Bon dia, passen 5 minuts de les 10 del matí. Ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla. Avui no podem començar el programa sense fer una aturada, prendre aire i mirar-nos de prop com a comunitat. Avui és 25 de novembre, el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència enves les Dones. Una data que no és només un recordatori simbòlic, sinó una crida clara i contundent a denunciar la violència que encara pateixen tantes dones cada dia.
Una violència que sovint creix en el silenci, en la desigualtat, en dinàmiques de poder que, malauradament, encara persisteixen. Avui és un dia per recordar, sí, però sobretot per actuar, aquí i ara. I com ho traslladem al nostre dia a dia? Aquesta és la pregunta, la gran pregunta.
Potser començant pel més bàsic i alhora el més difícil, escoltar. Escoltar històries, escoltar veus, escoltar allò que encara no s'ha dit i fer-ho juntes, fer-ho junts, com a comunitat, com a entitats, com a escoles, com a famílies, com a amistats...
Perquè l'eliminació de la violència masclista no és un objectiu abstracte, és un repte col·lectiu i depèn de cadascuna i cadascun de nosaltres. Al carrer, a casa, a la feina, a l'escola... És un compromís amb el present, però també amb el futur, amb les generacions que volem veure créixer lliures i segures. Així que avui, més que mai, escoltem amb atenció, parlem amb coratge i actuem amb coherència.
Que aquesta ràdio i aquest programa siguin un espai on es trenquen silencis, on es construeixen aliances i on es projecta un nosaltres més just, més fort i més respectuós. Seguim al peu del canó. Aquesta setmana parlarem, reflexionarem i, sobretot, ens movem cap a l'acció. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I ho fem, com sempre, repassant el sumari. Avui, dimarts 25 de novembre, al programa, començarem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit, també, repassarem les portades dels diaris amb Mariona Sales, cap d'informatius, i tancarem la primera hora amb les efemèrides i amb el temps. Tot seguit, després dels butlletins, a la segona hora, entrevista del dia a Pol Arathuri. Avui parlarem d'un curtmetratge que està gestant sobre la guerra civil a Sant Just.
I tot seguit també parlem d'actualitat econòmica amb en Rafael Redondo. Tancarem el programa d'avui amb l'espai de vins amb el celler de Can Mat, amb l'Astrid Goldstein i amb l'espai preguntant-se entén la ciència amb en Jan Bigata.
Sigueu benvinguts i benvingudes. Un matí més aquí a Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez i arrenquem avui el programa amb una cançó que ens diu que hem de viure. Vivir amb Rosalén i estopar. Bon dia. Saps? Hace tiempo que no hablamos. Tengo tanto que contarte. Ha pasado algo importante. Puse el contador a cero.
Sabes, fue como una ola gigante, arrasó con todo y me dejó desnuda frente al mar. Pero sabes, sé bien qué es vivir, no hay tiempo para odiar a nadie, ahora sé reír. Quizá tenía que pasar, no es justo pero solo así se aprende a valorar.
Y si me levanto y miro al cielo Doy las gracias y mi tiempo lo dedico a quien yo quiero Lo que no me aporte lejos Si alguien detiene mis pies
Bona nit.
Y ahora saben, sé bien qué es vivir, no hay tiempo para odiar a nadie, ahora sé reír. Quizá tenía que pasar, no es justo pero solo así se aprende a valorar. Y si me levanto y miro al cielo, doy las gracias y mi tiempo lo dedico.
Si alguien detiene mis pies, aprenderé a volar. Y si miro todo como un niño, los colores son intensos. Yo saldré de aquí si lo creo así. Cuando me miren sabrán.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Els dies 28, 29 i 30 de novembre, gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Just, destinat a les famílies i persones necessitades del nostre municipi. Els punts i horaris de recollida són els següents. Dissabte 29 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, al supermercat Condis, al mercat municipal, a l'Arbolari, al capravo del carrer Miquel Reverter i al capravo de la carretera Reial.
Dissabte 29 de novembre a la tarda, de dos quarts de 6 a dos quarts de 9, ens trobareu al Capravo de la carretera Reial. I diumenge 30 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, estarem al supermercat Consum i al supermercat Bonària. Gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Jús els dies 28, 29 i 30 de novembre.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i dóna suport al comerç local.
Sense anar més lluny. Comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
I arrenquem els matins com ho fem sempre amb els titulars i amb les notícies de Sant Just. Saludem a Mariona Salas, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. I arrenquem amb els tres titulars del dia. Comencem parlant de la crida per crear la comissió del 50è aniversari de la cursa de Cards de Coixinets. Al llarg d'ahir a la tarda vam veure una publicació a l'Instagram de Cards de Coixinets que donava aquesta informació i que, per tant, ens convidava a tots i a totes
a implicar-nos en aquesta comissió. Recordem un 50è aniversari que es celebrarà el 2027, però els cars de coixinets són previsors i, per tant, ja comencen també a preparar-ho amb temps. Desenvoluparem una mica més aquesta notícia a continuació, però abans acabem de fer la lectura de titulars. Entrevista virtual amb Nevenka Fernández per abordar la lluita contra l'assetjament i la violència masclista i tancarem parlant dels càters una nova conferència de l'AUJA
amb el periodista i escriptor David Ravelles. Comencem, com dèiem, amb esports, comencem amb els cas de coixinets. Doncs, com has dit, l'organització de cas de coixinets ha iniciat els preparatius de la celebració del 50è aniversari previst pel 2027 amb l'objectiu de convertir aquesta edició en una de les més rellevants de la seva història. Per tant, l'entitat ha fet una crida a participants, excorredors, antics membres de l'organització o simpatitzants, és a dir, pràcticament qui vulgui,
Tothom, perquè tothom s'ha implicat en algun moment amb cars, jo crec. Exacte, doncs perquè s'adreixin a la comissió del cinquantenari destinada a impulsar projectes i activitats que donaran forma a la commemoració. Segons l'organització, la celebració encara és a dos anys vista, però ja s'ha posat en marxa per garantir una edició ambiciosa i plena de contingut.
Les persones interessades a col·laborar poden inscriure's a través del formulari E-Habilitat, que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern, on es demanen les dades de contacte per rebre informació sobre les pròximes trobades i les propostes que es vagin fent de treball. La voluntat és configurar un equip ampli que aporti idees, suport logístic i implicació directa en l'elaboració del programa especial. Perquè, clar, en principi, la cursa com a tal, que s'ha celebrat el segon cap de setmana de novembre, com cada any,
Serà especial, evidentment, i es faran coses només pel fet que són el 50è aniversari, però a part també es volen organitzar altres coses. Activitats paral·leles. Exacte, no només concentrar-ho en el cap de setmana de cart, sinó durant l'any també fer algun altre tipus de celebració, una festa, una gala, no sé.
De fet, si marxem a l'històric, trobaríem, per exemple, la baixada d'antorxes, que es va fer, no sé si va ser pel 30è aniversari o per allà. Crec que sí, es rumoreja que es voldria intentar recuperar la baixada d'antorxes. És una activitat que es va voler imitar en el 40è aniversari amb uns pels LED, però no ho va aconseguir, i en aquest cas, jo crec que... És que el problema és el tema de permisos.
Clar, que fa 20 anys fer coses amb antorxes no hi havia problema. I el 40è, de fet, crec que es va intentar que fos baixada d'antorxes. Sí, es va intentar, però va acabar sent, doncs, això, pels LED. I el que sí que va estar molt bé del 40è va ser l'exposició, que vam veure que en Ginestà, una exposició molt maca que es va fer i que va estar molt i molt bé.
Bé, doncs, tenint en compte això, veurem què acaba passant i què acabem veient. La gràcia també és que s'apunti molta gent i es puguin fer diferents comissions dins la comissió per organitzar. Doncs mira, uns organitzen la festa del 50è, els altres organitzen propostes en concret del cap de setmana, que ja fa temps que la gent va rumorejant coses que té pensades, ostres, pels 50è es podria fer això, es podria fer allò.
doncs això, com més gent siguem a la comissió, més coses es podrà fer per celebrar els 50 anys d'Àlscars. Total. Molt bé, doncs marxem abans de passar de notícia a parlar també que aquest cap de setmana anterior també va haver una celebració important en marc d'Àlscars de Coixinets. Es va celebrar l'entrega de premis de la 48ena cursa i es va presentar el vídeo d'enguany, que ja està disponible al canal de YouTube de la cursa, que el podreu trobar també a l'enllaç directe a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Perfecte, marxem a altres qüestions, marxem a Societat, parlem ara que Can Ginestat acollirà el 27 de novembre a les 7 de la tarda una entrevista en línia amb Nebenka Fernández, en Marc, del novembre a Lila. Exacte, l'economista i exregidora de Pontferrada és coneguda per ser la primera dona a Espanya que va guanyar l'any 2001 un cas d'assetjament sexual contra un càrrec polític, un precedent que va marcar un punt d'inflexió en la lluita contra la violència masclista.
Durant la sessió, Fernández exposarà la seva experiència personal i el procés que la va portar a denunciar i afrontar un sistema realment molt poc preparat per escoltar les víctimes. La seva trajectòria, considerada un referent de coratge i justícia, continua sent clau per entendre les raives indicacions actuals en defensa dels drets de les dones. L'activitat comptarà amb la periodista Núria García, que conduirà l'entrevista virtual amb motiu de la publicació del llibre «El poder de la veritat»,
I bé, l'acte és organitzat per l'Ajuntament de Sant Just i inclourà un espai de preguntes al públic perquè les persones assistents puguin dialogar directament amb la convidada i aprofundir en els temes tractats.
I tanquem aquest espai de notícies d'aquí del Sant Just, del nostre municipi, aquest espai informatiu, amb la propera conferència que organitza l'AUJA. En aquest cas, doncs, parlem d'educació, parlem de l'AUJA, l'Aula d'Extensió Universitari.
Exacte. En aquest cas, la conferència d'aquesta setmana porta per títol Els càtars i serà càrrec del periodista i escriptor David Rebellas. Com sempre, l'acta tindrà lloc dijous a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola i en aquest cas la sessió oferirà una aproximació divulgativa a la història del càtarisme.
que és un moviment religiós que va marcar profundament la cultura medieval europea, especialment al sud de França, i, bé, doncs, Rebelles exposarà els seus orígens, l'expansió, la persecució i el llagat d'aquest corrent espiritual que va desafiar el poder establert i que va deixar una empremta que encara desperta interès històric i cultural. Com diu, és una... doncs això, una...
Un moviment religiós que va marcar profundament el sud de França, però també bastant al nord de Catalunya, perquè fa a terres del Pirineu i tot això, i els caters van ser una gent, podríem dir, força avançada al seu temps. I per això desafiaven el poder establert i un moment, per exemple, que estàvem de ple en la Inquisició,
I, per qui no ho sàpiga, van ser completament exterminats per l'Església, i tant. Ostres, doncs no en tenia ni idea. Interessant aquesta conferència que es durà a terme a la residència de la Mallola, com comentàvem, en marc d'aquestes conferències que organitza l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Esplugues i Sant Just.
Ara sí, marxem a una petita pausa publicitària i tornem de seguida per parlar de les portades dels diaris d'avui dimarts 25 de novembre.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
I ara, portades de diaris. Fem un repàs a les portades dels diaris d'avui dimarts 25 de novembre del 2025. Mariona, comencem com sempre amb la portada del diari ara.
Doncs el diari ara obre amb el judici dels Pujol i diu que Jordi Pujol serà jutjat malgrat els informes mèdics. L'Audiència Nacional es nega a exonerar-lo i desueix els forenses que avisen del seu estat de salut precari. Diu que els set fills de l'expresident, l'exdona del primogènit i deu empresaris també seuen al banc dels acusats.
veiem que parlant d'una declaració a distància, diu que l'expresident de la Generalitat es va posar ahir a disposició del tribunal, tot i no està gaire en forma. I els jutges van decidir que valoraran el seu estat quan li toqui declarar. Fins aleshores, ni ell ni els seus familiars cal que vagin al judici a Madrid, que serà llarg. I en la fotografia es veu una fotografia del judici on estan asseguts els seus fills i els seus familiars i en una fotografia com de trucada virtual es veu a Jordi Pujol.
El que m'ha matat una mica és això dels forenses. Què vol dir, els forenses? No sé, vull dir, aquest home és viu, saps? No sé, m'ha semblat una mica, no sé, que potser és un procés natural i normal, però m'ha aixocat això de llegir Desoveja els forenses, perquè penso... Sí, no sé, és estrany.
Ho relacionem amb gent morta, no?, els forenses? Sí, exacte, i tant, sí, sí. Jo com a mínim, no ho sé. Sí, sí, sí. Vaja, no ho sé, m'ha semblat curiós. Sí, com sigui, la imatge és fonesta, perquè, clar, estem veient un president Pujol a través d'una pantalla, clarament envellit i clarament amb condicions... Té 95 anys, aquest senyor. Sí. Vull dir, això és així.
I veurem com va avançant i què és el que acaba succeint en els propers dies. Però marxem a la política catalana perquè hi hauria una actualització segons el CEO. Exacte. El CEO diu que Aliança Catalana empata amb Junts com a tercera força al Parlament.
Recordem que són estadístiques segons el CEO. Ja es veurà un cop a les eleccions, però això es pronostica aquesta immensa pujada de l'extrema dreta catalana a les properes eleccions. Altres notícies del diari ara veiem que el mite de les denúncies falses diu que només són el 0,0005%.
Des de les 199.000 del 2024, tan sols una té sentència per ser falsa. Per tant, això, vull dir, es vol fer un problema d'una cosa que realment...
Es vol promoure que les denúncies falses són la majoria i no és cert, no és així. Està bé que ho diguin també aquí, que ho diguin també les portades dels diaris perquè està bé sensibilitzar a la població dient les xifres exactes, concretes, perquè això no és cert. I tanquem amb una qüestió europea.
Abans de passar a la qüestió europea, també tenim una altra pel que fa el 25 de novembre. Diu que la meitat dels violadors són coneguts de les víctimes, que el clínic ja té 365 casos des de començaments d'any. Per tant, tinguem clar que aquesta visió que es dona sempre dels violadors, de persones desconegudes que t'agafen al mig del carrer, no és certa, perquè la meitat dels violadors són coneguts de les víctimes.
I ara sí, després d'aquest espai dedicat a la 25a, que està dedicat també a desmentir, a desmitificar aquells mites, aquelles coses que a vegades tenim com molt arrelades a la nostra societat i que realment aquí, amb quatre dades, ens acaben de resoldre aquests dubtes. Ara sí, passem a qüestions europees. Veiem que la Unió Europea veu positives les negociacions per a Ucraïna. Diu que el bloc europeu manté el pols a Putin per cedir menys territori. Molt bé, doncs passem a la següent portada del diari, passem al Periódico.
I el periòdico, que dedica el seu espai a un color, que és el color lila, en aquest cas comença a arrencar amb una frase que diu així, el 20% de les dones divorciades pateixen l'impagament de les pensions. Tot seguit, també arrenquen parlant de literatura, cuina i convivència. L'escriptor Javier Cercas i la cuinera Montserrat Fontaner reben els Premis Català i Catalana de l'Any.
Més qüestions. El baròmetre dels centres d'estudis d'opinió dibuixa un escenari sense majories clares. Aliança catalana cap de vot, no independentista i atrapa junts. L'enquesta del CEO situa en primer lloc el PSC, que perdria diputats, i en segona esquerra que creixeria. El govern abraujarà els terminis de les oposicions. Més qüestions. En aquest cas...
Amb aquest titular ens narren, ens expliquen el procés des de la convocatòria fins a la incorporació que haurà de passar de dos anys a deu mesos. Ucraïna i Europa intenten reescriure el pla de Trump i també ens parlen del tribunal que no deslliura Pujol del judici pel seu compte a Andorra. Tanquem portada.
del diari El Periódico amb les obres a l'estació de Sagrera que duraran sis anys més. Trobareu més informació a l'Espai Persones, pàgina 46. I marxem a l'avantguàrdia, Mariona.
La Vanguardia obre amb el debat de la seguretat. Diu que els Mossos identifiquen 4.000 delinqüents amb risc de reincidir. La policia catalana proposa que la justícia dicti ordres d'allunyament pels multireincidents més actius a Catalunya.
Amb fotografia principal. Exactament la mateixa que a la del diari Ara. Vèiem com l'expresident Jordi Pujol va compareixer per videoconferència i a la sala primera fila veiem a Olga Pujol, Oriol Pujol, Mireia Pujol i Jordi Pujol Ferrusola. Al darrere, Mercè Gironès, els empresaris Bernardo Domínguez Cerecedés i Jorge Barrigón, Josep Pujol, Pere Pujol i Marta Pujol. Els veiem, doncs, a...
asseguts a la banqueta dels acusats i, com hem dit, Jordi Pujol connectat amb videoconferència. Diu que l'Audiència Nacional manté Jordi Pujol com a acusat en el judici, que els metges insisteixen que l'expresident no pot aguantar sis mesos de vista.
Amb altres notícies de la Vanguardia veiem que els Estats Units i Ucraïna retoquen el pla de pau pactat amb Putin, que les sessions territorials d'aquí i voler reducció del seu exèrcit s'abordaran en el futur. També que el fiscal general es retira i l'executiu n'últim el relleu que Sánchez aparca a la presa de decisions sobre el nou càrrec fins avui quan presidirà el Consell de Ministres.
I avui la Vanguardia ha fet una entrevista a Miquel de Palol, que és escriptor, que publica Abans més que encara. Hi posen una cita seva que diu, el gran inventor de la idea de Déu és Bach. Sense ell no existiria. Molt bé, digues. Digues, digues, què n'has de dir? Que anava a dir una frase bastant lapidària, curiosa, m'ha fet gràcia. Què més?
Tanca portada avui La Vanguardia amb una peça sobre el 25N i diu un dia en el torn d'ofici de la violència masclista. Diu, no es denuncia per caprici. Gràcies, Mariona. Ara sí, tanquem aquest espai de les portades dels diaris amb El Punt Avui. I què ens diu El Punt Avui? Doncs comencem repassant l'entrevista del dia, que en aquest cas parla amb la cap del servei ucrainès de la BBC. L'objectiu més gran de Putin és canviar el govern de Kiev.
També ens parlen de l'Observatori Municipal, avui a Sant Quirce del Vallès, singularitats d'un poble bellesà, entrevistes a l'alcaldessa Elisabet Oliveras i a la cap de l'oposició Míriam Casaramona. També, en aquest cas, el punt avui ens parla de Bòsnia, una pau fràgil. 30 anys després dels acords de Dayton, les tensions interrètniques continuen amenaçant l'exrepublicà
Més qüestions, Junts i Aliança, un empat a casa, el PSC tornaria a guanyar les eleccions i el partit d'Urriols atraparia Junts, segons el baròmetre del CEO presentat ahir. També pel que fa als Pujol, a judici, aquest judici de la història que narra la crònica de David Portavella. I tanquen la portada amb l'esportiu. El Barça té una cita del nivell a Stamford Bridge, una victòria a costarí als Blaugrana als llocs d'assès directe als vuitens de la Champions.
Doncs això és tot en informació. Ara mateix fem una petita pausa musical i tornem de seguida amb les efemèrides del dia i també amb el repàs del temps amb en Carles Rius. Avui us hem informat amb Mariona Sales, com ho fem sempre, la podeu recuperar també als butlletins informatius i a l'informatiu Edició Migdia. Fins ara, Mariona.
I a vosaltres us deixem amb un càntic de Rigoberta Bandini. És el seu Ai Mamà. Tu que has sangrado tantos meses de tu vida Perdóname antes de empezar Soy engreída y lo sabes bien A ti que tienes
con tantas guerras, escúchame. Mamá, mamá, mamá, paremos la ciudad sacando un pecho fuera al puro estilo de la Croix. Mamá, mamá, mamá. Por tantas mamás,
Fui al puro estilo de la Croix. Mamá, mamá, mamá. Por tantas mamas.
Vivan las mamas.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi.
En Next con Yermi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo.
Cada martes a las 19.30 h te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM. I ara repassem les efemèrides del dia.
Doncs les efemèrides d'aquest dia d'avui, 25 de novembre, comencen pel govern de Praxedes Mateo Sagasta, que tal dia com avui, però de 1897, va firmar un decret per al que concedia l'autonomia de Cuba i Puerto Rico.
Més qüestions, també l'apartura de les primeres Corts espanyoles de majoria socialista l'any 1982. També Maria Zambrano va guanyar el Premi Cervantes de Literatura convertint-se en la primera dona que va obtenir aquest guardó el 1988. I si marxem una mica més cap aquí, l'any 2021 l'escriptor hispano-peruà Mario Vargas Llosa va ser escollit com a nou membre de l'Acadèmia Francesa.
Més qüestions. L'any 2024, re, fa un any, va ser això l'any passat, tant jutges com fiscals espanyols jubilats es van carallar contra el rei emèrit Joan Carles I per 5 delictes fiscals.
I si marxem als aniversaris, tal dia com avui de 1981, va néixer Xavi Alonso, futbolista espanyol, i també en aquest cas, si marxem als naixements una mica més en el temps, el 1951, Arturo Pérez Reverte, escriptor i periodista espanyol, també naixia tal dia com avui. Ara sí, tanquem aquest espai de la família del dia, recordant que avui és el dia internacional per l'eliminació de la violència contra la dona.
Se terminó. No hubo gritos, ni reproches, ni portazo, ni tampoco un sin ti me muero. Y ya fue y nunca volverá. Y por momentos se me da la vuelta tanta rebeldía, me cuesta aprender a llorar.
Y ahora solo me queda cuidar de mi pena para que no se convierta en puñales y se quede a vivir en mi saliva. Solo espero que esta vez entre la rabia y la tristeza no hagan una fiesta de disfraces dentro de mí. Ya fue, se terminó.
No hubo gritos, ni reproches, ni portazo, ni tampoco un sin ti me muero. Y ya fue y nunca volverá. Y por momentos se me da la vuelta tanta rebeldía, me cuesta aprender a llorar. Y me alegro y me animo, sé que sigue mi camino, y al pasar por donde andábamos todo vuelve a parar.
Y en el fondo algo me dice que aunque el aire sea tan frío, hay dolores que me ayudan a crecer. Y aunque sé desde hace tiempo que ando huyendo del vacío, no me olvido de las cosas que encontré. Ya fue, se terminó.
I seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Avui dediquem un espai a les destacades, com fem de costum al llarg de la setmana. I aquest espai de les destacades arrenca, com no podria ser d'una altra manera, amb el tema d'avui, amb el tema central, el novembre, Lila, que continua a Sant Just amb actes combatius contra la violència masclista. Després de les cinquenes...
Jornades feministes, que es van celebrar el 14 i el 15 de novembre, a novembre Lila, ha continuat amb noves activitats de caire més reivindicatiu. El diumenge 23 es va celebrar la marxa comarcal contra la violència masclista, en la qual van participar diferents municipis del Baix Llobregat. Sant Just es va sumar també a la columna que sortia d'Esplugues al seu pas pel Gualden. En aquest cas va ser una celebració...
que va comptar amb Sant Justens i Sant Justenques que es van unir en aquest tram i que van arribar fins al parc Torreblanca on tancava aquesta jornada el diumenge. Més qüestions. Avui, 25 de novembre, és el Dia Internacional contra la Violència envers les Dones i tindrà lloc l'acte institucional de bandar a l'Ajuntament.
S'iniciarà a les 6 de la tarda amb la lectura del manifest i tot seguit, lectura de textos feministes per part de l'alumnat de l'Institut i l'acompanyament de coreografies a càrrec de l'Escola de Dansa Renata Ramos París.
Els actes del novembre a Lila finalitzaran el dijous 27 de novembre, com dèiem també a l'espai de notícies, amb una entrevista en forma virtual a Nevenka Fernández, exregidora de l'Ajuntament de Pontferrada, que va ser la primera dona d'Espanya que va guanyar un cas d'assetjament sexual contra un càrrec polític. Serà a les 7 de la tarda a Can Ginestà. Aquests actes, que volen ser un clam reivindicatiu i combatiu contra la violència masclista,
que aquest any ja suma 38 dones assassinades, una xifra que en una societat civilitzada no es pot permetre.
I ara canviem de cançó, canviem de música, canviem una mica també de tema, perquè arriba un moment de l'any que molts de vosaltres ja esteu esperant, arriba un moment de l'any que ve, doncs, bueno, us deixo la música i ja vosaltres mateixos traieu les vostres conclusions.
Doncs ara sí queda inaugurat aquest espai nadalenca a Ràdio d'Esvern. Queda un mes just per Nadal, però sembla que aquí ens avancem a tot.
Últimament, aquesta és la meva sensació, que cada vegada ens avancem més, vull dir, hi ha gent que ja ha posat l'arbre de Nadal, hi ha gent que va treure la decoració de Halloween, aquells que la celebren i van posar l'arbre de Nadal, vull dir, i això aquí a Sant Just és verídic, vull dir, ha passat, i dius, ostres, em dóna la sensació que cada vegada més ens estem avançant en el temps.
Però en aquest cas jo no he posat la cançó en va, sinó que l'he posat per parlar d'un tema en concret. Perquè us vull parlar que Sant Just encén les llums de Nadal el 28 de novembre amb activitats familiars a la plaça Júlia Quieta. La celebració de l'encesa de llums de Nadal arribarà el divendres 28 de novembre a partir de les 5 de la tarda.
a la plaça Iulia Quieta i és que la festa començarà amb el repartiment de regals lluminosos per tots els infants i les famílies que s'hi acostin. La plaça omplirà d'ambient nadalenc amb les cantades de nadales del Cor L'Opom de Flors, Cor Alfa i Cor Coratgio.
que en aquest cas seran els responsables de posar la banda sonora a l'inici de la celebració. Paral·lelament, el col·lectiu Meraki dinamitzarà diversos jocs solidaris oberts a tothom i l'agrupació fotogràfica de Sant Jús oferirà un fotocol nadalenc per immortalitzar el moment. A partir de les 6 tindrà lloc l'acte central, l'encesa de llums de Nadal, que decoraran els carrers i places del municipi durant totes les festes.
Gràcies.
I tot seguit, després d'aquest acte central, que com comentàvem serà el moment culminant, el moment en què s'encendran les llums, també hi haurà xocolata popular, tindrem un espectacle familiar de titelles gegants i també gaudirem amb els més petits d'aquesta plaça plena de gom a gom i d'aquesta energia i d'aquesta il·lusió. I bé, aquí és quan demanem també un favor a la gent que ens estigui escoltant
Més que un favor és preguntar. Preguntar si ens ajudeu a omplir de llum Sant Just. Per què? Doncs perquè aquest Nadal des de l'Ajuntament de Sant Just animen a il·luminar el vostre balcó, finestra, comerç per rebre les festes. Si teniu xarxes socials podeu fer una foto i compartir-la amb l'etiqueta hashtag il·luminem Sant Just per crear un recull fotogràfic col·lectiu que reflecteixi l'esperit festiu i comunitari del nostre municipi.
Doncs ja està fet. Primera vegada que posem l'All I One for Christmas is You de Maria Carell aquí a Ràdio d'Esvern. En algun moment algú ho havia de fer i en aquest cas m'ha tocat a mi per parlar d'aquesta encesa de llums. Ja us adverteixo que jo aquest any no tinc masses ganes de Nadal. Jo crec que seré una mica el Grinch
de Ràdio d'Esvern, em sap greu, però és així, és així. No passa res, aquí ens hem d'anar complementant entre tots i totes. Em penso que entre la Mariona i jo farem un bon tàndem, perquè sé que a ella li agrada molt el Nadal. A mi no és que no m'agradi, sinó que aquest any he optat més per l'opció aquesta d'això, de comportar-me com un veritable cringe. Bé, ja veurem, ja veurem si ens surt bé la jugada. Vinga, fem petita pausa i tornem de seguida aquí, a Ràdio d'Esvern. Fins ara.
Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí. Per què? Per què el blues? Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Fins demà!
The Cure, Close to Me, aquesta cançó que ens està ja a les portes de les 11 del matí, doncs això, donant la benvinguda a aquesta nova hora de ràdio aquí al 98.ufm. Però abans de marxar als bollatins informatius, hem de parlar del temps, hem de parlar amb en Carles Rius.
Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Com estàs? Com va tot? Doncs força bé, no ens podem queixar. Sí, oi? Sí, no, no, no. Perfecte. Doncs res, de què parlem avui? Doncs parlem una miqueta d'aquesta situació que és una mica extraordinària i això ens fot una mica la mosca al nas de que potser el desembre no farà tant de fred com hauria de fer perquè realment tenim un final de novembre de fred rigorós, d'hivern. Sabem que l'hivern astronòmic no arriba fins al...
L'astrològic arriba el 21 de desembre aproximadament i l'astronòmic comença el dia 1, si comença dilluns. Però vaja, el fet és que estem tenint unes temperatures de ple hivern i potser el mes de desembre ens haurem d'anar amb màniga curta. No ho sé, però és una sensació així rara. Estem tenint moltes entrades d'aire fred aquest final de novembre i potser el desembre serà més càlid. Ja veurem com va evolucionar, però Déu-n'hi-do quina entrada que estem tenint.
d'irrupcions d'aire fred, de vent del nord. Aquesta finestra de vent del nord es quedarà bastants dies amb nosaltres, o sigui que realment aquesta sensació més acusada de fred la tindrem. Ahir pràcticament estàvem a tocar dels 17 graus a aquesta hora, avui estem a 11 graus. La sensació tèrmica és d'11 pelats perquè realment està fent força ben avui. Hem tingut unes ventades que són del nord, nord-oest...
I aquest vent està sent, podríem dir, el protagonista en aquests moments. Deixeu-m'ho, que s'actualitzi això ara mateix. De fet, el vent quan veníem cap a Ràdio d'Esvern era bastant protagonista. Per exemple, aquí a la terrassa de Can Girastanc, que ara no havien muntat les taules per por que pogués volar tot.
