logo

La Rambla

Magazine de matinal amb Núria G. Alibau Magazine de matinal amb Núria G. Alibau

Transcribed podcasts: 403
Time transcribed: 41d 17h 18m 24s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les ones.
Bona tarda a Sant Just, passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui, dimarts 27 de juny.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magassin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores?
Doncs bé d'aquí i fins les 6 farem primer de tot la recomanació literària de la setmana
amb l'Arnau Consul, propietari de la llibreria Cal Llibreter de Sant Just.
Vindrà i ens recomanarà un llibre per llegir aquests dies.
d'estiu.
Després, tot seguit, també farem la secció de cuina i gastronomia
amb en Joan Targarona, propietari del restaurant Cuina Miracle d'aquí de Sant Just.
I també comentarem en aquesta primera hora els dies internacionals, mundials
i també les efemèrides que tenim avui, 27 de juny.
Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10,
i després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
trucarem en directe als dinamitzadors del Casal de Joves de Sant Just
per posar-nos al dia amb l'agenda d'activitats
de l'equipament juvenil de referència al poble.
Parlarem de la Tarda Gaming i del Team Fest que faran el 28 de juny
i també de com està anant aquest inici d'activitats i dels cursos d'estiu.
A continuació, i ja acabarem el programa, fent l'entrevista a la Juta Imen Kotter,
que és artista bevaresa, que fa estructures escultòriques
i que és una de les 7 participants a l'exposició El món ficció
que hi ha a la Sala Mercat de Sant Just.
Aquesta exposició és la cinquena mostra del gran projecte artístic Mons d'art contemporani
que comissarien la Laura Baringo i el Quim Déu.
Doncs bé, tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem!
Hola, sóc la Mireia Belmonte.
En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida.
Davant l'ICTUS, trucar ràpid al 112 és fonamental.
Si notes un canvi brusque en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos,
canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ICTUS, truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya
Fins demà!
Fins demà!
I amb aquestes notes que ens són ben familiars, anem a parar fins al carrer.
Bona vista davant de la llibreria que el llibre té i saludem el seu propietari, l'Arnau Consul.
Hola, Arnau, què tal? Bona tarda.
Molt bona tarda.
Sentim de fons aquest Aleluia de Jeff Buckley.
La versió de Jeff Buckley, de la famosíssima cançó de Leonard Cohen,
que en el fons parla de l'amor com una forma de fe,
o la fe com una forma d'amor, i en tot cas l'amor com una lluita,
i en tot cas allò de dir...
En fi, m'agrada sobretot la versió de Jeff Buckley,
primer perquè surt en el llibre.
Un dels protagonistes del llibre que vull parlar avui,
La patata de la gent tota l'estona,
i justament reforça el fet que sigui la de Jeff Buckley, no?
La cançó de la lletra és la mateixa,
però potser la manera de cantar-la,
la manera d'expressar la força de la veu rogallosa,
li dóna una empenta,
o fins i tot un significat diferent, no ho sé.
En tot cas, la novel·la és l'incendi,
publicat per més llibres d'una autora alemanya
que es diu Daniela Krien,
i probablement això,
l'incendi és una metàfora, un símbol de moltes coses,
dintre de la cultura occidental,
fins i tot podríem lligar-ho amb això,
amb la fe, amb l'amor, no?
I dintre del llibre també és significat diferents coses.
De fet, és un llibre ple de símbols,
tot i que no us espanteu ara.
És un llibre profund en moltes coses,
però és un llibre llegidoresíssim,
vull dir que es llegeix d'una tirada,
perquè t'enganxa molt a un total d'unes 200 pàgines.
Que és una novel·la?
És una novel·la que parla d'una història d'amor,
agafada en un moment molt particular de l'avió,
una parella ja d'avançar als 50 anys,
que ja té nets,
els fills han fet el seu camí,
tenen els primers nets,
i arriba un estiu,
i es planteja que tenen tres setmanes de vacances.
Un és professor universitària,
ella sí que altre,
o sigui, t'estem parlant d'una classe acomodada D,
i han llogat una caseta als Alps
per anar a passar, doncs això,
tres setmanes de vacances.
D'acord.
I ja intueixes per les primeres escenes
que hi ha una crisi,
vull dir, sí,
han fet tot el seu procés...
Crisi matrimonial.
...com a matrimoni,
i arriba en aquell moment
que potser es comencen a plantejar
que hi ha l'amor,
com deia aquell,
l'amor se'n va però ell es queda, no?
Oh.
Aquí la protagonista és més ella,
per tant,
seria l'amor,
se'n va i ella es queda.
D'acord.
Diguéssim que, a més a més,
vas veient que són persones molt diferents.
Sí.
I, de sobte,
a última hora, a més a més,
una trucada de la caseta
que havíeu llogat durant tres mesos,
doncs s'ha cremat.
Tres mesos?
Tres setmanes?
Tres setmanes, perdó.
La caseta que havíeu passat llogat
s'ha cremat,
i, per tant,
doncs ens sap greu,
però no podreu venir a...
Bé,
hem de refer a última hora un pla
i just els hi surt la possibilitat
d'anar a passar tres setmanes
a un altre lloc.
Uh-huh.
Una casa que,
d'entrada,
penses,
és la casa dels avis
o dels pares d'ella
i no és ben bé això.
És una casa d'una mena d'amics
molt propers,
pràcticament com uns tiets,
tot i que, en realitat,
no són família,
però és qui va criar-los amb ella
i, per tant,
és com anar a una casa familiar.
Per tant,
d'entrada,
dius,
bé,
el pla no era aquest.
Quan arriben a la casa,
en el fons,
no és que hagin de compartir
a habitatge amb aquests...
besavis,
per dir-ho així,
amb aquests avis,
perquè justament el que han fet
d'ells dos és marxar,
perquè el senyor ha tingut un ictus,
està en un hospital,
i, per tant,
ells han de fer càrrec
d'una granja.
Caram!
És allò de dir,
de sobte,
no és anar ben bé,
és en una casa idíl·lica,
no és als Alps,
és més aviat cap a una altra banda,
també en un lloc de muntanya,
en un lloc preciós,
però, de fet,
hi van una mica fer de masobers.
Una granja vol dir que...
No ha descansat, no?
No ha descansat del tot,
tot i que també...
Però, clar,
de sobte,
és anar com a un lloc familiar.
És com anar a una casa
on ja hi hem passat molts estius.
Estan sols,
s'han de fer càrrec dels animals,
tampoc és que siguin molts.
El problema no és aquesta càrrega,
sinó que, home,
si justament ja venia
una petita crisi,
no poden anar al lloc ideal,
han d'anar a un lloc
on hauran de treballar,
però, justament...
Tot es comença a torçar.
Tot es comença a torçar una mica.
I més quan...
A més, el llibre està dividit
allò per setmanes, no?
Hem dit que passen tres setmanes
i cada capítol
és un dia de la setmana
i, de sobte,
acaba una part segona setmana,
dilluns, dimarts, dimecres...
I és com si,
amb aquesta parella,
que arriba a ell una mica
penses que van a resoldre
el seu tema matrimonial
o a rebentar-lo del tot,
començaran a sortir
tots els secrets
que un guardi a l'altre
i, per tant,
serà una revisió de vida
molt interessant
i tampoc no vull avançar
a dins coses,
però és com que
aquesta estada
els anirà posant
a prova constantment
perquè primer rebran
la visita
de la seva filla
i els nets
i, de sobte,
allò serà una catàstrofe
en el sentit de dir
que els nens
són com un salvatger
i ells no acaben d'entendre
què està passant.
Hi ha una escena
que crec que és preciosa
preciosa en el sentit
de dir
que retraten molt bé
el que està passant.
Alguns ho veuran
com a diocat tendre
i altres diran
per què està passant.
Que és de dir
que, de sobte,
mig d'un sopar
els nens comencen
a tirar a menjar a terra
i un nen
al més petit
se'n va sota la taula
i comença a menjar
sota la taula.
Els avis,
els protagonistes,
aquest matrimoni
en revisió
es queden estorats.
La filla,
que ha vingut sense el marit
perquè també la seva banda
té les seves coses.
Al revés,
en comptes de renyar-lo
i de dir
escolta,
puja a taula
que el menjar
no estigui a terra,
li dóna el menjar
i diu
no,
no és que li agrada
menjar sota la taula.
I hem llegit
que no se'ls ha de
tallar les ales.
No diu tallar les ales
perquè si tenen
aquests esitjos
se'ls ha de fer complir.
Els pares se'ls ha de fer de tot.
Què ens està passant?
Amb aquestes escenes,
que crec que aquesta
és molt significativa,
s'estarà posant a sobre
de dir
què hem fet malament
com a pares
perquè la nostra filla
creixi així.
i aquesta és una
de les moltes proves
que els passarà.
Evidentment,
als animals
que estan cuidant
a algun li passarà
alguna cosa.
És molt significatiu
que un dels animals
que hem de cuinar
és una cigonya
que no vole.
Ja sabem
d'aquest símbol
la cigonya
i la cigonya
està allí.
Igual que hem de cuidar
una euga
i uns gatets,
doncs hi ha una cigonya
i dius
una cigonya.
Sí, sí.
Doncs és molt curiós.
Crec que és un llibre
preciós
i que analitza
molt a fons
el que és això,
el que és l'amor,
el que un a l'altre
es van explicant,
el per què l'amor
es refrede,
el per què hi ha persones
tan diferents
que malgrat tot
no poden deixar
d'estar unides
i d'alguna manera
també és això,
quan un dels personatges
va cantant constantment
aquest aleluia,
no és perquè sigui
que canti l'aleluia
que més a més
si teixi el pacle.
És allò de dir,
bueno,
és que al final l'amor,
passada la fogerada,
aquest incendi
que d'entrada
remet a la casa
que s'ha cremat
i que per tant,
l'incendi potser
és el que hi ha
entre el matrimoni,
l'incendi potser
és el que ens pensàvem
que era tots l'amor
al principi,
després l'amor
ja deixa de ser un foc
i és una cosa
que s'ha d'anar cuidant,
s'ha de cuidar
com si fos una cosa de fe,
com si fos allò
de dir una aleluia,
bé a dir la cançó
és,
bueno,
no és creure
que hi ha un Déu
més enllà
que ho jutja tot,
sinó és pencar cada dia,
no?
Sí, sí.
Crec que és un llibre preciós,
un llibre que a més a més...
Com va arribar
les teves mans
d'aquest llibre, Arnau?
Te'l va passar a l'editorial?
L'editorial ens el va passar,
a més és una...
Crec que la portada
crida molt l'atenció
perquè es veu una parella així
de fons...
Sí,
amb un incendi,
amb un incendi al cap
i de fons un paisatge idílic,
una caseta aquesta
que podríem dir
típica dels Alps
amb un paisatge de muntanya,
sí, sí.
Paisatge tot verd,
és a dir,
ideal,
una caseta que dius
ah, sí,
jo aquí també hi passaria l'estiu
i més sí,
de seguida veus
que hi ha un llac a prop,
s'hi van a banyar cada dia,
el llac és un lloc
on hi van
per separar-se l'un de l'altre
i de dir,
bona, necessito una zona de pau
on vaig al llac a banyar
i on és...
Per tant,
és un paisatge idílic
on acabaran sortint
molts secrets
i alguns dels que acumulen
ells al darrere
perquè, de fet,
aquesta noia
que és la protagonista
que està passant revisió
en aquest matrimoni
amb un professor,
un, per exemple,
un professor universitari
d'una escena molt curiosa
i que, per exemple,
lligui molt
amb les reivindicacions
d'aquesta setmana,
la setmana
de l'orgull.
Totalment.
Doncs ell és un professor
que ha tingut un dilema
a la classe
perquè
una noia,
una noia,
una tal Olivia P.
li diu que,
escolta,
tota aquesta revisió
que s'ha de dir
que és un professor de literatura,
que això
ha de revisar l'amor clàssic
i l'amor tan genèric
ja no és...
No és que no li digu
que sigui correcte
o ho volguem dir
jo no soc binària,
li cabe dient
al mitjà de classe.
I ell,
que és molt innocent tot,
li diu,
bueno, escolti,
senyora tal,
li diu senyora,
però per què en diu senyora
si li acabo de dir
que no soc binària?
Ara li diu,
bueno,
perquè és el que em posa
a la llista.
Això li provocarà
un escratge
que en diuen
a les xarxes socials
perquè, clar,
aquest professor
és un retrogradar i tal
i tu saps que no,
que és un tio
més aviat
innocent tot,
molt apagat,
que més aviat
el que li retreu
la seva dona,
que és la protagonista,
és que, home,
potser li caldria
una mica més de marxa
i no ser tan cerebral
i al contrari,
és algú absolutament cerebral
que ho llegeix tot,
que analitza tot
des de tots els costats
de banda,
en això són molt diferents
i justament té un problema
a la universitat
perquè, bueno,
a la llista hi posa
senyora,
doncs l'atractor
és senyora
i no s'adona
que al davant
aquesta olívia
que li està fent
aquest reclam
és algú
que està fent
el trànsit.
És trans.
Per tant,
doncs, bueno,
això li provoca
una suspensió
durant un temps
a la universitat,
li descansa,
a ser més d'aquestes
que tenen a veure
no tant amb el present
com en el passat
que tots dos arrosseguen,
van trofant aquest llibre
de sorpresa
i sobretot
es va convertent
en un gran retrat
de dir, sí,
d'aquest matrimoni,
de les crisis matrimonials,
de l'educació
que vam donar,
que estan donant
i que sembla que vingui
i sobretot
un retrat del món actual
que ells dos
comencen a veure
que ja no en tenen
fins al punt
que es plantegen
de dir,
home, vos,
amb el bé que estem
amb aquesta granja
aquí aïllada
cuidant aquests animals
inclús una mica estranys
perquè hi ha una cigonya
que no sabem què hi fa
però a la qual van a comprar
peixets congelats
a la peixateria del poble
perquè la tigua
tenen molta cura
doncs potser
ens hi podríem quedar
perquè realment
el món d'allà baix
d'allà baix referit
a la ciutat on viuen
viuen a Dresden
ja no l'acabem d'entendre
no és que ho formulem així
és per una cosa
que es va adonant
per tant és un llibre
l'incendi
és a molts nivells
és a nivell matrimonial
és la caseta del principi
amb els fills
és amb els fills
és fins i tot
la vida passada
que doncs
en aquesta casa
hi acabaran descobrint
alguns secrets
que potser expliquen
alguna cosa
de la mare
ja mort des del principi
d'aquesta protagonista
que és una mare
que no va tenir parella
coneguda
i que va tenir
de fet ella té una germana
però
no té pares diferents
i de fet ella
no sap qui és el pare
per tant
van sortint tots
de segrets
aquestes trames
també ajuden
a la lectura
a dir
jo vull saber
exactament el que
com ho vol saber
la protagonista
mentre es van analitzant
aquest món
que ells van veient
i dir
clar és que es crem
i nosaltres
ja no hi podem fer res
i és un llibre
que es pot llegir
allò fàcilment
és un llibre preciós
jo l'he llegit
aquest cap de setmana
és el proper club
de lectura
i em pensava
que dius
l'agafo ara
així estindré
tota la setmana
i me l'he pulit
molt ràpid
perquè és molt àgil
de lectura
la Daniela Krien
és autora també
i en català
li han traduït
un parell o tres de coses
un llibre
que es deia
La vall de Mulde
i després
un altre llibre
que es diu
Amor en cas d'emergència
tots publicats
per més llibres
n'hi havien publicat
un Empúries
fa més temps
algun dia
ens ho explicarem tot
i fins i tot
hi ha un altre tema
que es barreja
subtilment
en aquesta parella
que està revisant
la crisi
que està personal
del món
dels fills
la parella protagonista
la parella protagonista
és que tots dos
són el que en diuen
ousis
o sigui
ex
de l'est
perquè una cosa
que la Krien
fa molt bé
en la majoria
dels seus llibres
en aquest
surt sutilment
però en algun moment
surt
és allò de dir
com es van adaptant
fins i tot
ara que hagin passat
30 anys
gent que va néixer
a l'Alemanya de l'est
per tant
amb una manera
de pensar
amb una manera
de veure el món
amb un detall
que es deia
els supermercats
encara ni diuen cooperatives
perquè és
aquelles coses
que ni deien així
i no són capaços
de canviar-ho
com s'adonen
que aquest món
queda tan endarrere
que ells no s'acaben
d'adaptar
i com malgrat
que l'Alemanya de l'est
ja està del tot
des de l'any 89
que estan reunificats
hi ha algunes coses
que encara
no s'hi saben adaptar
del tot
i aleshores
també hi ha una certa
nostàlgia
potser no és nostàlgia
però sí cap a aquest sentit
de dir
cap a un passat
aquest passat
que teníem
i

molt bé
crec que és un tema
que val la pena
estàvem massa ocupats
amb el canvi de sistema
s'havien d'acostumar
a la nova forma
de pensar
aprendre-ho tot
de nou
guanyar diners
criar els fills
viatjar
tornar-se occidentals
adaptar-se
després els va caldre
aturar-se
posar-se en dubte
i refusar
el que havien inculcat
i replantejar-se
la seva manera
de pensar
la seva pròpia experiència
això no és tant
la parella
protagonista
que també
evidentment
han nascut
a l'Alemanya
de l'ESP
tot just
s'hi han fet
fins als adolescents
com sobretot
quan intenten
analitzar
els pares
i aquests
tiets
que els han deixat
la casa
de dir
clar
o fins i tot
com els fills
una de les discussions
que té la filla
aquesta
que deixa menys
els nens
sota taula
li diu
és que clar
com és que tu
no teniu
en propietat
una casa així
tots els pares
dels meus companys
els tenen
i clar
és clar
és que nosaltres
érem de l'est
i no ens vam plantejar
mai
tenir una propietat
i si han passat 30 anys
però no és la nostra manera
de fer i de viure
i veus com tot això
també els ha marcat
i l'incendi
d'alguna manera
també és
en aquest sentit
aquesta ideologia
que en algun moment
se'n va anar a l'aigua
perquè evidentment
en la qual van créixer
generacions i generacions
i això no es deixa
endarrere tan fàcilment
un llibre
excel·lent
en molts aspectes
i a més a més
que fa molt l'estiu
perquè això
són unes vacances
i tot el que les vacances
potser et permet fer
que és com que t'atures
també no
repensar una mica
exacte
l'incendi de la Daniela Criem
publica més llibres
atreviu-vos-hi
de debò
fantàstic
Arnau
ens fas 5 cèntims
de la Universitat
Sant Justenca
d'estiu de demà
perquè em sembla
que ve un historiador
efectivament
l'Àngel Casals
a qui devem
que fundés
la Universitat d'Estiu
això ja ho explicaré
més demà
però a banda
és algú que
és qui ha dissenyat
si ho tinc ben entès
la nova
les noves
el nou cicle
de les CES
de l'any que ve
aquestes excursions
temàtiques
que aquest any
ha estat en veu de dona
la de l'any que ve
té alguna cosa
a veure amb Història a Catalunya
i l'ha dissenyat
l'Àngel Casals
és un gran savi
més a més
és d'aquests
que dona gust
d'aquests professors
que dius
que no s'acabi la classe
que duri
perquè et va explicant
t'hi vas sumant anècdotes
i totes les anècdotes
t'aporten alguna cosa més
respecte d'allò
que t'ha vingut a dir
i demà
el que ens ve a dir
és a dir
els catalans
encara que no s'han li
durant molt temps
ens han agradat les armes
i vam crear una cosa
bastant única
que era el sometent
justament per lluitar
contra el fet
que tothom tenia armes
i tothom era
possible bandoler
i per tant
ens havien d'organitzar
i evidentment
tot això ha anat evolucionant
i ha acabat
amb els Mossos
d'Esquadra
per tant
la xerrada
és la primera
del que podríem anomenar
el cicle d'història
dintre la Universitat d'Estiu
i té això
serà del sometent
als Mossos
o podríem titular-la
una cosa més genera
com quan els catalans
anàvem armats
molt bé
doncs caldrà escoltar
l'Àngel Casals
sens dubte
val molt la pena
a les 8 del vespre
davant de
que el llibre té
així mateix
si el temps ho permet
que em sembla que sí
no han de venir
amb orinades
diria que no
diria que no
vinga Arnau
doncs que vagi molt bé
bona tarda
adeu
va i ara deixem
aquest tema que escoltàvem
de fons
al començar la secció
amb l'Arnau
d'en Jeff Buckley
aquesta versió seva
de l'Aleluia
L'Aleluia
Heard there was
a secret chord
that David played
and it pleased the Lord
but you don't really care
for music
do you
well it goes like this
the fourth
the fifth
the minor fall
and the major lift
the baffled king
composing
hallelujah
hallelujah
hallelujah
hallelujah
hallelujah
hallelujah
hallelujah
oh your faith was strong
but you needed proof
you saw her bathing
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit