Bona tarda, Sant Jús. Passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui dilluns 20 de març.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Jús.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6 farem l'espai de natura amb el col·laborador Quim Calonja.
Després, tot seguit, farem l'entrevista a l'Angelina Gasull, que és membre de Justícia i Pau d'aquí de Sant Jús.
Ens parlarà de com va anar el sopar de la fam el dissabte passat als locals de la parròquia,
organitzat per Mans Unida, Justícia i Pau i també per l'Ajuntament de Sant Jús.
Ens parlarà concretament dels dos projectes que es van presentar durant el sopar,
uns projectes que Mans Unida està duent a terme a la Índia.
Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10,
i després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
farem entrevista a Julià Guillamont.
Ell és escriptor català, autor que aquesta tardor passada va publicar el seu últim llibre, Les Hores Noves,
i que aquest dimecres a les 7 de la tarda el tindrem aquí al poble,
concretament a l'espai Mercat de Sant Jús, dins l'exposició global El món orgànic,
que va començar el febrer i acabarà l'abril.
Doncs bé, en Julià Guillamont, dins del marc d'aquesta exposició,
ens parlarà del seu nou llibre.
Després, tot seguit, acabarem el programa comentant l'actualitat Sant Justenca
amb la primavera literària i també tots els actes que es faran durant la Festa de la Pau.
Vinga, va, no marxeu, que comencem tot això de seguida.
Vinga, va, no marxeu, que comencem tot això de la Pau.
I quan vulguis tots plegats, molt per parlar, molt per viure.
Provem-ho en català, molt per parlar, molt per viure.
Generalitat a Catalunya, sempre endavant.
I ara sentim de fons a Anna Mina, amb aquest tema que es diu Lentamente.
Fem temps, un parell de minuts, que en Quim Calonja,
el nostre col·laborador de la secció de Medi Ambient,
s'acabi de posar bé aquí a dins l'estudi.
I comencem amb ell.
El nostre col·laborador de la Festa de la Festa de la Festa de la Festa.
A l'escoltes d'àdio d'esmerc, sintonitzes d'àdio d'esmerc.
Bailar-me, s'enjuns.
Bailar-me, s'enjuns.
Hola, Quim, què tal? Bona tarda.
Hola, molt bé, bona tarda.
Bona tarda.
Ja fa alguns dies que no et sentia millor en directe, en viu i en directe, aquí a l'estudi de ràdio.
Què tal?
Bé?
Bé, bé, bé, sí, sí.
Bé, doncs avui m'has passat el guió i t'haig de dir que és un tema que em crida molt l'atenció
i que crec que als oients també els pot motivar bastant.
Sí, he pensat que era una bona idea.
Bé, sí, parlar de documentals sobre el medi ambient.
Molt bé.
Sí.
Que n'hi ha un munt i, a més a més, amb les plataformes i tota l'oferta que hi ha en streaming.
Exacte, i són una bona manera d'acostar-se a la natura i al medi ambient i conscienciar-se
perquè, clar, potser un llibre potser la gent ho veu molt, bueno, costa a vegades posar-s'hi
i és una manera bastant més atretinguda potser d'acostar-se a aquests temes.
Jo crec que és una manera més fàcil que la gent també consumeixi productes que facin prendre consciència
sobre el benestar del medi.
També sovint potser mirem coses que no, bueno, més ficció, coses que no podem aprendre tant,
que sí, s'aprenen coses, però vull dir, això són documentals i van sobre temes concrets
i, bueno, he fet una llista i, si vols, heu passat a comentar.
Vinga, anem-los a repassar.
Suposo que podrem saber més o menys si estan en alguna plataforma o...
Sí, la majoria són de Netflix, ja ho dic.
Vale, vale.
Bueno, amb aquesta idea llavors ja es tracta de buscar-los directament i ja està.
Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs, a veure, quina és la primera proposta que ens portes?
Doncs, la primera proposta és Our Planet, que, bueno, la majoria, bueno, crec que cap està en català,
o sigui, són o en anglès o en castellà.
Vale.
Però, bueno, sí, seria Our Planet, El Nostre Planeta, i aquesta es troba a Netflix
i està produïda per la BBC.
Vale.
I en aquesta, mira, ara m'he recordat, que és del David Attenborough.
Vale, sí, em sona molt, eh?
Sí.
Bueno, ha fet aquest documental, crec que ara ben bé, no ho sé, ben bé, la seva professió,
però durant la vida ha com explorat molt el món, anant a llocs de natura i té molta experiència.
i ara, bueno, és una persona gran i ara ha fet un documental i aquest documental presenta, diguéssim,
els ecosistemes del planeta Terra, bueno, realment és una sèrie.
Vale.
Llavors, va per capítols i cada capítol presenta un ecosistema, o potser més dur, però es van presentant ecosistemes.
Vale.
Amb imatges bastant, bueno, espectaculars, o sigui, està bastant ben fet, i aleshores això, presenta com entorns naturals
i alhora també mostra la part devastadora que té l'acció humana sobre aquests entorns.
Sobre aquest ecosistema en concret, no?
Sí, exacte.
Vale, per exemple, em sona a mi, inclús, d'haver-lo vist anunciat a Our Planet, pot ser que, per exemple,
un capítol sigui dedicat als deserts, l'altre dedicat a les aigües continentals.
Clar, en realitat és una sèrie, és com una sèrie documental, podríem dir, sí.
Vale.
Molt bé.
Sí, i aleshores això, doncs, mostra aquests entorns que són bastant espectaculars
i alhora, doncs, aquesta part més, diguéssim, agradolça, no?
Clar, al final de dir, escolta'm, si volem mantenir això, no?
Sí. O sigui, realment, clar, també hi ha aquest missatge com, com es diu, com de desesperança,
d'estem portant, diguéssim, la natura al seu límit i tot això, però també té un final,
o sigui, també parla de solucions.
Vale.
És a dir, no és allò només catastrofic.
No és catastrofic.
Exacte.
I et mostra algunes opcions, és a dir, l'acció humana es pot reconduir d'aquesta forma, no?
Clar.
I ajudar el planeta.
Sí, al final, el missatge és això, és que, bueno, també és una manera de conscienciar-se, no?
També mostrar el que està passant perquè també és la realitat i això, bueno, és així.
i, clar, t'ho mostra amb aquesta, diguéssim, bueno, caràcter catastrofic, però que al final
més per conscienciar-te i alhora li posa aquest toc de, bueno, de solució i de voler canviar les coses.
Clar.
Molt bé.
Doncs, estava mirant a veure si trobava, per exemple, alguns capítols, però és que realment...
A mi em sona de haver-hi algun, però, clar, jo pensava que era un documental, la veritat,
que era només un, però ara he vist que són sèries i en vaig veure alguna, i m'agrada bastant.
Bueno, és igual, jo crec que la gent... Ah, mira, aquí els he trobat, per exemple, parla...
Que va per ecosistemes.
Sí, per exemple, parla un de l'aigua dolça, fent referència, òbviament, als rius i tot això.
L'altre, un capítol que parla de les selves, l'altre que parla dels deserts i les pladeres.
Sí, diguéssim, podríem dir que va per biomes.
Sí, exactament. L'altre d'aigües costeres, un altre de boscos,
una altra d'altamar, els mons del gel...
Clar, i de cadascun d'aquests ecosistemes o biomes,
deu parlar de l'impacte que té l'occió humana en tants entorns.
I de David Atemburú, hem de dir que sí que és l'autor d'aquests documentals,
però que, a més a més, és una persona tan coneguda i tan destacada en el seu àmbit
que té... O sigui, que al propi personatge li han fet documentals, també.
O sigui, que si algú vol descobrir també més coses...
Hi ha una biografia, no?
Sí, sí. Segur que hi ha un munt de llibres i perquè també té un documental, aquest personatge.
Sí, sí.
Vinga, doncs seguim amb altres propostes.
Sí, la següent s'anomena L'era de l'estupidesa i és un documental bastant enfocat a conscienciar
i d'una manera, aquesta sí, com més potser impactant, vol com marcar molt, diguéssim, l'espectador
i ho fa amb un docuficció en què es barregen elements reals amb personatges ficticis.
Ostres!
I, sí, i això, bueno, la trama ben bé no sé com va, però la idea és aquesta, és com conscienciar
de manera barrejant això, elements reals i ficticis, sobre l'efecte del canvi climàtic.
I es diu L'era de l'estupidesa.
Exacte.
I, bueno, ja estaves ambientada el 2055, o sigui, en aquest futur.
En un futur, vale.
I, bueno, i es presenta el... o sigui, és com què hauria passat si no haguéssim fet res
per a tot el canvi climàtic.
Ostres!
Sí, i presenta totes les conseqüències, bueno...
O sigui, una mica d'abastador total, no?
Sí, exacte.
Aquest sí que és clarament...
Sí, sí, que la gent es prepari, eh?
Per, bueno, també és una forma, no?, de poder conscienciar de dir, mira, si no fem res
que pot acabar passant això.
Exacte.
Bueno.
Sí, perquè al final també la gent, o sigui, és el que es diu, que si no lo ve no lo creo,
no?
No sé, molts cops ens falta potser veure les coses així més...
Sí, amb imatges a vegades és més impactant i a la gent li causa més sensació, jo què sé.
Exacte.
Amb anglès és, potser la gent el troba més amb anglès, the edge of stupid.
Vale, sí, sí, perquè...
Al català no, crec que només hi ha una pel·lícula, a Netflix, per exemple, crec que només n'hi ha una.
Potser.
Sí, és difícil trobar coses en català.
I passem al següent, llavors.
Aquest és bastant interessant, bueno, tots són interessants, però aquest em crida l'atenció,
és el que, bueno, en català seria el que el pop em va ensenyar,
May Octopus Teacher, en anglès.
Sí.
I aquest, el mateix director, és el protagonista també del documental.
i és sobre, bueno, es diu, a veure, es diu, ah, ja no el trobo, bueno, és Cratch Foster.
Vale.
I és el protagonista i director i tracta, aquest documental tracta sobre la seva experiència,
fent, o sigui, tenint una relació d'amistat, diguéssim, amb un pop.
Vale.
Curiós, el tema ja és...
Sí, i aleshores és, bueno, us podeu imaginar-ho tot sota l'aigua
i suposo que va amb una gou, però així ho va gravant i tot.
i es veu com, bueno, ell, clar, ell va cada dia al lloc on va trobar el pop.
Vale.
I, bueno, bàsicament veus molt la, diguéssim, el comportament d'un pop, perquè...
Però només es centra en la vida d'aquell animal, en la vida d'aquell pop, o també...
És com el tema principal.
Vale.
I, bé, o sigui, el documental també és molt sobre el...
O sigui, el tema també és sobre trobar el sentit de la vida.
Vale.
Però, clar, hi ha aquesta doble, diguéssim, temàtica, doble missatge,
que és la relació entre l'home i la natura.
Oh, que guai.
Perquè, sí, perquè, clar, acosta l'espectador a aquesta relació que va tenir el...
que ha tingut el Cratch Foster amb un pop.
Uau.
I, clar, realment...
O sigui...
Està bé.
Clar, potser és un animal molt...
Bueno, és que jo crec que a vegades els productes audiovisuals així,
que criden l'atenció, que són una mica diferents a la resta,
també al final és el que acaba...
Sí, sí, sí.
És el que acaba agradant, o criden l'atenció, almenys.
Clar, exacte.
Anava a dir que potser és un animal que no el trobem molt proper a nosaltres.
No.
Que potser un jo, o així, seria més proper.
Però, igualment, clar, també hi ha aquest mensatge de podem establir relacions amb la natura,
sempre des del respecte i...
Sense abasallà, òbviament, suposo que quan ella anava a gravar amb la GoPro no estava allà.
No, no, clar, clar.
També hi ha aquest missatge d'apropar-se a la natura amb el respecte que...
que es mereix.
Que es mereix, clar.
Estic llegint aquí i es va estrenar el setembre del 2020 a la plataforma Netflix,
però resulta que va iniciar-se el rodatge, és a dir, l'home hauria d'estar en Crutch Foster,
hauria d'estar gravant, però ho posa aquí des del 2010, eh, que va iniciar el rodatge.
Sí, sí, és veritat, això no em recordava.
Sí, sí, clar, va ser una...
Clar, perquè al final la natura, ja sabem que els seus ritmes són molt més lents.
Sí, sí.
I tot, saps, nosaltres, la nostra vida és superràpida, la nostra societat va tot molt ràpid,
però la natura va al seu ritme i, clar, per poder fer aquestes gravacions,
doncs potser cada dia no trobava el pop i aleshores va haver d'anar provant.
Potser en un mes no el troba cap dia, per tant, vull dir, no pot durar el rodatge un mes,
si no es queda sense material.
Sí, sí, sí.
I ets a dir també que, com has dit, ha tingut un gran número de premis i reconeixements,
Malloy Octopus Teacher, entre ells, atenció, eh, un Òscar,
un Òscar a la categoria millor documental, i la crítica el deixa bastant bé.
I, a més, a més, tenim l'avantatge que es pot trobar a Netflix, Malloy Octopus Teacher.
Sí, és un molt bon documental per mirar, sí, més centrat en...
Bé, és una barreja, no?, també de relació, de respecte, d'exploració,
i amb aquests reafons d'això del medi ambient i de respecte a la natura.
Molt bé. I passem al següent, llavors, Quim.
El següent és Before the Flood, abans de la inundació, seria.
I aquest és un documental que va fer Leonardo DiCaprio.
Sí.
Que, no sé si ho sabeu, però va...
S'ha...
Bueno, diguéssim...
Ha posat molt d'èmfasi i ha ajudat molt en els temes conservacionistes.
No ho sabia, eh? No ho sabia que tenia aquesta faceta, Leonardo.
Sí, sí, sí. I, clar, com, bueno, és multimilionari, llavors, ha donat molt a això, a organitzacions de medi ambient i tot això.
D'acord.
I llavors aquest documental, bé, sabent això, vull dir, hi ha posat molt de pressupost i és un documental de gran qualitat i dona una visió global del planeta.
Que guai.
És a dir, sí. I realment té molt bona, com es diu, molt bona...
Crítica?
Crítica, exacte.
Mhm. Sí, sí.
També l'he buscat i ens data del 2016, aquesta pel·lícula, pel·lícula documental, que tracta sobre el canvi climàtic i, tot i que això, Leonardo DiCaprio sí que hi va posar a nivell econòmic bastanta pasta, el director és en Fisher Stevens.
Sí, d'acord.
I també hi ha, bueno, altres productors executius, etcètera, etcètera.
I diguéssim que va ser com l'empenta i també potser la iniciativa, no?, de fer-ho.
Clar.
Sí.
I també va estar en un festival internacional de cinema, o sigui...
Sí, ha tingut molt de relació amb mediàtic i és molt bon documental, sí, sí.
I a més, també el van promoure a través del canal de National Geographic Channel, cosa que li dona també un plus perquè ja sabem que National Geographic i els temes mediambientals van de la mà.
Exacte.
O sigui que una bona manera també de promocionar-lo.
I la gent que veu National Geographic també ja té tota una reputació i un nom que fa que...
No, i tenir la marca de Leonardo DiCaprio...
També, també.
Doncs també ajuda una miqueta, la veritat.
Sí, sí.
Molt bé.
I passem al següent, si n'hi tenim més.
Sí, ara d'un documental molt més com internacional i així passem a un molt més local.
D'acord.
que es diu Filomena i bàsicament parla del temporal que vam patir, que es va succeir entre el 6 i l'11 de gener del 2021.
Va ser 2021, sí.
Sí, jo no me'n recordava, no sabia si era 2020 o...
No, el 2020 va ser el Gloria.
Ah, és veritat.
Va ser el Gloria just... no sé si va ser una mica abans de la pandèmia.
Ah, sí, el Gloria va ser que a la primavera.
Bé, no, març.
Sí, just abans, el febrer o març o principis així, amb el Gloria, després la pandèmia i després el Filomena, no dius?
Sí, el Filomena el 2021.
Va ser una forta borrasca que va afectar majoritàriament Espanya.
Jo he llegit que va ser com una conjunció d'aires càlids de l'Atlàntic amb l'aire fred de la península ibèrica que va causar aquesta borrasca.
Llavors, aquest documental tracta d'explicar aquesta borrasca i detallar molt tots els arguments per les quals aquesta borrasca és conseqüència del canvi climàtic.
Clar, és a dir, no es deu centrar tant en el fet, sinó en...
Sí, però també, clar, va més enllà, diguéssim, i lliga tots els aspectes meteorològics i tot això, i totes les causes per les quals aquesta borrasca ha succeït.
Sí, aquí, de fet, ja ho posa, eh?
Diu, el documental Filomena convida a reflexionar sobre una realitat indiscutible.
Diu, Filomena és el canvi climàtic, i és que el calentament és una realitat, òbviament.
Clar.
Jo ara mateix no el recordava massa, no sé si Catalunya concretament va ser de les zones més afectades.
No, va ser, jo crec que més a l'interior.
Sí, oi?
A Madrid, per exemple, va ser bastant afectat, també al sud va ploure, clar, al sud més aviat va ploure, i a més al nord va anar a nevar.
Un documental en direcció de Richard Zubelzu, interpretem que pot ser basc per aquest nom.
Molt bé, hem parlat de Filomena.
Ara tenim, bueno, porto dos, diguéssim, dos documentals, que són del mateix director, i són, jo vaig veure el Cowspiracy.
Ostres, em sona molt aquest títol, aquest segur que està Netflix.
Sí, sí, està Netflix.
Cowspiracy, vale, confirmem.
Sí, que sempre surten recomanats o així, és bastant, sí, famós.
I llavors aquest director va fer dos documentals, un es diu Cowspiracy i l'altre Cowspiracy.
I per als noms en anglès Cowspiracy és una barreja entre vaca i conspiració, seria conspiració de la vaca, i Cowspiracy, conspiració del mar.
I bàsicament parlen sobre, bé, Cowspiracy, bé, fem un per un, Cowspiracy parla sobre la ramaderia intensiva, que és la que, diguéssim, la intensiva és la que té els animals en granges, i l'extensiva la que...
Els deixa pasturar.
Exacte.
Una mica.
Fent així ràpides separacions, eh?
Sí, exacte.
I llavors Cowspiracy tracta sobre la indústria ramadera, i sobre el seu impacte, i llavors és un documental molt, diguéssim, molt de reportiu, bueno...
Reportatge, no?
Sí, així com reportatge.
I molt periodístic.
Periodístic, això, aquesta paraula, sí, em sortia.
I llavors és el mateix, crec que és el mateix director que ha fet, bueno, que surt de la pel·li i fa tota la tasca, i bàsicament entrevista persones, tant de diferents organismes, per exemple, entrevista grangers, entrevista persones més relacionades amb la política, també entrevista entitats ecologistes.
És com que dóna veu a diferents...
Exacte.
Bueno, a les diferents parts, podríem dir implicades.
I, clar, aquestes diferents parts, doncs, tenen diferents punts de vista, tenen diferents arguments al seu a favor i tot això.
I crec que el més important esmentar, i el que més, diguéssim, bueno, és el que a mi més em va sorprendre, és el tema que, com que exposa una realitat que és que el...
Bueno, segons ell, no?, però exposa que les entitats mediambientals és com que no li donen importància a l'impacte que té la indústria ramadera en el món.
I se centren més en altres temes, però aquest tema que realment és com molt important i que té un pes molt gran en el canvi climàtic, no li donen la importància que potser hauria de tenir, no?
Vale.
I llavors es diu que aspira així, com conspiració de les vaques, per aquest fet que indaga en aquesta realitat i llavors és com que, bueno, explica que potser hi ha un interès econòmic darrere del fet que les entitats ecologistes no parlin sobre el tema, no...
Ah, ostres.
Sí.
Bueno, posa damunt la taula coses que a vegades tampoc no ens atrevim a dir, a comentar, no?, que pugui haver darrere realment algun interès de les mateixes pròpies organitzacions.
Clar, jo fins que no vaig veure el documental no ho havia pensat mai.
Clar, perquè no se t'acut pensar, no?, que potser una organització, una entitat, doncs, pot tenir interessos.
Exacte. I, per exemple, exposa Greenpeace, bueno, entre d'altres, exposa unes quantes, però potser la que més ens sona és Greenpeace, i que, bueno, que diu que es tracta molt sobre molts temes,
però que justament el de la indústria ramadera, animal, no el posa sobre la taula, no li dona la importància com li donen als altres.
I, bueno, exposa que potser és això. Segurament hi ha aquest interès econòmic de les indústries ramaderes, perquè no se sàpiga tot això, no?
Bàsicament perquè no ho exposin i la gent no... Bueno, bàsicament el que no volen és que la gent deixi de comprar carn, que deixi de...
Clar.
Perquè és una indústria, hi ha un negoci.
Òbviament no significa que el que diguin en el documental hagi de ser la veritat absoluta, però si més no sí que ho posa, bueno, damunt la taula i ho deixa allà com perquè la gent ho entomi i pugui fer les seves reflexions, conclusions...
Totalment. Ell ha fet la seva recerca, ha fet un documental, i llavors està en cadascú si creiem en això o no.
Molt bé. Això pel que fa a conspira-sí i ens falta l'altre.
Sí, l'altre és s'inspira-sí, que és la conspiració del mar, reduït. Llavors aquest no és tan centrat en una cosa, sinó parla més sobre l'impacte de l'acció humana sobre els oceans.
D'acord.
I ho exposa, que també potser és un tema que no es parla tant. Potser parlem més a boscos i tot això.
Sí, al mar la veritat és que a vegades queda una mica oblidat. Queda com en un...
Clar, també pel tema que no són terrestres.
Sí, sí, clar. Per això queda oblidat perquè sembla que no hi passin coses al mar, que no estigui contaminat o que inclús que nosaltres no puguem fer res per ajudar a mantenir-lo.
Exacte, queda així com més a la banda. Però és un tema superimportant, òbviament. I llavors aquest documental explora els diversos problemes que hi ha al mar, que causen l'acció humana sobre els oceans.
Com poden ser, per exemple, com tots sabem, les ies de plàstic, tota la contaminació de plàstic que es troben al mar, degut als residus.
També hi ha el tema de les xarxes, bueno, diuen ghost webs, que serien com xarxes fantasma, que són les xarxes que queden oblidades, diguéssim, després de la pesca, que queden llençades al mar, bàsicament.
I que això crea tot un impacte perquè pot capturar peixos, bé, peixos i tots els...
No, sí, sí, clar, qualsevol...
I al final és un residu més. I també posa bastant d'èmfasi en les explotacions pesqueres i en el seu impacte en el desequilibri de l'ecosistema marí.
Molt bé. Déu-n'hi-do, doncs hem fet un repàs bastant extens dels diferents materials audiovisuals, documentals, sèries documentals,
que tenim a l'abast. N'hi ha moltíssims més, clar que sí, però bueno, sí, tenim aquests i ja tenim una llarga llista.
Alguns, la majoria, de moment aquí me'ns ha dit que els podem trobar a Netflix.
Sí, el de Filomena no n'estic segur, però...
El de Filomena jo he estat buscant i em sembla que es pot trobar a Filmin.
D'acord, és una altra plataforma, sí.
Sí, és una altra plataforma i també hi ha inclús alguns, em sembla que es poden trobar a diferents plataformes.
O sigui que opcions tenim.
Sí.
Molt bé, doncs, Quim, moltíssimes gràcies per la sessió d'avui. Ens quedem amb els títols.
La gent després ho podrà recuperar també, si vol, a la web a ratllodesplerm.com i també en el podcast que crearem.
A la següent secció, ja avanço, parlarem sobre... Bé, farem la segona part de sobirania alimentària amb l'arbre.
D'acord.
Sí, perquè ens vam quedar com més o menys a mitja, ens vam només donar pinzellades i farem la segona part.
D'acord, molt bé, doncs la setmana vinent us esperem a tu i a l'arbre aquí a l'estudi.
Perfecte.
Vinga, que vagi bé, Quim.
Igualment.
Adéu, bona setmana.
Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones.
I ara aquest tema musical de Vico, que es diu Noixentera.
Bé, bona setmana.
Bé, bona setmana.
Las cosas bonitas, al final se encuentran dos trocitos de fruta.
Si quieren se disfrutan, te invito a mi fiesta, en mi casa a la una.
Noche ochentera, toda la noche entera, hay una cola que te da, pero ven con quien quieras.
Noche ochentera, toda la noche entera, cógeme la cadera, que bailamos la lenta tu y yo la noche entera.
La noche entera, era, era, era, como una noche ochentera, era, era, era.
No haremos como en Las Vegas, lo que pasa aquí, aquí se queda
La policía en la puerta, pero nadie nos va a frenar
No, díselo, que esta fiesta no acabó
Dame dos, bien de ron, y salimos al balcón a gritar
Que la vida es pa' disfrutar, que nos sobran ganas de amar
La vecina empieza a picar, que quiere subirse a bailar
Que quiere subirse a bailar
Noche ochentera, toda la noche entera
Hay una cuara que te da, pero ven con quien quieras
Noche ochentera, toda la noche entera
Cógeme la cadera, que bailamos la lenta tú y yo
La noche entera, era, era, era
Como una noche ochentera, era, era
La, la, la noche entera, era, era
Como una noche ochentera
Era, era, era, era, tu boquita de fresa
Mi mojito de menta, las cosas bonitas
Al final se encuentran
Noche ochentera, toda la noche entera
Vinga, vaca, ritme de la Vico
Aquesta proposta musical que va presentar
Per representar Espanya Eurovisió
Aquest any a Liverpool, no va ser finalment
Escollida, però bé, va ser, podríem dir
Podríem dir la guanyadora mediàtica del festival del Benidormfest
Per què, ho va petar, perquè ho va petar
Temes musicals a part, seguim ara parlant de la primavera literària
Perquè comença demà 21 de març
D'aquí a Sant Just
Fem un repàs de les cosetes que tenim i que tindrem aquests propers dies
Aquestes properes setmanes de primavera
Fins ben entrat al mes d'abril, ja us avanço
De fet, el dimarts 21, demà, comencem amb club de lectura
Pel matí, a un quart de deu
Amb la lectura un rellotge amb dues inicials
Sílvia Llorente és l'autora
Organitza això al Servei Local de Català
Després també, aquí a la ràdio, a un quart de 12 del matí
Ràdio d'Esvern farà la lectura del poema
Comemoratiu del Dia Mundial de la Poesia
El programa La Justa
Ho faran l'alumnat, els alumnes
Les alumnes dels cursos de català
Del Servei Local de Català
Vindrà la responsable del servei, la Marta Mossà
Que ens explicarà una mica l'autor del poema escollit
Quin és el poema escollit
I després, atenció, perquè es llegirà aquest mateix poema
En vuit idiomes diferents
En català, en castellà, en anglès, francès, alemany
En árabe, en aranès
En un munt d'idiomes
Després, això és el que farem a la ràdio
Però per la tarda demà
És que arrenquem forts, eh?
Per la tarda a les set, a la Biblioteca Joan Margarit
S'inaugurarà l'espai Joan Margarit
Amb una lectura de poemes a càrrec de l'actriu Clara Segura
L'acte tindrà lloc concretament en jardins de Can Ginestà
Darrere de la Biblioteca
I el que es farà és inaugurar aquest nou espai
Que s'ha creat a la Biblioteca
I ho farà la Clara Segura
Tot bé, llegint alguns poemes seus
Això és el dia 21
Després, els següents dies
També hi ha, per exemple, clubs de lectura
Hi ha tallers d'escriptura creativa
Per exemple, el dijous 23 també es presenta un llibre molt interessant
Es diu El ioga és simple
Que és d'una col·laboradora, de fet, també d'aquí, del programa de la Rambla
Ella és la Lenka Lesa-Joba
És professora d'una acadèmia de ioga d'aquí de Sant Just
L'acadèmia es diu Lesa-Joga
Ha escrit un llibre
Del qual ja ens en va parlar la setmana passada al programa
I el presenta aquest dijous a dos quarts de set a les escoles
En un acte organitzat per la Biblioteca
I no us penseu que això és tot, eh?
Perquè el diumenge 26, aquest diumenge
Hi haurà també festa grossa davant de la llibreria Cal Llibreter
A les 12 del migdia
Concretament perquè la gent s'obriqui al carrer Bonavista
Número 81, perquè vindrà una autora reconegudíssima a nivell internacional
Ella és la Bonnie Jo Campbell
Amb el que es coneix la Festa Dirti de Primavera
Ella vindrà aquí, a Sant Just, a presentar el seu llibre
Mujeres i otros animales
Tingueu en compte que aquesta dona, Bonnie Jo Campbell
Vindrà només per fer un parell d'actes a tot Espanya
I un d'ells el farà aquí, a Sant Just, amb nosaltres, aquest diumenge
Apunteu-vos-ho, eh? Perquè valdrà molt la pena
Aquests són els actes més destacats que tindrem aquesta setmana
pel que fa a la Festa de la Primavera Literària aquí a Sant Just
L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esbert
Treu la llengua
Treu la llengua fora, al carrer
És clar que s'ha de treure la llengua
Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions
ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint
si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin
però jo vulgui continuar traient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua
Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria
Puc aporta molt al sector de les cures
Jo faig energies renovables
Curso una FP dual
Estudio i treballo alhora
El teu fill pot ser un d'ells
Descobreix el seu futur a fp.amb.cat
F-Pro
Amb l'EFP aviat podran volar
Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB
I seguim parlant aquí a Ràdio d'Esvern
al magazin de tardes La Rambla
al 98.1 FM
Més festes, més activitats que hi ha al poble aquests propers dies
Acabem de fer la sessió de Natura i Medi Ambient
amb en Quim Calonja
Ens ha recomanat uns quants documentals
per acostar-nos a la causa mediambiental
i sobretot del canvi climàtic
I ara estàvem fent un repàs
de les diferents activitats que hi ha aquí al poble
aquests propers dies
que sembla que ja arribi la primavera
i tothom vulgui començar a fer actes
a fer activitats, a fer tallers
Doncs bé, de moment en ment tenim dues coses importants
que estan passant a Sant Just
La primera és aquesta festa literària
que acabem de comentar
que des de demà, des del 21 de març
hi ha diferents actes, tallers, clubs de lectura
presentacions de llibres
uns actes que s'allargaran fins a l'abril
Nosaltres de moment hem comentat
les activitats que tindrem per aquesta setmana
I ara anem a una altra cosa
totalment diferent
que és la festa de la plaça de la Pau
Això tindrà lloc el dissabte 25 de març
per la tarda a la plaça de la Pau
a partir de les 6 de la tarda
que ningú s'agafi cap mena de compromís
el dissabte perquè aquí a Sant Just
avorrir-se no s'avorrirà la gent
a partir de les 6
Què tindrem?
Doncs bé, hi haurà la creació
d'un grafit commemoratiu dels 50 anys
del Walden
Això serà a través de dos artistes
que crearan en directe un grafit
de 10 per 2 metres
Després també hi haurà una activitat
un taller del Carrau Blau
El taller que proposen ells
es diu un Walden de rajoles
en què es pot crear en una rajola
el teu propi Walden
amb les teves mans a nivell artístic
Després també hi haurà jocs i tallers
per infants petitons
fins a 6 anys
també taller de paperines de crispetes
amb l'organització de Lleure Patim Patam
i també hi haurà una actuació
dels gegants a Sant Just
i actuarà l'arrel
amb la colla gegantera
de Sant Just d'aquí del poble
Després també hi haurà portes obertes
de la Casa Regional d'Extremadura
per conèixer les activitats
que fan aquesta entitat
que recordem té la seu a la vagoneta
Després també hi haurà una carpa
de l'agrupació fotogràfica de Sant Just
que també té la seu allà a la vagoneta
Estaran fent fotografies amb models
i també tindran un fotocol posat
També hi haurà un punt d'informació
del nou projecte Tribu
que és un projecte que acaba de sortir
estan implicades sobretot les escoles
i l'Ajuntament
i tindran el seu punt d'informació
el dia de la festa també
allà a la plaça de la Pau
perquè la gent s'hi acosti i pugui preguntar
Després a partir ja de dos quarts d'avui
també hi haurà un espectacle familiar
amb Carles Coberes
Al cap d'una hora també hi haurà la projecció
a dos quarts de nou
d'un vídeo d'imatges inèdites
de com eren els inicis de la construcció
de l'edifici Walden 7
Unes imatges cedides per RBTA
i que és l'estudi
d'en Ricard Bufill
Bueno, s'ha dit aquestes imatges
de com era al principi
la construcció del Walden 7
Després també al cap d'una estoneta
hi haurà un videomàping
a la façana posterior del Walden 7
I a les 9 de la nit
començarà sessió musical
dels anys 80
amb en DJ Fluren
A més a més
com a activitat general
s'obrirà el taller d'arquitectura
d'en Ricard Bufill
I és que la ciutadania
podrà visitar
part de les instal·lacions
del taller d'arquitectura
que obrirà les seves portes
a les 6 de la tarda
i les tindrà obertes
fins a les 10
A més a més
no ens podem oblidar de dir
que hi haurà punts de beguda
i de restauració
Hi haurà una barra de begudes
promoguda per dona i empresa
i pel que fa a la teca
la posen al club d'esplai
ara mateix
hi haurà un punt d'entrepans
També hi haurà restauració a la zona
amb els comerços de restauració
que hi ha pel voltant de la plaça de la Pau
com per exemple
la cafeteria El Trineu
el bar Cafeteria Muñoz
també el restaurant La Illa
el bar Bona Tapa
el restaurant Nois i Noies
el mesón Gallego
la Picoteca
etc.
Estarà tot molt ben empastat
No us preocupeu
A la Rambla
res s'atura
Vine, queda't
i escolta'ns
Sabeu que es coneixen
més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers
d'enregistrades?
Voleu conèixer
quan i a on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes
i teniu curiositat
tot això i més
ho trobareu
al programa
a l'audició
que s'emet
tots els dilluns
de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions
us hi esperem
Ara escoltem un tema
Padanamena i Nil Molineas
diu
Me quedo
Arranca
que hoy la noche
es muy larga
con calma
sin prisa
pero sin pausa
arranca
aunque no tengas esperanzas
goza el instante
no pienses en el mañana
y baila
pa' huerto de la pena
solo baila
mueve el cuerpo
como quiera
pero baila
pasa disimulada
si quieres algo
solo dame una señal
que me quedo
que me diga
vida mía
si te espero
que los años pasarán
y yo me muero
sin bebernos
un chupito de tequila
con limón
y sal
que me quedo
te dedico
vida mía
hasta te quiero
que me beba
un pedacito
de tu cielo
tú sabes muy bien
cómo hacerme
enloquecer
te encanta
salir de fiesta
y presumir
que te encanta
sentirte guapo
guapa
te encanta
mirarme
bailarme
hasta que mis sentidos
quieran olvidarse
aguanta
hasta que el cuerpo
diga basta
aguanta
hasta las 6 de la mañana
es que tus manos
van a hipnotizar
y hacer que así
me concedes
este baile
que me quedo
que me diga
vida mía
si te espero
que los años pasarán
y yo me muero
sin bebernos
un chupito de tequila
con limón
y sal
que me quedo
te dedico
vida mía
hasta te quiero
que me beba
un pedacito
de tu cielo
tú sabes muy bien
cómo hacerme
enloquecer
pasito a paso
pasará lo que haga falta
poquito a poco
pasará
no pasa nada
pasito a paso
pasará lo que haga falta
no te agobies
no pasa nada
pasito a paso
pasará lo que haga falta
poquito a poco
pasará
no pasa nada
pasito a paso
pasará lo que haga falta
no te agobies
no pasa nada
que me quedo
te dedico
vida mía
hasta te quiero
que me beba
un pedacito
de tu cielo
tú sabes muy bien
Hoy me vas a enloquecer.
Que me quedo, que me diga vida mía si te espero,
que los años pasan y yo me muero,
sin bebernos un chipito de tequila con limón y sal.
Que me quedo, te dedico vida mía si te quiero,
que me bebo un pedacito de tu cielo.
Tú sabes muy bien cómo hacerme enloquecer.
Que tú lo sabes muy bien cómo hacerme enloquecer.
Que tú lo sabes muy bien.
Quiero que me pises los pies.
Falten sis minutets perquè toquin les sis de la tarda
i fem la desconnexió amb Catalunya Ràdio.
Bé, ara parlarem del Dia Internacional de la Felicitat,
que és avui i ens fem ressò d'una notícia que ens pregunta
com mesurem la felicitat dels països?
Finlàndia lidera la llista i Espanya perd posicions.
Espanya, que ja l'any passat va baixar dues posicions
pel que fa país més o menys feliç,
ha caigut tres més aquest any, fins a la número 32,
darrere d'Estònia i al davant d'Itàlia.
Doncs sí, la Covid-19 no ens ha fet menys feliços,
segons aquest últim informe sobre la felicitat al món,
publicat per la ONU,
que ha comparat l'evolució dels índexs de benestar
de 137 països en els tres primers anys de la pandèmia
amb els del període anterior a l'aparició del virus.
És a dir, ha comparat l'evolució dels índexs de benestar
de 137 països entre els anys 2020-2022,
comparats amb el de 2017-2019.
L'estudi conclou, a més, que els països més feliços
són els que s'han mostrat més resilients,
malgrat la coincidència de diverses crisis,
i que entre els factors que més han ajudat
hi ha la solidaritat i la bondat entre familiars, amics i veïns.
Els primers llocs de la llista no han canviat
en relació amb els de l'any passat.
Finlàndia torna a liderar el rànquing dels països més feliços
amb una puntuació de 7,8 sobre 10,
i el segueixen Dinamarca i Islàndia.
En la quarta posició hi ha Israel en comptes de Suïssa,
que Suïssa passa al vuitè lloc.
Els Països Baixos queden en cinquena posició,
però el país on hi ha més equilibri i menys diferències
entre els que es consideren feliços i els que ho passen pitjor.
Espanya té una puntuació de 6,43 sobre 10
i baixa de la posició 29 a la 31,
just al darrere d'Estònia i al davant d'Itàlia,
que queda en una posició més enratera que la nostra.
Entre els països que més han avançat
hi ha Lituània, que ha saltat 30 posicions
i ocupa la número 20, amb una puntuació del 6,75.
El rànquing el tanquen un any més
en l'Iban i l'Afganistan,
que és des del retorn dels talibans el 2021,
i que només suma com a puntuació de felicitat
un 1,86 sobre 10.
Però com es mesura el nivell de felicitat?
Per fer aquest estudi, l'empresa Gallup
ha dut a terme més de 100.000 entrevistes
a ciutadans de 137 països
per avaluar sis factors claus
que es considera que marquen el nivell del benestar
o la felicitat d'una comunitat.
Aquests sis factors són
la capacitat econòmica, és a dir, el PIB per càpita,
també el suport social,
és a dir, amb qui pots comptar si tens un problema,
amb l'esperança de vida,
que inclou tant la salut física com la mental,
també amb la llibertat de triar,
que té en compte els drets fonamentals,
amb la generositat,
que avalua la solidaritat,
i també amb l'absència de corrupció,
tant a l'administració pública
com a les empreses.
I el respecte als drets humans
i al creixement econòmic,
així com també polítiques que cuidin el medi ambient,
són dimensions que es consideren bàsiques,
també per protegir la felicitat
de generacions futures
i reduir les diferències entre els més feliços.
Per tant, tenim que,
els deu primers països en aquest rànquing
de països més feliços són
Finlàndia, Dinamarca,
Islàndia, Israel,
Països Baixos,
Suècia, Noruega,
Suïssa, Luxemburg i Nova Zelanda.
I els cinc últims països,
d'aquests 137 països totals
que ha analitzat la ONU,
tenim en el lloc 133,
a la República Democràtica del Congo,
en el 134,
a la República de Zimbabue,
en el 135, Sierra Leone,
en el 136,
al Líban,
i el tanca l'Afganistan
en l'últim lloc.
Esteu escoltant
el grup Les Montses.
Va arribar un lloc per començar,
tot era nou, fresc i estimulant,
oh, va trobar gent que era com ell
en el fons.
I la seva debilitat
mai va ser la passivitat
i mai va seure's per esperar
al seu torn.
Volia ser o no, no ho sé,
sobrar per les zones,
sortir d'on la cova la té.
al seu interior.
I avui salta cap
a la llibertat,
vola i va
cap a una d'anar,
oh, va explorant
per les jungles dins
d'aquest món.
algun cop te l'has jugat
sense cap...
Els bombers segueixen treballant
per apagar un foc forestal
que ha començat aquesta tarda
entre Xerta i Pouls,
al Baix Ebre.
És una àrea pròxima
al Parc Natural dels Ports.
Última hora, Ricard Buigas.
Bona tarda, els bombers diuen
que l'incendi evoluciona
favorablement,
de fet ja no es veuen flames
i alguna fumarola.
Segons la primera estimació
dels agents rurals
el foc ha cremat
dos hectàrees i mitja.
En aquests moments
encara hi treballen
18 dotacions terrestres
i 4 mitjans aèris.
No s'ha fet cap desallotjament
perquè les masies
disseminades que hi ha a la zona
no corren cap tipus de perill
segons els bombers.
Ricard Buigas,
Catalunya, Ràdio Tarragona.
Notícies breu, Sergi Molero.
Rússia ha obert
una investigació penal
contra els fiscals
i jutges
del Tribunal Penal Internacional,
el TPI,
que divendres van emetre
un ordre de cerca i captura
contra el president Vladimir Putin.
Mentrestant,
el Tribunal aprofita
una reunió
de ministres de justícia
a Londres
per demanar més finançament.
Londres,
colla Ballester Brumos.
El Tribunal Penal Internacional
busca a Londres
més implicació econòmica
dels països
per poder continuar
investigant
els presuntes crims
de guerra
comèsos a Ucraïna.
A Londres
estan reunits
ministres de justícia
i representants
de més de 40 països.
Una reunió
que se celebra
tres dies després
que el Tribunal Penal Internacional
dictés l'ordre
de detenció
contra el president rus
Vladimir Putin.
El fiscal del Tribunal,
Karim Khan,
que fa molts mesos
que investiga
els abusos
de Rússia a Ucraïna,
n'ha parlat a Londres.
Khan demana
a la comunitat internacional
que augmenti
el seu suport
a la institució.
El govern britànic
ja ha anunciat
un finançament adicional
pel Tribunal Penal Internacional.
Les borses europees
han tancat en verd
i han aconseguit remuntar
a una jornada
que ha començat
amb pèrdues generalitzades.
El selectiu
IBEX35
ha guanyat
un 1,29%
i torna a estar
per sobre dels 8.800 punts.
Les accions
del principal banc suís,
l'OBS,
han tornat a pujar,
al contrari del banc
que ha rescatat,
el crèdit suís,
que continua caient
en picat
i s'ha ensorrat
un 56%.
Els inversors
no els ha acabat
de convèncer.
La fórmula triada
per salvar l'entitat.
Wall Street,
mentrestant,
manté la tendència
amb guanys moderats
a l'obertura.
Un jutjat de Barcelona
ha ordenat
que els nous gestors
del bar Pinocho
del mercat de la boqueria
de la capital catalana
canviïn el nom
de l'establiment.
Es tracta
d'una mesura cautelar
que respon
a la demanda presentada
per una part
de la societat familiar
que explotava l'establiment
i que continua activa.
El bar Pinocho,
un local emblemàtic
de la gastronomia catalana
de mercat,
va tancar
de manera sobtada
a mitjans de febrer.
Poc després que plegués,
el seu propietari,
Joan Baient,
conegut popularment
com a Juanito,
quan gairebé ja tenia
90 anys.
El bar el va portar
a una societat familiar
on hi ha Baient
i un nebot seu,
tot mantenent la marca
i el model de negoci,
però només ho va fer
durant sis setmanes
per diferències
entre els socis.
El bar el van traspassar
i va reobrir
poc després
amb uns nous gestos
que també van mantenir
el nom
i la filosofia
del negoci,
però la demanda
de Baient
per evitar
l'ús del nom
Pinotxo
ha rebut
ara llum verda
del jutjat mercantil
número 9
de la ciutat
de Barcelona.
Amazon
acomiadarà
9.000 treballadors
més
que s'afegeixen
als 18.000
que ja va anunciar
el gener.
Gran part dels empleats
que es quedaran
sense feina
pertanyen
als equips
d'informàtica
a distància,
al web de serveis,
al departament
de recursos humans,
publicitat
i també
a la plataforma
de vídeo
i Twitch.
La màgia del Mago Pop
arriba als Estats Units
i és que Antonio Díaz
debuta a Broadway
a Nova York
aquest agost
i a més a més
compra un gran teatre
a Missouri
al centre dels Estats Units
com a base d'operacions
del seu objectiu americà.
Antonio Díaz
ha passat avui
per la tarda
de Catalunya Ràdio.
Sí, tenim tot tancat.
El que passa
que no ho podem
comunicar tot
perquè anem
passet a passet
però sí que hem sortit
a la venda
perquè jo els Nadals
que ve
jo tenia molt clar
que vull ser a Barcelona
perquè ara ens queden
sis mesos
als Estats Units
que seran
molt bojos
i amb molt d'estrès
i jo vull passar
els Nadals a casa
llavors a l'octubre
venim a Barcelona
i seré dos mesos
aquí amb l'espectacle.
Esports, Marta García.
L'Esdobé Primoz Roglic
és el primer líder
de la volta
després d'imposar-se
en l'esprint
de la primera etapa
de 164 quilòmetres
amb Ixida
i arribada
a Sant Feliu
de Guixols.
Ha superat
el belga
Renko Ebenpol
segon
de la general.
Demà, segona etapa
entre Mataró
i Vallter
de 165 quilòmetres
de recorregut.
Arriba l'aturada
de la Lliga
pels compromisos
de seleccions
i Frenkie de Jong
que es baixa
amb la dels Països Baixos
per lesió.
Tampoc viatja
amb l'Uruguai
Ronald Araujo
que té una lesió
en l'adductor
de la cuixa esquerra.
Borja Iglesias
i Jeremy Pino
supleixen
els lesionats
Pedri i Gerard Moreno
en la selecció espanyola
que jugarà
contra Noruega
i Escòcia
amb partits
de classificació
per a l'Eurocopa.
El femení del Barça
ha arribat ja a Roma
on demà juga
l'anada dels quarts
de final de la Champions
amb les baixes
de Clàudia Pina
i Mariona lesionades
a més també
de l'absència d'Alexia.
Carlos Alcaraz
recupera el número 1
del rànquing ATP
de tenis
després de guanyar
Indian Wells.
Esta vesprada
se sorteja el quadre
del Masters 1000
de Miami.
La polonesa
Igles Viatek
segueix com a número 1
en el rànquing 8.
I en tenis taula
ha començat avui
en Jaén
el campionat d'Espanya
de tenis taula
amb participació
de diversos jugadors catalans.
De fet,
Marc Durant
i Sofia Joan
defensen el títol.
Fins aquí
les notícies.
Tot costa.
El tot costa
entra en una nova èra.
Bon dia,
us informa l'Oa López Ribas.
Canvi d'horari
del centre cívic
Soledat Sanzi Serafini.
El nou centre cívic
del barri de Maslluí
passa a partir d'avui
a tancar els dissabtes
a la tarda
i obrir els dilluns
a la tarda.
Així,
els horaris actualitzats
passaran a ser
els següents.
Els dilluns
obriran horari de tardes
a partir de les 4
i fins a les 7
de la tarda.
De dimarts
a divendres
en horari de matins
de 9 a 1
i de tardes
de 4 a 7.
Els dissabtes
obriran horari de matins
de 9 a 1
i per últim
els diumenges
romandrà tancat.
I aquest dissabte
tindrà lloc
la posada en marxa
de la nova plaça
de la Pau
amb una festa oberta
a tots els sants justencs
i sants justenques.
A partir de les 6
i fins a mitjanit
la ciutadania
podrà gaudir
de la primera fase
de la nova plaça
de la Pau
repensada a través
d'un procés
de participació.
La festa
començarà a les 6
amb un seguit
d'activitats
passant per la creació
d'un grafit commemoratiu,
l'espai de joc tradicional
o un taller
del carreu blau.
També hi haurà
activitats
de diverses entitats
de Sant Just d'Esvern.
A dos quarts
de vuit
començarà un espectacle
femenial
amb Carles Coberes.
A dos quarts
de nou
una projecció
d'un vídeo
d'imatges inèdites
dels inicis
de la construcció
de l'edifici
o el denset
i un videomapping.
I per tancar la festa
a les 9
es comptarà
amb una sessió musical
dels anys 80
amb DJ Florent.
Paral·lelament
durant tota la setmana
durant tota la tarda
perdoneu
la ciutadania
podrà visitar
part de les instal·lacions
del taller d'arquitectura
que obrirà
les seves portes
de 6 a 10.
Al llarg de tota la festa
també haurà oberts
punts de beguda
de dona i empresa
i entrepans
del club d'Esplaera mateix.
I ja es pot veure
l'espectacle
Habitación de Matrimonio
de la companyia
a la nostra teatro
a la sala d'Au al Sec.
Hem tingut avui
els micrófons
de ràdio d'Esvern
a l'actriu
Sant Justenca
Viviana Zapa
la protagonista
de l'obra
que ens ha donat
més detalls
sobre les temàtiques
i com han treballat
Habitación de Matrimonio.
També ens ha explicat
quines han estat
les primeres reaccions
del públic
ja que es va estrenar
dimecres passat.
L'espectacle explica
la història de la Judit
i el Sebastián
que es preparen
per anar a la reunió
de pares i professors
que tindrà lloc
a l'escola de la Jéssica
la seva filla
de 10 anys
aquesta mateixa nit.
El primer acte
exposa la preparació
prèvia a aquesta reunió
convocada a causa
dels problemes
de comportament de la filla.
El segon acte
la tornada
després d'un fet
que té lloc a l'escola
i que sacseja la parella.
Tancats en la intimitat
i tot i la gran estima
que es tenen un a l'altre
treuen els seus draps bruts.
Qüestionen el seu funcionament
com a família
i la relació de la mateixa
amb el sistema educatiu
i la societat.
Podeu consultar
més informació
i tota l'entrevista
completa amb Viviana Zapa
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
L'essència de Sant Just
l'atens a la Rambla
a Ràdio d'Esvern.
L'atens a la Ràdio d'Esvern.
I ara passem a fer l'entrevista
a l'escriptor Julià Guillamont
que aquest dimecres 22 de març
a les 7 farà un acte literari
en el marc de l'exposició
El món orgànic
de l'Espai Mercart.
Un acte titulat
Les Hores Noves
en referència al títol
del seu últim llibre publicat
La tardor del 2022
amb l'editorial Anagrama.
El tenim connectat
via telefònica.
Hola, Julià.
Què tal?
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Per fer quatre pinzellades
del teu recorregut, Julià,
direm que ets escriptor,
crític literari,
que has estat comissari
d'algunes exposicions literàries
i que has escrit
setmanalment
durant molts anys
crítiques
al suplement
Cultures de la Vanguardia
però que també
ets col·laborador
d'altres diaris
i altres revistes culturals
i que has escrit
sobretot
nombrosos llibres
sobretot d'assaig
i que tens premis
com el de la crítica
Serra d'Or
d'assaig el 2022,
el Premi Ciutat de Barcelona
d'assaig el 2008
i també el Premi
Lletra d'Or
al millor llibre
en català el 2008.
Ja veus.
Ja veus.
Ni estudiades.
I fent referència
una mica
a les teves últimes obres
doncs
haurem escoltat
El barri de la Plata,
Les cuques,
La fàbrica de gel
i la novetat
d'aquesta passada tardor
les Hores Noves
a la tardor del 2022
que és el que ens vindràs
a presentar
i a parlar-ne
precisament aquest dimecres
a les 7
a l'Espai Mercart
de Sant Jús.
Julià,
què ens pots dir
de les Hores Noves?
Pel que llegim
algunes crítiques
és un llibre
on s'hi reflexa
un món de pagès
que a tu et va captivar
quan eres jove.
Sí,
és un llibre
que parla
tot un any
a la muntanya.
Des del setembre
que comencen
a caure les primeres pluges
fins a les pluges
de l'any següent.
Llavors,
és tot un recorregut
al llarg de l'any
des del món
de la botànica,
la gent que...
els pagesos,
la gent del bosc,
les salamandres,
tot.
O sigui,
l'ambient,
les formes de vida,
la vegetació,
tot és una mena
de recorregut
per tot el que pot passar
durant un any
en el Montseny,
que és el lloc
on jo m'acostumo a moure.
El Montseny,
concretament,
amb Arbúcies,
quina relació hi tens?
És el lloc
on vius ara mateix
o simplement
perquè t'atreia
aquesta població?
Mira,
quan jo era petit
vivia a Barcelona,
al Poble Nou,
llavors la meva família
tenia una fonda
a Arbúcies.
Arbúcies Sant Hilari
era un lloc
que hi havia
molts hotels
i llocs d'estiuets,
la gent pujava
a prendre les aigües,
que es deia, no?
Llavors jo de petita
em vaig passar
bastants mesos
vivint allà, no?
Llavors,
doncs,
vaig descobrir
el món de pagès,
vaig descobrir
doncs la gent
que anava al bosc
i em vaig familiaritzar
amb tot un món
que és un món
que cada vegada,
diguem-ne,
veiem que és més important
de preservar, no?
I de mantenir,
de conservar
i de conèixer
i tot això.
Aleshores,
el llibre
té moltes capes,
no?
Des de la vocació
del món aquest
que jo vaig conèixer
de nano
fins a l'actualitat
de les coses
que passen ara.
Ostres!
I tota aquesta familiaritat
que tens
amb l'entorn natural,
Júlia,
l'aprens
d'alguna persona
en concret?
L'has adquirint tu
al llarg dels anys?
perquè en el llibre
parles de boscos,
no?
D'arbres,
d'insectes...
Bé,
vaig tenir la sort
que,
bueno,
quan jo era nano
hi havia molta gent
que era de pagès
i que treballava a bosc
i això, no?
I de petit
vaig tenir la sort
de poder anar a bosc
amb aquesta gent
i veure com es movien,
com coneixien
tot aquest entorn
i eren gent
bastant especial,
no?
Jo a vegades explico
anècdotes de coses
que he vist fer
que són extraordinàries.
Per exemple,
un amic que era pagès,
que tenia una casa de pagès,
d'una època
empaltava
siderers,
no?
Cada vegada que sortia
un siderer silvestre
l'empaltava
i per fer-lo bo,
no?
Que tingués
sideres bones.
Empaltar vol dir
posar-hi
el siderer aquest
que és un siderer
bord,
no?
Que és un siderer
espontani
però que no faria
sideres bones
i diguem-ne
i fas viure
branques de siderers
de races bones
i aleshores
els converteixes
en un arbre fruité
que dóna fruita bona.
Això és empaltar
un arbre,
no?
I aleshores
ell anava empaltant
tots els arbres
que sortien
pel camí
i jo li deia
però
estàs obsessionat
per què empeltes
tants siderers,
no?
Llavors em va dir
diu
pensa,
diu que
els ocells
comencen a menjar
les sidereres
diu
pel punt més lluny
de la casa
i els pagesos
comencem
a acollir sideres
pel costat
més a prop
de la casa
i aleshores
anem avançant,
avançant,
avançant
i els trobem al mig.
Oh, mira!
He de pensar,
carai,
aquest home és un filòsof,
no?
I sí,
vaig aprendre
moltes coses
de gent així,
saps?
De gent que tenia
una visió
molt profunda
de coses
molt senzilles
i una visió
molt complerta
de la relació
amb l'entorn,
no?
Això que ara,
diguem,
tots som conscients
de què hem de ser,
vull dir,
que hem de viure
integrats
dintre d'un entorn
més general
i d'una manera
integrada
en la natura
i en el medi ambient,
aquesta gent
ho feia
d'una manera natural,
saps?
i allà
vaig aprendre'n molt
i jo després
també m'he anat
espavilant,
vull dir,
he llegit,
també m'agrada molt
anar pel bosc,
aleshores soc molt
xafarder,
molt curiós,
miro,
això com es deu dir,
això com es deu dir...
Hi ha molts noms
en el llibre,
no?
De molts elements vegetals,
de plantes,
flors,
de persones també.
jo intento
sempre acompanyar
el lector,
no?
Perquè jo entenc
que no tothom
diguem-ne,
té coneixements
de la natura,
de les plantes,
això,
llavors jo intento
sempre fer
un acompanyament,
o sigui,
quan parlo de les coses,
primera,
diguem-ne,
fer-ho d'una manera
que sigui sensual,
que sigui evocadora,
que sigui interessant,
no?
A vegades hi ha
petites històries,
com si fossin contes,
no?
I d'altres vegades,
doncs,
expliques el que és
i per què allò
tira l'atenció,
quina singularitat té,
etcètera,
no?
Per exemple,
hi ha un capítol
sobre les salamandres,
no?
Avui, per exemple,
n'he vist una preciosa,
he anat al bosc
aquest migdia
i en un torrent
hi vi una salamandra,
no?
Doncs,
desviure bé
el que fa una salamandra,
per exemple,
a l'època,
ara,
aquesta època de l'any,
que és quan surten
perquè és el temps
adequat,
quan hi ha humitat,
doncs,
fer-ho amb precisió
i d'una manera vocativa
i d'una manera
que en certa manera
sigui fascinant,
no?
Perquè una de les coses
que t'adones
és que la gent
té una gran necessitat
de tornar a la natura,
té una gran necessitat.
Encara que no ho sapiguem poder?
No, no,
és que la gent ho sap.
És a dir,
per una banda
hi ha gent
que ho ha viscut
i que quan et llegeix
t'ho agraeix
perquè li fas reviure
una cosa
que ells coneixen
o han conegut.
Aquest és un tipus
de lectors.
I després,
un altre tipus de lector
que potser no està familiaritzat
amb la natura
però que li agradaria
estar-hi,
és a dir,
li agradaria conèixer,
que té aquest desig,
i li agradaria saber,
li agradaria poder anar
pel bosc
i saber
si això és un alzina
o és un roure,
saps?
Llavors,
aquest tipus de lector
també entra en el llibre.
Jo crec que
té dos tipus
de lectors,
saps?
O sigui,
gent que li remou coses
i gent que el fascina
i, diguem-ne,
és una crida
cap a una nova sensibilitat,
cap al bosc.
És la típica sensació
que llegeixes
les primeres pàgines
i t'adones
que estàs molt desvinculat,
no?,
de la natura,
de, bé,
no sé,
les noves generacions,
no?,
com d'estar desconnectats
d'aquest món natural,
potser.
Hi ha de tot.
És a dir,
hi ha gent que sí,
o sigui,
vivim tots
una experiència molt urbana,
som,
i a més,
no som la primera generació,
que ja som molt urbans,
per tant,
hi ha hagut un tall,
un trencament molt gran
respecte a la vida natural.
Però al mateix temps,
ja et dic,
hi ha una gran necessitat.
Per exemple,
aquí dalt a Arbúcies,
hi ha molta gent jove
que viu a pagès,
molta, eh?
Han recuperat cases,
alguns,
doncs,
tenen petits conreus,
alguns són,
diguem-ne,
el tema en la vida
de pagès amb activitats
que són actors
o són músics.
és a dir,
hi ha hagut un cert retorn
en això.
Aleshores,
tampoc jo crec que no es pot generalitzar.
És a dir,
sí que tots,
diguem-ne,
tots som molt urbans,
tots,
jo també, eh?
Som tots molt urbans,
però,
hi ha una,
com una mena de rau-rau,
no?
Com una mena d'inquietud,
no?
Sí.
Com una mena de cosa
que veus que necessites
una altra història.
i la prova és que
la gent,
el cap de setmana
o després de la pandèmia,
doncs,
s'ha bolcat al bosc
i s'ha bolcat
en altres espais oberts
i a la muntanya
i tot això, no?
Perquè ha notat
una necessitat
d'alguna cosa
que hem perdut
amb la civilització,
amb la vida urbana,
però que és necessària, no?
Pel benestar,
per la felicitat,
per la socialització,
per tota una sèrie de coses.
Tu, Julià,
a les hores noves,
quan el comences a escriure?
És fruit també
una mica del confinament
que et notes pencat,
que no pot sortir a la natura?
El vaig a escriure,
vaig començar
a l'estiu del 2020,
perquè havíem estat
uns anys a Barcelona,
la meva dona
va tenir un baçament cerebral
i aleshores vam estar
una sèrie d'anys
amb hospitals
i rehabilitacions.
El llibre també té
un sentit
i un valor terapèutic.
Aleshores,
després del primer confinament
vam poder tornar,
ell havia aconseguit
pujar escales,
que era un problema
que tenia,
amb dificultats
i amb ajuda,
però aconseguia fer-ho
i vam pensar,
doncs,
per què no ens n'anem
a arbúcies, no?
i llavors ens vam
instal·lant aquí.
Al principi,
la veritat és que
després de molt de temps
de no ser
i va ser un estat d'això,
perquè no,
ostres,
tot va ser massa intens,
no?
Sí, home, sí.
Però després,
al cap d'un mes de sèrie,
vaig pensar,
sempre m'havia,
sempre havia tingut
aquesta idea
de fer un llibre
que expliques
tot un any,
perquè
quan hi vas cada dia
a la muntanya,
que jo no hi havia pogut
anar mai cada dia,
o sigui,
va ser a partir d'aquest moment,
no?
Hi vas cada dia.
Hi ha moltes petites coses.
Bé,
intento anar-hi,
si no tinc molta feina
que he de baixar Barcelona,
això, sí.
Val, val.
Cada dia,
a l'hora del migdia,
m'escapo.
Home,
ara, per exemple,
també hi vaig algun dia de nit,
perquè,
al vespre,
perquè ara aquests dies
són dies que les basses,
per exemple,
hi ha els gripaus
i les granotes,
que hi ha tota la...
tot el cicle de reproducció
i tot això,
ja és molt divertit.
Bé,
és molt divertit.
Vull dir que veus molt...
Molt de moment.
Moltes granotes,
molts gripaus,
moltes salamandres,
és molt divertit.
És molt distret.
Però, sí,
surts a la muntanya,
t'acostumes a sortir,
per exemple,
al migdia,
faig una pausa
i en lloc de quedar-me a casa dinant,
doncs surto.
I vas veient com va canviant tot.
Ara aquests dies és fantàstic,
no?
Les flors que comencen a sortir,
i cada dia és diferent.
Clar,
la gent et diu
i no et canses
de fer sempre el mateix recorregut?
Jo us dic
que mai és el mateix recorregut.
O sigui,
cada dia hi ha petites modificacions,
petits canvis,
segons també,
doncs,
per exemple,
avui fa un dia,
fa un dia humit,
doncs,
avui és fantàstic,
o sigui,
està sensacional,
no?
Està tota la muntanya,
les plantes estan com esterrufades,
no?
Està fantàstic.
Ostres.
I altres dies som sol radiant,
no sé,
és molt,
és una cosa que,
diguem-ne,
que si tens sensibilitat
pels petits detalls,
és un espectacle fascinant.
I,
lligant una mica
amb l'exposició d'aquí de Sant Just,
del món orgànic,
amb tot això que ens has explicat,
per tant,
hi ha un nexe d'unió,
no?,
entre el llibre i l'exposició,
entre aquesta exposició
de l'Espai Mercat de Sant Just,
tu,
no sé si t'has informat,
o t'han explicat una mica
com va el tema del món orgànic,
com creus que es pot enllaçar,
no?,
que el tema de les hores noves
amb tot el món orgànic,
que s'enfoca en aquest concepte
de naturalesa,
paisatge,
en temes,
doncs,
això,
orgànics?
Sí,
jo crec que hi ha molta gent
en aquest moment,
jo no només a Catalunya,
sinó arreu del món,
amb una mateixa sensibilitat,
és a dir,
preservar el que tenim,
augmentar-ho si és possible,
i recuperar,
doncs,
des de,
no sé,
tot això que hi ha
d'aquests moviments
d'economia circular,
no?,
d'intentar que les,
doncs,
que no hi hagi residu,
que hi hagi el mínim residu possible,
i que les coses
es retroalimentin,
no?,
fins al tema
de la defensa
de la biodiversitat,
que és un tema
que és molt important.
aquí,
per exemple,
un dels temes
bàsics del llibre
és un senyor
d'aquí dalt
de Rússia,
és un senyor jubilat,
que s'ha dedicat
a recuperar
les pomeres
antigues
de les cases de pagès
que estaven abandonades,
i que cada
casa de pagès
tenia
unes pomeres,
algunes,
que només les tenien
en aquestes cases de pagès.
Ha reunit
50 tipus
de pomes
diferents.
Caram!
I, aleshores,
és fascinant,
no?
Sí, sí.
Tot això,
aquesta sensibilitat,
està a molts llocs.
Per exemple,
al Vallès,
hi ha gent que està fent-ho
amb les mongetes,
no?
I estan recuperant
els tipus de mongetes
antigues
que hi havia
al Vallès,
etcètera.
Anar buscant
tota aquesta
recuperació
d'aquesta riquesa,
tant des del punt
de vista
del bosc
i del paisatge,
com del punt de vista
de l'agricultura
i del que mengem
i del que vivim
i de tot això.
Llavors,
jo crec que aquesta sensibilitat
és compartida
i, per tant,
és molt fàcil
trobar
diguem-ne,
aliances
i punts de contacte,
no?
I també això,
per això,
les hores noves
el llibre
l'estem portant
a tot arreu,
estem fent
moltes presentacions
i a tot arreu
trobes un caliu
perquè hi ha molta gent
que té aquesta sensibilitat.
Ho té, eh?
Sí.
Que hi conec
d'alguna forma
o li ressona
o si s'hi sent identificat.
Hi ha un moment
en què la gent
hi ha una voluntat,
això que et deia jo,
una inquietud, no?
Després també
hi ha molts elements
negatius
perquè vivim en un món
amb uns hàbits
de consum
i amb unes despeses
d'energia
i tota una sèrie
de problemàtiques
que no són fàcils
de resoldre.
Vull dir,
no, no,
tampoc podem caure
en una ingenuïtat
de pensar
que aquestes petites coses
que fem
solucionaran els grans problemes
que hi ha plantejats,
no?
Però sí que hi ha
una,
això,
vull dir que
sense sensibilitat,
sensibilitat,
sense, diguem-ne,
capacitat
de subtilesa
a l'hora
d'apreciar les coses,
sense un amor
cap al món
orgànic,
cap al món
biològic,
cap al paisatge,
no ens en sortirem.
Clar.
Molt bé, doncs,
Júlia,
només em queda
preguntar-te
una cosa
i és
quina relació
té el llibre
d'aleshores
de Josep Pla,
un llibre del 53.
Sí,
una mica,
jo volia fer
el meu
sense el Pla,
però el Pla
havia fet un llibre
l'any 53
que era justament això,
era tot un any.
I aleshores
vaig pensar
que
podia
en algun moment
diguem-ne,
jugar una mica
amb el text del Pla.
És a dir,
que si el Pla,
per exemple,
havia explicat
com era
una,
com s'agaven
un camp de blat
l'any 53,
diguem-ne,
que jo podia fer
el mateix
l'any 2021.
I aleshores
explico
com s'agaven
un camp
i aleshores
és divertit
perquè, clar,
veus que
el món
ha canviat
moltíssim,
o sigui que
ara el senyor,
per exemple,
fa gràcia,
jo soc bastant
humorista
en aquest aspecte,
llavors el dia
que vaig anar
a la cega
els senyors
que s'agaven,
els nois que s'agaven
d'unes màquines
immenses,
portaven les selles
depilades
i anaven
amb pantalons
curts i xancletes
com si anessin
a la platja.
I no era gens
la imatge
del pagès,
no?
Era un senyor,
un noi,
no?
Sí, sí.
Doncs que es guanya
la vida
amb un tractor
gegant,
no?
I va tallant
blat
per tot Catalunya.
I això
m'agrada,
a mi,
aquesta paradoxa,
aquest element
modern,
o sigui,
no és un llibre
nostàlgic
d'ai,
els pagès
us canaran
amb el carro,
sinó
és simplement
ensenyant
les coses
com són
i dintre d'aquesta
nova sensibilitat
també com han
canviat.
Clar,
molt bé.
Doncs,
Julia,
res més,
esperem trobar-te
el dimecres
a l'Espai Mercart
aquí de Sant Just
i escoltar-te
més aprofundidament
amb el tema
del llibre,
amb la presentació
de les Hores Noves.
Molt bé,
moltes gràcies.
Doncs,
que vagi bé
i fins dimecres,
un plaer.
Fins dimecres,
vinga.
Adéu.
Va,
i deixem un tema
de Meghan Trainor
després d'aquesta entrevista
que hem fet a l'escriptor
Julià Guillamón
que el tindrem
el dimecres aquí
a Sant Just.
El tema de Meghan Trainor
es diu Mother.
The trainer is literally
Mother right now.
I am your mother
You listen to me
Stop all that mansplaining
No one's listening
Tell me who gave you
the permission to speak
I am your mother
You listen to me
Mr. Big Boy
Pulling up in your big toy
Saying all that
Blah, blah, blah
Making all that big noise
Cause you're so frustrated
Emasculated
Cause you got your shit
Caught out
By this little lady
Yeah, your opinion's so strong
Even when you're wrong
But that feels like power to you
Must have forgot
Who you're talking to
I am your mother
I am your mother
You listen to me
You listen to me
Stop all that mansplaining
No one's listening
Tell me who gave you
the permission to speak
I am your mother
I am your mother
You listen to me
You just stop
Bum, bum, bum
Bum, bum, bum
You just stop
Hey
Y'all need a masterclass
for my man
Learn how to satisfy
Like he can
Ain't tryna control me
And owe me
Like an old man
I see a span
Bet you wish you could wife this
Stay mad that's priceless
You with your God complex
But you can't even make life fish
Yet your opinion's so strong
Even when you're wrong
But that feels like power to you
Must have forgot
Who you're talking to
I am your mother
You listen to me
You listen to me
Stop all that mansplaining
No one's listening
Tell me who gave you
the permission to speak
I am your mother
I am your mother
You listen to me
You just stop
Hey
You just stop
I'm my mom
Hey
Lady shake your
Hey
Shake that bum
I'm my mom
You just stop
Fins demà!
