mil diputats, ai, 500 mil ciutadans. Val més això que tot el tràmit burocràtic que t'obliga a passar per Madrid, a jurar la Constitució, a no sé què. Què val més? La legitimitat que emana de les urnes o tot el procediment? I aquí estaria bé que hagués entrat al tribunal. I una última cosa. Clar, la tardança de la justícia és injustícia. Anar lents...
En la justícia és injustícia. La justícia lenta no és justícia. Doncs ja està. És una victòria moral, però no té conseqüències, i aquest és el problema. És a dir, quan algú va prendre la decisió de posar aquest senyor búlgar, que era ostensiblement un fatge, diguem-ho així...
i que, a més a més, era col·lega dels de Vox, escolta, a Augustin estàvem fotent de tot plegat, no? I això no té conseqüències. Aquestes decisions, i ja, per dir-ho d'una forma sóc, aquesta frivolitat de decisió que estava feta amb tota la mala intenció, evidentment, no té conseqüències. D'acord, és a dir, se li reconeix que a aquesta gent van posar una persona que no estava capacitada per prendre aquesta decisió. Però això no té conseqüències. Això és un lamentable. Són les 10 i 6.
Fins demà!
Reba a tancar l'agora avui amb Montserrat Mebrera, Ignacio Rigao, Joan Puigarcòs i Jofre Llombar des del MACBA, però abans, Marissa Gil, pel forada, bon dia. Bon dia. Quants queden pendent encara al matí de Catalunya Ràdio? Doncs seguirem una estona més per aquí, pel MACBA, farem una passejada amb el Jordi González i ens acompanyarà, entre d'altres, la directora del Museu i comissària de l'exposició sobre panafricanisme, Elvira Diangani Osep.
Obrirem la taverna amb Pau Aranós, Marc Casanovas, Maria Nicolau i Carles Xuriguera. Avui centrats en recomanacions gastronòmiques sobre peix, vins i calçots. I a partir de les 11 seguirem de celebració amb un altre 30è aniversari, però en aquest cas de la mítica sèrie de TV3, ni saga de poder. Ho farem amb tres dels seus intèrprets, el Jordi Bosch, el David Vagés i la Rosa Renault.
I més festa i celebració per tancar el programa. El concurs pendent del Joel i el Jovany. Una proposta única, fàcil i divertida que a més us dona l'oportunitat de guanyar 200 euros. Qui s'hi pot resistir? Va, toqueu-nos. Al 93201 7474 i us direm quan hi podreu participar.
Però abans que han dit els altres, Gerard Jovanjo, el digues, hola. Hola! I què, i què, i què? Doncs que avui al matí hem donat notícies molt importants als nostres oients. Per exemple, en Pol Foradada, el redactor en cap de la secció Sumari, que acabem de sentir ara mateix, ens ha explicat que la carn de senglar ha baixat de preu fins a arribar a límits insospitats. Les vendes han caigut fins a un 80% i fins i tot en algun moment el preu de la carn de senglar ha estat sota zero. Però becarios no, eh? Vale, becarios no.
Això vol dir que et paguen per menjar a senglar, no? Sí, sí. Vol dir que perden diners. Vas a buscar a senglar i et donen diners. Molt bé, no? Perfecte. Sota zero. I després ha vingut en Francesc Soler a explicar-nos que el govern deixa d'ingressar 600.000 euros cada dia. Per exemple, els 600.000 euros diaris que el govern deixa d'ingressar cada dia. Sí, senyor. Diaris, per això.
Són diaris, sí. Els set dies de la setmana. Saltem ara a la copa el senyor andalús que li fa els esports al Carlos Herrera, que de tota l'actualitat esportiva avui li ha cridat l'atenció a aquest tema que ara comparteixo amb vosaltres.
Leo en una entrevista curiosa a la novia de Vinicius, que por cierto es una monada de chiquilla, se llama Virginia Fonseca, y cuento una anécdota curiosa, fíjate cómo es. Le manda al ginecólogo una pomada para ponerse, y antes se la tiene que enseñar al fisioterapeuta de Vinny, porque puede ser que por culpa de la pomada podría dar positivo. ¿En serio? Me parece un estrés tremendo. Y también habla bien de Vinicius, que por lo menos eso lo hace bien.
Ja, ja. Bé, aquí venen moltes preguntes al cap, però és igual. Bé, és igual, sí. I finalment tenim el mateix Carlos Herrera, que ja no està preocupat pels trens o per les xarxes socials o per bestieses d'aquestes. El preocupen els toros.
que la ministra esta, Sira Rigo, o como se llame, ha hablado con algún imbécil de la ONU. En la ONU hay tanto imbécil que es fácil encontrar uno. Había dicho, no, los niños no sería bueno que fueran a los toros.
Y entonces quiere proponer una ley para que los niños que pueden mutilarse, abortar, casarse, etcétera, etcétera, en cambio no puedan entrar a una plaza de vitros. ¿Se acuerdan ustedes de aquella ministra a quien Dios tenga en su vinodoro? Bueno, en su vinodoro no, la tienen en la embajada del Vaticano. Isabel Celá que decía que quede claro que los niños no son de los padres, que los niños los ha tenido el Estado en una probeta.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Bon dia, passant 10 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Avui al programa tindrem el plaer de parlar amb Pau Berbel, responsable de relacions institucionals i incidència política de l'Associació Contra el Càncer, en el marc del Dia Mundial contra el Càncer celebrat ahir d'immigres. I és per això que avui arrenquem amb aquesta temàtica.
El nostre espai editorial del programa. Aquesta efemèride és molt més que una data assenyalada al calendari. És un recordatori col·lectiu que el càncer no és només una malaltia, sinó una realitat social que travessa vides, famílies, entorns laborals i també comunitats senceres. És també una oportunitat per parlar de prevenció, de diagnòstic precoç, de recerca, però sobretot de drets d'acompanyament i de qualitat de vida.
En aquest context, la tasca de desenvolupament d'aquestes entitats, com per exemple l'Associació contra el Càncer, és imprescindible, no només per l'atenció directa a les persones afectades i als seus familiars, sinó també per la seva feina d'incidència política, sovint menys visible però absolutament clau. Treballar perquè les institucions escoltin, perquè les polítiques públiques posin les persones al centre i perquè la salut sigui una prioritat real i no només un discurs.
En Pau Berbel avui parlarem de com es construeixen aquests ponts entre la societat civil i les administracions, de quins són avui els principals reptes en la lluita contra el càncer i de com es poden garantir una atenció més equitativa independentment d'on visquis o de la teva situació personal. Parlarem també del paper del voluntariat, de la importància del treball en xarxa i de la necessitat de continuar avançant cap a un model de salut més humà i més just.
Avui, doncs, aprofitem aquesta conversa per escoltar, reflexionar i posar veu a una realitat que ens interpel·la a tots i a totes, perquè parlar de càncer també és parlar de vida, de comunitat i de responsabilitat col·lectiva. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla. I ho fem, com sempre, donant un cop d'ull al sumari.
Avui, dijous 5 de febrer, arrencarem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris i parlarem també amb la nostra estimada Palmira Badell amb la carta del dia. Farem també les efemèrides i el temps amb en Carles Rius. A la segona hora, entrevista del dia. Avui, Isabel Darder, portaveu del PSC Sant Just.
També parlarem de xarxes socials amb Venesa Montserrat i tancarem el programa, com ja hem avisat, també a l'espai editorial amb l'entrevista amb l'Associació del Càncer de Barcelona amb Pau Verbel i, com fem cada dijous, farem un repàs també de les estrenes i de l'actualitat a la cartellera teatral de Barcelona amb Maica Dueñas. Aquest és el menú del dia d'avui. Esperem.
Que estigueu amb nosaltres una bona estona aquí al 98.ufm o al www.radiodesbem.com i arrenquem nosaltres, com sempre, agraïm-los la confiança, també desitjant-los un bon dia i amb una mica de música.
Thank you for coming home Sorry that the chairs are all warm I left them here I could have sworn These are my salad days Maybe I need to know away Just another play for today Oh, but I'm proud of you But I'm proud of you Nothing left to make me feel small Luck has left me standing still
Always believe in your soul. You've got the power to know you're indestructible. Always believe in that you are gold. A life that you're bound to return is something I could have learned. You're indestructible. Always believe.
Fins demà!
You've got the power to know You're indestructible Always believing Cause you are good I'm glad that you're bound to return Something I could have learned You're indestructible Always believing
Bona nit.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Radio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes
se't faran molt curtes.
10 minuts per dos quarts d'onze del matí. Nosaltres ens dirigim a l'espai d'actualitat municipal amb Mariona Sales. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Arrenquem avui amb els tres títulars de la jornada. Parlarem que ja està instal·lada l'escultura One a la rotonda de la B23 com a nova benvinguda a Sant Just d'Esvern. També parlarem de la mitja d'Esvern que podria ajornar-se o cancel·lar-se per les restriccions al parc de Collserola. I tancarem aquest espai amb Sant Just d'Esvern que reforça el suport al comerç local amb aparcament gratuït.
Arrenquem parlant de l'escultura One que es va instal·lar ahir i que ja ha estat al llarg de la jornada d'ahir i també de la jornada d'inici d'avui dijous. Doncs notícia i alegria pels santjustencs i santjustenques que ja tenen després de tres anys aquesta escultura que dona la benvinguda a Sant Just.
Exacte, i és això, tal com has dit, que Sant Lluís ja disposa d'aquesta nova escultura de benvinguda amb la instal·lació de guant a la rotonda de la B23, que és un dels principals accessos al municipi. L'obra va ser escollida per la ciutadania a través d'un procés participatiu impulsat per l'Ajuntament i ara ha esdevingut una nova porta d'entrada simbòlica al poble.
L'escultura és en obra dels artistes locals Toni Fàbregas i Paula Fàbregas i està construïda amb xapa de ser corten. La peça representa la campana de l'escut de Sant Just, un element identitari del municipi, i està dissenyada perquè sigui reconocible des de tots els angles. Amb 8 metres d'alçada, l'obra destaca per la seva presència monumental i per la integració visual amb l'entorn viari.
Juan va resultar guanyadora entre cinc propostes finalistes, després d'un procés de votació en què van participar centenars de veïns i veïnes majors de 16 anys. I bé, doncs la seva instal·lació culmina un projecte iniciat el 2023 amb l'objectiu de reforçar la identitat local i donar visibilitat al talent creatiu Sant Justenc, convertint l'escultura en un nou element emblemàtic del municipi. Tu recordes quina escultura vas votar?
No recordo que no vaig votar, però no va ser aquesta. Jo recordo que vaig votar una altra. Jo sí que vaig votar aquesta. Sí? Sí. Ostres, recordo poc, eh? Com eren les altres? Jo també. Hi havia una com de punta, no?, que era així com una espècie de pim, que era així com de punta, una altra que era com una mica més ovalada o més... Clar, és que estem parlant de la tardor del 2023, quan es va celebrar el... N'hi havia alguna que era així com més abstracta. Ai, no me'n recordo. Jo crec que no vaig votar aquesta. Juraria que no vaig votar aquesta.
