada projecte, diguem, treballa un tipus de tipologia textual diferent, no repetim tipologies textuals, la idea és poder treballar-les totes. Molt bé, doncs abans de tancar aquesta entrevista m'agradaria també que fessiu un petit balanç, sortint una mica de projecte Avancem, que fessiu un petit balanç d'aquest inici de curs 25-26, que va arrencar ara fa un parell de mesos, el mes de setembre, com esteu valorant aquesta arrencada de curs?
Bé, correcte, però és que una escola és una sorpresa, llavors, bé. Sí, sí, és el que té una escola cada dia, és una cosa diferent. És una sorpresa. Tampoc volem cridar el mal temps, no? A veure si ara direm molt bé, molt bé, i de cop i volta anirà tot malament. Totalment, o sigui que, correcte.
Sí, sí. Que bé, que bé, que bé. Me n'alegro. Doncs, família, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. Un plaer tenir-vos aquí al programa. Com dèiem, Toni Gordillo i Manoli Mborrajo, que han passat avui als micròfons del 98.ufm. Una abraçada i cuideu-vos molt. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Gràcies.
Monday's blue, Tuesday's grey and Wednesday too. Thursday, I don't care about you. It's Friday, I'm in love. Monday, you can fall apart. Tuesday, Wednesday, break my heart. Oh, Thursday doesn't even start. It's Friday, I'm in love.
It's Friday, I'm in love
Fins demà!
Bona nit.
It's Friday, I'm in love.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 o 11 de la nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Bet a quic una vegada? En un regne molt llunyà. Dos forners amb un desig profund. Una bruixa venjativa. Un noi i la seva vaca. Una donzella fugitiva. Quatre objectes per desfer un embruix. Tres mitges nits per la recerca d'un final feliç. Però cal anar amb compte amb el que es desitja. Seran feliços per sempre?
Dins el bosc. La companyia Quart Passadís presenta una nova versió del clàssic d'Steven Sondheim, Into the Woods, amb una nova traducció al català i música en directe. A l'Ateneu de Sant Just d'Esvern els dies 7, 8 i 9 de novembre. Aconsegueix les teves entrades a Entrapolis.com. Au va, afanya't! Ens veiem a Dins el bosc. A l'escoltes del viu d'Esvern.
I ara parlem d'actualitat política. Joel Reguant, bon dia. Molt bon dia, Sant Just, què tal, com esteu? Molt bé, amb ganes d'escoltar-te, de posar els punts, les comes, el que calgui, amb l'actualitat política, perquè Déu-n'hi-do la detecca que hi ha aquesta setmana. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, ja es preveia que podia ser una setmana moguda, però crec que ho ha estat molt, Déu-n'hi-do, amb la setmaneta que s'ha tingut i amb com ha anat tot.
perquè, bé, i ho anticipàvem, eh? La setmana passada ja anticipàvem moviments. Recordes el que et vaig dir que passaria amb Maton o no? Sí, home, i tant, i tant. Vaig dir que cauria. Sí, sí, que hi hauria moviment. I va caure. I així hagi anat. Sí, dient, entre nosaltres, em sembla que era difícil un altre escenari, que no fos la caiguda de Maton, més que res. Dues reflexions aquí, eh? Quan passa el que passa en el funeral d'estat, i és informació, no opinió, eh?
Masson li afecta el que passa en el funeral d'Estat. Per això dic que és informació i no opinió, perquè si he d'opinar penso que t'has estat un any en una cadira que realment no merecies. Però l'afecta, és evident, l'afecta el que passa en aquell funeral d'Estat fins al punt en què li fa qüestionar les coses. En paral·lel, què acaba passant? Acaba passant que el seu propi partit veu, saps allò d'una pedra de sabata, aquesta frase, és molt maca aquesta frase,
És això, si al final tu veus que Carlos Mazzón és un problema greu, no només al País Valencià, a la comunitat valenciana, perquè és evident que Vox t'està menjant el terreny a una velocitat descomunal a València, però és que a més a més Feijo té un problema que es diu Carlos Mazzón. Amb totes aquestes coses al damunt de la taula, tot desembocava a una única decisió que era la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, que és el que us vaig anticipar que passaria la setmana passada,
No em digueu visionari, sinó que al final tu veus totes aquestes cartes damunt de la taula i dius, només hi ha un únic camí, no? És evident que el camí era aquest, però és evident que faltaven coses, no? Allò que en diem a vegades dels serrells, no? Falten els últims serrells. I això era importantíssim. Pixa't si faltaven serrells, que molta gent no sap què ha passat realment amb aquests serrells. I aquí anirem a desgranar-ho una mica.
Carlos Mazón ha dimitit com a president de la Generalitat Valenciana. Això és un fet. Molt bé. Més que dimitir, ha presentat la renúncia. Vol dir que ell avui és president de la Generalitat en funcions. I per tant se n'ha de triar un de nou. No és allò de me'n vaig i en funcions ni una o una altra. No, no, és ell en funcions. Això és el primer. Però això relativament podria passar. No és tan excepcional. Llavors, aquí ve el gran problema. Mazón renuncia. Què passa ara? I en quina situació queda Carlos Mazón? Mazón està imputat pel que va passar a l'Adana.
I crec que és lògic que estigui imputat penalment. Dit això, com que Mazón està imputat, Mazón havia de decidir si renunciava a l'escor o no. I no era un tema menor. Si Mazón no renunciava a l'escor, a part del salari, que molta gent ha dit és per al salari... No, és per l'aforament. És a dir, si tu ets aforat, no et pots jutjar un jutjat de primera instància, no et pots jutjar el jutjat penal de València. T'ha de jutjar un tribunal...
més qualificat, Tribunal Superior de Justícia, un Tribunal Suprem. Per tant, jo aquí, la semana passada, vaig dir, cuidado, perquè hi haurà cosetes. Una de les cosetes era aquesta. No ha dimitit del seu escó, ni de broma. Té lògica i alhora no en té. Si tu llegeixes els principis dels drets, i sobretot el que diu la Constitució, això dels aforaments, saps on ve, Daniel, això dels aforaments? Doncs no, no, no, no. Era l'època més del rei absolutisme venen.
D'entrada, abans el rei tenia el poder i per tant decidia. Els representants del poble són els diputats i senadors. En aquest cas, quan a un rei no li agradava un diputat perquè era víscol o perquè cuestionava la seva autoritat o les seves decisions, el carregava i ja estava. Una manera de no carregar-se'l era que el rei no pogués tenir gerències en el Congrés. Fixa't que el Congrés, quan vol jutjar un dels seus membres, ha de demanar en pare, aquest jutjat ha demanar en pare a la taula. I és la taula qui ha de dir que sí que el poden jutjar.
És una manera de protegir els diputats, protegir la cambra de representació del poble. També el fet que tinguis un aforament és que no se't pugui inventar una causa ràpida per ordre d'un rei, perquè d'aquesta manera tu ja tinguis el primer jutjat de turno en què ho faci. Busca una qualificació superior, un plus de justícia, per dir-ho així. Més jutges que t'estiguin jutjant. I al final el que fa és protegir un representant del poble. Això t'ho explico el 2025 i tu diràs, no té sentit.
I realment el 2025 ja no en té. Té una raó històrica. Evidentment, els temps canvien. I puc entendre que tu hagis de fer la petició a les Corts, al Congrés, al Senat, a les Corts Valencianes, per jutjar un membre del seu hemicicle. Això ho puc entendre. Perquè si no seria massa tendenciós, més a més estem veient el que està passant amb el Fiscal General de l'Estat, que ja en parlarem. Llavors, això ho puc entendre. El que hagis d'anar a un tribunal més qualificat, a mi ja no m'encaixa.
