amb una determinada aspiració amb el tema de l'IRPF, però clar, que dóna la impressió que com el que deman és tan gros i fins i tot si és una voluntat de donar-ho no es pot demostrar en 48 hores, dóna la impressió que sempre és allò del pas si ho té mañana, una miqueta...
Llavors, clar, la pregunta és, bueno, vostès en quin moment consideraran que això no s'ha complert? Perquè dono la impressió que vostès estan renunciant al mentrestant, al dia a dia, a negociar els pressupostos, a involucrar-se en el dia a dia, clar, fins al punt que hi surt foment i diu, bueno, escolta, si Esquerra no vol negociar, negocio amb Junts, que imagino que els devia agradar sentir-ho, això també, a vostès.
Mira, la veritat és que perquè Foment ens pressioni hauria d'haver estat alguna vegada a prop nostre. La pressió te l'exerceix qui està al costat teu. Jo crec que en aquest cas sí, Foment. Jo coincideixo, volem pressupostos i tant, però en tot cas, si Junts s'anima a aconseguir fins i tot coses millors que Esquerra Republicana, doncs endavant, a veure si se'n surten. Vull dir que per això cap problema.
Jo he vist els acords als quals arriben els comuns amb el Partit Socialista, i bueno, són aquests acords, celebro que ara sí que es posin d'acord, perquè fa no tant s'anul·laven mútuament amb les seves reivindicacions, també passen coses insòlites en política, ara resulta que estan d'acord amb tot, però jo insisteixo, és que Salvador Illa, clar, és que el que ens demana és...
Jo vaig signar uns acords i allà sí que estava clar que els anava a complir, per això vaig acabar sent president del govern de la Generalitat i ara els demano que allò que vam signar és igual, aparquem-ho. La pressió, insisteixo, no és cap Esquerra Republicana uns pressuposts d'autonomia.
La reivindicació i la pressió és cap a l'Estat, que si vol complir o no vol complir, de la mà d'aquell partit que avui també governa la Generalitat. I aquesta és la pressió. I jo, als empresaris del meu país, els demano que siguin patriotes. I patriota vol dir que quan hi ha un càstig sistemàtic a les infraestructures que avui frenen la productivitat, al model econòmic del nostre país, es plantin i alcin la veu.
Però això també seria aplicable al finançament. És a dir, podria dir, siguin patriotes, no acceptin aquest pacte de finançament d'esquerra, anem a un pacte molt més ambiciós. En canvi, els demanen el contrari. Els demanen que no fan res.
Agafin això perquè, si no, no arribarem a aconseguir una cosa millor que també ho vol l'Esquerra Republicana. És que jo crec que és complementari voler un nou model de finançament i voler pressupostos. Estem tots d'acord. I alhora, jo demano als empresaris, n'hi ha alguns que són patriotes, però no sempre tenen la mateixa veu o els mateixos altaveus, que quan hi hagi col·lapse d'infraestructures, situïn la pressió on toqui.
que quan l'Estat castiga sistemàticament, frena el creixement de Catalunya, alcin la veu. I, per tant, la pressió, on toca? No a un grup parlamentari que està fent complir uns acords per arribar a un pressupost. No, no. Aquí hi ha un estat que no vol complir amb Catalunya, que ens frena, que ens castiga sistemàticament.
I, per tant, la pressió i la responsabilitat de qui toca, no d'aquells que defensen els interessos dels catalans i de les catalanes i que li posen el cascabell al gat i li diuen que nosaltres no avancem perquè no tenim la recaptació dels nostres tributs, perquè no tenim els recursos que mereixen els catalans i les catalanes, perquè avui la classe mitjana treballadora no sap quan sortirà un tren i quan arribarà per tornar a casa...
Aquests són els problemes que existeixen avui al país. Jo crec que estem en una bombolla, la bombolla dels partits, la bombolla del pressupost, però aquí fora hi ha un país que pateix. Hi ha un país amb gent que no arriba a final de mes. Hi ha gent que demana respostes estructurals. I si som l'únic partit
que ha de posar sobre l'agenda les respostes estructurals que necessita el nostre país, alçar l'ensobirania, que és el que ens donarà la justícia social, doncs ho farem i ho continuarem fent. I assenyalarem aquells que han renunciat a representar això. Però insisteixo, Esquerra no avalarà la resignació del govern de la Generalitat respecte al país.
Pere Rossinyol. Sí, bon dia, senyor Alemany. Escoltant-la, per mi hi ha una paradoxa, que és que tota aquesta apel·lació, diguem, a la traïció catalanista, en la pràctica, o patriòtica, o de patriotisme que vostè esgrimeix, implica, diguem, que hi ha una entitat que no compleix, que és l'estat espanyol o el govern espanyol, però, en canvi, qui pagaria les conseqüències del seu malestar, legítim, d'altra banda, seria la Generalitat de Catalunya. No, no, qui ho paga és el país.
Sí, el país, Catalunya. El que pagaria, diguem... No és una paradoxa, això? És a dir, com a catalanista o com a patriota, que qui pagui les conseqüències d'un incompliment de l'Estat sigui la Generalitat de Catalunya o el país...
perquè es debilita un país sense pressupostos i que, a més a més, entra en una inestabilitat que ve a saber com se'n surt, a mi em sembla una estranya paradoxa. No, Pere, jo crec que estic molt d'acord amb el que estàs dient. És a dir, els incompliments de l'Estat afecten a un país. Per tant, situem bé les prioritats on són?
Clar, però al final és l'acció d'Esquerra Republicana... Un partit socialista que ha dit que aniria cap al rumb de redreçar aquesta situació i no ho ha fet. No és responsabilitat d'Esquerra Republicana per assenyalar qui és el culpable i qui són els responsables per no redreçar la situació. No ens equivoquem, no és Esquerra Republicana. És un govern de la Generalitat que amb el seu programa, que el votarà, que el votarà, renuncia...
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Bon dia, passant 11 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Aquest 2026 es compleixen dues dècades de l'arribada del Mobile World Congress a Barcelona. 20 anys que han convertit un congrés de telefonia en un esdeveniment global que projecta la ciutat al món i que ha contribuït decisivament a redefinir el seu model econòmic. Més enllà de l'impacte immediat en hotels, restaurants o transport, el Mobile ha consolidat Barcelona com un pol tecnològic i d'innovació amb vocació internacional. L'aterratge del congrés no va ser casual, va respondre...
a una aposta estratègica de ciutat basada en la col·laboració público-privada. La capacitat organitzativa i la voluntat de competir amb altres capitals europees també va ser un dels punts que van fer caure en la balança
cap a aquesta ciutat, cap a la ciutat comptal. El trasllat des de Canç va exigir una transformació logística, institucional i empresarial. Barcelona va demostrar que podia oferir infraestructures, seguretat i serveis a l'altura d'un esdeveniment cada cop més gran i exigent. Aquell primer congrés del 2006 va marcar un abans i un després. Amb el temps, el Mobile ha deixat de ser...
Només una fira de telèfons per convertir-se en una plataforma de negoci global. Les xifres d'existència que han superat els 100.000 congressistes són només una part de la història. El veritable valor és la qualitat dels participants, directius, inversors, emprenedors i responsables de grans corporacions que prenen decisions a Barcelona. Contractes, inversions, aliances...
Tot això s'hi negocia sovint lluny dels focus mediàtics, però amb impacte real en l'economia digital. També ha tingut un efecte atractor sobre l'ecosistema local. Fa 20 anys el concepte de l'estart-up era encara incipient. Avui Barcelona és un dels principals hubs tecnològics del sud d'Europa. L'impuls del Mobile World Capital, la transformació de Barcelona activa i també l'atracció de talent internacional han contribuït a generar un entorn innovador.
L'esdeveniment ha reforçat la marca de ciutat creativa, oberta i connectada. Aquest camí, però, no ha estat exempt de tensions. Les polèmiques sobre els preus dels hotels, les amenaces de vaga o els debats polítics han posat a prova la continuïtat del Congrés.
amb la pandèmia quan la cancel·lació del 2020 va evidenciar la fragilitat d'un model dependent de la mobilitat global. La recuperació posterior amb protocols sanitaris estrictes i també amb una progressiva tornada dels assistents va demostrar la resiliència tant de l'organització com de la ciutat.
Mirant cap a futur, el mobile afronta nous reptes. La digitalització és avui transversal. La intel·ligència artificial, el 5G, la connectivitat global, la ciberseguretat o també la sostenibilitat formen part d'una agenda que va molt més enllà de la telefonia.
L'esdeveniment haurà de continuar evolucionant per mantenir la seva rellevància en un context tecnològic accelerat i amb competència creixent d'altres fòrums internacionals. Per a Barcelona, el repte és doble. D'una banda, garantir que el mobile continuï sent un motor econòmic i d'innovació
i de l'altra, assegurar que el seu llegat arribi al conjunt de la ciutadania. La transferència de coneixement, la formació digital, l'ocupació de qualitat i la cohesió social han de formar part d'aquesta cohesió. L'èxit no es pot mesurar només en l'impacte econòmic immediat, sinó en transformació estructural. Vint anys després, el Mobile no és només un congrés, és una peça central...
El futur exigirà ambició, innovació i una mirada oberta al món. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla. I ho fem com sempre donant un cop d'ull al sumari.
I al programa d'avui dimarts 3 de març del 2026 arrencarem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales, cap d'informatius, i tancarem aquesta primera hora amb les efemèrides i amb el temps amb en Carles Rius. Després dels bolletins, avui entrevista del dia a Marta Malaret i Lluís Terres.
parlant del Festivalet de Folk i també parlarem d'actualitat econòmica amb Rafael Redondo. Tancarem el programa d'avui amb un espai de conversa amb en David Sant Martín. Parlarem amb ell sobre el Barcelona Mobile World Congress. Hem fet avui l'editorial dedicada a aquest tema i també ens extendrem uns minuts a parlar amb l'especialista David Sant Martín. Tancarem el programa d'avui amb nutrició i dietètica amb l'Elvira Sánchez.
Sigueu benvinguts i benvingudes. Un matí més aquí al 98.ufm, a Ràdio d'Esvern. Arrenquem el dia després del nostre 42è aniversari amb moltes ganes, amb molta il·lusió i seguim fent programa, com sempre, de 10 a 1 aquí a Ràdio d'Esvern. Comencem amb música. Bon dia. Música
Fins demà!
Bona nit.
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo.
Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, just blues. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Ràdio 2B FM 98.1
I seguim avançant en el nostre magazín després de l'editorial i el sumari. Marxem ara als titulars, marxem a parlar de les notícies de Sant Just i ho fem amb Mariona Salas, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Molt bé, i tu? Molt bé. Aquí amb ganes de parlar de les coses que passen a Sant Just. Començarem amb el bus nit que arriba a Masllui amb l'ampliació de la línia N12. També parlarem de l'Ajuntament de Sant Just i l'Escola Canigó que consoliden el seguiment de Caixes Niu al Parc Milenari.
I també tancarem avui l'espai amb Sant Just d'Esvern, que impulsa un taller de costura creativa per fomentar la reutilització tèxtil. Bé, aquestes són les tres notícies. Arrenquem amb transport. Arrenquem, en aquest cas, parlant de l'ENA12.
Exacte, i és que el barri de Maslluí disposarà del servei de Bosnit amb l'ampliació del recorregut de la línia N12, que donarà cobertura directa a la zona. L'Ajuntament de Sant Jus ha impulsat aquesta modificació i sol·licitada a l'Àrea Metropolitana de Barcelona per respondre a una demanda històrica del veïnat. La millora s'aplica de manera immediata i permetrà connectar Barcelona i el centre de Sant Jus amb Maslluí de forma més directa i segura, especialment en horari nocturn.
Les persones residents tindran el servei de nitbús més prop de casa, amb connexió ràpida i sense transbordaments durant tota la nit. I bé, doncs, la ampliació està dissenyat per garantir la màxima cobertura territorial sense afectar la regularitat ni les freqüències de pas actuals de la línia. I el nou itinerari, doncs, passarà pels carres Girona, Marquès de Monistrol, Frederica Montseny i el passeig Comtevelardaga de Sant Feliu, situant les parades a una distància aproximada d'entre 100 i 300 metres del barri.
Molt bé, doncs aquesta és una notícia molt positiva pel barri. Sí, la veritat és que sí. I que reclamaven molt, perquè recordem que fins ara l'NA12 arribava, diguéssim, a Sant Feliu del Llobregat, la gent s'havia de desplaçar un tros bastant llarg per arribar a Maslluir, perquè, clar, parava en una plaça que hi ha allà a Comte de Viladraga, si no m'equivoco, i en aquest cas, doncs, ho farà una mica més amunt, ho farà ja en Terrain i Sant Justenc,
I en aquest cas això s'ha d'agrair també. Sí, realment és un barri que s'ha anat fent a poc a poc i que ja amb l'arribada de l'X30, un bus diurn, ja va connectar molt millor el barri i sí que feia ja molt temps que es demanava que durant la nit es fessi aquest allargament de l'N12 perquè sí que el barri a la nit quedava completament aïllat pel que fa al transport i és el que dius tu, la gent si es movia a la nit havia de caminar bastant perquè l'N12 passa per baix de Sant Feliu. Mhm.
I això ara és una molt bona notícia pel barri. Perfecte, doncs marxem a parlar de medi ambient perquè també hi ha iniciatives relacionades amb aquest àmbit i que en aquest cas s'han engegat a Sant Just.
Exacte, parlem del projecte de seguiment de caixes niu al Parc del Milenari que s'ha consolidat al municipi. El 2026 l'Ajuntament de Sant Lluís i l'Escola Canigó ha impulsat per segon any consecutiu aquesta iniciativa amb el suport de reclam Natura amb l'objectiu de fomentar la sensibilització ambiental i reforçar la biodiversitat local. La proposta ha implicat tres grups de tercer de primària que han estudiat les aus del parc a través de caixes niu i menjadores.
El programa s'ha desenvolupat en tres sessions, combinant treball a l'aula i activitats del parc, i l'alumnat ha après que la biodiversitat, la importància de l'essència ciutadana i el paper de les caixes niu, i ha construït menjadores i refugis per ocells. Posteriorment també han observat espècies amb vinoques, han revisat les caixes instal·lades l'any anterior i han penjat les noves estructures per afavorir la nidificació.
En la sessió final, els infants han comprovat si les caixes han estat ocupades i si hi havia ous o pollets i han elaborat materials de difusió sobre els coneixements adquirits. Les observacions es registren en portals de Ciència Ciutadana i el Visió de Fauna de l'Àrea Metropolitana, contribuint al seguiment de la fauna urbana i a la conservació de l'ecosistema local.
I seguim una mica amb la mateixa línia, però en aquest cas parlant del tema del reciclatge, de reutilitzar aquestes robes en desús per poder realitzar altres peces que ens poden també servir per altres utilitats.
Exacte, parlem que la vagoneta acollirà el pròxim 4 de març a les 6 de la tarda el taller de costura creativa, que és una activitat centrada en la transformació i reutilització de roba en desús. La proposta s'emmarca en el programa Tallers Reparat, que es desenvolupa entre març i juny.
L'activitat planteja convertir peces que ja no s'utilitzen en nous objectes d'ús quotidià, com bosses fetes amb samarretes o davantals confeccionats amb texans. A partir de la roba portada per les persones participants i del material facilitat pel tallerista, s'oferiran recursos per aprendre a reaprofitar tèxtils i potenciar la creativitat fomentant una mirada sostenible sobre el consum.
El taller és gratuït, però que la inscripció prèvia a través del web xecsantjust.cat. L'activitat compta amb la col·laboració de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la xarxa d'equipaments culturals i està organitzada per l'Ajuntament de Sant Just.
Aquests són els tres titulars ampliats. Avui hem parlat del bus nit que arribarà a Maslluir amb l'ampliació de la línia N12. L'Ajuntament de Sant Just d'Esvern respon a una demanda històrica i millora la connexió nocturna amb Barcelona i el centre del municipi sense afectar les freqüències.
de Medi Ambient de l'Ajuntament del nostre municipi i l'Escola Canigó que consoliden el seguiment de Caixes Niu al Parc del Milenari. L'alumnat de tercer participa en un projecte de Ciència Ciutadana per conèixer les aus i reforçar la biodiversitat local. I hem tancat aquest espai amb el nostre poble, Sant Jus, que impulsa un taller de costura creativa per fomentar la reutilització tèxtil. La sessió prevista pel 4 de març a les 6 de la tarda, la vagoneta, és gratuïta amb inscripció prèvia.
Fem una petita pausa per publicitat, tornem de seguida amb les portades dels diaris.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. A la plaça hi fa ballades, a la plaça hi fa ballades. M'agradaixeu-m'hi, Anna, m'agradaixeu.
Aquest diumenge, 8 de març, arriba el Festivalet Folk a Sant Just d'Esvern, un recorregut musical amb tres miniconcerts de música d'arrel, a càrrec de Clàudia Cabero, Silvestres i La Filadora. Els concerts començaran simultàniament a les 11 del matí a Can Cardona, Mercart i al Claustre de les Escoles.
organitzat per l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern i l'Ateneu en el marc del Dia Internacional de les Dones. Pots comprar les teves entrades a 7 euros a Entràpolis o a Secretaria de l'Ateneu.
I ara, portades de diaris. Comencem repassant la premsa escrita del nostre país, en aquest cas aturant-nos el diari Ara Mariona.
Doncs el diari ara obre amb l'Orient Mitjà, evidentment, i parlar que la guerra s'escampa implica Europa. Diu que Trump, perquè fa als Estats Units, que Trump diu que l'atac a l'Iran s'allargarà el temps que sigui necessari, segons paraules literals seves. També la Xina, que Pequín dona suport a Teheran, no té altra opció per defensar-se. I Europa, que Sánchez es distancia dels socis de la Unió Europea i nega ajut a Washington.
I en fotografia principal, doncs, veiem un estol de columns en la Iran-Saia Teheran a causa d'una explosió en plena ofensiva dels Estats Units i Israel contra l'Iran. Està clar que el panorama bèl·lic del món ara mateix és molt complex. Alguns experts ja parlen de Guerra Mundial, de Tercera Guerra Mundial. La veritat és que és d'aquells debats que és complex entrar-hi perquè...
Veus la situació que està tenint ara mateix el nostre país, que és bastant favorable en aquest aspecte. Vull dir, a Espanya de moment tenim la sort d'estar bastant lluny d'aquestes guerres, però això no vol dir que ens hi haguem de quedar fora en el sentit, diguéssim, polític, no? Però és curiós i crec que també és part del debat el fet de quan, no?,
En quin moment és? En quin moment es considerarà que això és la Tercera Guerra Mundial? En quin moment? Què ha de passar perquè això esclati d'aquesta manera o perquè s'aturi? Perquè realment és bastant desencorajador. També, per altra banda, hi ha el debat de dir que hi ha moltes guerres que ja existien i que no els estem donant focus i que no se li han donat focus mai i que han existit i que porten anys existint.
Bé, ja saps, Dani, que les guerres guanyen aquesta... Bé, se'ls diu guerres mundials en el moment en què entren als països del nord global, és a dir, Occident, sobretot pel que fa a punts calents. És a dir, Estats Units ha entrat en aquesta guerra, però el seu territori no té punts calents. Punts calents vol dir que no li cauen bombes als Estats Units com a tal, sinó que ell va a tirar bombes a altres països. Clar...
Es podria dir tercera guerra mundial perquè hi ha grans potències implicades, sí, totalment, però ja saps que fins que no siguin blanquets els que reben les bombes no se li pot dir d'aquesta manera a la guerra. Totalment, és així. Molt pendents del que vagi passant, de les guerres que hi ha ara mateix en el taulell geopolític del nostre món, del nostre planeta, perquè realment és...
És bastant desencoratjador. Tenim que la setmana passada feia quatre anys d'aquesta guerra de desgast, perquè s'ha convertit en una guerra de desgast la d'Ucraïna i Rússia, i que en aquest cas estem molt pendents també del que vagi succeint en les properes setmanes. Passem a més qüestions, Mariona, perquè l'Ara també destaca un parell de notícies, per una banda al Mobile i per l'altra al Futbol Club Barcelona.
Exacte, perquè fa el mobile, diu que la cita obre amb baixes de congressistes de Huawei i Xiaomi, diu que està a debat la sobirania tecnològica d'Europa. I tanca portada avui el diari ara amb tema de Barça, diu La Porta, Font i Síria passen al tall de les firmes i queda fora Vila Joana. Els opositors junts superen l'expresident.
I seguim avançant, seguim amb més portades, marxem ara al periòdico, l'economia digital es duplica en els 20 anys del mobile i ja genera el 25% del PIB català. Teran rebutja ja a negociar i estén la seva contraofensiva pel pròxim Orient.
Trump no descarta l'enviament de tropes terrestres a l'Iran. El president dels Estats Units afirma que la gran onada de la seva ofensiva està a punt d'arribar. Preveu que el conflicte durarà quatre o cinc setmanes, tot i que, assegura, està disposat a aguantar molt més.
Pel que fa a la imatge principal, veiem un terrabastall, és a dir, és una imatge realment de cases destruïdes, enderrocades, en una localitat israeliana de, en aquest cas, Beit. La qualitat de la imatge no em permet llegir.
correctament el nom d'aquesta localitat, però certament és una imatge bastant desalentadora, esfereïdora, la d'aquestes cases enderrocades per aquests missils, per aquestes bombes, i que en aquest cas acompanyen també tres titulars, per una banda...
Més de 50 morts a l'Iban al sumar-se que és volar a la guerra. També el gas natural puja un 37%, el Brent un 7% i l'Ibex cau un 2,64%. Espanya estudia totes les opcions per a l'evacuació de la zona.
Pel que fa a més notícies, també tenim tres principals. Per una banda, l'Audiència Nacional, el jutge Pedraz, insta a traslladar a Barcelona la denúncia contra la porta. També l'edifici Estel diu el hub d'AstraZeneca fa tornar a Barcelona talent local emigrat. I tanca en portada en pacte PSC Comuns. Foment portarà al Tribunal Constitucional la regulació de la compra especulativa de viatge.
Mariona, més portades, marxem a l'avantguàrdia. Doncs l'avantguàrdia obre amb el 16 el règim dels ayatol·lars. Veiem que diu que Trump envia més tropes i ha vist que la guerra durarà tot el temps necessari. I en fotografia principal, doncs, parla del relleu del líder suprem de l'Iran. Diu que la televisió iraniana va distribuir aquesta foto del capjudicial Ghulam Bossein Mohseni Egei, que és el president de l'Iran.
també el president Massoud Peseixian i el jurista Ali Reza Arafi, que integren el lideratge interi del país. I els veiem els tres asseguts en una fotografia oficial. També pel que fa a aquest tema veiem que els fronts s'estenen al Líban i Teheran sembra el caos al Golf Pèrsic, que els Estats Units deixen desmentar el canvi de règim com a motiu de l'atac a l'Iran,
També que França obre el paraigua atòmic de la col·laboració d'altres socis europeus, que Espanya rebutja el proveïment dels avions dels Estats Units a les bases de Morón i Rota i que el preu del gas es dispara i pressiona les borses i les economies europees. També veiem avui a la Vanguardia el Mobile, que diu que té menys telèfons i més tecnologia puntera.
que el Congrés Mundial de Mòbils va obrir ahir la 20a edició a Barcelona amb la crisi de l'Orient Mitjà com a protagonista inesperat, que va deslluir l'assistència de la primera jornada. Aquest mobile se centra en la tecnologia d'avantguarda i a la foto veiem el rei amb les autoritats davant l'estanda telefònica.
I seguim amb més notícies, seguim amb més portades, marxem al punt avui.
El diari Independent Català Comarcal i Democràtic entrevista avui Agustín Reina, director general d'Organització Europea de Consumidors. La Unió Europea, diu en una cita seva, està decidida a aplicar les lleis digitals. Pel que fa a l'Observatori Municipal, marxen a Ripollet. Destaquen cap al final del porta-port. Entrevistes a l'alcalde Lluís Tirado i a la cap de l'oposició, Meritxell Calé.
A la imatge principal veiem tàndem per la guerra, l'ofensiva dels Estats Units i Israel contra l'Iran sempre el caos a l'Orient Mitjà i empeny més al món cap al desordre. Pel que fa a l'espai al d'ahir, signat per Xevi Salapuig, diu es busquen candidats. Zapatero demostra al Senat que no ha perdut Pistonada i Rufián és el preferit per liderar el nou front europeu.
plurinacional. Pel que fa a les cròniques tenim Zapatero entre Puigdemont i Venezuela i també joc de pressions pel pressupost. Tanca en portada amb l'esportiu, el Barça apela les grans nits per remuntar el 4-0 contra l'Atlètico. La derrota del Madrid contra el Getafe el fa més líder a la Lliga. Aquest 0-1 que també destacava la portada de la Vanguardia.
Doncs, Mariona, cinc minuts per tres quarts d'onze del matí. Seguim avançant. Ahir no estaves amb nosaltres i no et vaig poder felicitar. Et felicito avui. 42 anys de servei públic, 42 anys de Ràdio d'Esvern. I en aquest cas, doncs, també... Tu ja portes uns quants, eh, aquí? Jo ja em porto... Crec que d'aquí poc en farà tres. D'aquí molt poc en farà tres. Molt bé.
Molt bé, molt bé. Sí, sí, sí, està molt bé, està molt bé. Jo també aquesta temporada és la meva tercera, o sigui que a tope, a tope, a tope. I tant. Sí, sí. Molt bé, doncs t'escoltem als butlletins, t'escoltem a l'informatiu i res, demà més notícies a la mateixa hora com sempre. Exacte, Dani, ens escoltem ara. Fins ara, Mariona. Adéu. A vosaltres, petita pausa per música, per escoltar bona música aquí al 98.fm. Tornem de seguida amb les efemèrides.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Resistence is the word, is the word that you heard, it's got to prove
A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Dualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esbert.
I ara, afemèrides.
Joaquín, bon dia, com estàs? Bon dia, Dani, molt bé. Benvingut al programa de nou. Gràcies. Avui portem més efemèrides, destaquem algunes de caire polític, també cultural, i parlem també d'alguns naixements. Arrenquem parlant que un dia com avui de l'any 2000, Augusto Pinochet va tornar a xilar després de la seva detenció a Londres enmig d'una gran polèmica internacional. Això ha passat el dia com avui, 3 de març, del any 2000.
Marxem a l'any 1996, quan en aquesta mateixa edat el Partit Popular aconsegueix la victòria a les eleccions generals espanyoles en José María Aznar com a candidat.
I si ens fixem a l'any 1976, la repressió policial a Vitoria, durant una assemblea obrera, va deixar cinc morts en un dels episodis més greus de la transició. Com dèiem, l'any 1976 succeïa aquesta efemèrida a Vitoria, tal dia com avui, 3 de març. I tanquem en dues efemèrides, un naixement i també una mort. En aquest cas, hi ha una mica de tot. És bastant curiós el que ens porta en aquest segon tram
El Joaquim crec que pot ser interessant. Endavant, Joaquim. Bé, perquè fa els naixements, el 1974 neix l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i política catalana. I també recordem que va morir Toni Ronald, cantant nerlandès, Establerta aquí a Espanya, que va morir a Barcelona.
A molts de vosaltres no sonarà el nom de Tony Ronald, a d'altres sí. Hi ha una cançó que es va fer molt famosa en el seu moment i que en aquest cas escoltarem a continuació, Joaquín. D'acord. Doncs vinga, una abraçada. Cuida't molt i demà més. Igualment. Que vagi bé. Help, ajúdame, de Tony Ronald.
Solo en mi cuarto, en un rincón, apurando un vaso y una ilusión, cuántas horas me paso, sé nada más que recordando su forma de amar.
Somos amigos de este niñe y por eso te pido, ayúdame esta noche contigo. Voy a salir rey de este mundo, me quiero sentir. He de olvidarme de aquel fracaso, de aquel fracaso. Help, ayúdame en tu amistad he puesto.
Debo reírse de mi amor, yo que tanto la quise, hice burlor, ya pasé días tristes, ahora cambié, mi compañía me hará un gran pie.
Somos amigos de esta niñez y por eso te pido, ayúdame esta noche contigo. Voy a salir, ley de este mundo me quiero sentir. El olvidarme de aquel fracaso, de aquel fracaso.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Càritas Sant Just.
Hola, bon dia. Doncs parlem-s'hi una miqueta d'aquest temps que ha de canviar al llarg de les properes hores, que anirà evolucionant cap a la inestabilitat. Portàvem uns quants dies d'anticicló, portàvem temps estable, no passava pràcticament res en el món de la meteorologia, però de cop i volta ha baixat una bossa d'aire fred, ha baixat de latitud, s'ha despenjat, ha creuat tot Portugal, s'ha anat fins al nord d'Àfrica i ha entrat per l'estret de Gibraltar cap al Mediterrani. Aquesta bossa d'aire fred, si ens la imaginem al mapa, doncs
El que provoca és que hi hagi un sentit contrari de les agulles del rellotge, amb vents que comencen a fer una circulació de mar cap a terra a tot el que és la zona del Mediterrani i en funció de la seva posició, perquè se n'ha anat cap al sud de la península ibèrica, doncs sembla i tot indica que a partir de demà a la nit ens començaria a afectar.
