.
Molt bona tarda, Sant Just.
Ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda,
gairebé 11 d'avui, divendres 21 de juliol.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla
en aquesta edició d'estiu del Magassin de Tardes de Ràdio d'Esberna.
Estem amb vosaltres totes les tardes del mes de juliol.
L'esteu sintonitzant al 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García
i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Qui ens espera en les properes dues hores?
Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot farem l'entrevista
a la santjustenca Aina Yuso, jugadora de bàsquet professional,
que serà ni més ni menys que la pregonera de la festa major de Sant Just d'aquest any.
Amb ella parlarem dels seus inicis, de la seva trajectòria esportiva
i també, com no, dels seus vincles amb el poble.
Després, tot seguit, farem l'espai de teatre amb la Maica Dueñas.
Ella sempre ens recomana els millors espectacles
per anar a veure a les sales de teatre de Barcelona.
Després, i ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10,
després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio de Ràdio d'Esberna,
recuperarem un parell d'entrevistes.
Primer de tot, la que vam fer amb Víctor Murillo,
que és el president de l'agrupació fotogràfica de Sant Just,
que ha estat recentment reconeguda per haver quedat en la tercera posició
a la Lliga 22-23 de la Federació Catalana de Fotografia.
I després, tot seguit, repassarem un capítol que fem amb el nostre col·laborador Marçal Ferret,
que ve cada dimecres aquí a la ràdio tornarem, doncs, a passar al capítol
que va venir a fer aquesta setmana,
en què vam celebrar el capítol número 30 de la seva secció
i en el qual vam parlar de l'anime en català.
Vinga, va, no marxeu, que comencem!
Passen ara mateix 12 minuts de l'estinc de la tarda.
Fem, a continuació, una entrevista ben especial, eh?
Com hem anunciat fa uns instants, tenim a l'estudi ja de ràdio d'Esvern
i és un honor saludar-la i tenir-la avui de convidada en persona
a la jugadora de bàsquet professional Aina Lluso.
Sant Justenca, de 23 anys, crec que a punt de fer-ne 24.
Esportivament es va formar Sant Just,
fem ara una mica de context per ubicar-la.
També va estar en un club a Sarrià, al bàsquet Almeda,
al club segle XXI d'Esplugues.
Va estar també a la residència a Plume.
Amb 18 anys va ser reclutada pels Oregon Ducks de la Universitat d'Oregón.
Després, una temporada més tard, la del 18-19,
va tornar a la Lliga Espanyola,
aquest cop per jugar a l'esnats femení de Sant Adrià,
de la primera divisió.
Després, també, al final de la mateixa temporada,
va competir la fase final d'ascens a la Lliga Femenina I
amb el Futbol Club Barcelona.
La temporada següent va fitxar pel Casa de Mont Zaragoza,
on va jugar dues temporades.
Més tard, també va jugar al Club Deportivo Promete,
sent escollida la millor base de la jornada 10 de la Lliga Femenina.
Aquesta temporada 22-23 va signar per l'Olimpiakos a Grècia,
on ha competit a l'Eurolliga Femenina.
bé, a tota aquesta trajectòria al món esportiu,
avala l'Aina que sigui la protagonista de l'inici de la Festa Major de Sant Just d'aquest 2023,
perquè en serà la pregonera.
Li obrim els micròfons i la saludem.
Bona tarda, Aina.
Hola, bona tarda, com esteu?
Bé, molt bé.
Espero haver dit més o menys bé tota la teva trajectòria esportiva.
Segur que m'he deixat un munt de coses,
bé, més o menys perquè la gent també es pugui fer una idea de tots els llocs pels quals has passat
i clubs i llocs internacionals també que has trepitjat.
En fi, la primera pregunta que se m'acut,
com vas rebre la notícia, no?,
o la proposta de ser tu qui havies de donar el tret de sortida de la Festa Major de Sant Just 2023?
Doncs la veritat és que amb molta il·lusió, no?
Quan em va escriure l'alcalde, la veritat és que al principi deia,
ostres, que raro que m'ho diguin a mi, no?
I a la vegada, moltíssima il·lusió.
La veritat és que és tot un honor poder donar el tret de sortida de la Festa Major de Sant Just
i em fa molta il·lusió.
Que bé.
Una mica sobre la teva trajectòria professional en el món de l'esport,
concretament el bàsquet.
Vas començar aquí a Sant Just, tinc entès.
Com recordes aquella aina, no?
Sent nena, somiaves ja en dedicar-te al bàsquet professionalment?
La veritat és que no.
De fet, a Sant Just, primer vaig fer batinatge aquí a la Bona Aigua.
Qui em dius?
Sí, vaig fer batinatge a la Bona Aigua.
Ostres, que fort!
Després vaig estar...
Bé, vam fer un club d'atletisme, llavors, amb l'escola aquí a Sant Just, al Canigó,
i diversos nens i nenes vam començar a fer 3 anys d'atletisme.
Uau!
I a la vegada vaig començar a jugar a bàsquet.
Vaig convencer una amiga, la Iona, que també és aquí a Sant Just,
i vam començar a jugar a bàsquet amb nens.
Llavors, l'any següent es van amuntar més nenes i vam començar a ser més nenes.
I ho recordo com algú...
Tinc un molt bon record.
Vam anar un any, vam fer un tornetge a Menorca, tots junts, aquí a Sant Just que va a Menorca.
La veritat és que va ser preciós, sí.
Sí, sí, va ser molt xulo.
I en quin moment decideixes tu, no?
O el bàsquet es converteix ja com alguna mica més seriós,
o que et comences a plantejar, no?
De dir, ostres, doncs, potser la meva trajectòria va per al món esportiu?
Va per aquí?
La veritat és que és una cosa que la gent sempre em pregunta i no ho tinc clar.
Vull dir, jo crec que sempre m'ho he pres una cosa del dia a dia, no?
Sí que és veritat que sempre he sigut molt competitiva amb tot el que faig.
i m'ho he anat trobant bastants.
Vull dir, al final és una cosa que he anat sortint, no?
Vaig marxar de Sant Just, vaig anar a Sarrià, que era un bon club,
que després va convertir en Almeda,
després ja em van agafar a la Blume, en el segle XXI,
i ja va començar tot a ser una mica més real, no?
Però fins que no vaig començar a jugar,
inclús quan ja estava jugant a Lliga Professional,
era una mica com una mica el dia a dia, no?
Al final, al ser dones hem d'estudiar
i sempre he tingut molt present el tema de formar-me acadèmicament
per anar de cara a un futur.
Per tant, ha sigut una cosa més que m'he anat trobant,
que ara sí, òbviament, ho abraço i ho disfruto moltíssim,
però ha sigut una cosa més del temps, del pas a pas,
que no un somni que deia, ostres, jo vull ser professional.
Les categories i les competicions a les que has jugat sempre, Aina,
necessiten molta dedicació, no?
Entrenaments constants, exigència...
Estem parlant una mica de l'elit del bàsquet.
Com ho gestiones, no?, per salvaguardar també el millor possible
la teva salut mental,
per trobar moments de descans, de desconexió.
És una cosa molt complicada, de veritat.
Sí que és veritat que fem moltes hores d'entrenament
i, al final, per mi, les hores d'entrenament és el de menys.
Per mi, el més important és ser lluny de casa,
ser lluny de la teva gent, no?
Que, al final, les hores d'entrenament són una cosa,
però hi ha un molt important, que és l'alimentació,
que és el descans, que és la salut mental,
que això són tot hores extres,
que, a vegades, queden una mica fora de la imatge de l'esportista
i és molt, molt important.
I et diria, inclús, més important que l'entrenament en si.
Llavors, jo li dono molta importància.
Sí que, al final, ara a l'estiu, que estic per aquí a Sant Just,
sí que entreno, sí que estic per aquí,
li dones molta importància,
però, a vegades, també, el tema de les vacances,
el donar-te espai a tu mateix, no?
I el tema que em dius de la salut mental,
doncs sí que és veritat que jo treballo amb psicòloga,
no esportiva, també, a nivell personal,
i és una cosa que m'ha ajudat molt els últims anys,
sobretot a nivell rendiment, no?
Vull dir, cuidar-te la salut mental,
després, a pista, ho noto moltíssim.
Llavors, és una cosa que li dono moltíssima importància.
I qui et dona suport?
És a dir, la família, quan tu estàs fora, no?
Per exemple, ara que has estat aquesta temporada a Grècia,
o en altres moments, no?,
quan estaves als Estats Units,
el fet d'estar lluny de casa,
qui et dona suport o amb qui et recolzes?
Perquè entenc que les amistats també queden més lluny.
Sí, sí que és veritat que queda més lluny, no?,
més que res, el dia a dia.
Sí que és veritat que, a la vegada,
sempre he intentat mantenir molt les amistats
i cuidar-les moltíssim, no?
És a dir, sempre que torno,
intento veure tothom,
encara que siguin quatre dies,
sempre busco un moment per veure tothom,
i, òbviament, la família sempre és el mateix.
Quan torno, els intento veure a tota la família,
i, sobretot, mons pares i ma germana,
que són la família més propera
i que sempre estan fent-me a costat,
sempre tinc missatges, sempre truques, no?
I una altra cosa que és molt important,
i en el món de l'esport passa,
que és l'equip, no?
Al final, per sort o per desgràcia,
jo crec que he fet una sort,
que totes les jugadores que estem a les ciutats
en què estem, som estrangeres,
o només hi ha una o com a molt dues de la ciutat,
per tant, fas casa allà on vas, no?
I jo crec que també és un suport molt important.
però, sobretot, la família.
La família sempre és el principal suport.
Hi ha alguna cosa que se't faci més dur,
el fet d'estar lluny de casa,
o potser el que et costi més d'acceptar,
o del dia a dia, una mica?
Sí, jo crec que...
Jo soc una persona,
sempre he sigut una persona molt independent,
sempre.
Mons pares sempre em deien,
ostres, marxes de casa i no mires enrere,
i és veritat.
Jo mai mirava enrere, no?
I jo sempre dic que jo m'aduro al revés.
Jo abans marxava i no mirava enrere,
i ara cada cop més em costa més marxar, no?
I el que més trobo a faltar,
per mi, és el Nadal.
Quan arriba a desembre,
jo ja noto que comences a jugar pitjor,
saps?
I és perquè ve el Nadal.
I nosaltres per Nadal no tenim vacances,
i jo crec que a mi, personalment,
se'm fa més dur.
Passar el novembre, el desembre, gener,
de Nadal, Reis, cap d'any.
Crec que és la part més dura de l'any.
I com és el teu vinclat
amb les noies de l'equip,
en els diferents que has estat, eh?
Creus que ets una persona, bueno,
doncs més amigable,
o que a vegades costa al principi?
Com és això de fer amistats
amb les noies amb qui treballes?
Sí, no, la veritat és que jo em considero,
que és molt oberta a tot, no?
I m'agrada molt la vida social,
sortir a prendre coses,
al final sempre que vas a algun lloc
i tothom ens fa el mateix.
Intentem crear vincles, no?
I ja sigui dins de l'equip, òbviament,
però jo sempre intento buscar vincles
fora de l'equip.
Quan estava a Grècia,
intentava buscar gent espanyola,
que és per allà,
gent d'altres equips,
llavors intentes crear diferents vincles.
I jo crec que al final,
el fet que tothom estigui en la mateixa situació,
doncs crea vincles molt forts,
molt forts.
De fet, jo crec que cada any
sempre m'emporto amigues
i no deixen de ser companyes
i es passen a ser amigues, no?
Llavors jo crec que això també és molt bonic.
Un moment brillant,
podríem dir,
d'un dels més brillants
de la teva trajectòria,
Aina,
és a l'abril del 2021
que va ser escollida
per Los Angeles Sparks
en la posició número 34
del draft
de la Women NBA,
que és la millor competició del món,
en què fins i tot
en Magic Johnson
et va felicitar
amb un tuit, no?
Per posar una mica
en sintonia d'audiència
explica què és un draft
i quina importància té aquest gest, no?
Això que va passar a l'abril del 21.
Sí, no, la veritat és que
òbviament em va fer moltíssima il·lusió,
és una cosa que tot i coneixent
no t'ho esperes mai.
Un draft és un rànquing, diguéssim,
d'alguna manera
és complicat d'explicar,
però és un rànquing
que es fa allà als Estats Units
i a les universitats,
que hi ha la NCAA,
que és la lliga universitària,
allà es fan 4 anys,
llavors l'any que fas 22 anys
és quan ets elegible pel draft
i fan un rànquing,
llavors el número 1 del draft
és la millor seleccionable,
llavors les franquices
escollen a qui volen,
llavors això es va fent
i hi ha 3 rondes
i això, i a mi m'han escollit
el lloc 34,
els Los Angeles Sparks,
en el qual el Magic Johnson
forma part de la franquícia
i per això em va posar en tuit
i a mi...
Quina il·lusió, no?
Deuria ser un moment
super...
Sí, sí, sí.
Super maco.
Com ha estat aquesta temporada
a Grècia
que es competint a l'Eurolliga?
Suposo que és un nivell
de molta exigència, no?
Sí, l'Eurolliga
és una lliga,
bueno,
la lliga més potent
a nivell europeu,
hi ha les millors jugadores
i és molt, molt, molt exigent
a nivell físic,
a nivell de joc
i també a nivell mental.
Però a la vegada
ha estat un any molt bonic,
com m'he passat molt bé,
crec que he après moltíssim,
crec que m'ha anat molt bé
tant a nivell professional
com a nivell personal.
Era una cosa que sabia
que volia fer, no?
Marxar d'Espanya,
ser l'estrangera de l'equip
i tenia claríssim
que ho volia fer
i se'm va aprendre
l'oportunitat
l'any passat
i vaig dir
per què no, no?
I ara sempre
la gent em pregunta
què tal?
Toro Pasado
crec que va ser
de les millors decisions
que he pogut prendre mai
i la veritat
és que una experiència
a deu.
Molt bé.
L'última novetat
és que per això
et deixes l'Olimpiakos,
perquè a la propera temporada
seràs una nova jugadora
a l'Ozono Global Jairis,
al Cantarilla,
que està a Múrcia
per ubicar-nos.
Un equip
que afronta
a la propera temporada
la seva segona campanya
consecutiva,
la Lliga Femenina Endesa.
Amb quina il·lusió
encara és també
aquesta nova etapa?
Doncs amb moltíssima il·lusió,
la veritat.
Tinc moltíssimes ganes
de començar.
Ara que ja comença
a quedar menys,
tinc moltes ganes.
És un projecte nou,
un equip
que és bastant nou,
on, bueno,
jo crec que hem fet
un molt bon equip,
tenim molt bones jugadores,
un entrenador,
de fet és català,
que el conec
d'altres anys
de seleccions
i un bon, bon entrenador.
