perdó, hauria de ser per tota la gent, i sé que positivament, en el cas de la gent que està al capdavant del partit, Junts és la continuació de Junts pel Sí, vol ser la continuació de Junts pel Sí, és a dir, un front ideològicament transversal on pugui venir gent de moltes tradicions, de la Convergent, però de la maragallista, però també gent que ve del suc, o gent que ve d'on sigui, i que tothom pugui estar allà dins...
sense saber renunciar les seves conviccions ideològiques. Escolti, jo vinc del maragallisme i m'he posat en política el Pasqual Maragall i jo segueixo sent el mateix, no sé com dir-se. Llavors, què vol dir això? Les conseqüències d'això són clares. Tu estàs en un front ample, un front transversal, convivint amb gent que té procedències i perfils ideològics no són idèntics que el teu, que imparteixes moltíssimes coses, però també hi ha matisos i diferències, més o menys importants. Llavors, no tothom podrà estar sempre...
completament incòmode en totes les decisions que es prenguin el partit. És impossible. És impossible. Llavors, del que es tracta? Home, es tracta que les incomoditats vagin per barris, diguem. És a dir, que les incomoditats... Vostè no és incòmode segons quines posicions del partit, però entenc que és un projecte que va més enllà.
Doncs potser amb un 80%, un 50% de les decisions estic 100% d'acord, amb un 30% estic pràcticament d'acord i potser hi ha un 25% que no estic tan còmode. En canvi, en d'altres estic comodíssima i qui estarà incòmode el dia que decidim no sé què serà un company. El que vull dir és que... Acabo, eh? Acabo, Artur, un moment. Sacrifico la comoditat biològica absoluta
en aquell moment de l'història del país, eh, jo no ho dic en un altre moment, en aquell moment de l'història del país, alguns, que som gent d'esquerres i ho seguim sent igual que quan no estàvem junts, seguim sent igual d'esquerres, sacrifiquem la nostra comunitat ideològica absoluta
en aquest moment històric per un objectiu que ens sembla prioritari, que és seguir avançant cap a la independència. I tenim la convicció que la fórmula per seguir avançant cap a la independència es diu Junts pel Sí. I a més, perdona, jo crec que els fets demostren que quan s'ha fet Junts pel Sí el país ha avançat seriosament cap a la independència i que quan s'ha desfet aquesta unitat estratègica completa...
Home, el procés ha quedat bastant bloquejat. Per tant, jo crec que és molt coherent el que estem fent. Ara té un preu, sí, i el pago conscientment, en nom d'una prioritat política. Toni, una qüestió, i soc Arturo Puente. Sí, sí, ara hi has dit el nom, sí, sí. No, una qüestió, perquè em sembla molt interessant i li he demanat al Ricard intervenir per... Crec que s'ha de mirar en perspectiva, eh? Li he demanat al Ricard intervenir, Toni...
Sí, sí, s'entén, Toni. Sí. L'he demanat al Regne Intervenir, però una qüestió, perquè m'ha interessat molt quan has dit del que es tracta, com estem en un front ampli, amb moltes sensibilitats ideològiques, del que es tracta és que mai no estaran tots contents i del que es tracta és que vagi per barris, que aquesta satisfacció amb el que es fa vagi per barris, vagi repartit. Un dia no estic còmode jo i l'altre dia no està còmode l'altre. Darrerament, amb el que està fent Junts per Catalunya, per exemple, el Congrés, en les votacions...
Trobes que al teu barri li ha tocat estar poc content massa temps? Ara vols entrar aquí a la Maranya amb... No, no, però mira... No, no, no, et tinc la sensació... No, no, doncs espera, espera. No, no, no, fes la pregunta. Et puc contestar? Sí, sisplau. El dia que Junts va votar a favor de l'embargament d'armes d'Israel, t'asseguro que hi havia molta gent de Junts que no estava 100% còmode. I jo? Jo sí. On es va votar això? Al Congrés. És una votació menor? No.
Va ser un... Perdona, eh? Veu fer al vostre diari un titular dient Giro a la esquerra de Dijuns? Jo no el vaig veure. Perdona la petita provocació. Ho dic també perquè la premsa es dedica a amplificar segons quines decisions que pren el partit.
I a vegades, segons quina premsa n'amplifica una, segons quina premsa n'amplifica les altres, és normal. Els mitjans també juguen al seu joc. Però jo des de dins crec... Em sembla interessant això. No trobes que hi ha hagut un gir a la dreta de Junts en els darrers anys? No, crec que això és un marc que s'està construint de manera interessada. De manera interessada.
És a dir, no trobes, per exemple, que amb el tema, per exemple, n'hi ha a posar un, i podríem posar un altre, però amb el tema de les migracions, el tema de la migració, no creus que el partit està adoptant posicions que no l'havia tingut mai, d'anar, jo l'he vist, això ho he vist en els meus ulls, d'anar amb una pancarta, tanquem els ties, a altres posicions, per exemple, dels alcaldes, que són completamente diferents. Crec, això és un llibre de la dreta, no ho és, però potser sí, i tinc moda. Es congesto? Sí, clar. Mal.
Rotundament, no. Rotundament, no. Jo, si algun de l'altre li dediquem temps i esforços a la direcció del partit, és el de la immigració, no és l'aliança, no. El de la immigració, perquè el que ens preocupa és la immigració, no l'aliança catalana. I t'asseguro que si alguna cosa de fent-se junts en els seus documents oficials, en els seus posicionaments, és una política d'integració de la gent nouvinguda, rotundament...
oposada al discurs xenòfob d'Aliança Catalana. I si algú... I el discurs de Masquef, alcalde de les Feres? Aquí tenim molts alcaldes tots, m'entén? No, jo no tants, diguem-ne, de ciutats grans... Estàs buscant aquí... Ara torno amb el Ricard. Bueno, si el Ricard ho vols, però m'estàs demostrant el que t'estava dient. L'interès a magnificar un alcalde d'unes decisions, d'unes declaracions i oblidar
Les posicions oficials del partit, que són les que són, els documents que fem, les persones que estan al capdavant del relat sobre immigració de Junts, entre elles Nagust i Colomines, per exemple, i li ben asseguro que això és una... que el partit és gran, és divers, que té alcaldes de molts llocs diferents de Catalunya i que les percepcions dels diferents territoris són diferents, si ja ho sabem, el país per sort.
Escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
Bon dia, passant 11 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Dilluns, dimarts i dimecres vinents, 9, 10 i 11 de febrer, els maquinistes de Renfe van a la vaga. Tres dies d'aturades de 24 hores amb serveis mínims que, sobre el paper, semblen raonables. Un 66% en hores punta, un 33% en hores ball. Però la realitat, com sempre, és una altra.
A Catalunya parlar de rodalies ja no és parlar de mobilitat, és parlar de paciència, és parlar de resignació i sobretot de desigualtat. Perquè mentre negocien despatxos, qui paga el cost d'aquesta vaga i de totes les disfuncions acumulades és la ciutadania, que no té alternativa. Treballadors, estudiants, gent gran, persones que depenen del tren per arribar a la feina o tornar a casa... Aquesta vaga arriba.
A més, en el pitjor moment possible, Rodalies encara no s'ha recuperat de l'accident de Gelida ni de la crisi ferroviària que arrosseguem des de fa temps. Bé, doncs aquesta crisi, una crisi que no és puntual sinó estructural, anys de desinversió, de promeses incomplertes i de gestió deficient, han convertit un servei públic essencial en una font constant d'angoixa.
Els sindicats reclamen seguretat i tenen raó, la seguretat no és negociable, però també és legítim preguntar-se com pot ser que sempre acabem al mateix punt, sense acord, amb vagues, amb serveis mínims i amb els usuaris atrapats al mig del conflicte.
El que està fallant no és només les vies o els trens. El que falla és el model. Un model que no posa la vida quotidiana de la gent al centre. Un model que reacciona tard, que apaga focs però no construeix solucions. Rodalies no pot continuar sent sinònim de caos. No pot ser que en plena crisis ferroviària l'única resposta sigui traslladar el problema als ciutadans.
Cal responsabilitat política, inversió, inversió real i una voluntat clara de canvi. Perquè el transport públic no és un privilegi, és un dret. I a Catalunya aquest dret fa massa temps que arriba tard. Ple o directament no arriba. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I comencem, com sempre, donant un cop d'ull al sumari. El programa d'avui arrencarem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales, cap d'informatius. També farem les efemèlides del dia i parlarem del temps. Així tancarem la primera hora. A la segona, després dels butlletins, tindrem l'entrevista del dia. Avui parlarem amb l'AFA de l'escola Canigó i seguirem amb més qüestions, en aquest cas amb Actualitat Política amb en Joel Raguant. Tancarem el programa d'avui amb Astrologia,
amb l'aranxa de limon i també parlant de psicologia amb en David Fernández.
Sigueu benvinguts i benvingudes un matí més aquí a Ràdio d'Esvern, al 98.fm. Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres aquí, al www.radiodesvern.com, al 98.fm a la freqüència modulada. I bé, doncs, si ens esteu escoltant per una altra línia, també benvinguts, sigueu. És un plaer estar amb vosaltres aquí avui divendres i comencem, com sempre, amb una mica de música. Bon dia.
Un 6 de febrero, un te amo que ya no estás.
¿Por qué todavía te quiero?
que aquí estoy mejor aunque por ahora
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes
Se't faran molt curtes.
Matí de divendres, matí de 6 de febrero, com la cançó d'Aitana que escoltàvem fa uns instants, i matí de saludar també a la Mariona Sales, cap d'informatius, que ja tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esvern. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Arrenquem, com sempre, amb els titulars de la jornada. Avui parlem que ja es poden demanar els claus per obrir els contenidors intel·ligents de Sant Just. També parlarem de Sant Just Esport, que fixa les bases d'un nou model esportiu al municipi, i tancarem aquest espai amb els alumnes de secundària de Sant Just,
que s'incorporen a empreses locals amb el programa Connecta. Arrenquem, com dèiem, parlant de residus. Mariona. Exacte, i és que la ciutadania ja pot sol·licitar clauers d'obertura dels contenidors intel·ligents a través de la web municipal, que és una nova eina que facilita l'ús dels sistemes de recollida selectiva i és una mesura que s'ha posat en marxa aquest febrer i que permet disposar d'una alternativa més còmode a les targetes físiques per accedir als contenidors d'afracció orgànica i resta.
que seran uns claus petitons rodonets de color negre, que poses en just residus, i que tindran exactament el mateix ús que les targetes, però d'alguna manera és una forma més còmode de portar-ho, perquè les claus, no sé què et sembla a tu, però a mi em sembla més còmode, perquè les claus les tens com més a mà, i són més fàcils de trobar, que de vegades la targeta que entra, que no saps on l'has deixat, que potser no portes el món de sobre, que jo què sé què,
Jo a vegades baixo a les escombraries sense el monader, sense la cartera. Llavors, normalment me'n recordo, crec que no m'ha passat mai que no me'n recordi de la targeta, però és allò de dir, vas, agafes la targeta de la cartera, deixes la cartera a casa i baixes. Ara, en canvi, com que ja t'endus les claus perquè després has de tornar a entrar a casa, doncs serà molt més fàcil i la veritat és que...
content d'aquest progrés que de ben segur també arribarà a totes les llars que ho vulguin, no? Perquè això és una opció que s'ha de demanar per l'aplicació BitPaid. Exacte, sí. De fet, com deia, els claus funcionen exactament igual que les targetes i es vinculen al domicili, no a la persona, de la mateixa manera que l'ús de l'aplicació BitPaid. Cada llar pot demanar un o dos claus que permeten obrir els contenidors apropant el dispositiu al lector, esperant, com sempre, el senyal acústic i accionant el pedal o la palanca per dipositar els residus.
A través de la web app les meves targetes. Ah, d'acord, és aquesta la web. A més de sol·licitar els clauers, la ciutadania també es pot donar d'alta amb noves targetes, gestionar les existents, consultar les obertures associades al domicili i administrar l'accés a l'aplicació BitPage, centralitzant així tots els serveis relacionats amb els contenidors intel·ligents en una sola plataforma.
Perfecte, doncs ja ho tenim aquí, també ho teniu al www.radiodesvern.com i bé, doncs és un abans més, una passa més cap a aquest reciclatge més pràctic, més còmode, més accessible per a tothom, per a aquella gent que potser ha perdut una de les targetes també li servirà
per recuperar un altre accés, una altra clau, en aquest cas, perquè al final serveixen com a xips que permeten obrir aquests contenidors i en molts casos, com que ja fa un temps que es van repartir les primeres targetes, potser se'ls ha extraviat alguna d'elles i en aquest cas podem demanar un o dos clauers permetrà fer aquesta substitució.
que també ens anirà molt bé tenir-ho allà amb les claus, més fàcil, més accessible. I bé, passem amb això, amb aquesta informació, a la propera notícia, que en aquest cas ens parla de l'esport local. Exacte, i és que Sant Jus impulsa el projecte Sant Jus Esport, que és una iniciativa que defineix un model esportiu compartit, inclusiu i de qualitat, amb la participació de les entitats esportives locals, l'Ajuntament i altres agents vinculats a la promoció de l'activitat física.
El projecte s'ha presentat aquest any amb l'objectiu de coordinar esforços i establir una estratègia comuna pel desenvolupament de l'esport al municipi. Sant Just Esport neix amb la voluntat de reforçar un esport basat en valors, adaptat a les necessitats de les persones en totes les edats i nivells de pràctica, i és un model que aposta per garantir entorns esportius acollidors, favorables i inclusius, i que afavoreixin tant el creixement personal com el màxim rendiment esportiu, sempre d'acord amb les capacitats individuals i els objectius personals o d'equip.
La iniciativa posa el focus en valors com l'honestedat, la perseverança, la convivència, la solidaritat i la il·lusió i es desplegarà mitjançant objectius generals i específics que es revisaran periòdicament. A més, el projecte vol formar sinèrgies i accions conjuntes entre els diferents agents implicats per millorar de manera continuada la qualitat de l'activitat física i l'esport a qui és injust.
Parlàvem per una banda de residus, per l'altra d'esport i ara marxem a parlar d'educació. Sí, és que l'alumnat d'ESO de Sant Just comença aquest mes de febrer una nova edició del projecte Connecta, un programa de diversificació curricular que té com a objectiu facilitar que els i les joves assoleixin les competències bàsiques de l'ESO, puguin obtenir el graduat en educació secundària i augmentin la seva motivació a través del contacte amb el món laboral. El projecte combina la formació acadèmica amb pràctiques en empreses i serveis locals relacionats amb els interessos de l'alumnat.
En aquesta edició, 12 nois i noies de l'Institut de Sant Jús i de l'Escola Madre Sacramento participen en el programa gràcies als convenis signats per l'Ajuntament amb el teixit econòmic del municipi. I en guany col·laboren nou empreses, comerços i serveis de Sant Jús, que són l'Escola Bressol Marrex, Promunça, la Perruqueria Esperança, l'Escola Montseny, Gaudint Creant Art, el Pàdel Sant Jús, la Perruqueria Níliem, l'Hospital Veterinari d'Esvern i Solidança, que acolliran l'alumnat durant el període de pràctiques.
Que fort. Jo estava fent ara comptes i fa 11 anys que vaig fer el projecte Connecta. 11 anys. Jo no el vaig fer. Jo no sé si es feia quan jo estava a l'institut. Sí, el que passa és que normalment el projecte Connecta es fa per grups reduïts que hi ha en cada curs. Normalment es feia pels grups reduïts.
alumnes que potser no tenien clar aquella sortida laboral o no tenien clar si havien de seguir estudiant, era un d'ells, no sabia si havia de seguir cap a batxillerat, si havia de seguir cap a cicles formatius i vaig tenir l'oportunitat de fer un connecte i la veritat és que molt interessant.
On el vas ser, tu? Jo, El Mirador de Sant Just. Ah, molt bé. Que ara no hi és a la llista, pel que veig. No, no. Però sí, vaig estar al restaurant El Mirador i vaig estar bastants mesos i va ser molt interessant. I d'aquí, doncs, de peta a estudiar hostaleria. Doncs mira, a tu et va servir. Sí, sí, després el camí m'ha portat per una altra banda perquè ja saps que l'hostaleria està molt complicada. Sí. Però m'agrada molt cuinar i el dia que vulguis et cuino alguna cosa, va. Home, i tant. A mi no m'agrada cuinar però m'agrada molt menjar. Ja ho sé, ja ho sé. Per això t'ho dit, per això t'ho dit, per guanyar-te.
Molt bé, doncs vinga, marxem a titulars. Avui hem parlat de què ja es poden demanar els clauers per obrir els contenidors intel·ligents de Sant Jus d'Esvern. El nou sistema disponible a través de la web municipal facilita l'accés als contenidors d'orgànica i resta com a alternativa a les targetes físiques. També hem parlat que Sant Jus Esport fixa les bases d'un nou model esportiu al municipi. El projecte aposta per la col·laboració entre entitats i administració per promoure un esport inclusiu, de qualitat i basat en valors a totes les edats.
I hem tancat amb els alumnes de secundària de Sant Jús que s'incorporen a empreses locals amb el programa Connecta. 12 estudiants participen aquest febrer en una nova edició del projecte que convina formació acadèmica i pràctiques professionals per afavorir l'obtenció del graduat d'ESO. I ara sí, nosaltres tanquem aquest espai, marxem a una petita pausa publicitària i tornem de seguida, com sempre ho fem, amb les portades dels diaris.
La sardana va de baixa? La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero!
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Els dimecres a les deu de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gauzats. Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dona el web
sobre l'ús que farà de les vostres dades personals.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carillo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
I ara, portades de diaris. Donem un cop d'ull a les portades dels diaris d'avui divendres 6 de febrer del 2026 i arrenquem com sempre amb la portada del diari Ara Mariona.
Doncs el diari ara obre amb notícies sobre la justícia europea i diu que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dona la raó a Puigdemont davant del Parlament Europeu. Que el Tribunal tomba la retirada de la immunitat als diputats de Junts que la Cambra va aprovar el 2021. Diu que la sentència subratlla que un dels ponents de la decisió no era imparcial perquè era fi a Vox.
I veiem en fotografia Carles Puigdemont i Toni Comín en la seva compareixença a Brussel·les, posen una citada a Puigdemont que diu «és una plantofada molt dura», la va dir això a la Cambra Europea. Altres notícies del diari Ara d'Avui, veiem que la primera revisió integral de la xarxa de Rodalies constata el seu estat deplorable.
Es reobre el túnel de Rubí per mercaderies, però la ve serà més lent durant tot l'any. Per sorpresa de ningú, doncs aquesta revisió ha acabat dient que està en un estat literalment deplorable, com diu en el diari ara. El que dic no li ha sorpresa a ningú perquè ja ha hagut de petar de manera estrepitosa el sistema de rodalies perquè es comencin a fer coses. Totalment, sí, sí.
Bé, altres notícies d'avui del diari ara. Veiem que un 36% dels infants viuen en condicions de pobresa. La xifra repunta, tot i la baixada de l'atur, i el creixement econòmic. També parlem de relleu al Sabadell, diu que Armengol serà el nou CEO, que González Bueno, de 65 anys, anuncia que es retira. I tanca portada al diari ara, amb la Copa de la Reina, tema esportiu, veiem que el Barça atropella el Madrid i ja és a semifinals. El Badalona fa història i també serà el sorteig.
I seguim amb més qüestions. Marxem a la portada vermella, marxem al periòdico. En aquest cas, obren amb una imatge petita, omplint el logotip d'aquest diari. És una imatge d'Iñaki Urdangarín, el qual ha estat entrevistat per aquest diari, i en una cita seva diu que la presó va ser una lliçó d'honestedat. Pel que fa a més qüestions...
contractes per 355 milions d'alta velocitat i xarxa convencional. L'UCO rastreja 22 obres de DIF manipulades per la trama Coldo, un àudio vincular la xarxa amb una de les empreses que va remodelar el tram de l'accident d'Adamud. L'expresidenta del gestor d'infraestructures està imputada en el cas.
Imatge principal. Tenim les cascades d'aigua al poble gadità de Grazalerna. En aquest cas, la borrasca Leonardo és, diguéssim, la protagonista d'aquestes pluges al sud del país. La borrasca Leonardo no dona treva. Les fortes pluges obliguen a evacuar 7.000 persones a Andalusia, entre elles els 1.500 veïns de la localitat gaditana de Grazalema.
Més qüestions, també ens parlen de la policia que investiga 30 parquins fantasma prop de l'aeroport de Barcelona. Els Mossos han detingut 14 persones i n'han identificat a més de 100 vinculades a les empreses que operen a l'entorn del Prat.
També a la columna veiem quatre notícies. Comencen destacant el govern que allarga la gratuïtat de Rodalies per la cronificació de les incidències. Reobre parcialment el túnel de Rubí, clau per les mercaderies. També ens parlen del Sabadell que anomena a Marc Armangol conseller delegat en substitució de González Bueno.
També ens parlen de l'anul·lació de la suspensió de la immunitat de Puigdemont per l'Eurocambra i també tanquen portada amb el BBVA, que ha bat el seu quart rècord anual de benefici consecutiu amb 10.511 milions. 7 minuts passen de 2 quarts del matí, marxem a la Vanguardia.
Doncs la Vanguardia avui obre amb l'entrevista que fan a Giuseppe Cabo Dragone, que és el president del comitè militar de l'OTAN, i posen una cita seva que diu que Espanya ja té les capacitats militars que li demana l'OTAN. L'alt comandament de l'organització diu que no és realista que Europa tingui un exèrcit propi.
En fotografia principal veiem notícies sobre la crisi de mobilitat. Veiem les obres de reparació del Talús i de la via del tren afectats després de l'accident mortal a Gelida, que mantenen tallada la P7, que acabaran en uns dies, i la via es podrà reobrir la propera setmana.
que en principi la P7 obrirà la setmana que ve en aquest tram on va haver-hi l'accident de Gelida. Diu que els dubtes sobre el final de la crisi obliguen a allargar la gratuïtat de Rodalies Sinedier. La caiguda d'un terraple a les obres de soterrament de Sant Feliu de Llobregat força el tall de l'R4.
També diu que la Generalitat va anunciar ahir que la gratuïtat excepcional de Rodalies a causa dels talls en el servei des del 20 de gener durarà indefinidament fins que es recuperi la normalitat. Com a mínim, això han tingut la decència de posar el servei gratuït fins que es pugui recuperar aquesta normalitat que no se sap quan es recuperarà.
Quantes coses, eh? Quantes coses en un sol bloc, en aquesta crisi de mobilitat que avui està destacant de nou la Vanguardia. Volia fer una mica d'incís a la imatge perquè crec que és la imatge més evident que hem vist en aquests últims dies. Evident en el sentit que crec que es pot constatar en aquesta imatge clarament
quina era la situació d'aquest talús que va caure, d'aquest mur que es va desprendre i que, per tant, va provocar l'incident de Gelida. Es veu perfectament com està esfondrat i com operatius estan intentant solventar la situació el més aviat possible.
que el propòsit és reobrir aquesta via, l'AP7, la propera setmana, i aquesta imatge crec que és molt simbòlica i que ens mostra molt la situació que està vivint els Rodalies. I tampoc podem deixar de banda aquesta informació que ens comentava la Mariona, aquesta caiguda del terra ple,
a les obres del soterrament de Sant Feliu, que està aquí a propet, que això entenc que també podria afectar aquestes obres, és a dir, l'endarreriment d'aquestes obres, no només la caiguda del terrable, sinó senzillament tot el que està passant a Rodalies en aquest darrer mes, en aquestes darreres setmanes, entenc que també podria paralitzar o com a mínim postergar aquestes obres, que recordem que havíem d'acabar el 2030, o aquest era el pla inicial, però evidentment la cosa cada vegada es va endarrerint més.
Més qüestions, Mariona. Tenim més informació a la portada de La Vanguardia. Exacte. També veiem que el Leonardo provoca desallotjaments per hidrocismes a Andalusia i posa en fotografia d'aquestes inundacions que estan tenint lloc a Andalusia per aquest Leonardo. També altres notícies de La Vanguardia. Veiem que el Banc Sabadell substitueix el conseller delegat. També marxem a tema esportiu, Copa de la Reina, que el Barça esclafa el Madrid i avança a les semifinals.
I tanca portada avui la Vanguardia parlant d'un estudi que diu que el 20% dels tuits a X són falsedats o desinformació. Estem parlant d'un 20%, eh? És una xifra força alta, tenint en compte que es tuiteja moltíssim, que hi ha milions i milions de tuits al dia, doncs d'aquests, un 20% són falsos. Que bé, que bé, calentadora notícia. Marxem a la següent portada, marxem al punt avui.
I amb ella, amb la portada del diari Independent, català, comarcal i democràtic, tanquem aquest espai d'avui. Bàsicament farem una lectura, com ho fem sempre, de les portades, i en aquest cas arrenquem amb l'entrevista de Vicenç Güedo, artista i professor de dibuix, que diu No vaig acabar belles arts, la ignorància és molt atrevida. Pel que fa a les estrenes de la setmana, destaquen El rastre del llop, un drama familiar en un futur distòpic. Entrevista Elisabet Casanovas, protagonista del film.
També en portada principal segueix una mica aquesta estela, la del cinema, i tenim Els Gaudí es fan majors d'edat. L'Acadèmia del Cinema Català celebra aquest diumenge al Liceu la 18a edició dels Premis amb les pel·lícules Romeria, Sirat, Sorda, Frontera i Estrany Riu com a favorites.
També més qüestions, també destacen a l'espai d'ahir l'anul·lació de la retirada de la immunitat a Puigdemont, Ponsatí i Comín, el 2021. Parlen també de l'anàlisi en aquest calç de la mateixa temàtica i en l'espai d'opinió el signa avui Lluís Llach.
amb rodalies, serveis públics i la veritat que incomoda. Tanca en portada amb l'esportiu, el Barça col·leix al Madrid i és a les semifinals de la Copa de la Reina. 0-4 també hi accedeixen al Badalona Women i en aquest cas contra la Real, que va quedar 1-0-1 i també estarien en aquestes semifinals de la Copa de la Reina.
Això és tot. Aquests són els titulars i les notícies que destaquen les diferents portades dels diaris avui divendres. I, Mariona, ganes de cap de setmana o què? Sí, la veritat és que sí. Al teu cap ja està la neu?
ara després miraré a veure com estan les pistes, a veure com està el temps a demà, i llavors el meu cap estarà la neu. Fins fa mig minut no ho estava. Ara m'ho has dit i ara doncs sí. Mira, li he canviat la cara i tot. Bueno, ara que dius, mirarem com està el tema. Sí, tinc ganes de cap de setmana, com sempre, com tothom. I tant, i tant, i tant. És que se n'ha de tenir. I tant.
Seria preocupant quan no en tinguis. Exacte. Quan no en tinguis i llavors et diré, Maribel, què et passa? Potser és que llavors el que m'agrada més a la vida és entre setmana i venir a treballar, si no m'agradaria. No, no, no, està clar, està clar, està clar. Bé, és que clar, la feina t'ha d'agradar, perquè si no malament, però al cap de setmana ens agradarà una miqueta més, només una miqueta, només una miqueta. Mariona, una abraçada, cuida't molt. Adéu, Dani, ens escoltem ara.
Ja ho sabeu, a la Mariona escoltareu els bolletins informatius i també a la informativa edició migdia quan acabi aquest magazin. Nosaltres, petita pausa per publicitat, tornem de seguida amb més qüestions.
One way or another, I'm going to find you. I'm going to get you, get you, get you, get you. One way or another, I'm going to win you. I'm going to get you, get you, get you, get you. One way or another, I'm going to see you. I'm going to meet you, meet you, meet you, meet you one day. Maybe next week, I'm going to meet you. I'm going to meet you. I'll meet you.
Bona nit!
Bona nit.
Fins demà!
Sabies que el teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà...
Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
I ara fem un cop d'ull a les efemèrides del dia.
Doncs arrenquem aquest espai de les afamèries del dia, destacant que el 6 de febrer i pre-2011 la NASA presenta per primer cop en imatges de la superfície solar i de la seva atmosfera gràcies a Solar Dynamics Observatory, llançat el febrer del 2010. El satèl·lit va captar imatges del Sol.
Cada 10 segons hi ha 10 longituds d'onda diferents i en aquest cas les imatges registraven fenòmens com erupcions solars, ejeccions de massa coronal i també taques solars. Aquesta és una de les efemèrides i amb la qual arrenquem aquest espai de les efemèrides del dia. Marxem l'any 1920 quan s'estrenava a París el sombrero de tres picos de Manuel de Falla amb decorats de Pablo Picasso.
També parlem ara de l'aristòcata i vicealmirant Cristóbal Colón de Carvajal, que va ser assassinat per l'organització terrorista ETA l'any 1986. També l'advocat i dirigent socialista Fernando Mujica Herzog va ser assassinat per la banda terrorista ETA en aquest mateix dia, però de l'any 1996, és a dir, 10 anys després. Marxem a l'any 2015. Parlem que Canadà va legalitzar el suïcidi assistit mèdic
...per malalts terminals... ...i també l'any 2020... ...el metge xinès Li Wenliang... ...el primer que va alertar... ...sobre l'aparició del coronavirus... ...va morir infectat per aquesta malaltia... ...a Wuhan... ...també doncs més qüestions... ...marxem ara als naixements... ...en l'espai que tancarem aquesta secció... ...aquest espai d'afamèri des d'avui...
Parlem dels naixements de Ronald Reagan l'any 1911, el 40è president dels Estats Units. També d'Axel Rose, músic estadunidense cantant de Guns N'Roses, que naixia l'any 1962. Rick Asley, músic britànic, que naixia l'any 1966. I, en aquest cas, l'últim l'hem deixat pel final perquè serà també la nostra femènia musical. Bob Marley, músic jamaicà, que va néixer l'any 1945.
And treat you right I wanna love you Every day and every night We'll be together With the roof right over her head We'll share the shelter Of my single bed We'll share the same room, yeah
Fins demà!
I wanna love and treat, love and treat you right I wanna love you Every day and every night We'll be together, yeah With the roof right over our heads We'll share the shelter, yeah Oh yeah Of my single bed We'll share the same room, yeah
I seguim el magazín de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla i del Riqui passem al Carles Rius, que ja el tenim al telèfon a l'Espai del Temps.
Que raro, només sona la veu del Dani. Hola, eh, Carles? Hola, bon dia, com estàs? Molt bon dia, molt bé. Clar que només sona la meva veu perquè tu encara no estaves parlant, Carles. No, no, no, no dic que les músiques de fons no sonen, ho he de mirar. Ah, sí? No has sentit el Bob Marley? No senties el ritme de fons?
No, no, no. Casindena, t'has perdut temazo, eh? T'has perdut temazo. Sí, ara conec, eh? Tampoc no passa res. Sí, sí, home, tu ets gran coneixedor de la música del món. Carles Rius, explica'ns una mica, doncs això, què ens ha de parar el temps per aquests dies, què és el que farà avui el temps avui divendres i també el cap de setmana, que estem molt pendents de si podem anar a fer calçotades o si ens hem de quedar a casa amb altres qüestions.
Jo de primera es recomanaria més el dissabte per fer calçotades que no pas diumenge. Va més tranquils. Sobretot les calçotades aquestes, com que primer van els calçots, després fas la carn a la brasa... Clar, tot això és molt pesat per l'estómac i si vols fer un sobretal una mica llarg diumenge potser podria fotre la quitxa perquè hi ha previsió que cap a les 4 o 5 podrien caure algunes gotes.
Però dissabte no, dissabte és un dia bastant tranquil i fins a la nit no plaurà. O sigui, jo crec que el dissabte seria un bon dia per fer calçotada. Tampoc no dic que el diumenge no la facin, però cap a la tarda podria caure alguna goteta. Però anem a pams. La situació continua realment molt complicada. Tenim aquesta situació de barrera anticiclònica. És una situació que és curiosa i anem explicant i a més a través dels mitjans ho explica molta gent. És com si un anticicló s'hagués colat
el Pol Nord i estigués provocant una divisió al vòrtex polar i això el que provoca és que tinguem aquesta barrera tan bèstia a dalt, al nord d'Europa, al nord del globus terràqui i tot baixa de latitud i està afectant molt la Península Ivèrica. Andalusia està plovent moltíssim, els embassaments estan buidant per acumulació d'aigua i nosaltres aquí tenim una mica els fronts que ens van arribant són...
arriben una mica debilitats, alguns tenen una miqueta més, ahir, per exemple, 1,4 litres a casa nostra, o sigui, poca precipitació, tot i que va ser un dia gris, i és el que comentàvem ahir, si m'escoltaves puntualment et vaig dir, recerem d'un dijous crujós, gris, amb humitat, a un divendres de sol, sec, amb vents de ponent, doncs és el que tenim avui aquest matí, és un ambient completament diferent del que teníem ahir a la mateixa hora, perquè ahir estava així caient gotes, estava aquí el temps una mica més lletjot.
I pel que fa a temperatures, ahir a aquesta hora estàvem al voltant dels 10 o 11 graus a Sant Jús i en aquests moments a Sant Jús tenim 15 graus. És el que vam comentar ahir, que no ens enfiessim massa d'aquesta temperatura d'avui divendres perquè és una temperatura que és d'avui i prou. Tenim un tas de primavera i teníem hivern, avui tenim un tas de primavera però durant el camp de setmana les temperatures s'encarregaran de tornar a baixar i a normalitzar-se. No hi ha que vingui un fred rigorós però sí que es normalitzaran cap a valors més baixos.
Avui estem a 15 aquesta hora, però al migdia podem arribar al 16 o fins i tot 17 a Sant Jus. O sigui que al migdia avui s'estarà molt bé. Això de l'anorat, el barret i la bufanda, ja ho vam avisar ahir. Si avui ho portes, suposo que si surts al migdia pel carrer, doncs tu hores de posar la butxaca perquè és que si no hi haguin d'escaló. Perquè realment avui migdia aquest vent deponent que arriba a rascar-ho fa que la temperatura pugui tirar una miqueta més amunt.
De moment avui serà un dia bastant tranquil. El sol ha de ser el protagonista, a la tarda hi haurà alguns núvols més, però seguirem amb protagonisme del sol i cap a la nit els núvols seran una miqueta més destacats. Podrien guanyar terreny i fins i tot algun mapa marca de nubulositat una mica intensa aquesta nit. Però vaja, del que dèiem dilluns, el que dèiem avui no té res a veure, perquè parlàvem que aquesta nit podria ploure i realment només hi ha un petit augment de núvols i totes les previsions en com...
s'han tirat enrere el que fa a la nebulositat i a la precipitació d'aquest temps. O sigui que aquesta nit, si surts de festa, no cal que agafis el paraigua perquè no et caldrà. Perfecte, gràcies. Les temperatures, de res. Les mínimes, ahir baixaven fins als 6 graus, una temperatura molt baixa. Avui la mínima ha estat altíssima, estem. Ha estat al voltant dels 11 graus de mínima, una temperatura molt alta a Sant Jús, però és fruit d'aquest vent deponent que rescalfa l'ambient, tot i tenir una nit serena. De cara als propers dies, baixarà una mica la temperatura cap als 7-8 graus
i de cara a demà dissabte el que parlarem és de sol al matí i augment de núvols a partir del migdia i la tarda. Els núvols podrien tapar la lluna de cara a les 7-8 del vespre, o sigui que a partir d'aquella hora els núvols ja seran prou importants, i aquí sí que els mapes continuen, i això ho porten totes les setmanes, a partir de les 10-11 de la nit, aquí sí que podria començar a ploure i podria ploure durant tota la nit. Tampoc estem parlant de gran quantitat de pluja, però sí que podria caure en total un o dos litres per metre quadrat durant la nit de dissabte a diumenge.
Ja quan ens aixequem al matí, surti el sol, els núvols es trencaran, tindrem estones de sol, estones de núvols una mica més gruixuts, serà un dia així una mica variable, per tornar-se a reactivar les precipitacions de cara a la tarda, és el que dèiem abans de la calçutada, que millor dissabte que no pas diumenge, i aquesta precipitació de mitja tarda a la nit també pararia, o sigui que potser...
de nit i matinada, de cara al dilluns, doncs la precipitació no farà acta de presència, com comentàvem dies enrere. Hi ha un altre front que arriba dimarts, que podria portar pluja, però vaja, que de moment tenim un cap de setmana que tal com pintava el dilluns, realment avui divendres el veiem bastant més bé que no pas ens indicaven els mapes fa quatre dies. O sigui que el dia més maco serà dissabte, el dia una miqueta més llet serà diumenge, amb aquestes possibilitats de pluges
la nit de dissabte, diumenge i diumenge a la tarda, i d'altra banda unes temperatures que avui s'inflen molt, avui pujaran molt, però que durant el cap de setmana baixaran. Si avui arribem als 17, demà amb prou freines, arribarem als 14. O sigui, que ningú es pensi que pel fet que avui un migdia fa calor, demà ja podem anar amb pantalons curts i màniga curta, perquè és cap de setmana, perquè demà la temperatura es normalitza i diumenge fins i tot podria ser una miqueta més baixa.
De fet, si et vaig escoltar bé, perquè clar, això a vegades també ja saps que la uïda em falla una mica, però si et vaig escoltar bé, ahir vas comentar que si hi havia sol, que si hi havia aquest dia una mica més alegre d'aspecte, és a dir, si sortíem a la finestra i vèiem que el dia feia goig, que ens havíem d'abrigar una mica més perquè les temperatures podien baixar.
Sí, sí, sí, però això no ho vaig dir ahir. Si repassem el que vaig dir ahir, vaig dir que avui teníem ben saponent i que les temperatures s'enfilarien i molt. Escoltem, si vols, el podcast d'ahir i ja veuràs com t'ho vaig dir. El que sí que vaig comentar, que normalment a les nits, en aquesta època, si no bufa vent, que això ho vaig també recalcar, a les nits, quan la nit és serena, les temperatures baixen molt i quan està tapat no baixen.
Però, clar, hi ha aquestes petites diferències del vent. Si el vent és de punt de vista escalfat, no té res a fer. Les temperatures no poden baixar tant. Tot i així, avui, si vols, repassem una mica les mínimes que hem tingut a casa nostra. Per exemple, a l'escola Montseny ha baixat fins als 11 graus, o sigui, és una temperatura molt alta, però també està...
Està una mica alçada la temperatura, però, per exemple, que els diners estan baixats fins als 12. Això és un miratge, és puntual, perquè bufa ben deponent. Demà no bufarà i aquests 12 graus de mínima demà passaran a 7 o 8, o sigui que...
Té molts ingredients, però sí que és cert que quan les nits són serenes, les temperatures a l'hivern acostumen a baixar. Té que no hi hagi el que hi ha avui, que és aquest vent de ponent sec, que el que fa és fer pujar el termòmetre, perquè no és normal que ara a les 11 del matí, un dia de principis de febrer, estiguem a 15 graus caminant cap al 16. Mhm.
Sí, sí, no, no, clar, tu posades com a exemple, diguéssim, perquè hem tingut dies de molta pluja i, clar, la gent sortia com a brigada, no? I deies que, clar, que potser sorties més a brigada i no feia tant de fred. En canvi, els dies que potser no t'ho pot semblar, potser potapam, no? Sí, sí, sí.
Doncs, Carles, cuida't molt, que tinguis molt bon cap de setmana. Hem sentit les campanes de l'Església dels Sánchez i Sant Pastor? Sí, estan a prop de casa. Les hem sentit perquè les tens a prop de casa. No és que estigui a missa, eh? No estic a missa. No, no, no, no, que vull dir que ja són les 11 passades, que avui no tens el rellotge però tenies les campanes, eh? Perquè... Ah, vale, vale, vale. Sí, t'hem posat les campanes. Ja, com que ahir em va...
Ahir em vas donar avantatge i vaig dir no passa res i que avui ja m'ho he agafat amb ganes d'això. Sí, sí, un minut passat a les 11, un minut i es catx. Molt bé. Doncs, Carles, una passada. Cuida't molt, bon cap de setmana. Bon cap de setmana. Vinga, fins i tot lluny. I amb vosaltres petita pausa per bollatins. Tornem de seguida. ...mes fàcils pel dia a dia. Hem fet algun tràmit de simplificació, sí. Se n'han de fer molts més, també. I no ens en sortirem si cadascú va la seva, eh? I el que hem de traslladar a Brussel·les, cap allà que hem d'anar.
Més notícies, Natàlia Ramon. Els sindicats de l'ensenyament convoquen una setmana sencera de vaga al març i avisen d'un cicle de protestes si no hi ha un acord amb el govern per millorar les condicions econòmiques i laborals. Això abans que dimecres que ve, 11 de febrer, hi ha convocada la primera vaga d'aquest curs. De moment, no hi ha prevista cap reunió amb el departament Barcelona-Sara Canyete.
Hola, bon dia. La vaga serà d'una setmana, del 16 al 20 de març, i la convoquen tots els sindicats de forma conjunta. Ara, diuen, treballen en les concrecions de com ha de ser aquesta mobilització, però descarten fer aturades parcials i avisen que seran vagues de 24 hores, acusant el Departament d'Educació de falta de voluntat negociadora després que aquesta setmana anul·lessin una mesa sectorial que ja tenien convocada. Ramiro Gil és el portaveu del sindicat professors de secundària.
Aquí hi ha una manca de seriositat absoluta. Llavors nosaltres ja estem decidits a donar el següent pas, que és convocar aquesta setmana de vaga, que tindrà lloc al març. Això ja és una presa de pèl, per tant nosaltres estem avançant en aquesta convocatòria. Sara Canyete, Catalunya Ràdio, Barcelona.
El restabliment total de la normalitat a Rodalies no arribarà fins l'abril, segons càlculs del govern espanyol i de Renfe. Les pròximes setmanes s'aniran reobrint les línies tallades i després encara caldrà solucionar les limitacions de velocitat. El més immediat és avui la represa de la circulació habitual a l'R4 un cop resol el despreniment de terres que hi va haver a Sant Ferru de Llobregat. Ho ha anunciat la consellera Silvia Panec i a Barcelona, Joan Garcia.
Bon dia. Aquest matí es van passar trens sense passatge per a punt on es va desprendre el terra ple a les obres de Sant Feliu de Llobregat, amb la previsió que la represa del servei en aquest punt de la R4 sigui qüestió d'hores. Sí, o ja, pene que consellera de territori. En aquests moments, just abans d'entrar en aquest esmorzar, el secretari d'Estat m'informava que les obres estaven finalitzades i que, per tant, en les properes hores també, amb les marxes exploratòries i marxes blanques, que són aquestes marxes no comercials, buides d'usuaris, probablement podríem també tenir la represa en aquest tram.
Els trams Vinaixa-Sant Vicenç de l'AR-13 i Vinaixa-Reus de l'AR-14 seran les pròximes represes. Paneke Descartes rescindia el contracte amb Renfe i aposta per la col·laboració. Joan Garcia, Catalunya, Ràdio Barcelona.
L'eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, exiliat a Bèlgica, creu que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea blinda la seva immunitat fora de territori espanyol. Són declaracions al matí de Catalunya Ràdio. La meva immunitat, perquè jo tinc immunitat des del moment que s'ha reelegit, això no està en discussió, que tens la immunitat des del moment que es proclamen els resultats.
Està blindada. Des d'ahir està plenament blindada perquè hi havia el dubte, tema tècnic, de si un suplicatori salta d'un mandat fins al següent, per entendre's. Això no estava clar. Com que el suplicatori ha quedat anul·lat, la meva immunitat està blindada.
Mort un home mentre treballava en una empresa del canal Montsià després que li caigués a sobre una estructura de grans dimensions. Els Mossos d'Esquadra s'han fet càrrec de la investigació. En posta Jordi Barranca. Bon dia, els fets van passar ahir a la tarda, segons informa el cos, quan per causes que s'investiguen una estructura de grans dimensions va cedir i va impactar contra el treballador. Com a conseqüència, l'home de 56 anys i que feia tasques de mantenir ben va morir. El sistema d'emergències mèdiques el va atendre però no va poder fer res per salvar-li la vida.
A banda, fins al lloc dels fets, també s'hi van desplaçar diverses patrulles, tant dels Mossos d'Esquadra com dels bombers. Jordi Barranca, Catalunya Ràdio, Emposta.
Esports, Marcos García. El Barça i el Badalona Women sabran avui, a partir de la una del migdia, els seus rivals a les semifinals de les respectives copes de futbol. A la masculina, el conjunt blau-gran es podrien enfrontar amb Atletic Club, Real Societat o Atletic de Madrid. A la femenina, el Barça i el Badalona Women es podrien enfrontar entre si o també a Atletic de Madrid o Tenerife.
Fermín signa aquest migdia l'ampliació de contracte amb el Barça fins a l'any 2031. També avui passa pel quiròfan el porter del Girona Marc-Andre Terestegen, que té un trencament a l'esquiotibial de la cuixa esquerra. I també avui a les 9 i encara en futbol comença la jornada de primera amb el Celta o Sassona.
A l'Urulliga de Bàsquet, el Barça vol trencar la pista del Bascònia a la ratxa de quatre derrotes seguides. Aquest Bascònia-Barça és a dos quarts de nou i el podreu seguir a l'app i al web de Catalunya Ràdio i la plataforma 3CAT. I avui comencen de forma oficial els Jocs d'hivern de Milà-Cortina d'en Pezzo, amb la presència d'11 esportistes catalans. Aquests jocs duraran fins al 22 de febrer. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 6 minuts a les 11, us informa Mariona Sales-Vilanova.
La ciutadania ja pot sol·licitar clauers d'obertura dels contenidors intel·ligents a través de la web municipal, una nova eina que facilita l'ús dels sistemes de recollida selectiva. La mesura s'ha posat en marxa aquest mes de febrer i permet disposar d'una alternativa més còmode a les targetes físiques per accedir als contenidors de fracció orgànica i resta.
Els clauers funcionen exactament igual que les targetes i es vinculen a un domicili i no a la persona, de la mateixa manera que l'ús de l'aplicació BitPaid. Cada llar pot demanar un o dos clauers que permeten obrir els contenidors apropant el dispositiu al lector, esperant el senyal acústic i accionant el pedal o la palanca per dipositar els residus.
A través de la web app, les meves targetes, a més de sol·licitar els clauers, la ciutadania pot donar d'alta a noves targetes, gestionar les existents, consultar les obertures associades al domicili i administrar l'accés a l'aplicació BitPaid, centralitzant així tots els serveis relacionats amb els contenidors intel·ligents en una sola plataforma. I pel que fa a esports, Sant Just impulsa el projecte Sant Just Esport, una iniciativa que defineix el model esportiu compartit, inclusiu i de qualitat, amb la participació de les entitats esportives.
l'Ajuntament i altres agents vinculats a la promoció de l'activitat física. El projecte s'ha presentat aquest 2026 amb l'objectiu de coordinar esforços i establir una estratègia comuna pel desenvolupament de l'esport al municipi. Sant Just Esport neix amb la voluntat de reforçar un esport basat en valors adaptat a les necessitats de les persones en totes les edats i nivells de pràctica.
El model aposta per garantir entorns esportius acollidors, favorables i inclusius que afavoreixin tant el creixement personal com el màxim rendiment esportiu, sempre d'acord amb les capacitats individuals i els objectius personals o d'equip. La iniciativa posa el focus en valors com l'honestedat, la perseverança, la convivència, la solidaritat i la il·lusió i es desplegarà mitjançant objectius generals i específics que es revisaran periòdicament.
A més, el projecte vol fomentar sinergies i accions conjuntes entre els diferents agents implicats per millorar de manera continuada la qualitat de l'activitat física i l'esport a Sant Just. I en educació, l'alumnat d'ESO de Sant Just comença aquest mes de febrer una nova edició del projecte Connecta, un programa de diversificació curricular que té com a objectiu facilitar que els i les joves assoleixin les competències bàsiques de l'ESO, puguin obtenir el graduat en educació secundària i augmentin la seva motivació a través del contacte amb el món laboral.
El projecte combina la formació acadèmica amb pràctiques en empreses i serveis locals relacionats amb els interessos de l'alumnat. En aquesta edició, 12 nois i noies de l'Institut de Sant Jus i de l'Escola Madre Sacramento participen en el programa gràcies als convenis signats per l'Ajuntament amb el teixit econòmic del municipi.
En guany col·laboren nou empreses, comerços i serveis de Sant Just, que són l'Escola Bressol Marrex, Promunça, la Perruqueria Esperança, l'Escola Montseny, Gaudint Creanar, el Pàdel Sant Just, Perruqueria Níliam, l'Hospital Veterinari d'Esvern i Solidança, que acolliran l'alumnat durant el període de pràctiques. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
Gràcies.
Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en el gest de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sals, Maria Vicente i Alexia Botellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·labora Ràdio d'Esvern. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat.
Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes-ho oficial.
Generalitat de Catalunya.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gencat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat al teu costat. Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a 3 vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida. Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dona el web sobre l'ús que farà de les vostres dades personals.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Sabies que el teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa un toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
I seguim avançant al nostre magazín, seguim avançant a la Rambla. Ara és moment de l'entrevista del dia i com cada dia omplim aquest espai d'una entrevista que normalment té a veure amb alguna cosa que està passant a Sant Jus. En aquest cas, aquesta setmana hem arrencat amb aquest cicle d'entrevistes a les AFES dels diferents centres educatius del nostre municipi per parlar de Carnestoltes, que ja s'acosta perquè és la setmana vinent, 14 de febrer,
I en aquest cas tenim l'Ània Català, que és de l'AFA Canigó, que ens respondrà les preguntes per saber una mica més cap on van els trets a l'escola Canigó, per on van una mica. Ja sabeu que ens està costant una mica treure'ls informació perquè estan tots molt expectants del que estan fent les altres escoles i també amb feina d'última hora per ultimar tots els detalls perquè estigui tot a punt pel Carnaval 2026. Ània, bon dia, com estàs?
Hola, bon dia. Benvingut al programa. Moltíssimes gràcies. Doncs res, comencem una mica perquè ens expliqueu quanta gent conformeu aquesta comissió. Em comentaves fora de micròfons que la comissió de Carnaval a l'Escola Canigó ha patit una modificació aquest any. Hi ha hagut un relleu generacional, per dir-ho d'alguna manera. I ens agradaria que ens expliquessis una mica també com funcioneu a l'Escola Canigó.
Doncs sí, efectivament. L'any passat hi havia una comissió que portava molts anys, ho estava fent genial, les coses com són, així que felicitar-les també des d'aquí. Però finalment, suposo que també al llarg dels anys, és una feina feixuga al final, i van decidir acabar allà i tal. I un grup de mares ens vam unir per continuar aquest relleu
Sí que una de les mares, la Verònica, que ja ha vingut altres anys aquí a fer les entrevistes de Carnestoldes, sí que continua amb nosaltres, però la resta som un grup de mares noves i hem entrat amb molta força i molts ànims. I com us heu dividit la feina aquests dies?
Doncs mira, vam començar creant els grups de WhatsApp amb diferents elements, cada una de nosaltres porta una miqueta tota la part d'organització dels altres pares i mares per tot el tema de les disfresses, assessorament i tal, però la veritat és que molt bé, ho estem gestionant molt bé i està sortint crec que el com molt xulo.
Quan comença la producció a l'escola Canigó? Quan comenceu a pensar en la idea i a treballar una mica al respecte? Perquè altres escoles ens comentaven que els vols de l'octubre, novembre, d'altres que anaven una mica més apurades amb el temps perquè evidentment cada escola també té els seus timings. En el cas de l'escola Canigó, quin és?
Mira, pensar la idea sí que la vam pensar a inicis de curs. Teníem la idea molt clara, teníem el guió, però sí que és cert que com que ens estàvem ocupant d'altres festes, la festa de l'inici de curs, després hem tingut el Castelluin, etcètera, etcètera, doncs ens ha costat arrencar...
I també és cert que no tenim cap espai dins de l'escola per poder gestionar, com altres escoles que sí que fan com un projecte, que és el projecte de Carnaval dins de la mateixa escola. Nosaltres, en el nostre cas, no és així possible, sinó que ho fem totes les gestions de Carnaval, les fem fora de l'escola.
I aleshores engegar la maquinària la vam engegar justa, que va ser després de Nadal. Primera setmana de tornada de Nadal vam començar a engegar la maquinària, vinga va, ja tenim la idea, tenim el guió, ja tenim més o menys les músiques, comencem a organitzar les famílies perquè ens ajudin.
I a partir d'aquí, doncs, aquestes setmanes una mica contra rellotge, no?, acabar d'ultimar-ho tot, acabar de preparar tots els detalls per a aquesta exhibició que veurem el 14 de febrer. En marc, doncs, d'aquest Carnestoltes 2026. Recordeu que la rua enguany comença des de Can Sagrera, que anirà seguint, doncs, els diversos carrers del municipi fins a arribar
al Parc Joan Maragall i que un cop allà hi haurà lluïment de les comparses que aniran passant pel jurat que estarà disposat a l'escenari de Joan Maragall. Una mica la idea que heu triat aquest any, entenc que no ens la direu, però explica'ns una mica com heu anat elaborant els diferents elements que conformen aquesta idea.
Doncs mira, com tu bé dius, no podem desvetllar gaire cosa, però sí que el que podem dir és que portem una proposta molt artística visualment. Parles sobre un tema que ens afecta a tots nosaltres i és un tema una miqueta pedagògic també per als nostres fills i filles perquè puguin deixar un món millor en un futur. I molt més no puc dir sobre el tema.
La feina que esteu fent, pel que ens expliques, Ània, va una mica més enllà de fer la disfressa, no?, que també el que vol, doncs, és d'alguna manera inculcar valors i inculcar, doncs, diguéssim, uns valors i també una manera de fer als alumnes i també, en aquest cas, doncs, als vostres fills i filles.
Sí, hem agafat un tema totalment pedagògic que s'està treballant molt a l'escola, tot i que no estiguin treballant en carnaval, és un tema que estan tocant molt a l'escola Canigó. Ens agrada molt que toquin aquest tema i hem volgut fer també una mica d'ofrena, no?, de dir-ho d'alguna manera, una mica d'ofrena a aquest treball de l'escola que està fent sobre aquest tema.
Molt bé. I passem a més qüestions. Marxem a parlar també de la implicació global. Quanta gent sou preparant aquest carrer Estoltes i quanta gent sortirà als carrers de Sant Just el proper dissabte 14?
Doncs mira, una xifra exacta no te la puc dir perquè actualment encara segueixen apuntant-se famílies. Aleshores, no està tot escrit encara. Hi ha gent que d'última hora s'està donant de baixa, que al final no podrà venir. Hi ha molta gent que s'està unint a última hora, doncs vinga va acabar la disfressa i tota la pesca.
El que sí que puc dir és que aquest any, a part de ser una disfressa molt més artística, també volem dir que no ens hem centrat tant en els atretsos com altres anys ens havíem centrat, sinó que ens estem centrant més en la coreografia de ball.
Molt bé. Doncs a partir d'aquí, amb aquesta coreografia de ball, entenc que serà el punt que vosaltres exhibireu a la plaça Maragall, que serà l'exhibició que podrà veure tothom i també aquest jurat que us avaluarà. Com heu valorat els anys anteriors a nivell de participació i també a nivell de proposta artística del Canigó? Perquè entenc...
que vosaltres, encara que heu agafat el relleu d'aquesta comissió, heu col·laborat durant aquests anys i m'agradaria saber una mica com heu vist els anys anteriors i també que han servit aquest any per portar-ho a terme aquest any, és a dir, si heu agafat alguna cosa d'inspiració.
Sí, hem agafat l'organització que feien servir anteriorment, és a dir, nosaltres fem la proposta, muntem tota la part de la música, la veuen off, etcètera, proposem a les famílies, creem grups de WhatsApp, organitzem, però després nosaltres, per exemple, donem idees de com hauria de ser més o menys la disfressa, demanem aquest any que cada grup s'assembli molt la disfressa
però ells realment decideixen com serà la disfressa i serà com se sentin més còmodes. Així que en aquest aspecte donem molta llibertat als grups de les famílies a escollir com serà la seva disfressa.
I també a elegir com faran la seva coreografia. Nosaltres, simplement, els donem les eines. I ells, a partir d'aquí, cada grup ho posen en comú i organitzen tot ells. Bàsicament perquè logísticament tampoc podríem. Com ja et dic, som pares i mares que estem dins de la comissió, que en el fons tenim...
Feina, escola, pediatres, etc. I logísticament tampoc podríem organitzar la disfressa sencera a nosaltres ni tampoc totes les coreografies. Així que cedim tot aquest aspecte d'organització a les pròpies famílies de cada grup.
Molt bé, d'alguna forma aquest fet, el fet de delegar, també us permet poder-vos centrar més en el global del projecte i d'aquesta manera cada col·lectiu, cada grup pot treballar aquesta idea que d'alguna manera acaba emergint en la idea mare, no?
Això és una mica complicat sense saber de què estem parlant concretament, perquè com comentàvem, les AFAS també és interessant, el fet de no desvetllar de què estem parlant, de quina temàtica s'està parlant en cada AFA, però és una mica complex també per l'Oient entendre una mica el que estem parlant, però senzillament és això, que teniu com una idea de la qual partiu i cada grup va traient una mica de suc d'aquella idea i va treballant entorn a aquella idea.
És això, no? Correcte. Molt bé, doncs passem a més qüestions. Ens agradaria també preguntar-vos per la vostra escola perquè, tot i que vosaltres heu vingut aquí avui a parlar del Carnestoltes, també volem parlar del que fa la vostra... És a dir, com valoreu la vostra escola des de l'AFA i en aquest cas ens agradaria saber com a escola pública, que és l'escola Canigó, el vostre centre, què és el que més valoreu i per què creieu que és una bona opció per a les famílies de Sant Just.
Ens agrada molt, jo ara ja parlo a títol personal, perquè això ja no és una cosa que jo hagi parlat amb l'AFA, vull dir, jo sóc una part de l'AFA que estic dins de la comissió de Carnaval, per tant, això no és una cosa que jo hagi valorat amb el nucli de l'AFA, però com a títol personal, haig de dir que estic molt contenta amb l'Escola Canigó, m'agrada molt el nivell d'exigència cap als nostres fills i filles a l'hora de l'ensenyament,
M'agrada l'organització, m'agrada l'escola en si, m'agraden molt els professors i les professores perquè crec que són grans professionals i se'ls ha d'agrair. I també com a títol personal i també de la comissió de festes,
agrair al nostre director per ajudar-nos d'alguna manera sempre el que és la comissió de Carnaval perquè sí que li demanem moltes coses i per exemple ens ajuda a cedir-nos espais per exemple per aquest cap de setmana per poder fer els últims assajos de les coreografies a la comissió de festes
Ens ajuda a cedir-nos espais també quan hi ha qualsevol altra festa per guardar material, etc. Així que agrair a l'escola també en part que ells a la seva manera fan un petit esforç per ajudar a l'AFA en tot el que necessitem.
I pel que fa a la contribució de la vostra escola en el dia a dia del poble, quina creieu que és? És a dir, quins aspectes contribueix l'escola Canigó a crear comunitat entre infants, famílies i entorn? Perquè això també és molt important i sabem que les escoles de Sant Just també s'hi volquen molt amb aquelles activitats i accions que es duen a terme al municipi.
Doncs les activitats que porti de l'escola per fer aquesta unió no les conec ben bé, però sí que l'AFA intenta fer en aquestes festes, a través de la comissió, intenta fer una mica d'unió entre les famílies. La nostra comissió, aquesta comissió nova...
Quan vam agafar el relleu, teníem molt clar, una mica, les pinzellades claus que hi haurien. I el que volíem fer és que les festes no només fossin festes d'unió amb les famílies, sinó que, a més a més, aportessin un valor educatiu i artístic.
Què hem introduït a les festes? Hem introduït espectacles de teatre, que creiem que són molt importants, perquè ens agradaria que hi hagués una xarxa molt potent de teatre infantil a Sant Just d'Esvern.
i a vegades potser ens sembla que pot mancar una mica i per aquesta qüestió des de la comissió de festes vam decidir que en aquestes festes hi afegiríem aquest punt a favor que fos apropar els nostres infants al teatre i a l'espectacle.
I ja per tancar ens agradaria que poguéssiu definir la vostra escola pública amb una idea, amb una frase, amb allò que destacaríeu per animar altres famílies a triar-la. Doncs mira, des de l'AFA, des de ja fa uns anys, i gràcies a la comissió de festes antiga, es va crear un petit eslògan, que era «Junts som canigó, junts fem canigó». I m'agrada molt aquesta idea que van deixar i que nosaltres després hem agafat el relleu,
perquè el que ens vol dir és que junts podem arribar a tot arreu, com a escola, i sí que ens agradaria una unió encara molt més forta des de l'escola amb l'AFA i les famílies, que poguéssim treballar encara més plegats, tot i que ja s'està fent, evidentment, però ens agradaria encara més unió en aquest aspecte.
Doncs, Ània Català de l'AFA Canigó, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern i que vagin molt bé tots els preparatius i també el dia, doncs, el dia gran, el dia D, que és en aquest cas el 14 de febrer amb el carnestoltes de Sant Jus inici, com dèiem, a Can Sagrera, final a la plaça Maragall amb molta festa, amb moltes sorpreses i que esperem, doncs, que l'AFA Canigó li vagi molt bé i reculli molts èxits. Moltíssimes gràcies. Que vagi bé, adeu-siau. Gràcies.
Qué bonito cuando te siento, qué bonito pensar que estás aquí junto a mí. Qué bonito cuando me hablas ahí, qué bonito cuando te callas, qué bonito sentir que estás aquí.
Poder volar y a tu lado ponerme ya a cantar Como siempre lo hacíamos los dos Que mi cuerpo no para de notar Que tu alma conmigo siempre está Y que nunca de mí se apartara
Qué bonito sería poder volar y a tu lado ponerme ya a cantar. Como siempre lo hacíamos los dos. Que mi cuerpo no para de notar.
Se apartará, ay, qué bonito cuando a cariño hay tu guitarra y entre mis manos, qué bonito poder sentirte así, siempre así.
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesbend.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Lies i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi!
on les teves tardes se't faran molt curtes.
La sardana va de baixa? La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero!
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 o 11 de la nit.
Les reserves s'esgoten. La sang segueix innecessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida.
I seguim el magazín de Matins de Ràdio Desbens, seguim a la Rambla, pocs minuts per arribar a 3.45 del migdia, i ara saludem a Joel Reguant, que ja el tenim a la línia telefònica. Joel, bon dia. Molt bon dia, Sant Jus, què tal, com esteu? Doncs molt bé, amb ganes de repassar aquesta actualitat política que és extensa i que, en alguns casos, la temàtica sembla que no vol marxar dels grans titulars, perquè no hi ha manera, estem parlant de la crisi de mobilitat, estem parlant de rodalies.
Sí, sí, sembla que és el tema, podríem dir, el debat, no sé com el problema... Per cert, una dada interessantíssima és que Rodalies passarà a ser gratuït mentre es duri la incidència. Aixeco una pregunta, què vol dir la incidència? Perquè el funcionament d'abans no és que fos el millor, tampoc. És a dir, vol dir que fins que aquest episodi acabi, vol dir que fins que no estiguin els trens anant el dia acabin...
Què vol dir que es capi la incidència? És una cosa que ha servit per fer memes i per fer coses, per cert n'hi ha molts de memes aquests dies i alguns molt divertits, de veritat.
N'hi ha un que diu, vigila si et diuen que estàs com un tren, que Catalunya no és una cosa bona, que m'ha fet molta gràcia, la veritat. Però és veritat que... Sí, no, allò que diuen el mal tiempo, bona cara, no? Però és veritat que aquest mal tiempo fa molt que s'està allargant i al final, doncs, són unes incidències que afecten molt. De fet, les variables afecten fins al punt que el sector empresarial ja s'està queixant. Més que res perquè que avui les responsabilitats vagin com van,
És una cosa, però és que a més a més no estan podent circular mercaderies. I hi ha mercaderies que és pràcticament la seva única via, circular per un servei ferroviari, no? Per exemple, ahir estaven explicant que hi havia unes bobines que pel tamany que tenen només en poden anar una amb grans camions. Clar, amb un tren en porten moltes. Llavors, que no puguin circular està causant greus problemes i algunes empreses estan retreçant la seva activitat i fins i tot l'aturant-la per culpa de tot el que està passant amb les rodalies.
Per tant, vull dir que no és una coseta que diguis, bueno, doncs llevat abans, no, no, o vés amb cotxe, no, no, és que és una incidència molt més greu. Per cert, això de vés amb cotxe és el que està fent tothom. Què vol dir? Que les carreteres estan a rebentar cada dia. I si estan a rebentar, provoquen el que estan provocant, que els peatges hagin d'estar oberts, que això no té per què ser dolent, però que, per exemple, la zona de baixes emissions hagi estat suspesa provisionalment fins que tot això duri. Són derivades, que a més a més si han de parlar de transició energètica, de canvi climàtic,
doncs podríem dir que no tenen res de positiu, perquè al final el que estàs fent és directament fer veure que no volem avançar. És una mica així. La incidència de Rodalies és greu fins al punt que hi ha membres del Ministeri que s'han traslladat a Barcelona fins que això passi. De fet, mira, parlàvem de MEMS, es va traslladar un al càrrec, diu, ja és a Barcelona i s'hi quedarà fins que resolgui, i posava, doncs ja no torna a veure els seus fills. Al final, per totes aquestes derivades, Rodalies continua registrant caigudes, caigudes del sistema de DIF, del centre de control de DIF,
va tornar a caure aquesta setmana, continua registrant punts negres, punts perillosos a les vies. Hem vist imatges absolutament dantesques d'operaris mirant fixament atalusos i murs de contenció perquè no els hi passi res. Això és el que és estar allà mirant allò tot el dia. Ha de ser una cosa avorridíssima. Estem en aquest nivell. O fins i tot hem vist a les línies de la costa que hi havia vies
que no estaven falcades a terra, pilars que no tocaven el terra, que estaven menjats per l'aigua, el mar. És a dir, estem parlant d'una infraestructura essencial, bàsica, fonamental pel desenvolupament del país, que està en unes condicions pau-pèrrimes. És a dir, és difícil que estigui pitjor. O sigui, no sé ni com catalogar-la, imagina't. Llavors, estem en aquest extrem. I això, evidentment, bo no és per ningú. I no és bo per ningú fins al punt que els usuaris ja no sé què pensen.
Aquests dies que els van entrevistant i això, fa tants anys que ho porten així que ja no saps ni què pensen. Han arribat autobusos de Mallorca, de la resta de l'Estat, portant autobusos de tot arreu. Això vol dir que la cosa va per llarg. De fet, la normalitat havia de tornar el dilluns. Estem a divendres i no ha tornat. Estan dient que calma, eh? Perquè recuperem la normalitat. I normalitat, fiqueu-li tantes cometes com vulgueu, perquè el que vivia tampoc era normal. Aquest cap de setmana hi ha una protesta. Esperem que sigui massiva.
Perquè també n'hi estem farts. Hem sentit fins i tot periodistes de RAC1, Toni Clapés i Jordi Basté, absolutament indignats, dient que ja n'hi havia prou, que això ja passava de taca d'oli i que en part és que tenen tota la roda al món. La situació és molt greu i la situació no té pinta que es vagi a arreglar, que això és lo pitjor.
El pitjor és quan no saps quan s'arreglen les coses, no? Clar, per una banda tenim també la vaga dels maquinistes, que la destacàvem avui també a l'Espera Editorial, que està convocada pels dies 9, 10 i 11 de febrer, i que en aquest cas hauria de tenir serveis mínims, que si analitzem els serveis mínims, doncs, dius encara, si els complissin, encara no n'hivern tan malament. Però clar, és que no es compliran.
Clar, és que tornem una miqueta a lo dels memes, que també deien, vale, hi haurà una vaga, notarem la diferència d'un dia normal. I no és culpa dels maquinistes. Correcte, correcte. No és culpa teva, vull dir, no és per enriure-se amb ells, és que ells també són els previsors que ho passen malament, perquè és el que vam dir fa unes setmanes aquí, tu i jo, tu aniries a treballar si la teva seguretat no estigués garantida? Possiblement no, perquè clar, no saps què passarà, no? I llavors, és evident que no s'estan registrant incidències tan greus com les que hi van haver. Només saltaria, eh?
però per l'altre cantó és que les expectatives que tens són molt baixes i això és on no podem arribar. Quina és la solució? Farem tot el servei? Home, doncs segurament no és la solució. Per l'altre cantó tenim uns ferrocarris de la Generalitat que continuen bé, que han incrementat la freqüència per intentar pal·liar tot el que està passant amb rodalies, que no tenen incidències. Llavors t'has de fer la pregunta, de dir, escolta'm una cosa, què passa aquí? Perquè l'any que més inversió es va fer a Catalunya saps quin va ser en aquesta última dècada? Quin?
O fins i tot en els últims 15 anys, des del 2010 agafem. El 2017. Què diràs? 2017, quan el procés independentista està a dalt de tot? Sí. 2017 és l'any que hi ha més inversió en manteniment de la infraestructura ferroviària catalana, per part de Madrid. Llavors, això també a mi em genera sospites, no? Per què aquell any, justament? I per què ara que les coses estan tranquil·les, per dir-ho així, no passa? Saps quantes pluges de milions s'han promès? Fins i tot hi havia... vaig llegir a Twitter i vaig verificar, jo m'agrada verificar-ho,
Una portada del periòdico de l'any 2006, i en aquesta portada s'anunciava que José Luis Rodríguez Zapatero, president del govern espanyol, anunciava una pluja de milions amb rodalies i el traspàs efectiu. Quantes vegades hem sentit aquesta frase, el traspàs efectiu? Hi havia una altra minyeta, que sortia al conseller Joaquim Nadal, que deia que un cop formalitzat aquest traspàs anaven per l'aeroport del Prat. Això 2006. Hem trasllat al 2026, 20 anys després, exactes. El traspàs efectiu no s'ha produït
La pluja de milions s'ha promès, no se sap ja quantes vegades, no ha arribat, i el traspàs de l'aeroport segueix sent un somni que tenen molts polítics catalans. 20 anys, eh? 20 anys, diversos governs i de diferents colors, estem igual. Llavors, dona que pensar, en veritat, dona que pensar a nivell polític, i a nivell polític, evidentment, això és una tempesta de dimensions desconegudes, perquè què tenim tan bé? Tenim que hi ha hagut, evidentment, el debat al Parlament, per cert, al Parlament, aquesta setmana, els ànims molt encesos
Fins al punt que la diputada Esther Capella, que és la presidenta d'una de les comissions, va haver de cridar l'ordre a la consellera Núria Parlón. Recordem que les grans queixes es dirigeixen contra la consellera Paneke, però Núria Parlón va perdre les formes totalment perquè van dir que l'estaven acusant de mentir, que li deien mentidera. La frase del diputat era, vostès falten a la veritat.
aquí la presidenta de la condició Estat Capella li diu això és llibertat d'expressió i l'altra la consellera diu això és un insult no, consellera no és un insult, és llibertat d'expressió utilitzant les paraules a veure, he rebut missatges que em deien que em parlés avui i que digués què era evidentment tothom tindrà el llindar de la tolerància en un punt o en un altre tothom té el llindar del respecte en un punt o en un altre jo jutjar què és què, no ho faré el que sí que faré és dir-vos, a veure
és un delicte dir que falten a la veritat? No. No és una calúmnia, no és una injúria, si és mentida tu ho pots rebatre i si és veritat, doncs t'han enganxat. Per tant, jo us diria que la frase és acceptable a partir d'aquí tothom té la seva ètica per considerar que és reprobable o no. Una altra cosa és la reacció d'una consellera que crec que en l'exercici de les seves funcions ha de sotmetre's a la voluntat del Parlament.
i que, per tant, no pot tallar d'aquesta manera un diputat, que això evidentment no és delicte, simplement no estàs complint el que diu el reglament del Parlament. Això sí. Ara, no em considero que sigui una injúria dir-li a algú que menteix o que falta la veritat, i menys en un debat polític. Quan tu estàs en un debat polític saps que això funciona així. Per cert, els diputats tenen inviolabilitat en exercicis els seus càrrecs. Vol dir que mentre tu estàs exhibint el teu càrrec, tècnicament no ets inviolable en el sentit que no se'n poden imponer un delicte. Evidentment hi ha línies vermelles que si tu les travesses hi ha acció de la justícia.
Si tu injúries de gravitat a algú, encara que estigui com a diputat, aquest algú pot dirigir-se contra tu. Però moltes vegades en tinc coses gruixudes a la bicicla i per què això no acaba? Perquè s'han exercit de certs funcions, perquè també hi ha un punt de llibertat d'expressió i també, com un punt cal existir, però també les dades són les que són i tu les interpretes.
No pots dir que algú falta la veritat. No, et volia preguntar, perquè estem parlant de l'hemicicle català, però clar, això és una temperatura, una temperatura política que estem veient des de fa ja molt de temps a l'hemicicle espanyol, és a dir, al Congrés dels Diputats. Creus que d'alguna manera s'està traslladant a Catalunya aquest malestar? Jo et diria que a Catalunya s'ha traslladat un malestar des de l'entrada a Ciutadanos. És a dir, l'entrada a Ciutadanos, i això no és una cosa que digui jo, és una cosa que converteixen la gran major part dels diputats catalans.
L'entrada ciutadana al Parlament de Catalunya canvia el caràcter d'aquest Parlament. Sempre havia estat un Parlament molt oasis, molt respectuós, profundament de valors. És a dir, el més bèstia que s'havia fet en aquell moment era que els diputats no portessin corbata. I ara no, ara veiem samarretes i cosetes, que per mi això no és una falta de respecte.
però considero que, i aquí soc un pèl carca, si tu estàs en exercició de les teves funcions, les has d'exhibir, però vale, ho accepto. Però és veritat que l'entrada ciutadana es canvia el to del Parlament. No és una crítica, és una realitat. Canvia el to del Parlament. A partir del 2006, hi ha un canvi en el paradigma del Parlament de Catalunya. A partir d'aquí, és veritat que crec que aquí hi ha un bascomunicant, i això és opinió, hi ha un bascomunicant entre el que ha passat en el futbol i el que ha passat a la política. El futbol s'ha bunkeritzat, és un xou mediàtic, però hem vist com...
Les rodes de premsa, les entrevistes... S'ha limitat moltíssim i s'ha apartat molt els periodistes dels jugadors i els entrenadors, i en canvi la política ha passat al revés. És a dir, s'han tornat molt més propers fins al punt que al xou mediàtic els agrada molt més. Què vull dir amb això? Que moltes vegades 220 caràcters de Twitter pesen més que un discurs al faristol. Que busques els 20 segons del Telenotícies, que busques... I això ho veiem amb molts diputats i diputades que ho fan. És veritat que el Parlament espalpa l'atenció. El Parlament és un termòmetre que va molt bé.
Va molt bé. Que això hagi passat amb la consellera, per l'on t'està indicant com de nerviós està el govern. Això és cert. Crec que al Parlament espanyol sempre hi ha hagut molta més tensió, molt més cops a les taules, molt més crits, molt més treure micròfons. De fet, aquesta setmana hem escoltat Alberto Muñez Feijó, que és un tema que també et volia comentar, en una comissió de control, no compareixença més aviat, d'una comissió d'investigació, perdoneu, no era de control, era d'investigació. Què ens hem trobat? Que es va tenir una enganxada bona amb Rufián, el Gabriel Rufián d'Esquerra Republicana.
I li va dir, Gabriel Dutrofian l'anava acusant de temes de la dana i tot això, i ell li va dir, si jo tingués responsabilitats de govern, vostè ja m'hauria dit assassí i hauria portat a l'hemicicle un tros de carril. I això no ho fa amb Óscar Puente, que és el ministre de l'Esports, que també està a l'ull de l'huracà. De fet, al ministre Puente li han demanat la dimissió, vàries vegades, ja, vàries vegades. El ministre s'ha enrocat de mala manera i això jo...
Aixeca una única reflexió. On està Pedro Sánchez? Aquesta resposta fa dues setmanes que no li tinc resposta. Perquè polula per allà, perquè fa coses, doncs parlarem del que ha fet aquesta setmana, però en aquesta crisi està absent. I això a mi ho sento molt, però si tu ets el president del govern espanyol i la crisi és la que és a dia d'avui, la teva obligació és estar aquí. I si et toca menjar-te el xavarrón i escoltar-te coses que no t'agraven, t'aguantes. Que per això ets el president del govern i per això és la teva obligació.
I evidentment l'oposició sucarà pa i farà tot el que hagi de fer. Però toca. Et toca. Perquè l'Oscar Fuentes està clar que està totalment desbordat. Està clar.
Però vaja, això, sí, tens raó, es palpen l'hemicicle aquestes coses, això no és així. Joel, sí, et sembla, anem avançant perquè tenim més temes i així que ens doni temps de tot. Marxem a parlar del Tribunal, et sembla? Sí, anem al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i després, si vols, anem a Pedro Sánchez, perquè sí que està a tendència aquesta setmana, a tendència internacional, et diria. Però el president Puigdemont torna a ser notícia perquè el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha declarat que és invàlid, que no és vàlid el que es va fer, que per tant,
Quan li van retirar, recordem, quan li van retirar la immunitat, el Parlament europeu, els diputats, eurodiputats, millor dit, europeus, tenen immunitat. Recordem que el president Puigdemont s'ha pogut moure lliurement per tot Europa, menys entrar a Espanya. Això és fort, eh? I ha passat. O sigui, ells s'han mogut pel tot arreu i no l'han pogut tocar enlloc, excepte Espanya. I amb la mateixa inviolabilitat. Què ha passat? Que quan li van retirar la immunitat, i de fet ha sigut movent bastant, però en alguns països potser no tant, ell això ho va portar al Tribunal de Justícia Europea.
en parlant del 2021, vull dir que ha plogut, han passat ja uns quants anys, però el Tribunal de Justícia li ha donat la raó a ell, per tant, plantufada en aquest cas contra l'estat espanyol, plantufada en aquest cas contra el Parlament Europeu, per retirar-li una immunitat que l'alt tribunal considera que havia de mantenir i havia de tenir. Per tant, aquí és una victòria política esclatant per part de l'expresident Puigdemont,
que l'hem sentit aquests dies, com ha tornat a sortir, i, evidentment, a part de parlar de Rodolies, perquè també ho ha fet, també ha tret pit i ha tornat a declarar la vulneració de drets que havia patit, perquè tot això, moltes coses, llegeixes, bé, un altre cop defecte, un altre... No, no, estem parlant de drets fonamentals, estem parlant d'inviolabilitat de diputats en l'exercici dels seus carres, estem parlant de l'acció del poble als seus representants, estem parlant de democràcia. Llavors, em sembla que és molt més profund...
que no pas un titular, un tuit o un el que sigui. És drets fonamentals. I amb els drets fonamentals no s'ha de jugar mai. És una cosa que és molt, molt important. Parlant de drets fonamentals, no em vull oblidar, i ja veus que sembla que em tingui com ganes de tornar a parlar del senyor Pedro Sánchez,
Endavant, endavant. President del govern espanyol. Saps qui ha parlat de Pedro Sánchez aquesta setmana? Elon Musk. Elon Musk. Ja torna a anar cap als Estats Units. Se m'escapa, no puc. La qüestió és què ha passat. Pedro Sánchez ha promès que provaran que els menors de 16 anys no puguin accedir a les xarxes socials. Una prohibició d'accés a les xarxes socials. Primera derivada. Com es fa això? I aquí ja tenim dubtes. Com es fa? Difícil de saber. Molt difícil de saber. I a partir d'aquí...
En què afecta? Com afecta? Què canviarà? Perquè és veritat que hi ha un corrent molt alt de països que s'estan apuntant a aquest carro, comencem per Austràlia, que ja ho té aprovat, però molts països europeus estan agafant aquest camí. És veritat que les xarxes socials no són el millor per certs adolescents ni nens. És veritat que l'accés a l'internet ha d'estar restringit. De la mateixa manera, i això és una crítica personal que faig, que penso que hi ha família que fa deixades de defuncions en això. Perquè tu demanes a l'administració que prohibeixi perquè no tens valor de fer-ho tu. I això és una crítica que faig a nivell personal.
És a dir, puc estar d'acord en què has de limitar-ho i puc estar d'acord en prohibicions, però crec que les primeres hauríem de començar a casa. I jo he escoltat una plataforma que proposa la prohibició, que són pares, i el seu argument és jo no puc prohibir-ho perquè la resta dels nens ho tenen. A mi, a casa meva, que la resta de nens ho tinguessin, els meus pares no els hi servien. Em deien la frase estrella d'aquella època, era i si ells es tiréssim per un pont, tu també ho faries, i aquí s'havia acabat la discussió. Mhm.
Per tant, crec que això, d'entrada, certes deixades existeix. A partir d'aquí les xarxes són el que són, hi ha molta desinformació i és veritat que condicionen massa, fins i tot. Llavors, és cert que els hi hem de limitar. Com es limita? Aquí tenim molts dubtes. Perquè Austràlia ha aprovat una sèrie de mesures, algunes s'han vulnerat. Per què? Doncs perquè ha fet la llei i ha fet la trampa, Daniel. Tu ho saps perfectament, i jo també. Tots els que hem estat joves sabem que tu pots intentar... Mira, de fet va explicar un noi australià que va dir...
Per entrar Snapchat em demano una foto de cara i el que he fet és agafar el meu germà gran de 20 anys. Dius, vale, ja ha entrat. Aquest ja ha entrat. Evidentment això no serà fàcil. Les xarxes han d'estar regulades? Sí, han d'estar regulades. Perquè s'estan dient barbaritats, s'estan traspassant límits i fins i tot s'entren al punt dels delictes. Recordem que hi ha gent que s'ha suïcidat a les xarxes socials, que s'ha autolesionat per les xarxes socials. Es produeixen delictes a les xarxes socials i per tant s'han de poder perseguir i costa perseguir-los. Per tant això s'ha de fer. La prohibició, primer com es fa?
I segon que implica, que crec que això encara és més difícil. Pedro Sánchez va anar molt més enllà quan va dir que a més a més es combatrà la desinformació. Desinformar és desinformar, això estem tots d'acord. Però també hi ha informació que no t'agrada. També hi ha opinions que són contràries a les teves. I jo puc dir A i tu pots dir B. I tu estàs convençut de B i jo estic convençut de A. Això es diu debat. I es diu opinió. Tu tens raó i jo no. Jo tinc raó per mi i tu tens raó per tu.
Llavors, a mi no pot venir algú a dir-me, si ho vaig des del respecte, sense faltar cap límit ni res de res, que jo no tinc raó i per tant jo he d'estar prohibit. No és veritat? Perquè jo puc pensar, m'ho invento, que el servei de rodalies és una bessura que s'hauria de fer tota nova. Aquesta és la meva opinió. I tu, en canvi, podries dir no, el que s'ha de fer és fer manteniment a les vies. Són dues opinions, sé que el tema és molt absurd, però són perfectament vàlides les dues. Ningú ha de dir quina és la bona. En tot cas, això es fa a les urnes, no? Es proposen opcions i les urnes decideixen el guanyador.
Però s'ha de vigilar. Elon Musk, evidentment, passat de voltes, li ha dit tirar a Pedro Sánchez i ha vingut a dir això, que ell controlarà les opinions. Per cert, el propietari de Telegram també s'ha mostrat de la mateixa corda que Elon Musk. I, per tant, també li ha titillat a Sánchez de dictador i censurador, d'on t'ho dir les paraules exactes. S'entra en un terreny perillós. És a dir, si per això volia separar la prohibició dels nens i nenes d'entrar a les xarxes, que no sé com fabricar, de com...
combatrem aquestes fake news i aquesta desinformació. Perquè ara em posaré al jardí que no tocaria, però jo he sentit fake news de tots els colors. És a dir, no he sentit de l'extrema dreta, de l'extrema centre, de l'extrema esquerra, no he sentit del Barça i del Madrid. Què vull dir? Que fake news n'hi ha per totes bandes. I que a vegades hi ha una notícia que no ha sortit. Jo recordo aquí que vaig portar la notícia de l'assassinat d'Irina Sarutska amb tu i no se n'havia parlat fora d'aquí. No era fake news, era veritat.
Però no se n'ha parlat. Llavors, no estic desinformant, estic explicant una cosa. Que tu pots estar d'acord amb mi o no, en aquest cas era una notícia. Però, vale, llavors, tornem al mateix. Qui és digne de dir que s'ha de dir que no? Jo considero que tu tens dret a opinar. Desinformar és una altra pel·lícula. Però tots sabem com funciona la informació i que si aquí, en lloc de posar-hi una A, hi posem un D, hi posem un part, la informació pot canviar una mica. Per tant, això, crec que serà un cavall de batalla important,
Crec que ens portarà debat parlamentari, segur, perquè això el Parlament se'n parlarà, el Congrés dels Diputats es tatxarà Sánchez de, segur, i serà Feijol que ho farà. Recordem que ja aquest debat va existir quan van intentar prohibir a Vito Quiles que entrés al peristol, al peristol de l'hemicicle, fer preguntes, perquè ell estava acreditat, és periodista... I aquí tornem als límits de... Jo possiblement hi ha algun periodista, no dirà el nom, que jo no li donaria mai una entrevista perquè em sembla un mentider.
i t'asseguro que no és Vito Quiles, que Vito Quiles també m'ho sembla, però no seria Vito Quiles de qui he parlat, seria del perfil contrari. Qui és més mentider? No ho sé, però està clar que totes les tendències existeixen, totes les tendències fan les seves funcions, i per tant, jutjar això a mi no em correspon, està clar, però és que crec que a l'executiu tampoc li correspon. Per això estan als tribunals, també, i si estan desinformant i si estan fent delictes. Per això dic que una cosa és controlar i l'altra és
si tu estàs cometent un delicte incidint algú perquè es suïcidi és un delicte si tu estàs injuriant algú això és un delicte ho hem de deixar aquí perquè ens queden pocs segons per les 12 però ens queda molt clar com està el panorama polític global i també el de casa nostra i ara anirem seguint de prop esperem que la setmana vinent amb més bones notícies pel que fa Rodalies una abraçada molt gran que vagi molt bé i bon cap de setmana adeu-siau
Adéu. I amb vosaltres us deixem amb els bolletins informatius. Tornem de seguida a una tercera hora de la Rambla. Fins ara. Bon dia, us informa Joan Botà.
Ha acabat sense acord una nova reunió entre els sindicats ferroviaris i el govern espanyol i, per tant, es manté la vaga de trens de la setmana que ve. Aquest matí s'ha fet la tercera trobada entre el ministre Oscar Puente i els representants sindicals per intentar negociar un acostament que permetés desconvocar l'aturada, però, de moment, no s'ha aconseguit. Tot i així, continuen els contactes. Sentiu Diego Martín, portaveu del sindicat de maquinistes CMAF. Las reuniones institucionales
derivan en reuniones técnicas, que son las que se están manteniendo y se mantendrán durante todo el fin de semana previsiblemente y lo que haga falta. Si es manté la vaga afectarà tots els serveis ferroviaris d'Espanya durant tres dies, dilluns, dimarts i dimecres. Els serveis mínims a Rodalies i Regionals seran de dos de cada tres trens habituals en hora punta i un de cada tres la resta de la jornada. A l'alta velocitat circularan un 73% dels trens.
Més notícies, Natàlia Ramon. Comencen a arribar als voltants de la seu del Departament d'Agricultura a Barcelona les diferents columnes de tractors organitzades per revolta pagèsa al gremi de la pagesia catalana. Tenen previst quedar-s'hi fins demà per mostrar el malestar del sector que reclama solucions a les seves demandes. Això dos anys després de la primera gran tracturada que van fer també a la capital catalana. Unitat mòbil al Departament. Mireia Sala, bon dia.
Bon dia. Estan arribant pagesos amb cotxes. De moment encara no hi ha cap tractor. Sí que hi ha, però, quatre furgonetes dels Mossos Antidisturbis i el lateral de la Gran Via tallat. Revolta Pagesa protesta perquè dos anys després de la Gran Tracturada encara tenen problemes de massa burocràcia i amb la fauna salvatge, dues de les principals reivindicacions que tenien aleshores. Però, a més, ara s'hi afegeix l'acord comercial de la Unió Europea amb els països de Mercosur, que s'ha de votar al Parlament Europeu i que diuen que farà entrar productes sense prou garanties sanitàries. Sofia Cabanes és una de les primeres pageses que ha arribat des de Cabanes amb
Hem de fer que els governs actuin. No quedi tot amb promeses, que normalment és farem, ens reunirem, veurem, i de moment riem de riem. Tant parlem del d'aquí com el de Madrid, com a Europa. És que ja va tot lligat, també. A primera hora del matí han sortit nou columnes de tractors i cotxes des de diferents punts del país. Entren a Barcelona per la Gran Via, els que hi venen del sud, i per la Meridiana, els carrers Aragó i Balmes, els que venen del centre i el nord de Catalunya. David Mendoza i Mireia Sala, Catalunya Ràdio, Barcelona.
La Comissió Europea amenaça de multar la xarxa social TikTok pel danç psicològic que genera el seu disseny addictiu. L'executiu comunitari considera il·legal que una plataforma mostri vídeos i fotos sense interrupcions amb l'objectiu d'atrapar els usuaris. Brussel·les, Bruno Fortea. Hola, bon dia.
Pas endavant de la Comissió Europea contra aquesta pràctica coneguda com a scroll infinit. Creu que genera addicció i que vulnera la llei europea de serveis digitals. Ho incorporen moltes xarxes socials, però Brussel·les considera que el disseny de TikTok és molt precis a l'hora d'atrapar l'usuari. En una investigació preliminar, conclou que TikTok ha menyspreat els riscos que això té per a la salut física i mental.
Ara, l'empresa xinesa té dret a defensar-se, però si els seus arguments no convencen les autoritats europees, la comissió amenaça de castigar TikTok amb una multa que podria arribar al 6% de la seva facturació global anual. Bruno Forte de Mires, Catalunya Ràdio Brussel·les.
Al Pakistan, almenys 15 persones han mort i 80 han resultat ferides en un atemptat suïcida en bomba. Els fets han passat en una mesquita xiïta de la capital, a Islamabad, durant les oracions de divendres. Cap grup ha reivindicat l'explosió, si bé altres atemptats recents contra els xiïtes s'han atribuït a la insurgència talibana al Pakistan. L'últim, el mes de novembre, va deixar 12 morts i 27 ferits. Els xiïtes són minoria al país i els talibans, que són sunnites,
els consideren heretges. La violència al Pakistan s'ha incrementat des del retorn dels talibans al poder a l'Afganistan el 2021.
Minut de silenci aquest migdia a Badalona. En recorda les tres persones mortes a l'ensorrament d'un edifici al carrer Canigó avui fa dos anys. De resultes del sinistre, desenes de famílies dels blocs del costat van haver de marxar de casa. Badalona, David Àngela. Bon dia. Veïns de l'illa del carrer Canigó han anat dipositant espelmes i rams de flors a l'entrada del número 9. El bloc es fondarà avui fa dos anys, a memòria de les tres víctimes mortals qui va fer. L'encarna, veïna d'aquest bloc, diu que comença a estar millor, però que avui el que volen és recordar aquells desapareguts.
Ya estoy un poquito mejor, pero nos hemos pasado todos muy mal, y hablando personalmente yo, me lo he pasado muy mal, noches sin dormir, bueno, con miedo, pero después de dos años, pues uno se relaja ya un poquito. Y hoy venimos a recordar a nuestros fallecidos. Mentrestant continua la incertesa sobre els 420 habitatges i 21 locals, encara ara, dos anys després, continuen apuntelats els resultes d'aquell sinistre. David Àngela, Catalunya, Ràdio Badalona.
Esports, Marcos García. Els equips masculí i femení del Barça i el Badrona Women sabran avui, a partir de la luna del migdia, quins seran els seus rivals a les semifinals de la Copa del Rei i de la Reina de Futbol. A la competició masculina, el conjunt blaugran es podria enfrontar amb Atletic Club, Real Societat o Atletic de Madrid. A la femenina, el Barça i el Badrona Women podrien jugar entre ells i també podrien enfrontar-se contra Atletic de Madrid o Tenerife.
El Barça acaba de preparar avui el partit de demà a la Lliga contra el Mallorca. Rafinha no s'entrena amb el grup. També avui passa pel quiròfan el porter del Girona Marc, André Terestegen, que té, recordeu, un trencament a l'esquiotibial de la cuixa esquerra. A l'Eurolliga de bàsquet, el Barça vol trencar la pista del Bascònia. La ratxa de quatre derrotes seguides. El Bascònia-Barça és a dos quarts de nou i el podreu seguir a l'app i al web de Catalunya Ràdio i la plataforma 3CAT.
I avui comencen oficialment els Jocs d'hivern de Milà Cortina d'en Pezzo. I tenim 11 esportistes catalans i catalanes i aquests Jocs duraran fins al 22 de febrer. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
La ciutadania ja pot sol·licitar clauers d'obertura dels contenidors intel·ligents a través de la web municipal, una nova eina que facilita l'ús dels sistemes de recollida selectiva. La mesura s'ha posat en marxa aquest mes de febrer i permet disposar d'una alternativa més còmode a les targetes físiques per accedir als contenidors de fracció orgànica i resta.
Els clauers funcionen exactament igual que les targetes i es vinculen al domicili, no a la persona, de la mateixa manera que l'ús de l'aplicació PicPaid. Cada llarg pot demanar un o dos clauers que permeten obrir els contenidors apropant el dispositiu al lector, esperant el senyal acústic i accionant el pedal o la palanca per dipositar els residus.
A través de la web app, les meves targetes, a més de sol·licitar els clauers, la ciutadania pot donar d'alta a noves targetes, gestionar les existents, consultar les obertures associades al domicili i administrar l'accés a l'aplicació BitPaid, centralitzant així tots els serveis relacionats amb els contenidors intel·ligents en una sola plataforma.
I pel que fa a esports, Sant Just impulsa el projecte Sant Just Esport, una iniciativa que defineix un model esportiu compartit, inclusiu i de qualitat, amb la participació de les entitats esportives locals, l'Ajuntament i altres agents vinculats a la promoció de l'activitat física. El projecte s'ha presentat aquest 2026 amb l'objectiu de coordinar esforços i establir una estratègia comuna pel desenvolupament de l'esport al municipi.
Sant Just Esport neix amb la voluntat de reforçar un esport basat en valors, adaptat a les necessitats de les persones en totes les edats i nivells de pràctica. El model aposta per garantir entorns esportius acollidors, favorables i inclusius que afavoreixin tant el creixement personal com el màxim rendiment esportiu, sempre d'acord amb les capacitats individuals i els objectius personals o d'equip.
La iniciativa posa el focus en valors com l'honestedat, la perseverança, la convivència, la solidaritat i la il·lusió i es desplegarà mitjançant objectius generals específics que es revisaran periòdicament. A més, el projecte vol fomentar sinergies i accions conjuntes entre els diferents agents implicats per millorar de manera continuada la qualitat de l'activitat física i l'esport a Sant Just.
I en educació, l'alumnat d'ESO de Sant Jus comença aquest mes de febrer una nova edició del projecte Connecta, un programa de diversificació curricular que té com a objectiu facilitar que els i les joves assoleixin les competències bàsiques de l'ESO, puguin obtenir el graduat en educació secundària i augmentin la seva motivació a través del contacte amb el món laboral.
El projecte combina la formació acadèmica amb pràctiques en empreses i serveis locals relacionats amb els interessos de l'alumnat. En aquesta edició, 12 nois i noies de l'Institut de Sant Jus i de l'Escola Madre Sacramento participen en el programa gràcies als convenis signats per l'Ajuntament amb el teixit econòmic del municipi.
Enguany col·laboren nou empreses, comerços i serveis de Sant Just. L'Escola Bressol Marrex, Promunça, Perruqueria Esperança, l'Escola Montseny, Gaudín Creanar, El Pàdel Sant Just, Perruqueria Níliem, Hospital Veterinari d'Esvern i Solidança, que acolliran l'alumnat durant el període de pràctiques.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'engestenca l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. Tengo un pensamiento que no me deja sola
A veces no siento que está ahí, pero me acompaña a dormir. Y cuando me despierto, suelo analizarlo. Aunque no sea bueno qué decir, siempre formará parte de mí. Tengo un sentimiento que no me deja sola.
Pero desde que te conocí y me dejaste entrar en el jardín de todo tu cerebro, este pensamiento se hizo muy pequeño y explotó y se transformó en toda esta canción.
Hoy siento que está pasando el día en que me doy cuenta de que me apetece estar toda la vida contigo y quiero hasta gritarlo. Y no, no quiero dártelo todo y así te sigan sobrando las ganas y nunca te canses de estar conmigo. Ahora que te tengo
Sé lo que es el miedo, pensando en que algún día acabará todo este nuevo mundo que me das. Pero no es el momento de pensar en esto, porque te dedico esta canción y quiero que sea grande y que hable de algo mejor.
Siento que está pasando el día en que me doy cuenta de que me apetece estar toda la vida contigo y quiero hasta gritarlo. Y no, no quiero dártelo todo y así te sigan sobrando las ganas y nunca te canses de estar.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Pensant per un moment, si jo ho repetiria. A pits molt sentim dolents, però només un poc cada dia.
No és per tant que tornaria a faltar. Desaparèixer sense avisar on no haver estat mai. Visc pensant que els dies bons han passat. I confio que els nostres no tornin mai.
Ja és el nostre.
Tete, omple amb la copa. Vull dos xoris, dos que ho moguin fins a sota. La tercera que no accepti una derrota. Dos a M i ja m'ha pujat la nota. La nota. Jo soy lo que le gusta.
i m'ho vallen totes les gates, i m'ho vallen totes les gates. Al dia que jo mori, bebé moriré pel teu body, serà dalt del body. Avui pinja el meu soci, te redi un bon repartori, al que tan amori.
Fins demà!
10 minuts per dos quarts d'una del migdia. Seguim aquí al magazín de matins de Ràdio Desbens, seguim a la Rambla, ja a punt de tancar el programa d'avui divendres amb ganes, no us ho negaré amb ganes, perquè arriba el cap de setmana i ja sabeu que aquí som molt fans del cap de setmana, tant la Mariona com jo, que ja us deia abans, que està ella allà...
pendent de la neu, que aquest cap de setmana marxa la neu. Jo no marxo la neu, em quedo sent just, però també moltes ganes de compartir aquests dies de solet i de companyia amb les nostres amistats, que sempre va bé. Res, ara sí, marxem cap a l'espai d'astrologia, perquè ja m'estic enredant jo molt, i la que xerra molt també és la nostra convidada, és l'Aranxa Limón. Aranxa, bon dia. Hola, bon dia. Com que xerro molt. Me voy por los cerros de Úbeda, que diuen en castellà.
Home, si ho puc fer amb companyia i m'agafes una mica el relleu, doncs millor, perquè jo porto dues hores xerrant i així tu també tens el teu moment, que ens encanta. Ah, doncs mira, també et dic que en un dia com el d'avui, oi? Dóna ganes d'obrir-se i d'estar més expressiu i més expansiu, no?
Semblava que no vindria mai el sol, però no ens hem de confiar perquè sembla que en uns dies tornem a tenir xàfags. Sí, sí, totalment, totalment. I com estan els astres, Aranxa? Doncs mira, aquests dies vivim un canvi de clima important a nivell estrològic. Com si el cel ens convidés primer a sentir i escoltar i després actuar amb responsabilitat i decisió.
Avui és dia 6, oi, de febrer? Sí, correcte. Justament avui Mercuri, que és un d'aquests planetes que van molt a prop del Sol, molt a prop de la Terra, que es mou més o menys tot a la vegada, avui entra a peixos, saltarà d'aquari i entra al darrer signe del zodiac. Quan el Sol també entri ja inaugurarem la temporada. Tots aquests amics que tenim peixos, que són una plaga, doncs tocarà als aniversaris de tots ells.
Però de moment és Mercuri, és el planeta que regeix la nostra manera de pensar, la nostra manera de sistematitzar la comprensió de la realitat i la nostra manera d'expressar-la, com ens comuniquem, com ens expressem, com ens vinculem amb els altres estarà posada marcat.
Doncs perquè la ment, d'alguna manera, deixa de funcionar d'una manera estrictament racional i lineal per passar un terreny més intuïtiu, més simbòlic i emocional. És a dir, que és un trànsit que afavoreix la creativitat, la inspiració i l'empatia, però que també, d'altra banda, pot portar...
certa confusió o certa manca de claredat, perquè les idees, ja està, no són sempre concretes, es tornen profundes, es tornen més difoses, més idealitzades, llavors pot ser que estiguem amb el cap una miqueta dissociat, una miqueta més esponjós, més hiperresonant, però també potser que ens veiem més divagats, més confosos, com que ens consta una mica més
aclarir-nos, per dir-ho d'alguna manera. I bueno, ja saps que aquí la temporada la inicien sempre els primers que fan el salt, d'un signe a l'altre, després darrere, dia darrere de dia, setmana darrere de setmana, doncs van caient també Venus, anirà caient el Sol, anirà caient Mart. Efectivament, uns dies després, el dia 10 de febrer,
també Venus entrarà a peixos. Llavors, ja sabeu que Venus és el signe que té a veure amb les relacions. Venus és aquell planeta que ens fa crear un camp electromagnètic respecte d'allò que tenim davant. Bé, sigui una persona, una acció, una cosa. Llavors, podem dir que allò t'agrada, allò t'atreu. Llavors, clar, quan Venus entra a peixos, Venus a peixos s'hi sent activitats.
perquè com bé no estic a veure amb allò que m'agrada, si jo a sobre estic amb un signe que em dissol com a ego, que em permet connectar amb estàncies superiors com la bellesa, com l'art, com l'espiritualitat, es pot dir que d'alguna manera el que passa és que suavitza l'ambient emocional i relacional, augmenta la sensibilitat en general, el romanticisme...
i la necessitat de connexió autèntica. A veure, podem sentir que les relacions d'alguna manera es viuen amb més idealisme, amb més compassió, que també és una paraula que entra molt dintre el camp semàntic de peixos, i amb un desig d'unió, però no només a nivell efectiu, sinó creatiu o espiritual. És com amb dissolc com a ésser dintre d'aquest vincle, no?
ja veus que comença a haver-hi com va impregnant-se l'ambient de tota aquesta atmosfera, ja trasses, ja comença a haver-hi trasses d'aquest ambient més peixos, i just un dia després, el dia 11 de febrer, Mercuri, que ja el teníem, havia saltat a peixos, comença a la seva fase d'ombra preretrógrada.
I això vol dir, em sembla que t'he comentat alguna vegada, la imatge de com els planetes, des del punt de vista de la Terra, que en teoria és el centre de tota la cosmovisió astrològica, clar, si el Sol fos el centre, tots els planetes fan una...
una òrbita ovalada normal. Però com el centre és la Terra, aquestes òrbites és com una... Saps una... A vegades un fil ferro quan l'intentes doblegar que et fa unes corbes i uns rinxos raros? Sí. És com si de sobte...
Aquests rinxols raros és el que percebem com retrogradacions. Llavors, el símil d'un pal, fer amb un pal un moviment circular contínuo amb una galleta amb aigua i anar fent voltes amb el pal i anar fent voltes, generes un moviment inercial amb cercles cap a la dreta tota l'estona que si de sobte t'atures i comences a fer-ho a la inversa, cap a l'esquerra, l'aigua esquitxa.
Doncs, diguem que aquest moment on Mercury es prepara per fer el canvi de direcció i tirar enrere, es viu perquè d'alguna manera comença a trepitjar els mateixos graus que acabava de fer. Es comença a retrogradar, fa un moonwalker, comença a tirar enrere. Llavors, es pot dir que hi ha temes, converses o decisions que apareixen ara,
i que poden requerir ser revisats durant les properes setmanes. És a dir, no és tant un moment de bloqueig, però sí d'observació i d'escolta atenta. Poden ressorgir temàtiques que hem de revisar amb aquest moviment de Mercuri que tira enrere.
I bueno, mentre tot això ens porta cap al món emocional i subtil de peixos, es produeix el dia 14 de febrer, el dia de Sant Valentí, un moviment de fons molt potent, perquè clar, és un d'aquests planetes que diem que s'hi està un any per canviar de signe, en aquest cas dos anys i mig, que és Saturn. I el teníem el greu 29, l'últim greu ja de peixos durant molt de temps. Havien estat atrogradant també, ara tiro enrere, ara tiro endavant...
ara avanço, ara no avanço, i llavors Neptune ja vam dir que va fer el salt
acabar àrees, farà un parell de setmanes, i ara, el dia 14 de febrer, definitivament Saturn també salta àrees. Aquest canvi marca l'inici d'un nou cicle de responsabilitat i maduresa, però aquesta vegada a través de l'acció. Saturn àrees ens demana garantia, lideratge personal i compromís amb allò que volem iniciar. És a dir, ja no es tracta d'esperar, sinó d'assumir decisions i sostenir-les
en constància, aquest centre. Doncs ara el que hem de fer és això, no?, prendre aquestes decisions i prolongar-les amb el temps, seria això més o menys? Bé, primer sentim, intuïm i connectem, que és aquesta possibilitat que ens ofereix tenir la ment tan alineada, no?, de sentir, d'intuir, de connectar, de sentir...
de sentir-nos a part d'un fluid més gran que nosaltres, i després toca actuar amb consciència i determinació. És un moment per escoltar el que es mou per dins, revisar com pensem i comuniquem i preparar-nos per fer passos trens cap endavant. És a dir, no és un temps de respostes immediates, però sí de molta honestedat interna. El que ara pot semblar difús serà allò que més endavant demanarà
agafar forma, demanar agafar estructura, demanar agafar acció. Clar, però tot això fins a quan s'allarga? Perquè hem de tenir en compte que parlaves d'aquest mercuri preretrógrat, arribarà en algun moment aquest mercuri retrógrat que sabem que és una època en la que, bé, doncs... Se'ns trenca tot, sí. S'ha de sensibilitat, no? Bàsicament el metodi de sogra el que ens fa és revisar.
Revisar coses. Mercuri posa el cap a mirar, a fer com... Saps quan has fet el treball que havies d'entrar a la uni o a l'institut o a l'escola i quan ja el tens tot fet et toca tornar a llegir-te'l i sempre trobes coses i maneres de millorar-lo? Sí.
Però oi que quan el revises sempre hi ha hagut un aprenentatge que has anat assolint només per aquest arribar al final del treball? Doncs el mires des d'una visió com més completa. Vaig assolir la pàgina final d'aquest treball i ara torno a mirar les primeres pàgines amb la consciència, amb el coneixement que em dona haver conegut el projecte rodó i complet i ara reviso de nou
allò previ que s'havia fet, allò previ que s'havia comunicat. Justament això és el que ens fa fer Mercuri Retro, una revisió amb una visió més completa, més sàvia, de temàtiques que s'havien, d'alguna manera, un comunicat expressat o solucionat d'una manera concreta per poder donar-hi aquesta pinzellada o aquest toc nou resultant d'haver ja assolit una fita final.
Sí? Llavors és un reescriure, és un reconsiderar, és un reexpressar, redefinir. Hi ha una feina aquí d'arrodonir una cosa que es va fer de primeres, d'una manera, amb un coneixement més profund.
Molt bé, doncs avui estem parlant amb l'aranxa limon a l'espai d'astrologia. Com fem cada divendres estem analitzant una mica els astres i el panorama que ens trobarem aquesta setmana. I bé, la veritat és que està tot bastant, diguéssim, sobre de la taula, podríem dir, aranxa. És a dir, tenim un panorama bastant complet.
Sí, bueno, sobretot sempre que entrem a aquests planetes de peixos el que es nota és o bé d'una banda molt de confusió, el cap molt embutat, com una sensació d'estar molt ambàvia. Peixos és el contrari del Capricorn o d'aquests planetes de Terra i el que estem és això, precisament amb els peus molt poc a la Terra. Però bueno, també d'altra banda ens permet fluir, ens permet...
sentir-nos lleugers, sentir-nos més part d'una comunitat que està per sobre la nostra, sentir més l'amor, la bellesa, la intuïció, estem molt espirituals, molt compassius, són moments d'aquests de veure vídeos de gossets que han estat descatats de la gossera i plorar amb ells, per exemple, i amb Venus, en teoria, ens hauria d'influir també en les relacions, aquesta vinguda de...
Però és veritat que Saturn, que té a veure amb els compromisos a llarg termini, que ve d'estar-sint molt de temps a peixos, ara ja vol actuar. Llavors, hi ha aquest recolzament, el Mercuri i Venus encara estan amb l'anaria de peixos, encara sostenint l'ideal que hem forjat des d'aquella veritat nostra intrínseca, i ja Saturn diu, vinga, que ho tinc clar, que ho tinc clar, que tinc clar cap a on vull anar, però ja em llenço.
Ara ja és el moment d'entrar en acció. I això és el que, d'alguna manera, Mercuri, tot i que entrarà retro, l'únic que ens farà és donar inputs o feedbacks, insights vàlids que podem anar millorant a mesura que agafa forma allò que volem executar i corporitzar amb aquest setor en quins aèries, que estarà en natura, a més a més, i que els dos tenen recorregut meravellós ara per aèries fent cosetes.
Parlaves de la influència, parlaves d'aquelles accions, d'aquells fets que aniran aconteixent aquests dies i que podem aprofitar aquesta benentesa també per agafar-ho, per agafar el vol aquestes oportunitats i caminar en pas ferm. Però, per altra banda, quines coses no hauríem de fer aquests dies? Mira, tot el que sigui somiar, si tenim clar que és un somni, va bé.
Llavors, ni idealitzar, ni deixar-nos atrapar per un wishful thinking massa optimista, ni tot allò que no tinc una contrapartida, diguéssim, sensata. Perquè al final parlem de sensatesa, parlem de baixada, de sentir que les coses siguin reals. És molt fàcil quedar-nos amb una projecció...
crear amb una Venus a peixos, idealitzar algú i pensar que t'estan enviant senyals, per exemple, quan potser no estàs sentint res, podria ser un cas molt típic. Llavors és no doni res per fet fins que no tinguis proves tangibles i reals de que allò que estàs creient veure és realment allò que tu vols.
perquè podria estar passant que apliquem tant aquestes ulleres de color rosa que ens permeten visualitzar allò que idealitzem, però després potser la veritat no és ben bé això el que està passant. Llavors, no deixar-nos portar per la fantasia, no confiar a Cegues amb qualsevol des d'aquest optimisme, des d'aquesta compassió tan meravellosa, sinó...
Està bé sentir la conversió, està bé ser confiat, està bé obrir-te als altres i el vincle, però tornem a dir-ho amb els peus a terra, no ens traguem la pildoreta a tota costa, només per la idea de sentir-nos...
connectats i inclosos. Llavors, en tots els àmbits és un moment molt propici per ser estafats, per ser enganyats, per estar molt empanats i que ens passin coses. Mira, a mi, sense anar més lluny, abans d'ahir, amb una benzinera, em van prendre el mòbil.
Mira, no vaig pensar, tampoc hi havia ningú, però pel que es veu ho tenia molt estudiat. Doncs hem d'anar amb cuidador amb aquest empane, amb aquesta situació d'estar com amb el cap en un altre lloc i hem d'anar amb una miqueta de cuidador perquè...
doncs podria passar que vingui la dosi de realitat per almenys ens ho esperem doncs Aranxa, ens ho apuntem ens ho apuntem a aquest empane ojo con el empane ojo con el empane sí, sí, que va sortir cara la broma però bé, ja us dic, a poc a poc haurem de passar per tot aquest impàs de peixos que és meravellós que ens deixa tots esponjosos, ressonants inflats d'amor còsmic universal, inflats de sentit
Però sí que és veritat que poc a poc després, cap al mar, ja els planetes entren a àries, que és quan ja comença també la primavera, que és quan comença l'acció, que és quan comencem a fer cosetes. Doncs, Aranxa, si et sembla, ho deixem aquí. La setmana que ve ampliem una mica més, però ens ha quedat bastant clar que la cosa va d'això, de canvis i d'anar amb pas ferm per la vida...
tenint en compte que tenim aquests empanes que aniran sorgint i que hem d'anar també revisant-los i estan atents. Exactament. I la setmana vinent ja ens tocarà parlar de la nova lunació, perquè ja sabem que cada mes tenim una lluna plena, que ja la van deixar enrere, i haurem de tenir llavors la lluna nova a peixos corresponent. I ja veurem tot aquest clima a peixos que ens ha ajudat a quins àscits i quines...
batalles, quines lluites ens ajudarà a enfocar. Perfecte, doncs divendres ho parlem. Molt bé, doncs bon cap de setmana. Adéu, adéu. I amb vosaltres fem una petita pausa per Escolta Bona Música aquí a Radio i Desvem, com sempre al 98.fm i tot seguit, doncs, parlarem de psicologia amb en David Fernández.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Gualden, Torreblanca. Descobreix-los i dóna suport al comerç local.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Els dimecres a les deu de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, amb 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Meneu gausats. Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dóna el web
sobre l'ús que farà de les vostres dades personals.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat.
I seguim al magazine de Matins de Radio Desbens, seguim a la Rambla, eres moment de parlar de psicologia, eres moment de parlar amb David Fernández. David, buenos días, ¿cómo estás? Muy buenos días, Dani. Muy bien. Bienvenido al programa. Muchas gracias. Arrancamos una semana más con este espacio de psicología y vamos a hablar hoy del síndrome del impostor. Efectivamente. ¿Por dónde quieres arrancar? Porque este me lo conozco bastante. Bueno, este es algo que muchos lo hemos vivido y de alguna manera, de una manera sutil, creo que casi todas las personas lo viven.
que va muy relacionado con la valoración que se hace uno de sí mismo. Y que muchas veces creemos que solo afecta a personas que tienen un nivel de valoración menor, pero es todo lo contrario. O sea, afecta a personas que incluso tienen autoestima y que tienen confianza. Pero tiene mucho que ver con...
Esa exigencia que tenemos nosotros a la hora de realizar las cosas y de entender que a lo mejor no lo estamos haciendo suficientemente bien o que cuando cometemos un error es básicamente porque no somos lo suficientemente buenos en lugar de tener en cuenta que a lo mejor en la vida cometemos errores cuando realmente hacemos las cosas. Todo aprendizaje conlleva errores.
Entonces, he sacado este tema porque es algo que afecta bastante a las personas a la hora de elaborar un proyecto, de tener un propósito, de hacer una carrera, ¿no?, donde realmente genera ansiedad, genera a veces incluso falta de confianza, falta de autoestima y me parece muy interesante, ¿no?
El hecho de hablar del síndrome del impostor nos remite directamente a estas personas que están haciendo una acción, están haciendo un trabajo, están llevando a cabo sus objetivos y creen que por el camino no lo están haciendo bien, porque sienten que a lo mejor el camino que han escogido es... A mí me pasa muchas veces, por ejemplo...
Mi camino es muy vocacional, pero en mi caso no es académico. Entonces tienes el síndrome este del impostor de decir, hombre, yo llevo desde bien pequeño haciendo radio, desde bien pequeño haciendo, pues eso, al final periodismo, pero sin ser periodista porque yo soy comunicador y siempre lo he dicho y yo no quiero ser algo que no está en un papel, ¿no? Pero claro, aquí también van los valores y la ética de cada uno, porque vemos muchos...
periodistas que no lo son tampoco y van de periodistas. Yo en este caso yo siempre muchas veces me dicen, ah, ¿por qué tú eres periodista? Y yo siempre corrigo, ¿no? Yo soy comunicador. Me dedico a la comunicación desde los 13 años y soy un apasionado. Pero esto también a veces juega un poco, pues como comentabas, el hecho este de sentirte que no estás en el sitio, ¿no? De que no estás del todo encajado y esto pues te hace sufrir muchas veces.
Claro, te hace sufrir porque te pones una expectativa a ti mismo sobre lo que deberías ser que a lo mejor no forma parte del momento actual donde estás. Yo creo que en el momento, fíjate qué bonito lo que comentas, con 13 años tenías una mirada hacia donde querías dirigirte, eso ya te hacía comunicador y serás lo que quieras ser porque eres muy joven, podrás ser lo que quieras.
Pero si te valoras en función de lo que tú crees que deberías de tener en este momento para tener toda la energía y toda la fuerza, ahí te estás equivocando. Porque realmente lo que eres es tu pasión, es cómo ves el mundo. Yo entiendo que antes...
Cuando en la antigüedad yo creo que Sócrates no sería un filósofo, sería un agricultor o sería una persona que habría hecho bien su trabajo para tener un...
un poderse mantener en la vida y luego eso le daría una facultad de pensar y de montar una escuela de pensamiento, pero no creo que estudiar una carrera, ¿no? Claro, sí, sí, sí, efectivamente es así. Y también nos fastidia mucho lo que piensan los demás, lo que dicen los demás de nosotros, que esto también yo creo que forma parte de esta ecuación del síndrome del impostor, que tú te sientes impostor porque muchas veces, pues, algún feedback...
alguna opinión que viene desde fuera le das demasiado peso, ¿no? Le das demasiado peso, le das más importancia que inclusive lo que tú llegas a pensar o lo que tú llegas a creer de lo que haces. A lo mejor tú cuando haces un proyecto, estás allí, ¿no?, trabajando en un proyecto, pensando, ostras, qué bien este proyecto, cómo va todo, como un tiro, como un cohete, tal...
Y de golpe de porrazo hay algún tropiezo por el camino que te hace pensar que a lo mejor no va tan bien como tú pensabas. Y dices, pues a lo mejor no sirvo para esto. Y aquí es donde creo que tenemos que intentar interiorizar con nuestro yo más dulce, con nuestro yo más positivo y entender que...
que esto es parte del camino y que no es que no seas lo suficientemente bueno, no es que seas lo suficiente válido o no, es que sencillamente pues las piedras en el camino van a estar, ¿no? Totalmente, y yo a veces me pregunto, ¿y si no fueran esas las pruebas que te hacen entender que ese es el camino correcto?
Entonces, yo he escuchado historias maravillosas, ¿no? Donde, por ejemplo, el propio de Vigeta explica que en su primer concierto solo hubo una persona, ¿no? Ajá. Podría decir, ostras, no soy suficientemente bueno, ¿no? O no ha venido mucha gente, ¿no? Pues no, parece ser que fue parte del camino para entender que a él le gustaba su profesión y aunque solo hubiera una persona, él iba a seguir, ¿no? Hacia adelante. Ajá.
Y para mí estamos en un camino de vida y dentro del camino de vida la confianza es hacia dónde me quiero dirigir, cuál es mi propósito, qué me gusta y eso es lo que te da fuerza. Más allá de cómo tú bien dices, lo que nos dicen desde fuera, las comparaciones que nosotros nos hacemos, lo que creemos que deberíamos ser y no sabemos...
la capacidad de sostener o no el halago. Bueno, no, es que mira, ha sido suerte o es que yo lo he hecho así. Son tantas cosas que hacen entender qué realmente somos nosotros y a qué nos queremos dedicar o a dónde nos queremos dirigir, ¿no? Sí, sí, totalmente, totalmente. Al final es un poco cúmulo de todo lo que venimos comentando en el espacio de hoy, que estamos hablando pues del síndrome del impostor
que afecta a muchísimas personas, afecta a muchísimos ámbitos. A mí me da la sensación que en el ámbito artístico de la comunicación, que es el que yo toco, está en auge. Es decir, hay mucha gente que sufre del síndrome del impostor y que esto puede afectar a eso, a tener pánico escénico cuando nunca lo has tenido, por ejemplo.
A mí me ha sucedido alguna vez, yo nunca he tenido pánico escénico y de repente delante de una conferencia, delante de una intervención que tuve que hacer una vez, pues tuve pánico escénico y me entró. Y un poco es por eso, por la sensación esta del síndrome del impostor, de ser...
tan perfeccionista de intentar llegar pues a máximos que a lo mejor en el momento en el que estás y en el peldaño en el que estás son inalcanzables, ¿no? Y a mí me pasa mucho y me pasa en directo y creo que es una cosa también interesante que es el hecho de sobrescucharnos, ¿no? Que muchas veces...
ponemos demasiado el foco en nosotros y nos escuchamos demasiado, analizamos demasiado lo que hacemos y lo que decimos. Totalmente. Y además, no solo eso, sino que además nos juzgamos. Claro. Porque si nos observáramos, aprenderíamos de todo lo que estamos observando o diciendo, pero en el momento que hay un juicio es cuando bien, mal, yo creo que todo en la vida, hoy eres muy bueno, Dani, pero de aquí 20 años serás mucho mejor.
Y así es la vida. O sea, es un camino de experiencia, ¿no? Con lo cual siempre que alguien, todas las personas que han tenido éxito han pasado por una primera vez, ¿no? Y un primer aprendizaje y un rodaje y una experiencia que les hace mejores, ¿no?
Sí, pero es curioso, ¿no? Porque, por ejemplo, al vino no se lo discutimos, ¿no? El vino, por ejemplo, cuando es más viejo, está más rico y es una cosa que es casi indiscutible, ¿no? En cambio, en las personas, es como que nos ponemos un poco más aquí ya en un terreno más pantanagoso, ¿no? En el hecho de, bueno, sí, en 20 años tal, pero yo quiero ser bueno ahora, ¿no? Porque yo ahora soy joven, porque yo ahora tengo la energía, porque yo ahora tengo no sé qué, y quiero tenerlo ya.
En cambio, en el vino no le ponemos prisa. Decimos, bueno, pues de aquí a 20 años ya lo abriremos, ¿no? El vino es una enseñanza de vida. Entonces hemos de aprender de él y entender que, bueno, la repetición, la experiencia, la vida te hace mejor, ¿no?
Y que de alguna manera, o sea, la voluntad, el mirar la vida con ese prisma de entender que lo que haces te gusta, eso ya es una ventaja total, ¿no? Totalmente, sí, sí, es así. ¿Tú te has encontrado en consulta con pacientes con síndrome del impostor o con que creían tenerlo?
Muchos, muchas personas. Es muy recurrente. No lo llaman así, ¿sabes? Está claro que se sienten sobrepasados en el trabajo, se sienten con desconfianza o cuando el jefe les llama la atención en lugar de defender la actividad que están haciendo pues se ponen muy nerviosos y creen que lo están haciendo mal. Es algo como muy común, ¿no? ¿Y qué es lo que les aconsejas para empezar?
Bueno, primero el entender que el error forma parte del camino, el entender que, como te he dicho a ti, que están aprendiendo, que no lo tienen que saber todo ya. Muchas veces las personas sufren una amonestación por parte del jefe de que no lo están haciendo bien, pero también a veces tienen que entender que las empresas buscan gente...
Donde quieren pagar poco y que realmente tengan todos los conocimientos. Todo se adquiere, ¿no? Cuando una persona cobra mucho más dinero también ofrece mucho más, ¿no? Y a veces lo que les hago es situarse en si realmente les gusta o no lo que están haciendo. A partir de ahí, esa es la fuerza que tienen que tener. Y tienen que entender que lo que hacen es legítimo para poder defenderlo, ¿no? Si no lo saben hacer más rápido es porque de alguna manera todavía no lo han aprendido y lo tienen que saber defender, ¿no?
Claro, es que también aquí entra un factor que creo que es importante, que es el hecho de que ahora estamos en un tiempo en el que todo se pide. Decíamos la inmediatez esta de querer ser buenos como el vino, pero sin estos 20 años de impasse. Pues es un poco esto lo que nos pasa en todos los círculos, que lo queremos todo ya. Queremos entrar en una empresa y sentirnos cómodos en el primer día.
Queremos estar ya en el segundo mes y el aumento de sueldo. Queremos tener a nuestro alcance X cosas. Queremos, queremos, queremos y lo queremos ya. Y esto también pasa en los trabajos. Entra una persona y queremos que el informe esté hecho ya. Queremos que no sé qué. Las exigencias que hay en los trabajos son abusivas en muchos casos. Totalmente.
Al final lo que hace esto es quemar al personal y hacer creer a una persona que a lo mejor no es válida cuando realmente lo que no es válido es el tempo. El tempo o incluso la persona como lo está pidiendo, el tono en el que estás exigiendo, con lo cual es ahí donde muchas veces se confunde ese síndrome del impostor, donde si una persona es exigente y la otra te exige, llega un momento en el que crees que eres incompetente, ¿no? De verdad.
Y cuando, a lo mejor, es lo que decíamos, cuando te preguntaba por los pacientes, que en algunos casos será gente que sí que tendrá el síndrome del impostor, pero en otros casos, en muchísimos, como tú comentabas ahora, será gente que lo ha confundido por otra cosa. Totalmente. Nadie viene por un síndrome del impostor a consulta o muy poca gente identificado viene por una crisis de ansiedad, por un ataque de pánico, por un agobio personal...
Por unos estemas en la cara, por un dolor de barriga, por un, ¿sabes? Por algo somático. Y a partir de ahí, pues, puede salir, ¿no? Que de fondo hay esto.
Totalmente, sí. Y al final yo creo que también lo más importante es detectar qué es lo que hay y poder poner la primera piedra, poder avanzar un poco y ser un poco más indulgentes con nosotros mismos. Creo que esto es importantísimo. También lo digo aquí en la antena porque de alguna forma también me entra algo a mí.
Porque a veces también me sucede, ¿no? Es aquello natural de decir la exigencia y al final es decir, bueno, paras, miras detenidamente todo lo que has hecho en los últimos meses y dices, madre mía.
Yo soy una persona, no soy un equipo de muchas, soy una persona sola, ¿no? Y estoy yo y estoy convencido que muchos oyentes se van a sentir interpelados, ¿no? Madre mía, es que se ha hecho mucha cosa, se ha hecho mucho camino, que a veces no somos conscientes de todo lo que llegamos a hacer y en qué condiciones lo llegamos a hacer, ¿no?
Hablábamos hace unos días y hoy hemos repetido el tema de rodalías, de la movilidad, la gente que va a trabajar ahora, que ya es de por sí una locura, una odisea poder llegar a sitio y poder llegar a tiempo con todo lo que estamos sufriendo en Cataluña en temas de movilidad. Yo creo que no nos damos cuenta de la importancia que tenemos en el sentido de que vemos problemas cotidianos, los solucionamos, trabajamos y llegamos y conseguimos
Y nos vamos a dormir con un montón de retos superados, ¿no? Totalmente. Y lo que a mí creo que hay que un poco equilibrar la balanza. Hay gente que te dice, no, yo me he hecho un cursillo de fin de semana y me he hecho coach. Sí, eso es cierto. También hay estos.
Y hay gente que se ha hecho cuatro másters y dice, ostras, yo no me atrevo porque si me entra un paciente que justamente yo no sé tratar, ¿no? Es como, bueno, hay que tener un término medio, ¿no? Totalmente, totalmente. Sí, sí, estoy de acuerdo. Pues lo tenemos que dejar aquí, David. Muchísimas gracias por el espacio de hoy. Gracias, David. Que vaya bien y la semana que viene más. Muy bien. Muchísimas gracias. Adiós. Y fins aquí, la Rambla de Abui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui divendres 6 de febrer del 2026. Soc Daniel Martínez, us he estat informant al llarg d'aquestes 3 hores de 10 a 1. Ha estat un plaer estar amb vosaltres. Hem parlat de notícies, hem parlat d'actualitat, d'efemèrides, del temps. També hem fet l'entrevista del dia i hem fet un repàs a l'actualitat política amb en Joel Raguant. També hem mirat els astres, hem mirat el cel amb l'aranja limon i hem tancat l'espai d'avui.
amb psicologia amb David Fernández, que hem parlat del síndrome de l'imposto. Nosaltres tornem dilluns, però demà teniu, com sempre, el resum de la Rambla al migdia, aquí, a Ràdio Desvent. Que siguin molt feliços. Bon cap de setmana.
Fins demà!