Bon dia, passen 5 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio Despernfem, la Rambla.
Molts de vosaltres entendreu perfectament les paraules que us dirigiré a continuació,
paraules que van adreçades a la gent que gaudeix menjant, és a dir, la gran majoria.
Cada cop costa més trobar productes de qualitat als supermercats,
i és que tenim poc temps, recursos limitats i els preus dels productes pels núvols.
Tot això ens acaba induint a comprar l'opció més rentable,
i aquesta sovint no acostuma a ser la de més qualitat.
Jo tinc el privilegi de poder menjar de tant en tant productes de proximitat,
plantats i collits a la meva pròpia família.
L'altre dia, per exemple, els meus pares em van portar a casa una bosseta
amb uns quants tomàquets de l'hort.
L'olor et transportava a un altre lloc, i el gust a una altra galàxia.
En canvi, quan es compres al supermercat de tota la vida,
doncs aquesta màgia moltes vegades desapareix.
Clarament ens trobem en un moment conflictiu,
on la qualitat té un preu,
però aquest preu en moltes ocasions no beneficia l'agricultor,
beneficia a tercers.
Llavors ens trobem amb clients,
que es veuen abocats a comprar productes econòmics amb poca qualitat,
i agricultors que venen qualitat, traient un benefici ridícul.
Ja sabeu que aquesta editorial no existeix per aclarir problemes estructurals del nostre país,
sinó per fer reflexionar.
I sincerament, jo vull poder amanir un bon tomàquet sense deixar-me un ronyó,
com el que treballa al camp vol vendre'l sense sentir que l'estan timant.
Soc Daniel Martínez, i ara comença la Rambla.
I avui a la Rambla no parlarem de tomàquets,
però sí tenim un bon tomàquet,
perquè tenim un menú molt, molt, molt sucós,
el d'avui, dimecres 17 de setembre.
Arrencarem, com sempre, amb les notícies de Sant Jus i les portades dels diaris,
tot seguit el temps, amb en Carles Rius,
i també parlarem d'afemèrides.
A la segona hora, l'entrevista del dia,
avui a l'alcalde de Sant Jus, Joan Basaganyes,
on repassarem l'actualitat del nostre municipi,
i també farem les preguntes que vosaltres, des de casa,
li heu adreçat per xarxes socials.
A la tercera hora, Rambla, Jant, l'espai de Gemma Janer,
avui parlarem de llibres,
i també el paradó musical amb Elvis Presley.
Acabarem el programa d'avui,
xerrant del documental del mes amb la gent de l'Ateneu.
Tot a punt a casa perquè nosaltres ho tenim tot llest aquí a l'estudi
i comencem amb bona música, comencem amb gossos,
amb la cançó Corren.
Bon dia!
Fins demà!
Fins demà!
Tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren,
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren,
com gotes d'aigua s'enyoran,
aquells que ja no es veuran.
Difícil descobrir qui sóc avui,
una gota em cau mentre una altra em treu la set.
plou i passar l'hora,
tomba la bala, tomba la bala,
que m'apuntava ara la meva, jo mateixa em disparava.
Raig de llum, il·luminant, treu-me'l fons
Una revolució dins meu, desedueixo i es transforma
No, no, no, no, no, no, no, no, s'esborren
Em conformo amb mirar-me, mirar-me d'endins, cap enfora
Anar-te a buscar, nena, no és broma
Hauria d'haver estat diferent, però en un moment
S'han tancat les portes, poso els peus a terra, vull caminar
Necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descolir
Tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir
Corren, corren pels carrers, corren
Paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van
I ploren, ploren pels carrers, corren
Com gotes d'aigua s'enyoren
Aquells que ja no es veuran
Corren, corren pels carrers, corren
Paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van
I ploren, ploren pels carrers, corren
Com gotes d'aigua s'enyoren
Com gotes d'aigua s'enyoren
Aquells que ja no es veuran
Corren, corren pels carrers, corren
Paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van
I no s'esborren, imatges que no se'n van
I ploren, ploren pels carrers, corren
Com gotes d'aigua s'enyoren
Aquells que ja no es veuran
Oh, oh, oh, oh
Ara escoltes, prèviu desvent
Sintonitzes, ràdio desvent
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio desvent
98.1
Ràdio desvent
98.1
Mancan dos minuts per un quart d'onze del matí
Ens dirigim ara a l'espai de notícies
Ens dirigim a saludar a Mariona Sales
Mariona, bon dia
Bon dia, Dani
Com estàs? Com a tot?
Molt bé, molt bé
Avui en portada, en titulars, volem destacar la cursa de cas de coxinets
Parlarem també de les moixaines i cançons per més petits
I d'alguna qüestió més que de ben segur serà interessant
Com per exemple el documental del mes
Que com dèiem també en sumari
Avui tindrem els seus responsables aquí a la Rambla
Comencem, com dèiem, amb aquesta cursa de cas de coxinets
Els seus organitzadors ja han fet oficial les dates
Que normalment acostumen a ser pels vols del segon cap de setmana de novembre
Exacte
I en concret aquest any cau en 8 i 9 de novembre
Que serà quan tindrà lloc aquesta 48a cursa de cas de coxinets
Pel carrer Freixes
I les inscripcions s'obriran el 6 d'octubre
A través de la web carsdecoxinets.org
I es tancaran el dia 26
El preu és de 70 euros per car
I l'organització informarà de totes les novetats per xarxes
I per correu als antics participants
I aquella mateixa nit, la del 6 d'octubre
A partir de les 12 en punt, 12.00
S'obrirà també el període per sol·licitar el préstec de cars
I caldrà enviar un correu a seguretat arroba casdecoxinets.org
Amb el nom del pilot, el copilot i les dades de contacte
I sobretot no s'acceptaran correus enviats abans d'aquesta hora
Per tant, que enviï el correu abans de les 12 de la nit
Del 6 d'octubre, així per fer-se una mica intel·ligent
Si l'envio dos minuts abans seré el primer
No, si l'envies dos minuts abans te n'aniràs al fons de la llista
Ostres
Per tant, a les 0, 0, 0, 0
I a més que pots deixar programat el correu electrònic a les 12 de la nit
Jo això no sé com es fa
És molt fàcil, és molt fàcil
Tu vas allà i si no et busques un tutorial de YouTube
Que et pots programar el correu a les 12 de la nit
I te'n vas a dormir tu tan tranquil
I ja està, sabent que tindràs aquest car
Deixa'm que et pregunti
Abans aquestes inscripcions es podien fer també de forma presencial
Ara des de fa uns anys em penso que ja no és així
Tot és online
I l'únic que es fa presencial sí que són les verificacions
Que d'aquesta manera s'estalvia temps el primer dia de la cursa
Ho estic expliquent bé?
Ho estàs expliquent bé?
Abans les inscripcions es feien al casal de joves
Que venia tothom amb el paper ple
I es feia això presencialment
Que era un moment...
Realment era xulo
Perquè clar, t'anaves trobant amb tothom que es tirava
I ja feies una mica com de cali
I al final t'has animat, no sé què
Però clar, doncs hem d'olidar que estem al 2025
I que fer inscripcions presencialment
Doncs de vegades queda com una mica...
No és massa pràctic per a la conciliació familiar, diguéssim
No, i és una mica com d'una altra època, no?
Podent-ho fer fàcilment per internet
Que realment és molt ràpid
És omplir un parell de formularis
Adjuntar documentació
I clic i ja ho tens
I clar, el que sí que es fa presencialment
Evidentment, com tu has dit, són les verificacions
I també, doncs, l'entrega de préstec
Dels cars de préstec
Llavors es cita la gent que ha tingut car un dia
A la brigada municipal
Que és allà on estan els cars guardats
I la gent, doncs, el passa a recollir
I després també, doncs, es fa aquell dia
De preverificacions
Que normalment es fa el dimarts
De la mateixa setmana de la cursa
Que qui vulgui, doncs, pot preverificar el car
Doncs, per fer-li una primera revisada
De que estigui tot bé
I de tenir una mica uns dies de marge
Doncs, per arreglar les coses que calgui
Per acabar de posar, doncs, el car a punt per tirar-se
Que això és una cosa nova de fa
Bé, ja no és tan nova
Perquè ja fa uns quants anys que es fa
Però vull dir, des dels últims anys
Aquestes preverificacions
Que va molt bé perquè realment
Sí que es troben cosetes
D'algun car, doncs, que encara
T'estalvies en surts
I t'estalvies també temps, no?
Perquè així el dissabte pots anar tranquil
No, perquè has de verificar igualment, eh?
Val
Això, que hi ha molta gent que es pensa
Que per haver preverificat el dimarts anterior
No cal que verifiqui el dia de la cursa
Una cosa és la preverificació
La preverificació és per a que hi ha gent
Doncs que vulgui anar tranquil·lament el dissabte
Perquè, clar, sí que és veritat
Que hi ha gent que va
Sense haver-se preocupat el dissabte
I al car no li passa la verificació
O sigui, potser no ha tocat el car en un any
Exacte
I al car no li passa la verificació
I ja estàs aquell dia
Poc marge tens d'arreglar el car
O sigui, sí que es poden fer cosetes d'última hora
Però, clar, hi ha algunes coses
Que són més estructurals del car
Que s'han de canviar en temps
I que, clar, si vas
Aquella setmana a fer la preverificació
Doncs tens dies per fer-ho
Però el que deia
S'ha de passar la verificació igualment
El que sí que els que hagin preverificat
Tindran prioritat
A l'hora de fer la cua
A les verificacions
El mateix dissabte
Per tant, no cal que facin tota la cua
Simplement passaran al davant
Serà una verificació més ràpida
Més ràpida, exacte
A mi, potser també teniu anotat
Aquella cosa que fallava d'aquell car
I és anar allà directament
Anar allà a mirar
I també que no s'hagi canviat res
Perquè, clar, tu fas la preverificació
El dimarts
I durant tota la setmana
T'uneixes el car
I arribes allà
Amb coses que no es poden fer
I en el cas d'aquells cars
Que, diguéssim, són de préstec
Aquests cars de préstec
Com funciona?
Perquè, clar, jo, per exemple
Que no m'hi he tirat mai
Jo tinc prioritat?
Tens prioritat, sí
És a dir, o sigui
Si la gent que hi ha llogat car
Algun cop a la seva vida
Em pot demanar
Però li passarà per davant
Tothom que no n'hagi demanat mai
O sigui, si al final ens sobren
Doncs sí que es poden deixar
Però en principi
Els cars de lloguer
Són per a aquelles persones
Que no han llogat mai un car
I llavors, com deia
I aquells cars ja estan, diguéssim, a punt
O encara hi ha així
No, no
Això també s'ha de preparar
Això ja ho deixem molt clar
Bueno, ara he parlat en primera persona
Perquè...
Tu formes part de l'organització
No ho hem dit
Tu formes part de l'organització
De cars, de coixinets
Per això t'estic fent aquest interrogatori
Però és que em semblava molt interessant
Perquè jo sóc un aficionat
M'encanta veure la cursa
Però mai m'hi he llançat
I era interessant escoltar-te
Estàs trigant, eh, Dani
Algú cap a la vida ho has de fer
Com a Sant Justenc
Un cop a la vida
Un cop a la vida
Sí, exacte
Doncs això, el dia 6 d'octubre
A les 12.00
S'envia un correu electrònic
A seguretat
Arroba
Carsdecoixinets.org
Tot això ja es dirà
Quan s'apropi més
La gent que no es preocupi
Llavors, doncs
Per ordre d'arribada
Als mails
S'ordenen
I es donen els cars
O sigui
La persona que hagi de llogar
Podrà triar el car
El dia del lloguer
Però nosaltres, doncs
Si tenim 10 cars
Doncs els 10 primers
Els diem
Ei, tens car?
I els altres els diem
Ei, no tens car?
Però estàs a la llista d'espera
En cas que algú
Al final, doncs, no n'agafi
I aquests cars
Nosaltres els tenim
Perquè la gent
Gent que ja no els vol
Ens els cedeix
O perquè recuperem
Algun que
Vés a saber d'on ha sortit
I clar, nosaltres
No garantim que passin
Les verificacions
Aquests cars
Nosaltres els deixem
Amb temps
Perquè es lloguen
Amb temps
I la persona
Que el
Que el
Que el lloga
S'ha d'encarregar
Que passi la verificació
O sigui
Un car de l'organització
No és un car que es pugui tirar
La majoria
Sí
En principi
Són cars que entenc
Que la gent ha cedit
No?
Per exemple
Tu t'hi has llançat molts anys
I t'has retirat
Que no és el cas
Que m'imagino
Que et tiraràs aquest any
Un altre cop
Però si fos el cas
Tu podries dir
Mira, doncs
Jo cedeixo aquest car
A l'entitat
Exacte
I solen ser cars
Cars vells
Cars que
Amb molta possibilitat
No et faran guanyar la cursa
Però clar
Falta xapa i pintura
Exacte
Canviar-li el coixinet
Potser
Exacte
Posar-li oli com a mínim
Molt bé
Això segur
Aquesta és la 48ena cursa de cars de coixinets
Que ja té data
Serà els dies 8 i 9 de novembre
Al carrer Freixas i Creu del Padró
De Sant Just d'Esvern
I les inscripcions s'obriran el 6 d'octubre
A través del web carsdecoixinets.org
Baixem la pantalla
Ens anem al projector
Anem al documental del mes
Exacte
L'Ateneu de Sant Just projectarà
Aquest divendres 19 de setembre
A dos quarts de vuit del vespre
A la sala del cincuantenari
El documental Miralles
De Maria Mauti
Dins del cicle
El documental del mes
I en el marc de les setmanes d'arquitectura 2025
La projecció compta amb la col·laboració
De l'Institut Itàlia de Cultura
I de DOCS Barcelona
I el film retrata l'arquitecte Enric Miralles
Que és figura clau de l'arquitectura contemporània
A través de les seves obres i espais
La directora
Que explora la seva personalitat
I complexitat
Construint un relat
Que transita entre
La vida
I la mort
Després de la projecció
Hi haurà un col·loqui
Amb Robert Profau-Niubó
Que és doctor en arquitectura
Professor universitari
I col·laborador de Miralles
I bé Maria Mauti
Que és nascuda a Milà
I llicenciada en filosofia
Ha dirigit documentals
Sobre figures com Daniel Berenboim
O Pina Baus
I ha presentat el seu treball
En festivals com Locarno i Rotterdam
Les entrades per aquesta projecció
Del documental del mes de l'Ateneu
Tenen un preu de 7 euros
D'entrada general
I 5 euros per socis i sòcies de l'Ateneu
I es poden comprar anticipadament
A l'enllaç que trobareu a la notícia
A la pàgina web de Ràdio d'Esvern
O a Taquilla el mateix dia
Aquestes són les notícies d'aquí
De casa
Del nostre municipi de Sant Just
Són les notícies de Ràdio d'Esvern
Les estem sentint
De la mà de Mariona Sales
Cap d'informatius d'aquesta casa
I marxem ara a la biblioteca Joan Margarit
Sí, és que la biblioteca
Organitza a partir del dijous 25 de setembre
A dos quarts de sis de la tarda
A la sala Agidor Consul i Giribet
Una nova sessió de l'activitat TAT
Que és l'activitat de moixaines
Jocs i cançons adreçada a nadons
De 3 a 24 mesos
Acompanyats d'una persona adulta
La proposta, que és a càrrec de l'Isalinaris
Vol transmetre a mares, pares i acompanyants
Recursos per interactuar amb els infants
A través de la veu, el tacte, els gestos i les mirades
Les moixaines i cançons de bressol
Que es treballen en aquestes sessions
Formen part del folklore tradicional
I contribueixen a desenvolupar la comunicació
L'efectivitat, el llenguatge, el moviment
I la sensibilitat musical dels nadons
És una activitat gratuïta
I amb places limitades
I les inscripcions s'obriran el 18 de setembre
I es faran a través d'un formulari en línia
Que trobareu a la pàgina web de la Biblioteca Joan Margarit
I cal dir que qui estigui interessat
O interessada en aquesta activitat
Que s'apunti rapidíssimament
Perquè volen
El 18 de setembre quan s'obren
Perquè és una activitat que té molt d'èxit
Que té molt d'èxit, que sempre té llista d'espera
Per tant, si esteu interessats
A córrer a partir de demà, 18 de setembre
Perquè això és una activitat que
Doncs bé, per l'èxit que té
Té pinta que està molt bé
Sí, sí, sí
Elisa Linarés, col·laboradora d'aquesta casa
Per tant, també marca Ràdio d'Esvern
L'escoltarem a partir d'octubre aquí a la Rambla
I res, doncs molt pendents també
D'aquesta obertura d'inscripcions
Que seran a partir del 18 de setembre
Doncs Mariona, en clau municipal
Res més a dir
Ara marxem a una petita pausa
I tornem de seguida
Amb les portades dels diaris
D'avui dimecres 17 de setembre
Fins ara
Sabies que al teu municipi
Tens el servei d'ambici?
Bicicletes 100% elèctriques
Per connectar amb el transport públic
I que el teu viatge sigui millor
Mou-te de manera sostenible
Pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona
Per moure't bé
Millor amb bici
Dona't d'alta ara a ambbici.cat
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210
Neftalina, botà, quitrà
El fum del tabac
Perjudica també la salut dels qui no fumen
Fem un entorn lliure de fum per a tothom
CanalSalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
Doncs jo no sap a la brossa
Em fa mandrar
Tu sí?
Esclar
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar
Reciclar és massa evident per no fer-ho
Envasos de cartró i paper
El contenidor blau
O el covell del porta-porta
Generalitat de Catalunya
Sempre endavant
Un dia t'aixeques i dius
Vinga, que avui faig el pas
I sents que pots fer-ho tot
Sé tu mateixa
I estimar qui vulguis
Com el pas de trobar
El que et fa sentir bé
El de fer barri
O el de cuidar el planeta
Nosaltres el fem per connectar aficions
Natros per gaudir la colla
Jo per parar
Per fer un nou pas amb més força
Està el pas de
Crec en mi
I crec
Expressar-me
Vinga
Aprendre coses noves
Ok
Estar el de fer 5
I dormir a prop de les estrelles
Estar el de viatjar
No, no
El de viatjar més
I uïna
Un dia descobreixes
Que per fer-ho tot
Només has de fer un pas
Fes-te el carnet jove
A carnetjove.cat
A CaixaBank
O a Imagen
Fes el pas
Baixa't l'app
I gaudeix dels avantatges
Del carnet jove
I del Pac Jove 2024
3 minuts per arribar
Dos quarts d'11 del matí
Ara portades de diaris
Saludem abans però
En Gerard Rangel
Que suma a la taula de redacció
De Ràdio Desvem
Bon dia
Què tal? Bon dia
Com estàs?
Molt bé, molt bé
Anem a xerrar una mica
Anem a repassar aquestes portades
Dels diaris
Que ja ens indiquen
Que tindran una imatge
Que repetirà bastant
Tot i que la Vanguardia
Li dona molta importància
Però això ho farem després
Farem l'homenatge
A Robert Redford
D'aquí una estona
Abans però comencem
Amb el diari
Ara
Doncs el diari
Ara
Obre
Amb el conflicte
Pròxim Orient
Amb el titular
Que diu
Assalt final
A Ciutat de Gaza
Diu que els militars
Avisen
Netanyahu
Que caldran mesos
Per ocupar-la
I que un informe
De l'ONU
Conclou
Que si està cometent
Un genocidi
Un genocidi
Ja anem
Unes quants anys
És anys tard
Per això
Per això
Per haver
Acabat acceptant
Que és un genocidi
Que és el que s'ha comentat
Més d'un cop
Que quan acabin tots
Posant-se d'acord
Per acabar
Condemnant el genocidi
Mundialment
Ja s'haurà
Acabarà
No quedaran palestins
Llavors sí
Molt bé
Al final
Estem al cantó bo
De la història
Però de què serveix això
De què serveix
Hem de veure també
Quina és
La funció
Que fan aquestes accions
Per exemple
La de Ràdio Televisió Espanyola
Que ja la comentàvem ahir
Que prova
Retira Espanya
D'Eurovisió
Si participa a Israel
També s'està parlant
Del mundial
Perquè clar
Si es fa
Amb una competició
Se n'ha de fer amb totes
No té massa coherència
Que es faci només
Amb una competició
Si es retira
Ràdio Televisió Espanyola
D'Israel
Hauria de retirar-se
Potser també Espanya
Del mundial
O això és el que plantegen
Molts tertulians
En les tertúlies
De ràdios i televisions
Bé
Aquí com tot
Sempre
Les coses
No es medeixen
Amb la mateixa
Amb la mateixa vara
De medir
I Eurovisió és
Una cosa molt criticada
Que
Perquè clar
A quin públic està
Sobretot enfocat
A Eurovisió
El col·lectiu LGTB
I els joves
I el femení
O sigui
LGTB joves femení
Per tant
No s'és tan crític
O sigui
S'és molt més crític
Amb
Llocs
Plataformes
Que tenen aquest tipus
De públic
Que no pas
En el món dels esports
Que és un món
Clarament masculinitzat
I que llavors
A ningú li sembla
Mai res malament
Saps?
Llavors per exemple
Es posa molt el focus
En coses com
A Eurovisió
Que clar
I se li deixa
Participar a Israel
És que fort
Sempre hi ha molt rebombori
Al voltant d'Israel
A Eurovisió
Que
Totalment d'acord
Vull dir
A tope
Amb no deixar
Participar a Israel
Però clar
Per què no es parla
Igual
Amb la mateixa
Profunditat
Tinc la mateixa crítica
Quan parlem d'esports
Israel no hauria d'estar
Participant absolutament
En res
Si se l'hauria d'haver
Blicotejat des del principi
Es va fer amb Rússia
Perquè no s'està fent
Amb Rússia es va tenir
Molt clar
I de seguida
Rússia ha expulsat
De tot arreu
Israel
Home no
A veure
Inclús les botigues
Aquelles franquícies
Que tenien seu allà
O que tenien espais allà
En el país
Van marxar ràpidament
McDonald's
Zara
Bueno
Inditecs en general
Vull dir que al final
Exacte
És aquesta migració
Que va ser
Immediata
Vull dir
Va ser l'estallit de la guerra
I els dos mesos
Com a molt
Exacte
Ja s'havia ventilat
Tot això
I en canvi a Israel
Això no ha passat
I sí que és veritat
Que doncs ara
Per exemple
Els països
Pel que fa Eurovisió
Si ja s'estan posicionant
I dient que no hi participaran
Si hi participa Israel
Però és que hauria de venir
Des de l'organització
Del festival
D'expulsar directament Israel
I no haver de fer
Que d'un en bun
Com un compte gotes
Es vagin baixant als països
Hi ha molts interessos
Econòmics darrere
M'imagino que això també
Deu afectar
En canvi
En el Mundial
No sé fins a quin punt Israel
Doncs
Talla el bacallà
A nivell econòmic
Però
Però
En Eurovisió
Està clar
Doncs que
Té un poder
Té un poder
Marxem a una altra notícia
Marxem de Gaza
Arribem
Aquí
A la nostra comunitat autònoma
Per parlar del govern d'Illa
El govern d'Illa s'alinea amb Esquerra
Davant dels dubtes de Montero
Amb el traspàs de l'IRPF
I parlem de la segona imatge del diari Ara
I fem aquest adeu al somriure daurat de Hollywood
Parlem de la mort de Robert Redford
Que ha mort ahir
I diu
L'actor va protagonitzar films mítics com El cop
Dos homes i un destí
Memories d'Àfrica
I tots els homes del president
A més de guanyar un Òscar com a director
Amb gent corrent
I promoure el cinema independent
Amb el Festival dels Sandens
Jo sempre li tendré molt de carinyo
Perquè una de les primeres obres
Que vaig interpretar aquí a Sant Just
A l'Ateneu de Sant Just
Era Descalços pel parc
La vaig protagonitzar amb Núria García
Que des d'aquí li envio una abraçada molt gran
Companya d'aquesta emissora
I la veritat és que
Va ser molt maco
I poder veure la pel·lícula
Perquè és una pel·lícula que protagonitza ell
Jo feia de Robert Redford
Salvant les distàncies, d'acord?
I a partir d'aquí
Doncs va despertar
Diguéssim
La meva passió cap a aquest actor
Que és un actor molt reconegut
Que ha tingut molt de reconeixement
Durant tota la seva carrera
I que ahir va doldre molt
Aquesta notícia
Aquest adeu
A Robert Redford
Seguirem comentant
Què diuen els diaris
Sobre l'actor
Però ara passem
A les miniatures
Del diari Ara
Doncs el diari Ara
Diu que Drag Insta
A la Unió Europea
Ha trencat a bus
I ser més federal
Diu que afirma
Que és l'únic camí per fer front
A la Xina i als Estats Units
També
En forma de pregunta
Parlem de l'última notícia
De la portada del diari Ara
Diu
És possible regenerar el servei
Després d'un ictus?
Diu que un assaig amb cèl·lules mare
Obté resultats positius
Gerard
El periòdico
Doncs el periòdico
Sorprèn avui
Perquè la seva única notícia
És que el 23 d'aquest mes
El dimarts
Comença la Mercè 2025
I expliquen
Doncs que Sara Puig
És la Barcelona de l'any
I que Ramon Agenjo
És també el Barcelona de l'any
I doncs també
Parlen de què
Expliquen doncs
La millor guia
Per no verdre res
Amb més de 100 concerts gratis
26 espais
Repartits
Per 8 districtes diferents
I el tancament el diumenge 28
Amb el piromusical
A ritme d'estopa
Han monopolitzat
La portada del periòdico
Sí, no sé
També t'han estalviat feina
Avui
Passem ràpid al proper diari
I és que ja ho comentàvem
A l'inici
Ara parlem de la Vanguardia
La Vanguardia
Obre amb el conflicte
De l'Orient Mitjà
També diu que Israel
Compleix l'amenaça
I llança l'ofensiva
A tota la Gaza
I diu que una comissió de l'ONU
Conclou que Netanyahu
Comet un genocidi
També el rei
Egipte qualifica
L'agressió d'insuportable
Crisi humanitària
I també parlar d'Eurovisió
Que Televisió Espanyola
Decideix que no s'hi anirà
Si hi participa Israel
I en fotografia
Doncs veiem
Tancs israelians
Endinsen-se a Gaza
La gran fotografia
De portada d'avui
Per això de la Vanguardia
Se l'endú
La deua Robert Redford
Un gegant del cinema
Diu l'actor
Director galant
I activista cultural
Mort als 89 anys
A casa seva
A l'estat d'Uta
I el veiem
Doncs
En una imatge
Del 1980
Perquè clar
Recordem que mort als 89 anys
Aquest home era ja
Molt gran
Era gran
Era gran
Estava a punt d'arribar als 90
Sí
I et dic una cosa
Amb cabell no m'assemblaré
Però els ulls
Estan inclarets els dos
Els ulls
Estan inclarets els dos
Vinga va
Marxem
A l'ideal
Perquè també
Aquí ens xerra
De la llarga vida
Amiglàngel
I de Leonardo
500 anys després
A l'espai ideal
I tanca també
Amb agressió sexual
A portada
De la vanguàrdia
Diu que un pacte rebaixar
A 8 anys
La pena
A la manada
De Castelldefels
Molt bé
Doncs ara sí
Marxem
Al punt avui
A veure si aquí et donen més feina
Gerard
Doncs
Bueno
Una mica el de sempre
Però bé
Expliquen que
El Montserrat Pagès
Ha reunit
En un llibre
Els conjunts de pintures
Murals
De l'art
Ulger
I la
Cerdanya
Conservats
I
Tenen el titular
Un bé
De Déu romànic
Altres notícies
Que sempre destacen
Diferents cròniques
Veiem
Una d'Eva Vázquez
Que diu
La definició de genocidi
I explica que
L'informe de l'ONU
Que acusa Israel
D'exterminador
Avisa que
L'esperança de vida gasa
Ha baixat
De 75,5
A 34,9
Anys
Molt bé
Doncs molt pendents
També
D'aquestes portades
Dels diaris
Com van evolucionar
Al llarg de la setmana
Tornarem amb aquest espai
Demà dijous
Ara però
Ens acomiadem
Marxarem a l'espai
De Femèrides
I ho fem
Amb un espai musical
Amb una cançó que es diu
Una altra manera de viure
I ara jo
Que he vist néixer el món
Que amb tu ho he tingut tot
Ara jo
Que abraço tantes veus
Que el meu batec és teu
Sento terror
No entenc
Per què em cremes la pell
M'arrenques els cabells
I em deixes sense l'espai
Fa un temps
Que et sento
I no t'entenc
I hi ha d'haver
I hi ha d'haver
Una altra manera de viure
Sóc jo
I ho reconec amb por
De no trobar-me el cor
Sota la pell
Sota la pell
Sóc jo
I et demano perdó
I saps que és el pitjor
He estat prou bé
Mentre tu
Per dins et vas desfent
T'aboc a encendre els ulls
T'ofegues impotent
Fa un temps
Que em miro i no em conec
Em sento i no m'entenc
Vamos, fijando la vida
Escolta
I hi ha d'haver
Una altra manera de viure
I hi ha d'haver
Una altra manera de viure
I hi ha d'haver
Una altra manera de viure
I hi ha d'haver
Una altra manera de viure
Una altra manera de viure
Una altra manera
Una altra manera de viure
A les contes
A les contes
A les contes
A les contes
A les contes
A les contes
A les contes
A les contes
A les contes
A les contes
A les contes
A les contes
A les contes
Nicotina
Arsènic
Cianur
Poloni 210
Naftalina
Botà
Quitrà
El fum del tabac
Perjudica també
La salut dels qui no fumen
Fem un entorn
Lliure de fum
Per a tothom
CanalSalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
Treu la llengua
Treu la llengua
Treu la llengua
Fora
Al carrer
Es clar que s'ha de treure la llengua
Però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer
Quan la persona amb qui parlo
No treu la llengua
O a la feina
A l'escola
A la universitat
Quan a les aules
I a les sales de reunions
Ningú treu la llengua
Com trec la llengua
A les xarxes
Comentant i compartint
Si la gent m'insulta
Per treure la llengua
O a internet
Quan els cercadors
No m'entenguin
Però jo vulgui
Continuar traient la llengua
Entra ja
A la guia de l'activista
Pel català
I descobreix
Tot el que pots fer
Per la llengua
I ara marxem
A les efemèrides del dia
Gerard Rangel
Per on comencem avui?
Doncs anem directament
A 1923
Que a Barcelona
Es va produir
El cop d'estat
De Miguel Primo de Rivera
Que va instaurar
Doncs una dictadura
Militar a Espanya
El general
Va arribar al poder
Amb el suport del rei
Alfons XIII
I va prometre
Ordre i regeneració
Política
Com a dada curiosa
En els primers dies
De la dictadura
Es van prohibir
Entitats i publicacions
En català
I es va instaurar
La censura
Prèvia a la premsa
I què més?
Què més va passar
Un 17 de setembre?
Doncs anem directament
A 1939
Que l'exèrcit roig
De la Unió Soviètica
Va envair
Polònia
Aprofitant
Que el país
Ja havia estat
Atacat
Per l'Alemanya
Nazi
Dues setmanes abans
Era l'aplicació pràctica
Del pacte secret
Ribbentrop-Molotov
I doncs
Una curiositat
Que tenim
És que
L'ocupació soviètica
Va dividir
El territori polonès
I va marcar
L'inici
D'una repressió
Duríssima
Milers de ciutadans
Van ser deportats
A Sibèria
I molts oficials
Polonesos
Serien posteriorment
Executats
A Katin
I amb què tanquem?
El 1980
Es va estrenar
El Festival de Cinema
De Toronto
La pel·lícula
Raging Bull
Toro salvatge
Dirigida per
Martin Scorsese
I protagonitzada
Per Robert De Niro
El film
Inspirat en la vida
Del boxejador
Jake LaMotta
Es convertiria
En un clàssic
Del cinema
I com a anècdota
Robert De Niro
Va guanyar
L'Òscar
Al millor actor
Pel seu paper
Després d'haver engreixat
Més de 25 quilos
Per interpretar
La mota
En la seva etapa
De cadència
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
El que fan
Alguns actors
Per posar-se
En la pell
Del personatge
I marxem
A l'efemèrida
Del dia
Que us porto
Jo
Un servidor
Avui
Us vull parlar
Del 17 de setembre
Que es celebra
El dia mundial
De la seguretat
Al pacient
I acabem
Amb l'efemèrida musical
Tal dia com avui
De 1983
Es va publicar
El senzill
Red Red Wine
De la banda britànica
UB40
Una cançó
Que és una versió
D'un tema
Dels anys 60
Que va aconseguir
Escalar les llistes internacionals
I compartir-se
En tot un clàssic
Del reggae pop
Red Red Wine
Goes to my head
Makes me forget that I
Still need your soul

I swore
Can't be time
Thoughts of you
Leave my head
I was wrong
Now I find
Just one thing makes me forget
Red Red Wine
Stay close to me
Don't let me be in love
Don't let me be in love
I'm staring at my blue
I have swung
My blue
My blue
My blue
My blue
I have swung
I have swung
Every time
Every time
Thoughts of you
Would leave my head
I was wrong
Now I find
Just one thing makes me forget
Red Red Wine
Stay close to me
Don't let me in love
Don't let me be in love
Just staring at my blue
Don't let me be in love
Don't let me be in love
Stay close to me, don't let me be alone, I'm staring at my eyes, my blue eyes.
Fins demà.
Ei, vinga, som-hi ja, és el moment de fer el pas, a casa de la feina i al carrer, quan anem de festa o al taller, parlem amb el teu accés, només hem de començar, a provem-ho en català, tu per tinguis jo per tu pur, i quan vulguis tots plegats, molt per parlar, molt per dir, molt per parlar, molt per dir, generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Doncs jo no separo la brossa, em fa mandra.
Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el govell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al voluntariat per la llengua.
El programa de les parelles lingüístiques ab-xl.cat
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de futurs.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos, trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a lengencat.cat barra Atenció a les Dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de Vici sense Edat.
En Vici sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu, que ho facin sols.
Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten. I tu a ells, també.
Des de Vici sense Edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat o envicisenseedat.cat.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Amb tots vosaltres, veus de la parròquia.
Compartim notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat.
Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre,
amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí.
Veus de la parròquia.
Quan falten deu minuts per les onze del matí,
avui el nostre programa s'atura per recordar una figura immortal del cinema.
Ens ha deixat Robert Redford, als 89 anys, actor, director, productor i activista,
una llegenda de Hollywood que va fer del cinema una eina de bellesa, reflexió i compromís.
I arrenquem descobrint una miqueta més sobre la seva biografia i trajectòria inicial.
L'actor va néixer a Califòrnia l'any 1936.
Els seus inicis van ser com a pintor i, posteriorment, al teatre i la televisió.
Al sala del cinema, en papers menors fins a arribar al gran èxit de Buck Cassidy,
en The Sundance Kid, l'any 1969, amb Paul Newman,
va ser, diguéssim, el moment en què arriba la gran pantalla.
Va inserir tall de diàleg famós o música de la pel·lícula
en aquell moment que ell va començar a arrencar amb aquesta trajectòria.
Va ser una persona que va marcar molt,
que va també mostrar la seva passió a la gran pantalla
i els èxits com a actor passen de The Stig, en el 1973,
Old The President Man, el 1976,
The Greg Gatsby, el 1974, entre d'altres.
El seu estil interpretatiu era natural, carismàtic i honest.
Estem escoltant la banda sonora del golpe,
una de les pel·lícules més carismàtiques.
Ara escoltarem un track que es diu The Globe.
Música
Música
Fins demà!
I com dèiem abans, que ell també es va inserir com a veu narrativa, com a veu de la gran pantalla.
El seu debut com a director i narrador van ser a Ordinary People al 80 guanyant l'Òscar
i altres direccions han estat com la de A River Runs Through It al 92,
i Quid Show.
La veritat és que les històries que havia explicat sempre havien estat humanes, íntimes i profundes
i el seu compromís social i cultural era existent.
La fundació del Sundance Institute i el Sundance Film Festival
i també l'impuls al cinema independent i a les noves veus creatives.
Les seves feines més recents han estat All Is Lost el 2013 i The All Men and The Gun el 2018.
Ha rebut molts reconeixements i molts premis i és que ahir Robert Redford va morir dormint
a la seva casa de Sundance a Utah envoltat dels seus.
L'actor, director, productor i activista, una figura que va transcendir la pantalla
per defensar causes com la naturalesa, el cinema independent i la llibertat creativa,
ens deixava ahir 16 de setembre del 2025.
De fet, era quan sortia jo de la ràdio, que em vaig assabentar,
em va saltar la notificació al telèfon mòbil i ens va arribar a tots aquesta notícia cap al migdia.
Algunes de les seves pel·lícules més emblemàtiques ja les hem citat
i recordem que per Ordinary People va guanyar l'Òscar a millor director.
Va ser un dels fundadors del Sundance Institute i del Sundance Film Festival
i amb això va obrir portes a cineastes joves i independents,
destacant la importància del cinema que no depèn només dels grans estudis.
Robert Redford representa la passió per explicar històries,
per crear bellesa, però també per fer preguntes,
per lluitar per l'entorn i per donar veu als que no la tenen.
Avui el seu llegat persisteix en cada film,
en cada festival que promouen noves veus
i el record de tots els que hi vam somiar amb les seves imatges.
I us volíem deixar amb un fragment del tràiler
Bradford in the Park, Descalzos por el Parque,
que és aquella pel·lícula que comentàvem abans
a la tertúlia que fèiem repassant portades de diaris,
que la seva versió teatral va ser una de les primeres peces
que jo vaig interpretar
i també va ser un dels primers contactes que vaig tenir amb l'actor.
Gràcies Robert per recordar-nos
que el cinema pot ser poesia, compromís i veritat.
Nosaltres fem una petita pausa i tornem de seguida.
Ara escoltes ràdio d'esvent,
sintonitzes ràdio d'esvent,
la ràdio de Sant Just,
98.1.
Ràdio d'esvent,
98.1.
I en l'home,
ràdio d'esvent,
98.1.
I ara marxem a descobrir el temps.
Aquesta hora ho faríem amb Carles Rius.
Avui no ha estat possible,
però sí que us volem donar aquesta previsió per avui dimecres.
Sol,
alguns núvols
i una calor que s'intensifica.
Hem d'esperar un dia de més calor,
amb temperatures que quedaran a tocar dels 35 graus.
després d'un petit i insignificant canvi de temps
entre dilluns i dimarts.
Durant la segona meitat de la setmana
s'imposaran les altes pressions
i això ens fa preveure un temps tranquil.
Es mantenen els núvols al litoral.
Aquest dimecres el tornarem a començar
amb núvols baixos repartits
a bona part de la façana costanera,
sobretot a la costa d'Aurada.
A primeres hores també faran acta de presència
a punts de Catalunya central,
però es trencaran a mesura que avanci al matí.
A la resta hem d'esperar
un cel poc ennubulat
pel pas de bandes de núvols prims,
però en general
en domini de l'ambient assolellat,
tot i el creixement d'algunes tímides nubulades
d'evolució en zones de muntanya i Pirineu.
Pel que fa a la calor,
a primera hora la temperatura
s'ha mantingut en pocs canvis.
Després d'una matinada poc fresca,
els valors mínims han quedat
entre els 16 i els 22 graus,
tot i que els més alts a la costa
tornaran a rondar els 23 o 24 graus
a tocar de la nit tòrrida,
per exemple,
al centre de la ciutat de Barcelona.
A les hores centrals de la jornada,
els termòmetres s'enfilaran
amb més ganes.
Esperem màximes
entre 2 i 4 graus més altes
que les d'ahir dimarts,
tret de la façana costanera,
on es mantindran sense grans canvis.
I què podem esperar per demà dijous?
Doncs demà dijous al matí
el cel es mantindrà serè
amb el permís d'alguns núvols baixos
més importants a les Terres de l'Ebre,
això sí,
i a la tarda la situació de calma
tindrà continuïtat,
només amb el creixement de nubulades
al Pirineu.
I fins aquí l'Espai del Temps.
Nosaltres marxem als bolletins informatius
de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern
i tot seguit l'entrevista del dia.
Avui a la segona hora
tindrem l'alcalde de Sant Just,
dividirem l'entrevista en dos blocs,
una primera part on parlarem
d'aquestes preguntes d'actualitat
i una segona on l'alcalde
respondrà les preguntes
que li heu fet vosaltres
des de casa,
des de les xarxes socials.
Ens sentim en breus.
Fins ara.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Mitja entrada, persones s'han concentrat
aquest matí davant de l'escola
Àngel Guimarà de Balaguer
per denunciar l'agressió d'un pare
a un mestre del centre.
Les classes finalment es fan amb normalitat,
tot i que el claustre
les va voler suspendre en un primer moment.
Anem cap a Balaguer,
Ramon Dalmau i Estela Busoms.
Bon dia, són els aplaudiments
que han tancat una protesta silenciosa
a les portes del centre,
encapçalada per pancartes amb missatges clars.
Prou violència a l'escola,
som mestres no policies o la por no educa.
I de fons una queixa
que l'escola, que és d'alta complexitat,
s'ha quedat sense professionals d'integració.
Així ho expressava una de les concentrades,
Àngels Martínez, del sindicat.
Els mestres i professors
ja tenen molta feina
a dins dels centres amb els alumnes.
Aquesta feina,
que és la relació entre les famílies,
les han de fer altres figures,
que el departament se les estalvien.
Recordem que el pare va agredir
al mestre dilluns
durant una reunió de mediació
per un malentès que hi havia hagut amb l'alumne.
Ramon Dalmau, Estela Busoms,
Catalunya Ràdio Balaguer.
Més notícies, Marta Prat.
El president de la Generalitat, Salvador Illa,
és partidari que el boicot a Israel
en competicions esportives vagi més enllà
i creu que el Barça de bàsquet
s'hauria de plantar davant l'Eurolliga de bàsquet.
En una entrevista on de Cero,
Illa deixa la porta oberta
al fet que els blaugranes
es retirin de la competició europea
si hi continuen els equips israelians.
Els valors no han d'abandonar-se mai.
i la defensa dels drets humans
ha d'estar per encima de tot.
Aquest és el criteri
que jo crec que ha de aplicar-se
en tots i cada una de les situacions
que podamos enfrentar.
Todos los resortes que podamos mover
per aconseguir-lo
o per almenys intentar-lo
ho debemos hacer
i sempre els valors per encima de tot.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
assegura el Congrés
que té la màxima voluntat
de complir els acords de Brussel·les
amb Junts per Catalunya.
La sessió de control a la Cambra Baixa
ha derivat en un nou enfrontament
entre Sánchez i el cap de l'oposició,
Alberto Núñez Feijo,
pel conflicte a Gaza.
Anem ara a Madrid, Àngels Lafuente.
Bon dia.
Feijo acusa Sánchez
d'utilitzar el conflicte de Gaza
per tapar la corrupció,
la inestabilitat populista
del seu govern
i la necessitat de contentar
els socis independentistes
d'estar disposat a tot
per continuar en el poder.
Davant les acusacions,
el president espanyol
li retreu
que faci de l'insult
la seva estratègia política.
Por seguir en el poder,
todo el mundo sabe
que usted pactaría
hasta con el señor Netanyahu.
Ustedes han decidido insultar
y no argumentar.
Allá ustedes.
Nosotros decidimos
governar.
Mentre Míriam Nogueras
ha acusat Sánchez
de bloquejar
les iniciatives de Junts,
el president espanyol
s'ha defensat
insistint
que estan complint
amb l'acord de Brussel·les.
Àngels Lafuente de Catalunya,
Ràdio en Madrid.
Es disparen les execucions
hipotecàries a Catalunya,
un 17% en comparació
a fa un any.
Segons l'Institut d'Estadística,
el segon trimestre
se n'han fet 820.
És la xifra més elevada
en dos anys.
Catalunya és en xifres absolutes
la segona comunitat
amb més execucions
hipotecàries de l'Estat
per darrere d'Andalusia
i seguida del País Valencià,
on també han augmentat
molt,
prop d'un 50%.
Les execucions hipotecàries
són els processos judicials
que inicia un creditor,
normalment un banc,
quan la persona o família
que ha comprat el pis
no pot pagar les quotes.
Calen 3 quotes seguides
d'impagament.
L'execució no sempre comporta
la pèrdua del pis
o el desnonament
perquè, de vegades,
les dues parts
arriben a un acord
pel refinançament del deute.
L'hospital del mar posa en marxa
una nova tècnica de radioteràpia
per tractar el càncer de pell
que evita la majoria de casos
de cirurgia.
Estem parlant, per exemple,
dels carcinomes,
que són lesions a la pell
cancerígenes que s'han d'extirpar
i que deixen cicatrius.
Queden fora d'aquest nou tractament,
en canvi,
els casos de melanoma,
que és el càncer de pell més greu.
L'Hospital del mar
és el primer centre català
que utilitza aquesta tècnica
pionera no invasiva
que emet radiació
en forma de gel
molt localitzada
a la lesió de la pell
preservant els teixits sants
i actuant només
sobre les cèl·lules del tumor.
Les taxes de curació
són d'un 90%
sempre que el carcinoma
tingui menys
de 3 mil·límetres de profunditat.
La nova tècnica
evita grans cicatrius
que deixen la cirurgia,
que és el tractament habitual,
i suposa una recuperació
més ràpida dels pacients.
Esports, Arnau Caral.
Victòria amb polèmica
del Real Madrid
al Bernabéu
per dos gols a un
en la seva estrena
a la Champions
contra l'Olimpí de Marsella.
Un doblet de Kylian Mbappé
des del punt de penal
va permetre als blancs
sumar els tres primers punts
a la competició.
L'Atlètic Club
va perdre contra l'Arsenal
per 0 a 2 a Sant Mamès
i el Villarreal
també va debutar
amb una derrota
per la mínima
al camp del Tottenham.
Avui és el torn
de l'Atlètic de Madrid.
A les 9,
l'equip Matalassé
juga al camp del Liverpool
i el Barça
s'enfrontarà
demà al Newcastle
a la St. James Park
sense la menya mal
que no viatge amb l'equip
per molèsties al pubis.
Contra els anglesos
sí que hi serà
Frenkie de Jong
ja recuperat.
Encara en clau blaugrana
el club té pràcticament descartat
que el partit de Champions
del dia 1 d'octubre
contra el PSG
es pugui disputar
a la Spotify Camp Nou
encara que els blaugranes
ja hi hagin jugat
a la Lliga
davant la Real Societat
i és que les exigències
d'aforament
que imposa la UEFA
són forces superiors
a les de la Lliga.
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bon dia
passant 6 minuts
a les 11
us informa Mariona Salas Vilanova
La 48ena cursa
de Cards de Coixinets
ja té data
serà els dies
8 i 9 de novembre
al carrer Freixas
de Sant Just
Les inscripcions
s'obriran
el 6 d'octubre
a través de la web
carsdecoixinets.org
i es tancaran
el dia 26
El preu és de 70 euros
per cart
i l'organització
informarà
de totes les novetats
per xarxes
i per correu
als antics participants
Aquella mateixa nit
a les 12 en punt
del 6 d'octubre
s'obrirà també
el període
per sol·licitar
el préstec de Cards
Caldrà enviar
un correu
a seguretat
arroba
carsdecoixinets.org
amb el nom del pilot
el copilot
i les dades de contacte
No s'acceptaran
correus enviats
abans d'aquesta hora
Els cars
es llogaran
per l'ordre d'arribada
i caldrà
tornarà després de la cursa
Recordeu que no
poden llogar cars
aquells que ja ho hagin fet
en adicions anteriors
ni es poden cedir
a tercers
L'organització també recorda
que no es fa responsable
dels desperfectes
dels cars
i que és responsabilitat
dels participants
comprovar-ne
a l'estat
abans de la cursa
L'Ateneu de Sant Jus
projectarà
el divendres 19 de setembre
a dos quarts de vuit
del vespre
a la sala del cinquantenari
el documental
Miralles
de Maria Mauti
dins el cicle
el documental del mes
i en el marc
de les setmanes
d'Arquitectura 2025
La projecció
compta amb la col·laboració
de l'Institut Itàlia
de Cultura
i de Docs Barcelona
El film
retrata l'arquitecte
Enric Miralles
figura clau
de l'arquitectura
contemporània
a través de les seves
obres i espais
La directora
explora la seva
personalitat
i complexitat
construint un relat
que transita
entre la vida
i la mort
Després de la projecció
hi haurà un col·loqui
amb Robert Brufau
Niuvó
doctor en arquitectura
professor universitari
i col·laborador de Miralles
Maria Mauti
nascuda a Milà
i llicenciada en filosofia
ha dirigit documentals
sobre figures
com Daniel Berenbohm
o Pina Baust
i ha presentat
el seu treball
de festivals
amb festivals
com
Locarno i Rotterdam
Les entrades
tenen un preu
de 7 euros
i de 5 euros
per a socis i sòcies
de l'Ateneu
i es poden comprar
anticipadament
o a taquilla
La Biblioteca Joan Margarit
organitza el dijous
25 de setembre
a dos quarts de 6 de la tarda
a la sala
Isidor Cònsul
i Giribet
de Can Ginestà
una nova sessió
de TAT
sessions de moixaines
jocs i cançons
per a nadons
adreçada a nadons
de 3 a 24 mesos
acompanyats
d'una persona adulta
La proposta
a càrrec
d'Elisa Linares
vol transmetre
a mares
pares i acompanyants
recursos per interactuar
amb els infants
a través de la veu
el tacte
els gestos
i les mirades
Les moixaines
i cançons de bressol
que es treballen
en aquestes sessions
formen part
del folclore tradicional
i contribueixen
a desenvolupar
la comunicació
l'efectivitat
el llenguatge
el moviment
i la sensibilitat
musical dels nadons
L'activitat
és gratuïta
i en places limitades
i les inscripcions
s'obriran
el 18 de setembre
i es faran
a través
d'un formulari en línia
I això ha estat tot
Tornem amb més informació
al butllet
horari de les 12
Fins ara
Ràdio Taspers
98.1
Ràdio Taspers
98.1
I didn't think
you'd understand me
How could you ever
even try
I don't wanna tiptoe
but I don't wanna hide
but I don't wanna feed
this monstrous fire
Just wanna let
this story
die
and I'll be
alright
We
can't
be friends
but I'd like to
just
pretend
You cling to your
papers
and pens
Wait until you
like me
again
Wait for your
love
My love
My love
I'll wait for your love
Me and my truth
we sit
in silence
Baby girl
it's just
me and you
Cause I don't wanna argue
but I don't wanna bite
My tongue
yeah I think
I'd rather
die
You got me
misunderstood
but at least
I look
this good
We
we
we
we
can't
be
friends
but I'd like to
just
pretend
You cling to your
papers
and pens
Wait until you
like me
again
When you
wait for your love
love
I'll wait for your love
i'll wait for your love
i'll wait for your love
Bona nit
That's all I need
We can't be friends
But I'd like to just pretend
You cling to your papers and pens
Wait until you like me again
Wait for your love, love
I'll wait for your love
I'll wait for your love, love
I'll wait for your love
Ara escoltes ràdio d'Esbert
Sintonitzes ràdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Falten dos minuts per un quart d'onze del matí
Esteu escoltant la Rambla, el magazín de matins de Ràdio d'Esbert
Avui és dimecres, 17 de setembre
i obrim l'espai de l'entrevista del dia
amb l'alcalde de Sant Just, Joan Bassaganyes
Parlarem de temes d'actualitat al municipi
i al final de l'espai recollirem també les preguntes
que la ciutadania ha deixat a les xarxes
Dins l'espai, l'alcalde respon
Bon dia, alcalde
Bon dia
Avui volem, a mesura que vagi avançant aquesta conversa
plantejant diferents qüestions d'actualitat
i també comentar diferents temes d'aquesta agenda local
Com comentàvem, hem tallat aquesta entrevista en diversos blocs
i l'últim bloc està enfocat en aquestes preguntes
de la ciutadania
Ens agradaria començar, alcalde, amb una notícia
referent a l'habitatge jove i l'aparcament públic a Jocs Juvenívols
Aquest setembre s'han començat les obres d'un projecte clau per Sant Just
la construcció d'habitatge protegit destinat a joves
i un aparcament públic de 70 places als antics Jocs Juvenívols
Es tracta d'una actuació que vol donar resposta
a dues de les demandes més importants del municipi
l'accés a l'habitatge i a la mobilitat
Quan parlem d'habitatge protegit per joves, alcalde
quins criteris concrets fixarà l'Ajuntament
però de lloguer, límit d'ingressos, durada de contractes
per assegurar que siguin realment accessibles
i no quedin fora de l'abast de molts joves senjustencs?
Bé, doncs les normes són les que marca el decret de l'habitatge
a nivell d'ingressos i també a nivell de preus
i el que sí que fixarem des de l'Ajuntament
és que les persones que hi accedeixin
no puguin ser majors de 35 anys
i que estiguin empadronades a Sant Just
o que ho hagin estat durant bona part de la seva vida
Una mica d'aquesta manera garantim
que aquests habitatges van dirigits a joves santjustencs
i que fomenten bé l'emancipació
o bé el retorn de joves
que no s'han pogut emancipar al seu poble
però que en canvi volen viure a Sant Just
Parlant també d'aquest aparcament públic de 70 places
es planteja només com una infraestructura
per descongestionar la zona
o hi haurà un model de gestió amb preus i prioritats per veïns
amb la gent amb mobilitat reduïda per davant
o amb usuaris habituals? Com funcionarà?
Bé, tenint en compte que és una zona
en què hi ha un mix de residencial
en molts casos sense garatge
i també comercial
amb un seguit de comerços
que es concentren sobretot al carrer Miquel Reverter
pensem que el model del mil·lenari
pot ser un bon model
per tant tant a nivell d'usos
com a nivell de preus
pensem que la fórmula del mil·lenari
pot encaixar
de l'aparcament del mil·lenari vull dir
pot encaixar perfectament en aquest nou aparcament
aquest aparcament que trobem darrere del mercat
i sota del parc del mil·lenari perquè la gent s'ubiqui
molt bé
doncs en un barri dens com el barri centre
ens comentava alcalde
que hi ha també doncs
molts comerços i també hi ha molt de moviment per aquella zona
com es garanteix que aquest nou projecte d'habitatge i aparcament
també es combini amb espais verds i equipaments comunitaris
evitant la saturació urbanística
ara no t'entenc
doncs bàsicament com aquesta nova edificació
s'integrarà dins d'aquest espai i del barri
bé és una edificació petita
estem parlant de vuit habitatges
per tant no canviarà la morfologia urbana
el que farà és rejuvenir una mica
encara que sigui malauradament poc
un barri que és el barri centre
que té una mitjana d'edat alta
i després també solucionarà un problema que tenim també
al barri centre que és el de l'aparcament
aquests són els dos objectius amb els quals es construeix
aquesta promoció
Molt bé, doncs passem al segon bloc
alcalde, el nou carril bus a la B23
ja s'ha inaugurat aquest nou carril bus
i és una millora que permet reduir fins a 15 minuts
els trajectes cap a Barcelona
i afavorir el transport públic
és una de les infraestructures més esperades
pels veïns de Sant Just
que treballen o estudien a la capital
perquè com comentàvem
que agafi ara l'X30, entre altres autobusos
doncs aquest temps de trajecte s'escurçarà
amb el nou carril bus en funcionament
quina reducció real de temps de viatge i de trànsit privat
espera l'Ajuntament
i com aquesta mesura també impactarà en curt i llarg termini?
Ho veurem aquests dies
De fet, aquests dies l'àrea metropolitana
està fent un seguiment
de com està funcionant el carril bus
penseu que hi ha una part del transport públic de Sant Just
que se'n beneficiarà
i per tant això pot plantejar escenaris interessants
que permetin o bé millorar freqüències
o bé allargar línies
és encara molt precipitat
parlar de quin serà l'impacte d'aquest carril
jo crec que es necessiten com a mínim
tres mesos de funcionament
normalitat
i tot just portem
ni tan sols una setmana
en què tothom s'hagi reincorporat
a l'escola o a la feina
i per tant s'ha de fer un anàlisi
molt detingut i molt detallat
sobre quin és l'impacte
però jo crec que d'entrada
hauria de solucionar problemes
que estem tenint
amb alguna línia d'autobús
especialment l'X30
que malauradament en els últims temps
no ha acabat de funcionar
tot el bé que esperàvem
i després com et deia
si realment arribem a aquesta reducció
de 15 minuts
estarem davant d'escenaris
que ens permetran
redissenyar
algunes línies
i penso que cap a millor
clar, entenent una mica
penso també que en aquests darrers temps
també estem tenint
dificultats en l'accés a Barcelona
per les obres que s'han fet a Barcelona
a l'entorn de la Diagonal
i d'entrada
el que sí que
em sembla bastant evident
és que es pot recuperar
aquests retards
que estaven provocats
per aquestes obres
el qual seria
situar-nos en escenari
millor que el que estàvem
dèiem que entenem que
quan ja s'hagi
establert de forma
més normalitzada
aquest carril bus
hi haurà uns reajuts d'horaris
o de rutes
de tal manera
m'imagino que
el que es vol
és que sigui un servei òptim
i que es pugui
aprofitar bé
aquest ús del carril bus
Sí, nosaltres
depenem
molt de l'autobús
és veritat que també tenim
tramvia
però
el mitjà de transport col·lectiu
més potent
que tenim a Sant Jus
és el bus
per tant
les millores
en els autobusos
sempre són molt benvingudes
al nostre municipi
i per això
sempre intentem
exprimir al màxim
les línies
que ja tenim
intentant
que amb els seus recorreguts
i amb les seves parades
puguin
beneficiar
el major nombre possible
de ciutadans
Doncs estarem molt pendents
de com va evolucionant
aquest carril bus
que ja està operatiu
i marxem al tercer bloc
anem a parlar de cultura
de la xarxa d'equipaments
culturals
A la bateria de preguntes
de la ciutadania
sortirà també alguna pregunta
d'aquest àmbit
però creiem-ho porto també
doncs explicar als nostres oients
que la xarxa d'equipaments
culturals de Sant Jus
ha obert inscripcions
per a la programació
de tardor
amb més de 70 activitats
repartides
entre Can Ginestà
centre cívics
la vagoneta
i altres espais
l'oferta busca
arribar a totes les edats
i perfils
combinant tallers
consolidats
i també
amb noves propostes
De quina manera
l'Ajuntament
garanteix que
aquestes activitats
siguin realment
accessibles
no només en preu
sinó també en horaris
espais adaptats
i recursos digitals
per facilitar
les inscripcions
alcalde
Bé doncs
una mica
el que estem veient
és que els últims anys
ho estan sent
per tant
sempre n'hi ha alguns
que funcionen millor
que altres
però en general
crec que
hem trobat una fórmula
que és
bastant flexible
que permet
adaptar-nos
a les demandes
de la ciutadania
i en bona part
donar-hi
resposta
en aquest sentit
en alguns casos
també
hem anat de la mà
d'entitats
que gestionen
directe o indirectament
equipaments
i que
per tant
ens ajuden
a complementar
aquesta oferta
penso que tenim
una oferta
a nivell d'equipaments
molt potent
i bona prova
és que
una part
que no és
ni molt menys
anecdòtica
dels usuaris
que tenim
venen
d'altres poblacions
atrets
per l'oferta
que oferim
en el nostre municipi
i llavors
en els casos
en què
hi ha persones
que
per la seva situació
econòmica
no poden
pagar
els preus
que demanem
doncs
tenim línies
d'ajut
per poder-los
perquè s'hi puguin
acollir
la idea és que
aquests cursos
hi pugui participar
tothom
independentment
de la seva renda
hem estat
aquests dies
també aquí
a l'emissora
repassant aquestes
activitats
de la xarxa
d'equipaments
hem vist
moltes activitats
i ara
la pregunta és
si
es té en compte
que hem pogut
veure
que en la gran
majoria
sí o no
però
en quin tant
percent
estimat
es té en compte
les entitats
i artistes
locals
dins d'aquesta
programació
és a dir
fins a quin punt
l'Ajuntament
aposta també
per convertir
la cultura local
en aquest motor
de creació
i cohesió social
mira per exemple
aquest és un dels
reptes que tenim
amb l'empresa
que gestiona
aquesta programació
de les activitats
culturals
d'intentar
aprofitar
el talent
que tenim
a Sant Jus
que és
enorme
per
poder
aprofitar
iniciatives
que sorgeixen
dins d'aquest talent
que tenim
i per
donar
cursos
a través
d'aquests
artistes
o d'aquestes
persones
que tenen
inquietuds
donar cursos
en equipaments
municipals
aquest és un dels
directrius
que hem donat
a l'empresa
que gestiona
aquest servei
aquesta empresa
ha contractat
una persona
de Sant Jus
perquè faci
aquesta programació
una persona
que coneix
molt bé
bona part
d'aquestes
iniciatives
que coneix
el talent
que hi ha
a Sant Jus
i ara
el que es tracta
és que
aquestes oportunitats
no les deixem
escapar
molt bé
doncs
cinc minuts
per arribar
a dos quarts
de dotze
del migdia
ara és moment
d'encetar
el quart bloc
seguretat
i actuacions
de la policia
local
aquest agost
la policia
ha realitzat
diverses detencions
relacionades
amb robatoris
a domicilis
vehicles
i delictes
contra les persones
també
destaquen
les actuacions
gràcies
a les càmeres
lectores
de matrícules
que s'han
consolidat
com una eina
clau
de seguretat
quin balanç
fa l'Ajuntament
d'aquestes actuacions
alcalde
i com
es comparen
les xifres
amb anys anteriors
i si hi ha
un patró
que ens pugui
preocupar
especialment
a veure
d'entrada
vull dir que
Sant Jus
és un municipi
segur
les dades
fredes
demostren
que tenim
uns índexs
d'inseguretat
ciutadana
molt baixos
però és veritat
que quan
una persona
és víctima
d'un acte
delinqüencial
pot tenir
un neguit
una por
que és
molt lògica
i davant
de la qual
nosaltres
com a administració
no podem
mantenir-nos
impassibles
aquests últims
mesos
han estat
molt bons
estadísticament
parlant
sempre
a nivell
d'un delicte
que era molt
típic
a Sant Jus
que eren
els robatoris
a domicilis
i en canvi
ens han pujat
els robatoris
a persones
i els robatoris
a interiors
de vehicles
que era
un
un tipus
de
de robatori
que havia
pràcticament
desaparegut
era molt típic
dels anys
80-90
però que ha
ressorgit
en aquests últims
anys
i que està
bastant
lligat
a
persones
que tenen
dependències
adiccions
i que necessiten
tenir diners
ràpidament
pels seus
consums
a Barcelona
en els últims
mesos
ha aplicat
una política
molt dura
a nivell
de seguretat
estan
intentant
que l'espai públic
sigui un espai
de segur
i de convivència
i el que està
fent
aquestes polítiques
de seguretat
de Barcelona
és que
aquesta petita
delinqüència
s'està
desplaçant
a la primera
segona
corona
de
Barcelona
per aquest motiu
des de
l'Ajuntament
i també des de
Mossos Esquadra
hem de
reforçar
tant com puguem
els nostres
dispositius
de seguretat
a nivell humà
però també
a nivell
tecnològic
perquè
evidentment
no podem tenir
policies
ni a cada carrer
ni a cada cantonada
però en canvi
sí que podem tenir
mitjans
tecnològics
que ens ajudin
bé a prevenir
delictes
cosa que
afortunadament
ha passat molt
en aquest
últim mes i mig
bé
a resoldre
delictes
un cop
aquest s'han
produït
i
és veritat
que
els tipus
de delictes
que s'han
produït
no són
delictes
greus
en el sentit
que no ha
parillat
la integritat
física
de cap
persona
que és
el primer
que sempre
ens preocupa
però
però són
delictes
que tenen
impacte social
perquè
afecten
normalment
en el cas
dels robatoris
a persones
grans
a persones
col·lectius
vulnerables
i
evidentment
hi hem de posar
hem de focalitzar
molt els esforços
en aquestes
properes
setmanes
i mesos
per evitar
que
aquests
delictes
que s'han
produït
especialment
a l'entorn
del barri
centre
no es consolidin
i que siguin
actes
comesos
de manera
puntual
per dos
grups
que tenim
identificats
gràcies a
Mossos
d'Esquadra
que han operat
molt
a Esplugues
i a
Sant Just
i que esperem
que puguin sortir
de circulació
el més aviat
possible
parlava
d'aquestes
càmeres
lectores
d'aquestes
noves
tecnologies
que ens
permeten
ampliar
aquesta recerca
i també facilitar
la feina
de policia
local
s'està
valorant
l'opció
d'ampliar
aquesta tecnologia
a més zones
del municipi
o també
a altres
tipus
d'infraccions
sí
de fet
hi haurà
una ampliació
l'any que ve
de càmeres
lectores
i el que jo
crec que ara
hem de
posar sobre
la taula
i començar a estudiar
és la necessitat
d'en algunes
zones del municipi
complementar
les càmeres
lectores
de matrícules
amb càmeres
de seguretat
ara mateix
el govern
de la Generalitat
és molt més
flexible
a l'hora
d'acceptar
la instal·lació
d'aquest tipus
de càmeres
i creiem
que en algunes
zones del municipi
ens poden ajudar
a evitar
delictes
com per exemple
aquests
delictes
robatoris
a persones
que
insisteixo
no són greus
des del punt de vista
delinqüencial
però en canvi
afecten
a persones
vulnerables
i generen
una certa
sensació
d'inseguretat
a nivell social
que hem de ser
contundents
a l'hora
d'erradicar
no podem
permetre
que els espais
públics
de Sant Júr
siguin llocs
insegurs
molt bé
en aquest cas
en aquest bloc 4
també hi tornarem
després
a l'espai
de la ciutadania
perquè hi ha
un parell
de preguntes
relacionades
però marxem
al cinquè
i últim bloc
de preguntes
d'actualitat
abans de passar
a aquestes
preguntes
ciutadanes
parlem ara
d'educació
de les millores
als centres
escolars
aquest estiu
l'Ajuntament
ha dut a terme
obres de manteniment
i millores
en diverses escoles
i escoles bressol
també reparacions
d'humitats
de millores
de seguretat
pintura
nous punts d'aigua
i adequacions
d'espai
són actuacions
que busquen
preparar els centres
per l'inici
de curs
que es va dur
a terme
el passat 8 de setembre
i la pregunta
doncs
alcalde
amb la que volem
encetar aquest bloc
és
quin ha estat
el criteri
de prioritat
de l'Ajuntament
per decidir
quins centres
rebien
aquestes millores
i quines actuacions
quedaran pendents
per properes
actuacions
per pròxims anys
doncs
les prioritat
les marquen
les direccions
del centre
nosaltres
al final
ens detenim
el que
ens demanen
les direccions
del centre
que entenc
que recullen
i aglutinen
les peticions
de les diferents
comunitats
educatives
de cada centre
per tant
com et deia
doncs
nosaltres
seguim
les prioritats
que ens marquen
les direccions
dels centres
i aquestes
ens assenyim
més enllà
d'aquestes reparacions
urgents
hi ha una planificació
a llarg termini
per aquestes escoles
que avancen
doncs en sostenibilitat
accessibilitat
innovació
educativa
com es coordina
tot això
com et deia abans
amb els
sempre amb les direccions
del centre
tot i que nosaltres
com a ajuntament
també assistim
als consells
escolars
allà
escoltem
peticions
que venen
d'altres col·lectius
com pot ser
les AFES
però
sí que sempre
demanem
que aquestes
es vehiculin
a través
de les direccions
perquè entenem
que són aquestes
que han de fixar
i no els ajuntaments
o altres col·lectius
l'ordre de prioritats
de les accions
a realitzar
sempre hem intentat
seguir
aquest criteri
i si parlem
d'educació
estem obligats
a preguntar
també
per l'Institut
Escola
com ha anat
la matrícula
i l'inici
de curs escolar
en aquest centre
bé
aquest any
han passat
a una sola
classe
d'i3
no han tingut
suficient
números
d'alumnes
per poder
tenir
la doble línia
que era una mica
l'objectiu
que teníem
com a centre
però la veritat
és que
el que sí que puc dir
és que la gent
que forma part
d'aquest projecte
sobretot els pares
i mares
estan molt contents
del servei
que reben
del suport educatiu
que reben
els seus infants
jo crec
que encara
estem pagant
una mica
o l'Institut Escola
encara està pagant
una mica
aquesta situació
de certa provisionalitat
que hi ha
en quant a la seva
ubicació
per aquest motiu
estem
apretant molt
el Departament
d'Educació
perquè ens doni
un calendari
fiable
per determinar
quan podrà ser
el trasllat
el mes lluï
i jo crec
que un cop
tinguem
aquest calendari
i puguem donar
certeses
a les famílies
de Sant Just
aquest projecte
agafarà molta embranzida
perquè és un projecte
a nivell educatiu
molt potent
de fet
tots els pares i mares
amb qui he parlat
que porten els seus fills
a l'Institut Escola
estan molt contents
del nivell
de l'Institut Escola
ara falta que des de l'administració
fem la nostra feina
i donem
aquestes certeses
que de ben segur
moltes famílies
agrairan
i que els donaran
més informació
a l'hora
de determinar
en quin centre
escolar
escolaritzen
els seus fills
perquè creu
que és degut
a aquesta falta
de certeses
que hi ha hagut
una baixa
ho ha de ser
perquè
com et deia abans
el projecte educatiu
és molt bo
de fet
jo diria
que
que és
el projecte
que
quan parles
amb els pares i mares
doncs
més unanimitat
desperta
en quant a bones
opinions
per tant
això em porta a pensar
que el que
el que està
fent
que no creixi
amb la
amb els objectius
que ens havíem marcat tots
doncs
és aquesta situació
de certa provisionalitat
en quant a l'espai físic
que em refereixo
que té en aquests moments
el centre
per això
ho considero
que és molt important
poder donar
quan abans millor
un calendari
de tres iat
el maig lluit
i
d'aquesta manera
doncs ja
les famílies
tenen
una informació
més clara
amb la qual
prendre les decisions
d'acord
doncs ara sí
passem
a l'últim bloc
el bloc 6
les preguntes
de la ciutadania
obrim aquest espai
que hem citat
com l'alcalde
respon
vostès
des de casa
han pogut
doncs
fer-nos arribar
aquestes preguntes
a través de les xarxes
socials
i les hem endreçat
de tal manera
doncs que
puguem anar
lligant
diversos temes
comencem
la bateria
de preguntes
de la ciutadania
parlant de cultura
i dels cursos
d'arts plàstiques
de fet fa uns instants
parlàvem
d'aquestes activitats
que s'obren
ara
al mes de setembre
als respectius
centres
cívics
una veïna
en relata
la següent
situació
després d'anar
que hagin
estar a veure
l'exposició
dels cursos
municipals
dels plàstiques
ha tingut interès
en apuntar-se
a ceràmica
aquarela
i torn
però
en preguntar
li han dit
que hi havia
moltes sol·licituds
per les places
disponibles
i que
ara
ens planteja
la següent
pregunta
hi ha previsió
d'ampliar-les
d'una dà
l'alta demanda?
a curt termini
no
aquest curs
2025-26
no ho tenim previst
el que sí
que hem canviat
és els criteris
d'accés
els quals
es prioritza
el fet
de ser
de Sant Just
a l'hora
de poder apuntar-se
hi ha un sistema
de puntuació
correcte
que abans
no existia
i ara sí
que
podem acabar
una mica
amb aquesta situació
que a vegades
es produïa
que hi havia
alumnes
de Sant Just
que es quedaven
a fora
i entraven
alumnes
de fora
com he dit abans
d'altres municipis
com he dit abans
està molt bé
que
està molt bé
que la
que aquests cursos
tinguin èxit
i que traguin
alumnat
d'altres poblacions
però evidentment
tenen un cost
per a la
per a l'administració
local
i per tant
entenem
que
primer
s'ha de donar
resposta
a la gent
que està
empadronada
a Sant Just
si veiem
que
hi ha molta gent
de Sant Just
empadronada
a Sant Just
que es queda fora
jo crec que seria
conveniència
plantejada
cara al curs
26-27
una possible
ampliació
d'aquesta
oferta
però primer
volem veure
com funciona
amb els nous criteris
que hem establert
de puntuació
molt bé
doncs la següent
pregunta
ens planteja
una situació
de mobilitat
i d'accés
pel que fa
a les voreres
diu el següent
per creuar
un cotxet
de nadó
a l'alçada
de la vorera
segueix sent
molt alta
en moltes zones
especialment
a l'illa de flors
de l'avinguda
indústria
planteja si
aquestes actuacions
com aquestes illes
per exemple
són realment necessàries
i si no
seria millor
invertir
en la millora
de voreres
amb dificultats
d'accessibilitat
bé
si
no acabo
d'entendre
quina ia
refereix
entenc que és
la del carrer
indústria
amb
Josep Pedrosa
i doctor Fleming
si és aquesta
sí que és veritat
que hi ha una
de les voreres
que no és
del tot
accessible
i que
és una actuació
que tenim
pendent
el
el que intentem
amb aquestes
combinacions
de pilones
i
aquestes illetes
que diuen
amb flors
és
crear espais
de seguretat
pels vianants
i de fet
si algú recorda
com era
aquesta cruïlla
fa uns anys
doncs
difícilment
podrà negar
que actualment
gràcies a aquesta actuació
s'ha millorat
moltíssim
a nivell
de seguretat
viària
pels
vianants
hem creat
ies de protecció
dels vianants
abans tenien
passos
de vianants
molt llargs
amb entrades
molt ràpides
de vehicles
que sortien
del carrer
indústria
i s'incorporaven
a Josep Pedrosa
aquella cruïlla
era un dels punts
crítics que teníem
a nivell
de seguretat
viària
a Sant Jús
i actualment
des d'aquesta
perspectiva
de seguretat
viària
ha quedat
jo crec que
molt ben resolt
ara falta
efectivament
que siguin 100%
accessibles
i diria que
és veritat
que en aquell punt
concret
queden pendents
dos o tres actuacions
per rebaixar
voreres
i fer que siguin
100%
accessibles
té raó en aquest sentit
aquesta veïna
i és una de les feines
que ens anotem
per poder fer
abans que acabi l'any
continuem
amb les preguntes
en clau de mobilitat
la propera qüestió
fa referència
a la necessitat
d'un servei d'autobús
a la zona
de la bona aigua
i diu
hi ha espai
a l'esplanada
per fer una parada
a la porta principal
un bus petit
pot girar
si els grans autobusos
entren
fins a la pista
l'AMB
també podria fer-ho
fa masses anys
que es porta
a la canalla
amb cotxe
i això ajudaria
a descongestionar
a la nit
anar carregats
fins a la parada
de bus
de l'institut
no és viable
aquest veí
veïna
doncs demana
solucions
per la gent
que es mou a peu
un bus públic
a la bona aigua
si us plau
doncs demana
a veure
bus públic
fins que no
es resolgui
la zona de gir
al passeig de muntanya
no se'n podrà posar cap
perquè
el bus
no té prou
diàmetre
per girar
respecte
a l'esplanada
actualment
ja hi ha
una parada
d'autobús
just a sota
de la zona
dels Garrofers
que està
a l'inici
d'aquesta
esplanada
allà
tenim previst
com a
ajuntament
construir un
parc
que farà
que l'accés
des del carrer
11 de setembre
fins al complex
de la bona aigua
sigui molt més agradable
i molt més segur
pensem que aquesta
és la solució
en un futur
i això passa
perquè
puguem augmentar
aquest
puguem obtenir
aquest tercer vehicle
del just tram
sempre i quan
sempre i quan
insisteixo
es resolgui
la zona
de gir
davant
de la bona aigua
o al final
abans
de la bòbila
es podrà
fer arribar
el just tram
a l'entorn
de la bona aigua
amb les circumstàncies
actuals
ni per nombre
d'abusos
ni per
diàmetre
de gir
podem
fer arribar
el just tram
a la bona aigua
per tant
tenim
dos opcions
estem treballant
a mig
termini
la primera
és aquesta
que et deia
que fer
el recorregut
des de
la parada
just metro
fins a la bona aigua
molt més agradable
estem parlant
d'una distància
relativament curta
el que passa és que ara
es fa molt llarga
perquè és una zona
molt inòspita
millorar
aquest entorn
ens donaria
una
possible solució
per
11 de setembre
i l'altre és
i aquesta ja és
una mica més
ja depèn
de més factors
doncs
en un futur
poder fer arribar
el just tram
a l'institut
i a la bona aigua
per al passeig
de la muntanya
però per això
necessitem poder fer
una zona de gira
àmplia
pels autobusos
molt bé
doncs seguim
amb altres qüestions
també ens pregunten
pel carril verd
de la Riera
quan estarà
acabada la primera fase
fins la ITB
i la segona
fins la bona aigua
pel corredor verd
el seu primer tram
està previst
que l'obra
s'acabi
a finals d'octubre
aquest és el calendari
amb el qual
està treballant
l'àrea metropolitana
que és
l'entitat
que està
gestionant
aquest
que està
executant
aquest projecte
i la segona
perdona
era
i la següent
qüestió
anava
vinculada
doncs a la bona aigua
és a dir
si aquest primer tram
exacte
arribaria fins l'ITB
el segon tram
el segon tram
necessitem
finançament
aquesta setmana
hem tingut
una mala notícia
i és que
la subvenció
que havíem demanat
a la Fundació
en Biodiversitat
que ens financés
una part
d'aquest tram
mig del corredor verd
doncs
ens ha estat
denegada
malgrat
hem tingut
una puntuació
molt alta
s'han escollit
només
12 projectes
a tot Espanya
i el nostre
ha quedat 15
per tant
ens hem quedat
a les portes
de poder entrar
ens hi tornarem
a presentar
de cara a l'any que ve
perquè està previst
que aquesta convocatòria
torni a sortir
però
evidentment
sense
suport
d'altres administracions
sense
cofinançament
és una obra
de molta envergadura
que no podem
assumir
en solitari
per tant
primer toca
cercar finançament
i un cop el tinguem
doncs ja
ens plantejarem
executar
aquest tram
que és un tram
molt interessant
i necessari
són tres quarts
perdó
alcalde
són tres quarts
de 12 del migdia
ens queden 15 minuts
d'entrevista
8 preguntes
ens agradaria
començar a agilitzar
perquè
pugui arribar la resposta
a tothom
també
doncs a la gent
que s'acaba d'incorporar
estem a l'entrevista
del dia
avui amb l'alcalde
de Sant Jus
en Joan
va seganyes
anem ara
a una altra qüestió
sobre obres municipals
centrada
en la repetició
de treballs
en poc temps
la persona
que ens escriu
ens ho explica
així
per què
un gran tant per cent
de les obres
es fan i es refan
al cap de poc temps
un exemple
es va reorganitzar
les places
d'aparcament
a polígon
es van repintar
i es va fer
la fotografia
pel butlletí
de Sant Jus
al cap de pocs dies
es va aixecar
el terra
i posteriorment
es va tornar
a pintar
setmanes més tard
es va tornar
a aixecar
i ara
porta un mes
ballat
doncs
nosaltres
per fer aquella actuació
vam demanar
una subvenció
al
Consell Català
del Trànsit
que la va
finançar
íntegrament
i
demanava
que aquesta actuació
estigués
acabada
en una data
determinada
i així ho vam fer
no?
Posteriorment
Sant Joan d'Espí
amb el desenvolupament
del barri
de Bella Vista
doncs
una de les actuacions
que té prevista
és el soterrament
de la línia
de mitja alta tensió
que passa
per Blasco de Garay
que de fet
ve del Mas Lluï
que passa
per Blasco de Garay
i que va
a Bella Vista
i ells
doncs
van
doncs
demanar
poder
fer aquest
soterrament
un cop
l'hagin acabat
doncs
el que hauran de fer
és reposar
l'estat
anterior a les obres
però ara mateix
les obres estan
en aquesta
aquest espai
està en aquesta
situació
fruit de les obres
de soterrament
de la línia
de mitja alta tensió
que està duent
a terme
Sant Joan d'Espí
de fet
la Junta de Compensació
de Bella Vista
que és la que està
fent el desenvolupament
d'aquest futur barri
de Sant Joan d'Espí
de Bella Vista
Molt bé
doncs
passem a una altra
qüestió
I no em consta
que això
hagi passat
en cap altra obra
aquesta sí que és veritat
per aquestes
circumstàncies
que he explicat
però no em consta
que s'hagi repetit
Bé
ho seguirem de prop
aviam
si ens donen
alguna
pregunta més
que pugui
estar vinculada
a un altre exemple
per la propera entrevista
però marxem ara
al servei
d'escombraries
perquè
hi ha
un veí
veïna
que ens diu
que a l'aplicació
d'escombraries
surt una nova
categoria
que es diu
genèric
què significa
i ens pregunta
si hi haurà
algun canvi
No, no
crec que és
un error
del sistema
que ja es corregirà
si no s'ha corregit ja
i no està previst
que hi hagi
una nova
una nova
fracció
Molt bé
La següent consulta
fa referència
a l'estat
de la carretera
reial
especialment
a l'alçada
del Capravo
Quan es farà
un nou asfalt
ens pregunta
aquest veí
a la via
més transitada
del municipi
que és la carretera
reial
a l'alçada
del Capravo
Quan es faran
accions
per reduir
el soroll
immens
que provoca
als veïns
el pas constant
de vehicles
i també
fa referència
a que cal
mantenir
per subjectes
les clavegueres
perquè retumben
amb el pas
dels cotxes
Bé
nosaltres
fem actuacions
de resfaltat
quan detectem
que hi ha
que hi ha
forats
que hi ha
desperfectes
a la via
pública
a carretera
reial
es van fer
unes quantes
actuacions
parcials
precisament
perquè hi havia
aquests
forats
també
quan fan
sorolls
les tapes
de clavegueram
doncs
també es fan
actuacions
per evitar-ho
no ens constava
ara que n'hi hagués
cap
de fet
és una via
per la qual
molts de nosaltres
circulem
pràcticament
cada dia
i detectem
si hi ha
o no
desperfectes
si aquest veí
ens diu
quins punts
concrets
estan
malmesos
doncs
actuarem
amb la màxima
celeritat
possible
nosaltres
tenim un contracte
d'asfaltat
amb el contracte
que tenim
de manteniment
de la via
pública
i quan detectem
això que hi ha
forats
que és veritat
que en aquesta via
que és molt
transitada
doncs
se'n produeixen
més habitualment
que en altres punts
del municipi
doncs
intentem
actuar
amb celeritat
ara mateix
no em consta
que n'hi hagi
cap
però
si
que tinguin
cap
problemàtica
d'aquest tipus
però si
n'hi ha
alguna
doncs
actuarem
ràpidament
doncs
entrem
ara
en l'àmbit
de seguretat
ciutadana
hi ha dues
preguntes
de dues
persones
diferents
les farem juntes
perquè creiem
que és
més convenient
primerament
al carrer
cadenes
ens han entrat
a robar
diverses vegades
hauria d'haver-hi
més vigilància
per aquella zona
i un altre usuari
de les xarxes
ens diu
que últimament
m'ha arribat
que han atracat
a diverses persones
especialment
gent gran
a plena llum del dia
als voltants
de la zona
del mercat
carrer Bonavista
una de les zones
amb més vida
de Sant Just
s'ha pensat
alguna mesura
adicional de seguretat
per vigilar
la zona
dos zones diferents
la segona pregunta
ja l'he respost
anteriorment
és veritat
i estem estudiant
aquest tipus
de mesures
tecnològiques
que complementin
les càmeres
lectores
de matrícules
i respecte
al carrer
cadenes
nosaltres
ara mateix
no ens consta
que hi hagi hagut
cap robatori
en els últims temps
sí que n'hi van haver
i fa anys
n'hi van haver
i bastants
però afortunadament
com et deia abans
a nivell
de robatoris
a domicilis
hem baixat molt
els actes
de robatoris
han baixat molt
a Sant Just
i continuen
a vent
i mateix
n'hi va haver-hi
un al barri
de la carretera
el cap de setmana
n'hi va haver-hi un altre
al Mas Lluí
d'uns 3 T's
però
hem rebaixat molt
el nombre
de robatoris
de robatoris
a domicilis
i potser
vaig errat
però no em consta
que en els últims temps
hi hagin hagut
molts robatoris
al carrer
cadenes
Bé
doncs
aquesta pregunta
hem revisat
també el comentari
per si hi havia
alguna informació
més
però no
ha estat així
per tant
passem
al següent bloc
ara marxem
a parlar
d'esport
i d'infraestructures
municipals
la propera pregunta
fa referència
a les zones d'entrenament
de l'equip de patinatge artístic
de Sant Just
per què les noies
del xou de patinatge artístic
de Sant Just
només tenen
una hora d'entrenament
a la bona aigua
per què han d'anar
al Canigó
de 8 a 10 del vespre
què hem de fer
pagar per anar
a llogar pistes
l'alemany
o altres municipis
referent-se
a l'escola alemanya
d'Esplugues
quin és el percentatge
de jovent
de Sant Just
que utilitza
les nostres
infraestructures
pregunta aquest veí
Bé
en el cas
de la bona aigua
jo volia dir
tres coses
la primera
és que és veritat
que és una instal·lació
que se'ns ha quedat
petita
fruit de l'èxit
que té
el món de l'esport
i per aquest motiu
estem construint
una nova pista
poliesportiva
al barri
del Maix Lluí
segona
nosaltres
el que fem
és un repartiment
dels espais
en funció
dels equips
o dels jugadors
jugadores
que tenen
les diferents
entitats
el que no entrem
és en com
s'organitzen
internament
aquestes entitats
a l'hora de decidir
quins equips
entrenen
en un espai
o en un altre
i després també
recordar
que hi ha moltes entitats
que utilitzen
les pistes
poliesportives
el hockey
per exemple
utilitza
la pista
del Montseny
i és bo
que sigui així
que optimitzem
que aprofitem
l'existència
d'aquestes pistes
que hi ha
en els equipaments
educatius
per complementar
l'oferta
que tenim
a nivell esportiu
i després també
tercer
recordar
que l'Ajuntament
està ajudant
a les entitats
que
per manca
d'espais
de la bona aigua
tenen necessitat
d'anar
a jugar
pistes
en altres
instal·lacions
a fora del municipi
és una línia
que hem tingut
oberta
fins ara
i que
la voluntat
és mantenir-la
i l'objectiu
evidentment
és
que desaparegui
el dia
que
hi torno
a l'inici
de la resposta
que tinguem
aquesta nova
pista
poliesportiva
al Mas Lluí
que és
l'objectiu
principal
pel qual
fem
aquesta instal·lació
i fent referència
a aquesta última pregunta
quin és el percentatge
de jovent de Sant Jús
que utilitza
les infraestructures
del municipi?
això depèn
de cada
de cada entitat
nosaltres
en el còmput
total
estem parlant
d'un 60-40
60%
dels jugadors
de les entitats
són de Sant Jús
40%
són de fora
però també és veritat
que hi ha
joves de Sant Jús
infants
adolescents
que van
a altres pobles
i utilitzen
instal·lacions
d'altres municipis
per exemple
l'Atisme
el club
de l'Atisme
que la seva majoria
està format
per gent
de Sant Jús
està utilitzant
instal·lacions
a Sant Feliu
de Llobregat
gent que juga
en bol
està jugant
a Sant Joan
d'Espí
al final
hem de també
tenir una certa
amplitud
de mires
mirar
quines disciplines
esportives
hi ha
als municipis
del voltant
i a vegades
a Sant Jús
tenim jugadors
de hòquei
perquè no n'hi ha
als municipis
del voltant
i en contrapartida
els atletes
de Sant Jús
utilitzen
instal·lacions
esportives
d'altres municipis
també
com et deia abans
hem de tenir
una mica
aquesta visió
més oberta
i més global
perquè en temes
de prioritat
no és extrapolable
diguéssim
per exemple
el que comentava
abans
de les arts
aquí a Gaudín
Creanar
que es comentava
això
que hi havia
aquesta prioritat
per punts
de si era
de Sant Jús
nosaltres això
ho estem implementant
en el cas
del camp de futbol
el camp de futbol
entenem
que el futbol
és una disciplina
que té equips
a tot el nostre voltant
tots els municipis
al voltant
tenen
equips de futbol
i per tant
creiem
que els equips
de futbol
han de créixer
i això
és uns criteris
que vam establir
des de l'any passat
han de créixer
amb jugadors
de Sant Jús
no té sentit
que tinguem
les instal·lacions
molt plenes
i que aquestes
vagin creixent
amb jugadors
de fora de Sant Jús
en el cas
de la bona aigua
és més complicat
pel que et comentava
hi ha més entitats
també no?
potser
no hi ha més entitats
i hi ha
això
hi ha disciplines
que
que no juguen
a municipis
del voltant
que no es practiquen
per tant
a bola i bola
potser hi ha altres municipis
que no es practiquen
i per això
venen aquí a Sant Jús
exacte
o al hòquei
és anar a Barcelona
o és anar a Molins de Rei
però els pobles
més del nostre entorn
no tenen
equip de hòquei
doncs tanquem
amb l'última pregunta
que segueix també
en l'àmbit esportiu
en aquest cas
centrat en les instal·lacions
municipals
la pregunta fa referència
a l'estat
del camp de futbol
als caps de setmana
aquest veí
doncs comenta
que tots sabem
la gran afluència
de gent
que visita
el camp de futbol
durant el cap de setmana
per què no hi ha
un servei de neteja
eficaç
i per què les grades
sempre semblen
un abocador
i ens convida
doncs a anar diumenge
a la tarda
i a quedar sorpresos
demanen acció
doncs al camp de futbol
hi ha un servei de neteja
tot el dissabte
i tot el diumenge
al matí
el que passa
és que és una instal·lació
per la qual
hi passa moltíssima gent
i és veritat
que potser també
hi ha un nivell
d'incivisme
que ens hauríem
de plantejar
però l'empresa
hi ha una persona
que està netejant
la instal·lació
tota l'estona
vestuaris
grades
etcètera
però
és que hi passa
molta gent
i
s'embrut
s'embrut massa
però tenim
com a teia
tenim neteja
tot el dissabte
i també tot el diumenge
al matí
el diumenge
a les tardes
hi ha
molts pocs partits
de fet
a partir de les 5
ja no n'hi hauria
d'haver-hi cap
doncs
alcalde
això és tot
tancaríem aquí
aquesta primera entrevista
de la temporada
avui l'entrevista del dia
ha estat amb l'alcalde
de Sant Jus
Joan Bassaganyes
avui 17 de setembre
hem abordat
l'habitatge jove
i l'aparcament públic
als Jocs Juvenívols
el nou carril bus
a la B23
la cultura
amb la xarxa
d'equipaments culturals
la seguretat
i les actuacions
de la policia local
i també hem parlat
d'educació
en les preguntes
de la ciutadania
doncs
l'alcalde respost
a les preguntes
que tots vosaltres
doncs
ens heu fet arribar
a partir de les xarxes socials
gràcies alcalde
bona setmana
que vagi molt bé
i ens trobem
molt aviat
en la propera entrevista
moltes gràcies
fem una breu pausa
i tornem de seguida
fins ara
nascut entre blanès
i cada que és
molt tocat
per la tramuntana
d'una sola cosa
pots estar segur
quan més vell
més tocat
a l'ala
sempre deia
que la matinada
es mataria
però cap al migdia
anava
ben torrat
somriu i diu
que no té pressa
ningú m'espera
allà dalt
i anar a l'infer
no m'interessa
molt més bonic
molt més bonic
l'Empordà
i anar a l'infer
i anar a l'infer
bon dia
us informa
Joan Bota
presó permanent
revisable
per l'acusada
d'assassinar
la dona gran
que cuidava
a Reus
al Baix Camp
Tarragona
Josep Ramon Ruiz
Bon dia
segons la magistrada
de l'Audiència de Tarragona
va quedar demostrat
durant el judici
que l'acusada
tenia intenció
de matar la víctima
el judici es va fer
a finals de juny
i el jurat popular
va declarar-la culpable
de falsificació
i també d'haver
estafat i robat
a l'àvia de Reus
de la qual
tenia cura
de forma permanent
a causa de la seva
avançada d'edat
i que al final
va assassinar
la jutja
també la condemna
a 8 anys
de presó
per 3 delictes més
Josep Ramon Ruiz
Catalunya Ràdio Tarragona
Més notícies
Natàlia Ramon
Els acords judicials
que eviten
la celebració
d'un judici
representen
gairebé
la meitat
de les sentències
condemnatòries
en l'àmbit
dels delictes
contra la llibertat sexual
segons la memòria
del 2024
de la Fiscalia de Barcelona
precisament
els processats
per la violació grupal
de Castelldefels
el 2021
van aconseguir
ahir
rebaixar
de 53 anys
avui
les condemnes
de presó
Barcelona
Maria Núria Revelle
Bon dia
La Fiscalia de Barcelona
va dictar
el 2024
a prop de 9.000
sentències
condemnatòries
per delictes
contra la llibertat sexual
és a dir
agressions sexuals
o violacions
entre d'altres
4.100 d'aquestes sentències
es van assolir
a través de pactes judicials
que van evitar
la celebració
del judici
La xifra
d'aquests acords
no ha canviat gaire
en relació
al 2023
quan van suposar
un 47%
de les sentències
condemnatòries
i el 24
xifren
en el 46%
Maria Núria Revelle
Catalunya
Ràdio Barcelona
L'opositor rus
Alexei Navalny
mort fa un any i mig
en una presó
de l'Àrtic
el van enverinar
segons
acaba d'anunciar
la seva vídua
en un missatge
a la xarxa X
Iúlia Navalnyà
la cara més visible
de l'exili rus
aporta com a prova
les anàlisis
de dos laboratoris
estrangers
que confirmen
el verí
com a causa
Laboratoris
almenys dos països
van examinar
aquestes mostres
de forma independent
l'un de l'altre
i aquests laboratoris
en dos països
van arribar
a la mateixa conclusió
l'Alexei va ser assassinat
va ser enverinat
Les anàlisis
han estat possibles
gràcies a mostres
biològiques
de Navalny
que es van treure
d'amagat de la presó
on va morir
Navalnyà
no ha especificat
el verí
que s'hauria fet servir
l'entorn del dissident
sempre ha acusat
el president
Rus Vladimir Putin
d'estar darrere
el crim Moscou
manté que Navalny
va morir
a causa
d'un conjunt
de malalties
El 90%
dels cuidadors
de malalts d'Alzheimer
desenvolupen
problemes psicològics
i físics
ho alerta
un estudi
de la Fundació
Pasqual Maragall
que en guany
coincidint diumenge
amb el Dia Mundial
de l'Alzheimer
vol posar el focus
a visibilitzar
la feina
de les cuidadores
no professionals
principalment dones
parelles o filles
que assumeixen
la cura del familiar
Barcelona Marriera
Bon dia
en 8 de cada 10 casos
la cura
la assumeix
la família
que hi dedica
de mitjana
unes 70 hores
una feina
que suposa
un cost econòmic
anual
d'uns 42.000 euros
de mitjana
i que també
té costos
personals
i emocionals
com explica
la Manuela
que va deixar
la seva feina
ara fa dos anys
per cuidar
la seva mare
que té Alzheimer
No hi ha
un repulsament públic
perquè les persones
que estem patint
també la malaltia
no només és el malalt
sinó
és tot el seu entorn
el seu entorn
canvia la seva vida
la meva vida
ha canviat
al 300%
i em dic
no em penedeixo
Marriera
Catalunya Ràdio
Barcelona
Esports Marcos García
La minya mal és baixa
i no serà demà
l'estrena del Barça
a la Champions Masculina
al camp del Newcastle
del Mataroní
s'ha quedat a Barcelona
fent tractament
sí que a viatges
a hores d'ara a Anglaterra
amb la resta de l'equip
Frenkie de Jong
ja ha recuperat
i és novetat a la llista
a l'extrem del filial
Toni Fernández
avui es juguen
sis partits més
de la primera jornada
de la lligueta
de la Champions Masculina
destaquen aquests dos
Bayern de Múnich
Chelsea
i Liverpool
Atlètic de Madrid
ahir dels marcadors
el més destacat
Madrid 2
Olímpic de Marsella
1
els Mundials de Latisme
de Tòquio
avui tindrem doble presència
catalana
l'atleta de Sant Cugatge
el Sakura Bestué
participarà a les semifinals
dels 200 metres
a partir de dos quarts d'una
i Jaime Guerra
l'atleta de Sant Boi
prendrà part a la final
del Sardà
allargada
quan faltin
10 minuts
per a les dues
avui també comença
a Tarragona
la Lliga Nacional
Catalana de Basca
a dos quarts de set
Baxi Manresa
a Hayopos Lleida
a les 9
Barça
Moravang Andorra
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bon dia
passant 5 minuts
a les 12
us informa Mariona
Sales Vilanova
La 48ena cursa
de Carts de Coixinets
ja té data
serà els dies
8 i 9 de novembre
al carrer Freixes
de Sant Just
les inscripcions
s'obriran
el 6 d'octubre
a través de la web
carsdecoixinets.org
i es tancaran
i es tancaran
el dia 26
El preu
és de 70 euros
per car
i l'organització
informarà
de totes les novetats
per xarxes
i per correu
als antics participants
Aquella mateixa nit
a les 12 en punt
del 6 d'octubre
s'obrirà també
el període
per sol·licitar
el préstec de cars
Caldrà enviar
un correu
a seguretat
arroba
carsdecoixinets.org
amb el nom
del pilot
el copilot
i les dades
de contacte
No s'acceptaran
correus enviats
abans d'aquesta hora
Els cars
es llogaran
per ordre d'arribada
i caldrà
deixar una fiança
de 50 euros
que es retornarà
després de la cursa
Recordeu
que no poden llogar
cars
aquells que ja
ho hagin fet
en edicions anteriors
ni es poden cedir
a tercers
L'organització
recorda
que no es fa responsable
dels desperfectes
dels cars
i que és responsabilitat
dels participants
comprovar-ne
a l'estat
abans de la cursa
La Taneu de Sant Just
projectarà
el divendres 19 de setembre
a dos quarts de vuit del vespre
a la sala del cinquantenari
el documental
Miralles
de Maria Mauti
dins del cicle
el documental del mes
i en el marc
de les setmanes
d'arquitectura 2025
La projecció
compta amb la col·laboració
de l'Institut Italià
de Cultura
i de Docs Barcelona
El film
retrata l'arquitecte
Enric Miralles
figura clau
de l'arquitectura
contemporània
a través de les seves
obres i espais
La directora
explora la seva
personalitat
i complexitat
construint un relat
que transita
entre la vida
i la mort
Després de la projecció
hi haurà un col·loqui
amb Robert Brufau
doctor en l'arquitectura
doctor en arquitectura
professor universitari
i col·laborador
de Miralles
Maria Mauti
nascuda a Milà
i llicenciada
en filosofia
ha dirigit documentals
sobre figures
com Daniel Berenboim
o Pina Baus
i ha presentat
el seu treball
en festivals
com
Locarno
i Rotterdam
Les entrades
tenen un preu
de 7 euros
i de 5 euros
per a socis i sòcies
de l'Ateneu
i es poden comprar
anticipadament
o a taquilla
La biblioteca
Joan Margarit
organitza
el dijous 25 de setembre
a dos quartes
a sis de la tarda
a la sala
Isidore Consul
i Giribet
de Can Ginestà
una nova sessió
de TAT
sessions amb uxaines
jocs i cançons
per nadons
adreçada a nadons
de 3 a 24 mesos
acompanyats
d'una persona adulta
La proposta
a càrrec
d'Elisa Linares
vol transmetre
a mares
pares
i acompanyants
recursos
per interactuar
amb els infants
a través de la veu
el tacte
els gestos
i les mirades
Les moixaines
i cançons
de bressol
que es treballen
en aquestes sessions
formen part
del folclore
tradicional
i contribueixen
a desenvolupar
la comunicació
l'efectivitat
el llenguatge
el moviment
i la sensibilitat
musical dels nadons
L'actualtat
és gratuïta
i en places limitades
i les inscripcions
s'obriran
el 18 de setembre
i es faran
a través d'un formulari
en línia
I això ha estat tot
Tornem amb tota l'actualitat
S'enjustem
que l'informatiu
complet de la UNA
Fins ara
Ràdio TASPERT
98.1
Ràdio TASPERT
Durant la 8.1
Ràdio TASPERT
Ràdio TASPERT
Ràdio TASPERT
Ràdio TASPERT
Ràdio TASPERT
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
I seguim els matins de Ràdio Desvem, seguim a la Rambla, ens hem posat així interessants, perquè avui parlem de llibres.
Però deixa, deixa, que a mi m'agrada molt la sintonia del programa.
3 minuts per un quart d'una del migdia, remblegem ara llibres amb la Gemma Gené. Gemma, bon dia!
Hola, bon dia, què tal? Com estàs? Molt bé.
Molt bé, moltes ganes de parlar de llibres. Ahir ja ho vam fer, eh? Vam parlar una miqueta de llibres amb l'Arnau Cònsol de Can Llibre Té.
Ens vam creuar, ens vam creuar.
Ho sou a creuar, eh?
Sí, jo sortint de Can Ginestella venia en plan...
No sé què, Ferrocarrils de Mèxic es deia el que vam parlar ahir.
Oh, que bé.
Molt interessant, molt interessant, sí, sí.
Molt bé, doncs avui encetem la tercera cita amb els autors i les autores catalanes,
amb Irene Solà, que es va donar a conèixer al gran públic amb la seva segona novel·la, Canto jo i la muntanya ballar.
I què? Què ens has de dir d'això?
Home, a mi és un llibre que...
Jo encara no l'he llegit, eh?
Jo el vaig descobrir per aquesta, perquè va tenir com molta sonada, i a més perquè també em va agradar molt l'adaptació teatral que vam fer del llibre,
que ho va fer la companyia La Perla 29 a la Biblioteca de Catalunya, que està a Barcelona, a l'espai,
i la veritat és que va ser... crec que va guanyar el Premi Butaca, em sembla, també.
I el llibre és una meravella, i aquesta escriptora, la veritat, la Irene Solà, a mi m'agrada moltíssim, moltíssim com escriu.
I comenteu ara una miqueta, si vols.
Doncs sí, comencem una mica amb els seus orígens, la seva biografia. Explica'ns, Gemma.
Doncs mira, ella, la Irene Solà, és nascuda el 1990 a Malla, que és un petit poblet d'Osona,
amb prop de 300 habitants. Ella és filla d'un pagès i d'una mestra, i realment aquestes figures paternes es traslladen bastant a la seva literatura.
Ella després va estudiar a Belles Arts, a la Universitat de Barcelona, i va obtenir una beca Erasmus per fer un curs a Islàndia,
a Reykjavik concretament, i més tard va fer un màster en literatura, cinema i cultura visual a la Universitat de Sussex, Anglaterra.
Se li nota molt, abans ho comentava fora de micròfons amb tu, que se li nota molt aquesta...
Aquella, a part d'escriptora, és una artista plàstica.
Sí.
Perquè en els seus llibres es trasllada molt això.
Ella treballa com a gestora cultural, també després a la Whitechapel Gallery de Londres,
i compagina la feina amb diversos treballs artístics.
També, com ella es va, el 2012, publica el seu primer llibre, que va ser un poemari, que es diu Bèstia,
i després va guanyar, perdó, el 48è Premi de Poesia, Amadeu Uller, perdona,
i després presenta una primera novel·la, que es diu Els Dics,
i, finalment, passa aquesta, el 2019, publica aquesta novel·la, Canto jo i la muntanya balla, que és preciós.
De fet, m'has passat un article aquest matí molt interessant de la seva etapa com a artista plàstica,
i realment és superinteressant veure, doncs, això, no?, les diferents etapes artístiques que ha tingut l'artista.
Sí, perquè ella...
I totes les curiositats, no?, perquè si estudiosina, que si no sé què...
Sí, i aquesta obra artística que té ella, per exemple,
ha fet obres que és un curt, en què ella conversa amb un amic seu en un altre idioma,
i es van explicant secrets, però, clar, com ho expliquen cadascuna en el seu idioma,
que ningú de l'altre entén, ell en català i ell no me'n recordo quin idioma era,
no sé si és n'erlandès o...
Però la qüestió és que és aquest joc una mica, no?, d'explicar-se coses, però sense acabar-se d'entendre,
gravat en blanc i negre.
Després també té com unes filmacions que imita escenes de pel·lícula, les reprodueix.
La veritat és que és això, és com molt diversa, però sobretot, si parlem una miqueta,
ens centrem en les seves novel·les i sobretot en aquesta, que és la que més jo conec,
la segona també l'he llegit, però la que em va copsar més va ser aquesta de la muntanya.
Doncs és una novel·la en què es viu molt aquest món de pagès, de les muntanyes,
però des d'un punt de vista com molt poètic, molt oníric també,
perquè de vegades la mateixa natura parla, que és molt bonic.
Al principi, jo me'n recordo que els primers capítols tenia que rellegir-los
perquè no acabava d'entendre qui estava parlant i al final resulta que un cop era la pluja,
un altre cop era un cabirol i la veritat és que...
La natura parla, eh?
Sí, la natura parla i la veritat és que és realment,
quan he conegut també aquest vessant una miqueta artístic,
que veus això, el seu ritme d'escriptura és com si fes pinzellades,
com molt, molt intenses i molt descriptiva,
però també amb un fil narratiu molt bonic i com molt coneixedor,
se li noten també aquests orígens que té de pagès
perquè sap parlar d'una manera del camp i de la gent de la muntanya
d'una manera molt especial.
Doncs amb aquesta obra has volgut filar una mica la història d'Irene Solà.
Ara, per on seguim?
Doncs mira, si volem, seguim una miqueta comentant el fenomen
que va donar aquesta novel·la
i hem de parlar de la tercera novel·la que es diu
«Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres».
Aquí el que fa és presentar, aquesta és del 2023,
i el que fa és presentar les històries d'uns personatges
una mica maleïts, en un mas perdut, de les guilleries,
i aquesta tercera novel·la ha rebut el quart premi Finestres
de narrativa en català.
Si coneixes la llibreria Finestres, que és una de les meves preferides,
la llibreria Finestres organitza cada any
un premi de narrativa tant en català com en castellà,
i en aquest cas va ser escollida el llibre de la Irene Solà,
aquesta segona novel·la,
i també hem de dir i hem de remarcar
que és un llibre que s'ha traduït al castellà,
a l'eusquera, al francesc, al gallec i a l'italià.
Doncs molt interessant, eh?, la vida d'aquesta dona.
Sí, dona i jove, perquè és en plan, només té 35 anys.
Dels anys 90, eh?, d'any 90.
Exacte, té 35 anys i ja et dic,
és com una artista molt completa,
que també se li nota una mica aquesta formació
que ha tingut molt internacional, per una banda,
però també en diferents disciplines,
i suposo que el fet que té d'ella treballar
com a gestora cultural,
això també li proporciona unes fonts d'inspiració
que d'una altra manera potser no li arribarien.
O sigui, jo trobo que té aquest punt
com molt autèntic, molt arrelat a la terra,
d'on és ella,
però al mateix temps això de tan jove
viure d'altres llocs i relacionar-se amb molts artistes
i amb moltes disciplines artístiques,
realment es trasllada en els seus llibres,
perquè són llibres com molt barrocs,
però al mateix temps com molt directes,
i això li dona un valor molt important, la veritat.
I et vull comentar una altra curiositat
vinculada a la segona obra,
aquesta com més cap dalt,
de Canto jo i la muntanya balla,
que a banda de l'obra teatral
també es va fer una peça sinfònica
que es deia Les trompetes de la mort,
que la va preparar el Martimón
i que va ser representada al Palau de la Música
l'any 2021.
Com pots veure, és un llibre que,
a més de ser una novel·la
molt interessant i molt premiada,
també ha tingut, com ella una mica,
com l'autora, com la Irene Solà,
ha tingut aquests esqueixos,
per una banda l'obra teatral,
que va tenir molt èxit,
l'adaptació teatral,
i per l'altra aquest esqueix musical
que va ser representat al Palau de la Música,
i la veritat,
jo crec que dóna bastant
una idea de qui és ella.
Home, estàs parlant tant d'aquesta obra
que no puc evitar llegir un fragment,
si et sembla.
I tant.
Va venir el senglar
i ens va arrencar.
Va venir l'home
i ens va arrencar.
Va venir el llamp
i va matar l'home.
Van venir les dones
i ens van collir.
Van venir les dones
i ens van cuinar.
Van venir els nens.
Van venir els conills
i els cabriols.
Van venir més homes
i duien cistells.
Van venir homes
i dones
i duien bosses,
duien navalles.
No hi ha pena
si no hi ha mort.
No hi ha dolor
si el dolor és compartit.
No hi ha dolor
si el dolor és memòria,
és saber i vida.
No hi ha dolor
si ets un bolet.
que maco.
Que maco.
Que maco.
I ens ha transportat una mica
a un altre lloc.
ara mateix estava
al bosc.
Sí, sí, sí.
Al bosc d'aquest llibre
meravellós.
Que bé, que bé.
Superinteressant.
Alguna cosa més
que vulguis afegir
d'Airene Solà?
La veritat és que
jo crec que
el que millor es pot afegir
és fer una recomanació
ben aferrissada
que la gent
submergeixi
en algun dels seus llibres
jo recomano començar
encara que soni repetit
i afegit
però per aquest
de Canto jo i la muntanya valla
però després
estic segura
que el poemari
o inclús
per què no
navegant alguna
de les seves obres gràfiques
també pot ser molt interessant
per apropar-se a ella.
Que bé, que bé.
Doncs ens quedem
amb aquesta recomanació
de la setmana.
Canto jo i la muntanya valla
i també l'artista,
l'artífex
en aquest cas
Irene Solà.
Gemma Gené,
una abraçada.
Fins demà.
Fins demà.
Adeu.
Fem una breu pausa
i tornem de seguida.
Nicotina,
arsènic,
cianur,
poloni 210,
naftalina,
botà,
quitrà.
El fum del tabac
perjudica també
la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn
lliure de fum
per a tothom.
canalsalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
Doncs jo no separo la brossa.
Em fa mandra.
Tu sí?
Esclar.
Marcel,
cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar
és massa evident
per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper,
el contenidor blau
o el covell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Un dia t'aixeques i dius
vinga,
que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tots.
Sé tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar.
El que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas
amb més força.
Estar el pas de
crec en mi
i crec
expressar-me.
Vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar el de fer cim
i dormir a prop de les estrelles.
Estar el de viatjar.
No, no.
El de viatjar més.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot
només has de fer un pas.
Fer-te el Carnet Jove
a CarnetJove.cat
a CaixaBank
o a Imagin.
Fes el pas.
Baixa't l'app
i gaudeix dels avantatges
del Carnet Jove
i del Pac Jove 2024.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora.
Al carrer.
Al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua.
Però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola,
a la universitat,
quan a les aules
i a les sales de reunions
ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes
comentant i compartint
si la gent m'insulta
per treure la llengua?
O a internet
quan els cercadors no m'entenguin
però jo vulgui continuar
treient la llengua?
Entra ja a la guia
de l'activista pel català
i descobreix
tot el que pots fer
per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja.
És el moment
de fer el pas
a cada la feina
i al carrer
quan anem de festa
o al taller
parlem amb el teu accés
només hem de començar
a provem-ho en català
tu per mi i jo per tu
i quan vulguis
tots plegats
molt per parlar
molt per viure
Provem-ho en català
molt per parlar
molt per viure
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
Hola, sóc la Mireia Belmonte
En la natació
la velocitat és clau
i també ho és
per salvar una vida
Davant l'ictus
truca ràpid al 112
és fonamental
Si no tens un canvi brusque
a una persona
com ara
pèrdua de força
a una banda del cos
canvis en la parla
o en l'angès de la cara
truca ràpid al 112
No t'ho pensis
Davant l'ictus
truca ràpid al 112
Generalitat de Catalunya
Estudio l'FP d'auxiliar d'infermeria
que aporta molt
al sector de les cures
Jo faig energies renovables
curso una FP dual
estudio i treballo alhora
El teu fill pot ser un d'ells
Descobreix el seu futur
a fp.amb.cat
F-Pro
Amb l'FP aviat podran volar
Amb el suport
de la Fundació Barcelona
Formació Professional
i l'AMB
Hi ha una màgia
que no té truc
És la màgia
de compartir
una estona amb algú
i parlar-hi
Vols practicar català?
Vols ajudar algú
a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat
per la Llengua
El programa
de les parelles lingüístiques
a b-xl.cat
Perquè quan parles
fas màgia
Generalitat de Catalunya
100 milions i mig
de futors
I a puntet d'arribar
a dos quarts d'una
del migdia
Ara saludem
en Gerard de nou
Gerard Rangel
Bones
Com estàs?
Què tal?
T'anava a dir bona tarda
però encara
ja podríem dir bona tarda
a partir de les 12
és un debat
que ens podríem estar aquí hores
perquè és l'atem debat
a partir de quina hora
es pot dir bon dia
i bona tarda
sigui com sigui
Gerard
benvingut un altre cop
de nou al programa
marxem a l'espai
del parador musical
on repassem cada dia
doncs
la vida
i la música
dels grans artistes
avui parlarem
del rei del rock and roll
d'Elvis Presley
amb la seva veu
inconfusible
presència escènica
única i carisma immens
Elvis
va revolucionar
la música
del segle XX
i continua sent
un referent cultural
i musical
en tot el món
i arrenquem com sempre
amb els orígens
i els primers èxits
Elvis
Aaron Presley
va néixer a Topelo
Mississippi
el 8 de gener
de 1935
criat en una família humil
va començar a cantar
des de molt jove
influenciat pel gospel
i el blues
el 1954
va signar amb Sant Rècords
i va gravar
el seu primer senzill
That's All Right
que va marcar l'inici
de la seva carrera meteòrica
That's All Right
I'm a mighty way too
Well, mama, she done told me
Papa done told me too
Son, that girl you'll find me
Amb aquesta cançó
Elvis va fusionar
country i blues
creant un so
que seria reconegut
com a rock and roll
Durant els anys 50 i 60
Elvis va solir fama mundial
amb hits com
Heartbreak Hotel
Home Dog
i Jailhouse Rock
el seu estil
combinava ritmes energètics
ball provocatiu
i una actitud rebel
que capturava l'essència
de la joventut de l'època
You ain't nothing but a hound dog
to cry all the time
You ain't nothing but a hound dog
to cry all the time
Well, you ain't nothing but a hound dog
and you ain't no friend of mine
Well, they said
you was high class
Well, that was just a lie
Yeah, they said
you was high class
Well, that was just a lie
I és que Elvis
no només cantava
sinó que creava espectacles
amb coreografies
i un magnetisme
que el convertia
en una icona
del rock and roll
Sentim ara
una altra
de les seves cançons
més reconegudes
reconegudes
I ara parlem dels reconeixements
i de l'impacte
Elvis Presley
Elvis Presley
va vendre
més de 600 milions
de discos
a tot el món
i va ser reconegut
amb múltiples premis Grammy
incluent
el Grammy a la carrera
i Grammy Legend
va influir en artistes
de tot tipus
des de Beatles
fins a Bruce Springsteen
i va consolidar
la música popular moderna
tal com la coneixem avui
I tanquem com sempre
el parador musical
amb l'espai de curiositats
i és que sabies
que l'Elvis
tenia una passió
per les motos
i els cotxes de luxe
i que també
va ser actor
protagonitzant
més de 30 pel·lícules
per acomiadar-nos
avui escoltarem
un dels seus temes
més emblemàtics
Suspicious Minds
que resumeix perfectament
la seva genialitat musical
i la seva influència eterna
Gerard
ens sentim demà
que vagi bé
que vagi bé








ells
at breweries
i els
podem
preguntar ergint
com
a
que no
No one caught in a trap, I can't walk out, because I love you.
Ràdio 2B, 98.1.
Ràdio 2B, 98.1.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
Treu la llengua.
Esclar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Seguim als matins de Ràdio Desbem.
Seguim a la Rambla.
Ara és moment de parlar del documental del mes.
Com hem comentat avui també a l'espai de notícies,
l'Ateneu de Sant Jus projectarà el divendres 19 de setembre, dos quarts de vuit del vespre,
a la sala del cinquantenari, el documental Miralles de Maria Mauti,
dins del cicle el documental del mes i en marc de les Setmanes de l'Arquitectura 2025.
La projecció compta amb la col·laboració de l'Institut Italià de Cultura i Docs Barcelona
i el film retrata l'arquitecte Enric Miralles, figura clau de l'arquitectura contemporània.
A través de les seves obres i espais, la directora també explora la seva personalitat i complexitat,
construint un relat que transita entre la vida i la mort.
Avui volíem parlar una mica d'aquest cicle el documental del mes
i per fer-ho hem convidat dues persones que estan dins d'aquest grup impulsor.
Elles són Anna Ferrer i Teresa Reverter. Bon dia, com esteu?
Hola, bon dia.
Benvingudes al programa.
Gràcies.
Ens fa il·lusió tenir-vos perquè així també posem una mica de cara a la gent
que esteu darrere d'aquesta tasca tan important que és impulsar aquestes activitats
de l'Ateneu Sant Justenc.
Primerament, em comentàveu fora de micròfons.
Aquest grup impulsor del documental del mes neix fa uns 3 anys aproximadament
a partir de la necessitat de veure que hi ha gran material,
gran contingut que s'està projectant a l'Ateneu
i que l'afluència no era la desitjada.
I a partir d'aquí vosaltres també comenceu a treballar
perquè aquesta afluència sigui més elevada.
Ara em comentàveu que esteu en una mitjana de 30-40 persones per sessió.
D'on neix aquesta necessitat i també qui sou les persones que conformeu aquest grup?
Bé, som 5 persones que ja veníem als documentals abans d'aquests 3 anys,
érem més idus a veure el documental.
I el que passava és que hi havia poca gent, sí,
però el que passava és que quan sortíem nosaltres de veure el documental
fèiem tertúlia a les escales de l'Ateneu comentant el que havíem vist.
I això cada dia, cada dia, cada dia,
i al final vam dir, escolta'm, si nosaltres fem la tertúlia,
l'altra gent que veu el documental potser també té ganes de fer una tertúlia
per comentar el que han vist.
I d'aquí va sortir la idea de convidar a cada documental
un tertúliant relacionat amb la pel·lícula que veiem.
I escollíem, fins ara hem estat escollint bàsicament persones del poble,
si podem, rellevants del poble,
i la veritat és que ens ha anat superbé.
Les proves és això,
que hem passat de ser 10, 15,
a 30, 40, 50, fins a 80 persones
que estan veient el documental cada mes.
Tot un èxit.
I com treballeu aquestes propostes, Anna?
De quina manera treballeu, diguéssim,
perquè entenc que el documental ja us ve donat,
és un cicle que ja funciona a Barcelona,
el documental us ve donat,
i vosaltres treieu alguna persona perquè vingui a parlar-vos d'això?
Sí, sí, fem això.
El documental ve donat,
que, a més, hi ha un documental que fa una selecció d'Ox Barcelona,
i llavors, a partir de la temàtica que ja diuen el mateix Docs Barcelona,
suggereix quines temàtiques es tracten amb aquell documental,
pensem en algú que pugui estar relacionat amb aquella temàtica,
si és de medi ambient, si és de política,
si és d'ambient rural,
i alguna vegada, en dues ocasions,
més que de la mateixa temàtica,
el que hem buscat és persones relacionades
amb el procés d'elaboració d'aquell documental.
Una vegada va venir la Laia Manresa com a directora d'aquell documental,
perquè ens va semblar que podíem aprofitar que era una persona propera,
que era del país i que la podíem localitzar,
i un altre dia va venir la Lua López,
que també, per cert, havia treballat aquí a la ràdio,
perquè també ens va semblar que, més que la temàtica del documental,
que ens interessa veure com estava fet aquell documental,
com algú podia tenir aquella inquietud per fer aquell documental,
i ens va semblar que agafar una documentalista podia ser també un tema interessant.
I aquesta vegada estava clar que havíem de buscar algú relacionat amb arquitectura.
Molt bé.
Doncs expliqueu-nos una mica com funcionarà aquesta sessió de divendres,
quin és el, diguéssim, el modus operandi que teniu dins del documental del mes,
i també perquè aquella gent que no hi hagi vingut mai,
doncs també s'interessi en participar-hi.
Bé, primer comença el que farà el col·loqui,
doncs explica una miqueta, res, així, 10 minuts com a molt,
una mica, perquè ell ja ha vist la pel·lícula.
Normalment ells ja veuen la pel·lícula,
si ja van sobresegur del que veuran, no?
Però en aquest cas també el Robert Rufau,
de fet, crec que fins i tot hi va intervenir a fer aquest documental,
o sigui que amb més raó, no?
I llavors veiem tots el documental,
i després quan ja s'ha acabat,
doncs el Robert explicarà,
o sigui, o bé, o que en ells hi sembli, no?
Perquè a més a més també havia treballat amb el Miralles,
també havia tingut contacte,
i després la gent fa preguntes,
el que li sembli, preguntes o comentaris,
o, bé, s'expressa lliurement com es vulgui, no?
Clar, hi ha aquesta primera introducció,
que introdueix la peça,
es veu la peça, es veu la projecció,
després hi ha aquest col·loqui,
que recordem que estarà a càrrec de Robert Rufau-Niubó,
que és doctor en arquitectura,
professor universitari i col·laborador de Miralles,
per tant, tenim una mirada molt completa,
no només de la vida de Miralles,
sinó també del que és aquest món de l'arquitectura,
i és interessant també tenir aquesta visió.
Us ha resultat, entenc que interessant,
comptar amb en Robert,
he pogut comptar de forma fàcil,
és a dir, s'ha pogut contactar,
és a dir, ha estat predisposat a participar?
Sí, sí, molt fàcil,
i li agraï moltíssim que vingui,
perquè és una persona que té un currículum increïble,
i que creiem que ens pot aportar moltíssim.
Inquieta una mica com una persona tan jove,
que es va morir tan jove com en Miralles,
va deixar com tan tapetjada, no?
I creiem que ell una mica ens pot ajudar
a respondre aquestes preguntes, no?
I també acompanyar-nos amb la visió d'aquest documental,
perquè, segons ens han explicat una mica
la gent del documental del mes,
perquè nosaltres no el veiem,
només passem l'enllaç a la persona que vindrà al col·loqui,
així tots partim de zero.
És un documental una mica complex
des del punt de vista molt artístic,
molt poètic,
que hi ha com un diàleg amb l'arquitecte
a partir d'un passeig pels seus espais,
per les seves arquitectures,
i suposem que fer-ho acompanyats de la seva mà,
que ens ajudarà també a poder entendre la figura,
i pot ser també el documental.
I sí, ens ho ha posat tot molt fàcil,
i la veritat és que, com temem,
que anirà molt bé.
és un senyor quilòmetre zero,
perquè també és vell de Sant Jús,
és sòcia de l'Ateneu,
i per tant ho hem tingut.
Supergència.
Sí, molt bé.
Molt fàcil.
D'aquesta manera també serà curiós
veure com un documental
ens pot acostar disciplines com l'arquitectura,
un públic ampli,
perquè moltes vegades
nosaltres no tenim consciència del que és tota aquesta feina
que hi ha en el món arquitectònic,
i serà interessant també veure-ho i poder-ho valorar després,
perquè aquí és on va també dirigida la següent pregunta,
que és la importància.
Quina importància té per l'Ateneu,
per vosaltres també com a documental del mes,
el fet d'obrir espais de col·loqui
després d'aquestes projeccions?
Home, és la base.
Jo crec que és la base de tot.
Com he dit abans,
és l'èxit del documental del mes,
que abans érem quatre gats...
És bonic com neix, no?
Neix d'aquelles escales de l'Ateneu,
d'estar xerrant i conversant.
Exacte, sí, sí.
De la necessitat de compartir els sentiments
i les inquietuds que t'han transmès
al veure aquest documental.
És que la majoria de documentals
són molt impactants.
A vegades tenen temàtiques socials
o temàtiques polítiques
que realment ens obren una finestra
amb uns desconeguts i molt inquietants.
I necessites comentar-ho, sortir.
Necessites comentar-ho.
I llavors, poder-ho fer amb algú
que sap del tema,
creiem que li aporta un valor afegit
molt important.
Clar. No, no, totalment.
A mi també m'agradaria comentar
el fet que a vegades el documental
és un gènere dins del cinema
que la gent no se'l senten a prop
o que el té vinculat
amb altres qüestions una mica més avorrides.
Hem d'anar a veure un documental,
a vegades es linca amb una imatge
que jo crec que està molt...
que desllueix el documental
perquè en realitat un documental
pot ser trepidant,
un documental pot ser
del procés creatiu d'un artista,
un documental pot ser d'un concert,
un documental pot ser de moltes coses.
Per tant, com creieu que s'ha de fer
per apropar, és a dir,
perquè el llenguatge d'alguna manera
ja sigui atractiu per la gent
i que la gent es senti aquest gènere
també a prop, no?,
i que el vulgui consumir.
Que ho provin.
Perquè és complicat, però...
Que ho provin i veuran que sí,
que val la pena.
Sí, sí, que no.
A veure, no és com anar al cinema
a veure una pel·lícula que,
bueno, sí, mira,
ara hi ha pel·lícules boníssimes també,
que també et fan pensar, evidentment.
I pel·lícules molt avorrides, també.
Però, clar, no vas allà...
A vegades vas al cinema
per, mira, perquè no saps què fer,
mira, passaré una estona i tal.
Clar, els documentals
normalment tenen un rerefons molt important.
I, bueno, és aquest realment el seu valor, no?
Per això, que vinguin,
ho provin i sortiran contents.
Que bé.
I com...
Quins altres temes us agradaria,
o figures també,
tractar, és a dir,
en el documental del mes?
Bueno, si vols que...
hi ha alguna inquietud?
Voleu fer un repàs també del curs?
També estaria bé.
Sí, sí.
Si voleu fer un repàs.
Farem el primer trimestre,
no?
Que és el que tenim segur...
Tenim les pel·lícules de tot l'any,
perquè Docs Barcelona treballa ja...
A un any vista.
Llavors tenim com a...
Però per centrar-nos una mica
en aquest trimestre,
al setembre tenim el de Miralles.
A l'octubre hi havia,
i aquí això ho volem explicar,
perquè si la gent veu
la programació de Docs Barcelona,
veurà que a l'octubre
ja havíeu programat un documental
que se'n diu
Senyor Lleva-me Pronto,
que va ser un documental genial
que nosaltres vam projectar
a la setmana de Docs a prop,
que va ser una iniciativa
a la que Documentals del mes
de l'Ateneu de Sant Just
es va sumar l'any passat.
Hi havia només vuit sales
que feien aquesta iniciativa,
l'any passat s'hi va sumar
l'Ateneu de Sant Just,
i llavors vam triar dos documentals
i un va ser aquest,
i com que és tan recent,
no l'hem volgut repetir.
Llavors, Docs Barcelona
ens ha ofert tot el seu catàleg
per poder-ne triar un altre.
N'hem triat un que ens ha semblat
que podria ser molt interessant
per Sant Just,
que és Cadós tocant el cel,
sobre un estiu que va ser fatídic
al Cadós,
on van morir...
13.
Sí.
Es van reunir uns expedicions
d'arreu del món
per fer el Cadós
per una vessant
que es feia molt poc,
vull que ho feia molt poca gent,
i fatídicament va morir
13 escaladors d'aquells.
Llavors el documental
està fet
amb 4 fills
d'aquells escaladors
que es van morir.
O sigui,
són els 4 fills
que ens expliquen
el per què, no?
És que això és...
A vegades tu preguntes,
no?
A la muntanya,
jo també que fem muntanya
i nosaltres també,
com veiem,
evidentment no aquests nivells
ni molt menys,
però també ens preguntem,
ostres,
la muntanya és molt xula,
però arribar a aquests nivells
com per arriscar-te la vida
per arribar fins a dalt,
doncs sí,
ho fan
i són conscients
que ho fan.
Llavors els fills
segurament es pregunten
per què, no?
Perquè fins i tot un
no va conèixer el seu pare.
Ostres,
que dur.
Que dur, que dur.
Llavors aquest és el que substituirà
el documental d'octubre, eh?
Sí.
Llavors,
sí,
al novembre tenim
l'últim cant nòmada,
Racking for a Tribe,
que aquest volem assenyalar
que sempre acostumen a ser
amb divendres
i aquest serà extraordinàriament
amb dimecres,
per tant,
que a la gent no li sorprengui,
l'està programat
pel 12 de novembre
perquè per necessitats
de programació
de d'altres coses
el van posar
amb dimecres,
12 de novembre.
i aquest és
sobre
una
nòmada
iraniana
i una mica
com amb el canvi
climàtic,
el canvi de vida
necessita també
canviar
i adaptar-se,
no?
I una mica
com renunciar
a les seves tradicions.
Llavors,
aquí encara
estem buscant
una mica
qui ens podrà
acompanyar al col·loqui.
I al desembre
ens han dit
que hi ha una mica
el hit
d'aquest any,
que és
Mr. Novody
contra Putin,
que és
una sàtira
ens han dit
amb un to d'humor
molt irònic
i molt intel·ligent
sobre
l'adoctrinament
que passa
a les escoles
de Rússia
a partir
de la guerra
amb Ucraïna.
És el relat
des d'un mestre
que va gravant
en vídeo
com ha d'anar
adoctrinant
i captant
soldats
des de l'escola
per lluitar
contra Ucraïna.
I ens han dit
que és genial
i que potser
és un dels millors
documentals
d'aquest any.
Aquest serà
el trimestre.
Creiem que tot
molt interessant
i molt variat
de temàtiques.
Totalment,
molt intens,
molt intens.
No tindrem
temps
de parar
perquè estarem
reflexionant
en un
i ja estàvem
pensant
en l'altre
i això
serà interessant.
Bé,
per anar
tancant,
m'agradaria
preguntar-vos
com us agradaria
que evolucionés
aquest cicle
dins de la
programació
cultural
de l'Ateneu
perquè,
clar,
ara ha arribat
un punt
que ja
està consolidada
aquesta idea
que vau tenir
fa tres anys
i ara
què segueix
aquí?
Bé,
com tu dius,
està allà
consolidat
i esperem
que el públic
segueixi
assistint
com fins ara
o més.
Jo crec que
anirà augmentant
perquè això
és un boca-orella
i la gent
surt molt contenta.
Llavors,
si surt contenta
s'ho va transmetent.
i estem molt contents
i jo crec que sí.
Sí,
esperar,
seguir tenint
el públic
fidel que tenim
i si podem
seguir augmentant,
doncs també
molt millor,
no?
Per nosaltres
i per l'Ateneu,
clar,
nosaltres perquè
som impulsores
i, bueno,
sempre agrada
tenir les coses
que fas
tinguin èxit
i que agradin
i per l'Ateneu
també,
clar,
perquè és,
bueno,
és un punt més.
Noi, que potser
també mica en mica
van sortint idees
que potser ara
les veieu
una mica complicades
de dur a terme,
però potser més endavant
doncs podeu ampliar
una mica més
aquesta idea,
aquest format
del documental
del més
a altres qüestions,
no?
I això també
serà interessant.
Potser veure
com va creixent,
no?,
el projecte.
Són petites maneres
també de poder anar
coneixent el món
i conèixer
aquestes realitats.
Creiem que realment
és una manera
de poder sensibilitzar
la gent
i nosaltres mateixos
amb diferents temes
de tot,
de política social.
Creiem que realment
ens ajuda
a ser una mica
millors,
una mica millors,
perquè de cada documental
surts amb algun aprenentatge.
Això és important
i seguir-ho.
I després també potser
el fet
que la gent
a vegades
ja ens comença
a veure
com una mica
de referents
dels documentals
i a vegades
ens han demanat
projectar
algun documental
seu.
Hem sortit
a vegades
del propi documental
del mes
de Docs Barcelona
i n'han portat
algun
d'extra.
Aquí mateix
a la ràdio
es va presentar
el de
a l'autre lado
que van venir
també
la Rosa Sánchez
i el salva
perquè
bé,
a vegades
no només
és el documental
del mes
sinó també
és una finestra
que també
ho organitzen
d'altra gent
i ens han vist
una mica
com a referents
i com una plataforma
per poder
projectar d'altres.
I també
m'agradaria dir
el nom
de les altres persones
que formen
l'acomiadó
que ens ho has demanat
abans
i no t'ho he dit
el nom.
Sí, sí,
endavant.
que són
Rosa Sánchez
Anna Campreciós
Elisenda Coderc
i nosaltres dos
Teresa Reverter
i Anna Ferrer.
Molt bé,
molt bé,
doncs
amb moltes ganes
que això segueixi avançant
també de seguir-ho veient
i res,
qualsevol cosa
ja sabeu
estem aquí
a Ràdio Desver
per donar veu
a aquestes històries.
Gràcies
i ens sentim ben aviat.
Adéu-siau.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I amb Brian Adams ens acomiadem, amb Brian Adams diem, fins aquí, la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimecres 17 de setembre del 2025.
Hem arrencat parlant de les notícies de Sant Just, del temps, de les efemèrides,
hem fet una entrevista avui a l'alcalde de Sant Just, a l'espai de l'alcalde Respon,
i tot seguit hem acabat el programa amb l'espai Ramblajant, amb el perdó musical,
i amb l'entrevista al documental del mes de l'Ateneu de Sant Just.
Nosaltres tornem demà a la mateixa hora i al mateix lloc, aquí, a Ràdio Desbem, que sigueu molt feliços, adeu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.