logo

La Rambla

Magazine de matinal amb Núria G. Alibau Magazine de matinal amb Núria G. Alibau

Transcribed podcasts: 516
Time transcribed: 55d 3h 29m 48s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1.
Tens moltes formes de començar el dia.
A Ràdio d'Esvern volem que ho facis de la millor manera, escoltant el magazín matinal La Rambla amb la periodista Núria García-Libau i tots els col·laboradors que passen pel programa.
Actualitat Sant Justenca, notícies, el temps, entrevistes, tertúlies i seccions ben variades des de música, vi i llibres, fins a ecologia, esport, sexualitat, política o nutrició, entre moltes altres temàtiques.
La Rambla, de 10 a 1 del migdia, de dilluns a divendres, al 98.1 de la FM i en streaming a la web radiodesvern.com, on podreu escoltar de nou tots els podcasts.
I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la rambla 981.
Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per moure't bé, millor amb bici.
Dona't d'alta ara a ambici.cat.
Molt bon dia, Sant Just.
Passen 10 minuts de les 10 del matí d'avui, dimarts, 18 de març.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant.
Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Sales llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just
i també les portades dels diaris en català.
Després, tot seguit a dos quarts d'onze, avui saludarem a l'Arnau Cònsol de la llibreria Cal Llibreter
amb qui farem la secció de Llibre de la Setmana.
Com sempre ve els dimarts aquí a Ràdio d'Esvern i ens fa una recomanació literària.
Després, tot seguit a les 10 i 50 farem la previsió del temps amb en Carles Rius.
A les 11 i 10 avui farem també l'entrevista del dia.
I tot seguit a les 11 i 40 ja passarem a parlar amb l'Elvira Sánchez
per fer la secció de Nutrició, que ja ens ha dit que avui tractarem sobre l'alimentació
que ha de dur a terme una persona que va a córrer llargues distàncies, com per exemple una marató,
que és el que ha d'aprendre a nivell nutritiu abans de fer la competició,
durant la competició i també després.
Tot això serà a partir de les 11 i 40.
Després, no marxeu perquè a tercera hora del programa tindrem més continguts.
Concretament ens visitaran Marçal Ferret i farem un nou capítol de la secció
Just el que no saps.
I a més a més també escoltarem l'Enric, que ens farà les efemèrides del dia.
És a dir, aquells fets destacats que van passar precisament avui un 18 de març.
Doncs bé, tot això és el que tindrem al programa d'avui.
No marxeu, que comencem!
Són les 10 i 12. Deixem ara un tema de Mama, Duixa i Scotty D.K.
El tema es diu Catalan Society.
La brisca, la mona i el mantidé, la gilda en els basques de Can Vallès, la vida al final és un panallet que ha caulat calent.
La moraneta és sexy, el burro és català, quedem en quart de 12 i no a les 11 i 4.
La moraneta és sexy, el burro és català, quedem en quart de 12 i no a les 11 i 4.
Deixar diners, no pas, no pas.
Deixar diners, no pas, no pas, si plou quedem, no pas, no pas, 3 i 3, 7, no pas, no pas, està prou calent.
La mura neta és sexy, el burro és català, quedem en quart de 12 i no a les 11 i 4.
I tu què prefereixes? Ganivet o nevalla? Espardenya o sandàlia? Ser guardiola o miro?
I tu què prefereixes? Ganivet o nevalla? Espardenya o sandàlia? Amo senso a mi, lloros.
La mura neta és sexy, el burro és català, quedem en quart de 12 i no a les 11 i 4.
La mura neta és sexy, el burro és català, quedem en quart de 12 i no a les 11 i 4.
Escolta és la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones.
Un quart d'onze del matí, parlem ara amb la Mariona per conèixer les notícies que tenim d'aquí del poble, avui dimarts.
Mariona, bon dia.
Bon dia, Núria.
Vinga, doncs comencem amb l'actualitat s'enjustenca.
Comencem parlant de les subvencions de les entitats, que ja s'ha obert el període per sol·licitar aquestes subvencions per entitats, fundacions, associacions i col·lectius sense personalitat jurídica,
que és obert aquest període des d'ahir fins al 17 d'abril.
Aquestes ajudes estan destinades a projectes i activitats d'utilitat pública o d'interès social desenvolupats al municipi
i tota la informació i documentació necessària es pot consultar al web de l'Ajuntament de Sant Just.
També la tramitació s'ha de fer a través de l'eina informàtica implementada l'any passat, pensada per facilitar el procés de sol·licitud i la seva posterior gestió,
incluent-hi la comprovació de documentació, valoració, resolució i pagament.
Per accedir-hi cal demanar usuari i contrassenya enviant un correu a subvencions arroba santjust.cat,
indicant el nom de l'entitat, el NIF, un correu electrònic de contacte i la línia o línies de subvenció a les quals es vol optar.
Molt bé.
Els àmbits subvencionables inclouen cultura, esports, joventut, acció social, gènere i igualtat, solidaritat i cooperació, medi ambient i sostenibilitat, comerç i empresa i participació i commemoracions.
Molt bé. Doncs, Mariona, ens pots recordar la data?
El període Estouvet fins al 17 d'abril.
Fins al 17 d'abril. Per tant, encara, hòstia, tenim pràcticament un mes.
Un mes, exacte.
Molt bé. Doncs, fem aquesta crida també a les entitats que no s'adormin perquè un mes passa superràpid i si no ho fan en aquest període,
després passa i millor tenir-ho apuntat a l'agenda, eh, Mariona?
Molt bé. Què més tenim, Mariona?
Doncs mira, tenim que la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol l'economia europea en el context geopolític mundial i serà a càrrec d'Antoni Castells i Oliveres,
que és economista i exconseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.
L'acte tindrà lloc el dijous 20 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola, com totes les xerrades de l'Aula d'Extensió Universitària.
I bé, doncs, en aquest cas Castells analitzarà l'actual situació econòmica d'Europa en relació amb els canvis geopolítics globals,
en un moment marcat per la inestabilitat internacional i els nous equilibris de poder i les repercussions econòmiques dels conflictes globals i la transició energètica.
La conferència abordarà també els reptes que afronta la Unió Europea en matèria d'Economia i Finances.
És un acte oberta a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'Aula Universitària i una aportació de 5 euros per qui no sigui soci.
Molt bé, doncs, com sempre els dimarts comentem una mica aquesta temàtica, no?, i el convidat o convidada que farà la ponència, que farà la xerrada,
en aquest cas és una persona sobre l'àmbit econòmic i bé, això serà el proper dijous a l'Aula d'Extensió Universitària.
I Mariona, ens falta un titular per comentar.
Doncs mira, tenim que els Mossos d'Esquadra van de tenir un home de 37 anys l'11 de març, és a dir, fa una setmaneta.
com a presumpt autor de 18 estafes a persones d'edat avançada, entre ells veïns i veïnes de Sant Just.
Vinga.
L'individu, que no tenia antecedents policials, es feia passar pel revisor del gas amb documentació i roba d'una empresa instal·ladora vinculada a una distribuïdora d'energia
i cobrava entre 150 i 300 euros en efectiu per suposades revisions que no eren reals.
Uau.
Segons fons policials, l'home accedia a dades dels usuaris a través de la seva feina a l'empresa instal·ladora
i utilitzava aquesta informació per concertar visites fraudulentes.
Un cop al domicili amenaçava les víctimes amb tallar el subministrament si no ho pagaven immediatament en efectiu
i deixava factures falses sense cap dada identificativa.
Les estafes es van cometre a Sant Just, a Sant Feliu de Llobregat i a Sant Vicenç dels Horts.
La investigació va començar el desembre a partir de diverses denúncies i ha estat coordinada per les unitats d'investigació d'Esplugues i de Sant Feliu.
La col·laboració entre comissaries i la informació portada per les víctimes va permetre identificar els sospitors
i constatar que actuava fora de la seva ruta habitual per evitar ser descobert.
Els Mossos han confirmat que s'han pogut acreditar 18 casos d'estafa, tot i que no es descarta que hi pugui haver més víctimes.
I bé, doncs el detingut va passar a disposició judicial al jutjat d'instrucció número 2 de Sant Feliu de Llobregat.
Molt bé.
Doncs, Mariona, cal estar alerta, eh? Perquè això realment ens pot passar a tots.
Sí que hi ha col·lectius més vulnerables a qui els pot afectar aquestes estafes.
Però bé, hem d'estar amb un ull alerta, sobretot, i no confiar a la primera.
Si no esperem una visita d'alguna persona que ha de fer aquesta revisió del gas o del que sigui, o de revisió d'extintors o...
Sí, sobretot, si tenim gent a la família i gent gran que viu sola, intentar, doncs, això, conscienciar-li molt que no pagui res...
No, no, no, no.
Que no tingui superfetat.
No que no pagui, que no obri la porta.
Que no obri la porta, exacte.
Sí, sí.
Doncs, doncs això, Mariona. Vinga, molt bé. Hem parlat ja d'aquests tres titulars.
La gent pot consultar la resta de notícies també a la pàgina web a radiodesvern.com.
Deixem una promoció i seguim llegint les notícies que obren els diaris avui.
Perfecte, Noelia. Fins ara.
Fins ara.
El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
CanalSalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
Són les d'avui i 21. Mariona, volem conèixer la informació que hi ha a la primera pàgina del Diari Ara, en aquest cas.
Doncs avui el Diari Ara obre amb notícies sobre crisi climàtica
i diu que els embassaments de les conques internes s'acosten al 50%.
Diu que Catalunya està en un període plujós en què s'han triplicat les reserves en relació a fa un any.
Sí.
També que el govern refreda el tancament dels càmpings que es troben en zones inundables.
En fotografia principal veiem la nova fira de Montjuïc, que va agafant forma.
Diu que tres de les peces de la nova fira de Montjuïc, en total procés de renovació, ja tenen projecte
i dues estan en mans d'arquitectes internacionals com Smiljan Radik i Bjark Ingels.
I bé, ahir es van fer públiques les simulacions de les tres instal·lacions.
Sí.
Tindrem, doncs, aquesta nova fira, completament renovada.
És com...
Bé, la imatge és com una mena de...
Bé, és com un render, no?
Com...
Bé, com el que serà suposadament, no?
Suposo que sí, no sé si és el render o...
Si et fixes a la part com frontal, sembla que tinc com una tela per sobre, no sé si és que està...
No, jo crec que això és... O sigui, això no existeix, vull dir, la fotografia.
Per tant, suposo que ho hauran dissenyat perquè, bueno, perquè veiem com serà.
I, bueno...
És curiós.
M'agrada, sí.
Sí, sí, sí, és així com en formes molt punxegudes.
Sí.
Bé, la teva cara no ho diu tot, eh, Mariona?
No sé, no sé què pensar.
És que està mirant la fotografia i està posant una cara com dient, bueno, sí, ningú n'hi fa.
Bueno, no sé.
Potser ens sorpren i després és xulíssima.
Sí, sí, sí.
Vist cara a cara, vull dir, saps?
Clar.
Bueno, així més o menys ens podem imaginar com serà la nova fira de Montjuïc.
De moment va agafar en forma.
Sí.
Què més tenim, el diari ara?
Doncs el diari ara diu que Amazon es fa seu liderari de Vox contra la immigració a canvi dels pressupostos.
També veiem altres notícies que Esquerra accepta que una filial de RIM fes gestió i rodalies durant dos anys.
Sí.
I també tanca a portada avui al diari ara amb una notícia que diu que hi ha hagut onze detinguts en el cop dels Mossos, els clans implicats en el tiroteig de la mina.
Doncs i ahir sabíem que van fer aquesta macrooperació els Mossos, no sé si es van desplegar com 350 Mossos, van acabar estraient moltes armes, van acabar desmantellant també una plantació de marihuana.
En fi.
Déu-n'hi-do.
Què més tenim al diari, Mariona?
Això és tot del diari.
Ara passem a la Vanguardia, que obre amb les conseqüències de la Dana.
i diu que el PP avala el pacte d'Amazon amb Vox pels pressupostos, que Abascal Donori exigen al president valencià que assumeix gran part de l'ideari de l'extrema dreta en immigració, medi ambient i llengua.
Vale.
Anem apanyats.
Doncs sí.
En fotografia principal, veiem la notícia que diu Sánchez i Moreno, diferències cordials.
Pedro Sánchez i el president andalús Juanma Moreno Bonilla, que és del PP, van exhibir ahir una exquisita cordialitat en el lliurament de 218 claus de pisos protegits de Sevilla.
I diu que això no va impedir que cadascun defensés el seu model per pal·liar la falta d'habitatge.
Sánchez va posar com a exemple la llei que limita els lloguers a Catalunya i Moreno va demanar menys impostos per facilitar sol.
Molt bé.
Més notícies de la Vanguardia. Veiem que les receptes de Trump faran més mal als Estats Units que a Europa, segons l'OCDE.
Ostres.
Doncs mira.
A vegades un no calcula bé, no?
Li sortirà el rei per la culata, no?
Sí, directament, directament.
També veiem que la jutgessa valida l'eutanàsia a una jove i rebutja el recurs del pare.
Una jove que havia demanat l'eutanàsia als 24 anys, és una jove paraplègica,
i que el seu pare ho havia aturat d'alguna manera legalment, havia aconseguit com a aturar
que no es dugués a terme aquesta eutanàsia i ara la jutgessa ha dit que sí, que és vàlida.
Sí, és una jove que em sembla que, no sé si estava mig tutelada per la Generalitat,
està en un centre, ja fa anys que està en un centre, bueno, és a dir, no viu a casa seva,
i no sé si algun cop havia fet algun intent de suïcidi o realment és una jove, doncs, bueno,
pot ser.
Deu tenir el seu historial, no?
Sí, i tant.
Vinga, què més tenim, Mariona?
Doncs també tenim tema de Rodalies, que viu un altre dia negre, diu, tot i que sense vaga,
i parla, doncs, que hi ha grans aglomeracions.
També parlem de la crisi comercial, diu que Dinamarca rebuig envia ous als Estats Units.
Ostres.
Vaja.
Vinga.
Suposo que tenen ous també als Estats Units, vull dir, a veure.
No, és que, sí, sí, sí, el que passa és que els ous, aquesta setmana i la setmana passada,
m'han augmentat el preu, em sembla, vaig llegir un 25%, o sigui, s'han encarit moltíssim el preu dels ous.
Sí, sí, home, un 25%.
Sí, sí.
Però bé, s'emmarca tot dins d'aquesta crisi comercial.
I tant.
També parla del Festival de Màlaga, diu que la passionària vista, per la seva neta, en un documental.
documental.
També parla dels 11 detinguts a l'operació contra les armes a la mina.
Sí.
I acaba tancant portada a la Vanguardia mencionant a Mary Palmer, que és la maratoniana de 80 anys.
Uau.
Que ha fet una marató amb 5 hores i quart.
Buf, Déu-n'hi-do, eh? 80 anys i corre a la marató.
Sí, sí.
Que fort.
Home, o sigui, no només el fet de fer 5 hores i quart, que tampoc no em sembla tant temps per una senyora de 80 anys.
No, no, no, o sigui, corre a la marató, vull dir que, o sigui, participar.
I ja em sembla...
Exacte.
Bueno, participar-hi.
El temps és igual a mi, com si ha fet 7 hores.
Bueno, participar-hi, acabar-la.
Sí, sí, sí, sí.
Perquè, clar, amb 80 anys també pots mirar, fins aquí m'arriba el cos.
No, no, la senyora ha fet els 42 quilòmetres.
Sí, surt aquí amb la seva medalleta, o sigui, molt bé, molt bé.
I a gent, Núria, hauria de jugar a un altre nivell, aquesta vida.
Sí, ho hem d'assumir, ho hem d'assumir, Mariona.
Sí, sí.
Molt bé.
Vinga, això és tot per la Vanguardia, no, Mariona?
Exacte.
Vinga, marxem cap al periòdico, obrem la notícia del caos de Rodalies, que falla una altra vegada,
diu aquí, malgrat l'acord polític, diuen que el 80% dels maquinistes són de fora de Catalunya
i se'n van després de dos o tres anys.
Diu que Trànsit estudia per l'AP7 el pla pilot de la C32 per informar en temps real d'incidències.
La fotografia, doncs, es veu una andana de trens amb molta gent i, bueno, esperant que arribi, doncs, a aquest Rodalies.
També més notícies, parlen dels últims moviments davant l'OPA a l'espera del dictamen del CNMC.
Diu que el Sabadell estalvia i podria liderar una fusió alternativa al BBBA.
Diu que l'entitat es reserva capital per elevar la retribució promesa als seus accionistes
o executar una integració amb el banc més petit que li permeti guanyar mida i reformar-se en solitari a mitjà termini.
També altres notícies del periòdico diuen que la futura fira de Montjuïc ja té tres projectes guanyadors.
Notícia d'Urbanisme. També parlen del GIR a València, que Mazón es blinda i pacta amb Vox els pressupostos per al 2025.
També de la reunió a Brussel·les, mencionen el pla per armar Ucraïna i s'encalla per la divisió dels 27.
I fan una entrevista a la secretària general d'Esquerra, Elisenda Alemany.
Marxem ara cap al punt avui, obre amb una fotografia de Giorgia Meloni, ni més ni menys.
Està mirant, és una composició feta de retalls, i surt Giorgia Meloni mirant a l'infinit.
Hi ha un mar que té davant seu, amb el que seria una embarcació d'immigrants, no?
Entenc? Vaja, és que tampoc es veuen gaire bé, però...
Sí, entenc que sí, intentant arribar a Europa.
Sí, intentant arribar a Europa i Giorgia Meloni, que s'ho mira com amb cara de...
Què és això, no?
Bé, maniobres tèrboles al Mediterrani, diu aquí, que el discurs d'anti-immigració de Meloni l'ha dit, l'ha dut a construir uns centres de detenció a Albània,
que no ha pogut posar en marxa i a protegir un torturador libi perseguit pel TPI.
Altres notícies també del punt avui, doncs, que Lluís Llach publica el llibre d'Orat sobre el coneixement de les remeieres.
També que Trump i Putin tracten l'alto al foc i la Unió Europea aprova 3.500 milions d'ajut a Ucraïna.
Que els pantans estan al nivell més alt en gairebé 3 anys.
I parlant de l'acord de Rodalies, diu aquí, traspàs o defunció.
Sí, sí.
Bé, Mariona, aquestes són les notícies que la gent pot trobar a les portades dels diaris d'avui 18 de març.
T'escoltem després a les 11 i a les 12 en punt amb els botlletins i a la una amb tot l'informatiu complet de les notícies d'aquí de Sant Just.
Perfecte, Núria, ens escoltem ara.
Molt bé, que vagi bé.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns.
Mis penas, mi tristeza, mis ganas de vivir.
Tienes ese don de dar tranquilidad de ser.
I ara tenim l'espai de la recomanació literària de la setmana, el llibre que ens porta cada setmana, l'Arnau Cònsol, propietari de la llibreria Call Llibre Tem. Arnau, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Doncs a fons escoltem aquesta cançó mítica de l'Oreja de Van Gogh, dels seus orígens.
És dedicada a la germana. Ah, la germana.
No? M'ha dit com tu, m'he conegut com jo.
Ah, mira.
Diu una cosa així, està parlant de la germana, com ho vam dir. Aquesta relació entre germans que realment, les coses més íntimes probablement, potser abans de tenir parella, fins i tot a vegades així, són els germans els que la tenen.
Carrepons, publicat per Club Editor, i que, més que parlar del pare, el que parla és d'una gran relació entre germanes.
Evidentment, amb un marc familiar, i per tant, d'aquí el títol La Gran Família, que a més a més fa referència a un quadre de Magritte, però en tot cas això ja hi entenem demà.
Aquí l'important és com Antònia Carrepons ens sorprèn des de la primera pàgina, perquè l'havíem deixat els últims seus dos llibres,
el llibre de contes que es deia Com s'esbrava la mala llet, i després el càsting, en què els protagonistes eren vells.
Vells que fins i tot, en el cas de Com s'esbrava la mala llet, eren vells en una residència geriàtrica, amb alguns episodis realment de riure àmpliament.
I ella ho feia sense cap mena de tabú, dient jo he hagut últimament d'estar en residències geriàtriques, i amb tot el respecte, però hi ha escenes que són molt caricaturesques,
i per tant el que fa és caricaturitzar-les o retratar-les tal qual.
Clar, ara aquí ens trobem, al primer capítol ens trobem amb dues nenes, que bé, el primer capítol bàsicament és dues nenes nervioses perquè l'endemà venen els reis.
Ja dedueixes que una sap de què va la cosa, l'altra no, i per tant una està més nerviosa i una espera el regal més gran de la seva vida i l'altra diu, potser no t'ho portaran, eh?
Clar, perquè els reis no ho poden tot. I en tot cas això, una conversa entre germanes, que dedueixes que una deu tenir 5-6 anys i l'altra potser 7 o 8.
Per tant, d'entrada el registre és molt diferent, i aquestes dues nenes seran la Rateta i la Ció, Concepció i Montserrat, però amb abreviatius,
seran les protagonistes de tota la novel·la, que anirà fent salts, no ens explicarà tota la seva vida després d'aquesta infància.
Infància dura, sobretot, no tant per pobresa no, sinó perquè elles són filles d'una cancel·laderia, d'una cancel·laderia, una tocineria,
on el que fan cada any, cada setmana, és matar el porc, fer botifarres, i bé, el porc no el maten i el compren mort, els hi porten,
però, per tant, és tot aquest món de... es descriu bastant, bueno, el fàstic o fins i tot el respecte que els hi fa,
a vegades anar a triar els porcs, a veure-los de triar vius, i el pare els marca aquest, aquest i aquell,
i després, quan t'arriba, doncs, bueno, el baf del coure la carn, el fer botifarres, el barrejar la sang,
els davantals blancs plens de... de sang, de carn...
Doncs tot aquest ambient d'una brutesa, de brutícia i de molta duresa.
Clar, és el que elles viuen, i a vegades els hi deixen ser i a vegades no.
I mentrestant, doncs, una de les dues germanes optarà per refugiar-se en la lectura,
i l'altra probablement serà de les que s'escaparà de casa i acabarà viatjant sempre.
Això, evidentment, no és l'important, no veiem l'adolescència com un problema,
perquè aquí després les trobem en l'etapa adulta, i en l'etapa adulta totes dues tenen una malaltia,
un càncer, que ja ha patit la mare, i per tant és, d'alguna manera, com s'hi afronten.
I per tant, bueno, després d'un parèntesi en què no hem vist com creixen, per dir-ho així,
doncs les retrobem, això, afrontant-se a la malaltia, ajudant-se una a l'altra,
no ben perdut la comunicació...
Però les dues tenen la mateixa malaltia?
D'alguna manera, sí.
Diguéssim que en diferents graus, tampoc no cal desvellir res,
però sí, probablement el gran tema, a banda de la família, és a dir,
bé, hi ha una cosa hereditària, perquè la mare ho havia tingut,
en algun moment es dedueix que potser l'àvia o potser algun antecedent també hi ha,
i que, per tant, hi ha decisions a prendre, per potser evitar la família, la malaltia...
Per tant, la família com una cosa que t'acombolla, tot i que al principi en fugies
perquè és una realitat que te la trobes i no la pots triar, el fet que ser un carrer ni seria tan dura,
i després també la família com una cosa d'herència, una herència que si et toca, et toca,
d'alguna manera, no?
Bé, doncs aquest gran retrat de família, amb elipsis, per no haver d'anar al detall,
però amb pinzellades, sobretot amb uns diàlegs tant de nens, com després quan les retrobem d'adultes,
molt afinats...
Passa més temps, el llibre passa més temps en aquesta etapa d'infantesa?
No, passa més temps en la part adulta.
Amb la part adulta, no?
De fet, la primera part, jo crec que el llibre són tres parts, si no quatre,
la primera que es diu Els porcs, sí, Els porcs és la seva infància,
que arriba fins a l'adolescència, més o menys, o...?
No queda clar, perquè tampoc és que sigui una novel·la que cronològicament vagi avançant.
Veus uns quants capítols en els quals et retrat aquest món on viuen aquestes nenes.
Doncs, bueno, una és més gran que l'altra, una li agrada llegir i intenta refugiar-se sempre en la lectura,
l'altra és més trapella, doncs problemes, l'àvia...
A més a més, una casa on viuen pares, avis i una besàvia, no?
I per tant és...
D'aquella casa, bueno, on vivien tantes generacions, no?
Justament, clar, tampoc et diu quan és, però pots deduir que tractant-se d'Antònia Carrepons,
editora i cap màxim de l'editorial, Cal Carré, que com a logo té un porcet...
Un porc.
I que sempre ha explicat que ells el que fan és llibres de proximitat i artesans,
i que el logo, l'agafen del negoci que tenia la seva família, Terrassa, una carnisseria,
pots deduir que en realitat, Antònia Carrepons està més o menys parlant de la seva infància,
idealitzada o no, està parlant de la seva relació amb la seva germana,
de la relació del viure en una casa que, en un negoci que fa anys i generacions,
que bé, se l'han trobat, vull dir, els seus pares no van poder triar, tenien la carnisseria,
que van poder fer-ho, i d'alguna manera veus que elles dues se'l troben i hauran de prendre una decisió
de si la segueixen o no.
I clarament veus que una, amb la lectura, i pel que veus de la segona part,
s'ha convertit en una professora universitària especialista a l'edat mitjana,
cosa que també ens fa pensar molt en Antònia Carrepons,
que era professora de medieval a la Universitat d'Autònoma.
Home, hi ha moltes coincidències, eh, Arnau?
No, evidentment, però això no vol dir que estigui parlant de la seva família,
sinó que aprofita les vivències que ella coneix.