Sí, realment són cops de vent que estan a tocar dels 50 km per hora. Hem arribat a una màxima a tres quarts de nou de 45 km per hora a Sant Jús. O sigui que no està gens malament a Can Ginestar. O sigui, l'estació està a dalt de tot el terrat de Can Ginestar. I al terra, doncs, potser el vent és una miqueta més fort. Bufa de ponent, però bufa fred. És un vent avui una mica empipador. Si hem de sortir de casa, doncs barret, perquè la sensació és de fred. O sigui, quan baixes de temperatures dels 15 graus
i et fa vent, la sensació de fred és molt marcada i és el que tenim avui. Què tindrem avui? Bàsicament parlarem de sol, potser tenim alguns núvols a la tarda, alguns núvols per fer bonic, però molt poca cosa, i aquest vent que continuarà bufant al llarg de les properes hores i que es mantindrà força viu fins ben bé la tarda vespre. La nit afluixarà una miqueta, però vaja, fins la tarda vespre aquest vent serà protagonista.
amb aquesta marcada de sensació de fred i amb aquestes temperatures que van baixant, que tenen tendència d'anar baixant els propers dies i que aniran fent progressivament fins dijous, que serà el dia que les temperatures tocaran fons aquí a casa nostra. De moment el que hem previst a les xarxes socials aquest matí és que tindríem unes temperatures que avui amb prou feines arribaran als 14-15 graus, 13-14 graus, o sigui que es quedarà força curta, ara en tenim 11 graus,
i la mínima aquesta propera nit baixarà fins als 6, o sigui que ja és una baixada important. Recordeu que abans d'ahir teníem una mínima de 12, ahir vam baixar a 9 i aquesta nit hem baixat fins als 7 graus, o sigui que les temperatures també estan baixant les mínimes, quan pari el vent encara podrà baixar una mica més la temperatura i el que dèiem, avui hi ha alguns núvolets, demà més sol, demà un dia de sol...
Dojo durant tot el dia amb aquesta influència de vents del nord i també amb unes temperatures que tenen tendència a baixar. La màxima al voltant dels 11 graus i la mínima al voltant dels 4, només. Realment, temperatura molt baixa. La nit de dimecres a dijous serà la nit més freda d'aquesta setmana. Dijous seguirem parlant de sol durant gairebé tot el dia i a última hora podrien augmentar els núvols.
i és el fet aquest que dijous és quan toquen fos les temperatures, màxim al voltant dels 10-11, que és la temperatura que tenim ara, o sigui, és un fred que és suportable, i la mínima començarà a pujar una mica perquè està a parar el cel de la nit de dijous a divendres, i els mapes ens estan indicant...
que a partir de divendres tindrem forces més núvols. Núvols que seran presents durant tota la jornada de divendres, bona part de la de dissabte i la de diumenge. Si els americans tenen raó, ens marquen un cap de setmana gris i amb prou feines veurem el sol. I fins i tot els americans ens estan plantificant precipitacions la primera hora del diumenge, o sigui que diumenge al matí podria ploure fins al migdia. Això és el que diuen els americans. Els altres mapes no són tan agosarats a l'hora de parlar de tants núvols i tanta precipitació,
i el que haurem de fer és esperar-nos, perquè encara som a dimarts, ahir vam comentar que ens hauríem d'esperar per la previsió del cap de setmana, perquè no tots es posen d'acord, per exemple, els europeus ens porten un cap de setmana de sol, amb un ambient una miqueta més normal per l'època, no tan fred com ara, i amb alguns núvols que sí, que podrien ser una mica més destacats entre dissabte i diumenge, i que el diumenge podrien caure algunes gotetes al matí.
O sigui que la previsió dels americans, que és radical i que ens parla d'un divendres, dissabte i diumenge tapat, a la dels europeus, que ens parla d'un cara una miqueta de sol i alguns núvols i potser alguna gota diumenge, hi ha una diferència bastant important i això és el que haurem d'anar descobrint a mesura que vagin avançant els dies.
D'aquesta possibilitat de més núvols al cap de setmana hi és, i d'aquestes temperatures que baixen fins dijous i es recuperen una mica, però sempre per sota dels 15, doncs també hi és. I sembla que començarem al mes de desembre amb una situació bastant tranquil·la, amb possibilitats d'algun ruixat, però al mes de desembre sembla que continuarem amb aquest ambient de temperatures, podríem dir que normals per l'època.
Potser tindrem mínimes no tan baixes, perquè tindrem més núvols a partir de dimecres o dijous de la setmana que ve, però vaja, seguirem amb una situació ja de temperatures bastant normals. El mes de desembre tenir 14 de màxima i 6 o 7 de mínima és bastant normal. Doncs Alfred, que arriba a Sant Jus, que va arribar la setmana passada i sembla que no vol marxar. Carles, una abraçada. Fins ara, que vagi bé. Adéu.
I això d'aquí, aviam, aviam si us sona això d'aquí.
Avui al programa, a l'entrevista del dia, parlarem amb Pol Arrazuri, Sant Justenc que actualment està realitzant el seu treball de final de màster d'ESCAC, l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, que consisteix en un curtmetratge ambientat a Sant Just d'Esvern durant la Guerra Civil Espanyola, que parla concretament de l'última lleve de soldats que es va produir a Catalunya. D'això en parlarem d'aquí una estona aquí, a Ràdio d'Esvern. Fins ara.
Bon dia, els informa Joan Bota.
Cada dia els Mossos d'Esquadra reben de mitjana 40 denúncies relacionades amb la violència masclista. Després de 4 anys d'increment sostinguts, aquest any s'han estabilitzat les xifres segons dades de la policia. El balanç s'ha fet aquest matí coincidint amb el Dia Internacional per l'eliminació de la violència contra les dones. Precisament avui els Mossos han fet pública la detenció d'un home a Corbera de Llobregat, al Baix Llobregat, per maltractar la seva dona i tenir-la retinguda a casa durant 4 mesos.
Corbera de Llobregat, David Àngela. Bon dia. Segons la informació de la policia, la víctima va aconseguir contactar amb els serveis socials de l'Ajuntament de Corbera amb la intenció de demanar assessorament davant un suposat cas de maltractament per part del marit. Llavors hi van intervenir els Mossos d'Esquadra. Miquel Ruiz és caporal del cos. Van contactar amb la senyora, la senyora va ratificar la situació i amb la informació que van recabar dels serveis socials, que havia facilitat ella prèviament,
i el seu testimoni, doncs, vam procedir a la detenció de la parella, del marit, de l'home, per dos delictes, per violència de gènere, i l'altre, doncs, per detenció il·legal. Quan ella va manifestar, no podia sortir, feia quatre mesos del domicili per prohibició expressa del seu home.
Més notícies, Natàlia Ramon. Segona sessió del judici contra la família Pujol per la fortuna a l'estranger. La prescripció, la competència del tribunal i la poca concreció dels esquits d'acusació són els arguments que fins ara han esgrimit les defenses. Ahir la sala va acordar que es podia jutjar Jordi Pujol malgrat el criteri contrari dels metges. Enviada especial a Sant Fernando de Henares. Maria Núria Rebella, bon dia.
Hola, bon dia. Pau Ferrer, advocat dels quatre fills petits de Pujol, ha remarcat, igual que va fer ahir l'advocat de Jordi Pujol, pare i fill, que l'acusació no és concreta.
Y esa dualidad, inexistencia de concreción en el derecho antecedente, junto a la expresión de que el origen, insisto, es desconocido, nos lleva a una incongreción fáctica a la que asociamos la lesión al derecho de derecho. Tot i que la sala ha dispensat els acusats d'estar present i són els set fills de l'expresident. No consta que ell s'hagi connectat. Maria Núria Rebetlle, Catalunya Ràdio, Audiència Nacional.
Doncs sobre aquest judici, l'advocat Xavier Melero creu que aquest judici és nul des d'ahir mateix, quan va començar una entrevista al Matí de Catalunya a Ràdio. Melero ha assegurat que és inaudit que l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, sigui jutjat malgrat els informes dels metges forenses que han alertat del seu estat de salut precari.
Encara no em ve al cap com hi ha un president de Sala d'Aviència Nacional que decideix començar un judici nul des del primer moment, amb un informe de la clínica metge forense dient que el subjecte no està en condicions de defensar-nos. Un judici nul, però ja des d'ahí, des del primer moment,
L'AUGE de l'extrema dreta, segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, ha posat en alerta els ajuntaments que admeten que cal dedicar més esforços perquè els ciutadans se sentin atesos i no es deixin enlluarnar pels discursos populistes.
A les demarcacions de Lleida i Girona guanyaria Aliança Catalana si ara es fessin eleccions al Parlament i seria la tercera força a la cambra empatada amb Junts. Segons alcaldessa de Tàrrega, a l'Urgell, Alba Pijuant, la manera de frenar-ho és treballar més i millor per la gent, segons ha explicat el Matí de Catalunya Ràdio.
Mentre la gent tingui problemes en el seu dia a dia, opcions com l'Aliança Catalana o com Vox els donen, de paraula, una solució a aquests problemes. La manera més que fem de fer front a aquest discurs d'ultradreta populista seria resolent els problemes del dia a dia de la gent i posant-nos-hi tots plegats des de tots els àmbits.
Els països de la Unió Europea han de reconèixer els matrimonis homosexuals que s'hagin celebrat en un altre estat membre, segons ha dictaminat aquest matí el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La sentència resol el cas de dos ciutadans gais polonesos que es van casar a Alemanya i aquí el seu país va rebutjar reconèixer la unió legal perquè a Polònia estan prohibides.
Bon dia. Victòria davant de la justícia de la Unió Europea per un matrimoni homosexual de ciutadans polonesos que el 2018, mentre residia en Alemanya, es van casar a Berlín. Van sol·licitar després al Registre Civil de Polònia la transcripció del certificat de matrimoni amb la intenció de traslladar-se al país, però la sol·licitud va ser denegada amb l'argument que el dret polonès no autoritza el matrimoni entre persones del mateix sexe. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea resol avui, a favor dels demandants,
conclou que Polònia està obligada a reconèixer el matrimoni perquè, en cas contrari, estaria violent la llibertat de circulació i residència i el respecte també a la vida familiar i privada. Ara bé, els jutges precisen que Polònia només ha de transcriure el certificat, però que això no implica que hagi d'introduir el matrimoni entre persones del mateix sexe al dret polonès. Jordi Baró, Catalunya Ràdio Brussel·les.
Esports, Marcos García. El Barça afronta avui el cinquè partit a la lligueta de la Champions masculina. Pedri és baixa per jugar contra el Chelsea, en canvi torna a Rashford. El partit a les 9 i, com sempre, en directe a la TET de Catalunya Ràdio des d'una hora abans. De la resta de partits del dia, destaquem aquests tres enfrontaments. Borussia Dortmund, Vilareal, Slavia Praga, Athletic Club i Manchester City, Bayern Leverkusen. El porter del Madrid, Thibaut Courtois, amb Gastroenteritis, és baixa per jugar demà al camp de l'Olympiakos.
L'Espanyol ocupa places europees, després de guanyar ahir al Sevilla, dos gols a un. L'equip de Manolo González és sisè a la Lliga, té 21 punts, ahir gols de Pere Emilla i Roberto i una gran actuació del porter Dimitrovic. En Ambol avui el Granollers juga 3 quarts de 7, fase de grups de la Lliga Europa, la pista de l'Horus danès. L'equip Ballasar no depèn d'ell mateix per classificar-se per la ronda principal. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 6 minuts a les 11 us informa Mariona Salas Vilanova.
L'organització de la cursa de cas de coixinets ha iniciat els preparatius de la celebració del 50è aniversari previst pel 2027 amb l'objectiu de convertir aquesta edició en una de les més rellevants de la seva història. L'entitat ha fet una crida a participants, excorredors, antics membres de l'organització i simpatitzants perquè s'adhereixin a la comissió del cinquantenari, destinada a impulsar els projectes i activitats que donaran forma a la commemoració.
Segons l'organització, la celebració encara és a dos anys vista, però ja s'ha posat en marxa per garantir una edició ambiciosa i plena de contingut. Les persones interessades a col·laborar poden inscriure's a través del formulari Habilitat, on se'ls demana deixar les dades de contacte per rebre informació sobre les pròximes trobades i propostes de treball. La voluntat és configurar un equip ampli que aporti idees, suport logístic i implicació directa en l'elaboració del programa especial.
El passat cap de setmana, 22 de novembre, es va celebrar l'entrega de premis de la 48a cursa i es va presentar el vídeo d'enguany, que ja està disponible al canal de YouTube de la cursa. Pel que fa a societat, Can Ginestar acollirà el 27 de novembre a les 7 de la tarda una entrevista en línia amb Nevenka Fernández en el marc del novembre a Lila.
L'economista i exregidora de Pontferrada és coneguda per ser la primera dona a Espanya que va guanyar l'any 2001 un cas d'assetjament sexual contra un càrrec polític, un precedent que va marcar un punt d'inflexió en la lluita contra la violència masclista. Durant la sessió, Fernández exposarà la seva experiència personal i el procés que la va portar a denunciar i afrontar un sistema poc preparat per escoltar les víctimes.
La seva trajectòria, considerada un referent de coratge i justícia, continua sent clau per entendre les reivindicacions actuals en defensa dels drets de les dones. L'activitat comptarà amb la periodista Núria Garcia, que conduirà l'entrevista virtual amb motiu de la publicació del llibre El poder de la veritat.
L'acte, organitzat per l'Ajuntament de Sant Just, inclourà un espai de preguntes pel públic perquè les persones assistents puguin dialogar directament amb la convidada i aprofundir en els temes tractats. I pel que fa a educació, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Els Càters i serà a càrrec del periodista i escriptor David Rovell Rebelles.
L'acte tindrà lloc el 27 de novembre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió oferirà una aproximació divulgativa a la història del catarisme, un moviment religiós que va marcar profundament la cultura medieval europea, especialment al sud de França.
Rebelles exposarà els seus orígens, l'expansió, la persecució i el llegat d'aquest corrent espiritual que va desafiar el poder establert i va deixar una empremta que encara desperta interès històric i cultural. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
Som en acte de protesta, som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta, netes de la por i el dol, disfressades d'utopia, empatrem lluny del dolor, la recerca de la vida, el cavall de la vida.
Som en acte de protesta, som mans fredes vora el foc. Som la veu de la revolta, netes de la por i el dol. Coincideixen les mirades fixades a l'horitzó.
Potser avui farem victòria. Potser enterrarem el plor. Som en acte de protesta. Som mans fredes fort o fort.
Som la veu de la revolta, lletes de la por i el dol, tots ens mantindrem alçades, ja no ens pauran de genolls, el sol mantindrà la flama.
La lluna encendrà passió. Som en acte de protesta. Som mans fredes fort o fort.
de la por i el dol. Som en acte de propesta. Som ens fredes per fort. Som la veu de la rebota.
Som en acte de protesta. Som en acte de protesta. Som en acte de protesta. Som en acte de protesta. Som en acte de protesta.
Som la veu de la revolta, netes de la por i el do.
Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notas un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya
Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques, a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. 012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici Sense Edat. En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici Sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Continuem a la Rambla, al Magassin de Matins de Ràdio d'Esbem. Continuem al 98.fm i ara és moment de l'entrevista del dia. Avui dimarts ens visita aquí el programa el Pol Arathuri, Sant Justenc, que actualment està realitzant el seu treball de final de màster de l'ESCAC de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. I en aquest cas, aquest curtmetratge que avui ens ve a presentar
...consisteix en un curt ambientat a Sant Just... ...prò no en una època qualsevol, sinó en la guerra civil. Pol, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Bé, molt bé. Com senta això? Com estàs? El fet de tornar a casa, de tornar aquí a la ràdio... ...recordem que tu havies sigut col·laborador... ...al programa La plaça Mireia... ...i bé, com et senta tornar aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern? Bé, molt bé, és un plaer... ...tenint en compte que vam estar molts anys aquí... ...presentant un programa de ràdio... ...parlant de cinema...
i tants anys parlant de moltes pel·lícules, doncs ara poder estar aquí també presentant la meva pròpia és una cosa que em fa molta il·lusió. Que bé, doncs primerament deixa'm que comenci preguntant-te sobre els teus estudis, sobre la teva formació...
