per poder viure aquí sense necessitat d'ajudes. Pensar que els que estan aquí són delincuentes, no. Els que estan aquí entran, alguns llevo dos anys, un any i pico, alguns estan fent cursos, vas a l'escola, ara no pots anar, perquè no tens on dormir. Llavors el primer problema, per favor, legalitzar la gent ja i donar-nos on vius i donar-nos el nostre dret, com tots els altres d'Espanya. Montse Poblet, José Antonio Rodríguez, Catalunya Ràdio Badalona.
Ara als esports, Enric Inglés. L'Espanyol remunta i guanya 1-2 al camp de l'Atlètic Club amb gols de Romero i Pere Milla. Els blanc i blaus es situen a dos punts de la zona Champions i es refermen com a cinquens a la classificació de la Lliga. I l'exjugador del Barça, Rafa Rafinha Alcántara, ha anunciat que retira als 32 anys. El brasiler fa més d'un any que no jugava per una lesió al genoll i l'última experiència en actiu va ser a la Lliga de Qatar.
I a l'eurolliga de bàsquet, Fenerbahçe-Barça, a tres quarts de set, amb transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio. Els blaugranes jugant a la pista de l'actual campió que entrena l'exblaugrana sarona Jessica Vicious. Fins aquí les notícies.
Bon dia, passant 5 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Doncs ahir va ser un d'aquells dies marcats en vermell al calendari, el sorteig de Loteria Nacional de Nadal, un dia que any rere any ens torna a posar davant d'aquella il·lusió compartida, d'aquell somni col·lectiu que a alguns els canvia de vida de cop i a altres no tant. Per a qui no ha tingut sort, doncs com nosaltres, que estem aquí fent programa,
Estem treballant, seguim endavant i sobretot seguim gaudint d'aquestes festes tan assenyalades que ja tenim a tocar. Però per qui ha tingut sort enhorabona, de veritat, que ho gaudiu, que ho celebreu i que us serveixi per viure una mica més tranquils. I ara sí, ja que estem en aquell moment de l'any en què el Nadal es nota en l'ambient,
Ja fa dies que el compte enrere està en marxa, oi? Es respira al carrer, als comerços, a les converses, a les presses i també als retrobaments. Aquella sensació que tot s'accelera, però alhora que alguna cosa ens convida a aturar-nos una mica. Ahir mateix ho vam viure de ben a prop al mercat municipal, en el programa especial. Hi havia un caliu, hi havia un moviment, hi havia vida. Gent fent les últimes compres, pensant ja en els àpats, en les trobades familiars, en tenir-ho tot a punt per aquests dies. Aquell ritual tan nostre...
que es repeteix cada any i que, malgrat tot, sempre fa una mica de màgia. Així que avui encararem el programa amb aquesta energia, la d'un Nadal que ja truca a la porta amb o sense premi, amb l'essencial intacte, amb ganes de compartir, d'acompanyar-vos i de continuar explicant des d'aquí, des de Ràdio d'Esvern, tot el que passa. Perquè això també és Nadal, ser-hi, comunitat i viure-ho plegats. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I ara donem un cop d'ull al sumari.
El menú radiofrònic per avui dimarts 23 de desembre és el següent. Començarem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs de les portades dels diaris amb Mariona Sales, cap d'informatius, i passarem a les efemèrides del dia. Tancarem aquest primer espai amb el temps, amb en Carles Rius, i després dels bolletins informatius, l'entrevista del dia. Avui recuperarem una entrevista del refugi que es va fer la setmana passada, Enric Luzan, l'esplugui que està fent la volta al món,
a peu. També tancarem aquesta segona hora amb l'espai d'actualitat econòmica amb en Rafael Redondo i el programa d'avui posarà el seu punt i final amb l'espai d'en Jan Bigata preguntant s'entén la ciència i amb nutrició i dietètica amb l'Elvira Sánchez.
Sigueu benvinguts i benvingudes un matí més aquí a Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres i ja comptant les hores que queden per les celebracions nadalenques, però avui qui posa aquest inici musical del programa és l'oreja de Van Gogh. Bon dia!
Fins demà!
Fins demà!
Comenzamos a soñar. La felicidad es un maquillaje de sonros amables desde que no estás. Siempre serás bienvenido a este lugar.
Si te mirarás, yo nunca olvidaré el último. Y siempre serás bienvenido a este lugar, a mi lista de obsesiones que no nos olvidarás.
Benvolguts oients de Ràdio d'Esvern, tot l'equip de Just Sardanes, el Carlitus, el Faust, el nostre assistent virtual i jo mateix, us volem desitjar molt bones festes, que passeu un Nadal entranyable, un cap d'any excitant i que els Reis us portin el 2026 ple de felicitat. Just Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre, els dissabtes de 10 a 11 del matí i naturalment el podeu seguir per internet al portal de radiodesvern.com Bones festes!
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Jús oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Jús. Us hi esperem.
I marxem ara a descobrir les notícies de Sant Just. Marxem a destacar els tres titulars del dia i ho fem amb Mariona Salles. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Bé, no sé si t'has fixat, però jo he tornat amb la veu una mica més ronca d'ahir del programa. No és que ens desfacéssim massa, però no sé si era aquell lleiret que entrava per la porta del mercat quan s'obria i es tancava. Potser, potser. Perquè, clar, va entrar molta gent al mercat i hi va haver molt de moviment. Però sí, sí, m'ha quedat aquesta veu. Però em fa més interessant, oi, Mariona?
Una mica, jo és que a mi les veus anfòniques sempre m'han agradat bastant. Ah sí, eh? D'acord, d'acord. Molt bé, doncs res, a fer programa... Em posaran en hora nocturna, saps? Avui em posaran en hora nocturna. Bon dia, bona nit, benvinguts a les nits de Ràdio d'Esperma. Exacte. Doncs vinga, comencem amb els tres titulars. Comencem parlant de les convocatòries obertes per ser patja de reis o acompanyar ses majestats a residències el 5 de gener.
També parlarem de la nova edició del quinto de Nadal del Casal Popular La Sala i tancarem amb l'ATM, que manté la bonificació al 50% a l'AT usual i l'AT jove. Comencem, com sempre, amb la primera notícia i ho fem avui en qualitat cultural. Mariona, comencem parlant de Sant Just i dels Reis Mags d'Orient.
Exacte, i és que els infants i joves de Sant Just poden tornar a participar activament en les activitats de Reis d'aquest 2026 amb dues convocatòries que l'Ajuntament ha obert fins al 31 de desembre. La crida inclou d'una banda la possibilitat de fer de patxa de la cavalcada de Reis i de l'altra d'acompanyar ses majestats en la visita a les persones grans a les residències del municipi.
Poden optar a ser patxes de la cavalcada tots els nens i nenes nascuts el 2013, 2014 o 2015 que vulguin col·laborar amb Ses Majestats durant la desfilada del 5 de gener. Les sol·licituds s'han de presentar a través de l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Fins al 31 de desembre. I en cas que les inscripcions superin les places disponibles, es durà a terme un sorteig el 2 de gener al programa La Rambla, de Ràdio i d'Esvern. No sé si et sona aquest programa. Sí, sí, diuen que la primera hora és molt interessant, que la fan dos joves injustencs, que molt bé, que molt bé.
Doncs això, tindrem el sorteig el 2 de gener, en el cas que les inscripcions superin les places disponibles, que sempre passa. Que passarà. Exacte, perquè és una convocatòria que té molt d'èxit. I pel que fa a la visita a la gent gran, tres patxes i un rei mag recurren les residències del municipi, el matí del 5 de gener, i poden participar els joves nascuts el 2013 o abans, que també han de presentar la seva sol·licitud a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern, també abans del 31 de desembre.
I de la mateixa manera, si hi ha més voluntaris que places, es farà el sorteig en les mateixes condicions i en la mateixa data que en el cas dels patxes de la cavalcada. Doncs, com dèiem, en cas que superin aquestes inscripcions a les places disponibles, es durà a terme aquest sorteig el 2 de gener en aquest mateix programa aquí a Ràdio d'Esvern. Passem a més qüestions, mantenim la temàtica cultural i passem a parlar del quinto de Nadal de la sala.
Exacte, i és que el Casal Popular La Sala celebrarà la quarta edició del quinto de Nadal el pròxim 27 de desembre, que és una activitat que començarà a dos quarts de set de la tarda al Casal de Joves de Sant Jus. L'esdeveniment manté el format tradicional i l'àmbient festiu que l'han consolidat com una de les cites destacades del calendari nadalenc del municipi, ja que no sé si hi ha anat alguna edició, Dani, no, però el Casal de Joves està a rebentar de gent.
Sí, eh? He vist alguna fotografia i la veritat és que ho omplen, eh? Si arribes tardet, t'has de barallar per aconseguir cadira. Carai. Sí, sí. I bé, doncs el quinto, per qui no ho sàpigues, és un joc d'atzart típic i molt arrelat a la tradició catalana, molt similar al bingo, però que no funciona exactament de la mateixa manera, perquè cada participant rep un cartró numerat de l'1 al 90, és a dir, tothom té tots els números,
I ha de marcar els números que el lloro o la cotorra, que és la persona encarregada de cantar les boles, va anunciant amb les expressions característiques del joc. Els assistents competeixen per aconseguir primer el quinto, que és una fila completa, i posteriorment la plena, que és un cartró. No és el cartró sencer, evidentment, perquè tothom té el mateix número, però dins del cartró hi ha sis quintos, que es diu.
Quintos no, plenes. I llavors quan fas una d'aquestes sis senceres, que són tres línies, crec, o quatre, tres, doncs tens la plena, que seria l'equivalent, doncs el bingo. Molt bé. I en aquesta edició la sala ha preparat paneres perquè els guanyadors s'enduguin un premi especial. L'activitat també comptarà amb servei de barra amb preus populars, creant un espai festiu i participatiu pensat per totes les edats.
Perfecte, doncs així un acte entretingut, divertit, per també acomiadar aquest any 2025. Serà el 27 de desembre, dissabte, en aquest cas amb ganes i amb il·lusió de gaudir d'aquest quart, quinto de Nadal de la sala. Passem a més qüestions, passem a transport.
Doncs sí, parlem ara de l'ATM, que ha aprovat el 22 de desembre d'ahir, les tarifes del transport públic pel 2026, que finalment mantenen la bonificació del 50% aplicada a l'AT usual i a l'AT jove, així com els títols socials per famílies nombroses, monoparentals i persones en situació d'atur.
Aquest manteniment queda condicionat a l'aportació econòmica del govern espanyol i bé les noves tarifes entraran en vigor el 15 de gener del 2026 i els títols del 2025 es podran utilitzar fins al 28 de febrer, excepte la T jove i la T70-90 que seran vàlides fins al 30 d'abril. Més enllà de les bonificacions, tots els títols integrats experimentaran una actualització mitjana del 3,5% ajustada a l'IPC amb l'objectiu de garantir la continuïtat i la qualitat del servei.
L'increment s'aplicarà de manera no lineal per preservar l'equitat territorial, reduint l'impacte en els desplaçaments de més llarga distància, que ja parteixen de preus més elevats. Amb aquesta decisió, els dos abonaments més utilitzats, que són la T-Usual i la T-Jove, continuaran custant la meitat del seu preu real, amb la voluntat de favorir els usuaris recurrents i mantenir un accés assequible al sistema.
El manteniment de les bonificacions representa un esforç pressupostari proper als 250 milions d'euros, dels quals 120 milions són assumits directament per les administracions que integren l'ATM. La resta correspon al finançament estatal pendent de confirmació. I bé, pel que fa a la validesa dels títols, qualsevol abonament comprat durant el 2025 es podrà actualitzar a tarifes del 2026 pagant la diferència entre preus a partir del 15 de gener i fins al 30 de juny, cosa que permet als usuaris que puguin continuar utilitzant els títols al llarg del 2026 en plena vigència.
Per tant, si algú se n'acaba de comprar un, que sàpiga que el podrà canviar, això sí, pagant la diferència, a partir del 15 de gener, però que no l'haurà comprat per res.
Abans de passar a les portades dels diaris, marxem a repassar aquests tres titulars, aquestes tres notícies. Hem parlat de la convocatòria oberta per ser patja de reis o acompanyar ses majestats a les residències el 5 de gener. Els infants nascuts entre el 2013 i el 2015 i els joves del 2013 en Sà poden inscriure's fins al 31 de desembre.
El sorteig, si cal, es farà el 2 de gener a la Rambla de Ràdio d'Esvern. També pel que fa al quart-quinto de Nadal del Casal Poblar-la-Sala tindrà lloc el 27 de desembre. El Casal de Joves acollirà una nova edició del Joc Nadalenc amb paneres per als guanyadors i també amb ambient festiu propi de la tradició. I ja hem tancat avui aquest espai amb l'ATM que manté la bonificació del 50% a la T usual i la T jove dins de l'actualització tarifària del 2026. Les noves tarifes
entraran en vigor el 15 de gener, amb increments mitjans del 3,5% i amb períodes ampliats de validesa pels títols adquirits durant el 2025. Ara, petits recés per publicitat i tornem de seguida, com sempre, amb les portades dels diaris.
A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Quan la mama em...
Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
I ara repassem les portades dels diaris d'avui dimarts 23 de desembre. I com sempre, Mariona, ens adem a aquest espai amb la portada del diari Ara.
Doncs el diari ara obre avui amb les eleccions autonòmiques d'Extremadura i diu que limiteix el candidat del PSOE a Extremadura per la desfeta electoral. Diu que els socialistes liderats per Miguel Ángel Gallardo perden 10 escons respecte al 2023. Feijó reclama responsabilitats a Vox en la negociació i Abascal avisa que els seus no poden ser traïts.
I en fotografia principal veiem el president del PP, Alberto Núñez Feijó, i la presidenta en funcions d'extremadora, Maria Guardiola, que van celebrar ahir a Madrid amb altres presidents autonòmics la majoria obtinguda, tot i que necessitaran Vox per governar. Altres notícies del diari ara parla de la loteria de Nadal. Diu que la sort torna a esquivar a Catalunya. Només una administració de Sant Boi ha venut sèries d'un tercer i un quart premis.
També més notícies del diari. Ara veiem que Milagros Tolón serà ministre d'Educació i el Massaiz portaveu. També parlar de les marxes a favor i en contra dels migrants del B9 a Badalona. I tanca portada avui al diari. Ara parlant de la Universitat de Barcelona que torna a denunciar a la Fiscalia el grup de recerca Crea. I marxem a més portades. Marxem a la portada del periódico en català.
I avui la portada del periódico en català és una imatge paisada del sorteig extraordinari de la loteria de Nadal, amb tots els números que van tocar, tant aquells premis més petits com també els premis més grans. I bé, doncs allà podeu recuperar la llista de números premiats en cada una de les... com?
Carai, eh? Ostres, és que és difícil això de llegir al revés, eh? Molt, molt. És això difícil. Bé, sigui com sigui, que ho teniu a la web del periòdico i que podeu, doncs, veure... No ho aconseguim, eh, Mariona? Estic aquí llegint del revés. És que, explica...
Entre la qualitat de la imatge. Exacte. Explicarem el que està passant als nostres oients. Nosaltres fem servir un sistema operatiu, un programa que ens replega, que ens ajunta totes les portades dels diaris del dia. I en aquest cas, la del periòdico d'avui l'han posat...
en format vertical, com sempre, però el disseny és apaisat, és horitzontal, i per llegir se'ns està complicant una mica la tasca. Però, sigui com sigui, el resum és aquest, que podeu recuperar tots els números premiats d'aquesta loteria de Nadal a la portada del periódico.
Ara marxem a la informació que hi ha dins d'aquest diari del periòdico en català. L'hem trobat a partir del periòdico.cat, el seu web digital. I arrenca amb el pla de Rodalies, que ha executat un 72% dels 3.500 milions previstos. El Ministeri de Transport, que va presentar el projecte el desembre del 2020, calcula que la posada al dia del servei s'allargarà dos anys més.
Més qüestions. El govern prepara una llei per situar el cementiri nuclear permanent. També pel que fa a política catalana, el govern ha aprovat la meitat de les lleis proposades per aquest any. I també ens parlen de Gallardo, que dimiteix després del daltabaix socialista, però s'aferra a l'escó.
I bé, doncs comentem també que Feijó demana a Vox que no interpreti els resultats de forma capritxosa, que la Unió Europea prorroga sis mesos les sancions al Kremlin per la invasió a Ucraïna, i també ens parla de la primera superilla de l'Eixample, a Sant Antoni, que renaixerà el 2027.
Perquè fa a nivell esportiu, l'Espanyol es consagra, Romero i Pere Milla, remunten el gol de Berenguer. L'equip firma una actuació excel·lent amb la cinquena victòria consecutiva que consolida el cinquè lloc i prepara una emocionant derbi en la represa del 3 de gener. Ara sí, passem a més portades, passem a la Vanguardia.
Mariona, La Vanguardia. La Vanguardia obre també amb les eleccions autonòmiques. Diu que Feijo i Abascal es llancen avisos mutus sobre l'abast de la seva aliança. Diu que el PSOE força la dimissió de Gallardo al capdavant del partit a Extremadura i el PP prova de refredar les expectatives d'un Vox reforçat.
En fotografia principal veiem la toledana Milagros Tolón, ministra d'Educació, i diu que Milagros Tolón, exalcaldessa de Toledo i fins ara delegada del Govern Central a Castella a la Manxa, és la nova ministra d'Educació en substitució de Pilar Alegria, que la veiem també a la fotografia a l'esquerra, que surt de l'executiu per presentar-se a les eleccions d'Aragó del 8 de febrer. Diu que la nova portaveu serà la ministra Elma Saiz, que a la imatge la veiem amb vestit marró.
Altres notícies d'avui de La Vanguardia. Veiem que la Universitat de Barcelona porta a la Fiscalia el cas Fletxa per indicis molt greus de coerció sexual. Diu que el rector de la universitat ha suspès de sou dues professores que formen part del grup acadèmic del catedràtic denunciat.
També altres notícies. Veiem que el turisme ja representa el 12,6% del PIB i crea gairebé 2,8 milions de llocs de treball. També parlem de Lleó, que a la grossa cau als pobles dels focs de l'estiu. També la Vanguardia diu que es pot consultar la llista completa dels números premiats a les pàgines centrals de l'edició d'avui.
La Vanguardia ho ha posat més fàcil, eh, que el periòdico? Exacte. No t'ho ha posat així, que hagis de... Bueno, clar, si tens el periòdico amb paper a les mans, ha de ser més fàcil llegir-ho. Totalment. Això segur. Totalment, totalment. Què més? També parlar d'una investigació diu que una auditoria exculpa el Cressa de la pesta i tanca portada avui la Vanguardia parlant de Badalona sobre l'atenció veïnal pel reallotjament dels migrants.
I marxem a l'última portada, marxem al punt avui, que avui entrevista a Maher Kanawati, alcalde de Batlem. No marxarem de Batlem i tornarem a celebrar el Nadal, diu en una cita seva. També entrevista a Oriol Carbonell, fill de Jordi Carbonell, expresident d'Esquerra i empresari, perdoneu, i empresonat pel franquisme. En aquest cas...
diu en una cita també del propi Oriol Carbonell, el 23F van marxar de casa per por a represàlies. Pel que fa a la portada del punt avui, Incògnita Vaticana, Lleu XIV ha inaugurat el seu pontificat amb discreció i missatges conciliadors, però sense concretar encara les seves posicions en l'àmbit pastoral ni en el diplomàtic. Pel que fa a més qüestions, el d'ahir signat avui per Saúl Gordillo diu Sant Pancràs donen salut i feina.
La fortuna passa de llarg i Catalunya només rep prop d'un 3% dels 458 milions que havien gastat els catalans. Pel que fa, doncs, a la crònica de David Portavella, diu veu Elma Sainz davant l'anticicló extremeny.
I pel que fa a l'esportiu, tanquen amb l'Espanyol que remunta i també vens el camp de l'Atlètic amb un 1 a 2. Carlos Romero i Pere Amilla consumen el cinquè triomf seguit. Aquestes són les notícies del dia. Nosaltres ara acomiadem a Mariona Salles, cap d'informatius, que la podreu escoltar als botlletins informatius d'aquesta casa i també a l'informatiu Edició Migdia. Gràcies, Mariona.
Breu pausa musical. Tornem de seguida amb les efemèrides.
Cuando se maria dolores, cuando se quema d'amores, cuando se maria su vela, cuando se maria dolores, cuando se maria dolores, cuando se maria su vela, cuando se maria su amores.
Baila, baila, baila, baila, baila, baila, báilame, esta rumba ta gitana que yo siempre cantaré, pero lo siempre cantaré, pero lo siempre cantaré, esta rumba ta gitana que yo siempre cantaré.
Cuando se ima la dolore, cuando se ima la subela, cuando se ima la dolore.
esta rumba taitana que yo siempre cantaré, pero no siempre cantaré, pero no siempre cantaré, esta rumba taitana que yo siempre cantaré.
Baila, baila, baila, baila, baila, baila, bailame. Esta rumba ta gitana que yo siempre cantaré, pero no siempre cantaré. Pero no siempre cantaré. Esta rumba ta gitana que yo siempre cantaré.
Baila, baila, baila, baila Baila, baila, bailame Esta rumba, esta gitana Que yo siempre cantaré, pero no siempre cantaré
Fins demà!
Es la rombata gitana que yo siempre cantaré, pero lo siempre cantaré.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Mas Lluï, Carretera Reial, Camp Mogolell i Gualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
sense anar més lluny. Comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012 Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. La ràdio de Sant Just
I ara marxem a descobrir les efemèrides del dia.
I avui ens formulem una pregunta. Què va passar tal dia com avui, 23 de desembre, però dels anys anteriors? Marxarem primerament a l'any 1922, quan la BBC Radio començava a emetre les seves notícies diàries, els seus noticiaris, els informatius, que arrencaven tal dia com avui.
Si marxem l'any 1932 es promulga a Espanya la llei de l'impost sobre la renta. També l'any 1948 es va estrenar de forma mundial a la Royal Opera House de Londres a Ballet Cinderella amb coreografia de Frederick Aston.
I també, si marxem a rascar una miqueta més endavant, una mica més a prop dels nostres temps, marxaríem l'any 2022, quan el cantautor Joan Manel Serrat va posar fi a la seva carrera de 57 anys sobre els escenaris amb un últim concert a Barcelona.
I marxem als naixements on trobarem també l'efemèrida musical d'avui. Marxem a l'any 1881 quan Juan Ramon Jiménez, poeta espanyol Premi Nobel l'any 1956, naixia tal dia com avui. També ho feia Maria de las Mercedes de Borbón i Orleans l'any 1910, condesa de Barcelona, i també Vicente del Bosque, entrenador de futbol espanyol.
Però anys més tard, l'any 1967, també naixia Carla Bruni, exmodel i cantant italo-francesa, que també signa aquesta cançó que escoltem avui a Ràdio d'Esvern. Que el que un mandí de Carla Bruni, aquí a la Rambla.
Fins demà!
Serait-ce possible alors ? Serait-ce possible alors ?
Que tu m'aimais encore Mais l'a-t-on vraiment dit Que tu m'aimais encore Serait-ce possible alors
Fins ara!
On me dit que nos vies ne valent pas grand-chose Elles passent en un instant comme fanes les roses On me dit que le temps qui glisse est un salaud Que de nos tristesses il s'en fait des manteaux Pourtant quelqu'un m'a dit que tu m'aimes encore C'est quelqu'un qui m'a dit que tu m'aimes encore Serait-ce possible alors ?
Ràdio 2B FM 98.1
I seguim en el nostre magazín, seguim avançant a la Rambla. Ara anem a Rambla ja per aquelles activitats, per aquella agenda d'activitats pels propers dies al nostre municipi. Arrenquem avui, 23 de desembre. A les 11 del matí s'està duent a terme al llarg d'aquest matí. De fet, començaran breus.
a l'espai de trobada del Casal de Joves, el Decora el Casal, una activitat on es posaran en pràctica tècniques de treball manual per elaborar guarniments nadalencs per endur a casa i per decorar els centres. És una activitat gratuïta que organitza l'Ajuntament de Sant Just i el Casal de Joves.
També al llarg del matí de demà, de 9 a 2, a la plaça Camoapa, el mercat amb volant dels dimecres. Sabeu que es situa a la plaça Camoapa i que tindrà lloc al llarg del matí de demà dimecres. Més qüestions. El dia de Nadal, el dia 25, concert de Nadal de l'Orfeo Enric Morera, el concert tradicional de Nadal amb l'Orfeo i la participació dels cors Coragio Coralfa i de Santi Vilaroblà a l'Orga. Vine a gaudir d'aquest concert tan especial amb una col·laboració de 5 euros i gratuït per infants.
També recordem que estan en actiu les funcions dels pastorets de Sant Just. El 26, el dia de Sant Estema, serà l'última funció, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala del cinquantanari de l'Ateneu. Els pastorets de Sant Just desafien les expectatives amb un naixement la nit de Nadal, un pare misteriós, tres personatges carregant paquets, pastors i una lluita entre el bé i el mal.
Ens fan la pregunta des de la companyia de pastorets de si ens els perdrem. Jo de vosaltres no me'ls perdria. Entrades a la venda al web de l'Ateneu de Sant Just d'Esvern.
Més qüestions, avancem en el nostre calendari, marxem el dia 29 amb el concert de Nadal a la Mallola, el concert de Nadal és de la Coral Harmonia, organitzat per l'Associació de Gent Gran de Sant Just. També tenim el campionat d'escacs el 29 de desembre, el mateix dia, a l'espai trobada del casal de joves. I més qüestions, també al casal...
El Jazz Dance, la tarda dedicada al joc Jazz Dance, on qui vagi gaudirà i demostrarà com segueix el ritme tot ballant en aquest videojoc. També tindrem la festa de Capdany.
El dia 1, recordem que a partir de la 1 de la matinada, el Complex Esportiu de la Bona Aigua ens conviden a celebrar l'any 9 amb música dels 80, 90 i 2000 de la mà del DJ John Kiep. A continuació, també seguirem ballant amb els hits més actuals amb Beca DJ Team, entrada anticipada a Entràpolis per 13 euros i entrada taquilla per 15 a partir de les 2 de la matinada.
Més qüestions, també comentem que els menors de 16 anys són els que han d'anar acompanyats de pare, mare o tutor, i que l'accés a la bona aigua serà pel pàrquing.
I divendres 2 de gener, cinema de Nadal, projecció de la pel·lícula Anso, gato fantasma, dirigida per Yoko Kuno. I en aquest cas és una activitat gratuïta que organitza el casal de joves. Doncs això és tot per agafar l'agenda pels propers dies. Recordem que seguirem també molt pendents de tota la informació, com sempre, al www.radiodesvern.com.
I ara, de seguida, marxem a descobrir també algunes novetats, algunes qüestions. Recordeu que l'Espai Destacades també ens acompanya aquí al programa per posar una mica aquest punt d'informació a través del canal de comunicació de l'Ajuntament de Sant Just.
I avui a l'espai de destacades destaquem en primer lloc el reconeixement a l'Oficina d'Atenció a la Ciutadania de la Policia Local per la seva tasca en matèria de seguretat. L'Oficina d'Atenció a la Ciutadania, l'OH, a la Policia Local de Sant Just d'Esvern, ha rebut aquest matí un reconeixement per part de la unitat d'investigació del cos de Mossos d'Esquadra en agraïment a la seva col·laboració i a la feina feta en la resolució de diversos casos en els darrers temps.
El reconeixement s'ha fet efectiu amb la visita d'agents de la unitat d'investigació dels Mossos d'Esquadra que han volgut destacar públicament el compromís, la professionalitat i la dedicació del personal de l'Oficina d'Atenció de Ciutadania de la Policia Local. La tasca constant i rigorosa quedó a terme des de l'OH.
Ha contribuït de manera decisiva a la resolució de nombroses investigacions, fet que també ha portat a considerar-la una de les oficines d'atenció de la ciutadania de la policia local més ben valorades de l'àrea metropolitana sud i una referència també a escala de Catalunya. Des de l'Ajuntament es vol destacar aquesta feina discreta però imprescindible que desenvolupa la vocació de servei públic i també amb tracte proper a la ciutadania.
Un reconeixement que és també un estímul per continuar treballant amb humilitat, responsabilitat per la seguretat i el benestar del nostre municipi. La policia de Sant Just d'Esvern vetlla cada dia per la seguretat de veïns i veïnes i ofereix atenció directa a la ciutadania des de la seva comunitat.
Oficina d'Atenció Ciutadana, situada al carrer Campa Druseta, número 2, just aquí al costat de les instal·lacions de Ràdio Desvern. Per qualsevol consulta o incidència, es pot contactar amb la policia local al telèfon 93473 1092. 93473 1092.
Vuit minuts per les onze del matí, seguim avançant, marxem a una altra destacada.
I marxem a parlar del ple de desembre que dóna la benvinguda al nou regidor lloc tost López de Cupamunt i aprova no cobrar la part variable de taxa de residus. Dijous 18 a les 7 de la tarda es va celebrar el ple ordinari del mes de desembre a l'Ajuntament de Sant Jus d'Esvern, precedit una hora abans per l'espai de prec i preguntes obert a la ciutadania.
La sessió completa es pot recuperar al canal de YouTube de l'Ajuntament i el ple va avançar amb diversos punts rellevants per al municipi. D'entrada, es va donar la benvinguda al nou regidor de la CUP Amunt, Lluctós López, que va prendre possessió del seu nou càrrec. D'altra banda, també es va aprovar no cobrar la part variable de la taxa de residus per problemes tècnics.
I dins de l'àrea de territori es va aprovar també l'actualització anual de l'inventari dels béns immobles municipals, com ara solars, edificis i drets associats, així com els béns que formen part del patrimoni municipal de sol i habitatge. Es van aprovar també tres proposicions d'urgència al punt de mocions. La primera és l'increment de les retribucions del personal al servei de l'Ajuntament.
per l'exercici 25 i el 26, i també es va aprovar a resoldre les reclamacions presentades a les modificacions de les ordenances fiscals del 2026 per rectificar errors detectats i aprovar definitivament. En tercer lloc, es va aprovar inicialment
la modificació del Pla General Metropolità de Justus i Sistemes al voltant de la vall de Sant Just i també pel que fa amb eslluir. Es va llegir, finalment, la declaració institucional de la Diputació de Barcelona en el marc del 3 de desembre, el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Com sempre, la sessió va tancar amb un torn final de prems i preguntes del regidorat.
Ara sí, doncs, recordem que podeu recuperar tota aquesta informació al portal www.radiodesvent.com o també al santjust.cat. Ara escoltes Ràdio Desvent, sintonitzes Ràdio Desvent, la ràdio de Sant Just.
Ràdio Tesfet, 98.1. Ràdio Tesfet, 98.1. Everybody brought your body
Everybody, rock your body right Backstreet's back, all right Oh my god, we're back again Brother, sisters, everybody sing
Am I original? Am I the only one? Am I sexual? Am I everything you need? You better rock your body now Everything
Fins demà!
So everybody everywhere Don't be afraid, don't have no fear I'm gonna tell the world, make you understand As long as there be music, we'll be coming back again
Backstreet's back, all right Les teves tardes ja tenen refugi Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi El programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio De dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo
Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
Moltes gràcies. Bon dia, us informa Joan Bota.
L'epidèmia de grip recula per primera vegada després de moltes setmanes d'ascens. Els casos notificats han baixat la setmana passada un 10% respecte a la setmana anterior i la incidència estimada de la grip és ara de 543 casos per cada 100.000 habitants. El virus baixa en tots els segments d'edat, excepte els més grans de 60 anys, on puja moderadament. Malgrat el descens general, s'han constatat la setmana passada 30.000 casos de grip...
i es considera que superem encara el nivell alt de transmissió, això a les portes, òbviament, de les festes de Nadal. La grip és darrera de la meitat dels casos d'infeccions respiratòries agudes i la variant predominant continua sent la grip A. El 67% dels més grans de 80 anys i el 41% dels menors de 5 anys s'han vacunat contra la grip. Més notícies, Marta Prat.
No hem estudiat a fons el tema de...
d'implicar-nos a nivell legal, però és evident que està incomplint la legalitat i les responsabilitats i competències dels ajuntaments d'atendre les situacions d'emergència i la gent sense llar. Badalona no té una persona sense llar en aquests moments ni té un menjador social públic.
Detingut un home a Santander per extorsionar 8 noies, 6 de les quals menors, per obtenir imatges de caràcter sexual a través de perfils falsos a les xarxes. La investigació, que va començar a Tarragona, arran de les denúncies de dues menors, no descarta identificar noves víctimes.
Bon dia, els Mossos d'Esquadra van iniciar la investigació quan una menor de Tarragona va denunciar que un home s'havia posat en contacte amb ella a través d'Instagram i la va amenaçar a ella i al seu entorn familiar per obtenir fotografies i vídeos amb contingut sexual. Poc després es va tenir coneixement d'una segona víctima. El presumpte autor desfets, un home de 26 anys amb domicili a Santander, on també hauria extorsionat sis joves més, va ser detingut en col·laboració amb la Policia Nacional pels delictes d'agressió sexual, corrupció de menors i pornografia infantil.
En l'escorcoll del seu domicili es va trobar material informàtic amb gran quantitat d'imatges de menors d'arreu de l'estat.
Els Mossos investiguen la mort d'un home ahir a Castelldefels. La víctima la van trobar estesa al carrer amb diverses ferides d'arma de foc. Tot apunta a una revenja per bé que no es descarta cap hipòtesi. Barcelona, Maria Núria Revetlle. Hola, bon dia. La regió metropolitana sud dels Mossos d'Esquadra està investigant aquest cas. Van rebre l'avís ahir a les 4 de la tarda a través del 112 que una persona havia alertat que hi havia un home estès a terra ferit.
Quan el sistema d'emergències mèdiques es va activar i el va atendre, va veure que tenia diverses varides de bala. Tot i que el van traslladar a un centre hospitalari, l'home va morir. Els Mossos no descarten cap hipòtesi i mantenen el secret de les actuacions. Maria Núria Revetlle, Catalunya Ràdio Barcelona.
Gràcies, amiga, que quan feia figa vas poder agafar-me la mà. Les actuacions en directe de grups com aquest, el Chiula, posen música avui al programa especial de Nadal de Catalunya Ràdio amb Ricard Ostrell des del Teatre Coliseum de Barcelona. En l'última hora també han passat per l'escenari col·laboradors del programa com l'Albert Om o en Ramon Besa i convidats com en Manel Elies i l'Agnès Marquès. El punt còmic l'estan posant els humoristes habituals del matí de Catalunya Ràdio.
S'ha activat el pla Cagacat. Un pla per evacuar tota la gent que fa de caganer els pessebres vivents i que tenen durant hores el cul a l'aire. Només que hi hagi un virus aquí dintre quedarà més repartit que la loteria d'ahir. Un especial que continuarà després d'aquest butlletí.
Abans dels esports, Enric Inglés. Amb la 17a jornada de Lliga de Futbol, ja finalitzada, l'Espanyol se situa a dos punts de la zona Champions i es referma com a cinquè a la classificació. Els blanc i blaus van aconseguir la victòria per una dos al camp de l'Atlètic Club, amb gols de Romero i Pere Milla. Recordem que la 18a jornada enfrontarà Barça i Espanyol a Cornellà, al Prat. I l'exjou del Barça, Rafinha Alcántara, ha anunciat que retira als 32 anys. Els brasilers va fer més d'un any que no jugar per una lesió al genoll i l'última experiència en actiu va ser a la Lliga de Qatar.
I a l'eurolliga de bàsquet, Ferrer Batxa-Barça, a tres quarts de set, amb transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio. Els blaugrana jugant a la pista de l'actual campió que entrena l'exblaugrana, Sarones Jassiquevicius. També en bàsquet, dos canvis a les banquedes en clau a l'eurolliga. L'exentrenor del Barça, Joan Penyarroia, aterra la banqueta del Partisan de Belgrat i signa contracte per tot el que resta de...
temporada i una més, i el també ex-tècnic Laurana Pessic, de 76 anys, torna a una de les que va ser casa seva, el Bayern de Múnich. I el campió de MotoGP, Marc Márquez, continua avançant en la seva recuperació d'aquella lesió de lligaments de l'Espatia Treta que es va fer el passat 5 d'octubre al circuit de Mandelic, a Indonèsia. El tro de Cervera va fer, i per primera vegada, entrenament amb moto al circuit del Carras, acompanyat pel seu germà Àlex. Els pilots de MotoGP tenen previst posar-se a entrenar els primers dies del febrer al circuit de Sapang, a Malàcia.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 6 minuts a les 11 us informa Mariona Sales Vilanova.
Els infants i joves de Sant Just poden tornar a participar activament en les activitats de Reis d'aquest 2026, amb dues convocatòries que l'Ajuntament ha obert fins al 31 de desembre. Poden optar a ser patxes de la cavalcada tots els nens i nenes nascuts el 2013, 2014 o 2015 que vulguin col·laborar amb Ses Majestats durant la desfilada del 5 de gener. Les sol·licituds s'han de presentar a través del formulari que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern fins al 31 de desembre.
En cas que les inscripcions superin les places disponibles, es dura a terme un sorteig el 2 de gener al programa La Rambla de Ràdio d'Esvern. Pel que fa a la visita a la gent gran, tres patxes i un reig mac recorreran les residències del municipi al matí del 5 de gener. Hi poden participar els joves nascuts el 2013 o abans, que també han de presentar la seva sol·licitud al formulari que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern abans del 31 de desembre.
Si hi ha més voluntaris que places, els sorteig es faran les mateixes condicions i la mateixa data que en el cas dels patxes de la cavalcada. I encara en cultura, el Casal Popular La Sala celebrarà la quarta edició del quinto de Nadal el pròxim 27 de desembre, una activitat que començarà a dos quarts de set de la tarda al Casal de Joves de Sant Just. L'esdeveniment manté el format tradicional i l'ambient festiu que l'han consolidat com una de les cites destacades del calendari nadalenc del municipi.
El quinto és un joc d'atzart típic i molt arrelat a la tradició catalana, similar al bingo. Cada participant rep un cartró numerat de l'1 al 90 i ha de marcar els números que el lloro o la cotorra, que és la persona encarregada de cantar les boles, va anunciant amb les expressions característiques del joc.
Els assistents competiran per aconseguir el primer quinto, una fila completa i, posteriorment, la plena al cartró sencer. La sala ha preparat paneres perquè els guanyadors s'enduguin un premi especial. L'activitat comptarà també amb servei de barra amb preus populars, creant un espai festiu i participatiu pensat per totes les edats.
I en transport, l'ATM ha aprovat aquest 22 de desembre les tarifes del transport públic pel 2026 que mantenen la bonificació del 50% aplicada a la T usual i la T jove, així com els títols socials per a famílies nombroses, monoparentals i persones en situació d'atur.
Aquest manteniment queda condicionat a l'aportació econòmica del govern espanyol. Les noves tarifes entraran en vigor el 15 de gener del 2026 i els títols del 2025 es podran utilitzar fins al 28 de febrer, excepte la T jove i la T70-90, que seran vàlides fins al 30 d'abril.
Més enllà de les bonificacions, tots els títols integrats experimentaran una actualització mitjana del 3,5% ajustada a l'IPC, amb l'objectiu de garantir la continuïtat i la qualitat del servei. L'increment s'aplicarà de manera no lineal per preservar l'equitat territorial, reduint l'impacte en els desplaçaments de més llarga distància, que ja parteixen de preus més elevats. Amb aquesta decisió, els dos abonaments més utilitzats, la T usual i la T jove,
continuaran costant la meitat del seu preu real amb la voluntat d'afavorir els usuaris recurrents i mantenir un accés assequible al sistema. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
I ara entrevistem l'Enric Luzan, veí d'Esplugues de Llobregat, que fa poc més d'una setmana va començar un viatge d'uns 3 anys. La volta al món a peu. Bona tarda, Enric. Gràcies per fer-nos un foradet i atendre'ns. Bona tarda, com estàs? Bé, bé, molt bé. Espero que tu també. Ja vaig veure el teu vídeo de YouTube, que la primera bolleofa ja ha paregut, per això.
Sí, m'agafes ara caminant per aquí, per Occitània, en un dia una mica ennubulats, passant coses pel costat. I sí, sí, van aparèixer tres, de fet, perquè clar, els vídeos van amb una mica de retard i se n'estan reproduint. Però ahir era brutal, eh? Ahir fèiem un mal que no és insuportable. Avui, més o menys, ho tinc més controlat. També avui estic fent menys quilòmetres. Bueno, perquè ens ubiquem una mica. Quants quilòmetres estàs fent cada dia?
Estic intentant fer 30, però ell, per exemple, vaig fer 39. Cosa absurda, perquè si tenia bollofes no calia que en fes tant, però mira, em va sortir així. Entre 30 i 40. Vas gairebé a marató per dia.
No puc fer maratons per sempre fet que falta llum. Clar, ara els dies són curts i tal, però si no, jo he arribat a fer 50 al dia, en pla, a l'estiu. Quina brutalitat. Doncs, Enric, per començar una mica, perquè algun oient encara deu estar flipant amb això de la volta al món a peu, fes-nos res, 5 cèntims, per si algú encara no et coneix.
Doncs mira, em dic Enric Luzán i tinc un canal de YouTube que es diu Enric Adventus des de fa uns 3 anys. I el 2020, és a dir, abans d'obrir el canal, vaig descobrir un noi que havia fet la volta al món a peu, un malaguany que es diu Nacho Dín, i vaig flipar, vaig flipar i vaig dir, ostres, jo això ho vull fer.
Però clar, després ho vaig descartar perquè era massa sacrifici, deixar-ho tot, massa diners i tal. Però jo vaig seguir amb el meu canal de YouTube, tal, tot normal, i ara fa, l'any passat, la Generalitat va convocar unes beques per quedades de contingut en català, de contingut de format llarg per YouTube. I vaig dir, ostres, aquesta és la meva oportunitat, m'hi presento. I així podia fer la volta amb una peu, amb aquest suport econòmic. Clar.
Doncs no me la van donar, malauradament, però em vaig quedar tan trist que vaig dir, ostres, aquesta tristor que tinc vol dir alguna cosa. Això vol dir que si no faig la volta amb una peu, me'n penediré tota la vida. I vaig dir, l'any que ve ho torno a intentar, m'ho corro més, i si me la dona no ho faig, i si no, també. Per sort va haver-hi final feliç, i m'han donat la beca, i aquest any he pogut començar ja la volta amb una peu, amb aquest suport econòmic i institucional. Molt bé, doncs.
tant de ous i tant de bon om. Quina sort que aquesta beca finalment va arribar, perquè és això que vas dir, tu abans ja eres youtuber, per exemple, a mi m'han agradat molt aquests vídeos que fas tu anant de boletaire, anant a caça bolets, per tant, això no comença aquí, sinó que ja tens un background.
Sí, sí, bueno, jo faig dues coses que són, bueno, tres. He fet vídeos de tor, que això va ser una bogeria. Sí, també és veritat. He fet vídeos de senderisme, travesses per Transpinenca, la Via Alpina, per Georgia, també. I he fet vídeos de bolets, que això va ser el boom brutal, que ja és quan em van començar a trucar de mitjans de comunicació, vaig anar a TV3. Els vídeos de senderisme tenien 2.000, 3.000 visites com a màxim i els vídeos de bolets tenien 20.000. Per un vídeo en català això és brutal. Sí, sí, és brutal. I, bueno, sí, suposo que amb això va donar-te una mica de...
de reputació, no sé com dir-ho, perquè m'acceptin a les beques propulsió, no ho sé. Molt bé, i per fer aquesta nova aventura de la volta al món caminant, ho has deixat tot? Com vas comunicar aquesta decisió a casa i a la feina? Perquè suposo que al final has estat tres anys fora de casa, és complicat.
Doncs, bueno, ho vaig comunicar, vaig dir la veritat, que m'havien donat... Bueno, no, ho vaig dir a casa abans que et donessin la beca. I no va sentar bé, no va sentar bé perquè, clar, era massa boig. A posteriori, i amb la repercussió que està tenint, i tothom que està parlant de mi i tal, els meus pares entenen una mica més que el projecte aquest és una cosa gran i que està bé, però, bueno, clar, a una mare, a qualsevol mare que li diguis patidora, doncs mai li agradarà, no, això? I la feina, ho vaig dir, res, tres setmanes abans de marxar,
Tampoc va sentar bé perquè, clar, els deixava una mica amb el cul a l'aire sense una persona que ens instituïs, però després m'han donat suport i és un dels patrocinadors de La Volta amb una Peu, la meva sentia empresa. Mira que bé, mira que bé. Doncs guai, guai. I entenc que això de marxar d'estar tan lluny i tant de temps fora de casa és el més complicat, no? Potser va ser una mica el motiu que et feia dubtar.
Em feia dubtar més la part econòmica, d'acord? Ara, això no ho sap molta gent, no és exclusiva, però gairebé. Jo vaig obrir el meu canal de YouTube per si algun dia feia la volta amb una peu,
tenir una base de subscriptors per fer això que estic fent, un vídeo diari i poder monetitzar-ho. De fet, no sabia si ho faria, però no ho vaig obrir per això. I em preocupava una mica aquest tema. El tema d'estar vint de casa, ja ho assumia, no?, que tal, però sí, sí, és una de les coses que em preocupen l'estar fora de casa i l'estar caminant cada dia, perquè pot ser que mentalment algun dia digui, mira, estic cansat de caminar, ja no vull caminar més, vull tornar a casa i estar amb la meva família, no ho sé. Ja ho veurem. Preguntem-ho d'aquí un any.
D'acord, d'acord, doncs dintre d'un any connectem una altra vegada. Anem una mica a l'inici una altra vegada, perquè això va començar el 13 de novembre i ara ja tenim per França, t'he mirat la ubicació, t'he estat tafanejant una mica i has passat Montpellier. Per tant, va bé la ruta, no per ara? Crec que ho vaig anunciar potser el 13 de novembre, no tinc clar, no ho recordo. Vaig començar el 30. Sí.
De novembre porto, això, 17 dies, i estic a les aflores de Montpellier. Ara estic... Hi ha una zona que es diu la Camarga, que potser és la zona del restaurant, que és un parc natural que hi ha aquí. Estic a prop d'aquí, el que passa és que no... Crec que no podré entrar perquè jo estic molt limitat a l'anar a peu pels ponts. Jo només puc anar per ponts. I, clar, hi ha moltíssims canals per aquí, moltíssimes històries, i, bueno, si he d'anar a la Camarga, que és la zona més flamenc d'Europa, per cert, doncs m'hauria de ajudar una mica i no sé molt bé què faré.
Però bé, també m'estan dient que està ploent molt per allà a Catalunya. Aquí ha plogut, però no tant. Per tant, encara... Encara sort. Sí, sí, aquí ara mateix està ploent, o sigui que... Mira, menys mal que no t'ha posat encara, però bé... Tindràs temps perquè et vingui alguna... alguna tormenta i això com ho gestionaràs? Bé, a veure, tinc la meva...
La meva experiència en travesses i porto el material de pluja, jaqueta, pantalons, porto les bosses estanques per evitar que s'embogin el material, porto la tenda de campanya. Mentre no sigui una pluja jo bèstia d'aquestes centenàries torrencials, llavors m'aniria a un hotel o el que sigui, mentre plogui normal estic bé. I per tant, perquè sempre has dit que intentaràs dormir en tenda de campanya, oi?
Clar, vull dir, al final, són molt de temps, molts diners. Si vaig cada dia a l'hotel, m'arruïnaré, especialment en aquests països com França i Itàlia. Llavors, vull anar a dormir del màxim de treta de campanya, però també és veritat que tant en quant n'ha sigut una dutxa. Perquè jo, de normal, no em puc dutxar perquè fa massa fred com per tirar-se una ampolla d'aigua a sobre, que és el moment de dutxar-se. Llavors, per exemple, aquesta nit passada, aprofitant que plovia i aprofitant que feia tres nits que no dutxava, he anat a un hotel i he rentat tot i tot bé. Val la pena, també, tant en quant.
No, i tant, home, i per recargar forces crec que deu anar bé. I quant temps has tardat en planejar aquesta ruta? Que entenc que deu ser una feinada d'investigació tant per mirar per on has d'anar com pels perills, també per les vacunes. Quant temps has tardat en planejar aquesta ruta? Hi ha moltíssimes coses. Mira, vaig començar a planejar quan es van presentar les beques, això és el març de 2024,
I des d'allòs he anat fent, he anat mirant coses, hi ha moltes coses. Mira, la ruta. La ruta està planificada quilòmetre a quilòmetre. És a dir, ara mateix podria jo ser tots els camins que he de fer. Ara bé, no els he de fer necessàriament sempre, perquè...
jo què sé, vull dir, al final, per exemple, avui no estic anant per la ruta que tenia verificada, estic anant més o menys, però això, bueno, jo crec que com més preparat tens una cosa, més marxa tens d'improvisació, llavors és la meva filosofia. De fet, el tema de les vacunes, sí, el tema dels visats, el tema dels paris, clar, per quin país anar, per quin no, per quin país puc entrar, quant dura el visat, perquè clar, tu vas de turista a un lloc i tens un visat, però...
Potser aquest visat no et dóna temps a creuar el país. Després, no sé si molta gent ho sap, però a vegades el visat on arrival, que és quan arribes a l'aeroport, serveix molt bé, està molt bé si arribes a l'aeroport, però si arribes per terra necessites una visa física, que llavors has d'anar a fer a l'ambaixada del país en concret, per exemple, en aquest cas Índia. Llavors, bé, tot això s'ha de tenir en compte.
I quina ha estat la visa més complicada o el país que dius, ostres, és que aquí m'ha costat molt tenir el permís. No tinc cap visa encara. Ah, no tens cap. Perquè la Índia, per exemple, que és la que m'interessaria tenir, aquesta, quan te la donen, tens sis mesos per entrar al país. I clar, jo d'aquí sis mesos encara no estaré a la Índia. Clar, clar, clar.
Per tant, l'hauré de demanar a mig camí, per exemple, a Istanbul o a algun lloc d'aquests. I després, els països més difícils, bueno, Myanmar directament, és que no es pot entrar perquè hi ha una guerra civil, estan totes les puntenes tancades, i després em preocupa...
la visa d'un petit tram de la Xina, que no sé si al final faré, però és un especial, que necessites un permís especial. Es podria gestionar, però és complicat. Després, no sé si per creuar-los bé qui estan, amb la visa normal tindré temps suficient, l'haurà d'allargar, no sé si hi haurà manera de allargar-lo. Bé, com veig, no està tot planificat, encara hi ha coses una mica sobre l'aire. Molt bé, sí, sí, ja veig que algunes cosetes encara poden anar variant, ja t'anirem seguint i anirem veient les actualitzacions, clar que sí.
Vull conèixer una mica el teu dia a dia. O sigui, ara quin és el teu dia a dia? T'aixeques, comences a caminar o primer agafes forces? Com va això?
