no sé si s'ho creuen o no s'ho creuen però ja el dia després que una figura com Antoine Griezmann ja tingui clar que la tornada al Camp Nou hi haurà una mica com a mínim d'apretada també m'agrada perquè això també parla del respecte que hi ha per l'equip
res, hem perdut la comunicació, estàvem parlant amb el Gerard Romero, perquè això és normal, perquè aquestes diferents rutes que estem fent també passen per problemes de cobertura, i això també demostra que el país també s'ha de reestructurar en aquest sentit. És l'avantatge, com que estem parats, nosaltres tenim cobertura.
Ràpid, l'hem perduda. Nosaltres sí que tenim cobertura i no passa res, exacte. A més, estàvem fent tertúlia tranquil·lament, vull dir que fins i tot la podem compartir amb els nostres oients. Anem avançant molt a poc a poc. Sí, però jo crec que s'està ja arreglant, vull dir que aviat sortirem ja de Barcelona, encara estem a Barcelona. Però arribarem a Girona, no? Sí, tard o d'hora, tard o d'hora. Home, això espero, eh? Algon dia. Tu voldries tornar a casa, oi? Sí, sí. Tinc feina aquest matí. Estàvem parlant del Barça d'ahir, tu vas veure Solà? Sí, sí. I què?
Malament, com deien Campos, no perquè sigui el cap d'esports, però els van aixafar. Durant tota la primera meitat i un 4-0 molt i molt dur i molt difícil perquè pugui remuntar el dia 3 o 4. El dia 3 o el dia 4. Però què creieu que va passar? Perquè allò era... Cada vegada que arribaven tan ràpid, eh, Albert? Molt superior. Per les bandes, no? Era que entraven...
No, no, claríssim. La primera part jo crec que està tot dit, ja s'ha dit tot. Hem de parlar, almenys a mi m'agradaria també l'àrbitre. O sigui, jo és que em passa una cosa ara amb els àrbitres, que jo ja no veig àrbitres, sinó que veig jutges del Suprem. Sí, sí, sí. Amb aquella autoritat, oi? Ho dic així. O sigui, no, en bones formes.
A vegades, fins i tot, saps, aquella forma de marxena, no?, que semblava, hòstia, aquest tio, això... I llavors te la foten per tot arreu, però més que mai, jo crec, ahir el gol aquell, el 4-1, que estan 7 minuts per anul·lar-lo, i que, per mi... Diu que es va espallar al bar, he llegit aquest matí que es via el bar i ho van fer a... Van anar al bar, van anar al bar.
minuts per inventar-se que allò era fora de joc directament. Vull dir, és que allò és incomprovable que és fora de joc. Si l'àrbitre ha donat el gol, doncs és gol i ja està. Jo estava a escoltar la TDT i és que realment... Ah, potser el Bar hauria de tenir un compte enrere. És a dir, escolta, si en 3 minuts no ets capaç de veure-ho, primer el que diu l'àrbitre al camp. És que venien del descans, que estan 15 minuts
5 minuts parats, però estan exercitant-se, no sé què, surten en 5 minuts, fan el 4-1, podia ser tota una segona part diferent, i 7 minuts parats allà enmig del camp. Jo vaig tenir un pensament d'admiració, perquè un podria perdre els nervis en aquell moment de dir, bueno, prou, ja, anem 4-0, que hem de marcar, tenim l'esperit de remuntar, perquè jo en aquell moment vaig dir que està, empatem. Sí, sí, o podies veure un 4-3, un 4-4, no sé què és. Albert, home, tu has fet mai esports? No he fet mai esports.
Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'esvent, 98.1. Ràdio d'esvent.
Hola, avui vull començar aquest programa agraïm-te a tu, gent, que ens estiguis escoltant aquí al 98.ufm. Avui és el Dia Mundial de la Ràdio i aquí a Ràdio d'Esvern ho celebrem com a totes les emisores, siguin municipals, siguin autonòmiques o siguin estatals.
Avui és un dia molt especial per nosaltres, els que fem ràdio, perquè la fem amb el cor, la fem amb l'ànima i sobretot la fem per vosaltres, pels oients, per la gent que ens escolteu cada dia, al 98.ufm, al www.radiodesvern.com i que ens seguiu al llarg de tot l'any, perquè passen moltes coses i a Sant Just també. Nosaltres intentem explicar-les amb ànim, amb alegria i també amb intensitat i amb rigorositat quan cal.
Nosaltres som amants, som profuns amants d'aquest mitjà de comunicació, de la ràdio, i esperem que vosaltres des de casa compartiu aquest amor, aquesta, diguéssim, bogeria per la ràdio, perquè no deixa de ser això, una mica de bogeria, el fet d'engegar cada dia el transistor de forma automàtica quan et lleves o quan entres a la cuina o quan entres al cotxe. Nosaltres, des d'aquí, de nou, des de Ràdio d'Esvern, us volem agrair, us volem donar les gràcies.
Bon dia. Passant 9 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
I avui arrenquem el programa també amb una pregunta. Una pregunta que plana sobre la música, la televisió i fins i tot la política cultural. Té sentit celebrar el Benidorm Fest si aquest any no anem a Eurovisió? Recordem que el Benidorm Fest va reneixer com a camí cap al festival de la cançó d'Eurovisió. En els últims anys era el pont, l'últim pas abans del gran escenari europeu. Però aquest 2026, el context és diferent. La decisió de Ràdio i Televisió Espanyola de no participar...
en aquest concurs, en el Festival de la Cançó, ha canviat les regles del joc i també ha canviat el relat. I aquí és on nosaltres ens volem aturar. Perquè si el festival només servia per escollir una cançó que viatges fora, potser ha perdut part de la seva funció original. Però si el Venidon Fest també és una plataforma per a artistes emergents, un aparador de la indústria musical actual, un espai on arriscar, experimentar i posar talent al prime time...
Llavors, potser en aquest sentit sí que és el seu moment més honest. Sense Eurovisió a l'horitzó ja no hi ha coartada, ja no hi ha excusa. Allò de cal presentar una cançó digna per a Europa, això ja queda enrere. Ara tot recau en una pregunta molt més profunda. Volem un festival amb identitat pròpia o només una preselecció?
Avui obrim aquest debat, el deixarem obert, perquè parlar de música, de projecció, d'estratègia cultural i també d'emoció és complicat i no vull obrir aquest meló. Però sí que és cert que ahir, fent una mica de zapping després del partit del Barça, que ja el comentarem després,
Bé, ja és una mica això, aquest ambient desengelat de Benidorm que no era el dels altres anys. Diguéssim que Benidorm Fest es pot quedar amb això, amb un concurs de televisió, en aquest cas de la televisió espanyola, o podria anar més enllà i continuar una mica el bagatge, el camí que tenia fins ara, que era el camí fins a Europa.
Sí, com sigui, ara mateix aquest festival us interessi més o us interessi menys, és un mirall del qual ens hi podríem veure reflectits, un mirall del que som musicalment parlant com a país. I potser precisament ara és quan sabrem si pot caminar sol. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I ho fem, com sempre, donant un cop d'ull al sumari. Avui arrencarem amb les notícies de Sant Just, tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales i tancarem la primera hora amb les efemèrides i amb el temps, amb en Carles Rius. Tot seguit, després dels bolletins, l'entrevista del dia amb Soledad Cardoso i Actualitat Política amb Joel Reguant.
i tancarem el magazín d'avui amb Aranxa Limón, parlant d'astrologia, i també amb David Fernández, parlant de psicologia. Aquest és el menú per avui divendres, però arrenca, com sempre, amb una mica de música. Sóc Daniel Martínez i us desitjo molt bon dia.
I'd sit alone and watch your light My only friend through teenage nights Is everything I had to know I heard it on my radio You gave them all those old time stars
Some background noise But back to both The girls and boys Just don't know Or just don't care And just don't play
All we hear is Radio Kaka, Radio Cuckoo, Radio Gaga All we hear is Radio Kaka, Radio Blah Blah Radio, what's new? Radio, someone still loves you
Bona nit.
Radio Gaga, Radio Blah Blah
Fins demà!
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Lies i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi.
on les teves tardes se't faran molt curtes.
I als matins sempre ens informa Mariona Sales. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Bon dia i feliç dia de la ràdio. Igualment. Avui és un dia per celebrar, és un dia emotiu. Deixa'm que et faci una pregunta. Per què vas triar la ràdio, tu?
Per què vaig triar la ràdio? Doncs, a veure, jo, clar, estudio el periodisme i he de dir que, o sigui, a la meva universitat hi ha un any que fas una assignatura molt xula, que és ja fer de periodista tal qual, i fas premsa, fas tele, fas ràdio, i crec que el que em va agradar més va ser ràdio. Jo crec que sí.
No del tot, perquè em va agafar just l'any del Covid i no ho vam poder fer a l'estudi de la universitat, que tenen estudis molt xulos de ràdio, i llavors em vaig quedar com amb ganes. Però jo sabia que la ràdio m'havia quedat allà com... dient, crec que és el que m'agrada més. Però diries que la ràdio et va triar tu o tu vas triar la ràdio? En aquest cas em va triar bastant la ràdio. És que jo crec que la ràdio tria bastant a la gent. Em va triar bastant la ràdio, però vaig dir que sí de seguida perquè sabia que m'agradaria.
Jo sempre dic que és un mitjà de comunicació molt romàntic, perquè tu estàs aquí tancat, explicant les teves coses, fent el teu programa, i a l'altra banda del cordill, si ho fem així una mica senzill, simplificant-ho, a l'altra banda tenim algú que ens està escoltant
I això a mi em fa il·lusió, em reporta aquella il·lusió, aquell fet de dir, bé, a la televisió al final li estàs parlant en una càmera, aquí li estem parlant en el micròfon també, però diguéssim que en la televisió en molts casos també hi ha públic, en aquest cas també hi ha ràdios que la fan en públic, però...
i la veritat és que és un plaer fer programa cada dia de l'esperança, que és un mitjà de comunicació molt esperançador, ens va ajudar molt en èpoques que han estat complicades, com per exemple la gran apagada que va haver-hi el mes d'abril, també ens va acompanyar molt aquesta ràdio durant la pandèmia,
en moments en els que a l'homilla d'altres mitjans queden una mica més desatesos perquè és impossible fer front a l'operatiu, el fet de fer televisió es requereix a moltíssima gent, a la ràdio, amb què tinguis un tècnic i un locutor ho tens tot, evidentment, després hi ha molta més feina i has de fer una producció i has de fer moltes coses, però són feines que a vegades es poden fer fins i tot des de casa. Exacte, sí, i tant.
Molt bé, doncs nosaltres amb aquest objectiu i també amb el missatge de fer servei públic, que és el que ens toca fer nosaltres, continuem el nostre magazín, continuem aquest Dia Mundial de la Ràdio, repassant titulars. Avui parlarem que Sant Just bata el seu rècord en reciclatge i redueix la fracció de resta un 4%.
de l'Ateneu de Sant Just, que obre el procés per renovar la seva junta de govern i tanquem parlant que avui s'obren les inscripcions pel proper curs de prosa i poesia en català al nostre municipi. Mariona, comencem parlant de residus.
Exacte, i és que la gestió de residus municipals a Sant Jus ha tancat l'any amb resultats rècord en recollida selectiva i una reducció significativa de la fracció resta. Segons les dades corresponents al 2025, el municipi ha assolit un 66,8% de recollida selectiva, que és el percentatge més al registrat fins ara, mentre que la recollida del contenidor gris ha disminuït un 4%.
L'activitat de la deixalleria municipal confirma aquesta tendència positiva amb 13.177 entrades anuals, de les quals 7.826 corresponen a particulars, i 5.351 activitats industrials, comercials o municipals. A més, 147 persones han beneficiat dels descomptes de la taxa metropolitana de tractament de residus per l'ús d'aquest servei, que és un incentiu per fomentar la correcta gestió dels residus especials.
Els serveis de proximitat també han reforçat els índexs de separació. La deixalleria mòbil ha atès 183 persones en 12 jornades, amb 912 quilos recollits. El punt net de la plaça Camoap ha funcionat 43 dies amb 2.099 usuaris i el punt net de Masllui ha registrat 40 dies de servei i més de 1.800 persones ateses. Les xifres, d'alguna manera, consoliden la implicació ciutadana i el paper dels serveis municipals en la millora de la recollida selectiva.
I seguim avançant, marxem a parlar ara de cultura. Exacte, i és que la Junta de l'Ateneu de Sant Jús ha iniciat el procés de renovació del seu òrgan de Govern amb l'objectiu de donar continuïtat al projecte de l'entitat. L'acord es va adoptar en la sessió ordinària celebrada l'11 de febrer, segons ha informat oficialment la Junta de l'Ateneu, i bé, la renovació es formalitzarà en el marc de la pròxima Assemblea General de Socis i Sòcies, prevista inicialment pel 18 d'abril,
I en aquest context som baixa de la Junta el Ricard Segura i la Quima Jiménez, a qui l'entitat ha volgut expressar públicament el seu agraïment per la dedicació i la tasca que han fet durant el seu període de responsabilitat. I en el marc d'aquest procés s'ha presentat una nova candidatura, formada pels membres actuals Miquel Obrador,
Marta Malaret, Anton Gasull, Lluc Tost, Lluís Terrés i Carles García, els quals s'incorporen com a nous membres Alicia Casals-Gerpi, Anna Vilanova Fernández, Cristina Rubiogo Carbó i Joan Poll-Galaber, Jesús Manuel Hernández Redondo i Joan Serna Sàlvia. És a dir, Déu-n'hi-do, n'entren uns quants. Sí, sí, no és allò de les gallines que entren per les que salen, sinó que...
No, no, perquè en surten dos i n'entren unes quantes més. Un, dos, tres, quatre, cinc, sis. Sí que és veritat que crec que va haver baixes pel camí al llarg d'aquest mandat. Hi ha hagut baixes pel camí que potser no s'han substituït, eh? I és per això que ara veiem com entrar molts noms. Podria ser aquesta la raó, eh?
Sí, però tampoc hi ha hagut tantes baixes. Però sí que és veritat que l'Ateneu ara té una junta molt gran i si la volen fer créixer més serà perquè tenen feina per tothom. Totalment. Perquè ara l'Ateneu està molt a tope. Està programant moltes activitats, molts espectacles i estan, suposo que des de la junta, que no donen una mica l'abast. Llavors està bé que entrin cares noves també per fer...
per seguir amb continuïtat amb les línies de treball que ja tenien la Junta, però també per donar aire nou, noves idees, noves ganes de treballar, i per això tenen aquestes sis noves incorporacions. Perfecte, més qüestions que vulguem destacar en aquest aspecte?
Vé dir que aquestes incorporacions són efectives des d'avui, però resten pendents de ratificació a l'Assemblea General, on també es podran presentar altres candidatures, si es volen, que, com he dit, l'Assemblea General està prevista inicialment pel 18 d'abril.
Molt bé, seguim amb més qüestions, marxem ara a parlar de cultura. Doncs sí, és que el 38è concurs de prosa i poesia en català de Sant Just obre avui el termini de presentació d'obres que es mantindrà vigent fins al 22 de març. Fa uns dies vam dir que obria el 9 de febrer, però per un canvi d'últim moment encara no s'ha obert i avui sí s'obrirà aquesta inscripció a l'enllaç que trobareu en directe a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Com ja vam dir, el certament s'adreça a persones no professionals de l'escriptura i permet presentar els treballs a través del web municipal. És organitzat pel Servei Local de Català de Sant Jus i el Programa de Voluntariat per la Llengua i té com a objectiu fomentar l'ús del català escrit, impulsar l'expressió creativa i afavorir la participació de persones amb capacitats diverses. La convocatòria és oberta a tota la ciutadania i s'estructura en quatre categories d'edat, de 9 a 11 anys, de 12 a 14, de 15 a 17 i majors de 18 anys.
Les obres han de ser evidentment inèdites i de tema lliure i s'ha de presentar seguint les bases publicades al web de santjust.cat barra català on també es pot consultar tota la informació del concurso.