Jo crec que tenim
un molt bon equip,
la veritat és que
em fa moltíssima il·lusió,
perquè és un projecte
molt xulo,
és bastant nou,
molt ambiciós,
amb projecte de futur,
llavors tinc moltes ganes
el món del bàsquet,
al final us acabeu coneixent tots?
O com va això?
Sí, sí, sí.
Al final, sí,
t'acabes coneixent a tothom
i si no coneixes personalment
has jugat en contra de tothom,
per tant,
sempre coneixes a tothom.
Arriba un punt
que ja coneixes a tothom.
Sí, més o menys
els noms et van sonant, no?
No, no,
em sonen, no,
els conèctos.
Els conèctos,
al final, sí, sí.
Bueno, mira,
i un avantatge
és que l'equip
et queda més a prop de casa,
que no està tan lluny a Grècia.
Sí, sí, sí.
No, està clar.
Vull dir,
més a prop que a Grècia,
segur.
Sí, sí.
A prop, a prop,
no gaire, eh?
Bueno.
Parlem d'un tema
que també has tret abans, Aina,
que és el tema dels estudis.
Al llarg d'aquest any,
les competicions,
t'han permès estudiar,
formar-te,
quina està la teva voluntat,
no?,
també en aquest camp?
Sí,
la veritat és que
cada cop és més complicat,
perquè,
bueno,
jo també he fet una carrera
a fisioteràpia
que requereix molta pràctica,
sí,
i això requereix presencialitat.
això era el que més complicat ha estat.
Sí que és veritat
que la universitat
s'ha portat molt bé,
ho hem posat molt fàcil,
i he pogut anar fent convenis,
i n'he fet una a Grècia,
ja he fet pràctiques,
he fet exàmens,
de fet,
ja he acabat la carrera,
i sí que és veritat
que requereix molta voluntat,
vull dir,
perquè al final
jo viatjava,
entre setmana,
viatjava per tota Europa,
cap de setmanes per Grècia,
per tant,
significa,
hi havia moments,
hi havia mesos
que potser he trepitjat casa meva
dos dies, no?,
llavors,
durant tot aquest temps
havies d'anar estudiant,
i havies d'anar entregant coses,
i fent coses.
Però a la vegada
jo crec que és una sort,
perquè jo crec que
no podria dedicar-me
només al bàsquet, no?,
llavors d'aquesta manera
és una manera
d'esconnectar,
de fer altres coses,
d'ocupar la ment,
i també per això,
per mi,
és perfecte poder-ho.
Entenc que durant el dia,
per exemple,
compaginaves un matí,
o si una meitat del dia
dedicat al bàsquet,
l'altra meitat
dedicat als estudis,
més o menys,
o...
Sí,
més o menys.
O troben forats,
una mica.
Exacte,
jo soc una persona
molt matutina,
molt matinera,
i jo intento aixecar-me d'hora
i estudiava el matí,
després vaig a entrenar,
els entrenos,
nosaltres aquest any
fèiem entrenos compactes,
que fèiem físic,
vídeo,
pista,
tot seguit,
individual,
llavors fèiem 5 hores,
5-6 hores a la pista,
i llavors jo feia matins,
m'esmorzava,
me n'anava a entrenar
i quan tornaves
ja era més tranquil·la,
si havies d'anar a fer alguna cosa
feies,
però de matí
sobretot feia coses.
Creus que un esportista
ha de tenir cura també
d'aquest vessant
mirant de cara al futur?
Perquè clar,
el bàsquet,
tard o d'hora,
potser com una professió
al món de l'esport,
que potser et pots jubilar
al 65,
però amb el bàsquet,
doncs, bueno,
a no ser que siguis entrenador
o que et dediquis
a una altra cosa,
no s'aguanta
fins a aquestes edats,
perquè és important,
llavors,
mirar...
Totalment,
totalment,
ho és i molt,
i més en el cas de la dona,
que al final
la remuneració econòmica
és la que és
i hem de tenir
un pla B,
sempre,
i a part de que jo crec
que igualment
a nivell personal,
cognitiu
i de riquesa
és molt important
tenir la part dels estudis,
de tenir un pla B,
bàsicament,
i a mi això em dóna
molta tranquil·litat,
saber que tinc
alguna cosa allà darrere
per si algun dia passa alguna cosa,
que òbviament espero que no passi mai,
però quan arriba el moment de retirar-se,
doncs,
tenir alguna cosa
que agafar-me
i el que seguir la meva vida professional,
no?
i jo crec que en el cas de la dona
és una cosa
que hem de tenir més en compte
i a la vegada,
mira,
per sort o per desgràcia,
jo crec que és una sort,
no?,
el fet d'haver-ho de fer
i això.
Destaques molt
aquesta diferència
entre masculí i femení,
com vius tu aquestes diferències,
que hi ha entre els homòlegs
que serien
però
en la banda masculina,
en el bàsquet?
A veure,
jo ho visc bé,
és una realitat,
diferència de Ramon.
Hi ha moltíssima diferència,
molta diferència,
moltíssima.
En quins aspectes?
En econòmic?
El més visible,
que és la part econòmica,
la part mediàtica,
la...
bueno,
tot,
en general,
en tot,
no?
Però al final
és la realitat,
no?
És a dir,
és una realitat
que no ens hem d'acomodar,
jo crec que el canvi existeix,
està d'aventir molt de canvi
últimament
i...
però no per això
ens hem d'acomodar,
jo crec que per això
és una cosa
que sempre intento remarcar,
no?
Quan estem en espais
de conversa,
m'agrada remarcar-ho,
el tema de la dona,
no?
Que al final
sí que és veritat
que fins a dia d'avui
hi ha hagut molt de canvi
aquí a Espanya,
la Federació Espanyola,
les Lligues,
la NCA,
hi ha hagut molt de canvi,
hi ha molta més
repercussió mediàtica,
no?
Però a la vegada
crec que queda molt
d'espai de millora
i per això
hem de seguir treballant.
Per exemple,
creus que amb els mitjans
s'està intentant
que també
tinguin visibilitat,
no?
Les altres competicions
femenines,
no només
les masculines?
Totalment,
totalment.
Jo crec que aquí
a Catalunya
tenim el futbol
que en aquests últims anys
està fent un boom
espectacular
i jo crec que
és una cosa
que s'ha de seguir
amb la resta d'esports.
Jo crec que el bascet
també és un esport
que a Espanya
i a nivell femení
també la selecció espanyola
cada subcampiona
d'Europa,
ara està jugant
el Mundial Sub-19
aquí a Madrid
que som anfitrions
i tenen una selecció
molt potent.
De fet,
avui juguen
quarts de final
a les 9
contra Lituània
que serà en partides
i jo crec que això,
al final,
donar espai
a l'esport femení
i que al final
l'esport existeix,
hi ha gent molt vàlida
i s'ha de donar suport.
Al final,
el que necessitem
és suport.
encara amb l'última part,
Aina,
de l'entrevista
i és el teu vincle
amb Sant Jús,
ja que parlem
que ets pregonera
de les festes majors d'aquí,
sabem que,
doncs bé,
per la situació laboral
també teva
trepitges poquet
a casa
i d'aquesta manera
a Sant Jús,
però què és el que més
et lliga al poble?
Quins records tens?
A mi el que més
em lliga aquí a Sant Jús
és la gent,
la meva família,
òbviament,
els meus amics,
per mi Sant Jús
és sempre tornar a casa
i així com he dit abans
que allà on vagis
sempre crees vincles
i crees amistats,
tornar a Sant Jús
és tornar a casa.
Jo vaig créixer
a la plaça Verdaguer,
al Rentapeus,
vivíem allà,
he crescut allà,
he jugat a futbol,
vaig anar a l'escola Canigó,
vaig anar als marrecs,
després a l'escola Canigó,
vaig anar a l'institut.
Jo he viscut aquí
des de petites,
el primer que vaig conèixer
va ser Sant Jús
i jo crec que vaig començar
aquí l'esport,
aquí he crescut,
jo crec que per això
per mi Sant Jús
és tan important
i tot i no poder ser
tot el que m'agradaria
sí que sempre que hi torno
em fa moltíssima il·lusió.
I quan estàs fora,
el primer, primer, primer
que et ve a la ment
de Sant Jús
què és?
Que no sigui la família,
és a dir,
que no siguin relacions,
algun element icònic
o algun lloc,
algun racó?
Jo diria que potser
la plaça Verdaguer,
sí,
allà he crescut,
jo he crescut allà.
I sense Sant Jús
com a casa,
és a dir,
quan et parlen de casa
tu penses en Sant Jús?
Sí, tant.
Sí, no?
Sí, tant, i tant, i tant.
Vale.
I tant, i tant.
I quan estàs lluny
i tornes,
quin és el primer lloc
on vas
o què és?
Trobar-te amb els amics,
anar a prendre alguna cosa?
Sí,
el primer que fem
sempre és anar a casa,
perquè sempre vaig.
Arribo a casa,
descanso,
faig el dinar familiar
i després,
Can Ginestà,
freqüento molt,
la Taneu,
ens agrada molt anar a dinar a Taneu,
Arraco,
vull dir, Sant Jús,
està per aquí.
Molt bé.
La Maragall,
passejar a la meva gossa
per Sant Jús.
en general,
no et diria un lloc específic,
vull dir,
crec que fem bastant tours
sempre a Milà,
ara i tot arreu.
Una altra pregunta,
com portes el tema
de les xaixes?
Bé.
Sí?
Gestió bé,
que a vegades
el fet de tenir,
bueno,
doncs,
certa visibilitat mediàtica
també a vegades
és un tema
a nivell de salut mental
també.
Bé,
bé, molt bé.
La veritat és que...
No és un tema
que t'agobi,
que hi estiguis...
No,
no,
al contrari,
vull dir,
les meves xarxes
són personals,
vull dir,
no són...
A vegades
publico alguna cosa
a l'esqueta
o quan tinc partits
o quan viatgem,
sí que al final
fas coses del teu dia a dia,
però el meu perfil
és un perfil
completament personal,
vull dir,
no li dono molta importància
ni ho relaciono molt.
Sí que igual
hauria de fer-ho
alguna cosa més,
no?
Bueno,
no,
o no,
això t'es congestiona
de les xarxes
com vol,
de la seva manera.
totalment,
però he de dir
que allò
és molt personal,
no és gaire professional.
Bé.
Aina,
ho hem de deixar,
si et sembla,
vés pensant,
també,
en la redacció
del discurs
que hauràs de fer.
Ho estic fent,
ho estic fent.
Sí,
sí,
sense pressions,
sense pressions,
però...
El tinc,
el tinc començat.
Molt bé,
molt bé.
Doncs res més,
Aina,
que acabis a passar
bona tarda,
també bon cap de setmana
i ens veiem
al balcó,
escoltant-te,
a veure què és el que
ens has de dir
en aquest tret de sortida
de la Festa Major,
d'acord?
Molt bé,
moltes gràcies.
Vinga,
que vagi bé.
Igualment,
que vagi molt bé.
Adéu.
Adéu.
Els llavis salats,
amb tàtu uns elbre,
si els genets pel·lants,
us estimo tant,
tinc ganes de cridar,
ganes de cridar.
Que em fa calor
del cotxe
i del ventilador,
estiqui enor
per a les nenes
per a les noves,
per a les noves,
veig que la vida
si és amb altres,
pes o menys,
que és molt millor
si estiqui enor.
A la Rambla, res s'atura.
Vine, quedat i escolta'ns.
A veces quiero que todo ya me importe un bledo, no pensar que no doy la talla.
Quiero sentir que vale la pena tanta electricidad corriendo por mis venas.
Y de la niña que fui, ya no sé mucho de ella, siento que perdí su huella.
Quiero frenar las agujas del reloj, nadie te enseña a ser mayor.
Odio pensar que siempre acabo por pensar en lo peor, y eso no juega a mi favor.
Quiero sentir que vale la pena tanta electricidad corriendo por mis venas.
Y de la niña que fui, ya no sé mucho de ella, siento que perdí su huella.
Voy a rogarle a los santos que vuelva, voy a tocarle, a romperle la puerta.
Quiero encontrar a esa niña que baila bajo la tormenta.
Voy a empezar a escribirle canciones, y acompañar sus malas decisiones.
Y repetir que el tiempo hace pequeñas las preocupaciones.
Quiero sentir que vale la pena tanta electricidad corriendo por mis venas.
Y de la niña que fui, ya no sé mucho de ella, siento que perdí su huella.
Quiero sentir que vale la pena tanta electricidad corriendo por mis venas.
Y de la niña que fui, ya no sé mucho de ella.
Quiero sentir que perdí su huella.
Això és espectacle.
Amb Maica Dueñas.
I de l'esport passem al món del teatre.
I saludem a la Maica Dueñas, en Justenca, per recomanar algunes cosetes a l'audiència.
Hola, Maica, què tal? Bona tarda.
Bona tarda, què tal? Com va l'estiu?
Bé, molt bé. Hem passat una setmana molt calorosa.
Avui sembla que ha fluixat una mica.
Però diuen que el cap de setmana pujarà una altra vegada.
Tornarà pujant, bueno.
Bé, jo no em queixo de la calor i de l'estiu.
Per mi és el millor, el millor cap de l'any.
Ho sabem, ho sabem.
Volia comentar que la setmana passada vam parlar d'això que es diu la xirgua família,
que és a la plaça Margarida Xirgu, que hi havia moltes coses per veure tota la família reunida.
I la major cosa, la majoria de les coses eren gratis.
Sí.
O sigui que estava molt bé perquè la gent pugui portar els nens a veure teatre i circ i tot això, no?
I avui concretament, és l'últim dia, ja, i es farà un concert.
Ah, mira.
Un concert...
També gratuït?
Sí, també.
Un concert que ho fa el Pep López i és cançó de folk.
Ell mateix diu que no cal ni pallassos, ni globus, ni res de res,
perquè el folk ho entenen molt bé les criatures
i s'ho passen divinament escoltant tot el que fa.
O sigui que, si voleu i teniu ganes,
doncs avui a la plaça Margarida Xirgu,
que és la que està entre l'Institut del Teatre i el Teatre Lliure,
doncs podeu anar a veure un concert del Pep López a les sis i mitja.
Vinga.
O sigui que si heu d'anar ja podeu anar...
D'aquí poquet.
Sortir ja de casa escopatejats, no?
Exacte, exacte.
Perquè d'aquí una hora.
Sí, i a més a més és perquè, clar,
molta gent que va al Teatre Lliure,
i no és el cas, no?,
però aparca justament a la plaça Margarida Xirgu,
però en aquesta ocasió, i en moltes ocasions,
la plaça no es pot aparcar perquè fan espectacles allà.
Clar, perquè està ocupada.
Sí, heu d'anar.
No, no, amb transport, Maica, s'ha d'anar amb transport,
sempre ho diem aquí.
Sí, sí.
La Maica em diu, sí, sí, tu vés dient,
tu vés dient que amb transport que jo agafo el cotxe.
A Sant Lluís és complicat, eh?
Anar amb pressa i en transport des de Sant Lluís a Barcelona és complicat.
I, bueno, i anar a Barcelona també és complicat perquè cada vegada està...
Mira, per tot arreu, per tot arreu estan fent obres.
És increïble.
En fi, bé, continuem parlant de teatre, d'acord?
D'acord.
Del 22 i el 23, o sigui, avui, aquest cap de setmana,
al Teatre Lliure es pot veure Popiles pintaven missàbanes.
És un espectacle bastant original.
hi ha una mica de tot, una mica de text, una mica de dansa, una mica de tot.
I és...
S'inclou dintre del Festival Grec?
Sí, sí, he estat parlant només del Grec, eh?
Només del Grec, no?
Ara mateix, mira, ara, d'aquí a pocs dies ja començaran a tancar els teatres.
De fet, ja hi ha teatres que ja han tancat de vacances.
Ah, d'acord.
I al mes d'agost, bueno, també podem anar al teatre,
perquè hi ha alguns teatres que continuen oberts.
Que segueixen oberts.
Sí, però són la minoria, perquè la majoria acaba en juliol i tancen.
I llavors està vivint, diguem-ne, els últims dies, no?, d'això.
Ahir vaig anar a veure una obra que la setmana passada vaig dir que aniria
perquè m'interessava molt, el Teatre Gaudí, de Barcelona.
és Mercè Rodoreda i el Triangle de París.
Sí.
Què tal?
Jo ja saps que estic preparant una cosa per al Just Teatre sobre la Mercè Rodoreda, no?
Pensava que veuria, doncs, això una mica de la seva trajectòria, de la seva vida.
Sí.
Està bé a l'espectacle, però no explica pràcticament...
Res de la Mercè?
Res, sí.
I de què tracta, llavors?
De què va?
Van agafant trossets molt curtets, no escenificats, és a dir, bla, bla, bla, bla, bla, bla, eh?
De obres seves.
Sí.
I res més, no hi ha res més.
Sí, vaig quedar una mica...
Ja.
Bé, t'esperaves una cosa i resulta que va ser una altra una mica diferent, no?
Sí, sí, sí, sí, la veritat és que sí.
I el que sí que volia comentar, perquè això acaba el 27, aquest mes, i el dia 4 d'agost,
també al Teatre Gaudí, perquè això que vaig veure ahir ho vam fer a la Sala Petita.
D'acord.
Has anat alguna vegada al Gaudí?
No.
Bé, la Sala Petita és com si, diguéssim, l'entrada al teatre, al hall, per dir-ho d'alguna manera.
D'acord.
D'acord?
I bé, per això, clar, no estava escenificada, o sigui, era...
Era més aviat això, com dius tu, com una mena de monòleg, no?
Sí, sí, sí, eren tres persones fent trossets d'obres de la Rodoreda, no?
Però el que sí que m'agradaria és que tinguéssiu en compte que el 4 d'agost, ja ho parlarem,
perquè en principi tenia previst fer-li una entrevista avui a la protagonista d'això que us parlaré ara,
però com que tenim poc temps, he pensat que millor deixem les entrevistes
per a un altre moment que tinguem més temps en el programa.
El 4 d'agost, al Teatre Gaudí, es podrà veure l'últim ball.
És una obra que, d'alguna manera, parla de les relacions tòxiques entre parella.
Ostres!
Sí, sí.
I l'autor és un actor.
Jo no sabia què escrivia.
Bueno, mira, és sorpreses d'aquestes, no?
Me sorpres, sí.
Però que també fa d'actor a l'obra o fa...?
Sí, vale.
O sigui, ell l'ha escrit i també l'ha interpretat.
És el Gal Soler.
Porta molts anys dins del món del teatre.
Jo el coneixo de fa quantitat de temps.
I en aquesta ocasió, no sé si s'estrena com a autor, això no ho sé.
Perquè si sé és que no ho sabia, que escrivia també.
I està acompanyat de la Montse Miralles, que és una meravellosa actriu de doblatge, però que també ha fet cinema i televisió i també teatre, evidentment.
Però diguem-ne que el seu... del seu... o sigui, del que viu, per dir-ho d'alguna manera, és del doblatge.
Va, eh?
Posa veus a actrius...
Actrius d'aquestes, de grans actrius de Hollywood, no?
Exacte, exacte, sí.
A veure, anem a mirar per curiositat a quina esposa veu.
El dia 4 d'agost, doncs, podrem veure l'últim ball i penso que estarà superbé, perquè el tema també és molt recurrent.
O sigui, les relacions tòxiques, qui més qui menys coneix alguna parella que les té, no?
I després ja en parlarem més endavant, però a partir del 9 d'agost també podrem veure Orgasmos.
Ah, mira.
Orgasmos és una comèdia... bueno, Orgasmos 2.
Ah, la segona part.
Sí, la segona part, perquè aquesta comèdia ha tingut molt, molt, molt d'èxit, però molt.
ha estat moltíssim temps fent bolus, anys.
Jo penso que ha estat com 5 o 6 anys fent bolus d'orgasmos.
i ara arriba l'Orgasmos 2, que ja veurem com és.
Ja veurem si és tan llarga la vida de l'Orgasmos 2.
I després també volia comentar que al Mercat de les Flors, doncs, n'hi ha coses interessants
i concretament avui hi ha circ.
Ah, mira.
Per tota la família, diguem-ne.
Sí, per tota la família.
O sigui que si volíeu portar els nens, ja ho sabeu, eh?
Es diu Celui Quitombe, i és un...
En francès, no?
Sí.
Deus ser una companyia francesa?
Sí, exacte.
Jo, el meu francès és horrorós, eh?
Bueno.
I la veritat és que està el 22 i el 23 d'aquest mes, i penso que, bueno, que és una d'això.
I després també al Mercat de les Flors, el dia 26 i 27, la setmana vinent,
actua una companyia de dansa que porta, ja porta, imagina't, quan miro cap enrere,
porta 25 anys.
Ostres!
I és la companyia IT Danza.
IT Danza és una companyia que està integrada, va sorgir de l'Institut del Teatre.
Ah, mira.
Dels estudiants de dansa de l'Institut del Teatre.
Va començar a poc a poc, a poc a poc, i ja porten 25 anys.
Uau!
O sigui que és una companyia...
Que fort, penso que...
I és molt bona.
Bastant consolidada, no?
Perquè 25 anys...
Sí, sí, sí.
Evidentment no són els primers que van començar.
No, clar, clar, òbviat.
Lògicament.
Vull dir, hauran anat passant generacions, si no?
Exacte, exacte.
Però vull dir que són de l'Institut del Teatre, que estan lligats amb l'Institut del Teatre.
Jo me'n recordo que al principi anava a veure-ho sempre que feien alguna cosa, tenia molts amics
dins de la companyia, i la veritat és que ho fèiem molt bé.
O sigui que ara, després de 25 anys, suposo que encara ho faran millor.
I això estarà al Mercat de les Flors el dia 26 i 27 d'aquest mes.
Després, hi ha moltes coses, però, per exemple, hi ha un espectacle que, no sé jo...
Bé, ho deixem perquè no sabem bé què serà i no...
Vale, en lloc d'arriscar-nos, no?, i de recomanar-lo, potser.
Sí, el que sí que, per exemple, al Mercat també es farà Marina Fuello, que és una companyia de dansa,
que també la coneixo, que és molt bona, i que estarà el 24 i el 25 de juliol.
Vale.
O sigui, aquest cap de setmana, en realitat, no?
Bé, la setmana vinent, sí, el 24 i el 25, que van dilluns i el dimarts.
Exacte, que és després de les eleccions, eh?
Sí.
Doncs això, el 24 es diu la companyia Marina Fuello,
i és una companyia que també porta molts anys, molts anys,
i que també, d'alguna manera, va sorgir de l'Institut del Teatre,
i, a més a més, està guardonada amb el Premi de Dansa de l'Institut del Teatre del 2022.
Ah, mira.
O sigui, per a la gent que li agradi la dansa, aquests dies, diguem-ne...
Dins del Festival Grec programen bastantes coses, pel que veig.
Sí, sí, en dan... Sí.
Home, programen... Dins de tot el Festival Grec, no creguis que som molta dansa, no?
Bé, és més teatre, no? Però, bueno, la dansa també té cabuda.
I després, doncs, estem a dia 20...
A dia 21.
21. Doncs, per avui mateix, per avui mateix, si voleu veure un circ també molt especial,
un espectacle de circ molt especial,
el Mercat de les Flors està programat, va començar ahir,
i avui es pot veure també, és un circ itàlia.
Ah, mira.
Que també barreja una mica text, música i acrobàcia.
D'acord.
O sigui, un espectacle complet, eh?
O sigui, un espectacle... Sí, jo diria que...
Tot i que el circ és la base.
Sí, evidentment, evidentment.
Però que està... Suposo que està superbé.
És el Circus Ronaldo, i és un circ italià.
I ja està, doncs, això.
Ahir vam fer una funció i avui faran l'última funció.
Per tant, si us agrada el circ...
Jo penso que de circ no...
No et pensis que hi ha molta cosa de programació de circ, eh?
Bé, és que jo crec que de circ és difícil trobar.
Potser de totes les arts és l'art més complicat.
que, bé, no sé, em donen la sensació, no?
Que potser de teatre sí que hi ha, com ha dit, més cosa.
De dansa potser una mica menys.
I de circ ja, doncs, bé, potser com a coses més residuals.
Tot i que això no implica, òbviament,
que no puguin tenir qualitat els espectacles.
Però bé.
A mi, personalment,
jo he vist uns quals espectacles de circ al llarg de la meva vida.
Sí.
Sobretot quan els meus fills eren petits,
que es portava.
I la veritat és que no m'ha entusiasmat mai.
Ja.
El que més m'agrada dels espectacles de circ és el trapezi.
El trapezi.
I és, justament, és el que menys es veu avui dia.
És curiós, eh?
És el que més m'agradava.
I la veritat és que avui dia veure espectacles de trapezi...
Jo me'n recordo d'algunes primeres vegades
que havien anat fa bastants anys,
quan encara hi havia animals.
Sí.
Jo realment patia una mica, eh?
Realment, en el moment dels animals,
era com un...
Ostres!
Tampoc tenia jo massa consciència,
però la part dels animals,
ets de dir que no m'acabava d'entusiasmar massa.
I després, gràcies a dir,
que ja els entret, no?, dels espectacles.
Però, bueno...
Tampoc no és un arte que realment a mi mai
que m'entusiasmi massa al circ.
Per tant...
Després volia comentar també que a la Pedrera...
Sí?
Avui, per exemple, es farà un concert.
I la setmana...
Si fan molts, no?, de concerts també,
i d'esdeveniments així per la nit...
A la Pedrera?
Ara volen començar...
Potser la setmana vinent
tindrem un convidat de la Pedrera
perquè parli,
perquè estan preparant tota una...
una exposició grandíssima d'espectacles
i tenen moltes coses interessants
per anar a veure-ho.
És igual que Caixa Fòrum,
que també fa espectacles de tota mena.
Sí.
I a l'estiu, doncs, també es concentren una mica
en espectacles de la nit, a la nit.
Llavors, és per gent adulta, vull dir,
que no és per anar a veure una exposició ni res,
sinó per un espectacle, eh?
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya...
Sí.
Es fa un espectacle
que està integrat dins de l'escena híbrida.
Vale.
Què és l'escena híbrida?
Però és que hi ha una mica de tot.
Vale.
La paraula ja ho diu una mica híbrida, eh?
Una mica de text,
una mica de dansa,
una mica de música...
I del 20 al 22,
o sigui, avui acaba,
al Museu Nacional d'Art de Catalunya
es pot veure Corpus,
que és la companyia...
La Deina Alcalde.
Ah.
Estic pediant aquests espais
perquè normalment,
el dia de cada dia
i durant tot l'any,
no fan pràcticament res, no?
Mm-hm.
Llavors,
quan arriba el Festival Grec,
doncs, intenten d'alguna manera...
Donar-li cabuda, també, no?
Exacte.
Per exemple,
la Fundació Joan Miró
també fan un espectacle,
el 22 i 23,
o sigui,
avui i demà,
que s'hi diu Idiòfona,
de Joan Català,
i, clar,
has d'anar a la Fundació Joan Miró.
Sí, per veure-ho.
I és un espectacle,
diguem-ne,
que no el veuràs en un altre lloc.
A més,
és molt maca la Fundació Miró.
Està en un entorn...
Sí, molt xulo.
Allà també,
molt enrodejat d'arbres,
de plantes,
de natura...
És super, super xulo, sí.
Bueno, Montjuïc, no?
És super xulo Montjuïc.
Montjuïc és molt, molt, molt xulo.
I, a més a més,
ara han obert un...
Bueno, han obert un restaurant,
no.
No estic fent publicitat.
Vale, no, tranquil·la, Maica.
Allà dalt de tot de Montjuïc,
pràcticament a prop de la Fundació,
hi havia un xiringuito fa molts anys.
Sí, sí.
Fa molts anys.
Que estava...
Bueno, era un xiringuito que estava bé, no?
Vale.
Doncs, ara...
Hi havia gent...
Sí, sí, sí.
Tenia la seva fama, no?
Tenia èxit, tenia èxit, sí.
Doncs ara s'ha convertit en un restaurant,
o sigui que si aneu a veure una obra allà
i voleu fer una copa o un menjar,
doncs ja sabeu, no?
Perfecte.
Bé, també m'agradaria parlar d'una obra
que no l'he vist encara
i que tinc molt d'interès en veure-la.
L'estam fent a la sala Beckett.
Sí.
Acaba el dia 30 de juliol.
Vale.
I us dic per què m'interessa.
M'interessa perquè l'autor és l'Alberto Conejero.
Sí.
Que és un gran, gran autor.
Vale.
Madileny.
Sí.
I que ha escrit obres precioses.
La direcció és ni més ni més que de Xavier Albertí.
Un gran director teatral
que durant anys va ser el director
del Teatre Nacional de Catalunya, vale?
Vale.
I és un monòleg
i el títol és En mitat de tanto fuego.
Oh.
Està fins al dia 30 de juliol a la sala Beckett.
Jo intentaré anar-hi perquè m'interessa molt
perquè parla una mica del poder,
de la violència,
de la guerra,
o sigui,
un tema que dona per molt.
Sí, sí, tal qual, eh?
I que esperem que no haguem de viure cap mena de...
Home, esperem que no.
...que està a prop i no para, eh?
L'Udocrània no para.
No para.
Jo cada vegada estic més tremolosa.
Maica, et voldria preguntar sobre una obra
que he vist bastant anunciada
i dic potser la Maica tindrà algunes referències.
Encara no s'ha estrenat.
S'estrena al setembre,
al Poliorama,
que es diu The Party.
Ah, sí, bueno,
hi ha un...
Sí,
segur,
segur que tindrà molt d'èxit.
Sí, oi?
Perquè a entrada el repartiment és fantàstic.
Sí,
amb l'Àngel Gunyalons.
Sí, l'Àngel Gunyalons,
que per cert,
l'altre dia vaig estar parlant amb ella
perquè me la vaig trobar
i clar,
li dic,
què,
com va?
L'obra que va estrenar fa poc.
L'Alegria que passa.
L'Alegria que passa.
De La Gonyagum.
Exacte.
I em diu,
no,
jo ja no estic allà.
Dic,
com que no estàs allà?
Què dius?
Diu,
no,
perquè han posat una cover
i ara estic assajant justament això.
Això.
De party.
Ostres,
què en dius?
Sí,
sí.
i llavors dic,
i què?
Diu,
uah,
estic supercontenta,
ja veuràs com t'agradarà molt
perquè és molt divertida,
perquè és molt musical i tal.
O sigui,
que què?
Esperem que,
bueno,
que arribi al setembre,
quan arribarà.
I a més,
he llegit que la dirigeix
el Sergi Berbell.
Sí.
I el Sergi Berbell
ja saps que tot el que toca
ho fa bé.
Sí,
sí,
per això.
L'última,
penso que va ser la setmana passada
que vam estar comentant
que havia anat a veure
la Lali Simón.
Sí,
a Romea
i que vam després anar
a fer una cervesa
i vam estar amb el Sergi Berbell
i la veritat és que
també em va estar explicant
una mica
que ara tenia molta feina
per això.
Per això,
per l'obra aquesta.
I la veritat és que
si ell la dirigeix
segur,
segur que estarà.
Garantia de qualitat.
Sí,
sí.
És que jo em baso
una mica amb això,
no?
O sigui,
també vaig a veure
les coses de gent
que no coneixo.
Clar,
òbviament,
per donar oportunitats.
Evidentment.
Però,
clar,
si ja tens
un nom aquí
a primera fila
que és bo,
doncs ja vas
amb molta més tranquil·litat.
d'entrada ja...
Alguna vegada
m'ha passat
que esperes massa
i després...
Les expectatives
tampoc...
No,
no són bones.
No,
no,
no.
No són bones,
les expectatives
no són bones.
Bé,
a veure,
un teatre musical.
El Teatre Condal.
Vinga.
El Condal
sempre fan coses musicals.
Home,
sí,
clar,
és que...
S'especialitza,
no?
El director
del Teatre Condal
és el Dani Anglès.
Ah,
doncs clar,
home,
com ha de ser,
no?
Un musical,
d'acord?
Clar,
clar,
a veure,
a vegades fa coses
que no són musicals
però són les mínimes,
les mínimes.
Bé,
doncs això és un musical
i es diu
Un amor particular.
Ah.
És el Jumon Erra,
la Daniela Feixas
i el Miquel Tejada.
D'acord.
És una història romàntica,
maca,
que estarà al Teatre Condal
fins al 6 d'agost.
D'acord.
Si encara tenim temps
per anar-hi,
si aneu de vacances
podeu anar
abans d'anar de vacances.
Abans de marxar.
Abans de marxar.
I jo penso que valdrà la pena
de veure-ho.
Són tres persones només.
Sí.
O sigui que és un musical
diguem-ne de petit format.
D'acord.
Però que val la pena.
Jo penso que val la pena.
Molt bé.
Sincerament.
Maica,
ens queden res,
menys d'un minut.
Doncs res.
Recordeu
que encara es fa
quan em queda
de vida.
Quant temps em queda.
Quant temps em queda.
Algoia,
que és molt divertida.
Molt divertida
i que la recomano.
I que també a la Villarroel
fins al 13 d'agost,
o sigui que teniu temps encara,
estan fent instruccions
per fer-se feixista.
Ai, mare meva, sí.
Que també la vam comentar
la setmana passada.
Tens raó, Maica.
Sí, sí, sí.
Jo l'aniré a veure,
evidentment,
perquè a més a més
l'actriu és molt bona.
Ja en parlarem,
doncs, si et sembla,
la setmana vinent.
Ara, de moment,
estic esperant
veure l'últim ball.
Ah, mira.
Sí.
el dia 4 d'agost
aniré a l'estrena
per veure-ho,
perquè em dóna bona...
Bones vibracions.
Sí, bones vibracions.
Exacte.
Doncs me'n vaig,
i per cert,
no me'n vaig al teatre avui.
No?
No, me'n vaig a la Pedrera
a veure un concert
de guitarra flamenca.
Toma, ja, Maica.
Vale?
Del que t'agrada a tu, vaja.
I a més a més
em conviden
a una copa de cava.
Que bé.
O sigui que la setmana que ve
ja en parlarem del concert, vale?
Vale, Maica,
que vagi bé.
Adéu, adéu.
Adéu.
Per tant, farà una hora aproximadament.
S'hi han vist implicats
una furgoneta
i un autocar
que portava nens,
un autocar escolar.
A l'autocar hi anaven
una cinquantena de nens
d'uns 14 anys
segons el servei
d'emergències mèdiques.
El ferit greu
és el conductor de la furgoneta.
En lloc dels fets
hi han anat
tres, perdó,
cinc dotacions dels bombers
que han hagut de treure
el conductor
que ha quedat atrapat,
el conductor de la furgoneta.
Això deu condicionar
d'una manera extrema
el trànsit
en aquesta via.
Sàlia Quintana.
Doncs sí,
s'hi està treballant.
De fet,
encara hi ha bus
per aquestes dades
que està donat
a la P7
a Massanet de la Selva.
Hi ha dos clars tallats
direcció cap al sud.
Per això,
afecta
retencions destacables
entre
Hostelric
i Massanet de la Selva
en tots dos sentits
de la marxa.
Encara hi ha bombers,
mossos i efectius
del SEM
treballant
en lloc de l'accident
i es manté la congestió.
Com diem,
entre Hostelric i Massanet
en tots dos sentits.
Però és que,
a més a més,
hi ha un tram de cua i compacta
a la P7
de Sant Cugat
fins a Subirats,
direcció cap al sud
i de Santa Perpètua
fins a Granoller,
sentit nord.
Són retencions llarguíssimes.
A més a més,
hi queden també
uns 5 quilòmetres
a l'autopista
del Garraf
de platja
de Castellafels
a Sitges
sentit Tarragona,
cua quilomètrica
a les costes
de Carrafa Sitges
sentit Tarragona,
C60 Argentona
a direcció cap a Matarola,
C58 ara
per una incidència
i hi ha retenció
de Ripollat
fins al Nus
de la Trinitat,
autopista
del Medesma
a Mongat
i de Cabrera de Mar
fins a Argentona
sentit Tordera
i retencions llargues
a totes dues rondes
de Barcelona
sentit Besòs.
Célia Quintana
a Catalunya Ràdio
Equip Viari.
Notícies breus,
Maria Costa.
L'independentisme
aprofita
les últimes hores
de campanya
per intentar
combatre
la doble amenaça
que afronta
el perill
de l'abstenció
i el risc
que part dels seus electors
s'envagin
a opcions estatals
pensant que són
un vot útil
per frenar
la dreta
i l'extrema dreta.
El candidat
de la CUP
Albert Botran
ha avisat
que l'abstenció
no és útil
tot i que entén
els motius
dels que la promouen.
Enteníem les raons
i entenem les raons
d'aquest abstencionisme
però pensem
que hem anat
a un diàleg
conest
i a plantejar
que la millor opció
no era aquesta
sinó que la millor opció
era un vot
a la CUP
que l'independentisme
ha de fer autocrítica
que l'esquerra
ha de fer autocrítica
però que a més responsabilitat
més autocrítica
i que nosaltres
necessitem també
més suport.
El País Valencià
elimina l'impost
de successions
i donacions.
A la primera reunió
del nou govern
s'ha aprovat
bonificar el 99%
d'aquest impost
en les transmissions
entre pares i fills
i entre cònjuges.
El president
de la Generalitat Valenciana
Carlos Mazzón
ha anunciat
que la mesura
tindrà efectes retroactius
des del 28 de maig
al dia de les eleccions.
Segons Mazzón
en el que portem d'any
s'ha disparat
el nombre de valencians
que s'han vist obligats
a renunciar
a la seva herència.
El incremento
de renuncias
a herencias
solo en el primer trimestre
de este año
ha aumentado
un 24%
con respecto
al primer trimestre
del año anterior.
1.558 valencianos
han renunciado
a su herencia.
Els Mossos d'Esquadra
detenen dos homes
per un robatori
amb violència
fent-se passar
per policies.
Els detinguts
van donar cops
a la víctima
amb la colata
d'una arma
perquè no volien
donar-los
els diners.
Girona,
Laia Claret.
Bona tarda.
Els detinguts
són dos homes
de 21 anys.
Els fets van passar
cap a les 12 de la nit
del dia 15 de juliol
a l'Avinguda
Pau Casals
de Calonja.
Els agents
van rebre l'avís
i quan van arribar
al lloc dels fets
hi van trobar
un home ferit
al cap
amb un carregador
d'arma
de foc
al costat.
L'home va explicar
que dues persones
van aparcar el cotxe
a prop seu
en van baixar
i van fer-se
passar per policies
per prendre-li
el que portava.
Quan la víctima
va veure
que no eren agents
es va resistir
a donar-los
la ronyonera
on duia els diners
amb la documentació
però li van donar
un cop amb l'arma
i se li van endur
les pertinences.
Amb el cop
van perdre
el carregador.
Després
els assaltants
van marxar
amb el vehicle.
La policia
els va detenir
el 17 i 18 de juliol.
Els detinguts
un amb antecedents
van passar a disposició
del jutge de guàrdia.
Laia Claret
Catalunya Ràdio Girona.
Esports
Joan Fitor
Matei Mòrix
del Bereny
s'ha endut
la 19a etapa
del Tour de França.
És la tercera victòria
d'etapa
per al conjunt
que dirigeix
el català
Xavi Florencio.
A la general
Vinigors
segueix
amb el mallot
groc
de líder.
L'expresident
del Barça
Josep Maria Bartomeu
afirma
que l'informe
dels Mossos
que l'acusa
de desviar diners
és fals.
Ho ha explicat
en un comunicat
de 6 punts
en el qual
també denuncia
que els Mossos
no s'estan
centrant
en l'objecte
als horaris
de la tercera jornada
de Primera Divisió
Vilareal-Barça
diumenge 25.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda
us informa
Mariona Salas-Vilanova.
L'Institut
d'Estadística
de Catalunya
ha publicat
l'índex
socioeconòmic
territorial
de l'any 2020
que per primera vegada
inclou
tots els municipis
del país.
Dins d'aquest índex
Sant Just d'Esvern
es troba
entre els 5 municipis
més rics
de Catalunya.
L'índex
socioeconòmic
es calcula
prenent en compte
diversos indicadors
com la situació
laboral,
el nivell educatiu,
la immigració
i la renda
de la població.
Sant Just
ha obtingut
un IST
de 123
com a 9
amb un 71,7%
de la població
ocupada
i una renda
mitjana
per persona
de 21.511 euros,
la segona
més alta
de Catalunya.
En comparació,
Matadavera,
el municipi
amb l'IST
més elevat,
compta
amb una renda
mitjana
de 22.806 euros.
Sant Cugat
del Vallès
també entre els
tres primers
presenta
una renda
mitjana
de 21.304 euros.
Per contra,
els municipis
amb menor
IST
són
Barbens,
Salt
i Cerós,
amb Salt
presentant
la renda
mitjana
més baixa
amb 9.468 euros.
L'associació esportiva
Sub-60
de Sant Jús
organitza
una nit
de festa
vuitantera
a la Festa Major.
Coneguda
com la
Vuitanta Esparti,
l'esveniment
ha durat a terme
el dimecres 2 d'agost
de 9 de la nit
a 3 de la matinada
al parc
de Can Sagrera.
La festa
neix
de la necessitat
de proporcionar
un espai
d'oci
i festiu
per a les persones
de mitjana edat.
És per això
que aquesta
festa
també rep el nom
de Festa Boomer.
Durant la nit
hi haurà
foodtracks
i una barra
de begudes
on els assistents
podran gaudir
de mojitos,
entre altres ofertes.
Una de les principals
atraccions de la nit
serà la música.
Els DJs
Retro Syndicates
amenitzaran
l'esdeveniment
amb una selecció
de cançons
que van marcar
la joventut
del públic
objectiu
de la festa
durant els anys 80.
Neus Arranc,
membre
dels blaus
de Sant Jús
ha desglossat
els detalls
de la programació
del dia blau
de la festa
major d'enguany
en una entrevista
a ràdio
d'Esvern.
Aquest esdeveniment
popular
que enguany
tindrà lloc
al Parc Maragall
el dissous 3 d'agost
té una amplia
gama d'activitats
programades.
El dia blau
començarà
amb el Correvern,
una gimcana
cultural
que recorirà
als carrers
del poble
de dos quarts
de 12 del matí
a dos quarts
de dues.
Una de les activitats
més populars
que tornaran guany
el dia blau
serà
les calavirres.
Aquesta prova
consisteix
a pilar caixes
de cerveses buides
amb l'objectiu
d'arribar
el més alt possible
escalant
mentre el participant
està subjectat
per un ernest.
Un dels punts
culminants del dia
serà
la nit del dia blau
una festa popular
que començarà
amb un sopar
d'amburguesa completa
i beguda
per 7 euros
amb opció vegetariana.
Els concerts
de la nit
començaran
amb el grup
de versions
Blue Versions
seguit
per l'actuació
del DJ Kobo
fins a les 3
de la matinada.
Podeu escoltar
l'entrevista completa
del podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota la informació
de Sant Justenca
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda.
Fins ara!
Tornem amb tota la informació
de Sant Justenca
de la tarda.
Tornem amb tota la informació
de la tarda.
Tornem amb tota la informació
de la tarda.
Seguim el programa de tardes
la rambla de ràdio d'Esvern
i ho fem molt ben acompanyats
i acompanyades.
Tenim una entrevista
i la fem a Víctor Murillo,
president de l'agrupació fotogràfica
de Sant Justenca
de motiu dels reconeixements
que ha tingut l'entitat
a la Lliga de la Federació Catalana
de Fotografia
aquest 2022-2023.
Saludem-lo
perquè ja el tenim aquí a l'estudi.
Hola, Víctor,
què tal?
Bona tarda.
Hola, molt bé.
Bona tarda.
Doncs bé,
darrerament,
la presència
de l'agrupació fotogràfica
de Sant Justenca
aquí a la mitjora
és bastant assídua.
Això és bo
perquè significa
que l'entitat està viva,
que fa coses,
que es mou...
Sempre és una alegria poder venir
i explicar el que fem
i si amb això arribem més gent
i la gent s'anima
i s'apropa per la vagoneta
i el que fem,
doncs encantats de la vida nosaltres.
Els últims mesos
heu estat
amb el Concurs Internacional
de Fotografia
que organitzeu cada any,
també totes les exposicions
del Juny Fotogràfic.
Enhorabona.
Gràcies.
La gent us ha transmès
algun feedback,
us ha...
Felicitat...
A veure,
hi ha una exposició
que és l'Alma Mater,
la que està aquí a la Rambleta,
aquesta d'accés a Can Ginyestà.
Aquesta, jo diria,
que és l'exposició més visitada
de tot el municipi de sempre.
Tothom ha de passar per aquí
per entrar a Can Ginyestà.
Sí, o sí, eh?
Vull dir, no hi ha forma.
No hi ha forma.
I la gent s'atura,
mira, torna,
ve amb família
i quan trobes
algun dels fotografiats pel carrer
sempre mostra aquest puntet
que tenim tots de...
Bueno, d'ego, no?
Mira, surto a l'exposició, no?
Bueno, i en la gent general
és un tema que ja és molt clàssic.
La gent sap que quan passa
per l'estat de la tardor
de Sant Lluny al carrer
el lluny està aquí.
Bueno, la gent li agrada molt.
Aquesta ha agradat
perquè és, diem,
molt entranyable.
I després la Can Ginyestà
a dins de Can Ginyestà,
bueno, la gent clavicitat
està una mica barbarada, no?
Ostres, la qualitat fotogràfica, no?
Clar.
Hem de tenir en compte que
aquí a Can Ginyestà
hi havia un...
El grup de fotos que hi ha estat
són les 76 fotos millors
de les 2.500 que arriben.
Sí, sí.
És a dir, que és un moruix important.
És una exposició important, eh?
I amb molta qualitat, òbviament.
Molt potent, és molt potent.
A la gent claveu li agrada molt.
Molt bé.
Parlant d'últimes novetats
i fent referència una mica, no?
També al que parlàvem al principi,
heu tingut el reconeixement
de la Federació Catalana de Fotografia
amb medalla de bronze
i també en la 14a edició
de la Lliga Catalana de Fotografia.
Alguns fotògrafs de l'entitat
han estat reconeguts.
Sí.
Explica'ns una mica com va tot això.
A veure, tant la Federació Catalana de Fotografia
organitza, a part dels concursos que patrocina,
patrocinar vol dir que tu li pagues,
compres les medalles,
entres a una puntuació,
o li pots posar el seu logo.
A part d'aquests concursos,
el que fa és una lliga
en què cada fotògraf de Catalunya
que estigui associat a la Federació Catalana de Fotografia
pot enviar una foto cada mes.
Són vuit mesos,
doncs tu vas enviar fotos cada mes.
Aquestes fotos estan votades
per dos jurats diferents.
Per no ser el mateix jurat,
a més, mesos alterns.
Se van alternant i van votant
jurat que no coneixem.
És a dir, jo no sé qui són el jurat aquest any.
Ho sabrem al final,
quan ja publiquem el tema,
diria qui ha estat el jurat i tot això, no?
Bé, doncs aquest jurat,
aquesta lliga participant de Catalunya,
uns gairebé 500 fotògrafs.
Oh, Déu-n'hi-do!
I en diguem una categoria general,
és a dir, tu envies la foto
i aquesta té una puntuació per a la classificació general, no?
Però a més a més diu,
bueno, doncs jo m'hi-do aquesta fotografia,
a part que m'apuntui per a la general,
com és un tema molt concret,
que és bodegó, per exemple,
o arquitectura, o natura, o paisatge,
i la federació general té creat aquests temes,
diguem-ne, a part de la general,
té cinc temes, no?
Són aquests que t'he dit en retrat, no,
natura tampoc,
però té nocturna, té arquitectura,
té paisatge natural,
de natura,
i bodegó, no?
Té, tu aquí puixes la foto a la general,
dius, però a més a més vull participar en bodegó.
Té, diguem que la puntuació que et donin
té doble valor,
té un valor per a la general,
que pot ser que aquí no guanyis,
però dins del grup de fotògrafs
que han triat bodegó,
o arquitectura, o paisatge,
potser que estiguis millor col·locat, no?
D'acord.
Té, és el que ha passat, no?
Dins del que és els fotògrafs de l'agrupació,
el que ha quedat millor,
crec que és el Joan Elias,
que ha quedat del vuité,
la general,
crec que després vint jo,
ell està el vuité,
no, vuité, no, perdó,
el millor és Leandro Cubillas,
ha quedat vuité,
que a més a més és guanyador del bodegó,
de la categoria de bodegó.
El segon crec que és el Joan Elias,
tercer crec que soc jo,
i el quart crec que és el Toni Vigo.
Té, en col·locats,
diguem, amb els 50 a 60 primers,
dels 500.
De 500, clar,
que ho anava a dir,
dic de 500, eh?
De 500, no?
Això, pel que toca a la classificació individual,
què passa?
Que després, cada mes,
la puntuació dels 5 millors fotògrafs de cada mes,
de cada entitat,
puntua per l'entitat.
Ah, mira, que bé.
I nosaltres,
en dins d'aquesta lliga,
som 16 fotògrafs que participen,
dels 70 i escaig,
quasi 80 socis,
som 16,
que aquest any participem en la lliga.
I això qui ho decideix?
La pròpia agrupació o a nivell titular?
No, no, a nivell titular.
Nosaltres incentivem que els socis es dongui d'alta a la Federació Catalana,
perquè és condició en sine qua non, eh?
Un no pot ser soci de la Federació Catalana,
sinó soci d'una entitat,
prèviament.
D'acord,
és un dels requisits per poder participar en aquesta lliga, no?
I cada any dos, tres, quatre socis
es van animant i es van apuntant, no?
Bé, van començar quatre o cinc,
aquest any ja som 16,
el proper any ja hi ha gent que s'està animant
i potser aquest número s'incrementarà...
Home, és que amb els bons resultats
és més fàcil animar-se sempre.
Bé, doncs d'aquests 16 fotògrafs
que cada mes enviem una foto,
els cinc millors qualificats,
cinc millors puntuacions,
sumen per la general de la lliga de la entitat.
I com a entitats participen 55 entitats,
diguem que participen 500 fotògrafs
de 55 entitats.
Doncs dintre la classificació d'entitats
hem quedat tercers.
Això està molt bé.
Està molt bé.
Està francament bé.
Això vol dir que la qualitat, la formació...
Nosaltres ja ho hem explicat moltes vegades,
una de les coses que hem apostat molt fort
és per la formació.
Sí, amb activitats, no?
Tallers...
Tallers, il·luminació,
en tema digital, analògic,
expliquem com és tractament de fotos,
en quadres, no?
Enfocament...
Hi ha moltes coses que anem explicant
i, bueno, que anem treballant
i quan passen els anys,
bueno, doncs notes que això...
Que tens una petita formació, no?
Exacte.
O tens coneixements.
Potser mai, bueno, perquè el món de la fotografia
es divideix entre el professional i el no professional.
Sí.
La diferència, moltes vegades, no és més
si et guanyes la vida amb la fotografia o no.
Perquè hi ha molts fotògrafs no professionals
d'una altíssima qualitat,
molt bons,
però que és com el seu hobby.
No és la seva fina principal.
Hi ha fotògrafs amb més qualitats o menys qualitats,
molt bons,
hi ha de tots els nivells,
que sí que es guanya amb la vida amb la fotografia.
I això és el professional,
el que es guanya la vida amb la fotografia,
no al nivell de qualitat.
D'acord.
M'entens?
Jo m'he trobat moltes vegades,
ai, aquestes fotos de la boda,
m'han quedat molt bé,
em l'ha fet...
Bueno, no passa res,
que són fotògrafs que l'ha fet,
però la qualitat, diguem...
La diferència és aquesta, només.
Si et guanyes o no la vida amb la fotografia.
Això és professional o no professional.
Això va bé remarcar-ho,
perquè a vegades la fina línia...
És difícil una mica, no?
Perquè és com...
Se li dona molt bé,
però no es guanya la vida.
Clar.
No, perquè hem prioritzat.
Llavors és un hobby, no és un hobby,
què és això?
Però moltes vegades,
perquè hem prioritzat,
jo per exemple,
tota la meva vida,
jo vaig començar la fotografia als 14 anys.
Mai, no sé si mai he pogut
o mai he volgut
que la fotografia
es convertís en el meu mitjà de vida, no?
Bueno, jo he tingut altres feines
i paral·lelament he portat la fotografia.
Potser si algun dia
m'hagués passat per la cabeza,
escolta, mira,
doncs canvio el xip
i en lloc de dedicar-me al tema dels cotxes,
doncs me'n dedico a la fotografia.
Doncs no l'he fet mai.
Hi ha gent que sí ho ha fet
i hi ha gent que no.
Però jo crec que bàsicament és això.
Hi ha fotòries a títol personal
que no es guanya amb la vida
que tenen equips de fotogràfics
que no se'ls salta un camello.
Té una càmera bona,
bona avui dia,
i amb un bon objectiu
et deixar-se entre 4.000 i 6.000 euros.
Uau!
I això...
Sense dedicar-t'hi, eh?
Sense dedicar-t'hi.
Diu, mira, em guanyo la vida,
això amb 3 anys l'amortitzo,
doncs bé.
No, no, no, no.
Jo aquesta càmera me la compro ara
i potser d'aquí 4 o 5 o 6 anys
me la canviaré
perquè és la meva afició.
Sí, sí, clar.
I aquest mundillo
està ara en el moviment
que ja és molt potent.
Diguem que ara la fotografia
està visquent un moment molt dolç.
hi ha molta maquinària
que està sortint,
molt gadgets
que surten a la fotografia,
les càmeres,
els píxeles...
Complements, no?
Complements.
I, bueno,
la gent s'està animant
avui dia a fer fotografia.
És relativament fàcil.
Relativament, eh?
Tu ho has dit, Víctor,
relativament.
No, avui dius per una foto.
Jo sempre dic,
mira, ara pel carrer,
tu dius,
penses que ningú t'està mirant
i sempre hi ha algú
que t'està mirant.
Sí.
Sempre hi ha algú
que t'està filmant.
Sempre hi ha algú.
Mira, jo farà dos,
potser tres anys
hi havia una tormenta aquesta
molt potent
i vaig decidir anar
a fer fotos
del pont del petroli.
Mhm.
Val?
Bueno,
l'errore tonto.
Jo coge el trípode,
el meto a les oles
i, bueno,
ve una onada
fins al...
Mulla completament.
Mulla completament.
Jo aguantant el trípode
perquè la cama no caigués.
Clar,
la dona,
surt, surt,
no, no,
aguanto la càmera
que no caigui.
I quan surto
hi ha un tio amb la bicicleta
que diu,
no, no,
ja t'he filmat.
Hòstia.
Fins i tot
en les situacions
més inverossímils,
no?
Jo estic preocupat
per no mullar-me allò
que la càmera no caigués.
I el tio que t'està gravant.
I el tio m'està gravant.
Potser dir que
avui dia
sempre hi ha algú
que t'està...
Fer fotos
de la que va intencir,
potser
puixar-la a aquest nivell
que parlem avui
dels concursos,
de la lliga,
de competir
amb 500 fotògrafs
amb la qualitat.
Bé,
això potser
és un salt més,
no?
Que és el que intentem
ensenyar a la nostra agrupació,
no?
Com fer aquel salt,
aquesta evolució
de la fotografia
d'àlbum de família,
que la foto està bé
per a l'àlbum de la família,
de les vacances,
però per un concurs
no funciona.
Com fem aquesta evolució,
no?
Clar.
Com doneu aquest pas més.
Exactament.
Això és una cosa
que intentem
imbuir molt a la gent,
no?
Com canviar.
sense que el concurs
es converteixi,
diguem,
en l'objectiu final
de la foto.
Nosaltres,
quan ensenyem fotografia,
dient sempre el mateix,
mira,
tu t'ho has de passar molt bé
quan fas la foto.
D'acord.
Tu t'ho has de passar molt bé
quan fas el tractament
de les fotos,
quan fas el revelat digital.
I si quan l'has acabat
li ensenyes a algú
que li agrada,
dius,
és l'hòstia.
Ja,
impressionant, no?
Ja,
ja és impressionant.
Ja tenim el cercle complet.
I si l'envies un concurs
i et premien,
boh,
brutal.
Però,
només perquè acabaràs deixant
la fotografia.
Perquè,
d'aquí 4 o 5 anys,
tu miraràs fotos
i no estaràs content
amb la feina que has fet.
Perquè no t'omplen
aquestes fotos.
Les has fet pensant
en guanyar un concurs.
No les has fet pensant en tu.
Jo,
amb el meu ordinador,
com molts fotògrafs,
tenim,
potser,
uns quants milers de fotos
que mai sortiran
a la llum.
Mai.
Però jo m'ho he passat molt bé
de fer aquesta foto.
Si l'ensenyo a algú,
dius,
estàs molt bona.
La foto també és el record,
no?,
i diu,
bueno,
la foto,
no,
no,
és que a mi m'agrada.
L'important
és que la foto,
tu estiguis content
amb la feina que has fet.
Clar.
Si aquesta foto
que l'has fet...
Ja li agrada el jurat,
també,
ja.
Brutal,
no?
Perquè,
què és el que valora
el Víctor,
el jurat,
per exemple,
de la Lliga
de la Federació Catalana?
Bé,
la Lliga va...
És molt complicat
valorar una foto.
A més,
a més,
és molt complicat
quan tu t'envies fotos
i has de valorar,
sí,
puntuar un retrat,
un paisatge,
un bodegó,
un edifici,
una fotografia de carrer,
hi ha molts temes,
clar,
totes aquestes fotos,
tu com la valoràs
si són temes diferents,
no?
Clar.
va dir,
no,
jo faré un concurs
de retrats,
perfecte,
ho tinc molt fàcil,
tots els retrats,
i ja està.
No,
aquí,
les lligues,
igual que el Cugús
Internacional nostre,
és un calaix,
és un cajón desastre,
eh?
Hi ha de tot.
Hi ha de tot.
Llavors,
una de les coses
que jo crec que molt en cert
va crear la Federació Catalana de Fotografia
és com valorar una foto
i va crear tres elements,
no?
Com un document,
on ho expliques?
Sí,
hi ha un document que ho expliques,
és un document molt senzill,
ja veuràs,
el primer que has de valorar
és l'impacte visual.
Tu veus la foto
i dius,
ostras,
que golpe,
matau,
ostras,
la foto,
bé.
Després has de valorar
una mica la composició,
no?
És a dir,
escolta,
els elements que hi ha,
els elements que hi ha,
diguem la creativitat,
eh?
La foto,
original,
m'ha impactat,
per no ser que és un arbre
que està aquí tota la vida,
que ho veig tot...
No,
està bé.
Bueno,
doncs primer,
l'impacte,
després,
la creativitat.
I per últim,
la tècnica.
És a dir,
la foto t'ha impactat,
sigui el tema que sigui.
Clar.
La foto,
creativament parlant,
ostras,
és bona,
està aconseguida,
té coses,
té elements que em motiven.
I a sobre,
tècnicament,
és perfecte,
està enfocada,
els punts que han d'estar enfocat,
desenfocats,
desenfocats,
té una mica de tancament,
el que diuen,
vinyeta pels costats,
té el paisatge,
està al seu punt,
el que és l'horitzó.
l'horitzó,
bueno,
i és un drama,
l'horitzó,
si està a baix,
a dalt,
al mig,
bueno.
Això no em porta mal de cap.
Sí,
al final dius,
bueno,
doncs aquests tres elements,
que és vàlid per qualsevol foto,
et dona el com puntuar,
la tècdia,
mira,
m'ha impactat,
3,33,
la foto està amb creativitat,
és bona,
3,33,
i tècnicament és perfecta,
doncs un 10.
Mira,
m'ha impactat,
però de creativitat li falta,
perquè és un arboret que està ahí,
que no té res al costat,
no està ni siquiera en el punt o fórdia,
llavors ja no l'apuntues tan alta.
En lloc d'un 3,
té un 1,
té un 1 en creativitat.
Tècnicament és molt bona,
doncs un 3,
doncs un 7 al final.
És una cosa que la fas mentalment,
i la fas molt ràpida,
i això et val per apuntuar gairebé
qualsevol fotografia,
sense tenir en compte
en quina secció està ficada,
ni el tema.
Clar,
a nivell general,
no?
A nivell general,
sí,
és complicat per això,
només,
ens ajuda molt,
nosaltres saps que a part d'aquesta lliga
que tenim a la catalana,
a la catalana,
nosaltres tenim la nostra pròpia lliga,
l'agrupació fotogràfica té una lliga pròpia.
Ah, d'acord.
L'agrupació fotogràfica de Sant Just té una...
Té una lliga pròpia.
Una lliga pròpia.
En la que participen els seus socis.
Ho tenim informatitzat,
està tot ja...
D'acord.
i quan fem la lliga,
qualsevol entitat,
el problema són els jurats.
Sí.
Per què?
Perquè mai estem contents.
Habitualment que fem les lligues,
gairebé totes les entitats que tenen lligues
busquen un jurat d'una altra entitat.
Jo, per exemple,
he votat la lliga de Blanes,
la lliga de Afopriego de Córdoba...
Bé,
em truquen i vaig votant.
I som els juradors externos.
Què passa?
Que quan tu ja veus el resultat,
ah, bueno,
veus el resultat i dius,
bueno, he quedat el tercero,
he quedat l'último,
però no veus la foto ni parles de fotografia.
Nosaltres, fa uns anys,
vam idear un sistema
sense tenir gaire en compte
si guanyem o perdem
dins de la lliga.
D'acord.
Nosaltres muntem,
tenim un sistema informàtic,
això d'entrada.
Tenim teclats.
I els teclats,
quan tu cliques una tecla,
ja se va directament a la pantalla
i votes.
Què fem?
Fem tres taules.
Sí.
Imagina't que arribem 15 persones a votar.
Doncs a cada taula posem 5 persones.
Cada persona la coincidim
com si fos una sola.
doncs a aquella taula,
la gent vota.
Sur la foto a pantalla,
jo 7,
jo 5,
jo 4,
jo 3.
Sí,
li posen un número.
Mirem la mitja,
i aquesta mitja la posem al teclat.
Val.
I això,
cada taula fa el mateix.
Val.
Quan arriba el torn
i és la meva foto,
la que està a pantalla,
sí,
jo no voto.
Ah, bueno,
clar, home,
lògic.
M'extinc.
Llavors,
al final,
la gent pensa,
bueno,
però això és,
els votaris vosaltres mateixos,
m'ho diu ja,
però és que nosaltres el que busquem
és que la gent aprengui a votar,
agafi el tranquil·lo,
anar apretant el votó,
valorar una foto,
i després,
parlem de les fotos.
Les passem,
i a veure,
per què aquesta foto,
tu li has donat un 9.
Fé com una venda d'exercici,
no quedar-se només amb la puntuació.
Tu perquè l'has donat un 3
i el teu company l'ha donat un 9.
A veure,
què ha fallat aquí
o què heu vist diferent?
Perquè una cosa,
no,
jo he donat un 9
i tu un 8.
Bueno,
no passa res.
Clar,
perquè aquí la subjectivitat
juga una mica,
no?
Clar,
clar,
I després,
quan fem de jurat,
intentem explicar-li als jurats
que has de deixar aparcat
els teus gustos,
per exemple.
A mi és que no m'agraden els paisatges.
Ah,
bueno,
clar.
A mi no m'agrada Dalí,
però mai diré que és dolent.
No m'agrada Miró,
però jo dir que Miró no té valor
no ho diré mai.
Entens?
No,
a fotografia és igual,
tinc un t'agradar el paisatge,
però t'has de mirar.
Clar.
T'has de mirar impacte,
creativitat i tècnica.
I tècnica.
i intentem que aquestes persones
que diuen involuntàriament
allò que no li agrada
voten negativament,
voten a la baixa,
intentar...
no, no, no.
Tu oblida't.
Avui no estàs mirant un paisatge
ni estàs mirant un retrat.
Estàs mirant un munt de píxeles ordenals
que formen una imatge.
Per dir-ho així tècnicament.
va, va, va.
Entón,
va, va, va.
Aquestes píxeles ordenals
que formen una imatge
tenen una creativitat,
un impacte
i una tècnica.
i si això està bé
és un 10.
Que bé.
I després dient,
quan fem un concurs,
com nosaltres,
que participem habitualment
entre 30 i 40 fotos,
més o més,
és poqueta,
bueno,
mient o menys,
perdón,
uns 13 fotògrafs,
4 fotos cada un.
A la lliga nostra.
A la vostra lliga.
Però la vostra lliga,
per exemple,
què dura també?
Tot l'any,
tota la temporada.
Tot la temporada.
Començarà a l'octubre
i acabarà a juny.
I aquest juny
de la vostra lliga
qui ha guanyat?
Ha guanyat
el primer problemat
en el tema
de retoque.
Sí.
Crec que he guanyat jo.
Ja,
perquè fem dues seccions.
Fem la secció
de retocs bàsics
i fem el
retoc lliure.
Per a aquella gent
que domina més
les eines
i la gent que domina menys.
Fem aquestes dues accions
per separar.
En aquest tema
el que mirem és això,
és que la gent
aprengui,
sobretot,
a votar.
A votar
i a valorar les fotos,
independentment del resultat.
Sí, clar.
Independentment del resultat.
I quan dient,
mira,
aquí ara passaran
50, 60, 70 fotos
davant teu.
Tu no l'has de comparar
amb la millor fotografia del món.
La tendència que tenim
quan votem una foto
és anar a buscar
la millor foto del món.
No,
la millor foto del món
l'havia llegit jo en internet
i aquesta no se l'acerca
ni a l'altra.
No,
d'aquestes 50, 60 fotos
que tens,
la millor de totes
té un 10.
Tu no estàs valorant
els milions
i milions de fotos
que hi ha en internet
i al món mundial.
No, no, clar.
De les que tenim, no?
Tu estàs mirant
un grup de fotos,
que poden ser 100,
200, 1000,
o 2.500
i has d'intentar,
ho he d'intentar,
has d'aconseguir
votar la millor
d'aquest grup
i la millor d'aquest grup
encara que sigui dolenta.
Entes?
Encara que no ompli...
Oh, no t'agradi.
No t'agradi i tal.
Bon, dolenta et diem,
dolenta és que això
és una mica aparcat.
No, dolent o no, dolent.
Encara que la foto
no tingui tots els requeriments
que tu li poses,
és una foto perfecta,
si és la millor del grup
és el que té un 10.
Perquè estàs valorant
aquestes fotos,
no totes les del món.
És una cosa
que intentem explicar.
I, Víctor,
altres concursos
o lligues
en les que també
hi participeu,
a part de la Federació
Catalana de Fotografia?
Ara estem participant
quizás menys persones.
És la lliga espanyola.
És a dir,
la Confederació Espanyola de Fotografia
també té una lliga igual.
Sí.
És a dir,
i tu és...
El que dèiem abans,
tu ets soci
de la Federació Catalana
però prèviament
has de ser soci
d'una entitat.
Pots pas ser soci
de la Confederació
Espanyola de Fotografia
prèviament has de ser soci
de la Federació Catalana de Fotografia.
És una cadena.
Per no trencar mai
i que la gent no vegi
en cert modo...
Sí,
per aconseguir...
No,
és una lliga recta,
no?
Bé,
és que...
Una homogeneïtat,
no?
És més homogènic,
no?
I, clar,
quan ets soci
de la Confederació
Espanyola de Fotografia
també pots participar.
Al que tant crec
que la Confederació
Espanyola han participat
poca gent.
Jo, per exemple,
no puc participar.
D'acord.
Jo soc membre
de la Junta
de la Confederació
Espanyola de Fotografia.
Per tant,
no pots...
No, no, no.
Ho tenim prohibit.
Ho tenim prohibit
per normes.
Si estàs dins de la Junta,
ni tu,
ni familiar,
ni hermano,
ni prim,
no podem participar.
Però hi ha
tres o quatre companys
que han començat aquest any
i em consta
que s'estan animant molt
pel proper,
per fer una tirada
i més...
Bueno,
i a veure com ho aconseguim.
És veritat
que també
ja no són 500.
Ja potser...
Uns quants més, eh?
Uns quants més.
Clar,
a nivell de tot Espanya.
Són quants més.
Víctor,
els fotògrafes
de l'agrupació
s'animen fàcilment
a participar,
a assistir
a aquestes activitats
que feu de formació?
S'animen
o costa una mica?
Costa.
Bueno,
costa.
No,
si estàs dins
de l'agrupació
es participen igual.
El tema és
que hi ha més homes
que dones
a l'agrupació.
Ara,
recentment,
també,
hem ampliat la Junta,
l'última assemblea,
i ha entrat una altra dona
més a la Junta,
també.
De nosaltres,
incentivem igual
i la participació
és igual.
Aquí no limitem.
Potser,
el que limita més
la participació
és la creença
de que,
ai,
jo és que no tinc prou qualitat
per participar
en una lliga catalana.
I això frena
a més gent
de la que penses.
I ara sí que diuen,
no,
mira,
tu envies fotos.
en marge del teu pensament,
del teu criteri.
I ja veuràs
com la lliga
te va recol·locant.
Tu dius,
jo soc molt bo.
Jo,
jo,
penso,
jo soc,
wow,
el real no va plir.
I resulta que
de los 500,
450,
460,
hòstia,
potser,
potser no és tan bo.
Potser no tant,
no?
Potser...
Potser m'ha bajat
un poc los humos.
O al contrari,
jo penso que
les meves fotos
no tenen prou qualitat
per enviar un concurso,
vaig enviant...
I després,
una bona posició.
Estic de la meitat
per arriba.
Potser,
això que t'obliga,
t'obliga a mirar
moltes fotos.
I quan t'ho dius,
mira,
jo penso,
la meitat és bona,
però mira els que han guanyat
i ostres,
tenen un plus.
Què plus pot ser?
No ho sé,
l'enfoc,
l'enquadre,
la composició,
el tema...
I a ti et va donant
una mica,
te va sense adonar-te...
Sí.
Perquè la gent pensa
que a vegades
s'aprèn alguna cosa
només estudiant allò.
que s'ha d'estudiar, eh?
Amb les experiències
també s'aprèn.
Però en el cas de la fotografia,
com en altres casos,
només mirant fotos,
mirant,
t'acabes donant compte
dels errors que t'has cometent.
Que fort.
Per això dic que nosaltres
intentem
que la gent visualitzin
moltes fotos,
fem passes de fotos,
les discutim,
i això passa
que aquests concursos
t'han recol·locant.
I com és voluntari,
pots anar tirat quan vulguis,
no cal que participis,
no cal que busquis suanyar,
però sí et va dient,
bueno,
doncs el nivell que tens
entre aquests 500
estàs de la meitat cap amunt
o de la meitat cap a baix.
I a partir d'aquí
tu decidís el que fer.
Víctor,
ho hem de deixar en aquest punt.
Moltíssimes felicitats
a l'agrupació
i també als fotògrafs
i les fotògrafes
que hi formen part
i que també
han estat reconeguts
en aquests diferents concursos.
Molt bé.
Molta sort,
molt bones vacances
i fins la propera,
fins l'any vinent.
Bé,
la temporada vinent.
Nosaltres a partir del setembre-octubre
ja sabem per què.
Vinga.
Bona tarda.
Us esperem.
Adéu.
A la Rambla
res s'atura.
Vine,
queda't
i escolta'ns.
Vinga,
vaga,
comencem ja
aquest nou capítol
de Just el que no saps,
d'aquesta secció
que fem amb el nostre
col·laborador,
en Marçal Ferret.
Hola, Marçal,
què tal?
Bona tarda.
Hola, molt bones,
què tal?
Com estem tots?
Celebrem avui
el 30è aniversari.
Sí, correcte.
Celebrem el 30è aniversari,
però primer he d'explicar una cosa
perquè porto uns dies
bastant terribles.
Bastant terribles?
Sí, m'he de desfogar
perquè ho he de treure
d'alguna manera.
Vinga, va.
A finals de l'any passat
vaig deixar una feina,
d'acord?
Em van seguir pagant
durant els pròxims mesos
després de deixar-ho
vaig avisar que havien
fet pagaments
que no tocaven
i van trigar mesos
a en treure'm els calés.
I dius,
em m'he quedat amb el compte
a zero
perquè ho han fet
quan els ha sortit
dels nassos.
Després,
ojo,
perquè igualment
ara d'aquí a poc
me'n vaig a passar
uns dies a Roma,
vaig agafar un hotel,
vaig fer reserva d'hotel
i em van estafar.
Com que et van estafar?
Sí, em van treure 200 euros
perquè em van cansar
la reserva
i no m'han tornat els calés
i encara els estic esperant.
Hòstia.
Sí, sí, sí, sí.
No, has vist?
Que guai.
Home,
és una mica
terrífic
i apocalíptic.
Sí, però espera't
perquè dilluns,
aquest dilluns passat
em van hackejar
l'Instagram personal.
Això ho vaig veure.
Que ho ha pogut haver-hi.
Però sí, sí,
em van hackejar l'Instagram.
Però és que a més a més,
ahir em van robar la cartera.
Hòstia, masso,
però un moment...
Ara mateix estic...
Sí, senyors policia,
si voleu venir
estic indocumentat.
Tinc cita per demà
a treure'm el DNI.
Home, i el necessites
per marxar a Roma, no?
Home, sí,
i me'n vaig aquest dissabte,
vull dir...
Ah!
En fi, sí, sí.
Porto uns dies,
porto unes setmanes
bastant fins als nassos.
T'ho prometo.
El d'Instagram
ho vaig comprovar
perquè a més a més
era des d'un conte
que t'havies canviat
com el nom
i dic,
que raro.
Sí, m'havia canviat el nom
i van començar a penjar històries
de criptomonedes,
de criptomonedes,
de criptomonedes...
Jo, mira...
Jo pensant,
home, al março
no, no,
no, ben bé.
No el veig
amb aquest tipus de...
Ni veus tu
ni ni veu ningú.
I tot de captures
de pantalla
dels teus comptes,
suposats comptes
d'Imagine Bank
i dic, home...
Correcte.
No és tan aventurer,
al março, no?
No, no, no,
perquè a més
tampoc sóc d'Imagine Bank,
vull dir...
Tot i així,
tot i així,
avui estic molt emocionat
perquè
hem fet una temporada sencera
i hem arribat
al capítol número 30.
Toma, vinga.
Ahí estamos,
sí, clar que sí, home.
Alguna coseta positiva
havia de tenir la setmana, no?
Clar, que hi ha hagut alguna cosa positiva.
Bueno, avui també se m'han anat
a la llum de casa
diverses vegades.
Hòstia, malament.
No passa res,
tot sigui això,
perquè 30 capítols ja
i estic molt content
de la feina feta.
Hem vist moltíssims personatges,
de fet,
gairebé 30,
perquè hi ha hagut els especials
i tot això,
artistes com
Michelangelo,
Gerda Wegener
o Caravaggio,
escriptors com
Hans Christian Andersen,
Folky Torres o Tolkien,
pensadors com Seneca
i Olam de Gouche
i personatges del món del cinema
com Orson Welles,
Charlton Heston
o Natalie Wood.
També hem tingut cantants
com Tina Turner,
Amy Winehouse
o Johnny Rotten.
Que maco
és recordar-los a tots, oi?
Maquíssims.
I tots els seus finals tràgics.
Tots els finals tràgics.
Però jo sempre penso
en els primers capítols
i dic, mira,
la cosa ha anat avançant
i sembla mentida
que haguessin de rir fins aquí.
Però bé,
ara, a més a més,
també ho dic això,
perquè ara tots aquests programes,
tots aquests capítols,
els podreu trobar
també a e-books.
I, B, O, O, X.
Una de les plataformes més grans
en les que descobrireu
diferents podcasts.
Si busqueu el nom de la secció,
just el que no saps,
o el canal
El Bo d'en Março,
trobareu cadascun dels capítols
amb facilitat.
Home,
hem de dir que
són capítols i podcasts
que valen molt la pena
d'escoltar, eh?
Gràcies.
O sigui que...
Ho has dit tu, no jo?
No, no, no,
o sigui,
realment estan molt ben muntats,
estan molt ben buscades
la informació,
quadrant amb la música,
o sigui que a la gent
li encantarà
i és una manera també
d'aprendre, no?
Home, sí, home,
i tant, i tant, i tant.
De personatges.
Al capdia de fi és això, vull dir...
Cultureta.
Cultureta, totalment.
Si vols fer-hi un cop d'ull,
estàs estudiant
segon de batxillerat,
has de fer història de l'art
i no saps la història
de Carabat, jo,
de Miquel Àngel,
doncs mira,
fes-hi un cop d'ull,
que sempre està bé,
perquè et dono informació
que potser no t'explicaran a l'escola
i també està bé.
i igual que de tots els altres personatges
val la pena,
jo em passo molt bé
i si us agrada,
doncs endavant
i espero que els gaudiu ara
a e-books també.
Molt bé.
I bé, un cop feta la publicitat,
endinsem-nos en aquest especial
número 30,
que sonin un altre cop
els aplaudiments.
Vinga, va.
El número 30, eh?
És un número rodó
i a més ho fem quadrar
al final de temporada,
tot ha anat.
S'ha de dir que la setmana que ve
encara podria fer capítol,
però estic fora, per tant...
A Roma, des de Roma no.
Des de Roma és complicat.
Conexió.
Però bueno, acabem amb 30,
número rodó
i per tant,
si és un número 30,
doncs una desena, diguéssim,
tenim un especial.
Sobre què parlarem en aquest especial?
Jo us ho explico.
Des de fa uns quants mesos,
el doblatge de sèries anime
en català
ha estat molt i molt potent.
Realment,
el doblatge català
sempre ha estat molt bo,
però últimament sembla
que hem tingut una revifada
en el camp de l'animació japonesa.
En aquest especial número 30,
en el programa
per acabar la temporada,
recordarem alguns dels animes
que s'han vist a Catalunya
amb el pas dels anys.
tot comença l'any 1984,
en el moment en què la 2,
en el seu circuit català,
va començar a mostrar
els primers exemples
d'animació japonesa
doblats en el nostre idioma.
De fet,
pels que en aquella època
miraven la televisió,
les tres sèries que van emetre
són relíquies
que els transporten al passat
i els fa recordar
el somriure
de quan eren nens,
aquell somriure tan bonic
que tots acabem perdent
perquè hipoteques
i feines
i robos de cartera
i etapes.
però bé,
aquests tres primers animes
que es van fer en català
van ser
la família Robinson,
Van Air i Flappy,
la història de dos escriulets,
i Jackie en el bosc
de Tallac,
més coneguda
amb el nom de
Jackie Nuka,
que és la música de la cançó,
la cançó que estàvem escoltant,
és l'opening
d'aquesta sèrie.
Tot i així,
aquestes
no són les úniques sèries
d'animació japonesa
que el circuit català
va emetre.
Això és un remember total, eh?
Sí, perquè a més a més
tothom la canta en castellà
però també es va fer en català, sí.
No, no, però el capítol en si, eh?
Vull dir,
en general
és com un...
Sí,
vaig a fer plorar
totes les generacions
que hagin vist
el doblatge
d'anim més en català
i de sèries que vinc...
Club Super 3,
Club Super 3,
3XL,
3XL,
correcte,
estem veient tot això,
exacte,
exacte.
Doncs el que dèiem,
també tenim en català
en d'Artacan
i els tres gossos muscaters
o guscaters,
és que ho diuen a la sèrie,
mira què vols fer-hi,
i la volta al món
de Willy Fogg,
també que tothom canta
el 80 dies,
doncs no,
també està en català.
També està en català,
vinga.
Exacte.
Tot i així,
el circuit català,
això de la 2,
va tenir un petit problema
i és que TV3
va pujar amb força
i va apostar
per calcom més nou,
més trencador
i molt menys innocent
que aquestes sèries
de les estàvem parlant.
Sí que és veritat
que tot va començar
amb sèries com
Hola, Sandy Bell,
que jo ni idea
de què és això.
No, ni jo.
Que és una història
pel que he llegit
una història semblant a Marco
en la que una noia
vol trobar sa mare.
Bé, X.
Però,
poc després,
ja comencen a aparèixer
grans títols del nivell
del Capità Harlock,
el Rei Arthur
o Simbad.
Tot i així,
cap d'aquestes primeres sèries
supera
a una de les més grans
de tots els temps,
el Doctor Slum.
Bueno...
Home.
Per favor,
és que...
El Doctor Slum.
És que hi ha l'àudio,
és l'àudio.
El Doctor Slum.
El Doctor Slum.
És aquest àudio
com ronyós.
Sí,
que sempre estigui
gravat dins d'una cisterna
de vàter,
correcte,
però és que és maco
de veure i de recordar.
Sí,
és maco,
és maco.
Si algun ha vist
el Doctor Slum,
més val que comenci
apagar la ràdio
ara mateix
o el que sigui
i que ho busqui
per internet.
Són 243 capítols
de Meravella
que expliquen
la història
del professor
Senbei Norimaki
i del robot
sense gaire sentit comú
anomenat Arale
en la fantàstica
Vila del Pingüí.
És una sèrie
increïble
i que si aquest estiu
teniu temps lliure
demano que veieu
de la mateixa manera
que us demano
que veieu
la major part
de les altres sèries
sobre les que parlaré.
És que de debò,
no sé què coifeu
escoltant-me a mi.
Què no veieu?
Que no tindré temps
en l'agost.
Mira,
ja que hi sou,
ja que hi sou,
ja que esteu aquí
entre nosaltres,
acabeu d'escoltar-nos.
I que no en sent ningú.
Exacte,
acabeu d'escoltar-nos.
Primer ens acabeu d'escoltar.
Us apunteu
tots aquests títols
sobre els que parlaré
i després les busqueu totes
i a l'agost
les veieu,
és així de fàcil.
Només les heu de veure.
Són molt bones,
són espectaculars,
estan a tot arreu
perquè són en català
i evidentment
tota cosa en català
és fàcil
de trobar per internet.
Home.
Sí,
i, bueno,
és superfàcil.
En fi,
bé,
no sé ni per on estava.
Ah, sí,
el Doctor Slum.
Perdó,
el Doctor Slum.
Perfecte.
Doncs en el pas dels anys
va sorgir
alguna nova sèrie.
De tant en tant
es presentaven nous projectes
que es van emetre
per televisió,
però no serà
fins a 1990
que tornarem a veure
una generalitat superior
al nivell del Doctor Slum.
Bueno...
Sí, sí,
s'ha de dir
que és,
almenys per...
Genialitat, eh?
Sí, sí, home, sí.
Cal dir,
però,
que estic parlant
d'una de les millors sèries
de la història,
amb un dobleig espectacular
i que és del mateix autor
que Doctor Slum,
Nakira Toriyama.
Evidentment,
no puc estar parlant
d'una altra sèrie.
Parlo de la fantàstiquíssima
i mitiquíssima
Bola de Drac.
Amb ell ho va a buscar
la bola de drac
en voltada d'un misteri
és un gran secret.
Amb ell ho va a agafar
la bola de drac.
Per favor,
que és bona
aquesta primera sèrie, ostres.
Bola de Drac.
És genial.
Home,
si avui en dia
encara es veu,
encara ho veu tothom,
encara segueixen fent capítols
i pel·lícules
i es fa de tot.
Això és cert, eh?
Vull dir,
aquests fans
que s'uneixen
amb els fills
i ja de pas
amb els nets
i amb tot.
Bola de Drac
es mou per totes
les generacions.
De debò,
aquí no ha flipat
amb les històries aquestes
de la Bulma
i el Son Goku
buscant les boles de drac.
I estem parlant
de l'inici de la sèrie
perquè l'any següent,
el 1991,
es començarà a emetre
la segona part de la sèrie,
Bola de Drac Z.
Mira,
l'altre dia,
de fet,
estava a casa meva
amb un amic
recordant alguns
d'aquests millors moments
de la sèrie
i de debò que
per poc em poso plorar.
Ai, per favor.
Jo us diré,
sí, sí, sí,
jo us diré
que d'aquesta sèrie
no us puc fer spoilers,
no em faré spoilers
perquè aquesta sí que és d'aquelles
que s'ha de veure sí o sí
perquè la història
és molt important.
Sobretot,
cor petit,
t'estimo.
T'haig de dir
que mai he sapigut
la diferència
entre Bola de Drac,
Bola de Drac Z,
això què vol dir?
La segona part.
La segona part.
Si no m'equivoco,
Bola de Drac Z,
és Z
perquè a l'autor
li van dir
que no podia
posar Bola de Drac 2.
Ah,
i va escriure Bola de Drac 2
i van dir
no, no pot ser 2
i va dir
el 2 es transforma
amb la Z molt ràpidament.
Z, hòstia.
I ja està.
És la segona part.
La segona part.
Sí, és així.
I us penseu
que entre les dues parts
de Bola de Drac
l'animent català
va deixar de metres?
Doncs no.
No, oi?
Perquè per aquí al mig,
no home no,
perquè per aquí al mig
s'estrenen
una bona mà de pel·lícules
d'animació japonesa
i la fantàstica sèrie
de Musculman.
A veure,
què més?
Què més tenim per aquí?
Musculman, diu.
Sí, home,
Musculman,
molt xulo,
Musculman.
No és de la meva època,
he vist uns quants capítols,
no és de la meva època,
però tothom que la recordi
doncs ho recordarà
com una cosa supermítica
també.
I a veure,
més coses,
a més a més
d'aquestes sèries,
s'estrenen totes
les pel·lícules
de Bola de Drac
que existien
fins a aquell moment
i 30.000 pel·lícules
més de l'estil.
A veure,
no, no, no,
he exagerat.
Tampoc no et passis,
no, Marcio?
30.000 no,
no exagerem,
però s'estrenen
moltíssimes pel·lícules
durant els pròxims anys
i de fet fins a l'actualitat.
Però llavors
les sèries
perden importància.
Ai, ai, ai, ai,
ai, amics meus, ai.
A mi em passa
que amb els dibuixos
de fa unes dècades
jo en el moment
ho veia com la reòstia,
o sigui,
pensava, guau,
quants efectes
i ho veus ara
i penses,
ostres.
Sí, no, clar,
a veure,
ara,
també perquè la innocència
dels ulls d'un nen
és diferent.
Però realment
jo veig ara
un capítol d'això
de voladrac,
de musculman,
del que sigui,
i encara dic,
doncs mira,
és que m'encanta tant de molt
tornéssim a aquesta animació.
És l'emoció,
la part emocional.
Sí, sí, correcte,
correcte, correcte.
Però a veure,
què us heu pensat?
Que entre 1993
i fins al final del segle XX
no es fan més coses?
Home, sí,
perquè jo existia
i se'n feien unes quantes.
Se'n feien unes quantes.
Anem a posar alguns exemples,
va, que serà divertit.
7 de febrer de 1994.
Home, què és això?
Home,
aquest és el meu predilect.
Home,
aquí tenim,
el tenim.
El gat Cosme.
Estic convençudíssim
que aquesta ningú l'ha vista
en la vida, eh?
Mai, mai.
No, no,
que va, que va.
Ningú la coneix, no.
Només el punyetero gat
més famós de la història.
Doraemon.
Per favor,
no us enganyeu
i arrenqueu,
mira,
agafeu unes sisalles
o agafeu una serra
de calar
o el que convingui
i li rebenteu el cap
a la tontat del Garfield.
No.
El millor gat de la història
és el Doraemon.
Doraemon.
Totalment.
A veure,
què més tenim?
30 d'abril de 1994.
A veure.
Hosti, tu.
Hem vingut a recordar, eh?
Hem vingut a recordar,
veïns teus.
Dic, dic,
Março,
vaig a buscar una mica de clínic.
Sí, home,
sí, érem nens aleshores encara.
Hi ha coses que estic veient ara
aquí a les imatges
que no m'hi fixava, saps?
Vull dir,
jo tenia tan integrat
i ara ho estic analitzant
i dic,
ostia,
mira,
busca d'autor
dels openings aquests
tan a YouTube.
Hi ha porcs,
o sigui,
hi ha porcs senglars
que passen per l'opening
de Tòria.
Sí,
passen corrents allà a fondo
i dius,
o Tòria és genial.
Anem a veure més.
Vinga, va.
12 de setembre de 1995.
Estem parlant,
estem parlant
de Ranma,
una sèrie ultra icònica
i que, de fet,
si no m'equivoco,
va crear la mangaka
més llegida de la història,
val?
Vull dir,
la creadora de manga,
és a dir,
l'anime és animació,
el manga és el dibuix en còmic,
diguéssim,
doncs,
estem parlant
de la més gran
de totes les creadores
de manga.
Un personatge espectacular
i Ranma
és una sèrie genial.
Jo, Ranma,
me'n recordo
que la veia.
Ranma era molt bona.
Dic,
ara és un tio,
ara és una tia...
Exacte,
amb l'aigua freda o calenta
canviava d'home a dona.
Sí, sí,
era això,
però més clar,
perquè, bueno,
hi ha una història de màgia
i no sé què,
també hi ha un que es transforma
en porc senglar
i hi ha un altre
que es transforma en gat,
bueno,
és així.
Era així.
Era així,
jo era molt feliç
veient aquestes coses, eh?
Home,
és que eren fantàstiques.
11 de juny
de 1997.
Candy,
Candy,
ets bonica
i tens els ulls clars.
A veure,
a veure.
Mira,
t'haig de dir
que jo això ho veia
i quan he llegit el nom
no me'n recordava
absolutament de res,
però ara...
Candy,
Candy,
correcte,
a veure,
a veure,
a veure,
ho he d'admetre.
És molt antic,
Marzo,
és que es veu
com dels anys 50.
És que és antic,
és antic,
però es va admetre
això a finals del segle XX,
el 97,
en català.
He d'admetre
que aquesta no l'he vist,
aquesta no l'he vist,
però per moltíssima gent,
com et passa tu ara mateix,
és un símbol
dins de la història
de la televisió catalana
al cap i a la fi,
com a públic infantil,
una sèrie molt mítica.
Tu em dius
que l'havies vist llavors.
És que a mi em sona molt
la cara d'aquesta noia
de la sèrie.
Sí,
és d'aquells personatges icònics.
O potser barrejo
amb la Sailor Munyan.
Pot ser,
pot ser,
podria ser,
sí,
però ja té una retirada,
és veritat,
així com...
Això de la marinera lluna...
Correcte,
correcte.
11 de gener de 1999.
Sens dubte,
si no m'equivoco almenys,
de tots els animes
sobre els que hem parlat,
diria que és el més antic.
Si no dels més antics,
però és el més antic.
No la vaig veure.
Mas Ingarzeta
es va començar a fer
el 1972.
Vull dir,
és una sèrie del 70
i ja era del principi
de l'anime.
Tot i així...
Ah, però això és anime
també, Mas Ingarzeta?
Sí,
el Mas Ingarzeta,
clar,
es va fer en anime
en català,
per això l'hem posat
la sèrie.
Tal com hem dit,
aquesta generalitat
no va arribar a Catalunya
com a anime
fins al 99,
fins a anime en català.
I per últim,
el 9 de febrer
de 1999.
Sempre em sento atret
pel teu somriure
i pel teu cor
que m'il·lumina.
Vale.
Aquí ja es veu
una qualitat
un punt més.
Ja, canvia una mica.
És una mica més modernit.
Correcte,
ja canvia una mica.
Ja canvia una mica.
Bueno,
aquí tenim
l'última part,
fins aleshores,
perquè ara s'ha fet
Bola de Drac Super.
Ara, bueno,
veiem el que era
l'última part
de Bola de Drac,
que era Bola de Drac GT.
D'acord?
Per moltes persones
aquesta sèrie
és molt criticable
perquè hi ha coses
que, sí que és veritat,
potser no tenen massa sentit
i es tornen a utilitzar
antics recursos
que es podrien...
els que es podrien haver
utilitzat
a les tres coses
i nous recursos
i provar tècniques noves
i crear coses noves.
Tot i així,
el record de gaudir-la,
com ho vaig fer jo,
de fet,
és suficient
per tenir-li un amor
molt especial.
I hem arribat així
a finals del segle XX.
Sí.
Durant la primera dècada
del segle XXI,
apareixen a la televisió catalana
algunes de les sèries
que la gent de la meva generació,
jo soc del 99,
la gent de la meva generació
més haurà gaudit.
Posem algun exemple.
Vinga, va.
Bueno.
Home.
Per favor.
Haig de dir que Xinxan,
aquesta gent que ara
es veu en castellà,
Xinxan primer va ser traduït
al català
i després al castellà.
Sí, va ser traduït en català.
Home, per favor.
Això ja no ho sabia.
És veritat, és veritat.
Sí, sí, correcte, correcte.
Xinxan, mitiquíssima,
evidentment.
Home.
I perquè no puc ficar
els openings
de totes les sèries
que tinc aquí a la llista
perquè és que si no
no acabaríem mai.
Però és que d'aquesta mateixa època
des del 2000 fins a 2006,
posem, 2007, 2008, etcètera,
tenim sèries com Xinxan,
Sailor Moon,
el detectiu Conan,
Slumdunk,
Sakura la caçadora de cartes,
Fujigi Yugi,
el joc misteriós,
la màgica d'Oremi,
Bobo Bo,
Keroro,
Inuyasha o Yu Yu Hakusho,
els defensors del més enllà.
Són algunes de les sèries
que tota persona
que hagi passat temps
mirant el Super 3,
el 3XL,
el que sigui,
recordarà amb moltíssim afecte.
Clar.
Realment.
És que saps què passa, Masu,
que abans,
com que no hi havia Netflix,
o sigui,
o atragaves el Super 3,
o...
I te'l atragaves tota la tarda,
sí,
des que sortís de l'escola
fins al vespre,
i entre els anuncis,
jo quan hi havia anuncis
feia els deures,
i ja està,
vull dir,
no hi ha més.
Són sèries
que ens han marcat molt a tots
i que no podem deixar
de considerar meravelles
que han fet que fins a cert punt
la nostra infantesa
hagi estat encara més màgica.
Però és que fins i tot,
i això molta gent
ho haurà oblidat,
es van arribar a emetre
12 capítols
de Pokémon en català.
De debò.
Hi ha l'opening també a YouTube.
Feu un cop d'ull.
No l'he pogut posar
perquè si no ens allargaven molt,
però feu un cop d'ull
perquè de debò
estava Pokémon en català.
Tothom l'haurà vist en castellà,
però estava en català.
Toma.
Podria estar tota la tarda
parlant sobre nimes en català,
perquè n'he vist una borrada,
però sabent que és impossible
que per temps,
bàsicament,
diré que n'hi ha una
que sempre m'ha tingut el cos robat
i que avui en dia
encara segueixo llegint setmanalment
esperant que el seu creador,
Ei Chiro Oda,
mostri un nou capítol.
Evidentment,
parlo de la sèrie
que narra les aventures
d'una tripulació de pirates
capitanejada
per el Monkey de Rufi
que viuen una sèrie
infinita d'aventures.
Una sèrie que et fa plorar,
que et fa sentir
que estàs lluitant
al seu costat.
Una sèrie que aconsegueix
que et facis amic
dels seus personatges
i que ho diguis
als seus enemics
tant com te'ls estimes
perquè són espectaculars.
Parlem, doncs,
de la grandíssima
One Piece.
Aquesta t'haig de dir
que no la vaig veure
ni un capítol.
Jo li tinc tant d'amor,
però tant,
tant,
tant,
tant,
però tant.
Vull dir,
sí,
perquè és això,
jo cada setmana
em llegeixo uns capítols,
tot,
tot,
perquè m'agrada molt,
i encara no ha acabat,
porta,
l'últim capítol
em sembla que serà el 1087.
Què dius?
Sí,
almenys en manga,
l'anime,
no sé per on anaven.
1087 capítols?
Capítols d'uns dibuixis?
Pinta per llarg,
vull dir,
encara,
almenys 6 o 7 anys.
Però un moment,
quants anys té,
el protagonista,
203.000?
No,
perquè és que sempre
que hagin passat dos anys
només entre...
Deu tenir la mateixa cara
que el primer capítol,
no?
Bé,
no us ha fet més fort,
però ja està,
vull dir,
has fet més gran,
però tampoc et pensis que massa.
Mil capítols d'una sèrie.
Sí, sí, sí, sí.
Malauradament,
des de la crisi econòmica de 2007
i amb el tancament del canal 3XL
l'any 2012,
cosa que vam lamentar tots molt,
l'emissió de nous animes a Catalunya
va de caure amb força.
La major part del doblatge català
pel que fa a animació en japonès
se centrava en la traducció de pel·lícules.
Abans de caure
encara es van poder emetre
algunes sèries espectaculars
com Bleach o Death Note,
però poc més es va poder veure
en l'animació de sèries japoneses en català.
Almenys,
fins a dia d'avui!
El doblatge d'animers en català
va tornar amb força l'any passat
i es van emetre les sèries esportives
In the Zoom I Leven,
de fet aquest és el seu opening,
i Haikyuu,
una sèrie de...
De vòlei, correcte.
És que va sortir a les notícies, eh?
Exacte, totalment.
I el Shonen,
Guardians de la nit,
el Kimetsu no hi haia
el que es diu en japonès.
Sembla ser
que el doblatge torna
i això és quelcom que feia una dècada
que els fans de l'anime
esperàvem amb moltíssimes ganes.
De fet, he de dir,
he de dir,
que mai s'ha acabat
mai ha mort del tot aquest doblatge,
al cap i a la fi,
pel·lícules de One Piece,
pel·lícules de Bola de Drac,
coses aquestes s'ha anat fent.
Però fins ara no havíem tornat
a recuperar les sèries
a veure si segueixen amb sèries
que havien deixat en mitges
i que no havien pogut acabar el doblatge
com va ser el cas de One Piece.
Visca l'anime en català.
Mare meva.
Ara que estic veient aquest opening
d'aquesta sèrie que és més recent,
es veu,
a part de la millora del so,
també la millora de la qualitat
de la imatge dels dibuixos.
Sí, totalment.
Tot i així,
ara amb certes coses,
amb certes sèries,
no amb totes,
per exemple,
la de Haikyuu diria que no tant
o la de Guardians de la nit
també diria que no.
Són sèries totes,
les que he dit,
que són molt reconegudes,
almenys pels que vèiem
l'anime en català
i de debò que
tot pot ser
més infantil
o més adult,
més per joves, etcètera,
però tot val moltíssim la pena.
Per cert,
no ho he pogut incloure
perquè no entrava en el capítol
i de fet
volia canviar
el tema del programa
abans de venir cap aquí.
Que dius!
Sí, sí,
el volia canviar,
no volia fer aquest,
el volia fer
però va passar una cosa
setmana passada
i vaig voler-ho canviar.
Volia recordar breument
el grandíssim
Francisco Ibáñez.
Sí, és veritat.
que va morir
la setmana passada
el creador de personatges
com Mortadola i Filemon,
el Botones Sacarino
o Pepe Gotera i Otilio,
personatges mitiquíssims
també de la cultura
del còmic espanyola
i no volia deixar
aquest programa
sense fer-li
un petit homenatge.
Va ser un creador
de còmics espectacular
i sempre recordarem
la seva obra.
Que bé,
doncs Marçú,
escolta'm,
amb aquestes paraules
tan sentides
li hem fet un homenatge
com has dit
a Francisco Ibáñez
i també una mica
un homenatge
a tot l'anime
en català.
Sempre, sempre, sempre, sempre.
Com ens estimem a l'anime.
30 aniversari
i aquests 30 capítols.
Visca!
Un aplaudiment,
per favor,
aquests 30 capítols
de la secció
Just el que no saps
amb en Marcel Ferret.
És l'última secció
de la temporada
que agarra amb la.
I tant.
Ja ens tornarem
a trobar la temporada
vinent.
Marçú,
que passis bona tarda
i sobretot
molt bon estiu.
Moltíssimes gràcies,
igualment.
Que vagi superbé
per Roma.
Moltes gràcies.
I per favor,
que no et passin
més desgràcies
aquesta setmana
que ja tens el cupo ple.
Sí, sí.
El tinc ple
i espero que no se segueixi omplint.
que entre la pèrdua
de la cartera
amb el compte hackejat
d'Instagram
i totes les altres
merdes
que ens ha explicat.
Sí, totalment.
I ja per plorar.
En fi,
però tu anima't
que la cosa pinta bé.
Això espero.
Que vagi bé, Marçú.
Vinga.
Vinga, adeu-siau-s'enjust.
Bon estiu.
Nosaltres deixem el programa
en aquest punt.
Us hem estat fent companyia
des de les 5.
Podeu recuperar
els podcasts d'avui
a la pàgina web
radiodesvern.com
i també anar-nos seguint
la pista a les xarxes socials
tant a Twitter
com a Instagram
amb el nom d'usuari
arroba
la rambla
981
tot seguit
i també en minúscula.
També ens podeu seguir
a les xarxes
generals de l'emissora
arroba
radiodesvern
també tant a Twitter
com a Instagram.
Ara a les 7 en punt
toca escoltar
l'informatiu de notícies
de la mà
de la periodista
Mariona Sales
Vilanova
que ens posa
el dia
de tot el que passa
aquí al poble.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música