De fet, hi ha una segona part molt bonica, que és quan ella, la protagonista,
la Montserrateta, la rateta, vaja, l'inviten a un congrés a Alemanya,
i allí es troba una sèrie de col·legues, i mentre assisteix a diferents conferències,
i per tant tu vas sentint qui parla, doncs parlant de Ximenis,
parlant de com era tractada la dona mitjana, la llum o la foscor,
ella va pensant en el que sap de la seva germana,
amb una antiga col·lega que ara són enemigues,
i l'escena aquesta és preciosa, també, com preciosa, molt ben muntada,
perquè a banda és apassionant tot el que t'expliques sobre la literatura medieval,
i mentre, doncs, veus clarament, dius, sí, sí,
quan tu vas a una conferència hi ha una estona que escoltes,
i l'altra que el cap se te'n va, i probablement escoltes a mitges
mentre tu tens una altra realitat interior,
i això està molt ben retrat, això l'Antònia Carrepons ho fa molt i molt bé.
No puc explicar gran cosa més,
en tot cas, sàpigueu que dimecres serà aquí,
és Dia del Pare,
clar, el típic del Dia del Pare és la crema catalana,
però potser tindrem embotits en comptes de crema catalana,
no ho sé, però en tot cas intentarem fer-ho...
Algum tallafuet, no?, passar-se...
Intentarem fer-ho bonic, perquè el llibre s'ho mereix,
l'Antònia Carrepons també,
i en aquest cas, l'última vegada que va venir,
va venir a parlar de Calcarrer,
aquesta vegada va a parlar de La Gran Família,
que crec que és un llibre molt llegidor,
d'aquell de llegir en dues tàndures,
perquè, a més a més, els diàlegs són molt àgils,
i les escenes que descriu,
encara que un no hagi tingut una carnisseria,
és el que tu dius,
retraten molt bé aquestes famílies
on vivien tres o quatre generacions junts,
i el destí venia marcat.
Sí.
I probablement el que trenca el destí,
i això també pot agradar,
o pot molta gent veure si reflectit,
és com un dels pares decideix,
no, no, jo vull que aquestes nenes,
que a més a més en diuen,
o una de les dues,
vull que estudiï,
vull que pugui trencar aquesta barrera,
aquest cercle, aquest haver de quedar-se.
Com que tota la família es dedicava,
vivia en torn a aquell ofici o allò, no?
I ja s'entenia que algú seguirà,
però han passat els anys,
i potser la nova generació ja no ho veu tan clar.
bé, tot això,
que el títol es digui la gran família,
tot i que la relació principal
és entre dues germanes,
des que són nenes
i quan les veiem més endavant,
és, bé, és que és això,
la família com et marca,
com et condiciona,
i, evidentment, com,
en fi, et porta cap un costat o cap un altre,
a vegades sense que tu hi puguis decidir gran cosa, no?
Molt bé.
Doncs ens ennotem aquesta recomanació
que ens fa l'Arnau.
I us enoteu que demà dimecres
heu de venir a aquest llibreter
a les 7 de la tarda, evidentment.
A les 7 de la tarda per escoltar, no?,
com ens presenta...
De fet, és un preacte
de la primera era literària,
que comença oficialment el dia 20,
amb els actes del Dia Mundial de la Poesia,
tot i que el Dia Mundial de la Poesia és el 21.
Però, bueno, fem aquest preàmbul.
Però això ja surt de la programació,
vam dir, escolteu,
és dos dies abans, però fem-ho cabre.
Clar, molt bé.
Crec que val la pena.
Oh, i tant.
Doncs, així també celebrarem
aprofitant el Dia del Pare
amb aquest llibre,
que tant també li escau.
Sí, i tant.
Arnau, moltíssimes gràcies
i res, ens anotem el llibre
i bon inici de Primavera Literària
i tots els actes que hagin de venir.
D'aquí fins a Sant Jordi.
Exacte.
Ens tornarem a saludar la propera setmana.
Vinga.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Escolta, és la Rambla.
La vida s'enjustenca a través de les zones.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
i fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
D'aquí fins a Sant Jordi.
i estimar a qui vulguis
com el pas de trobar
el que et fa sentir bé
el de fer barri
o el de cuidar el planeta
nosaltres el fem per connectar a aficions
natros per gaudir la colla
jo per parar
per fer un nou pas amb més força
estar al pas de crec en mi
i crec expressar-me
vinga
aprendre coses noves
ok
estar al de fer cim
i dormir a prop de les estrelles
estar al de viatjar
no, no, al de viatjar més lluny
un dia descobreixes que per fer-ho tot
només has de fer un pas
fer-te el carnet jove a carnetjove.cat
a CaixaBank o a Imanagint
fes el pas, baixa't l'app i gaudeixes dels avantatges
del carnet jove i del pack jove 2024
ara escoltes
pel viu d'esquem
són tres quarts d'onze del matí
avui passem les afemèrides
a tercera hora
ens queden res, quatre minutets
per començar la previsió del temps
mentrestant
ens avancem als dies mundials
que tenim avui
que és el dia del treball social
és una data que proclama
la Federació Internacional de Treballadors i Treballadores Socials
es celebra des de l'any 2009
el dia mundial del treball social
concretament es celebra aquest any el 18 de març
quina feina fan aquests especialistes?
doncs bé, el que busca aquesta professió
és crear una realitat més positiva
en els diferents grups socials
que conformen la societat
són aquelles persones
que detecten la realitat de les comunitats
que busquen solucions als seus problemes
però que també aprofiten
les oportunitats de l'entorn
per fer que famílies
veïns
veïnes i membres d'aquest conjunt social
vegin una millora positiva
en la seva realitat
el tema d'aquest any
consisteix a enfortir
la solidaritat intergeneracional
per un benestar de llarga durada
i enfatitza la importància de les cures
i del respecte entre generacions
sobretot per construir societats més fortes
per preservar el medi ambient
i per compartir els coneixements
a cara a un futur millor
i per què celebra aquest Dia Mundial?
Doncs bé, va ser en una Assemblea Mundial
a Brasil l'any 2008
quan aquesta federació
que hem dit internacional
de treballadors i treballadores socials
va decidir crear aquesta efemèrida
i per això es va començar a celebrar
el següent any
ja el 2009
els treballadors i treballadores socials
són activistes també
que busquen millorar aquestes condicions socials
de grups de persones
sigui un nucli familiar
una comunitat
o també de tot un país
el seu treball
consisteix en detectar
carencies o desafiaments
que puguin enfrontar aquestes persones
membres d'aquests col·lectius
i ajudar-los també
a aconseguir solucions
a les seves necessitats
i comentarem també
l'altre Dia Mundial
que tenim avui
que és el dia
de la Síndrome d'Edwards
o el dia
de la Trisomia 18
és una malaltia
que afecta
el cromosoma 18
per això
es celebra
el 18 de març
l'objectiu
és donar a conèixer
aquesta malaltia
que de fet és la segona anomalia cromosòmica
més comuna
després del Síndrome de Down
el Síndrome de Down
seria l'anomalia
del cromosoma 21
i el Síndrome d'Edwards
seria l'anomalia
del cromosoma número 18
és un desordre genètic
el Síndrome d'Edwards
on els infants
al néixer
tenen un cromosoma extra
en el parell 18
el Síndrome de Down
tenen un cromosoma extra
el cromosoma 21
i el d'Edwards
el tenen
el cromosoma 18
això comporta
algunes conseqüències
i algunes alteracions
normalment es tenen
46 cromosomes
que rebem del pare
i de la mare
però quan aquesta càrrega genètica
és superior
doncs es presenta
aquesta condició
que és el Síndrome d'Edwards
hi ha nombreuses complicacions
de salut
que poden presentar
els infants
amb aquest Síndrome
sobretot
hi ha problemes cardíacs
danys en el sistema intestinal
també malformacions
que provoquen
un retras cognitiu
i físic
degut a que el cervell
no s'ha acabat
de desenvolupar
completament
a pesar d'aquestes anomalies
avui en dia
l'esperança de vida
d'aquests pacients
és molt més avançadora
que en un passat
perquè la majoria
dels infants
morien els primers mesos
només de néixer
avui
només hi ha alguns casos
en el món
que han pogut sobreviure
fins als 10 anys
i una mica més
i bé
han quedat com una prova
que sí que es pot lluitar
contra aquesta malaltia
tot i que encara no existeixi
un tractament específic
quan es detecta aquest síndrome
el síndrome d'Edwards
molt abans que el bebè neixi
la medicina tradicional
el que recomana
és doncs
suspendre la gestació
per considerar-ho
doncs bé
realment
com a molt mal pronòstic
de cara al futur
del bebè
la realitat
pot ser una altra
hi ha molts infants
que tenen aquesta condició
i que poden tenir
esperances
de vida
si bé reben
el tractament
adequat
ja des d'una edat precoç
del bebè
Ràdio 2B
98.1
10 i 52, fem el temps amb el Carles. Bon dia.
Molt bon dia, com anem?
Doncs bé, bé, sí.
Sí, aquí amb certs núvols, no?
Però, bueno, no feia massa fred, eh? Tampoc aquest matí.
Home, tu que deuries anar molt acalorada, però em sembla que hem fet la mínima del mes de març.
Ah, sí? Doncs jo aquest matí no m'ha semblat tenir...
Doncs em feia.
Jo crec que aquest cap de setmana sí que vaig patir, eh?
Bueno, patir. Vaig notar la diferència, sí.
Sí, sí, doncs mira, avui la temperatura mínima ha estat més baixa que la del cap de setmana.
Caram, tu.
O sigui, aviam, no, però gairebé.
O sigui, el diumenge la mínima, el diumenge al matí ens aixecàvem amb una mínima de 4,4 graus.
I avui a Sant Jus hem baixat fins als 6, eh?
Hem baixat fins als...
Eren 5,7 a l'escola Montseny, o sigui que l'ambient és fred, o sigui, és una temperatura per estar a mitjans de març, doncs, una mica per sota del que tocaria.
Però vaja, la fresca aquesta, tard o d'hora se'ns anirà acabant.
Ahir estàvem ofoscats en parlar del canvi d'horari i jo crec que hi ha una fita més important que no pas el canvi d'horari aquest mes, sinó que és...
Sí, home, és l'entrada a la primavera, que no en parlem massa i que, doncs, ens arribarà demà passat.
Aquest...
Sí, dijous a les 10 i 1 minut, hora catalana, entrarem en aquesta nova estació.
Del matí?
Del matí.
Val.
Sí, a les 10 i 1 minuts, ho dic amb l'horari digital, i bé que entrarem en una estació, doncs, que ens durarà 90 dies,
a més va clavat del 20 de març al 20 de juny, o sigui que, més o menys, són uns 92 dies, si no recordo malament,
una estació que ens portarà, doncs, uns dies cada cop més llars, unes nits cada cop més curtes.
Aquesta primavera podríem dir que no falta massa, però aquest dissabte no l'altre.
El 29 de març tindrem un eclipsi de sol a Catalunya.
És poca cosa, eh?, perquè és un 15% només de lluna que es fotrà sobre el sol, com a mínim vist des de Barcelona o des d'aquí.
Llavors sí que veurem que s'atenua una miqueta la força del sol, si tenim aquell dia la sort de poder tenir el sol ben maco,
i veureu veurem aquest eclipsi que es diu parcial de sol a Catalunya.
I res, són aquestes petites dades que volíem recalcar abans de fer la previsió,
perquè és que ahir parlàvem molt del canvi d'horari que arribarà a la nit, a la matinada del 30 de març,
que farem aquest canvi d'hora que no em fa massa gràcia a mi, que a mi em agradaria quedar-me amb l'hora que ja tenim.
O sigui que quan anem a dormir el dia 29 o el dissabte...
Sí.
Quan siguin...
Ens fotran una hora, com si diguéssim, eh?
Estarem dormint a les dues i de cop i volta...
Seran les 3.
Seran les 3, pom.
Va, o sigui, de les 2.00 passarem a les...
A les 3.00.
A les 3.00.
I ara que, doncs, més o menys el sol s'està ponent a Sant Jús al voltant...
A dos quarts de vuit?
No, no, més tard, més tard.
El sol es pon ara a Sant Jús cap a...
Quan falten dos minuts per les set.
Sí, penseu que, clar, demà passat són...
És l'equinoxi de primavera,
i això ens porta a tenir 12 hores de sol clavades i 12 hores de nit.
O sigui, ara el sol se'ns en va a les...
Perdó, surt el sol a les 7 i un minut
i se'n va quan manquen dos minuts per les 7.
O sigui, això entre demà i demà passat,
doncs serà 12 hores clavades de dia i 12 hores clavades de nit.
O sigui, que estem a les 7 de la tarda.
Quan passi el canvi d'horari,
de cop i volta ens trobarem que a les 8 del vespre encara és clau.
Encara és a dia.
Encara és clau.
O sigui, és aquest canvi tan radical que tenim aquí...
Bé, sí.
Gràcies a la Segona Guerra Mundial.
El fet és que tornem a estar de bastanta enhorabona
perquè aquesta setmana torna a ser una setmana molt bona.
No pel fet que plogui moltíssim a Sant Jús.
Llavors, avisem, a Sant Jús no és que hagi de ploure molt.
Val.
Però sí que plourà, i molt, a les capçaleres del riu.
Sobretot, Ter i Llobregat.
En aquestes dues capçaleres la precipitació pot ser intensa,
pot ser molt intensa,
i aquesta precipitació pot anar pal·liant aquest tema de la sequera,
que em sembla que ho deixarem una miqueta enrere,
perquè ja hem tingut tres episodis de pluja continuada bastant importants aquest mes de març.
També vam tenir un al febrer.
El gener sí que va ser una mica sec,
però entre febrer i març realment...
Però les mesures no les aixequen encara, eh?
Sí, està a 311.
Recordeu que fa 15 dies potser estàvem a 220.
O sigui, estan pujant clarament.
Parles del rellotge aquell del TV3?
No, no, no, el rellotge no.
Et dic les mesures del govern antissequera.
Sí.
Ah, no, perquè això jo crec que es quedarà fixa.
Es quedarà fixa, no?
Allò ja...
No és que siguin mesures, però sí que les recomanacions...
Com restriccions, no?
Bueno, restriccions tampoc no ho crec, eh?
O sigui, on estàvem més fotuts era l'Alt Empordà,
però també el pantà d'allà dalt, doncs, el Boadella,
el Boadella ha crescut d'una manera important,
i ara hi ha previsions i avisos del Servei Meteorològic de Catalunya,
perquè també a l'Alt Empordà es pot veure afectat
per una situació de precipitacions que comencen aquesta nit
i que fins ben bé el cap de setmana, doncs, seguiran allà.
O sigui que jo crec que Boadella també incrementarà,
però això no vol dir que després despilfarrem l'aigua.
No, no, clar.
No crec que hi hagi mesures aquest estiu amb el pas que anem,
que hi hagi mesures de dir no poder omplir piscines i aquestes coses,
perquè crec que la sequera aquesta, doncs, la deixarem enrere
i probablement d'aquí un any o dos o menys o més,
doncs, parlarem un altre cop de sequera,
perquè el clima mediterrani és així,
tens èpoques molt humides i èpoques, doncs, que són molt seques
i per tal de sobreviure a les seques,
doncs, hem de sempre anar molt al temps i prendre mesures
pel que fa al despilfarrar l'aigua.
Ja.
Doncs, parlem d'aquest Lawrence, aquest Lawrence o Lawrence,
que ens començarà a afectar ja aquesta propera nit.
De moment, la depressió, doncs, va viatjant cap al colf de Cádiz,
això enviarà vents humits de mar cap a terra,
ens enviarà un llevant bastant marcat de cara...
Bueno, començarà amb sud-oest
i després s'anirà llevantant a mida que vagin avançant els dies
i aquest sud-oest el que fa, si miraríem geogràficament,
Catalunya, doncs, és entrar a Catalunya des del mar
i portar molta humitat i estampar-se contra els pilars del Pirineu,
el Pre-Pirineu.
L'estampar-se en aquesta zona, doncs, dona molta precipitació en aquesta...
I és on hi ha els naixements del riu del Ter i del Llobregat.
Llavors, aquí és on acumulem molta aigua que va matar el riu
i ens carrega els envassaments de totes aquestes dues conques.
Que bé.
Aquestes conques internes són les que teníem més fumudes pel que fa a la sequera,
doncs, aquestes s'estan recuperant d'una manera força clara
i la conca de l'Ebre, que tampoc no és que tingui massa problemes,
perquè aquesta sempre va força bé...
Aquesta sempre va bastant carregada, no?
Aquesta va bé perquè ve carregada des de molt lluny.
Aquesta tampoc no és que hagi de rebre molta precipitació en aquest episodi del Lawrence.
Quan ens començarà a donar precipitació el Lawrence?
Doncs creiem que aquesta nit.
Tota aquella gent que avui tingui...
Avui me'n vaig a sopar a Barcelona o jo què sé.
Doncs visca, començarà a ploure.
Doncs vés una mica al tanto perquè a partir de les 7-8 ens podria caure alguna cosa.
És molt poca cosa, ja ho diem, que a Sant Just no ens plourà massa en aquest episodi.
És poqueta cosa, però tindrem una mica de precipitació aquesta nit.
Quan ens plourà d'una manera més general i més important?
Doncs a mesura que vagi avançant la matinada,
aquesta pluja feble anirà guanyant terreny
i l'episodi de pluja més destacat en aquests moments seria
entre aproximadament les 5-6 del matí fins ben bé les 6 de la tarda.
Aquí és on podem tenir la precipitació més destacada.
És el moment de pluja més important de la setmana, ja ho avissem.
I demà dimecres serà un dia plujós,
amb unes temperatures que no es mouran massa,
seguiran sempre amb uns valors molt semblants.
No farà tant de fred els matins,
perquè com que se'ns taparà el cel, la temperatura ràpidament pujarà.
Si avui parlàvem d'una mínima de 5,
és probable que aquesta propera nit no baixem dels 8 o 9,
o sigui que puja molt la mínima,
i les màximes es mantindran.
Fins i tot podríem veure alguna tempesta,
algun ruixat important cap al migdia,
cap a les 12 o una.
Podem tenir algun ruixat tan destacat,
així de...
D'allò que cau i...
De que cau molt ràpid i acumula pocs litres perquè passa molt ràpid,
però podria haver algun fenomen de tempesta demà dimecres.
Per què?
Doncs perquè tenim aquesta influència marítima,
aquest vent càlid, aquest humit de mar cap a terra,
i a més a més tenim aire fred en alçada,
fuit d'aquest anticicló tan potent que tenim a Escandinàvia
i que ens està portant totes aquestes depressions a prop de nosaltres.
També hi ha una debilitació de l'anticicló de les Açores,
i això permet aquest carril que entra cap al Mediterrani
d'aquestes depressions actives.
Dijous, que m'he passat de l'hora moltíssim.
Dijous, un dia variable,
amb algun plogim, poca cosa,
però encara seguirà plovent,
no veurem el sol.
Divendres seguiríem amb molts núvols al matí,
però al migdia es pot obrir alguna clariana.
No descartem la possibilitat divendres que al migdia ens pugui ploure.
I també de cara a la nit,
això ho anirem seguint la propera setmana.
I de cara al cap de setmana, tranquil·litat.
Tant dissabte com diumenge tindrem sol,
amb alguns núvols,
i potser a última hora de diumenge a la tarda
ens pot caure algun ruixat a Sant Jus.
Ho anirem seguint,
però de moment preparar-vos perquè ja aquesta propera nit
començarà a ploure
i demà serà un dia plujós
a bona part de Catalunya i també a Sant Jus.
Gràcies, Carles.
Demà seguim.
Que vagi bé.
Que vagi bé.
Dani Sainte, de Catalunya Ràdio Madrid.
Doncs afegim que Amnistia Internacional recrimina a Espanya
la gestió dels immigrants menors d'edat.
En un informe que s'ha fet públic avui,
l'ONG documenta amb testimonis de menors i d'extreballadors
maltractaments als centres d'acollida de les Canàries.
Constata la descoordinació entre administracions
que, a més, no aporten els recursos necessaris
per atendre'ls.
Més notícies serà, Riera.
Almenys 330 palestins han mort aquesta matinada a Gaza
arran del trencament de la treva per part d'Israel
segons les autoritats de la Franja.
S'han dut a terme dotzenes d'atacs a gran escala
i s'ha ordenat l'evacuació de zones pròximes a la frontera.
El govern de Benjamin Netanyahu ha justificat el final de l'alt o al foc
que estava vigent de forma fràgil durant dos mesos
per la negativa de Hamas a no entregar els ostatges
i no acceptar, diuen, les propostes de la mediació nord-americana.
Per Montserrat Arbós, professora de relacions internacionals
a la Universitat Ramon Llull, aquesta decisió té un punt de càlcul polític.
Més que els efectes del bombardeig actual sobre les negociacions,
segurament el que ens hem de plantejar, si no és,
la manera que té l'exèrcit del govern israelià
de manifestar que no té cap interès en entrar en aquesta segona fase.
I a Catalunya el govern vol atraure inversions de grans centres de dades,
per això avui aprovarà el full de ruta per captar projectes d'aquest sector
amb l'objectiu de convertir Catalunya en el port digital de la Mediterrània
i el pol d'infraestructures digitals de referència al sud d'Europa.
A partir d'ara, la construcció o obertura d'un centre de dades
es podrà declarar com a projecte estratègic empresarial i d'interès general,
i això vol dir que tindrà una tramitació administrativa i urbanística preferent.
Es podrà gestionar més ràpid, també,
i amb menys paperassa la implantació d'un centre de dades
es podrà fer en la meitat de temps que fins ara.
La 27a edició dels Premis de la Crítica d'Arts Escèniques
distingiran el gestor i productor teatral Salvador Sunyer,
la directora Ada Vilaró, la sala Heartbreak Hotel i el de Goy de Gom,
amb els guardons honorífics.
A més, el jurat de dansa també entregarà
una menció especial al Centre Cívic Barceloneta,
que el 2024 va celebrar el seu 30è aniversari a la Gala,
que se celebrarà dilluns que ve al Teatre Romea.
Tindrà un nou format,
surt a la direcció artística de Carme Canet
i amb la presentació d'electriu i cantant Marta Rivera.
Esports Marta García.
El Barça afronta demà a l'anada dels quarts de final de la Champions femenina
davant el Wolfsburg amb baixes d'última hora.
Una batlle amb una lesió a la cama esquerra i de baixa entre dos i tres setmanes.
I la portera Eli Roubuck també dos setmanes de baixa per molestis en la cama dreta.
La gran novetat és Clàudia Pina,
ja amb l'alta mèdica en una llista on també ha entrat la portera Catacoll.
El Barça i l'Osasuna no accepten jugar el 27 de març
el partit pendent de la Lliga
perquè consideren que no se respecta el descans dels jugadors.
És el partit ajornat per la mort del doctor Minyarro.
A més, si se disputa i xerir,
el Barça no podrà comptar amb alguns internacionals,
com Rafinha i Araujo.
El blaugrana Marc Casado ha de decidir
si s'opera de la lesió en el genoll.
No podrà jugar fins d'ací dos mesos com a mínim.
Íñigo Martí necessitarà dos setmanes de baixa
per una lesió en el genoll.
En la Champions FIBA de bàsquet,
aquest partit a cara ho creu,
per al Baxi Manresa en l'última jornada del top 17.
Els manresans reben a tres quarts de nou
el regent a Itàlia
i han de guanyar per mantindre opcions
de passar a quarts de final el partit per Esport 3.
I en Grècia comença la reunió executiva
del Comitè Olímpic Internacional
on, entre altres coses,
s'ha de triar el nou president
que substituirà l'alemany Thomas Bach.
L'elecció serà dijous
entre els candidats del català
Joan Antoni Samarang Salissacs.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 5 minuts de les 11.
us informa Mariona Salas Vilanova.
El període per sol·licitar les subvencions municipals
per entitats, fundacions, associacions i col·lectius
sense personalitat jurídica
ja és obert des d'ahir
i finalitzarà el pròxim 17 d'abril.
Aquestes ajudes estan destinades
a projectes i activitats d'utilitat pública
o d'interès social desenvolupats al municipi.
Tota la informació i documentació necessària
es pot consultar al web de l'Ajuntament de Sant Just
a santjust.cat.
La tramitació s'ha de fer a través de l'eina informàtica
implementada l'any passat
pensada per facilitar el procés de sol·licitud
i la seva posterior gestió
incluent-hi la comprovació de documentació,
valoració, resolució i pagament.
Per accedir-hi cal demanar usuari
i contrassenya enviant un correu
a subvencions arroba santjust.cat
indicant el nom de l'entitat,
el NIF, un correu electrònic de contacte
i la línia o línies de subvenció
a les quals es vol optar.
Els Mossos d'Esquadra van detenir
un home de 37 anys l'11 de març
com a presumpte autor de 18 estafes
a persones d'edat avançada,
entre ells veïns i veïnes de Sant Just.
L'individu, que no tenia antecedents policials,
es feia passar per revisió del gas
amb documentació i roba d'una empresa instal·ladora
vinculada a una distribuïdora d'energia
i que obrava entre 150 i 300 euros en efectiu
per suposades revisions que no eren reals.
Segons fons policials,
l'home accedia a dades dels usuaris
a través de la seva feina a l'empresa instal·ladora
i utilitzava aquesta informació
per consultar visites fraudulentes.
Un cop al domicili amenaçava les víctimes
amb tallar el subministrament
si no pagaven immediatament en efectiu
i deixava factures falses sense cap dada identificativa.
Les estafes es van cometre a Sant Just,
Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts.
La investigació es va iniciar el desembre passat
a partir de diverses denúncies
i ha estat coordinada per les unitats d'investigació
d'Esplugues i Sant Feliu.
La pròxima conferència organitzada
per l'Aula d'Extensió Universitària
de la gent gran d'Esplugues i Sant Just
porta per títol
L'Economia Europea en el context polític mundial
i serà a càrrec d'Antoni Castells i Oliveres,
economista i exconseller d'Economia i Finances
de la Generalitat de Catalunya.
L'acte tindrà lloc el dijous 20 de març
a les 6 de la tarda
a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
Castells analitzarà
l'actual situació econòmica d'Europa
en relació amb els canvis geopolítics globals
en un moment marcat
per la inestabilitat internacional,
els nous equilibris de poder
i les repercussions econòmiques
dels conflictes globals
i la transició energètica.
La conferència abordarà també els reptes
que afronta la Unió Europea
en matèria d'Economia i Finances.
L'acte és obert a tothom
amb entrada gratuïta pels socis de l'aula universitària
i una aportació de 5 euros
per als no-socis.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació
al butllet horari de les 12.
Fins ara!
Ràdio Tosbert
98.1
Ràdio Tosbert
98.1
Aquest camí que deixo enrere és llarg
però em vull lleuger del seu bagatge
que res no em valen tants detzors
ni els vells camins ni el lou del mar
si dintre seu no sento combategui
i bategui
el fràgil art de la tendresa
Del teu amor ho espero tot i tant
que em faig un cant pel meu capvespre
Estimo l'ància dels teus ulls
l'impudicat del teu cos
Però amor t'estimo encara més i sempre
Més i sempre
S'avent es clau de la tendresa
Del tols batec de la tendresa
Que espera
La tendresa
La tendresa
Que exalta
La tendresa
Que ens cura
Quan fa por
La solitud
Si no fos per la tendresa
El món que visc sovint no el sento meu
I sé els parquets d'una revolta
Misèria i guerra, fam i mort
Feixisme i odi, ràbia i por
Rebuig un món que plora aquestes penes
Tanta pena
Però tot un cop i la tendresa
Ah, si no fos per la tendresa
Que espera
La tendresa
Que exalta
La tendresa
Que estima
Que estima
Quan fa por
La solitud
La solitud
Però tot un cop i la
Ai, si no fos per la tendresa
La tendresa
Que exalta
Que exalta
La tendresa
Que estima
Que exalta
Que exalta
Que exalta
La tendresa
Que exalta
Que exalta
Que exalta
Que exalta
Que exalta
La tendresa
Que exalta
Que exalta
Que exalta
Que exalta
Que exalta
Que exalta
Que exalta
Que exalta
Que exalta
Que exalta
Que exalta
Que exalta
Que exalta
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
GENERALITAT DE CATALUNYA
Ara mateix són les 11 i 14 minuts,
esteu escoltant la Rambla al magazín de matins de ràdio d'Esvern.
Passem a fer l'entrevista del dia i avui xerrarem amb l'artista Sant Justenca,
Janira Romero.
La Janira serà una de les cantants protagonistes del proper cicle de concerts La Virce,
que es fa un parell de cops a l'any a l'Ateneu de Sant Just,
i tindrà lloc a les 6 de la tarda el proper 30 de març.
Serà un concert amb Sílvia Planagumà, l'Anna Hultén,
i també la Janira Romero, que la tinc al telèfon, la saludem.
Janira, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia, Núria.
Doncs bé, xerrem una estoneta perquè ens puguis parlar de la teva carrera musical,
de forma una mica lògicament resumida,
i també perquè ens expliquis en quins projectes musicals estàs ara mateix,
i com serà també el repertori que escoltarem del concert de La Virce.
Janira, la gent de esquí de Sant Just potser et coneix més per la teva faceta
com a artista, més aviat plàstica, sobretot en el món de l'escultura.
Tu quan comences amb la música?
Bé, començo amb la música des de sempre,
perquè sempre ha sigut la meva, sobretot el fet de cantar,
i això m'havia encantat sempre, era el somni, no?
típic, i bé, de fet, sempre ho havia fet de portes en dins,
dir-ho d'alguna manera.
Va ser arrel dels cursos, dels tallers de música,
que vaig començar, bueno, a cantar cap enfora, per dir-ho així resumit,
i bé, això em va portar a començar amb suït dorado, amb un grup.
A partir d'allà, doncs clar, és una banda, com a frontwoman,
va ser tota una descoberta.
Vull dir que fa bastant temps que canta.
Val.
I amb quin gènere musical et sents més còmode, Janira,
o són les cançons, els temes que tu interpretes?
Bé, jo, en mans solitari, o fa poc, ara t'anirem més enllà,
però sempre he fet moltes versions i ho portava a un lloc bastant íntim.
Vull dir, el que faig jo, doncs en diuen música d'autora,
però bé, no sé com ho podria definir,
sempre és una cosa que em costa bastant definir.
Però també em passa amb l'escultura, és a dir,
perquè m'agraden tots els estils musicals,
però quan els porto al meu terreny, doncs d'alguna manera,
és des d'un lloc molt personal,
jo ho sento com molt íntim.
I a l'hora de fer aquestes versions que tu ens comentes,
hi ha potser algun tipus de cantant
o algun grup en concret que t'agradi especialment
fer les seves versions o interpretar?
No sé si també toques instruments per acompanyar-te.
Sí, la veritat que m'acompanyo amb la guitarra.
Realment no sóc guitarrista,
aleshores em porta això a simplificar molt,
a sintetitzar molt el que sona amb la guitarra
i ho acompanyo sempre amb la veu.
I, ostres, digui-te algú exactament amb qui...
No perquè m'agrada tanta diversitat musical,
que no és tant per l'artista en sí,
sinó pel que em transmet, que em moc.
I les versions que trio sempre és per aquesta raó,
perquè és alguna cosa de sentiment,
no sé com dir-ho, d'endins, no?
No és una cosa que digui,
ostres, vaig a fer les sessions d'aquest perquè m'encanten.
No, faig versions molt diferents,
sovint van molt relacionades amb,
no sé, amb les emocions que s'estan movent en aquell moment.
Podria dir-se, sí.
Janira, a dia d'avui com estàs compaginant la teva carrera,
com si diguéssim més artística plàstica,
per dir-ho així, amb l'escultura i tot plegat,
amb aquesta part també més musical?
Sí, la veritat és que és complexa això, de compaginar-ho.
Perquè per mi la part creativa sempre ha sigut essencial
i, clar, com m'he dit això, l'escultura ha sigut dels llenguatges
que potser m'he explorat pels estudis que vaig fer
i tot eren dedicats allà, des de sempre.
I amb el temps, això, va entrar-hi aquest espai que és més la música.
Però, clar, per mi d'alguna manera és tan important d'un com l'altre
i compaginar-ho és complexa perquè són molt diferents, no?
Recereixen energia i temps diferents.
Però, bueno, d'alguna manera es poden complementar.
A vegades una idea pot agafar forma d'escultura
o potser anar més cap a una cançó.
Es mou una mica des del mateix lloc.
Però, clar, en el fons, ara mateix, per exemple,
l'escultura ha quedat bastant apartada,
però per un tema, doncs, això, de temps, de requeriment
i sempre continuarà estant i ho vaig fent.
Però amb la música ara em sento molt més lliure.
Estic explorant aquest camí també,
que és com més nou, no?, per mi,
en fet, d'obrir-lo de cara en fora.
Sempre ha sigut alguna cosa molt personal.
Vull dir, és una cosa que portar-ho com a una feina,
per dir-ho d'alguna manera, és una cosa que em costa, no?
Perquè no deixi de ser una cosa que m'enriqueix, no?
Que no, d'una altra manera, no econòmicament.
Però, alhora, també he de lidiar amb això,
perquè compagino aquestes dues, més o menys, com puc,
però, alhora, també les he de compaginar amb la meva feina,
el treballador autònom, que em dedico, per sort,
també en l'àmbit de l'art,
realitzant muntatges i il·luminació museística, no?
I que al final sí que és tot un hàndicap
intentar compaginar tot això,
però, en un moment personal, és molt important
i així que vaig trobar la manera de fer-ho,
en queixar-ho.
D'alguna manera, és com que l'art,
i sobretot ara, concretament la música,
és com el que t'omple una mica, podríem dir, l'ànima, no?
Tens la part més professional,
però, bueno, també hi ha tota aquesta part que vols desenvolupar
i que, bueno, com ens has dit, que t'omple molt.
Absolutament, és això.
La veritat que és justament, no?
T'omple la butxaca, és una cosa que dic, no?
Però t'omple l'ànima i és igual,
gairebé, diria, d'important per mi, no?
O sigui que, bé, quan m'han sortint cosetes tan bé
que veus que t'aporten pels dos cantons,
però bé, sí, és una miqueta la idea.
Clar.
Estar vivint-ho, per dir-ho d'alguna manera,
però fer-ho equilibrar, no?
Equilibrar una cosa amb l'altra,
sense que una perdi l'essència del perquè ho fas.
Aquí a Sant Just t'hem vist en algunes ocasions
cantar, no?, acompanyada amb la guitarra.
Abans de veure-te a la Birce,
la gent on t'ha vist, no?
Per exemple, al Tutuguri, a Can Ginestà,
algun cop t'hem pogut escoltar, també, no?
Sí, amb música,
doncs el primer que vaig començar fent així de cada públic
era amb els tallers,
totes aquestes mostres que fèiem
o que a vegades col·laboràvem a les firetes de Nadal,
per dir, o qualsevol altre lloc.
A partir d'allà, doncs,
és quan vaig començar amb el grup de Suite Dorado,
que era aquesta banda,
i també aquí a Sant Just vam actuar,
bé, perquè en el festival singular vam rebre un premi,
bé, va haver-hi uns concerts,
que els que vam ser finalistes,
doncs, vam també participar,
i això ens va portar a fer algun concert per aquí i per allà.
I després, sí, he tocat el Tutu,
he tocat, de fet, a Can Ginestà,
quan vaig seguir després de Suite Dorado,
amb el guitarrista,
vam estar fent un duet d'acústics,
de versions amb acústic,
i vam fer Can Ginestà
i alguns altres llocs no de Sant Just.
I després també ha sigut, doncs,
el Tutu Guri, evidentment,
n'hi haurà i n'hi haurà més,
perquè sí, que és com casa, absolutament,
l'estimo moltíssim, aquell espai.
i ara l'últim que vaig fer va ser aquí a les festes de tardor,
que ja quan vam començar a presentar amb el Carles aquest nou projecte,
que ja és més de temes propis,
que fins ara no havia tret mai en fora.
Doncs explica'ns, ja que ho comentes en janera,
explica'ns una mica aquest nou projecte artístic amb en Carles Gutiérrez,
qui és ell, no?, t'acompanya en aquests concerts,
i com has compost, no?, les peces i quantes n'hi ha.
Sí, mira, de fet, amb el Carles tot va començar
arrel que jo tenia aquestes canzonetes per aquí de fa molts anys
i treballar-les d'un dia així soleta,
però realment no havia gens clar compartir-ho fora.
Però sí que haver-hi un moment en què va ser d'aquí,
que va, com ho faries, això, no?,
et planteges i com trobar una col·laboració més enllà, no?
I bé, el Carles Gutiérrez, que presento amb ell també,
és guitarrista, professional, té diversos grups,
Sam Maslowers, em sembla que es diu el seu grup,
que ara sempre en lípnes anglesos,
però ell toca jazz, ve de molt més jazz,
ha fet, bé, ella està molt en actiu,
ell diu d'això, és la seva professió.
I, bé, casualment viu al meu carrer,
i aleshores va ser el moment en què em vaig plantejar
treballar amb aquestes cançons pròpies,
va ser arreu d'agafar una mica...
La motivació va ser per a l'ajut a la creació,
la proposta d'aquest ajut a la creació artística
que hi havia aquí a Sant Jús.
I, bé, li vaig comentar amb ell
si li interessava col·laborar amb això,
vam estar quedant,
i aquí va començar una mica.
La veritat que amb ell la idea és que
m'ajuda amb els arranjaments,
vam estar valorant això,
si fes un tipus de producció.
Una altra més treballant amb la idea d'aquest projecte,
de presentar-nos allà,
perquè, evidentment, és un professional
i també penso que aquestes coses s'han de valorar
i s'ha de trobar la manera de veure-ho,
d'alguna manera, no?
Clar, sí, sí, sí.
És a dir, hem de viure d'alguna cosa.
I amb ell m'agrada molt el que fa.
La veritat sempre té un estil també molt propi.
I va començar així.
Vam estar mirant les cançons,
també li van agradar,
i hem estat tots treballant.
M'ajuda més amb els arranjaments,
anàvem mirant la manera d'encaminar-ho
i jo estava treballant el projecte
i anàvem com amb la idea d'enfocar-nos
cap a aquesta subvenció o qualsevol altra, eh?
Però, bé, definitivament,
aquest any, pel canvi de pressupostos i tot,
no ha pogut ser,
perquè diria que si es fa, es farà més endavant.
Ara mateix aquest any crec que no surt aquesta convocatòria,
pel que ser.
i vam decidir, doncs, continuar.
Vam decidir anar continuant fent.
I d'aquí ens va sortir, doncs, això,
aquesta opció de presentar alguna coseta
a les festes de tardor.
Després, doncs,
ara aquest de la Virce,
que arreu d'allà també,
ens van convidar allà.
Què ens tocareu?
Suposo que en aquest concert de la Virce
vindràs acompanyada del Carles
i presentaràs algun tema d'aquests teus,
així que, bueno,
en les que ell també t'acompanya, no?
Entenc, amb la guitarra i això.
Sí, exacte.
Són els temes als que hem anat treballant
i que hem anat com...
Sí, sí, treballant últimament.
Doncs d'aquests em presento quatre.
Quatre cançons pròpies.
De què parlen, aquestes cançons?
Perquè, clar, entenc que, com ens has dit,
que les vas escriure ja fa un temps, no?
Sí.
Són de diferents èpoques,
n'hi ha algunes de fer menys
i n'altres de fer menys.
Sí.
De fet, tota la idea també d'aquest concert
i em fa molta il·lusió també fer-ho aquí a la Virce de casa
és per, d'alguna manera, per mi es tanca un cicle, no?
I parlen d'emocions,
és bastant personal, íntim,
històries com pròpies
i sí que les considero una mica com dir, romàntiques,
que és una etapa que potser m'agradaria com...
Ja la veig distant, no?
En algunes cançons, per exemple,
les que fa més temps,
doncs ho veus com una història com distant,
però no deixen de parlar de coses d'ara, no?
També, de situacions que no tan sols jo,
sinó tothom hem estat vivint,
parlant...
Són molt d'emocions
i de situacions així...
de la vida,
de la mirada cap als altres,
cap a un mateix,
és des d'un lloc bastant personal,
en aquest sentit, així.
Molt bé.
Què més escoltarem, Janira,
el dia del concert, el dia 30?
Sí, la idea és fer aquestes quatre cançons pròpies
que estic encantada de presentar amb el Carles
perquè realment li posa un art i és meravellós.
i després també tres versions
d'aquestes que porto bastant al meu terreny.
Són versions de cançons que m'agraden,
que m'emocionen,
que tenen molt sentit també per mi
i seria...
presento també aquestes tres versions.
al concert de la Virce també hi actuaran la Sílvia Planagumà i l'Anna Hulten.
Jo no sé si en alguna ocasió ja has pogut parlar amb elles o les coneixies d'abans.
Et sonaven també d'aquí de Sant Just?
La veritat és que no.
No les coneixia.
Crec que...
No sé si...
Jo crec que ningú de les tres potser ens coneixia gaire.
Bueno, elles potser sí,
perquè sé que han tingut més relació amb la Taneu
i potser porten més anys en aquesta trajectòria,
però no les conec.
Ganes de conèixer-les també, d'escoltar el que fan.
Serà una bona combinació, eh?, de les tres.
Sí, sí, sí.
Bé, també, sí, sí,
tota una experiència també,
poder compartir espai amb dues artistes
que ja porten temps i que es dediquen, no?,
que fan classes també,
és la directora de coses.
Bé, que m'he anat informant i pinta molt bé.
Té moltes ganes de conèixer-les.
Tu, Genira, coneixies aquest cicle,
el cicle de concerts La Virce?
Sí, i tant.
La veritat és que l'havia escoltat per la...
Sí, sí, de fa bastants anys, no ho sé.
Bé, crec que és la cinquena edició, no?
Sí.
No sé si vol dir que són fa cinc anys
o que durant tres,
però és que a mi em sona com els que fes moltíssim.
Crec que és que, com que cada any,
com si diguéssim,
hi ha la tanda dels concerts,
bé, almenys ja les primeres edicions,
feien una tanda de concerts
com més aviat a la tardor
i una altra més aviat a la primavera.
Ara no sé si és només una cada any.
Però bé, no sé si els primers anys
potser se'n feien més a concerts,
però bé, la cosa és aquesta,
que ja ha arribat com si diguéssim a la cinquena edició
i que realment són concerts
que la gent valora molt
i que acaben tenint realment una qualitat
que sí que en aquest cas hi ha talent local,
però bé, també hi han passat altres veus femenines
i realment són concerts
que la gent de l'Ateneu espera amb moltes ganes.
Sí, la veritat és que justament això.
Jo havia vist en cartells on la gent està coneguda,
que conec i que m'encanten
i també hi ha gent del poble,
també de tot tipus d'edat i d'estils.
i em sembla molt interessant aquest projecte.
La veritat, està molt bé que continuïn impulsant-ho.
Janira, ja per anar acabant,
després d'aquest concert de la Virse
que ens has dit que d'alguna forma
es tanca com un cicle,
també amb aquest projecte amb Carles Gutiérrez,
com veus els propers mesos
o potser any amb el tema de la música?
Seguiràs explorant més temes amb el Carles?
Seguiràs més per les versions?
Sí, la veritat és que...
Bé, és una mica això també, eh?
És la idea de...
És molta il·lusió que em conviessin aquí
amb la idea, perquè ja estàvem en aquesta idea
de tancar com aquesta etapa, no?
Com aquesta etapa a nivell personal
més com de...
No sé com dir-ho, eh?
Més del que s'està explicant, no?
Com d'obrir un nou camí
que amb la música, doncs, amb el Carles
realment és un honor per mi
i un privilegi perquè
és com estar redescobrint
o descobrint, no?
Redescobrint aquestes cançons pròpies
i trobant la manera de portar-les endavant.
Jo sí que m'encantaria poder seguir creant
i des de la música perquè, sí,
em fa sentir molt bé, és una cosa que m'allibera molt
i que, vull dir, que a nivell creatiu
és molt enriquidor.
Aleshores sí que, per mi, la idea
és continuar creant,
que continuo sempre anant fent cançons,
però trobar aquest nou camí,
doncs sí, pensaria una mica
tancar una etapa o obrir-ne, no?
Millor dit, perquè, de fet,
per mi és com obrir una etapa
i seguix tu en aquest camí.
Amb el Carles m'encantaria
perquè realment és que m'agrada molt com treballa,
tot el que porta, vull dir, crec que
en aquest sentit ens entenem força bé
i com a professional, clar,
per mi és un privilegi, saps?
És poder comptar amb ell
i amb la seva, amb la seva, amb la seva art.
Així que sí, la idea és
poder seguir
per a aquesta via.
Sí, i per a aquesta via i per a altres,
perquè també, a nivell personal,
també muntant-me un petit estudi a casa,
anar fent cosetes, doncs bé,
anar-ho compaginant amb les coses
de la vida i sempre que es pugui anar
tirant per aquest camí,
sempre que pugui,
és la idea.
És la idea, sí.
Molt bé, doncs, Janira,
moltíssimes gràcies per agafar-nos
aquesta estoneta al telèfon
aquí a Ràdio d'Esvern.
Que acabis de passar una bona setmana
i ja ens hem anotat la data,
el dia 30 de març,
a la tarda, a l'Ateneu de Sant Jús,
a la Virce.
Hi haurà la Sílvia Plana Gomà,
la Gana Olten
i també tindrem a la Janira Romero.
Molt bé, moltíssimes gràcies a vosaltres,
també, per aquesta entrevista
i seguim.
Vinga, fins al dia 30, Janira,
que vagi bé.
Gràcies, fins al dia 30.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I anirem junts, sentirem el cor en pau i ens omplirà la llum més vella.
Cremem la nit, l'amor en peu de guerra, trenquem el llet, la vida ens puja al cap i ens esclata com un gran Big Bang.
Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tots.
Sé tu mateixa.
I estimar qui vulguis.
Com el pas de trobar el que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar a aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de crec en mi i crec expressar-me.
Vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer cim.
I dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no.
Al de viatjar més lluny.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imanagint.
Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pac jove.
Escoltes la Rambla.
La vida s'enjustenca a través de les zones.
Són les 11 i 39 i ara passem a fer l'espai de nutrició amb l'Elvira Sánchez, nutricionista i dietista.
Elvira, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia. ¿Cómo estamos?
Doncs bé, amb ganes de fer la secció, d'escoltar-te una mica xerrar sobre temes alimentaris, temes de nutrició
i que avui ja ens has dit que parlarem sobre com alimentar-nos de forma correcta
abans, durant i després d'una competició esportiva tan dura com és, per exemple, la marató
en la que els esportistes han de córrer 42 quilòmetres seguits, cosa que això suposa un gran desgast a nivell...
Efectivamente. Física.
Y tenemos que... Yo siempre digo lo mismo, ¿vale?
Nosotros no podemos pretender correr un maratón de hoy para mañana, ¿vale?
Correr un maratón de ese estilo, de esa cantidad de kilometrajes, conlleva mucho trabajo detrás.
Sí, sí.
Recuerden que nosotros, yo siempre hago el comparativo de que no somos como un Ferrari, ¿vale?
Un Ferrari te pones de cero a cien en tres minutos, ¡fantástico!
Es un motor el cual le inyectan una cantidad de gasolina, la de mejor calidad, por supuesto,
para que tenga esa reacción. Pues nuestro motor interno requiere lo mismo. Y no solamente
a nivel, es que siempre tenemos que pensar en los tres niveles de las personas. Es decir,
a nivel físico, es decir, tenemos que hacer un entrenamiento constante, con el objetivo
muy claro. Segundo, tenemos que tener una mentalidad clarísima también. Es decir, porque
lo hacemos, lo vamos a hacer con qué esperanzas, sin muchas expectativas, pero de tratar
de hacerlo. Porque yo creo que el que tan valioso es el que llega de primero como
que llega del último. ¿Sabes por qué? Porque lo han intentado. Para mí eso es vital.
No, no, sí. A més, la gent que corre aquestes distàncies, o sigui, ja és per treure's
al barret, eh? Que són 42 quilòmetres. Sí, sí, sí. Yo no lo haría. Yo no puedo hacerlo.
Evidentemente no está en mi físico, no está tampoco en mis metas, ¿no? Y el tercero es
la alimentación. Porque también no es, es importante que una vez que tú te has fijado que
vas a hacer esa, esa maratón, tienes que mantener una alimentación constante. Es decir,
tener en cuenta que tú tienes que tener una preparación, es decir, una carga de energía
previa, ¿vale? Sí. Al maratón. Por ejemplo, dos o tres días antes, yo, por ejemplo, lo que
les recomiendo es el consumo de hidratos del tipo arroz, pasta, patatas, pan, avena, quinoa.
¿Por qué? Porque esto me va a ayudar a tener una reserva de un azúcar que es carísimo
para nuestro cuerpo que se llama glucógeno. ¿De acuerdo? El glucógeno es el que cuando
se acaba la energía que nos dan los alimentos, la saca de los músculos para poder seguir
adelante. Y tenemos que hacer un buen almacén de ese tipo de azúcar. Luego, por ejemplo,
es importante vigilar muy mucho, ¿de acuerdo? El tipo de fibra que consumimos estos dos o
tres días de adelante. Es decir, que no se nos ocurra, por ejemplo, introducir un
salvado de trigo que nunca hemos comido. ¿Por qué? Porque nos puede generar molestias
digestivas. Entonces, la fibra, la que siempre hemos consumido, nada nuevo para no tener
sorpresas.
Exacto, porque piensa que cualquier fibra puede generar en nosotros un incremento de
gases, porque fermentan a nivel de intestino y correr con gases no es muy cómodo, que
digamos, ¿verdad? Y evidentemente, aquí es la hidratación forma parte importante.
Hidratarse, en este caso, no es solamente tomar agua pura y dura, no, no. Es que cuando
nosotros estamos haciendo los ejercicios, necesitamos el agua pura y dura porque nos va a dar agua.
Pero también tenemos que ser conscientes que nosotros durante el ejercicio estamos perdiendo
básicamente minerales y para eso es muy útil las bebidas isotónicas, ¿vale? En cualquiera
que sea. Esto es dos o tres días antes. Vamos al día anterior, ¿vale? Evidentemente, el día
anterior tenemos que tener una comida ligera. No nos metamos legumbres, por favor. Un arroz con
pollo, una pasta con aceite de oliva y puré de patatas con una carne blanca, huevos, tortillas,
¿vale? Evidentemente, es importante no consumir aquellos alimentos que sean muy ricos
en grasa, porque la grasa, si bien es cierto, da energía para más lentamente. Piensen que
a nosotros no nos interesa que nuestro estómago esté lleno de grasa, porque nos va a hacer
sentir pesados, ¿vale? Entonces, luego, por ejemplo, tres, cuatro horas antes de la carrera, como el primer
entente en pie, sería interesante, por ejemplo, un pan con una avena con plátano, por ejemplo, o batidos con bebida vegetal, frutas, pero poquita grasa. De ser posible, nada de grasa. ¿Por qué? Porque, insisto, la grasa, si bien es cierto,
que nos va a dar energía, más prolongadamente. En este caso, no nos sirve para arrancar, ¿vale?
Vale.
Es importante, muy importante, aportar proteína en este primer desayuno. ¿Por qué? Porque piense que a partir de cuando nosotros estamos con la carrera, va a haber un catabolismo. O sea, nuestro cuerpo,
cuando se termina el glucógeno, va a empezar a utilizar nuestras proteínas para poder contener energía, ¿vale? Si no hay energía en grasa, va a haber en las proteínas, ¿de acuerdo?
Y entonces volvemos a lo mismo. Nada de ser posible, nada de fibra para evitar lo que es el, lo que haces, ¿ok?
Vale.