De la mateixa manera que tampoc m'encaixa que existeixi avui l'Audiència Nacional. Perquè l'Audiència Nacional estava pensada pel terrorisme i ja no n'hi ha. Per tant, tampoc són ingerències que encara queden, vells vestigis que tots els països tenen. El Regne Unit, per dir-te el que més, encara té, no sé si saps què és el Black Rod. Black Rod. Britànic. Black Rod és una figura. El rei, en aquest cas és Carles III,
Jo encara a vegades dic Isabel II, que ara tinc els lapsos de... És normal, molts anys, molts anys. Va ser la més longeva de la història del món britànic. El tema és, el Black Rod, qui és el Black Rod? El rei obre l'any polític, el curs polític. Llavors es presenta Westminster. L'abadia de Westminster ho té tot. Té les cambres, té el Suprem, té unes estances reials. Quan el rei arriba, el rei pot entrar a la càmera dels lords, que vindria a ser com un senat, però a l'antiga, que si arriba només
quan tens ja un cert estatus... Bé, no té aplicació pràctica i és una cosa ja més per mantenir així, no? Però la cambra que val és la cambra dels comuns, la fausa el representatiu, no? Al final, la cambra dels comuns. El rei té vetat l'accés a la cambra dels comuns, no pot accedir, no pot entrar. El que passa, quan arriba el rei i el ficle polític, no ho pot fer allà, han d'anar a l'altra cambra. Però llavors, el Black Road, que és una figura que porta un bastó negre,
avança cap a la cambra dels lords, cap a la dona dels comuns, i li tanquen la porta als morros. Però així, literal, li han de tancar la porta als morros. Ell pica tres vegades a la porta i diu, soc el Black Rod, sa majestat el rei els espera a la cambra dels lords. I són els diputats qui surten de la cambra perquè el rei no hi pot accedir i se'n van a la cambra dels lords a rebre sa majestat el rei. Per què us explico? Perquè igual que parlem que els aforaments venen d'aquestes èpoques,
Fixa-t'hi fins a quin punt arriben aquestes coses, que el rei no pot entrar a la cambra dels lords, dels comuns, i els espera la cambra dels lords amb un black rod que encara pica la porta i li has de tancar la porta als mur. Són vestigis anteriors, aquest és molt simbòlic, no té més aplicació pràctica que la foto de cada any, busqueu, si voleu, black rod, i ok, i us sortirà, i ja està. Però bé, són aquests petits vestigis que hi ha. Com funciona la situació al País Valencià?
tenen president en funcions, no tenen president normal, per dir-ho així, i s'ha iniciat el compte enrere, és a dir, el Parlament. Recordem que aquí qui trien el president són els parlaments, no les persones de per sufragi, eh? I això és una mica diferent del que passa en altres països. Sí, funciona diferent. Llavors, sí, és així, si tu tries els teus representants, i aquests representants trien el president, no al revés, si tu no tries el president i els representants, com passa, per exemple, a França, França Macron és elegit pel poble, directament, per sufragi, ja està.
Llavors hi hauria una encara més, que seria un entremig, que seria la nord-americana, que tu tries, en aquest cas Donald Trump és elegit perquè té més delegats que no pas Kamala Harris. Si cada estat té X delegats, llavors en funció dels vots que tu treus per cada estat guanyes X delegats i aquests delegats elegeixen el president. No és ben bé que elegeixin el president sinó que tu tries els delegats d'un o de l'altre. Recordeu Hillary Clinton va tenir més vots en global que no pas Donald Trump, però Donald Trump va tenir més delegats.
Ja ho parlarem un dia, si voleu. Llavors, el Parlament de Valencià ha de triar un nou president. Qui serà? No se sap. Però primer, hi ha alguns noms que ja comencen a sonar, però ha de ser diputat. Això és el primer. Ha de ser diputat a les Corts. Problema greu. I té la clau és Vox. I molt greu, perquè, clar, Vox també veu en les enquestes que va pujant. Per tant, fins a quin punt a Vox no li interessa que hi hagi eleccions. Què pot passar? Que si no hi ha acord per la presidència en X temps, 60 dies,
més o menys es convoquen eleccions. 45 dies, em sembla que això no us ho dic de memòria. Per tant, problema greu aquí, perquè al final la clau de la governabilitat la té l'ultradreta. Fixeu-vos que aquesta setmana han sortit molt que si Feijó havia parlat a Nova Scal, que si... Per què? Per salvar la legislatura. Que això també són qüestions que van conèixer a tot això, no? Clar, i l'aforament també té un sentit, això, no? Perquè si es convoquessin eleccions, Mazón perdria l'aforament?
el partiria una vegada no tingués l'escó. Tu ets diputat fins que s'elegeixen els nous, per tant, es convoquen eleccions, tu mantens el teu acte de diputat, i una vegada elegeixen el nou Parlament, si tu no tens escó ja no tens aquesta immunitat. Llavors aquí, Mazón sí que seria jutjat per un tribunal normal i corrent, a no ser que un altre dels diputats de la mateixa causa fos diputat. Només que n'hi hagi un, la causa se'n va cap aquí. Perquè és la mateixa causa, a no ser que fessis causes peces separades, que en diem. Això a vegades ha passat, recordem-me algun cop que
A Barcelona s'ha jutjat el Superior de Justícia i això, i la resta està en l'ordinària. Doncs és una miqueta per aquestes qüestions. Bé, jo, si vols que et faci una predicció, crec que sí que hi haurà acord per un nou president de la Comunitat Valenciana i també crec que Vox no ho posarà fàcil. Llavors, a partir d'aquí, a veure què va avançant. El Congrés, el Congrés del Senat no, el Congrés està fent la comissió d'investigació pel que va passar a la Dana. Durant tota la setmana hem vist víctimes del que va passar
molt emocionades alguns, explicant com ho van viure, què va passar, i seguirem veient qüestions del que va passar aquell fatídic 29 d'octubre del 2024, quan no es va enviar l'alerta, i per tant vam tenir tantes víctimes mortals. Algunes d'elles segueixo pensant que es podien haver estalviat. Mira, això, si vols, ens connecta amb el que ha passat. Aquestes han sonat les alarmes a Catalunya. Efectivament. El dimecres? El dimecres de la nit miràvem a la Champions i van sonar les alarmes, jo vaig pensar que havia marcat el Bruixes,
I no va ser així. Per tant, aquí al final hi ha dues lectures. La primera és que es va ser molt previsor i la segona és que es va apacar. És a dir, que vam fer una cosa que no tocava. Jo a l'estiu recordo que vaig ser molt crític amb l'avís que es va enviar de l'alerta també per pluges torrencials. Al mes de juliol. I ho dic així. Al juliol es va enviar un avís que jo vaig fer un article sobre això que es deia a l'alarma que va allò dient no podem fer-ho cada vegada.
perquè el dia que el llop vingui no ens ho creurem. I perquè, a més a més, la vegada del juliol va ser extremadament absurda, perquè a la gran majoria de zones on es va enviar no va passar res. Llavors, tenint en compte que aquesta eina es pot territorialitzar, jo al juliol vaig dir que creia que s'havia territorialitzat molt més. És veritat que dimecres va ser més intens. Justifica l'envi, l'avís, l'es-alert, es diu es-alert, això. Els mòbils, cadascú farà la seva lectura. Cadascú farà la seva lectura.
És cert que hi van haver problemes a primera hora de la matí? Cerdanyola, varios. També és cert que potser no eren els suficients com per enviar l'alerta de la manera que es va enviar. Què hauria passat si els problemes haguessin estat majors i no s'hagués enviat l'alerta? Que haguéssim criticat que no es va enviar l'alerta. Ara estem criticant que potser es va enviar de manera prematura l'alerta.
visca la contradicció, visca al final les nostres mateixes filies i focles. És complicat, no?, el fet de trobar un equilibri en tot això. Sí que és veritat que ara s'està estudiant la manera d'enviar un missatge no tan intens de volum i d'aquesta manera regular-ho a partir del volum. S'estava estudiant aquest fet, el fet d'enviar una alarma una mica més lleugera i d'aquesta manera entendre que si aquella alarma no és tan agressiva com la que vam sentir dimecres, doncs
També es diu, Daniel, d'enviar un altre tipus d'alarma quan la qüestió pot no ser tan greu. Per exemple, imagina't que en lloc de sonar-te les alarmes el dimecres t'envien un SMS. O t'apareix una notificació al mòbil sense soroll. Tu haguessis vist això i no t'haguessis esglaiat gaire perquè m'estan informant d'això. Imagina't que el Metocad considera que la situació és molt més greu. Llavors fas sonar les alarmes. I això té el seu sentit, perquè si al final tu fas sonar les alarmes quan la situació és molt més greu, doncs és més fàcil que...
que tu puguis modular la intensitat de les coses. Més que res, perquè si enviem alarmes per tot, saps el dels ganivets? Que si serveixen per tot, no serveixen per res. Si tu envies alarmes per tot, acabarem que no serviran per res. Segueixo pensant que el dimecres està al límit. És a dir, pots interpretar que està ben enviada i pots interpretar que està mal enviada. Igual que el juliol vaig ser molt crític, aquesta vegada no ho faré. Perquè crec que està al límit. I realment hi van haver incidents a la primera hora del matí. És cert que a les 11 del matí sortia un sol preciós.
Sí, sí, és així. Tornem a lo mateix. Si hagués passat alguna cosa no es va enviar l'alerta. Si no n'han passat... Oh, s'ha enviat l'alerta. Visca la contradicció. O sigui, visca la contradicció, però la vida funciona així. Però vaja. Més coses que han passat a Barcelona. Aragó. I ara diràs, aquest tio diu Barcelona i em parla d'Aragó. Que no és el carrer Aragó. És la comunitat autònoma d'Aragó. Tu saps el tema de Cixena, que té un litigi amb el Manà, que és on estan les obres, que van demanar fins i tot. Ara han de tornar a Aragó, a Cixena...
que tornessin en 72 peces, que em sembla una aberració, i que a més a més tots els experts t'estan dient que posaràs en risc les peces. Doncs han presentat una mesura cautelà del jutjat, que no ha estat atesa, contra Rosalia. Ah, contra Rosalia, i ara per què? Contra la Rosalia, no perquè no els agradi la seva música, sinó perquè feien un acte d'un disc nou que ha fet, que es diu Lux, i el presentava al Manat. I coincidenaven...
Sí, aquest dimecres que això que feien el Manac podia posar en risc les obres de la Xixena que es troben exposades al Manac. És a dir, por que es facin malbé amb un trasllat que tots els experts t'estan dient que és massa perillós per fer-lo, no tens. Ara, que la Rosalia faci un acte al Manac, allò sí que t'espanta. Mare meva. Has vist que la contradicció una altra vegada? Perquè Déu-n'hi duret, la veritat, Déu-n'hi duret. Sí, no, és una mica... Jo vaig llegint i vaig quedar en silenci pensant.
Dic, no, no, inclús vaig mirar si era el mundo today o... No, no, era cert, era cert, perquè dius, em sembla bestial que tu proposis partir les obres en 72, però després, acte seguit, dius, escolta, que no es faci un concert de Rosalía allà a Indra, perquè potser em fan les obres, no? Bé, les qüestions que tenim... Com ho diuen, allò? Problemes del primer món del segle XXI, no? Totalment, totalment. Una mica... Sincerament, a vegades costa molt d'entendre per què passen algunes coses.
però segueixen passant. No sé com acabarà el tema del Manac i el tema de Cixena, és evident que la justícia s'ha pronunciat d'una manera molt clara en contra en aquest cas del Manac i per tant que han de tornar les peces, però és que aquestes peces són frescos que es troben fins i tot a les parets i ara estan acusant que el Manac ho està retressant deliberadament quan els experts t'estan dient que el perill és massa elevat. En fi, és que a vegades, no sé, tu saps que hi ha obres importants que no estan a les seves ciutats d'origen i que ni es planteja,
Sabem que el Guernica no està on hauria d'estar i està a Madrid, i això no el demana ningú. Sabem que la dama d'Elx no està a Elx i està... Ho sabem, aquestes coses, i que no es poden moure perquè hi ha massa perill per les obres i que s'ha de primar l'interès general. Doncs amb Sissena crec que aquests principis es giren al revés. I em faig la pregunta de què passaria si no estiguessin a Barcelona i estiguessin on vulgueu. Spóiler, el British no tornarà a Egipte...
les moltes coses que té. Clar, és el que dèiem la setmana passada. I per cert, el museu que ha obert Egipte és descomunal, eh? És una barbaritat. És una passada i la manera en què ho han fet, que fins i tot, recordo fa temps, eh? Com les mòmies passaven per Egipte i passaven com un verdader cap d'estat, eh? O sigui, aquí Egipte ho ha sabut fer molt bé i al final, i per això us dic, no recuperaran aquestes peces, no tornaran, he posat el British com a exemple, però no tornaran cap al Caire. Vaja.
Seguirem parlant de Cixena, eh? No us preocupeu que tindrem més capítols. Si això fos una sèrie de Netflix, doncs segurament encara ens quedaria una temporada més. Seguim amb política internacional, si et sembla bé. Molt bé, doncs seguim. Hem de parlar del gran líder. I tant. Saps qui és? Home, ho intubeixo. Donald J. Trump.
Donald Trump, president dels Estats Units, que s'està reformant una sala, s'està reformant una ala, s'està encara estirant dels cabells pel que va passar a les eleccions municipals aquesta setmana. Què ha passat? Sí, tenim moltes coses. La primera notícia, el shutdown, i ara explicarem el que és, el shutdown dels Estats Units passa a ser el més llarg de la història. Què és el shutdown? El shutdown és el tancament del govern federal. En aquest cas és federal. Per què? Per què?
perquè necessita que el Congrés li aprovi més sostre de dèficit i no ho aprova i com que no ho aprova no pot tirar endavant. Com que no pot tirar endavant es declara en shutdown, en tancament. Ja és el més llarg, ha superat els 35 dies i s'ha convertit en el més llarg de tota la història. Jo us vaig dir la setmana passada o l'anterior que no el veia preocupat per aquest tema, perquè això sense veure-li. Està preocupat per aquest tema. Jo, que no serveixi per precedent, no li tiro un capote a Donald Trump aquí, però sí que és veritat que recordo un shutdown de Obama
en el que ells acusaven els republicans de tenir el tancament del govern. No he sentit els demòcrates dir que és per culpa seva que hi hagi aquest shutdown. És més, jo considero que no ho és. Però ho dic perquè a vegades aquí, els mitjans de comunicació, d'aquí, diuen que els republicans estan provocant el shutdown contra Obama per perjudicar Obama. No he sentit la mateixa notícia al revés, ara que és al revés. I repeteixo, no és culpa dels demòcrates. Qui té majoria a les d'ombres càmeres és els republicans.
però no he sentit la mateixa notícia. Perquè a vegades em dona la sensació que ho esbiaixem una miqueta en funció de com vagin les coses. Però vaja, dit això, passa a ser el més llarg de tota la història, això vol dir que els parcs nacionals estan tancats, això vol dir que falten controladors aèris, això vol dir que s'han reduït els vols perquè no hi ha prou personal per fer-ho, això vol dir que hi ha funcionaris que no estan cobrant aquest mes i això és molt greu. Perquè al final estem afectant a la vida de les persones i és molt greu. Urgeix
que les Corts trobi una solució immediata i urgeix que el president dels Estats Units s'hi posi, ja. Que s'hi posi amb intensitat. No el veig preocupat. Ho torno a dir. No està preocupat. Potser n'ha preocupat més la victòria del senyor Jordan Mandani, que es convertirà en el card de Nova York amb 34 anys. Mandani, a veure, l'efecte Mandani. Aviam, tu aquí tens sentiments encontrados, eh, amb això? Sí, molt, molt. Tinc sentiments molt...
Saps per què? Perquè a vegades, i això és una cosa que amb Trump passa, amb Trump s'ha trencat el binomi que hi havia hagut sempre, no? El líder republicà donava suport als republicans, el líder demòcrata donava suport als demòcrates. De fet, hem vist abans que ho vam fent campanya al costat dels demòcrates. Per què Donald Trump no ha donat un suport en explicitat a Andrew Cuomo? Aquesta pregunta me la faig molt, perquè crec que si hagués hagut aquest suport, potser Mamdami no se l'emporta aquesta elecció. De la mateixa manera, crec que Mamdami ha construït una cosa molt xula,
una imatge al seu voltant, una imatge fàcilment destruïble, per tant, això pot portar frustració si les coses no acaben passant. De fet, jo crec que fer-te dir que no ho fa ell, però el nou Obama és una llosa molt pesada, perquè estem parlant d'un polític que era molt especial i molt estimat. Quan tu tens 34 anys i no tens experiència política, uf, no sé si aquesta llosa se't pot girar en contra.
Per això, quan dius els sentiments que tinc una mica encontrados, van per qui els tiro. Al final, Mamdami, jo no li nego la capacitat que la pot tenir. És molt jove per ser alcalde d'una ciutat tan important i ha sentit discursos que no m'acaben de convèncer en el sentit de... Nova York és una ciutat que ha lluitat molt contra la delinqüència i ell ha vingut a dir que hem de fer-la més amable, que hem de deixar passar més... Dius, vigila Nova York, que és una ciutat que és molt complicada. És una ciutat molt complicada i per això fora d'antena t'he dit mira què ha passat a Filadèlfia.
la Filadelfia 8 és una ciutat que fa 10 anys no era així, i és una ciutat insegura, i és una ciutat que està plena de fent Dani, que és una droga. Llavors, no sé com anirà, i evidentment ens hem d'esperar amb en Dani, però sí que és veritat que el seu primer discurs vaig pensar, vigila'm, tirar segons quines polítiques enrere, que la delinqüència de Nova York fa 20 anys era la dada, i ara no ho és. Llavors, molt de compte amb això. Hem d'anar, hem d'esperar. Ja n'ha hagut més victòries dels demòcrates, crec que han agafat una mica d'aire, de la mateixa manera que manca un lideratge a dintre del Partit Demòcrata.
Manca un lideratge. Crec que en els republicans és molt més senzill que ara ja fa un any de la victòria de Donald Trump, en queden tres, però aviat començaran a sortir els noms, dic aviat potser d'aquí a un any, i crec que en canvi en el cantor republicà és com molt més evident, que són els dos que ja sonen i posa l'Icibó els Nicky Haley, que serà la tercera en discòrdia. Hem de veure també què fa Donald Trump, perquè ell no pot continuar, però ha com mig insinuat que li agradaria.
però no pots. Però hi ha precedents, no?, de presidents dels Estats Units que han aguantat tres mandats? Hi ha precedents abans de l'aprovació d'aquesta llei. És a dir, Franklin Roosevelt va durar quatre mandats, però és que després es va aprovar que no podien fer més de dos mandats. Aquest és el segon mandat de Donald Trump, per tant, no pot presentar-se a Constitució en mà. I això, per cert, ho van fer els republicans contra Roosevelt.
