This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
I comencem això si abans de fer l'espai de llibres amb l'Arnau Consul abans que arribi aquí a l'emissora, deixem un tema d'Estei Homas, la Nòria.
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
Avui som 14 de febrer, passem a fer els dies internacionals que tenim.
Que sapigueu que avui és el Dia Mundial de l'Energia.
A celebrar cada 14 de febrer una data significativa
que recolza l'ús sostenible de l'energia i dels recursos energètics,
garantint l'ús d'aquest recurs vital en cada racó del planeta.
L'origen d'aquest dia va ser l'any 1949,
amb la finalitat de sensibilitzar i conscienciar la població
sobre l'ús de fons d'energies alternatives i renovables,
com l'energia solar, l'energia eòlica i la biomassa,
disminuint d'aquesta forma l'ús de les energies no renovables.
Avui, 14 de febrer, per això també tenim altres dies.
Per exemple, és el Dia Mundial de les Cardiopaties Congènites.
Es celebra des de l'any 1999,
una data creada amb l'objectiu de realitzar una jornada mundial
per la prevenció precoç d'aquesta malaltia,
Cardiopaties Congènites,
on els pacients afectats poden rebre el tractament degut
i d'aquesta manera també poder garantir la seva qualitat de vida.
Una cardiopatia congènita és un patiment o trastorn
on el cor pateix un desenvolupament anormal,
que normalment passa abans del naixement.
Molts dels bebès, de fet, que ho pateixen,
moren també per aquesta causa.
Molts infants neixen amb aquesta condició,
de manera que és necessari sotmetre als edats
molt primerenques a cirurgies i després també a tractaments.
Molts també aconsegueixen sobreviure
i arribar sense problemes a l'edat adulta.
Riscos de patir una cardiopatia congènita,
doncs, per exemple, alguna mena d'infecció
contraguda per la mare, donant el part,
també patir diabetis, estar en contacte amb drogues,
alcohol o alguna mena de substància nociva
durant l'embaràs,
o, per exemple, també factors hereditaris
o malalties genètiques.
I com no podíem oblidar-nos de parlar
del dia dels enamorats, enamorades,
el dia de Sant Valentí,
moment en el que l'amor pren protagonisme
i hi ha en lloc escenes romàntiques
per tots els racons del planeta.
Els enamorats solen fer regals
a les seves parelles, als éssers estimats,
i, doncs, bé, es celebra aquesta diada.
Aquí a Catalunya no és gaire recorrent,
però bé, tothom s'en fa ressò d'alguna forma o altra.
In 나와 abbia les dars.
I'm the problem, it's me,
everybody agrees, everybody agrees,
it's me, I'm the problem, it's me,
I'm the problem, it's me,
it's high and high,
everybody agrees,
I'll stare directly at the sun
But never in the mirror
It must be exhausting
Always vooting for the antihero
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva
Cinema sense condicions
Els dimarts de 8 a 9 del vespre
Quan el cinema es fa ràdio
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Saludem a l'Arnau Cónsul
de la llibreria
Cal llibreter de Sant Just
Hola Arnau
Què tal
Molt bona tarda
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Periodista i l'Esperiodista i l'Assassí
Janet Malcom
Publicat per Arcadia
En català
Molt bé
Doncs Arnau
Marxem
S'ha toptat
Tenir-te un dia més aquí
A Ràdio d'Esvern
I tornarem la setmana que ve
I tornarem la setmana vinent
Ens quedem amb el títol d'avui
Vinga
Que vagi bé
Tau xau
Deu
Música
Música
Música
Música
La Ràdio de Sant Just
98.1
De dilluns a divendres
De 4 a 5 de la tarda
Relaxa't amb estils com el chill out
L'swood jazz
El funk
El sol
O la música electrònica més sual
100% música relaxant
Smooth jazz
Cada dia
De dilluns a divendres
I de 4 a 5 de la tarda
Smooth jazz
T'hi esperem
T'he dit que no em venia de gust
Ja, però mira com estic
Ara no em pots demanar que pari
Cari
Qui t'estima et farà plorar
Mira
La nova cap de màrqueting
Ui
Ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta
Deixa'm estar pesat
Ui, ui, ui
Mira que exagerada
Tia
Que només t'he fet una broma
Tampoc has d'estar bona
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties
Prou violències masclistes
Les violències vers les dones
S'amaguen rere actituds quotidianes
Que semblen inofensives
No ho són
No hi contribueixis
Departament d'Igualtat i Feminismes
Generalitat de Catalunya
Agafem les coses
I marxem fins davant del restaurant Cuina Miracle
I saludem en Joan Targarona
Que és el propietari
Hola Joan
Què tal? Bona tarda
Hola, bona tarda Núria
Com estàs?
Bé, molt bé
Amb ganes de fer secció de gastronomia
Doncs mira
Jo ara
Fa pocs dies
Que he arribat a un viatge
He estat
A la capital de Suècia
Estocol
I
Que maco
No sé si et sembla bé
Doncs mira
Us puc fer
Us puc donar
Quatre explicacions
De
Bueno
De com han anat
Aquests
Aquests 4 o 5 dies
Per Estocol
Clar que sí
I alguns plats típics d'allà
Molt bé
De fet
Quan es fan viatges
Parlar de la gastronomia
O fixar-se en els plats
I les tradicions culinàries
És una cosa molt interessant
També
Sí, sí
Sobretot
Mira
Es va viagint ara
Un escrit
D'un viatge
Que
Sempre
Sempre es diu
Que quan vas a viatge
No
És un viatge
Complet
Si al final
No proves la gastronomia
Clar
Típica d'aquest país
O d'aquesta ciutat
Totalment
Totalment
Per tant
Doncs
Sí que és veritat
Doncs que quan anem de viatge
Ens podran tenir
Una tendència
A anar a algun restaurant
Doncs que coneguem més
No
Però sí que és veritat
Doncs que
Barrejar-te
Amb la gent
Del propi país
I anar a restaurants
Típics
Del país
O intentar
Doncs seguir
Una mica
Les seves costums
Sí que
Que fa que
Que et quedis
Doncs més
Que sentis més
Aquest viatge
No?
I aquest lloc
Està bé
Seguir les recomanacions
Que potser fan altres turistes
O que deixen ressenyes
A pàgines web
Però un mateix
Investigar
No?
I també anar provant
Prova-error
També
També
És divertit
Doncs mira
La veritat és que és un viatge
Que concretament a Suècia
I concretament a Estocolm
Que és la capital
Doncs que és molt recomanable
Per tothom
Inclusi meu
Amb nens
Sí
Hi ha molts museus
Per veure
És molt xulo
L'únic que sí que és veritat
Doncs que en aquesta època
Fa força fred
Clar
Teníem una màxima
De menys 1
I estàvem amb mínimes
De menys 8
I menys 9
Uuuh
Quin fred
Sí, sí
Així que feia força fred
Sí
Però bueno
Ens vam moure bàsicament
Per la ciutat
Va ser una ciutat
Molt xula
Ja hi havíem estat
I com a
Plats típics d'allà
Bueno sí que és veritat
Que us he de comentar
Que els orells
També són una mica diferents d'aquí
O sigui
Allà la gent
Comença a treballar
A més d'hora
Sí
I sí que els esmorzars
Doncs
Solen ser
És un apat important
Per a ells
Val
Solen esmorzar
Amb un esmorzar
Més o menys abundant
D'acord
I
A quina hora més o menys
Cap a les 7 del matí
O més
Sí
Més o menys
Ja s'hi posen
A les 7 del matí
Ja s'hi posen
Perquè a les 3 de la tarda
Ja plegen
Clar
Ostres
A les hores
Sobre les 12
De 12 i mig
Acostumen a fer el dinar
Sí
I al voltant de les 6 de la tarda
Se sol fer el sopar
D'acord
Vale
Bueno
Un horari europeu
Exacte
I després el tema dels plats
Potser
A banda que tenen força peix
Perquè no l'he de fer
Doncs un país que té força mar
Clar
Etc
Per exemple
Treballen diferents tipus de peixos
Etc
Però també tenen carn
I sobretot
De carn
Destacar
El plat més típic de Suècia
Que són les manorilles
No
No sé per quin motiu
Són les manorilles
Però realment
Les trobes
A tot arreu
A tot arreu
A tot arreu
A mandorilles de què?
De port normalment?
A mandorilles
A tot arreu
A qualsevol museu
A qualsevol restaurant
Sempre trobaràs
Aquell plat típic de mandorilles
Vale
Amb una salsa
Que és una salsa
Més aviat
Diguem-ne
Espeça?
No, no
Més a veure líquida
Però sense masses
Sense masses verdures
Ni massa res
Simplement és una salseta
Doncs amb un brau de carn
I amb una miqueta de crema de llet
I una mica líquida
Doncs perquè cobreixin
Les mandorilles
Sí que les mandorilles
Es fan amb una barreja
De carn
Són ou i llet
I es fregessen amb mantega
Són força meloses
La veritat us haig de dir
Perquè les hem provat
A diferents llocs
I les hem trobat
Sempre molt bones
I és molt típic
Doncs acompanyar-ho
Amb patata
Ja sigui patata bullida
Ja sigui puré de patata
O i llet
I llet
També
Vale
I
Bé
Altres
Doncs ja us dic
El salmó
Ja sigui salmó fumat
O per exemple
Salmó
Per exemple
Doncs un tros de salmó
Que normalment fan el vapor
Que també s'acompanya
Amb coombra
Diguéssim
Encurtit
O marinat
Amb oli i vinagre
I espècies
I
Poquet acusat
A més
Així com a plats
Sí que hi ha alguns plats
Potser que són molt típics d'allà
Segons el que estic veient
Però no els pots trobar a tot arreu
Però jo el que us he dit
Ho pots trobar a tot arreu
Sí que és veritat
Doncs per exemple
Que de palastro
A tot i mig del migdia
La gent
Se sol agafar
Algun tipus d'entrepà
Alguna cosa així
Molt ràpida
I molt lleugera
Sí
O
Inclús hi ha pedaletes
Doncs de
Salsitxes de Frankfurt
I
Ja fan entrepans
Doncs
Doncs
Se fan
Doncs amb salmó
I enciam
Etc
No
Però
Se sol ser un menjar
Molt
Molt ràpid
I
El del matí
No?