Ya hemos hecho tres días antes, hemos hecho tres o cuatro horas. Ahora, ¿qué hacer durante la carrera? Pues básicamente, lo importante es mantener una hidratación, ¿vale?
Una hidratación que para mí es importante que sea alternada. Agua con bebida isotónica, más o menos entre cada 15, 20 minutos. La cantidad, pues yo pienso que esto debe ser adecuado a cada persona, porque no todo el mundo suda igual, ¿vale?
O no todo el mundo tiene la misma cantidad de sed. Entonces, a ver, esto más o menos se calcula que puede ser entre 150 a 200 mililitros, más o menos. Ahora, en cuanto al aporte energético, porque claro, 42 kilómetros, no son dos minutos, son horas.
Sí, ¿de acuerdo? Entonces, es importante que nosotros durante el trayecto podamos tener o obtener elementos que nos den energía, ¿vale? Energía rápida, ¿de acuerdo?
Aquí estamos hablando de que se puede usar geles energéticos, las barritas deportivas, algún plátano, alguna de estas que tienen proteínas, carbohidratos sobre todo, ¿vale?
Y, evidentemente, alternar otra vez agua con bebidas isotónicas para regenerarnos, ¿vale? Porque estamos...
Elvira, cuando tú dices bebidas isotónicas, te refiere a estas bebidas que son principalmente agua pero que solo tienen salas minerales, ¿no? Sería eso.
La bebida isotónica quiere decir que le estás aportando lo mismo que hay en nuestro cuerpo, ¿vale?
Entonces, ¿qué quiere decir? Sodio, potasio y entonces, básicamente, tienen también glucosa, tienen azúcar. El azúcar también lo necesitamos porque es la forma de que la célula tiene energía.
Todas estas bebidas tienen que tener algo de glucosa, ¿ok?
Vale.
Entonces, ya hemos terminado, hemos ganado el maratón.
Sí.
Y yo, para mí, tan ganador es el primero como el último, insisto, ¿de acuerdo? ¿Qué tenemos que hacer? A ver, lo que no podemos hacer es tirarnos a la bartola. No, no.
Lo primero que tenemos que hacer es regenerar lo que más hemos perdido. ¿Qué hemos perdido de mayor cantidad? Pues agua.
Así que, venga a reponer con bebidas isotónicas y con agua alternando, importante, porque no me sirve que beban agua solo.
Miren, yo recuerdo la experiencia, yo estuve como voluntaria en la marcha de Gracia, ¿vale?
Que no es maratón, es una marcha, pero también es toda la noche. Y yo recuerdo siempre estar en los auxilios, en las... ¿Cómo se llama esto? Ahora no me acuerdo.
En los puntos de voluntariat o de...
Sí, sí, donde le dan, donde tenemos, donde se pone agua y alimentos para que ellos vayan pillando, ¿vale?
Ah, vale, sí, sí, sí, sí, allá con... Sí, sí, sí, sí, sí.
Ah, yo no acuerdo.
Sí.
Ahora cómo se llama, ¿no? No me acuerdo ahora cómo se llama, ¿vale?
Bueno, a ver...
Los puntos de distribución de agua, de comidas, de alimentos, ¿no?
Y siempre recuerdo que la gente se va primero al agua, ¿vale? Se va primero al azúcar, a los refrescos, a las bebidas isotónicas, ¿de acuerdo?
Yo digo, no, primero tómate un vaso de agua y después tómate toda la bebida isotónica que te entre.
Vale.
¿Por qué? Porque si la bebida dulce nos va a generar una adicción, el cuerpo necesita energía y va a querer más.
Y entonces no lo estás hidratando tampoco correctamente. No, no, tiene que ser alternado. Agua con la bebida isotónica, refresco, fanta, lo que tú, lo que te tengas en mano, ¿vale?
Vale.
Tiene que ser alternado, no solamente una de las dos. Entonces, ¿qué parte de nuestro cuerpo ha salido más dañada? Nuestros músculos, ¿verdad?
Totalmente, sí, sí.
Básicamente piensas que si tú piensas a una persona antes y después han perdido kilos, ¿eh? Llegan a perder kilos. Entonces, aquí es importante consumir alimentos con proteínas y carbohidratos.
Pero lo importante es consumirlo. Para mí, el primer alimento que introduciría sería básicamente un batido de proteínas con alguna fruta. Básicamente.
Yo normalmente siempre llamo al kiwi, en este caso, a las bebidas, al plátano, por ejemplo, a la pera o a la manzana, a la piña, con algo de proteína que puede ser, para mí, una proteína sería un yogur, sería una bebida vegetal o estas proteínas en polvo vegetales también sirven.
Sin más. Solamente esas dos cosas. ¿Para qué? Para que el cuerpo tenga, empiece ya a procesar todo aquello que se ha desgastado.
Evidentemente, este batido no te va a llegar a ti a los pies. Terminado un tiempo, pues sí te recomendaría, por ejemplo, comer como que un pollo con arroz, ¿de acuerdo?
Que sigue siendo, o un huevo con arroz, que sigue siendo.
Però això, més o menys, Elvira, quanta estona després, per exemple, ha d'haver acabat, no? O sigui, nosaltres acabem la cursa, com si diguéssim, prenem, ens reposem a nivell del que tu has dit, d'amb l'aigua i també ens hidratem, bàsicament, i llavors fem, com si diguéssim, aquest batut amb aquesta fruita, no? I proteïna.
I llavors això de l'arròs i de més, què? Deixem passar una estona?
Sí, a veure, piensa que jo, primero la rehidratación, ¿vale? Primero el rehidrato. Descanso un rato, media hora, tres quartos después de haber terminado, pues sometería al batido.
I después, por lo menos, una hora, hora y pico, pondría el pollo con arroz, algo sólido, ¿vale?
Porque piensa en una cosa, hambre van a tener, porque mientras estás en la carrera, no te acuerdas del hambre, pero posteriormente a la carrera el cuerpo sí que empieza a decirle, oye, que los almacenes están pasivos, ¿vale?
Entonces, es importante que si hay hambre, no comamos rápido, porque eso nos puede caer mal.
Vale.
¿De acuerdo? Porque 42 kilómetros es mucho tiempo donde el estómago no ha estado funcionando y meterle cantidad de comida rápida es peligrosísimo, ¿vale?
Entonces, ya has terminado, yo siempre les digo, tómense el magnesio, antes de ir a dormir, tomarse su pastillita de magnesio,
para que todos aquellos calambres o contracturas musculares, pues puedan ser disminuidas, intentar descansar.
Yo siempre, si me voy a la cama, preferiría algo en forma de cremas o batidos para que el estómago no tuviera trabajo.
De esta manera, pues, se dedica solamente a recuperarse y el día posterior, pues, evidentemente, ya debemos de volver a introducir un plato que tenga proteínas importantísimas y ya podemos empezar a comer grasas, aguacate, frutos secos, etc.
Para poder darle energía de recuperación al nuestro cuerpo.
Uau, molt bé.
Uau, Déu-n'hi-do, doncs són coses que, Elvira, ho hem de planificar perquè potser la gent no ho té en compte, no?, quan va córrer amb aquestes distàncies, doncs sí que es miren molt bé el calçat, lògicament, la roba que s'ha de portar,
potser com anar distribuint l'aigua o les begudes al llarg de la cursa, però, clar, tenint en compte l'alimentació uns dies abans, durant la cursa mateix i també després, això també s'ha de, bueno, s'ha de, ni que sigui planificar o tenint en compte com es farà, no?,
perquè si no podem quedar-nos faltos d'energia, segur.
No, però pensa, és que, a veure, el cuerpo puede resistir, a veure, resistir va a resistir, perquè han resistido coses peores persones que no s'han preparat, no?,
de acuerdo, però la qüestió és que no s'ha de resistir, perquè la resistència del cuerpo també va a depender molt de tu edad,
si tu tienes una edad, si tienes 20, 25 anys, tu cuerpo va a resistir si no te prepara, por supuesto que sí,
però els efectos no els vas a veure ara, els vas a veure en tiempos posteriores, perquè en la medida que nosaltres forzamos la máquina a que funcione,
de acuerdo?, te va a resultar, però els efectos de aquest funcionament los pagas a medio o largo plazo,
doncs no debem de ser inconscientes, jo sempre diu, nostre motor hay que mantenirlo,
perquè és curiós, perquè somen capaces de mantenir nostres ordenadores libres de virus,
nostres coches con el aceite i els nivells de frenado o bien, però nostre cuerpo,
perquè no tomem les mateixes consideracions, per a mi és molt important prendre la consideració,
o sigui, que si no la tomes no te mueres, això està per verse, ¿vale?,
però que els efectos sí que els vas a veure en un moment dado de tu vida, estic segura.
Llavors, sí, per a mi és vital, si vols fer un marató, volvemos a lo mateix,
no és només preparar-se mentalment, no és només preparar-se físicament,
sinó preparar-se també en el que és la part de la nostra alimentació.
I la hidratació, és que la hidratació, per a mi, és una cosa que és importantíssima,
perquè el dia...
I a més, Elvira, el tema de la hidratació, tenint en compte que, clar, a l'estiu potser la gent fa més calor,
sua més, però, per exemple, quan es fan curses així que encara estem en...
que fa fred, no?, o en temps d'hivern, la gent potser no sua tant
i no es té en compte també tota la quantitat d'aigua o de suor que es pot arribar a perdre,
però sí que hi ha pèrdua de... bueno, d'aigua, no?,
i la gent s'ha de seguir hidratant encara que no faci un bochorn horrible,
però s'ha de tenir en compte també la hidratació.
Clar, a ver, piensa una cosa, durante los tiempos de frío,
todo el mundo baja su capacidad de hidratación, todo el mundo en condiciones normales.
Entonces, si somos deportistas, lo que tenemos que tomar en cuenta es
que para poder fabricar, o para que el cuerpo, a través de su metabolismo interno,
pueda fabricar toda la energía y obtener la energía que necesita para poder mover esos músculos,
necesita metabolizarlos y necesita el agua.
Si no hay agua, no se metaboliza.
Entonces, ahí es cuando, por ejemplo, va a obtener agua de las partes más fáciles,
y me exagero, empieza a tomar agua de tus propios músculos.
Si ya tú, en una maratón de estas, estás comiéndote tus músculos,
¿cómo va a perderlo en agua?
Ya.
¿Sabes? O sea, a mí la hidratación es una cosa de que es importantísimo
porque somos un 80% de agua y que nosotros, quieras o no, perdemos agua.
No somos conscientes, pero estamos respirando y estamos perdiendo agua.
Si vamos respirando por la boca, estamos perdiendo agua.
Y esa, aunque no sudemos, aunque no sudemos, ¿vale?
Estamos, y entonces esta agua también la necesitamos recuperar.
¿Por qué?
Porque si no, no tenemos las funciones metabólicas bien realizadas.
Porque entonces tú estás diciendo a tu cuerpo, oye, saca agua de donde sea porque no hay.
Ya.
Somos una fábrica, ¿vale?
Es curioso, pero somos como una fábrica donde dentro de nosotros mismos tenemos lo que necesitamos.
Y el cuerpo es capaz de metabolizarlo, ¿vale?
Porque tú puedes estar sin beber agua muchos días, porque el cuerpo va a ir funcionando con lo que tienes.
Pero llegará un momento que no.
Clar, vull dir, les reserves s'esgoten i no són infinites, lògicament.
Vull dir, al nostre coste també té un límit i no cal tampoc exposar-lo, no?
I deixar arribar nivells, bueno, que poden ser perillosos i tot.
Sí, sí, sí. Entonces, hay otro punto que también es importante, es el descanso, ¿vale?
Es que tenemos que tratar de descansar durante esos días, ¿vale?
De favorecer el sueño.
Y cuando digo el sueño, no digo solamente el sueño de cerrar el cerebro de los nervios que tienes.
Ya viene el día, faltan tres, faltan dos, sino el descanso corporal en cuanto a las musculaturas.
Tenemos que ver que nuestro cuerpo también descanse.
porque muchas veces, en estos días, en estos previos, lo que hacemos es ponernos tensionales.
Entonces, piensen que el cuerpo tiene dos formas de descansar, ¿vale?
La mental y la física. Y hay que descansar las dos.
Clar. Elvira, són gairebé ja les 12 en punt, ho hem de deixar en aquest moment.
Moltes gràcies per agafar-nos la trucada.
I res, la setmana vinent seguirem amb més qüestions d'alimentació.
Por supuesto, que tengan una linda setmana.
Igualment, Elvira, també per tu. Que vagi bé.
Un abrazo.
Adéu.
Ciao.
Escoltes la Rambla.
La vida s'enjustenca a través de les zones.
Són les 11 i 59, com hem dit ja, a un minut només per les 12 i per passar Catalunya Ràdio.
No marxeu, que després dels botlletins d'això de Catalunya Ràdio,
doncs passarem a fer les efemèrides amb l'Enric,
que ens dirà quins fets històrics van passar tal dia com avui, un 18 de març,
i després escoltarem un nou capítol de la secció Just el que no saps amb en Marcel Ferret,
que ens porta la biografia d'un personatge històric i famós.
