Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Molt bon dia, Sant Just, ara mateix passen 9 minuts de les 10 del matí d'avui dijous, 8 de febrer, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de ràdio d'Esbert, n'esteu sintonitzant al 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Just, ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant, com sempre fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Salas llegirem els 3 títulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català, la portada del diari Ara, La Vanguardia, El Periòdico i El Punt Avui.
Després tindrem també la Palmira Abedell que cada dijous ens porta a la carta d'actualitat i acabarem l'hora amb el Carles Rius que ens farà la previsió del temps d'aquí a Sant Just per les properes hores.
Avui, la segona hora del programa, des d'un quart de 12 i fins les 12 en punt, farem un especial per al dia de la nena i la dona a la ciència.
El dia en realitat és el dia 11 de febrer, però aquí a l'emissora us celebrem amb una taula rodona que farem avui dijous 8 de febrer,
amb quatre perfils de dones i noies santjustenques. Elles són la Marta Herranz, que és estudiant del grau de Matemàtiques i Enginyeria Informàtica,
també amb la Gemma Monconill, que és investigadora en l'Institut de Salut Global de Barcelona,
i després amb dues alumnes també de l'Institut d'aquí de Sant Just, l'Elia Sánchez i la Noa Quiroga,
que estudien primer de batxillerat en la modalitat del científic tecnològic.
Això serà el que farem en aquesta segona hora, aquesta taula rodona.
Després, ja a tercera hora, tindrem dues seccions habituals del dijous.
Primer de tot passarà la Maica Dueñas, amb qui farem la secció de teatre i de les novetats de la cartellera
i dels diferents espectacles que hi ha ara a les sales de Barcelona.
I després acabarem el programa amb la Community Manager Vanessa Montserrat,
que avui ens parlarà de què és la gamificació.
Doncs bé, tot això és el que tindrem de seguida, eh?
No marxeu, que el programa d'avui promet. Vinga, va!
I ara ens quedarem escoltant un tema musical,
concretament un de Rigoberta Bandini, que fa amb Julieta Venegas.
Es diu Que Masda.
No te frenes al contarle que no duermes porque estás herida.
Que masda, si se va, pues volvemos a empezar.
No te esperes para hablarle de lo que te asusta y te domina, de esta niña.
Que masda, si se va, pues volvemos a empezar.
Que masda, si se va, que masda, si se va, que mejor no vuelva mas.
Sácalo, todo tu ser escúpelo, escúpelo, díselo sin controlador, di lo que te haga falta.
Basta ya, de no bailar por desamor, sube sin miedo ese escalón, mira hacia abajo y salta.
Basta ya, de no bailar por desamor, sube sin miedo ese escalón, mira hacia abajo y salta.
Basta ya, de no bailar por desamor, sube sin miedo ese escalón, mira hacia abajo y salta.
Basta ya, de no bailar por desamor, sube sin miedo ese escalón, mira hacia abajo y salta.
Que masda, si se va, pues el mundo nos irá.
Que masda, siempre habrá, mas amantes por llegar.
Que masda, si se va, pues volvemos a empezar.
Que masda, si se va, que mejor no vuelva mas.
Para nuestras amigas, ¿no, Fulita?
Súperalo, amiga.
Escolta, es la Rambla. La vida s'enjustenca a través de les zones.
Un quart d'onze del matí passem a fer l'actualitat Sant Justenca i parlem amb la Mariona, que ens porta sempre a les notícies del dia aquí a Sant Just.
Bon dia, Mariona.
Bon dia, Núria.
Vas veure Tracturades ahir o què?
Sí, sí que em vaig veure.
En directe? Sí, jo no. En directe no, eh?
És que vaig anar al teatre ahir al vespre i al tornar, que havíem de tornar amb transport públic, amb l'N12, patíem una mica.
Sí, vau per veure...
Però no, no, vam arribar a ser també, però sí que vam passar en el moment en què l'N12 passa per la Diagonal, sí que va fer un petit desviament perquè hi havia policia tallant i després, quan ens vam tornar a incorporar a la Diagonal, hi havia tot de tractors.
Ah, mira, veus?
Tot de tractors parats i gent allà, però sí que hi havia carrils de la Diagonal que estaven habilitats i alguns estaven tallats pels tractors.
Caram, tu. Doncs la cosa és que a diferents hores la gent va veure tractors, és a dir, des de primera hora de la tarda ja entrant per Barcelona, al llarg de tota la tarda i fins, això que dius tu, fins la nit, en algun punt o altre de la Diagonal es veien tractors.
Sí, sí, i tant, i tant.
Molt bé, doncs seguim amb les notícies d'aquí de Sant Lluís del dia.
Doncs bé, comencem amb una notícia que ja es va anunciar una mica ahir per xarxes socials, que ho has fet tu mateixa, i és que Ràdio d'Esvern recupera un format d'entrevistes amb l'alcalde de Sant Lluís, apropant els neguits de la ciutadania a l'Ajuntament,
i una vegada al mes, doncs Joan Basaganyes vindrà al magazín de matins La Rambla a respondre directament les preguntes dels Sant Justencs i Sant Justenques a la seva entrevista.
És una iniciativa, doncs, que pretén reforçar la transparència i la comunicació entre el govern local i la ciutadania i, per tant, al final de cada entrevista mensual, la periodista Núria García, és a dir, tu mateixa...
Gràcies, Mariola.
...presentarà a Joan Basaganyes algunes de les preguntes enviades prèviament per la ciutadania.
La primera entrevista d'aquesta sèrie tindrà lloc el proper dimecres 14 de febrer a les 11 i 10, com cada dia a l'entrevista del dia, i es podrà seguir, doncs, a través del 98.1 FM
en streaming a la web o al canal de YouTube de l'emissora.
Per a aquells i aquelles que estiguin interessats a participar, enviar les preguntes és molt senzill.
Sí, eh?
Només cal deixar-les escrites, els comentaris de la publicació a Instagram o a Twitter de Ràdio d'Esvern, que es farà uns dies abans de cada entrevista,
que la podreu trobar amb una fotografia de Joan Basaganyes i que posa al costat l'alcalde Respon.
I, com ja he dit, cada mes es crearà un post amb l'etiqueta hashtag Alcalde Respon a Instagram i a Twitter.
mateix els comentaris la gent, doncs, pot deixar les seves preguntes, que des d'aquí a Ràdio d'Esvernes seleccionaran
i se li faran algunes durant l'entrevista del mes de l'alcalde.
Sí, sí, clar. Vam publicar, vam fer el post i hi ha com 40 comentaris a Instagram de gent que té les seves preguntes,
els seus neguits, coses que li vol traslladar també a l'alcalde. El que farem, és a dir, hi ha un espai limitat,
no podem posar damunt la taula sent preguntes, llavors les agruparem una mica per temàtiques, doncs, per exemple, pel que fa a educació, no?
Molta gent té neguit sobre l'Institut Escola, doncs, farem una pregunta sobre el tema de l'Institut Escola.
El tema de les olors de ventors, el tema dels aparcaments, del tema de la circulació.
De la recollida de residus.
De la recollida de residus. Moltes preguntes es repeteixen, no són de la mateixa temàtica, llavors les englobarem.
S'haurà de fer una mica de triatge, perquè si fem 50 preguntes a cada entrevista és insostenible.
Clar, clar, per això. Llavors, sí, es tractarà d'això. Cada mes també farem aquest post,
perquè, clar, si no en un post hi haurien 3.000 comentaris al llarg de totes les entrevistes de l'any,
llavors cada mes tindrà el seu post i cada mes la gent podrà posar les preguntes a sota del post del mes en qüestió, clar.
Doncs sí, Mariona, i després la gent ho podrà escoltar,
perquè de l'entrevista en farem un podcast que penjarem a la web de radiodesverm.com
i també el facilitarem a les xarxes, tant a Twitter com a Instagram de robaradiodesverm.
i allà, doncs, podran escoltar la part de les respostes que dóna l'alcalde.
Exacte.
Molt bé. Què més tenim, Mariona, d'actualitat?
Doncs mira, passem a parlar de carnes toltes i portem tota la informació de la celebració,
que es farà el dia 10 de febrer i que començarà a les 11 del matí al Parc Maragall.
Hi haurà animació amb els grups replegats d'esplugues,
també hi haurà xocolatada popular i concurs de disfresses en la categoria de comparses escolars i premi individual infantil.
Llavors, a dos quarts de set de la tarda començarà el concurs de la tarda al mateix lloc,
amb la participació de quatre comparses, una més que l'any passat, i dos grups.
L'any passat n'eren cinc, en aquest cas ha baixat una mica la participació.
De comparses, dius?
De grups.
Ah, de grups.
N'hi ha quatre, que és una més que l'any passat.
Sí, sí.
Ostres.
Recordem que per ser comparsa han d'haver-hi més de 30 persones.
Més de 30 persones.
Ostres, uau.
Llavors, assegurem la participació almenys de 120 persones.
Sí, sí, molta gent.
Que bé, que bé.
Vull saber quines comparses són, ja.
Com curiositat.
Jo crec que hi haurà algunes típiques que repeteixen de grups de persones que solen participar,
algunes noves.
Uau.
Molt bé, molt bé.
Ja ho veurem el dissabte.
I de grups, quants?
I n'hi ha dos grups, que l'any passat n'hi havia cinc.
En aquest cas sí que baixa una mica la participació, però sí que és veritat que els grups són més petits.
Els grups no sé si són de 3 a 9 persones o de...?
Crec que sí.
Ah, sí.
No estic segura.
Hauríem de revisar les bases.
Bueno, molt bé, molt bé, molt bé.
Però bé, sí, sí, hi ha força participació.
I també, a més, recorda que els participants individuals es poden inscriure al mateix dia fins 30 minuts abans de l'inici de la festa.
És a dir, com a màxim a les 6 de la tarda.
Individuals que s'inclou també parelles, em sembla que és individual parella.
I durant aquesta festa de la tarda hi haurà animació amb el grup Calet Versions i tot seguit s'asseguirà aquest horari a un quart de nou del vespre hi haurà el pregó del rei Carnestoltes.
Reina.
De la reina Carnestoltes.
És rei Carnestoltes normalment però sabem que aquest any és reina, per tant...
Doncs a un quart de nou escoltareu aquesta reina Carnestoltes fent el preó.
A dos quarts de nou s'iniciarà la rua pels carrers del poble amb animació de Bandendarà i el grup Tamboret de la Taneu.
A les 9 de la nit hi haurà xocolatada i a dos quarts de 10 hi haurà el veredicte del concurs de distresses.
Oh, per saber els guanyadors i guanyadores.
Exacte.
Els membres del jurat del concurs de distresses del matí són Puri Martín, Marc Vilana, Marta Musac i Joana Clavero i els de la tarda seran Carme Malaret, Àngels Portugués, Marta Musac, Isabel Temprado i Susana Samura.
Molt bé.
La comissió de festes del barri nord serà qui oferirà les dues xocolatades tant al matí com al vespre i l'associació fotogràfica capturarà els millors moments de la celebració.
Molt bé, fantàstic.
Per tant, un cop passat la festa podrem veure tot de fotografies fetes per l'associació fotogràfica que segur que seran...
Xulíssimes.
Xulíssimes.
Perquè és que el Carnestoltes et dona per fer fotografies allò...
Home, i tant.
I tant, i tant, perquè la gent...
Disfressada.
Hi ha molta gent junta, hi ha gent fent festa, molts colors, disfressada, vull dir que és un dia força visual per fer fotos.
Sí, sí, sí.
Llavors, els premis, tant individuals com de grup, seran vals de comerç local, gràcies a la col·laboració d'Esvern Comerç i Dona i Empresa,
i els comerços que hi participen són l'antiga Granja Carbonel, Bambuques, Quiut, Baixul, Avient Papier, etcètera.
Podreu trobar tots els noms dels comerços d'aquí uns minuts a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Molt bé.
Doncs, Mariona, tenim aquesta segona notícia en què ens has detallat el que passarà el dia de Carnestoltes a Sant Just.
També hi haurà després per la nit una festa, no?, amb el cau?
A les 11 de la nit.
A les 11 de la nit.
El casal de joves, l'agrupament Escolta i Guia Martin Luther King, organitza la festa de Carnestoltes per persones majors de 16 anys,
amb la temàtica naó, és a dir, brilli, brilli, fosforito, i qui vingui disfressat tindrà algun avantatge per davant de la gent que no vingui disfressada.
És a dir, que el tema és fàcil per posar-se a algú.
És molt fàcil.
Sí, sí.
Qualsevol cosa que brilli, no hi ha més que es pot, encara que hi hagi una temàtica, es pot venir disfressat del que es vulgui,
cadascú pot escollir la seva disfressa, però la posen com per facilitar també una mica que hi hagi gent que vingui disfressada.
I això, des d'aquí, animem a tothom a disfressar-se, perquè un dia a l'any que ho fem...
Escolta'm, que no passa res, eh?, que és una disfressa, va.
Exacte.
A casa i te la treus i ja està.
No, i a més, en el moment en què tothom va disfressar...
Clar, perds el sentit del ridícul, no?, que puguis tenir.
Exacte, totalment, i a més és més divertit.
Clar, sí, sí.
Molt bé, Mariona, passem ara sí ja al tercer titular.
Doncs mira, passem a dir que Sant Just serà l'escenari d'un acte d'homenatge al músic i compositor Gabriel Brintzic i Sasa.
Aquest tribut se celebrarà el divendres 16 de febrer a les 7 de la tarda a la sala Isidore Cònsol de Can Ginestà,
i Anna Bofill, decepula veïna i amiga de Brintzic, i Débora Nyankupil, estudiant de doctorat que se centra la seva recerca en el seu llegat musical,
parlaran de la vida i obra d'aquest artista explorant la figura i la trajectòria de Gabriel Brintzic.
S'interpretarà la peça Chile Fertil Provincia, una obra emblemàtica en el repertori de Brintzic,
que captura l'essència de la seva expressió artística i, per tant, que l'acte els assistents seran convidats a un brindis amb cava.
Molt bé, doncs tenim aquest homenatge, que estarà tot una mica lligat i coordinat per la Anna Bofill, i ja hem dit, divendres, dia 16.
Mariona, deixem una promoció i passem a llegir les portades dels diaris.
Perfecte, fins ara.
Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot.
Sé tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar el que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar a aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de...
Crec en mi.
I crec.
Expressar-me.
Vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer cim.
I dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no.
El de viatjar més, lluita.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imanagin.
Fes el pas.
Baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pack jove 2024.
A la Rambla res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
Les 10 i 26 passem a llegir les notícies que obren els diaris en català d'avui dijous 8 de febrer.
Bon dia de nau, Mariona.
Bon dia, Núria.
Comencem amb el diari Ara.
Doncs el diari Ara obre amb una notícia que ocupa gran part de la portada d'avui dient que els pagesos ocupen Barcelona.
Aragonès rep la protesta a la Generalitat i promet més diàleg als mobilitzats.
Sánchez proposa reforçar la llei de la cadena alimentària.
I la fotografia que, com he dit, ocupa gran part de la portada es veu carreteres de Barcelona plenes de tractors.
Sí, sí, sí.
Que ahir van entrar a la ciutat per donar importància a les seves reivindicacions.
No sé si això és la Maridiana, exactament.
Podria ser, es veu la Sagrada Família de Fons.
Sí, correcte.
Podríem dir que és la Maridiana.
Molt bé.
I tot el tractament que us entren a la ciutat.
Sí, sí.
Exacte.
Molt bé.
Seguim amb més notícies d'avui de l'Ara.
Diu que el tsunami, diu no retenir els controladors aèris, va fer descartar el terrorisme.
També parla l'Ara avui de Gaza, diu nou fracàs de la treva després de quatre mesos de conflicte.
També veiem en fotografia petita a Dani Alves, que reitera que el sexe va ser consentit i la fiscal veu la víctima totalment creïble.
I ell mateix ha dit al judici, no soc aquest tipus d'home.
Com si hi hagués un tipus d'home, no?
Sí.
Un tipus d'home violador.
Sí.
No, no, jo això no.
Jo no.
Vaig violar un dia, eh?
Potser, però no soc un violador.
Bé, seguim.
L'Ara d'avui també diu que Catalunya supera el creixement espanyol el 2023.
I pel que fa a la radiografia de la immigració, avui l'Ara parla de que ser immigrant multiplica per tres el risc de viure en la pobresa.
Les traves de la llei d'estrangeria marquen el dia a dia dels extracomunitaris i els condemnen a la marginalitat.
Molt bé.
Doncs aquesta és la portada de l'Ara i passem a la de l'avantguàrdia.
L'avantguàrdia obre amb el conflicte a l'Orient Pròxim, diu Netanyahu, rebutja la treva de Hamas i avisa que busca la victòria total.
El primer ministre israelià anuncia que continuarà la pressió militar fins al final i torna a evidenciar la poca influència dels Estats Units en la crisi actual.
Pel que fa a la fotografia principal, veiem ahir, veiem la protesta d'ahir del sector primari a Barcelona i veiem alguns aplaudiments al pas dels tractors que ahir van entrar per la Diagonal de Barcelona i diu que la protesta dels pagesos col·lapsa a Barcelona amb 2.000 tractors.
Les associacions d'agricultors s'afegiran a les mobilitzacions.
Estem parlant de 2.000 tractors, eh?
2.000, eh? 2.000, 2.000.
Són una barbaritat, Mariona.
Exacte, perquè un tractor ocupa el que ocupen dos cotxes com a mínim.
Sí, sí, sí.
Totalment.
2.000 tractors van entrar ahir a Barcelona.
L'avantguàrdia avui també diu que l'oposició retreu a Aragonès la seva gestió de la sequera.
També comenta que un pis nou a Barcelona costa 626.000 euros de mitjana.
Per favor.
Ni més ni menys, eh?
Ja, ja, ja. Calderilla, no?
Exacte.
Que diríem, que té qualsevol a la seva compta bancària.
Estem parlant d'un pis nou, però igualment més de 600.000 euros de mitjana, eh?
Sí, sí, sí.
Que hi ha molts pisos molt per sobre, també alguns per sota, però duríssim.
Sí.
Seguim pel que fa a Badalona.
Veiem que hi ha conmoció per la mort de tres persones en l'ensorrament.
També parla del cas d'Albes, que està en judici, i ell mateix diu que en cap moment em va dir que parés.
Ens estàvem divertint.
Potser ell, però ella no.
Exacte.
De vegades no cal que algú t'ho faci saber amb paraules.
Només que t'hi fixis una miqueta.
Saps si l'altra persona també s'està divertint amb tu o no.
I l'última notícia d'avui, de la portada de La Vanguardia, veiem una notícia que fa referència a Plata Mundial.
Diu l'atleta espanyol Catir, suspès per sospita de dopatge.
Uuuh, caram.
Vinga, doncs seguim amb les altres portades.
I passem a la del periòdico, que obre també amb una imatge de la tracturada d'ahir.
Diu l'etipament rural i romp a Barcelona.
Diu que els agricultors agiten la protesta i es reuneixen amb Aragonès, que els emplaça a una altra reunió.
Es veu un cartell, per cert, en aquesta imatge dels tractors i tot de gent envoltant.
Diu la nostra fi, la vostra fam.
I una altra que diu, no farmers, no food, no future.
Després, també, una altra notícia del periòdico, la que fa referència a la Generalitat, que reclama al govern central la implicació de més comunitats autònomes.
Diu que Catalunya rep cada mes 300 nens immigrants, i dels quals 150 són des de les Canàries.
És a dir, la meitat.
És a dir, la meitat.
Diu que la Conselleria de Drets Socials adverteix que el flux de menors subsaharian s'ha duplicat en els últims tres mesos,
que molts dels nouvinguts dormen en comissaries per falta de places en els centres d'acollida.
També, notícia de que Tarragona inicia obres per a un hipotètic enviament d'aigua en barcos a Barcelona.
També que el govern calcula que el transport des de la planta de salinitzadora de segon costa 30 milions a l'any.
Déu-n'hi-do.
Sí.
Edifici sinistrat, diu aquí també, l'ensorrament de Badalona mata tres adults i deixa orfes, un nadó i dues nenes.
tragèdia a Badalona.
Sí, sí, totalment.
Crec que han decretat tres dies de dol, l'Ajuntament.
I després diu aquí, vist per sentència, els pèrits tomben l'excusa de l'alcohol i Alves insisteix en la seva innocència.
Passem ara ja a l'última portada, que és la del punt avui, i la dedica una imatge a una carretera, just en un moment d'una corba,
i una moto que està passant just per aquesta corba a alta velocitat.
I el titular, que posa el punt avui, diu sinistralitat habitable.
Diu que Catalunya encara té 10 trams de carreteres amb riscos d'accident molt alt i alt.
Diu que en bon estat de les vies, també que vehicles segurs i els conductors més responsables,
són els factors clau per reduir l'accidentalitat sobre l'asfalt, que l'any passat, el 2023, es va endur 150 vides.
Déu-n'hi-do.
Després, també a la portada del punt avui, es parla de la històrica protesta pagès amb 2.000 tractors,
prenent el centre de Barcelona.
Diu que el govern obre la interlocució amb les assemblees de pagesos i la resta d'entitats agràries
per buscar solucions a les reivindicacions del sector
i també fa referència al punt avui, al dol per a aquestes 3 víctimes de l'esfondrament del bloc de Badalona.
Bé, doncs, notícies bastant semblants a la portada.
Podríem dir, resumir-ho amb Badalona, tractors i cas de Nialpes, pràcticament.
Sí, sí, totalment. Un bon resum.
Sí, sí.
Mariona, ho deixem aquí, t'escoltem a les 11 i a les 12 en punt
i després també hi ha la una amb l'informatiu complet de les notícies.
Perfecte, Núria, fins ara.
Vinga, que vagi bé.
Adéu.
Ei, vinga, som-hi ja.
És el moment de fer alfans.
A casa, a la feina i al carrer.
Quan anem de festa o al taller.
Parla'm amb el teu accés, només hem de començar, a provem-ho en català.
Tu per mi i jo per tu puc, i quan vulguis tots plegats.
Molt per parlar, molt per viure.
Provem-ho en català.
Molt per parlar, molt per viure.
Generalitat a Catalunya. Sempre endavant.
No he trobat el significat de la paraula amor.
M'he dedicat a perdre el temps, no anava a mi la sort.
Sento com el cor batega si ja tinc a prop.
No ho havia sentit mai, això per mi és molt fort.
Em van fer mal de petita, em van trencar el cor.
Però ara sento com batega si ja tinc a prop.
I ara no sé si això és un somni, o bé potser és un malson.
No ho dic que sé és que vull que s'apropi i menjar-nos junts al món.
No vull despertar.
Vull seguir dormint al teu costat i cantar.
Fins que ja no quedi veu per tornar a cridar.
Que estic enamorant i no vull despertar.
Perquè no vull obrir el que és estimar.
El sol s'amaga perquè vol que la lluna ens miri.
La lluna ens mira perquè vol que el sol sombrigui.
I mentre està amb tu i jo.
Niki, niki.
Niki, niki.
Tot ho fas tu, si tu em mires i tot torna a tenir llum.
I tu em fas sentir com no ho havia fet ningú.
Com no ho havia fet ningú.
No.
I ara no sé si això és un somni, o bé potser és un malson.
L'únic que sé és que vull que s'apropi i menjar-nos junts al món.
No vull despertar.
Fins que ja no quedi veu per tornar a cridar.
T'estic enamorant i no vull despertar.
No vull despertar.
Perquè no vull oblidar el que és estimar.
El que sento quan em mires.
Fas que camines, torni segur.
No hi ha por si estic amb tu, no.
I quan somio et porto a mi a cada moviment.
Els ulls es tancen i em transporten cap a aquell moment.
I no em despertaré.
No vull despertar.
Vull seguir dormint al teu costat i cantar.
Fins que ja no quedi veu per tornar a cridar.
Estic enamorant i no vull despertar.
perquè no vull oblidar el que és estimar.
Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de Bici sense edat.
En Bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu, que ho facin sols.
Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida.
Que et tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten.
I tu a ells, també.
Des de Bici sense edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Jus d'Esvern.
Més informació al portal de Sant Jus d'Esvern
de la Universitat de Sant Jus d'Esvern.
Més informació al portal de Sant Jus d'Esvern.
Vinga, va, que ara passarem a fer la carta d'actualitat
amb la Palmira Bedell, que ja la tenim connectada al telèfon.
Vinga, va, tot això serà ara d'aquí pocs segons.
Valmira, bon dia.
Bon dia a tothom.
Què tal, com va?
Bé, bé, va bé.
Tinc la carta meva aquí davant meu a punt de llegir.
Molt bé, doncs som tot orelles, t'escoltem.
D'acord.
Tal com vaig comprometa'm, hem de parlar del debat del dijous passat.
Doncs bé, tot molt bé.
Res a dir.
No, res a dir no.
Es van dir coses.
Però sense tibentor.
Tranquil·lament i plàcida.
Es podia dir que a la taula no es va debatre.
Ningú no es va contradir.
El representant de la Generalitat,
el que més s'allargava amb les seves exposicions,
la Gina Pol,
el president de la Federació de Taneus
i l'exconseller de Cultura, en Ferran Mascarell,
van respondre sense aprendre mal
a les preguntes que amb gran professionalitat
els feia la moderadora.
Però tot d'una va aparèixer el tema central.
La burocràcia,
la paperassa,
la pesadesa de les gestions a fer a l'administració.
I val a dir que no van esquimar el tema, eh?
Ben al contrari, van reconèixer
com n'és de complicat gestionar
permisos, subvencions, etcètera,
i que no saben com fer-ho per estalviar passos.
I ves per on.
Just aquests dies tenim la pagesia revolucionada
i un dels problemes dels quals es queixen
és el mateix.
Cada dia més gestions.
Des de Brussel·les els exigeixen cada dia més
i això ha estat la gota
que ha fet vessar el got
ja ple de sequera, molta feina i pocs guanys.
Tant és així
que pagesos i armaders
de tot Catalunya
s'han organitzat
i han pres la carretera
amb els seus tractors
fins a arribar a Barcelona
a parlar amb el president
i el conseller de torn.
Val a dir que malgrat les molèsties
que han causat els altres
veure aquella tracturada
feia goig.
I posar de dir
també feia tristesa i ràbia.
per què tenen raó de queixar-se?
Per què estan menyspreats?
I són imprescindibles.
Sembla ser que Espanya també s'han organitzat
i fent memòria els francesos fa uns dies que es van moure.
d'algun altre país
també.
No és estrant, doncs, que a Brussel·les
comencin a moure's
i prometin millores.
La Generalitat també n'ha fet.
Només faltaria.
La pagesia
i l'armaderia
es mereix.
Això
i més.
Tal com ha dit
una pagesa jove
aquest matí a la concentració,
l'agricultura
és l'art de la terra.
Ara us comentaré
algunes de les frases
dels cartells d'alemani
que no són tan boniques
com la que acabo de dir.
Una
Estem fins als collons
de tanta burocràcia.
L'altra
La nostra fi
la vostra fam.
I per últim
el que he trobat més catxondo.
Abans els llocs llouraven
ara ens manen.
Ben bé
estan
molt enfadats.
La pagesia
és una gent
que fa
anys
que està patint
i no se'ls fa prou cas.
I
no ho entenc
perquè
són imprescindibles.
Sí, sí.
I el que no entenc
és com
no s'hi han afegit
els pescadors.
Que també
es queixen
que cada vegada
han d'anar més lluny
a pescar,
cada vegada
hi ha menys
pesca.
M'estranya.
perquè
oi que
la conselleria
és
ramaderia
i pesca?
Sí.
Oi?
Ara no se'n diu així.
Ara té un altre nom.
No, però...
Sí, digues.
Però
pel mirar el sector primari
inclou
agricultura,
inclou ramaderia,
inclou pesca.
Sí.
Els tres.
El sector primari
inclou aquestes tres.
M'estranya
que no s'hi hagin
afegit
els de la pesca.
També podrien
afegir-s'hi.
De fet,
el que passa
que sí que és veritat
que era més
gent
del camp
agricultors,
bàsicament.
Ja,
bueno,
però
tots estan
al mateix sac.
Tots pateixen igual.
Sí, no,
sí, sí, sí, sí.
Tal qual, tal qual.
I diu que estan
molt contents,
molt emocionats
de la rebuda
de la gent
de Barcelona
i per les carreteres
i la gent
els aplaudia
si afegien.
Sí.
Per què?
Perquè tenen raó.
Clar.
Sí, no,
el que passa
que, clar,
que per molts aplaudiments
si el govern
aquí no mou fitxa
ja pot aplaudir-los
i la gent
que la situació
segueix igual.
Per tant, aquí...
El problema
és que la fitxa
grossa
s'ha de moure
a Europa.
Sí, sí, tal qual.
És que...
I això pot ser...
Sí que han promès
ajudes
i, fet,
després també
potser
des de Madrid
potser també
podrien
fer alguna llei
que
interferís
amb les interferències
que tenen
els pagesos
per fer arribar
el seu producte
a la botiga,
als intermediaris.
Als intermediaris, no?
Que, bueno,
que són una mica
també els qui
s'acaben...
Bueno,
qui acaben
traient més benefici.
És el que treu
més benefici
sense haver treballat
i sense haver suat
i sense haver
exposat
la feina.
aquí, a veure...
Passa que, clar,
volem molt, no?
Bueno,
demanem productes
de qualitat,
frescos,
d'aquí a la vora,
amb bon sabor,
ecològics,
però després
els pagesos
pobres
és que
han de fer
mil tràmits
també,
han de demostrar
mil coses
per poder tenir
certificacions,
per poder tenir
segells de qualitat,
llavors, clar,
potser és que
tampoc els hi compensa,
no?
al final?
No,
a veure,
és que no és la seva feina
la de fer gestions.
No, no, no.
Per molt que estiguin,
que s'organitzin,
que si tinguin
federacions
o el que sigui,
per molt que tinguin
suport,
és un suport
que es fan ells mateixos.
Sí, sí.
Sí.
A veure,
diu que si no aconsegueixen
tornar a moure.
Tornaran a moure's, eh?
Ostres.
Sí.
Clar, és que és un sector
que no pot manifestar-se
molts dies seguits
perquè, clar,
han de treballar
la terra,
tenen animals...
Sí,
no es poden plantar
una setmana aquí.
No.
Però és igual,
ja han fet
la seva feina.
Mira,
precisament
jo conec
una persona,
el meu gendre,
concretament
el meu gendre,
que es va trobar
venint
de Girona
amb l'autoria col·lapsada.
I ahir
es va trobar
per una feina
que té
Barcelona col·lapsada.
Ostres.
que...
Sí.
Si no molesten,
no es nota
la queixa.
No, no,
clar.
No, no,
han de...
Encara que
és trist
que hagi
de rebre
sempre
els mateixos
per les
manifestacions
que siguin
els taxistes,
que siguin
ara
els
pagesos,
sempre reben
els mateixos,
però
aquesta vegada
ho han
pres
de bon grat
perquè
ho entenen.
Sí.
Sí, sí, sí,
sí, totalment.
A més,
és un sector
que sempre ha quedat
una mica raconat,
és a dir,
no és un sector
que s'hagi manifestat
molt, no?
Bé,
no és que hagi
quedat
al marge
completament,
però
és un dels sectors
més abandonats,
per dir-ho així.
Sí, a més,
de fet,
i fins i tot
menyspreat.
Per dir
aquest
és res,
diuen aquest res,
és com un pallès,
eh?
Per dir,
ostres,
si no els prenim,
no menjarem.
Clar, clar, clar.
No sé com ho veiem, això.
Tal qual, tal qual,
sí, sí, sí, sí.
Sí.
És així.
Bé, doncs,
Palmira,
hem començat la carta,
has començat la carta
parlant del debat
de la Taneu
i el tema
de la burocràcia,
que a vegades
s'han d'omplir
molts papers, no?,
també,
en aquest sector.
Sí, sí,
és que
és el tema
central
d'aquell dia
i és el tema,
un dels temes
centrals
de la
pagesia
i m'ha xocat, no?
Sí, sí, sí, clar.
A veure,
i és el tema central
que ens trobem
les entitats
també, eh?
Sí, sí.
que per res
has de fer,
has d'omplir
deu papers.
Però sí,
és clar,
si no,
l'administració
s'ha de preservar
d'alguna manera
i ha de ser així.
per molt que sé
que s'esforcen,
perquè ells mateixos
ho reconeixen,
mirar d'estauriar,
però no
se'n surten,
mira, no sé.
Aviam,
aviam que
ens esperen
per dijous que ve.
Aviam.
Mentrestant,
recordo
que avui és el dia
de la truita.
Avui és el dia
de la truita?
Què em dius?
Sí,
és dijous gras.
A veure...
Dijous?
Clar,
dijous gras.
Ostres,
tu pel mira.
mare meva.
Aviam,
ja ho saps,
o per dinar
o per sopar,
una truita.
Sí, sí, sí,
avui toca.
Avui toca.
Bon profit a tothom.
Gràcies,
pel mira,
que vagi bé
i fins la propera.
I fins la propera.
Vinga,
adeu.
Adéu.
Vinga va,
passarem ara
a fer
la predicció del temps
amb el Carles.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Is the losing game
One I wish
I never played
Oh,
a mass we made
And now the final frame
Love
Is the losing game
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
més o menys 96 hores
ens
ens portarà dos línies frontals
d'acord? Aquestes línies frontals
a mesura que han anat avançant la setmana
han anat variant, o sigui, ara passo
per aquí, ara passo a aquesta hora, ara passo a una altra
són grans, són puntuals
són atlàntiques, què volem dir
que són atlàntiques? Doncs que no són molt
potents, o sigui, normalment
les depressions atlàntiques són molt profundes
i ens passa el seu centre per sobre
o normalment són precipitacions cara nord
al Pirineu, pluges al Pirineu de Lleida
no tant al Pirineu de Girona
algun plugim cap a l'interior i quan arriben a la costa
arriben desgastats. Bé, la primera
línia frontal, que em queda molt poc temps
aquesta passarà aquesta propera nit, és una línia
frontal que el que portarà és una
miqueta d'aire fred en alçada, això ajudarà
que hi hagi una certa inestabilitat
i aquesta propera nit, ja aquest vespre
nit cap a les comarques de Lleida
podria caure alguna precipitació
feble en general i també cap a
la zona d'alta muntanya, cap a
l'Aran, cap als Pallars, cap a l'alta ribagorça
allà també hi haurà precipitacions
de moment comencem amb una cota de neu altíssima
perquè venim de temperatures molt altes
però això anirà baixant a mida que vagi avançant el cap de setmana
i vagin avançant els propers dies
la cota de neu anirà baixant. Primer front
que com ens deixarà el divendres? Perquè creua de matinada
doncs ens deixarà un divendres una mica
insegur, un divendres
amb molts núvols al matí
alguna goteta, tampoc no s'espera res
de l'altre món, a la tarda
fins i tot es poden obrir algunes clarianes
però pot caure alguna gota, són d'aquests dies tontos
que veus un núvol que està molt gris
que et ve passant, que t'està fent sol
i aquell núvol quan passa per sobre et deixa el ruixat
doncs bé, divendres és un dia així variable
però en general, si avui els mapes tenen raó
la pluja ha de ser molt feble
estem parlant de dècimes de litre, amb prou feines
arribarem als dos litres per metre quadrat
fins i tot els suïssos que tenen molta tendència a posar quantitats
et parlen entre dos i cinc
cinc és una animalada, o sigui jo crec que seríem
més que a mi dels dos, però és un dia molt variable
però també veurem estones al sol
o sigui que al matí potser no tant
però a la tarda sí que es deixarà veure el sol
i aquestes gotetes poden fer acte de presència
és molt poca cosa
realment la precipitació ha baixat molt
a mesura que ha anat avançant
una altra dada important
és que portem 3 anys
que cada cop que s'apropa una situació d'inestabilitat
o una situació que pot portar un canvi
realment no és tant
a mesura que van avançant els dies
va afluixant la cosa
i això és el que està passant amb aquesta
i sembla, si ja portem 3 anys amb aquesta tònica
que podria ser que demà fins i tot afluixés una miqueta més
la previsió
divendres el deixem aquí amb algunes gotetes
però és que realment és molt dins
o sigui que jo crec que la rua dels Madres Sacramento
la tenim bastant tranquil·la
la nit de divendres a dissabte
ens creua una línia frontal més activa que la de divendres
o sigui que és més potent
porta més aire fred associat a l'alçada
penseu que a uns 5.500 metres d'alçada
hi haurà menys 27 graus
penseu que estem a tocar dels positius aquests dies
o sigui que hi ha una baixada important de les temperatures
a 5.500
aquest aire tan fred en alçada
això provoca que hi hagi un temps molt insegur
que el temps pugui ser molt variable
i que fins i tot puguin descarregar
ruixats amb calamar-se
o sigui quan entra aquest aire fred
és un temps que costa molt de pronosticar
per això avui comentàvem a les xarxes
que el temps de dissabte demà l'hauríem de perfilar
però avui el que ens diuen els mapes
és que la matinada de divendres a dissabte
seria el moment en què plauria més a Sant Jus
o sigui creiem que la pluja més destagada
es podria estar entre 10 i 15 litres per metre quadrat
seria de nit
la nit de divendres a dissabte
dissabte al matí ens aixecarem
amb mullades de sol i alguns núvols
i a la tarda es podria escapar algun ruixat
entre el migdia, la tarda
això els mapes van canviant
els americans sí que ens marquen un dissabte molt plujós
jo crec que no serà així
però avui els mapes ens estan dient
que podria caure algun ruixat al matí
i podria caure algun ruixadet menys important a la tarda
o sigui que estem en una situació que ha anat perdent pistonada
en les últimes hores
i jo crec que demà portarem bones notícies de cara al dissabte
crec
que bé
és un cop de cor
bueno bé però
una corazonada
sí, una corazonada
doncs jo crec que la cosa se'ns està posant de cara
i sembla que el dissabte el tindríem bastant arregladet
perquè ha anat perdent molta pistonada
els últims mapes que estem veient
doncs cada cop hi posen menys precipitació
tret dels americans
que aquests sempre els hem de tenir això una mica agafats
però aviam que demà acabem de confirmar-lo del dissabte
ja sé que és molt a prop de l'hora que toca
però amb aquesta línia frontal
i amb aquesta era freda en alçada
és complicadíssim fer una previsió curada
del que passarà dissabte
molt bé
doncs Carles
demà ho acabarem de confirmar i de concretar
això mateix
d'acord
vinga
que vagi bé
gràcies
vinga
bon dia
adeu
ara sí
doncs passem a Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
les notícies de les 11
bon dia
us informa Joan Bota
representants dels pagesos
estan reunits
aquesta hora al Parlament
amb la presidenta de la cambra
Anna R
després mantindran reunions
amb diversos grups polítics
per traslladar-los
les seves reivindicacions
unitat mòbil al Parlament
Jordi Canal
bon dia
bon dia
una reunió
amb Anna R
que començava pels vols
d'un quart d'onze del matí
que ha acabat fa escassos minuts
són vuit representants
dels agricultors
dels ramaders
que com dèieu
ara se reuniran també
amb diversos grups parlamentaris
almenys amb Esquerra
PSC
Junts Comuns
i la CUP
per exposar-los
les seves reivindicacions
són 12 punts
encapçalats per exemple
per la reducció de la burocràcia
a la demanda
d'uns preus justos
i la promoció
de la sobirania alimentària
fora del Parlament
els esperen 50
manifestants més
ramaders
agricultors
del Berguetà
del Bages
que aquest matí
han entrat
han arribat
amb els seus tractors
des del centre
de la ciutat de Barcelona
fins a les portes
del Parc de la Ciutadella
Jordi Nagana
Catalunya
Ràdio Parlament de Catalunya
Més notícies
Sara Riera
L'excap d'afers interns
de la Policia Nacional
Marcelino Martín Blas
admès que el 2012
es va crear una trama policial
per desprestigiar
els expresidents
Artur Mas
i Jordi Pujol
i l'exconseller
Felip Puig
atribuint
els comptes falsos
en paradisos fiscals
en declaracions
al matí de Catalunya
Ràdio
Martín Blas
ha assegurat
que ha tingut
accés
a una gravació
de l'excomissari
Villarejo
on es detalla
aquesta operació
coneguda
com a projecte
Barna
el projecte Barna
se tratava
de que desprestigiar
a unos políticos
catalanes
concretament
Artur Mas
Jordi Pujol
i Felip Puig
Diciendo
que tenien
bienes
dinero
cuentas ocultas
en el extranjero
en països
como
Lynch State
antes de las elecciones
del 25 de noviembre
del 2012
i ho acabem de saber
l'Audiència de Barcelona
ha confirmat
que 46 agents
de la policia espanyola
aniran a judici
per la seva actuació
durant el referèndum
de l'1 d'octubre
del 2017
en diverses escoles
de la capital
Última Hora
Barcelona
Maria Núria Rebella
Hola, bon dia
el tribunal ratifica
la decisió
del jutjat d'instrucció
número 7
que ja va veure
indicis suficients
per a delictes
de lesions
i contra la integritat moral
per portar el cas
ja a judici
la interlocutòria
judicial
descriu
que el que va passar
a les escoles
va anar més enllà
de simples delictes
de lesions
i apunta clarament
que algunes conductes
es poden encardinar
en un delicte més greu
com el d'integritat moral
que comporta penes de presó
tanmateix
i l'audiència
denega la petició
de les acusacions
i descarten causar
més policies
per les mateixes causes
Maria Núria Rebella
Catalunya
Ràdio Barcelona
Detingut a Delta Ebre
al Baix Ebre
un dels fugitius
més buscats a Europa
va fugir de Romania
fa anys
i se'l buscava
per complir una condemna
de 10 anys
per tràfic de persones
a Tarragona
Manel Sastre
Bon dia
feia 15 anys
que l'home
s'amagava
a Delta Ebre
on treballava
com a assessor
immobiliari
ningú del seu entorn
sospitava res
i va ser un avís
de la policia romanesa
el que va posar
sobre la pista
la policia espanyola
que fa uns dies
el va poder detenir
formava part
de la llista
dels fugitius
més buscats
de la Unió Europea
té pendent
una condemna
de 10 anys
de presó
per tràfic
de persones
i de menors
i diversos
delictes
contra les persones
a Romania
Manel Sastre
Catalunya Ràdio
Tarragona
Punt final
a les aspiracions
de l'únic candidat
pacifista
per plantar cara
a Vladimir Putin
a les urnes
l'exdiputat
Boris Nadezhdin
anuncia
que la comissió
electoral de Rússia
ha tombat
la seva candidatura
malgrat que va presentar
les 100.000 signatures
necessàries
la setmana passada
ja el van advertir
que havien detectat
certes irregularitats
com ara firmes
amb noms
de persones mortes
ara li impedeixen
registrar-se
per les eleccions
que es faran
a mitjans de mes que ve
i que per aquest motiu
diu que portarà el cas
al Tribunal Suprem
Esports Marcos García
El comitè de parlació
de la Federació Espanyola
de Futbol
valora avui
el recurs presentat
pel Barça
per l'expulsió
del jugador
al Barça
Vitor Roque
al camp de l'Alabés
recordeu que competició
va decidir ahir
mantenir-li la sanció
el Barça
no ha començat
encara a buscar
recanvi a Xavi
a la banqueta
per la propera temporada
ho ha explicat
el director esportiu blau
guardant a Deco
a una entrevista
a Esport 3
al Barça femení
sabrà demà
qui és el seu rival
a les semifinals
de la Copa de la Reina
l'equip de Jonathan
Giraldés
s'hi va classificar
ahir
després de Gulegel
el Sevilla
per 8 gols
a 0
a la Copa Masculina
anada de la segona semifinal
Atlètic de Madrid 0
Atlètic de Bilbao 1
al Mundial de Doha
l'equip espanyol
femení de natació artística
que va tercer
a l'eliminatòria
preliminar lliure
d'aquest matí
i s'ha classificat
doncs per la final
la catalana
i l'estiu
fent parella
amb Alina Osocoquina
disputaran d'aquí a una hora
a la final
de duo lliure
aquesta tarda
a les 5
es juga a l'Espanya-França
en la competició femenina
de l'Àter Polo
ambàs que té Eurocap
resultat d'ahir
Prometeï 94
Juventut 80
i avui
a jornada
de la Lliga de Campions
Masculina
d'Hockey Patins
concretament
amb aquests 3 partits
en presència catalana
Barça-Fote de Marni
Reus Calafell
i Lleida Tricino
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bon dia
passen 6 minuts
de les 11
us informa
Mariona Sales Vilanova
Ràdio d'Esbend
recupera un format
d'entrevistes
amb l'alcalde
de Sant Just
aprofitant
els neguits
de la ciutadania
a l'Ajuntament
Una vegada al mes
Joan Basaganyes
vindrà al magazín
de Matins
la Rambla
a respondre directament
les preguntes
dels santjustencs
i santjustenques
en la seva entrevista
És una iniciativa
que pretén reforçar
la transparència
i la comunicació
entre el govern local
i la ciutadania
i per tant
al final de cada entrevista
mensual
la periodista
Núria García
Alibau
presentarà
a Joan Basaganyes
algunes de les preguntes
enviades prèviament
per la ciutadania
La primera entrevista
d'aquesta sèrie
tindrà lloc
el dimecres
14 de febrer
a les 11 i 10
i es podrà seguir
a través del
98.fm
98.1 FM
en streaming
a la web
a ràdio
d'Esbend.com
o al canal
de YouTube
de l'emissora
Per a aquells i aquelles
interessades a participar
enviar les preguntes
és molt senzill
Només cal deixar-les escrites
als comentaris
de la publicació
a Instagram
o al Twitter
de la ràdio
Cada mes es crearà
un nou post
sota l'etiqueta
Alcalde Respon
a Instagram
i Twitter
on s'anunciarà
el dia de l'entrevista
i es podran deixar
les preguntes
pel més corresponent
Sant Just es prepara
per viure
un dels esdeveniments
més esperats de l'any
la celebració
de carnestoltes
i el concurs
de disfresses
i la rua
pel poble
La jornada serà
el dissabte 10 de febrer
i començarà
a les 11 del matí
al Parc Maragall
Hi haurà animació
amb el grup
Arreplegats
Xocolatada
i concurs de disfresses
en la categoria
de comparses escolars
i Premi Individual Infantil
A dos quarts de 7 de la tarda
començarà
el concurs
De la tarda
al mateix lloc
amb la participació
de 4 comparses
i dos grups
A més
es recorda
els participants individuals
que es poden inscriure
el mateix dia
de carnestoltes
al Parc Maragall
fins 30 minuts
abans de l'inici
de la festa
Hi haurà animació
amb el grup
Calet Versions
A un quart de nou
es farà
el pregó
de la reina
Carnestoltes
A dos quarts de nou
Inici de la Rua
pels carrers del Poble
amb animació
davant d'Andarà
i el grup
Tamboret
de la Taneu
A les 9
hi haurà Xocolatada
i a dos quarts de 10
el veredicte
del concurs de disfresses
Els premis
tan individuals
com de grup
seran vals
de comerç local
gràcies a la col·laboració
de Desvern Comerç
i Dona i Empresa
A partir de les 11 de la nit
hi haurà festa
de disfresses
al casal de joves
amb DJ
i moltes sorpreses
organitzada
per l'agrupament
Escolta i Guia
Martin Luther King
Sant Just serà
a l'escenari
d'un acte d'homenatge
al músic-compositor
Gabriel Brinsnick
Isaza
Aquest tribut
se celebrarà
el divendres 16 de febrer
a les 7 de la tarda
a la sala
Isidore Cònsul
de Can Ginestà
Anna Bufill
de Xepla
veïna
i amiga de Brinsnick
i Débora
Nancupilla
estudiant de doctorat
que centra
la seva recerca
en el seu llegat musical
parlaran
de la vida
i obra
de Gabriel Brinsnick
explorant la figura
i la trajectòria
d'aquest influent artista
S'interpretarà
la peça
Chile Fertil Provincia
una obra emblemàtica
en el repertori
de Brinsnick
que captura
l'essència
de la seva expressió
artística
Per tant que l'acte
els assistents
seran convidats
a un brindis amb cava
I això és tot
Tornem amb més informació
al butllet horari
de les 12
Fins ara
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Atlantis is calling!
SOS for love!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
11 i 13 minuts d'avui dijous 8 de febrer.
Vinga, va, comencem aquesta taula rodona
del Dia de la Dona i la Nena a la Ciència del 2024.
Concretament, l'11 de febrer és quan es comemora aquest dia
una data que va establir l'ONU el 2015
amb l'objectiu de promoure la participació plena
i en condicions d'igualtat de les dones i les nenes
en l'educació, la capacitació, l'ocupació
i els processos d'adopció de decisions
en la ciència mitjançant polítiques i plans d'estudi
que fomentin una major participació de les dones i les nenes
i en reconeguin les seves contribucions.
A Ràdio d'Esvern portem alguns anys recordant aquest Dia Internacional
posant un èmfasi especial i dedicant-li una estona.
A l'edició del 2024 la cobrim, com hem dit avui, 8 de febrer,
amb una taula rodona formada per quatre dones enjustenques
vinculades professionalment i educativament a les STEM.
L'acrònim per les disciplines acadèmiques de la ciència,
la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques.
Un concepte que va sorgir l'any 2000
com a resposta a una creixent demanda formativa
davant un futur de constants canvis tecnològics
i que pren rellevància precisament el Dia de la Dona i la Nena a la Ciència
perquè si bé la demanda de professionals en l'àmbit de la matèria de les STEM
és cada vegada més gran en un món que canvia amb rapidesa i de forma constant,
s'han de potenciar aquestes vocacions entre les nenes
i reconèixer la feina que fan les dones que es dediquen a aquests camps.
Bé, doncs, comencem la taula rodona.
Tenim a l'estudi de Ràdio d'Esvern quatre perfils, com hem dit.
De moment comencem amb un parell d'elles.
Aquesta primera part la farem amb la Gemma Monconill i la Marta Erranz.
Les presentem breument.
La Gemma és graduada en Biologia i doctora en Immunologia a l'Autònoma.
Es dedica a la recerca.
Ara treballa a l'Institut de Salut Global
que ho lideraran a l'Alaboratori d'Investigació Immunològica per la Malària,
tot i que també ha investigat en altres camps.
I la Marta és estudiant de grau en Matemàtiques i Enginyeria Informàtica a la UB
i ha estat també educadora al Museu de Matemàtiques de Catalunya
i ara investiga a l'Innovamat.
Els hi aburim als micros, les saludem.
Hola, Marta, Gemma, què tal?
Hola, bon dia.
Doncs bé, tranquil·les, comencem una mica per trencar el gel.
Ens poseu en context, per exemple, Gemma, què és l'IS Global?
Marta, en el teu cas, què és l'Innovamat?
Què s'hi fa en aquests centres?
Si ens podeu explicar també una mica com és el vostre dia a dia,
quina feina hi feu en aquests llocs,
si seguiu línies d'investigació, va, expliqueu-nos.
No sé, Gemma, per exemple, comença tu, va.
Doncs l'IS Global és un centre de recerca, un centre de cerca, un centre privat,
sobretot que té fons públics i on s'investiga, bueno, malalties infeccioses,
però també malalties no transmissibles, com seria el càncer, per exemple.
I la seva missió és promoure la salut, millorar la salut de la gent, no?,
i promoure l'equitat en salut, no?,
molt enfocat també en poblacions vulnerables.
I bé, fem tant recerca bàsica com és aplicada, clínica, epidemiològica,
i també és bastant potent en termes de polítiques, no?,
i d'implementar totes, bueno, tot el que trobem en recerca,
doncs després portar-ho a la pràctica.
I bé, el que fa a la meva recerca,
estudio sobretot immunologia, la malària, vacunes de malària,
també immunologia a altres infeccions que són molt prevalents en zones endèmiques de la malària, no?,
perquè es donen moltíssimes co-infeccions,
i més recentment amb la pandèmia també ens vam bolcar
i teníem moltes tècniques posades a punt, no?,
el nostre coneixement el vam aplicar llavors amb la Covid.
Em sembla que hi ha algun fragment de TV3 que no sé si van fer alguna connexió
durant la pandèmia en aquells moments més de tema de vacunes i això,
no sé si van trucar a l'Isa Global i vas atendre tu els mitjans també, no?,
no sé si...
Sí, efectivament, bastantes vegades, sí.
Atenent a TV3 i els mitjans, no?,
explicant, suposo, el tema de les vacunes o...
Sí, tant per comentar o estudis que estaven sortint, no?,
resultats nous com els nostres propis estudis que fèiem sobre el tema.
I una mica, Gemma, com és el teu dia a dia allà?
No sé si tens uns objectius a fer, tens un pla a seguir o...
Sí, bé, ara estic col·lidant tot un grup de recerca que és força gran, no?,
llavors tenim diferents projectes que estem duent a terme
i amb diferents objectius i prioritats,
però el dia a dia, clar, jo ja no estic al laboratori, no?,
fem sobretot una recerca bastant bàsica,
una mica aplicada en el sentit que analitzem mostres de pacients,
de participants d'estudis clínics, no?,
tenim estudis en què anem seguint la gent i anem traient sang, l'analitzem...
Llavors, clar, ara jo, bàsicament, estic supervisant la feina que estem fent en aquests projectes, no?,
tenim un equip molt gran d'unes 20 persones,
això no és habitual en grups de recerca, normalment són més petits,
i molta part de la meva feina, doncs, és formular les hipòtesis, no?,
les preguntes que volem contestar, buscar recursos per poder fer la feina,
o sigui, molta part de la feina és això,
hi ha també un component burocràtic molt gran, no?,
i després, doncs, això, supervisar el dia a dia la feina al laboratori,
discutir els resultats, no?,
mirar com s'han d'analitzar les dades,
intentar respondre les nostres preguntes, no?,
i amb això, doncs, generes més hipòtesis, més preguntes,
o sigui, aquesta és la part maca, no?, de la ciència i la investigació,
és això de tenir, que tenim llibertat, no?,
fins a cert punt, doncs, de formular les preguntes que nosaltres creiem que són necessàries.
Clar.
I després hi ha tota l'altra part més de gestió, no?,
de gestió del personal, de buscar els fons tant per fer els experiments
com per mantenir el personal en el grup,
de formar-los,
i bé, és...
és molt variada, la veritat.
Sí, sí, sí.
És molt enriquidora.
Molt bé.
i tot i que té, bueno, els seus contres, no?, també, però, sí.
Marta, què és l'Innovamat?
Explica... Ui, espera, perdona, eh?
Digue'm.
Sí.
Doncs mira, Innovamat és una empresa que treballa en el món de l'educació de les matemàtiques
i que el que fa és que proposa un recurs per l'aula
una mica diferent del que estem acostumats a veure en el món editorial
de llibres i de matemàtiques a l'aula.
Llavors, Innovamat neix fa...
és una empresa relativament jove, deu tenir uns 7-8 anys
i neix una mica com responent a aquesta necessitat
de revolucionar l'educació en el món de les matemàtiques.
Llavors, és una empresa que ha crescut molt en poc temps
i des de fa un parell d'anys es va veure aquesta necessitat
de crear un equip de recerca
per intentar validar una mica aquests nous mètodes que...
Bueno, tampoc nous, eh?,
però com aquest pupurri d'idees que estaven sortint en el món de l'educació
i que al final s'implantaven en un recurs concret
i també per intentar com retornar una mica
a la comunitat científica del món de l'educació.
D'acord.
I el teu paper entenc que és més en aquest rol de recerca.
Exactament.
Ens pots posar algun exemple d'alguna cosa
o d'alguna investigació
o d'algú que estiguis fent ara?
Sí, o sigui, jo treballo a l'equip de recerca.
Som quatre persones en total
i nosaltres el que sempre diem
és que, clar, fem una recerca diferent
a la que estem acostumats a veure.
Nosaltres no som investigadors de bata
i ulleres de l'oratori,
però nosaltres fem una recerca
com donada al món de l'educació.
És a dir, que nosaltres agafem idees
que es venen al món de la recerca,
les portem una mica al nostre terreny
i intentem retornar-ho a les escoles,
perquè moltes vegades
el que es publica en revistes científiques
és molt difícil d'aterrar a la realitat
de l'aula de les escoles de Catalunya
o de la resta de països on estem treballant.
Llavors, per exemple,
nosaltres ara tenim els dos estudis més importants,
en fem un de dificultats d'aprenentatge,
que a través d'una intervenció intentem...
O sigui, tenim unes eines de detecció
de dificultats d'aprenentatge en les matemàtiques
i a través d'una intervenció
intentem com atacar una mica aquest grup
que són una mica més hostils
i que podrien mostrar
tenir dificultats d'aprenentatge severes
en el sentit que ja no es poden tractar
simplement més hores de classe
o un acompanyament més concret,
sinó que potser són infants
que han d'anar a l'EAP
o que necessiten una ajuda més enllà
de la que se'ls pot oferir l'escola normal
i llavors els oferim una intervenció
i a final de curs tornem a passar aquesta eina de detecció
i així acabem de separar com el...
identifiquem quins són aquests possibles casos de risc.
O també fem investigació en temes de motivació
i ansietat matemàtiques,
perquè sabem que correlacionen molt
amb els resultats acadèmics
i no tant amb les bones notes
que es poden treure,
perquè aquí podríem tenir un debat
de com avaluem i quines són les eines que utilitzem,
o sigui, què és el que considerem bo
a l'hora de treure resultats,
sinó també que la motivació i la ansietat
correlacionen una positivament i l'altra negativament molt
amb el tema de com aprenem.
O sigui, més enllà de si trec o no bones notes,
si realment estic tenint possibilitats d'aprendre.
Llavors, aquests són com els dos estudis grans
que tenim aquest any,
però també treballem altres coses.
I això, nosaltres treballem amb les escoles,
o sigui, entre els quatre fem una mica de tot,
des de trobar el grup d'estudi
fins a dissenyar els estudis,
des de fer també com estudiar una mica de camp
d'anar a les escoles i passar diferents...
passar els diferents testos i el que calgui.
Una mica de tot.
Marta, la teva experiència prèvia
abans a Terra Innovamat
va ser al Museu de les Matemàtiques de Catalunya
com a educadora, no?
No sé si ens pots explicar una mica
com va ser aquesta experiència...
Clar, jo vaig arribar al Museu de Matemàtiques
perquè jo he sigut cap d'alcalde durant molts anys
i tenia el títol de monitora i de directora
i en l'època post-pandèmia
vaig coordinar un casal d'estiu allí
i després ja m'hi vaig quedar educadora un any i mig.
El Museu de Matemàtiques és com una proposta
que jo sempre dic molt diferent d'Innovamat
perquè malgrat que tots dos projectes
neixin des d'aquesta inquietud
de plantejar diferent les matemàtiques dels alumnes,
i Innovamat entra a l'aula
i ofereix recursos per canviar
com ensenyem les matemàtes des de dins de l'aula
i en canvi el museu gaudia una mica del privilegi
jo dic sempre que era una cosa externa de l'aula, no?
És a dir, malgrat tots els recursos que oferíem
sí que es podien adaptar a una realitat curricular
dins de l'aula
hi havia com aquest marge que al final els infants i els adolescents
anaven de visita al museu i nosaltres els rebíem
i els fèiem com la guia o les diferents activitats
i era una mica com la cosa nova, no?
Com quan et porten a un restaurant i ets petit
i veus una cosa diferent i gairebé que tot t'agrada
i et menges allò que a casa potser no t'haguessis menjat mai, no?
i al museu
sí que és veritat que la feina era molt diferent
perquè una idea
la nostra feina era similar
a quan vas al Cosmo Caixa i algú t'acompanya
i et fa una de les diferents visites
però sí que és veritat que els materials del museu
eren molt estirables
allà el lema és una mica que les matemàtiques entren per les mans
llavors en funció del grup que vingués
nosaltres teníem com més flexibilitat
per poder adaptar
com que sí que teníem com una mena de repte
d'adaptar-nos a la realitat del grup, no?
perquè al final aquí a Catalunya les escoles són molt diverses
i uns alumnes de 15 anys
poden tenir un nivell de matemàtiques
super diferent en diferents pobles
i en diferents barris llavors
però sí que és veritat que la feina era diferent
malgrat jo sí que al museu
li dec com la passió que tinc per l'educació
de les matemàtiques
perquè si no hagués pogut veure
com aquesta altra cara de la moneda
jo si només hagués vist les matemàtiques
de l'escola, de l'institut i de la universitat
malgrat que he tingut molts bons professors
potser no hagués cregut mai
no m'hagués sortit mai aquesta passió
per al món de l'educació
Molt bé
i parlant de la universitat
Marta, com compagines uns estudis tan exigents
d'estudiar aquest doble grau
que fas de mates i enginyeria informàtica
amb tot el tema laboral, de la feina
A veure, sent sincera
és molt dur, és horrible
o sigui, però perquè
Tal qual
Sí, o sigui
i perquè jo sempre dic
que quan jo parlo amb els adolescents
tampoc els vull treure la il·lusió
però tampoc els vull enganyar
o sigui, són carreres que són molt dures
que també crec que com a dones
ens enfrontem a una realitat
malauradament diferent
que els nostres companys
perquè socialment
s'esperen unes coses diferents
dels uns i dels altres
i malgrat ens vulguem desprendre
d'aquests prejudicis
jo sempre dic que
de manera invisible
estan allà i imperen
en el nostre dia a dia
i a més són carreres
que no estan pensades
per treballar
o sigui
s'ha de ser brillant
però a més de brillant
s'ha de ser molt treballador
només per això
llavors
jo sempre dic que
la gent que tenim altres inquietuds
en aquests graus
estem com una mica al marge
i una altra inquietud
pot ser ser cap del cau
o ser monitor d'esplai
o ser esportista d'elit
però és que una inquietud
també pot ser
que de cop tu entres
en el món professional
i te n'adones que
doncs que a mi
la feina m'ofereix coses
que a la carrera
no em podran oferir mai
llavors
i hi ha vegades que dic
que també
de com t'apassionen les coses
però hi ha vegades
que dic que estic
aprenent més a la feina
perquè tinc una
sí perquè soc molt privilegiada
i tinc un entorn
de gent molt brillant
i de gent que tenen
moltes ganes
de compartir aquest coneixement
però que la universitat
hi ha vegades
que és un món
com molt sol
i molt dur
i si vols fer coses fora
sigui treballar
o sigui el que sigui
és horrible
i que no
o sigui
jo també crec
que el problema
de les universitats
com a mínim
des de la meva experiència
i el que he vist
en el meu entorn
és que no entenen
perquè jo per sort
visc a casa amb uns pares
i podria viure fins als 40
si em calgués
perquè tinc aquesta realitat
però la universitat
no entén
que hi ha gent
que realment necessita
o sigui
vivim en un món
on molta gent
necessita treballar
per poder viure
i no molta gent
de 30-35 anys
que té fills
molta gent
des de molt jove
i si estàs en aquests casos
no s'entenen aquests perfils
llavors
vivim en un sistema
que impera
haver de treballar
per arribar a final de mes
però alhora
si et vols graduar
per poder formar part del sistema
sembla que durant 4 anys
has de congelar la teva vida
i assumir
que viuràs d'ajudes
siguin d'unes beques
o siguin de la família
o sigui de...
vull dir
i que hi ha molta gent
que no té aquest privilegi
i que simplement
no pot estudiar
i no pot accedir
a aquest món
com de coneixement superior
diguem-ne així
Gemma
tu vas començar a estudiar
biologia el 99
et vas llicenciar el 2004
i a l'institut
que estàs ara
l'Institut de Salut Global
i entres el 2017
explica'ns una mica
també el teu recorregut
en quins camps
t'has anat formant
especialitzant
també
com ha comentat la Marta
que hi ha aquests
viaixos
que estan
que són invisibles
però que hi són
sí
mira
jo vaig estudiar
biologia
i a l'acabar
ja tenia molt clar
que volia dedicar-me
a la recerca
i fer una carrera acadèmica
llavors vaig buscar
de seguida
un lloc
on fer un doctorat
el vaig fer
a l'institut
bé
al laboratori
de retrovirologia
Irsi Caixa
i treballant
en recerca
sobre el virus
de la sida
i han acabat
el que és més habitual
és marxar
després de fer
un doctorat aquí
vas a fora
fer un postdoc
en aquell cas
la meva parella
estava aquí
i no vam decidir
que ens esperaríem
un a l'altre
i marxaríem plegats
perquè ell també és científic
i vaig començar
a fer un postdoc
aquí
al CRECIP
que de fet
era el que abans
era
i és global
o sigui
ja tenia un passat
en aquesta institució
i allà vaig començar
un postdoc
treballant ja
en immunologia
de la malària
i en aquella època
estàvem fent
un estudi
de la vacuna
de la malària
RTSS
que és la primera vacuna
que
que ara
s'està començant
a implementar
ara a l'Àfrica
i per intentar
entendre
com funcionava
i en aquella època
viatjàvem molt
a Mozambique
que és on tenim
una institució
que és com una institució
germana
amb qui col·laborem molt
i allà fèiem
l'estudi
de camp
després d'això
em vaig anar
en relació
encara amb aquest estudi
vaig fer un postdoc
a Estats Units
a Seattle
a l'Institut
Fred Hutchinson
Cancer Research Center
també estudiant
immunologia
de vacunes
en un grup molt potent
en què
tenia a punt
unes tècniques
ja
i vaig ajudar
a desenvolupar-ne
unes altres
per intentar
analitzar
la resposta immunològica
en nens molt petits
perquè penseu
que són bebès
de poques setmanes
llavors
hem d'agafar
una poqueta quantitat
de sang
doncs allà
vaig estar posant
a punt
més tècniques
i vaig estar
avaluant això
i després d'aquí
encara vaig fer
un altre postdoc
al Canadà
a la Universitat
de British Columbia
a Vancouver
i després d'un parell
d'ans
ja vaig tornar
cap aquí
Molt bé
Marta
has comentat
tu també
una cosa interessant
que hi havia
aquests
bueno
biaixos
que estaven
de forma
com una mica
invisible
perquè a les dones
s'esperava
alguna cosa
diferent
que
en els homes
quins són
o tu
quins tens
en ment
quan comentes això
o sigui
jo crec que
més enllà
jo la veritat
és que mai
m'ho havia pensat
o sigui
jo vaig entrar
en aquesta carrera
perquè
doncs perquè
m'anava bé
l'institut
perquè era un alumne
que per com estava
en aquell moment
de la vida
i per el que
m'interessava
encaixava
en el sistema educatiu
de l'institut
perquè això
no va només
de treballar molt
i de ser intel·ligent
sinó també
d'encaixar
en el que t'està
endavant en el moment
i jo vaig entrar
en aquest grau
perquè tenia nota
perquè no m'ho vaig pensar
molt
vaig dir jo
doncs tinc més nota
que per fer
mateix
noies
o
les professores
dones
se les tractava
diferent
que els professors
homes
i
a informàtica
en concret
passa que la violència
és molt explícita
perquè malauradament
el prejudici
d'home informàtic
de 20 anys
que fa això
perquè li agrada
jugar a videojocs
i no s'ha relacionat mai
i té molt poques
eines socials
jo sempre dic
que els prejudicis
no tothom
compleix el prejudici
però estan per alguna cosa
és a dir
que quan nosaltres
ens imaginem
que hi ha com una imatge
d'una persona
estereotipada
en un grup social
és perquè algú
com a mínim
sí que compleix
aquesta imatge
estereotipada
i a la meva carrera
m'he trobat
amb molta gent
que el dia
de la dona treballadora
o el dia
en contra de la violència
de gènere
feien moltes bromes
per a l'grup de WhatsApp
que insultaven
a les professors
quan els hi posaven un 4
però en canvi
quan els professors
els hi posaven un 4
els estaven animant
a treballar millor
i a treure millors notes
i una violència
molt explícita
llavors
a la meva universitat
per exemple
les noies d'informàtica
jo sempre m'he mogut més
amb les meves companyes
de matemàtiques
però les noies d'informàtica
sí que van fer
com un
bueno
han començat
com una mena
de comitè de crisi
per parlar
amb les professores
i amb el de ganat
de gènere
i del pla d'igualtat
per un tema
de
escolta
tenim un problema
aquí
o sigui
ja és violent
ser dona
en aquest món
perquè malauradament
jo crec que
no s'espera
el mateix
a nivell cognitiu
i a nivell
d'èxit
laboral
de les dones
que dels homes
i això està canviant
per sort
però segueix allà
i això al final
ho expliquen els estudis
que diuen
que els nens
tenen més
o sigui
que els nens
els hi diagnostica
l'autisme
molt més aviat
que les nenes
per exemple
i això és per un tema
que està demostrat
i està investigat
que les nenes
amb altes capacitats
socialment
es veuen
semiobligades
o tenen tendències
de dissimular
aquestes altes capacitats
perquè han d'encaixar
socialment
i perquè els perfils
d'altres capacitats
acostumen a tenir
una sensibilitat
i unes dificultats
per relacionar-se
com ho tenim entès
que a les nenes
se'ns ensenya
a socialitzar millor
encaixar en els espais
agradar
i en canvi
als nens
no se'ls hi força
tant en aquest camí
i estic sent molt categòrica
jo sé que les coses
estan canviant
i que no van tan així
però aquests residus
del que ha estat
la societat patriarcal
en el nostre dia
segueixen allà
Gemma
a tu t'ha passat
el que ha comentat
la Marta
que potser té un perfil
més tècnic
més matemàtic
en el camp de la biologia
o de la
sí
biologia
no sé si també
és el mateix cas
o t'has trobat
amb aquestes situacions
semblants
sí
en el meu camp
que és més biomèdic
no
a veure
hi ha moltes més dones
això és cert
però continuen
també
havent-hi molts viatges
no
i molts prejudicis
i també
es pateixen
bastantes violències
no
de gènere
en sentit
de discriminació
i
sobretot
degut a aquest viatge
aquests viatges implícits
o sigui
moltes vegades
no són conscients
llavors jo
en primera persona
per sort
n'he viscut pocs
no
però sí que
companyes meves
n'han viscut
i de forma directa
llavors
a veure
és que
a vegades
poden ser petites coses
com el dia a dia
com et planteja
sobretot quan acabes la carrera
que estàs intentant
averiguar
com seguir la teva carrera
en aquell moment
jo per exemple
vaig tenir molta influència
d'un investigador conegut
i em va posar molta pressió
de
has de fer ja
el doctorat
no has de perdre el temps
tu tens un rellotge biològic
i si ets una dona
i vols fer carrera
t'hi has de posar ja
això ja et posa una pressió
que ja no tenen
els homes
no la tenen
exacte
llavors
clar
i tot suma
no és aquest comentari
sinó és aquest comentari
més els comentaris dels companys
i després
al llarg del progrés
de la carrera
també et trobes
amb bastanta discriminació
en molts casos
a vegades
és des d'una reunió
amb companys
que no se't tracta igual
o no se't pot valorar igual
la teva opinió
de dir una opinió
després l'altra la reformula
que és un home
ostres
doncs sí
quina bona idea
i dius
però si ho acabo de dir jo
sí
ostres
a vegades
és per com ens expressem
potser
en la forma
que també hi és un tema
a vegades
de la pròpia societat patriarcal
i de com
ens sentim nosaltres
que sempre
ens fa sentir
com una
de certa forma
no inferiors
però estic
més insegures
o sigui
que es barregen
moltíssimes coses
que al fons
al final
sempre és el mateix
la societat patriarcal
masclista
i
i totes aquestes pràctiques
doncs
van sumant
van sumant
encara que sim
que semblin petites coses
clar
no és una cosa en concret
sinó que és
és el conjunt
no?
de realment
de quina idea
ha de seguir
el camí
quin és el camí
com has dit tu
això del rellotge biològic
no?
de la dona
que marca molt
també com
aquests suposats tempos
que s'han
s'han de seguir
clar
que no tenen per què ser
però hi ha una part que sí
que és una de les grans
barreres que tenim
que suposo que parlarem
discutirem una mica més tard
no?
i llavors també voldria afegir
que això també afaga
l'entorn
no?
el fet que els càrrecs
de més pes
no?
també estiguin
bueno
sobretot
estiguin en mans d'homes
no?
siguin en comitès
no?
perquè no és només
afecta
doncs això
que sigui un jefe de grup
un director de centre
sinó els comitès
comitès avaluadors
dels projectes
que hem d'anar demanant
en les revistes
on hem de publicar
els estudis
això ho necessitem
pel nostre currículum
i per progressar
si els editors són homes
els revisors són homes
i tenen aquest viatge
que pot ser no conscient
però que hi és
això doncs
va posant pals
no?
a la carrera
i fa que també
progressem molt més lentament
i això sí
això sí que es veu
no?
es veu
i ho vivim
i moltes vegades
doncs
bueno
és el que diem
va sumant
va sumant
jo no és una cosa
molt ràpida
perquè mentre parlaves
m'ha vingut una cosa al cap
que jo pensava
ostres
l'any passat
a la meva universitat
com aquest subdeganat
d'igualtat
i gènere
van llançar
com una mena
de nota d'emergència
de ostres
ninguna dona
s'ha apuntat
al màster de matemàtica
avançada
de la universitat
de Barcelona
com pot ser
que ha passat
tenim 30 places
i no hi ha ni una sola dona
i amb les meves amigues
que hem fet matemàtiques
ens rèiem
perquè dèiem
ens fa gràcia
que es portin les mans al cap
quan de cop ningú
s'apunta al màster
però quan totes aquestes violències
i quan totes aquestes maneres
d'avaluar
on hi ha un viatge
i totes aquestes
o sigui
jo sempre dic
que a la universitat
hi ha una manera d'avaluar
i es valoren unes qualitats
molt masculines
a nivell social
llavors
a mi em fa gràcia
i també que nosaltres
ens han ensenyat
a normalitzar
la sensibilitat
d'una manera diferent
que els nostres companys
i això és així
i no vol dir
que totes les dones
siguem molt sensibles
ni que tots els homes
siguin una pedra
però està allà
llavors
a mi em fa gràcia
que durant tota la carrera
ho estiguem passant fatal
i que al final
ens acabem traient la carrera
dures penes
que parles amb les amigues
que es graduen
i et diuen
és que no ha valgut per res
la pena el patiment
d'aquests anys
m'ha agradat el que he fet
però
m'hagués agradat
alguna altra cosa
que això és molt dur
també
després de 5-6 anys
traient-te una carrera duríssima
i llavors
durant aquests 4 anys de grau
5-6 anys de grau
els hi és igual
el que ens passi
ostres, què està passant?