Doncs molt bé, seguim ara sí amb aquest repàs d'aquests tres titulars. Recordeu que tindreu més informació al www.radiodesvern.com i també als botlletins i a l'informatiu Edició Migdia. Ara, però, repassem la informació que tenim sobre la taula. Hem començat parlant que s'enjusbat el seu rècord en reciclatge i redueix la fracció resta un 4%. El municipi tanca el 2025 amb un 66,8% de recollida selectiva,
que en aquest cas són 13.177 usos de la deixalleria i una elevada participació en els serveis de proximitat, entre d'altres. Han estat els factors clau per a aquestes xifres. També hem parlat que l'Ateneu de Sant Just obre el procés per renovar la seva Junta de Govern, l'Assemblea General del 18 d'abril,
Haurà de ratificar la nova candidatura, que s'incorpora en aquest cas sis membres nous i també relleva dos integrants de l'òrgan actual. I hem tancat parlant que avui s'obren les inscripcions pel proper curs de prosa i poesia en català al nostre municipi. El certamen impulsat pel Servei Local de Català i en aquest cas també per altres òrgans, doncs, admetrà...
obres inèdites fins al 22 de març en quatre categories d'edat. Podeu repassar tota la informació, com dèiem, a radiodesvern.com i també a santjust.cat. Fem una petita pausa i tornem de seguida.
La sardana va de baixa. La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A cara B, girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. A cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis. A l'escoltes del viure
I ara marxem a parlar de les portades dels diaris. Ha arribat aquest punt del magazín on passen dos minuts per dos quarts de... Dos minuts a dos quarts d'onze, ara sí, hem acusat a arrencar Mariona. Marxem a les portades dels diaris, marxem al diari ara.
Doncs el diari ara obre amb el Congrés i diu que el PSOE i el PP aproven la llei de Junts contra la multireincidència, que el govern espanyol desencalla la iniciativa amb els vots també dels grups del PNB i Vox. També que Podem i Bildu hi voten en contra i Esquerra opta per l'obtenció, per l'abstenció, perdó, a canvi de més jutges per Catalunya. Fotografia principal.
Les imatges del dia, les portades dels diaris faran referència, evidentment, al vent d'ahir que vam patir aquí a Catalunya. El diari ara diu que el vent provoca 86 ferits i deixa el país a mig gas. El fort temporal de vent va causar ahir nombroses afectacions en edificis, carrers i carreteres, transport ferroviari i aèri, a més de desenes de ferits, quatre dels quals estan greus i un de crític.
El país va quedar mig aturat amb molts negocis i centres públics tancats i veiem en fotografia un carrer on han caigut tot de plaques d'alguna paret o d'algun sostre i estan totes escampades pel terra, també es veuen magons i tot i sobre cotxes que hi ha un d'ells pobret que ha quedat bastant destrossat.
I bé, és l'estampa amb la qual ens vam llevar ahir al matí, sortir de casa i semblava que hi hagués així una mica un paisatge una mica post-apocalíptic, perquè estan tots els carrers plens de branques, plens de fulles, motos tombades, coses que havien caigut potser sobre els cotxes, arbres, i bé, és que realment va fer molt de venta.
La jornada d'ahir ens va deixar imatges realment sorprenents. Vèiem també una imatge ahir a Barcelona d'un parc d'un noi que estava passejant el gos i que de cop i volta les arrels d'un arbre l'aixecaven amb ell i li van permetre detectar que alguna cosa estava passant. En aquest cas aquest noi duia auriculars, que va ser una de les coses que vam dir que millor no fer durant el dia d'avui, perquè la música, els auriculars...
ens poden alterar aquesta percepció de perill. Home, havies d'estar atent perquè no et caigués res a sobre. Totalment. I en aquest cas estava passejant el gust i en el moment en què l'arbre va començar a caure, ell estava just a sobre de les arrels de l'arbre. Clar, quan va veure que alguna cosa es movia, es va poder moure, va tenir bon instint i no es va desplaçar just a sota de l'arbre, sinó que ho va fer a un lateral i això el va permetre salvar-se la vida perquè realment això hauria sigut...
molt danyí, perquè era un arbre d'aquells importants, un arbre d'aquells, no sé, semblava un plataner, però ara no sabria dir-te, però d'aquests arbres que fan molta alçada i en aquest cas podrien fer molt de mal. Més qüestions, Mariona.
Doncs ressaltem tema d'esports d'avui del diari Ara. No cal, no cal. Jo crec que no cal. Mare de Déu, sí que cal, sí que cal. Endavant, Mariona. Parla de l'Atlètic que despulla el Barça i la llunyada a la final, que els greus errors en defensa regalen la golejada als locals i el Bar frena la reacció blaugrana, que van quedar amb aquest 4 a 0.
I aquest barc està molt dubtós, perquè és un moment una mica així com de molt de dubte, molta incertesa. A més, el barc va frenar el partit 7 minuts, això vol dir que va estar la pilota aturada durant 7 minuts, i això refreda els jugadors, vulguis o no. Aquesta remuntada que es podria haver vist en la segona part no es va veure, es va quedar amb el marcador 4-0, veurem què passarà a tornar d'aquí a l'Spotify Camp Nou, però jo la cosa la veig molt complicada. Passem a més qüestions, Mariona.
Avui en portada del diari ara veiem diferents peces sobre immigració. Parla, per exemple, que Espanya supera els 10 milions de residents nascuts fora de l'Estat. També que els estrangers aporten gairebé la meitat del creixement del PIB. I que s'hi sabut ara en referèndum si cal limitar la població a 10 milions. Molt bé, doncs marxem a la portada vermella del dia.
Doncs la portada vermella del dia, la del periòdico, destaca els carnavals de Sitges i Vilanova que celebren els 50 anys del destape. I en aquest cas, doncs, destape postfranquista, ens situem, ens remuntem en aquesta data, diguéssim.
i res, també celebren aquests 50 anys amb una imatge divertida i amb la P invertida. Recordeu que el logotip del periòdico és la P i en aquest cas està invertida, m'imagino que fent referència una mica a la disbauxa i la xerinola i la gresca que ens aporta aquesta festa que és el Carnestolta. Recordeu que es celebra aquest cap de setmana a Sant Just Desbem, concretament demà a partir de dos quarts de cinc de tarda,
El celebrarem des de Can Sagreda fent camí fins al Parc Maragall. Marxem a més qüestions del periòdico. Ens cita una Catalunya que resisteix al Vendaval i tenim sis imatges que ens porten una a l'Hospitalet, amb aquesta imatge mateixa però des d'un altre angle que ens mostrava el diari Ara. També Viladecans, en aquest cas a carretera.
També ens porten a Barcelona amb un contenidor de la brossa bolcat. També tenim una altra imatge de Barcelona. En aquest cas veiem també alguna cosa que ha caigut, sembla algun cartell...
o alguna cosa realment prima i que m'imagino que és per aquest motiu que el vent va poder envellir. I també tenim dues imatges finals, una a Castelldefels, que en aquest cas aturava també el pas dels cotxes, eren arbres caiguts, i a Badalona, que una estructura també va caure en un parc.
Aquesta és, diguéssim, la imatge que està feta amb molt d'agústic en aquest cas, que són sis imatges les que completen aquesta portada del periòdico, que ens mostren aquest episodi de vent a Catalunya.
I tenim diversos textos. Un parla del temporal, amb ratxes de més de 100 quilòmetres hora, que provoca milers d'incidències. L'altre diu l'episodi deixa 80 ferits, dos d'ells han estat crítics. També ens parlen d'empresaris de les zones menys afectades, critiquen la gestió centralitzada, allò que també vam llegir al llarg del dia d'ahir, Mariona, el fet que, clar, a Catalunya han estat d'alerta i potser estàs en un poble en què no puc fer gens el vent. Exacte.
Bé, això, clar, evidentment pot passar, no va bufar exactament igual a tot arreu, de fet aquí a l'aere metropolitana va ser on es va notar més. Evidentment no era tot Catalunya, però bé. Clar, que potser aquestes alertes haurien de ser una mica més personalitzades, una mica més centralitzades, no? Sí, potser sí. En el territori afectat. En el territori afectat, correcte.
Molt bé, doncs marxem a l'última d'aquestes frases, que també està lligant aquest tema del dia. El govern justifica l'alerta general pel risc imprevisible del vent. Certament, certament, és bastant imprevisible. Tres últimes notícies que conformen la portada del periòdico. Penes de presó, una àmplia majoria aprova la llei contra els delinqüents reincidents. A Catalunya, la meitat de la població milanista ha nascut a l'estranger i revisant basaments
és, diguéssim, també un dels temes del dia. Feijó proposa un pla nacional de l'aigua per evitar sequeres i inundacions.
I marxem a l'avantguàrdia, Mariona. Doncs l'avantguàrdia obre amb els fenòmens meteorològics excepcionals que vam tenir ahir i veiem una fotografia del passeig de Gràcia de Barcelona que va quedar ple de fulles, cartrons i escombraries després del pas del Vandaval i diu que l'episodi de vent extrem causa 86 ferits i 4.000 incidències, que el temporal Nils va portar ratxes inusuals de 105 km per hora al litoral de Barcelona.
La caiguda d'arbres va complicar la mobilitat amb vies de tren i carreteres, que l'aeroport del Prat va cancel·lar un centenar de vols i va haver de desviar avions, i que una nova borràs que arriba avui amb pluja i tramuntana forta demà. Altres notícies de la Vanguardia, parlem d'aquest 4-0 a la Copa, naufragi del Barça contra un atlètic superior, també parlant d'un llibre a la venda de Giselle Pelicot, i posen una cita que diu «era com una nina de drap».
També veiem que la Vanguardia menciona una típica majoria del PSOE Junts i el PP i Vox, que vota la llei contra la reincidència. També que, pel que fa als recursos per la justícia, Esquerra pacta amb l'executiu 90 places més de jutges. També marxem a parlar del Papa, que tindrà una trobada amb fidels a l'estadi olímpic el 9 de juny. Lleó XIV beneirà la Sagrada Família i també visitarà Madrid i les Canàries.
I per tancar portada avui de La Vanguardia parlem d'Alemanya i Itàlia que impulsen més desregulació a la Unió Europea.
4 minuts per 3 quarts d'11, marxem al punt avui, que destaca l'entrevista a Joan Punyent Miró, net de l'artista Joan Miró i administrador del seu llegat. En una cita seva diu que és molt complicat gestionar el llegat de Joan Miró. També marxem a les estrenes de la setmana. José Luis Guerin retrata El món sencer sense sortir de Vallbona, estrena d'Històries de la Bona Vall, ambientada al barri de Barcelona.
Pel que fa a la portada del dia, ens parlen de Jordi Valls Diu No, fundador de Vagina Dentata Organ, publica Concret Music, un nou assalt sonor a l'ordre establert. I pel que fa a altres espais que podem trobar en aquesta portada del punt avui, destaquen a l'espai el d'ahir,
Aturats per l'avantada, les fortes ratxes provoquen destrosses a part del país i també castiguen de nou rodalies. A les cròniques, una nova N2 consensuada al Baix Maresme i també les dues cares d'un mateix vent. Pel que fa a l'esportiu, el Barça naufraga al camp de l'Atlètico 4-0, rep els gols en una primera part i veu lluny la final de la Copa.
Doncs, Mariona, que acabis de passar molt bon dia de la ràdio, un bon dia mundial de la ràdio, i res, espero que el celebris escoltant molt la ràdio. I tant, aquí estarem, no?, escoltant la ràdio. Escoltant i fent ràdio. Exacte. Molt bé, doncs una abraçada i bon cap de setmana. Fins ara, Dani. I amb vosaltres, petita pausa, en aquest cas musical, tornem de seguida amb més qüestions. Marxarem a les efemèrides i el temps. Fins ara.
Guess mine is not the first heartbroken My eyes are not the first to cry I'm not the first to know There's just no getting over you
You know I'm just a fool who's willing To sit around and wait for you But baby can't you see There's nothing else for me to do I'm hopelessly devoted to you
I'm just leaving more than for you My head is saying, fool, forget him My heart is saying, don't let go Hold on to the end That's what I intend to do
Fins demà!
Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida. A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogulell i Dualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Els dimecres a les deu de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Anem gausats.
I ara és moment de les efemèrides del dia. Tal dia com avui, però en aquest cas de l'any 2001, Javier Bardem es va convertir en el primer intèrpret espanyol nominat a l'Òscar a millor actor.
El 2003, un equip multidisciplinar del madrileny hospital La Paz va fer un reemplaçament amb èxit per primer cop en el món. La àtora toràcica, en aquest cas l'aorta toràcica, va ser substituïda per una pròtesi en un pacient amb aneurisma. Això passava tal dia com avui de l'any 2003.
I si marxem una mica més endavant, el 2021, que ho tenim a tocar, 4-5 anyets d'aquí, Donald Trump va superar el segon impeachment després de resultar absolut en el judici polític per l'assalt al Capitoli.
I marxem ara a naixements, perquè tal dia com avui naixia el gran Robbie Williams, músic britànic, l'any 1974. També ho feia Irene Montero, política espanyola, l'any 1988, i Memphis Depay, el 94, futbolista neerlandès.
Si marxem a les defuncions, hauríem de destacar la de Concha Goyanes, actriu espanyola, que moria l'any 2016, i també el de José María Gil Robles, l'any 2023, polític i advocat espanyol. I com ja portem dient des de fa una estona, avui es celebra el Dia Mundial de la Ràdio, avui, 13 de febrer, és el dia de tots nosaltres, els que la fem i els que l'escolteu. Petita pausa per publicitat, tornem de seguida amb el temps.
Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dóna el web sobre l'ús que farà de les vostres dades personals. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012 Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
I ara temps pel temps, perquè aquests dies està sent el protagonista, sens dubte, el temps ens està marcant molt. Ho dèiem, ara fora de micròfons, Carles, bon dia. Molt bon dia. Que estem aquí en un ambient bastant britànic últimament, eh? Sí, a més el contrast d'un dia per l'altre. Ahir teníem un ambient sec, amb vent, no cal dir-ho, amb un cel completament serès, sense núvols, realment espectacular, tota una situació molt diferent a la que tenim avui. Humitat elevada, precipitació, un dia gris...
sense vent, o sigui que realment són uns canvis molt radicals, són fronts que ens estan passant molt a prop i això provoca que tinguem un temps molt canviant, com passa més al nord d'Europa i no pas en aquestes latituds, però bé, és un hivern que de la manera que s'ha posicionat el jet stream i també de la manera que tenim la zona polar, les capes altes de la zona polar que s'ha trencat, el vórtex polar s'ha trencat aquest hivern i això ha provocat que tot
i tingui un desgavell. Aquest desgavell pot tenir la seva fi, perquè hi ha un dels protagonistes que provoquen tota aquesta situació que vol moure's de cara a les propers dies. Així, parlant molt en global, de cara a la setmana que ve, és bastant probable que un desconegut d'aquest hivern, que es diu anticicló de les Açores, comenci a pujar de latitud i es posicioni en un lloc més normal...
dels altres hiverns. I això podria provocar que tinguéssim un temps una miqueta més estable, que l'anticicló n'influsiés d'una manera diferent, però la primera influència d'aquest anticicló serà una patacada de temperatures a bona part de Catalunya, potser a la costa, al litoral. Doncs no tant, però sí que aquest anticicló que puja farà que el jet stream i la depressió que ens ha afectat avui, quan passin i entri a Europa, ens quedarà una entrada
de vent del nord molt marcada entre dissabte i diumenge, que farà baixar les temperatures i que farà que l'ambient sigui força més fred. Aquest vent del nord tornarà a ser protagonista, tornarà a fer vent, no descartem que demà al matí tornem, no amb cops de 80 km per hora, com vam tenir ahir a Sant Just, a l'única estació que és fiable a l'anemòmetre, que és la d'aquí de Can Ginestar,
però probablement en altres punts de Sant Just es van superar els 100 km per hora tranquil·lament, però vaja, aquí a Can Ginestar l'anemòmetre ens marcava 80 km per hora. Podem tenir vent dissabte però no serà tan intens com el que vam tenir ahir, o sigui que és un vent que podria arribar als 30-40 km per hora i això seria durant el matí, el migdia té tendència a afluixar aquest vent del nord.
