A l'escoltes, l'àdio d'esmerc, sintonitzes, l'àdio d'esmerc,
a l'àdio de Sant Just, dure't a l'inforç.
Bona tarda, Sant Just, ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui dimarts 14 de març.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín de tardes de ràdio d'esmerc.
Esteu sintonitzant el 98.fm a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens espera en les properes dues hores?
Doncs ve d'aquí i fins les 6 primer de tot tenim l'espai de ioga.
Parlarem d'aquesta pràctica amb l'elenca de l'acadèmia, l'ESA ioga d'aquí de Sant Just.
Té un parell de temes a tractar i l'escoltarem amb moltes ganes.
Després, tot seguit, a les 5 i 45 tindrem l'Albert Macià per parlar de les d'activitats i de l'agenda cultural que hi ha a l'Ateneu.
Després i ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els bolletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
farem l'espai de llibres, espai de recomanacions literàries i també d'alguna novetat editorial.
Ho farem de la mà d'Arnau Cònsul, el propietari de la llibreria Cal Llibreter d'aquí de Sant Just.
També comentarem amb ell l'agenda que té preparada de la llibreria pel que fa als actes, presentacions i xerrades aquest mes de març.
Acabarem per això el programa d'avui fent referència a l'espai de la xarxa 06 que estan abordant aquest trimestre el tema del joc en l'entorn familiar.
Reposarem un dels capítols que vam fer la setmana passada.
Aquí vam entrevistar una família i ens vam parlar de quina forma dedicaven el joc a casa seva.
Doncs bé, no marxeu, que tot això serà de seguida. Vinga, va, que comencem!
L'essència de Sant Just l'atens a la Rambla, a Ràdio d'Esbert.
I ara, amb aquesta música tranquil·la, passem a fer l'espai de ioga Jatin Kalalenka, de l'ESA Yoga, aquí a l'estudi.
Hola, Lenka, què tal?
Hola, què tal?
Música tranquil·la, parlem de ioga.
Sí, sí, sí, sí, sí.
I jo, primer de tot, volia fer referència a l'acte que va haver-hi, bueno, acte activitat,
que va haver-hi el diumenge d'11 de març a la plaça Camoapa,
per celebrar, per comemorar en part el Dia de la Dona, l'ESA Yoga.
Vau estar allà a les 9 del matí, arrencant aquest dia, eh, Lenka?
Sí, sí.
Com va ser?
Fue fantàstico, porque no obstante las previsiones, el día fue fantástico, con calor.
hemos tenido desde los pequeños hasta las señoras más mayores en el mismo grupito y disfrutando,
practicando juntos, celebrando la mujer.
Què vau fer? Quines seqüències o com estava organitzat?
Hicimos algo que podría abordar bien uno mayor, una persona media, como un niño.
Bueno, hemos hecho algunas, obviamente estando en un interno externo, que hay muchos estímulos externos,
pues hemos intentado para cerebrar la dona, hemos generado una práctica que sea más centrada en las portes más importantes de la mujer,
que son las caderas.
Ah, mira.
Sí, sí, sí, sí. Y nada, hemos probado a todos juntos practicar, sentir esa energía de la mujer dentro de nosotros,
porque obviamente es algo diferente respecto al hombre, porque nosotras somos capaces de generar, somos creadoras.
Y esa cosa hay que cultivarlo, hay que tenerlo.
¿Y hay posturas más que adecuadas, concretas, para la mujer o para el tema de las más flexibles o la cadera?
Sí, son todas una serie de posturas y movimientos que nosotros las hicimos de forma gradual que van a hacer como eco un hincapié hacia el embarazo.
Ah.
Y es una cosa curiosa, que son unos movimientos dinámicos, uno dice, vale, estarán ahí, quietas, sentadas.
No, es un movimiento dinámico que se empieza a hacer progresivamente desde lo más fácil,
luego andando hacia lo más complejo, en manera que quien no puede abordar el complejo, se mantiene en el más fácil.
Vale, una mica a nivel para todos, ¿no?
Sí, sí, sí, sí, sí, así. Y hemos hecho eso hasta llegar a esa última, que sería la representación de la evolución del feto al interior del útero, de la barriga de mamá.
Mmm, ¿y había dones embarazadas?
No, no, pero había bebés y bebés se lo pasaban súper bien hacerlo, les gustaba la cosa, les recordaba algo.
¿Tú vas reconèixer algú de las clases de la Esa Yoga que vingués a l'acta expresamente?
¿O no t'hi vas fixar?
No, no, no, eran diferentes, eran personas que no nos conocían, además, algunas amigas, pero generalmente casi mayoría eran personas que no conocíamos y eso es una cosa bonita, que la gente se...
Que te nos conegui, ¿no?
Sí, sí, sí.
I quines diferències, Lenca, hi ha entre fer el ioga, o sigui, fer el ioga en un lloc tancat, com podria ser la vostra acadèmia, no?, una classe o així, en fer-ho en un lloc descobert.
Hi ha alguns avantatges o aspectes positius?
Bueno, en un local cerrado se puede cultivar mejor la energía.
Yo puedo mejor, como profesor, mejor percibir lo que está ocurriendo entre nosotros.
Como es la energía del grupo, digamos, y luego hay menos distracciones.
No te distrae el viento, no te distrae el sol que te pega aquí y no hay esos factores externos que pueden llamar tu atención hacia el externo.
Vale.
Eso, fundamentalmente...
Pots estar més concentrada, ¿no?, en un lloc tancat.
Sí, sí, sí.
Bé, una experiència positiva del dia 12.
L'Essa yoga acaba estallar el peu del canó celebrant el Dia de la Dona, comemorant aquestes activitats.
Després, també, l'altre tema que volíem parlar, Lenka, és la presentació, que ja en vam parlar fa unes setmanes.
Justament s'estava acabant de publicar, estava acabant-se inclús d'imprimir, podríem dir.
Sí.
Que és la teva joia, ara mateix, el teu llibre, el teu primer llibre.
Parla'ns una mica.
Yoga es simple, és el títol.
Sí, és una resposta a muchas peticions que he recibido.
Dar una contestació simple, completa, que puede satisfacer a veces las dudas
y aclarar por qué es así y sobre todo las dudas a la gente le llegan dos, tres horas después que han practicado,
no mientras lo hagan.
Claro.
Pues también esa forma.
Y necesitaba sumar para mí las cosas fundamentales e importantes para una persona que empieza,
como también quien que practica, a ponerlo en manera ordenada, clara, para que pueden aprovecharlo las personas.
Explica'ns una mica el procés de gestació, és a dir, com s'ha gestat aquest llibre, com s'ha anat escrivint.
Has hagut de fer molts canvis, moltes modificacions, de repensar la seva estructura.
Quines coses hi has volgut posar i quines no?
La estructura me ha dado un objetivo de ir cada aspecto, que para mí es, sí, sí, que aborda, digamos,
la práctica en la esterilla, como fuera, o también las actitudes que tenemos en la vida diaria.
Vale.
Y ponerlas una a una, pero poner un fuerte acento en las posturas, obviamente,
porque todos empezamos desde ahí, casi todos.
Luego, en la meditación y respiración, que son, a veces es desde ahí, a veces hacemos,
cada uno se acerca en una manera, desde la derecha, desde la izquierda.
Vale.
Y eso es.
Y no dejar fuera también la parte psicológica, que es importante, porque la esterilla,
lo que pasa, cómo reaccionas en la esterilla, es como en la vida.
Ah.
Al final, cuando hay las resistencias, cuando hay los desafíos, lo podemos tranquilamente
trasladar a lo que hacemos en una situación de vida real, cuando estamos al trabajo, en
la vida de la pareja, cómo reaccionamos, cómo nos ponemos delante a una situación de
dificultad.
Ostras.
Y el libro así, nacido, luego, no he podido poner todo lo que me gustaba, no quería hacerlo
demasiado demasiado.
Extenso, ¿no?
Sí, sí, sí.
Si no, un libro de 800 páginas, si no, eh.
Sí, porque si no, me iba a hacer lo pesado, lo que no quería hacer.
És a dir, i has hagut de posar, has hagut de posar-lo estrictament, t'has senyit una
mica el que volies posar, la idea, l'essència de lo que tu volies comentar.
I, Lenka, has hagut d'escoltar-te molt a l'hora de posar les coses al llibre, has
escoltat també veus d'alumnes, d'altres, és a dir, has hagut d'estar allò amb les
orelles a dir, vinga, va, a veure com puc omplir les pàgines del llibre, com
el puc anar a escriure.
Me ponía, me ponía, digamos, el título. Después del título dejaba un par de días.
Vale.
Y dejaba que las cosas fluyan. Fluyan y me llegan.
Però que hi ha molts capítols.
Treinta.
Treinta capítols?
Sí, sí, sí.
Uau.
No serán muy largos, no, els capítols.
No, no, no, son breves.
Son breves, ma dan la justa informació.
No me quería extender demasiado con cada aspecto, pero, digamos, lo he repartido de posturas,
digamos, hay diez capítulos, porque no puedo hablar del mismo capítulo de Saludo al Sol
y de la invertida. Vale.
He ido fraccionando en manera creciente, desde, digamos, más simple, desde donde se empieza
y luego ir buscando, porque la invertida cada uno, tenemos ese reto, la tengo que hacer,
intento, antes que, no sé, hago 45, tengo que hacerlo.
Ay, a veces tenemos esos retos, porque yo lo veo en las caras de las personas.
Cuando las pones arriba, que lo mantienen, bajan y sonríen como niños.
Ah!
Es muy divertida la cosa.
O sea, después de fer la postura, la invertida, cuando acaban es como, ué, sí, no?
Lo he aconseguido.
Totalmente.
Uau.
Molt bé.
I a qui diries a qui va dirigit el llibre?
És a dir, a qui el recomanaries?
Per exemple, a algú que es vol iniciar amb el ioga?
O a algú que és professor?
O a algú que estigui practicant?
Un poco de todo.
Cuando hay un...
Estás en búsqueda de una inspiración, de ahí la puedes coger.
Quien empieza para darse cuenta de lo que va a hacer,
cómo lo va a hacer,
qué sirve la cosa que va haciendo.
personas como profesores,
que nosotros somos siempre unos buscadores.
Vale.
Yo soy siempre una buscadora.
Voy...
Vas buscant, eh?
Sí, sí, sí.
Sempre aprenent, sempre aprenent.
Sí.
Jo em pregunto, perquè Lenka, tu portes molts anys practicant ioga.
Tu cada dia, quan fas les postures,
aprens una cosa nova, tens noves sensacions,
depèn molt del dia.
És a dir, què és el que et motiva, no?,
a practicar cada dia ioga,
perquè les postures són les mateixes.
Sí.
Què és aquí al darrere que et faci cada dia, no?,
de dir, vinga, va, una mica.
És...
Cuando empiezas, a veces hay la resistencia, no?,
que tenemos en cabeza ese pequeño diablecito que nos habla.
Sí.
Ah, va, no vas a hacerlo, va, tómate un café,
va, siéntate ahí,
mírate a Instagram.
Sí.
sin nombrar demasiadas cosas.
Es...
Yo tengo una rutina, hago siempre la misma secuencia.
Vale.
Voy alternando, digamos que son más de una,
pero son siempre las mismas secuencias.
Y me ayuda a calmar la mente.
La...
Lo que tengo, a veces tenemos algo que nos gustaría cambiar
y no podemos, no están en nuestras capacidades.
Algo que nos preocupa, algo que un poco te da serena.
La práctica te da serena porque te llama tu atención
hacia lo que vas haciendo, digamos, de forma física.
Es un...
Es una meditación en movimiento, las posturas.
Y cada vez que las haces, también en la misma secuencia,
por ejemplo, yo practico mi misma...
Mi práctica es Ashtanga Yoga, donde hay 10 saludos al sol.
Y yo lo sé, antes de empezar, que cada saludo al sol
será diferente, cada pelo por abajo me sentiré diferente.
Ah, mira.
Y no seré cansada después de esos 10 saludos al sol.
Lo sé, que me sentiré bien.
Pero no obstante, todo eso, que lo sé,
hay muchas resistencias en ponerse a hacerlo.
Ya, claro.
¿Qué es más de practicar para el matín, a primera hora,
más para la tarde, diferentes cops al día?
Lo que vida permite.
A veces yo suelo practicar la mañana,
si tengo energía, a las seis de la mañana,
cinco y media de la mañana.
Cinco y media de la mañana?
Sí, es chulo.
Pero a ver, Lenka, a ver.
No me extraña que a las cinco y media
tengas vocecitas que te digan
no, no, ahora no, ahora no.
Pues a ver.
Hombre, es un reto, eh.
Pero tú te acheques expresamente
para practicar yoga?
¿Te pones una alarma?
¿Cómo va?
Sí, sí, me pongo la alarma,
tengo mis prendizas,
mis dos prendizas para ponerme,
me pongo y a veces hay en la cabeza esa cosa.