Ara Catalunya Ràdio, va.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Rússia confirma que entre les dues i les quatre d'aquesta tarda Vladimir Putin i Donald Trump
parlaran per telèfon sobre Ucraïna i sobre les relacions bilaterals entre Washington i Moscou.
S'espera que en aquesta icònica reactivació del telèfon roig,
Trump buscarà convèncer Putin perquè accepti la seva proposta d'altofoc temporal a Ucraïna,
que Kiv ja ha beneït.
Precisament el govern ukrainès sosté que amb Trump podran aconseguir una pau justa i duradora
a l'hora que demanen a Rússia que acceptin un autolfoc sense condicions.
No es descarta, però, que Putin exigeixi a Trump el reconeixement de Crimea com a territori rus
a canvi d'acceptar l'aturada de les hostilitats.
Més notícies, Sara Riera.
La síndica de Greuges ha rebut més del doble de queixes per Rodalies en dos mesos d'aquest any
que en tot l'any passat. És una de les dades que criden l'atenció del balanç
que ha fet aquesta institució aquest matí, o concreta la síndica Esther Jiménez Salinas.
L'any passat les queixes de Rodalies, durant tot un any, van ser 167,
i amb dos mesos i mig, en aquests moments, tenim 397.
Per tant, significa quasi el doble, amb dos mesos i mig.
Si continuem amb aquesta línia, doncs només cal fer el càlcul.
L'Audiència de Barcelona reobre el cas de la residència Can Amell de Premià de Mar,
al Maresme, on van morir 87 persones durant la pandèmia.
El Tribunal ha acceptat el recurs d'apel·lació de l'Ajuntament de Premià
contra el sobreseïment del cas, contra el director i la directora mèdica del centre Domus 6è.
Considera que hi ha una evident negligència, tant en l'àmbit administratiu com mèdic,
cap dels usuaris que estaven abandonats.
D'aquesta manera, acusa els responsables de la residència,
d'homicidi important i tractat degradant.
Donar una prestació universal per criança podria reduir la pobresa infantil a la meitat.
Aquesta és una política llargament reivindicada per les entitats catalanes d'acció social
que alerten que la taxa de pobresa entre els menors de 18 anys està disparada
i ja afecta un terç d'aquesta població.
Ho recull l'enquesta de condicions de vida que han elaborat ara aquestes entitats.
Barcelona, Sara Canyete.
Hola, bon dia. Sí, des de les entitats catalanes d'acció social
defensen que la posada en marxa d'una política de prestació universal per criança
ha reduït dràsticament la pobresa infantil a països com Polònia o el Regne Unit.
José Antonio Noguera és professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Cal una prioritat política decidida per destinar més recursos
cap a aquest tipus de polítiques contra la pobresa i l'exclusió.
Té un cost pressupostari, però és un cost pressupostari,
més petit que el de no fer res.
Sara Canyete, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Ha mort als 104 anys l'escriptora i pedagoga Teresa Jove de Gana de la literatura catalana.
Precisament el 7 de febrer va ser el seu aniversari
i la institució de les lletres catalanes la va recordar a través de les seves xarxes socials.
De pare català i mare madrilenya va estudiar a la institució en llibre d'ensenyança
i després a l'Institut Escola Eusias Marc de Barcelona.
A França, on va haver d'exiliar-se amb la Guerra Civil,
va estudiar llengua i literatura occitanes.
Va casar-se amb el polític Josep Pallac i es van establir a París,
on es va llicenciar en Filologia i Literatura Comparada
i va ser professora de Filosofia i Lletres.
Jove va escriure llibres sobre la memòria dels exiliats
i una sèrie de novel·les de tall detectivesc i històric.
Esports, Marta García.
Ona, Batlle i Eli Roubuc baixes durant diverses setmanes en el Barça femení.
Demà, per tant, no jugaran l'anada dels quarts de final de la Champions contra el Wolfsburg.
La catalana estarà entre dues i tres setmanes de baixa per una lesió a la cama esquerra
i la portera té molèsties en la cama dreta.
S'espera que estigui a un parell de setmanes sense jugar.
En la convocatòria per a demà són novetat Clàudia Pina,
ja recuperada i amb l'alta mèdica i la portera Txell Font.
El Barça i l'Osasuna no accepten jugar el 27 de març
el partit pendent de Lliga perquè consideren que no se respecta el descans dels joaors.
És el partit ajornat per la mort del doctor Mignarro.
A més, el Barça no podrà comptar amb alguns internacionals com Rafinha i Araujo.
Marc Casador ha de decidir si s'opera de la lesió en el genoll.
En tot cas, no podrà jugar fins de si a dos mesos com a mínim.
Íñigo Martínez estarà dues setmanes de baixa per una lesió en el genoll.
En la Champions FIBA de bàsquet, el Baxi Manresa
es juga a les opcions de passar als quarts de final
contra el Regiana d'Itàlia.
Ha de guanyar el partit, que avui començarà a tres quarts de nou
i que podreu seguir per Esport 3.
I en Grècia comença la reunió executiva del Comitè Olímpic Internacional.
Entre altres temes, se tria nou president.
L'elecció serà dijous.
I entre els set candidats i el català, Joan Antoni Samarang Salisacs.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia.
Passant 5 minuts a les 12, us informa Mariona Salis Vilanova.
Els Mossos d'Esquadra van detenir un home de 37 anys l'11 de març
com a presumpt autor de 18 estafes a persones d'edat avançada,
entre elles veïns i veïnes de Sant Just.
L'individu, que no tenia antecedents policials,
es feia passar per revisió del gas amb documentació i roba
d'una empresa instal·ladora vinculada a una distribuïdora d'energia
i cobrava entre 150 i 300 euros en efectiu,
per suposar de revisions que no eren reals.
Segons fons policials, l'home accedia a dades dels usuaris
a través de la seva feina a l'empresa instal·ladora
i utilitzava aquesta informació per concertar visites fraudulentes.
Un cop al domicili, amenaçava les víctimes amb tallar el subministrament
si no pagaven immediatament en efectiu
i deixava factures falses sense cap dada identificativa.
Les estafes es van cometre a Sant Just, Sant Feliu i Sant Vicenç dels Horts.
La investigació es va iniciar el desembre passat a partir de diverses denúncies
i ha estat coordinada per les unitats d'investigació d'Esplugues i Sant Feliu.
La col·laboració entre comissaries i la informació aportada per les víctimes
va permetre identificar els sospitós
i constatar que actuava fora de la seva ruta habitual per evitar ser descobert.
La cantautora i artista Sant Justenca, Genira Romero,
actuarà el pròxim 30 de març a les 6 de la tarda a l'Ateneu de Sant Just
dins del cicle de concerts femenins La Birse.
El concert inclourà quatre cançons pròpies i tres versions
que Romero ha adaptat al seu estil íntim i personal.
L'acompanyarà a l'escenari el guitarrista Carles Gutiérrez
amb qui ha desenvolupat aquest projecte musical.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast
que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
La Taneu de Sant Just acollirà el pròxim dimecres 19 de març
a dos quarts de vuit del vespre
la conferència titulada Robots, identitat i futur,
a càrrec de l'escriptor i divulgador Ignasi Llorente.
La xerrada, organitzada pel grup de tertúlies de l'Ateneu
i amb la col·laboració de la Federació d'Ateneus de Catalunya,
és gratuïta i oberta a tothom i tindrà lloc a la sala del cinquantenari.
A partir del seu darrer llibre, Llorente plantejarà un debat
sobre les implicacions filosòfiques, ètiques i socials
del desenvolupament tecnològic,
amb qüestions com la possibilitat que els robots desenvolupin sentiments,
la substitució dels humans per la intel·ligència artificial
o com les noves tecnologies poden transformar
els conceptes tradicionals de vida i mort.
L'acte convida a la ciutadania a reflexionar sobre el futur immediat
i el paper creixent de la tecnologia en les nostres vides.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat senjista en que a l'informatiu complet de la UNA.
Fins ara.
Ràdio Tosbet 98.1
Ràdio Tosbet 98.1
Ràdio Tosbet 98.1
Ràdio Tosbet 98.1
Ràdio Tosbet 87.1
Ràdio Tosbet 98.1
Ràdio Tosbet 98.1
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí!
I no tens res més a fer!
Has d'anar buscant estímuls a la vida!
Si no, no ho entenc!
Bé!
És igual!
18 de març de 1944!
Sí!
El famós volcà Basubi, a prop de Nàpols, a Itàlia, entra en erupció per última vegada!
Aquesta erupció va durar diversos dies!
Va causar danys greus!
Va destruir pobles sencers!
Va obligar a evacuar milers de persones!
I va afectar fins i tot una base d'aviació nord-americana establerta durant la Segona Guerra Mundial!
Se dedica a aquesta, evidentment, erupció no va ser tan devastadora com la mítica erupció de l'any 79 després de Cris, que va sepult a Pompeya!
La del 1944 va ser prou poderosa, però per recordar que el Basubi continua viu!
És a dir, quan anem a Nàpols, quan anem a veure Pompeya, sembla que tot està apagat!
Però a sota hi ha activitat!
Sí, sí!
I per tant és potencialment perillós!
Correcte!
Pompeya és impressionant!
No sé si has tingut la oportunitat de visitar!
Jo he estat, sí, a Pompeya!
És magnífic!
Bé, és magnífic!
Els que s'hi van trobar, no!
Però va ser com fer una foto i que el temps s'aturés!
Sí, sí, sí!
Veus allà mares abraçant fills!
És a dir, és una brutalitat!
Recomanable!
I aquí som igual que a Nàpols!
Vinga!
A Nàpols hi ha estat res com de passada!
És a dir, només per fer-me una idea general de la ciutat!
I t'haig de dir que em vaig quedar amb ganes de veure més!
És per anar-hi un cap de setmana amb amics!
És una ciutat ideal!
Nàpols és tan caòtica que li dic jo que dóna la volta al marcador!
I que per tant és interessant!
Sí, no?
Juga com a una altra lliga de...
És tal bogeria!
Tu te'n vas al barri espanyol de Nàpols!
És tal bogeria!
Que no veu res similar a Europa, jo crec!
És tan caòtic que no ho pots comparar!
Correcte!
Tens la sensació que estàs en una ciutat d'aquestes sudamericanes tipus Caracas,
Sant José de Costa Rica...
Sí!
En algunes coses, eh?
Bé, és igual!
Ho recomanem!
18 de març de l'any 21.
El Congrés dels Diputats aprova de manera definitiva la llei de regulació de l'eutanàsia.
Amb aquesta decisió, Espanya es converteix en un dels primers països del món en legalitzar aquest procediment dins d'un sistema sanitari públic.
La llei estableix un protocol legal i mèdic que permet a les persones amb malalties greus cròniques o incapacitades permanents
demanar l'eutanàsia de manera voluntària i informada.
El procés inclou diverses garanties, informes mèdics, valoració per comitès independents i terminis per la confirmació de la sol·licitud.
La norma va entrar en vigor aquell mateix any, el 25 de juny del 2021,
i des d'aleshores forma part del catàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salut.
Darrerament hi ha un cas molt polèmic...
Sí, el cas de la Noelia, em sembla.
Correcte, que el seu pare, que segur que se l'estima molt, no li vol...
Jo crec que és tan complicat això de poder entendre realment...
No ho sé, clar, de moment la justícia no ha frenat aquesta demanda que ha fet el pare
d'aturar l'eutanàsia que ha demanat a la seva filla.
Jo entenc, perquè jo també soc pare, per tant puc entendre-ho.
Però penso que la vida és propietària de cadascú, i si estàs en unes condicions
que consideres inaguantables, evidentment no pots ser de bones a primeres,
perquè pots tenir un mal moment i no pots dir, venga, pel forat, no.
Però amb unes condicions, amb una regulació...
Clar, jo entenc que aquí també darrere hi ha equips mèdics, psicòlegs,
que avaluen cada cas molt...
De tota manera, sí que és veritat que jutjar-ho des d'aquí és complicat i no t'hi vulguis trobar.
No, no, no.
El que et preguntes és què hi fan aquí los abogados cristianos, que estan a tots els veranjerals.
Ja, això també seria...
Aquí sí que seria un altre debat.
El 18 de març de 1997, la banda irlandesa U2 publica el seu nou àlbum d'estudi titulat Pop.
De fet, aquest treball va suposar un gir total a la seva forma de cantar,
un gir sonor apostant per elements electrònics, tecno i dans.
Influències que es deixen notar en cançons com la que sentirem discotec.
Aquest àlbum va generar primera controvèrsia entre els seus seguidors,
perquè van venir a dir què està passant, què està fent U2.
Crítiques també bastant furibundes, però tot i així va arribar al número 1 a 35 països.
Aquest álbum va generar una gira que es va anomenar Pop Martur,
una gira megalòmana, amb pantalles, una bogeria.
Per sort, els U2 han tornat una mica als orígens pel meu gust.
Però bé, cançons com aquesta discotec van ser un èxit i és amb la qual avui acabarem l'espai de Femérides.
Molt bé, Enric, gràcies per l'espai. Demà més.
Mames.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
A Madrid
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit