Escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1.
Començar amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres, està a les teves mans.
Sintonitza ràdio d'esvent, el 98.1 de la FM, cada matí de 10 a 1 del migdia.
I escolta la Rambla, el magatzin de Segell 100% Sant Justenc, presentat per la periodista Núria García Alibau.
Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat, de cuina, de tendències a les xarxes, de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política... T'ho perdràs?
Ni t'ho pots perdre, ni t'ho perdràs. Escolta'ns també des de l'APP de Ràdio d'Esvern o a la web radiodesvern.com i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou.
O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 981.
Molt bon dia Sant Just, ara mateix passen 9 minuts de les 10 del matí d'avui dimecres 19 de març.
Sant Josep, Santa Josepa, felicitats també a tots els pares.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García Alibau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant, com sempre fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Sales llegirem els 3 títulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català,
la portada del diari Ara, la Vanguardia, el Periódico i el Punt Avui.
Després passarà l'Enric amb les efemèrides del dia i l'efemèrida musical.
I acabarem l'hora a les 10 i 50 amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11 i 10 farem l'entrevista.
Avui, d'11 i 10 a 12, tenim l'hora reservada, com fem un cop cada mes, a l'alcalde de Sant Just, en Joan Bassaganya.
Li farem l'entrevista dels temes de l'actualitat d'aquí i del poble.
I després també comentarem les preguntes que li ha deixat la ciutadania a les xarxes socials.
De fet, li traslladarem exactament les preguntes i les qüestions que ara mateix neguitegen els veïns i les veïnes.
En tenim unes quantes i li farem arribar per ordre cronològic de les que ens han anat arribant al llarg d'aquests últims dies.
Això serà a segona hora, la xerrada i l'entrevista amb l'alcalde.
I després ja a tercera hora, a partir de les 12 i 10, es deixaran caure tres col·laboradors i col·laboradores.
Primer de tot, l'Astrid Goldstein i també l'Albert Massi, amb qui fem la tertúlia dels dimecres.
Amb ells comentem una mica l'actualitat cultural, del patrimoni, del territori, pel que fa a Sant Just i sobretot al panorama de les activitats culturals.
I acabarem el programa amb la participació de la terapeuta emocional i creativa Elisa Linares,
que ve cada dues setmanes aquí a la ràdio, a la Rambla, a fer la seva secció de sexualitat, parlant de l'alegria i el plaer.
Va, no marxeu, que tot això és de seguida, eh?
Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per moure't bé, millor amb bici.
Dóna't d'alta ara a ambbici.cat
Són les 10 i 12, comencem amb un tema del grup català Ginestà, un tema que diu així, deixar-se anar la mà.
Tant de bo que t'estigui bonic, que t'estimin i estimis somriure amb les galtes, i no pensis més en mi.
Que t'agradin uns altres petons, que t'expertis de nit i estiguis abraçada, per la sort, l'amor del món.
Li he escrit 20 cançons i qui sap si en faré més, que visqui feliç, sisplau, mai hi he demanat res.
Si va ser preciós estimar-se, també ho hauria de ser, deixar-se anar de la mà.
Si l'amor sap transformar-se, que visqui en les mil formes que li volguem donar.
I em fa mal, però menys, penso en tu, però molt menys, sóc del temps que m'ha portat la calma.
Si va ser preciós estimar-se, també ho hauria de ser, deixar-se anar de la mà.
Tant de bo que t'estigui bonic, que riguem molt al veure'ns i fer-te abraçades,
quan ho vulguis, sóc aquí.
Vull enganxar-me i el teu proper disc, i sentir-te cantar amb les teves germanes,
celebrar que som amics.
Que no et falti amor, i que els mals et siguin lleus,
i si ens ve de gust poder cantar dues veus.
Si va ser preciós estimar-se, també ho hauria de ser, deixar-se anar de la mà.
Si l'amor sap transformar-se, que visqui en les mil formes que li volguem donar.
I em fa mal, però menys, penso en tu, però molt menys, sóc del temps que m'ha portat la calma.
Si va ser preciós estimar-se, també ho hauria de ser, deixar-se anar de la mà.
Vull veure't complir tots els somnis, i totes les pel·lis que et queden per fer.
Que et cuidis com cuides els altres, sisplau que ta mare sempre estigui bé,
i el Guillem també.
Si va ser preciós estimar-se, també ho hauria de ser, deixar-se anar de la mà.
Si l'amor sap transformar-se, que visqui en les mil formes que li volguem donar.
I em fa mal, però menys, penso en tu, però molt menys, sóc del temps que m'ha portat la calma.
Si va ser preciós estimar-se, també ho hauria de ser, deixar-se anar de la mà.
A la Rambla res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
Ara mateix passar un minutet d'un quart d'onze del matí.
Esteu escoltant la Rambla, el magazín de matins de ràdio d'Esvern.
Passarem a fer l'actualitat Sant Justenca.
Després també les efemèrides amb l'Enric i acabarem a les 10 i 50 amb en Carles Rius,
que ens actualitzarà una mica com està la situació de pluja i d'aquesta dana...
Ai, perdó, dana, sí.
De la Laurens, ja m'he quedat una mica enrere amb les borrasques i les llevantades.
De la Laurens, que ens està travessant aquí a Catalunya
i que, bé, alguns estralls ha deixat, sobretot també a Andalusia.
Bé, ara passem a les notícies.
Mariona, bon dia.
Bon dia, Núria.
M'havia quedat com cinc mesos enrere, parlant de la Dana, del mes d'octubre.
Ens ha passat la Jana, ens està passant la Laurens...
Sí, aquí, tota una classe sencera de noia.
Sí, sí, sí.
En fi, d'això en parlem després amb el Carles.
Ara volem conèixer notícies a Sant Just.
Què ens portes?
Doncs mira, comencem parlant de la celleria municipal
ubicada al camí de Canviosca,
que és la que tenim actualment.
tancarà els dies 21, 22 i 24 de març
per traslladar-se a la seva nova ubicació
al polígon sot-oest de Sant Just,
al carrer Ponce de León, número 22,
que està justament davant de l'estació de l'ITB.
Sí, molt bé.
El nou equipament entrarà en funcionament a finals de març
i el dissabte 29,
11 del matí a dues del migdia,
s'hi farà una jornada de portes obertes amb activitats familiars.
Ah, mira.
El projecte, que és executat per Construcciones Bosch Pasqual S.A.
i finançat amb una subvenció de 5.580.000 euros
de l'Agència de Residus de Catalunya,
aposta per un model de la celleria modular i sostenible.
L'edifici principal està construït a partir de contenidors reutilitzats,
amb aïllaments de cútor regenerat,
i les instal·lacions inclouen un taller de reparació,
espais per residus especials,
una botiga de segona mà
i, en una fase posterior,
un àrea d'accés automàtic per a la ciutadania,
que estarà disponible els diumenges i els festius
amb la targeta de contenidors.
Ah.
Això en un futur.
En principi, ara, quan s'obri,
aquesta part d'accés automàtic no funcionarà.
Bé.
El servei continuarà sent gestionat per Solidança
i mantindrà el mateix horari d'obertura,
de dilluns a divendres de 8 a 2 i de 3 a 2 quarts de 7
i els dissabtes de 10 del matí a 2 quarts de 2
i estarà tancat els diumenges i els festius.
A l'agost, l'horari serà intensiu
de dilluns a divendres de 8 a 3.
Molt bé.
Doncs, Mariona, sembla ja que la deixalleria de Canviosca
d'aquí dos dies ja queda inutilitzada completament
perquè es farà el seu trasllat.
Exacte.
O sigui que bé, ja tenim nova deixalleria, pràcticament.
Res, uns dies tancada
i ja donarem la benvinguda a les noves instal·lacions
allà al carrer Ponce de León.
Exacte.
Vinga, seguim amb més actualitat.
Doncs parlem de l'oferta del Casal de Joves
que aquesta setmana ofereix dues propostes formatives
de curta durada per joves d'entre 12 i 40 anys.
Són dos monogràfics de caràcter pràctic
que es faran el 21 i el 22 de març.
El primer serà el divendres 21 de març
de 6 a 8 del vespre a la sala trobada
i estarà dedicat a la ceràmica freda.
Vale, mira, veus?
Una tècnica així una mica estranya, no?
Ceràmica freda?
Sí, poc coneguda, si més no.
Vale.
Es tracta d'un taller gratuït
pensat per joves de 12 a 18 anys
en què es podrà experimentar amb argila
i altres materials que no necessiten cocció.
L'objectiu, evidentment, és fomentar la creativitat
i explorar una tècnica artesanal accessible
per crear objectes decoratius o escultures.
Molt bé.
En canvi, el dissabte 22 de març
de 10 del matí a 1 del migdia
la sala Utopia acollirà un curs intensiu d'acord aèria
per joves d'entre 12 i 40 anys.
Aquest taller, que té un preu de 7 euros amb 70,
oferirà una introducció a la disciplina
tot treballant força, coordinació i expressió corporal
en un entorn segur.
Totes dues activitats requereixen inscripció prèvia
a través de la web del Casal de Joves.
Molt bé.
Doncs atenció, aneu seguint la informació del Casal de Joves
perquè últimament estan fent moltes...
a part de tallers i de tota aquesta informació
que anem donant aquí també a la ràdio.
Aneu seguint perquè, a més, tenen una campanya
que han posat en marxa, que si ho posem més fàcil,
i ajuden els joves, Mariona, a fer certs tràmits
amb l'administració, coses que fan molt de pal
o que realment a vegades...
Que se't fan tot un món, no?
Sí, com per exemple el tema de donar-se d'alta
el sistema clave, aquest sistema que t'has de registrar.
Saps el que és, no?
Home, i tant.
El pitjor malson de qualsevol ciutadà.
Sí, ciutadà i...
Aconseguir el clave pin.
Sí, sí, o sigui, és horrible.
Jo crec que vaig passar-me tot un matí fa anys,
no et recordo d'allò, és com...
A més, és que el necessites, el tema del sistema aquest clave
per fer serveis, per entrar a la Seguretat Social,
és a dir, per consultar la teva vida laboral,
el tema de la, jo què sé, de salut,
en temes d'hisenda...
Un cop el tens...
Ja està, no?
Un cop el tens et facilita la vida d'una manera extraordinària.
Això sí, és un suplici d'aconseguir-ho,
no sé quants passos, no sé quants dies.
Jo ja no me'n recordo,
però de cop i volta el tenia i vaig dir,
m'ha canviat la vida completament.
Sí.
També, jo què sé, si vas al casal de joves,
allà al punt d'informació juvenil,
et donen un cop de mà, saps?
T'ajuden i això.
O també a inscriure't a Garantia Juvenil
o al tema d'ElitCat,
que també algun cop per alguns tràmits més com,
no sé, el tema de la targeta, certificats,
la declaració de la renda...
També serveix l'ElitCat
i a vegades també és un pal fer-se de l'ElitCat mòbil.
Exacte.
Bé, doncs, i per exemple també tot el tema dels casals estiu,
ja ho estan movent tot,
o sigui que aneu consultant també a les xarxes del casal de joves.
Exacte.
Molt bé, què més tenim, Mariona?
Doncs mira,
tenim que aquest dissabte, 22 de març,
d'11 a 1,
tindrà lloc l'itinerari literari titulat
Joan Salvat Papaseit,
La Barceloneta i el mar.
I és un itinerari organitzat per l'Ajuntament de Sant Just.
L'activitat proposa una passejada
pels espais més vinculats a la trajectòria vital i literària d'aquest poeta,
amb especial atenció al barri mariner,
on va viure.
La ruta començarà al moll de la fusta
i recorrerà a la Barceloneta,
tot resseguint els intrets de la Barcelona popular d'inicis del segle XX,
que van marcar l'obra de Salvat Papaseit.
La passejada es complementarà amb la lectura de poemes
que il·lustren la seva visió del mar,
la ciutat i l'agitació social del seu temps.
És una activitat que té un cost de 12 euros
i que cal inscripció prèvia.
Fantàstic.
Doncs, Mariona, ja hem comentat aquests tres títulars d'avui.
Si et sembla, deixem una promoció
i seguim llegint les portades dels diaris, va.
Perfecte, Núria. Fins ara.
Fins ara.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil?
BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil.
Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures,
comunicar incidències a l'Ajuntament
i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple
i descobreix tot el que et pot oferir.
A Sant Just, canviem així.
Ajuntament de Sant Just d'Esbert.
Vinga, 10 i 23.
Llegirem ara les notícies que hi ha a les primeres pàgines dels diaris.
Mariona, amb què obre el diari ara?
Doncs el diari ara obre amb tema de guerra a Europa i menciona el primer pacte de mínims de Trump i Putin sobre Ucraïna.
Diu que acorda naturals atacs a les infraestructures energètiques durant un període de 30 dies
i que continuaran negociant de manera immediata,
però Moscú manté reticències davant un alto al foc.
En fotografia principal parla que Israel ha trencat la treva i ha provocat més de 400 morts.
Netanyahu bombardeix massivament la franja de Gaza
i amb una cita seva que posen aquí a la portada del diari ara que diu
això només és el principi.
I apareixen a la fotografia dos palestins carregant cadàvers ahir a Can Llunis.
Doncs sí, trista notícia la del trencament aquest de l'alto al foc
i a més a més amb amenaces, no?, que això només és el començament.
Exacte.
Hi ha tantes morts.
I és un alto al foc que havia acceptat ell.
Sí, sí, sí.
Vull dir, ja ha de ser dit, ja m'he cansat.
Tornem a matar els palestins com si no passi res.
400 persones.
Més, més de 400 persones.
I és que hem normalitzat un tipus de notícies, Núria,
que s'apareix a portar 400 palestins morts.
Diuen, bueno, mira, un dia més, saps?
I és fortíssim.
Vull dir, si aquests morts fossin europeus,
es col·lapsaria el món.
Sí, es col·lapsaria el món.
Mariona, què més tenim a la portada?
Tenim que Junts i l'IPSOE pacten el destí dels menors migrants.
Diu que es compensa l'esforç català,
diu que en vindran 30 pels 700 de Madrid.
També parla el diari ara de l'OPA bancària.
Diu que la Moncloa pot trigar mesos a decidir
que el retard perjudica les opcions del BBVA
i beneficiar el Sabadell.
També parla el diari ara
que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
manté el 25% de castellà en 12 escoles.
Diu que és un nou fracàs en l'intent del govern
per frenar la mesura.
Doncs sí.
Això és tot del diari ara.
Passem a la vanguardia, a veure?
Passem a la vanguardia,
que una mica la portada té la mateixa forma,
obrint amb la guerra a Europa.
I diu que Putin accepta deixar de bombardejar
el sector energètic d'Ucraïna,
que el líder rus només transigeix ara per ara
amb un alto al foc parcial
i un intercanvi de 175 presoners per bàndol.
Diu que la conversa telefònica entre Trump i Putin
dura dues hores i mitja.
En fotografia principal també parla
d'aquesta trencada de l'alto al foc a Israel,
a Palestina, perdó.
I diu que Israel liquida la treba amb un mortífer atac.
Diu que Israel va fer esclatar ahir la fràgil treba gas
amb un atac en què van morir més de 400 persones
i 600 més van resultar ferides.
Un dels pitjors balanços des de l'octubre del 2023.
És a dir, porten un any, un any i mig encara no,
bombardejant sense parar Palestina
i aquest bombardeig ha sigut dels pitjors
des que va començar, des que va haver-hi aquesta rescalfada
del conflicte de Palestina.
I un cop havent dit que hi havia l'alto al foc.
Però bé, diu que les autoritats locals
van advertir que dels 404 morts,
174 eren menors d'edat,
89 dones i 32 adults grans.
Mare meva.
I a la fotografia veiem una casa de Palestina
completament destrossada
amb una dona asseguda entre les runes.
I a Notícies de la Vanguardia
veiem que l'executiu i Junts pacten
el repartiment d'immigrants menors amb el PP en contra.
També que la síndica veu en la ineficàcia administrativa
una rèmora per Catalunya.
També parla del Lorenz,
que deixa un mort i dos desapareguts a Andalusia.
Diu que la borrasca sembra el caos,
provoca inundacions i porta al límit 19 rius.
I veiem, doncs, amb fotografia petita
el riu Guadalhorce,
que està desbordat a l'hora Icartam-sa,
Icartam-sa, perdó, a Màlaga.
Sí, unes imatges que, de fet,
també es veien per mitjans
i a mi em recordaven una mica també a la situació
que es va viure amb la Dana.
Recorden a la Dana, sí, totalment.
Sí, lògicament no hi ha punt de comparació
perquè almenys no hi ha hagut tantes víctimes mortals,
almenys hi ha hagut desapareguts,
i que no ha arrasat poblacions senceres.
No, no, no, sí que algunes cases han quedat malmeses,
però bé, no.
Però bé, les imatges, que es veu tot enfangat,
això recorda una mica la situació que va haver-hi a l'octubre.
Exacte.
I dues notícies per tancar la portada de la Vanguardia.
Una parla de la sequera,
diu que la pluja omple els pantans i relaxa les restriccions
i apareix aquí en fotografia petita el pantà de Sau,
que l'aigua ja arriba, pel que sembla,
més de la meitat del campanar,
que fa uns dies el vèiem completament sencer,
i ara doncs ja el comença a tapar.
També parla del preu dels ous,
que diu que es dispara un 25% aquí a l'estat espanyol.
Sí, sí, tal qual.
Vinga, i Mariona, això és tot per la Vanguardia?
Exacte.
Passem ara les altres portades al periòdico.
Obra amb que PSOE i Junts pacten limitar els migrants per Catalunya.
Diu que els postconvergents afirmen
que la comunitat rebrà entre 20 i 30 dels 4.400 menors
que es troben a les Canàries i Ceuta
i que a Madrid n'acollirà més de 700.
Després, la fotografia és la imatge de...
Sembla gent, bueno, palestins,
fugint, suposem que, de les seves cases,
estan en una furgoneta amb tot el que poguessin tenir a casa seva
a sobre, al damunt, mantes, llits, de tot, roba.
Sobretot en aquesta furgoneta, doncs, suposem que fugin de casa seva
per aquesta tornada, bueno, els conflictes, no, bèl·lics?
Diu que palestins, aquí, diu el peu de foto,
deixen la casa a la franja de Gaza després dels bombardejos,
que l'exèrcit a breu llença desenes de bombardejos simultanis
de matinada i que causa més de 400 morts a Gaza.
Altres notícies del periòdico, doncs, parlant de la Barceloneta,
que Barcelona busca fórmules per mantenir aquest oci nocturn del barri
al front marítim.
Li fan una entrevista a la Minyamal, futbolista.
Ell diu que el dentista li ha dit que els nens es posen braquets per mi.
O sigui, uau!
Després, també, a Andalusia i Mússia,
diu que la borrasca Lawrence causa almenys un mort i dos desapareguts.
També, dades del 2024, el periòdico posa que les vendes de cava
cauen al 13% per la sequera, el pitjor balanç des de la Covid.
I tanca el periòdico amb la notícia de que Trump i Putin
acorden aturar els atacs al sector energètic ucrainès.
I acabem amb l'última portada, el Punt Avui,
que obre amb una imatge del que seria com una mena de local o de magatzem
i titula així Viure en 10 metres quadrats.
La crisi de l'habitatge aboca més persones a viure en espais precaris
i cronifica el relloguer d'habitacions.
Més notícies, doncs, que les restriccions per la sequera van a la baixa,
que Putin i Trump acorden una pausa de 30 dies
en els atacs al sector energètic d'Ucraïna,
que diu, ja ho podrien haver fet en ple hivern, no?
És a dir...
Sí, tant.
Després, acord per al repartiment de menors migrats
i també que Israel trenca la treva a Gaza
i que mata centenars de palestins en una onada d'atacs.
Mariona, aquesta és l'actualitat d'avui a les portades dels diaris.
T'escoltem després amb els butlletins aquí de Sant Just a les 11 en punt i a les 12.
I ara ho uneix amb tot l'informatiu de les notícies de Sant Just.
Perfecte, Núria.
Ens escoltem ara.
Adeu.
Adeu.
Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de Bici sense edat.
En Bici sense edat és una iniciativa solidària
que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu, que ho facin sols.
Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten.
I tu a ells, també.
Des de Bici sense edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Escoltes la Rambla.
La vida santjustenca a través de les zones.
Sense regles que ens prohibeixin ser qui som.
Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món.
La llum al cert com dos volcans en erupció.
ballant junts fins que acabem perdent la raó.
A la trinxera
en la que vam créixer plegats
em vas fer creure
que tot estava al nostre abast.
I ara tot canvia i ens té altre pas.
Busquem una sortida entre mitges veritats.
És una guerra i vull lluitar-la al teu costat.
Sense regles que ens prohibeixin ser qui som.
com si a la nit d'avui se'ns acabés el món.
La llum al cert com dos volcans en erupció.
Ballant junts fins que acabem perdent la raó.
Hi ha un món que crema
i és imparable quan ho fa.
Treu-me la pena
i encén-me com un volcà.
i quan tot destorça tu ets l'escalfor.
La meva força sempre que em guanya la por.
No hi ha bombers que apaguin
el que ens crema el món.
Sense regles que ens prohibeixin ser qui som.
Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món.
La llum al cert com dos volcans en erupció.
ballant junts fins que acabem perdent la raó.
Sense regles que ens prohibeixin ser qui som.
Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món.
la llum al cel com dos volcans en erupció.
Ballant junts fins que acabem perdent la raó.
raff災aràààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààà
Bicicletes 100% elèctriques
L'essència de Sant Jús la tens a la Rambla, a Ràdio d'Espera.
Passant 7 minuts a 2.14 del matí.
Repassem aquests fets històrics que van passar tal dia com avui un 19 de març.
Enric, què tal? Bon dia.
Bon dia i bona hora, Núria, com estem?
De dia plujós...
De més plujós.
Més que plujós.
Crec que aquest mes ha plogut gairebé cada dia.
Sí, Déu-n'hi...
No, a veure, és veritat que no ha apretat molt, molt fort, però...
No, no, és una pluja que en tots els sentits és beneficiosa.
Sí, sí, cao fineta i... però bueno, va fent, va fent.
I a més a més a les capçaleres dels rius continua ploent, és a dir que...
Jo puc estrenar les meves botes de pluja.
Catiuscas, se'n diuen.
Ah, sí?
Ah, bueno.
Les botes d'aigua es diuen Catiuscas.
Catiuscas, doncs mira, jo els hi deia Pescanova.
Pescanova perquè sortien l'anunci, no?
Però en català correcte crec que al diccionari de la llengua catalana oficial Pescanova no ho trobaràs.
Catiuscas penso que sí.
Escolta'm, 19 de març, com tu deies, tal dia com avui del 1812,
les Corts de Càdix proclamaven i juraven la nova Constitució espanyola,
coneguda popularment per la Pepa.
Bàsicament perquè avui és 19 de març i és dia de Sant Josep.
D'aquí aquest sobrenom afectuós d'aquesta carta magna que era pionera en el seu moment
perquè va ser una de les primeres constitucions liberals a Europa,
redactada en plena guerra de la Francesc,
aprovada en un context de resistència contra la invasió napoleòrica.
Amb elles volien establir els fonaments d'un ordre polític,
Sobirania Nacional, Divisió de Poders i Dret dels Ciutadans.
Tot plegat va ser un pas per on Espanya que aspirava a modernitzar-se.
No sé si ho va aconseguir.
La vigència va ser més aviat curta
perquè la cosa no va acabar massa bé
i és que quan hi ha coses que trenquen a Espanya
i que intenten ser progressistes no acaba d'agradar a ser sectors.
No acaba d'arribar al final, no.
Però bé, en tot cas avui, tal dia com avui, 1812,
proclamaven i juraven aquesta nova Constitució, la Pepa.
Molt bé. Sí, sí, així, eh? La Pepa, coneguda.
La Pepa.
Tal dia com avui també, del 1882,
primera pedra de la Sagrada Família.
Què dius?
1882.
Va ser una cerimònia molt discreta.
En aquell moment no tenia la potència simbòlica
que té actualment la Sagrada Família.
Donava al 30 de sortida una de les obres més emblemàtiques
i inacabades del panorama arquitectònic mundial,
1882, fa més de 100 anys.
Per cert, que inicialment el projecte no estava pensat per en Toni Gaudí.
L'arquitecte, però, el va assumir poc després d'iniciar-se
i, de fet, va dedicar-hi gran part de la seva vida,
convertint-lo en un dels seus grans llegats,
tot i que n'hi ha d'altres.
Sí, sí.
Fixeu-vos que, com a curiositat,
Gaudí estava tan immers en la construcció de la Sagrada Família
que els darrers anys fins i tot vivia dins del mateix recinte de l'obra.
Ostres, bueno, clar, li deuria ser més pràctic, no?
Correcte.
Gairebé després d'un segle de la seva mort,
la construcció continua gràcies a donacions privades
i de les entrades dels visitants, pràcticament.
Dic, ella, es pot visitar el taller i on vivia Gaudí, ara mateix?
Ah, sí?
Pot anar-hi, sí, sí.
Jo crec que hi he anat un parell de cops,
un cop en l'escola, que no me'n recordo de res, literal,
i l'altre sí, però crec que no vaig veure aquesta pare.
Doncs hi ha un estudi on es veuen maquetes, proves que feia ell...
Bé, és molt xula.
Recomano, és d'aquelles visites que no fem perquè tenim a prop...
Clar, però que si viatgéssim a Barcelona...
Faria morres de cua per veure això.
Oh, i tant.
I des que està tancada, la part interior és absolutament meravellosa.
Jo vaig anar i vaig al·lucinar.
Jo hi vaig passar res fa molt poc pel costat
i s'estaven casant uns... uns xinesos?
No sabia que podies casar la Sagrada Família.
Bueno, no, no, o sigui, estaven fora del recinte
i allà estaven fent el peripè, no?
Però dius, uau.
Sí, sí, la gent ve d'arreu del món i després no.
No, sí, sí, sí.
No anem a veure.
Escolta, tal dia com avui, 1931,
aixi Esquerra Republicana de Catalunya.
Ah?
Va ser fruit de la unió de diversos grups polítics catalanistes i republicans,
amb figures com Francesc Maci al Capdavant.
el partit va tenir un paper clau en el procés que va portar a la proclamació de la república
i pocs dies després a la declaració de la república catalana dins de la Federació Ibèrica.
Esquerra es va convertir ràpidament en una força hegemònica en la política catalana del moment,
dir que només uns dies després de la seva fundació va guanyar les eleccions municipals del 12 d'abril del 31,
fet que va precipitar la proclamació de la Segona República
i que també va durar poc.
En tot cas, tal dia com avui va néixer Esquerra.
Molt bé.
No està ara passant els seus millors moments.
No, no, acaba de fer el seu congrés nacional, no?
Però, bueno, s'acaba...
Bastant dividits.
Sí, s'acaba de...
Però bé, el seu poder o la seva influència a Madrid és fort ara mateix.
Perquè el govern de Sánchez depèn dels vots d'Esquerra.
Sí, sí, sí, sí.
Per tant...
Van fer alguns acords, no?, també,
que s'han de complir el tema de...
Baja de Rodalies, que ara mateix també està...
Rodalies.
Rodalies, sí, Rodalies.
Entrevistemes complicats.
No, no, no.
Millor...
Però, bueno, és que era un dels acords entre Esquerra i el PSOE, no?
Que, bueno...
Sí, sí.
Escolta'm, tal dia com avui, del 2015,
el cantant britànic Ed Sheeran
aconsegueix vendre dos milions de còpies
per al seu àlbum titulat X.
Dir que, en altres temps, dos milions no serien tants,
evidentment que són molts,
però vull dir que a l'època del thriller,
de quan no hi havia les plataformes,
se'n venien molts de discos.
Bé, d'aquesta manera,
Sheeran es convertia en una de les grans figures del panorama internacional
gràcies a temes com el que escoltarem,
Thinking Out Loud,
que el va devoltar de la fama mundial.
Dic que l'àlbum X va ser un dels més escoltats
a les plataformes digitals aquell any
i que va passar més de 80 setmanes a les listes dels més venuts.
Aquesta cançó que escoltem, per cert,
va ser la primera cançó
a superar els 500 milions de reproduccions Spotify.
Tot i que em recorda en aquell moment.
Thinking Out Loud.
Que sàpigues, Enric,
que X, Ed Sheeran,
els seus anteriors àlbums
eren el signe de suma,
el signe de resta,
el signe de divisió
i al cap d'uns anys va arribar el signe de multiplicar.
Veus, jo no sabia que era per això.
Doncs sí, era la suma, la resta, la divisió i la multiplicació.
Bé, aquesta cançó, si no l'hem escoltat tots 400 vegades,
però deixa escoltar.
Oh, i tant.
Vinga, Enric, gràcies.
Adéu-vos.
Bé, aquesta cançó, si no l'hem escoltat.
Bé, aquesta cançó, si no l'hem escoltat.
Cosa, honey, your soul could never grow
Oh, it's evergreen
Baby, your smile's forever in my mind
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A més a més, els seus centres van a petar cap a l'estret de Gibraltar,
per aquella zona, nord de Marroc, estut de la península ibèrica,
i això provoca que les situacions d'allà avant siguin habituals a casa nostra.
És el que tenim ara amb aquesta depressió que tu comentaves,
una depressió que està donant precipitacions
i que ens porta amb molt bones notícies a nivell global, a nivell Catalunya.
No estem parlant de Sant Jus, estem parlant de Catalunya i de reserves d'aigua.
Per què? Doncs perquè les previsions són molt bones.
Hi ha un avís del Servei Meteorològic de Catalunya, no per Sant Jus,
perquè a vegades estàs parlant de precipitacions,
el plaurà, caurà el cel, que hauran més de 100 litres per metre quadrat,
a Sant Jus no.
Però sí que a moltes comarques hi ha avisos del Servei Meteorològic,
doncs avui poden tenir pluges molt fortes.
Una de les més beneficiades, podríem dir, és l'Alt Empordà.
L'Alt Empordà és una zona on realment tota la pluja que portem acumulada
des del 2024 no ha fet massa cas a l'Alt Empordà.
O sigui, l'Alt Empordà continuava amb restriccions en alguns pobles,
doncs han tingut problemes.
Però vaja, a poc a poc va plovent.
Avui hi ha un avís de precipitació molt intensa a l'Alt Empordà.
El pantà de Boadella, que fotia pena,
doncs està guanyant bastanta aigua.
I avui, amb aquests probables més de 100 litres per metre quadrat
que es poden recollir en aquest episodi de pluja,
doncs l'Alt Empordà es pot veure molt beneficiat.
Altres comarques que també ens beneficien molt a Catalunya,
avui que tenim una miqueta de temps.
Sí, sí, sí, i tant.
Doncs mira, tenim el Ripollès, el Berguedà i la Garrotja.
Són dos punts on neixen rius.
És molt aval, no?, també, Déu-n'hi-do.
Sí, però és un punt on neix riu.
Ah, val.
I on neixen aquests rius, avui també tenen previsió
de més de 100 litres per metre quadrat en aquestes comarques.
També hem de dir que la cota de neu està molt alta.
Estava dels 1.400 ahir, avui pujarà cap als 2.200,
però és que es poden acumular més de 50 centímetres de neu nova
en aquestes zones.
Tota aquesta neu, recordem, que és aigua després.
Sí, sí.
O sigui que realment és molt bona notícia que hi hagi aquesta previsió
de pluges fortes o molt fortes en aquestes tres comarques
del nord de Barcelona i Girona.
Després, els avisos també són importants en zones com Osona,
també cap a la selva, també cap al Vallès Oriental.
La pluja pot ser molt intensa.
Recordem que geogràficament el Vallès Oriental
té el massís del Montseny.
Aquest massís, amb els vents humits de mar cap a terra,
provoca que s'estampin contra aquest massís.
L'aigua, els núvols queden acumulats allà,
l'aigua descarrega a les carenes del Montseny
i baixa cap al Maresme amb molta violència.
Per això avui hi ha tants avisos dient
no, deixeu el cotxe en zones on l'aigua pugui córrer
perquè podeu tenir un problema i quedar-vos sense cotxe.
Un altre dels ingredients avui bastant important
és el fet de l'estat de la mar.
Un estat de la mar que no només per avui,
sinó que també per demà,
tindrà bastant revoltada tot el que és la Costa Brava
i la Costa Central, fins al Barcelonès.
Ja com molt de vent, també.
Sí, clar, és el que té el llevant.
O sigui, vas pel carrer i dius
ja pots portar aigua.
Avui no ho has fet tu, però vull dir,
encara que portis per aigua, en alguns moments,
tampoc no et serveix de res perquè se't desmunta el per aigua.
Ja, va sent el ridícul amb el per aigua del revés.
I després també cap a la zona del delta de l'Ebre
també les precipitacions avui poden ser intenses
i també podem tenir pluges molt destacades.
Parlem de Sant Jús.
A Sant Jús pot anar fent.
O sigui, ara des de les 12 de la nit
portem al voltant de 6,4 litres per metre quadrat.
O sigui, que va fent, és una pluja,
com comentaves amb l'Enric Minza,
que va fent, és el calabobos aquell de Galícia.
Sí, és fineta, fineta.
Que va fent, però és que és perfecta aquesta
pels cultius, per a Collserola,
aquesta aigua que no cau de cop
i no arriba a absorbir el subsol.
Aquesta sí que l'absorbeix realment molt bé.
Estem tenint molta precipitació
i realment aquesta aigua està molt benvinguda.
Dir que al llarg d'aquest matí
arribarem a la xifra d'un mes de març molt plujós,
una xifra que pot arribar a superar
els 100 litres per metre quadrat,
en portem 97 fins a dos quarts d'onze.
Hem estat fent els deures.
I realment són molt bones xifres.
Recordar que al febrer ens van caure
gairebé 70 litres per metre quadrat.
Al gener va ser molt sec,
però arrosseguem una situació de pluges
bastant important des del 2024.
Recordeu que, per exemple,
al mes de març de l'any passat
també van caure 90 litres per metre quadrat.
Allà és on es va despertar tot una mica.
L'abril 133,
al juny 66,
al setembre 103,
a l'octubre 147 litres per metre quadrat,
al novembre 68.
Vam tenir una petita pausa entre desembre i gener,
però clar, aquest anticicló,
que a partir del gener-febrer
es va tornar a imposar a casa nostra,
va provocar que ja els febrencs
caigessin 69 litres per metre quadrat
i 97 al març.
Estem de molta hora bona,
o sigui, són molts mesos seguits
durant molta precipitació.
típic del clima mediterrani.
No vol dir que s'hagi acabat la sequera,
sinó que hem de ser conscients
que al Mediterrani
podem estar anys amb poca pluja
i anys molt beneficiats
per la precipitació.
Si vols, un dia parlarem
d'un estudi que s'ha fet
del desglas dels pols
perquè podríem tenir una situació...
Bueno, s'estan introduït més dades.
Afecta el nivell del mar, no, això?
Afecta el nivell del mar
i podria afectar Catalunya,
la conca mediterrània.
Vaja, no es quagin fet estudiar més per Catalunya.
No, però sí que podria ser
un clima bastant més plujós
del que normalment tindríem.
O sigui, que Catalunya,
per culpa d'una desgràcia
com és la pèrdua dels pols,
dels dos pols,
doncs podria aportar
més precipitació a Catalunya.
Un dia ja en parlarem,
que és un estudi molt interessant
que ha sortit no fa massa.
Anem a fer la previsió
que ens queden pocs minuts
com un rotllo, com una persiana.
Avui al matí encara pot ploure
amb aquesta pluja minça,
tot i que hi ha alguns mapes
que diuen que en algun moment
pot ser molt intens
o en forma de tempesta,
creiem que anirà fent
fins ben bé al migdia
i al migdia perdrà una mica
d'apistonada.
No vol dir que s'obri el cel
i surti el sol,
sinó que seguirem amb molts núvols,
però la pluja ja no serà tan intensa
com la que podem tenir aquest matí.
Ja diem que a Sant Jus
realment s'esperen,
com a molt,
10-12 litres per metre quadrat.
En portem 6,
doncs una miqueta més
fins al migdia.
A la tarda podrien anar
caient gotetes,
o sigui que fins al vespre
ens pot anar plovent
mica en mica.
No és una pluja molt intensa,
ja ho recordem,
la més intensa ha de ser ara
en aquests moments.
I després la nit
quedarà bastant tranquil·la,
amb algun ruixadet molt petit,
amb poques coses,
però vull dir,
sí que pot quedar tranquil·la.
Demà al matí
tindrem el cel una miqueta trencat,
podem veure una miqueta
la lluna al matí a primera hora,
podem veure el solet
a primera hora,
però s'anirà a tapar
i tornarà a tapar-se el cel
i tornarem a tenir
un dijous força gris.
Els últims mapes
ens indiquen que,
com a molt,
ens pot caure alguna goteta
tocada al migdia,
que per les 12 o una
pot caure alguna cosa,
molt poca pluja demà,
però sí que és un dia gris
i costarà de veure el sol.
Potser cap al vespre,
quan fot el camp el sol,
ja tindríem una miqueta
més de clarianes,
però vaja,
el sol demà es veurà ben poc.
Recordeu que demà
a les 10 del matí,
10 i 1 minut hora catalana,
entrarem a la nova estació
de la primavera,
o sigui que entrarem
amb unes temperatures
una mica per sota
del que tocaria,
demà arribarem als 14,
si arriba,
i les mínimes també molt poc,
perquè és que no es mouen,
o sigui,
és el que comentàvem ahir,
ahir la màxima va ser de 13
i la mínima ha estat de 12,
o sigui que és...
Que es manté allà,
o sigui que tenim una temperatura estable,
com si estéssim dintre d'una nevera,
que no es mouen les temperatures,
i demà més o menys
tindrem la mateixa situació,
podem arribar als 14 de màxima,
13 de mínima,
hi ha molt poca oscil·lació tèrmica.
Divendres.
Divendres és un dia
que començarà gris,
però es poden obrir clarianes,
i ja començaríem a dir
que divendres pot ser
un dia típic de primavera,
com que ja hi serem,
podríem parlar
de típic dia de primavera,
per què?
Doncs perquè tindrem els núvols al matí,
es trencaran,
sobriran clarianes
si podria caure
algun ruixat puntual,
al matí,
a migdia,
a primera hora de la tarda,
ruixats d'aquests
ja en forma de tempesta,
que aquests sí que descarreguen
amb molta intensitat
durant molt poca estona,
però si vas pel carrer
sense pregua
quedes ben xop.
Fa molta ràbia
perquè llavors vas caminant xop
i el sol treu el nas.
Són aquells dies canviants,
variables típics de la primavera.
Fa ràbia, això?
Sí, sí, sí,
però vaja,
ara entrem a la primavera
i hem d'anar preparat amb tots.
Això ens passarà.
Llavors divendres
és un dia típic de primavera
amb estones de sol,
estones de núvols,
estones de ruixats
i tempestes puntuals.
Ja ho haurem,
encara ho haurem de confirmar demà,
però vaja,
més o menys sembla ser
que són divendres
una mica variable.
I a partir de la tarda
ja s'obriran moltes clarianes.
El sol fins a les 7 del vespre
ja traurà el nas,
tindrem un ambient
una miqueta més tranquil
i és que es va confirmant
la situació del cap de setmana.
Un dissabte
on començarem amb alguns núvols,
però després el sol
s'anirà imposant.
No és que tinguem
un cel net i espaterrant
perquè anirem jugant
amb núvols durant el cap de setmana,
però sí que
tindrem més estones de sol,
el sol serà més agradable
i les temperatures
es podrien enfilar
una miqueta menys,
cap als 16-17 graus.
O sigui que dissabte,
després de tants dies de pluja
que l'Enric deia abans
està plovent cada dia
aquest mes de març.
Ja, ja, sí, una mica de...
La sensació és aquesta, no?
I dissabte, doncs,
ja tindrem més solet
i es podrà gaudir
una miqueta més.
La nit de dissabte,
diumenge perfecta,
baixa una mica la temperatura
perquè serà una miqueta més serena.
Diumenge començarem amb sol,
amb alguns núvols alts,
alguns núvols d'evolució diurna,
que aquesta paraula,
doncs, ja la començarem
a introduir
al vocabulari de la primavera.
I aquests núvols,
a última hora de diumenge,
podrien portar alguna precipitació.
És l'arribada d'un front
que arriba a última hora
del cap de setmana,
o sigui que no ens afectarà
directament el cap de setmana,
però sí que la tarda de diumenge
es podria anar tapant
i cap a la nit
ens podria caure algun ruixat.
Això ho anirem confirmant
entre dijous i divendres.
Dilluns, tornaríem a tenir un dia,
doncs, la matinada plujosa,
o sigui, aquesta línia frontal
que ens creu a la nit
de diumenge-dilluns
ens podria portar precipitacions.
Tornaríem a tenir un dia
força gris
amb unes temperatures frenades
i possibilitats de ruixats.
Però, ho estem mirant, eh?
O sigui, sembla,
i no ho diuen un o dos...
Ho diem amb la boca petita.
Ho diem amb la boca petita,
però sembla que dimarts, dimecres...
Podria fer sol.
Sí, podria fer sol.
Sí, el que passa que ahir
ahir teníem la notícia...
És que ara s'han actualitzat
els mapes ara.
Ahir teníem la notícia
que a partir del 24-25,
o sigui, dilluns i març que ve,
doncs ja entràvem
en un procés d'estabilitat,
però avui els mapes...
No vull fer mala estrogança,
però a partir de divendres,
dissabte i dimenys
es marquen pluja
de la setmana que ve.
O sigui...
Oh, per favor!
Sí, sí, noia.
Caram!
Bueno, escolta...
No volíem pluja?
No, no, clar,
és que és el que diem, eh?
Vull dir,
demanem pluja
i després, quan la tenim,
ens queixem.
Clar.
Després ja farà calor
el juliol i l'agost
i patirem pels incendis, no?
Bé, al pas que anem...
Aviam, s'ha d'estar sempre
al tanto, però vaja,
no crec que sigui un any
on els riscos...
On ens preocupi
i hi ha excés, no?
No, aviam,
si els boscos estan ben nets
i les reserves
que ens estan caient ara d'aigua,
aviam,
sempre s'ha d'estar atent
i pot haver algun deixat
a la brata
que foti alguna animalada,
però vaja, de moment
tenim un bon...
Creixerola, com a mínim,
està bastant ben salida
i altres zones de Catalunya
estan molt ben regades, o sigui...
Bé, així també ens assegurem
que els sanglars
no han de baixar fins aquí,
vaja a buscar aigua, no?
Perquè quan la muntanya
està seca...
Sí, és que jo crec,
bueno, des del mes de març
de l'any passat
que ens està plovent,
fa dies que no pujo
per allà dalt,
però alguna de les fontetes
que tenim,
la font del ferro,
la font del bisbe,
potser en aquestes zones
sí que ja comença
a rejar una mica d'aigua
que feia anys
que no es veia, no?
Que no es veia, no?
Que no es veu rejar aigua
en aquestes fonts, sí, sí.
Bé, ja ho anirem mirant.
Carles,
gairebé a les 11,
gràcies per la previsió del temps,
doncs res,
seguirem demà
amb més novetats.
Vinga, que vagi bé.
Gràcies, adeu.
Adéu.
Adéu.
Ens n'anem
a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Les notícies
de les 11.
Bon dia, us informa
Joan Bota.
El filòsof i teòleg català
Pere Lluís Font,
de 91 anys,
és el flamant Premi d'Honor
de les Lletres Catalanes,
segons s'acaba d'anunciar.
Mestre d'unes quantes generacions
de filòsofs,
va ensenyar història
de la filosofia moderna
i filosofia de la religió
fins a la seva jubilació
fa 21 anys.
Amb tot,
manté l'activitat
i acaba de publicar
la traducció al català
dels poemes essencials
de Sant Joan de la Creu.
Fundador de la reconstituïda
Societat Catalana de Filosofia,
ha impulsat diversos projectes editorials
en llengua catalana,
entre els quals destaca
l'ambiciosa col·lecció
Textos filosòfics,
primer a l'editorial AIA
i després a Edicions 62.
Traductor de Montany,
Descartes i de Pascal,
ha publicat un centenar
de treballs d'història
de la filosofia moderna,
del pensament català,
del pensament cristià
i de la filosofia de la religió.
Més notícia, Sara Riera.
El líder d'Esquerra Madrid,
Gabriel Rufián,
irrita Junts per Catalunya
en qualificar de Rata
un dels seus diputats a Madrid,
Josep Maria Cruzet.
Des de la xarxa X,
Rufián ha respost
amb una emoticona
d'una rata
les acusacions del diputat de Junts
en què assegurava
que els republicans
s'oposen a la lluita
contra les ocupacions.
Des dels passadissos del Congrés,
Rufián ha defensat l'insult
i diu que s'ha quedat curt.
Ellos hablan d'extrema derecha.
Una resposta a una agressió
del senyor Cruzet.
Siempre respondemos a agressiones.
El diputat de Junts al Parlament,
Francesc de Dalmasa,
s'ha sumat a aquesta polèmica,
ha comparat Rufián amb els nazis
i l'ha acusat d'indocumentat.
Ens quedem al Congrés
perquè a la sessió de control
Pedro Sánchez ha defensat
les inversions del seu executiu
en Rodalies
i assegura que ha empatit
amb els usuaris
que pateixen el caos ferroviari.
Ho ha dit responent
a preguntes d'Esquerra
amb el seu portaveu Gabriel Rufián
que ha carregat amb duresa
com deien contra Junts per Catalunya.
Anem al Congrés dels Diputats.
Sánchez Lafuente.
Bon dia.
Gabriel Rufián ha criticat
la falta d'inversió en Rodalies
i ha posat xifres
55.000 milions per l'AVE
i 8.000 per Rodalies,
una comparació que Sánchez
ha rebutjat amb arguments.
Esto es un billete de Rodalies
y esto, para muchos catalanes y catalanas,
es el peor momento del día.
Es la entrada al infierno.
Me parece que es una comparación injusta
de las cercanías con el AVE
porque no tiene nada que ver,
pero este es un gobierno
que efectivamente ha aumentado
el presupuesto en Rodalies
y estamos en ese traspaso
conjuntamente con la Generalitat
a la propuesta de Esquerra Republicana.
Rufián ha criticat
la doble cara que diu
té Junts a la dreta catalana,
en concret Míriam Nogueres,
que col·loca els seus amics
a Renfe Diu
durant el caos de Rodalies,
però es nega
a fer declaracions
al costat de la bandera espanyola.
Àngels, la font de Catalunya Ràdio,
a Madrid.
El popular Daniel Cirera
responsabilitza Junts i Esquerra
d'haver convertit Catalunya
en la segona comunitat
que més menors migrants
irregulars acull.
D'aquesta manera,
ha tret valor a l'acord tancat
entre els de Puigdemont
i el PSOE
per al repartiment dels 4.000
que tenen a càrrec actualment
les Canàries.
Són declaracions
de l'íder del PP a Barcelona
en una entrevista
al matí de Catalunya Ràdio.
Què vol dir això?
Que han permès
Junts i Esquerra
han permès
que durant set anys
el govern d'Espanya
enviï immigrants il·legals
Junts i Esquerra
han de tenir alguna responsabilitat
perquè el govern d'Espanya
governa gràcies a Junts i Esquerra.
I Caixa d'Enginyers
ha tingut un benefici rècord
de 24 milions d'euros
el 2024,
un 22% més que l'any anterior.
Aquesta banca cooperativa
ha tancat l'any
amb 216.000 socis.
Part dels beneficis
es deuen a l'argument
del volum de negoci
i a l'increment
del marge d'interès.
El president de Caixa d'Enginyers
qualifica els resultats
d'excel·lents.
Una dona de 79 anys
ha mort d'un tret
a Puig Ponyent
a Mallorca.
Aquest matí
la seva parella
de 82 anys
l'han hospitalitzat
a causa d'un altre tret.
Tots dos convivien
al mateix domicili
i els agents policials
ho investiguen
en principi
com un possible
crim masclista.
Els equips d'emergència
s'han desplaçat
al pis
a escenari dels fets
i han trobat
el cos de la dona
i l'home
amb una ferida de bala.
Ara l'home
és a l'hospital
de Sones Pases
de Palma
on no han facilitat
més informació
sobre la gravetat
de la seva ferida.
Esports, Marta García.
Dia de Champions
el Barça
juga al camp
del Wolfsburg
Alemany
l'anada dels quarts
de final
de la Lliga
de Campiones.
Les blaugranes
no han guanyat mai
en el camp
d'est equip.
Són Baixa
Quica Nazaret
que avui passa
pel quiròfan
Ona Batlle
i la portera
Roubach.
El partit
és a tres quarts
de set
amb transmissió
de la TDG
de Catalunya Ràdio.
El jove central
del Barça
Pau Cubercí
reconeix
que el tècnic
Hansi Flick
ha canviat
la mentalitat
de l'equip
aquesta temporada
i els fa tindre
més confiança
de cara a optar
a tots els títols.
És una entrevista
al tot costa
que podeu recuperar
per les xarxes.
Avui se disputa
la semifinal
de la Copa Catalunya
entre el Barça
i l'Espanyol.
El partit
és a tres quarts
de nou
i se pot seguir
per Esport 3.
En la Champions
masculina
de Waterpolo
l'Atlètic
Barceloneta
visita
el Sabon
a Italià
a les 8.
El Baxi Manresa
manté opcions
de classificació
per als quarts
de final
de la Champions
Fibar de Bàsquet
després de la victòria
96-90
davant el Regiana Italià.
Avui en la Lliga Femenina
un partit pendent
de la 26a jornada.
Cadi, la seu
i vaeta
de Sant Sebastià
a partir de les 8.
I en hockey patint
se disputa
la totalitat
de la 21a jornada
de l'Hockey Lliga Masculina.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia.
Passant 6 minuts
a les 11.
Us informa Mariona Sales Vilanova.
La deixalleria municipal
ubicada al Camí de Can Biosca
tancarà els dies
21, 22 i 24 de març
per traslladar-se
a la nova ubicació
al polígon
sotueix de Sant Just
al carrer
Ponce de León
número 22
davant de l'estació
de l'ITB.
El nou equipament
entrarà en funcionament
a finals de març
i el dissabte 29
d'11 a 2
s'hi farà una jornada
de portes obertes
amb activitats familiars.
El projecte executat
per Construcciones Bosch
Pasqual i finançat
amb una subvenció
de 580.000 euros
de l'Agència de Residus
de Catalunya
aposta per un model
de deixalleria modular
i sostenible.
L'edifici principal
està construït
a partir de contenidors
reutilitzats
amb aïllaments
de cotó regenerat.
Les instal·lacions
inclouen
un taller de reparació,
espais per residus
especials,
una botiga de segona mà
i en una fase posterior
un àrea d'accés
automàtic
per a la ciutadania
disponible els diumenges
i festius
amb la targeta
de contenidors.
El servei continuarà
sin gestionar
per solidar-se
i mantindrà
el mateix horari
d'obertuda
de dilluns a divendres
de 8 a 2
i de 5
a dos quarts de 7
de la tarda
i els dissabtes
de 10
a dos quarts de 2
i tancat
diumenges i festius.
A l'agost
l'horari serà intensiu
de dilluns a divendres
de 8 a 3.
El Casal de Joves
de Sant Jus
ofereix aquesta setmana
dues propostes
formatives
de curta durada
per joves
d'entre 12 i 40 anys.
Els monogràfics
de caràcter pràctic
es faran els dies
22 i 22 de març.
El primer monogràfic
tindrà lloc
el divendres
21 de març
de 6
a 8 del vespre
a la sala
trobada
i estarà dedicat
a la ceràmica freda.
Es tracta
d'un taller gratuït
pensat per joves
de 12 o 18 anys
en què es podrà
experimentar
margila
i altres materials
que no necessiten cocció.
L'objectiu
és fomentar
la creativitat
i explorar
una tècnica
artesanal accessible
per crear
objectes decoratius
o escultures.
El dissabte
22 de març
de 10 a 1
la sala Utopia
acollirà
un curs intensiu
d'acorda aèria
per joves
d'entre 12 i 40 anys.
Aquest taller
amb un preu
de 7 euros
en 70
oferirà
una introducció
a la disciplina
tot treballant força
coordinació
i expressió
corpolar
en un entorn segur.
Totes dues activitats
requereixen inscripció
prèvia
a través de la web
del Casal de Joves.
El pròxim dissabte
22 de març
d'11 a 1
tindrà lloc
l'itinerari
literari
titulat
Joan Salvat Papaseit
La Barceloneta
i el Mar
organitzat
per l'Ajuntament
de Sant Jús.
L'activitat
proposa una passejada
pels espais
més vinculats
a la trajectòria
vital i literària
del poeta
amb especial atenció
al barri mariner
on va viure.
La ruta
començarà
al moll de la fusta
i recorrerà
a la Barceloneta
tot resseguint
els indrets
de la Barcelona
popular
d'inici del segle XX
que van marcar
l'obra
de Salvat Papaseit.
La passejada
es complementarà
amb la lectura
de poemes
que il·lustren
la seva visió
del mar,
la ciutat
i l'agitació
social
del seu temps.
L'activitat
té un cost
de 12 euros
i cal inscripció
prèvia.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació
del butllet horari
de les 12.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.

.
Fins ara.
.
.
.
Fins ara.
.
.
.
Fins ara.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Fins ara.
Lo rompe, lo rompe, lo rompe.
Un trenco.
Lo rompe, lo rompe.
Un trenco.
aliven doulera.
Monta laftera la Quell Ivan darrera.
S'imaginta'n fan la peli.
A part si ens
en suau la crema.
Guill foroo red il la crema.
Sortim al balcò.
Esti.
Seva.
Li queda be.
La sala, el bañador li queda bé, da perfil, da cara i da esquena.
La marina està morena, la pantina fa una trena.
Lo rompe, lo rompe, un trenca.
Lo rompe, lo rompe, un trenca.
Y hasta en malena, sembla l'aigua una sirena.
Lo rompe, lo rompe, un trenca.
Lo rompe, lo rompe, un trenca.
Fes-nos un petó, morena, que dure i déu ni tu.
Seureva i fes-nos l'amor, morena, que dure i déu ni tu.
Re, mi, pa, sol, sol.
Morena, a pantina fa una pena.
Lo rompe, lo rompe, un trenca.
Lo rompe, lo rompe, un trenca.
I like the way you kiss me.
I like the way you, uh-huh.
I like the way you kiss me.
I can tell you miss me.
I can tell it is, is, is, is.
Not trying to be romantic.
I'll hit it from the back.
Just you don't get attached.
I like the way you kiss me.
I can tell you miss me.
I can tell it is, is, is, is.
Not trying to be romantic.
I'll hit it from the back.
Just you don't get attached.
You bite my lip.
Just want the taste.
You're on your knees.
I'm on the case.
You take the heat.
You're with such grace.
You say we don't before you stay.
So just get, I'll let you down.
I'll stick around and you'll find out.
Don't you want to make me proud.
Sabies que el teu municipi tens el servei d'Ambici?
Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic
i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per moure't bé, millor amb bici.
Dona't d'alta ara a ambici.cat.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà.
El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
CanalSalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
Passa un minut d'un quart de dotze.
Comencem la segona hora de la Rambla, el magàssim de matins de Ràdio d'Esvern
i la dedicarem a fer l'entrevista mansoal d'actualitat amb l'alcalde de Sant Just,
en Joan Bassaganyes, incloses al final també les preguntes
que li ha fet la ciutadania a les xarxes socials en l'espai anomenat l'alcalde Respon.
Molt bon dia, alcalde.
Bon dia.
Comencem amb un dels temes de més actualitat i ressò ara mateix a Sant Just,
que és el sistema de contenidors amb targeta.
De fet, som dels pobles pioners, també hem de tenir aquest sistema.
I des de fa uns dies, també amb la novetat que la ciutadania pot descarregar-se
l'aplicació del mòbil i obrir els contenidors amb Bluetooth.
Fent un repàs també a les dades de recollida selectiva,
les del 2024 són bones, del 65,1%.
Contenidors amb targeta i bons resultats són causa-conseqüència?
Home, haurem de pensar que sí, perquè hi ha un increment en tots els barris
on s'ha aplicat d'entre el 10 i el 12%,
em refereixo al tancament dels contenidors.
per tant, encara que a vegades sigui difícil d'explicar i d'entendre la lògica,
el que està clar és que hi ha una correlació entre tancament i increment
d'aquest 10-12% del percentatge de reciclatge.
També és veritat que en alguns carrers del poble hem vist, de fet,
alguns contenidors que són una mica diferents, que són com unes bústies metàl·liques, no?
Sí, només són en tres punts, que són en carrers que, per la seva morfologia,
o bé perquè són carrers sense sortida, com carrer 2 de maig o carrer electricitat,
doncs el camió d'escombraries no pot maniobrar.
Per tant, aquests contenidors en forma de bústia s'han de buidar amb un camió petit,
una camioneta, que pot maniobrar i per aquest motiu, doncs, s'ha fet el canvi.
Hem de pensar que tots els veïns de Sant Just han de poder tenir accés a contenidor tancat.
Fins ara, aquests carrers, el que tenien a Bujols,
que es posaven i es treien cada vespre, una mica un sistema semblant al porta-porta,
però ara, com que per l'aplicació de la part variable de la taxa es compten el nombre d'obertures,
doncs, tots els veïns i veïnes de Sant Just han de poder tenir accés a algun contenidor tancat
i que tingui obertura amb targeta.
I per aquest motiu, en aquests tres carrers, hem hagut de canviar el tipus de contenidors.
Després seguirem fent referència a aquest tema,
perquè en l'apartat de les preguntes hi ha gent que ens ha deixat algunes qüestions
referides, doncs, sobretot, amb el sistema de les targetes i el xip.
Fem referència, seguim parlant de via pública i ara anem amb el tema de les obres
i el manteniment que s'està fent aquests dies o que s'ha fet recentment en alguns carrers de Sant Just.
Ara mateix, quines són aquelles, no?, obres o millores?
Bé, estem a punt d'acabar les obres de remodelació de les escales del carrer Església,
que és una obra que hauria d'acabar aquesta setmana,
però amb la meteorologia que hem tingut, segurament s'endarrerirà una mica.
i després, a nivell d'espai públic, estem pendents que l'àrea metropolitana
iniciï les obres de construcció d'un carril bici a l'Avinguda Riera,
que és una obra que, en principi, s'iniciarà durant el mes d'abril.
i, en paral·lel, continuem amb les obres de soterrament de línies, de telecomunicacions i elèctriques
i la retirada dels pals en diferents carrers on s'han fet obres de reurbanització,
com, per exemple, el carrer Caçadors, a la plana Beixoleig.
Ara mateix estem treballant al carrer Verge del Pilar
i també, recentment, s'han retirat el cablejat elèctric al carrer Bonavista.
Per tant, són actuacions que suposen la finalització d'obres d'urbanització
que es van iniciar ja fa dos o tres anys.
Queden molts carrers encara pendents amb el tema aquest dels cablejats?
Malauradament, masses.
Ens agradaria poder soterrar anar més i poder anar a un ritme més elevat.
El problema que tenim és que totes aquestes obres les ha d'assumir íntegrament l'Ajuntament.
Són obres molt costoses i, aleshores, es van fent conforme es van urbanitzant carrers.
i, tot i que ens agradaria poder urbanitzar més carrers,
el pressupost que tenim per a inversions és el que és.
Aquest mandat també és veritat que destinem molts recursos
en el capítol d'inversions a equipaments,
la remodelació de l'Ateneu,
la construcció de la nova deixalleria que s'inaugura ben aviat,
la construcció de la nova pista poliesportiva al Mas i Ui
o el nou centre social al barri de Veixoleig
o la climatització de la pista superior de la bona aigua.
Són totes elles inversions molt costoses
que estan fent que els equipaments estiguin emportant
una part important del pressupost que teníem per a inversions
i, per tant, tot i que farem més actuacions de millora de l'espai públic,
durant aquests quatre anys,
on es notarà més canvi serà precisament en els equipaments.
També hi ha hagut algunes millores,
no sé si en l'enllumenat,
també, no?, potser en parcs infantils
que estan, no fent-ne de nous, però renovant algunes.
Sí, ara properament s'ha de col·locar una tirolina
al parc de Iuliaquieta.
També està previst col·locar zones d'ombra,
pèrgoles, tant al parc Canigó com al parc Maragall.
Són petites actuacions de millora d'espais públics ja existents,
però que, per les raons que sigui,
necessiten unes millores en determinats aspectes.
També en el de l'enllumenat,
tenim intenció de millorar l'enllumenat del parc del Milenari
i d'alguns altres punts del municipi.
Pel que fa a les zones verdes,
també, alguns carrers s'estan replantant.
Ara, perquè veiem que plou, no?,
però durant molt de temps va haver sequera,
a Sant Just es van haver de tallar uns quants arbres.
Correcte.
Doncs el que estem ara és recuperant tots aquells arbres perduts.
Ho estem fent gradualment.
Ara és un bon moment per plantar.
Es necessita temperatures baixes.
A més a més, ens està anant molt bé que hi hagi pluja,
perquè vol dir que durant les primeres setmanes de vida d'aquest arbre
compta amb molta aigua, que és necessari.
I per què motiu estem aprofitant aquests dies
per fer moltes plantacions d'arbres
que, malauradament, durant la sequera vam haver de tallar
perquè estaven morts o estaven en molt males condicions.
Seguim amb més temes.
La setmana passada va tenir lloc la Junta Local de Seguretat de Sant Just.
Està amb Mossos, policia, guàrdia civil,
per tractar robatoris, accidents, incidents.
I com a alcalde també hi va participar.
Què es va posar damunt la taula en aquella reunió?
Bé, es va posar sobre la taula que l'any 2024
va ser un any molt bo en matèria de seguretat ciutadana.
van caure tots els fets elictius i vam estar amb unes dades molt bones.
Però també es va posar sobre la taula que no es pot baixar la guàrdia.
Aquesta arrencada d'any no està sent tan bona.
Aquest mateix cap de setmana hem tingut robatoris en alguns trasters del barri del Maix Lluí.
El primer mes, el gener i principis de febrer,
alguns robatoris de bicicletes, de patinets...
Són fets que, evidentment, generen una certa alarma social.
I en aquest sentit cal treballar en tres direccions.
La primera és que els cossos policials han de fer la seva feina
i crec que la fan molt bé.
A vegades, algunes investigacions comencen fa temps
i quan ja ens hem oblidat d'aquest efecte delictiu,
doncs apareix que s'ha resolt i s'ha detingut la persona
o les persones que l'havien comès.
Aquesta mateixa setmana, per exemple,
s'ha detingut aquell famós revisor del gas
que va estafar algunes persones grans del nostre municipi.
Per tant, en aquesta primera línia
han de treballar els cossos policials,
especialment Mossos d'Esquadra i policia local.
Després hi ha una segona línia que és la prevenció.
A vegades sí que notem, quan fem patrullatges,
ja sigui en solitari de la policia local
o conjunts amb Mossos d'Esquadra,
que degut a que Sant Jús és un municipi
amb uns nivells de seguretat ciutadana molt alts,
a vegades hi ha un excés de confiança per part de la ciutadania.
A vegades ens trobem portes de caratges obertes,
portes de jardins obertes,
en definitiva que no es prenen les mesures
de precaució necessàries
i aquesta laxitud acaba sent aprofitada
pels gadres, pels que cometen fets delictius.
Per tant, demano a la ciutadania
que, sense generar alarma ni molt menys,
però que prenguin mesures
per evitar facilitar la feina
a les persones que cometen aquests delictes.
I la tercera línia és la col·laboració ciutadana.
Evidentment, no podem tenir un policia
a cada cantonada ni a cada carrer,
però en canvi sí que tenim,
afortunadament a Sant Just,
una ciutadania que està implicada
en les qüestions de seguretat ciutadana
que ens aporta molta informació valuosa,
que ens ajuda tant a prevenir delictes
com un cop s'han produït a poder donar
una resposta ràpida i eficaç.
I en aquest sentit,
encoratjo a la ciutadania
a mantenir aquests alts nivells
de col·laboració ciutadana
que fan la feina molt més fàcil
els cossos policials.
Per tant, tota aquella gent
que observi actituds sospitoses,
que vegi moviments que no li quadren
amb el que és el dia a dia habitual,
doncs que ens ho facin saber,
ja sigui trucant a la policia,
ja sigui a través de l'M7,
que és un aplicatiu que tenim
de seguretat ciutadana
que funciona molt bé.
I tota aquesta informació
us puc assegurar que és guardada,
és gestionada, treballada
per part dels cossos policials
i en molts casos ens dona informació
molt important que ens serveix
tant per prevenir delictes
com per resoldre'ls un cop s'han produït.
Per tant, treballem en aquestes tres línies
per mantenir de Sant Lluís
un poble molt segur
com ha estat el 2024.
D'altra banda,
també no sé si es van comentar
les dades ja no tant d'incidents
o de robatoris,
sinó d'accidents fruit de la mobilitat.
Per exemple, els accidents amb patinet,
amb bicicletes,
cada cop hi ha més agents a la via pública
i això també,
hi ha més interaccions
i per exemple els patinets
ocasionen molt sovint accidents.
Sí, també les motocicletes,
també els cotxes.
Jo no soc partidari
de criminalitzar
el col·lectiu dels patinets.
Sé que ara hi ha molta gent
que insisteix molt
en que ens posem dos amb els patinets.
Us puc assegurar
que hi ha molts controls policials
que vetllen
perquè els patinets
compleixin la normativa existent.
De fet,
és el col·lectiu
que rep més sancions
per part de la policia local
però no podem
senyir-ho tot
única i exclusivament
els patinets
perquè
hi ha molts accidents
que no estan ocasionats
pels patinets
i tanmateix
no estem
posant tant la lupa
sobre aquests altres mitjans
de transport.
És un repte
que tenim
com a ciutat
jo diria que
com a àrea metropolitana
el trànsit global
ha crescut
no necessàriament
amb vehicles motoritzats
sinó que ara
tenim altres actors
que abans no teníem
com els patinets
o les bicicletes elèctriques
que ajuden
i això també s'ha de posar en valor
a tenir una mobilitat
més sostenible
però
sent com són
actors nous
a la via pública
doncs
durant l'arrencada
i això sempre ha passat
també va passar
en el seu moment
amb les bicicletes
o amb el tramvia
generen
friccions
generen problemes
i per tant
doncs
la policia
ha de fer
una feina de control
per vetllar
que es compleix
la normativa
però per altra banda
també ha d'haver
una corresponsabilitat
ciutadana
i tothom
ha de complir
les normes
perquè si es compleixen
les normes
no hi ha accidents
per tant
en aquest sentit
també
és una feina
en dues línies
que l'hem de fer
conjuntament
anem a
mesos vista
ens ubiquem
també a la festa major
a principis d'agost
com
s'ha de preparar
com tot
s'estan fent reunions
imaginem
entre també els tècnics
de l'Ajuntament
entitats per
anar concretant
com es planteja
la festa major
aquest any
bé doncs
aquests dies
hi ha hagut
una primera
trobada
amb les entitats
per decidir
el dia d'inici
i després
una mica
el repartiment
de les activitats
com passa cada any
doncs tenim
la dificultat
de Sant Just
que Sant Just
i Sant Pastor
cau
el 6 d'agost
anem a ubicar
l'endari
per ubicar-nos
sempre
sempre cau
el 6 d'agost
llavors
bé
hi ha
doncs
els últims dies
de festa major
hi ha molta gent
que ha iniciat
vacances
sobretot
de les entitats
que són els grans
protagonistes
de la festa major
i sempre tenim
una mica el repte
de com
de com
omplim
el calendari
fins a arribar
el dia
del nostre
de patró
crec que hi ha
pendent ara
una segona reunió
en la que s'hauria
de concretar
el calendari
i un cop
s'hagi fet
doncs ja
a mica en mica
anirem donant
a conèixer
i concretant
detalls
com
qui serà
el pregoner
o pregonera
quin serà
el repartiment
de les festes
i de les activitats
en definitiva
de com serà
tota la festa major
és que
ja ha hagut
es va anunciar
per part
d'algunes entitats
de Sant Just
alguns desacords
amb el tema
que no hi havia
prou pressupost
amb la festa major
que no es feia
el mateix procés
participatiu
per escollir
segons quines activitats
o això
no sé
a mi el que em consta
és que és una
una festa major
no sé si passa
amb totes
jo
de les que conec
diria que
la majoria
estan molt més dirigides
per l'Ajuntament
en aquesta
jo diria
cansa
al contrari
el que
intentem
és adaptar
l'Ajuntament
a les disponibilitats
i als objectius
de les entitats
i
en aquest sentit
doncs
com et deia abans
això a vegades
en genera
alguna dificultat
com aquesta
de poder
arribar
a un calendari
ple d'activitats
fins al
dia 6 d'agost
el pressupost
d'aquest any
ha estat
un pressupost
amb limitacions
ja n'hem parlat
en altres ocasions
i la festa major
no ha estat
exempta
d'alguna
d'aquestes
restriccions
però
jo crec
que
es poden
fer
activitats
lúdiques
lúdiques
i festives
amb pressupostos
una mica més baixos
es pot fer
i
crec que
s'està treballant
en aquesta direcció
espero que
s'acabi
arribant a un acord
amb totes les entitats
el que he pogut
copsar
és que la gran majoria
estan satisfetes
per tant
intentarem
doncs
resoldre
aquests punts
de desacord
amb aquesta
entitat
o amb aquestes entitats
que han mostrat
el
el seu desacord
el botlletí
es promociona
a l'inici
del procés
de participació
ciutadana
sobre el pla
d'acció
contra el soroll
una mica
què establirà
aquest pla
i com va
el procés
participatiu
sí
actualment
tenim
estan
en exposició
pública
per recollir
aportacions
veïnals
fins a finals
de març
que és quan
es tenca
aquest període
d'aportació
d'informació
i l'objectiu
és
tenir
una
una radiografia
de quins són
els punts
on els veïns
tenen més molèsties
provocades
pel soroll
a partir d'aquí
el que es fa
és
s'intenta veure
si en determinades
mesures
es poden
corregir
aquests sorolls
o
es poden
reduir
o minimitzar
i en base
a
aquestes aportacions
ciutadanes
que evidentment
són
després
contrastades
per saber
si
realment
hi ha
uns decibels
massa
alts
o és més
una percepció
ciutadana
hi ha un procés
de contrast
llavors
és el que et deia
que intentem
buscar solucions
que
que redueixin
o minimitzin
l'impacte
del soroll
consta que hi hagi
llocs o zones
de Sant Jus
on la qualitat acústica
no sigui
bona
home
hi ha llocs
on
objectivament
hi ha més soroll
que altres
per exemple
al voltant
dels equipaments
esportius
acostumen a haver-hi
més queixes
de soroll
que no
al barri
de la plana
Isoleig
per exemple
que és un barri
molt tranquil
al costat
de
la carretera
Reial
que és una via
que té
uns 20.000 vehicles
al dia
doncs
evidentment
hi ha més queixes
de soroll
que no
un carrer
del carrer
Sagrat Cor
per exemple
que és un carrer
amb una afluència
de trànsit
molt
molt petita
normalment
el trànsit
o
les activitats
que fan soroll
són
els punts
més
conflictius
que tenim
en un municipi
com Sant Jús
tenint en compte
que no tenim
cap indústria
que emeti
molt soroll
o no tenim
cap activitat
nocturna
que també generi
molèsties
en aquest sentit
no tenim
les problemàtiques
que tenen
altres
ciutats
però en canvi
com a tot arreu
sí que hi ha
alguns punts
conflictius
seguim
perquè a principis
de març
es va presentar
el PUOSC
que és el Pla Únic
d'Obres i Serveis
de Catalunya
que ajuda a tirar
endavant
alguns projectes
i obres
de millora
en un acte
on hi va assistir
també
amb altres
alcaldes
alcaldesses
d'altres municipis
el PUOSC
aquest pla
em seria útil
a municipis
com Sant Jús
i de quina forma
o amb quins recursos
doncs molt útil
perquè Sant Jús
rebrà
el voltant
de 800.000 euros
cada
cada municipi
rebrà
una quantitat
fixa d'iners
en funció
del nombre
d'habitants
i
després podem decidir
en quins projectes
o en quin projecte
destinem
aquests recursos
nosaltres
tenim previst
destinar-los
íntegrament
la rehabilitació
del Teatre Taneu
que és una obra
que serà
costosa
i per tant
necessita
de cofinançament
d'altres administracions
i per aquest motiu
destinarem
aquests
789.000 euros
que ens toquen
com a municipi
a finançar
les obres
de rehabilitació
del Teatre Taneu
unes obres
que
segueixen
de moment aturades
no?
sí
en aquests
moments
estem acabant
de redactar
el projecte
modificat
a finals de mes
ens faran
entrega
d'aquest projecte
un cop ja
ens hem posat
d'acord
amb Endesa
sobre com ha de ser
l'estació
transformadora
i
el centre transformador
perdó
i ens hem posat
també d'acord
amb bombers
sobre el compliment
de la normativa
anti-incendis
i aleshores
el que haurem de fer
és
aprovar
inicialment
aquest projecte
que haurà d'estar
durant un mes
en exposició pública
haurem
en paral·lel
de rescindir
el contracte
amb Orcotex
que és la constructora
que ha fet
la primera fase
que es va veure
interrompuda
perquè vam detectar
que les obres
tenien un cost
més elevat
del previst
i un cop
haguem rescindit
el contracte
anterior
i
haguem aprovat
definitivament
el projecte
doncs ja
arrencarem
amb la licitació
de l'obra
amb l'objectiu
que aquest mateix any
ja puguem
que puguem tornar a reprendre
aquesta obra
que és tan important
pel municipi
que és el calendari
més o menys
amb el que treballem
d'acord
després
seguint
amb més temes
parlem del SAT
del Servei d'Atenció
Domiciliària
de Sant Just
que de fet
es va aderir
el 5 de març
a una vaga
convocada
per CGT
de tot Catalunya
en què
reclamen
millors condicions
laborals
salarials
també un conveni
més just
amb la supressió
de les borses
d'hores
millores
amb les jornades
laborals
ell
el col·lectiu
denuncia
que les
les seves demandes
estan
sent ignorades
per part
de les administracions
i les empreses
a l'Ajuntament
de Sant Just
quina és la resposta
que dona
concretament
amb el SAT
d'aquí
del municipi
nosaltres
aquest servei
properament
farem una
modificació
de contracte
per arribar
a final d'any
i poder
ampliar
el nombre
d'hores
perquè cada cop
tenim
gent més gran
que necessita
aquest acompanyament
i per tant
a nosaltres
ara mateix
el que més ens preocupa
és que
amb les hores
que tenim de contracte
no arribem a cobrir
la totalitat
de la demanda
que tenim
per tant
en primer lloc
el focus
està
en els usuaris
que ara mateix
són
segurament
els que pateixen
més
aquest desajust
en el contracte
d'atenció domiciliària
a finals d'any
doncs
iniciarem
la licitació
del nou contracte
amb l'objectiu
d'adaptar-lo
com et deia
a les necessitats
poblacionals
demogràfiques
d'envelliment
que tenim
a Sant Jús
i aquest nou contracte
doncs ja
es calcularà
en base
als costos
salarials
que s'estima
que hi haurà
en els propers anys
perquè en aquests moments
s'estan negociant
en conveni col·lectiu
que preveu
un augment
bastant
elevat
dels salaris
d'aquest col·lectiu
de treballadors
que és veritat
que és un col·lectiu
fins ara
mal pagat
una situació
que jo crec
que afortunadament
serà corregida
properament
i evidentment
com no podia ser
d'una altra manera
el nou contracte
el que farà
serà
incorporar
aquest increment
dels costos
salarials
a pagar
per part
de l'Ajuntament
esperem
que amb l'ajuda
d'altres administracions
com la Generalitat
de Catalunya
Clar
el que demanava
el servei
era municipalitzar-lo
Bé
nosaltres creiem
que
quan estem parlant
de serveis
de recursos humans
tan intensius
la municipalització
del servei
acaba anant
en detriment
de la qualitat
del servei
que es presta
pensa que
l'administració pública
l'accés
a la funció pública
als treballs
que es presten
a les feines
que es presten
des de l'administració pública
és molt garantista
no pots agafar
una persona
que passa pel carrer
i dir-li
vinga
ara entres tu
a treballar
demà
perquè tinc una baixa
entre que
es produeix una baixa
i hi ha una substitució
costumen a passar
uns 15 dies
durant aquests 15 dies
o bé tens
la plantilla
sobredimensionada
per tant
vol dir que té
un cost
pel contribuent
més elevat
o bé
deixa
sense cobrir
aquest servei
durant els dies
que
la persona
està de baixa
per aquest motiu
nosaltres pensem
que és millor
que aquests
serveis
els prestin
a empreses externes
empreses
que pel volum
de
serveis
d'atenció domiciliària
que es gestionen
tenen més capacitat
per moure
el personal
d'un lloc
o un altre
per cobrir
les vacants
i d'aquesta manera
quan hi ha baixes
no es deixen
serveis
sense prestar
en el cas
d'un ajuntament
actuant en solitari
altra cosa
seria que fos un servei
que prestés
una administració
supramunicipal
de manera mancomunada
entre diferents municipis
això seria diferent
perquè tindria més marge
de maniobra
però un ajuntament
en solitari
jo crec que si prestéssim
aquest servei
de manera directa
el que acabaria
repercutint
és en
la qualitat
del servei rebut
per part dels usuaris
el que sí
i amb això
estem plenament d'acord
amb els sindicats
el que sí que cal
modificar
són les condicions
laborals
i sobretot salarials
d'aquest col·lectiu
de professionals
que mereixen
uns sous
més elevats
però no necessàriament
que aquests
els pagui
l'administració
pública directament
sinó que
ho poden fer
a través d'empreses
especialitzades
en aquest sector
abans de passar
a l'espai
de l'alcalde
respondre
amb les preguntes
de la ciutadania
fem una mica
de valoració
de com va anar
la festa
de Carnestoltes
una festa
que per part
de les AFES
sí que té
un gran volum
de participació
de gent
de mobilització
i de festa
però que després
sempre acaba
sent una mica
més coixa
en la part
del concurs
com si diguéssim
de la gent
que no forma
part
de les AFES
totalment d'acord
per aquest motiu
ja aquest any
vam desistir
de fer
Carnestoltes
de matí
i Carnestoltes
de tarda
ho vam agrupar
tot el Carnestoltes
de tarda
i en vistes
de com va anar
doncs segurament
haurem de
treballar
perquè en el proper
Carnestoltes
ja quedi tot
integrat
de manera que
no es diferenciï
quines comparses
són escolars
i quines no ho són
de manera que
les comparses
escolars
s'integrin
en el Carnestoltes
de Sant Just
atès que
són els col·lectius
que són capaços
de mobilitzar
més gent
i la veritat
és que
Déu n'hi do
la gent
que va participar
en el Carnestoltes
el que passa
és que
no va participar
suficient gent
com per encara
mantenir
concursos separats
hi ha un que
que ens queda
una mica coix
s'ha de reconèixer
i després ja
acabem
amb la primavera literària
avui comencen
els actes
com si diguéssim
d'aquest període
en què Sant Just
s'hi fan
diferents activitats
al voltant
de les lletres
concursos
poesia
prosa
com serà el Sant Jordi
aquest any
a la diada
aquest any
serà un Sant Jordi
complicat
suposo que
ja tindrem temps
de parlar-ne
el mes d'abril
perquè
ens cauen dimecres
a Sant Jordi
i
nosaltres
històricament
el Sant Jordi
el celebrem
el diumenge abans
per no coincidir
amb Barcelona
el problema
que tenim
aquest any
és que
el diumenge anterior
és
Setmana Santa
un cap de setmana
que preveiem
que Sant Just
molta gent
estarà fora
per aquest motiu
després de
tractar-ho
en el Consell de Cultura
amb les entitats
que participen
de la diada
doncs es va decidir
que es faria
Can Gingestar
com sempre
però
el mateix dia
el mateix dia 23
que cau en dimecres
veurem com va
animo a la ciutadania
que
a la tarda del dia 23
quan sortim de la feina
en comptes d'anar
a Barcelona
que allà hi haurà
molta gent
doncs ho deixin
per un altre any
i aquest any
facin poble
facin cultura
a Sant Just
i vinguin
a Can Gingestar
Molt bé
ara sí doncs
em parlarem més
potser de Sant Jordi
el proper mes
a l'abril
comencem amb les preguntes
que ens han deixat
la ciutadania
els comentaris
dels posts
de les xarxes socials
i les anirem fent
per ordre d'arribada
per tant
comencem amb la primera
que ens pregunten
sobre el pont
per accedir a l'hospital
Moisés Brogi
si hi ha alguna notícia
algun render
i ja de pas
també pregunten
sobre l'escultura
que ha donat
la benvinguda a Sant Just
de la rotonda
de la B23
molt bé
l'escultura
en principi
s'ha de col·locar
durant aquest mes
d'abril
màxim maig
ara estem fent
el projecte
perquè
s'ha de fer
una fonamentació
l'escultura
ha de ser rígida
és una escultura
d'una alçada
considerable
per tant
el que hem de fer
és uns càlculs
per saber
fins on s'ha de
perforar
com s'ha de col·locar
per evitar
ensurts
en un futur
estem parlant
d'una zona sensible
i aquests temes
convé
tractar-los
en sèrio
estem fent ara
ja dic
aquest estudi
aquest càlcul
un cop el tinguem fet
doncs ja
es col·locarà
l'escultura
jo col·loca
serà durant el mes
de maig
màxim
màxim
durant
perdó
durant el mes
d'abril
màxim
màxim
durant el mes
de maig
i respecte
al desdoblament
del pont
de la B23
que és una
infraestructura
a nivell
de mobilitat
molt necessària
en aquests moments
l'Ajuntament
està redactant
l'avantprojecte
un cop tinguem
l'avantprojecte
redactat
sabrem
el cost
estimatiu
de l'obra
i un cop
tinguem el cost
estimatiu
de l'obra
ajuntament
amb Generalitat
de Catalunya
i Ministeri
de Transports
haurem de signar
el conveni
per poder
finançar
aquesta
infraestructura
per tant
encara estem
en aquesta
fase
teníem
un avantprojecte
que havia fet
l'àrea metropolitana
però
des de la delegació
de carreteres
ens van
fer modificar-lo
considerablement
de manera
que hem hagut
de fer
un
encarregar
un segon
avantprojecte
per adaptar-nos
als requeriments
de la delegació
de carreteres
de moment
segueixen
curts
segueixen
curts
també
una altra
pregunta
diuen
quan deixarem
de veure
vehicles
coixes o motos
circulant
per dins
dels carrers
dels vianants
de Maslluí
o a les
voreres
diuen que
els pilons
estan
oberts
alguns
mal posicionats
diu que
per això
vehicles
de càrrega
i descàrrega
entren
circulen
i ocupen
zones
però
els
qui deixen
els
pilons
oberts
són els
veïns
entenc
les pilones
que es col·loquen
es col·loquen
en els espais
com les
voreres
o no podem
nosaltres
tancar
espais
que són
d'accés
a vehicles
per part
de veïns
si hi ha
punts
en els que
els veïns
conscien que
hi ha molta
conflictivitat
el que
ha de fer
és emanar-nos
poder col·locar
una pilona
extraïble
la poden col·locar
el que passa
és que després
els veïns
s'han de responsabilitzar
d'obrir-la
i tancar-la
si la deixen
oberta
llavors
seguiran
accedint
vehicles
de totes maneres
també he de dir
que
en aquesta qüestió
els veïns
del Masjubí
estan
especialment
sensibilitzats
és un dels temes
que els preocupa
tenim moltes
trucades
a la policia
quan hi ha
quan hi ha
aquestes infraccions
la policia local
puja pràcticament
cada dia
al Masjubí
a sancionar
els vehicles
que estan
mal estacionats
en aquestes zones
perquè efectivament
aquestes zones
són zones
semi-pietonals
són zones
d'accés
únic i exclusivament
als veïns
que tenen
els garatges
que han d'accedir
per aquests passatges
i no són zones
d'aparcament
per tant
davant
d'infraccions
que es truqui
sisplau
a la policia
i la policia
us asseguro
que cada setmana
posa una bona
colla
de sancions
Parlaven
de càmeres
dels carres
pedotonals
amb lectura
de matrícula
Bé, és que això
són molts
que...
Ja
Són molts
Són molts
Són molts
Una inversió
molt alta
i això
no sé si...
No sé qui
l'hauria d'assumir
Parlen també
de què passarà
amb la font
de la Bona Aigua
que fa temps
que s'estava excavant
va dir que es tornava
tapada moralment
Sí, la font
de la Bona Aigua
està inclosa
dins del projecte
del projecte
del Parc
de la Bona Aigua
que és un projecte
que ara mateix
tenim uns criteris
de com ha de ser
aquest futur parc
i dins d'aquest
document
es contempla
la recuperació
de la font
de la Bona Aigua
i ara
el que hem de fer
és aprovar
aquest document
de criteris
i un cop aprovat
doncs
el promotor
dels edificis
dels Garrofers
haurà d'encarregar
el projecte
haurà de redactar
el projecte
de parc
i un cop aprovat
es podrà
executar
També
parlen
en quin estat
està el projecte
del tram
per la carretera
Reial
fins a Esplugues
És un projecte
en molt llarg termini
no es farà
fins que
la línia 3
de metro
no arribi
fins a la plaça
Santa Magdalena
que és la plaça
que hi ha davant
de l'Ajuntament
d'Esplugues
i
en molt llarg termini
estem parlant
de 10-12 anys
per tant
és un
l'allargament
de la línia 3
anirà primer
a l'Hospital
Sant Joan de Déu
Clínic
perquè el clínic
el futur clínic
es col·locarà
l'universitari
on hi havia hagut
la zona universitària
vinculada
la zona esportiva
vinculada
a la Universitat
de Barcelona
i la següent parada
serà
el centre
d'Esplugues
l'Ajuntament d'Esplugues
el que no
vol és que
s'hagin obrit
dos cops
al carrer
primer per fer
el tramvia
i després
per fer
el metro
perquè
l'obra del metro
és una obra
de gran
envergadura
que suposarà
talls
que suposarà
molèsties
i el que volen
és que es faci
conjuntament
amb el metro
cosa que té
bastant de sentit
també
una pregunta
en base
que diuen
que us baseu
per dir
que
quantes més vegades
s'obri el contenidor
marró
més es recicla
sí
normalment
o fins ara
que
es reciclava poc
històricament
no estic parlant
del cas concret
de Sant Just
sinó
en general
el que es detectava
és que la fracció
on s'acumulaven
més impropis
era l'orgànic
aleshores
el que interessa
és que l'orgànic
redueixi
el màxim possible
l'abocament
d'impropis
de matèries
que no toca
llençar
en l'orgànic
i això
s'aconsegueix
encara que
a vegades
costa d'entendre
doncs
dificultant
el llençament
de l'orgànic
en el moment
en què es dificulta
el llençament
de l'orgànic
doncs la gent
té estímuls
per separar millor
i per tant
de no haver
per tant
de
separar més
i d'aquesta manera
amb el
quan se separa
i l'orgànic
doncs
està net
i així
entenem
que s'ha d'obrir
un mínim
de dos cops
dos o tres cops
per setmana
i d'aquesta manera
doncs
podem establir
un
un certa
una certa
prova
de que
la
de que s'està
separant
tinguem en compte
també
que
en aquests moments
ens trobem
també
en una fase
inicial
una mica
estem en prova
i error
hem detectat
amb aquesta
metodologia
que hem introduït
un doble problema
el primer
és que
144
obertures
a l'any
inclús
per les famílies
que reciclen
potser són excessives
per tant
aquesta quantitat
l'haurem de
reduir
i per altra banda
hem
també hem detectat
que
és veritat
que hi ha un seguit
de casuístiques
com persones
que
passen tres mesos
en una segona residència
ja sigui al pueblo
o en segones residències
que tenen
altres llocs
de Catalunya
o bé
persones que viuen
soles
que encara
els costa més
poder arribar
a aquestes
144
obertures
per tant
estem estudiant
algun canvi
que
espero que puguem
explicar
properament
per
poder
adaptar-nos
millor
a aquestes
casuístiques
que es donen
però
és important
que
l'orgànic
no tinguin
propis
que
l'orgànic
la matèria orgànica
no es llenci
en altres fraccions
sinó que es llenci
on toca
i d'aquesta manera
s'estimularà
també
que hi hagi
més
obertures
d'orgànica
per tant
amb aquesta resposta
ja tenim
ja hem donat
resposta
a la pregunta
que també feien
de si es replantejaria
el número
d'obertures
del contenidor
marró
i també
d'un altre
veí que ens
preguntava
de pensar
en un sistema
més just
tenint en compte
aquestes
casuístiques
de la diversitat
d'allars
dels ocupants
sí
també
hem de tenir
en compte
que
el càlcul
de l'ordenança
ha de ser
fàcilment
explicable
ho dic
perquè
hem comprovat
d'altres municipis
que estan
com nosaltres
també
en una fase
experimental
que fan uns càlculs
de la part fixa
i de la part variable
que són
difícilment
intel·ligibles
per part
de la
ciutadania
això
hem de tenir
en compte
i també
hem de tenir
en compte
que
per molt ben feta
que estigui
la normativa
no podrem
donar resposta
mai
a totes
les casuístiques
sempre
hi haurà
alguns casos
que se'ns escapen
de la lògica
que havíem previst
perquè cada
família
és un món
o cada llarg
és un món
i a vegades
doncs
no
és possible
fer una normativa
que s'adapti
a totes les realitats
que hi ha
a l'interior
d'una llar
per tant
en aquest sentit
sí que demano
una mica
de comprensió
a la ciutadania
també
un veí pregunta
amb la tirolina
del parc
de Júliaqueta
que havia d'estar
arreglada
en tres mesos
sí
està
encarregada
i estem
pendents
que
l'empresa
proveïdora
ens suministri
i col·loqui
la
la tirolina
és qüestió
de dies
o de setmanes
de fet
s'està allargant
una mica més
el que voldríem
i després també
hi ha tres preguntes
relacionades
amb el mateix tema
que és
l'X30
dues preguntes
fan referència
als llargs
temps d'espera
per exemple
un veí
diu
més de 30 minuts
esperant a Maria Cristina
també una altra veïna
més de 25 minuts
esperant-lo
a la illa
bé
que porten
molt de temps
patint
perquè aquesta empresa
bueno
pensen que no
compleix el contracte
que tampoc el complirà
si es pensa fer
alguna cosa
i que quina solució
sí
aquest és un servei
que gestiona
l'àrea metropolitana
l'àrea metropolitana
són conscients
d'aquests problemes
en parlo habitualment
amb els seus responsables
i
ja l'últim
consell metropolità
ja es va obrir
un expedient
sancionador
els expedients
sancionadors
són lents
però
si es van
reiterant
els incompliments
si els problemes
no se solucionen
poden acabar
amb la rescissió
del contracte
amb Moventis
que és l'empresa
que gestiona
aquest servei
també
recordar
que hi ha
un conflicte laboral
en aquesta empresa
que segurament
no ajuda
però no tot
es pot atribuir
entenc
aquest conflicte laboral
sinó també
que segurament
estan avent-hi
errors
organitzatius
per part
de l'empresa
concessionària
és una pena
perquè
des de l'Ajuntament
hem fet molt esforç
perquè reduïssin
els
el temps d'espera
com ha entès
la freqüència
del pas
de l'X30
passada 30 minuts
és fet inicialment
amb l'L10
de 40 minuts
després
amb l'X30
30 minuts
ara estem
amb 15 minuts
l'any que ve
aquest servei
ha d'arribar
fins a
Sant Feliu
a l'estació
de tren
i també
hauria de fer
una nova reducció
de la
nova millora
perdó
de la freqüència
però
tots aquests
problemes
de gestió
que estan a vent
està fent
que
aquesta millora
per una part
dels passatgers
no s'estigui
veient
reflectida
jo crec
que ajudarà
espero que així
sigui
com a mínim
que
el 2026
tindrem
sis autobusos
articulats
que això
donaran
més capacitat
de passatge
aquesta línia
que està funcionant
molt bé
però
insisteixo
que hi ha
qüestions
que tenen
més a veure
amb l'organització
de l'empresa
que no pas
amb
altres
qüestions
un veí
diu que
seguint
amb el tema
de l'X30
que ha estat
buscant
i que no
ha estat
capaç
de trobar
a l'AMB
més enllà
de Masllu
i un altre barri
amb més de 3.500 habitants
que tingui
com a única opció
de transport públic
en Barcelona
una sola
línia
de bus
i que
ni tan sols
ni bus
el barri
del Masllu
és un barri
que és
primera que és nou
segona
és un barri
que és
estar a la perifèria
de Sant Just
i
pel que
jo crec
ara mateix
en el moment
en què es troba
l'àrea metropolitana
l'X30
és un bon servei
altra cosa
és el
nit bus
que estem treballant
amb l'àrea metropolitana
per donar una resposta
a aquesta demanda
que hi ha
de que el nit bus
passi
pel Masllu
però
independentment
del
del temps
de
perdona
del número de línies
el que s'ha de mirar
és la freqüència de pas
i també
la capacitat
de passatge
que té
l'X30
vull recordar
que el 2026
hi haurà
sis busos articulats
que el
que l'X30
arribarà
a l'estació
de Sant Feliu
això vol dir
comunicació
amb
plaça Catalunya
amb 30 minuts
i
segurament
també acabarà
vent-hi
una reducció
del temps d'espera
per tant
ja dic més que
nombre de línies
el que és important
és que hi hagi
molta freqüència
i molta capacitat
i crec que
l'AMB
està treballant
en la bona direcció
perquè hi hagi
més freqüència
i més capacitat
anem acabant
per a parla
ens pregunta
de com pot ser
que la resolució
de les sol·licituds
d'ajuts extraescolars
no es faci
fins passats
7-9 mesos
des que es presenta
la documentació
perquè això fa que
les famílies
doncs hagin
d'abonar el cost
i...
doncs perquè
hi ha moltes sol·licituds
que no estan ben presentades
aleshores
tenim dues opcions
apartem totes aquestes
i deixem sense subvenció
a totes les sol·licituds
que no estan ben presentades
o bé tenim
una mica
un temps d'espera
i intentem
que totes les sol·licituds
estiguin ben presentades
amb tota la documentació
necessària
i d'aquesta manera
tothom es pot acabar
beneficiant
d'aquestes línies d'ajuts
molts cops
es responsabilitza
l'Ajuntament
i l'Ajuntament
no pot atorgar
subvencions
si no està
la documentació
ben presentada
i el que està endarrerint
en molts casos
tant la concessió
de subvencions
com el posterior pagament
és que no sempre
la documentació
està ben presentada
i l'última
la pregunta
de la plataforma
Salvem la Vall
ens pregunten
que què n'opina
de la petició
de moratòria
per al plantejament urbanístic
presentat
de forma conjunta
per diverses entitats
ecologistes
arreu del territori
i en especial
a Sant Just
sobre la bona aigua
doncs que nosaltres
el que farem
és el que
determini
la Generalitat de Catalunya
si la Generalitat de Catalunya
considera
que
aquest planejament
s'ha de suspendre
fins que no hi hagi
una nova cartografia
així ho farem
a dia d'avui
no ens consta
que aquesta sigui
la voluntat
de la Generalitat
de Catalunya
per tant
el que
farem
és continuar treballant
precisament
perquè
el parc
de la bona aigua
pugui ser
una realitat
en un termini
no massa llarg
de temps
precisament
perquè
les pugui recuperar
la Riera de Sant Just
i precisament
perquè reduïm
el risc
d'inundabilitat
del
pavelló de la bona aigua
i de l'Institut
de Sant Just
que vull recordar
que em sembla
que a vegades
ens en oblidem
massa sovint
que actualment
està en zona inundable
per tant
totes aquestes moratòries
que es demanen
van en detriment
de buscar
una solució ràpida
a un problema greu
que tenim
i és que tenim
els dos equipaments
més importants
de Sant Just
en zona inundable
Alcalde
gràcies
ho deixem en aquest punt
hem pogut respondre
totes les preguntes
ens tornarem a trobar
a l'abril
en una altra entrevista
amb l'alcalde Respont
que vagi bé
bon dia
bon dia
moltes gràcies
tot seguit
les notícies de Sant Just
bon dia
a les 12
us informa
Mariona Salas Vilanova
La deixalleria municipal
ubicada al camí de Canviosca
tancarà
4 de març
per traslladar-se a la seva nova ubicació
al polígon sotuest de Sant Just
al carrer
Ponce de León
número 22
el nou equipament
entrarà en funcionament
a finals de març
i el dissabte 29
d'11 a 2
s'hi farà una jornada
de portes obertes
amb activitats familiars
el projecte
executat
per Construcciones
Bosch
Pasqual
SA
i finançat
amb una subvenció
de 580.000 euros
de l'Agència de Residurs
de Catalunya
aposta per un model
de deixalleria modular
i sostenible
l'edifici principal
està construït
a partir de contenidors
reutilitzats
amb aïllaments
de cotó regenerat
les instal·lacions
inclouen
un taller de reparació
espais per residus
espacials
una botiga
de segona mà
i en una fase posterior
un àrea d'accés
automàtic
per a la ciutadania
disponible
els diumenges
i festius
amb la targeta
de contenidors
el servei
continuarà
sent gestionat
per solidància
i mantindrà
el mateix horari
d'obertura
de dilluns a divendres
de 8 a 2
i de 3 a 2 quarts
de 7
i dissabtes
de 10 a 2 quarts
de 2
i tancat
diumenges
i festius
a l'agost
l'horari serà
intensiu
de dilluns a divendres
de 8 a 3
el casal de joves
de Sant Jus
ofereix aquesta setmana
dues propostes
formatives
de curta durada
per joves
d'entre 12 i 40 anys
el primer monogràfic
tindrà lloc
el divendres
21 de març
de 6 a 8
a la sala trobada
i estarà dedicat
a la ceràmica freda
es tracta d'un taller gratuït
pensat
per joves
d'entre 12 a 18 anys
en què es podrà
experimentar
amb argila
i altres materials
que no necessiten
cocció
l'objectiu
és fomentar
la creativitat
i explorar
una tècnica
artesanal
accessible
per crear
objectes
decoratius
o escultures
el dissabte
el dissabte 22 de març
de 10 a 1
la sala utopia
acollirà un curs intensiu
d'acord aèria
per joves
d'entre 12 i 40 anys
aquest taller
amb un preu
de 7 euros
amb 70
oferirà una introducció
a la disciplina
tot treballant
força
coordinació
i expressió
corporal
en un entorn segur
totes dues activitats
requereixen
inscripció prèvia
a través de la web
del casal de joves
l'alcalde de Sant Just
Joan Basaganyes
ha fet repàs
de diversos temes
d'actualitat municipal
en una entrevista
a Ràdio d'Esvern
un dels punts destacats
ha estat el funcionament
del sistema
de recollida
amb contenidors
intel·ligents
que ha permès
incrementar
la recollida selectiva
fins al 65,1%
Basaganyes ha explicat
que s'han col·locat
contenidors
en carrers
on inicialment
no era possible
per manca d'espai
o accessibilitat
i que s'han millorat
punts de recollida
existents
també s'ha implantat
el sistema d'obertura
amb aplicació mòbil
especialment pensat
per persones
que tenen dificultats
amb la targeta física
l'alcalde ha sobrallat
que s'ha reduït
la fracció de rebuig
i que es treballa
per continuar millorant
l'eficiència del servei
i la satisfacció
de la ciutadania
podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
i això ha estat tot
tornem amb tota l'actualitat
s'enjustem
a l'informatiu complet
de la UNA
fins ara
cap al 2000
se'n va assecar el cervell
de molt dormit
i molt escomptat
índia i depriment
i amb la mà lliure
un matí triomfal
vaig dir a Déu
als pares
i a la gent
a la fi
i ara
però això és propert
arribar
segur que heu vist
el senyal
no jugueu
amb aquest gerro
sé que és lleig
però és un regal
no quedava res
per dir-vos
ara sóc el que veieu
és un barri respectable
si us plau
baixeu la peu
que el meu olor s'està uixant
l'habitació
és tipus suït
jo vaig sentir l'aigua
com cau
la sento caure des de llit
venia flac
i sentimental
venia
disponibilitat total
potser vau veure'm
buscant entre la gent
potser vau veure'm convençut
repetint certs arguments
però teniu molt poca gràcia
i desligarem el gos
aneu amb compte amb el quadre
que és d'un artista famós
no quedava res per dir-vos
ara sóc el que veieu
és un barri que treballa
que el meu olor s'està uixant
l'habitació
és tipus suït
jo vaig sentir l'aigua com cau
la sento caure des del llit
el meu olor s'està uixant
l'habitació és tipus suït
jo vaig sentir l'aigua com cau
la sento caure des del llit
la mesomena
us acompanya
al carrer
agraeixo la visita
us conserveu prou bé
Però com em torno a cantar avui
Seguiu amb mi
Pensant que n'hi mereixem
El que tingueu a dir
El meu amor s'està dutxant
La vida si el pèstim ho suït
Jo vaig sentir l'aigua quan cau
La sento caure des de llit
El meu amor s'està dutxant
La vida si el pèstim ho suït
Jo vaig sentir l'aigua quan cau
La sento caure des de llit
L'altre dia vaig sortir
Vaig anar al bar d'aigua
I un dia se'n va ser normal
A una urxilleta
A treure una trepa
No el vaig voler espantar
Només vaig convertir
Per una perla no sabiesa
Viu bé, migno
Viu bé, migno
M'atresa cada dia
Si m'ho fei, migno
I mor a bé, migno
Mor a bé, migno
Com la Marisa, però
Fint a tu de mi
Viu bé, migno
Viu bé, migno
M'atresa cada dia
Fins demà!
Són les 12 i 14, tenim ja a l'Astrid aquí a l'estudi.
Molt bon dia, Astrid.
Bon dia.
S'espera una temporada, bueno, amb les pluges, bona, no?, per les vinyes.
Estan molt contents.
Home, és que per estar-ho, per estar-ho, perquè la pagesia ho ha passat malament amb el tema de la sequera,
també amb el sector de la vinya.
Aquí està, i ara doncs és allò que dius, l'expressió aquella de va fent saó, no?,
és allò del anar fent, el anar impregnant, eh?
Hi haurà problemes, però no serà el de l'aigua, potser, no?
No, de moment no, a més és aquella època que sí que ja, desprèn de quina varietat de raïm
i en quina zona estigui, podria començar ja a brotar, perquè venim d'unes setmanes que ha fet calor, no?
Sí.
Ara, fa un parell de dies, sortien imatges a la televisió, com a la zona de Lleida, posaven aquells focs.
Els fogonets.
Els fogonets.
Ho vaig veure així, ostres, que estrany.
Sí, enmig d'arbres fruiters, doncs això també es fa... això acostuma a fer-se, sobretot,
la imatge típica seria la zona de la vergonya, la xampanya, que ja estem en una latitud molt més al nord,
per tant, és típic que de cara a això, primavera, tant més que març cap a abril,
o fins i tot maig, que ve així alguna gelada, és típic més de veure-ho, no?
Doncs aquí també passa, i és això, no? De crear aquest microclima, que tant pot ser, doncs, creant un fum,
o si tenim espersós, mullar i que faci aquesta pel·lícula sobre de la branca.
Tot és per protegir, que no es congeli.
Ja, clar. Tenia por perquè penso, ostres, aquests fogonets, això...
Bueno, si es cala foc, però penso que estan controlats, no?
Estan molt controlats, perquè a més és això, eh? També venint de terres humits, terres balats.
Sí, sí.
És allò que dius, sí, veiem troncs, no? Que són els dels arbres.
Clar.
Però no, no, no hi ha risc, perquè estan molt controlats, perquè el sistema està fet perquè vagi fent aquesta flama
perquè generi es calfor, són com fogonets, no?
Sí, sí, llavors això fa que sigui...
No és una crema, allò, incontrolada, no?
No, no.
És el que ell crea perquè estigui en combustió durant força estona.
Bàsicament, les hores de possibilitat de gelada.
Per les nits, clar, és que si fa molt de fred o hi ha gel o cau aigua i això com...
gela i que es pugui desfer, aquella aigua, no? Si més no, amb el foc.
Sí.
Ho vaig veure i vaig pensar, ostres, mai a la vida havia vist una cosa...
És una currada, eh?
No, no, no, perquè a més és que estan... N'hi ha moltíssims.
Una feinada.
N'hi ha per cada arbustet, com si diguéssim.
És allò que dius, ha d'anar molt ben organitzat perquè no et deixis cap zona en què no l'utilitzis
perquè aquella zona quedarà molt més freda. Per tant, el risc hi és, i estem encara a mitjans de març,
per tant, ara és aquella època, més que de pluja, que no hauríem de patir, a no ser que tinguéssim una pedregada.
No, no, ja.
Doncs és aquesta, la gelada, que a més, ho hem vist, eh? Se'ns pot anar allargant.
Astrid, tenim el sector del vi, potser més relaxat amb aquest tema, però amb preocupació pels arangels de Donald Trump.
Això és una borrada, uns arangels del 200% que va dir que volia posar el sector del vi, del cava, del xampany, etcètera.
Tinc aquí algunes dades. Els Estats Units, de fet, es mantenen com és el principal destí d'exportació del vi al cava de Catalunya,
generen un impacte econòmic de 78,8 milions, el que representa gairebé el 13% de les exportacions catalanes...
És enorme.
Sí, sí, d'aquests productes. Des del Consell Regulador de la D.O. Cava, aquesta notícia dels arangels l'han rebut amb decepció, lògicament,
i consideren que les amenaces dels arangels són una mena de rebenja contra les mesures de la Unió Europea sobre els productes americans.
Tu creus que es podria dur a terme aquest arangel del 200% als vins que venen de la Unió Europea?
Jo crec que aquest home té capacitat.
O diu fa 10 més del que fa després.
No ho sé. D'aquest home m'ho puc arribar a creure tot, perquè al final és...
Ja no només podrien ser interessos econòmics, jo crec que va molt més enllà, no?
Sí.
I la rebenja és una.
Sí que ja van haver-hi molts viticultors que tocant el cap d'any es va començar el tema d'exportació per part dels...
Sobretot per part del mercat americà, eh?
Que tant fossin importadors en restaurants, a començar a moure-ho, perquè ells mateixos...
O sigui, ja no el neguit des d'aquí cap allà, sinó d'allà, el neguit de...
Ens posaran uns arangels forts i tota aquesta importació, per tant, si ho veurem des del punt de vista americà,
és allò de... Ui, això pujarà moltíssim de preu.
O sigui, pels americans mateixos, ells ja diríem que són els primers en estar amoïnats
perquè veuen que els preus posaran, tot i que ells tinguin vinya també, però no abarquen, no?
I les grans marques, sobretot, tenim molt ben posicionat el que és el xampany francès, no?
Però també n'hi ha altres vins, no?
Ja ho vam veure una mica quan el Regne Unit surt de l'EU amb el Brexit.
Doncs sí, també, també van haver-hi pujades, no?
Però, clar, aquesta és grossa, no? I sobretot el nivell d'amenaça.
Ja. Mira, el president de la DEO Cava, en Xavier Pagès, ha expressat, diu aquí, la seva preocupació
afirmant que tant el vi europeu com l'americà no formen part del problema de fons realment d'aquesta guerra comercial, no?
Exacte.
I que, doncs bé, de moment demana prudència i que espera que es confirmin si aquests arangels seran efectius o no.
I, d'altra banda, l'Incabi, que és l'Institut Català de la Vinya i el Vi, també ha reaccionat preocupat per aquesta possibilitat
que aquests arangels es fessin efectius i el director de l'Incabi, el Joan Gené, ha suggerit que si es tanqués el mercat nord-americà
seria necessari explorar altres sectors per exportar, com per exemple, atenció, eh, Mèxic, Canadà o Sud-amèrica
per compensar una mica aquesta pèrdua.
Home, són llocs, Astrid, que podrien ser també, no?
Potser no com el mercat nord-americà, però bueno.
No, perquè aquell és gran, és enorme, després si ja estem mirant que em va més al Mercosur,
que també en parlem molt, sobretot per altres productes, doncs, és que també és important,
o sigui, el Mèxicà no, perquè almenys a nivell vinya és molt menor, però tenim allà sobretot Xile i Argentina,
que són dos potències, no?
El tequila, no? Tot això.
No, i com a nivell elaboració de vins, no?
Ja.
També són molt potents, per tant, és allò que...
Bueno.
Són mercats d'aquells que al final diuen els mercats, no?
Sí.
Però a vegades és més...
Bueno, clar, però és que realment...
Complicat d'entendre, eh?
Sí que es poden explorar, bueno, el mercat alemany també va baixar, o sigui, era dels potents,
i després tot es resitua, per què? Perquè també tens altres països amb un potencial com el teu.
No, no.
Tot és complicat, eh? Perquè és...
No, però a mi em va realment, de la notícia em va sobtar que...
És a dir, que realment no sabia que els Estats Units eren com el principal destí d'exportació del vi al cava català,
o sigui, no sabia que realment fos un mercat tan...
És molt potent.
Vull dir que m'ho hagués tants diners, no?
Molt.
Amb aquest sector.
Molt.
Molt.
Doncs bé, aquestes són les notícies una mica que es mouen en...
Sí, aquest dia a dia, no?
Mentre es veiem com plou, doncs tenim aquest neguit del...
Què farem?
Quan és per una cosa, és per l'altra.
N'hi ha per una guerra, és allò que dius...
Quan va començar la guerra ucraïna, parlàvem de les exportacions cap a Rússia i es veien afectades.
Els cereals.
Ara ens hem vist oblidats de tot el vi i els escomosos que s'exportaven cap a Rússia, sembla que ens n'hem oblidat.
I sembla que és això, no?, aquella sensació d'anar buscant nous mercats, mentre el pagès va veient com hi ha aquesta sequera, que el consum del vi a nivell mundial cau, que també se n'està parlant.
O sigui, és tot com un Dragon Can, eh?
Sí, sí, sí, ara puja i baixa.
Àstrid, parlant de temes locals, sabem que el celler de Can Mata va amenitzar el foc, el festival d'Òmnium de cinema...
Dissabte, el vespre.
Dissabte, el vespre nit.
Era vespre nit, nit.
Nit, nit, nit, quasi matinada, no?, podríem dir.
Però va estar molt bé, eh?, la pausa...
Sí, com va anar el foc, aquest festival?
Jo vaig estar a la primera part.
Que començava a dos quarts de vuit.
Començava a quarts de vuit i, a veure, el nivell de pel·lícules o de curs o documentals, ostres, és que és molt bo.
Ja són els millors, eh?
És allò que dius, i perquè els anem així...
Menjant un rere l'altre.
Menjant un rere l'altre, que a vegades dius, ostres, va tan ràpid que no tens temps, eh?
Sí, sí, de païr.
Sort que es pot recuperar, per exemple, a Filmin.
A mi em van quedar alguns que em diuen, ara em vénen uns quants de bons a la segona...
I dic, us recuperaré com pugui, perquè també és allò del...
Uau, eren 70 minuts realment intensos.
I aquesta pausa de...
Quan va ser la pausa?
Doncs quan va acabar la primera tongada.
Sí.
La primera sessió.
Sí.
Que va durar, això, uns 70 minuts.
No ho vaig mirar, tampoc, molt bé.
Clar, eren quatre curtmetratges en català seguits, eh?
Sí, sí.
Seguits, un rere l'altre, eh?
És allò que dius, no has acabat això de símil a un, que ja...
Ja tens l'altre projectat.
I la veritat que l'organització d'Omnium va ser més que genial, com sempre,
però aquesta vegada és allò que van anar a buscar unes pizzas, a baix, a la Taneu...
Molt bé.
Van tindre un pica-pica d'aquells...
Generós.
Molt.
Més que pica-pica, un sopar, no?
Era un sopar, era realment per...
Per estar aguantant o gaudint de...
No anava a dir la jornada, però d'aquell vespre que era llarg.
Clar, el sopar es va fer cap a les 9 o el 9 o així.
9 i pico.
Val.
Per tant, molt bé.
Teníem pizzas, teníem embotit, teníem les olives, això, i el vam acompanyar amb un vi del...
Del Celler de Capçanes, amb el Marmellans, un vi relativament suau, o sigui, que tingués
aquell puntet de cos, però que no ens deixés...
Aplatanadíssims, que després teníeu més sessions, no?
Clar.
Aquí està, no?
I era un vi que acompanyés això, a un àpat d'entremig.
Val.
Allò que dius, no estàs entaulat, és a peu dret, per tant, bé.
Que era un vi de...
És un vi negre, el Marmellans, el Celler de Capçanes elabora molta quantitat de vins,
i tenen una gama, que és el Marmellans, que no surt com a Déu Montsans, sinó com a Déu Catalunya,
perquè n'hi ha finques que estan fora de la denominació d'origen, per tant, automàticament
no pot sortir amb la denominació, i sempre ha estat un vi allò molt portable, no?
Allò de tinc una calçotada, un vi per...
Vinga.
Per quedar bé.
Doncs aquest queda bé, no?
Sí, quedava bé.
Atenció als calçotaires, i les calçotaires, aquest vi recomanat per l'àstit, eh?
Per calçotades.
Sí, sí, queda molt bé, perquè té un preu molt accessible a tothom, i la veritat és que...
Fa el pego, per acompanyar, genial.
Sí, sí, sí, sí, realment quedava molt bé.
Com que ja feia fresca, ja vam decidir posar-lo tot negre i no tirar cap a blanc, no?
Com es diu?
Marmellans, Celler de Capçanes, el poble de Capçanes.
Molt bé, a la gent li va agradar, suposo que...
A la gent li va agradar moltíssim, se'l vam veure quasi tot.
I això que estàvem a cotats de temps, que sí que se n'ha bastonat a més.
Però molt bé, la veritat.
I la participació de la gent, hi havia públic, més o menys com altres anys?
És que hi havia anys que havia començat un plet més d'hora.
Sí, sí, això ens ho va explicar el Salvador.
Hi havia anys que fins i tot hi havia igual alguna obra de teatre a hores bastant paral·leles.
No érem una gran quantitat de gent.
La sala també és gran, eh?
Sí, sí, home, 200 persones, no? Més o menys.
Però sí que va haver-hi un moment que vaig pensar, què serem, una cinquantena, 60...
És allò que comptes, però com que estava fosca, mirant la pel·lícula, no et posis ara tot a comptar.
No, clar, ja, vinga, un per un.
Però sí, sí, a vegades és difícil, eh? Trobar el moment.
Sí que una bona part de gent vam, perquè jo també vaig incloure, vam fer més la primera part.
Bé, recordem que la gent no tenim aquí a l'Albert Màstia per fer el repàs de les activitats que hi ha a l'agenda de l'Ateneu,
però comentem que, per exemple, el proper dissabte, estic obrint aquí a la mateixa...
Obre, obre.
A veure, aquest proper dissabte hi ha el cap butaca buida, aquest repte escènic a totes les sales de teatre de Catalunya,
que consisteix a omplir totes les sales.
Totes.
És a dir, no deixar cap butaca buida, per dir-ho així, eh?
Sí.
Llavors l'Ateneu també s'ha adherit en aquest repte, jo ho va fer l'any passat, el va aconseguir,
esperem que aquest dissabte també, amb la dificultat que el diumenge torna també a estar el mateix...
O sigui que el repte dissabte...
És dublar-ho, eh?
Sí, el repte dissabte, però bueno, fan l'obra el dissabte i el diumenge,
que encara es poden comprar entrades, que volem ajudar també la gent de la companyia Mare Meva,
que és la companyia que està fent una residència artística a l'Ateneu,
i a complir també aquest objectiu amb el musical que estrenaran, eh?, de forma inèdita,
amb el musical Eurodrama, que el porten treballant ja uns quants mesos.
I això, el dia 22 i 23, tant dissabte com diumenge, tindrem Eurodrama, aquest musical de Mare Meva.
Que no has de plorar, eh?
No, que va, no, no, no, és una comèdia, és una comèdia.
El que passa que sí que ens van explicar que, bueno, era com una...
que tenia com un punt de dramàtic, però sempre des del punt...
O sigui, sempre des de la base de la comèdia.
Molt bé.
Que sí, que ens van estar explicant aquí, que és com...
Es senten ells també molt còmodes fent aquest tipus d'espectacle.
Bueno, si heu vist Rosaris, Purpurina i Acció, ja us podeu fer una idea de...
De com serà.
De per on es belluguen.
Molt bé.
Després també, el dia 25 de març, a les 8 del vespre, que això ja seria la setmana que ve.
Ah, sí.
Sí, sí, 25, és dimarts.
Dimarts de la setmana vinent, a les 8, fan el Club de Lectura de Novela Gràfica.
És un club que és gratuït i que està obert a tothom.
I concretament tractaran la novel·la Herba, amb H-E-R-B-A, Herba.
Doncs faran aquest Club de Lectura.
I després també, més endavant, ja el dia 28 de març, que acaben divendres, es passarà, crec que és el documental del mes, Bye Bye Tiberias.
Bé, el documental, no?, a la sala cinquantenari, com sempre, amb dos quarts de 8, amb el preu de 7 euros.
I els que són socis o sòcies de l'Ateneu, doncs 5 euros.
I bé, aquestes són les principals activitats així més destacades.
També és veritat que segueix en peu el concurs de microrelats, que la gent pot presentar obres fins al 24 d'abril, microrelats, 200 paraules com a màxim.
que inclogui la paraula festa major, sobretot, és un dels requisits que es demana, que la gent sigui major d'edat, i que no s'utilitzi intel·ligència artificial, eh?
Que deu d'anar ple.
Això està posat a les bases, eh, Astrid?
Sí, sí, sí, ho crec, eh?
És un recurs fàcil i còmode.
Per tant, una mica de manera de...
Però després no trobem tres textos calcats.
Ja, ja, creativitat i originalitat per l'amor de Déu.
Sí, sí. Això ho hem de cuidar.
També dic que, bueno, hi haurà... La festa major de l'Ateneu, que ja s'està preparant tot, s'està movent.
Oh, sí, sí, sí, aquí ja t'ho explicaré jo.
Ah, ja m'ho explicaràs?
Sí, sí, sí.
Ai, mare, que esteu movent ja, eh?
Em toca, em toca aquest any.
Molt bé, molt bé.
Doncs això, festa major de l'Ateneu, de l'últim cap de setmana de maig.
De maig, sí, sí.
Diria que és del 23... Bueno, no, l'últim no, el penúltim.
24 és dissabte.
Sí, 23, el 25 de maig.
Jo aquest el tinc...
Aquell el tens emmarcat.
Emmarcadíssim, que...
Bueno.
Farem una cosa...
Divertida, no?
I ho faré, va.
Molt bé.
Escolta, màstri, tu deixem...
En tas de vi, com sempre, eh?
Bueno, no, hi ha això, no ho dubto, no ho dubto, però, bueno, serà xulo saber exactament...
Sí, sí, sí, sí.
El format que li doneu aquest any.
Sí, perquè farem una connexió...
Vínica.
Oh!
Bueno, ja ens en parlaràs més endavant, Astrid.
Sí, sí, sí, encara no puc, no puc.
No, no.
Vinga, doncs ho deixem aquí, Astrid.
Gràcies per venir.
Molt bé.
I res, t'esperem a la propera setmana.
I tant.
Vinga.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Esa risa cae emocional.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.


Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
12 i 36, comencem ara l'espai de sexualitat, plaer i alegria amb la terapeuta emocional
i creativa Elisa Linares d'aquí, de Sant Just.
This a humà a la que em va marcar.
Una balada que no es balada i el recetond que em va fer plorar.
Vas ensenyar-me que el món és ara i ara has parat per reflexionar.
Ent bats family ...
Elisa, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
Doncs bé, mira, per aquí.
Sí, passàvem per aquí, no?
I hem decidit a trobar-nos a la ràdio.
Això mateix.
Bé, doncs res, que vinc molt contenta
perquè la setmana passada vam fer
la primera trobada de dones,
la primera xerrada aquí a Sant Just.
Va funcionar bé?
Sí, va ser molt bonica.
Que bé, que bé.
Bones sensacions llavors, no?
Molt, sí, m'he quedat, la veritat, molt satisfeta
i de veure això, no?
Que hi ha una rebuda i unes ganes també.
Suposo que no només perquè tu et deuries quedar bé
però el veure també, suposo que el bon feeling,
no? La resposta de les participants
que també això et deuria, bueno,
de donar-te, bueno,
doncs això, unes bones sensacions.
Exacte, això de poder parlar amb confiança,
sentir que és un entorn segur
i poder-se obrir, doncs, a les seves coses,
també poder fer una mica hi-hi-ha-ha.
No, clar, clar, sí.
I, no?, com que pugui ser això,
un ambient relaxat
i que alhora, doncs, puguem aprofundir i tal.
Ens va faltar temps, eh, Núria?
O sigui...
Sí.
Sí, sí, al final...
M'hagués durat allò quatre hores, no?
Això mateix.
Clar, bueno.
Bueno, és un començar, al final, estirar el fil,
jo és el que dic i aniré provant diferents formats.
Ara, això, ara sortir a l'Astrid i d'aquí 15 dies estem allà al celler.
i, bueno...
Fareu, recorda'ns una mica, fareu una...
Serà la primera sessió que fareu de forma conjunta allà al celler, no?
Al celler, exacte.
I la idea és, doncs, fer una trobada distesa amb les dones,
que pugui, doncs, haver-hi més catxondeu,
que pugui ser més tipus pregunta-resposta, no?
Jo m'ho imagino més...
Una espècie com de...
Com si em fessin una entrevista, no?
De coses que a elles els inquieta, les motiva,
o que necessiten més recursos, etcètera, etcètera,
i que puguem anar estirant del fil.
Jo he preparat una presentació, però la idea...
Això t'anava a dir, dic...
Al principi potser hauràs de començar tu donant alguns...
Això mateix.
Alguns impulsions, perquè potser començar com a preguntar així,
de bones a primeres, pot ser una mica violent o fred,
o els pot incomodar una mica.
Jo sempre faig el mateix.
Començo explicant qui soc jo,
i jo sento que aquí baixen totes les...
Perquè al final ens posem...
Al mateix nivell.
Al mateix nivell, i se n'adonen, doncs, això,
que sóc una persona que també té les seves dificultats...
Clar, no és allò de...
La sexualitat...
Consultori, vinga, va, aneu passant, no?
No, no és...
Jo soc perfecta, veniu aquí...
No, clar, clar.
No, no, es tracta precisament...
Jo, amb les meves, doncs, això, històries,
he anat aprenent a base d'errors i de...
D'experiències.
Això mateix, experiències de la vida.
I avui seguim amb la comunicació,
que l'altre dia parlàvem amb la comunicació més, doncs,
amb tu mateixa i quan estàs soltera o solter.
i avui parlem de la comunicació amb parella.
Vinga.
Perquè sento que també, de fet, és una cosa que sortia l'altre dia a la xerrada.
Doncs, tant la comunicació amb parella en el dia a dia,
perquè al final la sexualitat no deixa de ser, doncs, una peça més de tot aquest vincle,
de tota aquesta manera que tenim de relacionar-nos amb l'altre
i que es va perpetuant i es van generant una sèrie de dinàmiques
que, en general, el que fan és desafavorir el contacte i la connexió.
Llavors, per mi, el primer que ja t'he parlat algun cop és els cabrejos ocults.
Aquesta idea que moltes vegades paguem sense sexe, no?
El sexe és com la moneda de canvi i quan estem enfadats, enfadades,
doncs, evitem la sexualitat.
I llavors és aquest aprendre a buidar el sac.
No sé si ja t'ho vaig dir, que els hindús ho feien molt,
antigament els tàntrics agafaven una parella, crec que sí que t'ho vaig dir, no?
I els tancaven dins d'un sac tot el dia, en plan, bueno, a veure,
si no arregleu ja el que us està passant, doncs us tanquem a dins d'un sac
i aquí o ho arregleu o ja, bueno, pot ser el rosari de l'aurora.
Doncs, una mica és aquesta idea, poder netejar aquestes negativitats quan surten
i no deixar que creixin, perquè moltes vegades el que passa és que és com que ho deixem passar,
bueno, no és important, però per dintre ja et queda...
Exacte, va fent gota...
Va sumant, eh?
Va sumant, això mateix.
I llavors aquí la clau és utilitzar la CNV, la comunicació no violenta.
Ah, mira, veus, és la primera vegada que escolto el concepte.
Ah, sí? Bueno, per això te puc fer una altra xerrada.
Ostres!
És molt important, quan parlem de gestió emocional,
quan parlem amb les altres persones, com arriba el nostre missatge.
En general, en aquesta societat parlem molt des del bordà, no?
Saps què vull dir? Com els gossos...
Una mica saco.
Això mateix.
I així és com ens han educat els nostres pares i mares i, per tant, és el que coneixem.
I ens surt, doncs, anar directe al gra i, no, tu m'has fet, tu m'has dit, no sé què,
o fes-me això, l'exigència, etcètera, etcètera.
Llavors, hi ha una part interna que, quan rep aquest tipus d'abordades, sí,
doncs es posa a la defensiva, perquè és el que també va aprendre a fer.
Llavors, o recula i es posa en plan, soc un cargolet, desapareixo...
Sí, em protegeixo.
I que es caigui, exacte, el xaparrón i no entra, no?
O entra al mínim.
O es posa a ser un altre gos bordador i llavors estem tots dos en aquesta tessitura.
En aquest mot.
Exacte.
Llavors, perquè caiguin aquestes barreres, és important que tu, amb tu mateixa, comencis a practicar,
perquè al final és un tema de pràctica, perquè en calent sempre ens sortirà el que havíem vist a casa.
És mica en mica anar-ho practicant.
I la CNV parla del més sentit, perquè és molt diferent, no?
Quan ha passat això, més sentit.
Perquè el més sentit és meu, no depèn del que t'ho has fet, m'entens?
No impliques a l'altre d'alguna forma, no l'estàs com culpant, no?
Això mateix, exacte.
Més sentit és també en relació a la meva motxilla.
Jo porto tot un passat, etcètera, etcètera,
i quan tu em dius això, jo et sento paternalista, però potser tu no tens intenció de ser paternalista,
però jo t'hi sento així perquè mon pare era així, no?
O jo tinc aquesta vivència interna.
Llavors, el més sentit ens ajuda molt en aquesta fase, no?
Sí, sí, totalment.
Doncs perquè ja no és un atac.
No.
I llavors també, exacte, el to, des d'on parles això, saps?
Totalment.
Llavors, doncs quan ha passat això, quan m'has dit això o altra, m'he sentit atacada perquè, no?
Ja.
He sentit que no veies no sé què.
Bé, és fer-ho, dir-ho o expressar-ho des d'una altra forma, doncs això que no és violenta, no?
Exacte.
És el que més aquest.
I llavors, també, a vegades és practicar-ho tu abans, quan la frase, o sigui, quan el cas de parlar ja està una mica enredat, saps?
Necessites a vegades escriure tu i poder fer servir aquesta nomenclatura que us diré.
Quan ha passat els fets el més nets possible, sense jutjar-los, sense, saps, tant objectius com puguis, m'he sentit tararí, tararà, que seria la part emocional de com m'he sentit jo, perquè necessito tararí, tararà, necessito, doncs, sentir que confies en mi, necessito més autonomia, necessito...
Que m'escoltis, necessito...
Exacte.
Sí, necessito que validis les meves emocions, que no són amb tu, que és simplement el que m'està passant amb mi, etcètera, etcètera.
I per això et demanaria tararí, tararà. O sigui, són com quatre passes.
Això és com quan fas un certificat, una sol·licitud, no? Sol·licito que, demano que, per això vull que...
Totalment. Al principi pot sonar molt robàtic això mateix, el que estàs dient tu.
A la llarga, ho naturalitzes i, a vegades, no caldrà que facis els quatre passos.
Però sí que, internament, recomano això, que sàpigues, primer, perquè et coneixis millor.
Què t'està passant? Per què has saltat així a la llogular de l'altre?
Doncs, hi ha uns motius, i en general és la teva motxilla.
Quan tens una reacció desproporcionada amb una frase d'una altra persona,
normalment és perquè t'està tocant ferideta, saps? Perquè allà hi ha alguna cosa que...
Ja, ja.
M'entrenes.
Clar, respons, no? Al que t'estan tocant.
Això mateix.
I l'altre element que pot ser interessant és poder demanar disculpes.
Perquè, a vegades, és l'altre qui fa un comentari i tu saltes.
Sí.
I llavors et veus a toro pasado, que dic jo.
Ja, dius, hòstia, l'he cagat, no cal dir resposta així, no?
I a vegades ho veus en la pròpia conversa, ja veus que l'altre es tensa, que tu aniràs a més,
i a vegades et pots com respirar-ho i frenar-te.
I el millor és poder dir això o dir, ostres, ho sento, he saltat, saps?
Disculpar-te en moment també, eh?
Disculpar-te en aquell moment i sense massa justificació,
simplement com poder reprendre la comunicació des d'un lloc més pausat, des d'un lloc més serè.
Sí, que si després no demanem perdó o deixem passar com molt de temps, és més difícil, no?
Cada cop em reconèixer o demanar disculpes, és més difícil.
I a més és això que dèiem, no?
Que donant aquest moment d'empatia, aquest ho sento,
moltes vegades el que ens passa és que posem l'ho sento a darrere i estem justificant.
Ho he fet perquè no sé què, no sé quantos, no sé què, no sé quantos...
I l'altre ja no pot escoltar aquest ho sento.
Necessitem que l'ho sento sigui net, saps?
L'altre ha de sentir la teva empatia, saps?
Ha de sentir un, ostres, m'importes.
M'importes, punto.
I hi ha persones que això encara ho tenen més,
exerberat i necessiten més aquest m'importes.
I després, doncs és això, tot això el que fa és que es netegi aquella petita negativitat
i que tornem a poder tenir, doncs...
És com notes, a vegades ho notes fins i tot energèticament, eh, Núria?
Notes com que hi ha una tensió, que es repaleixen, saps?
Ja, ja.
I ho notes allà, a la cuina, és com si hi hagués energia allà, en plan...
Saps?
Que podria haver-hi la música aquella.
La música de fons i quedaria de conya.
Això mateix.
I després, tiruriruri, torna l'abraçada i torna a poder haver-hi un contacte.
Ai, que bo.
I un retrobament dels cossos.
I com sempre et dic, abraçada, inquietud, petó llarg, o sigui, com aquest...
Ai, que bé, tornem a estar buits, tornem a estar a casa, saps?
Per mi això, sento que és molt important.
I això és la comunicació en parella, no?
Això és la comunicació en parella.
I l'altre és la comunicació ja de temes sexuals,
que és el que parlàvem l'altre dia en el taller, que sortia aquest tema, no?
Aquesta idea que moltes vegades ens sentim com amb l'obligació de fer tot el procés,
d'arribar a la meta, saps?
Que si hi ha trobada, haurà d'acabar amb penetració, orgasme simultani,
i si és que pot ser, i si no pot ser, doncs, ejaculació i després, no?
En el cas d'una parella heteròdica, i després m'acabo jo, no?
És com...
I moltes vegades, potser, cap dels dos.
És que a vegades, no és ja un tema que les dones no en tenim ganes,
és que a vegades cap dels dos necessita arribar al final.
Però ens hem quedat amb aquesta idea que hem de fer, pum, tot el túnel, no?
Com m'agafes l'embranzida i això tot.
Com una cursa de fons, no?
Tot allò, vinga.
I moltes vegades no ve de gust.
I el que acaba passant és que, ui, doncs, és que com que no em ve de gust
arribar al final, ja ni començo.
Clar, exactament, ja per què començar, no?
Si sé que no...
Llavors el que acabem fent és que acabem generant menys espais de contacte,
perquè com que el contacte ja vol dir arribar al final...
Clar, vas evitant el moment, no?
Vas evitant...
Exacte, evito la braçada dins del llit, perquè, no sigui, cas que vulgui, no sé què, no?
Com es va enredant la troca quan en realitat a vegades seria un tema de comunicació
i de poder dir què és el que necessites, com ho necessites, quan ho necessites, sí?
I, sobretot, doncs, això, que tots tenim inseguretats, tant homes com dones.
Ells també tenen molt aquesta idea d'haver de complir, saps?
I després parelles, parelles, doncs, això, de dones lesbianes, també, no?
Aquestes inseguretats, aquestes pors a ser ferit i com tractem l'altre,
posar-nos a la pell de l'altre i poder-li parlar com sentim, saps?
En plan, ostres, doncs, és que si em toques així, em fa mal,
és molt diferent que apartar, saps?
Clar, el que dèiem, eh? La comunicació una mica...
Amb aquest tacte.
Amb empatia i...
Clar, fins i tot, quan és una cosa immediata d'això em fa mal,
a vegades és moure't una mica, és més un tema de llenguatge corporal i no verbal,
a vegades ja ho arregla, o un xiu-xiu-eig, un xiu...
Com dient, més lent.
I l'altre ja ho pilla, saps?
O sigui, com trobar també aquestes maneres que...
O agafar-li la mà suavement i portar-la cap allà on tu vols, saps?
I com tu pots també anar-ho modulant i jugant i amb una mica de masquerra i estratègia,
a més a més, jo sento que això ajuda molt.
I després, doncs, si cal realment poder-ho també comentar.
El que no has d'aguantar és dolor o incomoditat,
perquè el cos sempre porta el compte i això al final et passa a factura.
I l'altre dia, no?, que hi havia dones perimenopàusiques i menopàusiques.
Clar, és un tema molt delicat, perquè fins on aguantes?
Conforme vas aguantant el dolor, el teu cap comença a dir,
ostres, la penetració em fa mal, no la vull, saps què vull dir?
I vas generant aquesta creença que com que tinc dolor, això ja no és per mi, saps?
I és tot aquest anar trencant aquesta manera de viure-ho des d'aquesta comunicació
i tenir el màxim de recursos, això que parlàvem de les quatre energies, no?,
poder tenir molts recursos perquè si en un moment donat la penetració no és el moment
i no és el camí, tinguis la tira de recursos més per seguir jugant i gaudint en parella
d'aquesta sexualitat.
Clar, el que deia és que no cal potser fer tot el procés, no?,
o arribar-hi o fer tots els passos o fer-los en ordre o...
Totalment, exacte.
I res, doncs, és això, són aquestes coses,
el poder també comentar què necessites,
què desitges i què no desitges, també fora de la trobada, no?,
en plan, doncs a vegades és com que esperem que l'altre sàpiga
que té ganes que tinguem sexe oral, saps?
O de que, ostres, a mi no m'agrada que em toqui els mogrons després de córrer-me
perquè estan tensos i estan durs, no?
I una dona t'ho comenta a tu i tu dius, però qui li has de comentar és a l'altre, saps què vull dir?
Sí, i és aquestes històries i moltes vegades es barregen moltes creences.
Per exemple, un home, no?, que no rep aquesta fal·lació, aquest sexe oral,
pot sentir que l'altre no el desitja o que li fa fàstic o... M'entens?
Clar, coses que fallen per no comunicar-se bé al cap i a la feina.
I l'altre, potser sí que hi ha un tema de fàstic i llavors també s'ha de treballar
perquè també pot haver-hi aquestes coses, però també pot ser un tema de...
Ni se m'havia passat pel cap, saps?
I com que jo no ho necessito i a mi no és especialment el que més em crida l'atenció,
doncs jo faig allò.
Ja, que a vegades es donen per fet també moltes coses, no?
Exacte, absolutament, moltíssimes.
I és això, és anar estirant del fil de poder polir aquesta comunicació.
Potser per això també el tall va durar tant a l'Isa i la gent es va quedar amb ganes, no?
Perquè és com que s'anaven posant coses damunt de la taula i també, ostres,
s'anaven sentint potser identificades i això, aquí, ah, doncs així, això també passa, no sé què.
Clar, el fet de poder de no comunicar-ho, de no compartir-ho potser amb la parella,
a l'hora de posar-ho totes en comú, també deuria ser com un espai com bastant, bueno, alliberador.
Totalment, clar, és enriquidor perquè veus que no estàs sola primer.
No, no, clar.
I que amb l'Astri t'ho dèiem, eh, a veure si fem un d'homes, perquè potser també,
bé, potser no, segur que també tenen coses a dir i a parlar, saps?
I al final és això, és sentir-te més acompanyat, més acompanyada, amb més recursos,
amb, doncs això, també desfogar-te, perquè a vegades una mica de riure, no?
I prendre'ns les coses amb humor i encara que siguin estereotips i tal,
però poder-ho, no?, treure-li ferro el que t'està passant.
I trobar un grup, també, un grup on saber que vas a fer allò especialment, no?,
concretament, que saps que també que t'escoltaran o que, bueno,
que hi ha com un interès general per les mateixes qüestions,
també és com això, com deies, no?, com molt alliberador,
com que ja vas, encara que al principi potser una mica nerviosa i això,
però després ja vas com més...
Sí, i no teníem copa de vi l'altre dia, que teníem infusions,
i va funcionar també molt bé, eh?
Bueno, clar.
Vull dir que al final és un tema que et sentis, doncs, això,
en un espai que és confidencial, que totes estem igual,
i que al final tots i totes tenim les nostres reptes,
per dir-ho en positiu, amb la sexualitat.
Molt bé.
És una mica aquesta idea.
I res, doncs, com sempre, jo encantada de qui vulgui
tingui ganes d'explorar això d'una manera, doncs, més privada,
doncs, parlar amb mi, perquè, doncs, amb la meva parella ens passa això,
i allò, i trobar la manera de, no?,
acompanyar-los a que hi hagi aquesta comunicació més fluïda,
o donar-los idees i elements per estirar del fil
d'aquesta sexualitat més holística i inspirar-los, etcètera.
Doncs, també que...
Et poden contactar, no?
I tant, que poden trucar...
Quins canals tens ara mateix activats, Elisa?
Doncs, per una banda, em poden escriure un mail a hola.despertant.cat,
em poden trucar per telèfon, si volen, al 650 24 43 40,
i després a l'Instagram tinc en castellà el redescobrirse.elisa,
que allí parlo de sexualitat, també potser et poden trobar coses
que els hi siguin d'interès,
i després el de sempre, despertant, punalisa,
que, bueno, també em poden trobar des de l'Instagram
i escriure un privat, vull dir, no ho sé,
cadascú l'eina que li vagi més còmode.
Al final, jo crec que el més fàcil és potser per WhatsApp i tal.
Bé, que això...
En diferents maneres.
Això, que aquí estem...
Molt bé.
I que no ens oblidem d'això de poder gaudir
perquè és això, és la nostra vida, no?
Potser és això, com que ens perdem una part
que al final engloba moltes més coses
i moltes relacions acaben en certa manera,
a vegades, perquè aquest vincle s'ha anat descuidant.
Molt bé.
Elisa, moltíssimes gràcies per passar-te una sessió més aquí a Ràdio d'Esvern.
Gràcies a tu també, Núria.
T'esperarem en un parell de setmanes.
Això me deixo.
I que acabis de passar bon dimecres i bona setmana.
Igualment.
Adéu.
Adéu.
Supermercat, he trobat l'amor al lloc menys esperat.
M'he enamorat el supermercat.
I ara per fi tinc la sort de costat.
M'he enamorat el supermercat.
De com has deixat el cor supermercat.
Potser aquest no és el lloc indicat.
potser esperàvem la primera cita més intimitat.
Vinga, deixem el programa en aquest punt.
Us hem estat fent companyia des de les 10 del matí.
I ara us deixem amb l'informatiu complet de les notícies de Sant Just amb la Mariona Sales.
I per la tarda de 5 a 7 al magazín El Refugi amb Dani Martínez.
Tornem demà aquí a la Rambla a les 10 del matí a les 10 i 10 per fer-vos companyia.
Seguiu-nos a xarxes a Instagram i a Twitter arroba radiodesvern o arroba la Rambla 9.8.1.
Bona tarda i fins demà.
Bona tarda i fins demà.
Bona tarda i fins demà.
Bona tarda i fins demà.
Bona tarda i fins demà.
Bona tarda i fins demà.
Bona tarda i fins demà.
Bona tarda i fins demà.
Gràcies.