Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just, el magazín matinal de Ràdio d'Esbert, de dilluns a divendres de 10 a 1.
T'acosta on siguis l'actualitat del poble.
Les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccions ben variades, des d'històries santjustenques fins a l'esport local.
Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica.
Amb Núria García, la veu de la Rambla.
Ei, espera, tot això ho fem amb els nostres col·laboradors i també hi convidem a passar a totes les entitats i col·lectius de Sant Just.
La Rambla, el magazín de Ràdio d'Esbert que et sacseja de 10 a 1 al migdia.
Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter, arroba larambla981 i tornar a escoltar els podcasts a radiodesbern.com.
Escolta Ràdio d'Esbert al 98.1 FM i no et perdis res.
Molt bon dia Sant Just, passen 13 minuts de les 10 del matí d'avui dimarts 4 de juny.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esbert.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emisora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant. Com sempre fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Sales llegirem els 3 títulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català.
La portada del diari Ara, La Vanguardia, El Periòdico i El Punt Avui.
Després, a més a més, seguirem amb la roda d'entrevistes en motiu de les eleccions al Parlament eurobeu que hi ha aquest 9 de juny.
Concretament, avui tenim el grup de Ciutadans.
Acabarem aquesta primera hora amb en Carles Rius que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia.
Avui tenim a l'Astrid Goldstein, la propietària del celler de Can Mata Botiga, que es vol convertir en un futur punt d'informació turístic de Sant Just.
Tot seguit, començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que aniran passant pel matí aquí al programa a la Rambla.
Concretament, després de l'entrevista, passarà la gent de l'associació de gent gran de Sant Just, amb qui farem tertúlia.
I la tercera hora, a partir de les 12 i 10, tindrem a la Sandra Serranó, bibliotecària d'aquí a la Biblioteca Joan Margarit de Sant Just,
que ens comentarà les novetats i les activitats que hi ha a la biblioteca per aquest mes de juny.
I acabarem amb l'Arnau Cònsul de la llibreria Cal Llibreter per fer la recomanació literària de la setmana.
Avui, ens sembla que ens parlarà dels Premis Llibreter, que hi ha aquí a Catalunya.
Ens comentarà quins són aquests llibres finalistes de cadascuna de les categories que hi ha en aquest premi.
Bé, doncs tot això és el que tindrem avui, 4 de juny. No marxeu, que comencem!
Les 10 i 16, escoltem Passenger aquí a Ràdio d'Esvern.
Bé, doncs tot això és el que tindrem avui.
Ens cares que la llifes turneden i la llifes per l'arturi d'esclat.
Veja la ll música lena d'esclat d'esclat d'esclat d'esclat d'esclat d'esclat d'esclat d'esclat.
Vez quinn i l'abbaventat d'esclat d'esclat de la llumic gunna,
Paix percària, percària!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs mira, tenim que la colla gegantera de Sant Just
organitza la dinovena trobada gegantera a Sant Just d'Esvern
aquest dissabte 8 de juny.
L'esdeveniment tindrà lloc a les 6 de la tarda
al Parc Maragall amb la plantada de gegants.
Tot seguit a les 7 començarà la cerca vila
que passarà per diferents carrers del poble
acabant més o menys cap a les 8 del vespre
a la plaça Barteguer, on es farà el Vall de Gegants.
Els carrers que conformaran la cerca vila
són el carrer Major, el carrer Verge del Pilar
el carrer Creu, el Raval de la Creu, el Bona Vista
un altre cop el carrer Creu, la Rambla de Sant Just
el carrer Miquel Rebarter, el carrer Verge dels Dolors
el carrer Sant Lluís i la plaça Barteguer.
Déu-n'hi-do, el recorregut que fan els gegants.
Una bona volteta, sí, sí.
Sí, sí, tot això serà al llarg d'entre les 6 i les 8, no?
Exacte.
I la trobada comptarà també amb la presència
de les colles convidades d'Esplugues de Llobregat
de Molins de Rei, de Pallejar, de Tallà, de Mollet del Vallès
Sant Josep de Calassans i Guixés
i a més, evidentment, els organitzadors
la colla gegantera de Sant Just.
Doncs sí que té participació
a aquesta trobada gegantera.
Sí, sí, ja n'hi do.
Pot ser que sigui una trobada que facin cada dos anys?
No estic segura.
Bé...
No sé si això dura si cada dos anys o la fan cada any.
Bé, la qüestió, reclamo a la gent que entri a les xarxes socials
de la colla gegantera de Sant Just, que es diu colla gegantera d'Esvern,
a Instagram.
Allà han publicat, a part del cartell, no?, que informa de la trobada,
diferents fotografies de les colles que hi participen amb els seus gegants.
És molt maco de veure perquè també així es poden identificar d'on són, no?
I em fa gràcia perquè també posen els noms.
Per exemple, eh, els de Molins de Rei es diuen...
Com diries que es diuen?
Bé, ell es diu Bernat.
I ella, com creus? Molins de Rei.
Tenen a veure amb alguna festa del poble?
Molins de Rei.
La Candelera.
Molt bé, la Candelera, Mariona.
Molt bé, molt bé.
Doncs tenen el Bernat i la Candelera.
El Bernat i la Candelera.
A Palleja, bueno, aquests no sé si tenen alguna cosa a veure o no,
però a Palleja tenen un que es diu Cebes, tot modern.
Els Cebes.
Els Cebes, a més, que va amb una samarreta així com...
amb lletres a l'OACDC, que diu, posa Cebes,
amb una armilla així roquera.
Està així modernitzat.
Sí, i després tenen l'Oleguei a la Clara.
Ah, molt bé.
Sí.
Després, per exemple, a Taiam, tenen el Pere i la Leonor.
Ostres.
Sí.
A Mollet del Vallès, la Guillema i el Mir.
Molt bé.
A Sant Josep de Calassans, el Quintí i la Peguera.
Esplugues, a qui diries?
També hi ha un que té el nom de Esplugues.
Pensa en les festes.
Santa Eulàlia.
No.
Com es diu la d'estiu?
Mateu, Mateu.
Sant Mateu.
Sant Mateu és la de setembre.
Sí.
Magdalena.
I Santa Magdalena?
Però no, no.
Es diuen Caterina, Marta i Mateu.
Doncs mira, la Caterina i la Marta.
No sé si ens surten.
Bé.
entreu a Instagram de la Colla Gegantera i allà podeu veure com són els gegants que han convidat en aquesta trobada.
Mariona, què més tenim?
Doncs mira, tenim que l'Ajuntament de Sant Jus organitza una visita guiada a l'exposició Obro la Porta Mirall.
També hi ha aquest dissabte, 8 de juny, i els artistes Carme Malaret i Abdo Martí presenten una obra que explora els espais liminars i la fragilitat dels marges entre realitats diverses del nostre temps.
Sí.
Que ja va venir aquí la Carme a explicar-nos una miqueta en què consistia aquesta...
Això d'Obro la Porta Mirall, no?
Exacte. I aquesta exposició i com l'havien muntat amb l'Abdo Martí i doncs ara l'Ajuntament organitza aquesta visita guiada
que es convoca als participants a les 9 del matí a la plaça del Parador, des d'on se sortirà a les 2 quarts de 10, cap a la Fundació Guillem Viladot a Gramunt.
Sí.
I bé, a més de l'exposició, la jornada també inclourà una visita a l'Església Romànica de Santa Maria de Gramunt.
I també hi haurà temps lliure per dinar abans de la tornada a Sant Jus, prevista aproximadament a dos quarts de 5 de la tarda.
Sí.
I bé dir també que el cos de l'entrada anirà a càrrec dels assistents.
Molt bé. Recordem que vam parlar una mica d'aquesta exposició de l'Abdo i de la Carme cap a mitjans de maig.
També podeu recuperar la notícia que hi ha a la pàgina web de Ràdio d'Esvern, en la qual parlàvem d'aquesta exposició.
Inclús també l'entrevista que li vam fer a la Carme també el 14 de maig en motiu d'aquesta exposició també.
Molt bé, Mariona, hem comentat aquests tres titulars, deixem una promoció i passem a llegir les portades dels diaris en català d'avui dimarts.
Perfecte, Núria, fins ara.
Vinga, fins ara.
Això és un autobús, tu.
Això és un autobús.
Sí, home.
I tant.
Això és un blues, tio.
Com que un blues?
Sí, just blues.
Just blues.
Ah, just blues.
Perfecte.
Perfecte.
Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
10 i 27, passem a llegir les portades, aquestes primeres pàgines dels diaris en català.
Mariona, comencem amb la primera pàgina del diari Ara.
Doncs el diari Ara obre amb tema d'educació.
Evidentment, avui ha començat la selectivitat.
Sí, les proves Pau.
Exacte, que avalua la generació de la crisi PISA i de la pandèmia.
Els rescuts el 2006 són els únics que han empitjorat en totes les proves de competències bàsiques.
Mare meva.
Van començar a primària amb les retallades i quan feien segon d'ESO va arribar el sotrac de la Covid.
És a dir, que han rebut per totes bandes, aquesta generació.
Doncs sí, perquè precisament a educació secundària s'assoleixen molts coneixements durant tota l'ESO, no?
I, clar, et pilla allà al mig i, escolta'm, intentes fer el que pots, no?
A més a més, amb 13-14 anys, doncs bé, això.
Sí, sí, totalment.
Per totes bandes, com dius tu.
I he de dir que he quedat impactada en que els que estan fent la selectivitat avui són del 2006, eh?
Sí, sí, sí.
Bueno, és que, Mariona, el temps passa per tothom, eh?
Mare meva.
Mare meva, mare meva.
Que a mi em dius 2006 i és com aquest...
Aquest segon de primària, no?
Clar, home, Mariona, clar, clar, clar, escolta'm.
Doncs no, ja són majors d'edat.
Sí, sí, sí, sí.
Del qual?
A veure, va, què més diu a la portada del diari?
En fotografia principal veiem la protesta pagesa transfronterera.
Diu que els pagesos estan aprofitant la campanya de les europees per continuar pressionant els estats amb les seves reivindicacions.
I fins avui al matí teníem previst allà el pas de mercaderies, els passos fronterers entre Espanya i França, des d'Iron fins a la Jonquera.
I la foto és curiosa, eh?
Perquè es veuen aquestes protestes a les carreteres amb els tractors dels pagesos.
I hi ha un noi que està, sembla que estigui pintant.
Pintant? Perdona.
Està fent, sembla que estigui fent un quadre al mig de la protesta.
A veure, no tenia oberta la portada, Mariona, però ara m'estàs cridant a obrir-la.
Sí, és així, una fotografia una mica artística.
Doncs és un noi que està fent un quadre d'aquests tractors que estan parats.
Doncs sí, efectivament, com si fos un pintor de la Rambla.
Exacte.
Que estigués allà retratant a la gent.
Allà al mig de l'autopista retratant el que vindria a ser el...
Bé, els tractors.
La protesta.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Seguim, més notícies de la portada de l'ara.
Veiem que un nou fàrmac aconsegueix que càncers avançats responguin a la immunoterapia.
Notícia superpositiva.
I tant.
Abans en la ciència i en la tecnologia i en la indústria farmacèutica.
Passem a parlar d'eleccions.
Veiem que el 6, l'únic que dona un petit avantatge, el PSOE el 9 de juny per davant del PP.
També eleccions, en aquest cas a Mèxic.
Veiem que Clàudia Sheinbaum serà la primera dona que presidirà Mèxic.
Sí, una fita històrica, eh?
Home, i tant.
Primera dona al capdavant d'aquest país, que de fet la seva contrincant més forta també era una dona.
També era una dona?
Sí, sí.
Mira, home, que sigui una dona, dona, bueno, no garantia 100%, però sí que més probabilitats
que es tractin, no?, que es treballin certes polítiques orientades, per exemple, a la igualtat, no?,
o a favor del dret de les dones.
He de dir que tot depèn de...
De la ideologia tingui aquesta dona.
De la dona, sí, sí, però bé...
En aquest cas, Clàudia Sheinbaum és...
Sí que és més partidària, no?, d'aquest tipus de política.
És un partit d'esquerres, en teoria, però vull dir que encara hi hagi una dona al capdavant,
malauradament, no és garantia de polítiques de gènere ni polítiques d'esquerres, però bé, celebrem.
Digue-li a Marine Le Pen.
Exacte.
No?
Le Pen, Meloni...
Sí, sí.
I podríem seguir...
Però Meloni no és una tia.
Sí, Jorge Meloni.
Ai, sí, sí, perdó.
Ai, ai, m'he confós. Està pensant en el president d'Argentina.
No, no, no, Milei.
Milei, sí, sí, saps allò que...
Jorge Meloni és una senyora...
Sí, sí, sí, és una dona i no té intenció de, no...
De polítiques de gènere...
Malauradament, no.
No.
Poques, poques.
Exacte.
Esperem que Clàudia Sheinbaum sí que vagi almenys en aquesta direcció.
Esperem que sí.
I bé, per tancar la portada del diari Ara d'avui,
veiem que la justícia frena la tria de Sallent com a nou major dels Mossos.
Molt bé.
Aquesta és la portada del diari Ara, Mariona, passem a la de La Vanguardia.
La Vanguardia obre amb una notícia sobre el model econòmic.
Diu que la demanda d'habitatge turístic creix tres vegades més ràpid que la d'hotel.
Els viatgers que opten per lloguer vacacional augmenten un 34% fins a l'abril
i els que van a allotjaments hotelers pugen un 11,4%.
Déu-n'hi-do, això s'ha de replantejar, eh?
Ahir ens ho deia la candidata dels comuns, la del Partit dels Verds a Europa,
la de la Federació de Partits Verds dels Joves,
que volien fer una mena de regulació en el sud, sobretot d'Europa,
que és la zona d'Europa més afectada per aquests tipus d'habitatges, d'usos turístics.
Una regulació perquè, escolta'm, també afecta cap i a la fi després
en els preus dels habitatges per a la gent que vivim.
Sí, sí, totalment.
Vinga, què més tenim a la portada de La Vanguardia?
Fotografia principal, la guarden per Claudia Sheinbaum,
que és la primera presidenta de Mèxic.
I amb una foto, no sé si és exactament la mateixa,
però molt similar a la que hi havia al diari Ara,
que és ella, doncs, celebrant aquesta victòria,
fent un símbol de cor amb les mans.
i diu que, amb un ampli resultat encara més contundent que el d'Andrés Manuel López Obrador
en el seu històric triomf el 2018, la candidata oficialista Claudia Sheinbaum
es va convertir ahir en la primera presidenta de la història de Mèxic.
I ella mateixa va dir, no us fallaré, va dir la política escarrana,
una vegada acabant el recompte en que va obtenir prop del 60% dels vots.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, sí, tal qual.
Seguint més notícies de La Vanguardia d'avui,
veiem que Feijó insinua una moció de censura que necessita Vox i Junts.
El líder del PP s'estima més un avançament electoral,
però s'obre a fer servir aquesta eina si s'imposa en les eleccions europees.
També La Vanguardia avui fa una entrevista a Amin Malouf,
que és novel·lista i assetgista,
i que diu que el conflicte de l'Orient Mitjà escampa avarí per tot arreu.
Més notícies veiem la protesta del camp que bloqueja la frontera amb França,
i apareix també una fotografia petita amb aquestes parades de tractors a les carreteres.
També una notícia sobre investigació diu que la contaminació
exportada causa el 88% de morts per pol·lució.
No sé a què es refereix exactament a això de la contaminació exportada,
que ho posa entre cometes.
Suposo que deu ser contaminació...
No sé, la veritat, caldria investigar-ho.
Sí, què significa? A més ho posen entre cometes, eh?
Sí.
Contaminació exportada...
Doncs que causa el 88% de morts per pol·lució.
Jo entenc que és contaminació que arriba per exportacions.
Bueno, no sé, caldria...
Caldria llegir aquesta peça d'investigació.
I per tancar la portada d'avui de La Vanguardia,
parla del fitxatge estrella,
diu que el Madrid fitxa el Galàctic en va per per ser encara més fort.
Molt bé.
Aquesta és la portada de La Vanguardia, Mariona.
Passem ara a la del punt avui,
que obre amb el titular que diu
El timó de la Unió Europea.
En diu...
Bueno, surt com una mena de caricatura de Von der Leyen,
amb una jaqueta amb una americana blava,
amb els botons grocs,
simulant els colors de la bandera de la Unió Europea.
I diu això,
El timó de la Unió Europea,
La pandèmia, l'agenda verda, la invasió russa d'Ucraïna
i la guerra a Gaza
han marcat la comissió de Von der Leyen,
que aspira a repetir mandat.
Altres notícies també del punt avui,
doncs que Òmnium fiscalitzarà l'aplicació de l'amnistia.
Després també que Clàudia Sheinbaum
serà la primera presidenta de Mèxic.
També posen a la primera pàgina
que està activat el dispositiu per acollir tempores a Lleida,
amb 100 llits a la fira.
i després parlant també de la revolta pagesa
que talla els passos fronterers
contra la política agrària europea.
Aquestes són les notícies del punt avui.
Passem a l'últim diari que ens queda,
que és el periòdico,
obre amb la notícia
que els geriàtrics catalans
necessiten 2.000 infermeres.
Diu que la falta de professionals
porta a contractar auxiliar sense formació.
I que la patronal del sector
busca personal a Colòmbia.
Ostres, que hagin de buscar personal, no?
A països estrangers, tu.
Sí, sí.
També la imatge per això del dia,
una imatge vertical que ocupa tota la pàgina,
diu tall de l'autopista en el pas fronterer.
Diu aquí al camp es fa sentir,
és tota una autopista amb tot de tractors.
Diu agricultors i ramaders d'Espanya i França
bloquegen els països fronterers
per denunciar la seva asfíxia.
Asfíxia, entre cometes.
També diu aquí,
amb una imatge
de la futura presidenta de Mèxic,
diu Mèxic alegeix
la seva primera presidenta.
Altres notícies, doncs que, per exemple,
avui 40.000 joves afronten
l'última selectivitat del vell model.
També que Esquerra
prioritza ara un pacte sobiranista
per a la mesa del Parlament.
fan una entrevista, a més a més,
a Jordi Canyes,
candidat europeu de Ciutadans.
I diu aquí també
la majoria de l'usó
que causa mortalitat a la Unió Europea
ve de fora.
Això referia, doncs,
a la portada de La Vanguardia
amb la contaminació exportada.
Que la majoria de l'usó
que causa mortalitat ve de fora.
Bé, Mariona,
aquestes són les notícies
de les primeres pàgines
dels diaris en català d'avui.
ho deixem aquí, t'escoltem a les 11
i a les 12 en punt
i a la una amb l'informatiu migdia.
Perfecte, Núria,
ens escoltem ara.
Vinga, que vagi bé.
Adeu.
Adeu.
A la Rambla, res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
A la Rambla, res s'atura.
A la Rambla, res s'atura.
A la Rambla, res s'atura.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ciutadans i el convidat és
en Martín Barra, exdiputat
del Parlament,
candidat a la llista de Ciutadans
a les eleccions europees.
Molt bon dia, senyor Barra.
Hola, bon dia, Núria.
Vinga, doncs comencem analitzant
una mica la política
europea. A Catalunya
i a Espanya creu que se li dona prou
atenció a Europa, no?
Històricament són els comissis
potser amb una
participació més baixa.
Sí, tens tota la razón, pero
també és un poco europeu esto, no somos
en Espanya una excepció, però
realment habría que darle molta més
importància. Ara ten en compte que la gran
majoria de les polítiques
se deciden en Europa. Muchas
de les coses que ens afecten en el dia a dia
a tots. Mira, una cosa
tan simple como lo que ha ocurrido
la multa a les aerolínees por
cobrar por el equipatge de mano.
Este és un tema que nosaltres movim desde Europa,
que Jordi Cañas lo defendió,
y por fin vamos a tener derecho a ir a un avión con un
equipaje de mano sin que nos cobre en extra.
Muchas de estas cosas que nos afectan en el
día a día. Hoy en día se deciden en Europa. Hay que prestarle muchísima
más atención a las políticas europeas desde nuestra opinión.
porque como nos afectan las decisiones que se prenen en el
parlament d'Europa en el
nuestro día a día. Es decir, tienen una repercusión
más importante del que nosotros
nos pensemos. Es decir, un
gran gruix de las cosas que se deciden
potser al Congrés de los diputados también
venen de Europa, ¿no?
Sí, sí, totalmente. Muchas de las
cosas que el gobierno
español, el francés, el portugués,
todos los países que formamos parte
de la Unión Europea deciden en el día a día
son extrapolación de las cosas
que se han decidido entre la Comisión y el Parlamento
Europeo. Son políticas que vienen ya
marcadas desde Europa y que después hemos
de extrapolar a nuestra legislación nacional.
Casi el 80%
te diría yo de las cosas que nos afectan
en el día a día. Hoy en día se están decidiendo
a nivel europeo. Y luego además
aquí las extrapolamos y las aplicamos
con nuestras características, por supuesto, y nuestro
partido que gobierne pues tiene también
su importancia. Pero viene ya muy marcado
desde Europa. Por tanto, es fundamental
en estas elecciones europeas
lo ha sido desde el principio, pero
cada vez más, porque cada vez hay más
integración en Europa, cada vez hay más
cesión de soberanía por parte de los Estados
miembros, cada vez es más importante
que repasemos los programas de los partidos
que se presentan, los candidatos, veamos qué se
ha hecho en el Parlamento Europeo. En esto
también hay que prestar mucha más
atención también desde los medios. O sea,
¿qué políticas se está haciendo cada
partido en Europa? Es muy importante para
luego el día a día de la política nacional.
Com ha treballat, ¿no?,
Ciutadans, aquestes dues
legislatures senceres en el
Parlament Europeu que porteu des del
2014, a les passades eleccions
europees, el 2019, el partit
Ciutadans va aconseguir ser descons.
¿En quina perspectiva també
encareu els comissis d'aquest diumenge?
Una mica?
Bueno, estamos en una época en el que no tenemos
unos buenos resultados electorales. A nadie vamos
a engañar, ¿verdad? En las últimas
elecciones que hemos tenido aquí en Cataluña
recientemente, pues hemos salido del Parlamento,
también tuvimos un mal resultado en las
nacionales, pero nosotros
siempre con... hacia el
futuro lo miramos con esperanzas y con
ganas de trabajar y esperamos tener resultado
en estas elecciones europeas.
No sé si siete, dos, tres...
Fíjate que en esta ocasión, incluso
el CIS se acuerda de nosotros.
En estas ocasiones desaparecemos
de las encuestas.
Incluso el CIS se acuerda de nosotros y nos da
opciones de entrar en el Parlamento
Europeo. Mira, nosotros las afrontamos
con un gran interés, con una gran
ilusión, con ganas de seguir trabajando
en el Parlamento Europeo. Nuestro
grupo en las anteriores legislaturas ha
sido el más trabajador en el Parlamento
Europeo. Así lo han reconocido todos los
grupos dentro del grupo
liberal, porque allí en el Parlamento
Europeo los grupos o los partidos se
organizan de una manera diferente a los
a los parlamentos nacionales.
Y los grandes grupos son el grupo
popular y el grupo socialista. El tercer
grupo es el grupo liberal en el que
estamos ciudadanos y que es
imprescindible para acordar políticas
en Europa. Es imprescindible la
participación del grupo liberal para
formar las mayorías necesarias.
Entonces hemos tenido mucha
influencia durante estos últimos
años y así se ha reconocido cuando
muchos de los miembros de nuestro
grupo. En el grupo liberal pues
tenían cargos de gran importancia dentro
del Parlamento Europeo. Presidentes de
comisiones, Jordi Cañas, nuestro actual
candidato, era el representante de la Unión
Europea ante Sudamérica, etcétera. O sea, hemos tenido, se nos han dado
responsabilidades porque trabajábamos mucho y bien en estas legislaturas y eso esperamos
seguir haciendo.
Ahora para ahora, las emergencias
de los temas más importantes que tenemos a las ciudades, ¿no? Són directives
d'àmbit europeu, temes de l'habitatge, de la
mobilitat, del clima, dels residus?
Sin duda. El tema del clima, por
ejemplo, me comentas, son temas, bueno, casi mundiales, ¿verdad? Pero no solamente. Pero
que a nivel europeo, la Unión Europea tiene un gran trabajo que hacer, incluso como referente
mundial en estas cuestiones y se está haciendo, desde Europa se está haciendo una gran política
en este sentido que luego necesita que los diferentes gobiernos pues las implementen. En
el tema de vivienda también va a ser muy importante, pero aquí yo quisiera destacar
también la importancia de que los gobiernos nacionales o autonómicos, en este caso, pues
también se pongan las pilas, que queda muy bien cuando estamos reclamando que nos lo
resuelvan todo desde Europa. De acuerdo, sin duda. A Europa hay que exigirle que nos marque
los marcos de actuación, pero luego hay que ponerlo en práctica a nivel. Veía situaciones
sobre el tema, por ejemplo, de la vivienda, que por supuesto forma parte de nuestro programa
a la vivienda para jóvenes de acceso a la vivienda, claro. Pero las leyes que aquí
en España obligan a invertir en cuestiones de vivienda social, luego resulta que no las
cumplen los gobiernos autonómicos. Es importante el marco europeo, sin duda, es fundamental. Pero
luego tenemos que tener también en cuenta que no podemos descuidar los marcos locales.
Pero bueno, ahora hablamos de Europa. Y en Europa, sin duda, tiene mucha importancia. Fíjate
lo que está pasando estos días con los agricultores. Ayer mismo los teníamos bloqueando
la frontera entre España y Francia, pero bloqueándola tanto los franceses como los españoles. O sea,
no es una cuestión de España o de Francia. El tema del campo es fundamental que se trate
desde Europa para simplificar, bueno, atender a las exigencias que tienen estas personas. Simplificar
burocracia, que no tengan productos extranjeros, tengan prioridad sobre ellos o tengan menos
exigencias que las suyas, que esto puede ser un problema para nuestros agricultores. Y como
te digo, fíjate, estaban ayer franceses y españoles juntos bloqueando la frontera, cuando otras veces
han sido los franceses los que han bloqueado la entrada de productos españoles.
Entonces, cada vez vamos a avanzar hacia una confluencia europea y cada vez va a ser
más importante esta situación. Y permíteme un pequeño detalle, porque uniéndolo con
el tema de la agenda verde, que decíamos antes, con el tema climático. Me ha sorprendido
gratamente, ayer nuestra candidata número 3, Mariana Boadella, estaba hablando de la posibilidad
de compaginar las dos cosas, la agenda verde y el mundo rural. Que haya producción
agrícola, pero que se respete el medioambiente. Hace falta producción agrícola y se tiene
que respetar el medioambiente. Y las dos cosas, decía que son compatibles, y mira, pues me ha
hecho gracia, precisamente coincide con el editorial de hoy de ARA. El diario ARA, precisamente,
hoy su editorial habla de combinar estas dos cosas. Mira, cuando las cosas son sensatas,
son sensatas. No es cuestión de si lo dice Ciutadán, si lo dice ARA o si lo dice... Y en
Europa una de las cosas muy importantes es que se trabaja mucho en el consenso, cosa que
por desgracia... S'arriba a més acords en el Parlament Europeu que, per exemple, com
estem veient, en el Congrés dels Diputats o en el Govern de la Generalitat, que costa
més, potser arribar a acords o a fer pactes. És que en Europa és imprescindible. És
que allí la idea és llegar a acuerdos. Ese és el marco general. Llegó cuesta més o
menys llegar a acuerdos, però ja parten de la idea de llegar a un acuerdo. Parten de la
idea de establecer polítiques que sean útiles para 27 países. No és algo, precisamente,
simple de hacer, ¿verdad? Entonces, ya su primera idea, ¿cómo acordamos? Vale,
¿qué piensas tú? ¿Qué pienso yo? Pero ¿cómo acordamos? Ellos ya empiezan partiendo
de ahí. Cosa que, por desgracia, no vemos en las políticas más próximas a nosotros.
El Parlamento, bueno, ahí lo tenemos. Ya veremos si hacen gobierno. Todavía eso está
en dudas. Y en el Congreso, pues ya vemos la lucha diaria. Tú más, tú menos, etcétera.
Y sin que se vea ninguna idea de posibilidad de acuerdos. Mientras que en Europa, como
te digo, es que ya es el marco inicial. O sea, ¿de qué vamos a hablar? De agenda
verde. Vale, vamos a hablar de agenda verde, pero vamos a ver en qué nos ponemos de
acuerdo en la agenda verde. Es que ya empiezan con esa idea. Ojalá la copiáramos.
Davant l'amenaçada de l'extrema dreta, ¿qué cal fer? ¿Cómo poden recular
els drets dels europeus i les europees amb la presència cada vegada més significativa
de les idees d'extrema dreta a Europa?
En Europa i en el mundo, también. En esto estamos en una situación realmente peligrosa.
Sí, evidentemente, porque algunas de las ideas de esta gente son totalmente contrarias
a lo que hemos venido defendiendo o disfrutando durante las últimas décadas.
Claro, ¿y aquí cómo lo podemos solucionar? Pues precisamente con un partido que no tenga
dependencia de ninguno de los extremos, que no sea extremo, me da igual, porque la extrema
derecha tiene su riesgo, la extrema izquierda no digamos. Aquí no se libran en este sentido
ninguno de los extremos. Entonces que un partido, y es lo que está pasando en Europa, en Europa
el grupo liberal del que forma parte de Ciudadanos es la clave para llegar a consensos entre popular
y socialista. Allí no necesitan tener que recurrir a Le Pen o a Vox o a...
Bueno, no sé si los oirán, ya veremos. Una campaña, nos van a oír. Oye, ¿y vais a hacer algo?
Además de hablar. Es que también hay esloganes que hay que mirárselos un poco, ¿verdad?
El hecho de que haya un partido liberal en Europa, que es la clave, es la bisagra entre los dos grandes bloques
de toda la vida. Un golpe más de derechas, otro golpe más de izquierda, socialdemócrata, derecha moderada, bien.
El que haya un partido liberal en medio es el que consigue los consensos.
¿La extrema derecha está teniendo mucho auge? Sí. ¿Qué hace la izquierda tradicional?
¿Es responsabilidad de la extrema derecha o es responsabilidad de que la izquierda tradicional
no ha sabido estar a la altura?
També és veritat que molts partits de dretes ara també estan donant l'opció de poder pactar precisament amb aquests...
O sigui, estan obrint les portes a pactar amb aquests partits d'extrema dreta.
La dreta més convencional, eh? Ja no parlem de l'extrema dreta.
Sí, sí. Bueno, hace poco tenemos al señor Fijo diciendo que está dispuesto a pactar con la extrema derecha más tradicional,
con Junts mismo, con Puigdemont, extrema derecha tradicional de toda la vida.
Hombre, yo no engrafaría a Puigdemont en Brasil también.
Ya, ya, ya. Quizá se refería a vos. Bueno, pues con los dos. No tiene problemas con pactar con ninguno de los dos.
Sí, y porque ahí tienen unos votos que habría que plantearse por qué la gente vota esos partidos.
Si la gente vota esos partidos tenemos que pensar los demás.
Los que no estamos de acuerdo con que esos partidos tengan la mayoría tenemos que pensar qué hacemos para atraer esos votos.
Y en este sentido, lo que no sirve, me digo que lo que no sirve, es que vengan, en este caso, por ponernos a nivel nacional, el PSC o el PSOE,
a decir, vamos a hacer una barrera absoluta. Bueno, atrae votos, en lugar de poner barreras.
Esto, como te digo, en Europa es fundamental. Ahí empiezan por pensar en consensos y no en poner barreras.
Y luego, cuando consigues un consenso con los partidos mayoritarios, que están agrupados más o menos en torno al centro,
pues los extremos no tienen ocasión de influir. Aquí, sin embargo, se hace lo contrario.
Ponemos barreras y, claro, ¿qué remedio le queda a ninguno? El PSOE tiene que ir a pactar con Bildu y se queda tan ancho.
El PP tiene que ir a pactar con vos y se queda más ancho todavía. Y no tenemos una salida real.
Afortunadamente, en Europa sí existen salidas reales y, como te decía antes, ojalá copiáramos.
Com s'afronten els conflictes bèl·lics a Europa? Parlem de, per exemple, el genocidi d'Israel a Gaza, a la guerra d'Ucraïna.
Hi ha diferents posicions polítiques de com actuar des d'Europa? I quina posició pren Ciutadans en aquest sentit?
Creo que la invasión de Rusia, la absolutamente ilegal y absolutamente absurda invasión de Rusia a Ucrania,
ha abierto los ojos en Europa de la necesidad de tener una política de defensa común.
Porque, hoy en día, ningún país, no creo que nadie se plantee que Alemania pueda defenderse de todo el mundo,
o España, todo el mundo, y ni siquiera tendría influencia a nivel mundial cuando tenemos grandes ejes
como China o Estados Unidos o Rusia que están intentando ocupar la política mundial.
Europa tiene que tener ahí un papel muy importante. Nosotros abogamos por la política de defensa europea común.
Nos abogamos porque Europa tenga más inversión, lo cual supone, además, más mano de obra, más trabajo,
porque Europa pueda defenderse. No queremos atacar a nadie. Pero si no eres capaz de defenderse,
corres muchos más riesgos. Crear un exército común.
¿Por qué no? El ejército, el español, el de la mano todos ellos, pero muy bien coordinados
y con una planificación conjunta y con una forma de trabajar conjunta que les permita actuar
en caso de necesidad de forma conjunta rápidamente ante cualquier posibilidad.
Es necesario que Europa tome conciencia de su importancia o de la importancia que tiene para la propia Europa
tener un papel decisivo en estas cuestiones y tener una voz fuerte en el mundo.
Cuando vemos estas polarizaciones extremas, imaginemos un Trump en Estados Unidos.
Pues haría falta tener fuerza para poderle decir a Estados Unidos, este hombre que además dice
que pasa de la OTAN y todas estas cosas, ¿no? O sea que pasaría de nosotros directamente.
Habría que tener una suficiente fuerza como para poderle decir a Estados Unidos un momentito,
piénsatelo. Eso solamente se consigue si se trabajan juntos y si, ¿por qué no?
También una cuestión de un ejército común. Claro que sí. O al menos, como te digo,
que todos los ejércitos europeos fueran un bloque. Eso necesita inversión, necesita coordinación,
necesita trabajar en esa línea, pero de esa forma seríamos más respetados.
Teniendo más fuerza también es más difícil que te agredan o puedes responder mejor.
Ahora mismo esas polarizaciones de las que hablamos en política también no sería descartable
que se dieran en plan militar. ¿Por qué? No. Estamos viendo, o sea,
Rusia se permite atacar a quien le da la gana. Israel está respondiendo a una agresión
feroz de un grupo terrorista como fue Hamas, pero está respondiendo de una manera
realmente dramática. Tendría que hacérselo mirar, pero está respondiendo a una agresión
de su territorio. Estamos... Algo que nunca se te hubiera ocurrido hacer a Hamas hace unos años.
Era la primera vez que Hamas hacía algo tan salvaje. O sea, ríos...
¿Per salvaje el que está fent Israel a...
No, no, se veía que está respondiendo de una manera tremendamente...
Al genocidio.
Sí, bueno, genocidio. Bueno, una palabra...
Como así.
Una palabra bastante... Al principio el Tribunal Penal Internacional lo planteaba así,
ahora se lo está pensando. También teníamos una sentencia del Tribunal Penal Internacional
que no lo planteaba en esos términos. Bien, en cualquier caso una respuesta de Israel
totalmente salvaje que era correcto que hiciera respuesta, pero lo está haciendo de una manera
que hay que criticar sin duda. Pero, como te digo, la agresión de jamás no hubiera sido posible hace pocos años.
Algo está pasando en el mundo que nos estamos enfrentando a riesgos muy graves y desde luego tenemos que responder
siendo nosotros los que tomemos la delantera para ser más fuertes. No para plantear riesgos, sino para tener capacidad de respuesta.
I l'últim, perquè ens queda un minut, cal portar al Parlament Europeu l'amnistia dels independentistes catalans?
Habrá que llevarla a los sitios donde hay que llevarla, que es a la justicia.
Ahora va a depender de los jueces españoles, que por cierto, dejenlos trabajar. Estamos en una democracia, hay división de poderes.
¿En teoría?
En teoría y debe ser en la práctica. Y el que no la aplique en la práctica es el que hay que condenar.
Las instrucciones que vemos desde miembros del gobierno que dan a los jueces son absolutamente antidemocráticas.
El gobierno ya ha hecho su trabajo, ha presentado su ley, el Congreso ha hecho su trabajo.
Se ha aprobado primero en las Cortes, luego el Senado dijo que no. Bueno, pues vuelve a las Cortes, dice que sí, ya es definitivo.
De acuerdo. Prácticamente por un 50%. Bien, mi temita es igual. Han tenido la suficiente mayoría como para plantearlo.
Ahora la aplicación depende de los jueces, dejémoslos trabajar.
Que desde el gobierno se estén dando instrucciones a los jueces, eso es antidemocrático.
Como si los jueces se pusieran a decir al gobierno que tenía que hacer, cómo tenía que hacer su ley.
Ahora es cuestión de los jueces. Y los jueces tienen las vías jurídicas legales que tienen, que son las que deben usar ninguna otra.
Podrían plantear una cuestión prejudicial al Tribunal de Justicia de la Unión Europea.
Pueden plantear lo que consideren oportuno.
Lo que hagan los jueces también está sometido después a control por los tribunales europeos.
O sea, a nosotros la ley de amnistía nos parece una absoluta barbaridad.
Senyor Barra, ho hem de deixar en aquest punt, són les 11.
Hem de passar a l'informatiu de Catalunya Ràdio.
Pues muchísimas gracias por vuestra atención.
Que vagi bé.
A vosotros.
El proper examen, el de Llengua Estrangera, començarà a les 12.
Anem cap a la Facultat de Dret del Campus Diagonal de la Universitat de Barcelona.
Martí Cuní, Sara Canyete, bon dia.
Hola, bon dia.
Sí, en aquest primer examen els alumnes han hagut d'escollir entre dues opcions
i majoritàriament s'han decantat per la A.
Un examen que encapçalava un fragment de la novela La Sombra del Viento de Carlos Ruiz Zafón
i a partir de la qual també havien d'escriure un text argumentatiu.
Això ens explicaven els alumnes de l'Institut Pau Casals de Badalona.
L'opció A.
Tenien les preguntes a les lectures obligatòries que eren prou fàcils.
L'opció A perquè hi havia unes tipus test que no feia cas redactar i en fer-ho bé no comptava ni faltes ni res.
Era com l'opció més fàcil.
Jo he sigut l'única que ha triat l'opció B.
Crec que les preguntes de la lectura i la redacció s'entenia millor.
Martí Cuní, Sara Canyete, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Més notícies, Sílvia Solanes.
Els mòbils, les tauletes, els ordinadors i els televisors hauran de portar de fàbrica un control digital parental.
Això ho preveu l'avantprojecte de llei per la protecció de menors en entorns digitals
que avui té previst aprovar el govern espanyol.
La voluntat és que sigui un pin parental que vingui de sèrie, gratuït, fàcil d'activar per als pares o tutors legals
i que els permeti escollir quines aplicacions, serveis i continguts volen limitar els menors.
L'avantprojecte que es vol aprovar a la tardor també preveu un pla d'alfabetització digital
i el desenvolupament d'una estratègia de protecció a la infància i adolescència
inspirada en un informe elaborat per un grup de 50 experts.
El candidat de Ciutadans a les eleccions europees no està sorprès amb la moció de censura
contra Pedro Sánchez que planteja Alberto Núñez Feijó i cobra la porta a buscar,
diuen, el suport de Junts.
Jordi Canyes ha explicat per què en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio.
Nosotros ya lo dijimos, dijimos, Feijó volverá a engañar a los votantes
que confían en el Partido Popular en Cataluña.
Los ha traicionado históricamente, los traicionó con el pacto del Maieste, los traicionó.
Los volverá a traicionar.
¿Y lo volverá a hacer por qué?
Pues porque es que la aritmética es así de tozuda.
Els Mossos detenen 221 multireincidents especialitzats en furts i robatoris
en autopistes i carreteres de Catalunya.
Les detencions es van fer entre el 2023 i el primer trimestre del 24.
Dimecres passat, els Mossos van dur a terme un operatiu contra un grup criminal
que actuava en àrees de servei i descans de l'AP7, la C58 i la C33
durant la nit i la matinada.
Els detinguts estan relacionats amb 42 robatoris
i s'haurien endut productes per valor de més d'un milió d'euros.
A dos municipis de les Garrigues, Alcogul i Granyera,
un parc solar de 100 hectàrees aprovat pel govern
enfronta els ajuntaments i els propietaris dels terrenys,
que en són partidaris, amb el canal Sagarra Garrigues,
que vol aturar-lo perquè ocupa superfície de regadiu.
La Generalitat l'avala perquè assegura que s'ajusta a la normativa.
Anem fins a Lleida, Estela Busoms.
Bon dia.
El conflicte s'explica perquè són finques
on ja ho tenen tot a punt per poder rebre aigua del canal Sagarra Garrigues,
unes obres que, segons la comunitat d'Arregants,
han costat uns 14.000 euros per hectàrea la Generalitat.
Serien diners malgastats, segons el president del canal,
Josep Maria Jové.
Jo no sé si això és prou ètic o prou legal o el que sigui,
que en una zona, com ja hem vertit i ha fet les canonades de reg,
damunt mateix, fico els plaques solars.
Però al territori hi veuen els ingressos que comportarà
Adrià Anton és regidor d'Alcogul i propietari afectat.
I no entenem com el canal Sagarra Garrigues posa pals a les rodes
quan entenem que al municipi ho podem fer tot
i els beneficis que portaria serien increïbles.
Les dues parts estan disposades a arribar als tribunals.
Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lleida.
Ara els esports amb en Marcos García.
El Barça recomana a Frenkie de Jong que no jugui a l'Eurocopa de futbol
per recuperar-se bé de la lesió al turmell,
segons va avançar al tot costa de Catalunya Ràdio.
El club vol evitar que s'agreugin els problemes de Frenkie de Jong
que pateix al turmell, on ha tingut tres lesions traumàtiques.
Sense la blaugrana i tan a bon matí, lesionada,
la selecció espanyola de futbol pot aconseguir avui la classificació
per l'Eurocopa de l'any vinent.
Si guanya a Dinamarca, el partit és a dos quarts de deu a Tenerife
i a l'anada l'equip espanyol ja va guanyar per 0 a 2.
En futbol serà el Barça obligat a guanyar dijous a Cartagena
per no quedar eliminat a les semifinals per al títol de Lliga.
Els blaugranes van perdre ahir 2 a 3 al primer partit al Palau.
El torneig de tenis de Roland Garros.
Avui es comencen a jugar els primers partits a quarts de final.
A la categoria masculina es disputaran els partits
Sisi Paz, Alcaraz i Dimitrov, Siner.
a la femenina, Goff, Javer i Siantec, Bogdor Prostova.
I a la Hockey Lliga femenina, aquest vespre, a quarts de nou,
es juga el tercer i últim partit de la semifinal.
Juguen al Palau i al Vilassana.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 6 minuts a les 11.
Us informa Mariona Sales Vilanova.
La pròxima conferència organitzada per l'Aula Universitària
de la gent gran d'Esplugues i Sant Just
porta el títol La gran muralla xinesa
i estarà a càrrec de Borja Pellejero,
llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona.
L'esdeveniment se celebrarà el pròxim dijous 6 de juny
a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
El ponent Borja Pellejero explorarà la història i els secrets d'aquesta muralla,
una de les 7 meravelles del món modern,
destacant la seva importància cultural i estratègica al llarg del temps.
L'acte està obert a tots els públics,
amb entrada gratuïta per a socis i sòcies de l'Aula Universitària
i una aportació de 5 euros pels no-socis.
L'Ajuntament de Sant Just organitza una visita guiada a l'exposició
Obro la Porta Mirall, el dissabte 8 de juny.
Els artistes Carme Malaret i Abdó Martí
presenten una obra que explora els espais liminars
i la fragilitat dels marges entre realitats diverses del nostre temps.
La convocatòria per als participants és a les 9 del matí a la plaça del Parador,
des d'on se sortirà a dos quarts de 10
cap a la Fundació Guillem Viladot, a Gramunt.
A més de l'exposició, la jornada també inclou una visita guiada
a l'Església Romànica de Santa Maria de Gramunt.
Hi haurà temps lliure per a dinar abans de la tornada a Sant Just
prevista a dos quarts de 5
i el cos de l'entrada anirà a càrrec dels assistents.
La colla gegantera de Sant Just organitza la 19a trobada gegantera
a Sant Just d'Esvern, el pròxim dissabte 8 de juny.
L'esdeveniment tindrà lloc a les 6 de la tarda al Parc Maragall
amb la plantada de gegants.
Tot seguit, a les 7 de la tarda començarà la Cercavila
que passarà per diferents carrers del poble,
acabant cap a les 8 del vespre a la plaça Verdaguer
on es farà el Vall de Gegants.
Els carrers que conformaran la Cercavila són
el Carrer Major, el Carrer Verge del Pilar,
el Carrer Creu, el Raval de la Creu, el Bonavista,
la Rambla de Sant Just, el Miquel Reverter,
Verge dels Dolors, Sant Lluís i la plaça Verdaguer.
La trobada comptarà amb la presència de les colles convidades
d'Esplugues de Llobregat, Molins de Reí, Pallejar, Tallà,
Mollet del Vallès, Sant Josep de Calassans i Guixers
i, a més dels organitzadors, la colla gegantera de Sant Just.
S'ha fet un concurs de dibuix entre els alumnes de primària
de totes les escoles de Sant Just
per fer el cartell de la trobada.
Aquest any ha guanyat Maria Palazón de l'Escola Montserrat.
I això ha estat tot.
Tornem a més informació del putllet horari de les 12.
Fins ara.
Estic en una boy band.
Estic en una boy band.
Treballo en una boy band.
Estic en una boy band.
Em llevaven melodies
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
cinema sense límits
cinema sense fronteres
cinema sense mesures
en definitiva
cinema sense condicions
els dimarts de 8 a 9 del vespre
quan el cinema es fa ràdio
en NEXT con Yermi de Jesús
te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo
Cada martes a las 19.30
te espero a través de
Radio Desver en la 98.1 FM
Les 11 i 13 minuts
esteu escoltant la RAM
en el magazin de matins de Radio Desver
sintonitzant el 98.1 FM
Ha arribat el moment de fer l'entrevista del dia
Avui la convidada és l'Astrid Goldstein
copropietària del celler de Can Mata
d'aquí de Sant Just
comerç ubicat al carrer La Creu
i la tenim de convidada
perquè en un futur
no gaire llunyà
el comerç serà punt turístic
Hola Astrid, molt bon dia
Bon dia
Doncs bé
és una gran notícia
sabem que encara falten alguns mesos
perquè sigui realitat
que el celler esdevingui punt d'informació turística
Explica'ns una mica
què implica o què significa
que un comerç o que un establiment
sigui això
un punt d'informació turístic
Doncs sobretot estan en contacte
amb aquella gent que s'apropa
tant sigui local
com que estigui fent el turista
o senzillament vulgui
anar a la recerca del
del que puc fer
tant a Sant Just com a tota la comarca del Baix Llobregat
i a més volem ser
doble punt turístic
perquè també volem abarcar tot el Penedès
per tant és doble repte
que al final és estar al dia de tot
per això n'hi ha tot aquest procés que dura quasi un any
Ostres, un any
Sí, sí
bueno, diríem com un curs
implica allò
anar seguint unes formacions
són online
tot és fàcil, eh?
És allò que dius
no ens ho compliquen gaire
ni hem d'invertir un gran extraordinari
ni temps de
ni temps d'estudi
ni temps d'estudi
però sí que
el que és més interessant
és fer el turista
clar
per la teva pròpia comarca
que ho trobo
més que apassionant, no?
perquè sempre és allò
la idea del turista
la tenim
perquè és
ara una miqueta
mirant com
sí
amb aquell punt de rebuig, no?
Llavors hi ha tota una part d'un turisme
que hem de posar en valor
que sobretot és aquest
ja no el de llarga distància, eh?
Sí
el de la curta
és veritat
que el tema del turisme
sobretot per estar
molt propers a Barcelona
a vegades es veu
amb un cert
bueno
rebuig, no?
perquè sembla com que
a vegades
el turisme
sempre hagi de ser
a gran escala
turisme estranger
com a una cosa
que molesta, no?
però també es pot fer turisme
d'interior
per dir-ho així, no?
de quilòmetres aero
de proximitat
sí, sí
i això que ens expliques
del Penedès
també és sorprenent
com pot ser, no?
que no sé si és que
heu fet algun curs
de coneixements
del Penedès
o és que sou
de Sant Just
i del Penedès
o del Baix Llobregat
i del Penedès
i som molt atrevits
i no
bàsicament és
sí, tenim la idea
del turisme
al final
el turisme
el fem tots
fins i tot
el podríem utilitzar
fent cada dia
el sol fet
de destinar
el teu temps
aparentment
lliure
o no tant
d'anar a una destinació
i gaudir
d'aquell moment
no?
el fet d'anar
a una població
més propera
o més llunyana
anar a un restaurant
anar a visitar
un museu
ets visitant
ets turista
al final
és aquesta doble
no?
sí
aquell temps
que utilitzes
per un espai
com
de plaer
tot i que ara
van sortint
altres tipus de turistes
seria l'esportiu
el de negocis
que també
Déu-n'hi-do
no?
però sí
perquè el Penedès
bé
suposo que té a veure
amb el producte
que van a la botiga
lògicament
perquè és el que ens ha fet
adonar
que al final
portes 25 anys
parlant
recomanant
de vins
d'aquí
de vins
d'aquí
de Penedès
vaig anar a tal restaurant
vaig anar a un poble
de tal
perquè coneixes
al final
sempre està
un
contacte
amb persones
i
de l'escola
d'enoturisme
de Vilafranca
ara van fer
un curs
genoturisme
perquè és això
lliga el món del vi
i el del turisme
per tant
van anar a la una
i
feien un curs
sobre
n'hem fet un
l'estiu passat
vaig fer el de
productes i productors
que ja coneixes
gent
del territori
en aquell cas
era Penedès
i que
ens donaven
a conèixer
els seus productes
que no deixa
de ser també
el fer el turista
el fet
d'apropar-te
i consumir
de l'esomna
doncs
ara
fa
que devia ser
febrer
març
vaig fer el de
punt turístic
amb allò
de
a veure
també
amb l'escola
amb l'escola
de no turisme
a Vilafranca
i
allà
hi havia
que era
un
punt turístic
i hi havia
d'altres
que estaven
ja en el procés
de ser-ho
o sigui
és allò
que dius
ens vam trobar
un grup de persones
que teníem
unes finalitats
bastant comunes
alguns ens coneixíem
d'altres no
i vam estar fent allò
fins i tot
diversos exercicis
de com t'has d'adreçar
la gent
què és el que busques
i va ser
realment
molt enriquidor
i
clar
el tema era
sí
venim del Baix Llobregat
Penedès
no seria
la nostra comarca
però al final
totes aquestes
comarques
que
abarca
la Diputació
de Barcelona
sigui
és allò
que dius
queda'ns
això
sota el paraigües
d'aquesta Diputació
per tant
és allò
puc ser tu
punt turístic
del Baix Llobregat
bé
fantàstic
és on som
però també puc ser
d'una altra comarca
sí
clar
no pot ser res
el lliguem automàticament
amb els vins
clar
vull dir
el producte també ha marcat molt
marca molt
perquè al final
quan parlem de vins
o quan algú busca un vi
sobretot els estrangers
que et diuen
estic buscant un vi local
clar
què tenim més local
més proper
que és el Penedès
tot i que sí
que hi ha alguna població
del Baix Llobregat
que forma part
d'aquest Penedès
vinícola
sí
per tant
és allò que dius
tampoc és zona allò
frontera
com a tal
i per això
ho vam sol·licitar
cap problema
primer ens vam inscriure
a Penedès
i ara hem entrat així
a l'últim moment
al Baix Llobregat
que vaig estar
ara fa una setmana
o dues
i
una trobada fantàstica
on es gestiona
on es gestiona i on es tramita
tot això
des del Consell Comarcal
des del Consell Comarcal
del Baix Llobregat
i també serveix
per el del Penedès
llavors?
no
això ja és via Penedès
o sigui
via un Consell Comarcal
i l'altre
són diferents
són diferents
per tant
són òrgans
però queden tots
sota el paraigües
de la Diputació
i et demanen
haver fet algun curs
no
el contrari
és allò de
durant tot aquest procés
que dura això
quasi bé un any
doncs hi ha unes
càpsules
que via online
podem entrar
i les visualitzem
i després contestem
una enquesta
i sí que es recreix
de fer
un parell de visites
tant al Penedès
com al Baix Llobregat
al llarg d'aquest any
que ja s'organitzen
des del mateix
Consell Comarcal
d'oficina
o agrupació de turisme
és allò que dius
ja s'organitzen
perquè tu hi vagis
escoltis
vegis
observis
però a part
és allò que dius
et donen un munt d'eines
per ja començar
a anar
a fer el turista
clar
per tant
molt bé
hem de tindre en compte
que el turisme
representa
el 10%
del PIB
del Baix Llobregat
i moltes vegades
no tenim aquesta sensació
que sigui una comarca
tan turística
i és el fet
i és el fet
que el que abarca
que dius
estàs tot això
molt proper
al que seria
la gran ciutat
tens
grans infraestructures
que et passen
i una miqueta
fins i tot
et parteixen
la comarca
amb dos
i és allò que
clar
s'ha d'aprofitar
s'ha d'aprofitar
fent el curs
a Vilafranca
sí
ens
bueno
vam anar de visita
a l'oficina
de turisme
de Vilafranca
i ens van explicar
que avui
en aquests moments
gran part del turisme
que arriba
a Vilafranca
arriba del Baix Llobregat
i en tren
ostres
mira
que és d'aquelles coses
que ostres
no t'imagines
i el sol fet
de tindre
o de tindre
aquesta possibilitat
de poder adquirir
uns bitllets de tren
per trimestre
o quatrimestre
que són aquests
el recorrent
bé
de Sant Jus no serien
perquè clar
de Sant Jus no
però
de Sant Feriu sí
sí
però tampoc està tan lluny
no no no
ja ja
és allò que dius
a cop de trenviar
és
és d'aquelles coses
que et queda l'enllaç
un palet més
sí bueno
més lluny
el fet d'anar en tren
però que és
no està tan lluny
i tenim ara
Déu-n'hi-do
la de
sí
la de transport públic
per anar enllaçant
no
jo n'hi ha dies
i jo visc
tu ho saps eh
visc a Sant Joan d'Espí
i n'hi ha dies
que mira
no et passa un
avui he vingut
passant per Sant Feliu
bueno
i Astrid
quina diferència
hi ha entre
una oficina
oficina
de turisme
i un punt
i un punt
i un punt
d'informació
perquè clar
jo estic pensant
ostres Vilafranca
has dit que té oficina
té una oficina
suposo que
gran
immensa
preciosa
clar
jo hi penso
a veure
no sé quina és la diferència
la diferència
la diferència entre una oficina
i el punt
és que el punt
no deixa de ser
un espai privat
l'oficina
recomana
recomana
no et diu
vés aquí a menjar
que gaudiràs
d'uns canalons
impressionants
o vés a tal lloc
sinó que
t'ofereix
el punt turístic
ja pot ser
una miqueta més
vés aquí
val
o sigui
més personalitzat
més personalitzat
més directe potser
exacte
és allò que dius
és oficina
i té uns horaris
una cosa més
reglamentada
i et poden gestionar
la visita
és anar
a cercar el que necessitis
el punt turístic
és allò que dius
queda una miqueta més obert
en el sentit
que no som cap organisme
és més
clar
més privat
per tant
és allò de
mira vaig a tal lloc
on puc anar a dinar
on puc anar a dormir
sempre pot ser
molt més personalitzat
com estarà indicat
que el celler de Can Mata
és punt turístic
és a dir
la gent
com ho sabrà
no?
com per exemple
m'imagino
no sé
uns turistes
que passin per aquí
per Sant Just
i que vulguin fer alguna cosa
o anar a visitar
pensant
hi ha alguna oficina
algun punt turístic
com ho sabran
això?
això ho sabran
en el moment
que ens donin
un cartellet
el cartellet
i el puguem
i el puguem enganxar
a la façana
o en el vidre
o sigui
això és el que
sempre queda
com més oficial
un cop ja has adquirit
tots els coneixements
i ja
perquè
sortireu en algun catàleg
el que sortim
suposo que ja
ara sí
està
modificat
és a la pàgina web
de turisme
del Baix Llobregat
que vas cercar
a veure
punts turístics
ja et sortiran
totes les poblacions
del Baix Llobregat
i dins de les poblacions
et diuen
quins locals
quins espais
restaurants
hotels
o botigues
formen part
a banda
de l'escola
de no turisme
de Vilafranca
hi ha altres centres
a Catalunya
que també ofereixin
aquestes formacions
com la que tu vas fer
doncs
imagino que sí
que en alguna altra comarca
deu d'haver-hi
però potser
la de Vilafranca
la tenim molt com a referència
estem sempre
en contacte
amb ells
perquè a més
també hi ha una part
d'escola
de formació
professional
de reciclatge
jo diré
que és de les més
més actives
i clar
que també et lliga això
el món del vi
el nom de
la gastronomia
el turisme
és allò que dius
tu al barca tot
i és cert
que el món del vi
que el món del vi
la enologia
o podria
ja per extensió
la gastronomia
també
està molt lligada
està basada
a confluir
amb el turisme
sí
jo crec que ara
fins fa uns anys
quedaven com a vegades
coses separades
separades
fins i tot
és allò
que dius
hi havia
que per això
potser aquella idea
el turisme
és sol
platja
bonit
correcte
i avui en dia
el turisme
és molt més
experiències
experiències
hi ha la part cultural
la part gastronòmica
és un món
molt gran
i no només aquí
sinó que arreu del món
el concepte de turisme
s'ha transformat
el concepte de turisme
s'ha modificat
i a part
que veníem
clar
de la dècada
del 60
exacte
era un model
que era
agafar el cotxe
amb la maleta
i anar
amb la iaia
amb el no sé què
a la platja
el sol
i punt
però ara
és una altra dimensió
per exemple
Catalunya l'any que ve
serà capital mundial
de la gastronomia
home
això pot ser un impacte
sí
espectacular
és que a més
amb la gastronomia
van tots els productors
darrere
o sigui
són
gastronomia
la gastronomia
els locals
restaurants
la cultura
també
la cultura
el vi
la cultura tradicional
el vi
qui elabora espàrrecs
qui elabora calçots
coneixement del territori
coneixement del territori
i el territori
ja no es queda en Barcelona
no no no
i tant
es fa enorme
llavors
és allò que dius
és com
com una gota d'aigua
o un granet de sorra
que si els ajuntes tots
és enorme
mira justament
la setmana passada
dilluns passat
es van
es va celebrar
el TNC
va haver-hi la gala
nacional de
enogastronòmica
ostres
sí
i mira
m'hi van convidar
em vaig poder escapar
i la veritat
que és allò que
va haver-hi reconeixements
no
Carme Ruscalleda
el Pitu Roca
és allò que
es va donar a conèixer
gent del món del vi
de la gastronomia
però avui en dia
també
hi ha aquella gent
que es mou
per xarxes
no
els comunicadors
la gent que recomana
la gent que recomana
per tant
és allò que dius
és un món
que s'està
expandint
sí
enorme
sí
algun cop
heu tingut l'experiència
que us hagi entrat
alguna cosa a la botiga
no?
demanant informació
per exemple
no sé
per anar a veure
alguna cosa
sant just
doncs sí
sí
ens hi hem trobat
bastantes vegades
gent que igual
té algun familiar
o està de pas
o així
i que et pregunta
ja no només
on puc anar a comprar
sí
sinó
el que es pot fer
no?
perquè sobretot
a nivell allò
entre setmana
a nivell cultural
sant just
Déu-n'hi-do
sí
lo potent que és
sí
sí
que sempre
acabem anant
als mateixos espais
al cap de setmana
crec jo
els mateixos espais
i les mateixes persones
i les mateixes persones
sobretot
al cap de setmana
és quan queda
un palet més
sí
depèn de
desèrtic
no?
perquè sí
hi ha una gran part
de gent que es queda
però hi ha molta
que marxa
hi ha una part
que es queda
però sí que a vegades
et falta allò
de dir
a veure
sant just
què podem visitar
avui
quin espai tenim
si tu véns
t'apropes
també hi ha totes
les rutes
d'anar
amb el tram
i que ho podem veure
allò
si anem ara
a buscar el tram
posarà
mou-te amb el tram
i fes turisme
pel baix
doncs és allò
que dius
hi ha gent
que s'apropa
a vegades
és allò
que dius
des de l'autobús
observes
la quantitat de gent
que baixa del tram
i fa tot aquell passeig
per indústria
o així
que notes
que estan fent
el turista
i tant
i penses
el cap de setmana
et queda un palet
allò de dir
fins i tot entre setmana
no?
d'anar a visitar
certs espais
que no són tan coneguts
amb el creixement demogràfic
que ha tingut
Sant Just
ha vingut a viure
molta gent nova
sobretot de Maslluí
que no coneix
que no baixa
a la part del centre
de Sant Just
que no la coneix
ni coneix
la seva història
no?
no cal
ni anar a buscar
gent de fora
la pròpia
la pròpia gent
de Sant Just
jo crec que molta
no sap
per exemple
la gran varietat
de masies
o que estan disperses
per la vall
no?
no deu conèixer
ni que existeixen
ni on són
ni...
les veuen
potser sí
o ni això
les veuen
però sí que és allò
que dius
ja per
potser hi ha gent
que no han vingut mai
a Can Ginestà
gent de Maslluí
que no saben ni on és
o que sona
o que n'han anat
sí
a tal dia
mira per Sant Jordi
feien alguna cosa
vam-la allà a una masia
allà a un modernista
sí
però sí
jo crec que tothom
és conscient
que hi ha un moviment
de gent
que surt al matí
de casa
i
sí
sí
va treballar a Barcelona
o a algun altre punt
torna al vespre
i
i els caps de setmana
si marxa
vull dir
no dona peu
a conèixer
no?
Sant Just
sí
va juguem una mica
a estrit
si ara em tres
algú a la botiga
demanant informació
o recomanacions
de llocs
per visitar
a Sant Just
què li diríeu?
què podríem fer?
sí
clar
jo entenc
que depèn molt
del públic
si és una família
una família
una parella
hi hagi una tipologia
si és gent urbanita
si és gent que va preparada
per anar a passejar
per la muntanya
clar
jo entenc que això
depèn molt
jo crec que el de la muntanya
aquest ja és el més organitzat
sí
correcte
és gent que ja ve fent un círcul
que et treu
i el mapa
la brúixola
sí
a més la gent
es mou molt
molt amb
amb el telèfon mòbil
correcte
per tant és allò
per tant és allò que dius
a nivell rutes
i així
hi ha molta gent
però sí que apareix
molta gent
que ve amb bicicleta
gent que et diu
mira vinc de
de Finestrelles
caminant
sí
perquè t'ho expliquen
no?
i a vegades dius
ai
se'ns ha fet tard
on puc anar a dinar?
ah home
home
per la ubicació
o els envies a la Taneu
no?
o
els ciclistes
els que venen amb bicicleta
o així
ara tindrien
que si ve aquest punt
que és
la idea aquesta
de la casona
ah sí
la casona
que hi ha el cul del parador
que hi ha anat fent la idea
del parador
pots anar amb la bicicleta
sí
sí
però sí que és allò
que dius
falta no?
clar
si venen criatures
on els envies?
parc
algun parc
però visitar
sí
clar
Sant Jus
tampoc té museus
no
hi ha espais oberts
per anar a visita
per exemple
un dissabte
bueno
i el cellera
que enginar està
i el cim
exacte
però amb els horaris
sí
una miqueta
cotats
no?
per exemple
hi ha molta gent
que continua desconeixent
que tenim el refugi
antiaire
ostres
és veritat
mira
a mi ara se m'havia passat
i tot
sí sí
tenim un refugi
també és veritat
que està bastant acotat
no?
aquí està
llavors el fet de tindre
un espai acotat
en el temps
per poder ser visitat
també fa que hagis
anar a buscar
a veure quin era
el diumenge lliure
clar
a veure quin era el dia
no?
que es podia visitar
si hi havia places
si no
clar
tot parteix també
d'una planificació
una mica
d'una planificació
una organització
un pressupost
si anem tirant
enrere
clar
és allò
que dius
no és tan fàcil
no?
bé
clar
turisme
turisme nocturn
aquí a Sant Jus
no
turisme nocturn
home
has d'anar-te'n a la vora
també n'hi ha
també n'hi ha
pots anar a Barcelona
pots anar a Sant Feliu
aquí està
turisme gastronòmic
tenim bons restaurants
aquí a Sant Jus
sí
tenim bons restaurants
i de diversos estils
turisme esportiu
turisme esportiu
l'atlètic també
jo diria
perquè a més
és allò que
per en general
a més
l'hotel més proper
al camp de futbol
el City Park
el City Park
correcte
Déu-n'hi-do
la de
gent
persones
que
que veus
per la roba que porten
que són del món
més esportiu
que potser
estan fent un estaix
sí
les instal·lacions
del futbol
Club Barcelona
aquí a Sant Joan d'Espí
jo crec que també
deu haver-hi alguna part
que es lloga
perquè ho veus
allò que dius
deuen estar a estaix
perquè veus
gent estrangera
desconec
si aquí
en el camp de futbol
també es reutilitza
per
sí
per altres
per tant és allò que dius
ser d'altres poblacions
que sí
que hi és
i és
potent
per tant
bueno
no sé
són d'aquelles coses
que dius
tenim un pavelló
a la bona aigua
és allò que dius
clar
turisme
clar al final
no deixes
si tu estàs relacionat
amb altres clubs
i així
que et venen a fer un estaix
al final
una cosa repercuteix
amb l'altra
l'altra
totalment
Astrid ho hem de baixar
en aquest punt
ha estat un plaer
tenir-te aquí
a Ràdio d'Esvern
segurament et farem
tornar a venir
d'aquí un any
quan ja tingueu la placa
quan ja tinguem la placa
la placa oficial
ja la pengem
home estarà
les plaques
les plaques
no sé si és en just
té més punts
d'informació turística
sí
diria que el City Park
un dels dos hotels
diria que
constava
el restaurant
El Mirador
també
també
teníem aquí
els veïns
de promoció econòmica
ah mira
ara els tenim més lluny
ara estan més lluny
sí correcte
potser afavoreix
un altre barri
que la gent
s'hi apropi
però jo crec que la gent
ho desconeixia
bastant
sí
o sigui que la majoria
d'ajuntaments
i així
tenen sempre
un espai
però clar
amb la limitació horària
també
sí
l'avantatge
que estigui al celler
és que clar
teniu un horari
realment molt bo
de dilluns
a dissabte
matins
i tardes
tot i que el dissabte
a la tarda no
però bueno
ja el dissabte al matí
ja és
i els dies així
més marcats
també hi ha dies
que obriu
hi ha dies que obrim
ara també serà
una tasca de
la pàgina web
anar-la farcint
sí
informació turística
per exemple aquest diumenge
vam anar
era el cap de setmana
del benvingut a Pagès
sí
i vam anar
a fer una activitat
a Can Batlla
al Penedès
vam visitar les vinyes
vam tastar els vins
doncs mira
això que podeu posar a la web
no?
això i ara ja ho tindríem a punt
per posar a la web
per tant
ara també hi haurà
tot aquest
esforç
d'anar informant
perquè Déu-n'hi-do
la gent que entra
la gent ja no visita
tantes webs
moltes vegades va
per altres canals
sí
diguem a xarxes
ja no saps Instagram
també Déu-n'hi-do
el que deu de funcionar
però
és ser-hi
ha estat un plaer
gràcies per venir
moltes gràcies
i que acabis de passar bon dia
sí
vinga
igualment
adeu
adeu

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit