que expliquen que l'objectiu de Rússia
és desestabilitzar política social i econòmicament
els països de la Unió Europea.
Per tant, aquests senyors que el Putin ha rebut,
entre ells un senyor amb doble nacionalitat hispano-russa,
amb tanta fusivitat a Moscú,
feien una feina per al govern rus,
així us ho reconeix Putin al rebre'ls
i a dir que han sigut uns herois de la pàtria i un no sé què,
que té per objectiu desestabilitzar les nostres vides,
perquè això és el que diu la Unió Europea
i això és el que els reconeix Putin
quan el rep a Seremetyev o on te sigui,
al peu de l'escala de l'avió i els abraça i els dóna flors.
Per tant, escolta'm, que aquesta persona tingui doble nacionalitat hispano-russa
crec que és el menor
i crec que hem intercanviat uns espies
on n'hi havia uns que ens protegien,
que són els que han vingut al costat occidental,
com a la Guerra Freda,
i n'hi havia uns altres que tenien per objectiu
fotre'ns la vida en l'aire i no és que ho digui jo,
és que ho diuen els informes que, a més,
l'Institut de Helsinki,
per encàrrec de la Comissió del Parlament Europeu.
Molt bé, però escolta'm,
parles amb un... no ho sé, eh?
Suposo que tu deus saber que aquest noi o aquests nois
jo no el conec com en Jordi,
per tant, no sé si era espia o no era espia,
de fet, crec que tu...
En Putin l'ha reconegut com a espia seu.
D'acord, una altra cosa és, diguem-ne,
si aquest xaval l'havia d'anar o no havia d'anar,
la rebuda aquesta o no,
però jo, Joan, no tinc la informació,
de ser que aquest periodista,
que jo tinc constància d'aquest periodista,
era o no era espia.
I en qualsevol dels casos...
Perdona.
En qualsevol dels casos, Joan,
encara que ho fos,
encara que ho fos,
hi ha un seguit de garanties,
diguem-ne,
en les detencions,
que en aquest cas no s'han complert.
Marc.
Ja està.
Espanya i Polònia
són aliats a l'OTAN
i a la Unió Europea.
Tema 1.
Tema 2.
Per què Rússia
té que negociar un intercanvi d'espies
a la que no hi ha un espia rus?
Digo jo,
que és que què passa?
Que de cop i volta
tenen un altruisme increïble
amb un senyor random
que no coneixen...
Sí, però tu ara m'estàs parlant
de teories de conspiració, Joan.
No, no, no.
M'estàs parlant de certeses.
M'estàs parlant de conspiracions.
De teories de conspiració, no.
Escolta'm,
la Casa Blanca...
De teories.
La Casa Blanca i el Kremlin
negocien l'intercanvi
d'una sèrie de persones
que han commès
actes delictius i il·legals
tant a Rússia
com en el territori europeu...
I fins i tot en aquest cas
les detencions
no poden ser arbitràries
com ha estat en aquest cas.
Perquè han treballat en benefici
uns dels interessos de Rússia
i els altres
dels interessos del món occidental.
I fins i tot així
perquè si es poden saltar
les garanties
de les detencions, Joan...
Jo desconec
quina és la legislació polaca.
Però tinc clar
que Polònia
en el tema d'Ucrània
forma part
de la Unió Europea
i forma part de la OTAN.
I tinc clar
que Rússia
és algú
que el govern
de la Unió Europea
les institucions europees
de les que nosaltres
formem part
diuen
que aquesta gent
es dediquen
de forma sistemàtica
a desestabilitzar
les nostres vides.
Això no és una opinió.
Això és un fet
que està estabilitzat.
En sols una cosa.
Si això és així
i hem de tenir dubtes
per què Espanya
no ha negociat
que l'envien cap aquí?
Per què aquest senyor
no ha més un comunicat
dient
escolti, jo no soc espia rús?
Per què no ha rebutjat
l'ajudador Kremlin?
Per què no hi ha alguna cosa?
Deu ser jo, Joan.
Per què no hi ha un acord
entre Espanya i Polònia?
Deu ser jo, Joan.
No me les puc fer jo
i també em puc fer preguntes.
Jo les poso sobre la taula.
I si en canvi et rep el Putin
amb una abraçada
doncs què vols que et digui.
Deu ser difícil
de fer comunicats
des d'una presó polonesa
on t'estàs absolutament incomunicat,
crec jo.
El que jo volia dir
és que la terminologia
sí que és de la Guerra Freda
perquè hem parlat
allò de bons i dolents
i tot això.
És que hi ha bons i dolents
en aquest cas.
Jo la veritat
és que sempre
qui m'ha posat aquí el cantó
vull esperar a veure
si surt alguna cosa
d'aquest periodista
i en principi
no en tinc cap
i sobretot
el que sí sé
és que per exemple
un dels que ha anat a Rússia
era un tio
que era un assassí
que havia matat amb un altre
i que el Putin l'ha reclamat
i a més a més
l'ha tractat
com a arroi de la pau.
Isabel, remata-ho
però molt breu, sisplau, eh?
Bé, jo només volia
que a veure
que és evident
que alguna cosa hi ha
quan
o alguna ombra de sospita real
hi ha
quan hi ha hagut
un intercanvi
de presoners
que cada país
o cada
consciència occidental
o no
ha reclamat.
És a dir
Rússia no fa les coses
de manera gratuïta
Rússia
podem ser ingenus
i jo estic d'acord
que el tema
de les garanties
és un tema
que ha d'estar
planant
per sobre
d'una qüestió
d'espionatge
o no
però la realitat
és que
aquesta persona
periodista
ha estat reclamat
per Rússia
l'ha rebut
Putin
i això no és gratuït
això no és inocuo
això no és innocent
això té a veure
amb unes conseqüències
i ve d'unes qüestions
prèvies
que tindran a veure
amb la feina
o no
que feia aquest senyor
que se demostrarà
ja ho veurem
ja en parlarem
i aquí el govern espanyol
s'ha mantingut al marge
per què?
perquè aquest ciutadà espanyol
no li interessava
no el volia protegir
o sabia més coses
de les que avui
nosaltres en aquesta tertúlia
sabem
mira
una falca
i ens n'anirem
fora de l'estudi
tots plegats
ja veureu que ve
i ara
uns instants
per saber
les últimes notícies
que ens porten
des del corte inglès
bon dia
bon dia
per a l'orella
perquè només els més ràpids
podran aconseguir
ofertes increïbles
en un temps limitat
és el moment perfecte
perquè els més intrepids
puguin aconseguir
els millors preus
la firma Zermatt
de dona
té totes les samarretes
i pantalons
a 19,99 euros
també tens
un 60%
de descompte
en articles
de moda jove
i infantil
de la firma GAP
a banda d'un 60%
en una selecció
de goco
nanos
i desigual infantil
i una gran selecció
de sabates
i calçat esportiu
amb un 60%
de descompte
per dona
de les firmes
Geox
Mustang
i Clarks
per nens
una gran selecció
de calçat esportiu
fins amb un 60%
de descompte
de les marques
biomecànics
Geox
i Skechers
les ofertes
limit
són així
no oblidis
només fins al 4 d'agost
només
el Cort Inglés
a banda de les teves compres
a la botiga
web
i app
i recorda-ho
les botigues
del Cort Inglés
de la plaça de Catalunya
el portal de l'Àngel
la Diagonal
i el supermercat
de Francesc Macià
estaran obertes
cada diumenge
i els festius
de 12 del migdia
a 8 del vespre
res més per avui
molt bon cap de setmana
de 7 a 12
al matí de Catalunya Ràdio
amb Francesc Garriga
mira quina música
que ens han posat
per acabar amb una mica
de bon humor
que ens hem posat
molt seriosos avui
ara heu d'estar atents
perquè
els divendres
estem super festius
trobo
jo em pensava
que la cosa era
perquè veia imatges
de maduro a la tele
i pensava
doncs mira
és casualitat
però no no no
ens allunyem
absolutament
de l'actualitat
perquè els divendres
anem de festa major
tenim el Marc Andreu
que se'n va
a un poble
que no ens diu
quin és
però ens en dona pistes
a les 8
ens deixava
aquesta nota de veu
a veure si algú
és capaç
amb aquestes pistes
així una mica críptiques
d'endevinar
a quin poble
anem avui
a 3 hores
en cotxe de la seu
aquí banya't
cura't
i seu
un arbús
n'és al seu escut
i els romans
el van fer
un lloc conegut
se n'esté bé
al veneren
dos cops l'any
i no hi ha festa
sinó hi ha fang
aquí l'aigua cura
el clima de pura
i escolta
s'hi menja
bona verdura
la burguesia
se'n va enamorar
i tu Cesc
potser hi tens
algun parentiu llunyà
si has estat atent
he dit el nom
del municipi
des d'un principi
algú
creu que sap
on pot ser això
no em digueu
a quin lloc
però us donen pistes
suficients
veig cares de
de no saber-ho
bé
a mi no
no?
la Isabel no
aquí tampoc
a veure
uns anys enrere
jo crec que t'hauria pogut dir
les festes majors
estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just
Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just
el magazin matinal de la Rambla de Ràdio d'Esvern
de dilluns a divendres de 10 a 1
que costa on siguis l'actualitat del poble
les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccionsament variades
des d'històries Sant Justenques fins a l'esport local
psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica
amb Núria García
la veu de la Rambla
ei, espera
tot això ho fem amb els nostres col·laboradors
i també hi convidem a passar a totes les entitats i col·lectius de Sant Just
la Rambla
el magazin de Ràdio d'Esvern
que et sacseja de 10 a 1 al migdia
pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter
arroba larambla981
i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com
escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM
i no et perdis res
Molt bon dia Sant Just
passen 14 minuts de les 10 del matí
d'avui divendres 2 d'agost
benvinguts i benvingudes
a l'últim programa de la Rambla
d'aquesta temporada 2023-2024
la Rambla
magazin matinal de Ràdio d'Esvern
esteu sintonitzant al 98.1 FM
l'emisora municipal de Sant Just
ja em coneixeu
la Núria García
us he acompanyat durant tots els matins
d'aquesta temporada
tots els dies de dilluns a divendres
de 10 a 1 del migdia
avui encara tenim 3 hores
per això per endavant
fins a 11 ara estarem parlant
amb la Mariona Sales
a l'actualitat de Sant Just
i lògicament passaran per les activitats
que hi ha en aquesta festa major
que estem vivint ja des del dia 31 de juliol
i que s'allarga fins dimarts vinent dia 6
també llegirem els titulars
que obren les portades dels diaris en català
el diari Ara, la Vanguardia, el Periódico
i el Punt Avui
comentarem alguna efemèride
que va passar tal dia com avui
intentarem fer la previsió del temps
amb el Carles
a les 11.10 a partir ja de la segona hora
del programa d'avui
tornarem a escoltar les entrevistes
que li van fer a la Maria Quintana
la presidenta del Centre d'Estudis Sant Justens
perquè organitza aquesta entitat
l'activitat de la passejada literària
i després tornarem a escoltar els membres del CUP
aquesta nova entitat de música electrònica
que aquest any participen per primera vegada
a la festa major
amb una festa especial
que faran el dilluns al vespre
a la Masia de Can Freixas
i després ja a tercera hora
estarem amb en Joel Reguant
amb la seva secció d'actualitat política
i amb l'aranja limon
amb qui farem també la secció d'astrologia
com cada divendres
i per no perdre la tradició
avui divendres 2 d'agost
acabem la temporada
acabem la setmana
ho acabem tot
tanquem el xiringuit
ho baixem la persiana
i tornarem a obrir
a escoltar-nos
i a veure'ns
ja al mes de setembre
això sí
de moment encara tenim 3 hores
fins la 1
vinga no marxeu
va
ara són les 10 i 16
deixem un tema
i seguim parlant amb la Mariona
a l'ascoltar purple
you
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja, gaude!
Fins demà!
Dime!
Fins demà!
No sé si rècord, però se n'han pujat moltes.
Sí que és veritat que normalment, a veure, que és el tercer any que ho fem,
però hi havia gent que arribava a 20 i era com, oh, que fort,
i aquest any bastanta gent va pujar fins a dalt.
Vull dir que feien 20 o pràcticament 20, bastanta gent,
així que comença a agafar nivell, la gent de Sant Jús.
Jo començo a agafar pràctica.
Vaig veure una nena molt petita que em portava 22.
Perdona.
Sí, sí.
No, va ser just que vaig arribar i dic, com?
Què és això tan hàlid?
Vec que una nena hauria de tenir 10 anys o així.
Mare meva.
Jo, mare meva, no sé com noti, però...
Uau.
Però molt bé, molt bé.
Que bé.
Vinga, doncs escolta'm, va, per últim dia avui ja d'aquesta temporada,
comenta'ns algunes cosetes pel que fa a l'actualitat de Sant Jús,
a veure què ens portes.
Doncs mira, ja tenim els resultats d'on es destinaran els 10.000 euros
del pressupost municipal a tres projectes del Fons Català de Cooperació.
Ah, bé, clar, perquè la gent podia votar fins al dia 31.
Fins al 31, exacte.
Una votació que s'ha fet durant tot el mes de juliol
i en aquesta quarta edició de l'aportació,
doncs 93 persones empatronades al municipi han participat,
on podrien triar, doncs, tres projectes d'entre els sis que estaven com a opció.