és que no estem fent
discriminació positiva
per accedir al màster?
bé, clar
és que ni la podem fer
perquè és que no és
que no hagin entrat dones
és que no s'han ni preinscrit
dones en aquest màster
llavors potser el problema
el tenim amb el que estem
ensenyant
durant tota aquesta etapa educativa
i el que no pot passar
és que quan de cop
no complim les ratlles de gènere
en algun punt
diguem
oh, vaja
anem a buscar dones
per la facultat
perquè es vulguin apuntar
no, és que les ganes
ja no hi són
o sigui
tu has carregat
durant aquests 4 anys
revisa com estàs avaluant
quines dinàmiques
estàs ensenyant indirectament
des de la universitat
perquè també són espais educatius
les universitats
clar
Marta, falten
o hi ha molta diferència
entre el número
de professors
professores
o no
no sé si hi ha
rectors
rectores
o caps de departament
que siguin dones
com està això
en aquest entorn?
o sigui
a matemàtiques
clarament hi ha un problema
però no només de gènere
sinó un problema
també d'edat
és a dir
a mi em sap greu dir-ho així
perquè és molt dur
però la meva facultat
en l'últim any
hi ha hagut dos professors
que han hagut d'agafar
una baixa llarguíssima
perquè han tingut
un problema cardíac
no perquè no estiguin sants
sinó perquè tenen 75 anys
llavors
potser senyors
de 75 anys
que
vull dir
que es van educar
durant el franquisme
no han de ser
els nostres professors
professors d'universitat
és que em sap greu
però volem revolucionar
l'educació
però tenim els mateixos
senyors vells
que van ser professors
dels tiets
i dels avis
de les meves amigues
de la universitat
llavors
sí hi ha un problema
de gènere
però és que hi ha un problema
de com ens plantegem
la figura del docent
perquè és el que deia abans
que quan parlem
de l'educació infantil
i de l'educació primària
tothom té clar
que les mestres
són educadores
que les mestres
no només fan un treball
de volcar coneixement
que això està fatal dit
en el món de l'educació
sinó també un treball
d'acompanyament
en ser una persona
que formi part de la societat
però de cop arribes
a l'institut
i ja no cal que la gent
tingui una titulació
d'ensenyar una miqueta bé
et treus un màster
d'un any
que ara el faran de dos
i vas tirant
i tu amb la teva carrera
universitària
et pots ensenyar el que vulguis
és que amb un C2
et pots posar a ensenyar català
si tens un màster
de docència
llavors
què passa?
que quan de cop tenim 12 anys
i passem a primer de l'ESO
ja no cal que ens eduquin
com a persones
dins de la societat
què passa?
que de cop les persones adultes
que estan 5 hores al dia
ensenyant-nos coses
ja no són les nostres referents
vull dir, això és molt greu
i això a la universitat
es fa encara més greu
perquè l'educació
de l'institut
més o menys
tothom té clar
que ens l'hem de replantejar
però a la universitat
de cop hi ha
una persona
que és la més bona
en el seu camp
que l'obliguen
a fer docència
perquè és que
el que vol és fer recerca
i l'obliguen
a fer docència
i va allà
et fot
amb perdó
però l'aturra
sobre la seva vida
i sobre el que ell
ha investigat
que de cop te n'adones
que el currículum és aquest
però si ell
ha investigat més
en la primera part
t'ensenyarà només
la primera part
i si l'any següent
l'assignatura
ha investigat més
el tio que la fa
en la segona
t'ensenyarà a la segona
i sembla que és
un volco el meu ego
en aquests alumnes
perquè m'hi idolatrin
i perquè vegin
el guai que és ser matemàtic
que no pas un
intento donar-vos eines
perquè pugueu assolir
aquest coneixement
perquè no és
volco el meu coneixement
en vosaltres
sinó us acompanyo
en el camí de l'apresa
com d'absorbir
aquest coneixement
i això a la universitat
no funciona
i quan tens homes
de 70 anys
ensenyant-te coses
a classe
ja
clar
bé saludem
han entrat aquí
a l'estudi de ràdio
la Noa i l'Èlia
que són estudiants
de l'Institut de Sant Just
de primer de batxillerat
què tal noies
bon dia
hola
bon dia
espera
aproveu-vos una mica
el micro
quasi no
com esteu?
bé
veniu d'un examen
no ara?
sí
com ha anat?
jo crec que bé
sí?
de què era l'examen?
de filosofia
hòstia
pensava que potser
podíem entrar
en el tema
de la ciència
però no
filosofia
bé
és un d'aquesta
optativa
no?
és troncal
sí
és obligatòria
esteu fent
el batxillerat
científic
tecnològic
no?
sí
noies
expliqueu-nos una mica
si ha estat
una decisió
presa
per vosaltres
o si us ho han
recomanat a casa
a l'Institut
per què heu escollit
un batxillerat
científic
perquè esteu cursant-ho
bé
jo vull ser
enginyera informàtica
sí
llavors
el batxillerat
doncs
és el que
el que més
bé em venia
i sempre m'ha agradat
la ciència
i la tecnologia
llavors per mi
era com
la millor opció
molt bé
jo realment
no sé què vull fer
després
però sé que
la TEC
no és una assignatura
amb la que
disfrutava molt
i m'agradava
llavors simplement
vaig decidir
bueno
doncs vaig per aquí
però
no sé ben bé
què vull fer després
bueno
quants nois
quantes noies
sou a classe
bueno
hi ha molta diferència
som
14 nois
i dos noies
a classe
vosaltres dues
només sou
només
som nosaltres dues
ostres
i per exemple
no sé si també feu
assignatures
de biologia
o de
no sé si hi ha
molta diferència
en aquest cas
és a dir
realment la diferència
està només
en les tecnològiques
o en biologia
també
bueno
el científic
són més noies
són sis noies
i quatre nois
però realment
quan ens ajuntem
segueixen
la majoria
són nois
perquè amb la nostra classe
i la del científic
junts
segueixen
majoria de nois
i per exemple
qui us fa
classes
són professors
professores
o
hi ha més profes
homes
dones
doncs
les assignatures
de tecnologia
són dones
però per exemple
mates i física
són homes
els professors
i a química
també és una noia
i a biologia
també
però
realment
el que és
tecno
i robòtica
que serien més
tecnològics
són noies
bueno
està bastant repartint
en aquest cas
Gemma i Marta
la situació era així
a la vostra època
quan estàveu
a l'institut
recordeu
si el track científic
tecnològic
sempre
bueno
sí
hi havia més
més nois
que no pas noies
tot i que
estaven bastant repartits
en el meu cas
clar
jo vaig fer el científic
també
com el científic
amb bio
i així
llavors
eren moltes més dones
sí
més dones
noia
quins referents
o exemples
propers o no
teniu de persones
que es dediquen
al camp científic
al tecnològic
doncs
jo el referent
més proper
és el meu
el meu pare
que és enginyer informàtic
llavors
el tinc com
més proper
i també
puc veure
i
com
com és
la tecnologia
en el meu entorn
sí
però
així referent
de familiars
més familiars
no
no el tinc
jo
famosos
tampoc no et sabria dir
molts noms
però
sí que
els meus cosins
bé
tinc dues cosines
que són enginyeres
i la meva mare
també és química
així que estan
en el camp
de la ciència
i
ets la
noa
jo soc
Elia
ets la Elia
i com
com veus
com has vist
per exemple
que la teva mare
ha portat
no
a tot el tema
per exemple
no sé si
el tema familiar
la conciliació
passen moltes hores
fora de casa
no
o sigui
bueno
és que ara mateix
no treballo
en aquest àmbit
però
jo
quan vaig triar
realment
no va ser mai
un problema
simplement
ja estava normalitzat
ja estava assumit
que pots fer el que vulguis
i no passa res
creieu que falten figures
que facin veure
a les nenes
i a les joves estudiants
que és possible
assolir posicions
de lideratge científic
sí
jo crec que sí
perquè
ara mateix
no se m'acut
cap referent
així
famós
i això és un signe
que realment
fa falta
que les noies
tinguin
algú
amb qui poder
referir-se
i comparar-se
sí
jo havia pensat
una mica
el mateix
que a mi
si m'ho preguntes
no se m'ha
acut cap
i això ja
podria ser
com una manera
de veure
que realment
no hi ha ningú
en què et puguis
sentir
com identificat
o veure
que és un procés
que es pot arribar
a aconseguir
perquè els mitjans
pels quals
vosaltres
us informeu
o us arriba
informació
de divulgació
científica
hi ha dones
o sigui
per exemple
les dones
que seguiu
a
a
TikTok
o
si seguiu
algun canal
de YouTube
o
les dones
a part de
de ser
influencers
en temes
de moda
o
seguiu
a dones
que promoguin
continguts
de salut
de medi ambient
de
jo què sé
de matemàtiques
de biologia
majoritàriament
són
tot nois
jo quan he de buscar
he de fer una recerca
a internet
sobre
qualsevol cosa
relacionada amb la ciència
els vídeos
o la gent que m'apareix
majoritàriament
són homes
nois
sí
jo també
he vist alguns
i sí que tenen
com a col·laboradores
que són dones
però moltes vegades
fan més com un paper
de col·laboració
més que
el seu propi contingut
que
és una mica
com en segon pla
més aviat
Gemma i Marta
no sé si vosaltres
voleu fer referència
a algun aspecte
relacionat amb això
del contingut
que siguin les dones
també
les impulsores
d'aquest tipus
d'impulsat
matèries
referents
a les xarxes
en qüestió
de medi ambient
o de tecnologia
sí
jo crec que és molt important
tenir uns referents
ara l'exemple
del futbol femení
està molt clar
el mateix pot passar
en ciència
i és cert
que en l'entorn
de científiques
que conec
moltes tenen
algun familiar
o sigui
han viscut
de primera mà
òbviament
jo crec que ara
tothom pot pensar
que si les dones
són capaços
de saber qualsevol cosa
tot i que encara
es qüestiona
però clar
si ja no
ja no t'hi veus
no t'hi pots
emmirallar
no tens un exemple
a seguir
i en general
també val a dir
que no es tenen
referents
dones científiques
en part
perquè sempre
s'han invisibilitzat
que és molt important
o sigui
sí que hi són
però no es veuen
però també en general
a nivell científic
en la societat
no se li dona
prou importància
ni a nivell
de mitjans de comunicació
ni no
tu obres el diari
i hi ha alguna notícia
de ciència
però vaja
poques no
en canvi
sempre hi ha escriptors
entrevistes a actrius
entrevistes
vull dir
que també la ciència
en general
es coneix poc
ara amb la pandèmia
fins ara mai
s'havia parlat tant
de ciència
sobretot en aquest cas
la pandèmia
molt enfocada
a biomèdica
el virus
resposta immunològica
tot això
però en general
passa
i després
quan passa
els referents
sempre són homes
fins i tot
en la pandèmia
ens has dit
ai has participat
a TV3
o així
sí
m'han anat contactant
els mitjans de comunicació
però han sortit
molts més homes
que no pas dones
segurament
si ara penseu
en algun científic
que ha parlat
d'alguna cosa
de la pandèmia
ens vindran
4 o 5 noms
d'homes
només
això és molt important
i després
d'aquest problema
de les dones
hi són
estan invisibilitzades
s'han ignorat
al llarg de la història
i continua passant
moltes vegades
llavors
dius
ai
per què no
contacteu més dones
diuen
no
és que vas i contactem
ens diuen que no
clar
això també t'has de plantejar
perquè
hi ha una part
important
que aquí
entren molts altres factors
que si voleu
després també en parlem
sí
jo crec que
pel que fa
al tema de
per què les dones
hi són i no es volen
fer referents
no és només un tema
de què mai s'ha volgut
visibilitzar les dones
en aquests rols de poder
perquè una dona
en un rol de poder
és una amenaça
sinó també que crec
que les dones
ocupem els rols de poder
d'una manera diferent
que els homes
llavors
jo també entenc
i puc empatitzar
amb aquest sentiment
de dir
ostres
és que no vull sortir
a parlar d'això
perquè m'estan trucant
perquè soc una dona
i a part d'una dona
soc molt bona
amb el que estic fent
moltes vegades
i jo
és una cosa
que he parlat
amb les meves companyes
és que quasi que
el que parlàvem abans
quasi que em toca
fer-ho per complir
la ràtio de gènere
i una mica com
arrebalar-te
i dir
doncs a mi ara
no em ve de gust
exposar-me
a sortir per la tele
parlar de no sé què
que també
per mi el tema dels referents
és una arma de doble filo
perquè
ho he parlat moltes vegades
amb una amiga
que part de matemàtica
és música
i que ella estava fent
coses de composició
de violí
que també és un món
supermasculinitzat
i ella deia
mira Marta
jo estava cansada
de voler fer això
i que les meves companyes
noies
em diguessin
és que no vull
perquè no hi ha referents
perquè ella em deia
doncs jo he decidit
fer un cop de punys
sobre de taula
i dir
no hi ha referents
doncs esdevindré jo
el referent d'algú
i més igual
o sigui
que no totes tenim
el privilegi
de poder com empoderar-nos
des d'aquest punt
i dir
doncs mira
jo tiro cap endavant
i ja està
però que crec que sí
que hi ha una mica
com aquest tema
de no hi ha referents
ens calen realment
aquests referents
potser sí
per visibilitzar-nos
però alhora
si estem a gust
sent
una mica
en el punt de mira
per què
no esdevenim
nosaltres els referents
de la gent del nostre entorn
i llavors
quan deies
només una cosa
quan deies
el tema
de crear continguts
en el món científic
sent una dona
jo no sé el seu nom
però
a mi l'altre dia
em vaig trobar per Instagram
amb una noia
més jove que jo
l'havia de tenir 20 anys
o així
que fa coses de divulgació
sobre física
ella està estudiant física
i fa coses de divulgació
sobre física
jo l'he vist per Instagram
perquè no tinc TikTok
però suposo que a TikTok
també hi és
i a mi
em sembla curiós aquest cas
perquè
és que em sap greu
perquè no em sé el nom
no sé si algú no sap
d'aquí estic parlant
crec que sé de què parles
però tampoc no sé com es diu
no sé com es diu
és una noia així com molt moderna
si ho trobem
ja us ho passarem
però sí
és una tia
que no només és una tia
o sigui
és una tia estupenda
i ho dic així
perquè és que
no només és
que trenca l'estereotip
de científica
perquè és una dona
és que porta unes ungles
fins aquí
va estupenda
i és una tia
que tu diries
aquesta noia
caixera
em sap greu
però és que els estereotips
estan impartits per tot
si no només existeix
la violència
sistèmica
de ser una dona
també existeix
la violència sistèmica
de ser pobra
o d'estar dins del sistema
amb una estètica
que no encaixa
dins de la persona intel·lectual
i aquesta tia
porta unes ungles
postisses
fins aquí
uns pentinats estupendos
i va maquillada
guapíssima tot el dia
amb unes arracades enormes
i llavors la gent
al principi
se n'enreia d'ella
i ara
és la puntera
de la divulgació
de la ciència
com a dona
perquè
doncs sí
és una tia diferent
però és que també té dret
a formar part d'aquest món
malgrat no sigui
el mateix de sempre
o sigui
clar
totalment
molt bé
plantegem diferents
ui
caram
només quedan 7 minuts
fins als 12
mare meva
que és que podríem
aquí fer un debat
de 4 hores
bé
per exemple
per què costa
tant trencar
el sostre de vidre
que dificulta
també les dones
accedir a càrrecs
de responsabilitat
en ciència
no sé si les investigadores
us trobeu
amb un sistema
de dinàmiques
de promocions
afectat
doncs
per processos
de selecció
amb viatges
inconscients
de gènere
bé
començo jo
jo crec que sí
que aquest viatge
inconscient
està molt present
i afecta
però el fet
de
que comentava abans
que els comitès
de selecció
els comitès
d'avaluació
ja estiguin formats
per homes
fa que costi molt
canviar les dinàmiques
si aquests ja tenen aquests viatges
no els principals
que tenen aquests viatges
s'ajuden entre ells
i tenen tendència
a seleccionar homes
i no dones
això és un dels problemes
l'altre problema
també és
qui arriba allà
les dones
nosaltres tenim
molts més fals
durant la carrera
hi ha un problema
també
de falta de conciliació
familiar i laboral
molt fort
realment
per fer
recerca
una carrera acadèmica
es dedica
moltes hores
això també és un problema
que el sistema de recerca
no funciona
ara mateix tal com està
perquè es diu
que es basa en l'excel·lència
però què és aquesta excel·lència
que s'entén
producció
producció d'articles
producció de resultats
aconseguir molts diners
està en tot
a més a més que a vegades
se'ns exigeix més
també has de fer divulgació
has de fer moltes coses
però també tens altres feines
que són
menys valorades
com és la formació
dels estudiants
que de fet és una cosa
que nosaltres
hem de fer
nosaltres estem encarregats
de fer la recerca
i de formar en recerca
les noves generacions
els estudiants que fan
el doctorat
això no es valora tant
com altres coses
llavors tot això
impedeix
que es pugui progressar
i que moltes dones
abandonin
clar
després també hi ha
tot el tema
del que hem dit
del rellotge biològic
que a les dones
el tema de la conciliació
amb una carrera científica
sempre és més difícil
sí
i a vegades
no és només això
no és que la pròpia dona
decideixi renunciar
a la seva carrera
per poder dedicar
el temps
que considera adequat
per la seva família
sinó que els altres
que estan avaluant
també estan considerant
ui és una dona
ui té fills
i assumiran d'una altra manera
també
o sigui també jo crec
que aquí hi ha una qüestió
del que deia jo abans
que hi ha
característiques
que en un home
es valoren
com a molt positives
i que en una dona
semblen amenaçadores
llavors
un mateix rol
de lideratge
assumit igual
per una dona
i per un home
no es valoren igual
i no estan vistos
amb els mateixos bons ulls
llavors aquí el que passa
és que socialment
estem acostumats
a uns lideratges
per mi
moltes vegades
tendint cap a
qüestions negatives
segons el meu punt de vista
que són socialment
molt masculins
llavors
si com a dona
intentes entrar
en aquests rols
de lideratge
però trenques una mica
amb aquests esquemes
del que s'espera
d'un líder
el que et passa
és que et quedes fora
i també hi ha un tema
que quan
en tot el teu entorn
l'ambició
és molt important
per escalar
a nivell
o sigui
anar a l'organigrama
d'una organització
sigui pública
sigui privada
sigui el que sigui
i moltes vegades
crec que
com a dones
ens falta una mica
aquesta ambició
llavors jo no sé
si cal que
o potser
no es valora tant
que la gent
em fa com una cara
no sé si estic del tot d'acord
sí
un comentari
respecte a això
jo crec que no és falta
d'ambició
sinó que estàs disposat
a fer
per aquesta ambició
llavors els homes
tenen una tendència
a ser molt més competitius
més agressius
i estan disposats
a trepitjar els altres
a veure
estic generalitzant
això no és tothom
però sí que hi ha
aquesta tendència
i ja perquè
així se'ls han educat
també això és el que s'espera
en un home
perdó
no no
totalment d'acord
és que estic molt d'acord
i també jo crec
que hi ha aquesta qüestió
de no voler molestar
a les dones
ens han ensenyat
a què no hem de molestar
llavors jo crec
que algunes vegades
aquesta competició
i aquesta
com ambició dolenta
diguem-li
si volem
com a costa de qualsevol cosa
escalar a costa de qualsevol cosa
és una cosa que
una dona
que es vol menjar el món
i que ho fa
el preu que sigui
molesta
i això és així
i una dona
que es queixa
una dona que té
les idees clares
una dona que
no només té ambicions
d'escalar
dins de l'empresa
sinó que se l'escolti
o canvia les coses
sí i molesta
i moltes vegades
ho sento
però quan expressem
la nostra veu
i ens queixem
per depèn de què
en el món de l'empresa
en molts espais
comunitaris
som les boges
i som les obsessives
per una cosa
que ens ha donat
la dèria
en canvi depèn
de qui ho digui
i com ho digui
quan és un home
sobretot
quina opinió
més ben valorada
llavors
sí d'acord
potser aquí a Catalunya
no ens violen
el 100%
de les dones
quan anem pel carrer
però és que hi ha
violències molt més petites
que també formen part
de la nostra quotidianitat
perquè se deixen allà
i impera una crisi
o sigui
ens està venint
una crisi sobre
i en èpoques de crisi
coses com el masclisme
creixen molt més
i això està aquí
i per això
no som les jefes
de les empreses
clar
o sigui és que
Noa i Elia
vosaltres
com veieu
el vostre
futur més proper
ja no parlo
després de la universitat
parlo ja
d'acabar el batxillerat
de començar
alguna
alguna carrera
veieu que per exemple
les assignatures
o carreres
tecnològiques
estan més enfocades
a un públic masculí
Bueno
jo tampoc no
vull dir
està enfocada
a qui li agradi
però sí que és veritat
que són temes
que potser estan
com considerats
d'una manera
més masculina
nosaltres el que estem fent
doncs a molta gent
et diria
sobretot noies
que aquest tema
no li interessa
és com que
està més orientat
des de sempre
com que això
és un tema
més masculí
i potser per això
és com que
els interessa més
des d'un principi
però perquè
els han fet entendre
així també
no sé
jo ho veig així
i us fa por
por
o sí
diem-li por
us fa por
després d'haver cursat
aquests estudis
no trobar sortides
o que no us valorin
prou bé
o que
els nois
doncs tinguin més oportunitats
que vosaltres
creieu
creieu que pot ser
una realitat
de fet
veure que
hi ha menys noies
que nois
sobretot a la classe
que es nota molt
et fa tirar una mica
cap enrere
perquè no saps
què
podràs fer en el futur
no veus
les mateixes possibilitats
sí
jo també
bueno
jo he pensat moltes vegades
clar
i si fos jo sola
a la classe
què hauria fet
potser m'hauria tirat enrere
saps
no sé què hauria fet
llavors clar
doncs és com
potser
com que ja no ho veig
tant més enllà
saps
però
realment tampoc
no és que tingui por
de no poder trobar una sortida
perquè
jo li poso ganes
i jo crec que les dues
podem dir que
ho intentem fer
i
podem fer el mateix
i igual
i en els treballs en grup
per exemple
no sé si feu treballs en grup
al batxillerat
sí
sí
per exemple
com són els rols
per exemple
en aquests grups
no
vosaltres aporteu igual
d'idees
que
que els vostres companys
que els nois
les vostres propostes
són acceptades
igual
ells
el seu comportament
amb vosaltres
bueno
sí
no trobo que
que les nostres idees
s'acceptin
d'una altra
d'una manera diferent
és a dir
no
jo crec que no
jo quan dic coses
jo crec
o sigui
jo em sento
en aquest sentit
bé
en plan
jo crec que
el que dic
ho respecten
i ho tenen
en consideració
igual que
el que pogués dir
qualsevol altra persona
jo en aquest sentit
no tinc problema
molt bé
doncs
és que són les 12 en punt
hem de fer la
Desconnexió amb Catalunya
a ràdio
podríem fer aquí
una taula rodona
durant ja us dic
moltíssimes més hores
perquè ens han quedat
més preguntes
i més temes pendents
però bé
ha estat un plaer
poder-vos escoltar
poder-vos tenir aquí
aquesta estoneta
a Ràdio d'Esvern
recordem que el dia
realment és el dia 11 de febrer
però aquí a la ràdio
m'hem fet la taula rodona
avui dia 8
moltíssimes gràcies
Marta, Noa, Elia i Gemma
per passar aquesta estoneta
a l'emisora de Sant Just
d'acord?
moltes gràcies
que vagi bé
que tingueu bon dia
igualment
adeu
adeu
adeu
doncs potser hi haurà
un dia que s'haurà
de fer nous indults
el tribunal
que ha jutjat
per violació
el futbolista Daniel Vés
ha de decidir
els pròxims dies
si el deixa en llibertat
com va demanar ahir
la seva defensa
un cop el cas
va quedar vist per sentència
fins ara
els magistrats
sempre han denegat
que quedi lliure
Barcelona
Maria Núria Rebella
Hola, bon dia
s'enfronta a una petició
de pena de fins a 12 anys
de presó
i en porta
una en preventiva
els jutges
durant tota la investigació
l'han mantingut tancat
per evitar el risc de fugida
i ara que està pendent
de sentència
res fa pensar
que surti de la presó
el tribunal
ha d'emetre
la seva resolució
els pròxims dies
abans de redactar
la sentència
ahir
en una jornada
maratoniana
l'exjugador blaugrana
va assegurar
que el sexe
va ser consentit
i que la denunciant
el va buscar a ell
les acusacions
van desmuntar
l'atenuant
que buscava la seva defensa
que en demana l'absolució
Maria Núria Revetlle
Catalunya Ràdio Barcelona
la Universitat Pompeu Fabra
ha sancionat
amb cinc mesos
sense sou i feina
un catedràtic
de farmacologia
per abús d'autoritat
la denúncia
la van tramitar
a quatre doctorandes
que asseguraven
haver patit amenaces
humiliacions
intimidacions
i exigències
que no eren raonables
per part d'aquest catedràtic
la investigació
va començar fa un any
i ara aquesta setmana
la universitat
ha comunicat la sanció
al professor
com avança el diari
Ara
Pablo Pareja
és vicerector
de la Pompeu Fabra
i són declaracions
a Catalunya Ràdio
Com a universitat
segurament
no hem estat
tan proactius
o tan diligents
en atendre
aquella situació
i ara ho dic obertament
si fa sis anys
quan la primera
de les persones
va manifestar
una situació
d'incomoditat
que en aquell moment
per tenir tota la informació
en aquell moment
no era encara una falta
si la universitat
hagués actuat
més ràpidament
de dir
doncs
a veure si podem mediar
segurament
haguéssim evitat
que la situació
se n'és degradant
El catedrateg fa un temps
que està de baixa
i no començarà a complir
aquesta sanció
fins que reincorpori a la feina
i esgoti les vies
per recórrer la decisió
El Palau Requesens
al barri gòtic
de Barcelona
acollirà la futura
casa de les lletres
a partir del 2027
el nou equipament
serà l'epicentre
de la creació literària
del país
Barcelona Montsemas
Bon dia
El projecte
que el sector
fa 20 anys
que reclama
seguirà acollint
la Real Acadèmia
de Bones Lletres
i incorporarà
la institució
de les lletres catalanes
i 5 entitats
dedicades a la creació
i promoció literària
com l'associació
d'escriptors
del llengua catalana
o el pen català
Avui l'ha presentat
Natàlia Garriga
la consellera de Cultura
Aquest nou equipament
s'ubicarà aquí
en aquest edifici
del barri gòtic
de Barcelona
i es convertirà
en l'espai de referència
de la creació literària
del nostre país
La Casa de les Lletres
s'emmarca
en el Pla Nacional
del Llibre
i la lectura
i començarà l'activitat
el 2027
Abans caldrà rehabilitar
el Palau Requesens
Les obres costaran
prop de 5 milions d'euros
Montsemas
Catalunya Ràdio Barcelona
Esports Marcos García
El comitè d'apel·lació
de la Federació Espanyola
de Futbol
valora avui
el recurs presentat
pel Barça
per l'expulsió
a Víctor Roque
al camp de l'Alavés
competició
recordeu
va decidir ahir
mantenir aquesta sanció
i el Girona
en canvi
va decidir
no apel·lar
al comitè
d'apel·lació
per les sancions
de Mitchell i Blin
El Barça femení
sabrà demà
qui serà
el seu rival
a les semifinals
de la Copa de la Reina
l'equip de Jonathan Giraldés
s'hi va classificar ahir
a anglejar el Sevilla
per 8 gols a 0
a la Copa masculina
anada de la segona semifinal
Atlètic de Madrid 0
Atlètic de Bilbao 1
al Mundial de Doja
l'equip espanyol femení
de natació artística
ha acabat tercer
a l'eliminatòria
preliminar lliure
això vol dir
que s'ha classificat
per la final
i que s'acosta
als Jocs de París
la catalana
Iris Tió
fent parella
amb Alina
Osagoguina
disputa a aquesta hora
la final de duo lliure
aquesta tarda a les 5
a jugar a l'Espanya-França
en la competició
femenina
de Waterpolo
i avui a jornada
la Lliga de Campions
masculina d'hoquei patins
amb aquests enfrontaments
pels equips catalans
és la cinquena jornada
Barça-Forte de Marmi
Reus-Calafell
i Lleida-Tricino
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bon dia
passen 6 minuts
de les 12
us informa Mariona Sales Vilanova
Ràdio d'Esvern
recupera un format
d'entrevistes
amb l'alcalde de Sant Just
apropant els neguits
de la ciutadania
a l'Ajuntament
Una vegada al mes
Joan Basaganyes
vindrà al magazín
de Matins
La Rambla
a respondre directament
les preguntes
dels santjustencs
i santjustenques
en la seva entrevista
És una iniciativa
que pretén
reforçar la transparència
i la comunicació
entre el govern local
i la ciutadania
i per tant
al final de cada entrevista
mensual
la periodista
Núria García
Libau
presentarà
a Joan Basaganyes
algunes de les preguntes
enviades prèviament
per la ciutadania
La primera entrevista
d'aquesta sèrie
tindrà lloc
el dimecres 14 de febrer
a les 11 i 10
i es podrà seguir
a través del 98.1 FM
en streaming
a la web
radiodesvern.com
o al canal de YouTube
de l'emissora
Per a aquells i aquelles
interessades a participar
enviar les preguntes
és molt senzill
Només cal deixar-les escrites
als comentaris
de la publicació
a l'Instagram
o al Twitter
de Radio d'Esvern
Cada mes es crearà
un nou post
sota l'etiqueta
Alcalde Respon
a Instagram i Twitter
on s'anunciarà
el dia de l'entrevista
i es podran deixar
les preguntes
pel més corresponent
Sant Just serà
l'escenari
d'un acte d'homenatge
al músic-compositor
Gabriel Britsnick-Izaza
Aquest tribut
se celebrarà
el divendres 16 de febrer
a les 7 de la tarda
a la sala
Egidor Cònsul
de Can Ginestar
Anna Bofill
de xeble veïna
i amiga de Britsnick
i Dèbora
un nyan cúpil
estudiant de doctorat
que centra la seva recerca
en el seu llegat musical
parlaran de la vida
i l'obra
de Gabriel Britsnick
explorant la figura
i la trajectòria
d'aquest influent artista
S'interpretarà
la peça
Chile Fertil Provincia
una obra emblemàtica
en el repertori
de Britsnick
que captura
l'essència
de la seva expressió artística
per tant que l'acte
els assistents
seran convidats
a un brindis amb cava
Ràdio d'Esvern
ha celebrat
una taula rodona
avui 8 de febrer
per commemorar
el dia de la dona
i la nena
a la ciència
una efemèride
establerta
per l'ONU
el 2015
l'objectiu
d'aquesta iniciativa
és promoure
la participació plena
i en condicions
d'igualtat
de les nenes
i les dones
en l'educació
la formació
l'ocupació
i la presa
de decisions
en l'àmbit científic
en aquesta taula rodona
hi han participat
4 dones de Sant Jús
totes elles
vinculades
professionalment
o educativament
a les disciplines
STEM
ciència, tecnologia
enginyeria
i matemàtiques
la taula rodona
ha ofert
un espai
per debatre
i reflexionar
sobre el rol
de les dones
en la ciència
i la tecnologia
tant en l'àmbit
professional
com a acadèmic
entre les participants
hem tingut
a Gemma Montconill
graduada en biologia
i doctora en immunologia
per la UAB
actualment treballant
en recerca
a l'Institut de Salut Global
i a Marta Ranz
estudiant de matemàtiques
i enginyeria informàtica
a la Universitat de Barcelona
i investigadora
a Innovamat
a més
la taula rodona
també ha comptat
amb la presència
de la Noa i l'Èlia
estudiants de primer curs
de batxillerat tecnològic
de l'Institut de Sant Just
i això ha estat tot
tornem amb tota l'actualitat
de Sant Just
a l'informatiu complet
de la UNA
fins ara
a l'Institut de Sant Just
a l'Institut de Sant Just
a l'Institut de Sant Just
a l'Institut de Sant Just
a l'Institut de Sant Just
i en sa besada
de gust de que s'acaba
punt i principi
de viure sense tu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vinga!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
anar a Esgoia, que ho fan
a Valladolid aquest any, però...
Quants són els Goya?
Aquest diumenge.
Però no he trobat
hotel, a veure,
no he trobat hotel que et pugui pagar.
Ja, ja, ja imagino, clar.
Perquè habitualment
quan vas als
premis, si és de fora de Barcelona
i tal, ho demanes i
et paguen la nit
d'hotel, no? Però aquesta vegada
no ho han fet. No ho han fet.
Llavors, doncs, no vaig als premis
Goya. Ja en parlarem d'ells,
però des de... Des de la distància.
Sí, des de la distància, exacte.
Bé, els premis Gaudí, que ja saps
que són els premis més importants
de la cinematografia aquí
a Catalunya, doncs vaig
quedar cada any. Ja fa
16 anys que es fan.
Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, sí.
I no m'he perdut cap.
I aquest any, doncs, estic molt
contenta perquè
doncs, bueno, ha guanyat
una...
La millor pel·lícula, diguem-ne.
Sí.
Ha guanyat... Jo sempre dic
que l'estar nominat ja
és guanyar.
Jo també penso això, Maica.
O sigui que...
Però vaja, la millor pel·lícula
ha estat per la pel·lícula
Criatura
que s'ha agafat
set guardons.
Uau.
Déu-n'hi-do, eh?
I que, a més a més,
doncs,
la
la Clara Segura,
la nostra bona amiga
i veïna,
doncs, també ha tingut
un premi
com a millor actriu
de repartiment.
Totalment.
O sigui que
va ser superxulo.
Sí.
I després,
l'altra pel·lícula
que va guanyar
més premis
també és
Saben aquell.
Sí.
Aquesta no l'he vist,
veus?
No, jo tampoc.
Vaig estar parlant
una estoneta
amb el David Verdergé
que és el que fa...
El Prota, no?
El Prota, sí.
El que fa d'Eugenio.
Sí, exacte.
I, bueno,
va estar explicant
que això va passar molt bé
però que va ser
molt difícil
perquè ficar-se
en un personatge
que és tan conegut
i tan a prop
de la gent,
no?,
del públic
que era una mica difícil
però...
Una mica arriscat,
també, sí.
Però, bueno,
va estar molt bé.
Jo, quan vaig a llocs d'aquests
ja saps que
ho passo superbé
perquè retrobo
a quantitat de gent
que normalment
no ens veiem, no?
Llavors,
la millor pel·lícula
en llengua no catalana
va ser per criatura
que, ja dic,
és la millor direcció
també.
La millor direcció
també per una
directora
que és molt jove
i que està començant
ara, o sigui que...
I després, doncs,
em va haver dit...
Em va agradar molt
perquè va estar
molt repartit.
És veritat
que les guanyadores,
guanyadores
van ser
saben aquel
i criatura.
Això és veritat,
d'acord?
Però va estar molt repartit
el premi
i jo quan està molt repartit
penso que, bueno,
em fa il·lusió,
saps?
Perquè surt la gent,
la majoria de la gent
surt com molt contenta,
o sigui que
val la pena.
El millor vestuari
també surt
a portar
el saben aquel.
En fi,
que va estar
super,
super entretingut
i
m'ho vaig passar molt bé,
com sempre
que vaig a un joc d'aquests,
o sigui que...
Ara parlem de teatre,
no?
Parlem una mica de teatre,
si vols.
Parlem una mica de teatre.
El Teatre Acadèmia
estan fent
El Coller de la Reina,
que és una obra,
curiosament,
que...
O sigui,
el que expliquen
va passar
de veritat.
El que passa
és que,
bueno,
posat així,
doncs mira,
fa gràcia,
no?
Però el que expliquen
va passar de veritat.
A l'acord
de França,
sí,
a l'època
de Maria Antonieta,
el rei,
el seu marit,
evidentment,
doncs,
li va regalar
un collar,
bueno,
una mica d'allò,
preciós
per l'època,
no?
Preciós per l'època,
o sigui,
això és històric,
és veritat,
eh?
Val.
Però,
aquest collaret,
o aquest gran collar,
es va perdre.
Es va perdre
i ningú sap
per què.
I llavors,
en aquest fet,
que és de veritat,
que és històric,
sí,
o sigui,
això no és ficció,
va passar realment, eh?
Sí, sí, sí,
és històric,
és històric,
sí, sí.
Val, val.
Li van regalar
al collar,
que era una maravella,
en aquella època
era increïble,
i es va perdre.
Val.
O sigui,
que això és una història
de veritat real.
Llavors,
aquí,
en aquesta obra,
n'han agafat
aquest tema,
evidentment,
era a finals del segle
XVIII,
XVIII o XVII,
no,
en fi,
però han agafat
aquest tema
i llavors han fet
una comèdia,
una comèdia
una mica delirant.
La veritat és
que estan molt bé,
la principal actriu
és la Marta Pérez,
que és de TV Teatre,
l'Arnau Puig,
també,
i després,
també,
el que em va agradar molt,
a part de la bona interpretació,
sí,
és que
cadascun d'ells
fan 40 papers,
40 personatges.
Jo això,
quan passa a les obres,
això que veus
que els mateixos personatges,
o sigui,
que el mateix actor,
actriu,
fa diferents personatges,
jo això ho admiro bastant,
perquè és com que
jo de les experiències
que he tingut
de teatre amateur,
ja posar-te en un personatge
ja és difícil,
i si a més a més
has d'anar canviant,
saps,
de pensar,
vale,
ara sóc tal,
no?
Sí,
a més a més en un minut,
com molt,
o sigui,
és canviar-te un barret
i ja és un altre.
Que ja no és el canvi de vestuari,
sinó és posar-te com en l'ament
del que vas a representar,
no?
Ja, ja,
és difícil,
és veritat.
Doncs ho fan molt bé,
la veritat és que ho fan molt bé.
Volent recordar també
que es pot tornar a veure la trena,
parlant de la Clara Segura,
una altra vegada.
Ai, Maica,
t'hoig d'explicar una cosa de teatre.
Sí.
Mira,
el dimecres passat
vaig anar a veure
Fitzroy,
per cert.
Sí.
No sé si ho vam...
No, dimecres o dijera.
No, quan va ser?
Dimecres, crec.
No sé si ho vam comentar al programa.
Sí,
sí, ho vam comentar,
sí.
Val.
I després et vaig dir
que havia d'anar a veure
The Producers,
no?
Sí.
Doncs mira,
vaig agafar les entrades
perquè dic,
ostres,
que estrany.
No ho tenia guardat a l'agenda,
al calendari.
No veia,
saps?
El dia que digués teatre,
anar a veure
de Producers.
i que raro,
que raro.
Ja es fa,
sé que marxar a Madrid
i encara no.
Miro les entrades,
maica,
i m'havia passat la data.
Ah!
27 de gener,
un dissabte.
I ja,
quan ho vaig mirar,
era...
Per plorar.
Era per plorar.
Ho vaig mirar
i ja estàvem a dia
30 o 31
de gener.
Quina ràbia.
I,
ostres,
a més,
un regal de Nadal,
les entrades,
que són caríssimes.
Sí, sí,
caríssim,
clar,
evidentment.
i a més,
dues entrades eren.
O sigui,
mira,
em va fer una ràbia.
Doncs és que
no és para menys, eh?
No, no, no, no,
perquè,
clar,
dic,
diuen,
bueno,
ho he agafat.
No, no,
no,
te les tornaré a comprar,
ja ha passat,
escolta'm,
ja això ja...
o sigui que no la vas veure.
No la vaig veure,
no, no, no,
se'm va passar la data.
Bueno,
doncs ara que no et passi la data,
si vols anar a veure la trena,
no,
ja la tinc,
ja la tinc,
ja me l'he apuntat.
Has apuntat a l'agenda,
no?
Sí, sí,
vaig ja.
Ja veus que no sóc jo només la despistada.
No, no, no,
no, mai que això a vegades passa,
escolta'm.
Bé,
la història interminable,
si la voleu veure,
ha prorrogat,
o sigui que podeu anar a veure-la tranquil·lament
perquè estarà fins al mes d'abril.
I està anant molt bé,
està omplint el teatre
i evidentment,
doncs això s'ha d'aprofitar,
no?
És normal, eh?
Després hi ha una obra
que es diu,
bé,
el Collar de la Reina ja ho hem vist,
La Perla,
que la fan al Maldà.
Sí.
Al Maldà ja saps que és un teatre molt petitó,
molt petitó,
i que,
a mi el que m'agrada del Maldà
és que estem a prop,
a prop dels sectors,
estàs al costat mateix,
no?
Llavors és un homenatge,
més o menys,
a les dones obreres
que surten,
que saps que
a primers del segle XX
hi havia moltes dones,
moltes dones que treballaven
en els tallers,
en les fàbriques,
hi havia moltes dones obreres,
doncs és com una mena d'homenatge
a les dones obreres
d'aquella època
i penso que està bé
recordar, doncs,
com es vivia abans
i bé,
i el paper que tenien les dones
en aquella època, no?
perquè no és agradable,
la veritat.
Es diu La Perla,
i ja he dit,
l'estan fent a un teatre
que a mi m'agrada molt
perquè és molt petit
i pots veure-ho de prop,
que és el Maldà.
És un teatre molt petitó
i molt acollidor,
la veritat.
Després volia parlar també
que l'altre dia
vaig estar parlant
amb l'Aiol Beltrán
i ben quedar
que vindria avui
per parlar
d'una obra
que s'estrena ja
que es diu
Tot fent Pygmalió.
Ah, mira,
per això la vaig veure també
l'altre dia a la tele.
Sí, sí,
és que van fer roda de premsa
i jo vaig estar allà
a la roda de premsa,
vaig parlar amb ella,
vaig parlar amb el Marc Rossí,
que és el dramaturg de l'obra,
i bé,
i estava,
evidentment,
estava l'Aiol Beltrán
acompanyada del Manel Barceló
que és la seva parella
per fer tot.
La veritat d'aquesta obra
i a més a més,
o sigui,
si mires el repartiment
dius
ha de ser bona
sí o sí
perquè, clar,
l'autor
és el Bernard Shaw,
poca broma,
meravellós autor anglès.
Després la traducció
i la versió que s'ha fet
és del Joan Oliver,
que també és una persona
que ha fet quantitat
de traduccions
i quantitat d'adaptacions.
La dramaturgia
és del Marc Rossí,
que també és una altra gran.
Dins de baix,
està parlant una estona amb ells.
I la direcció
està compartida
entre el Marc Rossí
i el Jordi Andújar.
Bé,
els actors
ja no cal
ni que parlem d'ells,
no?
la Joel Beltrán
i el Manel Barceló.
I la música,
l'Espai Sonor
i la música
és del Marc Sambola.
Ah, m'acord.
Que també
és com,
bueno,
i és una obra
que està basada,
evidentment,
en la pel·lícula,
no sé si tu l'has vist
o si la recordaran
els nostres sorrents,
My Fair Lady.
No,
no.
My Fair Lady
era una pel·lícula
preciosa,
preciosa,
amb unes cançons
inolvidables,
inolvidables.
I llavors,
doncs,
d'aquella gran pel·lícula,
doncs,
s'ha fet aquesta adaptació
i la veritat
és que pinta,
pinta molt i molt bé.
Jo encara no l'he vist,
però estic desitjant veure-la,
segurament anir d'aquest
cap de setmana
i val la pena
perquè només
amb aquesta,
tot el que he dit,
no?
Amb aquest repartiment
no pot ser
de cap manera
dolenta,
no?
No, no.
Tot fent pigmalió.
Tot fent pigmalió.
Sí,
amb la Jol Beltrán
i el Manel Barceló.
No ha pogut estar
la Jol aquí,
ho dic,
perquè resulta
que l'estrena
oficial
és avui.
Ah, home!
I llavors no...
Entre nervis
i preparatius
i tot...
Evidentment,
evidentment,
no es pot.
No es pot.
jo no vaig pensar
en això
perquè és
l'oficial,
o sigui,
ja fa uns dies
que la fan,
però, bueno,
però ho entenc perfectament,
eh?
O sigui que...
Què més
podem parlar?
Podem parlar
d'una
obra que també
vaig anar a veure-la
l'altre dia,
em va agradar molt.
Sí.
Bueno,
és una comedieta.
Ah, bueno.
Sí,
és una...
vam parlar
l'altre dia,
no sé si te'n recordaràs
que vaig dir
que aniria a veure-la.
Lo nuestro estaba cantado.
Sí.
A la Quitania Teatra.
Sí.
És una història...
És un musical,
evidentment,
un musical molt chulo
i és la història
d'una parella,
no?
Però, bueno,
una parella
que tenen
molts problemes
i...
Com una parella autèntica.
Clar, no,
sí, sí, sí,
vull dir...
Com una parella autèntica.
Nada más lejos
de la realidad,
no?
Exacte.
El que passa
és que en aquest cas
han buscat
cançons
que funcionin
inclús en les discussions.
Ostres,
o sigui,
que hi hagi un moment
tens de la funció,
no?
Sí.
d'enfadu
i que en aquell moment
es posin a cantar.
A cantar,
però...
És que això només passa
en musicals,
Maica.
Clar,
però una cançó
que,
no sé com,
com feien aquell duo
de germans,
saps?
Ara no me'n recordo
com els deien,
que feien cançons
que es barallaven
entre ells.
Ah, hòstia,
no ho sé.
Vale,
doncs és igual.
La qüestió és que
les cançons
que canten
són cançons
que ja les has escoltat,
vull dir,
que ja s'han escoltat,
que no són
originals.
Maica,
el duo que
era en Pimpinela.
Pimpinela.
Ens ho han xivat, eh?
Ah, sí,
ens ho han xivat, sí.
Sí, sí,
perquè ni tu ni jo...
jo recordava el duo
però no recordava el nom.
Jo no sabia ni el duo
que et referia.
Doncs el Pimpinela
es barallava molt
mentre cantava, no?
Ah, val.
Sí,
un dia ja...
i l'altre contestava, no?
A veure, anem a buscar
alguna música de Pimpinela.
I llavors,
en aquesta obra
de Lo Nuestro Estaba Cantado
doncs agafen cançons
que en aquell moment
funcionen
mentre s'estan barallant
o mentre s'estan amant.
Però cançons
que ja estan escoltades.
Saps què vull dir?
Sí.
Que no són originals.
Cançons que la gent ja coné,
que pot conèixer.
Exacte, exacte.
I llavors...
Això és de Pimpinela.
A veure, a veure...
Olvídame y pega la vuelta.
Ah, vale, sí.
A veure.
A veure.
Veus?
Doncs això
és el que fan
en aquesta obra
de Lo Nuestro Estaba Cantado.
Ah, mira,
que original.
Sí, sí.
Jo penso que està molt bé.
És divertida
i bé,
doncs està...
T'ho passes bé,
la veritat.
Sí,
perquè si coneixes les cançons
també...
Bueno,
t'anima,
t'agrades.
Sí, sí, sí.
Jo crec que val la pena
d'anar-hi, eh?
La veritat.
Després s'estan fent
a la Badabadó,
que no parlem mai
d'aquesta sala.
No.
I a vegades
fan coses interessants.
És una sala també
molt patativa,
molt petita,
que està al carrer Bailén.
Sí.
I ara
estan fent una obra
que es diu
Morir-se en verano.
Ui!
Morir-se en verano.
Morir-se en verano,
sí.
I no de calor, eh?
Uf!
I llavors
és una obra
que parla una mica
del problema
que tenen
alguns joves
amb la depressió.
Oh!
O sigui,
que hem passat
de les cançons
a una mica
al drama, no?
Sí.
ella viu a...
és una noia
que està estudiant,
està a París
i bé,
doncs,
bueno,
passa una sèrie de coses
que no ho explicaré,
però que
s'ho passa
super,
super malament,
super malament.
Els actors tampoc
són molt coneguts,
no?
No.
Evidentment,
són actors teatrals,
però la direcció
és de la Viviana Cabral
i també l'autoria
i la veritat
és que és una obra
interessant
perquè, a més a més,
la interpretació
està molt bé.
O sigui,
que val la pena
d'anar-hi
a veure-la
perquè
la...
O sigui,
la...
Morir-se en verano
jo diria
que és un drama
més que una comèdia,
d'acord?
Sí,
estic veient aquí
algunes fotografies
i per l'escenografia
i tot,
sí que...
Bueno,
sí que ho posen
com un drama,
tot i que aquí
en la pàgina web
posen que
de gènere
és comèdia.
Bueno.
Però potser
comèdia...
Comèdia,
comèdia,
però que et fa...
Comèdia dramàtica.
Sí,
que et fa pensar,
que et fa pensar molt,
eh?
Sí,
potser tracten
aquest tema
que és més punyent
de la depressió
i això,
però li donen
potser una mica
la volta,
no?
Sí,
jo crec que sí.
I després
volia...
volia...
parlar
perquè
en els Gaudí,
sí,
el mestre i el mar,
el mestre que va prometre
el mar,
va tenir també
premi
del públic,
el millor premi.
Ah, sí?
Sí,
del públic
per la pel·lícula
El mestre i el mar.
Ah, mira.
El mestre que...
que...
El mestre que va prometre el mar.
Que va prometre el mar,
exacte.
jo vaig veure la pel·lícula,
em va agradar moltíssim,
però moltíssim,
perquè és preciosa,
molt ben interpretada
i molt bé
els crios,
les nois,
treballen tots magníficament,
o sigui,
la recomano de totes,
totes.
i ara,
concretament,
doncs,
es pot veure
el mestre i el mar,
que és
de la...
la dramaturgia i la literació
és de l'Eu Manzanares,
que és una noia jove
que ja hem parlat
alguna vegada aquí,
perquè fa coses
molt interessants,
i, evidentment,
parla del mateix
que la pel·lícula,
lògicament.
Llavors,
m'ha semblat
meravellós,
doncs,
això,
que es pugui veure
el mestre i el mar.
Jo recomanaria
la pel·lícula,
però, evidentment,
l'obra no l'he vist encara,
perquè es va estrenar
el dia 8,
o sigui,
que està recient.
De fet,
em sembla,
Maica,
la companyia
que està fent ara
aquesta obra,
la de...
El mestre i el mar.
El mestre i el mar.
Vam venir aquí
a la ràdio
aquesta setmana
al programa de tardes.
Ah!
Vam venir, sí,
a presentar,
a parlar una mica
de l'obra,
com l'havien estat.
No sé si
Eumanzanarés
va estar aquí,
però sí que part
de la companyia,
dels actors i les actrius
de la companyia,
doncs,
van estar
perquè
la fan
en el
Teatre Eòlia.
Sí,
en el Teatre Eòlia,
sí.
És curiós
perquè,
evidentment,
El mestre i el mar
és una ficció,
evidentment,
però està basat
està basat
en la vida
i l'obra
d'Antoni Benaigues,
que era un mestre català,
d'acord?
Sí.
Que estava
de mestre
a Burgos
i el 36
va ser assassinat.
Sí, sí.
D'acord?
Per al que va passar
en el 36.
Sí.
Quan va començar
a la guerra i tal.
Llavors,
la història
és veritat
i han fet
una adaptació
d'aquesta història,
doncs,
això,
que està protagonitzada
la protagonista,
diguem-ne,
el protagonista
era l'Antoni Benaigues.
Sí.
Però aquí,
en aquesta obra,
del mestre i el mar,
explica la història
una de les seves alumnes.
Ah, d'acord.
Bé, clar.
L'han agafat
des de,
no de la història
quan estava,
diguem-ne,
feta,
o sigui,
no quan la història
estava present,
sinó que
han fet una adaptació
i ho explica
una de les seves alumnes.
Jo penso que
la pel·lícula
és preciosa
i l'obra de teatre
també.
Sí,
val la pena de Nadi
perquè la història
és molt maca,
és un home,
un gran mestre
de col·legi
que
tenia una relació
meravellosa
amb els seus alumnes.
Amb els seus alumnes,
sí.
I llavors,
doncs,
diu,
com que els alumnes
no havien vist mai
el mar,
clar,
perquè Burgos
està al centre
de la península
i en aquella època
la gent no viatjava,
no?
Com que no havien vist
mai el mar,
ell
es posa
com a
com a fita,
no?
Sí.
portar-los
a veure el mar.
Els hi promet
d'alguna forma.
Sí,
i llavors
fa un paper,
fa una carta
perquè li donin
els pares,
cada alumne
dona la carta
als pares
perquè donin permís
per anar
i tal i qual.
I quan ja està,
diguem-ne,
tot engegat,
ja els pares
ja han contestat,
els nens
estan supercontents
i tal,
van i
l'assassinen.
o sigui,
que és una obra,
en fi,
que a més a més
és de veritat,
va passar de veritat.
Ara està
potser adaptada
a aquesta veritat,
però és una història
que va passar
de veritat.
Maica,
res,
ens queda un minut.
Doncs mira,
jo recomanaria
anar a veure
Tot fent Pic Malió,
Tot fent Pic Malió.
Que ho passareu
superbé
amb la Llor Beltrán
i el Manel Barceló.
Recomanaria
El Mestre i el Marc
perquè
penso que la història
és super,
super,
super maca.
I El Collar de la Reina,
El Collar de la Reina,
perquè
tot això que passa
i que va passar
de veritat
ho han adaptat
en,
diguem-ne,
en to de comèdia.
Ah, mira.
En to de comèdia.
No és un drama,
ni molt menys.
I llavors,
cal reconèixer
que
fan
molts
personatges diferents,
que això és un luxe
veure-ho
i la veritat
penso que
ho passareu bé,
perquè no,
encara que
el collaret
no apareix,
doncs
t'ho passa
bé.
És divertida.
Veu-la.
Sí.
Que bé.
I després,
recordeu,
si no heu vist la trena,
també anar-la a veure.
Ara tenim
l'oportunitat
de veure-la.
Molt bé.
Doncs, Maica,
una abraçada
i ens tornem a trobar
la setmana
vinent,
que a més a més
et tindrem també
en el programa
especial
de la ràdio
el dimarts
de la ràdio
que sortim
aquí
al carrer
Bona Vista
a fer
el programa
del dia mundial
d'aquest mitjà
tan maco
que és la ràdio
i així també
aprofitem
i ens expliques
una mica
de com recordes
tu els inicis
de la ràdio.
Quants anys?
Ves-te fent un croquis
perquè
no tindrem
tres hores.
Ves-te fent un croquis.
Molt bé.
Vinga, Maica.
Adéu.
Una abraçada.
Que tinguem una bona setmana.
Adéu.
No tinguem una oportunitat
acèptalo
aunque sé
lo que sientes
yo tengo que decirte
lo que ella me habló
Cuéntale que soy feliz
que a veces me da pena
mirar atrás
pero no tengo miedo
pero no tengo miedo
quiero vivir
¿Cómo pudo cambiar?
Se ha cansado de ti
¿Cómo pudo cambiar?
Dile que hoy he vuelto a querer
que alguien necesita por ti mi amor
que con pequeñas cosas me ha hecho bien
Ese hombre robó
No fue culpa de él
Ese hombre robó
Ese hombre
no quiso hacerte daño
No le guardes rencón
Compréndelo
No lo dudes
Es tu amigo
y te quiere
I ara ens falta l'espai de xarxes socials
amb la Vanessa Montserrat
Hola Vanessa, bon dia
Hola, bon dia
Doncs tenim secció per parlar d'aquestes magnífiques xarxes
que a vegades ens porten tants mal de caps
a vegades ens permeten fer mil coses
i avui parlem de la...
Gamificació
Ah, gamificació
Jo sempre anomenen gamificació, imagina't
Ja no sé ni com es diu
Game me o gami
Bueno...
Depèn, no?
Sí, perquè...
D'on ve aquesta paraula?
Com que ve de game...
Ah, de joc
Exacte
Vale, va
Doncs jo diria que és gamificació
No, no m'aclar
Si ve de joc, sí
Sí, sí, sí, clar
De game, de joc
Exactament
Què és la gamificació?
És això
Una paraula una mica rara, eh?
Sí
Això parlem de tendències, com sempre, dintre les xarxes
I, doncs això, la gamificació està molt en tendència
Sobretot en aquest 2024
Ah, mira
I què és això?
I què és això?
Oh, doncs és l'aplicació de mecàniques de joc a contextos que no són lúdics per motivar i fidelitzar els usuaris
I a les xarxes socials això es tradueix en la implementació d'elements com ara punts o recompenses o nivells i taules de classificació
Sobretot això és per incentivar la participació dels usuaris dintre d'aquestes activitats de les plataformes dintre de les xarxes
Sí
Quins serien els conceptes claus d'això, no? De la gamificació?
Doncs, primerament, són les mecàniques de joc
Que són els elements, doncs, que fan que un joc sigui divertit i sigui motivador
Com ara, doncs, això que dèiem, no? Els punts, les recompenses, els nivells, les missions, els reptes, tot això, no?
Que te'l faci com emocionant, no? En el joc
Això mateix, això és un dels conceptes claus
Després estarien les dinàmiques de joc, que són, doncs, això mateix, no? Les regles del funcionament del joc
I la manera com els jugadors, doncs, han d'interactuar, no?
Què han de fer, no? En què consisteix, no? El joc en concret
I després estaria, doncs, l'estètica de joc
És a dir, l'aspecte visual del joc, no?
Com ara, doncs, els gràfics, els colors, la tipografia, doncs, això, no?
Que cridin l'atenció, normalment, no? Són elements que criden l'atenció
I que, a més a més, doncs, dius
Ostres, això, no?
Que t'incentiva anar a jugar
Normalment són elements que són molt visuals i molt...
Com molt crideners, no? Potser, molt atractius
Això mateix
I per què està en tendència, això de la gamificació? Em preguntaràs
Sí, t'anava... No, la meva pregunta quan... O sigui, el que m'ha sorgit
I per què aquest 2024? És una cosa recent? És nova? Potser el concepte s'ha estipulat més ara
Aquesta última època i...
Sí, de fet, fa temps que això, doncs, van sorgir, no? Diferentes xarxes o aplicacions
que fan servir aquesta estratègia, no? Fan servir això de provocar el joc
Sí, sí, sí, sí
Sí, però també hem de tenir en compte, doncs, això, no? Per què està en tendència?
Què és el que volíem preguntar, no? O sigui, què és el que volíem respondre
I per una banda està el tema d'augmentar aquesta participació dels usuaris
És a dir, els elements de joc, doncs, fan que les xarxes socials siguin més atractives
i, a més a més, més divertides, no? Que al final és això, no?
Que la gent es diverteixi, també
Cosa que, doncs, anima, precisament, els usuaris a passar més temps dintre de les xarxes
i que, a més a més, interactuin més amb els continguts
Això per una banda
Per una altra banda, doncs, el que volen aconseguir, doncs, és millorar la fidelització d'aquests usuaris, no?
La gamificació crea un sentiment de progrés i de satisfacció
que fa, doncs, que els usuaris siguin més propensos a tornar a la plataforma
i, doncs, aconseguir, doncs, aquests reptes i això
I després, doncs, un altre dels motius per què estan en tendència
doncs és motivar els usuaris a realitzar accions concretes
Això què vol dir?
Doncs que el concepte de la gamificació es pot utilitzar per incentivar els usuaris
a seguir determinats comptes
a compartir, també, segons quins continguts
i a participar en concursos o a comprar productes, no?
Que això és una part que beneficia
en el cas de les empreses
o de les marques personals, d'acord?
Quins són un dels exemples de gamificació?
Bé, uns, no? Us diré tres exemples
Vinga, va
En concret, de gamificació dintre de xarxes, d'acord?
Bé, dintre de xarxes hi ha aplicacions
Una de les aplicacions que jo considero que és molt divertida
i a més a més serveix per estudiar, per aprendre cosetes
Ah, sí
A veure, a veure...
Que no tot és dolent, eh? Perquè clar, dient...
Ostres, això del joc, del joc, no, no...
Tampoc les hem de dimunitzar
Exacte
Llavors, per això us dic
Us porto la part positiva d'això de la gamificació
Però és que jo hi ha una cosa que no he entès, Vanessa
La gamificació és, o sigui, només es dona en...
O sigui, en xarxes socials o només...
O en jocs o en què?
Aviam, hi ha aplicacions, ara ho veuràs més
Ara ho veuràs més...
Ara ho veuré més
Amb els exemples ho veuré més
Ho entendràs millor, exacte
Perquè hi ha una part d'això, d'això de la gamificació
Que és el concepte de joc com a tal
Hi ha aplicacions externes
Com ara la que us diré
I dintre de les aplicacions
Com a Instagram, per exemple
Hi ha una part que incentiva aquest joc
Per aconseguir...
Per aconseguir medalles, trofeus, històries
Per anar pujant i anar aconseguint aquests reptes
Una de les plataformes que a mi m'agrada molt
Que és una aplicació que serveix per estudiar
Sí
És el Duolingo
Ah, vale, vale, vale, vale
Sí, els idiomes, no?
L'aplicació dels idiomes
És per aprendre idiomes
I utilitza una gran varietat de mecàniques de joc
Que és això, el que proposàvem
O sigui, en què consisteix la gamificació?
Doncs això, no?
En mecàniques de joc, com ara punts
Taules de classificació
I recompenses per motivar els usuaris
A practicar cada dia, no?
I aconseguir reptes
I a més a més...
El paraulògic
També et pots picar amb algun company, no?
Ja
Amb algun altre que estigui fent servir l'aplicació
I de dir
Ah, doncs mira, jo vaig passant aquests nivells
Sí
I això és una part que jugant
Doncs et provoca a l'anar aconseguint
I anar passant de nivell
I a més a més, doncs estàs aprenent
Vull dir que és una forma divertida
Lúdica
I, doncs això
Totalment
Que és un clar exemple
Sí, sí, sí
Ara ho veig, ho veig, ho veig
Sí, oi?
Sí
Sí, sí, sí
Segur que els nostres oients
Ara els hi quedem
Sí, sí, sí
Sí, sí
Un altre exemple seria
A l'Instagram Reels
Que és una altra funció
Que és de...
Els Reels són vídeos curts
Ja ho sabem
Sí
Dintre d'Instagram
I ofereix als usuaris
La possibilitat de guanyar medalles i trofeus
Per la participació en els reptes setmanals
Això és bastant nou
Ah, a mi em va aparèixer això
L'altre dia
Fa dos dies
Sí
Però què és això?
Diu
Diu
Reparte una publicació
O un reel cada dia
I no sé què, no sé quantos
I guanyes uns trofeus
O uns punts
O unes històries
Sí, sí, sí
Jo vaig passar de llarg
Perquè digui
Això què és
Això per què, no?
Sí, sí, sí
Bé, doncs és una part d'aquesta història
Aquesta mecànica
Que és una mecànica de joc
Que el que volen
A més a més dintre d'Instagram
Aprofitar-se d'aquesta mecànica
I bé, doncs que tu
Segons quins reptes
T'ofereix la plataforma
Que en aquest cas és
Que facis més reels
O que comparteixis reels
En aquest cas
Doncs, si ho vas fent cada dia
Doncs, al final
Aconsegueixes un premi
No?
I vas pujant com de nivell
Sí
O això
És una forma
Que a través del joc
A través d'aquests reptes
Doncs, el que volen aconseguir
És que estiguis més temps
A dintre de la plataforma
Que et piquis
I que diguis
Ai, vinga, pues ara
Faré més reels
Per aconseguir això
Clar
Per exemple
I un altre dels exemples
Seria Twitch
Que justament
És la plataforma
De streaming
De videojocs
Aquí sí que és
Claríssimament
Una plataforma
De joc
No?
Que permet també
Als usuaris
Guanyar punts
I recompenses
Per interactuar
Amb els seus
Streamings favorits
Com ara
Com ara donar-los
Subscripcions
O donar-los
Bits
Que són
Aquesta part
Que forma part
De la plataforma
Twitch
I aquí sobretot
Doncs és una plataforma
Ja
Òbviament
O sigui
Només pel joc
Que es dediquen
A això
Justament
A jugar
I hi ha
Aquests streamers
Que són els
Bueno
Doncs els
Influencers
Sí
Els que s'encarreguen
Com de
Sí
De promocionar-ho
Són els influencers
Dintre d'aquesta
Plataforma
Que es diuen
Així
I que justament
I sobretot
El públic més jove
Doncs estan aquí
A tope
Bueno
Bueno
A tope
A tope
A tope
Llavors
Són tres
Clars exemples
De
De lo que significa
La gamificació
Això
Com pot
Beneficiar
A les empreses
Doncs
De diverses maneres
Com ara
Per exemple
Aumentar
El reconeixement
De marca
Que justament
Doncs la gamificació
Pot ajudar
A les empreses
A donar a conèixer
La seva marca
A un públic
Molt més ampli
També pot
Millorar
La fidelització
Dels clients
Que això
Pot ajudar
A convertir-los
En ambaixadors
De la seva marca
I
A augmentar
Les vendes
Que
Al final
Doncs
Si
Aumenten
La fidelització
Dels clients
I aquest reconeixement
Al final
Doncs
Es tradueix
En que
Les seves vendes
Doncs
Augmentin
No?
D'acord
Conclusions
Doncs
La gamificació
És una tendència
Que està
A l'alça
Dintre de les xarxes
Dintre de les xarxes socials
I que té el potencial
De revolucionar
La manera
Com interactuen
Amb aquestes plataformes
Les empreses
Que s'apuntin
A aquesta tendència
Podran obtenir
Doncs
Unes
Un certs beneficis
Importants
Com ara
Doncs això
L'augment
De la participació
Dels usuaris
La millora
De la fidelització
I l'augment
De les vendes
Que al final
Doncs
És el que volen
Bueno
Fan
Bàsicament
Per això
No?
Sí
Al final
És veritat
Que
Com que tot això
De les xarxes
De la tecnologia
D'internet
Va evolucionant
I cada vegada
Doncs
Treuen coses noves
I al final
Has d'estar
Has d'estar
Dintre de
De la
De la unada
No?
No pots
Si vols evolucionar
O si vols guanyar-te la vida
No et pots quedar al marge
Exacte
Llavors
Molts clients em diuen
Ai és que
No sé què fer
No sé què
No tal
Doncs al final
Doncs al final
Hem d'estar
En tendència
I van afliciar-nos
De les tendències
I doncs
Fer-les servir
De la millor manera possible
No cal fer-ne un abús
Però sí
Tenir-les en compte
I introduir-les
Dintre del teu producte
De la manera més coherent
No?
Exacte
Possible
Sí
Perquè no per tothom serveix
No, no
Clar
S'ha d'estudiar
De dir
Mira
Ara això
Mira
Està en tendència
Em serveix?
No em serveix?
Com ho puc introduir?
Quin és el meu objectiu?
Com diem sempre
Sobretot
Jo els dic
Quin és el teu objectiu?
Doncs vale
Per poder arribar a aquest objectiu
Veiem
Què és el que tenim?
Què és el que no tenim?
De què ens podem beneficiar?
Això
Com ho podem implementar?
I a partir d'aquí
Doncs fer una estratègia
I
Escolta
Tenim moltes coses
Sobre la taula
I
Doncs hem de
De veure
Què ens convé
I què no ens convé
Que a vegades
La gamificació
Tampoc ha de ser
Una cosa obligatòria
Potser no
Si no encaixa
Vull dir
Doncs no passa res
Potser una altra estratègia
Serà millor
Per desenvolupar el teu producte
O per el que sigui
En el món de
Bueno
De les xarxes
Del marketing
Exacte
Del marketing
Clar
Sí
Molt bé
Hem de saber
Què tenim
Què tenim
I què ens pot
Que ens pot servir
Molt bé
Això
Doncs Vanessa
Ja sabem
Quan sentim la paraula
O la veiem escrita
Gamificació
Ja sabrem
A què ens estem referint
Molt bé
Moltes gràcies
A vosaltres
Per la sessió d'avui
I a la propera
Ens portes
Més cosetes
Que ens agraden
Cosetes noves
Per cert
Tu la gamificació
La recomanes
O sigui
Com a
O sigui
L'utilitzes molt
En els teus clients
A la clientela
Li mola això
O
De moment
Aviam
És que
Doncs això
De moment
Això
Com que és
Relativament nou
De moment
Clar
Jo tinc uns clients
Que
Dintre d'això
Hem de veure
Hem de veure
S'ha d'analitzar
S'ha d'analitzar bé
A veure com
M'ho posem en marxa
I
De quina manera
Els pot beneficiar
Clar
Sempre ajudant-los
Sí
Utilitzant l'eina
Sempre que sigui
Per alguna cosa útil
Això mateix
Molt bé
Doncs ara sí
Vanessa
Que vagi bé
I res
Bon divendres
I bon cap de setmana
També
Igualment
Adéu
Deixem el programa
En aquest punt
Seguiu-nos
Arroba
La Rambla
981
Tant a Twitter
Com a Instagram
Les xarxes del programa
O arroba
Radio Desvern
També a Twitter
I a Instagram
Nosaltres seguirem demà
A la mateixa hora
Per fer-vos companyia
De 10 a 1
Aquí a
Radio Desvern
Al 98.1 FM
També ens podeu sentir
A Radio Desvern
Res més
Passeu bona tarda
De dijous
Ens tornem a trobar
Demà
Ara a l'informatiu
Amb la Mariona Sales
Tant a Twitter
Fins demà!