Tot el que sigui possible per Catalunya i al mateix temps assegurar l'estabilitat de les seves institucions. Entenem que les institucions són rellevants i que s'han de respectar i que han de ser útils i que han de tenir les millors eines per servir a la gent i per això nosaltres els hi volem donar.
i per això no ens hem conformat amb una proposta que era clarament insuficient, que es va presentar de manera unilateral i que no tenia en absolut el consens necessari. I estem segurs que aquests consensos es poden construir. Senzillament demanem que de la mateixa manera que nosaltres tenim la voluntat d'aprovar uns bons pressupostos pel nostre país,
que aquesta voluntat també la demostrin la resta dels agents polítics. I no volem desaprofitar mai l'oportunitat de demanar al conjunt dels partits polítics i també dels agents econòmics i socials que ens ajudin.
que ens ajudin a aconseguir uns bons pressupostos i que ens ajudin a defensar totes les competències, tots els recursos i totes les eines pel nostre país. Que tot allò que nosaltres defensem per Catalunya és bo per la societat catalana. I, per tant, que tots aquells que tinguin l'oportunitat de fer sentir la seva veu
des dels sindicats fins a les confederacions empresarials, les entitats cíviques, esportives i culturals, tothom que ens ajudi a aconseguir-ho. Perquè no hi ha cap raó perquè ens haguem de resignar a no donar-li el millor a Catalunya. Gràcies.
Ara saben que jo d'aquí una estona m'haig d'absentar perquè hem d'anar a Tàrrega, on tenim un compromís, però serà un plaer respondre algunes de les seves preguntes, potser no infinitament, diguem-ne, però sí algunes de les seves preguntes. Tot això sobre l'IRPF, perquè Oriol Junqueras ja no parla d'IRPF. La primera, ho he deixat entreveure, entenc que manteniu totes les condicions per negociar els pressupostos que ara havíeu posat sobre la taula al juny,
Més concretament, l'IRPF. Entenc que Esquerra manté la petició que es transpassi l'IRPF com a condició indispensable per negociar els pressupostos ara del juny i si en les converses d'última hora amb el govern els han deixat entreveure que hi haurà més facilitats per parlar d'aquesta qüestió en els últims mesos.
Esquerra Republicana vol negociar pressupostos i vol acordar uns bons pressupostos. I sempre ha sigut així. I aquesta negociació es farà en el marc dels acords d'investidura. I aquests acords d'investidura vostès saben perfectament què inclouen i què no inclouen. I nosaltres volem aconseguir el màxim per Catalunya. És a dir, si el govern de Catalunya ens diu, mira, escolta, l'IRPF no...
però la independència sí, vostè s'imagina que direm que sí. Per tant, nosaltres què volem? Negociar els millors pressupostos possibles, en les millors condicions possibles, aconseguint el màxim per Catalunya, el màxim en termes de recursos, d'eines, de competències...
L'IRPF és una d'aquestes eines, és una d'aquestes competències, és un d'aquests recursos. Hi ha molts altres. De fet, nosaltres sempre aprofitem per expressar la nostra satisfacció per haver pogut arribar a bons acords amb l'actual govern respecte a la reducció del deute a FLA, respecte al model de finançament. El fet de poder reduir el deute en 17.000 milions és un molt bon acord i l'hem aconseguit amb aquest govern.
El fet de poder garantir a Catalunya 4.700 milions més cada any a través del model de finançament de les competències homogènies és un molt bon acord i l'hem aconseguit amb aquest govern i això també ho volem posar en valor. De la mateixa manera que posem en valor els bons acords que hem aconseguit, també volem seguir reivindicant
tot allò que Catalunya encara no té i que Catalunya mereix. Perquè jo estic convençut que tots vostès, al marge de les preguntes que formulin, estaran d'acord amb mi que és millor que Catalunya tingui el màxim d'eines possibles. I, per tant, què voldríem nosaltres? Que tothom ens ajudés, perquè si tothom ens ajudés...
doncs, escolti, ho aconseguiríem abans i seria més senzill. I nosaltres no tenim cap inconvenient en compartir els mèrits de tot allò que aconseguim. Per tant, nosaltres no renunciem a res. I en tot cas, escolti, el govern, si de veritat vol uns bons pressupostos, igual que els volem nosaltres, nosaltres entenem que ho hem demostrat, doncs el govern segur que trobarà manera de demostrar-ho. Bon dia, senyor Junqueras. Un parell de preguntes també sobre l'IRPF, en el text que heu passat, que heu acordat amb el social...
Escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Bon dia, passen 10 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern. Fem la Rambla.
I comencem una nova jornada posant el focus en allò que ens és més proper, perquè sovint és en la realitat més immediata, els carrers que trepitgem cada dia, els serveis que utilitzem, les decisions que es prenen al nostre entorn més proper, on definitivament s'acaba construint de veritat la vida col·lectiva.
Parlem molt sovint dels grans titulars, de política global, de conflictes llunyans, però hi ha una altra escala més silenciosa i constant que també ho determina tot, la municipal. Aquella que decideix com creix el nostre poble, com es cuida la convivència, com es garanteixen els drets tan essencials com l'habitatge, la seguretat o l'atenció a les persones més vulnerables.
El mes passat, Sant Jus va viure un nou ple municipal que ens deixa preguntes i també oportunitats. Com afrontem realitats complexes com el sense llarisme? Quin model d'habitatge volem per al futur del nostre municipi? O com equilibrem el creixement amb la qualitat de vida?
I també hem de saber com donem resposta a inquietuds que formen part del dia a dia. La seguretat, la mobilitat, els serveis públics, la convivència als barris... Són preguntes que tots, en el nostre dia a dia, ens acabem fent.
Avui a la Rambla volem posar sobre la taula totes aquestes qüestions amb calma, amb context i amb voluntat d'escoltar, perquè entendre què passa al nostre municipi és també una manera de participar-hi. Avui, a l'entrevista del dia, tindrem l'oportunitat de conversar amb l'alcalde de Sant Just d'Esvern, Joan Bassaganyes, per aprofundir en tots aquests temes i, sobretot, per obrir espais de diàleg. Perquè la ràdio...
el nostre magazín, al cap i a la fi, també és això, una Rambla on compartir, preguntar i reflexionar tots plegats. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I com sempre comencem el nostre magazín donant un cop d'ull al sumari. Avui dimecres 18 de març arrenquem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales Vilanova, cap d'informatius. També farem les efemèrides i el temps amb en Carles Rius. Després dels bolletins tindrem l'entrevista del dia amb l'alcalde de Sant Just d'Esvern, Joan Bassaganyes. I també avui tancarem programa amb nutrició i dietètica amb l'Elvira Sánchez...
amb la recomanació del llibre de la setmana, amb l'Arnau Cònsul, la que el llibre té, i també parlant d'emocions, amb l'Elisa Linares. Aquest és el menú del dia, sigueu benvinguts i benvingudes, un matí més a Ràdio Desbens. Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres, i comencem, com sempre, amb una mica de música.
Bona nit.
Espectacular, espectacular, espectacular
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla!
Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar, ostres, jo aquest el conec. De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Come on to my love.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi.
on les teves tardes se't faran molt curtes...
I comencem el nostre magazín, comencem el nostre programa matinal aquí a Ràdio d'Esvern, com ho fem sempre, saludant a Mariona Sales i també presentant els titulars de la jornada. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Benvinguda al programa. Comencem avui destacant aquests tres titulars. Començarem amb tres àmbits de coneixement a l'abast dels infants. La pròxima exposició del Carreu Blau a Can Ginestar. També parlarem d'Ucraïna, la guerra des de dins, una nova conferència de l'Auge amb Lluís Caelles.
I tancarem aquest espai amb la nova iniciativa educativa i esportiva de ciclisme per a infants a Sant Just. Mariona, tot teu, comencem amb cultura. Exacte, doncs comencem parlant del taller municipal de plàstica Carreau Blau, que inaugura una exposició al celler de Can Ginestar el 9 d'abril, que es podrà visitar fins al 7 de maig. Sota el títol Tres àmbits de coneixement a l'abast dels infants, la mostra recull els últims treballs fets pels alumnes entre l'octubre del 2025 i el febrer del 2026.
L'exposició es divideix en tres àmbits, natura creativa, pintura i paraula i reflexió social. En el primer, els infants exploren la natura a través de l'observació de les formigues i les arrels marines, transformant-les en obres d'art. El segon àmbit presenta pintura i col·lage amb materials reciclats, inspirats en l'obra d'Enrico Baix, i les flors literàries de Mercè Rodoreda. I finalment, la reflexió social es plasma en autoretrats que busquen transmetre missatges de pau i amistat.
L'exposició comptarà amb dues visites guiades, una el 10 d'abril a les 6 de la tarda i el 19 d'abril de 10 a 2. Aquestes visites permetre als assistents conèixer més a fons els processos creatius dels infants i les temàtiques que s'hi han treballat.
I en la mateixa línia, en cultura, ara marxem a parlar d'una nova conferència que organitza l'AUJA. Exacte, parlem de la conferència setmanal de l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Grandes Pluges i Sant Just, que en aquest cas porta per títol Ucraïna, la guerra des de dins. I serà impartida per Lluís Caelles, periodista i enviat especial de TV3 a Ucraïna, i és un acte que, com sempre, tindrà lloc el dijous a les 6 de la tarda a l'auditori de la residència de la Mallola.
La conferència abordarà la guerra a Ucraïna des de la perspectiva d'un testimoni directe de la situació al país amb l'anàlisi de la realitat quotidiana, els conflictes socials i les implicacions internacionals derivades del conflicte. Lluís Caelles compartirà el seu coneixement i experiència com a periodista en una de les zones més conflictives d'Europa. L'acte és obert al públic amb entrada gratuïta pels socis de l'Eula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per qui no sigui soci.
I tanquem parlant d'esports, Mariona.
Exacte, i és que l'Escola de Ciclisme ProTour de l'Agrupació Ciclista de Sant Jus ha llançat un nou projecte esportiu i educatiu orientat a nens i nenes. Dirigit per un equip de tècnics especialitzats i un ex-ciclista professional, l'objectiu és apropar el ciclisme de manera segura i formativa, utilitzant el parc ciclista del Baix Llobregat com a espai principal d'aprenentatge. Aquest projecte busca promoure la pràctica del ciclisme a base, desenvolupar habilitats tècniques i fomentar hàbits saludables, tot treballant també la seguretat viària i el control de la bicicleta.
La iniciativa enclou portes obertes el 21 de març per nens i nenes de 5 a 12 anys, amb activitats com un circuit tècnic, jocs amb bicicleta, simulacions de cursa i un taller de mecànica bàsica amb la participació d'Alberto Lozada, que és exciclista professional.
A més, el projecte ofereix activitats extraescolars setmanals per a diferents grups d'edat, amb sessions d'iniciació i perfeccionament, i les activitats tindran lloc els dilluns i dimecres a la tarda al Parc Ciclista. Per més informació i inscripcions, els interessats poden contactar amb Oriol Llasui, el telèfon que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Tres titulars TES Notícies són les que trobareu d'aquí molt poquet al www.radiodesben.com i que nosaltres hem fet menció en aquest espai de notícies a nivell local. Hem començat parlant dels tres àmbits de coneixement a l'abast dels infants. La pròxima exposició de Carreu Blau a Càngina està a una mostra que explora la natura, la pintura i la reflexió social a través dels treballs dels alumnes amb visites guiades el 10 i el 19 d'abril.
També hem parlat d'Ucraïna a la guerra des de dins. Nova conferència de l'Auge amb Lluís Caelles. El periodista de TV3 compartirà la seva experiència des del territori corainès el dia 19 de març a les 6 hores a l'Auditori Rosa Maria Campreciós de La Mayola.
Pel que fa a l'última notícia d'avui, la nova iniciativa educativa i esportiva de ciclisme per a infants a Sant Just d'Esvern és el projecte de l'Escola de Ciclisme ProTour que inclou activitats formatives al Parc Ciclista del Baix Llobregat amb portes obertes i extraescolars. Breu pausa, tornem de seguida amb les portades dels diaris.
Amb tots vosaltres, Veus de la Parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la Parròquia
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
I ara, portades de diaris. I comencem, com sempre, aquest repàs de les portades dels diaris amb el diari Ara Mariona.
Doncs el diari ara obre amb la guerra a l'Orient Mitjà i diu que Israel segueix l'ofensiva contra el lideratge iranià i mata Ari Lerijani. L'Iran confirma la mort del cap de seguretat i figura clau del règim. També pel que fa a les notícies de la guerra, també diu que dimiteix als Estats Units el cap d'antiterrorisme en desacord amb la guerra.
En fotografia principal veiem el col·lapse diari al metro de Fabra i Puig. El caos de Rodalies, l'èxit dels busos com a alternativa o per als serveis especials i les obres de la Sagrera provoquen aglomeracions a les estacions i els convois en les hores punta. El problema també es reprodueix a Diagonal i a Gran Via.
Les línies vermella i blava sempre han tingut un problema de molta afluència. Això és una realitat, és una qüestió que ja existia d'abans. El que passa que es veu agreujat amb aquesta situació ferroviària deficient i que en aquest cas també l'augment d'aquests autobusos, que són com la salvació d'aquelles persones que no poden agafar el tren,
doncs enllacen molts d'ells amb aquest metro, que funciona, que va bé, que valora. La setmana passada, per exemple, em vaig trobar que la línia blava estava col·lapsada, s'aturava a cada parada 5 o 6 minuts, i clar, són qüestions que entenc que poden enfadar el personal, però és que al final també no crec que el metro pugui fer res més, està intentant assolir allò que assolien altres mitjans de transport. Exacte.
Passem a altres notícies del diari. Ara veiem també que apareix Rosalia. Rosalia es declara obra d'art a Lió. Això és el titular que li posa la crònica avui a Xavier Cervantes, enviat espacial a l'inici de la gira, i apareix Rosalia vestida de blanc amb el que sembla una lluna o un sol darrere projectat. No s'acaba de saber, però bé, hi han aparegut les primeres imatges d'aquest nou tour de la Rosalia perquè hi ha actuat a Lió. No sé si has vist imatges, Dani.
Sí, si he vist imatges, molt diferent, no?, a la posada en escena que veiem a Motomami, una posada en escena... Completament diferent, exacte. La de Motomami tenia un punt més urbà, un punt més callejero, no?, tal, més modern, i en aquest cas marxa, jo crec, a un tema, a una altra complexitat, que és la d'això, la de finura, la de l'art, la de la teatralitat, no?, la de la bellesa, busca una mica aquesta...
Una línia completament diferent, de fet ja es veu també al xou com va fent diferents, bé, amb un cos de ballerins a darrere, com fan diferents formes amb les mans i tot és com més, no sé, com més coreografiat, més lent, no ho sé, no ho sé. La imatge del Pit ja l'has vist?
La imatge del pit. La imatge en què apareix una taca marró sota del seu pit. No. Doncs és referent a que allà hi duia un tatuatge on posava Raül. I clar, doncs ara les xarxes bullen amb aquestes imatges perquè hi ha una de les escenes en què apareix amb sostenidors i desvela aquesta taca.
que podria propiciar pensar que s'ha tapat el tatuatge del seu ex. Una cosa totalment natural i òbvia que tots faríem, probablement. Exacte. També una cosa que s'ha parlat bastant d'aquest tour és que projecta amb gran totes les lletres de les cançons a darrere traduïdes a l'idioma nadiu del lloc on està actuant. I ja han corregut bastants missatges de preocupació a les xarxes que a veure amb quin idioma ho farà aquí a Barcelona. Si en català o en castellà.
Ho veurem a l'abril, el mes que ve, no? La tindrem aquí? La tindrem aquí, al mes d'abril, sí, correcte. Ara no recordo les dates, però gosaria dir que és... crec que és un dijous, un dissabte i un no sé què. Em sembla que és just un mes, ara. Ara ho comentarem, com que estarem totes les portades parlant de la Rosalia, enviarem informació. Però ens queden dues notícies de l'ara.
Exacte, l'Ara també diu que el govern es planteja retirar els pressupostos abans de divendres i que l'Eurocambra troba proves suficients contra Comín per assetjament. I això és tot de la portada del diari Ara d'avui. Molt bé, passem a la següent portada.
Marxem ara, en aquest cas, al periòdico en català, que ens destaca primerament la multinacional Puig, deixa José Manuel Alvesa com a CEO en solitari. Pel que fa a les primeres ajudes a Espanya per la guerra de l'Iran, el pla anticrisi serà temporal i només per a carburants i llum. El govern deixarà fora de les rebaixes fiscals l'habitatge i l'alimentació. Les mesures correctives també inclouen rebaixar els costos energètics
a la gran indústria. L'Iran confirma la mort d'Ali Larigani, en aquest cas figura clau del règim de Teheran. Marxem a Barcelona. Un robot a l'entrada de les instal·lacions del The Factory és la imatge principal d'avui del periódico.
Barcelona redoble l'aposta per la indústria 4.0. El hub de factory de la zona franca triplicarà la seva superfície per confirmar-se com un gran pol tecnològic a la robòtica, la IA i la manufactura avançada. Els Mossos apliquen la llei del CSI per imputar lladres que toquen els genitals a les seves víctimes.
Aquesta és una altra de les notícies que destaca el periòdic. O grapejar a gent gran per robar-los passa a ser agressió sexual i no furc com fins ara. I pel que fa a la columna veiem unes quantes notícies també.
Referents a l'actualitat, per una banda es cull de l'IRPF, el govern i Esquerra negocien el límit per salvar els pressupostos, també sobre cost, competència proposa carregar en 42 milions el rebut de la llum per la pagada. Pel que fa de l'Espai Panorama, trobem també davant del jutge. L'exdao nega l'agressió sexual i carrega contra la víctima. M'han destrossat la vida.
I tanquem amb crisi a l'illa. Els Estats Units veuen insuficient el pla de reforma econòmica de Cuba. I ara sí, tot i que no ho ha esmentat al periódico, tenim les dates de la gira de Rosalia, passarà per Barcelona el 13, el 15, el 17 i el 18 d'abril. I em fa molta gràcia perquè si veus les dues primeres dates, el 13 i el 15,
No sé per què Google et posa des de 14 euros. Com si encara quedessin entrades. En fi, no ho sé. LuxTour arriba a Barcelona del 13 al 18 d'abril. La Vanguardia, Mariona.
La Vanguardia Aura malsetge el règim dels ayatolàs. Diu que dimiteix un alt càrrec de Trump perquè l'Iran no suposava cap amenaça. El cap de contraterrorisme, Jouken, diu que Israel va enganyar als Estats Units i Teheran amplia els atacs a les vies alternatives a l'estret d'Hormuz. També parla que Israel mata l'home que portava a les regnes de l'Iran, l'Ali Larijani.
I en fotografia principal, veiem la notícia que diu que farem alguna cosa ben aviat amb Cuba, en format cita. Trump diu que prendrà d'alguna manera l'illa en plena crisi energètica. I veiem en fotografia veïns reunits al carrer durant la pagada, motivada pel col·lapse energètic de Cuba, en ple bloqueig dels Estats Units.
Una de les apagades més llargues del que porten d'any i la veritat és que la imatge és un carrer il·luminat bàsicament per les llums d'una motocicleta. I sembla que hi hagi gent que està com ballant, no? Sí, jo crec que al final és l'últim que s'ha de perdre aquesta alegria al carrer i en aquest cas és el que han acabat trobant aquests veïns d'aquest carrer de Cuba però certament la situació és molt desesperant. I tant. Més notícies.
Més notícies d'avui de La Vanguardia. Veiem que el govern central avisa que els ajuts per la guerra seran inferiors als d'Ucraïna. Les mesures es votaran al Congrés dels Diputats la setmana que ve. També que Mèxic reconeix el gest del rei i retreu el PP que no s'hi afegeixi. I també parla avui La Vanguardia del moviment que va destapar el cas Forastàlia que guanya la primera batalla. Últimes notícies. Veiem que parla d'avui a la Champions, que Flick aparca la renovació i només pensa eliminar el Newcastle.
Pel que va dir oi a unes declaracions Flick, sembla ser que el FC Barcelona seria el seu últim club que acabaria aquí la seva travessa com a entrenador. Veurem, ell està molt feliç al Barcelona, ho ha esmentat més d'una vegada i veurem com va evolucionar. Està clar que el partit d'avui és definitori per veure quin és el rumb del FC Barcelona en el que queda de temporada. Dues últimes notícies, en aquest cas per tancar l'avantguàrdia.
Doncs les últimes notícies. Veiem que el Besubi torna a entrar en erupció. No és una notícia que hagi passat, és a dir, el Besubi no ha entrat en erupció de veritat, sinó en realitat virtual, que es podrà veure ara a l'ideal de Montjuïc. Ai, sort, sort, sort. Tenim de tu, eh? Perquè a vegades aquestes notícies... Molt bé, i la imatge ja és acompanyada d'uns observants, d'uns visitants, en aquest cas, que observen aquesta pantalla...
Del que sembla aquesta sala gran de l'ideal que entenc que es representarà l'explosió, l'erupció del Besubí que va passar l'any 79 a la ciutat de Pompeia. I de fet, regem perquè no passi, perquè el Besubí és un volcà gegantí, de fet és un supervolcà que si peta algun dia i peta ben fort...
Aquí també l'apalmem. Ah, sí? Ens arriba aquí? Ostres, quines notícies. Si entra en erupció el volcà, com va entrar en el seu moment a Pompeia, a l'època romana, no, en principi no. Pompeia tornaria a quedar soterrada, segurament, però aquí no. Però la cosa és que és un supervolcà, que té a sota un cràter que és interior, que va per sota, no et diré les paraules més tècniques, perquè com pots veure, Dani, no soc geòloga. Ah, no? Sí.
Llavors, si patés el supervolcà sí que moriria gran part d'Europa. Jo pensava que eres la cap de redacció de geologia d'aquí, de Ràdio Desuèrgica. Bé, doncs... No, no, això m'ha explicat una mica que és geòloga i que ens ho explica sempre que de vegades són coses que dius, mira, saps què? Jo no soc geòloga, prefereixo no saber aquestes coses.
Perquè oi que si petem de morir? Doncs mira, ja està, morirem, però prefereixo no preocupar-me, no? Peti qui peti, tu. Exacte. Sí, sí, no, no, és una... és interessant, eh? És a dir, és com si fos un doble volcà, no? I llavors quan erosiona un, potser doncs podria erosionar d'una forma, amb una magnitud més elevada, per dir-ho. Tampoc donarem més detalls perquè potser ens posaríem aquí a mentir, saps? Interessantíssim. No, no, no, és interessantíssim. Potser estem aquí enganyant l'audiència, però interessantíssim.
Jo sé que és un supervolcà. Qui sàpiga què vol dir això, doncs ja ho sap. Tenim una última notícia, Mariana. Sí, parlem de llum verd de la unió del tramvia de la Diagonal el 2031.
Última portada al PUNA. Avui entrevista a Rafael Ruiz de Gauna, junt de la direcció general de la Fundació Pere Terrés, i en una cita seva diu hi ha infants menors de 6 anys acollits en centres. Això no pot ser. Marxem a l'Observatori Municipal Lloret de Mar. En aquest cas, un futur polític dividit.
Entrevistes a l'alcalde Adrià Lameles i també al cap de l'oposició Jordi Martínez. Pel que fa a la imatge principal, llegim viure i morir al carrer. En dos mesos, cinc persones sense allar han mort a la intempèrie a Badalona. Les entitats reclamen un alberg i un menjador social. I veiem la típica silueta.
que es dibuixa un cadàver al terra, en aquelles claves amb flors, amb espelmes, amb les sabates i amb el que sembla una manta al costat d'aquesta figura. I diu mort al carrer Badalona i la data, que en aquest cas és referent a aquest any 2026.
Marxem a l'espai al d'ahir, que diu la guerra dels sindicats. La vaga i les manifestacions de mestres i docents posen de manifest la divisió entre l'educació, en aquest cas entre l'AUSTEC i la UGT, entre d'altres. Pel que fa a les cròniques, trobem en temps de descompte i també Rufián i les esquerres, si n'hi ha a unir, si n'hi ha en parèntesis.
Marxem a l'esportiu. El Barça juga a l'accés als quarts de final de la Champions, confiar en l'empenta del Camp Nou per fer bo a l'1 a 1 de Newcastle, en aquest cas a 3 quarts de 7 de la tarda. Podreu veure aquest partit, escoltar-lo també a les freqüències que el donguin i en aquest cas aquí demà us explicarem el resultat. Mariona, deixem aquí les portades dels diaris. Moltíssimes gràcies per l'espai d'avui. Ens tornem a escoltar els butlletins i a l'informatiu edició migdia quan acabi aquest magazin.
Exacte, Dani, ens escoltem ara. Una abraçada. Amb vosaltres, petita pausa musical, tornem de seguida amb les efemèrides. Que será lo que fabricas tú Lo que te hace tan especial Cuando hablo o pienso en ti Es imposible ser imparcial No es un daño de la percepción
El mundo lo sabe, no es ningún tabú. Eres tan irreal. Lo que me hace extrañarte así cuando no estás. Lo que me ha sido ladrarte así estás.
Gràcies.
Bona nit.
Es delicioso verte llegar, ver los efectos que causas tú. Con tu sonrisa angélica llenas la habitación de luz. Solo en ti encuentro satisfacción de tanto por descubrir.
Es toda una dulce confusión Y tu piel es la plenitud Eres irreal
Amarillo, me tienes en los bolsillos. Morado, ya me olvidé del pasado. En rojo, ¿por qué me sangran los ojos de llorarte cuando no estás a mi lado? Celeste, cuésteme lo que me cueste. Dorado, ¿por qué no pienso
Els dimecres a les deu de la nit, fabricants de cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, amb 98.1 Telefreqüència Modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogolet i Dualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
I ara marxem a les efemèrides.
Ja sabeu que ens agrada donar un cop d'ull al calendari per veure què és el que ha passat tal dia com avui. En aquest cas, doncs, ens remuntem al dia d'avui, que és dimecres, 18 de març. L'efemèride en dimecres, doncs no sabem si va passar, però sí, un 18 de març de l'any 1965, el cosmonauta Alexei Leonov es va convertir en el primer ésser humà a realitzar un passeig especial.
Més recentment, l'any 2008, Angela Merkel es va convertir en la primera líder estrangera a parlar davant el Parlament israelià. Això succeïa tal dia com avui de l'any 2008. Pel que fa, l'any 1955 va néixer Anna Obregón, actriu i presentadora espanyola, amb certa polèmica recentment,
I marxem, doncs, ara a la celebració. En aquest cas, doncs, celebraríem el Dia Mundial de les Malalties Reumàtiques de la Joventut. Això, avui, 18 de març, doncs, és el que celebrem. Tanquem, com sempre, amb l'efemèrida musical el 2017, és a dir, fa uns anys, deu gairebé, nou. Déu-n'hi-do, eh?, com passa el temps, és molt fort. Bé, doncs, l'any 2017 va morir Chuck Berry, llegenda del rock and roll, i del qual ara escoltarem una cançó.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
I ara és moment d'esbrinar què és el que ens ha de parar el temps pels propers dies, també pel dia d'avui, i és per això que saludem en Carles Rius. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Com estàs? Benvingut al programa. Gràcies. Comencem aquest repàs meteorològic, què és el que ens ha de parar pels propers dies, què és el que ens ha de parar per avui el temps.
Doncs la setmana passada comentàvem el fet que teníem dues possibilitats, una que era un anticicló bastant potent a l'oest de la península ibèrica, que enviava un flux de vents del sud i que podria estar uns quants dies amb nosaltres, i després teníem una altra situació que eren vents més marítims o més europeus, més continentals, en alçada, que podríem portar aire fred a les capes altes.
Hi havia aquesta lluita entre l'anticicló i aquesta inestabilitat, o aquest vent més potent o més fred, o aquesta bossa freda que hi havia a Europa, i hi havia qui guanyaria i qui s'encabaria emportant una mica la truita. El que hem pogut comprovar aquests dies, des de diumenge pràcticament fins avui dimecres, és que l'anticicló ha dominat, els vents del sud han provocat
doncs que les temperatures s'estiguessin amunt i que fins i tot molta gent ja es pensés que això és primavera, perquè portem gairebé 3 dies amb 18 graus de màxim, és una temperatura molt elevada, ahir 17 i escaig, però vaja, són pràcticament 18, i tot el que et poses al matí, perquè estàs amb 7 graus de mínima i a les 7 o les 8 del matí tens només 7 o 8 graus, de cop i volta al migdia et puja 10 graus la temperatura i realment et sobra tot el que és carregat de cara al matí per no passar fred.
Avui avisem que els que hagin sortit de casa es trobaran a faltar una miqueta la jaqueteta. Avui he vist molts personatges, personatges dic els pares, passejant o anant cap a l'escola amb les criatures i alguns pares ja anaven amb pantalons curts. Sí, eh? Sí. Llavors, clar, dius, si no has de tornar a casa, que espero que sí, doncs avui patirà una miqueta. Per què? Doncs perquè aquest anticicló es retira definitivament una miqueta...
I aquesta influència de vents del sud que ens ha portat aquestes màximes tan altes aquests últims dies, el que faran és retirar-se i tindrem una influència més marítima i més amb vents continentals. Els vents continentals que ens arriben des d'Europa fan que les temperatures siguin més baixes. I si a sobre li afegim la humitat, la sensació de fred és més marcada. Amb això volem dir que aquest matí i aquest migdia encara estarem prou bé, però a la tarda...
Si sortim de casa, i ara ja aviso a tots els culers, ja sé que el Pol Bruy dirà i ara per què has d'avisar amb aquests, però a tots aquests que a la tarda avui se'n vagin al Camp Nou amb màniga curta pràcticament, els recomanem que s'agafin una jaqueteta. Perquè a la nit... A la nit refrescarà, baixa la temperatura, canvia el vent, el vent és de mar cap a terra, aquest vent pot agafar una miqueta de recorregut marítim i ja no només parlem d'aquesta possibilitat que faci més fresca
i que tot el que no portis a les 6 de la tarda et caldrà a les 8 del vespre, sinó que també hi ha molts mapes, i amb això no hi comptava massa, que en aquest recorregut marítim, d'aquesta entrada més freda, que ens acompanyarà els propers dies, no és una cosa puntual d'avui, podria donar alguna precipitació aquest vespre. O sigui que, a més a més de la jaqueteta amb els del Camp Nou, també estaria bé. És molt poca cosa, però podria caure algun ruixat a la ciutat de Barcelona aquest vespre entre les 8 i les 9.
Això farà sentir els del Newcastle com a casa, no ens va bé. Però al Barça li agrada el camp mullat, que la pilota és molt més ràpid, suposo que ja es regaran, però també podem avisar amb els responsables del Barça que probablement a la mitja part pugui caure alguna goteta. Així que hi ha aquesta possibilitat i això obre la porta a un canvi de temps pel que fa a les temperatures.
Per això avisàvem una mica que aquests últims dies de 18 graus de màxima baixaran i és probable que a partir de demà, dijous, divendres i al cap de setmana les temperatures quedin amb 14 o 15, o sigui, baixen 3 o 4 graus. Ens n'anem a la normalitat per l'època. Encara som a l'hivern, ens queden 3 dies només, però encara som a l'hivern, i sembla que l'inici de la primavera serà mogudet. Mogudet en el sentit que de cara als propers dies les temperatures es mantindran a ratlla,
que podríem parlar de dies variables, dijous, divendres, dissabte, diumenge, no tant amb aquest cel que és anticiclònic i que fins i tot ja comencem a tenir una mica de mala visibilitat i una mica de contaminació en suspensió. Tot això a partir d'aquest vespre es neteja una miqueta perquè canviem d'aires, però els propers dies tindrem més núvolets, tindrem uns dies amb un cel una mica...
Més interessant perquè hi haurà més núvols. Hi ha alguns dies amb possibilitats d'algun ruixat, però vaja, la cosa sembla que se'ns aniria cap a última hora de diumenge o dilluns, amb el pas d'un front que podria portar precipitacions i una petita baixada de temperatures, però és que, a més a més, si ja mirem una mica més enllà i mirem de cara al final d'aquest mes de març, sembla que tindrem bastanta activitat en un ambient més fresc.
De fet, és el que et volia preguntar pel final de març. Per què? Perquè arriba la Setmana Santa. Anticipar-ho ara és complicat. És una animalada. És una animalada i no ho farem. Però realment estarem molt pendents, sobretot la setmana vinent, per veure com avança, per veure si els nostres oients podran fer les seves vacances de Setmana Santa. S'hauran de quedar d'aquí Sant Jus, potser, perquè farà més bon temps que no pas...
a altres comarques catalanes, no ho sabem, ho anirem avançant, però serà un punt que tindrem de referència pels propers dies. Sí, doncs sembla que la Setmana Santa la tindrem tranquil·la, perquè abans de Setmana Santa tindrem molt de moviment, i tants dies de moviment ens estranya molt. O sigui, no és normal que ens estiguem 5-6 dies amb possibilitat de precipitacions, inestabilitat...
Perquè els mapes d'avui ens marquen que entre el 27, o sigui, quan parlem de Setmana Santa parlem dels laborals, o sigui, el divendres sant i el dilluns sant, això seria, em sembla que el divendres sant cau en dia 3 d'abril, pot ser? Però aquests no són els laborals, aquests són els festius. Els festius, o sigui, no, no, no, perquè estem dient que tota aquesta activitat que podem tenir seria anterior. Ah, efectivament, d'acord.
Però clar, hi ha molta gent que agafa les vacances de Setmana Santa el dilluns 30 o el divendres 27, i s'ha agafat pogut a la Setmana Sencera. Doncs bé, podríem dir que la primera meitat de la setmana, que els que treballem, doncs estarem treballant, seria molt inestable, amb precipitacions, amb un ambient fred, i probablement s'arreglaria el temps cap als dies festius laborals, el divendres sant, el cap de setmana i el dilluns de Pasqua.
Sembla que tota aquesta inestabilitat ens arribaria molt abans i això provocaria que, tot i que divendres a tres quarts de quatre arriba la primavera, no tindrem primavera durant uns quants dies al principi. Sembla que l'hivern recula una miqueta, que l'ambient serà més fresquet, potser algun dia puntual podem arribar a 17 o 18, però en general les temperatures seran normals per l'època, un palet per sota, fins i tot a 1.500 metres d'alçada són un parell o 3 de graus per sota de cara als propers 15 dies, o sigui que això també ens marca que no tindrem
dies molt primaverals, sinó que al revés, pel que fa a temperatures, pel que fa a l'estat del cel, sí, perquè podem tenir alguns dies de pluja i la primavera porta pluja, o tradicionalment es diu així, però vaja, que sembla que la cosa té tendència a ser bastant mogudeta fins a primers d'abril. Perfecte, doncs ho deixem aquí, ara sí, són les 11 del matí, us deixem amb els boletins informatius, tot seguit després, a l'entrevista del dia, avui amb l'alcalde de Sant Jus, Joan Bassaganyes. Carles, cuida't molt i demà seguim ampliant informació. Igualment, que vagi bé.
Però ho diu o no? Ho explica o ho amaga? No ho explica, però vaig pensar... Ui, porta un tallat? Perquè, per exemple, en Mainat porta perruca però ho explica, diguéssim. És un tècnic, és un tècnic de la ràdio.
Ah, d'acord. Vols que digui les inicials o...? No, no, no. Digues el color de cabell. És un color d'aquests de... de... Que ja es veu que no. De color terrissa, color terrissa, saps? Color terrissa. Fang. Fang, saps aquest color fang, bota? El del Catalunya migdia no és, ja t'ho asseguro perquè l'estic veient i... No, no. No hi ha perruca. Saps el color del cabell del Pere Mas? Depèn del dia. És que al Pere Mas li va canviant. Sí, sí.
Per què es fot aquest color de cabell, el Pere Mas, Bota? Tu no el coneixes tant. No ho sé. Jo? No, el Bota, el Bota. Sí, i tu també, Ricard. Sí, per això, però jo t'ho pregunto. Jo no ho sé, jo no ho sé. A mi no m'ha canviat gaire el color del cabell, a mi no.
Hi ha algú que hagi anat a Turquia, dels que sou aquí? No, jo a Turquia no, jo em vaig posar pèl, però a Barcelona. Ah, Barcelona. Ahir ho vas fer-ho, eh? Sí, aquí al cap. Jo el vaig veure l'endemà de fer-s'ho. Ah, si és veritat que vam quedar? Sí. Hòstia, però per què ho feu, això? És caríssim, això, és caríssim, a més a més. No et pensis. No, home. Aquest surt cada cabell. Ho heu comptat, això?
Te'ls treuen d'aquí darrere i te'ls posen davant. Ah, sí. I llavors... Darrere del clatell, eh, el clatell, eh? Anem a dir, perquè si vols que veia rissat... Si volen fer una putada, ho poden fer, clar. Sí, sí, per favor, aquesta és una broma, saps aquella broma de... Sí, sí, dius, vull els cabells com a Maradona. Sí, adorns el teu amic, el fots allà a una clínica i li fots els pèls de baix. I al cap de tres mesos veuràs-se, exacte.
És estrany que en aquest món que vivim no ho hagi fet ningú. És estrany. Oh, segur que ho s'ha fet, eh? Segur que ho busques una mica i ho trobaries, eh? Sí, segur. I tant. Bueno, aquesta conversa tan interessant, anar a fer esperant les notícies també està bé, eh?
Sí, home, és el bote que no tira. Jo tinc quatre connexions a punt des de fa tres minuts. Espavila, espavila, perquè estem aquí esperant que tiris. Això dels pressupostos. Sí, això dels pressupostos, aquí, això... Bueno... Allà també... Ja va? Ara ja va, calleu. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Va, calleu. Veio la renaixença a les 12, eh?
Bon dia, us informa Joan Bota. El president Salvaella acorda amb Esquerra Republicana la retirada dels pressupostos per donar-se temps a negociar i evitar una derrota al Parlament. En una declaració institucional, el president de la Generalitat ha fet una crida a la responsabilitat i ha anunciat que convocarà una reunió extraordinària demà al matí per aprovar un suplement de crèdit. Anem al Palau de la Generalitat. Albert Prat, bon dia.
Què tal? Bon dia, Illa. Fa marxa enrere per estalviar-se el fracàs parlamentari aquest divendres, però demana Esquerra que, més enllà de les bones paraules, es comprometi a donar estabilitat al govern. El president no podrà complir la seva paraula de tenir pressupostos a l'abril, però no trenca la baralla amb Oriol Junqueras i acorden seguir negociant.
El govern que presideixo sempre ha tingut clar que Catalunya necessita pressupostos. També teníem clar que volem fer realitat uns pressupostos de la mà de les forces progressistes de Catalunya. Per això hem respectat els seus temps i consensuat les seves propostes. Les dues parts es donen, per tant, més temps per aprovar-los abans de l'estiu i per superar aquests mesos d'impast. Demà, a primera hora, el govern aprovarà un suplement de crèdit al mecanisme pressupostari que li dóna oxigen financer al govern perquè no vagi tan ofegat. Albert Prat, Catalunya, Ràdio Palau de la Generalitat.
I continuem amb aquesta notícia amb Marta Prat. Mentrestant, el líder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, retreu a Salvador Illa que el govern va tirar pel dret per aprovar els pressupostos sense negociar-los amb ells i sense haver complert els acords d'investidura. Barcelona, Marta Corbalan, bon dia.
Hola, bon dia. El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha celebrat que el govern hagi fet marxa enrere retirant uns pressupostos que no havia pactat amb ells. Els republicans mantenen la recaptació de l'IRPF com a condició important per negociar els nous comptes, però ara ja no ho situen com a línia vermella. Volem el màxim pel nostre país.
Això inclou l'IRPF? Sí, clar que l'inclou. Si el govern creu que hi ha alguna alternativa que pot ser millor, doncs que la proposi. I ara negociarem. Marta Corbalan, Catalunya Ràdio, Barcelona. I els comuns que ja havien pactat els pressupostos amb el govern avisen que caldrà actualitzar els acords si es tornen a presentar els comptes. La presidenta del grup parlamentari, Jèssica Albiach, fa aquesta lectura de la retirada dels pressupostos. No és una bona notícia perquè van tard, perquè no n'hi ha res garantit...
Per tant, és un futurible i perquè, a més, dona una imatge de feblesa del govern de la Generalitat i, sobretot, del bloc d'investidura i de la entesa entre les forces progressistes. Ara bé, n'hi ha esperança? Sí, perquè no s'ha trencat res.
I aquesta hora, mobilitzacions en marxa de docents i personal educatiu en diferents punts de les comarques de Lleida, l'Alpirineu i Aran i la Catalunya Central. Han tallat vies principals de comunicació, com la C16 a Manresa i l'autovia A2 al Carràs. Anem ara fins a Lleida. Estela Busoms, bon dia.
Hola, molt bon dia. Sí, l'autovia ha estat tallada dues hores fins poc abans de les 10, i aleshores els manifestants s'han disgregat per tornar cap a Lleida, on ara mateix es manifesten per l'Avinguda de Madrid, de camí als serveis territorials d'educació, i cap a quarts d'una tornaran a mostrar múscul d'una marxa que sortirà de la plaça Ricardvinyes. Hem parlat amb l'Ataís, mestre d'educació física, que destaca l'excepcionalitat de les protestes del col·lectiu. És algo histórico. Jo mai a la vida havia vist un moviment d'aquesta magnitud,
a nivell de pobles i ciutats de Lleida, per orgull dels docents i les docents d'aquest país. També hi ha a aquesta hora protestes de docents a Manresa i a la seu d'Urgell hi comencen els talls de circulació a l'N230 a l'Alta Ribagorça. Estela Busoms, Catalunya, Ràdio Lleida.
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència proposa un recàrrec al rebut de la llum durant un any per pagar el cost de la pagada de l'any passat. Competència ha calculat que la reposició del sistema va costar entre 34 i 51 milions d'euros i creu que està traslladant en proporció el consum a comercialitzadores i consumidors, la qual cosa suposaria entre 0,14 i 0,21 euros al megavat hora. El regulador ha publicat la seva proposta en fase de consulta pública per rebre al·legacions fins al 15 d'abril.
Esports, Marcos García. El Barça necessita una victòria avui per passar als quarts de final de la Champions masculina. L'equip de Hansi Flick juga a tres quarts de set al Camp Nou contra el Newcastle després de l'empat a un al partit d'anada. La TTT d'aquest Barça-Newcastle arrencarà a tres quarts de sis de la tarda. Avui també es completen els vuitens de final de la Champions amb aquests altres tres partits. Tot anem Atlètic de Madrid, Bayern de Múnich, Atalanta i Liverpool, Galatasaray. Ahir ja es van classificar per als quarts, el Madrid, el PSG, l'Arsenal i l'Sporting de Portugal.
El Barça i el Badalona Women es juguen aquesta tarda a una plaça per a la final de la Copa de la Reina de Futbol. L'anada empat a 0 i el Barça-Badalona Women començarà a les 7 del vespre. Qui guanyi jugarà la final contra l'Atlètic de Madrid. I en Batarpolo, el Sabadell, jugarà aquesta tarda a partir de les 6 l'anada dels quarts de final de l'Eurocup. L'equip Vallès a visita la piscina del Marsella francès. Encara en Batarpolo, avui també tenim 3 partits avançats a la setzena jornada de la Lliga Femenina. Mataró-Sabadell, Atlètic-Barceloneta-Terrassa i Sant Andreu-Catalunya.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 9 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova. El taller municipal de plàstica Carrao Blau inaugura una exposició al celler de Can Ginestà de Sant August el 9 d'abril que es podrà visitar fins al 7 de maig. Sota el títol Tres àmbits de coneixement a l'abast dels infants, la mostra recull els últims treballs realitzats pels alumnes entre l'octubre del 2025 i el febrer del 2026.
L'exposició es divideix en tres àmbits, natura creativa, pintura i paraula i reflexió social. En el primer, els infants exploren la natura a través de l'observació de les formigues i les arrels marines, transformant-les en obres d'art. El segon àmbit presenta pintura i col·lage amb materials reciclats inspirats en l'obra d'Enric Obaix i les flors literàries de Mercè Rodoreda. Finalment, la reflexió social es plasma en autorretrats que busquen transmetre missatges de pau i amistat.
L'exposició comptarà amb dues visites guiades, el 10 d'abril de 6 a 7 de la tarda i el 19 d'abril de 10 del matí a 2 del migdia. Aquestes visites permetran als assistents conèixer més a fons els processos creatius dels infants i les temàtiques que han treballat. Pel que fa a cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Ucraïna, la guerra des de dins, i serà impartida per Lluís Caelles, periodista i enviat especial de TV3 a Ucraïna. L'acte tindrà lloc el 19 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La conferència abordarà la guerra ucraïna des de la perspectiva d'un testimoni directe de la situació al país, amb l'anàlisi de la realitat quotidiana, els conflictes socials i les implicacions internacionals derivades del conflicte. Lluís Caelles compartirà el seu coneixement i experiència com a periodista en una de les zones més conflictives d'Europa.
I en esports, l'Escola de Ciclisme ProTour de l'Agrupació Ciclista de Sant Jus ha llançat un nou projecte esportiu i educatiu orientat a nens i nenes. Dirigit per un equip de tècnics especialitzats i un exciclista professional, l'objectiu és apropar el ciclisme de manera segura i formativa, utilitzant el Parc Ciclista del Basllobregat com a espai principal d'aprenentatge. Aquest projecte busca promoure la pràctica del ciclisme a base, desenvolupar habilitats tècniques i fomentar hàbits saludables, tot treballant també la seguretat viària i el control de la bicicleta.
La iniciativa inclou portes obertes el 21 de març per nens de 5 a 12 anys amb activitats com un circuit tècnic, jocs amb bicicleta, simulacions de cursa i un taller de mecànica bàsica, amb la participació d'Alberto Lozada, exciclista professional. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
Què collons Miami ni què Florida Beach? Què passa amb Califòrnia i tots els bois de la Beach? Si aquí tenim mil platges com la de Tamarit, d'Empúlia fins a l'Ebre i més sol que Taití. Què carai ens passa amb tot el que tenim?
Weiser, Coca-Cola, Jack, Daniel, Jim Beam. Direu que a Califòrnia ara farà un gran bé. És molt millor que compro jo el sindicat. A cinc d'oros l'ampolla, nanos, que estic pelat. I després ens diuen que és que som agarrats. Passem-nos un rock and roll i nils,
On és Elvis Presley, l'orricc? Betàlicas fix dintre el seu baby king? Podria estar dient, doncs, tota la nit, què collons se'ls donen per ser així?
Bober, Marlon, Blando, Paul, Newman, James Dean, la rei de l'Anastàcia, la reina Marilyn. D'acord que aquí de cine quasi bé no ho tenim, però espera't uns quants anys i Hollywood tindrà aquí. La nostra putifarra no podran resistir.
Són biquini patins, són molt més llançadetes que no pas les d'aquí. Però una bona poella no té res que envejar. Si és que la pots convèncer després de tot xerrar. Algú va dir que és bo tot el que es fa desitjar. I no sé pas per què el tinc jo amb tot aquest martell.
Jo voldria viure ni urgència i el llop que el vendré. I seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, arrenquem aquesta segona hora del programa. En breus estarem amb l'alcalde de Sant Just d'Esvern, Joan Bassaganyes. Petita pausa per publicitat i a la tornada l'entrevista del dia.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just, parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com. Ràdio d'Esvern
Passa un minut d'un quart de dotze del matí. Continuem a la Rambla, al magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Avui encarem a aquesta segona hora del programa amb l'entrevista del dia, on repassarem l'actualitat municipal amb l'alcalde de Sant Just, Joan Bassaganyes. Avui posarem el focus en el balanç del ple municipal corresponent al mes de febrer, amb diferents punts destacats que afecten el dia a dia del nostre municipi. Parlarem, entre d'altres qüestions, de l'adhesió a Sant Just a la taula de cincellerisme del Baix Llobregat,
També de la modificació puntual del Pla General Metropolità per augmentar oferta d'habitatge i també abordarem subvencions destinades a esportistes, escoles de dansa, així també com qüestions de seguretat arran de darreres actuacions policials. A més a més, també tractarem l'actualitat mediambiental amb especial atenció a la situació de la pesta porcina africana.
