Ràdio d'Esvern, 98.1
Per tant, demanem a les autoritats competents de l'administració local, per favor, que vinguin a fer aquí una ullada, perquè està ple, està ple de cucs de bola, que són inofensius els animalets aquests, però clar, no és agradable.
No, clar, en excés res és bo, no?
Absolutament, absolutament. En fi, feta la cunya, Mariona, endavant, comencem, ara sí amb les notícies que interessen a la gent, les notícies de Sant Just.
Doncs mira, comencem explicant que la Biblioteca Joan Margarit acollirà el dimarts 22 d'abril a les 7 de la tarda, a la sala Isidro Consul i Giribet, la presentació del nou llibre de Jo Alexander,
que es titula Una mujer cualquiera vuelve a casa, publicat per l'editorial Alrevés i traduït al català com Una dona qualsevol torna a casa, per columna d'edicions.
L'acte comptarà amb la participació de l'autora, acompanyada per Charo González Herrera, i el llibre està compost per una sèrie de relats
i s'inscriu en la tradició de grans noms com Cortázar o Mamed i destaca per una prosa directa, precisa i elegant.
Alexander convida l'actor a espiar a l'instant desigiu en què les vides dels seus personatges fan un gir inesperat,
amb trames marcades per passions, justícia personal i transformacions sorprenents.
La presentació s'organitza amb el suport de la Biblioteca Joan Margarit i està oberta a tothom que estigui interessat.
Molt bé, doncs Mariona, just abans del dia de Sant Jordi hi ha una presentació del llibre,
per tant, quina millor manera que iniciar la jornada, aquesta festa del llibre i la rosa que es coneix de forma general,
però que aquí a Catalunya és Sant Jordi, deixa't de festes de llibres i roses, és Sant Jordi.
Per tant, el dia 23, Sant Jordi, però abans anem fent boca el dia 22 amb aquesta presentació.
I uns dies abans, concretament el dia 17, la tindrem aquí a Ràdio d'Esvern per parlar-nos més concretament del seu llibre
i perquè ens expliqui com l'ha escrit i una mica de neva, exacte.
Molt bé, molt bé.
Doncs això, esperem aquí també a Joe Alexander que vingui a l'emissora d'aquí uns dies.
I què més tenim, a part de la notícia literària?
Doncs ara parlem de l'Hospital de Sant Joan d'Espí, el nostre hospital de referència,
que ha incorporat el robot quirúrgic Skywalker per millorar la precisió en les operacions de pròtesi de genoll.
La tecnologia que permet adaptar les pròtesis a la morfologia de cada pacient amb una precisió mil·limètrica
s'ha posat en funcionament aquest 2025 i situa el centre com el primer de l'estat espanyol
i un dels primers d'Europa en utilitzar aquest model de robot.
Molt bé.
El sistema Skywalker facilita la planificació prèvia de la intervenció
i permet executar-la amb més exactitud, reduint els marges d'error a menys d'un mil·límetre o un grau.
Aquesta personalització incrementa l'estabilitat i el funcionament de les pròtesis,
aconseguint un moviment encara més natural, menys afectació als teixits teus i una recuperació més ràpida.
El Consorci Sanitar Integral, a través del seu servei de cirurgia ortopèdica i traumatologia,
ja aplicava des de fa més de 25 anys tècniques avançades, com la tecnologia Medial Pivot,
que emita el moviment real del genoi.
El nou robot també representa una eina valuosa per a la formació de residents i professionals,
gràcies a la seva guia en temps real similar a un sistema de navegació GPS.
I la seva incorporació, amb les primeres intervencions ja fetes amb èxit,
reforça el compromís del centre amb la innovació quirúrgica i l'excel·lència existencial.
Molt bé, doncs impressionant el que pots fer la tecnologia i els avanços de la ciència,
i sobretot amb una cosa com són les pròtesis, que avui en dia molta gent porta pròtesi,
no només el genoll, potser la porta en altres parts, el maluc o en altres llocs,
i realment és un avanç.
No, i a més, el genoll, fer-te coses al genoll és molt típic.
Vull dir, hi ha moltíssima gent que es fa mal al genoll també perquè és una articulació, doncs...
Que s'utilitza molt.
Que s'utilitza molt, exacte, i complicada, i que rep molt impacte,
i llavors hi ha molta gent amb afectacions al genoll,
i per tant aquest robot quirúrgic, l'Skywalker...
Em fa tanta gràcia que li posin nom també, Skywalk,
que sembla un nom d'un personatge d'Star Wars.
És un personatge d'Star Wars.
És d'Star Wars?
Ah, ara diré que és d'Star Wars i no hi haurà cap per a dir-ho així.
Vull dir, vale, vale, mare meva.
És la fa...
Bé, podríem dir una de les famílies principals d'Star Wars,
que són els Skywalkers,
i no sé per què li haurà posat aquest nom,
però suposo que deu tenir algun tipus de relació que els ha fet gràcia amb Star Wars.
Jo suposo, perquè si no...
Skywalkers.
Molt bé.
Mariona, doncs, notícia en avenços tecnològics i científics,
i ara passem a...
Doncs passem a dades del Baix Llobregat,
però analitzarem en concret les de Sant Just sobre la població estrangera,
que la població, doncs, estrangera empadronada aquí al poble ha augmentat un 7,4% durant el darrer any,
segons, doncs, les dades dels cents de població i habitatges.
El municipi registra 2.660 residents amb nacionalitat no espanyola,
que és una xifra que representa el 12,8% de la població total.
Això suposa un creixement força notable respecte al període anterior
i manté Sant Just lleugerament per sobre de la mitjana comarcal.
En total hi conviuen 63 nacionalitats, amb més de 3 residents cadascuna,
destacant la presència sobretot d'alemanys,
que hi ha un 14% de la gent de fora són alemanys,
italians un 8% i francesos un 6%.
L'estructura de la població estrangera a Sant Just presenta un índex de segregació
de l'11,8%, que és un dels més baixos del Baix Llobregat,
cosa que indica, doncs, una distribució relativament equilibrada dins del municipi.
En termes de concentració per zones,
la secció s'ençala amb més proporció d'estrangers arriba al 18,6%,
mentre que la més baixa se situa en el 8,5%.
Aquesta distribució reflecteix, doncs, una integració més homogènia
en comparació amb altres localitats veïnes, on les diferències són més marcades.
Sí, això és veritat, sempre ho hem dit i s'ha vist,
que la comunitat de persones estrangeres aquí a Sant Just té un cert perfil
que a vegades no és com a la resta de municipis,
on hi ha gent estranger d'altres llocs.
Aquí tenim, sobretot, gent europea, en aquest cas, Alemanya en primer lloc,
i després, no sé si has dit, francesa...
Italians i francesos.
Italians i francesos.
Exacte.
Molt bé.
Així, una mica en general, en l'àmbit comarcal,
el Bas Llobregat ha registrat un augment global del 6,4% de la població estrangera,
arribant a 105.382 persones,
que és un 12,4% del total de residents.
Recordem que aquí a Sant Just estàvem parlant d'un 12,8%.
Per tant, estem bastant...
Sant Just està molt lleugerament per sobre.
Els principals països d'origen continuen sent el Marroc, Colòmbia i Itàlia,
i el continent americà destaca com la regió amb més creixement.
Tot i l'augment generalitzat, el grup de 0,4 anys ha disminuït,
fet que evidencia una tendència a la baixa en la natalitat dins el col·lectiu estranger.
Molt bé. Una molt bona radiografia, Mariona,
que la gent la pot recuperar, si vol, a la pàgina web radiodesvern.com,
allà trobaran tots els detalls que acabes d'anomenar,
i si volen consultar també les altres notícies publicades d'aquesta setmana o de dies anteriors,
també ho poden fer a través de la web.
Ara deixem una promoció i passem a llegir les portades dels diaris en català d'avui dijous 10 d'abril.
Perfecte, Núria, fins ara.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil?
BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil.
Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures,
comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple
i descobreix tot el que et pot oferir.
A Sant Just, canviem així.
Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Ràdio d'Esvern, 98.1
10 i 24, comencem ara amb les portades.
Va Mariona, llegim les notícies que hi ha a la primera pàgina del diari Ara.
Doncs el diari Ara obre amb el gran tema del moment, que és la guerra comercial,
i diu que Trump castiga la Xina i ajorna aranzels a la resta.
Que el president dels Estats Units apuja la tarifa a Pekin fins al 125%
i aplica una moratòria general de 90 dies.
També diu que Wall Street reacciona amb eufòria a la marxa enrere de Trump
i el 2-Jones puja un 7,87%.
També pel que fa a aquest tema, veiem que el secretari nord-americà del Tresor
critica l'aproximació de Sánchez a Pekin.
Sí.
Amb fotografia principal, veiem aquest 4-0 del Barça,
que posa un peu i mig a les semifinals.
Diu que l'equip de Hansi Flick escombra el Borussia Dortmund
amb gols de Rafinha i la Minyamal i doblet de Lewandowski.
I afrontarà amb les màximes garanties la tornada dels quarts de final
de les Champions a l'infern del Signal Iduna Park.
Molt bé, doncs sí, ja tenim el Barça gairebé, gairebé encarat a les semifinals,
però bé, encara li falta el partit de tornada contra el 2-Jones.
Exacte.
Últimes notícies de la portada del diari Ara.
Veiem que a Alemanya s'agella l'acord de coalició de conservadors i socialistes.
També diu que es viralitzen les ofertes d'empreses que fan treballs universitaris.
I tant que porta avui al diari Ara,
amb la notícia que diu que les fonts de Barcelona es preparen per tornar a tenir aigua.
Molt bé, clar, s'acaben les mesures restrictives
i és veritat que moltes de les fonts,
crec que totes en teoria haurien d'haver estat sense aigua
per aquestes mesures, però com que ja s'han aixecat,
doncs tornen a tenir-hi.
I molt fort això, també, d'aquestes empreses que fan treballs universitaris.
Jo he sentit que no només fan treballs de fi de grau,
sinó que inclús també fan treballs de fi de màster.
O sigui, una cosa ja...
Si tu pagues diners i et presenten un...
però que hi havia inclús preus, no?, de treballs i això
que anaven en funció del número de pàgines que ha de tenir el treball.
Home, té sentit, té sentit.
Si demanes un treball de 80 pàgines,
potser el cost del treball són 90 euros.
Si ha de tenir 200 pàgines, saps?
Puja el preu, evidentment.
Sí, sí, sí.
Home, té sentit.
Un treball més llarg és un treball que et porta més feina,
per tant, has de pagar més.
Clar, però que inclús hi havia treballs que els venien a 18 euros
i llavors, clar, deies,
bueno, és que aquesta gent deu utilitzar, lògicament,
intel·ligència artificial per fer...
Home, i tant, per fer això.
Per què?
Perquè si no, que són experts, van tot.
Bueno, a veure, deuen tenir gent,
gent una mica per tot, però clar...
Clar, però jo no ho sé,
però penses, o sigui, un treball d'aquests
és un treball molt concret, no?
Vull dir, no és fer un treball sobre l'energia solar.
No, no, no.
Així en general, és sobre...
Bueno, els TFG i els TFM són, exacte, com dius tu,
són temes molt en concrets per investigar sobre aquell tema.
Que se'n fa com molt difícil, no?,
que una empresa o algú pugui fer un treball així com...
Bueno, amb intel·ligència artificial, Lúria.
No, ja, ja, clar.
Es comença a poder fer tot el que vulguis.
Bé, passem a l'avantguàrdia.
Sí.
També obre amb el tema del moment,
amb el Tom a l'Economia Mundial,
i diu que Trump congela els aranzels
i s'entren la Xina a la seva guerra comercial.
La borsa nord-americana rep amb euforia
l'anunci d'un fre de 90 dies
a l'entrada en vigor de les barreres,
excepte les aplicades a Pequín,
que a sobre les ha multiplicat.
També veiem que Washington avisa a Espanya
que costar-se a la Xina és tallar-se el coll.
També, amb fotografia principal,
igual que el diari ara,
el guardaparquet 4-0 del Barça,
que confirma que va molt de debò,
i diu que el Barça va atropellar-hi
a Montjuïc al Borussia Dortmund,
vigent subcampió d'Europa,
i s'acaricia a les semifinals de la Champions,
ronda a que no arriba des del 2019.
Oh, Déu-n'hi-do, vinga, bueno.
Això no ho sabia.
No, jo tampoc, jo tampoc.
Sí que passa ràpid el temps, el 2019.
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé, doncs veurem a veure
com avançar el Barça.
Diu, dos gols de Lewandowski,
un de Rafinha i un altre de la Minyamal,
i una gran exhibició de joc coral,
deixen l'eliminatòria pràcticament vista per sentència.
Més notícies de La Vanguardia.
Veiem que MERS forma govern.
Hi posen una cita seva,
diu que Europa pot comptar amb Alemanya.
Diu que l'acord entre els conservadors
i els socialdemòcrates alemanys
inclou un enduriment de la política migratòria
i un pla de servei militar voluntari.
També veiem que hi ha hagut un avenç mèdic,
diu que tens de sang per detectar l'Alzheimer.
I també parla d'una notícia
que diu que Barcelona reobre les fonts
després de la sequera.
Molt bé, aquestes són les notícies de La Vanguardia.
Passem a les del periòdico,
que obre també amb la notícia de Donald Trump,
que redueix els aranzels...
A veure si se'n baixa el diari.
Aquí.
Que redueix els aranzels durant 90 dies,
o sigui, 3 mesos,
excepte a la Xina, que els puja.
Diu aquí que les bosses nord-americanes
i el petroli pugen amb força
després de l'anunci de la pausa de les tarifes,
que la Unió Europea aplicarà gravaments
de fins al 25% a un miler de productes dels Estats Units
per valor de 21.000 milions
i que Cuervo s'acosta al PP,
Carlos Cuervo és el ministre d'Economia i Comerç,
que s'acosta al PP i Junts
per fer compatible el suport de tots dos
al pla d'ajudes.
La imatge és per al Barça,
com la majoria de diaris diu,
amb un peu en semifinals.
El Barça atropella el Borussia Dortmund 4-0
en el partit d'anada dels quarts de final
de la Champions.
I surt una imatge, doncs,
de Lewandowski,
pràcticament en primer pla,
celebrant un dels dos gols
que va fer ell al partit d'ahir.
També diu aquí,
la denunciant acusa a Guado de violació.
El jugador de l'Espanyol no ha sigut apartat de l'equip
i es continua entrenant amb normalitat.
També altres notícies en petit,
del periòdico,
parlen del decret de vivenda.
Diu que el govern referma la majoria de la investidura
amb el pacte del lloguer de temporada.
També parlen de la fi de la sequera,
que la font màgica de Montjuïc
reobrirà per les festes de la Mercè.
I li fan una entrevista
a Charlie Brooker,
creador de Black Mirror.
Ell diu que és alarmant
que les nostres trames es facin realitat.
Home, sí.
Sí, bueno, sí, sí, sí, clar.
En fi, Mariona,
passem ara ja a l'última portada,
el punt avui,
obre amb una imatge
de l'alcalde de Terrassa,
Jordi Ballart i Pastor,
de tot per Terrassa.
Diu,
ens hem trobat la retallada més gran
en l'educació pública
des de les últimes dècades.
I també li fan una entrevista
a la cap de l'oposició,
Eva Candela.
Diu,
necessitem un govern
que vagi a buscar inversions a fora.
Altres notícies,
doncs,
es fan ressò al punt avui
que Trump frena 90 dies els aranzels,
excepte la Xina,
on els apuja un 125%.
També que les esquerres
escenifiquen el front comú
per regular l'habitatge.
I parlar de que el Barça
fa una exhibició contra el Dortmund
i encarrila l'accés
a les semifinals 4 a 0.
Em dóna la sensació, Mariona,
que Donald Trump,
amb...
no sé què deu portar,
amb quatre mesos
d'estar al govern,
ha parlat
més vegades
que Joe Biden
en vuit anys.
No t'ho sembla?
O sigui,
em dóna la sensació
que Joe Biden
l'hem sentit a parlar
cinc dies comptats
en tota la seva legislatura.
A aquest home li agrada molt.
De coses ràndom.
I Donald Trump...
Es passaria el dia a dia
en tonteries.
Cada dia tenim notícies
de coses que diu.
O sigui,
quatre mesos de Donald Trump
estic saturadíssima.
Els seus assessors?
De Joe Biden
gairebé m'entero
d'aquest president, saps?
Els seus assessors
deuen passar
unes angoixes.
Ja, ja,
deuen anar-te aquí càrdics.
A veure què diu aquest ara.
A veure,
ara què vol dir?
Ara que no sé què.
És que deuen tenir
el cortisol pels núvols.
Perquè l'home aquest,
o sigui,
és que sembla que digui
el que li ve al cap,
pam,
li ve al cap.
Tercera Guerra Mundial,
agafa un micro i diu
eh, demà a les dotze del matí
tercera Guerra Mundial.
I després el segon dia
bueno,
era broma,
només a la Xina.
Sí, sí, sí, sí.
És com,
bueno,
hi ha un tipus de,
de fet,
la psicologia estudia
aquests tipus de perfils,
de psicologia,
vull dir,
hi ha uns tipus que són,
bueno,
en fi,
no parlarem ara
de com té el cap
ordenat o no
Donald Trump,
però bé,
és com
molt heavy,
no?,
el tema aquest.
Bé,
Mariona,
t'escoltem després
de les onze i a les dotze
en punt amb els butlletins
informatius i també
a la una
amb les notícies
de Sant Just.
Perfecte,
no,
ja ens escoltem ara.
t'istically,
Bé,
a l'es tide,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tarim!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Pola!
Fins demà!
Fins demà!
Falta!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cris demà!
Fins demà!
Fins demà!
Va!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No vols nen!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Que bé!
Fins demà!
Generalitat de Catalunya
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà
El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen
Fem un entorn lliure de fum per a tothom
CanalSalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
Doncs jo no separo la brossa, em fa mandra
Tu sí?
Esclar
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar
Reciclar és massa evident per no fer-ho
Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta
Generalitat de Catalunya, sempre endavant
Passen ara mateix vuit minuts de dos quarts d'onze del matí i parlem amb la veïna Palmira Abadell que ens porta els dijous la carta d'actualitat. Palmira, bon dia.
Bon dia a tothom
Què tal? Com va?
Bé, bé, bé.
Sí, sí, sí, sí, sí, a punt d'agafar ja la Setmana Santa?
Sí, per cert, el dijous de la setmana que ve
Sí
També tenim carta
També, si vols, sí, aquí farem festiu els dies que són festius, el divendres sant i el dilluns de Pasqua
Molt bé
Però el dijous sí
Molt bé, sí, sí
Per tant, acabarem la setmana tocant el divendres sant ja
Vinga, avui què ens portes, Palmira?
Mira, portem una setmana que sembla que tot el món està revolucionat
Ja està bé que la qüestió dels lloguers s'hi posi atenció
De fet, no n'hi ha prou a posar atenció, el que s'ha de fer és posar-hi remei
Tampoc n'hi ha prou a provar lleis
S'han aplicat i això ho hem patit, prou amb altres lleis
És clar que el dret a viure a sota sostre és de primera necessitat
I ha arribat a un punt que els manaires veien que fa tard
Doncs, tant uns com altres, eh, s'han donat àmcia
Un altre moviment polític és el que ja s'ha posat en marxa
Perquè n'hi ha que sí que corren
És l'aplicació dels arancels de marres
Per obra i gràcia de l'esperit yanqui
No sé quina acció prendran per no perjudicar les empreses que en surtin perjudicades
Suposo que el de sempre
A mi m'augmenten, doncs jo augmento
I arriba sempre el mateix
Es pot dir que veiem més a la pantalla els manaires estrangers que no pas els de casa
El Pedro no hi és
I està en un país lluny de casa
Mentrestant, al Congresso, la vicepresidenta se sent a dir de tot menys guapa
Ara no patiu, eh, que es defensa
Tampoc em sorprèn el per què de torns de paraules
Allò que es fan sempre, no?
Un moment, sisplau que m'he perdut
Agafa el cip, mira, agafa el...
Parlaves del Congresso
Ah, el Congresso, sí
Sí, estava en aquell punt
I la vicepresidenta se sent a dir de tot menys guapa
Diu, ara no patiu, que es defensa, eh
També em sorprèn això dels torns de paraules
Esfarceixen els discursos d'insults i mentides
Jo, en lloc de dir torn de paraules
Ja deixaria establert torn d'improperis
No n'hi ha per menys que
Quan la persona que té el torn d'un quart d'hora o mig, etc.
Ha de defensar el seu criteri
I acabar deixant l'interlocutor convençut
Què dic jo ara?
El torn de rèpliques ningú convenç ningú
És il·lus per tendre sortir de l'hemicicle amb militants nous
Tothom ja té el seu pensament i el seu discurs més o menys il·lusionador
Totes les nacions pateixen el mateix
Recordo les primeres eleccions
Quan l'oposició s'esmolçava en presentar propostes i defensar-les
Sempre eren rebutjades
Ara no en presenten ni una
Les propostes de l'oposició eren rebutjades, ja us he dit abans
Eren estudiades pel govern i si els semblava interessant les copiava
Són molt risè, de cuidar-ho
I doncs què ha de fer l'oposició?
Guardar els seus projectes i esperar governar
I aprendre dels altres que ara mateix hi ha un estoc de presidents i presidentes
Que en un quants mítings que segueixis et treus un màster
Tenim el tram que sembla que va d'innovador
Podríem aprofitar la benentesa
Jo també quan es tracta de les personalitats que s'esmercen en assolir un bon nivell d'oratòria
Se'ls ha d'escoltar
Ja veus que ara he agafat unes quantes paraules així més elegants
Ja veieu que de cop he refinat el text
La tendència és aquesta
Sobretot el refinament i la bona educació
I veig que m'he d'espavilar perquè el tram porta novetats
Aquesta setmana a tall de crida als governs d'arreu
Els atiava dient
Veniu, veniu a veure l'impuls
No, l'indú tampoc, tampoc
Ai, tinc a la punta de la llengua
La llengua, ah sí
Veniu, llepeu-me el cul
Això, això va dir
Veniu i llepeu-me el cul
Hòstia, Palmira, per un moment pensava que no t'entenies la teva pròpia lletra
I dic, que raro
No, no, no
Ha estat bona aquesta
Sí
Si fos escrit a mà
Sí
Em passa moltes vegades, eh
I a mi també
Sí, sí
Molt bé
Veniu i llepeu-me el cul
Pràcticament, eh
És que ho comentàvem ara fa una estona
Palmira, que el Donald Trump cada dia està dient i desdient i fent coses
I escolta, a més
Sí, esclar
La qüestió és sortir a la pantalla que la gent el vegi
I aquestes demostracions de força
I tot
Jo vols dir que no està boig aquest home
Home, Palmira, però això ja s'assumeix
O sigui, ja
Sí, ja
Saps què em van passar del Donald Trump aquest principi de setmana?
Que no ho sabia pas
Saps qui va fer la presentació del COVID, de la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona del 92?
La va fer ell
Ah, sí?
Crec que sí
M'han passat un vídeo en què surt TV3 donant la notícia de la mascota
I surt a, no sé si ara era Nova York, Washington, no ho sé
Però surt a Donald Trump presentant el COVID
Un Donald Trump de fa 30 anys enrere, no?
Per tant
I la notícia era
La notícia era
Un empresari
Un multimilionari empresari
Presenta el COVID
Presenta la mascota
Clar, qui sapigués
Fa 30 anys, no?
Que aquell home acabaria sent
El president dels Estats Units
I amb les característiques que té, no?
No, no
I amb el que gasta el paio
Va tan
De superior
Que
No sé
No sé si jo podria estar 10 minuts amb ell
Potser no aguantaríem ni dos minuts pel Mira, eh?
No, això mateix
Primer que ho entendria
De fet, molts cops
Assessors seus o grups del seu entorn
Molts cops agafen i marxen
És a dir, acaben agafant i sortint, marxant
Ja sigui per propi peu
O perquè també amb ell
Estigui fent el monyo, escansi
I els faci fora, no?
Però bueno
Sí, sí
El seu entorn el veig com sempre molt
És a dir, saps?
Com molt volàtil
Com molt
És
Convençut
De què
Del poder que té
Sí
I
No sé, això
Fa por
Fa por
Bé
Aquestes persones
Estes persones
Fan por
Palmira, moltes gràcies per la carta d'aquesta setmana
D'aquest dijous
Que acabis de passar també un bon divendres
Igualment
Igualment
I fins dijous que ve
I fins dijous vinent
Ja a les portes de menjar la mona
Això mateix
Vinga, Palmira
Bon dia
Bon dia
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Grosse i també la Vall d'Aran, doncs en aquesta zona pot haver algun ruixat. No serà massa cosa, però hi pot haver algun ruixat. Això doncs refescarà una miqueta l'ambient, perquè aquests dies és curiós, però tenim temperatures més elevades en zones de muntanya al migdia que no pas a la costa. No és que sigui curiós, perquè és el fet que encara l'aigua del mar poc a poc es va escalfant, i com que tenim aquesta influència marítima, doncs fa que, per exemple, a la capital del Pallars, Sobirà, sort, ahir van arribar als 24 graus, i Barcelona, ciutat, es va quedar amb 19.
Aquest contrast és fruit del mar, que està per ser més fred, però si viatges cap a l'interior et trobes amb valors una miqueta més alts. Això acaba passant normalment a la primavera, a mesura que es va escalfant l'aigua del mar, doncs aquesta temperatura a l'agosta també es va inflant, ja ho patim barra gaudint-me a l'estiu, i després a la tardor passa al contrari, o sigui, cap a l'interior les temperatures ja comencen a baixar i són una mica més fresquetes, quan el sol deixa de tenir tanta importància, però com que nosaltres arrosseguem tot a l'estiu d'aigua calenta al mar Mediterrani,
tenim temperatures molt elevades a la costa, però en canvi a l'interior baixen molt més a la tardor, o sigui, és aquest contrast fruit de la influència marítima que té Catalunya.
Així que, núvolets, una mica gruixuts, una mica emprenyadors, s'obriran algunes clarianes, però vaja, els núvols dominaran avui, i aquesta possibilitat de pluges a la tarda, fruit, doncs, d'una miqueta d'aire fred en alçada.
Demà és un dia una miqueta més maco, podríem dir que sí, tindrem núvols encara, perquè no ens els traiem de sobre, també ho dèiem ahir, però sí que farà un bon sol a l'interior de Catalunya,
però a la costa tindrem alguns núvolets, fins i tot a la primera hora del matí podrien haver algunes boires, i si fa o no fa les temperatures es mantindran les mínimes.
Les màximes tenen tendència a començar a pujar una miqueta, entrem en un episodi de pujada de temperatures i d'estiuet, que ens arribaria coincidint amb el cap de setmana.
A la tarda, núvols prims, amb el sol com a protagonista, o sigui, que tenim una situació on hi ha núvols, però vaja, el sol va traient el nas i va fent la seva feina.
Si avui ens quedem amb 17, demà ja pujarem cap als 18, o sigui que demà puja una mica la temperatura.
De cara al dissabte, potser serà el dia més càlid de la setmana, dissabte serà un dia on farà bastant de sol, sempre jugant amb núvols,
a la tarda poden créixer nubulades, lluny de Sant Jús, no ens ha de precipitar, però demà, el dissabte, si divendres parlàvem de 18 graus,
dissabte podem arribar als 20 o fins i tot als 21, farà caloret al migdia, s'estarà prou bé.
I a partir de diumenge ens arriba un canvi de temps.
A veure.
És una depressió que ara de moment no ens està afectant, que es troba al Marroc, que es diu Oliver, que ve després de la Núria, per ordre alfabètic, això.
I aquesta, doncs, ara de moment encara no ens està afectant massa, sí que està afectant una miqueta la zona d'Andalusia.
i la meitat sud de la península ibèrica, però a mesura que vagi avançant els dies, té tendència a pujar de latitud,
ens enviarà un corrent d'aire de sud, humit, cap a Catalunya, i això provocarà, doncs, que per una banda les temperatures no baixin massa,
o sigui, dissabte pujant a 21, baixaran una mica diumenge per la inestabilitat, però vaja, sempre estaríem amb 18, 19, 20,
o sigui, que la temperatura no baixa tot i la pluja, però sí que tenim una certa inseguretat que començarà a ser marcada de cara al dissabte a la nit,
diumenge, dilluns, dimarts, dimecres i dijous.
O tot això vol dir pluja?
No, tots els dies plovem les 24 hores del dia, però sí que vol dir que tenim moltes possibilitats que hi hagi precipitacions.
Avui, vist des d'avui, el dissabte variable, la matinada de dissabte, diumenge, podria caure alguna gota, molt poca cosa.
Diumenge és un festival, perquè depèn del mapa que et miris, et fa sol, depèn de quin mapa, et diu que plourà tot el dia,
i depèn de quin mapa, et diu que cauran algunes gotetes puntuals durant el dia, o sigui, que el millor dia del cap de setmana serà dissabte,
diumenge serà un dia més gris, amb unes temperatures que no baixen fruit d'aquests vents del sud, però sí que hi ha aquestes possibilitats de precipitació.
Ha anat a més aquesta previsió des que vam començar setmana, o sigui, que té bastants números que el diumenge sigui un dia gris,
amb possibilitat d'algunes precipitacions durant el dia.
Com a molt, 5-10 litres per metre quadrat, però vaja, entre la pluja de la matinada i durant el dia de diumenge podria ploure.
La nit i matinada de diumenge podem tenir alguna tempesta, o sigui, que també hem d'estar preparats per aquesta possibilitat de pluja,
amb uns valors que no canvien massa perquè estarà bastant tapat.
Dilluns un dia molt variable, típic de primavera, o sigui, tindrem alguna estona de sol,
nubulades que passaran, nubulades que creixen, i poden deixar ruixats,
algun d'ells poden ser destacats, i això també inclouim Sant Junts, o sigui, que dilluns ja el primer dia de festa escolar,
doncs serà un dia on serà insegur, fins i tot podem tenir precipitacions.
La tarda de dilluns ja, el vespre nit, s'obriran moltes cleres i traurà el nas al sol.
Dimarts, domina el sol, però nubulades de tarda i possibilitat de precipitacions.
Dimecres, una mica la mateixa situació, un dia clar pel matí, a la tarda creixen nubulades
i pot caure alguna precipitació. Entrem en aquest joc que ens acompanyarà fins ben bé dijous,
dijous seguirem amb un dia també amb una certa variabilitat, hi ha possibilitats de pluja,
això ho anirem seguint, i la bona notícia que es va mantenint encara és que dijous s'acabaria
aquesta inestabilitat i els dies purament festius de Setmana Santa, que és divendres, dissabte,
diumenge i dilluns, tindríem una Setmana Santa amb unes temperatures normals a Sant Jús,
18-19 graus de màxima, mínimes una miqueta més baixes que les que tenim ara,
però tampoc res de l'altre món, i sol, que això també és una molt bona notícia.
Hi haurà de tot, no?, una mica, pel que veig?
Sí, pels que fan tota la setmana sencera, sí.
Pels que fan tota la setmana tenen una primera meitat de setmana plujosa
i els mortals que fem més o menys les mateixes festes que fa tothom,
que és de divendres a dilluns, aquests tindran més bon temps.
O sigui que, de moment, mitja Setmana Santa una mica liada
i de cara a la que és la Setmana Santa puntual,
de divendres a dilluns de Pasqua, tindrem temps tranquil.
Ho anirem seguint, però vaja.
A partir de diumenge, canvi de temps.
Carles, gràcies per la previsió.
Demà divendres ho acabem de concretar, d'acord?
Vinga, estarem seguint també a les xarxes.
Adéu.
Adéu, bon dia.
Falten res, pocs segons per les 11 en punt.
Recordeu que a partir de les 11 i 10 escoltarem l'entrevista del dia
que avui li fem a Joan Sabater, educador social de la cooperativa Eines,
una cooperativa en l'àmbit social i educatiu
que aquí a Sant Just treballa tot el tema de les drogodependències.
Parlarem amb en Joan Sabater.
De fet, serà una entrevista que recuperem del magazín de tardes
amb en Dani Martínez com a presentador.
I després, quan acabem l'entrevista, passarem a parlar amb l'advocat Joel Raguant
per fer l'espai d'actualitat política.
Ara, Catalunya Ràdio.
T'esperem.
Com dius, molt de barri, molt d'aquí.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Joan Bota.
El Tribunal Suprem ha confirmat definitivament que no aplicarà l'amnistia
a Carles Puigdemont i Toni Comín.
Madrid, David Belger, bon dia.
Bon dia.
El Suprem tanca del tot la porta a aplicar l'amnistia als dos líders independentistes.
La sala d'apel·lació de l'alt tribunal confirma la decisió de l'instructor Pablo Llarena.
Es manté que hi va haver benefici patrimonial amb un projecte polític i legal al referèndum de l'1 d'octubre
i gastant diners públics.
L'expresident i l'exconseller poden presentar recurs ja d'empara davant el Tribunal Constitucional
que està estudiant de moment el fons de la norma arran de la petició del mateix Suprem i del recurs del Partit Popular.
La interlocutòria de l'alt tribunal inclou un altre element.
La sala segona confirma que per ara no anirà al Tribunal Europeu a qüestionar la llei d'amnistia.
S'ho tornarà a plantejar quan hi hagi una sentència del Tribunal Constitucional.
David Melgarejo, Catalunya Ràdio, Madrid.
Ens podem afegir ja la primera reacció de Puigdemont.
A les xarxes socials l'expresident assegura que no li ha agafat per sorpresa el que ha decidit el Suprem
i creu que la decisió confirma la rebel·liatiu dels jutges contra una llei que no els agrada.
Més notícies a la Riera.
L'anunci de Donald Trump de donar una treva als aranzels amb la Unió Europea
està disparant les borses amb alces que es mouen ara mateix entre el 5 i el 6%.
La Comissió Europea també celebra aquesta decisió.
Anem a Brussel·la, Jordi Baró.
Bon dia. Primera resposta de la Unió Europea a la suspensió d'aranzels de Trump de 90 dies
que veu amb bons ulls com un pas important en paraules d'Ursula von Terlein
cap a estabilitzar l'economia global.
En un comunicat, la presidenta de la Comissió Europea torna a defensar la seva oferta
als Estats Units d'eliminar els aranzels a banda i banda de l'Atlàntic
i reitera que la Unió Europea segueix compromesa amb les negociacions.
Polònia, que té la presidència rotatòria europea,
ha demanat també que s'aprofiti al màxim la pausa,
que arriba just després que els 27, amb l'única oposició d'Hongria,
hagin acordat la primera onada de represàlies a productes nord-americans.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
El president Salvador Illa comença un viatge oficial a Itàlia
on rebrà la presidència rotatòria del grup dels quatre motors per a Europa
compartit amb governs regionals d'Itàlia, França i Alemanya.
Enviada especial a Milán, Uriah Oriol.
Bon dia, el president Illa i ja a Itàlia
per assumir la presidència de l'associació interregional.
Els quatre motors per a Europa.
La fita que es marca el cap de l'executiu
és que guanyi pes i influència a Europa
en un context marcat per la guerra comercial dels aranzels dels Estats Units.
Malgrat la treba, aquest front s'emporta bona part del seu viatge de dos dies
fins al punt que acabarà l'agenda d'avui.
Reunió primer amb el think tank italià més prestigiós del país,
després amb la Cambra de Comerç d'Espanya a Itàlia
i visita a una empresa gironina.
Aireco del grup Briof dedicat al sector químic,
demà dia més institucional amb la formalització del traspàs
dels quatre motors per a Europa.
A Baresa, una associació de cooperació interrelacional
entre Catalunya, Baden-Württemberg, Llombardia i Albèrnia, Roine Alps.
Núria Uriel, Catalunya, Ràdio Milà.
I el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández,
ha advertit Alberto Núñez Feijó
que si interfereixen els populars catalans
pot acabar frenant el seu creixement electoral.
En una entrevista al matí de Catalunya,
Ràdio Fernández ha demanat que li deixin consolidar
el seu projecte al capdavant de la formació.
És veritat que a Catalunya hem tingut problemes
per consolidar el projecte.
Jo el que dic és que ara, que tenim una oportunitat
extraordinària de creixement a Catalunya,
que ja hem crescut a les darreres eleccions
de manera molt notable,
jo crec que és el moment de consolidar un projecte
que al meu entendre ha de ser una alternativa
al nacionalisme i a l'esquerra.
Alejandro Fernández ha escrit el llibre
A Calzón Quitao, en què denuncia
aquestes ingerències de la direcció estatal del PP.
El número 2 d'emergències de la Generalitat Valenciana
durant l'Adana, Emilio Argueso,
va advertir abans de les 3 de la tarda del 29 d'octubre
que els barrancs estaven a punt de col·lapsar
i que la situació en alguns municipis era caòtica.
És el que consta a l'informe pericial
que ha portat la seva defensa a la jutge de Cateroja
que instrueix la causa de la gestió de l'Adana
en què van morir 228 persones.
En aquest informe es recullen els missatges de WhatsApp
entre el número 2 de la llavors consellera d'interior,
Salome Prades, i els càrrecs de la Generalitat,
alcaldes i tècnics d'emergències el dia 29
i l'endemà dels Forçaiguats,
unes comunicacions on en cap moment apareix
el president de la Generalitat, Carlos Mazzón,
ni tampoc s'hi fa cap referència.
Esports, Marta García.
El Barça encarrila la classificació
per a les semifinals de Champions
després de golejar per 4-0 el Borussia Dortmund
en l'anada dels quarts de final,
amb doblet de Lewandowski
i gols també de la Minya Mali Rafinha.
L'equip s'entrenen aquest migdia a partir de les 12
a porta tancada de cara al partit de Lliga
de dissabte al camp del Leganès.
En l'altre partit dels quarts de final,
jugat ahir, remuntada del PSG,
per acabar guanyant 3 a 1 l'Aston Villa.
Els partits de tornada se disputen la pròxima setmana.
El Comitè Olímpic Internacional descarta la inclusió
de la prova del duet mixt de natació artística
al programa olímpic de Los Ángeles 2028.
En canvi, sí que s'hi ha inclòs competicions mixtes
en tenis, taula i gimnàstica.
Els Jocs de Los Ángeles
tindran més presència de dones que d'homens.
Entre d'altres,
s'amplien a 16 els equips femenins de futbol,
pels 12 masculins,
i de 10 a 12 els femenins de waterpolo.
Un altre dels canvis és la inclusió
de les proves de natació
dels 50 metres d'esquena,
Braça i Papallona.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia.
Passant 6 minuts a les 11,
us informa Mariona Salles Vilanova.
La Biblioteca Joan Margarit
acollirà el dimarts 22 d'abril
a les 7 de la tarda a la sala
Egitor Cònsul i Giribet
la presentació del nou llibre de Joe Alexander,
Una mujer qualquiera,
volve a casa,
publicat per l'editorial Al revés
i traduït al català
com Una dona qualsevol torna a casa
per columna d'edicions.
L'acte comptarà amb la participació
de l'autora,
acompanyada per Charo González Herrera.
El llibre,
compost per una sèrie de relats,
s'inscriu en la tradició
de grans noms com Cortázar o Mamed
i destaca per una prosa directa,
precisa i elegant.
Alexander convida el lector
a espiar a l'instant
desitiu en què les vides
dels seus personatges
fan un gir inesperat,
amb trames marcades per passions,
justícia personal
i transformacions sorprenents.
La presentació s'organitza
amb el suport de la Biblioteca Joan Margarit
i està oberta
a tots els públics interessats.
L'Hospital de Sant Joan d'Espí
ha incorporat
el robot quirúrgic Skywalker
per millorar la precisió
en les operacions
de pròtesi de genoll.
La tecnologia,
que permet adaptar
les pròtesis
a la morfologia
de cada pacient,
amb una precisió mil·limètrica,
s'ha posat en funcionament
aquest 2025
i situa el centre
com el primer
de l'estat espanyol
i un dels primers
d'Europa
en utilitzar
aquest model de robot.
El sistema Skywalker
facilita la planificació
prèvia de la intervenció
i permet executar-la
amb més exactitud,
reduint els marges
d'error
a menys d'un mil·límetre
o un grau.
Aquesta personalització
incrementa
l'estabilitat
i el funcionament
de les pròtesis,
aconseguint
un moviment més natural,
menys afectació
als teixits nous
i una recuperació
més ràpida.
El Consorci Sanitari Integral
a través del seu servei
de cirurgia ortopèdica
i traumatologia
ja aplicava
des de fa més
de 25 anys
tècniques avançades
com la tecnologia
medial pivot
que imita
el moviment real
del genoll.
El nou robot
també representa
una eina valuosa
per la formació
de residents
i professionals
gràcies a la seva guia
en temps real
similar a un sistema
de navegació GPS.
La seva incorporació
amb les primeres intervencions
ja fetes amb èxit
reforça el compromís
del centre
amb la innovació quirúrgica
i l'excel·lència
assistencial.
La població estrangera
empadronada a Sant Just
ha augmentat
un 7,4%
durant el darrer any
segons les dades
dels cens de població
i habitatges
de gener del 2024
recollides
per l'Observatori Comarcal.
Actualment
el municipi
registra
2.660 residents
amb nacionalitat
no espanyola
xifra que representa
el 12,8%
de la població total.
Això suposa
un creixement notable
respecte al període anterior
i manté Sant Just
lleugerament
per sobre
de la mitjana
comarcal.
En total
hi conviuen
63 nacionalitats
amb més de 3 residents
cadascuna
destacant la presència
d'alemanys,
italians i francesos.
L'estructura
de la població
estrangera
a Sant Just
presenta
un índex
de segregació
de l'11,8%,
un dels més baixos
del Baix Llobregat,
cosa que indica
una distribució
relativament equilibrada
dins del municipi.
En termes
de concentració
per zones,
la secció
sensal
amb més proporció
d'estrangers
arriba al 18,6%,
mentre que la més baixa
se situa
en el 8,5%.
Aquesta distribució
reflecteix
una integració
més homogènia
en comparació
amb altres localitats
veïnes
on les diferències
són més marcades.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació
al butllet
i horari
de les 12.
Fins ara.
Ràdio Nascé
A las contas
a la viunas
a la viunas
a la viunas
i horari
i'm here
for someone
else
but it's good
to see
your face
and I really hope
you're doing
well
I hope
you're doing
well
here we go
one
two
one
two
she was running
late for dinner
south side of town
left the phone
a little bitter
but it's cool
for now
far from perfect
for each other
but we're working
it out
I suppose
I suppose
now I'm waiting
at the diner
looking traumatized
cause she'll walk
up to the table
with an order of fries
and I know you
yes I know you
cause I love you
and I said
I'm sorry
I'm here
for someone
else
it's good
to see
your face
and I really
hope
you're doing
well
I hope
you're doing
well
I'm sorry
I'm here
for someone
else
I wish
that I
could stay
and talk
at the bar
all by
ourselves
but I'm
here
for someone
else
when she
finally walks
into the restaurant
hate to say it
but I knew it
I was already
gone
oh
bear me
don't do it
you're breaking
her heart
bear me
don't do it
bear me
don't do it
but I need
I need to go
it's not personal
when I said
I'm sorry
you're here
for someone
else
it's good
to see
your face
and I really
hope
you're doing
well
I hope
you're doing
well
I'm sorry
I'm here
for someone
else
I know
you wish
that I
could stay
and talk
at the bar
all by
ourselves
but I'm
here
for someone
else
I'm still in love
with you
I'm going
out of my mind
I couldn't take it
anymore
I was already
running for the
kitchen doors
you were always
the one
I should have
waited for
I can't lose
you again
not again
not again
not again
no
ara mateix són les 11 i 12 minuts
esteu escoltant la Rambla
el magàssin de matins de Ràdio d'Esvern
passarem a fer l'entrevista del dia
i com hem anunciat a la presentació del programa
l'entrevista d'avui la farem Joan Sabater
però la farà el nostre company Dani Martínez
de fet és una entrevista
una xerrada que ja va fer fa uns dies
en el magàssin de Tardes al Refugi
recuperem aquesta entrevista
que està dins de la secció de la xarxa a les zones
aquesta secció que hi ha dins del Refugi
i bé
en Dani Martínez conversa uns minuts
amb en Joan Sabater
que és educador social
i bé
escolteu l'entrevista
perquè realment és molt molt interessant
que facin de laורה
que el其實 i estic a fer
com amb laора nuclear
que era el menú
que com relateu
a la friculat
i
els
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Com definiries que està la situació a Sant Just d'Esvern amb tota aquesta situació de la prevenció de les drogodependències i també d'aquesta situació dels mòbils que, com deies, afecta a tots els joves.
I vosaltres bé heu fet també de fer aquesta xarxa aquí al Bas Llobregat, però avui també volíem preguntar-te per aquesta situació de Sant Just que pot ser una mica diferent de la d'altres municipis.
A veure si cada municipi, el que havia fet té la seva idiosincràsia, la realitat de Sant Just, demogràfica, de realitat de poble és molt diferent de la realitat que pot tenir Cornellà i dintre de Cornellà la realitat d'un barri és molt diferent de la de l'altre.
Però sí que es tracen línies comunes una mica, si ho afinem a la joventut, que són les preocupacions comunes una mica de la gent jove al voltant d'aquests temes.
No trobem que la població jove de Sant Just sigui més, no sé, no sé quina paraula utilitzar, vull dir que trobem una població que, com a tot arreu, en edat d'adolescència hi ha curiositat per certs temes,
com tu deies a la capçalera, una mica el tema de la sexualitat, el tema del sexe, entre aquesta curiositat, el tema de les drogues hi és fervent en aquesta edat,
aleshores hi ha aquest desig i aquestes ganes de voler experimentar i aleshores nosaltres el que intentem és poder oferir entorns on es pugui experimentar, per dir-ho així,
entengueu-me, amb els menors riscos possibles. També és cert que tot el tema de les pantalles ha aterrissat des de fa no gaires anys amb molta força
i aquí sí que existeix com bastanta preocupació, ja no tant per la gent jove, que sí que també ens estem trobant que cada cop la gent jove fa uns usos més conscients
de les pantalles, sinó també per part de les persones adultes. No perdem de vista que nosaltres, per la generació que som, quan vam néixer no existien,
almenys la meva, no existien els smartphones i això ens ho hem trobat. Els adolescents d'ara ja han nascut amb tot aquest paquetet, per dir-ho així,
nadius digitals, que en diuen alguns, amb tot això. Però bé, sí que trobem que cada cop existeix, per una banda, la preocupació per part de la gent
més adulta i també la part de consciència més important per la part de la gent, per la part de les persones adolescents. Això no treu que no s'hagin d'acompanyar
aquests usos de pantalles, per dir-ho així, o aquestes utilitzacions de les pantalles, per una mica amb la mateixa similitud a les drogues,
oferir-ho amb menys riscos possibles. Pel que fa, diguéssim, als sectors de nois i noies, on repercuteix més aquest inici
del camp de les drogues, quin creus que seria i també en quina edat s'inicia el consum? A veure, el que diuen les dades és que des de fa
des del 97, des de fa 35 anys, a l'estat espanyol es fan unes enquestes, que són l'estudes, i
indiquen que les edats d'inici de consum de drogues es donen entre, crec que recordar entre 14 a 16,
més o menys, i aquesta tendència és estable des de fa 35 anys, variant un parell o tres de mesos amunt, un parell de tres de mesos
davall. Vull dir que, per una banda, no veiem que hi hagi un consum a nivell generalitzat molt més precoç
de la gent jove en quant a les drogues, i sí que és cert que aquest consum es dona bàsicament a l'adolescència,
pel que comentàvem de la curiositat i de les ganes i el desig de viure experiències, una mica de viure vida.
Aleshores, clar, el tema de les drogues entra en aquesta qüestió.
Entenc que les drogues amb les que s'inicien els joves són aquelles drogues més legals, com podria ser el tabac o l'alcohol,
però quines drogues són les més consumides, les legals o les il·legals?
El que diuen també les dades, per una banda hi ha el tema de les dades, que les drogues més consumides són l'alcohol,
el tabac i el cannabis, per part de la gent jove. Després, en quart lloc, trobaríem tot el tema de medicaments,
que això també és una realitat que no podem perdre de vista, amb o sense recepta.
És cert, com deies, que els inicis en el consum de drogues, la majoria és a través de l'alcohol
i la majoria es donen en entorns familiars.
Per una qüestió que és una de les drogues, com és la droga, que està més normalitzada.
Inclús alguns experts diuen que tot el tema de com s'han abordat les polítiques d'alcohol a l'estat espanyol
ens hem passat de frenada, perquè fiquem molt l'ull moltes vegades amb les drogues que estan il·legalitzades,
que tenen uns riscos, evidentment, però perdem de vista els riscos que poden tenir també les drogues legals.
Com que l'alcohol està tan normalitzat i forma part intrínseca de la nostra cultura
en quant a mediterrània, per dir-ho així, i en quant a cultura cristiana també,
que no ho podem perdre de vista, sembla que la banalitzem.
De fet, d'alguna manera es podria dir, i aquesta frase l'he sentit dir a algunes persones que han patit addiccions,
que els primers camells a la nostra vida són els nostres propis pares, no?
El fet que al moble bar o a la nevera són els primers que d'alguna forma ens acosten a l'alcohol,
d'una forma volguda o no, perquè moltes vegades no hi ha aquesta segona intenció,
però d'alguna altra manera allò és allà.
Sí, sí, sí, no, evidentment, quan en un dinar familiar es convida el fill o la filla que faci
i un traguet de cava no es visualitza que pugui acabar tenint problemes amb l'alcohol,
no es fa amb aquesta intenció, sinó que es fa des d'una intencionalitat més ritualística, no?
De dir, hosti, doncs no passa res, però també és important que no perdem de vista el fet que l'alcohol és una droga,
que molta gent a vegades no és conscient ni d'aquest fet i que és la droga que causa més problemes a nivell de salut a la població que la consumeix i que és la droga que costa més d'abandonar.
Aleshores, i també després, si ho traslladem també a la realitat més adolescent i joves, molt vinculada a accidents de trànsit,
temes de violències que es poden donar, temes d'intoxicació, vull dir que és una droga que, bueno, que el seu consum s'ha d'abordar
i s'han de treballar molt els riscos.
Si parlem dels problemes, entenc que en funció de la droga, doncs una droga pot originar uns problemes i un altre, doncs, altres, no?
Però m'agradaria centrar-nos una mica així a nivell general, quins problemes origina el consum de drogues, doncs, a una edat més temprenera, no?, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, aquí a vegades també caiem en l'errada de voler vaticinar riscos que es poden donar a llarg plaç,
és a dir, un dels riscos que poden passar amb el tema de l'alcohol és amb el consum d'alcohol, és que patim alguna malaltia relacionada amb això,
però sobretot el que crec que és important, si treballem amb adolescents i joves, és parlar d'aquests riscos més propers que es poden trobar al consum,
que la majoria de vegades no són ni una addicció ni un consum problemàtic.
Això és una cosa, una relació amb les drogues que es pot donar, però al final parlaríem d'intoxicacions, en el cas de l'alcohol, de comes etílics, d'accidents de trànsit, de violències.
Això són uns riscos que es poden donar amb l'alcohol i que hi ha manera de poder prevenir i evitar aquests riscos.
Amb altres drogues com el cannabis sí que podria haver-hi aquesta interacció una mica entre el cannabis, l'estat d'ànim i després la poca motivació que puguem tenir o que es pugui tenir per certes altres coses de la vida,
però això no és una correlació directa entre el consum de cannabis i desmotivació.
També no perdem de vista que el món que estem oferint o que als adolescents els hi ha tocat viure també està ple de tantes incerteses i tanta complexitat que conviure amb això és molt complicat.
Això també crec que és important a l'hora de no podem agafar el binomi només de les drogues parlant de les drogues, sinó que també s'ha d'analitzar el món en què ens ha tocat viure.
I pel que fa a aquelles persones que es troben amb joves al seu voltant que tenen alguna drogodependència, què s'ha de fer quan algun noi o noia té drogodependència?
Primer de tot, escoltar-lo. Primer de tot, escoltar-lo, com dèiem, les drogodependències o les addiccions són un tipus de relació que podem establir amb les drogues,
que la majoria de casos no són així. De fet, les dades, el que ens diuen, dades fruit de les enquestes que es fan a nivell global,
és que del 100% de persones que consumeixen drogues, un 10% acabarà tenint problemes.
Això vol dir que hi ha un 90% que no n'acabarà tenint. Aleshores, nosaltres creiem que sí que és molt important també canviar aquesta mirada problematitzadora,
per dir-ho així, perquè la majoria de consums que es fan no són sinònim d'addicció. Això no vol dir que no puguin comportar problemes.
Quan un xaval pugui tenir problemes amb una substància, per nosaltres crec que és important parlar amb ell, escoltar-lo, a veure què hi ha a vegades aquí darrere,
perquè aquestes conductes de fuga que podem tenir amb les drogues, amb les pantalles, amb el sexe, amb les compres, normalment allotgen un malestar més gran.
Aleshores, si no som capaços d'arribar a aquest malestar i mirar a veure com el podem manegar, el consum no es remetrà.
Per tant, és important veure aquest consum que s'està fent, però també és important veure totes les altres esferes de la vida de la persona.
No quedar-nos només amb aquesta foto del consum de droga, sinó que anar una mica més enllà.
I hi ha algunes línies prioritaris d'intervenció per evitar el consum?
O com tu deies, a vegades és millor veure aquesta fotografia general per veure quin és el perfil d'aquella persona,
perquè cada perfil deu ser diferent, m'imagino.
Dèiem també de perfil demogràfic abans, quan parlàvem de Sant Jus, que és un perfil molt determinat.
Entenc que també hi ha molts factors que ens puguin indicar que aquestes línies prioritaris potser no són generals,
sinó que en funció del cas ens hauríem d'adaptar d'una forma o d'una altra.
Evidentment, cada cas és un món, cada realitat familiar, personal, social és diferent,
i això és important tenir-ho en compte. El que sí que és molt influent és la comunitat.
És a dir, treure el pes, el codi genètic, per així dir-ho, i mirar d'incidir el codi postal.
És a dir, aquest pes que té la comunitat, i això també és important perquè ens responsabilitza tots una mica de tot el que estem parlant ara,
per fer que uns consums puguin ser més problemàtics que uns altres.
Aleshores, el treball a nivell comunitari és fonamental per prevenir aquests consums,
i després és feines més individualitzades i més específiques per abordar aquells casos que realment siguin problemàtics.
Clar. I ja per anar acabant, Joan, deixa'm que et pregunti sobre el paper de la família i, evidentment, també el paper de les institucions.
El paper de les institucions és fonamental.
És a dir, les institucions, no perdent de vista que la família també és una institució, així com l'escola, no?
I les presons, no? Per ficar-ho simil així de...
Però el paper de les institucions és fonamental perquè al final estem parlant de la salut i el benestar de les persones.
Per tant, l'administració, en aquest sentit, sí que té la responsabilitat de garantir-ho.
Em repeteixo, no? En aquest sentit, Sant Just, amb els municipis que formen part d'aquesta mancomunitat,
han apostat per tenir un servei de prevenció que pugui treballar per mirar d'evitar aquests consums problemàtics.
Per tant, el paper de l'administració és fonamental.
El paper de la família, al final, és el primer òrgan de socialització que et trobes quan ets un nen, no?
I el paper de la família també és molt important.
Però tampoc perdem de vista que a vegades a la família tot això li resulta molt complicat de poder-ho abordar
per por, per desconeixement, per prejudici, per estigma, perquè potser treballen moltes hores fora de casa
i no poden estar en tanta presència perquè tampoc perdem de vista la precarietat que ens atreveça.
No sé com estan els lloguers dels preus, no? M'explico? Vull dir que totes aquestes coses...
Però el paper de la família és fonamental que sigui un entorn on es pugui treballar tot el tema de les drogues i les pantalles.
En aquest cas, sí que és cert que també nosaltres, en aquest sentit, s'ofereix assessorament i informació a les famílies.
De fet, a Sant Just tenim un espai d'assessorament, que és el segon dimarts de més,
al centre cívic Salvador Espriu, on famílies que tinguin neguits per tema de drogues i pantalles
poden venir-nos, poden trucar i podem acordar una cita i així mirem a veure què està passant aquí
i com ho podem solucionar.
Doncs Joan Sabater, membre de la cooperativa Eines, gràcies per aquests minuts aquí a Ràdio d'Esvern.
Una abraçada i res, seguim una mica amb aquesta línia, no?, fent pedagogia
i també difonent aquest missatge que ens comentaves.
Moltes gràcies a tu, Dani.
Adéu-siau.
Adéu.
Adéu-siau.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit