Medellà de Maduro o no Maduro és
ha saltat la legalitat internacional i ha intervingut d'una manera brutal i assassina un país sobirà. I aquest, des de la perspectiva del fet central, tot l'altre ja són elements que ens situen en una tessitura de blanquejar, de legitimar d'una manera més o menys gelada que hi ha intervencions més o menys bones en funció
de si a qui s'intervé és o no és de la nostra corda. I entre nosaltres, és la posició de Xina en aquests moments. Xina el que està dient, i em sembla que és on els hem de situar en aquests moments, és que hi ha una legalitat internacional, hem de respectar la sobirania dels diferents país, i hem de ser capaços de trobar escenaris internacionals de resolució d'aquests conflictes, sense haver d'entrar en la intervenció violenta i armada. Perquè avui ha sigut penitenciola, premar potser Colòmbia, passar potser Mèxic, i potser el proper és governària, la Unió Europea.
Sí, jo com a mi m'agradaria que no se m'interpretés, perquè estic aquí, diguéssim, en cap cas, jo he posat al damunt de la taula una qüestió de causalitat. El que jo dic és que Venezuela no és una democràcia, s'ha convertit en un col·lac per molts dels seus ciutadans, de la mateixa manera que ho és Cuba,
I, malauradament, lamento que aquest règim no hagi sortit bé per algunes persones que hi haguessin dipositat la seva confiança, però no, és una democràcia. I l'altra cosa és la intervenció dels Estats Units contravé completament el dret internacional i crec que obre la porta... Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.
Ràdio Tosbert, 98.1. Ràdio Tosbert.
Bon dia, passant 7 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla. Avui arrenquem el programa mirant una mica enrere, mirant les festes que acabem de deixar. Aquests dies de Nadal que sempre passen o molt lents o massa de pressa. Avui, com s'acostuma a dir, tornem a la normalitat. Toca deixar enrere els excessos, els horaris desendreçats i tornar a la rutina, sigui laboral, estudiantil o vital.
De fet, això no vindria a ser una altra cosa que torna a agafar el pols del dia a dia. Però abans de posar la directa, permeteu-me que ens aturem un moment més, perquè fa molt poquet han passat els Reis per Sant Just i, com cada any, a la meva carta els vaig demanar el de sempre. Salut, pau, amor, prosperitat, res fora del normal, aparentment, però si mirem els titulars, si escoltem les notícies...
Si observem el món que ens envolta, potser aquest any més que mai cal subratllar aquestes paraules. No com un desig ingenu, sinó com una necessitat col·lectiva. No sé si els Reis ens ho acabaran portant o no, perquè això no és un regal que es deixi sota l'arbre i ja està. No és una flor d'un dia, és un pas que es du a terme al llarg del temps.
Ja veurem si aquest 2026 és una mica més dolç que l'any passat i també dependrà segurament de nosaltres. Permeteu-me també començar el programa d'avui amb un record. Un record sincer per en Lluís Martínez, veí de Sant Just d'Esvern, que ens va deixar la setmana passada, finals d'any. En Lluís havia treballat a l'Ajuntament durant molts anys, havia fundat l'associació Amics del Barri Sud i sobretot era una d'aquelles persones profundament estimades al poble.
Una persona compromesa, propera, d'aquelles que feien tot el que calgués per Sant Just. Aquest cap de setmana se li ha fet un homenatge, un comiat alternatori municipal, i des d'aquí també ens hi volem sumar, tot fent aquest comiat sentit a una persona santjustenca d'aquelles que deixen petjada. Gràcies, Lluís. I ara sí, amb aquest record, amb aquest desig de salut, de pau i de futur, amb les ganes de seguir fent ràdio, de seguir treballant i de seguir mirant cap endavant, comencem el programa d'avui. Soc Daniel Martínez,
I ara comença la Rambla.
I arrenquem donant un cop d'ull, com sempre, el sumari d'avui, dimecres, 7 de gener. Arrencarem el programa amb les notícies de Sant Just, tot seguit amb les portades dels diaris amb Mariona Sales, i també parlarem de les efemèrides del dia i fent un repàs, com sempre, al temps, amb en Carles Rius. Després dels bolletins de les 11...
Marxarem a l'entrevista del dia amb Marta Musà, que avui parlarem dels cursos de català, i tot seguit, de vins, a l'espai de vins amb el celler de Can Mata, amb l'Astrid Goldstein. Per tancar el programa a la tercera hora, parlarem amb en Josep Lluís Gil, de la Vall d'Avers, doncs, farem un repàs d'aquest nou número, d'aquesta noua edició, que sortirà aquest mes de gener, i tancarem el programa amb emocions, amb l'Elisa Linares. Tot això, de 10 a 1, aquí, a Ràdio d'Esberna.
Doncs esperem que us hagin portat moltes coses als Reis. Nosaltres tenim moltes ganes de continuar fent ràdio, de continuar fent la Rambla aquí a Ràdio d'Esvern i començarem, com sempre, amb bona música. Us deixem amb una cançó. Tornem de seguida, com dèiem, amb les notícies de Sant Jus. Fins ara.
Ja tenen 16 anys i ara totes crema refreguen els cossos pels camps del costat. Un vestit de flors
Marxen les hores buscant pigues noves, tan sols els ocells les han vist, agafant les piscis sabent que és l'inici, sobre els seus caps s'ha fet de nit. Quan li agafa la mà,
No passa el temps, saps que t'estimo, mai m'ha passat. No sé què som, què està passant? I entre uns dits els dits de l'altre, com si fos un videoclip. Què ens ha passat? No sé què som, però què ho ha passat?
La Jana ja dorm, perquè quan sent un pit contra l'esquena li agafa la son. L'Eva s'ha llevat, està molt nerviosa perquè té un examen a la facultat.
que no sap cap tema dels 30 que té per llegir. S'apropa la Jana, que ve per darrere, diu que amb ell ha après a ser feliç. Quan li agafa la mà.
No passa el temps, saps que t'estimo, mai m'ha passat, no sé què som, què està passant. I el record, les tardes bones, com si fos un videoclip del que ha passat, de tot el que som, però que guapa estàs.
Li fa un petó al front. Mentre la camilla la Jana fa estona que pensa que es mor. Una mica més. Un terç d'una joia ja és fora del temple on la vida neix.
i té els ulls de la gena i quan plora sols l'Eva somriu. Ja passa vegades que algunes històries tenen un final feliç.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just, parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo.
Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
Passen dos minuts d'un quart d'onze del matí. Nosaltres arrenquem el nostre magazín, com ho fem sempre, amb l'espai de notícies de Sant Jus. Ho fem saludant a la cap d'informatius, Mariona Salles. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Com va tot?
Molt bé, ja hem acabat les vacancetes o els dies de les festes de Nadal. I bé, doncs amb ganes de començar aquest nou trimestre i de seguir aquí portant la informació de Sant Justenca a Ràdio d'Esvern. Perfecte, com han anat els Reis? Molt bé, s'han portat molt bé. Sí, t'han portat moltes coses. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, no em puc queixar.
Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs res, nosaltres, com dèiem abans també, a l'obertura d'aquest magazín, esperem que us hagin portat moltes coses. Ara el que ens porta la Mariona no seran pas regals, seran notícies, i arrencarem en tres, amb els tres titulars de la jornada d'avui dimecres. Començarem parlant de Sant Just...
que aplica la nova taxa de residus amb canvis en el càlcul de la quota. També parlarem del balet clàssic que arriba a l'Ateneu amb el tren Canous i tot seguit tancarem aquest espai amb el taller d'estimulació cognitiva per la gent gran que torna a la vagoneta. Mariona, comencem parlant, però, de residus.
Exacte, i és que el nou sistema de la taxa de residus ja està en vigor a Sant Just des de l'1 de gener amb l'objectiu de garantir una gestió més justa i eficient i incentivar la correcta separació dels residus. El model introdueix canvis tant en la quota com en la manera de calcular l'import final vinculant-lo als hàbits de reciclatge de cada llar.
La taxa es divideix en una part fixa anual, que se situa a 96 euros per habitatge, que és una quota inferior a la del 2025 gràcies als bons resultats del sistema actual, i també una part variable, que depèn del nombre de dies d'obertura del contenidor de la fracció orgànica durant el 2026.
Per tant, com millor se separin els residus, menys es pagarà. Les llars amb més de 48 obertures anuals de la fracció orgànica no abonaran la part variable, mentre que els imports augmentaran en funció d'un ús més baix del contenidor. Aquesta part variable es calcularà al llarg del 2026 i es cobrarà al 2027.
El sistema incorpora reduccions de la quota segons els ingressos i el nombre de persones empadronades, amb descomptes del 50% o del 95% per rendes més baixes, així com una bonificació del 100% de la part variable per les llars que facin autocompostatge. Amb aquesta mesura, l'Ajuntament vol avançar cap a un model més sostenible i equitatiu, en què l'esforç individual per separar correctament els residus tingui un retorn directe per la ciutadania.
Doncs seguim amb més qüestions. Passem del reciclatge a cultura. Concretament, marxem a la Casa de Cultura de Sant Just.
Exacte, marxem a l'Ateneu de Sant Just, que acollirà el 10 de gener a les 7 de la tarda la representació del Trencanous, que és un ballet clàssic a càrrec del Centre de Dansa de Catalunya, amb una proposta apta per a tots els públics. L'espectacle narra la història d'una nit de Nadal plena de fantasia en què la petita Clara rep un trencanous, que després d'un conflicte amb el seu germà Fritz cobra vida i la condueix a un viatge màgic cap al món meravellós on els somnis i la imaginació es barregen.
La producció manté l'essència del clàssic, amb música de Tchaikovsky, i una adaptació coreogràfica de Roser Muñoz i Joan Boix. La funció té una durada d'una hora i 30 minuts, amb entreacte, i és organitzada per l'Ère d'Activitats de l'Ateneu i l'Extag, i té un preu de 10 euros per a socis i sòcies de l'Ateneu i 14 euros pel públic general i menors de 30 anys. Les entrades es poden adquirir a través d'entrepolis.com, a la edició que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Molt bé, doncs un punt de cultura, passat festes, tot i que, com comentava la Mariona, és un espectacle bastant nadalenc, perquè el trenc a nou sempre se'l relaciona bastant amb Nadal. Exacte. Molt bé, doncs passem a més qüestions, tanquem avui aquest espai de notícies municipals amb salut, concretament també amb unes accions que s'estan duent a terme al nostre municipi, com ja vam comentar fa unes setmanes. Mariona.
Exacte. La vagoneta acollirà el 13 de gener a les 5 de la tarda l'inici d'un taller d'estimulació cognitiva adreçat a la gent gran, que és una activitat pensada per millorar i prevenir el deteriorament cognitiu i combatre la soledat no desitjada, a través del joc i la interacció social. El taller treballa en un entorn lúdic i participatiu, diversos processos mentals com la memòria, l'atenció, la competència matemàtica i lingüística, la percepció, la planificació i l'organització, així com l'activació de les funcions executives i el desenvolupament d'habilitats socials i emocionals.
Les sessions es basen en jocs de taula que fomenten la participació, el benestar personal i la cohesió de grup, afavorint el sentiment de pertinença al barri. És una activitat cíclica que es du a terme cada dimarts, fins al 23 de març, amb dos torns, de 5 a 2 quarts de 7 i de 2 quarts de 7 a 8, i que cal inscripció prèvia. El taller és organitzat per la IAC, que és l'Associació d'Inclusió i Acompanyament a la Comunitat, i també compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just.
Molt bé, doncs, dit això, fem un repàs a les tres notícies que hem destacat avui aquí a l'espai de notícies municipals, a l'espai de notícies de Sant Jus. Hem començat parlant que Sant Jus d'Esvern aplicarà la nova taxa de residus amb canvis en el càlcul de quota. El nou sistema manté una part fixa reduïda i incorpora una part variable segons l'ús del contenidor orgànic amb reduccions i bonificacions per les llars.
Aquesta aplicació es va dur a terme a partir d'aquest 1 de gener, per tant ja és aplicada aquesta nova taxa de residus. Hem parlat també de cultura, del balet clàssic que arriba a l'Ateneu de Sant Jús amb el tren Canous. El centre de dansa a Catalunya representarà l'obra el 10 de gener amb una funció oberta a tots els públics. I hem tancat aquest espai amb el taller d'estimulació cognitiva per la gent gran que torna a la vagoneta a les sessions.
Es faran cada dimarts fins al 23 de març amb dos torns de tarda i requereixen inscripció prèvia. Ara sí, fem un punt i a part perquè marxem una petita pausa de publicitat. Tornem de seguida amb les portades dels diaris. Fins ara.
Amb tots vosaltres, veus de la parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la parròquia.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Benvolguts oients de Ràdio d'Esvern, tot l'equip de Just Sardanes, el Carlitus, el Faust, el nostre assistent virtual i jo mateix, us volem desitjar molt bones festes, que passeu un Nadal entranyable, un cap d'any excitant i que els reis us portin el 2026 ple de felicitat. Just Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre, els dissabtes de 10 a 11 del matí i naturalment el podeu seguir per internet al portal de radiodesvern.com Bones festes!
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Mas Lluï, Carretera Reial, Camp Mogulell i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
5 minuts per dos quarts d'onze del matí. Arrenquem amb les portades dels diaris.
I comencem com cada matí amb la portada del diari Ara, que tracta molts temes, des de la loteria del nen, que es va celebrar ahir, fins també temes polítics i de seguretat global. Comencem amb aquest mateix tema, amb seguretat global, Mariona?
Comencem amb seguretat global, dient que els líders europeus defensen Groenlàndia davant de Trump. Diu que França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Espanya i Polònia responen a l'amenaça sobre el territori danès. Diu que Sánchez enviarà tropes de pau a Ucraïna i la coalició dels voluntaris pacta la seguretat futura per a Kiev. També que el president dels Estats Units descarta eleccions a Venezuela i diu que ell pilota l'actuació al país.
En fotografia principal, parlem del sorteig del nen, diu, pluja de milions a Catalunya del sorteig del nen. Els Reis d'Orient també han portat la sort de la loteria del nen. El primer premi del sorteig ha caigut en una desena de poblacions catalanes, on els afortunats s'embutxacaran 200.000 euros per dècim. El número guanyador és el 6.703.
Doncs felicitats a tots els premiats i premiades. Recordem que la grossa de Nadal no va haver tanta sort a Catalunya, que no va estar tan repartida. En aquest cas, la loteria del Nens sí que ha estat més repartida en tot el territori. Marxem a més qüestions de la portada del diari ara, Mariona.
Veiem també que el diari ara parla d'un home sense llar que mor a Barcelona, al pàrquing on malvivia, en plena onada de fred. I tanca portada el diari ara avui, dient que Francesc Torrealba i David Uclés són Premis Pla i Nadal en una nit d'esperança i memòria. Molt bé, doncs marxem a més qüestions, marxem a la portada del periòdico.
I el periòdico en català destaca també en miniatura el premi gros del sorteig del nen, que arrega 11 poblacions catalanes. Més qüestions, pel que fa al titular principal, diu, els dos familiars estan al capdavant de la presidència i de l'Assemblea Nacional, Delsi i Jorge Rodríguez.
controlaran Venezuela després de Maduro. Trump diu que té el comandament del país i descarta eleccions a curt termini. Ciutadans venezolans veuen el seu estat en un buit legal davant l'actuació política i també diuen des de la Casa Blanca que no exclou recórrer a l'exèrcit per fer-se amb Groenlàndia.
Pel que fa a més qüestions, llegim ara una cita d'Eva Gollinger, assessora internacional, que diu que Delsi ha aconseguit el poder negociant amb els Estats Units. Imatge principal, la del rei Felip VI, amb Eleonor i Letícia, ahir a la Pasqua Militar a Madrid. El rei defensa un ordre global basat en normes.
Felip VI valora en la Pasqua Militar el paper fonamental de la indústria de la defensa per aconseguir una dissuasió creïble. Més qüestions. Ens aturem ara la radiografia territorial del Partit Socialista, el Partit Socialista Obrer Espanyol, en tensió per les crítiques internes i l'inici del cicle electoral amb la desfeta Extremadura.
També ens destaca en el negoci a l'alça que llogar un traster a Barcelona o Madrid ja és més car que una plaça de pàrquing. Al sector viu un boom derivat de l'eclisi de l'habitatge i el teletreball. Pel que fa a Europa, enviarà una força multinacional a Ucraïna si hi ha foc, si hi ha alto el foc.
I pel que fa a Barcelona, invertirà 10 milions per ampliar bolires a la Sagrada Família. Doncs això és tot a la portada del periódico en català. Marxem ara a la Vanguardia, Mariona. Doncs la Vanguardia obre amb el nou ordre internacional, dient que Europa defensa Dinamarca davant l'assetjament dels Estats Units a Grenlàndia, i que Alemanya, Espanya, França, Itàlia, Polònia, els Països Baixos i el Regne Unit fan costat a Copenhague, però s'obren a bordar amb Washington la seguretat de l'àrtic.
I també, pel que fa a aquest tema, veiem que Trump descarta eleccions a Venezuela, diu que el president dels Estats Units va descartar ahir unes eleccions a Venezuela a curt termini, diu que primer hem d'arreglar el país, i diu, reunit amb legisladors i republicans, com veiem a la fotografia, tot i que a la fotografia en concret només se'l veu a ell com si estigués celebrant alguna cosa. Migs d'ensants, sí, mig ballant, perquè és el típic gest que fa quan celebra alguna cosa. Exacte.
Doncs això, que estava reunit amb legisladors i republicans, i va expressar el seu temor per la possibilitat de perdre les eleccions de mig mandat. Diu, els demòcrates trobaran una raó per destituir-me.
Aturem-nos un moment aquí, Mariona, perquè el que està passant a Venezuela encara no ho havíem pogut comentar aquí al programa de forma més ampliada i realment el que està passant és que aquest senyor Donald Trump el que ha volgut és fer un canvi de rumb a Venezuela o li interessa realment el que hi ha a Venezuela, perquè aquesta és també una altra qüestió, la qüestió econòmica i també la qüestió del petroli. Home, sí, ell va fer aquest segrest al president de Venezuela i ja de seguida
No se n'amagava, ja va començar a parlar de petroli, va dir que Venezuela havia robat el petroli dels Estats Units, que em dius si el petroli està a Venezuela, no sé per què hauria de ser dels Estats Units, i ja de seguida no se n'amagava. I se li van veure evidentment el que deies tu, els interessos econòmics que hi ha darrere.
Ara no sé com seguirà avançant aquest tema. Dins de la població de Venezuela també hi ha opinions molt diverses. Hi ha gent que havia celebrat aquesta intervenció dels Estats Units. Molta gent també, evidentment, la condemnava i no estava d'acord perquè al final no deixa de ser un moviment imperialista. I bé, seguirem seguint aquest tema perquè continuarà sent tema de portada i tema del dia en política internacional.
Totalment. De fet, el dissabte va ser un dia d'entesc, va ser un dia que els que vàrem seguir la televisió, jo crec que hi havia un moment que esperàvem una mica els crèdits, que apareguessin els crèdits i que aparegués una mica al final de la pel·lícula, però ens vam adonar que no, que no era una pel·lícula, que era realitat i que el que estava succeint estava succeint de veritat a Venezuela i als Estats Units.
I, de fet, aquesta imatge, peculiar, si més no, però també hauríem d'estar a la pell dels venezolans i venezolanes. Aquella celebració que vèiem també a Puerta del Sol, i no era precisament la d'any nou, sinó aquesta celebració per el canvi de rumb. Veurem si el canvi de rumb és el que volia, el que desitjava la població venezolana. Sí, de totes maneres, per això, Dani, aquí és el que dic, aquí va haver-hi opinions molt diverses, perquè sí que hi havia celebracions, però de totes maneres també va haver-hi... Manifestacions, per l'altra banda, totalment.
en contra d'aquesta intervenció dels Estats Units a molts punts de moltes ciutats europees, a moltes ciutats del nord global, d'aquesta gent venezolana que ha hagut de marxar o no. I dins del país també moltes protestes en contra de l'actuació dels Estats Units i per això és un tema complicat. Totalment, el seguirem de prop i esperarem aviam què és el que acaba succeint. Si et sembla, acabem aquesta portada de La Vanguardia.
Sí, encara en Internacional diu que Sánchez buscarà suports al Congrés per enviar tropes de pau a Ucraïna. També veiem que parla de David Uclés, que guanya el Nadal, i Francesc Torralba, el Josep Pla. També la Vanguardia parla del rei, que alerta de l'amenaça.
que arriba a Europa, que arriba al cor d'Europa i veiem en fotografia a Felip VI, la reina i la princesa. També parlem d'aquesta loteria, diu el sorteig de Reis, deixa un dels primers premis més repartits. I tanca portada avui l'avantguàrdia parlant del sense esrostre que ha mort a Barcelona, en concret a Badalona, en plena onada de fred.
I tanquem com ho fem sempre, fent un repàs al punt avui. Comencem amb l'entrevista que li han fet a Pere González, pianista i compositor. En una cita seva diuen la música sempre m'ha acompanyat i m'ha fet anar de bòlit. Pel que fa a l'Observatori Municipal s'aturen avui a Figueres, una futura carta als Reis, l'entrevista a l'alcalde Jordi Masquef i al cap de l'oposició Alfons Martínez.
Marxem ara a la portada principal, a la imatge que tenim, on trobem incendis i inundacions, en una imatge feta a pintura, com si fos un pont, i dividit aquest pont entre incendis i inundacions.
Diu, el clima extrem del país. La meitat del territori ja supera els 40 graus en una onada de calor i els aiguats assenyalen els ports Prades i el Vallès, el Maresme i l'Alt Empordà. Pel que fa a l'espai del d'ahir, signat per Xevi Salapuig, diu, si loten, s'acaba la Unió Europea. El sorteig de Reis és generós, el destí de Groenlàndia sota amenaça i yanqui i també sembla una altra loteria.
Pel que fa a les cròniques, avui ens parlen de quan l'assaig passa per davant de la narrativa i les bicicletes no són per l'hivern a Girona. Tanquen també portada amb l'esportiu. El Barça juga a la semifinal de la Supercopa contra l'Atlètic avui a les 8 del vespre. El portuguès de l'Al-Halil...
Joao Cancelo a un pas de tornar cedit al club. Recordem que fa uns dies ja començava aquest rumor de Joao Cancelo que podria tornar al Futbol Club Barcelona. Doncs aquest és el punt i final d'aquest repàs de portades de diaris. Mariona, que tinguis un molt bon dia. T'escoltem als bolletins informatius de les Hores en Punt i també a l'informatiu Edició Migdia. Fins ara. I amb vosaltres, petita pausa musical, tornem de seguida aquí, a la Rambla de Ràdio d'Esvern.
Fins demà!
So give me one good reason Baby, come on I live for you and me And now I really come to see That life would be much better
Fins demà!
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvent.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Jús oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Jús. Us hi esperem. A l'escoltes, previu d'escoltes.
Fins demà!
Comencem ara amb les efemèrides del dia, comencem amb les efemèrides d'allò que va succeir un dia com avui 7 de gener. Marxem a l'any 1610, quan Galileu Galilei va descobrir tres satèl·lits, fixeu-vos-hi bé, tres satèl·lits de Júpiter, amb un telescopi casolà. Dies després en va acabar observant algun més.
Tot seguit també repassem una altra de les qüestions, com per exemple l'adopció de la bandera tricolor italiana, aquest verd, blanc i vermell, en el regi Emília. Això va passar l'any 1797. També una altra efemèride l'any 1928, escaltàmesis, es va desbordar al seu pas per Londres, originant una de les majors inundacions a la capital britànica.
Marxem a més qüestions. Marxem ara a efemèrides relacionades amb els naixements, com, per exemple, el de Carmen Machi, l'actriu espanyola, que va néixer tal dia com avui de l'any 1963. També va ser a Tia, que va donar a llum la mare de Lewis Hamilton. En aquest cas, va néixer el pilot de Fórmula 1 Lewis Hamilton, tal dia com avui del 85,
Criat al Regne Unit, va començar a destacar els 8 anys en karting, una disciplina en la que va aconseguir nombrosos títols. L'any 99 va treure l'atenció de McLaren, que el va incorporar al seu programa de joves talents amb només 13 anys. Després d'aquesta ràpida progressió per les categories inferiors, va debutar a la Fórmula 1 el 2007, firmant una temporada històrica al cada subcampió en el seu primer any.
I tanquem aquest espai d'efemèrides, com ho fem sempre, amb l'efemèride musical del dia. Avui volem destacar una que té com a protagonista Montserrat Cavaller. Ens fa especial il·lusió perquè ja sabeu que Montserrat Cavaller...
és una de les cantants líriques més importants del nostre territori i tal dia com avui, però de l'any 1962, va debutar en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb l'estrena d'Arabela, l'última òpera de Richard Strauss. Avui no sentirem una cançó de Richard Strauss, sinó que sentirem
Un clàssic de Montserrat Cavaller, que en aquest cas combina òpera, combina una mica de pop-rock, una barreja així estranya. Estem parlant del Barcelona amb Freddy Mercury, que també donava l'inici a aquestes Olimpiades de Barcelona 92. Escoltem a Montserrat Cavaller i Freddy Mercury en el seu Barcelona. Endavant.
I had this perfect dream
This dream was me and you I want all the world to see A miracle sensation, my guiding inspiration No, my dream is slowly coming true
is a gentle breeze. The bells are ringing out. They're calling us together, guiding us forward. Wish my dream would never go away.
It was the first time that we met Barcelona How can I forget The moment that you stepped into the room You took my breath away Barcelona
Fins demà!
Make the voices sing. Start the celebrations. Let pride collide. And shake the foundations straight.
Barcelona. Barcelona.
Viva Barcelona!
És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum. En cas de robatori o fur del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Molt bé, doncs comencem parlant del temps, comencem saludant en Carles Rius. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Bon any. Doncs molt bé, bon any, bon any. Sí, sí, encara no ens havíem vist. No, doncs parlem d'aquest temps, però abans de començar amb el temps que tenim ara, que...
La notícia és el fred, és normal, estem en l'època que toca que les temperatures siguin força baixes i a vegades no tenim aquests valors tan baixos altres anys, però ara parlarem de les mínimes que hem tingut i de la sensació de fred que tenim al nostre municipi. Però abans de començar, fem una mica de repàs del que vam viure per Nadal, que no vam poder anar a parlar aquí àmpliament a la Rambla.
Tenim un mes de desembre que ha estat extraordinari, que ha estat el mes més plujós del 2025, tenia el seu rècord al mes de març amb 124 litres per metre quadrat, però el mes de desembre ens va sorprendre a tots amb dos períodes de pluja molt bèstia, un entre el 14 i el 16 de desembre, l'altre entre el 24 i el 26 de desembre,
dos episodis que han portat a que el mes de desembre en total a Sant Jus hagin caigut 166,5 litres per metre quadrat, és una autèntica animalada, i això ha disparat la quantitat de precipitació que més o menys vèiem que ens arribaria pel 2025, que estàvem al voltant dels 600 litres per metre quadrat, i aviam si arribem als 600, i gairebé arribem als 700, o sigui que...
Ara en aquests moments ja portem d'aquella època que vam parlar fa anys enrere, doncs d'aquella sequera, que mai l'hem de perdre de vista i hem de ser conscients, però per exemple vam tenir un període bastant bèstia, el 21, 22 i 23, van ser 3 anys on la precipitació va ser molt minsa, envoltant d'entre els 200 i 300 litres per metre quadrat,
Recordem que el 2020, l'any Covid, aquell any va ser molt potent perquè vam tenir dos, o Glòria va ser el més conegut, però vam tenir dos episodis de pluja molt potents a casa nostra i això va permetre que ens n'anéssim a 779 litres per metre quadrat el 2020.
I clar, a partir del 24 ha crescut aquesta precipitació, s'ha normalitzat i fins i tot ha estat una mica per sobre, perquè al 24 han caigut 736 litres per metre quadrat i el que dèiem, el 2025, 686, gairebé tocat els 700, o sigui que realment estem tenint un parell d'anys recents que la pluja és molt benvinguda i no tenim aquests problemes de restricció d'aigua que vam tenir entre el 21 i el 23. Dit això, d'aquesta pluja extraordinària, parlem ara ja
d'aquestes temperatures mínimes, unes temperatures mínimes que també els darrers anys es mouen entre el puntet negatiu, no arribem a l'1 sota 0 els últims 5 anys o 6, i els 2 positius. L'any passat, justament un 14 de gener del 2025, vam arribar als 0,6 graus positius, va ser un 14 de gener, i ara en aquests moments a Sant Just ja hem arribat a 7 de gener, que és avui,
ja hem arribat a aquests 0,6 graus positius, que és la temperatura mínima que hem assolit aquests dies, que portem un parell o tres de dies de fred rigorós aquí a casa nostra. Era una situació que es podia haver complicat una miqueta més, ja parlàvem d'aquella via el Francis que entrava per la península ibèrica donant precipitació, teníem una aglopada d'aire àrtic
que entrava també pel nord del Pirineu, per França, i tot això arribava i xocava a la península ibèrica. Depenent del lloc on xocava i on encara hi havia humitat, doncs podia provocar precipitacions en forma sòlida. Depèn de quin lloc, no. Aquí Sant Just...
va caure una miqueta d'aigua neu i podríem dir una petita enfarinada al Tibidabo, és un lloc més proper on ens va caure una miqueta de neu, perquè la temperatura era prou baixa, però ja et dic, o sigui, si haguéssim tingut un palet més de fred o una miqueta més de precipitació, que hagués fotut enlaire la cavalcada, tampoc no ho volíem, però si en aquell moment hi hagués hagut precipitació al voltant dels 2-3 graus que teníem en el moment de la cavalcada de Sant Jús, podia haver caigut en forma sòlida. Va haver un moment que queia una miqueta i que semblava aigua neu, però que vaja, que després va parar i va...