Per la gent que marxi fora de Catalunya i se'n vagi cap al nord, doncs aquí el vent serà encara més potent, en dos sentits. Si us n'aneu cap a muntanya, el torb, el vent i la neu seran protagonistes dissabte, amb una nevada a la cara nord, perquè aquest vent del nord el que fa és acumular núvols a la cara nord i donar precipitació en forma sòlida, com que ve associat amb vent que arriba de latituds molt altes, la cota de neu quedarà molt baixa, i quan hi ha vent...
i a Torb, i està anavant, realment no s'aconsella massa que es pugi a muntanya i que es vagi a fer pics, ni que es vagin a fer muntanyes, perquè realment és molt complicada la situació a muntanya, i si em vas esquiar, doncs és bastant probable que et trobis amb algunes estacions tancades per culpa del vent, i en altres estacions només obrir la part baixa, la part alta normalment, que és una mica més fora del vent, doncs realment és complicat.
Diumenge sí que és cert que fluixa molt la vena muntanya, o sigui, podríem parlar de cops de 20, 30, 40 km per hora, però és que dissabte estan entre els 70 i els 100 km per hora, o sigui que realment demà dissabte per esquiar, una mica complicat. Ho diem perquè és que és un cap de setmana que molts pares s'agafen els 3 dies perquè els nens, ja sigui avui o sigui dilluns, tenen festa a l'escola pel tema de Carnestoltes, no hi ha competició esportiva infantil, perquè per Carnestoltes també es para, i tot això ajuda que la gent pugui fotre el canvi i pugui fer l'escapadeta.
I estem avisant de tot això perquè aquesta escapadeta, si te'n vas cap a muntanya, pot ser una mica complicada, si vols esquiar, sobretot dissabte. I si te'n vas a la platja i tens les ganes d'anar-te'n a visitar l'Empordà o te'n vols anar a visitar les comarques del Delta de l'Ebre, aquí també la tramuntana i el Mestral seran protagonistes aquest cap de setmana, bufaran forts i també tindrem bastanta mala mar a tot el que és l'Empordà. Això ho podeu veure al Servei Meteorològic de Catalunya, que té avisos destacats
De cara als propers dies, dissabte a la costa gironina, sobretot els dos empordans, i dissabte també a costa central i tarragonina, a partir del Garraf cap a baix fins al delta, també hi ha avisos de mala mar. La pitjor part de la mar la tindran a l'Empordà, però el vent també serà protagonista en moltes comarques del sud de Lleida i de Tarragona.
i de cara a diumenge tot afluixa una miqueta, però es quedarà encara aquest vent del nord cap a les zones de muntanya, tot i que hem dit que afluixava una mica, i també la mala mare a la costa Brava i també als dos Empordans, doncs el vent aquest del nord també serà protagonista durant tota la jornada. O sigui que és un cap de setmana complicadot, perquè es barreja tot amb les rues de Carnestoltes i de Carnaval, a part que les comarques de Girona tenen una tradició molt important al Carnaval, pràcticament és la festa més important de moltes comarques de Girona,
i això em piparà una miqueta. La bona notícia és que no plourà, i aquest és una mica el fet que tot i que faci vent, que ja estan més acostumats que aquí, i tot i que hi hagi una mica de mala mar, que tampoc no té per què el carnestol celebrar-se dins l'aigua, doncs serà un cap de setmana on tindrem tranquil·litat.
Demà dissabte encara amb una miqueta de núvols al matí. Aquest front avui ens plaurà, a primera hora de la tarda ja fluixarà aquesta pluja, ara tenim la màxima intensitat. A més, és un plugim que, deies, la màxima intensitat tampoc és una intensitat molt elevada, però és una pluja que estorba, en el sentit que... Sí, clar, va fer coses, eh, dic. Home, és emprenyador, si ara haguessis de muntar carrosses... Per la muntanya i tot això és meravellosa. És un pal.
Sí, sí, sí. Però bé, porta plovent pràcticament des de les quarts de 9 del matí, les 9, i portem 8 dècimes de litre, o sigui que és molt poca cosa, és el que dius tu. Bé, doncs aquesta pluja s'acabarà cap a les 5 o així aproximadament, després tindrem molts núvols que ens acompanyaran durant la nit, no cal dir que les temperatures és una altra de les protagonistes, ahir arribà amb els 17 graus, abans d'ahir arribà amb els 20 graus, ara en aquests moments tenim 10 graus a Sant Jús, ahir aquesta mateixa hora en teníem 16, o sigui que ha baixat 6 graus la temperatura, l'ambient és força més fred...
I aquest ambient, tot i que al cap de setmana, al matí encara el tindrem tapat demà dissabte, a la tarda s'obren moltes clarianes, sortirà el sol, la temperatura pot pujar fins als 13, 14 graus, i diumenge també un dia de sol, variable, amb alguns núvols i amb unes temperatures a ratlla, normals per l'època. Ja no tindrem aquells 20, però tindrem uns valors del voltant dels 14 a 15. De cara a la setmana que ve, molt ràpid, sembla que aquest anticiclo de les Açores es vol fer de les seves, i tornaríem a parlar d'un testet de primavera entre dilluns i dimecres, o sigui que potser dilluns, quan estiguem fent la previsió del temps, tornarem a estar amb valors a tocar dels 20 graus.
Doncs estarem molt pendents del que ens puguis avançar també dilluns, perquè ara nosaltres marxem de cap de setmana, bé, ara, ara, no? A la una del migdia. Ja ens agradaria marxar ara, però no. Avui hem de celebrar també el Dia Mundial de la Ràdio, hem de fer amb els nostres ullets. Felicitats, feliç dia al Mundial de la Ràdio, Carles. Igualment, igualment. Ja sé que tu vius amb molta intensitat, perquè portes més anys aquí que la porta, però encara així, doncs, et conserves molt bé, eh? Oh, sí, bona cosa. Sí, sí, et conserves molt bé. Sí, sí, sí.
Vinga, va, nosaltres fem un petit reces pels bolletins informatius de les 11. Us deixem amb Catalunya Ràdio, Ràdio d'Esvern. Tot seguit a la segona hora de la Rambla. Avui entrevista del dia a Soledad Cardoso, soprano que resideix a Sant Just d'Esvern. I tot seguit, doncs, parlarem d'actualitat política amb en Joel Raguant. Tornem de seguida. Fins ara. Fins ara.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Bon dia, Mundial de la Ràdio, us informa Joan Bota.
S'amplien les restriccions al medi natural, al Papiol i a Molins de Rei, al Baix Llobregat per l'aparició de dos casos de pesta porcina en una urbanització d'aquesta població fora del radi de 6 quilòmetres considerat d'al risc. Ho ha anunciat aquest matí des de Lleida, el Consell d'Agricultura, Oscar Ordeig. Anem cap allà, Estela Busoms.
Bon dia. En l'última setmana s'han detectat 13 nous positius, tots focus secundaris, i el total suma 155 des de finals de novembre. El fet que dos dels casos hagin aparegut fora del radi del risc, a dos quilòmetres, fa que el govern des d'avui mateix ampliï les restriccions i prohibeixi l'accés al bosc, també al Papioli i Molins de Rei, que s'assumen als 12 municipis on ja estaven vigents fins ara. Una dada important és que en aquests dos municipis no hi ha cap granja afectada. Segons el conseller Ordeig, aquest era un escenari previsible.
El mal menor és que s'estén cap al sud i que era previsible que haguéssim d'obrir en algun moment o altre que algun d'aquests focus, algun d'aquests ports es pogués desplaçar cap a aquesta zona.
Demà començaran a circular els trens al tram Cerver de Manresa de la RL4, una de les que queden tallades per les inspeccions d'emergència a la xarxa de Rodalies, i a finals de febrer s'hauran eliminat una cinquantena de les 200 limitacions de velocitat. El Ministeri i la Generalitat han actualitzat el calendari pels treballs que es fan a Rodalies després de l'accident de Gelida, amb una inversió a càrrec de DIV de prop de 90 milions d'euros.
Estació de Sants, a Barcelona, Joan Garcia, bon dia. Bon dia. Quedarà pendent el tram de l'AR15 entre Reus i Ribarroja fins que les limitacions de velocitat no es puguin resoldre i permetin circular a una velocitat comercial adequada. També que els trens de viatgers puguin passar per Gèlida i que es pugui obrir l'AR3 entre Vic i Puigcerdà. La consellera Sílvia Panec ha explicat el criteri en què es treballa per reobrir aquests trams.
Anem treballant com hem fet fins ara, quan els gestors, operadors ens donin els certificats de seguretat, s'hagin fet les marxes exploratòries i les marxes blanques i ens arribi aquesta informació, llavors nosaltres traslladarem efectivament el servei comercial i la data exacta. Però sí que la que tenim per segur, la RLA4, serverem en res, aquesta sí que la volíem dir amb tota certesa.
I el secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, ha avaluat amb 90 milions el cost dels treballs que s'han fet als 91 punts d'obres d'emergència i ha explicat que una cinquantena de les 200 limitacions de velocitat que encara queten a la xarxa s'han de poder resoldre aquest final de febrer. Joan Garcia, Catalunya, Ràdio Estació de Sants.
Aquest matí arrenca la conferència de seguretat de Múnich a Alemanya en un clima de divisió entre Europa i els Estats Units. El secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubió, encapçala la delegació dels Estats Units després del polèmic discurs de l'any passat del vicepresident J.D. Bans contra Europa. Aquest any, precisament, la situació a Groenlàndia, que ha provocat un terratrèmol entre els Estats Units i Europa, serà un dels temes predominants.
Aquest maquill hi ha convocada una nova reunió de la Junta de Seguretat de Barcelona. Està presidida per l'alcalde Jaume Collboni i assisteixen la consellera d'Interior, Núria Parlón, i el director general de la policia, Josep Lluís Trapero. D'aquesta junta se n'ha de sortir el balanç dels fets delictius de l'any passat. Ajuntament de Barcelona, Miquel Jarque.
Bon dia. D'aquesta Junta ha de sortir indicadors com ara els fets anunciats, però també les detencions, els investigats i les actuacions que s'han fet l'any 2024. Després d'un lleu repunt del 2023 es va detectar una disminució dels delictes amb 18.000 denúncies. La majoria furts. S'haurà de veure si aquesta tendència a la baixa es manté. En aquest sentit també es valora l'eficàcia dels vuit dispositius que empai contra la multireincidència. Miquel Jarque, Catalunya Ràdio, Ajuntament de Barcelona.
Esports Montserreia. El Barça demanarà explicacions sobre els vuit minuts que l'àrbitre va tardar en resoldre si era vàlid el gol de Cubercí que hagués suposat el primer gol del Barça 4-1 a partit de Copa i a president interi de Barça. Rafa Just ho explica a Catalunya Ràdio. Ens van fotre allà una, per mi, una, com et diré jo...
Vull qualificar-ho de vergonya, perquè està 8 minuts pendents d'una resolució. Com a president els vull dir que això no ho deixarem estar així, perquè el que demanem seran explicacions. No pot ser que hi hagi 8 minuts per veure què passa amb una jugada. El Barça ha de remuntar un 4-0 contra l'Atlètic per accedir a la final de la Copa. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 5 minuts de les 11 us informa Mariona Sales Vilanova.
La gestió de residus municipals de Sant Jus ha tancat l'any amb resultats récord en recollida selectiva i una reducció significativa de la fracció resta. Segons les dades corresponents al 2025, el municipi ha assolit un 66,8% de recollida selectiva, el percentatge més alt registrat fins ara, mentre que la recollida del contenidor gris ha disminuït un 4%.
L'activitat de la deixalleria municipal confirma aquesta tendència positiva, amb 13.177 entrades anuals, de les quals 7.826 corresponen a particulars i 5.351 a activitats industrials, comercials o municipals. A més, 147 persones s'han beneficiat dels descomptes a la taxa metropolitana de tractament de residus per l'ús d'aquest servei, un intensiu per fomentar la correcta gestió dels residus especials.
El servei de proximitat també han reforçat els índexs de separació. La deixalleria mòbil atès 183 persones amb 12 jornades, amb 912 quilos recollits. El punt net de la plaça Gamoap ha funcionat 43 dies amb 2.099 usuaris i el punt net de Masllui ha registrat 40 dies de servei i més de 1.800 persones ateses.
I en cultura, la Junta de l'Ateneu de Sant Jús ha iniciat el procés de renovació del seu òrgan de Govern amb l'objectiu de donar continuïtat al projecte de l'entitat. L'acord es va adoptar en la sessió ordinària celebrada l'11 de febrer, segons ha informat oficialment.
La renovació es formalitzarà en el marc de la pròxima Assemblea General de Socis i Sòcies, prevista inicialment pel 18 d'abril. I en aquest context són baixa de la Junta el Ricard Segura i la Quima Jiménez, a qui l'entitat ha volgut expressar públicament el seu agraïment per la dedicació i la tasca desenvolupada durant el seu període de responsabilitat.
En el marc d'aquest procés s'ha presentat una nova candidatura formada pels membres actuals, Miquel Obrador, Marta Malaret, Anton Gasull, Lluctós, Lluís Terrés i Carles Garcia, els quals s'incorporen com a nous membres, Alicia Casal-Gelpi, Anna Vilanova Fernández, Cristina Rubio Carbó, Joan Pulls a la verd, Jesús Manuel Hernández Redondo i Joan Serna Sàlvia.
Tal com estableixen els estatuts, aquestes incorporacions són efectives des d'avui i resten pendents de ratificació a l'Assemblea General, on també es podran presentar altres candidatures. I encara en cultura, el 38 concurs de prosa i poesia en català de Sant Just obre avui, 13 de febrer, al termini de presentació d'obres, que es mantindrà vigent fins al 22 de març.
El certamen s'adreça a persones no professionals de l'escriptura i permet presentar els treballs a través del web municipal. Organitzat pel Servei Local de Català de Sant Just i el Programa Voluntariat per la Llengua, el concurs té com a objectiu fomentar l'ús del català escrit, impulsar l'expressió creativa i afavorir la participació de persones amb capacitats diverses.
La convocatòria és oberta a tota la ciutadania i s'estructura en quatre categories d'edat, de 9 a 11 anys, de 12 a 14, de 15 a 17 i majors de 18 anys. Les obres han de ser inèdites i de tema lliure i s'han de presentar seguint les bases publicades al web santjust.cat barra català on es pot consultar tota la informació del concurs. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
Just like the sea I don't know where to go
Through dirt and shadow I grow I'm reaching light through the struggle Just like the sea I'm chasing the wonder I unravel myself All in slow motion
Gràcies.
Suffocate me, so my tears can't be rained I will water the ground where I stand So the flowers can grow back again Cause just like the sea, everything wants to land We are burning our fingers But we learn and forget
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Radio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi.
on les teves tardes se't faran molt curtes.
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Ara és moment de l'entrevista del dia. Avui tenim el plaer de parlar amb Soledad Cardoso, una soprano argentina de reconegut prestigi internacional que ha destacat per la seva carrera en el repertori operístic i també de música antiga. Nascuda a Argentina, va iniciar els seus estudis musicals al Liceo Municipal de Santa Fe. I també gràcies a beques, i en aquest cas amb una beca d'alt,
Mos Arteum Argentí va continuar la seva formació a Espanya amb grans mestres i avui la tenim aquí perquè des de fa uns anys també és Sant Justenca i bé, doncs això ha fet que haguem coincidit en aquest camí i que haguem pogut portar-la als micròfons de la Ràdio d'Esvern. Soledat, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Benvingut al programa. Molt bé, un plaer. He fet res, un resum, quatre cosetes per tenir algun punt de partida, per on començar...
Si et sembla, comencem parlant una mica dels teus orígens. Com comença Soledad a sentir que la música, que l'òpera, és el seu camí?
De ben petita, quan tenia 7 anys, els meus pares em van fer estudiar música, teatre, artes plàstiques, un combo, i em vaig sentir atraïda per la música. Vaig començar amb el piano als 11 anys, em sembla,
Però, bé, per una banda se'm feia dur perquè no era el meu instrument, tot i que jo estudiava molt cada dia, hores d'estudi, que per una nena petita no és habitual, no arribaven els resultats que jo pensava que havia de tenir. I de cop i volta, quan tenia 14 anys, a la meva ciutat, Santa Fe,
Es va representar l'òpera La flauta màgica de Mozart i vaig anar com a públic i em vaig enamorar de l'òpera i, sí, sobretot de...
emocionado, mucho. Et vas emocionar. Amb el paper de Pamina, que finalment va ser la meva professora, la soprano que cantava aquell paper en aquell moment. Després vaig començar a estudiar bioquímica, saps, pel mandat social, que cal estudiar una cosa seriosa, diguem.
però la vocació va ser més forta i em vaig decidir completament pel cant. És interessant, no?, el fet de veure com tu estaves allà iniciant-te en un instrument, pensant que aquell instrument, el piano, potser et podia portar pel teu camí, que podria ser font d'inspiració, que podries dedicar-te a allò, i de cop i volta t'adones que l'instrument ja el portes tu.
Que l'instrument ets tu i que és la teva veu, no? I te n'adones, doncs, que allò que veus en aquell concert és realment el que a tu et connecta i el que a tu et vincula, no? Tu vols fer música amb això, no? Cantant, i en aquest cas fer òpera.
Sí, és així. És una passada portar l'instrument. És una responsabilitat també. Però es pot gaudir perquè no és només la veu o les cordes vocals, sinó també el cos sencer i la teva expressivitat. I també poder representar altres vides, no? Quan fas personatges i dins d'un context, d'una història...
al final acabes interpretant correcte estàs interpretant aquell paper no? no, no, totalment i que és un instrument que tot i no porta funda que nosaltres veiem la guitarra amb la seva funda tots els instruments que realment hem d'anar amb compte que no es trenquin
la veu també es pot trencar, la veu també l'hem de cuidar, i m'imagino que aquí és, com diguéssim, una de les parts fonamentals d'una cantant, i en aquest cas d'una soprano, el fet de cuidar la veu, de fer aquest treball, aquest procés, que molta gent es pensa que bé, la tenim i la tindrem sempre, però això no és així, i hi ha un patiment que molt poques vegades en entrevistes es parla, que és el patiment del cantant, de tindré veu pel concert, no la tindré...
I hi ha molta gent que té problemes, inclús mentals, psicològics, que l'afecta molt. Sí, sí. Primer de tot, clar, s'ha de ser molt conscient de trobar o triar un mestre o algú que et faci de guia, que et doni la bona tècnica vocal,
amb la qual després puguis sustentar tota la teva vida professional, que pugui ser la més llarga possible. Perquè instrument, és veritat, només tenim un, no en podem comprar un altre si es fa malbé.
I també això de què parles quan hi ha un compromís important i cadascú té al cap les seves pròpies neures. Les seves pauetes, no? I clar, i podré, i arribaré, i ara, i si fa fred, i si em dona el vent, i podré, estaré, seré sana en el moment que...
Clar, i que a vegades, i en el món actoral, en el món artístic, en aquest cas del cant, passa molt, que a vegades estàs uns mesos de sequera, que no tens bolus, i de cop i volta tens molts bolus, això et genera ansietat perquè ho has de quadrar tot, perquè ho has de tenir tot lligat, perquè també t'interessa i et convé fer aquells bolus, aquells concerts, i de cop i volta veus com el cos somatitza aquest estrès, i a vegades et diu, doncs ara et quedes sense veu, no?
T'ha passat alguna vegada en un cas així? No, l'ansietat. L'ansietat, eh? Sí, sí, és part de mi mateixa pel que dius. Et pots trobar mesos sense feina i de cop i volta en un dia et fan tres propostes que a més coincideixen el temps. Dia, hora i lloc no, però gairebé, no? Sí.
I és així, i quan ets a l'inici de la carrera, que ets jove i més arriscat, no t'importa tant o ets tan inconscient que no te n'adones del perill de no tenir ingressos, però no sé com arribem a concretar els projectes.
Però després, a mesura que et fas gran, ja se complica i mentalment és una lluita amb les veus. Totalment, totalment. Avui estem parlant amb Soledad Cardoso i si em deixeu marxar un moment del guió, perquè m'agradaria parlar també que ella, com hem explicat, és argentina i m'agradaria saber quant temps portes a Catalunya.
Uf, des de... sí, 2009. 2009. Però a Sant Just vaig venir el 2019. El 2019. Clar, vosaltres esteu escoltant el mateix que escolto jo, a la Soledad Cardoso, parlar català, que porta més de 10 anys aquí a Catalunya, uns 14, no? Jo de matemàtica soc molt dolent, eh? Tampoc.
però per qui m'hi digui la cosa, uns 14-15 anys porta a Catalunya, Sant Just portes ja uns quants, 5 o 6. Llavors, m'agradaria saber com has fet per aprendre català i si era una de les teves prioritats, el fet de parlar català, el fet de venir a Barcelona, que entenc que véns a Barcelona també una mica pel que comentàvem, per estudis, no? O va ser posterior? No, no, va ser posterior per amor, bàsicament. Ah, per amor, eh? Sí, sí.
Abans era... Perquè la formació a Espanya la vas fer a Barcelona o la vas fer a Madrid? A Madrid i vaig estar sis anys a Madrid, després cinc anys a València i finalment la mort m'ha portat aquí. Clar que sí. Arribes a Barcelona i aprens el català. Per què aprens el català?
Perquè, clar, em vaig adonar que la gent t'accepta millor i fa amistat amb tu i pots connectar més si parles la seva llengua. És clar. Tu també. Sí, no? I va coincidir amb la pandèmia, no? Aquell 2020, cadascú a casa...
pensant, pensant i vaig pensar és un bon moment per començar a estudiar formalment i vaig començar el primer mòdul en línia i després quan les restriccions van acabar vaig començar aquí al CPNL
El Servei Local de Català. Exacte, sí. Molt bé. I amb la meva estimadíssima Marta Musac, que és un solet i la veritat que és una professora exemplar i, bueno, em vaig també enamorar de la llengua i encara continuo fent gerrades, bueno, trobades amb una voluntària
Les Parelles Lingüístiques, no? Exacte, sí. Aquest projecte que també va una mica lligat al Servei Local de Català. Sí, sí, que en aquest cas és la Montse Rivarola. Sí. I doncs bé, bueno, sí, em sembla important i a més a més l'ambient cultural, la música, el teatre, la dansa...
És un ambient on és molt important la comunicació a tots nivells i fer-ho a la llengua local és fonamental, sí. I t'anava a dir, has cantat alguna vegada en català? Sí, sí. Què has cantat en català?
I una òpera d'estrena, per exemple, d'un compositor que es diu Carles Prat, tot i que l'òpera, el títol és El teatro en la moda, és una òpera contemporània i totalment en català,
I també adaptacions, per exemple, de l'opera La Cantarina, de Haydn, també adaptada al català. I vaig participar a Cantània, que es fa a l'auditori cada any, és com una cantata d'estrena, i també era en català, i s'havia de parlar. A més, tenia una...
Una part molt important, parlada, i vaig pensar que he d'aprendre a pronunciar correctament perquè s'entengui quan parlo. O sigui que també va ser un incentiu. Sí, sí, és un incentiu, no? Exacte. Sí, sí.
Doncs, com dèiem, avui parlem amb la Soledad Cardoso i ho estem fent per explorar una mica aquest món de l'òpera, aquest món operístic, que d'alguna manera també és proper, perquè aquí a Barcelona hi ha molt bons espectacles d'òpera i realment es poden veure propostes artístiques fascinants. Tu què és el que més valores de la programació artística de Barcelona i què creus que li falta?
Jo la veritat crec que és molt variada. Hi ha de tot. Tenim opera, no només a la casa de referència, que és a Liceu, també hi ha altres espais, per exemple el Teatre de Sarria, del qual parlarem. Que ara parlarem d'aquesta estona.
Això, per una banda, amb l'òpera, però també hi ha molt bona escola de música antiga, molts músics que han estudiat a l'Smuc i després es queden per aquí i hi ha un molt bon nivell de músics de pràctica històrica, no?, que li diuen, i també és que de contemporània, em sembla que està bé, que és variat. I li falta alguna cosa?
potser en condicions potser en varietat no ho sé potser per dir alguna cosa del gènere del llit potser es podria fer més la cançó de cambra amb veu i piano o amb guitarra però bueno
Clar, perquè hi ha aquests espais que, per exemple, a mi em reboca si haguéssim de parlar de música, com dèiem, o bé clàssica o bé més antiga, doncs potser diria el palau de la música, diria l'auditori, són llocs on podem escoltar música d'aquest estil, però potser falten espais també per poder-ho fer o no? O creus que està bastant repartit?
Sí, em sembla que està bé. Clar, hi ha diferents tipus de... Després hi ha una altra cosa que és el públic, no? Exacte, sí, això jo anava a dir. Per exemple, al Palau hi ha una programació pel públic entès, diguem, i hi ha una altra una mica més lleugera o més aviat pel turisme. Un tema més comercial, diguem. Clar, sí, sí, amb grans títols. Al final s'han de fer diners també.
Però, clar, és això que Barcelona és una ciutat turística també i potser es podria colar una mica més de la cosa d'aquí, entre tants títols habituals com...
Sí, amb Esquerra, amb, no sé, perquè la gent també, el turista, clar, que hi ha tipus de turista, és un altre tema, aquell, però que no es creguin que només, per exemple, que el flamenco és propi de Catalunya, que em sembla, jo diria que no, que és
del sur. Correcte, sí, sí. Però, clar, que aquí hi ha altres manifestacions... Aquí la rumba, per exemple, no? Clar. La rumba sí que la podríem portar una mica més a Barcelona, per exemple. Per exemple, sí. O... O la sardana, que també. Sí, sí. O compositors en el gènere de cançó de cambra, també. Tots...
Tolerar Montsalvatge tots els casals i posteriors, que sí que podrien fer una imatge integral, cultural, uns colors molt propis d'aquí, que no es troben en altres regions de la península, diguem.
És interessant el que dius, perquè al final també és destacar allò que som, no? Clar, sí. Molt bé, marxem a una altra qüestió, perquè avui també ens has vingut a parlar d'un altre espectacle que ja està a punt d'estrenar-se, de fet ho fa la setmana vinent. Estem parlant d'Almasies, que en aquest cas s'interpreta al Teatre de Sarrià. Explica'ns una mica en què consistirà aquesta producció.
Sí, aquesta producció té la particularitat que es tracta de dansa, dansa neoclàssica o contemporània, amb la música del Messias de Händel. O sigui que a sobre l'escenari hi haurà un ballet de cambra, em sembla que són vuit ballarins,
I el, com es diu, el fosat? Sí, el fos. El fos. Serem no només instruments, sinó també els cantants, que hi haurà un cor de cambra i quatre solistes, soprano, contratenor, tenor i barítum.
I clar, té l'ingredient visual i de moviment, és novedós, em sembla interessant com a concepte. Que es barreja com diferents disciplines, no? Sí, sí, sí, clar.
i deixar-se portar per l'energia que té aquesta obra musical, que s'ha fet tantes vegades des de diversos punts de vista, però en aquest cas és, diria, com una combinació més espiritual...
No sé, estaria bé que hi hagués un ballarí per explicar millor la combinació, la sensibilitat que es pot reflectir amb aquesta música. Bé, ja veurem-la. És una obra bastant espiritual que al final està carregada de simbolisme, de fe. Què significa personalment per tu cantar-la?
I és una reflexió, és un cicle, perquè explica la vida de Jesús, però parla de passió, de patiment, però d'esperança, sobretot. El missatge final és...
és, sí, esperança, alegria, i em com mou cada vegada. També té, des del punt de vista tècnic, és difícil per a la soprano, perquè té quatre àrees o cinc, depèn de quina versió es triï, i has de mostrar un pantall, un pantall,
gran de recursos com agilitat, una de les àrees que es diu Rejoice, Greatly, i després intimitat, legato, poesia, amb altres, per exemple, com I know that my Redeemer liveth. I, bueno, és interessant, sí.
T'anava a preguntar una mica per això, perquè vocalment entenc que, després d'haver-nos exposat això que ens exposaves, Soledat, entenc que hi ha moments bastant exigents. El més exigent dins de l'obra, el sabries trobar, el sabries definir, aquell moment que diguis, aquí haig de posar molta atenció, perquè aquí sé que hi ha moltes coses, estan passant moltes coses aquí.
Sí. Em sembla, per mi, que és una de les àrees del alto, en aquest cas que serà un contratenor, altres vegades canta una mezzo, que té un parell d'àrees que combinen així un to...
greu i de sobte es converteix en brillant i heroic i canviar de clima de sobte és difícil i que tothom, l'orquestra i el director et puguin comprendre la teva intenció com a interpret
també és complicat d'aconseguir. Doncs que tot siguin amb les antenes... Clar, s'entén que tot siguin a una, no? Sí, sí, sí. Escoltant-se uns als altres... Sí, és una feina com a camerística. No només que el músic pot estar-se...
el seu atril mirant el director només, sinó també ha de respirar, ha de pressentir, no sé si es diu així, la intenció del cantant o la necessitat, perquè a vegades t'afogues també. Hem de respirar. I tant, i tant, i tant. I que no s'entengui aquest com un exercici individual, sinó tot el contrari, és un exercici grupal. Clar, i que sí.
Està viu i que cada vegada és diferent i depèn del que passi la màgia o el que passi en aquell moment és únic. Creus que aquesta versió pot arribar a un públic que potser no s'acostaria en un oratori tradicional? Jo diria que sí. Ens estàs explicant alguna cosa bastant novedosa i bastant diferent, no?
Sí, jo diria que sí, perquè té aquests elements que ho fan diferent d'un concert que només allà has d'escoltar, sinó també veure.
I hi haurà també llums i un ambient, una posada en escena, o sigui que es gaudirà des de tot punt de vista. Doncs Soledat Cardoso, hem d'anar tancant ja aquesta entrevista. No sé si vols afegir alguna cosa més abans d'acomiadar-nos. Moltíssimes gràcies. Gràcies de nou a la Montse que va fer el contacte perquè ens coneguéssim.
I és un plaer venir. Doncs els dies 20, 21 i 22 de febrer, el Teatre de Serrià acollirà una representació fins ara inèdita del Maciès de Handel, on podreu veure a la Soledat Cardoso. Podeu comprar les entrades a web del Teatre de Serrià. Una abraçada molt gran, cuida't molt i que vagi molt bé aquestes funcions del 20 al 22 de febrer. Moltíssimes gràcies, Dani. Adéu-siau. Adéu.
Not the best idea His new girlfriend's next
Gràcies.
I get the sense that the salons cost I get the sense that you might really love her The sex gon' be evidence The sex is evidence I try to ration with you No word is a crime of passion But damn, you was all the reach You was at the farmer's market with your perfect reach Now I'm in the basement Plantin' on my face And now you layin' face down Got me sayin' all right, I'll be you I'm so mature I'm so mature I got me a thought Has to tell me this other man I do want that And I just want you If I can have
Bona nit.
Bona nit!
Fins demà!
Comença un dia nou a sobre les taulades, veient com balla la foscor amb la matinada. La teva pell brillant com una estrella rana, jo vull quedar-me a viure entre les teves mans. Un crit a l'univers i se trenca la veu, el nostre amor té tan valor que no té preu. Brindem per les persones que han deixat petjada, pel dia que ens va portar al món la nostra mare.
I és igual que costi tant, no hi ha res gratis, però estem aquí, tu al meu costat, enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de guais, que sembla un somni, però està passant. L'angoixa marxa i mira de lluny, però no m'espantes si estic amb tu.
Les fulles aguantant el cel, vull ser feliç, sense entendre res. I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, quan falten 3 minuts, per 3 quarts de 12 del migdia. Marxem ara, Actualitat Política. Joel Reguant, bon dia. Molt bon dia, Sant Just, com esteu? Molt bé, com estàs? Se t'ha emportat el vent?
No, no se'n va emportar el vent, però Déu ni duret, Déu ni duret, ja tenim el tema de la setmana, no? Totalment, totalment, el tema de la setmana. Mira, vaig llegir una reflexió, que vaig pensar que ho compartiria aquí amb vosaltres, que era aquesta setmana que hi ha hagut una vaga tan històrica en el Departament d'Educació, deien, malauradament, la vaga se l'emportarà el vent, i crec que no pot ser més encertada.
Aquesta reflexió, perquè al final... Aquí ho hem dit molts cops amb tu, Daniel. Una notícia posterior tapa notícia anterior. I si dius què és el que ha passat aquesta setmana, 9 de cada 10 et diran la ventada. I ens hem oblidat que aquesta setmana ha estat molt carregada i una altra vegada ens toca fer balanç, ens toca veure. I et sembla que comencem per l'últim, ventada. Suspensió de l'activitat acadèmica, suspensió de les activitats extraescolars i la gran pregunta, que li hi ha tot això...
Doncs a tot el país la resposta és no. A tot el país no. Pirineu, comarques gironines, Tarragona, Lleida, no calia tot aquest circ mediàtic en què s'ha convertit a vegades la política catalana. Sí que Barcelona, Vas Llobregat, Areia Metropolitana, Occidental, sí, i Maresme, sobretot Maresme, sí que hi van haver moltes incidències. De fet, hem de lamentar una víctima mortal, que per tant això és una tragèdia en tota regla, i evidentment ferits, que també n'hi han hagut. Després hi ha danys materials, però sempre dic els danys materials,
s'arreglen en papers i diners, i que per tant tenen solució, l'altre no. Així que sí que hi va haver incidències, sí que és veritat que estem davant d'unes bandades totalment històriques, amb xifres de rècord, però és veritat que crec que amb la tecnologia que hi ha avui no calia aturar tota l'activitat de tot el territori català. Quan, per exemple, Pirineu, veiem perfectament les imatges que era un dia radiant, preciós, i era un dia en què tots els negocis podien haver aprofitat. Passava el mateix a Girona, passava el mateix a Lleida, passava el mateix a Tarragona, no?
Per què es va activar aquest sistema d'emergència tan fort quan en aquests territoris només estaven amb taronja, no estaven ni amb vermell, no? Doncs aquesta és una pregunta que crec que hauria de contestar el govern. De moment, el conseller de la presidència, Albert Dalmau, ha vingut a dir que el territori és molt divers,
I que, bueno, venen a dir que és allò de prudència, no? Digui, ja, però és que per prudència ens hauríem de quedar a casa cada dia. Clar, la meva pregunta, Joel, encara és més específica. És, no es pot personalitzar? És a dir, no es pot d'alguna manera centrar una mica més el focus i dir aquí sí, aquí no? I tant que es pot. És més, et diré més. Hi ha un petit problema amb els mòbils, eh? Els mòbils no entenen de comarques, d'aquesta divisió administrativa que tenim. Els mòbils no entenen d'antenes.
d'antenes de radiofreqüències, és a dir, quan tu envies un S-Alert, fa sonar els mòbils que hi ha al radi d'aquella antena. Llavors, aquest radi pot no coincidir exactament amb la divisió d'una comarca, però és mínim, pot passar que soni en un municipi del costat, pot passar. Torno a repetir, fer sonar les alarmes és un invent molt bo, però hem de limitar sonar les alarmes a quan toquin.
Per què van sonar el dijous a la tarda per anunciar-nos que es relaxaven les mesures? Per què has fet anar l'alarma? A mi em va donar encobriment. No, no, és que jo no ho vaig entendre en absolut. Vull dir, jo no ho vaig entendre en absolut. I no és el primer cop. És el que em molesta. Jo crec que aquí, Joel, hauríem de treballar també un tema de nivells. A lo millor hi ha una alarma una mica més silenciosa o només una vibració al mòbil que t'alerti. O que t'apareixi la pantalla. Ja ha acabat la restricció. Punt i final. Però fer tant escàndol
És que et pot aparèixer la pantalla del mòbil sense sonar res. Imagina't quan es va relaxar, que tu reps el missatge del mòbil, t'apareix allà, relaxen les mesures, no sona res, tu veus, ah, mira, perfecte, ja està. El problema és l'alarma en si. De fet, la vida humana està pensada així, un soroll estrident és el que et fa preocupar. Per què els bombers, les policies, les ambulàncies sonen d'aquesta manera? Perquè tu et giris, perquè et donis compte del perill.
Per això moltes vegades diem, s'engeguen les alarmes, vaig activar les alarmes. És aquest sistema, aquest mecanisme de defensa. Sí, se'ns eleva el cortisol a nivell psicològic, se'ns eleva el cortisol, això fa que prenguem partit. Llavors, si no hi ha una alarma, és a dir, si no necessites alarmar ningú, envio un missatge o un SMS fins i tot com es feia abans.
I ja està, no cal que ens tornis bojos en aquell moment perquè ens pensem que està passant alguna cosa greu. I no és el primer cop, és que recordo que a l'estiu va passar amb unes pluges... Al juliol, correcte, sí. Al juliol van sonar i van sonar dos cops. I en el primer va passar, com el que estic comentant ara, que la gran majoria de comarques no va fer falta i en el segon, et dic on era jo, jo era a la piscina. A Salou, a dintre l'aigua van sonar les alarmes. Vaig sortir volant. Què passa, què passa? No, que se va aixecar en les mesures.
No em preocupis. No és una emergència, això. Hem de limitar les emergències al que són i hem de limitar-les del territori on toca. És a dir, si ets de Lleida i allà no va ser un vent extraordinari ni va ser un vent preocupant, no suspenguis l'activitat.
Perquè què passarà? Que el dia que hagin de sonar de veritat, i que el dia que realment el perill sigui màxim, la gent no s'ho prendrà en sèrio. Això és un risc que ens pot passar. Totalment. I crec que és una reflexió que hem de fer, perquè moltes vegades la gent et contesta, val més prevenir que curar. 100%. Val més prevenir que curar. I es va prevenir. Es va prevenir molt. Però és que potser aquesta prevenció tocava a l'àrea metropolitana de Barcelona. Al Rega Llobregat, a Barcelona, al Barcelonès, a les Occidentals, al Maresme. Perfecte. Perfecte. I també mirem les mesures pel seu cantó, perquè...
Hi ha una cosa que em costa molt d'entendre, que és que els nens es queden a casa, no hi ha activitats extracurals però tothom és a la feina. No, bueno, es recomana tenir treball. Vale, però això és una recomanació, no una obligació. Per tant, és discrecional. I si és discrecional vol dir que cadascú farà el que pugui. No el que vulgui, el que pugui. Quina activitat has desprogramat a nivell mèdic? Clar, és que no és una situació fàcil per ningú, eh? Tampoc dic que ho sigui per al govern. Però crec que s'ha de ser més curós encara. Hem de buscar l'excel·lència.
Aquest país mereix l'excel·lència. Per cert, vaig llegir una notícia a Daniel que vaig dir, me la vas apuntar per comentar-te-la tu. Dimecres diuen, degut a la ventada, el govern podria suspendre el servei de rodalies. Faig una pregunta, però funcionava perquè el poguéssim suspendre? És a dir, és que, de veritat, no pot ser que una setmana més estiguem amb el tema de les rodalies. No pot ser, però és que ni l'AVE funciona.
Clar, ahir ho deien, no? Ahir un dels titulars era alteració els Rodalies i era en pla, val, sí, d'acord. Per l'avantada, bé, si m'ho vols vendre així, d'acord. Però era com algú d'entesc, no? Perquè dius, aviam, de debò m'ho estàs veient així. És que arriba un punt, és notícia? Pregunto, tu que és periodista, és notícia? No, és que no és notícia, arriba un punt que ja no és, però és que ja no ho és mai. No, no. I és tristíssim, i hem obert la PC, i sí, vale, però no és notícia.
debat al Congresso, Rufián i Nogueres dient-s'ho tot, que fins i tot Rufián va escalfar perquè va dir que hi ha diverses veritats absolutes a Catalunya, que la pel·lícula d'Antena 3 la mal és la niñera, penalti per altres al Madrid, que Rodalia és una mierda. Li va contestar Míriam Nogueres i li va dir la meitat d'una merda continua sent una merda, senyor Rufián. El debat segueix, sí, sí, però el problema encara persisteix, i de fet s'estan xifrant amb més de 100 milions d'euros els danys que hi estan a Catalunya per culpa de la crisi
de la mobilitat de les rodalies. I et dic, és una crisi que és més profunda del que s'està calculant. Perquè aquí s'està calculant el problema de mercaderies que no es poden moure, passatgers, és molt més profunda. Les carreteres catalanes s'estan col·lapsant perquè no van als serveis ferroviaris. I això també s'ha de poder explicar
I s'ha de poder dir que és una crisi molt profunda, molt profunda. Doncs Joel, ja que estem aquí al Congrés, si et sembla, marxem a parlar sobre la tífolca entre Esquerra i Junts amb l'aprovació de l'endivident de la multireincidència, perquè també és un dels temes de la setmana. És que aquí es barregen molts conceptes i crec que és bo que ho comentem per separat, no? Primer, la primera trífolca ja ve amb això de Rodalies, no? De Rodalies és una merda, la meitat d'una merda continua sent una merda. Aquí els porten veus d'Esquerra i de Junts ja demostraven cap on anava el debat parlamentari.
Però és que, a més a més, aquesta setmana hem de recordar que també ha engegat amb una notícia important per Esquerra Republicana, que és que Gabriel Rufián hauria, suposadament, anunciat una espècie de gira per tot Espanya per unir les esquerres en un sol moviment. Bé, ell ni confirma ni desvient. Ha vingut a dir que ell està per una proposta d'esquerres, però que no és una gira, però que... La realitat també és que el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, no és partidari d'això. Veurem si això... Hi ha aquí una divisió d'opinions entre el seu portaveu i ell, no ho sé.
i també, evidentment, assentant malament a les files de Junts. Junts que presentaven enduriment de la multireincidència. És a dir, què passa a dia d'avui? Que hi ha una part de la delinqüència que es dedica al robatori de mòbils. Els mòbils no són com els que teníem quan nosaltres érem petits, que valien quatre ratres. Ara són iPhones, són Samsung, són qüestions que valen molts diners i que són un magatge de dades molt potents. Junts ha proposat un enduriment que s'ha aprovat i Esquerra no hi ha votat a favor. Clar, quan és una demanda del territori,
costa entendre per què no votes a favor més enllà de la pròpia trifulca política habitual. I tornem al mateix, és com una més de diverses trifulques que ja està bé. Per un cantó tens Feijó Sánchez, lliurant la seva batalla personal, per dir-ho així. Per un altre tens Vox Sánchez, però Vox Miranda-Reull al PP, per veure qui té l'hegemonia en aquest cantó. Sumari Podemos, que no se sap ben bé per on naveguen el dia d'avui, corren per allà però no sabem ben bé què pensen.
I llavors hi ha l'esquerra i Junts que també tenen les seves. I a tot això et diria que hi ha uns freelance que es diuen PNB que van aconseguint acords. Que ells deuen estar aviat perquè ells van tancant acords i van fent traspassos mentre les restes n'hem fet. Per cert, el tema de Podemos, ara en parlarem, perquè avui en Aragó em sembla que allò ho hem documentat bastant. A mig de tot aquest mar, Sánchez està intentant fer equilibris per mantenir la presidència. Doncs ha votat a favor d'aquesta proposta de Junts que era una proposta al territori. Enduriment de les penes, enduriment de la multireincidència. Què es busca? Castigar en presó.
que pel seu import no ho serien. Perquè com que hi ha multireincidència, hi ha molts delictes, encara que no s'arribi a la xifra dels 400 euros que converteix un furt en un robatori, s'interpretarà que és un robatori. Perquè al final no deixa de ser una alteració de l'ordre públic que hi hagi tanta reincidència de les mateixes persones. I això ja està aprovat. Per tant, ara hem de veure com s'aplica. Amic de tota aquesta trifulca, hi ha Aragó.
Aragó ha estat la pedra de toc. Per cert, molts mi diuen l'Ohio espanyol. Jo no tinc tan clar que sigui l'Ohio espanyol, però vaja. Hi ha hagut eleccions aquest dissabte, diumenge. Què és el que ha passat? Azcon, el president del PP, l'havia convocat per desfer-se de la llosa de Vox. Doncs resulta que la llosa ha crescut més. Carai, aquesta història em sona. No sé per què em sona. D'Extremadura, potser, no? Extremadura. Però aquí ve el gran què? Qui ha fet créixer el monstre? Qui ha alimentat el drac?
Jo diria que tothom, és la meva resposta. El PSOE se l'ha fumuda, això està molt clar. El PSOE és perdedor de les eleccions, el PP ha guanyat amb menys força i Vox és el gran guanyador. Tot i que jo et diria que hi ha un guanyador amagat aquí al mig. Hi ha un guanyador ocult que si has seguit la campanya una miqueta ho has vist. I per mi és l'anticatalanisme. L'anticatalanisme ha estat el triomfador. No pot ser que en una campanya electoral d'una comunitat autònoma que no és la catalana, el gran debat giri entorn de Catalunya i que sembla és una competició...
de veure qui la diu més grossa contra Catalunya. Tots els veïns tenen rivalitats. Tots, tots. No existeix un veïnatge pacífic. Tothom té les seves rivalitats amb els seus veïns. Això és normal. Ara, d'aquí a que la bandera d'aquestes eleccions fos atiar l'anticatalanisme, a més, en una comunitat que ja té punts històrics, com és tot el que ha passat amb Sichena, tot clar, no? Aquesta, que recordem, Lambant, desaparegut president Lambant, també va aportar tot aquest tema, no? L'anticatalanisme per bandera, l'anticatalanisme com a caladero electoral.
Doncs ja ho hem vist, què ha passat quan se tia l'anticatalanisme? Que el PUR, el número 1, és qui sou important, i el número 1 és Vox. Vox que al final, de què veu? Veu d'un govern d'esquerra, en aquest cas del PSOE, amb Podemos com un sumar, com vulguem dir-li, que està en crisi, un PSOE que al final, amb tot el que li està passant, ho està pagant car. Hem vist perfectament el que ha passat a la part més esquerra, és a dir, Podemos perd un diputat, de 1 a 0, trompada,
I su mare es queda amunt. Al final, quan ells, que això també és una cosa que m'ha sobteat molt, que a Yolanda Díaz li ha dit a Feijó que replanteixi les seves polítiques a Aragó. Repeteixo, Yolanda Díaz, un diputat, li ha dit al guanyador de les eleccions que replanteixi la seva política. Potser l'hauria de replantejar a Yolanda Díaz, que és qui s'ha quedat amb un únic diputat, i els seus socis, ex-socis de Podemos, que defensen el mateix, s'han quedat en zero. És a dir...
Tornem una vegada més a aquest atiem discursos que ja són típics i tòpics i que al final aporten el que aporten. La rota de les esquerres és descomunal, digue'm. Permetem tornar al Partit Socialista perquè et vull fer una pregunta. No creus que d'alguna forma, i veient una mica el panorama com estan anant i ara com anirà també Andalusia, que envien a la ministra Montero...
jo la meva pregunta és no estan cremant imatges? és a dir, no estan cremant personalitats que tenen una carrera que al Congrés dels Diputats pot ser millor o pitjor però és una carrera que de moment està sostinguda jo crec que els envien una mica a un front a una batalla que no poden guanyar sí, però és que a banda d'això per mi el gran problema que tens amb el PSOE és que ara ja no hi ha un model és a dir, què vols fer? aquesta és la pregunta, què vols ser de gran? doncs és la pregunta que li faria al PSOE què vols fer?
Mantenir el sanchisme, que li diuen les estretes, perquè el sanchisme dona molts símptomes d'esgotament. Els casos de corrupció que assolen al voltant del president són els que són. El model s'està esgotant. Llavors, o busques un nou lideratge o reforces el que tens. No tens més opcions. I a dia d'avui aquesta pregunta està sense resoldre'm. Què vols fer? Què vols ser de gran? No ho sabem. Llavors, mantenim-ho tot tal com ho tenim. Electoralment t'estan dient que no. Per tant, aquí tens un gravíssim problema. T'has afectat massa...
A un Podem ens sumar que la que han governat s'ha demostrat que les coses no han funcionat. Per cert, m'has parlat de la ministra Montero, el mateix no és Irene Montero, és l'altre Montero, per dir-ho així. Exacte. La ministra Montero aquesta setmana li va dir al PP una normativa que el que provoca és que persones, tal... I el PP li diu, però si el ministre aquestes, l'aprovou a vostè? Dius, hòstia, no pots fer aquests errors. Si és una normativa que no està bé i la vas aprovar tu, mínim calla't la boca o canvia-la, però no cometis aquests errors. Per tant...
Òscar Puente, superassenyalat amb tot el que ha estat passant, no? I que sembla que la batussa amb el PP, que és molt dura, estan més pendents de la batussa que del govern. I això crec que aquesta sensació és el que t'està traslladant. Per això quan dic qui ha alimentat el monstre de Vox? Qui ha alimentat el drac? Tothom! Perquè en el fons al PSOE també li ha interessat alimentar Vox. Per què? Per restar el PP. Per restar el PP. Però és que llavors tornem al gran mantra. Qui vota què? Agafeu a on han votat més a Vox i sorprendrà molt.
Perquè quan Rufián diu això de les esquerres i els pobles humildes i els barris obreros, mira el que voten i et sorprendràs. I et sorprendràs del que voten. Perquè hi ha un sentiment d'esgotament, de cansament, d'estar-ne fars. I això és el que es trasllada. Perquè, per cert, mentre tot això passa aquí, dilluns hi havia un altre debat. Saps quin era el grandíssim debat que teníem aquí? Que en va parlar la ministra Portaveu, que en va parlar la consellera de Drets Socials de Catalunya. Saps quin era el gran debat?
mentre les rodalies segueixen com segueixen, mentre hi havia la vaga de mestres que anava a ser la més massiva de la història, mentre hi ha convocada una vaga de metges, una vaga de maquinistres, mentre el país està com està, dilluns, el gran debat era Bat Bunny. Clar, jo com a ciutadà dic, perdó, Bat Bunny, que va intervenir a la Super Bowl, a l'espectacle que es fa a la meitat, és un espectacle molt mediàtic, ho va fer en castellà, en espanyol, va ser el més vist, no?
el més vist de la història sí, el més vist, però a més a més l'únic que s'ha fet íntegrament en castellà i això, i va reivindicar el ser latino molt bé, felicitats i Trump va contestar amb molt males maneres que no li havia agradat gent, que absolutament disgustin també president Trump va dir que no l'havien entès perquè havia estat en castellà
Jo sé que ens escolta, president, els que parlem castellà tampoc l'entenem. Vull dir, no és això, eh? Entendre'l no l'entenem, però promes a part, no pot ser que el debat giri en una cosa que no ens afecta. És que és això el que cansa, que els problemes són uns i el que ells pensen és un altre. Doncs no pot ser, per cert, aquest tema de debat, Dani, ja s'ha acabat, eh? O sigui, als Estats Units ja no se'n parla.
Tampoc és el que va agradar a l'estadi, i en canvi hi ha un perfil que ens hi va encantar. Ja està, agradarà a uns i desagradarà a l'altre, sinó. Com tota la vida. Com tota la vida, molt bé. Joel Reguant, una abraçada molt gran. Cuida't molt, ens escoltem la setmana vinent. Just. Que va ser molt bé. Gràcies. I amb vosaltres fem una petita pausa, tornem de seguida després dels butlletins. Fins ara.
Bon dia, Mundial de la Ràdio, s'informa Joan Bota.
La portaveu del govern Sílvia Paneque defensa als matins de TV3 la gestió que va fer el govern davant algunes veus que critiquen que les mesures van ser excessives i massa generalitzades arreu del país.
a la llum de les informacions que es tenien i basats en les recomanacions dels cossos de seguretat i sobretot de protecció civil es van prendre les mesures efectivament necessàries. I certament crec que les imatges que veiem així ho certificen i sobretot la quantitat de víctimes.
Més notícies, Natàlia Ramon. L'endemà d'aprovar la llei contra la multireincidència amb els vots de la dreta, el govern espanyol pressiona Junts perquè votin a favor de mantenir l'escut social. A hores d'ara, els de Puigdemont mantenen el no perquè rebutgen la moratòria antidesnonaments.
Bon dia. El ministre de la Presidència, Félix Bolanyos, ha aparat a la responsabilitat dels grups sense citar Junts, avisa que seria inhumà deixar de caure en ple hivern mesures que protegeixen famílies vulnerables. Vamos a trabajar con los grupos parlamentarios para conseguir apoyos a las normas que aprobamos desde el gobierno. Creo que es fundamental que haya un escudo social potente en nuestro país, que todos seamos responsables y que no dejemos a nadie en la calle. Esto es inhumano. Dani Sainz de Aja, Catalunya, Ràdio Madrid.
El descens dels preus dels carburants i la frenada dels de l'electricitat han fet que la inflació es moderés el mes de gener. Segons les dades de l'IPC, que s'acaben de fer públiques, són les del mes passat, els preus van acumular una pujada del 2% de mitjana a Catalunya respecte a un any enrere. Són cinc dècimes menys que no pas el desembre.
I l'artista Batgui el presenta Xoque.
Això és l'avançament del seu proper àlbum, Mascara, que es farà públic el 6 de març. La cantant ha publicat el nou single, com us diem, Choque, en col·laboració amb l'exmembre del duo Plan B, Chencho Corleone, amb la producció de l'Unitunes. El tema vol recuperar les arrels del reggaeton, que han marcat la seva trajectòria. A més, amb el llançament també s'ha fet públic el tracklist del disc. La nova gira començarà a Barcelona el 20 de març amb tres concerts, dos dels quals ja han esgotat entrades.
Esports, Marcos García. Girona i Barça ja treballen amb el que posaran al partit que els enfrontarà dilluns a Montilívia. El tècnic del Girona, Mitchell, acaba de passar per aquest especial que estem fent pel Dia Mundial de la Ràdio i ha admès que el Barça arribarà motivat per la derrota i 4-0 al camp d'Atlètic de Madrid.
Picat segur. La realitat és que ahir no va ser el millor partit del Barça i mai saps què és el millor. O sigui, que vinguin després de guanyar fàcil i en un moment de forma que hem vist que venia el Barça molt bé o després d'una derrota dura, com va passar ahir. Justament després d'aquesta derrota el Barça...
L'arbitratge d'ahir al camp d'Atlètic de Madrid i demanarà explicacions sobre els vuit minuts que l'àrbitre va tardar en resoldre que hi havia fora joc en una jugada que va acabar amb un gol de Cubercí, justament en declaracions en aquest especial del matí de Catalunya. El president d'interi del Barça, Rafael Juste, ho ha qualificat de vergonya. Ahir, com diem, 4-0 per l'Atlètic de Madrid i la tornada d'aquesta semida. La Copa jugarà el 3 de març al Camp Nou i l'Espanyol informa que ha identificat
Quatre persones relacionades amb els llançaments d'objectes als partits contra el Barça i el Girona. El Club confirma que els ha expulsat com a sòcies de l'entitat. I una última hora, el president Salvador Illa acaba de comunicar a través de la xarxa social X que dilluns es reincorpora de forma progressiva a la feina Albert Prat.
Sí, ho acaba de confirmar en un missatge a les xarxes socials. Diu que torna amb ganes, energia i determinació. Recordem gairebé un mes després que fos ingressat a l'Hospital Vall d'Hebron a la unitat de cures intensives per aquesta infecció. Una osteomielitis púbica que l'ha tingut de baixa hospitalària durant gairebé un mes ingressat per un fort dolor a les cames i confirma que serà a partir de dilluns quan es reincorpora, diu, de manera progressiva a la feina. Per tant, ja el veurem al Palau de la Generalitat a primera hora.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 5 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova. La gestió de residus municipals a Sant Jús ha tancat l'any amb resultats rícords en recollida selectiva i una reducció significativa de la fracció resta. Segons les dades corresponents al 2025, el municipi ha assolit un 66,8% de recollida selectiva, el percentatge més alt registrat fins ara, mentre que la recollida del contenidor gris ha disminuït un 4%.
L'activitat de la deixalleria municipal confirma aquesta tendència positiva amb 13.177 entrades anuals, de les quals 7.826 corresponen a particulars i 5.351 a activitats industrials, comercials o municipals. A més, 147 persones han beneficiat dels descomptes de la taxa metropolitana de tractaments de residus per l'ús d'aquest servei, un incentiu per fomentar la correcta gestió dels residus especials.
Els serveis de proximitat també han reforçat els índexs de separació. La de celleria mòbil atès 183 persones en 12 jornades, amb 912 quilos recollits. El punt net de plaça Camoap ha funcionat 43 dies amb 2.099 usuaris i el punt net de Masllui ha registrat 40 dies de servei i més de 1.800 persones ateses.
I en cultura, la Junta de la Taneu de Sant Jús ha iniciat el procés de renovació del seu òrgan de Govern amb l'objectiu de donar continuïtat al projecte de l'entitat. L'acord es va adoptant la sessió ordinària celebrada l'11 de febrer, segons s'ha informat oficialment. La renovació es formalitzarà en el marc de la pròxima Assemblea General de Sòcies i Socis, prevista inicialment pel 18 d'abril.
En aquest context, som baixa de la Junta el Ricard Segura i la Quima Jiménez, a qui l'entitat ha volgut expressar públicament el seu agraïment per la dedicació i la tasca desenvolupada durant el seu període de responsabilitat. En el marc d'aquest procés s'ha presentat una nova candidatura formada pels membres actuals Miquel Obrador, Marta Malaret, Anton Gasull, Lluc Tós, Lluís Terrés i Carles García, els quals s'incorporen com a nous membres Alicia Casal-Gelpi,
Anna Vilanova Fernández, Cristina Rubio Carbó, Joan Polls a la verd, Jesús Manuel Hernández Redondo i Joan Serna Sàlvia. Tal com estableixen els estatuts, aquestes incorporacions són efectives des d'avui i resten pendents de ratificació a l'Assemblea General, on també es podran presentar altres candidatures. I encara en cultura, el 38è concurs de prosa i poesia en català de Sant Just obre avui el termini de presentació d'obres que es mantindrà vigent fins al 22 de març.
El certament s'adreça a persones no professionals a l'escriptura i permet presentar els treballs a través del web municipal. Organitzat pel Servei Local de Català de Sant Just i el Programa de Voluntariat per la Llengua, el concurs té com a objectiu fomentar l'ús del català escrit, impulsar l'expressió creativa i afavorir la participació de persones amb capacitats diverses.
La convocatòria és oberta a tota la ciutadania i s'estructura en quatre categories d'edat, de 9 a 11 anys, de 12 a 14, de 15 a 17 i majors de 18 anys. Les obres han de ser inèdites i de tema lliure i s'han de presentar seguint les bases publicades al web santjust.cat barra català, on es pot consultar tota la informació del concurs. I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllet i horari de la una. Fins ara.
Un, dos, tres...
I shed a tear cause I'm missing you I'm still alright to smile Girl, I think about you every day now Was a time when I wasn't sure But you set my mind at ease There is no doubt you're in my heart now
Said, woman, take it slow, it'll work itself out fine All we need is just a little patience Said, sugar, make it slow and we'll come together fine All we need is just a little patience
I sit here on the stairs, cause I'd rather be alone If I can't have you right now, I'll wait dear
Sometimes I get so tense But I can't speed up the time But you know love There's one more thing to consider Said woman, take it slow Things will be just fine You and I'll just use a little patience
Fins demà!
Fins demà!
Need a little patience, yeah Just a little patience, yeah
I've been walking the streets at night Just trying to get it right It's hard to see it with so many around No, I don't like being stuck in the crowd And the streets don't change but maybe the names I ain't got time for the game Cause I need you Yeah, yeah, but I need you
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà.
El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·labora Ràdio d'Esvern. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat.
Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes-ho oficial. Generalitat de Catalunya.
Parece que el miedo ha conquistado tus ojos negros, profundos y templados. ¿Qué va a ser de ti? ¿Qué va a ser de ti? ¿Cuántas razones vigilan mi destierro? Me he condenado y en ellos yo me
Mienteme y di que no estoy loco Mienteme y di que solo un poco Mienteme, mienteme
Fins demà!
¿Qué va a ser de mí? ¿Qué va a ser de ti? ¿Qué va a ser de mí? ¿Qué va a ser de ti? Miénteme y di que no estoy loco Miénteme y di que solo un poco Miénteme, miénteme y di si yo me pierdo Miénteme, miénteme y di
Mil años pasarán, y el duende ve tu nombre, de luna en luna irá, ahogando fuerte, uoh, uoh, uoh, uoh, uoh, uoh. Llénteme y di que no estoy loco.
que solo un poco. Y como un lobo voy detrás de ti, paso a paso tu huella he de seguir. Y como un lobo voy detrás de ti, paso a paso
Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat.
Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes-ho oficial. Generalitat de Catalunya.
Ara, en Xelimon, bon dia. Bon dia. Ja jo entro aquí, ja, sense pal·liatius ni res, eh? Ja saludant-te directament. Sí, bueno, deu ser que estàs així ja molt eclipsat, que tenim el...
l'ambient preclipsi ja surant a l'ambient i estàs ja tu molt uranià, sí, sí. No, no, totalment. Aviam, primer de tot, no reganyar-te, però sí dir-te que et trobo molt a faltar aquí a l'estudi. O sigui que això d'entrar per telèfon no ho facis tant, eh? No, no és el mateix. Ja, és veritat. Sí, sí, a part, ja saps que aquests minutets d'abans i després...
Són la vida. Sí, sí, la setmana vinent, la setmana vinent, però bueno, avui ja sé, em consta que com és el dia de la ràdio, esteu llançant la casa per la finestra, que si cableta, que si pastetes... Que és broma, t'ho dic de broma, eh, tant de bo.
Ah, bé, molt de sabador. T'ho he dit de broma, abans de connectar directe, t'he fet broma. T'he dit, ah, no, tenim aquí el pastís, el cava, veig que t'ho has cregut. No, no, a veure, tinc una ampolla de cava a la nevera, eh? Ojo que no la tregui després del programa, eh? Aviam si, aviam si algú s'anima. Jo estic mirant el Carles tota l'estona, però el Carles no m'està fent massa cas, jo crec que m'ignora. Una ampolleta de cava per celebrar el dia de la ràdio, com ho veus bé? Ho heu vist bé, ho heu vist bé, eh, la idea? Va.
Ah, clar, no tot ha de ser fer un seguiment dels negociers dels vents, que deu estar estressat aquest home amb tota la vida. Sí, està una mica com la cançó, el vent, la cara al vent, està una mica així. Doncs fora, que comencem a cap de setmana i aquest cap ajudarà a enfocar les coses amb una midada molt més tubeta i molt més agradable, segur. I els astres, els astres, que ens ajudin també una mica. Com ho tenim, això? Home, què vols que et digui? A veure, ja saps que vaig fer cina a l'últim programa, ja vaig dir... Sí, ho vas dir...
Aquesta setmana parlaríem del que és el que ve a ser la Lluna nova de cada mes. Cada mes el Sol i la Lluna estan en un moment junts i estan en un moment justament l'un oposat a l'altre. Quan estan juntets és una Lluna nova, quan estan l'un oposat a l'altre és una Lluna nova. Al final, en una circunferència, si l'un està en un extrem i es mou molt a poc a poc, l'altre queda com una cabra boja movent-se de cina cada dos dies i mig,
doncs això cada 15 dies el tindrem en una situació d'oposició i després els altres 15 dies està l'un juntet amb l'altre. Doncs què passa? Que justament hi ha al cel un punt que se li diu al Noda, que té a veure amb la... Clar, pensa que a l'astrologia, tornem, l'astrologia és geocèntrica, és a dir, parteix del punt de vista que la Terra està al centre de la representació que fem pel càlcul i per la interpretació astrològica. Clar, allà es creuen dues elíptiques, l'elítica de la Terra...
al voltant del Sol i l'al·lítica de la Lluna al voltant de la Terra. Quan algun d'aquests talls interfereix entre el Sol i la Lluna, es dona un eclipsi.
D'acord? Doncs ara en tenim un que és justament el dia 17 de febrer i és un eclipsi de Lluna Nova a Aquari. Ja sabem que els eclipsis és com l'energia que hi ha de per ser, tenen les lunacions. Les lunacions, com sempre, tot allò que implica la Lluna té a veure a moure l'inconscient, a moure la nostra part més emocional, més reactiva, més descontrolada.
I els eclipses potencien encara més aquesta sensació de descontrol, de molta emocionalitat en l'ambient. Sí. Llavors, justament, aquest eclipse, que és solar anular, tindrà lloc un dia després que dos planetes molt importants, molt dents, d'aquests grans, d'aquests que mouen el quadre socio-geopolític mundial, que són Saturn i Neptú, es col·loquin l'un a sobre de l'altre de manera perfecta.
Aquí, quan parlem de graus d'astrologia, el fet que dos planetes estiguin l'un sobre l'altre a zero graus de separació, us asseguro que és una cosa molt important. I aquest tipus de conjunció sempre marca esdeveniments destacats, d'alguna manera. Llavors, el dia 16, Neptú i Saturn, els dos l'una sobre l'altra a Aries, i el dia després, un eclipse solar anular...
on el sol i la lluna estan en un radi, no partilment, però a sobre d'aquest node, d'aquest tall on les dues ellíptiques s'ajunten i això, com dèiem, marca unita, que podem definir com un d'aquests moments que tots notem i que d'alguna manera té una repercussió on ja podem parlar d'un abans i un després. Aquest eclipse apaga d'alguna manera una idea de futur,
i ens retorna a la realitat. És a dir, avui no vinc a parlar d'un eclipse espectacular, però sí d'un eclipse d'aquells que prometen gest dramàtics, un eclipse silenciós. D'aquells que no fan soroll, però que canvien el paisatge. És un eclipse que no inaugura una etapa clara, però apaga de manera definitiva una manera d'entendre el futur. Tenim un eclipse, com deia, un eclipse solar, una lluna nova, els últims graus d'aquari.
Llavors, un últim grau, que és el grau 28 d'Aquari, que és on estan el Sol i la Lluna, si m'hi haguéssim ara mateix a la carta natal del dia 17, veurem que tant el Sol com la Lluna es troben els dos al grau 28, que els últims graus s'acaben al grau 30, és un grau de tancament, és un grau d'esgotament.
I a més a més, l'eclipse està justament passant a prop de l'esno del que ja està a peixos. Llavors, la idea clau aquí quina és? Estem tancant aquari però mirant clarament cap a peixos. És a dir, la ment col·lectiva està cansada, cansada de teories, cansada de sistemes, de solucions que prometien molt
i sostenen poc. Què et sembla? Home, doncs molt complex, molt complex, però a l'hora interessant, no? És un moment de ressorgiment, no? De dir, a partir d'aquí avancem, toquem una mica terra, no? Toquem els peus a terra... Sí, i a nivell... Tot una dimensió molt social, no? Perquè tant aquari com peixos, a part el Sol i la Lluna estan en una quadratura molt salvatge a morar a taura,
Llavors, aquest eclipse, d'alguna manera, amb aquesta quadratura, està vivint una incomoditat. Llavors, aquari, que vol dir les idees, el futur, el social, el lloc col·lectiu, està en tensió amb taura, que és seguretat, cos, calés, valors, matèria. Llavors, haurà a taura que ens estava dient això no funciona a la vida real, això no és pragmàtic, això no és factible. I l'eclipse respon, doncs ja no ho sostinc més.
Què et sembla? Perquè tot el que té a veure amb aurà, tot el que té a veure amb aquari, parla de talls. És una energia molt elèctrica, és una energia d'aquestes de, no? Em sembla que en algun programa anterior he fet referència aquí a aquesta noia, la mia sal, que em sembla fatal fer-li propaganda en comptes de que em segui jo a mi a la xarxa, que és una bona sonana que vi a Miami que parla molt de l'uranazo. Quan hi ha un uranazo, l'uranazo, no? Quan hi ha una energia d'urà molt present o que et viu a...
que es viu des d'una posició de la carta natal d'aquestes que fa que la corrent vagi per tota la xarxa, fa justament això, com un martell sobre una via de tren que és metàl·lica i que condueix aquest resó pertot arreu. Quan tenim moments d'hora, hi ha un tall definitiu, canvis subtats que podrien afectar l'economia personal, potser que es donés una estabilitat en allò que semblava segur,
o un cansament de promeses de progrés que no milloren a la vida concreta, a l'àmbit de lo factible, de lo real, de lo tangible. Llavors aquest eclipse ens posa davant una veritat incòmoda. No tot canvi és progrés i no tota estabilitat és realment segura. Això vindria a ser una miqueta el que aquest eclipse ens ve a portar.
I més a més podem mirar perquè no sé per qui estigui seguint mínimament les notícies. Em sembla que és un moment on s'està veient molt de moviment social, molta reivindicació, s'està fent molt palès aquest descontent on com les velles estructures ja no estan donant resposta, ja no estan fent sentir a la gent segura respecte de les necessitats actuals.
Ara mateix, no sé, ahir em sembla que va ser que va morir un actor de la meva època adolescent, de la sèrie aquesta d'Auson Crece. Sí. Bueno, una mica més jove que jo, però... I aquí ja faig un spoiler. 48 crec que deia que tenia. Sí, o 47, exacte. I un noi que amb sis fills, una vida...
doncs molt resolta i s'ha quedat tan, bé, ple de deutes que ara la família estan fent un go-funding als amics d'actor internacional per a veure si pot ressorgir les manifestacions que estem vivint amb tot el de l'AIS, manifestacions que estan haver-hi per tot el món pels governs corruptes però que d'això no se'n fan resó perquè tampoc interessa publicitar
tots aquests moviments socials que l'únic que poden portar és la inestabilitat de cara a aquells que volen mantenir l'estatus quo. Llavors, és molt fàcil rescar una miqueta la superfície i gratar per veure que aquest descomptat realment s'està fent molt palès, s'està fent molt present. I clar, si de fons profund tenim a sobre que el dia anterior Saturn i Neptú s'han juntat els dos a Aries,
que ja vam dir que és el signe de l'acció, aquests ja diuen, ara nosaltres estem parlant no només d'un canvi d'idees. Ara ja sí que ja dona a entendre que això és la caiguda d'una il·lusió i és l'obligació, és el moment de fer-nos responsables.
Perquè Neptú, d'alguna manera, dissol els somnis, les fantasies i les evacions, estan àries, i Saturn demana realitat, forma, límit. És això. És a dir, allò que no teva ser real ha de caure. Però si té ànima, necessita una nova estructura.
Doncs agafem aquesta responsabilitat. Aquesta setmana el propòsit seria agafar aquesta responsabilitat, acceptar que allò que potser està buit que no funciona, potser descartar-ho o si hi ha la possibilitat de traspassar-ho, com quan fem amb les plantes, que fem aquest traspàs, també poder-ho fer. Quan trasplantem les plantes del test, una mica la idea és aquesta també.
No podem continuar vivint d'idees de futur que no cuiden el present. El que no podem és estar projectant de manera idealitzada, sempre pensant en un futur que mai arribarà. El que has de començar avui ja. Saps? Com aquestes... Jo sort típica guardo els quaderns macos per aquell dia, que allò que hagi de fer valdrà pena suficient com per tacar aquelles pàgines tan boniques, aquella llibreta, no? És un dia, és un moment de dir, i si potser ara...
em dediqués, li donés aquest honor al present, no? És que no podem continuar creient de manera idealitzada però sense assumir responsabilitats i no podem continuar sostenint sistemes que ja no alimenten la vida, que ja no cuiden la vida o els mínims que per mi ara són importants.
si és a costa que jo faci realitat d'aquell somni de tenir X cosa, però és a costa de renunciar a la meva qualitat de vida, a tenir el meu temps lliure, o a no poder cuidar-me, o no poder mantenir... Saps? Hem de fer una anàlisi realista i profund de com omplim el somni del futur a base de col·leccionar i de reunir petits moments presents realment associats energèticament i d'alguna manera que siguin...
en la mateixa onda, en la mateixa sintonia que jo vull assolir. Si jo vull assolir una vida de prosperitat, una vida de tranquil·litat, de felicitat, però en plenitud física i tal, jo avui m'heig de començar a cuidar.
Jo avui he de poder tenir un temps, jo he de tenir uns ingressos econòmics que em permetin tot això. No serà que demà per un miracle còsmic em vingui tot això. Jo avui he de posar potser límits escoltant el cos i escoltant una sèrie de necessitats. S'entén? Totalment. Jo crec que una mica l'objectiu general que tenim aquests dies és aquest, el fet d'arrelar-nos al present, de tornar al moment actual i de no divagar en un futur que està per venir o que no sabem com vindrà.
Exacte, exacte, però sempre des de la perspectiva del present, és a dir, aquest eclipse no empenca endavant, sinó que t'atura, que et buida, que et desencanta perquè alguna cosa més honesta pugui aparèixer després. Saps, mira, jo, no sé si algun de vosaltres us ha passat, però a mi, bueno, hi ha operacions que t'han de treure parts de tu, i d'alguna manera la secretiva ha de ser de dins cap enfora, allò de perquè no tanqui en fals.
doncs d'alguna manera han hagut de treure'ns una part de nosaltres per permetre que creixi una cosa lenta, a poc a poc de dins cap en fora, però que sigui totalment coherent amb allò que volem. Perquè és com si estiguessin dissociats, és com si a l'hora d'assumir el projecte Coses ens haguessin vengut una narrativa zero relacionada amb el meu present d'avui, amb les passes concretes. Els totxos de la meva realitat d'avui són els que jo faré servir per construir el futur de demà.
Però si això està totalment dissociat, si la meva realitat d'avui no està ni alineada a nivell de pensaments, ni a nivell de realitats, ni a nivell de covidado, enrere que jo ho sé pel futur, com, cony, això s'ha d'alinear? Com això ha de servir per això? Llavors, ara és el moment de veure que realment res del que estàs projectant té sentit o es podrà sostenir,
si d'alguna manera o canvies el tipus de pensament que tens avui, el tipus de límits que estàs posant avui, el tipus de dinàmiques, de rutines que estàs sostenint avui, perquè això és el que ha de portar de manera natural, orgànica i òbvia a un futur com el que tu vulguis. S'ha de fer l'esforç des de les dues bandes. Llavors, d'una manera, com dèiem, això, no?, hem de reactualitzar la narrativa respecte al futur que volem, però evidentment mirant avui què tinc i què no tinc i amb bulls realistes dir
on vull arribar si m'estic parlant d'aquesta manera si m'estic cuidant d'aquesta manera si estic sostenint aquest camí pragmàtic per assolir que aquella fita d'aquesta manera no arribaré ni mai llavors clar a nivell personal els eclipses són esgotadors emocionalment són esgotadors podem sentir
un cansament mental important, i seria important que assolissin això, no?, mecanismes per a simplificar, potser també podem tenir com crisis de fe, però amb més lucidesa i a nivell col·lectiu, potser això cau al relat, replantejament profund de valors, canvis inesperats en el món material,
i econòmic, vull dir, és una crisi per deixar de fingir, d'alguna manera. Doncs amb aquest propòsit marxarem de cap de setmana, amb el de fer una mica d'introspecció i veure què és el que trobem. Ara, en Xalimón, moltíssimes gràcies per l'espai d'avui, una abraçada molt gran, cuida't molt i la setmana vinent ens tornem a veure. Ja ens abracem. Bon cap de setmana. Em sembla molt bé. Bon cap de setmana. Adéu. Adéu.
Fem una petita pausa musical, tornem de seguida, com sempre, per tancar aquest programa de divendres. Ho fem amb en David Fernández, ho fem parlant de psicologia. En breus, aquí, a Ràdio d'Esvern.
Y yo me moría por verte, mi única idea era caumelarte, era llevarte a cualquier parte. Yo ese día tocaba en el bar sin nombre y ahí esperaba encontrarte. Me puse un pantaloncito estrecho, la camiseta de los conciertos, vamos José le tira pa'l coche, porque esta noche nos la comemos.
Y al pasar por tus calles yo estabas tú esperando en la parada del autobús comiéndote con gracia aquel chupachú. ¡Qué vicio, qué vicio! No sé qué me dio por las balas cuando vi la raja de tu falda que un sapanda se me cruzó y se comió el parachoque de mi forescore.
Bona nit.
40 por Meridian. Llegamos tarde para no variar y el tío Delgarito está mosqueado porque aún no hay nada montado y la gente en raquete entra y los nombrantes son muy potentes, el público delante, muy expectante, caliente, caliente. De repente se abrió la puerta mientras yo cogía la guitarra y me temblaron las piernas al ver de nuevo la raja de tu espalda.
de tu falda yo rompí tres cuerdas de esta guitarra. Por la raza de tu falda yo rompí tres cuerdas
Y ahora ya ha pasado el tiempo, parece que fuera ayer Desde que desapareciste del concierto yo no te he vuelto a ver Ya no recuerdo tus ojos, ni siquiera tu mirada Tan solo puedo acordarme de la raja de tu falda Por la raja de tu falda yo me he obsesionado y voy de barra en barra
Por la raja de tu falda yo tuve un piñazo con un sea panda. Por la raja de tu falda yo tuve un piñazo con un sea panda. Por la raja de tu falda yo tuve un siniestro con un sea panda.
La sardana va de baixa? La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero!
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B, girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis. Ràdio 2B FM 98.1
I arrenquem l'últim espai del programa, arrenquem l'últim espai del magazín. Avui tanquem, com fem cada divendres, amb l'espai de psicologia. L'astrologia ja l'hem fet amb l'aranxa limon. Marxem ara a la psicologia. David Fernández, buenos días. Buenos días, Dani. ¿Qué tal? Muy bien. Que yo creo que si te preguntáramos por astrología algo sabrías decir, ¿eh?
Algo sí, algo sí. Teniendo la ancha y escuchándola, ¿eh? Correcto. Algo hemos aprendido, ¿eh? Por supuesto, ¿eh? Yo, desde que estoy aquí en el programa, yo creo que me puedo ya sacar el fers de astrología un poco, ¿eh? Con los mercurios retrogados, con el uranazo y con no sé qué más, yo creo que ya me sacó el fers de astrología. Pero ahora el tema que nos atañe es psicológico. Vamos a hablar sobre cómo poner límites sin sentirnos egoístas. Yo creo que es un temazo este, ¿eh?
Es el temazo, ¿eh? Es el temazo. Es un temazo porque yo creo que nos pasa muy a menudo. A mí, sobre todo, no sé si a ti te pasa, pero a mí me pasa a menudo y creo que a las personas que vienen en la consulta también se pueden sentir identificadas porque realmente es una sensación...
Muy desagradable el hecho de decir que no, de poner límites, de no saber cómo hacerlo para que la otra persona no sienta que estás siendo muy egoísta. Y también tú personalmente, que te puedes sentir egoísta en el momento de hacerlo. Mucha gente a mí me dice, es que tienes que aprender a decir que no, es que tienes que aprender a poner límites. Y yo cuando me tengo que poner a ello, pues me siento egoísta, me siento una persona que no es la que me gusta ser.
Mira Dani, yo tengo 50 años y creo que ha sido mi gran aprendizaje en la vida saber poner límites porque nos han educado para ser buenos chicos, buenas chicas y realmente uno tiene una actitud de servicio tremenda, a mí me han educado así con lo cual el poner límites ha sido todo un aprendizaje
que evidentemente creo que siempre se puede seguir aprendiendo, porque esto, la vida te manda siempre retos más complicados para que tú puedas ir mejorando, pero sí que es un tema donde muchas personas que vienen a consulta, pues es su gran hándicap, ¿no? Su gran talón de Aquiles, ¿no? El poder decir no o poder decir sí, ¿no? En un momento determinado y cuándo y cómo se tiene que hacer, ¿no?
Sí, sí, absolutamente. Al final yo creo que es lo más complejo el hecho de aprender a decir que no porque también es sano decir que no. Muchas veces no decimos que no por miedo al que dirán, al que pensarán o también porque queremos llegar a todo, porque queremos hacerlo todo y porque queremos ver que somos capaces de conseguir todo aquello que nos proponemos y a veces...
Aquello que decimos que no eran cosas que a lo mejor no nos aportaban o que en aquel momento no era el momento de desenvoluparlas. Entonces aquí viene mi pregunta, ¿no? El hecho de cómo aprendemos a decir que no. Vale, aquí hay varias cosas, ¿vale? Uno, como siempre hemos dicho, es conocerse uno mejor, ¿vale?
entiende cuándo puede dar y cuándo no puede dar. Pero te voy a poner un símil que es muy chulo, ¿vale? Vale, perfecto. Que siempre además pongo en consulta y se ve muy clarificante, ¿no? Tú imagínate en el reino animal la leona es la que caza. Pues la leona cuando va a cazar, después de cazar la primera que come es ella. Y cuando ella ha comido le da a los leoncitos y le da al león. ¿Por qué lo hace de esa manera? Porque si no lo hiciera así
no podría volver a cazar. Ella tiene que comer sabiendo qué energía necesita para saber qué es lo que tiene que hacer para cazar. Si ella cazase y le diera primero a los leoncitos y luego al león, probablemente no comería lo que necesita y realmente no podría cazar, con lo cual el reino de los leones se extinguiría. Entonces, ¿de qué se trata? Nosotros estamos aquí yo creo que para servir a la comunidad humana,
Pero yo necesito servir a la comunidad entendiendo que yo estoy bien, que yo estoy lleno, que yo estoy saciado. Desde mi saciación yo puedo dar a los demás. Oye, tú me pides algo y yo te doy porque yo estoy bien. Pero muchas veces nosotros hemos aprendido a dar desde esa carencia. Ostras, es que si no le doy luego él no me va a dar. Pero igual yo no estoy para dar. Igual yo no me siento fuerte como para dar. Y...
Me siento como que, claro, es que si no doy, es que si no lo hago, va a pensar que no quiero, va a pensar que de alguna manera no lo estoy ayudando, va a pensar... Y entonces rápidamente nos ponemos en una opción de, bueno, yo doy, pero yo no me siento pleno. Entonces, ¿qué ocurre? Cuando el otro logo no te da...
Tú te quejas como diciendo yo le di y él no me ha dado. Correcto. Yo le he dado trasgrediendo mis límites, él ha puesto sus límites y no me da. Y yo tengo una carencia con la otra persona porque realmente no ha hecho el esfuerzo que yo esperaba que tendría que hacer porque yo lo hice. ¿Entiendes? Entonces, ¿de qué se trata? De estar siempre lleno, de estar siempre saciado, de mirarse a uno mismo y esto no es egoísmo, esto es amor propio. Ajá.
Cuando yo estoy lleno, puedo hacer y puedo dar a los demás, solo desde ahí.
Claro, entiendo, entiendo, entiendo. Al final yo creo que también hay un punto en el que tenemos que entender también el por qué nos sentimos egoístas y creo que tú lo has definido muy bien también en la introducción del tema, que es el hecho de la educación, ¿no? La educación basada en gustar, el miedo también al abandono o al rechazo y el hecho de confundir a veces la generosidad con autoabandono, el hecho de, bueno, no, es que si me abandono estoy siendo generoso porque estoy poniendo a la otra persona...
En el centro, cuando muchas veces el que más generoso es, es el que desde fuera se ve como que él se ha puesto en el centro. Se ha puesto en el centro y como él sabe sus prioridades, él sabe lo que quiere y lo que puede dar, entonces desde fuera se puede ver...
Caray, qué persona más generosa, ¿no? Y es porque está en este sentido equilibrada, ¿no? Porque hay este hecho de cura, de cuidado y de foco en uno mismo, ¿no? Totalmente, es lo que hemos dicho. Uno se conoce a sí mismo, entiende cuando uno está lleno, cuando está bien, cuando está lleno es cuando está equilibrado, cuando está en el centro, cuando se siente fuerte...
Y entonces, a partir de ahí, oye, tú, ¿me puedes venir aquí o me puedes ayudar aquí? Ah, pues sí. O en un momento determinado, uno no se siente bien, oye, pues mira, no, no voy a ir, ¿no? Pongo esos límites. Claro, siempre desde fuera puede que alguien te perciba como egoísta, pero tú solo sabes y debes entender desde qué punto lo haces, ¿no? Cuando lo haces desde un punto de amor y de servicio, imagínate que, por ejemplo, en el ejemplo que te he puesto de la leona, vemos que la leona come primero.
podríamos entender que egoísta, ¿no? O sea, tiene a sus pobres crías que tienen hambre y ella come primero. Pero ella entiende por qué lo hace, porque realmente sabe que va a ser la que tiene que hacer el esfuerzo para llevarles la comida a las crías. Entonces, si nosotros nos basamos en la experiencia externa, puede hacerte dudar. Siempre es la experiencia interna la que tiene que hacer de termómetro de entender para qué lo haces. Desde ahí no hay fallo.
Y cuando te dice que vas bien o no la vida, el cuerpo, el cuerpo es el termómetro. Si el cuerpo está fatigado, si no se siente bien, está claro que algo no está funcionando. Si el cuerpo se siente bien, pleno, con alegría, está claro que ahí estás rebosante, con lo cual estás más dispuesto a dar. Son matices, pero como siempre, Dani, y lo hemos hablado, es cuánto te conoces tú a ti mismo, a ti misma, para entender que lo que estás haciendo
està en tu amor y no en ese transgredirte a ti mismo para que no te consideren egoísta, ¿no?
A mí hay una cosa que me define mucho y realmente cuando la he leído en algún artículo he pensado, madre mía, es que esto a mí me parece que me siento muy identificado con aquello que estoy leyendo. En este sentido estoy hablando del hecho de ser claro y breve, porque muchas veces ¿qué pasa? Que cuando dices que no, cuando pones límites...
Vale, sí, estás consiguiendo ese paso, ¿no? El hecho de me estoy anteponiendo, estoy haciendo lo que tengo que hacer, que es poner límites y aceptar que lo tengo que hacer, pero de repente empiezo a soltar una retaíla de justificaciones
Estoy haciendo aquí una justificación de 10 minutos de el porqué, porqué no sé qué, porqué no sé cuántos. Buscamos una justificación también mental, analizamos la situación y decimos, no, no, yo estoy diciendo que no por esto, por lo otro, por lo otro, que no se piensen, que estoy diciendo que no por lo otro, por lo otro, por lo otro. Porque si no, se pueden pensar que yo soy así o que yo soy asá. Y esto también debe pasar mucho, porque al final también es el hecho de que tenemos que ser claros y breves sin importar lo que el otro piense.
Ahí está, es tal cual, ¿eh? Dani, deberíamos no justificarnos y decir un poco lo que nosotros sentimos y, oye, mira, no puedo ir, oye, mira, no puedo y ya está. Pero tenemos tanto miedo a que no nos quieran, tanto miedo a perder, a que la otra persona se enfade, a que no lo entienda, y deberíamos estar como mucho más seguros de nosotros mismos, entendiendo que la otra persona...
entiende tu buena voluntad y cuando no quiere o no puede, es porque no quieres o no puedes, ¿no? O sea, no porque realmente quieres hacerle la puñeta, ¿no?, al otro. Entonces, esa es la gran complejidad. ¡Guau! Es que si digo que no, no me van a llamar nunca más. Y si digo que... O sea, siempre está bien, ¿no?, poner un contexto. Oye, mira, pues me encantaría, hoy no puedo, o mira, o tengo un asunto personal o
Pero creo que la vida es una gestión de miedos y esto es un tema más de nuestro miedo, ¿no? Y como bien dices, educacionalmente nos han dicho que hay que ser buenos, ¿no? A veces un niño en el parque que tiene un cochecito viene otro y te lo quiere quitar y el papá le dice, bueno, déjáselo, que tú lo tienes en casa, ¿no? O sea, ya de entrada nos educan un poco como a transgredir lo que nosotros queremos, ¿no? Por encima de decir, oye, mira, es tu coche,
Si tú lo quieres dejárselo y si no es tu coche no tienes por qué dejárselo. Seguramente desde ahí vendría más la generosidad y no desde el sentir que si no se lo dejo mi papá se enfada o aquí hay algo que puede pasar.
No, no, totalmente, totalmente, es así. Ahora nos quedan siete minutos para llegar a la una del mediodía, David, y te quiero plantear una especie de juego, ¿vale? Te voy a plantear tres situaciones y entonces lo que quiero es que podamos hablar de estas tres dinámicas y a ver a cómo las podemos implementar en nuestro día a día, ¿de acuerdo?
Perfecto. Por un lado, vamos a hablar del sí que nos salió caro. ¿Cuántas veces hemos dicho que sí y luego nos hemos arrepentido o luego hemos visto que ese sí nos ha salido más caro de lo que pensábamos? ¿Qué podemos hacer para detectar estos sí y para evitarlos, para retenerlos y decir no vamos a soltar este sí porque sé que me va a salir caro?
Mira, yo siempre digo que cuando alguien te diga una propuesta, de hecho, fíjate, estaba aquí y me han hecho una propuesta de tenemos que hacer un viaje si voy a coger el coche, yo lo primero que he dicho es déjame pensarlo, voy a revisarlo conmigo mismo y en función de cómo yo me pueda planificar, te cuento y te digo que sí. Pero no es un sí automático, ni un no automático. Aquí voy a hacer un análisis y de alguna manera pues la persona espera ese análisis
Muchas veces somos muy rápidos en la contestación. Es como posponer la contestación y decir, vale, lo pienso. Sí, sí, sí, totalmente. El hecho de pensar las cosas de una forma más reposada, que vamos muy a piñón. Claro, ahí sería una estrategia. Y yo la utilizo, me sale como muy automática, porque a muchas personas le sale muy automático el sí, y aquí es trabajar el automatismo del sí por un automatismo de me lo pienso y te digo.
Total. Nos vamos a otra. Nos vamos ahora a hablar de una situación ficticia. Una amiga que siempre te pide favores, por ejemplo. ¿Aquí cómo tendríamos que actuar? Bueno, a mí tengo que decirte una cosa, Dani. No me gustan las
opciones ficticias, porque las opciones ficticias son muy complicadas de analizar, ¿vale? O sea, hay que saber qué contexto, qué hay detrás, o sea, es como mucho... Yo siempre veo la vida como más compleja por la complejidad a la que yo me enfrento diariamente.
Pero de alguna manera estoy entendiendo que esta amiga te pide favores recurrentes y de alguna manera tú empiezas a no estar muy de acuerdo con estos favores que te pide. Porque esto puede suceder, que tengamos una relación de amistad con una persona
y que te pida muchos favores o también se puede extrapolar a otro caso, ¿no? Una persona que te absorbe a nivel energético, ¿no? Que te dice, vamos a quedar, vamos a no sé qué, a nivel energético y de calendario, ¿no? Eso de decir, bueno, sí, me cae bien esta persona, estoy muy a gusto con esta persona...
pero empieza a pedirte, no a exigirte, pero sí a pedirte, pues venga, quedamos, hacemos esto, hacemos lo otro. Son situaciones distintas, pero a la vez que tienen una misma unión, que se ha hecho este de pedir, de pedir de forma muy reiterada. Aquí tenemos varias opciones, entiendo, David. Sí, claro, mira, este es muy recurrente en consulta, pues aquí es...
Claro, aquí todo esto es un trabajo, ¿no? Yo, si tú me dices un gat, ahora yo te diría, pues empieza a decir una vez que no, aunque sea la más pequeñita. Claro, yo, por ejemplo, lo tendría muy fácil o lo podría ver muy evidente porque estoy muy acostumbrado a decir que no o a poner incluso los tempos, ¿no? Pero si una persona no está acostumbrada, todo lo que le diríamos no le sirve porque de alguna manera no sabe hacerlo. Pero sería como...
aquella vez que sea algo más pequeñito y que tú tengas fuerza, es decir, ay, mira, no, esta vez, ay, pues mira, no, porque he quedado aquí. Bueno, pues ponerse una excusa, ¿no? Hasta que aprenda a decir no sin excusas o hasta que aprenda a decir no, no me apetece, ¿no? O sea, pero probablemente esa persona se sentirá en deuda, no querrá decepcionar a la otra, tendrá miedo que no le hable más en la vida. Bueno, pues es empezar a decir pequeños no's.
Sí, sí, totalmente. Y en este caso poníamos dos ejemplos y en los dos es bastante extrapolable. Y cerramos con una última. Ahora es un mini reto. Vamos a hablar de un mini reto semanal que sería el hecho de no decir no de una forma consciente. ¿Qué te parece este tipo de retos, este tipo de dinámicas? Es un poco lo que comentabas ahora en la situación ficticia. No decir no de una manera consciente. ¿Cómo sería eso, Dani?
Claro, yo lo veo como, por ejemplo, cuando estemos en una situación concreta de nuestra vida, ser conscientes de que tenemos que poner límites, ¿no? Cuando veamos aquello de, vale, aquí, ¿no? Por ejemplo, una situación familiar, ¿no? Ay, mira, pues tenemos una comida tal y a ti no te apetece porque sabes que va a ser una comida familiar que se va a alargar mucho, tú has tenido una semana muy pesada, muy cansada y decides decir que no.
El hecho de decir que no de forma consciente, no ir al sí directo, que muchas veces es aquello de que ponemos la automática, ¿no? Vendría a ser un poco esto. ¿Tú cómo lo ves? Claro, yo sería... Claro, aquí fíjate que incluso si tienes una persona que realmente siempre... Vamos al ejemplo anterior, siempre te está diciendo las cosas, ¿no? Oye, vamos aquí, puedes decir, oye, mira, pues me apetece estar un rato conmigo, ¿no?
Y de la otra manera, si yo todavía no estoy en ese nivel de poder entender que yo me quiero y puedo decirle a la otra persona lo que yo siento, lo que yo necesito, es como detectar qué cosas me cuestan y cuando yo detecto qué cosas me cuestan, como aprender a decir mi primer no. Mi primer no, donde aunque sea muy difícil y me ponga muy nervioso o muy nerviosa, cuando lo vaya a conseguir, pueda empezar a introducir esos pequeños nos. ¿Sabes?
O mira, la verdad que quiero estar conmigo esta tarde.
Me gusta que me lo digas porque siento que te apetece tomar un café conmigo y me encanta tomar ese café contigo, pero hoy quiero estar conmigo esta tarde porque necesito estar para mí sola. Pues un poco es esto, la comunicación asertiva. David, lo tenemos que dejar aquí porque nos ha terminado el tiempo, pero te quiero desear un feliz día de la radio, que hoy es el Día Mundial de la Radio.
¡Ay, qué guay! Y es un día muy chulo para todos los que hacemos de este medio pues un poco nuestro ritmo y nuestra vida y deseo pues que también lo puedas disfrutar.
Pues muchísimas gracias a ti también, Dani. Feliz fin de semana y feliz día de la rádio para todos y para los compis que están por ahí. Muchísimes gracias, David. I a vosaltres, oients, moltíssimes gràcies per seguir-nos una setmana més. Fins aquí la Rambla d'avui. Recordeu que demà teniu el resum de la Rambla al migdia, aquí al 98.ufm. És un plaer estar amb vosaltres. Soc Daniel Martínez. Dilluns, tornem amb més, amb les piles carregades i ja amb el carnaval passat. Que vagi molt bé. Bon Finder. Adéu-siau.