El de les dotze i mitja
O així
Exacte
El del nostre dinar
Diguem-ho
D'acord
I després sí que
De postre
Potser el més més més típic d'allà
És un
És una pasteta
Que es diu
Canelbullar
D'acord?
Que és una pasteta sueca
Sí
Que té forma
Com així
Com si fessin una espiral
D'acord?
I es fa amb canyella
I ells ho mengen
A totes hores
Sí
Ostres
Sí
Menjar
Pel matí
Per esmorzar
Per acompanyar
El que fem
Qualsevol moment
Vull dir
I em vas trobant
A totes les pastes
Sempre n'hi ha
Com un tradicional
Pa de pessic
Potser
Exacte
És una pasteta així
En forma d'espiral
Amb molta canyella
I força bona
La veritat
Nosaltres
Per esmorzar
Doncs al hotel
On estàvem
Doncs el menjàvem
Gairebé
Doncs cada dia
No?
També
Tenen
Diferents tipus
De formatges
I diferents tipus
De pans
D'acord?
Però bé
Així
A destacar
Doncs
Poca cosa més
Perquè
Si és veritat
Joan
Plats de pasta
Així com a primers plats
O potser
Tota la part
De les verdures
Amanides
Això també ho potencien
O no gaire?
Sí
També
També ho pots trobar
També ho pots trobar
El que passa
Que no
No és com
Tan típic
Però també
També ho trobes
Per exemple
A un museu
On vam estar
Per exemple
On vam demanar
El plat de manubles
Però després
Tenies
Un bufet
Amb diferents tipus
D'amanides
On tu podies
Ficar-te l'acompanyament
La quantitat
Que volguessis
Aquestes amanides
Que hi havia
Per tant
Sí que és veritat
Que al final
També
Et ve de gust
Trobar algun lloc
On puguis
Menjar alguna cosa
De verd
Digues-ho
Sí, clar
Òbviament
Perquè sí que és veritat
Que
És
És
És
Molta patata
I molta carn
I al final
Sembla que
Que
Et falti
Aquest
Plus
De més verduretes
O més verd
Llegums
Llegums
Arròs
Això no gaire
Tampoc?
No
Ni llegum
Ni arròssos
La veritat és que
Això no massa
Sí que pots trobar
Doncs
Plats de pasta
Perquè al final
També
A veure
Al final
És una ciutat
Important
A Estocolm
I per tant
Pots trobar
Diferents
Tipuls
De restaurants
Francesos
Mexicans
Asiàtics
Clar
Exacte
Per tant
Sí que pots anar
A aquests restaurants
Quan en un moment
De dir
Tinc ganes
Tinc ganes d'estar
D'astronomia
Sueca
I me'n vaig
A un mexicà
A més a més
Pots trobar
Que aquests restaurants
Doncs inclús
Siguin amb pèl més econòmics
Que altres
No
Perquè
Ja us dic ara
Que
Parlant del tema econòmic
És un país
Suècia
I
És car
Val
Hem de tenir en compte
Que
De seguida
Una cerveseta
Et costarà
6-7 euros
Uf
Caram
Sí
I
Diguem-ne
Que
La vida
Allà
No és econòmica
Però el nivell
Adquisitiu
De la gent
Doncs també és un nivell
Adquisit igual
Per tant
Va una mica
En concordança
No
Però
També et diré
Que
Per exemple
Doncs
Hi ha moltes
Vantatges
Pels nens
Que no paguen
El transport públic
Entren als museus
Gratuitament
I després
Doncs
Com l'aigua de la xeta
Està boníssima
Oh
Mira
Doncs quan vas
Tant a dinar
Com a sopar
Doncs et posen aigua de la xeta
I
L'aigua
Evidentment
No te la cobren
I per tant
Arriba un moment
Que sí
Que si et ve de gust
Prendre-te una cervesa
O una copa de vi
Doncs t'ho prens
Però
Que al final
Doncs
Si decideixes
Beur aigua
Doncs
No serà
Un extra
Que hauràs de pagar
I
Al final
Tens la despesa
Amb el menjar
I ja està
No
També tenen costum
Per exemple
De menjar
Pa
Acompanyant els àpats
Algun tipus de pa
Més integral
O de cereals
Exacte
Tenen
Tenen
Tenen
Tenen
Unes torraletes
De pa
Que en fan
Diferents tipus
De
De farines
Val
Que són
Pancets
I després
Tenen
Molts pans
Integrals
I
Realment
Amb el pa
S'ho corren
Bastant
O sigui
Tenen
Coses
Molt
Interessants
Sí que és veritat
Doncs
Que al final
També et passeixes
Una mica
Per la ciutat
I
Sí
Hi ha molts restaurants
O hi ha moltes botigues
Però
Sempre tens
Aquest punt
Aquesta sensació
Que
Et falten
Potser una mica
Més de supermercats
On poder anar
Comprant
No sé
Com
De vegades
Aquí
O sigui
Comparant tu
Per exemple
En Barcelona
Sempre tens la sensació
Sí
Doncs
Que hi ha molt més supermercats
On poder anar
I poder comprar alguna cosa
I ja sembla
Que falti una mica
Ah
Vale
També és veritat
També és veritat
Que per exemple
Un contrast
Entre Barcelona
I Estocolm
Sí
Per exemple
Doncs que
Sí que és veritat
Doncs que aquí a Barcelona
De seguida
Veus
Persones
Doncs que estan
Més necessitades
O que demanen diners
Pel carrer
Sí
I potser
Algú
És
Algú més
Sense sostre
Sí
Per exemple
A Estocolm
Doncs
No sé si
Si per la política
D'ajudes que té el govern
O si
És per fred
Etcètera
Doncs evidentment
No es veu
Tantes persones demanant
O tan sense sostre
O tan
Tantes persones necessitades
Diguéssim
Com altres llocs
Com aquí a Barcelona
Per exemple
Ja
I per tant
I per tant això
Home
Doncs
Per una banda
També
Ho trobo bé
En el sentit
Doncs que si
Hi ha ajudes del govern
Per ajudar
Aquestes persones
Doncs
Súper
Bé
S'hauria d'aplicar
A tots els països
A totes les ciutats
I a tot arreu
Joan
Ens deies que
L'apat que fan al migdia
Més cap aviat
A les 12 i mitja
O així
És un apat més aviat lleuger
Llavors
L'apat fort
El que fan és
Més per la tarda
El de les 6
O més el demà
Sí
Una miqueta més
Una miqueta més
El de les 6
O sigui
És una miqueta més abundant
I sí que hem de visitar
Que si anem a algun restaurant
Típic del país
Doncs potser
Podràs sopar
Fins a les 8
A les 9
Màxim
Ja
Si vas a un restaurant
Més europeu
O és igual
O asiàtic
Normalment s'allarguen
Una mica més
I pots anar a sopar
Una miqueta més tard
Més adaptats
A l'horari europeu
Però si és veritat
Doncs que
Tothom comença
Molt aviat
I per tant
La vida va com
Dues hores avançades
A nosaltres
Diguem-ne
També es fa
Fos mes d'hora
També fa més fred
Aquí
Per tant
Si que ve de gust
Al final arriba un moment
Que si que ve de gust
Doncs que
A les 7 de la tarda
Ja et ve de gust
Calar-te a casa
I anar a dormir
I potser aquí
A les 7 de la tarda
Encara estàs pensant
A veure
On anirà
I que ja soparàs a les 9
Ja soparàs a les 9 i mitja
Tot va una mica diferent
Però bueno
Sí
L'àpat
Una miqueta més gros
Ja és cap a les 6-7 de la tarda
I hem de tenir en compte
Que van a dormir aviat
Perquè també es lleven aviat
No?
O sigui
Clar
Si anem com a turistes
Evidentment
Ens acabem adaptant
A aquest ritme horari
Però al final
També pots fer una mica la teva
I allò que em pots menjar
A les 8 o les 9
Etc
Clar
De fet
Vam anar a un restaurant
Molt antic
Sí
De
Bueno
En principi
Segons el que diuen
És del 1600 i alguna cosa
Home
Antiquíssim
Ha anat canviant
Ha anat canviant
De nom
De nom
I d'ubicació
Però
I de propietari segur
I de propietari també
Evidentment
Però que segueixen
Però que segueixen
Diguéssim
Aquesta tradició
Sí
O sigui
Inclús
O sigui
Van recuperar
Fa
30 o 40 anys
Van recuperar
El nom
El nom
Inicial
Que tenia el restaurant
Etc
No?
I
I
Bé
És un restaurant
Referent
Sí
Per anar-hi
Per anar-hi
A menjar
Perquè
Doncs
La decoració
I tot
Sempre han intentat
Doncs
La decoració
Més
Més
Inicial
O més antigua
De la vida
Els plats
Més
I
És curiós
Perquè
Hi ha gent
Una miqueta
Sobre
Sobre
Sobre
Aquest restaurant
Doncs
Sí que és veritat
Doncs
Que
Era un
Un lloc
On inicialment
Quan van començar
Doncs
Comercials
Que anaven
A la ciutat
A vendre els seus productes
Etc
Abans de marxar
De la ciutat
Feien parada
En aquest restaurant
Parada i fonda
Diguem-ne
Per menjar bé
Per menjar bé
De preu
I per seguir
El seu recorregut
No?
Ara les coses
També
Doncs
Doncs han canviat
I
És una mica diferent
Però sí que
Mantenen una mica
L'essència
D'aquell
D'aquell
Menjar abundant
Però sí
Massa car
Plats típics
Del país
Etc
Clar
Molt bé
Doncs Joan
Me n'alegro
Que fos un viatge
Profitós
El d'Estocolm
I que anés tot bé
I que poguéssiu
Provar també
Les coses típiques
D'allà
De la ciutat
Molt bé
Doncs vinga
Moltes gràcies
Ens tornem a trucar
D'aquí uns dies
La setmana vinent
Perfecte
Doncs vinga
Una abraçada
Adeu Joan
Bona tarda
Adeu
Adeu
Adeu
D'aquell
D'aquell
D'aquell
D'aquell
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Va, i ara després d'aquesta sessió de gastronomia i alimentació
amb en Joan Targarona del restaurant Cuina Miracle,
us deixem amb un dels últims temes del cantant català Triquell,
participant del concurs d'Eufòria de l'any passat a TV3,
amb aquest nou tema, nova cançó, que es diu Clímax.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Catalunya Ràdio, les notícies de les 6.
Bona tarda!
us informa Kilian Sabrià.
L'OTAN i la resta d'aliats d'Ucraïna es comprometen a reforçar l'ajuda militar urgent per la defensa ucraïnesa
davant d'una nova ofensiva russa davant d'una nova ofensiva russa que preveuen per aquesta primavera.
L'aliança atlàntica nega que la resta d'aliança atlantica nega que la resta d'aliança atlantica nega que enviar-los sigui prioritari,
malgrat la pressió que Kyiv ha continuat fent avui també a Brussel·les.
Jordi Baró.
Bona tarda. Compromís dels aliats d'Ucraïna
per accelerar l'enviament d'ajuda militar.
El grup de 40 països liderat pels Estats Units
ha discutit l'entrega de tancs
i ha sumat nous compromisos de diferents governs
per suministrar més sistemes de defensa aèria i munició.
S'obre una nova fase amb el primer any de guerra
i la missió de preparar Kyiv
davant una eventual gran ofensiva russa a la primavera.
No hi ha, però, urgència pels aliats
d'enviar avions de combat,
com deixava clar el secretari d'Estat nord-americà Lloyd Austin.
No he de fer cap anunci sobre avions.
Continuarem treballant amb Ucraïna
per atendre les seves necessitats més urgents.
La seva contraofensiva a la primavera.
Això és d'aquí unes setmanes.
Tenim molt a fer.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Notícies breu, Sergi Molero.
La Universitat Pompeu Fabra obre expedient disciplinari
a un catedràtic de farmacologia acusat d'assetjament laboral.
Quatre estudiants li atribueixen amenaces,
intimidacions i humiliacions mentre estaven cursant el doctorat.
Segons les denunciants, que fa més d'un any que van acabar el doctorat,
el catedràtic les va sotmetre a una càrrega de treball inassumible
que va generar estats d'ansietat que van provocar baixes laborals.
Fons a la Universitat Pompeu Fabra han explicat a Catalunya Ràdio
que avui mateix s'ha signat l'obertura de l'expedient disciplinari
i que s'han tirat endavant els procediments interns
per recollir tota la informació sobre els fets denunciats.
El port de Barcelona alerta a la Generalitat
que la taxa que prepara per gravar les emissions de grans vaixells
li pot comportar perdre tràfic si les navilieres busquen altres ports per operar.
Segons el president del port, Lluís Salvador,
un euro per cada tona d'òxid de nitrogen seria assumible,
però si s'arriba al 3,5 deixarien de ser competitius.
Segurament és el primer impost de caràcter ambiental
que aprova la Generalitat que pot generar deslocalitzacions
i per tant ens cal una avaluació de l'impacte econòmic,
cosa que en altres impostos ambientals no era un tema substancial, diguem-ne.
En marxa aquesta tarda al Parlament el debat sobre les esmenes
a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat per aquest any.
La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha acusat Junts per Catalunya
de no voler arribar a un pacte, malgrat que insisteix a considerar-los
socis prioritaris.
Es debaten 5 esmenes a la totalitat que no tiraran endavant
perquè Esquerra, el Partit dels Socialistes i els Comuns
hi votaran en contra.
El judici contra Laura Borràs continua endavant.
El Tribunal ha desestimat la petició d'ajornament de la defensa
de la presidenta sospesa del Parlament,
però sí que ha acceptat que sigui l'última acusada a declarar.
No obstant això, el lletrat de Borràs, Gonzalo Boyer,
ha denunciat que l'actuació de la Fiscalia en aquesta causa
deixa la presidenta de Junts en una situació d'indefensió.
que el Ministeri Fiscal ha tenido 5 años, 5 años para preparar
y nos la trae de sorpresa, junto con otras sorpresas más,
cuando se inicia el juicio oral.
Es decir, vamos vendidos.
I ara, Wilco.
La banda nord-americana actuarà el 14 d'agost
al festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols.
El grup de rock i country alternatiu, fundat a Chicago i Linois,
el 1994 visitarà la Costa Brava encapçalat pel seu líder,
el vocalista i compositor Jeff Tweedy.
L'altre membre que en forma part des del principi,
el baixista John Citrell i 4 músics més també hi participaran.
Wilco presentarà a la Porta Ferrada el disc
Quail Country del 2022.
I també repassaran temes clàssics.
Esports, Marta García.
Comencen a disputar-se els primers partits d'anar
dels huitens de final de la Champions a les 9,
PSG, Bayern de Múnich i Milan Tottenham.
Valeri ha firmat la renovació amb el Girona fins al 2026.
El jugador està lesionat i difícilment podrà arribar a temps divendres
de jugar contra l'Almeria en la Lliga.
El València fitxa Rubén Baraja com a nou tècnic
en substitució del provisional Boro.
Huitena jornada de la Lliga Europea d'Ambola
amb el partit esporting de Portugal,
Freikin-Granoyers a tres quarts de nou.
Els dos equips ja estan classificats per als huitens de final.
sis jugadors catalans convocats amb la selecció espanyola de bàsquet
per als partits contra Islàndia i Itàlia
de classificació per al Mundial.
Són Ferran Basa i Miquel Salbó,
del Gran Canària Joel Parra i Pep Busquets de la Penya
i del bàsquet Girona Jaume Sorolla i Eric Vila.
Sant Cugat, dos hermanes i menor que sóc el llamo
i són els aparellaments de quarts de final
de la Copa de la Reina de Volleyball
que divendres a diumenge se disputa en Sant Cugat.
En el torneix de tenis de Doha,
en els setzents de final,
Pau Labadosa s'enfronta a la brasilera Beatriz Jalad,
de moment ha perdut Badosa el primer set per 6 a 7
i ara mateix està perdent el segon per 3 a 4
i també en els setzents de final,
però en el torneix de Buenos Aires,
Albert Ramos està jugant contra Roberto Carvallés
i de moment guanya el català per 3 a 2.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Lua López Ribas.
Montevistadrive anuncia la presentació del nou àlbum.
El concert tindrà lloc el 14 d'abril a la nau,
una sala de concerts del Poblenou.
Avui ens han visitat a Ràdio d'Esvern
dos dels integrants del grup,
el Marc Fàbregas i el Pol Gómez,
que ens han donat més detalls sobre el procés de creació de l'àlbum
i ens han avançat els propers passos.
L'any 2018, després d'una pausa,
van redefinir el projecte amb les primeres composicions
del que serà el seu proper àlbum,
Pale Blue, Cold Black,
on investiguen un caràcter propi
i definit per paisatges obscurs i veus melòdiques.
A l'entrevista han avançat que el 31 de març
es podrà escoltar tot l'àlbum,
un conjunt de 10 temes,
i que fins llavors,
de moment ja es pot escoltar el single Alpha is Gone
i properament se'n podran escoltar dos més.
El divendres 14 d'abril
hi haurà així el concert de presentació
de Pale Blue, Cold Black.
Aquesta tarda publicaran al seu Instagram
Montevista Drive l'enllaç
per tal de poder comprar amb entelació
les entrades pel concert mitjançant la plataforma d'Ais.
Gómez ha detallat que Lugo Noviola
els acompanyarà a la guitarra com a taloner del concert.
També es comptarà amb col·laboracions de persones
que els han ajudat en tot el procés de creació del disc.
L'Espai de Participació d'Adolescents de Sant Jús d'Esvern
busca saber què falta a Sant Jús
i les necessitats dels i les joves del municipi.
És per aquest motiu que han elaborat
un formulari en línia
destinat a joves d'entre 12 i 16 anys,
per tal que els nous projectes duts a terme a l'espai
satisfacin les necessitats dels màxims adolescents possibles.
L'enquesta pregunta, entre d'altres,
quines temàtiques cal potenciar Sant Jús
i què interessa més els i les joves.
L'única demanda és tenir l'edat indicada
i respondre amb la màxima sinceritat possible
al formulari per tal d'obtenir respostes fiables.
Tot seguit, també es demana que es comparteixi
amb tantes persones d'entre 12 i 16 anys com sigui possible.
Trobareu l'enllaç del formulari
a la notícia de la pàgina web de Radio d'Esvern
i a les xarxes socials de l'Espai de Participació.
I aquest dissabte 18 de febrer a les 12 del migdia
s'inaugura la mostra Horta Street Joan.
La proposta de Raquel Fuster
omplirà els vidres de l'aparador
de l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret,
de teles tramades que acullen territori d'Horta de Sant Joan.
Fuster explica la seva obra mitjançant aquest text.
Una pandèmia paralitzat al món ens ha recordat
la fragilitat del que som, què fem, com ho fem i cap on anem.
Una nova mirada efímera que ens ha recordat
que res és per sempre.
Aquesta sèrie fotogràfica és el resultat d'un treball de camp
impulsat sota les premisses del no pensar.
Un passeig pels paisatges que més m'estimo
entre muntanyes i camps de festucs.
Una experiència i recerca experimental
amb la llum, el temps i el color.
La Raquel Fuster és una persona molt vinculada a l'espai
des dels inicis.
Ha col·laborat en les diverses edicions del projecte Custòdia
i hem pogut veure la seva obra en el Sigues original.
I això és tot.
Tornem amb més informació i tota l'actualitat
Sant Justenca als Sant Just Notícies de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
La reserva s'esgoten.
La sang segueix sent necessària.
Una donació pot salvar fins a 3 vides.
Si tens més de 18 anys,
pina donar sang.
No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti.
Dona sang.
Salva vida.
Aquest dimarts,
a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat
per Pep Quintana.
Porto amb mi
les coses que em vas dir
El teu amor
El meu verí
Vinga, que a continuació passem a fer l'entrevista del dia.
Tenim amb nosaltres a l'estudi de Ràdio d'Esvern
l'Òscar Jiménez i també l'Anna Climent,
que són investigadors predoctorals de l'ICUP,
que és l'Institut de Ciències del Cosmos
de la Universitat de Barcelona.
També són divulgadors astronòmics.
Estan acostumats a fer xerrades
sobre astrofísica
els anomenats Encontres amb el Tercer Cicle,
que són xerrades i ponències
que fan els doctorants i doctorandes de Física
de la Universitat de Barcelona
a la resta d'estudiants de la facultat.
Ells dos, però, també seran els encarregats
de fer aquí, a Can Ginestà, a Sant Just,
el nou cicle d'Astronomia i Cosmologia
de tres sessions, els dimarts,
del mes de març a les 7 del vespre.
Hola, què tal? Bona tarda, Òscar, Anna.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Bé, esteu aquí, a Sant Just,
estreneu a Can Ginestà
un cicle que no s'havia fet abans,
o almenys als últims anys i trimestres.
És poc habitual o poc freqüent
l'oferta de xerrades al voltant
d'Astronomia o Cosmologia Astrofísica?
Bé, també depèn molt del lloc
on les facis, no?
Potser Barcelona, ciutats i potser
els més grans, sí que tenen una oferta
més àmplia, però bé, no és el primer cop
que fem cursos de l'estil al voltant
de Catalunya, Baix Llobregat, etcètera.
Llavors, això no és una cosa sorprenent,
però, com deia anteriorment,
depèn molt del lloc.
És una molt bona iniciativa, de part de Sant Just
d'Astronomia, no faria aquest tipus de curs.
Perquè la ciutadania de peu de carrer
que s'interessa per aquests temes,
normalment, per què ho està interessada?
Parlem d'un públic generalista, eh?
Sí, jo crec que a tot el món
li interessa molt saber el cosmos.
És una cosa que ens sentim curiositat
per això des de petits, no?
I la veritat que és molt bonic
perquè al canç de totes les edats
hem fet xerrades des de nens molt xicotius
fins a gent més gran,
que continuen tenint curiositat
per saber què n'hi ha més enllà de la Terra.
Aleshores, jo crec que això
és tot una mena de curiositat
que deixes a lo millor la ciència
a l'institut o al batxiller
perquè tens interès per altres coses,
però, bueno, sempre queda la curiositat
de saber què n'hi ha més enllà.
Clar.
Causen i desperten afició,
potser perquè, de fet,
es parlen sobre fenòmens
que són poc coneguts, no?
Que coses que potser no es veuen
a simple vista
i a la gent potser li costa d'imaginar
o coses que potser són una mica
també més difícil d'explicar, no?
Sí, sí, o sigui,
una mica la nostra feina,
també el que ens parla del nostre treball,
és això, doncs,
aquest concepte és una mica
potser més complicat
o que sembla no tant
a l'abast del public general,
realment, doncs,
sí que està a l'abast del public general
i rebaixar una mica aquest nivell
perquè tothom sigui,
té realment la capacitat
i l'opció d'aprendre-ho
i això, que no sigui una cosa
que queda només a l'aula,
a la universitat
i que sigui una transferència
de coneixement
de les universitats
cap a la resta de la societat.
I creieu que cada vegada
la gent està més interessada?
No sé si també per l'abast
o que les noves tecnologies
també van avançant, no?
I a vegades certs àmbits
es poden anar acostant
també més a la ciutadania general.
Potser aquest acostament
també fa que la gent
ho vegi com a alguna cosa més pròxim?
Sí, sí, jo crec que totalment
també el cine
jo crec que és una cosa
que ha fet més propera a la ciència
pel·lícules com Interstellar
i totes aquestes pel·lícules
així més de ciència-ficció
que també moltes vegades
combinen fenòmens físics
que existeixen en la veritat.
I jo crec que totes aquestes coses
també la comunicació científica
com era la ràdio,
el cine,
tot això jo crec que és superimportant
per apropar una mica la ciència
a la ciutadania
que pareix que són dues coses molt diferents
però que estan molt connectades
i que jo crec que tot ens interessa saber
una mica més enllà
del que podem veure amb els nostres ulls.
A mi m'agradaria saber la diferència
si ens ho podeu explicar
que hi ha entre el que és la cosmologia
i l'astronomia.
Són dues coses diferents?
Sí, són dues coses diferents.
De fet, això, al nostre institut
són dues línies de recerca
que sí que estan interconectades,
tenen punts en comú,
però el que engloba més l'astronomia
seria l'univers més local,
més proper a això
que s'estudia a nivell d'estrelles,
a nivells potser de galàxies també,
però en canvi la cosmologia
va una mica més enllà,
mira una escala més i més i més gran
i això parla de temes com,
per exemple,
l'energia fosca,
que és això,
l'expansió accelerada de l'univers
i tots aquests motius
sí que hi ha punts en comú,
però astronomia i cosmologia
sí que es podrien considerar
línies de recerca una mica diferents.
perquè a la gent,
a la gent públic generalista,
a la ciutadania,
quins són aquells temes
que vosaltres detecteu
que causa més interès,
que fa més preguntes,
que potser les xerrades
tenen més èxits,
hi ha alguns temes,
no sé,
dic jo,
el forat negre
o les estrelles,
hi ha alguns temes així claus
que dieu,
aquests?
Sí, sí,
totalment,
jo el que has dit
dels forats negres,
jo la meua recerca
està una mica especialitzada
més en forats negres
i sempre que dono
alguna xerrada,
el pose de títol,
perquè això és un imant
per a la gent.
Crida, eh?
Sí,
crida molt l'atenció
perquè normalment
aquestes coses
més desconegudes
són les que més
atrauen l'atenció,
no?
potser els forats negres
o la teoria
que hi ha al voltant
dels forats negres
també n'expliquen
com camine jo,
per exemple,
o per què caminem,
però si el pose això
en una xerrada
ningú ve, crec.
Clar,
s'ha de fer de forma
que, bueno,
que enganxi, no?
Exactament,
exactament.
Això,
els forats negres
que són llocs
que no veiem,
jo crec que això,
que no els veiem
però veiem les seues
conseqüències,
crec jo que és
el que més crida l'atenció.
Sí,
no només també
el públic general
sinó també
dintre de la facultat
o la gent que entra
a física
potser són els temes
més calents
o la gent
després sí que
porten la seva recerca
encaminada cap
una altra banda
o una altra
però això,
a primer de carrera
s'ha dit que la gent
vingui motivada
per l'astronomia,
forats negres,
cosmologia, etc.
Origen de l'univers
també,
que això l'estudia
la cosmologia
perquè la cosmologia
estudia tot
el que és la història
de l'univers
des del principi,
diguem-ne
Big Bang,
fins ara
i jo crec que això
també és una cosa
que és molt desconeguda
perquè no tenim informació
més enllà
d'un cert moment
de l'univers
i no sé,
doncs això,
la pregunta de
què va originar
l'univers,
com es va formar,
totes aquestes preguntes
jo crec que criden
molt l'atenció
i són coses
que la realitat
és que no sabem.
Aquí a Sant Jus
fareu tres sessions,
ens podeu avançar
una mica els títols
o els temes
així a grans trets
del que tractareu
a cadascuna
de les sessions
que hem dit
que es faran
durant el mes de març,
els dimarts
aquí a la tarda
a Can Ginesta
cap a les 7 del vespre.
Sí,
la primera sessió
està dedicada
una mica
no tant al context històric
sinó com
ha canviat
el nostre coneixement
sobre la Via Llàctea
al voltant dels anys,
això des d'èpoques
molt antigues
fins al coneixement actual
de com és la nostra galàxia.
La segona
parlarem
de com es mesuren
distàncies còsmiques,
perquè no podem agafar
un regle
i diem
l'estrella més propera
està a 4 anys i 1
però no hem agafat
un regle
i hem anat fins allà
sinó com mesurem
aquesta distància realment.
O quan diem
aquesta galàxia
està a tants,
tants,
tants milions
de quilopàrsecs.
Doncs també
no anem amb un regle,
tenim altres mètodes
alternatius
per mesurar
aquestes distàncies.
Doncs la segona xerrada
va dedicada a aquesta part
i la tercera.
Sí,
i jo parlaré de,
l'he titulat
els misteris més foscos
de l'univers
que això també
crec que crida l'atenció.
i és parlar
una mica
dels misteris així
que té l'univers
i que no són
molt capaços
de descriure
que són
els florals negres,
l'energia fosca
i la matèria fosca.
Són tres conceptes
que es postulem,
els florals negres
sabem que existeixen
perquè fa poc
ja hem tret
fotografies d'ells
però la matèria fosca
i l'energia fosca
són postulats,
pensem que existeixen
però no tenim
una evidència directa
ni de què són.
No sabem
de què estan fets.
Aleshores,
això,
parlarem una mica
veurem
què sabem
dels florals negres
i què sabem
de la matèria fosca
i energia fosca
i per què són necessàries,
per què hem de postular-les
per explicar fenomens físics
que no sabem explicar
sense aquestes coses
tan misterioses.
Vosaltres sou estudiants,
bé, sou físics,
Anna i Òscar,
a mi m'agradaria saber
una mica
com us va sorgir
aquest interès
o com us heu especialitzat
perquè, clar,
des de la física
un cop sortiu
de la facultat
hi ha diferents camins
a seguir, no?
Què és el que més us crida
l'atenció
o en què esteu especialitzats,
en quines línies
d'investigació
heu tirat cadascun
i què s'hi fa
també a l'Institut
de les Ciències
del Cosmos, no?
Doncs l'Institut
de Ciències del Cosmos
estudia tot el que està relacionat
amb el cosmos
i té moltes vertients
ja sigui a més
a nivell de partícules
que serien
les partícules fonamentals
que constitueixen
la matèria
fins al que ha dit l'Òscar
d'estudiar
l'univers a gran escala
que seria ja mirar
les estrelles
com a ente
sencer.
D'acord.
En el meu cas
jo estic especialitzada
o jo treballo
en la gravetat
com a teoria
és a dir
jo no mire
jo no soc experimental
ni tampoc mire
les estrelles
sinó jo
intento descriure
la gravetat
com una sola teoria
que combine
gravetat
és a dir
fenomens gravitatoris
com també
fenomens quàntics
que serien
com les interaccions
entre les partícules
seria com descriure
l'univers
a totes les escales
i ho faig
purament teòric.
D'acord
i en canvi l'Òscar
potser ho fa
d'una forma més experimental
o més mirant-ho?
Sí, jo faig això
la vessant més
d'astronomia
llavors jo
què es diu això
astronomia observacional
que no és
arrel de
més tan teòric
sinó
jo faig servidades
d'una missió
que està a l'espai
que es diu Gaia
que és una missió
llançada per l'AESA
que seria
l'agència espacial europea
seria l'anaric
de la NASA
aquí a Europa
i bàsicament
el que està fent
és cartografiar
tant la Via Làctea
com algunes galàxies
properes a nosaltres
llavors el que fa
és això
és mirar
a nivell d'estrella
quina és la seva posició
i la seva velocitat
i arrel d'aquí
doncs podem fer
moviments cinemàtics
kinètics
i d'evolució de la galàxia
i una mica
el que fem
és això
és arrel d'observacions
doncs
testear diferents models
fer diferents prediccions
intentar conèixer
quin és
l'estat present
de la Via Llàctea
i el passat
és a dir
si ha tingut
col·lisions amb altres galàxies
en algun futur
o sigui
en un passat
si això ha corregut
quant de temps
era enrere
com era aquesta galàxia
què ha canviat
la nostra Via Llàctea
tot això es fa
dintre d'aquest grup
de la missió de Gaia
i això que feu
dels encontres
del tercer cicle
una mica
com sorgeix
perquè clar
són xerrades
o ponències
que feu vosaltres
no?
els que ja heu acabat
la carrera
i que esteu fent
estudis superiors
un doctorat
o el que sigui
estudiants
que són de la facultat
que també representa
que ja tenen
alguns coneixements
en canvi
això que feu
a Can Ginestà
és
per un públic
que no té
o que almenys
no tindrà
els mateixos coneixements
com ho fareu
per adaptar
tot aquest vocabulari
tan tècnic
tan específic
a un vocabulari
molt més planer
com ho feu?
jo crec que és
prou fàcil
apropar la ciència
a nivell
de totes les edats
i a tot el coneixement
o sigui
jo crec que
per entendre
el que és un forat negre
pots entendre-lo
des d'una perspectiva
més divulgativa
o més senzilla
perquè si jo et dic
que és una zona
on la gravetat
és molt intensa
jo crec que tu
intuitivament
encara que no sàpigues
molt
el que és la gravetat
o el que és l'espai
pots entendre
o pots fer-me
alguna analogia
de
crec que més o menys
sé per on vas
si ja me'n vaig en públic
potser una mica
més especialitzat
que ja coneix
què és la gravetat
en quant a teoria
matemàtica
potser puc parlar
en altres termes
però jo crec que
com el que és
de divulgació
o de comunicació científica
jo crec que tot el món
pot entendre
el que anem a parlar
no necessitem
no necessitem parlar
de teories
ni necessitem parlar
de coses molt concretes
com per donar
el missatge
que al final
és la ciència
sí
i en quant als encontres
també és una cosa
que porta molts anys
a la facultat
de fet jo quan era estudiant
jo vaig anar
com a públic
com a públic eh
o sigui
crec que porta això
decenes d'anys
i això
és una cosa
que porten
els mateixos estudiants
de doctorat
els mateixos companys nostres
són els responsables
d'organitzar-los
i ara ha canviat
una mica
el format de les xerrades
són bàsicament això
com
una mateixa temàtica
per exemple
podria ser l'astronomia
en el meu cas
doncs vist
des de dos punts de vista
una mica diferents
com podria ser
per exemple
la física
i l'astronomia
en el visible
que és la llum
que veiem
o la d'altres energies
i llavors
es fa com un tipus
de rose battle
o com una batalla
doncs cadascun
defensant el seu punt de vista
i així doncs
també ho farà
una mica més atractiu
al públic
perquè té aquest to
una mica d'humor
etcètera
sense deixar
el rigor científic
però ser conscient
de quin públic
que ens adrecem
que és una cosa
molt important
a l'organitzar
una xerrada
i a nivell català
de Catalunya
se li donen
les sortides
professionals
o recursos econòmics
a la investigació
no sé si hi ha
si dediquen
prou recursos
o a part
de l'institut
de cosmologia
i en altres centres
també de referència
en el qual
serveixi
com a
centres de recerca
o com a llocs
de divulgació
Bé, jo crec que
en general
ja sigui a Catalunya
o a nivell estatal
la ciència
no està molt bé
financiada
diguem-ne
n'hi ha poques beques
n'hi ha poques oportunitats
per a poder fer un doctorat
i fer-lo
en condicions
perquè gratuïtament
sempre pots treballar
i pots fer un doctorat
però
som conscients
dels nostres drets
i volem cobrar bé
i això és difícil
si ja sigui a nivell
de Catalunya
o a nivell estatal
aleshores
n'hi ha poc finançament
sempre nosaltres
estem buscant
altres vies
paral·lelament
al nostre salari
per a poder guanyar
una mica
més de diners
i poder
viure
de manera decent
perquè a vegades
no som d'aquí
i hem de pagar
també l'alquiler
i moltes vegades
arribem justos
a fin de mes
com heu arribat
a parar
l'Institut de Ciències
del Cosmos
el que dèiem
a l'hora
de la cursa física
a vosaltres
us va cridar l'atenció
o us van venir
també a fer xerrades
o us va captivar
alguna cosa
en concret
sí
l'Institut de Ciències
del Cosmos
tot i ser una entitat
més o menys
independent
de la facultat
bàsicament
la intersecció
amb els professors
de la Universitat
de Temes d'Astronomia
quàntica, etcètera
és gairebé total
o sigui
els constituents
de l'ICC
de l'Institut de Ciències
del Cosmos
són els professors
d'assignatures nostres
això de relativitat general
astronomia, etcètera
llavors doncs
durant tota la carrera
ja vas coneixent
aquests professors
i bueno
a l'hora de fer el TFG
o si fas un màster
del TFM
doncs
parlar
amb aquesta gent
i bueno
doncs
d'una manera o una altra
doncs pots arribar entrant
i aquí és en just
les tres sessions
que fareu
quina metodologia
teniu pensat
fer més o menys
és a dir
respondre preguntes
del públic
passar algun vídeo
o simplement
fer-ho tot més
a nivell teòric
heu pensat una mica
en com fer
les sessions?
Sí, o sigui
nosaltres tenim també
una mica d'experiència
a l'hora de donar
aquests cursos
i sí que
pensem que
la millor manera
de poder
apropar-nos a la gent
és amb
una menina
de presentació
de tindre
unes
diapositives
per a tindre
un suport visual
i que la gent
ens puga seguir
i no tenim
pensat tampoc
fer rigor matemàtic
ni posar
ninguna equació
tot és molt
divulgatiu
però també
amb rigor
científic
del que estem
diem
o sigui
no estem fent
un vídeo
a YouTube
dient
bueno
això és el que n'hi ha
no
sinó realment
tenim molt de temps
per a poder construir
una bona
una bona
sessió científica
i això sense rigor
matemàtic
però amb molt rigor
científic
i ser conscients
del que estem dient
i que
de la manera
més fàcil possible
però també
que sigui veritat
i que sigui
el que és
el que diu la ciència
d'això
acabem de passar
més a més
al dia internacional
de la dona i la nena
en la ciència
Anna
i és una carrera
potser un àmbit
un sector
masculinitzat
el de l'astronomia
i la cosmologia
sí, sí, sí
totalment
la veritat
que queda molta feina
per fer
jo crec
que en tots els camps
majoritàriament
de la física
està molt masculinitzat
i en particular
el meu
que jo estic
més en física teòrica
està
bueno
les xifres són
que donen por
jo per a dir-te
soc l'única dona
que n'hi ha
ara mateix
en el meu grup
i bueno
doncs sí
és una lluita
que continua
i que continuarà
durant molts anys
perquè les dades
que tenim
no són molt
no ens donen
molta bona perspectiva
però bueno
ahi estem
per això
aquestes coses
de divulgació
a mi m'agrada molt
fer-lo
per a posar-me
jo mateixa
també
com a referent meu
propi
que es pot fer
i que
animar qualsevol dona
tinga l'edat que tinga
a estar interessada
en la ciència
i a participar
entenc que t'han faltat
referents femenins
o que falten
en el camp
referents femenins
totalment
sí, sí, sí
i crec que és superimportant
tindre referents
o bueno
el tema també del lideratge
no sé si hi ha gaires dones
que estiguin
en els càrrecs o no
en altres posicions
en aquests centres
sí, exacte
en el meu camp no
però bueno
l'Òscar sí que
té bones referents
femenines potents
sí, en el teu camp
sí Òscar
sí, afortunadament
en particular
menys en el meu grup
això
de les posicions
més sèniors
la majoria
són dones
és una cosa bona
i això
doncs
una cosa que també
podria extendre
i que altres grups
podríem prendre
una mica d'exemple
i que
potser
ja m'agradaria
que en un futur
s'extengués
aquest tipus
de model
molt bé
clar, òbviament
si també la gent
el públic
veu que una dona
també fa aquest tipus
de conferències
pot donar aquest tipus
de xerrades
perfectament
també és una forma
de visibilitzar
la dona
en els camps
de la ciència
exactament
jo crec que
això
hem de fer una mica
més les dones
de participar
en aquestes coses
per a fer
una mica
d'imant
a la gent jove
i també a la gent
no tan jove
a tot el públic
que tot el món
pot fer ciència
jo crec que aquesta
és la clave
que la ciència
no és ni especial
o sigui
no és difícil
i no és masculina
és fàcil
perquè jo crec
que tot el món
pot fer ciència
i no té gènere
el pot fer tot el món
clar, sobretot
molt bé
doncs crec que no
ens queda res més
per comentar
simplement animar la gent
que s'apunti
que segur que
passa una bona estona
i que apren moltíssim
o almenys
que allò de matar el cuquet
no?
de tenir
bueno
coneixements
sobre astronomia
i demés
moltíssimes gràcies
Anna
també Òscar
per venir aquí
a la ràdio
i res
que acabeu de passar
bona tarda
gràcies
vinga
adeu
adeu
escoltes la Rambla
la vida s'enjustenca
a través de les ones
les àvies i els avis
són sàvies i savis
no deixis que ells
ni les seves històries
caiguin en l'oblit
festa de bici sense edat
en bici sense edat
és una iniciativa solidària
que busca combatre
la soledat
entre els més grans
la soledat
és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar
les persones
d'edat avançada
i depèn de tu
que ho facin sols
sortides en bicicleta
per al municipi
amb la gent gran
acompanya'ls a veure
el poble on es van criar
dóna'ls vida
que tornin a sentir
el vent a la cara
et necessiten
i tu a ells
i tu a ells també
des de bici sense edat
et necessitem
festa voluntari
més informació
al portal
justsolidari.cat
o en
bicisenseedat.cat
amb la col·laboració
de l'Ajuntament
de Sant Just d'Esvern
Vinga, ara us deixem aquest tema
d'Alfred Garcia
des de que tu estàs
d'Ajuntament
d'Ajuntament
d'Ajuntament
d'Ajuntament
d'Ajuntament
d'Ajuntament
d'Ajuntament
d'Ajuntament
Hay tantas canciones
que me hacen recuerdos
puertas que son mundos
que no quiero abrir
pero todo ayuda
tu foto en la mesa
y todas las luces
que enciende un mal
Y si empiezo a gritar, todo arde al pasar
Me miras con el corazón
Y si empiezo a buscar, todo lo que ya no está
El tiempo se vuelve a cero
Desde que tú estás, todo lo que era ahora es algo nuevo
Todo ras de tierra está tocando el cielo
Desde que tú estás, y si deudas
Todas las canciones se vuelven recuerdos
Todas las miradas nos volvieron ciegos
I acabem el programa d'avui fent una entrevista destacada
Tant per la persona que tenim a l'altra banda del telèfon
Com pel tema d'actualitat que implica
Tenim la sort de parlar a continuació amb l'Andreu Misser
Que és periodista, llicenciat en dret, fundador i director actual
De la revista Alternatives Econòmiques
Que revista que va néixer l'any 2013
Per saber una mica més de l'Andreu Misser
Doncs bé, la seva activitat professional
L'ha fet durant més de 35 anys al Periòdico de Catalunya
Sent un dels seus fundadors l'any 78
L'any 82 va formar part del grup de professionals
Que va constituir la redacció del diari El País de Barcelona
I està treballant durant 30 anys
Sent subdirector a Barcelona
També redactor en cap d'Economia
I cap de la delegació a Brussel·les
Entre el 2005 i el 2012
El 2009 va rebre el Premi Salvador de Madariaga
Per les seves cròniques des de Brussel·les
I el 2015 va ser proclamat guanyador
Del Premi Internacional de Periodisme
Manuel Vázquez Montalbán
En la categoria de Periodisme Cultural i Polític
Resulta que l'Andreu Misser
Estarà amb nosaltres aquest proper divendres
17 de febrer a les 8 del vespre
Perquè el grup de tertúlies de l'Ateneu de Sant Jus
L'ha convidat a fer una xerrada
Sota el títol
El mercat especulatiu del gas a Europa
Afectes en el preu de l'energia
Bé, el saludem
Que ja el tenim a l'altre costat del telèfon
Bona tarda, Andreu
Hola, bona tarda
Bé, per començar
I fent referència una mica al títol de la xerrada
I a la temàtica, no?
A la matèria que es tractarà a l'Ateneu
El que hauríem d'entendre i preguntar-nos
És com funcionen els mercats majoristes de l'electricitat a Europa
Sí, bé
Doncs mira, primer, moltes gràcies per convidar-me a aquesta conversa
Jo crec que l'energia s'ha convertit en
Segurament el problema més desafiant de tots els que tenim en aquests moments
Des del punt de vista econòmic
Però també des del punt de vista social i humà
És a dir
Llavors, ara ho hem descobert
Ho hem descobert
Perquè sempre les coses es descobreixen quan hi ha una crisi
En realitat
Les primeres tensions del mercat
A l'època recent
No van ser arrel de la guerra d'Ucrània
El que va començar el 24 de febrer del 22
Sí
Sinó que ja l'any 21
L'any 2021
Ja es va disparar el mercat del preu de l'electricitat
I sobretot el mercat del gas
És a dir
Llavors vam descobrir
És a dir, això
Clar, amb la guerra es va acentuar tot molt més
I per entendre'ns
Si el preu del gas era de 5 euros
5,95 i 10 euros en l'omegla d'hora
Sí
L'any 21 va pujar 25-30
És a dir, ja és una escalada impressionant
Bastant fort
I l'any 22, l'agost, va arribar a 300
És a dir
Llavors
Primer vam dir
Què passa amb aquest mercat?
Què passa amb aquest mercat?
Aquest mercat és un mercat
Que no ho sabíem
Perquè, com la majoria de coses que no sabem
Fins que no
Fins que no esclata
Fins que no esclata, sí
Fins que no esclata, exactament
Aquest mercat és un mercat
Molt intervengut per entitats financeres
Especulatives
I per uns productes que són els mercats de futurs
Amb productes derivats, no?
Aquest mercat, doncs no, intervenen moltes
Però intervenen com unes 2.000 empreses
I que, bueno, el fan
El controlen completament
Una idea d'aquest control
D'aquesta importància
És que, per exemple, aquest mercat
Doncs el volum
Que mou
Cada any
Sí
És 10 vegades
El mercat
De consum real d'Europa
És a dir
Que
Si tu fas unes transaccions
De 1.000
En el mercat aquell
Es fan de 10.000
No?
Sí
És a dir
Incluso en el cas d'Holanda
Doncs era molt més exagerat
Era quasi
20 vegades
Era una cosa
Completament desproporcionada
Per tant
Aquí entra l'especulació, no?
Llavors
Clar
Llavors, és a dir
Si això
Ve una època
Que ja
Doncs
No tenim prou recursos
Doncs llavors
Encara és quan té més
És més fàcil
Especular
És a dir
Fa falta gas
No tenim gas
I, bueno
Després hi havia també
Juntament amb el preu
Hi havia l'amenaça
Del suministre
És a dir
Ara no ens en recordem
Però
La por que hi havia
En els mesos
De
De
De
Estiu passat
Era que aquest hivern
Doncs no hi hauria prou gas
Llavors
Aquí ha sigut importantíssim
El perquè ha tingut Europa
Bé
Importantíssim
En el sentit
De
Acordar
Entre els estats
Que reduïn el consum
Acordar
Que augmentarien les reserves
Doncs
Ara estan
Pràcticament
Al 90%
Tots els tipus de gas
És a dir
Vam començar a perdre
I
Es va
Buscar uns altres proveedors
Ara dono la circumstància
Que el principal proveedor de gas
Doncs és els Estats Units
És a dir
Que s'ha anat
Iran
Perdó
Irán
Argèlia
És a dir
Tots aquests països
Han anat
Els que hi eren
Subministradors
Històrics
Però han
Intensificat
I com
S'ha intensificat també
Perdona
Algum altre sistema
No tan sols el gas
Que ve per tuberies
Sinó el gas
Que ve licuat
Per barcos
Llavors els alemanys
Per exemple
Han muntat
Un port especial
És a dir
Tothom
S'ha espavilat
D'una forma
Molt ràpida
I ara
En aquests moments
I els preus han baixat
És a dir
En aquests moments
El preu del gas
Està a menys de 60
Això
És tot
El que es referent
Al mercat de gas
Ara aquí
La complicació és
Com afecta això
Al mercat d'electricitat
Clar
Com es pot modificar
El mercat
Per no dependre
També del preu
Del gas
Bé
Aquí
Amb el tema
D'electricitat
Aquí ve el segon problema
És a dir
Per què és tan important
El preu del gas
Per què fer tant
El preu d'electricitat
Bé
El problema és que
La fórmula
El mecanisme
De fixar
El preu
De l'electricitat
En els mercats majoristes
És un sistema
Que es diu
Sistema marginalista
El marginalisme
Vol dir
Que si tu tens
Vàries energies
L'eòlica
La solar
La hidràulica
La nuclear
El carbó
I el gas
És a dir
Totes
Cada dia
Al matí
Cada central
Cada central
Posa a disposició
L'energia
Que pot posar
Si no fa vent
Les geòliques
No poden
Perir
Exactament
Però llavors
Es fa
Una
Subhasta
De totes
Aquestes energies
I el preu
Per totes
És
El preu
Més elevat
I això
Es basa
En un principi econòmic
De dir
Que això
Estimularà
I pressionarà
Totes les tecnologies
A modernitzar-se
Per poder fer
L'oferta millor
A la més barata
No?
Doncs això
En teoria
Estaria bé
Si aquestes tecnologies
Fossin comparables
Però és que
Dona la circumstància
Que no s'ensin comparables
Perquè
És a dir
El preu
De les centrals
Hidràulica
Que es tenia
Totes amortitzades
No costa res
Si tens aigua
I tens els pantans
I hi ha
I els pantans
Doncs
Clar
Aquesta aigua
Fer necessitat
I cobrar-lo
Aquesta necessitat
Cobrar-la
El preu
Del gas
Que s'ha multiplicat
Per 50
O sigui
Que val
Com deia
A 300 euros
O megavat
Doncs
És una cosa
Completament irracional
Llavors
Aquí
Uns economistes
Espanyols
El Jorge Fabra
I la Natalia Fabra
Han sigut
Bueno
Porten molts anys
Estudiant això
I treballant
I explicant
Que això
És una aberració
Que bueno
Quan no hi ha
Atencions
Doncs mira
Més o menys va tirant
I més o menys
Van convèncer bastant
A la Unió Europea
A fer una
A canviar aquest model
Precisament ahir
Va haver-hi una reunió
A Brussel·les
Sobretot
Són d'aquesta qüestió
I
Els països que estan a favor
De canviar això
Sobretot
He insistit molt
Espanya
També
També França
No
Sí
Bueno
Han topat
França
Espanya
Han topat
Amb Alemanya
I els països del nord
Que no
Escolti
Això no es toca a re
Aquest sistema
És el millor
Això és el sistema
És a dir
Aquest és el sistema
Que més protegeix
El que és el concepte
Mercat interior
És a dir
És una visió molt dogmàtica
Però al mateix temps
També
Aquí hi ha moltíssims interessos
Aquí no és un debat econòmic
Allò de dir teòric
O de dir
No és un debat
Intel·lectual
Entre uns proteccionistes
I uns liberals
No, no, no
És que aquí hi ha interessos
Perquè
Aquest mercat que dic
Especulatiu
Està tot concentrat
A Holanda
A Holanda
Té moltes aspectes
De parell fiscal
Té moltes empreses
Finànceres
Dedicades a l'hora
Potser li falta
Regulació
En el mercat
Del gas
I de l'electricitat
No
Més que falta
Regulació
És que
Tots aquests mercats
Són molt regulats
El que passa
És que tenen una regulació
Que és desastrosa
És a dir
Les conseqüències
Ja les tenim aquí
Està molt intervingut
Està molt intervingut
És a dir
Està mal
Està
És a dir
El mercat
Tots aquests mercats
Necessàriament
Han d'estar intervenguts
Per exemple
A França
Per exemple
És molt més que aquí
El francès
És una empresa pública
I han dit
Escolti
Aquí els preus
No pujen més del 15%
I s'ha acabat
I si l'estat
Hi ha de posar 25 milions
Els hi posa
Ja està
És a dir
A tot arreu
Són mercats intervenguts
Són mercats oligopolístics
És a dir
Aquí a Espanya
Hi ha quatre companyies
Que controlen el mercat
És a dir
Que
Controlen
Ara per exemple
El que està passant
Amb els preus
Que està pagant la gent
És el gran disbarat
Que la gent
No sap
Que hi ha dos tarifes
La tarifa del mercat lliure
I la tarifa del mercat regulat
I resulta
Que molta gent
Només ho sap
Un 30%
Sap aquesta diferència
Caram
Sembla un secret
Això
Sí
És a dir
No
Però és que
Però
Inclús persones
Amb molta formació
I
No
No
És
Tècnicament molt complexa
Però encara més tècnicament
Voler-te canviar
És a dir
Que
Si una persona
Diu
No sé
Si tinc lliure
O regular
No sé
No sé
Descobrir
Per el factor
Que tinc
El rebut que m'envien
No sé explicar
No entenc
Però si a més
Truco a la companyia
I em diu el que haig de fer
O no m'agafa el telèfon
És un desastre
Un desastre
És un despropòsit
Intentar-ho esbrinar
Entendre
Sí
Sí
Sí
Doncs
Això s'està discutint
Aquestes mesos a Europa
És a dir
Un dels talats més importants
Que Europa
És aquest
És a dir
Aquesta va ser la discussió d'ahir
I
Em sembla que
Bueno
Que estan aconseguint
Alemanya
Està aconseguint parar
De moment
O està aconseguint parar
A Brussel·les
Es veu amb bons ulls
Aquest mercat
Més majorista
Que es deia
Que hi havia Espanya
I Portugal
Per acabar
Amb la dependència
Del preu de l'electricitat
Del gas
Amb el que s'anomena
Bé
El que alguns mitjans
Han anomenat
Com l'excepció ibèrica
Un sistema
Amb el que es posa
Un topall
El que precisament
Espanya
Va aconseguir
És a dir
L'excepció ibèrica
Va ser una etapa
Com a intermitxia
Espanya
Es sortia molt perjudicada
Nosaltres
Que tenim menys connexions
I estem menys connectats
Que vostès
Amb tota la xarxa europea
Doncs deixin-se posar un topall
I que
Fins aquí
Fins a 180 euros
I aquest topall
Es remodera
Després
A les empreses
No hem perdut res
Però almenys
Van
Per megre
Que els consumidors
No
No
No
Es volia traslladar
Aquesta filosofia
De posar uns límits
Sobretot
Tot el que es volia
És dir
Escolti
El preu del gas
Que ha sigut tan especulatiu
No pot ser
El que es determini
El preu de coses
No tindrà que veure
Com és
La hidràulica
O l'eòlica
O la mateixa nuclear
No tindrà que veure
És a dir
Es pot aplicar
El criteri marginalista
Dintre de cada indústria
Dintre de cada enginyeria
No
Però
Embarrejar tot això
I això ho han explicat molt bé
Aquests economistes
No
La Natàlia
Fobran concretament
Doncs
Bueno
És una persona
Que s'ha dedicat
És una doctora en economia
Professora
A la diversitat
I és una persona
Que s'ha
S'ha especialitzat
En això
És una autoritat
A Europa
És a dir
Que no estan sols
En aquest cas
Els ministres
Ell és assessora
Més i més de l'altre
És a dir
Que
Però
Com deia abans
No és un debat
Teòric
I acadèmic
Sinó que és un debat
Sobretot
D'interessos
I amb aquests interessos
En què acaben guanyant
Uns monopolis
La Unió Europea
Sí
Ha d'intervenir
També aquest mercat
De la mateixa forma
Com també es passegueixen
Altres abusos financers
Bueno
La Unió Europea
És a dir
Ja
La
La presidenta de la comissió
La U2
La EN
Ja va plantejar
Sí
Que no podia ser
Que aquestes companyies
Que s'estaven guanyant
Tants diners
Ja va plantejar
La necessitat
De posar-los impostos
I de posar-los
I
O sigui
Això és a l'Unió Europea
És a dir
Aquest debat
Que ha acut a Espanya
Bueno
Si ha d'un debat
Per què?
Nosaltres estem aquí
Perquè tenen un gran poder
Aquestes companyies
Però ella
Va inclús
Calcular
Que es podrien recaudar
140.000 milions d'euros
Aplicant
A les companyies
Que havien tingut
Aquests beneficis
Tan extraordinaris
Perquè
A la màxima crisi
Això no ha passat
Mai en un sector
Normalment
Quan hi ha una crisi
Bancadero
Els bancs no tenen beneficis
Però tenim tard
Dues
I no s'ha de respectar
Però aquí no
Aquí la crisi
N'ha suposat
Que una causa exterior
Com és la guerra
Que ha multiplicat tot
És a dir
Aquesta cosa
Ha servit
De pretext
Perquè les companyies
Multipliquessin
Els bancs
Per dos
I per tres
I per quatre
Llavors
És a dir
Que la Comissió Europea
Que té una majoria
De membres
Conservadors
És a dir
Que no guanyen
Però inclús
Siguin conservadors
Tenen el suficient criteri
Per discutir
Això és un disbarat
I hi ha molta gent
Que ho està pesant malament
Posem un impost
O un gravament
O com se li vulgui dir
Aquests guanys
Extraordinaris
I atípics
I amb aquests diners
Que serveixin
Per
Per
Paliar
Per ajudar
Les economies
Les famílies
Més fàgils
Podríem dir
Que la crisi energètica
Està sacsejant
Una mica
Aquest model
Més neoliberal
De la Unió
Sí
Totalment
Totalment
Sí
Ho ha posat
La crisi
S'ha posat
El descobert
Doncs
On estem
I com
Unes companyies
Controlen els mercats
Perquè és a dir
És molt significatiu
És a dir
Que tant en el cas
De l'energia
Com en el cas
De la banca
Estem parlant
Sempre d'un petit grup
D'entitats
És a dir
Abans
Podríem ser
50 entitats
A Espanya
Ara n'hi ha 5
Que controlen el 75%
Del mercat financer
I en el cas
I en el cas
I en el cas de les ètiques
4
Contra
El 90%
És a dir
Això és a dir
Clar
Un exemple
Molt curiós
Això
Almenys
Surto del camp
Del camp energètic
Però serveix
Per veure-ho
És a dir
Tothom ha vist
Que la pujada
Els tipus d'interès
Que ha decretat
El Banc Central Europeu
Per fer front
A la inflació
Sí
Els bancs
Han traslladat
La pujada
Els tipus
Ràpidament
A les hipoteques
I llavors la gent
Diu
I per què no puja
També
En els estalvis
Per què no paguen
Més pels estalvis
Diu
Això ja ho farem
A partir de l'estiu
És a dir
I per què ho poden fer això
Home
Perquè són 4
O són 5
És a dir
Són molt poquets
És a dir
Mai havia estat
L'economia
Tan monopolitzada
Com ara
És una cosa
Que no havia passat
Tent molt pes
Aquestes companyies
Molt pes
I estem ara
En el mig
De la batalla
En aquests moments
És a dir
Si alguna batalla
Important a Europa
És la batalla
De l'energia
Com uns
Entitats
Un número molt reduïd
De fet
El diari Expansión
Va publicar
Al setembre
Un titular
Que deia
Que 9 de cada 10 euros
Del gas
A Europa
Són especulació
Financiera
Exactament
És aquest mercat
Que estava dient
Del PTF
Sí, sí
El DUEC
Sí
Que és el mercat holandès
Que com deia abans
És a dir
Que fa operacions
Per 10 vegades
El consum real
És a dir
Per tant
Sí
És a dir
No és que allà es compriment
El gas
Que fa falta
No
Se'n fa 10 vegades més
Per què?
Perquè home
Perquè
Això és el mateix
Que sabíem
De la indústria petroliera
No?
Que un barco
Surt
Carregat
D'Araga Saudí
I des que no arriba a port
El compra ni venen
Com 20 vegades
Primer el compra un país
Una altra empresa
Un altre país
El van comprant
I venent
Segons els preus
Això
Això són mercats especulatius
Que en el cas ara
S'han pencat el descobert
Bueno, clar
És a dir
A més ha sigut
Una font d'ingressos
Imprimant
Per aquestes empreses
Quines opcions
S'estan donant
Per a baratir
El cost de l'electricitat
S'estan posant d'acord
Els diferents països?
Bueno, ara
Precisament
Aquesta proposta
Com deia
Que hi ha
Aquestes propostes
De posar un límit
Primer
Una proposta
Que té un total sentit
No primer
Escolti
No pot ser
Que el gas
Que estem veient
Que està tenint
Aquestes oscil·lacions
Tan grans
Sigui el que determini
Per tant
Hem de buscar
La manera que sigui
Però que no pot jugar
Igual
Que una altra
Energia
I més que sigui
Que sigui
El que al final
Determina el preu
Això ja és una
Això ja és una anomalia
Molt gran
Una altra
Posar uns topalls
Diguem
Bueno, vale
Que pugui
El que vulgui
Però que no
Es va començar
Amb una partida
Que es parlava
De 270 euros
Però Espanya
Volia més
Volia rebaixar
Més aquesta quantia
És a dir
Que hi ha
Com dos sistemes
O hi ha
Varios sistemes
Però sobretot
Hi ha dels que
Un és 10.000
No podem fer
Dependre
El preu
De l'electricitat
D'un
D'un component
Tan volàtil
Com és el gas
Perquè estem veient
Que això
No és racional
I si no
Posem un topall
Posem uns topalls
Que diguin
Bueno, pues
Com a màxim
S'ha de pagar això
Però no
És en aquests moments
Hi ha 7 països
Que estan en contra
Alemanya i 6 més
És difícil
Sabien això
Com a màxim
A més són països
Molt influents
Perquè aquí està
Holanda
Dinamarca
Finlàndia
Que són els que
Sempre
S'han oposat
Per exemple
Són els
Els que
Sempre són els
Parquets de l'austeritat
Del rigor
Són països
Amb els comptes
Molt més
Ajustats
I
Tenen
La idea
Que el sur
D'Europa
És malgastadora
I que no
Els poden
Que nosaltres
Volem sempre
Fer
Propostes
Que s'allunyen
De la lògica
Econòmica
La lògica
Econòmica
Aquí no hi és
Per cap manera
Com han demostrat
Aquests
Economistes
Que he comentat abans
Òbviament
També hem de tenir en compte
Com has dit al principi
Que el tema de la guerra
Amb Ucraïna
Tampoc ha ajudat massa
A tota aquesta crisi
No, no
Això ho ha disparat
Això ho ha disparat
I de gent
Però no és el focus principal
Que molta gent es pensa
El focus principal
És que tenim
Un mal instrument
De regulació
Tenim una mala regulació
Si tens una mala regulació
I tens una tensió
Doncs
Tot ja
Tens tota
Aquesta és la poció de fons
Sí, sí
Molt bé
Doncs Andreu Misser
Moltíssimes gràcies
Per estar xerrant
Una estoneta
En aquesta última part
Del programa
La Rambla
El magàssin de tarda
D'aquí de Ràdio d'Esvern
I
T'esperem el divendres
Amb el grup de Tertúlies
De la Taneu
El vespre
El divendres
Per poder seguir parlant
I compartint més opinions
Sobre el mercat especulatiu
Del gas
A Europa
Doncs moltíssimes gràcies a vosaltres
Que vagi bé
Una besta
Ens veiem el divendres
Vinga
Vale, una bestada
Adéu, bona tarda
Adéu
D'aquí de Ràdio d'Esvern
D'aquí de Ràdio d'Esvern
D'aquí de Ràdio d'Esvern
Que ets amb mi
Ara que has tornat
Per fer sentir
Fons del cor
Guarda la llum en mi
Aquesta nit
Doncs a dos minuts
Perquè toquin les set de la tarda
Nosaltres deixem el programa en aquest punt
Unes hem estat fent companyia des de les 5
Aquest parell d'oretes
I nosaltres tornarem demà
Ja dimecres també a la mateixa hora
Podeu recuperar tots els podcasts
I els continguts d'avui
A radiodesvern.com
També a les xarxes socials del programa
Arroba la Rambla 9 8 1
Tot seguit
I amb minúscules
Tant a Twitter
Com a Instagram
O també a les xarxes socials
De l'emissora
Arroba
Ràdio d'Esvern
Tres més
Que acabeu de passar
Molt bona tarda
I ara toca
Escoltar
L'informatiu de notícies
D'aquí de Sant Just
Per estar al dia
De tot el que passa
Aquí al poble
De la mà
De l'Ua López
Que vagi bé
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Ara ja pots tornar a creure
Ja pots tornar a confiar
Ja pots tornar a alliberar
Tot el que tens per donar
Que la llum ja s'ha apagat
I aquest monstre no ha tornat
Que dins teu podràs trobar
El que t'ha faltat
Que no veus que tot ha passat
Que dins teu res ha canviat
T'has portat al cel i l'horitzó
Dentre me i el
Fes que et tregui fora
Sense por
Veu millor
Si volguessis fer que aquesta nit
A les contes