Com ha sigut aquesta formació a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals SCAC? Recordem que és una de les escoles més importants del nostre país referent a audiovisuals i m'agradaria saber com ha anat aquest recorregut i com et sents i en quin punt estàs ara. Doncs ha estat molt bé, han sigut uns anys molt profitosos. He fet tres anys de carrera.
Així una mica general i després ara estic en el segon any de màster de direcció. Direcció i direcció de fotografia, una cosa una mica conjunta. I són anys on els puc valorar molt positivament, on he evolucionat molt al final com a director.
I ara ja estic en la recta final, acabant els estudis i diguem que aquest curtmetratge és el treball final de màster i és la peça final que em queda per acabar tots aquests anys. I durant aquests anys, m'imagino que t'hauràs format també un equip, que hauràs conegut...
a molta gent que hauràs après molt també dels teus professors i professores, però també una cosa bonica que comentaves abans, aquest programa que fèieu aquí, aquest espai a la plaça Mireia, Mireia Redondo, el magasin de tardes, que fèies també amb un grup de companys i companyes de l'ESO i que molts d'aquests també han seguit les teves passes, que també estan estudiant cinema i que també coincidiu en els passadissos de l'escola.
Sí, sí, o sigui, dels potser cinc que estàvem aquí fent el programa, tres de nosaltres estem estudiant cinema, un d'ells vol ser actor i l'altre sí que ha sortit una miqueta més ovella negra i ha fet informàtica.
Carai, que bo, eh? Que fort. Però això també és bonic, és bonic veure com aneu passant per aquí, per aquests colors del cinema, per aquestes tessitures, per tot aquest món, i anar tocant els diferents pals que aquest món també t'ofereix, et pot oferir.
Parlem una mica ara d'aquest projecte en concret. Avui ens véns a presentar l'última quinta, que és aquest curtmetratge que ve. Vol parlar una mica d'això, de la quinta del biberó, de la guerra civil, d'aquestes acaballes de la guerra i es vol centrar en Sant Just. Per què tries aquest tema, Pol? Mira, aquest és un projecte que neix el 2020, en plena quarantena.
que amb un altre company també d'aquí, Sant Just, el Genís, parlàvem que volíem fer un projecte ambientat en Sant Just perquè havíem vist la websèrie aquesta que es va fer de Sant Just Fiber i en aquell moment ens estàvem començant a interessar pel món del cinema i vam pensar, ostres, seria guai fer un curtmetratge que parlés
d'alguna època en concreta. I vam començar a fer una miqueta de recerca i vam trobar que la Guerra Civil era un tema que no es tractava gaire, que a més a més nosaltres desconeixíem i també teníem ganes d'informar-nos una miqueta de tot el que havia passat aquí. I va ser investigant i investigant, parlant amb el Julio Ochoa del Centre d'Estudis Sant Justenc, que ens va explicar una miqueta tot el que va succeir aquí durant els tres anys de guerra.
vam arribar una miqueta al final a trobar que el període dintre de la Guerra Civil del qual ens interessava més parlar era de finals de la guerra, dels dies abans que els nacionals entressin a Barcelona i com es va viure una miqueta tot aquí a Sant Just.
Llavors surt una miqueta entre aquestes tres coses, entre el voler fer cinema, el voler parlar del poble i també al final el voler parlar d'un període com és la Guerra Civil Espanyola.
I en aquest cas, Pol, arribeu amb aquest projecte, arribeu amb un projecte que és ambiciós, que vol parlar d'això precisament, d'un moment de la nostra història i ho voleu fer també a través d'aquest curtmetratge, d'aquesta pel·lícula que esteu a punt de rodar, de preparar.
Explica'ns una mica en quin moment està, en quin punt està de la producció, si ja la teniu més o menys avançada, com està també el text, perquè ens comentaves que tot el material que fareu servir està contrastat, com deies, per fons que tenen molt per la mà tot aquest material, com per exemple el Centre d'Estudi Sant Justens, que és una entitat amb molts anys d'història i que parla i reflexa molt bé la vida del nostre municipi.
Doncs mira, aquest projecte, clar, va començar el 2020, hi ha hagut, he fet una carrera enmig, un màster, aleshores és una cosa que ha evolucionat moltíssim des de com es va concedir des d'un primer moment, perquè al final vaig començar això quan tenia 16 anys, ara en tinc 22, ja fa bastant temps, al final he evolucionat també la meva forma de pensar, la meva forma de fer...
Aleshores, diguem això, que ha anat evolucionant molt durant tots aquests anys. I tot i que portar molts anys com pensar en un guió, estructurar-lo d'una certa forma, sí que durant l'últim any he fet un canvi una miqueta dràstic, però que alhora sentava molt més les bases sobre el que jo volia parlar.
que al final tot sorgeix perquè jo agafo de referència el meu poble, que agafo de referència Sant Just, i penso que, penso jo en el 2020, quan tenia 16 anys, dic, ostres, fa uns 75 anys hi havia gent en el meu mateix poble, de la meva mateixa edat, que l'estaven enviant a la guerra a morir, quan no els tocaven a una edat tan jove com la que tenien.
i això ha anat evolucionant i ara actualment en la versió que existeix de guió i que rodarem dintre de poc al gener es parla una miqueta més general en el sentit de no agafem una persona en concreta que no és una biografia d'una persona que va existir de veritat sinó que diguem que el nostre protagonista és un personatge fictici i que tracta de ser una representació
de tots els joves que van haver de patir això, no només dels joves a Sant Just en concret, sinó de tots els joves de tots els pobles de Catalunya que tenien entre 14 i 18 anys que van ser enviats als finals de la Guerra Civil a combatre a files republicanes.
Aleshores és això, tractem d'aquesta història, tot i que té un origen del que no me'n vull oblidar, que és aquí a Sant Just, del que va succeir aquí, al final és una història que estem intentant tractar-la de fer el més universal possible perquè pugui arribar al màxim nombre de persones possibles.
que algú de Sant Just pugui empatitzar amb aquesta història, però algú d'un poble de Castilla i León que al seu avi també li va passar exactament el mateix, però potser en l'altre bàndol, perquè també hem de recordar que el bàndol franquista també va enviar menors d'edat a combatre,
que algú de Castilla i León també s'hi pugui sentir identificat amb aquesta història. Perquè al final és un conflicte molt universal aquí a nivell nacional, i fins i tot, m'atrevaria a dir, és un conflicte que també està molt latent a nivell internacional, que hi ha un cert paral·lelisme amb la realitat actual, perquè segueixen aventi moltes zones del nostre planeta que avui en dia estan en conflicte,
on, a part de morir nens, també s'hi segueixen enviant a combatre. Els nens no són només víctimes civils, sinó que hi ha diferents punts en el món on també s'estan enviant a menors d'edat a combatre. Llavors això és una història que ve des de lo petit, ve des d'un poble, una persona que viu aquí a Sant Just i tracta d'anar-se cap a lo macro, que va tractar que sigui una història universal.
Aleshores, això, ara estem en la recta final de polir detallets del guió, hi ha coses molt petites, de diàlegs, de petites escenes, perquè ja estem una mica a les portes del rodatge, que és ara... iniciarà el gener...
a finals de gener i tenim previst acabar-lo durant el 2026. S'inicia el gener i hi ha una primera setmana però sempre a vegades, depenent de la disponibilitat de certes coses, s'ha d'anar rodant al llarg del temps. Com al final també tenim recursos però no deixa de ser un formatatge d'estudiants, doncs ens hem d'adaptar una mica a les...
disponibilitats de certes coses per rodar, pel fet que fa que el rodatge a vegades no puguis rodar-lo tot sencer. Molt bé, doncs també deixa'm preguntar-te, parlaves ara d'aspectes més tècnics, parlaves ara més d'aspectes de la producció i de com s'ha elaborat també aquest projecte, però deixa'm que et pregunti també sobre el tema principal, que és el tema de la Guerra Civil, com creus que els joves viuen tot això? És a dir, tu creus que la gent de la teva edat
de la teva quinta, mai més ben dit, creus que tenen tanta consciència com tu o com la gent que esteu involucrats en aquest projecte? Perquè, clar, em dóna la sensació que escoltant-te a tu, tu ets una mica l'excepció que confirma la regla.
a tres generals, però em dóna la sensació que vivim uns moments convulsos en els que vas pel carrer, preguntes a algú de la teva edat sobre la Guerra Civil i molta gent no t'acaba de saber explicar el per què ni el que va passar ni res. I ara, per exemple, que fa una setmana comemoraven el 50è aniversari de la mort de Franco, també és quan caus més, que ja...
que hi ha generacions que sembla que hagin oblidat, que no se'ls hagi explicat o que bàsicament no s'han interessat per la història del seu país, de la seva terra.
O sigui, el tema de la Guerra Civil és complicat, perquè al final és un tema que, vulguis o no, s'ha tractat mil i una vegades, en pel·lícules, en documentals, en sèries, se n'ha parlat molt de la Guerra Civil, però... Però per aquest motiu la gent hauria d'estar més al dia, entenc, no? Sí, sí, en el sentit que per un moment dius, per què una persona de la meva edat ha de parlar d'alguna cosa que va passar fa quasi cent anys?
I tot i que s'ha fet molt, crec que sempre s'intenta parlar molt una mica al final de les causes del conflicte, de posar una miqueta a la baralla entre buenos i malos, que és una cosa que és bastant clar però també té els seus grisos.
I jo al final aquí del que vull parlar i pel que vull apagar la gent és que al final oblidar-nos una miqueta del conflicte com a tal, en el sentit dels causants, del que va succeir, d'aquest combat va ser aquest dia, a tal hora, i la batalla de l'Ebre va anar d'aquest mes a aquest mes, és parlar més al final de la gent. I per això faig aquesta interpel·lació, perquè...
Sí que és veritat, com tu dius, que avui en dia cada cop queda més lluny tot el tema de la guerra civil. També crec que afecta molt que ja no queden testimonis. És a dir, la gent que visqués la guerra era gent que tenia edat molt, molt...
Eren nens, nens, nens. Perquè si hi ha algú, 110, hi ha gent gran, però clar, gent que... Dels últims diria que va morir fa un parell d'anys. Llavors, el fet que ja no quedi testimonis fa que no es parli. I jo crec que això té una miqueta a veure també amb aquest desconeixement. Sí que és veritat que, per exemple, jo crec que aquí Sant Just vivim una miqueta una bombolla, en el sentit que crec que...
Som un poble amb una joventut que està bastant implicada a nivell ideològicament i és un poble actiu a nivell polític però que no és la realitat al voltant del territori i sobretot ja quan sortim de Catalunya.
Llavors al final aquest curt intenta ser una interpel·lació a la meva generació, parlant-los de, veieu el que succeïa fa un parell d'anys, és una mica el que ens pot succeir a nosaltres, que al final del que va el curt, del que parla és que,
Els polítics van enviar els fills de les famílies pobres a morir. És diguem la teixit que seria. I és una miqueta el que al final és del que van les guerres i el que estem veient avui en dia, i és ficar una alerta de tota aquesta crispació política actual que està vent-hi, és una miqueta, al final, ve per part dels propis polítics.
I al final el que fan és que la població s'enfrenti entre ella. I això ho estem veient a tots els conflictes que hi ha a nivell global, que al final, òbviament cadascú tindrà la seva opinió sobre Ucrània i Rússia. Cadascú tindrà la seva opinió sobre Rússia atacat a Ucrània, alguns altres diran que no, que Ucrània són els dolents, bla bla bla. El que sigui, no entrem en causes polítiques, però el que entrem és que al final...
per discussions a nivell polític, la gent que està anant a morir són joves tots. Potser no menors en la majoria dels casos, però sí que és gent entre 18 i 25 anys, de famílies pobres, que acaben anant a morir perquè unes persones amb tratja i corbata, des d'unes oficines, han pres una sèrie de decisions.
I al final és del que parlem i és una mica un intentar despertar de veure com des de dalt se'ns manipula una miqueta els de baix perquè siguem al final la carn de canyó.
Doncs, Pol, per anar a tancar una mica aquesta entrevista, més o menys entenc que les dates que ara esteu varejant són aquestes que ens comentaves, no? Les que teniu ara entre mans són les de rodatge a principis del 26. Per l'estrenament entenc que hauríem d'esperar a finals del mateix any, no? Sí, sí, o sigui, al final...
Es té una... potser una idea que sembla que un cop s'ha rodat alguna cosa i ja està, però al final diguem que el procés de postproducció, un cop està tot rodat, al final és llarg, tot el muntatge, al final també és un curtmetratge amb bastants efectes especials, també hi ha una postproducció llarga, postproducció de so, de color...
Llavors, la idea és que això segurament l'estrena serà cap a finals del 2026, principis del 2027, depenent també una miqueta de la línia de recorregut que vulguem fer en festivades tan nacionals com internacionals.
i això encara hem d'acabar d'elaborar l'estratègia de distribució en festivals de cinema, però la idea és que sigui això una miqueta cap a finals del 26 i principis del 27. Clar, tenint en compte que també és un TFG, entenc que hi haurà una presentació de final de grau,
Sí, sí, sí, hi ha un jurat, es presenta i diguem que a part de la nota t'acaben de donar unes certes recomanacions per si vols acabar de fer algun altre canvi i llavors ja ho tanques.
Molt bé, doncs un projecte que anirà veient de llum aquests mesos propers, sobretot a nivell de rodatge. No sé si veurem molt de rodatge aquí a Sant Just, gravareu molt aquí al poble? És complicat, ho estem intentant, però al final Sant Just és un poble molt modernitzat que ha canviat molt durant els últims anys.
i se'ns fa molt difícil trobar aquí dintre del municipi ni que sigui un carrer que es pugui assemblar com estava Sant Just als anys 30. Aleshores estem buscant una miqueta més dels voltants, segurament rodem per Coixerola i llavors intentarem fer alguna cosa dintre del terme municipal, però sí que generalment ens estem fent d'anar a buscar localitzacions
més cap a Lleida, cap a Tarragona, que són potser zones una miqueta més rurals, que encara conceuren una miqueta la identitat de poble antic. Molt bé, doncs, Pol Arathori, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern, explicar-nos aquest projecte, l'última quinta.
Digues, endavant. Sí, bé, així com a última cosa per qui ens estigui escoltant, em volia dir que tenim un compte d'Instagram que es diu Última Quinta Cortmetratge i que la gent ens pot seguir allà perquè anirem ficant novetats. A més a més, al final, com és un projecte de Sant Just, volem fer alguna altra cosa. Vam estar Sant Just al carrer i volem fer alguna altra cosa perquè la gent del poble també hi pugui participar i ens pugui ajudar a fer això en realitat.
Així que això, si ens seguiu a l'Instagram, anirem penjant novetats perquè pugueu estar al tanto de com anem amb el curtmetratge i les coses que anem fent pel poble. Pol Arrazuri, gràcies. Que vagi molt bé aquest projecte. A tu, Dani. Una abraçada.
Ya no quiero barreras, yo quiero tu luz, que ya cedo primaveras, que solo eres tú. Sorry por ser tan directo, es que ya va mucho tiempo, igual deberíamos vernos, aunque se desmonte el secreto. Y es que me gustas tanto, que yo me parto en dos, ni el bambam de Camila puede sonar mejor. Yo no quiero tus besos, yo quiero un universo de achichones de os.
Bésame en mitad de la tormenta, bésame toda la noche, bésame y cúrame las penas, todas las penas.
Bona nit.
Bésame en mitad de la tormenta, bésame toda la noche. Bésame y cúrame las penas, todas las penas.
Bésame toda la noche Bésame y cúrame las venas
que me vas a matar sigue mirando que no aguanto más que me vas a matar te muerdes el labio lo ves normal no que me vas a matar no sigas a hoy acabamos mal que me vas a matar hazlo despacio pero hazlo ya bésame en mitad de la tormenta bésame toda la noche bésame y cúrame las penas
Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada
I ara marxem a parlar d'economia.
Perquè a la Rambla també ens ha agradat tenir espais on poder parlar de l'actualitat econòmica, de poder parlar d'aquestes qüestions que a vegades se'ns poden fer ferragoses, però en Rafael Redondo ens ho aterra i ens ho explica de tal manera que sigui una forma per entendre-ho més clarament i que sigui també més... No sé com dir-ho, però ens ajuda molt a entendre-ho i això és d'agrair. Rafael, bon dia, com estàs?
Hola, Dani. Doncs molt bé. Una miqueta fresquet, però molt bé. Sí, és que fa fred, eh? Fa fred. Nosaltres aquí intentem pal·liar el fred amb airs condicionats, amb l'efecte calor, perquè, clar, amb l'efecte fred no serviria de res, però sí, intentem pal·liar una mica aquest fred. I res, explica'ns una mica, perquè avui parlem d'un terme en concret, d'unes qüestions en concret que estan succeint, i ens agradaria també posar fila d'agulla allà.
Sí, mira, el famós que sempre estan dient si puja el preu del petroli com és que baixa la benzina, si resulta que el petroli està baixant com és que puja el preu de la benzina, és aquesta d'allò que... La incògnita, no? La incògnita i al final què és el que fem? Anem a la benzinera i posem benzina i ja està. I ja fa anys que la gent no posa en litros, posa en euros.
Vull 10 euros, vull 20, vull 50 o vull el dipòsit ple. Abans s'agafaven, posen 10 litres, posen 20 litres i ara la gent no demana litres, demana euros, posen tants euros que ja tothom més o menys sap la quantitat que li entrarà al seu dipòsit. Però clar, què passa respecte a aquests preus, per aquestes variacions?
N'hi ha sempre que estan dient que el preu del Brent està a no sé quant. El 90% de les persones no saben què vol dir Brent, senzillament. I per què sempre estan dient que ell pren el Brent al Texas i són tants dòlars per barril? Encara m'ho compliques més. Si m'estàs enronant de Brent, si m'estàs enronant de Texas...
Si m'estàs enronant de preus en dòlars i jo estic comprant preu per litre en euros, és bastant difícil que vaig saber on està la situació. Per què funciona així? Perquè el mercat del petroli funciona en dòlars. El preu mundial del barril de petroli és dòlar, és la cotidació que n'hi ha.
I quina es fa servir de referència en Europa? Gairebé arreu del món. El Brent es fa servir arreu del món, però el Brent és el petroli que es treu en Oruega, al Mar del Nord. D'allà surt el petroli Brent. I el Texas és el que surt als Estats Units.
Per què agafen de referència el Brent? Perquè és el més car. Aquest és el que agafen de referència, perquè li han de fer a les plataformes petrolíferes, s'ha de treure a 800 mil metres de profunditat, i és car.
Però llavors, quin és el preu més barat? El preu més barat o el petroli més barat és el d'Aràbia Saudí. Per què? Perquè és un petroli molt lliure. Perquè per perforar i treure el petroli, a 300 o a 500 metres ja n'hi ha petroli. I aleshores, el petroli sobretot va en funció de la quantitat de sofre que té. Aquesta quantitat de sofre fa que puguis, d'un litre, puguis treure més quantitat o menys quantitat.
És clar, diuen, és que el preu de petroli, el preu de petroli... És que el petroli serveix per tot. És a dir, que no solament n'hi ha benzina, n'hi ha benzina, n'hi ha queròsines pels avions, com es fa l'asfalt de les carreteres amb petroli. El petroli té les bosses de plàstic, n'hi ha moltes coses, molt derivats que surten dalt del petroli. En funció del tipus de petroli, el material que sortirà és un o és un altre.
Qui té la reserva més gran de petroli del món? Venezuela. Quines són les reserves més difícils d'extraure i de transformar? Les de Venezuela. Quin és el que n'hi ha darrere? N'hi ha darrere és l'Arabia Saudí, és l'Iran, són les que tenen millors reserves. Passa aquestes reserves, aquest petroli que surt...
és més fàcil de transformar. Llavors, per això és el que més es ven. Però no és el que marca la pauta del preu. El preu es marca el petroli aquest que ve de l'Atlàntic Nord, que és el petroli ibrent. Llavors, quan la gent diu ibrent, no, és el de Noruega, per dir alguna cosa, l'Atlàntico Norte, si es volen situar més o menys.
I el Texas, que és el que fa anys que treuen d'una part d'Estats Units, de la part de Texas, que hi ha allà tota una sèrie de pous que allà fa 100 anys que estan extraient petroli, perquè hi ha una zona que diu el Pernico, que allà hi ha una bosta de petroli molt gran i gas.
Llavors, clar, en el moment que ja s'han situat d'on s'agafa de referència el preu del petroli, després anem cap a... Però això s'ha de pagar en dòlars. Què passa? En funció del preu dòlar-euro, que pugi el petroli no vol dir
que pugi el preu de la benzina. Perquè si el canvi del dòlar-euro és favorable, que tens més dòlars per cada euro, llavors el petroli a tu et baixarà, no et pujarà. Ara mateix, què passa? Ara mateix el preu del petroli està baix, però és que la diferència dòlar-euro està a 1,13%.
És a dir, que per cada euro a tu et donen un dòlar com 13. Si tu compres 100 dòlares, al comprar amb dòlars et surt més barat perquè amb un euro teu tu pots comprar més. Si puja el pèiem del petroli t'és igual perquè la diferència de canvi s'assimila, és la que s'encarrega això.
El febrer, vaig estar mirant aquest any, el febrer va ser quan va estar més alt el preu de petroli, va estar a 83 el preu del barril. El problema és que estava també alt la benzina perquè el canvi amb el dòlar era a 1,04.
Per cada euro ens donaven un dòlar i quatre cèntims. Ara per cada euro ens donen un dòlar i 13 cèntims. És clar, aquest diferencial, gairebé això és un 5%, però és clar, aquest 5% fa que el preu tiri anar avall.
Després entren tots els problemes que hi ha arreu del món, que el petroli, i ara per què baixa? Ara baixa perquè estan arribant a un acord o estan intentant negociar com acaba el tema de la invasió russa en Ucraïna.
Que això també afecta, entenc. I això afecta. Afecta que tiri avall el preu. Però tira avall el preu perquè han signat? No, no han signat res. Encara no l'han signat. I no se sap quan trigaran a signar-ho si els russos, a sobre de què han invadit una part del país, se la volen quedar com a Federació Rusa. Així de clar. I a més a més obligar amb una sèrie de connexions. N'hi ha 28 parrafades allà que han fet. Però bé, no entrem en política.
Llavors, clar, ara està baixant perquè Estats Units i Europa han posat unes sancions, ara, després de quatre anys de guerra, d'invasió, que no és una guerra, és una invasió, han posat unes sancions a que no es pugui vendre petroli, llavors l'ingrés principal de Rússia és el petroli. Clar, Rússia és el tercer exportador mundial de petroli. Qui li compra principalment aquest petroli? Li compra a Xina i li està comprat la Índia.
Els americans li han dit als índios, com li continuïs venent, com tu continuïs comprant-li petroli als russos, jo t'epujaré els arancels a tu. Però de tot el que tu m'estàs exportant a mi. Llavors, clar, a ell no els interessa. Per què? Perquè als Estats Units és el major importador de producte hindú.
És la manera que tenen de pressionar un govern pressionant l'altre. Com podem aturar aquesta invasió, aquesta guerra? De la part econòmica, fent-li als russos que no tinguin capacitat econòmica per continuar reemplant-se tot el material que estan gastant.
I això, el petroli incideix qualsevol cosa que passa arreu del món, automàticament té incidència. És clar, sobretot una invasió, una guerra, té més incidència. En el moment que signin la pau, o que signin el que creguin que s'ha de signar, el tema Rússia-Ucraïna, el preu de petroli tornarà a baixar automàticament? No.
baixarà a mida que Europa i Estats Units treguin les sancions que si li estan posant al preu rus. A forma paulatina, clar. Però el que passa és que això farà que comenci a baixar el petroli. Si no baixa, per què és? Si no baixa és perquè amb l'economia el que s'està veient és que l'economia tirarà amunt. Llavors, si l'economia creix, el preu de petroli puja.
Puja en el moment que l'economia creix, no, puja en el moment que es preveu que l'economia creixerà i a les llavors es necessitarà. Has de tenir en compte que tu el petroli el compres mínim a dos mesos o tres mesos vista.
Clar, o sigui que l'increment o la disminució la veuràs en... Clar, automàticament, si puja el peu de petroli, a tot el pugen. Però aquest petroli és el que està encarregant o el que està dintre d'un barc. Però que fins a dintre d'un mes no arribarà al port...
A la destileria se destilarà i trigarà dos mesos en arribar-te a tu la benzina, per dir alguna cosa. Però, clar, tot això s'ha d'anar preveient. Com que va passar a l'època del Covid, que el preu del petroli va arribar a valdre zero.
Zero. Zero. Quan pagaven? No pagaven res. L'únic que fèiem era, no podíem parar de fer extraccions i ho anaven col·locant amb els barcos. Estava ple de barcos que fèiem barcos cisternes. Els petroleros estaven plens de petroli.
però que no tenien un comprador, perquè no podien transformar-lo perquè tothom estava a casa. Aquests dos mesos el preu del petroli va arribar a zero. Si tu arribaves a la benzinera, no, no te costava zero, a tu te costaves 50, 60. No és que era gratis. Ho pagaves, ho pagaves. Igualment ho tenies que pagar.
Perquè estaves pagant el petroli que s'havia comprat el mes de febrer o el mes de març. I quan tu no podies sortir de casa era abril i era maig. Estaves pagant. Però bueno, després quan van començar a obrir, com va començar a haver-hi consum, ja van regularitzar la situació i va tornar a pujar un altre cop al petroli.
Què veiem des de fora? El que veiem des de fora és que dius, com pot ser, que estan dient per la ràdio o per la televisió, quan els interessa, ha pujat el preu del petroli. Automàticament diu, bueno, pujarà la benzina. Ui, doncs no ha pujat la benzina. Per què no ha pujat la benzina?
perquè 100 dòlars i això està fent que ara resulta que el preu del petroli no puja i vas a la benzina i t'ha pujat perquè el canvi euro-dòlar ha baixat i llavors té més incidència
el canvi de la divisa en el preu del petroli, que no en sí el preu del petroli, com a tal, per aquesta divergència que tots han intentat, per molts van intentar comprar petroli en euros, però al final es va deixar que tothom, els exportadors, al final deien, no, escolta, a mi paga'm en dòlars, a mi paga'm en dòlars.
I tu compres petroli, paga 100 euros, però s'ha de convertir en dòlars. S'han d'acabar pagant en dòlars. El comprador ha de pagar dòlars. I el venedor diu, no, a mi el dones en dòlars. Ja transformaré jo els dòlars en el que sigui. Però, clar, tota la maquinària que va darrere, tota la maquinària que es necessita, s'ha de pagar en dòlars.
es fa servir una moneda perquè tothom tingui, per dir alguna cosa, perquè si no seria una disbaixa. En un lloc costaria un preu en dòlars, un altre en euros, un altre en gens... Seria una manera molt complicada de fer costar el que passa amb el preu. Això és el que... Entendre que Brent vol dir on estan fent l'extracció del petrolium brut,
Això és allò. Segon, que el preu que t'estan dient sempre és dòlars, però que tu acabaràs pagant-los en euro. I la diferència que tinguis entre l'euro i el dòlar serà la que anirà contra el preu del petroli del barril.
A partir d'aquí, la concordància que es doni, si n'hi ha previsió de creixement preu amunt, si n'hi ha previsió de preus avall, és que l'economia no tira. Ara, perquè està en 60, avui estava en 62, 62 dòlars al barril. No és perquè Rússia pugui esportar petroli, és perquè l'economia no està tirant.
arancels a nivell mundial. Els americans són els que diuen estan posant arancels perquè els xinos també li posen arancels als americans. A Europa també li posa arancels a la Xina. Vull dir que no és una cosa. El que passa és que a algú se li ha de penjar al Sant Benito. Qui té la culpa? La culpa li enviem totes al tram i ens quedem tan tranquils.
Però què no és el cas? El tema dels arancels dona part dels programes de ràdio d'economia. Clar, però amb tota aquesta complexitat que té el tema del petroli, hi ha pocs minuts per arribar a les 12 del migdia, a mi m'agradaria també que els oients...
que ens estiguin escoltant des de casa seva, també entenguin, no?, quan van a la benzinera a posar a posar benzina i veuen que de cop i volta, pam, ha pujat d'un dia per l'altre, ha pujat X. Ostres, normalment a què es deu, aquestes pujades o aquestes baixades? El preu de la cotització del dia. És a dir, les benzineres s'adapten al preu de la cotització al mercat del Brent, quan està cotitzant el petroli. Si està cotitzant a...
Avui a 62, ells el que fan és automàticament repercutir el preu. A 62, com s'està comprant avui a 62 dòlars, i el canvi d'avui és a 1,13 o 0,87 respecte al dòlar, dòlar-euro, aquest és el preu de la benzina. Automàticament. És el que reveran les benzineres quan d'aquí dos mesos
Però elles ja la compren ara. És a dir, les grans empreses, Repsol, està comprant el petroli ara, encara que trigui dos mesos a transformar-lo, però ja l'està pagant. I ja l'està cobrant més car, ara, sense tenir aquell petroli que li ha costat més car. Vols dir això? Exacte, exacte. Mira, els grans compradors de petroli a nivell mundial són les companyies aèries.
companyes aèries negocien normalment contractes a mig any vista o a un any vista jo gastaré tants milions de litros i els compren i ja pacten un preu si els hi puja se's beneficien i si hi baixa el petroli els se perjudica és una manera de poder dir tota aquesta temporada d'estiu la tinc tancada amb un proveïdor i tinc assegurats aquests litros de petroli
Sí, sí, efectivament, les dues coses. Que jo tingui el suministre garantit i que tingui un preu ja marcat fix. I a partir d'aquí ja diré jo és el preu del bitllet d'avió, no? Però que ho fan, les companyies sèries es fan així. No le penen de la cotització del moment, sinó del preu que ja tenen acordat. Això és el que està passant. El que tu acabes de dir molt bé, no?
puja el preu i perquè me la puja la bencinera. Precisament perquè la concessió del Brent està en aquest preu, que és el més alt, que és el valor més, el preu més alt. Encara que les companyies potser l'estiguin comprant el petroli a Nigèria, a Aràbia Saudí, a Iran, a on sigui.
Elles estan comprant petroli arreu del món, perquè tenen poca producció. Però llavors, clar, han d'anar comprant aquest petroli, han de contractar els vaixells, els petrolers, i aquests petrolers estan venint, van venint de port. En tramit, si n'hi ha una davallada, el que fan és que...
una davallada de preus, un vaixell que ve d'Arabia Saudí cap a Europa, potser se'n va cap als Estats Units, perquè a meitat de l'oceà el venen, el canvien de preu, o li venen amb un altre, o el que li ha comprat diu, escolta, jo tinc massa reserves, ja no vull més reserves, i li venen amb un altre que té poques reserves i li interessa, perquè clar, has de jugar sempre en què tu has de tenir sempre mínim unes reserves aproximadament de més de 60 dies, que és el pla des de
que es fa l'extracció hasta que es fa la transformació. I les companyies han de comptar sempre que han de tindre petroli en reserva per 60, em sembla que són 62 o 65 dies, guardat per poder continuar transformant. Que no passi una cosa, t'hi quedi sense.
A part que els estats obliguen a les companyies que hi hagi unes reserves, a tots els països als tenen. Espanya sempre té unes reserves del voltant de 65 dies de petroli. Si passa alguna cosa, durant 65 dies tu tens petroli guardat per poder transformar-lo. No el tens transformat, però el tens guardat per poder-lo transformar.
Ai, que s'ha anat cap a l'altre costat. Un minut per les 12 del migdia. No, no, resumint és això, que no és fàcil i que hem de tenir en compte, el que ja t'he comentat diverses vegades avui, que el preu de la benzina no depèn del que tu estàs veient a la benzinera.
que n'hi ha molts factors. N'hi ha el lloc d'extracció i el canvi de dòlar i la situació de l'economia. I això és el que tu t'acabaràs trobant a la bensinera. No hi ha... Però, clar, és fàcil d'entendre, és fàcil d'explicar...
i una miqueta complicat d'entendre. És posar-li temps, ganes, paciència i al final ho acabes entenent. Com dèiem al principi de l'espai, també el Rafael ens ho explica de tal manera que es fa més entenedor i també agradable, que a vegades aquests temes són farragosos i els acabem detestant, però no, hem d'entendre també el que passa al nostre entorn i a nivell econòmic encara més. Rafael, una abraçada, cuida't molt i fins d'aquí 15 dies. Igualment, adéu Daniel.
Bon dia, us informeix. Joan Bota.
Crida a erradicar totes les violències masclistes, també les digitals, que impacten sobretot entre les dones més joves. Així s'ha reclamat l'acte institucional i unitari que s'ha fet aquest matí a la plaça Sant Jaume, on s'han commemorat el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Anem cap allà, José Antonio Rodríguez i Anna Escura. Bon dia.
Bon dia. Ha estat un acte institucional centrat sobretot en la violència digital. Té un impacte profund i sostingut en les víctimes. La periodista Cristina Puig ha estat l'encarregada de llegir el manifest. La violència masclista en l'àmbit digital afecta el benestar de les víctimes. Reforça estereotips.
danya la dignitat i la reputació, atempta contra la privacitat i la llibertat de les dones, adolescents, infants, causa pèrdues econòmiques i inobstaculitza la participació política i la llibertat d'expressió. L'acte institucional ha començat a dos quarts de dotze a la plaça Sant Jaume amb un minut de silenci i ha acabat amb una actuació musical de Júlia Cruz i Irene Garcés. Des de la plaça Sant Jaume de Barcelona, José Antonio Rodríguez i Ana Escura.
Més notícies, Natàlia Ramon. Els advocats del torn d'ofici registren un 10% més d'assistències per violència masclista i de gènere respecte de l'any passat. En total es van atendre prop d'11.000 casos, segons dades del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, que ha donat a conèixer avui coincidint amb el Dia Internacional per l'eliminació de la violència contra les dones. Barcelona, Sara Ganyete, bon dia.
Hola, bon dia. Aquesta xifra representa un augment del 10% respecte a l'any anterior. Pràcticament 3 de cada 4 assistències són per casos de violència de gènere que impliquen que entre víctima i agressor hi ha una relació sentimental, mentre que la resta d'actuacions són per casos de violència masclista. Des del Col·legi de l'Advocació de Barcelona també detecten un augment dels casos de violència digital. Cristina Caput és la responsable del Tor d'Ofici i diputada de la Junta de Govern.
Gent molt jove, el típic, alguna foto que s'ha enviat, algun vídeo, i quan ja no són parella o perquè s'han cabrejat, ho reenvio a tota la classe. Això comença a passar i és una realitat. Cada cop més joves potser tenen 15, 16 anys, 13, ja de tot.
L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, no haurà de connectar-se a distància al macrojudici contra ell i la seva família. De moment, en aquesta segona sessió, per la fortuna de la família a l'estranger, l'expresident no s'ha connectat per videoconferència per haver-hi que els seus set fills sí que són a la sala. Enviada especial a Sant Fernando de Henares, Maria Núria Rebella, bon dia.
Hola, bon dia a tots els acusats, inclòs l'expresident Pujol, estan dispensats d'acudir a la sala i de seguir el judici. Només es requereix la seva presència quan els toqui declarar es calcula a mitjans d'abril. És una dispensa habitual que fa el tribunal quan el judici és molt llarg, com aquest que està previst que acabi el mes de maig. Les defenses, mentrestant, en aquesta segona sessió del macrojudici, insisteixen en el fet que els delictes pels quals s'acusa no s'han produït, han prescrit o no s'han concretat. Maria Núria Revetlle, Catalunya, Ràdio Audiància Nacional.
Els sindicats Comissions Obreres i la UGT demanen al govern espanyol que pugi el salari mínim interprofessional un 7,5%, fins als 1.273 euros bruts anuals. Madrid, Àngels de Fuente, bon dia.
Bon dia. Si es tracta d'un increment de 89 euros mensuals, és a dir, els sindicats proposen un augment del salari mínim interprofessional del 7,5% fins a situar-lo en 1.273 euros bruts al mes per 14 pagues. Un increment pensat perquè per primer cop el treballador tributi a Hisenda i l'empresa assumeixi el cost del pagament de l'IRPF. Javier Pacheco, de Comissions Obreres, justificava la tributació del salari mínim.
No sería de justicia que una persona que gana 1.273 euros por el derecho al salario mínimo no tributara a la hacienda pública y que una persona que cobrara 1.230 euros por un convenio colectivo sí lo hiciera. Por lo tanto, eso hay que estandarizarlo. Aquest increment duplicaria l'increment mitjà dels preus, actualment en el 3,1%, i també els augments salarials de pactats en conveni. Àngels, la Font de Catalunya, Ràdio Madrid.
Esports, Marcos García. El Barça juga avui cinquè partit de la Lligueta de la Champions. Masculina, Pedri és baixa i en canvi torna Rashford al partit a les 9, com sempre, des d'una hora abans de la TTT de Catalunya Ràdio. Encara en aquesta Champions, el porter del Madrid, Ibou Courtois, amb gastroenteritis, és baixa per jugar demà al camp de l'Olimpiakós. El Madrid té el dubte de Hausen per unes molèsties al genoll. I en embol avui el Granoller juga a 3 quarts de 7 fase de grups de la Lliga Europa a la pista de l'Horus Danès.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 5 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova.
L'organització de la cursa de cartes de coixinets ha iniciat els preparatius de la celebració del 50è aniversari, previst pel 2027, amb l'objectiu de convertir aquesta edició en una de les més rellevants de la seva història. L'entitat ha fet una crida a participants, excorredors, antics membres de l'organització i simpatitzants perquè s'adheregin a la comissió del cinquantenari, destinada a impulsar els projectes i activitats que donaran forma a la commemoració. Segons l'organització, la celebració encara és a dos anys vista, però ja s'ha posat en marxa per garantir una edició ambiciosa i plena de contingut.
Les persones interessades a col·laborar poden inscriure's a través del formulari habilitat on se'ls demana deixar les dades de contacte per rebre informació sobre les pròximes trobades i propostes de treball. La voluntat és configurar un equip ampli que porti idees, superlogístic i implicació directa en l'elaboració del programa especial. Pel que fa a Societat, Can Ginesta acollirà el 27 de novembre a les 7 de la tarda una entrevista en línia amb Nevenka Fernández en el marc del novembre Lila.
L'economista i exregidora de Pontferrada és coneguda per ser la primera dona a Espanya que va guanyar l'any 2001 un cas d'assetjament sexual contra un càrrec polític, un precedent que va marcar un punt d'inflexió en la lluita contra la violència masclista. Durant la sessió, Fernández exposarà la seva experiència personal i el procés que la va portar a denunciar i afrontar un sistema poc preparat per escoltar les víctimes.
La seva trajectòria, considerada un referent de coratge i justícia, continua sent clau per entendre les reivindicacions actuals en defensa dels drets de les dones. L'activitat comptarà amb la periodista Núria García, que conduirà l'entrevista virtual amb motiu de la publicació del llibre El poder de la veritat. I pel que fa a educació, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Els càters i serà a càrrec del periodista i escriptor David Rebelles.
L'acte tindrà lloc el 27 de novembre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió oferirà una aproximació divulgativa a la història del catarisme, un moviment religiós que va marcar profundament la cultura medieval europea, especialment al sud de França. Rebelles exposarà els seus orígens, l'expansió i la persecució i el llegat d'aquest corrent espiritual que va desafiar el poder establert i va deixar una empremta que encara desperta interès històric i cultural.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustem que l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
012, la Generalitat al teu costat.
Fins demà!
Fins demà!
Apologies for my tongue.
Fins demà!
I aquests són els matins de Ràdio d'Esverna, aquests són els matins a la Rambla, al 98.fm. Soc Daniel Martínez i és un plaer estar amb vosaltres aquí a Ràdio d'Esverna. Ara marxem a parlar de vins, marxem a parlar amb l'Astrid Goldstein.
Street Goldstein, bon dia. Molt bon dia. Com estàs? Bé. Sona Amy Winehouse. La casa del vi. La casa del vi. Estem parlant amb la casa del vi de Sant Just, que és el celler de Can Mata. Doncs ja ho tenim tot. Ho tenim tot. Què és cou pel celler de Can Mata? Com esteu? Com va? S'està escalfant ja aquesta pre-Nadal que toca d'aquí un mes, clavat. Et veig patint, eh, ja.
Sí, hi ha hagut un moment aquest matí allò de... Mira, entre acondicionar-te, moldar-te o conèixer o ja no saps què dir del nou sistema de facturació... Verifactum. Bueno, és la notícia del dia, de fet, el verifactum, no? Avui ho està... Avui, ja clar, perquè n'hem de temps enrere i aquí estem encara esperant si et donen el kit digital o no i...
Avui sentíem un senyor a Catalunya Ràdio que parlava des de Sant Joan Despí. Era un senyor que es dedica al pa, té un forn, té un obrador, i diu que ha fet una inversió de 7.000 euros. Sí, sí, sí. Tranquil·lament. I clar, sense ajudes, sense res, eh? I ni explicacions, eh? No, no. Diu que va estar tres mesos tancat a l'obrador... Tres mesos, no, perdoneu. Tres setmanes tancat a l'obrador per descobrir com anava el verifacte amb aquest. O sigui, imagina't. Déu-n'hi-do.
Sí, sí, perquè a més hi ha molt desconeixement, molta cosa. Bé, el tema és que hem de tindre un codi QR integrat perquè la informació arribi el més ràpidament possible a l'agència tributaria. Punt, resum. Per tant, a les 3 és, et ve Nadal, comences a tindre comandes, embolica'm, o si m'ho portes ja a la tarda molt millor, t'han servit la caixa malament, les ampolles no eren normals, te les han dut magnums. Llavors, és un organitza, organitza, organitza...
i hem tret un llistat de tot el que tenim anotat a l'ordinador des de fa 27 anys. Uau! Això ja no ho tinc, això no sé què és, això no sé què, però clar, com que el programa és una miqueta antic, del segle passat. Bueno, però funciona, ja està. L'hem anat trempejant, tunejant i ara és no podem fer una migració integral perquè caldria pagar.
Això que dèiem. Un munt d'hores perquè algú i vas filtrant això, això, l'altre. Vaig demanar ajuda, eh, promoció econòmica. Que ens informin. Hi ha molta gent que no sap res. Molta. Molta gent que diries, no, no pot ser. Això ve i ja podem córrer. Hi ha una campanya de Nadal que si alguna cosa encara ens fa falta són hores.
Per tant, amb alegria. Està bé que parlem d'aquestes coses, vull dir que aquest és l'espai de vins, però també nosaltres com a autònoms s'enjustencs, doncs jo crec que està molt bé també que ens expliqueu això que es cou. No ho du, eh? Vendre, vi, explicar, i aquest vi ve d'aquí, té aquests aromes i tal. Uau!
I requereix una formació, preparació i memorització, fins i tot, eh? Però n'hi ha tot un darrere que dius, i els que tenen balances? I els que tenen no sé què què? Tots ens haurem d'anar integrant, no? I en el nostre cas és allò que dius, vas esperant, no sé què, i esperes, demanes el kit digital.
T'explicaré una anècdota, eh? Vinga, va. Potser no tocaria, eh? Vam rebre un correu electrònic ja per donar el sí de si sol·licitàvem el verifacto i signat per una tal Begoña Gómez. I vam dir, va, això ja és l'últim que esperes trobar, no? És allò que dius, això és un fake.
I era cert, era una senyora que es deia, que es diu, vaja, vergonya Gómez. Però com que eren aquells dies tan convulsos d'allò, vam dir, va, no facis cas. I no, havíem d'haver fet cas, per tant... I que no té per marit a Pedro Sánchez, en aquest cas. No, igual el teu no ferà cas, segur. Exacte, potser per rinxular el rinxol encara, però que curiós. Sí, coses d'aquelles que t'arriba per correu electrònic que no saps...
que et diuen i reps tanta cosa que dius, encara et fan anar pitjor, no? Has de llegir els correus. Sí, no, no, els llegim, però clar. I mirar espam, de tant en tant has de mirar espam, també. Però si no et tens coses. Amb el nom, et dius, escoltà, això ja... Us vau mirar el Pep i tu i vau dir, això ens està emprenent el pèl aquí. Però bé, bé. Mira, el bo d'això és que farem un canvi i segurament un programa que està al núvol,
Per tant, et pots connectar i treballar des de casa i des de qualsevol ordinador que dius, ah, si és el que ja fem tots els autors. No necessito més hores els diumenges, sisplau. Però sí que pot anar bé en el fet d'anar farcint el nou programa, però sí que de veritat una miqueta d'ajuda, sisplau. Sí, estaria bé, estaria bé. Molts ànims. Estem habituats.
Ja. Molts ànims. Igual encara ens agafarem vacances la primera setmana. No, no, no ho farem. Però clar, és que és obligatori. Clar, clar. Ja t'amenaça amb no sé què i no sé quantos i dius... Ostres. Sí, no cal. Bé.
Poc a poc, poc a poc i bona lletra. Per mirar el futur, abans està bé mirar el passat, anem a mirar què va passar la setmana passada que el llibre té, anava a dir. També, també, han passat moltes coses que el llibre té, però d'això en parlarem demà amb l'Arnau Cònsol. Ei, i fliparies els dies que tots dos tenim actes i ens barallem, no ens barallem, eh, de bon rotllo per les cadires.
Clar, perquè compartiu cadires, eh? Sí, són nostres, i hi ha una part d'alguna persona s'enjustenca més, que bonament cedeix les seves cadires, però és allò que dius, tu tens alguna cosa, dijous? Sí, ui, a veure, és divertit.
Sí, sí, sigui com sigui. Recordar que avui hi havia un acte que fèieu també de forma col·laborativa però que al final queda plaçat pel mes de gener i febrer. Anem veient aviam com va avançant. Estem parlant d'aquest acte de presentació del llibre de la història del vi, no?
Que també el podem començar ja a comprar, a regalar. Per Nadal, perfecte. Amb una ampolla de vi i el llibre. Jo crec que és un bon combo. Si més no, començarem nosaltres a anar-lo ja movent. Però, com dèiem, jo volia marxar la setmana passada, que va haver aquest tast del Celler Nadal. I m'agradaria saber com va anar. Molt bonic. Molta gent, no? Sí. Bueno, van començar a haver-hi baixes. Bueno, ja ho saps. Hi ha moltes crips voltant i vam pensar... Jo...
Benvingut tothom que es vulgui apuntar, però després no sé, és això, on el saurem? I vam quedar uns 16, finalment, 15, 16, però molt bé, molt bonic, molt xulo.
I el presentava la Mireia Nadal, que ja va agafant el ritme d'anar fent els tastos i allò que parles, no? Això, abans, quan es va presentar això, l'altre... Dins les caves Nadal es va filmar una part de Ni Saga de Poder, la gran telenovel, i diu...
ella va néixer just. I dius, clar, això és el bonic, que tens gent jove que no ha viscut un canvi, jo crec que aquell serial va suposar un canvi, i tastar coses que dius que tenien ja uns quants anyets, coses més noves, coses que fa ella, i la veritat és que va estar molt bé, i gairebé pensant en fer alguna sortideta al celler de cara també, gener-febrer.
Carai, molt bé, molt bé, una bona escapada. Això és el bonic, quan tens el contacte amb la persona, doncs sempre surten bones idees. Quan hi ha contacte directe sempre és més fàcil. Sí. Que bé. I què més tenim? Perquè anem a tancar també temporada amb aquest test de ratafies que dèiem, ai, no sé si ho farem. Sí, no, en tenim un.
Sí. Una persona? Tenim una persona. Sí. L'Arnau. L'Arnau. Ho podem dir, l'Arnau. Però no ho sé, perquè les grips crec que han anat a més i el temps gira a lleig i quan el temps gira a lleig n'hi ha sopers d'empresa i d'allò n'hi ha gent que ens ho comenta de tenim tots els divendres saturats.
Però la ratafia és un bon... És curativa. Exacte. Sí, sí, anava a dir que és un bon digestiu, però a part de ser un bon digestiu, també ens fa molt bé com a medicina natural. No sé si és perquè és divendres, però ningú ens ha dit, ai, llàstima que no sigui el dijous. Ja.
Però està planificat així perquè la setmana... Avui hi havia l'acte amb el Dani López. Sí, l'origen de la vinya. Aquí està. Llavors ens dius, com lligues la teva vida privada? El dijous volem anar a l'Ateneu per escoltar aquestes veus de la memòria. Per tant, és allò que dius, l'hem col·locat allà. Si no és allà, serà més enllà.
Home, jo també crec que si el feu al gener serà bona excusa per tastar aquella ratafia que està gestant. Però vas dir, no, perquè encara no... Però potser serà més fàcil, perquè és això que dius, has d'estar una miqueta a la guaita. Sí que l'altre dia vam fer un tast privat, no? I potser la gent estava així animada, jo vinc, jo vinc, jo vinc...
Després és això, mires l'agenda i dius uf. A vegades és complicat, no? Per tant, hi ha probabilitats que digui a jornada... Bé, estarem pendents de les xarxes, que sempre ho aneu publicant. És que aquesta vegada no he fet ni el cartell, que això és només greu.
Vas de bòlit. Vas de bòlit perquè també vull saber què està passant amb el taller dels centres cívics soldats. Estan al 50%. El divendres tenien 4 persones anotades, però 7 persones que diuen, bueno, m'espero a última hora. No, no. Si ja ho saps, t'apuntes. Aquest és el primer o ja n'heu fet durant aquest primer trimestre, vull dir?
No, el vam fer el segon trimestre, l'estiu, vaig. Sí. Vam fer, molt bé. Però de la nova etapa, diguéssim que aquest és el primer. Vam planificar l'octubre, ja la que era octubre, o finals de setembre, i no, octubre, no va ser possible. Val, això és el que volia saber. No va ser possible. No va ser quòrum, el que fort. Exacte, i és això, si esperem anar l'últim dia, doncs igual et diran, ah, s'ha anualat.
Per tant, estem així. En aquest cas, caves. Dimecres 3 de desembre, de dos quarts de 7 de la tarda a les 8 del vespre. Taller de vins al centre cívic Sudet Sants, al barri del Mas Lluí, amb quines són les diferències entre els vins escomosos ancestrals, clàssic penedès, cava i corpinat. Exacte, que a més porta molt de prova, la diferència i...
I per què, no? Les diferències i el per què. Per què al final tantes coses, no? Doncs això, a més, és un tast divertit. Que bé. Sí, sí, molt interessant. És molt interessant. Sí que n'hi ha molta informació, però com que la passem tota així online, no és complicat. I divendres 5, la Imma Boronat ja està...
Ja està allà fent coses o què? Sí, està fent ja provatures amb vins per veure quins tenyeixen més. Ai, ai, ai. Ara teneu. Quarts de vuit, em sembla que és. Sí. Ja ho estàs buscant. Ho estic buscant molt ràpidament. Em sembla que hi havia unes vint passes. Però aquesta dona no paraquieta, no? No, tampoc.
Jo no sé, per exemple, els que no parem qui ets, ens trobem. Em sembla que la setmana vinent ve aquí a la ràdio i justament a presentar... El dia 4 fa una presentació. A presentar la seva exposició. Sí. I ara, de cop i volta, em dius que ja també té agenda pel 5. Sí, pel 5, divendres 5. És una activitat oberta. Doncs la teniu encara no arribar a les activitats de desembre? Ah, no, però si estava en el trimestre, en el catàleg de trimestre estava... Ai...
Estava en el catàleg perquè encara no ho havíem parlat ella i jo i estàvem al catàleg. Soc jo que em passa una mica com amb tu amb el verifactum, que vaig una mica perdut. Ja està. Art, fruita i vi. 5 de desembre, dos quarts de 8 del vespre fins a dos quarts de 9, dues horetes. Vine a descobrir aquesta activitat per explorar la fruita des de tots els sentits. Exacte. No sé què ens farà.
Que guai, que guai. Quina bona pinta. Sí. I ara estàs provant amb el vi, perquè, clar, a tots ens ha caigut alguna gota de vi, o més que una gota, a sobre de les estovalles blanques. Oh, sí. I hi ha vegades que queda com més marró, més vermellós, més blau. O sigui, sabem que segons la varietat de raïm o l'envelliment pot donar unes tonalitats o d'altres, no? El tema és que com el...
com queda marcat a sobre d'una tela, no? Llavors ens està mirant com barrejant-lo amb altres components marcaria més la intensitat del color, no? Per tant, vols dir que està experimentant. Sí, sí. De fet, aquí ja directament a la web de l'Ateneu de Sant Just ens fan la pregunta si hem pintat mai amb vi i amb l'anècdota que explicaves ara jo crec que tots hem pintat amb vi encara que sigui sense voler.
Sí, que cau la gota i dius, ah, ja l'has marcat. A mi m'agrada molt això, a vegades, no ho fem a tots els tastos, però tens un tovalló així blanc, i si de cada vica tastes deixes caure així una gota, veuràs com el color és totalment diferent entre uns vins i uns altres. I a vegades també ha passat, eh? Al moment de rentar les estovalles, hi ha uns vins que els pots rentar millor que d'altres, o sigui, no els vins, les taques, que deixen una taca allò...
Sí, sí, total. I d'altres que els rendes i passa, no? Per què, no? Doncs també és xulo esbrinar que no només podem pintar ja amb aquestes pintures que comprem, sinó com pintàvem abans, eh? Amb vi, amb terra, amb qualsevol...
Allò que destanyés una mica amb flors, no? Amb el color de les flors. També contenyeixen, eh? Sí, sí, sí. Que bé, que maco. Doncs t'emplacem a la setmana vinent, Estrit. Els nostres oients els emplacem a estar pendents també de l'Instagram del Celler de Capmata per actualitzacions. Si poseu una foto o ja directament no ho sé.
O ja directament passeu per la botiga, pregunteu què teniu. És que el tema xarxes és complicat, eh? I et diuen, mira que n'he fet, eh? Les portes prou bé, les portes prou bé, eh? Sí, sí. Per estar en mil coses, les portes prou bé, Astrid. Només m'ha faltat el cartet de la ratafia. No treguis mèrits, no treguis mèrits. Vinga, va. Que vagi bé, bona setmana. Que vagi bé, adeu.
Vinga, va, petita pausa. Tornem de seguida amb el nostre estimat Jan Bigata, que arriba avui a parlar de ciència i de fer-ho d'una forma molt interessant. No dic res més. Ara ho escoltareu. Fins ara. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Lies i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi!
on les teves tardes se et faran molt curtes. En Next con Yermi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo.
Cada martes a las 19.30 hores te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva... Cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, just blues. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Els dies 28, 29 i 30 de novembre, gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Just, destinat a les famílies i persones necessitades del nostre municipi. Els punts i horaris de recollida són els següents. Dissabte 29 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, al supermercat Condis, al mercat municipal, a l'Arbolari, al capravo del carrer Miquel Reverter i al capravo de la carretera Reial.
Dissabte 29 de novembre a la tarda, de dos quarts de 6 a dos quarts de 9, ens trobareu al Capravo de la carretera Reial. I diumenge 30 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, estarem al supermercat Consum i al supermercat Bonària. Gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Jús els dies 28, 29 i 30 de novembre.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
aquí en un tros de cel on m'escapo sovint tu estàs amb mi
I no ens ha quedat cap t'estimo per dir Allà està tot bé, vam saber fer el millor L'esplendor entre tu i jo sobrepassa la nit I t'abraço content, sense por ni rancor Sense entendre la sort tan preciosa que tinc Veig només l'amor
En tu veig només l'amor. En tu veig només l'amor. En tu veig només l'amor. En tu.
Veig només l'amor en tu Veig només l'amor en tu Veig només l'amor en tu
はい!
Tenim la sort de ser aquí. Volem arribar més enllà. Sabem que no serà fàcil camí. Reservem totes les forces perquè quan el dia arribi tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar. No el cosirem mai.
No deixarem mai les agulles que ens han fet les mans tan dures per afegar tots els nostres maçons i per punxar-los als collons.
I com us havíem promès, ara seguim el programa, seguim avançant i parlem de ciència a l'Espai Pregunta. Ens entén la ciència a menjar vigata. Un, dos, tres...
Preguntant, s'entén la ciència. A menjar amb vigata.
Jan Bigata, molt bones, bon dia. Molt bon dia, com estàs, Dani? Com va a tots? Doncs bé, estic content, cansat també, però content, perquè avui jo crec que portem un projecte una miqueta més ambiciós del que hem portat fins ara. Val. Aleshores, jo crec que serà bastant interessant, tant per nosaltres com per als oients. Avui parlarem d'un article, és molt interessant perquè ens mostra també, ens apropa una mica com és la ciència des de dins, perquè estem parlant d'un tema mèdic, de com receptem un medicament pels pacients,
que en el qual hi havia alguna evidència a favor, era evident que era segur, però a nivell dels beneficis hi havia una evidència que era molt clara i una que era una mica de dubtosa. Aleshores, hi havia una mica de dubte, un debat allà. I aleshores aquest 9 de novembre va sortir un meta-anàlisi. Un meta-anàlisi vol dir que és un estudi que agafa altres estudis, els compara tots i treu una conclusió d'aquests.
O sigui, agafem tots els pacients, perquè potser hi havia un estudi d'Espanya que deia que sí, hi havia un estudi d'Escandinà que deia que no, els juntes tots i dius, d'acord, si els tens tots en compte, sembla que la resposta en aquest cas és no, no? És molt, molt interessant. I després veiem que on passa moltes vegades, que a vegades, sobretot quan temes de salut i aquests temes que són més sensibles per a la societat,
amb alguns medis van exagerar una mica i, segons els experts que ens comenten ara, ho van veure un pèl alarmista en alguns casos concrets. Aleshores, jo crec que és bastant interessant. Aleshores, com hem dit, aquest article dona un debat, o sigui, dona una resposta a un debat de dècades en els quals estava estudiant com es tractaven aquells pacients que havien patit un infart.
L'estudi concloia que en aquells pacients on el cor no havia patit un dany molt gran i el cor podia mantenir una funció normal, hi ha aquest medicament que es diu beta-bloquejants. Aquest medicament no era tan beneficiós. Continuem dient, era segur però no donava tants beneficis, per tant no era necessari.
Els experts, per un altre costat, expressen que aquest medicament és primer segur, és útil en moltes condicions cardiovasculars, no només aquesta, i inclús dintre d'aquests pacients d'infart continua sent bastant útil en alguns casos. Aleshores, tenim una notícia bastant potent, jo crec que podem extraure moltes cosetes, i per tant se'm fa una mica gran, i per això tinc el gran plaer de portar tres veus que ens acompanyaran per explicar-nos aquesta història.
El primer és el Carlos Gomis, que és un pacient de l'Hospital del Mar que porta a prendre aquest medicament per una hipertensió durant més d'una dècada i que va patir un infarn aquest any passat. Per tant, ara ens explicarà com va ser aquesta experiència. Començava a notar una operació al PIB, vaig anar a urgències. En un principi pensava que era potser una mica d'ansietat,
Vaig anar a urgències, em van ficar al box i em van dir, no, no, d'ansietat res, tens un infart. I bueno, em van portar de seguida a hemodinàmica, em van fer un cateterisme i va sortir tot bé.
Doncs aquesta és l'experiència del pacient que havia patit aquest infart, Jan. Exacte, jo crec que sí que l'infart és potser una condició que és bastant més comú al coneixement popular, es parla molt d'aquest mal al braç. En aquest cas estic content que fos positiu, que no fos res greu, però m'agradava aquest àudio perquè també ens apropava, perquè veurem que parlarem amb veus experts i ens posarem com un moment bastant tècnic durant alguna part del programa i també volia aportar la part de l'experiència d'un pacient i que ens parli i ens apropi d'una forma gairebé un pèl més humana, no?
A continuació, tindré el plaer d'acompanyar dos experts. El primer és el doctor Antoni Martínez, que és el director del Servei de Cardiologia de l'Hospital Taulí de Sabadell. I també tinc el plaer de portar la doctora Núria Ribas, del Servei de Cardiologia de l'Hospital del Mar. Ells ens explicaran per què s'utilitzen aquests beta-bloquejants i com és important entendre quina és la situació del cor després d'un infart de miocàrdio.
quan s'utilitzen els beta-bloquejants post-infart de miocardi. Després d'un infart el cor pot ser que et quedi dèbil, el que és la funció global del cor pot ser que et quedi dèbil o pot ser que et quedi un cor amb una dona amb una cicatriu però que aquesta cicatriu és petita i el cor quedi amb una funció que dèiem nosaltres, que és la fracció de gestió, pràcticament normal.
Fa molts anys, quan es van descobrir aquests fàrmacs, es va veure que eren molt útils i prevenien la mortalitat i els reinfarts i les complicacions cardiovasculars sèries en la immensa major part dels casos. Per tant, es donaven rutinàriament fos del tipus que fos l'infart. En els malalts en els que la cicatriu era més gran i el cor quedava més dèbil, els beta-bloquejants tenien un paper molt important perquè disminueixen el risc de complicacions en el seguiment.
Molt bé. Tenim la primera veu d'aquests experts. Ens expliquen que, per tant, aquest medicament el que fa és, una vegada has tingut un infart de miocardi, disminueix la probabilitat que tornis a tenir una reincidència o que tinguis algun altre efecte nociu, no? I també destacen la importància de veure quin és l'estat del cor després d'aquest infart, no? Com dèiem, pots tenir l'infart, o sigui, el cor pot haver estat més afectat i la seva funció...
està més disminuïda o bombeja una mica pitjor o potser que es continuï bastant positivament. Això serà important per veure quan és important receptar aquest medicament i quan no. Hem parlat de quan el cor era més dèbil i ara parlem de què passa amb aquests pacients on el cor continua sent fort i té una funció normal.
Els que l'infarct ha sigut molt petit, en alguns casos sembla que no necessiten aquests fàrmacs. No que els hi vagin malament, sinó que no els necessiten perquè sembla que no porta gran cosa, gran benefici. I com tots els fàrmacs, poden donar efectes secundaris.
Més o menys, més d'un 80% dels pacients ara queden amb un cor bastant xar després d'un infart, però sí que és veritat que d'aquests que potencialment ara no caldria aquesta medicació, un de cada cinc l'acaba portant al cap d'un any, potser per un motiu diferent. Doncs aquests serien els infarts amb el cor fort, com ens comentaves, però seguim avançant perquè en aquesta malaltia hi ha més qüestions que hem de tractar i que hem de tenir en compte també.
Efectivament. Aleshores, ens donaven aquesta dada que al voltant, aproximadament del 80%, tenen el cor fort. Per tant, segons aquestes indicacions que veurem ara, podria ser que no ho necessitéssim. Veiem ara, per tant, les conclusions d'aquest metastudi que ens aclarava aquest dubte. Habitualment, després d'un infart, es donava sempre el tractament amb beta-bloquejants.
El treball actual, el que tenim ara és el que han mirat, és aquests malalts en què després d'un infart es queda una cicatriu petita i un cor que més o menys funciona pràcticament normal, doncs el que s'ha vist és que no cal seguir aquesta medicació en aquests pacients, perquè tant si prenen l'alfàrmac com si no, el seu pronòstic és el mateix.
Aleshores, veiem un altre cop, no? Estem veient que amb aquests cors que sembla que són correctament, semblaria que no és tan necessari. També vull remarcar aquesta dada que també donava la doctora, que és un de cada cinc acabarà tornant per alguna condició. O sigui, inicialment no el necessita, però evidentment, com diu, això s'ha de continuar revisant i probablement durant tota la vida per un possible major risc que torni a passar, no? Aleshores, com dèiem, ja no és tens el cor bé, ja està.
O sigui, és una cosa que s'ha de continuar avaluant i veure si en algun moment és beneficiós. Aleshores, hem vist quin era aquest material d'anàlisi, ja veurem què deien les guies clíniques, aquell llibret que li diu a un metge com ha de treballar quan té un pacient, i ens preguntem si hi havia una diferència entre les guies americanes i les europees i què hi deien fins ara.
deien que havies de donar beta bloquejant a tot pacient que hagués tingut un infart, independentment del temany de l'infart. Les recomanacions europees fins ara ja et deien que sobretot s'havia de donar en pacients que es compliquessin amb insuficiència cardíaca, que és la retenció de líquid secundari a la cicatriu del cor, o que tinguessin el cor dèbil. I els pacients amb un cor que no quedava tan dèbil podies donar-lo, o sigui, el podies donar, però ja et deien que no hi havia tanta evidència, és a dir, que no teníem tants articles que
...que es reconeixin al donar aquesta medicació...
Molt interessant aquí, que ja he dit una cosa important. No hi havia tanta evidència. Aleshores, quan tenim aquestes decisions, és amb aquests articles en els quals ens hem de basar, no? Diu, se sabia des d'un principi, se sabia que aquests medicaments són bons, són beneficiosos per a aquells que han tingut un infart de miocardi, perquè no torni a córrer o convenien d'insumir la probabilitat. Però, en aquells casos, repetim, potser ens repetim una mica, però crec que és important destacar que estem parlant d'un cas concret, no? Quan el cor és fort...
No hi ha tanta evidència que aquest continui sent necessari. Aquí és l'important, no hi ha tanta evidència. Per tant, aquí és on ens trobem un lloc on els metges donaran la decisió amb la informació que tenen en aquell moment, evidentment. No tenen una bola màgica que poden saber les coses. Aleshores, per això és tan important que veiem com aquests nous estudis poden també canviar les guies clíniques.
Totalment. Aleshores, aquest ens dona una sensació que si aquests articles es van publicant, aquest coneixement sembla que no és estàtic. Pot ser que durant el temps hi ha coses que canvien. Aleshores ens preguntàvem ara com han canviat aquestes dies de cardiologia i aquestes pràctiques en aquest cas dels infants de miocardi.
Recentment jo crec que l'estem donant molt menys del que potser es feia fa uns anys, però és que el tractament de l'infart no té res a veure amb el tractament que es feia fa 30 anys, amb el que estem fent avui en dia. El tractament de l'infart és molt millor, molt més eficaç ara que no fa uns anys. Per tant, és lògic pensar que ha canviat l'escenari i que probablement abans era necessari en pràcticament tothom i ara hi ha alguns subgrups amb els que em sembla que no és necessari.
per força d'utilitzar aquests fàrmacs. Doncs aquí ho veiem clar, no?, això que ens esmentaven els doctors.
Exacte. Aleshores, aquí parlem de com, no només aquests medicaments, sinó les guies, com tot el protocol, les operacions, tot el protocol de tractar una persona que té un infart, com ha millorat tant tot aquest coneixement, totes aquestes pràctiques, és possible que hi ha alguns que ja no necessitem aquest medicament, que recordem que era preventiu, no estava tractant una cosa, sinó evita la probabilitat que torni a córrer. Però, com diem, si ara cada cop les pràctiques de cirurgia són millors...
és possible que cada cop necessitem menys aquestes coses per si acas. No? Val. Aleshores, tornem a aquest concepte del coneixement dinàmic. Veiem com la nova evidència pot anar canviant. Aleshores, veiem que hi havia un debat obert. Veiem que, de fet, no s'ha escoltat molt a l'àudio, però al principi deia que la guia americana era com molt més contundent, deia sempre. La guia europea sí que deia que en aquest cas concret no està tan clar.
Jo ara em preguntava què opinaven els doctors, perquè ells també amb la seva experiència, amb els seus pacients, també tenien les seves experiències i el que ells creien. Els pregunto quina és la seva intuïció abans d'aquest metastudi sobre quina és l'efectivitat d'aquests medicaments.
Els metges teníem la sensació que hi havia un subgrup de pacients en què la cicatriu era petita i quedava al cor normal, en què probablement el tractament desbloquejant tenia un paper menys rellevant. Sí, això ja s'estava fent. El que passa és que, com que la medicina base d'estudis va avançant, cada vegada podem anar perfilant millor qui es beneficia d'una cosa i qui es beneficia d'una altra. No sempre afegim més coses a ser necessàriament millor.
La veritat és que els últims anys ja en moltes ocasions no l'estàvem receptant. Només l'estàvem receptant en casos puntuals. A vegades pacients que ho portaven per una altra indicació o que ho portaven per un altre motiu seguies mantenint el tractament. Ens recolza una mica l'hora de no donar-lo. Vull dir que tu pots no donar-lo i no estàs fent res malament perquè el pronòstic del malalt serà el mateix.
però sí que tampoc ens podem anar a l'extrem de demonitzar fàrmacs que han salvat multitud de vides. Els malalts has de revalorar, que el cap d'un temps has de revalorar, veure si hi ha algun altre problema que necessitis, no?, posar-lo per algun altre motiu.
Doncs aquestes són les opinions dels experts i ara anem a conèixer altres qüestions, anem a conèixer també alguns efectes secundaris, Jan. Exacte, clar, perquè si estem parlant d'un medicament que en una població concreta sembla que potser no és perjudicial, evidentment, potser no ser beneficiós, clar, ens preguntem, té algun efecte secundari? Perquè potser si té algun efecte secundari important, potser ja no és una balança tan positiva, no? Aleshores, ens preguntem als experts, tenen efectes secundaris?
és relativament baixa. És un fàrmac que es dona per baixar la tensió. Llavors, als madals que tenien una tensió normal però que els donaves perquè havien tingut un infart, doncs potser els baixava la tensió i llavors estaven més marejats o més cansats. És un medicament que baixa les pulsacions.
Llavors, si realment hi havia malalts joves, que si els hi quedaven les pulsacions molt baixetes, doncs després es notaven més xafats i més cansats, i en aquests casos també els retiraves. I després també, especialment en l'home, doncs en alguns casos, sobretot en dosis mitges o elevades, donava disfonsió erèctil, no?, que era un altre dels motius per què l'havíem de deixar de donar.
Però tots aquests efectes secundaris, com dic, excepte baixar la pressió i baixar la freqüència, que és desitjat en alguns casos, tota la resta són poc freqüents i clínicament habitualment poc rellevants. Són, per això, fàrmacs que s'han utilitzat durant dècades amb milions i milions de persones.
Doncs interessant també aquests apunts que feien els experts, els metges, i marxem a parlar d'una altra qüestió, perquè si parlàvem d'efectes secundaris també hem de parlar d'altres aplicacions, no, Jan?
Efectivament. Aleshores, aquí estava dient primer que els efectes secundaris són baixos, no són molt comuns, i a més també tenint en compte que quan tu estàs fent aquest medicament, el teu metge està atent. Aleshores, a la mínima que tu tens un efecte secundari, ho paràs amb el teu metge i allà es revalueu. Per tant, és segur en aquest sentit que sempre es vagi fent un seguiment no hi hauria d'haver-hi un problema, no?
Aleshores, parlàvem d'altres aplicacions també, tornem amb el Carlos Gomis, el nostre pacient, i ens explica la seva experiència ja que ell prenia prèviament aquest medicament per una hipertensió abans de tenir aquest infart. Aleshores, ell ens explica ara com va rebre la notícia de l'article quan ho va veure al mitjà de periòdic.
han creat alguns periodistes i alguns estudis, és una alarma social que no sempre està justificada. Hi ha un munt de pacients que es beneficien dels beta-bloquejants.
És molt rellevant, per exemple, molt en els malalts amb insuficiència cardíaca o malalts que tenen el cor dèbil. No solament s'utilitzen en l'operació de l'infarct de miocardi, sinó s'utilitzen, per exemple, per tractar algunes arrítmies, per tractar freqüències cardiaques massa elevades. Per exemple, se sap que una persona post-infarct de miocardi, si va amb freqüències altes, té pitjor pronòstic que si va amb freqüències cardiaques elevades.
més aviat baixetes, per sota de 70 batecs per minut. És un fàrmac imprescindible, és un fàrmac que l'utilitzem moltíssim. Llavors s'ha de seguir donant i es seguirà donant en moltes ocasions. Vaig llegir la notícia que jo ja estava, com el que diu, ja feia un any que havia tingut l'infarct.
Llavors, el que vaig pensar, a veure, jo els beta-blocagens els estava prenent abans de l'infarct. Per tant, si tinc hipertensió, m'he de prendre la medicació de hipertensió.
Doncs en aquests àudios escoltàvem per una banda els metges explicant també aquestes altres aplicacions i per l'altre també en Carlos Gomis amb aquesta reacció del pacient a la noticia Jan. Efectivament, també és molt important entendre que pots tenir més d'una condició a l'hora i que tant una condició afecta altres condicions, per exemple això, una hipertensió,
vèiem que empitjora la condició si tens un infart, no? Però alhora també prendre un medicament també altera altres medicaments. Aleshores, és important tenir tot això en compte. Com ell deia, clar, ell tenia la hipertensió, o sigui, va tenir l'infart, segons ell tenia un bon estat d'acord, per tant, segons aquest article, podria ser que no fos necessari prendre aquest medicament, però clar, ell estava prenent aquest medicament perquè tenia una tensió molt alta, la pressió sanguínea, no? Aleshores, ell la prenia per mantenir-la normal. I, per tant, com dèiem,
no empitjorar la condició si tornés a tenir un infart, no? I veiem com tots aquests conceptes es van entrellaçant i són també bastant interessants.
Aleshores, un altre focus que trobàvem dintre dels diaris era l'estalvi econòmic que suposaria deixar de receptar un medicament a una gran població de pacients. Aleshores, tindríem un estalvi a nivell de sistema sanitari. Però ens preguntem, quant rellevant és aquest estalvi dintre aquest cas? I m'agrada molt perquè el doctor Martínez ens fa una anàlisi que potser canviaria una mica la perspectiva. Segurament portarà un estalvi farmacològic, però jo crec que
Bàsicament el que ens hem de fixar és amb els talvis, amb gastos de salut, no amb gastos de farmàcia. O sigui, un país que sigui una mica espavilat, perquè mira, són resultats en salut. Llavors, el que és de mirar és quina estratègia aporta millors resultats de salut i amb quin cost es fa. No sempre, per exemple, a vegades,
dones un medicament, però si aquest medicament t'estalvia un munt d'ingressos, un munt de mortalitat, pot ser que sigui per aquella societat molt rentable gastar-se aquests diners amb aquest fàrmac. Aquests estudis farmaco-econòmics tenen tot el sentit de fer-se i quan la medicina avança i quan els escenaris canvien, us val la pena tornar a reconsiderar totes aquestes coses. Han de dir que són medicaments habitualment d'un cost molt baixet, molt, molt baixet.
Ens deixa clar veure que pots reduir el preu del gas amb un medicament, però això fa que tindràs més gent que ingressi i que hagi d'anar a l'hospital i que tinguis major mortalitat, evidentment, tant a nivell ètic, humanístic, però també a nivell econòmic, acaba sent perjudicial. Per tant, també has de tenir en compte que vols tenir els millors medicaments i tenir el millor tractament al mercat, perquè també això et millora econòmicament després, no?
Per suposat. I, per últim, els volíem preguntar tant al pacient com als experts quin és el missatge que donarien a una persona que estigui prenent aquest medicament que hagi vist aquesta notícia i que potser s'hagués pogut preocupar una mica. Li diria que faci el que el metge li digui. Perquè...
El que ha estudiat i sap de Medicina és el metge. Per tant, el que li pot proposar què és el millor per ell és el metge.
Home, sempre que consulti abans de retirar una medicació, no? Vull dir que consulti el seu metge de capçalera o en el cas que estigui fent seguiment pel cardiòleg amb el seu cardiòleg i valorar puntualment cada cap. Vull dir, jo si fos un pacient no trauria la medicació sense abans consultar i valorar cada cap de forma individualitzada si en el seu cas es pot retirar o no es pot retirar.
Doncs, Jan Bigata, avui hem pogut parlar sobre la cardiologia, sobre aquesta notícia que va aparèixer el 9 de novembre, ho hem fet amb experts i també amb una persona afectada, en aquest cas amb un pacient, i res, està molt interessant també poder aprofundir en aquest tema i escoltar la veu dels especialistes i en aquest cas també d'en Carles Gomis, que també ha viscut això, i de primera mà poder-lo escoltar ha sigut molt interessant.
Moltíssimes gràcies, Dani. I això, el que hem dit, simplement escolteu el metge perquè al final és que es preocupa per la vostra salut. Doncs escoltem el metge, escoltem també el Jan, que ja sabeu que aquí preguntant entenem la ciència. Gràcies, Jan. I fins aquí, el refugi d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui. Nosaltres tornem demà, com sempre, de 10 a 1 aquí, a Ràdio Desbend. Que siguin molt feliços. Adéu-siau.
Gràcies.