que, per exemple, ha fet del nou disc, a tothom li han impressionat. Però que ella hagi estat capaç de versionar cançons que venen de la música electrònica, com les que pertanyen al disc Motomami, i adequar-les a una orquestra i fer uns arranjaments, diguem-ne, bons, de qualitat, això té a veure amb una persona que ha estudiat música
culta, sàvia i que porta tota una vida dedicada a perfeccionar els seus coneixements i el seu art. I això també té mèrit en un món d'inmediateses. Vindrà el mes d'abril, a mitjans d'abril a Barcelona. De fet, les imatges que hem pogut veure són espectaculars. No sé si vosaltres ho heu vist. Anna, per exemple?
Bé, jo soc absolutament fan de la Rosalia i bé, home, ha provocat... M'agrada molt sentir el Salvador parlant en aquests termes, ell que pot ser tan àcid i tant... Perquè, clar, vull dir, amb la Rosalia, per exemple, amics meus que es dediquen a la música clàssica, doncs han arrofat una mica el nas i no sabia si era per un puntet d'enveja. Però, per exemple, penso que ella ha demostrat... Ara escoltes, tràdio d'esvent...
Bon dia, passant 6 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
I nosaltres avui fem com les portades dels diaris. Avui parlem dels Òscars. Els Òscars 2026 han confirmat una tendència que ja s'intuïa, el reconeixement a trajectòries consolidades i a un cinema que combina ambició artística i narrativa. La gran vencedora d'aquesta edició ha estat una batalla trasotra amb sis estatuetes
Entre elles, millor pel·lícula i millor direcció per Paul Thomas Anderson, que finalment, amb aquest guardó, es veu reconegut com part de l'acadèmia, un talent que fa anys que marca el cinema contemporani. La gala, llarga i sense grans sorpreses, també ha deixat altres noms destacats, com Michael B. Jordan, ha guanyat l'Òscar a millor actor pels pecadors, mentre que Jesse Buckley ha endut el de millor actriu per Hamnet.
El film dirigit per Ryan Coogler ha acabat amb quatre premis, confirmant el seu impacte crític i cultural, referint-nos, en aquest cas, a la pel·lícula Els Pecadors. Pel que fa a la presència catalana, la producció Sirat no ha aconseguit cap estatueta, tot i les nominacions a Millor So i Millor Pel·lícula Internacional. El Premi Internacional ha estat, però...
per al drama noruec Valor Sentimental. Mentre que Fórmula 1 s'ha, doncs, imposat en la categoria de so, tot i així, doncs, la nominació de l'equip femení de Cidad ja és en si mateixa una fita. En aquest cas, doncs, una nominació que ja és ben merescuda però que, evidentment, els hauria agradat endur-se al guardó.
En definitiva, uns Òscars que han posat l'aposta segura a la solidesa narrativa, a l'autoria, amb menys espectacle que altres anys, però amb reconeixements que confirmen el pes del cinema d'autor dins de la gran indústria de Hollywood. Un recordatori que, més enllà de la catifa vermella, el cinema continua sent una forma molt poderosa d'explicar el món.
Els Oscars es van celebrar la matinada diumenge, dilluns, però avui també volíem posar-hi el focus, i no només pels premis, sinó pel que representen, el valor del cinema i l'experiència de veure'l en sala gran. Una experiència que cada vegada està més de cap a caiguda. Sembla que els cinemes no tenen tanta acollida com abans i nosaltres des d'aquí volem fer un crit. Salva els cinemes, a tornar-hi, a estar allà, a veure les pel·lícules. I quan dic estar allà em refereixo...
A fer tot el ritual, agafar les crispetes, la beguda, a seure's en una butaca, a gaudir d'aquella pel·lícula fins que acaben els crèdits. És una experiència per mi gairebé religiosa i en aquest sentit li hem de donar el valor que es mereix. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I ho fem, com sempre, donant un cop d'ull al sumari d'avui dimarts, 17 de març. Comencem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales, cap d'informatius. Tot seguit, avui al programa tindrem les efemèrides, també el manifest del Dia del Treball Social i parlarem del temps. Tot seguit, a la segona hora, després dels butlletins, entrevista del dia. David Cordero, escriptor Sant Justenc, que signa Gossos, ens visita a Ràdio Desbem per parlar del seu nou llibre.
I després de l'entrevista del dia tindrem l'espai d'actualitat econòmica amb Rafael Redondo, un espai que fem cada dues setmanes i que ens detallarà aquest tema tan complicat, tan complex com és el tema econòmic, amb aquest apropament que sempre ens fa el Rafael Redondo i amb aquesta explicació més planera per poder-ho entendre, per poder entendre com està el món.
I tancarem el programa d'avui amb la tercera hora parlant amb Luis Bravo del seu projecte Forever Tango, que es podrà veure als teatres de Barcelona d'aquí molt poquet. I tot seguit també parlarem amb l'associació de gent gran. Això serà l'última hora del programa. Abans, però, ja sabeu que ens toca aquest primer tram on repassem les notícies.
Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres aquí al 98.fm a Ràdio d'Esvern. Comencem, com sempre, doncs com? Amb una mica de música. Ja sabeu que ens agrada, doncs, arrencar el dia amb una cançó i avui, doncs, ho farem amb una de molt especial, una de casa nostra. Una cançó que fa molt poquet que ha tret Flash i Ice Cream i que a mi, la veritat, és que m'agrada molt. Em recorda la meva infantesa, d'Orellaquis, aquí, a Ràdio d'Esvern. Bon dia.
amb les cabres a l'estudi, estic d'after, no vulguis que et saludi, jove promesa com el Barça el Rooney, soc un bon jan, com el Woody, que anem bé com en un cant, els clàssics sempre són un putain clan, molta panerola, jo estic fumigant, sang nero és igual, tot i si un croissant, anem més durs que un axioman, culpa del món, anem com el Tarzan, no volem créixer com el Peter Pan, no vull la princesa, jo vull la Mulan, sempre al costat del petit, no de gran, li roguem l'entrepà, el puto gegant, sense casquet, aquí anem volant.
Vergonya, baby, et parlo en català. M'importa una merda com m'importa un capellà. Ella en dona cap, cap, a dalt el terrat. Fumant la verdura sempre de proximitat. Tu i jo, la Shizuka i el Nobita. Amor de veritat no em necessita. Sense casquet jo vaig volar.
Bona nit.
Fem la sultana i celebro amb el beat del mig i no sóc l'Andreu Joan Ola, molta fumarola, Winston i Cola, apaga la llum que el meu dice i controla.
Fins demà!
I així són els matins a Ràdio d'Esverna, així són els matins a la Rambla. Bon dia, com esteu? Com va aquest matí de dimarts? Esperem que molt bé nosaltres, molt contents d'estar aquí al 98.ufm un matí més. I de fet, ja hem parlat del sumari d'avui dimarts.
Molta teca, molta teca. La veritat és que avui parlarem de moltes coses i molt variades, però permeteu-me també que faci un petit abans del que ens espera demà dimecres, perquè demà tenim l'entrevista a l'alcalde Joan Bassaganya. Sabeu que ve un cop al mes aquí a Ràdio d'Esvern, concretament a la Rambla, i ve a ens visitar per fer aquesta entrevista del dia on nosaltres li preguntem
sobre temes d'actualitat política, sobretot també ens basem en aquelles qüestions que són més d'actualitat, però també en temes del ple anterior, en aquest cas, en el ple referent al mes de febrer, el 26 de febrer es va celebrar l'últim ple, i bé, doncs també li volem preguntar sobre aquestes qüestions, aquests acords en matèria social, urbanística i esportiva,
Entre els punts destacats també volem parlar sobre l'adhesió a la taula del sense allarisme, el nomenament d'Ivonne Villar com a jutgessa titular del jutjat de Pau i també l'aprovació inicial de la modificació del pla general metropolità. Són molts temes.
que tractarem aquí al programa demà, però per nosaltres el més important és el vostre. L'alcalde Respon, un espai on tots vosaltres ens podeu fer arribar aquestes preguntes que li teniu preparades a l'alcalde, perquè nosaltres les fem arribar al batlle de Sant Just, en aquest cas a Joan Bassaganyes. Unes preguntes que ens podeu fer arribar a través del nostre Instagram, trobareu el post amb l'alcalde Respon allà,
A comentaris podeu deixar les preguntes i nosaltres les farem arribar demà a l'alcalde i en cas de no tenir temps suficient, doncs es quedaran, com sempre, a la nostra red de guarda per poder-les fer realitzar, en aquest cas, a l'entrevista referent al mes d'abril. Però nosaltres sempre intentem que entrin totes les preguntes i que siguin respostes, com dèiem, per l'alcalde.
Petita pausa per publicitat. Tornem de seguida amb les notícies de Sant Just. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
T'hi esperem.
I encetem la primera hora, com ho fem sempre, encetem aquest primer bloc amb Mariona Sales, cap d'informatius, i amb les notícies de Sant Just. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Benvinguda al programa una setmana més, un dia més. Avui aquí a Ràdio d'Esvern quan passen dos minuts.
d'un quart d'onze del matí. Ens dirigim als titulars. Avui parlarem que Sant Just impulsa un procés participatiu per renovar els Jocs del Parc Iuliaquieta. També parlarem de dona i empresa que impulsa una trobada d'emprenedores a Sant Just d'Esvern i tancarem amb un taller a Sant Just que apropa el cicle de l'aigua a la ciutadania.
I marxem a parlar d'urbanisme, concretament marxem a Maslluí. Exacte, i com has dit, el parc de Lluia Quiet acollirà el 20 de març una sessió del procés participatiu per la remodelació dels Jocs Infantils, que és una iniciativa que vol implicar directament els infants del barri en la definició del nou espai. És una activitat que tindrà lloc a les 5 de la tarda al mateix parc,
I és una proposta que busca recollir les aportacions dels més petits i petites per adaptar els jocs a les seves necessitats i preferències, incorporant la seva mirada en el disseny de la zona lúdica, que al final és un punt molt important perquè qui ha de fer servir aquests espais són els infants del barri i moltes vegades es pensen aquests llocs.
sense tenir-los en compte i m'atreviria a dir fins i tot des d'una mirada de vegades massa adulta i és això, vull dir, els adults al final no som els que hem de jugar amb aquests espais sinó els nens i nenes i està molt bé que puguin dir la seva i que es faci aquest procés participatiu que a més s'emmarca en les actuacions municipals de millora dels espais públics i està organitzat per l'Ajuntament de Sant Just.
Segona notícia del dia, en aquest cas en clau de societat, marxem directament fins a les escoles.
El parlem en concret del cicle de converses de Die Talks, que Die vol dir Dona i Empresa Talks, que arriba a Sánchez amb una nova sessió titulada Dones que emprenen històries que inspiren, que se celebrarà el 19 de març a les 6 de la tarda a les escoles. La iniciativa, impulsada per l'Associació Dona i Empresa, té com a objectiu posar en valor el talent femení i l'emprenedoria al territori. La trobada reunirà dones emprenedores de diferents generacions i àmbits professionals que compartiran les seves experiències, els reptes afrontats i les claus del creixement dels seus projectes.
Entre les participants hi haurà Olga González, del Servei Integral de Salut, i Pepa Casanys, amb més de 30 anys d'experiència al capdavant de Pepa Moda, així com Irene Almendros, d'In & Out Architects, i la Núria Rey, que des del 2024 lidera el negoci familiar Cievata.
La sessió està moderada per Alicia Flames, que és periodista i directora de Bristol Escola Idiomes, i es planteja com un espai per compartir coneixements, generar connexions i donar visibilitat a l'emprenedoria femenina local. És una activitat gratuïta i oberta a tothom, però que cal inscripció prèvia.
Molt bé, doncs amb aquesta activitat que realitza dona i empresa, en aquest cas a l'equipament de les escoles, marxem a la darrera notícia d'avui, marxem en clau de Medi Ambient per parlar d'una altra acció que celebrarà el nostre municipi d'aquí molt poc.
Exacte, parlem que Sant Jus acollirà el pròxim 19 de març al taller Clar com l'Aigua, que és una activitat divulgativa per apropar la ciutadania al cicle integral de l'aigua i la importància d'una gestió eficient d'aquest recurs. La sessió tindrà lloc a les 6 de la tarda a la vagoneta i s'allargarà fins les 8 del vespre. L'activitat de caràcter gratuït s'emmarca dins del programa Repàret als municipis i té com a objectiu oferir coneixements pràctics sobre els processos que intervenen en la gestió de l'aigua, així com fomentar una major consciència sobre el seu ús responsable.
Per participar-hi cal fer inscripció prèvia amb un màxim de 48 hores d'antelació, ja sigui a l'equipament de les escoles o a través de la web de la xarxa d'equipaments culturals. El taller compta amb places limitades amb un mínim de 10 assistents i un màxim de 20 i la iniciativa és organitzada per l'Ajuntament de Sant Jus i compta amb la col·laboració de l'àrea metropolitana de Barcelona i la xarxa d'equipaments culturals.
Repassem els tres titulars d'avui. Avui hem parlat que Sant Just impulsa un procés participatiu per renovar els jocs del Parc Lluiaqueta. La sessió prevista pel 20 de març incorporarà les aportacions dels infants del barri en el redisseny de l'espai lúdic. També parlem de dona i empresa que impulsa una trobada d'emprenedores a Sant Just d'Esvern. El segle Dietolx en reuneix professionals de diversos sectors el 19 de març per compartir experiències i fomentar connexions en l'àmbit local.
I tanquem, doncs, amb el taller a Sant Just, que apropa el cicle de l'aigua a la ciutadania. Clar com l'aigua oferirà el 19 de març una sessió gratuïta a la vagoneta per entendre la gestió i l'ús responsable d'aquest recurs. Breu pausa. Per publicitat tornem de seguida amb les portades dels diaris.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Mas Lluï, Carretera Reial, Camp Mogulet i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
Sense anar més lluny. Comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat.
I ara, portades de diaris. I marxem a destacar les diferents portades dels diaris catalans. Arrenquen, com sempre, amb el diari Ara Mariona.
Mariona, endavant. Ara sí, no? D'acord. El diari ara obre amb la guerra a l'Orient mitjà i diu que Europa es planta i no enviarà una missió a Ormuz com vol Trump. Espanya, Alemanya i altres països es desmarquen de la proposta de Calas i Macron per enviar una flota.
La Moncloa prepara mesures de xoc per la pujada de preus centrades en l'energia i el sector agroalimentari. En fotografia principal, veiem la vaga de 200, que comença amb força a Barcelona. Tals els accessos i milers de manifestants en el primer dia d'unes mobilitzacions que es repartiran per tot Catalunya al llarg de la setmana i que es clauran divendres amb una vaga conjunta.
Educació xifra en un 31% el seguiment i els docents en un 70%. I es veu a fotografia, crec que és a plaça Sant Jaume, no sé si m'equivoco. Jo ja no m'atreveixo a dir res, perquè després de la setmana passada intentant adivinar carrers, jo no m'atreveixo a dir res, però sí, sembla a plaça Sant Jaume. Jo crec que sí, perquè es veu al Palau de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona.
És bastant evident, crec. Exacte, i es veu la plaça plena d'aquesta Maria Groga dels docents reivindicant els seus drets laborals. També veiem avui que el diari Ara ja menciona els Òscars, parla dels sis Òscars per una batalla tras otra, també parla dels pecadors, que n'aconsegueix quatre en una cerimònia poc reivindicativa.
I si no m'equivoco, la fotografia que apareix és l'equip d'una batalla tras otra? Sí, efectivament. És Paul Thomas Anderson, el director rodejat de Leonardo DiCaprio i de la resta d'actors i actrius que conformen l'elenc d'aquesta pel·lícula que recordem que podeu visualitzar
a la plataforma HBO, i molt probablement, si ha guanyat l'Òscar, també properament en cinemes de nou, que ja sabeu que és molt típica aquesta reestrena, quan es guanya algun premi. Mariona, alguna cosa més a destacar del diari ara? Últimes notícies del diari ara. Parlem de Vox, que vol entrar ara als governs de l'Aragó, Castella i Lleó i Extremadura. També que el Tribunal Superior de Justícia Valencià rebutja imputar Amazon i demana seguir investigant.
I tant que portava avui el diari i ara parlant de les crítiques del pla alternatiu de transport per les obres als tunnels del Garraf.
I marxem a la portada vermella, marxem al periòdico. Els Òscars arrendeixen a Paul Thomas Anderson en aquesta pel·lícula, Una batalla tras otra, com ja també avançàvem a la portada del diari Ara. Pel que fa a les repercussions dels resultats electorals, a Castella i Lleó, el PP cedeix a les autonomies la negociació amb Vox,
Fejo consuma el canvi d'estratègia en un dinar amb Mañueco, Guardiola i Azcón. Abascal acusa el líder popular de fer la traveta a les converses. Pel que fa al Partit Socialista Obrer Espanyol, demana una reflexió a tota l'esquerra per unificar forces.
Més notícies. Trump es queda sol pressionant l'OTAN perquè protegeixi el pas d'Hormuz. Espanya projecta obrir 36 nous centres comercials fins al 2028. La xifra de nous conductors menors de 24 anys, una altra notícia, en aquest cas a l'Espai Persones, destaquen aquesta xifra de nous conductors menors de 24 anys, del 73% al 57% en 40 anys. Per què serà? Per què serà? No ho sé.
perquè jo encara no m'he tret el carnet. Ho estic intentant, m'esforço, però el tinc creuat. Mariona, tu tens el carnet de conduir? No, jo tampoc tinc el carnet de conduir. Doncs no soc l'únic. Jo tinc el teòric, em caduc el juliol, i ja veuràs com hauré tirat els diners, és igual. Parlem de més qüestions, marxem a Tito Álvarez, que impulsa una companyia d'assegurances del taxi.
I pel que fa a la imatge principal, ens hem deixat aquesta imatge per última instància, ens hem deixat dues notícies per última instància. En aquest cas, la vaga de professors ahir als carrers de Barcelona és la imatge del dia. Professors en vaga, milers de docents surten al carrer a Barcelona i lliuran un nou pols al govern per exigir-li millores laborals. I la darrera notícia del dia també ve en format àudio. Se va...
Rosalia il·lumina Lió en l'arrencada de la gira internacional de luxe, l'artista catalana en Lluerna, en el primer concert del seu tour, que arribarà a Barcelona a l'abril. Has tingut l'oportunitat de veure alguna imatge, Mariona?
No les he vist encara, però estic segura que avui durant el dia m'aniran sortint algunes a les xarxes socials. No sé, perquè tu n'has vist. De fet, estem escoltant ara mateix aquesta cançó, que és La Perla, que apareix en el seu últim àlbum i que en aquest cas és el directe de Luxe Tour a Lyon. Unes imatges que, bé, molt teatral, té aquest punt teatral...
Veiem una massa de persones que van amb una espècie de mono negre i amb uns guants que arriben fins al colze de color blanc, que la van aguantant, agafant, la fan moure. Té un punt, no sé, a mi em recorda els típics cabarets així, no sé, un rotllo així, però també, per altra banda, la indumentària que du ella...
és totalment com d'una altra època és molt interessant, una posada en escena que els companys de Catalunya Ràdio valoraven com una cosa magnífica que la gent ha sortit meravellada i la comparaven que a mi això sí que m'ha semblat bastant curiós amb Ferran Adrià Bé, no ho sé, la comparativa era interessant sí que és veritat que ho feien des del punt de genis, no? Genis catalans que arriben doncs a marcar un abans i un després en aquest cas fita històrica de Rosalia amb aquesta gira
No sé, jo... Digues, digues. Jo no la veuré. Tu la veuràs, eh? Però no hi havia manera. Impossible anar a aquest concert, és que... Ara ja estem a una nova era de concerts i si vols anar has de tenir sort, molta sort de poder entrar, gastar-te mig ronyó o un ronyó sencer directament...
i creure't que has sigut superafortunada per aconseguir entrades, quan en veritat és una mica trist que estiguem en aquest panorama de que per poder veure els teus artistes que t'agraden hagis això, de fer cues de no sé quantes hores per acabar quedant-te sense i si haguessis pogut comprar també t'haguessis gastat mig sou.
Jo divendres, no, divendres no menteixo, dissabte estava en un karaoke i unes dones d'edat, bé, de 30 a 40 anys aproximadament, en un karaoke que feia una olor bastant intensa, doncs cantaven aquesta cançó. Jo amb això ja em quedo...
Estava encantant. Em va fer gràcia que triessin La Perla i que escollissin aquesta cançó per cantar-la en un karaoke. No ho sé, em va fer gràcia. Jo amb això ja m'he conformat perquè, com tu, també m'he quedat sense entrades. Tampoc ho vaig intentar, però de ben segur que alguna imatge transcendirà a mitjans. Mira, jo com a mínim vaig poder veure La Perla en directe al concert de Palestina.
quina barra que tens no té res a veure i ens ho refrega aquí va i ens ho refrega que no m'ho esperava jo gens perquè deuria ser l'única persona que no em vaig enterar que hi havia una actuació sorpresa però per mi va ser sorpresa de veritat i va ser molt xulo però clar no té res a veure la posada en escena que fas en un concert teu on cantes tot el teu disc no es pot comparar amb una actuació que surts o sigui que entres a l'escenari i surts al cap de dos minuts ja ja ja totalment
Mariona, amb això tancavam la portada del periòdico, marxem ara a La Vanguardia. Doncs La Vanguardia, per seguir amb el tema que estàvem, la fotografia del dia és del concert de Rosalia, que enlluerna en directe amb Lux, la nova gira de Rosalia, és una realitat. Després de triomfar amb l'últim disc Lux, elogiat per la crítica, l'artista de Sant Esteve de Sarroviras va començar ahir el tour, amb què el presentarà arreu del món.
Va ser Lió davant de 16.000 persones on va desplegar els nous temes i els més significatius de Motomami, sense rastre del malquerer, amb una escenografia cuidada al mil·límetre. I la veiem, doncs, ella estirada com en una mena de sofà, tota vestida de blanc, a darrere com amb una escalinata que puja i amb uns llençols gegantins a darrere penjats. Doncs bé, sembla que, el que dèiem, una escenografia molt xula.
Notícia principal de la vanguardia d'avui, del 16, el règim dels ayatolars. Els aliats desatenen la petició de Trump d'enviar vaixells a Ormuz. Diu que Alemanya respon que la guerra no inconveix l'OTAN, la Unió Europea tanca la porta amb viari la flota del Mar Roig i Espanya advoca per la diplomàcia.
També veiem els Òscars, veiem fotografia panoràmica de l'equip de la batalla, com es diu ara, espera. Una batalla trasostre, perquè just aquí no posa el titular i se m'havia anat del cap ara. Sí, correcte. L'equip d'una batalla trasostre, que doncs...
De fet, el títol fa un joc, així, amb el nom de la pel·lícula, que diu Oscars, la batalla guanyada de Paul Thomas Anderson. I se'ls veu, doncs, allà, això, ben posadets, perquè és la gran guanyadora de la nit del diumenge a la gala dels Oscars. També veiem que la Vanguardia parla de Bascal, que diu que Vox entrarà als governs per la pressió del PP. Feijó espera que ara s'excel·lin els pactes autonòmics pendents. També parla del govern que ofereix Esquerra retirar els pressupostos per negociar.
També veiem una notícia sobre obres. Diu que els usuaris es passen el bus pel tall del garraf. I tanca portada avui La Vanguardia parlant d'un nou llibre que parla de l'horror dels safaris humans de Bòsnia.
I tanquem aquest espai amb el punt avui. En aquest cas, el diari independent català Comarcal i Democràtic entrevista Federico Gutiérrez, alcalde de Medellín. Medellín és molt més que l'ombra de Pablo Escobar. Pel que fa a l'Observatori Municipal, marxant a Cambrils, boca, la cuina puja, un esglaó. Entrevistes a l'alcalde Olivier Klein i a la cap de l'oposició, Neus Cárdenas.
Pel que fa a la imatge principal, veiem en aquest cas Meloni, que desafia la justícia. La primera ministra italiana maniobra contra la independència judicial per evitar la fiscalització del seu govern. Més espais que podeu trobar al punt avui. Tenim el d'ahir, les batalles de cada dia. A Catalunya els docents tornen a la vaga i a Hollywood renuncien a guanyar la batalla del «No a la guerra».
Pel que fa a les cròniques, els Òscars tal com eren i tal com són, i també pressupost en condicional. Tanca en portada amb l'esportiu, els reptes del nou mandat de Joan Laporta, el Barça, acabar el Spotify Camp Nou, construir el nou Palau i també aixugar deute entre els desafiaments que té Joan Laporta en aquest nou mandat.
Doncs, Mario, no ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies. T'escoltem, com sempre, els butlletins d'aquesta casa i també l'informatiu edició migdia. Una abraçada. Fins ara, Dani, ens escoltem. I a vosaltres, petita pausa. Tornem de seguida avui amb la lectura del manifest del Dia del Treball Social. Fins ara.
Menjant-se una cíndria, sucosa carregalina, el meu cap que ja delira, voldria saber com seria sentir-te apropet, jugar amb el conillet, gastant tot el meu carret, sentir-me el teu amulet, que em partia a la pista i que només resista aquest buquet.
Seva cintura ben pegada Quan ballava la notava I feia veure que no m'importava L'amor cego, cego Em descontrolla'm el seu pas I m'arrossego, cego Soltar els seus peus al seu compàs I em desespero, pero La fantasia no és ficció Ja no em despego, pego Ai, suto i pego Baby, l'on atroce impossible Mira que tot és irresistible Pensant per escriure un llibre
amb el sal del rosa, molt venenosa, t'ho juro, la rosa sempre és rosa. Em torno la cuca cada cop que la veig, la gola seca, si t'aprop ja tinc cel. Si t'embolava cap a l'envellem, just la batxeta ben pegats. Em provocava amb la mirada quan parlava, jo notava i feia veure que no m'adonava. Seva cintura ben pegat quan va
Fins demà! Fins demà!
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
3 hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com.
Fins demà!
Doncs seguim avançant el nostre magazín, seguim avançant perquè ja ens queda menys per tancar aquesta primera hora del programa. Saludem ara la Núria Boquera, que és treballadora social de l'Ajuntament de Sant Just i avui ens visita per commemorar el Dia del Treball Social. Núria, bon dia. Bon dia. Benvinguda al programa. Explica'ns una mica què commemora aquest Dia Mundial.
Doncs aquest dia mundial comemora justament el treball social. Entenent el treball social com aquella feina que ens acosta a la ciutadania i que ens serveix per acompanyar-los al llarg de tot el seu cicle vital perquè tinguin una millor qualitat de vida. Recordem que el treball social és un treball per a les persones que és universal i que tothom hi té dret.
Doncs, Núria, ara procedirem a fer la lectura d'aquest manifest del Dia del Treball Social. Endavant, quan vulguis.
per una comunitat lliure de prejudicis i estigmes. Des dels serveis socials els sembla veu. No podem ni volem ser neutrals davant la discriminació. Els rumors no són innocents, són eines de divisió, alimenten la por i sostenen desigualtats. Quan tolerem un prejudici estem avalant una injustícia. Per això avui diem prou. Posem nom als estigmes per desmuntar-los i construir una comunitat que no exclogui ningú.
Avui volem posar en nom aquests prejudicis per desmuntar-los de soc arrel i transformar la nostra mirada àmbit per àmbit. En l'àmbit de la gent gran, combatem l'edatisme. Rebutgem la mirada que simplifica les persones grans com una càrrega econòmica o social. L'edatisme és una discriminació invisible que nega l'autonomia i el valor de les persones pel simple fet de fer anys.
La bellesa no és una malaltia ni una etapa de passivitat. És un temps de saviesa i de ple dret a la participació. Reclamem un tracte digne que respecti la seva capacitat de decidir sobre les seves pròpies vides fins a l'últim moment. En l'àmbit del sensellerisme denunciem la apurofòbia. El rebuig al pobre és un dels prejudicis més cruels de la nostra societat.
Sovint es jutja les persones que viuen al carrer com si la seva situació fos una opció personal o el resultat d'una falta de voluntat. Reivindiquem que el sensellarisme és la vulneració més extrema del dret a l'habitatge i una fallida del sistema, no de la persona. Una adreça postal no defineix la dignitat d'un ésser humà i ningú hauria de ser invisible als ulls de la seva pròpia ciutat.
En l'àmbit de la infància i la família, d'enfancem la igualtat d'oportunitats. Cap infant hauria de ser jutjat pel Codi Postal on viu ni per la situació econòmica de la seva llar. Les dificultats socials no qüestionen l'amor ni la capacitat de cura dels pares i mares. Apostem per un acompanyament que empoderi les famílies en lloc de fiscalitzar-les, garantint que cada infància creixi lliure d'etiquetes.
En l'àmbit de la violència masclista, combatem la rumorologia, perquè els rumors generen desinformació, reforcen estereotips i dificulten una atenció adequada a les dones. Des dels serveis socials apostem per una informació rigorosa, basada en drets i dades contrastades, que garanteixi una intervenció professional respectuosa i lliure de prejudicis.
En l'àmbit de la salut mental, trenquem l'estigma. No acceptem que la salut mental sigui un tabú ni una conversa en veu baixa. Rebutgem frontalment l'estigma que associa el patiment psíquic amb feblesa, perillositat o incapacitat.
El malestar no és un fracàs individual, és sovint la resposta a pressions socials, precarietat, soledat i desigualtat. Parlar de salut mental és parlar de drets. És reconèixer que totes les persones podem travessar moments de fragilitat i que la resposta no pot ser el silenci ni l'aïllament, sinó el suport mutu i la corresponsabilitat col·lectiva. Cuidar la salut mental és una tasca compartida.
En l'àmbit de la diversitat religiosa i cultural, defensem el dret a la llibertat de creença i de pràctica cultural com a riquesa col·lectiva. Rebutgem els prejudicis que vinculen determinades religions o cultures amb la intolerància o la falta d'integració. Una comunitat forta és aquella que celebra la seva diversitat sense demanar a ningú que renunciï a la seva identitat.
En l'àmbit de les altres capacitats, és a dir, del que entenem per discapacitat, combatem el capacitisme que limita les persones per les seves diferències funcionals. No acceptem la mirada de llàstima ni de la superioricitat. Reglamem accessibilitat universal i el reconeixement a l'autonomia plena. La discapacitat no està en la persona, sinó en les barreres que una societat poc inclusiva encara manté.
En l'àmbit de les addiccions, optem per l'empatia. Les addiccions són, en moltes ocasions, la manifestació d'un malestar profund, un trauma o una manca d'alternatives. En lloc de l'assenyalament i el càstig social, proposem la comprensió i l'acompanyament positiu. Darrere de cada addicció hi una persona amb història que mereix escoltada i un camí de superació que ha de ser respectat sense prejudicis. En l'àmbit de les migracions, defensem els drets i la inclusió.
En un moment en què el discurs de l'odi, el racisme i la criminalització cap a les persones migrants és un fet, apostem per fomentar una societat hospitalària i que garanteixi els drets de totes les persones independentment del seu origen. Facilitar eines per una acollida digna i per la integració social és feina de totes i de tots. Si migrar és un dret, que sigui per a totes i per a tots.
El nostre compromís és ferm. No serem altaveus de la intolerància. Ens comprometem a mirar als ulls, a escoltar sense jutjar i a treballar perquè els serveis socials siguin un espai on tothom, independentment de la seva situació, se senti reconegut en la seva total dignitat. Perquè una ciutat no es deixa portar per l'edatisme, la porofòbia i els rumors.
És una ciutat que sap cuidar de la seva gent. Aturem els rumors. Triem les persones. Núria Boquera, treballadora social de l'Ajuntament de Sant Just. Moltes gràcies per aquests minuts i també per aquesta lectura del manifest del Dia del Treball Social. Moltes gràcies a vosaltres. Bon dia. Nosaltres fem una petita pausa per publicitat. Tornem de seguida amb les efemèrides. Fins ara.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just, us hi esperem. I ara sí, marxem a les efemèrides.
I comencem parlant de l'any 1808, quan té lloc el motí d'Aranjuez, una revolta que provoca la caiguda de Manuel Godoy i l'abdicació de Carles IV. Més endavant, l'any 1948 es va signar el Tractat de Brussel·les, acord que seria precedent de la futura OTAN.
I pel que fa d'una efemèride una mica més recent, bastant més recent perquè és ja de fons anyets, l'any 2024 Vladimir Putin va revalidar el seu mandat presidencial a Rússia amb teòricament una àmplia victòria electoral.
Pel que fa als naixements i les defuncions, avui destaquem a John Sebastian, guitarrista i cantant nord-americà, que va néixer tal dia com avui de l'any 1944, i també la mort de Laura Valenzuela, actriu i presentadora pionera de la televisió a Espanya. Va morir l'any 2023.
Doncs nosaltres seguim avançant en el nostre magazín, seguim aquí a la Rambla, el magazín de matins de ràdio d'Esvern. És un plaer estar amb vosaltres aquí al 98.1 FM. Farem una petita pausa musical, tornarem de seguida amb el temps per destacar totes aquelles qüestions que hem de tenir en compte al llarg de la setmana, perquè ja sabeu que el temps està molt canviant, que divendres a quarts de quatre entrarem a la primavera
I això voldrà dir que ja de mica en mica anem olorant una mica més l'estiu, que això ve de gust. Jo m'imagino que és una sensació generalitzada, la del bon temps, la de ganes d'una mica de solet, perquè hem tingut un hivern molt intens.
I en aquest cas, doncs, no sé, jo com a mínim, a mi em ve molt de gust ja prendre el sol. De fet, quan ja surten quatre rajos de sol així mal comptats, ja em veus aquí a Can Ginestar com una salamandra, com un llengardaix, aquí agafant una mica de vitamina D. Marxem a la pausa musical del dia. Pamela Anderson, Rigoberta Bandini, aquí, a Ràdio d'Esvern. El Anderson, te quiero mucho.
Pamela Anderson, siempre de moda
Voy a encargarme yo del match Pam, pam, pam, Pamela Te hicieron sentir pequeña Y no supimos quién eras
Fins demà!
Pamela, que todas queremos que seas feliz. Y a todas aquellas Pamelas que al mundo les digo sí.
Niggas ain't shit. Niggas ain't shit.
Fins demà!
Fins demà!
I amb aquest enxi de Doja Cat marxem a parlar del temps, marxem a parlar de què ens depara aquesta setmana a nivell meteorològic.
Doncs després d'un cap de setmana ben mogut, amb pluja i neu a l'inici i també amb ventada diumenge, amb sol aquí a Sant Just d'Esvern concretament, aquesta setmana es presenta en un temps molt més tranquil i estable, assolellat amb algunes boires i amb temperatures que tendiran a ser més altes. Recordem que entrarem a la primavera astronòmica divendres, dia 20, a les 3.46 de la tarda.
Estem a punt a punt ja d'entrar a la primavera. Pel que fa al dimarts, avui ha començat amb molta calma i pràcticament sense nubolositat. Algun banc de boira molt puntual que s'anirà trencant a mesura que avanci al matí. El conjunt ens espera un dia de sol a la majoria de comarques, només amb el pas d'alguns núvols prims poc importants. Durant la tarda alguna nubolada...
pot fer l'intent de créixer en algun sector de muntanya, però l'efecte de l'anticicló evitarà que es pugui desenvolupar. Parlem de temperatura menys fred, perquè la temperatura matinal, com hem comprovat, es va recuperant clarament. Ha pujat entre 1 i 3 graus a la costa, entre 2 i 5 a gran part de l'interior, i més de 5 graus a punts del Pirineu i del Prepirineu.
Així doncs, hem començat el dia amb moltes menys glaçades, en un matí que ens ha portat mínimes d'entre 1 i 9 graus en general. Al migdia el termòmetre també anirà pujant a l'interior, però a la costa i al prelitoral la influència del vent de xaloc pot fer baixar un pèl al mercuri. Arribarem als 22 graus centígrads cap al Pla de Lleida, als 21 les Terres de l'Ebre, i la Catalunya central ens mourem entre els 16 i els 20 graus de manera general.
Un ambient que podem qualificar d'agradable a les hores centrals del dia. Pel que fa dimecres, nosaltres ja ens ubiquem en el dia de demà. Es mantindrà el temps força tranquil i assolellat, però com a novetat poden aparèixer núvols baixos a la façana litoral. A la tarda, alguna nubolada podria deixar alguna gota al Pirineu i Prepirineu més oriental. La temperatura continuarà en tendència a pujar i fregarem els 25 graus centígrads
de màxima a les comarques de Ponent. Doncs això pel que fa a l'àmbit general. Marxem ara a concretar en el nostre municipi, a Sant Just d'Esvern. La previsió per avui és de sol i ambient preprimaveral, amb temperatures sense canvis. A l'hora que s'ha fet aquesta publicació, que era un quart de nou del matí, a les vuit i quart, teníem set graus centígrads.
Pel que fa a la previsió pels dies vinents, demà serà un dia més variable i amb temperatures en ple, un palet més baixetes que no pas els d'avui. Pel que fa a dijous, més ennubulat, però també amb moltes ullades de sol, temperatures una mica més baixes i divendres sol i temperatures estables. Dissabte sol, hi ha alguns núvols i potser diumenge trobarem una mica més la variabilitat meteorològica sense canvis importants de temperatura.
Potser el canvi més destacat coincidirà amb la darrera setmana de març, però ja veurem. Ho anirem seguint aquí el programa. La primavera astronòmica, recordem de nou, arribarà a Sant Just d'Esvern divendres 20 de març a les 3.46, hora oficial catalana.
Doncs amb això ho deixem aquí. Recordem que en un minut connectarem amb els bolletins informatius de Catalunya Ràdio, també tot seguit amb els de Ràdio d'Esvern. I a la segona hora, avui, entrevista del dia, David Cordero, escriptor Sant Justenc, que signa Gossos, aquest llibre que es va presentar aquí a Sant Just fa unes setmanes a Cal Llibreter, a la llibreria de Sant Just situada.
aquí al carrer Bonavista. I també avui parlarem d'actualitat econòmica. Ho farem en Rafael Redondo, com fem cada 15 dies, per veure si veiem una mica de llum entre tanta fosco. Pel que fa a la tercera hora, tancarem amb l'entrevista del dia. Avui hi ha Forever Tango, a Luis Bravo, entrevista cultural, i també amb una xerrada amb l'associació de gent gran, que ens explicaran les activitats
per aquest proper trimestre i també de diverses accions que està duent aquesta entitat Sant Justenca. Breu pausa, tornem de seguida després dels botlletins. Fins ara. Fins ara.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11. Bon dia, us informa Joan Bota. Israel dona per mort Ali Larijani, una de les principals figures del règim iranià, responsable de la seguretat, la defensa i les decisions sobre el programa nuclear del país. Així ho ha assegurat el ministre de Defensa d'Israel.
És l'atac més rellevant contra el règim dels ayatolàs des de la mort del líder de l'Iran, Ali Khamenei. L'exèrcit d'Irania també confirma haver matat el cap de la unitat que ha reprimit les protestes ciutadanes dels últims anys a l'Iran.
A Catalunya és el segon dia de vaga de mestres i professors, centrada avui al Penedès, al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. El Departament d'Educació diu que el seguiment és d'un 11% de la plantilla, segons dades facilitades, amb el 37% dels centres que han comunicat ja dades. S'estan fent mobilitzacions des de primera hora. Anem a Tarragona, Manel Sastre. Bon dia.
Hola, bon dia. Ara mateix, prop de 500 mestres i professors, participen en aquesta marxa improvisada que s'està fent per la A7 en direcció cap a la plaça Imperial Tarraco, després de tallar durant dues hores l'accés principal del port de Tarragona a la 27. Confiem que serà una acció multitudinària la que es farà aquest migdia al centre de Tarragona pel descontent que hi ha al col·lectiu amb els sindicats minoritaris, segons explicava Noé Muñiz d'Ustec.
Aquest fals acord que s'ha signat encara el que ha fet, o sigui, ha sigut un intent polític de desmobilitzar i jo crec que encara el que ha fet és mobilitzar més, emprenyar més de la gent. En aquesta hora també marxes lentes a diferents carreteres en direcció a Tarragona i en direcció a Tortosa, on també es farà una acció aquest migdia. Manel Sastre, Albert Cots, Unitat Mòbil a Tarragona.
Alcaldes de diferents municipis, de diferents colors polítics, coincideixen que si la Generalitat té pressupostos, millorarà el finançament dels serveis que els ajuntaments presten als ciutadans, però alguns hi posen matisos. Sentiu David Bote, alcalde de Mataró, del PSC, Marlleixà, alcaldessa de Tortosa, d'Esquerra Republicana, el matí de Catalunya Ràdio. El Departament de Salut, el pressupost del 2023, que anem enviant factures a l'any que ve i a l'any que ve, el que necessitem és que el Departament tingui els recursos que necessita.
Volem i necessitem pressupostos per donar aquestes respostes, però també com a país hem d'avançar en sobirania. No ens podem rendir a cap pressió.
Avui tindrem els quatre primers classificats per als quarts de final de la Champions masculina. Destaquen el Manchester City, Real Madrid i el Chelsea, PSG. En farem un seguiment en transmissió a l'API Catalunya Ràdio, també a la plataforma 3CAT. A partir de tres quarts de nou tot a punt perquè comenci l'entrevista de Ricard Ostrell amb el president del Barça, Joan Laporta. Fins aquí les notícies.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 4 minuts a les 11, us informa Mariona Salas Vilanova.
El parc de Lluiaquiet acollirà el 20 de març una sessió del procés participatiu per la remodelació dels jocs infantils amb la voluntat d'implicar els infants del barri en la definició de l'espai. L'activitat tendrà lloc a les 5 de la tarda al mateix parc. La proposta preveu reorganitzar els jocs existents, ampliar els més utilitzats i incorporar nous elements per a infants de més edat, així com ampliar la zona de joc amb aquestes noves incorporacions. L'objectiu és adaptar l'espai a les necessitats i usos detectats.
A la sessió hi participaran infants dels espais de participació que han fet una recollida prèvia d'informació i actuaran com a representants d'alumnes de les escoles del municipi. El procés s'emmarca a les actuacions de millora de l'espai públic i està organitzat per l'Ajuntament de Sant Jús. I en societat, al cicle de converses Dona i Empresa Talks, arriba a Sant Jús amb una nova sessió titulada Dones que emprenen, històries que inspiren, que se celebrarà el 19 de març a les 6 de la tarda a les escoles.
La iniciativa impulsada per l'Associació Dona i Empresa té com a objectiu posar en valor el talent femení i l'emprenedoria al territori. La trobada reunirà dones emprenedores de diferents generacions i àmbits professionals que compartiran les seves experiències, els reptes afrontats i les claus del creixement dels seus projectes.
Entre les participants hi haurà Olga González, del Servei Integral de Salut, i Pepa Casanys, amb més de 30 anys d'experiència al capdavant de Pepa Moda Dona, així com Irene Armendros, Dinanauta Arquitects i Núria Reí, que des del 2024 lidera el negoci familiar Ciabata.
La sessió estarà moderada per Alicia Flames, periodista i directora de Bristol Escola Idiomes, i es planteja com un espai per compartir coneixement, generar connexions i donar visibilitat a l'emprenedoria femenina local. L'activitat és gratuïta i oberta a tothom, però cal inscripció prèvia. I pel que fa a Medi Ambient, Sant Just acollirà el pròxim 19 de març el taller Clar com l'Aigua, una activitat divulgativa per apropar la ciutadania al cicle integral de l'aigua i la importància d'una gestió eficient d'aquest recurs.
L'estació tindrà lloc a les 6 de la tarda a la vagoneta i s'allargarà fins a les 8 del vespre. L'activitat, de caràcter gratuït, s'emmarca dins del programa Repàret als municipis i té com a objectiu oferir coneixements pràctics sobre els processos que intervenen en la gestió de l'aigua, així com fomentar una major consciència sobre el seu ús responsable. Per participar-hi cal fer inscripció prèvia amb un màxim de 48 hores d'antelació, ja sigui a l'equipament de les escoles o a través del web de la xarxa d'equipaments culturals de Sant Just.
El taller compta amb places limitades amb un mínim de 10 assistents i un màxim de 20. La iniciativa és organitzada per l'Ajuntament de Sant Jus i compta amb la col·laboració de l'àrea metropolitana de Barcelona i la xarxa d'equipaments culturals. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
Música Música Música
Fins demà!
Gràcies.
Bébé, how you feelin'? Hey! Com està el pati?
Bufi fort i jo les apagui. Si em diu que avui té ganes de plorar. Jo dic que no, que no, que no, que no, que li han dit no sé què, que s'ha ratllat. Jo dic que no, que no, que no, que no, que no. Com està el pati?
Jo vull viure del meu somni. Treballar allò que m'agrada. He anat a dormir a les 4. Pingonets, avui jugarem als animals. Tu, Ramon, quin animal vol ser? Un cuc de terra.
Quattro, la singola, la sigla, la seti. Un, dos, tre, ja, i xampocci. Gràcies, scombergenzio. Lasciò la missa. Ma te l'esplor el bello.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Jús oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Jús. Us hi esperem.
I seguim al magazín de Matins de Ràdio Desbens, seguim a la Rambla, i és moment de l'entrevista del dia, i avui parlarem amb David Cordero, Sant Justenc, que estrena nou llibre, Gossos, que fa unes setmanes va ser presentat a Cal Llibreter, a la llibreria de confiança d'aquesta emissora. Sabeu que també tenen un espai aquí al programa. I bé, doncs, per presentar-lo, en David Cordero és autor de Quan la mort és la vida i la vida és la mort, el 2017,
I també els germans que vota el 2021 un western català contemporani publicat a la campana. En aquest cas ens arriba amb una nova novel·la que defineixen com a una novel·la inquietant, intrigant, en aquest cas Gossos, una novel·la poderosa sobre la lluita per defensar el dret a existir i a viure en un lloc. David Cordero, bon dia. Com estàs? Benvingut al programa. Bon dia. Gràcies per convidar-me.
Explica'ns una mica, d'on neix aquest gossos, aquesta novel·la que vas estrenar fa unes setmanes? La idea principal surt de fer com una pregunta, perquè tothom la pogués desenvolupar, de com és l'ésser humà en un habitat en què no hi ha una autoritat i un control, on no hi ha policies, ni jutges, ni presons.
era per veure si la societat actual no es treballa, es comporta de manera cívica i educada, diguéssim, i que respecta la propietat privada i les diferències econòmiques entre persones, perquè som sociables i educats i així naixem i ens eduquen, o si és només perquè hi ha una autoritat que veia perquè sigui així. Llavors, d'aquesta manera el que vaig intentar fer va ser agafar...
uns personatges de la nostra societat actual, diguéssim, i portar-los a un lloc extrem on no hi ha aquest control, que seria un poble habitat dels Pirineus, i allà veure com es desenvolupen perquè allà, sense saber-ho, es troben amb un grup de gent que sí que s'ha educat d'aquesta manera, sense normes, i només per satisfer els seus instints. Llavors, allà,
sí que han de lluitar amb aquesta gent, que és gent que es comporta com una manada de gossos territorials i salvatges.
En aquest cas, doncs, és un llibre que ens reboca una mica el que ens explicaves, no?, el fet aquest d'aquests gossos que d'alguna manera es comporten més com animals, no?, aquests personatges. Explica'ns una mica com va anar aquesta presentació que el llibre té i com ha sigut també poder presentar aquest llibre a Sant Just d'Esvern, al teu poble. Doncs molt bé, perquè...
En el cas d'Alges Mans-Cabot la presentació es va fer a la setmana del llibre i no vam poder fer-la, el que el llibre té. El primer llibre que vaig publicar ho vam fer a Can Llinestar i aquesta vegada ja tenia ganes, vaig parlar amb l'Arnau, ja tenia ganes de fer-ho allà.
Primer, perquè penso que el millor lloc per presentar un llibre sempre és una llibreria i perquè és l'única que tenim al poble i també perquè allà és una llibreria que sempre cuida molt tot el catàleg que té i és un lloc on he descobert autors que no coneixia i que m'han influenciat molt i llavors tenia moltes ganes de fer-ho allà i fer-ho
Jo les presentacions en faig poques perquè penso que al final la gent que hi ve ja té el llibre comprat i ja et coneix. Ho prenc més com una festa i això és el que fem fer, com una trobada, una festa entre amics, per celebrar que el llibre s'havia publicat i fer-ho tot junts amb amics i coneguts. I en aquest cas, Gossos, a quin tipus de lector recomanaries aquest llibre?
En principi és per tot tipus de l'actor perquè ara l'editorial comercialment l'ha etiquetat com a thriller. Thriller rural sí que és veritat que té tots els ingredients per fer-ho i ara també com que hi ha com una moda molt gran de thrillers en català doncs podria etiquetar-se d'aquesta manera però jo crec que va més enllà. Aquest llibre no és el típic thriller on hi ha un mort o diferents morts
i es tracta d'esbrinar qui ho ha fet com i per què és més relacions entre persones una història de tres parelles de personatges molt diferents que també que escapen de la ciutat perquè volen tornar a ser autosuficients i escapar d'aquesta manipulació que tenim avui dia una mica condicionada per les xarxes i per la tecnologia i és més una història també entre persones que després a poc a poc sí que és veritat que
La història es fa més dura a partir d'un aïllament que pateixen i es fa una mica entre terror i violència psicològica, en una manera així claustrofòbic, però tota la primera part és molt la història de tres parelles.
amb relacions molt diferents que s'allunyen de la ciutat per fer una nova vida en voltes de la natura. I com creus que està actualment, parlàvem ara de la presentació d'aquest llibre,
que el llibre té, també dels teus anteriors treballs. Com creus que està actualment la indústria del llibre, la indústria, en aquest cas, de les novel·les, aquí a casa nostra, en català? És un tema complex, no? Recordem que les xifres del català són poques prensadores, no?, en aquest sentit, i tota la feina que es pugui fer en català per reforçar l'ús d'aquesta llengua, doncs, és benvingut. Com creus que està en aquest moment la ficció en català?
A veure, jo crec que té bona salut, almenys. Sí que és veritat que, com dius, sembla que la llengua està retrocedint en molts àmbits, també amb la gent jove al carrer. Es veu que està de manera només acadèmica, o si més formal, o professional a les feines. Però en el que convé de literatura, sembla que ara està passant per una bona època, tot això que t'he dit del nou boom de novel·les de thriller,
i hi ha molta escriptora femenina que ha rebuntat i que està fent molt bé i arrossega molt també un lector que sempre havia estat femení i que potser estava una mica orfe d'autores per qui seguir. I l'única és veritat que es publica molt i també és veritat que cal de competir amb molta gent que ja té la part comercial feta i molt periodista,
molta gent així una mica coneguda, cares conegudes que treuen molts llibres, sobretot ara també de cara a Sant Jordi, i si no tens un padrí o algú que et publiciti molt, doncs la veritat és que està bastant difícil competir amb tota aquesta gent. Però penso que l'atac que havia sofert el llibre per altres àmbits que el posaven en perill, crec que està...
suportant bastant bé, a més, el català. Tu tens, diguéssim, ja pensada alguna campanya de cara a Sant Jordi, fer alguna activitat, alguna acció més, potser aquí al municipi, potser fora a Barcelona, explica'ns una mica.
Sí, però bé, com ja t'he dit, també el dia de Sant Jordi és un dia que és molt maco, però està també molt pensat i dirigit per la gent mediàtica. Sí que pots fer alguna cosa i fer alguna signatureta, i anar per aquí, i anar per allà, però en veritat aquest dia està molt orientat per la persona, les cares conegudes. Fixes també en la llista dels més venuts, o sigui, tota aquesta gent més famosa, més coneguda, les que ocuparan totes les primeres posicions, i altres vegades,
Ja he anat també alguna vegada a fer assignatures, però bé, no tens molt poder de convocatòria i venen els 4 amics i coneguts. És un dia que està més pensat per la venda a l'engròs, sobretot de gent que és molt coneguda i que estigui tot molt publicitat.
Avui estem parlant amb David Cordero, escriptor de Gossos, aquesta nova novel·la que ha sortit fa unes setmanes i que vam poder gaudir d'aquesta presentació aquí a Sant Just, concretament a Cal Llibreter. Estem parlant d'ell, no només...
d'aquesta novel·la, sinó també una mica de com està ara mateix actualment el sector del llibre en català. I, clar, realment aquesta peça que avui ens presentes, David, és una peça que, com ens explicaves, aquest tipus de thriller rural... És un tema molt concret, però que cada vegada té més adeptes aquest tipus de llibres.
Sí, sembla que la gent també s'apunta una mica al carro, no? I ara sí que és veritat que hi ha un moment en què hi ha molta oferta de novel·la negra, de thrillers, thrillers rurals. La veritat és que clar, jo soc una persona que no em dedico a això tampoc, i la meva feina, i puc escriure estones, i clar, jo gossos vaig començar a escriure fa més de quatre anys. En aquell moment no sabia que això passaria.
però hi ha altre dient que sí que pot dedicar-hi més temps i ja s'encarrega d'aprofitar aquestes tirades per treure llibres més encaminats al gènere literari que en aquell moment tingui més seguiment. En el meu cas el tinc a improvisar una mica perquè si ara estic escrivint un altre llibre l'acabaré dintre de 3 o 4 anys i sortirà dintre de 5. No sé en aquell moment el panorama literari com estarà, si estarà
millor o pitjor, però bé, igualment ho faig perquè m'agrada i m'ho passo bé, sense una intenció tampoc d'un èxit més enllà d'això, que el meu editor continuï confiant, que li agradi i continuï donant l'oportunitat.
d'editar-lo i un cop que estigui editat, que la gent, el que li arribi, que serà més o menys, segons la promoció que es pugui fer, en aquest cas tampoc serà molt tant, almenys que li agradi i que s'ho passi bé. Clar, quan no tens, diguéssim, el tema aquest de viure-hi,
del llibre pots anar més tranquil, pots escriure-lo amb calma, fins i tot en el punt de que fins que no estigui com jo vull que estigui, no marxa la impremta, com aquell qui diu. Però, clar, per altra banda, doncs sí que és cert que són diversos, són tempos diferents, i en aquest cas, doncs, el teu. Ens comentaves que estàs començant a escriure alguna cosa? Bé, sí, sempre tinc alguna cosa en menys. Sempre intento fer
Jo sempre penso una idea, una història que vull explicar, com en aquest cas el que t'he explicat d'aquesta gent que marxa per intentar fer una vida diferent de la que fa, i a partir d'aquí invento uns personatges, m'interessa molt les relacions entre ells, i que siguen els que expliquen aquesta història, i com a últim escollo sempre un gènere literari, que és l'últim que faig en el primer llibre que vaig escriure, era com un testament vital,
En el segon, Els germans cabot, era un western americà portat a la Catalunya actual, però amb els incladents de western, i en aquest cas era un llibre també de terror, diguéssim, que al final també ha etiquetat com a thriller o thriller rural, sempre intentant això de dos agafar també gènere que no estiguin molt togats, almenys original en català, sí que hi ha molta traducció, però no en original.
En aquest últim ja tinc una història pensada amb uns personals també que tinc i el gener també, però no ho diré per intentar que continuï sent un gènere que no estigui molt tocat i que sigui una mica sorpresa quan surti.
Molt bé, molt bé, està molt bé. Doncs, magnífic. Avui, com dèiem, a l'espai de l'entrevista del dia hem tingut el plaer de parlar amb David Cordero, que ens està explicant el seu últim llibre, Gossos. No sé si vols afegir alguna cosa abans de tancar. Jo sí que convidaria la gent a passar-se per aquell llibreter a buscar un exemplar de gossos i que facin la lectura i que també facin aquesta immersió en aquest món que ens planteja en David Cordero.
Doncs res, això mateix. Si m'ho he convidat a tothom que tingui ganes o inquietud o vulgui llegir una història una mica diferent, i si pot ser que el compri a una llibreria, en aquest cas a la nostra, que és que el llibre té, i si ho fan, doncs espero que us ho passin bé.
David, una abraçada molt gran, cuida't molt, que vagi molt bé aquest nou llibre, aquesta aventura amb aquest nou projecte i també que puguis, d'alguna manera, recollir també aquests fruits de gossos que s'acaba d'estrenar, que ja la teniu a les llibreries i que també convidem que cadascú tingui el seu exemplar també a casa. Una abraçada, David, cuida't. Molt bé, moltes gràcies, bon dia.
Fem una petita pausa musical, tornem de seguida.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi.
on les teves tardes se't faran molt curtes. Ràdio Desvent
I seguim els matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. És moment d'actualitat econòmica. De parlar amb en Rafael Redondo, que ja el tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esvern. Rafael, bon dia.
Hola, molt bon dia. Benvingut al programa. Comencem amb aquest espai d'actualitat econòmica. Per on vols començar? Perquè els fronts estan oberts per tot arreu i si fa un parell de setmanes parlàvem de la guerra a Orient Mitjà, aquesta guerra segueix encara activa. Aquesta segueix activa i com la guerra sempre se sap com comença.
Però no com acaben. No com acaben ni quan acaben. Donald Trump al principi va dir serà qüestió de dies, després de setmanes, i després va dir aguantarem el que calgui, no?
Bé, el tema continua sent el mateix, és a dir, si s'obre l'estrès d'Hormut o no s'obre l'estrès d'Hormut, ahí està el kit principal de la qüestió. Certament que ho vam parlar. Fa dues setmanes ho vam parlar, això. És això principalment perquè s'han alliberat 400.000 milions de reserves de petroli que estan en poder dels països,
Però això dona per 27, per 30 dies, i ja han passat 10-12, només queden reserves de petroli per cobrir el deficit del 20%, que és el que surt a través de l'estrit de Durmut, per 15-20 dies més. Per això ara tota la pressió és sobre l'estrit de Durmut.
És fàcil tancar-lo i també és fàcil d'obrir-lo. Tancar-lo pots tancar amb vaixells petits, que és el que estan fent amb vaixells petits. Els iranians li col·locen un missil amunt a l'Àngel i li paren amb...
amb un petroler ja s'ha acabat, ja no passa ningú més, perquè encara que jo faci 30 quilòmetres d'amplada, la part navegable per on poden passar els petroleros aquests tan grans, és molt petita. No són tants quilòmetres navegables per la fundària.
Aquest és el tema principal. De fet, com a guerra, com a tal, diríem que segons els escenaris i segons les dades que surten, que tota la part de missils i tot això dels iranians els hi tenen ja pràcticament destruïdes. Continuen llançant drons, perquè els drons són fàcils d'amagar-los i fàcils de llançar-los,
Fan mal, fan més soroll que mal. Si treien de que donguin amb una instal·lació molt petrolera, el que sigui, no fan tant de... No fan un nivell de destrucció molt elevada. El que ha començat la guerra sabran per què l'han començat. Inicialment era el tema de l'uràni, l'uràni, l'uràni, l'uràni, però, bueno, és un tema...
Això no és tot, no, potser? Jo diria que no, que no és tot. Aquí hi ha algun altre interès que encara no sabem? Ni ho sabrem. Ni ho sabrem. N'hi ha molts interessos creuats. El poble iranià ho està passant malament. No ens hem d'oblidar que fa dos mesos i mig, les manifestacions, van morir 30.000 persones, perdona, les van matar. No van morir d'un atac d'acord, no cal, s'hi van disparar.
30.000 persones, es diu molt ràpid, la xifra, però és considerable, no? Però en aquell moment aquesta xifra no se li dona importància o no li dona la rellevància que se li havia donat en tot el món occidental i ara se li dona una altra rellevància
Què és el que passa, Mira? El que passa és que a Europa el problema de l'estret d'Hormut només li afecta amb el preu del petroli. No en la quantitat, perquè només se rep el 12%. I als Estats Units només rep el 2% del petroli, eh? Del petroli i del gas, el 20, el 30%. L'únic que són els preus del petroli a nivell mundial.
A qui li afecta principalment? Doncs Xina. Xina importa el 50%, Japó importa el 60%. És a dir, la producció petrolera de tota aquella zona va principalment per Àsia o per sud-est asiàtic. No tant Europa, t'he dit que Estats Units només importa el 2 o 3% d'aquella zona. No és un problema de petroli.
Però que no sabem per on... De moment, el petroliari avui està a 102 i continua pujant. Però és perquè, ja t'ho vam comentar l'altre dia, que el problema no és els iranians, sinó les companyies de seguros, que no asseguren les càrregues dels petroleros. I aleshores els petroleros no poden circular, perquè si tenen qualsevol haveria, qualsevol problema...
no hi ha ningú que li cobreixi. I això està en poder de la lluita, principalment, la Comunitat d'Assegurances Marítiques i Màstres del món, que està en Londres. Per això dic que no és un punt. Són bastantes coses que coincideixen, per això dic, ho sabrem. No. Quin és l'interès? Per una part ja ningú, cap país del món, vol que l'Iran tingui una bomba atòmica.
i ells ho persegueixen i la volen tindre, però cap país, i menys els països d'aquella zona del Golfo Persica, i cap, no Israel, no, els altres, ni Aràbia Saudí, i cap d'ells ho volen. Per això dic que és un tema confessional, que és el més complex de tot. Això es pot tornar a una guerra nuclear o ja ho és, la guerra nuclear?
No, perquè encara els que tenen poder nuclear, de moment estan molt controlats. Iran no té armament nuclear. Els que tenen armament nuclear, encara que sigui Corea del Nord, Rússia, Estats Units, Xina...
Índia, Pakistan, Israel, França i Inglaterra són els únics que tenen poder nuclear. Però el poder nuclear sempre és un arma de desuació, encara que s'expliqui com un arma de destrucció. No, és un arma de desuació. No en faci res perquè jo tinc això.
Entesos. És per dir-li al contrari, escolta, vés-te amb cuidado, però no traspassis segons quines coses, perquè, esclar, en l'últim moment, si jo em trobo molt amenaçat, al final, en lloc de treure el ganivet, treure un cañón.
És d'això sol, no és... Si ja tenim prou en l'experiència, perdó, en la vivència del que va passar amb Hiroshima i Nagasaki, no? Ja veu la destrucció que es va fer. Totalment. Ara qualsevol arma nuclear té 100 vegades més potència.
Imagina't, seria l'aniquilació, l'invern nuclear. Seria alguna cosa per no. No és fàcil, no és fàcil. De moment no hi ha res perquè militarment l'exercici d'Amèrica és molt fort. És la primera potència mundial. De moment no hi ha ningú que li... I ells militarment acabaran destruint-li tot el que calgui...
a Iran, tot. Ja li han tirat diverses bombes i míssils a la illa, en la qual una illa que està al Golfo Pèrsic d'Iran, en la qual l'Iran exporta el 90% i li han destruït una pista d'aterratge i coses... Però ara els han dit si paro jo aquesta illa tu ja no pots exportar res de petroli. Tu no podràs exportar. Per què? Perquè d'aquella illa surt el 90% de la producció petrolera iraniana. Però si paro aquesta producció iraniana...
i la Xina no la rebrerà ni... El 50% que li arriba d'Arabes, perdó, d'Iran, no li arribaria. Llavors, això ja... Per això dic que són coses...
Té una complexitat bastant important. Deixa'm que ho porti cap a casa, perquè hem vist a les portades, hem vist als diaris aquests dies, el tema de l'aprovació dels pressupostos.
del nou finançament, etcètera, com afectaria això, no? Ja veiem, doncs, també representants del govern del Sabaduilla que diuen, sí, estem fent mesures, no?, estem treballant mesures per pal·liar amb la pujada de preus que anirà escalant tot plegat, però, clar, estem supeditats a aquesta apropació dels pressupostos que, de moment, estan en mans d'Esquerra. Tot això, també, quin paper juga en l'economia del ciutadà, de la persona de peu?
A veure, el problema principal no són els impostos de la Generalitat. El problema principal són els pressupostos de l'Estat que fa dos anys, aquest és el tercer, que no hi ha pressupostos. Llavors, fa dos anys seguits, aquest és el tercer, que no hi ha pressupostos aprovats. Quan no hi ha pressupostos aprovats a l'Estat, les comunitats depenen dels pressupostos generals de l'Estat. Tot el que tu diguis,
Disculpa'm, és un can al sol, res més. Tu depens del que s'aprovi al Parlament espanyol. El depens. Per què? Perquè si aquells pressupostos no s'aproven,
Tu les partides que pots dir d'implementar, si no t'arriben els traspassos que t'han d'arribar de l'Estat central, no podràs fer-los, senzillament. És a dir, el problema principal no són els pressupostos de la Generalitat. La Generalitat pot aprovar els seus, però depenent dels pressupostos generals de l'Estat, que al no aprovar-se t'has de fer referència a el que estaves ingressant el 2023.
M'entens? Tu pots dir que gastaràs a nivell personal més pensant que tu ingressaràs més, però si el patrón teu soc jo, i jo t'he dit que la referència és la de fa 3 anys, no comptis amb els teus ingressos, compta amb el que ingressaràs, que és el que jo te puc garantir, que és el que fa 3 anys enrere.
A partir d'aquí no podràs fer molt més. I mira que els pressupostos de la Generalitat aquest any estan en 45, 46.000 milions, que eren uns pressupostos molt altres, un dels pressupostos més altres que s'havien fet.
Però, és clar, només tens una alternativa, endeutar-te. Endeutar-te. Has aconseguit que treguin 15, 20 mil milions, i dius, bueno, escolta, m'endeuto. Però no és la solució. Què és el que està passant a nivell nacional? És a dir, al no arribar a pressupostos, és continuant, ha augmentat la deuta, augmentat la deuta, augmentat la deuta. Aquest matí, en referència a això, jo mirava...
La deuta sobre el PIB en Espanya està amb el 100%, 100,08%. Pràcticament està al 100%. Està bé? Percentualment sobre el PIB sí que està bé. La realitat és una altra. La realitat és que la deuta va pujar d'un any a l'altre, va pujar més de 80.000 milions i ara està en 1.700.000 milions. 1.700.000 milions.
Això què significa? Això significa que com l'estat espanyol, per finançar aquesta deute, tenim un dels índexs més alts d'Europa, perquè Europa de mitges financia 1,5% al 2% i a Espanya estem al 3%. Però això significa que tu en deute has de pagar al voltant gairebé de 60.000 milions en deute, en interessos de deute.
perquè tinguis compte, si tu pagues 60.000 milions i la Generalitat, per exemple, té un pressupost de 45.000 milions, si no tinguis el deute, m'entens? M'entens-ho. Podries repartir-lo molt més. Quin és el problema? Continua ingrés perquè ha baixat la deute sobre el PIB?
perquè el PIB continua creixent, el 2,2, el 2,5... Si tu continues ingressant més, t'estàs endeutant. La deute sobre el total que tu has d'ingressar baixa, però els interessos pugen i continues pagant una barbaritat, 21.000 milions. Perdona, no 21.000, el 3% de 1.700.000, per això que són gairebé 50 i alguna cosa, 60.000 milions.
Si la Generalitat fa un pressupost de 40 i tornem a la Generalitat, fa un pressupost de 45 milions i s'ha de endeutar perquè les partides que li arribin de l'Estat estaran en funció del que feien el 2023, que era quan estaven aprovats el pressupost, el 24, la diferència la tindràs que tu endeutar, tu tindràs que demanar préstec per pagar tot allò que tu vulguis fer.
i esperar, esperar que via, no pressupost, perquè via pressupost no te la donaran, via decrets que t'envien els sentits, però inicialment tu et tindràs que endeutar. Aquest és el tema. I dius, i per què t'enraono això de la Generalitat? I ara t'hi dic, i què té a veure l'IRPF amb tot això? Oi que fa uns dies que vam enraonar de l'IRPF?
Per què estan demanant d'aquí a Catalunya controlar el 60% o el 70% que ja es controla el 55%? Per què estàs demanant de controlar més l'IRPF? Significa que si ara controles el 55% de cada 100 euros, 55% directament ja es queden aquí. Es queden aquí a casa, eh? Es queden a Catalunya.
I els altres 45 van a Madrid. Però si tu passes a controlar el 70%, vol dir que de cada 100 euros, 75 se te queden aquí. I on està el tema? El tema està que ja liquidaràs tu. No esperaràs que t'arribin els cèntims a tu, sinó que tu tindràs que tornar-los, o tindràs que abonar-los. Però, clar, si això normalment, les liquidacions entre comunitats i l'estat central estan entre 3 i 6 mesos, tu disposes d'aquesta...
d'aquests cèntims durant aquest període de temps que t'ajudarien a no tindre que endeutar-te, perquè la deuta no sempre és a un any. Hi ha deutes a tres mesos, a sis, a un any, a cinc anys, a deu anys. Potser t'aniria bé perquè aquesta diferència seria suficient perquè tu la deuta de tres mesos, de sis, que és molt cara, no la fessis, no demanessis préstecs. És l'únic que poden estar comptant a la Generalitat, eh?
Per què? Perquè ara ja t'hi dic jo d'entrada d'on està el tema. Si jo a tu no t'envio calés, l'única forma que tu tens és dir, mira, dels que jo recapto, doncs aquesta part que recapto, en lloc de tornar-te a tu 40, doncs te torno 25.
I els altres 15 ja me'ls quedo. Ja me'ls quedo jo. Ja els administro jo. Encabat ja et donaré la part que a tu et correspon, però jo ja l'administro. Tu no et pots quedar al 100% de la recaptació de l'IRPF. Tu després has de liquidar...
a l'estat central i a la seva part per cobrir totes les despeses que són a nivell nacional. Temes exteriors, temes d'exèrci, tot això és la bossa comú. Tot això s'ha de sufragar entre totes les comunitats.
I les comunitats que intenten, ja que l'Estat no té pressupostos aprovat i les transferències triguen a arribar-me, tinc una opció, endeutar-me. No m'endeuto, aumento la recaptació de l'IRPF i arribo a un acord per una altra banda.
que escolta, dels 70.000 milions, 20.000 milions ja no te'ls pago. No és que no te pagui els 20.000 milions, no te pago els interessos d'aquests 20.000 milions. És una altra forma de tindre ingressos en Catalunya. Però, què t'estic dient? Que no és pel que tu estàs fent, sinó pel que l'altre t'està deixant de fer. Aquí el que passa és que de cara...
de cara a l'exterior, el que diem és, farem això i implementarem. No, no podem implementar, ja som la comunitat que més impostos apliquem. Això sí, som la que més impostos apliquem, amb tots els trams, amb l'IRPF, amb una sèrie d'impostos que s'apliquen només aquí, no s'apliquen millor en altres regions o en altres comunitats,
I ara per ara la situació que ens trobem és aquesta. I encara t'he dit que aquest demà t'ho mirava i el pressupost és 46.000 milions, que és considerable. Sí, sí, totalment. Una altra cosa és, perquè jo no entraré perquè no és fàcil, no és fàcil i necessitaríem...
bastants programes per poder desgranar on van, o quines són aquestes partides, a quins departaments, i hem acabat aquest departament, a on van. Probablement ens trobarem algunes sorpreses que, com a oyents o com a ciutadà de peu, no veiem el perquè d'aquestes partides, però a nivell polític o a nivell de tota la regió, potser sí que consideren ells que és interessant o que és important.
o que és bo poder-les aplicar, m'entens? Poder-les distribuir. Tu no millor diries, escolta, destina més a l'educació, destina més al tema de les vivendes per a la gent jove. Per què no ho estàs destinant? Per què estàs destinant partides de 100, 200, 300 milions a tota una sèrie de partides d'exterior, d'ajudar aquí, d'ajudar allà? Per què no ho posem aquí en dintre? Per això t'he dit que no és una cosa fàcil.
I de fet parlaves de la vivenda i és un tema que també volíem tancar amb ell avui al programa. Ens queden quatre minutets per tancar aquest espai d'actualitat econòmica i senzillament una breu pinzellada llegida fa res a inici de setmana ahir mateix.
Aquesta notícia, dos anys del topall als lloguers, els preus s'estabilitzen però no baixen. El sindicat de llogateres valora que les rendes s'han caigut però lamenta que no s'hagin aconseguit aberatir. Ahir dilluns va fer dos anys que va entrar en vigor la regulació de preus de lloguer a Catalunya.
Una llei que és pionera, que apliquen 271 municipis de tot el país. Com creus que també ha afectat aquest tema, el de la regulació dels preus de llum a Catalunya? Ja ho has dit tu, a l'entrada no en baixar.
Per què no han baixat? Perquè s'han retirat vivendes de lloguer, del mercat. Si n'hi havia, no sé el nombre, si n'hi havia 200.000 vivendes de lloguer, ara estaran en 150.000.
n'hi ha menys vivendes de lloguer. Clar, si tu em poses a mi... Si jo faig una inversió per comprar una vivenda i poder-la encapat llogar per obtenir uns ingressos i tu em dius que no, jo he fet un esforç d'estalviar-ho i, a més a més, m'he endeutat amb una hipoteca,
I tu em dius que enlloc de cobrar 800, que només puc cobrar 400, que el que faig, venc la vivenda. I aleshores aquesta vivenda la trec de circulació. Res més, és el que ha passat. Per això el preu s'ha quedat...
A més, tu no pots regular un lloguer, és el contrari, tu has de lliberar sol perquè n'hi hagin prou vivendes, i contra més vivendes n'hi hagin al mercat, el preu tiraria la baixa. Contra menys vivendes n'hi ha al mercat, el preu no baixa, el preu és mental, no baixarà. Si per un article que jo produeixo n'hi ha dues persones interessades, el preu no baixarà mai.
Si jo produéssiu 5 i n'hi ha 4 persones interessades, el preu baixarà, perquè jo he de vendre aquest producte. És així. Jo puc demà vendre pomes, i puc dir que la poma val 5 euros, i ven 5 quilos. Mentre que vinguin 6 persones a comprar-me les pomes, les pomes valdran 5 euros, o pujaran de preu.
En el moment que en lloc de 6 persones vinguin 5, el preu es quedarà fix. Però en el moment que vinguin 4 persones, el preu de la poma baixarà, perquè si no me les menjaré. Què ha passat amb el lloguer? El mateix. Si jo no puc repercutir tota una sèrie de costos i vist llum, tot això no puc repercutir-lo, que amb el preu del lloguer, que no solament és el preu de compra, sinó el preu dels impostos,
que és com tu calcules un lloguer d'una vivenda, què faràs? No el posaràs en lloguer, no el posaràs en lloguer, el posaràs en venda i te'l treuràs. Però llavors, clar, quedaran menys vivendes al mercat, amb la qual cosa el preu ja no baixarà, el preu pujarà. I encara que la gent jove està molt preocupada, però la solució no passa per topar.
Doncs, Rafael Redondo, ens quedem amb aquest titular. La solució no passa per topar. Seguirem d'aquí dues setmanes destacant més qüestions, molt pendents també de l'Orient Mitjada, com va avançant aquesta guerra i com també arriben a casa nostra totes aquelles qüestions que a nivell econòmic ens acaben afectant a la butxaca. Una abraçada, cuida't molt i en dues setmanes seguim ampliant informació. Perfecte, igualment. Adéu, molt bon dia. Adéu.
Petita pausa pels bolletins informatius. Tornem de seguida fins ara.
En aquesta entrevista amb Ricard Ostell, Laporta ha fet un pas endavant sobre la renovació del tècnic de Hansi Flick. Entenc que el Hansi voldrà renovar, el Barça volem seguir tenint el Hansi Flick, i a mi m'agradaria, com a president electe, la meva opinió és que se l'hauria de renovar,
i tenim, doncs, ara 5 anys per endavant. Crec que seria bo la fórmula aquesta que sempre el Hansi té un any més de contracte al corrent, diguem-ne. És a dir, seria fins al 2028 si renovés ara, no? Sí, exacte. La Porta admet que el Johan Cruyff serà l'alternativa quan s'instal·li a la coberta del Camp Nou, és a dir, l'estiu de l'any 2027, si algun partit no es pot disputar l'estadi. La Porta diu que n'estan parlant amb l'Ajuntament de Sant Joan d'Espí i que, en aquest cas, voldrien ampliar l'aforament del Johan.
Bé notícies, Marta Prats. Nou cop el règim de l'Iran amb la mort a mans d'Israel d'una de les figures clau al cap de seguretat, Ali Larijani, assassinat aquesta nit en un atac en què també ha mort el cap de la unitat que ha reprimit les protestes ciutadanes dels últims anys. L'Iran no confirma de moment les morts. El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, presumia en canvi de l'atac.
Les forces de defensa israelianes continuen operant a l'Iran amb gran intensitat, atacant actius del règim, suprimint capacitats de llançament de míssils i destruint infraestructures estratègiques clau en tots els dominis, cosa que està fent recular l'Iran diverses dècades.
A Catalunya, el segon dia de la vaga de mestres i professors, s'ha entrada avui al Penedès, al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. El Departament d'Educació diu que el seguiment és d'un 11% de la plantilla, segons dades provisionals. A banda de les aturades a les aules, també s'estan fent mobilitzacions i marxes lentes en diversos punts d'aquests tres territoris. Al migdia hi ha prevista una manifestació al centre de Tarragona. Anem cap a Tarragona, precisament. Manel Sastre, bon dia.
Hola, bon dia. Sí, recte final de la marxa que es fa a Tarragona, que ja enfila la plaça Imperial Tarraco amb el suport també de tres tractors de revolta pagesa que s'han afegit com desenes de professors també que s'han anat afegint a aquesta marxa, ara mateix amb prop de 500 persones. A les 8 han tallat durant dues hores l'accés principal al port de Tarragona i després han enfilat l'autovia A7 que ha provocat algunes cues. Les marxes lentes també s'han repetit.
Des del Vendrell, la Conca de Barberà, l'Alcamb, en direcció a Tarragona, i també des de punts com Mora d'Ebre i Emposta, en direcció a Tortosa, on també hi ha una mobilització a dos quarts d'una. Els docents segueixen reclamant millores salarials, també la reducció de ràtios i més personal de suport a les aules. Manel Sastre, Albert Cots, Unitat Mòbil, a Tarragona.
Falten tres dies perquè el Parlament voti si es tramiten els pressupostos i Junts per Catalunya adverteix que si el govern retirés els comptes per guanyar temps i aconseguir el suport d'Esquerra Republicana es demostraria el fracàs de l'estratègia del president Salvador Illa. Sentim el portaveu parlamentari de Junts, Salvador Vergés.
Això només portarà més inestabilitat, el que fa és fer perdre encara més el temps al país i demostra que aquesta estratègia del Partit Socialista, del president Illa, de portar uns pressupostos al Parlament que no compten amb els suports suficients, evidentment l'aboca al fracàs. Junts demana al president Illa que rectifiqui els pressupostos perquè les conseqüències de la guerra a l'Orient Mitjà, diuen, els han fet caducar.
Aquesta primavera serà molt dura per a les persones al·lèrgiques. Les fortes pluges i la temperatura suau fa una combinació que ha generat intenses polinizacions des de mitjans de febrer. Vellaterra, Marta Vallès. Bon dia és la previsió que es fa des de la xarxa aerobiològica de Catalunya, Delictau A.B. La doctora Jordina Belmonte, responsable d'aquesta xarxa. Serà un any, en principi, complicat.
totes les precaucions que sàpiguen prendre, informació i precaucions. Ha arribat una mica tard, però ha arribat forta. I a més a més, tant la temperatura que fa a migdia com la quantitat d'aigua que tenen a terra i que tindran perquè tots regalim a d'aigua, fa preveure que estaran molt fortes per poder generar moltes flors i moltes fulles i molt de tot.
A la pàgina web aerobiologia.cat es publica cada setmana un butlletí amb les prediccions. Marta Vallès, Catalunya Ràdio, Universitat Autònoma. Ecologistes en Acció denuncia que 3 de cada 4 mesuradors de la contaminació que hi ha a les principals ciutats espanyoles estan ubicats lluny dels punts crítics i, per tant, no retraten la realitat del problema. Didac Navarro, un dels autors de l'informe Trànsit i Qualitat de l'Aire Urbà a l'Estat espanyol, posa com a exemple l'estació que mesura la contaminació a l'Eixample de Barcelona.
No és el mateix mesurar la contaminació amb compte d'Urgell, amb Avinguda Roma, que al carrer Araó. On ens trobarem un major nivell de concentració de contaminants és al carrer Araó, que és una autopista urbana. No en aquesta intersecció on tenim espais arbolats, no? És com una mica trampós. La nova normativa europea de qualitat de l'aire obliga a situar aquestes estacions en punts crítics pel volum de trànsit o les condicions de dispersió dels contaminants.
El pla de Rodolí és previst fins al 2030. No fixa calendaris d'execució, no prioritza adequadament les actuacions per ampliar la capacitat i manté mancances clau. És l'anàlisi que en fa la Plataforma d'Usuaris, Associació per la Promoció del Transport Públic, la PTP. El seu president, Adrià Ramírez, troba a faltar punts d'encreument de trens a trams molt llargs de via única que es converteixen en colls d'ampolla quan hi ha alguna incidència. Ho ha explicat en declaracions a 3CatInfo.
Ens sorprèn molt que el pla de Rodalies, que planteja molts milions, oblidi aquest tipus d'obres que per dos milions cada una, que és molt poc, es podrien fer. Això és una mostra de què el pla de Rodalies pensa només en fer obres i no en com es pot millorar l'explotació del sistema. La PTP també retreu que no hi hagi estudis sobre com ampliar la capacitat del corredor mediterrani entre Vilaseca i Martorell.
Llargues cues al campus de la Universitat de Kent, al sud-est d'Anglaterra, per rebre antibiòtics com a prevenció d'un brot de meningitis que ha provocat ja la mort de dos estudiants i l'hospitalització d'11 més. Londres, Quim Olivares, bon dia. Hola, bon dia. Les víctimes són un estudiant de 18 anys d'un institut i una universitària de 21. Els companys ho viuen amb neguit. Sentim una universitària en declaracions a la BBC.
He vingut perquè volem prendre precaucions, volem antibiòtics per si tinc cap símptoma. No em sento segura, tothom està força espantat amb aquesta situació. Les autoritats locals demanen a tots els que van anar de festa dissabte a la nit en una discoteca de la zona que sol·liciti un tractament preventiu, ja que podria ser l'origen del brot. Quim Olivares, Catalunya Ràdio, Londres.
Ampar Moliner fa una reflexió sobre el fet de cuidar i què vol dir estimar quan el temps de vida s'esgota a la seva nova novel·la, Instruccions per viure sense ella. La protagonista és una escriptora i periodista que té una malaltia terminal i abans de morir ho deixa tot arreglat perquè no es noti la seva absència. Té molts trets que remeten a la mateixa Ampar Moliner com ha admès ella al matí de Catalunya Ràdio. És una novel·la, tot és ficció, per tant, però pot ser llegit amb una certa clau autoparòdica.
Tenia ganes de fer això. La novel·la publicada per Colomna es pot trobar a les llibreries a partir de demà. Hem començat aquest butlletí explicant-vos aquesta entrevista de Joan Laporta al matí de Catalunya Ràdio, en què ha demanat, ha dit que la primera acció que farà serà buscar la renovació de Hansi Flick, ara la resta de l'actualitat esportiva. Marcos García. Justament seguim amb el Barça, que s'entrena a aquesta hora,
per preparar el partit de demà contra el Newcastle. Tornada dels vuitens de la Champions masculina, ja sabeu, un a un de l'anada. D'aquí a una hora estan previstes les rodes de premsa de Pau Coercí i també del tècnic Hansi Flick. Avui sabrem els quatre primers equips classificats per als quarts de final d'aquesta Champions.
Destaquen els enfrontaments Manchester City-Real Madrid amb 3 a 0 a favor dels blancs de la nada i el Chelsea-PSG amb un 5 a 2 favorable a l'equip parisenc del primer partit. El partit City-Madrid, així com el seguiment de la resta de partits de quarts previstos per avui, els farem a les Champions a Catalunya Ràdio, mitjançant l'API també a la plataforma 3CAT a partir de 3 quarts de 9.
A la Lliga Femenina de Futbol Espanyol, 2-0, l'equip blanc i blau és 11. En bàsquet al joventut es juga aquest vespre a les 8 de la pista a l'Unicaja de Màlaga, el primer lloc del grup del top 16 de la Champions FIBA. Tant catalans com andalusos estan classificats per a quarts de final i qui guanyi tindrà el factor pista a favor. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 9 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova.
El parc de Iuliaquiet acollirà el 20 de març una sessió del procés participatiu per a la remodelació dels jocs infantils amb la voluntat d'implicar els infants del barri en la definició de l'espai. L'activitat tindrà lloc a les 5 de la tarda al mateix parc i la proposta preveu reorganitzar els jocs existents, ampliar els més utilitzats i incorporar nous elements per a infants de més edat, així com ampliar la zona de joc amb aquestes noves incorporacions. L'objectiu és adaptar l'espai a les necessitats i usos detectats.
A la sessió hi participaran infants dels espais de participació que han fet una recollida prèvia d'informació i actuaran com a representants d'alumnes de les escoles del municipi. En societat, el cicle de converses de Dona i Empresa Talks arriba Sant Just amb una nova sessió, titulada Dones que emprenen, històries que inspiren, que se celebrarà el 19 de març a les 6 de la tarda a les escoles. La iniciativa impulsada per l'Associació Dona i Empresa té com a objectiu posar en valor el talent femení i l'emprenedoria al territori.
La trobada reunirà dones emprenedores de diferents generacions i àmbits professionals que compartiran les seves experiències, els reptes afrontats i les claus del creixement dels seus projectes. Entre les participants hi haurà Olga González, del Servei Integral de Salut, i Pepa Casanys, amb més de 30 anys d'experiència al capdavant de Pepa Moda Dona, així com Irene Almendros, d'Inanaut, Arquitects, i Núria Rey, que des del 2024 lidera el negoci familiar Ciebata.
La sessió estarà moderada per Alicia Flames, periodista i directora de la Bristola Escola d'Idiomes, i es planteja com un espai per compartir coneixement, generar connexions i donar visibilitat a l'emprenedoria femenina local. I en Medi Ambient, Sant Just acollirà el pròxim 19 de març el taller Clar com l'Aigua, una activitat divulgativa per apropar la ciutadania al cicle integral de l'aigua i la importància d'una gestió eficient d'aquest recurs.
L'estació tindrà lloc a les 6 de la tarda a la vagoneta i s'allargarà fins a les 8. L'activitat de caràcter gratuït s'emmarca dins del programa Reparat als municipis i té com a objectiu oferir coneixements pràctics sobre els processos que intervenen en la gestió de l'aigua, així com fomentar una major consciència sobre el seu ús responsable. Per participar-hi cal fer inscripció prèvia amb un màxim de 48 hores d'antelació, ja sigui a l'equipament de les escoles o a través del web de la xarxa d'equipaments culturals. El taller compta amb places limitades amb un mínim de 10 assistents i un màxim de 20.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enca l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Fins demà!
dins d'aixa illa al final, una urbanització cara, un paradís amagat, dins el paradís set cases, pen gent d'un penya segat, set propietats exclusives, que Boquerra fa Nadal, dins el baló quatre cotxes,
que viu allà netejant, dins el jardí una piscina, una piscina gegant, d'aigua salada i jacuzzi, però ningú ha notat que... Un tobogán, li falta un tobogán, que vagi al guil i al poc, sé que està passant mal. Un tobogán, li falta un tobogán,
Qui no té un capritxet a sa casa? Als pobres tot vos sembla mal. Pot ser, no vas fer mèrit, res passa per atzar. Ell se ho va tindre que currar. Ell és bo, té talent.
que Déu salve a la reina, siga amb litos lleals. Un tobogán, li falta un tobogán, que vaja algú i li posa que està passant mal. Un tobogán,
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, just blues. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Mas Lluï, Carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
Sense anar més lluny. Comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
I seguim el magasin de matins de Ràdio Desbem, seguim a la Rambla. Avui marxem fins al Teatre Coliseum de Barcelona que acull una proposta única i intensa, Forever Tango, un espectacle internacional que ha captivat a més de 10 milions d'espectadors arreu del món. Creat i dirigit per Luis Bravo, aquest muntatge recorre la història, l'ànima i la passió del tango argentí amb una posada en escena espectacular que combina música en directe, dansa i dramatúrgia.
Avui parlem amb el seu creador per entendre millor l'esència d'aquest fenomen teatral. Luis Bravo, buenos días, ¿cómo estàs? Buenos días, mucho gusto. Encantado de saludar-los a ti y a tota tu audiencia. Bienvenido al programa. Explícanos un poco. Forever Tango lleva décadas emocionando al público. ¿Qué creéis que es el secreto de su éxito?
El secreto de mi éxito. No hace falta que lo cuentes todo, te puedes guardar un poco para ti. No, pero es que es muy difícil hablar de uno, ¿no? Yo creo que esa respuesta la tienen más los 10 millones de personas que nos han visto ya desde hace más de 30 años por todo el mundo, de todas las culturas, ¿no? Pero yo creo que, bueno, más allá de lo que es el espectáculo y de la manera que está diseñado, es la calidad de la gente que hay arriba del escenario, los artistas,
Y también es muy importante la honestidad con lo que se hace, ¿no? Creo que es un espectáculo que tiene su propio espíritu y se ha convertido a lo largo de los años en un espectáculo de los pueblos del mundo, ¿no? Porque hemos tocado para gente de todas las culturas, de todas las latitudes y siempre tenemos la misma...
y de parte del público, que es el aplauso de la gente de pie y con el agradecimiento por lo que uno le brinda arriba del escenario este producto tan argentino, que es el tango. ¿Cómo nació la idea del proyecto? Bueno, yo soy músico...
he sido músico siempre también popular, tengo una formación de músico clásico, de muy jovencito, luego de trabajar como músico clásico en la Sinfónica Nacional de Argentina y también en el Teatro Colón, me fui a estudiar a Los Ángeles, hice toda mi carrera en la Filamónica de Los Ángeles, luego Filamónica de New York, y un día quise hacer mi propia música, mi propia obra, con mi nombre y apellido, con mi idiosincrasia, mi cultura,
un producto donde no tenga que competir con nadie, que era mi identidad. Entonces decidí hacer esto, juntar los músicos con los que yo había tocado en Argentina, que ya había dejado hacía 20 años. Y bueno, nació esto y nunca fue ni siquiera soñado el éxito que tuvo, creo que fue algo que me llevó por delante. Y fue una escalera en ascenso, así, un escalón tras otro que me fue llevando hacia delante
Hasta llegar a lo que es hoy Fuera Bertango, ¿no? Pero no fue una cosa pensada. En su momento fue un placer que tuve, que quise darme de tocar con los músicos amigos, con los que yo había hecho tanta música y salir al mundo, ¿no? Y bueno, y así fue que el éxito nos llevó por delante realmente, nos transformó la vida.
El tango tiene una historia muy vinculada a la sociedad, a la comunidad argentina, a la inmigración, a los marges sociales. ¿Cómo crees que de alguna forma esto se plasma en el espectáculo? Yo creo que no hay nada que identifique más en Argentina que el propio tango, en toda la problemática nuestra social, cultural, con toda nuestra historia y
con todas nuestras contradicciones y con esa cosa tan italiana que tenemos, que también tenemos cosas del flamenco, cosas del... En fin, de todo lo que ha sido la gente de Argentina, nuestra sociedad, que se ha nutrido de tantas culturas que vinieron a poblar nuestro país a partir del fin del siglo XIX, ¿no? Y así nació el tango, como una creación anónima y popular, ¿no?
Yo creo que en todo lo que hacemos los argentinos siempre está puesta una impronta de nuestra identidad. Ya lo ven en los jugadores de fútbol, en el drilling de la picardía de los jugadores de fútbol, en esa cosa problemática también que es el tango. Creo que no hay nada que defina más a un argentino que a un tango. Sea de la época que sea, en las formas que sea, ¿cierto? Porque también el tango ha ido...
ha ido sufriendo la evolución de los artistas que lo cultivan, ha sido un producto siempre de las transformaciones sociales de nuestra sociedad argentina. Y yo creo que eso de alguna manera inconscientemente en muchas cosas, si bien yo me he tomado ciertas licencias de fantasías artísticas con el show, yo creo que está traducido en el espectáculo,
Ya lo van a ver, el público que venga a ver el show lo va a ver. Es muy argentino, se puede decir. Tiene todo ese colorido y todo ese matiz de la forma argentina. Hablemos ahora del material artístico que conforma el espectáculo. ¿Para ti qué papel juega la música en directo por un lado y también la selección de los bailarines que conforman este show?
Bueno, yo desde músico que soy, todo se inicia desde la música, desde lo que la música me inspira a mí, ¿no es cierto? El papel que juega la música es todo, es la base sobre lo que todo asienta, ¿no? Yo recuerdo siempre, nosotros cuando comenzamos allá por el año 94, en 1994 en San Francisco, que estuvimos durante dos años a ocho funciones semanales, Fancy for Coppola venía mucho a ver el show y salíamos a comer y a cenar juntos y
y él me decía que tenía un tratamiento muy cinematográfico el show. Entonces me preguntaba cómo lo hacía, porque él me decía, mira, es como ver un libro de cuentos, va pasando una historia tras otra. Entonces me preguntaba cómo era que yo lo diseñaba. Entonces yo le decía que lo diseñaba exactamente como él diseñaba lo suyo, pero él lo hacía a partir de un argumento, elegía a los artistas con los que interpretaba ese argumento y lo ambientaba con música.
Y yo desde lo que la música me inspiraba, lo único que hacía era poner la imagen y la humanidad de los artistas, de los bailarines, entre la orquesta y el público, ¿no? Entonces, y creo que el secreto está en las audiciones cuando elijo a los bailarines que van a escenificar, le van a poner imagen a lo que la música me inspira, ¿no? Siempre cuando tomo audiciones, que voy a Argentina y
y elijo la gente, nunca mira un currículum, nada, siempre son seres anónimos que, bueno, que me permitan a mí trabajar con ellos y, qué sé yo, que sean maleables, ¿no?, a lo que yo les pido, o sea, y luego se da una relación muy fuerte entre los bailarines y mi persona, en lo cual es unida y vuelta constante de mucha generosidad y confianza, ¿no?, de entrega mutua, y así es como, bueno, todo se va conformando en eso que la gente va luego plasmado arriba del escenario, ¿no?,
El tango muchas veces se termina describiendo como una danza de contrastos. ¿Tú estás de acuerdo con esta afirmación? Una danza, perdón, de contrastes. De contrastes, sí, de contrastes. Lo es. Nosotros los argentinos tenemos todos esos contrastes y tenemos todos esos arrebatos y todas esas cosas. Uno cuando tiene esa violencia, tiene esa ternura, tiene esa...
Ese romanticismo tiene esa cosa contenida. Uno cuando ve a un hombre con esa mujer abrazado, no sé si es el hombre que va atrás de la mujer o es la mujer que responde a las directivas que da el hombre para el baile. Es una línea muy delgada, siempre constante. El mensaje que se da es todo muy subliminal,
definitivamente es muy artístico, tiene un lenguaje muy artístico lo que se hace arriba del escenario. Y esos contrastes es muy propios de nuestras culturas. Ustedes lo tienen mucho aquí en esta España tan rica, llena de tantas culturas, que son muchos países, son diferentes culturas en un solo país, que es tan rico. Y bueno, nosotros hemos heredado mucho de ustedes, muchísimo, todo.
Creo que está todo ahí, ¿no es cierto? Todos esos contrastes son resultados propios de la vida misma. Y ahora nos comentabas tu trayectoria, que ha pasado por muchos colores, por muchos matices y que al final también ha ido creciendo hasta llegar aquí, hasta estrenar un proyecto que ha tenido mucha capacidad de acogida.
Me gustaría saber cómo ha evolucionado también, después de tantos años, la emoción que sientes a través del tango. ¿Ha cambiado? Es decir, ¿te continúa emocionando igual el tango que al inicio? Lo dices muy bien. Es un espectro inmenso de colores de todo tipo. Sí, la emoción. Uno es un ser músico y eso va con uno hasta el último día de nuestras vidas.
cómo esa emoción va, y es algo inconsciente, totalmente inconsciente, uno es a partir de la emoción, a partir del sentimiento, y si uno puede tener la suerte de poder intelectualizarlo, entonces es permitido el crecimiento, uno puede, a partir de entender ese acto inconsciente que es el acto creativo, luego uno entiende el porqué de todo eso,
Entonces uno como artista, creador, yo no me quiero llamar artista, creo que eso lo dejo para la gente, lo dejo para la historia, ¿no? Pero a partir de lo que uno, de las vivencias de uno y uno las puede intelectualizar, entonces entiende el porqué de muchas cosas, de los propios actos de uno mismo, ¿no? Entonces la emoción siempre está, porque ese es el reflejo de uno, ¿no? Y bueno, yo lo único que hago es,
tratar y ponerlo arriba del escenario, y todo eso me ha permitido también ir a lo largo de todos estos años cambiando generaciones de músicos y generaciones de bailarines. El show tiene su propia vida, es un show que tiene un ángel, tiene un espíritu, es una obra clásica, ¿no? Y bueno, va sufriendo también la transformación de los artistas que, como decía antes, que lo cultivan, ¿no?
que lo van interpretando arriba del escenario, y bueno, cada vez es más rico, cada vez es más rico, porque la vida misma se hace más rica, ¿no? La vida misma con los años, uno va adobándose también en la experiencia y en lo que la vida misma lo va enriqueciendo a uno, ¿no? Y por ende enriquece lo que uno hace como expresión artística, ¿no?
Hoy estamos hablando con Luis Bravo. Ho estem fent en marc d'aquest Forever Tango que es presenta al Teatre Coliseum de Barcelona del 16 d'abril al 3 de maig, únicament amb 12 funcions. Un espectacle que es va estrenar a Broadway l'any 1997, va estar 14 mesos.
després ha anat tornant a Broadway en quatre ocasions diferents i és aclamat per més de 10 milions d'espectadors. Amb totes aquestes cifres, Luis, claro, me imagino que también el proyecto ha cambiado por completo durante todos estos años. Sí, sí, pero en sí la obra siempre tiene el mismo espíritu, el mismo formato,
La misma esencia, sí, cambia el repertorio, cambian coreografías, cambian algunos números, cambian los artistas, pero siempre es la misma obra, ¿no? Es una obra clásica, se puede decir que es una obra clásica, ¿no? Que mantiene su formato, su espíritu. Siempre la obra está vigente, eso es lo lindo, ¿no? Que vamos a lugares siempre nuevos. Yo, bueno, siempre he querido venir aquí a la Cataluña, ¿no? A la tierra del Gran Casals, ¿no? Yo soy chelista.
Entonces imaginen lo que representa para mí estar en la Cataluña de Casals. Sí, y bueno, la pucha. Ojalá pudiera dar el catalán como lo escucho, que tan lindo lo hablan, lo hablas tú. Pero es muy lindo, estoy muy contento de estar aquí, por cierto, con grandes expectativas y la respuesta del público catalán.
Com comentàvem, podeu adquirir les entrades al web de Teatre Coliseum amb aquestes 12 úniques funcions del premiat espectacle com a el millor musical de gira pel By Area Theatre Critics Circle de San Francisco. I ja per a ir terminant, Luis, no te robamos más tiempo, nos gustaría saber què espera que sienta el público de Barcelona Albert Forever Tango. Yo creo que
Bueno, el show desde la existencia siempre ha sido muy exitoso en todas partes. No veo que haya una razón para que no tengamos la misma respuesta. Público cada noche aquí en Barcelona. Ustedes tienen un público, una audiencia muy culta, muy sensible, muy culta, muy acostumbrada al teatro y a ser permeable a lo que el arte brinda. Así que
Creo que va a ser un suceso muy lindo el que vamos a tener aquí en el Teatro Coliseo, a los cuales estoy muy agradecido también a sus promotores, a la compañía Badañá que nos cede el teatro para que nosotros tengamos espacio para...
Luis Bravo, perdona que te estábamos perdiendo por unos instantes. Sencillamente añadir que muchísimas gracias por atendernos aquí en este medio local, en Radio Desvern. Es un placer escucharte y también ver cómo vives el tango, que es como una forma de vivir también. Un abrazo, cuídate. Muchas gracias. Adiós.
Fins demà!
Doncs Forever Tango, com dèiem, com avançàvem al llarg d'aquests minuts en l'entrevista amb Luis Bravo, l'espectacle que arriba al Teatre Coliseum de Barcelona, amb aquestes 12 funcions, el podeu veure del 16 d'abril al 3 de maig del 2026. Director del Forever Tango, Luis Bravo, ha estat amb nosaltres aquí als micròfons de Ràdio Despern. Fem una petita pausa i tornem de seguida amb l'associació de gent gran, amb la qual tancarem també el programa d'avui. Fins ara.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Fins demà!
Fins demà!
So I handed him my bottle And he drank down my last swallow Then he bummed a cigarette And asked me for a light And the night got deathly quiet And his face lost all expression Said if you're gonna play the game, boy You gotta learn to play it right You got to know when to hold them Know when to fold them
Now every gambler knows the secret to surviving
Knowing what to throw away Knowing what to keep Cause every hand's a winner And every hand's a loser And the best you can hope for Is to die in your sleep So when he finished speaking He turned back toward the window
Crushed out his cigarette and faded off to sleep. Then somewhere in the darkness, the gambler, he broke even. But in his final words I found an ace that I can keep. You got to know when to hold up. Know when to fold up.
Fins demà!
When you're sitting at the table, there'll be time enough for counting. When the dealing's done, you've got to know when to hold up, know when to fold up, know when to fold up. Kenny Rogers amb The Gambler, que obren aquest últim tram del programa. Soc Daniel Martínez, d'Això és la Rambla, és un plaer estar amb vosaltres aquí al 98.fm. Ara marxem a parlar amb l'associació de gent gran.
Maite Modés, bon dia, com esteu? Bon dia, molt bé. Benvinguts al programa, una setmana més. Avui hi ha uns quants canvis, perquè ja en l'últim espai ja ho avançàvem, que hi hauria un canvi de junta per part de l'associació de gent gran, avui ja ho ratifiquem, i bé, senzillament, si us sembla, comencem una mica per aquí, que ens expliqueu com ha anat aquest canvi de junta.
Bueno, tal com et vaig comentar l'anterior vegada que vaig venir amb la Lluïsa, en aquell moment no estava encara decidit els càrrecs que teníem cada un. Sí. I ara, però sí, ara ja us ho podem comentar, així et sembla. Comencem. Te'ls dic. Mira, la Lídia Prades és la nostra presidenta. Jo en aquest cas sóc també vicepresident. Després tenim el Carles Rinyón i la Núria Serra, que són els secretaris.
La Maite Castells, que fa tota l'una de les activitats. Els de Ric Farràs, que fa comunicació i temes d'ordenador. Després tenim el Pere Macete, que és l'ajudant que ens porta a les sortides, a les avituaments.
I després tenim la Paquita Ferrer i l'Antoni Estopa, que són els que perdon la qüestió de les felicitacions als associats. Com a associació, com a Junta Nova, ja vaig dir que era una junta perquè hi havia cinc persones de l'anterior i cinc nous, i que hi havia una continuïtat total, i amb així estem.
I ara sí que ja tenim, de mica en mica ens estem posant al dia, ja amb la Maite ara venim, també ho parlàvem, vull dir, la burocràcia tan gran que ens porta aquests canvis de l'associació, quan tenim que canviar de presidents, hi ha tanta burocràcia interna i externa que ens porta molta feina, realment és una feinada.
Però bé, estem contents, amb moltes ganes de fer coses i això és el que hem de dir de moment. Clar, evidentment, per a la gent que ens estigui escoltant però que no sigui conscient de què implica estar dins d'una entitat, realment al final és gairebé com una empresa però sense el tema econòmic, en el sentit que al final has de tenir en vigència uns estatuts, has de tenir en vigència...
una junta i una sèrie de requisits que obliguen, doncs, a que tot estigui, diguéssim, correctament i que així, doncs, es pot dur a terme l'acció, l'activitat que... Està clar que el que estàs dient és el que s'ha de fer, això està claríssim. Pensa que som uns 370 associats, més o menys. 270. Eh? 300. 270. No...
Sí, sí, no són... Sí, 270? 270. Bueno, jo diré... Perdó, bueno, m'he equivocat, 270. I això també la nostra... La nostra... Això la Maita ja t'ho pot explicar, que és la que porta activitats.
El nostre tema és que, sobretot, els associats vinguin, estiguin amb nosaltres, facin socialització amb nosaltres i amb els socis, que no es trobin una mica separats. El que volem és fer una germanor amb tots per anar fent aquestes coses que fem i que el Maite ara et passarà més o menys a explicar, ja que és la responsable. Perfecte, doncs Maite, endavant, quan vulguis.
Doncs mira, nosaltres, com bé ha dit el Modest, les pretensions que tenim de la Junta és fer tant activitats com espectacles que els fem aquí al Centre Milenari, i després les altres activitats són sortides, sortides i estades, fent circuits i estades perquè la gent gran ens puguem ajuntar tots del mateix poble i puguem fer aquestes activitats en conjunt.
I així és una manera de trobar-nos, de fer-nos amics i de no ser estranys dins del nostre poble, sinó que ja ens coneixem, ens tractem i ens ho passem bé. I aquesta és la finalitat. I llavors és buscar sempre entretencions per ells i coses que els puguin agradar.
que no és que sigui una tasca fàcil, però a mi m'agrada fer-la. M'entretinc bastant buscant i pensant que es pot fer. Llavors, ara tenim una primera instància, tenim una sortida, que aquesta ja te la van comentar, que és que anem al centre de Bruxeries que està a la comarca del Lluçanès,
Allà ens explicaran un vídeo i un recorregut que farem a dins d'un petit museu, que és el centre de Bruxeria, que està allà al poble de Sant Feliu de Sacerres. I a continuació farem tota una torner pel poble aquest fent el mateix recorregut
que aquestes persones que eren condenades per la Inquisició tenien que fer entremig a tot el poble per anar a parar a les Forques, que és un lloc on eren executades segons la sentència que tinguessin.
I llavors això serà molt entretingut, després anirem cap a un restaurant, allà ens oferiran com sempre un bon àpat, un cafè, gotes, cava i una bona estona de ball. I després tornarem cap a casa, després de passar un bon dia així.
L'altra cosa que tenim en projecció que ja està tancada perquè faltava de confirmar és l'anada a la Sagrada Família, ja que estem a l'any Gaudí. Llavors ens hem pensat que una visita a la Sagrada Família era algú que podria agradar.
I efectivament ha sigut així. De totes maneres, ha valgut la pena, l'associació en aquest cas ha posat un preu molt baix als nostres associats i l'associació es farà càrrec del que és la despesa d'autocar.
Llavors això s'ha de tindre present que a vegades els associats pensen que amb els 15 euros es paguen el desplaçament i a més l'entrada. Paguen 15 euros per anar a la Sagrada Família però a més tenen l'anada i tornada amb un autocar.
Això és el que tenim en principi. Després ja vindrà maig, que ja explicarem què farem el maig, perquè tenim un circuit molt maco per tot d'una sèrie de pobles castellans.
Però això ja, quan tornem a vindre, ja et parlaré d'això, perquè si t'ho explico tot... Perquè arriba Setmana Santa, arriba moltes coses, estarem uns dies així de pausa... Exacte, i són dies de pausa, llavors, doncs, bueno, esperarem que arribi maig, i llavors ja vindrem el proper mes i et direm què és el que farem el maig i el juny. Genial. I, bueno, i nosaltres ens toca reunir-nos, cada 15 dies ens reunim,
Hem cobrat quotes allà directament perquè la gent no tingui d'anar al banc, perquè el banc també, si vas allà i dones el codi o dones el teu nom, et cobren comissions. Si nosaltres estem allà uns determinats dies cobrant les quotes, nosaltres no cobrem comissions, només cobrem la quota justa.
Perquè tu ja saps que els bancs, si fan una diligència, l'has de pagar. Totalment. Llavors, jo els hi faig una crida als que encara no han pagat, que tenen temps d'aquí a final de març, els dilluns i dimecres, per vindre i pagar amb efectiu i treure's la molèstia d'anar al banc i que els hi cobrin una comissió. Fins al 30 de març. Fins al 30 de març. Posteriorment ja tindrien que pagar per banc.
Exacte, després ja tindrien que pagar per banc i per això els hi fem recordatoris perquè s'apropin a l'associació. Però nosaltres volem recalcar sempre que l'associació sempre està oberta a noves idees, a fer noves coses i que busquin i invitem a tots els associats que donin idees, que vulguin participar...
que ofereixin les coses que els sembla que poden ser més agradables o que els agradaria visitar, que això sempre és molt bo perquè després dins de la Junta ho posem a debat i dient, mira, això tenen raó, busquem l'agència adequada, ho demanem perquè ens surti bé el preu,
I així puguem gaudir també de les idees que tenen els socis. Això també és molt important de dir, que nosaltres el que volem és obrir, no només triar nosaltres, sinó que obrim les persones que estan associades a que ens donin idees de coses que es podrien fer o que els agradaria fer.
Doncs clar que sí, molt important també escoltar els associats i associades per tal de fer les activitats més adaptades a tothom, i que així hi hagi una mica de tot, hi hagi varietat, i que cadascú tingui aquell punt d'activitat que esperi amb ganes, que et deleuïtes allò que digui, mira, doncs aquesta a mi em vindrà molt de gust fer-la.
Per exemple, nosaltres hem de pensar que amb l'any fem uns cinc espectacles o sis, eh? Aproximadament. Espectacles que sempre els acompanyem en petits refrigeris i en tot això els nostres associats no paguen absolutament res, eh?
I fem aquestes activitats precisament per a aquella gent que els hi és més complicat anar a vindre a les sortides o fer les sortides ja perquè tenen molts anys o ja perquè tenen alguna dificultat o alguna minusvalia.
Llavors aquestes persones els fem als espectacles perquè almenys puguin distreure's i passar-s'ho bé encara que no surtin i llavors, clar, fer el petit refrigeri que sempre fem, que els acompanyem ja sigui de galetes, una miqueta de cava, aigua o coca o el que puguem fer nosaltres, sempre tot això posant-ho a l'associació, eh?
I llavors així d'aquesta manera un cop acaba l'espectacle estem allà un rato rient, xerrant i estem un rato entretinguts. I aquesta és la idea que portem, o sigui de fer coses així perquè tothom estigui integrat, aquells que poden sortir i aquells que no puguin sortir.
Molt bé, doncs avui hem parlat amb en Modès Carme, vicepresident d'aquesta entitat de la gent gran de Sant Jus i també amb Maite Castells d'activitats, aquest espai d'activitats que en aquest cas ens explicava la Maite, les activitats que es realitzaran en els propers dies, en els propers mesos. No sé si voleu afegir alguna cosa més abans de tancar, família?
No, això és més o menys el que volíem explicar. Deixem-ho obert per la propera. I tant, doncs us desitjo molt bona setmana, que tingueu també molt bona entrada la primavera, que arriba divendres i que segur que ens carregarà piles a tots i totes, i aviam si el sol ve per quedar-se, perquè la veritat que el trobem una mica a faltar. Que vagi bé, una abraçada. Molt bé. Gràcies per tot.
Doncs benvinguts i benvingudes un matí més al Parador Musical, l'espai on descobrim la història i les curiositats dels grans noms de la música mentre escoltem els seus temes més icònics.
Avui viatjarem pel món de Queen, un dels grups més llegendaris de tots els temps, amb himnes que encara fan vibrar estadis i sales d'espectacle arreu del món. Però prepareu-vos, perquè avui hi haurà molt de ritme, molt de talent i una mica de màgia roquera.
I comencem parlant dels inicis del grup, perquè Queen naixia a Londres l'any 1970. El grup original estava format per Freddie Mercury, vocalista i pianista, Brian May amb la guitarra i Roger Taylor a la bateria amb John Deacon al baix. Abans de ser Queen, el grup es deia Smile i va ser Freddie qui va proposar el nom de Queen, pensant en una paraula curta, potent i amb majestuositat.
Curiositat, doncs que el primer concert amb el nom de Queen va ser a London's Imperial College l'any 1970, on ja començaven amb l'ambició de ser un grup molt diferent.
Fins demà!
I aquesta primera cançó que escoltem, el Keep Yourself Alive, és una de les cançons del seu primer disc i encara avui mostra aquella energia i aquell virtuosisme del grup en els seus inicis. Marxem a parlar de l'èxit global i d'una cançó, Bohemian Rhapsody, l'any 1975.
Arriba Bohemian Rhapsody, també coneguda així amb aquest accent una mica més british que jo he intentat impostar, i és que una cançó que va trencar tots els esquemes, una cançó que va voler tocar molts pals musicals és aquesta.
Aquesta cançó, Bohemian Rhapsody, amb més de sis minuts de durada i estructurada com una mini-òpera, no va ser un èxit instantànic perquè, de fet, al principi era inclús complicada programar-la a les ràdios, ja que tenia una durada d'uns sis minuts aproximadament i, clar, doncs això era massa, era massa llarga i, en aquest cas, doncs va caldre una mica de temps perquè acabés calant fort. Com ja sabeu, ara és una de les cançons més icòniques de la banda britànica i amb aquesta cançó Queen va revolucionar
la manera de fer música. Is this the real life? Is this just fantasy? Caught in a landslide Though we escape from reality Open your eyes Look up to the skies and see
Fins demà!
I aquest que he sentit de fons, Freddie Mercury, el cantant principal d'aquesta banda britànica, no només cantava, sinó que també era un autèntic showman. De fet, si heu vist la pel·lícula Bohemian Rhapsody, ho heu vist ràpidament. Però si heu vist també directes, com per exemple el Life Aid, el mític Life Aid, aquell concert que va aglutinar tantíssima gent i que també va aglutinar molts grups de música diversos per una bona causa, per una causa solidària...
Si veieu aquestes imatges, siguin reals o siguin ficcionades a través de la pel·lícula que comentàvem, Bohemian Rhapsody, estrenada fa uns anys per molts cinemes i que va ser un gran èxit, inclús va aconseguir Òscars, que al final aquests premis el que acabaven dient era que era una pel·lícula que estava ben reproduïda i que era bastant fidedigna a la realitat, tot i que té alguns salts temporals d'algunes coses que estem explicant ara,
D'aquesta biografia, que potser no estan agafades al peu de la lletra, però sí que ens mostren aquesta vitalitat de Freddie Mercury, que comentàvem, la seva presència escènica i la seva energia eren imitables. Després d'aquesta cançó que estem escoltant ara, Bohemian Rhapsody...
Queen ja era un fenomen mundial. La combinació de ritmes de rock, harmonies corals i l'estil teatral de Freddie Mercury capturaven aquesta essència i també capturaven a tots els públics d'arreu del món. Marxem ara a parlar d'himnes i llegat perquè si tenen himnes aquesta gent de Queen si tenen himnes mireu si tenen himnes perquè aquest és un però i aquest que us poso ara?
Fins demà!
Mireu, és que Queen no només va fer cançons per ser escoltades, les va crear perquè fossin himnes escoltats i ressonats en concerts i estadis. Aquesta cançó, We Will Rock You, és, podríem dir, un sinònim de festa i de victòria. També ho és la següent que escoltarem, We Are The Champions. I és que aquestes cançons van ser concebudes amb aquest objectiu, amb el de ser sinònim de festa i de victòria. Però aquesta concretament...
We Will Rock You va ser concebuda com una cançó de participació del públic. El que volien era fent-los, picar de mans i peus, marcant el ritme, que sentissin involucrats també en la cançó i en aquell moment, un moment màgic que compartien ells des de l'escenari i la gent que els veia des de les seves tribunes o també des de platea.
i és que en el cas del clàssic de l'esport, és el We Are The Champions i el We Will Rock You, són cançons que podríem assimilar bastant a competicions esportives, però a mi We Are The Champions em resona bastant, perquè l'hem escoltat en competicions esportives, en campionats, etcètera, i també l'hem escoltat en entrega de premis, en finals, tornejos,
i molt més. En fi, un espectacle musical que us deixem també a tots vosaltres aquí, aquest We Are The Champions, que sona ara a Ràdio Desvern, aquí, a la Rambla, al parador musical. I've paid my dues time after time I've done my sentence but committed no crime
I se'ns ha acabat el temps. Fins aquí aquest espai del parador musical. Nosaltres ens acomiadem, com sempre. Fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui, 17 de març del 2026. Nosaltres tornem, com sempre, demà de 10 a 1, aquí a Ràdio d'Esvern. Demà dimecres, entrevista de l'alcalde Joan Basaganyes, aquí al 98.ufm, a l'entrevista del dia a les 11 i 10. La podreu seguir per YouTube i també pel nostre streaming o al 98.ufm. Una abraçada, cuideu-vos molt i que vagin molt bé la tarda. Adéu-siau.
No sé pa' qué si me lo sé de memoria. Me hiciste daño y así te extraño. Y aunque sé que un día te voy a olvidar.