Els projectes seleccionats han estat la crisi d'emergència per la crisi humanitària,
la crida, perdó, la crisi d'emergència per la crisi humanitària palestina,
que ha estat el projecte més votat, amb 65 vots.
El projecte d'Open Arms pel rescat humanitari al Mediterrani Central, amb 51 vots.
I, per últim, el manteniment del laboratori de producció local de medicaments essencials
als campaments saharauis, que ha obtingut 46 vots.
Molt bé, fantàstic.
Els altres projectes que es van sotmetre a votació incluyen, doncs,
l'assistència jurídica i suport psicosocial a les fronteres exteriors de la Unió Europea,
la millora de l'accés a la salut visual al Senegal
i la gestió comunitària dels recursos hídrics a la regió del Trifínio, a Centroamèrica.
I, tot i no haver estat seleccionat, finalment, de totes maneres,
aquests projectes han rebut també un suport significatiu.
Sí.
Així que vull dir que hi ha hagut moltes votacions,
però el que deia, doncs, ha acabat guanyant Palestina, Open Arms
i el laboratori de medicaments als campaments saharauis.
Molt bé, doncs, aquesta ha estat la voluntat de la gent d'aquí de Sant Just
a través de les votacions que es van obrir, recordem, fins al dia 31,
hi havia diferents propostes de projectes,
els vam explicar també aquí a Ràdio d'Esvern,
a més, estaven penjats al portal Sant Justcat,
el portal de l'Ajuntament, la gent podia llegir una mica
en què consistia cadascun, no sé si n'hi havia vora uns 8 o 10.
Sí, 6.
Ah, 6, això.
6 i, bueno, també posava una mica l'organització,
a quin país es duia a terme, en què consistia
i, bueno, han acabat resultant aquests 3.
Exacte, i recordem que cada un rebrà 3.333 euros.
Clar, perquè hi ha en total diuen 10.000, doncs.
Vinga, Mariona, alguna altra coseta més, va?
Doncs parlem de Festa Major.
Vinga.
Parlem dels bingos musicals, que hi haurà dos,
el 3 d'agost, és a dir, demà,
organitzats per l'Esplay ara mateix.
Primer tindrem un bingo musical infantil
que es farà a les 5 de la tarda al Casal de Joves
i que és dirigit a infants d'entre 3 i 12 anys.
Després, a la nit, a dos quarts d'11, a la pista de l'Institut,
es farà un bingo per tots els públics.
És a dir, no serà només encarat a infants,
sinó per a tothom.
Que si hi ha nens i nenes que no han participat el de la tarda
i volen participar aquest, també poden.
També, clar, clar.
No és que sigui només per gent gran.
Ja.
Tothom.
Ara, si tens 40 anys, per favor, no vagis a l'infantil, no?
No.
L'infantil és...
Li treus possibilitats a les criatures.
Exacte.
L'infantil és de 3 a 12 anys.
El de la nit pot participar...
Tothom.
Molt bé.
Exacte.
I bé, com funciona un bingo musical?
Doncs, en lloc de números,
i van cantant números i ho van deien el 2, el 3,
i els vas marcan a igual, però posant cançons.
Sí, sí, sí.
Llavors posen cançons, es ballen una miqueta,
vull dir, la gent s'anima molt
i desmarquen les cançons que surten.
Valls ballant, vas cantant...
Bé, és la gràcia del bingo musical.
Exacte.
I bé, les butlletes de participació
es vendran en aquell mateix moment de l'activitat,
i a més dels dos bingos,
doncs comptaran punts per festa major,
un per cada un.
És a dir, l'infantil un punt,
i el general un altre punt.
La persona que guanyi haurà de dir de quin color és.
Clar.
I assumarà, doncs, un punt pel seu equip de la festa major.
Que ja seran els últims, no?,
que es donaran de punts?
Seran els últimíssims punts, perquè ara...
Després es donaran els de les barraques...
Exacte, això em porta a explicar
que també a la pista de l'institut
es farà el sopar de la festa major,
on els assistents podran triar entre dos menús,
un vegà i un no vegà,
que ara mateix no m'atreviria a dir que és,
normalment és...
Normalment és paella.
O paella o fideuà.
I fa fideuà, no?
No sé aquest any que els toca,
si paella o fideuà,
però bé, sigui paella o sigui fideuà,
hi haurà una opció vegana.
És per un preu d'11 euros pel menú general
i 8 euros pel menú infantil,
que és per menors de 8 anys.
El sopar és el 3 d'agost a les 9 de la nit
i cal comprar el tiquet prèviament per a Entràpolis,
que trobareu el link a la notícia
que hi ha a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I aquest sopar es farà just abans del bingo musical general.
I després del bingo,
a dos quarts de 12,
al mateix lloc,
es farà l'anunci de la barraca guanyadora,
així com el guanyador del concurs de balcons,
que seran els últims punts que es faran públic.
És a dir, es guanyarà el bingo musical,
després barraca guanyadora,
després concurs de balcons,
que recordem que la barraca guanyadora
comptarà punt només en cas d'empat.
Es dirà qui guanya igualment,
però a l'hora del recompte de punts,
si en aquell moment hi ha un empat entre blaus i grocs,
doncs la barraca guanyadora decidirà el guanyador.
I en acabar,
doncs es dirà ja directament
el color guanyador de la festa major.
Fantàstic.
Que recordem que rebrà una placa commemorativa
que posa festa major 2024
i serà del color guanyador
i es col·locarà davant de l'Ajuntament
on estan totes les altres des del 2010.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Fantàstic, Mariona.
Doncs, escolta'm,
ja hem parlat d'aquests tres titulars
que ens has portat avui,
els tres últims titulars de la temporada.
Exacte.
Majoritàriament i lògicament
referits també a la festa major,
la festa que estem vivint ara fins al dia 6 d'agost.
Deixem una promoció
i seguim llegint per això
l'actualitat de forma global, eh?
Les portades dels diaris
Ara, La Vanguardia, Periòdico
i El Punt Avui també.
Perfecte, Núria, doncs...
Vinga, fins ara.
Parlem ara.
Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de Bici Sense Edat.
En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària
que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu que ho facin sols.
Sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten.
I tu a ells, també.
Des de Bici Sense Edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat
o en bicisenseedat.cat
amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Vinga, anem a llegir les notícies que hi ha
a les primeres planes dels diaris.
Mariona, comencem amb la primera pàgina del Diari Ara.
Doncs el Diari Ara obre amb una notícia de diplomàcia.
Diu que Rússia i Occident fan l'intercanvi de presos més gran
des de la Guerra Freda.
Hòstia.
A part de Moscú, hi participen els Estats Units,
Alemanya, Polònia, Turquia, Biolorússia, Eslovènia i Noruega.
L'operació afecta 26 persones.
El periodista Pablo González Inclós
ha alliberat la petició de Rússia.
Amb fotografia principal veiem
Simone Biles.
Diu el retorn somiat per Simone Biles.
La gimnasta nord-americana va enamorar ahir el públic
i el jurat en el concurs individual
que es va endur la medalla d'or.
Després del Calvari de Tòquio,
de fa 4 anys i 7 anys després de guanyar l'or a Río,
ha tornat per la Porta Gran, somrient i espectacular.
Ja suma 9 medalles olímpiques,
tantes com la mítica Nadia Comaneci.
I encara en pot guanyar 3 més a París.
Molt bé.
Nadia Comaneci, recordem aquella gimnasta,
ara no sé si era als anys 70,
que va treure un 10.
Va treure un 10, però estic pensant, eh?
Mira, centre de dades, ho busquem.
Nadia Comaneci.
Que clar, també veus...
Sé que era molt joveneta.
Era molt...
Era...
Què, tenia 14 anys?
Ostres, no ho sé, però sí que era molt jove i va...
Romanesa, guanyadora de 5 medalles d'or olímpiques,
totes de forma individual,
als 14 anys.
Sí, sí, als 14, eh?
14 anys, sí, sí.
Mira, als 76.
Als 76, doncs mira.
Ara en té 62.
que si mires els seus exercicis
de paral·leles o el que sigui,
dius, ostres, estan molt ben fet,
però clar, mires els d'ara i dius,
uff, és que no té res a veure.
Ja, ja, clar.
El que fan ara amb el que feien abans.
Clar, clar, clar.
Vull dir, Simone Biles, ho mires i dius,
vaja, viva.
Als 76, a l'edat de 14 anys,
va ser la primera gimnasta a solir la màxima puntuació,
un 10 en una competició olímpica.
Doncs bé.
Als Jocs Olímpics de Montreal van ser.
Doncs bé, tenim aquí a Simone Biles,
que no para de guanyar,
que jo havia escoltat també que hi ha una gimnasta
que, si no m'equivoco, és brasilera.
Brasilera, això.
Brasilera.
Que li està allà trepitjant els talons, eh?
Sí, sí, que li disputava.
Inclús en algunes proves,
no sé si hi havia tret millor puntuació que la...
Pot ser, pot ser, que li disputava
i veia gent entesa en el tema que deia
que no assegurava 100% que Simone Biles guanyés l'or.
Clar, clar.
També tenia aquesta noia que no sé com es diu,
però sí que era això,
brasilera que crec que venia de famílies desestructurades,
vull dir que s'ha criat a les faveles i tot,
i ara, doncs, aquí...
I, per cert, vas llegir també la notícia d'una olimpista,
una crec que era d'esgrima egípcia,
que va competir estant embarassada de 7 mesos.
Aquestes Olimpiades?
Sí.
7 mesos?
Sí.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí, que dius,
bueno, potser amb el traig i això es dissimulava una mica,
no?, perquè amb l'esgrima van tots...
Tapats.
Tapats bastant i potser, saps,
potser va passar una mica desapercebut,
però sí, sí.
Déu-n'hi-do, la senyora aquí a punt de parir ja...
Totalment.
Sí, sí, sí, sí.
Vinga, doncs, què més comentem, Mariona?
Doncs mira, Lara també diu que la plana major d'Esquerra
es vol cap al Cí davant la divisió de les bases.
També veiem que hi ha màxima tensió bèl·lica
per l'assassinat dels líders de Hamas i Hezbollah.
Sí.
I Lara tanc a portada dient que el 20% dels menors de 12 anys i 13 anys
han pres el col l'últim mes.
Déu-n'hi-do, eh?
20% de menors de 12 i 13 anys, eh?
Vol dir, molt menors.
Totalment.
Això és tot de la portada de Lara.
Vinga, passem a la següent, doncs.
A la Vanguardia cobra també amb el tauler geopolític.
Diu que Rússia i Occident fan l'intercanvi de presos més gran
des de la Guerra Freda.
Titular pràcticament igual que el de Lara.
Sí.
També la Vanguardia diu que el Kremlin allibera 16 presoners
i 7 països occidentals lliuren 10 detinguts als russos,
incluent-hi el periodista espanyol Pablo González.
També en fotografia principal veiem
primera plata olímpica per a Espanya a París.
Maria Pérez, a la foto,
es va penjar ahir la primera medalla de plata d'Espanya
als Jocs Olímpics de París.
Pérez va quedar segona als 20 quilòmetres de marxa,
mentre que Álvaro Martín va guanyar el bronze en la mateixa prova masculina.
El primer dia d'agost va ser positiu pels atletes espanyols,
que van trencar la preocupant sequera de medalles en aquesta primera setmana olímpica.
Així, el piragüista Pau Etxanis també va obtenir la medalla de bronze en canoa kayak K1.
I a més, el boxejador d'origen cubà, Emmanuel Rey Esplà,
es va assegurar podi a la categoria de menys 92 quilos.
No sé si és menys 92 quilos o 92 quilos.
Menys 92, quan posen això, normalment són quilos, eh?
Sí, sí, sí, però menys 92.
No sé què, han d'aixecar en 10 quilos com a màxim de 92.
Sí, suposo.
Però bé, mentrestant, l'esperança continua viva en tenis, futbol i badminton.
Molt bé.
Més notícies de la Vanguardia.
Veiem que el tramvia traurà el cotxe del centre de la Diagonal.
Una imatge virtual de com quedarà el carril central de la Diagonal
quan el tramvia passi entre Francesc Macià i Verdaguer
i envia el trànsit de cotxes als laterals.
I veiem, doncs, això, la imatge amb el tram
tot envoltat d'arbres i verd.
Just al costat té carril bici.
Tot com molt maco, no?
I els cotxes queden, doncs, això, els laterals amb una...
Pel que sembla, un carril d'anada i un carril de tornada, una a cada banda.
Sí, sí, sí, almenys això és el que es veu.
Sí, aquí apareix una mica el render.
Sí.
Però això, doncs, té màxim protagonisme.
aquesta zona verda amb el tramvia i les persones, doncs, anen amb bicicleta.
Sí, sí.
Molt bé.
Això és tot, no, Mariona, per la Vanguardia?
Encara queden unes quantes notícies.
A veure, què més?
També veiem que les bases d'Esquerra decideixen avui si canvia el cicle polític a Catalunya.
També veiem que Iberia renuncia a comprar Air Europa per les traves de la Unió Europea.
Sí.
I també tenim una notícia d'investigació, diu,
La mòmia que crida revela nous secrets.
I tanca portada a la Vanguardia 1.
Avui dient que l'últim mes, el 21,5% de nens de 12 i 13 anys beuen alcohol.
Molt bé.
Ara sí, Mariona, anem a comentar les altres portades que ens falten.
La del Punt Avui, obre'm l'entrevista de Caire Cultural.
Avui li fan la Sara Blanc al Punt Avui, entrevistat aquesta cantant,
que diu en titular com a declaració que tinc sempre molt presents els motius pels quals vaig triar cantar.
És la declaració que han escollit per posar de titular la primera pàgina del Punt Avui.
Després, altres notícies, que per exemple Esquerra escoll si investeix illa i tanca el procés.
També parla de bones previsions turístiques al mes d'agost, t'ho diràs.
També de la resiliència cíclica del riu Besòs, malgrat el seu entorn industrial.
I també parlen que hi ha lliberat en un intercanvi de presos el reporter basc Pablo González.
Passem ara a la portada del periòdico, que obre'm imatges dels Jocs Olímpics.
Diu que Espanya recupera la marxa.
Sí, molt eloqüents.
Atletisme, piraguisme i boxe proporcionen quatre medalles en una fructífera jornada.
I es veuen les quatre imatges dels jugadors espanyols que han guanyat les medalles.
Doncs, per exemple, es veu a Maria Pérez, amb la plata dels 20 quilòmetres en marxa.
També, per exemple, es veuen els altres bronzes.
Alvaro Martín, en els 20 quilòmetres de marxa.
Emmanuel Reyes, també, amb boxe.
Bé, tres titulars del periòdico.
Doncs que Barcelona activa el projecte d'unir el tramvi a la Diagonal.
Que l'Ajuntament preveu que les obres entre Verdaguer i Francesc Macià s'inicien l'estiu del 2025.
D'aquí a un any, espera, eh? Del 2025.
Per tant, tot pot ser que sigui més tard.
Però l'ha supedita el fet que s'aprovin els pressupostos municipals i de la Generalitat.
També diu aquí que les bases d'esquerra decideixen avui si investeixen illa enmig d'una gran incertesa.
Pel que fa a espionatge, Rússia i els Estats Units intercanvien presoners amb la mediació de Turquia.
I pel que fa al pròxim Orient, Israel anuncia que el cap militar de Hamas va ser eliminat el juliol a Gaza.
Mariona, aquestes són les notícies.
Fem un repàs per això al medaller olímpic.
A veure si aconseguim aquí.
Espanya avui es situa en el país número 32 del rànquing.
Té quatre medalles, una de plata i tres de bronza.
El rànquing l'encapçala Xina, que té 24 medalles, però darrere hi van els Estats Units, que en té 37.
Per què Xina està en primera posició?
Doncs perquè 11 d'aquestes 24 són ors.
En canvi dels Estats Units, de les 37, 9 són d'or.
Tot i que, bueno, tota medalla benvinguda sigui.
Estats Units és el que té més medalles?
Estats Units és el que té més medalles.
Però la Xina el que té més ors?
La Xina el que té més ors i, clar, en el rànquing, almenys en aquest que estem consultant,
consideren que va per sobre qui té més ors, qui té més medalles, qui té més primeres posicions.
Anem a consultar ara diferents activitats d'esports que hi ha,
bueno, activitats, disciplines que hi ha avui, 2 d'agost.
Anem a veure el calendari, a veure si ens arriba, aquí, a veure, 2 d'agost.
Pel matí han fet surf femení, quarts de final.
També pel que fa a Espanya, a veure si veiem algun partit.
A veure, hockey sobre el gespa, ha començat fa 10 minutets, va guanyant Espanya contra els Països Baixos.
És l'equip masculí.
També a veure altres esports, el bàsquet, a dos quarts d'una, femení, ronda de grups, Espanya contra Austràlia.
I també tenim a les 3 del migdia, vòlei platja masculí, Espanya contra els Estats Units.
En vol masculí a les 4, Alemanya contra Espanya.
Futbol masculí, quarts de final, Japó contra Espanya.
També bàsquet masculí, un quart de 6, Espanya contra Canadà.
A veure si tenim més esports, bàsquet també 3x3 femení, Espanya contra Canadà a les 9 de la nit.
I fins aquí a la participació.
Mariona, ho deixem en aquest punt, si et sembla.
I res, t'escoltem a les 11 i a les 12 i a la 1 amb el teu últim informatiu de notícies.
Abans de les vacances, i tant.
Abans de les vacances, vinga, va, que et surti rodó, eh?
Home, i tant, i tant.
Que vagi bé.
Per dia, adeu a la temporada, i ja fins setembre no torneu a escoltar la meva veu.
Vinga, que vagi bé, Mariona.
Adéu, Núria.
Adéu.
A la Rambla, res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
10 i 42, escoltem un tema d'Oques gràcies.
I Julieta, el tema es diu com el dia i la nit.
Temps, és tot cosa del temps, nosaltres no triem, no hi ha paraules pel que ens fem.
Un vent, una sensació de vent, descalça dins l'hivern, som la calor que eixample el cel.
Vivim, vivim, vivim aquí.
Vivim, vivim, senzill.
Vivim, no hi ha motius per perdre'ns en pensat.
Mirant enrere costa més seguir, si no patim només serem aquí, senzill.
Com el dia i la nit, vaig comptant estets per culpa teva, encavant del llit.
Som el dia i la nit, t'omplido demanar el desig, encavant el llit.
Quan el sol està caient, em ve la por d'estar perdent una nit més, sense dir-te res.
La veritat.
Et giuro que si fos per mi sèria menys complicat.
Marxem demà, per no tornar.
Som enrere del cabell i el pis desendreçat.
Crec que s'enfavorit quan és massa normal.
Marxem demà, marxem demà.
Flors on estava buit, deixem enrere el pes.
Vull ser un cor que floreix com si m'hagués fet fred.
Si sé que ha vist per això, ho noto a dins el pit.
Ho sé segur, segur que ha vist per això.
De la il·lusió, de la il·lusió vivim.
De la il·lusió, de la il·lusió vivim.
Vivim de la il·lusió, de la il·lusió, vivim, vivim així, vivim, sensi, vivim així, vivim, sensi, vivim així, vivim, sensi.
No hi ha motius per perdre'ns en pensar, mirant enrere costa més seguir, si no patim només serem aquí, sensi.
No hi ha motius per perdre'ns.
La Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
Comentem ara mateix els dies mundials.
Avui és el Dia Internacional de la Cervesa, 2 d'agost.
Sí, sí, és una de les begudes fermentades més antigues de la humanitat i és una de les més valorades també.
Des de l'any 2007 es celebra cada primer divendres del mes d'agost el Dia Internacional de la Cervesa.
Per tant, no és que sigui el 2 d'agost, simplement, quan cau el primer divendres, doncs, aquell és el Dia de la Cervesa.
Una tradició que té com a origen un petit bar de Santa Cruz de California als Estats Units.
La celebració va cridar l'atenció que actualment es celebra a tot el món,
incluint a 207 ciutats, 50 països i 6 continents, i la cosa va en augment.
Aquesta celebració amb la cervesa com a protagonista pot variar segons el lloc del món en el qual ens trobem.
Per exemple, a Alemanya celebren el Dia de la Cervesa el 23 d'abril, als Estats Units el 5 d'abril,
però el que sí que és cert és que s'està estandarditzant a nivell mundial,
que el Dia Internacional sigui el primer divendres del mes d'agost.
Parlem una mica de la cervesa.
Com hem dit, la cervesa és una de les begudes més antigues de la humanitat.
De fet, els primers indicis de l'elaboració de cervesa daten dels sumeris de la Baixa Mesopotàmia,
cap allà l'any 4000 abans de Crist.
L'elaboraven a base de Cibada.
Després, a l'imperi babilònic, l'elaboració de cervesa es va anar perfeccionant.
La primera recepta coneguda es troba en el Còdic d'Amurabi,
el conjunt de lleis més antic que es conserva, precisament, creat a l'antiga Mesopotàmia.
Els egipcis elaboraven la cervesa barrejant-la amb mel, amb dàtils i amb canela.
La cervesa va anar passant per totes les civilitzacions,
l'agrega, els romans, els armànics.
Té una història molt interessant.
10 beneficis de la cervesa.
Va, anem a dades útils.
No només és una beguda rica i refrescant, sinó que també té beneficis per la nostra salut,
lògicament, amb un consum adequat, amb un consum moderat.
Vinga, aclarit això, parlem d'alguns beneficis coneguts.
Per exemple, és un aliment baix en greix i nutritiu, perquè té carbohidrats, vitamines del grup B i minerals.
Té calci, potassi, magnesi, vitamina B9 i fòsfor, de manera que preveu l'aparició del colesterol, la diabetis i les malalties renals.
La cervesa és rica en antioxidants, vitamina B6 i també per evitar malalties cardiovasculars.
De fet, disminueix el risc d'atacs al cor.
En les dones, la cervesa pot retardar l'aparició dels símptomes de la menopàusia per al seu contingut en silici i fitoestrogens.
A més, millora la salut òsia, prevenint l'osteoporosi.
També la cervesa millora el sistema immunològic, especialment en les dones,
al millorar la resposta immune davant determinats microorganismes.
Protecció davant de malalties com l'Alzheimer.
També allarga la vida per les seves propietats antioxidants, evitant l'envelliment de les cèl·lules.
És bona per la recuperació dels esportistes, favorint la hidratació i que la recuperació sigui més ràpida.
De fet, un got de cervesa, després d'una bona sessió de running, té, diuen, bastants beneficis físics i psicològics, també.
Després, que la cervesa sense alcohol és beneficiosa per a les dones embarassades per al seu alt contingut en àcid fòlic.
Repetim, cervesa sense alcohol.
Sense alcohol.
També ajuda a millorar les relacions socials, perquè la cervesa es sol consumir en companyia d'amics, familiars, etc.
Doncs bé, ja ho sabeu, aquestes són algunes propietats.
Anem a parlar de curiositats de la cervesa, perquè al voltant d'aquesta beguda hi ha moltíssimes dades curioses que segur que ens sorplenen.
Per exemple, mentre que en països com Espanya o als Estats Units la forma de consumir una cervesa no és tan important, sempre que estigui fresca, lògicament,
en països com Bèlgica o Alemanya existeix tot un ritual per al seu consum, des del recipient o serveix fins a la perfecció de la seva espuma.
Després, també que la cervesa està feta fonamentalment d'aigua i cereals, i el sabor de la cervesa depèn molt de la qualitat de l'aigua amb la que s'elabora.
També diuen que és recomanable amagatzemar les budelles, les ampolles de cervesa, de peu, en lloc de tombades, per eliminar l'oxidació de la xapa.
També es diu que en el Museu Britànic es conserva l'anomenat Monument Blau,
que són dues pedres gravades en més de 5.000 anys d'antiguitat on es pot veure una ofrena de cervesa a la deessa Nin Arra.
També que es creu que treballadors de les piràmides de l'antic Egipte cobraven part del seu salari en forma de cervesa.
Els vikings creien que després de la mort els esperaria un paraís on hi havia una cabra gegant que els subministraria eternament cervesa.
Imagineu-vos tu!
També es diu que l'any 1922 el propietari d'un restaurant no tenia suficient cervesa per oferir a un grup de ciclistes
i va barrejar amb llimona per augmentar la seva quantitat.
De manera que així es va inventar la Clara.
Total, imagineu-vos eh!
I després que a Espanya, atenció, és el país europeu on més cervesa sense alcohol es consumeix, aproximadament un 14%.
Embaraçades, persones que han de conduir o persones que per qualsevol motiu no poden consumir alcohol
disfruten també de la cervesa amb aquesta varietat.
Així doncs ja ho sabeu eh!
Avui 2 d'agost, el primer divendres del mes d'agost, Dia Mundial de la Cervesa.
I ja que hem parlat de cervesa, doncs deixem el mític tema del grup català Buos que es diu Birres.
El que vols és diversió, una mica d'imaginació, tu poses unes birres que el de més ja ho faré jo.
La birra em fa pixar, em fa riure i cantar, si ja sóc de cebada no puc parar de ballar.
Que diu!
Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble viu d'això.
Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble vol això.
Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres.
Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble viu d'això.
Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble vol això.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Estatut d'Autonomia redactat a Catalunya de caràcter sobiranista, impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià.
Altres coses que van passat el dia com avui fora dels països catalans, doncs bé, a Egipte, el 1798, la Marina Britànica va guanyar la batalla del Nil contra les forces de Napoleó Bonaparte a la campanya napoleònica d'Egipte i Síria.
Això va ser, recordem, un 2 d'agost del 1798.
També tal dia com avui als Estats Units, el 1937 es va aprovar una llei que declarava la marihuana il·legal.
Després, a 1945, a Potsdam, Alemanya, va acabar la conferència de Potsdam, que decidia la divisió d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial.
Va ser una reunió dut a terme, doncs això, a Potsdam, entre el 17 de juliol i el 2 d'agost del 45.
Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar les potències de l'eix en la Segona Guerra Mundial.
Per tant, tal dia com avui, acabava aquesta conferència.
Després, també, tal dia com avui, va haver l'atemptat de l'estació de Bolònia pels terroristes neofeixistes.
Això va passar un 2 d'agost del 1980 a Bolònia, a Itàlia.
I acabarem comentant que el 1990, un 2 d'agost, va haver-hi la invasió de Kuwait per l'Iraq.
El Consell de Seguretat de l'ONU va condemnar aquesta acció.
Això va ser un 2 d'agost del 1990.
Anem a parlar de naixements.
Persones que avui farien el seu aniversari, que van néixer un 2 d'agost.
És el cas de Jordi Sabater i Pi, que va néixer el 1922 a Barcelona.
Jordi Sabater i Pi, primatòleg català, especialista mundial en etologia.
De fet, va ser primatòleg que va trobar floquet de neu a Guinea Equatorial.
Jordi Sabater i Pi va néixer, doncs això, 2 d'agost del 1922 i va morir el 2009.
I també, tal dia com avui, va néixer la política catalana i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón.
Va néixer a Barcelona l'any 1974.
Avui també fa anys, bueno, faria anys, la cantant i actriu de teatre i de cinema nord-americana Helen Morgan va ser cantant, actriu de nacionalitat nord-americana.
Va néixer a Illinois l'any 1900, un 2 d'agost.
Avui també, fa anys, l'escriptora Isabel Allende.
Ella va néixer a Lima, a Perú, el 1942.
Escriptora de supervendes, Isabel Allende.
Premi Nacional, de fet, de literatura de Xile l'any 2010.
Ha venut més de 51 milions d'exemplars.
I que, bueno, el seu treball ha estat traduït a més de 27 idiomes, imagineu-vos.
Avui també, fa anys Maciel, va néixer a Madrid el 1947.
Cantant espanyola.
Se la coneix marxísticament com a Maciel.
Ella es diu Maria de los Ángeles Santa Maria.
Vinga, va, passem ara ja a les notícies de Catalunya Ràdio.
Suposo que hi haurà gent que votarà rigorosament el que planteja la pregunta
i, per tant, l'acord, a mi em sembla que objectivament és un acord molt bo.
L'altra cosa és la credibilitat del compliment que pugui haver-hi, etcètera, etcètera.
Ara bé, si la pregunta que la gent vol contestar, la base militant d'Esquerra vol contestar,
és si ella sí o ella no, el resultat pot ser diferent.
La victòria del C, recordem que activaria l'escenari del ple d'investidura d'Illa
i de retruc al retorn de Carles Puigdemont, que s'arriscaria a ser detingut.
Més notícies, Montse Garcia.
Nou retard en la construcció de la línia 9 del metro.
La tuneladora s'haurà d'aturar un any per desgast.
La previsió de tenir el tram central de tunel acabat amb trens circulant el 2027
s'allarga fins al 2030.
Barcelona, Joan Garcia, bon dia.
Hola, bon dia.
La tuneladora que aquesta setmana ha arribat a l'estació de Mandri
haurà d'estar un any aturada perquè se li ha de canviar la roda de tall,
que ha quedat molt desgastada.
Poca granit que ha hagut de perforar des de Manel a Girona
i no hi ha garanties que pogués acabar el quilòmetre i mig
que li falta per arribar a les Ceps.
La consellera de Territori, Esther Capella, ho ha explicat així.
Per proseguir amb la construcció del túnel,
ara caldrà, com també s'apuntava, adaptar la tuneladora
i els seus elements auxiliars abans d'encarar aquest tram final d'excavació
fins a les Ceps, fins a l'estiu,
i això ens dur a finals d'estiu de l'any que ve.
Això és la creu, la cara, és que el 2027 sí que podran entrar en servei
quatre estacions de la banda nord, dues a la Sagrera,
més la de Maragall i Guinardó, Hospital de Sant Pau.
Joan Garcia, Catalunya, Ràdio Barcelona.
I a Lleida, iniciativa privada per construir un gran centre integral
de reparació de vehicles pesants.
Suposa una inversió de 20 milions d'euros,
donarà feina a 85 persones i preveu incorporar també una estació ITB.
Lleida, Noelia Casellas.
Bon dia. L'objectiu és donar servei als transportistes en base a Lleida
o que estiguin de pas de manera que puguin fer reparació, manteniment
i neteja dels vehicles en un mateix espai sense perdre temps de treball.
Els empresaris del sector que impulsen el projecte
asseguren que avui en dia els tallers mecànics estan sobrepassats.
Xavier Bautista és un d'ells.
Ara mateix els tallers de Lleida estan col·lapsats,
no hi ha pròs mecànics, no hi ha pròs establiments.
Els establiments que hi ha són de fa molts anys, són petits,
i a Lleida li fa falta més envergadura, més tamaig, més dimensió de tallers.
Al centre s'ubicarà el nou polígon de Torres Soler
en un espai de 55.000 metres quadrats
i es desenvoluparà en tres fases.
Noelia Casellas, Catalunya, Ràdio Lleida.
Milers de persones es congreguen a aquesta hora d'Oha pel funeral del cap de Hamas,
Ismail Hanille, assassinat dimecres a Teheran en un atac que palestins, iranians i esbolà atribueixen a Israel.
Hanille vivia exiliat a Qatar, on avui se l'acomiadarà a la mesquita més gran de la capital.
Ahir ja es van fer els funerals oficials a l'Iran
en una jornada en què es van multiplicar les crides a la venjança
tant del règim dels ayatolàs com dels islamistes palestins.
Hamas ha fet una crida per convertir l'oració musulmana d'avui en un dia de la ira
per protestar contra la mort de Hanille, que, segons ha revelat el New York Times,
va ser assassinat amb una bomba col·locada a la seva habitació fa dos mesos i accionada a distància.
És divendres i arriben nous títols a la cartellera.
Ara a aquesta hora us destaquem només Long Legs,
una cinta de terror que protagonitza Maica Monroe i Nicolas Cage.
Sota la direcció dos Perkins és un thriller que narra la història d'una nova gent de l'FBI
a qui li assignen un cas sense resoldre en què hi ha un assassí en sèrie involucrat.
Solt-ho tot, Savannah. Vull-ho, digui-ho, digui-ho, digui-ho, sé què fer-ho.
I aquest thriller d'Andy McDowell i Orlando Bloom també us el volem destacar.
Pacto de Sangre és un thriller sobre injustícia, família i supervivència.
I una darrera cosa, s'estrenarà en versió original avui també
i subtítols en català important, la pel·lícula francesa Men's.
I ara els esports amb l'Enric Inglés.
A París, nou diploma olímpic per l'esport català.
La tarragonina Elia Canales s'ha classificat pels quarts de final per equips mixt de Tiramarc
i a un quart de tres de la tarda competirà per entrar a la lluita per medalles.
Aquest matí també ha començat l'elatisme en pista
i en la jornada matinal destaca la presència del palamusí Adel Michel en els 1.500 llisos.
I ens en dona tots els detalls.
El David Clopés, que és a París, seguir-ho absolutament tot.
Bon dia, David.
Bon dia. Ha començat l'elatisme a l'estat de França de París.
Ja tenim, com deies, el primer català preparat per participar.
quan passin 20 minuts de les 11, el palamusí Adel Michel participarà a la segona sèrie dels 1.500.
En total hi ha tres sèries i els sis primers de cada sèrie passen a les semifinals.
Tot i així, i això és novetat, la resta de corredors, més enllà del sisè lloc, aniran a una repèsca.
A Michel a la sèrie 2 i a la tercera i última, el primer gran nom que fa acta de presència a l'estat de França,
que és el noruec Jacob Igebrigtsen, que és el subcampió del món, campió europeu i vigent campió olímpic.
David Clopés, Catalunya Ràdio, Estat de França.
Gràcies, David.
Recorrem també que hi ha sigut i Denis Carreceda buscant el diploma olímpic en les seves proves de rem
i també pendents de la regata de medalles del 49er de Vela.
Quan passin 10 minuts de la 1 del migdia,
Solerian Tite i el Cantabrà Diego Botín tindran la regata final amb clares opcions a l'or.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 6 minuts a les 11, us informa Mariona Salles Vilanova.
La ciutadania de Sant Just ha decidit destinar 10.000 euros del pressupost municipal
a 3 projectes del Fons Català de Cooperació,
mitjançant una votació que s'ha deu de terme al llarg del mes de juliol.
En aquesta quarta edició de l'aportació,
93 persones empadronades al municipi han participat en la votació,
on poden triar fins a 3 projectes d'un total de 6 opcions.
Els projectes seleccionats per rebre 3.333 euros cadascun
són la crida d'emergència per la crisi humanitària palestina,
que ha estat el projecte més votat amb 65 vots,
el projecte d'Open Arms pel rescat humanitari al Mediterrani,
amb 51 vots,
i el manteniment de laboratori de producció local de medicaments essencials
als campaments saharauis, que ha obtingut 46 vots.
Els altres projectes que es van sotmetre a votació
incluïen l'assistència jurídica i suport psicosocial
a les fronteres exteriors de la Unió Europea,
la millora de l'accés a la salut visual al Senegal
i la gestió comunitària dels recursos hídrics
a la regió del Trifínio, a Centroamèrica.
Tot i no haver estat seleccionats,
aquests projectes van rebre un suport significatiu.
L'esplai ara mateix organitza dos bingos musicals el 3 d'agost
dins el marc de la festa major.
El primer, un bingo musical infantil,
es farà de 5 a 2 quarts de 7 de la tarda al Casal de Joves
i és dirigit a infants d'entre 3 i 12 anys.
A 2 quarts d'11 de la nit,
a la pista de l'Institut de Sant Jus,
es celebrarà el bingo musical per tots els públics.
En aquest joc, en lloc de números,
s'utilitzaran cançons amb premis tant per la línia
a comprar el bingo complet.
Les botlletes de participació es vendran en el moment de l'activitat
i, a més, els dos bingos comptaran com a punt de festa major,
un per cada sessió.
La persona que guanya haurà d'indicar de quin color és,
sumant així un punt per al seu equip de la festa major.
La pista de l'Institut de Sant Jus acollirà el sopar de la festa major,
on els assistents podran triar entre dos menús,
un d'ells vegà.
Els preus són d'11 euros pel menú general
i 8 euros pel menú infantil,
adreçat a menors de 8 anys.
El sopar està programat pel 3 d'agost a les 9 de la nit
i cal comprar l'etiquet prèviament per Antràpolis.
Més tard, a dos quarts de 12,
al mateix lloc es farà l'anunci de la barraca guanyadora,
així com el guanyador del concurs de balcons
i, finalment, el color guanyador de la festa major.
El color guanyador rebrà una placa commemorativa
de la festa major 2024
que es col·locarà davant de l'Ajuntament.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12.
Més tard, a dos quarts de l'Ajuntament.
de l'Ajuntament.
Més tard, a dos quarts de l'Ajuntament.
Més tard, a dos quarts de l'Ajuntament.
Més tard, a dos quarts de l'Ajuntament.
Més tard, a dos quarts de l'Ajuntament.
Més tard, a dos quarts de l'Ajuntament.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bona!
Bona!
Bona!
Bona!
Bona!
Bona!
Bona!
A veure!
Estàs una notxentera!
Anem a fer la previsió del temps però primer hem de fer una crònica breu, ràpida.
Què tal Carles?
Molt bé!
Com va anar la festa ahir?
La vam posar aquesta em sembla.
No ho sé, però com que es diu notxentera i és que l'altitud li va molt.
Li va, li va.
La notxentera.
No, molt bé, molt xula.
Sí, eh?
Molt xula.
Sí, sí.
Jo vaig veure molta gent, a més a més molt animada, ballant, participant, bon ambient, no sé.
Sí, sí, molt xula.
L'únic que és que és una festa que està agafant així molt apistonada i que coincideixi
el mateix dia amb una altra festa que també té molta apistonada fot una mica de ràbia.
Sí, sí, sí.
Això s'hauria de repensar, potser.
Sí, sí, perquè realment jo com a Sant Justenc tenia moltes ganes de gaudir de la festa
dels blaus i també de gaudir d'aquesta dels 80 i no té per què coincidir.
La dels blaus també va estar molt bé.
I no ho dic només per aquest any, l'any passat també.
També tinc moltes ganes d'estar a la festa, ai, que els grocs no es pot dir, a la festa
del punt de trobada aquest i... no, no, no és festa dels grocs.
el punt de trobada i també poder quedar-hi dels 80, com va passar l'any passat,
que va haver-hi gent clara així amb el cor dividit.
O sigui que comencem a repensar-nos una miqueta aquesta situació i és que fins i tot,
no sé, ara jo faig proposta, el dia del sopar de festa major, hi ha concerts,
són concerts per gent una miqueta més jove o fins i tot el primer grup és per gent
una miqueta més gran, o sigui, hi ha més gran que jo, imagina't.
Escolta, fem un mix, m'entens?
O sigui, allà quan acabi el sopar es pot fer la festa dels 80.
La gent pot anar a ballar jove, pot anar a ballar al principi passó dobles si l'orquestra ho permet,
la gent jove després té concert, nosaltres fem la dels 80, que som això un entremig,
que ni ens van ni ens ve, i a última hora ens ajuntem tots.
Però jo crec que ja quedaria ben col·locada aquesta festa.
Doncs mira, el Carles ha llançat la proposta, que ho estudin des de l'Ajuntament.
No, el proposo perquè em fot ràbia.
Clar, home, normal.
Sí, sí, sí.
Vinga, va, anem...
Va, parlem del temps.
Anem amb el temps, va.
La festa molt bé, molt divertida, molt xula, la gent molt maca, va ser molt xula.
A mi, jo m'ho vaig passar molt bé, i realment vaig disfrutar com un nen petit.
Tot i que per la gent deia, estàs molt sèrio?
Jo estava sèrio, però estava concentrat.
Bueno, clar, estaves concentrat fent la feina.
Però estava molt feliç.
Tu estaves treballant, escolta'm.
Doncs va, vinga, parlem del temps, parlem d'aquesta situació que ha afluixat.
Avui, per exemple, a aquesta hora, que ja estem a un quart de 12, doncs tenim 31 graus a Can Ginestar.
A l'Escola Montseny, ojo que no s'ha actualitzat, però a l'Escola Montseny està en un 31,6.
Ahir, més o menys, estàvem als 32, o sigui, va disminuint.
A poc a poc.
Sí, dimarts, dimecres estàvem, vam arribar a 36.
Ahir ja ens vam quedar amb 33.
Entenc que 36 i 33 se m'han refot, perquè la calor és espectacular.
Però sí que es nota una miqueta una mica més de baixada.
Hem tornat a baixar fins als 24.
Ja no ens hem quedat als 25 de la nit de dimarts a dimecres o la nit de dimecres a dijous.
O sigui que aquesta nit...
Bueno, la nit de dilluns a dimarts i la de dimarts a dimecres i aquesta nit hem baixat a 24,
igual que i la nit, la de dimecres a dijous.
No sé si ha quedat clar.
Però el fet és que molt a poc a poc van baixant aquestes temperatures,
però es quedaran amb uns valors normals.
Estem al mig clavat de la canícula, ha de fer calor,
i realment aquesta situació és bastant normal i evident.
Durant tota la setmana hem estat pendents d'aquesta possibilitat de pluja aquesta nit.
Doncs bé, els americans continuen amb la seva.
Els americans són una mica els tocanassos, per no dir una més grossa,
que ens parlen de possibilitats d'alguna goteta des d'aproximadament les 7 de la tarda
fins a aproximadament la una de la matinada.
Això què és? Això és una bosseta d'aire fred que ho hem anat comentant aquesta setmana,
una bosseta que entra a Catalunya, que netejarà una miqueta l'ambient
perquè després entra una miqueta de nord,
i això farà també que respirem una miqueta més de nit
i que la calor no sigui tan intensa.
Tot això, aquests ingredients, nosaltres com a Sant Justens, ens va de conya.
Però aquestes tempestes que es poden formar aquesta tarda per culpa d'aquesta bossa d'aire fred,
el normal seria que afectéssim Pirineu, Prepirineu, que hi haurà activitat.
Aquesta tarda i aquest vespre hi haurà bastanta activitat a moltes poblacions a Catalunya.
Aquestes tempestes s'aniran tirant cap a baix i a mesura que van tirant cap a baix
i el sol va perdent força, també aniran perdent pistonada.
Llavors, molts dels mapes generalistes, els americans, els europeus,
el que fan és, tàtic, aquesta tarda a Catalunya poden haver tempestes,
aquestes tempestes es poden allargar, poden anar baixant de nord a sud...
I ens ho marquen també, no?
Ens marquen com a fluixa. Jo crec que al litoral no arribarà, això.
Però vaja, aquesta previsió hi és, els americans avui ens la dibuixen així,
els europeus en aquests moments estan marcant alguns núvols i poca cosa,
marquen una dècima de litre a les dues de la matinada,
que això és més o menys el que podria passar, però vaja, que no hi creiem massa.
Els suïssos, que també tenen així molta tradició a fer bones previsions,
doncs ens està parlant de potser algun ruixat a primera hora de la tarda,
o sigui que hi ha una mica de joc del fet de dir,
bueno, hi ha possibilitats de tempestes a Catalunya,
no perfilem tan justes en just, però vaja, que aquesta possibilitat
jo crec que no hi és i no passarà, però vaja.
Temperatures, ahir arribàvem a 33, avui si fa una foto ens quedarem igual,
32, 33, perquè ja estem a tocar als 32, però ja no pugen més,
això també és d'agrair.
Demà dissabte sí que baixen un palet,
com que hi haurà hagut en renou a Catalunya durant la nit,
o la tarda, vespre, nit, l'ambient es refrescarà una miqueta,
i demà al matí ho notarem, que l'ambient és una mica més agradable
i la mínima també serà més agradable aquesta propera nit,
doncs ja de matinada veurem com el termòmetre baixa una miqueta més.
Demà dissabte en principi ha de fer sol, bona part del dia,
serà un dia on la temperatura màxima es quedarà ja amb 31 graus,
o sigui que entraríem dins del que és la normalitat una mica per sobre,
és perfecte, o sigui, penseu que si el dimarts en teníem 36, 31,
al migdia s'està bé, les mínimes també baixen una miqueta,
cap als 22, 23, es podrà dormir una miqueta més bé.
Diumenge un dia una miqueta més variable, amb alguns núvols,
a primera hora més núvols, després el migdia més solet,
i el diumenge també es tornaríem a quedar al voltant dels 30 o 31 graus,
és una temperatura ja diferent.
I la setmana que ve es podria tornar a enfilar una mica el termòmetre,
entre dilluns, dimarts, dimecres, dijous, però passaríem a 32, 33,
o sigui que estaríem una miqueta per sobre del que tocaria per l'època,
sense massa inestabilitat, tant dilluns com el dia de Sant Jus i Pastor,
són dos dies bastant tranquil·lets, amb sol i núvols,
amb màximes de 32 i mínimes al voltant dels 23, 24,
o sigui que seguim amb normalitat,
hi ha aquest dibuix de possibilitat de precipitacions a Sant Jus,
que jo confio que no,
els de la xarxa Sant Jus més creuen que sí,
però vull dir, jo crec que no hauria de ploure,
o sigui, si no és molta mala sort que els catarres ens portin
les 4 gotes que han de caure,
just des de fa, és que fa dies que no plou,
des del 14 o així no plou.
Totalment, sí, sí.
Però bueno, encara que fossin 4 gotes, tampoc seria un...
4 gotes no és problema, per tant.
No és problema, eh? No.
Vale, perfecte.
Molt bé, doncs Carles, gràcies per la previsió del temps,
l'última, així, aquesta temporada.
També farem vacances a xarxes, eh? Ja l'aviso.
Home.
A no ser que és un delta baix la setmana que ve,
que encara estem per aquí a Sant Jus.
La gent té molts mitjans per informar-se.
Per informar-se, sí.
Entre el Meteocat,
i allà troba predicció municipal, Sant Jus, i allà la té.
Sí, sí, sí.
Molt bé, Carles, doncs que vagi bé.
Bon estiu.
Bon estiu, igualment, Maria.
I ens tornem a trobar al setembre, eh?
Com tant, aquí serem.
Molt bé.
Bon estiu a tothom.
Que vagi bé, Carles.
Adéu.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Escoltant Ràdio d'Esbern al magazin de Matins la Rambla.
Comencem doncs la segona hora,
i també, com sempre fem, l'entrevista del dia.
La convidada d'avui és Maria Quintana Sant Justenca
i la presidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs.
Contactem amb ella via telefònica per comentar l'activitat
que tradicionalment el Centre d'Estudis prepara
per cada festa major aquí a Sant Just.
Saludem la Maria. Molt bon dia, Maria.
Molt bon dia a tots.
Què? Com va? Bé?
Aguantant la calor, aguantant.
Bé, aguantant la calor mentre l'aguantis, escolta'm.
Sí, ja és molt, ja és molt, sí.
Maria, estem fent aquests dies, aquestes setmanes,
estem parlant amb la gent que organitza,
gent i entitats que organitzen activitats a la festa major.
El Centre d'Estudis tradicionalment prepara sempre la passejada literària.
És aquest el cas, també?
Sí, i tant, i tant.
Sí, sí.
Aquest any, doncs també hem tingut aquests anys enrere
que fèiem els carrers que tenen nom de persones.
Sí.
Però aquesta passejada d'aquest any és molt interessant
perquè fem la història de l'avinguda indústria, de la indústria.
La gent, la gent no, no, quan vegi les fotos que han fet en el llibret,
no s'ho creuran de com era, no s'ho creuran.
Els que, els que en l'any 60 així érem jovenets,
sí que ens en recordem molt bé de com era, almenys des dels anys 40,
perquè abans també encara era més rostica i més salvatge.
Però vull dir que és molt interessant perquè té el nom just que considerem l'avinguda,
perquè només hi havia indústries, no hi havia cases.
No hi havia cases?
No, no, no, tot tenen camps amb les rossers i amb mallers
i llavors hi havia indústria, hi havia una bòbila, una fàbrica de teixit,
una fàbrica de vidre, hi havia tot això, vull dir, tot això és el que hi havia.
Després va haver-hi més indústria més sofisticada per entendre'ns,
però sempre, vull dir, els pisos no hi van ser fins als anys 70 o 80.
I tu, Maria, recordes el moment aquest de passar que l'avinguda Indústria
passés en lloc de ser una vinguda o un carrer més industrial a un lloc amb vivendes?
Sí que ho recordo, però jo vaig viure molt quan era salvatge,
perquè jo treballava amb 15 anys, anava a una empresa que hi havia metolúrgica
que es deia a les cadenes, que ja en parlarem a la passejada,
però que jo hi anava, hi anava des del carrer Badó cap allà,
doncs mira, resant el rosari, així t'ho dic,
resant el rosari quan tornava de treballar, si era a les 7 del vespre,
ja era fosc, perquè no hi havia res, només...
és que ja ho veureu, els barges eren molt alts, no estava asfaltat,
era el camí del cementiri, que en dèiem, era el camí del cementiri,
i vull dir que no hi havia, vull dir que de veritat,
que no us ho podeu fer a compte de com era.
Déu-n'hi-do.
Després, als anys 80, és quan ja es van posar a fer pisos i tot això.
Caram, caram.
Però ja, mira, el Juli ha fet una feina increïble.
Què ha fet el Juli?
Perquè, doncs tot, ha fet el llibret.
Ostres.
Sí, ho ha preparat ell i val molt la pena.
Això que ens parles del llibret, Maria,
per si hi ha algú que ens està escoltant
i que no ha estat mai a la passejada literària,
què és aquest llibret que ens hi ha?
Mira, nosaltres, quan comencem,
per exemple, aquest any,
també ens trobem a la plaça dels Estudis Vells,
i d'allà sortirem per si l'ha vingut a Indústria.
Doncs sempre donem un llibret a la gent perquè el segueixi.
Tot el que es llegeix està escrit, per exemple,
i aquest any, a més a més, hi ha moltes fotos
de com era que la gent se'n doni compte
de com era,
perquè, per exemple,
l'avinguda Indústria comença
amb un escorxador modernista,
després Can Geroni,
Can Geroni, que jo hi havia anat a jugar de petita,
però que era una casa,
era una casa però és que va ser un hostal,
però després va desaparèixer.
Can Geroni tenia molta història
perquè és l'únic que hi ha com a casa,
perquè després hi ha les indústries que ja no hi són,
que és la de vidre, la d'Issa, els teixits guarro,
la bòbila del Domènech, que ara hi ha el Camp Roig,
el dia les altres, el Preventón, que tampoc hi és,
i la fàbrica del Petro Fagamis, que és la que jo anava a treballar.
Vull dir que tot això, i el Sanson, lògicament, com a final.
Però ja val la pena que vinguin perquè és molt interessant,
però a més a més les fotografies són increïbles.
D'on heu tret les fotografies, Maria?
Segurament de l'arxiu.
De l'arxiu, oi?
Segurament. Això se m'ha cuidat el Juli,
i segurament sí, quasi totes són de l'arxiu,
perquè sí, penso que sí.
I, bueno, acabarem a la plaça de la Pau fent una copa de cava.
Molt bé, això no pot faltar, eh? Cada any...
No, intentem que no, intentem que no.
I a la sortida serà a les 8, des de la plaça dels Estudis Vells.
I crec que a més aquest any tot és seguit,
vull dir, no tombem carrers, no fem cantonades de carrers,
vull dir, és tota l'avinguda d'indústria fins davant de tot.
I qui farà les lectures, o qui...
Ah, qui farà les lectures, esclar.
Doncs mira, serà el Pere Oliver, el Pere Font, el Julio Ochoa,
el León, sí, la Montserrat Casals i l'Eva Minyarro.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Aquest any també la...
Doncs veig que la regidora de Cultura també s'ha animat.
Home, l'he animat, sí.
L'has animat, l'has animat.
Sí, l'he animat.
No, no, l'Eva em va dir que seguida, em va dir que sí,
amb molta il·lusió de poder llegir.
A més, com que normalment,
fem que cada persona llegeixi un carrer o una de les parades, per entendre'ns.
Però com que aquesta vegada hi ha molta, molta informació i som molt, molt ben fets, vull dir, molt macos de poder saber la història ben segura,
llavors el que he fet, d'alguna manera, és partir la lectura.
perquè no s'hagi pesat, perquè no se senti sempre la mateixa veu, perquè el que llegeix tampoc es cansi tant.
I llavors, doncs, fem meitat i meitat dues persones a llegir.
I això és el que fem i espero, espero que la gent que vingui s'ho passi molt bé,
perquè sàpiga més història de Sant Just, perquè, esclar, a veure, tot canvia, ja ho sabem.
I el centre ha canviat, el carrer, la banda nord també ha canviat, la banda sud, però...
L'avinguda indústria és que us en fareu creus.
No us ho pensaríeu mai de la vida que era com era.
Clar, és que ara, Maria, és un dels carrers, és una de les avingudes més principals que hi ha a Sant Just.
Clar, i tant, i tant.
I quan m'has començat a descriure com eren les indústries, això del camí del cementiri, dels garrofers,
de veritat que és que no, jo no em faig de la idea...
Mira, a la portada del llibret hi ha una foto de l'any 1915.
És que no es veu res, només es veu el poble, al fondo.
No hi ha res, és un camí de carro, un camí de carro, però després ja dic.
I els marges no eren gaire els, però després, en els anys 60 i 50, els marges eren altíssims.
Vull dir, havien anat rebaixant i havien d'allò, però és que feia cosa perquè...
Quan dius marges, Maria, què et refereixes a la...
A la vorera?
Sí, però eren uns marges de 3 metres o de 2 metres.
I el camí quedava, doncs, amb una línia i llavors banda i banda.
Hi havia això perquè sobre hi havia camps.
Ja, clar.
Hi havia camps de garrofers i camps amb mallers i pins.
Clar, vull dir que tot era salvatge, salvatge, fora de la indústria de salvatge.
Per això que després, a mesura que s'ha anat fent...
Perquè no era l'avinguda indústria, tampoc es deia així, eh?
Ja, clar.
Era el camí del cementiri.
El camí del cementiri, mare mire.
Sí, perquè anaven als enterros, anaven, baixaven de l'església...
De l'església cap al cementiri.
I anava cap allà.
I a més a més, al començament també es podia entendre que era el carrer de l'escorxador.
Perquè hi havia un escorxador maquíssim, on ara hi ha el jutge de pau.
I tot això.
I aquí hi ha la foto també de l'escorxador, que era molt maco.
De fora, a la façana, era modernista, estava molt bé.
Però que hi mataven el bestiar.
Però va arribar un punt que ja no es va fer.
Per higiene i per tot, van haver de canviar.
Però ja dic, tot està molt ben explicat
i que la gent pot veure, doncs, això.
El que s'ha fet en aquesta avinguda.
Perquè ja et dic, és increïble.
I Maria, escolta'm, com és que se us va codiferar-ho sobre l'avinguda indústria?
Va ser en alguna persona en concret que va dir, ostres...
No, m'ho vaig pensar jo.
Ah, ostres, doncs, mira.
Saps per què m'ho vaig pensar jo?
Per què?
Perquè havia fet tant aquest camí.
Ah, va.
Quan anava a treballar allà.
El tenies allà, eh?
No, més que res, deia com ha canviat.
Com ha canviat.
I com ha canviat.
I de pensar que quan jo tenia 15-16 anys anava sola per allà,
amb el cor per si de cas,
saps?
I veia la bòbila, veia els teixits, veia l'altre i res més.
Vull dir que, per això vaig dir, val molt la pena d'explicar la història de l'avinguda indústria.
Val molt la pena.
Perquè la gent, em posa que als 80, la gent que va néixer als 80,
ja no va veure tot això que jo explico.
Esclar, vull dir, per ells ja és una altra avenida, ja és un altre carrer,
però és que, de veritat, val molt la pena perquè és un canvi brutal, brutal.
Vull dir, dels més llocs, dels que he vist més forts, de canvi, ja no ja s'ajuda a molts llocs, saps?
I tant.
Molt bé.
Doncs, Maria, aquest any, per això, la passejada literària, l'any passat almenys va ser el primer dia,
coincidint després del pregó i del lluïment de colles?
No, aquest any no, aquest any no.
És el diumenge, el dia 4.
El dia 4, a les 8 del vespre.
Preferiu que sigui així, que no coincideixi amb el primer dia?
Bé, és que això, quan fem les reunions...
Sí, toca una mica com toca, no?
No, i que cadascú es posa el que vol fer i tot plegat,
i llavors mirant d'encaixar-ho bé, de no haver de patir per uns i pels altres,
o que ara, ara, veus, voldria ser allà i no hi puc ser-hi, saps el que vull dir-te?
I amb el pregó així ens trobàvem, que després també hi ha el sopar dels blaus i els grocs o no sé què,
que hi ha la botifarrada, vull dir que hi ha moltes coses.
Sí, sí.
Si nosaltres podem fer aquest acte tranquil·lament, la fem, sigui el dia que sigui, saps el que vull dir-te?
Sí, exacte.
Jo vam sol·licitar, si podia ser el dilluns, però llavors el Pau, que és un tresor de cultura,
ens va dir, va bé, fes-ho el diumenge.
Doncs sí, no passa res, ho fem el diumenge, ja està.
Fantàstic.
Maria, moltíssimes gràcies per explicar-nos com serà la passejada literària de la Festa Major d'aquest any,
que recordem orgànics al Centre d'Estudis Sant Justencs.
Sí, i doncs espero que vingui molta gent a passar-ho molt bé i després a la copeta.
A la copeta d'acaba, clar que sí.
Això.
Fantàstic. Maria, moltes gràcies, que vagi bé.
Gràcies, Núria.
I fins llavors.
Una abraçada ben forta.
Adéu.
Una abraçada. Adéu.
Adéu.
Adéu.
Ràdio Tos Vent, 98.1.
Ràdio Tos Vent, 98.1.
Ràdio Tos Vent, 98.1.
Ràdio Tos Vent, 98.1.
Ràdio Tos Vent, 98.1.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just, el magazin matinal de Ràdio d'Esvern, de dilluns a divendres de 10 a 1.
de 10 a 1, que costa on siguis l'actualitat del poble.
Les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccions ben variades, des d'històries santjustenques fins a l'esport local.
Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica.
Amb Núria Garcia, la veu de la Rambla.
Ei, espera! Tot això ho fem amb els nostres col·laboradors i també hi convidem a passar totes les entitats i col·lectius de Sant Just.
La Rambla, el magazin de Ràdio d'Esvern que et sacseja de 10 a 1 al migdia.
Pot seguir-nos la pista a Instagram i Twitter, arroba larambla981, i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com.
Escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM i no et perdis res!
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà.
El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
CanalSalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
Ràdio d'Esvern 98.1
Ràdio d'Esvern 98.1
Ara mateix són les 11.41.
Parlem amb l'advocat Joel Reguant per fer l'espai d'actualitat política que serà l'últim d'aquesta temporada.
Avui és l'últim dia de la Rambla, recordem, el magazin de Matins, i estem fent ja les últimes seccions.
Això sí, parlem amb el Joel. Joel, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Molt bon dia, Sant Just, com esteu? Bona festa major!
Gràcies, gràcies, perquè sí, sí, la gent està molt animada participant.
Home, és que és el que toca. Ja he estat seguint-vos a tots a l'Instagram i Déu-n'hi duret quina festeta que teniu muntada.
Sí, sí, sí, vam començar el dimecres i, mira, fins al dimarts estarem aquí a tope.
Molt bé. Ben fet, sí senyor.
A veure, també tenim festa, eh, per la...
Tenim festa grossa, sí.
Sí. A veure, explica'ns.
I de les bones, de les molt bones. Comencem a Barcelona, va, que últimament ens movem més aquí que un d'aquests rics de vacances.
Comencem a Barcelona perquè hi ha hagut acord per la investidura.
per la investidura. En aquest programa hem estat molt pesats, molt pesats, en si hi hauria acord, no hi hauria acord, per la investidura, en aquest sentit, per evitar unes noves eleccions.
Doncs hem de dir que hi ha un pre-acord, ara matisarem això del pre-acord, per la investidura, en aquest cas, de Salvador Illa.
L'acord està firmat de moment, eh, pre-acord entre Esquerra Republicana i el Partit dels Socialistes de Catalunya, el PSC, i faria possible l'investidura això del seu candidat, del candidat socialista, Salvador Illa.
Clar, aquest acord, com podeu comprovar, seria insuficient, perquè necessitaries un altre element, que són els comuns, que també, aquesta setmana, han tancat un acord amb el Partit Socialista.
Per tant, la suma aritmètica de vots a favor del candidat socialista, que serien el Partit Socialista, Esquerra Republicana i els comuns, estem recordant una miqueta del 2003, eh, tot això.
Sí, oi? És com el tripartit. Sí, ahir ho deia, no ho comentàvem, deia que això és un tripartit.
El tripartit 2.0, eh? Sí. Sí, és el típic tripartit, eh, Esquerra, PSC, i en aquell moment es deia... Iniciativa.
Iniciativa per Catalunya als Verds. Ara són els comuns, però bé, més o menys, seria el mateix.
Doncs suma, atenció, 68 diputats. Vols saber quant està la majoria absoluta del Parlament de Catalunya?
65, no? 68. Ah, 68. Són 135 diputats, si fem la divisió et sortiria 67 i mig, evidentment no existeix un mig diputat, eh, són complets, i llavors aquest 68 és el que trenca la... trencaria l'empat, per tant, situaries aquí amb aquest 68-63, no? 68-6, 67-2, i per tant el candidat Salvador Illa podria ser president de la Generalitat sempre i quan es doni aquesta suma de 68.
I ara em diràs i per què, dius Joel, sempre i quan es doni aquesta suma de 68. L'entrada dels comuns són bastant garantits, però no passa el mateix a les files d'Esquerra Republicana, que avui, divendres, 2 d'agost, estan fent una consulta a la seva militància.
Què pregunten? Doncs d'entrada pregunten si estan a favor o no d'aquest acord d'investidura, d'aquest preacord. Per això us deia que és un preacord, no?, perquè l'han de validar les bases en aquest cas d'Esquerra Republicana.
Llavors, clar, per poder dir sí o no, hem de desgranar què diu aquest acord. Dic que hem anat com del titular, anem baixant a poc a poc la notícia.
El preacord està centrat entre quatre eixos. En parlarem poc dels quatre, però vull dir, els tocarem així...
Bueno, els quatre...
N'hi ha un dels quatre que no els tocarem, els tocarem, però perquè seguim els eixos, l'eix està centrat. Primer eix, econòmic, el que ells en diuen la clau de la caixa.
Bàsicament, s'acorda crear una hisenda pública catalana, una hisenda pròpia. Tornem a les nomenclatures antigues, hisenda pròpia, una paraula que utilitzava molt el president Artur Mas.
Doncs, una hisenda pròpia, hisenda catalana, ja està creada, però bàsicament el que faria és recaptar tots els tributs de Catalunya i després es crearia una espècie de concert econòmic...
Atenció perquè surt una paraula nova. Concert econòmic solidari. Això ja no sé jo com...
Cal matisar què vol dir això, no?
Però bàsicament, clar, tornem a lo mateix. Tirem enrere una altra vegada. Ens n'anem al 2015. El president Artur Mas es vol reunir amb Mariano Rajoy i demana un concert econòmic,
un pacte fiscal inspirat en el concert econòmic del País Bàs i Navarra.
País Bàs i Navarra són comunitats forals que les seves diputacions provincials recapten la totalitat dels impostos, paguen els serveis públics de les seves comunitats
i després paguen el que es coneix, el cupo. El cupo són els serveis que representa que et proveeix l'Estat i, per tant, de manera mancomunada, hem de pagar.
Exemple, l'exèrcit, per posar un exemple fàcil. La diplomàcia exterior. Encara que a alguns no us agradi el rei, doncs això, tot això són serveis comuns, per dir-ho així.
Ja veieu que aquest últim podria ser una mica prescindible. Però vaja, hi hauria una sèrie de serveis que, com que els proveeix l'Estat espanyol,
al País Bàs i Navarra els paguen amb el que ells ni diuen el cupo.
Quan el president Bàs parlava del concert econòmic inspirat en el pacte fiscal, vavia d'això, però, evidentment, havia de ser una mica diferent.
Esquerra Republicana parla de concert econòmic solidari. I ara ja també ha sortit la paraula singular pel mig.
Llavors, en què es tradueix? No ho sabem exactament.
No ho sabem exactament. En principi, pel que ha explicat la secretaria general d'Esquerra Republicana Marta Ruira,
és la clau de la caixa. Vol dir que tots els impostos es recaptaran des de Catalunya i després distribuirem.
A partir d'aquí, aquesta és la informació que tenim avui.
El Partit Socialista ha dit que ells no explicaran els termes de l'acord.
Faig un petit matís. Aquesta decisió no la pot prendre el Parlament de Catalunya?
Ho dic perquè, clar, no, home, això no.
És que això ja es va dir el 2003 i ho van pactar els socialistes a Esquerra i iniciativa, aquest punt.
Per què no es va fer? No, perquè això s'ha de fer des del Congrés dels Diputats.
I en aquell moment la majoria del Congrés dels Diputats era de Fonsi Mari Aznar, el 2003.
Llavors, tornem a lo mateix. A què passarà aquesta vegada? On està la majoria?
Doncs, escolteu, la majoria aquesta vegada la té Pedro Sánchez, Sumar, Esquerra, Junts i el conglomerat, per dir-ho així,
de partits nacionalistes que podrien decantar la balança.
Però, escolteu, aquesta votació no s'ha donat encara, eh?
Què vull dir? Que aquí ja és una altra negociació aquí, perquè tu això ho has d'aprovar al Parlament espanyol, no al Parlament de Catalunya.
I hem de veure quines lleis s'han de tocar, perquè això està regulat per una llei orgànica que necessita una majoria més reforçada.
Per tant, veuríem això com funciona.
Punt 1, dèiem, el punt de l'economia.
El punt 2, la llengua, el lindatge a la llengua catalana, suport a la llengua catalana.
Evidentment, sabem el que sabem, que vull dir, amb quines lleis concretes es traduirà, això encara no ho sabem.
Sabem que es traduirà en una defensa del català, en una projecció del català.
Veurem cap a on va aquest punt, o quins podrien ser, per dir-ho així, els punts.