Per tant, jo entenc que aquí has de respectar la Constitució i no et pots tornar a presentar. Qui puja pel cantó republicà? Jo crec que és bastant evident que són Marco Rubio, secret de vida d'estat, el vicepresident, J.D. Benz i he posat Nikki Haley perquè va ser la tercera indiscòrdia, tot i que la veig més enrere. En el cantó demòcrata hi ha qui ja apunta Mandami. Jo crec que Mandami no es pot presentar perquè no és nascut als Estats Units. No vull començar el debat que hi va haver amb Barack Obama, per tant, ens esperem. Gaby Newsom
els noms, però ella ha dit que no, jo, Shafiro, podria ser un altre, Ohio... Hem d'esperar. És que crec que aquí els demòcrates no tenen un lideratge clar. Qui descarto absolutament és la de Kamala Harris. Sí, eh? Encartadíssima. Sí, ja està amortitzada. Mala candidata que no se'n van sortir i al final considero que aquesta no entra a les travesses. Tot i així, és molt prematur que tinguem aquest debat avui, però és veritat que quan ja estem mandant-hi presidente, doncs per això us ho volia dir. Mandant-hi, crec que encara està lluny de fer això, però...
Esperem-nos una miqueta. Aquest any no hi haurà noms. A partir d'any que ve en parlem. Doncs, Joel Reguant, moltíssimes gràcies per portar l'actualitat política al programa. Un abraçada molt gran. Cuida't molt i ens sentim la setmana vinent. Que vagi molt bé. Bon cap de setmana. Adéu.
I nosaltres fem una petita pausa pels butlletins informatius de les 12 i tornem de seguida amb la tercera hora de la Rambla. Avui que tindrem l'aranxa parlant d'astrologia i en David parlant de psicologia. Aquest és el menú d'aquesta tercera hora, aquest és el plat fort que servirem aquí a Ràdio Desbend. Fins ara. Catalunya Ràdio, les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Joan Bota.
El nou fons per la protecció de les selves tropicals llançat pel Brasil a la COP30 ja ha aconseguit 5.500 milions de dòlars en inversions a diferents països com Noruega, França o Indonèsia. El fons, una iniciativa personal del president del Brasil, Luis Ignacio Lula de Silva, preveu pagar els països on hi ha aquestes selves en funció de la quantitat d'actàries que preservin i d'aquesta manera garantir que continuïn capturant carboni i que no desapareguin ni les espècies ni les poblacions que en depenen.
El fons de selves tropicals serà un dels principals resultats concrets de l'esperit d'implementació de la COP30. En pocs anys podrem veure els fruits d'aquest fons i estarem orgullosos de recordar que va ser el cor de la selva amazònica que vam fer aquest pas junts. Floresta amazónica quedemos este paso juntos.
Això és l'arrencada d'aquesta COP30, que vol ser la cimera del clima on es concreti l'aplicació de tot el que s'ha pactat des de fa 10 anys que es van firmar els acords de París. Sobre la taula de negociació hi ha els plans de reducció d'emissions de cadascun dels països i la mobilització d'1,3 bilions d'euros anuals per assumir els costos derivats del canvi climàtic.
Més notícies, Natàlia Ramon. S'han disparat els traus amb parelles de fet simulades entre estrangers sense papers i persones amb nacionalitat espanyola. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, de fons del Ministeri de l'Interior, cada dia, i només a la demarcació de Barcelona, la policia detecta sis parelles falses. Aquestes investigacions s'han triplicat respecte al 2024. L'inspector de la Policia Nacional, Toni Garcia, és cap de la unitat contra les xarxes d'immigració.
La suposada parella va a un notari, paga per la seva escritura, aquesta escritura automàticament s'envia al registre de parelles estables de Catalunya i amb aquesta inscripció al registre el ciutadà en situació irregular té la possibilitat de demanar davant la delegació del govern, l'oficina d'estrangeria, la seva autorització.
Davant la possibilitat que el govern de la Generalitat i també l'Espanyol acabin prohibint la compra especulativa d'habitatge, diversos juristes adverteixen que una norma així podria acabar tombada pel Tribunal Constitucional o per la Justícia Europea. El govern ja té sobre la taula dos informes jurídics que confronten la viabilitat de la proposta i n'ha encarregat més d'interns i externs per poder prendre una decisió que ja ens han avançat, que no serà imminent. D'entrada, la iniciativa topa amb el dret a la propietat, que és un dret fonamental. El dret a un habitatge digne també ho és.
De fet, el dret a un habitatge digne no ho és, tot i que està recollit a la Constitució. Ho hem sabut només després que l'any passat el Constitucional va dictar 3 sentències advertint als governs que aquest dret no es pot desnaturalitzar. La Policia Nacional deté 13 membres de l'organització venezolana dedicada al narcotràfic Tren d'Araguà. 9 de les detencions s'han fet a Catalunya i 1 al País Valencià. Han intervingut drogues sintètiques, cocaïna i una plantació interior de marihuana.
També s'han localitzat dos laboratoris de cocaïna rosa, coneguda també amb el nom de Tussi. L'operació respon a la segona fase de l'operació Intercity, que es va desplegar el març de l'any passat i on es van detenir a Barcelona el germà del líder de l'organització Escala Mundial, conegut com a Nen Garrer.
D'aquí un mes i mig hauríem de saber si tira endavant o s'aparca una de les obres agràries de més abast del país, la modernització del rec en les 70.000 hectàrees del canal d'Urgell, pressupostada en 1.000 milions d'euros. La proposta pactada amb el govern ha de rebre l'abau dels regants, però encara hi ha molta incertesa i el procés per fer les votacions genera molts dubtes legals. Anem a lleides, telebusoms.
Bon dia! Abans de l'assemblea final prevista pel 21 de desembre, ho han de votar les 20 col·lectivitats en què es divideix l'àrea regable. Els dubtes es generen perquè cadascuna té ordenances pròpies amb una gran disparitat de criteris sobre les majories que calen perquè guanyi el sí a la modernització o sobre la privacitat del vot. Una situació que preocupa les bases del canal perquè pot obrir la porta que els resultats s'acabin impugnant. N'hem parlat amb el president de la col·lectivitat de Torregrossa, Miquel Capell.
Mirar fer una votació general per tothom, i no això dels uns els 50 més 1, els altres els 70 més 1, els altres els 60 més 40, i els altres n'hi ha hagut que han dit que nosaltres no anirem ni a votar. Això serà una mica complicat. Estela Posoms, Catalunya, Ràdio Lleida.
Esports Montserreia. Pendents del primer entrenament del Barça al nou Camp Nou, després de més de dos anys d'obres, i també de l'actualitat blaugrana, que ha repassat DECO, director esportiu al matí de Catalunya Ràdio. Connectem amb el Camp Nou, Roger Arbusà, bon dia. Bon dia, recte final ja d'aquest entrenament. Ara mateix els jugadors fent exercicis de finalització, suig de cara a porteria, amb un molt bon ambient aquí al Camp Nou.
en un dia especial amb 23.000 espectadors, el que permet la llicència 1A, per tant, tribuna i gol sud, mentre el club espera la llicència 1B, que permetrà acollir 45.000 espectadors i aleshores sí, jugar partits o el 22 o el 29 d'aquest mes. Avui aquí des del Camp Nou hem sentit d'eco el director esportiu del club al matí de Catalunya Ràdio sobre el moment desconcertant que viu l'equip a nivell esportiu.
Yo no estoy preocupado con la imagen porque nosotros no estamos dando una imagen ni mucho peor ni mucho mejor. O sea, yo siempre he dicho que nosotros somos un equipo que cuando estamos bien y competimos somos un equipo muy difícil de perder puntos de esto.
Cuando bajamos en algún momento intensidad, no esta época y la temporada pasada hemos sufrido, o sea, no es algo nuevo. La intensidad es una cosa que la gente que no está en el día, claro, necesitamos tener los mejores jugadores, necesitamos tener todos a su mejor nivel.
