.
Molt bon dia, Sant Just!
Són les 10 i 9 minuts del matí d'avui, divendres 9 de maig.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla,
el magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM,
l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia,
i bau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres
de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant.
Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca.
Amb la Mariona Salas llegirem els 3 titulars
de les notícies més destacades de Sant Just
i també les portades dels diaris en català,
la portada del diari Ara, l'avantguàrdia El Periódico
i El Punt Avui.
Després passarà l'Enric amb les efemèrides del dia
i l'efemèrida musical.
I acabarem l'hora a les 10 i 50 amb en Carles Rius
que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just
per les properes hores.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia.
Avui tenim el guitarrista Javier Luque.
Ell és guitarrista del duo JADE,
o JADE DUO,
que actuarà en aquest proper diumenge
a l'Ateneu de Sant Just
en l'últim concert del que serà el cicle
Estones de Clàssica,
un cicle que coordina la Mar Vizoso.
Aquí avui també tindrem l'entrevista.
L'entrevista serà, doncs,
una entrevista doble a dues persones.
Després, a les 11 i 40,
després de parlar una estoneta de música,
seguirem amb més seccions,
concretament la de la Vall d'Avers.
Tindrem el director d'aquesta revista,
Sant Justenca,
en Josep Lluís Gil,
per tractar els temes de la revista
que hi haurà el mes de maig.
I ja després dels botlletins
també de Catalunya Ràdio
i de Ràdio d'Esvern,
a partir de les 12 i 10,
encararem l'última hora del programa
i de la setmana.
Primer saludarem a l'Aranxa Limón
per fer la secció d'Astrologia
i tot seguit el psicòleg David Fernández
per fer, doncs, això,
la secció de Psicologia Clínica.
Ja ho veieu,
avui som divendres 9 de maig
i tenim tots aquests continguts.
Per tant, no marxeu, que comencem!
Per tant, no marxeu, que comencem!
Per tant, no marxeu, que comencem!
Per tant, no marxeu.
Per tant, no marxeu, que amb el
annihilat klein i tenim,
comencem!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
d'espai!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La cita reunirà patinadors i patinadores
dels nivells 0 a 4 i del nivell 11 Benjamí,
amb exercicis adaptats a cada categoria.
Per participar-hi cal haver-se inscrit prèviament
en enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern
i es poden consultar els horaris detallats
i la informació a la web del club.
El trofeu compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Jus
i la col·laboració de Tot Patí, Jardilan i Lavi en Papier.
Molt bé.
Doncs, Mariona, tenim aquesta nova notícia.
i ens en falta una.
Doncs mira, tenim que aquest diumenge 11 de maig
la línia T3 del tram, és a dir, la que tenim aquí a Sant Jus,
que connecta Sant Jus...
L'única que ens arriba.
Exacte.
Que connecta Sant Jus amb el centre de Barcelona
per tirar afectacions pel pas de la 45a cursa del Corte Inglés.
Oh.
Per tant, el servei quedarà interromput
entre les parades de Francesc Macià i zona universitària
des de les 5 del matí fins les 11 aproximadament.
Per tant, si heu de fer servir el tram des de Sant Jus,
que sapigueu que entre zona universitària i Francesc Macià
no funcionarà el tram durant aquestes hores.
Però escolta, amb la cursa del Corte Inglés...
Ah, no, m'estic confonent amb la de la Mercè, potser.
Home, la de la Mercè és de la Mercè.
No, no, no, és que jo...
A mi em semblava...
Crec que vaig fer una cursa del Corte Inglés,
però és que no passava per cap cas per la Diagonal.
Començàvem allà, zona com a plaça Catalunya,
s'anava per Montjuïc, però zona universitària no la trepitjàvem.
Això era la cursa del DIR.
Doncs la del Corte Inglés sí que tallarà.
Sí que tallarà, doncs vaja.
Potser no passa per allà, però han de tallar el trànsit per algun lloc
i potser ho tallen per allà.
Exacte.
I a més és una incidència que també afectarà les línies T8 i T2.
i això sí, la resta de la xarxa de Trump funcionarà amb normalitat
a partir de l'hora habitual d'inici del servei
i bé, es preveu restabrir la circulació completa cap a les 11 del matí,
però recordar que l'horari pot variar segons el desenvolupament de la cursa
i per més informació es poden consultar els canals oficials del Trump
i el web de la cursa, que acabaran de confirmar com seran aquests talls
i fins quan duraran.
Bé, ara estic aquí acabant de mirar, de consultar
a veure si trobava el recorregut de la cursa
cursalcortinglés.cat, allà està tot posat.
L'arribada és a Plaça Catalunya, amb això sí,
i estic mirant la sortida i bé,
és a l'Avinguda Diagonal, número 617 a les 9 del matí.
Per tant, sí que afecta.
De fet, comença a veure on està el cortinglés de Diagonal,
més o menys cap a aquella zona, passa per Francesc Macià,
després va tota la Diagonal fins a Passeig de Gràcia,
passa per Passeig de Gràcia, gira per carrer Aragó,
baixa per Viladomat,
i després s'arriba ja,
bueno, es fa tota la Gran Via pràcticament,
es baixa per el carrer,
a veure si ho llegeixo aquí,
per el carrer Marina,
carrer Casp,
i bé, ja s'arriba a la Plaça Catalunya.
Doncs sí, anava jo a Rada amb el recorregut,
em deia que està confonent de cursa.
En fi, doncs això,
en resum, que sapigueu que el diumenge
hi haurà problemes amb aquests talls,
que hi haurà a la Diagonal,
sobretot amb el transport públic.
Marina, hem llegit ja les tres notícies,
deixem una promoció
i seguim llegint les portades dels diaris,
que avui van plenes,
a Vemos Papa.
Exacte.
Vinga.
Amb tots vosaltres,
Veus de la Parròquia,
compartim notícies,
actualitat,
experiències socials
i espiritualitat.
Ens pots escoltar
dimecres a dos quarts de vuit del vespre,
amb repetició els dissabtes
a dos quarts de dotze del matí.
Veus de la Parròquia.
Vinga, són les 10 i 22, Mariona,
llegirem ara les portades dels diaris.
Comencem amb les notícies
que hi ha a la primera pàgina del diari Ara.
Doncs al diari Ara anirem ràpid amb la portada,
perquè pràcticament a portada sencera
veiem la notícia d'Avemos Papa
amb el nom que ha escollit el nou papa,
que és Lleu XIV.
XIV, eh?
Lleu XIV.
Lleu XIV és el nou pontífex,
que és nord-americà,
i continuista de Francesc.
I demana pau, diàleg i vestirpons.
I el veiem, doncs,
en el moment que surt a saludar,
quan ja ha estat elegit al balcó,
que algunes coses que s'havien comentat,
així, per les xarxes socials,
era que, per exemple,
hi havia aparegut vestit
amb indumentària
a la qual
el papa Francesc
havia com renunciat d'alguna manera,
que no em sé els noms exactes,
de la roba que porta,
però sí que deien,
mira, aquest mentor,
que el papa Francesc
no se'l volia posar
perquè simbolitja
que no sé què
la cosa vermella que porta,
que tampoc se'l volia posar
perquè no sé els noms quantos.
No sé si...
Bueno, sí que és
en la mateixa línia continuïsta
que Francesc,
perquè, de fet,
tenien molt bona relació.
Recordem que aquest papa
només fa dos anys
que és cardenal
i que és cardenal
perquè el va anomenar Francesc.
Per tant,
li deu molt
i en el discurs
que va fer
el ja papa Lleu XIV,
va haver-hi moltes referències
a Francesc
recordant, sobretot,
tota la seva tasca
que va fer
en l'antic papat,
i tenia molts bons vincles
amb el papa Francesc,
però, bueno,
clar,
Francesc era jesuïta,
aquest és de l'ordre
de Sant Agustí,
sí que hi ha
algunes diferències,
però bé,
la tasca
de voler reformar
l'Església
hi és,
de ben segur que hi és.
De fet,
ja li han posat
l'etiqueta
de ser el papa continuïsta,
o sigui que bé.
Sí, sí,
i comentar una mica
també la fotografia,
perquè evidentment...
I atenció,
eh, Mariana,
perquè aquest papa
és nord-americà,
però va passar,
té 69 anys,
40 anys
se'ls ha passat
vivint al Perú,
per tant,
té doble nacionalitat,
és peruà
i és nord-americà
i el discurs,
l'anglès no el vam sentir,
vam sentir
l'italià
i l'espanyol.
I en llatí
no parlen?
i en llatí després,
en llatí després,
va llegir
el moment
de, bueno,
de Benahir,
no?,
amb els Fidels,
quan estava davant
de Sant Pere,
però allà ho deixem.
Molt bé,
molt bé.
Doncs bé,
el que anava a dir,
comentar la fotografia,
una mica,
de la portada de l'ara,
perquè evidentment
la resta de diaris
també obren
amb fotografia
gegant
de Lleó 14,
però als altres diaris
apareix ell
com primer pla
saludant
i en canvi
el diari
ara ha triat
una foto més...
Sí,
més en la llunyania,
no?
Sí,
més artística,
jo per mi
és la millor.
Sí,
és que l'altre
es fan uns plans
molt primer pla
d'ell saludant,
que a veure,
és la gran notícia
vull dir ell
en el moment
en què surt
a saludar
presentant-se
com a nou papa,
però la portada
del diari
ara és així
com molt estètica,
se l'agafa ell
amb petit
saludant al balcó
i es veu
tot a l'arc
per sobre
amb aquestes
cortines vermelles
que han posat
i...
Molt impressionant.
És xula,
eh,
la fotografia.
Sí,
la del diari
ara és molt
maca,
sí.
Què més tenim,
Mariona?
Un parell més
de notícies
a la portada
del diari
ara veiem
que els presidents
Putin i Xi
fan pinya
contra Trump
i loten.
I tanca portada
del diari
ara dient
que el Sabadell
veu descarrilada
l'opa
pel rebuig social
i el preu
de l'oferta.
Molt bé.
I amb això
passem a la vanguardia
on veiem, doncs,
Lleó XIV,
que, com diu,
un papa americà
que és nascut
als Estats Units
i molt lligat al Perú,
Robert Prevost,
segueix el camí
de Francesc
i, com hem dit,
doncs,
apareix saludant,
acabat d'elegir
i que s'adreça
des del balcó
a les milers
de persones
congregades
a la plaça
de Sant Pere.
Llança un missatge,
diu,
el Sant Pare
propugna una església
missionera
oberta al diàleg
i a l'amor.
Perquè fa el seu perfil,
diu Prevost,
és elegit
en la quarta votació
i té 69 anys
i arrels espanyoles.
La seva mare,
em sembla que era...
El seu pare
era d'origen francès
i la seva mare
no sé si era...
tenia una part espanyola
també
o d'Europa,
però...
Doncs mira.
I pel que fa a la reacció,
diu,
malgrat l'abisme
que els separa,
Trump parla d'honor
pels Estats Units.
És el primer papa
d'Estats Units.
És el primer papa
estatunidè.
Si no m'equivoques,
el segon americà,
o sigui,
segon del continent americà,
per tant,
el primer era
el papa Francesc
i és el quart
en 500 anys d'història
que no és italià.
Que no és italià.
És que volien
el Parolin aquell,
volien que sortís
el Parolin,
crec que és el Parolin,
crec que era l'italià,
un dels més...
Un dels que més...
Bueno,
dels que...
Els que més apuntava
que seria, no?
Sí, sí, sí, sí, sí.
I era italià,
bueno,
tenia moltíssimes ganes
que sortís,
però res,
tu,
ha estat,
ja et dic,
el nord-americà,
tot i que
en el Twitter
del nou papa
hi havia dos tuits
carregant
contra l'administració
de Donald Trump,
concretament
contra el vicepresident
dels Estats Units,
el J.D.
va fer un dia
unes declaracions
a aquest home
dient que
primer
s'havia de mirar
per la família,
després per la resta,
després per els immigrants,
i aquest home
el va retutejar
i li va dir
no tens raó,
vas equivocat.
O sigui que,
clar,
Donald Trump
li deu fer
certa il·lusió,
no?,
que un nord-americà
sigui
el bisbe de Roma
i sigui
el cap del Vaticà,
però, clar,
també ara
hi ha una altra,
ell sempre s'ha concebut
com una,
com el,
com la figura
protagonista,
com la persona
nord-americana
amb més poder.
Ara surt aquest,
que és el papa de Roma,
que és nord-americà,
i jo jo que no li agafi
enveja,
no?,
que li quedi
eclipsat,
no?,
en fi,
caldrà veure,
caldrà veure.
Doncs això és el,
a mi,
a mi el que em flipa
és això,
que sigui el quart,
només 4 en 500 anys
que no és italià
i dels quals
els 3 últims
no són italians.
Ja, ja.
Perquè ell no era italià,
el papa Francesc
no era italià
i el papa Benet,
16,
era col·lonès,
alemany,
alemany,
sí,
el Ratzinger es deia,
sí,
Sí, sí.
Clar, vull dir,
d'aquests 4,
3 han sigut els últims.
Ja et tenen ganetes
i a més aquest té 69 anys
que vull dir,
si s'ha de morir
als 80 i pico
pot ser un papat llarg,
o sigui que,
bé,
diferents qüestions,
avui tots els mitjans
segurament estaran fent
anàlisis
de qui és aquest home
que passera,
és matemàtic,
eh,
Mariona?
Ah, sí?
Sí, sí, sí, sí,
té la carrera en teologia
i de més,
però es va llicenciar
en matemàtiques.
Molt bé, molt bé.
He de dir que té cara
de bona persona.
Sí,
té cara de,
era de cara
de més papables,
o sigui,
hi ha homes que...
Té cara de simpàtic.
Sí,
exactament.
Sí,
perquè el Ratzinger
a mi em feia una por
li mirava la cara
i pensava
hòstia,
hòstia,
que aquest em va
a castigar, eh?
El Ratzinger
donava mal rotllet
una mica.
Sí,
el Francesc també
tenia cara de simpàtic.
El Francesc tenia cara
de molt.
Però aquest té més cara
de bonatxon.
Sí.
No posar-nos aquí a opinar
de la fisonomia
de les cares.
Exacte.
Superobjectives.
Sí, sí, exactament.
Però sí, sí,
no, té cara de bona persona.
Ja veurem,
doncs,
com fa de nou papa.
Més notícies
de La Vanguardia.
També veiem
que l'executiu
salva al Congrés
el recret de mesures
per fer front
als aranzels.
Sí.
També parla
de foros de Vanguardia.
Diu Nick Clegg,
és ex-vice
primer ministre britànic.
Posa en una cita seva.
Diu que la Unió Europea
ha de gastar
ara més del 2%
en seguretat.
I això és tot
de La Vanguardia.
Molt bé.
Doncs, Mariona,
passem als altres diaris
que, de fet,
és que diuen el mateix,
tots dedicats
a la portada
a Lleó XIV.
Diu aquí
un papa
per la pau
i el diàleg.
Diu el nord-americà
Robert Francis Prevost,
de 69 anys,
és elegit
el 267è
puntífax
amb el nom
de Lleó XIV.
De tarannà
progressista
i molt pròxim
a Francesc,
ha sigut
bisbe
al Perú.
També diu aquí
que altres notícies,
acord
entre el Regne Unit
i els Estats Units
per reduir els aranzels
i que el sabadell
guanya
un 58% més
i ha pujat
la retribució
a l'accionista.
A la portada
del punt avui,
avui també es deu,
doncs,
el nou papa
diu
el mal
no prevaldrà.
El nord-americà
Robert Prevost,
el nou papa
amb el nom
de Lleó XIV.
Fan un reportatge
a dins del diari
de les planes
2 a la 4.
També altres notícies
diferents.
Diu aquí
que Esquerra i Junts
salven el pla de Sánchez
d'ajuda pels aranzels,
que també desallotgen
les barraques
de Vallcarca.
Parlen de la galàxia
de Cants,
diu
8 crítics i periodistes
expliquen
per què el festival
que comença dimarts que ve
és dels més importants
del món
i parlen
que els bancs
han de reintegrar
diners robats
en estafes en línia.
Mariona,
aquestes són les notícies
de les portades
dels diaris.
Abans hem estat comentant
també les notícies
de Sant Just.
Recordem que la gent
pot consultar
també les notícies
a la web
radiodesvern.com
i que t'escoltin
a la 1 en punt
amb l'informatiu complet
de les notícies
de Sant Just
d'avui,
divendres 9 de maig.
Perfecte, Núria.
Ens escoltem ara.
Ens escoltem.
Vinga.
Adeu.
Anem per davant
al sud de la ciutat
Vosaltres s'uneu
avorrits i estirats
Portaré a Castell
altres gramis a l'any
Rosalia i Estopa
són del Baix Jogradat
de la ciutat
Sóc un xon
i un ignorant
Un xerneu
de perifèria
Rugaries
feta merda
Enderroc
no em poden veure
Què passa, nen?
Estic content
Les helis
culturals
amb nosaltres
també
Què passa, nen?