Des del balcó de l'Ajuntament va haver-hi un moment en què Ses Majestats encara no havien arribat al balcó i estava caient un rec, quatre gotes van caure, però era una aigua més aviat sòlida, però no acabava de ser... Sí, sí, va ser aquell moment que s'hi arriba a haver una miqueta més de precipitació i es desploma una miqueta més d'aire fred, haguéssim tingut una mica de neu.
però vaja, encara tenim dies i encara tenim hivern per endavant per tenir situacions on hi hagi possibilitats que hi hagi nevades però vaja, estem en els dies més freds de l'any, avui la mínima a Sant Jus ha estat de 0,6 hem de també destacar
la situació que tenim amb el que fa a temperatures de sensació, perquè quan baixa-te la temperatura i fot vent, realment la sensació és d'un fred rigorós. I hem de dir que, per exemple, a l'escola Montseny de sensació tèrmica hem baixat fins als 0,6, o sigui, no ha baixat massa més, però, per exemple, a Canginastac està en alçada, aquí sí que s'ha baixat molt, la sensació tèrmica ha baixat fins als menys 3,2, perquè el vent s'encarrega de donar més sensació de fred, o sigui, quan tens temperatures molt baixes
i fa vent, doncs provoca que tinguis més sensació de fred. Per això ara ho apuntarem també de cara a la previsió, perquè de cara a demà pujan les temperatures. És cert, però es reactivarà el vent i serà un vent que tindrem un parell de dies de vent una mica important, sobretot divendres. Ara en parlem. Mhm.
Ara en aquests moments estem allò de pleno invierno, perquè és que veure aquestes temperatures de 3 graus tan sols a Can Ginestar és un ambient molt fred. La sensació tèrmica amb el vent que bufa ara és de només dos dècimes positives, o sigui que realment el fred és molt rigorós i no cal dir que tota aquella gent que encara està a casa i hagi de sortir al carrer que s'abrigui, perquè si no enganxarà un senyor encostipat, perquè realment tenim unes temperatures gèlides.
Què passarà els propers dies? Doncs bé, de moment hem de seguir parlant de tranquil·litat. Hi ha una línia frontal bastant potent que no ens afectarà directament a Sant Just, però sí que podria afectar el Pirineu i el Prepirineu. Això seria entre divendres i dissabte. I el que ens afectarà a nosaltres amb aquesta línia frontal, que no entra a tot Catalunya, sinó que llisca una miqueta pel nord del país, farà que el vent sigui molt important. Tenim previsió.
de vents potents de cara sobretot al divendres. Divendres podríem estar amb uns vents que podrien superar els 60 km per hora. També és bastant típic del mes de gener que tinguem ventades molt fortes aquí a casa nostra. O sigui, el divendres seria el dia on el vent serà el protagonista. I pel que fa a núvols, avui tenim un dia esplèndid amb aquest vent del nord-oest que bufa però tampoc no és molt intens. Demà començarem amb sol però els núvols aniran una miqueta en augment.
i de cara al divendres els mapes no es posen massa d'acord, entre divendres i dissabte alguns parlen de temps variable, altres parlen de molt de vent i temps assolellat, això ho haurem d'anar seguint perquè hem de veure com acaba afectant-nos aquest front, però vaja, el que està més o menys assegurat és aquest vent molt potent que tindrem divendres aquí a casa nostra i que podria arribar cops de 60 km per hora a Sant Jús, que no estem massa acostumats a aquests vents tan forts.
Pel que fa a les temperatures, és cert que avui ens quedarem molt curts, el valor màxim avui al migdia podria arribar als 4 o tot estirar als 5 graus, és un ambient molt fred, avui ens hem quedat pràcticament amb 0 graus a Sant Just. Demà què passa?
que com que entra aquest ben aponentat i hi hauran una miqueta més de núvols, potser la màxima es comença a recuperar i començarà a pujar una miqueta. No molt, però demà la temperatura podria enfilar-se per sobre dels 10 graus. O sigui que és una pujada important pel que fa màxima. Si avui no arribem als 5, doncs demà la causa canvia. I pel que fa a les mínimes, com que hi ha la previsió que augmentin els núvols de cara a la tarda-nit, també pujaran bastant les temperatures. O sigui que...
La previsió que tenim és que de cara a demà les temperatures màximes pujaran, perquè se'nubularà el cel, i les mínimes no podran baixar tant perquè tindrem núvols a la nit i amb aquest vent de ponent, de nord-oest, de oest, farà que la temperatura tampoc no pugui baixar gaire. O sigui que hi haurà un canvi radical perquè fa temperatures de cara a demà dijous,
que es mantindria de cara al divendres i que al cap de setmana tornarien a baixar, tornaria amb valors normals. Valors normals per aquesta època es està parlant de màximes entre els 10 i els 12 graus, si era normal a Sant Just, no 5 com tenim ara, o sigui, ara estem molt per sota del que tocaria, i mínimes per sota dels 5 graus, que és el que tindrem una miqueta la nit de divendres o la nit de dissabte o diumenge. O sigui que tenim una petita pujada momentània.
temperatures entre dijous i divendres fruit dels núvols i d'aquest vent de ponent que pot bufar molt fort i que haurem d'anar seguint demà intentarem explicar una miqueta més perquè aquest vent de divendres es podria allargar també fins a dissabte ho anirem veient i d'altra banda doncs aquestes temperatures que pugen però que al cap de setmana tornaran a baixar i es normalitzaran
Pluges a la vista, doncs bé, tenim aquí uns mapes que... Sí? Sí, important. No, perquè vaig perdre el paraigües jo l'altre dia, i clar, ara ja l'he recuperat, però clar... D'acord, ens ens hauria 13, o sigui, la previsió és que hi hagi un front que ens pugui portar una mica de precipitació entre el 13 i el 15 de gener, o sigui que la setmana que ve començarà tranquil·la, però es podria complicar a partir de dimarts. Ja ho anirem seguint.
Perfecte, doncs molt pendents d'això, Carles. Nosaltres demà actualitzarem també la informació, sobretot el que està més proper, a més a arribar, el que ens comentaves, tema de canvi de temperatures lleu i també tema de vent. Ens haurem de posar pedres a les butxaques per sortir de casa amb el plomor, perquè sembla que de moment el fred no acaba de marxar. Carles, una versada, cuida't. Que vagi bé, que vagi bé.
I nosaltres fem una petita pausa pels bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern i tornem de seguida aquí a la Rambla amb la segona hora del programa. Breu pausa publicitat, bolletins i segona hora. Fins ara. Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir.
Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el fals. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Molt per parlar, molt per viure.
Bon dia, us informa Natàlia Ramon.
El nou model de finançament autonòmic que s'ha de desencallar aquesta setmana permetrà ingressar a la Generalitat 5.000 milions d'euros extras cada any. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder d'Esquerra, Republicana, Oriol Junqueras, ho rubricaran demà en una reunió al Palau de la Moncloa a l'espera de tancar els últims serrells al llarg del dia d'avui.
Segons Esquerra, el nou model també permetre garantir l'anomenat principi d'ordinalitat. És a dir, Catalunya no baixarà posicions amb els recursos que rep respecte dels que porta. Ara mateix, Catalunya és de la tercera comunitat a portar la Caixa Comuna, però cau a la desena posició a l'hora de rebre recursos. Això no passarà amb el nou model i es mantindrà sempre en tercera posició.
En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, el portaveu d'Esquerra, Isaac Albert, creu que serà un acord just per Catalunya. És un bon acord per Catalunya, és un acord just per Catalunya. Jo crec que és el primer sistema de finançament, model de finançament, just amb el país, just amb Catalunya. Ara, és el millor sistema de finançament? No, és l'acord possible, és el que hem pogut arribar, és el que creiem que té recorregut parlamentari.
El nou model s'haurà d'aprovar la setmana que ve en un Consell de Política Fiscal i Financera que agrupa els consellers d'Economia de totes les comunitats autònomes. Després s'haurà de tramitar i també aprovar el Congrés dels Diputats.
Més notícies, Montse Mas. Barcelona registra la nit més freda dels últims tres anys i el matí més gelit des del 2018, segons dades de l'Observatori Fabra. Tot i que ahir l'Ajuntament va anunciar que activava l'operació fred amb 200 places extres, a primera hora d'aquest matí alguns dels albergs, que es van obrir de manera excepcional, ja han tancat les portes i sembla, a priori, que ja no tornaran a obrir. Barcelona, Montse Poblet.
Bon dia. En aquest alberg, al costat de l'Hospital de Sant Pau, s'oferien 72 places i se n'han ocupat 38. Ja no hi queda ningú. Cap a les 9 del matí ha sortit l'últim usuari i ara els equips de neteja estan recollint la roba de llit, les tovalloles que han fet servir, estan netejant la cuina i també les habitacions perquè en principi tanquen l'alberg. Com ens explicava Adrià Domingo, portador de la Creu Roja, la instrucció de l'Ajuntament és que la tensió només era per aquesta nit.
A nosaltres la indicació és que només era una nit, era la nit més freda. Per procediment de moment no ens han dit res més. Si se'n sol·licita tornem a muntar, obrir l'alberg. Montse Poblet, Catalunya Ràdio Barcelona.
Donald Trump assegura que el govern de Venezuela els entregarà fins a 50 milions de barrils de petroli en una nova mostra que tindrà sotmès al règim de Caracas després de la captura de Nicolás Maduro. Però els xavistes tornen a negar aquesta realitat. En les últimes hores ho han fet a través de la presidenta interina, Delsi Rodríguez, i del ministre de l'Interior d'Ostado Cabello, que aquesta matinada es passejava en cotxe pels carrers de la capital.
Todo está en calma, en tranquilidad, en tranquilidad. Nuestro pueblo consciente sabe lo que debemos hacer, trabajando para recuperar la normalidad que debe imperar en el país.
De fet, el preu del petroli es manté lleugerament a la baixa amb els anuncis de Donald Trump d'impulsar l'extracció de cru a Venezuela. El cost del barril Brent, de referència a Europa, se situa al voltant dels 60 dòlars. L'últim d'aquests anuncis ha estat aquesta matinada passada. En un missatge a la seva xarxa social Truth Social, Trump ha assegurat que el govern venezolà els entregarà fins a 50 milions de barrils de petroli que els Estats Units vendran als mercats internacionals i que, per tant,
ampliaran l'oferta mundial de cru i poden continuar pressionant els preus a la baixa.
Dues persones han mort en dos incendis en habitatges aquesta nit, a l'Hospitalet de Llobregat, al Barcelonès, i a Constantí, al Tarragonès. A l'Hospitalet, un home de 77 anys ha perdut la vida en un foc que es va declarar poc abans de les 10 del vespre en un cinquè pis d'un edifici de set plantes. L'Hospitalet, Miquel Jarque, bon dia.
Bon dia, el foc va provocar molt de fum, així ho ha explicat a Catalunya Ràdio, el veí del pis de dalt, que va marxar de forma precipitada. Estábamos en casa y vimos que olía humo y algunas voces que escuchábamos en esa escalera y encontramos que al abrir la puerta estaba todo lleno de humo ya, entonces no pudimos salir por la escalera. Y entonces la mi mujer, que ya estaba a la cama, le dije, vístete, vámonos. Y saltamos al terrao de la vecina, que también ya se había marchado al terrao del otro bloque.
A més de la persona morta, es van activar set unitats d'equips de psicòlegs. Una persona va ser evacuada en Estatlleu a l'Hospital de Vallvitge i la resta atesos sense necessitat de ser traslladades. Miquel Járquez, Catalunya Ràdio, l'Hospital de Llobregat.
I als esports, Marcos García. El Barça i l'Atleti Club s'enfronten a les 8 en la primera semifinal de la Supercopa d'Espanya de Futbol. En farem la transmissió a partir de les 7 a la TTT de Catalunya Ràdio. La minya mal podrà jugar, tot i que no es va entrenar ahir. Avui faran proves mèdiques el porter Marc-André Tereshtegen, que ha tornat a Barcelona per examinar-se d'unes molèsties físiques.
Avui es fa el sorteig dels vuitens de la Copa del Rei Masculina de Futbol. Cinc equips de segona divisió, el Depor, el Racing, l'Albacete, el Burgos i la Cultura Llaonesa, possibles rivals del Barça. A la tarda el sorteig de la Copa Femenina amb el Barça i el Badalona Women. Victòria a la quarta etapa del Dakar en motos per al valencià Toxa Xereina. És el nou líder al valencià.
Edgar Canet ha arribat a gairebé 4 minuts del líder i ara és quart de la general a 11 minuts del pilot valencià. Victòria sense públic del Barça davant el Maccabi a l'Euro Lliga de Bàsquet. Ahir Barça 93, Maccabi 83 i a les 6 de la Lliga de Futbol Sala Barça Inter Movistar. Ahir el Pozo Murcia 3, Indústria Santa Coloma 1. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 6 minuts de les 11, us informa Mariona Sales Vilanova.
El nou sistema de taxa de residus ja està en vigor a Sant Jús des de l'1 de gener, amb l'objectiu de garantir una gestió més justa i eficient i incentivar la correcta separació dels residus. El model introdueix canvis tant en la quota com en la manera de calcular l'import final, vinculant-lo als hàbits de reciclatge de cada llar.
La taxa es divideix en una part fixa anual que se situa en 96 euros per habitatge, una quota inferior a la del 2025 gràcies als bons resultats del sistema actual, i una part variable que dependrà del nombre de dies d'obertura del contenidor de la fracció orgànica durant el 2026. Com millor se separin els residus, menys es pagarà. Les llars amb més de 48 obertures anuals no abonaran la part variable, mentre que els imports augmentaran en funció d'un ús més baix del contenidor.
Aquesta per variable es calcularà al llarg del 2026 i es cobrarà al 2027.
