Jo crec que la meva concepció de la vida va néixer amb l'últim alè de la mare, quan el pare, inclinat damunt seu, va murmurar el seu nom mentre jo li premia l'espatlla per suplicar-li que es despertés. En aquell instant vaig notar com em passava l'amor, un amor infinit, més fort que la mort.
Aquella sensació em va salvar, em va mantenir d'en peus i probablement també em va confondre i ensegar, tenint en compte el que vaig viure després amb en Dominic. Però encara la porto a dins. La mare no era morta. Jo no soc morta. Encara tinc confiança. Va ser la meva principal feblesa i avui és la meva força, la meva venjança.
La sensació que es té quan un llegeix el llibre és que vostè és una dona extraordinària, que no ha volgut deixar-se arrossegar per uns fets tan monstruosos com els que ha viscut. Vostè, per exemple, escriu en aquest llibre, no em resignava a perdre-ho tot, lluitava per evitar l'esfondrament total, el meu esfondrament. Si m'arrabassava en aquells últims 50 anys de vida, era com si no hagués existit, era com estar morta. No sé fins a quin punt
Tothom pot tenir aquesta determinació amb això que ha volgut fer vostè i que ha pogut fer vostè.
Jo crec que a través de la història, al llarg de tota la història del món, hem conegut dones que també han passat per atrocitats, com per exemple Simone Weil, que també han viscut monstruositats. Jo crec que totes tenim recursos a nosaltres mateixos per poder superar l'adversitat. No és fàcil, però cal tenir l'ajuda d'amics, de psiquiatres, de psicòlegs,
Jo, al llarg de tot aquest procés, vaig comptar amb el suport dels meus advocats, de les associacions de víctimes i de totes les dones que m'han vingut a recolzar. Això em va ajudar a fer front a la realitat del que m'havia passat. Què és per vostè una víctima?
Una víctima és un home o una dona que estan trencats, que han perdut tota la confiança en ells mateixos i que intenten aïllar-se perquè no saben com fer-hi front. I jo també vaig passar per això, vaig conèixer aquesta soledat, aquest aïllament, aquesta vergonya, però cal comptar amb l'ajuda dels altres. Per això jo em vaig oposar a fer un judici a porta tancada per poder denunciar totes les violències de les víctimes.
La vergonya havia de canviar de bàndol. Són els acusats els que s'han de sentir avergonyits. Nosaltres ens sentim culpables, però no som culpables de res. Per tant, d'alguna manera, vostè considera que va deixar de ser víctima en el moment en què va decidir plantar cara, fer públic el que li va passar?
Bé, no és que abandonés la meva condició de víctima, el continuava tenint, però jo ara avui dia, per exemple, ja no considero que sigui una víctima, perquè tots els acusats han estat declarats culpables i jo he estat declarada víctima de totes aquestes violacions. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just...
Bon dia, passant 8 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
I arrenquem com sempre amb el nostre editorial, amb el nostre monòleg inicial, avui el volem centrar en la salut mental. Els centres de salut mental infantil i juvenil estan saturats. Les dades i els testimonis dels professionals dibuixen una realitat preocupant.
Cada vegada hi ha més infants i adolescents amb problemes de salut mental. I aquests problemes són també més complexos i més greus. Fa només una dècada, les autolesions en menors eren casos excepcionals. Avui, segons expliquen els professionals, s'han convertit en una situació habitual a les consultes. No és que els infants hagin canviat tant.
El que ha canviat, sobretot, és el context que els envolta. Vivim en una societat amb més pressió acadèmica, amb més incertesa social i econòmica, amb una hiperexposició digital constant i menys espais de descompressió emocional.
El sistema públic intenta respondre, però sovint arriba tard. Les visites es poden espaiar fins a 3 o 6 mesos, una periodicitat insuficient per molts trastorns. Això genera un dilema permanent als professionals. Atendre abans els nou casos o fer un seguiment adequat dels que ja tenen tractament. Les conseqüències són evidents.
Quan una crisi apareix fora del dia de visita, moltes famílies només tenen una sortida, les urgències hospitalàries. És una resposta d'emergència que sovint obliga els joves a explicar una vegada i una altra la seva situació a professionals amb qui no tenen cap vincle terapèutic.
Aquesta realitat també posa sobre la taula una altra desigualtat, la que separa les famílies que poden pagar una atenció privada de les que no. Quan el sistema públic no pot garantir una atenció prou freqüent, moltes famílies busquen suport fora, però no tothom s'ho pot permetre.
I la salut mental no pot convertir-se en un luxe. Cal reconèixer que en els darrers anys s'han ampliat recursos, equips d'atenció a la crisi, hospitals de dia o dispositius especialitzats, però la demanda ha crescut encara més ràpid. I això evidencia una veritat incòmoda. La solució no pot venir només del sistema sanitari.
La salut mental dels infants i adolescents depèn també de l'entorn, de l'escola, de les famílies, dels serveis socials i també de la comunitat, que tenen un paper essencial. No hi ha prou en tractar el problema quan ja és greu. Cal prevenir-lo.
I volem protegir-lo, volem protegir el benestar emocional de les noves generacions. Cal actuar, cal actuar abans i de manera coordinada, perquè quan el sistema arriba tard, qui paga el preu són els joves que més necessiten ser escoltats. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I ho fem, com sempre, donant un cop d'ull al sumari. El menú d'avui, divendres 6 de març, arrenca amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també fem un repàs a les portades dels diaris. També parlarem del temps i de les efemèrides i farem l'entrevista del dia. Avui a Bet Collvinent parlarem del seu nou llibre sobre moda, que la veritat és que ahir vaig tenir oportunitat de començar-lo i m'està encantant.
També parlarem d'actualitat política amb Joel Reguant i tancarem el programa d'avui amb l'aranxa Limón parlant d'astrologia i amb en David Fernández parlant de psicologia. Aquest és el menú, aquest és el guió d'avui, que el seguirem al peu de la lletra, però abans una mica de festa, una mica de música, perquè l'altre dia, gràcies al TikTok, vaig descobrir una cançó que m'ha tornat una mica boig. I com que estem a divendres, encara que no us sembli, per aquesta pluja i també per aquest ambient que hi ha una mica...
sufocant en l'ambient també per l'actualitat i per tota la política internacional que ens envolta. Posem una mica d'ambient, posem una mica de música, posem una mica de festa. Bon dia, això és Festuc. Si olores alcohol, és de les ferides, si mareig o sol.
El control no és per beure alcohol. Tinc una substància que és molt perillosa. Queixa cap als aires, cuingardium nerviosa. És la vitamina que excita el meu cor. És la medicina per curar-me el desamor. M'han cridat borratxo i jo només s'ha begut suc. Era de pistatxo i algú em diu... No, és pistatxo, es diu pasto.
Estic de fasto que m'ha agafat tan segurata. Diu que és sospitosa la butxaca. No em faci fora.
Un xarro! Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla!
Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar, ostres, jo aquest el conec. De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvent.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes
Se't faran molt curtes.
La sardana va de baixa? La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero!
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Comencem el nostre magazín, comencem la Rambla amb els titulars de Sant Jús, amb les notícies de casa nostra i ho fem saludant a Mariona Salas. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Arrenquem amb aquests tres titulars. Avui parlarem del nou Bicibox al barri de les bases de Sant Pere per ampliar l'aparcament segur de bicicletes. També parlarem...
de les dues sessions obertes per presentar un projecte d'habitatge cooperatiu a Sant Just d'Esvern i també tancarem amb les desigualtats de gènere el mercat laboral que persisteixen al Baix Llobregat. Comencem en clau en aquest cas de mobilitat per parlar d'aquest nou espai, aquest nou recinte per guardar les nostres bicicletes.
Exacte, i és que el Sant Just ha posat en funcionament un nou mòdul Bicibox al barri de les bases de Sant Pere, situat al costat de l'entrada de l'IFP Antoni Algaró. L'aparcament segur per bicicletes, impulsat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ha entrat en servei amb l'objectiu de facilitar la intermodalitat amb el transport públic i l'ús quotidià de la bicicleta.
El nou equipament és un mòdul M14 amb capacitat per 14 bicicletes i s'ha instal·lat a prop del node de transport públic de Rambla-Sant Just, carretera Reial, on conflueixen diverses línies d'autobús i una parada de tramvia. La ubicació també permet donar servei a equipaments propers com l'IFP Antoni Algaró i l'Escola Montserrat, la residència i el centre de dia a Vitàlia i l'Escola Bressol Mainada.
El Bicibox és un servei públic metropolità d'aparcament segur per bicicletes gestionats per l'àrea metropolitana format per mòduls tancats amb control d'accés. El servei és gratuït i requereix registre previ i l'accés als compartiments es fa amb una targeta o mitjançant l'aplicació mòbil que permet obrir el mòdul per deixar o recollir la bicicleta.
Molt bé, doncs amb aquesta notícia arrenquem l'espai d'avui divendres, seguim avançant, ara parlem d'habitatge, que malauradament també és una de les notícies que es va repetint de forma habitual en aquest magazín, i dic malauradament perquè l'habitatge es casseja i tenim una crisi.
habitacional brutal i que s'ha de pal·liar d'alguna manera. En aquest cas comencen a sortir d'alguna manera aquestes propostes, aquestes iniciatives per veure com es pot solventar, com es pot pal·liar aquesta situació de la vivenda al nostre país. Mariona, en aquest cas a Sant Just arriba una nova proposta.
Exacte, es tracta d'una iniciativa per impulsar l'habitatge cooperatiu aquí a Sant Just, que es presentarà públicament aquest mes amb dues sessions informatives obertes a la ciutadania. El 12 i el 24 de març, al Casal Popular la Sala acollirà les dues trobades destinades a explicar el model d'habitatge cooperatiu en sessió d'ús i iniciar la creació d'un possible projecte al municipi.
La primera sessió, prevista pel 12 de març a les 6 de la tarda, serà informativa i acordarà què és l'habitatge cooperatiu en sessió d'ús, com funciona aquest model i quines experiències ja existeixen al territori. Durant la trobada també s'explicaran els passos necessaris per impulsar un projecte col·lectiu d'habitatge cooperatiu a Sant Just amb espai per preguntes i debat obert amb les persones assistents.
La segona sessió, programada el 24 de març a les 6 de la tarda, se centraran les fases per activar el projecte, com ara la creació d'un grup impulsor, l'accés a sol o edifici, les vies de finançament i la definició d'un full de ruta compartit. Les sessions estan organitzades per Dinamo i el Casal Popular La Sala, amb la col·laboració de l'Ateneu Cooperatiu del Basllobregat i el suport del Programa d'Economia Social de la Generalitat de Catalunya.
I a nivell comarcal també tenim una notícia en clau de societat que comentarem a continuació. Són dades que no són massa positives, que no són massa alentadores i que en aquest cas també posem a sobre de la taula, Mariona.
Exacte, i parlem de què Sant Just posa el focus en la situació laboral de les dones a partir de les dades recollides en la nova edició de l'informe Les Dones en el Mercat de Treball, elaborat per l'Observatori Comarcal i el Consell de les Dones del Baix Llobregat. L'estudi analitza l'evolució de l'ocupació femenina, la precàrietat laboral i les desigualtats de gènere a la comarca i mostra que l'ocupació de les dones continua creixent, tot i que diversos indicadors evidencien que la seva situació al mercat laboral continua sent més vulnerable.
En aquest context, les dones de municipis com Sant Jús formen part d'un mercat de treball on persisteixen desigualtats estructurals. Tot i l'increment en l'ocupació femenina, la participació de les dones al mercat laboral és inferior a la dels homes i es manté una major presència femenina en situacions de precarietat. En altres factors, destaca que la jornada parcial continua sentrant-se majoritàriament a les dones, amb percentatges molt més elevats que entre els homes, així com una presència menor de dones en l'emprenedoria i en determinats sectors econòmics.
A escala comarcal, l'informe indica que l'atur al Baix Llobregat continua tenint rostre femení, amb més de 18.000 dones aturades davant de 13.000 homes, fet que situa les dones en el 59% del total de persones desocupades. També persisteixen altres desigualtats, com la bretxa salarial, que pot arribar al 32% en els salaris més baixos, i la bretxa de pensions, que arriba al 38%. L'estudi conclou que, malgrat alguns avenços en l'ocupació, les desigualtats de gènere continuen marcant el funcionament del mercat laboral al Baix Llobregat.
Com dèiem, una notícia que no és per celebrar, per desgràcia, continuen sent marcadors molt baixos, marcadors molt negatius, i en aquest cas, jo, en el que li poso més èmfasi, Mariona, és el de la bretxa salarial. No pot ser que encara tinguem aquest debat en ple segle XXI, en 6 de març del 2026, encara estiguem parlant d'aquella bretxa salarial entre homes i dones.
Sí, al final el patriarcat afecta en tots els àmbits de la nostra vida i hem de tenir molt clar que evidentment el mercat laboral no s'hi salvarà. I encara estem bastant... Bé, que queden moltes coses a fer i el que dius tu, que no pot ser que a 2026 encara hi hagi aquestes desigualtats que són evidents i a més que es poden comprovar fàcilment amb les dades...
Sí que ara les he dit molt per sobre, perquè són estudis llargs, però deixarem els enllaços per qui vulgui consultar les estadístiques i les dades i tot amb números de veritat. I que és una situació molt fàcil d'identificar amb dades, per tant, és evident que encara tenim molta feina a fer en la matèria i que cal posar-se les piles i bé, el primer pas és identificar-ho i treballar per canviar aquestes desigualtats.
I els titulars de forma ampliada són els següents. Avui hem parlat del nou Bicibox al barri de Bassas de Sant Pere per ampliar l'aparcament segur de bicicletes. El mòdul, situat al costat de l'IFP Antoni Algaró i del Noda de transport de Rambla, Sant Jús i Carretera Reial, té capacitat per 14 bicicletes i forma part del Servei Metropolità de l'AMB. També hem parlat de les dues sessions obertes per presentar un projecte d'habitatge cooperatiu a Sant Jús d'Esvern.
Les trobades previstes els dies 12 i 24 de març al Casal Popular La Sala explicaran el model de cessió d'ús i també els passos per crear un grup impulsor al municipi. I hem tancat parlant de les desigualtats de gènere al mercat laboral que persisteixen al Baix Llobregat. Un informe comarcal constata l'augment de l'ocupació femenina, però alerta que la precarietat, la temporalitat i l'atur continuen afectant especialment les dones de municipis com Sant Just.
I després d'aquest repàs, nosaltres fem una petita pausa. Per publicitat, tornem de seguida amb les portades dels diaris.
Aquest diumenge, 8 de març, arriba el Festivalet Folk a Sant Just d'Esvern, un recorregut musical amb tres miniconcerts de música d'arrel, a càrrec de Clàudia Cabero, Silvestres i La Filadora. Els concerts començaran simultàniament a les 11 del matí a Can Cardona, Mercart i al Claustre de les Escoles.
organitzat per l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern i l'Ateneu en el marc del Dia Internacional de les Dones. Pots comprar les teves entrades a 7 euros a Entràpolis o a Secretaria de l'Ateneu.
Actualitzem aquesta falca. El canvi de format de la Festivalet Folk per la previsió de pluges d'aquest diumenge 8 és el següent. Els concerts que escoltàvem a continuació de Silvestres, Clàudia Cabero i la Filadora es faran al Teatre de la Taneu a partir de les 11 del matí amb actuacions d'uns 30 minuts cadascuna. La jornada acabarà amb vermut i corrandes a càrrec de glosa càustica per tancar el matí amb música, humor i participació i les entrades adquirides continuen sent vàlides.
Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vides.
I ara, portades de diaris. Actualitzem les portades dels diaris, actualitzem la informació amb la premsa escrita. Mariona, arrenquem amb el diari ara.
Exacte, i el diari ara obre amb la guerra a l'Orient Mitjà i diu que Espanya s'assuma a la defensa europea de Xipre. Diu que una fregata espanyola acompanya el desplegament de França, el Regne Unit, Grècia, Itàlia i els Països Baixos. Trump titlla Espanya de país fracassat i Meloni també es resisteix a cedir l'ús de les bases.
En fotografia principal veiem la notícia que diu que les bombes d'Israel forcen l'èxode de Beirut, les cues quilomètriques per sortir de la capital libanesa davant la insòlita ordre d'evacuació de barris sencers, a més a par a Israel, van precedir l'inici del bombardeig a la nit. Més a l'est continuen els atacs contra l'Iran i els de l'Iran contra països del Golf i Israel. També pel que fa a aquest tema veiem peces que diuen que els Estats Units volen involucrar els curts en la guerra, milícies de l'Iran que es concentren a la frontera,
i que Trump recorre a Ucraïna per la guerra a l'Idan. Diu que aquí fa enviat instructors de drons a països del golf. Altres temes de la portada del diari ara d'avui. Parlem del Mobile, que rep 4.000 visitants menys enmig de l'esclat de la guerra. També que la Xina fixa l'objectiu de creixement més baix dels últims 30 anys. I tanca portada al diari ara dient que les eleccions del Barça seran un cara a cara entre font i la porta.
