.
Molt bon dia, Sant Just.
Són les 10 i 10 minuts d'avui, dilluns 2 de juny.
Comencem el mes aquí ja a Ràdio d'Esvern.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla,
el magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM,
l'emisora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia-Libau
i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres
de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant.
Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Salas llegirem els 3 títols
de les notícies més destacades de Sant Just
i també les portades dels diaris en català.
Llegirem la portada del diari Ara,
la Vanguardia, el Periódico i el Punt Avui.
Avui dilluns, després de fer aquesta secció
d'informació i d'actualitat de Sant Just,
tindrem l'Elisa Linares
per fer la secció de Sexualitat, Plaer i Alegria.
Això serà a dos quarts d'onze.
I després, tancarem aquesta primera hora
quan faltin 5-10 minutets per les 11 en punt
amb en Carles Rius,
que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just
per les properes hores.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia.
Avui xerrarem amb la gent de la secció Artaneu,
la secció d'art i de pintura que hi ha a l'Ateneu de Sant Just.
I és que el dia 5 de juny estan preparant una activitat
que relaciona les arts plàstiques, la pintura, amb la música.
En parlarem de tot això d'aquí una estoneta,
a partir de les 11 i 10.
I després, doncs, ja tindrem a diferents col·laboradors
i col·laboradores que aniran passant avui dilluns
pel matí aquí a l'emissora.
De fet, tindrem a l'Associació de Veïns de Sant Just,
la Meri Barranco, que li farà una entrevista a en Lluís Segura.
I després també tindrem en Marcel Ferret,
que ens farà la secció Just el que no saps.
Aquesta secció en la que cada dilluns
ens porta la biografia d'algun personatge històric i famós.
Per tant, ja veieu, un programa ben carregat de contingut.
No marxeu, que comencem!
Béanlico!
Béanlico!
Todo el mundo ya supone que tú y yo somos algo.
Confirman en la calle que contigo yo soy algo.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sabies que el teu municipi tens el servei d'en Bici?
Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic
i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per moure't bé, millor en Bici.
Dona't d'alta ara a ambbici.cat
Nicotina, arsènic, cianur, Poloni 210, neftalina, botà, quitarà.
El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
Passen dos minuts d'un quart d'onze del matí i anem a comentar les notícies d'aquí de Sant Just.
Avui som dilluns, dos de juny, estrenem el mes i tenim ja la Mariona aquí per portar-nos les notícies del poble.
Mariona, bon dia.
Bon dia, Núria.
Doncs vinga, comencem amb l'actualitat que tenim aquí a Sant Just.
Doncs mira, comencem expliquant que ja es poden consultar les llistes baramades provisionals
de les Escoles Bressol Municipals de Sant Just pel curs 2025-2026.
La publicació es va fer el divendres i afecta les escoles Mainada i Marrex.
En total hi ha 117 places vacants disponibles, 59 a Marrex i 58 a Mainada
i d'aquests 11 es reserven per atendre possibles necessitats educatives específiques
i permetre una reducció de ràtio, si cal.
Pel que fa a la distribució per a dats, pels nadons nascuts l'any 2025 hi ha 8 places per escola.
Pels infants d'un a dos anys nascuts el 2024 s'ofereixen 31 places a cada centre
i pel grup de dos a tres anys nascuts el 2023 hi ha 20 places a Marrex i 19 a Mainada.
Les llistes es poden consultar als canals oficials de l'Ajuntament i als taulells de les Escoles Bressol
i el procés continua ara amb el període de delegacions abans de la publicació de les llistes definitives.
Molt bé. Doncs escolta, Mariona, s'ha d'estar atent al calendari, no?,
que la gent se noti bé les dates i tot plegat
i ja sabem que en aquesta època, doncs, tema de preinscripcions i tot això a les escoles i als centres educatius
s'ha d'estar a l'ordre del dia si és que és un tema, doncs, que, bueno, ens toca, no?,
apuntar a algun fill, filla, algun parent o nosaltres mateixos.
Exacte.
Molt bé. Què més tenim?
Doncs mira, tenim que l'Hockey Club Sant Just continuarà una temporada més a l'Hockey Lliga,
després d'imposar-se per 4-3 al Lleida Net Hockey Club al Picat
en el tercer i definitiu partit del play-out.
El duel es va disputar ahir, diumenge 1 de juny, al Complex Esportiu Municipal de la Bona Aigua
i va confirmar la permanència dels Sant Justens a la màxima categoria de l'Hockey Patins Estatal.
Els de Mia Ordeig van anar a haver de remar a contracorrents
ja que l'Alpicat es va avançar amb un 0-1 en els primers minuts.
Tot i això, el Sant Just va saber reaccionar i va capgirar el marcador en un partit intens
i amb alternances constants.
Els gols locals van ser obra d'Iñac i Cabezas, Canva Marcadors, Xavi Crespo i Joan Pujalte.
Amb aquest resultat, el Sant Just tancarà una temporada exigent
en què va acabar un 0 a la fase regular amb 25 punts
i es va veure forçat a jugar a la promoció de descens.
L'Alpicat, per la seva banda, perd la categoria només una temporada després de ascendir
i competir per primer cop a l'Hockey Lliga.
Doncs sí, ahir es va viure un partit intens a la Bona Aigua
perquè, clar, era un partit molt decisiu, Mariona.
És a dir, el partit que si guanyava quedava a primera divisió
i si perdia, vull dir...
Baixàvem a baix.
Baixàvem a segona.
Igual estava l'altre equip, no?
Exacte.
L'Alpicat, vull dir que estaven amb les mateixes.
Per tant, vam tenir la sort que el partit també es pogués fer a la Bona Aigua,
cosa que l'afició, la penya del vidre, ja va anar caldejant l'ambient
i va anar preparant les grades, la Bona Aigua des d'unes quantes hores abans
perquè el partit es va jugar a les 4, però és que des de les 12
allà a la Bona Aigua ja vam començar a preparar-ho tot.
Vull dir, botifarrada, bueno, et pots imaginar.
I, clar, això anima molt també els jugadors, no?
I tant.
I, bueno, sí que és veritat que a la mitja part la cosa estava una mica mala contra
però, bueno, després vam poder remuntar i satisfacció completa l'acabar.
I tant.
A l'acabar el partit.
I tant, i tant.
Doncs, enhorabona per l'Hockey Club Sant Just, s'han salvat
i la propera temporada 25-26 els tornarem a tenir a Hockey Lliga
i, per cert, que dimecres, abans d'acabar el programa,
els últims 15 minuts, a partir de 3 quarts d'una,
xerrarem amb en Jordi Garolera, la president de l'Hockey Club Sant Just
i ens farà també un, bueno, com han viscut aquestes últimes setmanes
amb els nervis a flor de pell, no?, per, bueno, saber si pujaven,
i si pujaven, si es mantenien, si baixaven,
com han encarat aquesta recta final
i una mica, doncs, els propòsits, no?,
de cara a la propera temporada.
Ens ho explicarà això el dimecres.
Exacte.
Molt bé, notícia esportiva comentada, Mariona,
i ens falta un titular.
Doncs mira, tenim que Sant Just celebrarà la Revella de Sant Joan
d'una manera especial per commemorar els 50 anys del Walden 7.
L'acte tindrà lloc el 23 de juny a la placeta de l'edifici,
evidentment, doncs, Revella de Sant Joan,
i combinarà sopar popular, música i projeccions visuals sobre la façana.
La festa començarà a les 9 del vespre amb un sopar obert a la ciutadania,
però per assistir-hi cal comprar entrada anticipada
a través de la plataforma Antràpolis abans del 15 de juny.
D'acord.
I té un preu de 20 euros.
A partir de les 11 de la nit,
la Revella s'obrirà gratuïtament a tothom
amb música dels anys 80,
càrrec dels punxadiscos de l'entitat local, el CUP,
i durant la nit també es faran projeccions especials
sobre l'edifici per celebrar aquesta efemèride.
L'acte és organitzat amb l'Ajuntament,
amb el suport de la comunitat de propietaris del Walden 7,
i es tracta d'una ocasió per homenatjar
un dels edificis més emblemàtics del municipi,
dissenyat per Riccardo Bufill i inaugurat el 1975.
Doncs sí, Mariona, quina millor altra manera
que celebra aquesta efemèride,
justament la Revella de Sant Joan,
una data que la gent surt, celebra, fa festa,
i aprofitant també aquesta celebració
també per celebrar els 50 anys del Walden.
Exacte.
Molt bé, 15 de juny tenim de data com a màxim
per apuntar-nos...
Per apuntar-nos al sopar, exacte.
Després la festa és oberta a tothom, eh?
Vull dir, no cal anar al sopar
per anar a la festa després que es farà de la mà del CUP.
Molt bé.
Mariona, hem comentat ja les tres notícies,
hem parlat dels 50 anys del Walden
i la festa de Sant Joan,
també d'aquesta bona notícia
per l'Hockey Club Sant Jús,
i també hem parlat de preinscripcions escolars.
Exacte.
I res, deixem ara una promoció
i seguirem amb les portades dels diaris.
Perfecte, fins ara.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210,
naftalina, botà, quitrà.
El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
canalsalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
10 i 24. Mariona, comencem amb les portades.
Què diu el diari ara?
Doncs el diari ara obre amb la guerra a Europa
i diu que l'Ucraïna llança l'atac més potent
a l'interior de Rússia.
Diu que aquí va introduir fa mesos
drons que ha activat amb control remot
prop de quatre bases aèries.
Diu que els dos bàndols intensifiquen els combats
abans de la nova ronda de converses prevista a Istanbul.
En fotografia principal,
veiem la notícia que diu que Catalunya
és la tercera regió europea en turisme.
I a la fotografia veiem un carrer de Barcelona
els turistes fent-se fotos al mig del carrer.
És graciosa la fotografia
perquè la persona que està fent la fotografia
està en una posició curiosa.
I bé, doncs això tenim que a Catalunya
som la tercera regió europea en turisme
i és que el turisme guanya terreny a casa nostra
i això és evident amb les xifres de l'Eurostat
que situa Catalunya com la tercera regió europea
en pernoctacions turístiques.
Just per darrere de la Croàcia Adriàtica
i de les Illes Canàries.
Caram, tu, escolta'm.
Croàcia, Canàries i Catalunya, no?
No ho hauria dit, eh?
O sigui, Catalunya sí, però Croàcia i Illes Canàries
que siguin les dues més turístiques.
Ja, home, realment Canàries
és que té molta...
Canàries té molt de turisme
i suposo que Croàcia...
Bueno, suposo que els últims anys
han estat sent un destí on la gent, doncs, bueno,
per relació, qualitat, preu, sobretot també, no?
Bueno, és un lloc del Mediterrani,
temperatura, bon menjar,
però suposo que, bueno...
Sí, hagués dit altres llocs abans, no ho sé.
Sí, bueno, també potser en els primers llocs
també deu haver Itàlia, potser, o Balears.
No, no, clar, Catalunya és la tercera regió europea en turisme
i diu que està per darrere de Croàcia i Illes Canàries.
Per tant, Croàcia i Illes Canàries
són les dues regions amb més turisme.
Ah, clar, Catalunya, a veure, tenim aquí a la vora Barcelona
que sí que hi ha molt de turisme,
però potser fora de...
vull dir que els turistes de fora de...
a part de Barcelona,
jo no sé si com està el turisme a Lleida, a Tarragona o a Girona.
No, a veure, entenc que hi ha molt també a les costes,
a Costa Brava, a Costa Brava,
No, Catalunya no em sorprèn tant,
però què hagués dit abans d'altres llocs?
Per exemple, hagués dit abans les Illes Balears que les Canàries?
Es veu que no.
Bueno, sí, sí, potser Canàries té més turisme internacional,
no ho sé.
Bueno, doncs això, Catalunya, tercera regió.
Seguim, més notícies del diari ara.
Veiem que l'AFP privada fa el sorpasso a la concertada.
Diu que en cinc anys s'ha doblat el nombre d'alumnes que hi opten.
també parla de la situació a Gaza,
diu massacre en un punt de distribució d'ajuda a Gaza,
almenys 31 morts, quan anaven a buscar menjar.
I tant que portada avui al diari ara,
dient que Verstappen es deixa mig mundial a Catalunya.
Diu que Piastri guanya una apassionant cursa de Fórmula 1 a Montmeló.
I amb això passem a la Vanguardia, que obre amb la qüestió catalana.
Diu que el Constitucional avalarà la part fonamental de la llei d'amnistia,
que l'esborrany de la sentència del Tribunal Constitucional
confirma la constitucionalitat de la norma
i només estima el recurs del PP en tres qüestions menors.
En fotografia principal veiem el públic entregat a Montmeló.
Diu que ni la calor, molt per sobre del que és habitual en aquesta època,
perquè ahir...
Déu-n'hi-do, eh?
Bueno, ahir va fer una calor tòrrida, eh?
Es va patir, es va patir.
A més, jo vaig anar per la carretera de les Aigües, Mariona,
i és que, o sigui, vaig sortir potser un pèl tard,
i va pillar allò de calor.
I la veritat és que, uf, pagava fort, fort, fort.
Jo estava dins de casa meva asseguda al sofà
i m'estava morint de calor igualment.
T'estaves torrant, eh?
Sí, sí.
Doncs això, ni la calor,
va impedir que els aficionats del motor
aneixin ahir en massa al circuit de Montmeló,
on prop de 126.000 espectadors
van seguir la cursa de la Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1,
que va guanyar l'australià Oscar Piastri, de McLaren,
i diu que Montmeló encara té un any de contracte
amb la Fórmula 1
i busca la manera de prolongar-lo.
I a la fotografia, doncs, veiem això,
una fotografia del circuit
on es veuen justament tots els cotxes passant
i les grades completament rebentades.
Sí, sí, però, vamos, és que...
A més, ha de ser duríssim,
perquè hi ha una part de les grades
que sí que està cobert,
però la majoria no.
Clar, allà deu ser allò, a la tribuna...
Exacte, on va la gent...
Però, on va la gent però,
i, bueno...
Però la resta de gent està allà,
assegut a ple sol.
Diguem-ne, com ho dèiem,
amb la calor que va fer ahir,
no sé com no es van quedar tots tiesos.
I a més que no és el mateix
estar en un lloc tot enjardinadet,
vet, que no allà, amb l'asfalt,
dur, a ple sol, on...
Bueno, no ho sé.
Segur que es va patir ahir,
amb un meló.
Sí, sí.
Seguim més notícies de La Vanguardia.
veiem que Ucraïna ataca amb drons bases russes
a milers de quilòmetres.
Diu que l'exèrcit de Kiev
assegura haver solit 41 bombardejos estratègics.
També veiem que els sondejos
donen un virtual empat
a les eleccions presidencials de Polònia.
Diu que el candidat ultranacionalista
lidera l'última prospecció.
Molt bé.
Parla també de la celebració de la Champions
a París.
Diu...
A París no, vull dir...
La celebració que van fer al París-Saint-Germain
on va haver-hi dos morts
i dos cents ferits.
Buf.
O sigui, Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Clar, jo entenc que...
O sigui, a la celebració d'una Champions
la gent surt amb mas els carrers,
la gent...
I a més és que era la primera vegada
que aquell equip guanyava la Champions,
de manera que l'eufòria es deuria desfarmar
d'una manera com no hi hauria hagut altra...
I la gent no té...
No té mesura.
No té mesura.
Segurament moltíssima gent anava passadíssima
i doncs el balanç ha estat aquest
dos morts i dos cents ferits.
Déu-n'hi-do.
Seguim amb notícia de salut.
Veiem que hi ha nous fàrmacs
per prevenir la migranya.
I tanca portada a la Vanguardia avui
amb una notícia d'habitatge
i diu que l'habitatge de segona mà
passa de 2.000 euros
per metre quadrat.
Molt bé, Mariona.
Això és la portada de la Vanguardia.
Si et sembla, passem a la del periòdico
i al punt avui.
Perfecte.
Acabo de tancar la del periòdico, imagina't.
Bé, obra.
Ja l'hem recuperat.
Diu aquí.
Proposta de resolució judicial.
Diu que el Constitucional avala l'amnistia
i deixa enlaire la malversació.
Diu que l'esborrany que estudiarà el ple
dona la raó al recurs del PP
en assumptes menors.
També diu aquí que l'alt tribunal
no obrirà la porta immediatament
als recursos d'empara de Puigdemont
i Junqueras.
La imatge també és per la Fórmula 1,
que diu aquí que és de rècord.
Diu que gairebé 126.000 persones
van presenciar la victòria de Piastri a Montmeló,
un èxit de públic
que suma optimisme
de cara al traçat de Montmeló
mantingui un gran premi, un GP.
També altres notícies de portada del periòdico.
Diu que Feijó promet revertir els danys de Sánchez
si arriba a la Moncloa.
També diu aquí que l'activisme pro-Putin
es volca a Espanya per la seva laxitud legal.
També parlen de la tendència a l'ESO.
Diu que el bullying i la conflictivitat
disparen els canvis d'institut.
Diu que el rebuig del projecte educatiu
també empeny el fenomen.
I també parlen de la direcció creativa.
Diu que la crisi del luxe
precipita una allau de relleus
a les cases de moda.
I ara passem a la portada que ens falta,
la del punt avui,
que obre amb una imatge de la costa.
Diu platges en retrocés.
Es veu una imatge d'una costa,
d'una platja.
I concretament és una zona
en què hi ha la platja
i hi ha el costadet
la via del tren
d'una línia de rodalies.
Serà una zona del maresme
en què l'aigua està
cada cop guanyant terreny a la costa
i es veu aquí que bé.
Si continua guanyant metres
per moltes roques que posin,
vull dir, la natura té
el seu cauce, saps el que et vull dir?
En fi, diu aquí que la restauració
de dunes, de dics submergits
i de la creació de maresmes
són alternatives sostenibles
a l'aportació de sorra.
Hi ha ajuntaments que a vegades
prefereixen posar sorra,
però no s'acaba de veure
com a la solució òptima
i per això parlant aquí
d'altres alternatives sostenibles.
També en portada del punt avui,
diu aquí frec a frec entre europeistes
i ultres en les eleccions poloneses.
També parlen que hi ha un estudi
que alerta que subvencions a sectors clau
amenacen la biodiversitat
i també de clients d'Andesa
que denuncien que roben factures,
que reben, perdó, factures
amb molts mesos de retard.
I pel que fa als espors,
un parell de notícies.
Una que diu que la selecció catalana femenina
perd contra Xile al Johan,
dos a tres,
i també parlant de Piàstri,
que triomfa enmig d'un gran ambient
al circuit de Montmeló.
Mariona, aquestes són les notícies
de les portades dels diaris
d'avui, dilluns, dia 2 de juny.
T'escoltem després a les 11 i a les 12 en punt
i també a la 1 amb l'informatiu.
Perfecte, Núria, ens escoltem ara.
Núria, ens escoltem ara.
de l'avui, de l'avui, de l'avui.
amb el llibre de tot.
amb el llibre de tot.
Ràdio d'Esvern,
FN 98.1
Passant 5 minuts de 2.15 del matí,
esteu escoltant Ràdio d'Esvern.
Això és el magazín La Rambla.
I ara comencem,
de forma excepcional, en aquesta franja horària,
l'espai de sexualitat,
plaer i alegria,
amb la terapeuta Elisa Linares,
que ja la tenim aquí a l'estudi.
Elisa, bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
Dilluns, obrim setmana
i, escolta'm, parlem de sexualitat.
Reprenem algun dels temes
que vam estar comentant
fa un parell de setmanes?
Doncs mira,
el tema que va sorgir
és el tema del plaer
d'anar al bosc.
Te'n recordes que va sorgir aquest tema?
Sí.
Que vam dir, bueno,
és sexualitat, no és sexualitat,
però en realitat la secció es diu
plaer i alegria
i moltes vegades no podem connectar
amb la sexualitat
perquè primer no ens donem l'espai
de connectar amb nosaltres.
Llavors, la natura és, bueno,
és de les medicines més potents
i més sanes que hi ha.
Aquí, a més a més,
la tenim al costat.
Al costat, sí.
Tenim una sort, o sigui,
respecte a altres municipis.
Sí, perquè en poc temps
et pots estar allà,
vull dir, no has d'agafar el cotxe,
no t'has de...
Què va?
És que pots anar caminant
i en 10 minuts
es pot plantar al mig
de la vall de Sant Just.
Això mateix, sí.
I hi ha racons realment
que et pots amagar
i desaparèixer,
diguem que tens la gent al davant,
però es fa com un microclima
amb tu i els arbres i els ocells
que ningú se n'entera.
És increïble, eh?
Sí, sí, sí.
Quan et mimetitzes amb l'espai.
Doncs bé,
jo volia parlar d'això,
dels beneficis del bany de bosc,
perquè realment sento
que se'ns ha educat molt
en aquesta societat
que badar és una cosa
que està malament.
És perdre el temps,
no?
I a les criatures se'ls diu
no badis, no badis, no, no...
No estiguis així a la inòpia.
Sí, no et quedis així com
a vegades entrem com
no en trance,
però et quedes allà una mica
com empanat, no?
Sí, sí.
Que et quedes així com
que a vegades
no estàs pensant en res en concret,
però és un moment com de
quietud, no?
Com de, bueno...
Doncs quedar-se empanat
és supersat.
Perquè, clar,
no és tot el dia,
sinó que és un moment
i hi ha com un reset,
ja...
No és
estàs en un bucle de pensament
d'aquell
que t'estàs fent mal, no?
sinó que estàs...
Ai...
Sí.
Doncs això
ho propicia molt
la natura.
Vale.
La natura
ens ajuda
a baixar el ritme.
Clar, tenim també tendència
a anar a la natura
i travessar la natura, no?
I em poso a córrer,
em vaig a fer
una costellada, no?
Amb un merendero d'aquests...
Sí, i anem normalment
per fer alguna activitat
allò en concret, no?
Que també està bé,
vull dir, no?
Les estic, no?
Infravalorant,
tenen altres valors
perquè moltes vegades
també connectem
amb l'alegria
i la complicitat
amb els altres
i tal, també és bonic.
Sí.
I alhora,
a vegades,
ens necessitaríem,
jo sento,
connectar realment
amb la natura,
donar-nos l'espai
de connectar amb la natura.
De fet,
moltes vegades
anem d'excursió
i el que anem
és despotricant
amb l'amic,
l'amiga
del que m'ha passat
aquest mes
i mira com estic de malament
i entrem en...
Vas entrant en un bucle
a xerrar
o explicar les penes.
I clar,
la pobra natura
està allà en plan
Ejo!
Hola!
Estic aquí!
Sí,
l'altre dia va ser increïble
perquè vaig anar,
estava jo donant
un bany de bosc
i al costat
vam trobar un grup
que feien
ioga
o dansa,
ioga a la natura
amb cascos posats
i em va sorprendre molt
perquè va ser com
uau!
Us esteu perdent,
no?
O sigui,
heu vingut a la natura
per estar fresquetes
però,
no?
Em va sorprendre.
Vull dir,
ho deixo com obert
de uau,
no?
Que,
uau,
tots els sons...
Potser necessitaven
alguna música
i rotllo
per no molestar,
van dir...
Clar,
clar,
totalment,
és aquesta idea,
no?
Però que
hi ha un benefici
que és
quan
nosaltres
atrevessem la natura
però poques vegades
deixem que ella
ens atrevesi nosaltres.
i aquest és el canvi.
I res,
el bany de bosc
és això,
és una passejada
immersiva
amb els cinc sentits.
Nosaltres no som...
Es diu que
bany de bosc
precisament
perquè és com
si et submergissis.
Oi que quan estàs,
no?
Quan fa la gent
snorkel o fins i tot,
no?
Si fan alguna cosa més profund
i van a algun
arrecife de coral
d'aquests,
bueno,
la gent
al·lucina
Baixes a baix,
sí.
La gent al·lucina
amb tot el que veu.
Soc d'aquestes.
Sí?
Doncs veus,
jo això no ho he fet mai
perquè se'm tapan les brelles
i ho passo fatal.
Però bueno,
és un altre tema.
Però
quan et submergeixes allà
et connectes
amb la teva curiositat,
no?
I és tot observar,
tot uau,
no?
Són uaus per tot arreu,
els peixos,
els colors,
no sé què.
Doncs aquí és el mateix.
Convertir-te en un
banyista de bosc
és submergir-te en la natura
i deixar que et sorprengui.
És connectar també
amb la teva nena,
el teu nen interior,
és deixar-te jugar,
deixar-te perseguir
una papallona,
no?
Observar com es mou
una flor malvent
o unes fulles
i deixar-te
que et gronxin a tu,
jo què sé, no?
Pots fer-te els teus
propis jocs.
I
això està molt estudiat
realment.
i et volia parlar
de l'arboroteràpia.
Oh, mira.
Resulta que
ja fa molts,
o sigui,
les tradicions
més ancestrals
que ja tenien
els arbres
i la natura
com a una cosa
molt especial,
els celtes,
els druides...
Sí, ja ho
tenien com
a part del seu dia a dia,
no?
Entén com a...
Clar, era fins i tot
les seves catedrals.
Ells no tenien un espai...
el seu espai sagrat
era la natura, sí?
Allà, doncs,
amb els arbres aquests
immensos,
ells...
Per ells era una...
una connexió
amb...
amb alguna cosa
superior, sí?
I el mateix passa
a Sudamèrica.
Totes les cosmovisions,
aquesta idea
de la mare natura,
Déu estar a la natura,
no?
Tot això,
el que fa és que
estiguem connectats
a som natura.
O els aborígens
australians
que diuen
que, bueno,
queden molt poquets,
però les tribus
encara,
com que senten
quan han de caçar,
què han de caçar...
O sigui,
que encara tenen
aquest lligam,
no?
Amb la natura?
Això mateix.
O sigui,
estan molt condicionats,
no sé si seria la paraula,
no?
Però que bueno...
Estan oberts
a l'escolta intuïtiva.
I aquesta escolta intuïtiva
la tenim tots i totes.
Simplement,
el que passa és que
com que anem
tan de pressa,
doncs ens hem desconnectat,
hem treballat moltíssim.
Ho perdem, no?
Hem treballat molt
l'hemisferi esquerre
del cervell,
que és el racional,
que és el que ens endreça,
el que diu
què hem de fer,
pam, pam, pam,
i ens hem oblidat
del dret.
I el dret
és el de la creativitat,
el del sorprendre'm,
el del món simbòlic,
i és el que em connecta
quan estic
en aquesta flow,
saps?
En aquest deixar-me portar per...
I a la natura
és més fàcil,
perquè ara parlaré
de tota la química
de la natura,
i tot això
el que ens ajuda
és estar més
en el flow.
Clar,
si no,
estem molt acostumats
i acostumades
per la tendència normal
és estar
en la preocupació,
en els pensaments
recurrents,
i això és normal,
perquè per supervivència
ho hem necessitat,
i els nostres
avantpassats
del paleolític
havien d'estar
tota el rato alerta
de si venia
una bèstia
o una altra...
Llavors,
clar,
aquest alerta
és un...
El sistema nerviós
funciona així,
en estat d'alerta,
però
té moltes altres
maneres
de funcionar.
El que passa
és que no pot
estar en les dues
a l'hora,
llavors,
si estem en alerta,
per defecte
anem alerta,
i si ens posem
en un altre sistema,
llavors
tindrem més espai.
I per això
el mindfulness,
que és l'atenció plena,
a mi m'ajuda molt
a fer-la a la natura,
perquè m'és
molt més fàcil
entrar en aquest estat
de...
Com de tranquil·litat,
no?
I deixar-me
escoltar els ocells,
aprendre...
Home,
la veritat,
és que sí que ha de ser
més fàcil,
perquè no és el mateix
poder entrar en aquesta
mena de tranquil·litat
i atenció plena
en un lloc
on hi ha molts estímuls
que no a la natura,
doncs on potser
un està més relaxat,
més tranquil...
Clar.
De fet,
moltes vegades
el que fem
per entrar
en aquests estats
de casa
és posar-nos a cascos
i simular
aquesta natura,
no?
Posar-nos a música,
d'aquesta cent,
que el que té és
aigua caient,
no?
Com que...
Com que ens recordi així
elements naturals.
Simular-la,
perquè nosaltres som natura.
Llavors,
com més connectem
amb la natura,
doncs més sants estem.
Al final,
globalment és això.
Jo ara vinc,
fa un parell de setmanes,
a donar uns tallers
a uns adolescents
que em deien
que eren asfaltites
i m'ho deien
contents,
saps?
I jo pensava,
mare meva,
ja us n'adonareu.
Ja, ja,
asfaltites en el sentit
que eren de carrer.
que els encantava
la ciutat.
La ciutat, eh?
Uau.
I clar,
és com uau.
Llavors,
què passa?
Doncs que
al Japó
existeix
el bany de bosc,
però ja
com popularitzat
a tope.
Es diu
esrinyonku,
que vol dir
absorbir
l'atmosfera
del bosc.
I el que va passar,
ells ja tenien
una tradició
que ho feien,
però als anys 80
hi havia molta gent
amb molt d'estrès
a les ciutats,
cada cop més grans,
com Tòquio,
etcètera,
etcètera.
Hi havia moltíssim estrès
i s'adonaven
que la salut pública
no podia cobrir
les despeses
que hi havia
en salut.
Llavors van començar
un projecte
de prevenció
que era
fomentar
els boscos.
Vale.
L'Agència Forestal
de Japó
es va posar
a promoure
la natura
i van començar
a classificar
els boscos
i a poder dir
si tens temes
de ronyó
ves aquest tipus
de bosc.
En funció
del tipus d'arbre
que tenien
o de quin tipus
de bosc era?
Sí, sí, sí.
Oh mira.
Increïble.
I és que
el bosc
té una química
que són
els fitocides,
són substàncies
volàtils
que emeten
els arbres,
sobretot
com més madur
sigui l'arbre
més substàncies
emet,
que s'utilitza
evidentment
en aromateràpia,
en temes
de flors de vaca,
etcètera.
Hi ha molta
la química
del bosc
que és coneguda
i tot això
el que fa
doncs és que
quan entris
t'ajuda
a reequilibrar
el teu sistema.
Oh mira.
Sí,
el cos
sempre busca
l'equilibri,
sempre busca
regenerar-se,
tornar
al que es diu
l'homioestasi.
Llavors
doncs això
activa
el teu sistema
immunològic,
etcètera,
etcètera.
I bueno,
si us interessa
doncs hi ha
realment estudis
de quines
hormones
s'activen,
etcètera,
jo sento que
bueno,
jo em vaig començar
des d'aquí,
no?
Vull saber
doncs el,
jo què sé,
el garrofer
quan hi vaig,
què és el que...
Però això està estudiat?
O sigui,
hi ha llocs on t'explica,
per exemple,
no sé,
ara que dius
el garrofer
aporta tant...
Sí,
jo tinc un llibre
als japonesos
que et dic
que ho han...
doncs els boscos
per l'asma,
per la bronquitis crònica,
per la hipertensió,
per el nerviosisme,
per l'insomni.
aquí només tinc apuntat
el salce favorece
el tracte urinari,
l'espino blanco
ajuda a la digestió,
el cedro
i el cipres
reducen el calor.
Bueno,
com que ho tenen
tot així
més estudiat.
I llavors,
aquest científic,
el Yoshifumi
Miyazaki,
va fer uns estudis
i va començar
a adonar-se'n
que realment
regulava el sistema nerviós,
activava el parasimpàtic,
que és el sistema
que ens endueix
a la calma,
tornar a connectar
amb l'estat de benestar
i la regeneració,
reduir el cortisol
en sang
un 12,4%
en mitjana,
com que hi havia
molts...
El cortisol
és el que mesura
allò de l'estrès,
no?
Sí,
és l'hormona
de l'estrès
principal.
millorava el sistema immunològic,
bueno,
tota una sèrie de...
reduïa o augmentava
la pressió,
la tensió arterial
en funció del que necessités
la persona
i, bueno,
conforme vaig anar
entenent-ho,
realment,
em vaig quedar
amb alguna cosa
més intuïtiu.
i és que
els xamans
ja deien
que
el bosc,
quan tu entres en un bosc,
ell és un ecosistema,
no sent
l'individualitat
d'un arbre
com que és més alt,
mana sobre els altres
i coses d'aquestes,
sinó que és
un ecosistema
i quan tu hi entres
formes part
de l'ecosistema.
D'acord.
I llavors
ell et nota
que tu no estàs
equilibrada
i llavors diu,
bueno,
anem a equilibrar
perquè l'ecosistema
torni a estar en equilibri,
sí?
Llavors et dona
això,
el que tu necessites
en aquell moment donat
i per mi
aquesta és la gràcia
de la química
del bosc,
que no cal
que ho pensis,
no cal
simplement
deixar-te portar,
deixar-te,
doncs això,
estirar-te,
a terra...
I en això consisteixen
una mica els bans de bosc,
llavors entenc,
no?,
en poder que,
fer que,
en certa manera,
tu entris com en aquesta,
en aquest equilibri
amb la natura,
una mica,
que...
Sí,
el bany de bosc,
realment,
el terapeuta és el bosc,
val?
Jo només facilito
que les persones
s'hi trobin
i s'obrin,
clar,
s'obrin
a la seva part intuitiva,
s'obrin a aquest hemisferi dret,
si faig propostes
perquè
baixin revolucions,
escoltin el cos,
respirin,
escoltin la natura,
sí,
hi ha moltes propostes
que són
a nivell
dels sentits,
de la percepció
amb els sentits,
que algun cop també
t'ho he dit,
no?,
de tancar els ulls
perquè la vista
se'ns emporta
bona part
de l'interès,
no?,
doncs poder
activar altres coses.
I després,
una altra cosa
que és molt interessant
és
caminar,
caminar descalç,
que no sé si ho has vist,
cada cop hi ha més gent
caminant descalç.
Ho he vist,
però
per la natura,
no,
ho he vist més per,
bueno,
sí que és veritat
que hi ha,
a vegades,
hi ha un parell de persones
que ja les tinc més o menys,
bueno,
que sempre són les mateixes persones
les que em trobo,
d'aquí,
baixant com de la vall,
per aquesta zona,
per la Rambla,
que sí que van descalces.
Jo penso,
no sé fins a quin punt
entren al bosc
anant descalços,
perquè,
clar.
A mi per la ciutat
no em cal,
perquè encara em faré mal,
però realment
per la natura
és supersenador
i quan tens un dia
d'això,
d'ansietat,
de pensaments recurrents,
baixar el cos
a través de caminar
descalç,
lent,
anar sentint,
doncs això,
les pedretes,
no?,
al principi
és molta molèstia,
a mica en mica
et vas acostumant
i vas connectant amb...
És un gust,
al final.
I a més a més,
inclús,
intuïtivament,
no camines
sobre els llocs
més xungus,
saps?
No,
home,
no,
ja,
si veus una zona
on hi ha moltes roques
o moltes pedres...
Però ni ho veus,
saps?
Ja no estàs
tot el ratllet
mirant a terra,
sinó que és que
pots caminar,
saps?
És com que obres
una altra percepció
que ja tens,
que la tenim tots,
perquè tots caminàvem així
antigament,
any ho saps,
saps?
I és bo per la columna,
bo pels peus,
bueno,
tot el tema
de la reflexologia...
Sí, sí, sí,
clar.
Fins i tot es diu
que hi ha una bactèria
que ajuda
a través de la pell,
es capta
i també ajuda
en el sistema immunològic,
que està més fort...
Bueno,
i a part ajuda
a estar present realment,
perquè quan estàs
sentint
qualsevol cosa,
ja no estàs
en els teus pensaments
recorrents,
o sigui que
és una passada.
Molt bé.
Ens queden un parell
de minuts, Elisa,
jo no sé si vols
comentar alguna coseta més...
Jo us animo això
a deixar-vos portar,
obrir una mica la boca,
que sempre dic,
sí,
per com assaborir
la natura
i a més a més
relaxar la mandíbula
és també una manera...
Bueno,
ja que relaxem
una mica tot el cos,
no?
I tant.
I tota la musculatura,
la part de la mandíbula
i això,
doncs també forma part de...
És una manera
de baixar...
per acabar d'entrar
en aquesta...
Sí,
sí.
Molt bé.
I deixa't sorprendre,
disfruta dels sons,
vull dir,
la natura és preciosa,
està exuberant i...
Ara hi ha papallones
que es veuen
bastantes,
algunes,
també sorollets
dels ocells,
n'hi ha molts,
eh?
Sí,
jo en sento
inclús potser més
que fa un parell d'anys,
no sé si és perquè
potser hi ha una mica
més abert o...
Aquest any està...
I tenen més llocs
per nidificar
o no sé exactament,
no soc experta
en ocells,
però bueno,
no ho sé,
n'estalto bastants.
La pluja ha anat bé
per tot,
jo sento,
sí,
sí.
Llavors,
bueno,
doncs això,
a gaudir-la,
que la tenim aquí al costat,
sí,
i això és el plaer
del dia a dia
i donar-nos
aquests espais,
doncs,
és cura.
Molt bé.
Doncs Elisa,
moltíssimes gràcies,
la gent pot contactar
amb tu si entra,
per exemple,
als perfils
d'Instagram,
despertar en punt Elisa
o redescobrir-se.
Exacte.
Si entren també,
doncs,
poden enviar el missatge.
Si no,
que t'escriuin a la ràdio
i que demanin per mi,
que tot el que sigui això,
connectar amb la sexualitat,
el plaer.
Aquest cap de setmana
hem fet un taller
de parelles,
de sexualitat,
intimitat,
per connectar
amb les diferents energies
que t'he parlat
i poder-ho sentir
des del cos.
I realment
era increïble
com acompanyant
i dient,
no?
Connecteu amb la vostra pelvis
a l'hora que esteu
olorant qualsevol cosa.
Ostres,
se'ls activaven
els sentits
d'una altra manera.
Uau.
És,
realment,
és potent,
sí, sí.
Molt bé.
I bueno,
aquí seguim.
Val,
submergint-nos
en la natura.
Elisa,
moltíssimes gràcies,
d'acord?
Res,
hem començat molt bé
la setmana avui dilluns,
que acabis de passar
també una bona setmana.
Igualment.
Vinga,
adeu.
Vinga,
adeu.
.
Fins demà!
Si tinc un quarto express per convidats
Ja et deixo aquí sobre un cobrellit
Perquè ara no, però després pot res que
Ja ho veuràs
Si tens gana vols aigua tu mateix
Pots fer, pots fer com si fossis a casa
La manera com va dir bona nit
I va picar l'ullet
Era fàcilment malinterpretable
Vaig augurar una nit per la posteritat
Fer un cim, fer un 8.000, fer quelcom
Difícilment igualable
Però ja no passa res
Només aquell silenci trencat pel meu somier
Potser no era el seu tipus
Millor que no fer res
I en una paret al fons
I en presa en blanc i negra
Hi havia un pòster d'en Godart
Potser el podria dir-me
Per què em ballava el cap?
I en una paret al fons
Ai, Jan-Luk
Ai, Jan-Luk
Vull entendre-ho però no puc
Ai, Jan-Luk
Ai, Jan-Luk
Ai, Jan-Luk
Ai, Jan-Luk
Vull entendre-ho però no puc
Ai, Jan-Luk
Ai, Jan-Luk
Ell va dir que en casos com aquest
No es tracta de ser més guapo
O de ser més lleig
Sinó d'estar convençut de fer-ho
Això vaig dir-li ja però si ara hi vaig
I ella no ho vol
Després què?
Després tot això acabarà sent...
Ràdio 2B
FM
98.1
Carles, tenim 3 minuts per fer la previsió del temps
Doncs anirem ràpids
Vinga, a veure si ens has d'explicar coses
Sí, bé, la situació de la setmana passada
Que teníem aquell anticiclo tan potent
I que ens portava aquesta calor
Aquesta situació
Doncs s'ha mogut una miqueta
L'anticiclo ha tornat una mica cap a l'Atlàntic
I tenim diferents línies frontals
Que travessen el país
Que ens porten aquests núvols
Tot i per tenir presència del sol
Perquè són depressions que van de oest cap a est
I el que estan provocant
Doncs són ruixats i tempestes
Ahir vam flipar amb les tempestes que van haver
I la tarda a la Garrotxa i al Ripollès
Més de 80 litres
En zones de, per exemple, a Can Prodó
No prop de Can Prodó
Al Ripollès també
Amb pedra de gairebé 4 centímetres
Alguna d'elles
O sigui, molt bèstia
I a hores d'ara tenim encara precipitacions
O sigui, que durant la nit han anat fent
I aquest matí tenim precipitacions
Tot el que és la meitat oest de Catalunya
Pràcticament des de la seu d'Urgell fins a Tortosa
Tot el que és la franja de Ponent
Aquí tenim algunes precipitacions
Algunes estan entrant cap al Segrià
En forma de tempesta
I altres, doncs, evolucionen pel Gironès
Però molt al nord, eh?
Cap a l'Ala Empordà
Alguna goteta
Sobretot a la vall d'Aran
També tenim precipitacions cap a Andorra
A la seu d'Urgell
I com dèiem abans
També cap a...
Bueno, aquesta zona nord de Catalunya
Que anirà fent i anirem tenint
Aquesta tarda hi ha un avís
Del Servei Meteorològic de Catalunya
Amb tempestes que poden arribar a ser fortes
O molt fortes
A comarques dels dos Pallars
A l'Alta Ribagorça, a la Vall d'Aran
I també a comarques del Barguedà
Com ahir, Ripollès i Garrotxa
També cap al Vallespí
Cap al nord també tindrem alguna tempesta important
O sigui que queden reduïdes allà
Nosaltres tenim una miqueta de resolt
Les temperatures
A poc a poc han anat frenant
Divendres vam superar els 30 graus a Sant Jús
30,2
Durant el cap de setmana
Tot i que fa molta calor
Doncs han anat baixant
28, 27
Avui també ens quedarem al voltant dels 27, 28 graus
O sigui, no són temperatures de 30
Però sí que baixen
Han baixat clarament a l'interior
Perquè sí que aquí aquest cap de setmana
S'han arribat a 37 i 38
I avui seran clarament més baixes
En 33, 34
Però a la costa
Com que tampoc no van pujar tant
Doncs no baixen tant
Ara en aquests moments tenim 25 graus
Són pràcticament les 11 del matí
O sigui que de cara a les properes hores
Podríem arribar als 27
Amb aquests núvols
Doncs no pujar massa
Propers dies
Vaig ràpid
Demà dimarts
Seguirem amb aquesta variabilitat
Amb sol i núvols
Amb tempestes de tarda
Alguns mapes ens indiquen
Que la nit de dimarts a dimecres
I dimecres a la tarda
Podria caure algun roixat a Sant Jús
Molt pocs ho diuen
Només ho diuen els americans
Ho haurem d'anar seguint
Perquè altres parlen de tempestes cap al nord
I a nosaltres no ens afectarà massa
Progressivament la temperatura
S'anirà normalitzant
Sobretot entre dimecres i dijous
Les màximes ja s'aniran cap als 25 graus
Però podrien recuperar una miqueta
Entre dijous i diumenge
Perquè tornarà a fer sol
Però no arribarem als 30 graus
26, 26
Hem entrat ja amb calor
Però vull dir
Aquesta setmana
Normalitzem temperatures
A mitjans de setmana
I després
Podrien tornar a pujar una mica
Al cap de setmana
Si hi ha possibilitat de pluges
Aquesta setmana
Seria la nit a dimarts a dimecres
I potser dimecres al matí
O a la tarda
O sigui, això demà
Ho acabem de confirmar
Vale
Doncs perfecte, Carles
Moltíssimes gràcies
Que vagi bé
I això
Demà tornem-hi
Demà hi tornem
Bon dia
La mort de dos homes
Ha setmanat
Al Vallès Occidental
I miren de confirmar
Si es tracta d'un nou
Episodi de violència masclista
En aquest mateix cas
També hi ha una dona ferida
En estat crític
Els agents investiguen
Si les dues morts
Estarien relacionades
Ja que han estat notificades
En moments i llocs diferents
Els fets han passat
A primera hora del matí
La policia ha localitzat
Al carrer
Un jove de 20 anys
En ferides molt greus
Poc després ha mort
Al domicili de la víctima
Han trobat la mare del noi
En estat crític
Poc després
Els Mossos han rebut l'avís
De la trobada d'un cos
En una nau industrial
Del municipi
Es tractaria del presumpte homicida
I parella de la dona ferida
Més notícia
Sara Riera
La Fiscalia Superior de Catalunya
Suposa qualsevol tipus d'indult
De l'expresidenta del Parlament
Laura Borràs
Perquè no ha mostrat signes
De penediment
Sobre la també exconsellera de Cultura
I pesa una condemna
De 4 anys i mig de presó
I 13 d'inhabilitació
Més d'una multa
De 36.000 euros
Per prevaricació i falsedat
En document oficial
Quan dirigia la institució
De les lletres catalanes
En un informe
La Fiscalia suposa
La petició d'indult parcial
Que va fer
El Tribunal Superior de Justícia
De Catalunya
Que la va condemnar
I també la petició d'indult total
Que li va fer l'escriptora
Margarida Aritzeta
L'activista anticapitalista
Enric Durant
Denuncia que l'han tingut empresonat
Un any
De forma preventiva
A França
Només per la seva militància
Durant de 49 anys
I conegut com el Robin Hood
Dels bancs
Per les seves accions
Contra entitats financeres
Fa anys
Va quedar en llibertat
Vigilada la setmana passada
En ha parlat
Al matí de Catalunya Ràdio
No té cap sentit
En la meva trajectòria
Que jo em posi a col·laborar
Amb una gent
Que està fa consumidors
Si està totalment
En contra dels meus valors
Per tant
Utilitzen el meu historial
Segons són paraules
El meu advocat
Jo he sigut com un trofeu
Per ser detingut
En aquesta entrevista
Durant a Reblat
Que es va reunir
Amb l'expresident Carles Puigdemont
I que van parlar
De la seva experiència
En construir sistemes econòmics
Al marge de l'Estat
A València
La jutgessa
Que investiga la gestió
De les inundacions
Ha citat a declarar avui
El responsable de l'AMET
Al País Valencià
Anem doncs a València
Alba Barbosa
Hola bon dia
El cap de climatologia
De l'AMET
José Ángel Núñez
Compareix avui com a testimoni
I explicarà davant la jutge
La cronologia
Dels fets de la tarda
De les inundacions
El que haré
Serà un discurso estructurado
De lo que ocurrió ese día
De lo que fui testigo
Hoy estoy citado como testigo
No como perito
Y lo que voy a hacer
Pues es un relato de hecho
El testimoni del cap de l'AMET
Al País Valencià
És important
Perquè la tarda de la riguada
Va assistir telemàticament
A la reunió del SECOPI
Defensa que l'agència
Va facilitar informació suficient
Sobre la situació meteorològica
Adversa que es preveia
Alba Barbosa
Catalunya, Ràdio València
I Catalunya ha rebut 5,3 milions
De turistes estrangers
Els primers 4 mesos de l'any
És un 5% més
Que durant el mateix període
Del 2024
I de fet un nou rècord
De visitants internacionals
En aquest quadrimestre
Tots els mesos
S'ha superat
Els registres que hi havia fins ara
Segons les dades
De l'Institut Espanyol
L'Ajuntament de Santa Pau
Estudia la declaració
De zona catastròfica
Després de la intensa pedregada
Que ahir a la tarda
Va afectar alguns pobles
De la Garrotxa
I també del Ripollès
Fèlix Martín
Bon dia
Hola, bon dia
Van caure pedres
De la mida
D'un ou
Que van foradar
Les cobertes
De moltes granges
De la seu
De la brigada municipal
I que van arribar
A trencar els vidres
D'alguns cotxes
Aparcats al carrer
Ara estan fent recompte
Per decidir
Si demanen
La declaració
De zona catastròfica
Ha detallat a Catalunya Ràdio
L'alcaldessa de Santa Pau
Cristina Capó
Aquest matí
Estem comptabilitzant
Una mica
Tots els desperfectes
Que tenim al municipi
I en aquest sentit
Obrint les portes
De l'Ajuntament
Perquè els veïns i veïnes
Puguin venir
I documentar també
Tot el que han viscut
Fèlix Martín
Catalunya Ràdio Girona
Esports Marcos García
El porter alemany
Marc-André Terestegen
Asegura que continuarà
El Barça
La propera temporada
Davant la possible arribada
De Joan García
A l'equip blaugrana
Terestegen
Diu que es veu
Disputant-se
La titularitat
A Minyaki Penya
A més
Al mig campista
Blaugrana
Fermín López
Ha estat alliberat
A disputar
L'europeu sub-21
Només jugarà
La UEFA Nations League
Amb la selecció absoluta
Espanyola
El Centre d'Esport Sabadell
Torna a ser
Equip de Primera Federació
Va aconseguir ahir
El vespre
L'ascens a Múrcia
L'equip Ballasà
Va empatar a 0
Aquí al camp
De l'Ucamp Múrcia
En el partit de tornada
Aquest play-off final
I va passar pel 2-1
De l'anada
En bàsquet
Aquest vespre
Comencen els play-offs
De l'ACB
En el primer partit
De quarts de final
Entre el Tenerife
I el Joan Tut
Aquest enfrontament
Començarà
A un quart de deu
Del vespre
I el podreu seguir
A través del canal
Exclusió digital
De Catalunya Ràdio
I Òscar Piastri
Consolida la primera plaça
Del Mundial de Fórmula 1
Té 10 punts més
Que l'Ando Norris
I 49 més
Que Verstappen
Ahir
Piastri va guanyar
El gran premi
Celebrat
Al circuit
De Barcelona-Catalunya
Fins aquí
Les notícies
Tot seguit
Les notícies
De Sant Just
Bon dia
Passant 5 minuts
De les 11
Us informa
Mariona Sales Vilanova
Ja es poden consultar
Les llistes
Baramades
Provisionals
De les
Escoles
Bressols
Municipals
De Sant Just
Pel curs 2025-2026
La publicació
S'ha fet aquest divendres
30 de maig
I afecta
Les escoles
Mainada
I Marrecs
En total
Hi ha 117 places
Vacants
Disponibles
59 a Marrecs
I 58 a Mainada
D'aquestes
11 es reserven
Per atendre
Possibles necessitats
Educatives
Específiques
I permetre
Una reducció
De ràdio
Sical
Pel que fa a la distribució
Per edats
Per als nadons
Nascuts
L'any 2025
Hi ha 8 places
Per escola
Pels infants
D'un a dos anys
Nascuts
El 2024
S'ofereixen
31 places
A cada centre
I pel grup
De dos a tres anys
Nascuts
El 2023
Hi ha 20 places
Amb arèxit
I 19 a Mainada
Les llistes
Es poden consultar
Als canals
Oficials
De l'Ajuntament
I els taulells
De les escoles
Bressols
I el procés
Continua ara
Amb el període
De delegacions
Abans de la publicació
De les llistes
Definitives
L'Hockey Club
Sant Just
Continuarà una temporada
Més a l'Hockey Lliga
Després d'imposar-se
Per a 4-3
Al Lleida Net
Hockey Club
Al Picat
En el tercer i definitiu
Partit del Playout
El duel
Es va disputar
Diumenge 11 de juny
Al complex esportiu
Municipal
La Bonaigua
I va confirmar
La permanència
Del Sant Just
A la màxima categoria
De l'Hockey
Patins Estatal
Els de Mia Ordeig
Van haver de ramar
Contra corrent
Ja que l'Al Picat
Es va avançar
Amb un 0 a 1
En els primers minuts
Tot i això
El Sant Just
Va saber reaccionar
I va capgirar
El marcador
En un partit intens
I amb alternances
Constants
Els gols locals
Van ser obra
Dinyac i Cabezas
Que en va marcar dos
Xavi Crespo
I Joan Pujalte
Amb aquest resultat
El Sant Just
Tanca una temporada
Exigent
En què va acabar
11 a la fase regular
Amb 25 punts
I es va veure forçat
A jugar
A la promoció
De descens
L'Al Picat
Per la seva banda
Per la categoria
Només una temporada
Després de Sant Dí
I competir
Per primer cop
A l'Hockey Lliga
Sant Just
Desverns
Celebrarà
La revetlla
De Sant Joan
D'una manera especial
Per commemorar
Els 50 anys
Del Gualdenset
L'acte
Tindrà lloc
El dilluns 23 de juny
A la placeta
De l'edifici
I combinarà
Sopar popular
Música
I projeccions visuals
Sobre la façana
La festa
Començarà
A les 9 del vespre
Amb un sopar
Obert a la ciutadania
I per assistir
Cal compra entrada
Anticipada
A través de la plataforma
Antràpolis
Abans del 15 de juny
El preu
És de 20 euros
A partir de les 11 de la nit
La revetlla
S'obrirà gratuïtament
A tothom
Amb música dels anys 80
A càrrec dels punxediscos
De l'entitat local
Al CUP
Durant la nit
També es faran
Projeccions especials
Sobre l'edifici
Per celebrar
Aquesta efemèride
L'acte
És organitzat
Per l'Ajuntament
Amb el suport
De la comunitat
De propietaris
Del Gualdenset
I es tracta
D'una ocasió
Per homenatjar
Un dels edificis
Més emblemàtics
Del municipi
Dissenyat
Per Riccardo Bufell
I inaugurat
El 1975
I això ha estat tot
Tornem amb més informació
Al butllet horari
De les 12
Fins ara

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
presentat!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ràdio d'Esvern
98.1
Ara mateix són les 11 i 14 minuts.
Passem a fer l'entrevista del dia.
Tenim amb nosaltres a la Xenís Sostre,
aquí als estudis de Ràdio d'Esvern
i també connectada via telefònica a la Imma Brunat.
Les dues són membres d'Artaneu,
la secció de pintura de l'Ateneu de Sant Just,
i avui ens parlaran d'una propera activitat
que han organitzat, concretament el 5 de juny,
a l'Ateneu, una activitat que vincula precisament això,
la pintura i la música.
Els obrim els micros, les saludem.
Què tal, la Xenís, Imma? Com va? Bon dia.
Bon dia.
Hola. Bon dia, què tal? Hola, Xenís.
Hola.
Doncs bé, mira, estem aquí perquè ens expliqueu una mica
i perquè ens doneu més detalls precisament
d'aquesta activitat que es nomena així,
dibuixant la música.
és la primera vegada que Artaneu proposa una activitat d'aquesta mena?
Sí, és la...
Sí, Imma.
Si vols que parlo i jo...
Parla tu, Imma.
Sí, parla tu, Imma.
Ho dic ràpidament perquè després ja us deixaré la Xenís,
bueno, us acabarà d'explicar bé l'activitat.
Aviam, el que és Artaneu,
sí que havíem fet l'activitat de pintura i vi,
que relacionaven diferents mons,
no?, i va ser bastant interessant.
I aquesta activitat de dibuix i música
és una activitat que havíem pensat de fer, doncs,
com a següent activitat de cada l'octubre,
una cosa així, per a les festes de tardor.
Què passa?
Aquí a la Xenís, ara us ho explicarà,
tenim la gran sort que la seva germana
és una gran artista que toca l'arpa,
que es diu H.B. Jackson,
i, doncs, ve ara al juny
i vam aprofitar aquesta ocasió
per poder muntar aquest gran esdeveniment
que serà, doncs, escoltar l'arpa
i tenir la possibilitat de dibuixar.
Aleshores, si la Xenís vol explicar l'activitat,
la presentaré jo,
però el que seria el fons i l'essència
forma part d'un projecte també de la Xenís
i de la seva germana.
Doncs, Xenís, escolta'm,
explica'ns una mica en què consistirà l'activitat
i com hi participarà la teva germana.
Doncs, mi hermana, Andrea Jackson,
és un cantant d'òpera
i un artista molt conegut al Canadà
i ha ofrecut fer aquest concierto
i promocionar l'art de Teneu en general.
Aleshores, el evento és aquest jueves
a les 7 en el Teneu
i pots venir per a escoltar la música
que és fabulosa,
que és tipo música gelta,
que canta música del Lord of the Rings
i també va a cantar en català.
És un eventu molt especial
perquè invitem a la gent a llevar su bloc,
pugui dibuixar durant el concierto,
dibuixar el que inspire la música
o dibuixar el escenari o el públic,
no importa.
Jo i Ima, per exemple,
vamos a dibuixar durant l'eventu,
la gent puede veure aquesta actitud
que facem durant el concierto
i al final del concierto,
que va a durar més o menys una hora y media,
pots ensenyar tu dibuix al públic.
Ah, molt bé.
Entonces, queremos que la gente viene a disfrutar
para recibir una experiencia con mucha inspiración
y que hay mucha gente que dibuja
o pinta en casa
y están como...
Ya, que potser es una experiencia especial, ¿no?
Home, poder dibuixar,
poder dibuixar, ¿no?
i que hi hagi algú tocant, també,
que això també et serveixi font d'inspiració.
Sí, sí, sí.
A molts artistes les gusta escuchar la música
per inspirar el momento
i, pues, es un evento, un momento muy especial.
En nuestro grupo de Arteneo,
por supuesto, hay Ima Bornat,
nuestro cap de sección,
otros artistas en nuestro grupo
son Asunta Linas de Torrent,
Joan Roca,
José Morea de Fabregas,
Pilar Montserrat
y yo, Xenís Sostra.
Y vamos a participar en el evento.
Ima,
com viviu, no, des d'Arteneo,
aquesta oportunitat que hi hagi música,
bueno, que potser hi haurà gent
que vindrà a pintar,
gent que potser vindrà només a escoltar el concert.
Deu ser un gran repte, no, suposo, com a secció?
Sí, jo crec que és un gran repte,
un gran repte, a més, d'una manera de connectar diferents llenguatges,
que al final són tot llenguatges artístics,
i de fer, doncs, aquesta creació a partir d'una música tan meravellosa com pot tocar, no?
Se'n llamar Xenís, l'arpa, sentir el so, el so real,
estem parlant d'una música en directe que és el màxim de la música.
I això, com deia la Xenís, fa que molta gent s'inspiri,
perquè, aviam,
molts pintors, artistes,
parteixen de la música per crear.
Hi ha una connexió directa.
El fet que nosaltres també en directe estem fent,
realitzarem alguna obra,
perquè la Xenís comentava que potser dibuixarem en directe,
nosaltres també,
o potser podem introduir una miqueta de pintura,
fa que també la gent s'inspiri
i hi hagi com una relació,
una connexió amb tota la sala màgica.
És que pot ser un esdeveniment espectacular,
el sentit dels sentits.
La part de l'audició,
i després, o sigui, l'oïda,
i la creació.
Bueno, Kandinsky ja pintava la música.
Tenia el do de la sinestèsia
i desenvolupat tota aquesta part.
I vull dir que són coses que no són noves,
però que sí que és veritat que novament no es fan.
I crec que és una gran oportunitat.
Imma,
després, com que tu ja has de marxar en poquets minuts,
després seguirem parlant una estoneta més amb la Xenís
sobre precisament el tipus de música, no?,
adonat que la seva germana també serà qui toqui.
De cara a l'activitat que vau presentar,
l'exposició que vau inaugurar a la Festa Major de l'Ateneu,
com valoreu que va ser la inauguració,
la rebuda a la Sala Piquet?
Jo crec que va anar superbé.
Estava molt ben organitzada el que era l'inauguració,
hi havia molta gent,
hi havia molt bon ambient.
es va formar un espai de diàleg davant de les obres molt interessant
i jo crec que l'exposició ha guanyat molt en qualitat.
Hem treballat molt,
cada cop fem millor obra,
estem ja en una dinàmica d'un grup que ja funciona,
perquè clar, fa molt poquet que estem els 6 junts.
Clar.
Així, sobretot de les treballes d'incorporacions,
i jo crec que va ser una valoració molt positiva,
a més per part meva,
i crec que els altres membres de la secció també
van estar molt contents.
I a part la propera.
Genís, tu com vas veure aquella...
no sé si era la primera vegada
que vivies la inauguració de l'exposició?
Este año fue el segundo año que estoy con Arteneo
y estoy muy contenta.
Estoy en la comunidad,
es una oportunidad de conocer a mis vecinos
para practicar català,
parlar en català.
Sí.
Y la inspiración de artistas diferentes,
como Ima,
y los colores que usa.
Eso tiene una influencia muy positiva
en mis obras y los demás.
Entonces, es algo muy especial.
Ima, ¿cuántas obras vau exposar en esta exposición?
En total, habían sido unas 20 obras,
bueno, menos.
Ahora, así contadas, exactamente no,
però jo crec que per artista
eren 3-4 obras,
pues sí, o 23 obras aproximadament.
Vale.
I clar, parles que ha millorat la qualitat.
Això com ho noteu, no?
Tu com ho perceps?
Jo percebo que al principi és normal,
hi havia gent que potser feia temps
que no pintava, saps?
Algunes que tenim o...
No, perquè jo vaig obrir les portes
a artistes o gent que volgués pintar, no?
Sí.
Llavors, suposo que al principi,
fins que no et vas adaptant
o comences a crear a vegades des de la timidesa,
no saps, no?
Molt bé si faig que no pintes
o pintes però poc o...
No?
Es veu l'evolució.
Jo veig de fa un any i escaig o ara,
l'evolució,
i és positiva no només
en el nombre d'obres que han realitzat,
que han sigut moltíssimes,
sinó també, doncs,
que veus que van buscant un camí
i que es va desenvolupant,
perquè el fet de tenir un espai
per treballar continuat
fa que el projecte evolucioni.
Cada projecte personal va evolucionant
i això es nota en la qualitat.
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs, Imma,
crec que has de marxar a fer...
Que tinc classe.
Tinc classe, sí.
Per tant, la connexió amb tu,
si vols, la deixem en aquest punt.
Sí, sí.
Gràcies.
Moltes gràcies per convidar-me.
Molt bé.
I, Jenny, ja acabaràs explicant-ho molt bé
i ja ens veiem.
Vinga, Imma.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Xenis, al principi de l'entrevista
ens comentaves que, bueno,
Adrià Jackson era,
serà, bueno, la persona que posi la música.
Normalment fa aquest tipus d'actes?
Està acostumada?
Ella canta y toca el arpa
en conciertos de entre 50 y 500 personas.
Normalment estan fora, en jardines.
Ha hecho performances en Cambridge, Londres, Toronto, Vancouver, Montreal.
i està enfocada en la música celta,
que és molt tradicional en Canadà.
Vale, la música celta, eh?
Ostres.
Celta, sí.
I l'arpa fa alguna música així com que serveixi...
Bueno, com que serveixi també d'inspiració.
O sigui, és una música tranquil·la, no?
Entén?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Tranquila.
És un instrumento complex.
Sí, a més és molt gran l'arpa.
No sé si és ella la propietària de l'arpa o...
No, tenim suerte que hi ha un taller en Sabadell
que hace arpas i venden en tot el món.
I aquest taller ens presta un arpa
perquè ellen no poden llevar su arpa
des de Halifax aquí, en el avió, és imposible.
Entonces, tenim la suerte que hi ha un taller
que fa arpas de primer grado.
Guau.
Sí, sí.
Pero es algo complejo
porque tocas con las dos manos
y los dos pies.
Ah, els peus també?
Sí, hay dos pedales, o tres o cuatro
y se cambia.
Guau.
Sí.
O sigui, tocar l'arpa...
És que, clar, és difícil, eh, veure tocar l'arpa.
A igual que, bueno, concerts, no?
Que sí que veus gent tocant el piano, bateria, la guitarra...
Però, clar, l'arpa és un instrument, doncs, bueno,
per un cert tipus de música, com en aquest cas,
potser la música celta, que aquí no...
O sigui, serà una experiència, realment,
molta gent que vingui a veure el concert,
doncs, es quedarà allà atrapat amb l'arpa.
Y siempre lleva un vestido fabuloso de...
Ah, ja va per l'ocasió, no?
Ja va acomodada amb...
Sí, i si la gent quiere escuchar su música,
ella está en Spotify.
Ah.
I su último...
Amb aquest nom, eh, Adria Jackson.
Adria Jackson, sí.
Vale.
I su última publicación era la canción de Lord of the Rings.
i, bueno, i...
Bueno, li agrada aquest tipus de música, no?
Sí.
Suposo que amb l'arpa també s'hi ha bé molt.
Hi ha músiques que, bueno, que queden millor, no?
O pitjor amb alguns quins instruments.
Sí.
I, Xenís, tu, el teu moment d'entrar a Artaneu,
com vas descobrir la secció, no?
Fa un parell d'anys que hi ets, entenem, més o menys?
Llevo 14 anys en San Just,
Sí.
Como San Justenca.
Sí.
Y un día había una reunión para mi edificio.
Uh-huh.
Y en el Ateneo.
Sí.
Y entrada, yo he entrado al edificio y vi un cuadro tan bonito.
Uh-huh.
Y era de Laima.
Ah.
Y vi, oh, qué bonito, me encanta.
Giro y fui a un paseo porque había más cuadros pintados.
y continúa, continúa, y entra al taller y estaba Laima,
Bornat, y dice,
Ah, mira.
Eres pintora, seguro yo, sí.
Ah, jajaja.
Y así yo, yo estoy con el grupo dos años.
Muy bien.
Y es un espacio especial y...
Te sientes cómoda, eh?
Ya, ya.
Y es un grupo especial con estilo diferente, tradicional, abstracto.
color negro y así está muy bien.
¿Tú pintes a casa, pintes allà a Ateneu?
Las dos.
Tengo estudio en casa y estoy en el Ateneo bastante.
També bastant.
Bueno, és que és un lloc...
Teniu una sala molt maca.
Sí, sí.
Entra molta llum, no?
Allà on teniu Ateneu.
Sí, sí, sí.
Vull dir, també tens molts materials a mà, suposo que...
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
Y bueno, es una oportunidad a estar en mi comunidad y la inspiración de otros estilos.
i...
Quants quadres teus hi ha ara a la exposició penjats?
Al...
Este año tengo tres cuadros pintados en oleo, un dibujo en carboncillo y después un calage
enorme, que es enorme, de un sillón.
y porque yo no tengo límites en la materia, ni las ideas, ni...
Sí.
No me limito en cualquier cosa para la creación, es lo que llega.
Molt bé.
Sí, sí, sí.
Que bé.
Doncs, Xenís, escolta'm, moltíssimes gràcies per venir aquí a Ràdio d'Esvern a explicar-nos
com serà aquesta activitat dibuixant la música.
Recordem a l'audiència, que serà el dia 5 de juny, que no fa falta que vingui a pintar
si no li agrada o si no li ve de gust, que serà un concert on hi haurà la seva germana
Adria Jackson tocant música celta amb una arba, cosa que ja és impressionant de veure.
I res, animem a la gent que s'apunti i que hi vagi.
Moltíssimes gràcies, Xenís.
Gràcies.
Que vagi bé. Bona setmana.
Bona setmana. Adéu.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Marina Meri Barranco, i avui torna a portar també un altre convidat.
Meri, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia a tota l'audiència, com esteu?
Doncs mira, de dilluns, comencem el mes de juny aquí a l'emissora,
per tant, amb les piles carregades.
Molt bé, nosaltres volem recordar que aquest espai
és una feina de l'Associació de Veïns de Sant Just d'Esbert, de la Junta,
la que em toca a mi se porta en veu, però qualsevol dia vindrà una altra persona,
perquè aquí hem de fer la roda, tothom ha de passar per la ràdio.
Molt bé.
Llavors, la idea és que quedi gravada una mica la història
de l'Associació de Veïns de Sant Just, que l'any que ve farem 50 anys.
Avui, perdoneu la veu, perquè a mi els dilluns la veu la tenim bastant fòrica.
Què vol dir això? Els caps de setmana que són de bogeria, Meri?
Sí, que crido, claro, és que els caps de setmana és revolta total, no?
Clar, clar.
Doncs avui tenim una persona que no cal que jo la presenti, només cal dir el seu nom
i tothom la coneix, perquè és una persona vinculada, bueno, vinculada, nascuda en aquest municipi,
oi, Lluís?
Sí.
Bon dia, ell és el Lluís Segura.
En primer lloc, Lluís Segura i Romero, que sempre em deixo la I quan apunto el seu nom.
Avui ens acompanya com a membre de l'Associació de Veïns de Sant Just.
tothom sabem que el Lluís ha tingut unes responsabilitats molt importants des de fa molts anys
i ha participat en moltíssimes entitats del nostre municipi, però volem fer una mica d'història
del Lluís com a membre de l'Associació de Veïns de Sant Just d'Esbert.
Hem de dir que quan busquem a la IA, tothom sap què és la IA, no?
La IA i Lluís, doncs trobem coses interessantíssimes.
Per exemple, si nosaltres posem a la IA, vinculació de Lluís Segura a l'Associació de Veïns,
ens detalla, doncs molt bé.
De pa a pa, no?
Sí, sí.
Comença als anys 80, a l'Associació de Veïns de Sant Just, vivia una etapa baixa de participació
i necessitava renovació.
La pèrdua d'implicació d'alguns membres i la necessitat de mantenir el paper de la veu veïnal
davant de l'Ajuntament va portar a una crida a l'organització.
Aquí s'incorpora, a l'any 81, que ens ho explicarà, a Lluís Segura,
a una assemblea extraordinària de l'Associació de Veïns.
No diré la valoració que fa l'associació, però la que jo faig personalment,
com a membre de l'associació i com a alcalde, que algun dia la faré, és molt important.
Jo diria que dels alcaldes democràtics d'aquest municipi, ha estat l'alcalde més participatiu
i que més suport ha donat, jo dic així, perquè ho he viscut jo, a l'Associació de Veïns de Sant Just.
Des del seu inici, des que ell va entrar d'alcalde a l'Ajuntament,
vam tenir les portes obertes a la participació, a elaborar reglaments,
a tot allò que comportava donar la veu a la ciutadania i fer participació.
Per això, avui em sento molt orgullosa de poder presentar aquest amic,
el Lluís Segura i Romero. Bon dia, Lluís, una altra vegada.
Bon dia, moltes gràcies per aquests inmerescuts elogis.
Jo, simplement, des de les responsabilitats que ha citat,
transmetat, doncs he intentat fer-ho el més bé possible,
però no pas per lluïment personal, sinó per col·laborar amb una entitat,
com és l'Associació de Veïns, que és necessària pel poble.
Llavors, efectivament, cap a l'any 81,
doncs vaig començar com a soci de l'Associació de Veïns
i diré que vaig haver de fer, diguem-ho així,
una carta a tots els associats,
perquè l'Associació va passar per moments de molta inestabilitat
i llavors hi vaig fer una carta dient,
a veure, no hauria de fer aquesta carta,
podria no fer-la, aquesta carta,
però intento sumar una mica de participació meva
a l'Associació de Veïns
per mirar que hi hagi socis, col·laboradors,
i d'alguna forma van sortir socis,
però realment la continuïtat no va ser massa duradera.
No va ser duradera perquè estàvem vivint una situació molt especial al país.
Venia la democràcia
i molts dirigents de l'Associació de Veïns
o molts impulsors van ser demanats
o es van oferir a l'hora de fer política municipal
i es va desmembrar l'Associació.
Aquesta és la veritat.
es va quedar amb un grup molt petit
que era el que guardava els documents,
però els impulsors, els lluitadors de l'Associació de Veïns
van passar, com d'altres vegades,
a fer gestió municipal.
Sí, es van incorporar a les llistes.
De vegades no cal que siguin les llistes municipals,
poden ser qualsevol altra llista polítiques.
i això, esclar, va mimbar la dinàmica de l'Associació.
Doncs molt bé.
Nosaltres volem que el Lluís ens expliqui
perquè ell va néixer en 1948, ho dic bé?
49.
49.
al mes d'agost.
Sí, això sí, està bé.
És un any més jove que jo,
m'ha de dir de vostè, sempre ho hem dit així.
Però voldria que ens expliqués
quina era la teva situació personal.
Què feies quan es va constituir l'Associació el 76?
Bé, doncs jo estava en aquell moment
com a entitat en el Club d'Esplai ara mateix,
que havia ajudat a crear-lo, a fundar-lo, etcètera.
També amb els...
Com era, després del Club d'Esplai
vas anar al Senyor Club Recerca.
Estava, vam fundar al Senyor Club Recerca,
que va néixer en l'àmbit de la parròquia de Sant Just.
En aquell moment ens vam recolzar
amb entitats així eclesials
perquè, d'altra manera,
ens parlaven el físic.
Doncs estava fent Club d'Esplai,
estava fent Senyor Club Recerca,
és una de les més importants activitats
que tenia jo aquella època.
Ja havies acabat la carrera?
Ja eres mestra?
Bé, era mestra, sí, sí, sí, era mestra.
Ja havia acabat de magisteri
i llavors estava treballant de mestra a Barcelona
en una mateixa escola que hi ha estat tota la vida, pràcticament.
Doncs molt bé, Lluís.
El poble com era en aquella època?
Bé, el poble té unes virtuts, aquest poble,
aquest Sant Just, no?
que és que la gent es coneix,
la gent no va amb massa mala idea,
sinó que hi ha una premissa per aquí a sobre
que és que anem a millor.
Per tant, el poble era...
hi havia la voluntat d'anar endavant.
Un detall seria la creu que hi ha a baix o a Pasverdeguer,
no?
Que, doncs, els alcaldes, diguéssim,
de tipus falangista
eren quasi obligats a posar-la,
però aquí Sant Just va aparèixer
no com a los caídos i tal,
sinó a tots els màrtires de la guerra
o tots els morts de la guerra.
És a dir, no era d'una cosa extremada,
sinó era d'una cosa, diguéssim, conciliadora, si pot ser.
T'encàpies.
Això segurament és perquè els dirigents d'aquella època
també eren del taranà que sempre s'ha dit a Sant Just,
que és un taranà molt de conviure uns amb els altres,
respectant cada un la seva ideologia
i, a més, treballant per el bé comú del municipi.
En aquell moment, l'alcalde que hi havia
i que va posar aquesta creu
era Rodol Sánchez,
que tinc una anècdota amb ell,
perquè el dia de Sant Joan
es va començar a fer el foc de Sant Joan,
aquí, etcètera.
I jo des de dalt als jardins del rector
vaig posar els cegadors.
Els cegadors, però, escolta,
com una cosa extraordinària,
extraordinàriament discreta,
perquè no era ni...
Que no es notés molt.
No, no, no, simplement era la música.
No hi havia la lletra,
que en tocar seria el més punyent, no?
Sí.
Però, algú el va xivar, no sé què,
i em va cridar,
al cap de dos o tres dies,
el Rodolf em va cridar,
a dir, escolta, què has fet?
Aquí, vols que ens ho ajuguem tots,
oi que no?
Doncs a veure si deixes de fer
aquest tipus de coses i de més.
va ser així com va anar.
Jo vaig baixar una mica l'intenció.
Però va continuar la música, segur.
Fins que després va anar endavant, això.
Ara variaré una mica la pregunta,
perquè fins ara parlàvem d'associació de veïns,
però tu que has viscut el ser membre d'una associació de veïns,
el ser membre de moltes entitats,
i tenir la responsabilitat i l'honor,
perquè per tu sé que era un honor ser l'alcalde de Sant Just,
com vas viure aquell canvi?
Quines diferències vas trobar?
O cada un es va posar el seu barret
del moment que tocava?
No, la gent
responia a unes demandes dels partits.
Vull dir,
eren gent que volia lluitar,
perquè es pot permetre,
a la paraula,
lluitar a favor del seu poble.
I aquesta lluita a favor del poble
articulava
diguéssim moments molt seriosos,
vull dir,
eren una certa dificultat,
no?,
d'això.
Llavors,
com anava?
Doncs anava en què els partits polítics
presentaven les seves candidatures,
a mi,
d'una manera sorprenent,
em van venir a preguntar
si voldria col·laborar
amb un partit polític determinat,
que és el que després he sigut,
militant,
i encara ho soc,
no?,
i si aquesta participació
la volia fer
des d'un lloc
preeminent de la llista,
no?
Bé,
després de pensar-me
vaig dir que sí,
i encara després em van tornar
a insistir
si aquest lloc
preeminent podria ser
el cap de llista.
Llavors,
vaig dir que sí,
una mica,
i llavors,
doncs,
vam conformar la llista
amb una candidatura
bastant interessant,
amb gent de Sant Jus,
gent interessant,
ja dic,
i,
bueno,
i va resultar
premiada
en què els ciutadans
la van votar.
Doncs,
recordo
que la primera candidatura
que va haver-hi democràtica
va ser
quan a l'Homedes
es presentava
com a cap de llista
del Suc.
Qui?
El francès Homedes,
oi?
Sí.
En aquella candidatura,
en aquella època,
tu què estaves fet?
Jo,
en aquella època,
estava
preparant la llista
i preparant els discursos
del Partit dels Socialistes
de Catalunya.
I llavors,
bueno,
és així,
com va anar,
i l'honor que vaig tenir,
com dius tu,
d'encapçar la llista,
de ser guanyador
de les eleccions
i de ser escollit
alcalde de Sant Just.
Molt bé.
Potser algun dia
haurem de parlar
de la teva passada
per l'alcaldia
i la quantitat de coses
que vas fer
i que vas impulsar.
Aquesta casa,
quan se va decidir
com,
què feies tu,
què està,
com t'estaves?
Ràdio Sésberra?
No, no,
la Casa de la Cultura,
comprar Can Ginestà.
Ah, no, no.
Això va ser una cosa
prèvia,
prèvia.
Prèvia.
Prèvia a tu, no?
Sí.
Exacte.
Això,
hi ha una placa
a l'entrada
de Can Ginestà
que diu
que ens hem,
que és del any,
del any 98,
o una cosa així,
que es va comprar
Can Ginestà
i va ser,
diguéssim,
destinada,
Can Ginestà,
va ser destinat
a cases de cultura.
Llavors,
aquí hi ha la ràdio,
aquí hi ha els,
diguéssim...
La policia.
La policia,
efectivament.
la biblioteca,
la Casa de la Cultura,
fonamentalment.
Sí, sí.
Moltes coses.
Una de les coses
tan importants
que molta gent
potser ho ignora,
aquest any
se celebra
els 50 anys
del Walden.
Sí.
Qui va ser
l'impulsor
i el valent
que se'n va anar a Madrid
a comprar
tot el Walden
per un euro
o per una pesseta?
Com era la cosa aquella?
Bé,
hi havia...
Tenia que haver-hi
un intercanvi,
diguéssim,
econòmic
entre la gent
que era titular
dels terrenys
al entorn del Walden
i els...
el banc d'Espanya
que era
l'amo econòmicament.
Llavors,
efectivament,
aquí hi ha una
situació
en què
per...
que hi hagués
aquest intercanvi econòmic
no volíem
que ens gastessin res,
no?
Que ens gastessin res.
Llavors,
vam acordar
amb el...
Mira,
el president del banc
d'Espanya
a Madrid
doncs que
el valor
seria un euro.
No,
una pesseta.
Una pesseta.
Pitjor,
encara.
Doncs bé,
va ser així,
va ser així
i, bueno,
va sortir bé.
Va ser una gran obra
que avui dia
celebrarem
aquest any
que estem,
sembla que són els 50 anys.
50 anys del Walden.
50 anys del Walden.
El temps corre molt de pressa
però jo també vull
que la Núria participi
perquè si no
això és una conversa 2.
sí, tinc preparada la pregunta
i a ser m'èrica
de tant en tant
em dius
vinga va Núria
ara tu
la pregunta.
Doncs sí,
Lluís,
la meva pregunta
quan vas començar
aquí a Ràdio d'Esvern?
O sigui,
amb quin programa?
Ara t'escoltem
a Veus de la Parròquia
sobretot
però jo no sé
si has fet algun altre
o sigui,
si has participat
en altres programes
o com van ser una mica
els teus inicis
aquí a l'emissora?
El Veus de la Parròquia
és el programa més antic
que jo sàpiga.
Ah, sí?
És Veus de la Parròquia?
Sí.
Pot ser, sí, sí, sí.
A veure si algú
és capaç
de dir
algun programa anterior
que duri
i em sembla que no.
Clar,
en emissió
segurament sí que és
el que porta més anys.
Sí,
llavors
jo no hi he estat
cap davant
de cap altre programa
que no fos Veus de la Parròquia
però
sí que
per
la manera de ser
pel càrrec que he tingut
etcètera
cada dos per tres
Lluís,
vine aquí
Lluís,
parla allà, no?
Sí que et feien entrar
i parlar.
O sigui,
encara que no hagi tingut
un programa
de responsabilitat
altre que
el de Veus
sí que
moltes vegades
he
amb gust, eh?
Sí.
vull dir
he
participat
en altres
programes.
Per exemple
jo recordo
que t'hagi entrevistat
a tu
per exemple
quan estaves
al capdavant
de l'Orfeó
Enric Morera
no?
Per exemple
per parlar dels concerts
i això
sí que venies aquí.
És correcte
és una altra
de les facetes
que puc
diguem-ne
presentar
que és
ser cantaire
de l'Orfeó
Enric Morera
i ser
en aquell moment
el president
d'aquesta entitat.
Cantar irà
i cantaré
de l'església
perquè jo l'he sentit
cantar moltes vegades
a l'església.
I dirigir també
a la gent que ve, no?
Ara vull explicar
una anècdota
que jo era molt jove
molt jove
també estarà
més jove
encara.
Sí, era un cul inquiet
com tu també
i un dia estàvem
a la plaça
esperant
la vinguda
de les majestats
i no se li va córrer
més que dir-me
vine cap aquí
que pujaràs a dalt
a tocar les campanes.
Ah, a tocar les campanes.
I pujarà a tocar les campanes.
Però un moment
les campanes
a què?
A l'església
quan venien
les majestats.
Però això es fa manualment?
O sigui, com es tocan
les campanes?
Llavors sí.
Es feia manualment.
Llavors sí
em va dir
fas de què
i fas d'allà
i feia.
I et va fer tocar
les campanes.
Sembla tècnica.
Però qui les tocava
llavors?
Ningú?
I sempre hi havia
una persona que tocava, no?
Sempre hi havia
el campaner.
El campaner.
Que era l'enterramors.
És a dir,
el doble càrrec.
Això ja no hi ha.
Aquesta figura
ja no existeix, no?
Ara?
No, ara
s'enterren, eh,
els morts, ara.
No, ja, home...
Vull dir,
em refereixo
a la figura
d'algú que toqui
les campanes manualment.
No, però era,
diguéssim,
era un tal Valls
que tenia
aquesta missió
de tocar
les campanes,
eh?
Tocar les campanes
que era
anunciar al poble
que hi ha un difunt.
Sí, sí.
Sí, sí.
Bueno,
encara en molts pobles
es fa això, eh?
Exacte.
I aquí es fa.
El que passa que...
Home, aleshores,
aquí alguna...
jo a vegades
les sento
les campanes.
Sí,
però
em refereixo
que
tu sents
les campanes
però
hi ha
una persona
que és
l'encarregada
de tocar-les,
eh?
Que era
aquest o
el Valls.
Vale.
Sí.
Tu no te'n recordes
d'això?
Era per la campanya
de Reis.
Organitzava,
venia els globus.
Se l'encarregava
de tot,
de tot.
Està les campanes
i vaig dir,
puja,
que no passa res.
Jo no havia pujat mai
al campanar, eh?
Vaig pujar
i allò vaig fer.
Lluís,
el temps corre molt
però et volia preguntar
des de la teva visió
i la teva experiència
quin creus
que ha de ser el futur
o la feina
d'una associació de veïns
o la nostra associació
de veïns de Sant Lluís?
Encara
no s'ha acabat
la feina
de les associacions
de veïns, no?
Si nosaltres
encara
podem
veure
i estar atents,
etcètera,
de les necessitats,
hi ha molta gent
que té
problemes
econòmics,
de residència.
Llavors,
les associacions
i concretament
la nostra
té una missió,
té una missió
que és
aconveiar,
és a dir,
agafar
els veïns
i portar-los
amb decisió
cap endavant,
és a dir,
fer feina
de decisió,
ser feina
de persona
activa.
I per això,
doncs,
m'agradaria molt
que l'associació de veïns
continués.
Ja sé que és pesat,
sobretot
els que esteu
al front
de temps,
hi ha un moment
que la cosa
cansa.
És molt gratificant
i que sigui
una cosa
en positiu,
la més petita,
compensa
tot l'esforç.
Doncs,
tots aquests
esforços
els ha portat
a terme
persones,
com ara
les que diré,
que són les que,
jo recordo,
que han estat
responsables
de l'associació
de veïns
de Sant Jús.
Com a presidents,
el primer president
va ser
en Ricard Segura,
parent meu.
L'altre,
Salvador Crespo,
que va ser
el que va,
diguem-ne,
diguem-ne,
agafar la responsabilitat
de
tota la part jurídica.
Els estatuts,
que va tenir
una feinada.
Va tenir una feinada,
sí,
Crespo.
Després va venir
José Luis Recio,
la Lourdes Burzon.
Bueno,
sí.
Bueno,
d'acord,
la Lourdes Burzon,
després José Luis Recio.
Después María Rosario Barranco,
també aquí present,
aquí de cos present.
Bueno,
vull dir que està,
que està aquí davant.
I tan present que està,
no?
Después en Jaume Sánchez,
la seva dona,
la secretària
ineterno.
Fins ara,
eh?
Fins ara,
exacte.
Después va venir
un tal Iranzo,
en sona?
I l'Antoni de Mora.
Sí.
El Sebastián.
José Miguel Sebastián.
En Jaume Teixer.
Sí.
I l'Òscar Pancorbo.
L'últim que n'ha enredat.
Exacte.
Sí,
aquest és l'últim.
Però tu segueixes activa,
no?
Sí.
Sí,
sóc la secretària actual
de la Junta de l'Associació de Veïns.
vaig estar inactiva
el temps que també
em vas honorar
posant-me'n les llistes
per anar a l'Ajuntament
i vaig sortir.
Perquè jo sempre ho he dit,
el que em va venir a buscar
per anar a les llistes
d'un determinat partit
que ara continua sent militant
igual que ell,
va ser Lluís Segura.
Un dia a les Sardanes,
a la plaça del Parador.
És que aquell és el culpable.
Doncs,
caram, Lluís.
Molt culpable,
sóc, eh?
Molt, molt.
Se'ns acaba el temps
i sempre ho fem
amb alguna cançó.
No sé si...
Volia cantar una.
Lluís,
volies cantar una.
Estic esperant
tota la secció
perquè arribi aquest moment.
Serà una cosa
molt lleugera, eh?
Vinga.
Anirem junts
per llars
camins de platja.
Anirem junts,
ben junts,
sempre endavant.
Caminarem
per boscos
i riberes.
Caminarem
cercant
la llibertat.
Anirem junts
per llars
camins de platja.
Anirem junts,
ben junts,
sempre endavant.
Caram,
Lluís, mira,
t'estava buscant aquí
uns aplaudiments.
Sí.
Perquè se'ls mereix, no?
Home,
se'ls mereix.
Ja dic que és un home
que no m'ha explicat
totes les coses
que porta
i ha fet dins,
però hi ha més dies
que llonganisses
que diuen al meu poble
per poder-ne parlar.
Tornarem a parlar d'ell.
Moltes gràcies, Lluís.
Gràcies als dos.
Mèri i Lluís,
una abraçada.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
On vivia la parella
amb els fills de la dona.
Segons testimonis,
els que ha tingut accés
Catalunya Ràdio,
un helicòpter medicalitzat
ha evacuat la dona
que continua ferida.
La policia ha trobat
al carrer
el jove de 20 anys
amb ferides molt greus
que poc després
ha mort l'agressor.
Parella de la víctima
després de la doble agressió
s'hauria suïcidat
en una nau industrial
del municipi.
Vinc al Jark
i Catalunya Ràdio
s'ha emanat.
Més notícies a la Riera.
El govern i els comuns
han tancat l'acord
per aprovar dimecres
al Parlament
el tercer i últim
suplement de crèdit.
Els comuns
s'avisen ara al govern
que li toca
a executar els compromisos.
Seu dels comuns
a Jordi Corbalan.
Després d'arrencar-li
acords en matèria
d'educació,
dependència,
habitatge
i transport públic
el portaveu parlamentari
dels comuns
David Cid
diu que estan disposats
a negociar
els pressupostos
de l'any que ve
però fa aquest advertiment
al govern.
En tot cas
nosaltres
quan ens convoquin
s'obrem a la taula
i intentarem
veure si hi ha marxa
per arribar a un acord
pels pressupostos del 26.
També el govern sap
que no pot donar
el nostre acord
per descomptat.
Els comuns
deixen clar
el seu rebuig
a l'ampliació
de l'aeroport
i esperen
que el govern
aposti per rodalies.
De fet,
un dels compromisos
que han pactat
és començar
els estudis
per construir
la línia orbital
i l'eix transversal
ferroviaris.
Jordi Corbalan,
Catalunya Ràdio,
Barcelona.
A partir d'avui
comença l'atenció presencial
per ajudar
a fer la declaració
de la renda
a les oficines
de l'Agència Tributària
de Catalunya.
La majoria de cites
ja estan demanades.
Barcelona, Jordi Canal.
Bon dia,
un 90% de les hores
s'ha ocupat
des que dijous passats
es van posar en marxa
les sol·licituds
segons la consellera
d'Economia,
Alicia Romero.
L'atenció es fa
en 36 punts
entre oficines
de l'agència,
oficines compartides
amb altres organismes
o espais cedits
per alguns ajuntaments.
S'ha incorporat
un centenar
de tècnics
per fer-la.
Que l'agència
tributària
vagi agafant muscle
i pugui entomar
el repte
l'any 2026
de gestionar
l'IRPF
tal com ens vam
comprometre
en l'encord
d'investidura.
Aquesta setmana,
segons el Romero
es publicarà
la convocatòria
de 40 places
per ampliar
la plantilla
de l'Agència Tributària
de Catalunya
i després
s'aniran incorporant
progressivament
com es va aprovant
al darrer
Consell Executiu
200 persones més.
Jordi Canal,
Catalunya Ràdio Barcelona.
Un dels caps
de l'AMET
declara davant la jutge
que l'agència
ja tenia indicis
del temporal advers
i que així
ja es va alertar
més de dos dies
abans de les inundacions.
Anem a València,
Alba Barbosa,
bon dia.
Hola, bon dia.
El cap de climatologia
de l'AMET
està defensant
davant la jutge
el paper de l'Agència Estatal
el dia de les inundacions.
José Ángel Núñez
sosté que el diumenge 27,
més de 48 hores
abans de la riguada,
ja s'alertava
de la previsió
que el temporal fos greu
i que el mateix dia,
a primera hora del matí,
es va activar l'avís vermell.
El cap de l'AMET
al País València
també ha admès
davant la jutge
que el va sorprendre
que el matí del 29 d'octubre
el president valencià
Carlos Mazón
demanés precaució
només a les carreteres
i que va tenir
la sensació
que volia tranquil·litzar
la població
quan la situació
ja era greu.
Alba Barbosa,
Catalunya,
Ràdio València.
10 militants
de l'esquerra
independentista
declaren aquest matí
davant la justícia
que els investiga
per haver destrossat
presumptament
una carpa
del partit
Aliança Catalana.
Va passar al gener
al barri de les Corts
de Barcelona.
Un membre
de l'extrema dreta
va quedar ferit
perquè durant el forcejament
va caure a terra
i es va fer un cop
al CAP.
Va haver de ser hospitalitzat.
Tot i això,
l'advocat dels membres
de l'esquerra
independentista,
Eduardo Caliz,
ha rebaixat
la gravetat d'aquests fets.
El que sí que tenim clar
és que no estem
davant d'uns fets
constitutius
d'uns delictes greus.
Aquesta persona
tenim el part mèdic
i les lesions que té
serien constitutives
d'una primera assistència mèdica,
només senyor.
Esports, Marcos García.
El porter alemany,
Marc André Ter Stegen,
assegura que seguirà
el Barça
la propera temporada.
encara en clau
la grana
al migcampista.
Fermín López
ha estat alliberat
de disputar
l'europeu sub-21.
Fermín jugarà
només la UEFA Nations League
amb la selecció espanyola
absoluta aquest estiu.
El centre d'esport
Sabadell
torna a ser equip
de la primera federació.
Va aconseguir
el vespre d'ahir
l'ascens a Múrcia.
L'equip Ballasà
va empatar a 0
al camp del Múrcia
i era la tornada
del playoff final
i va passar pel 2-1
de l'anada.
En bascet,
aquest vespre
comencen els playoffs
de l'ACB
i el primer partit
de quarts de final
entre en Tenerife
i el Joventut.
El partit començarà
un quart de 10 del vespre
i el podreu seguir
a través del canal
exclusiu digital
de Catalunya Ràdio.
Òscar Piastri
consolida la primera plaça
al Mundial de Fórmula 1.
Té 10 punts de marge
sobre Lando Norris,
el seu company d'escuderia,
i 49 de marge
sobre Verstappen.
Ahir Piastri
va guanyar el Gran Premi
celebrat al circuit
de Barcelona-Catalunya
davant del seu company Norris.
I en tenis,
avui es completa
el quadre
d'aparellaments
de quarts de final
masculins i femenins
a Roland Garros.
En dobles masculins,
Granollers i Ceballos
es van classificar
pels quarts de final.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bon dia,
passant 6 minuts
de les 12,
us informa Mariona
Sales Vilanova.
L'Hockey Club Sant Just
continuarà una temporada més
a l'Hockey Lliga
després d'imposar-se
per 4-3
al Lleida Net.
Hockey Club
al Picat
en el tercer
i definitiu partit
del Playout.
El duel
es va disputar
diumenge 1 de juny
al Complex Esportiu Municipal
La Bonaigua
i va confirmar
la permanència
dels Sant Just
a la màxima categoria
de l'Hockey Patins Estatal.
Els Damià Ordeig
van haver de remar
contra Corrents
ja que l'Alpicat
es va avançar
amb uns 0 a 1
en els primers minuts.
Tot i això,
el Sant Just
va saber reaccionar
i va capgirar
el marcador
en un partit intens
i amb alternances constants.
Els gols locals
van ser obre
d'Iñac i Cabezas,
Canva Marcadors,
Xavi Crespo
i Joan Pujalte.
Amb aquest resultat
els enjusten
a una temporada exigent
en què va acabar
11 a la fase regular
amb 25 punts
i es va veure forçat
a jugar
a la promoció de descens.
L'Alpicat
per la seva banda
perd la categoria
només una temporada
després de ascendir
i competir
per primer cop
a l'Hockey Lliga.
Sant Just
esverns celebrarà
la revetlla de Sant Joan
d'una manera especial
per commemorar
els 50 anys
del Waldenset.
L'acte tindrà lloc
el dilluns 23 de juny
a la placeta
de l'edifici
i combinarà
sopar popular,
música i projeccions
visuals sobre la façana.
La festa començarà
a les 9 del vespre
amb un sopar obert
a la ciutadania
i per assistir-hi
cal comprar entrada
anticipada
a través de la plataforma
Antràpolis
abans del 15 de juny.
El preu és de 20 euros.
A partir de les 11 de la nit
la revetlla
s'obrirà gratuïtament
a tothom
amb música dels anys 80
a càrrec dels punxediscos
de l'entitat local
al CUP.
Durant la nit
també es faran
projeccions especials
sobre l'edifici
per celebrar
aquesta efemèrida.
L'acte és organitzat
per l'Ajuntament de Sant Just
amb el suport
de la comunitat
de propietaris
del Waldenset.
Es tracta
d'una ocasió
per homenatjar
un dels edificis
més emblemàtics
del municipi
dissenyat
per Ricard Obufill
i inaugurat
el 1975.
El col·lectiu Artaneu
Secció de Pintura
de l'Ateneu de Sant Just
ha organitzat
pel dijous 5 de juny
una activitat artística
i musical
anomenada
Dibuixant la Música.
L'acte
que tindrà lloc
a les 7 de la tarda
a la sala del cinquantenari
combinarà
un concert d'art
en directe
amb una sessió
de dibuix
oberta al públic.
Ho han explicat
a una entrevista
a Ràdio d'Esvern
dues integrants
d'Artaneu
Imma Brunat
i Xenis Sostre.
La protagonista musical
serà
Adrià Jackson
cantant d'òpera
i artista reconeguda
al Canadà
especialitzada
en música celta
i bandes sonores
com el Senyor dels Anells.
Aprofitant la seva
Estada a Catalunya
oferirà un
aquest concert especial
amb una arpa
sèdida
per un taller de Sabadell
ja que no ha pogut
traslladar el seu instrument
des de Halifax.
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem a més informació
al butllet i horari
de les dues
de la una.
Fins ara.
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
a la pàgina web
d'Esvern.
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
a la pàgina web
de la pàgina web
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.

d'Esvern.
d'Esvern.

d'Esvern.

d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Marreta, Masia. És de la Masia
de Sant Boi, això. Ah, pensava, dic, a veure si
ha entrat a la Masia del Barça aquest. No, sí, sí, sí.
Eh? Res, realment sí.
Un La Minya Mal aquí, que m'ha inflat.
M'han agafat, sí, no, ja vaig tard, perquè
li trec deu anys a La Minya Mal,
més o menys. Sí, sí, sí. No tants, però vuit sí.
Bueno. Vull dir, anem a apurar d'ots, anem a apurar d'ots.
Per cert, fa un moment, reconeixement,
estava sonant una cançó que es diu
Common People de Pulp, sempre millor
la versió de Manel, la gent normal. Ah!
Manel sempre millor en tot. Sempre, no?
Sí, menys dubte. Bé, avui parlem
d'un personatge que, com ja és la tònica del
programa, potser no el coneixereu. A veure,
una cosa molt important. El programa es diu, just el que no saps,
no anirem a dir, ah, és que a Van Gogh li van tallar
l'orella. No, perquè això ja ho sap tothom. Això ho sap tothom.
Exacte. Bueno, clar, la gent
sap que se la va tallar ell,
però potser l'hi van tallar. Bueno, clar, és que hi ha molt de...
Oh, no sap que va perdre l'orella. Sí, exacte.
Hi ha coses que tothom sap, a Gaudí el va atropellar
un tramvia. Doncs molt bé, molt bé. Sí.
Anem a coses que la gent no conegui. Molt bé.
Aleshores, això me n'he donat amb el pas dels anys
cada cop que t'han dit més a parlar de personatges
més desconeguts. Vaig començar, per exemple,
amb Miquel Àngel, Edgar Allan Poe i companyia.
I ara vaig a personatges, això, que no
tenen tant de reconeixement. Val a dir
que la vida dels més
coneguts, això, tothom la coneix.
I així que millor donar noves oportunitats
a gent que està una miqueta més allunyada.
A més, després ningú et pot trucar i... Ah, no, exacte.
Ja tu, això ho ha dit mal.
No, perquè no en tens ni idea. Clar, clar.
Exacte. Avui, per cert, parlarem d'una dona.
Ah, mira. Ja està bé.
Que no en fem prous, així que avui presento
a una gran artista visual i poeta
alemanya d'avantguarda, activa
al barri de Greenwich Village de Nova York
entre 1913 i
1923, on les seves mostres
radicals d'autorepresentació van arribar
a encarnar un dadaïsme viu.
Va ser considerada una de les artistes més
controvertides i radicals del seu temps.
Sé que algunes paraules que he anat dient com dadaïsme
o avantguarda o temps, potser no les entenem.
Bé, temps podés-hi. Però hi ha coses
que no en tenim. Per tant, ho anirem explicant
a mesura que avança el programa. Endavant
amb la radiografia d'Elsa Hildegard
Plots.
Yeah.
Wow, wow.
Sí, sí, és així, no?
És això mateix.
Sí, correcte.
Era això, era això.
Correcte. Family Portrait
de Pink.
Elsa Plots
va néixer el 12 de juliol del
1874
a Swinmund,
a la regió de Pomerània,
Alemanya.
Era filla d'un paleta
Adolf Plots.
Adolf.
Nom típic,
Alemanya en aquella època.
Després ja no ho va ser tant.
I
Didamari
Claist.
Van tenir una relació difícil
amb el seu pare.
Aquí descrivia com una figura
autoritària i severa,
però en moments de generositat.
Val a dir que ha estat
una mica suau
dient que el pare
era sever i autoritari.
Ah.
La nostra protagonista
d'avui havia considerat,
en més d'una ocasió,
que el seu pare
va tenir un cor tan gran
com cruel
va arribar a ser.
És a dir,
que li devia fotre
unes tundes
de tres parells de nassos,
però després
li hi hagi un conte
per anar a dormir.
Aquests extrems
a mi em descolocen tant?
Sí, no,
és un cabron.
És que ni un pare ni l'altre.
No, no, no, terrible.
En contrast,
la seva mare
era una figura d'admiració.
El seu engin,
reutilitzant objectes
trobats
per desenvolupar
el seu art,
va inspirar
l'interès artístic
d'Elsa
pels materials de rebuig.
Avui avançarem
prou ràpid
i en saltarem
la seva infantesa
per la manca de dades
i anirem directament
a la seva joventut,
moment en el que
l'Elsa
treballà com a actriu
i intèrpret
de Bodeville
mentre mantenia
tot tipus de relacions
amb diversos artistes
reconeguts
de Berlín,
Múnich
i fins i tot
de diferents regions
d'Itàlia.
Flipbook Mag
sempre és bona idea
també.
Sí, no?
Correcte.
De confiança.
Sí, sempre
és una aposta segura.
Sí.
Tanmateix,
no és respecte
a Flipbook Mag,
és el que estàvem dient abans.
Tanmateix,
durant aquest període artístic
també va començar
a coquetejar
amb altres disciplines.
A més a més,
tal com dèiem,
de la interpretació.
Era per aquesta raó
que destinarà
una bona part
del seu temps
a estudiar
en una escola d'art
a Deixau,
una ciutat propera a Múnich.
Bueno, avui anem prou bé.
Sí, no?
De moment,
tot correcte.
Ens has dit
que tenia així
un pare una mica
d'extrems.
El pare la pagava.
Això és el de menys
en aquesta secció.
Mare meva.
Que hi ha coses molt terribles.
Vull dir,
que no recordem
el capítol de la setmana passada?
No, sí, sí, sí.
Que Lovecraft
sí que era un pringat.
Aquesta, doncs,
viu la vida.
Potser no de la millor
de manera,
al cap i a la fi
era artista.
Tampoc li podem demanar gaire.
Però sí que la gaudeix intensament,
ja que, com estem dient,
és el que toca
si ets artista
a principis del segle XX.
Sí, sí, sí.
És el que hi ha.
El 22 d'agost del 1901,
tenint ella 27 anys,
has casat amb l'arquitecte
August Endel
a Berlín,
adoptant el nom
Delsa Endel,
canviant-se el cognom.
Vale.
Jo pensava que, clar,
amb 27 anys
anaves a dir alguna cosa
d'aquests del club del 27,
però no, eh?
No, no, no.
L'únic que va passar és que...
si a la segona pàgina
ja parlem d'aquests milions
al 27 ja anem molt acordots.
Ja, per això dic, bueno,
no ho sé.
No, no, no, no.
Així agafa el cognom del marit
com passa en tants altres casos.
El seu matrimoni era obert,
una relació oberta,
i l'any següent
comença una relació també
amb l'escriptor i traductor
Félix Paul Gref,
amic del seu marit.
A veure, es complica una miqueta la cosa.
Ja, ja, ja comencem aquí
amb els...
Clar, exacte.
Això ja s'ha dit més d'un cop
en aquesta secció.
En aquest cas,
no són banyes,
ja que tenien una relació oberta.
Que per ser 1900,
Déu-n'hi-do.
Sí, no?
Per optar amb una relació oberta?
Exacte, s'ha de tenir en compte.
Però mira de buscar-te
una miqueta més lluny.
Ves una mica més enllà
a buscar-te l'altre.
No vagis a agafar
l'amic del marit.
L'amic, perquè és com lleig.
Clar, no, és lleig.
A més a més,
es poden generar situacions
molt incòmodes.
Vull dir, hòstia,
fots molt mala cara.
Què et passa?
No, no, no,
és que he passat bona nit.
És que la meva dona ronca.
Sí, ja ho sé, que ronca.
A mi m'ho diràs.
Sí, sí, sí.
Situacions incòmodes.
Sí.
Però no passa res.
Són molt col·legues
i a principis de 1903
tots tres viatjaran
plegats a Palermo, a Sicília.
Perdona, els tres?
Els tres?
Els tres, els tres.
Que maco.
Clar, és l'amic de la família.
No, no, clar, i tant amic.
Amic d'uns i amics dels altres.
Amic de tots.
Amic de tots, exacte.
Malauradament, però,
oh, sorpresa,
el matrimoni es va desfer poc després.
Oh.
Calcom que no es va arribar a oficialitzar
fins al 1906.
Què em dius ara?
Ara, mira.
La gent m'estranya tant.
Sí, que raro.
Però tant.
No m'acabo d'entendre.
La convivència no devia ser fàcil.
No, no.
No, no, des de l'UEC.
Tan amarga va ser aquesta separació
que la nostra Elsa
dedica a Endel,
el seu ex-marit, podríem dir,
a alguns poemes satírics.
Desgraciadament,
i això sí que em sap greu de debò,
si no m'equivoco,
aquests poemes s'han perdut
i no s'han trobat,
potser algun,
però no els he trobat jo almenys,
així que, vull dir,
em volia llegir algun,
no els vaig buscar,
però res de res.
No, no, bueno.
Aleshores,
amb l'amic del marit,
en Félix Paul Greb,
amb aquest,
amb el que no només compartia
els viatges,
es casava a Berlín
el 22 d'agost del 1907.
Caram!
Sí, no?
Caram.
A veure,
jo he dit que embolicar-te
amb l'amic del marit
és ja xot.
Ara, casar-t'hi.
Ja, ja, ja.
És un pas més, eh?
És un altre nivell, això.
Bueno, a veure si s'estimen.
Si s'estimen,
tampoc hi...
Per cert,
tot això que estic fent,
en general,
en aquest programa,
és un paper, eh?
Vull dir que,
que cadascú faci el que vulgui,
que a mi me la bufa bastant, eh?
Vull dir...
Ho sabem, Marcel, ho sabem.
Clar, no, no.
És que no vull que ningú em vingui dient després,
clar, és que vas criticar jo
i la meva parella.
No, no,
si a mi m'és igual,
feu el que vulgueu.
Cadascú és lliure de fer el que...
Que cadascú faci el que els surti als nasos,
home, a mi,
ja us ho dic,
que a mi me la bufa bastant fort.
Poc després,
el 1909,
enfrontat amb tota una sèrie
de problemes econòmics,
ell fingir el seu suïcidi
amb l'ajuda d'Elsa
i marxar a Amèrica del Nord.
Veus?
Això ja sí que és una altra història.
El suïcidi
el va fingir escrivint diverses cartes
per amics i familiars
i dient que estava molt cansat
i que es volia treure la vida.
Que ja ho vam dir l'altre dia,
té mala regla.
Sí.
Sí, té molt mala regla.
Però, clar, però...
I la família no sospita?
No, però la família ho sap.
Va, vale.
Ella ho sap, els altres no.
Només ho sap ella.
Aleshores,
va deixar la seva roba
al cantó del riu
i així va fer creure a tothom
que s'hi havia llençat.
D'aquesta manera
va poder fugir d'amagat
cap a Amèrica.
Arribaria a Canadà
on es canviaria el nom
en una exhibició brutal
d'enginy i creativitat.
El marit d'Elsa,
anomenat Félix Paul Gref,
es canviarà el nom
pel de Frederic Philip Grof.
Oh.
De Gref Grof.
Hi ha una diferència,
a més mal, com podeu veure.
Sí, correcte.
Bueno, no tanta, no tanta.
No, no, des de l'UEC no tanta.
Ella, evidentment,
tot això ja ho sabia.
Vull dir, sabia que fugiria
i tot això, eh?
Vull dir, ja estava tot previst,
estava planejat,
ella estava implicada.
Ella ja estava...
Va, vale.
Exacte.
Un any després,
ella es reunia
amb el seu marit Gref,
ara grof,
i junts gestionarien
una petita granja
a Kentucky,
com el pollastre.
Sí.
El 1911,
però en Gref,
ara grof,
desaparegué de sobte.
És el que diguis,
saps allò de les històries
de Gref o de...
Sí, exacte.
Gref, grof.
Gref, grof.
Sí, sí,
tots són dibuixos animats
de Wallace i Gromit,
correcte.
Doncs això,
el 1911,
aquest personatge,
Gref, ara grof,
desaparegué de sobte
deixant Elsa enrere.
Molt maco,
molt maco,
xapó.
Així sí que funcionen les coses.
Un any sense veure's
i a la que ell hi arriba,
ara fugim.
Ostres.
Ara toca't els nassos.
S'ha de ser malparit, eh?
Sí, no?
S'ha de ser molt malparit.
Aleshores,
ella començarà a treballar de model
per artistes a Cincinnati
i es traslladar progressivament
cap a l'est dels Estats Units,
passant per Virginia Occidental
o altrament dit
West Virginia!
Sí, exacte.
Filadèlfia
i finalment Nova York,
on coneixeria el varó
Leopold von Freitag-Loringhoven.
Perdona,
i aquest nom?
És un varó alemany.
Val, val, val.
Von Freitag-Loringhoven
amb qui s'acabaria casant
el novembre del 1913.
Per cert,
veia tamacle aquest de West Virginia,
vull dir,
posa'l, porfa, posa'l,
posa'l sisplau,
porfa, porfa, porfa.
Take Me Home,
Country Roads.
Sí, sí, sí,
bé, John Denver,
no sé si encara va llogar John Denver,
però bueno...
En mon pare posava tots els seus discos
quan viatjàvem amb cotxe.
Home, és que és cançó de carretera.
John Denver i el Randy Travis.
També, veus?
Els dos, vinga, allà.
I el Perales també, a vegades.
Ah, bueno,
ja on no és tan yanqui.
No, feia una mescla de tot.
Ostres, Déu-n'hi-do,
el Suargo leia molt libertà
i Take Me Home, eh?
Està molt bé, està molt bé.
Vivint sobretot a Nova York,
la nostra Elsa,
ara coneguda ja
amb el nom de la baronesa
Elsa Von Freitag-Loringhoven.
Clar.
Clar, evidentment,
ha agafat el nom del marit.
Aquest mola més que els altres.
Sí.
Elsa Endel, Elsa Gref,
Elsa Von Freitag-Loringhoven
té més empaques.
Això té més empaques, sí.
Exacte, empaques és la paraula que toca.
Doncs així, amb aquest nom,
comença a expandir el seu guard
i el seu estil de vida esbojarrat.
Per cert,
he dit que ara és baronesa
perquè, clar,
ja ho hem dit,
està casada amb el baró Loeo
von Freitag-Loringhoven.
Sí.
Aquí, però,
hi ha un petit problema
i és que aquest senyor
realment s'havia inventat el títol.
Ah, bueno.
Vaja.
O sigui, se l'havia patillat tal qual, eh?
Potser venia de família noble,
però sembla molt difícil
que realment fos baró.
Vale, o sigui,
clar, és que com que no donen un diploma, no?
Sí, exacte.
Mira, ets baró Pam, un diploma.
Pam, ja està, ja ho tens.
Exacte.
Vols ser baró?
Mira, com aquest títol, Pam.
Ja està, exacte.
Tant és així
que, tenint en compte
que probablement
aquest baró no tenia ni un duro,
la nostra Elsa va haver de treballar
en una fàbrica de cigarrets
i també com a model
per artistes com
Luis Buixer,
George Biddle
i Teresa Bernstein.
Igualment,
va aparèixer a fotografies
de Man Ray
i George Granthambein.
Eren artistes del moment,
grans artistes,
Man Ray sobretot.
El moviment artístic
en el que es movia l'Elsa
però era el dadaïsme.
Per qui no ho conegui,
el dadaïsme va ser
un moviment intel·lectual,
literari, estètic,
artístic i de tot
en el context de les avantguardes
i que es va desenvolupar
entre 1915 i 1925.
Per dir-ho d'alguna manera,
el dadaïsme creava
una antiteoria de l'art
i suposava la raó
dels anteriors segles.
Igualment,
advocava per la destrucció,
la rebel·lia
i la burla dels burgesos
i del seu art.
Per exemple,
molts dels dadaïstes
van desenvolupar peces artístiques
a través d'objectes trobats,
l'objet trober,
que es diu en francès.
És a dir,
ferralles,
rampoines i trastos diversos.
Sense de més ull.
Exacte.
Aquesta va ser, de fet,
la línia artística
de la nostra protagonista d'avui.
Expliquem una miqueta
com era l'art de la nostra
Elsa Bonfreit
a Cloringhoven
i les seves excentricitats.
Hem posat música punk,
hem posat el God Save the Queen
de Sex Pistols,
bàsicament perquè hi ha qui ha parlat
d'aquesta dona
com una punk abans dels 60,
que no té cap sentit
perquè estem parlant del 1920,
però bueno,
és igual,
per la forma de ser
i el caràcter tal.
Quadrava una mica,
no?
Quadrava una mica.
L'Elsa creava art d'assemblatge
amb deixalles urbanes
i feia vestits performàtics
compostos per objectes trobats
que convertien el seu cos
en un col·laix vivent.
Segons la investigadora
Elisa Jane Rayleigh,
aquests vestits
criticaven els ideals
burgesos de bellesa femenina
i valor econòmic.
La baronesa es cobria
amb culleres,
llaunes,
anilles de cortines
i altres residus
integrant el seu propi cos
com a suport artístic.
Bàsicament,
aquesta és la idea.
Busqueu imatges i fotos
de tot això.
Sí, no?
Sí.
Reivindicava així el nu
i trencava amb les normes
de la feminitat convencional
tot denunciant el consumisme
i l'estaticisme
com a part del seu art corporal
incloïa les olors
entre els altres sentits
la suol,
les imperfeccions, etc.
De tot, de tot, de tot, llavors.
Com a peça artística
hem de dir que té
el seu valor i esforç interessant.
Ara bé,
que aquesta sigui a principis
del segle XX
la teva manera de vestir
i en general
d'anar per tot arreu
és el mínim digne
de parar-hi atenció.
Sí.
Sí, perquè t'ho imaginat
això a mig de Nova York.
Home, en aquella època
difícil, eh?
Sí, complicadot, complicadot.
La gent et mirava pel carrer, oi?
Home, sí, et mirava, et mirava.
I tant, que et mirava.
Caram, si et mirava.
I fins que alguna cosa et deien
no, no, no.
A veure, terrible,
però és la seva forma
d'expressar l'art
i fantàstic.
Igualment acostumava a utilitzar
com a culleret
un os de vedella
i a cobrir-se el cap
amb un covell metàl·lic.
Com dèiem,
és una crítica a la moda burgesa,
però,
i no diràs res més,
Déu-n'hi-do.
Home,
és que tu te l'imagines
amb aquest culleret
i amb un covell.
Clar, culleret d'os de vedella,
eh?
Sí, sí.
Del que sobra
per al dinar.
Sí, sí, sí.
Te'l penges del culleret.
Igualment era viable
que en alguna ocasió
aparegués despullada pel carrer
i comencés a masturbar-se
al mig del carrer
mentre recitava poemes.
Buf.
Una imatge.
La baronessa, eh?
Déu-n'hi-do.
Sí.
Una altra de les seves possibles
instal·lacions artístiques
va ser que a casa
hi guardava potets de vidre
ticatats
amb els seus propis cagarros dins.
Perdona?
Tu us lliure?
Això hi ha un autor...
Què?
Hi ha un artista
que si no m'equivoco
era Piero Manzoni
que ja ho va fer també
però va ser més tard.
Aquesta va ser l'Oji.
Uau.
Aquesta dona potser
hauria de passar
una visiteta, no?
Al metge?
Sí, i dos.
I dos, i dos.
I ja està a buscar
segones opinions.
Sí.
A veure, què més que més que més?
Ah, sí.
Entre el 1915 i el 1916
també va protagonitzar
una acció artística
on fregava el seu cos nu
amb una imatge
del nu baixant una escala
un quadre de Marcel Duchamp
mentre recitava
poemes d'amor.
Aquesta performance
expressava tant
la seva admiració per Duchamp
com la seva transició
de musse a artista.
Però Marzo,
jo no sé qui és
Marcel Duchamp.
No.
Que no ho saps?
Que no ho saps?
Doncs som-hi!
I amb el Bona Sánchez,
què tal com anem?
Torneu a començar el programa?
Quin déjà vu, Marcel.
Quin déjà vu.
Exacte.
No, no, només és fer una...
A veure, va, qui és Marcel Duchamp?
Farem una breu explicació.
Si cal, ja faré Marcel Duchamp
més endavant
i el farem sencer.
Ara, simplement,
és per contextualitzar.
No farem una secció
dins la secció.
Ah, val.
Bé, traiem llenguatge radiofònic,
eh?
Ja, ja, ja.
Radiogràfic, en aquest cas.
Radiogràfic són radiografies?
Farem radiografies, correcte.
Bé, Marcel Duchamp
va ser un artista francès
considerat un dels revolucionaris
més influents
de l'art del segle XX,
conegut per desafiar
les convencions
de l'art tradicional.
Va ser una figura clau
dels moviments dadaïsta
i surrealista.
La seva obra més famosa
és La Fontaine,
del 1917,
un orinari
signat amb el pseudònim
R. Muth
i que és una de les peves
més famoses del segle XX.
Ah.
Duchamp també va explorar
la seva identitat
i el gènere,
creant una alter ego femenina
anomenada Rose Céleville.
Tot i el seu impacte radical,
va abandonar l'art convencional
relativament aviat
per dedicar-se als escacs
i a projectes conceptuals.
Amb la seva actitud irònica,
intel·lectual i iconoclasta,
Duchamp va obrir la porta
a l'art conceptual
inspirant generacions
posteriors d'artistes
des de Warhol
fins a Damien Hirst.
Ara ja ens hem ubicat, oi?
Sí, una mica.
Però és que ara mateix he perdut.
Quina relació tenia
Marcel Duchamp
amb la protagonista d'avui?
Recorda'm.
Simplement que la protagonista
d'avui tenia en relació
i era una gran admiradora
de l'obra de Duchamp.
Bàsicament.
Us sona la peça de la Font,
la Fontaine?
Busqueu.
La Fontaine, eh?
La Fontaine o la Font,
de Duchamp.
Ja us servirà.
És una obra molt coneguda.
és això.
Busqueu-la
perquè segur que alguna ocasió
l'heu vist.
Grandíssim artista,
Marcel Duchamp.
Ah, doncs sí.
Ja la trobo, aquesta.
Sí, sí, sí.
En quin museu està, això?
Això està al Pompidou.
Estan diferents museus
però hi ha diferents còpies.
Però sí, al Pompidou.
Doncs és això,
grandíssim artista,
Marcel Duchamp.
Sí, sí.
Malauradament per Duchamp
s'ha especulat
que l'orinal de la Fontaine
original,
ja que com he dit
hi ha diverses còpies
atribuït a Duchamp,
podria haver estat
idea de la baronesa.
Una carta de Duchamp
del 1917
menciona que una amiga
va enviar l'obra
sota el pseudònim
de Richard Mood.
Que no podria haver estat
aquesta amiga
la nostra Elsa.
Ah.
Tanmateix,
això mai s'ha confirmat.
Altres possibles autores
podrien ser
Rose Lévy,
aquesta alter ego
de Duchamp,
o Louise Norton.
Igualment,
hi ha debat
sobre l'autoria
d'altres peces
d'aquella època.
El cas de l'escultura
Gott,
també del 1917,
abans atribuïda
només a
Morton Schamberg,
ara reconeix
la baronesa
com a coautora.
És a dir,
anem descobrint
a poc a poc
obres que eren
d'aquesta autora
i s'han passat
per altres artistes.
Uau,
uau,
impressionant.
Tal com podeu imaginar,
aquestes males atribucions
i manca de realitat
sovint al llarg
de la història
de l'art
han esquitxat
principalment
a les dones.
Elsa Bonfreit
a Cloringhoven,
que és el procés
que estem fent avui,
Camille Clodel,
Judith Leister,
Maria Schalken,
Marietta Robusti,
Lee Krasner,
Joe Hopper,
Lee Miller.
Aquests són els noms
d'algunes artistes
a les que cal reivindicar
per,
en moltes ocasions,
haver estat esborrades
de la història
per posar-hi figures d'homes.
Què,
acabem amb una mica
de rap o com va això?
Ja queda poquet,
dos paràgrafs.
Si tornem a la nostra
baronesa d'edat,
tal com popularment
se la coneixia
i se la coneix,
veure que d'entre
les seves o poques obres
conservades
es destaquen,
bueno,
es destaquen
entre les seves obres
Enduring Ornament,
Earring Object,
Cathedral
i Lemswish,
entre d'altres.
El retrat de Marcel Duchamp,
redescobert
per Wimmy Museum
el 1996,
també n'és un exemple
significatiu.
Ja veiem que tenia
una gran admiració
per aquest artista.
Igualment,
tal com dèiem abans,
no només se centrarà
en una disciplina artística.
Els seus poemes
van trobar espai
a The Little Review,
on des de 1918
es publicarien
al costat de capítols
d'Ulisses
de James Joyce.
La nostra autora
va destacar també
com a precursora
de la poesia sonora
i a experimentar
amb guions,
jocs de paraules
i composicions
com
Kiss en Baix
o
Fallus Pistol.
Què t'està semblant?
Interessant aquest personatge,
oi?
Home,
doncs sí,
Déu-n'hi-do.
Però he de dir
que tot aquest reconeixement
ara,
en aquestes alçades del programa,
té el seu motiu de ser.
A veure,
sorprèn-nos.
Oh,
ja comencem.
Claro de l'una de Beethoven.
Algo tràgic,
va, va,
Março.
Ens en anem,
ens en anem.
El 1923,
Elsa tornà a Berlín
trobar amb una Alemanya
devastada per la postguerra.
Va viure en la pobresa
i en una situació mental fràgil,
malgrat el suport d'amigues
com
Brieger,
Diona Barnes,
Berlín Zabot
i Peggy Guggenheim.
Més tard,
a París,
la seva salut mental
millorarà lleugerament,
la qual cosa
no evita
que el 14 de desembre
de 1927
la nostra Elsa Bonfreit
a Cloringhoven
morís per asfíxia de gas.
Les causes no són clares.
Podria haver estat un accident
o un suïcidi.
Actualment
està enterrada
al cementiri
de Perletxès
a París.
Oh!
Escolta'm,
tots acaben
una mica
una mort
comprometida.
Foscota.
Sí, perquè, clar,
què va passar, no?
Hi havia gas.
No sé, clar, de saber.
Si no m'acabar,
més a més,
també és una dona
que mor amb 50 anys
aproximadament.
Tampoc és tan gran,
vull dir...
Déu-n'hi-do, eh?
Bueno,
escolta'm,
doncs si una figura
realment desconeguda...
Ah, hem trobat...
El Sabonfreit
de Cloringhoven!
Sí, sí, sí, sí,
la possible
inspiradora d'aquesta obra...
De la Fontaine,
entre d'altres,
perquè la de Got
també és una obra
que és de les conegudes
del segle XX
i també, bueno...
Pot haver allà...
Sí, sí, sí,
una gran artista
que li ha conèixer-la
i per això l'hem portat
al cap de la feina.
Molt bé.
Doncs acabarem
escoltant una mica
també la Pol Cadurs
per animar-nos.
Sí, per animar-nos,
però això està sent molt trist.
Sí, no, perquè, clar,
és que, claro,
de l'una de Beethoven
és maca,
però t'enfonsa un dilluns.
Sí, t'enfonsa un dilluns.
T'enfonsa, t'enfonsa.
Però és que, clar,
no és el problema d'aquest programa.
Comencem amb la Pol Cadurs
i llavors hem d'acabar, clar,
acaba morint el personatge
gairebé sempre,
perquè no quedem tristos.
Clar, clar, clar.
Escolta, Marçal,
moltíssimes gràcies
pel programa d'avui.
A vosaltres.
I tant que sí.
I properament t'escoltem.
I tant que sí.
Fins dius, mirem.
Adeu, xau, Sant Just!
I ara tornem a escoltar
una entrevista
que vam fer la setmana passada
al col·lectiu Tarlatana 17,
col·lectiu de gravats,
que té una exposició
aquí a Can Ginestà.
Passem a fer l'entrevista del dia
i avui parlarem de gravat,
d'art col·lectiu,
de passió
i també de diàleg creatiu.
La convidada que tenim
connectada via telefònica
és la Carme Muñoz,
una de les integrants
del col·lectiu Tarlatana 17,
que des del passat 22 de maig
s'exposa una mostra de gravats
al celler de Can Ginestà,
aquí a Sant Just d'Esvern.
Una exposició que es podrà visitar
fins al 27 de juny
i que inclou, a més a més,
diferents activitats paral·leles,
com visites,
també una xerrada
i fins i tot algun taller infantil.
Ja la tenim aquí a la convidada,
d'anar connectada telefònicament.
Carme, gràcies per ser avui amb nosaltres.
Gràcies a vosaltres
per pensar en el col·lectiu
i difondre la nostra tasca.
Doncs mira, precisament,
en referència al col·lectiu,
si et sembla,
parlem de Tarlatana 17,
no?
Qui sou i com neix el col·lectiu?
Som 17 artistes en aquest moment,
n'havíem estat 18,
però lamentablement
em vam perdre un pel camí.
I el col·lectiu neix en un moment
en què vam fer una exposició a Mataró,
la majoria de membres del col·lectiu
i els col·lectiu són artistes del Maresme.
Sí.
Vam fer una exposició a Mataró
i a la sala de...
en una de les sales de Mataró
del col·lectiu d'enginyers.
I llavors,
amb un de nosaltres
ens va ocórrer
que podíem continuar
i podíem continuar exposant plegats.
De fet,
ens vam conèixer
perquè tots anàvem
al mateix taller de gravat
i alguns hi havien estat
i llavors,
doncs,
bueno,
aquesta va ser una mica
el punt de contacte
i llavors ens vam decidir,
com tots érem persones
molt apassionades pel gravat,
ens vam decidir
a convertir-nos
en un col·lectiu
i a difondre
el que és el gravat
i fer que la gent estimi el gravat.
Molt bé.
Aquest és l'inici de la història.
Llavors,
el nostre nom
ve dels 17,
l'any 2017,
que és quan vam començar
a exposar
com a col·lectiu
i,
per altra banda,
el Tarlatana
és un dels estris
que s'han servit
per retirar la tinta
de les planxes.
Suposo que sabeu
que és una roba
amb els fils
molt poc tupits,
amb la qual cosa
el sentit
de la Tarlatana,
d'aquesta manca
de tupidesa dels fils,
és la llibertat
que cadascun dels artistes
té per crear,
composa un conjunt,
però al mateix temps
és un element individual.
Ostres,
que interessant,
no?,
poder fer aquest joc
amb la Tarlatana,
el nom del col·lectiu.
Sí,
sí,
sí,
així va anar la cosa.
Molt bé.
I Carme,
per qui no conegui gaire
aquest llenguatge artístic,
no?,
exactament
el gravat,
què és?
A veure,
anem amb ternes
més senzills,
els més senzills
que podria donar,
si tu agafes
i fas una esgarrapada
a terra,
allò ja és un gravat.
És a dir,
es tracta
de fer un solc,
una marca,
amb una planxa.
Llavors,
aquesta planxa,
bueno,
i els solcs
es fan de manera
molt diferent,
és a dir,
hi ha tradicionalment
tècniques
molt elaborades
i tècniques
no tan elaborades,
però vull dir que en principi
gravar és
fer un solc,
fer una marca
amb una,
una marca
amb un suport.
I després,
aquesta marca
o marques
que tu facis
es passen al paper.
I aquest és el,
o sigui,
en termes
molt senzills,
és a dir,
que podríem complicar
la història
però clar,
en el moment
que es vagi
o que es vagi
a veure l'exposició
s'entendrà molt millor
i si a banda
assisteix algú
amb una de les visites
comentades,
que per cert
demani a una,
que la faré jo mateixa,
el dia 31
n'hi ha un altre,
el dia 31,
no,
perdó,
el dia 14 de juny
hi ha un altre,
que la faran
altres companys
i llavors
anirem explicant
les diferents tècniques,
els diferents treballs
que estan a l'abast,
que es poden veure
i les diferents tècniques
que s'han utilitzat
per generar
aquests treballs.
Clar,
perquè entenc
que dins del gravat
és el que dius,
que cada un de vosaltres
potser utilitza
una tècnica
diferent
o una altra
i això es plasma
en obres
que es veuen
que són diferents
entre elles.
No,
això,
evidentment,
per altra banda
és que el gravat
contempla
moltes,
moltes,
moltes tècniques
diferents
amb un treball
totalment diferent
des de les tècniques
que s'anomenen
calcogràfiques,
que són les tècniques
més conegudes
com l'aigua fort
i l'aigua tinta
que consisteix
en marcar la planxa
i llavors
aquesta planxa
sotmetre-la
amb un àcid,
amb un mordent.
Per regla general
són planxes de metall
o coure
o lleutor
o algun alumini
i llavors
aquest és un treball
doncs bé,
és un treball lent,
és un treball
que per altra banda
s'ha de dir
que el treball
del gravat
no és allò
de pim pam
sinó que
s'ha fet
rapidíssimament
sinó que porta
un procés
llarg
i complex
i a part
una de les coses
que els gravadors
sempre tenim
al cor
és que
quan aixeques
el paper
has passat
la imatge
de la planxa
per tinta
i aixeques el paper
i després
el tòrcul
sempre
tens una sorpresa
perquè moltes vegades
allò que tu esperaves
que surguis
no surt
però bé
i surten altres coses
interessants
que bueno
i d'això
però bé
llavors aquí
es veuran
gravats calcogràfics
aiguaforts
i aigua tinques
bàsicament
i després
el que s'anomenen
tècniques adjitives
que es produeixen
d'enganxar
damunt d'un suport
que pot ser un cartró
pot ser un metacrilat
pot ser
un cartró de llet
un tetrabric
un plàstic
qualsevol altre
altre
suport
i damunt d'aquest suport
s'enganxen
coses diferents
o es dibuixen
amb
materials diferents
i després
allò s'en tinta
per exemple
una de les coses
que n'hi ha diversos
a l'exposició
són
carburúndums
el carburúndum
el seu nom
ve del carbó de silici
que s'aplica
damunt de la planxa
barrejant-lo
amb unes emulsions
i llavors
es veurà això
i per altra banda
es veuran fotogravats
hi ha un fotogravat
hi ha tècniques
treballades
amb fusta
com
xilografies
i mucolitos
és una tècnica
recent
de la dècada
del 70
i
bueno
i
coses
tècniques
per regles generals
els artistes
tenim molta llibertat
de treball
especialment
en les tècniques
aditives
perquè podem fer
moltes coses
podem posar-hi fils
ho podem cosir
podem enganxar
clar
entenc que això
depèn de cadascú
del vostre estil
del que més us agradi
o del que decidiu
fer en cada obra
sí, sí
això està clar
i per una banda
hi ha artistes
que sempre treballen
la mateixa tècnica
per exemple
nosaltres tenim
estan exposades
obres
de la Cecília Morales
del Daniel Llin
del Ramon Lliners
i l'Eduard Huertos
i la Mercè Montserrat
que tots treballen
aiguaforts i aigua tintes
i estan treballant
en coure
tret de per exemple
la Mercè Montserrat
i l'Eduard Huertos
que també treballen
en planxes
de metacrilat
i punta seca
o bé
o les obres
aquestes
de xilografia
o el Mucolito
que estan treballades
sobre fusta
i cadascú
utilitza coses diferents
o per exemple
hi ha unes obres
unes obres meves
que són aquarel·les
pintades sobre una planxa
de xilografia
que després es passa a paper
que no és específicament gravat
però sí que és
està en passió
que és un arc
propera al gravat
llavors doncs
una mica tot
hi ha una mica de tot
perquè tothom
posa una mica
la seva ànima
i jo
no sé
tots tenim
unes tècniques
preferides
però al mateix temps
ens agrada
no sols
experimentar
amb aquella tècnica
amb la que estem treballant
sinó que
ens agrada
conèixer
noves tècniques
i entrar
en noves maneres
de treballar
amb la qual cosa
tot això t'obre
un univers
immens
i clar
Carme
en parles de planxes
i d'aparells
que semblen
a priori
que hagin d'estar
potser en un taller
com ho feu vosaltres
teniu algun taller
ho feu a casa
com desenvolupar
a veure
hi ha coses diverses
és a dir
hi ha persones
fins i tot tenim
una component
que té un taller
de gravat
la Laia Arnau
hi ha companys
que van
amb un taller
i ara ells amunt
a Arprint
hi ha companys
que tenen
a casa seva
tenen el seu propi
el seu propi
tòrcul
i per tant
treballen a casa
cosa que no treu
que vagin a un taller
o la Cecília Morales
que va
al taller 46
del Virgili Barberà
llavors
doncs bueno
tot va
jo en aquest moment
estic anant
a un taller
fa junts bònus
compro unes hores
de treball
i el dia
que necessito
anar-hi
doncs hi vaig
i en fi
he recorregut
diferents tallers
per exemple
i llavors
doncs bueno
cada taller
anar produint
una mica
aconsellada
per la persona
que el porta
i en funció
del treball
és a dir
que hi ha tallers
que són específics
per treballar
certes tècniques
no sé
per exemple
el taller 46
del Barberà
o el taller
que té la Maria Pujola
del poble espanyol
són estupendos
per treballar
per treballar
el coure
per treballar
l'aigua fort
i l'aigua tinta
igual que
l'arbre
d'Arenys de Montt
però
hi ha altres tallers
doncs bueno
no tenen
aquesta especialització
amb aquesta tècnica
perquè clar
suposa tenir
un tank
amb el mordint
i bueno
i en determinades condicions
però en principi
ens muntem
una mica la vida
hi ha qui té
un tòrcul a casa seva
com el Sergi
com el Sergi Rabassa
o l'Eduari
i la Mercè
que tenen tòrcul a casa
i em sembla
que potser
també
la Dolors Blossa
i Blesa
també té un tòrcul a casa
també té estudi
perquè els 17
us hi dediqueu
és a dir
sou artistes
o és una
travessant més
del que pot ser
la vostra
professió
a hores d'ara
és a dir
nosaltres procedim
de professions molt diferents
si teníem molts docents
docents
que s'han dedicat
a ensenyar
arts
als nens
a l'escola
i jo
no tinc res
a veure
amb aquest món
hi ha qui
ha treballat
d'assistent social
és a dir
que hi ha un moment
en què
hi ha molta gent
que ha fet
arts
licenciatura
en belles arts
i altres
simplement
han entrat
al gravat
per afició
per interès
pel que sigui
i a poc a poc
hem anat creixent
hem anat creixent
dintre del gravat
hem anat aprenent
hem anat fent
fent coses
i hem anat investigant
sobretot
les diferents
les diferents opcions
que tenim
hi ha qui per exemple
es fabrica
les seves eines
per gravar
hi ha una mica
hi ha una mica de tot
és a dir
que quan tu necessites
fer una obra
grossa
de gran mesura
o bé et compres
un torcul gros
com va ser el cas
de la Catherine Lord
que em va comprar
un torcul gros
per poder treballar a casa
o vas a un lloc
que et faciliti
que puguis
estampar
amb un torcul gros
i aquí estem
amb un bar
en un moment determinat
una mica de tot
hi ha una mica de tot
però vull dir que
en principi
estem més còmodes
si estem a un taller
propi
o no
que
intentar fer això a casa
en el meu cas
intentar fer això a casa
jo sempre ho he trobat
molt complicat
i Carme
algú que
que vagi
no
l'exposició
que entri al celler
de Can Ginestam
què és el que s'hi trobarà
quantes obres
hi ha exposades
i si segueixen
algun fil narratiu
entre elles
o són simplement
a part
mira
normalment
quan
el que es trobaran
comencen
per aquesta
per aquesta història
seran
24 obres
pertanyent
a 18 artistes
aquestes 24 obres
hi ha alguns artistes
que en tenen més d'una
i
però la majoria
en té penjada
només una
a les sales
que només entrem
les primeres sales
que veiem
les tres primeres sales
estan exposades
aquestes obres
i després
a la sala del fons
que està separada
per una paret
d'aquestes sales
principals
d'aquestes tres sales
principals
hi ha dues projeccions
que jo recomano
especialment
que s'hi vagin a veure
que s'hi vagin a veure
aquestes projeccions
una projecció
que bueno
és una mica
referent
de qui és qui
presenta
a cada artista
fent feines
des de
preparant una planxa
posant-hi tinta
netejant la tinta
passant pel poc torcul
aixecant l'estampa
és a dir
que aquesta seria
la primera
però el que jo
aconsello
i veure-la de principi
i a final
bueno
i a part ens veuran
veuran quina cara
té cadascun
si posar cara
si més no
clar
posar cara
si més no
als artistes
que han dissenyat
les obres
que estan veient
a l'exposició
això està bé
sí, sí
això està clar
i llavors
l'altre
que jo recomano
especialment
és una
una projecció
que
vam fer
especialment
quan vam exposar
a la Fundació
Iluro de Mataró
i aquesta projecció
explica
diferents tècniques
com es fa
una obra
amb una tècnica
concreta
i amb diferents tècniques
i es va veient
les diferents obres
és a dir
que es va veient
com es treballa
una punta seca
com es treballa
una planxa
de coure
una aigua
fora d'una aigua tinta
etc.
les diferents obres
es van veient
al llarg
d'aquesta projecció
jo no puc dir-te
quant dura
jo diria que
durà uns 10 minuts
o una cosa així
però realment
les dues
les dues
són interessants
perquè una
ens presenta
els artistes
en acció
i l'altra
ens presenta
les tècniques
com es crea
una obra
amb una tècnica
concreta
i a banda d'això
bueno
també has comentat
que hi ha
un tall infantil
i una xerrada
hi haurà una xerrada
que bueno
qui vulgui passar-se
perquè pel celler
hi ha la informació
amb uns targetons
a mà
llavors la xerrada
justament és
una xerrada
que parlarà
de la farà
la de Uaubertos
i aquesta xerrada
parlarà
de les tècniques
més usades
en gravat
la veritat
és que valdrà
molt la pena
quin dia serà
la xerrada
la xerrada
és el 12 de juny
el 12 de juny
a les 12 del matí
jo diria
que el 12 de juny
és un dijous
és un dijous
exacte
doncs el 12 de juny
a les 12
ai perdona
a les 12 del matí
el 12 de juny
a les 7 de la tarda
val
ja deia
jo dic
a les 12 del migdia
potser no hi ha gaire gent
però a les 7 de la tarda sí
això funciona millor
a les 7 de la tarda sí
i després hi haurà
un tall infantil
el 14 de juny
a continuació
d'una segona visita guiada
sí
que jo crec que la farà
la Montserrat
Badia
i la
bueno
perdó
jo he dit que faria jo
la visita guiada
però a mi m'acompanyarà
la Montserrat Brullet
serem dos
en la visita comentada
la visita del 14
la farà la Cristina Julián
i la Montse Badia
que seran les persones
que portaran a terme
el taller infantil
i el taller infantil
consistirà en reexplicar
com es pot estampar
i que serà una estampació fàcil
i se'ls demana
als nanos que hi vagin
que portin una samarreta blanca
no posada
no, clar, clar
per fer allà
per estampar alguna cosa
no
en casa d'espullar criatures
no, no, no
llavors una samarreta blanca
que estan parant
i sí que s'ha posat
un límit d'edat
el límit d'edat
és fins als 12 anys
suposo que els pares
també en sentit comú
el límit d'edat
per abaix
també el baixaran
perquè no crec
que una criatura d'un any
estigui per estampar
una samarreta
no, clar, clar
el pare
saben perfectament
on pot començar el joc
amb els nanos
i les nenes
clar
i Carme
com va sorgir
la possibilitat
d'exposar
aquí a Sant Just
d'Esvern
coneixeu abans
l'espai del celler
o teniu alguna mena
a veure, jo l'espai del celler
no el coneixia
tenia un amic
que havia estat regidor
a Sant Just
d'Esvern
que era Joan Daniel
i ell sempre m'insistia
en que demanés
perquè jo abans
de dedicar-me al gravat
vaig dedicar
a la fotografia
sempre em deia
demana
demana per exposar
el celler
que el celler és molt xulo
que val la pena
que no sé què
i bueno
i la cosa
jo no li vaig fer
mai cas
he de confessar
que malauradament
no li vaig fer cas
i llavors
després
algú
em sembla que va ser
a la Mercè Montserrat
una amiga
li va dir
escolta
posa aquell espai
està molt bé
el podríeu demanar
perquè nosaltres
anem demanant espais
més o menys
acaben sent espais
bastant públics
en el sentit
que són centres culturals
i tal
i li va dir
que no ho mireu
i tal i qual
llavors ja
ens vam enredar
i vam dir
bueno
doncs sí
pensa que tothom
és el maresme
és a dir que
que veure
sou de l'altra banda
sí, sí
sí, són
jo no
jo estic a Barcelona
però vull dir que
a Barcelona
dos persones vivim a Barcelona
però una d'elles
la Montserrat Brullet
és filla del maresme
llavors
doncs bueno
vam dir
venga
i vam mirar
quina era la possibilitat
i havíem de presentar
un projecte
i el que s'exposa
és el projecte
que nosaltres vam presentar
un projecte
d'exhibir gravat
de fer difusió del gravat
perquè suposo
que fent visites guiades
i fent una xerrada
i fent tallers
es veu aquesta necessitat
que tenim tots
de fer
de promoure el gravat
i llavors
doncs
bueno
presentar el projecte
ens el vam valorar
i bueno
i aquí estem
molt bé
molt bé
normalment el que fem
sempre és el mateix
seguim el mateix procediment
és a dir
presentem un projecte
clar
amb alguna
entitat
o ajuntament
o museu
perquè per exemple
hem exposat
el museu de Llevaneres
hem exposat
el calissà i d'Arenys
hem exposat
a diferents llocs
però sempre és
presentant un projecte
fent una petició
i mostrant una mica
la nostra obra
que per cert
a l'entrada
de l'exposició
hi ha
bueno
hi ha un llistat d'artistes
per una banda
i per altra banda
hi ha un QR
que porta
amb un catàleg
que tenim
en línia
on es veu una mica
el treball
de cada artista
però
és una d'aquelles coses
que ens hem de tornar a plantejar
de tornar a fer
perquè clar
es va fer en un moment
i d'aquell moment
han passat bastants dies
i potser caldria
que actualitzéssim la història
ja ho tenim pensat
però vull dir
que si algú té interès
per veure més coses
pot fer el QR
el QR també té
un enllaç
al nostre
el nostre Instagram
sí
i a cada
a cada cartela
de l'obra
hi ha
el correu
de l'artista
i fins i tot
hi ha
en alguns casos
l'enllaç
al seu propi Instagram
és a dir
que la nostra obra
es pot veure
online
les obres
es venen
o tenen
és perquè
si ja explica
la història
que hi ha al darrere
o és per
en principi
en principi
quan es tracta
de centres
culturals
i segons quins llocs
no et deixen
vendre obres
en alguns llocs
que seria el cas
que engin està
és a dir
que tu no pots vendre
però això
no impedeix
que si algú
que està interessat
en una obra teva
té un correu
es pot posar en contacte
i ja està
és a dir
que jo penso
que si algú
ven una obra
farà vots
perquè és a dir
que hi ha una època
en què l'art
l'art
és difícil
de que surti
i diu
què fas amb tot això
i diu
ho tinc a casa
ho tinc amb un calaix
ho regalo uns amics
i de tant en tant
tens la sort
de vendre alguna obra
però
bueno
difícil
no ho sé
és difícil
és difícil
Carme
però bueno
moltes gràcies
per compartir amb nosaltres
aquí al món del gravat
i l'univers sencer també
de Tarlatana 17
recordem això
els oients
que la mostra
es pot visitar
fins al 27 de juny
doncs això
al celler de Can Ginestà
i que a més a més
també poden participar
en aquestes activitats
paral·leles
que hem comentat
que s'hi han programat
i que a més a més
tenen aquesta possibilitat
també
si porten el mòbil
de poder accedir
en els codis QR
i de tenir una mica
més informació
exacte
dels diferents artistes
doncs
moltes gràcies
per donar-nos la paraula
a través de mi
i a tots els companys
del taller
perdó
del col·lectiu
i bueno
espero que disfruteu
de l'exposició
que teniu vosaltres
més a l'abast
que la majoria
doncs sí
aquí a la ràdio
justament estem
a sota de Can Ginestà
al costat de la policia
per tant
ens queda ben a prop
eh
llavors podeu fer
pugeu cap a dalt
preneu una copesa
al bar
i entreu
i ja està
i feu una estoneta
i agafeu temps
per poder veure'ls
els vídeos
de l'altra sala
molt bé
Carme
gràcies
un plaer
bon cap de setmana
gràcies a vosaltres
igualment
adeu
Bé
estàvem escoltant
una reposició
del que havia estat
l'entrevista
amb el col·lectiu
Tarlatana 17
de fet
amb una de les seves
persones referents
la Carme Muñoz
la vam fer divendres
l'entrevista
per això
li desitjàvem
un bon cap de setmana
de moment
som dilluns
2 de juny
nosaltres
us esperem demà
aquí a la Rambla
dimarts
també a la mateixa hora
de 10 a 1
ara l'informatiu de notícies
amb la Mariona
Sales Vilanova
i després per la tarda
de 5 a 7
el programa
El Refugi
amb en Dani Martínez
ens podeu anar seguint
també a les xarxes
tant a Twitter
com a Instagram
arroba
ràdio d'Esvern
o també
a l'Instagram
d'aquí de la Rambla
del programa
arroba
la Rambla
981
vinga
tot això
per avui
que acabeu de passar
bona tarda
de dilluns
i tornem demà
i tornem demà
queiu.
.