El típic dia és m'aixeco a la tenda de campanya, estic una estona fent el ronso, no gaire, però una mica sí, i llavors em faig un cafè amb el fogonet. Després, quan em deixeixo a despertar-me, recullo des de dintre la tenda, recullo tot l'interior, el sac, tot, i llavors després recullo la tenda i empaqueto. I això, doncs, amb mitja hora, 40 minuts ja estic tot, ja ho tinc tot fet. Després començo a caminar...
I a mig matí faig un segon esmorzar. A part del cafè amb galetes que he fet al matí, doncs faig un segon esmorzar. Llavors, a vegades vaig a un bolangerí, que li diuen aquí, no? A una cafeteria i tal. Després encompo una bagueta i normalment faig un altre pa a l'hora de dinar. A vegades encompo un iogurt, també menjo un iogurt. I segueixo caminant. La tarda sol fotre-li, és la hora del dia que li foto més canya, no sé per què.
I a les 5 i mitja, que és l'hora que es fa fosc, intento buscar un lloc per dormir. D'acord. A vegades ho tinc planificat del dia anterior o a vegades ho improviso una mica. Normalment aquí aquesta zona és bastant tranquil, perquè és una zona com rural de França. Clar, clar. Llavors, en general pots acampar més o menys on vulguis i ningú et molesta. I després, doncs, a la tarda és l'hora de treballar perquè...
El matí ha sigut l'hora del Gaudi, però a la tarda quan acampo és l'hora d'editar els vídeos. Jo cada dia pujo un vídeo al YouTube. Llavors estic com hora i mitja per editar, després he de pujar, fer els subtítols, fer la miniatura, fer tot. En total estic tres hores i pico i llavors teniu el vídeo cada dia allà. Mira, et volia preguntar una mica més després
sobre aquest tema dels vídeos, però ja que l'has tocat et pregunto, és això, no? Per tant, tota la tarda te la passes treballant, perquè és que fer un vídeo diari, els que estem una mica en el sector, sabem que costa i molt, i és molta feina. Per tant, és això, 3 hores diàries, només d'edició i muntar vídeo, no?
És correcte, sí, sí, sí, és correcte. Sí, és feina, sí, bueno, si estigués a l'oficina també treballaria, no? M'ho prenc així, és la manera d'impostos, ai d'impostos, d'ingressos. A veure, al final jo ho disfruto també, saps? Vull dir, és la part dura que fa pal, però a la vegada arriba els comentaris de la gent, que la gent li agradi, tal, tot això és un gran plaer. No, no, i tant, i tant que sí.
Anem a parlar una mica de la teva ruta, que ens has dit que la tens més o menys bastant clara, bastant mil·limetrada. Ens la pots explicar una mica així per sobre, quina és la teva ruta? Doncs mira, ara estaré a França, llavors seguiré per la Costa Blava, després aniré pel nord d'Itàlia per Creuaita el més ràpid possible, no les Dolomites, sinó la planura de la zona de Milà, el Venet, i després per anar a Istanbul el més ràpid és anar per Sèrbia, però crec que serà massa fred, per tant el que faré serà
seguir la costa de l'Adriàtic, Albània, Bòsnia, Croàcia, etcètera, Montenegro, fins a Grècia, i a Grècia creuaré els Balcans, fins a la zona de meteora, i després a Istanbul. Això serà Europa. Després d'Istanbul aniré per la costa del Mar Negre, fins a Jòrgia,
I aquí, Jòrgia, hauré d'anar fins a la frontera amb Azervallan, però la frontera de Azervallan no es pot passar terrestrament. Llavors hauré de tornar enrere fins a Tbilisi, agafar un vol fins a Bakú, la capital de Azervallan, i després agafar un bus de tornada a la frontera per fer una mena de línia que tingui sentit seguida, saps? Encara que és absurd això de fer el vol, però serà la línia seguida perquè hauré seguit després de la frontera, no?
D'acord. Un cop arribat a Bakú, hauré d'agafar un ferri per creuar el Mar Caspi fins a, com es diu, fins a Kazakhstan. I allà és un desert molt bèstia, que, bueno, no sé com ho faré, però, bueno, hi ha gent que ho ha fet, per tant, sé que es pot fer. I entraré a Uzbekistan. A Uzbekistan també és una zona desèrtica, fins a la zona de Samarkanda, la ruta a la seda, i allà creuaré Tajikistan, una zona de muntanyes brutals, Tajikistan.
A partir de Tajikistan entra un petit tram molt, molt petit a la Xina, d'aquesta zona especial que he dit abans, i després a Pakistan, la carretera del Karakorum, la zona del K2, fins a Islamabad, la capital, després fins a Lahore, que és la frontera. Creu una frontera amb Índia, si puc, perquè ja veurem.
en el moment està tancada, i després a la Índia, vaig directament als Himalaias, perquè fa molta calor a la Índia, i després entro al Nepal, faig tot al Nepal, torno a entrar a la Índia per un dia, després Bangladesh, fins a Dhaka, la capital, i allà he d'agafar un avió, perquè Myanmar està tancat pel tema aquest que et dic, fins a Tailàndia. Tailàndia, vaig fins a Singapur, a baix de tot, creuant Malèsia, passant per Malèsia, i s'acaba Àsia, Àsia està acabant. Després, allà agafo un...
un avió fins a Austràlia i o Nova Zelanda, encara no tinc molt clar quin dels dos països o els dos faré. Vale. I creo un dels dos països, 3 mil quilòmetres encara de Nova Zelanda i Austràlia, doncs el doble o el triple. Després de l'Oceania vaig als Estats Units, en principi, i aniré des del Pacífic fins a l'Atlàntic. Sí. Això serà Amèrica del Nord. Tinc l'opció de Canadà, però és més temps. Home, i... I és més car, trobo.
i potser l'hivern no també, potser arribes allà i és estiu, no ho sé. Depèn de l'època que em pilli, sí. A partir d'aquí, Sud-amèrica, tinc moltes opcions, però la que m'inclino ara és agafar un avió des de Houston fins a Colòmbia i des del Mar Carip anar caminant pels Andes, passant Perú-Ecuador,
i després ve a Xile al desert de Cama, que és la zona més àrida del món, creuar els Andes per Santiago de Chile fins a Argentina, després fins a Buenos Aires, on agafaria un avió fins a Santiago de Compostela per fer el camí de Sant Jaume'ns, dret invers, fins al punt d'indici final, la plaça Catalunya de Barcelona. No, no, ha explicat així... De veritat... Sembla fàcil. No, no, no sembla gens fàcil, ja t'ho diria que no sembla gens fàcil. De veritat que és espectacular, perquè jo m'havia mirat el mapa que tu tens penjat a la teva web, veig que l'has modificat una mica.
Hi ha varies opcions. No és que hagi modificat, és que tinc varies opcions. Tinc aquesta que t'he acabat d'explicar ara, que és la que més o menys crec que faré. Tinc la de saltar-me la zona de Tajikistan i Uzbekistan i anar directament d'Armènia fins a la Índia. Sí, això ja havia vist jo.
Bueno, és que aquesta zona és complicada per tema fronteres i tal. Llavors, bueno, decidiré quan estigui a Istanbul, crec. Encara queda. Molt bé, molt bé. No, no, clar, perquè és que justament, és que el que tu dius, no? El desert dut Pakistán i tota aquesta zona deu ser complicadíssima. A més, és uf, deu ser un terreny complicat. Sí, jo he vist gent, perquè clar, des que jo he començat a investigar això, he començat a seguir gent que feia aquestes bogeries i diverses persones ho han aconseguit fer.
Per tant, doncs, es pot, es pot. No és un desert, no t'imaginis un desert tipus d'unes i tal, sinó, és una carretera que creua un desert, és una carretera. És que, jo saps on ho he vist, això? Te'n recordes? Bueno, no sé si ho estàs estant pendent, suposo que sí, l'home aquest que va fer de Barcelona, també, que va anar fins a Tòquio, o què, amb cotxe.
Vale. Aquest va anar per allà, no me'n recordava. Sí, sí, va creuar, però clar, jo feia en cotxe, i tu ho fas caminar, és diferent. Clar, clar, clar, clar. I després el collo que té és que ho he fet amb bici, però clar, és que amb bici pots fer 200 quilòmetres al dia, llavors els punts d'aigua els tens molt més a prop. Jo en el meu cas, potser hauria d'agafar un carretó i posar 8 litres d'aigua, o 10, i així anar a tenir aigua per 3 dies, fins que arribi al punt de recarrega. Brutal. És una possibilitat. I no et fa por? Una miqueta. Perquè a mi dit així em fa por.
Em fa por, aquesta part no, aquesta part si puc la faré i si no no, però si la faig, vull dir, si em passa alguna cosa ja, sempre que puc trucar amb agències, tinc un comunicador per satèl·lits, sé que és una carretera que passa amb cotxes, per tant, sempre puc fer un camió que m'ajudi, saps? La part que fa por és tema de seguretat a alguns països de Sud-amèrica, que diuen que són una mica insegurs, em fa por, doncs, què més? Potser la zona de l'Índia una mica o no?
La Índia... La Índia també conec gent que l'ha passat i no els ha agradat gaire, però també han tingut massa problemes. Però sí, però com aniré directament als Himalaias, diuen que els Himalaias són com més tranquis. Clar, però per dormir per aquella zona... Potser és més complicat, no? És el que deies tu.
Allà és qüestió d'o agafar hotels, o mira, ara fa dos mesos un italià va acabar la volta amb una peu, ahir anava en carretó, i el que feia a l'Índia era dormir a les gasolineres, perquè es veu que tenien com, suposo, càmeres de vigilància o el que sigui, i feia això, dormir a gasolineres. Un dia li van tenir una pedra des d'una moto, però no estava dormint, estava caminant.
En argomens ja tot arreu, això segur. Allà hi ha una mica de sentiment anti-suïdental, algunes persones. Ostres, no ho sabia, mira. A la Índia, sí. Bueno, bueno, esperem que no passi res d'això. Esperem, esperem. I, per tant, tu m'has dit també que hi ha dubtes, entrenar-hi a Nova Zelanda o no, però Nova Zelanda és com l'antípode d'Espanya, no? Seria una fita graciosa, no?
Clar, és que per això és la gràcia, no? Perquè és un tipus. A més, és un país guapíssim, superverd. És al contrari que Austràlia, que és desert, són quilòmetres també. Sí, semblant al Kazakhstan, eh? Vull dir, són quilòmetres sense aigua, sense res, saps? És que és un país més urbanitzat, no? Però té un rotllo similar, eh? En canvi, Nova Zelanda és un sender que creua tot el país de les dues illes,
És un sender com qui fot la Transpeinenca, però molt més llarg, són 3.000 quilòmetres. És bastant famós. I el problema de Nova Saranda és el preu, que és molt, molt car. Llavors, bé, això també dependrà del finançament que tingui en aquelles hores, la gent que m'estigui donant suport, la gent que estigui mirant els meus vídeos, etc. Molt bé, no, no, i tant. Tot té sentit. Al final és molts diners i també s'han de tenir en compte aquestes coses. I l'última pregunta de la ruta. Àfrica, no la toques, eh?
Àfrica, no la toco per dos motius. En primer lloc, doncs fa respecte, encara que hi ha gent que ha fet coses d'Àfrica, però fa respecte. I en segon lloc, clar, la meva lògica és fer una ruta que tingui un sentit visual, no? Que tu vulguis un mapa i diguis, vale, això és la volta al monapeu perquè he anat d'est a oest i he donat la volta. Llavors, clar, Àfrica està just a la mateixa longitud que Europa. Llavors, si creuo Àfrica, és com que estic repetint, no?, les mateixes línies de longitud, llavors, bueno, visualment crec que no tindria tanta gràcia.
No, no, mira, tota la raó, a més, és el que tu dius, així també evites, perquè Àfrica ja sabem que és un continent complicat, no només per la seva situació, sinó pel clima, que és duríssim. Bueno, si vas per la costa oest, el clima és bastant benèvol pel que he vist. Bueno, potser més a prop de Sud-Àfrica.
Sud-àfrica és un país, entre cometes, en clima mediterrani. Per això, per això. La part tropical és la part més xunga, la part del Congo i tal, perquè, clar, tens enfermedats tropicals, tens, bé, la part de la instabilitat política, i després els besers del nord del Marroc. És impossible. Clar, allà si et pilla l'estiu, estàs pringues, pringues. I tota aquesta ruta que ens has explicat són uns tres anys, has dit. Això com ho has calculat?
Jo els propis càlculs tenia dos anys i pico, però no he volgut dir-ho perquè seria com... amb l'entonar-se, per ser cas, jo fico els tres i després si trigo menys, d'acord. Però clar, també és que ara he començat a França i estic veient que vaig més lent de l'esperat. També perquè he començat una època que no esperava. Jo pensava començar al setembre, però bueno. Llavors, no ho sé, és que és difícil de dir. Tampoc sé quant de temps descans necessitaré. Mai he fet una ruta tan llarga, tan bèstia. Clar.
Jo sé que puc fer els 40 quilòmetres diaris, però puc fer els 40 quilòmetres diaris durant tres anys seguits? Aquí està, aquí està el problema. No ho sé. Clar, i a més entenc que potser arriba un punt quan portis un any i mig i dius, ostres, mira, necessito una setmana de vacances. Això també pot passar, no? Això ho faré, ja t'ho dic ara. No és una possibilitat, és una certesa. Vale, vale, vale. Molt bé, molt bé. I una, i dos, i tres. Home, i merescudes, i molt merescudes, eh? Sí, sí, sí. I és el que tu deies, eh? Cada dia vídeo a YouTube, això 100%, eh?
Gairebé diari. Ara estic fent cada dia perquè és el primer mes, vull que la gent s'enganxi, però a partir d'aquí unes setmanes o així començaré a fer cinc o sis diaris. Faré com una jornada laboral, faré un o dos dies de descans a la setmana, perquè també és cabilo dels vídeos. No, no, clar. I també ara estàs a França, a Itàlia, que són països que tenen bona connexió, però arribaràs a algun punt que aquesta connexió no hi serà. Això.
Sí, sí, el país que més em fa patir, entre cometes, en això, és el Nepal. Perquè jo conec gent que ha fet fer-te 15 allà, bueno, és que hi ha un noi que està fent la volta al món a peu, ara mateix, que és australià, i l'està fent en el sentit contrari que jo. Ara està per Turquia. Llavors m'agradaria trobar-me'l en algun moment i creuar-me'l i fer-li una entrevista o el que sigui. Llavors aquest tio, quan estava al Nepal, no ha pujat ni un vídeo. Ell només ho fa per Insta, vale? Però...
però no va pujant ni un vídeo, perquè suposo que no tenia cobertura, llavors és molt possible que em passi això. Llavors no sé si fer un resum d'una setmana i anar-lo pujant, o fer el vídeo diari i després deixar-lo a la cua i anar-lo penjant, no ho sé, ja veurem, encara queda molt. Clar, queda molt, perquè tu quan creus més o menys que arribaràs al Nepal, per posar un exemple?
És que, clar, depèn de la ruta que faci... Jo tinc un calendari, eh? Tinc un calendari que depèn dels quilòmetres, és com un Excel molt currat. Però, clar... Mira, si ara em fessis aquesta pregunta, et diria d'aquí...
Un any. D'aquí un any, d'acord. D'acord. Sobra el paper. Molt bé. Sí. Molt bé, molt bé. I anem a passar una mica a canviar de tema. Anem a la part econòmica. Ja has dit que tens aquesta beca de la Generalitat. També tens alguns espònsors. Estàs encara en cerca d'espònsors? Això com estan anant?
Sí, però no els estic buscant productivament. Jo no estic canviant mails a ningú. Estic a què em busquin. De moment tinc aquests diners com per no haver de buscar i m'estan arribant algunes propostes. El que veig és que costa concretar i tal. També jo crec que la que porti un temps i tal, potser la gent diu, ostres, aquest tio va en sèrio, saps? Llavors, si hi fica més. També estic a l'aixeta. El que estic fent és...
Qui vulgui, opcional, fa una donació mensual i jo, com a agraïment, li envio una postal d'allà on soc. Ara mateix encara no n'he mirat cap, però d'aquí a poc enviaré la primera remesa. I no puc dir el número, però és una bogeria la gent el que està portant, de número de portadors. Que bé, que bé. O sigui que la gent s'ha volcat, eh? Sí. No, no, és que jo no sé com faré a les postals, sincerament, perquè... No sé com faré, la veritat, perquè tantes postals no se les puc escriure tant. Enric, això és una molt bona notícia, eh?
No, molta, molta. I per tant, d'empreses, comptes ara amb la que va ser la teva empresa, s'ha sumat alguna més? Alguna així de sabates o de bambes per fer trail o no? M'ha sorprès que no. Bé, hi ha una que s'ha ofert, però encara no hem concretat res. Però aquesta no seria un super econòmic, simplement m'anviré les sabates, cosa que ja és prou. Perquè ja toca canviar per ser d'aquestes que porto.
I després tinc l'empresa d'assegurances, segur que us escrivà, que bàsicament m'han pagat l'assegurança. Aquesta assegurança val un baston, perquè no és una assegurança de viatge normal, és una assegurança de llarg estada, de 365 dies i per fer trekking. Per tant, aquí és un bon espònsor, una bona cosa que m'estalviu. A més, és una empresa que és una corredoria, per tant, ja t'ho gestionen tot, no has d'anar a reclamar-t'ho res.
I és una corredoria catalana, doncs sempre està bé que siguin d'aquí per fer la publicitat i tal, està molt bé. I tant, i tant. Doncs mira, mira, que bé que les empreses es vagin sumant. Anem a parlar de la teva motxilla perquè ha despertat curiositat, eh? Perquè he vist que pesa només 7 quilos. Ja tens prou amb això per estar 3 anys fora de casa?
A posteriori de gravar el vídeo vaig sumar un parell de coses per por, i ara potser pesa set i tres quarts, per dir alguna cosa, set i mig, amb pes base. I després, si li sumes l'aigua i menjar, pes base és el pes de la motxilla sense aigua i menjar. I amb aigua i menjar serien uns 10-11, depèn de la quantitat que aporti. En tinc prou, en tinc de sobres. De fet, hi ha coses que ja m'estan molestant i les voldria tirar. Per exemple, el fogonet.
El fogonet... M'escoltes bé? Sí, sí, perfecte, perfecte. Ah, val. El fogonet em molesta. És que, sincerament, jo mai he anat amb fogonet. I, sincerament, no cal, perquè hi ha molt de menjar preparat als supermercats, hi ha molta cosa que pots comprar que no hagis de cuinar... I a mi, a la nit, també d'entregar el fogonet i després de rentar-lo, sobretot... Això sí, pel cafè del matí és genial, eh? Això és innegable.
Entenc que després de 40 quilòmetres caminant també ve d'agost un plat calent, no? No, no cal. Un plat fred també n'hi ha bé. Està bé, està bé.
No, no ho trobo tan necessari. Ara, jo l'estic mantenint, no l'estic tornant a casa, perquè el gener, que estaré per Itàlia, allà sí que farà més fred. Llavors, no sé, potser allà és diferent. Però ara, de moment, aquí no vaig malament d'aquesta manera. I després porto un païs de coses per quan faci més fred, que són uns guants d'esquí ben gruixuts, i un buf, que la veritat és que no els tinc donant gaire gust, però bé, també els mantinc per quan arribi aquests freds intents. Clar, no sé si encara el fred potent està per arribar, i aquests països dels Balcans també acostumen a ser bastant freds.
No, no creguis, eh, perquè la meva intenció és anar per la costa per evitar això, precisament, per evitar el fred. D'acord, ah, bueno, mira, doncs. A veure, si no t'acaben fent falta, què, els tiraràs? Oh, és que els guants d'esquí són baratos, aquests, per tant, sí, els llençaria. I quantes mudes hi portes, tu, en aquesta motxilla? Una. Una? Camino sempre en la mateixa roba i sempre dormo en la mateixa roba. I com fas per rentar-la?
Cada 3-4 dies, quan passo per un hotel, la rento. I de normal no la rento. No passa res. No subo gaire perquè no fa calor. Mira, no, no, vale, vale. Perfecte, perfecte. No, no, és una... Així no portes pes, això està clar. Clar, clar, és que la roba és el principal error dels principiants en travesses. Porten massa roba, porten 7 cameres samarretes, vinga, una per cada dia. No, home, no. Si al final, quan comences a caminar, ja és igual si la samareta està bruta o està neta.
No, això és veritat, però a nivell d'olor i això es manté bé, per tant, o més o menys bé. Mira, la gent que m'ha vingut a visitar m'han dit, ostres, no fas olor, o no m'han fet cap comentari. Per tant, jo diria que, bueno, això depèn de la persona, hi ha gent que fa molta olor, i no és el meu cas, crec.
Clar, no, no, això és veritat. Això també depèn molt de la persona. Doncs mira, doncs ja està molt bé. Hem parlat una mica bastant de tot. Pot haver alguna situació que diguis, ostres, he de cancel·lar. Sé que és el pitjor escenari possible, eh? Però et pots arribar a trobar amb una cosa així?
Si algun familiar sí que és malalt greu, doncs, clar, hauria de tornar. Si em trenqués alguna cosa, evidentment, doncs una lesió greu, tipo trencar-me la tibet peronè, jo què sé, saps? Que m'atropellessin, bé, això vindria a ser el mateix, no?, però que hi hagués algun accident així.
I el tema emocional, el tema d'aquest mental, doncs sempre està allà, mai se sap. Però dit això, si hagués de tornar per algun motiu, hi ha una espècie de regles que ha ficat un grup de persones, per fer la volta a bona peu, i aquestes regles diuen que pots descansar un màxim del 25% total del temps de ruta, només comptant els descansos de quatre o més dies.
Llavors, si jo volgués tornar a casa, no vull fer-ho, eh, el de tornar a casa, però si hagués de tornar a casa, i pel que sigui, tal, tal, podria després reprendre la ruta, estar dintre de les normes. Bueno, mira, aquí tens un glaus de vida, eh, també. Per si en cas. Per acabar, ja no et vull entretenir molt més. Els Nadals, ara venen els Nadals, són època d'estar en família, tu no estaràs a casa. Què faràs aquests dies?
Mira, a la meva mare li agradaria que tornes a casa, però vaig dir públicament que intentaria no tornar a casa i no tornaré. Llavors, a la meva propulsió aquesta de la Generalitat, vaig proposar que per cada país que passés entrevistaria un català que visqués allà. Tipo aquell programa que feien fa anys que es deia Afers Exteriors, amb el Miquimoto. Sí, sí, sí.
Llavors, estic intentant contactar catalans que visquin a altres països. D'aquí començo a fer ja una crida per gent que, si algú coneix, algú que visqui a Croàcia, Montenegro, Albània, Grècia, que no tinc ningú. Llavors, m'he contactat una persona que viu a prop de Marsella. Llavors, tinc una setmana, més o menys, perquè d'aquí a una setmana és Nadal, o d'aquí a vuit dies, i arribaré a casa d'aquest home, que es diu Josep.
i ell em consellerà una entrevista de per què està França, què fa allà, quan fa que està, què tal França, i em deixarà passar, bueno, m'ha convidat més aviat a passar-la a la casa seva, i molt simpàtic, i li estarà encantat de rebre, em diu, i tal, tal, tal, sí, superbé. Que bé, que bé, molt bé, molt bé. I en algun moment de l'aventura aquesta, els teus familiars aniran a veure't a tu?
Et diu el meu pare que vol venir el gener a Croàcia. Mira, bueno, ja està bé. I espero que en algun altre moment també vinguin, sí, sí, sí. I tant, i tant. Això també depèn, clar, que com més junts vagi jo, també això m'ho han dit amics, saps? Com més junts vagi, més difícil és de pillar-me, perquè clar, els pols han d'agafar amb antelació, llavors clar, si l'agafes amb molta antelació i jo resulta que arriba el moment i dic, ostres, és que no arribo, o ja ho he passat, és una mica complicat.
Clar, clar, clar. Ara és el moment més fàcil. Quan estiguis per a Europa, potser és el moment més fàcil. Sí. Doncs, Enric, no et pugui molestar molt més. Gràcies per atendre'ns en aquesta trucada. I res, moltíssima, moltíssima sort i anem parlant. Moltíssimes gràcies a totes les entrevistes que han fet els mitjans aquests dies, que són moltes. Aquesta ha sigut la més completa i la més exhaustiva, de veritat. Et felicito. Ah, mira, moltes gràcies, Enric, de veritat. Que vagi molt bé. Vinga. Gràcies per tot. Fins una altra. Adeu.
I seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern, seguim la Rambla, és moment de parlar d'actualitat econòmica i ho fem com cada dues setmanes amb el Rafael Redondo. Rafael, bon dia. Hola, Dani, molt bon dia. Com estàs? Com a tot? Mira, com el dia, fresquet. Sí, eh? Home, és que fa un fred avui important, eh? El cotxe marcava sis graus, jo no sé el carrer, però molt de fred. Carai, carai. Explica'ns una mica de què parlarem avui, perquè tenim a l'horitzó un nou any.
Sí, com sempre, llavors acaba l'any, comença ja l'altre, i què es fa sempre? Les previsions. Com anirà l'any? Com es presenta l'any 2026? Això sempre són... Es fan previsions. Les previsions és perquè es compleixin o senzillament són previsions. Realment queden sempre a l'aire. La més... La que sempre es crida més atenció és què passa l'any que ve.
N'hi haurà crisi? No n'hi haurà crisi? Què és el que es preveu? Inicialment es preveu que no n'hi haurà crisi. Això, segons la majoria dels que estan dient en tots els fòrus, a nivell mundial es diu que no. Uns diuen que no, uns altres diuen que sí. La tendència és que no n'hi haurà crisi. Per què no n'hi haurà crisi? És la gran pregunta.
No n'hi haurà crisi perquè tant els governs com els bancs centrals s'han posat d'acord. Que han dit, escolta... Que això no passi, no? Que no passi. Perquè no interessa. No interessa que n'hi hagi una crisi. El que no n'hi haurà serà un creixement gran. Això tampoc. Serà un creixement suau, tal com està passant l'últim any. Creixements del 1 i del 2%, suficients perquè l'economia vagi creixent.
que no n'hi hagi molta inflació, que és el principal, perquè no hagin d'actuar tants els bancs centrals. Com a contrapartida, podran baixar el cost dels diners, però això ho faran només els americans perquè ells atenen més alt el cost del diner que no els europeus.
i esperant a veure què passa amb el petroli. El petroli va molt lligat a la invasió de Rússia a Ucraïna, si es fa o no es fa, i a l'OPET, què és el que pretenden fer? Continuen que es vagi produint i mantindran un preu baix. Per què? Perquè saben que l'economia no està tirant.
Però l'important, sobretot, que no se'n raoni de la paraula de crisi. És el més important. I això com ens arribarà a la butxaca als consumidors? No notarem ni que està l'economia pujant ni que l'economia està en crisi. Per què? Perquè tota aquella emissió tan gran que es va fer l'any 2020-2021 arrel de la pandèmia...
Encara n'hi ha moltíssims milers de milions. Es van fer 3 bilions a Europa, 4 bilions als Estats Units. Tot aquest diner encara està en circulació. I a poc a poc s'està retirant, que eren els famosos estímulos. Estímulos pandèmia, pots pandèmia. Tot aquest diner, aquesta gran massa monetària encara està en circulació i s'està retirant de mica en mica.
Com l'estan retirant? Amb un creixement baixet, però que no entri en crisi, però com a contrapartida els governs sí que poden anar pujant els impostos, que és el que nosaltres, el ciutadà de peu, és el que notarem. Un augment d'impostos? Sí.
Els impostos continuaran pujant-los. No molt, però el suficient per sobre de la inflació, però no molt més enllà. Si la inflació es preveu que estarà al voltant del 2%, pujaran els impostos el 2,5%, el 3%, t'aniran retraient cèntims a la teva butxaca. Tu notaràs que realment no tens més, però tampoc tens menys. Per no generar alarmisme, no entenc. No crees alarmisme, però sí que treuen diners a la butxaca.
Clar, perquè sumant aquelles miques de tots al final... Efectivament. Clar, si una inflació del 2% fan una pujada d'impostos, la que crida més l'atenció és... Què pujaran les pensions? Pujaran un 2,4%.
Si l'imposta es puja un 3%, tu el que estàs dient és que jo t'he pujat un 2,4%. Per què? Perquè la inflació, la bossa de la compra, qualsevol cosa, la trobaràs dia a dia, no a final de mes, sinó dia a dia. I, esclar, aquesta retallada, mica, mica, mica, mica, el que estem dient...
Si jo retreguessi cada dia 10 euros, tu el notaries, que m'està retreient 10 euros. Si jo t'estic retreient cada dia 2 o 3 euros, no te n'adones. No te n'adones. Però clar, 2 euros al final són 700 a l'any. I com a contrapartida, què m'han pujat? M'han pujat 400 o 480. Aquesta és la gran diferència.
Per això és el que es preveu, que sí que n'hi haurà un creixement, però poquet. La infracció com a contrapartida estarà controlada més o menys al voltant del que estem ballant ara, 2, 2,5, 1,8, segons en Europa estarà al voltant del 2%.
suficient o dos i mig suficient perquè el banc central europeu digui que no ha de pujar el tipus d'interès. Però tampoc el baixarà. Però el que s'envia és dient no, no, no pugem tipus d'interès. Ui, als Estats Units, a la FDA, baixa els tipus d'interès.
s'enviaran notícies que em sembla que la cosa estigui anant millor, però que realment el que estan fent ara és controlar-la. Per què? Perquè com encara no s'ha recuperat, torno a dir, tota la inversió, tota la quantitat de bilions que es van posar en circulació, s'estan retirant. Si es retiressin de sobte, entraria en una depressió.
Cosa que no poden fer. Clar. Aleshores, la situació en la qual s'estem allugant ara és amb aquest, amb aquest voltant, que esperem, que esperem que el 2026 traiem del que Natalia en Rolavan, t'has recordat, del cisne negre o el cisne blanc. Sí, correcte. Que no arribi un altre.
però que en tot, i fins i tot espereu que en cas que hi hagués un signe negre, una cosa que l'economia no es preveu, fins i tot seria baixet. El faríem balluar com una cosa que, bueno, escolta, sí que ha passat, sí que ens han trobat, sí que ha sigut això, però bueno, seria controlable.
Clar, jo de fet anem a preguntar per les dues guerres que afecten bastant, sobretot, a tot el tema econòmic actualment, que és la de Palestina i la d'Ucraïna. Són dues guerres en les que està ficat també Donald Trump, amb aquest pla de pau per Palestina i també per la guerra entre Rússia i Ucraïna.
Això, passi el que pugui passar, perquè ja hem vist en el 2025 que les accions que hi han hagut, allò que ha pogut passar ha sigut més aviat lleu. Com afectaria aquest panorama militar, aquest panorama de guerres que hi ha ara mateix en el món amb el panorama econòmic? Jo te diria, i és molt fred dir-ho, jo te diria que estan descomptades.
En economia estan descomptades. Què vol dir? Que ja no s'incrementaran més. Que les dues situacions ja estan, per desgràcia, per les persones que estan... Quina culpa tenen els ucranès o quina culpa tenen els palestins?
estan amortitzades. Ja no resten, només resten a efectes polítics, a efectes econòmics. Totes les sancions que li tenien que haver posat a Rússia, gairebé ja li tenien posat, i les úniques que encara se li podien posar no les faran, no les posaran a sobre de la taula, a nivell de la invasió de Rússia en Ucrània.
I tota la situació de la zona de Gaza és tan complexa que jo no donaré una opinió perquè és molt complexa, perquè és un tema religiós, és un tema de convivència, jo crec que és una cosa molt profunda i que no es pot jugar que la culpa és d'una i la culpa és de l'altra.
La culpa de l'invasió d'Ucràina és d'un país que invadeix l'altre. La situació de Gaza jo no seria el que posés la mà al foc, perquè és una situació molt complexa, de fa milers d'anys que dura la situació. No és d'avui per demà.
De fet, és una de les converses que molt probablement s'anirà repetint a les sobretaules d'aquests dies de Nadal, allò que el cunyat treu un tema i de cop i volta es treu. I aquest, estic d'acord amb tu, Rafael, que és un dels més convulsos o més complicats, no? Quan apareix aquest tema, moltes vegades és complicat també donar la teva opinió o dir, perquè moltes vegades desconeixem...
Les cartes que hi ha a sobre de la taula. Jo fa uns dies vaig estar assabentant-me, mirant-me què és el que realment, per intentar treure alguna conclusió, cosa que no vaig arribar, què és el que estava passant realment a Gaza. I em vaig quedar sorprès quan resulta que a Gaza n'hi ha tres grups paramilitars barallant-se entre ells. Tres, no un, tres. A part de jamás n'hi ha dos més allà. Entre ells s'estan matant.
Però és que això no surt de l'opinió pública. Això no es comenta. És a dir, que n'hi ha problemes interns. Per què? Doncs no ho sé. Primer que no hagi viscut allà. No tinc coneixement prou suficient per donar una opinió. Només és el que llegeixes, i sempre el que llegeixes, el 50% de les coses de vegades és qüestió de posar-les en sòlfa.
És molt complexa, per a mi, amb aquesta situació. Ucraïna, Rússia, és qüestió que s'acabi posant d'acord. Amb qui t'has de posar d'acord? Amb l'invasor. El teu país t'has de posar d'acord amb ell. Això no és fàcil. No és gens fàcil.
Europa i Estats Units, des que ha arribat el senyor Trump, s'ha apartat. Ja ha deixat de donar intel·ligència, de suport econòmic. Estats Units s'ha retirat i ha deixat que Ucraïna, ja ho va dir, que siguin els europeus que es preocupin. I fora. I ja es preocuparan els europeus amb els russos. I tenim un problema. Que se't dius Putin, que aquest senyor va decidir invadir el 20% d'un altre país. Clar.
res més. Jo sempre poso un exemple. És com si demà França vingués i digués que tot Catalunya i el Levant és francès. I entrés a Espanya i em veies tot. Per què? Basant-se en que com en Perpinyà em parla en català. Clar.
Catalunya es parla català? El País Valencià parla en català? Doncs això pertany a França. És el mateix que van fer els russos, dient que allò eren zones que eren majoritàriament de parla russa. Va, ja està. I què passaria?
Què passaria? Quin acord acabaria emprenent? Clar. Quin acord? Perd la meitat perquè ells el que es queden a la zona del Don Basque, que van a darrere d'ella, senzillament és perquè és la més rica a nivell de materials de ferro i tal, i a part de les terres rares que hi ha per allà, però és que també tenen bastant de gas allà, en aquelles dues zones.
Clar, és interessant per la seva economia, sí. Seria interessant per França quedar-se en Catalunya i en País Valencià? A nivell d'economia, sí. Ho seria, no? Sí, sí. Escolta, això no passarà mai. En 1800 ja va passar, va arribar Napoleó. No ho fem.
I això és el que està passant per dir. Què està passant amb aquesta situació? Més sancions ja no li poden posar, perquè li han posat gairebé totes, i només n'hi ha una, que són els actius que tenen els bancs centrals europeus, els russos, que els han dit que els faran servir. Però la Rússia ha amenaçat, dient, si fa servir els meus actius per donar-li material de guerra a Ucrània, jo t'hi tiraré una bomba nuclear, que ho han dit, eh? I estem tan tranquils, estem tan tranquils. Hola, hola, buenos dias, que ho faré. I ja està.
Per això et dic que aquesta situació arribarà molt més damunt. Jo crec, crec, és una opinió personal, que això no arribarà, que tenen que arribar a un acord perquè Rossell Laporta, en mor ja moltíssima gent rusa.
En raonem xifres ja de gairebé un milió de russos morts o ferits. És clar, la seva economia ja l'està notant, ja no té creixement. Una economia de guerra, quan no creix, és que està decrecient. Crec que no els queda més remei que arribar a un acord. Quin serà l'acord? Això jo no ho sé, perquè diuen que es quedaran al Donbass, però també tenen més zones. Crimea, Alaban i Valle, el 2014.
fa 11 anys, eh? Sí, sí. Vuit anys més tard van invadiar el 20% restant, només sigui. Com en raones amb una potència que el que faci invadiar el teu país? Complicat. A nivell d'economia, s'ha descomptat que la guerra continuï. S'ha descomptat que això... Tenen que arribar a un acord perquè econòmicament ja no els resulta ningú. I tractaran ara de trobar una solució...
Quina? Doncs amb la solució que trobin, jo molt entenc que serà la pitjor per a Ucraïna, que és el més dèbil. Que el més dèbil és la Ucraïna. És el que més patirà. 5 minuts per les 12 del migdia, de fet ara ja en són 4, estem a les 11.56 d'avui dimarts 23 de desembre.
Rafael, abans d'acomiadar-nos, m'agradaria situar-nos aquí a casa, al nostre territori, a Catalunya, i concretament també a la situació econòmica, com tanca el nostre país, diguéssim, aquest 2025, i quines perspectives té pel futur 2026. La tela, igual que t'acaba de comentar a nivell mundial, que com estarà, compte que no som la excepció nosaltres, ni l'excepció és Catalunya, ni l'excepció és Espanya, encara que digui
que estem creixent alguna cosa més de la mitja de la comunitat europea. Això és el que diuen el ministre Cuervo i Sánchez, que intenten d'alguna manera també tapar forats amb això, amb que realment l'economia espanyola va creixent. Però això és així? Va créixer l'últim trimestre un 0,6, però en el segon trimestre va caure un 0,7.
Lo comido por lo servido, que diuen en castellà una mica. Efectivament. Mira el que ens ha passat a l'estiu, que hem crescut un 0,6, però no en raonem que el trimestre anterior havien caigut un 0,7. Vull dir que havíem decrescut...
el creixement que n'hi ha és un creixement molt pobre, un creixement de l'1,7 o l'8. I, a més, el problema està que els datos de l'Institut Nacional d'Estadística se'ls van carregar quan l'anterior ministre d'Economia, que ara està al banc europeu, els van alterar. Llavors ja no són creïbles. Estem en una situació que no són gairebé creïbles.
Que està creixent Espanya? Sí, el que passa és que el creixement que està tenint és, encara que sigui el país dels que més està creixent de mitja en la comunitat europea, resulta que com a contrapartida el PIB està baixant. El que passa és que els llocs de feina que s'estan generant són de baixa qualitat.
és en restauració, és en estaleria, no s'està creient llocs de treball, sobretot en construcció, en empreses, que són les que realment hi ha una feina molt més segura, que no passen un bar, un hotel, que poden tindre 4 hores, 6 hores, m'entens? Contractes, encara que diguin contractes fixos, no, són contractes temporals, així que això és una miqueta el que està passant. Clar.
Nosaltres, abans d'ahir sortien les dades, que sí, Catalunya està creixent també un 2,4, un 2,3, enmig de alguna cosa més per sobre del que estava creixent Espanya, però si estava Catalunya en 2,4, Espanya estava en 2,3. Que realment, realment el moviment és inerent a tota la gent.
Què és el que es preveu a Catalunya? El mateix. Ni serem el melic de créixer més de la resta d'Espanya, ni Espanya serà una cosa totalment diferent del que passi a Europa. Per què? Perquè depenem molt del que passi als Estats Units. Encara que no, molt. Per què s'han posat d'acord ara i han dit, escolta, produïm cotxes i tal? Perquè als Estats Units han dit que controlarem cotxes de motor de combustió.
Doncs amb això ho haurem de deixar aquí, Rafel. Moltíssimes gràcies per l'espai d'avui i aprofito també per desitjar-te molt bones festes, que tinguis molt bona d'entrada d'any 2026 i res, ens seguim informant, seguim parlant d'economia quan passin les festes aquí a Ràdio d'Esvern al 98.fm. Igualment molt bones festes i sobretot bo l'any 2026. Gràcies. A veure què ens depara. Aviam, una abraçada. Amb vosaltres us deixem amb els bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern. Fins ara.
Bon dia, us informa Joan Bota.
En marxa al Palau de la Generalitat, la roda de premsa de balanç de l'any, on el president Salvador Illa ha començat situant l'habitatge com una de les prioritats del seu executiu. Anem al Palau de la Generalitat. Raül Flores, bon dia. Bon dia. Sí, ja ha anunciat que el govern ja ha identificat terrenys arreu del país per poder-hi acabar construint 124.000 habitatges, dels quals bona part es destinarien justament a pisos públics. És més de la meitat dels 210.000 que preveu construir l'executiu els propers anys. Ja tenim identificats sous, paquets de...
de més de mil habitatges per poder-hi construir 124 mil habitatges sempre, i en tots els casos amb acord amb els ajuntaments respectius. Illa repassa ara l'acció del govern dels últims mesos i els reptes pel 2026, que diu serà un any de punt d'inflexió, reptes que passaran pels acords sobre el nou finançament i també per l'aprovació dels seus primers pressupostos. Justament avui han prorrogat els pressupostos de l'any 2023. Raül Flores, Catalunya Ràdio, Palau de la Generalitat.
Més notícies, Marta Prat. El govern ha concedit el Premi Internacional Catalunya 2025 a dues activistes pels drets humans, la israeliana Yael Admi i la palestina Rim al-Hajjara. Els reconeix el compromís amb la reconciliació, el diàleg i la construcció d'un futur en pau al Pròxim Orient. El president Salvador Illa diu que amb el guardó la Generalitat també es fa seva aquesta voluntat.
Crec que és també una proposta que ens ha fet el jurat, que el govern ha fet seva, que va en la direcció correcta i que mostra també el compromís de Catalunya amb la pau. La tasca que han fet aquestes dues activistes mereix el nostre reconeixement.
El líder de Junts, Carles Puigdemont, ha demanat que es traspassin a Catalunya les competències sobre immigració per poder fer front a situacions com la dels desallotjats de Badalona. En un missatge enregistrat, Puigdemont ha tornat a defensar que la Generalitat pugui assumir aquestes competències i ha reclamat que es doti als ajuntaments d'eines legals i de recursos materials per donar resposta als problemes de la ciutadania. Puigdemont ha carregat contra l'alcalde de Badalona, el popular Xavier García Albiol, a qui acusa d'irresponsable, però també ha criticat el president Salvo d'Illa per estar absent, segons ell, en aquesta crisi.
L'actitud incendiària de l'alcalde de Badalona i la dimissió del lideratge del president Illa davant d'una crisi social tan greu demostren que els dos grans partits espanyols, el Partit Popular i el Partit Socialista, són incapaços de proposar solucions a un problema que ells han contribuït a generar des dels respectius governs de l'Estat.
I atenció a això que ara sentireu perquè així ha sonat en directe la Nadala del Matí de Catalunya Ràdio, cantada per l'equip del programa. Ja són les 6 i sona el despertador i al matí sona al meu costat.
Ha estat l'especial de Nadal que s'ha fet des del Teatre Coliseum de Barcelona. També hi ha actuat Maria Arnal i veus conegudes de la casa, des de Roger Escapa fins a Sílvia Còpolo, que han fet la Carta dels Reis. La Carta dels Reis de Maica Navarro, va. Molt de sexe. Laura Fa, Carta dels Reis. Home, una bona crisi monàrquica, m'agradaria que la Rosalia i la putella s'emboliquin, per exemple. Això faria moltes gràcies. M'agradaria. Voldria que recuperéssim la força i que diguéssim un altre cop. Visca Catalunya, lliure!
Al punt final de l'espacial han posat els lacs en busto amb una cançó en directe davant les prop de 1.500 persones de públic que han assistit al programa des de primera hora del matí.
Esports, Enric Inglés. Amb la 17a jornada de Lliga de futbol ja finalitzada, l'Espanyol se situa a dos punts de la Xona Champions i es referma com a cinquè a la classificació. Els blanc i blaus van aconseguir la victòria per una dos al camp de l'Atlètic Club amb gols de Romero i Pere Milles. Recordem que la 18a jornada enfrontarà el Barça i l'Espanyol a Cornellà al Prat. I des de fa uns minuts ja sabem els horaris de la jornada 20 dels equips catalans de la primera divisió.
Espanyol-Girona, divendres 16 de gener a les 9 del vespre. Reial Societat-Barça, diumenge 16 de gener, també a les 9 del vespre. I a l'Euroiga de bàsquet, Fenerbahçe-Barça, 3 quarts de 7, amb transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio. Els blaugranes juguen a la pista de l'actual campió que entrena l'exblaugrana Sarona Jassiquevicius. També en bàsquet, dos canvis a les banquetes.
L'exentrenador del Barça, Joan Panyarroia, aterra la banqueta del Partizan de Belgrat i signa contracte per tot el que resta de temporada i també una més. I el també ex-tècnic Blaugrana, Pessic, als 76 anys, torna a una de les que va ser casa seva, el Bayern de Múnich. I el campió de MotoGP, Marc Márquez, continua avançant la seva recuperació.
d'aquella lesió de lligaments de l'espatlla dreta que es va fer el passat 5 d'octubre al circuit de Mandelica a l'Indonèsia. El tro de Cervera va fer ahir per primera vegada l'entrenament en moto al circuit del Carras, acompanyat pel seu germà Àlex. Els pilots de MotoGP tenen previst posar-se entrant els primers dies de febrer al circuit de Sapeng a Malaïsia. I el club de tenis taula Anoli Borges-Bai disputarà els vuitens de final de l'Eurocup contra l'Elino Praha de la República Xeca.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 6 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova. Els infants i joves de Sant Just poden tornar a participar activament en les activitats de Reis aquest 2026 amb dues convocatòries que l'Ajuntament ha obert fins al 31 de desembre. La crida inclou d'una banda la possibilitat de fer de patxa de la cavalcada de Reis i de l'altra d'acompanyar Ses Majestats en la visita a les persones grans a les residències del municipi.
Poden optar a cipatges de la cavalcada tots els nens i nenes nascuts el 2013, 2014 o 2015 que vulguin col·laborar amb Ses Majestats durant la desfilada del 5 de gener. Les sol·licituds s'han de presentar a través de l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern fins al 31 de desembre.
En cas que les inscripcions superin les places disponibles, es durà a terme un sorteig el 2 de gener al programa La Rambla de Ràdio d'Esvern. Pel que fa la visita, la gent gran, tres patxes i un rei mag recorreran les residències del municipi al matí del 5 de gener. Hi poden participar els joves nascuts el 2013 o abans, que també han de presentar la seva sol·licitud a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern abans del 31 de desembre.
Si hi ha més voluntaris que places, els sorteig es faran les mateixes condicions i la mateixa data que en el cas dels patxes de la cavalcada. I encara en cultura, el Casal Popular La Sala celebrarà la quarta edició del quinto de Nadal, el pròxim 27 de desembre, una activitat que començarà a dos quarts de set de la tarda al Casal de Joves de Sant Just.
L'esdeveniment manté el format tradicional i l'ambient festiu que l'han consolidat com una de les cites destacades del calendari nadalenc del municipi. El quinto és un joc d'atzar típic i molt arrelat a la tradició catalana, similar al bingo. Cada participant rep un cartró numerat de l'1 al 90 i ha de marcar els números que el lloro o la cotorra, la persona encarregada de cantar les boles, va anunciant amb les expressions característiques del joc.
Els assistents competiran per aconseguir el primer, el quinto, una fila completa i posteriorment la plena, el cartró sencer. La sala ha preparat panires perquè els guanyadors s'enduguin un premi especial i l'activitat comptarà també amb servei de barra amb preus populars. I pel que fa a transport, l'autoritat del transport metropolità ha aprovat aquest 22 de desembre les tarifes del transport públic pel 2026,
que mantenen la bonificació del 50% aplicada a la T usual i la T jove, així com els títols socials per famílies nombroses, monoparentals i persones en situació d'atur. Aquest manteniment queda condicionat a l'aportació econòmica del govern espanyol. Les noves tarifes entraran en vigor el 15 de gener del 2026 i els títols del 2025 es podran utilitzar fins al 28 de febrer, excepte la T jove i la T70-90, que seran vàlides fins al 30 d'abril.
Més enllà de les bonificacions, tots els títols integrats experimentaran una actualització mitjana del 3,5% ajustada a l'IPC amb l'objectiu de garantir la continuïtat i la qualitat del servei. L'increment s'aplicarà de manera no lineal per preservar l'equitat territorial, reduint l'impacte en els desplaçaments a més llarga distància, que ja parteixen de preus més elevats.
Amb aquesta decisió, els dos abonaments més utilitzats, la T usual i la T jove, continuaran costant la meitat del seu preu real, amb la voluntat d'afavorir els usuaris recurrents i mantenir un accés assequible al sistema. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Fins demà!
Clowns to the left of me, jokers to the right Here I am, stuck in the middle with you Yes, I'm stuck in the middle with you And I'm wondering what it is I should do It's so hard to keep the smile from my face Losing control, yeah, I'm all over the place Clowns to the left of me, jokers to the right Here I am, stuck in the middle with you
Bona nit!
Bona nit.
Fins demà!
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Benvolguts oients de Ràdio d'Esvern, tot l'equip de Just Sardanes, el Carlitus, el Faust, el nostre assistent virtual i jo mateix, us volem desitjar molt bones festes. Que passeu un Nadal entranyable, un cap d'any excitant i que els reis us portin el 2026 ple de felicitat. Just Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre, els dissabtes de 10 o 11 del matí i naturalment el podeu seguir per internet al portal de ràdio d'Esvern.com Bones festes!
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller.
Provem-ho en català. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. One, two, three...
Preguntant, s'entén la ciència. Amb Jan Bigata.
Jan Bigata, molt bones. Com estàs? Bon dia. Com va tot? Jo content, la veritat. Estic bastant content. El tema que porta avui és una mica preocupant. Potser ens deixarà una mica... El tema d'avui és una mica preocupant. Què vol dir que és una mica preocupant? Bé, és que és un tema... Vam parlar de les xarxes socials amb tota l'addicció i avui parlarem amb tota manipulació de com les xarxes socials poden canviar la nostra perspectiva, la nostra idea política.
Molt bé. Em sembla un temón, eh, la veritat. És un temón, és un temón, la veritat. De fet, jo fa temps que estic preocupat amb aquest tema perquè he vist diferents coses. Irònicament, ho he vist a xarxes socials. Sí. És una cosa que sempre veus, no? Curiós. Com la gent parla malament de xarxes socials dintre de xarxes socials. M'encanta, m'encanta. Però, bueno, això porta a dilemas ètics. I és superinteressant. És un article que es va publicar fa un període de setmanes i, com dèiem, al final és un article que parla d'alguna cosa que ja sabem fa temps
Però no teníem una prova tan clara com per dir, sí, això ho fan les xarxes socials. Per això és un article molt interessant. De què consisteix? Amb aquest article els investigadors demostren que les xarxes socials modifiquen la polarització efectiva dels usuaris, ara explicarem què és això, tranquils, i a més ho fan amb un nou mètode que serà de gran ajuda per la investigació d'aquest fenomen.
Molt bé, doncs comencem una mica aquest espai, si et sembla, escoltant el primer track perquè avui ens portes també aquesta secció una mica multimèdia on també anirem escoltant aquests fragments d'aquesta entrevista.
Hasta ahora, cuando se hablaba de polarización afectiva, dábamos por supuesto que las redes se estaban polarizando. Pero claro, hay un problema de causalidad que es, yo estoy polarizado y por lo tanto voy a las redes o son las redes que me polarizan a mí. Hasta ahora era muy difícil averiguar este fenómeno de causalidad porque
les reds en concreto les que treballaven, no permet el acès a els algoritmos. Aquesta és la gran novedat d'aquest treball, que van capaços de mostrar de manera causal la incidencia que tenen els missatges sobre el nivell de polarització afectiva de les reds socials.
Doncs aquesta podríem dir que és l'aportació principal de l'estudi, oi, Jan? Efectivament. No l'hem presentat, acabem d'escoltar a José Manuel Sabucedo, que és professor del Departament de Psicologia. Ho tinc apuntat com en Gallac, aleshores no sé com dir-ho. Ah, bueno, digueu. Ho diuen Psicologia Social Bàsica y Metodología de la Universidad de Santiago de Compostela y investigador del Centro de Investigación Interdisciplinar en Tecnologías Ambientales.
Tu ja saps que nosaltres, el Gallec, l'estimem molt en aquest programa, perquè vam fer la primera temporada Villa Immunologuina, que vam fer allà un programa especial que podeu recuperar també parlant del sistema immunològic. Avui no parlem d'això, parlem de les xarxes socials i també de la nostra perspectiva política. En aquest cas, hem començat parlant amb en José Manuel Sabucedo, que ens explicava aquesta aportació principal de l'estudi. Una mica de context per entendre
aquest article i també per entendre una mica aquesta investigació, que avui també posarem una mica aquesta cullerada i descobrir una mica què és el que ha descobert aquesta Universitat de Santiago de Compostela. Efectivament. Vull remarcar, de fet, que de les entrevistes que he fet uns fills ara, ell va ser absolutament superamable, és una persona que era superapassionada del seu treball i va ser un gust i va ser un plaer parlar amb ell. De fet, ell em va dir també que ell entenia el català, per tant, si ens estàs escoltant, espero que agradéss el programa.
I parlar de dues coses molt interessants. Un ens explicava això. Clar, quan hem de estudiar com entenen les xarxes socials a la població, fins ara sempre hem... Dependido? De pes? Sí, hem tingut certa dependència, no? Hem tingut dependència que les xarxes socials ens donessin mètodes o que ens donessin com a accés a la seva informació. Per tant, ens limita molt perquè al final elles també tenen un dir, aleshores, si va en contra del seu interès, potser ens poden limitar aquestes investigacions.
Per tant, el que han fet els investigadors és aconseguir un plugin, una cosa que et descarregues, el navegador, que no depèn en absolut de les xarxes socials. Això obre un punt molt interessant al camp perquè permetrà que més investigacions comencin a estudiar aquests fenòmens sense necessitat d'aquesta ajut de les xarxes socials. I a més, ens introdueix aquest concepte que és el de polarització afectiva. I ens preguntem, què és realment aquest concepte?
Crec que és un tema fonamental en democràcia. No hi ha possibilitat de que sigui un sistema democràtic si no hi ha una mínima polarització política. El que la democràcia ja no exige és la polarització afectiva. ¿Cuál és el problema d'aquesta polarització afectiva?
que lo que hace es extremar los afectos. Cuando hay polarización afectiva, lo que yo hago es me vinculo mucho más con mi grupo y lo que hago es rechazar mucho más al grupo contrario, al mi adversario. Pero desde el momento en que yo veo al otro como enemigo y no como adversario, lo que hago básicamente es rechazar todo lo que venga del exogrupo. Por lo tanto,
Desde ese momento, yo lo que hago es básicamente un proceso de legitimación. Como lo que yo opino es lo correcto, llego a asumir que mis ideas son las únicas verdaderas, que las dos están absolutamente equivocadas. Por lo tanto, estoy legitimado a intentar vencer a costa de cualquier precio.
Que interessant, eh?, el fet de les veritats absolutes, que moltes vegades ens pensem que tenim aquella veritat que és absoluta i ja està, això va missa, no?, allò que diem de això va missa i punt. Jo sempre he sigut dels que pensa que hi ha una escala de crisos que en tot debat i aquests dies, no?,
de Nadal, de sobretaules, on et juntes amb el cunyat, amb el cosí, amb la tieta, amb l'àvia, que cadascú té la seva opinió, que a vegades aquestes sobretaules també poden ser molt intenses i pot haver aquest cert pique, aquest cert punt de tensió. El fet d'entendre això, que ens explica també el professor, penso que també pot ajudar, el fet d'entendre que no tenim la veritat absoluta, que cadascú també és lliure de pensar i d'opinar el que vulgui, mentre hi hagi un respecte.
Absolutament és el que dius. De fet, ara estem amb molt bones dates per posar en pràctica aquesta humilitat i aquesta cercania de ser propers. I al final és un problema que tenim molt gran. Jo considero que jo personalment també caic en això. I jo crec que també té a veure amb com estem sobreexposats a només un conjunt de dades, que ara entraré més en aquest tema, no?
Però si, com sempre ens veiem gent parlant de la nostra perspectiva política, fa que ens creiem que això és molt real i que la resta... Però el problema no és que creiem que el nostre és cert, el que creiem és que tot el que no sigui nostre no té sentit, és irreal, és dolent.
I aleshores, aquí és com quan creiem una distància que és insalvable, no podem argumentar perquè ja estem dient «somos ellos contra nosotros». Aleshores, jo crec que és primer ser conscients d'aquesta distància que estem creant i a partir d'aquí entendre i respectar-nos i sempre que hi hagi, com aquests debats que parlarem sobre taula, fer de forma argumentada però sobretot respectant la persona que hi ha darrere, no?
Clar, jo crec que aquí també hi ha un tema que és important, que és el fet de fins a quin punt pots donar veu segons quines opinions o segons quins aspectes, no?, perquè estem en un moment, sobretot, bueno, anava a dir Europa, primer anava a dir Espanya, després anava a dir Europa i després la veritat és que ho podríem extrapolar arreu del món, no?, però l'augment de l'ultradreta, de l'extrema dreta, és molt incipient, per tant,
D'alguna manera podríem dir que ara, sobretot els mitjans de comunicació, ens trobem en aquest encreuament de dir què fem, donem espai, donem lloc de veu a totes les veus que conformen la nostra societat. Això vol dir també les veus que poden votar, que poden representar una ultradreta.
o deixem que s'instaurin unes lleis, uns criteris que puguin dictaminar que algú amb pensaments radicals no pugui expressar-los de forma oberta i no pugui, en aquest cas, a xarxes socials dir la seva com vulgui i de la manera que vulgui. És un debat molt intens. Fins a quin punt
s'està coartant la llibertat d'expressió si es fan aquest tipus d'accions o fins a quin punt s'hauria de permetre que algú expressi de la forma que expressa moltes vegades l'ultradreta, que és des de l'agressivitat, des d'aquell punt de sense dades, sense un recurs d'aquest tipus. No sé si estàs d'acord amb mi,
Però està clar que és un debat. Jo no m'hi he posicionat ni encostat un altre perquè realment no tinc, diguéssim, la veritat absoluta. Que avui que estem parlant d'això crec que també és un tema debatre interessant i que els mitjans de comunicació s'hi haurem de posar sí o sí en algun moment.
És un debat molt interessant i també molt delicat, perquè és el que tu estaves dient, no? Per un costat tenim el que és el dret a l'expressió i per l'altre tenim l'altre extrem que seria delictador, pràcticament, no? O sigui, crec que el punt està en... Des de quan la teva opinió està faltant al respecte directament a un grup de persones o a una persona concreta, no?
Però aquí el tema més sensible és on posem el criteri. Qui és la persona que està decidint què és acceptable i què no. Aquí és la part sensible perquè és on podem donar-li a alguna persona el poder de controlar el discurs. I aquest és un tema que serà bastant constant.
ara en temes xarxes socials. De fet, ara veurem com s'ha creat aquest algoritme i veurem que hi ha una característica dintre d'aquest estudi que és com detectem quins missatges són antidemocràtics. Quan decidim, al decidir quins criteris fan, que això sigui antidemocràtic o no antidemocràtic, seria aquest debat, qui decideix què està bé i què no està bé. Per tant, ara escoltem com s'ha creat aquest nou algoritme per arribar a aquest estudi.
El aspecte positiu i més llamatiu d'aquest treball és que ells eren capaços
de crear un algoritmo que lo que hace es permitir, una vez que llegan los mensajes de X, en cuestiones de décimas de segundo, en unos o segundos, lo que hacía esta extensión básicamente era lo siguiente. Lo que hacía era, llegaban los mensajes de tweet de X y lo que hacían era reordenarlos. Esto es, hicieron tres grupos. En un grupo
Los mensajes más hostiles hacia el contrario, los mensajes que contenían más componentes y discursos antidemocráticos aparecían en primer lugar de la pantalla,
Ese és el grup de alta exposició a mensajes hostiles. El altre grup, els mensajes, per tant, els mensajes apareixen al final de la pantalla, amb el qual tenien menys posibilitats de ser vistos. I després hi havia un grup control que recebia els mensajes tal i com entraban a través de la red X, sin manipularlos.
Doncs bé, molt interessant aquest tipus d'algoritme que ens permet donar aquestes dades, aquest recurs, i d'alguna manera, com ha explicat el professor, també és informació molt valuosa per determinar aquesta acció que comentàvem i també això que era també focus de debat abans d'escoltar aquest àudio.
Efectivament, s'ha de tenir en compte que aquí no estan canviant els textos. O sigui, si algú diu una cosa que ells consideren antidemocràtic, no la canvien. L'únic que canvien és la freqüència amb la qual tu reps missatges que ells consideren antidemocràtics. Com ho consideren això? Doncs tenien un model com aquest tipus machine learning, que seria com el previ a l'AIA, més o menys,
amb el qual tenia vuit característiques que consideraven valors de caràcter antidemocràtic. Doncs podria ser com delictes d'odi, o una sobreexageració de forma molt bipartidista sobre algun fet, i tenien vuit característiques i havia de complir com a mínim quatre per ser inclosos d'aquest algoritme, no?
Aleshores, això és una cosa que em va sorprendre molt. Tu quin creus que és el percentatge que segons aquesta illa, del total de tuits que rebia la gent, quins d'ells sobre política eren antidemocràtics?
Doncs, quin percentatge tu creus que dels tuits de política que rebe la gent... Molt elevat. Quin creus que la AIA rebeia antidemocràtics? No ho sé, diré un 67. Bueno, això era moltíssim. Nos vamos ya... Massa, no? Va, un 25. Un terç. Sí, estava un 32%. Estaves bastant a prop. Sobre el total era un 10%. O sigui, sobre tots els tuits que rebeies de qualsevol tema...
És que a Twitter hi ha flora i fauna, allà. Bé, ha fet X, ara, perquè hem de diferenciar. Jo seguiré amb dient Twitter, em sap greu. Jo em respecte a Twitter, perquè és que ara X ha empitjorat molt, però això podem parlar un altre dia. Tens raó, tens raó. Llavors, estem dient, 30% dels missatges sobre política van ser considerats antidemocràtics. Llavors, el que vam dir, no? Tenim un grup que no toquem res.
Un altre grup el que farem és agafarem i li posarem més freqüència d'aquests missatges antidemocràtics i li posarem també més al principi per assegurar-los que els és així. I l'altre grup el que farem és al revés, és baixar-los del to del seu fit de forma que la freqüència dels missatges antidemocràtics sigui molt més petita. Com veiem? Aleshores, li fem preguntes dintre del survei que li diuen, o sigui, mentrestant li posem pors que diuen com et sent respecte a l'altre partit polític?
Com et sents ara mateix emocionalment, no? I quin era el que van trobar? Van trobar que, efectivament, quan tu augmentaves els missatges antidemocràtics, augmentava la desconfiança cap a l'altre grup democràtic, que és el que estem dient, no? O sigui, és com quan en fa dos sents cap al que tu consideres l'altre partit polític.
De forma independent, vol dir, d'aigualsitures d'esquerres o dretes, sempre que tenies més missatges antidemocràtics, consideres que els altres eren pitjors i no tenien dret a parlar. I al revés, si treies aquests missatges antidemocràtics, era més fàcil que rebessis positivament els seus missatges.
Hi ha una cosa molt interessant que és, més o menys, els rancs de canvi eren semblants entre ells, però, en el cas que estaven augmentant els missatges antidemocràtics, canviaven només d'un 10 a un 13, per tant, augmenta un poquet. Quan estaven traient els missatges antidemocràtics, per fer el mateix tassa de canvi, estava canviant d'un 10% al 1%.
Per tant, estàvem reduint en un 98%. El que vull dir és que la meva analització és que som molt més sensibles. Amb poquets missatges més antidemocràtics, teníem el mateix augment que traient pràcticament tots el reduïm.
Això ens està dient quants sensibles som a revir... O sigui, aleshores ja no és com... No passa res perquè revís algun missatge. No, no. És que ho estem demostrant que està canviant la teva perspectiva política. I l'algoritme, la persona que canvia quin reps i quin no, està canviant com tu et sents i com penses de l'altre algoritme. L'altra anàlisi que fèiem és que es pot polaritzar més. Que ara, de fet, ens ho explicarà també el doctor. Mhm.
Estem polaritzats però es podria polaritzar, es podria aprofitar aquest algoritme per polaritzar encara més. De fet, el grau de polarització que els autors indiquen que aquesta polarització que estàvem parlant és l'equivalent a entre 3 i 3,5 anys de canvi a la societat americana.
O sigui, tal com està avançant ara mateix la societat, que hi ha un augment cap a la polarització, el que van aconseguir només amb un experiment d'uns dies seria l'equivalent al que triaria la gent de forma natural durant 3 a 3,6 anys. Per tant, mira el que pot fer la xarxa social. Carai. O sigui, pots canviar realment d'una forma molt intensa.
De fet, i ja per últim, vèiem també que en aquell on reduïm lleugerament els missatges antidemocràtics, reduïm una mica l'engagement. Quina és l'anàlisi que fan els autors d'això? Fa que les xarxes potencien missatges antidemocràtics, fa que tu t'enfadis més, fa que tu vulguis estar més estona en la xarxa. I que tu estiguis més estona en la xarxa, fa que tu rebis més anuncis. Per tant, no és necessàriament que les xarxes socials vulguin polaritzar-te,
Però polaritzar-te farà que estiguis a més estona enganxat i farà que ells tinguin més rendiment econòmic. Anem a escoltar una mica més el doctor. Anem a escoltar ara la seva interpretació d'aquests resultats. Això que mostra en primer lloc, cuidado, que la red de qüestió tiene todavía más capacidad de polarizar.
Ahí hi ha un problema. Y el otro elemento, que este debate sobre las redes, sobre los que controlan los algoritmos, que, a mi modo de ver, no debe evitar, no debe impedir, que pongamos también el foco en aquellos grupos que, por intereses, básicamente, de movilización ciudadana, están generando esa polarización social y afectiva.
Molt bé, doncs una mica això que ens resumies tu també en aquest espai després d'entendre com funciona aquest nou algoritme que han dissenyat i aquests resultats, la interpretació del doctor més o menys anava per aquí, per aquesta línia, Jan.
Efectivament. Sí que és veritat que ell posa també l'èmfasi en la gent que genera aquests tuits, però que al final hi ha tants milions... Jo discrepo una miqueta amb el sentit d'afogar aquí l'incentiu, perquè al final hi ha tants milions d'usoris. Aleshores, amb polítics molt importants sí que podem ficar el focus, però al final amb milions de persones és més difícil de controlar. Jo crec que és més fàcil de controlar i d'agir com aquestes regulacions de les xarxes socials. Mhm.
Aleshores, ara, amb tot això que hem vist, sabem que les xarxes socials ens polaritzen. I aleshores ens preguntem quins són un dels mecanismes que provoquen aquesta polarització? Tu te formas una impresión del mundo, unas creencias, a partir de la información que tú recibes. Y ahí radico siempre el gran poder de los medios de comunicación.
No només creen l'agenda, no només diuen de què parlarem, sinó que ens donen la interpretació de què està ocorri. Jo, el que faig és identificar-me amb certes llocs perquè responden més a mis creences i, per tant, el que faig és alimentar mis creences. Fíjate, hi ha un procés de psicologia, la exposició selectiva. ¿Cuánta gent es expone a opinions que són diferents a les seves en el dia a dia?
jo crec que poquíssimes. Cada una ve su televisió o sus redes sociales, solo aquellas opiniones que conforman y que confirman sus puntos de vista. ¿Por qué? Porque las personas somos aversivas a la disonancia cognitiva. No nos gusta que nuestras creencias sean contrariadas, sean amenazadas. Per tant, ¿qué hacemos? Nos exponemos selectivamente a aquellos medios
que confirma els nostres punts de vista. Molt bé, doncs una mica aquests punts de vista tan importants, no?, i aquests mitjans de comunicació que tenen, doncs, la responsabilitat, una mica el que comentàvem abans, no?, de la responsabilitat. Quina responsabilitat tenim, eh? Dels mitjans de comunicació, Déu meu. Sí, sí, molta pressió. És una espasa de democles que...
Però és així. El que t'han dit molt a fer és només escoltar els missatges d'un costat. I sí que és cert que amb senta perspectiva a vegades és interessant també exposar-te a gent que pensa diferent a tu. Perquè això farà que potser no canviïs d'opinió, però farà que els entenguis millor i que potser no tinguis aquests... No siguin una sensació aversiva si no siguin, simplement pensen diferent. I ara veurem què passaria si arribem a l'extrem a on pot portar aquesta polarització afectiva. Imagina't quan un professor d'aquest tipus
avanza, moltes vegades estem creant persones, el altre és el meu enemig, amb el qual tot el que pugui fer per acabar amb el meu enemig és legítim. I aquí podem arribar a estar auspiciant la deshumanització del adversari, amb el qual, si jo deshumanizo a mi adversari, si ho deshumanizo, està legitimat qualsevol tipus de acció que pugui cometer contra ell.
Incluida acciones violentes. Porque, claro, porque va a estar mal hacer daño a alguien que es inhumano. Ese es el discurso, el legitimador de la violencia que se basa y que empiezan con estas pequeñas cosas de la polarización afectiva.
El valor, eh? El valor de deshumanitzar algú que... Sí, sí. No, no, és molt complicat. I és que ens estem portant... Evidentment, no és el que corre ara físicament, però sí que ho hem vist en moments molt concrets. I, de fet, això ens porta a un futur molt distòpic.
I realment ja veus que el punt no és tan diferent, és simplement deixar de respectar i arribar al punt on diguis, odies tant les idees de l'altra persona per tota aquesta sobreestimulació que t'han donat també les xarxes que et donen la raó tota l'estona, l'odies tant que t'oblides que hi ha una persona a l'altre costat.
i que comences a, això és el que diem, justifiquem qualsevol mitjà com per arribar aquí. En un moment farem una menció, hi ha un documental de Netflix que és superinteressant, que es diu The Social Dilemma, que t'explica això. Són molta gent que ha treballat a xarxes socials que t'expliquen com funcionen, per què fan així, i també toquen aquests temes més distòpics de cap a on ens podrien portar.
I ara, per terminar amb tot això, per acabar, hem portat com el punt més extrem, més negatiu. Anem a parlar, anem a preguntar al professor quines són les formes positives amb les quals ens podem afrontar allò com per no arribar a aquests extrems.
Nosaltres, durant el procés de socialització, vam formar de nostres esquem cognitius, vam formar de la nostra representació del món. Esos esquemes i aquestes creences que vam formar són molt difícils de canviar. Per una raó, perquè al final, les nostres creences ens doten d'identitat personal i d'identitat social.
O sea, yo soy lo que yo creo, yo soy lo que yo siento, y por lo tanto tengo identidad, y los demás me reconocen esa identidad. Eso hace que nuestro sistema colectivo sea muy difícilmente modificable. ¿Cómo se puede cambiar? Fíjate, no desde el enfrentamiento. La única manera de intentar cambiar las posiciones de otra persona es situándonos en su mismo esquema. Lo que habría que lograr en primer lugar es buscar espacios en común,
que és molt complicat a vegades. En l'època de polarització és impossible. La única possibilitat és intentar posar-se en el lloc del altre i asumir que el altre pot discrepar i que no passa res.
Doncs ens queden deures per aquest Nadal, ens queda el deure d'observar com a mínim, ja no et dic de canviar, d'observar les nostres xarxes socials, d'observar el nostre entorn, del que ens envolta i també de posar en valor tot el que hem descobert avui a l'espai de Preguntant-se en té la ciència amb en Jan Bigata. Jan, una abraçada molt gran, cuida't molt, molt bones festes i que tinguis molt bona entrada d'any 2026.
moltíssimes gràcies igualment jo vull agrair simplement al professor per l'entrevista perquè ens ajuda moltíssim i l'última cosa que vull dir és això la frase que ha dit discreparem i no passa absolutament res doncs vinga a gaudir d'aquestes festes i també a donar-li el coco que de tant en tant també està bé pensar una mica que vagi bé breu pausa musical tornem de seguida
Fins demà!
Bona nit.
Tú, que decidiste que tu vida no valía, que te inclinaste por sentirte siempre mal, que anticipabas un futuro catastrófico, hoy pronosticas la revolución sexual.
Fins demà!
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
I seguim el magazín de Matins de Ràdio Desbem, seguim a la Rambla. Re, 15 minuts i escaig per arribar a la una del migdia. I és moment de saludar l'Elvira Sánchez. Elvira, bon dia. Bon dia i bona hora. Com estàs? Feliz dimarts.
De pre-Navidad! De pre-Navidad, eh? Nosaltres aquí ja estem comptant a la redacció, estem comptant ja les hores que ens queden per estar de vacances, perquè, clar, aquest any cau molt bé el Nadal. Hem de dir que hem tingut pocs ponts aquest primer trimestre, però aquest Nadal cau de fàbula, perquè tenim dijous, divendres, dissabte i diumenge per descansar, i dilluns, amb les piles carregades, tornarem a estar aquí.
Elvira, avui parlem dels Nadals arreu del món i de les tradicions alimentàries, que és molt important també posar a vegades l'ull i el focus a fora, perquè les nostres tradicions les coneixem molt, però també està bé descobrir aquelles tradicions que es fan arreu del món. Per on vols començar? Cap on viatgem? Mira, básicamente vamos a comenzar con algo que la gente piensa que es muy normal porque es uno de los países donde la Navidad como que es más vivida, ¿no?
que es Estados Unidos, ¿vale? Es curioso, pero en Estados Unidos el día 24 para ellos no significa nada. ¿Amigo? No, no, no, no significa nada. El 24 es una cosa, un día normal. Tú ves un ambiente muy festivo, muy festivo, ¿vale? Ves la gente, lo que te venden las películas, que vas comprando los regalos, no sé qué, no sé cuánto, pero en realidad ellos no hacen una cena específica. Ellos realmente lo que hacen es
Básicamente el 25 sí que hacen una cena bastante copiosa y básicamente se consta del famoso y típico pavo relleno o de lo que se llama un jamón planchado. El jamón planchado es la pieza de la pierna del jabón que se asa con una serie de aliños y se mete al horno con el famoso puré de patatas y los guisantes.
¿De acuerdo? Ese es el plato típico y un postre evidentemente, el apple pie o cualquier otro tipo de postre, normalmente con natas, algunas con natas, es solena. ¿De acuerdo? Estoy en Estados Unidos, pero es el día 25. Claro, piensen que en Estados Unidos hay muchas culturas, entonces evidentemente todas aquellas culturas latinas, italianas, españolas,
pues sí que se le dan el 24, pero el americano como tal no, ¿vale? Vámonos ahora, de ahí vamos a meter un salto grandote a Japón. Opa, Japón. Opa. Epa, saltito. Es un poco largo, pero bueno. Para mí es muy fascinante, ¿de acuerdo? Porque evidentemente cada país tiene que expresar su forma navideña. Y en Japón,
Del Kentucky Fried Chicken. Però això és una tradició que vaig llegir fa molts anys i encara no me l'acabo de creure. Vull dir, és que com pot ser que mengin el Kentucky Fried Chicken?
És per una campanya, no? Exacte. Piensa que Japón fue invadida o estuvieron los americanos y hubo muchísimas cosas que los americanos llevaron entre la carne de ternera, la leche, estos restaurantes de comida rápida se promocionaron allá para los años 70.
se montó una campaña de marketing y sabemos que el marketing bien hecho nos vende hasta piedra. Y entonces eso se convirtió en el pavo navideño japonés. ¿De acuerdo? Y entonces hoy sigue siendo una costumbre muy extendida. Evidentemente que esto dependerá de las familias, de lo tradicional que sea la familia. Esto no quiere decir que haya familias tradicionales, tradicionales, tradicionales,
que celebren, pero en realidad no hay una... Esto es real. Sí, ¿eh? Es científico, sí. Entonces, de aquí nos vamos... Venga. ¿A dónde quieres ir? Nos vamos para América Latina. Oh, me encanta, me encanta, perfecta. Vale, entonces, aquí yo quiero empezar por lo que represento, ¿no? Como venezolana. Claro. En Venezuela se come un plato típico que se llama la yaca. La yaca es el producto
de una mezcla de tradiciones. En Sudamérica se usa mucho la harina de maíz, entonces los indios hacían como, con unas hojas de plátano, hacían como unos bollos que era la harina de maíz envueltos en esos bollos y los hervían y esa era su copia. ¿Qué pasó? Que llegaron los españoles y empezaron evidentemente los españoles empezaron a domesticar al indio
y le daban las sobras de las comidas, a alguien que no le quedó más, o sea, se le ocurrió mezclar todas las sobras de las fiestas navideñas del español y de los portugueses, y se genera la yaca. ¿Qué es la yaca? Pues es una masa, de acuerdo a la vaina de maíz, que tiene un relleno. En el relleno puede haber carne de ternera, carne de pollo, carne de cerdo,
Puede tener en algunas zonas le ponen huevo, en otras no, en otras le ponen garbanzos, le ponen cebolla, le ponen alcaparras, le ponen aceitunas, le ponen pasas, le ponen ciruelas. Es decir, cada región tiene su tradición, inclusive las puede haber de prestado. Esto es, aparte de eso, hay una tradición detrás de esta elaboración de la yaca, que es que un día entero la familia se pone a hacer la yaca, los más pequeñitos lavan las hojas,
una serie de adultos van cocinando. De hecho, yo recuerdo
que uno de los que yo consideré mi abuelo era que se encargaba de ir por la casa con bebidas. ¿Y usted? ¿Tienes hambre? ¿Quieres hacer esto? ¡Ay, qué majo! Sí, sí, mientras uno se ponía como si fuera una cadena industrial, uno untaba las hojas, el otro ponía la masa, el otro ponía el guiso, un guiso, otro guiso, los ingredientes aparte, se cerraba y otro envolvía, y otro cerraba, y otro...
le ponía la cuerda y después servía, ¿vale? Normalmente se hace, yo recuerdo, pues, trescientas, cuatrocientas hallacas para repartir entre las familias, ¿vale? Entonces, evidentemente, esto es un plato que además es muy rico, se come ese mismo día y es una comida para el día 24 conjuntamente con un pan de jamón, que es más o menos la misma historia, el pan donde se le ha añadido un jamón, aceitunas, pastas y que es una masa, no llega a ser pan, pan,
tinta poco dulce, dulce, como un bioche un poco más consistente. Y eso, básicamente, y el ponche crema, por supuesto, la bebida tradicional para estas noches.
¿De acuerdo? Ahora, siguiendo en navidades, pues por allí en México, por ejemplo, son los tamales. Los tamales. Exacto, que no deja de ser la misma base, maíz, ¿de acuerdo? Que se rellena básicamente con carne, con pollo, con pescado, con lo que haya. O sea, también es un plato muy típico, ¿no?
Entonces, creo que todo lo que es la parte de Sudamérica tiene la tradición de hacer estos platos que son complicados a la hora de hacer, pero que son todos en base a harina de maíz, que era el oro que había en Sudamérica, o que sigue siendo hoy oro, ¿no?
Entonces, ¿nos quedamos en España sin saltar? Toma, por favor, y tan. Aquí en España, dependiendo de la zona, tenemos diferentes hipotologías. Lo que sí es claro es que en todas ellas hay dos platos que no pueden faltar.
El primero que son los aperitivos, ¿de acuerdo? Los aperitivos, esas mesas grandiosas con una cantidad de aperitivos previos a comer, ¿de acuerdo? Nosotros en Venezuela eso lo llamaríamos pasapalos, ¿por qué? Porque normalmente con estos aperitivos se empieza ya el consumo de alcohol, ¿de acuerdo? Ya sea cerveza, ya sea vino, ya sea Cuba Libre.
Llavors, evidentment, després hi ha... Normalment en els estrantes hi ha molt de jamó ibéric, quesos, mariscos... Llego hi ha la sopa, d'acord? Aquí cada regió té la sopa, en aquest cas aquí en Catalunya seria la carn de olla. I tant, la escudilla amb la carn d'olla. Exacte. Llavors, evidentment després hi ha un segon plà.
Aquí, por ejemplo, puede ser cualquier tipo de asado, ya sea de cordero, de cochinillo o de pescado. Eso ya depende de los hábitos alimentarios. Evidentemente hay algo que es muy tradicional, que el día 26 se hacen los famosos canelones de San Esteban. Esos para el día 26. Estos canelones son el resultado, tenemos que entender, de la carne que ha sobrado.
Durante el 24 y el 25 que se ha triturado y se ha hecho un canelón. Básicamente este es el resultado de los caneles. Entonces después tiene el postre. En el postre no vamos a olvidar de los famosos turrones, los polvorones y los mazapanes, que es más de lo mismo. Esto se pone en el centro de la mesa y que cada quien agarre.
Yo creo que en España la característica de la fecha de navidades en España es que no solamente se va a comer con el paladar, sino que estas fiestas traen también emociones. ¿Vale? Y ¿por qué trae emociones o se come con el corazón? Porque normalmente va a traer o está asociado con muchos recuerdos, con afectos y aquí sí se celebra más del 24. 24 en España en general. ¿Vale? Sí. Entonces,
¿Te parece que vamos al Reino Unido? Home, per favor, i tant. Allà sí que celebren el 24. Exacto. Entonces, pero ellos básicamente es el pavo asado, ¿de acuerdo? Básicamente ellos tienen una serie de guarniciones, el pavo es el principal, pero lo rodean con muchísimas guarniciones. No dejamos las patatas, igual que en Estados Unidos, no vamos a dejar los guisantes,
Pero vamos a introducir las coles de Bruselas y una salsa específica que ellos hacen, que creo que le llaman gravy, ¿de acuerdo? Que es como agui dulce. Y después, para terminar, ¿de acuerdo? El famoso Christmas pudding, que es básicamente un pastel muy denso de frutas que tiene un montón de especias.
E incluso en algunos sitios lo flambean antes de servirlo, ¿vale? Entonces, fíjense que este tipo de comida es muchísimo más contundente, ¿por qué? Porque más hacia el norte el frío como que es más agudo que lo que podemos tener aquí en Barcelona. Bueno, menos hoy. Hoy tenemos mucho frío, ¿vale? Y también aquí tenemos que hacer un hincapié de que
Piensen que todas estas recetas, tanto el pavo, el relleno, como el pudding, son recetas que vienen de generación en generación. Es decir, cada familia usa unas especies específicas, tienen una forma de hacerlo, con lo cual hace que este pudding y este pavo sea totalmente diferente. Vale. Entonces aquí también hay una relación básicamente con las emociones. Y...
Creo que no tengo más tiempo para seguir viajando. Tenemos que buscar más tiempo para viajar. Sí, ens fem un últim viatge. Vols fer un últim viatge breu? Dime. A donde quieres ir? Vols que marxem al calendari d'Advent, perquè avui et toca tancar Elvira amb el calendari d'Advent. Ets de les últimes persones.
El calendari d'at vent és una tradició que nosaltres fem aquí a la ràdio des de l'any passat. El feia ja aquí al refugi i a la Rambla ens ha tocat seguir-ho. Senzillament són unes caixetes que estan aquí a l'estudi. Et trobem molt a faltar perquè ens agradaria tenir-te aquí com en temporades anteriors. Sabem que no és possible, però et volem portar part d'aquest calendari d'at vent perquè el que volem fer és compartir-ho també amb tu
Gràcies a vosaltres per la bona oportunitat.
També ho disfruto moltíssim, encara que sigui a distància. Doncs vinga, anem a obrir el calendari d'advent d'avui, dia 23. A veure, Elvira, hi ha uns bombons a dins del calendari. Això jo, si vols, t'ho guardo per quan vinguis i ja te'ls donaré, d'acord? No, me los da... Te toca dármelos, nada. Te toca moverte, diguis...
Un dia hem de quedar per prendre una cosa i ja te'ls portaré, va. I després hi ha un paperet que diu què és el que realment necessites a aquestes festes i no és material. Ui, aquí hi ha per pensar i tenim poc temps, eh? Però senzillament, alguna cosa que necessitessis ara per aquests dies i que no és material i que realment trobem a faltar. Jo diré temps, eh? Jo necessito temps. No, salut. Per descansar, per gaudir. No, salut. Salut, eh?
Salut, no només física, sinó emocional, per a disfrutar-lo des de la consciència. Que important, eh? La salut física i també la psicològica, per dir-ho d'alguna manera. Sí, sí, sí. Yo creo que esto es lo más importante, porque piensa que el tiempo es una cosa que está limitada en la salud también, pero si tú disfrutas el poco tiempo con mucha salud, tanto física como mental, eso se llama disfrutar y eso es lo que te vas a llevar.
Totalment. Elvira Sánchez, molt bones festes, bona entrada d'any. Bé, bona entrada d'any no, perquè si tot va bé la setmana vinent ens escoltem. Si tot va bé dimarts vinent, si tens un foradet, ens escoltem. Doncs res, et felicito només les festes i Sant Esteve. Que vagi molt bé i anem parlant, d'acord? Gràcies, felices fiestes. Una abraçada. Adéu-siau. Hasta ahora. I fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimarts 23 de desembre. Sóc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres aquí al 98.ufm. Nosaltres tornem demà, com sempre, de 10 a 1 en l'últim programa de la setmana. Després marxarem ja de festes. Que vagi bé, molt bona tarda i fins demà a les 10. Adéu-siau.
Bona nit.