Avui ja ho notarem amb una miqueta més de núvols. Tindrem uns quants núvols més a Sant Jús, amb unes temperatures que no varien massa i poca cosa més. O sigui, avui és un dia on encara estem en trànsit amb aquest canvi de temps que a partir de demà sí que notarem una miqueta més, tot i que es poden obrir algunes clarianes. Els núvols seran protagonistes demà dimecres i sobretot a partir del migdia començarem a notar aquest vent humit de mar cap a terra. El llevant començarà a bufar demà dimecres, tot i que no esperem cap precipitació, sí que començarà a bufar una miqueta de llevant i aquest llevant es farà notar ja de tarda a vespre.
A la nit podria començar a plorar una miqueta, però la pluja més intensa l'esperarem entre el matí de dijous i la nit de divendres. O sigui, en aquest moment, entre dijous i divendres, és quan tenirem el màxim d'inestabilitat en una situació de llevan. A més, és d'aquestes empipadores, perquè bufa vent, plou en algun moment fang, també podem tenir llamps i trons, es pot formar alguna tempesta enfront de la costa que entri.
cap a l'interior. O sigui, tenim una miqueta de tot i hem de recordar sempre que si està plovent i a sobre fa vent, poca solució no dona el paraigua. És més de capelina que no pas de paraigua perquè realment és empipador. Dijous i divendres, els dos dies de màxima pluja.
i ara per ara no està massa clar què podria passar el cap de setmana. Molts mapes, això és cert, indiquen que tant dissabte, sobretot dissabte i no tant diumenge, però sobretot dissabte, aquesta inestabilitat continuaran nosaltres, seguirem tenint restes d'inestabilitat. Això vol dir que podem tenir dissabte una miqueta de tot, podem tenir fins i tot estones de sol, que es trenquen una mica els núvols, pot tornar a precipitar i diumenge també és un dia que podríem qualificar-lo d'insegur. Potser al matí no tant, però sí que a la tarda podríem reproduir-se un altre cop precipitacions.
Pel que fa a les temperatures, això ho hem d'anar seguint. Les situacions de llevant d'un dia per l'altre poden variar bastant. Avui encara som dimarts. De cara als propers dies anirem perfilant i assegurant una miqueta aquesta situació. Sí que és cert que ens arriba aquesta situació de llevant. Sí que és cert que tindrem béns humils de mar cap a terra, però depèn de la quantitat de recorregut que tinguin aquests béns humils pot haver més o menys precipitació. Els mapes que tenim en mà ara pel que fa a l'acumulat de precipitació entre dijous, divendres, dissabte, diumenge...
Doncs bé, al Baix Obregat no està mal perquè ens en podríem anar a més de 60 litres per metre quadrat. Però tot això pot canviar. Ens pot ploure molt menys o ens pot ploure molt més. On més plauria en aquests moments, segons els mapes que tenim en mà ara, seria cap al delta de l'Ebre. Però a Catalunya ja sabeu que les situacions d'allà abans s'han d'anar seguint fins a última hora perquè pot canviar una mica la truita.
I finalment parlar de les temperatures, unes temperatures que han estat molt agradables els darrers dies. Ja al cap de setmana vam notar que baixaven una miqueta, les màximes quedaven amb 15-16. És probable que avui seguim amb aquests valors com els d'ahir, al voltant de 16 graus. Demà puntualment, amb aquest vent més rescalfat, podríem pujar un palet 17-18. Demà la màxima pot ser una miqueta més alta, però és una enganyifa, perquè de cara a dijous i divendres, que hem dit que és quan arriba el cruix d'aquesta inestabilitat, d'aquesta precipitació, d'aquest vent...
les temperatures tornaran a recular cap als 14 o 15 graus. I aquestes temperatures que reculen entre dijous i divendres es mantindran així de baixes també durant el cap de setmana, tot i que hi pugui haver alguna presència de sol. Així que, a l'espera d'aquesta situació de llevant, que ens podria afectar la segona meitat d'aquesta setmana, i encara està per veure una miqueta com ens acabarà afectant el cap de setmana. Sembla que dissabte seguiria plovent, però potser diumenge canvia el temps a mesura que avancin els dies. Així està una mica la informació del temps aquí a casa nostra.
Gràcies, Carles, per portar-nos el temps un dia més. Avui hem pogut esbrinar una mica la previsió pels propers dies. Recordeu que podeu trobar tota la informació al www.radiodesvern.com a l'apartat del temps i que també de forma diària pengem aquest estori a xarxes socials, a Instagram, on podeu veure també la previsió del temps pel dia en curs i també pels propers dies.
Ara marxem a actualitzar una mica el sumari d'avui i anirem avançant al llarg del programa perquè tenim encara molta teca i ara d'aquí uns minuts connectarem amb els bolletins de Catalunya Ràdio.
Com dèiem abans dels butlletins de les 11, nosaltres avui volem repassar una mica també el menú, el sumari que tenim preparat per avui 3 de març. Parlarem a la segona hora del Festivalet de Folk, que organitza l'Ateneu de Sant Just i l'Ajuntament del nostre municipi. Vindran Marta Malaret i Lluís Terres de la Junta Directiva de l'Ateneu Sant Justenc.
Ens parlarem concretament d'aquesta iniciativa del Festivalet de Folk i tot seguit també parlarem d'economia. Ho farem en aquest cas amb en Rafael Redondo. Aquest espai cada dues setmanes que celebrem aquí a la Rambla, al Magassin de Matins de Ràdio d'Esvern. En Rafael ens porta també...
Temes d'actualitat i d'una forma profunda i també més didàctica ens explica per fer-ho entenedor allò que està passant en el món i com ens afecta també a les nostres butxaques. Tancarem el programa d'avui després dels butlletins de les 12. Això serà d'aquí a unes hores. Encara ens queda bastant per parlar i també per anar descobrint al llarg dels propers minuts, però avui amb l'última hora...
parlarem del Barcelona Mobile World Congress amb en David Sant Martín i també, doncs, parlarem de nutrició i dietètica amb l'Elvira Sánchez. Tres minuts per les onze. Tornem de seguida. Després dels bolletins, us deixem amb aquesta cançó, I'm Not In Love. Don't make a pause. Don't tell your friends about the two of us.
Be quiet. Big boys don't cry. Big boys don't cry. Big boys don't cry. Big boys don't cry. Big boys don't cry. Big boys don't cry.
Keep your picture upon the wall It hides a nasty stain, there's lying there So don't you ask me to give it back I know you know it doesn't mean that much to me
Fins demà!
Bon dia, us informa Joan Bota.
Israel torna a atacar amb força tant Teheran com Beirut en el quart dia de guerra i es veuen noves columnes de fum a les dues capitals. De moment, l'ofensiva conjunta amb els Estats Units ja ha causat prop de 800 morts, segons un balanç de la mitja lluna roja i d'anys a la central de Natanz, tot i que no hi ha païll radiològic, segons Nacions Unides. Al front del Líban, l'exèrcit israelià anuncia que avançarà més en territori veí per controlar més terreny i evitar així nous atacs de la milícia xiita de Hezbollah.
Enviats especials a Jerusalén, Jordi Baró, amb el suport tècnic de Matilde Seone. Bon dia. Bon dia. És el quart dia de guerra i avança com ahir, amb nous atacs d'Israel contra Teheran i Beirut, bombardejos contra el règim iranià i contra la milícia de Hezbollah. L'exèrcit israelià també ha desplegat més tropes terrestres a la frontera amb el Líban. El primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha promès que la guerra no durarà anys en una entrevista a la cadena nord-americana Fox.
Aquesta és una porta cap a la pau, cap a una pau més àmplia. Aquesta no és una guerra interminable. Aquesta és una porta cap a la pau. És exactament el contrari del que diu la gent.
Més notícies, Natàlia Ramon. Esquerra Republicana presentarà avui al Parlament una esmena a la totalitat dels pressupostos del govern de Salvador Illa. Ho ha anunciat la secretària general del partit a l'Isent d'Alemanya en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio. Això significa que si Esquerra no la retira en l'últim moment, els comptes de la Generalitat pel 2026 quedaran tombats i no es podran aprovar. La prova de foc serà el 20 de març, el dia que es debatran i votaran les esmenes.
Segons Alemany, Esquerra no pot avalar els pressupostos perquè no hi ha garanties del PSOE que Catalunya pugui acabar recaptant els grans impostos com ara l'IRPF. Esquerra Republicana no avalarà la resignació del govern de la Generalitat davant del PSOE.
i, per tant, amb la claredat, la tranquil·litat, que no hem avançat en allò que ens havíem proposat i que el Partit Socialista no ha estat capaç de moure el PSOE a Madrid, a l'Estat, i, per tant, presentarem aquesta esmena a la totalitat avui al Parlament.
L'atur repunta lleugerament a Catalunya, però l'ocupació creix i torna a marcar un nou màxim pel mes de febrer. L'atur ha pujat un 0,63% respecte al gener, amb 2.000 parats més, fins a arribar a les 327.000 persones que estan apuntades a les llistes de l'atur. Per demarcacions, la desocupació puja a totes, excepte a Girona, que té 126 desocupats menys. Pel que fa a les afiliacions a la Seguretat Social, augmenta en aquest febrer. S'han creat 23.500 llocs de feina i ara hi ha 3,85 milions de treballadors.
Dispositiu policial contra una suposada xarxa de narcotràfic de drogues a l'Hospitalet de Llobregat i a Barcelona. Agents dels Mossos preveuen fer entrades en diversos domicilis d'aquestes dues ciutats i detenir els caps de la trama. L'Hospitalet de Llobregat, David Àngela.
Bon dia. Actuació policial contra aquesta suposada xarxa que traficava sobretot en pocaïna i aixix i que té vincles a Itàlia. Segons sons policials es preveuen 9 entrades a Barcelona i a l'Hospitalet de Llobregat i la detenció dels principals líders de la trama. En l'operació s'han activat 150 efectius de les divisions d'investigació criminal de la sala central d'ordre públic com la Primo o l'Arro, la unitat Canina i la de Drons. Les actuacions es troben sota secret de sumari. David Àngela, Catalunya Ràdio, l'Hospitalet de Llobregat.
Una sala de coordinació policial d'última generació basada en l'anàlisi d'imatges i un dron que assegura la cobertura de comunicacions en cas d'emergències o grans apagades. Són les dues propostes que presenten aquest any els Mossos d'Esquadra. El seu estant principal, el Mobile World Congress. Anem cap allà, Purificació Barcelona.
Bon dia. La sala permetrà gestionar de forma coordinada tota la informació d'imatges que puguin captar càmeres pròpies i personals en un determinat incident i això ha de permetre gestionar molt millor qualsevol possible emergència. Miguel Ángel García és comissari cap de la Comissaria General de Tecnologies de la Informació i la Comunicació dels Mossos.
La sala del futur, la sala que ha de gestionar incidents i emergències, on l'element central és la gestió de les imatges, que poden arribar des de diferents fons, no només les pròpies, que despleguem els nostres vehicles, edificis, també les càmeres personals, sinó aquelles imatges que poden arribar de fons obertes o fins i tot de xarxes socials que el ciutadà pugui penjar en cas d'observar un incident o una emergència.
Esports, Marta García. Sense Lewandowski lesionat i Eric García sancionat, el Barça busca avui classificar-se per a la final de Copa remuntant quatre gols contra l'Atlètic de Madrid. El Camp Nou estrenarà esta nit una minigrada d'animació amb 750 persones, ubicada en el lateral del gol sud. El Barça Atlètic de Madrid començarà a les 9 i, com sempre, una hora abans, a partir de les 8, ho farà la transmissió de la TVT en l'antena de Catalunya Ràdio.
En la Lliga, l'equip blau gran amplia a quatre punts l'avantatge sobre el Madrid. Després de la derrota blanca, ni davant el Getafe per 0 a 1 amb xiulets de l'afició del Bernabéu cap a l'equip. Mestantuono amb roja directa va increpar l'àrbitre i per això va acabar expulsat. A falta de la validació, són tres els precandidats a les eleccions del Barça que han aconseguit les 2.333 firmes de suport.
El president Ixin, Joan Laporta, ha entregat 8.171 butlletes per les 5.140 de Víctor Font i per últim Marc Síria amb 2.844. La selecció espanyola femenina de futbol rep a les 7 de la vesprada a Islàndia en Castelló de la Plana. És el primer partit de classificació per al Mundial 2027 que se disputarà en Brasil. El combinat espanyol està format per 7 catalanes i 3 blaugranes més.
En Ambol, el Balomano Granollers juga a tres quarts de nou en la pista del Porto, en la Lliga Europea i per Esport 3. Els ballesans han de guanyar per mantenir opcions de passar a les eliminatòries. I en el primer partit de la segona fase de la Champions masculina de Waterpolo, a tres quarts de nou, breixa d'Itàlia, Atlètic Barceloneta. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 7 minuts a les 11 hores, informa Mariona Sales Vilanova.
El barri de Maslluï disposarà de servei de bus nit amb l'ampliació del recorregut de la N12, que donarà cobertura directa a la zona. L'Ajuntament de Sant Jus ha impulsat aquesta modificació sol·licitada a l'àrea metropolitana de Barcelona per respondre a una demanda històrica del veïnat. La millora s'aplica de manera immediata i permetrà connectar Barcelona i el centre de Sant Jus amb Maslluï de forma més directa i segura, especialment en horari nocturn. Les persones residents tindran el servei de nit bus més prop de casa amb connexió ràpida i sense transbordaments durant tota la nit.
L'ampliació s'ha dissenyat per garantir la màxima cobertura territorial sense afectar la regularitat ni les freqüències de pas actuals de la línia. El nou itinerari passarà pels carrers Girona, Marquès de Monistrol, Frederica Montseny i el passeig Comte de Vilardaga de Sant Feliu, situant les parades a una distància aproximada d'entre 100 i 300 metres del barri.
Pel que fa a Medi Ambient, el projecte de seguiment de caixes niu al Parc del Milenari s'ha consolidat al municipi. L'Ajuntament de Sant Jus i l'Escola Canigó han impulsat per segon any consegutiu aquesta iniciativa amb el suport de Reclam Natura, amb l'objectiu de fomentar la sensibilització ambiental i reforçar la biodiversitat local. La proposta ha implicat tres grups de tercer de primària que han estudiat les aus del parc a través de caixes niu i menjadores. El programa s'ha desenvolupat en tres sessions combinant treball a l'aula i activitats al parc.
L'alumnat ha après què és la biodiversitat, la importància de la ciència ciutadana i el paper de les caixes niu i ha construït menjadores i refugis per ocells. Posteriorment han observat espècies amb binocles, han revisat les caixes instal·lades l'any anterior i han penjat les noves estructures per afavorir la nidificació.
En la sessió final, els infants han comprovat si les caixes han estat ocupades i si hi havia ous o pollets i han elaborat materials de difusió sobre els coneixements adquirits. Les observacions es registren en portals de Ciència Ciutadana i el Visió de Fauna de l'Àrea Metropolitana, contribuint al seguiment de la fauna urbana i a la conservació de l'ecosistema local.
I encara en medi ambient, la vagoneta acollirà el pròxim 4 de març a les 6 de la tarda al taller de Costura Creativa, una activitat centrada en la transformació i reutilització de roba en desús. La proposta s'emmarca en el programa Tallers Reparat, que es desenvolupa entre març i juny. L'activitat planteja convertir peces que ja no s'utilitzen en nous objectes d'ús quotidià, com bossetes fetes amb samarretes o davantals confeccionats amb texans.
A partir de la roba portada per les persones participants i del material facilitat pel tallerista, s'oferiran recursos per aprendre a reaprofitar tèxtils i potenciar la creativitat, fomentant una mirada sostenible sobre el consum. El taller és gratuït, però cal inscripció prèvia a través del web secsantjust.cat. L'activitat compta amb la col·laboració de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la xarxa d'equipaments culturals i és organitzada per l'Ajuntament de Sant Just.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. Sous-titrage Société Radio-Canada
Bona nit.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
He's got a daytime job, he's doing all right.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes
Se't faran molt curtes.
Aquest diumenge, 8 de març, arriba el Festivalet Folk a Sant Just d'Esvern, un recorregut musical amb tres miniconserts de música d'arrel, a càrrec de Clàudia Cabero, Silvestres i La Filadora.
Els concerts començaran simultàniament a les 11 del matí a Can Cardona, Mercart i el claustre de les escoles. Organitzat per l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern i l'Ateneu en el marc del Dia Internacional de les Dones. Pots comprar les teves entrades a 7 euros a Entràpolis o a Secretaria de l'Ateneu.
I seguim avançant en el nostre magazín, seguim a la Rambla. Segona hora, en aquest moment, encerem l'entrevista del dia. Avui parlem amb la Taneu de Sant Just, que impulsa la primera edició del Festivalet Folk, una nova proposta cultural centrada en la música d'arrel i la cultura popular, que tindrà lloc...
el 8 de març del 2026 al municipi. L'esdeveniment neix amb la voluntat d'apropar el Folc a la ciutadania i també d'una forma itinerant, com heu pogut sentir en aquesta falca que sentíem abans d'aquest espai d'entrevista. Salutem avui Marta Malaret i Lluís Terres, que ja els tenim aquí a l'estudi. Molt bon dia, com esteu? Bon dia, molt bé. Teneu de Sant Just per tal de parlar d'aquest projecte. Expliqueu-nos una mica d'on neix el Festivalet de Folc.
Doncs ja sabeu que aquí a l'Ateneu amb la Marta estem treballant per la cultura d'aquest municipi i ho fem a través de l'Ateneu i generem molts projectes i volem provar també coses noves que aquí a Sant Just no es fan.
I vam pensar que seria una bona idea portar grups de música folk. I a partir d'aquesta idea, aquí sí, a Sant Lluís hi ha una persona molt entesa, és el Cisco de Can Cardona. Per tant, vam parlar amb ell i li vam exposar que teníem aquesta intenció, per si ell també es volia fer càrrec d'aquesta organització.
I ell ens va començar a llançar diferents idees. Nosaltres no sabíem molt bé si volíem fer com un concert concret o un parell de concerts i ells ens va plantejar aquesta possibilitat que s'està fent a Sant Boi també i que agafen com a tres masies i fan com mini concerts. I ens va agradar molt la idea i a partir d'aquí doncs ja vam estar treballant el projecte i ara ja està, ja el tenim en marxa.
Molt bé, doncs aquesta jornada que començaran tres concerts acústics simultanis de 30 minuts en format 360. Expliqueu-nos una mica el concepte perquè la veritat és que em sembla interessant i a més una cosa una mica innovadora, no? Sí, a més a més ens estan arribant veus que hi ha gent que no ho acaba d'entendre, però mira que em sembla que estava ben explicat.
O sigui, al mateix temps començaran tres concerts a tres llocs diferents. Llavors, quan un compra l'entrada, que demanem que les comprin per Entràpolis, i valen 7 euros escoltar els tres concerts, doncs pot triar per on va començar. Però tots els grups passaran pels tres llocs, així amb la direcció de les agulles del rellotge, més o menys.
O sigui, els que comencen a Can Cardona, després passen a Mercart i, finalment, al Claustre. Els que comencen a Mercart, Claustre i Can Cardona, així successivament. Quan acabi el primer concert, que dura mitja hora, el grup es traslladarà d'espai i, a l'hora estipulada, començarà el segon concert, que també durarà mitja hora, i així amb el tercer. Aquest és com funciona.
L'espai escènic, diguéssim, l'hem viscut com estar molt proper, al costat i rodejant el grup que canta i que toca. O sigui que serà com això, un concert proper per gaudir de la nostra cultura i de la nostra música. Diguem que, com per fer un paral·lelisme, diríem que el microteatre, que tu estàs en un espai i vas veient diferents obres, doncs és exactament el mateix. Sí que és veritat que a l'hora d'explicar-ho o de posar-ho sobre paper...
Ens va costar. Costa una miqueta, però és això, vull dir que els grups que són màxim de 60 persones acabaran passant pels 3 espais. Llavors nosaltres posem persones allà, responsables de l'Ateneu, que s'encarreguen de gestionar el grup i els van portant d'un lloc a un altre. Llavors seran això, concerts de 30 minuts.
Clar, són tres espais que relativament estan a prop l'un de l'altre, vull dir que al final també no estem parlant tampoc de grans desplaçaments, sinó que de Can Cardona a Mercart tenim una distància, diguéssim, bastant curteta, d'uns 5-6 minuts, depèn del ritme de les persones, i del Mercart al cost de les escoles, com que fa una mica de baixada, doncs encara és millor, no?
Sí, nosaltres en principi la intenció, la que ens va plantejar el Cisco, és que ho féssim a Masies, a Masos, als patis, però quan vam mirar tots els possibles que hi ha a Sant Just, la distància potser entre ells era molt, molt gran. Llavors el que sí que ens interessa és que després de cada concert hi hagi màxim com uns 10 minuts, màxim, màxim, des d'un punt fins a un altre.
i al final el tema de les masies ens vam quedar amb Can Cardona, hi havia altres possibilitats, però eren complicades, i al final vam decidir aquests tres espais. Sí, ens va portar feina, això, perquè aquesta no queda tancada, perquè esclar, també es tracta una mica que reculli el públic, perquè hi ha una validació de les entrades, han d'entrar els que han pagat, efectivament. Bé, no es requeria, alguns eren massa petits, però vam estar buscant bastant, eh?
amb aquells espais al poble, i a més també molt variats, i amb casuístiques i també amb condicions totalment diferents, i això és important també tenir-ho en compte quan estem parlant d'uns concerts que, com bé comentava la Marta, realitzen aquest preu únic de 7 euros 3 concerts, que senzillament m'imagino és per poder pal·liar aquelles despeses que tingui l'esdeveniment, perquè per 7 euros 3 concerts és...
és un preu molt reduït i que realment també apropa una mica amb l'objectiu que té l'Ateneu d'apropar la cultura a la gent i també amb preus especials i amb preus adaptats a totes les butxaques. Sí, és important aquí dir que nosaltres quan ens vam plantejar aquest projecte i vam començar a posar sobre taula diferents grups, efectivament cada grup té un catxet i aleshores també vèiem que nosaltres l'Ateneu no podríem arribar a cobrir com totes les despeses aquestes,
I també en paral·lel, nosaltres quan vam decidir, nosaltres volíem fer una calçotada, ara en parlarem en tot cas a continuació, i estàvem mirant també què fan les entitats i quines calçotades fan en el poble. Llavors vam dir, aquest cap de setmana ja no, nosaltres vam agafar el dia 8.
Quan vam agafar el dia 8 vam veure que era el Dia Internacional de les Dones. Per tant, vam dir, ostres, l'Ajuntament segur que deu de fer activitats també aquest dia. Llavors, és com absurd contraprogramar-nos. Llavors, vam parlar amb l'Ajuntament i els vam proposar que aquesta primera part que fem del Festival de Foc ho organitzessin conjuntament. I sí, sí, ells van dir que sí, que els encantava el projecte. A més, tot són grups de dones i tot és una mica amb clau femení també.
Això també afegeix a la programació del 8M una activitat diferent, una activitat que des de la cultura també reivindica la figura de la dona en el món de la cultura. Molt bé, doncs seguim repassant més qüestions. Estem parlant del Festivalet Folk, ho estem fent amb Marta Malaret i amb Lluís Terres. La teneu de Sant Just Impulsa aquesta primera edició. Entenc que també per la forma amb la que esteu treballant i també com estem veient, doncs,
aquesta implicació per part de l'Ajuntament, de l'Ateneu i dels diferents agents que també estan participant, es busca una continuïtat en aquest projecte? Tant de bo, no? Sempre és el...
També experimentes una mica la prova i error, també pot passar això, no? I llavors decidim que, bueno, que esperarem un altre moment, però, clar, és una cosa tan voluminosa que la intenció és que pugui tenir continuïtat.
Clar, nosaltres aquí amb l'Ateneu, amb la programació que fem, ja estem fent com molt prova i error també, a veure què està funcionant, què no està funcionant, no? O sigui, ha de quedar clar que nosaltres quan programem, i en aquest cas programem des de l'Ateneu, el que volem sobretot és que vingui gent a gaudir d'aquestes activitats.
No és com un plantejament de, no, no, anem a fer això, anem a guanyar diners, no, no, no, o sigui, és per la cultura. Llavors, hem de veure les acceptacions que tenen tots els projectes que nosaltres posem sobre la taula i en funció de l'acceptació que tingui i els comentaris en toques que ens acabin fent i això, doncs que nosaltres anem fent com les valoracions, a dir, tirar endavant. D'entrada, sí, et diria que estaria bé que aquest festivalet vingués per quedar-se.
Això sumaria també als festivals que ja existeixen a Sant Jus amb més continuïtat, la Vall Festival, que ja té nova data, que és pel juny, i que en aquest cas també s'incorporaria a aquests festivals musicals del poble, que n'hi ha pocs i que seria interessant que d'alguna manera el nostre municipi també tingués aquests punts de referència a nivell musical.
El festival continuarà al Patí del Roure, en aquest cas amb una calçotada popular oberta a la ciutadania, ens agradaria també que ens expliquessin una mica això, i és bonic també veure com l'objectiu que ha tingut la nova Junta, que ara recordem que també ha estat renovada la nova Junta de l'Ateneu,
que ha sigut el fet de també descentralitzar algunes de les activitats de l'Ateneu, és a dir, que l'Ateneu no només són les quatre parets de l'edifici que podem trobar al carrer Ateneu amb carrer Creu i Major, sinó que l'Ateneu també és sant just, també d'alguna manera al final sigui aquí, no?, al patir del roure.
Bé, és que el pati del roure realment és un carmelet que hi ha en aquesta entitat, no? Que la gent l'està gaudint molt perquè al restaurant hi fa una terrassa quan ve el bon temps, però en si, en si mateix, veure el roure i estar a sota...
Ja és tot un espectacle, llavors comencem a pensar que l'aprofitarem molt més, el Pati del Roure, d'ara endavant, i la calçotada era el trampolí per poder començar a fer això, aquest propòsit que tenim ara mateix a l'Ateneu.
I com que estàvem programant una activitat de cara a la ciutadania, evidentment la calçotada és una invitació que vingui la ciutadania a gaudir d'estar una estona a sota del pati del Roure.
I menjant uns bons calçots i unes bones botifarres. És que el pati al rebre té entitat pròpia. És un espai que l'ha utilitzat el restaurant, bàsicament, però crec que ja nosaltres podem organitzar molts actes culturals, també. Ara vam estar aquest cap de setmana a l'esmorzar de Forquilla, que va estar molt bé, que organitzava el CUP.
Molt xulo, sí. I ja els hi hem tantejat perquè fem una primera tarda, un tardeig, allà en el patí del Roure, i suposo que potser durant el mes d'abril... Una altra prova d'aquestes que ens posem al cap de fer i aviam cap a on ens porta. Que bé, que bé, que bé. Doncs molt interessant. Com funciona el tema de la calçotada? La gent que vulgui taula, com ho ha de fer per inscriure's? S'ha d'acostar a l'Ateneu? Ho pot fer també... Per Entràpolis.
per a Andràpolis que compri i més a més ara ja l'estem pràcticament tancant o sigui que la gent que encara s'ho està pensant que s'ho deixi de pensar i s'apunti perquè esclar hem d'anar a fer tota la compra passem de sobres de 100 persones aleshores això vol dir que hi haurà feina i que hi haurà quantitat de menjar per comprar per tant necessitem que tanquem ja les inscripcions i us apunteu
Si pot ser avui, millor. Nosaltres hem marcat fins a 150 i estem a uns 120, o sigui que ens queden realment poques entrades. Doncs aquestes són les activitats, les diferents accions que hi haurà al llarg del dia de diumenge amb aquest festivalet de Folk.
i ara aprofito per enllaçar i també per tancar amb la programació musical quines seran aquelles artistes que estaran a dins d'aquest recorregut rotatiu i també aquestes corrandes que podrem escoltar al final de la calçotada. Expliqueu-nos una mica.
Són tres grups que estaran al matí. Un és l'afiladora, que farà el seu inici a Can Cardona. Després estan les silvestres, que estaran al Mercart, i la Clàudia Cabero, que estarà al claustre de les escoles. Això seran les activitats del matí. Després, a la sobretaula de la Calçotada...
farem corrandes amb glosa càustica, que crec que serà, per acabar aquesta jornada de festivalet per aquest primer any, crec que estarà molt divertit. Molt bé. Doncs aquests són els grups que podreu escoltar, les formacions musicals que participaran en aquest festivalet de folk i que, si voleu més informació, podeu accedir al web de radiodesvent.com i allà trobareu els noms i podreu també fer aquesta recerca. Dèiem...
La filadora, Silvestre Esveus i Clàudia Cabero en aquest programa rotatiu, amb aquest sistema de recorregut rotatiu que de tal manera el públic dividit en grups es desplaçarà entre aquests tres punts, Can Cardona, el Mercat i el Clostre de les Escoles. Tothom per 7 euros veurà els tres concerts.
i en aquest cas, l'acabar la calçutada que celebra la Pati del Roure, podrem veure el grup Glossa Càustica, que portarà humor i improvisació per allargar una mica la celebració fins a la tarda. En aquest cas, contents que el Festivalet Folk es vulgui consolidar, com dèiem, com a espai de trobada, convivència i comunitat, apostant per la tradició, la música i la vida cultural local. Lluís, Marta, no sé si voleu afegir alguna cosa més.
Jo vull agrair a l'Ajuntament que organitzi conjuntament amb l'Ateneu això. Crec que ja no només l'Ajuntament com a institució, sinó que nosaltres també estem explorant diferents vies per fer projectes conjuntament amb altres entitats del poble, que crec que això enriqueix molt el propi projecte que organitzem. Sí, sí.
És un dels punts que ara estem treballant i enfocats a crear sinèrgies amb altres entitats. Per exemple, abans del folk, el dissabte el Tutuguri va fer un circ participatiu i després una projecció del seu curtmetratge que tenen. O sigui que ja estem agafant aquest propòsit de crear sinèrgies amb tot el meravellós que tenim al poble. Perquè...
Nosaltres estem molt contents del que estem fent, però veiem moltes coses molt boniques que fan els altres. Un altre exemple, aquest de col·laboració, també és que enguany farem, entre finals de maig i principi de juny, la primera mostra de teatre infantil de Sant Just.
Això vol dir que convidem a totes les escoles que estan fent en aquests moments teatre que vinguin a l'Ateneu a fer la representació de les seves obres. Que en total, calculat que potser són com uns 350 nens i nenes d'aquest municipi que estan fent teatre en aquests moments.
Molt bé, doncs aquesta és la cultura que té el nostre municipi jo crec que ens hem de creure una mica més perquè realment no ens falta de res, tenim de tot i ara en aquest cas el que hem de fer és ser partícips d'aquestes activitats prendre partit, fer-les nostres i gaudir d'aquestes accions com per exemple l'activitat de diumenge avui tot el dia aquest festivalet de folk i que el ciutadà al Pati del Role organitzat per l'Ateneu de Sant Just Lluís, Marta, gràcies A vosaltres Gràcies
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Just looking out for the day when you're close to me
Fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
Seguim avançant al nostre magazín, 5 minuts per 3 quarts de 12 del migdia. Nosaltres ara parlem en clau econòmica, parlem d'actualitat en aquest aspecte i ho fem amb el Rafael Redondo. Rafael, bon dia. Si no ens sents pels auriculars, te'ls pots treure perquè, com que estic aquí amb tu, estaràs més còmode. Hola, bon dia. Què tal, bon dia. Estava trucant això, però no... Que no funcionen els auriculars. Després ho arreglarem.
Però bé, volíem saludar-te, donar-te la benvinguda al programa com cada 15 dies i parlar una mica d'actualitat, no? Fèiem una mica la broma fora de micròfons, no? Avui què, Iran? Home, és que no podem parlar d'una altra cosa, no? No n'hi ha una altra... No és que sigui la notícia, és la notícia. No n'hi ha una altra alternativa de poder enrolar de com ens afectarà. Ja no políticament, no entrem, sinó econòmicament.
Econòmicament, la bolsa hiperreacciona amb aquesta situació. Sempre que n'hi ha un conflicte, ja va passar l'any 2025, quan vam bombardejar l'Iran, ha tornat a fer l'Iran. Per què? Perquè el problema no està en que els Estats Units i l'Iran estan llançant-li missils i l'Iran també llançant missils.
L'altra vegada va ser entre Iran i Israel. Es llançaven missils un a l'altre per destruir els missils i sobretot el tema nuclear, que és el tema de fondo, és el tema nuclear d'Iran. Això ja fa més de 25 anys que dura. I l'única manera que hem dit ja és que si no vols arribar a un acord tindrem que destruir tot el tema nuclear.
Però ara el conflicte què és? Ara el conflicte ja no és entre Iran i Israel, sinó que ja és un conflicte regional. Per què? Doncs perquè Iran està bombardejant, està llançant missils a Emirats Árabes, a Qatar i a Aràbia Saudí. Dient que, bueno, que allà n'hi ha bases americanes. No, en Aràbia Saudí hem bombardejat el major lloc d'extracció petrolífera.
una refineria molt gran, allà li han llançat drons, que no és perquè estiguin allà els americans, allà no n'hi havia americans, allò és d'Aramco, és de la propietat de l'estat. I en Qatar i en Emiratos Àrabes, perquè sí que n'hi ha bases americanes, però també n'hi ha bases ingleses, en Oman, i també han bombardillat Oman sense vindre al cuento.
Ara, on està el gran... El que més enraona és si l'estretxo d'Hormut es tanca o no es tanca. Encara que han dit que ells el tanquen, la Guàrdia Republicana d'Iran ha dit que tanca l'estret no és tan fàcil. Sí que el poden tindre tancat durant uns dies, però el primer afectat és l'Iran.
El primer, perquè si tu no exportes petroleu, el 100% del petroleu iraní surt a través de vaixells. Si tu mateix tanques la porta, tu seràs el que no podràs exportar. Els altres no podran exportar directament, però indirectament n'hi ha oleoductos en Aràbia Saudí que van a la Mediterrània, van a Turquia...
que n'hi ha no de dubtes per tot arreu. No, en aquest problema, que jo crec que no, que el tancaran uns dies, per dir veus com puc fer-ho, perquè la Xina, que és uno de los aliados de Iran, el 40% del seu petroli els ve precisament d'Iran, principalment li ve d'Iran.
A qui menys li afecta, si es tanca l'estret de Ormuz, el tema del petroli és a Europa, que només arriba al 12%, el teu 12%, i als Estats Units gairebé no li afecta. Als Estats Units no arriba ni a comprar l'1% o el 2%, és molt poca quantitat perquè ells tenen producció pròpia, no tant els hi fan. Aquesta vegada no és un tema del petroli, és un tema del tema d'armamento nuclear,
que ja fan des del 2004 que llavors l'havien enriqueït al 3% i van dir que ja no farien més, després al cap de 4 anys ja estaven al 10%, després ja no farien més del 20%, després estaven al 25% i cada vegada que l'Agència Internacional de...
l'energia atòmica anava i esbirinava què és el que estàvem fent i com l'estaven fent, perquè l'amagaven, amagaven el que realment estàvem fent, i es van donar compte que estaven al 60%. Al 60% ja pots... No pots construir una bomba atòmica, però estàs molt a prop. Molt a prop.
Però és que ara ja estàvem al 82%. És a dir, no solament necessita ser l'urani enriquit, no solament, necessita també la tecnologia per fer un arma nuclear. Però, esclar, tenint en compte que els allatolars, el primer que diuen és que quan la tinguin li llenxaran a Israel per eliminar-la de la faz de la Tierra, doncs, esclar, l'altre diu, abans que te la tinguis, que tu la tinguis...
Però no solament és Israel. És un tema que d'això no se'n raona. També hi ha un tema de confessions, el tema dels xiïtes i els sunnites. A Aràbia Saudí, els sunnites eren xiïtes i hi ha una confrontació molt larvada de la qual no se'n raona precisament és pel tema de les confessions, que cadascú d'ells volen imposar a la resta
quina és la part més forta amb el tema de la religió. Uns que si són directes de Mauma i altres que si són del gendre de Mauma. És un problema de fondo que és el que fa més mal dintre de l'Oriente Póximo aquest estat confessional, que no...
que no s'enraona. Enraonem només del tema nuclear? Sí. No se li pot deixar a un país que tingui un armament nuclear que el que ha estat dient és que quan el tingui el primer que faré és llançar-li a un altre país. És clar, aquest és el problema principal
Avui estem parlant de la guerra de l'Orient Mitjà. En aquest cas, aquest quart dia d'atacs, Israel bombardeja Iran per quart dia consecutiu i torna a atacar Beirut. L'exèrcit anuncia que avançarà per terra al Líban per evitar la resposta de Hezbollah. Per la seva banda, Iran intensifica l'ofensiva i les últimes hores ha atacat l'ambaixada dels Estats Units a Riyad. Hores abans, Donald Trump havia afirmat que la campanya contra l'Iran
es pot allargar setmanes. Pel que fa a diverses qüestions relacionades amb l'economia, avui llegim que el preu del gas natural es dispara i supera els 53 dòlars, un 22% més que ahir. Sí, sí, i el petroli avui està allà a 80, a 80 dòlars. Però quan Rússia va invadir a Ucrània, va arribar a 120.
hem de tenir en compte això. Què és el que passa? Si el preu de petroli continua pujant, això generarà inflació. Automàticament, si genera inflació, els bancs centrals no baixaran el tipus d'interès, amb la qual cosa acabarem pagant-lo entre tots en aquesta situació. Si n'hi ha inflació, els preus pujaran a l'alça, perquè el petroli no és, de fet, el preu del petroli.
El preu del petroli és que tot el que comporta la pujada de preus, amb els vehicles, els avions, a la roba, perquè tot es fa amb poliamida i una poliamida és un derivat de petroli, que no ens en donem, una bossa de plàstic, tot això ve derivat del petroli.
Si això puja, automàticament tots els subproductes o tot allò que es fabrica arrel del petroli pujarà. I això generarà inflació. No generarà inflació per demanda, sinó generarà inflació per augment de costos. Que no és la més complicada de controlar. Perquè al fons és una pujada generalitzada de preus. És que, clar, tu de cop i volta la matèria prima que reps t'ha augmentat un 10, un 15, un 20%. Les ha traslladat.
No és que tinguis més consum, és que s'ha encarit el preu. Llavors això genera inflació. Si genera inflació, acabarà anant a totes les capes. Principalment, qui ho rebarà més, com sempre, les capes baixes i mitjanes, les que rebaran més, el cop de la inflació generada arrel del petroli. El gas, la sort d'Europa, és que ara s'està acabant a l'hivern.
amb la qual cosa ens afecta amb mínims. Però a Europa no importa tant gas de l'Orient Mitjà. Importa, però principalment el gran importador, nosaltres en Europa, ve dels Estats Units, que és quan ve els vaixells plens de gas. El que passa és que quan...
Pel tema de suministres no té problema Europa, ni en gas ni en petroli, perquè Europa el té molt diversificat. Una altra cosa és la pujada de preus i llavors el preu el marca el mercat. De moment el preu del petroli va pujar amb molta força
va pujar el preu de l'or i el preu de la plata, també, com a refugi, però avui, aquest demà, i me l'estava mirant, el preu de l'or estava baixant un poc, però estava baixant, i la plata estava baixant un 4, un 8%, estava baixant molt. És a dir, que es considera que això pot ser una situació, hem de tenir en compte que han eliminat tots els capvisibles d'Iranin.
d'Iran, amb el Khamenei al capdavant. I n'hi ha un problema intern a Iran, que les últimes manifestacions van morir més de 30.000 persones, que es diu molt ràpid. 30.000 persones perquè es manifestaven. És a dir, que n'hi ha un problema alarbat, passa que d'això no se'n raona, però la realitat va ser que la gent sortia a manifestar-se i, bueno...
i el disparar van a matar no era una altra història és clar això no va passar res perquè continuava a exportar a l'Iran i tothom li comprava quan ara no pot exportar i a més a més amenazzo que diu tanco l'estret d'Hormut compta que l'estret d'Hormut són 30 km d'amplada
però a 30 quilòmetres no passa res el que passa és que de fet perquè passin els supervaixells aquests de petroli només tenen 10 quilòmetres d'amplada per què? Perquè per el calado per el que va per sota no n'hi ha tant d'espai és igual que l'estret de Gibraltar tu no pots passar un vaixell a prop de la costa perquè pot ser que arrenquis allà amb ell el mateix passa amb l'estret d'Hermuz
Si el paran, el primer afectat són l'Iran, i el segon afectat és la Xina, que és la gran validora de l'Iran. La Xina ara mateix està en una situació bastant convulsa. Sí, el que passa és que una de les coses que no es té en compte, tots els països tenim unes reserves de petroli.
Com a mínim, tots els països tenen 30 dies de reserves, com a mínim. Els Estats Units té gairebé 45 dies, 50 dies, però a més a més és productor. Xina també té moltes reserves amb dipòsit i amb vaixells que els tenen allà petroleros, que els tenen allà parats a la costa.
és a dir, un país no és igual que amb el gas el gas tu tens, un dipòsit de gas que el tens allà, perquè sempre has de guardar-te gas per 3 setmanes 4 setmanes, un mes i mig segons quins productes, com a mínim n'hi ha 30 dies de reserves que no rebis res en 30 dies però que els tinguis
Doncs estem parlant avui, com dèiem, de la guerra a l'Orient Mitjà com a efecte també a l'economia. M'agradaria marxar cap a Europa, cap aquí, perquè realment diumenge el Regne Unit, juntament amb França i Alemanya, van advertir que estudiarien la possibilitat d'atacar en origen les llançadores de missils i drons de l'Iran per defensar els seus interessos i els dels seus aliats al pròxim Orient. El president francès Emmanuel Macron ha anunciat
Ahir dilluns, un reforç de la capacitat nuclear de França a l'altura del desafiament nacional i europeu. La presidenta de la Comissió Europea, per la seva banda, Ursula von der Leyen, ha condemnat l'atac a Xipra i ha dit que està treballant dur per reduir l'escalada i detenir la propagació del conflicte a l'Orient Mitjà. I si tornem cap a casa, en aquest cas, el president espanyol, Pedro Sánchez,
ha donat el seu suport a Xipra i ha fet una crida a la descalada immediata i al respecte al dret internacional. Aquí hi ha molts factors, però m'agradaria saber quin serà, i molt probablement no el traurem, no ho esclarirem amb els 5 minuts que ens queden de programa, però quin serà el paper d'Europa en tot això?
El paper d'Europa és posar-se al costat d'Estats Units i Israel. Per què? Perquè tu no pots continuar permetent, com a Europa, que en Iran, la que hem de comentar, la gent passi, no és que passi gana, sinó que tenen un règim, el règim de les ayatolas, que el que fan és que maten el seu poble. Es maten. És clar, Europa no pot decantar-se cap a l'altra banda i dir, bueno, ja ho mirarem, ja ho arreglarem. No, no.
quan ells han demostrat que tu me dispares missils, i jo disparo missils, ja t'ho he dit, a Qatar, a Kuwait, a Emiratos Àrabes, a Oman, a Aràbia Saudí, els hi han llançat missils a tots aquests 5 països. Tots els països del Golfo, ells estan llançant-li missils i drons.
Els interessos, allà n'hi ha bases en Oman, n'hi ha bases d'Inglaterra. En Xipre n'hi havia dues bases per tenir en compte que Xipre forma part de la comunitat europea. És a dir, que de fet, Iran ha bombardejat un país de la Unió Europea, li ha llençat un missil a la Unió Europea. Clar, Europa ha d'adoptar una postura rígida en aquest sentit, no...
No, a veure, el que passa és que en geostratègia un fa de poli dolent, de policia dolent i l'altre fa de policia bo. Un és el que llença els míssils i l'altre és el que diu, escolta, anem a enraunar, però també enviaré jo armaments allà.
Per una banda estem dient hem d'enronar, però per una altra diu la Ponderlegen, però per una altra banda els diferents ministres del que acabes de comentar, tant d'Inglaterra com França com Alemanya, em diuen no, nosaltres enviarem avions allà. Per què? Per què?
per tirar-li a les llançadores, que són les que estan llançant els missils. Per què? Perquè ja han arribat a Xipre, i perquè han arribat a Oman, i perquè han arribat a Miletus Alves, i el que acaben de comentar és que, com nosaltres tenim interessos en aquests països, també hem de protegir. No vol dir tant que vagin a bombardejar Iran,
sinó que igual que va passar en el 2025, tant els francesos com els inglesos, estaven amb els seus avions sobre la zona d'Iraq interceptant drons. Perquè els drons és més fàcil interceptar-los amb un avió que no pas tirant-li un missil, perquè per cada dron has de llançar dos missils. I amb un avió pots...
Amb els canyons d'un avió pots arribar-los, els drons. Els missils, no, els missils li has de llançar-li dos per cadascú que té bé. I no pots, a veure, si te llencen com ho fan dos cents a la vegada, és molt difícil interceptar-los tot.
És a dir, Israel li pot interceptar el 90%, però el 10% entra. Llavors, clar, segons, que Israel no està... Israel, tot el que està bondats ja en Estats Units, temes militars, temes de seguretat, temes de llançadores i tot això, no li ha llançat res.
sobre plantes nuclears. L'únic que estan forçant és, escolta, para, no produeixes més, i que tot l'armament que tu tens de míssils ja, hem de tenir en compte que hi haurà de míssils que poden arribar a Europa allà. Tenen míssils de 2.000, 3.000 quilòmetres d'arribada.
Ens queden dos minuts i escaig per tancar aquesta secció d'avui. M'agradaria treure un tema, una paraula que hem sentit molt, de fet en són dues, que hem sentit molt aquests dies, que és el concepte de dret internacional, el conjunt de principis i normes que regulen les relacions dels Estats i altres subjectes de dret internacional i que són representats pel seu servei diplomàtic.
Això, el dret internacional que estem sentint que s'està trencant aquests dies, va passar a Venezuela, ha passat ara a l'Iran, què comporta el trencament d'aquest dret internacional? Comporta dir que cadascú opta pel que cregui més interessant.
El dret internacional el va trencar Rússia i en va a Ucrània. I portem ja 4 anys d'invasió. Per què no hem d'enronar? El dret internacional hem d'enronar totes les coses aquestes. El tema d'Ucrània ja porta 4 anys.
El tema de Venezuela era un narcoestat. Per tot on s'ha pogut que era un narcoestat. És a dir, que manaven més els narcos i que amb el tema del poder de la droga estaven fent i desfent el país. I allò el que han fet ha sigut esquilmar-lo. Amb el tema d'Iran és un tema, ja t'ho dic, és el tema de l'Urani enriquit. Aquest és el problema, eh?
No és un problema d'or, no és un problema de petroli, no, no, no. És un problema que es portem. Porten 22 o 24 anys, diem, pareu, pareu, pareu, pareu, perquè ells mateixos, ells mateixos són els que diuen, quan el tinguem, ho farem. Què haurien d'haver fet? Una resolució. Però clar, si tu fas una resolució de la ONU, les resolucions de la ONU estan per dir-les, però per no complir-les.
Doncs ens quedem aquí, Rafael Redondo. Moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. Ens escoltem d'aquí 15 dies i res, aviam com va avançant també aquest tema. A veure si diem que ja ha parat, que ja seria bona. Estem pendents, gràcies. A vosaltres, petita pausa pels bolletins. Tornem de seguida després dels bolletins a les 12. Fins ara.
Si té bona puntuació, vindrà divendres i podrà guanyar fins a 200 euros. Són les 12, arriben les notícies. Bon dia, us informa Joan Bota.
L'Iran continua atacant Israel on les alarmes han sonat a Jerusalem i té l'edit. De moment no se sap si hi ha hagut danys. En tot cas, els guardians de la revolució, el braç armat del règim iranià, ha avisat que les portes de l'infern s'obriran cada cop més per Israel i als Estats Units. Les forces de Teheran també han atacat l'ambaixada nord-americana a Riyad i infraestructures energètiques de països del Golf.
L'últim exemple ha estat un dipòsit de carburant a Oman. Mentrestant, Israel manté l'ofensiva contra Teheran amb el bombardeig d'un gran complex governamental i també el Líban, ordenant l'evacuació de 25 pobles del sud del país i les Nacions Unides han advertit que unes 30.000 persones han fugit de casa seva.
Més notícies, Natàlia Ramon. Cada dia el torn d'ofici de Barcelona té a comissaria 35 casos de dones víctimes de violència de gènere i masclista. Són dades de l'any 2024 que representen un increment del 9% respecte a l'any anterior, segons acaba de fer públic el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona. Barcelona, Miquel Jarre, bon dia.
Bon dia. En total, l'any passat es van fer 12.852 assistències i només al gener d'aquest any se n'han fet un miler. Cristina Vallejo és la diputada del col·legi responsable de l'Observatori per la Plena Igualtat. La veritat és que ens esgarrifa que les dades continuen a l'alça. Estem parlant de dades des del...
referent al 2024, que han augmentat un 9,7%, i ens trobem que des que les noves competències de les agressions sexuals i la violència de la dona s'han concentrat en un sol jutjat, de l'octubre fins ara, el 28 de febrer, estem en un 2,7% més d'assistències al detingut.
Les entitats socials alerten que el sensellerisme va a l'alça arreu del país i exigeixen que es passi del debat del fenomen a l'acció de manera coordinada per part de totes les administracions. Reclamen més recursos, com a mínim 100 milions d'euros aquest any, i que s'aprovi la llei del sensellerisme, que fa anys que està encallada a Barcelona Marriera.
Bon dia, l'habitatge s'ha convertit en el principal factor d'empobriment de la població i cada vegada més gent es troba en una situació de sensellerisme que va més enllà de viure al carrer i inclou situacions de relloguer, amuntegament o habitatge precari. Davant d'aquesta realitat i els últims casos, com el desallotjament del B9 de Badalona o el campament de la zona franca, les entitats socials reclamen passar l'acció amb el model que ja existeix i, sobretot, amb més inversió. Xavier Trebado és el president de la taula del tercer sector.
Considerem que els 30 milions que han estat anunciats al voltant del pla de xocs pel sense llarisme són del tot insuficients i insistim que la Generalitat hauria de destinar com a mínim 100 milions d'euros.
Reoberta la C-28 al port de la Bonaigua després de l'esllavissada que hi va haver dimecres passat i que va obligar a tancar la via per seguretat. La zona afectada és tota l'escullera, incluent-hi el tram on va caure el mur construït ara fa només sis anys i també zones adjacents on s'hi han detectat blocs inestables. Sort, Pau Rovira, bon dia.
Bon dia des del territori. Es lamenta que una obra tan relativament nova s'hagi de refet tota de nou, tal com han avisat els tècnics, uns treballs que aniran per llarg. Més enllà de la incidència puntual, el tall a la via, un mes, té conseqüències directes en la vida quotidiana i en l'economia del Pallars Sobirà i la Vall d'Aran. Jornades laborals perdudes, retards i una incertesa constant per a empreses o administracions que depenen del personal que es desplaça diàriament. Juanjo Espanya, alcalde de l'EMD de Tredós, el Nautaran.
que els treballadors arriben amb dificultats, providors que no poden passar amb normalitat i alguns visitants opten per no desplaçar-se. Restaurants, hotels, comerços, serveis, pateixen les conseqüències, sobretot en temporada turística.
L'Hospital Vall d'Hebron atén actualment 380 infants i adolescents a la seva unitat de tractament de l'obesitat, dels quals el 15% ja els tracta amb fàrmacs com el guagobi o l'osempic, molt populars en adults per perdre pes. Es calcula que el 20% de la població infantil i juvenil del país té obesitat. Barcelona, Mònica Mas.
Bon dia. La unitat busca l'adherència a la dieta mediterrània i a l'exercici físic d'aquests infants i joves per prevenir diverses malalties metabòliques associades a l'obesitat. Però un 15% de casos es proposa a la família el tractament amb sema glutida, és a dir, el huevovi, sempre i quan la família s'ho pugui pagar i sempre que vagi acompanyat de tractament psicològic. El doctor Eduard Mogues és el cap de la unitat d'obesitat de Vall d'Abron.
Són pacients molt complexes i sobretot és molt important aprofitar per insistir en que una persona adulta que porta 20 o 30 anys vivint amb obesitat és una persona potser madura en molts aspectes de la seva vida, també emocional, un adolescent o una persona en creixement i construcció necessita un suport afegit. Mònica Mas, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Esports Marta García. El Barça està obligat a remuntar els quatre gols en contra de l'anada davant l'Atlètic de Madrid si vol estar en la final de Copa. Els blauganes sumen la baixa de Lewandowski amb un cop a l'ull a les ja sabudes de Christensen-Gavill de Jong, a més també del sancionat Eric García. El Camp Nou estrena esta nit una minigrada d'animació amb 750 persones ubicada en el lateral del gol sud. El Barça-Atlètic de Madrid començarà a les 9 i a les 8 ho farà la transmissió de la TDT en l'antena de Catalunya Ràdio.
La derrota del Madrid ahir a 0-1 davant del Getafe amplia a quatre punts l'avantatge del Barça sobre els blancs. El partit en el Bernabéu va acabar amb xiulets de la graderia cap a l'equip blanc. A falta de la validació, Joan Laporta, Víctor Font, Marcíria són els tres precandidats a les eleccions del Barça que han aconseguit passar el tall de les firmes. A les 7, Espanya i Llàndia. En Castelló de la Plana és el primer partit que disputa la selecció espanyola femenina de futbol.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 7 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova. El barri de Masllui comptarà amb servei directe de busnit amb l'ampliació del recorregut de la línia N12, que s'endinsarà al cor del barri per donar cobertura directa a la zona. La mesura és fruit de les gestions de l'Ajuntament de Sant Jus davant l'àrea metropolitana de Barcelona i donar resposta a una reivindicació històrica del veïnat. La modificació permetrà connectar Barcelona i el centre de Sant Jus amb Masllui de forma més directa i segura, especialment en horari nocturn.
Les persones residents tindran el servei de nitbús més prop de casa, amb connexió ràpida i sense transbordaments durant tota la nit. Està previst que la millora entri en funcionament a partir del 16 de març. L'ampliació s'ha dissenyat per garantir la màxima cobertura territorial sense afectar la regularitat ni les freqüències de pas actuals de la línia.
El nou itinerari passarà pels carrers Girona, Marquès de Monistrol, Frederica Montseny i el passeig Comte de Vilar de Gada a Sant Feliu, situant les parades a una distància aproximada d'entre 100 i 300 metres del barri. I pel que fa a medi ambient, la vagoneta acollirà demà 4 de març a les 6 de la tarda al taller de costura creativa, una activitat centrada en la transformació i reutilització de roba en desús.
La proposta s'emmarca en el programa Tallers Repàret, que es desenvolupa entre març i juny. L'activitat planteja convertir peces que ja no s'utilitzen en nous projectes d'ús quotidià, com bosses fetes amb samarretes o davantals confeccionats amb texans. A partir de la roba portada per les persones participants i del material facilitat pel tallerista, s'oferiran recursos per aprendre a reaprofitar tèxtils i potenciar la creativitat, fomentant una mirada sostenible sobre el consum.
El taller és gratuït, però cal inscripció prèvia a través del web xecsantjus.cat. L'activitat compta amb la col·laboració de l'Èrea Metropolitana de Barcelona i la xarxa d'equipaments culturals i és organitzada per l'Ajuntament de Sant Jus. I pel que fa a cultura, l'Ateneu de Sant Jus presenta la primera edició del Festivalet Folk, una iniciativa cultural que neix amb l'objectiu d'apropar la música de rel i la música popular a la ciutadania.
L'esdeveniment, que se celebrarà el proper 8 de març, destaca pel seu format itinerant i per una programació que aposta pel talent femení, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones Treballadores. Segons han explicat Marta Malaret i Lluís Terrés, membres de la Junta de l'Entitat, el projecte s'ha gestat amb la col·laboració del Cisco de Can Cardona i compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Jus. La voluntat de l'Ateneu és experimentar amb nous formats que dinamitzen el municipi. Podeu escoltar l'entrevista complet al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
he caminat sota la pluja, he plorat i em tremolaven les mans, escrivint versos d'enyor per la que fa que el meu amor cremi més del que havia cremat mai abans. I ara baixo per les Rambles i deixaré els carrers amples, no sé on vaig, però sé que quan hi sigui ho sabré. Vaig escrivint-li la cançó per cantar-la sota el balcón, el meu amor creix entre Alfàbrega i Llorer.
Sonen aveneres, uns avisments amb bucarons. Hem brindat per l'amic Jäger i pels nostres dies bons. Els he dit que el teu malí que és el centre on orbita el món. S'han rigut de mi per jove i m'han donat tres consells bons. Només vull anar als teus braços per plorar com un nen petit. On t'has ficat aquesta nit?
I buscant entre la dansa no s'acaba l'esperança mentre sona el flaviol i el tamborí. I una noia amb els ulls foscos m'ha endevinat en l'horòscop que està amb tu, ho porto escrit en el destí. Però recordo el que t'agrada i crec que sempre et trobava on el bafle és el soberb i emperador.
Buscant llocs amb més volum he mirat de creuar el teu rum entre el fons 10 i la ronda del Guinardó. Aquests antifeixistes desconfien d'un air ros, porten samarretes de futbol i bufandes de colors. S'ha muntat una tangana davant les portes del camp, quan he vessat la palengana on refreden les boldams. Només volia preguntar-los i per a cap d'ells no m'ha dit
On t'has ficat aquesta nit? On t'has ficat aquesta nit? I escurant la matinada, li fotré una queixalada, un bon plat de patata i coliflor. El destí m'ha abandonat, penso mirant-me la ciutat, que ja es desperta entre els primers raig de claror.
Mitaré a l'aigüera tot l'amor i la cambrera que em consola sempre que tu em deixes sol. Em farà passar l'estona, me'n vaig a Déu, Barcelona, la ciutat en la que no es pot mai el sol. Un revisor a la Sagrera m'ha virlat tots els diners,
maleïda nit de merda, no penso tornar mai més a la ciutat emmorellada de la teva habitació, on aquella matinada em vas convertir en lleó. Jo li vaig donar el meu cos frell a voler a l'esperit. On t'has ficat aquesta nit? On t'has ficat aquesta nit?
Tinc petons d'amors i algun mal dia Tinc els de sempre quan no em tinc He gastat tres vides I quan vull descriure Què tindré quan sigui vell
que no sigui tan complicat. Que quan no tens res, et queda la vida sencera. I quan no vagi bé, ho farem d'una altra manera. Ara em vinc a mi, buscant tresors tot de les pedres, tot el que tens, tot el que queda. Tot el que ens queda.
Tanta por d'enamorar-me, potser aquest cop surt bé. Quin dies que penso que no podré més, i el món perd el pols amb la pena. Em moro per viure sense mirar el temps, que no sigui temps.
buscant tresors sota les pedres, tot el que tens, tot el que queda, tot el que ens queda.
aquí en un tros de cel on m'escapo sovint tu estàs amb mi
i no ens ha quedat cap t'estimo per dir. Allà està tot bé, vam saber fer el millor, l'esplendor entre tu i jo sobrepassa la nit, i t'abraço content, sense por ni rancor, sense entendre la sort tan preciosa que tinc. Veig només l'amor,
En tu veig només l'amor. En tu veig només l'amor. En tu veig només l'amor. En tu.
Veig només l'amor en tu. Veig només l'amor en tu. Veig només l'amor en tu.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Gualden, Torreblanca. Descobreix-los i dóna suport al comerç local.
sense anar més lluny. Comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els jugues puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Fins demà!
Deu minuts per arribar a dos quarts d'una del migdia. Estem a la Rambla, el magazín de matins de ràdio d'Esvern, i ara saludem en David Sant Martí, cap de projectes de transformació digital del Banc Sabadell. En aquest cas, parlem amb ell per poder parlar de diverses qüestions relacionades amb el Barcelona Mobile World Congress i també, concretament, sobre l'aposta que fa també Banc Sabadell amb tot plegat. I per veure una mica cap a on tiraran aquestes quatre línies per les que podrien enfocar una mica
Aquesta edició d'enguany 20, edició del Mobile World Congress a Barcelona. David, bon dia. Molt bon dia a tothom. Com estàs? Benvingut al programa. Moltes gràcies. Un any més. Aquí estem.
I tant, i tant, i tant. L'any passat, a la temporada anterior, ja vam poder gaudir d'aquest espai, en aquest cas, al Magassin de Tardes, al Refugi, i aquest any no hem dubtat en tornar-te a trucar, com a professional també del sector, i en aquest cas, per poder veure una mica cap on tirarà aquesta edició d'enguany. Una edició que està molt marcada, evidentment, per aquest 20è aniversari d'aquest projecte que venia de Cants, que de cop i volta a terra a Barcelona, que també li dona un gran impuls
a la ciutat comptal, però que no podem evitar pensar una mica també en Iran i en tot el que està passant a nivell geopolític. Sí, sí, sí. Totalment, totalment. La veritat és que sí, que justament ha coincidit. Com bé dius, l'impacte és increïble.
i no podem treure la vista d'Iran i de tot el que està provocant això, no només en l'entorn del Mobile, sinó general a tot arreu. Quin creus que serà l'impacte que tindrà el Mobile World Congress 2026 per Barcelona i també pel conjunt del territori i pel sector, evidentment? Com bé has dit, és el 20è aniversari. Fa 20 anys que tot això va començar i perquè us feu una idea així a nivell de volums,
s'espera que passin més de 100.000 visitants en guany durant aquesta fira, però és que a nivell d'impacte econòmic, volant superar els 600 milions d'euros aquest 2026, és una borrada. La veritat és que l'impacte és molt gran. Si pastageu, o sigui, s'ha hagut de reforçar en sectors el turisme, el comerç, la mobilitat, l'euscalaria, o sigui, si us passegeu una mica parlant tot del mobile, o sigui, està ple de taxis, està ple de...
de moviment Restauració Estapatà, o sigui, és una passada. Els últims 20 anys aquest avenç ha aportat més de 7.500 milions d'euros. Amb el que això implica, milers de feines temporals,
Noves feines permanents, o sigui que mou molt, mou moltíssim. És increïble. Clar, ho parlàvem també a l'espai de l'editorial, David, que no només és tot aquest volum que, diguéssim, és més tangible, no? Tot el tema d'hotels, dels serveis, diguéssim, bàsics.
que tots els congressistes faran ús en els propers dies, sinó que també hi ha una implicació contractual important, no?, que hi haurà moltes signatures, hi haurà molts contractes i es tancaran molts acords en aquest mobile. Totalment, totalment. De fet, ahir al matí, a l'obertura, ja vam comentar que només obrir ja totes les sales estaven plenes perquè una de les principals fons de feina és el networking que es fa allà.
i estancant realment temes molt bèsties, molt bèsties. Ja no només el Mobile World Congress com a tal, com a FIRA, sinó el 4 Years for Now, que és una denta que es fa relacionat amb totes les start-ups i realment és una passada.
Clar, perquè ara mateix el tema de startups és un concepte que a nivell d'Europa podíem dir que fa uns anys era una cosa que era incipient, que estava naixent i ara de cop i volta ens trobem que Barcelona és un punt bastant clau pel tema de les startups. Sí, sí, totalment. Hi ha diversos hubs d'innovació a la ciutat de Barcelona i de fet
El 4J4No és un event que és completament internacional i serveix per centrar-nos en l'emprenedoria i la innovació tecnològica. L'objectiu d'aquest event és precisament impulsar les start-ups amb alta potencial i connectar amb inversors i corporacions per aconseguir tirar endavant projectes. Sí, sí.
La veritat és que es nota molt. I si teniu oportunitat d'anar, la veritat és que és una passada, perquè hi ha moltes start-ups que pot semblar que... Bé, de fet l'hempasset, us posaré un exemple. L'hempasset hi havia una start-up que feia xocolata, xocolatines, que no estaven fetes amb cacau, estaven fetes amb altres productes i realment no tenia dolços, o sigui, era increïble.
Sí, perquè veieu que igual quan parlem d'estart-ups el primer que et ve al cap és temes de telefonia o temes de connectivitat o...
Hi ha sectors molt variats, com podria ser, per exemple, l'educació o la sanitat, que també hi ha molts start-ups relacionats amb això. Sí, sí, totalment. Al final hi haurà molts projectes que també es donaran a conèixer al llarg d'aquests dies a Barcelona i això també és un punt clau, és un factor clau, el fet que aquests projectes tinguin cabuda en aquest tipus de congressos, un congrés,
que, com dèiem, va néixer per ser de telefonia i no és que, diguéssim, l'element principal s'hagi dissolt del tot, però sí que és veritat que ja no té tant protagonisme com en els seus inicis, David. Totalment, totalment, de fet, la telefonia, no és que s'estigui quedant en segon pla perquè és el nostre dia a dia, al final avui en dia hi ha poca gent que no tingui telèfon i que l'utilitzi a diari, però sí que és veritat que les noves tecnologies emergents que estan sortint
i que ens arribaran abans que més tard, probablement, s'han de tenir molt en compte, com podria ser la connectivitat per satèl·lit. Hi ha empreses que ja s'estan dedicant a llançar satèl·lits a l'espai perquè no ens connectem via 4G o 5G, sinó que directament ens connectem via satèl·lit. Això a nivell global provocarà que on no està arribant la tecnologia 4G o 5G per falta de cobertura o hi hagi programes, o sigui, ens connectem encara més, no?
Una altra opció, per exemple, això potser està una mica més lluny, però tot el món del 6G, que és la connectivitat, la nova evolució del 5G i del 4G, ja s'està parlant del 6G, o dispositius intel·ligents, la famosa intel·ligència artificial que està en boca de tothom, que no és com ens canvia la vida la intel·ligència artificial, és que ja ens l'està canviant, és que ja la tenim avui en dia instaurada en més o menys mida, però la tenim aquí.
i jo crec que serà un canvi molt bèstia, no?, sobretot la IA, o sigui, en el nostre dia a dia, nosaltres a la feina ja estem incorporant tasques d'intel·ligència artificial que ens ajuden a eliminar tasques rutinàries que com a valor productiu no ens aporten res, no?, doncs revisió d'excel, revisió d'HP i revisió de dades, que això pot fer una IA o una agenda IA i després tu, com a responsable, doncs acabes intentant d'analitzar el que hi ha, però és que si anem més enllà...
per transformar l'educació, la salut, o sigui, som capaços de fer diagnòstics molt més precisos, tenir assistència continuada a través d'un robot d'IA que ajudi a les persones amb problemes a estar connectades online al dia. I crec que és molt bèstia. I sobretot crec que hem de tenir molt clar això, eh? No és futur, és present.
Totalment. Doncs parlem una mica d'aquesta transformació de la intel·ligència artificial, que de fet és un dels grans eixos d'aquest congrés. La nostra vida quotidiana, en els propers anys, està clar que sofrirà, patirà aquest canvi, tot i que ja l'està patint ara.
Actualment, com tu bé comentaves, al final, jo crec que, tot i que ja existia, tot i que ja era una tònica bastant, diguéssim, no quotidiana, però sí que començava a utilitzar-se l'intel·ligència artificial fa uns anys, ha sigut gràcies al naixement de xat GPT, d'aquest tipus d'intel·ligències,
que ens ha arribat una mica més al nostre dia a dia. Que ara, de cop i volta, la nostra tieta, quan ha de fer una recepta en contra de preguntar-li al Google, li pregunta a ChatGPT. Quan la nostra neboda té un problema amb una cosa que no entén d'una llei perquè està estudiant dret, li pregunta a ChatGPT. És com que ara, de cop i volta, aquesta intel·ligència artificial ha entrat a les nostres llides. I ja no parlem dels vídeos...
del tema de la generació d'imatges, etcètera, etcètera, que això també genera un debat entorn com fem ús d'aquesta intel·ligència artificial, David, perquè realment, clar, aquí hi ha una part que tu deies, no?, hi ha unes tasques que eren merament rutinàries, que les havíem de fer nosaltres, que havíem de perdre hores i era de cop i volta, podem dedicar aquelles hores, aquells esforços a altres qüestions i allò que es pugui fer de forma automàtica gràcies a la IA...
però això també, aquest alarmisme que s'ha encès en els darrers anys de la intel·ligència artificial ens traure a la feina, és una mica el que genera debat, no?, tot plegat. Sí, totalment. Jo crec que aquests dos o tres últims anys hem tingut una mica de preparació social, no?, amb tot el que ens ve, no?, però crec que encara falten reptes ètics i socials que hem de tenir en compte, no?, i és veritat que tota la part de l'AIA...
ens ajuda a tenir una visió molt més global i més connectada, però jo crec que encara avui en dia, tot i que ja s'estan fent passos a nivell global per intentar tenir una regulació, un marc regulatori, hi ha organismes com l'UNESCO que estan intentant fer un ús responsable o intentant orientar-nos a un ús responsable de la guia, hi ha moltes carències. Jo crec que encara no hi ha regulació suficient, que hi ha moltes divisions...
a nivell de vigilància, responsabilitats legals, com deies l'altre dia, per exemple, sortirà la notícia que Disney ha posat una querella perquè estan utilitzant els personatges a Disney per fer vídeos, que són vídeos que es generen en dos minuts, o sigui, en 30 segons. Falta un marc regulatori. Falta que... Si ja hi havia una diferència digital, social, això encara pot fer-la més gran encara. Aquesta bretxa digital i social que tenim
S'ha de tancar. I sobretot hem de tenir molt en compte les males praxis que pot portar tot això. A nivell de ciberseguretat, a nivell de seguretat, s'ha de tenir en compte. I s'està treballant. Jo crec que sí que s'ha avançat molt en els últims anys, però no tota la població està preparada pel que ens ve.
I ens falta algun marc regulador? Algun tipus de llei? Algun tipus de document físic? Jo crec que sí. No som molt expert en aquest marc regulador. Sé que hi ha coses, sé que hi ha hagut algun event per crear regulació, sé que a nivell a Europa s'estan fent coses, però jo crec que està evolucionant tan ràpid tot el tema de la intel·ligència artificial que no ens està donant temps a ser capaços de regular-ho com cal.
Totalment, totalment d'acord. Sí, sí, la veritat és que això és una de les qüestions que es comenta més sovint, no? El fet que això està avançant molt ràpid, això està anant a marxes forçades i això no ens està permetent pensar-ho amb cap, no? I és quan vam veure aquelles manifestacions a Hollywood durant uns quants mesos on...
Els guionistes i també el sector cinematogràfic sortir al carrer per reivindicar els seus drets, per dir, ei, que ara ve una intel·ligència artificial que en 15 segons et fa un guió d'una pel·lícula i això és preocupant i s'han de posar...
s'han de posar bases, però això a tot arreu. És a dir, l'ànima no hi és, perquè l'ànima només la pot posar a l'ésser humà, però el que és la feina d'escriure't aquelles pàgines, siguin més encertades o menys, sí que te l'acaba fent. Llavors hi ha gent que es pot conformar amb això, no?
Sí, sí, perquè al final ens tirem pel camí fàcil o la via ràpida, que és si hi ha algú que ho pot fer per mi, ja m'està bé, ja tirem per aquí i ja està. I això, èticament, potser no és el més recomanable. Totalment. I s'ha de tenir en compte, totalment.
Doncs sí, sí, és així. Avui estem parlant amb David Sant Martí, estem fent balanç d'aquest Mobile World Congress que va començar ahir a Barcelona i en aquest cas ens agradaria també posar-nos una mica al dia amb el tema de les tecnologies emergents, aquelles connectivitats com per exemple el 6G, la connectivitat per satèl·lit, els dispositius intel·ligents. Això arribarà abans al gran públic, entenc, abans que ens arribi a nosaltres, però quin impacte tindrà aquest tipus de tecnologies?
Són tecnologies tan disruptives jo crec que ens donen bojos. Jo crec que hem de tenir la ment molt oberta i el que et deia, està avançant tan ràpid tot que és que no ens dona temps a assimilar-ho com aquell que diu. El tema de connectivitat per satèl·lit.
I no només a nivell social, perquè a nivell econòmic, o sigui, el que estem hiperconnectats a tot arreu. Si tu imagina't que vas amb el teu telèfon i jo què sé, que te'n vas de viatge a un desert i que se't cau la cobertura 5G, perquè no hi ha cobertura 5G, però és que connectaràs des del teu oi en remota un satèl·lit que tindrem aquí a l'esfera flotant. I això ens permetrà continuar a estar hiperconnectats a tot arreu.
I això ens arribarà molt aviat perquè hi ha una empresa que es diu Starlink, que no sé si us sona, que ja té algun satèl·lit llançat i està flotant per allà. O sigui que això arribarà abans que tard, com t'he comentat, igual que tots els dispositius intel·ligents. O sigui, aquest any el Mobile ja estan presentant dispositius que tenen intel·ligència artificial incorporada, més enllà del TGPT i coses aquestes, o el Gemini, que hi ha per allà,
que realment és a sombra una mica. A nivell d'aquestes tecnologies, m'ha sorprès molt aquest any, hi ha una empresa que es diu Honor, que és una empresa de mobile, de telefonia, no sé si la coneixeu, és xinesa, que ha entrat superfort en tot el tema de robots, robots humanoids, que igual ho veus a la tele, que tenen faccions humanes, que pots interactuar amb ell, que pots parlar, que et saluda, que balla, que fa gestos com un humà.
i d'aquí la següent derivada és que aquest robot li posi una guia i sigui capaç de fer tasques a casa com potser fes-me una compra o acompanya algú al carrer perquè té mobilitat reduïda o no pot fer saps un acompanyament personal que ja comença a ser important s'ha presentat també un smartphone amb un braç robòtic que li han dit robot phone i té un sistema robòtic que és com una mà que es mou
Hòstia, ojo, eh? Ojo que això ho tenim bastant a sobre, tot i que encara està molt així, molt... Sembla que estigui molt llunyà, però no, no, tenim més a prop que el que sembla, jo crec, eh?
Clar, és que tots aquests conceptes que ens estàs tirant a sobre de la taula, David, són conceptes que hem vist, diguéssim, tornant una mica a la ficció, tornant una mica a Hollywood, que els hem vist a la petita i a la gran pantalla, no? Llavors, clar, ara de cop i volta, veure'ls de forma tangible, veure'ls en aquest tipus de congressos, a part de posar-te la pell de gallina, també... bé, aquestes pel·lícules normalment no acabaven del tot bé, David. No sé si...
No sé si ens ho hem d'acabar de mirar així o què, però a mi és una cosa que em fa ser respecte, perquè dius, ostres, val, sí, d'acord, tenir una intel·ligència, tenir un robot humanoide que estigui a casa, que faci aquestes feines, que faci aquestes tasques, no sé fins a quin punt això ens ajuda o ens convé com a societat, no?
Totalment. Bé, jo crec que és una mica el que deien, jo crec que aquí falta una mica l'ètica social i de poder regular-ho, i tenir unes bases assentades a nivell social i ètic per poder tirar endavant això. I totes les raons, i al final jo crec que tothom li ve la pel·lícula de Terminator al cap, com parlem d'aquests temes, i ho veiem superlluny, o Jo Robot, que també és un altre bastant d'època,
és així, el que és innegable és que ho tenim aquí i que això no ho pararem, o sigui que això va cap endavant potser és una cooperació una mica bèstia però els companys i companyes que ens escolten que tenen la meva edat quan va sortir internet i quan van sortir els cercadors com Google i tots aquests temes era una revolució brutal però brutal, o sigui tots estem igual, o sigui al final jo els nostres fills que avui en dia en deu nen té 14 anys
i utilitzar el Chargipity si té dubtes, si hi ha algun problema de mares que no en té, això ho tenim ja aquí. Igual que abans tu t'anaves a algú i li buscaves qualsevol cosa, doncs és que ara te'n vas al Chargipity i li dius que muntem un viatge, que me'n vull marxar dues setmanes, vull fer aquesta ruta, vull fer això, i si cal compra'm els vols, sisplau, o mira'm vols disponibles. Això ja està aquí, ho tenim aquí, no ho podem negar. Per tant, crec que sí que és molt important que això es reguli i que...
siguem capaços de tenir clar cap on avança. Per una banda, aquesta regulació que s'ha de demanar i s'ha de demanar ja, que crec que des de, diguéssim, estaments polítics s'han de posar les piles perquè això estigui operatiu el més aviat possible...
i per altra banda també no cauran alarmismes, no? Perquè crec que... Correcte, correcte. Com tu bé has dit, sempre hem tingut, és a dir, hi ha precedents, no? Jo recordo perfectament que en la meva època, per exemple, era la Viquipèdia, no? Que deien, ai, és que ara ha arribat la Viquipèdia i els nanos estan tontos perquè no fan els deures, no? Perquè ho busquen tot a la Viquipèdia. I ara amb el xat GPT és una mica el mateix, no? Al final, dius... Bueno, jo crec que és l'evolució natural. O sigui, la tecnologia està evolucionant...
Alguns pensaran que molt ràpid, alguns pensaran que no tant, però és innegable aquesta evolucionada. I no ho podem oblidar. És això, eh? O sigui, al final hem d'anar de la mà i ha d'evolucionar. I ens hem d'acostumar que els nostres fills d'aquí quatre dies sabran més que nosaltres de tot això. Que ja passa, eh? O sigui, al final jo...
Jo quan parlo amb ma mare, doncs ma mare té problemes amb el mòbil i no sap trobar no sé què, i no sap fer no sé què, no? Doncs amb els nostres fills passarà el mateix amb nosaltres. Totalment, totalment. I avui precisament que estem parlant amb tu, que treballes, doncs com dèiem, en projectes de transformació digital pel Banc Sabadell, vosaltres com a banc entenc que també heu hagut de fer un debat
molt important respecte a aquest tema. És a dir, abans, jo me'n recordo quan era petit, que hi havia oficines dels bancs, dos o tres per poble, i ara de cop i volta dona gràcies si hi ha una oficina al centre del poble per poder anar a fer alguna consulta si s'escau, perquè tot és digital. Clar, tot això també ha afectat molt a les generacions, diguéssim, del segle passat, aquelles generacions que ara són avis, són àvies,
aquesta gent gran que potser no han viscut amb aquestes noves tecnologies i alguns s'han intentat integrar, d'altres ja no n'han estat a temps i clar, vulguis o no, fer-li fer una acció, un tema burocràtic amb el telèfon, doncs implica per a ells, els implica tot un món, no? I segur que us hi heu trobat...
Exactament, i us heu trobat mil cops que us heu hagut d'adaptar també una mica amb ells perquè ells no deixin de fer tot el que han de fer, perquè ho han de fer, però clar, per altra banda es troben que no hi ha bancs físics, o gairebé no n'hi ha, que ho han de fer gairebé tot digital, que han d'acudir, diguéssim, als seus familiars més pròxims que potser sí que en tenen una mica més d'ordinadors, i aquí veiem que hi ha dues generacions, una que està corrent molt i l'altra que ho intenta però que no arriba, no?
Sí, sí, sí, sí. Sí, totalment, totalment. Però, bueno, al final és el que et deia, o sigui, és evolució pura i dura, o sigui, no ho podem negar, no? I és veritat que costa, però almenys per part del banc Sabadell i que estem intentant que aquestes persones no quedin escloses i intentar que aprengin, que entenguin, fem cursos específics per ensenyar una mica a nivell digital com funciona tot aquest món, classes bàsiques,
i després sempre, en última instància, sempre queden en les oficines. Sí que és veritat que ja estan sortint molts bancs o neobancs que li diuen que ja no tenen oficines físiques, on podria ser Revolut o podria ser... No sé, n'hi ha moltes, eh? Però, bueno, al final, som banca tradicional, no ens oblidem. I sí que és veritat que no ens podem separar de les empreses més digitals, però continuem sent banca digital. Ai, perdó, som banca tradicional de tota la vida. Per tant, és un híbrid, no? Hem d'intentar adaptar-nos a tots els nivells.
També és veritat que posem molt de foc en aquestes persones de la tercera edat que comentes, Dani, però els joves d'avui en dia no volen saber res d'anar a l'oficina. I no volen ser a l'oficina, tot el contrari.
Els joves d'avui en dia intento incloure-me, tot i que ja no soc tan jove, però jo vull fer-ho ja i vull tot ja i si puc fer-ho pel mòbil i no m'hauran del sofà millor que millor. I et dic més, David. No et facis trucar per telèfon. Correcte. No vull parlar amb ningú. Correcte. T'anava a dir exactament això. Ja no és ni oficina, és no vull parlar. Sí, sí. Clar. Vull fer autònom, vull fer-ho jo en autoservei i vull... Jo vull fer-ho tot en el meu rotllo i sense depèn de ningú.
i també hem d'estar per aquests clients que volen ser 100% digitals. Llavors és un equilibri una mica complicat. Totalment, totalment, sí, sí, ho és. Doncs ja per anar tancant, David, parlaves una mica, ho apuntaves i vull concloure amb això. Estem preparats com a societat per gestionar els reptes ètics i socials d'aquesta nova era digital que també ens planteja aquesta nova edició del Mobile?
Jo crec que sí, que com sempre hi haurà persones que siguin més reticents i hi haurà persones que ho acceptin més ràpidament, però ho hem d'estar. Bé, al final, me'n poso una mica el que hem dit, eh, Dani? No podem negar el que ens ve, no podem negar el que tenim aquí, perquè ja ho tenim aquí, eh, i ens haurem d'anar adaptant, com hem fet sempre. Crec que som bastant resilients i ho aconseguirem, però sí que crec que falta un marc regulatori una mica més ampli i que controli tot aquest tema.
David Sant Martí, de Projectes de Transformació Digital del Banc Sabadell, moltíssimes gràcies per atendre'ns el matí d'avui dimarts, 3 de març del 2026. Avui hem parlat del Mobile World Congress amb en David i ens agrada molt fer-ho, com cada temporada intentem ocupar un espai d'aquesta setmana del Mobile per poder parlar amb ell i que també ens esclareixi quins seran els punts, les línies vertebradores de l'edició d'enguany. Una abraçada, cuida't molt.
Una abraçada gran. Gràcies, David. Adéu-siau. Adéu. Fem una petita pausa per publicitat. Tornem de seguida amb el Parador Musical. Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir.
Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa de feina i al carrer.
Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en el gest de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Adiós, dos, ve. Epoema, 98.
I ara marxem al parador musical per descobrir avui un dels grups que de ben segur us sonaran d'alguna cosa. De fet, avui és un artista que ha tingut diversos grups i que tots han sigut un èxit. Parlem avui de l'esca.
Doncs sigueu benvinguts i benvingudes al Parador Musical, l'espai on descobrim els artistes que han deixat empremta a la música. Avui parlem d'una dona que és tota una icona a Espanya i Llatinoamèrica, cantant, presentadora i referent del moviment contracultural dels anys 80, Alaska.
Bé, doncs per proposar-nos un viatge al món del glam, la movida madrilenya i les cançons que mai passen de moda. Comencem amb els seus orígens. Alaska va néixer com Olvido Garajoba l'any 1963 a ciutat de Mèxic. Als 10 anys es trasllada amb la seva família a Madrid.
El seu debut musical va ser amb el grup Kaka Deluxe, una banda pionera del punk a Espanya. Però la seva fama explota quan funda l'Asca i los Pegamoides, en temes com Horror en el hipermercado y Bailando, una cançó que és una icona i que es va convertir en tot un himne de la movida.
Bebiendo, me paso el día bailando y los vecinos mientras tanto no paran de molestar. Bebiendo, me paso el día bebiendo, la coctelera agitando llena de sol.
Tengo los huesos desencajados. El femur tengo muy dislocado.
Amb aquesta cançó, Alaska va posar la primera pedra del seu camí cap a convertir-se en tota una estrella del pop espanyol. Després dels pegamoides, Alaska continua reinventant-se i fundar Alaska Idinarama, un dels grups més importants dels anys 80. Amb ells arriben grans èxits com Ni tu ni Nadie i A Quien Le Importa, autèntics himnes que encara avui dia són reivindicats per la comunitat LGTBI i per tothom que defensa la llibertat i l'autenticitat.
Sabíeu que a quin la importa es va convertir en una cançó icònica a tot el món gràcies també a una versió d'Atalia? Doncs avui escoltarem aquesta cançó, però abans volem escoltar el Ni tu ni nadie, que de ben segur tots hem cantat més d'un cop.
En elevar mi tensió, en aplastar mi ambició, sigue así y ya verás. Miro el reloj mucho más tarde que ayer.
Gràcies.
Doncs aquest missatge tan clarificador i que de tant en tant jo crec que ens hauríem de tatuar a la nostra pell perquè a vegades ens fixem molt en allò que pensen els altres de nosaltres mateixos, no? I realment aquest ni tu ni nadie puede cambiar-me. La veritat és que és un missatge molt potent, però encara ho és més el que ve a continuació. Una cançó que encara avui sona a totes les festes i discoteques des dels anys 80 fins ara a l'actualitat, el 2026.
Alaska no s'ha quedat mai al passat. Als anys 90 crea Fangoria amb Nacho Canut, un projecte que mescla la música electrònica i el pop. Amb Fangoria, Alaska aconsegueix reconnectar amb noves generacions gràcies a temes com No sé qué me das, retorciendo palabras, i sobretot, drames i comèdies. Un altre dels grans èxits. I una curiositat, Alaska és una gran amant del cinema de terror i té una col·lecció immensa de figures i objectes relacionats amb aquest gènere.
No quiero más dramas en mi vida, solo comedias entretenidas. Así que no me pegas con historias de celos, llantos y tragedias, no.
Després d'aquest viatge a música, queda clar que l'Asca és molt més que música, ha estat presentador de televisió, actriu i tota una icona del pop. La seva imatge extravagant i el seu compromís amb la llibertat artística han fet d'ella un referent cultural. Avui continua girant amb fangoria i omplint sales a tot arreu, inclús també espais més a l'aire lliure. L'any passat vaig tenir l'oportunitat de veure la seva actuació al poble espanyol de Barcelona, increïble, ple de gom a gom.
Sense cap dubte, Alaska ha aconseguit el que pocs artistes reinventar-se sense perdre la seva essència. I així tanquem aquest viatge pel món d'Alaska, un artista irrepetible. Ens retrobem amb més episodis del Parador Musical. Fins aquí, la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimarts 3 de març del 2026. Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres. Avui hem parlat de les notícies de Sant Just, també hem fet un repàs a les portades dels diaris, tot seguit també hem parlat de les efemèrides i del temps i hem tancat així aquesta primera hora. La segona, després els bolletins de les 11, hem parlat d'avui del festivalet Folk,
amb la Taneu de Sant Just, amb Marta Malaret i Lluís Terrés, a l'entrevista del dia, i hem tancat aquesta segona hora parlant d'economia amb Rafael Redondo. Hem tancat el programa parlant del Mobile World Congress amb el nostre estimat David Sant Martí, i hem tancat l'espai amb el parador musical. Avui no hem pogut tenir...
a l'Elvira Sánchez per una complicació que ha tingut en la seva agenda. Esperem que l'hagi pogut solventar. I res, una abraçada molt gran amb ella i a tots els que han fet possible el programa d'avui. I no vull oblidar de vosaltres, els oients, que ens acompanyeu cada matí de 10 a 1 aquí, a Ràdio Desbem. Fins demà, que sigueu molt feliços.
¿Qué será lo que fabricas tú? Lo que te hace tan especial. Cuando hablo o pienso en ti, es imposible ser imparcial. No es un daño de la percepción, tampoco falta de sentido común. Resuelto todo y más allá. El mundo lo sabe, no es ningún tabú.
Fins demà!