És el torn de la portada vermella, és el torn del periòdico, la creu de la Torre de Jesús a la Sagrada Família. Ja es pot veure al descobert. Més notícies. Evidentment, la notícia del dia, la notícia de la setmana a l'Iran, pot aguantar sis mesos. Els Estats Units i Israel preveuen doblar la seva ofensiva per acabar amb la capacitat de Teheran d'atacar a l'exterior abans que s'esgotin les seves existències de missils interceptadors. Pel que fa, doncs,
El Congrés, en aquest cas, marxem a parlar del Mobile. El Congrés ha generat aquest any més de 13.000 llocs de treball directes. El Mobile World Congress reuneix en plena crisi geopolítica 105.000 assistents.
La Fira Tecnològica se sobreposa al conflicte dèl·lic al Pròxim Orient i només perd un 3,67% de visitants respecte al 2025, quan va arribar al seu rècord històric. El govern facilita, en aquest cas, la legalització de 730 urbanitzacions construïdes entre 1956 i 2015.
I 1981 trobeu aquesta notícia d'Espai Persones del periódico. Més notícies a la columna. Veiem també altres titulars, com per exemple el recompte de firmes. Les eleccions del Barça es converteixen en un cara a cara la porta font, ja que Síria queda fora d'aquestes eleccions per tenir, si no vaig errat, més de 500 vots que no comptabilitzaven. Més de 500 signatures, perdoneu.
Pel que fa a l'entrevista, avui és el torn de Giselle Pelicot, que està fent una gira per Espanya, o això sembla, perquè la sentíem a la cadena SER fa uns dies, avui a Catalunya Ràdio, sembla que demà TV3, i en aquest cas també a la portada del periòdico. Giselle Pelicot, víctima d'abusos, diu «era una ruïna, però he recuperat les regnes de la meva vida».
El 2025, Mango acelera el seu creixement i s'acosta als 3.800 milions de facturació. Tanca en portada, amb fet astronòmic, el gran eclipsi solar de l'agost dispara als preus dels allotjaments. I ara, moment de canviar de portada, marxem a la vanguardia.
La Vanguardia obre amb el setge el règim dels Ayatolàs i diu que Sánchez compagina el no a la guerra amb l'enviament d'una fregata a Xipre. Trump qualifica Espanya de perdedora, mentre que Rute valora la seva aportació a l'OTAN. Robles diu que no és acceptable que el líder dels Estats Units parli amb menys preu d'Espanya i Meloni afirma que Itàlia no està en guerra i no vol entrar-hi.
En fotografia principal veiem que Israel apunta al sud de Beirut, les autoritats d'Israel van ordenar ahir l'evacuació del sud de Beirut, el suburbit xita més gran de la capital, i a la foto veiem les destrosses causades per un missil en aquesta zona, i es veu un edifici completament destrossat.
També veiem que la Vanguardia fa una peça que diu el caos, s'apropia de Teheran. També que Trump desisteix Cristi Noem per la crisi de l'AIS a Mineàpolis. Altres notícies de la Vanguardia veiem que la Generalitat compra la meitat de la seu del banc d'Espanya a Barcelona.
I avui La Vanguardia fa una entrevista a Abad Guial, cantant, que presenta el seu nou àlbum que es diu Mas Cara, i posa en una cita seva que diu La rumba catalana dels Goya representa bé el que soc. I tanca portada avui La Vanguardia parlant d'una vintena edició, en concret, de la del Mobile, que esquiva la guerra i supera les 100.000 visites. Perfecte, doncs passem a l'última portada del dia, passem al punt avui.
i el repte d'avui serà fer aquestes portades amb un 5% de bateria a l'ordinador. Per tant, Mariona, si tens disponible la portada, perquè en qualsevol moment... La tinc, la tinc. ...l'ordinador es pot apagar i deixar-me sense portada. La tinc. Si et passa, ja et salvo. Avisem, perfecte. Doncs vinga, comencem amb l'entrevista a Dolors Marín Silvestre, historiadora, autora del llibre Dones de Foc. En una cita seva, la guerra d'Espanya és més que una miliciana. Pel que fa a les estrenes de la setmana, diuen...
Olivier Sayas radiografia el règim de Putin al mago del Kremlin. Jude Law interpreta el líder soviètic en aquesta producció francesa. Pel que fa a la portada, a la imatge principal, veiem una torre, una casa bastant bonica, la veritat. Sí, molt maca. Un punt modernista, no? Diu estiueig amb estil La Garriga presumeix en un llibre del seu ric patrimoni arquitectònic.
Elèctic i... Eclèctic? Sí, que no elèctic, que no sé si existeix la paraula elèctic. No, no em sona. Però bé, ens l'hem inventat ara. Doncs bé, eclèctic, modernista i noucentista. Passem al d'ahir, a l'espai d'Anna Serrano. El temps de confusió, l'endemà de la plantada a Tram, Espanya anuncia que envia una fregata a Xipra.
A les cròniques, la raça ària espanyola i Pelicot canvia la vergonya de bàndol. En aquest cas, l'esportiu destaca la porta i font que jugaran la presidència del Barça, Marc Síria, esclòs de les eleccions del 15 de març.
Hem hagut de córrer una mica, perquè la bateria ara està en un 4%, però ho hem aconseguit, és un èxit. Podries haver fet 3 portades més encara. Sí, jo crec que sí. Avui farem la del Mundo. No, és broma, és broma. No, no, no. Vinga, que em vinc amunt, que em vinc amunt, perquè com que comencem el cap de setmana estem així amb el festuki-tuki-tuki i estem una mica animats avui. Mariona, plans pel cap de setmana?
Doncs que els fem calçotada de Dimonis, avui també teníem pensat sortir amb els de l'equip de vòlei, però bueno, la pluja, a veure què ens deixa fer i què no. I tant. Perquè clar, aquest cap de setmana, com per exemple ha passat amb el Festivalet i la calçotada de la Taneu, doncs hi haurà coses que s'hauran d'anul·lar, perquè tindrem aquest temps durant tot el cap de setmana, però bé, ara suposo que el Carles ens acabarà de dir quan ens mullarem i quan no.
Efectivament, recordem que el Festivalet Folk segueix celebrant, serà a la sala del cinquantanari de la Taneu, amb un format més reduït, i el que sí que es cancela és la calçotada, que ha quedat anul·lada, però hi haurà com una espècie de vermut pel que hem pogut llegir també fa uns minuts aquí al programa. Doncs res, Mariona, que tinguis molt bon cap de setmana. Si no, ja saps què et toca fer, allò de cantar sota la pluja. I'm singing it.
crec que no m'hi veuràs cantant sota la pluja a mi la pluja si m'he de cantar diria que no m'agrada gens per tant jo sota la pluja no m'hi posaré si estic a dins de casa amb un llibre al sofà sí, és agradable perquè plogui però prefereixo sempre que faci sol
Jo confessaré que sóc dels que si plou poc no es posa per aigües. M'agrada mullar-me, m'agrada mullar-me. A mi no m'agrada mullar-me, no. Una mica, una mica, m'agrada, m'agrada. Jo singuin però no in the rain. No in the rain, singuin in the dutxa, no? In the dutxa, sí. Perfecte. Mariona, una abraçada, cuida't molt. Fins ara, Dani. Petita pausa, tornem de seguida.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
I ara... Afamèrides.
que sabeu què passa, que anava a dir i ara portades de diaris, i clar, no toca, ja ho hem fet això, ja m'he passat la pantalla, ara hem de marxar a les efemèrides, però he tingut aquest punt de dir, ara que tocava, ara, ara, i mira, si giro una mica el cap em trobo el Joaquín Quilés que m'està dient, efemèrides, efemèrides.
Joaquim, bon dia, com estàs? Bon dia, Dani, molt bé. Benvingut al programa. Gràcies. Molt bé, doncs comencem amb les efemèrides d'avui. L'any 1862, un incendi destrueix gran part de l'Alcázar de Segovia. Aleshores, seu del Reial Col·legi d'Artilleria, provocant un dels grans desastres patrimonials de la ciutat. I ara marxem a l'any 1964. Joaquim.
Doncs bé, l'any 1964, Elaya Muhammad anuncia que el boxejador Muhammad Ali adopta aquest nom després de convertir-se en l'islam i abandona el seu antic nom de Cassius Clay.
Molt bé, trobem també que l'any 1927 va néixer Gabriel García Márquez, escriptor colombià i Premi Nobel de Literatura, i pel que fa de funcions també tenim una efemèride, però la deixarem per després perquè arriba abans el Dia Mundial, un dia internacional, en aquest cas què celebrem avui? Doncs felicitem a totes les escultores i escultors que avui 6 de març és el Dia Internacional de l'Escultor.
Molt bé, perfecte, molt bé. Hi ha gent que es colpeix el seu cos, allò d'anar al gimnàs, no sé si compta. Això d'anar al gimnàs també comptaria. Doncs vinga, els gimbros també felicitats. I res, tanquem amb una femèrica musical? Sí, doncs ens acomiadem de McCoy Tainer, que el 2020 va morir i era el pianista nord-americà de jazz i una de les figures més influents del gènere de jazz.
Perfecte, doncs amb una peça musical d'ell tanquem aquest programa i ens acomiadem aquesta secció. Avui tinc ganes de plegar, ja veig que serà la pluja una mica, la pluja, el temps, que tenim ganes de cap de setmana, però encara ens queden dues hores de programa, dues hores i quince minuts, o sigui que a seguir treballant, gràcies Joaquín, que tinguis molt bon cap de setmana. Igualment. I la setmana vinent ens retrobem amb més efemèrides. D'acord. Vinga, ara us deixem amb McCoy Tainer.
Fins demà!
Fins demà!
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Els dimecres a les deu de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats. Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dóna el web
sobre l'ús que farà de les vostres dades personals.
I deixant segons d'aquesta gran melodia, perquè el Carles sàpiga de què va la cosa, de què va la broma, pugem la música.
Crec que ja l'ha pillat. Els nostres oients esperem que també ho hagin pillat. És ni més ni menys que la banda sonora de la mítica pel·lícula Cantando bajo la lluvia Singing your rain i que ara sentirem el gran Jenkely.
Carles Rius, bon dia. Molt bon dia, què tal? Estem cantant sota la pluja avui. Doncs, bueno, sí, suposo que deu haver més d'un que canta, sí, sí. A vegades per això es diu que qui canta malament fa que plogui, també. Sí, però qui canta els seus mals espanta, també. També, sí, poden ser moltes coses. Sí, sí, sí.
Bé, mira, és un dia assenyalat perquè fins ara teníem el... Com, quin dia era? Espera, és que avui vaig una mica tard. Carles, què t'està passant? El 20 de gener va ser el dia més pluja, el dia que va ploure en un dia més.
El 2026, és que vaig... Tinc moltes coses al cap. Van caure 22,4 litres, o sigui, va ser el dia que teníem el rècord, i avui ja, 6 de març, doncs ja tenim un rècord que supera el del mes de gener, estem en 26 litres per metre quadrat, continua plovent amb intensitat, amb pluja...
doncs que va fent, ho porta fent des d'ahir la nit, i realment teníem un mes de març, el gener van caure 11 litres per metre quadrat, que està molt bé, el febrer va ser una mica fluixet, 28 litres, tampoc no passa res, però amb la pluja que portem ara estem al voltant dels 40, al voltant dels gairebé 50 litres per metre quadrat aquest mes de març, això fa disparar la cosa cap als 200 litres, o sigui, estem anant cap als 200 litres per metre quadrat i estem a 6 de març,
Recordeu que en anys anteriors la pluja va ser ridícula. Si ens n'anem, per exemple, el 2023 van caure 211 litres en tot l'any i enfortem gairebé 200 en només dos mesos i sis dies. A més a més, febrer és curt. I, per exemple, també un altre any així molt fotut. El 22 van caure 300 litres o el 21 van caure 313. O sigui que estem parlant de pluja molt important. Ja venim d'un 2025 on van caure gairebé 700 litres per metre quadrat en un final d'any.
on la pluja es va fer forta recordem la llevantada del mes de Sant Esteve que va ser realment important i tornem un altre cop amb un episodi de pluja que realment va molt bé i que no acabarà de fer net perquè avui està plovent avui tenim una situació on la pluja és molt destacada si ara mirem el radar aquest matí potser afectava més a comarques gironines però ara tenim una línia d'inestabilitat que va pràcticament des del Tarragonès fins al Maresme una línia d'inestabilitat que afecta tot el que és el litoral i està donant precipitacions de forma intensa
És cert que els mapes d'ahir ens marcaven una miqueta la pluja més important cap a les comarques interiors de Girona i també litoral de Girona, però en aquests moments ens està afectant directament a la costa central d'una manera realment important, la costa central i nord de la costa tarragonina, la costa d'Aurada.
També hi ha altres precipitacions cap a l'interior de Girona, també cap als dos Empordans, també arriben aquesta precipitació cap a la Garrotxa, fins i tot, i també està entrant una línia d'inestabilitat cap a les comarques de Ponent, cap a l'Urgell i la zona propera al Montsià, també cap al delta de l'Ebre. O sigui que realment tenim precipitacions a diferents punts de Catalunya, potser la Catalunya central és la que menys precipitació, i també Prepirineu i Pirineu de Lleida, doncs en aquests moments no hi ha precipitació. Tot i així hi ha molts núvols també a gran part de Catalunya, no és que hi hagi cap lloc
on faci sol, i també hem de recordar que les situacions de Llavana menys afecten, a no ser que sigui una llevantada de primera categoria, és que per les comarques del nord de Lleida, o sigui, la Vall d'Aran, els Pallars, en aquestes zones, les llevantades acostumen a ser molt fluixetes perquè ja arriba tot molt desgastat. Però vaja, que tenim pluges importants, ara tenim fins i tot un cor taronja a sobre de Sant Just, o sigui que la precipitació és molt intensa, anirem sumant quantitat al llarg d'aquest matí,
I nosaltres a la previsió, el que ens marcaven els mapes és que sí, que podia anar fent, podia anar plovent, però fins i tot al migdia esperàvem alguna clariana. O sigui, que no esperàvem aquesta intensitat de pluja aquest matí, no ho hem marcat els mapes. I és el que comentem sempre, i no és per treure'ns les culpes. Una situació d'allà avant va molt en funció d'on es col·loqui el seu centre. El centre de la depressió es va movent, podríem fer un triangle entre Algèria...
al Marroc i podríem dir que al País Valencià, o sigui, en aquest triangle ella es va movent, la depressió aquesta matinada estava just a sobre d'Eivissa, recolava una miqueta cap a Lacan i València, i això ha fet que en aquests moments tinguem aquesta precipitació més intensa cap a la costa central. Si aquest centre de la depressió, que es troba ara a Eivissa o a Formentera, doncs se'n va una miqueta més marandins, direcció Itàlia, doncs ja no ens estaria afectant aquesta situació, estaria fent sol.
Si això puja una miqueta més de latitud, no ens afectarà a nosaltres i afectarà a la Costa Brava. O sigui que això es va movent i a més a més aquestes depressions no és com els fronts atlàndis que creuen tot el país i se'n van de oest a est i passen, pluja i marxen. Aquí no, les depressions, quan es despengen de la seva circulació habitual pel nord d'Europa,
i entren a la Mediterrània, són molt capritxosos i fan una miqueta el que vol. Per això tots els mapes estan apuntant que no només avui divendres hi ha aquesta precipitació, sinó que dissabte, diumenge, dilluns i dimarts, fins i tot, depenent d'on es vagi col·locant aquesta depressió, anirà fotent la guitza i pot anar deixant anar ruixats. No estem dient que dissabte i diumenge faci el dia que està fent ara mateix a Sant Jús. Ni de bon tros. Però...
Però sí que és cert que podem tenir estonetes. Podem tenir al matí a primera hora caure algun ruixat, trencar-se una mica els núvols, treure el nas al sol, tornar-se a tapar de cara al migdia i a la tarda, ruixat o fins i tot tempesta demà dissabte a la tarda, o sigui que podríem tenir alguna tempesteta també, després que s'obrin clarianes, a la nit pot tornar a caure algun ruixat, i diumenge, amb menys intensitat que dissabte, però seguiríem amb una situació molt semblant. O sigui que aquests ruixadets puntuals, que poden caure al matí, poden caure a la tarda o poden caure al vespre,
i podem tenir estones de parada i podem tenir estones de sol, doncs també podem fer acte de presència diumenge. O sigui que dissabte potser el risc d'inestabilitat és una mica més ampli, una mica més gran, una mica més potent, i diumenge és la mateixa situació però amb la pluja molt més minsa. Aquesta situació es podria tornar a reforçar una miqueta més de cara al dilluns i al dimarts i tornar a parlar d'aquesta inseguretat.
Són dies que els podríem col·locar dins del que és la primavera. O sigui, són ruixats que durant el dia evolucionen, que descarreguen a la tarda i a la nit tornen les clarianes, però el dia següent torna un altre cop aquesta situació. És més normal que aquests ruixats caiguin més a l'interior, que no pas al litoral, sobretot aquests que hem comentat en forma de tempesta el cap de setmana, però vaja, el litoral també hi és present i també estarà amb nosaltres. Tenim avisos demà dissabte del Servei Meteorològic de Catalunya, però afecta sobretot l'estat de la mar,
Costa Brava, o sigui, demà qui vagi i embarco a la Costa Brava, doncs les passarà Canutes, millor que no ho faci, i també hi ha avisos de precipitació intensa a tot el que són les comarques del Delta de l'Ebre i les comarques interiors de Girona, o sigui que en aquestes zones podrien haver ruixats i tempestes importants, però a la resta del país també podem tenir algun ruixat despistat, alguna tempesta puntual que pugui passar per aquí a sobre i deixar-nos alguna descàrrega,
És un cap de setmana molt variable, molt insegur, però no és un cap de setmana de pluja intensa tota l'estona. O sigui que tindrem una miqueta de tot. La primavera ja és això, o sigui que anirem combinant amb aquesta situació. I la setmana que ve comença sembla igual. Pel que fa a temperatures per tancar, les temperatures seguiran més o menys iguals. Ahir arribàvem als 14 graus, avui no passarem dels 13, perquè en aquesta situació, si no hi ha sol, la temperatura es manté molt, mínima de 12, màxima de 13. És una temperatura que evoluciona molt poc quan és un dia de pluja.
I al cap de setmana, com que tindrà més estonetes de sol, potser puja una miqueta a la màxima, però baixaran una mica les mínimes. Però a la màxima es pot quedar 14-15. Podríem dir que al cap de setmana les temperatures es normalitzen. Per estar a primers de març, una màxima de 14 és ben normal a Sant Jus. Entra en la mitjana. O sigui que estem amb unes temperatures normals per l'època.
Doncs Sing in the Rain, cantar sota la pluja o no, això ja depèn de cadascú si voleu agafar un costipat. Si teniu dinar amb la sogra diumenge, doncs potser cantar sota la pluja us escaquejarà d'aquest tema. Però és el que dèiem, no ha d'estar plovent tot el cap de setmana, tindrem estonetes de sol. O sigui que sortiu ara a cantar sota la pluja? Ah, si voleu, sí, sí, i a buscar cargols també. Perfecte.
Perfecte, una bona cargolada, que ve de gust a la Llauna. Carles, una abraçada, cuida't molt, gràcies. Que vagi bé, bon cap de setmana. Pausa per bolladins, tornem després en l'entrevista del diga. Fins ara.
Contra Teheran i Beirut, confirmar la nova fase de la guerra anunciada pel govern de Netanyahu. La capital de l'Iban s'ha atacat un barri del sud que es considera un feu de Hezbollah, segons l'agència France Press. Hi ha edificis enronats i vehicles calcinats mentre milers de persones fugen de la zona. La televisió iraniana explica que els atacs d'aquesta matinada han afectat diferents barris de l'est i l'oest. La corresponsal de La Vanguardia, Cataliana Gomez, ha descrit el matí de Catalunya a Ràdio L'Ambient d'aquests dies a Teheran.
Aquest matí, a més, s'han sentit 8 explosions a Tel Aviv causades per missils iranians. No hi ha constància, en aquest cas, de ferits.
Més notícies, Natàlia Ramon. La Unió Europea considera urgent accelerar la producció de sistemes de defensa antiaèria davant del nou escenari obert per l'atac dels Estats Units i Israel contra l'Iran. Brussel·les, Bruno Forte Amires, bon dia. Hola, bon dia. La Comissió Europea parla d'una situació crítica que pot deixar sense armes a Ucraïna. El comissari europeu de defensa, André Escobilius, està preocupat sobretot per la falta de sistemes antimíssils.
És claríssim que amb la crisi de l'Iran és encara més urgent que Europa acceleri la producció de defenses antiaèries i de sistemes antimíssils, perquè els nord-americans no poden proveir-ne alhora els països del Golf, el seu propi exèrcit i també Ucraïna. Bruno Forte, Amiras, Catalunya Ràdio Brussel·les.
Pedro Sánchez compareixerà al Congrés per informar sobre la posició d'Espanya a la guerra de l'Orient Mitjà. Ja ho ha sol·licitat i ara falta posar-hi data. El PP mentrestant carrega contra el govern espanyol i exigeix que el Congrés voti abans si s'ha d'enviar una fregata espanyola, la Cristóbal Colón, a les costes de Xipre, a Madrid. Tania Tàpia, bon dia.
Bon dia. Pedro Sánchez donarà explicacions i justificarà davant del Congrés el seu no a la guerra. Ja ha sol·licitat compareixer. Encara sense data, el 19-20 de març està previst un Consell Europeu i podria fer-ho després, en el ple de la setmana del 24. Mentrestant, el PP exigeix a la Moncloa que sigui el Congrés qui digui si s'ha d'enviar o no una fregata espanyola a les costes de Xipra. Critiquen que és zona de conflicte i que es posa en perill la vida dels militars espanyols. Respon Fèlix Bolaños, ministre.
Es una misión europea, que está formada por socios europeos, por barcos y fragatas que son europeas, en apoyo a un país europeo. La Moncloa es desmarca de la petició del PP i sosté que la fragata que s'ha mobilitzat ja estava en una altra zona, el Bàltic, en missió sota el paraigües de l'OTAN. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio, Madrid.
La pluja de les últimes hores ha fet pujar notablement als cabals dels rius del nord del país, sobretot a les comarques de Girona. El cabal del riu Ter, a Sant Joan de les Abadeses, al Ripollès, ha superat el llindar del perill i està a prop dels 71 metres cúbics per segon. I a Roda de Ter, a Osona, ja baixen 216 metres cúbics per segon.
Bona part d'aquesta aigua anirà a parar al pantà de Sau, que després de tres dies de baixada pel desembassament preventiu de la matinada, està ara pujant. També hi ha un avís vermell activat pel cabal del GES. El seu pas per Torelló, Osona i Laca preveu que a les pròximes hores també pugui arribar al llindar de perill al fluvià Esponellà, al Pla de l'Estany. Aquestes són, de moment, les incidències més destacades
del pas de la borrasca Regina per Catalunya. Fins a les 7 del matí, el telèfon d'emergència 112 ha rebut 132 trucades relacionades amb aquest nou episodi de pluja i vent, procedents bàsicament del barcelonès al Vallès Occidental i també del Vallès Oriental.
Giselle Pelicó refusa ser considerada una icona feminista en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio. Asegura que el seu granet de sorra va ser fer al judici a porta oberta i haver despertat una consciència col·lectiva de moltes dones que es van sentir alliberades. Bé, icona no, sens dubte no. Jo crec que la paraula potser bateadora...
Michelle Perú, una historiadora, em va donar aquest qualificatiu, i jo crec que és molt més important, perquè jo he una mica despertat les consciències, però icona no, no m'agrada, no em va bé.
Pelicó assegura que el seu llibre, Un himne a la vida, li ha servit com a teràpia i també és un testament pels seus nets, malgrat la duresa del relat sobre com va saber que el seu marit la va drogar i oferir a una cinquantena d'omes perquè la violessin. Asegura que la sentència va fer justícia perquè tots van ser declarats culpables i insisteix que té pendent anar a veure el seu exmarit a la presó per preguntar-li per què ho va fer.
Avui comença la campanya electoral al Barça, ja amb només dos candidats, Joan Laporta i Víctor Font. Laporta fa aquest migdia el seu acte d'inici d'aquesta campanya i Font presenta el que anomena el pla per fer que el Barça sigui líder en ingressos. Les eleccions del Barça el 15 de març.
Avui comença l'onzena jornada de Lliga. El Madrid juga al camp del Celta amb baixes destacades com Bellingham, Mbappé o Rodrigo, entre d'altres, de Malla, Van Girona i Atleti Club Barça. Dilluns, Espanyol, Oviedo. Tercera derrota, seguida del Barça de Bàsquet a l'Eurolliga. Ahir, Milà, 87, Barça, 84.
En embola, el Barça lidera el grup B de la Champions després de guanyar ahir a la pista del Magdeburg, 29 a 36. En Baterpolo avui comença la Copa Femenina amb aquests enfrontaments de quarts. Sant Feliu, Catalunya, Mediterrani, Sant Andreu, Sabadell, Terrassa i Mataró, Atlètic, Barceloneta i en Fórmula 1 arrenca avui el primer gran premi de la temporada, el d'Austràlia. El més ràpid a la primera jornada d'entraments ha estat Òscar Priastri. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 7 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova.
Sant Just d'Esvern ha posat en funcionament un nou mòdul bici-box al barri de les bases de Sant Pere, situat al costat de l'entrada de l'IFP Antoni Algaró. L'aparcament, segur per bicicletes impulsat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ha entrat en servei amb l'objectiu de facilitar la intermodalitat amb el transport públic i l'ús quotidià de la bicicleta.
El nou equipament és un mòdul M14 amb capacitat per 14 bicicletes i s'ha instal·lat a prop del node de transport públic de Rambla, Sant Jús, carretera Reial, on conflueixen diverses línies d'autobús i una parada del tramvia. La ubicació també permet donar servei a equipaments propers com l'IFP Antoni Algaró, l'Escola Montserrat, la residència i centre de dia a Vitàlia i l'Escola Bressol Mainada.
El Bicibox és un servei públic metropolità d'aparcament segur per bicicletes gestionat per l'àrea metropolitana format per mòduls tancats amb control d'accés. El servei és gratuït i requereix registre previ i l'accés als compartiments es fa amb una targeta mitjançant l'aplicació mòbil que permet obrir el mòdul per deixar o recollir la bicicleta. I pel que fa a habitatge, el casal popular La Sala de Sant Just acollirà aquest mes dues sessions informatives obertes a la ciutadania per impulsar un projecte d'habitatge cooperatiu al municipi.
Les trobades tindran lloc els dies 12 i 24 de març, a les 6 de la tarda, i serviran per donar a conèixer el model d'habitatge cooperatiu en sessió d'ús i explorar la creació d'una iniciativa d'aquest tipus al municipi. La primera sessió, el 12 de març, tindrà un caràcter introductori i explicarà què és l'habitatge cooperatiu en sessió d'ús, com funciona aquest model i quines experiències ja existeixen al territori. Durant la trobada, també es presentaran els primers passos per impulsar un projecte col·lectiu d'aquest tipus a Sant Just i s'obrirà un espai de preguntes i debat amb les persones assistents.
La segona sessió, prevista el 24 de març, se centrarà en les fases per activar el projecte, com la creació d'un grup impulsor, l'accés a sol o edifici, les possibles vies de finançament i la definició d'un full de ruta compartit. Les sessions són organitzades per Dinamo i el Casal Popular La Sala, amb la col·laboració de l'Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat i el suport del Programa d'Economia Social de la Generalitat de Catalunya.
I en Societat, l'Observatori Comarcal i el Consell de les Dones del Vas Llobregat han publicat la nova edició de l'informe Les Dones en el Mercat de Treball, un estudi que analitza l'evolució de l'ocupació femenina, la precàrietat laboral i les desigualtats de gènere a la comarca. Les dades també permeten situar municipis com Sant Just dins d'aquesta realitat laboral i mostren que l'ocupació de les dones continua creixent, tot i que diversos indicadors evidencien que la seva situació al mercat de treball encara és més vulnerable que la dels homes.
En aquest context, les dones de Sant Jus formen part d'un mercat laboral on persisteixen desigualtats estructurals. Tot i l'increment de l'ocupació femenina, la participació de les dones al mercat laboral continua sent inferior a la dels homes i es manté una major presència femenina en situacions de precarietat.
Entre altres factors, destaca que la jornada parcial continua concentrant-se majoritàriament en les dones, en percentatges molt més elevats que entre els homes, així com una presència menor de dones en l'emprenedoria i en determinats sectors econòmics. Podeu consultar totes les dades a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet horari de les 12. Fins ara.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.
Slow down, you crazy child. You're so ambitious for a juvenile. But then if you're so smart, tell me why are you still so afraid? Where's the fire? What's the hurry about? You better cool it off before you burn it out. You got so much to do and only so many hours in a day. Hey, hey.
Fins demà!
Slow down, you're doing fine. You can't be everything you want to be before your time. Although it's so romantic on the borderline tonight, tonight.
Too bad, but it's the life you lead You're so ahead of yourself that you forgot what you need Though you can see when you're wrong You know you can't always see when you're right You're right You got your passion, you got your pride But don't you know that only fools are satisfied Dream on, but don't imagine they'll all come true
Ooh, when will you realize Vienna waits for you?
Slow down you crazy child and take the phone off the hook and disappear for a while. It's alright, you can't afford to lose a day or two. When will you realize Vienna waits for you?
That when the truth is told That you can get what you want Or you can just get old You're gonna kick off Before you even get halfway through Why don't you realize Vienna waits for you When will you realize Vienna waits for you
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just, parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com. La Ràdio de Sant Just
Ràdio Tosbel 98.1 Ràdio Tosbel
I seguim avançant el nostre magazín, seguim avançant la Rambla, i ara és moment de parlar de l'entrevista del dia. Avui hem convidat la Bet Collvinent per parlar del seu nou llibre, Vull vestir com tu. Ell és docent de la BAU, de la Universitat, en aquest cas de disseny, i que s'hi dedica a impartir les classes d'història de la moda i també de comunicació de la moda.
La tenim avui aquí amb nosaltres per parlar d'aquest llibre, ella és Sant Justenca, i ens fa molta il·lusió poder comptar amb ella en els propers minuts. Bet, bon dia. Bon dia. Benvinguda al programa. Gràcies. Explica'ns una mica d'on neix la necessitat d'escriure un llibre i d'on neix la necessitat d'escriure Bull vestir com tu.
Doncs mira, jo no tenia previst escriure cap llibre, la veritat, i quan, per què no, vull dir, jo soc periodista però no em dedico professionalment a investigar sobre coses, tot i que arrel que em proposessin escriure el llibre, doncs ara se m'ha despertat com aquesta part de voler anar una mica més enllà a nivell com a acadèmic relacionat amb la moda. Em van contactar des d'Ara Llibres, que és l'editorial que ha publicat aquesta càpsula, que ells estaven com preparant aquest conjunt de càpsules o de llibres breus, de quadernets,
sobre diferents temes d'interès actual i un dels temes que volíem que hi aparegués era la moda. La moda, com ens afecta a nivell social, a nivell de tendències, a nivell de com ens vinculem amb internet i com això també afecta a l'hora d'expressar la nostra identitat, personalitat, a través de la roba que portem cada dia.
I això, llavors em van dir, tema lliure, vull dir, parla de moda, parla d'algú que ressoni actualment, però decideix tu de què vols parlar. I llavors vaig decidir que el que a mi m'obsessionava molt relacionat amb la moda era aquesta necessitat constant que ens ven la indústria de voler ser autèntics i de voler ser únics a través de la indumentària que vestim.
i si això era necessari per tal de sentir que anem a la moda i que ens vinculem d'alguna manera amb aquesta disciplina, o si podíem parlar de la moda com a alguna cosa molt més aterrat i molt més des del... Mira, a mi m'encanta la moda però no tinc aquesta necessitat de voler ser sempre única i tenir un estil únic, sinó que m'agrada copiar, m'agrada inspirar-me en els altres i a partir d'aquí trobar el meu estil.
Clar, ara mateix jo crec que si marxem a Barcelona trobem dues tendències bastant marcades, no? Aquells que van iguals, no? Aquells que trobes un patró que segueix bastant una mica la mateixa tònica, tant en el sexe femení com en el masculí, jo crec que...
En els homes és una mica més habitual veure això, conjunts bastant casuals i bastant habituals. I després tens l'altre vessant, deixem a banda la roba més protocol·lària o més d'uniforme, però veiem l'altra banda que és una mica més la trencadora, la de voler innovar, la de voler trobar alguna cosa diferent. També ho veiem quan passegem pels carrers de Barcelona, que tenim aquestes botigues
de roba de segona mà, que també hi ha molta gent que explora, que busca, que també es busca en si mateixa, en aquests espais on troba robes i on troba accessoris que després acaben combinant i acaben traient looks totalment diferents i trencadors. A què es deu això? A què creus que es deu això?
Aquestes dues tendències. Sí, com han explicat ja molts altres acadèmics i molt més reputats que jo, el fenomen de la moda s'entén en base de la contradicció, com d'aquesta necessitat de voler formar part d'un col·lectiu i alhora també la necessitat de voler ser individual i que se't diferenciï de la resta.
Llavors, és constantment anar fent equilibris amb aquestes dues vessants. Llavors, tens la part de dir com, ah, no, jo vull anar igual que tothom per així poder sentir que estic com integrat i que tampoc ja puc estar tranquil, que no hauré de destacar d'aquest grup i, per tant,
em vesteixo de manera similar i després també, òbviament, hi ha l'altre vessant que és de dir com, home, no, a mi el que m'agrada i el que m'interessa és poder fer-me el look especial o poder-me posar aquestes peces diferencials i que hi hagi com aquesta part de ser com tenir com un estil més individual i que també em diferenciï de la resta. Llavors, jo crec que això aplicat a qualsevol ciutat o poble es veu ràpidament com es van conformant els grups i com en aquesta necessitat de jo vull que dins del meu grup d'amigues se m'entengui i que
la gent em pugui llegir com que jo soc una moderna, una pija, una caietana fins i tot, no?, encara que aquí, crec que aquesta paraula jo l'atribuiria més com a estils més de Madrid o més espanyols, perquè aquí no se'ns identifica tant amb aquesta estètica, però com buscar aquest estil com de compaginar-te amb la teva, entre moltes cometes, tribu urbana...
I que també igualment tu em vulguis dir com, vale, sí, jo vull que el meu grup m'entengui i em rebi bé, però també vull donar-li com aquesta peça de segona mà que he trobat en aquesta botiga que ningú més ha trobat a cap altra botiga de fast fashion.
És interessant aquest debat i la veritat és que una mica també el toques en el llibre perquè ens explicaves a fora de micrófons que parlaves una mica del fet de conviure amb les últimes tendències, amb la moda actual i també el tema dels uniformes i tot això que has fet una reflexió, com comentàvem abans d'entrar a estudiar, que m'ha semblat interessant, el fet de voler aglutinar tot un conjunt de persones gràcies o a partir d'un uniforme o d'un vestuari.
Exacte. De fet, jo d'entrada, quan vaig voler parlar d'uniformes, vaig pensar que era un tema una mica pel·liagut perquè, clar, l'uniforme l'associem de seguida com aquesta part autoritària, com d'eliminació total de l'estil individual de la persona que el porta, bàsicament perquè l'havien posat de fora que se l'ha de posar ja sigui per treballar, per anar a l'escola, en el cas dels uniformes escolars, o, òbviament, sempre quan pensem en uniforme, pensem en l'uniforme militar.
Llavors jo el que vaig pensar és com aquesta part que ja està com superabordada i que també no vull entrar-hi perquè no tinc suficient coneixement com per poder desenvolupar més informació de la que ja hi ha.
Vaig pensar, d'acord, i per què no em centro en parlar d'aquests uniformes, que en anglès se'ls anomena com signature look o look emblema, que cadascú porta, no com per definir una mica el seu estil i que en realitat potser són uns texans i una samarita blanca i unes converse o unes bambes, com podria fer.
Steve Jobs, no?, i que a partir d'aquest uniforme ell ja s'identifica, o sigui, ja identifica qui és i ja hi ha com un grup de persones que també volen o volien transmetre aquesta idea de tech bro, no?, o persona de la tecnologia que, no sé, que en sap molt i que vol construir un gran imperi, doncs també es vesteix d'aquesta manera, no?, per també transmetre com aquesta mena de valors. I això ha aterrat a una cosa més...
més quotidià, doncs, de quina manera, amb les teves amigues, amb les teves germanes, amb el teu grup, acabes generant com aquestes similituds, com si fossin uniformades en l'estil que teniu, tot i no buscant aquesta col·lectivitat, i no tant com aquest voler destacar dins del grup, sinó tot el contrari, com que hi hagi aquest estil compartit.
I a nivell, diguéssim, de país, creus que ara mateix s'està marcant un, diguéssim, d'alguna manera, un cop sobre la taula a nivell de moda? És a dir, estan parlant de la moda espanyola fora d'Espanya? Perquè trobo que a vegades, quan veus els grans esdeveniments, per exemple, les Olimpiades o esdeveniments d'aquests, que tots els països porten la seva contribució, veus els atletes que van tots uniformats i veus que...
que d'alguna manera potser quan veus sortir l'equip, els equips d'esportistes espanyols, veus que potser no se li ha donat tanta importància o se li ha relegat aquesta feina de disseny a una gran empresa. I aquí és on se'm genera a mi una mica de debat, perquè Espanya va ser durant molt de temps cuna de grans...
de grans dissenyadors i ara potser et dona la sensació que a nivell internacional potser no se'ns té tant en compte. No ho sé, ho parlo des de la ignorància, des d'una persona que potser no està tan ficada en la moda. Sí, a mi a nivell espanyol em costa parlar-ne perquè no domino tant, però sí que en termes de moda, a nivell històric, ha sigut sobretot dins de tot el que és Espanya, doncs
nacions com País Basc o Catalunya, que sí que jo crec que han tingut molta més tirada a nivell d'indústria tèxtil. De fet, és on han sortit dissenyadors com Cristóbal Valenciaga, concretament a Euskadi. I aquí a Catalunya també hem tingut tot el moviment tèxtil durant el segle XIX i principis del XX. I jo crec que és...
Com que sempre hem volgut, en el cas dels catalans, que no se'ns vinculés excessivament amb la indústria de la moda per por de ser titllats de superficials o de frívols, ens hem desvinculat de tota aquesta idea i de sobte crec que no hi ha aquest reconeixement exterior al que es fa des d'aquí o al que s'ha fet històricament des d'aquí i això és un gran problema perquè a una persona francesa no se li passaria mai pel cap renegar
de la indústria de l'alta costura, de la indústria del pret-à-porter, perquè els defineix com a país. I, òbviament, sobretot si vius a París, que és l'epicentre de tot plegat. Llavors, sí, jo crec que...
Potser és un dels problemes d'Espanya que tampoc hi ha com aquesta unitat conjunta de com ens definim a nivell d'estètica o de moda. Jo crec que això és superpositiu però clar, després a l'hora de projectar-te cap enfora tothom intenta com fer la seva i en el cas d'aquí a Catalunya de vegades estem com una mica obsessionats en voler que...
en voler globalitzar el nostre estil. No, mira, amb la C80, que tothom ens miri. Fem coses per anar a nivell global, però després a nivell local falta moltíssima cultura de moda aquí a Catalunya i que la gent entengui per què és important i que la gent pugui parlar-ne amb propietat i que la gent pugui posar-li paraules i que no tot siguin anglicismes i coses que ens venen de fora perquè no se'ns ha ensenyat de cap altra manera.
I això, crec que també s'ha de perdre una mica la por a voler parlar de moda, a voler ser precís, a voler vincular-ho amb la teva identitat i amb la teva nació i amb el teu país, en tenim Catalunya com a nació i país.
Clar, doncs és important també remarcar això, el fet que moltes vegades es queda en les grans elites o en els grans entesos, que acaben parlant de moda i realment també, com dèiem, hem fet un viatge una mica pels carrers de Barcelona per parlar d'aquesta cultura urbana que hi ha, d'aquesta necessitat també de voler ser algú i de trobar-ho en aquestes botigues de segona mà, que al final també és important.
És una aventura on molts joves també exploren i també es descobreixen. Avui estem parlant amb Elisabet Collvinent, periodista especialitzada en comunicació de mode i màrqueting, i en aquest cas professora de Labau. I m'agradaria saber una mica com arribes d'estudiar periodisme a ser professora, a ser docent de Labau, i també quin ha sigut el teu camí i com l'has viscut.
doncs jo després de graduar-me en Periodisme i Humanitats vaig estudiar un màster en Comunicació de Moda i vaig fer un curs d'Història de la Moda i la veritat és que vaig començar a anar a escriure el diari ara, vaig participar a la Turra que és un programa de 3CAT i allà vaig conèixer el Joan que és el
El meu àngel, perquè gràcies a ell va ser qui em va proposar la idea d'impartir classes a una universitat, que era allò que tu sempre et penses, ostres, doncs crec que m'agradaria ser professor, però no sé com entrar-hi perquè no soc doctorant, de moment tampoc tinc tant bagatge acadèmic com perquè se'm fitxi des d'una universitat.
i el Joan aquell dia que vam coincidir en aquella gravació del programa suposo que va pensar que tenia coses importants a explicar als alumnes i que seria capaç de fer-ho i llavors em va donar l'oportunitat i llavors a partir d'aquí em va sortir l'oportunitat d'escriure el llibre i això combinat amb classes també
És xulo perquè pots anar com paginant la part aquesta d'ensenyament i la part de com també formar-te tu per escriure alguna cosa que després llegirà més gent, no? I jo crec que ara una mica el següent objectiu és fer un doctorat.
doncs vull vestir com tu aquest llibre que, doncs bé, s'ha presentat, es va presentar el 2 de març a Barcelona i en aquest cas el podeu comprar Sant Just, aquell llibreter hi ha d'escriure. Doncs la veritat és interessant veure com ara mateix el panorama de Sant Just
és, doncs, això, parlar de llibres, parlar de, en aquest cas, de moda i parlar d'aquest llibre que signa Bet Collvinen. Aquesta és la seva història, ens explicava ara aquí al 98.1 FM, la Rambla, l'espai de l'entrevista del dia, i també, doncs, és interessant veure com, doncs, joventut de Sant Just arriba també, doncs, a aquests espais, espais que són, doncs, realment importants i que a Barcelona, doncs,
La BAU és una universitat molt ben considerada i que en aquest cas també tracta el tema del disseny amb molta disciplina i que bé, hi ha molta gent de Sant Just també que hi estudia allà i que en aquest cas també tenir part de professorat que hi sigui del nostre municipi és bonic. Bet Collvinet, no sé si vols afegir alguna cosa més abans de tancar.
No, moltes gràcies per convidar-me aquí a la ràdio de Sant Jus, on jo he fet tota la meva adolescència. Doncs, un plaer. Una abraçada molt gran, cuida't molt i esperem que sigui un èxit aquest llibre i també que aquest doctorat que comencis a escriure sigui, doncs, plaent. A veure si començo en algun moment. Llavors, com sí. Una abraçada, cuida't. Gràcies. Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
I get the sense that it's a long cause I get the sense that you might really love her The sex gon' be evidence The sex is evidence I try to ration with you No word is a crime of passion But damn, you was all the reach You was at the farmer's market with your perfect teach Now I'm in the basement Planting on my base Now you laying face down Got me saying all right I'm so mature I'm so mature I'm so mature I got me a thought You have to tell me this other man I do want that And I just want you If I can't have
Bona nit.
Bona nit!
Anem per davant, al sud de la ciutat. Vosaltres s'oneu, avorrits i estirats. Portaré a Castell. Vostres Grammys a l'any. Rosalia i Estopa són del Baix Llegat. Sóc un xon i un ignorant. Un xarneu de perifèria. Rogaries feta merda. Enderroc no em poden veure.
Fins demà!
Borguesia intelectual pudo menjarme la poix. Tranquils són com bonè, no ensenguen les alarmes. Paso el dia treballant i caminant per la plaça. Projo sem molestar també sóc un macarrat. Són tallen i anan de xula i vacilan els catarrats. Què passa, nen? Estic content. Les helis culturals.
Estic content. Alcaldessa, sisplau, posim un monument.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en bici.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
i l'autosfer.
Passen 7 minuts de dos quarts de 12 del migdia. Arrenquem amb una notícia d'última hora. Detectat un nou cas de pesta porcina que obliga a incloure Sant Just d'Esvern i Esplugues a la zona del risc. Ampliarem informació en les properes hores. Ho farem gràcies a la companya d'informatius Mariona Sales. Aquest nou positiu de pesta porcina africana fora del radi inicial de Cerdanyola del Vallès obligaria a incloure Sant Just d'Esvern i Esplugues del Llobregat
a la zona del risc. Estem treballant per ampliar informació, però el titular seria aquest, ens ho confirmen aquest matí, i que, per tant, la notícia està servida. Com dèiem, a l'informatiu Edició Migdia intentarem tenir més informació i també intentarem tenir-ho publicat el més aviat possible al www.radiodesvent.com. Passem ara a l'espai d'actualitat política. Joel Reguant, bon dia.
Molt bon dia, Sant Just, com esteu? Bon dia. Disculpa per agafar un parell de minutets del teu espai per dir això, però era notícia d'última hora que havíem d'informar també els nostres oients i volíem aprofitar també aquest espai per fer-ho, ja que en aquesta secció també hem parlat de la pesta porcina en alguna ocasió.
Sí, com sigui, aquesta setmana tenim molta actualitat política, tenim molts fronts oberts, podríem començar per l'Iran, podríem començar per la posició de Pedro Sánchez, podríem començar per tantíssimes coses, però et deixo que triguis. Aquesta setmana em sembla que és monogràfic, perquè al final tots els que has comentat estan totalment relacionats, i arriba un moment en el qual ja es fa imprescindible que potser els tractem en el seu conjunt. Per qui no visqui en aquest planeta, què ha passat l'última setmana? Des que vam parlar...
doncs diguem que ja divendres passat quan vam estar parlant ja es veia venir de fet crec recordar que vam acabar la secció dient que es preveien moviments i que els Estats Units estaven adequant el personal no essencial de les ambaixades que això ja era un símptoma que alguna cosa anava a passar no ens equivocàvem no ens equivocàvem gens possiblement no teníem clar l'abast del que anava a passar més que res
I aquí sí que se m'ha retret que jo havia dit que no estava tan clar el que anava a passar, no? Per què? Perquè des del Pentàgon i des de la CIA no volien una intervenció terrestre. Llavors, per això, jo guiat per aquestes informacions del Pentàgon vaig dir, home, no està tan clar que passi alguna cosa si el Pentàgon diu això. És veritat que Pigs Haiget, el secretari, de seguida es va alinear amb Donald Trump. I acaba passant el que és una persona que estic intentant mencionar, que és que el divendres passat...
Iran va ser atacada, en aquest sentit, per part d'Estats Units i d'Israel, que van fer un front comú per atacar. Paro aquí un moment i tiro enrere. Paro aquí i tiro enrere. Per què? D'on ve això? Molta gent aquí es fa la gran pregunta de per què ha passat, d'on ha vingut això. És un joc d'encenalls que en un moment donat el president Donald Trump i el primer ministre Benjamin Netanyahu tenen o hi ha quelcom més aquí dintre? A veure, tot això, perquè ens remuntem una miqueta...
El gran inici de tot plegat, ja fa molts anys, no és una qüestió nova, que Estats Units i l'Iran no passaven per unes bones relacions. Parlo de fa molts anys quan l'Iran notifica o dona endavant el seu programa nuclear. Això, evidentment, tensiona no només els Estats Units, sinó totes les potències occidentals. No s'havia aconseguit, durant tots aquests anys que van passar, cap mena d'acord en aquest sentit. I l'Iran, tot i algunes sancions i alguns avisos,
va continuar amb el programa nuclear. Us vaig posant els antecedents, no és que hi ha imposició ni favor o en contra, sinó que vaig posant els antecedents que creen el caldo de cultiu pel que acaba passant. Seguint una miqueta amb tot això, hi ha una qüestió important en tot això, que és que l'Iran estava regida, estava dirigida, millor dit, pel règim dels ayatolàs, un règim dictatorial, xiita, fundamentalista, que, evidentment, això encara complicava més la vida occident, que no només volen tenir
armes nuclears, sinó que, a més a més, era un règim al qual no li aplicaven la major part de les lleis o fins i tot dels drets humans. Ja tirant cap aquí, cap a aquesta dècada superada, per dir-ho així, la pandèmia, aquí farem una divisió a la nostra generació, la de pre-pandèmia i poc-pandèmia. Totalment. Doncs, poc-pandèmia, Iran puja el to, puja el to sobretot amb la seva població civil. Recordem que hi ha casos en què una jove, en aquest cas, va ser assassinada
per no portar bé el vel. I això va aixecar una polseguera molt gran a dintre del país amb moltes dones que empoderades es van revoltar. Recordem que cremaven els vels, que es treien els vels. I a tot això, quan tu tens una protesta tan massiva, tu pots respondre de dues maneres. Esperant que s'acabi, negociant-hi, bé, de tres, o reprimint-la, que és el que van fer. La repressió va ser brutal. O sigui, la repressió que ha viscut l'Iran és brutal.
I em diràs, per què ens estàs fent aquesta prèvia si aquí no hi ha els Estats Units per enlloc ni l'Iran ni l'Israel? Faig la prèvia perquè es pugui entendre què pensa i què viu la població iraní. És evident que ningú vol que et bombardeixi. Però és que es demanava per part dels manifestants que hi hagués aquesta intervenció. El règim iranià estava vivint protestes molt massives que contestava trets. Això crec que és una cosa que també hem de poder dir. I llavors, el que va passar amb tot això, recordem que a l'estiu hi va haver un atac
un bombardeig, perquè hi van començar unes hostilitats amb Israel i els Estats Units van bombardejar l'Iran aquest estiu. Les relacions entre Israel i l'Iran es torcen totalment. Israel volia tancar l'any passat un acord que incluïa alguns països del Golspersic, acords comercials, i es produeix el 7 d'octubre. Recordem aquell fatídic 7 d'octubre en el qual Hamas
ataca Israel, que segresten persones que hi van haver assassinats. Que això desencadena la guerra de Gaza, de fet. Bueno, la desencadena aquesta, l'actual, n'hi ha hagut tantes, que a vegades s'han de fraccionar. Aquesta última la desencadena això. Que fixa-t'hi que sempre Netanyahu ho deia, no pararem fins que tinguem tots els hostatges. Llavors, tot aquest conflicte va tenir l'Iran a darrere. Iran va estar a darrere de Hamas i això sempre havia estat una acusació que els serveis secrets
No només els israelites, també els europeus havien llançat. A partir d'aquí, la relació entre Iran i Israel està molt tensa i es produeixen uns atacs entre ells. Recordem-ho, parlo de fa més d'un any, es produeixen uns atacs, fins que intervé als Estats Units. Els Estats Units intervé, bombardeja l'Iran, fa una operació molt quirúrgica per destruir instal·lacions que estaven encarregant-se d'armament nuclear o que volien enriquir urani, fan aquesta petita operació i ja està. Hi ha una contraofensiva iraní,
Més que ara galeria perquè la cúpula de ferro d'Israel intercepta tots els missils i aquí acaba. Llavors, el problema ve ara, que dius que ha canviat en vuit mesos perquè ara es produeixi aquest atac. Les protestes eren molt massives, la repressió era molt massiva. És veritat que la gent, diran, demanava una intervenció i de cop i volta les posicions es preparen. Tu ja veies que els Estats Units estaven fent alguns moviments a la zona del Golf Persi que ja et portava a pensar...
que alguna cosa podia pensar, i de cop és el que vaig comentar la setmana passada, es dona l'ordre personal no necessari d'abandonar les ambaixades, i es produeix l'atac. En aquest sentit, és Israel i Estats Units, un binomi que ja es coneixen de fa molt temps, que dirigeixen un atac i assassinen el primer dia al Jamenei, que és el líder suprem. No és que li digui jo així, és que es coneix com el líder suprem.
Si el president iraní es coneix com el líder suprem. Llavors, el primer dia... És una dictadura teocràtica, si no m'equivoco, no? Sí, sí. A més, fonamentalista, en aquest sentit, dels de Yatolás, que és aquest règim que estem comentant. Aquesta persona és assassinada el primer dia. El primer dia de començar el conflicte, doncs, es carreguen el líder. Fixa't que recorda fins aquí algunes altres operacions, eh? Maduro, pum-pum, i en un dia no hi ha líder. Recorda això, i és evident que aquí...
és molt diferent, perquè la capacitat de defensa que tenia Venezuela, la capacitat de defensa que tenia Iran, canvien radicalment. Clar, i a mi també hi havia molta gent que em preguntava, perdona, que t'he tallat, però hi havia molta gent que em preguntava també sobre la diferència entre les dues accions. La de Maduro era sostreure Maduro, sostreure Maduro de Venezuela, i en aquest cas és liquidar
el governador, la persona que és en cap de l'Iran. Per tant, la diferència entre aquestes dues accions i el per què d'aquesta diferència. És molt diferent. D'entrada, la capacitat de resposta que tenien uns i els altres canviaven moltíssim. És a dir, a Venezuela l'atac dura un poques hores. Es fa un atac pràcticament, es pot dir, distractiu, en el qual s'ataquen tres o quatre infraestructures
de caràcter més civil-militar i, mentrestant, sostreuen el president. Sostret el president, fixa't en una cosa, hi ha hagut una miqueta d'encenalles, és a dir, protestes, cosetes, però la vida ha seguit. No hi ha hagut gran cosa. El número dos de Maduro passa a ser presidenta i poca cosa més. O sigui, Venezuela avui no és un problema. Certa és també que hi havia Marco Rubio portant les negociacions posteriors, que sempre sol ser garantia de certa tranquil·litat. Una persona que normalment sol actuar amb certa cautela, que és molt diplomàtic, llavors...
Aquesta ha estat una miqueta la situació que s'ha viscut a Venezuela i allà no hi ha hagut més. O sigui, sí que hi va haver una protesta per part de ciutadans venezolans fins al règim, però res més. Iran canviar radicalment. O sigui, el prisma en el qual opera és un altre. O sigui, Iran rep l'atac i acta seguit el que fa és dirigir un atac massiu contra tot. I per què dic contra tot? Perquè moltes vegades no saps ni el per què que s'està llançant. El motiu sí. Ells es consideren atacats i per tant el que fan és respondre.
Però contra qui? Per mi aquí hi ha la gran pregunta del que està passant. Iran respon contra el que hi ha. És a dir, respon contra Bahrein, contra Abu Dhabi, contra Dubai, contra Arabia, contra... És a dir, fixa't-hi que no queda molt clar contra qui va a l'ofensiva. Perquè si m'indiguessis contra Israel, que evidentment està llançant-li cada dia missils. No, no, clar, si Israel és un dels dos països que ha perpetrat l'atac, amb raó o sense pots entendre el per què.
per què està atacant Israel, però la resta em xoquen una mica. És evident que hi ha bases militars americanes en tots aquests països que semblaria que són els objectius. De la mateixa manera, aquests països estan rebent les conseqüències de tot el que està passant. I el que semblava que això només afectava el gols pèrsic, que tancava l'estret d'Hormuz, que veurem com afecta també el subministrament de petroli mundial. Preparem-nos perquè puxem-ne els preus, això ho tenim clar, eh? Això passarà. I a partir d'aquí, el que acabava passant és
i s'està produint atacs per diferents països, aquests països no tots tenen una capacitat de defensa massa alta, no tots tenen una capacitat de resposta massa alta, per tant, qui està liderant la resposta de tots ells? Els Estats Units. Els Estats Units és qui està allà intentant què pot passar i què no. I a partir d'aquí ve el que, doncs, comences a pensar, ai, que ara sí que la tenim, no? Que és quan no només es produeix una resposta contra aquests països. És a dir, a dia d'avui, Iran ha atacat, i estic dient Iran, eh? És a dir que no estic culpant a...
Estats Units, l'estic dient, Iran. Iran ha atacat Xipre. Per què? Perquè hi ha una base britànica. Llavors, aquí ha hagut d'intervenir l'OTAN. Recordem que l'OTAN, en el seu tractat, diu que si un dels seus països membres és atacat, la resta ha de respondre. Iran ha invadit l'espai aèri amb missils de Turquia i el president Erdogan estava bastant emprenyat i va fer unes declaracions venint a dir si torna a passar prendrem represàlies.
Perquè aquests països són aliens del que està passant. Per això t'he fet una miqueta, ja sé que m'he allargat molt avui, però per això t'he fet una miqueta de la prèvia, del que havia passat prèviament entre els tres protagonistes. Exacte, el context era, aquí tens tres protagonistes, Iran, Israel i Estats Units. Tres protagonistes. I una vegada passa tot, això comença a moure's en el Golf Pèrsic, però ara n'ha sortit. Ho dic perquè ens podem trobar perfectament que hi hagi una resposta d'algú que ha agredit per un atac que ell no ha fet
Al Regne Unit, si li toques una de les seves bases, tots sabem el que passarà després. Llavors, també jo em faig la pregunta, per què dispares contra una base britànica? Quan els britànics no estan entrant en el conflicte, ara ja sembla que estan per la labor. De fet, hi van haver tres països europeus que van obrir la porta a sumar-se i ajudar els Estats Units. Són el Regne Unit, França i Alemanya. França ha anat més enllà i ha dit que vol augmentar el seu arsenal nuclear.
No és una idea baladí. O sigui, dir això és una obertura a una nuclearització que no s'havia vist des de fa molts anys. I a tot això apareix Pedro Sánchez, no cal que digui que és president del govern espanyol, que trenca totalment el guioste alert, jo diria que per tacticisme polític nacional, i diu que no es poden utilitzar les bases espanyoles per part dels Estats Units, la de Rota i la de Morón,
i per tant inicia un nou conflicte, i dic nou perquè no és el primer, contra Donald Trump. Ell s'erigeix com a l'anti-Trump, recupera aquell vell nou a la guerra que tanta fortuna va fer el 2004, i per tant aquí inicia un xoc diplomàtic tal nivell contra la primera potència mundial, que no vull oblidar qui són als Estats Units d'Amèrica. A partir d'aquí és evident que les reaccions polítiques internes no s'han fet arribar, el Partit Popular, sobretot amb Isabel Díaz Ayuso,
Dèiem que, clar, que Sánchez el que està fent és situar-se al costat del règim dels deiatolars, no? Sánchez ve a venir a dir que no, que ell se situa al costat de la Pau, no? I acte seguit, Donald Trump fa el que jo crec que era esperable. O sigui, esperable ho dic en el sentit que a mi no m'ha sorprès. O sigui, quan va passar alguns amics, tu t'ho esperaves? Sí, sí, m'ho esperava, perquè no és la primera. O sigui, Trump i Sánchez ja van xocar quan el 5% que s'havia de destinar a la miliabilització, que és un acord que es va arribar amb tota l'hora, ja van xocar. I ara tornen a xocar.
Què fa Trump? Anunciar ruptura de relacions amb Espanya, que trencarà els tractats comercials amb Espanya i que, per tant, Espanya, i de fet diu, és un soci de merda. És la frase que va fer servir el president Trump. Sánchez segueix amb el seu discurs. Per un segon, Sánchez diu això i, dues hores després, anuncia que envia una de les fregates més importants de l'exèrcit espanyol a Xipre. Xipre, un dels països al punt de mira d'Iran, que té bases al Regne Unit i, per tant, també als Estats Units.
Em faig la següent pregunta, si el discurs és que no vull la guerra i que no estic d'acord amb el que està fent Donald Trump, perquè acte seguit faig el que estan fent tots els que estan anant amb Donald Trump. I a dia d'avui no tinc resposta per aquesta pregunta.
A mi ara m'agradaria posar una mica de context també amb el tema de Pedro Sánchez, amb la posició que ha après Pedro Sánchez en els dies previs al d'avui, és a dir, aquesta setmana ha estat una setmana on ha rescatat...
Sí, ha estat una bogeria, ha rescatat un lema, el de no a la guerra, ha donat una imatge que sembla que Europa ha calat bastant fort. Ara mateix, Pedro Sánchez és una imatge, és una figura de resiliència, de resistència, com a mínim, a Europa. Aquest és el discurs que s'està venint. Realment, ahir va parlar Ruter, que és el cap de l'OTAN, que, per dir-ho així, agraïa a la posició Espanya...
I bé, poca cosa més. O sigui, va fer un discurs molt light. A partir d'aquí, França i Alemanya no comparteixen el discurs d'Espanya, que són els altres països importants aquí dintre. Aquí és on vinc jo. És a dir, la dualitat...
que està generant França i Alemanya, sobretot, perquè són els exemples que tinc més clars, però si veiéssim el ventall polític, sí que Ursula von der Leyen sí que ha sortit una mica defensant perquè sabem que tenen molt bona relació o que com a mínim tenen una bona entesa amb Pedro Sánchez, sempre ho han mostrat així, però per exemple... Hi ha dues coses que crec que seria bo que et separéssim, ho dic per al discurs, és a dir, hi ha dues posicions entre la Unió Europea, les nacionals i les europees,
És a dir, la Unió Europea ha quedat totalment en fora de joc per anéssima vegada. No és la primera vegada que la Unió Europea passa la inòpia total i absoluta. Però si toca en un dels nostres... Sí, tens raó amb això, però jo em refereixo. És a dir, aquí hi ha Iran, Israel i Estats Units. Europa no pinta res. D'entrada, no pinta. Molt bé, quina posició té Europa? Doncs amb Trump, dolenta. No és que estiguin massa alineats, no els acaba d'anar bé. Nacionalment, Macron...
el canseller Emerge el premi de Starmer
Déu-n'hi-do, l'alineats que s'han posat amb Trump, tot i posar-se de partit. Han fet el discurs de jo no, però t'ajudo. Llavors, Joel, que no em venguin la moto aquesta de Frederick Merch, estic allà reunit amb Donald Trump, no li dic res en el moment en què deixa Espanya com el batum, és a dir, no li dic res, però després, teòricament, pels passadissos li diu alguna cosa.
i després també Macron, que sembla que es mobilitza amb Trump, com dius tu, que li balla una mica l'aigua, però després truco a Pedro Sánchez per dir-li que té el meu recolzament. És a dir, o a mà o amb bé. Sí, sí, exactament. Jo crec que no ho podies explicar millor. O sigui, al final, aquí hi ha dues coses, que és que la Unió Europea com a global s'està defensant... No s'està defensant, la Unió Europea en global s'està intentant posar en valor. S'està intentant posar en valor. Ara, nacionalment, les tres potències europees que tu tens, i una de les tres no forma part de la Unió...
Ja els hi va bé, és a dir, et fan aquest joc de dir, jo no, però t'ajudaré. Sánchez fa el contrari. Sánchez agafa i diu, no, jo és un no directe. Després et diu una fregata per darrere, però és un no directe. Clar, què acaba provocant el fer això? El que acabes provocant amb això és que tu tens aquí dues espècies de discursos que hauran de conviure, perquè Rutke, que és el de la OTAN,
Ve a dir que Espanya ha fet la feina. O sigui, fixa't que els discursos xoquen entre si, i fins i tot des de la Casa Blanca t'estan dient que Espanya hauria dit que sí que es poden utilitzar les bases. Després la Moncloa t'ho desmenteix. I aquí també hi ha una reunió entre Margarita Robles, la ministra de Defensa, i l'ambaixador dels Estats Units. Reunió que diuen que va anar bé. Són aquests petits discursos diferents que et fan que et doni la sensació que l'abandenat del no a la guerra i l'antitrumpisme, dintre de tot, també té una tàctica política al darrere.
I a tot això crec que també arribem al punt de... Ha passat una setmana, que sembla una eternitat per la mà de coses que han arribat a passar, ha passat una setmana, i ara ja comença a ser aquell moment en què tocaria veure cap on va això. O sigui, una cosa és atac i reacció, això sempre és així, per tant, és el que s'ha produït, massiu, no massiu, ara això, ara allò... Però és que ja van anunciar que la guerra passava una altra fase. Si a cada vegada hi ha més països que s'hi veuen involucrats,
Això no serà només un simple atac, sinó que passarà a un altre nivell. Hem de veure cap on va. Xina no està còmoda, ja ho ha demostrat. No s'ha posat al costat de l'Iran, però tampoc el de Donald Trump. Rússia, tots sabem quina posició ocupa. Per cert, Rússia està aprofitant la benentesa que tots mirem cap iran i ha dirigit més atacs cap equip. Vull dir, aquí també tothom té la seva agenda, eh? I això també s'està notant. Perquè també he llegit molts, no? De clar, amb en Putin us enfadava i ara amb Trump... La realitat són una miqueta diferents, no?
però és evident que quan tu arribes a aquest punt... I aquí també hi ha l'última de les posicions, que és la d'Iran. Iran porta una setmana dient que ha denunciat el nou líder suplem. Correcte. No s'ha anunciat encara. Llavors, clar, és allò que vas pensant, però hi ha pla, no hi ha pla, què passarà? Qui està dirigint avui els exèrcits iranians? Qui està dirigint avui una suposada defensa o un suposat atac? No ho sabem. Quina agenda té? Tampoc les sabem, no? Tampoc sabem què plantegen. Els Estats Units parlen de tres setmanes.
Israel no ha donat tantes xifres, veurem cap on va. Ho dic en el sentit que ara estem en un moment una mica incert, en què tothom intenta marcar la seva posició d'una manera prudent, Sánchez potser és el que menys prudent està, i a partir d'aquí s'ha d'anar veient com es mou tot. Sánchez hauria fet el mateix, perquè aquesta pregunta ha sortit aquí a taula, Sánchez hauria fet el mateix si no hauria tingut com a soci de govern a Sumar? Jo crec que no. Mira, però em llenço la piscina, eh?
Em llenço a la piscina. Sánchez no té majoria parlamentària. Tenim un minut per argumentar-ho, no és massa. Simplement, Sánchez no té majoria parlamentària. Sánchez està perdent totes les eleccions autonòmiques que s'estan afrontant. Això és una realitat. A partir d'aquí tu pots fer dues coses. Fer política nacional, intentar-ho tapar tot o donar un cop de timó. I Sánchez és un especialista dels cops de timó. Llavors, què ha fet aquí Pedro Sánchez? Ha agafat i ha dit, pum, aquí ho tinc jo. I tiro per aquí. Té més eleccions municipals i l'any que ve una general.
Jo crec que no, que no hagués fet el mateix. També et dic que hagués fet allò de jo no dic res i a veure què passa. Perquè al final, per dir-ho així, amb ell no va. Si ell no vol, amb ell no va. Si ho vols, és per alguna cosa. Ara, això es diu tacticisme polític, eh? Tinguem-ho molt clar, això. I aquí veuràs tu, aquesta setmana serà clau per saber què passarà i què no.
Haurem d'estar pendents. Que és el millor, que ho seguirem des d'aquí. I tant, i tant que sí. Don Re, Joel, una abraçada molt gran, cuida't molt. A vosaltres. Que tinguis molt bon cap de setmana, encara que estigui passat una mica per aigua, perquè la pluja que tenim avui no la tindrem tant dissabte i diumenge, però sembla que ens acompanyarà una mica.
Abraçada a tots, bon cap de setmana. Abraçada, bon fin dé. Amb vosaltres fem una petita pausa per als bolletins informatius. Recordem, estem a punt d'arribar a les 12 del migdia. De fet, en mig minut seran les 12 del migdia. Serà moment pels bolletins informatius de Catalunya, Ràdio i Ràdio d'Esvern. Tot seguit.
la tercera, ja, tercera hora d'aquest magazín, tindrem l'espai d'Aranxa Limón parlant d'astrologia i també parlarem de psicologia, de l'energia concretament, perquè és molt important i a vegades no li posem cara a aquesta energia, no li posem el valor que ha de tenir i ho farem amb en David Fernández a l'última hora del programa. Fins ara. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Una escola iraniana que dissabte va matar 165 persones, la majoria nenes, va ser fet per l'exèrcit dels Estats Units, segons informa l'agència Reuters, que cita funcionaris nord-americans. No se saben altres detalls, com quina munició es va fer servir, qui va ser el responsable i per què es va disparar contra el centre educatiu. El secretari de la guerra nord-americà, Pete Hexet, va anunciar fa dos dies que les forces armades estaven analitzant l'incident.
però la investigació encara no s'ha acabat. De fet, es desconeix quan hi haurà una conclusió final. Les Nacions Unides han exigit una investigació del cas que podria constituir un crim de guerra.
La pluja de les últimes hores ha fet pujar notablement als cabals dels rius, al nord del país, sobretot a les comarques de Girona. Hi ha un avís vermell perquè el capdalt del Gès, el seu pas per Torelló a Osona, ha superat el llindar del perill. I passa el mateix amb el terra, a Sant Joan de les Abadeses, al Ripollès. Sant Joan de les Abadeses, Núria Pereira.
Bon dia. El riu Ter multiplica per més de 10 el cabal que tenia ahir al matí. Ha passat de 6 metres cúbics per segon a 74 metres cúbics per segon. L'Ajuntament demana no acostar-se a la llera del riu ni a les zones inundables que es concentren a la zona de Calgat, un polígon sense habitatges. I l'alcalde Ramon Roqui ens informa que fins ara només hi ha afectacions lleus com alguna esllavissada. El Ter voreix el nucli del municipi i passa a un nivell més baix...
Els ponts són alts i no hi ha problema perquè hi arribi l'aigua. Veïns com el Francesc ens expliquen que normalment hi baixa poca aigua. El que estàs veient, possiblement, seria unes 30 vegades el que hi ha normalment.
Un nou cas de pesta porcina africana detectat a Sant Just d'Esvern obliga a incloure aquest municipi i també el d'Esplugues de Llobregat a la zona d'alt risc. El conseller Escarordet ja ha informat de la detecció de 21 nous senglars positius i el nombre total de casos s'enfila ja a 216. D'altra banda, s'han analitzat 1.700 animals més que han donat negatiu amb la incorporació de Sant Just i Esplugues. Ara hi ha 18 municipis que es troben de forma total o parcial
dins la zona del risc situada al ràdio al voltant de Cerdanyola del Vallès. En aquests municipis està prohibit accedir al medi natural. Les inspeccions en granges a les zones continuen sense detectar porcs domèstics amb simptomatologia ni lesions compatibles amb aquesta malaltia.
I el Departament d'Agricultura impulsó un projecte pioner a l'estat espanyol i també a Europa per afavorir el relleu generacional al camp. S'anomena Catifa Vermella i preveu mesures financeres i d'assessorament per als joves que s'incorporin al sector, reduint també els tràmits burocràtics. Anem fins a Saròs, Ramon Dalmau i Pere Joan Alvarez.
Hola, bon dia. El pla preveu diferents mesures, entre les quals hi ha l'atenció integral a les oficines comarcals del departament, ajudes per incentivar que aquells que es vulguin jubilar puguin passar el relleu als joves, i un sistema financer i fiscal que faciliti la incorporació dels joves. Sentim el conseller Òscar Ordeig. Catifa vermella per ajudar, acompanyar i orientar els nostres joves agricultors a casa nostra. Aquesta catifa vermella és aquest títol titular que li hem volgut posar, de dir, escolteu, que al jove no li falti de res.
que tota la interpretació de la norma sigui favorable pel jove.
El xef Ferran Adrià recomana als cuiners que es formin en criteris econòmics i empresarials si volen sobreviure al món de la restauració, el seu nou llibre que ha presentat avui al matí de Catalunya Ràdio. El llibre és un gran volum de 700 pàgines publicat amb el Bulli Foundation i CaixaBank, en què el ordenat cuiner del Bulli mostra la seva faceta d'emprenedor per explicar que cal un pla empresarial per obrir un restaurant.
N'hi ha un milió i mig d'autònoms. Un milió i mig de petites empreses que de 1 a 10. Això és una cosa que tant els sectors no fan pressupost ni plan d'empresa. Això és un plan d'empresa. Un plan d'empresa dius, vull muntar un bar... Com ho faig? Per on començo? És aquest llibre. Un autònom ha de fer un pressupost. El llibre destaca que 6 de cada 10 restaurants nous tanquen abans dels 5 anys per una mala gestió empresarial.
Esports, Marcos García. Entrenament a aquesta hora del Barça masculí, de cara al partit de Lliga de demà contra l'Atlètic Club. Ciutat Esportiva, Joan Gampa, Ramon Salmurri, bon dia. I entrenament sota mínims i passat per aigua. Pluja intensa aquest matí a la ciutat esportiva. Entrenament molt curt d'efectius per jugar demà a les 9 a Sant Mamés contra l'Atlètic de Bilbao. Només 14 jugadors de camp del primer equip i algun d'ells especialment tocats com Pedri i Bernal, carregats després de l'esforç contra l'Atlètic de Madrid. Això sí, Hans Iflik recupera Eric Garcia després del partit d'ascensió.
I també Robert Lewandowski, que com ahir s'entrena amb la resta dels seus companys, això sí, ho fa amb una màscara per protegir l'òrbita de l'Ulla Esquerra. A partir de la una, la roda premsa el tècnic Hansi Fleck. Ramon Salmurri, Catalunya Ràdio Barcelona. També demà allà van Girona. Per dilluns queda l'Espanyol Oviedo. Avui arrenca aquesta jornada.
de Lliga amb el Madrid que juga al Camp del Celta amb baixes destacades, Bellingham, Mbappé o Rodrigo, entre d'altres. I avui també comença la campanya electoral del Barça, ja amb només dos candidats, Joan Laporta i Víctor Font. Laporta fa aquesta hora el seu acte d'inici de campanya i Font presenta d'aquí a una hora el pla per fer que el Barça sigui líder en ingressos. Les eleccions al Club Laurena seran el 15 de març. I tercera derrota seguida del Barça de bascat a l'Eurolliga. Ahir, Milà 87, Barça 84.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 6 minuts de les 12, us informa Mariona Sales Vilanova.
La detecció d'un nou cas de pesta porcina africana en un senglar a Sant Just d'Esvern ha obligat a ampliar les mesures del control al Baix Llobregat. El Departament d'Acricultura ha confirmat recentment la detecció de 21 nous senglars positius, un dels quals localitzat fora del ràdio inicial del brot a Cerdanyola del Vallès, concretament a Sant Just. Aquesta situació ha comportat que Sant Just d'Esvern i esplugues de Llobregat s'incorporin a la zona d'alt risc establerta per la Generalitat.
Amb aquests nous positius, el nombre total de casos detectats s'eleva a 216 senglars infectats, mentre que 1.708 animals analitzats han donat resultat negatiu. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha explicat que es continuen desplegant efectius i recursos del pla d'erradicació a l'azona afectada i ha fet una crida a actuar amb molta precaució davant l'expansió del brot.
Actualment, 18 municipis es troben totalment o parcialment dins de la zona del risc, entre els quals hi ha Sant Just, Esplugues, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola, Moncada, Moncada i Reixac, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cogat del Vallès, Sant Quirza, Santa Perpetua de Mogoda, Terrassa, Molins de Rei, El Papiol, Sant Feliu de Llobregat i Barcelona.
En aquests municipis està prohibit accedir al medi natural i fer-hi activitats individuals o en grup, tot i que sí que es permet accedir als habitatges, desenvolupar activitats econòmiques en espais tancats o anar a restaurants i instal·lacions esportives. Pel que fa a mobilitat, Sant Just ha posat en funcionament un nou mòdul bici-box al barri de les bases de Sant Pere, situat al costat de l'entrada de l'IFP Antoni Algaró.
L'aparcament segur per bicicletes impulsat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha entrat en servei amb l'objectiu de facilitar la intermodalitat amb el transport públic i l'ús quotidià de la bicicleta. El nou equipament és un mòdul M14 amb capacitat per 14 bicicletes i s'ha instal·lat a prop del node de transport públic de la Rambla de Sant Just, amb carretera reial, on conflueixen diverses línies d'autobús i una parada del tramvia.
La ubicació també permet donar servei a equipaments propers com l'IFP Antoni Algaró, l'Escola Montserrat, la residència i centre de dia a Vitàlia i l'Escola Bressol Mainada. El Vicibox és un servei públic metropolità d'aparcament segur per bicicleta gestionat per l'àrea metropolitana format per mòduls tancats amb control d'accés. El servei és gratuït i requereix registre previ i l'accés als compartiments es fa amb una targeta o mitjançant l'aplicació mòbil que permet obrir el mòdul per deixar o recollir la bicicleta.
I en habitatge, al Casal Popular la Sala de Sant Just acollirà aquest mes dues sessions informatives obertes a la ciutadania per impulsar un projecte d'habitatge cooperatiu al municipi. Les trobades tindran lloc als dies 12 i 24 de març a les 6 de la tarda i serviran per donar a conèixer el model d'habitatge cooperatiu en sessió d'ús i explorar la creació d'una iniciativa d'aquest tipus al municipi.
La primera sessió, el 12 de març, tindrà un caràcter introductori i explicarà què és l'habitatge cooperatiu en sessió d'ús, com funciona aquest model i quines experiències ja existeixen al territori. Durant la trobada també es presentaran els primers passos per impulsar un projecte col·lectiu d'aquest tipus a Sant Just i s'obrirà un espai de preguntes i debat amb les persones assistents.
La segona estació, prevista el 24 de març, se centraran les fases per activar el projecte, com la creació d'un grup impulsor, l'accés a sol o edifici, les possibles vies de finançament i la definició d'un full de ruta compartit. Les sessions són organitzades per Dinamó i el Casal Popular La Sala, amb la col·laboració de l'Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat i el suport del Programa d'Economia Social de la Generalitat de Catalunya.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. Sant Just tenca l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. La ràdio de Sant Just
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Avui, de fons musical en aquesta secció, a la d'Astrologia, amb l'Aranja Limón, podríem posar un micròfon a fora, aquí a la plana de Campa Druseta, aquí a l'aparcament, i escoltar aquesta pluja, perquè la pluja a mi és un so dels sons naturals que crec que és el que més m'agrada, juntament amb el so de les onades, de les zones del mar,
Tot aigua, no sé, soc molt d'aigua, això, no sé si... Bueno, s'hauria de mirar la carta astral, no em posaria ara aquí en estos derroteros, però com estàs, Aranxa Limón, bon dia.
Doncs pensant exactament el mateix que tu, realment el soroll de l'aigua és... Estimulant, ja? Sí, a part és mundialment acceptat, que és relaxant. Hi ha centenars de pistes a l'espoti que poses, no? El soroll de pluja o el soroll de la mar. Vull dir que és relaxant, és un fet. O sigui, alguna cosa deu tocar al nostre cervell reptilià, que és com el cant dels ocells, no? Sentir i canta ocells. Hi ha sorolls que són relaxants perquè, igual que hi ha soroll blanc, doncs hi ha algun tipus de soroll...
que d'alguna manera genera una pauta que calma, no? I això són memòries ancestrals que tenim dintre nostre, però sí, sí, és totalment d'acord, jo podria estar m'escoltant la pluja tot el dia. M'encanta, jo tinc un taranà molt també, molt nostàlgic, no?
La gent que té molta lluna, molt de cranc, com una energia molt d'aigua, normalment té aquest punt bitxobola, que tots aquests entorns atmosferis que permeten que ens recollim dintre nostre, el hygge, que diguen els noruecs, l'espalmeta, el no sé què, ens dona molta gustera, ens fa sentir molt segurs, que al final per això estem a gust, perquè ens sentim segurs.
I, clar, aquesta setmana ja, ole, em faig la intro sola, aquesta setmana dimecres vam tenir, i justament parlàvem perquè, per si la gent no ho sap, el tenir és verge, i llavors, clar, l'eclipse vam tenir lluna plena a verge, i va haver-hi un eclipse solar de lluna plena a verge.
Llavors, quan mirem la carta natal d'una Lluna plena, sempre ho explico, el Sol està justament davant de la Lluna i l'il·lumina completament. Quan passa un eclipse? Quan justament la Terra està en mig. Llavors, impedeix que aquell foc de llum que és el Sol ens permeti veure la Lluna. Llavors, què passa? La Lluna s'eclipsa i vol dir que una Lluna està eclipsada vol dir que aquell signó on està la Lluna
perd vigor, d'alguna manera ha de morir, hi viu algun tipus d'això, de finalització de la manera que teníem de viure aquella energia. Llavors, la que es potencia, la que es rep, per contrast, un xute de vigor és l'energia del signó on està al Sol. Llavors, en aquest cas, com l'eclipse va ser on la Lluna estava era verja,
La veritat és la perfecció, és la rutina, és la mecanització, és la sistematització. La lògica de l'horòscop, després que aquell mamífer que ha trencat, ha fet la patada, ha sortit de la panxa de la mare Aries, que ha ensumat i ha trobat el camí cap als recursos que necessita per mantenir-se viu a taura, quan ja ha començat a caminar i a pensar i a vincular-se, que ho fa Gèminis...
quan ja ha trobat que pertany a una tribu que és necessari mantenir-se dins d'aquella tribu per poder sobreviure, tenir els vincles efectius necessaris per sentir-se que pertany a alguna cosa, i després allò, quan descobreix que té un potencial com a protagonista creatiu, que s'ho pot passar bé i que fer coses, el que arriba és la sistematització. És aquell nen que aprèn que ha de fer els deures, que ha de rentar-se les dents cada dia. És quan la realitat es sistematitza, és quan ampliem una miqueta el foc i veiem que hi ha una manera eficient d'endreçar la realitat
de manera que tot funcioni bé, per no dir perfecte, que aquest és una mica l'ombra de verge, assolir o buscar sempre la perfecció. Llavors, quan hi ha un eclipse de lluna total a verge, hi ha un tema com em tiranitza la idea que si no és perfecte no val jo o no val això que jo estic perseguint. Llavors, és un... Clar, i justament això és el que està perdent decibelis i el que està pujant d'intensitat és una idea que diu confia
Deixa anar, accepta. Hi ha una xarxa que et sosté, a la que no tenim dutes, si ens escoltem per dins, de nosaltres sabem que és veritat, que hi ha tota una veritat darrere a nosaltres que ens sosté. I això és peixos. Llavors hi ha un moment, les eclipses sempre es consideren moments molt càrmics, moments on hi ha d'alguna manera, hi ha un clic, és, lliçoc càrmica presa, o és del moment, l'escol, l'escol, l'escol, ara entens això, o hi ha nens, et passa la pantalla.
Durant un any i mig, hi ha una cosa al moviment de l'astrologia que es diu els nodos de la Lluna. Ens parlen que durant un any i mig fem un aprenentatge com a humanitat. Durant el tema del Covid vam tenir el nodo lunar entre Mercuri i Sagittari. És a dir, veníem de saber-ho tot, que Sagittari és Sagittari, tot ho entén, té tot claríssim.
I va venir la Covid, ens vam haver de tancar. I qui va agafar impuls? Gèminis. Revaloritzar, redescobrir, adonant-se que sense els veïns no som res, que sense el barri no som res. El valor d'una passejada per un parc. Aquest és el tipus de planetatge que ens convida a fer aquest viatge d'un any i mig.
entre els nodos, és a dir, tots els eclipses durant un any i mig giren amb aquesta energia. En aquell moment va anar, ara Sagittari, ara anava a Gèminis, ara Sagittari, ara anava a Gèminis. Doncs amb aquest últim eclipse d'Aversia hem tancat un cicle d'un any i mig on hem estat.
Ara toca vege, ara toca peixos, ara toca vege, ara toca peixos. Els eclipses han anat d'aquí a aquí i què ens fa? A cop d'hòsties ens estan fent entendre que no pots anar per la vida tota l'estona fotent-te tanta pressió, volent que tot sigui perfecte, amb una repressió i una disciplina que no et porta enlloc. Que, sisplau, estàs volent assolir una cosa que està totalment dissociada del que realment ets, sents i necessites.
Llavors aquest és una miqueta el truc d'atenció. És enllà d'aquest fet que hi ha un altre aspecte per allà que ens estan dient. I tampoc victimitzar-te. No et vagis d'un pol a l'altre. Això és complicat a vegades. Hem de gaudir d'això, dels petits moments, dels petits detalls, de les petites coses.
I si una cosa té el nostre equip tècnic aquí al programa és que és molt detallista i estem escoltant ja des de fa uns minuts el so de la pluja barrejat amb la nostra sintonia de la secció. Per línia interna el Sergio m'ha dit vols que posi so de pluja?
I posem els dos canals i ara tenim aquest so de pluja, que tot i no ser en directe, és un so de pluja enregistrat, ja ens convida a estar una mica en aquest clima que volíem estar. El fet de gaudir d'aquest moment de pluja, d'aquesta calma, d'aquesta relaxació que ens aporta aquesta música, aquesta melodia de fons, junt amb un so tan natural com és el caure de l'aigua i el xocar amb el terra.
Sí, de fet, aquesta és l'invitació, per exemple, a un eclipse així, el que t'està dient és per què no deixes anar aquelles rutines que t'havies autoimposat i per què no intentes instar les rutines noves que estiguin potser més alineades amb això que et fa brillar i que et fa feliç i que li dona sentit a tot, perquè al final tot l'aprenentatge de peixos, més enllà de tot el dispers que pugui ser, el evitatiu, el dissociatiu, té molt a veure en connectar amb la nostra ànima, amb el nostre esperit,
Hi ha una part de nosaltres que potser ara estaria, no, és que aquesta hora hauria d'estar a la fulla d'excel·lació, al calendari, no, el calendari d'octubre, no, que em surt, és que ara haig de dir, ei, no, què tal si aturem un moment, parem el rellotge, i Verge també és un cine de terra, té molt a veure també amb el contacte, no, i construir unes rutines noves més present, més en contacte amb allò que realment ens omple i allò que més ens pot ajudar a construir una autenticitat
En 3D, més connectada, no?, el de fora i el de dins. Llavors, què passa? Els eclipses també, com a totes les lunacions, ens porten a pujar en la intensitat emocional. Ens sentim molt... molt moguts. Però és que un eclipse és com si t'hagués passat un tren per sobre. Llavors, aquesta setmana, no lo digo, lo sé, per tot arreu m'ha vingut gent dient, estic esgotat.
esgotat, un esgotament físic, mental... De fet, avui a l'espai de psicologia parlem de l'energia. Mira, doncs... Parlem de l'energia. Sí, vull dir, avui, aquesta setmana, que analitzarem des d'avui cap a la setmana vinent, encara té la ressaca d'aquest eclipse, vull dir, físicament estem esgotats, pot ser que encara, doncs això, com dèiem, és que comencem la setmana com a punt de partida en un moment clau, que era aquest eclipse, que té una càrrega química, càrmica brutal, també demana una introspecció real...
I bé, a més a més, encara tenim de fons molts planetes a peixos, amb la qual cosa encara tenim això, una atmosfera de molta sensibilitat, on la compassió, la intuïció, d'alguna manera, ens convida a sentir-nos això, més deixats anar, més fluint, més gaudint aquestes coses més subtils, potser, que no són tan resolutives o potser ens porten un benefici material, però que sí que alimenten l'ànima.
Avui, justament, a més, Venus és de les primeres de la grupeta que ja fa el jump, ja comença a fer el saltet de peixos àries. És a dir, d'aquí ens estem preparant perquè darrere l'un de l'altre aniran a tot àries i d'aquí a poquet anirem preparant el que ja sabem que és el solstici de primavera. Encara queden dues setmanetes, però ja comença a entrar en ebullició aquesta aigüeta de peixos, ja comença a sentir bombolletes perquè ja comença a activar-se, ja teníem a Saturn, a Neptú...
Llavors, què pot ser? Què passa quan aquesta Venus entra a Àries? Bé, aporta un toc de foc i d'independència. Llavors, potser el repte d'aquesta setmana és mantenir la teva essència, però sense desvincular-te del tot dels vincles més propers. Vull dir, una Venus a Àries va suport a volar.
Vull dir, llavors poder que sentim que m'agrada una sèrie de coses i vull anar a la meva. Bé, encara tenim tot un tarannà darrere nostre que potser està anant amb un altre ritme i tocaria ser una miqueta empàtic, escoltar els altres i no anar potser tant a la nostra bola.
Juntament amb el fet que tres dies després farà un aspecte bastant brutal beneficiós en Plutó. Llavors, potser aquest trànsit convidaria a trobar l'equilibri entre les teves necessitats individuals i la teva pertinença a una comunitat, fomentant relacions més autèntiques. És a dir, sempre és l'equilibri del que jo vull i el que una mica s'ha de fer perquè el grup estigui bé o perquè tot flueixi. Llavors, sí que sentirem aquest tironetx. Potser aquesta setmana hi ha moments de compte, però per què hem de fer això si el que jo vull és...
i sentirem una ràbia, una intensitat o una passió desconeguda o no molt habitual respecte a la necessitat de sortir-me jo amb la meva. Llavors, l'aviso a navegantes, sí, està molt bé, perquè al final, gràcies a això, és quan ens impulsem i encetem projectes, o m'apunto un curs, o m'apunto alguna cosa, o faig algun tipus d'acció, però estem en comunitat, estem en tribu, o la parella, intentar que això no se'n vagi de...
no se'n passi de mare. I justament el dia 10 també passa una cosa molt interessant, i és que Júpiter, que també estava retrograda, es posa directe. Quan Júpiter està retro, vedem, dubtem de què volem a la vida, no entegrovem el sentit de les coses. I per fer-ho, no és el que vam dir una vegada, si jo he de fer un ISEI, una redacció sobre el sentit de la vida, el propòsit de la vida, o què entès de la vida en aquest moment, i l'acabo, quan l'acabo jo he après. Del que m'he vist escrivint, he après alguna cosa. Però si em toca repassar-lo,
està clar que el reescriuria amb la perspectiva que em dóna l'experiència ja feta. Doncs amb Júpiter passa una mica això. Jo em llenço a la realitat amb un bagatge mental, experiencial, espiritual, el que sigui, però han passat moltes coses, ha passat un eclipse. He revisat els traumes d'infantesa que tinc respecte al fet de ser apte si no ajuda els altres, de ser apte si no soc perfecta, de ser apte o no, si no faig totes les rutines mentals, que em poso cada dia per poder assolir aquell nivell d'acceptació que m'he imposat.
Si després de viure tot això que he viscut des que Júpiter està retro, ara tiro enrere i reescriveixo d'alguna manera la història del que entenc com a vida, com a propòsit i com a realitat, evidentment incorporaré ingredients nous.
Clar, és com aquella pregunta que els fan a la gent gran, a la gent que ja ha tingut un procés de vida, i els pregunten, tornaries a la joventut? I hi ha gent que diu, bueno, a la Rocío Jurado li van preguntar, i va dir que no, va dir que ella aquí, és a dir, lo vivido, vivido, no?
Jo igual, jo absolutament d'acord, però no puc evitar molt bona l'analogia, la veritat, molt bona la imatge, perquè justament el que ens permet és, uau, contínuament amb aquestes retrogradacions tenim l'oportunitat de...
obrint capítol nou de la nostra narrativa mental. Llavors, potser hem estat amb tota aquesta retroagració molt perduts, de no acabar de trobar sentit, o per què no m'acaba d'encaixar allò que vull fer, o desorientació. A més, amb tot aquest entorn de peixos, la confusió, no tenir les coses clares, sentir molt, però poca claror, poca claredat.
Ara que Júpiter es torna a posar directe, ha incorporat tot l'aprenentatge a tot aquest ambient tan compassiu, tan amorós, tan espiritual, puta mare, també ha incorporat tot l'aprenentatge a l'eclipse de com hem de parar una miqueta, d'afluixar una miqueta aquella pressió per ser perfectes, per fer-ho tot bé, perquè així tothom, ajudo tothom i tothom m'estima, potser no, potser és com una miqueta la manera que tinc de contemplar, afluixar, acceptar-me més, no?,
I ha incorporat tot això i ara es planteja amb un tram directe una manera nova d'encarar el propòsit de vida. I amb aquest Júpiter que entra directe justament el dia 10, a més a més, a poc a poc, hi haurà una tensió també amb el Saturn a Aries que... Com poso? Quines primeres passes haig de fer llavors per començar a posar-me en direcció que veia on vull realment anar? Pensa que tenim...
Estem molt inspirats, estem molt sostinguts, la intuïció està top i realment estem sentint que hi ha molta veritat davant d'allò que estic sentint ara. És cap allà o no vaig, o vaig cap allà o no hi vaig. Llavors que Júpiter estir directe vol dir que hi ha una veritat que ara està també respatllant el sentiment.
I Saturn ara està dient, bueno, bueno, fui a la ruta, que si hem de fer-ho ho hem de fer bé, saps? Sí, sí. I aquella escena, que té la full ficció, que diu, no empecemos a comernos las pollas todavía, no? Doncs aquella, ho sento, és brutal, però és que per mi és hiperautèntic, perquè diu, ja està el motivado, Júpiter, relaxa't, relaxa't, treu el peu de l'accelerador, que sé que ara ja ho has vist clar i ja vas tot loco, no, no tengo oriles,
fem-ho bé. Llavors Saturn pararà una miqueta l'acció, potser es pot viure com una limitació, que jo tinc molt clar per què no em surt tot de cara, no? Saturn està dient festa, una fulla de ruta, sensata, compromesa amb sentit comú amb els peus de terra, jo t'ajudaré, però passa per aquest trànsit. Llavors imagina tot el gaspatxo que tenim ara d'un aprenentatge d'aterrar
Parar una miqueta la pressió mental, perquè al final ves ja és un signe que el regeix Mercuri, tota la pressió mental matxacadora, una que convida a ser una miqueta soltar, una mica la confiança, i està tot escrit, jo crec absoluta i totalment, amb els àngels, i l'ajuda arriba. Només has de canviar la teva narrativa mental, està disposat a que els miracles siguin possibles.
I a més a més, ara una direcció que s'està establint i des d'un lloc molt alineat. És que sento que a vegades em repeteixo perquè al final sempre que surt peixos pel mig, sempre que surten aspectes amb natú, ens està fent una crida d'atenció a vols, sisplau, sentir-te i connectar-te amb la teva veu interior? Vols fer el favor de fer un acte introspectiu, mirar-te cap endins i escoltar-te?
És que és molt important escoltar-nos i fer aquest acte d'amor cap a nosaltres mateixos. Aranxa Limón, moltíssimes gràcies per passar per l'espai d'astrologia d'avui divendres i la setmana vinent seguirem analitzant una mica els astres i com també ens afecten en la nostra vida quotidiana. Fins la setmana vinent i gràcies per la pluja. Una abraçada. I ara sí, fem una petita pausa i tornem de seguida amb l'espai de psicologia.
Fins demà!
One way or another, I'm gonna find you. I'm gonna get you, get you, get you, get you. One way or another, I'm gonna win you. I'm gonna get you, get you, get you, get you. One way or another, I'm gonna see you. I'm gonna meet you, meet you, meet you, meet you. One day, maybe next week, I'm gonna meet you. I'm gonna meet you, I'll meet you.
Bona nit.
Bona nit.
I així sonen els matins a Ràdio d'Esverna, així sonen els matins a la Rambla. One Direction, amb aquest One Way, ara nada, aquesta cançó que sona, doncs, quan estem a punt ja de tancar el programa d'avui divendres, dic a punt, però encara ens queden 22 minuts de programa. Aquí a la freqüència modulada, el 98.fm, marxem ara a parlar de psicologia. Doncs seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esverna, seguim a la Rambla, ara és moment de parlar de psicologia.
I com fem cada divendres a aquesta mateixa hora, saludem el David Fernández per parlar d'aquest tema de psicologia. Sempre ens porta algun tema, alguna qüestió a debatre i a partir d'aquí comencem una mica la nostra tertúlia. David, buenos días. Buenos días, Dani. Com estàs? Bienvenido al programa. Muy bien. Pues arrancamos. Hoy vamos a hablar de energía.
de energía, también de cómo afecta a nivel psicológico esta energía, porque el concepto de energía es muy amplio y tenemos muchos frentes abiertos en este sentido porque podemos estar hablando de energía positiva, de energía negativa. Cuéntanos un poco, ¿por dónde quieres empezar?
Mira, yo quiero empezar por un matiz que muchas veces se nos olvida. Nosotros al cabo del día tenemos una energía, una energía que va mimbando o va subiendo, ¿no? O sea, nos levantamos por la mañana, se supone que nos cuesta, pero luego pues damos casi nuestra mejor productividad porque estamos como mucho más espabilados que no si a las 11 de la noche, ¿no? A las 12 de la noche esa energía va bajando, ¿no? Entonces...
Yo lo que quiero es que entendamos cómo la energía nos afecta en el día a día, el tener más o menos energía o cómo gastamos energía. Y desde la psicología es un tema que nunca se aborda y yo para mí es uno de los principales temas en los que abordo en cualquier persona que acude a mi consulta. ¿Cómo está tu energía?
Porque he hecho cursos, he hecho másters, he hecho... Nadie habla de energía. Soy el único que habla de energía. Y de alguna manera quiero reivindicarla porque al final hablamos de muchos diagnósticos y trastornos depresivo, obsesivo... ¿Alguien se ha parado a pensar cuánta energía gasta el pensar? Si nosotros en un momento determinado...
¿Pensamos demasiado? Aunque sea del pasado o del futuro, ¿cuánta vitalidad tenemos?
Cuando una persona va al trabajo y no sabe qué hacer en un momento determinado, a lo mejor alguien piensa, ¿por qué está cansado si no piensa nada, si no hace nada? Y esa persona está, ¿y ahora qué hago? Y me van a pillar de que no estoy haciendo nada y ahora me van a decir qué estoy haciendo. Y eso es un consumo energético que gasta más energía que cuando alguien está haciendo una rutina, una tarea o está distraído. Entonces...
Incluso cuando me pongo a pensar en los chicos que están en el cole, que a veces dicen, es que llega a casa y no hace nada. ¿No hace nada? ¿Cuánta energía ha gastado en el colegio? ¿Cuánto ha tenido que estar pendiente en sociabilizar, en entender a clase si lo entendía o no lo entendía? ¿Cuál es su desgaste energético para...
A atender al profesor. Y luego llega a casa y a lo mejor no tiene ganas de hacer nada y dicen es que es un vago. Igual ha estado demasiado desgastado energéticamente. Cuando yo empiezo a tener, a poner atención en estos aspectos, guau, la gente empieza a entenderse a sí misma. Que creo que es lo que siempre he dicho, hay que entenderse a uno mismo. ¿Cuánta energía gasto? ¿Cuánta energía yo consumo en el día?
Claro. Entonces entiendo que es un factor que quiero ponerlo encima de la mesa. Sí, es interesante y de hecho si hablamos de energía también podríamos hablar de dosificarla, ¿no? Porque muchas veces también hemos escuchado aquello de no, hoy me voy a dosificar energía porque tengo que trabajar tantas horas o tengo esto y luego tengo lo otro y aquello de dosificar la energía pues también lo vas aprendiendo al tiempo, ¿no? Con la vida un poco. Sí.
A la que vas haciendo un poco de camino en la vida, vas aprendiendo que a veces no puedes estar a tope porque si estás a tope no llegas a la tarde o no llegas a la noche. Hoy, por ejemplo, yo tengo una cena, hemos empezado temprano el día. Si yo estoy todo el rato a tope, a tope, a tope, a tope, pues al final acabas saturado, cansado y a la noche no llegas. Y además también hay que...
Para mí es un tema bastante interesante el hecho de saber entender, comprender, y tú lo decías con el ejemplo de la escuela, que por mucho que no sea un cansancio físico, hay el cansancio psicológico, que a veces todavía puede ser peor, ¿no? Y en los trabajos en los que a lo mejor tienes que estar más pendiente, tienes que estar 100%, tienes que tener la cabeza en el sitio, ahora esto, ahora aquello, a lo mejor estás sentado 8 horas, a lo mejor estás sentado 7 horas.
Pero el grado de exigencia mental es muy elevado. Entonces, esto a veces conlleva que estemos cansados, saturados de la cabeza, que necesitemos un parón antes de seguir con el día, ¿no? Hacer algún tipo de relajación, de meditación o de parar un momento en el sofá a leer cuatro páginas del libro que empecé la semana pasada. Quiero decir, al final, yo creo que también tenemos que ir encontrando las técnicas para ir dosificando esta energía, ¿no?
Créeme, Dani, que es mucho más desgastante energéticamente el pensamiento que la acción. De hecho, no ha habido nunca tanta demanda psicológica hasta después de la pandemia, porque de alguna manera hubo un parón y la gente pensó demasiado.
Y tú decías este pensamiento que a veces es intrusivo, este pensamiento que a veces es en balde, este pensamiento que hace el run run más que el pensamiento de ahora tengo que abrir la pantalla del ordenador, luego haré esto, luego tengo que hacer este Excel, esta factura. Estos son pensamientos que vienen pero cuando terminas la tarea se van.
Pero en cambio el pensamiento ese de ¿por qué no me ha contestado el mensaje ese amigo? ¿Por qué no sé qué? ¿Le habré hecho algo? ¿Se habrá enfadado mi madre por lo que le dije ayer? Todo esto es un sobresfuerzo para el cuerpo y para la mente brutal, ¿no? Totalmente. Mira, me viene a la cabeza un chico que empezaba a trabajar. Un chico con una formación muy importante en económicas, con idiomas y demás.
Se va a trabajar a una empresa y su desgaste era cuando faltaban dos horas para acabar el trabajo y no sabía qué hacer porque no podía llamar a clientes, le desgastaba mucho entender qué tipo de llamadas tenía que hacer porque ya no tenía que hacer ninguna más y eran dos horas en las cuales se fundía.
Se fundía y cualquiera puede decir, este tío lleva dos horas sin hacer nada, debe estar viviendo de lujo. Y en cambio él eran dos horas tan de sufrimiento que le permitían, esto era a lo mejor los viernes, los viernes por la tarde no podía salir de casa fundido.
Se había desgastado tanto. Es por eso que yo, quiero decir, le doy un énfasis a esta parte porque me he dado cuenta muchas veces que el desgaste no viene por ese trabajo, viene porque esa persona sufre. Y si alguien me ve que no hago nada, y si ahora la gente me va a decir este tío no hace nada después de lo que me he currado, empiezan a haber una serie de pensamientos que es una lucha con uno mismo donde realmente dices, guau...
Porque tenemos mucho foco en los demás. Totalmente. En vez de nosotros mismos. Totalmente. Sí, sí, a mí esto también me ha pasado. Yo he tenido con anterioridad trabajos que eran más mecánicos y los trabajos mecánicos, es decir, estar trabajando con las manos en una cocina, en un restaurante, en un bar, tú tienes la cabeza que puede ir pensando cosas. Y yo me acuerdo cuando empecé en el mundo laboral con 17, 18 años, que de verdad...
que lo pasaba fatal. ¿Por qué? Porque, claro, tú te encerrabas, pues yo empecé en el mundo de la hostelería, te encerrabas en el cuartito frío a hacer ensaladas, a preparar los postres, lo que fuese, y claro, tú sentías que tenías, bueno, pues a tu alcance ese momento de pensar mientras ibas haciendo algo mecánico, de cortar fruta, de hacer lo que fuera...
Y que la cabeza se te iba. Y yo lo pasaba muy mal porque no sabía regresarla. No sabía decirle, no, tú ahora estate aquí y no pienses en aquello o en lo otro. Y lo pasaba mal. En cambio, en trabajos en los que tienes que estar más aquí, aquí en la radio, por ejemplo, no hay excusas. Mira, ahora, por ejemplo, me suena la alarma, imagínate. Algo quiere decir esto. De algo me olvido.
Decíamos, al final, aquí tienes que estar en el presente. Cualquier cosa que te ocurra, ahora la alarma esta me podría haber distraído, lo que fuese. Tienes que estar concentrado en aquello que te sucede en el momento, porque cada palabra que tú vas a decir...
tú ya estás pensando en la siguiente. Entonces no te permite, digamos, estar muy alejado de aquí, aunque algún día vas más cansado, tienes la energía más baja, has tenido alguna discusión con algún familiar, con algún amigo o tienes aquel run run y evidentemente te cuesta más, ¿no? Pero es como que de alguna forma cuando cierras la puerta del estudio ya tienes el click y dices, ahora tengo que estar concentrado porque si no puedo decir una barbaridad, porque si no me puedo equivocar y en vez de esto puedo decir lo otro.
Entonces también hay algunas faenas que requieren de más concentración que otras, por así decirlo, ¿no? Totalmente. Y te acuerdas que en algún episodio hemos hablado del síndrome del impostor. ¿Cuánta energía desgasta el hecho de no confiar en ti o creer, o como tú antes decías, cuánto cuesta estar pendiente del otro, en lo que el otro va a pensar de mí, cuando yo me olvido de mí, cuando yo dejo de ser yo por lo que el otro puede llegar a pensar? Eso es muy desgastante.
Si luego añadimos que no descansas bien por la noche o que no tienes el suficiente número de horas o que has tomado cafeína, con lo cual no sabes bien bien cuánta energía tienes ni cuánto desgaste, porque la cafeína lo que hace es que matas las enzimas del cansancio, que son los alertores de...
de cuánto cansado estás, llega un momento en el que no sabes bien cuánta energía tienes, cuánto cansancio tienes. Es ahí cuando el cortisol hace su trabajo para que tú llegues a todo lo que tengas que llegar y llega un momento en el que cuando descansas está tan bajito que ha arrasado con todas las defensas. Ahí nos ponemos malos, nos constipamos, todo lo que llega nos ataca.
Con lo cual, tener una consciencia en este plano, porque hemos hablado a veces de cabeza, a veces incluso un día hablaremos de la química interna también para abordar en diferentes aspectos el ser humano, lo cognitivo, lo emocional, lo energético, también tiene que estar presente para entendernos. Pues me tengo que ir a la cama, tengo que descansar.
O realmente hoy es un día muy exigente, voy a saludar a menos gente. Hay gente que saluda siempre igual. Yo saludo en función de cómo son mis tareas en el día. Ostras, un día muy exigente. Pues hoy, hola, otros días, hombre, vecino, ¿cómo está? ¿Cómo va usted? ¿Cómo tal? ¿Por qué? Porque tengo menos tareas que hacer en el día a día, pero la gente no lo tiene en cuenta eso.
Claro, la exigencia también a veces conlleva a que si siempre saludo de la misma forma, yo quiero saludar siempre aunque esté mal. Y realmente esto viene a ser un error. Yo también estoy de acuerdo contigo. A veces me siento mal porque pienso, ostras, hoy no tengo el día. Pero claro, esto también genera...
genera un debate. El hecho de que a mí siempre me ha pasado desde pequeño, desde que iba al instituto, que yo siempre he tenido una energía, una energía disruptiva, una energía de romper, de que si estoy con mis amigos soy el que hace el chiste, el que no sé qué, el que intenta siempre estar un poco animado, el que no sé cuántos, el que siempre intenta tener una sonrisa para los demás. Y el día que no lo tienes...
la gente se da cuenta muchísimo, muchísimo. Es decir, hay mucha gente que puede pasar desapercibida, que ese día no tiene un buen día y no se lo notas. Y dices, bueno, pues no sé, hoy está, pues como siempre. Y luego le preguntas, no, no, es que se ha muerto mi y tal, o el perro, no sé qué. Y, ostras, pues perdón, o intentas estar un poco más con esa persona y comprenderla y acompañarla, ¿no? Pero claro, las personas que se nos nota mucho,
ya van directas a ti. El círculo de amigos, el círculo de compañeros ya va directo a ti. ¿Qué te pasa hoy? Es que no estás como siempre. Y me ha pasado muchísimas veces a lo largo de mi vida y es gratificante porque eso quiere decir que la gente valora tu energía y valora que estés allí, pero a veces también te sabe mal y te
te hiere o dices, ostras, pues sí, o a veces te molesta y dices, no, es que hoy necesito estar así, hoy necesito estar, pues eso, down, bajo de ánimos y bueno, y ya está, y estar aquí sin regocijarme en esto, pero sí estar en este punto un poco más gris, en este punto un poco más neutro y no tener esos picos que tengo a veces de alegría o de estos momentos, ¿no?
Y creo que es necesario también saberlo transmitir, ¿no? Y decir, no, es que hoy necesito estar aquí, ¿no? Y ya está. Incluso fíjate que hablando, probablemente, no sé si consciente o inconsciente, pero lo has llamado un momento más gris. A lo mejor no es un momento más gris, igual es un momento más coherente contigo en ese momento. Pero como estás muy diferido de lo que realmente sueles estar...
Para ti es más gris, cuando realmente ya supone una connotación, ¿sabes? De, guau, así no debería de estar, porque es gris. Claro. Sí, sí, no, le ponemos una etiqueta, eso está claro. Le ponemos una etiqueta y decimos, no, esto no está bien. Y a veces piensas, bueno, es que es lo que necesitas ahora, ¿no? Pero también es cierto que si entramos en este tema, hay que poner también en...
en un atril para que se vea y para exponerlo el hecho de que cuántas veces hemos dicho de que descansar parece que lo asociemos con algo malo, ¿no? En el sentido de, bueno, no, tal. Y yo creo que hay que ponerle valor a esto y énfasis porque...
Realmente aquello de que parece que se asocia mal con el hecho de que eres un perdedor, eres un fracasado, lo que comentabas antes del chico que viene de la escuela cansado y necesita descansar. Es un poco esto, que a veces parece que si nos tomamos una siesta, mira este, que se toma una siesta.
Mira este que no sé qué. Y no, es que hoy tal. Ah, bueno, tal. Y a mí me ha pasado alguna vez aquello de decir, no, hoy no vendré a la comida. Ah, ¿no vendrás a la comida? No, es que prefiero descansar. Ah, ¿prefies descansar que estar con tus amigos o que estar con la familia? Y yo, bueno, es que hoy necesito, ¿sabes? Y a veces está como mal visto, ¿no? Y a mí me molesta porque pienso, ¿por qué?
Sí, sí. En lugar de cada uno respetar, guau, pues necesita descansar, estará cansado, que es lo normal, ¿no? Se malpiensa. Se malpiensa. No, seguro que habrá quedado con ese o con aquel o no sé qué. Y a veces he quedado con mis dos gatas en mi sofá para ver, yo qué sé, Love Actual y para ver Armas de Mujer, para ver una película, para ver una serie, lo que sea, ¿no? Quiero decir, al final también necesitamos eso.
O la gente dice, guau, que muermo el tío, ¿sabes? Está ahí descansando en lugar de la fiesta. Pero si es que no sabes el contexto, ¿no? ¿Cuánto analizamos sin saber el contexto, no? Totalmente, totalmente. Sí, sí. Hay gente que necesita desinhibirse, hay gente que necesita salir de fiesta para...
Darlo todo para romper con la rutina, para romper con todo. Y hay gente que en vez de salir lo que necesitamos es entrar, estar un poco nosotros, estar con nuestro minutito, con nuestro rato. A mí me relaja mucho, por ejemplo, encender las luces de mi terraza, encender la luz de sal que tengo, poner un poco de incienso, una velita, hacer la atmósfera agradable, poner música...
un libro y a partir de aquí tú ya vas relajándote y aquí ya vas encontrando este descanso y aquí recargas energía. Yo en estos momentos recargo mucha energía. Y obviamente que hay momentos en los que recargas energía con la familia, con los amigos, obviamente, eso es indudable. Pero hay muchas veces que la tienes que recargar contigo mismo. Yo, por ejemplo, tengo un trabajo
aparte de la radio, que es un trabajo que también te implica mucha energía, porque tú tienes que estar tres horas aquí, pam, pam, pam, pam, con la misma energía, pasan cosas, tienes que tomar decisiones en 5 o 10 segundos a veces, pero cuando estás encima de un escenario, que es mi otra función, claro, cuando estás en un escenario presentando un evento, animando una fiesta, actuando, lo que sea, tú cuando bajas de este escenario, estás recordando,
reventado. Totalmente. Reventado. Y tú lo sabes que también haces speech y esas cosas y al final es que acabas reventado. Totalmente. Y la gente a lo mejor no lo entiende. Ostras, qué bien. No, Dani, te ha salido todo muy bien. Pero luego tú es como, guau, sabes, no he podido bajar el ritmo energético. He tenido que estar ahí dándolo todo. Con lo cual el cuerpo necesita su descanso. Fíjate qué importante. Muchas veces pasa desapercibido. Es como, vamos, hasta que a alguien le pasa algo y es ahí donde repara
Y luego viene a pensamientos recurrentes. ¿Pero por qué tienes pensamientos recurrentes muchas veces? Porque estás agotado y la cabeza se va a un bucle. Y cuando uno está muy fuerte, cuando uno está descansado, hay menos pensamiento. Sí, las personas que de alguna forma nos abrimos más, es decir, que tenemos unos trabajos más públicos, que tenemos trabajos...
en los que se nos ve, en los que estamos allí dándolo todo, manteniendo un ritmo, muchas veces no se nos valora el hecho este de que estás aguantando una presión de un guión que hay, una escaleta, unos tempos. Sabes que hay un tiempo muy marcado, que no te puedes salir de guión, que tienes que estar allí, tac, tac, tac, que hay imprevistos, que ahora sucede esto, que ahora sucede lo otro, que se rompe algo, que no sé qué.
y tú tienes que seguir y mantener ese ritmo sin que se note. Entonces, de alguna forma, claro, la gente te dice, hola, qué energía, hola, qué bien lo haces, hola, qué no sé qué, tal. También en una plaza no es lo mismo que en un auditorio. En una plaza a lo mejor hay 3.000 personas y tú tienes que estar a tope para que todo el mundo note esta energía. En un auditorio a lo mejor te puedes mesurar un poco más. Al final son aspectos,
que se resumen en, ay, qué bien lo haces, o es que es lo que a ti te gusta, y yo, sí, sí, a mí me encanta, y lo puedo hacer mejor o peor, pero bueno, lo hago porque hace muchos años que lo hago. Pero que al final, ese momento de descanso, ese momento de pausa, lo necesitamos, lo necesitamos todos, porque es un grado de exigencia muy, muy grande, ¿no?
Y luego otra persona te puede decir, bueno, es que yo soy empresario y cierro contratos de dos millones de euros cada semana y para mí eso también es una presión. Obviamente, obviamente, quiero decir, es así, pero ¿verdad que luego de todo ese trabajo para realizar ese contrato necesitarás ese minuto, esas horas, ese ratito, ese fin de semana para descansar? Si no te lo das tienes un problema también.
Ahí está. Ahí está. Y a veces tenemos tantos compromisos con tantas personas que no nos lo damos porque, bueno, he quedado, he quedado, he quedado hasta que petas.
Totalmente. Bueno, pues David, un placer coincidir contigo los viernes. Este viernes hablando de la energía, hablando de lo importante que es también darnos tiempo, darnos descanso y tener en cuenta que la energía no es infinita, es finita y que la tenemos que ir recargando. Es una energía renovable, por así decirlo. Sí, sí. Cada noche hay que renovarla. Total. Un abrazo, David. Cuídate. Adiós. Adiós.
I fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui, divendres 6 de març del 2026. Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres al 98.fm. Avui hem parlat de les notícies de Sant Just, també hem fet un repàs a les portades dels diaris, tot plegat amb Mariona Sales, cap d'informatius. També hem parlat de les efemèrides amb en Joaquim Quiles i hem fet també un repàs del temps amb en Carles Rius. A la segona hora, entrevista del dia a Bet Collvinen, hem parlat sobre moda i també hem tancat aquesta segona hora amb Actualitat Política amb en Joel Raguant.
El programa d'avui ha estat farcit també d'astrologia i de psicologia, en aquest cas respectivament amb Aran Xelimon i David Fernández. Nosaltres tornem dilluns com sempre, demà no us perdeu el resum de la Rambra al migdia aquí a Ràdio d'Esvern, on podreu escoltar totes les entrevistes del dia que s'han fet al llarg d'aquesta setmana. Una abraçada, un petó, cuideu-vos molt i fins dilluns. Adéu-siau.
She can kill with a smile, she can wound with her eyes And she can ruin your faith with her casual lies And she only reveals what she wants you to see She hides like a child, but she's always a woman to me She can lead you to love, she can take you or leave you
She can ask for the truth but she'll never believe And she'll take what you give her as long as it's free Yeah, she steals like a thief but she's always a woman to me