A segona hora de la Rambla, el magassin de tardes de ràdio d'Esvern.
Tenim aquí ara amb nosaltres l'Angelina Gasull, que és membre de Justícia i Pau,
i també en Jesús Castro, que és el president del grup d'aquí de Justícia i Pau,
però d'aquí de Sant Just, del poble.
Els saludem els dos que els tenim a l'estudi.
Hola, què tal? Bona tarda!
Hola, Núria.
Hola, Núria. Bona tarda.
Doncs bé, els tenim als estudis per parlar, en certa manera, del sopar de la fam,
que es va realitzar aquest dissabte passat als locals de la parròquia,
un sopar que està organitzat per la parròquia de Sant Just, per l'Ajuntament,
per Justícia i Pau, i també hi té a veure l'organització Mans Unides.
Anem una mica a Toro Passau, per dir-ho així, perquè el sopar de la fam ja ha passat,
però bé, ens agradaria conèixer, que l'audiència també pugui saber els projectes que cada any es presenten en aquest sopar
i qui els organitza, perquè darrere de tot hi ha Mans Unides.
Bé, anem a parlar una miqueta del que és Mans Unides, que és qui organitza aquest sopar, no?
A veure, Mans Unides és una organització no governamental catòlica de voluntaris
que des del 1960 treballa per erradicar la pobresa i sobretot la fam i la misèria
a països del Tercer Món, a l'Àfrica, a Amèrica Llatina, a Àsia i també a alguns països d'oceania,
i que ajuda a milers de persones que no tenen les necessitats bàsiques cobertes.
Aquesta organització va néixer el 1960 per la iniciativa d'unes dones d'acció catòlica de València.
En aquells moments hi havia una crisi humanitària severa, molt severa, a Bangladesh.
Bangladesh. Bangladesh és un estat molt poblat al costat de la Índia i un dels més pobres del món.
Llavors, en aquell moment es van mobilitzar i van fer la seva crida a la FAO
i van fer també una campanya per recollir diners per lluitar contra la fam.
I des d'aleshores, cada any, el segon diumenge de febrer, el segon cap de setmana,
a tot Espanya i a totes les parròquies es recullen diners per lluitar contra la fam.
El que sí que és cert és que s'ha mantingut i es fa a totes les parròquies, no?
I a tot Espanya perquè és una organització espanyola, podríem dir, no?
Que també hi és aquí a Catalunya, no?
Llavors, a veure, Mans Unides ajuda a molts projectes del Tercer Mont.
Però que sorgeixen de la necessitat, és a dir, les demandes les fan la gent que viu allà.
I això és molt important. Ells tenen entitats qui col·laboren i també tenen socis
i aleshores ells fan les peticions. Llavors, fan hospitals, escoles, ajuden a millorar l'agricultura,
ajuden projectes de formació de joves per trobar treball, amb la protecció del medi ambient,
amb donar-los eines davant del canvi climàtic.
I sobretot, ajuden molt a les dones que en aquests països són les que s'emporten la pitjor part
i són les que menys visibles estan.
Aleshores, és molt important que els diners, al no haver-hi cap intermediari,
els diners van directes al seu destinatari.
I des del lloc, allà hi ha una entitat, hi ha uns socis que supervisen els projectes, el seu desenvolupament.
Llavors, Mans Unides té molts voluntaris, no?
Entitats, cíviques, escoles i moltíssima gent, jubilats, a veure, que són voluntaris,
comunitats religioses, grup de joves i altres col·lectius que de manera desinteressada
col·laboren amb Mans Unides, no?
Llavors, és maco explicar l'emblema de Mans Unides.
L'emblema són dues mans, no?
Sí.
I tenen unes lectures molt maques, però no són unes mans del primer món,
on les veurien finetes, amb les ungles arreglades, no.
Són unes mans rústiques, unes mans gastades, unes mans de treball,
però que a la vegada tenen moltes lectures,
que són unes mans que ajuden, unes mans que abracen,
unes mans...
Mai m'havia fixat amb la...
És a dir...
Amb l'emblema.
Sí, és a dir, sí que em tenia al cap que eren dues mans,
però mai m'havia fixat en com eren aquestes mans.
Doncs sí, és bo fixar-te, no?
I comparar amb les mans del primer món, no?
Són unes mans que estimen que ho neixen.
Precisament el tríptic d'aquest any, de la campanya d'aquest any,
el lema és
frenar la desigualtat és a les teves mans.
Val.
Llavors, les aportacions d'aquesta organització provenen de les col·lectes
i que hi ha moltíssima gent que és soci de les aportacions.
I, fetes ja una mica les presentacions de mans unides,
que sabem que està darrere d'aquesta organització del sopar de la fam,
com va anar el sopar de la fam d'aquest any?
Suposo que deuria anar com la resta.
No sé si potser l'audiència no sap molt bé què s'hi fa
i ens podeu donar algunes pinzellades de què consisteixen el sopar de la fam.
A veure, el sopar, l'objectiu d'aquest sopar és recollir els diners per als projectes.
Llavors, prèviament, ja s'ha fet el segon cap de setmana de febrer,
una col·lecta a les persones que assisteixen als actes religiosos.
Llavors, el sopar es fa un dissabte que coincideixi que hi hagi missa familiar
amb l'assistència de les famílies i les criatures que van a catequessis
per preparar-se per la comunió.
Llavors, es fa després de la missa a la sala gran de la parròquia
i a l'entrar se'ls hi lliura un sobre
on cada persona o cada família, lliurement i voluntàriament,
aportarà uns diners que al sortir del sopar es deixen en una capceta.
Aleshores, sempre es fa la sala gran de la parròquia.
Aquest sopar l'organitza la parròquia, Justícia i Pau, les catequistes
i també ens ajuda a l'Ajuntament.
Llavors, és un acte que està obert a tota la gent que és creient,
però està obert a tothom, vull dir, a tothom del poble
que vulgui venir amb aquest sopar.
El tema es treballa prèviament amb les criatures,
es treballa prèviament amb les criatures a les sessions de catequessis.
Per exemple, aquest any vaig trobar que era una iniciativa molt bonica,
se'ls hi va repartir, i això aquest treball el fa la Quima Jiménez,
se'ls hi va repartir una mà de cartolina,
llavors a cada nen se'ls va fer pensar per què servien aquestes mans
i que ho havien d'escriure, el significat de les mans.
Van escriure frases molt maques,
i és una mica per sensibilitzar, un treball de sensibilització.
Aquestes mans, el dia del sopar, estaven exposades,
es podien llegir les frases i després,
a finalitzar, cada criatura es podia emportar la seva mà.
Llavors, es comença amb una introducció que és important,
geogràfica, no?,
amb la projecció del mapa del planisferi,
ara tenim aquests mitjans audiovisuals que ens ajuden.
Fantàstics.
Fantàstics, no?,
perquè comencem amb la projecció del planisferi,
llavors veiem on està situat l'Índia,
subcontinent d'Àsia,
fins que arribem al lloc, no?,
al lloc on es desenvoluparà el projecte.
Aleshores, en Jesús Castro, al nostre cap,
explica el lloc on es desenvoluparà,
les característiques físiques i econòmiques i socials del lloc,
i, en aquest cas, del país.
I després intervé la Quima Jiménez,
que ella és membre de Mans Unides,
i la veritat és que ho fa d'una manera molt entenedora i molt didàctica,
i molt entenedora per les criatures i per tothom,
i a la vegada molt didàctica per les criatures,
i explica el projecte en què consisteix,
i també fa referència, en menys temps, uns minuts,
a com es desenvolupa el projecte de l'any anterior.
Com està anant, no?
Com està anant, exacte, com està anant.
I quan ha acabat la Quima, es comença el sopar.
El sopar és pa amb oli i sal.
I res més, eh?
I aigua.
I aigua.
Aleshores, a veure,
és a dir, és una mica per sensibilitzar
i per agermanament a moltíssims milions de persones
que no tenen ni aquests mínims per poder sopar.
Aleshores, està ben organitzat per una qüestió de mesures sanitàries.
Aleshores, la gent no s'ha d'aixecar,
sinó que els voluntaris,
està tot preparat en una taula,
i els voluntaris, les voluntàries i voluntaris,
de Justícia i Pau i Catequistes,
ho reparteixen a la gent.
Aleshores, tot el material,
els aliments que es fan servir,
són donacions.
El pa ens el regalen un forn d'aquí Sant Just,
una altra persona porta l'oli,
l'aigua, els tovallons,
i el sopar de paper.
Queda repartit.
I l'Ajuntament, cada any,
ens deixa els gots de plàstic
que són reutilitzables
i a la vegada fa il·lusió
perquè també és un sopar sostenible,
perquè es fa servir paper
i el plàstic no s'utilitza.
Molt bé.
I quan s'acaba el sopar,
hi ha un ambient festiu
i un ambient agradable.
D'haver compartit aquella estona.
D'haver compartit aquella estona,
de conèixer altres indrets del món
que viuen d'una manera diferent
i d'haver aportat el teu granet d'arena
per millorar la situació d'aquesta gent.
Jesús Castro, què tal?
Bona tarda.
Hola, hola, bon dia.
Com ens ha comentat Angelina,
un any més tu també hi vas ser present
com a president del grup de Justícia i Pau.
Me'ns pots explicar una mica,
fer un resum dels projectes
que es van presentar aquest any?
Sí, us podem explicar una miqueta.
Molt bé.
Els projectes d'aquest any
anaven, com ha dit molt bé l'Angelina,
a dues regions de la Índia
que estan situades més o menys
a la meitat del que és el subcontinent,
a la meitat de l'estat, diguem-ne.
Val.
Al centre.
Els dos projectes són molt interessants
perquè el primer,
el que parlarem ara,
beneficiarà a unes 1.500 persones.
Hola, no està malament.
1.500 persones.
en un lloc
que hi ha una pobresa extrema.
Pobresa extrema
és més enllà de la pobresa.
És aquella que...
És el que està allà.
Allò que diuen
Nacions Unides
d'un dòlar al dia
és que a vegades
n'hi tenen un dòlar al dia.
Caram.
En pobresa extrema.
Llavors,
hi ha unes necessitats
màximes allà, no?
Llavors,
el projecte,
el que vol
té
el treball de fer
és que vol
millorar les collites
perquè la gent
es dedica a l'agricultura,
bàsicament.
Fons d'alimentació
i manteniment
de la vida
d'allà.
D'acord.
Les collites
amb el canvi climàtic
ens ofereixen
una mena producció
per la manca d'aigua.
Clar.
Llavors,
fan falta coneixements
per adaptar-se al clima.
En tot cas,
s'han de donar coneixements
de com utilitzar l'aigua
més racionalment
i també
d'escollir
les llavors
més adequades
per la situació
de sequera.
Val.
Bàsicament,
això és per l'agricultura.
Però,
a més a més,
també
es vol
ajudar
a les dones,
al grup de dones,
ampliar els seus
coneixements
i donar
eines
perquè puguin,
per exemple,
optar
a les
ajudes
gubernamentals
que moltes vegades
no poden fer-ho
per desconeixement
o perquè no tenen,
no saben fer-ho.
No tenen suport.
No tenen suport.
Elles no ho saben fer,
no tenen suport.
Que això també,
amb una certa
escala diferent,
ens passa aquí,
també.
Sí, sí, sí.
També passa una miqueta
amb la pobreza.
A una escala
més reduïda,
òbviament,
però, bueno,
no deixa d'haver-hi una...
Sí.
Hi ha dificultats
per demanar
les ajudes,
diguem-ne.
Clar.
Després,
també,
es tracta
d'ajudar-los
a les dones,
que són els elements
bàsics
de la societat,
amb els llocs,
no?
I aquí són
bàsicament
imprescindibles.
a millorar
la seva salut,
també.
Vale.
I també,
una cosa molt important,
és dintre d'aquesta
pobresa,
poder-los donar
les eines
per evitar
el desnudiment
infantil.
perquè
l'alimentació
careix
de moltes...
de moltes...
de moltes...
de moltes matèries
minerals
o vitamíniques,
fins i tot
de subsistència.
Sí, sí, sí.
I llavors
es tracta també
de formar-los
i del que és
més important
i necessari
en cada moment.
També important.
Sí.
i també
detectar
els mitjans,
siguin d'eines
o siguin de
coneixements,
necessaris
per poder desenvolupar
aquesta millora.
Aquesta millora.
És a dir,
que el projecte
consistirà una mica
en poder donar
aquestes ajudes
o aquesta mena
de formacions,
no?
També.
Sí, sí.
Per poder desenvolupar
aquest sistema
d'agricultura
més sostenible,
no?
Això.
I també
és evident
que
aquests països,
parlem
d'aquest any,
no?
Sí.
De les necessitats,
perquè això
està focalitzat allà
en un soci
de mans unides.
D'acord.
Que tenen
fins i tot
un local
que fan servir
per trobar-se,
no?
Però
aquesta zona
de la Índia
hi ha molta
pobresa en general.
Malgrat que
el que és
l'Estat
en els últims
deu anys
a nivell global
ha millorat
la seva situació
qualitativa.
Però
hi ha moltes zones
com aquestes
que estan...
Que encara queden
molt enrere,
no?
Que potser estan...
Els hi falten
molts recursos,
formació a les persones,
salut,
pel que comentaves
també, Jesús,
a les dones,
no?
A la població infantil,
evitar aquesta
desnutrició...
Formació
amb higiene,
amb higiene,
tot això és molt important.
L'altre projecte
és molt semblant,
a més són regions
que estan
costat per costat,
que hi ha
uns pobles,
en aquest cas
el projecte
ajudarà
2.400 persones.
Home,
2.400?
I és el doble
de les altres,
les altres eren 1.500.
No,
el doble no,
però bé,
un nombre
potser una mica
més elevat
de persones,
que igualment
1.500 ja són moltes,
però bé.
Bé,
aquí
la qüestió
és
de molta
pobresa
també
perquè
els poblats
que hi ha allà
ara,
ara en aquest moment,
són barraques,
viuen en barraques,
construïdes
per ells mateixos,
amb materials
recicables
i
llavors
en aquest cas
què passa allà?
Les rentes
pràcticament
no existeixen,
els que poden
fer alguna labor
els hi paguen
una misèria,
una misèria,
són explotats,
per tant,
també
pobresa extrema,
analfabetisme
fortíssim
i
falta d'atenció
sanitària
també,
que és el primer
que haurien de tenir
d'alguna manera
per part
del governamental
o de les administracions
o del poder
que sigui,
l'econòmic
o el que sigui
i això
no el tenen,
els hi estan
abandonats.
Caram.
Llavors,
explotació laboral,
ja ho hem dit,
i
moltes coses
que els hi passen
per aquesta penúria
que fa que no puguin
portar una vida digna.
Clar.
Una vida digna
de mínims.
Llavors,
el projecte
es tracta
concretament
de formar
els nens
petits
a la població infantil
diríem.
Sí,
amb uns mínims
que els hi permeti
després accedir
a l'educació
reglada,
a les escoles
reglades
o les escoles
públiques,
perquè en el nivell
que tenen
pràcticament
desconeixen
totalment
les lletres,
desconeixen
totalment
la part numèrica.
Bé,
l'analfabetisme
que comentàvem,
no?
Exacte,
i llavors
aquests
preensenyaments
són necessaris
per poder accedir
a l'escola,
és a dir,
començar
per el més
necessari
en aquest sentit.
És a dir,
seria una mica
cursos,
activitats,
activitats,
sobretot
en temes no formals
també nens i nenes
perquè es puguin
integrar
a l'escola pública.
El que seria
l'escola pública.
Exactament.
D'acord.
Després també
hi ha un aspecte
interessant
que és
ajudar les dones
perquè puguin
generar
ingressos
en els
ingressos
en les
feines
a partir dels
aprenentatges
que puguin
adquirir
en cursos
de formació
per exemple
de cosir
tèxtils
ser autosuficients
elles mateixes
informàtiques
perquè la informàtica
en el caràcter
dels
diferents
pobles
que hi ha
a la Índia
tenen un do
natural
per aprendre
informàtica.
Sí,
és veritat
que a vegades
es dona
que el tema
de la informàtica
estan molt avançats
a nivell d'estats
amb la informàtica
és un país
molt potent.
Però
no l'automí té
accés
i per tant
la informàtica
és una manera
d'accedir
a un lloc
de treball
i també
l'anglès
per entendre's
amb les autoritats
del centre.
Sí,
i la Índia
el tema
de l'anglès
és una llengua
que sempre ha estat
molt fortament...
Sí,
sí.
Llavors també hi ha
una cosa
que volem dir
que en aquest poble
hi ha un...
en aquesta regió
hi ha un poble
dels pobles
que es diu
Bopal.
Bopal.
Fa 38 anys
Bopal
tenia una planta
química
que treballava
tocant
les barraques
aquestes.
D'acord.
Aquesta planta
química
feia pesticides
i fertilitzants
per l'agricultura.
D'acord.
I aquesta planta
un bon dia
va explotar.
Va explotar.
I va deixar anar
un gas
barrenós
que es diu
isocianato
de metil.
Ostres.
Entre parèntesis
mic.
Va matar
35.000 persones.
Què dius?
Si Bopal
té 30.000 persones
al poble
en va matar
35.000.
35.000?
Al poble
i una part
d'una altra.
Sí, no, no,
clar,
dels voltants.
I van quedar
ferits
o malalts
500.000
persones.
Caram.
Aquesta planta
és una planta
de propietat americana,
una companyia multinacional.
Sí.
I una part
de la planta
també
de propietat
del govern
de la Índia.
Vale.
Només val a dir
que
després
de tots
aquests anys
van haver
diversos judicis,
però
els responsables
de la planta
s'han lliurat.
s'han lliurat
totalment.
I les indemnitzacions
que havien d'haver donat
a les poblacions
i ajut als malalts
no passaven
a 300 euros
per persona.
Oh.
Un desastre,
vaja.
Per tant,
el que hem parlat abans
del segon projecte...
Vigila que enrossa
el micro amb la jaquea.
Ara.
Sí.
Doncs,
el que hem parlat abans
de l'ajuda
al poble
abans
va en aquest poble
una part
d'aquesta ajuda
o pala
aquesta,
que estan actualment
encara
en tota aquesta pobresa.
Déu-n'hi-do.
Ens queda
poquet temps.
Angelina,
Jesús,
jo no sé si
volíeu fer referència
a algun altre aspecte.
En Jesús
ens ha acabat
d'explicar
aquest segon
projecte.
També hem parlat
del primer,
de com va anar
l'Angelina
ens ha explicat
el sopar de la fam
aquí a Sant Just
i també una mica
de què és
Mans Unides,
perquè al cap i a la fi
és l'organització
que també hi està al darrere.
Mira,
jo només voldria
acabar
dient que
el 2022
a Catalunya
i a Balears
es van dur
els següents
projectes
Mans Unides.
Mira,
18 projectes
educatius,
12
de projectes
agropecuaris,
és a dir,
relacionats
amb l'alimentació,
amb l'agricultura,
amb el medi ambient,
amb donar eines
pel canvi climàtic.
9 projectes
sanitaris,
7 projectes
socials,
amb els drets humans,
la societat civil,
treballar
sobretot
el dret
de les dones,
l'escola,
i
per continents,
eh,
per continents
es van
financiar
27 projectes
a l'Àfrica,
12 a l'Amèrica
Llatina
i 7 a l'Àsia.
I la satisfacció
que aquests
projectes
han millorat
la vida
a centenars
de milers
de persones
pobres.
I només
estic parlant
dels projectes
del 2022
i a Catalunya
i Balears.
Oh,
uau.
A Catalunya
i Balears.
Déu-n'hi-do.
Molt bé.
Uau.
Doncs ha estat
un plaer
tenir-vos els dos
i apropar-nos
una mica més
també al
sopar de la fam,
com es fa aquí
a Sant Jús,
qui ho organitza,
i també saber
els projectes
que es presenten,
que cada any
van canviant,
no?,
i a veure d'aquí un any
com estan funcionant
aquests dos
que ens heu presentat.
Puc dir una cosa?
Sí.
Aquesta setmana,
divendres,
els nostres companys
de Justícia i Pau
de Sabadell,
Justícia i Pau
de Sabadell,
fan un sopar
de la fam,
també, diguem-ne.
Ah, també.
Sí.
Però en aquesta vegada
el sopar de la fam
tenen un invitat,
un invitat
que és sirià,
que ve de Síria.
Ostres.
I aquest es diu,
aquest senyor es diu
Joan Babeli Sabah,
Sabah,
i parla de Síria
i el títol serà
entre la guerra
i el terratrèmol.
Molt bé.
La guerra i el terratrèmol
que ha afectat
a Síria,
a Turquia,
però també molt important,
que això no es diu gaire,
el Kurdistan.
També.
Perquè el Kurdistan
és la zona
que Síria
considera rebel,
però que tenen
una autonomia
i tenen
un govern propi
i són els que
han sofert més
el terratrèmol.
doncs
en parlaran,
suposo,
en aquest sopar
també
de Justícia
i Pau de Sabadell
amb el convidat
que tenen.
Res més,
ara sí,
ho hem de deixar aquí,
ha estat un plaer
als dos,
que vagi bé
i fins la propera.
Vinga,
adeu.
Adéu.
Nosaltres deixem el programa
en aquest punt,
us hem estat fent
companyia
des de les 5 de la tarda
aquest parell d'horetes.
Podeu recuperar
tots els continguts
d'avui
a ràdiodesverm.com
anirem penjant
també els podcasts,
no només a la web,
sinó a les xarxes socials.
Ens podreu trobar
a
arrobalaramblanou8.1
tot seguit
i amb minúscules
tant a Twitter
com a Instagram.
res més que acabeu de passar
bona tarda,
ara a les 7,
sonarà l'informatiu
de notícies
d'aquí del poble
per estar al dia
de tot el que passa
a Sant Jús.
Un informatiu
a càrrec de
Lua López.
Tornem demà
a la mateixa hora,
dimarts,
també de 5 a 7,
aquí al programa
de tardes
de ràdio
d'Esvern,
la Rambla.
Que vagi bé.
Una abraçada.
El canvi climàtic
asseca els rius.
Posa en risc
l'abastament d'aigua
i la producció d'aliments.
Treballem per fer front
a la sequera
i garantir l'aigua,
però cal l'esforç
de tothom.
Cada gota com té.
La pluja no la controles,
l'aixeta sí.
Generalitat de Catalunya.
Ei, vinga, som-hi ja.
És el moment
de fer el pas.
A casa, a la feina
i al carrer.
Quan anem de festa
o al taller.
Parla'm amb el teu acer.
Només hem de començar
a proveu en català.
Tu part i jo
per tu buur.
T'inclare.
T'inclare.