Hi ha un dels punts que em sorprèn de l'acord, i dic que em sorprèn perquè no sé fins a quin punt, com aplicarà aquest punt.
Evidentment, recordem, quan es tenen un acord, es tenen una sèrie d'objectius programàtics,
i després, a poc a poc, se n'anarà desenvolupant.
Avui fem en els objectius i no en com es desenvolupen.
Això és una cosa que s'anirà veient amb el temps.
Un dels objectius és la continuïtat de les polítiques.
ells n'anomenen d'esquerres i republicanes.
Bona pregunta, què significa?
És a dir, quines polítiques són les que tècnicament s'està acordant que Salvador Illa continuarà com a president de la Generalitat?
No ho sabem.
No ho sabem quines són aquestes polítiques que s'han identificat com a polítiques d'esquerres i republicanes.
No és una crítica, que vagi a prendre les polítiques.
Estic simplement dient, no sé quines són, perquè, evidentment, un govern pren moltes decisions.
Però, clar, quines són aquelles que identifiques com a el que seria el teu core governamental?
Potser seria la defensa de la igualtat?
S'ha mogut perquè Esquerra Republicana, em sap, Pere Aragonès, ha posat molt ímpasis amb el tema de la igualtat,
del feminisme, té una conselleria específica, podria ser.
També hem parlat d'habitatge.
Doncs promoure l'habitatge públic, per cert, em va faltar aquí, promoure'l pels joves, també.
No hi era l'acord de... ja m'he fixatíssim a la mirada.
No hi era, però vaja, tornem-hi.
Són acords programàtics.
Un cop els desenvolupis, has de veure cap a quin segment de la població estan orientats.
Vull dir, que podria ser anecdòtic si, al finalment, doncs, escolta, és un segment que és per joves, no ho sé.
Aquests són una miqueta els punts que hi ha sobre la taula, aquests quatre eixos.
I a partir d'aquí, clar, ja veieu, són paraules, avui tenim paraules, no?
Perquè, evidentment, Salvador Illa no és president de la Generalitat.
Però la pregunta que molta gent em fa és...
I ho dic perquè ahir va teure tres trucades seguides la mateixa.
Què passarà ara?
Doncs, escolteu, avui voten.
Per tant, avui hi ha la votació d'Esquerra Republicana.
A quina hora és?
El sabrem avui.
A quina hora?
Ja ha començat, eh?
Ja ha començat?
Sí, ha començat aquest matí fins a les set de la tarda, si no m'equivoco.
Per tant, se saprà el que han votat.
M'entenc que avui a la nit, no?
Clar, aquí hi ha un petit detall, que és que el Partit dels Socialistes compareixerà demà.
És a dir, explicaran després de la votació.
Llavors, si el resultat és sí, digues, digues.
No, jo també tinc un dubte, Joel, perquè això...
Sí.
Ho consulten amb Esquerra, però la gent del Partit Socialista, la militància, no hauria de votar-ho també, això?
Que això és decisió del partit.
És a dir, si el Partit Socialista considera que ha de posar a votació de la seva militància
l'acord dels que ha arribat amb Esquerra Republicana, ho farà.
I si no, no ho farà.
És a dir, aquí és una decisió interna del partit.
Els comuns no fan la consulta, per exemple.
Llavors, aquí al final, clar, representa que qui més cedeix és qui no entra al govern,
perquè Esquerra ha dit que no vol entrar al govern, i en canvi sí cedeix els vots.
Llavors, per això consulta.
Però seria igualment vàlid si Esquerra ho consultés, com si no, com si el PSC consultés, com si no,
i com si ho fes amb els comuns, al final.
Potsimment, si volguéssim ser superdemocràtics i supertransparents,
els tres partits haurien de tenir molta més llum i t'aquí, aquest acord,
hauria de ser molt més ampli, molt més detallat, i s'hauria de fer arribar.
Els tres partits per iguals, amb tres rodes de premsa, només n'hem vist dues,
el PSC no ha comparegut, explicant el per què, explicant com fan les coses.
Al final, per exemple, l'isenda catalana nova que es vol crear, o la mateixa reconvertida,
a mi em genera molts dubtes pel que us estic dient.
O sigui, el Congrés dels Diputats ha de validar-ho.
Què validarà el Congrés dels Diputats? Quins impostos? Passen tots.
Sí, però hi ha cupo o no hi ha cupo? Això no s'ha dit.
Quins són els serveis que tècnicament són mancomunats en l'estat espanyol?
Com es pal·liarà? Què és això de solidari?
Com es pal·liarà aquest punt que li hem anomenat sempre expòlis fiscal,
que al final és la quantitat que no torna mai a Catalunya?
És a dir, hi ha molts punts que queden a la deriva,
i ara en parlarem en l'apartat de reaccions,
i que al final decantaran què passarà no només a Barcelona,
sinó a la resta de l'estat espanyol.
Perquè ara imaginem, ja ha sortit ja García Page de Castella,
dient que ni de broma hi ha un concert econòmic a Catalunya.
García Page compta perquè és socialista.
És del mateix partit que Salvador Illa, o que Pedro Sánchez.
Llavors, aquí hi ha unes variables que s'han de tenir molt en compte.
Junts ja li ha dit a Pedro Sánchez que la seva legislatura està perill,
perquè al final aquí, clar, d'aquí depèn la legislatura de Sánchez.
D'Esquerra sí, però de Junts també.
Si Junts et torna a bloquejar, com va passar la setmana passada,
amb el sostre de dèficit, aquesta legislatura és ingovernable.
I això enviaria a Espanya a eleccions.
Això també és una opció que pot passar, eh?
Salvador Illa té la clau per a les eleccions espanyoles en el fons.
I Pedro Sánchez, que ja ha valorat superpositivament l'acord, eh?
Que ja ha sortit.
Sí, sí.
Núñez Fejo també ha sortit.
Núñez Fejo dient que Sánchez tornarà a enganyar Esquerra Republicana
i que això no es complirà.
Que res d'això no es complirà.
Aquí la clau de volta estan els barons socialistes.
Què vol dir barons socialistes?
És una paraula que a mi no m'agrada gaire,
perquè a mi em dóna la sensació encara que té aquestes connotacions feudals, no?
Sí.
Dels grans barons, no?
I a més són tot tius, que també és una cosa que dius,
doncs no sé què vols que et digui, eh?
Vull dir, podries tenir, no sé, líders territorials, digue'ls-hi, no sé.
Sí, sí, sí.
Al final, però això dels barons m'ha semblat sempre molt...
És un nom molt...
De qüestió.
Sí, és com un onic, no?
L'època feudal, no?
El baró de...
Collons, això ja...
El marquès, això ja ha passat, em sap de la prehistòria, però vaja.
Al final, els barons no deixen de ser líders territorials.
Aquí hi ha Pages, Lambant, doncs...
Què són els quadres territorials, els líders territorials?
Aquí pots tenir merder,
perquè si al final no estan conformes amb aquest acord,
perquè cadascú defensarà els seus interessos, no ens enganyem.
Pages defensarà els de Castella,
el d'Astúries, el d'Astúries,
el d'Andalusia, el d'Andalusia,
el de València, el de València.
És que aquí tothom defensarà el seu.
Llavors, et pots trobar en què els barons et diuen
que n'anai i que ni de broma pactes tu així.
Llavors, aquí també el Partit Socialista,
per dir-ho d'una manera fina,
se la juga en el sentit que
no ha mostrat cap tipus de fissures,
ha arribat a un acord d'unamnistia que semblava impossible
i l'han fet,
i, clar, en funció del que passi,
doncs veurem si aquesta unitat socialista
que s'ha dit granítica fins avui
es manté o no es manté.
Això per la part socialista.
Per la part d'esquerra,
també hem de veure què passa,
perquè aquí s'ha pronunciat molta gent
i no tothom ho ha fet en el mateix sentit.
Evidentment, la direcció s'ha pronunciat a favor.
Marta Rovira, secretaria general, al capdavant.
Jo el Junqueras, bueno,
s'ha pronunciat a favor d'aquella manera.
Tampoc és que hagi sortit massa
perquè ella juga a la reelecció.
Gabriel Rufián, Joan Tardà,
tots aquests s'han pronunciat a favor.
En la roda de premsa també hi havia Pere Aragonès,
el president de la Generalitat.
Per tant, hem d'interpretar que serà
també un vot positiu el de Pere Aragonès.
Per tant, podríem dir
que el que és l'aparell del partit va a favor.
Hi ha alguns alcaldes, com és el de Tarragona,
que s'ha manifestat en contra,
l'exalcalde, perdoneu, de Tarragona,
que s'ha manifestat en contra d'aquest acord
i ells el que van preguntar
o que estan agafant-se és
ostres, estem a punt de fer
president de la Generalitat,
algú que va votar el 155,
que és Salvador Illa,
i que va fer el que va fer
durant la gestió de la pandèmia.
Aquest és el seu argument.
Llavors, clar,
aquí hi ha una segona variable.
qui era l'altre candidat
a la presidència de la Generalitat
o qui és el segon
en què estava més ben posicionat.
Carles Puigdemont.
Clar, Carles Puigdemont
reitera que tornarà a Catalunya.
Si tornarà a Catalunya
i no és president de la Generalitat,
pot ser detingut, sí o no?
La resposta avui és sí,
perquè no s'ha aturat
l'ordre d'atenció contra Carles Puigdemont,
perquè s'han elevat qüestions
de prejudicialitat, perdoneu,
al Tribunal Constitucional
i, per tant, l'amnistia
no se li ha aplicat encara
al president Puigdemont.
Dates, anem a dates.
Què passarà si l'acord
és validat avui?
Doncs que aquí
es pot convocar ja
les consultes,
que això farà
el president del Parlament,
Josep Rull,
convocaria les consultes,
que, per tant,
parlaríem tots els líders
de cada grup parlamentari
que ja estan constituïts
al Parlament de Catalunya,
i proposarà,
com a president de la Generalitat,
com a candidat,
que tingui més número de vot.
En aquest cas,
el millor posat
serà Salvador Illa,
perquè, evidentment,
ja haurà tingut els 68 diputats
necessaris,
i es podrà sotmetre
a un debat d'investidura.
Anant molt ràpid,
es podria fer tot
la setmana que ve.
Recordeu,
data de límit,
26 d'agost.
Evidentment,
és Josep Rull
que tindrà la potestat
de posar aquest ple,
el pot posar la setmana que ve,
o el pot posar la següent.
Però,
primer,
s'han de fer sí o sí
les consultes.
No es pot fer d'una altra manera,
no es pot fer abans,
ha de ser així.
Però tot apunta
que,
si avui la militància d'Esquerra
val a l'acord,
hi haurà president
de la Generalitat,
nou president
de la Generalitat,
Salvador Illa,
que es convertirà
en el primer president socialista
després de José Montilla
i Pasqual Maragall.
Déu-n'hi-do
la de canvis
que hem viscut
aquest any,
Déu-n'hi-do
la de coses
que han passat,
però saps
quin país es manté
immutable?
A veure...
És que hi vull anar ràpid
abans que se m'acabin
els quatre minuts
que em queden.
Venezuela.
Venezuela ha votat...
Ha votat.
Tots hem en dubte
aquestes paraules
perquè votar
és una paraula
que no sé
si el diaplica correctament.
Han anat a les urnes,
diguem-ho així.
Altra cosa
és si el resultat
és o no és.
Evidentment,
em refereixo
que hi ha sospites
d'un frau electoral
més que evident.
Només vull donar un detall.
Sé que és un tema espinós
i que m'estic ficant
en un tema perillós
perquè aquí hi ha molta gent
que pot estar d'acord
amb aquest tipus
de règims
però
jo parlo només
de democràcia.
Què ha passat?
En una de les votacions...
Bueno,
recordes quan van sortint
els resultats
que ja estàvem
gairebé en el 80%
de vots escrotats?
Tu miraves
els tants percents
de resultat, no?
A vegades allò que diuen
doncs,
Saladilla ha tret
el 35,
Carles Puigdemont
ha tret el 30,
Pere Dagonès
ha tret el 30...
Això de sumar
a 100.
Clar.
No pots sumar més,
és impossible.
No pots tenir més
que els vots
que hi ha de mesos.
doncs,
si feies la suma,
Maduro tenia el 52,
el opositor tenia el 44...
Quant donava?
El 44...
Donava més a 100.
132.
132.
Ah, molt bé.
Llavors dius,
sí,
deies,
escolti,
això és impossible.
És impossible,
o sigui,
no pot ser que hi hagi
més vots
que hi ha,
no és possible.
Igual que no hi poden haver
més diputats
que escons,
o sigui,
si el Parlament de Catalunya
té 135 escons,
doncs els socialistes
no en poden tenir
144.
és impossible.
Han de tenir,
com a molt,
han de tenir 135
i és impossible
si un altre partit
ha rebutat els vots necessaris
per tenir un diputat.
Per tant,
ja ens entenem,
no?
Doncs,
evidentment,
les sospites de França
són altes,
molts països ja han dit
que no acceptaran aquest resultat,
Maduro ha tret
a les seves bases al carrer,
per cert,
com a gran demòcrata
ha ordenat la detenció
dels seus opositors,
allò que fan els demòcrates,
ordenem la detenció
dels opositors,
clar que sí.
Si algú volia
més senyals,
doncs ja a poc a poc
van arribar,
però tot això
també sorprèn
alguns missatges,
evidentment hi ha grups,
això he dit,
que m'estic ficant
on no et demanen,
hi ha hagut grups
com el cas de la CUP,
de Podemos,
que s'han mostrat
totalment a favor
del poble de Venezuela,
perquè és,
doncs,
un règim econòmic
que, per dir-ho així,
els afavoreix,
però sorprèn molt
el missatge
de Kamala Harris,
vicepresident dels Estats Units,
dient que
aquí guanyes
el poble de Venezuela.
I ha rebut
moltes crítiques
una Kamala Harris
que la setmana passada
ja es va ficar
en Benjamin Netanyahu,
primer ministre d'Israel,
una miqueta
en contra del que
deia Joe Biden,
perquè Joe Biden
l'ha mostrat
més suport
que no pas
el que li està mostrant
Kamala Harris,
evidentment Donald Trump
ja ho ha aprofitat,
que per cert,
aquesta setmana
s'ha ficat
amb el color de la pell
de Kamala Harris,
però no de la manera
que us esteu imaginant,
és a dir,
no ha dit
que aquesta senyora
sigui de color,
ha dit que ell
es pensava
que era índia
i que ara aquesta dona
diu que és negra.
He utilitzat la paraula
aquesta dona
perquè és l'escautilitat
Donald Trump,
no perquè jo l'hi tingui.
Llavors,
ha sorprès
amb aquesta nova declaració
el més pur estil
Donald Trump,
que segur que ens dona
minuts televisius
de glòria aquest estiu,
però que boca
als Estats Units
a unes eleccions
inèdites
i ho diré
perquè és l'últim dia
més marcades
per al baix nivell
dels dos candidats
que no pas
per la transcendència
que arribarien a tenir
que és el que realment
hauria.
Ja ho he dit
perquè és l'últim dia
veurem com ha de tornar
al setembre
però he acabat
de metre aquí
una opinió
sí,
ho sento molt
però em sembla
que el nivell
de la democràcia americana
no es mereix
dels candidats
d'un partit tan baix
com el que tindrem
aquest mes de novembre
amb Donald Trump
i Kamala Harris.
Ja parlarem més
perquè crec que Kamala Harris
no és una bona candidata
i evidentment
no cal que us digui
que també ho penso
de Donald Trump.
Joel,
moltíssimes gràcies
per posar-nos al dia
amb l'actualitat política
que tinguis bon estiu
bones vacances
descansa
Igualment,
disfruteu molt
sí, sí, sí
això ho farem
ha passat superbé
a descansar
a fer festa major
i si tot veiem
el setembre.
Exactament,
això t'anava a dir
i no marxis
molt, molt, molt lluny
perquè al setembre
hi tornem.
Aquí estarem.
Bona estiu a tothom.
Que vagi bé, Joel.
Que vagi molt bé.
Adéu.
Adéu.
Textualment,
que aquesta conversió
és fer passar gat
per llebre
i deixar burlades
una vegada més
les seves víctimes.
També diu
que és incomprensible,
que és repugnant,
profundament immoral,
però que és així.
Doncs bé,
a aquesta hora
més de 3.100 militants
ja han votat
a la consulta
que Esquerra està fent
perquè les bases
del partit decideixin
si aproven o no
el preacord
que la direcció del partit
va tancar amb el PSC
per investir
Salvador Illa,
president de la Generalitat.
poden votar
més de 8.500 militants
de manera telemàtica
o presencial
i fins a les 7 de la tarda
aquesta victòria del sí
activaria l'escenari
del ple d'investidura d'Illa
i de retruc també
el retorn
de Carles Puigdemont
que s'arriscaria
a ser detingut.
Més notícies,
Sílvia Solanes.
Crida del Partit Popular
als varons socialistes
descontents
amb l'acord
sobre finançament singular
amb els republicans.
Els de Feijó insisteixen
que el pacte
que avui votaran
les bases d'esquerra
és del tot insolidari
amb la resta
de comunitats autònomes.
Madrid,
Àngels Lafuente,
bon dia.
Bon dia.
El Partit Popular
està decidit
a aprofitar
el malestar
d'alguns líders
territorials socialistes
per intentar frenar
el pacte
entre el govern
de Pedro Sánchez
i Esquerra Republicana.
Des del PP
intensifiquen l'estratègia
i apel·len
a la rebel·lió
d'aquests varons.
Esther Muñoz
és vicesecretària
d'Educació i Sanitat
del PP.
És que és d'un egoísmo
i d'una indignitat
absolutament palmària
i, per tant,
el que li pedim
a tots aquells
socialistes d'izquierda
que siguen creyent
en la justícia social
i en la solidaritat
i en la redistribució
de la riqueza
és que aportin,
que sumin
i que ens ajudin
a frenar
aquesta deriva reaccionària
en la que ha tratat
Pedro Sánchez.
Àngels,
la Fuente de Catalunya,
Ràdio Madrid.
Els Estats Units
reconeixen la victòria
de l'oposició
a les eleccions
de Venezuela
en un pas més
per desacreditar
la reelecció
de Nicolás Maduro
com a president.
El secretari d'Estat
nord-american
Sonny Blinken
ha afirmat en una piulada
que hi ha proves
aclaparadores
del triomf
d'Edmundo González.
La líder opositora,
Maria Corina Machado,
ha fet una crida
a una gran manifestació
de protesta
demà a tot Venezuela.
Machado diu
que s'ha visforçat
d'amagar-se
perquè té
per la seva vida.
Vamos a hacer
valer la verdad
y porque el mundo
va a ver
la fuerza
y la determinación
de una sociedad
decidida
a vivir en libertad.
Quatre municipis
de la Costa Brava,
Bagú,
Monras,
Palafrugell
i Palamós
inicien una campanya
per combatre
actuacions incíviques
d'embarcacions recreatives
i intentar que la seva activitat
sigui compatible
amb els banyistes
i el medi ambient.
Girona,
Maria Rovira,
bon dia.
Bon dia.
els ajuntaments
de Bagú,
Palamós,
Palafrugell
i Monras
en col·laboració
amb Acció Climàtica
han editat uns fulletons
que repartiran
entre els patrons
d'embarcacions.
Se'ls mostra,
per exemple,
un mapa
on es veuen els llocs
on està prohibit
el fondeig
per la presència
de praderies
de Posidònia
i on se situen
els camps de Boies
on es pot amarrar
sense malmetre
el fons marí.
Lluís Puig,
alcalde de Palamós.
Marcar unes normes
perquè al final
el que volem
és que es faci compatible
amb tots els altres usos,
amb el bany
i amb la protecció
del medi natural.
Per tant,
són una sèrie de qüestions
que no venen donades
per un fet concret
sinó per un augment
de l'ús
de la nàutica recreativa
els darrers anys.
Maria Rovira,
Catalunya Ràdio Girona.
Fira Tàrrega
busca una seixantena
de voluntaris
per participar
en cinc dels espectacles
que formen part
de la programació
d'aquest any.
És una experiència immersiva
en col·laboració
amb les companyies professionals
que està oberta
a persones
de totes les edats.
Lleida,
Noelia Casellas.
Bon dia.
La col·laboració del públic
és un dels trets característics
de Fira Tàrrega
i aquest any es repetirà.
Busquen voluntaris
les propostes
de Sol Picó,
Cristina Maldonado,
la companyi Crac,
la mecànica
i Sergi Estebanell.
Maria Casellas,
tècnica de programació
i responsable
de voluntariats.
En cap cas,
estan substituint
feines professionals
d'actors,
d'actrius,
de tècnics,
sinó que estan donant
suport a la companyia
amb també la possibilitat
de viure una experiència
dins de l'espectacle.
La Xulia Nieto,
una gallega
que fa gairebé tres anys
que viu a Miralcamp,
participarà per primer cop
com a voluntària.
He viscut la Fira
un païs d'anys
i sempre he trobat
que fan coses molt xules
i molt interessants.
Llavors,
viure això
des de dintre
que podia ser diferent,
no?
Qui vulgui participar
com a voluntari
s'ha d'apuntar
a la web de Fira Tàrrega.
Noelia Casellas,
Catalunya Ràdio Lleida.
I en els esports
amb l'Enric Inglés.
A París,
nou diploma olímpic
per a l'esport català.
La tarragonina
Elia Canales
s'ha classificat
pels quarts de final
per equips
mix de Tiramarc
i a un quart de tres
de la tarda
competirà per entrar
a la lluita
per medalles.
I aquest matí
també ha començat
l'atletisme en pista
i en la jornada matinal
destacava la presència
del Palau Mosí
del Meixal
en els 1.500 llisos.
I per aprovar-nos
tots els detalls
tenim amb nosaltres
el David Clopés
des de París.
Bon dia, David.
Bon dia.
Acabat finalment
nové
a la seva sèrie
del Meixal
al Palau Mosí
i per tant
haurà de disputar
demà a la tarda
a un quart d'avui
la repesca
per poder ser
a les semifinals
de diumenge.
Ha tingut la mala sort
de caure en la semifinal
clarament més ràpida
de les tres
i això l'ha acabat
perjudicant,
tot i que ell diu també
no ha estat bé
tàcticament.
La darrera volta
ha sigut un desgast
molt fort,
corrent,
a la falta
de 250 metres
l'Atleta Canadien
també volia progressar,
ens hem xocat,
o sigui,
hi ha hagut molt de tràfic,
però demà
tenim una nova oportunitat
a les set de la tarda
i intentarem estar
en aquesta semifinal
que és el gran objectiu.
Adel Meixal
de fet ha fet
millor temps
en la seva sèrie
que no pas
Jacob Ingebrigtsen,
el gran favorit
per guanyar els 1.500
que ha actuat
en l'última
de les sèries
i ha marcat
un temps
de 3.37,
dos segons
més lent
que a Meixal
deixant-se anar
però entrant
tercer
i classificant-se
per a les semifinals.
David Clopés,
Catalunya Ràdio,
Estat de Franç.
Gràcies, David.
També Aina City,
Denis Carracedon
ha aconseguit
el diploma olímpic
en les seves respectives
modalitat de rem.
I els Jocs de París
també molt pendents
de la regata
de medalles
del 49er de Bela
quan passin 10 minuts
de la una del migdia.
Florian Trittel
de Lloveneres
i el Càntabre
a Diego Botín
tindran la regata final
amb clares opcions a d'or.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bon dia,
passen 7 minuts
de les 12,
us informa
Mariona Salas-Vilanova.
La ciutadania de Sant Just
ha decidit destinar
10.000 euros
del pressupost municipal
a 3 projectes
del Fons Català
de Cooperació,
mitjançant una votació
que s'ha deut a terme
al llarg del mes
de juliol del 2024.
En aquesta quarta edició
de la aportació,
93 persones
empadronades
al municipi
han participat
en la votació,
on podran triar
fins a 3 projectes
d'un total
de 6 opcions.
Els projectes
seleccionats
per rebre
3.333 euros
cadascun
són
la crida d'emergència
per la crisi humanitària
palestina,
que ha estat
el projecte
més votat
amb 65 vots,
el projecte
d'Open Arms
pel rescat humanitari
al Mediterrani Central
amb 51 vots
i el manteniment
del laboratori
de producció local
de medicaments essencials
als campaments saharauis
que han obtingut
46 vots.
Els altres projectes
que es van sotmetre
a votació
incluïen
l'assistència jurídica
i suport psicosocial
a les fronteres
exteriors
de la Unió Europea,
la millora
a l'accés
de la salut visual
al Senegal
i la gestió comunitària
dels recursos hídrics
a la regió del Trifínio,
a Centroamèrica.
Tot i no haver estat
seleccionats,
aquests projectes
van rebre
un suport significatiu.
L'Esplai
ara mateix
organitza
dos bingos musicals
el 3 d'agost
dins del marc
de la Festa Major
de Sant Just.
El primer,
un bingo musical infantil,
es farà
de 5 a 2 quarts
de 7 de la tarda
al Casal de Joves
i és dirigit
a infants
d'entre 3 i 12 anys.
A 2 quarts
d'11 de la nit
a la pista
de l'Institut de Sant Just
se celebrarà
un bingo musical
per a tots els públics.
En aquest joc,
en lloc de números,
s'utilitzaran cançons
amb premis
tant per la línia
com per al bingo complet.
Les botlletes
de participació
es vendran
en el moment
de l'activitat
i a més,
els dos bingos
comptaran
com a punt
de Festa Major,
un per a cada sessió.
La persona que guanyi
haurà d'indicar
de quin color és
sumant així
un punt
pel seu equip
de Festa Major.
La pista
de l'Institut
de Sant Just
acollirà
el sopar
de la Festa Major
on els assistents
podran triar
entre dos menús,
un d'ells
vagà.
Els preus
són 12 euros
pel menú general
i 8 euros
per al menú infantil
adreçat
a menors
de 8 anys.
El sopar
està programat
pel 3 d'agost
a les 9 de la nit
i cal comprar
el tíquet
prèviament
per a Entràpolis.
Més tard,
a dos quarts
de 12
al mateix lloc,
es farà
l'anunci
de la barraca
guanyadora
així com el guanyador
del concurs
de balcons
i finalment
el color guanyador
de la Festa Major.
El color guanyador
rebrà una placa
commemorativa
de la Festa Major
que es col·locarà
davant de l'Ajuntament.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de la una.
Fins ara.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Tornem amb tota l'actual.
Lizard, n'yem amb tota l'actual.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit