La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
Ja em coneixeu, sóc la Núria García
i esteu a mi cada dia de dilluns a divendres
de 5 a 7 de la tarda
Què ens esperen les properes dues hores?
Doncs bé, d'aquí i fins les 6
Primer de tot, inaugurarem una nova secció
un nou espai aquí
amb la Sant Justenca jove col·laboradora
que comença avui
Lucía Fuentes
Ella ens porta a l'espai
a veure si ho tinc aquí
a Vida de Poble
Exactament
Ens acosta a la vida Sant Justenca
a partir de curiositats, anècdotes i entrevistes
Després, tot seguit
farem l'espai de mobilitat internacional
amb l'Aroa Carmona del Casal de Joves
Ella és la responsable del servei
i ens posarà el dia dels projectes
que s'estan duent a terme
o que es faran properament
com per exemple l'intercanvi juvenil a Geòrgia
Després, ja a segona hora de la Rambla
i a partir de les 6 i 10
després d'escoltar els butlletins informatius
de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern
farem l'espai de cuina
un altre cop amb en Joan Targarona
del restaurant Cuina Miracle
d'aquí de Sant Just
Ella ens explicarà les diferències
que hi ha entre la salsa romesco
i la salsa dels calçots
Després, tot seguit
també farem una entrevista a Nico Bassó
Ell és actor i també professor de teatre
d'aquí de Sant Just
Resulta que aquest cap de setmana
fa l'obra
l'obra Adessa Desconeguda
a l'Ateneu de Sant Just
tant el dia 21 com el dia 22 de gener
Parlarem amb ell una estoneta
Vinga va, tot això estarà de seguida
no marxeu que comencem
A la Rambla res s'atura
Vine, queda't i escolta'ns
Ara mateix són les 5 i 13 de la tarda
i donem la benvinguda a la Lucía Fuentes
aquí a Ràdio d'Esvern
Hola Lucía, què tal?
Bona tarda
Bon dia i bona hora a tots
Més ben dit, bona tarda
Com esteu?
Jo soc Lucía Fuentes
i benvinguts a Fem Vida al Poble
Doncs bé, com hem dit abans
la Lucía avui s'inaugura
s'estrena aquí a l'emissora local
ella és estudiant d'aquí de Sant Just
fa batxillerat
i bé, Lucía, què és el que ens portes avui?
Va, explica'ns una mica
Doncs mira, primer explico una mica
en què consisteix aquest nou espai
Vinga
És un espai dedicat a parlar de Sant Just
la seva història
els seus llocs d'interès
i a més, farem entrevistes
als comerços
o a gent que ha viscut aquest Sant Just
des de tota la seva vida
Molt bé
Així, doncs, conèixer una mica més
el poble on vivim
Sant Just, clar que sí
que a vegades aquí a Sant Just
tendim a marxar a Barcelona
perquè és el que ens queda més a prop
però també està bé conèixer el lloc on vivim
i saber les cosetes que s'hi fan
i també quitar-hi al nostre voltant
I és meravellós
Mira, no sé si sabeu
que el més antic que tenim aquí
és fins i tot del segle VIII abans de Cris
Del segle VIII?
Mare meva
És una resta del poblat iberi
que es diu Penya del Moro
Sí
Que està a dalt de la muntanya
No sé si s'ha anat mai
Doncs sí
Algun cop he anat d'excursió
a fer alguna sortideta així
A més, està super a l'abast de tothom
és una muntanya que és totalment assaquible
per si hi ha algú que ens estigui escoltant
que agafi informació
i que sí, sí
la Penya del Moro
Ho coneguíssim
Sí, i unes vistes precioses
de tot el baix
i una mica més
i una mica de Barcelona
no sé si tot
però bé
també una altra curiositat
és que Sant Just
no sempre s'ha dit Sant Just
Ah, no?
Abans es deia Villavirsa
i això ho sabem
perquè en el 2025 després
perdó
925 després de Cris
en un cartolari
del Sant Cugat del Vallès
un cartolari és un manuscrit
on escriuen
les propietats
de cada territori
us explicava
i nombrava
un nou territori
que havien adquirit
que li havien posat de nom
Villavirsa
i és molt curiós veure
com el nom va evolucionant
fins a dir-se Sant Just
com el coneixem avui en dia
doncs sí, la veritat
mira, hi ha una revista
aquí a Sant Just
que té un nom semblant
que es diu
la Vall de Verz
i Verz
Villavirce
bueno, es podria assimilar
així
crec que
no sé si Verz
té alguna cosa a veure
amb la natura
o amb algun tipus d'arbre
que es digui hivern
bueno, no ho sé
ja s'hauria d'investigar
s'hauria d'investigar
sí
sí, bueno
però és interessant
i a més
en aquella època
quan es deia Villavirce
Sant Just
era una terra de comptes
era una terra
on
els rics
de les ciutats
de Barcelona
construïen les seves cases
les seves segones
recidències
i va ser
fins amb Jaume I
en el segle XIII
que va augmentar
tots els conreus
i tota la demografia
i va
començar
el primer poblat
al redor de l'antic
on abans estava l'hostal Vei
no sé si sabeu
on és el carrer
del Raval de la Creu
sí, oi tant
sí, el carrer que segueix
del mercat
i creua
amb el carrer de la Creu
que hi ha fins i tot
una Creu
sí, sí, clar
la Creu
ara et dic
la Creu on està
sí, sí, ara
l'ubico
sí, doncs
el raó d'aquells carrers
va ser el primer
poblat
ostres, que fort
allà tenim els orígens
de Sant Just
més o menys
sí
caram
sí, sí
i a més
després
formàvem part
de Sant Cugat del Vallès
doncs després
vam passar a formar
part de Barcelona
en el segle XVIII
amb el decret
de Nova Planta
d'acord
aquest decret
el rei el va fer
per centralitzar
una mica més
tot Espanya
i li era molt més fàcil
governar
sobre el terreny espanyol
si les ciutats
ja estaven totes
molt més
agrupades
caram
sí
m'impressiona
això que has dit
que Sant Just
jo crec que cal parar-nos
en aquest punt
un momentet
que abans
era lloc
de segones residències
o sigui
que el que ara
estem aquí vivint
tranquil·lament
a cinc minuts
de Barcelona
per dir-ho així
amb cotxe
amb transport
una mica més
transport públic
però bé
abans
era
la gent
com que agafava
les maletes
de Barcelona
i marxava
cap a Sant Just
a fer la seva visiteta
o passar-se el seu cap de setmana
com qui ara
se'n va a la muntanya
el seu lloc
de tranquil·litat
clar
molt bé
sí
a més
és tan tranquil
i tan bonic
que transmet
home la tranquil·litat
jo crec que és una de les coses
que els veïns i veïnes
de Sant Just
més valora del poble
i molta gent
ve a viure aquí
també
precisament busquen això
una mica de tranquil·litat
estan sempre
al costat
de la gran ciutat
efectivament
i també cal dir
que Sant Just
era totalment agrícola
o sigui
el seu únic fons
d'economia
que tenien
eren els conreus
i això
perquè ho dic
perquè en 1860
va arribar
l'oidi
i la filoxera
l'oidi
era un fong
que tapava
la fulla
de la planta
i l'ofegava
i la filoxera
era una plaga
que foradava
les plantes
això
com a conseqüència
més gran
era que
es carregava
tots els conreus
llavors
els habitants
de Sant Just
que eren
només 944
persones
en comparació
com som ara
que som
17.494
hi ha molta diferència
doncs érem
super pocs
i
i es van quedar
sense ningun tipus
d'economia
sense ningun tipus
d'ingrés
llavors
el que tothom
va fer
va ser
entrar a Barcelona
que hi havia
molt més
tipus d'ingressos
o de guanyar diners
una altra forma
de guanyar-se la vida
suposo
sí
i a més
la gent rica
els comptes
anaven
augmentant
les cases
aquí a Sant Just
perquè s'enriquien
molt més
perquè hi havia
més gent
a les ciutats
ostres
mira
tot això
per el tema
de la filoxera
també
que es va carregar
tot el tema
de les produccions
agrícoles
sí
i Sant Just
anava a desaparèixer
i a ser només
un lloc
de gent
de segones residències
mira
fins que
van començar
a construir
més comerços
i serveis
perquè
la gent pogués
dedicar-se
a una altra cosa
que no fos
només
al Comreus
i així
tinguessin
unes altres sortides
i no necessitessin
anar fins a la ciutat
de Barcelona
clar
home
bona pensada
vinga
què ens dediquem
per poder-nos
treure les castanyes
al foc
va
sí
intel·ligent van ser
i fins al segle
al final del segle XIX
que també
van començar
a crear xarxes
d'esplai
cultura
política
i així
va ser una mica
com va
va sorgir
el poble
en si
de Sant Just
abans era simplement
el primer poblat
de gent
i ara
ja tenien
el seu ajuntament
la seva cultura
en comú
i això jo crec
que els va unificar
tots molt més
home
doncs sí
convertint-se
Sant Just
una mica més
ubicant-se més
en el mapa
que la gent
el pugui situar
una mica més
tot i que ara
jo conec
molta gent
que quan li dic
que visc
Sant Just
esvern
a Lucía
es queden
com un
ostres
no ho acaben
d'ubicar
li dius
a veure
a prop
d'Esplugues
a prop
de Sant Feliu
i diuen
home
sí
és que dius
home
com no pots
ubicar Sant Just
en el mapa
a mi em passa
un mateix
sempre que parlo
amb algú de Barcelona
sinó
perquè jo he vist
que Sant Just
on està això?
on?
fora de Barcelona
a prop de
ah vale
vale
és que era una mica així
sí
bueno
jo sempre els invitaré
a vindre
a un maco
que és
a un poble
bueno
en el segle XX
va anar creixent
la demografia
i tota la ciutat
i l'urbanisme
i van començar
construint
la Rambla
en Modulell
i tot el seu eixample
la Rambla
en Modulell
és la que creua
amb la carretera
d'Esplugues
però segueix
la Rambla
de Sant Just
cap a baix
vale
també es va construir
la barriada
del Sagrat Cor
que són totes
les cases
i els carrers
que estan
per baix
del Parador
sí
també es va crear
la Plana Pedrosa
tot aquell barri
per sobre
de Can Meli
i la Bonaigua
exactament
correcte
sí
i també es va crear
per últim
en aquesta dècada
Can Freixes
l'actual Casa de la Dona
vale
i on aquest any
es van fer els concerts
de la Festa Major
correcte
sí sí sí
mira com tu saps això
eh
pels concerts
de la Festa Major
clar que sí
home sí
i també
i també
bueno
no sé si el diràs
l'últim barri
el de Maslluí
aquest ja
és
bueno
el més nou
podríem dir
sí sí sí
aquest sà
bueno
al final ja
però és
és el més
el més
és l'últim
de l'últim
l'últim
l'últim
que ara vas a dir
sí
bueno
però bueno
amb el temps
ja
van a seguir
sí
i es va
es va construir
la Miranda
i tot
el barri
del redor
clar
que jo no sé
si primer va ser
l'escola
que es va dir
la Miranda
i després
bueno
les cases
que hi havia al voltant
es van dir
unificar com
el barri
de la Miranda
o potser
aquell barri
ja tenia
aquell nom
i a l'escola
li van posar
perquè ja hi havia
el barri
és veritat
perquè si no
això ho hauríem
d'investigar
que a vegades
les coses
agafen el nom
i dius
que és primer
per això
o per l'altre
bona pregunta
la qüestió
que es va crear
també
al barri
de la Miranda
sí
sí
i després
també
per la dècada
del 50-60
els pisos
del carrer nord
que és
tocant
la Maragall
que jo
ara també
els limita
amb esplugues
sí
de fet
allò
és un dels
extrems
de Sant Just
i justament
hi ha
el carrer
és el mateix
carrer nord
que poses
un pas
estàs
a la Mallola
per dir-ho així
i allò
ja és
pràcticament
territori explodent
i a l'altre
costat
és
de Sant Just
sí
sí
és un dels
límits
que
des que ho van
construir
ja ha sigut
limitat
esplugues
i Sant Just
sí
bé
i després
es va
es va construir
també
el barri
de Bell Soleig
les cases
per sobre
de la plaça
Molt Falcone
exactament
que jo a vegades
confonc
aquesta zona
la del barri
Bell Soleig
amb la que has dit
abans
la Plana Pedrosa
queda una mica
difuminat
pot ser
perquè
és el que queda
amunt de Can Mèl·lic
i la gent
ho ubica
i ho uneix
així tot junt
sí
més o menys
la plaça
la plaça
Mont Falcone
és la que divideix
una mica
els dos
però bueno
i després
es van anar
construint
les fàbriques
i doncs
amb les fàbriques
paral·lelment
els polígons
clar
que ara tenim dos
el sud-oest
que és el que està
tocant
a Maslluí
i després
el pont reixat
que és el que està
per sota
el Walden
és veritat
sí
aquests dos polígons
són els més
bueno
els que la gent té
de referència
d'aquí de Sant Just
sí
bueno
i la política
d'Espanya
va canviar
de monarquia
a república
però això va ser
abans de començar
a construir
tant com la Miranda
i
i pues
va haver uns
uns atacs
petits
perquè Sant Just
es va fer
un exèrcit
als seus veïns
els seus veïns
van formar un exèrcit
què dius?
sí
quan només érem
2.400
en aquell moment
2.400 habitants
i ja teníem
exèrcit a Sant Just
però ho van formar
ells mateixos
per defensar-se
de l'enemic
el més fàcil
que els hi hagués
sigut
hagués sigut
agafar
la seva família
anar-se a la ciutat
de Barcelona
les més grans
que eren les que
estaven més protegides
per l'exèrcit
però en lloc d'això
van defensar-se
ells mateixos
mira
bueno
exèrcit
posem exèrcit
entre cometes
per dir-ho d'alguna manera
grups que s'autodefensaven
més
que la gent no es pensi
aquí ara
que tenim problemes
amb l'Otan
ni res
simplement
això
grups de veïns
i veïnes
del poble
que es volien defensar
sí
però em sembla interessant
perquè
això que he dit
que abans
poder
el més fàcil
era anar-se a la ciutat
i defensar-se
ells mateixos
que uns altres
els defenguessin
a ells
però
fent això
no només es defensaven
a ells
sinó que a més
defensaven
els arrels
que havien estat
construint aquí
les seves parets
i a lo millor
també els veïns
de davant
que havien
conegut
i s'havien
fet amics
davant de tot
home és que deixar
el lloc
on un neix
i on un creix
és molt molt difícil
ho estem veient
ara també
amb les guerres
quan la gent
ha de marxar
o no només
amb les guerres
o també
per qüestions
mediambientals
que hi ha
desastres naturals
realment
és molt dur
haver de deixar
el lloc
on vius
i per això
la gent
no m'estranya
ferrissada
a defensar
el seu lloc
la seva llar
la seva família
els seus veïns
sí
em sembla molt bonic
molt de nosaltres
i
i doncs
bueno
així
amb els polígons
va anar creixent
tot
més gent
arribant
i visquer
per viure aquí
els nostres límits
es van anar creixent
fins ara
amb el Golden
i més caballau
fins i tot
també amb el Lluïc
és un mes nou
sí
i doncs
em sembla molt interessant
veure com
passa d'un caràcter
agrícola
totalment agrícola
a principis del segle
com ara actualment
és d'un caràcter
residencial
sí
la veritat és que
Sant Just té
bueno
té aquesta part
maca
per dir-ho així
que
inclús a vegades
pot jugar una mica
a la contra
perquè
al ser tan residencial
la gent potser
no fa
tanta vida
de poble
o potser falta
bueno
sí que n'hi ha
de gent que fa
via de poble
sí que n'hi ha
i n'hi ha bastanta
però bueno
n'hi ha una altra
que potser es queda
una mica més al marge
de les coses
que es fan
i això
però bueno
culturalment parlant
i a nivell d'activitats
però bueno
molt bé
doncs això
molt bé
Lucía
ha estat superbé
aquest primer espai
que ens has portat
ens has acostat
la història de Sant Just
des dels seus orígens
i pràcticament
fins al dia d'avui
que no és gens fàcil
passar tots aquests segles
que hem anat comentant
i la creació dels barris
i tot
Lucía
un plaer
haver-te conegut
i t'esperem
les properes setmanes
aquí també
a l'emissora
si et sembla
molt bé
moltes gràcies
doncs que vagi bé
i bona tarda
bona tarda
adeu Lucía
ens quedem escoltant
aquest tema
de piano
i xelo
canon en
de
canon en re
vaja
vaja
vaja
vaja
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A més a més, hi ha una gran varietat de sabors per escollir amb les crispetes.
N'hi ha de caramel, que són les típiques de colors, no?
També hi ha les més tradicionals, les que són de mantega.
Inclús també n'hi ha de sabor a formatge, a curry, a xocolata
i també sabor a barbacoa, ja com les patates, pràcticament.
De fet, s'estima que l'origen es remunta a principis de l'any 1500.
El blat de moro va ser cultivat per primera vegada a Mèxic,
extenent-se, posteriorment, cap al sud d'Iberoamèrica.
Els indis azteques i els peruans van incorporar el blat com a aliment bàsic,
utilitzant les crispetes també amb finalitats ceremonials.
Feien, per exemple, collars, feien adornaments,
també per invocar la pluja, inclús a la fertilitat.
El gra del blat de moro té una mena de pell externa,
que s'anomena pericarpi,
el qual és molt gruixuda i impermeable a la humitat.
Per altra banda, també conté una certa humitat en el seu nucli,
que està ple d'almidó.
I quan es calenta aquest gra, a uns 175 graus,
l'aigua que el conté es converteix en vapor,
generant fortes pressions i explosions internes.
d'això que el gra del blat de moro,
quan el calentem molt, molt, molt, per exemple,
quan el col·loquem en una paella o inclús també al microones,
acabi explotant i acabi donant les crispetes.
L'almidó que té a dins del gra s'infla i acaba, com hem dit, explotant.
També hem de dir que es refreden molt ràpidament,
un cop s'han calentat i prenen aquesta forma peculiar
de crispetes que estan les caracteritzant.
Parlem també dels beneficis que ofereixen les crispetes per la salut.
Per exemple, contenen vitamines del complex B i E.
També tenen més minerals i antioxidants que algunes fruites inclús.
Les crispetes també afavoreixen la digestió
i combaten els radicals lliures.
Són aptes per persones diabètiques intolerants al gluten.
I també sempre diuen que és millor consumir-les al natural
sense mantega ni colorants o sabors artificials.
Per tant, si esteu al cinema
i voleu mantenir una mica la silueta i cuidar-vos la línia,
escolliu sempre les que són naturals i no les que són de colors,
que sempre acaben portant una mica més, bastant més de sucre.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les parelles lingüístiques,
a v-xl.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
100 milions i mig de futurs.
Hem parlat del Dia Internacional de les Crispetes,
avui, 19 de gener, i comentem-ne les efemèrides,
aquestes cosetes que van passar tal dia com avui.
Per exemple, es va estrenar l'obra l'any 1907
de La Santa Espina,
amb un text d'Àngel Guimarà
i música d'Enric Morera,
al Teatre Principal de Barcelona.
També hem de dir que, tal dia com avui,
el 19 de gener del 2009,
es va fer la primera edició dels coneguts
Premis Gaudí del Cinema Català,
que, per cert, es celebren aquest proper
diumenge 22 de gener.
Després també tenim, per exemple,
altres cosetes.
es va estrenar a Roma l'any 1853
l'òpera Il Trovatore,
de Giuseppe Verdi.
També, tal dia com avui,
Indriagandi va ser escollida
la primera ministra del país a la Índia.
Això passava un 19 de gener del 1966.
Parlem d'aniversaris.
Persones que avui fan anys,
que avui seria el seu aniversari,
o que l'és, si encara estan vives.
Per exemple, al Barcelona, el 1919,
un 19 de gener, va néixer el poeta
Joan Brossa.
Poeta, també dramaturg i artista
plàstic català.
Avui també faria anys
el senyor James Watt,
que va néixer a Escòcia el 1736.
Ell va ser matemàtic,
enginyer i un dels inventors
de la màquina de vapor,
James Watt.
Avui també és l'aniversari,
bé, seria l'aniversari,
us celebraria Edgar Allan Poe,
que va néixer a Boston
el 1809,
escriptor de poesia, eh?
Novel·la, conte, relats curts,
famosíssim, Edgar Allan Poe.
Vinga, i acabem parlant de necrològiques.
Tal dia com avui va morir en Josep Trueta,
metge traumatòleg català,
de fer ja un hospital aquí a Catalunya,
que du el seu nom, Hospital Josep Trueta.
Doncs bé, va ser metge
i cirurgia català,
catedràtic d'ortopèdia a la Universitat d'Oxford
i membre del Consell Nacional Català.
Aquest metge reconegudíssim
va morir a Barcelona
el 1977.
També tal dia com avui
va morir Eric Buegeling,
filòsof polític,
va morir a Palo Alto el 1985.
També avui,
i amb aquesta necrològica,
acabarem aquesta secció.
Es va morir Heidi Lamar,
actiu,
actriu, productora
i també inventora.
Va morir als Estats Units
l'any 2000.
Escoltes la Rambla,
la vida s'enjustenca
a través de les zones.
Hola, sóc la Mireia Belmonte.
En la natació,
la velocitat és clau
i també ho és
per salvar una vida.
Davant l'ictus,
trucar ràpid al 112
és fonamental.
Si no tens un canvi brusque
en una persona,
com ara pèrdua de força
a una banda del cos,
canvis en la parla
o en l'angès de la cara,
truca ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ictus,
truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya.
Toc ara mateix
fer l'espai
de mobilitat internacional
i per això tenim el telèfon
a la persona encarregada
responsable del servei
des de l'Ajuntament de Sant Jús.
És l'Aroa Carmona.
Hola, l'Aroa.
Què tal?
Bona tarda.
Hola, Lúria.
Bona tarda.
Com esteu?
Bé, molt bé.
Feia dies, setmanes inclús,
també,
que no ens posàvem
el corrent
de tot el que està passant
de mobilitat internacional
aquí al poble.
És cert,
perquè a finals de novembre
i gairebé
fins a Nadal
vaig estar fent projectes fora,
vaig marxar fora,
després van venir els Nadals
i per això
s'ha allargat una mica més.
Llavors aquí estem
per explicar-nos
tot el que ha anat passant.
Clar que sí.
A veure,
sabem per l'agenda
perquè està notat
com a data especial
que hi ha la propera
sessió informativa
de l'intercanvi juvenil
que es farà a Geòrgia.
Sí, sí, sí.
És aquest divendres
a les set de la tarda
al Casal de Joves.
És oberta a tothom,
és gratuïta,
de fet convidem
a tots i totes,
encara que no ho tinguin
ben clar
si volen o no volen venir,
els convidem a venir,
perquè s'informin
una mica millor
i després prenguin
la decisió final
i explicarem
una mica més en detall
en què consistirà
aquest nou intercanvi juvenil
per menors d'edat.
Recordem que és per gent
de 13 a 17 anys
que tindrà lloc
a Geòrgia,
com bé has dit,
a l'època de Setmana Santa,
concretament de l'1
al 12 d'abril.
Molt bé,
que és quan també
els instituts tenen festa,
no?,
per poder-ho compaginar,
més o menys?
Sí, sí,
de fet,
agafa,
si no,
si no dic malament,
agafa un parell de dies
lectius,
però, bueno,
recordem que això
és un servei municipal
i nosaltres el que sempre fem
és que des de l'Ajuntament
ens posem en contacte
amb les direccions
als centres
per dir-los,
no?,
als joves que estan participant
i que,
òbviament,
no els penalitzin.
Quina temàtica,
Aroa,
recorda'ns,
és la d'aquest intercanvi?
Doncs mira,
el títol és
Pe Planet
i és Pe Planet
perquè,
d'una banda,
es tracta
l'emergència climàtica,
però ho fa
des d'una perspectiva
positiva
i fotogràfica.
Clar,
en anglès,
photography
també va en P,
positive
també va en P,
per això Pe Planet,
perquè el que volem fer
o el que volem
intentar treballar
és
una mirada
positiva,
no és que l'emergència climàtica
no hauria tingui
res de positiu,
no m'ho a veure,
vull dir,
tampoc anem a dir això,
però sí que volem
com utilitzar
aquesta mirada positiva
de totes les oportunitats
que nosaltres tenim
per treballar
aquest aspecte,
no?
O per aturar-lo
o per redirigir-lo,
doncs ho farem
a través de la fotografia,
a més a més,
serà com el nostre
element de treball
o eina de treball preferent.
I quins altres països,
a més a més,
a Geòrgia i a Espanya
també hi participen?
Doncs mira,
tenim d'una banda
a Geòrgia,
que és el nostre
país d'acollida,
i per tant
hi assistiran
deu joves
d'aquell país,
i d'una altra banda
Bèlgica.
Ja sabeu
que nosaltres
a la Setmana Santa
treballem molt
amb Bèlgica,
sempre tenim
un intercanvi
que coordinem
amb Bèlgica,
però normalment
el fem trilateral,
no?
És Bèlgica-Sanjos
i sempre busquem
un país més.
Doncs en aquest cas,
igual que va ser
l'any passat a Islàndia,
doncs aquest cas
és el mateix,
no?
Amb Bèlgica
i a Geòrgia,
que ens hem quedat
amb les ganes
de fer-lo l'any passat,
recordeu que al final
vam canviar per Islàndia,
llavors aquest any
hem tornat enrere
i hem dit
aquest any el podem fer,
les perspectives
són positives,
vull dir,
som-hi,
i això ho farem.
Que bé.
Després suposo
que hi haurà
un procés,
després d'aquesta
reunió informativa,
hi haurà un procés
com de preinscripció,
no?
Per saber
quins candidats,
hi ha perquè també
hi ha places limitades
per això, clar.
Sí, sí, sí, exacte.
Vull dir,
nosaltres
ho gestionem
d'aquesta manera,
fem la reunió informativa,
com hem dit
el divendres a les 7,
a partir d'aquesta hora,
a partir que acaba
la reunió informativa,
que durarà aproximadament
uns 30-45 minuts,
s'obren les inscripcions.
Les inscripcions
es fan a través
del web del Casal,
com s'està fent
la inscripció a cursos
o a sortides, etcètera,
d'un mateix sistema.
Llavors, allà,
els joves
o les famílies interessades
hauran d'omplir
un formulari,
preinscriure's,
i fins al dia,
espera que no t'ho
vull dir malament,
fins al dia 27
al matí,
direm l'hora exacta
a la reunió informativa,
els joves tindran
temps per presentar-me
al mail de mobilitat
una carta de motivació.
Una carta de motivació
que pot ser
en format carta
o pot ser
en format
vídeo,
pot ser en format
cançó...
Visca l'originalitat.
Sí, exacte.
Qualsevol
expressió,
qualsevol
metodologia,
diguéssim,
però que
ens expliqui
el per què
aquesta persona
vol participar
en aquest projecte,
que ens mostri
quina és
la seva motivació,
les seves ganes,
que és el que al final
compta més, no?
Llavors,
dia 27
de gener,
que és divendres,
el següent
farem la selecció
de participants
a través
del recomptar
d'apunts
de les inscripcions,
perquè cada
la selecció
té unes certes variables
que es poden trobar
a la web del casal,
a través de les quals
escollim els participants,
no?
Doncs si són a Sant Jús,
si es podien a Sant Jús,
si es fan activitats
al casal,
etcètera,
i, òbviament,
a través de la carta
de motivació
que ens presentin,
d'acord.
Llavors,
fem aquesta selecció,
se'ls comunica
a les persones
seleccionades
i se'ls dona
una setmana més
per acceptar
la seva participació
i presentar-nos
els altres
documents
que necessitem
i llavors aquí
ja tanquem
la selecció
i ja fem
la resposta de vols.
I, Aroa,
deixant de banda
una mica
l'intercanvi
jovenil a Giorgia,
que ja ens anirem
informant
en altres trucades
que també
anem fent.
Què més
s'està produint
ara pel que fa
a la mobilitat
internacional?
Bé, doncs,
tenim en marxa,
de fet,
des que va ser
aprovat el juliol,
va començar-se
a gestar,
o sigui,
a implementar-se,
perdó,
el setembre,
el projecte
de solidaritat
de la companyia
Maremeva,
que estan fent
activitats,
han fet activitats
del Casal
de Nadal
aquí i Casal,
estan preparant
altres actuacions,
doncs,
totes aquestes
accions
que estan fent
en part
estan subvencionades
per aquest projecte
de solidaritat
i encara durarà
fins al juny
de l'any que ve,
vull dir que
s'està duent
a terme, no?,
diferents activitats
d'aquest projecte.
S'està treballant
ara mateix
en la convocatòria
del 23 de febrer,
que és la primera
convocatòria
de l'any
per projectes
internacionals.
D'acord.
Què vol dir això?
Això vol dir
que és el dia
al límit
que tenim
les organitzacions
o serveis
que treballem
en aquest àmbit
per presentar
nous projectes.
D'acord.
D'acord.
Llavors,
a l'any
hi ha dues convocatòries.
Està una
el 23 de febrer
i una
el 4 d'octubre.
Aquestes són
les dues dates
que tenim
les organitzacions
que encara
no tenim
l'acreditació
que és una altra història
que si vols
ho deixem
per un altre
programa
perquè dona
molt de si.
Són les dues
opcions
que tenim
durant l'any
per presentar
projectes
a la comissió.
Llavors,
estem ara
treballant
amb diferents
partenariats
o amb diferents
grups
de socis
els propers
projectes
que volem
presentar
per aquesta data.
Molt bé.
Ja ens adelantaràs
també
en quins
són aquests
projectes
que esteu
treballant
i això.
Sí.
Ara,
també volia
preguntar-te
sobre l'intercanvi
a Alemanya
el Digital Head
Revolution.
Sí,
és veritat.
Ostres,
està passant.
Bé,
de fet,
acaba demà.
Demà és l'últim dia.
Bé,
avui és l'últim dia
de projecte
dels joves.
Avui ja fan
tota aquesta part
d'avaluació
i tancament
de projecte
i demà
ja tornen.
Demà és el dia
de tornada.
Doncs està anant
superbé.
Els joves
van marxar
el dia 10.
Són sis joves,
tres noies
i tres nois.
que estudien
a l'escola
de l'Antoni Algaró.
Sí.
Aquí de Sant Just.
És el primer cop
que aquestes persones
participen
en un projecte
d'aquest tipus
i la veritat
és que el feedback
que m'estan donant
és meravellós.
Tant ells
com els
com els
com els
trainers,
com els facilitadors
que estic en contacte
amb ells
perquè treballem
molt sovint
junts
per tant
ens coneixem molt
i també
estem tenint
un feedback
molt xulo.
Clar,
no us puc explicar
detallets
perquè encara no han tornat
i m'han fet
la renava d'avaluació
i m'han d'explicar
més coses
però
per les fotos
que estic veient,
per els comentaris
que m'estan fent,
bona experiència.
Estan passant
super.
D'acordem que això
és un intercanvi
alemanya
destinat
a joves
entre 18
i 30 anys
i que
és un intercanvi
juvenil
europeu
organitzat
pel casal
i
joves d'Alemanya
no sé si també
de Croàcia,
Itàlia,
Grècia,
Macedònia.
En total,
imagina't,
són sis o set
participants
per grup
i hi ha
un,
dos,
tres,
quatre,
cinc,
sis països,
doncs
gairebé
cinquanta persones
estan ara mateix
participant
i tot molt
mediterrani,
no?,
excepte
Alemanya
i Massària
del Nord.
Sí,
molt guai,
sí,
sí.
I recordem
que han estat,
bueno,
estan aquests deu dies
treballant temes
de salut mental,
barrejar també
amb altres coses
relacionades
amb les tecnologies,
no?,
amb temes de fotografia,
de disseny infogràfic,
amb les digital tools,
no?,
que es diuen
en anglès,
que són
amb totes aquestes
eines digitals
que estan
ara
a l'abast
de tothom,
doncs
treballant
tota aquesta temàtica
de salut mental,
efectivament.
I ho estan fent
de manera gratuïta,
completament,
perquè està subvencionada
per el programa
Erasmus Plus,
i doncs
amb la coordinació
d'aquesta organització
alemanya
en la que tant treballem,
que és
NatureCulture,
i la nostra
supervisió,
no?,
i acompanyament
des del Casal de Joves.
Aroam,
hi ha alguna altra coseta
que ens vulguis posar
al dia
o,
si et sembla,
comentem amb els oients
on poden trobar
tota aquesta informació,
si del servei
de mobilitat
d'aquí de l'Ajuntament
de Sant Just
té alguna manera
de contacte,
xaixa social...
Sí,
mira,
si diem contactes
perquè crec que
hem donat molta informació
i el que no vull
és que es perdi
com el més important
que hem dit avui,
que és aquesta reunió
informativa
per l'intercanvi
de menors
el proper dia,
bueno,
aquest proper divendres,
dia 20,
aquell Casal de Joves,
a les 7,
i si d'acord
a les properes sessions,
a les properes entrevistes
i us explico una mica
què tal
tot el que hem treballat
a Aruba,
aquesta illa del Carib
on el servei de mobilitat
va estar al novembre
i tots els projectes
que tenim entre mans.
Si et sembla,
Núria,
et sembla bé?
Em sembla molt bé.
Perfecte.
Vale,
doncs la informació
la poden trobar
o ve escrivint
al servei
al seu mail
que és
mobilitatinternacional
arroba
santjus.org
o ve trucant
al Casal de Joves
al 93
3
0
2
5
2
o venint
directament
al Casal de Joves
o escrivint
el mail
al Casal de Joves
al casal
arroba
santjus.cat
o al web
del Casal
que és
3
B
baixes dobles
casal
casaldejoves.com
Vull dir,
tot poden trobar
o a l'Instagram
a l'Instagram
de mobilitat
arroba
mobilitat
santjus
també poden trobar
tot a la info
o sigui que
tant Casal
com jo
en el servei
estem
oberts
estem a toper
molt bé
doncs Aroa
moltíssimes gràcies
per agafar-nos el telèfon
i res
queda pendent
la propera visita
del servei de mobilitat
d'aquí uns dies
molt bé
doncs gràcies a vosaltres
per trucar
vinga Aroa
un abraçada molt forta
adeu
que vagi bé
adeu igualment
chau
chau
...
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Faltan 5 minutets perquè toquin les 6 de la tarda, 5 minutets per connectar amb el butllet informatiu de Catalunya Ràdio i després amb el de Ràdio d'Esvern.
Comentem ara perquè aquest diumenge, dia 22 de gener, es celebren els Premis Gaudí, concretament la quinzena edició.
I no ho diem així perquè sí, seran uns Premis Gaudí amb un retoc Sant Justenc.
Hi haurà una olor d'una jove Sant Justenca que ha estat nominada, sí, sí, en aquests Premis Gaudí.
De qui es tracta? Doncs es tracta de Clara Aguilar i està nominada com a millor música original de la pel·lícula Suru.
Suru és un llarg metratge de ficció dramàtic dirigit per Miquel Gorrea amb la productora Nocturna Pictures, també l'Astor Media, Malmo Pictures i Irusión.
Està dirigida per Maika Sanz a nivell de producció i un guió de Miquel Gorrea i Francisco Kosterlitz.
Doncs bé, en aquest llarg metratge tenim que la Clara Aguilar Sant Justenca va fer la part de música i ha estat nominada.
Suru, a més a més, també està nominada en altres categories, per exemple, com a millor muntatge, també com a millor direcció artística.
També la tenim a veure com a millor pel·lícula nominada, de fet, la categoria principal per dir-ho així, millor pel·lícula,
Ajuntament, Suru, nominada amb el Carràs, el fred que crema i nosaltres no ens matàvem, no ens matàvem amb pistoles.
Doncs bé, apunta a aquesta pel·lícula i tenim una Sant Justenca que ja ha posat de part musical.
Aquest diumenge sabrem, doncs, si la Clara Aguilar s'emporta l'estatueta o no.
Per cert, tots els premis normalment tenen un premi d'homenatge.
Aquest any se li dona a Jaume Figueres, que té el Gaudí d'Honor 2023.
Ho va decidir així, doncs, la Junta Directiva de l'Acadèmia del Cinema Català.
La presidenta d'aquesta, bé, de l'Acadèmia és Judit Culell.
I, doncs bé, entre altres membres de la Junta, per exemple, tenim Eduard Sola, la Carla Simón o, per exemple, el Carlos Rios.
I han decidit, van acordant el seu dia, distingir a Jaume Figueres amb aquest premi d'honor,
que es diu Premi d'Honor Miquel Porter 2023.
És el màxim reconeixement, de fet, del cinema català.
I no només per la seva importància com a cronista de cinema,
a través de la qual ha contribuït, com pocs, a la generació de vocacions cinematogràfiques d'aquest país,
sinó també per la seva visió lliure i apassionada,
diuen com a programador i artífecs d'un circuit de cinemes,
sense la qual l'escola de Barcelona no hauria trobat on posar-se, ho han dit així.
Doncs, precisament per això, rebrà en Jaume Figueres aquest guardó honorífic.
Per qui vulgui saber una mica més de la figura de Jaume Figueres,
la seva trajectòria ha estat marcada pels 26 anys liderant el programa Cinema 3, de TV3,
en dues etapes.
La primera ho va fer fins l'any 96 i la segona fins l'any 2016.
El parèntesi va conduir a Jaume Figueres fins a Canal Plus,
on es va encarregar de les transmissions de la gala dels Òscars de Hollywood,
fent tàndem amb Anna García Sinyeriz,
amb qui també va copresentar el programa Magacinet.
Figueres també escrivia a la famosa revista Fotogrames, eh?
Va, que ara passarem a connectar amb Catalunya Ràdio i no marxeu, eh?
Perquè a partir de les 6 i 10 aquí seguim amb el magazín de tardes La Rambla.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Kilian Sabria.
Els sindicats de l'ensenyament mantenen la vaga per dimecres i dijous de la setmana que ve,
malgrat l'última reunió negociadora amb el departament USTEC.
El sindicat majoritari reconeix que s'ha fet un pas endavant a les converses,
però que encara no són suficients per acabar no fent la vaga.
I Holanda Segura és la secretària nacional d'USTEC.
Ha estat un pas endavant amb el que fins ara, doncs, se'ns havia anat proposant,
però igualment hem vingut aquí a demanar alguns elements més que considerem importants,
com seria, doncs, la negociació del calendari
i sobretot aquest compromís que també es blindi el juliol pel personal que estan treballant en els centres.
A la reunió, la secretària general de la Conselleria, Patrícia Gomà,
ha traslladat als sindicats que la Generalitat pagarà el complement d'antiguitat als 6 anys i no als 9,
a més de reduir en dues hores l'horari lectiu pel personal de més de 55 anys a partir del curs vinent.
Pel departament, aquestes millores suposen revertir totes les retallades.
Allò que durant 12 anys s'ha estat executant i que s'ha estat vivint com una reversió de drets,
com una pèrdua de drets, en un any i mig, dos anys,
hem aconseguit posar, doncs, fil i agulla en el tema
i tenir calendaritzat i tancar la reversió de totes les retallades.
Els sindicats, de tota manera, han demanat una nova reunió amb educació
abans de les mobilitzacions de la setmana que ve.
Notícies breus, Sergi Molero.
Pedro Sánchez agraeix a Pere Aragonès la seva presència avui
a l'inici de la cimera hispano-francesa de Barcelona
i el president de la Generalitat ha dit a Macron
que Catalunya vol ser un estat de ple dret a la Unió Europea.
Sánchez també ha destacat que la Constitució s'està complint a Catalunya
com a resposta a la manifestació que volia mostrar
que l'independentisme continua actiu.
Precisament, unes 30.000 persones, segons els organitzadors,
s'han concentrat a Montjuïc a la zona de les quatre columnes
i al llarg de l'avinguda Maria Cristina
per protestar contra l'estratègia del govern espanyol
de presentar aquesta trobada com una mostra que el procés s'ha acabat.
La Guàrdia Urbana, però, rebaixa dràsticament la xifra d'assistents
a les 6.500 persones.
Un dels moments que més decibels ha registrat
ha estat una xiulada i escridassada
al president d'Esquerra Republicana Oriol Junqueras.
En el seu discurs, després, des del Palau de la Generalitat,
el president Pere Aragonès ha tret ferro a aquesta situació.
Avui l'independentisme ha sortit del carrer
i ho ha fet d'una forma immensament majoritària,
amb actitud propositiva,
i crec que això és el que cal posar en valor
i no, doncs, el que són expressions minoritàries
que no representen el conjunt de l'independentisme.
L'FMI, el Fons Monetari Internacional,
calcula, creu, que l'economia espanyola evitarà la recessió.
Calcula, de fet, que el creixement de l'any passat
es va situar en el 5,2%, 6 dècimes més,
de la seva estimació inicial.
La millora ha estat conseqüència del bon comportament del turisme
i d'altres serveis que també han funcionat bé
i de l'augment de l'ocupació a nivells anteriors a la pandèmia.
Els advocats d'Eva Kaili,
una de les principals implicades en l'escàndol de suborns,
conegut com el Catergate, que afecta el Parlament Europeu,
han denunciat que l'exvicepresidenta de l'Eurocambra
ha patit un tracte vexatori a la presó.
Denuncien que entre l'11 i el 13 de gener
va estar durant 16 hores incomunicada
en una sala d'una comissaria passant fred
perquè no li van donar una segona manta.
A banda, es trobava malament per una menstruació molt abundant
i no va poder rentar-se.
Segons els lletrats, això es pot considerar
tortura i, textualment,
ho han qualificat d'actes de l'edat mitjana
que violen la Convenció Europea dels Drets Humans.
La fiscal acusa l'actor Alec Baldwin d'homicidi involuntari
en el cas de la mort a trets de Halina Hutchins
durant el rodatge de la pel·lícula Rust l'octubre del 2021.
Els càrrecs els ha presentat avui la Fiscalia de l'Estat de Nou Mèxic,
als Estats Units.
La fiscal eleva la mateixa acusació
contra l'encarregada de protocol de seguretat,
amb les armes del rodatge que eren de la seva atribució,
i ha acordat una acusació menor
d'ús negligent d'arma mortal
amb l'ajudant de direcció
que havia de lliurar la pistola a l'actor.
Esports, Marta García.
Ara comença la TDG,
on podreu seguir per la web i l'up de Catalunya Ràdio
el Barça-Madrid de la Supercopa Femenina de Futbol
que arrenca a dos quarts.
Les Blaugranes i gent amb este 11 titular.
Panyos a la porteria,
Lucie Brons, Irene Mapi i Rolfon Defensa
al mig del camp,
Walsh, Aitana Bonmatí i Patri,
i al davant,
Cernogorcevic,
Jaycee i Clàudia Pina.
A les 7 començarà la TDT
del Barça-Seuta de Copa,
eliminatòria de 8 anys de final
a partit únic a partir de les 8.
Més tard, a les 9,
Vilareal,
Madrid també en la Copa.
El Barça de bàsquet
juga en la pista del Baskònia
amb un recuperat Satoranski
en partit de l'Eurolliga.
Començarà a dos quarts de nou
i ho podreu seguir
per la transmissió de bàsquet
en la web i l'up de Catalunya Ràdio.
Ja és oficial
que Jan Sommer fitxa
pel Bayern de Múnich.
El porter fins ara
en el Borussia Monchek
Blackback firma
fins al 2027.
Espanya jugarà
contra Malàisia
als vuitens de final
del Mundial d'Oquerba.
Han acabat tercers de grup
després de Pedres de migdia
davant a Anglaterra
per 0 a 4.
Rafa Nadal
estarà entre 6 i 8 setmanes
de baixar
per una lesió
en el so esiliac
del maluc Esquerre.
És la musculatura
que permet la rotació
i flexió de la pelvis.
I Àlex Palou,
pilot del xip Ganassi
en la IndyCar
i reserva de Magdalena
en la Fórmula 1,
ha anunciat la creació
d'una escuderia
que durà el seu cognom
i competirà
en l'Eurocap 3,
una competició
de monoplaces
que s'estrena enguany
en el calendari internacional.
Fins aquí
les notícies.
A Catalunya Ràdio
tornem a celebrar
el Dia Mundial de la Ràdio
al teu costat.
El dilluns 13 de febrer...
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bona tarda,
us informa l'Ua López Ribas.
Reactivat el Pla Bencat
per un nou episodi
de Fort Ben Generalitzat,
aquest s'havia desactivat
aquest matí,
però davant la previsió
d'intensitat del fort vent
aquesta tarda nit
i matinada
s'ha decidit
tornar a activar l'alerta.
Les comarques
on es preveu
un major impacte
són la Noia,
l'Alcà,
el Baix Camp,
l'Alpenedès
i el Baix Penedès.
Tot i així,
el fenomen
serà generalitzat
arreu,
menys al nord del país,
amb cops de més
de 90 km per hora.
El vent
bufarà de component
nord i oest,
girant a component nord
de cara a la matinada.
La combinació
del vent i la neu
produirà el fenomen
del tor,
per la qual cosa
no és recomanable
fer activitats
d'alta muntanya.
La comarca del Baix Llobregat
activa l'alerta
per perillà
a partir d'ara
de les 6 de la tarda
i fins les 6 de la matinada
de demà.
Recordem a la ciutadania
que en episodis
de vents forts
no s'han de deixar
testos o altres objectes
no estàtics
a les façanes
i que també
cal vigilar
amb el mobiliari urbà,
l'arbrat
i tot allò
que el vent
pugui fer caure.
La campanya
nadalenca
cap infant sense joguina
recull 900 euros
que han permès
portar joguines
a més de 60 infants
de Sant Just d'Esvern.
Es podia col·laborar
amb aquesta campanya
comprant un val simbòlic
de 5 euros
en qualsevol
de les 15 botigues
participants.
La campanya
estava oberta
a la participació
i col·laboració
de la ciutadania
del 12 de desembre
al 2 de gener
per garantir
que arribessin
regals nous
i adequats
a les edats
dels infants
de famílies
en risc
d'exclusió social.
En anteriors edicions
s'han aconseguit
més de 1.200 euros
que sumats
a l'aportació municipal
permeten portar
aquesta joguina
a més de 60 infants
del municipi.
Aquest diumenge
se celebra
una festa
i plantada
de rosers
al Roserà
de Torreblanca.
Dins el cicle
d'activitats
d'espai públic
de l'AMB
se celebrarà
la festa
de les Roses
amb els amics
de les Roses
de Sant Feliu
de Llobregat.
Es convidarà
a gaudir
d'un itinerari
guiat
pel parc
de Torreblanca
i es finalitzarà
la jornada
amb una plantada
popular de roses.
També es podrà
participar
en un concurs
de dibuix
per a infants
sobre la rosa
i els rosers.
El punt
de trobada
és el roserà
del parc
de Torreblanca
a prop
de la porta
d'accés
per l'Avinguda
Generalitat.
És una activitat
totalment gratuïta
però per assistir-hi
és imprescindible
inscriure's
al correu electrònic
activitatsmetropolitanes
arroba bsn.cat
o trucant
de dilluns a divendres
a 10 del matí
a una del migdia
al telèfon
93-256-2220.
La inscripció
es tancarà demà
divendres
a la una del migdia.
I això és tot.
Tornem amb més informació
i tota l'actualitat
Sant Justenca
als Sant Just Notícies
de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes
que realitza
el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores
de Contes
de l'Associació
de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
La Justa
el magasin matinal
de Ràdio d'Esvern.
Cada matí
posa't al dia
amb l'actualitat
del nostre municipi.
Amb seccions de cultura,
història,
psicologia
i moltes més.
I a les 11 i quart
toca
l'entrevista del dia.
Perquè tot el que passa
a Sant Just
passa per La Justa.
De dilluns a divendres
de 10 a 1
en directe
a Ràdio d'Esvern.
Agafem les coses,
marxem fins
Cuina Miracle,
restaurant d'aquí de Sant Just,
i parlem amb en Joan Targarona.
Hola, Joan, què tal? Bona tarda.
Què tal? Bona tarda. Com anem?
Bé, molt bé.
Ja veiem calçots,
algunes parades del mercat,
comencem ja a olorar
aquesta salseta, eh?
Típica, el romesco.
Què tal per Cuina Miracle amb tot això?
Doncs, mira,
ara ja estem,
ja hem entrat
en producció
i en època.
Vull dir,
ja aquest cap de setmana
ja em vam vendre
uns quants
i la previsió,
doncs,
és vendre'n més
aquest cap de setmana.
De fet,
doncs, mira,
ja tinc uns clients,
doncs,
que ens han encarregat
crujos
i ja ens han encarregat
mils nens.
Vull dir que, bé,
de moment,
de moment,
anem bé.
Com a mínim,
aquesta no els haurem de cuinar,
que seria una feinada,
però, bueno,
nosaltres en cuinarem uns quants
per un temps de setmana
i sí que volia parlar-vos
una mica,
doncs,
una mica
del que és el calçot
i de plats
que podem fer
o com el cuinarem.
També parlar-vos una mica
de com faríem
la salsa de calçot
o la salsa típica
per menjar els calçots,
no?
El calçot és...
Que no és el mateix
que la salsa romesco,
no ens confonguem,
li diem...
Feu una salsa diferent,
eh, vosaltres?
És una mica diferent.
Una cosa és la salsa romesco,
i una altra cosa
és la salsa de calçots.
Per mi són
salses diferents,
no les hem de barratllar.
Per mi,
li diem salsa romesco
per dir-ho d'alguna manera,
per dir-ho d'una manera vulgar
o per referir-nos a una salsa,
però no és la mateixa salsa.
La salsa que s'utilitza
pels calçots
no és la mateixa
que una salsa romesco.
Quina és la diferència
que hi ha entre una i l'altra?
La salsa romesco
porta molt més vinagre
i
no porta,
potser no li posen tanta nyora,
etcètera,
i està més enfocada pel peix.
D'acord?
És enfocada pel peix.
I la salsa de calçots,
que s'acemna molt
a la salsa romesco,
doncs porta més nyora,
porta més picada,
més lleia vellana,
és una miqueta més,
té més textura,
és més espessa.
Més densa, no?
Més densa
i és el que diem nosaltres
salsa de calçots.
D'acord?
El que és la salsa de calçots.
Diríem romesco moltes vegades,
però per mi
és una...
És una rosa per mi.
Però bé,
cadascú també
s'ho manega
i s'ho diu
a la seva manera,
per tant,
escoltat-ho,
mentre ens entenguem,
no hi haurà problema.
O sigui,
que cadascú li digui com vulgui.
Pot ser que la salsa de calçot
sigui una mica més densa
perquè, de fet,
la salsa s'ha de quedar
impregnada en el calçot,
vull dir,
no pot relliscar, no?
Exacte.
Exacte.
I això també
és un compromís
a l'hora de fer la salsa,
que si vols
en parlem d'aquí un moment.
Primer,
us volia explicar una mica
el calçot,
que el calçot
és una ceba,
és una ceba
que és una ceba
de temporada,
que dura uns mesos,
comencem,
comencem,
potser ja
durant el mes de desembre
ja comencem
a trobar calçots,
encara són una miqueta primers,
i el mes de gener
ja comencem a entrar
en època de calçots,
que ja,
bueno,
són una miqueta més russuts
i realment valen més la pena.
Vale.
Molt bé.
Aleshores,
el calçot
es diu així,
doncs com ja he dit
moltes vegades
pel fet
que és una ceba
allargada
que s'aconsegueix
calçant-la,
o sigui,
quan a mesura
que va creixent la ceba
anem fent una muntanyeta
al seu voltant
i la anem calçant
doncs perquè creixi
ben llarga,
ben allargada,
i d'aquí ve el seu nom
i després doncs per cuinar-la
doncs tradicionalment
el que es fa
és a poc directe
es fa a poc directe
i que quedi
doncs ben negre
per fora,
val?
Vale.
Es torna banda i banda,
normalment
quan està una mica allà
torrat,
bàsicament negre,
doncs s'embolica
amb paper de diari
i amb aquesta embolicada
de paper de diari
s'acaba d'estovar,
s'acaba de coure,
diguéssim,
i s'acaba
i es manté
a més calent.
Val,
val,
molt bé.
Aleshores,
doncs,
bé,
només ens queda
pelar-lo,
sí,
tocar-lo amb la salseta
que vulguem,
la salsa de calçot
o si volem mullar-lo
amb el oli,
doncs també amb el oli,
etcètera,
i després doncs
menjar-lo,
val?
Normalment...
La manera de...
Digue'm-li.
No,
normalment les racions
per persona
aproximadament
òbviament dependrà
de la mida del calçot,
no?
Però de la mida estàndard
quants calçots
normalment,
per exemple,
a cuina Miraclefeu,
on poseu?
Nosaltres muntem uns paquets
que són uns 12 unitats,
potser algun paquetet
en té una o dues més
perquè de vegades
són una miqueta més prins,
però garantim
que com a mínim
n'hi hagi un 12
i més o menys
seria el que
menjaria una persona.
pot haver-hi
persones
pot haver-hi
persones
que
em mengin més,
val?
Però
inicialment
o principalment
més o menys
seria el que
menjaria
una persona,
val?
Tenir en compte
que després
menges carn,
menges alguna altra cosa,
que tradicionalment
no es fa que
amb la brasa,
m'ho calçot,
etcètera,
ara que potser
si només menges
calçots
i no menges
molta salsa
doncs
pots menjar
molts més.
Jo no sé,
fan campionats
de menjar
calçots
a ball,
etcètera,
i no sé
quin és el rècord
de...
Ara no ho sé
quin és el rècord
de la persona
que ha menjat
més calçots,
no?
Però suposo
que el secret
una mica és
que no sigui
massa gruixut
i no sucar-lo
amb massa salsa
perquè
al final
tota pipa.
Clar,
va sumant.
Doncs mira,
a banda de cuinar-los així
doncs com hem dit
diguéssim a foc directe
i que els fessin
ben negrets,
clar,
nosaltres per exemple
aquí a Cuina Miracle
no els fem
amb foc directe
sinó que els fem
al forn.
Queden també
molt torrats
però no queden
tan negres
i per tant
potser no els agrada
menjar-los
realment.
Potser és més agraït
perquè no tan brutes
tant els mans.
Mira, pot ser.
Sí que és veritat
que fets amb foc
doncs a veure,
al final
poden arribar
a agafar
més aquest gustet
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
també et diré
també et diré
que
fer els aliments
tan cremats
o tan sucarrimats
com fan els calçots
o com tradicionament
els fan els calçots
home
tampoc és bo
menjar-nos aquest cremat
aquest cremat
de fulla cremada
tampoc cal passar-se
tampoc és massa saludable
penseu que
estem
ingerint
massa
massa productes
nocius
quan ens mengem
alguna cosa cremada
per tant
bueno
el seu punt
però que no s'espremin
massa si pot ser
d'acord
i parlem
una miqueta
a banda de fer-los així
com
com us he dit
el foc
a veure després
si
els calçots
resulta que
els que ens han quedat
els podem acabar pelant
i podem fer una truita
de calçots
ah que bé
es poden reaprofitar
vaja
sí sí
els podem reaprofitar
els podem fer
rebossadets
i fregidets
per menjar el moment
podem fer
moltes
moltes coses
podem fer
una coca de verdures
on posar-hi
calçots
i botifarra
podem fer moltes opcions
clar
al cap i a la fi
no deixa de ser
com si fos una mena de ceba
no?
una furuita
o una verdura més
perdó
a la fi
no deixa de ser
una ceba
i
quan vencem els calçots
amb carn a la brasa
o els fem a la brasa
diguéssim
el secret
diguem-ne
no només és el calçot
sinó que el secret
és la salsa
és la salsa de calçots
d'acord?
així a grans trets
us explico una mica
doncs com fem nosaltres
aquí guinament
clar
la salsa de calçots
la salsa de calçots
porta
la nyora
porta a nyora
que l'estaldem
la nyora
és
un pavrot
sec
més petit
d'una classe
molt concreta
que
a l'estar sec
nosaltres el que fem
és bullir-lo amb aigua
i li traiem
tot el que és
la pròpia
carn
del pavrot
i després
això és el que posem
amb la salsa
juntament
amb picada
d'anella i avellana
amb pa torrat
amb aies calivat
una mica d'oli
i una miqueta
de vinagre
tot això
triturat
i integrat
tot junt
i
el que veiem abans
trobar
aquest compromís
de textura
perquè quan
mullem el calçot
doncs
quedi
la salsa
enganxada
però
que no ens costi
socar-lo
per una banda
perquè voldria dir
que la salsa
és massa espessa
o que quan el soquem
si aixequem
el calçot
i la salsa
doncs
ens reanem
massa líquida
i com
ajustem
aquesta textura
com ho feu
això
com ho fem
doncs
primera
amb més picada
d'anella o avellana
o amb més
o menys
pa torrat
d'acord
d'aquesta manera
doncs
podem aconseguir
més o menys textura
també
doncs
si veiem
ai no és que està
massa espess
doncs sempre
podem afegir
una miqueta més d'oli
o una mica més de vinagre
d'acord
que ens ha de passar
d'acord
i amb això
farem una salsa
molt
diguem
molt planera
i molt
bàlgica
seria l'anyona
l'all escalivat
tomàquet escalivat
picada d'anella i avellana
pa torrat
oli
i vinagre
i joan
a partir d'aquí
diguem
diguem
pot ser
que hi hagi gent
que quan us vingui a buscar
la ració de calçots
no?
de cap de setmana
o inclús entre setmana
que digui directament
no no
a mi posa'm més salsa
o posa'm només calçots
o posa'm només salsa
això ho feu també?
sí, sí, sí
o sigui
hi ha gent que només ens encarrega la salsa
només la salsa
hi ha gent que ens encarrega només els calçots
i hi ha gent que ens encarrega els calçots
i nosaltres considerem que en un paquet
ens té un gotet de salsa diguéssim
però hi ha gent que s'emporta un paquet
i em diu
no no
de salsa en volem més
perquè si no ens l'acabem amb els calçots
i ens la menjarem amb la cal
i ens la menjarem un altre dia
per menjar amb un altre plat
m'entens?
vull dir
ja de tot
ja de tot
així que és veritat que aquesta salsa
nosaltres la fem
la salsa
diguem
bàsica
i planera
diguem
l'essencial
a partir d'aquí
si nosaltres afegim
all cru
o una mica de
podem afegir una mica de picant
sí
amb gallena
gallena que sigui picant
doncs aleshores la podem transformar
en una salsa de calçots
picant
val?
val
a mi ja m'agrada
a mi ja m'agrada
però
tampoc no ens podem
passar
vull dir
encara que hi hagi algú que li agradi molt
clar
tampoc no podem
no podem passar
però bueno
que si hi ha algú a casa
doncs que li agrada molt
el picant
doncs tinguem més all
o
gallena
etcètera
i aleshores la transformem
en una salsa de calçots picants
no?
o fer en una mateixa
trobada
doncs
tres tipus de salses diferents
no?
això també ho podem fer
clar
i després
i després
interessant
també el que has dit
de reaprofitament
del cançot
que la gent no es preocupi
si potser en demana més
perquè és un producte
d'això
molt versatil
que es pot posar
com has dit
tant en pastissos de verdures
com en cremes
com en
no?
fer-ne truites
o fer
diferent
poden fer
moltíssims plats
la veritat
inclús
potser
utilitzar-la
com a
picadeta
i com a sofregit
de qualsevol plat
vull dir que al final
no deixa d'anar a fer
una ceba
que si a sobre
l'hem cuinat
llenya
o al forn
doncs
ens hem fet una cocció
molt
diguéssim
molt
suau
diguéssim
i a partir d'aquí
doncs
tallada
i
acabada
amb qualsevol
rostit
o bé
doncs
amb una truita
o bé
el calçot pelat
i rebussadet
amb un rebussat
a la romana
o etcètera
doncs
pot quedar
molt bé
i cruixent
i fet un moment
que a més a més
s'agraeix molt
perquè
se'l pots menjar
tot sencer
no has de pelar res
etcètera
no?
Clar
molt bé
doncs Joan
hem parlat dels calçots
hem parlat també
de la salsa
que l'acompanya
la salsa de calçots
quines diferències
hi ha
amb la salsa
de romesco
tradicionalment
mal associada
no?
i després també
com reaprofitar
els calçots
si quan fem
o en demà anem
doncs ens sobren
i el dia següent
també els podem aprofitar
doncs bé
suposo que tindreu feina
també aquests caps de setmana
de gener
febrer març
preparant comandes
i embolicant
calçots en paper de diari
sí
sí
ja tenim comandes
ja vull dir que
ja tenim una miqueta
de feineta
ara
ara no volíem començar
la temporada
fins que passessin les festes
i ara que ha passat
ja estem en plena
en plena moguda
de la calçot
molt bé
molt bé Joan
molt bé
doncs res més
que acabis de passar
bona tarda
fins la propera
vinga
moltes gràcies
adeu
adeu
i ara aquí a Ràdio
Desvernos
deixem amb un tema musical
concretament amb l'últim
que ha tret la cantant
Miley Cyrus
Bona tret la cantant
Bona tret la cantant
Bona tret la cantant
Bona tret la cantant
de la cantant
Bona tret la cantant
de l'yssa
Bona tret la cantant
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
en què la van felicitar.
Resulta que la persona més vella, fins a aquell moment,
amb 118 anys, que vivia en una residència a França, va morir.
I ara la residència Santa Maria d'Altura d'Olot
està celebrant la Maria que té aquest títol.
La Maria, que és filla d'un periodista natural de Pamplona,
va ser responsable de la revista Mercuri, el seu pare,
i també filla d'una barcelonina,
que va néixer el 4 de març del 1907 a Sant Francisco, als Estats Units,
on el seu pare havia anat per feina
després de passar la temporada a Mèxic.
També va viure a Nova Orleans, però va arribar a Catalunya de petita
i ha viscut a Barcelona, a Banyoles, a Girona, a Calonja,
també a Sant Antoni i també a Palol de Rabardit.
El 31 es va casar amb en Joan Moret,
un metge de llagostera, el gironès.
Als 113 anys, la Maria assegurava també 3
que de salut es trobava bé
amb les petites molèsties que tothom pot tenir
i agrair el tracte dels professionals
també de la residència on viu.
La Maria Abranyes ha estat testimoni
de la Primera i la Segona Guerra Mundial,
també de la Guerra Civil espanyola,
tal com recordava el 2019
en una entrevista a l'ACN,
l'Agència Catalana de Notícies.
De fet, el retorn a Catalunya
de la família quan ella tenia 7 anys
va ser el 1914,
en ple esclat de la Primera Gran Guerra
del segle XX.
En l'entrevista,
Baranyes encara recordava
el camí de tornada.
Diu,
vam arribar amb vaixell
i a causa de la guerra
Alemanya atacava al nord
i no podia estraveçar els mars nòrdics.
Vam haver d'anar
per les Açores i per Cuba.
La predecessora de Branyes
en el títol,
la monja Lucille Randon,
rebia el nom de Sort André
i va morir uns dies abans
del seu 119 aniversari.
L'agència France Press
diu que estan molt tristos
però que ella ho volia.
Diu,
el seu desitjament
era ajuntar-se
al seu estimat germà.
Per a ella
és un alliberament.
Va néixer l'11 de febrer del 1904
a Gart,
a França,
i no amagava un cert cansament
i volia retirar-se.
Diu,
el bon Déu no m'escolta,
lamentava.
Doncs bé,
estava cega
i anava en cadira de rodes.
Sempre apareixia
amb l'hàbit de monja,
també un mocador blau
sobre els cabells
i assegurava amb humor
que havia treballat
fins als 108 anys.
Un altre de les notícies
més llegides i comentades
fa referència al món tecnològic
i és que l'estat de WhatsApp
incorpora una nova opció,
les notes de veu.
Diu,
a més de fotos,
vídeos,
GIFs o textos,
els estats ja permeten
penjar àudios
de 30 segons
en l'última versió
beta d'Android.
Diu,
després de mesos
d'especulacions i proves,
WhatsApp ja ha començat
aplicar definitivament
la nova funcionalitat
que permet penjar
àudios als estats
i que ja està disponible
en la darrera versió beta
per a Android.
La funció permet gravar
i compartir notes de veu
a través dels estats,
tal com ho ha avançat
també
WAP Info.
Doncs bé,
s'assuma així
a les opcions ja existents
de pujar estats
amb fotos,
vídeos,
GIFs o textos
en un format hereu
de les conegudes,
entre cometes,
històries d'Amnatschat
o Instagram,
diu,
continguts curts
i que s'eliminen
automàticament
a cap de 24 hores.
De moment,
aquesta funció
està disponible
per a alguns
provadors
que hagin instal·lat
la versió beta
més recent
del Google Play Store,
encara que s'implementarà
per a més usuaris
les pròximes setmanes.
lliur,
molt bé,
gr
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La nova cap de mà que tinc!
Ui!
Ja et diré jo com ha arribat al càrrec aquesta!
Deixa'm estar pesat!
Ui! Ui!
Mira que exagerada!
Tia!
Que només t'he fet una broma!
Tampoc has d'estar bona!
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties!
Prou violències masclistes!
Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives!
No ho són!
No hi contribueixis!
Departament d'Igualtat i Feminisme, Generalitat de Catalunya!
M'he despertat d'aquest somni i em costa de creure.
Han passat 3 dies i tu ja no hi ets.
Quin estiuet més idil·lic i ara no et puc veure.
No pujaràs més fins que arribi l'hivern.
No sé prou bé com tornaràs si Barcelona t'haurà contaminat o no.
I acabem el programa d'avui parlant amb dos actors de teatre,
concretament amb el Nico Bassó i també amb en Lluís Sobrado.
Per què? Doncs bé, aquest cap de setmana els dos que formen la companyia Bassobrat
fan a l'Ateneu adreça desconeguda.
Els obrim als micros que ens en parlin millor ells mateixos.
Hola, què tal? Bona tarda els dos.
Bona tarda, què tal?
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Comencem pel principi parlant, si us sembla, una mica de l'obra.
Es contextualitza en l'època del nazisme.
Parlem d'adreça desconeguda.
Es va publicar l'any 38.
De què tracta aquesta obra?
Bé, doncs, l'obra representa que són dos amics nord-americans
i un és alemany i decideix tornar a la seva terra, a Alemanya.
però, clar, torna en ple any 32, on està creixent el nazisme i l'obra esdevé una conversa a través de correspondència.
O sigui, seguim les cartes que ens enviem, no?
D'acord.
Exacte.
Això mateix.
Es tracta d'una obra de teatre, estrenada l'any 38, com has dit, en la qual passa això.
A través d'aquest intercanvi de cartes es va veient com una amistat de dos amics molt forta, molt forta.
Doncs es veu que per l'època en què passa la cosa es va, diguem-ne, enrarint una mica.
Què heu fet per posar-vos en la pell dels vostres personatges?
És clar, és una època complexa, suposo que els personatges també els envolten circumstàncies diferents, no?
En què us heu basat cadascun per posar-vos en la pell?
Digues, digues.
Mira, a part que així teníem poc coneixement de què és el que passava als Estats Units en aquella època,
i llavors vam veure que també l'autora es va basar en històries que ella rebia.
Llavors el que vam fer va ser ràpidament veure quin personatge faria cada un.
En realitat ho vam tenir bastant clar, i vam mirar una mica de la informació de l'època,
en vídeos, reportatges, i més o menys vam anar agafant el context de exactament en quina època passa,
perquè això no passa durant plena Segona Guerra Mundial, sinó que passa uns anys abans.
que sí que la gent més o menys sap una mica què passava abans de la Segona Guerra Mundial,
però sobretot la gent, crec jo, sap el moment de la guerra, però clar, els passos previs,
tot el que va passar abans, què va portar a la Segona Guerra Mundial,
doncs això potser no està tan sabut en la cultura popular.
Llavors vam investigar una mica per aquí.
Exacte, és també l'època on Hitler arriba al poder.
i per què, no? A vegades no queda molt clar.
Havíeu treballat junts, abans, Nico i Lluís, d'adreça desconeguda,
amb l'obra El munte plats, no?, que també vau representar, si no vaig malament informada,
a la TANEU, a la sala cinquantenari, fa un parell d'anys, un parell o tres, el 2020.
Com us vau conèixer? Com va sorgir la idea de formar bassobrat? Expliqueu-nos-ho, va?
Bé, jo estudiava interpretació, el Lluís també havia estudiat interpretació i doblatge,
i ens coneixíem d'esplugues...
Una amiga comuna.
Exacte, una amiga comuna, i un bon dia, el Lluís va venir i amb...
Un bon dia vaig dir, Nico, que sé que també ets actor,
i dic, mira, i en aquest moment no ens coneixíem gaire, ens coneixíem una amiga,
però jo li vaig dir, tinc moltes ganes, fa anys que vull fer el munte plats de Harold Pinter,
i busco un actor, i de moment tenia un que podia, però finalment no,
i vaig dir, vols fer-la? S'ho va mirar una mica, i m'ha dit, endavant.
I això va fer que cada cop ens coneixíem més, cada cop més amics,
però vam tirar aquesta obra endavant, i jo em vaig treure una espina clavada
que portava de fa molts anys, i a partir d'aquí, doncs mira,
s'hi vam acabar contents, que aquí estem.
Home, doncs sí, suposo que no deuria ser fàcil, perquè era època Covid entre...
Una mica abans.
Una mica abans, vale.
De fet, vam fer...
Sí, no, perquè aquí a Sant Lluís...
vam estrenar el 2019 a l'octubre a l'Avenç,
i després vam fer un bolo al febrer del 2020.
I clar, tres setmanes després va venir el Covid, i ens va paralitzar bastant.
Exacte.
Aleshores va passar el temps, i jo...
Em va agradar molt fer el munte plats amb el Lluís,
i vaig dir, ostres, volem fer més coses.
I cap al gener, febrer del 2021, ara sí, en plena pandèmia,
li vaig dir, ostres, podríem fer una obra, i no sabíem molt bé.
Exacte.
Sabíem que fa, feia pocs mesos, l'havien fet el Joan Sàlvia,
i ja l'havien fet com a lectura dramatitzada.
Sí, sí, el grup de Teatre Junts, és veritat.
I vam llegir-nos el text, de fet, el Joan ens va deixar el llibre,
i vam veure que era un text espectacular, bastant potent.
Ens va encaixar.
Sí, sí, sí.
De fet, quan vam decidir dir...
Primer vam decidir que volíem tornar a fer una obra de Teatre Junts,
com diu el Nico,
i és veritat que no sabíem quina,
i ens vam deixar aconsellar,
i una amiga ens va dir, escolta, per què no feu aquesta?
i llavors, a partir d'aquí, com diu el Nico,
va aconseguir el text,
i ell en va dir,
no la llegim per separat,
quedem un dia,
i la llegim per primera vegada, en veu alta,
fent cadascú el personatge que volem que faci,
perquè sí que ja sabíem que hi havia aquests dos personatges.
I recordo aquell moment com molt especial,
perquè sabíem una mica de què anava l'obra,
però no ens l'havíem llegit,
i ja ens vam posar directament a llegir-la cadascú amb el seu paper,
i la veritat és que de la primera lectura ens va impactar tant
que vam dir, sí, aquesta.
Que fort.
Farem aquesta.
Molt bé.
I a més, no és el primer cop que la representeu, eh?
A Dressa Desconeguda, ja...
La vam estrenar a l'octubre, a l'Avens.
Exacte.
Una mica com el munteplats, també.
Exacte.
La vam fer primer a les plugues, a l'Avens,
i després la vam fer, com deies, aquí.
I ara, més o menys, els passos han estat els mateixos.
Quin va ser el feedback de quan la vau estrenar a l'Avens?
És a dir, el públic, quina resposta va tenir a...
Doncs, la veritat, la gent va sortir molt contenta,
molt agraïda,
va sortir tothom, bueno, bastant...
Com ho diria?
Que li havia tocat coses, remogut coses per dintre,
i la veritat és que era una obra...
Bé, el munteplats era una obra una mica més teatre de l'absurd
i aquesta obra és una mica més punyent
i ha sigut bastant un repte.
Ostres!
I estem bastant contents.
Aquesta obra, això que dius, té un sentit argumental més lineal,
més clar.
L'altra, doncs, és veritat, era més absurda,
era una mica més estranya.
Llavors, sabíem que per la força d'aquesta obra
ja suposàvem que a la gent els interessaria,
però és veritat que ens va sorprendre la reacció de la gent,
que realment ens va dir que els havia agradat molt,
que els havia arribat molt a dins,
i això ens va sorprendre gratament,
perquè nosaltres sabíem...
El text és bo.
El nostre, el text és bo, ho sabíem,
diuen que hem de fer molt malament perquè la gent no ho entengui.
Bueno, home, no, no, també...
Però no només ho van entendre, cosa que està molt bé,
però que a més a més el feedback, com dius, va ser molt bo.
La gent molt agraïda, els va sentir molt, molt sentit.
I com és això de treballar en parella,
que només hi hagi dues persones?
És fàcil?
Vull dir, quins reptes ho suposa?
Mira, permeteu que digui una cosa.
He que hem dit que el munteplats la vam fer fa dos anys,
doncs hem tardat dos anys en fer-ne una altra.
Precisament, un dels motius és aquest.
Una obra, dos personatges,
la major part del temps l'hem dedicat a memoritzar el text.
Clar, home, és que...
Perquè, clar, és un text...
Sou dos.
Exacte, hem d'omplir aquesta hora i quart, aproximadament,
que dura nosaltres dos sols.
Així que, sobretot, hi ha una gran feina prèvia de memoritzar el text.
Però, clar, també com que no tenim cap director...
Clar, és que és això, no?
L'altre veu com ho fa l'altre i li dona feedback i li diu quatre coses
i llavors, recíprocament, ens hem anat dirigint l'una a l'altra.
Vale.
I us és fàcil trobar obres o, bueno, o, sí, peces que només hi hagin...
Perquè, clar, s'ha d'emotllar bastant, no?
Vull dir, dos personatges masculins, en principi...
Llavors, no sé, això no suposa un perill per futurs treballs o obres que vulgueu fer?
O esteu oberts a agafar-m'hi junts?
Sí, la veritat és que tampoc ens ho hem plantejat gaire.
Senzillament, de moment, després de la primera experiència amb el munteplats,
vam tenir clar que volíem tornar a fer una obra junts i sols, és veritat.
Però no descartem més possibilitats, com no descartem tornar a fer-ne una altra sols.
No és una cosa que, ara mateix, no és una cosa que haguem mirat gaire, penso jo.
Exacte, no ens tanquem portes.
Sí que és veritat que és difícil trobar una obra de teatre de dos personatges masculins, com has dit,
sense el problema del copyright i d'on ho vaig a buscar i si puc fotocopiar-ho, no?
Llavors, ens vam veure una mica abocats i vam decidir que la millor opció era aquesta obra.
I teniu pensat portar-la a altres municipis, a altres teatres, a moure-la una mica més, no?
Perquè darrere la feina que hi ha després de tant de temps, a vegades penses,
ostres, i representar-la dos o tres cops per tota la feinada que hi ha hagut,
a vegades és com, sap greu, no? Bueno, no ho sé.
La nostra idea, sí, és moure-la tant com puguem, sobretot pel Bas Llobregat,
i si hi hagués la possibilitat de fer-ho a Barcelona, nosaltres encantats, sí, sí.
Però, bueno, sabem que les coses estan difícils, però de totes maneres,
sí que és veritat que hi ha molta feina darrere,
però quan sents els aplaudiments del públic, oi, estimant Lluís,
llavors tots els problemes se'n van de com a lliure voltant.
No, tens raó que voldríem si hi hagués la possibilitat de fer-la més,
perquè és veritat, perquè dedicar-li tant de temps,
i després, doncs, si ho fem poques vegades,
doncs, clar, és com si has fet una feina molt gran que de sobte s'acaba,
i ara què? Sí que ho voldríem fer-ho més, intentarem.
Perquè és difícil dedicar, com ha dit el Nikon, no?
La realitat és la que és i és difícil, i això...
Com està ara una mica el panorama a nivell dels actors, actrius?
Hi ha molts actors que estan xungos, per dir-ho així.
Com està ara? Vull dir, la gent es pot...
La majoria d'actors no es poden dedicar només a això, no?
Ho combineu amb altres feines?
Mira, jo recordo d'època d'abans de la pandèmia,
no sé de quin any parlo, de la dècada del 10 al 20, eh?
Que vaig llegir un dia que només el 8% dels actors i actrius
a l'estat espanyol viuen exclusivament d'actuar.
al 8%. Això passava en època prepandèmica.
Ara sembla que la cosa comença a revifar, és veritat que cada cop
es fan més coses i tot plegat, però vull dir que ja era una mica complicat abans.
Clar, sí, sí.
Exacte. O sense anar més lluny, el director de l'associació d'actors,
l'Àlex Casanovas, es va veure obligat a fer de cambre.
I per mi, l'Àlex Casanovas estava quasi cada dia a TV3
i del 95 al 2000 tenia feina gairebé cada setmana.
I és veritat això que diuen que a Madrid hi ha més teatre que a Barcelona?
Sí, sí, sí. Si a Madrid hi ha...
Què passa a les sales a Barcelona?
Suposo que tenen moltes més dificultats en quant a subvencions de l'estat.
Perquè, per exemple, si hi ha 300 teatres a Madrid, a Barcelona hi ha...
100, 150.
100, 150 i...
Però perquè han de tancar molts, no, també?
Han de tancar i no els hi són rentables, i fer caixa,
i assistència de públic acceptable, i, bueno, moltes coses.
I al jovent també li costa molt anar al teatre
perquè no ens enganyem, és car anar al teatre.
Home, hi ha obres grans posades en escena que sí que són molt cares.
Un musical d'aquests, bueno, menys de 30 euros segur que no et surt l'entrada.
Exacte. I amb coses de petit format,
d'acord? Però normalment
a la gent li costa en el teatre.
Ho entenem.
Sí. I l'altre tema, l'idioma, el català.
Fer teatre en català, també escoltàvem pels mitjans que...
Ara hi ha molts teatres a Barcelona
que no aposten pel teatre en català,
sinó que es passen més a castellà.
Com ho veieu vosaltres?
S'ha d'apostar pel teatre en català?
És una cosa semblant al tema de les plataformes, eh?
En streaming, que per què Netflix no aposta en català?
Bueno.
Nosaltres som catalans i volem apostar pel català sempre.
Gran frase, Nico.
I també no fem això.
Oi que no fem això per enriquir-nos, Lluís?
Menys mal que no.
Ho fem per amor a l'art, perquè ens agrada actuar
i ens agrada el caliu del públic.
Perquè el teatre també...
Convoca tota la gent
i tota la gent veu el mateix espectacle
i després surt del teatre parlant de l'obra
i potser hi havia uns amics que feia temps que no es veien
i gràcies a l'obra es veuen
i això és maco.
Això fa caliu, fa poble també.
També ho vaig dir a Pastorets.
És un encla social.
Hi ha una cosa que, clar, a Catalunya
hi ha tradició històrica de teatre en català
de fa molts i molts anys.
Clar, a vegades arriben produccions
que, en alguns casos,
passa que senzillament venen d'altres llocs.
Llavors suposo que això també pot ser
que no ho facin anar en català.
Que segurament la tendència és a la baixa,
em sembla que sí.
I això, doncs...
Clar, seria estrany, no?, per exemple,
anar a veure Billy Elliot el musical en català, oi?
Lo normal seria trobar-lo en castellà, no?
Si la producció fos catalana, podria ser.
Exacte.
Però després també hi ha el Golfos de Roma,
per exemple, que és en català.
Exacte, també.
Suposo que també depèn de qui produeix.
Clar.
Imagino.
Però que ja és una cosa personal de cadascú.
Sí, sí.
Per descomptat.
Bé, doncs, repassem una mica
perquè els radioïents que ens estiguin escoltant,
si tenen ganes d'anar-vos a veure horaris,
per on poden comprar les entrades, etcètera.
Fem dues funcions,
una el dissabte 21 a les 7,
i una altra el diumenge 22 a les 6.
Es poden comprar entrades a través de la web
de l'Ateneu de Sant Just,
i d'Entràpolis.
Entràpolis.
Entràpolis.
I suposo que si hi ha algú que es decideix
a l'últim moment i va a l'Ateneu?
Jo diria que hi haurà taquilla,
i si no, li donaran directament el link,
i suposo que la podrà comprar al moment.
Molt bé.
Que teniu alguna xarxa social
per anar-vos seguint a Bassobrat, o encara no?
Doncs no.
Encara no, eh?
Nosaltres fem publicitat a través del nostre Instagram,
però en aquest tema estem bastant verdets, oi?
Sí, diu que va fent càssia amb el cap.
Exactament.
Bé, no passa res.
La companyia Bassobrat aquest cap de setmana
aquí a l'Ateneu de Sant Just.
Moltíssimes gràcies, Nico i Lluís,
per passar-vos aquí a Ràdio d'Esvern una estoneta,
i a parlar no només de la vostra obra,
també del teatre.
Moltes gràcies.
I des d'aquí, des d'aquí,
fer una crida intensiva a la ciutadania
de Sant Just, d'Esvern.
No us ho penseu.
Us agradarà molt, de veritat,
i per nosaltres és tot un repte.
Ens faria molta il·lusió veure-us al públic,
i que us agradi, clar.
I si no, doncs en sap molt de greu.
Estem segurs que la gent que vingui
s'emocionarà, s'ho passarà bé,
se li passarà molt ràpid,
i segurament serà una tarda diferent
de les altres que puguin tenir.
Així que...
Molt bé.
Gràcies per avançat,
per venir a totes i a tots.
Gràcies per avançat.
Doncs això, gràcies per venir a vosaltres,
i que vagi bé.
Bona tarda.
Gràcies, Mòria.
Bona tarda.
Adéu.
Bona tarda.
que ara ens parla i no entenc ni una paraula
i ens convida ni riem.
I la nit es va fonent
i de fons una cançó ens proposa
deixar-nos portar
per la calor del sol
i un cop amb gust de sal
i una camisa que va perdent botons.
i no entenc
tan lluny de tot i tan a prop
d'on vull morir.
Queda't així,
queda't aquí,
amb mi,
tan lluny de tot i tan a prop
d'on vull morir.
I no entenc
què ha fet tot aquest temps
amagat darrere els arbres.
i ara vens,
rebentes el secret
i m'arrossegues
fins a l'aigua.
M'agustes tu,
m'agustes tu,
m'agustes tu,
t'acord.
Queda't.
Queda't així,
queda't aquí,
amb mi,
tan lluny de tot i tan a prop
d'on vull morir.
Queda't així,
queda't aquí,
amb mi,
tan lluny de tot i tan a prop
d'on vull morir.
Fins demà!
Fins demà!
de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Acabem el programa comentant
que Catalunya,
per cert,
per si no ho sabíeu,
té 631 espècies exòtiques,
més que fa 10 anys.
resulta que el moviment de persones
i sobretot les mercaderies
són una gran font d'arribada
de noves espècies,
com el cargol poma,
la vespa asiàtica,
que per cert està matant
a les nostres abelles
i per això ens estem quedant
sense mel,
o també una altra espècie
exòtica.
és el mosquit tigre.
han crescut aquestes espècies.
que és un 60% a Catalunya
els últims 10 anys.
són animals,
però també plantes
que s'introdueixen
principalment,
com hem dit,
a través del transport.
Ur desvetlla l'estudi
que es diu
les espècies exòtiques
a Catalunya,
que l'ha elaborat
el CREAF,
que és el Centre de Recerca
Ecològica
i d'Aplicacions Forestals.
Ha analitzat
durant 12 anys
el comportament
d'aquest tipus
de flora i fauna
a través d'un projecte,
una de les bases
de dades
d'espècies exòtiques
que té més completes
d'Europa.
A Catalunya,
exactament,
tenim 1.678
espècies exòtiques,
que sobretot
es troben
a la regió metropolitana
i també a les plantes
irrigades
del litoral
i del prelitoral.
Aquestes espècies noves,
per què és preocupant
que hi estiguin?
Doncs bé,
perquè fan desaparèixer
a les espècies autòctones,
que són les espècies
pròpies d'aquí.
A més,
cal saber
que no totes
les espècies invasores
són noves,
la meitat ja fa temps
que hi són,
com per exemple
aquest cargol
que hem comentat,
el cargol Poma,
o bé també
la cotorreta
de Pit Gris
o la de Kramer,
també,
per exemple,
ho és,
el cranc armità.
Perdó,
el cranc americà,
l'armità no.
Bé,
doncs nosaltres
deixem aquí
el programa,
tornarem demà
divendres
també a la mateixa.
Hora de 5 a 7
a Ràdio d'Esvern,
podeu recuperar
tots els podcasts
d'avui a
ràdio d'Esvern.com
o també
a seguir-nos
a les xarxes socials
arroba
la Rambla
9 8 1
tant a Twitter
com a Instagram.
Tres més,
que acabeu de passar,
molt bona tarda
nosaltres aquí
a Ràdio d'Esvern,
ja ho sabeu,
demà
a la mateixa hora.
de la Ràdio d'Esvern.com
de la Ràdio d'Esvern.com
que ara fumes?
Has pensat
a deixar de fumar?
El cap Sant Just
t'hi pot ajudar.
Sol·licita-ho enviant
un correu electrònic
a
santjustencarafumes
arroba
santjust.cat
Sant Just
és una delícia
i el tabac
una brutícia
un poble
tan adorable
i el fum
tan insuportable
Sant Just
t'omple la vida
i el tabac
te l'esquitxa
pensa bé
que tu t'enganyes
no juguis
ara tu manes
pa'r que fumas
encara fumas
pa'r que fumas
encara fumas
i el tabac
no pretending
no hope
no love
no glory
no happy ending
this is the way
that we love
like it's forever
then live the rest
of our life
but not together
wake up in the morning
stumble on my life
can't get no love
without sacrifice
if anything should happen
I guess I wish you well
a little bit of heaven
but a little bit of hell
this is the hardest story
that I've ever told
to hopefully get from my heart
i'll be able to do
i'm going to run
up by
unab me
you
me
I'll be like
i'm going to
buried
1
20
20
20
21
20
21
21
22
23
22
23
23
23
24
25