El sistema incorpora reduccions a la quota segons els ingressos i el nombre de persones empadronades amb descomptes del 50% o del 95% per les rendes més baixes, així com una bonificació del 100% de la part variable per les llars que facin autocompostatge. I en cultura, l'Ateneu de Sant Jus acollirà el 10 de gener a les 7 de la tarda la representació del Trencanous, un ballet clàssic a càrrec del Centre de Dansa de Catalunya amb una proposta apta per a tots els públics.
L'espectacle narra la història d'una nit de Nadal plena de fantasia en què la petita Clara rep un trencanaus que, després d'un conflicte amb el seu germà Fritz, cobra vida i la condueix a un viatge màgic cap a un món meravellós, on els somnis i la imaginació es barregen. La producció manté l'essència del clàssic amb música de Tchaikovsky i una adaptació coreogràfica de Roser Muñoz i Joan Boix.
La funció té una durada d'una hora i 30 minuts en entreacte i és organitzada per l'Ère d'Activitats de l'Ateneu i la XTAC. Té un preu d'entrada de 10 euros per socis i socis de l'Ateneu i menors de 30 anys i de 14 euros pel públic general i es poden adquirir a través de la plataforma Entràpolis.
I pel que fa a salut, la vagoneta acollirà el 13 de gener a les 5 de la tarda l'inici d'un taller d'estimulació cognitiva adreçat a la gent gran. Una activitat pensada per combatre el deteriorament cognitiu i la soledat no desitjada a través del joc i la interacció social.
El taller treballa en un entorn lúdic i participatiu diversos processos mentals com la memòria, l'atenció, la competència matemàtica i lingüística, la percepció, la planificació i l'organització, així com l'activació de les funcions executives i el desenvolupament d'habilitats socials i emocionals. Les sessions es basen en jocs de taula que fomenten la participació, el benestar personal i la cohesió de grup, afavorint el sentiment de pertinença al barri.
L'activitat és cíclica i es dura terma cada dimarts fins al 23 de març, amb dos torns de 5 a 2 quarts de 7 i de 2 quarts de 7 a 8. Que la inscripció prèvia i el taller és organitzat per la IAC, l'Associació d'Inclusió i Acompanyament a la Comunitat, i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Jus. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
Fins demà! Fins demà!
Estic fent tot per mi. Hasta tu n'hi ha molt dur. Per fi ho aconseguir. Jo ja ho pensé, jo ja ho pensé, jo ja ho pensé en tu. I no em busqueu que jo no estigui a dormir quan s'acabe l'estim.
Estic fent tot per mi. Ha estat un any molt dur. Per fi ho he aconseguit. Jo ja no penso, jo ja no penso, jo ja no penso en tu. I no em busqueu que jo no estic, ja dormiré quan s'acabi l'estiu.
I no em busqueu que jo no estigui a dormir quan s'acabi l'estiu. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Va, provem-ho en català. Tu per tinguis jo, per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar, molt per parlar.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no tens un canvi brusque a una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo alhora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amb.cat. EFAPRO. Amb l'EFP aviat podran volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques ab-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Passen dos minuts d'un quart de dotze del migdia. Ara ens dirigim a l'espai de l'entrevista del dia. Avui parlem amb el Servei Local de Català, concretament amb la Marta Musac, que ja la tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esvern. Marta, bon dia. Hola, molt bon dia. Com estàs? Benvingut al programa.
Bé, bé. Doncs comencem parlant una mica de l'oferta dels cursos. Amb l'inici d'any també comença aquest segon trimestre, en aquest cas el que correspon al 2026, el gener fins a Setmana Santa, aquest segon trimestre del curs 25-26.
I ens agradaria saber quins cursos arrenquen aquest mes de gener a les escoles, a l'equipament municipal, on teniu també aquest espai del Servei Local de Català. Expliqueu-nos una mica quina és l'oferta i també la demanda dels diversos cursos que oferiu al llarg d'aquest mes de gener, febrer i març.
Molt bé, doncs tenim nivells bàsics, elementals, intermedi, suficiència i superior, com pots veure, de tot una mica. I ara ja en aquest moment tenim tots els cursos plens,
Menys un, que seria el bàsic 3, que és una part del bàsic, l'últim cicle, i és lògic que sempre queda una miqueta menys de gent, però encara tenim, en el moment que comencem els cursos, que seria...
Demà comencem els dimarts i dijous i el dilluns i dimecres comencem els de dilluns i dimecres. I hi ha quatre dies per poder-se inscriure encara a aquest bàsic 3. La resta de cursos els tenim tots plens.
i tenim la sort que podem fer pràcticament tots els nivells, des de bàsic fins a superior, nivells orals, nivells escrits i això, i el superior. I estem satisfets de com ha anat tot el curs i com està iniciant-se segur aquest segon trimestre.
Molt bé, doncs com dèiem és important també tenir en compte que ja ha començat el curs, ho va fer el mes de setembre, entenc que hi ha molts d'aquests alumnes que també continuaran. Sí, la majoria continuen, però sempre hi ha l'opció de poder-se matricular després de fer una prova de nivell i si el nivell és adequat per incorporar-se al segon trimestre ho poden fer.
i al tercer trimestre passa el mateix. I mira, ara ja potser ho diem com aquest bàsic 3 que s'acabarà, segurament el següent serà possiblement un curs inicial on es pot matricular persones nouvingudes i començar un altre cop, que de vegades...
no ens hem d'esperar a un altre trimestre del setembre o a l'estiu, sinó que aquest tercer trimestre també podran començar. Que bé, doncs amb aquesta notícia que ens comentava la Marta, responsable del Servei Local de Català,
Seguim avançant també en aquesta entrevista comentant una mica també quin és el perfil de persones que busquen aquests cursos, aquestes formacions, i si hi ha algú que ens estigui escoltant que pugui fer encaix en aquest perfil, què ha de fer per poder-se inscriure, matricular-se en aquests cursos de català.
Doncs primer fer una prova de nivell, segons el nivell, mirar els horaris que té ells i nosaltres. Això també és important. És important. El que passa és que, com sabeu, som un centre, som tot Catalunya, on hi ha molta oferta. Per tant, hi ha bastanta flexibilitat. Sí, sí. Penso que sí. Tenim horaris de matins, de migdia, de tarda, de vespre... És a dir, que hi ha molta oferta i un ventall d'horaris...
i de dies molt ampli.
Perfecte. Doncs seguim parlant de més qüestions, seguim comentant altres cosetes, perquè realment, com ens comentaves, tenim aquest primer bloc que s'ha fet al llarg d'aquest primer trimestre, ara encararem, afrontarem aquest segon trimestre, ens agradaria saber una mica els reptes que plantegeu també els i les alumnes i com d'alguna manera es conforma aquest segon trimestre a nivell curricular, a nivell educatiu.
Clar, els nivells bàsics, per exemple, el que ens interessa és sobretot que tothom entengui el més ràpid possible, que entengui l'idioma i comenci a parlar a poc a poc i així anem pujant. Els bàsics és entendre parlar ja coses evidentment bàsiques i senzilles, a l'elemental el que fem és adquisició de vocabulari,
i rapidesa a l'hora de parlar, sobretot aquests nivells són bàsics i elementals, enfocats a l'oralitat. I després hi ha intermedis, que ja comences amb gramàtica i suficiència més gramàtica, però el que ens interessa sobretot és que tothom...
adquireixi l'ús oral del català i quan surti al carrer segueixin parlant. Perquè si no parlem, nosaltres, al carrer, no pugem. I és molt important això, convence'ls que encara que la gent potser tenim la... no sé si tradició o el costum de canviar ràpidament,
doncs que ells, encara que els canviïn, demanin, mira, estic aprenent, és la millor manera d'aprendre català si tu en parles en català. Que per això hi ha aquell repte dels 21 dies, que si estàs 21 dies fent-ho, al final, doncs, tu t'acostumes i ells també.
Perquè ja sabem, els idiomes, com s'aprèn, és això, tenim interacció, que et parlin, tu parles, i si no ho fas perfecte no passa res, i ja per endavant, perquè sempre és un plus molt important per tothom. Sí, sí, totalment. Que tothom el té diferent, perquè els bàsics, per exemple, hi ha molta gent que ve de fora, en alguns casos sola,
I arriben aquí, no coneixen ningú i fas com... No és només una classe d'idiomes, sinó és una classe per conèixer gent, conèixer tradicions, fer amistats i integrar-se...
Bé, integrar-se a poc a poc, però amb coneguts que et puguin ajudar, que tinguis un suport. Per dir-ho d'alguna manera ja també la vessant social. Exacte, no és només lingüístic. Intentem ampliar-ho perquè, clar, hi ha gent que ve molt sola i això sempre ajuda a fer equip i grup.
I sempre passa, eh? Jo fa 30 molts anys, 39, 39 anys, i sempre ha passat. I si el grup fa un equip real, funciona molt bé i tothom avança molt ràpid. Si no, ja és més difícil. Però normalment, ja et dic, amb tots els anys que porto, potser algun no, però en general sempre funciona molt bé.
Que bé. Doncs també una de les qüestions que comentaves, el fet que Sant Just també s'impliqui d'alguna forma, és molt important i vosaltres també feu que Sant Just s'impliqui, perquè hi ha diverses accions que els alumnes dels cursos del Servei Local de Català també van fent al llarg de l'any. La més recordada és aquella, quan arriba l'època estival, la d'anar a portar els cartellets de tancat per vacances...
que també aneu comerç per comerç, hi ha aquella conversa entre el venedor o venedora i la persona que està estudiant aquests cursos de català. Crec que això també és important i és interessant. Bé, la veritat és que això són les pràctiques lingüístiques.
I donar el cartell de tancat per vacances ho fem nosaltres com a servei local, hi vaig jo o així. Però sí que durant l'any els alumnes fan pràctiques lingüístiques amb els comerços, que també una forma de donar aquest cartell de tancat és un agraïment.
a la tasca que fan perquè durant tot l'any els alumnes van a les botigues a fer veure què compren i parlen amb ells i està molt bé. Això ho fem amb els comerços i també amb algunes entitats on anem i fan o ve alguna persona i li fem una entrevista ells se's preparen les coses i està molt bé perquè si no és això s'acostumen a parlar amb mi a parlar amb mi i entre els companys
depèn, però em parlen amb mi sobretot, però surten al carrer i ja no. Però si van a fer les pràctiques, quan tornen a aquella botiga, a part que tornen a la botiga, que va molt bé perquè fan bona relació amb el comerciant, tant uns com els altres ja es parlen en català perquè es coneixen i està molt bé. És molt divertit. Jo recordo la primera vegada que vaig acompanyar amb uns alumnes per veure què passava,
que vam anar a la primera botiga i s'empenyia un, parla tu, parla tu, i a l'última es barallaven per veure aquell, de dir, no, no, ara parlo jo, ara parlo jo, perquè va ser molt divertit per això, i jo no m'ho creia, eh? I per això ho vaig fer, ho vaig veure i vaig pensar, ostres, sí que funciona fantàsticament, i gràcies als comerciants, per això els ho agraïm sempre moltíssim. Clar, clar, clar.
perquè a vegades poden estar una mica cohibits, pot haver aquest nervi inicial que és normal. Hi ha moltes vegades que a mi em passa que quan estic parlant amb una persona que està aprenent català, a vegades em diu, ostres, és que millor castellà o el que sigui, i jo a vegades penso, ostres,
inclús ho expreso, no? Prefereixo que parlis català i si t'equivoques no passa res, no? No passa res. I a vegades crec que hi ha aquella por de dir, tenen com la por de, no de desprestigiar, però sí que el millor d'equivocar-se o com si a nosaltres ens faltessin el respecte, no? I en absolut al final s'entén que estan aprenent, s'entén que hi ha un procés i que al final el més important és que hi hagi aquest esforç, aquesta implicació i aquesta voluntat de parlar català. Sí, sí, sí.
No, i després ho veuen, perquè molts cops han dit, ai, he anat allà i després he parlat en català i la veritat és que els ha agradat molt i que m'ho han dit i que ho faig bé. I llavors, clar, és com tot, tots els idiomes, a veure, jo dic anglès, faig el que puc, però segur que ho faig molt malament. Però t'has d'esforçar, no? I comences d'una manera i tu després vas millorant. És a dir, que el que importa és llançar-se.
I que portar molts anys aquí o haver nascut aquí no vol dir res. No. Que hi ha alguns que fan moltes castellanades o que fem moltes castellanades. Moltes, moltes, molts barbarismes, molt de tot, és lògic. I alguns que porten 40 anys i no han après el català tampoc. Exacte. Vull dir que hi ha una mica de tot i al final s'ha d'entendre cada situació, però que és interessant també fer el primer pas.
Sí, sí, sí. Doncs això, tenim els comerços super... Implicats. Implicadíssims, i les entitats també. I ara, a més a més, que encara no... Hem fet també un altre cop la renovació amb l'Ateneu,
i la renovació d'adhesió com a entitat adherida per fomentar l'ús del català i la veritat és que amb ells també treballem moltíssim i col·laborem i estem molt satisfets i molt contents i agraïts.
Sí, sí, molt bé, doncs és important això. Deixem també que et faci una pregunta relacionada una mica més en un àmbit general, en un àmbit en un moment en què el català està passant un moment complicat i a mi m'agradaria saber quines són les expectatives que veieu vosaltres des del Servei Local de Català i si creieu que Sant Just s'estan duent a terme les tasques i les accions per consolidar i per fomentar el català des de l'estructura del consistori, si s'està
duent a terme aquelles accions com per exemple poden ser dur a terme el compliment del reglament del català, que molts de vegades ens hem trobat aquí a Ràdio d'Esvern, des que presento aquest magazín, que hi ha gent que ens envia preguntes a l'espai
de l'alcalde Respon, oients d'aquest programa, que fan menció que alguns comerços o que alguns espais d'aquesta índole de compra i venda, certament hi ha algunes cartelleries que no estan en català i això pel reglament, per la llei, hauria d'estar també en català. Què opineu de tot això?
Sí, com he dit abans, fa tants anys que treballo aquí que jo vaig començar fent les traduccions de tot el que sortia de l'Ajuntament i ordenances municipals i tot.
Estava tot en castellà i ho vaig començar a traduir jo. Llavors, quan els comerços volien obrir un comerç, t'enviaven el cartell i tu corregies a veure com estava i venia la persona i li deies, mira, doncs això pots fer-ho així, així. Recorda que tot això ho has de fer d'aquesta manera. Et venien a tu perquè et tenien presencialment i et veien. Clar.
Què passa ara? Que tot es fa, o sigui, hi ha una normativa i està posada, ho tenen, o sigui, el consistori ho té posat a les bases, tot, està tot posat, que hem de seguir la llei. Però ara es fa en línia.
no venen com abans, no, passa per allà i veuràs i li ensenyes el cartell que posaràs. Ara no, ara es fa i després va un inspector a veure com s'ha fet. Però primer ells, si volen, sense acabar de mirar, potser, potser jo crec que de vegades penso que la gent o no ho coneix o no ho acaba de veure, no sé, o no li dona la importància que li toca,
clar, posa un cartell i tots els horaris, tot en castellà, quan la llei ja t'ho diu, i a més tu segur que ho has, o si no ho has vist, era ja, no t'ho has llegit, la lletra petita no te l'has llegida. L'accés l'han tingut. L'accés l'han tingut. Però com emplenen tota la sol·licitud, l'envien i obren el comerç.
i després va un inspector. Llavors, s'hi va. Llavors, aquests inspectors són els que haurien de dir, mira, això no ho compleixes, has de modificar-ho així. És una forma diferent, és més ràpida pels comercials, però després cau amb això, que pot ser que facin una cosa que no és correcta, potser sense adonar-se'n o sense adonar-li la importància que té i que és.
I per això des de l'Ajuntament s'està fent tot el que es pot. Potser s'haurà de fer alguna cosa més perquè està passant això, que hi ha alguns comerços que obren i ho posen directament sense complir la llei. S'ha de fer.
Per això anem nosaltres després amb el tancat per vacances informant sobre tot si necessiteu res. Nosaltres us ho traduïm tot, us ho corregim tot. No hi ha problema perquè ho sàpiguen i tinguin una mica de coneixement. Però clar, és la forma que ha estat diferent i potser no ens ha favorit aquest procés.
Per una banda, recordem que teniu les formacions que hem estat comentant fins ara, però que també, per l'altra, hi ha l'assessorament lingüístic, que, com dèiem, el Servei Local de Català ofereix també aquest assessorament a empreses, comerços i particulars de manera gratuïta, i que les persones usuàries d'aquest servei poden enviar el seu document a l'adreça del Servei Local de Català. Sí, que és santjustdesvern arroba cpnl.cat.
I només que facin això, nosaltres ho corregim, o trucant-nos per telèfon, també. Ens truquen per telèfon al Servei Local de Català, però és més fàcil, si és un document, enviar-lo. Nosaltres el corregim i el reenviem, i és força immediata el que fem, i si no ens truquen, mira, que ho necessitem per ahir, doncs intentem fer-ho al moment, però no per ahir.
Em consta, em consta, perquè jo a vegades he tingut algun dubte i he escrit de la Marta, Marta, això com anava, això com va? I ja està, i així també resolen el dubte. El dubte, sí, sí. Doncs abans de tancar aquest espai, si et sembla, també comentem algunes col·laboracions que hi haurà aquí a Ràdio d'Esvern, perquè aquesta temporada, aquesta arrencada d'any 2026, també ve amb novetats i en aquest cas també amb algunes col·laboracions en aquesta casa. Explica'ns què podrem escoltar, també vinculat al Servei Local de Català, aquí a Ràdio d'Esvern.
Sí, perquè sempre intentem fer coses, no? Fa uns anys vam fer un grup de conversa en directe. Era molt divertit, també. Però fa molts anys. I els contes, no? També es van gravar uns contes fa molt de temps. Els contes també explicàvem, després també fèiem alguns apunts de català i cosetes, però aquest any ens hem posat en contacte també amb voluntaris vostres. Sí.
I ens han demanat per fer un espai a la tarda amb alguns alumnes que siguin gent de fora, nouvinguda, i que volia explicar la seva experiència. I pensem que amb ells els va molt bé, els nostres alumnes, i també la ràdio, per donar a conèixer...
Què fem i què fa la gent quan ve aquí? I pot ser molt interessant. I llavors, de moment, segurament comença... Bé, segur, el dia 19 a la tarda, a dos quarts de set, comencem la primera col·laboració.
Aquesta primera col·laboració al Refugi, el magazín de tardes de Ràdio d'Esvern amb Jaume Lies, que en aquest cas estarà dins de l'enclau, dins de l'espai de veus de migrants amb el Jordi Laconsol, que sabeu que és un espai que vàrem començar quan jo estava al capdavant del Refugi, és un espai molt xulo, que val molt la pena, que aquells que no l'hagueu escoltat mai us recomanem, perquè molta gent s'acaba seguint en aquestes mateixes cadires,
que estem nosaltres, Marta, i ens expliquen la història de la seva vida, com han arribat a Catalunya, com han viscut aquests últims anys de vida, aquest camí fins a arribar aquí, i és molt interessant veure gent de moltes ètnies, de molts llocs del món, i és
Moltes cultures, molts nivells, i ja veureu, el primer serà el Karim, que és d'Algèria o de França, li he d'acabar perquè de vegades, nosaltres parlem però sempre diem que a les classes poden dir el que vulguin i poden dir mentides, perquè no cal que diguin...
I llavors ben bé, ben bé, no sé ben bé d'on és, però a més ha viscut per tot el món i ja veureu, és superinteressant el que dirà, segur, perquè és una persona que té molts coneixements. I hi ha de tot, hi ha gent que ha vingut directament del seu país cap aquí i ja està, altra gent que ha anat voltant pel món i que tenen unes experiències molt interessants de veure i d'escoltar.
I res, senzillament també recordar que hi haurà també aquesta col·laboració pel Dia Mundial de la Poesia, com cada any, tant en l'horari de matí com en el de tarda, doncs buscarem un forat per poder fer aquest espai del Dia Mundial de la Poesia. Són poemes llegits en català pels alumnes del servei. És el poema que s'escull per tot Catalunya,
es llegeix en català, però després el mateix es llegeix en diferents idiomes. I com tenim gent que parla de tot, doncs també el llegiran amb els seus idiomes. És a dir, pot ser que sigui amb àrap, amb francès, amb alemany, anglès...
hongarès, perquè també tenim gent de tot arreu, i és molt interessant de veure's, i ells se senten molt bé, primer perquè venen i s'expliquen d'on són i què fan, i perquè també, però d'una manera molt senzilla, i després s'expressen també amb la seva llengua, que els agrada molt també demostrar com són i com sona el seu idioma.
Clar, doncs això serà els vols del mes de març, cap a mitjans de març, que tindrem aquest espai de poesia també aquí al programa. I res més, també destacar altres qüestions, com hem comentat els cursos, també el concurs de Sant Jordi, que ja arribarà més endavant, encara queda. No, no, més endavant no. Avui amb les meves companyes jo deia, ja ve Sant Jordi, em deien, però què dius?
us dic, sí, sí, ja arriba Sant Jordi. Ja veus el drac, ja veus el drac. Ja veig, jo sí, ja al gener ja és això, clar, perquè pensa que primer s'han de fer les bases, aprovar-les i animar la gent que participi, perquè quan ve Sant Jordi ja...
El jurat hi ha hagut de llegir les obres i l'any passat eren 340 o 314, no recordo la xifra, però són moltes obres que s'han de recollir amb una aplicació que ja direm.
S'ha de repartir el jurat, ho han de llegir, fer la deliberació, i el 24 sí que donem els premis a les escoles a les 7 de la tarda. Això sí que ho sé. Això ho tenim tancat, però clar, s'han de provar bases i quan surtin ja direm. Ja farem entrevista i ja farem el que toca. Exacte, molt bé. Marta Mossack, no sé si vols afegir alguna cosa més.
Mira, també aquest any farem una cosa que es diu voluntariat express. Sabeu que tenim les parelles lingüístiques, que són persones que, amb els aprenents i voluntaris, es troben com a mínim deu hores, deu hores, quan vulguin, una cada setmana, dues, com vulguin...
I fan parella, i molt bé. Però també hem decidit de fer primer un voluntariat express. Què serà? Que dos dies, un al matí i un altre a la tarda, ajuntarem voluntaris i aprenents perquè vagin fent allò de posar-se en una cadira dues persones, s'expliquin una miqueta, canviïn de parella al cap d'uns minuts, anar fent-se preguntes perquè de vegades...
La gent no s'atreveix a demanar, si vull un voluntari lingüístic, però quan vegin com són i com la gent que ve, que és molt agradable, doncs s'animen i diuen, mira, doncs sí, jo vull fer parella amb aquella persona que m'ha caigut molt bé.
I llavors això també tenim la previsió de fer-ho al febrer, que seria, em sembla que és el 2 i 3 de febrer, amb la col·laboració d'Òmium, l'Ateneu i algunes entitats que faran de voluntaris.
Perfecte, doncs també ho tenim agendat. Ara sí, la qüestió que tenim més a prop és aquest inici de curs de català per persones adultes. Recordem demà que engega aquest inici de cursos del segon trimestre. Marta Mosac, Servei Local de Català, gràcies. Una abraçada. A vosaltres, moltes gràcies.
A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Gualden, Torreblanca. Descobreix-los i dóna suport al comerç local.
sense anar més lluny. Comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar, molt per parlar.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo alhora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amb.cat. EFAPRO. Amb l'EFP aviat podrà volar. Amb el suport a la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques ab-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
012, la Generalitat al teu costat.
Doncs seguim aquest magazín, seguim avançant a la Rambla, perquè ara és moment d'aturar la Rambla, un segon, és a dir, aturar el nostre camí per la Rambla, pujar el carrer Creu cap amunt, perquè ara anem a parlar amb el celler de Can Mata, anem a parlar amb l'Astrid Goldstein. Astrid, bon dia. Bon dia. Com estàs? Com va tot? Molt bé, tornant a la normalitat.
Bon any, eh, per cert. Bon any, bon any. Exacte, sí, que l'últim dia del programa ja no ens vam poder connectar. Sí, certament. Com han anat aquests dies? Molta feina? No. Bueno, hi ha hagut moments punta, però tampoc ha estat allò... No s'han fet ni cues, tot ha anat més pausat, organitzat, molta gent fora, d'altres amb grip.
hi ha hagut per triar remenar jo també estic incubant alguna cosa perquè porto ja un parell de dies el dia de Reis vaig agafar un fred que Déu-n'hi-do és que feia fred era un dia de Reis aquells típics d'abans la gent patia amb fred quan érem petits ens abrigàvem i amb l'emoció entravem amb calor però és que va fer molt de fred
Però bé, bé. Això és important, que estiguem bé, que haguem pogut gaudir de les festes, i si et sembla, a mi avui m'agradaria destacar les activitats que teniu pel mes de gener, perquè ja arrenqueu amb tastos la setmana vinent. Sí, sí, perquè, bueno, haguéssim esperat un palet, però sempre n'hi ha algun
un Pare Noel o algun rei que porta aquest regal de fer un tas de vins i per això els vam avançar una mica per qui volia fer un regal i vam dir hem de programar perquè si no a vegades ens trobem que aquests xecs regals empalmem d'un Nadal a l'altre i s'ha d'omplir l'agenda i per això ja hem començat a dissenyar-la
I el que sempre diem, si la gent s'apunta perfecte, i si no, doncs busquem un altre tema i una altra setmana. Per tant, començarem la que ve ja amb un tast que és un clàssic, que és aquest Rioja versus Rivera, que és molt divertit, perquè és allò que sempre n'hi ha uns que jo soc de Ribera, jo soc de Rioja, i a mesura que es van coneixent els tipus de terreny, les varietats i com són els vins, doncs moltes vegades
Crea aquesta reflexió i doncs em pensava que era així i potser m'agraden més els vins de l'altra zona i tot i tot el coneixement o desconeixement. Entren d'una manera i en surten d'una altra, no? I en surten d'una altra, sí. Crea una reflexió, un joc, allò del... a veure què agrada...
quina tipologia, i l'altra és sempre aquesta reflexió de que bé, tenim la mateixa varietat de raïm, que és el Tempranillo, o la tinta fina a la ribera, però que és la mateixa, com canvia un... un vi. Tampoc fem un tas de 20 o 40, no? Que potser en algun podríem trobar alguna petita similitud, però és que en general les característiques queden ben diferenciades, per tant...
És molt divertit, ens ho passem molt bé. Que xulo, que xulo. Doncs aquest Rioja versus Rivera del Duero, aquesta proposta de tas on ens endinsaran en aquestes dues zones vinícules, els terrenys, el clima, les varietats, etcètera, aquest tas, dimecres 14 de gener a dos quarts de vuit del vespre. Passem al següent, que en aquest cas serà dijous 22 de gener a la mateixa hora, les set i mitja.
Sí, la mencia. La mencia és aquesta variedat més típica que trobem cap a la zona del Bierzo, o sigui, la zona de Llaó, i com ha anat enamorant a tothom que la tasta, no? I primer és això, no? Pensem, mira, els vins al Bierzo són així, o la veritat mencia és així i...
i et queda com molt clara, no?, i vegades ho posem tot dins d'un sac, però és això, sí, la zona és important, les característiques, però la forma d'elaborar-la també, i aquí potser farem una miqueta més incís amb aquests vins una miqueta de mínima intervenció, o que fermenten amb la rapa, o que hi ha una part que està més en bota i una altra no, o sigui, anirem més aviat a buscar particularitats
i diferenciacions també d'elaboració i d'una zona que a més queda com més acotada però a l'hora també més oberta, és allò que dius. La trobem al Bierzo però és allò que, mira, si la trobem a alguna altra zona de Galícia o així, doncs també, perquè els vins automàticament també seran...
diferents, no? Per tant, també. I sí que fa un parell d'anys, bueno, això ens passa, eh? A vegades quan fas mudança trobes el... Ah, tinc això guardat. Si l'hagués obert, l'hauria disfrutat o no. I mira, amb la mudança que vam fer fa un parell d'anys vam descobrir que al fons, al fons de la nevera de vins ens quedaven unes ampolles d'aquelles guapes
o que no les hem obert i va passant el temps, per tant serà un moment més que fantàstic per dir, aquests primers vins elaborats amb mencia que es van començar a posar de moda cap als primers dels 2000, doncs obrirem una ampolleta. No m'he decidit per quin, eh? Això és just abans, és allò que dius, mira, va, farem aquest o farem l'altre, no?
perquè això també importa. Els últims 20 anys la mencia s'ha anat fent un forat, però l'estil de laboral també ha anat canviant, el que dèiem. A vegades que sigui més floral, més perfumada, que la bota no tingui tant de pes, o potser utilitzaven fa uns anys més bota i ara prefereixen un altre tipus de material. A part de veure com ha evolucionat la varietat, també com eren aquells
primers, aquelles primeres mesos que es van posar una miqueta com de moda, no?
Un regal, això és un regal. La Mencia, aquest tast del dijous 22 de gener a les set i mitja, dos quarts de vuit del vespre. Una mirada a l'Atlàntic, un passeig pel territori on la Mencia s'expresa adaptant-se a qualsevol dificultat de terreny. A més a més d'aquests quatre vins que tastarem, Astrid, com ens comentaves hi haurà aquest vi sorpresa que ja veurem aviam què acaba passant amb aquest vi, perquè a mi això ara m'ha intrigat, eh? Ah, ah.
Perquè a vegades jutgem, no? Els vins s'han de guardar, no s'han de guardar, els guardem bé, malament, i sabem quines varietats tenen capacitat d'envelliment, no? Però, home, no tothom a vegades té aquesta fricada de guardar-se una ampolla 20 anys i no ser capaç d'obrir-la. Doncs mira, de tant en quant passa i...
I toca obrir, i toca obrir. I tant, i tant, i tant. Doncs a 5 minuts de les 12 del migdia, nosaltres ara passem a comentar l'últim tast del mes de gener i marxem el dimecres 28 de gener, a les 7 i mitja també, quan es celebrarà el tast dels vins blancs del Priorat. Explica'ns una mica aquest tast, Estrit. Sí, sempre diem Priorat, pensem negre i potent, alcohòlic,
canyero i per acompanyar un bon tall de carn. Ni tots els vins negres del Priorat són així i ja fa un parell d'anys vam fer un tast de blancs i va sorprendre moltíssim. Per tant, tornarem, no repetir perquè els vins seran diferents, tornarem a fer aquest apropament als vins blancs del Priorat que sí, tot i tindre tendència mundial de...
de consum de vins blancs els vins del Priorat els vins blancs del Priorat doncs també també estan allà s'han d'anar tastant, descobrint i farem també aquesta mirada una miqueta cap enrere sabem que els negres aguanten molt bé, dels blancs jo puc dir-te he guardat coses també molts anys i
Quina passada! Però ara potser ens trobem en aquell punt en què potser abans trobàvem sobretot molta garnatxa blanca, bàsicament i alguna petita proporció d'alguna altra varietat i ara aquí comencem a tindre vins elaborats 100% amb garnatxa blanca o amb un toc de bionyer, vins elaborats amb pedro ximenes, amb moscat, amb d'altres varietats, no? Per tant...
Farem una mirada una miqueta més àmplia, quin és l'estat actual dels blancs del Priorat. Farem aquesta memòria cap enrere. Jo me'n recordo el primer blanc del Priorat segurament va ser el Nelín, que elabora Clos Mogador i va ser com un uau, què és això? Això és totalment diferent.
i a mesura que van passant els anys vas tastant, vas mirant, t'apropes a la finca, t'hi seus, fas una aposta de sol i passen els anys i sempre tens aquest record de, uau, aquell vi que et va com descol·locar, no? Clar. Per tant, a veure si trobem, aquí encara estic buscant alguna anyada una miqueta antiga del Nelín i si no tastarem també els actuals, els que anem
trobant i anar buscant un verdiell, un pedo de ximenes, o sigui, fer aquesta mirada més àmplia que potser en d'altres zones, com podria ser el Penedès, estem més acostumats, no? Trobar macabeus, xarel·los, parellades, xarel·los vermells, xardoners, malvasies, i el priorat sempre l'acotem, no? La garnatxa, sobretot la garnatxa, el macabeu, la carinyena blanca, que va guanyant pes, però...
anem a ampliar aquesta mirada. Per tant, si encara fa fred serà fantàstic, perquè és allò que vins els suaus.
No seran, seran d'aquells... És perfecte per l'hivern, crec jo. I tant, i tant que sí. Doncs, Astrid, ho hem de deixar aquí recordant aquest tas dels vins blancs del Priorat, dimecres 28 de gener, a les 7 i mitja. Podeu trobar tota aquesta informació al web, al cellerdecanmata.com, i també al seu Instagram i a les xarxes socials del celler. I res, Astrid, una abraçada molt gran, cuida't molt, i ens sentim aviat aquí a Ràdio d'Esvern, d'acord?
Vinga, la setmana que ve. Vinga, la setmana que ve més. Adéu-siau. Que vagi bé. Adéu. I nosaltres ara farem una petita pausa pels bolletins informatius de les 12 del migdia. Tot seguit tornem amb la tercera hora de la Rambla. Avui entrevista a la Vall d'Avers en Josep Lluís Gil, el seu responsable, i també espai emocionat en Melissa Linares. Fins ara.
Bon dia, us informa Natàlia Ramon.
El Suprem denega que José Luis Abaló surti demà de la presó per anar a declarar a la comissió d'investigació del cas Coldol-Senat tal i com volia el Partit Popular. Argumenta que la petició s'ha fet amb un temps massa just i no té marge per consultar les parts. Madrid, Tania Tàpia, bon dia.
Bon dia. El PP va anunciar la compareixença el 30 de desembre. Volia que expliqués tot el que s'abdiuen sobre Pedro Sánchez i els suposats vincles amb la corrupció. L'endemà va cursar la petició al Suprem, però en la providència el jutge recorda que els dies de Nadal són inhàbils i que la causa no és urgent. Per això insta el PP a fer la petició més endavant, amb més marge per gestionar-la, i a més al·lega que no hi havia temps per consultar les parts. A Valós l'esperaven demà a les 10 del matí al Senat i era una de les fites dels populars per arrencar l'any. Tània Tàpia, Catalunya Ràdio Madrid.
Més notícies, Sara Riera. El jutge envia a judici Íñigo Errejón per la suposada agressió sexual a l'actriu Elissa Molià. Cita l'exportaveu de Sumar per dijous que ve per notificar-li aquesta decisió i l'obliga a pagar 30.000 euros de fiança per una eventual condemna. Tornem a Madrid, Paula Brujats, bon dia.
Bon dia. El jutge tanca la investigació, tira pel dret i envia a judici l'exdipotat sense esperar que l'Audiència de Madrid resolgui el recurs que va presentar Errejón contra el judici. La fiscalia també creu que no hi ha indicis suficients d'agressió sexual i no l'acusa, però el jutge proposa jutjar-lo agafant-se a la versió de l'actriu. Errejón s'enfronta a tres anys de presó. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid.
I l'Iran, el seu president, ha fet una crida a la contenció de les forces de l'ordre en el desè dia de manifestacions contra el règim. Les protestes van esclatar el dia 28 per l'augment dels preus i han derivat en les mobilitzacions més importants des de l'any 22. Golam Mohseni és el jutge en cap de l'Iran.
A la llum d'aquest posicionament explícit del règim sionista i també del president criminal dels Estats Units, queda ben clar que aquells que avui surten als carrers per participar en disturbis, liderar-los o donar-hi suports, operen d'acord amb els enemics de la República Islàmica de l'Iran.
Primers resultats positius de l'aplicació de la nova llei d'eficiència judicial. Avui, dos judicis amb jurat popular que s'havien de fer a l'Audiència de Barcelona no se celebraran perquè s'ha arribat a un acord abans. Això suposa un estalvi d'uns 10.000 euros, segons indiquen fonts judicials, ja que els judicis havien de durar set dies i no ha calgut ni tan sols constituir els jurats. Barcelona, Maria Núria Revellé.
Bon dia. La nova llei obliga a fer tant si com no una vista per intentar arribar a un acord abans de fill judici. En els dos casos, els processats han admès haver matat les seves parelles aganivatades. Es tracta d'una dona que ha acceptat una condemna de 20 anys de presó i que està internada des de fa dos anys arran del crim que va passar al domicili familiar a Sant Adrià de Besòs.
L'altre cas és el d'un home que va matar la seva parella amb un ganivet de cuina. Ha acceptat un càstig de 25 anys de presó. Està internat des de fa dos. Maria Núria Revetlle, Catalunya, Ràdio Barcelona.
El Barça i l'Atlètic Club s'enfronten a les 8 en la primera semifinal de la Supercopa d'Espanya. En farem la transmissió, recordeu, a partir de les 7 a la TDT de Catalunya Ràdio. La Minyamal podrà jugar tot i que no es va entrenar ahir. I avui li estan realitzant més proves mèdiques al porter Marc-André Terestegen, que ha tornat a Barcelona per examinar-se d'unes molèsties físiques. Va fer un mal gest del genoll dret, que és el mateix que té operat ara fa any i mig. A la tarda el Barça emetrà un comunicat, però per ara, segons hem pogut saber, no sembla una qüestió greu.
I avui, a la una del migdia, es fa el sorteig dels vuitens de la Copa del Rei Masculina de Futbol. Cinc equips de segona divisió, Depo Racing, Albacete Burgos i Cultural Leonesa, possibles rivals del Barça. La tarda, sorteig de la Copa de la Reina Femenina amb el Barça i el Badalona Woman a partir de dos quarts de cinc. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 4 minuts a les 12, us informa Mariona Salas Vilanova. El nou sistema de taxa de residus ja està en vigor a Sant Just d'Esvern des de l'1 de gener amb l'objectiu de garantir una gestió més justa i eficient i incentivar la correcta separació dels residus. El model introdueix canvis tant en la quota com en la manera de calcular l'import final vinculant-lo als hàbits de reciclatge de cada llar.
La taxa es divideix en una part fixa anual que se situa en 96 euros per habitatge i una per variable que dependrà del nombre de dies d'obertura del contenidor de la fracció orgànica durant el 2026. Com millor se separin els residus, menys es pagarà. Les llars amb més de 48 obertures anuals no abonaran per variable, mentre que els imports augmentaran en funció d'un ús més baix del contenidor.
Aquesta part variable es calcularà al llarg del 2026 i es cobrarà al 2027. El sistema incorpora reduccions de la quota segons els ingressos i el nombre de persones empadronades, amb descomptes del 50% o del 95% per les rendes més baixes, així com una bonificació del 100% de la part variable per les llars que facin autocompostatge. Pel que fa a cultura, la Taneu de Sant Just acollirà el 10 de gener a les 7 de la tarda la representació del Trencanous, un ballet clàssic a càrrec del Centre de Dança de Catalunya amb una proposta apta per a tots els públics.
L'espectacle narra la història d'una nit de Nadal plena de fantasia en què la petita Clara rep un tren canous que, després d'un conflicte amb el seu germà Fritz, cobra vida i la condueix a un viatge màgic cap a un món meravellós on els somnis i la imaginació es barregen. La producció manté l'essència del clàssic amb música de Tchaikovsky i una adaptació coreogràfica de Roser Muñoz i Joan Boix.
La funció té una durada d'una hora i 30 minuts en entreacte i és organitzada per l'Ère d'Activitats de l'Ateneu i l'Extac. El preu de l'entrada és de 10 euros per a socis i sòcies de l'Ateneu i menors de 30 anys i de 14 euros pel públic general. Les entrades es poden adquirir a través de la plataforma Entràpolis.
I pel que fa a salut, la vagoneta acollirà el 13 de gener a les 5 de la tarda l'inici d'un taller d'estimulació cognitiva adreçat a la gent gran. Una activitat pensada per millorar i prevenir el deteriorament cognitiu i combatre la soledat no desitjada a través del joc i la interacció social.
El taller treballa en un entorn ludic i participatiu diversos processos mentals com la memòria, l'atenció, la competència matemàtica i lingüística, la percepció, la planificació i l'organització, així com l'activació de les funcions executives i el desenvolupament d'habilitats socials i emocionals.
Les sessions es basen en jocs de taula que fomenten la participació, el benestar personal i la cohesió de grup, afavorint el sentiment de pertinença al barri. L'activitat és cíclica i és dura terme cada dimarts fins al 23 de març, amb dos torns, de 5 a 2 quarts de 7 i de 2 quarts de 7 a 8. Cal inscripció prèvia i és un taller organitzat per la IAC, l'Associació d'Inclusió i Acompanyament a la Comunitat, i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat, Sant Justenca, a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just, parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com. La Ràdio de Sant Just
Ràdio Tosbert, 98.1. Ràdio Tosbert.
Doncs queden dos minuts per un quart d'una del migdia. Nosaltres ara saludem en Josep Lluís Gil, director de la Vall d'Avers. Josep Lluís, bon dia. Molt bon dia i molt bon any. Bon any. I molt bons reis, espero. La veritat és que de moment no ens podem queixar. Veurem si ens porten tot el que hem demanat al llarg de l'any, perquè hem demanat moltes coses que no són, diguéssim, físiques, sinó que són més aviat simbòliques. Per tant, esperem que així sigui.
Portarem bé i a veure si ens cauen. I tant, i tant que sí. Doncs comencem avui el repàs d'aquesta Vall d'Avers del mes de gener, que sortirà en breus, recordem el número 511, si no vaig errat. Correcte. I a partir d'aquí, doncs, parlem una mica de què anirà, quines seran, diguéssim, les notícies, els trets característics que tindrà aquesta revista, Josep Lluís.
A veure, obrirem en portada... Hem fet una entrevista amb el Joan Urpinell Jr. És un santjustenc que no viu ara a Sant Just, però que té les arrels aquí. I que en la seva doble vessant de poeta i músic, a més a més docent, de fet amb el que es guanya la vida és amb la docència...
però té la vertent artística de ser alhora músic i poeta. Llavors ha anat rebent alguns premis i com que és un Sant Justenc i a nosaltres ens agrada parlar dels Sant Justencs, doncs li dediquem la portada.
Portades molt artístiques, eh? Últimament a la Vall d'Avers veníem de l'ada de desembre, que la dedicàveu a Daniel Lleixà, el pintor que no s'atura, i ara, doncs, marxem cap a un altre tipus d'art, està bé. Sí, intentem, sempre que podem posar, i cada vegada més, posar personatges, no? Però, clar, hi ha vegades hi ha altres temes que...
No aventuraré la setmana, el mes que ve, el mes de febrer, la portada serà una altra, en aquest cas una Sant Justenca, que ja en parlarem.
Molt bé, perfecte. Ho deixem aquí apuntat. Apuntat i ja anirem veient. Sí, sí, però ara no parlem de la del mes de febrer, sinó que parlem de la del mes de gener. Per tant, a part d'aquesta portada, quins temes inclourà la revista? Hi ha un article de la Lídia Llames sobre el tema del PAC, el Pla d'Acció Cultural, que s'ha promogut fa poques setmanes,
Hi ha una explicació i s'ha parlat amb algunes entitats per veure una mica la... La valoració que hi fan. La valoració que no sempre és la mateixa que fa l'Ajuntament. S'ha acostumat a fer valoracions triomfalistes. Hi ha una mica el contrapès i hi ha una anàlisi una miqueta de com ha anat. Més que res el procés, no? Perquè és un document molt ferragós de 174 pàgines
difícil de digerir per tothom, però tot i així hi ha una mica d'opinions que contrasten una miqueta el tema. Recordem que el PAC és el Pla d'Acció Cultural, aquesta línia a seguir, per dir-ho d'alguna manera, en els propers cinc anys, del 2025 fins al 2030, a nivell cultural a Sant Just, que es va obrir la porta a totes les entitats culturals i també a totes les persones individuals que volguessin participar,
Certament, les reunions potser no han tingut l'afluència que s'esperava des d'un primer moment, en aquestes reunions més aviat austeres de personal, de convocatòria, però amb la intenció aquesta, com comentava el Josep Lluís, la intenció, pensem que hi era, però al final haurem de llegir també l'article per saber si les entitats creuen que s'ha arribat al punt que es volia arribar.
Jo tinc una mica la impressió, per converses i coses que t'arriben, no tant, jo no he fet l'article, no he parlat amb els interlocutors, però una miqueta amb els temes de cultura en general, parlo de reunions, de preparatòries, de festes majors i altres...
Consells de Cultura, Consells de Joventut... Una mica la sensació... Una mica hi ha la realitat que les entitats són amateurs i dediquen moltes hores i, per tant, prou feines tenen per mantenir l'activitat i poder-la fer com per haver d'anar a reunions amb l'Ajuntament.
Jo diria, és una collita meva, que diria que si tu vas a unes reunions en què no sents que la teva participació sigui productiva, que acaba fent-se, ho dic perquè ens ha arribat aquest sentiment, que participes, proposes i al final s'acaba fent el que vol l'Ajuntament, home, això no ajuda gaire a fomentar la participació.
la gent es pregunta, jo tinc molta feina a fer el meu, vaig allà, i no és profitós, no per mi, no per la meva entitat, sinó en el conjunt, perquè no hi ha... I tinc la impressió que la falta de participació ve d'aquesta... i què anem a fer, no? Llavors, no és només el PAC, és en general que l'Ajuntament ho controla tot i
i acaba fent el que vol i les entitats fan el que poden, s'hi apunten, perquè a fi de comptes volen ser presents al poble, lògicament, és la seva raó de ser. Però tinc una mica aquesta impressió, ja dic, m'ha vingut per diverses veus diferents, no és una única, i per tant, bé, faria bé l'Ajuntament de repensar-s'ho.
un pla d'acció cultural que ha estat fet també de forma, diguéssim, conjunta amb la Diputació de Barcelona, si no m'equivoco. Sí, és que al final això acaben sent coses una mica estàndards, no? Vull dir...
Sí, però estem d'acord que s'ha d'adaptar també a les peculiaritats del territori i del municipi, i en aquest cas Sant Just som un municipi bastant peculiar en el sentit que estem molt a prop de Barcelona, que Barcelona té molta quantitat de propostes culturals i que en molts casos és complicat també competir-hi, perquè al final també estàs...
molt a prop de Barcelona, també és molt diferent el que es pugui fer a nivell de pressupost, a nivell de finançament, el que puguem fer nosaltres, però en canvi nosaltres tenim una xarxa molt potent d'artistes i de vectors culturals, no?
Això de la competència de Barcelona és certa. No ho veus tant, potser. No, és certa. Fa 40 anys ja en parlàvem. Clar. No és res nou, pots dir. Per mi no és nou. Per als més joves potser us ho sembla, però fa 40 i 45 anys i 50 ja en parlàvem que Barcelona xucla molt. Però l'activitat de les entitats de base...
No els afectarà, jo crec que afectarà més, i no sé si afectarà en positiu o negatiu, quan hi hagi el Teatre Taneu, perquè se l'haurà de dotar d'una dinàmica, d'una programació, i això voldrà dir entrar en circuits possiblement no locals, és a dir, portar el terreny local, llavors possiblement afavorirà
perquè s'integrarà dintre d'aquesta dinàmica. Però ho entendria més en aquest nivell que no a nivell de les entitats de base que es dediquen a treballar amb els nens del poble i que el que es faci a Barcelona no sé fins a quin punt és aquesta...
una bona excusa, no ho sé. I reconec que, efectivament, Barcelona, a nivell comercial, a nivell comerç, a nivell cultural, és evident que té un poder d'atracció, però no sé si és el problema de les entitats petites que treballen amb la canalla o la Taneu mateix, fa coses i bé que les fa, no?
Sí, sí, al final també hem de saber diferenciar, que hi ha un tipus d'activitats que està clar que no es trepitgen unes amb les altres, perquè és que aquí són complementàries amb les que es puguin fer a Barcelona. Passem a altres qüestions, marxem del PAC, què més?
Tenim un article que hem fet amb el Pol Arasuri, que és un jove santjustenc que està intentant tirar endavant un curt per parlar d'allò que se'm va dir la... La lleva, no? La lleva del... La quinta del biberon. Això, la quinta del biberon. Perquè llavors es parlava en castellà, això.
La lleve del Biberó parla de la guerra. És un Sant Justenc que demana la col·laboració de gent del poble que vulgui col·laborar a fer de figurant, però que no es farà aquí a Sant Just. Pel que tenim entès...
es rodaran terres de l'Ebre... Sí, en una entrevista a Ràdio d'Esvern va dir que el municipi s'havia modernitzat molt i que els exteriors que es podrien engravar no tenien cabuda al nostre municipi.
és un noi molt jove si no recordo malament són 22 anys i és digne de lògic que hi hagi aquesta visió avui dia que tenim aquesta imatge que els joves no s'impliquen i que no de tant en tant tenim la grata sorpresa que no és veritat que pot haver-hi una determinada manera de fer però que hi ha gent compromesa
a parlar de coses actuals o de coses antigues, que no és cap drama parlar de coses antigues, que no van contra de la lògica. Què més pot dir? En el tema que més...
Una col·laboració a llarg termini amb el Centre d'Estudis Sant Justens per parlar d'una sèrie de reivindicacions de temes de patrimoni, de patrimoni local.
Llavors, en aquest mes hi ha la presentació, diguéssim, l'obertura, i durant la resta de l'any, que són els 11 números, hi haurà cada mes un dels temes que ells tenen identificats com a prioritaris, com a reclamació a l'Ajuntament,
i anirà veient l'evolució, si és que es va produint al llarg del temps, alguna evolució positiva, o esperem que positiva, vaja, i cada mes hi haurà una entrega d'un tema diferent. Llavors, encetem aquest mes, és una col·laboració que feia temps que perseguíem, uns i altres, i al final hem trobat l'encaix de què podem fer per les dues entitats...
Clar, fer sinèrgies. Exacte. Molt bé. Perfecte, doncs continuem descobrint aquesta Vall d'Avers del mes de gener, que en breus estarà a totes les llars de Sant Just que tinguin aquesta subscripció. Exactament. Aquest mes fem un canvi de nom a dues seccions.
El que veníem dient el comerç pròxim, perquè el dedicàvem només al comerç... Que eren entrevistes, no? Eren blocs d'entrevistes a comerç? Sí, però no era en format entrevista, parlàvem amb algun comerç... I a partir d'aquí es feia la... Clar, els més antics parlàvem dels orígens i la història, els més recents parlem de la seva oferta i tal, no?
Una mica per posar en valor allò que tenim a casa nostra. Feia temps que anàvem a darrere. Tradicionalment, la Vall d'Avers ja ho ha fet, de parlar de comerços i d'indústries. Però això són èpoques, són determinades fases que ho hem fet. I ara volíem recuperar-ho. Aleshores, aquesta pàgina que era només de comerç s'ha convertit en comerç i empresa.
I a més comencem amb una empresa de Sant Just, afincada a Sant Just des de fa 30 anys, que es diu Òptim, que es dedica a la fabricació d'ulleres i que, bé, això, porten molts anys aquí i ens ha semblat que valia la pena, doncs, anirem alternant d'una manera o altra tant comerços com empreses. Perfecte.
L'altre canvi de nom que hem produït és el que en dèiem el racó literari, que era un nom que no ens acabava de fer al pes, perquè aquesta secció nosaltres volem que sigui un...
un aparador de la gent que vol escriure des d'un punt de vista creatiu, no des d'un punt de vista reivindicatiu. Pot ser reivindicatiu, però en un format diferent. I el record literari era un nom que es podia entendre com que podien parlar de literatura i no es tractava tant de parlar de literatura, sinó de literatura.
posar aquesta eina a favor, a l'abast dels... Com un espai, no?, per fer visible... Hem canviat el nom i el nom ara és Som Creatius, una mica per fer valdre aquesta vocació de fomentar la creativitat.
creativitat en forma de prosa o en forma de poesia. Llavors ha coincidit que aquest mes hem fet aquests dos canvis. Aquestes dues modificacions? Sí, exactament. Aprofito perquè hi ha una altra modificació que afecta l'estètica de la revista. Havíem rebut algunes queixes de que sobretot gent gran que els costava de llegir una miqueta
I llavors hem augmentat l'ataca de la lletra, és a dir, té una mica més de gruix, la mateixa lletra, però amb una mica més de gruix, i amb això esperem que serà més fàcil llegir-la, més còmode, i sobretot per la gent gran que pateixen més, no?
Perfecte, doncs aquesta modificació que vindria a ser una mica... T'he parlat de quatre coses que les expliquem en els breus adequadament. Una, l'acord amb el centre d'estudis, el tema de la lletra i aquestes dues sensacions que canvien de nou.
Perfecte, perfecte. Doncs abans d'acabar, encara tenim cinc minutets per acabar de fer alguna pinzellada, però abans deixa'm preguntar, perquè fora de micròfons em deies, és que encara no tinc del tot lligat a l'editorial, però ja sé per on anirà. Sí, anirà... Bé, procurem sempre parlar de coses de Sant Just amb tot i amb l'editorial també.
L'editorial es presta que puguem parlar d'altres coses, no? El mes passat recordo que va ser un editorial molt escueta i molt gràfica, no a la guerra, no? Per no caure en tòpics. Malauradament, el món va en una direcció que ens interpel·la
i encara que estem en el nostre món local i fem les nostres coses i intentem, allò que dèiem abans, les entitats fan la seva vida, els comerços intenten guanyar-se la vida i tots anem vivint, però el que passa en el món ens interpel·la i no sabem si no ens ocuparà. No només ens preocuparà, sinó que esperem que no ens ocupi
perquè estem anant amb una deriva prevélicista que fa por. I fa por i que això en algun moment ens pot interpel·lar a haver de respondre activament o passivament, no ho sé, però el món ens porta a terrenys que no podem preveure, no?
i voldrem fer una reflexió sobre cap a on anem. Important reflexionar sobre això perquè en els temps que corren és complicat saber-ho. Estem rodejats de males persones.
Ai, complicat, la veritat. Avui encetàvem també aquestes portades dels diaris fent un repàs a les notícies d'avui dimecres i evidentment no hem pogut deixar d'aturar-nos a Venezuela i amb tot el que està passant amb Maduro, amb Donald Trump, amb Delsi Rodríguez...
Aquí hi ha un personatge que és el que us restoca tot i parlem de Veneçuela però podem parlar d'aquí poc, vés a saber si no parlem de Groenlàndia o de Cuba o d'allò que els passi pel mas.
El que havia de ser Nobel de la Pau, eh? Com a mínim ho va demanar a ell. És que és vergonyós. És que és vergonyós. És vergonyós que n'haguem de parlar, fins i tot, d'això, no? Però bé. Com sigui, nosaltres us llegirem, com sempre, quan arribi a casa, quan l'anem a comprar, allà on sigui, la Vall d'Avers, com sempre, la revista de Sant Just, des de l'any 1979. Josep Lluís, una abraçada. Cuida't molt. Que vagi bé. Adéu.
Fem una petita pausa musical, tornem de seguida amb l'Elisa Linares. Fins ara.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Passen 5 minuts de dos quarts d'una del migdia. I per anar tancant el programa d'avui de la Rambla, saludem l'Elisa Linares, que ja la tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esvern. Elisa, bon dia.
Molt bé, avui a l'espai emocionat, doncs venim a això una mica, a emocionar-nos i a parlar d'emocions. Això, avui parlem... Han estat dies intensos, eh? Això, avui parlem de l'autobalia. L'autobalia. Sí, el valorar-se amb un mateix i com... Bueno, com es fa això, desgranar-ho una miqueta. Perquè tu em deies, no?, aquesta idea i tots i totes, jo crec que tenim molt aquesta idea de el fer, fer, fer, fer, fer...
Són productius, són màquines productives. Sí, ens han anclat aquest xip, no? És un microxip que el tenim al cervell que diu tu vals el que t'esforcis. Esforça't, fes, fes... No sé, jo veig moltes persones que em transmeten quan venen a consultar això que la seva inseguretat, quan rasques una mica, està relacionada amb jo no val si no aconsegueixo no sé què, la feina, el ser mare, el saps?
i al final te n'adones, l'orgasme, també, i al final te n'adones que està relacionat amb aquesta idea. És una mica la checklist, no? Si no vas tatxant coses a la checklist, sembla que no fa res, no? Jo feia aquesta frase, tu vas al que t'esforci, esforça't i aconseguiràs la carrera, esforça't i aconseguiràs la feina, esforça't i aconseguiràs el noi, la noia dels teus somnis, hola?
Un moment, parem, saps? Aquí hi ha més factors que afecten en aquesta equació. Llavors es tracta una mica d'això de... Quan no te n'estàs sortint amb una cosa, llavors ve l'altra part, ve aquest sentiment de ràbia, frustració, injustícia...
que et porta a seguir-te esforçant, però amb una altra energia. Ja no t'estàs esforçant, o sigui, no estàs fent des del gaudi, sinó que estàs fent des d'aquest esforç, sobre esforç, aquest esforç, estrès, no sé què, no? Sí, sí, totalment. Esperant un resultat.
I la vida, a vegades, no et porta aquell resultat. I llavors, doncs, bueno, arriba un punt, no? Torna a ser sistema nerviós, això, eh, Dani? És faig, faig, faig, estic en el simpàtic, a tope, tope, tope, hiperactivitat, no sé què, ta, ta, ta, ta, ta, i arriba un punt que ve el desànim, ve, saps, el fuà.
El desgast. El desgast absolut, o sigui, el cos el tens ja destrossat. Estàs cremat ja. Estàs cremat i a sobre no t'està sortint el que vols, perquè quan forces no arriba. Comences a imitar el que fan els altres, t'emmiralles, etcètera, etcètera, i et perds a tu mateix, et perds la teva autenticitat, el teu estil únic, que només el tens tu. I aquesta és la clau.
Sí, jo crec que aquí hi ha un concepte que hem parlat bastant aquí al programa i és el fet aquest que el cos és molt intel·ligent i el cos al final també acaba desenvolupant o t'acaba mostrant el que necessita, no? I a quanta gent li ha passat aquests dies de Nadal que quan ha marxat de vacances de la feina ha agafat un angustipat o s'ha posat malalt i no ha pogut sortir del llit en aquests dies perquè tenim la màquina a tope i quan para diu, ah, doncs aquesta és la meva per fer un reset, no? Absolut.
Absolutament, és així. Llavors, és aquest poder deixar anar, no? Poder sortir de la teva rigidesa mental d'això ha de ser així i si no és, doncs sigo aquí i ja està, que... Bueno, no? I poder pensar...
un moment, i si ara és més adequat per mi a això altre, no? I si ara això no arriba perquè, doncs... No toca. No toca, exacte. I quan deixes anar, tornes al teu centre i llavors arriba. És el típic cas d'una dona que vol quedar embarassada i estar allà, RQR, no?,
amb la part mental molt activada, no deixant que allò sigui. I com que tot això al final genera tensions corporals, emocionals, energètiques, etc., etc., doncs, no?, això és, bueno, clarament és com s'enganxa abans un mentider i un coix, no?, doncs això és una cosa intern que és molt similar. I amb aquesta idea del fer, fer, fer, fer, doncs està el sentir-me útil.
té alguna cosa més antic, més primària, i això està relacionat amb el que passava a casa. Quantes vegades hem sentit la frase, ets un inútil, o ets un desastre. Doncs clar, això, sentir-me útil per qui, t'hauries de preguntar. Quan tu vols sentir-te útil, aquí hi ha alguna cosa que és molt més antic, i és sentir-te útil segurament pel pare i la mare.
Està relacionat amb aquest agradar-lis. Sentir-me útil a la societat és sentir-me útil pels meus pares. Seguir també el que volen de mi, el que esperen de mi, etc. I això tu internament tu creus de criatura i ho vas perpetuant. I això evidentment cala en l'autoestima, etc. I crea, que això és molt important, una frase que és necessito ser útil.
I aquest, necessito ser útil. Mira, una vegada em van dir una frase que em va quedar gravada. Aviam. A veure si t'ajuda. I ajuda els oients i les oients. La ment funciona com una fotocopiadora. Val. Aviam el símil. Aviam el símil. Llavors, si la frase és, necessito ser útil, jo la passo per la ment, la fotocopiadora, llavors, què em portarà?
Necessito ser útil. Necessito ser útil i mil còpies de necessito ser útil. Per tant, em portarà a situacions on necessito ser útil. No em portarà a sentir-me útil, ser útil, sinó a seguir-ho necessitant. Està en aquest quiero pero no llego, saps? Què vull dir?
Sí, sí, totalment. La mena és molt capritxosa i a partir d'aquí ens fa creure a vegades coses i el que és més important o jo el que li poso més valor, que és el fet que a vegades és la que ens limita, el fet aquest de volem sortir d'allà i és molt complicat poder sortir d'allà
crees la realitat que creus. Sí, ens acabem creient allò que ens fa creure la ment. I mica en mica es tracta... No ho canviaràs d'un dia per l'altre, perquè es tracta d'alguna cosa que, ja et dic, ho vas interioritzar de petit a petit. El pròxim dia et parlo d'aquesta part de la infància en relació a la valia personal. Realment,
del que es tracta és d'afegir noves veus perquè aquelles sempre van apareixent, sempre hi seran es tracta que et puguis enganxar tantes vegades com calgui, com sigui t'enganxes, ostres m'he tornat a perdre'n aquí i llavors tornis al teu centre i et tornis a equilibrar i això es fa des del cos la clau és el cos l'equilibri del cap està en el cos
i de mica en mica poder anar aprenent a generar una manera d'escollir-te tu al final. Es tracta d'estar més centrat en el que realment és un sí i valorar aquestes coses que potser ja sí que tens a la teva vida, que aquesta és l'altra, no? Que ens perdem en el vull aconseguir allò i el mentrestant no valorem el que ja sí que hem creat.
Totalment, això és molt important i això crec que és un exercici que hem de fer tots i totes molt. A mi em ressona perquè no li vull dir propòsit, perquè els propòsits d'inici d'any estan condemnats al fracàs, perquè moltes vegades és allò de dir...
ens ho proposem i després a la meitat del mes ja ho deixem de fer. Per tant, no és un propòsit, sinó que és un nou hàbit, que és el fet aquest de valorar més el que tenim en el nostre dia a dia, el poder venir a compartir amb vosaltres aquestes 3 hores de ràdio, el fet de tenir el que tenim a casa, les amistats que tenim, doncs, viure-les i compartir-les al màxim possible, el temps que tenim també...
I crec que és una mica això, valorar una mica més el moment present, aquí i ara, i anar respirant-ho tot una mica. Exacte. I llavors jo, pensant en aquesta manera, perquè al final no pots fer un canvi si a dintre no te'l creus. I això és la clau, poder anar a com em puc creure això si ara no m'ho crec, no m'ho puc dir. Llavors pots dir frases com aprenc a sentir-me útil, aprenc a valorar-me, aprenc
i de mica en mica amb aquest aprenc, o em disposo a aprendre, si encara ho sents més lluny, de mica en mica t'adones que ja ets útil. I aquí et parlo d'una pel·lícula. Ai, m'encanta el cine. Que a més és una pel·lícula supertípica d'aquestes dates, que és un clàssic, que és Que bello és vivir. Home, i tant. L'altre dia la vaig veure i jo t'he de reconèixer que va ser la primera vegada que veia aquesta pel·lícula. Jo tampoc l'he vist, eh? No? Llavors no en podrem parlar.
Sí, sí, jo segueixo, sé més o menys de què va. Doncs bé, per mi és un bon exemple una mica d'això, saps? D'aquesta idea que ell comença amb una sèrie d'expectatives, té una idea del que vol ser de gran, i
i aquest viatjar i veure molt món i no sé què i tal, i la vida el va portant i el va capant i com que al final és un tros de pa i mai s'escollia amb ell, sinó que sempre està escollint la família, etcètera, doncs el va portant a quedar-se en aquell poble que ell tan odia i que no té ganes de ser i bla, bla, bla, saps?
Fins que sí que sento que pren una decisió i la pren perquè s'enamora i llavors la decisió sí que és ella no vol marxar del poble i llavors sí que és una decisió conscient de, vale, em quedo per tu. I llavors comença a construir una altra vida. Però la feina segueix sent, doncs,
O sigui, té aquest punt, no?, que en el seu dia a dia, jo crec que hi ha moments que ell està a gust, saps?, però segueix com en plan, ostres, el meu somni era aquell, no?, i jo m'havia emmirallat amb allò, i allò no ho estic podent fer.
I llavors arriba un moment que li passa una història, que ara no diré, però que realment li fa com... el sacseja, el sacseja molt fort, i llavors és quan se sent una merda i sent com que la seva vida no té sentit, etcètera, etcètera, i llavors se li apareix l'àngel,
que el que és una mena, saps, aquell de los tres, no? Com es diu aquell que eren els tres moments, no? Ah, sí. De la vida i tal, tal, tal. El Scrooge, no? El Cuento de Navidad. Doncs seria una història similar.
I l'Àngel, i ell diu, no he servit de res, no serveixo per res, molesto tothom, no? I l'Àngel li diu, vaig a demostrar-te que no és així, encara que ara et sentis un fracassat a nivell professional, no?
que sí que has fet coses per a més. I això sento que és molt bonic perquè de cop amb ell, per mi, el connecta amb l'avalia personal real, el gràcies per existir. Perquè li va mostrant coses que han passat gràcies a ell. Poso un exemple, si tu no haguessis tret el teu germà de dins de l'aigua, el teu germà s'hagués mort. Si no sé què, m'entens?,
Coses que no són des del fer, fer, fer, que entenem, en plan, doncs, professió, estudis i tal, tal, tal, sí? Clar. Que ell ho ha anat abandonant tot pels altres, sinó que són coses intangibles.
I aquí te n'adones d'això, d'aquesta idea de com les cadenes humanes són així, no? Tu has fet una altra cosa per algú i sense adonar-te en això l'ha portat a créixer, a entendre's, a no sé què, m'entens? El valor de les accions, no? Exacte, sí, el valor de qui ets tu, perquè és aquesta coherència interna al final amb tu.
I bé, doncs això, al final crec que això, que l'Avalia va més enllà de treballar i va per una altra banda, és aquesta idea de val per existir. Llavors, a les persones que els costa sentir-se valuoses, que és un treball d'autoestima profund i que poden venir a consulta i el podem fer, un altre dia et parlaré de les parts internes, que aquí també afecten molt,
I anar entenent la teva història també t'ajuda a poder acompanyar aquesta nena interior i veure què va patir aquest infant i com ara això m'afecta com a persona adulta. I llavors, mica en mica, puguis anar transformant aquesta sensació, perquè és molt important entendre que tu vals, simplement pel fet de ser-hi,
és diferent de la sensació de valia que tu tens el que es tracta que canviem és la sensació de valia aquesta és la clau deixar de parlar de ets i parlar d'aquest sentiment que això sí que és teu i és lícit que ara no et sents on fire llavors buscar aquestes maneres d'acompanyar-te perquè puguis estar millor
Buscar la manera de sentir-te valuós sense fer-te la pregunta. És el fet de dir ja des de dins, de forma intrínseca, que ja sàpigues que tu vals, que tu tens un potencial, un valor, i que el teu és el teu, el de l'altre és el de l'altre, i ja està. Que ets únic, totalment. Perfectament imperfecta, evidentment. Meravellós. I tot i així, meravellós. Exacte.
Parlaves abans també de la coherència, que crec que és una paraula que ara més que mai jo la tinc una mica com tatuada dins meu perquè vaig una mica en lluita d'aquesta coherència perquè cada vegada a mi em dona la sensació, potser ara em corregeixes, però que el món s'està tornant una mica incoherent, no?
em dóna aquesta sensació sempre ho ha estat vull dir, al final les guerres són incoherència total vist així entenc que potser és una cosa també una percepció del moment actual que jo visc de donar-me'n d'estar en els meus 26 anys que allà trepitges terra i dius ostres, te n'adones coses que m'imagino que són com una mica aquestes finestres que es van obrint i que et van mostrant una mica com és el món no?
Ja, doncs sí, la incoherència per mi és com un granet, és el granet de sorra, fer-lo amb tu, com més persones visquin des d'una coherència amb elles mateixes, més a gust estaran i per tant també generaran en el seu entorn també escenaris i situacions
i relacions, on t'estarem més a gust. Al final, no? Es tracta de... És un cuit por poco o... Totalment. Així ho veig. Doncs Elisa, alguna cosa més que vulguis dir? No, ho deixem aquí i el pròxim dia t'explico...
com això en els infants podem començar a canviar aquesta idea, perquè al final nosaltres hem estat infants que ens han fet aquesta idea de vals el que t'esforcis, vals el que fas, etcètera, com podem començar amb els infants a canviar aquesta idea i que sentin i que vegin que són valiosos pel que són. La infància, la base de la vida. Això mateix. Elisa, gràcies, cuida't molt, que vagi bé. Igualment, adeu.
I ara farem una petita pausa per la publicitat. Tornem de seguida amb una pinzellada esportiva perquè aquesta nit juga el Barça contra l'Atlètic de Bilbao. Fins ara.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Jús oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Jús. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor Ambici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Fins demà!
I seguim amb més qüestions. Quan queden quatre minuts per la una del migdia, nosaltres volem fer un apunt esportiu. Recordar que avui, doncs, juga el Barça. En aquest cas, doncs, la Supercopa serà cap a les vuit del vespre, aquest duel contra l'Atlètic de Bilbao. Recordem que també hi ha hagut un relleu d'última hora a la porteria del Barça. Ter Stegen marxa lesionat d'agida. El porter alemany no estarà disponible per Hansi Flick durant la Supercopa d'Espanya per problemes físics.
No han començat encara els partits de la competició, però el Barça ja té aquesta primera baixa. Es tracta de Marc-André Ter Stegen, que va haver d'abandonar la concentració blaugrana a Gida. El porter alemany ha tingut problemes físics durant el darrer entrenament abans del partit contra l'Atlètic Club.
Es va veure obligat a abandonar el terreny de joc 25 minuts després d'haver iniciat la sessió. L'equip de Hansi Flick, que té tres baixes per al duel, Gabi Christensen i Ter Stegen, tampoc ha pogut comptar amb la presència de la Minyamal en aquest entrenament d'ahir i, de fet, va fer treball específic en solitari.
Ter Stegen torna a Barcelona per fer-se més proves mèdiques per saber l'abast d'aquesta lesió, de la qual no s'han donat detalls. El club blaugrana sí que ha informat en un breu comunicat que el porter nord-americà Diego Kouchen viatjarà a Gida aquest dimecres per incorporar-se a la concentració de l'equip. Més qüestions pel que fa a aquesta supercopa que comença avui al FC Barcelona...
S'ha exercitat ahir dimarts a la tarda, en l'última preparació abans del debut a la Supercopa d'Espanya. Un partit a caixa o faixa, ho té clar Hansi Flicka. Aquest torneig és el camí més ràpid per aconseguir un títol al davant i tindran un atlètic club amb fam per revertir la mala situació que viuen a la Lliga.
Però el conjunt blaugrana ha viscut un contratemps en l'entrenament que es va dur a terme ahir, com comentàvem, i és que la Minyamal no ha format part de la sessió amb la resta de l'equip. Certa és que el mateix futbolista es va perdre un entrenament previ al derbi contra l'Espanyol, partit que va jugar completament, tot i que en aquella ocasió faltaven dos dies per al duel. El futbolista ha fet treball específic en solitari i la seva presència no estaria garantida davant l'Atletic Club,
del seu íntim amic Nico Williams. Per l'enfrontament, el Barça només presenta dues baixes, les de Gaby Christensen, i aquesta tercera, com comentàvem, de Ter Stegen, que hem sabut fa qüestió d'unes hores. I res més a afegir això, recordar, un recordatori d'aquesta hora del partit, a les 8 del vespre, que jugarà aquest primer partit de la Supercopa. I ara sí, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Fins aquí, la Rambla d'avui.
I hem començat, com sempre, el programa amb les notícies de Sant Just. També hem fet un repàs de les portades dels diaris, de les efemèrides i del temps. A la segona hora hem entrevistat a Marta Musac, del Servei Local de Català, i també hem parlat, doncs, de vins amb la Street Goldstein del Celler de Can Mata. Hem posat el punt i final al programa parlant de la Vall d'Avers, amb en Josep Lluís Gil, i també parlant d'emocions amb l'Elisa Linares. Tornem demà, com sempre, de 10 a 1, aquí a Ràdio d'Esberna. Adéu-siau.
Fins demà!