Acabarem amb l'espai de l'alcalde Respon, on donarem veu als oients amb preguntes que ens heu fet arribar a través de xarxes socials, de l'Instagram i del Twitter, de leaks, en aquest cas, de l'emissora. Bé, doncs, tot això és el que tenim preparat per als propers minuts. Això és el que us servirem aquí al 98.ufm i ho fem tots saludant a l'alcalde de Sant Just. Joan, bon dia.
Bon dia. Benvingut al programa. Comencem, com sempre, amb el primer bloc que fa balanç del ple municipal, en aquest cas corresponent al mes de febrer, que va abordar, com ja comentàvem a la introducció, diferents qüestions socials, urbanístiques i institucionals. Alcalde, quin balanç fa d'aquest ple de febrer i quins diria que han estat els acords més rellevants per al municipi?
Bé, va ser un ple tranquil, en el qual jo crec que van predominar els grans acords, que és una mica la tendència d'aquest mandat municipal, i probablement l'aprovació més important va ser la modificació de planejament per la densitat. Crec que aquesta és la modificació més important que es va aprovar en aquest passat ple.
La comentarem d'aquí una estona, però abans també ens agradaria parlar sobre aquestes polítiques socials que mencionàvem. Aquesta taula de cincellerisme, un dels punts aprovats va ser aquesta adhesió de Sant Just a la taula del cincellerisme del Baix Llobregat.
Un espai de coordinació entre municipis per abordar la problemàtica de les persones sense llar. Aquí al programa fa uns dies vam tenir a José Antonio Montiagudo, responsable en aquest cas del Consell Comarcal d'aquest àmbit d'acció social i ens agradaria saber des de la veu de l'alcalde del nostre municipi què implica per Sant Just formar part d'aquesta taula comarcal.
Bé, doncs implica estar d'entrada en un espai en el qual es debaten les polítiques per fer front a un problema que hem vist que ha anat en augment en els darrers anys i que intuïm que continuaran en augment en els propers anys fruit de les dificultats per accedir a l'habitatge.
i també fruit d'un increment creiem que hi ha hagut de les malalties vinculades amb la salut mental. Per tant, és una problemàtica o una realitat que tenim a sobre,
i amb la qual hem d'actuar conjuntament totes les administracions. No pot ser que ens anem passant la pilota els uns als altres i que anem desplaçant els problemes d'un municipi a l'altre, sinó que el que hem de fer és buscar solucions a una realitat que no desapareixerà si no actuem sobre aquesta.
i inclús actuant-hi, té una complexitat tan gran que és molt difícil, per no dir impossible, solucionar-la íntegrament. I aquesta coordinació també és essencial perquè, com ens explicava el conseller del Baix Llobregat en aquest cas, ens explicava, ens deia que, clar, una persona que, per exemple, està vivint al carrer, potser avui viu a Sant Just i demà viu a Esplugues, no?
Sí, les persones sense sostre abans es deien rodamons i aquest nom el portaven precisament per la seva mobilitat. Persones que pernoctaven en diferents llocs, a vegades s'instal·lava una temporada en un lloc, si tenien unes condicions de seguretat, però la tendència normalment era d'anar-se desplaçant.
Per tant, són problemes o realitats que són, com et deia abans, que no es poden abordar des d'un punt de vista estrictament local, sinó que s'ha de fer amb la coordinació de tots els municipis i també d'altres entitats supramunicipals. I en aquest sentit vull agrair aquesta preocupació que està tenint el Consell Comarcal
que està entomant aquesta realitat i està començant a plantejar solucions o línies de treball en un futur. Per una banda, parlàvem del balanç del ple municipal, per l'altra, aquestes polítiques socials amb la taula de Senzallerisme. Marxem ara a la modificació del Pla General Metropolità, que ja l'alcalde mencionava en la seva introducció, i és que aquesta proposta el que vol i el que permet és
per exemple, subdividir grans habitatges en dues o tres unitats, amb l'obligació que la tercera sigui d'HPO, també transformar en habitatges assequibles alguns locals buits, i ens agradaria saber si aquest objectiu principal, que és el d'augmentar l'oferta d'habitatge, creieu que amb aquestes propostes, i també si vol fer alguna menció més, s'acabaria assolint aquesta augmenta de l'oferta d'habitatge.
Aquesta modificació de planejament parteix de dues constatacions. La primera és que avui en dia l'accés a l'habitatge és probablement la problemàtica número 1 que tenim al país i en aquest sentit Sant Just no n'és una excepció.
I la segona constatació és que la solució a aquest problema no només pot passar per nous creixements urbanístics. Jo crec que ha de passar per nous creixements urbanístics, per incrementar el parc d'habitatges amb nous creixements, però aquesta no pot ser l'única eina, l'única solució a aquesta problemàtica.
És per aquest motiu que posem sobre la taula aquesta modificació de planejament, que té tres línies de treball. La primera és, com bé deies, que les cases unifamiliars de grans dimensions, en finques de sobre 400 metres quadrats, es puguin dividir en dos o tres habitatges. Aquesta és una primera línia.
La segona línia és reduir la superfície mínima dels habitatges passant de 100 a 80 metres quadrats. Aquesta és la superfície que determina el nombre d'habitatges que pot acabar havent-hi en un edifici.
no vol dir que tots els habitatges siguin abans de més de 100 metres quadrats i en el futur més de 80 però sí que la superfície total de l'edifici dividida abans per 100 metres quadrats i en el futur per 80 és la que determinarà
el nombre màxim d'habitatges que pot haver-hi en l'edifici. Per tant, reduint aquest paràmetre en un mateix edifici, en un mateix volum, podran haver-hi més habitatges. Aquesta és la segona línia de canvi, diguéssim.
I la tercera és que allà on s'ha esgotat la densitat, en aquells edificis on ja estan exaurits el nombre màxim d'habitatges que hi poden haver per la densitat existent, doncs permetrem sempre i quan els locals comercials no estiguin en els que considerem els eixos comercials prioritaris que aquests locals puguin passar a ser habitatges de protecció oficial.
Aquests canvis són canvis que allà on s'han implementat més o menys amb canvis semblants tenen una trajectòria molt lenta. Són canvis molt graduals però que suposen, aquestes modificacions, sembrar avui per recollir d'aquí uns anys. Són canvis a llarg termini però que són necessaris.
I s'ha de garantir, no? Això és una cosa que ens subratllaven molt els portaveus que també han passat per aquests dies aquí pels micròfons de Ràdio i d'Espert, no? El fet de garantir que aquestes mesures no afectin el comerç, en aquest cas, en els eixos principals. No, aquests eixos queden blindats i el que sí que som tots conscients, crec que passejant per Sant Just ho podem detectar,
que molts carrers de Sant Just, que històricament havien estat comercials, ja fa moltíssims anys que hi ha molts més establiments tancats que oberts. Entenent que els propietaris dels locals comercials el que voldrien és tenir un lloguer que els generés uns ingressos,
Si tenen els locals buits és perquè no troben comerciants que s'hi vulguin establir perquè el comerç també està vivint una transformació.
Per tant, és molt millor que aquests locals, en comptes d'estar buits, estiguin ocupats com a ús residencial per a persones que ho necessiten i que estiguin amb clau d'habitatges de protecció oficial en un moment com l'actual, en què hem d'incrementar tant com puguem el nombre d'habitatges assequibles.
En l'àmbit esportiu, alcalde, el Plàneri també va aprovar les bases per atorgar subvencions a esportistes que participen en competicions oficials, en aquest cas també aquestes ajudes eren per a escoles i centres de dansa. Quin objectiu té aquesta línia de suport i com pot ajudar els esportistes? Aquestes línies ja fa temps que existien. El que s'ha fet és una modificació a les bases per simplificar el procés. Estem intentant agilitzar els processos de concessió de subvencions
que lamentablement no són tots els ràpids que ens agradaria i propostes com aquestes van en aquesta direcció de tenir una administració més àgil cap al ciutadà.
Marxem a parlar d'actuacions policials. Aquest mes de març s'han produït dues actuacions destacades al municipi. D'una banda, la detenció d'una dona per temptativa d'afurt amb el mètode de la mimosa, gràcies a l'avís ràpid de la víctima. D'altra, la detenció d'una persona relacionada amb un robatori amb violència a esplugues després de ser detectada pel sistema de lectors de matrícula. Paral·lelament, la policia local també ha posat en marxa aquest nou servei de mediació i resolució de conflictes
per ajudar a gestionar desacords veïnals, familiars o comunitaris a través del diàleg. Ho hem volgut unir tot en un mateix bloc per preguntar-li quina valoració fa d'aquestes actuacions policials, quin paper tenen aquestes eines, com per exemple l'actor de madrícules, i també després parlarem d'aquest servei de mediació, però primerament parlar d'aquestes detencions. Bé, jo crec que estic molt content del servei que presta a la ciutadania de Sant Just la policia local,
Fa molts anys que estem treballant en la bona direcció i els resultats ho avalen. En aquest sentit, vull destacar que ja fa molt de temps que Sant Just va fer una aposta per vincular la ciutadania amb la política preventiva de seguretat ciutadana, desplegant el sistema de l'M7, que permet que hi hagi una interacció molt més àgil entre els ciutadans i la policia local.
Aquest sistema ens ha permès detencions importants en el passat i genera una dinàmica de col·laboració entre ciutadania i policia que és molt interessant i que va servir, per exemple, per detenir aquesta persona que es dedicava als furs a través del mètode de les mimoses.
La segona línia de treball són tenir agents, tot el sistema policial pot estar molt ben desenvolupat a nivell tecnològic però al final el que necessites és la presència d'un agent que pugui actuar.
i en aquest sentit Sant Just ja fa anys que va fer una aposta per complir amb aquest rati d'un agent cada 500 habitants que marca la Comissió Europea i que pocs municipis del nostre país compleixen. En canvi Sant Just, malgrat que té un cost important a nivell de pressupost, de capítol 1, doncs creiem fermament que és necessari.
La tercera línia són les càmeres lectores de matrícules, que fa que qualsevol vehicle que sigui d'interès policial, un cop entra a Sant Just, li podem fer un seguiment pràcticament carrer per carrer. Això també ens ha permès detencions molt destacades, no només aquesta que mencionaves, sinó d'altres en el passat.
I ara obrim una quarta línia de treball, que és incrementar la presència de càmeres de seguretat ciutadana, que fins ara eren molt residuals, però que entenem que són necessàries en algunes zones on hem detectat que tenim un risc més elevat que puguin haver fets delictius. Barricentre, per exemple? Per exemple, Barricentre. Avui en dia tota la concentració de caixers la tenim al carrer Bonavista,
I aquí és on hem detectat una major presència d'aquests furts contra persones, que malauradament l'any 2025, malgrat que en línies generals va ser un any amb bones dades a nivell de seguretat ciutadana, aquest tipus de delicte sí que ens va provocar.
pujar notablement i per tant hi hem de posar eines que ens serveixin a no només prevenir sinó un cop es produeixen poder procedir a fer les detencions molt més ràpidament. Per tant, en aquest any, any que ve com a molt, afegirem aquesta quarta línia de treball
esperant d'aquesta manera millorar la seguretat ciutadana i sobretot continuar treballant en aquesta línia que, evidentment, no podem garantir el risero, però sí que podem garantir que Sant Just és un municipi molt segur. I tanquem aquest bloc parlant del servei de mediació. Quin objectiu té i quins casos pot recórrer la ciutadania a fer servir aquest servei?
Bé, doncs ho has explicat molt bé anteriorment, al llarg de l'any es produeixen moltes situacions de conflicte, intrafamiliar en alguns casos, en d'altres és entre veïns, són els típics conflictes que hi ha entre persones que conviuen, que són properes,
I abans que es calin, a vegades va bé que hi hagi una tercera persona que faci una funció de mediació, que parli amb les dues persones i que pugui buscar solucions.
Històricament aquest paper estava molt reservat pels jutges de Pau, que exercien aquesta tasca, però en els darrers anys aquestes figures s'han anat despullant de competències. Amb aquestes modificacions que hi ha hagut també, no?
I avui en dia nosaltres considerem que la policia local evidentment ha de col·laborar amb Mossos Esquadra en les matèries de seguretat ciutadana però no podem oblidar que la policia local també té assignades altres competències com són a nivell de regulació de trànsit, de mobilitat i també molt important de proximitat i aquí és on encaixa aquesta figura del policia mediador. Sí.
I tanquem ja aquesta entrevista amb el sisè bloc. Sí que després obrirem el bloc de l'alcalde Respon, però pel que fa a les preguntes que fa aquesta redacció, tanquem amb el medi ambient, amb aquesta pesta porcina africana, que en aquest cas la detecció d'un nou cas de pesta porcina africana en un senglar a Sant Jús ha fet que el municipi, juntament amb Esplugues, entri dins de la zona del risc establerta per la Generalitat.
El brot ja sumava, en el moment de la confecció d'aquest guió, 216 sanglars infectats i ha comportat restriccions d'accés al medi natural en diversos municipis del territori. Alcalde, què implica per Sant Just entrar dins d'aquesta zona del risc? Després també a l'espai de l'alcalde respon hi ha alguna pregunta relacionada amb aquest àmbit, però també ens agradaria saber què implica per Sant Just i si això que diuen, que han de matar aquests 500 sanglars...
si vostès creuen que és la decisió correcta o que és el que s'ha de fer.
Bé, el que implica, anant a la teva primera pregunta, és que tornem al moment 0, quan es va detectar el brot i es van definir dues zones en funció del risc que tenien, la zona 0, que estava a Cerdanyola, i la zona 1, que eren els municipis que estàvem al voltant de Cerdanyola, amb un perímetre que anava...
dels 6 als 20 quilòmetres. Sant Josep ja hi estava i en aquell moment ja es van aplicar durant algunes setmanes restriccions, sobretot que les persones no podien accedir lliurement al medi natural.
Es van aixecar parcialment perquè semblava que el focus estava molt concentrat a la zona zero. Posteriorment s'ha vist que, malauradament, alguns senglars infectats van sortir de la zona zero i, evidentment, quan vam detectar que hi havia positius a Papiol, Molins, Sant Feliu...
doncs érem conscients que era només qüestió de temps que també que haguéssim tenint positius a Sant Just, com així va ser. Ara el Departament d'Agricultura, conjuntament amb Aixents Ronyals, que és Departament d'Interior, el que estan és intentant reduir a la mínima expressió la població de sanglars,
coinciden que està al voltant dels 500 senglars, caçadors s'estimen que és un nombre una mica superior, que estaria a l'ordre dels 1.000. El cas és que en les darreres setmanes hi ha hagut uns 130 senglars abatuts.
Nosaltres el que creiem és que aquesta situació no es pot allargar molt més en el temps. Creiem que més enllà de quatre setmanes més serà molt difícil que siguem capaços d'evitar que la gent entri a Coixerola. Així com els primers dies, les primeres setmanes, va haver-hi un alt grau de compliment de les mesures de les restriccions,
Darrerament, els punts que té col·locats el Consorci del Parc Natural de Coixerola, de comptatges de persones que entren al medi natural, doncs sí que ja s'està detectant que cada cop hi ha menys compliment.
i intuïm que conforme vagi venint el bon temps, aquest incompliment anirà augmentant. Com que és molt difícil també posar mecanismes de control eficients, perquè mai millor dit estem posant portes al camp,
doncs creiem que el que s'hauria d'anar és cap a mesures més quirúrgiques que passin per tancar el parc durant les nits i que puguin ser durant les nits que s'acabin de fer aquestes batudes per reduir la població de senglars.
Jo, honestament, entenc que és un problema molt complex. Estar en joc la supervivència d'un sector que és clau en l'economia catalana, com és l'agroalimentari, per tant, entenc que les mesures es prenen pensant en la globalitat. No m'agradaria estar en el lloc del Consell d'Agricultura,
El que sí que demanem és una mica de sentit comú i que si es veu que les mesures que s'adopten ja no tenim capacitat per fer-les complir, anem el més aviat possible cap a aquesta segona fase de mesures més quirúrgiques com les que et comentava abans.
Molt bé, doncs ara marxem a l'espai de l'alcalde Respon. Ho fem amb certa celeritat perquè una de les preguntes també va relacionada amb aquest tema i és per això que anirem directament amb ella. Com sabeu, aquest és un espai on vosaltres, els oients, feu les preguntes, és a dir, els i les oients ens informen.
feu arribar les preguntes a través de xarxes socials, Instagram o bé X, i en aquest cas nosaltres les agrupem en temàtiques o les intentem portar de la forma en què ens les heu escrit, però intentant posar una mica de context i explicant també una mica la situació. En aquest cas...
Volíem marxar directament a parlar de la pesta porcina perquè ja era el tema del que veníem i un oient ens explica que viu i treballa dins del parc de Collserola i que fa uns dies va aparèixer un sengla mort a prop de la zona on treballa. Evidentment referint-se a aquest positiu que esmentàvem. Es va posar una cinta de no passar però molta gent no l'ha respectat. Es veu que hi ha hagut accions d'oci. Això és un missatge que rebíem a mitjans de la setmana passada.
Ens pregunta si no caldria reforçar la informació i la vigilància en aquestes zones perquè la gent sigui conscient del risc i respecti les restriccions.
Nosaltres, com a mínim a Sant Just, crec que som dels municipis que més estem col·laborant en aquestes mesures de control. Durant diversos caps de setmana hem tingut controls estàtics de protecció civil, precisament amb caràcter informatiu, perquè protecció civil no té potestat sancionadora, i controls dinàmics de policia local.
Són a dia d'avui també els controls que ens demanen des de la Generalitat de Catalunya. Si hi hagués una petició expressa que anéssim a una altra tipologia de controls, doncs evidentment col·laboraríem amb el govern del país com no podria ser d'una altra manera. Però a dia d'avui estem fent el que ens estan demanant i li puc assegurar que som els municipis que estem més compromesos en aquestes mesures de control.
Marxem a parlar de les obres al polígon, en aquest cas a Narcís Monturiol amb Blasco de Garay. Fons mesos, l'oient que ens escriu, va preguntar per unes obres que es van fer al polígon, a la Cruïlla, de Narcís Monturiol amb Blasco de Garay, on es van repintar i redistribuir les places d'aparcament. Poc després de fer-ho, i fins i tot sortir al bolletí municipal, diu...
doncs es va tornar a obrir el terra i encara continua així. La resposta que va rebre és que això era perquè un altre municipi havia de fer una actuació, però han passat més de sis mesos i tot segueix igual. Com pot ser que no es faci un seguiment? No, s'està fent un seguiment. De fet, hi ha visites periòdiques dels nostres tècnics amb aquesta urbanització, que és la del sector de Bellavista, Sant Joan d'Espí,
I aquesta actuació el que passa és per soterrar a partir de Sant Joan aquesta línia que és de mitja alta tensió i no és fàcil soterrar una línia d'aquesta categoria.
però hi estem fent seguiment i penseu que aquest soterrament passa per haver de fer unes perforacions per sota de la via del tramvia per donar pas a les línies soterrades i són actuacions que són complicades, que s'han hagut de fer amb mitjans avançats però que són lentes. Hi ha algun termini?
No m'atreviria a dir-ho perquè tampoc depèn de nosaltres, però en principi jo crec que aquest any hauria d'estar acabat. I quan estigui acabat es restituirà l'estat anterior. Entenem que quedarà com estava, no? Correcte. Perfecte. Doncs marxem a parlar dels horaris de la biblioteca. Aquesta oient ens pregunta si hi hauria la possibilitat d'ampliar els horaris de la biblioteca Joan Margarit perquè es pugui anar tant al matí com a la tarda tots els dies.
Nosaltres fa uns anys ja vam tenir una petició de diverses persones en aquest sentit i el que vam fer va ser encarregar un estudi i una enquesta per detectar si hi havia molta demanda per poder ampliar els horaris.
I el que ens va sortir en aquest estudi, jo en aquella època era regidor de cultura, i jo recordo perquè vaig ser el responsable de tirar-lo endavant, és que hi havia poca demanda.
és veritat que han passat ja uns anys i en aquests anys ja han hagut bastants canvis a nivell d'hàbits de la gent sobretot després de la pandèmia crec que hi ha hagut un abans i un després i el que sí que podem ara és tornar a estudiar l'increment dels horaris sí que vull dir que aquests increments tenen costos
i per tant abans de comprometre noves despeses s'han de fer anàlisis acurats perquè un cop s'amplia costa molt després reduir i s'ha de veure que realment hi ha una demanda associada més general per ampliar els horaris. Si fos així sí que podríem començar a prendre mesures per ampliar l'horari de la biblioteca. Evidentment
És un servei que si detectem que hi ha demanda no posarem cap mena de trava per incrementar en els seus horaris. Penseu també que una part de la demanda que ens venia era d'aules d'estudi, eh?
Aquí sí que teníem identificada una demanda important i crec que hem donat resposta, si no totalment sí, d'una manera considerable, a aquesta demanda a través de les aules d'estudi que tenim al Centre Civil Soledat Sants al barri del Maix Lluí. Per tant, sí que una part dels resultats d'aquelles enquestes sí que han tingut aplicabilitat a posteriori.
I d'aquests horaris que volen alguns que siguin ampliats, a horaris que sembla ser que són massa matiners. Ara marxem a parlar del camió d'escombraries. Hi ha necessitat que el camió d'escombraries passi a dos quarts de sis del matí. No hi ha una ordenança que prohibeixi fer soroll abans de les vuit, ens diu aquest oient. Molts veïns ens despertem cada dia a les cinc i mitja, dos quarts de sis, o a les sis, o fins i tot abans, i voldria saber si es poden revisar aquests horaris.
El tema dels horaris de la recollida de residus és molt complicat, perquè evidentment els camions escombreies el que evitem és no concentrar el seu pas, la seva tasca, en les hores en què hi ha més trànsit als carrers, perquè és un element que...
que dificulta el trànsit. Per aquest motiu, algunes recullers, alguns serveis es produeixen en horari nocturn, precisament amb aquesta voluntat de no dificultar el trànsit durant el dia, que és quan hi ha major afluència de vehicles en els carrers de Sant Just.
Ho mirem, però és com un sudoku, moure els horaris dels camions, i jo crec que el que sí que s'intenta és que aquelles fraccions que recullen durant la nit no siguin els vidres, que són els que fan més soroll, i que siguin aquelles fraccions que provoquen menys molèsties a nivell de soroll en els veïns, però de totes maneres ho mirem.
Marxem a parlar de transport públic, que és un tema que de forma recurrent va sortint també en aquest espai de l'alcalde Respon. Primerament, la primera pregunta va relacionada amb si es farà alguna cosa per millorar el transport públic dels matins cap a Barcelona. Els problemes del bus X30 ja es coneixen i línies...
com la L51, L61 o L64, sovint van tan plenes que ni tan sols es poden parar. Així és com ho relata l'audient que ens escriu. El tram baix també fa una volta molt llarga i acostuma a anar ple. És una situació que afecta a molta gent. Alcalde, què té a dir aquesta pregunta?
Hi ha dues mesures que es prendran. Una és a curt termini, maig-juny, crec, que suposarà la incorporació de sis autobusos articulats a la línia X30, que permetrà pràcticament duplicar la capacitat d'aquesta línia d'especial necessitat a les hores punta del matí.
I després, en mig termini, tenim previst que també s'incrementi la freqüència del just metre i també intentarem que el 63 pugui arribar al centre de Barcelona amb uns terminis molt inferiors, ens agradaria que fos la meitat, que els que tenim a dia d'avui.
A veure, 63 donen una volta considerable. Per això, estem intentant, parlant-ho amb TMB, que aquesta línia es converteixi en un express i d'aquesta manera també creiem que podem donar resposta a aquesta necessitat. Bé, és amb el que estem treballant.
Molt bé, doncs del transport públic cap a Barcelona, marxem a parlar del transport públic, en aquest cas el JT, que és l'altra línia Sant Justenca, i també la línia N12. L'OI ens pregunta si es preveu ampliar els horaris del bus JT, especialment els diumenges, que si no anem errats no opera, i millorar el servei els dissabtes i allargar-lo entre setmana més enllà de dos quarts de nou a les nou.
I en relació amb la línia N12 també ens pregunta si seria possible afegir alguna parada a Miquel Revertit en direcció Barceloneta i millorar la cobertura amb noves parades més properes com l'Avinguda Indústria per donar millor servei a barris com la Miranda, Can Candeler i Can Mèl·lic.
Bé, doncs l'N12 el que ens ha costat deu i ajuda és que arribés al Mas Lluí, on sí que teníem detectada una demanda molt important. Era l'únic barri del municipi de més de 2.000 habitants que no tenia aquest servei, per tant creiem que era necessari.
i a curt termini no preveiem nous canvis en el bus nocturn. Respecte al Justram, estem treballant amb una proposta per millorar el Justram, que passaria perquè hi hagués un nou vehicle en aquesta línia, que és un bus intern,
que ens permetria millorar freqüències i sobretot arribar a llocs on actualment no està arribant. Però això passa, jo crec, i no volia enganyar ningú, perquè el nou contracte, i aquest nou contracte no serà abans de tres anys. Intentarem que aquest tercer vehicle es pugui incorporar abans, però ara mateix la situació de l'àrea metropolitana...
no ens convida a l'optimisme perquè estan sent molt restrictius a l'hora d'incrementar despeses. L'àrea metropolità ha estat en una situació financera complicada, fruit d'una sentència que va haver-hi en el seu moment, que va tenir un efecte molt important en el que és el tríbut metropolità, ha suposat una reducció d'ingressos considerable,
I ara l'àrea metropolitana està en una fase de contingència a nivell de despeses que fa molt poc permeable aquest tipus de noves peticions que en d'altres contextos potser haguessin estat més ben acollides.
Ara mateix és factible modificar recorreguts, el que és molt més difícil és incrementar el nombre d'autobusos, el nombre de vehicles, perquè això suposa increment de despesa i ara, com et deia l'àrea, no està per la labor. I per tant, els diumenges no es preveu que hi hagi aquesta incorporació? No, no es preveu, no. Però la demanda hi és, els diumenges? No.
Fins ara no teníem identificada aquesta demanda, sincerament. Nosaltres tenim molta relació amb l'Associació de Veïns de la Miranda, que és una mica qui ens transmet les peticions del veïnat. Ho dic perquè...
pels llocs on es demanava semblava que els veïns podien ser de Can Candeler a la Miranda i ells aboguen més perquè pugui haver-hi una millora de freqüència dies feiners i dissabtes que no pas obrir el meló del diumenge.
Entesos. Marxem a les dues últimes preguntes. Una referent a l'aparcament a Maslluí i l'entorn laboral. En aquest cas, l'oient que viu a Maslluí i treballa a la zona de carretera reial, l'alcalde Arís i Països Catalans explica que és molt difícil aparcar les zones regulades. Sovint estan plenes d'ampleats d'oficines i cada cop hi ha menys places disponibles.
es podria revisar el sistema d'estacionament per facilitar l'aparcament a les persones que treballen a aquesta zona? Perquè es troben que el viure a Maslluí i l'aparcament en aquest espai de carretera reial troben dificultats. Bé, de fet, a la zona de carretera reial, que en Modulell, hem habilitat places d'aparcament vermell, precisament dirigits a Taronja, precisament dirigits a treballadors d'aquell entorn. O sigui, que si aquesta persona...
treballa en aquest barri, hi podrà aparcar en una d'aquestes places, a més a més amb uns preus molt competitius. Estem intentant veure la publicació que va fer aquesta persona perquè concretament també parlava del tema d'aquest espai taronja.
Com sigui, entendre, alcalde, que aquesta zona taronja és, diguéssim, per persones que treballen allà, en aquella zona. Sí, i s'ha ampliat recentment i avui en dia les dades que tenim és que està tenint un ús molt elevat però no està saturada.
Molt bé, zona vermella, el carrer Ateneu, que m'imagino que s'està referint al Keys and Ride que hi ha davant de Madrid Sacramento, i en aquest cas, bé, li farem arribar també aquesta resposta, zona taronja plena dels treballadors, diu. Sí, però la zona taronja de la carretera s'ha incrementat, s'ha ampliat recentment,
i la setmana passada les dades que jo tenia era que estava tenint un ús elevat, però no estava ni molt menys congestionada. Perfecte, fèiem la revisió per si l'Augina en aquest cas fèia menció, evidentment em fa menció de la zona taronja, però en aquest cas, degut a aquesta modificació que comentava l'alcalde, també seguirem una mica actualitzant aquesta informació.
I tanquem ja amb l'accés de velocitat al carrer Major, detecten un accés en aquest tram, en aquest carrer del nostre municipi, un accés de velocitat, i ens pregunten quan ens preveu instal·lar controls de velocitat o reforçar la presència policial en aquest carrer, perquè alguns conductors circulen a gran velocitat.
Bé, ja fa temps que tenim queixes en aquest sentit d'alguns veïns. S'han adoptat ja algunes mesures com posar un radar pedagògic i també dos reductors a l'alçada del carrer Montserrat.
però evidentment si persisteixen aquests problemes la solució passa per fer controls amb radar mòbil i si no han començat a fer-se es faran properament perquè ja és una queixa que
que continuem tenint, que amb les mesures que s'han adoptat no han servit per solucionar-ho. És veritat, és un carrer que hi passo freqüentment i hi ha vehicles que van a una velocitat excessiva, en una zona que no hi haurien d'anar i, per tant, en aquests casos l'única solució passa per la sanció.
Si no ho hem començat a fer ja, ho farem properament, començarem a establir controls de redar mòbil. Aquest increment de velocitat que s'adicta a la zona de carrer major... Crec que és el tram entre Bona Vista i Parc Maragall, crec, perquè en el tram inferior, per sota de Bona Vista, ja hem posat els reductors. I per sota de Rambla?
No, jo crec que per sota Rambla és de pujada i allà vam posar una giga-zaga al nivell d'aparcament que jo crec que no hi ha els accessos Jo crec que no hi ha els accessos que tenim a la part de dalt la part de dalt sí que és un carrer que ens ha augmentat el trànsit fruit de la construcció del carril bici a la carretera reial hi ha hagut una part del trànsit que s'ha desplaçat a carrer Major
És un carrer que no hi ha aparcament, per tant, la gent té una sensació d'amplitud, i jo mateix he constatat que hi ha, efectivament, excessos de velocitat. Les mesures que s'han adoptat, la via punitiva sempre és l'última, però està clar que no han acabat de funcionar, i per tant, en aquests casos no queda més remei que anar per la via punitiva.
Molt bé, doncs això és tot per avui. Alcalde Joan Bassaganyes, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos un mes més i respondre totes les preguntes que preocupen el veïnat i que també li hem fet des d'aquesta redacció. Que vagi molt bé aquest mes de març i ens sentim després de Setmana Santa aquí al programa per respondre, en aquest cas, les preguntes corresponents al ple de mes de març i també a aquella actualitat que tinguem en el moment. Moltes gràcies a vosaltres.
El que jo vull és cantar-te fins que
i riure fins que ens falti l'aire, memoritzar el record.
No seré mai un esclau, però guanyaré la guerra per tu. I lluito fins l'última sal amb les apostes en contra per tu. Atrapo bales amb les dents i domaré les feres per tu. I accelero sense frens, de 0 a 100. El que jo vull és cantar-te fins que arribi.
I riure fins que ens falti l'aire. Memoritzar racons... Bon dia, us informa Joan Bota.
Israel assegura que ha matat el ministre responsable de la intel·ligència de l'Iran, Ismail Hatib. Seria un nou cop al règim l'endemà de la mort d'una de les figures clau al cap de seguretat, Ali Larijani, juntament amb el responsable de la repressió de les protestes ciutadanes. El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha autoritzat l'exèrcit a matar qualsevol alt càrrec iranià sense necessitat de cap autorització extra.
Més notícies, Marta Prats. El president d'Ucraïna es reuneix a aquesta hora a la Moncloa amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en un moment en què Kyiv treu pit de la tecnologia bèlica que ha desenvolupat per abatre drons iranians. Volodymyr Zelensky té previst un parell d'acords en matèria de defensa a Madrid. Paula Brujats, bon dia.
Bon dia, Zelensky. Busca suports per no caure en l'oblit en un moment en què els Estats Units posen la mira de l'Iran i es desentenen de la guerra d'Ucraïna. Amb aquest objectiu arriba avui a la Moncloa. Firmaran Pedro Sánchez un acord per enviar més armament a Ucraïna, un radar en concret dissenyat per Indra i un potent sistema antidrons per combatre.
els míssils russos. Zelensky arriba a Madrid després de veure's amb Macron i Starman. És la quarta visita del president ucraïnès a Espanya des de la invasió russa i Sánchez reivindicarà avui mantenir les sancions a Rússia i encara més ara que Putin es veu beneficiat per la crisi del petroli derivada de la guerra a l'Iran. Paula Brujats, Catalunya Ràdio Madrid.
Junts per Catalunya acusa el president Salvador Illa d'haver abocat el país al fracàs i assegura que la seva credibilitat fa aigües després de retirar el projecte de pressupostos. Illa ha volgut evitar l'enfrontament amb el principal partit de l'oposició al Parlament, on a aquesta hora està responent les preguntes de tots els grups. Anem cap allà, Albert Prat, bon dia.
Bon dia, missatge molt contundent del partit de Puigdemont contra la maniobra de Salvador Illa. La cap de files de Junts, Mònica Sales, l'ha acusat d'estar jugant amb els sectors més castigats del país i li critica que encara faci bandera de l'estabilitat. El president ha evitat entrar en el cos a cos, però l'ha convidat a reflexionar quin tipus d'oposició està fent el seu partit.
Quina irresponsabilitat, quina inestabilitat i quin espectacle. No hi ha prou propaganda per tapar tanta incompetència. Vostès han dit i diuen que no hi haurà pressupost a Catalunya. Hi haurà pressupost a Catalunya. Perquè ho hem arribat a un acord perquè hi hagi un pressupost a Catalunya. Amb responsabilitat, sí, perquè al moment demanes responsabilitat i la pregunta és on són vostès.
I Esquerra constata que el gest a favor de l'IRPF no ha arribat, però deixa clar que continuen oberts a negociar els pressupostos d'aquest any. Albert Prat, Catalunya Ràdio Parlament. La ministra d'Hisenda celebra l'acord entre Esquerra Republicana i el PSC perquè ella retiri els pressupostos. Maria Jesús Montero veu com un pas important que Oriol Junqueras ja no posi la cessió de l'IRPF com a línia vermella per aprovar els comptes. Que, per fet, Hisenda sempre s'hi ha negat. Madrid, Àngels Lafuente, bon dia.
Hola, bon dia. Maria Jesús Montero, contrària a traspassar l'IRPF a Catalunya, es desvincula de la decisió entre el PSC i Esquerra. Diu que és cosa del govern català i evita entrar en polèmica.
no ha tenido nada que ver. Els pressupostos que també s'allunyen són els del govern espanyol. La ministra d'Hisenda, que s'havia compromès a presentar-los abans de finals de mes, evita concretar terminis. Ara diu que el que importa és aprovar el decret de mesures fiscals amb el consens més ampli possible. Àngels, la font de Catalunya, Ràdio Madrid.
La vaga de mestres i professors es trasllada avui a la Catalunya Central, Ponent i també al Pirineu, allà més de les reivindicacions de la resta del país, i han volgut destacar els problemes específics de les zones de muntanya. Anem a la seu d'Urgell, Joaquim Alblat, i bon dia.
Bon dia, doncs. Sí, aquí una cinquantena de docents han tallat des de les 8 la carretera nacional 260 a l'accés de la seu des del sud, més enllà del que reclamen a tot el país, com millors sous, menys burocràcia o la reducció de ràtios. També demanen més recursos per les escoles rurals, que diuen que estan abandonades des de Barcelona i també lamenten que la falta d'habitatge a l'alt Pirineu, amb poca oferta i preus disparats, fa que els mestres no puguin venir a treballar aquí. D'aquí una mitja hora està prevista una manifestació
Aquí a la seu d'Urgell i també a l'Alta Ribagorça, uns 200 docents han tallat la carretera nacional, 230 arribats tant des de l'Alta Ribagorça com des del Pallars i l'Aran. Joaquim Alvarate, Catalunya Ràdio, la seu d'Urgell.
I aquest matí ha obert a Barcelona l'edició número 35 del Saló de l'Ensenyament centrarà en l'assessorament als estudiants. Fins diumenge, 220 expositors seran l'aparador d'estudis universitaris, formació professional, que ja supera la meitat de l'oferta, idiomes i altres itineraris formatius. La retirada dels pressupostos ha suposat la cancel·lació de la sessió inaugural institucional Fira de Barcelona Saracanyete amb el suport tècnic de Josep Forns.
Hola, bon dia. Des de primera hora, milers d'alumnes omplen els dos pavellons on es concentra tota aquesta oferta formativa universitària i de formació professional i també fan cua als punts d'orientació. Aquest és el servei que més valoren i el que una edició més s'ha tornat a reforçar. Dubtes a banda, les preferències, però pel que fa a famílies professionals entre els estudiants es mantenen. Montse Oliveres és psicòloga i orientadora.
Salut atrau moltíssim a tots els nivells, bàsic, mitjà i superior. Després també atrau administració i gestió, això és un clàssic, però segueix tenint molt d'interès i a més hi ha molta oferta, per tant les notes de tall també són més assequibles. I aquesta nova d'intel·ligència artificial. Josep Forç i Sara Canyete, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Recordar queixes a la síndica de Greuges l'any passat han augmentat un 10%, però l'increment és molt més clar en l'àmbit dels serveis socials. Es critiquen les llargues llistes d'espera i l'accés de burocràcia per accedir a ajudes i assistències. Barcelona, Marriera.
Bon dia. La síndica Ester Jiménez Salinas demana un acord de país per transformar l'administració pública. Asegura que les estructures han quedat envellides i cal canviar processos i mecanismes per evitar les llargues llistes d'espera per rebre una prestació per accedir a una residència o per operar-se. Servei socials 61%. Respecte a les prestacions i ajuts,
en l'àmbit de renda garantida més del 55%. Augment significatiu també amb tot el que significa salut, amb xifres que ens acostem al temps de pandèmia i la xifra més important continua sent drets i deures del pacient, 33%, però també hi ha un augment molt important en llistes d'espera. Marriera, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Esports Marta García. El Barça juga avui la tornada de huitens de la Champions a tres quarts de set. Barça-Newcastle en el Camp Nou amb l'empat a un de la nada. El partit i tota la prèvia des d'una hora abans en la TVT de Catalunya Ràdio. Avui també se completen els huitens de final amb estos partits a partir de les nou.
Tot en Amatlètic de Madrid, amb avantatge Matalacer, Bayern de Múnich, Atalanta, amb victòria en l'anada dels alemanys i Liverpool, Galatasaray, amb els tours que en l'anada van guanyar per 0 a 1. Ahir ja es van classificar per als quarts de final, el Madrid, el PSG, l'Arsenal i l'Sporting de Portugal.
El Barça i el Badalona se juen esta nit una plaça en la final de la Copa de la Reina de Futbol. Les blaugranes reben les badalonines en el Johan Cruyff després de l'empat a zero de la nada. El partit és a les nou i qui guanya, per tant, s'enfrontarà a l'Atlètic de Madrid en la final. Les matalaceres van eliminar el Tenerife.
Per cert, en clau blau gran, el Barça ha fet oficial la presidència de Rafa Juste fins a l'1 de juliol, que és quan prendrà possessió Joan Laporta. I en Waterpolo, el Sabadell jugarà esta vesprada a les 6, l'anada dels quarts de final de l'Eurocup. Els ballesans visiten la piscina del Marsella francès. També en Waterpolo, però en partits de la Lliga femenina, Mataró Sabadell a les 3, Atletic Barceloneta, Terrassa, dos quarts de 9, i a partir de les 9, Sant Andreu, Catalunya.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 9 minuts a les 12, us informa Mariona Salles Vilanova. El taller municipal de plàstica Carreau Blau inaugura una exposició al celler de Can Ginestar el 9 d'abril, que es podrà visitar fins al 7 de maig. Sota el títol Tres àmbits de coneixement a l'abast dels infants, la mostra recull els últims treballs realitzats pels alumnes entre l'octubre del 2025 i el febrer del 2026.
L'exposició es divideix en tres àmbits, natura creativa, pintura i paraula i reflexió social. En el primer, els infants exploren la natura a través de l'observació de les formigues i les arrels marines, transformant-les en obres d'art. El segon àmbit presenta pintura i col·lage amb materials reciclats inspirats en l'obra d'Enrico Baix i les flors literàries de Mercè Rodoreda. Finalment, la reflexió social es plasma en autorretrats que busquen transmetre missatges de pau i amistat.
L'exposició comptarà amb dues visites guiades, el 10 d'abril i el 19 d'abril, i aquestes visites permetran als assistents conèixer més de fons els processos creatius dels infants. I encara en cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Ucraïna, la guerra des de dins, i serà impartida per Lluís Caelles, periodista i enviat de TV3 a Ucraïna. L'acte tindrà lloc el 19 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La conferència abordarà la situació d'Ucraïna. És un acte obert al públic amb entrada gratuïta pels socis de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis.
Pel que fa a esports, l'Escola de Ciclisme a protur de l'Agrupació Ciclista de Sant Jús ha llançat un nou projecte esportiu i educatiu orientat a nens i nenes. Dirigit per un equip de tècnics especialitzats i un exciclista professional, l'objectiu és apropar el ciclisme de manera segura i formativa, utilitzant el Parc Ciclista del Baix Llobregat com a espai principal d'aprenentatge.
Aquest projecte busca promoure la pràctica del ciclisme a base, desenvolupar habilitats tècniques i fomentar hàbits saludables, tot treballant també la seguretat viària i el control de la bicicleta. La iniciativa inclou portes obertes el 21 de març per nens de 5 a 12 anys amb activitats amb un circuit tècnic, jocs amb bicicleta, simulacions de cursa i un tall de mecànica bàsica, amb la participació d'Alberto Lozada, exciclista professional. I això ha estat tot. Tornem a la una amb l'informatiu complet.
Fins demà!
Comença un dia nou a sobre les taulades, veient com balla la foscor amb la matinada. La teva pell brillant com una estrella rana, jo vull quedar-me a viure entre les teves mans. Un crit a l'univers i se trenca la veu, el nostre amor té tan valor que no té preu. Brindem per les persones que han deixat petjada, pel dia que ens va portar al món la nostra mare.
i és igual que costi tant no hi ha res gratis però estem aquí tu al meu costat enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint i és igual estem de guais que sembla un somni però està passant l'angoixa marxa i mira de lluny però no m'espantes si estic amb tu
Les fullos aguantant el cel, vull ser feliç, sense entendre res. El pes que tinc de voler ser qui vull ser no em serveix. Comença el dia nou amb el tranja de fons, tot allò que cou em fa ser així com sóc. Vull sentir que en tinc prou en saber que ho dono tot i que queda temps per fer-ho millor.
I és igual que costi tant, no hi ha res gratis, però estem aquí. Tu al meu costat, tan enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de baix, que sembla un somni, però està passant. L'angoixa marxa i mira de llum, però no m'espanta si estic amb tu.
La sort que tinc de tu, la set que tinc de tot. Un punt de llum, un pou de por. Fes-me tocar el sol fins que em cremi. Fes-me creure en tot fins que em trenqui. La sort que tinc de tu, la set que tinc de tot.
Fins que em cremi. Fes-me creure en tot. Sort en tinc de tu.
Res, res, queda res. Cinc segons per un quart d'una del migdia i nosaltres marxem directament a encetar aquesta tercera hora del programa d'avui dimecres amb l'Elvira Sánchez i l'Espai de Nutrició i Dietètica. Elvira, molt bon dia!
Hola, bon dia i bona hora. Bon Nadal, si cal, també. Bon Nadal, bona Pasqua, el que calgui. Con este solazo que estás haciendo que Nadal, que playa ya, pronto playa. Ja, és que és meravellós, eh? És meravellós. No t'acostumis massa que avui ja ens ha dit el Carles que aquesta entrada a la primavera serà una mica moguda, eh?
Bueno, piensa que dicen por ahí que hasta el 31 de mayo no te quites el sallo. Totalmente. O sea, que aquí todavía tenemos un abril por delante que todavía hay que esperar. Pero sí que nos damos cuenta de que el sol está brillando más, que los días están empezando a ser más largos.
Total, i també que el necessitem, i de fet avui deixa'm que afegi una mica la introducció perquè jo aquests dies em veia una mica apagadet i que necessitava una mica d'energia, de power, i és que hem tingut un hivern molt intens, amb molta pluja, amb dies bastant tristots, apagats, amb poca llum, i divendres passat va sortir el sol i el cos de forma intuïtiva el que em va demanar és, avui necessita ser un llangardaix?
i tombar-te aquí al sol, a prendre el sol, no? I quan vaig sortir de la feina de seguit vaig pujar aquí a Can Ginestà, que s'està meravellosament, i segut en una cadira vaig prendre el sol una bona estona i la veritat és que vaig recarregar piles. I és que el sol té aquesta vitamina D, de la qual avui parlarem, perquè és la protagonista, la vitamina D i la importància d'aquesta vitamina pel nostre dia a dia, pel nostre cos.
Bueno, es importante que entendamos que se le llama vitamina porque básicamente, como dice su nombre, es vital para la vida. ¿De acuerdo? Es decir, cuando nosotros hablamos de la vitamina D, siempre estamos pensando en los huesos, pero más adelante les explicaré que no solamente son los huesos. ¿Por qué tenemos que explicarles a los oyentes que no solamente es una vitamina, sino que también es una hormona? Porque básicamente nosotros cuando la ingerimos...
El cuerpo la transforma mediante diferentes metabolismo en una hormona que se llama calcitrol, que es una hormona muy activa y que realmente regula muchos de los procesos donde influye la vitamina D. ¿Por qué es importante la vitamina D o la hormona calcitrol? Pues básicamente porque lo que todos sabemos, porque el que más o el que menos sabemos que para los huesos es fundamental. ¿Por qué? Porque es la que permite la entrada y la salida
del calcio en los huesos. Piensen que si la vitamina D, de acuerdo, no podemos absorber el calcio, con lo cual si no absorbemos el calcio, pues nuestros huesos sufren. Pero también muscular. ¿Por qué muscular? Porque tenemos que entender que el calcio forma parte, está en la sangre también, forma parte del método de contractura muscular. Y hay un órgano que se la pasa contracturando y relajando todo el tiempo, 365 días, 24 horas.
el corazón. El corazón se contrae y se dilata. Entonces el calcio es tan importante por eso, porque ayuda a la contracción muscular. ¿De acuerdo? También tiene una función inmunitaria y de hecho esto fue más evidente cuando hemos sufrido hace unos años el encierro del COVID donde una de las recomendaciones que se hacía era que las personas tomaran por lo menos sol. ¿Para qué? Para que reactivara el sistema inmunitario.
Más que reactivar es modular, es decir, la vitamina D lo que hace es, si tengo un sistema inmunitario que no me responde automáticamente bien, él lo que hace es modularla para que responda en el momento adecuado, ni antes ni después, ¿vale? Entonces, otra de las cosas que hace es lo que tú acabas de decir en la introducción.
en el estado de ánimo. ¿Por qué? Porque también va a ayudar a la formación de estos neurotransmisores que nos hacen sentir que estamos bien. Para el sistema cardiovascular, por supuesto, ya lo he dicho, forma parte del sistema cardiovascular y evidentemente no debemos de olvidar que también forma parte de un buen proceso de memoria. ¿De acuerdo? Entonces,
Una de las cosas que la gente me pregunta es cómo se produce la vitamina D. De todos es sabido que la vitamina D tenemos que activarla. ¿Y cómo la activamos? Pues poniéndola al sol, ¿de acuerdo? Entonces ponerse el sol quiere decir, ¿de acuerdo? Con los brazos descubiertos y sin protector solar. Y en el momento donde haya mejor sol.
¿De acuerdo? ¿Por qué hay deficiencias en la población española teniendo mucho sol como tenemos? Porque básicamente nos pasamos un gran porcentaje dentro de lo que es el despacho, el hogar, los colegios, etc. Entonces, evidentemente, creo que pocos oyentes, muy pocos, son los que dicen o tienen como hábito yo me voy a ir al sol, me saco la camisa y me pongo al sol
sin piernas i manos, sin protector solar a las 10 de la mañana o a las 5 de la tarde, ¿de acuerdo? Clar, ha de ser moments, Elvira, en què el sol tampoc estigui picant molt, no? Perquè això en moments en el pic de sol podria ser perjudicial per la salut.
Claro, claro, evidentemente, esa es la contrapartida que tenemos. Aquí en Europa tenemos dos contrapartidas, ¿de acuerdo? Primero, que los días en invierno son muy cortos y no siempre vamos a tener disponibilidad de sol para activarlo de esta manera. Y segundo, evidentemente, que si yo tomo sol a las 12, 1 del mediodía, en pleno verano, pues esto es súper perjudicial para la salud.
¿De acuerdo? Entonces, evidentemente, ¿por qué? Porque nosotros tenemos que tomar sol importante sin protección solar a esas horas para poder activar la vitamina D. Porque si no, evidentemente no se activa, no llega al hígado y a los riñones y no se produce el efecto de la vitamina, ¿vale? Entonces ahora, otra de las preguntas que me suelen hacer mucho es, ¿qué como para aumentar la vitamina D? Miren,
Básicamente hay pocos alimentos que contengan vitamina D como tal. Básicamente vamos a encontrarlos en aquellos pescados que tienen un contenido alto de grasa. ¿Por qué? Porque la vitamina D es liposoluble. Es decir, la vitamina D necesita grasa para poder activarse. De hecho, la vitamina D tiene una partícula de colesterol dentro de su estructura.
¿De acuerdo? Entonces, todo lo que sean pescados azules, como el salmón, la sardina, las caballas, van a tener otro alimento, es la yema del huevo. ¿De acuerdo? Otro alimento puede ser el hígado. ¿De acuerdo? Y evidentemente hay una otra manera de tener vitamina D, que son aquellos productos a los cuales la industria alimentaria los enriquece con vitamina D. ¿De acuerdo? Pero...
piensen que aún así, ni con el sol ni con los alimentos, muchas veces llegamos a tener los niveles de vitamina D adecuados. Entonces, aquí básicamente la siguiente pregunta es ¿por qué cada vez más se está determinando o se está detectando que las personas tienen deficiencia de vitamina D? Como le he dicho antes, vivimos más tiempo dentro de casa o dentro del despacho
porque usamos para todos los protectores solares. Luego, evidentemente, la carencia de vitamina D está relacionada con el nivel del sol del país.
Si nos vamos para el Pueblo del Norte, pues tendrían más deficiencias que aquí nosotros o que nosotros aquí en Cataluña, por ejemplo, en el centro de Madrid, al sur. Hay más cantidad de sol a nivel del sur, ¿vale? Entonces, las personas que tienen piel oscura también, porque no olvidemos que tardan más en adquirir esa vitamina D, la tercera edad.
La tercera edad casi todas tienen bajos niveles de vitamina D y por ende osteoporosis, ¿de acuerdo? Las personas que están enfermas de los riñones o del hígado también pueden tener algún tipo de deficiencia de vitamina D. Ahora, hay síntomas, claro que hay síntomas. Podemos tener fatiga, podemos tener dolores musculares,
el estado de ánimo está en los subsuelos, podemos tener infecciones frecuentes porque, como saben, la vitamina D influye en el sistema inmunológico, hay debilidad muscular y básicamente donde se ve bien, bien, bien es en los niños, porque un niño con una deficiencia de vitamina D no crece.
Porque claro, si no el puede transportar el calcio de los huesos, el hueso no puede crecer. Entonces, no sé si tienes alguna pregunta. La importància, Elvira, la importància de la vitamina D, mare de Déu. I a mi em genera molt interès el que comentaves, el fet que siguem nosaltres un país amb tant de sol, amb tanta platja, amb tanta costa,
amb tant oci, que ens agrada molt sortir, ens agrada molt estar fora, gaudir, que tinguem tantes deficiències i que tinguem tantes dificultats a vegades en trobar aquesta vitamina D. També després hi ha aquella gent que el contacte amb el sol no li favoreix.
Què ha de fer aquesta gent que aquest contacte al sol li produeix malestar, incomoditat, etcètera, o inclús un problema de salut greu? Perquè aquesta vitamina D la hem de suplir d'alguna manera, ja que no la rebem del sol o no tot el que ens agradaria, li hem de portar al nostre cos aquesta vitamina d'alguna forma.
Es importante entender una cosa, ¿vale? Para poder determinar una deficiencia de vitamina D, ¿vale? Hay una serie de síntomas que ya les he dicho, pero aparte hay una analítica específica a nivel de sangre que te indica que tu vitamina D es baja. En este caso, normalmente se recomienda suplementación. Hay dos tipos de suplementación, ¿vale?
El tipo, cuando tú vas a la seguridad social, lo que te hacen es meterte una inyección o una pastilla de una vez al mes de una dosis muy potente de vitamina D. Tenemos que entender que la vitamina D en presencia, en forma natural, como dije antes, es una vitamina liposoluble. Y si consumimos demasiada vitamina D, lo que estamos haciendo es, en forma de suplemento, estamos espastidiando al hígado. Podemos producir una intoxicación hepática.
Entonces, por eso la suplementación tiene que ser siempre bajo la vigilancia de un profesional médico, porque también hay muchos tipos de vitamina D. Por ejemplo, tenemos suplementos que son provitamina D. ¿Qué quiere decir esto? Que yo estoy tomando una fórmula en la cual yo necesito que cuando entra el cuerpo con el sol y otros procesos metabólicos se active y se genera la vitamina D.
O sea, que hay dos tipos de suplementación, pero en cualquier caso, la suplementación siempre tiene que ser llevada a cabo después de una analítica de sangre y que haya una sintomatología adecuada, ¿de acuerdo? Pero suplementar vitamina D no. Entonces, lo que podemos hacer para mantener nuestra salud básica, para por lo menos garantizar un poquito de esta vitamina, es básicamente ser conscientes de que ahora que tenemos más tiempo
que hay más sol y tratar de exponernos un poquito más al sol y evidentemente consumir aquellos alimentos que nos van a favorecer esta creación de vitamina D. Elvira, ja per anar fent conclusions, la importància d'aquesta vitamina D que ens ha anat destacant al llarg de tot aquest espai, com podem fer per prendre més consciència i ser més constants amb aquesta vitamina D?
Hombre, yo creo que tenemos que ser conscientes que todo lo que... No vamos a cumplir mil normas, porque no hay mil minutos para cumplir norma por minuto, ¿vale? Lo que tenemos que ser conscientes es la alimentación.
Dar una alimentación balanceada donde encontremos los tres grupos básicos de alimentos, donde se encuentren el pescado azul, que ya se recomienda básicamente dos o tres veces por semana, donde se recomienda el consumo de huevo, seis unidades a la semana, un buen paseo.
todos los días con un poquito de exposición del sol yo creo que son las medidas más que suficientes para poder mantenernos activos otra cosa es que ya tengamos una deficiencia si nosotros tenemos una deficiencia evidentemente tendríamos que hablar de una suplementación
Pero en cualquier caso, quien tiene que determinar la insuficiencia es un médico o un nutricionista para pautarles adecuadamente. Pero yo creo que con una alimentación balanceada y con una exposición al sol y con el ejercicio físico, ya podemos mantener nuestros niveles de vitamina más o menos al día. Más o menos, ¿eh?
Doncs, Elvira, queda dit moltíssimes gràcies per estar una setmana més amb nosaltres aquí al 98.ufm. Que vagi molt bé aquesta entrada de la primavera, que arriba divendres a la tarda, a quarts de 4 de la tarda, si no vaig equivocat. I la setmana que ve, doncs, més nutrició aquí a Ràdio d'Esvern. Vale, que tengan buena semana. Una abraçada, bona setmana. I amb vosaltres, fins ara, amb vosaltres, petita pausa, tornem de seguida parlant de llibres amb l'Arnau Cònsol.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi.
on les teves tardes se't faran molt curtes.
Amb tots vosaltres, veus de la parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la parròquia.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B, girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Els dimecres a les deu de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Anem gausats. Ràdio Desver
I nosaltres marxem directament a parlar amb l'Arnau Cònsol de Cal Llibreter, que ara es troba als espais, a les invadiacions de Ràdio d'Esvern, perquè està a Cal Llibreter, però no està amb nosaltres, sinó que està al carrer Bonavista, Arnau. Molt bones. A les oficines de Cal Llibreter. Exacte, per un sortir una paraula més solemne per descriure l'espai on et trobes. Arnau, com vas? Bon dia.
Molt bon dia. Doncs, escolta, aquí, contents amb aquests dies seguits que estem tenint de sol, que vull dir que això no només és vitamina, sinó una vitalitat, no? Això ho notem, que tinguem uns quants dies de bon temps després de la ratxa que portàvem.
Ara parlàvem just amb la nutricionista capçalera d'aquesta casa, amb l'Elvira, sobre la importància del sol i de la vitamina D. On vam absorbir molta vitamina D i vam gaudir del solet va ser a l'acte de diumenge, aquesta celebració dels 10 anys d'aquest llibreter i també la celebració dels Premis Finestres, en aquest cas amb la presència d'Irene Pujadas i de Sirvana Vogt. Com va anar? Jo hi era allà, vaig veure com va anar, però explica'ns-ho tu. Home, crec que va ser espectacular, no?
la sensació és que tothom va semblar molt content no només elles dues que estaven un poc o molt nervioses totes dues porten molt de tràfic des que el Premi al final fa 15 dies que es va alliurar però amb elles els ha semblat un món no et diré que els hagi canviat la vida però sí que clar, des de llavors ja llavors havien fet moltes entrevistes després a totes les dues els ha sortit oportunitats de parlar amb gent, per exemple a casa de la Silvana entrevistes amb diaris argentins
I per tant és allò de dir, tot és molt bonic però tenen ganes que s'acabi ja. I aquesta festa els feia molta il·lusió perquè érem amb els veïns i una cosa molt més popular, allò de dir, ja en tenim prou, no? Però crec que ho van gaudir molt totes dues perquè al final sí que t'esperes que vindrà molta gent però quan efectivament hi és el dia t'acompanya i veus que tot home se t'acosta...
dient que ja no només que ve el llibre sinó que ve l'acte com això de poder fer lectures tens aquest reneixement més proper crec que les dues van ser molt contentes com a llibreter mirant-me una mica més de la banda doncs clar la resposta és sensacional perquè a més a banda de molts veïns va venir tot un grup important de gent des de Cornellà va venir gent evidentment des de Barcelona
però és que hi va haver gent que es va apuntar des de Premià de Dalt un club de lectura que els havien llegit tots dos llibres i havien decidit que era una excursió magnífica per conèixer la llibreria i tornar a veure les dues autores que havien llegit i per tant doncs clar tot plegat i va acompanyar molt i a banda havien muntat l'ocasió de dir fem-ho solemne que per tant carai una autoritat pugui parlar doncs el Joan Bassaganyes l'alcalde s'hi va prestar i des d'aquí li vull agrair moltíssim i a banda van venir tots dos editors
I per tant, una mica van poder passar per tots els processos, des del reconeixement institucional del poble, no només de cara als veïns, sinó l'autoritat màxima, fins a que expliquessin el procés d'edició la gent que va fer possible el que vaig intentar explicar. Tots dos són llibres molt arriscats de publicar, perquè poden tenir molt èxit, però no és la lectura fàcil que serà un bestseller. Després ha coincidit que tots dos s'han venut bé, però d'entrada era un risc.
I per tant que hi fossin els editors i que expliquessin que sí, sí, perquè hi havien apostat de seguida. En el cas de la Irene era repetir-me amb la mateixa editorial, però vulguis que no, doncs amb una aposta nova, no comptes sinó passar novel·la. I en el cas de la Silvana, clar, era primera novel·la, encara que sigui la seva segona, però primera en castellà, d'una autora que no coneixia ningú a les Espanyes. Per tant, aquí el risc era doble, no?
I per tant, que estiguessin tots dos, no només molt contents dels premis, sinó que volguessin venir fins aquí, que ja sabem que arribar fins a Sant Just, no hi cal de casualitat, no? Serien expressament. Doncs, home, un diumenge al matí fa gràcia.
L'ambient va ser molt agradable. Sí, crec que sí. La veritat és que s'estava molt bé. Tenies aquella sensació inclús de no voler marxar perquè s'estava molt bé amb el solet. Doncs això, veient gent d'aquí del poble que feia dies que no veies, que d'alguna manera era com això, després de la tempesta i mai més ben dit perquè dissabte va fer un dia d'agossos. No ho saps de fer patir perquè havien dit que només seria dissabte però clar, no ho saps mai això.
No, no, totalment. I diumenge va fer un dia esplèndid i en aquest cas el vam poder gaudir allà les immediacions que el llibre té. Doncs bé, després d'aquesta crònica, explicaré una mica com va anar l'acte de diumenge. Explica'ns, tens algun llibre preparat per avui? Alguna recomanació que ens vulguis fer? Home, avui tenia ganes de parlar justament del següent acte, que és el que fem avui mateix,
Aquí que el llibre té, o sigui, hem passat la festa, que per nosaltres és com un punt ja a part, perquè ara ja encarem Sant Jordi, i podríem dir que aquest ja és el primer acte de... Bueno, pràcticament de la primavera literària, que el Sant Just està ja anunciant amb cartells per tot arreu, i sobretot això, el primer acte que ens encara hi ha cap al més fantàstic, no? És un clàssic d'aquells que... Només pel nom de l'autor, Henry James, ja n'hi hauria de prou, però no és de les seves obres més conegudes. Henry James és d'aquests autors que...
va néixer a finals del XIX, mor a mitjans del segle XX, i és dels autors que es podria considerar frontissa. Des de la novel·la realista, els grans novel·lons del XIX, Dickens, Tolstoy, Dostoyevsky, Zola, fa de frontissa cap a les novetats que portarà la novel·lística del segle XX. Joyce, Proust, Faulkner, tots aquests llibres que a vegades es profundeixen molt més psicològicament, ja no són una novel·la tan realista, sinó molt més simbòlica, i que canvien la manera d'escriure.
el primer que comença a experimentar, abandonar, de dir, bueno, després de Dickens i Tolstoy ja seguir fent novel·les realistes no té sentit, perquè ja s'ha arribat un sumum, hem d'intentar canviar la manera d'explicar les històries, és Henry James, que clar, és un autor que nascut als Estats Units, a Nova York, però que viu bona part de la seva vida a Europa, entre Londres, també a Venècia, va voltant, no? I molta de la seva obra es dedica justament a això, a intentar entendre
el canvi dels mons, és a dir, com aquell nou món d'Amèrica que ell ha abandonat, però s'adona que és una còpia del d'aquí, però el d'aquí està envellit. I per tant és un autor en aquest sentit molt interessant. Les seves grans obres s'han portat al cinema, és aquesta que es recomana qualsevol facultat de literatura, s'ha de llegir Henry James, Washington Square, Retrat d'una dama, Els papers d'Aspern, La copa d'aurada, però de vegades són novel·les que poden ser complexes, no només perquè són llargues,
sinó perquè, clar, és el primer que està intentant trobar uns recursos que ara en són molt habituals, però llavors no ho eren tant. I just llavors vaig al gra, el que sabia la Maisie, que és el llibre que presentem avui, que ha traduït el Ferran Raffles i publica la Breu Edicions, és aquestes novel·les que van molt bé per entrar a l'autor, perquè és més curta, no és tan complexa com altres, però en canvi ja apunta molts dels temes
i molta de la manera d'escriure que farà de Henry James un d'aquests autors fonamentals. I a banda és un tema molt modern, perquè la Maisie, que és la protagonista del llibre, és una nena que veu com els pares se separen, cadascú té una parella nova, i per tant ella acaba tenint dos mares i dos pares. Fins aquí una situació que podria ser perfectament normal avui en dia, però estem parlant de principis del segle XX, quan el divorci o la separació no està gens ben vist,
era tabú parlar-ne i fins i tot fer-ne una novel·la amb la familiaritat de dir no, no, i la nena viu normal tenir dos pares i dos mares, o potser no tan normal, justament és un retrat de com la nena va percebent que ella està sent diferent, que això no és lo normal, que això, bueno, hi ha algunes coses que me les estan amagant clarament, per això el títol aquest, no?, el que sabia la Meisi, i el que fa veure que no sap. I en aquest sentit, clar, és una novel·la moderníssima,
Llavors era molt arriscada, i ara és a dir, a l'ordre del dia, no? Doncs aquesta proposta que tenim per avui mateix, oi, Arnau? A quart de vuit, aquí a la lliberia, amb el Ferran Raffles i l'Estel Andorrà, traductora i editora, i en fi, insisteixo, de tant en tant, girar-se cap als clàssics val la pena, perquè t'adones que això, que són plenament vigents. I que carai, vesteix molt, no? Digues, no, siguis llegint a Henry James, és com...
Vas pel carrer i dius, no, tu què dius? És que em rigeixes, carai. Carai, que bé. Que la gent es gira, no? I tant que sí. Així que us animo moltíssim a que vingueu perquè l'acte valdrà la pena.
Doncs ha notat l'agenda Esqueda per avui dimecres 18 a dos quarts de vuit del vespre el que sabia la Maisie de Henry James amb el traductor en aquest cas Ferran Raffles Ferran Raffles i Esther Andorra Perfecte Molt bé, doncs Arnau ho deixem aquí, moltíssimes gràcies i demà tornem Ai, demà, t'imagines que féssim un espai que... Osti, demà torno a recomanar llibres, jo cap problema però vaja Ho deixem per la setmana vinent en tot cas Així sigui
Una abraçada, cuida't. Fins aviat. Adéu-siau. Adéu-siau. Doncs fem una petita pausa per publicitat, tornem de seguida. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem. La ràdio de Sant Just 98
Doncs ara sí, ja encara en la recta final del programa d'avui dimecres, quan queden tres minuts per tres quarts d'una del migdia, saludem a l'Elisa Linares, que ha desplegat avui un seguit de material, li hem de preguntar a l'Elisa. No sé si tindré temps, eh? El millor això quedarà per el proper dia, qui sap, qui sap?
Tenim una miqueta més de 15 minuts, aviam si ens dona temps. Però bé, perquè com que això és ràdio i els oients no ho veuen, ha portat el típic xurro de piscina tallat per la meitat. Un tros, exacte. Tenim un tros d'un xurro de piscina aquí a l'estudi. I també les típiques ceres Manley, aquelles que fèiem servir a l'escola o a l'institut per fer dibuixos, doncs aquesta, les de plàstica.
Molt bé, doncs després ens explicaran. En tot cas, comencem a l'espai d'avui. Si fa uns dies parlàvem... Bé, hem parlat de moltes coses aquest mes, eh? De la Rottenmeier, del plor, del plorar, que era l'últim espai. Avui de què parlem?
Avui parlem de la ràbia i per això aquests objectes tan útils i meravellosos. Totalment, totalment. Avui parlem de la ràbia perquè la ràbia espanta. És una emoció que ens espanta i la relacionem amb l'agressivitat, amb la violència, no? Coses, entre cometes, molt dolentes i molt lletges que la gent desitja lluny.
Llavors el que passa és que no sabem permetre la ràbia ni sabem acompanyar-la amb els altres, no fos cas que ens esquitxis. Sempre hi ha una part que s'activa d'aquest ui, ui, ui, ui, aquest està molt encès o aquest està molt encès a veure què passarà aquí, no? Sí, sí, total. I això és el que hem vist també amb els pares.
que em sembla que un dia amb l'Enric ho comentàvem, ens ensenyen que enfadar-se està malament, que no agrada als grans, i el famós demanar-li perdó. Demanar-li perdó. Escolta, si potser el teu fill acaba de posar-li el límit a l'altre perquè li ha robat el camió, saps? O sigui, no? I sempre anem amb això, no? I
i vinga, va, tots dos jugueu, no? Trobeu-ho, saps? A l'equilibri. I a vegades és com, ostres, doncs potser que permetem també aprendre a posar límits, perquè després d'adults i adultes ens costa moltíssim. A vegades intentem fer aquestes combinacions impossibles, que d'adults no permetríem en absolut, però d'infants és com que ho obliguem, no? Els adults obliguem als infants aquestes combinacions impossibles, quan després potser nosaltres, si amb el nostre cap no ens portem bé, doncs no anirem a fer una cervesa, per exemple, no?
Exacte. I la ràbia ens porta un missatge i llavors és interessant i necessari atrevessar-la per poder entendre el missatge. Llavors, quan apareix la ràbia, Dani? Doncs apareix quan percebem una injustícia, una amenaça, una manca de respecte o fins i tot una invasió. Al final, d'alguna manera inclús simbòlica, hem sentit el nostre espai invadit o la nostra intimitat o la nostra manera de pensar. Per això tot això ens connecta amb la ràbia.
I després un altre vessant seria la frustració. Quan sentim que les nostres expectatives estan troncades, allò que esperàvem que seria d'una manera, doncs no és. Llavors em connecta amb aquest jo vull això, vull que em donin això, que això també és molt infantil i vindria el tipus rebequeria.
Bé, després parlaré de la part corporal, per això he portat els meus objectes, però de la part mental hem d'entendre
Hem d'entendre l'altre. Hi ha una frase molt útil que és res és personal amb tu. Ah, mira. Llavors, només dir-te això i adonar-te'n des de la teva adulta poder acompanyar aquesta criatura al final, aquesta part interna que s'ha despertat d'aquesta injustícia i entendre...
que l'altre té el seu moment, la seva motxilla, i que potser sí, simplement s'ha prioritzat amb ell mateix. Jo soc molt d'aprendre amb les coses molt a pit i molt personal, i a vegades me n'adono, quan vas pel carrer i saludes algú i no et torna la salutació, et penses, ostres...
Que borde. Que borde, no? Si l'altre dia vam estar perfectament i vam coincidir al supermercat o el que sigui, no? I dius, ostres, que malament, no? Però després, quan nosaltres som els que fem això, sí que ens ho permetem, no? A vegades puges a l'autobús, no tens ganes de saludar aquella persona i te'n vas directe, fletxat, al final de l'autobús per seure i no socialitzar. Desaparèixer, exacte. I dius, home...
Clar, i és un tema lícit també, perquè la teva necessitat en aquell moment l'estàs cobrint, i potser fins i tot estàs cuidant l'altra persona quan te n'apartes, perquè aquell dia series una mica... Doncs hem d'entendre que l'altre també ho faci, no? Clar, exacte, exacte.
I començar a entendre que això que l'altre fa segons el que ell, ella, la seva manera, la seva perspectiva d'entendre la vida, doncs això ajuda a una mica baixar una miqueta el d'això. I després, l'altre amb això de la frustració, perquè moltes vegades també hi ha un enfado que és la ràbia és contra la vida, contra les circumstàncies. Ja no és amb un altre, sinó que estàs enfadat com amb tot.
I llavors hi ha també una frase que ajuda, que és dir bona sort, mala sort, qui sap? Que això és un conte, que un altre dia, si tenim temps, ja te l'explicaré, però que realment és veritat. A vegades...
en aquell moment no és com tu esperaves i, per tant, estàs enrabiat i dius, és que havia de ser així, i després, no sé, jo què sé, una feina, no?, que et pensaves que t'agafarien i tal. I després, doncs, gràcies a que no vas entrar en aquella feina, n'apareix una altra
que és, uau, realment és la feina de la teva vida, saps? Aquestes coses passen, al final la vida sap molt més i el nostre inconscient sap molt més del que nosaltres des de la ment racional ens pensem i ho volem tot d'una certa manera i a vegades sortir-nos d'aquí és on hi ha aquesta creativitat i es dona una combinació que quasi sembla la carambola del billar
i és l'adequada, la més adequada. O sigui que és també aquest poder confiar. I el tercer lloc on t'apareix la ràbia és en l'enveja, en sentir-nos inferiors, que normalment es mou quan un altre està rebent allò que jo vull. Llavors hi ha un enfado amb l'altre per estar-ho rebent...
Això evidentment deriva de les criatures, sobretot quan apareixen els germans. Llavors hi ha aquesta idea, l'enfado també és amb la mare o amb el pare per estar permetent això, però això després es deriva a tothom, a qualsevol que m'enfadi, l'altre perquè m'ha robat la feina, vull dir que l'adult segueix amb aquestes enveges. I després hi ha un enfado, que aquest és el més gros, sento, amb nosaltres mateixos.
aquí, aquí és on hem d'anar moltes vegades. Clar, perquè ja l'enfado, quan ja em veja, ja l'enfado de jo per què no ho he fet abans? Per què no m'he activat? Per què he deixat que l'altre em passi per davant i agafi, jo què sé, aquesta proposta de projecte que em venia tan de gust? Per què no ho he dit en veu alta?
Molts ens identificarem que quan hi ha una disputa, una discussió amb alguna altra persona, hi ha gent que és molt àgil, que és molt àgil i sap respondre i girar la truita. I hi ha d'altres, en el meu cas, per exemple, que ens quedem immòbils.
I després, a les hores, una hora, dues hores, a la tarda, després, al dia següent, se'ns ve un guió de tot allò que li podríem haver dit, no? I allò de, és que podries haver-li dit això, li podries haver retret l'altre, podries haver tirat per aquí, i en aquell moment és com que et bloqueges i no et surt.
I no ha sortit. Sí, sí. Curiós, eh? Bueno, és un clàssic, no? Al final, davant de l'altre, ens fem petits moltes vegades. Perquè també és això el que hem après, no? Evitar el conflicte... I el fet de menjar, no? A vegades d'anar menjant coses, acceptant, acceptant, acceptant, acceptant...
Perquè jo entenc, eh? Hi ha gent que no li agrada el conflicte. Jo soc una persona que a mi, si puc evitar el conflicte, l'habito, no? I si puc treballar des d'una altra manera, és a dir, si puc... Potser trigues més, no? Però si puc anar i solucionar el problema sense el conflicte, doncs sempre agafaré aquesta opció encara que trigui més, no?
Però a vegades és clau posar aquests límits que comentaves i dir, no, no, d'aquí no passo, no deixarem ni que existeixi el conflicte, perquè d'aquí no passo. I si tu no vols això amb mi, doncs res, però jo d'aquí no passo perquè aquest és un límit meu.
Sí, i aquest és l'aprenentatge, poder veure l'energia, bueno, acabo amb l'enveja, només dir una cosa més, que és que el que pot anar bé, estem en aquesta part de canviar aquests missatges que arriben, aquestes veus al nostre cap, és dir-te jo també puc, i l'altre, hi ha lloc per tots.
Perquè aquest hi ha lloc per tots et permet entendre internament que s'han portat aquest projecte, però n'hi haurà més, puc canviar també aquesta petita... Faré un petit pas i el pròxim dia...
Quan diguin que hi ha projecte nou, em postularé i diré i a mi m'interessaria fer-lo. També fer tu un petit moviment de canvi. Això és el que promou que hi hagi un canvi real darrere i que les coses siguin diferents de com han estat tota la vida.
Però sí, això que estaves dient del conflicte hi arribarem, jo crec que ja quedarà pel pròxim dia, perquè la ràbia és una energia que ens activa i prepara el cos per defensar-se o per contraatacar. Llavors, això...
Físicament el que passa és que s'augmenta el ritme cardíac, els músculs es tensen, comença a accelerar-se la respiració, es produeix adrenalina, i ja estem. Tota l'energia va cap al final, cap a les extremitats, o per córrer, o per atacar-te. Cap a l'impuls, no? Una mica. Això mateix. El simpàtic, que recordes que tenim parlat, el simpàtic està activat a tope.
Llavors, la ràbia què és el que vol? Doncs això que deies tu, que necessites posar límits, que necessites fer canvis, que necessites moure't d'aquella posició on t'estàs, treure l'obstacle, al final és una manera de, simbòlicament, apartar allò que t'està molestant i també saber que això és important, saber que allò és important per tu i que per aquí no passes.
Això que estaves just dient tu. Per qui no passo? Aquest és el meu límit, això és important per mi, vaig a defensar-ho. Llavors, parlarem de la manera de defensar-ho, com ho defensem d'una manera més assertiva, més sana i madura, també per tu mateix. Llavors, què passa? Doncs que la ràbia no expressada es va acumulant en el cos...
I com que aguantem molt, com deies tu, al final l'olla pressió està a tope per dintre i explosió. O implosió, que encara això sento que és més complicat, perquè implosió vol dir que l'explosió va per dins i, per tant, apareix el ressentiment, l'amargura i tots els processos, doncs,
tot el que acaba portant a símptomes en el cos, malalties, etc., que ho compliquen molt.
Amb la implosió és el mínim, diguem-ne que passa, és que es va enquistar en aquesta tensió, perquè no puc dir el que volia, etcètera. La mandíbula s'emtensa, els dits es queden com... Garrativats. Exacte, garrativats. Les escàpules contractures, també, a l'esquena, tensions internes, també, tot el sistema digestiu, perquè al final són coses que no estic... Aquell nus a l'estómac, no? Això mateix, el nus a l'estómac. I tot això...
És curiós, però la medicina tradicional xinesa parla que totes les coses que acaben amb mitis, les inflamacions, saps? Otitis, artritis, tot el que acaba amb mitis, són inflamacions de ràbia. És energia de foc que ha quedat continguda dins del teu cos.
I és veritat, perquè al final les inflamacions són això, és calor que està dins teu. Llavors, és interessant tenir-ho en compte per entendre com funciona la ràbia i com la puc treure sense destruir-me.
O sense treure aquesta part de la Kali, un altre personatge. No sé si coneixes la d'ESA, aquesta hindú que talla caps i tal, tal, tal. No, no la coneixia. Bé, doncs la Kali és aquesta part de la ràbia explosiva que s'ho carrega tot. Surt aquesta part reactiva que explota i talla caps, treu retrets, crits, s'enfada, trenca... Sí, o sigui, seria capaç de tot.
I molts cops el que passa quan una persona treu la cali, què fa l'altra persona? Que la treu també.
Això mateix. Apareixen dues calis. I llavors què passa? Que el conflicte escala. I llavors el conflicte acaba amb molta més agressivitat des d'aquest sentit i normalment després ve la culpa i l'arrepentiment. Que al final no deixa ser una ràbia freda. Saps? O sigui, ha quedat tot, clar, aquell mal amaró, aquella desconfiança cap a l'altre, no? Tot això es va complicant.
Llavors, doncs és això, quan explotem d'una manera excessiva en situacions bastant del dia a dia, val la pena que mirem què està passant, perquè normalment el que passa és que això que parlàvem l'altre dia dels personatges interns, doncs hi ha personatges interns que ja porten molt acumulat.
I llavors és normal que aquestes explosions estiguin ja referint-se a tota aquesta acumulació que va per dintre. Que no sigui una cosa nova del moment ni del que ha passat. Quan l'altre diu, ostres, que exagerada que accessiu això, mira tu perquè és possible que això vingui d'antic, de coses no resoldres.
doncs ens queda poquet temps ens queda un minut i escaig per arribar a la una si et sembla fem conclusions deixem el joc per a proper capítol perquè pinta molt interessant però com comentàvem aquestes ceres i... el pròxim dia t'ho explico
Sí, hi ha aquest xurro, que no em sortia la paraula, que ja jugaran, seran protagonistes del proper espai, però així a nivell conclusiu el tema de la ràbia, el tema de saber que la tenim, de saber que posar límits no està malament i d'entendre aquests diferents graus que hem anat comentant al llarg de l'espai.
Sí, per mi la ràbia el que és important és permetre-la de la manera més sana, que en parlarem el pròxim dia, perquè no se t'enquisti, i amb aquesta idea que expressar la ràbia no és destruir, sinó que és construir i construir també la teva determinació. I aquí ho deixaria.
Molt bé, doncs Elisa, moltíssimes gràcies per aquest espai d'emociona d'avui dimecres. Ens escoltem en un parell de setmanes. Que vagi molt bé aquesta entrada a la primavera, que anem desitjant aquests dies, que estem a punt d'entrar divendres. Ho farem a la primavera astrològica i esperem que vagi bé aquest nou episodi que ens ha fet divendres. Igualment, clar que sí.
I amb vosaltres, nosaltres marxem aquí, ens acomiadem de la Rambla. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos un dia més. Tornem demà, com sempre, de Déu a una, aquí, a Ràdio d'Esperm. No hi falteu. Adeu-siau.
Sent una llum, una flama dins la teva ànima, dins el teu cor. Fes perquè no s'apagui, potser valgui la pena, quan alguns tenen tanta riquesa i a d'altres en canvi ens falta la feina.