Escoltes la Rambla, la vida santjustenca a través de les zones.
Bona tarda Sant Just, passen 10 minutets a les 5 de la tarda d'avui dijous 1 de juny.
Inaugurem aquest nou mes ja pràcticament a la meitat de l'any.
Ens hem menjat la meitat del 2023, mare meva, quasi quasi, encara no.
Bé, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magassin de tardes de ràdio d'Esberna.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores?
Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot parlarem amb l'Aroa Carmona,
responsable del Servei de Mobilitat Internacional de l'Ajuntament de Sant Just,
un servei que es dona des del Casal de Joves.
L'Aroa ens posarà el dia dels projectes que s'estan preparant.
Després, tot seguit, tornarem a escoltar la recomanació literària setmanal
que ens fa la llibreria Call Llibreter aquí a Ràdio d'Esbern.
Una recomanació que ens fa el propietari de la llibreria, l'Arnau Cònsul.
Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10,
després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esbern,
farem l'espai de les xarxes Erosis, aquest grup transversal del món educatiu
que integra famílies, alumnes, educadores, professionals de l'àmbit.
Vaja, avui, en el seu espai quinzenal, que tenen en el programa de tardes,
ens porten de convidada per fer-li una entrevista a la Cristina Quinto,
que és presidenta de l'entitat social Sant Just Inclou,
una entitat que va néixer el passat mes de febrer
per recolzar les famílies amb infants amb capacitats diverses.
I acabarem el programa d'avui fent una entrevista a la Montse Sorroca,
propietària de la botiga Granel Sant Just, i a la Natàlia Bravo,
terapeuta manual i formadora que també està vinculada amb aquest projecte de Granel.
Vinga, va, no marxeu, que comencem de seguida!
Vinga, va, no marxeu, que comencem de ser, només hem de començar,
aprovem-ho en català, tu per mi i jo per tu pur,
i quan vulguis tots plegats, molt per parlar, molt per parlar, molt per viure.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant!
Vinga, va, comencem ara ja el programa d'avui,
dijous, 1 de juny, i ho fem de la mà d'Aroa Carmona,
que és la responsable del Servei de Mobilitat Internacional de l'Ajuntament de Sant Just.
Un servei, però, que hem dit, es dona des del Casal de Joves,
per tant, hem trucat al Casal.
Hola, Aroa, què tal? Bona tarda!
Hola, Lúria, què tal? Com esteu? Bona tarda!
Bé, molt bé, amb ganes de conèixer si hi ha alguna novetat
o com s'estan desenvolupant els projectes dels que ja hem estat parlant
en anteriors sessions sobre la mobilitat internacional
que hi ha des de Sant Just, també, cap a altres països estrangers.
Doncs, crec que l'última vegada que vam parlar
ja us vaig donar així com les novetats als projectes que s'havien aprovat, oi?
Totalment.
Encara ens queden...
Bé, vam presentar dos projectes, un intercanvi juvenil
i un curs de formació a Croàcia,
que aquests dos haig de dir que no han estat aprovats,
pel soci que els va presentar.
i aquestes coses també està bé dir-les, eh?
Perquè és una feina que es fa, que igualment es fa,
vull dir perquè tota la presentació del projecte,
tota la escriptura, tota la gestió de documents
s'ha de fer abans de la presentació,
però que a vegades el que passa és que no tots els projectes són aprovats, no?
Clar.
I l'altre dia parlàvem amb aquests socis
i em comentaven això, que no havien estat aprovats aquests dos.
I llavors estic esperant un parell que encara no sabem,
que vam presentar un per Polònia i un per Berlín,
i aquests dos encara no tenim la resposta.
Llavors, bueno, potser la propera trucada va dir com estan.
I els altres són els que ja vam comentar que sí que s'havien aprovat
o els que, de fet, ja estem treballant,
que sabem que s'han aprovat des de ja fa molt de temps
i estem amb tot el tema ja de gestió per la implementació, no?
Sí, que vam dir que un era per la tardor del 2023, no?
I l'altre ja era de cara al 2024.
Exacte.
Sí, que era el mateix projecte,
però que tenia aquestes dues mobilitats
i que entre mitja més s'hauria de fer una activitat
bastant fort aquí a Sant Josep d'Esvern.
Vull dir que al final és un projecte que s'estructura
com en tres accions potents, no?
La mobilitat a Guadalupe al novembre,
l'acció local a Sant Jus i la mobilitat a Bulgària al febrer o març,
perquè hem de confirmar el d'altres.
Clar, no ens hem pogut reunir tots els socis
per posar calendaris sobre la taula.
Sí, i després que es va aprovar també el projecte solidari
que va demanar la Vall, de l'entitat de la Vall,
i que ells també començaran en aquest projecte a partir de l'octubre,
durarà un any,
i utilitzaran la majoria dels recursos econòmics
que facilita aquesta subvenció
per implementar-la en la Vall-Fest del 2024.
O sigui que tenim Vall-Fest del 2023,
que crec que ja estan traient cartells,
fent confirmacions, oi?
Estan traient ja els grups artistes
que vindran aquest 8 de juliol
a formar part d'aquesta festa aquí a la Vall.
Doncs el guai amb aquest projecte europeu
és que, a banda, que tindran calés
per, com a entitat, anar creixent una mica més,
fer formacions pels propis socis, diguéssim,
o pels propis persones que la formen,
doncs assegurar que hi haurà una Vall-Fest del 2024, no?
Això està molt bé.
Exacte, que això està molt bé.
Clar, perquè sabem que, bueno,
a principis de juliol tindrem l'edició del 2023,
i que ja sabem una mica de què anirà el tema
perquè ja es va fer l'edició del 2022
i també, no sé si...
I la del 2019, sí.
I la del 2019, també.
O sigui, ja sabem una mica de què va aquest concert,
però, bueno, està bé que també el grup, no?,
que forma aquesta entitat
i que prepara aquest dia de superconcert
i de festa aquí al costat de la Vall,
que també tingui més recursos, no?,
per poder assentar les bases,
per poder créixer,
per poder-se formar ells, també, no?
I també està bé que tinguin aquesta ajuda.
Sí, efectivament.
De la mateixa manera que també s'ha de dir, no?,
que la companyia Mare meva,
de teatre musical,
estan arribant com al final del seu projecte solidari
i que, de fet, aquest diumenge fan l'estrena,
dissabte, per dissabte o diumenge, crec que és,
si no m'equivoco, potser tu saps millor que jo.
Sí, tant dissabte com un diumenge.
Dissabte, exacte, de l'obra de teatre,
del Resurgia a la primavera, es diu així.
Sí, el despertar de la primavera.
Això, el despertar de la primavera.
Ostres, massas coses.
I que és com l'última acció
que també, doncs,
els ha donat suport a aquesta subvenció
de la Unió Europea, no?,
vull dir que, bueno, que han estat superactius,
que ja són actius de per si,
més a l'any de projectes europeus, no?,
però que han estat superactius,
que han fet tallers,
el taller de Nadal de Teatre Musical aquí al Casal,
el de Setmana Santa,
ara faran un d'estiu,
bueno, i han pogut anar fent, no?,
la botiga dels horrors,
no sé si van fer la botiga dels horrors.
No, la botiga, no, crec que van fer
allò de la nit del Xipi.
Ah, i quin talent.
Mare meva, quin talent, sí.
Efectivament, això.
Bé, doncs, que totes aquestes coses,
bé, doncs, que han tingut el recolzament
dels projectes europeus,
i a mi feliç, eh?,
que això passi, vull dir,
que per això estan els diners, no?,
perquè les entitats es puguin espleiar
amb les seves accions.
Clar.
Aroa, dels intercanvis,
bé, sí, dels projectes que hi ha
aquest estiu cap a Alemanya,
està ja tot més o menys tancat,
els nois i noies que hi participen
es coneixen,
com està encarrilat aquest tema
ja més imminent de l'estiu.
D'acord, doncs, mira,
comencem pel principi.
Avui mateix tenim el nostre company
del casal, el Sergi Arrada.
Sí.
Està volant,
ara mateix està volant cap a Alemanya,
perquè està assistint a un projecte
que és un, en anglès es coneix com a PBA,
que és aquest Partnership Building Activity,
que és un, és com, diguéssim,
una trobada de networking, d'acord?
D'acord.
Doncs, ella està viatjant cap allà
perquè avui comença el projecte
que aglutina 50 persones
a més de 25 països diferents,
tots representants d'organitzacions
o casals o, bueno,
o entitats juvenils
que volen treballar
amb projectes de menors d'edat.
D'acord?
D'acord.
Llavors, ella està anant cap allà
amb representació del Casal de Joves
i del Servei de Mobilitat
per treballar sinèrgies
i fer nous contactes
amb països on encara no són presents,
com a Grècia, com a Romania,
com a Hungria, com a Turquia, no?
Aquests països amb els que encara no hem treballat,
per conèixer de primera mà
els representants d'aquestes organitzacions
i poder establir connexions per a un futur.
Llavors, aquest és com el primer, diguéssim,
intercanvi o projecte, millor dit,
és el primer projecte d'Alemanya de l'estiu,
que és més, doncs, per a formadors, no?
D'acord.
I després tenim el segon projecte,
que marxem en breus,
de fet marxem el dia 19 de juny.
que en aquest projecte ja està treballat
tota aquesta fase preliminar
de preparació de joves,
de reunió amb les famílies, no?
Llavors, això ja està treballat,
vam, la setmana passada,
ens vam reunir amb les famílies
i el dissabte vam fer
la jornada de preparació amb els joves
i la veritat és que el grup,
clar, em surt dir-ho gairebé de tots els grups,
però és que és veritat, no ho puc negar,
fan molt bona pinya, saps?
I són joves que estan supermotivats
i jo crec que, Núria,
jo crec que el fet que la selecció
es faci a través de cartes de motivació,
on són els joves els que primer
han de demostrar que volen anar,
és un èxit.
Que bé.
Saps?
Que bé que funcioni.
I la veritat és que la jornada va anar superbé.
Ho tenen tot organitzat,
ja ens hem organitzat per comissions,
per treballar les activitats
de les que som responsables
i a tothom sap què és el que li toca
a la menjar per portar per la nit intercultural.
Ah, bueno, molt bé.
Molt bé, ja tenim el nostre grup de WhatsApp creat,
i anem xerrant.
Són joves de...
Molt, molt, molt bé.
Entre quines edats són?
Doncs mira, el més petit té 13,
però farà 14 aquest any,
perquè l'any havia de ser de 14.
Val.
I la més gran del nostre grup té 17.
Però aquest projecte en general és per joves,
això de 14 a 19.
I jo sé que dels altres països,
perquè una de les altres coses que hem fet també,
és reunir-nos amb tots els líders de grup,
que vindran de cadascun dels països.
Sí.
Jo sé que dels altres grups hi ha gent que és més gran,
que està entre els 17 i els 19.
Vull dir que en general formarem un grup de joves
d'entre 14 a 19 anys.
Val.
Menys els líders que ja sortin d'aquest països.
Bueno, clar, clar, això és el que té a ser el líder.
I, Aroa, si ens fas dos pinzallades també per la gent
que potser ens estigui escoltant sobre què anava aquest intercanvi,
que marxareu el 19 de juny cap a Alemanya,
quins eixos es treballen, sobretot?
Sí, doncs aquest intercanvi va en la mateixa línia
que portem treballant des del 2019,
que són els estils de vida saludables.
Llavors, dintre de la taula d'activitats,
que Déu-n'hi-do està bastant plena,
treballarem tant l'exercici físic des de diferents punts,
des d'una banda més de meditació, estirament,
consciència del cos i tal,
fins a més de jocs, farem una excursió a uns llacs,
caminarem pel bosc, sí?
Però, bueno, en aquest concepte d'exercici físic.
Després estarà tota la feina del treball més emocional,
autoconeixement,
una mica de reflexió sobre on estem,
quina és la nostra gestió del temps,
què és el que potser en el nostre dia de dia ens pot atabalar més,
com podem gestionar totes aquestes influències negatives
que tenim a nivell emocional.
I després, per tota una altra part,
on entra també la nutrició,
farem tallers de nutrició,
tindrem dos dies que som vegetarians,
tindrem dos dies que estarem sense connexió a mòbil,
vull dir, sense mòbil,
els agafarem pel matí i els tornarem per la nit,
vull dir, desconexió també de noves tecnologies,
reflexió sobre l'ús que fem amb les noves tecnologies,
i finalment tota la part que és transversal a l'intercanvi i a tots els intercanvis,
que és la coneixença intercultural de diferents països,
parlar en anglès i passar-nos-ho bé,
perquè aquesta és la màxima.
Independentment de la temàtica,
la millor salut mental i física que podem tenir els humans és passar-nos-ho bé.
Totalment.
Per gust, crear un espai segur, divertir-nos,
i aquesta és la màxima que busquem.
Totalment d'acord, Aroa.
Molt bé, doncs Aroa, hem fet una pinzellada d'aquesta primera,
d'aquesta, bueno, la més imminent que teniu,
la sortida a Alemanya ja a mitjans de juny,
i d'aquí uns dies, si et sembla,
parlarem de la que teniu al juliol, també a Alemanya.
Perfecte, em sembla superbé,
perquè de fet d'aquí a un parell de setmanes
tindrem la preparació amb les famílies,
amb els joves dalt de juliol,
i llavors ja et podré dir quines són les impressions
que tenim des del servei,
que estic segura que seran bones.
Sí, perquè al final és el que et deia, Núria,
jo crec que la clau és que els propis joves
que són els protagonistes d'aquest servei
són els més motivats,
és que amb això només pot haver èxit.
Exactament, és un bon sistema per agafar,
per haver d'escollir quins joves són els que marxen,
és realment una bona manera.
Sí, la veritat és que sí.
Molt bé, doncs, Aroa,
et di a l'audiència que poden trobar més informació,
també a seguir-vos a Instagram,
al servei de mobilitat de Sant Just,
teniu pàgina a Instagram,
o també poden agafar informació directament
de la pàgina web del Casal de Joves,
que és casaldejoves.com,
i a dins de la web hi ha un apartat
que parla sobre el servei de mobilitat
i totes les coses que aneu fent i que aneu preparant.
Exacte, i escoltar la ràdio,
les nostres entrevistes que fem 15 d'anys,
que també xerrem un munt,
i trucar al Casal si és necessari,
i demanar cites per assessorament,
perquè tot això val a dir que no...
Vull dir que per molts intercanvis que fem,
molts projectes que estem gestionant,
el servei d'assessorament personalitzat
està actiu tota l'estona, no?
òbviament els dies que estem d'intercanvi,
doncs són dies que jo m'absento
d'aquest assessorament,
però que els hi dono cita,
que ho podem fer online,
que ho podem fer presencial,
que podem parlar d'estudis,
de treball,
de camps de solidaritat,
de com viatjar econòmicament,
que hi ha més coses més enllà dels intercanvis
i que em poden contactar,
i de fet ja ho fan,
però jo ho continuo dient.
Molt bé, genial, Aroa.
Doncs moltíssimes gràcies,
que vagi bé i fins la propera.
Molt bé, que vagi molt bé, Núria.
Bona tarda.
Vinga.
Adeu.
Adeu.
Vinga, bé, i ara deixem un tema musical,
el d'Embrella,
de la cantant Rihanna,
un tema ja del 2008.
I no marxeu, eh,
que després tindrem la recomanació literària
aquí a Ràdio d'Esvern, de nou,
ja la vam escoltar el dimarts,
però l'Arnau Cònsul ens la torna a fer
avui dijous.
Tornarem a posar el podcast
per aquesta novetat,
bueno, aquest llibre que ens recomana
aquesta setmana l'Arnau
d'aquest llibre té.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.



Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És un himne d'aquests que tothom canta!
Ca hi ha!
Al País Basque
Al País Basque
Se la deuen conèixer tots!
D'algun forma!
D'aquests inclús de Miquel La Boa
D'aquí ara sentim la veu
Com d'aquests cantautors
Queformen part de la cultura basca
És com parla del Lluís Llach d'aquí no?
D'alguna manera sí!
O del rei món fins i tot no?
Ostres!
I en tot cas això
Crec que és una música que va molt bé
Amb el llibre del qual vull parlar avui
que ha sigut tota sorpresa
L'autor és Edurne Portela, basca, i parla d'un personatge, així com l'Edurne Portela em sona,
ha escrit diverses novel·les, és una autora prou reconeguda en literatura espanyola.
Ha decidit fer una novel·la d'un personatge històric, Maria Josefa Sanzberro,
coneguda també com a Madame Madi, Madame Nicolás,
un personatge de qual no se sabia pràcticament res i que és d'aquells personatges que, dius,
amb silenci va fer tantes coses per la llibertat que hauria de tenir una placa a molts...
Ajuntaments o molts...
Sí, si més no al País Basc, probablement al País Basc es comenci a conèixer,
però durant molt temps ha estat silenciada.
El llibre es diu Madi i les fronteres i se'ns explica la pròpia Edurne Portela en un epíleg,
que després ella ha repetit en moltes entrevistes,
que ha dit, escolta, com has fet una novel·la d'aquesta senyora que no coneixia ningú o que...
Que no la coneixia pràcticament.
O que pràcticament no, vull dir, realment no...
Sí, es podria dir això, que era un d'aquests personatges silenciats
que tindrà un final molt tràgic
i de la qual, doncs, probablement per això,
com que tampoc no quedava clar si havia tingut fills o no,
o descendents, doncs clar, ja està, el temps ha fet el seu treball
i se n'ha esborrat les traces, no?
Clar.
El llibre es diu Madi i les fronteres,
Madi, tot i que s'hauria de pronunciar,
Madi seria el sobrenom que té aquesta senyora,
que és algú que regenta un hotel en un lloc molt concret
i geostratègicament important just a la frontera entre Espanya i França,
al País Basc.
En tot cas, entre Navarra, la Navarra francesa i el País Basc.
En concret, el Mont-a-la-Runt.
El Mont-a-la-Runt també és un d'aquests...
Com si fos el canigó al País Basc.
Potser una muntanya no tan alta,
una muntanya a la dalt de tot,
hi ha hagut des del segle XIX un hotelet,
un hotelet on, com que hi ha molt bones vistes,
tant cap al Pirineu com cap al mar,
doncs, bueno, estava sempre ple de turistes,
sobretot francesos,
i, sobretot, quan a partir de...
Crec que és l'any 17 o 17,
en tot cas,
s'hi construeix un tren,
que jo dedueixo que és o un cremallera
o un funicular,
però un tren molt característic que puja fins al cim
i, per tant, no és una excursió que un hagi de fer
pràcticament amb piquipala, no?
S'hi pot pujar bé i, per tant, es converteix en un d'aquells llocs
del primer turisme, al principi del segle XX,
ara ja és massiu,
però durant un temps, doncs, era quasi bé com...
Fins que no era gaire conegut, no?
Mític Nallí, un hotel d'aquests on t'acollin molt bé,
vida familiar, no?
Per tant, fantàstic.
I això serà així,
fins que, evidentment,
les tres guerres que, d'alguna manera,
tindran en compte aquestes fronteres, clar.
Al ser al costat francès,
o just a la frontera,
d'un país que va ser neutral,
teòricament, durant la Primera Guerra Mundial,
per tant, estem parlant de la Primera Guerra Mundial,
la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial.
D'acord.
I aquest és el personatge que,
escàs en segones nupcies,
amb algú que ha rebut aquest hotel,
i s'acabarà convertint en la gran majordoma,
en la gran dama d'aquest hotel.
I, per tant, serà coneguda com a Madame Nicolás
per la majoria de turistes francesos que hi aniran,
i, inclús, parlant res malament,
des del punt de vista espanyol,
o navarreu,
perquè, clar, és la senyora que s'ha casat dos cops,
que era vídua i acceptat...
No gaire ben vista.
No gaire ben vista,
més a més, clar,
com que no està en un poble,
sinó en l'hotel que regentaven,
estava lluny del poble,
a dalt, pràcticament, de la Montanya,
encara més enllà d'allò...
És allò de dir algú del qual tothom mal parla, no?
Aleshores, el que fa de dir una portela
per donar vida a aquesta senyora,
de la qual, segons ha explicat de tot arreu,
li arriben,
li fan arribar una sèrie de papers
d'un parell d'historiadors vascos
que comencen a descobrir
que, pel que sigui,
per unes circumstàncies que no queden clares,
decideixen investigar-la,
en molts arxius,
i decideixen donar-n'hi a l'Edurne Portela
i diu, per què no em fas una novel·la
d'aquesta senyora?
Creiem que té una vida de novel·la.
I ell, al principi, doncs,
no sé, ja ho veurem.
No, acaba d'estar segura.
Però sí, sí, en fa una
i, a més, fa una decisió
prou literàriament difícil,
que és que la novel·la estigui escrita
en primera persona per ratalmadi.
Algú que sabem que acabarà morint.
Ajuda a arriscar-se, eh?
Sí, perquè, clar, és algú de la qual
no coneixes gaire,
tens molts papers,
podries utilitzar molts recursos,
però la novel·la està escrita
en primera persona
d'algú que et va explicar
totes les activitats que farà
i, a més a més,
és que sabem que acabarà
en un lloc bastant terrible.
Ja hi arribarem, si de cas.
Home, aquí...
En tot cas, el que era la tal...
El principal...
Sí.
És que Maria Josefa Sanz Berro,
Madame Nicolás,
Madi, Palos Amigos,
era una mugalari.
Una mugalari que és una figura
que aquí, al nostre costat del Pirineu,
també en coneixíem,
se'n diuen passadors.
Ara ja és més fàcil.
Un passadors és aquella persona
que ajudava a creuar la frontera
a gent que fugia
d'una banda o de l'altra
i no només això,
sinó que, evidentment,
s'ha dedicat durant molt temps
a passar productes.
Siguin de contraband,
siguin de primera
o de segona necessitat,
doncs justament això,
en una frontera
com la franco-espanyola,
que des de l'any 1914
fins, pràcticament,
al 1945
van palmar una guerra amb l'altra
o períodes de necessitat
en un o l'altre costat,
a causa de les guerres
que s'havien acabat.
Sí.
Clar, la frontera,
el llibre, potser no ho he dit fins ara,
es diu
M'ha dit les fronteres.
Sí, sí que ho havia dit.
Justament, ho havia dit, eh?
Clar, la importància d'aquesta frontera
que mai quede clara
en una muntanya
on és.
I això és molt bonic
com ella l'explica
quan està acompanyant
algun grup,
quan s'arrisca a passar productes
que a l'altra banda
estan prohibits,
o sigui que ella era passadora, eh?
Passadora,
que és el que en el País Basc
es coneix com a Mughalari.
Evidentment,
entre els grups
que passarà,
doncs la cosa s'anirà dificultant.
Clar.
Hi haurà jueus,
hi haurà fugitius,
hi haurà viadors anglesos,
hi haurà gent que, evidentment,
futge aquesta França
que, teòricament,
la cea del sud és lliure,
però en realitat
està col·laborant amb els nazis.
Sí, sí.
I el més terrible de tot
serà que en algun moment
en aquesta muntanya
tan ben situada
per veure l'oceà,
per veure els moviments
de la muntanya
i arribarà una tropa de nazis
que diran
nosaltres ens instal·larem aquí.
És allò que dèiem
del col·laboracionisme
d'aquest sud de França.
Teòricament,
el nord està ocupat,
París està ocupat dels nazis,
però la segona part no,
és la França lliure,
és on s'organitzarà la resistència.
I, evidentment,
tots aquests modelaris,
aquestes xarxes
de gent que es dedicaran
a ajudar com puguin,
evidentment,
el que estan fent
és intentar ajudar
la resistència contra els nazis.
El paper que haurà de fer ella
és dir, bueno,
jo dissimulo
i realment em converteixo
en la millor tapadora
perquè qui sospitarà
d'algú que
t'ha instal·lat permanentment
a l'hotel
a l'hotel que està
al cim
més important
per controlar
tota aquesta banda
de desembarcaments
per mar,
moviments de tropes,
doncs ningú sospitarà de mi.
Jo acullo els nazis,
m'intento parlar bé
perquè, a més a més,
també no em donen opció.
Els nazis,
quan es presenten a l'idea,
escolta,
no et passarà res
si ens serveixis
correctament,
ens poses un plat de cada dia,
no cal que ens sigui simpàtica,
però...
Sí, sí.
i ella decideix
que això serà
la millor tapadora.
Per tant,
és un llibre sensacional,
és un llibre que fa patir
i és un llibre on,
ja ho aviso ara,
perquè, de fet,
pràcticament ja ho diu
al principi,
s'explica el...
tinguéssim-hi una mica
la contraportada.
Sí.
La tal Madi,
per això de la qual
no se sap res,
acabarà a Schenzehausen,
o sigui,
en un dels camps
de concentració
i d'extermini.
Aquí hi ha hagut
una feina també
d'investigació
i d'informar-se,
no?,
perquè si no sabia res
l'autora d'aquesta...
Sí, sí,
de sobte amb ella,
una escriptora
prou reconeguda,
doncs uns historiadors
vascos la van a veure
i diuen,
mira,
tenim aquest material
d'una persona
de la qual
ningú sap res,
però és que
no li diuen així,
suposo,
però fliparàs
quan sàpiguis
tot el que va fer.
La novel·la
no és que et surti sola,
però creiem que
és algú
que s'ha de fer conèixer.
I nosaltres
podem fer llibres d'història,
però els llibres d'història
arribaran a quatre.
En canvi,
una novel·la
escripta per algú
com tu,
que, home,
ja té un cert reconeixement,
potser podríem fer
que una persona així
es conegui més.
El llibre
té una...
Publicat a Galàxia Gutenberg,
Madi i les fronteres.
La portada
és prou característica,
és l'única foto
que es conserva d'ella.
Oh,
és marca la portada.
Amb un segell nazi,
no?
És una portada,
una foto antiga,
amb aquests
requadrets blancs,
així com retallats,
amb el marc típic.
Amb el marc típic
d'una fotografia antiga,
un segell nazi
que la segella,
i la fotografia,
després sabem que és això,
és l'única que es conserva d'ella,
que és volent una que es va fer
amb una cosina
que també l'acabarà ajudant
amb aquesta xarxa.
Material recuperat, eh?
I sí, sí,
de les poques coses
que s'ha recuperat,
doncs molt material escrit
i aquesta fotografia.
Molt bé.
Que d'alguna manera
també ens fa entendre
perquè, bueno,
ajudarà molt a la Durne Portela,
perquè és algú que ja veus
que és algú com molt alt,
una cara potser poc agraciada,
una dona molt ombruna.
D'aquestes basques, no?
Sí, i probablement,
i això ella ho utilitza molt
i és important, per tant,
haver trobat aquesta fotografia,
perquè, a mi,
amb la documentació,
ningú,
amb més dels anys 20,
anys 30,
documents secrets
o cartes que s'han conservat,
ningú parla d'un mateix
amb el físic.
Ja, clar.
En canvi,
aquesta fotografia l'ajudarà molt
i serà important de dir,
bueno,
per què la tracten millor
o pitjor a ella
que a d'altres
i a lo millor el físic
justament n'hi tenia a veure
i a Durne Portela
crec que en aquest sentit
fa una molt bona feina
d'intentar reconstruir
algú que parla
en primera persona
que, a més a més,
és algú que és molt creient
i, per tant,
constantment aquesta primera persona
que parla i s'explica
sembla com si li estigui explicant
a Sant Ignacio,
que és la capella del sant
que té a prop de l'hotel
de Loyola,
és com el gran sant
de la contrada
i és aquí ella,
d'alguna manera,
està demanant
tota l'estona ajuda.
Bueno.
Necessitaré la teva ajuda,
ara em deporten,
potser estaré un temps
fora de tu
però no deixis d'ajudar-me.
Que tu.
I aquesta és,
d'alguna manera,
l'estratègia narrativa
que ella considera
i que crec que va
amb aquesta música
d'aquest ocell
que vol escapar-se
però si és ocell
o no és ocell,
en tot cas,
és una gran cançó
de llibertat i de lluita
i que, sens dubte,
va com a nella el dit.
Aquest personatge
sensacional
que crec que
Edurne Portela
recupera
gràcies a la tasca
de Miquel Michelena,
l'historiador,
José Mari Michelena,
que és qui li dóna
aquests documents
i diu
fes-ne alguna cosa,
hem de fer
que aquesta dona
sigui coneguda
perquè,
en fi,
és això,
és una gran lluitadora
per la llibertat.
Molt bé.
Madre i les fronteres,
una novel·la que crec
que us pot sorprendre molt
i que més això,
per molta d'aquella gent
que digui
però és que jo
vull que m'expliquin
històries reals,
això és real realíssim.
Molt bé.
Arnau,
acabem, si et sembla,
escoltant aquest tema
de Miquel Laboa,
xori a xori.
I a banda,
no us oblideu
que dissabte tenim
vermut poètic, no?
vermut poètic
amb Joan Bigó.
Serà extraordinari,
més a més,
algú que té una veu
potentíssima,
només per sentir
la seva veu de doblador
val la pena
escoltar.
Aquests recitals
que esteu fent
des d'aquest llibreter
són els caps de setmana,
els dissabtes
més o menys cap al migdia.
Exactament.
El de la setmana següent
no serà dissabte,
sinó serà entre mitja,
serà mitja setmana,
però ja hi arribarem.
De moment,
dissabte 3.
Aquest dissabte 3 de juny
davant d'aquest llibreter.
Molt bé, Arnau,
que vagi bé.
Vinga, bona nit.
Adéu.
Sentim, doncs,
aquest tema basc
de Miquel Laboa.
Egoak ebaki banizkion,
neria izan gozien,
ez zuen alde gingo.
Baina nonela,
etzen gejago txoria izango.
Baina nonela,
etzen gejago txoria izango.
eta nik txoria nuen maite.
Egoak ebaki banizkion,
neria izango zen,
ez zuen alde gingo.
Baina nonela,
etzen gejago txoria izango.
Baina nonela,
etzen gejago txoria izango.
eta nik txoria nuen maite.
Eta nik txoria nuen maite.
Eta nik txoria pandotsen hei,
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gencat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Vinga, ma, que ara mateix passen 3 minuts a 3 quarts de 6 de la tarda.
Estem en aquesta primera hora de la Rambla, el magassin de tardes de ràdio d'Esvern.
I el que farem d'aquí uns instants és parlar dels dies internacionals
i també de les efemèrides que van passar tal dia com avui.
De fons estem escoltant un tema dels catarres.
Deixa que et canti una cançó, una cançó per al somriure més bonic d'aquesta nit.
Oh, oh, oh, oh, que ets tan salvatge i tan catarra com jo.
Fem que cada dia sigui diferent a l'endemà.
La vida és massa curta per perdre's en els detalls.
Que no ens faltin mai les forces per cantar a ple pulmó
a tot l'encant d'aquest maleït món.
Deixa que et canti una cançó, una cançó per al somriure més bonic d'aquesta nit.
Oh, oh, oh, oh, que ets tan salvatge i tan catarra com jo.
Gràcies a tu.
Però no fes teatre, fes-ho com...
No, no, no sé si fes teatre.
Ho farem trist i, eh?
Molt divertit.
It's, it's that you're right.
Hola, què haces, tio?
Per què no, tio? Para de dir.
Després, sense pensar ni el que he dit.
Deixa que et canti una cançó.
Una cançó per al somriure més bonic d'aquesta nit.
Que ets tan salvatge i tan catarra com jo.
Que ets tan salvatge, que ets tan catarra.
Que ets tan salvatge i tan catarra com jo.
Comencem amb els dies internacionals.
Avui hem de dir que 1 de juny és el dia mundial de la llet.
també és el dia mundial dels corals.
Comencem del dia mundial de la llet,
perquè hem de dir que qui ho proclama,
qui n'està al darrere, és la FAO,
l'Organització de les Nacions Unides
per l'Agricultura i l'Alimentació.
I és una data que es celebra des del 2001,
amb l'objectiu de tractar qüestions
relacionades amb el sector de la llet en tot el món
i també per incentivar el consum d'aquest producte alimentari a tot el planeta.
El dia mundial encara no s'ha reconegut com un dia internacional oficial
per la ONU, per les Nacions Unides.
Però això no impedeix que la FAO,
l'Organització de l'Alimentació i l'Agricultura,
pugui recopilar diferents esdeveniments organitzats per països i organitzacions,
per també difondre tota la informació,
per exemple, sobre els beneficis de prendre llet.
La llet és un aliment molt nutritiu que proporciona energia, proteïnes i micronutrients
a les persones que la consumeixen
i també contribueix a reduir la fam i la desnutrició a tot el món.
Esiu, que és un dels aliments més complets que existeixen.
Tot i això, també hem de dir que és el primer aliment que prenen els éssers humans al neixa.
Un got de llet aporta aproximadament un 30% de la dosi diària de calci recomanada,
un element imprescindible per la formació i el desenvolupament dels ossos.
A més a més, conté altres nutrients necessaris per la vida,
com el fòsfor, el magnesi, el zinc, el ioda, el seleni i les vitamines A, D
i també del complex B.
Anem a parlar també, per exemple, d'altres beneficis que ens aporta la llet
o també dels seus derivats làctics, com els llogurts, els formatges, etc.
Per exemple, ens ajuda a conciliar la son.
Sempre s'ha dit que un got de llet calent abans d'anar a dormir va bé per relaxar-se.
També la llet és important per la hidratació, perquè conté una gran quantitat d'aigua.
Prevé malalties cròniques no transmissibles com la diabetis, per exemple, o la hipertensió, o trastorns cardiovasculars.
La llet ajuda a mantenir els ossos forts i sants, gràcies al calci i altres elements.
Prevé les afeccions dentàries i vocals.
Neutralitza l'acidesa estomacal, perquè és un aliment alcalí,
i promou el creixement de la flora bacteriana intestinal.
Es recomana la ingesta almenys de tres porcions de làctics o de derivats làctics al dia,
sent molt important crear aquest hàbit ja des dels infants.
al meu costat
Com esquimals ballant el gen
En un sistema transparent
Com esquimals ballant el gen
Vinga, hem parlat del Dia Mundial de la Llet
i ara estem escoltant aquest tema de fons de Blaumut, esquimals.
Passem a parlar del següent dia, perquè avui també és el Dia Mundial dels Esculls Corals.
Es celebra cada 1 de juny per conscienciar la població
sobre els riscos que estan afrontant aquests ecosistemes marins
degut a factors com el calentament, l'escalfament dels oceans,
també per la pesca excessiva i la contaminació.
La creació d'aquesta efemèride d'aquest dia, del Dia dels Esculls,
pretén divulgar la importància de protegir aquestes formacions marines
i també promoure el compromís per part de diferents organitzacions i empreses
en la conservació i la protecció dels esculls corals.
D'acord amb algunes estimacions de la divisió dels ecosistemes marins,
adscrit al programa de la ONU per al Medi Ambient,
el planeta podria perdre els esculls de coral vius en tot el món l'any 2050.
És una dada realment alarmant que requereix prendre mesures urgents
per part de les nacions per la seva preservació.
Però què és un escull coral?
Doncs bé, en castellà síu a recifes, però els esculls corals
són formacions d'organismes marins i invertebrats
ubicats especialment en aigües tropicals
com els esculls calides i poc profundes
degut a que requereixen l'energia solar.
Per aquesta raó, els esculls s'ubiquen en una profunditat màxima
de 50 metres sota el mar.
També se'ls coneix com a boscos tropicals del mar
perquè emmagatzemen una gran varietat de flora i fauna marina
com peixos, crancs, pops, estrelles de mar i altres animals també invertebrats.
i ara parlem de les efemèrides que van passar tal dia com avui en aquests últims 4 minuts
fins que toquin les 6 de la tarda.
L'1 de juny, què va passar?
Per exemple, que a Barcelona l'any 1942
es va crear la secció d'hoquei patins del Futbol Club Barcelona.
també tal dia com avui a Oklahoma l'any 1921, 1 de juny, va haver-hi la massacre racial de Tulsa,
originada la nit anterior, que va deixar desenes o potser també centenars de morts
i 35 illes de cases destruïdes al districte de Greenwood de la ciutat d'Oklahoma.
També tal dia com avui, de l'any 2004, la Unió Europea va fer que entrés en vigor la targeta sanitària europea, un 1 de juny del 2004,
i va entrar en 13 estats diferents, a Alemanya, a Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, a Espanya, a Estònia, a Finlàndia, a França, a Grècia, a Irlanda, Luxemburg, Noruega i Suècia.
Aquests van ser els 13 països en tenir, en aquesta data, l'1 de juny del 2004, la targeta sanitària europea,
que permet a qualsevol ciutadà europeu rebre assistència mèdica urgent, gratuïta, en les estades curtes, en estats membres diferents del de residència, clar.
I ara passem a parlar de naixements, persones que avui fan anys o que els farien si estiguessin vives.
Per exemple, avui és l'aniversari de Marilyn Monroe, va néixer a Califòrnia, a Los Ángeles, l'any 1926.
Marilyn Monroe, actriu estadunidenca, esdevinguda, mita de l'anotisme i també icona de l'art pop.
Ella va néixer, com hem dit, el 1 de juny del 1926, a Califòrnia, i va morir l'any 1962.
Tal dia com avui, també celebrem l'aniversari de Morgan Freeman, actor estatunidenc, que va néixer l'any 1937 a Tennessee.
I seguim amb algun aniversari més, per exemple, avui era l'aniversari de Justin Henning, tenista professional,
que va ser el número 1 del rànquing mundial durant 117 setmanes.
Ell va néixer l'any 1982, aquest tenista famós, a Bèlgica.
I parlem d'amors, també de necrològiques.
Tal dia com avui, de l'any 2017, ens va deixar en Carles Capdevila, periodista català, va morir a Barcelona.
També tal dia com avui, va morir Rocío Jurado, cantant i actriu espanyola a La Moraleja, l'any 2006.
També, un parell d'anys més tard, l'any 2008, un 1 de juny, a França,
moria Yves Saint Laurent, modista, dissenyador i empresari francès.
La 6 de la tarda, passem a la Desconnexió amb Catalunya Ràdio, tornem en uns minuts.
Bona tarda, us informa Kilian Sabria.
S'acaba a Moldàvia la cimera de la comunitat política europea amb els líders participant,
assegurant que s'ha demostrat que el continent està unit amb Ucraïna,
davant del que han qualificat com la major agressió militar mai patida des de la Segona Guerra Mundial.
I també s'ha conclòs que Europa estarà amb qui hi fa el temps que calgui,
amb la voluntat de retornar la pau al vell continent.
Quixinau, Jordi Baró.
Bona tarda.
Punt final a la segona cimera de la comunitat política europea.
Europa sense Rússia reunida en un castell als afores de Quixinau
per donar suport a Zelensky i enviar un missatge d'unitat enfront de Moscou.
El testimoni passarà ara de Moldàvia a Espanya,
que celebrarà la pròxima reunió el 5 d'octubre a Granada.
Sentim el president espanyol Pedro Sánchez i la seva homòloga moldava Maya Sandu.
Volem donar un missatge fort d'unitat de la família europea
davant la guerra d'agressió de Putin contra Ucraïna.
Hem mostrat la nostra força i unitat en un moment
que l'estibilitat del nostre continent està sota amenaça.
Hem mostrat que estem units contra l'agressió militar més gran
des de la Segona Guerra Mundial.
el president d'Esquerra Republicana Oriol Junqueras no pensa dimitir i evita
fer autocrítica després que el partit perdés 300.000 vots a les eleccions municipals
de diumenge.
A més, presumeix de ser el líder més ben valorat a les enquestes.
Són declaracions a Ràdio Televisió Espanyola.
No, no, no m'he plantejat plegables.
S'han d'assumir responsabilitats polítiques després d'un resultat tan dolent?
Jo crec que la manera d'assumir responsabilitats polítiques
és fer tot el possible per mereixer la confiança de la ciutadania.
Hi ha moltes maneres d'intentar saber quina és l'opinió de la gent
sobre cada persona, sobre cada partit polític.
Habitualment, des de fa uns quants anys, la persona més ben valorada
des d'un punt de vista polític d'aquest país he sigut jo.
Qui sí que fa autocrítica és la portaveu dels republicans Marta Vilalta.
En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio admès que han entès l'avís
que els han donat els electors i que d'aquí neix la proposta
de fer un front comú de l'independentisme a les eleccions generals del 23 de juliol.
Ordre de recerca i captura i posterior presó per Albert Cavaller,
conegut com l'estafador de l'amor,
en no haver-se presentat al judici que tenia ahir.
La jutgessa ha pres la decisió per garantir la seva assistència al judici.
El judici queda pendent amb una petició de pena de més de dos anys
i que, per tant, no es podia celebrar en absència de l'acusat
de qui que l'hagin anat a buscar.
L'advocat va dir que el seu client tenia una indisposició
que no va justificar i que es presentaria als jutjats els pròxims dies.
Ara, la fiscalia demana condemnar Cavaller a tres anys de presó
per un presumpte delicte d'estafa continuada
per haver demanat prestats 850 euros i no haver-los tornat.
Cavaller ja acumula vuit condemnes per estafa,
cinc de les quals, per cert, són fermes.
La violència s'ha desfarmat a diferents barris de Dakar,
al Senegal, arran de la condemna a dos anys de presó
al principal líder de l'oposició, Usmane Sonko,
acusat de violar una massatgista en aquest país.
Les manifestacions reclamen que ell es pugui presentar
a les eleccions presidencials de l'any que ve,
ja que, en relació a aquesta qüestió, no ho podria fer.
Primera jornada del Primavera Sound.
Al Fòrum de Barcelona.
Anem cap allà.
Òscar Callau, bona tarda.
Hola, bona tarda, Quilien.
Quina afluència hi ha al recinte ara mateix?
Doncs molt poqueta afluència.
De fet, estem veient els concerts més matiners
de primera hora de la tarda,
com el de Júlia Colom, que ha sentim de fons,
que ha actuat fa uns minuts, amb desenes de persones,
perquè és un clàssic, no?,
les primeres hores de la tarda,
doncs la gent va entrant amb compte gotes,
però sabem que després aquest recinte
s'omplirà amb milers de persones.
Hem aprofitat per demanar als assistents
si s'havien plantejat anar a Madrid,
atès que aquest any, el Primavera,
es fa part d'obligat a Barcelona i a Madrid.
Això és el que ens han respost.
Ni m'ho vaig plantejar.
Jo, la meva ciutat és Barcelona, jo vinc aquí,
m'ho fiquen fàcil per venir al festival.
Jo preferia estar a Barcelona,
perquè Madrid per a mi per hora
és un lloc molt difícil
perquè està fora de la ciutat.
Barcelona, I like more.
It's a wonderful city.
Wonderful city.
Òscar Gallau, Catalunya Ràdio Barcelona.
Esports, Marta García.
L'Atlètic Barceloneta ha empatat a 7 amb el 9 i Beograd
i ara se jugarà la classificació
per la final de la Champions de Waterpoll
en els penals.
Podeu seguir la transmissió i l'emoció dels penals
en el canal exclusiu digital
en la web i l'app de Catalunya Ràdio.
La UEFA ha enviat una enquesta de 71 preguntes
al Barça en referència al cas Negreira.
Ara, el Club Blaugrana té uns dies per enviar-les respostes
i a partir de si, la UEFA decidirà
si castiga el primer equip amb l'expulsió
de la Lliga de Campions.
El club fa avui el comiat institucional a Jordi Alba
mentre que se confirma
que Leo Messi no renova amb el PSG.
El president de la Federació Catalana de Futbol,
Joan Sotera, s'assegura
que no tenen marge de maniobra
per trobar un rival per al pròxim 8 de juny.
Això després que s'ha suspès el Catalunya-Mali
perquè la selecció africana
no hi assisteix,
alegant motius de força major.
L'expedició del Barça
s'ha traslladat avui cap a Indóben
on dissabte disputarà la final de la Champions.
Han viatjat totes les jugadores.
A tres quarts de nou,
força Lleida-Valladolid,
tercer partit de la sèrie
en la lluita per l'ascens a l'ACB de bàsquet
i bronze de Joan Jorquera
en la categoria de menys de 63 quilos
en el Mundial de Taekwondo de la Cervajan.
El gironí de 22 anys
suma el seu segon bronze consecutiu
en un campionat del món.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda.
Comencem amb l'actualitat Sant Justenca.
Us informa Mariona Sales Vilanova.
El proper 3 de juny, a les 8 del vespre,
els amants de la música antiga
tindran l'oportunitat de gaudir
d'un concert únic a Sant Just.
L'Orquestra Barroca de Barcelona
oferirà un concert que transportarà
els paisatges sonors del barroc mexicà.
Dins del marc de la sisena temporada
de música antiga,
es durà a terme el parc de Plana Pedrosa.
Es comptarà amb l'actuació de la soprano
Esther Ribot i del violinista Alejandro Correa,
director de l'orquestra,
acompanyats de l'Orquestra Barroca de Barcelona.
Amb l'ajuda d'instruments d'època
i una interpretació magistral,
els músics transportaran l'audiència
dels paisatges sonors,
vibrants i emocionants del barroc mexicà.
L'entrada a aquest concert
és gratuïta per a tothom
i no cal inscripció prèvia.
S'oferirà a Can Ginestà
un cicle de conferències titulat
Pinzellades d'Història,
les grans batalles de l'antic Egipte.
A partir del proper 6 de juny,
de dos quarts de vuit del vespre a nou,
els assistents tindran l'oportunitat
de descobrir quinze importants conflictes bèl·lics
que van tenir lloc
en aquesta antiga civilització
durant més de 3.000 anys d'història,
així com l'organització de l'exèrcit egipti.
La sala Ejidor Cònsul,
situada a Can Ginestà,
serà l'escenari d'aquesta sèrie de conferències
que s'allargaran fins al 20 de juny.
En les dues primeres sessions
es parlarà del tema del sistema defensiu
i l'exèrcit a l'antic Egipte.
En la tercera sessió
es realitzarà un estudi detallat
de la paleta de Nármer,
una peça arqueològica emblemàtica
que representa una de les primeres escenes
de combat registrades
a la història de l'antic Egipte.
És un cicle gratuït per a tothom
i cal inscripció prèvia.
Per a tota informació
i per dur a terme la inscripció
podeu consultar la pàgina web
del Centre Cívic Joan Maragall.
L'Associació Salut Mental Baix Llobregat
és una entitat que treballa des del 1996
per protegir les persones amb trastorns mentals
i defensar els seus drets al Baix Llobregat.
Avui hem tingut a Ràdio d'Esberna
la Sant Justenca Montserrat Giró,
membre de l'associació
per parlar sobre els desafiaments
que afronta la salut mental
i la importància de l'associacionisme
en aquest àmbit.
Fundada fa més de 30 anys a Sant Just
per dues persones que volien canviar
la realitat de l'estigma
i la por entorn de la salut mental,
l'associació ha crescut
al llarg dels anys
i compta amb una seixantena
de socis compromesos.
El seu objectiu principal
és defensar, promoure
i desenvolupar els drets
de les persones amb trastorns mentals,
així com proporcionar suport
i assessorament als seus familiars.
Durant l'entrevista,
Giró ha destacat la importància
de l'empoderament de les persones
amb problemàtiques de salut mental.
Actualment hi ha un augment
d'associacions formades
per aquestes persones
que desitzen defensar
els seus propis drets a la societat.
Podeu escoltar l'entrevista completa
al podcast que trobareu
a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota la informació
a Sant Justenca
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda.
Fins ara!
La ley universal
de la locomoció
no puede fallar
en este momento.
Vinga, comencem la segona hora
de la Rambla
al magassin de tardes
de Ràdio d'Esvern
i ho fem amb l'última secció
que ens porta aquesta temporada
al grup de la xarxa 06
a Sant Just.
Aquest grup transversal
vinculat al món
de l'educació i la infància
format per professionals
de l'àmbit,
per famílies,
escoles,
alumnes...
Al llarg del trimestre
han abordat aquí a la ràdio
el tema del joc
en l'entorn familiar.
Però avui
ens presenten oficialment
l'entitat
Sant Just inclou
i per fer-ho
ens han portat
de convidades
a la Cristina Quinto
que és presidenta
de l'associació
i també a l'Alba Carreras
que és la secretària.
Els obrim els micròfons
i les saludem.
Hola, què tal?
Bona tarda a les dues.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Doncs bé, a veure,
posem fil a l'agulla.
Fa uns mesos
que sentim a parlar
de Sant Just inclou.
En quin context social
s'impulsa
la seva creació?
Bàsicament perquè vam veure
d'una necessitat real
de moltes famílies
en el sentit
que hi havia activitats
extraescolars
que no eren inclusives
aquí a Sant Just.
Hi havia molts espais
que tampoc ho eren.
I en dos mesos
des de la seva creació
realment estem
supercontentes
amb la rebuda
també amb la participació
ciutadana,
amb la participació
de l'Ajuntament
pel que fa al canvi
que hem volgut impulsar
entre tothom
i animem
a tots els
Sant Justencs
i Sant Justencas
també a participar
d'aquesta associació
de la manera
que puguin
i que vulguin.
Molt bé.
I quins són una mica
els motors
de lluita
de l'associació?
És a dir,
la raó de ser,
els objectius?
Doncs a veure,
els objectius
és aportar
sobretot
suport
a les famílies.
Bé,
tots sabem
com podeu sentir
el nostre dia a dia.
O sigui,
és molt complicat.
Les dificultats
de conciliació
bàsicament
avui
hem portat
amb nosaltres
les nostres criatures
per també traslladar
una mica
com és el nostre dia a dia
que ja es produeu.
És una motxilla
de càrrega
si ja ets
una persona
amb criatures
neurotípiques
doncs imagineu-vos
amb persones
amb diversitat funcional
amb qualsevol
tipus de diversitat.
Encara és una càrrega
doble i triple
bàsicament
perquè és una lluita
constant
amb l'administració,
amb temes escolars,
es diu que hi ha
una escola inclusiva
que realment
no ho és
i per tant
des de Sant Jus
inclou
volem
abarcar
al màxim
tot el que compren
el nostre dia a dia
i les dificultats
del nostre dia a dia
també per ajudar
altres famílies.
És una lluita individual
però també és una lluita
col·lectiva
per tal que altres famílies
doncs els sigui més fàcil
aquest dia a dia
dur-lo a terme.
Des de,
per exemple,
amb temes...
Ara, per exemple,
la setmana passada
ens vam anar a reunir
amb diverses conselleries,
a la Conselleria de Drets Socials,
per exemple,
per reclamar els drets
dels infants
amb autisme
bàsicament
perquè no estan contemplats
ni racons tranquils
amb temes de discapacitat
que sapigueu
que, per exemple,
es triga més d'un any,
un any i mig
en aconseguir
la discapacitat
i la dependència
i això
com ho podem traslladar
a nivell local
perquè, òbviament,
hi ha moltes coses
que no es poden assolir
des de nivell municipal
però sí que hem pogut
fer molts avançaments
com és
la creació
de les festes
inclusives,
d'espais inclusius
dintre de festes,
per exemple,
el Nadal,
l'hora silenciosa
a la Fira de Nadal
i, bueno,
al final,
una mica,
l'objectiu principal
és que els nostres fills
tinguin les mateixes
oportunitats
i que estiguin
en igualtat
de condicions
que la resta d'infants,
que no per tenir
qualsevol tipus
de diversitat
doncs fins ara
no tenien
els mateixos
potser drets
o potser els drets sí
però no tenien
les mateixes oportunitats
a l'hora
de fer un extraescolar.
a l'hora
de gaudir
d'una festa.
O sigui,
en el seu temps lliure,
en el seu temps d'oci,
a nivell educatiu,
simplement el que reclamem
és que hi hagi
més igualtat.
I a més a més
de fer pinya
perquè és molt important
aquesta fer pinya
entre les diverses famílies
de Sant Just
que és molt fort
perquè tenim contacte
directe amb el CAP
justament venint cap aquí
i ens han trucat
des del CAP
que hi havia un altre cas
d'un altre familiar
en el moment
que et donen
un diagnòstic
de qualsevol tipus
sigui d'hiperactivitat
d'autisme
de qualsevol
altre tipus
de diversitat
Sí, carinyo, sí.
Passa que
passa que
et sents sol.
O sigui,
necessites un grup
de recolzament d'iguals
per tal de continuar
endavant
amb la teva vida
i també assimilar
perquè al final
és un dol.
Per què creieu
que és necessari
que el municipi
tingui una entitat
que defensi
la inclusió social?
Perquè fins ara,
com hem comentat,
Sant Just
no tenia
una entitat
semblant, no?
Bàsicament
perquè, per exemple,
a municipis
com a Sant Joan d'Espí
ho posem com a referent
dintre de Baix Llobregat.
Sant Joan d'Espí
o Esplugues
o Cornellà
o Molins de Rei
o gairebé
tots els municipis
actualment
del Baix Llobregat.
Sí,
tenien aquest tipus
d'associacions
i vam veure
que estaven
molt endavant
a nivell
de serveis municipals
d'equipaments
inclusius
i aquí Sant Just
ostres,
estava creixent
molt la població
i ens havíem quedat
enrere
amb tota aquesta mena
de serveis
dirigits
especialment
a les persones
més vulnerables
i als infants
més vulnerables.
Des de Sant Just
Inclou,
sí,
anem dirigits
sobretot a infants,
però què passa
quan aquests infants
es fan adults?
Quan es fan adultes,
no?
Que encara hi ha
aquí, doncs,
bueno,
una feina a fer
i sí que és veritat
que s'ha fet
molt bona feina,
no?
Des de diferents programes
que s'estan impulsant
a nivell de pictogrames
i de més,
però encara ens feia
falta més
ajuntar-nos
les famílies
per també
donar-nos suport
mutu
i per a més a més
veure que
realment
els nostres problemes
són com
molts semblants,
el nostre dia a dia
és com molt semblant
i posar
sobre la taula
tots aquests problemes.
Mira,
un dels principals
problemes que tenim
és aconseguir
balladors i balladores
pels nostres fills i filles.
Pels menjadors,
per exemple?
Els menjadors
estan més contemplats
perquè el menjador
és un tema
que depèn d'educació.
Però què passa aquí?
que a Sant Just
estem com en una mena
d'oasis
i aleshores
a un monitor del lleure
que a més a més
no estan formats
no li surt a compte
venir al lloc
com a Sant Just
d'Esvern
perquè no està ben comunicat
i perquè
venir per dues hores
des de Barcelona
o des d'un altre punt
del Bas Llobregat
doncs és una complicació.
O sigui,
el lloc on estem
i el fet
que està molt bé
on estem i tal
a mitja la natura
i tal
però que també suposa
que els nostres fills i filles
estiguin més deixats
de la mà de Déu
per així dir-ho,
i per tant
això suposa
un problema bastant greu
tant és
que fins i tot
hi ha infants
que es van quedar
15 dies
20 dies
sense cap tipus
de ballador o balladora.
Aquí
s'ajunten
diferents factors.
En alguna activitat?
Comenteu-ho?
A menjador.
A menjador.
Sí,
no l'horari de menjador
sinó
quan comencen
la jornada intensiva
els infants
fan
diguéssim
si l'horari escolar
és de 8 hores
i 4 hores
pertanyen
a horari lectiu
una hora
i 30 minuts
em sembla
que és horari de menjador
tot això està contemplat
pel Departament d'Ensenyament
però què passa
amb la resta de jornada
fins a completar
aquestes 8 hores?
Que a aquestes hores
el Departament d'Ensenyament
diu
això és horari
no lectiu
jo no me'n faig càrrec
que al final
és una mica
terra de ningú
les mares
sobretot
les persones cuidadores
principals
que curiosament
som les mares
hem de deixar
moltes vegades
de treballar
inclús hi ha moltes membres
de la nostra associació
que estan
hagut d'agafar-se
a la baixa
per ansietat
perquè no hi ha manera
de trobar
cap mena
de solució
logística
aleshores
també una de les coses
que volem fer
és impulsar
una borsa
de treballadors
de persones
santjustencs
i santjustenques
que vulguin
posar el seu granet
de sorra
i per exemple
fer estones
de respir
amb nosaltres
amb les nostres famílies
és a dir
impulsar una xarxa
de gent
que vulgui
treballar
de manera
que pugui
que nosaltres
per exemple
puguem venir aquí
a la ràdio
sense necessitat
que hi hagi
la meva filla
ara mateix
pel terra
xupant el terra
i després també
perquè és necessari
que hi hagi
aquesta associació
a Sant Just
perquè per la resta
de la societat
sigui conscient
també volem
conscienciar
la població
en general
de quins són
els nostres
problemes diaris
com deia ella
ara mateix
la meva filla
està llapant el terra
això ens ho fa
passar habitualment
els pares
de nens amb TEA
i moltes vegades
la gent que no sap
o no té ni idea
del que és la diversitat
o que és l'autisme
potser veu un nen
llapant el terra
i mira malament
en aquesta mare
i l'està jutjant
perquè veu que el nen
està llapant el terra
i la mare no
l'està disciplinant
i aquí Sant Just
passa a dir molt
ens en tinc molt jutjats
moltes vegades
també
aquestes situacions
que comenteu
les heu viscut
violències quotidianes
que són sense voler
però al final
també Sant Just
inclou
neix com a altaveu
i de dir
existim
i som
si et trobes
en aquesta situació
pot passar
no és que estigui
liant un pollastre
és que no li està agradant
l'ambient
està en una sala
tancada
i al final
se sent d'aquesta manera
bueno
parlem una mica
també
de
per exemple
el paper
que juguen
les AFAS
precisament
les associacions
de famílies
exacte
i les dos
també
els nostres fills
van a l'escola
Montseny
i precisament
avui
hem dedicat
la jornada
gairebé sencera
a treballar
en aquest tema
i des d'aquest curs
a Sant Just
totes les escoles
estan creant
les comissions
d'inclusió
dintre del que són
les AFAS
és una comissió més
com podria ser
de menjador
d'estrescolars
i el que veiem
és que per a aquests nens
amb necessitats especials
per exemple
ara
s'estava
a l'escola
Montseny
en concret
s'estava renovant
el contracte
del menjador
i no hi havia
cap article
ni hi havia
cap tipus
de menció
als nens
amb necessitats
educatives
especials
llavors clar
incloure
un anex
per veure
com es gestiona
aquest tema
perquè fins ara
no es tenien en compte
les seves necessitats
o sigui
si a l'hora
de fer una activitat
extraescolar
necessitava
un monitor extra
per a aquest nen
no està contemplat
clar
és molt important
també fer pinya
amb això
i com
veure que excloure
no és la solució
és a dir
que s'ha d'incloure
aquest alumne
que al final
és un alumne més
que té una necessitat
de suport
d'aprenentatge específic
sigui quina sigui
però que hi ha d'haver
aquesta persona
i que hi ha d'haver
algú
clar
les empreses que et diuen
que aquí
hi ha d'haver
algú que pagui
aquesta persona
de més
que lamentablement
moltes vegades
ni la troben
però sí que és veritat
que cada vegada
hi ha més
empreses compromeses
que això ja entra
dintre del pressupost general
i que per tant
no és l'AFA
qui ha de fer front
a aquest cos extra
actualment
o sigui
ens trobem
amb tres problemes
que els estudis
de les necessitats
educatives
o sigui
d'aquests alumnes
es fa un estudi
a l'inici del curs
quan aquest estudi
es fa a l'inici del curs
fins que aquest estudi
conclueix
i fins que es fa
la contractació
són dos o tres mesos
que aquests nens
estan desatesos
això per una banda
per altra banda
tots
bé
la Generalitat
té molt clar
que hi ha una ràtio
de X monitors
quan a l'hora
de fer extraescolars
o a l'hora del menjador
hi ha unes ràtios
de tants monitors
per nens
amb els nens
de necessitats
educatives especials
i no hi ha cap tipus
de ràtio
no hi ha cap tipus
de reglament
ni legislació
o sigui
és com un bui legal
a l'hora de menjador
sí que és veritat
que l'EAP
determina
quina necessitat
és la d'aquest alumnat
però en el cas
d'extraescolars
el fet de ser
com
algú
com que tu
si vols
igual que
és voluntari
escenari
o nonari
doncs
tenim aquest problema
a l'associació
ajudar a totes aquestes famílies
que ens trobem
en aquesta situació
i en aquest cas
doncs
mirar quina és la manera
que en aquestes activitats
extraescolars
es pugui incloure
a tothom
de la millor manera
i garantir
doncs això
aquesta diversitat
o sigui
la cosa és que
les empreses contractades
per fer aquestes activitats
se n'han de fer càrrec
dels nens
amb necessitats educatives
especials
perquè no fer-ho
és discriminar-los
que estem supercontentes
perquè patim-patam
ja tenim el seu compromís
que sí que ho farà
el que passa
és que hi ha molts altres
casals
aquí a Sant Just
hi ha moltes altres
extraescolars
que creiem
que s'haurien de posar
les piles una mica
en aquest sentit
perquè entenem
que és molest
que hi hagi una criatura
les propies empreses
dius
entenem que
sigui molest
que hi hagi una criatura
però que no pugui
seguir el ritme habitual
d'una classe
però sí té el suport
específic
i se'l fa més inclusiu
i l'associació
Sant Just i Inclou
va dirigida només
a famílies
o també per exemple
persones a títol individual
s'hi poden acostar
està dirigit a famílies
amb nens amb diversitat
però qualsevol persona
que ens vulgui ajudar
o que tingui idees
o qualsevol persona
pot contactar amb nosaltres
sense problema
o sigui
tenim activitats
que el que volem
és fomentar la inclusió
o sigui
que la resta del municipi
coneixi
el que és la diversitat
i per altra banda
donar suport
a aquestes famílies
moltes vegades
doncs això
quan reben un diagnòstic
per primer cop
és un procés molt dur
és un procés de dol
et veus superat
per tràmits burocràtics
et veus
amb un diagnòstic
del que no tens ni idea
d'una enfermedad
o trastorns
del que no tens ni idea
hi ha 200.000
opcions de tractament
diferents
i dius
i quina és la més correcta
pel meu fill
clar t'has de posar
a investigar
t'has de posar
a fer tràmits
t'has de posar
a moltes coses
i alhora
passa aquesta fase
de dol
i és un procés
molt complicat
que totes les famílies
que estem a l'associació
ja ho hem viscut
llavors
totes aquelles persones
que reben
un diagnòstic
per primer cop
que sàpiguen
que no estan sols
que nosaltres
és un procés
que hem passat
que hi ha l'entitat
i que els ajudarem
en tot el que puguem
Quin tipus de demandes
normalment
fan les famílies
no sé si
hi ha sobretot
famílies
amb fills i filles
amb un tipus
de trastorns
més freqüents
actualment
a Sant Jús
hi ha molts trastorns
de l'espectre autista
molts
no es faig el càrrec
de fet tu tens
les xifres
de quan alumnes
amb necessitat
de suport educatiu
específic hi ha
molts dels quals
són de trastorn
de l'espectre autista
i molts altres
hiperactivitat
sí
la majoria
és això
és trastorn
de l'espectre
de l'autisme
o sigui
estem veient
un increment
de casos
bastant
nombrós
a Sant Jús
les dades
que tenim
és que hi ha
341 alumnes
amb necessitats
educatives
especials
ostres
d'aquests
341
141
són alumnats
amb diversitat
hi ha
148
que són
per situacions
bueno
perquè abans
es separava
situacions
socioeconòmiques
desfavorables
i
el que són
diversitat
o necessitats
especials
llavors diguéssim
que d'aquests
341
realment
amb diversitat
són
141
clar
això no reflecteix
les dades
del poble
això és un dels alumnes
les dades que tenim
són els alumnes
que hi ha escolaritzats
en el centre del poble
després tenim
molts altres
que estan escolaritzats
a fora del municipi
dels que no tenim dades
ni coneixement
sobretot en privades
i concertades
que no
no computen
en aquest sentit
i després una altra dada
que crida molt l'atenció
i que volem posar sobre la taula
és el fet que
molt pocs d'aquest alumnat
amb necessitat de suport educatiu específic
arriben
lamentablement
a l'ESO
o més enllà
a l'ESO
sí que arriben
però a l'etapa
postobligatoria
diguéssim
l'ESO sí perquè és obligatori
però a l'etapa
postobligatoria
em sembla que
d'aquests 341
només hi havia
un alumne
un alumne
que havia accedit
a estudis
postobligatoris
exacte
i a part
acabant una mica
també
l'entrevista
heu col·laborat
amb altres entitats
del poble
sí que heu comentat
ara no
que per exemple
en Pati en Patam
havíeu arribat
a tenir aquest acord
sí sí
i fins i tot
per exemple
doncs
amb Sant Jus Solidari
hem parlat
del projecte
amb bici sense edat
per exemple
hem estat parlant
també avui
per una banda
que poguessin
els voluntaris
que tenen
passejar en bici
amb nens de l'associació
amb els
potser infants
més petits
però per altra banda
també tenim
pares de joves
a l'associació
que també
per exemple
aquests joves
doncs
volen ser voluntaris
i amb una formació
adequada i tot
doncs
podrien ser voluntaris
i home
seria molt maco
per exemple
que un jove
amb diversitat
passegi
o amb trastorn
de l'espectre
de l'autisme
un jove de 19 anys
pugui passejar
a un infant
de 4 anys
amb trastorn
de l'espectre
de l'autisme
es poden crear
sinergies
la veritat
molt bones
dintre del nostre municipi
i després
l'altra cosa
també hem intentat
fer tallers
de quinoterapia
totes això
són projectes
que tenim
per un futur
que és molt car
és que és molt car
al final
tenir un fill
amb algun tipus
de diversitat
costa molt
tenim uns quants projectes
de futur
que per una banda
tenim activitats
extraescolars
o sigui
aquí hem de diferenciar
per als que no en tenen
hi ha activitats
que són inclusives
i hi ha activitats
que són com més específiques
que són adaptades
o sigui
per exemple
una activitat inclusiva
seria un taller
de pintura
o de psicomotricitat
que poden anar
nens amb diversitat
amb problemes de mobilitat
amb TEA
o qualsevol tipus
de nen
i després hi ha
diguéssim
les adaptades
que serien
més específic
per exemple
això
teràpies
que es combina
la part
d'extraescolar
amb teràpia
com podria ser
això
la quinoterapia
que és molt beneficiosa
per als nens
amb trastorn
de l'espectre
de l'autisme
Molt bé
Quines actuacions
teniu previstes
com us esteu donant
a conèixer
hem vist que teniu
xarxes socials
com per exemple
Twitter
però no sé si
us esteu donant
a conèixer
d'alguna altra forma
De moment
encara estem arrencant
i estem tirant
bastant de xarxes socials
Sí, estem intentant
també contactar
amb diverses federacions
diversos professionals
per intentar
tenir una pàgina web
amb condicions
i un contacte
amb condicions
i respecte
als projectes
que tenim
ara en marxa
primer de tot
fer un acte
inaugural
de l'associació
Home, això és el primer
que hem de fer
l'acte inaugural
Sí, inaugurar
oficialment
l'associació
Coses que tenim previst
fer per aquest any
per exemple
formació a famílies
que moltes vegades
t'arriben
amb un diagnòstic
no tens ni idea
d'aquest
per exemple
el trastorn
de l'espectre
de l'autisme
engloba trastorns
de l'alimentació
engloba trastorns
de la son
vull dir
dintre d'una cosa
hi ha tantes coses
que desconoixem
que trimestralment
fer tallers
de formació
per a pares
i després
mensualment
un altre projecte
que tenim
és fer reunions
de recolzament
entre famílies
que puguem anar
tots els pares
i explicar una mica
les nostres experiències
i després també
de cara al setembre
iniciar
alguna d'aquestes
extraescolars
Perquè us feu una idea
ara ha passat una cosa
molt curiosa
amb el fill de la Cris
aquí dalt
que ens hi no està
i resulta que
no sé si ho vols explicar
Cris
però és molt divertit
perquè
explica
explica
no ho volen explicar
no
sí
sí
al final
les persones
amb trastorn
de l'espectre autista
veuen una cosa
els interessa
i van cap a aquesta cosa
total
hi havia unes noies
amb unes bosses
a sobre unes cadires
i el seu fill
ha anat directament
a dintre la borsa
agafant-los les coses
clar
això és una cosa
com que
si no coneixes
dius
ostres aquest nen
què està fent
que per sort
s'ho han pres bé
o també poden anar
a una taula
i agafen les olives
perquè els encanta
les olives
i és com aquest
instint
des de dintre
que com sense freu
sense control
i de vegades
moltes mares
ens sentim jutjades
de ostres
és que no li estàs
posant prou límits
a les tantes criatures
és que té trastorn
de l'espectre autista
si li he d'anticipar
li hauré de fer
amb una sèrie de pictògames
li hauré de fer
d'una sèrie
de determinada manera
que ara aquí
no és el moment
per poder fer
aquest treball
i aleshores és una mica
això de consciència
que existim
que aquests infants
existeixen
que aquests infants
es fan grans
i que aquesta associació
el que pretén
és fer un sant just
millor i més divers
i sobretot
que si veuen
un nen
amb un comportament
doncs
estrany
o podríem dir
no correcte
doncs abans de jutjar
que s'ho pensin
dos vegades
podríem posar
molts exemples
això
de situacions gracioses
i l'altre dia
per exemple
aquí dalt
estàvem dinant
en un dinar popular
i la meva filla
estava cridant
bastant
i és que
els infants
amb trastorn
de l'espectre autista
no saben regular
el seu volum de veu
i ho estem treballant
també a casa
però aleshores
li venen
i fan
clar
per una persona
amb trastorn
de l'espectre autista
que vingui
una persona desconeguda
sense conèixer-la de res
que faci això
encara li agafa
més sensació
d'estrès
i tal
i al final
has de frenar
com aquestes persones
que òbviament
volen ajudar
pel bé comú
però que el que no saben
és que estan empitjorant
encara la situació
i ja per últim
per acabar
l'última qüestió
què demanaríeu
a les institucions
o a l'administració local
teniu alguna demanda
concreta
ara mateix
per exemple
estem en conversació
aquí la veritat
és que no ens podem queixar
perquè de moment
estem en conversació
directa
amb l'Ajuntament
estem treballant molt
amb serveis
a la persona
i jo crec que anem
hi ha molta feina
per fer
però anem
en la bona direcció
perfecte
poc a poc
tampoc no podem
solucionar-ho tot
en l'ocasió
en som conscients
anem poc a poc
pas a pas
però la veritat
és que estem
satisfets
i crec que anem
en la bona direcció
molt bé
genial
doncs Alba
Cristina
ho deixem en aquest punt
moltíssimes gràcies a les dues
per haver vingut
a vosaltres
per convidar-nos
i res més
fins la propera
bona tarda
adeu
adeu
a ja
a ja
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que la Ràdio Desvern et deixem les tardes lliures perquè t'avorreixis?
Doncs no!
Escolta dilluns a divendres de 5 a 7
al programa de tardes La Rambla
amb entrevistes d'actualitat, tertúlies esbojarrades i seccions variades.
Aquí, la gent i les entitats de Sant Just en sou els protagonistes,
i recupera tots els podcasts que vulguis a radiodesvern.com
o al perfil
LARAMLA981 d'Instagram i Twitter.
I acabem el programa
La Rambla d'avui dijous
amb un últim espai molt interessant
que el dedicarem a fer una entrevista
a la Montserrat Surroca
que està al darrere de la botiga Granel Sant Just
i també a la Natàlia Bravo
que és terapeuta manual
i formadora vinculada també al projecte
de Granel aquí al poble
una botiga que va obrir les seves portes
l'abril del 2021
i que ara es troba en plena fase d'expansió
i promoció de tots els seus productes
i serveis que ofereixen
Obrim els micròfons
de la Montserrat i també de la Natàlia
Hola, què tal a les dues? Bona tarda
Hola, bones, què tal? Bona tarda
Hola, què tal?
Bé, passa molt ràpid el temps
sembla que faci dos dies
que Granel comencés la seva
trajectòria a Sant Just
Montserrat, com recordes tu els inicis
de muntar el comerç?
Les tenies totes? Estaves allò...
Bé, sí, jo estava optimista
perquè la veritat és que soc una persona molt positiva
i jo sabia que aniria a la mar de bé
i a més a més amb molta empenta
i moltes ganes que aquest projecte sortís endavant
Com definiríeu Granel?
És a dir, quins valors vol transmetre
el projecte, la botiga, tota la idea
que hi ha al darrere d'aquest nom?
Doncs, darrere d'aquest nom
el projecte, els valors que vols transmetre
són bàsicament el respecte
respecte al nostre entorn
consciència del que mengem
i sobretot responsabilitat
al nostre món
a no generar més residus
o sigui, ajudar a no generar més residus
i bàsicament a reduir-los
a reduir els residus
si podem
i bàsicament també
aprofitar
tots els envasos que tenim a casa
i això vol dir
reduir els residus
al màxim
Estem parlant ara mateix de Granel Sant Just
però potser hi ha gent que ens està escoltant
i que no sap exactament què és el que s'hi ven
què és el que pot trobar
quan entra a la botiga
expliqueu-nos una mica
la gent quan entra
què és el que hi veu
què és el que pot comprar
El que podrà veure
és una botiga de que viures
tot a Granel
o sigui, sense envasos
envasos zero
la gent pot vindre amb els seus propis envasos
reomplir-los
nosaltres tenim envasos
però nosaltres el que volem
és que la gent no utilitzi els nostres envasos
que són paperines de paper
o paperines de
de
blat de moro
que en diuen
que són orgàniques
però nosaltres
el que
nosaltres volem
és que la gent
vingui amb els seus propis envasos
i agafar
el producte
que s'ha de menjar
perquè també abuguem
una mica
el no malbaratament
dels aliments
d'acord?
que tu has de comprar
precisament el que tu necessitis
i a més a més
quan entres a Granel
a part de
trobar una botiga de que viures
també trobaràs l'espai
de la Natàlia
que la Natàlia
és
exacte
que la Natàlia
la tenim aquí al costat
i que també podrà explicar
totes les coses bones
que fa
doncs mira
ja que t'hem anomenat
Natàlia
què et sembla
si et preguntem a tu
el teu recorregut
amb Granel
quin vincle tens
amb la botiga
quant t'hi
per dir-ho així
quant t'hi enganxes
quant t'hi sumes
al projecte
bueno jo ja fa
força senyets
que conec a la Montse
perquè la Montserrat
és veïna meva
mira
vivint porta a porta
i quan va començar
ella amb el somni
de posar en marxa
aquesta botiga
doncs vam fer uns quants
unes quantes
cervesetes
i uns quants
cafetons
compartint-lo
i ella sempre
m'anava dient-hi
que jo hi cabia
dins d'aquest
d'aquest somni
que era seu
perquè
doncs ella també sabia
que jo
la meva forma
de treballar
també és un respecte
en aquest cas
cap a la persona
jo hi crec molt
amb el contacte
entre les persones
i crec molt
amb el tema energètic
i considero
que
bueno
que ens podem ajudar
molt
els uns als altres
que en realitat
el millor terapeuta
d'un mateix
és un mateix
escoltant-se
el cos
i jo el que intento
amb les meves teràpies
és ajudar
que la gent
aprengui a escoltar-se més
a connectar més
amb la seva respiració
a connectar
amb un mateix
i que tingui ganes
de ser tocat
i de tocar els altres
i que perdi
aquesta por
que en aquest moment
sembla ser
que la gent té
d'abraçar-se
d'estimar-se més
que a vegades
fa com vergonya
o fa por
o fa una mena
de
exacte
i on fas
les teràpies
allà al mateix
a la mateixa botiga
Natàlia
o tens tu
un espai
sí
a la botiga
de la Montserrat
a Granel
de Sant Just
té com dos plantes
i a la planta
tota la planta
de baix
és la botiga en si
i després
en unes escaletes
i a la planta
de dalt
estic jo
on tinc la consulta
i a l'espai
on faig
les meves teràpies
quin tipus
de teràpia
fas
Natàlia
per posar
algun exemple
jo fa ja
bastants anys
que estic estudiant
perquè jo vinc
del món
de la publicitat
i llavors
vaig començar
a estudiar
perquè volia
fer una feina
amb gent
tocant a gent
amb contacte amb gent
volia sentir-me bé
tenia ganes
d'aixecar-me
pel dematí
i anar a treballar
i llavors
jo em vaig ficar
en el món
de les teràpies
m'agrada molt
tot el que prové
de la medicina xinesa
i llavors
vaig començar
a estudiar
diferents
filosofies
basades
en aquesta filosofia
com és
la reflexologia
podal
que m'agrada
moltíssim
també treballo
molt
a nivell
massatges
que venen
de tècniques
japoneses
com és
el
el Covid-o
també
he estudiat
cosetes
que venen
també
de la medicina
coreana
com és
el bok-bu
que és un massatge
que es fa
a la zona
abdomen
i també
vaig agafar
tota una base
important
que era
el quiromassatge
en el qual
també tens
molta consciència
en el que és
tot el que és
el tema
d'anatomia
perquè has de conèixer
el cos
físic
a nivell muscular
a nivell de fàcies
a nivell de pell
però això
és un no parar
perquè ara mateix
estic estudiant
siatsu
que ja acabo
el segon curs
em quedarà tercer
i quan acabi això
segur que continuaré
a estudiar
una altra cosa
perquè
quan més
inquietes
més en saps
més et dones
compte del
tot d'un molt
que et queda
per aprendre
doncs bé
parlant una mica
també de tot
aquest projecte
de granel
en la que esteu
les dues
parlàvem abans
també Montserrat
al principi
una mica
d'això
de ser conscient
de l'alimentació
conscient
tu com podries
dir que des de granel
es parla d'això
d'aquesta alimentació
conscient
o com
com ho feu saber
a la clientela
doncs
bàsicament
en la nostra botiga
el que no hi ha
són
per exemple
productes refinats
no
tenim
molts productes
de proximitat
productes
sense refinar
ni sucres
ni farines
tot és
bastant ecològic
la majoria
dels productes
que tenim
nosaltres
són ecològics
n'hi ha
que no són
ecològics
però són
de projectes
i clar
has de saber
el que compres
que per això
les botigues
de proximitat
que és
també
és el millor
que et pot
passar en aquesta vida
anar a la botiga
al consum local
al consum local
i anar a la botiga
i explicar
què és el que vols
i nosaltres
t'explicarem
què és el que tenim
perquè hi ha moltes vegades
que la gent
ve a comprar integrals
escolta'm
jo vull pasta integral
i tu li dius
però integral
per quina raó
vols una pasta integral
perquè és moda
perquè ho necessites
i després ja els expliques
doncs mira
nosaltres aquí no tenim refinats
tenim altres cereals
que no tenen per què ser integrals
o sigui
hi ha molts productes
i és això
el producte de proximitat
el model que nosaltres volem
apropar
als nostres clients
és
el producte de proximitat
sapiguer
i donar-li
dir-li
i explicar-los
què és el que tenim
assessorar
perquè
per exemple
tots els productes
que vosaltres teniu
sabeu d'on venen
o podeu donar
doncs mira
això ve
no sé
a metlles
de no sé quina zona
de Catalunya
o de no sé quina part
d'Espanya
això
quan veneu el producte
aquest valor afegit
per dir-ho així
i és?
sí, exactament
sí, sí
nosaltres sí
podem vendre
unes ametlles
o unes avellanes
de Reus
o de Lleida
o
saps
és molt millor
per exemple
nosaltres ara mateix
tenim un oli
no?
ara faré una mica
de propaganda
tenim un oli
de proximitat
quilòmetre zero
de l'abisbal
del Penedès
que és d'un mas
i és totalment ecològic
que se'l fan ells
a l'oli
tenen les seves olivetes
i tal i qual
i sabem què ve d'aquí al costat
de l'abisbal del Penedès
de Masli Agustera
que es diu
finca 8.1
que tant el pots vindre a comprar
a granel
a més a més
vens amb la teva garrafeta
te l'omples
omples el que vulguis
com vindre a buscar
lleonetes d'alumini
que aquestes lleonetes d'alumini
després les pots vindre
a reomplir una altra vegada
d'acord?
que sabem ben bé
que les algues
les algues
d'on venen
d'on les podem
d'on ens podem proveir
de les algues
no?
les algues aquestes
que també
doncs
els vegetarians
vegans
o inclús els que
no tenen aquesta filosofia
mengen
de Galícia
és producte de proximitat
vulguis que no
perquè
on és el lloc
més proper
que tu pots aconseguir
aquestes algues
probablement
doncs és a Galícia
no?
doncs per nosaltres
ja és proximitat
d'acord?
no crec que cal ella
tinguin
algues aquestes
no ho crec
però és el que
intentem fer
el que intentem
és
nosaltres
les llegums
o les farines
moltes pastes
doncs provenen
del moyanès
aquí
just aquí al costat
és que no hem d'anar
gaire lluny
o sigui
cereals
pastes
farines
el moyanès
està aquí al costat
o sigui
nosaltres intentem
això
tindre aquests productes
que com més de casa
millor
no?
clar
vosaltres creieu
que és possible
eliminar els residus
plàstics
del complet
quan es parla
en el sentit
de l'alimentació?
Natàlia
tu què diries?
ho pregunto a les dues
Natàlia
és possible?
jo dic que sí
tenim molta feina
a fer
perquè vulguis que no
ja hem crescut
en una forma de fer
i los humanos
en una mica així
que ens costa
canviar
els motlles
però jo crec
que sí
que es pot fer
jo crec que
és conscienciar
i sobretot
és important
conscienciar
els nostres fills
a la gent
que està
venint
i nosaltres
canviar els nostres hàbits
per suposat
clar
totalment
però bueno
és una mica
que tenim que fer-ho tots
perquè
una persona sola
una botiga sola
una gent
o sigui
tenim que anar tots
vosaltres per exemple
bosses ja zero
bosses
o sigui
la botiga
o vens amb la teva bossa
o jo et donaré una bossa
de cartró
d'aquestes
i cap poca cosa
o sigui
has de venir amb la teva bosseta
per exemple
jo tinc productes de neteja
líquids
que jo personalment
no tinc envasos
o sigui
jo vaig dir
són a granel
a granel
o sigui
jo vaig dir
jo els avenc
però
si no ve
amb els envasos
la gent
jo no penso
vendre plàstic
ho tinc claríssim
o sigui
si no els venc
no els he vengut
però el que no faré
serà vendre
envasos plàstics
perquè
vinguin a reomplir-los
perquè hi ha
a veure
sí que hi ha comerços
que venen
l'envàs plàstic
perquè puguin reomplir-los
no
jo em nego
perquè jo sé perfectament
que tenim
envasos
a casa
del detergent
de la casa Perico
el
desengreixant
de la casa Pepe
i tots aquests envasos
són totalment
reutilitzables
és que jo
vaig a tirar una mica
de sorra
a sobre del sostre
de molta gent
jo no estic
pel reciclatge
jo estic
pel
reutilitzar
o sigui
una vegada
ja has acabat
la vida útil
d'aquests
envasos
reciclem
sisplau
reciclem
o sigui
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
pues això
no
detergent
líquid
de 3 litros
no
o
o més
ho poso
millor
mira
me'n vaig a comprar
un paquet de macarrons
d'acord
vinga
un paquet de macarrons
d'un quilo
agafo aquest paquet de macarrons
el poso dintre el carro de la compra
vaig posant envasos de tot
farines
macarrons
no sé què
no sé quantos
ho vaig posant tot
a dintre del carro
me'n vaig cap a casa
obro aquest paquet de plàstic
dels macarrons
i els macarrons
els poso dins d'un envàs
que tinc a casa
perquè és molt maco
i evidentment
no aniràs a guardar
paquets a dins de l'armari
aquest envàs de plàstic
on te va
o sigui
quants minuts
quants minuts
et dura
des del supermercat
fins a casa
clar
tots sabem reciclar
jo reciclo
jo reciclo
sí
però el que has de fer
és reutilitzar
o sigui
reutilitza aquests envasos
que tens a casa
compra granel
mai millor dit
mai millor dit
mai millor dit
però inclús aquests envasos
de plàstic
es pot reomplir
de qualsevol altra cosa
m'entens?
és que és així
és així
per exemple
la llet també
és un exemple
la llet és més difícil
perquè sí que
al ser un líquid
potser costa més
no és excusa
però bueno
és depèn
jo a la botiga
tinc envasos
retornables de llet
com abans fèiem
la gent ve amb els cascos
i s'emporten les ampolles
com un intercanvi
vaja
no
se les emporta plenes
i quan les buida
les porta buides
i se les torna a portar
jo abans
quan era petita
anava a comprar a la bodega
amb el meu pare
i agafaven la garrafa d'aigua
i la llet
i l'oli
i el vinito
i el vermucito
i tot era així
és que quan entraves a la bodega
i era tot barriques
i clar
cada cop ens ha anat
inveint més
el plàstic
i la comoditat
per nosaltres
però clar
estem fent
ho estem fent fatal
fatalíssim
a quines festes participeu
aquí a Sant Just
a totes
a totes
us vam veure a la fira del comerç
anem tancant fires
anem tancant
ostres
la gent s'interessa
pels productes
o per la feina que feu
o per la botiga
us pregunten
encuriosides
no?
sí
perquè a més
jo crec que ja
anem agafant experiència
i ja ho anem fent
cada cop millor
perquè al principi
sí que és cert
que la gent no ho entenia molt
el que fèiem
i d'on érem
i què fèiem
o explicar els beneficis
tant de les teràpies
com de
per exemple
reutilitzar
de tot
de tot una mica
i ara cada cop
ens van coneixent més
i la veritat és que la gent
sí que ens ve a veure
i cada cop funciona més
exacte
ara ja veiem
que les fires aquestes
o els mercats
tenen els seus fruits
perquè cada vegada
ens van coneixent més gent
jo
tot ho haig de dir-ho
que gràcies a la Natàlia
jo he començat a fer fires
t'ho dic
perquè clar
a l'estar sola
és que la Natàlia ve de la publicitat
que no ho veu
jo
l'experiència és un grado
però és que clar
jo a l'estar sola
o sigui
a l'ella
vindre a la botiga
estar a la botiga
estar amb mi
doncs podem
crear producte
entre ella i jo
i llavors clar
jo el primer any
quan em van començar a dir
ves a la fira de tots sants
dels tres sants
i el no sé què
i jo pensava
no no
bueno se'n feia una muntanya
tot eh
però és que ara
m'apunto a un bombardeo
sí
llavors
doncs tot s'ha de dir
i gràcies a ella
doncs jo he anat
ficant-me a mercats
que si era el mercat
amb volant de Maslluí
i que a poc a poc
aquest dissabt estarem
sí
estareu a la Llúlia
que és el mercat
que fan allà
exacte
estarem
estarem
la Montserrat
l'Àngeles
que és una companya
també
continuant amb això
de la reaprofitament
o reutilització
vam contactar
amb l'Àngeles
que ella fa
restauració de mobles
perquè jo volia
decorar
per dir-ho d'alguna manera
tots els mobles
que hi ha
a la meva consulta
són mobles reutilitzats
no volia comprar cap
seguint amb aquesta filosofia
perquè vaig pensar
no té lògica
comprar tot el nou
perquè ens anem
també a aquestes
grandes àrees
que no vull dir noms
ni res
però que et compres
per quatre duros
quatre mobles
i al cap d'un temps
t'avorres
i compres uns altres
i et trobes
els contenidors
plens de mobles
i jo últimament
soc una friqui
d'agafar coses
que veig
pels contenidors
i és que pots fer
coses molt xules
llavors amb l'Àngeles
que a més a més
és una artesana
superguai
doncs vam omplir-ho
vam decorar
i guarnir
tot l'espai
de la consulta
llavors ella ve
perquè també ha ajudat
a fer pot
som ficar
tot el producte
de granel
i bueno
hem fet pinya
entre les tres
i jo estaré també
fent
fent allà
el que he focalitzat més
és fer reflexos
i covidos
que és
el millor que es pot fer
en aquell espai
que no tens privacitat
per dir-ho
i perquè la gent
pugui
provar una miqueta
també
aquestes teràpies
que hi ha molta gent
que no sap
el que és un reflexo
o un massatge
cráneo-facial
i no coneix
les avantatges
o benenfisis
que poden tenir
així que us esperem
a tots
serà molt guai
que vingui molta gent
a veure'ns
perquè
la Maria Àngeles
que és de mariposes
i libélules
que segur que la coneix
molta gent
és la que ens fa
els envasos recuperats
envasos
de
de conserves
molts tipus
d'envasos
llavors
ella
clar
jo l'inconvenient
és que el dissabte
els dissabtes
tinc que tindre
la botiga oberta
i haig de donar
el servei
als clients
que tinc el dissabte
el primer dissabte
que vaig pujar
vam tancar la botiga
però clar
no vaig poder
tornar a servei
a aquests clients
llavors
aquesta setmana
hem pensat
i ens hem ajuntat
aquí
a veure què podíem fer
i la Maria Àngeles
m'ha creat
tots els
els contenidors
per poder posar
tots els meus productes
bueno
és top
ostres
us dic
jo quan em va portar
el primer
la primera caixa
que em va fer
una mica més
em poso a plorar
perquè jo soc molt sentimental
però no
que és que era molt guai
i és que són molt guais
les coses que m'ha fet
i tot serà
tipus contenidor
o sigui
que farem un
ensamblage
entre les tres
en la nostra carpa
i tal
molt bé
però que
jo ho he posat
a l'Instagram
arroba
granel
sant just
tot estarà
a la venda
o sigui
tot estarà
a la venda
inclús
els contenidors
els contenidors
la Natalia
diu que no
bueno
a veure
tots els productes
productes
d'allà
els contenidors
tot el que hi hagi
el producte granel
estarà a la venda
perquè us dic
jo ja vaig dir
ostres
quan vaig veure
tot el que estava fent
és un artista
o sigui
que estarem
tres o quatre artistes
allà
la Natalia
l'artista
de les mans
la Natalia
del reciclatge
i de reutilització
exacte
i la Maria Ángeles
i la Maria Ángeles
bueno
ell és l'artista
de la reutilització
jo soc la que xerra
doncs
ho hem de deixar
en aquest punt
Natalia
i Montserrat
ha estat un plaer
tenir-vos a les dues
aquí a aquesta estoneta
molt bé
moltes gràcies
que acabeu de passar
moltes gràcies
a tu
molt bona tarda
i que vagi superbé
el dissabte
molt bé
molt bé
moltes gràcies
adeu
adeu
que vagi bé
adeu
totesgràcies
podeu recuperar tots els podcasts a la web
per radiodesvern.com i també
anar-nos seguint a les xarxes socials
arroba radiodesvern o també arroba
la rambla 9-8-1. Ara a les 7
toca escoltar l'informatiu de notícies complet
de la mà de Mariona Sales
i la nova per estar al dia de tot el que
passa aquí al poble i també per conèixer
les notícies de Sant Jus.
Res més, que acabeu de passar molt bona tarda
i ens tornem a trobar ja demà divendres
2 de juny aquí a les 5
al 98.ufm a
la ràdio d'Esvern, la ràdio municipal
de Sant Jus.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Curso una FP Dual. Estudio
i treballo a l'hora. Informa't
de les preinscripcions i descobreix el teu futur
a fp.amb.cat
F-Pro. Aviat podràs volar.