Pero el día lo empiezas mejor
porque la primera hora lo dedicas a ti,
en total calma.
Nadie te está distrañando.
No, a las cinco y media ya te digo yo
que calma total habrá.
Eso sí.
Pero empiezas mejor el día.
Vale.
¿A casa teva o practicas?
Sí, sí, a esa hora sí, a las cinco.
Sí, claro, claro.
No crec que vagis a obrir la esa yoga
expresamente a las cinco y media del matí.
No, los vecinos se quejarían un poquito.
Bueno, sí, sí, claro.
No para mí no han agorado.
Una altra pregunta que em sorgeix, Lenka,
yoga es simple?
¿Es una mena de manual?
¿Es autobiográfico?
¿Es a dir, ¿ho parles en primera persona?
¿Dones consells?
¿Qué es más?
¿Tipo novelístic?
O es a dir, bueno,
¿es escrit, por ejemplo, en primera persona, no?
Primera persona, definitivamente.
Sí, sí, sí.
Vale.
Sí, porque he sumado varias enseñanzas
que he recogido porque obviamente
esa práctica diaria te lleva hacia, de verdad,
de vivirlo muy intensamente dentro
y saberlo, cómo es lo que pasa.
y ver también las personas, pues, intentado de, en el libro,
ponerlo, no novelísticamente, no es un cuento,
pero, digamos, no son instrucciones de uso de un robot de cocina.
No, no, no, luego de cocina,
pero hay unas sugerencias, unos tips,
unas cositas que dices, me se enciende la lucecita, aquí ya, ves?
Eso puede funcionar.
Ah, molt bé.
I escolta, parlant una mica també, seguim parlant del llibre,
Aquí a Sant Jús, com se li donarà una mica de bombo al tema?
Com farem que la gent del poble conegui que s'ha publicat el llibre?
Bueno, estamos haciendo un poco de divulgación en general
entre los que nos conocemos, entre amigos,
y ahora, gracias al ayuntamiento y todas, digamos,
la promoción cultural que hay,
ese libro es parte de La Primavera Literal,
y gracias a eso hemos entrado,
tenemos la posibilidad de presentarlo la semana que viene.
La semana vinent, no sé si, per exemple, era el día 23?
Es 23, es jueves 23 a las seis y media.
No lo tengo muy bien grabado.
I on podrem escoltar aquesta presentació?
Se puede venir en persona.
Al claustre de las escoles era?
Sí, sí, sí, al claustre de las escoles.
Ahí estará.
Ahora hablaremos en una forma muy informal,
porque yo soy una persona real,
me gusta pasármelo bien,
divertirme y hay otras cosas en la vida.
No hay solamente eso, en sentido,
no soy una persona tan adicta.
Entiendo, me gustan también otras cosas y hay que hacer aprender a las personas
que los yoguis somos muy abiertos,
nos gustan también otras cosas.
y ya ahora es más abierto.
Pues será una charla muy informal para las personas,
para darles un poco de curiosidad sobre mí como soy,
porque el libro no es personal,
pero seguramente es mi punto de vista,
con lo cual personas tienen también un poco
ponerle la cara a l'autor,
a lo que quiere expresar.
Clar, és a dir, que a vegades poder llegir un llibre
o quan algú rep el llibre a la mà es pot quedar amb una idea,
però el fet de poder conèixer la persona que l'ha escrit
entenc que també és una forma d'apropar el llibre,
d'apropar l'autor, l'autora en aquest cas,
i també l'ocàstit molt important
de fer veure que la gent yogui
no només viu pel lloga
i que hi ha altres facetes de la vida.
Sí, sí, sí, no en vivo en la cueva.
Exacte, per exemple, tu també ets mare,
també deus tenir altres aficions,
i que es tracta una mica de combinar-ho tot,
que el lloga és veritat que forma gran part de la teva vida
perquè també tens l'acadèmia i ets professora,
però que hi ha altres facetes
i també s'ha de donar l'oportunitat a la gent
que conegui.
Per exemple, alguna faceta teva,
sabem que, per exemple, t'agradarà escriure,
perquè si has escrit un llibre també et deu agradar escriure,
o no sé, explica'ns alguna altra faceta de l'elenca
que també interessi, per exemple.
Sí.
No sé, jo què sé, la natura.
Sí, sí, definitivamente.
Sí, la natura, me gusta también ver los deportes,
me gustan, digamos, ver también la cultura.
m'interessen tantas cosas, no solo una.
No me, no me, soy curiosa, soy curiosa y voy mirando otras cosas,
también la alimentación, cosmética natural,
digamos, voy variando.
Vas variando.
Sí, sí, sí, explorando todo lo que nos rodea.
Molt bé, molt bé.
Doncs, Lenca, hem parlat una mica de l'acte que va haver-hi el diumenge,
el dia 12, i també del llibre, Yoga és simple.
Fem el recordatori a la gent que pot venir la setmana vinent
al claustre de les escoles, per la tarda,
a dos quarts de set, a les sis i mitja,
el dia 23, per escoltar-te una mica,
parlar del llibre, de, bueno, una mica el que hem fet ara, no?
Què és el que hi ha, què s'hi troba, com l'has escrit, etc.
Res més, també recordar la gent que pot tenir informació de l'ESA Yoga
i de tot el que aneu fent a la vostra web, l'esayoga.com.
Sí, sí, sí.
I a les xarxes socials també, que us poden seguir, no?
Sí, sí, sí, també.
Que aneu publicant, que esteu bastant actius, eh?
Sí, bastante, bastante.
Sí, sí, sí, ponemos, ponemos.
També en la web de l'Ajuntamiento,
com és el plan de la primavera literal,
estarà també amb ells
i nosaltres en les xarxes locales,
en social media, lo pondremos.
Poco a poco vamos poniendo todo.
També.
Molt bé.
Doncs, nen, que ha estat un plaer tenir-te avui aquí,
dimarts, a la ràdio i res.
Fins la propera i que vagi molt bé la presentació del llibre.
Gràcies, gràcies.
Vinga, adeu.
Gràcies, gràcies.
Gràcies.
Sube, inhala.
No me digas que lo sientes, eso parece sincero pero te conozco bien y sé que mientes.
Te felicito que bien actúas, de eso no me cabe duda, con tu papel continúa, te queda bien el sello.
Te felicito que bien actúas, de eso no me cabe duda, con tu papel continúa, te queda bien el sello.
Te felicito que bien actúas.
Esa filosofía barata no la compro, lo siento en esa moto, ya no me monto.
La gente de dos caras no la soporto, yo que ponía las manos al fuego por ti.
Me tratas como una más de tus antojos, tu herida no me abrió la piel, pero si los ojos los tengo rojos.
Te felicito que bien actúas, de eso no me cabe duda, con tu papel continúa, te queda bien el sello.
Te felicito que bien actúas, de eso no me cabe duda, con tu papel continúa, te queda bien el sello.
Te felicito que bien actúas.
Hablándote claro, no te necesito, perdiste, alguien no canticó, algo me decía porque no fluíamos.
Te voy a picar cuando recuerdes cómo no comíamos, como antes, tú de parla apoyándote del volante, quemando el tranquilizante.
No te bloquees las redes pa' que veas la otra en la Mercedes.
No me cuentes más historias, no quiero saber, como es que he sido tan ciega y no he podido ver, te deberían dar unos carros hechos también.
Te felicito que bien actúas, de eso no me cabe duda, con tu papel continúa, te queda bien el sello.
Te felicito que bien actúas, de eso no me cabe duda, con tu papel continúa, te queda bien el sello.
Yo te felicito que bien actúas.
Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones.
I t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Catalunya és europea des de la seva fundació.
Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la protecció del català o les migracions...
Si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir.
Catalunya té coses a dir.
Ara que hem de construir el nou futur d'Europa,
Entra al portal de la Conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi.
Escolta Europa. Europa ets tu.
Generalitat de Catalunya.
Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de Bici Sense Edat.
En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu, que ho facin sols.
Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten. I tu a ells, també.
Des de Bici Sense Edat, et necessitem.
Festa Voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esbert.
Vinga, seguim amb aquesta primera hora.
Acabem de fer l'espai amb la Lenka, professora i propietària de l'Acadèmia Lesa Yoga d'aquí de Sant Just.
I ara anem a comentar algunes notícies.
Mentre fent temps, a que arribi l'Albert Macià per parlar de l'agenda i de les activitats culturals de l'Ateneu.
Volem comentar una notícia que ens és entranyable i que també ens porta records i que també a la vegada ens ha sorprès.
És una notícia que fa referència a l'ús del català, a la política lingüística que afavoreix l'ús d'aquesta llengua, de la nostra llengua.
I és que torna la queta amb el lema Provem-ho en català.
És la nova campanya per fomentar la llengua.
Hem de dir que la inversió inicial del govern de la Generalitat és a 650.000 euros per aquesta campanya.
I canten artistes com, per exemple, Kelly Issaia, el trio Marala i també Dead Taiets.
Doncs sí, el govern acaba de llançar aquesta campanya de promoció del català.
La protagonista és la vella coneguda Queta.
Aquella boca que va donar corda al català la campanya del 2005, de fa ja gairebé 20 anys, concretament 18 anys.
Era aquella boca que parlava amb les dents, que li van posar de nom Queta.
Doncs és el personatge central d'aquesta nova campanya que surt aquest 2023.
Una campanya institucional que porta de lema, ja ho hem dit,
Provem-ho en català, molt per parlar, molt per viure.
Davant la sensació d'aquesta emergència lingüística.
L'objectiu no és només sensibilitzar la població, sinó també modificar actituds lingüístiques.
I, per tant, també incrementar l'ús de la llengua.
La idea és que tothom qui sàpiga català el faci servir una mica més del que ho fa ara,
tant si el fa servir habitualment com esporàdicament.
La campanya optimista, cohesionadora, amb ganes de sumar,
així ho ha dit la consellera de Cultura, Natàlia Garriga,
també vol diluir el prejudici que cal parlar castellà
en funció de l'aspecte o ocupació de l'interlocutor,
és a dir, en funció de qui tenim al davant,
que a vegades certs estereotips ens fan ja d'entrada començar la conversa en castellà,
quan ho podrien fer perfectament en català, que no cal canviar l'idioma.
Doncs bé, per això aquesta campanya inclou també no només una queta,
és a dir, una boqueta d'aquestes en 3D,
sinó també desenes i desenes d'aquestes,
de tots colors i amb totes les ocupacions.
Diuen que les quetes del 2023 són múltiples,
moltes veus, moltes formes de parlar la llengua,
ho ha dit així la consellera.
Diu que la queta del 2005, la de campanya anterior,
tenia una forma, una veu, un accent,
i que la campanya ara vol assenyalar
que hi ha una diversitat en la societat catalana,
i el fet que absolutament tothom pot parlar en català.
Doncs tenim un tros també d'aquesta campanya,
d'aquest vídeo, a veure si el podem escoltar.
Vinga, som-hi ja, és el moment de fer el pas.
A casa, a la feina i al carrer.
Quan anem de festa o al taller.
Parla'm amb el teu accent.
Només hem de començar a proveu en català.
Tu per mi i jo per tu puc.
I quan vulguis tots plegats.
Molt per parlar, molt per fer.
Proveu en català.
Molt per parlar, molt per viure.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Doncs així fa, és un trosset d'aquest fragment de la campanya
de l'ús del català que promou la Generalitat.
I can't turn my head off
Wishing these memories would fade and never do
Turns out people lying
They said just snap your fingers
As if it was really that easy for me to get over you
I just need a tie
Snappin' one, two
Where are you?
You're still in my heart
Snappin' three, four
Don't need you here anymore
You're out of my heart
Cause I'm my snap
L'essència de Sant Just
La temps a la Rambla
A Ràdio d'Esbert
Sant Just, encara fumes?
Has pensat a deixar de fumar?
El cap Sant Just t'hi pot ajudar
Sol·licita-ho enviant un correu electrònic a
Sant Just, encara fumes?
Arroba santjust.cat
Sant Just és una delícia
I el tabac una brutícia
Un poble tan adorable
I el fum tan insuportable
Sant Just t'omple la vida
I el tabac te l'esquitxa
Pensa bé que tu t'enganyes
No juguis, ara t'ho manes
Per què fumes?
Encara fumes?
Per què fumes?
Encara fumes?
Ara som 3.45 de la tarda d'avui dimarts 14 de març de 2023
I ja tinc l'Albert Macià a l'estudi
Per comentar una mica les activitats
I l'agenda cultural de l'Ateneu d'aquests propers dies
Hola Albert, què tal? Bona tarda
Hola, bona tarda
Avui ens falta l'àstrid, però bé
Hem canviat de dia i falta l'àstrid
Sí, avui és un canviat de dia, d'hora
Bé, ens adaptem a tot
Ens adaptem a tot, clar que sí
Tenim aquí per comentar una mica
L'agenda de l'Ateneu
Que crec que... Déu-n'hi-do, eh?