Com dèiem, recte final ja d'aquest entrenament, que està durant més d'una hora, i mirant-s'ho des de la llotja, el president, Joan Laporta, i també la seva junta directiva. Roger Arbusà, Catalunya Ràdio, Barcelona. Per cert, que el gol ha aconseguit per la milla mà la partit del Barça contra el Bruges, l'han designat millor gol de la quarta jornada de la Lliga de Campions. El Mataruni, juntament amb altres quatre jugadors del Barça, són a la llista de la selecció espanyola de futbol...
per afrontar els dos últims partits de classificació per al Mundial 2026. També són Covarsí, Olmo, Fermín i Ferran. A la llista del equip espanyol també hi ha els catalans David Raya, Marco Curella i Aleix Garcia. Jugaran dissabte 15 de novembre contra Jorge a Tbilisi i dimarts 18 contra Turquia a Sevilla. I a l'Eurolliga de Bàsquet, Barça-Madrid, avui a dos quarts de nou i amb transmissió a l'app de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3CAT. Retorn de dos jugadors ja amb l'alta mèdica, Xenghelia i la Provitola.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 7 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova.
L'Ateneu de Sant Just acollirà el pròxim 11 de novembre a les 7 de la tarda la presentació del llibre Clàudia Pió com baixar els núvols sense trencar-se una cama, de l'escriptora Paula Vidal. L'acte, organitat pel Club Literari de l'Ateneu i amb la col·laboració de Cal Llibreter, és gratuït i obert a tothom. L'autora Sant Justenca presenta una comèdia fresca i actual sobre fer-se gran sense manual d'instruccions, amb una mirada plena d'humor i humanitat.
La protagonista, Clàudia Pí, és una joca de 25 anys que vol independitzar-se, trobar feina i enamorar-se, però es topa amb la duresa del món adult, feines precàries, companys de pis complicats i cites desastroses. El relat és un retrat tendre i divertit d'una generació que lluita per tirar endavant, una història que combina realitat, ironia i optimisme.
Amb aquest llibre, Paula Vidal signa una obra que s'inscriu en el gènere xiclit, tot oferint una reflexió sobre com fer-se adult sense morir en l'intent. I en Educació, la xarxa educativa de Sant Just celebrarà una trobada el pròxim 11 de novembre a la 1 del migdia al Centre Social al Milenari. La sessió, organitzada pel Servei Local de Català i el Voluntariat per la Llengua, té com a objectiu definir les propostes del nou curs, compartir el calendari de sessions i presentar el projecte Fira360 en què la xarxa participa activament.
La xarxa educativa és un espai de cooperació entre centres educatius, entitats, famílies i administració local que treballa per impulsar projectes compartits i millorar la coordinació educativa al municipi. Aquesta estructura forma part del projecte educatiu de Ciutat, una vida per créixer, que promou una educació integral més enllà de l'àmbit escolar. Durant la trobada es preveu compartir experiències entre els diferents agents implicats i traçar les línies de treball del curs 2025-2026 consolidant Sant Just com un referent en col·laboració educativa i comunitària.
I encara en educació, la Biblioteca Joan Margarit impulsa una nova activitat de foment de la lectura amb la penya dels contes, lectura en veu alta, que tindrà lloc el dimarts 11 de novembre a dos quarts de sis de la tarda a la sala Isidro Consoli Giribet de Can Ginestar. L'activitat, adreçada a infants de sis a nou anys, proposa una sessió on es llegiran i s'interpretaran contes infantils amb l'objectiu de millorar la comprensió lectora i potenciar el gust per la lectura d'una manera participativa i divertida.
L'encarregada de conduir la sessió serà Roger Mora, que guiarà els infants en aquesta experiència d'aprenentatge col·lectiu. La iniciativa forma part de les accions de la biblioteca per promoure la lectura entre els més petits i crear espais de trobada familiar al voltant dels llibres. L'activitat és gratuïta amb oferiment limitat i inscripció prèvia obligatòria. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Ha! Ha! Ha!
B.E.P.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Persa in un'isola grande così A mille miglia da questa città Aveva grandi occhi neri e mi fa
Dove stai andando? Non lo so. Era una stella che lascia una scia. Un desiderio che nasce così. La gente in strada che viene e che va. Si sta cercando e non lo sa. Tutte le storie sono uguali e te lo dico. C'è sempre uno che se ne va da Roma a Porto Rico. Mi sento come l'ultima bottiglia che ho nel frigo.
Chissà, a mezzanotte poi un salto nel blu Dove le luci si spengono già Diceva dai l'hai capito anche tu Mi sto innamorando
Fins demà!
Non posso spegnere le luci dell'alba Che sono dentro la stanza Guarda che confusione Non c'è mai una ragione Non posso credere alle voci dell'ansia Sanno il mio nome ma non è la realtà Guarda che confusione
E per te sale com un ascensore.
Hoy somos tuyos Llévame al cielo Soy todo tuyo De cien hasta cero Quiero quedarme aquí Que solo sea ilusión Mi cora vuelva a latir por ti Quiero quedarme aquí
Ella es exótica, mueve su cuerpo natural, su mirada...
M'assassinaste, com tu mira, me mataste. I seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern. Bon dia, sóc Daniel Martínez i ara encetem la tercera hora d'aquest programa amb moltes ganes, amb molta il·lusió i també amb molt d'interès per un tema que és el de l'astrologia, que és el tema que tractem a aquesta hora cada divendres.
Aranxa, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé, ja a modo cap de setmana. Totalment, eh? És que s'acaba el programa d'aquí 40 minuts i les nostres cèl·lules, les cèl·lules del nostre cos ja estaran d'una altra manera, saps? El relax, el tot... En fi, què us haig de dir? Segur que els que ens estan escoltant des de casa estan igual. Bé, sigui com sigui, Aranxa, avui encetem un nou espai i res, què ens vols explicar avui de l'astrologia?
Doncs vull explicar que aquesta setmana hem tingut una lluna plena. Una lluna plena, segur que molts de vosaltres heu vist la lluna dimarts, que estava ja tota rodona, apareixen una superlluna, és un d'aquests moments on està més a prop de la Terra per orbitar. Llavors la vam veure molt a prop, la vam veure molt present aquesta lluna, una lluna que s'arrodoneix,
I que podem veure-la a la seva totalitat, precisament perquè el fenomen que passa des de l'astrologia és que el Sol està justament davant de la Lluna. En el cercle, que és la carta natal, la Terra està al mig, i llavors el Sol, com té la Lluna davant, la il·lumina de manera completa. Per això la volem plena, sencera, arrodonida, completada, no?
Des d'aquell moment on el sol i la lluna s'ajunten en un punt, va creixent aquella lluna i sobre aquella temàtica que es van trobar fa sis mesos, que era taura, ara assolim, amb aquesta il·luminació, perquè la lluna és l'inconscient, assolim una entesa, assolim algun tipus de conclusió respecte a temàtiques que es van començar a vislumbrar fa sis mesos en aquella lluna nova que va haver-hi justament en aquesta temàtica de taura. Mhm.
Hi ha quadra, el taure que és el mes que tenim, sobretot el maig, el juny, sis mesos més tard, hem estat fermentant idees o qüestions relacionades amb temes allò que té a veure amb la seguretat, valors materials, recursos, allò que construïm, allò que necessitem sostenir i que podem deixar anar.
Llavors, és un bon moment per revisar la relació que tenim amb allò material, amb allò que posseïm, amb allò que ens dona estabilitat. I també és un molt bon moment arran d'aquest moment de consciència, aquest fogonasso, com aquest moment d'encesa de llums a la discoteca a última hora. També per reconèixer allò que no ens serveix. És a dir, a partir d'aquesta lluna plena que vam tenir dimarts, és possible que haguem sentit
una molt més present la consciència d'allò que realment valorem, o un desig d'alguna manera alinear els nostres recursos, que és a dir, temps, diner, espai, dedicació, amb els nostres valors. Perquè potser que estem mantenint alguna cosa perinècia que ja no. I és amb aquest tipus de plenilunis que de sobte dient, però què estic fent? Que fort, eh?
Estic malgastant l'energia. Quanta gent s'ha sentit identificada amb el que acabes de dir? Perquè jo, el primer, ho has dit i he pensat, ostres, que fort, perquè és això, perquè penso també que a vegades ens passa això, que estem mantenint alguna cosa per compromís, perquè també a vegades hi ha aquest punt de nostàlgia, de dir, abans ho feia i m'agradava i tens aquella implicació, a vegades també és per compromís, com comentàvem, tenim un compromís
Amb allò, no?, i de cop i volta dius, però és que ara mateix ja no sóc el Dani que gaudia o ja no sóc el Dani que vivia per això, no?, sinó que ara estic en un altre moment i ara necessito deixar-ho anar per agafar més altres coses i per seguir creixent, no?
Sí, de fet, és justament el que acabes de descriure, és l'aprenentatge que ens fa fer l'eix Tauro-Escorpí. Perquè un està en un extrem de la polarització. Tauro acumula, acumula, acumula i escorpí l'aprenentatge que fa és que t'ho treus si tu mateix no l'aprens a deixar anar. Per això l'energia d'Escorpí s'associa amb la pèrdua, amb la mort, amb aquell desgarro, amb aquell acte de la vida m'ha tret una cosa que jo volia. L'amor, la malaltia, no?
Justament, el que acabes de dir també és que és així, l'ésser humà, la psique humana, que és molt mamífera, el que fa és sobreadaptar-se. I si no fos per aquests llempecs, aquests moments on el cel ens proporciona vies de fogatitzar, de generar un nou insight, no canviaríem. No tindríem preses de consciència. Justament, a més a més, avui és 17, aquí dos dietes,
que ja potser ho estem notant, i jo pot dir que sí, perquè ja he presenciat un parell d'episodis molt en la sintonia de Mercuri retro. Què vol dir que un planeta retrograda? Des del punt de vista de la Terra, clar, nosaltres estem farts de veure el sistema solar representat amb el Sol al mig, però l'astrologia ens diu que no, el que està al mig és la Terra. Llavors, per un tema d'orbita, per un tema d'elipses,
Des de la Terra el que veurem és que hi ha planetes, sobretot... Bé, que el que fan és com un lup, com un rínxol, perquè hem traslladat l'eix, que era el Sol, a la Terra, llavors això se li diu retrogradació. Quan això passa, el que sentim...
És el mateix que si tinguéssim una galleda amb aigua i anéssim amb una cullera de fusta fent una inèrcia i, de sobte, decidíssim invertir aquell moviment. El que passaria és que, en comptes d'aturar-se de cop el flux, sentiríem una esquitxada, un moment de confusió, un moment de rebeldia...
L'energia que es mou respecte d'aquest planeta, en aquest cas Mercuri, li passa el mateix. Quan trato l'ara, que passa quatre cops l'any, el que sentim és que tot aquell àdia que controla, domina, governa Mercuri, que és la comunicació i el pensament,
Es quitxa, es posa cap avall, dona problemes. També Mercuri regeix això, el món immediat, el món del dia a dia, llavors se'ns despatllen aparells elèctrics, cotxes, motos, ascensors, les comunicacions, enviem el mail a qui no toca.
tenim problemes aquí a la ràdio que depeneu absolutament d'ones possiblement, no sé si us està passant ja tindria sentit que sí perquè dies abans de la retrogradació ja està aquest moment com d'esquitjada o sigui que ja podria ser que comencin a haver-hi mals entesos
aparells que no funcionen, trucades que no, saps? Que no s'agafen. Que no s'agafen, coses que realment és físic, és material. La gent quan ja diu, no, que està Mercuri Retro, ja m'escriuen per WhatsApp fotos del cotxe espallat, de la moto, de l'ascensor que no funciona, m'acarreguen l'atorradora i coses d'aquestes.
Està clar que, a veure, el que ens demana una resurgradació, ja sigui de Mercuri o de qualsevol altre planeta, és un moment, que tirem enrere, no? Estem veient una pel·li i no ens enterem bé d'algú que fem, rebobinem. Tirem enrere per tenir una assimilació més profunda...
d'algun tipus d'informació que va passar com per sobre massa superficial o massa frugalment. Llavors, què ens demana un mercuri retrograda? Perquè anem com a autòmatos. Per la vida ens fa pausa, tira enrere.
repassa aquesta qüestió de manera que la teva psique i el teu ser més conscient s'empapi bé, faci un procés d'assimilar, de comprendre, això, temes de comunicació, de tecnologia, de viatges, de pensaments, ideologies, creences, que pensàvem que ja havíem donat per segures, per vàlides, i hem de revisar. Llavors,
Els dies previs, que és ara mateix, per exemple, d'iniciar-se aquesta restauració, és molt probable, com deia, que hi hagi mals entesos, demores a tràmit, necessitat de revisar fets del passat, pot ser que ens vinguin molts de recors i els resignifiquem. És un moment de resignificar. Sí, eh? Ah, segur. Sí, total. Replantejar idees que prèviament ja havíem donat per bàlis...
I també és un bon moment per pausar, per reflexionar, més que no per moment de llançar propostes. Mai et diran que signis un contracte d'un pis nou, que compris res o que llencis una nova web en un període de Mercurio Retro. Perquè l'energia és al contrari, està fent una introspecció.
Una involució, no és expansiva. És més de un moment que em retraic, un moment que em concentro, un moment que faig una tasca més de revisar.
Llavors, com un res una miqueta de l'energia que tenim més plausible o més tangible, amb la Lluna tenim un moment de revelació sobre allò que valorem, que poseïm i que realment volem defensar o, pel contrari, volem canviar.
I amb la resurgenació de Mercuri, el focus es posa en un lloc de revisar, de repensar, de reconfigurar. Allò que ja creia, que ja estava, col·locat la peça i tal, ara s'ha de revisar amb una llum nova, que és arrendar la lluna plena...
Què realment valoro? Coses que jo donaves per acceptades, les has de revisar. Perquè si ara he decidit que ja deixo aquesta activitat, que em té molt collons de temps, energia, o deixo d'anar a aquest lloc on sento que no em valoren, ara disposo d'una mirada nova per revisar qüestions que abans donava per enllestides. S'entén? Sí. Llavors, ja et dic, la setmana es pot sentir, o es deu haver sentit, o encara es pot sentir com un pont entre ja he vist que necessito canviar i ara...
Vaig a veure com ho comunico, com ho replantejo, com ho ajusto. Com puc ajustar això al camí que encara estic projectant. Altres cosetes. El dia després, el dia 10 de novembre, la lluna a cranc fa un trígon amb Natua Peixos, amb la qual cosa... Això us suggereix que potser que vivim moments molt potents per a la imaginació, per connectar amb l'emocional i l'espiritual, bon moment per meditar, per estar...
ocupats amb qüestions d'art, de música, no sé si algú té la intenció d'agafar entrades per algun concert, però és un moment on realment deixar-se sostenir per aquests nivells superiors de bellesa i de consciència. Perfecte. I el dia 11, Júpiter, que és el planeta que dona sentit a les coses, que dona direcció, que li dona propòsit, és el seu regent, és el regent de Sagittari, que és el signe de
de tot allò que ens permet orientar-nos, també entra en un període de retrogradació, és a dir, i està cranc, és un moment d'introspecció sobre creences, sobre temes de creixement personal, això que jo pensava que era cap a on volia anar, aquell propòsit, la fita que jo m'havia marcat, també tampoc s'ha fixat una miqueta...
Com quina... M'encanta aquí la lògica de la narrativa astrològica, no? Primer, pa, s'encenen els llums i dic, però què estic fent? Estic gastant un mou i un d'energia de temps de ganes d'il·lusió. Amb una cosa que no... Amb una cosa o amb un grup o amb una situació X o una circumstància que ni em reporto ni em sento que no em retribueix. De la manera que sigui, no m'està donant el canvi...
Allò que jo inicialment havia plantejat que m'havia de donar. Arran d'aquesta consciència, pam, Mercurio comença com a revisar situacions del passat. Que d'alguna manera no ens deixa una altra que ressignificar. I enfortir, apuntar a l'aula aquesta nova direcció que toca traçar, que toca vislumbrar.
Després d'aquesta presa de consciència. I ja Júpiter, ja ni t'explico, imagina que jo m'havia plantejat tota una direcció vital, un propòsit, havia de decidir, mira, vaig cap en aquesta direcció, però clar, tot estava pesat.
Amb un altre... Clar, amb unes pesquises, amb unes premis prèvies que ara he vist que no són vàlides any moren. Potser m'havia de posar-te a decidir... Mira, vull sí o sí anar cap a aquesta feina perquè tal, i ara em faré un postgrau. I ara fent pràctiques... Hòstia, doncs no, és que no compensa el temps que li dedico. Ostres, no? Mercuri retro... Bueno, pensem, tirem enrere, no? Llavors, com sempre, aquesta...
aquesta narrativa astrològica acaba sent sempre molt ben parida, perquè ve tota ella molt ben hivanada, acaba donant-nos tota una... Bé, és com escombrar aigua, acaba donant-nos tota una sèrie d'empentes que ens ajuden a portar el nostre poder, la nostra energia, la nostra decisió cap a punts sempre més alineats amb allò que el nostre esperit o la nostra ànima, allò que ens impulsa aixecant-ho cada matí, doncs realment desitja, no?
I també el dia 11 de novembre hi ha un quart menguant a lleó, a escorpí, el que marca també una fase de revisió i tancament de cicles. O sigui, per si ja fos poc, ajudant amb aquesta idea d'un tancament no és molt brusc, no és molt brutal, no ve marcat per un aspecte d'aquests impactants, com quan tenim a vegades impactes que...
que normalment van anar en superlatius, com els uranassos o coses aquestes, però sí que està clar que hi ha tota una conjuntura que ens està... Tot el que tingui a veure amb Tauro té a veure amb qüestions també d'autoestima, d'allò que donem valor, i que sempre requereixen tirar una miqueta enrere, perquè no és gatuit que haguem anat acceptant tota aquesta adaptació des d'aquest lloc de...
comploure els altres, des d'aquest lloc d'oblidar-nos una mica de nosaltres, hem anat assumint, hem anat cedint terreny fins que ens hem trobat en una situació de no retorn. Llavors, la invitació, aprofitant que tenim aquesta tesitura més dolçona, més inspiradora, més...
més amorosa, no?, entrar a la setmana vinent, estimar-nos molt, mirar-nos amb molt de carinyo, no jutjar-nos, però sí ser objectius, amb què realment ja no tira, perquè ens estem impedint de tirar d'un flux energètic que és absolutament necessari, meravellós i potentíssim per posar-ho on realment toca.
Saber distribuir aquestes energies és clau, també és clau estimar-se i és clau tenir aquesta paciència durant aquesta setmana complicada, que hi haurà coses que no depenen de nosaltres que passaran i és fluir durant una setmana de mercuri retrograt.
Amb molt d'afant de mirar dins, perquè és un moment de molta revisió. Amb Mercuri retro i Júpiter retro, no? Hi ha un altre que revisar, que revisar, que plantejar-te, que normalment... Fixa't que el moviment en tota la natura, com és a sumant, sempre es basa en dos moviments actius d'anar de cap endavant i un petit de tirar de cap enrere, no?
digue-li per agafar impuls, però al final també té a veure com es recol·loca la posició. Vull dir, no hi ha res a la natura o no hi ha res a la realitat que no participi una miqueta de un cap endavant i una miqueta cap enrere, un cap endavant i una miqueta cap enrere. I justament ara toca un moment d'una miqueta cap enrere, un moment de revisió, un moment de dir...
que vaig amb la cinquena posada i potser no estic anant cap a on el meu Google interior, el Google Maps vol anar. Totalment. Doncs, Aranxa, una abraçada molt gran, cuida't molt, estarem molt pendents d'aquesta setmana i ara la setmana vinent ho comentem. Clar, clar, i comentem-ho. Adeu. Adeu. Breu pausa, tornem de seguida amb l'espai de psicologia aquí al programa amb en David Fernández. Fins ara.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tot ja s'ha acabat, mentides per inventar, ja no t'hauràs d'esforçar. En gent com tu ja no puc ni confiar, tu no sé qui t'has pensat, ja te vull aniquilar.
Aquesta batalla ja sé qui la guanyarà. No saps amb qui estàs jugant, jo te vull aniquilar. Com dos peixos beta, sempre estem enfrontats.
I és que la massa me'n va Tot és mal que vaig passar Un quilbil repetim tu i jo Repetim tu i jo Cada nit vegi l'estiu perfil entre llençols Si intuïció me dona lliçons Cada nit més raons Com dos peixos beta Sempre estem enfrontats
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
i was supposed to be sent away but they forgot to come and get me i was a functioning alcoholic till nobody noticed my new aesthetic all of this to say i hope you're okay but
Bona nit.
Fins demà!
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern Últim Espai de la Rambla d'avui divendres.
I com sempre, arribats a aquesta hora, arribats a aquest punt, saludem el David Fernández per parlar de psicologia. David, bon dia, com estàs? Buenos días, com estem, Dani? Tot bé, tot bé, aquí amb ganes d'empezar la secció d'avui per parlar un poc de nosaltres, perquè vam focalitzar-la en nosaltres i en una qüestió que a mi em sembla molt interessant, que és la confiança en un mateix. Totalment. La confiança, quanta gent diu que no tinc confiança, no tinc autoestima, no?
Y de alguna manera, pues, habrá que ver qué pasa, ¿no?, cuando las personas no tenemos confianza o nos sentimos que no somos capaces. Totalmente, totalmente. ¿Tú por qué crees que viene dado muchas veces esto? Bueno, primero porque seguramente nos han hablado de una manera o nos han dicho muchas cosas cuando somos pequeñitos. Siempre digo que la programación de una persona ocurre de 0 a 12 años.
y ahí nos han dado confianza en casa o nos la han quitado o nos han metido mucha presión. Luego sí que es cierto que a medida que somos adultos y crecemos, ya depende de nosotros mismos el tener más o menos confianza. Y una de las cosas por las cuales nosotros tenemos poca confianza es porque nos metemos retos que son demasiado grandes. Si los retos fueran un poquito más pequeños, probablemente iríamos cogiendo más confianza.
Sí, sí, absolutamente, absolutamente. Y a partir de aquí, desde que somos pequeños, eso marca mucho también el hecho de confiar con nosotros más o menos. Cuando a ti en Consulta te viene alguien diciendo que tengo un problema de autoestima, tengo un problema de confianza hacia mí mismo, ¿cuáles son los pasos a seguir, David? Claro, normalmente aquí cada persona es un mundo, como siempre hablamos,
pero lo que yo encuentro como punto en común es que muchas veces la persona no se habla bien. Venimos desde esa infancia donde nos han dicho tú no puedes o de alguna manera no se te han dado muy bien las cosas según te han hecho creer y tú ya piensas que no se te va a dar bien. Entonces, normalmente lo que hacemos es que la persona empieza a ponerse retitos más pequeños. Empiezas...
Si tú tienes la opción de decir, bueno, yo es que lo que me encantaría es, no sé, conseguir una carrera. Es un objetivo demasiado grande, demasiado difícil, ¿no? Pero si lo que yo me pongo es, bueno, quiero estar atento en clase, quiero entender lo que se dice, me quiero preparar bien un examen, pues todo lo que ocurre es mucho más...
masticable es mucho más accesible que no un reto mucho más grande, ¿no? A veces las personas nos da miedo ser nosotros mismos, porque si somos nosotros mismos nos pueden llegar a rechazar, pero ¿qué pasaría si doy pequeñas opiniones de lo que yo pienso? O si en un momento determinado puedo decir algo en grupo que normalmente la gente se siente más insegura
puedo decir alguna cosa que yo estoy más segura. Es como ponerse pequeños retos que te hagan entender que puedes alcanzar aquello que te ha generado inseguridad. Pero si nosotros al final queremos conseguir algo muy grande, probablemente es como dar un salto. Si el salto es demasiado grande, nos vamos a sentir con mucho miedo de no poder adaptarlo.
Totalmente. Hoy estamos hablando con David Fernández, como hacemos cada viernes, hablamos de psicología con el profesional David Fernández y nos hace mucha ilusión hoy poder hablar de uno mismo y de hablar de esta falta de confianza que muchas veces tenemos en uno mismo.
La confianza también se puede robar, se puede quitar. Es decir, me explico, cuando tú tienes una relación con una persona y esa relación no termina bien y tú te das cuenta que a lo mejor has confiado demasiado con aquella persona o te has sentido estafado de alguna manera con la relación que teníais, sea de amistad, sea de pareja...
¿Tú puede pasar que esto te juegue una mala pasada en la confianza para que el siguiente paso pues a lo mejor no lo des con tanta firmeza por miedo de que te vuelva a suceder? Totalmente, Dani. Esto es una de las cosas que además más ocurre a demandar en consulta porque muchas veces confiamos en la pareja, confiamos en el otro y el otro pues por sus miedos lo que ocurre es que tiene un tipo de comunicación muy manipuladora, ¿no?
mira, esto no te queda muy bien, ¿no? No, pero, bueno, no es igual, ¿no? No, pero ¿por qué me lo dices? No, por nada, no, te hace un poco gorda, pero no, pero, o sea, quiero decir, tú póntelo. Claro, realmente cuando pasa esto la persona pues desconfía, ¿no? Y además siente que la otra persona le quiere ayudar, pero no le está ayudando, no le está haciendo sentir bien, no le está...
haciendo sentir su poder, ¿no? Con lo cual muchas veces nosotros sin darnos cuenta o incluso a veces dándose cuenta, porque a veces incluso me viene gente y decir, ostras, yo es que a veces hago esto con confianza a la persona porque yo no la tengo, ¿no? Y hay gente muy consciente y lo hace y a veces pues hay gente que no se da cuenta y lo hace, ¿no?
Sí, yo creo que es un poco peligroso, es un arma de doble filo el hecho este de tener que dar algunos comentarios a veces que pueden ser malinterpretados, que pueden quedar fuera de lugar, porque cuando nos piden la opinión muchas veces es porque hay una confianza, porque también hay un sentimiento de compenetración con aquella persona y tú pides la opinión, pides el consejo...
Pero aquí viene el comentario cuándo esta opinión no ha sido solicitada, que esto yo creo que es lo más peligroso y lo que puede causar más daño. Ahora ponías el ejemplo del físico. Creo que es primordial tener en cuenta que cuando no nos piden la opinión, lo mejor es no darla, porque podemos estar afectando a la confianza de una persona. Y hay cosas que son peligrosas, David. Totalmente, Dani, pero...
No estamos acostumbrados muchas veces a que nuestra madre o nuestro padre nos dé su opinión sin que se la hayamos pedido. Efectivamente, efectivamente. Esta chaqueta no te queda bien o esta chaqueta te hace más delgado o come, que estás muy delgado.
O sea, normalmente nos hemos acostumbrado, ¿no?, ¿sabes?, a estos comentarios. Sí, no, no, a mí es un comentario que me ha acompañado toda la vida, que es el de, ay, ya comes, que vas muy delgado, que estás muy delgado, porque yo siempre he sido de complejidad delgada y a mí me ha pasado, y a mí me ha pasado y me ha acompañado toda la vida.
Me ha acompañado en la escuela cuando profesores me decían que no desayunas, que tienes que desayunar, que no sé qué. Y a veces incluso, que yo creo que en este caso ya es más preocupante todavía, refiriéndose a mi estado físico,
con un problema de salud mental o de TCA o de trastorno de conducta alimentaria, cuando en realidad no es mi caso, pero si llegase a ser mi caso, no sé si es un tema que tú puedes tratar así a la ligera, ¿no? Y a mí me genera bastante rechazo en este sentido, ¿no? El sentimiento este de que, bueno, que a lo mejor se meten con tu...
con tu complejidad física sin saber de dónde vienes, dónde vas, si tienes un problema o no lo tienes. Y para mí eso es primordial y con cuidado porque muchas veces estás haciendo el comentario por, bueno, pues por eso, por lo que decíamos antes, ¿no? Por el hecho de preocuparte por el otro o tú crees que te estás preocupando por el otro y lo que estás haciendo es perjudicarle. Totalmente. Y aquí te entiendo porque creo que tenemos una complexión muy similar y yo también he recibido ese tipo de comentarios.
Con lo cual, cuando uno tiene una fuerza o está muy en el centro, pues eso no le afecta, pero en el momento que uno se siente vulnerable, pues sí que pueden afectar estos comentarios. Y como tú bien dices, cuando alguien no pide consejo, pues no tendríamos por qué darlo, pero muchas veces, y también hay que mirarnos a nosotros mismos, cuántas veces a veces hemos opinado de algo sin que nos lo hayan pedido o cuántas veces han opinado sobre nosotros sin que nosotros le hayamos dado ese permiso, ¿no?
Entonces, es ahí donde se confunden muchas veces las líneas y todo está hecho con buena intención y no lo decía con maldad, simplemente, ¿no? A mí a veces me han dicho, oye, ¿estás enfermo? No, ¿por qué no? ¿Te veo tan delgado ya? Pues mira, pues no, no puedo, no tengo que decir nada más, pero quiero decir, a veces, incluso, y esto lo hemos comentado alguna vez, incluso en las cenas de Navidad, cuando que ya mismo un día...
cuánta dificultad hay a veces de afrontar una serie de preguntas que no se quieren afrontar, ¿no? Porque allí es como todo se pregunta y, claro, hace que no te veo tres meses, pues, oye, ¿cómo te va el cole o cómo te va tal, no? Y de alguna manera a veces hay problemas que la gente no quiere...
Hablar de ello, ¿no? Totalmente, totalmente. Sí, sí, al final hay que ir con cuidado con lo que se trata o se deja de tratar. Seguimos comentando esta cuestión, la cuestión de la confianza con uno mismo, que a veces se ve rompida o corrompida por estos efectos externos y es importante reconducirla, ¿no?
Después también hay una cosa que a mí me genera bastante interés poder hablar de ella, que es cuando dependemos de la confianza. Hace unas semanas hablábamos de la dependencia emocional hacia una pareja, etcétera, etcétera. En este caso lo llevamos a la dependencia de la confianza, ¿no?
Una pareja, un profesor, una persona que a lo mejor ha sido un mentor para ti, ¿no? Y depender de esa persona para que tú puedas confiar, ¿no? Que te digan, sigue adelante, vas por buen camino. En vez de estos mensajes y este discurso, tenerlo tú mismo, ¿no? Este autodiscurso, tenerlo tú mismo y decirte a ti mismo, ¿no? Ey, sigue adelante que vas por buen camino. Depender de los demás es peligroso también en este sentido.
Claro, totalmente. O sea, puede ser muy positivo porque tienes una persona muy positiva al lado y te puede ayudar, pero ¿qué pasa si esa persona se va o esa persona en un momento determinado se enfada? Con lo cual, aquí es lo que siempre hemos dicho, conócete a ti mismo de una manera que no necesites esa retroalimentación desde fuera y que esa retroalimentación te la des desde dentro, ¿no?
que tú a ti mismo te puedas decir, bueno, sé por dónde voy bien, sé cuándo voy mal, sé si estoy delgado o no estoy delgado, si es por lo que sea, y tú a ti mismo te conoces tanto que no te importa lo que te digan desde fuera. Pero, claro, si no tienes ese autoconocimiento de ti mismo, estás siempre pendiente de la validación externa y a veces puede ser buena y otras veces pues no, depende de con quién des, ¿no?
Totalmente, sí, sí, es así. Pues David, no sé si quieres añadir alguna cosa más al tema de hoy. Ya iríamos terminando, que nos quedan cinco minutitos para la una. Pero simplemente poner un poco más de foco a esto, al hecho de que tenemos que tener una confianza importante hacia lo que hacemos.
y hacer las cosas con seguridad, aquello de dar un paso tras otro con seguridad, porque eso también da seguridad a los demás. Si en el trabajo ven que haces las cosas dudando, que haces las cosas preguntando todo el rato si esto está bien, buscando un apoyo externo, en vez de tirar para adelante y si luego hay que corregir algo, ya se corregirá, pues hay una diferencia en el sentido de que
Ser en el trabajo que hace uno y no estar siempre pensando en la validación ni en el resultado para entender que eso me va bien o no me va bien, ¿no? Efectivamente, a eso iba yo. Al hecho este de trabajar, de hacer las cosas, porque muchas veces no es que estés haciendo las cosas mal, es que sencillamente estás haciendo las cosas de una forma diferente y que la otra persona a lo mejor no las haría así. Pero eso no quiere decir que lo estés haciendo mal. Lo estás abordando desde otro lado y con tu sello personal.
Totalmente, y de hecho muchas veces lo que ocurre en los colegios que con la voluntad de que todo el mundo lo haga de la misma manera, pues se castran personalidades que son auténticas y que son bonitas, simplemente porque se está haciendo de otra manera y eso es algo que, bueno, que un día espero que el sistema educativo evolucione, ¿no? A dejar que haya diferentes personalidades y que no haya una castración y que salga mucho más de mayor, ¿no?
Yo quiero pensar que esto, el sistema educativo, está al caso, está al tanto y que lo está cambiando poco a poco, aunque sea, como decíamos, paso a paso, pero está habiendo un cambio en el sistema educativo en este sentido. Quiero pensar eso y creo que es así, pero bueno, entiendo que es complejo. Sí, sí. Bueno, todos estamos en ello también, en conocernos más a nosotros mismos,
de no esperar esa retroalimentación hacia afuera, yo creo que son pasitos, ¿no? Y cada vez estas divulgaciones que hacemos aquí son tan buenas para quien nos escuche, pues pueda también entender que, oye, esa fuerza tiene que venir de adentro y no de fuera, ¿no? Totalmente. David Fernández, un abrazo muy grande, cuídate mucho y la semana que viene charlamos más. Buen fin de semana, cuídate mucho. Chao, chao. Adiós.
Fins demà!
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Bet a quic una vegada? En un regne molt llunyà. Dos forners amb un desig profund. Una bruixa venjativa. Un noi i la seva vaca. Una donzella fugitiva. Quatre objectes per desfer un embruix. Tres mitges nits per la recerca d'un final feliç. Però cal anar amb compte amb el que es desitja. Seran feliços per sempre?
A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modolet i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dóna suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esbert. A les contes del viu d'Esbert,
I fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible la Rambla d'avui divendres 7 de novembre. Avui hem parlat de les notícies de Sant Just, també hem fet un repàs a les portades dels diaris amb la cap d'informatius Mariona Sales Vilanova, també hem fet un repàs a les efemèrides del dia, hem obert un nou espai, la càpsula de salut amb la dermatòloga Verònica Ruiz i hem tancat la primera hora amb el temps amb en Carles Rius.
A la segona hora, Toni Gordillo i la Manoli Borrajo han estat els convidats de l'espai de l'entrevista del dia. Ells són docents de Madre Sacramento que ens han explicat el projecte Avancem. Més coses. Hem parlat d'actualitat política amb en Joel Rawan i hem tancat el programa d'avui amb l'aranxa d'astrologia i amb en David Fernández parlant de psicologia. Nosaltres tornem dilluns. Que tingueu bon cap de setmana i que tingueu bons cars. Adéu-siau.