Estic content
Alcaldessa,
sisplau,
posim un monument
a la ciutat
Anem per davant
al sud de la ciutat
Vosaltres s'uneu
avorrits i estirats
Portaré a Castell
altres gramis a l'any
Rosalia i Estopa
són del Baix Jogradat
Anem per davant
al sud de la ciutat
Vosaltres s'uneu
avorrits i estirats
Portaré a Castell
altres gramis a l'any
Rosalia i Estopa
són del Baix Jogradat
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Sentiu, és la sintonia del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats.
Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes
i les curiositats d'aquí i d'arreu.
Fem ràdio amable, parloyent tranquil i culturalment curiós.
Benvinguts, convidat i amanitat.
Benvolguts, viatges, història.
Bentrobats, cultura.
Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats,
aquí, a Ràdio d'Esvern.
10 i 36, fem les efemèrides del dia.
Cosetes que van passar el dia com avui.
Enric, bon dia.
Bon dia i bona hora, com estem?
De 9 de maig, un dia després de tenir ja nou papa,
de tenir el lleó 14, ja pel Vaticà.
Què et passa? No acabes de trobar l'endull correcte, eh?
No acabo de... Crec que sóc jo que estic sort.
Sempre et pots posar...
Ara sí, no?
Ara sí, una mica menys.
Haig d'anar a l'Otorrino.
Escolta, 1874, 9 de maig,
es presenta per primera vegada
a una exposició d'impressionistes a París.
Un grup d'artistes rebels,
Monet, poca broma, eh?
Monet, Renoir, Degas,
decideixen formar cara o plantar cara a l'art oficial
i fer la seva pròpia exposició.
En aquell moment, l'estil era molt criticat,
deien que eren pinzellades soltes,
colors vius i escenes quotidianes
que res tenien a veure amb els quadros seriosos,
detallats, que agradaven a la borsesia del moment.
Però aquell 9 de maig, del 1874,
sense saber-ho,
estaven escrivint una nova pàgina de la història de l'art
i avui en dia aquells bojos són considerats autèntics genis
i, de fet, són els quadres gairebé més ben valorats.
Tenir un Renoir o tenir un Van Gogh o tenir un Degas...
Jo no en tinc una a casa.
Jo tampoc.
Per exemple.
No, no, i tampoc, i tampoc.
Escolta, 1950, 9 de maig,
neix...
Bé, de fet, mira, un ministre francès,
que es deia Robert Schumann,
fa una proposta,
una proposta que pot semblar relativament modesta.
Unir la producció de carbó...
Estem parlant de 1950, eh?
És a dir, estàvem després de la Segona Guerra Mundial...
Val.
Doncs es fa una proposta
que, com dèiem, pot semblar molt modesta,
que era unir la producció de carbó
entre França i Alemanya,
dos països que feia ben poc s'havien matat.
Però allò era molt més que una idea tècnica,
era la llavor de la Unió Europea.
Aquest 9 de maig, de fet, es considera el Dia Europa,
perquè va ser el primer pas cap a una pau duradora
entre països que fins feia molt poc
estaven en guerra.
Sí.
És a dir, que a través d'aquest discurs,
aquell 1950,
es considera que era el naixement
de la idea de l'origen de la Unió Europea.
Molt bé.
O sigui, que va ser una mica el naixement, no?
La llavor del que...
Clar, clar.
L'eix franco-alemany,
que sempre ha estat una de les potències
de la Unió Europea,
es comença a gestar
en la producció de carbó i acer.
D'acord.
Clar, recordem que fins feia ben poc,
Alemanya i França havien estat en guerra.
Sí.
La Segona Guerra Mundial
l'havia acabat feia ben poc.
Per tant, va ser un pas importantíssim.
I 1962, 9 de maig.
El láser arriba al món dels consumidors.
Dirà, home, jo no el vaig servir el láser.
Bé, més del que sembla.
De fet, fins als anys 60,
el láser era cosa de científics,
però aquell 9 de maig de 1962
es fa la primera demostració pública
d'un láser comercial.
Va ser un gran pas
perquè amb el temps es va convertir
en una eina fonamental
per llegir els CDs,
per fer cirurgies precises,
per tallar metalls
o fins i tot per fer espectacles de llum.
Un invent que semblava de ciència-ficció
en aquell moment
i que ara forma part del nostre dia a dia.
Molt bé.
D'acord, el tema del láser, eh?
Mai ho hagués dit.
No, no, clar.
Són coses curioses.
De fet, els CDs ja són història,
o sigui que...
en tot cas, en el seu moment,
era un...
el nou amàs.
Home, jo recordo...
I ara el pol,
que el tenim aquí de tècnic,
segur que...
Home...
N'ha posat, segur,
però no en deu...
no els deu fer servir habitualment.
No, no.
A veure, jo crec que ja habitualment,
CDs, a no ser que te'n posis algun al cotxe,
jo crec que no...
Jo i el cotxe ja ni en tinc.
Jo crec que no...
Però, bueno,
jo sí que tinc alguns records de...
A tu tampoc.
No, home, no.
A veure...
Ara m'has fet vell de cop.
No, no.
Vull dir que tinc alguns records
d'haver anat a comprar algun CD,
no?
I de...
O sigui que...
Que sí que fa anys,
però que tampoc fa tant, tant, tant, tant.
Vull dir que la cosa és que
hi han hagut molts canvis
molt ràpids, jo crec, també.
Mira, fa uns anys vam tenir un tècnic
als programes dels dimarts
que van venir aquí,
li vam explicar
com havia fet el programa de cinema,
el programa de blues,
d'acord?
I tot perfecte,
fins al moment que va arribar
l'Armand Garcia,
en pau descansi,
i li va portar un paquet de CDs
i se'ls va mirar algú i vam dir
hòstia, però què és això?
Què és això, no?
Que els havia vist, eh?
Però no n'havia posat mai cap
com funciona això.
perquè devia ser molt jovenel, clar.
I això a mi m'ha impactat,
dic, mare de Déu,
com ens estem tornant.
Escolta,
i efemèride musical,
1974.
Què va passar?
Abba guanya el primer número
als Estats Units
amb la cançó Waterloo.
A més a més,
una cançó ideal
per acabar la setmana.
Sí.
Després de triomfar a Eurovisió
van conseguir
conquerir el món
justament un 9 de maig
del 74
amb la cançó Waterloo.
Molt bé, doncs Enric,
ens quedem escoltant
en Waterloo
per entrar ja
en moda cap de setmana.
Gràcies i fins dilluns.
The History Book on the Shelf
is always repeating itself.
Waterloo,
I was defeated,
you are the more.
Waterloo,
promise to love you
forevermore.
Waterloo,
couldn't escape if I wanted you.
Waterloo,
knowing my fate is to be with you.
Oh, oh, oh, oh, oh,
Waterloo,
finally crazy my Waterloo.
My, my, my, my.
My, my.
I tried to hold you back,
but you were stronger.
Oh, yeah.
And now it seems my only chance
is giving up the fight.
And how could I ever refuse?
I will feel like a queen
when I lose.
Waterloo,
I was defeated,
you are the more.
Waterloo,
promise to love you
forevermore.
Waterloo,
couldn't escape if I wanted you.
Waterloo,
knowing my fate is to be with you.
Oh, oh, oh, oh,
Waterloo,
finally facing my Waterloo.
So how could I ever refuse?
I feel like I win
when I lose.
Waterloo,
couldn't escape if I wanted you.
Waterloo,
knowing my fate is to be with you.
Oh, oh, oh,
Waterloo,
finally facing my Waterloo.
Ooh, oh, oh,
Waterloo,
knowing my fate is to be with you.
Oh, oh,
Waterloo,
finally facing my Waterloo.
Ooh, oh, oh,
Waterloo,
knowing my fate is to be with you.
Vet aquí una vegada.
Un programa de contes
que realitza el grup Marc,
Mestres Àvies Recuperadores de Contes,
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del dematí.
Us hi esperem a tots.
Sentiu, és la sintonia del benvinguts,
benvolguts i bentrobats.
Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes
i les curiositats d'aquí i d'arreu.
Fem ràdio amable,
parlogent tranquil i culturalment curiós.
Benvinguts,
convidat i amanitat.
Benvolguts,
viatges, història.
Bentrobat,
cultura.
Tot això ho escoltareu
en el Benvinguts,
benvolguts i bentrobats
aquí,
a Ràdio d'Esbert.
Bits.
Molt més que nits d'electrònica.
Bits.
Ara divendres, dissabtes i diumenges
a 10 a 11 de la nit.
Bits.
Ara són 3 quarts d'11 del matí
abans de xerrar una estona amb en Carles
per fer la previsió del temps
d'avui aquí a Sant Just
i també de cara als propers dies
d'aquest cap de setmana.
Sobretot ens interessa
perquè hi ha algunes activitats,
sobretot dissabta,
a l'aire lliure.
Comentem ràpidament,
fent referència a una dada
que ens ha donat l'Enric
quan fèiem les efemèrides del dia d'avui.
Ha comentat que avui era el dia d'Europa.
De fet, es considera així
que de 9 de maig
el Consell d'Europa celebra
que és el dia d'aquest continent.
Celebra, com ha dit l'Enric,
també des de l'any 1985
per recordar el que hem estat parlant
també de la declaració de Schumann
i que seria el més tard
el primer embrió
de la primera concepció
de la Unió Europea.
Aquesta declaració de Schumann
és el nom que rep el discurs
que va fer el francès Robert Schumann
el 9 de maig del 1950
i que va proposar la creació
d'una Europa unida
per tal d'aconseguir la pau mundial.
A partir d'aquell moment històric,
la Comissió Europea concep
aquesta idea com una realitat
a través de la qual
pogués néixer una administració
conjunta que beneficia
a tots els països del continent.
I d'allà va néixer el que avui es coneix
com la Unió Europea
a partir de l'any 85
que es va declarar el 9 de maig
com el Dia d'Europa.
Els països integrants d'Europa
què fan a cada 9 de maig?
Doncs bé, alguns,
sobretot aquells que tenen seus
de la Unió Europea,
com la Comissió Europea
o el Parlament Europeu,
doncs fan diferents actes
i esdeveniments
per commemorar la data.
Tot i això,
l'autèntic mèrit
el té la persona
que hem anomenat,
en Robert Schumann,
que gràcies a la seva declaració
es van aconseguir reptes importants
com la modernització del carbó i l'acert
i com també la distribució equitativa
d'aquests productes
entre tots els països
que necessitaven.
El Dia d'Europa
no està considerada
com una festa,
com una dada festiva
perquè els treballadors
fem la nostra junta
jornada laboral
com qualsevol altre dia,
a diferència d'aquelles
que sí que són considerades
com festes de caràcter
més nacional.
Per tant,
ja ho hem dit,
avui és el dia
de la Unió Europea,
el Dia d'Europa
i també comentarem
que hi ha un altre dia
a moda de curiositat
i és el Dia Mundial
dels Mitjons Perduts.
Sí, sí,
n'hi ha de blancs,
de colors,
de ratlles,
de punts,
de figures divertides
i també n'hi ha
que són perduts,
per tant,
també tenen el seu dia.
La paraula de Mitjó,
aprofitarem,
no?,
per fer la benentesa,
doncs bé,
prové del llatí Calcea,
amb castellà Calcetin,
doncs en llatí Calcea,
i a la seva vegada
també de la paraula
Calceus,
que ve de Sabata.
s'estima que els primers Mitjons
van aparèixer
l'any 256 a Egipte.
Era un tros de llana
que s'utilitzava
per protegir els peus
i com a prova d'això
doncs es poden veure
en exhibicions
o també en diferents museus,
per exemple,
a Barcelona,
el Museu Egipci,
també hi ha tot
de mostres
de com portaven
la vestimenta
en aquella època.
Dada curiosa,
perdem aproximadament
1.200 mitjons,
diu aquí,
al llarg de la nostra vida,
diu així,
podem extraviar
els nostres mitjons preferits
per circumstàncies misterioses
i sense cap mena
d'explicació.
La rentadora
no és l'única culpable
perquè fins i tot
els podem perdre,
per exemple,
mentre estem dormint.
Quan diu
mitjons perduts
no significa
que tinguem
1.200 mitjons
extraviats
i que s'hagin extrapolat,
sinó que
la sensació
aquesta de dir
ostres,
he perdut el mitjó,
això ja compta
com a una vegada
en què hem perdut
aquest tipus
de vestiment,
és a dir,
no és que desapareixi
el mitjó,
sinó tenir
la sensació
d'haver-lo perdut
i que s'hagi escapat
dels peus.
Doncs bé,
això passa sovint,
per exemple,
doncs sí,
quan ens aixequem
pel matí
i ens hem anat
a dormir
amb els mitjons posats
i ens aixequem
després el dia següent
sense aquesta peça
de roba.
Doncs bé,
avui,
9 de maig,
també tenim
el Dia Mundial
dels Mitjons Perduts.
Ara,
deixem una promoció
i passem a fer
la previsió
del temps
amb el Carles.
Vols obrir
els contenidors
d'Orgànica
i Resta
amb el mòbil?
BitPaid,
l'aplicació
que et permet
obrir els contenidors
de Sant Just
amb el mòbil.
Amb BitPaid
també podràs
consultar
les teves obertures,
comunicar incidències
a l'Ajuntament
i obtenir informació
sobre residus.
Descarrega't ja
l'app gratuïta
BitPaid
per a Android
i Apple
i descobreix
tot el que et pot oferir.
A Sant Just
Canviem així.
Ajuntament de Sant Just
d'Esvern.
Hola,
soc la Mireia Belmonte.
En la natació
la velocitat és clau
i també ho és
per salvar una vida.
Davant l'ictus
trucar ràpid
al 112
és fonamental.
Si notes
un canvi brusque
a una persona
com ara
pèrdua de força
a una banda del cos,
canvis en la parla
o en l'angès de la cara,
truca ràpid
al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ictus
truca ràpid
al 112.
Generalitat
de Catalunya.
Sabies que el teu municipi
tens el servei
d'en bici?
Bicicletes 100% elèctriques
per connectar
amb el transport públic
i que el teu viatge
sigui millor.
Mou-te de manera sostenible
pels 15 municipis
de l'àrea metropolitana
de Barcelona.
Per moure't bé,
millor en bici.
Dóna't d'alta ara
a enbici.cat.
Vinga, 10 i 50
i ens toca fer
una mica la previsió
del temps.
Carles,
tindrem
pluja demà?
On tindrem?
Què s'espera?
Aviam,
ja ho hem preguntat,
molta gent
ha preguntat
pel fet aquest
de la festa
de la dansa
que es fa
a l'interior
i a l'exterior
i és a la tarda
del dissabte.
Tenim 3 dies complicadets,
són dies on
ens pot caure
algun xafeg
en algun moment,
ara intentarem
precisar les hores,
però clar,
en aquesta situació
o primavera,
clima mediterrani,
és realment molt difícil
poder preveure això.
Ara,
per exemple,
està marcant pluja,
està marcant pluja
en les previsions,
aquesta hora,
fins a les 12
podria ploure
Sant Jús,
ho ha fet
aquesta matinada,
o sigui,
els mapes ho han encertat,
però a hores d'ara
tota la precipitació
està al mar,
o sigui,
en aquests moments
Catalunya plou
en algun punt
del Maresme,
molt residual,
també en algun punt
del Baix Empordà
i també de l'Alt Empordà,
però tota la màxima
intensitat de precipitació
està al mar
i la resta de Catalunya,
doncs,
en aquests moments
no hi ha precipitació
i tenim un avís
del Servei Meteorològic
de Catalunya
que abarca
totes les comarques interiors,
no les del litoral,
però sí les interiors
pràcticament a tot arreu,
des del Tarragonès,
fins a l'Alt Empordà,
o sigui,
sense tocar la línia
de la costa,
allà tenen l'avís aquest
de precipitacions moderades,
tampoc no és un avís
molt exagerat.
Tenim aire fred en alçada,
tempestes realment espectaculars
cap a l'Aragó,
ahir,
terres d'interiors,
això s'apropa una miqueta,
s'ha apropat aquesta nit,
aquelles tempestes
d'ahir a la tarda
doncs s'han apropat aquesta nit,
a Sant Jus han caigut
entre 8 i 10 litres
per metre quadrat,
depèn de la zona,
o sigui que són
més litres que suma
aquest mes de maig,
que farà valer
aquella frase
del mes de maig
cada dia un raig
perquè cada dos per tres
estem tenint
algun ruixadet
i la tendència
és que avui
doncs aquesta pluja
encara es pugui escapar
durant aquest matí,
un cel molt amenaçador
amb uns núvols
bastant gruixuts,
tot i la precipitació
que està al mar,
són núvols
que van carregats.
Sí,
però és que últimament
tenim uns cels
que jo dic
ai mira que clar
i al cap de dues hores
dic
però si està superennubolat
això?
són els núvols aquests
d'evolució diurna
i més si tens una miqueta
d'aire fred en alçada
que se'ns aproparà una mica
aquest cap de setmana
està més cap a l'Aragó
més cap al País Basc
més cap a Navarra
però s'aproparà una miqueta
cap a nosaltres
i això farà
doncs que a les tardes
si algú marxa de cap de setmana
doncs puguem trobar
tempestes a diferents punts
de Catalunya
però precisarem Sant Just
perquè a Catalunya
sí que pot ploure
pràcticament cada dia
una miqueta
algun ruixat de tarda
però Sant Just
el que tenim
en aquests moments
és aquesta situació
de molts núvols
fins al migdia
encara ens podria caure
alguna goteta
o algun ruixat
poca cosa
però podria caure
i a la tarda
s'obriran bastantes més clarianes
tindrem un temps
una miqueta més estable
de cara a la tarda
i no esperem precipitacions
a la tarda
sí que seguirem
amb aquests núvols
amb aquestes ullades de sol
però no esperem precipitació
demà dissabte
que és el dia clau
bueno, durant la matinada
aquesta propera nit
seguirem amb sol i núvols
amb unes temperatures
que varien ben poc
avui arribarem
a una màxima de 17-18
si el sol ho permet
demà
tots els mapes indiquen
que durant el matí
tindrem nubulades
i tindrem estones de sol
i durant el matí
es podria escapar alguna gota
no és descartable
o sigui, pot caure
alguna goteta tonta
alguna cosa, eh?
sí
més probable
en altres punts
però a Sant Jus
se'ns podria escapar
alguna capa
una mica despistada
i pugui descarregar
recordem que aquests ruixats
són en forma de tempesta
allà on cauen
o sigui, que nosaltres
de Resquitllons
pot tocar alguna goteta
o això és impossible de saber
la tempesta ens passa per sobre
i ens cauen 10 litres
en molt poca estona
o sigui, teòricament
la tempesta passarà lluny
i si hauria de caure
demà al matí
cauran 4 gotes
a la tarda
seguirem amb sol i núvols
però s'arreglarà
una miqueta el temps
o sigui, que en principi
la tarda de dissabte
no ha de ploure
sí que és cert
que començarem la tarda
amb sol i núvols
tenim una mica
una certa influència
de vents
de llevant
que tot i que les temperatures
es puguin inflar una mica
com hem comentat aquesta setmana
que tant divendres
com...
avui no
però dissabte i diumenge
podrien pujar fins als 20 graus
sí que arribaran als 20 graus
però la sensació
serà diferent
o sigui, tenim més sensació de fred
les temperatures de sensació
estaran al voltant
dels 17, 18
perquè aquest vent humit
de mar cap a terra
amb aquests núvols
no ajudaran
que faci aquella sensació
de caloreta
que fa la primavera
recordem que avui
fa un any
pronosticàvem 24 graus
de màxima
i aquest cap de setmana
arribàvem als 25
de fa un any
del 2024
o sigui que arribàvem
a 24, 25 graus
i estem parlant
de 19, 20
o sigui que estem
molt d'enhorabona
uns quants
uns 5 graus per sota
no?
sí, sí
però és que més o menys
és el que hauria de ser
o sigui màximes de 20-21
en aquesta època de maig
és el normal
el que teníem l'any passat
no era normal
i el del 2023
ja ni t'explico
no, és completament anormal
o sigui
el 2023
el mes de maig
va ser un mes d'estiu
de ple estiu
o sigui de mitjans
de segona quinzena de juny
això per sort
aquesta vegada
doncs de moment
aquests primers nou dies
de maig
no està passant
llavors a la tarda
molts núvols
també estonetes de sol
però sense precipitació
a partir de les 8-9
poden créixer els núvols
es poden fer més destacats
i es taparà el cel
el cel quedarà completament tapat
i és probable
que durant la matinada
de dissabte
diumenge
ens plogui
i fins i tot
alguna forma de tempesta
no marquen
molta precipitació
les previsions
però no fotem cas
perquè aquestes tempestes
si passen just per sobre
doncs et fan
la guitza
ho diem també
perquè a Sant Feliu
estan de festa
aquest cap de setmana
fan la festa a la primavera
i es podria escapar
alguna goteta
però vaja
en principi
si no et passa la tempesta
per sobre
serà poca cosa
diumenge al matí
ens aixecarem encara
amb algun ruixat tonto
s'obriran moltes clarianes
tindrem núvols
i a partir de mig matí
tornaran a créixer
aquestes núvolades
aquests núvols
que veiem grossos
com aquest que tenim
ara aquí davant
a Can Ginestar
que són uns núvols negres
amb una base molt fosca
però que queden allà
potser plou a Pallejar
o plou a Sant Vicenç
i aquí no ens està plogent
i diumenge a la tarda
sí que tenim més núvols
perquè aquestes precipitacions
doncs ens puguin arribar
o sigui que el diumenge
durant el dia
sol i núvols
amb alguna precipitació
a primeríssima hora
i a partir de les 3-4 a la tarda
quan comença el Barça
doncs podria tornar
un altre cop a precipitar
podem tenir algun ruixat
o alguna tempesta
amb unes temperatures
que no varien massa
i que continuarem
amb aquests valors
al voltant dels 19-20
però amb una miqueta
més de sensació de fresca
i ben bé
quan s'acabi la tarda vespre
ens quedarà una nit
bastant serena
o sigui que farem una pausa
pel que fa a la inestabilitat
i perquè veieu
com que són els mapes
la setmana vinent
començava
encara amb ruixats
i tempestes
fins ben bé dijous
avui desapareix
aquesta previsió
però durant el cap de setmana
tornarà a aparèixer
o sigui dilluns
serà un dia variable
amb sol i núvols
dimarts més sol
que no pas núvols
dimecres també
dijous més núvols
i unes temperatures
que molt a poc a poc
aniran pujant
o sigui dilluns, dimarts 20
dimecres potser 21
i potser dijous 22
ahir era completament diferent
o sigui que això
clar, això s'ha d'anar a seguir
el dia a dia una mica
a quatre dies vista
ja es fa molt complicat
hem intentat fer una mica
la previsió
d'aquest cap de setmana
i toquem fusta
que aquestes cotetes
que diem no sigui així
i el que hem dit avui
als organitzadors
de la festa de la dansa
o sigui
la possibilitat
de precipitacions
el dissabte a la tarda
a Sant Jurs
vist des d'avui divendres
és d'un 20%
és bastant baix
normalment un 20%
no acaba plovent
però vaja
ho anirem seguint
ok
doncs Carles
moltíssimes gràcies
bon cap de setmana
i tornem a connectar
amb tu el dilluns
perfecte
bon cap de setmana
adeu

Em vaig matar per donar la talla
I el rolo mentre em passa el falla
I el mojo ara ja em creuen la ratlla
I diuen que el rotxito mai falla
I ara soc la niuera
Però ella em té en esperar
Quédate a mi vera
Que tu eres verdadera
I si me ha dejat te loquito
Hagame un delito
Tenia el cor en hielo
Pero por ti lo derrito
Si me ha dejat te loquito
Hagame un delito
Lo mío se hace música
Pero no pasa rico
Saps que portas temps
Unan vueltas pel meu cab
M'has mirat un fly
El meu cor has atrapat
Si vols és mon col
Quan el show hagi acabat
Ens caem fins a 6
No deixem a la meitat
Si me ha dejat te loquito
Hagame un delito
Tenia el cor en hielo
Pero por ti lo derrito
Si me ha dejat te loquito
Hagame un delito
Lo mío se hace música
Pero no pasa rico
I mira com desfila pel carrer
Em temo un calor inutable
Què faré?
Fem malgrat això
Gaudim de la birreta i del solet
Ei
Ara el camí se'n fa curtet
No sé que arribarà
Segur un dia podré estar amb tu
Ni uchi ni fin ni segona mà
Estem volant entre el fund de la rung
Ens tenen el puma a mirar
El combo titular que no es retira
M'enxerga que ara quasi ja n'hi tira
El control en la pari
Per mal que no estarà i fem allà
Fins i que ara està bona abans de marxar
Em vaig matar per donar la talla
Jo el rolo mentre em passa el falla
I el moix ara ja em creu a la ratlla
I diuen que el rotxito mai falla
I ara sóc la niuera
Prellanté
Ana espera
Quédate
A mi vera
Que tu eres verdadera
Y si me dejas te lo quito
Hagamos un delito
Tenía el corañelo
Pero por ti lo de...
Que si son lliures
Adeu
Adeu
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 11
Bon dia us informa Joan Bota
El nou papa Lleó XIV celebra
Aquesta hora la seva primera missa
A la capella Sixtina del Vaticà
Davant de tots els cardenals
Que ahir el van triar
Com a nou puntífegs
En el seu primer discurs
A la plaça de Sant Pere
Ja va enviar un missatge de pau
I va deixar clar
Que seguiria el camí del seu antecessor
El papa Francesc
Enviats especials al Vaticà
José Antonio Rodríguez i Mònica Mas
Bon dia
Bon dia
Està a punt de començar
Aquesta primera missa
Oficiada pel nou papa de Roma
Amb els cardenals
De la capella Sixtina
Tots estan a punt
Els cardenals
Amb les seves
Avui casulles blanques
I el barret
La mirtra també blanca
Serà una nova oportunitat
Per sentir aquestes paraules
De Robert Prevost
I veurem què diu
Els cardenals
En aquesta primera
Humilia com a puntífegs
Ahir va deixar prou clar
Que agafava el guant de Francesc
En temes com
El pau al món
L'Església
Que ha de ser oberta a tothom
I també
Veurem si fa alguna referència
A la lluita
Contra els abusos sexuals
A l'Església
En ha parlat Jordi Bartomeu
Al matí de Catalunya Ràdio
És investigador del Vaticà
I que va destapar
Un cas d'abusos
D'un grup ultracatòlic
I també ha defensat
A Lleó 14
De les informacions
Que l'acusaven
De fer la vista grossa
En casos d'abusos
Al Perú
És un home
Que ha estat sempre
Al costat de les víctimes
Per una cultura
De la prevenció
I no no fer
Perquè
D'això es mantén
De moment
Encara no ha començat
Aquesta missa
Mònica Mas
Catalunya Ràdio Roma
Ara sí
Més notícies
Sara Riera
El president
Illa advoca
Perquè Europa
Abandoni la seva ingenuïtat
Estratègica
I passi a l'acció
Reforçant
Diu
La presa de decisions
I les polítiques de seguretat
Ho ha reivindicat
En l'acte institucional
Que s'ha celebrat
Aquest matí
A Palau
Anem-hi en directe
Núria Oriol
Bon dia
Bon dia
Pel president
De la Generalitat
El món
Viu un moment
De grans canvis
Amb dues
Grans amenaces
Externes
Una d'elles
La bèlica
Amb el conflicte d'Ucraïna
Com a gran exponent
Al costat de la comercial
Promoguda per un canvi
Les relacions
Geopolítiques
Salvador Illa
Crida a Europa
A no quedar-se
De braços plegats
Per tant
Una Europa
Que ha de reforçar
Les seves polítiques
De competitivitat
I tenir veu pròpia
Al món
I una Europa
Que també ha de reforçar
Les seves polítiques
De seguretat
Si la seguretat
És un bé públic
Si la seguretat
És necessària
Justament per dissuadir
Aquells
Que volen
Trencar
La nostra convivència
A l'acte
Presenta
L'exprimer ministre
Italià
Enrico Letta
Amb qui s'ha reunit
Prèviament
S'ha pronunciat
En el mateix sentit
I ha apostat
Perquè Europa
Es converteixi
En protagonista
Del moment
I no espectador
Núri Oriol
Catalunya
Ràdio Palau
De la Generalitat
I el govern
Defensa el seu disseny
De la taxa turística
Amb els increments
Que va aprovar
Però està obert
A escoltar
Les reivindicacions
Del sector
I recorda
Que aquest recàrrec
No el paguen els establiments
Sinó els visitants
Barcelona
Pilar Garcia
Bon dia
Hola bon dia
La consellera Romero
Sosté que cal escoltar
El sector turístic
I els partits polítics
Però defensa
L'increment de la taxa
Que van aprovar
Els visitants
Segons Romero
Han de contribuir
Per cobrir les despeses
De l'impacte del turisme
Al territori
Qui paga la taxa
És el visitant
Que degut
Evidentment
A les conseqüències
Que també genera el turisme
Perquè necessites
Més seguretat
Més mobilitat
Més respecte
Al medi en ment
Em sembla que està bé
Que el visitant
Aporti més
Veurem què dona
El tràmit parlamentari
Tenint en compte
Que nosaltres partim
D'una posició
Però evidentment
Estem oberts
A parlar-ne
I la Garcia
Catalunya Ràdio
Barcelona
L'expresidenta
Del Parlament
Laura Borràs
Condemnada
A 4 anys i mig
De presó
I a 13 d'inhabilitació
Per haver adjudicat
A dit contractes
Quan dirigia
La institució
De les lletres catalanes
Pagarà
De manera fraccionada
La multa
De 36.000 euros
Que també li va imposar
Al tribunal
Barcelona
Maria Núria Rebella
Bon dia
Asegura que
Com que ara
No té cap càrrec públic
No disposa
D'aquesta quantitat
I per això
Demana el fraccionament
Amb el màxim legal
Establer
Que és de dos anys
La sala considera
Que ho ha sol·licitat
Fora de temps
Però els magistrats
Atenen la petició
Perquè sostenen
Que és una quantitat
Molt alta
I així s'asseguren
Segons diu
El seu escrit
El qual ha tingut
Accés Catalunya Ràdio
Que Borràs
La farà efectiva
Borràs té la pena
De presó
Suspesa
A l'espera
Que el govern espanyol
La indulti
Maria Núria Rebetlle
Catalunya Ràdio
Barcelona
Els Mossos d'Esquadra
Desallotgen
Un bloc de pisos
A l'Avinguda
De la República Argentina
A Barcelona
Després que ahir
L'ocupessin
Els desnonats
De l'assentament
De barraques
De Vallcarca
Anem cap allà
Laura Hurtada
Bon dia
Bon dia
Ara mateix
Hi ha una vintena
De furgonetes
De l'Avinguda
De la República Argentina
Els agents
S'han fet amb el control
De l'edifici
Sense incidents
Ja que els ocupants
Han marxat del bloc
Davant del fort
Desplegament policial
Ara enllivinant
Membre de son barri
I avui torna a haver-hi
Un desplegament
De més de 20 furgonetes
I nosaltres estem fent càlculs
De tot el que ha costat
El desplegament
Des d'ahir
Fins avui
I comptem que
Amb el que ha costat
Aquest desplegament
Potser s'hauria pogut pagar
Un any d'allotjament
A les persones
Que ells van desallotjar
L'ocupació d'aquest edifici
S'ha fet com a resposta
Al desallotjament
De l'assentament de Baicar
Que va tenir lloc
Ahir al matí
On s'hi van desplegar
Un centenar de gens
L'Ajuntament assegura
Que el desnonament
Es va fer per motius
De seguretat
Després d'un incendi
El dia anterior a la zona
Laura Hurtado
Catalunya Ràdio Barcelona
Esports Marcos García
Entrenador al Girona
Mitchell Sánchez
Hospitalitzat
Per un problema de salut
L'equip gironí
Informa que
Mitchell es troba
En observació mèdica
Per precaució
I evoluciona favorablement
El tècnic
També ha emès un comunicat
Explica que
Els metges
Li han aconsellat
Repòs d'uns dies
Mitchell agraeix
Les mostres de suport
No dirigirà
El Girona Vilareal
De demà
I no farà avui
La roda de premsa
Prèvia a aquest partit
Penúltima jornada
Entrenaments
Del Barça i el Madrid
Abans del Clàssic
De diumenge
El primer partit
De la jornada
Enfronta a les 9
A les Palmes
I el Rayo Vallecano
Però el partit estrella
És el Barça-Madrid
De diumenge
També diumenge
Leganés
Espanyol
I el Barça de Basca
T'ocupa la cinquena plaça
A l'ACB
Després de perdre
Parc 93 a 92
A la pista d'Alcorunya
Fins aquí
Les notícies
Tot seguit
Les notícies de Sant Just
Bon dia
Passant 6 minuts
A les 11
Us informa
Mariona Sales Vilanova
Sant Just
D'Esberna
Està treballant
En elaboració
Del nou
Pla Local
D'Infància i Adolescència
Per construir
Aquest document
L'Ajuntament
Ha fet una crida
A la participació
Dels infants
I adolescents
Del municipi
El procés
Inclou
Una enquesta
Traçada als joves
I espais de reflexió
Coordinats
Per l'espai
De participació
On nois i noies
Poden expressar
Com veuen el poble
I quines millores
Proposen
També hi col·laboren
Agents educatius
I socials
Que aporten
La seva experiència
En l'àmbit
De la infància
Totes les aportacions
Recollides
Ajudaran a definir
Les polítiques municipals
Dels pròxims anys
Amb l'objectiu
De garantir
El benestar
La protecció
I el desenvolupament
Dels infants
I adolescents
De Sant Just
Aquest dissabte
El Club Patinatge Artístic
Sant Just
Celebra el trofeu
Primavera Sant Just
Una competició amistosa
De patinatge lliure
Que tindrà lloc
Al complex esportiu
La Benaigua
A partir de les 9 del matí
La cita reunirà
Patinadors i patinadores
Dels nivells 0 a 4
I del nivell 11 a Benjamí
Amb exercicis adaptats
A cada categoria
Per participar-hi
Cal haver-se inscrit
Prèviament
I els horaris detallats
Es poden consultar
Al web del club
El trofeu compta
Amb el suport
De l'Ajuntament de Sant Just
I la col·laboració
De tot patir
Jardilant
I la via en papier
Aquest diumenge 11 de maig
La línia T3 del tram
Que connecta Sant Just
Amb el centre de Barcelona
Patirà afectacions
Pel pas
De la 45a cursa
Del Corte Inglés
El servei
Quedarà interromput
Entre les parades
De Francesc Macià
I zona universitària
Des de les 5 del matí
Fins les 11
Aproximadament
Aquesta incidència
També afectarà
Les línies T1
I T2
En el mateix tram
La resta de la xarxa de tram
Funcionarà amb normalitat
A partir de l'hora habitual
De l'inici del servei
Tram preveu
Restablir la circulació completa
Cap a les 11 del matí
Però recorda
Que l'horari pot variar
Segons el desenvolupament
De la cursa
Per més informació
Es poden consultar
Els canals oficials de tram
I el web de la cursa
I això ha estat tot
Tornem amb més informació
Al butllet i horari
De les 12
Fins ara
Ràdiu de Sperma
Durant el bit
Música
Oh, oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh, oh
You got a fast car
I wanted to get into anywhere
Maybe we'll all make a deal
Maybe together we can get somewhere
Anyplace is better
Starting problems who have got nothing to lose
Maybe we'll all make something
Me and myself, I got nothing to prove
You got a fast car
I got a plan, I got a shot of it
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tant a dins com a fora de les nostres fronteres
amb centenars d'actes i iniciatives, presencials i virtuals.
El 21 de març dibuixem mons amb paraules.
Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada.
amb persones que a prop nostre fabricant aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar.
o bé amb persones que en analitzen la seva alquimia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons.
aquí, a Ràdio Despert, 98.1, un programa conduït i realitzat perquè us parla.
Ràdio Despert, 98.1, un programa, Ràdio Despert, 98.1.
Vinga, són les 11 i 14 minuts, comencem la segona hora de la Rambla
i ho fem amb l'entrevista del dia, que avui la dediquem a la música.
El convidat d'avui aquí a l'emissora és el guitarrista barceloní Javier Luque,
especialitzat en música clàssica espanyola i flamenc,
i és membre del duo Jade, el grup que tancarà aquest diumenge 11 de maig
al cicle Estones de Clàssica de la temporada 2024-2025 de l'Ateneu de Sant Jus.
Javier, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia, Núria, què tal?
Bé, molt bé. Primera pregunta, com vau entrar en contacte amb la Mar Vizoso,
que és la coordinadora d'aquest cicle, i el Jade Duo,
per fer aquest últim concert d'Estones de Clàssica?
Amb la Mar mantenim una relació de fa molts anys d'amistat,
de col·laboracions a nivell professional, i clar, va ser molt fàcil.
De fet, jo com a guitarrista, és la segona vegada que participo en aquest cicle,
amb la qual cosa, diguem que no sóc un nou vingut,
i amb la Mar, amb aquesta estreta relació que portem a nivell professional
i també personal, doncs ha estat molt fàcil, doncs, de parlar-ne,
de fer una proposta, potser d'encaixar-la dintre d'aquest cicle,
que també està molt vinculat a la música clàssica, a promoure els joves músics,
a crear oportunitats a la gent que comença,
i a aquests joves que, bueno, que es deixen pràcticament la joventut,
però d'un instrument nou.
Molt bé. Javier, explica'ns una mica més de tu, no?,
de com va començar, com vas començar tu la teva formació musical,
o què et va portar, si més no, cap a la guitarra clàssica i al flamenc.
De vegades pot haver-hi una mica de, no sé, de mita entorn al món dels artistes.
En el meu cas, jo crec que va ser un conjunt de casualitats i de circumstàncies
que et porten d'un lloc a l'altre.
Jo vaig néixer en els simbos d'una família molt humil,
que en la qual el meu pare, doncs, és aficionat a la música
i de jove, ja ben grandet, li entusiasmava molt la guitarra
i, bueno, va aprendre a tocar de manera autodidacta, la guitarra flamenca.
A partir d'allà, quan neixen els fills, doncs, et trobes,
en el teu context familiar, doncs, la música com si fos un element més, no?,
de joc, d'intercanvi, per descomptat d'aprenentatge,
de sensibilització, etcètera.
Amb la qual cosa, doncs, jo vaig fer la guitarra a casa
i vaig dir, ostres, què és això, no?,
i em vaig posar a tocar amb ell.
Et vas sentir curiós, no?
Va ser el meu primer professor, sí.
A l'Ateneu?
I a partir d'aquí, bueno, doncs, és una estona molt llarga,
però ja pots imaginar conservatoris, professors, formacions...
Formació professional, no?, entenc.
Sí, sí, sí, clar, per descomptat.
I no només a la música, perquè aquest món incert,
doncs també et porta a obrir altres vies.
Jo vaig estar a la facultat d'estudiar informàtica,
tot i que no vaig acabar a l'enginyeria superior.
Però, vaja, també és un capítol a part i molt interessant.
Clar, bueno, s'ha d'intentar a vegades dedicar-se a la música plenament,
no poder-hi viure.
A vegades és una mica difícil i sovint en aquests casos,
igual com també pot passar en el món de l'esport,
molta gent que s'hi vol dedicar professionalment
sempre té també uns segons estudis
o una altra mena de suport per si, no?
Mai passa malauradament.
Bé.
Ara, mirant enrere,
mirem, veig una petita reflexió,
mirant enrere,
crec que tot això va ser fruit també
de la curiositat pels diferents,
diguem,
diferents àrees del coneixement
i la curiositat que tinc per elles, oi?
Vull dir que...
Clar.
Javier, a l'Ateneu,
aquest diumenge t'escoltarem com a guitarrista,
com hem dit, el Ja de Duo,
que és un duet format també per un violí,
per guitarra i violí.
Sí, la Mònica Cruzata, sí, exactament.
Violinista cubana, excel·lent.
Com defineixes l'estil del vostre duo
i quan us vau conèixer amb la Mònica
i quan vau començar a tocar plegats?
Nosaltres vam començar,
vam coincidir amb una producció
que a hores d'ara a Barcelona
doncs crec que ja l'han vist més d'un milió de persones.
És una producció musical
que ara dirigeix el Chicuelo, Juan Gómez,
i aquesta producció abans es deia Opre i Flamenco
i era un espectacle eclèctic
com la nostra formació, com Javier Du,
en la qual hi havia àrees,
per resumir molt, eh?
Àrees d'òpera, ball flamenc,
música flamenca
i una mica de música espanyola.
I allà hi havia la guitarra,
violí, viola, violoncel,
un tenor, una mezzo,
cantador, cantadora flamenca
i percussió.
I allà ens vam conèixer.
A partir d'allà, doncs,
bueno, hem anat coincidint,
hem anat creant, doncs, petits projectes
i aquest és un d'ells.
Molt bé.
És un projecte que plega, doncs,
música popular,
sí,
com veurem el diumenge,
i també recull la tradició
perquè comencem el concert amb vivaldi,
amb una sonata originalment
per flauta i continu.
i això ens...
Digues.
No, no, no,
t'anava a preguntar precisament
una mica per al repertori,
si era...
Molt bé.
O sigui, una mica com...
Quin seria, no?,
com el repertori del concert?
Has dit que començàveu
per aquesta peça més clàssica.
Exacte.
Aquesta peça,
el que pretén,
a banda de presentar acústicament
la formació,
perquè cal matitzar
que el violí
serà amplificat
perquè és un violí elèctric.
Per tant,
ja tenim un element exòtic
que s'incorpora
en aquest repertori,
diguem,
molt clàssic,
molt ben definit,
històricament i estilísticament.
Doncs,
aquesta primera...
primer contacte amb el públic,
no només va ser
la presentació del dos,
sinó també
una manera de convidar el públic
diguem com a parar,
no?
És a dir,
estem en un món
contemporani
frenètic,
pre de...
està totalment ple
de rellotges,
d'alarmes,
de cites,
no?
I pretenem que
es pugui deixar de banda
d'una manera intuïtiva
i sense intenció
aquesta alerta
per les notificacions,
per el que he de fer després
o el que vaig fer ahir,
i connectar amb el moment present.
És una música
molt fàcil,
molt accessible,
agradable
i que comença
amb un moviment,
diguem,
maestoso,
amb certa cadència
que convida
a que fins i tot
respirem
d'una altra manera
més calmada.
A partir d'aquí
fem un salt
en el temps
perquè som al segle XVII,
després marxem
al pur clàssicisme
de la guitarra
que és cap allà
al segle XIX
i mencionem
a un autor
que curiosament
va coincidir
amb Beethoven.
Estem parlant
de Mauro Juliani,
un guitarrista,
potser el millor guitarrista
de la seva època,
un compositor prolífic
i a més a més
de gran guitarrista,
era xilista
i va ser
en la premiere
de la Sèptima Sinfonia
de Beethoven
que van coincidir
Beethoven i Juliani
perquè no estava
tocant el cello
en aquesta interpretació.
Doncs tocarem
una peça
de les moltes
que té
per aquesta formació
de violí
i guitarra
i això ja té
un caràcter
com més
simplificant
molt, eh?
Sí.
Que cap música
superiçerió.
Més cap a l'àmbit
musartià,
val?
Val.
Aquella música
llogera,
alegre,
fresca,
que convida
a alegrar
una miqueta
l'esperit.
Molt bé.
I escolta'm,
Javi,
com convireu
aquest estil
entre el violí
que és elèctric
i la guitarra espanyola?
Vosaltres heu fet...
Doncs mira,
és un equilibri
molt delicat
en el qual
entra en joc
el tema
de l'amplificació
perquè tant
l'alviolí
necessàriament
haurà d'anar
amplificat
i la guitarra espanyola
o la guitarra
flamenca
clàssica
també estarà
amplificada.
Però el que
pretenem
és que hi hagi
presència
i que l'amplificació
ens ajudi
a treure el millor
de la naturalitat
que porta
cada instrument.
Per tant,
això,
tu ho puc explicar
en paraules
però el millor
és que hi vingueu
o que hi vingui
el públic
a sentir el concert
diumenge.
És un equilibri
delicat
però a la vegada
molt ben mesurat.
Vull dir que
no fem servir
l'amplificació
per amplificar
sinó
per generar
presència.
Vale.
I tu amb quin estil
músic?
I equilibri.
i equilibri,
saps?
i tu amb quin estil
musical ets més còmode
o potser més
identificat?
Es podria parlar
de Mosa,
de Radiohead,
de, no sé,
de Red Holy Sheepers,
de Paco de Dufía,
d'Albon Berg,
de Schoenberg,
de Stravinsky,
no sé què dir-te,
de veritat.
i marxant una mica
i marxant una mica
del duo
jade,
de diversos grups
i d'altres projectes
musicals.
Més o menys
ens en pots fer
cinc cèntims
també
per fer-nos una mica
de la idea
del teu bagatge
o de la teva trajectòria?
Bé,
és una mica
llarg d'explicar.
Si vols,
ens circonscrivim
a l'època actual.
Ara mateix
tinc aquest projecte
amb la Mònica,
tinc un altre projecte
amb un guitarrista clàssic,
tinc un altre projecte
amb un guitarrista,
diguem,
flamenc,
però que també està
vinculat al món,
no del jazz,
però sí de la música,
diguem,
moderna,
per no encasillar-ho
amb el jazz pròpiament.
I després tinc un altre projecte
amb una cantant,
i això
vull dir,
neix i mor
depenent
una mica
de les necessitats
del mercat.
És a dir,
jo no només
soc guitarrista
o músic,
sinó també soc docent
i desenvolupo
una intensa tasca
com a docent
al llarg de l'any.
Són moltes hores
les que dedico
a la docència.
I clar,
a banda d'això,
també tinc el meu
propi projecte,
és a dir,
jo passo estones
amb la guitarra
creant coses,
coses que a mi m'agraden
o que a mi m'ajuden
a conèixer
una mica més
en profunditat
l'instrument
i ha trobat també
el meu llenguatge
com a músic.
Llavors,
hi ha molt poc temps
i són les necessitats
del que et demanen
quan et criden
per tocar,
doncs que
reserves el temps
per assajar
amb la cantant
o amb el duo
de guitarra clàssica
o amb una formació
flamenca
que tinc eclèctica
amb baix,
guitarra
i percussió,
és a dir,
bueno,
van sortint coses,
però diguem que
el centre
ara mateix
és Javi Duo
i la tasca
que desenvolupo
com a guitarrista
jo sol.
Javi,
com voleu
que visqui
el públic
aquest concert
perquè,
clar,
serà l'últim concert
de la temporada,
per dir-ho així,
no?
què espereu
d'aquesta cita musical
o què voleu transmetre
també en el públic?
Mira,
és una cosa
molt senzilla,
t'ho resumiré
amb una paraula,
connexió.
Si aconseguim
que hi hagi connexió
entre el públic
i la música
que farem,
és el millor regal
que podem rebre
nosaltres
com a músics,
és la millor recompensa
perquè nosaltres,
en definitiva,
el que treballem
és en la direcció
de generar,
doncs,
connexió
amb aquell
que senti la música.
Això està pensat
també,
tornant cap al repertori,
per no incloure
música
que sigui
com més culta
o més elitista.
Si mirem
el programa
i tornem una mica
a la descripció
del que abans
em preguntaves,
després de Juliani
del període clàssic,
donem un salt
en el temps
i en l'espai
i tocarem
unes cançons
populars
que estaven,
bueno,
son harmonitzades
per fer el somatxado.
Un compositor
brasilè
que va
fer un salt
perquè va experimentar
amb els ritmes baixos
de la samba,
de la bossa nova,
del xoro
i va incorporar
molts elements.
Va ser un revolucionari.
I un altre revolucionari
és
Astor Piazzola
en el qual
en el qual
llegirem
tres pàgines,
tres tangos,
el darrer del qual
és potser
una de les obres
més conegudes
per el gran públic
donat que
el Piazzola
va crear
el nuevo tango.
Va ser molt criticat
en el seu temps
perquè aplegava
música clàssica,
jazz
i música popular.
I a partir
d'aquests tres elements
ell generava
la seva pròpia música.
Gran bantonianista
per altra part,
gran instrumentista.
i això va fer
que en el principi
fos rebutjat
pel, diguem,
pel establishment,
per tot allò
que hi havia
a l'estàulet
al món de la música
esculta,
però al temps
cadascú
el va col·locar
al seu lloc
i a l'Astora
el va col·locar
dintre les grans.
I en concret
amb el libertango
és la darrera peça
i diguem
l'arranjament
més atrevit
que presentem
aquell dia
a l'Ateneu.
És l'obra
que
veritablement
està escrit
evidentment
per l'Astora
Piazzola
però el nostre
arranjament
no està escrit
no està publicat
i és fruit
de la col·laboració
de les idees
de les inquietuds
i de les nostres capacitats.
Molt bé.
Javier,
amb la Mar Vizoso
que és la coordinadora
també
del Cicle Estones
de Clàssica
a vegades
hem estat parlant
també
d'obrir la música
clàssica
a nous públics.
Tu creus
que la música
clàssica
precisament
està trobant
aquests públics
gràcies a
aquestes fusions
o a formats
més actuals
com la que ens
presentareu
el diumenge?
El foment
de programes
accessibles
al gran públic
que hi hagi
oportunitats
per fer música
en directe
és a dir
que hi hagi
joves com la teniu
que obre espais
a que hi hagi
música en directe
oi?
No sabem
què passarà
d'aquí 30 anys
si la música
en directe
continua sent
una cosa
o fins i tot
una entrevista
com estem mantenint
tu i jo
ara mateix
serà una cosa
normal
l'aspecte
tecnològic
està
s'ocupant
mica en mica
i de manera
gairebé
imperceptible
les nostres vides
la nostra tensió
i en definitiva
la nostra trajectòria
com a éssers humans
llavors
és molt important
que hi hagi
jo entenc
dos
dos intencions
o dos línies
de treball
una
crear espais
i oportunitats
perquè els músics
puguin aportar
doncs
tot allò
que estan fent
i fer propostes noves
i per una altra banda
l'educació
perquè sense educació
no hi ha res
no podem apreciar
allò que no coneixem
no?
per tant
la música clàssica
necessita també
d'una educació
en certa mesura
llavors
això
clar
depèn de les famílies
depèn del sistema educatiu
depèn dels nostres polítics
depèn de tots
i sobretot
bé també
fer-ho
és a dir
poder oferir música
en viu
i de qualitat
també en espais
de proximitat
com són per exemple
l'Ateneu de Sant Just
que bueno
que porta anys
apostant
per aquests tipus
també de formant
no?
hi ha uns preus
que són
bueno doncs
molt populars
forces equibles
la veritat
exactament
crear aquests espais
propers
amb preus
equibles
és molt important
perquè això
és el que
diguem
a la gent
de peu
els hi pot
doncs
engrescar
de passar
la tarda
d'un diumenge
en lloc de
no sé
d'anar-te al centre
comercial de torn
o d'anar al cinema
que és una molt bona opció
doncs
sentir música en directe
oi tant
molt bé
doncs
Javi
moltíssimes gràcies
per agafar-nos el telèfon
i atendre'ns
la trucada
i fer aquesta
que hem entrevist
aquí a Ràdio d'Esvern
que vagi molt bé
t'esperem
el diumenge
aquí a Sant Just
amb l'últim concert
del Cicle Estones
de Clàssica
d'aquí de la Taneu
de Sant Just
gràcies
i que vagi molt bé
igualment
moltes gràcies
per aquest espai
també de difusió
i de fer conèixer
la música
i tot allò que fem
els músics
al gran públic
fins aviat
que vagi bé
adeu
gràcies
adeu
el 21 de març
és el Dia Mundial
de la Poesia
una oportunitat única
per gaudir
de la poesia
i fer difusió
dels nostres poetes
i la seva obra
tant a dins
com a fora
de les nostres fronteres
amb centenars
d'actes
i iniciatives
presencials
i virtuals
el 21 de març
dibuixem
mons
i virtualen
If you don't wanna see me
Did a full 180
Crazy
Thinking about the way
I was
Did the heartbreak change me
Maybe
But look at where I ended up
I'm all good already
So moved on it's scary
I'm not where you left me at all
So
If you don't wanna see me
Dancing with somebody
If you wanna believe that
Anything could stop me
Don't show up
Don't come out
Don't start caring about me now
Walk away
You know how
Don't start caring about me now
Aren't you the guy who
Tried to
Hurt me with the word goodbye
Though it took some time to
Survive you
I'm better on the other side
I'm better on the other side
I'm all good already
So moved on it's scary
I'm not where you left me at all
So if you don't wanna see me
Dancing with somebody
Dancing with somebody
If you wanna believe that
Anything could stop me
Don't show up
Don't come out
Don't start caring about me now
Walk away, you know how
Don't start caring about me now
Don't start caring about me now
Don't start caring about me now
Don't start caring about me now
I'm not where you left me at all
So, if you don't wanna see me dancing with somebody
If you wanna believe that anything could stop me
Don't show up, don't show up
Don't come out, don't come out
Don't start caring about me now
Walk away, you know how
Don't start caring about me now
Don't come out
Go away, you know how
Go away, walk away
Don't come out
Don't start caring about me now
Go away, you know how
Ràdio Despert, 98.1
Ràdio Despert, 98.1
Passant 5 minuts a dos quarts de 12,
avui som divendres 9 de maig,
esteu escoltant la Rambla, el magasin de matins de Ràdio Despert.
En parlem ara amb el director de la revista La Vall d'Avest, de Sant Jús,
amb en Josep Vigil, què tal?
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut a l'emissora un altre mes
i ho farem per parlar dels continguts de la revista del mes de maig.
La revista del mes de maig, que, com últimament s'està passant,
va una mica endarrerida,
que encara no la tenim físicament.
Bé, arribarà, arribarà.
Arribarà, sí.
I bé, tenim els temes, però no la tenim físicament.
Bé, s'està...
S'està coent, s'està coent.
S'està coent, per tant, més o menys tenim els temes
i anem a parlar, per exemple, de la portada.
Heu decidit com arribarà a les cases o què?
El tema portada,
bé, tenim en compte que aquest any
celebra el centenari de la inauguració oficial que no efectiva
del que va ser la fàbrica Sanson.
Ah, val.
Dediquem un article, un article que és més gràfic que una altra cosa.
hi ha un document del moment en què va venir el rei d'Espanya a inaugurar...
Ostres!
Allò va ser la inauguració oficial, encara que feia dos anys que la fàbrica ja funcionava, no?
O sigui que oficialment figura que va ser el 25, però en realitat...
Ja feia un parell d'anys que estava ja funcionant.
Però bé, com que se celebra...
Sí, sí.
Podríem haver-ho fet fa dos anys i ho fem ara, no?
Llavors li dediquem la portada, l'article de portada a això.
Hi ha un document de premsa del moment
que reflexa la visita d'emportada,
la visita del rei, d'autoritats, el dictador Primo de Rivera...
Mare meva!
Per qui?
Per Sant Jús, eh?
A Sant Jús, a la fàbrica, a la fàbrica.
Sí, sí, sí, molt bé.
Aprofitant una visita per motiu de no recordo què.
Bé.
Bé, un fet històric despegat, no?
Sí, sí, sí.
Passa la pràtia també l'efemèrida.
Molt bé.
Què més tenim?
Tenim l'editorial.
Sí.
Que fem un...
Una mena de reflexió en veu alta
a tenor del que va passar la setmana passada
de la pagada monumental i generalitzada del país.
Sí.
Una mica va suposar que molts redescobrissin la ràdio
com a mitjà d'informació i molts van recuperar el vell transistor petitor de piles
que estava oblidat ja.
Altres van descobrir que hi ha una cosa que es diu espelma.
Sí.
Que il·lumina.
Que il·lumina i té...
I fa olor també.
I molts ja sabem de què va,
perquè ho hem viscut amb l'antigu.
i vam descobrir que unes hores sense mòbil també es pot sobreviure.
No crec que ningú morís perquè estigués 10-12 hores sense mòbil, no?
Quan ens sembla que no podem fer...
Sí.
És veritat que ho trobem afrontar.
Una cosa que lleuja és també pensar que la resta del món està igual.
És a dir, la resta del món.
Vull dir que tu no tens...
Jo crec que seria més angoixant saber que tu no tens connexió a internet
i que la resta sí, però que penses que és un mal de tots,
dius, bueno, doncs...
Sí, però en definitiva estem tan digitalitzats
i tan ficats en xarxes i tal,
i dic en general tots, eh?
Que, home, descobrir que efectivament no ens morim per...
Ja, ja.
No passa res.
Home, doncs és, diguéssim,
tres detalls de dir...
Es pot viure com es vivia abans i no ens morim, d'acord?
Sí, sí.
Sense anar més enllà, eh?
No, no...
I bé, fem una reflexió una miqueta sobre això.
Molt bé.
Què més? Vols que segueixi?
Sí, de temes després, per exemple, no sé si li feu l'entrevista...
L'entrevista aquest mes és a la Immaculada Mat,
presidenta de Mat Finques
i involucrada en una sèrie de...
en la societat civil catalana, en entitats i tal.
I ens ha semblat que, bé, amb tota la controvèrsia que hi pugui haver i que hi haurà pel paper que representa a Finques Amat, a Sant Lluís i tal.
Bé, ens ha semblat que pel paper que l'empresa ha tingut en l'àmbit, diem-ne feminista, que no és ben bé, però han tingut una actitud, en aquest sentit, positiva i proactiva sempre.
I bé, ens ha semblat que tocava en aquests moments i parlar d'efectivament com veu el tema de l'habitatge des de la seva perspectiva,
que altres la veuran des d'una altra perspectiva absolutament diferent.
Sí, sí, sí, clar, això és en funció de la visió de cadascú.
Exactament.
I bé, doncs li dediquem l'entrevista d'aquest mes.
Molt bé.
Què més?
En les notícies breus, doncs tenim una reflexió sobre el tema, sobre Sant Jordi,
que es va celebrar el mateix dia, cosa inhabitual a Sant Just, per circumstàncies ja conegudes,
i recollim una miqueta el sentiment d'alguns dels participants previs en les reunions prèvies i a posteriori en què, bé, no se'ls té en compte
i al final s'acaba fent el que l'Ajuntament vol i prou, no?
Per tant, hi ha una mica...
Et refereixes a llibraters o...
No, em refereixo en general a tothom, perquè es fan reunions prèvies, es parlen coses,
sembla que es anirà per una direcció i després l'Ajuntament fa el que ja volia fer.
I una mica hi ha el sentiment per part de les entitats de dir per què ens volen si al final fan el que volen, no?
Una mica hi ha aquest sentiment.
I per una altra, doncs bé, la festa es va fer en dia feiner i a la tarda, cosa absolutament novedosa,
allò de sempre, bàsicament parades de les escoles i poca cosa més.
Hi havia, sí, efectivament hi havia gent firmant llibres i tal, però el gruix, l'atenció se l'emporta,
doncs les escoles i els partits polítics que el que volen és això, no?
Doncs que hi vagi la gent perquè els vegin, no?
Sí.
És una mica un sentiment que molta gent ja comença a veure, que efectivament Sant Jordi és llibres i roses
i tot el que més és una altra cosa.
No vol dir que no hi pugui ser, sinó que potser ha de ser en un altre moment i en un altre lloc, no?
Però bé, simplement diem que sí, que s'ha fet, però que hi ha altres maneres de veure-ho i que...
De fet, també va en línia en què vau posar, no?, a l'editorial, potser de la més de mil...
Sí, però que no és una cosa només nostra, és a dir, certes entitats ja comencen a reconèixer que, bueno,
quin és el seu paper, si a l'hora de parlar es parla i després no...
Com que hi ha aquesta sensació que no se les escolta?
A veure, això no és només en el món de la cultura, vull dir que...
Però bé, en el cas que ens ocupa és aquest.
Què més et puc dir? Doncs bé, ja, com sempre, en els breus hi ha notícies curtes, aquest mes ve...
També de sis pàgines a la secció de notícies curtes?
Quatre o cinc.
Bé, va.
Quatre o cinc, quatre... gairebé sí.
Moltes de l'àmbit de la cultura, però bé, parlem també de l'acte que ens va fer la setmana passada,
de la col·locació de la Stolperstein, la pedra recordant la figura del Francisco Casares,
i amb alguna foto... Bé.
Molt bé.
En l'àmbit de cultura, parlem de l'oferta dels casals d'estiu del 2025 a Sant Lluís.
Sí, que és força extensa.
Correcte.
També parlem, aprofito, els actes de la Festa Major de l'Ateneu,
que serà a finals d'aquest mes de maig, entre el 23 i el 25,
i, a més, com sempre, les seccions habituals, el comerç,
que parlem en aquest cas de la botiga de Campeixos,
i la història...
Molt bé.
Bé, què més vols que t'expliqui?
Per exemple, el tema dels debats per aquesta temporada ja...
Estem en baixa forma i no...
De moment no, no, aquesta temporada?
No, tenim en mente reprendre el tema dels debats a la tardor.
Després de l'estiu, a veure si recuperem forces,
i tenim un parell d'idees de tema,
que ara no puc desvetllar perquè tampoc no estan concretats i tal,
però jo crec que a la tardor estarem en condicions de reprendre el ritme dels debats
i fer, com sempre, venim fent 3 a l'any, eh?
D'acord.
El que passa que portem part de l'any passat i aquest any que estem allò.
Pel que fa, per exemple, als esports, ara que s'acosta ja als finals de temporada, no?
No sé si a la secció d'esports dediqueu a...
Bé, hem aprofitat al màxim.
Malauradament, com que anem tard, ens ha permès actualitzar determinada informació
en relació als dos equips més, diem-ne, de més nivell, que serien el hockey,
que finalment s'ha obligat a haver de jugar el play-out de permanència.
Bé, i ara no l'han jugat, no?
No, em sembla que el primer partit és la setmana vinent,
el cap de setmana de la setmana vinent,
i el Sant Jus Atlètic, que té a falta d'un partit pràcticament assegurat,
quedarà tercer segurament,
i jugarà la promoció de 100 a la tercera federació.
Seria l'última categoria de caràcter estatal,
per dir-ho d'alguna manera.
Bé, veiem-ho, és el primer any a la categoria,
i no deixa de ser una resposta sorprenent i bona, no?
També, Josep Lluís, estem a l'Equador, no?
Si no vaig a Rada, de la legislatura, del mandat municipal?
Sí.
No sé si, a vegades, algun cop, la Vall d'Aversa ha fet així una valoració, no?,
amb alguns partits, no?
Com havia anat aquest...
No ho hem fet de moment, no descarto que de cara a després de vacances,
a la tardor, a setembre, puguem reprendre una miqueta el tema,
voldríem fer una tanda d'entrevistes als polítics,
com vam fer a la legislatura anterior, a mitja...
Veurem si ho fem més endavant, però, bueno,
el que passa és que el tema de les entrevistes tenim una cartera molt llarga
i cada mes només hi cap una.
Clar.
Llavors hem de...
No, no, sí, sí, s'ha d'anar combinant i s'ha d'anar pitjant.
Sí, perquè els partits polítics, si comences, has d'acabar, vull dir...
No, no, clar, i n'hi ha uns quants, o sigui...
Exacte, encara que hi ha algú que segur que no el convidarem,
això ja ho sabem, però la resta són uns quants
i si comences has d'acabar amb tots de tirada, no?
Bé, suposo que ho farem, però en parlarem a la tornada de vacances.
Molt bé.
També, Josep Lluís, us vam veure a la Vall d'Avers el dia de Sant Jordi, precisament.
Com va el número de subscripcions?
Es manté bastant estable perquè costa molt, la veritat, costa molt.
Nosaltres vam fer aquest any, vam renunciar a estar a Can Gienestar.
la Vall d'Avers ja ha sigut des de sempre, quan organitzava l'Ateneu,
vam existir i hem sigut sempre, no?
I aquest any vam declinar la possibilitat d'anar-hi, per tot plegat, no?
I vam demanar, i se'ns va concedir, poder estar a peu de carrer
i vam estar en una parada, doncs, al costat de Cal Llibreter,
al carrer Bonavista, a Raval Mercat,
i vam estar inclús moltes més hores, més del doble de les hores
que habitualment estaries en un acte a Can Gienestar.
No és que es traduís amb major nombre de subscriptors,
vam fer algun, però sí que el tracte és més fàcil.
És un altre públic, el públic que va a Can Gienestar
va molt relacionat amb les escoles, amb pares i mares de les escoles,
i no els interessa gaire més que l'escola dels seus fills i res més.
I la facilitat d'arribar al personal...
Per experiència de diversos anys,
la veritat és que estem més contents,
no tant pel nombre de subscriptors,
sinó pel grau de coneixement
i la conversa que pots establir amb el públic.
Al dematí, el públic del carrer Bonavista és un...
A la tarda hauria de ser un altre, no, entenc?
Absolutament.
Al migdia no hauria de haver-hi massa gent poder.
Entre quarts de tres i les cinc, ni un ànima.
A partir de les cinc, parelles joves amb canalla.
I a partir de quarts de set, fins a passar de les vuit,
cues per comprar llibres d'un altre públic,
entre jove i gran.
I al dematí, doncs, és més la gent que va a comprar,
però que s'aturen, compren...
Bé, són...
És una altra història, és una altra història diferent.
I la veritat és molt més cansat,
perquè són moltes més hores per nosaltres,
però la impressió general és que el teu missatge arriba millor,
encara que no s'hagi reduït en més...
com a mínim hi ha receptivitat i t'escolten.
És un altre públic, és un altre públic.
I en aquest sentit quedem contents
i jo crec, jo crec, si ens deixen,
l'any que ve hi tornarem.
Clar, això depèn de cada any, de com cau el Sant Jordi, de si es fa...
Encara, jo crec, jo crec, ara m'estic avançant
a una cosa que no està del tot definida, no?
Però jo diria que l'any que ve tornarem a voler
estar a peu de carrer el dia de Sant Jordi.
No sé si es fa, com sempre,
l'acte previ el diumenge anterior a Can Llinestar,
no sé si hi serem o no,
però jo crec que pel caire...
Si no canvia molt el caire de com es fa a Can Llinestar,
jo crec que m'inclino a que no hi serem,
perquè no és un acte propi de Sant Jordi.
no hi ha llibres, no hi ha...
Està més pensat pel lluïment dels partits
i fer campanya.
Llavors, no ens interessa i em temo,
no ho afirmo categòricament,
però em temo que no hi serem a Can Llinestar l'any que ve.
Molt bé.
Doncs, Josep Lluís, de la revista del mes de maig,
no sé si ens quedava alguna coseta pendent.
Bé, en el tema d'esports, deixa'm dir una cosa,
que és que parlem d'un Sant Justenc
que es diu Canya Sergio de Oliveira,
és un brasilèier que va venir fa uns anys aquí,
que encara que milita en un club de Madrid,
però és de Sant Just i em sembla que entrena a Esplugues,
i... o a Barcelona,
i ha estat campió d'Espanya de judo.
Ostres!
Ho dic bé, de judo o de judo, sí.
D'acord, i és Sant Justenc, eh?
És Sant Justenc, en tant que viu aquí,
però crec que té 20 anys
i va venir amb 14 anys a viure a Sant Just.
Bé.
Llavors, doncs, bé,
ens ha semblat que és un esportista no conegut,
individual,
i que igual que parlem dels clubs,
també parlem a vegades de les individualitats
que estan algunes aquí,
altres volten pel món
i que porten d'alguna manera
la seva relació amb Sant Just, no?
Totalment.
I amb això estem.
Molt bé.
Parlem també, deixa'm ja que queda temps, no?
Sí.
En el tema dels esports,
encara que no l'hem...
està relacionat amb l'esport,
però l'hem col·locat a la zona dels breus,
de les notícies curtes,
perquè, malauradament,
té a veure amb un incident
que hi va haver al camp de futbol
fa...
el diumenge anterior de la Setmana Santa,
d'unes corredisses,
insults,
cadires volant
i coses d'aquest tipus,
i no hem volgut fer sang del tema,
però sí que n'informem.
I hem parlat amb els clubs implicats,
a partir d'una notícia que ens arriba
d'un espectador directe dels fets,
perquè va més enllà del que és,
malauradament,
encara hi són esdeveniments
d'aquesta mena de violència
dintre del món del futbol.
Aquest té una connotació, a més a més,
provocada per un tema de
presumptes...
insults racistes,
i recalcul,
presumptes,
però confirmat per diverses fonts,
i que, a més a més,
hi rom en un camp
del costat,
que hi ha uns nanos
d'infantil,
de 12 o 13 anys,
que estan jugant,
i que es veuen
l'espectacle,
corredisses,
i que veuen
que el seu partit
s'ha de suspendre.
Llavors, em sembla que
no n'hi ha prou
en predicar els valors,
sinó s'han de
fer valdre
i s'han d'aplicar.
I, bé,
no fem valoracions,
simplement informem dels fets,
però creiem que
s'escapa una miqueta
d'allò que habitualment passa
en molts camps,
que és alguna celebrada.
Aquí algú ha perdut els papers,
i no és un pare
esbojarrat, no?
Molt bé.
Queda dit.
Oh, i tant.
Josep Lluís,
manquen 5 minuts
per les 12 en punt.
Repassem la gent
on pot comprar
la revista
a la Vall d'Avers
d'aquí uns dies?
Sí, com sempre,
el cal llibreter
del carrer Bonavista,
el cal escrivà
de Salvador Espriu,
el quiosc del carrer Nord,
el quiosc La Mallola,
i a Cala Margarita
del carrer Major.
Molt bé.
Recordo que
no hem fet més campanya,
però volem ampliar
els llocs
on es pugui,
amb botigues
de qualsevol mena
que del poble,
i hem de reprendre
aquesta,
una mica,
per estar a més...
Per estar a més punts, no?
A més punts,
encara que se'n vengui una.
és igual.
Bé, que tinguin els comerços,
ni que sigui
a 4 o 5 exemplars, no?
Exactament.
Com poder vendre.
A veure,
el nostre fort
són les subscripcions,
estem a la ratlla
dels 450,
aquella campanya
que mantenim,
d'aquella esperança
d'arribar als 500,
la mantenim,
però,
com deia abans,
és un degoteig,
perquè hi ha
poques altes
i poques baixes.
Ens anem mantenint.
Ja.
Si més no,
els últims anys
hem canviat
la tendència
sempre negativa
del saldo anual
i ara
hem recuperat una mica
i aquest any
estem allò a la part,
no?
Bé, bueno.
Bé,
a poc a poc.
A poc a poc, sí.
Hem de seguir persistint.
I tant.
Josep Lluís,
moltes gràcies,
que vagi bé
i ens tornem a saludar
d'aquí un mes.
A vosaltres.
A vosaltres.
Comença un dia nou
a sobre les taulades
veient com balla
la foscom la matinada
la teva pell brillant
com una estrella rana
jo vull quedar-me
a viure entre les teves mans
un crit a l'univers
i se trenca la veu
el nostre amor
té tan valor
que no té preu
brindem per les persones
que han deixat petjada
pel dia que ens va portar
molt la nostra mare
i és igual
que costi tant
no hi ha res gratis
però estem aquí
tot al meu costat
enamorant-me
d'aquesta vida
que estem vivint
i és igual
estem de guais
que sembla un somni
però està passant
l'angoixa
a marxa
i mira de lluny
però no m'espantes
si estic amb tu
les fulles aguantant el cel
vull ser feliç
sense entendre res
el pes que tinc de voler
ser qui vull ser
no em serveix
comença el dia nou
amb el tranja de fons
tot allò que cou
em fa ser així com sóc
vull sentir que en tinc prou
en saber que ho dono tot
i que queda temps
per fer-ho millor
i és igual
que costi tant
no hi ha res gratis
però estem aquí
tu al meu costat
t'enamorant-me
d'aquesta vida
que estem vivint
i és igual
estem de guais
que sembla un somni
però està passant
l'angoixa marxa
i mira de lluny
però no m'espantes
si estic amb tu
la sort que tinc de tu
la set que tinc de tot
un punt de lluny
un pou de pors
fes-me tocar el sol
fins que em cremi
fes-me creure en tot
fins que em trenqui
la sort que tinc de tu
la set que tinc de tot
un punt de lluny
un pou de pors
fes-me tocar el sol
fins que em cremi
Catalunya Ràdio
les notícies de les 12
Bon dia, us informa Joan Bota
El nou papa
Lleó XIV celebra
aquesta hora
la seva primera missa
a la Capella Sixtina
del Vaticà
una cerimònia
que fa davant
de tots els cardenals
que ahir el van escollir
com a nou pontífex
i com a successor
per tant
del papa Francesc
enviats especials
al Vaticà
José Antonio Rodríguez
i Mònica Mas
bon dia
Hola, bon dia
en la seva primera homilia
com a líder
de l'Església catòlica
Lleó XIV
ha fet la seva primera intervenció
en anglès
ahir no ho va fer
la seva llengua materna
per demanar als cardenals
que s'assumin
el seu nou pontificat
ja que són ells
els que l'han escollit
per liderar l'Església
també cal destacar
que les dues lectures
d'aquesta missa
l'han fet dues dones
una monja en anglès
i la segona
també l'ha fet en castellà
una altra dona
laica
per tant podria interpretar-se
com un gest d'obertura
de l'Església
a les dones
que va iniciar tímidament
el papa Francesc
en el seu anterior pontificat
de moment
continua aquesta missa
Mònica Mas
Catalunya Ràdio Roma
Més notícies a la Riera
L'abat de Montserrat
diu que la comunitat
està contenta
amb l'elecció del nou papa
amb un perfil molt complet
i d'una certa independència
i destaca
els vincles
amb el passat del santuari
Monistrol de Montserrat
Natia Dell
Bon dia
Parla de joia
davant a l'elecció
i destaca
que el nom triat
estic inspirat
amb el papa Lleó XIII
que és qui al segle XIX
va proclamar
la mare de Déu de Montserrat
patrona de Catalunya
se'l coneixia popularment
com el papa social
el papa dels treballadors
i això no pot ser casualitat
ha dit l'abat Manel Casc
un papa que va fer
tota una obertura
en la doctrina social
de l'Església
que va intentar acollir
els reptes
de la revolució industrial
de les reclamacions
de la dignitat
del treball
els cardenals
mai trien els noms
a l'atzar
i ha dit que el nou papa
va fundar per una parròquia
anomenada
Mare de Déu de Montserrat
no ha fet cap referència
concreta a convidar-lo
pel milanari
perquè es considera
que això
ja és casa seva
i sempre és benvingut
Natia Dell
Catalunya Ràdio
Monistrol de Montserrat
Telefònica
torna a ser investigada
per la Comissió dels Mercats
i la Competència
que li ha obert
un expedient sancionador
per les exigències
de permanència
en els seus serveis
de televisió
la investigació analitza
una possible infracció
derivada
de l'incompliment
dels compromisos
que Telefònica
va acceptar
per poder comprar
DTS
a l'antiga Soge Cable
el 2015
entre aquestes obligacions
i havia el fet
que la companyia
no podia incloure
als clients
una permanència
que estigués associada
directament
o indirectament
als serveis
de televisió
de pagament
L'Hospital de Can Ruti
obre la primera consulta
de l'Estat
per atendre
persones afectades
per patologies
derivades de pràctiques
de sexe anal
des de l'abril
que es va inaugurar
aquesta consulta
sobre quinzenalment
aquesta unitat
vol trencar tabús
davant d'aquesta pràctica
que pot provocar
fissures
hemorroides
o malalties
de transmissió sexual
entre d'altres
a Badalona
David Àngela
Bon dia
Bon dia
Aquesta unitat
neix per atendre
una realitat social
associada a l'homosexualitat
masculina
tot i que va molt més enllà
segons els seus responsables
un dels seus objectius
és trencar el tabú
sobre aquesta pràctica
mil·lenària
Sandra Bela
especialista
en coloproctologia
i en responsable del servei
principalment
el principal motiu
de consulta
és el dolor
i aquí és quan
nosaltres
detectem
que pot haver-hi
hemorroides
pot haver-hi
fissures
pot haver-hi
infeccions
de transmissió sexual
que són les causants
del dolor
en alguns casos
pocs
però pot haver-hi
cert component
psicològic
però primer
hem de descartar
que realment
no hi hagi
alguna cosa física
que impedeixi
tenir una vida sexual
anal
satisfactòria
una sonda especial
de l'època soviètica
que es va enlairar
el 1972
caurà a la Terra
entre aquesta nit i demà
i en una àmplia zona
que inclou bona part d'Europa
tot i que el més probable
és que caia al mar
o en una àrea no poblada
preocupa el fet
que la van preparar
per resistir
les altes temperatures
i la pressió de Venus
i per tant
podria quedar intacta
en el seu pas
per l'atmosfera
de la Terra
és el que ha explicat
aquesta emissora
el doctor en enginyeria
aeroespacial
de la UPC
Miquel Sureda
un objecte
d'aquesta mida
i d'aquesta massa
s'haurien de desintegrar
però aquesta sonda
en concret
com que està preparada
per aguantar
les temperatures
i pressions extremes
de Venus
el més probable
és que no es desintegri
que arribi gairebé intacta
a la superfície terrestre
podent suposar
doncs un perill real
Esports
l'entrenador del Girona
Miquel Sánchez
ha estat hospitalitzat
per un problema de salut
segons ha informat
aquest matí al club
Miquel es troba
en observació mèdica
per precaució
i evoluciona favorablement
el tècnic també
hem és un comunicat
per explicar
que els metges
li han aconsellat
reposar durant uns dies
per la qual cosa
no dirigirà
el partit de demà
amb el Vilar Real
Mentrestant
el Barça i el Madrid
continuen preparant
el clàssic de diumenge
que podria ser decisiu
pel títol de Lliga
a tot això
la 35a jornada de Lliga
comença ja aquest vespre
amb un Les Palmes
Rayo Vallecano
amb Ater Polo
aquest vespre a les 8
es juga
el segon partit
de la semifinal
de la Lliga Femenina
entre el Terrassa
i el Sant Andreu
amb avantatge
per les barcelonies
per 1 a 0
si el Sant Andreu guanya
es classificarà
ja per la final
on es trobarà el Sabadell
que ahir va eliminar
el Mataró
si el Triomf
és pel Terrassa
hi haurà un tercer partit
de desempat
i en Hockey Patins
el Noia viatja
aquest migdia
cap a Matosinyos
Portugal
una partida demà
i disputarà
la Final Four
de la Champions masculina
els de Sant Sadurn i de Noia
jugaran
una de les semifinals
davant el Barcelos
l'altre la jugaran
el Benfica
i el Porto
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bon dia
passant 6 minuts
a les 12
us informo a Mariona Salas Vilanova
Sant Just d'Esberna
està treballant
en l'elaboració
del nou pla local
d'infància i adolescència
per construir aquest document
l'Ajuntament
ha fet una crida
a la participació
dels infants i adolescents
del municipi
el procés
inclou una enquesta
adreçada als joves
i espais de reflexió
coordinats
per l'espai de participació
on nois i noies
poden expressar
com veuen el poble
i quines millores proposen
també hi col·laboren agents educatius
i socials
que aporten la seva experiència
en l'àmbit de la infància
totes les aportacions recollides
ajudaran a definir
polítiques municipals
dels pròxims anys
amb l'objectiu
de garantir el benestar
la protecció
i el desenvolupament
dels infants i adolescents
de Sant Jús
Aquest dissabte
el Club Patinatge Artístic Sant Jús
celebra el trofeu
Primavera Sant Jús
una competició amistosa
de patinatge lliure
que tindrà lloc
al complex esportiu
de la Bonaigua
a partir de les 9 del matí
la cita reunirà
patinadors i patinadores
dels nivells 0 a 4
i del nivell 11
a Benjamí
amb exercicis adaptats
a cada categoria
per participar-hi
cal haver-se inscrit
prèviament
i els horaris detallats
es poden consultar
al web del club
El trofeu compta
amb el suport
de l'Ajuntament de Sant Jús
i la col·laboració
de tot patir
Jardilan i la Via en Papier
Aquest diumenge 11 de maig
la línia T3 del tram
que connecta Sant Jús
amb el centre de Barcelona
patirà afectacions
pel pas de la 45a cursa
del Corte Inglés
El servei quedarà interromput
entre les parades
de Francesc Macià
i d'una universitària
des de les 5 del matí
fins les 11
aproximadament
Aquesta incidència
també afectarà
les línies T1 i T2
en el mateix tram
La resta de la xarxa
de tram
funcionarà amb normalitat
a partir de l'hora habitual
d'inici del servei
Tram preveu restablir
la circulació completa
cap a les 11 del matí
però recorda
que l'horari pot variar
segons el desenvolupament
de la cursa
Per més informació
es poden consultar
els canals oficials
de tram
i el web de la cursa
I això ha estat tot
Tornem amb tota l'actualitat
s'enjustenca
a l'informatiu complet
de la UNA
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern
98.1
Les 12 i 13 esteu escoltant Ràdio d'Esvern
i ara parlem amb l'Aranxa, que és astròloga
i ens parlarà de com estan els planetes
i de com ens afectarà aquests dies.
Què tal, Aranxa? Bon dia.
Bon dia, bona hora.
Sí, sí, sí. Molt bona hora
per xerrar una estona
sobre els planetes.
Sí, sobre els planetes i sobre el canvi climàtic
que estan a mitjans de maig
encara estem amb roba de tardor.
Increïble.
Ui, a veure, Aranxa, que no t'escolti el Carles
perquè abans hem fet la previsió del temps
i el Carles ens ha dit que les temperatures
que estem tenint són normals per l'època,
que el que no és normal era estar a 25, 26, 27 graus,
com teníem fa un any o dos.
Jo ja em quedo amb aquesta nova normalitat.
Si ha de ser així, jo encantada.
També, no?
Perquè ho he de posar tota la roba d'hivern,
que mai hi havia un impàs.
Ja passaven de l'anorac a la mànica curta.
O sigui que encantada
perquè tornem a tenir temporades a intermitxes.
Doncs el cel el tenim,
que sembla que sempre que hi ha programa
és perquè hi ha una lluna nova o una lluna plena,
cosa que també és veritat,
perquè en realitat tenim aquests fenòmens cada 15 dies.
Llavors, el dilluns justament tenim una lluna plena,
una lluna plena a escortir.
I, bé, ja sabem que aquest fenomenes zoològic
es dona precisament quan després de sis mesos
va haver-hi un moment on el sol i la lluna
es van trobar a escortir,
la lluna ha seguit el seu camí dia a dia
i sis mesos més tard el sol,
que és la consciència,
il·lumina aquest astre
que és el responsable
que tinguem un registre
de tot allò que ens passa
a nivell emocional,
a nivell inconscient.
Tot allò que té a veure amb la nostra part
més íntima,
la que més protegim,
la que més vulnerable ens fa sentit.
Llavors, quan aquesta lluna
està a escortir
o s'il·lumina
quan té el sol com un focus
posant-hi tota la seva intensitat,
el que fem és
comprendre coses
en l'àrea d'escortir,
que és la més il·luminada.
Què passa?
Les llunes plenes,
com són combinacions
de processos lunars,
són moments també
molt intensos emocionalment parlant.
I clar,
portem tot el que va d'any
amb una creu còsmica,
amb una casa,
amb un rectangle
a dintre del que és la carta solar
que va evolucionant,
la carta natal,
hem tingut des de principis d'any
un aspecte que és ja, de fet,
molt tens.
Hem tingut una tensió
entre Mart i Plutó,
dos planetes,
els dos molt intensos,
Mart és el carrer
i Plutó és el destructor.
De fet,
la passada l'unació
que vam tenir,
que era una lluna nova
a Tauró,
i de fet,
també vam parlar
d'aquest fenomen
de quan va marxar
tota l'electricitat.
De l'apagón, sí.
L'apagón ja ens quadrava
amb tota aquesta energia
que està ara mateix latent,
que està, d'alguna manera,
mobilitzant la realitat.
Perquè, d'una banda,
tenim una energia
que és molt taurina,
que és on està el sol,
que està demanant estabilitat,
que està demanant seguretat.
D'altra banda,
tenim a Mart, a Lleó,
que està demanant fer
una expressió més individualitzada.
I, d'altra banda,
tenim a Plutó, a Quari,
que és el canvi
a través d'una destrucció
de tota aquella manera
de vincular-nos socialment.
La destrucció de lo social
per donar lloc
a una nova manera
de vincular-nos,
d'espressar la necessitat
i de reclamar el tema social.
Llavors, amb aquest content
que ja era molt intent,
tenim una donació a Esculpir
que, d'alguna manera,
el que ve és apropar el Zoom.
Hi ha un àmbit de conflicte,
hi ha un àmbit de tensió.
Ens està passant,
ens està passant
amb coses que veiem
a la nostra part per la realitat.
Poden estar passant
circumstàncies,
a nosaltres o a persones
properes a nosaltres,
que estan traduint crisis,
que estan traduint moments durs,
que estan traduint moments
molt incòmodes.
i això pot estar passant
perquè l'última oposició bèstia
entre Mart i Plutó
va ser farà un parell de setmanes.
Llavors, en aquesta lluna,
aquesta lluna nova,
és com,
com d'alguna manera
estic crucessant jo
tot això a nivell intern
que està passant.
És un prendre consciència
d'aquest registre d'incomoditat,
d'aquest registre de crisi,
d'aquest registre
amb tot el que suponga,
tot el que suposa
viure totes aquestes problemàtiques,
per mi,
des d'aquí lloc les gestiono?
Des de la desesperació
i el drama
i tot està malament
i em poso dramàtic
i em poso a escorpiar?
O des de la consciència
de la responsabilitat,
des de la maduresa
i decideixo agafar
d'alguna manera
el més proper
a un timó
dintre de tot el que
la situació
en pugui permetre fer.
Llavors,
tot i que
si miréssim
la carta natal
i l'estudiéssim
detingudament,
el que veuríem
és que les energies
que estan des de temps
són molt desestabilitzadores.
És desestabilitzadora
l'energia durà,
que és l'energia
del llempeg,
del canvi
de la innovació,
de l'electricitat,
de les xarxes socials.
Realment per això
vam tenir un apagón.
l'energia de Plutó
és destructora.
Ja.
L'energia de mar
és intensa
i és darrera.
Però, i Aranxa,
com canvien?
No, has dit ara,
agafem una,
si miréssim
una carta natal
o una carta astral,
has dit,
com canvien
les cartes astrals
d'un dia a l'altre?
O sigui,
canvien,
vull dir,
canvien molt?
La carta natal
depèn del naixement.
Si tu neixes avui
i la teva companya de classe
va néixer demà,
compartiré pràcticament
tota la carta,
menys la lluna
i l'ascendent,
possiblement,
perquè és el que més la vida
es mou.
Però si miréssim la carta,
si fem una carta natal
com si algun nen
nascés ara mateix,
sí, sí, sí, sí.
El que veuríem
és un aspecte
molt i molt temps
al cel,
que no es desfarà
ni aquest any
ni el vinent,
que estarà latent
molt temps
perquè el que s'està fent
és un canvi
molt lent,
molt progressiu
i que està destinat
a canviar la maquinària
interna
del rellot
que és la realitat.
llavors,
què estem veient?
Bé,
estem veient
tot això,
petites conseqüències,
petits moments
de crisi
que el que ens estan demanant
és
no et vagis
el drama,
no te'n vagis
a reobrir
els acords de ferida,
els acords de dolor,
sinó
que el que hem d'intentar
és
prendre una
posició,
una perspectiva
madura,
conscient
i justament
quan tenim
una lluna
plena,
escorpí,
el que estem
és
d'alguna manera
integrant-nos
o vivint
d'una manera
més orgànica
la veritat
del cicle
de la vida
perquè
taura
i escorpí
ens parlen d'això.
Tauro
és els recursos
naturals,
materials
que necessito
per estar viu,
és el camp,
és el menjar,
és la natura,
i què passa
quan acumulo
molt de taura?
Les coses
se'n moren,
se'n podreixen.
La mateixa terra
que dona la vida
que és taura
també és
des de la sepultura
que és escorpí.
Llavors,
hi ha una mica
de tot això
que té a veure
amb entrar
en un procés
on ens reconciliem
amb
aquesta polaritat
de tot el que ens envolta.
Però ens reconciliem
amb coses
de l'exterior
o amb sentiments nostres?
Amb un fluït
de la vida
on allò
que a mi m'ha passat
no té per què
convertir-se
en aquesta crisi,
en aquests problemes,
allò que m'està
generant
una desestabilització,
d'alguna manera
no podem
només
posar el foc
amb allò
i quedar-nos
allà
paralitzats.
D'alguna manera
hem d'entendre
que la vida
o com la vida
funciona
està subjecta
a unes regles
que són
i que seguirem
funcionant
més enllà de mi.
Són part d'un cicle
que va més enllà
de nosaltres.
Escorpia
ens ve
com a demostrar
que tot
ha de morir
per tornar a néixer
justament el sol
que està a taura,
que ens parla
de la vida,
que ens parla
de la solaritat,
és això,
no?
Què necessita
la natura
per créixer?
Necessita terra,
necessita recursos,
tot allò
que floreix,
tot allò
que s'estandeix
està associat
a l'energia de taura.
i està a taura
amb ella.
Això vol dir
que la manera
que tenim
de prosperar,
la manera
que tenim
d'avançar,
d'espressar la vida,
l'energia de la vida,
ha de canviar.
I per això
el que hem de tenir
és un registre
de dir
totes aquestes crisis
que he viscut fins ara,
tots aquests moments
d'inestabilitat
que em generaven angoixa,
els he transitat
sempre des d'un lloc
poruc,
des d'un lloc
coval,
on m'he quedat
paralitzada
per la meva por,
o m'he quedat
paralitzada
per les meves emocions
més infantils,
més dramàtiques,
més victimistes.
I ara,
amb aquest sol
a taura,
pren partit
per simplificar
les coses a la vida,
pren partit
per anar a la vida
i per canviar
el xip,
per canviar
la manera
que he tingut fins ara
d'abordar això.
Tant la meva manera
de posicionar-me
respecte al cicle
de com són les coses,
sinó també
la meva manera
de distribuir-me el meu temps,
la meva manera
de connectar-me amb la realitat
i amb la vida.
Hi ha d'haver un canvi
en tot això.
Ralentit,
connectat.
I el canvi
ha de venir
o ens l'hem de proposar
fent nosaltres?
Ens l'hem de proposar
a base d'estudiar,
d'estudiar-nos,
d'estudiar
les nostres respostes,
d'estudiar
des d'aquell lloc
fins ara
hem estat
vivint
vivint
fins al punt
de dissoltre'ns
els nostres problemes.
Estudia,
observa
la teva capacitat
de pensar
què estàs pensant
tot el dia
i estàs donant
voltes
tot el dia
als mateixos problemes.
Perquè si és així,
aquesta lluna
el que t'està convidant
és que ho vegis,
clar,
que estàs fent això,
per anar-te
a una manera
nova
de manifestar,
de manifestar
una realitat,
de manifestar
una abundància,
però nova.
Vale,
sí,
se't van podrir
les bledes,
bueno,
però sí,
creu-les
i d'una vegada
llença-les
i agafa
aquest terreny
tan fèrtil
i prova
una altra mena
de contigo
o prova
una manera
diferent
de fer-ho.
Vale,
sí,
aquesta feina
no va sortir
o vale,
aquesta relació
no va sortir.
Bé,
ja,
deixa-ho estar.
Esculpir bé
ha donat
aquesta lliçó,
deixa que marxi,
dóna-li,
dóna-lo,
llença-la,
la bossa,
la brossa,
directament allà,
deixa de guardar
aquest cadàver,
una cosa que ja no és.
Ai.
Perquè hi ha una fusió,
no?,
hi ha una fusió
i una dependència
moltes vegades emocional
respecte d'aquestes coses
que ens han fet sentir molt.
Ah,
sí,
sí.
Allò
amb el qual hem sentit molt
ens quedem fusionats.
Llavors,
és un moment
on prenem consciència
d'allò
que estic fusionat
però que possiblement
no és el que necessito
per prosperar.
i un sol atauró
sempre és una energia
disponible,
meravellosa,
per prosperar.
És l'energia
d'una vida
en expansió
i s'està morar
el que està clar
que el magnató és
sigues conscient
de totes aquestes
idees,
pensaments
i emocions
a les que estàs
entrelligat
com si fos
un tracte
d'un pacte
de sang
i comença
a canviar el xip,
reinventa,
canvia.
Jolín,
es fa com una mica dur,
eh,
per això,
a Aranxa.
Sí,
però està bastant bé
perquè justament
tenim molt recent,
segur que amb
tot aquest aspecte
que et deia,
aquesta posició
de Mati Plotó
que hem tingut
les últimes dues setmanes,
segur que ens ve
molt,
molt fàcil
recordant-nos
de l'última
entre cometes
crisi que hem pogut tenir,
sigui l'àrea de vida
que sigui,
com deia,
feina,
parella,
fills,
casa,
el que sigui,
mirem com estem
qüestionant-la,
perquè tenim,
normalment les llumnes
plenes arriben
en un moment
on podem arribar
a una conclusió
o podem arribar
a una confrensió,
a una lucidesa,
llavors,
ho tenim a huevo,
ho tenim,
tirem del fil,
hosti,
em va passar això
amb la jefa
o em va passar això
amb aquesta companya
o em va passar,
ostres,
pensa-hi,
què estàs durant
i voltes
encara avui?
Home,
ho tens a huevo,
si t'està dient
la lluna plena,
agafa això
i ara,
què t'impedeix
de cara al proper dilluns
anar amb una actitud
diferent,
amb una mirada
diferent?
Canvia,
permeta't
canviar,
perquè això
té garanties
que t'obrirà
com a resultat
algun tipus
d'abans
que expressarà
la vida,
l'abundància
i la prosperitat
d'una manera inesperada
però d'una manera segura
i generarà una estabilitat nova,
generarà un punt
de referència,
no?,
més enllà
d'aquest apego
malaltís i tòxica
a aquestes emocions
que hem sentit
tan fortes.
T'he sentit?
Sí,
sí,
o sigui,
la idea és
atrevir-nos,
no?,
a fer aquest canvi
per després aconseguir
aquest punt
d'estabilitat.
Clar,
però el problema
sempre amb escorpí
és que escorpí
és una energia
que se sent molt.
Normalment
quan hem tingut
un trauma,
el problema
que la vida
se sent,
vull dir que
es nota.
Que es queda molt
enganxada
l'emoció
a nosaltres.
Hi ha una fusió.
Quan vivim
un trauma
de la naturalesa
que sigui,
el problema
és que no ens
en desempeñaguem
moltes vegades
del que vam sentir.
Quina sigui
la naturalesa
d'aquest trauma,
n'hi ha traumas
de tota mena,
respectant
el que cadascú
consideri com a trauma,
però el problema
de l'energia
d'escorpí
és que allò
que em traumatitza,
allò que ha de marxar,
que a més
que em treuen
d'una manera
potser violenta,
allò es queda,
es queda
polonant amb mi,
es queda enganxada,
i la meva ment
se'n va
involuntàriament
una i una altra vegada
als records
d'allò que va passar.
I això
ens treu
moltíssima energia
per poder construir
i materialitzar
una realitat.
I això
és el que ens diu
aquesta lluna plena.
Mira-ho,
mira-ho clar,
quants pensaments
al dia,
quin percentatge
dels teus pensaments
al dia
encara
estan anant
en aquella direcció
on ja saps
que no t'esperes res.
Mira-te al davant,
transforma't,
canvia.
Hi ha una expressió
de prosperitat
i de creixement
i d'agafar-te a la vida
que només estàs regalint
que tinguis
un camí
de mulls nous
cap endavant.
Bé,
doncs escolta'm,
així intentarem fer-ho,
no?
Aranxa d'això
de mirar cap endavant.
Sí, però ja et dic,
el fil del que tirar
podria ser això,
no?
Què és allò
que quan em quedo sol
i el cap se'n va una mica,
doncs cap a quins records
m'estic anant,
cap a quins pensaments
evidentment
d'aquests incòmodes,
d'aquests desagradables,
que estiguin traduint
algun tipus
de criri
o de...
que m'invideix
estendir-me
i respirar
i sentir-me un
en aquest segle
de la vida
que és inevitable.
Molt bé.
Doncs escolta'm,
Aranxa,
moltíssimes gràcies.
Avui hem parlat
sobretot
de les energies
de l'Escorpí,
que està allò
amb la lluna plena.
Però és necessària,
evidentment és necessària.
És alguna cosa
de morir
per deixar espai
perquè regeneri el tegit
i donar peu
a una vida nova.
Sí, sí, sí.
O sigui,
que estem justament
a això,
veient-ho des d'un lloc madur,
veient-ho des d'un lloc conscient
i escollint.
Molt bé.
Doncs res,
Aranxa,
que acabis de passar
un bon divendres,
també un molt cap de setmana.
Igualment.
I res,
ens tornem a trobar
la propera setmana
el divendres
amb més qüestions.
Sí, Déu vol.
Oita.
Sí,
que acabi molt
de la lluna plena.
Gràcies, Aranxa.
Una abraçada.
Adéu.
Adéu, bonica.
Adéu.
Adéu, adéu.
Adéu, bonica.
Un nou dia ha començat,
em lleva al teu costat,
respires lentament.
Un nou dia t'ha abraçat,
et lleves i no saps
que enyorarem aquest moment.
Les casualitats
són les que ens han portat
a viure aquest present.
que jo no en sóc conscient.
si m'esperes,
si m'esperes allà fora
et cantaré.
Et cantaré.
Escriurem que tot no va ser fàcil,
cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem amb els dies regalats
i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
Escriurem que tot no va ser fàcil,
cantarem la nostra vida en un parler.
Marxarem caminant per les estrelles
i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
i ara que tot ha acabat
que no tinc al meu costat
et sento
diferent.
Amaguen un calaix
les mirades d'amagat.
Les cançons que em vas cantar
són les que vull cridar.
Si m'esperes
allà fora
et cantaré.
Escriurem que tot no va ser fàcil,
cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem amb els dies regalats
i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
Escriurem que tot no va ser fàcil,
cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem caminant per les estrelles
i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
t'escriurem que tot no va ser fàcil,
t'estic cantant la nostra història en un paper.
Marxarem amb els dies regalats i amb els dies regalats.
t'escriurem que tot no va ser fàcil,
t'escriurem que tot no va ser fàcil,
t'escriurem que tot no va ser fàcil,
recordant tots aquells dies.
I amb el somriure que tu sol sabies fer.
Escriurem que tot no va ser fàcil,
cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem amb els dies regalats
i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
Escriurem que tot no va ser fàcil,
cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem caminant per les estrelles
i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
Escriurem que tot no va ser fàcil,
cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem amb els dies regalats
i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
Escriurem que tot no va ser fàcil,
cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem caminant per les estrelles
i amb el somriure que tu sol sabies fer.
Classificats per la final de patinatge artístic.
No tot era físic ni mental,
també era sentimental.
Tu i jo festejàvem i representàvem Espanya.
a l'Olimpíada d'hivern del Tenedà.
Abans de sortir t'ho vares dir.
T'attesaries amb jo i vaig contestar avui mos casam,
sigonya amb la medalla d'or.
En sincrònia i a màxima velocitat,
te'n vas a l'aire amb una força increïble
i a punt de caure't allà.
Te'fats a morta i jo vaig alerta.
Feim una corba oberta,
agafa energia i teixec només amb una mà.
Fas una gràcia de ballarina
a la punta dels patins,
sona un redoble de bateria
i feim com t'hi discutí.
Han atxurat sa creuent mirades,
crec que els ha agradat.
Feim una atxura d'estàtua final
mirant-te'at sota i el rient i a l'anat.
ballar amb aquesta melodia moderna
a una pista de gel de Calgari 88.
Ja sona sa cançó per megafonia,
Atlantis is calling, S.O.S. for love.
Es locutor se repassa entre Rússia,
va treure un nou i mig.
Els favorits eren suets i tenien
just un nou setanta-sint.
Aixequen ses taules
i tots mos posen un deu.
Véns capa jo amb abrasses i plores
i m'atropitges un peu.
li demanam un jutge de pista
si mos voltes a ell.
Es en directe i ho televisen
a tots ses cinc continents.
Dins d'amunt t'es pòdium amb sa medalla
mos donem sa mà.
Senten pes micros així com mos llasen
i dins sa tele tu i jo mos besàm.
ballar amb aquesta melodia moderna
a una pista de gel de Calgari 88.
Ja sona sa cançó per megafonia,
Atlantis i Scolic S-O-S-P-L-O-V.
ballar amb aquesta melodia moderna
a una pista de gel de Calgari 88.
ja sona sa cançó per megafonia,
Atlantis i Scolic S-O-S-P-L-O-V.
T'he dit que no em venia de gust.
Ja, però mira com estic.
Ara no em pots demanar que pari.
Cari, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de mà que tinc.
Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat.
Ui, ui, ui, mira que exagerada.
Tia, que només t'he fet una broma.
Tampoc has d'estar bona.
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties.
Prou violències masclistes.
Les violències vers les dones
s'amaguen rere actituds quotidianes
que semblen inofensives.
No ho són.
No hi contribueixis.
Departament d'Igualtat i Feminismes.
Generalitat de Catalunya.
Ve d'aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores de Contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del dematí.
Us hi esperem a tots.
Sentiu és la sintonia del benvinguts, benvolguts i ben trobats.
Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes
i les curiositats d'aquí i d'arreu.
Fem ràdio amable, parlollent tranquil i culturalment curiós.
Benvinguts, convidat i amanitat.
Benvolguts, viatges, història.
Ben trobat, cultura.
Tot això ho escoltareu en els benvinguts, benvolguts i ben trobats
aquí, a Ràdio d'Esvern.
Bits. Molt més que nits d'electrònica.
Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Ara escoltes Ràdio d'Esvern.
Són les 12 i 40. Esteu escoltant Ràdio d'Esvern.
passarem a fer ara ja l'última secció del dia i de la setmana.
Acabarem fent psicologia amb l'expert, amb en David Fernández, que ja el tinc al telèfon.
David, què tal? Buenos días.
Muy buenos días, Núria. ¿Cómo estás?
Bé, hoy tenemos ya el plan, la guía para hablar sobre superar el miedo al fracaso,
consejos o cómo afrontar los errores para que se conviertan al fin y al cabo en oportunidades.
¿Qué es exactamente, David, el miedo al fracaso y por qué lo experimentamos?
¿Cómo a lo mejor influye nuestra educación o la cultura en esa percepción del error, del fracaso?
Claro, el miedo al fracaso es algo que casi nos inculcan de pequeñitos.
Eso luego persiste durante toda la vida.
Cuando somos pequeños tenemos, bueno, pues casi una serie de premios cuando las cosas nos salen bien.
Y mucho castigo o mucha reprimenda cuando las cosas no las hacemos bien del todo.
Con lo cual, casi que nos volvemos adictos a hacer las cosas bien.
Queremos que nos salgan bien y también nos damos cuenta que esos premios que nos dan para que nos salgan bien
tienen que ver mucho con la valoración que nos hacen de nosotros, con nuestro amor, nuestro cariño,
cómo realmente pues vamos a ser valorados.
Eso se va convirtiendo en algo que cuando vamos creciendo casi por nada del mundo queremos no hacerlo bien.
Queremos tomar buenas decisiones, queremos que nos salga bien, queremos que todo esté muy alineado con lo que nosotros tenemos en nuestra expectativa.
Ahí es donde cada vez se hace más complicado el miedo a fallar.
Claro, a lo mejor tendríamos que empezar a cambiar esa mentalidad de fracaso por la de a lo mejor aprendizaje o nuevos retos.
O vale, lo he hecho mal, pero no es el fin del mundo, ¿no? Es cambiar un poco esto.
Sería así, sería lo correcto, aunque es muy complicado porque ya desde pequeñitos nos comparamos, nos valoran.
Yo creo que incluso los padres a la hora de hablar es, mi niño ya camina, ya dice papá, ya tiene nueve meses
y ya empezamos como a estar orgullosos de todas las hazañas que hacen nuestros hijos, que es para estarlo.
Pero a veces ponemos tanto énfasis que le empezamos a dar como una importancia a que haya ese crecimiento tan rápido y tan prematuro.
Vamos al colegio, ha sacado un 8, ha sacado un 10 y el otro ha sacado un 7. Empezamos a comparar.
Entonces, claro, cómo entender que si sacas un 7 está muy bien, porque entiendes que sabes un 7 con respecto a lo que te han preguntado
y que lo más importante es tener esas ganas de curiosidad y que un 10 está bien, pero que un 7 es perfecto y que solo intentarlo es perfecto.
Es como cambiar demasiada programación de pequeño, pero evidentemente siempre tendremos la oportunidad de cambiar la programación,
tengamos la edad que tengamos, para entender que cualquier oportunidad es un aprendizaje.
Claro, y luego ese miedo al fracaso también hace que evitemos riesgos precisamente para esto,
por el temor a ese fracaso, a equivocarnos y a que eso no nos acabe de sentar muy bien, ¿no?
Claro, claro, lo que hacemos es evitar riesgos. Claro, si creo que voy a equivocarme...
Pues ya no lo hago.
Y al no hacerlo, pues tengo menos oportunidades de intentarlo, con lo cual a veces el querer hacerlo siempre bien
o ser muy perfeccionista lleva a una parálisis, lleva a no hacer cosas que te hacen crecer por miedo a que no te salgan como tú quieres que te salgan, ¿no?
En cambio, aquel que lo intenta, que no está tan pendiente del resultado, sino que está observando cuál es la consecuencia,
como si la vida fuera un laboratorio, que lo he comentado en alguna ocasión.
Tú coges y experimentas y el resultado solo forma parte de la experiencia que has experimentado,
con lo cual si te sale bien es perfecto y si no, has aprendido. Sabes que lo tienes que hacer de otra manera.
Vale, vale. Y quizá también, ¿no? Tendríamos que, bueno, mentalizarnos de no tener miedo al error,
de saber que en algún momento u otro nos vamos a equivocar y que eso no tiene por qué significar un fracaso
o si esto lo supone de que no es el fin del mundo y que podemos remontar, ¿no?
Tener esa fortaleza también, esas técnicas para asumir errores.
Claro. Más que verlo como que no es un fracaso, verlo como que esa oportunidad me ha enseñado algo.
Me ha enseñado a cómo tengo que hacerlo de otra manera para la próxima vez.
Entonces, cuanto antes me equivoque, o si me equivoco muchas veces, me volveré más experto.
Mejor. Porque es casi imposible no equivocarse. El problema es no querer equivocarme.
Pero cuantas veces yo me vuelva a equivocar, más experto me haré de algo, de alguna materia en concreto.
Claro. Tomar el error como parte del crecimiento personal, ¿no? Es decir, que nos podemos equivocar de que va a haber errores,
pero que no está mal. Eso no es que equivocarse que los errores no están mal, sino que forman parte, ¿no?
De ese desarrollo, de ese crecimiento que todos estamos constantemente día a día sometidos, no solo los niños, ¿no?
Totalmente. Se dice que Thomas Edison, que hizo la bombilla de luz, tuvo que hacer mil bombillas para que le saliese el invento de forma correcta.
Con lo cual, fracasó 999 veces. Y no fracasó ni una sola vez. Simplemente, cada vez que hacía la bombilla y no salía como él esperaba,
tenía un aprendizaje más que le llevó a convertir esa bombilla, aunque fuera la mil, la que hoy en día todos conocemos, ¿no?
Claro. Construir también, quizá, una mentalidad más resiliente, ¿no? O apoyar ese papel que hay en los errores de cara a la innovación, a la creatividad,
sacarle un poco de provecho. Yo creo que esto también influye, por ejemplo, en el sistema educativo aquí en España. El error, a lo mejor, se penaliza mucho.
Sí, sí. Totalmente.
En otros sitios, en cambio, en otros países, bueno, es que lo leía el otro día, ¿no? De que, por ejemplo, en bachillerato, ¿no?
Aquí, al menos en España, es como que todo el día exámenes, poniéndonos a prueba, y en otros países es como una etapa donde la gente va, literalmente, a equivocarse, a probar, ¿no?
Totalmente, es así. De hecho, en las empresas, en las evaluaciones del desempeño, que son, pues, una especie de, bueno, pues, de parar a reflexionar sobre el rendimiento del profesional
para luego, pues, incentivar con más salario, incluso con algún tipo de subida de categoría, se dice que en Estados Unidos algunas empresas están incorporando
que tienen que decir qué tipo de error han cometido y tienen que poner un error que haya sido grande y si no hay errores es que no han tomado el riesgo suficiente.
Entonces, es buenísimo entender que, incluso para ellos ser promocionados o ser aumentados salarialmente, tienen que poner que hay un error dentro de ese año
que haya sido impactante para que ellos entiendan cómo han podido llegar a aprender algo que les haga crecer.
¡Guau!
Y aquí, bueno, pues, a veces hay empresas americanas que lo copian y hay otras que están lejos de ahí, ¿no?
Claro. ¿Y tú qué dirías, David, no? ¿Qué dirías que puede el miedo al fracaso, quizá esconder también otros miedos más profundos como, no sé, el rechazo o quizá la pérdida?
Claro, totalmente. Yo creo que al final, detrás de todo éxito, queremos ser, pues, queridos.
Lo que busca el ser humano es que lo amen, que lo quieran. Y hacemos las cosas muy bien para que nos quieran y nos amen.
Hay personas que incluso vienen a consulta y me dicen, yo no lo creo porque tengo mucha seguridad.
Pero cuando empezamos a trabajar en mucha profundidad, vemos que al final siempre es lo mismo, que nos quieran.
Y entonces, pues, claro, tomamos decisiones con mucho miedo a tomar decisiones que nos salgan más.
Que conseguimos, que equivocemos a alguien que realmente...
David, te estamos perdiendo, ¿eh? Creo.
Sí.
David.
Sí.
Se te oye muy entrecortado.
A ver, ahora, ahora, ahora sí.
¿Ahora mejor?
Ahora genial, sí.
Vale, pues, disculpa.
No, no, no.
Me quedaré quieto, ¿vale? Puede ser que haya sido la zona.
Vale, pues, no. Comentaba que muchas veces el hecho de, bueno, de...
No tomamos ese riesgo porque no nos quieran, ¿no?, cuando las cosas nos salgan mal.
Que ahí, en el fondo, está ahí ese ser querido como humanos, como personas, como personas que somos importantes para los demás.
Tenemos mucho miedo a no ser queridos y es normal, ¿no?
Claro, esto pasa cuando, bueno, cuando ese miedo al fracaso está vinculado sobre todo a la presión familiar o quizá a la presión social, ¿no?
Que pensamos que a lo mejor, pues, ya no nos valorarán o que no nos tendrán tanto en cuenta o que nuestra imagen va a ser diferente a la que tenían de nosotros.
Claro, también los padres muchas veces nos dicen o decimos, es que estoy orgulloso de ti, estoy orgulloso.
Y cuando nos lo dicen, cuando las cosas van bien, con lo cual tenemos mucho miedo a que no nos vayan bien las cosas, ¿no?
A veces no estamos orgullosos de que nuestros hijos sean autónomos a la hora de tomar decisiones, de que arriesguen, más allá de que salga como tenga que salir.
Y eso hace que, si estás programado y condicionado desde esa manera, pues, sea como muy complicado fallar, ¿no?
O por lo menos asumir que puedes fallar.
Claro, y tampoco es lo mismo, quizá, ¿no? El miedo al fracaso en el ámbito académico, en el ámbito laboral, en el ámbito personal.
Es que hay muchos ámbitos, ¿no? En el que a lo mejor una persona se puede sentir fracasado en uno, en el otro no.
¿No? Entonces...
Totalmente. El miedo a fallar es el miedo a fallar, que muchas veces lo que hacemos es extrapolarlo, ¿no?
A cualquier parte de ámbito. El que tiene miedo a fallar en la escuela tiene miedo a fallar en el trabajo, tiene miedo a fallar en la familia.
Lo que sí que es cierto es que, entre los consejos que yo doy, es permitirte hacer pequeños fallos, ¿no?
Pequeños fallos perfectos que te lleven a una imperfección, ¿sabes? Aunque sea pequeña.
Y eso para mí es flexibilizarnos, arriesgarnos a tomar decisiones que no sean demasiado grandes, ¿no?
Porque al final el miedo es el miedo, ¿no? Con lo cual el miedo nos genera un disgusto mayor, ¿no?
Que cualquier otra cosa. Pero pequeños fallos que nos arriesguemos, donde la consecuencia no es muy grande,
y que nos haga, pues, entender que la vida, tomando riesgo, pues a veces te puede salir bien, ¿no?
O que si te sale mal, no pasa nada. Que tienes el poder de volverlo a hacer de otra manera, ¿no?
Claro. Sí, a lo mejor... Bueno, también nuestras experiencias pasadas, ¿no?
Aquí también juegan un papel importante en el desarrollo del miedo al fracaso después, ¿no?
Que hayamos tenido quizá una mala experiencia, o... ¿no? Y que nos coja miedo, y que luego al volverla a repetir
o tener que hacer algo parecido, pues tengamos ese miedo de, buah, me va a volver a pasar lo mismo, no lo voy a...
¿Sabes? Aunque sea un error del pasado o un fracaso anterior, ya ir con ese miedo de, me va a pasar lo mismo...
Sí, es verdad. Y a veces no solo...
No te entretienes en ver que hiciste mal, o que de alguna manera que hizo que aquello no saliera como tú querías,
sino que el hecho de que saliera mal borra todo lo que has trabajado, ¿no?
Muy sí.
Es como si... Imagínate que el señor Edison hace una bombilla y le sale mal y ya no hace nada más,
porque se siente que ha fracasado, porque tendría la expectativa de que a la primera iba a acertar.
Sí, gracias a Dios, pues el señor Edison aprendió de su error y dijo que he fallado,
ostras, pues voy a hacerlo diferente, ostras, no sale, que he fallado, voy a hacerlo diferente,
hasta que al final lo logró. Pero muchas veces nos rendimos, porque ese fallo nos dice,
no eres suficientemente bueno, no lo estás haciendo bien, y a partir de ahí pues tiras la toalla.
Claro. Y qué papel juega aquí, ¿no? También el autodiálogo, lo que nos decimos a nosotros mismos en el miedo al fracaso,
eso también se puede trabajar quizá más a nivel de terapia, ¿no? Trabajar ese autodiálogo,
tener algunas frases así como ya buscadas y pensadas para, en esos momentos en que nos viene ese miedo, ¿no?
Decir, venga, va, lo voy a probar, lo voy a intentar.
Claro. De hecho, Nuria, es muy importante lo que estás diciendo, el autodiálogo,
el diálogo interno que tenemos las personas es lo que hace que vuelvas a hacer otra bombilla
o que dejes de hacer ninguna bombilla más, ¿no?
El tema es que tú te puedas decir a ti mismo o puedas incluso darte cuenta cómo te hablas tú a ti mismo, ¿no?
En el momento que te hablas mal y dices, seas fracasado, es que tú no vales para esto,
ser consciente de cómo te estás hablando.
A partir de ahí es, claro, depende de tu diálogo interno, tendremos que modificarlo, ¿no?
Puedes decir, eres un fracasado como eres maravilloso, pero puedes decir, eres un fracasado en este momento, ¿no?
Que acabas de fallar y tienes otra nueva oportunidad para hacerlo diferente.
Entonces, es reeducar a ese diálogo interno que se dé muchas más posibilidades.
Y ese es el gran reto.
De hecho, todo radica ahí, en cómo nos hablamos a nosotros mismos,
qué clase de creencias tenemos y a partir de ahí nos hacemos mucho mejores.
Y aparte de que un fracaso tampoco nos define, ¿no?
Es decir, que podemos tener ese miedo al fracaso sin haber tenido fracasos,
pero a lo mejor por experiencias de haber visto a alguien que sí que le haya pasado.
Podemos haber tenido muchos fracasos, alguno menos,
pero eso tampoco como personas, ¿no?
No nos podemos dejar llevar solo por esto.
Totalmente, y eso forma parte del diálogo interno,
entendiendo que un fracaso no te define, sino es un comportamiento,
algo que yo tengo que observar y que soy una persona que al final toma riesgo
y por eso se fracasa.
Pero no eres un fracasado, como muchas veces el diálogo interno nos hace en la cabeza pensar
que ya no somos buenos, ¿no?
Porque hemos fallado en esta ocasión.
Claro.
Y tú, David, ¿crees que es recomendable exponerse, o sea, de forma intencionada,
al error como técnica terapéutica?
O a lo mejor depende del paciente o es muy arriesgado?
Yo, o sea, depende del paciente, eso claro está.
Pero es muy bueno exponerse al error, a un error muy pequeñito.
Es como cada día poderse exponer a un error pequeño y ver un poco qué consecuencias tiene,
¿no?, esa exposición.
Y a veces depende del caso y demás, pero cuando se da este tipo de técnica,
la gente empieza como a, guau, a ver que puedes ponerse al error y que no pasa nada.
Y que además son errores que ellos escogen, ¿no?
Con lo cual casi están preparados para entender que puede haber una serie de consecuencias.
Y se da cuenta que las consecuencias que ocurren son mucho menos de las que ellos esperaban, ¿no?
Sí, que es todo como que se ve, como que se magnifica todo un poco antes, ¿no?
Y luego se veía, vuelve todo a su nivel, ¿no?, a su estatus, a su nivel normal.
Que a veces es lo que se magnifica, ¿no?
Todo como lo que va a pasar, lo que predices que puede pasar, si te equivocas, ¿no?
Claro, te pongo un ejemplo.
Igual el jefe dice, esta tarde entrégame este trabajo.
Y la persona sufre mucho para tener ese trabajo por la tarde.
Pero la persona se atreve a decir, mira, esta tarde no lo voy a tener,
lo voy a tener mañana.
Y la persona le dice, el jefe, ah, vale, perfecto.
Y esa persona ha estado sufriendo mucho por no saber o por el miedo a tomar una decisión
que el otro piense que le va a pensar que, ostras, pero es que es un flojo,
es que no sabe tener la tarea.
El diálogo interno que te haces es demasiado grande.
Y luego, a lo mejor, cuando te arriesgas a hacer algo diferente,
la respuesta es, ah, muy bien, perfecto.
David, son casi ya la una, lo hemos de dejar en este punto.
Si te parece, nos volvemos a hablar ya la semana que viene.
Muy bien, perfecto, Nuria.
Pues gracias.
Pues buen fin de semana.
Igualmente, que vaya bien.
Adiós, David.
Venga, muchas gracias.
Hasta luego, adiós.
Adiós.
Gairebé la una del migdia.
Nosaltres deixem el programa en aquest punt.
Us hem estat fent companyia des de les 10.
Que passeu un molt bon cap de setmana.
Nosaltres tornarem dilluns també a les 10 del matí aquí a la Rambla.
Ens podeu seguir a xarxes socials, a Twitter i a Instagram,
arroba la Rambla981 o arroba ràdio d'Esvern.
Ara, l'informatiu migdies amb Mariona Salas Vilanova
per estar al dia de tot el que passa a Sant Jús
i per la tarda de 5 a 7 al magazín El Refugi amb Dani Martínez.
Bon divendres i bon cap de setmana.
Música
Música
Música
Música
Fins demà!