Els actes que hi ha
Sí, sí, sí
Normalment l'Ateneu sempre té un coixí d'actes important
I la notícia és quan hem de dir aquest cap de setmana
No hi ha res
Sí, és raro
Cosa que passa en èpoques molt determinades
Per Nadal, per Setmana Santa
Perquè si no, l'Ateneu sempre està bullint
Quan hi ha festes més que res
I les coses comencem
I comencem davant mateix
Davant mateix, dimecres
A la sala del cinquantenari
Hi ha la presentació de la novel·la
La llarga migdiada de Déu
Vinga, sí
De Pep Coll
Que en aquesta presentació
L'actor conversarà amb l'Imma Periques
O sigui, serà una presentació així
En forma de conversa
Que bé
És a les set de la tarda, com hem dit
A la sala del cinquantenari
I entrada lliure
Molt bé
És una activitat que organitza Cal Llibreter?
No, el Club Literari
El Club Literari
El Club Literari la teniu
Òbviament el Club Literari s'arrepenge
O no sé si s'arrepenge
O treballa en col·laboració amb Cal Llibreter
Però hi ha activitats que organitza directament Cal Llibreter
L'Arnau Cònsul
I n'hi ha que organitza el Club Literari de la Taneu
En aquest cas s'està organitzat pel Club Literari de la Taneu
Suposo que Cal Llibreter el que farà és portar exemplars
Anirà allà i tindrà els llibres lògicament
Per a tota la gent que l'interessi
Sí, sí
Molt bé
Amb això comencem
I després ens saltem a divendres
Divendres toca tertúlia
La tertúlia d'aquest mes
Amb un títol interessant
Jo diria que interessant
Estava buscant l'adjectiu
Crida l'atenció
Crida l'atenció
Que es diu
Morir dignament és possible
Però el coneixes els teus drets
Oh
Sí, el títol realment
Realment és
Crida l'atenció com dèiem
Sí, sí, sí
Si més no per generar debat
Sí, exactament
Això anirà a càrrec
Aquesta tertúlia anirà a càrrec
D'Isabel Alonso d'Àvila
Sí
Que era expresidenta
De l'associació
Moviment al dret a morir dignament
Que és una associació, eh
I després també amb la participació
De Ramon Riu Fortuny
Que és un jurista
I aquí, doncs, es tractarà
Es parlarà una mica
De què vol dir una mort digna
Clar
Dels drets que tenim ara
Amb les lleis de regulació
De l'eutanàsia
I de la importància que té
El document de voluntats anticipades
Clar, que no sovint
És prou conegut, potser
No ho sé
Jo crec que ja s'han fet
Bastantes campanyes
Com perquè la gent ho sàpiga
Sí
Com a mínim
Jo el tinc fet
Això és un document
Que es pot anar al notari
Costa molt
És un preu molt baix
Estàndard
Perquè és un document
Bastant estàndard
I et garanteix
Que si tu dius
Que en un moment determinat
Quan arribem al cas
Que no es pot fer res
Amb la teva salut
Que no t'allarguin la vida
Artificialment
Bé, això és una simplificació
Suposo que quan parli el jurista
Ell ho estendrà
Ho estendrà molt més
Vull dir, jo estic ara parlant
Amb la simplificació
Perquè ens quedem amb una idea
Exactament
Amb la simplificació
Que fa un usuari
D'aquest
D'això
Per tant
Ja tenim
La presentació del llibre
Tertúlia
I dissabte al matí
Tenim l'Assemblea General
Home
Assemblea General
18 de març
Com tota entitat
Un cop a l'any
Hi ha una assemblea general
Ordinària
Amb la qual
Es passa
Reten comptes
De l'exercici anterior
Es parla del nou exercici
En aquest cas
No hi ha canvis de junta
Per tant
No hi ha
No hi ha eleccions
A la vista
I l'assemblea
Començarà a les 11 del matí
A la sala
Al cinquantenari
En aquest cas
Lògicament
És un acte
Restringit
Als socis de l'Ateneu
Clar
Als socis de l'Ateneu
O a la gent
Que forma part de les seccions
També
O només els socis
Bé
Aviam
Els que formen part de les seccions
Majoritàriament
En totes les seccions
Els socis de les seccions
Són també socis de l'Ateneu
D'acord
Amb alguna excepció
Com pot ser la CEAS
Que té socis
Que no ho són
En aquest cas
Els que no són socis
De l'Ateneu
No tenen dret a assistència
A l'assemblea general
Clar
I
Hi ha algun cas més
D'alguna persona
Que participa
En activitats de seccions
Que no és soci
En aquest cas
No té
No té
No té
Els socis
Han d'estar
Han d'estar
A la llista
De socis
En el moment
De la convocatòria
De l'assemblea
Perquè
Entenc que aquesta assemblea
En aquesta mateixa assemblea
De fa un any
És la que va ser
La que va ser
De canvi de junta
L'assemblea general
És la que
Escull
Quan toca
La nova junta
És la que
Em va
Em va permetre
Sortir del càrrec
De president
Després de deu anys
Que em va permetre
I que va agafar
I que va agafar
Una nova junta
Amb nova emprensida
Amb noves ganes
De fer coses
Però una assemblea
Una assemblea
Que sí que van venir
Polítics i tot
Bé
Del poble
Bé
L'assemblea
L'any passat
Tenia un cert
Clar
Després de deu anys
De la mateixa junta
Hi havia una certa voluntat
I clar
Es va moure
Bastanta gent
Sí
A l'assemblea
Teòricament
També podria assistir
Gent de fora
Si ho permet
La junta directiva
Però sempre
Sense veu ni vot
O sigui
Senzillament
Com a
Com a públic
Com a públic
En aquest cas
Com a espectador
D'un acte
Però sense dret
Ni
A veu ni vot
Perquè es vota
Alguna qüestió
A l'assemblea
Sí
Clar
Lògicament
S'han d'aprovar els comptes
D'acord
L'acte de l'any anterior
No cal aprovar-la
Hi ha la prova
El president
I el secretari
I a més a més
S'escoll normalment
La Taneu
I el bon costum
D'escollir un parell
De socis
Que també
Donin fe
Que aquell acte
És correcte
I no cal
En tot cas
Si algú
La llegeix
I veu
Algú
Pot dir
Escolta
L'acte
He vist això
I no m'agrada
I quedarà constància
Però
No cal fer aprovació
Però sí
Cal fer aprovació
Lògicament
De l'estat de comptes
I del pressupost
I quan hi ha canvis
Canvis de quotes
Etc
Tot això requereix
Recarreix aprovació
De l'assemblea
Molt bé
Bé
Ja ho sabem
Aquest dissabte hi ha assemblea
Exactament
I això és al matí
I a la tarda
A la mateixa sala
Quantenari
Tindrem
Cinema infantil
Amb el cargol i la balena
Visca
Vam ser
Cinexic
Que està organitzat
Per l'Ateneu
I per l'Òmnium
Que en aquest cas
És una
Una
Pel·lícula
D'aproximadament
Una hora
D'acord
I ja
Diguem
Recomanada
Ja per majors
De tres anys
Per tant
Per un públic infantil
Bastant ample
Home
A partir de tres anys
Dóna part
Un públic infantil
Bastant
Que a vegades són
A partir de sis
De set
Exactament
Quan són de set
Vuit anys
Lògicament
Potser podem trobar
Els pares aquells
Que diuen
I què fem
I què fem
Amb l'altre cri
Ho s'han de dividir
Però bueno
En aquest cas
Tres anys
Per tothom
És una
Pel·lícula
Bastant
La dura
És de cinquanta
Set minuts
Per tant
Tampoc no és
Una pel·lícula
Excessivament llarga
Bé
És que
Han de ser així
Una mica
Des pel·lícules
I com sempre
Hi haurà
L'entrada és gratuïta
En aquest cas
El cine xic sempre té
L'entrada gratuïta
I a més a més
Es donen
Crispetes
A l'entrada
Que bé
Per tal de
No són aquells pots
Immensos
Que a vegades
Hi ha en els cinemes
Perquè la
Tresoreria
Tresoreria
D'aquest cas
D'Òmnium
Que és qui posa
Les crispetes
No ho permet
Però
Com a mínim
Aquella sensació
Es fa caliur i ambient
De cinema
Només amb l'olor
Ja és com
Uau
Vinga va
Cinema
I llavors
Saltem a diumenge
Diumenge a les set de la tarda
Per acabar
A la sala del cinquantenari
Tindrem un concert
D'estones de clàssica
Vale
Amb un quartet
De corda
Vull dir
El títol de l'espectacle
És exactament aquest
Quartet de corda
Vull dir
Aquest no
No enganya
Amb Eduard Sobrado
El violí
Sara Ruiz
També violí
Albert Flores
La viola
I Joan Palet
El celo
Això serà
Divendres
A les set de la tarda
A la sala del cinquantenari
Molt bé
En aquest cas
Bé
Hi haurà obres
De Mozart
Bach
O de Corelli
Entre altres
El preu
12 euros
I els socis de l'Ateneu
10
I els menors
De 25 anys
Per veure
Si s'animen
7 euros
També una mica
Més econòmic
Per fomentar-ho
Molt bé
Exactament
Aquesta és la
Aquesta és el que tenim
La gent de l'Ateneu
En aquests moments
I aprofitant
Que tenim aquí Albert
Com que des d'aquí
A la ràdio
També ens vam fer ressò
De la notícia
De la col·laboració
Entre el grup de Pastorets
I al Museu de les Trementinaires
Com va ser l'experiència?
Perquè tu formaves part
D'aquesta
Entre cometes
Delegació
Del grup
Que va anar
A tuixent
En el museu
De fet
Era gairebé
Una sortida
No gairebé
No
Del 100%
Una sortida
Del mix
En Jordi
En Jordi Baldrick
Autor
Lletra i música
De totes les cançons
De
Dels Pastorets
Òbviament
Excepte aquelles
Excepte aquelles
Que són fragments
De Nadal
Les populars
Però tota la resta
De cançons
La lletra i la música
És d'en Jordi Baldrick
I ja fa
Més o menys
Quan s'acabaven
Les representacions
Un dia parlant
Va sortir la possibilitat
De
A mi
A mi
A mi
A mi
A mi
A mi
A mi
A mi
A mi
A mi
El Museu de l'Estramentinaires
Saber que hi ha una cançó
De l'Estramentinaires
És que és molt graciós
El Jordi Baldrick
Va
El Jordi Baldrick
Va escriure
Sí
I
Els hi va enviar la lletra
La música no
Però la lletra
La lletra sí
I van dir
Estem encantats
Esperem que vingueu
Us portarem el disc
Esperem que vingueu
I la veritat
És que ens esperava
I ens van atendre
Molt
Però que molt bé
És xulo el museu?
El museu
És molt petitó
Lògicament
Correspon a una població
Com d'allò
Però és maco
I és interessant
Perquè jo he canviat
Molts conceptes
Dels que tenia
De l'Estramentinaires
Ara soc més
Tinc un concepte
Més científic
Abans
Potser
Era molt
Molt emotiu
Perquè coses
Com
Com podia pensar
Això és un ofici
De cent
I cent
D'anys
D'antiguitat
I com a tal
Ofici
Si és que en podem dir així
Realment
Va néixer
El segle XIX
O sigui
Estem parlant
Que va durar
Del segle XIX
Fins a
Inicis dels anys 80
Va ser l'última
Sí?
L'última
Tremantinaire
L'última
Tremantinaire
Tot dones?
Sí
Llevat d'alguna excepció
Sí
Però clar
El museu t'explica
El per què
Els coneixements
De la gent
De recollir les plantes
Etc
Han existit
Des de segles i segles
Però el segle XIX
A partir d'uns moments
Amb grans
Problemes econòmics
I aquell avall
Que no tenien
Manera de viure
Van
Diguem
Idear-se
Per alguna manera
El dir
Bueno
Aquests remeis
Que preparem aquí
Baixem
I els anem a vendre
I els anem a vendre
Pel país
I el nom
De Tremantinaire
No va sortir d'elles
Era el nom
Que els donava la gent
Amb elles
Se'ls va imposar
Una mica
Sí
Bueno
Clar
Venien
Tremantina
I altres
Herbes
I bueno
Sortien un parell
De cops a l'any
Carregades
Allò
A tope
Perquè a mi
Sempre veu
I arribaven
Si convenia a Barcelona
A Tarragona
Estem parlant
Des de la Vall de l'Avance
És a dir
Des de Tuxent
Per situar-nos
I estaven un mes i mig
O dos a fora
I tornaven
I amb allò
Guanyaven
Quatre xavos
Que ajudaven
A l'economia familiar
Mare meva
És un tema
Que clar
I de totes les edats
Hi havia Tremantinaire
Normalment
Normalment
Eren ja grans
L'última Tremantinaire
Que es va tenir
La possibilitat
Que l'últim viatge
El va fer l'82
Tot i que no sé
Si els anys anteriors
N'havia fet
O ja va ser
Acabem aquí
Van tenir la sort
De poder-la entrevistar
I anar al museu
Doncs ja passa un vídeo
En què parla ella
I ella va començar
Em sembla que dèiem
Deu anys
Amb la seva àvia
Aquests són coses
Que anaven
Els homes normalment
Es quedaven
Per les feines de camp
Que quedaven
Les dones anaven a vendre
I mira
I així passaven
I així passaven
Com podien
Anar amb aquella economia
Bastant fotuda
En aquella època
Doncs la visita al museu
Ens va permetre
Fer aquesta nova visió
Que bé
Però ja dic
Molt bé
Els va agradar molt
La música de la cançó
Sí
Els va tocar en directe
Per curiositat
No, no
No els vam tocar en directe
Va ser amb el disc
Va ser amb el disc
I a més a més
Com no tenien en aquell moment
En el museu
En el museu
Això
Vam
Vam anar en el cotxe
Que sí
Per escoltar el disc
I llavors
Una curiositat
Que els hi vaig explicar
Que jo mateix pensava
Que el Jordi Valdric
S'havia inventat els remeis
Per fer la cançó
I mira
No, no
Remeis que existien
I els remeis són tots reals
Això va agradar molt
Al museu
Sí, sí
O sigui
El Jordi Valdric
Es va documentar
Per fer la cançó
O sigui
Quan diu
L'oli de vet
Hi ha oli de vet
Sí, exactament
Quan diu això
És que realment
Ho va llegir en algun lloc
A les minifulles
Tot el que es diu la cançó
Tot és real
Vull dir
No hi ha cap cosa inventada
Caram
I clar, això també els va agradar molt
Perquè realment
No era allò de dir
Mira, només folclore
Si no
Que deia una
Que era científica
Exactament
Molt bé
Doncs mira
Doncs que bé Albert
Que ens hagis explicat
Aquesta curiositat
I sempre s'aprèn alguna
Alguna cosa nova
Escolta, fent aquest tipus de visites
Molt bé
Tu has fet de trementinaire
Jo he fet de trementinaire
I clar, em fa il·lusió també conèixer una mica
D'on ve la història d'aquest personatge
Molt bé
Albert, gràcies per passar
I t'esperem ja la setmana vinent amb l'Àstrid
Ens veiem la setmana que ve
Vinga
Adéu
Adéu
Bona tarda, us informa Kilian Saurina
Arrenquem amb la nova campanya
De promoció de l'ús de la llengua catalana
Ei, vinga, som-hi ja
És el moment de fer el pas
A casa, a la feina i al carrer
Quan anem de festa o al taller
Parla'm amb el teu acer
Només hem de començar
Aprovem-ho en català
Tu per mi i jo per tu
I quan vulguis tots plegats
Molt per parlar, molt per viure
Provem-ho en català
Molt per parlar, molt per viure
Generalitat de Catalunya
Sempre endavant
Provem-ho en català
Molt per parlar, molt per viure
El lema d'aquesta nova campanya
Iniciativa que preveu tenir una durada de dos anys
Com a mínim
Que recupera el personatge de la Queta
La recorden?
Que es va fer popular als anys 2000
I que ara torna
Barcelona, Mar Ruiz
Bona tarda
La idea de la campanya
És que sigui molt diversa
I que tingui molts accents
És per això
Que hi participaran persones
De molts àmbits
En aquesta campanya
Com els grups de música
Detailets
Marala
I Kelly Saian
Dels coers
O l'actiu Natàlia Sánchez
A més d'anuncis i de música
Aquesta iniciativa
Per promoure el català
Inclou una pàgina web
Que ofereix recursos
Per a no canviar de llingua
La consellera de cultura
Natàlia Garriga
Assegura que la clau
Per promoure el català
És fer-lo servir d'entrada
Sempre dirigir-te en català
Parlar en català
Inicialment
Sempre
Intentar mantenir-lo
Perquè moltíssimes vegades
És només
Aquesta mirada que tens
De vegades
Per un prejudici
No mal explicat
Que et penses
Que aquella persona
No parlarà català
Per tant
D'entrada
Dirigir-te en català
A tothom
Segons la consellera
Aquesta campanya
També pretén ser positiva
I optimista
Amb l'objectiu de cohesionar
Marc Ruiz
Catalunya Ràdio Barcelona
Notícies breus
Victòria Vilaplana
Els Mossos
Investiguen dues denúncies
Per tocaments
D'un professor
De l'Institut de Begà
Al Berguedà
A dues alumnes menors
Corresponsal
A la Catalunya Central
Nati Adell
Bona tarda
A l'Institut
Al Berguedà
S'ha activat
La unitat de suport
A l'alumnat
En situació de violència
En aquest cas
Violència sexual
I un inspector
S'ha treballat
Cols a cols
Amb la direcció del centre
Per mirar
D'aclarir
Què ha passat
S'està atenent
Els alumnes
Informant
Les famílies
I s'ha decidit
Que mentre no s'aclareixin
Els fets
El docent
Sobre el qual
Recauen les acusacions
Estarà en tot moment
Acompanyat a classe
Es tracta de dues menors
Que haurien denunciat
Ahir la tarda
A la comissària
De Berga
Tocaments
Per part d'un professor
De moment
No hi ha detencions
Nati Adell
Catalunya Ràdio
Baga
La selectivitat
Canvia de format
A partir del curs vinent
Avui sis centres de Catalunya
De cinquanta
De tot l'estat
Han participat
En la prova pilot
Impulsada pel Ministeri
D'Educació espanyol
Sobre el nou examen
De selectivitat
Aquí
S'han avaluat
Tres matèries
Matemàtiques
Llengua estrangera
I dibuix artístic
El model definitiu
Estarà disponible
El juny
Un any abans
Que es faci
La nova selectivitat
Per primera vegada
Esquerra Republicana
Tanca files
Amb el conseller
D'Afer Socials
Carles Campuzano
Arran de la polèmica
Per la participació
En un acte
De precampanya
On va donar suport
A la promesa
De l'alcaldable
Republicà
Santa Coloma
De Gramenet
Gabriel Rufián
De construir
Una nova residència
Geriàtrica
Si guanya les eleccions
La portaveu d'Esquerra
Marta Vilalta
Ha rebutjat
Les peticions
De dimissió
Del conseller
Pot ser
Aquells que ara fan
Més escarafalls
Són aquells que s'han repartit
El país
Durant anys
I fins i tot
En algun moment
S'han apropiat
De les institucions
Com si fossin seves
Aquesta època
Aquesta època ja s'ha acabat
El govern actual
Treballa
Evidentment
Per a tothom
Sense mirà
Colos polítics
O interessos particulars
Campuzano compareixerà
Al Parlament
Per donar-ne explicacions
Després de les peticions
Presentades
Pel PSC
Junts
Els Comuns
I Ciutadans
Les borses europees
Han tancat amb guanys
Després de la patacada d'ahir
A causa de les fortes caigudes
Del sector bancari
Per la crisi del Silicon Valley Bank
Precisament
Els valors bancaris
Han invertit avui la tendència
I han tancat amb guanys importants
Aquí
L'Ibex 35
Ha tancat amb una pujada
De més del 2%
CaixaBank
I el Sabadell
Han tancat amb alces
De gairebé
El 5%
Les borses
De Frankfurt
París
I Milà
També han tancat
Pujant al voltant del 2%
Londres
Més de l'1%
A Nova York
Mentrestant
La borsa de Wall Street
També opera
Amb números verds
Impulsada pel rebot dels bancs
Amb la pujada
De l'índex
Deu Jones
De més de l'1%
A l'espera del tancament
Les grans corporacions financeres
Com Citigroup
Wells Fargo
O el Bancorp
Han tingut pujades
Dentre el 4 i el 5%
Esports Marta García
El Consell de la FIFA
Ha aprovat el nou format del Mundial
Amb un increment d'equips
En la fase final
S'estrenarà en l'edició del 2026
I seran 12 grups
De 4 equips cadascun
L'edició del Mundial del 26
Se disputarà en el Canadà
Als Estats Units i Mèxic
I tindrà una durada de 40 dies
Del 8 de juny
Al 29 de juliol
El jutjat
Que fins ara duia
Les investigacions
Del cas Negreira
El número 1 de Barcelona
Ha decidit passar la competència
Sobre este cas
A la Fiscalia
Anticorrupció
I contra el crim organitzat
En mig de tot este ambient enrarit
S'ha anul·lat
El dinar de directives
Previ al clàssic de diumenge
Tornada dels huitens
De final de la Champions
A les 9
Porto Inter
Els italians
Van guanyar en l'anada
Per 1 a 0
I empat a 1 en l'anada
En el Manchester City
Leipzig
Que s'ha de decidir avui
A les 8
En la Champions FIBA
De bàsquet
El bàxim en resa
Visita la pista del Telecom Bon
Els alemanys
Són líders del grup J
Amb una victòria
Més que els manresans
I en l'Eurocup
El joventut de Badalona
Rep el cluix romanès
Penúltim de grup
Mentre que els verd i negres
Ocupen la segona posició
El partit és a un quart de nou
Fins aquí
Les notícies
Tens un podcast
Tot seguit
Les notícies de Sant Just
Bona tarda
Us informa Lua López Ribas
Aquesta setmana comença el procés participatiu
Repensem l'entorn de la bona aigua
Fe més d'un any es van suspendre les llicències
Per evitar que la bona aigua s'apliqués al planejament
Que està aprovat
I que preveia una forta edificació
Just abans del parc natural de Collserol
En el paratge denominat com la Bòbila
Al costat del pont de Campedrosa
En aquest període
I amb el suport dels serveis urbanístics de la MB
S'ha elaborat una alternativa
Profundament diferent de l'anterior
Amb diferents opcions
Per la riera de Sant Just
En l'àmbit de la bona aigua
Hem tingut avui a ràdio d'Esvern
El Jordi Peralta
Arquitecte
Que ens ha donat més detalls
Sobre per què es fa aquest pla
I en què consistirà
Ha assenyalat que existeix l'amenaça
Que el promotor privat
Executi un model urbanístic
Que és vigent
Però està clarament obsolet
I és inadequat per al municipi
Per al parc natural de Collserola
L'objectiu del pla
És realitzar un parc fluvial
De gran escala
Es tracta d'una proposta
Orientada a la creació d'un parc
Vinculat a la recuperació
De la riera de Sant Just
Que pugui ser un nou espai
De referència per al municipi
I un gran vestíbul d'accés
Al parc natural de Collserola
L'objectiu del procés participatiu
És que la ciutadania de Sant Just
Conegui, opini
Faci propostes de millora
Sobre aquesta proposta
I permetin que la creació
Del nou parc de la bona aigua
Esdevingui un veritable repte col·lectiu
La primera d'aquestes sessions participatives
Tindrà lloc aquest dijous
16 de març
A les 7 del vespre
A l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern
L'alcaldessa d'Esplugues Pilar Díaz
I l'alcalde de Sant Just Joan Basaganya
Es van mantenir ahir una reunió
Amb el conseller d'Interior
Joan Ignasi Helena
A l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat
La reunió s'ha realitzat
Després que el Departament d'Interior
Informés la setmana passada
De la incorporació de 5 nous agents
A la Comissaria de Mossos d'Esquadra d'Esplugues
En declaracions posteriors a la trobada
Helena ha manifestat el compromís
Que a partir de l'agost
S'incrementi encara més
El nombre d'efectius en dos municipis
Tot i això
La xifra dependrà de les persones
Que s'incorporin a la nova promoció
Que farà el cos el juny
Per incrementar el nombre de mossos
A tot el país
I de la distribució que es pugui fer
Amb la incorporació dels nous efectius
La plantilla de la Comissaria de Mossos
D'Esquadra d'Esplugues
Arribarà un total de 96 agents
La xifra més alta en els darrers 10 anys
Demà es presenta l'espectacle
Habitación de Matrimonio
De la companyia La Nuestra Teatro
L'actriu Sant Justenca Viviana Zapa
És una de les involucrades al projecte
On també hi ha participat
El fotògraf Sant Justen Carles Sarraïma
Habitación de Matrimonio
És una comèdia dramàtica
De la dramaturga britànica
Bratxeva Doran
Dirigida per Sònia Espinosa
I produïda per la Nuestra Teatro
L'obra es podrà veure a partir de demà
15 de març
I fins al proper dia 25
A la Sala Dau al Sec de Barcelona
L'espectacle explica la història
De la Judit i el Sebastián
Que es preparen per anar a la reunió
De pares i professors
Que tindrà lloc a l'escola de la Jèssica
La seva filla de 10 anys
Aquesta mateixa nit
Tancats en la intimitat
De la seva habitació
La Judit i el Sebastián
S'obren sense embuts
I treuen els seus draps bruts
Dilluns que ve, 20 de març
Parlarem a Ràdio d'Esvern
Amb la Bibiana Zapa
Que ens donarà més detalls
Sobre aquest espectacle
I ens podreu oferir més informació
Sobre com ha anat l'estrena
La podreu escoltar
A partir d'un quart de 12
Al magazín de Matins
La Justa
I això és tot
Tornem amb més informació
I tota l'actualitat
Sant Justenca
Als Sant Just Notícies
De les 7 del vespre
Fins ara mateix
A la Rambla
Res s'atura
Vine, queda't
I escolta'ns
I marxem fins davant de la llibreria
Aquell llibreter de Sant Just
Saludem a l'Arnau Cònsul
Hola Arnau, què tal?
Hola, bona tarda
Doncs així d'animats i animades
Comencem l'espai de llibres
I tant
Que fem unes jotes
Per la defensa de l'ebre
Que canten el Kigol, Cel i el Noi
El Munt de Ferreries
I que crec que és la millor porta d'entrades
Espero que tots estigueu ja ben a punt
Per agafar un lleut
I baixar ebre avall
Que és el que us proposa el Club Editor
Amb una notícia que
No hauria de ser notícia
Hauria de formar part de la normalitat literària
De qualsevol país que s'estima
El seu patrimoni
Però que aquí hem d'aplaudir
Pràcticament amb les orelles
Que és que el Club Editor
Insisteixo
Hagi començat la reedició
D'alguns llibres
D'un dels grans escriptors de la literatura catalana
Com és Jesús Moncada
El gran escriptor de l'Ebre
El gran escriptor, en aquest cas
No de Roquetes
Sinó de Mequinensa
Oh
El llibre
Bé
El llibre que tothom coneix
Probablement és Camí de Cirga
Potser és aquell típic llibre
Que molta gent ha començat
I no va seguir
O potser sí
I es va quedar aquí
Però clar
Jesús Moncada
Tenia molta altra obra
I és molt d'aplaudir
Posa'm més jota, va
Vinga
Los que però us fan les coses
Que són los que manen més
Doncs és que a més
Crec que li va molt bé aquest tol humorístic
Perquè just Moncada
Era un murri
Era algú que s'enreia de tot
És molt graciosa la cançó
I que a més a més té
D'aquests dos volums
Que ara ha tret el Club Editor
Crec que per començar
Crec que la idea és
Anar reimprimint
Reeditant tota la seva obra
A més a més
Aprofitant aquest disseny
Tan característic dels llibres del Club Editor
Que són com aquests dos polígons
Així estranys
Que normalment
Tenen un fons
De color
De color
De color que sigui
I després un de blanc
I el títol
Sobre un format negre
Aquí en canvi han girat
I el color li han posat
Al quadrat petit
De manera que el blanc
Aquest cos
Una mena d'os trencat
I que
Jo crec que uniformitzarà
Tota la col·lecció Moncada
L'han deixat pel fons
En tot cas
Potser no m'hem explicat
Ja ho veureu
Quan arribeu a la lliberia
Crec que
Li dóna una característica
I el que deia
Jesús Moncada
És algú que
Li agradava riure's de la mort
Del que el vetllava
I gràcies a tot plegat
O junt amb tot plegat
Anar reconstruint
La memòria
D'aquell poble
Que
Li van prendre
Li van prendre literalment
Perquè com molts sabreu
Maquinensa
La vella Maquinensa
La Maquinensa de tota la vida
La Maquinensa
Fundada probablement
Pels àrabs
Del segle 8 o 9
De la nostra era
Sí
Doncs ara està sota el pantà
Que porta el seu nom
I evidentment
És Jesús Moncada
Als anys 60
Un jove
Amb inquietuds
Que fa fotografies
De fet
Una sèrie de fotografies
De la vella Maquinensa
En blanc i negre espectaculars
De la qual s'han fet
O sigui que més també era fotògraf
Durant un temps
Ell va començar a ser fotògraf
L'escriptura
Li va agafar més tard
Diguéssim
Quan ja era a Barcelona
I per una sèrie d'atzarts
Acaba treballant en un editorial
Coneix un tal Pere Caldés
I diu
Escolta't
Vostè escriu molt bé
I el comença
A empènyer
Per dir
Segueix escrivint
Que lo teu és això
No només col·leccionar
I arxivar papers
D'un editorial
Com era la Montaner i Simón
Que era enorme
I que a més a més
Mira ja posats a fer links
Estava situada
On avui hi ha la Fundació Tàpies
Aquell mega edifici
Del carrer Agó
On a dalt hi ha
L'escultura del núvol i la cadira
Bé
Tornem a Jesús Moncada
Perquè d'entrada
Podrem tornar a trobar
Sobre totes les lliberies
Que es valguin en aquest país
Històries de la Masquerra
Una col·lecció de contes
I Estremi de memòria
Una novel·la extraordinària
Tan extraordinària
Com ho va ser Camí de Cirga
Al seu moment
Sí
I com encara ho és
Però així com Camí de Cirga
Crec que més o menys
Tothom la situa
Tothom la sap
Citar
Fins i tot
Tothom té
O li sona
O li sona
O li sona
O li sona
Sí, sí
Jesús Moncada
Camí de Cirga
Efectivament
És la reconstrucció d'aquest poble
De la història de Mequinensa
Al llarg de tot el segle
Part del segle XIX i part del XX
Fins que
El moment clau és aquest
El dia que comencen a tirar a terra
Moltes de les cases
Perquè
Hi han de construir un pantà
De fet el pantà l'han construït
Han construït la presa
I per tant tot allò
Ha d'anar a fora
Aquest fet dramàtic
Que ell viu
Això passa a finals dels anys 60
Ara no recordo l'any
I que ell viu com a algú
Que clar
El fan fora
No només de casa
Sinó del poble
Amb ell i a tots els veïns
És un drama col·lectiu
Evidentment els donen uns pisos nous
A la nova Mequinensa
Clar, ell això converteix
No només en el centre
De Camí de Cirga
Sinó en el centre
De tota la seva obra literària
I això és el que dona a Jesús Moncada
Més enllà de l'ús del català que fa
D'un català que ens pot ressonar molt
Aquestes jotes
Aquest parlar de l'Ebre
Aquest recuperar refranys
Alguns dels quals
No el recupera
Sinó a Jesús Moncada
S'inventava refranys
Però tu els vas llegint
I tens la sensació de dir
Carai, aquest no l'havia sentit mai
No clar, perquè se l'ha inventat ell
Però amb aquella gràcia
Per fer, realment
Fer passar
Bou per bèstia grossa
O sigui, per fer passar refranys
Que ell s'inventa
Com si fossin
De tota la vida
De tota la vida
De sempre
D'aquests que ja deia
La padrina
De la padrina
Per entendre'ns, no?
Doncs a veure, per parlar-ho
Si és molt ràpidament
Estremida memòria
Parteix d'un fet
Que no tinc clar
Si ell s'inventa
O si és cert
Que és l'assassinat
A finals del XIX
D'un recaptador d'impostos
Que va protegit
Per la Guàrdia Civil
Just després de la Tercera Guerra Carlina
I evidentment
Hi ha un assalt
Allò en un banc
Hem de pensar
Com si fos una pel·lícula d'oest
Però a les Terres de l'Ebre
Tal qual
Li foten els impostos
La caravana
I clar, allò
És un drama
Per la zona
Fa que molta policia
Vagi a buscar els culpables
Que els trobin
I que al final
Jutgin a 3 o 4 desgraciats
Que no saps ben bé
Si són els que eren
I amb un judici
Ple d'irregularitats
Evidentment
Els acabin penjant
Aquest és el centre
De la novel·la
Estremida memòria
Que justament
Aquestes tremides
Perquè diu
En realitat
Jesús Moncada
No s'ho creu
Utilitza
Diguéssim
El recurs aquell típic
D'algú que troba un manuscrit
Que parli
D'aquests fets
Segons la versió oficial
I el va explicant
És com que es mostra escèptic
Justament
Justament el que fa
De dir
Els papers em diuen això
Però mentrestant
Diguéssim
Que l'artefacte narratiu
Va fent que
Altra gent
Perquè hi ha hagut cançons
Perquè hi ha hagut
Romances de sec
Perquè hi ha hagut
La transmissió oral
D'aquells fets
S'ha anat recordant
D'una altra manera
I ell de sobte
Per explicar aquests fets
Que teòricament
Van marcar
L'any 1877
Del destí
Del poble
De la comarca
Perquè allò va ser
Vaja
És aquells fets
Que tothom recorda
Però tothom recorda diferent
Per això
L'estremi de memòria
Hi ha els papers oficials
Hi ha el que recorda la gent
Hi ha el que
De manera
Clar
Dius
Però a mi al final
La memòria què és
Doncs la memòria probablement
És la suma de tot plegat
De tot
I probablement
No sabrem mai del tot
Quins són els fets certs
És una novel·la brutal
És una novel·la extraordinària
Que de debò
Quin any va ser escrita?
Doncs ara em falla
Però això
Vull ser l'any 80 i pocs
80 i pocs
Quan morge Montcada?
Lluís Montcada
Va morir l'any 2005
Vale
I Estremi de memòria
Jo diria que és la segona novel·la
Que publica
Mira
L'any 97
Doncs la feia
La feia anterior
Potser és la tercera novel·la
Ara em fa
Vull dir
Després de Camí de Cirga
I d'una sèrie de contes
Amb les quals
Ell es fa
Molt conegut
Ell no té mai pressa
Per publicar
Soprèn amb calma
Soprèn amb calma
I cada novel·la
Que publica
És un aconteixement
L'any 97
Llavors jo no seguia
L'actualitat literària catalana
Però quan va sortir
Aquesta novel·la
Va ser un rebombori
Perquè Jesús Montcada
I està tornant
I clar
I el rasé
Era molt de dir
Sí
Però després de Camí de Cirga
A veure si serà capaç
D'igualar
D'igualar
Allò va ser molt gran
Allò va ser un
Perquè a més a més
Quan surt Camí de Cirga
Jesús Montcada
No el coneix ningú
La literatura catalana
Està en ple d'aquests debats
Que durant molt temps es posava
Era una aposta
La modernitat
La representaven
Quim Monzó
Que ja havia publicat
Els seus primers comptes
Una literatura
Molt urbana
Molt barcelonina
Que teòricament
Teòricament
Anava en contra
Del que es feia
Allò de la literatura
Tota la vida
De la Víctor Català
De Solitud
De Josep Pla
Que era el passat
El passat era el rural
I la modernitat
Era Barcelona
I els escriptors
Barcelonins
Que a més a més
Col·laboraven a la ràdio
Que eren molt graciosos
I que a més a més
Parlo de Quim Monzó
Però podríem dir altres
Podríem dir Joan Barril
Podríem dir el mateix Pàmies
Podríem dir gent
Que a més a més
S'emmirallava
O intentava copiar
Entre cometes
Models nord-americans
De conte
Per tant la modernitat
Venia d'una altra banda
I de sobte surt
A mi de cirga
Com una novel·la
Que tothom reconeix
Aquest senyor
D'on ha sortit
Que escriu com Faulkner
Escriu com García Márquez
Escriu com aquests grans
Escriptors mundials
I ens està plantejant aquí
Una novel·la
Però la situa
En un poble
Que no existeix
Caram
Està anant a la ruralia
Però tothom malgrat tot
Li va reconèixer
Que era un gran mestre
I Jesús Moncada
Ho va mantenir
I ho va mantenir
Fins i tot en aquest sentit
No només al nivell literari
Sinó sobretot
El fet que
Tota la seva obra
Insisteixo
La situa
En aquest
En el que molts n'han dit
El Macondo català
Perquè clar
Què fa García Márquez?
S'inventa un lloc màgic
Teòricament
Màgic entre moltes cometes
Que és Macondo
Macondo no existeix
Però Macondo està
Probablement
Podria ser
Molts dels pobles
De la Colòmbia rural
No només de la Colòmbia
Sinó de Llatinoamèrica
On
No és que hi passin coses
Que a nosaltres
Ens semblen màgiques
Sinó que
Des dels ulls europeus
Ens sembla raro
Que de sobte
Hi hagi una invasió
De pavellones groves
Però si uno
Ha viscut a la selva
A lo millor
No li sembla tan màgic
Com el fet
Que aquests dies
Per exemple
Per la ciutat
On viuen
Els pares de la llibretera
La Silvana
Apareixen
Jaquerès
Pel mig de la ciutat
Jaquerès
Recordo que són caimans
Per què?
Doncs bueno
Perquè
El canvi climàtic
Està fent que hi hagi
Una gran sequera
S'estiguin assecant
Tots els que són
Els aiguamolls
On ells viuen
I
Hàgint de sortir
Doncs com aquí trobem
Ara ja no és estranya
Trobar sanglars
Per Barcelona
Fa un temps
Que s'hessim dit
Buf no
Això és surrealista
Allí és normal
Que hi apareixin cocodrils
Esclar
Llegit des de l'òptica europea
Dius
Això és realisme màgic
No, no
Realisme
Res de màgic
Doncs Moncada
Fa una cosa similar
També
Perquè
Justament el que fa
En molts dels seus
I això ho trobem
Sobretot a històries
De la masquerra
Que és aquest recull
De contes
Que també publica
Ara mateix
Club Editor
És
Bueno
Els morts
Viuen entre nosaltres
De la mateixa manera
Que els vius
Aleshores dius
Ah però són històries
De fantasmes
Sí i no
Per exemple
Recordo un conte brutal
Que és quan
Es mor
Un dels vells
Conductors de llaúts
Conductors així
De barques
De patrons de llaúts
Es mor
Hi ha un enterrament
O quin problema
I tothom
Durant l'enterrament
Va dient
Diu
Bueno però ara clar
Ara prepareu-nos
Perquè hi haurà la gran venjança
Ara hi ha la
I la gran venjança
T'adones que és
Una cursa
Que va quedar pendent
Entre aquest llauter
Que s'ha mort
Sí
I un llauter
Que es va morir
30 anys en darrere
Ostres
I que
Havien fet un cop
Una cursa
I l'havia guanyat
Amb trampes
O sigui
El que estava viu
El que havia quedat viu
Aquestes disputes
I diu
Sí sí
Però l'altre
Li va prometre
Que quan es morís
A l'altra banda
Farien la cursa definitiva
I tot el poble
Està esperant
Aquesta cursa definitiva
Entre dos llauters morts
És sensacional
És sensacional
Perquè al final
Tothom
Això Jesús Moncada
Jesús Moncada
Històries de la Masquerra
Si voleu entrar al món del Moncada
Potser és una bona manera
Abans d'entrar a la gran novel·la
Que és Estremi de Memòria
Primer amb els contes
Fins i tot amb Camí de Cirga
Si és solo d'aquells
Que com deia la Núria
El teniu en referent
A lo millor està fins i tot
A les leixes de casa
Però mai no us heu atrevit
Comencem amb Històries de la Masquerra
Perquè a més a més
Riureu molt
Molt bé
Arnau
Jo també volia comentar
Abans d'acabar
Fent un repàs a l'agenda
De les activitats
I dels actes
I demà dia 15
Hi ha una xerrada
La Taneu
Amb Imma Periques
I un autor
No?
També?
I Pep Coll
Pep Coll
Mira, doncs
Molt ben enllaçat
Perquè a més a més
Pep Coll
Si bé no fa exactament el mateix
Que Jesús Moncada
Sí que és un autor
Que podríem emparentar amb ell
La veritat és que mira
Ha quedat molt rodó
Jesús Moncada i Pep Coll
Els dos
Sí, sí, sí
D'alguna manera
Si Jesús Moncada
Durant tota la seva novel·la
El que fa és intentar
Tota la seva novel·lística
Sí
Tota la seva obra
Narrativa
Intenta recrear
Aquest món perdut
De Maquinensa
I ho situa
Tot a Maquinensa
Tret d'una excepció
Però és una novel·la
Que es situava a Barcelona
Però que en tot cas
No va acabar mai
Per tant no es publica
Pep Coll
El que fa és situar
Tota la seva obra
Al Pirineu
Clar, no és una cosa
Tan centrada
Com un poble
No és un macondo
Una zona
Però sí que d'alguna manera
Pep Coll
És el gran narrador
Del Pirineu
I ho ha fet amb contes
I ho ha fet recollint
Llegendes
Que ell ha posat
Prescrit
I ho ha fet novel·lant fets
Doncs com per exemple
El que porta aquesta novel·la
Que presenté ara
La llarga
Middiada
Middiada de Déu
Que el que fa és recrear
Un capítol de jueus
Fugint durant la Segona Guerra Mundial
Sí
Dels nazis
De la França ocupada
A través dels Pirineus
A través dels Pirineus
Clar, els Pirineus
No han sigut
Una gran barrera
La gran teoria
No només de Pep Coll
Sinó de molta gent
És a dir
Ara els Pirineus
Els tenim com a frontera
I dius
Bueno, és una frontera normal
Clar, són allí
Una serralada
De 2.000-3.000 metres
Doncs és lògic
Que faci la frontera
Això no ha estat així
Durant llarga
Llargs anys
No només perquè ara
Hi hagi la frontera de França
Sinó abans Catalunya
Pujava molt més enllà
I els Pirineus
Més aviat eren com un eix
I està ple de camins
I està ple de racons
I tots els camins
I tots els racons
Fan que
Que hi hagi motors d'històries
Pep Coll s'ha dedicat
I utilitza
Durant tota la seva
Llarga ja
Trajectòria
De narrador
De novel·lista
A buscar aquestes històries
I per exemple
Va guanyar el Premi Sant Jordi
Amb un llibre
Que es deia
Les senyoretes de Lourdes
Clar, Lourdes
El famós monestir de Lourdes
On s'hi va aparèixer
La verge
Aradita
De Lourdes
És també el Pirineu
Pirineu del que ara diem
Que ha estat francès
Que durant molt temps
De francès no tenia res
Doncs
Pep Coll ha fet això
De la mateixa manera
Que Jesús Moncada
Va dir
Jo faré reviure
Aquesta maquinensa
Que m'han enfonsat
Pep Coll
Que és un autor
Del Pallars Jussà
Nascut a Pessonada
Va decidir que
La seva novel·lística
Seria
Intentar fer dels Pirineus
Un lloc
No només on la gent
I va esquiar
I a veure paisatges bonics
I respirar aire pur
Sinó un lloc ple de vida
Com ha estat sempre
D'alguna manera
Com reivindicar
Que els Pirineus
Han estat sempre
No han estat mai una barrera
Han estat un lloc de pas
Un lloc de pas difícil
Però un lloc de pas
On hi han passat moltes coses
Per exemple
Que clar
Que hi hagués gent
Que s'especialitzés
En
De dir
Bueno clar
Els Pirineus
Són un lloc de pas
Però te'ls has de conèixer
I per exemple
Això és el que
Anar en aquesta llarga
Mitziada de Déu
On hi ha una sèrie
De passadors
Que ajudaran
Una gent
A fugir-ne d'uns altres
Un tema
Que també tractava
La Imma Berigues
En el seu
Nocturnaranés
Per això faran
La presentació
I per tant
Van pensar que era
Maco
Ja que venia
Pep Coll
A parlar d'aquesta
Novelassa
Una novelassa
En tots els sentits
Pel tema
Per la llarga àrea
Perquè és un bonic
Hi haurà exemplars
Hi haurà exemplars
Que ell espero que signi
Que la gent vulgui comprar
Vam trobar que era bonic
Que més enllà de llegir
Que ell parlés
Que jo li pogués fer
Algunes preguntes
Potser que pogués debatre
Amb algú
Que també veia
Sobret el tema a fons
Com era la Imma Periques
Autora local
Padrina de la llibreria
De manera que
Per sorprendre
Perquè els actes
Siguin una mica diferents
Perquè no tots s'assemblin
Perquè tothom
Se'n vagi amb un record
Bueno particular
Singular
Exacte
Particular
De cadascun dels actes
Que intentem fer
Junts
No només que el Llibretes
Sinó aquest cop també
Amb el Club Literari
Que s'està fundant
Que ja s'ha fundat
Que està arrencant
Que es va consolidant
A poc a poc
Aquesta nova secció
Molt bé
Que tenen ganes
Que es mogui moltíssim
Doncs demà
Pep Coll
A les 7 de la tarda
A la sala del cinquantenari
A la Taneu
Històries dels Pirineus
Fantàstic
Doncs Arnau
Moltíssimes gràcies
Allà intentarem estar
Gaudint d'aquesta xerrada
I també
Jesús Moncada
Que ja ens vagi sonant
Sí
Perquè a partir d'ara
Jo crec que
Hem d'aplaudir
El Club d'editor
Perquè crec que
Va recuperant
La seva intenció
És no només recuperar
Aquests dos llibres
Sinó recuperar
Tota la seva obra
Que com deia al principi
No hauria de ser una notícia
Perquè no és una notícia
Per exemple
Que a França
Es reediti Proust
És una cosa
Que passa habitualment
No és notícia
Que Espanya
Es vagi reeditant
Que sé jo
Cela
Ja no parlo del Quixote
És una cosa
Que es fa habitualment
En canvi
Qui hem d'aplaudir
Que un autor
Com Jesús Moncada
Probablement
Un dels grans
Escriptors catalans
De tota la història
No només del segle XX
Coi
Hi hagi un editorial
Que decideixi
Que s'ha de tornar a posar
Dius
Bueno
Aplaudim-ho
Quina llàstima
Que ho hem d'aplaudir
Hauria de ser un fet normal
Arnau
Moltíssimes gràcies
Ens tornem a trobar
La setmana vinent
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Amb estils com
El chill out
L'smood jazz
El funk
El sol
O la música electrònica
Més sual
100% música relaxant
Smooth jazz
Uno
Cada dia
De dilluns a divendres
I de 4 a 5 de la tarda
Smooth jazz club
T'hi esperem
Soc feminista
Sí, soc feminista
Soc feminista
Som feministes
La Diputació de Barcelona
treballa al costat
dels ajuntaments
de la província
per impulsar
polítiques d'igualtat
Construint pobles
i ciutats feministes
8 de març
Dia Internacional
de les Dones
Diputació de Barcelona
I ara seguim
amb un tema musical
de Julieta i Maria Gein
Un dels temes
que ens va presentar
la nostra col·laboradora
l'Andrea Esmerats
especialitzada
en periodisme musical
Ens va presentar
aquest tema
de Julieta i Maria Gein
com hem dit
que es diu Club
Aquesta nit
no vull pensar
en tot el que va passar
en ses nines
que he estimat
ja no pensant
despassat
el meu cos
ja s'ha aturat
no me venguis
a plorar
que avui vespre s'acabat
vull ballar
vull cremar
i l'amor per nosaltres
que ja no em volem d'altres
i ara que ja faig falta
tens a què a buscar-me
i has pensat en cridar-me
pensi com som un altre
ja no vull escoltar-te
deixa'm explicar-te
quan entro al club
no et busco a tu
ja m'és igual
no vull ningú
quan entro al club
no et busco a tu
ja t'he oblidat
tu m'has perdut
quan entro al club
no et busco a tu
quan entro a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
no et busco a tu
i l'amor per a tu
i l'amor per nosaltres
que ja no em volen d'altres
i ara aquest te faig falta
véns aquí a cercar-me
i has pensat en trucar-me
penja i pensa en un altre
ja no vull escoltar-te
deixa'm explicar-te
quan entro al club
no et busco a tu
ja m'és igual
no vull ningú
quan entro al club
no et busco a tu
ja te olida
tu m'és pardú
quan entro al club
no et busco a tu
quan entro al club
no et busco a tu
quan entro al club
no et busco a tu
quan entro al club
No posco a tu, no posco a tu
I ara seguim amb l'espai quinzenal radiofoni
que té la xarxa 06 de Sant Jús, grup transversal
estretament vinculat amb el món educatiu aquí al poble.
Aquestes setmanes estan abordant el tema del joc en l'entorn familiar.
De fet, a la darrera sessió aquí a la ràdio
i a la primera en què es presentava el tema
va emportar de convidada a la Imma Marín,
educadora i assessora pedagògica especialitzada en el joc
i la joguina com a eines de transformació social.
Avui, la xarxa 06 ens proposa parlar del joc
que es produeix en l'entorn familiar
amb una família que tinguin fans d'entre 0 i 3 anys.
Per aquest motiu, tenim a l'estudi de ràdio el Sergi Bertran,
que és pare del Pep, que té 2 anys,
i també del Quim, que és una mica més grandet, que en té 6.
Hola, Sergi, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda. Molt bé.
Doncs bé, excusem a la mare del Quim i del Pep,
que avui no ha pogut estar amb nosaltres,
malgrat que segur li hagués fet molta il·lusió.
Li feia, li feia.
Sergi, tu i la Núria teniu dues criatures.
Dues.
amb el Quim i el Pep.
Sí, de fet el Pep acaba de fer, fa uns dies, els 3 anys.
Ah, sí?
Sí, va ser el seu aniversari el 20 de febrer, o sigui que...
Bé, un petita encara, eh? Què deu fer, P3?
P2, P2.
P2, però és dels grans, contra el febrer.
Bé, clar.
Exacte.
Doncs bé, segurament es passen bona part del dia jugant.
Explica'ns una mica, quin tipus de joc els hi agrada jugar?
La veritat és que tenen un tipus de joc molt diferent.
Els dos?
Sí, i per edat, evidentment, els toca tenir un joc diferent,
però també si ho compares amb el Quim, que és el gran,
quan tenia l'edat del Pep, també tenen un joc diferent.
Són persones diferents i juguen diferent.
I normalment ho fan sols?
No sé si tenen l'oportunitat de fer-ho amb amics o altres infants
i igualment ho prefereixen jugar sols?
Sí, tenen espais per tot.
El Quim, que és el gran, potser té un joc més...
És capaç de concentrar-se també per l'edat que té,
llavors juga a jocs a vegades més individuals,
molt d'aquests de reptes.
Li agrada molt el tema intel·lectual, també.
I és capaç d'estar-se en un mapa del món,
col·locant imants i països i tal.
I estar-s'hi una estona, pot estar 20 minuts fent una cosa.
En canvi, el Pep juga tot i no juga res.
O sigui, el Pep en 10 minuts juga 15 jocs diferents.
Vull dir que sí, que cada un té la seva manera.
de jugar.
I quin tipus d'això, per exemple, no sé,
se m'acuden puzles o jocs més...
Exactament?
Sí, el Pep, el petit, construccions li agrada molt.
I ara que hi ha aquestes construccions que són inventades,
que les sostenen, no?
Llavors ell pot fer figures i les col·loca i llavors no és aquella...
També juga a les construccions de pilar,
però és que com que no té control del cos,
de seguida li cauen els fústeres,
llavors prefereix les inventades i construeix coses que se sostenen amb imants.
i això li agrada molt, per exemple.
I també li agrada molt la plastilina,
no sé, jugar a cotxes també,
cuinetes, tot això li agrada molt.
I el Quim potser no tant.
El Quim...
El quim...
El joc simbòlic al Quim no li agrada tant,
potser al Pep li agrada més.
Però és això,
el Quim es concentra més en una cosa molta estona
i el Pep es veia volàtil.
I tenen algun espai en concret a l'hora de jugar?
És a dir, les joguines, per exemple,
les teniu en alguna sala concretament, a la seva habitació?
Nosaltres tenim el menjador ocupat per les joguines dels nens.
Ho vam plantejar així,
vam dir, bueno, seran uns anys que...
Haurà de ser així, no?
Sí, a més volíem jugar tots junts, no?
Que fos un espai que tota la família comparteix
i d'alguna manera tenim el menjador ocupat.
A la seva habitació dormen,
llegim contes,
però el joc-joc aquest de tirar les coses pel terra,
desordenar i tal,
és sobretot el menjador.
I clar, al final és la lluita d'anar desordenant
i anar ordenant i anar recollint
perquè, clar, és un espai també de vida, no?
I no és només de joc.
Però ho tenim tot allà.
i conjunt les joguines d'un i de l'altre hi juguen allà.
I després recullen?
O això ja costa més?
El gran comença...
Sí, el gran és més responsable
i al petit li costa més.
Però perquè és més petit.
Sí, al petit,
almenys li fem que tingui la intenció de recollir
i que entengui què vol dir recollir,
tot i que al final potser posa tres peces a la caixa,
però que vegi també...
Funciona molt l'exemple del gran, no?
Si el gran ho fa,
el petit és més fàcil que ho faci.
Si el gran no ho fa,
el petit li costa més, no?
L'exemple aquest...
Quan em preguntaves a què juguen,
també, clar, m'he volia de dir una cosa molt important
i és que el petit
juga molt el que juga el gran.
I això és una gran diferència
que hem trobat entre el petit i el gran.
El gran va passar per totes les etapes de...
Doncs va començar per coses més senzilles,
jugava a jocs molt simples,
propis de la seva edat,
i en canvi el petit s'ha saltat moltes etapes,
perquè com que juga amb el gran,
és molt difícil que el gran estigui jugant
a tirar cotxes per una rampa
i ell, en canvi,
li donis un cotxet de fusta més senzill.
No, ell vol el que vol el gran.
Llavors, ha fet més salts el petit, no?
No ha fet sempre potser el que li tocava a la seva etapa,
sinó que ha anat més...
En canvi, al petit sí que li podies dosificar les...
A més, hi ha una altra cosa,
i és que el gran estava sol
i les joguines anaven arribant
a mesura que ells anaven fent gran.
Però el petit les té totes allà.
Clar.
Llavors, no li van arribant...
És com que té moltes fonts, molts imputs de...
Clar, sí.
No és el millor, ho sabem,
però no sabem com resoldre-ho tampoc, no?
Perquè al final veu el gran jugar
i també és positiu que juguin amb ell.
Juguen molt, ells dos, junts?
O cadascú té el seu espai, el seu moment?
Si m'ho preguntes, fa sis mesos no jugàvem gaire, no.
Ara a poc a poc van trobant.
Jocs molt senzills.
Ahir la nit estàvem jugant amb un globus
a tirar-lo cap a dalt
i vam estar una estona i jugàvem tots junts.
I era realment compartit d'igual a igual
i tots jugàvem igual i participàvem igual.
Normalment és difícil,
perquè el gran vol jugar un tipus de joc
que encara que el petit s'hi afegeixi
no està preparat per jugar-hi, no?
Llavors es frustra molt perquè no li surt
i és difícil.
Però hi ha jocs, hi ha jocs.
La plastilina la comparteixen,
això és fàcil i els dos fan coses i tal.
I això, jugar el típic de tirar cotxes
per una rampa, els agrada els dos i juguen bé.
A la cuineta poden jugar els dos.
Però després hi ha jocs més d'habilitat,
de motricitat més fina que el gran...
Domina més.
Domina més i li surt.
I la petita es frustra
perquè veu que no li surt
i no entén perquè ell no li surt
i el gran sí, no?
I vosaltres, els pares, tu i la Núria,
poseu límits, per exemple, a l'hora de jugar?
O sigui, en el temps, per exemple,
dediqueu, no sé, poso, eh,
els matins del cap de setmana,
doncs, jugarà.
O ho marqueu amb el temps?
El joc, no.
O sigui, a veure,
sí que hi ha hores de sopar a dormir,
que són un límit,
o, per exemple, hi ha dies de la setmana
que toca banyera i toca banyera
i no hi ha més.
Però dir que juguen uns dies
i uns altres no, tal, no.
Ni en el tipus de joc ni en l'horari.
És a dir, ells poden jugar...
Si estem a casa i estem junts,
juguen, no hi ha cap.
Però, evidentment, si és un dimecres
i el dimecres toca banyera
perquè el dijous van a casa els avis
i potser no en fan, ni el que sigui,
i el dimecres han de fer banyera sí o sí,
doncs no es juga, clar.
I això porta problemes,
però és que els conflictes i els problemes
són part del tema, també, no?
Clar.
Vull dir que...
I a l'aire lliure, els hi agrada jugar?
Molt.
Intenteu que sigui una cosa combinada?
És a dir, que no sempre estiguin en un lloc tancat
i que també estiguin a l'aire lliure?
Sí, per sort tenim un espai
que sí que poden jugar a l'aire lliure
i, de fet, la lluita és
quan estan nevant i volen sortir, no?
I els dius, home, avui potser no és el dia.
Però a ells sí, els encanta.
A més, a l'aire lliure
de l'espai de natura que tenen,
ells en podrien estar allà
amb qualsevol, no?
Vull dir, hi ha un llimoner
i agafar llimones és un joc millor
a vegades que qualsevol, no?
O trobar una pinya i...
Jo què sé.
I treure els pinyons.
Exacte.
Bueno, treure els pinyons, treure les ametlles.
Treure ametlles,
picar ametlles i treure el que hi ha dins.
Clar.
És el superjoc.
I poden estar...
Aquí sí que poden estar una hora i mitja els dos.
Llavors sí que ens agrada
i ho intentem quan es pot.
No sempre es pot.
I tu i la Núria,
que jugueu amb ells
o a quin tipus de joc acostumeu a fer amb ells?
Som bastant de jugar amb ells.
El que passa és que...
També és veritat que hi ha moments que et satures, eh?
O sigui...
Ja.
Sí que a mesura que es van fent grans,
els jocs són més...
Clar, són més fàcils per l'adult, també, no?
I els jocs que et proposa el Quim
hi pots estar una estona.
Els jocs que et proposa el Pep
intentes canviar de joc.
I a mi em passa.
O sigui, el Pep pot estar
un quart d'hora fent la mateixa cosa,
que és normal, crec que...
Bueno, jo no soc especialista,
però crec que això de repetir, repetir, repetir...
Però parlar dur, a vegades, és dur.
O sigui, explicar un compte quatre vegades
amb un mateix compte...
A mi, personalment, se'm fa dur
i intento canviar de compte.
Però som tossuts.
Llavors, sí que amb el gran juguem gairebé amb normalitat,
jo et diria, vull dir que ens agrada i tal.
i amb el batit, intentem anar variant més,
o sigui, forçar-lo una mica al canvi de joc,
perquè poden jugar, poden ser molt insistents.
Sí, sí.
I per la nostra salut mental
intentem canviar
per no estar tota l'estona fent el mateix.
Clar, perquè a casa, qui decideix el joc?
Ells, ells.
Ells?
Sí.
A l'hora de comprar,
us veieu influenciar...
A l'hora de comprar,
no decideixen ells.
D'acord.
Molt pocat.
O sigui, sí que poden expressar la voluntat
i si ho veiem més o menys bé i tal,
sí que els hi respectem, no sé,
en moments de l'aniversari o altres moments.
Sí que intentem respectar
si veiem que és adequat,
però ells agafarien i s'ho comprarien.
Vull dir, ells agafen un catàleg
i et senyalarien 35 coses.
Clar.
I això no ho respectem
perquè entenem que
també els motius pels quals ells trien
doncs a vegades són aquest estímul, no?
Aquests estímuls tan bèsties que els hi posen, no?
Això del catàleg,
l'anunci a la tele
o a un company que ho té
i, bueno, creiem que són estímuls
que en realitat no són molt ficats...
Que generen com necessitats que a vegades...
Correcte.
Sí, i llavors...
Llavors, comprar-los sí que et diria
que majoritàriament els comprem nosaltres,
però un cop estem a casa,
a què juga?
respectem bastant el que ells volen.
Perquè quan compreu vosaltres els jocs,
normalment són per als que ells us demanen
o perquè, no sé,
hi ha alguna família que ho recomana a algun joc
o perquè vosaltres mateixos els veieu pels mitjans
o per les xarxes socials.
Com feu l'elecció?
El Quim ja demana
i ho demana molt...
A veure, demana coses que li agraden,
algunes,
i algunes com que tenen els nens de la classe,
les nenes de la classe
i ell hi vol jugar, no?
I com que ho tenen els altres,
també ho demana.
Això ja comença a haver-hi aquest punt de...
El Pep no demana res.
El Pep sí que els triem segons el que veiem
que a ell li interessa i tal,
però ell no verbalitza avui això o avui l'altre.
Llavors nosaltres veiem una mica
què li agrada més.
Intentem triar jocs que tinguin una mica...
que no siguin molt explosius.
N'hi ha molts que són molt explosius a l'inici,
que són molt cridaners,
però ja sabem,
perquè ja hem vist com juguen,
que hi juguen dos dies i fora,
perquè el joc realment no té molt més darrere.
És molt cridaner.
Intentem que siguin jocs que es puguin anar,
que tinguin moltes capes,
que puguis jugar de forma senzilla,
però després també puguis fer més coses.
La plastilina és xula,
perquè és plàstic a la vegada i és simbòlic,
perquè es posen a la cuineta
i et fan menjar amb la plastilina.
Llavors, jocs aquests que...
o els imants aquests que et deies
són la construcció en si mateixa,
però també és artístic,
o també pot ser el pàrquing dels cotxes
que després fan córrer.
Llavors, aquests jocs més transversals
són els que acostumem a comprar,
que tenen molts usos i moltes mirades.
I teniu alguns requisits
pels jocs concrets?
Per exemple, els bèl·lics no entren?
O no sé si...
Els bèl·lics no entren és un requisit.
També et dic
que ells es fan una espasa de qualsevol cosa,
o es fan un canó de qualsevol cosa.
O sigui, tu no li compres canons i espases,
però el Pep agafa un pal
i ell diu que és una espasa.
O agafa l'imant aquest que et deia
i els posa d'una manera que fa pum-pum.
Vull dir que...
A veure, no els hi comprem,
però d'alguna manera hi són...
Vull dir, acaben...
En el seu imaginatiu, no?
En el seu imaginari.
De lo que agafen és...
En fan, per exemple, un arma.
Sí, sí, ho fan.
I eviteu estereotips
de gènere?
El triar jocs i joguines?
Els inculqueu d'alguna forma
que no hi ha jocs per nens i per nenes?
El deixeu que joguin?
O sigui, no...
Evidentment no ho verbalitzem mai,
com això és...
Això és de nens o de nenes,
evidentment no ho fem.
Amb el Quim,
ho vam fer més intencionadament.
Per exemple,
quan tenia 3 anys,
vam comprar-li una cuineta.
Sí.
Que, bueno, no sé,
allò sembla que hagi de ser
segons la societat més de nena.
i l'havíem comprat
expressament per això,
de dir, escolta,
m'ha jugat això
i perquè, evidentment,
pot ser superinteressant jugar i tal.
La veritat és que no hi va jugar molt.
Llavors, en aquell moment vam veure
que potser també imposar nosaltres
com aquest joc
perquè nosaltres volem que...
No era molt efectiu
perquè al final,
si tampoc hi jugava...
A més, una cuineta és grossa
i és el menjador de casa.
Sí.
Llavors, la teníem allà
que, bueno, no hi jugava
i nosaltres intentàvem, no,
forçar de dir,
va, vinga, Quim,
només jugava a cuinetes i tal
i ell no s'hi enganxava molt.
Però, per sort,
el Pep s'hi ha enganxat molt.
D'acord.
Però amb el Pep no ho vam fer.
O sigui, amb el Pep
ja no li comprem coses
per fomentar tal,
sinó que respectem els seus interessos
i en aquest cas
al Pep li encanta la cuineta
i sí que fa cuines
i porta el menjar
i vols cafè i tal
i massa calent, massa fred,
ui, falta sal,
tot això, el Pep s'hi enganxa
i el Quim no s'hi ha enganxat mai.
Ara respectem els interessos
i a vegades passa
que els hi agraden moltes coses
que en principi,
segons la societat aquesta que vivim,
i passa de forma natural,
no ho forcem nosaltres.
D'acord.
I dosifiqueu una mica també,
per exemple,
sí que ens has explicat, no,
que hi ha,
que, bueno,
que les juguines estan allà al menjador,
però estan totes a l'abast,
per exemple?
Intenteu que estigui tot
més dosificat en diferents zones?
Estan totes a l'abast.
Segur que no és
la millor manera de fer-ho
perquè és molt estímul
i tal,
però sí,
la veritat és que
les tenim totes allà
i les que no hi són
és perquè no hi caben,
realment,
perquè a vegades sí que,
no sé,
arriba,
els reis ens porten moltes coses
o hi ha un aniversari
i tal,
i llavors sí que
tenim un espai
que és el que és
i sí que...
La cosa que sí que fem
a vegades
és treure'n alguna.
O sigui,
quan alguna juguina
no ens està agradant,
no sé,
o perquè genera
conflictes
o no és adequat
a la seva edat
i juga molt
i està molt enganxat
amb allò,
o no ho sé,
qualsevol cosa,
o juga massa
o és molt mono,
mono,
no?
Dius,
bueno,
ja està molt bé
que treies això sempre
però juguem altres coses.
Llavors a vegades
desapareix una temporada.
Això sí que ho fem.
D'acord.
però anar-les
és que no tenim temps
per...
O sigui,
ho sento,
però ho veiem
que no és la millor manera
però no ho fem bé.
No,
l'estan totes allà
i...
Bueno,
és que cadascú gestiona
l'espai que té com pot,
no?
Correcte.
I el temps també,
sobretot.
Clar.
Tema pantalles,
videojocs,
són molt petits,
no?
Encara,
els dos,
però a vegades
comencen a edats
amb molt primerencs
també a demanar pantalles
i quan se'ls acostuma,
per exemple,
que estiguin més tranquils
amb una pantalleta
i que facin,
a vegades també costa molt
desencanxar-los després.
Això amb el Pep i el Quim,
com ho esteu gestionant?
A veure,
o sigui,
donar-los el mòbil
com...
Ui,
donar-los el mòbil
perquè desapareguin una estona,
que és un recurs,
això no ho fem.
El que sí que fem és,
doncs,
sí que veuen la tele,
sí que hi ha una...
Com tots els nens i nenes
i ho vull dir,
hola.
Sí, sí,
a més hi ha moments que,
quan en teníem un,
encara ens ho podíem manegar,
però amb dos,
si estàs sol amb els dos
i has de fer el sopar,
o ho fas això 20 minuts
mentre fas el sopar
o no hi ha manera,
llavors sí que veuen la tele.
El que fem és cuidar
què juguen i què veuen,
això sí que ens hi fixem.
Llavors,
a la tablet
tenen un parell o tres de jocs,
al Quim li agrada molt jugar...
El Quim juga una mica escacs,
i ha començat ara,
i juga aquest del...
Això li agrada molt
i ens agrada el joc també.
És com aquest de cotxes
que hi ha com un embús de tràfic
i tu tens un cotxe
i has de moure la resta de cotxes
per treure el teu cotxe de l'embús,
no?
És com de seqüenciar els moviments
i tal,
i com que ell li agrada molt
les coses intel·lectuals,
s'hi enganxa
i això juga bastant.
i el Pep juga
a alguns d'aquests molt bàsics
d'identificar colors,
formes a través d'un joc.
I jugant poquíssim
a la tablet.
Molt poc, molt poc.
Intentem que sigui...
Està molt dosificat.
No ens agrada molt
el tema de pantalles.
És a dir,
no està allà
sobre la taula,
la tablet.
i estem amb nosaltres
al costat, normalment.
No ens agrada,
la veritat.
Clar,
no és allò
que deixis la pantalla
allà a l'ús del nen,
no?
No,
no,
no.
O sigui,
entenc que també...
És també...
O sigui,
cadascú una mica li veu,
no?
Nosaltres no som molt
de pantalles,
no ens entusiasma molt
el tema de pantalles.
Segur que hi ha aplicacions
que estan molt bé
perquè avui en dia
n'hi han de...
que estan molt ben pensades
i tal,
llavors segur que hi ha famílies
que ho fan,
que posen la tablet
i posen coses
que estan molt bé,
com que nosaltres
no les coneixem
i no és un món
que dominem
i les que veiem
no ens agraden molt,
no tenen molta tablet.
Vale.
Tele sí
que en veuen més.
La norma és
caps de setmana
i el dijous a la tarda
poden veure tele.
I llavors,
alguns dies
si estem sols
o la Núria
o jo amb els nens,
quan fem el sopar
també els hi posem.
Però és que crec
que hi ha continguts
de tele
que realment
em convencen
i m'agraden,
o sigui,
al Pep li agrada el mic
i el mic és fantàstic,
o sigui,
no em sento malament
ni penso tal
perquè posa-li una mica.
No, però
algunes coses sí,
que de vegades
les veus i dius
això no és adequat.
O horaris infantils,
coses que surten
en horaris
que dius
home,
això posa un mes tard.
Exacte.
Així,
ho hem de vigilar
però sí que els hi posem.
I hi ha altres,
no sé,
el Quim li agrada molt
el Germans Krat
que té molt a veure
amb la biodiversitat,
amb el
cuida el planeta
i tal,
i també ens agrada
els continguts
i el missatge.
Si els tries bé,
jo crec que la tele
pot ser educativa
si no n'abuses.
I sí que la veuen.
I amb els amics i amigues?
També són
petitons encara,
però
no sé si
es juguen
o en festes d'aniversari,
els hi agrada,
compartir moments
de joc
amb els seus iguals.
i el Quim
el gran
ja té el concepte
d'amic i amiga,
ell ja parla
dels seus amics
i seves amigues
i juga
i els vol veure
i sí,
molt esport,
potser és una relació
molt esportiva
de jugar a bàsquet,
jugar a futbol,
jugar a pillar-se,
és molt d'exterior
i activitat física
quan sortim de l'escola
i això.
el Pep
potser encara
no té tan clar
els amics.
El que és un amic,
no té consciència.
Ell diu amic,
però en realitat
a vegades anem al parc
perquè hi ha els seus amics
i ell
ja està dos minuts
i després va
a tirar-se pel toboggan sol.
Vull dir, no.
El tema de la socialització
al Pep
encara no li troba
tant valor,
no?
I va més al seu rotllo.
Però el Quim sí,
el Quim juga amb els amics.
I la veritat
és que tenim la sort
que més o menys
crec que les famílies
que són més o menys
coincidint bastant, no?
No hi ha conflictes
de joc
de dir, ostres,
és que estan jugant això
o l'altre i tal.
És bastant fluid tot.
Molt.
I ja per acabar
amb Sergi,
recomaneu-nos
algun joc en família
que jugueu amb ells,
ja sigui els quatre plegats
o amb algun d'ells, no?
Que us agradi,
que sigui divertit
per passar una bona estona?
Jo,
si tens un de sis
i un de tres,
la plastilina
amb tots els...
O sigui,
ha de tenir complements, eh?
O sigui,
la plastilina
amb aquests complements
que hi ha una premsa
que fas espaguetis,
que fas una hamburguesa,
que fas un no sé què,
dona molt joc
per jugadors
i pares i tal.
Perquè és això,
és molt transversal,
és artístic,
és simbòlic,
pots relacionar-hi
la cuineta i tal
i amb això
passem bones estones
i els tens concentrats
una estona, eh?
Estan allà...
Entenc que els pots
de la plastilina
estan completament barrejats.
Quan juga el Quim,
encara,
el Pep és tot marró,
marró,
rosa,
aquest color cachumbo
que queda
quan barrejas tot
i llavors amb allò
fem hamburgueses.
Tenim una hamburgueseria
perquè, clar,
tots els pots
són d'aquest color ara
i per tant
hem posat una hamburgueseria.
Que clar,
quan és nova la plastilina
intentes guardar els colors.
Llavors,
quan és nova
fem espaguetis,
maduixes i tal
i al cap de dues setmanes
ja només fem hamburgueses.
Bueno,
és un joc que és senzill
de tota la vida
però realment
ens dóna...
Imagina-s'hi el poder.
Que bé, doncs,
Sergi,
ha estat un plaer
tenir-te aquí
aquests minutets
a Ràdio d'Esvern.
Gràcies,
un plaer estar aquí.
I a gaudir també
juntament amb la Núria
del Pep i el Quimi
d'aquestes estones
en família i en joc.
Fantàstic,
moltes gràcies.
Que vagi bé.
L'Ajusta,
el magasí matinal
de Ràdio d'Esvern.
Cada matí posa't al dia
amb l'actualitat
del nostre municipi.
amb seccions de cultura,
història,
psicologia
i moltes més.
I a les 11 i quart
toca
l'entrevista del dia.
Perquè tot el que passa
a Sant Just
passa per l'Ajusta.
De dilluns a divendres
de 10 a 1
en directe
a Ràdio d'Esvern.
Hola,
soc la Mireia Belmonte.
En la natació,
la velocitat és clau
i també ho és
per salvar una vida.
Davant l'ictus,
trucar ràpid al 112
és fonamental.
Si notes un canvi brusque
en una persona,
com ara,
pèrdua de força
a una banda del cos,
canvis en la parla
o en l'angès de la cara,
truca ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ictus,
truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya.
I ara per acabar
el programa
us deixem
amb l'últim tema
de triquell.
És el tema
CBD
i espardenyes.
Fins demà!
polític no vinc
a aprendre
veritat.
Fes benes,
pardenyes
i una escapa
de rural
Calla,
xapa i traga
perquè tot
sembli real.
Fes benes,
pardenyes
i una escapa
de rural
Callo,
xupo i trago
per tindre
nota final.
Fes benes,
pardenyes
i una escapa
de rural
Callo,
xupo i trago
per tindre
nota final.
Callo,
xupo,
trago,
eh?
partint de
nota final.
Callo,
xupo,
trago, eh?
Surt un show,
TV,
oh,
fake news,
prou,
steady,
go.
Surt un show,
TV,
oh,
fake news,
prou,
pipipipi,
viro,
o no,
no vull cantar
per res,
que no sigui
el que he passat,
no parlen,
no tens,
si no em sembla
natural,
m'estimo quan
ignoro
el que crec
que es faranà,
no netejo
res,
que no sigui
el meu colt,
Fem bé les perdenyes i una escapa de l'obra
Calla, xapa i trago perquè tot s'emprim real
Fem bé les perdenyes i una escapa de l'obra
Callo, xupo i trago per tindre nota final
Callo, xupo i trago per tindre nota final
Fem bé les perdenyes i una escapa de l'obra
Callo, xupo i trago per tindre nota final
Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones
Doncs nosaltres hem de deixar el programa en aquest punt
Hem començat a les 5 de la tarda i us hem estat fent companya fins ara a les 7
Et tocarà escoltar d'aquí uns segons l'informatiu de notícies de la Madalua López
Per estar al dia de tot el que passa aquí al poble
Podeu recuperar tots els continguts d'avui a les xarxes socials i a la web radiodesvern.com
Les nostres xarxes socials, les del programa són arroba laramblanou i tu, tot seguit i amb minúscules
I també ens podeu anar seguint a les xarxes socials de la ràdio arroba radiodesvern
Doncs res més, que acabeu de passar molt bona tarda de dimarts
I ens tornem a trobar aquí dimecres, ja demà, a la mateixa hora, també de 5 a 7
Per fer-vos companyia aquí a Ràdio d'Esvern, al magazín de tardes
Ràdio d'Esvern, la ràdio municipal d'aquí del poble
Res més, ara escoltar l'informatiu de la mà de l'Ua López
Que vagi bé, bona tarda
Gràcies