Aquesta a mi m'agrada perquè segueix una mica l'estètica d'altres escultures que hi ha al municipi, com la de la plaça Verdaguer, que té el mateix color rovellat, i em recorda una mica això, i també, evidentment, aquest color marró que ens pot remetre també al Walden, però això ja és una mica més... Jo crec que vaig tirar per una opció que era més, com deia, una mica més abstracta, com més artística. Jo crec que sí.
Jo crec que sí. No, n'hi havia de molt xules, la veritat, i això fa palès una vegada més que s'enjustenim molt bons creadors i gent amb molta imaginació i amb moltes ganes de fer creacions, de crear i de generar espais nous. Ara sí, fer la inauguració d'aquesta escultura serà una mica complicat. Com no parem la B23, no sé com farem la inauguració de l'escultura. A veure, la rotonda aquella és prou gran, eh?
Sí. Quedaria un acte mono allà, però clar. I caben, no? Vull dir, la taula dels canapés, la taula... Cabra i cap. Ara, accedir fins allà... L'X30, que pari l'X30 allà. No sé fins a quin punt és perillós fer un acte allà, no només per la gent que hi hagi d'anar, que hagi de ser present a l'acte, sinó també perquè clar, està en un punt en què tu vas amb cotxe i de cop de volta veus que estan fent un acte al mig de la rotonda...
I et distreus. La gent signaria un paper, signaria un d'allò de risc. És un punt una mica complicat per fer-hi qualsevol acte. Efectivament, sí, sí. La veritat és que sí, però bé, d'alguna manera... Si hi ha inauguració, serà distància, jo crec. Inauguració, distància. Molt bé, passem a una altra qüestió. Marxem a parlar d'esport i del risc que corre la mitja d'Esverna actualment de ser cancel·lada, Mariona. Exacte.
Exacte. La mitja d'esvern, que és la mitja marató de muntanya de Sant Just, organitzada per la CEAS, que està prevista pel 25 d'abril, es troba pendent de les restriccions d'ús del medi natural del parc de Collserola, derivades de la situació sanitària de la fauna, segons ha informat l'organització en un comunicat a les xarxes socials. Tot i la relaxació parcial de les mesures vigents des del novembre, la celebració de proves esportives continua condicionada a l'evolució d'aquesta situació.
Per tant, l'organització ha fixat el 20 de febrer com a data límit per prendre una decisió. Si en les pròximes dues setmanes no s'autoritza la celebració d'esdeveniments amb normalitat, la cursa en principi es posposarà a l'octubre, coincidint amb les festes de tardor de Sant Just.
I en cas que tampoc fos possible en aquesta data, l'edició quedaria cancel·lada i s'hauria d'esperar a la del 2027. Si abans d'aquesta data s'aixequen les restriccions, es mantindrà el 25 d'abril com a data oficial. El que fa a la participació, evidentment, les inscripcions encara no s'han obert, tot i que normalment aquest punt de l'any ja solen estar obertes, perquè estem a l'espera que es confirmi la celebració de la cursa en funció de l'evolució de les restriccions del Parc.
Curiós, perquè en cap moment es planteja l'opció de posar una altra zona de Sant Just com a protagonista d'aquesta mitja marató, sinó que en aquest cas es cancel·laria. És a dir, no la tornaria en urbana, entenc que també perquè l'essència és fer-la a Collserola i és per això que no...
Sí, a veure, es podria fer una mitja marató per aquí a Sant Just, tot i que hauries de donar forces voltes, jo crec, però es podria fer, però clar, entenc que la gràcia, a més, l'organitza la CEAS, que és la secció excursionista de Sant Just, i volen fer la muntanya, trepitjar terra, no trepitjar asfalt i fer desnivell, que al final és una mica la gràcia d'una cursa de muntanya.
Correcte, doncs això també simbolitza una mica l'objectiu de la mitja d'Esvern, la intenció de mantenir-la viva i la intenció de mantenir-la viva amb la seva essència. Passem a parlar de mobilitat, perquè també comentava amb titulars que hi ha accions que es duen a terme des de ja fa temps i que aquest 2026 no és una excepció, accions per ajudar el comerç local a que els clients estiguin el més còmodes possibles i que puguin fer les seves compres de la forma més accessible possible.
Exacte. L'Ajuntament de Sant Just manté activa la campanya d'ajut d'aparcament gratuït, una mesura que es continua aplicant durant aquest 2026 amb l'objectiu de facilitar l'estacionament i d'enamitzar l'activitat comercial i de serveis del municipi. La iniciativa consisteix en la distribució d'etiquets d'aparcament gratuït als establiments de comerç, serveis i restauració, que tinguin establiment fix,
perquè els repartessin entre la seva clientela. Aquests tiquets permeten estacionar gratuïtament durant 30 minuts, ja sigui a l'aparcament del mil·lenari, al pàrquing, o a les zones blaves de tot el municipi. Amb aquesta campanya, el consistori vol afavorir l'accés als comerços locals, facilitar les compres de proximitat i millorar la mobilitat urbana, alhora que dona suport al teixit econòmic local mitjançant una mesura directa adreçada a la ciutadania.
Doncs tanquem com ho fem sempre amb un repàs de titulars. Avui hem parlat de la instal·lació de l'escultura WON a la rotonda B23 com a nova benvinguda a Sant Just. L'obra creada pels artistes locals Toni i Paula Fàbregas i escollida en un procés participatiu es converteix en un nou element emblemàtic del municipi. També parlem de la mitja d'Esbem que podria ajornar-se o cancel·lar-se per les restriccions al parc de Collserola.
La cursa del 25 d'abril queda condicionada a l'autorització d'esdeveniments al parc i l'organització prendrà una decisió definitiva abans del 20 de febrer. I pel que fa a l'última notícia, hem parlat que Sant Just d'Esvern reforça el suport al comerç local amb aparcament gratuït. La campanya permet estacionar 30 minuts sense cost a la zona blava i al pàrquing del mil·lenari mitjançant tiquets distribuïts pels establiments.
Fem una petita pausa per publicitat, tornem de seguida amb el repàs de les portades dels diaris. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Càritas Sant Just.
I ara, portades de diaris. I marxem directament a la primera portada dels diaris que repassem en aquest espai, en aquest blog, i és, com sempre, la portada del diari Ara, Mariona.
Doncs el diari ara avui comença parlant de la crisi ferroviària i diu que el govern exigeix a l'Estat que pagui la factura milionària del caos de Rodalies. Romero insta al govern espanyol assumir les despeses extraordinàries i Samper a ajudar les empreses. El Senat reclama la demissió de Puente i els sindicats ferroviaris mantenen la vaga dels dies 9, 10 i 11. I en fotografia principal, que fa referència al mateix tema, veiem una cita d'algú que diu «Ens arrisquem a la paralització d'empreses».
La imatge ho diu tot, veiem un magatzem de Portbou on s'acumulen més de 23.000 tones d'acer que no es poden fer arribar a les empreses automobilístiques pel caos ferroviari i que han de sortir amb camions, per tant, més lentament, per intentar que no s'aturi la producció.
Per tant, ja veiem que la crisi ferroviària no afecta només el dia a dia de la gent pel fet d'anar a treballar, d'anar a casa, de desplaçar-se on sigui, sinó que també posem en una situació molt complicada les empreses pel que fa, per exemple, haver de transportar mercaderies que ocupen molt d'espai,
Com per exemple, haver de moure a cerca per les empreses automobilístiques, que aquest és en concret el que surt a la fotografia, però segur que moltes altres empreses d'altres sectors estan compromesos amb aquesta crisi ferroviària i això malament per l'economia del nostre país. Totalment.
Passem a més notícies, seguim avançant en la portada del diari Ara. Què més trobem avui, dijous a l'Ara? Doncs en fotografia també veiem la notícia que fa referència a que ha mort Josefina Castellbi, que la veiem en fotografia, pionera de la recerca antàrtica. La biòloga i oceanògrafa catalana tenia 90 anys. També marxem a política espanyola, diu Sánchez va al xoc directe amb els tecnooligarques,
I avui tanquem portada de la Vanguardia 9, perdó, del diari Ara, amb una entrevista a Carlos Cuevas, l'actor que estrena la pel·lícula La Fiera, Carlos Cuevas, conegudíssim aquí a Catalunya, i posen una cita seva que diu Porto dos anys i mig treballant sense parar.
I jo afegeixo, i que per molts anys, perquè ja saps que el tema artístic és complicat, que et tires dos anys i mig treballant i després... I després potser passes per una mala època, això sempre ho diuen els actors, que clar, des de fora sembla que els actors han de ser persones que sempre tenen molta feina, que cobren molts diners, que sempre els va molt bé la vida, estem parlant dins de l'estat espanyol i Catalunya...
Hollywood ja els que veiem sempre en pantalla, això és una altra història. Però sempre reivindiquen això, que quan tenen feina estan molt agraïts, però que no es confien mai perquè poden passar èpoques molt dolentes que no et surt cap projecte, sigui pel que sigui, i clar, això és no facturar.
No, no, i també afecta molt psicològicament això, perquè de cop i volta que estiguin dos anys i mig trucant-te i que s'oblidin de tu, en el cas de Carlos Cuevas dubto que passi perquè, com dius, és un dels actors més reconeguts a Catalunya i també a la resta del territori espanyol,
i realment és un actor que és molt polivalent, que tant serveix per teatre com per cinema, com per sèries, vull dir que al final també, en aquest sentit, funciona molt i molt bé, i bé, doncs el vam conèixer, com aquell qui diu, a Marlí, de forma una mica més extensa, ja l'havíem vist en altres sèries de TV3, però a Marlí és quan reconeixem l'actor i el talent que té Marlí,
que té Carlos Cuevas. Sí, de fet ja se'l va veure a Vendell Plano, que era molt petitonet, però sí que és veritat que, clar, jo crec també que va fer com la gran aparició més a Marlí, el boom, i des de llavors no se l'ha parat de veure. Ara diu que porta dos anys i mig treballant sense parar, això vol dir que no deu haver tingut vacances durant dos anys i mig...
I, clar, jo crec que Déu dir, cansa molt, però no em puc caixar, perquè, clar, dos anys i mig sent actor, sense parar de treballar, és una molt bona notícia. I tant que sí. Doncs passem a més qüestions, marxem al perèdico en català.
I avui la portada vermella ens porta a la meitat dels esportistes espanyols. Els Jocs d'hivern són catalans. Aquest titular és amb el que arrenca el periòdico avui dijous. També ens parla de la quantitat que reparteix en mitges entre la xarxa convencional i l'alta velocitat. ADIF és la beneficiària més gran dels fons europeus a Espanya. El gestor ferroviari ha rebut 4.350 milions, el mateix que la resta de grans perceptors junts.
El govern estudia com compensar les empreses perjudicades per la crisi de mobilitat de Rodalies i també en aquest tema tanquen amb la paràlisi que bloqueja el 80% del trànsit internacional de mercaderies al port de Barcelona.
Seguim amb més qüestions. Amb imatge principal, la borrasca que colpeix Andalusia, les intenses pluges del temporal Leonardo causen milers de desallotjaments i eleven el risc de desbordament de rius. A la imatge veiem la crescuda del riu a la localitat malagueña de Huerta de la Cueva.
També més qüestions. Veiem que Barcelona concentra el més gran nombre d'operacions antigihadistes des del 2012. També ens parlen de Rússia i els Estats Units. La fi del Tractat de Control d'Armes Atòmiques, Star 3, que eleva el perill nuclear. Tanca portada amb l'accés a més petits de 16. Ja ho avançàvem ahir. L'amo de Telegram, en aquest cas, carrega contra Sánchez per la regulació de les xarxes socials.
I també ens parlen d'un febrer de cinema a Barcelona com a avançala de la Gala dels Premis Goya. I de la portada vermella a la blava, La Vanguardia, Mariona.
Doncs saltem a l'avantguàrdia que avui obre amb la deriva americana. Diu que Trump sempre dubta sobre la nata d'at de les pròximes legislatives. Diu que el president dels Estats Units insisteix que sigui el govern federal el que controli els decisius comissis de mig mandat. I el veiem en fotografia Donald Trump envoltat dels seus afins al despatx Oval després d'afirmar un decret sobre la despesa.
Veiem altres notícies de la Vanguardia, parlada també del temporal Leonardo, que porta Andalusia al límit. El riu Guadalete es va desbordar a l'altura de Jerez de la Frontera, com s'aprecia en aquesta imatge d'ahir, on es veu això, Jerez de la Frontera, completament inundat, amb diferents coses flotant per aquest riu que s'ha menjat al poble, bàsicament.
Sí, semblen els típics blocs de construcció, no?, les casetes aquestes que fan servir per tenir els despatxos, la gent de construcció i els materials i tot plegat. Exacte, que estan, això, flotant, senceres. Sí, sí, són blocs, cases, és que no sé com dir-li, deu tenir un nom, ara mateix no se m'acut, però, clar, deuen estar fetes d'un material que és bastant surable i, per tant, quan es desprèn del terra, doncs això, sura.
També suposo que en diferents llocs on sol ploure més, on sol haver-hi desportaments, ja ho tenen en compte aquestes coses, però que en principi aquestes coses no passen. I ara portem una ratxa de pluges important i ens trobem en situacions que fins ara no s'havien hagut de gestionar massa sovint, la veritat. Totalment.
Altres notícies de l'avantguàrdia. També veiem que la Generalitat reclama al govern central que pagui els costos del caos ferroviari, que els maquinistes pararan de dilluns a dimecres que ve a tot Espanya. També veiem que hi ha guerra oberta dels amos de Telegram i X contra el pla de Sánchez sobre les xarxes. Estem parlant d'aquesta nova norma que entrarà en vigor la setmana que ve de la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys.
I també seguim, parlem de SIAT, que és el proveïdor de dones, era el proveïdor de dones per Epstein, aquí a Barcelona, una notícia que va sortir ahir o fa un parell de dies. I tanquem portada de la Vanguardia parlant d'esquí, perquè les pistes estan amb més neu des de fa 30 anys. Déu-n'hi-do. Clar, tantes pluges com a mínim han de portar alguna cosa bona, que és que hem tornat a veure els nostres Pirineus...
i les nostres muntanyes plenes de neu, com feia molt temps que no es veia. Bé, ja sabem què vol dir això, que la Mariona, cap de setmana, marxa a esquiar fora de Barcelona, segur? Segur. No marxes a esquiar avui? Sí, sí. Ah, sí? Avui, no demà. En sèrio? Ostres, mira, ho he dit així de voleu, però... Fa molt que no hi anava, Dani, ara has tingut sort i l'has clavat.
No, bueno, fa molt que no hi anaves, no, eh? Que portes una temporada anant-hi molt, eh? Sí, no, s'ha d'aprofitar. Hi ha molt bona neu i s'ha d'aprofitar. En comparació amb mi, que no he anat mai a la meva vida? Bueno, això és... La gent és o esquiadora o no esquiadora, generalment. No, no, totalment. O t'agrada o no t'agrada.
Sí, sí, les dues Catalunya. La que esquia i la que no. Molt bé, marxem cap al punt avui. Marxem a parlar d'aquesta portada d'avui dijous. Entrevista en Miquel Reniu, que és copartissat d'avui i exdirector de Política Lingüística. Ens parla d'aquells índexs TUS i coneixement del català que no s'han tingut més. També pel que fa a l'Observatori Municipal, s'aturen a Sabadell l'habitatge al centre del debat. Aquest és el titular. Entrevistes a l'alcaldessa Marta Ferrés i al cap de l'oposició Oriol Rifer.
Pel que fa a la imatge principal, sota el radar de les multinacionals, les empreses amb capital estranger tenen una llarga tradició d'instal·lar-se a Catalunya per la seva ubicació estratègica i el potencial econòmic. I veiem una nau plena de materials. Pel que fa al d'ahir, l'espai signat per Lluís Simón Rabaseda diu «el col·lapse nostre de cada dia».
El bloqueig de mercaderies causat pel caos de Rodalies, l'última deriva d'un caos sense solució imminent. A les cròniques, desfilada de consellers i també espelma a Junts i el 155 a Madrid. Tanca en portada, com sempre, amb l'esportiu, Araujo recupera el somriure i amplia el ventall defensiu de Flick. El Barça vol eliminar el Madrid en els quarts de la Copa Femenina a les 9 del vespre.
20 minuts per les 11, nosaltres ens acomiadem de Mariona Salles. Mariona, que tinguis molt bon dia. Igualment, Dani. I t'escoltem, com sempre, als Bolletins Informatius i també a la Informatiu Edició Migdia, quan acabi aquest magazin. Exacte, fins ara. Fins ara. I amb vosaltres, petita pausa musical, tornem de seguida.
Gràcies.
Bona nit.
que no estás aquí que me di cuenta de lo que perdí puede que no sea tan tarde pa verte y decirte que aún sigo tan loco
I aquest matí de dijous ho estem donant tot amb aquesta cançó amb Anna Mena i Abraham Mateo que ens ajuda una mica a aixecar els ànits perquè si mirem per la finestra avui ens ha plogut una mica a primera hora del matí i la veritat és que ens agrada tenir bona música, bon ambient aquí a Ràdio d'Esvern. Ara marxem a la carta del dia.
Palmira Badell, bon dia. Bon dia. Bon dia i bona hora. Com estàs? Com va tot? Bé, tot va bé. Genial, genial. Doncs nosaltres, aquí impacients, amb ganes d'escoltar la teva carta i veure quines reflexions i què en traiem de bo avui.
Molt bé, doncs. Endavant. Endavant. Ja hem passat el mes de gener. Ja hem passat el mes d'aquest 26, eh? El temps va fent al marge del que passi a prop o lluny, perquè passen coses arreu. Ara mateix, mentre a Madrid el Govern no acaba de convèncer pels pressupostos i totes aquestes enverdes que tenen els polítics,
Rodalies encara que para l'atenció de tothom. I sembla que van per llarg. La falta de cura o prevenció no ve d'ara, ja ho sabem. Però les pluges han malmès tot el que ha trobat al seu davant. I com que ho ha trobat dèbil, li ha estat fàcil. És que l'aigua fa molt de mal. I els manaires i els tècnics no sé si ho tenen en compte. Pel que diuen, Rodalies no és un cas a part, és un de més. No volia aprendre del tren
per anar a la feina, eh?, i arribar tard cada dia. I ser a l'empresari que li arribi la plantilla tard cada dia, també. Que, per cert, no sé si protesten i reivindiquen com a prejudicats, o despatxen el personal, o i les persones que condueixen els maquinistes, que diuen que s'exposen cada dia a preparill,
Tornant-me a les avaries que impedeixen la circulació dels ferrocarrils de Rodolies, no puc evitar, digueu-me malpensada, amb el sabotatge que he estat patint fa anys. Estic convençuda que hi ha una mà que treballa perquè hi hagi un mal servei. I quan hi ha hagut una víctima mortal, cal ajudar-me a fer el que no ha fet aquest govern, ni l'altre ni l'altre.
En tants punts afectats em recorda quan hi ha un incendi provocat per un piròman. Com que no es pot posar vigilància suficient per tenir tot el tram controlat, aquesta gent que no t'entranyes pot fer el que vol. I la DIF, l'empresa que té la concessió, no s'ha mogut gaire. I com que aquest congrés que hi ha a Barcelona, els congressistes arriben amb avió,
amb el que es pensa és ampliar l'aeroport. Perquè se'n tornarà a parlar de l'aeroport. Realment està callat, però si tot aquest personal que arriba de l'estranger hagués d'arribar amb robalies, jo crec que ja no tindria problemes. Però com que hi van la gent treballadora, doncs no és important.
Tu convens a la ràdio. Doncs mira, per sort, afortunadament vinc caminant i la veritat, Palmira, que és una de les millors sensacions que hi ha en el món. És a dir, venir a la feina caminant i hi haurà gent que es pensarà que exagero, però realment he estat...
Caminant i a prop. He estat uns anys anant a treballar a Barcelona, en transport públic, i realment es fa feixuc i es fa llarg, perquè dius, ostres, i a més tens com la sensació que estàs perdent el temps, que tens aquella hora en el trajecte que si no llegeixes o no avances feina, però clar, tampoc, no sé, i d'aquesta manera és molt més agradable, a més a Sant Just tenim la sort que tot està relativament a prop.
és petit i les distàncies no són llargues però tot i així tenir un sistema per poder tu mateix que ets jove podries tenir una moto o aquestes bicicletes de moda tot això i tot això que fa que al final ho hem de deixar perquè no es pot respirar
A més, nosaltres encara som de poble. I tant, i que per molts anys. I jo ja tota la vida. Sí, i tant, i tant. No, no, jo reivindico molt aquest esperit de poble, aquesta sensació de poble que es pugui mantenir per molts anys.
I realment, quan vas a Barcelona, doncs sí que has de fer les teves peripècies. Ara tenim la sort que estem més ben comunicats que mai, perquè tenim l'X30, tenim molts autobusos que ens hi acosten. Amb el seu funcionament, sigui el que sigui, perquè sabem que l'X30 també ha donat els seus retards i el seu malestar a la ciutadania actualment.
tenim més autobusos i més recursos que mai. Però, clar, la gent que depèn només de l'autobús, Palmira, hi ha gent que... Sí, esclar, com que no té l'opció de dir, doncs, vam agafar el cotxe. No, aquesta gent que no poden agafar el cotxe, aquesta és la que pateix.
La gent que depèn de l'autobús perquè fins ara tenien el tren que anava, que com a mínim els portava, però clar, és que el tren ja fa uns anys que ja no és el que eren els Rodalies i ara actualment la situació és molt complexa. I ara tota aquesta gent, com per exemple Monís de Rei amb el Capara, ara depenen d'autobusos perquè el tren, clar, no te'n pots enfiar.
I ara no es pot arreglar en dos dies. Això necessita temps. Totalment. Nosaltres, com a mínim, tenim l'opció, com deies, d'agafar una moto, d'agafar la bici. Som el poble que més fa servir la bici metropolitana. Per què? Perquè estem més a prop de Barcelona i que, per tant, és molt més accessible. Amb 15 minuts ens hi plantem a la Diagonal. Però, clar, això, fer-ho des de Molins de Rei, explica-m'ho tu.
Sí. Sí, sí. Bé. Doncs, Palmira, una abraçada molt grana. Avui hem fet una reflexió molt interessant sobre... Igualment fins el dijous que ve. I tant, aquí serem, a la mateixa hora. D'acord. Una abraçada. Bon dia. Bon dia. Doncs seguim avançant el nostre magazín. Marxem ara a les efemèrides.
Fins demà!
I marxem a l'any 2007, quan cardiòlegs de l'Hospital Gregorio Maranyón a Madrid van implantar per primer cop en el món cèl·lules mare adultes en el cor procedents de la grassa abdominal. Això era una acció que duien a terme, com dèiem, tal dia com avui, del 2007 a l'Hospital Gregorio Maranyón de Madrid.
Més qüestions. El 2008, els prínceps d'Astúries, Don Felipe i Doña Leticia, inauguraven en el Museu Reina Sofia de Madrid la major exposició realitzada sobre Picasso fins a la data aquí a Espanya. Pel que fa a més qüestions, el 2020, el Senat estadounidense va absoldre el president Donald Trump de l'impeachment en el tercer judici polític d'un president a la història del país.
Més qüestions, naixements, marxem a destacar dos naixements de dos esportistes, per una banda, l'any 1985, tal dia com avui, naixia Cristiano Ronaldo, futbolista portuguès, i també, tal dia com avui, de l'any 92, Neymar de Silva Santos Jr., futbolista brasilè, naixia, com dèiem, l'any 92. Fetes les efemèrides, ara sí, fem una petita pausa per publicitat, tornem de seguida amb el temps.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora. Al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua. Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Va, provem-ho en català. Tu per tinguis jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força en una banda del cos, canvis en la parla o en el gest de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. 012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
012, la Generalitat al teu costat.
I seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, 3 minuts per les 11. És moment de Parla del Temps. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Molt bé, aquesta pluja estava programada avui a primera hora? Ah, vale, és que jo no m'entero de res, Carles. És que no m'escoltes. Jo m'explico fatal, perquè a la Núria també li passava. Això estava previst, em deia la Núria. Sí, el que passa que, clar, jo entenc, ja, perquè foto el rotllo i aprofito per fer altres coses. Tu parles de tema tècnic, saps? No, però el Leonardo està tot a la península i havíem anunciat que el dijous arribava un
Sí, sí, però jo pensava que era més entrada a la tarda, no pas a l'hora del matí. No, era tot el dia, però amb aquesta tonteria. Val, val. Aquesta tonteria de gotetes. Recupera el ril de dimecres, al matí, ja veuràs com et posa pluja dijous al matí. I posa les gotetes. Perquè són gotetes, o sigui, no està passant el que està passant Andalusia. No, no. Aquí és quatre gotes, però pot anar fotent la guitza tot el dia. Sí que hi ha un moment, entre migdia i la tarda, que ahir ho vam destacar, i potser pescada amb això, que sí que pot haver una mica més de precipitació, que és entre la tarda i vespre.
En aquell moment sí que pot animar-se una mica més la pluja, però realment mirant el radar és una pluja molt minça. Ja es veia aquest matí a les 7 del matí que la cosa començava a muntar-se i ara pràcticament des del Tarragonès fins al Baix Empordam he passat fins a la selva, està plovent i cap a l'interior també.
Hi ha precipitacions més importants? Doncs sí, cap a la Noguera, cap a... Hi ha zones de Catalunya on està plovent amb una miqueta més d'intensitat, el solsonès, el sud de l'Alt Urgell, la Noguera, el que dèiem, la Sagarra, la Noia... En aquesta zona interior, fins i tot a l'Urgell,
Aquí sí que hi ha una mica de precipitació una mica més intensa i la resta són plugims o pluges molt febles que, com dèiem, a la tarda es poden reactivar una miqueta. Pot haver una miqueta més de pluja. Però vaja, és molt poca cosa. Realment avui el mapa ens indica que hi ha més merder al mar que no pas a terra amb la pluja perquè...
El març sí que tenim avisos del Servei Meteorològic de Catalunya i sobretot la costa del Baix Llobregat, que pot estar una mica moguda per aquest vent del sud, sud-oest, que ens està bufant amb una certa intensitat i que també provoca que hi hagi onades. Avui, com hem comentat els últims dies, les temperatures no es mouen massa, tenim el cel tapat, o sigui que els valors avui variaran molt poc. Tenim molts alts i baixos amb les mínimes, però és el que comentem aquí sempre, que sempre va en funció...
de si tenim el cel serè o no. Ahir el teníem serè a la nit, 5 graus de mínima. Avui hem tingut el cel tapat, 10 graus de mínima. I és un contrast molt bèstia i entenc que als matins quan surts al carrer dius, hosti, avui que em foto perquè és que em abrigo, perquè ahir vaig tenir una mica de fred i avui resulta que no em fa. Hem d'anar... Quan sortiu de casa, sobretot, a no sé què us aviseu aquí a la ràdio, si sortiu de casa veieu el cel tapat. En aquesta època, doncs, la temperatura no serà tan fresca. Si veieu nevar, sí que serà fred.
però si el cel està serès sí que us heu d'abrigar una miqueta més perquè sempre acostuma a fer una mica de fred. I d'altra banda, si mireu ja, per sortir de casa, traieu el dit i mireu d'on ve el vent, doncs també és un indicador de si fa més fred o no. Vents del sud, sud-oest, doncs no fa tant de fred, però sí que els vents del nord, nord-oest o nord-est, doncs aquests sí que són més frescots. Dit això, aquesta pluja haurà d'anar passant i tornarem un altre cop a una situació molt semblant a la que teníem dimecres al matí de cara demà divendres, perquè un cop hagi passat el Leonardo aquest...
doncs aquesta nit ja ens entrarà vent de ponent, aquest vent de ponent és sec, no és gens humit com el que tenim ara, i assecarà un altre cop l'ambient i demà ens aixecarem amb un sol espaterran, amb unes temperatures que demà divendres pujaran perquè aquest vent de ponent arribarà rascalfat i això provocarà que demà, avui tenim un dia rúfol, gris, amb precipitació feble i tal, doncs demà tenim un dia sec, assolellat, amb temperatures molt més agradables, sembla una primavera això, tenim un dia d'hivern, un altre dia una mica més primaveral,
És el pas d'aquests fronts que ens deixen un temps més estable i després tornen els fronts. Tornem un altre cop, amb què quedem a divendres, com m'hem dit, tindrem aquesta situació de sol a Dojo, amb aquest vent deponent i amb temperatures més altes, i a la tarda vespre tornarà a arribar una altra línia frontal. Aquesta línia frontal podria de matinada deixar algunes gotes a Sant Jus. I aquest serà una mica el taranar d'aquest cap de setmana.
Començaríem amb sol, divendres comencem amb sol, es va núvolant una mica a la tarda i a la nit pot caure alguna gota, nit matinada. Dissabte una mica la situació s'ha de semblar. Sol amb alguns núvols, a la tarda els núvols una mica més gruixuts i a la nit matinada podria caure alguna gota.
I diumenge, que és el dia que ens fa ballar una miqueta, i demà divendres intentarem arribar a clarificar-ho una miqueta, diumenge sembla que seria un dia bastant més gris, potser amb possibilitats de precipitació diumenge, que ens podrien acompanyar de matinada, però també al matí, o sigui que potser és un dia gris fins al migdia.
amb unes temperatures que quedarien una miqueta més baixes. O sigui que demà ho acabarem de confirmar, però baix és aquest el joc. Matí de sol, tarda amb algun núvol, matinada amb precipitació. Dissabte matí sol, tarda amb algun núvol, matinada amb precipitació. I falta confirmar el diumenge, si serà un dia que es mantindrà el cel gris i amb precipitacions. Però això demà ho acabarem d'aclarir. Pel que fa a temperatures, avui les tenim al voltant dels 10, 11, 12 graus, perquè està tapat i el cel està núvol.
demà dispara les temperatures, podem arribar a una màxima de 17 tranquil·lament al migdia, i de cara a dissabte i dimenja tornaran a recular per tornar a la normalitat que teníem aquesta setmana. I hem començat el programa que has mencionat la nostra excompanya Núria García. Sí, que fa el temps. No, acabem també mencionant-la, perquè l'altre dia me la vaig trobar, i em va dir estic a punt de començar a conduir per l'esquerra i demanar-me un fix en xips. O sigui que, per la pluja, eh? Està poètica, eh?
Carai. Està poètica, eh? Des d'aquesta ràdio Estela està poètica. Tu vas quedar-te així concentrat i dient, te'n vas a viure a Anglaterra? Sí, dic-ho. No, no, no. Doncs imagina't els andalusos. L'altre dia se't diu com un mitjacudit d'una persona gallega, d'una senyora gallega, que deia, va, aviam si tots són tan salaus els andalusos ara, que tenim la mateixa truita que tenim aquí a Galícia, que ens diuen que són molt freds i sempre estem empipats i sempre estem així com seriosos. Ara, amb aquest clima que tenen, aviam si també són tan salaus i tan contents.
Doncs et dic una cosa, jo als gallecs, a l'estiu que vaig estar a Galícia, meravellosos, eh? Estiu. Sí, bueno, una temperatura meravellosa. No, no, no, però són jo ara mateixos, eh? Sí, sí, temperatura meravellosa, molta festa al carrer també, vull dir, i a més amb jaqueteta, que això has d'agrair el mes d'avui. Ah, sí, a l'Atlàntic és un mar molt agraït. Carles Rius, gràcies. Després d'aquestes videècdotes, marxem als butlletins, el que quedi del butlletí de Catalunya Ràdio, i complet el nostre. Fins ara.
El govern espanyol, Sira Riego, insisteix en la regulació de les xarxes socials a internet. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio ha assegurat que l'eina de verificació de l'edat no comprometrà la privacitat dels usuaris. La herramienta española, que està sendo testada a nivel europeu, que seguramente va a ser la herramienta de verificación de la edat que tiene que entrar en vigor en los próximos meses,
en Europa, en función de la directiva europea, se encarga de discriminar por edad, pero garantizando la privacidad, que esto es un poco el equilibrio que teníamos que conseguir, es decir, que haya una privacidad para las personas adultas, pero que un menor no pueda acceder a determinados contenidos violentos, pornográficos...
La situació humanitària dels cubans empitjora dia a dia, greujada sobretot pel desabastiment de combustible. Aquesta matinada les dificultats energètiques han derivat en una nova pagada que ha afectat més de 3 milions d'habitants de l'illa. El règim cubà s'ha quedat sense el seu principal proveïdor de petroli després de l'operació dels Estats Units a Venezuela. Aquesta realitat s'hi ha afegit una onada de fred inèdita amb temperatures que s'han enfonsat fins als 0 graus, com lamenta en Lorenzo.
No estamos adaptados a ese frío. El clima nuestro siempre ha sido un clima tropical. Nos la pasamos en un eterno verano, como se dice aquí.
Les malalties neurodegeneratives i les neuromusculars entraran en l'edició de la Marató de 3CAT d'aquest any. L'anunci l'ha fet aquest matí la Fundació de la Marató en un comunicat en el que explica que s'ha escollit aquesta temàtica pel fet que es tracta de malalties incurables, irreversibles i també cròniques. Així ho ha resumit aquesta emissora el director de la Fundació de la Marató, Lluís Bernabé.
Aquest any ha triat aquesta temàtica en les malalties neurodegeneratives i neuromuscular perquè afecta moltíssimes persones però és perquè són unes malalties molt cruels. No tenen cura, en hores d'ara no hi ha tractament, són cròniques, són irreversibles, es diagnostiquen tard i et pots morir.
I als esports, Marcos García. El Barça busca una plaça a les semifinals de la Copa de la Reina a la convocatòria de Pere Romeu. De fa només uns minuts hi ha 21 jugadores, són baixa per lesió Aitana i Mapi León, i no entra a la llista per motius personals i amb permís del club Marta Torrejón. A partir de 3 quarts de 9, la TDG d'aquest player al Madrid-Barça enfrontament a partit únic.
Avui es completen les semifinals de la Copa Masculina amb l'eliminatòria que jugaran a les 9 el Betis i l'Atlètic de Madrid, Barça, Atlètic Club de Bilbao i Reial Societat ja han superat els quarts d'aquesta Copa Masculina. Encara en futbol, Marc-Andre Ter Stegen confirma que l'operaran demà del trencament de l'isquiotibial de la cuixa esquerra que es va fer contra l'Oviadó.
El porter alemany del Girona, cedit pel Barça, assumeix que estarà uns mesos de baixa. L'Uni Girona acaba la segona fase de l'Eurolliga femenina amb derrota. Ahir el Galatasaray va superar l'Uni Girona i l'Eurocup masculina al màxim. Enresa va perdre contra el Reier Venècia. I a noquei patins avui s'han de jugar els partits de la sisena jornada a la Champions masculina, tres dels quals amb equips catalans. A dos quarts de nou Barça-Porto, a tres quarts de nou Tricino-Igualada i a les nou Reus-Senomer.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 7 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova. Sant Just d'Esvern ja disposa d'una nova escultura de benvinguda amb la instal·lació de Guant, a la rotonda de la B23, un dels principals accessos al municipi. L'obra, escollida per la ciutadania a través d'un procés participatiu i impulsat per l'Ajuntament, esdevé una nova porta d'entrada simbòlica al poble. L'escultura és obra dels artistes locals Toni Fàbrigas i Paula Fàbrigas i està construïda amb xapa de circ hortem.
La peça representa la campana de l'escut de Sant Just, un element identitari del municipi, i ha estat dissenyada perquè sigui reconocible des de tots els angles. En vuit metres d'alçada, l'obra destaca per la seva presència monumental i la integració visual amb l'entorn viari. Juan va resultar guanyadora entre cinc propostes finalistes, després d'un procés de votació en què van participar centenars de veïns i veïnes majors de 16 anys.
La seva instal·lació culmina un projecte iniciat el 2023 amb l'objectiu de reforçar la identitat local i donar visibilitat al talent creatiu Sant Justenc, convertint l'escultura en un nou element emblemàtic del municipi. I en esports, la mitja d'Esvern, la mitja marató de muntanya de Sant Just, organitzada per les CEAS, prevista pel 25 d'abril, es troba pendent de les restriccions d'ús del medi natural del parc de Colcerola, derivades de la situació sanitària de la fauna. Segons ha informat l'organització en un comunicat a les xarxes socials.
Tot i la relaxació parcial de les mesures vigents des del novembre, la celebració de proves esportives continua condicionada a l'evolució d'aquesta situació. L'organització ha fixat el 20 de febrer com a data límit per prendre una decisió. Si en les pròximes dues setmanes no s'autoritza la celebració d'esdeveniments amb normalitat, la cursa es posposarà l'octubre del 2026, coincidint amb les festes de tardor de Sant Just.
En cas que tampoc fos possible en aquesta data, l'edicció quedaria cancel·lada i s'hauria d'esperar el 2027. Si abans d'aquesta data s'aixequen les restriccions, es mantindrà el 25 d'abril com a data oficial. Pel que fa a la participació i les inscripcions encara no s'han obert, a l'espera que es confirmi la celebració de la cursa en funció de l'evolució de les restriccions al parc.
I en mobilitat, l'Ajuntament de Sant Jus manté activa la campanya d'ajut d'aparcament gratuït, una mesura que es continua aplicant durant aquest 2026 amb l'objectiu de facilitar l'estacionament i dinamitzar l'activitat comercial i de serveis del municipi. La iniciativa consisteix en la distribució d'etiquets d'aparcament gratuïts als establiments de comerç, serveis i restauració perquè els reparteixin entre la seva clientela.
Aquests tiquets permeten estacionar gratuïtament durant 30 minuts, ja sigui a l'aparcament del Milenari, al pàrquing o a les zones blaves de tot el municipi. Amb aquesta campanya, el consistori vol afavorir l'accés als comerços locals, facilitar les compres de proximitat i millorar la mobilitat urbana, alhora que dona suport al teixit econòmic local mitjançant una mesura directa adreçada a la ciutadania. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
Baby, te voy a dar una vuelta por la playita Te voy a llenar de besitos en la carita Un día conmigo es lo que tú necesitas Sonriendo, tú te ves más bonita Baby, te voy a dar una vuelta por la playita Te voy a llenar de besitos en la carita Un día conmigo es lo que tú necesitas Sonriendo, tú te ves más bonita Baby, yo sé, baby, yo sé
La vida va así, la vida va así, eh, ey. Pero ponte el traje de baño, mami, que te voy a buscar. Te dejamos agitar. El sol te va a secar, sí, te va a quemar. Tú eres mi canción favorita. Y en Reepy te voy a tocar, ey, te la voy a aplicar. Quiero dibujar el corazón.
Te voy a llenar de besitos en la carita Un día conmigo es lo que tú necesitas Sonriendo tú te ves más bonita Baby, te voy a dar una vuelta por la playita Te voy a llenar de besitos en la carita Contigo me siento distinto Hay algo cuando nos miramos Y en el pozo nos dimos la mano Así todo
Cuando no estoy en la buena Tú me llevas a hacer castigos de arena Y los castigos se convierten en aldea Un pueblo y todo donde no existen problemas Y ahí soñamos con un futuro Que estemos bien no hace falta mucho Por un segundo nos olvidamos de esto Aquí solo somos tú y yo
Bona nit.
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesbend.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. Ràdio Desbend 98.1 Ràdio Desbend
Seguim al magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, avui a l'espai de l'entrevista del dia. Parlem amb Isabel Darder, portaveu del PSC Sant Just, per analitzar els principals acords del ple ordinari de gener, que es va celebrar la setmana passada, on es van aprovar diferents modificacions pressupostàries, també mocions relacionades amb l'oci, l'espai públic i qüestions de caràcter social. Isabel, bon dia. Bon dia.
Benvinguda avui al programa i arrenquem, com dèiem, amb el primer bloc, que l'hem denominat ple ordinari de gener i també parlarem d'aquestes decisions econòmiques que destacàvem a la introducció. Per fer una breu explicació, el ple municipal de gener va aprovar inicialment la modificació de crèdit 2 barra 2026 del pressupost municipal i ens agradaria saber quina és la finalitat principal d'aquesta modificació i quines necessitats permet cobrir.
Perquè es feu una idea, el pressupost de l'any següent, quan estem en un any en curs, el comencem a preparar el setembre-octubre perquè s'aprovi novembre-desembre. Perquè sempre hi ha debat, introduccions, justificacions de coses que es necessiten fer perquè ja quan comenci l'any el pressupost estigui en marxa. Per tant...
El que és evident és que quan comences a fer un pressupost tant d'hora, quan comences a executar-lo, les coses no són igual que quan el vas proposar i quan el vas portar al ple perquè s'aprovés i vas començar a negociar quin és el pressupost final.
Llavors, forma part també del ritme del pressupost. El pressupost és flexible, primer perquè es fa molt d'hora i després perquè durant el transcurs van succeint coses. Llavors, per exemple, aquesta modificació de crèdit que se'n fan durant l'any és deguda a que ens han donat una subvenció per uns diners que teníem guardats per fer altres coses.
i, per tant, com que ja no els necessitem en l'àmbit en què els havíem destinat, el que fem és dir, modifiquem aquesta part del pressupost i destinem aquestes coses en una altra direcció. La part més important està en l'àrea de cultura.
el pes més important està en l'àrea de cultura, en què hi havia diverses coses que segurament altres anys que havíem anat més justos no hauríem pogut fer, però gràcies a que podem destinar aquests diners podrem fer. Per exemple, fer més consolidades les rebelles de Sant Joan i de Sant Pere.
Donar un ajut a l'Ateneu, fer el projecte Mons, fer més programació familiar que fèiem a la primavera. També és el 75è aniversari de la Cavalcada de Reis i segurament l'ajudarem a fer un vídeo documental i arreglar les carrosses.
Són propostes, vull dir que s'han d'acabar de concretar i executar. Entesos. I també farem, bueno, hi ha una proposta de fer una camarata de Sant Just, que és un grup de música clàssica, en què hi hagi músics de Sant Just i que siguin fixes a Sant Just. Ara per ara...
quan es contracten camarades o quan es contracten grups de música clàssica el preu que hem de pagar és força alt i aquest serà el nostre grup de música de Sant Just amb música de Sant Just
Però bé, tot està en projecte perquè, clar, d'entrada no hi comptàvem i ara que hi comptem ho podrem fer. També es donarem uns diners a millores de Can Freixa i també es comprarà un vehicle per la policia. Molt bé, doncs dintre d'aquesta modificació de crèdit entrarien totes aquestes qüestions que comentava la portaveu. Passem a més qüestions. També anem a parlar de la rectificació, l'error material en l'aprovació provisional de les ordenances fiscals pel 2026.
Es podria explicar en què consisteix aquesta rectificació i com afecta la ciutadania? No afecta la ciutadania perquè és una rectificació d'un número on diu 5.3 ha de dir 5.5 i punt. Ja està. És un tema específic, concret. Un error de la persona que va picar i...
Perfecte. En l'àmbit intern de funcionament del consistori, el ple també va aprovar la modificació dels imports de les retribucions i també les assistències dels membres de la corporació, així com les dotacions econòmiques dels grups municipals. Quin és el criteri que s'ha seguit en aquest cas per prendre les decisions? Aquí s'ha pujat el que ha pujat a l'IRPF, o sigui, l'any passat, el 2025, va pujar un 2,5 i aquest any un 1,5 i per tant el que hem fet és pujar un 4 perquè ho hem fet en dos anys.
tant a les retribucions dels membres de la corporació com als partits polítics. Aquí, jo crec que en aquests dos punts va haver-hi un debat molt interessant dels assurts polítics. Jo no sé si vau poder-ho seguir per YouTube o directament.
Va ser un debat molt interessant perquè hi havia alguns grups que no estaven d'acord en que es pujés, que tenien l'opinió que els polítics en aquest cas cobraven massa, que la participació política al poble hauria de ser voluntària, que no hauria d'estar retribuïda, etcètera, etcètera, etcètera.
I en canvi hi havia altres burs polítics que opinaven que si no estigués retribuïda, les persones que es dediquen a la política a l'Ajuntament, de què viurien? Perquè clar, ho haurien de fer en hores extres de la seva feina, i no tothom arriba a tot en tot moment, perquè...
Sí que són retribucions per diferents activitats, per assistència a les comissions informatives, per assistència al ple, per assistència al grup de portaveus, etc. Fins i tot algú va arribar a dir que
Clar, imagina't, per assistència a la Comissió Informativa, 200 euros. Però és que no és la Comissió Informativa, és tot el que t'has de llegir abans d'anar a la Comissió Informativa. T'has de llegir tota una sèrie de papers, has de saber de què van, has de poder contrastar-los, potser has de buscar...
Si són semblants a alguns que han passat anys anteriors contrastant quins són els canvis que s'han produït, quin efecte, com tu preguntes sempre, com afectarà això a la ciutadania? Bé, doncs tot això, no? O fins i tot reunir-te amb el teu grup polític i dir-li, mireu, en el proper ple es presenten aquests temes.
potser que els estudiem. Hi ha algú especialista en camins? Hi ha algú especialista en poliesportius? Hi ha algú especialista en cultura? Podem consultar si això és així per què passa al nostre poble. No és els diners de la presència, però és així com s'estipula. En tot cas, jo crec que va ser un debat interessant.
I jo, ja ho he dit moltes vegades en aquesta ràdio i en aquesta antena, jo crec que el que és molt important i molt interessant és que la gent participi de la política, que la gent vulgui estar en llistes electorals i que la gent no caigui en el desprestigi de la política.
Per què no anem enlloc? Ho vaig dir a la presentació d'aquesta legislatura, quan li vaig donar la vara a l'alcalde, perquè jo era la persona més gran del consistori, per tant, era la persona més vella, per dir-ho, no més gran, i vaig fer un petit discurs i vaig dir, és que la política, si no la fas, te la fan, te la fa alguna altra, i potser no estaràs d'acord, i potser faran coses que no et convenen a tu, per tant, has de participar-hi.
Hi ha gent que es fica en política pel que sigui, per la corrupció, per guanyar diners, per els seus interessos particulars, evidentment, però com a tot arreu. Però també hi ha molts polítics bons, que són servidors públics, que treballen i creuen en canviar...
diríem, el món, amb canviar Sant Just, amb canviar Catalunya. Jo crec que és important i que, a més, això ha d'estar mínimament remunerat. També hi ha la discussió de, clar, l'alcalde és que cobra molt, bueno, l'alcalde, hi ha molts funcionaris a dins l'Ajuntament que cobren molt més que l'alcalde.
Perquè són funcionaris de carrera que tenen uns drets i tenen reconeguts unes antiguitats i un lloc de treball. Des del punt de vista del meu grup polític, l'alcalde per la feina que fa...
cobra molt poc hauria de cobrar molt més perquè si no, què passa? que la gent que vol fer d'alcalde i que realment s'hi vol dedicar i vol escatimar hores a la família o a la salut o el que sigui
Potser no voldrà presentar-s'hi perquè no té interès, perquè no és fàcil viure de la política. Hi ha molts mites i jo crec que els hauríem de treure perquè és veritat que hi ha gent que se n'aprofita.
Però la gran majoria de la gent que sòdica la política no fa això. El que passa és que veiem molt més les coses dolentes, en aquest cas, i colpem molt més les coses dolentes. I, a més, participar de la política ajuda a veure que no és tan senzill fer de polític. Que a vegades has de prendre una decisió i tens mil persones davant i les mil persones pensen diferent. I tu has de decidir què és el millor per les mil persones.
i que potser no és cap del que pensen aquests mil. En tot cas, tu has de tenir una visió més àmplia, més gran, una visió de poble, de futur, de cap a on van les coses, perquè tens segurament molta més informació, i decidir, perquè per això t'han escollit, perquè decideixis.
Jo crec que és important que la gent comenci a reflexionar més sobre la política dels polítics perquè és molt fàcil dir que aquell va fer això i l'altre va fer l'altre, tots són iguals. No és veritat.
Doncs queda entès, subratllat, portaveu. Passem a un altre bloc on marxem a parlar de l'àmbit normatiu. En aquest cas es va aprovar inicialment la modificació puntual de l'ordenança reguladora de l'obertura d'establiments i del control d'activitats, serveis i instal·lacions. Més endavant també parlarem d'altres qüestions, com per exemple de la moció del grup municipal Junts per la creació d'un espai d'oci social i nocturn, però en aquest cas ens agradaria preguntar
amb què vol millorar aquesta actualització normativa i com pot beneficiar el teixit econòmic local.
A veure, és una modificació d'una ordenança que vam fer fa, jo crec, un any o així, perquè ens vam adonar que la forma en què havíem triat per poder classificar els diferents establiments, sobretot els de menjar preparat, en zones residencials, ens vam adonar que havíem triat una classificació estatal d'aquests establiments que era poc precisa.
que no acabava de definir ben bé les especificitats de cada un d'aquests tipus d'establiments. Llavors vam triar una nova classificació, que és la classificació catalana d'establiments, una classificació fiscal, però que especifica molt més el que fan i com ho fan. Llavors a nosaltres ens interessava molt
que concretés molt més i que concretés els horaris específics d'aquest tipus d'establiments de menjar preparat en zones residencials, perquè la classificació anterior no ho especificava tan clar.
quan poses les coses en marxa t'adones que potser havies d'haver concretat més. I el que fa és concretar més i abans diu que aquest tipus d'establiments han de limitar els seus horaris de les 7 del matí a les 11 del vespre. És el canvi que s'ha fet.
Molt bé. Doncs d'aquest canvi, com comentàvem en la normativa, passem a parlar del tercer bloc, de l'OCI Espai Públic i Vida Comunitari, en aquest cas en les mocions, perquè pel que fa a les mocions, el ple va aprovar la moció del grup municipal de Junts Sant Just per la...
Creació d'un espai d'oci social i nocturn. Aquesta moció fa referència a la creació d'un espai d'oci social i nocturn com ja s'ha anat reivindicant, sobretot en el col·lectiu més jove de Sant Just des de fa uns quants anys. Com valora el Partit Socialista aquesta proposta i quines oportunitats pot obrir pel jovent i també pel sector de l'oci nocturn al nostre poble?
A veure, des del grup socialista fa molt temps que estem treballant en aquest tema, perquè som conscients que la gent jove de Sant Lluís, que vol anar en un tipus d'espai com aquest, el que no pot fer és anar-se'n a altres poblacions i venir a altres hores de la matinada, i amb el risc que això pot suposar.
Però ja el 2011, des de l'Ajuntament, des del grup socialista, vam estar treballant aquesta possibilitat, fins i tot vam trobar un local i vam treure una licitació, però no es va presentar ningú. És que no és senzill...
perquè ben bé no és una discoteca, ben bé no és un bar de copes, és un espai d'oci nocturn per joves, però que les coses estiguin més o menys controlades. I no és senzill. I en tot cas, el que nosaltres els vam oferir junts és dir, ens sembla bé, estem d'acord, el que no...
no acabem de veure és on i com i quan, perquè ho hem provat, però no vam trobar-ne la fórmula. Per tant, tornem-la a buscar. Potser ara és més senzill, potser ara és més... És un altre moment, no? I potser la trobarem, per tant, benvinguda l'emoció, però ens hi posem, ens arremenguem. Perquè en aquell moment, el 2011, no va fructificar perquè no hi havia interès empresarial, per dir-ho d'alguna manera? Sí, per aquest tipus de local.
perquè clar, està molt acutat diguéssim sí, a més la proposta per exemple de la Porta Diagonal que és òptima perquè clar, com que no hi ha no hi ha residents no molestes a ningú però hi havia un local que és que ara no me'n recordo el nom
que estava sota de l'Hotel Esperia. Correcte, que era un restaurant bastant allargat on s'havia fet festes. Sí, que ha hagut de tancar perquè, clar, aquell espai...
Just fa un any. Aquell espai té gent a l'hora d'oficines, però després allà no hi ha ningú. I també, bueno, fos un espai que hauria pogut anar la gent jove, de Sant Just, no sé què. Bueno, doncs han hagut de tancar, perquè al vespre no hi havia ningú. I era un espai molt gran, amb taules allargades, amb música, a més per menjar poquetes coses, si volies. Vull dir que era molt de picar i hi havia cerveses, bueno, i tot.
I han hagut de tancar perquè no tenien públic, no? No sé, també, clar, algú fins i tot deia, oh, és que el Porta Diagonal està molt lluny, bueno, està molt lluny relativament, eh? Si la gent jove és capaç d'anar-se'n a Sant Feliu, o anar-se'n a Sant Joan, o anar-se'n a Cornellà...
però això està aquí a la cantonada no està pas tan lluny bueno, cal trobar-li l'encaix o la fórmula perquè no ens torni a passar-ho del 2011 però realment nosaltres benvinguts
Parlem d'emocions, també volíem parlar que es va aprovar l'emoció per la revitalització dels espais infantils i d'oci familiars als parts del municipi. Quina importància té per al govern invertir en aquests espais de trobada i joc i quin canvi hi haurà també més? A veure, aquí nosaltres vam dir que sí, perquè nosaltres estem d'acord amb tot això, però estem d'acord perquè nosaltres ja ho fem. I el que vam, jo crec que el Just, que és una mica qui s'encarrega d'aquest tema, des del govern va explicar-ho molt bé, va dir...
Aquí dieu tota una sèrie de condicions que no es compleixen i realment s'estan complint. Nosaltres ara començarem els nous canvis que farem als parcs infantils, farem participar la gent jove, els usuaris, les famílies que fan ús d'aquests espais. I, per exemple, sí que estan programats, sí que estan organitzats, sí que estan endreçats, per exemple, hi ha espais infantils al costat de les escoles.
Vull dir, això és que estan programats. Però aquesta emoció venia promoguda del fet que han vist potser que els espais infantils estan deixats o desatesos o no venia per aquí? Això ho hauries de preguntar junts. Però en tot cas la nostra sensació era que no podem dir que no, evidentment, perquè estem d'acord amb tot el que diu l'emoció, però estem d'acord amb la mesura en què ho estem fent. I com que nosaltres ho estem fent, i a més el fem participatiu perquè fem participar...
als usuaris ens sembla correcte. Per tant, en tot cas, vam dir votarem afirmativament, però explicant el per què. I va ser aquesta l'explicació. Doncs tanquem amb el darrer bloc. Parlem de compromís social i solidaritat internacional. Estem en un moment bastant candent a nivell polític, no només a nivell autonòmic, sinó també a nivell internacional. Un moment on estan passant moltes coses. Dir que
a nivell autonòmic, però podria dir a nivell estatal, també amb la crisi de mobilitat que estem tenint des de fa unes setmanes al nostre país. Però avui, diguéssim, la pregunta va més adreçada a la moció que es va aprovar, una moció de solidaritat amb el poble venezolà centrada en la pau, el dret internacional i la sobirania dels pobles. Quin missatge es vol transmetre des del Consistori amb aquesta moció?
Aquesta moció és una moció dels comuns i el PSC es va abstenir en aquesta moció perquè realment estem d'acord amb el redactat, amb el que diu la moció, creiem en el dret internacional com a base de la convivència entre els pobles, ens sembla molt important, però ens sembla que aquest fet de Venezuela està dintre d'un context molt més ampli, no solament d'això.
I ens semblava, i ja els vam explicar als comuns, que nosaltres caldria afegir més coses del context en què succeeix tot això. Els comuns ens van dir que ells volien presentar només aquesta, d'aquesta manera, i per tant els vam dir que ens abstindrem i ens vam tenir. Perquè ens sembla que tot el que està passant és molt més complicat que només això. Que això és molt greu, evidentment.
Que estem d'acord, sí, però no exclusivament amb això. El govern d'Espanya ja es va pronunciar en les últimes eleccions venezolanes, dient que no estava d'acord amb els resultats. Hi ha tota una sèrie d'indicadors que ens sembla que haurien d'estar contemplats amb aquesta moció i no ho estaven.
Molt bé, doncs en aquest cas, si repassem aquesta moció, també trobem l'abstenció dels grups Endavant i Junts per Cat, trobàvem el suport d'Esquerra en Comú i la CUP i el vot negatiu de Vox i de PP.
Podeu repassar tots aquests vots, tots els resultats del ple al web de comunicació de l'Ajuntament de Sant Just, comunicació.santjust.net. Allà trobareu el ple que aprova aquestes modificacions que hem anat esmentant al llarg de l'entrevista i que també, d'alguna manera,
explicar de forma molt clara com va anar el ple. També el podeu trobar a YouTube de forma completa i també podeu llegir la notícia que trobareu al www.radiodesvern.com Portaveu, moltes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern un mes més i ens escoltem el mes de març amb més qüestions i en aquest cas repassarem el ple del mes de febrer que es durà a terme les últimes setmanes d'aquest mateix mes. Un plaer, com sempre.
No, I won't be afraid Oh, I won't be afraid Just as long as you stand Stand by me
So, darlin', darlin', stand by me. Oh, stand by me. Oh, stand. Stand by me. Stand by me. If the sky that we look upon should tumble and fall on the mountain,
should crumble to the sea. I won't cry. I won't cry. No, I won't shed a tear just as long as you stand. Stand by me.
And darling, darling, stand by me Oh, stand by me Oh, stand now Stand by me Stand by me
Darlin', darlin', stand by me Oh, stand by me Oh, stand by me
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Can you meet me halfway?
Fins demà!
Fins demà!
Can you meet me halfway? Can you meet me halfway? Can you meet me halfway? Meet me halfway Right at the borderline is where I'm going to wait For you, I've been looking out Nine and eight Took my heart to the limit And this is where I'll stay
Bona nit.
Fins demà!
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambler, és moment de descobrir les activitats que ens deparen Sant Just aquesta setmana.
Comencem amb avui, 5 de febrer del 2026. Aquest matí s'està duent a terme la matrícula general pel curs C2 semestral. Al Servei Local de Català, les escoles, el pati i l'aula polivalent, totes les persones que tinguin acreditat el CEU poden fer matrícula per iniciar el seu curs superior de nivell C2.
A quarts de sis de la tarda, a la sala Isidor Cònsol i Girivert de Can Ginestar, TAT, sessions de moixaines, jocs i cançons per nadons, a càrrec d'Elisa Linares. Aquesta activitat va dirigida a mares i pares per tal que aprenguin aquests recursos i interaccionar amb els seus fills i filles a través de la veu, el tacte, els gestos i les mirades, amb el que també es genera un contacte efectiu entre l'infant i l'adult, el joc i la paraula.
És una activitat adreçada per nadons de 3 a 24 mesos acompanyats d'una persona adulta. I també avui, a les 6 de la tarda, a l'Auditori de la Residència La Maiol, al carrer Raval de Sant Mateu 46, esplugues la conferència Auge al món dels somnis. En Marta García Cadena, terapeuta en integració de somnis, amb entrada gratuïta i no socis, una aportació de 5 euros. Col·labora l'Ajuntament de Sant Justes Verde.
I avui mateix també al Club de Lectura de Teatre a les Escoles, a dos quarts de set de la tarda, Maria Magdalena de Michael Koch, condueix Roger Cònsol i és la lectura d'aquest mes a la Biblioteca Joan Margarit.
També recordem que demà es celebra l'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Gent Gran de Sant Just a les 5 de la tarda al Centre Social del Mil·lenari. Aquesta Assemblea General és corresponent a l'exercici del 2025 i només és per a socis.
Demà mateix també divendres d'art pop, art feminista. Aprendrem què vol dir art pop, les seves bases i també buscarem convertir objectes, figures, imatges o idees del nostre voltant en art. Això ho farem buscant-li un significat en clau feminista per preparar una exposició motiu del Dia Internacional de la Dona el 8 de març. És una activitat gratuïta i es durà a terme a l'espai trobada del casal de joves demà a partir de les 7.
I tanquem amb el cap de setmana, tenim un cap de setmana bastant tranquil. Per una banda, el Mercat de la Llúlia, com sabeu, cada dissabte a partir de les 9 al Parc Llúlia Quieta. També el Bristol Kids Activity, Fun on the Farm, una activitat que es dura a terme a un quart de 12 del migdia al Centre de Formació Bristol.
on ens conviden a riure, a moure'ns i a conèixer els animals de la granja. En aquest cas, una activitat que organitza Bristol Academy. També la festa de Carnestoltes, la celebració d'una nova festa de Carnaval a càrrec de l'agrupament Escolta i Guia Martin Luther King.
on hi haurà disfresses, digeis i moltes sorpreses al casal de joves a la Salotopia a partir de les 11. Més qüestions, marxem també a parlar del mercat de pagès, que es durà a terme diumenge, l'espai de trobada entre pagesia del Parc Agrari del Baix Llobregat i els consumidors, consumidores.
El dia 8, diumenge. I res, això és tot per aquesta setmana. Ja la setmana vinent tindrem més accions, més activitats, com les hores del conte, els clubs de lectura, entre d'altres. Tornem, de seguida fem una petita pausa i ara xerrem amb Vanessa Montserrat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I want you baby Don't you need me like I need you
Fins demà!
I seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esverns, seguim a la Rambla i ara és moment de saludar una persona que fa dies que no hem tingut per aquí pels estudis i ens fa molta il·lusió. Vanessa Montserrat, molt bon dia. Hola, què tal? Quina il·lusió, quina il·lusió. Estic molt emocionada. Sí, és com la rentrer, com la vuelta al col·le una mica. Sí, una miqueta, sí. Ens fa il·lusió tornar-te a tenir aquí amb les piles carregades i en aquest cas amb un tema bastant interessant.
Sí, parlem de tendències de tendències en xarxes per aquest 2026 Perfecte
I abans d'entrar en matèria, hem de deixar una cosa clara quan parlem de tendència i que no parlem de tendència com a un format de moda ni com a un so viral, sinó que parlem de tendència com a un canvi en com consumim, en com compartim i en com confiem a les xarxes socials. O sigui, que les plataformes han canviat, però sobretot també han canviat també les persones, no?
Estem més cansades, més saturades també, però també una miqueta més conscients. No sé com ho veus tu. Totalment. I això fa que el màrqueting digital entri en una etapa molt clara, que jo crec que...
Hem de tenir menys impacte ràpid i més relació a llarg termini. O sigui que jo crec que per aquesta banda hauríem d'enfocar-nos com a tendències, no? Sí, sí, és així. I a partir d'aquí, doncs, aquestes tendències del 2026 entenc que seguiran una mica l'estel de les del 2025, no?, les que vàrem deixar una mica enrere quan tancàvem l'any.
Sí, aquí, mira, hi ha una cosa clara que el 2026 consolida en una tendència i és que les marques que no tenen un propòsit desapareixen d'aquí, eh? O sigui, que hem de tenir clar que primerament hem de tenir un propòsit, eh?
A les plataformes com Instagram o TikTok el contingut purament comercial perdrà força, és a dir, que funcionarà molt més el contingut que, això ja ho parlàvem el 2025, que aporti valor, que expliqui per què existeixes, per què estàs al mercat, per què, per què, per què, quina funció tens, no? Què has vingut a fer? Què aporta, no? Exacte.
I mostrar, sobretot, coherència entre el que estàs dient i el que estàs fent. Sobretot, aquest seria el fil com a tendència del 2026. Per a empreses, ja no hi ha prou en vendre productes, sinó que cal explicar per què fas aquests productes.
I si sou marques personals, la vostra història, els vostres valors i el vostre punt de vista és el principal actiu. Hauríeu d'enfocar-vos per aquí.
Després, què tenim com a tendència? Això és una mica que jo estic ahir, no sé què dir-te. Sentimientos encontrados. Sentimientos encontrados, sí. Seria el contingut amb profunditat, és a dir, el vídeo curt continua existint
Però cada vegada, segons diuen les tendències, guanya més pes el vídeo explicatiu, el contingut educatiu i peses llargues. O sigui, vídeos llargs quant a dos, tres, cinc minuts per YouTube, per Instagram. Però no sé, tinc sentiments encontrados.
Clar, és que això va una mica en funció del moment en què també el consumidor està veient aquell vídeo i també de les expectatives que tingui en aquell vídeo, no? Perquè jo, per exemple, si veig un vídeo d'uns podcasters que m'agraden molt, doncs potser sí que m'hi quedo, perquè m'agraden molt i dic...
Però si és una cosa que no m'interessa en absolut, doncs potser és millor que sigui un vídeo curt perquè llavors sí que em tindran fins al final. En canvi, si és una cosa que no m'interessa en absolut i el vídeo és llarg, doncs marxaré al segon 30 o al segon 35 com a molt. Clar, aquí està la cosa de poder enganxar, perquè tu mateix has dit...
si no m'interessa gaire, doncs no m'hi quedaré. La cosa és que faci que aquest vídeo sigui interessant per a tu. Llavors, aquí ve la màgia de dir que aquests 30 segons... Bueno, 30 segons és moltíssim. Aquests primers 5 segons han d'enganxar-te perquè et quedis a veure la resta i que al final el vídeo et consideris que sigui interessant. Vull dir que...
Que va per aquí la cosa. La cosa diu que, bé, que quan millor et puguis explicar i no només captar l'atenció, doncs que t'anirà millor. Per empreses, per exemple, doncs podeu fer tutorials, podeu fer processos o comunicar casos reals o explicacions molt més clares, més extenses.
Però sempre tenint en compte el format del vídeo, és a dir, els cinc primers segons has de captar l'atenció. Si no, al final la gent marxarà. I sí que és veritat una cosa, per això també et dic que les plataformes volen que la gent estigui dintre consumint el màxim temps possible. Llavors, si tu com a empresa o com a marca fas un vídeo que és interessant...
i la gent es queda a veure'l sencer, doncs al final et detectaran com que la teva compte és interessant i et donaran molt més visibilitat. Llavors, doncs bueno, ahir va la cosa. Els algoritmes i totes aquestes coses, no? Sí, ahir va, ahir va. Interessant. Sí.
Què més? Hi ha una tendència que tenim la ia, no?, aquí, que no la podem deixar de banda. En absolut. Exacte. Que no és cap novetat, òbviament, sinó que és una eina que la tenim assumidíssima cada vegada més. I que aquí hi ha una cosa...
que jo crec que... Mira, justament quan vam marxar el 2025 ja vam comentar el tema que dius... Jo com veig coses que veig molt clar, perquè cada vegada com que estem més acostumats a veure més creativitats o més flyers, comunicats i tal, que detectem si estan fets amb intel·ligència artificial o no. Hi ha alguns que són massa evidents, no?
Els més evidents no entrarem aquí, però és veritat que cada vegada detectem més que està fet amb la intel·ligència artificial. I això què ens passa? Que potser ens genera un rebuig, oi que sí? Sí, a mi sí.
Això hem de fer servir la intel·ligència artificial no com a protagonista, sinó com a infraestructura. O sigui, que ens aprofitem que existeix, que la fem servir, però com la fem servir. És important. Com a empresa podem fer-la servir per optimitzar processos, no per deshumanitzar el missatge que aquí volia arribar. Clar.
I com a marques personals, la veu, el criteri i l'experiència humana són el que marca la diferència. Perquè és veritat que cada vegada que mirem vídeos, que escoltem que la veu està feta amb un...
doncs no sé tu però ens queda un minutet però genera una mica de rebuig i no ens acaba d'agradar perquè el que volem nosaltres és el que s'assembla més a nosaltres o allò amb el que podem connectar més i amb una màquina connectar doncs complicat i per tancar a nivell de conclusió
A nivell de conclusió, també és bo no estar com bojos buscant seguidors, sinó que haurem d'aconseguir o hem d'aconseguir o volem aconseguir el 2026 que siguin de qualitat. No volum, sinó qualitat. Perquè així les marques i les empreses...
realment el seu públic, que al final es converteixi, no que et vegi molta gent i al final no interactuï amb tu. Doncs aquesta seria la cosa. Com a conclusió, acabaré dient que heu d'apostar tant a empreses com a marques com a un contingut en propòsit, que siguin missatges humans,
que siguin comunitats reals i que la comunicació sigui responsable i creieu confiança. Per mi, jo seria això, no? Aquí ho dejaria, bàsicament, eh?
Queda dit confiança i generar contingut que sigui interessant i atractiu. Vanessa Montserrat, moltes gràcies. Ens seguim escoltant aquí al programa els dijous a l'espai de tendències i de marketing i de xarxes. Perfecte. Que vagi bé. Adéu-siau. Adéu.
La xarxa es troba en un estat deplorable. Parlament, Albert Pret, bon dia. Què tal, bon dia? Sí, en un primer moment la gratuïtat de Rodalies estava prevista fins a finals d'aquest mes, però com que les obres van per llarg i ningú sap quan es reprendrà del tot el servei, la consellera Sílvia Paner que ha avançat que es podrà seguir viatjant de franc sinèdier. La gratuïtat s'estendrà fins a estabilització del sistema de manera sostinguda.
Per tant, els dies que calgui, perquè és evident que no podem fer pagar als usuaris el servei que en aquests moments s'està donant. Per tant, es podran treure abonaments gratuïts de 10 viatges, tant de rodalies com de trens regionals, fins a nou avís per compensar els usuaris afectats. I els autocars que ha posat Renfa per cobrir les línies també seguiran sent de franc. Albert Prat, Catalunya Ràdio Parlament.
Més notícies, Miquel Jarque. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dona la raó a Carles Puigdemont i ha anul·lat la decisió de l'Eurocambra de retirar-li la immunitat parlamentària ara ja fa cinc anys. Considera que no es va garantir la imparcialitat del procediment que impulsava un eurodiputat del mateix grup que Vox. L'advocat de l'expresident Gonzalo Boyer ha celebrat la sentència de la justícia europea i en una entrevista a 3CatInfo ha explicat que ara estudiaran si pot afectar les decisions que ha anat prenent el Tribunal Suprem.
La inmunidad del Presidente Puigdemont, del storico mini de Clara Fonsatí, está manchado ahora de inmunidad, a partir de que esta fue una medida ilegal. Les pongo un ejemplo, la detención del Presidente en Italia, las órdenes de detención. Nosotros obviamente en los próximos días actuaremos en función de eso.
Un de cada quatre catalans està en risc de pobresa o exclusió social, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya del 2025. La xifra puja a vuit dècimes respecte a l'any passat i se situa al 24,8%. Trenca així la tendència a la baixa dels darrers quatre anys. Entre les dades més alarmants hi ha la poblesa infantil, que s'enfila fins al 36%, un punt més que fa un any. La taxa també creix entre el col·lectiu de més de 65 anys.
Delegacions dels Estats Units, Ucraïna i Rússia han acordat avui l'intercanvi de 314 persones presoneres entre les dues parts en conflicte. Així ho ha assegurat a les xarxes socials l'enviat especial de Donald Trump a les negociacions de pau que es duen a terme a Abu Dhabi. Steve Witko afegia que les discussions continuaran i ha afegit que s'esperen més progressos en les pròximes setmanes.
Aquest matí s'ha restablert el subministrament d'aigua al poble d'Anglès a la comarca de la Selva, després de cinc dies sense servei. De moment, només per a la neteja i també per a la higiene personal. Fèlix Martín, Girona, bon dia. Hola, bon dia. Amb el permís de l'Agència Catalana de l'Aigua han accelerat la posada en marxa d'unes noves canalitzacions que encara no s'havien provat. I des d'aquesta mitjanit, l'aigua dels pous torna a omplir el dipòsit municipal d'Anglès. Aquesta és la previsió que ha fet l'alcalde Jordi Pibernat.
En moltes cases ja ha anat arribant durant la nit l'aigua, s'aniran omplint banyeres i s'aniran omplint cisternes per si torna a fallar durant el matí. D'altra banda, des de l'Ajuntament d'Anglès alertant d'un missatge fals i fos aquest matí per les xarxes socials alertant que surt aigua contaminada. Des del Consistori diuen que això és mentida. Si ve de moment es demana que no es faci servir per beure o cuinar. Fèlix Martín, Catalunya, Ràdio Girona.
I als esports, Marcos García. Avui a les 9, Real Madrid-Barça amb juntament a partit únic en els quarts de final de la Copa de la Reina. A la convocatòria de Pere Romeu hi ha 21 jugadores, som baixa per lesió, Aitana, Bonmatí i Mapi León. No entra a la llista per motius personals i amb permís del club Marta Torrejón. Podreu seguir aquest Madrid-Barça a la TDG de Catalunya Ràdio.
També avui es completen les semifinals de la Copa Masculina amb l'eliminatòria que jugaran els Nou Betis i l'Etic de Madrid, Barça, l'Etic Club de Bilbao i Reial Societat ja han superat els quarts. En hockey patins avui s'han de jugar els partits de la sisena jornada a la Champions Masculina, 3 amb presència catalana, a dos quarts de nou Barça Porto, a tres quarts de nou Tricino Igualada i a les nou Reus Senomer. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passen 5 minuts a les 12, us informa Mariona Salas Vilanova.
Sant Just d'Esvern ja disposa d'una nova escultura de benvinguda amb la instal·lació de One a la rotonda de la B23, un dels principals accessos al municipi. L'obra, escollida per la ciutadania a través d'un procés participatiu impulsat per l'Ajuntament, esdevé una nova portada d'entrada simbòlica al poble. L'escultura és obra dels artistes locals Toni Fàbregas i Paula Fàbregas i està construïda amb xapa de ser corten.
La peça representa la campana de l'escut de Sant Just, un element identitari del municipi, i ha estat dissenyada perquè sigui reconecible des de tots els angles. En vuit metres d'alçada, l'obra destaca per la seva presència monumental i la integració visual amb l'entorn viari. Juan va resultar guanyadora entre cinc propostes finalistes després d'un procés de votació en què van participar centenars de veïns i veïnes majors de 16 anys.
La seva instal·lació culmina un projecte iniciat el 2023 amb l'objectiu de reforçar la identitat local i donar visibilitat al talent creatiu Sant Justenc, convertint l'escultura en un nou element emblemàtic del municipi. I en esports, la mitja d'Esvern, la mitja marató de muntanya de Sant Just, organitzada per les CEAS, prevista pel 25 d'abril, es troba pendent de les restriccions d'ús del medi natural al parc de Collserola, derivades de la situació sanitària de la fauna, segons ha informat l'organització en un comunicat a xarxes socials.
Tot i la relaxació parcial de les mesures vigents des del novembre, la celebració de proves esportives continua condicionada a l'evolució d'aquesta situació. L'organització ha fixat el 20 de febrer com a data límit per prendre una decisió. Si en les pròximes dues setmanes no s'autoritza la celebració d'esdeveniments amb normalitat, la cursa es posposarà l'octubre del 2026, coincidint amb les festes de tarda de Sant Just.
En cas que tampoc fos possible en aquesta data, l'edició quedaria cancel·lada i s'hauria d'esperar el 2027. Si abans d'aquesta data s'aixequen les restriccions, es mantindrà el 25 d'abril com a data oficial. I en mobilitat, l'Ajuntament de Sant Just manté activa la campanya d'ajut d'aparcament gratuït, una mesura que continua aplicant durant aquest 2026 amb l'objectiu de facilitar l'estacionament i dinamitzar l'activitat comercial i de serveis del municipi.
La iniciativa consisteix en la distribució de tiquets d'aparcament gratuït als establiments de comerç, serveis i restauració perquè els repartessin entre la seva clientela. Aquests tiquets permeten estacionar gratuïtament durant 30 minuts ja sigui a l'aparcament del Milenari o a les zones blaves de tot el municipi. Amb aquesta campanya, el consistori vol afavorir l'accés als comerços locals, facilitar les compres de proximitat i millorar la mobilitat urbana, alhora que dona suport al teixit econòmic local mitjançant una mesura directa adreçada a la ciutadania.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Have you ever tried this one?
Fins demà!
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no tens un canvi brusque en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Ràdio 2B FM 98.1
I seguim el magasin de matins de Ràdio Desbens. Seguim a la Rambla. Avui al programa tenim el plaer de parlar amb Pau Verbel, responsable de relacions institucionals i incidència política de l'Associació contra el Càncer, en el marc del Dia Mundial contra el Càncer, que es va celebrar ahir dimecres. Una data per visibilitzar la malaltia, però també per parlar de prevenció, drets, suport a les persones afectades i del paper que juguen les institucions i les entitats socials en aquesta lluita col·lectiva. Pau, bon dia.
Hola, bon dia, gràcies per convidar-nos. Gràcies a tu per ser aquí amb nosaltres avui per parlar i exposar als nostres oients totes aquestes qüestions que també hem comentat en la introducció. Comencem parlant del Dia Mundial contra el Càncer, de la importància, què representa el Dia Mundial contra el Càncer per a una entitat com l'Associació contra el Càncer i quin missatge principal creieu que cal reforçar aquests dies.
Doncs per nosaltres sempre el Dia Internacional és un dia molt important perquè visibilitzem, visibilitzem el càncer, ens permet apropar-ho també a la ciutadania i portar alguna qüestió, alguna reclamació, alguna demanda que també nosaltres com a entitat de pacients i familiars afectats per la malaltia aprofitem per compartir-la també. I aquest any estem especialment enfocats en la paraula humanitzar, en reforçar la importància de
d'humanitzada, que el càncer, l'avoreta del càncer implica també una atenció integral, que no només es tracti de curar la malaltia, sinó també de cuidar, i totes aquelles necessitats o dimensions com la part més emocional, la part més social, la soledat, l'impacte econòmic que té la malaltia, no són més complements en el procés des que l'anomenen un càncer, sinó que són part
Igual d'important i per tant ho hem d'abordar de manera integral amb diferents professionals, amb les entitats, no és aquesta part pública o privada que pensem que és clar perquè la qualitat de vida en el procés de la malaltia sigui el màxim possible, aquest acompanyament fins a final de vida o ens dona la supervivència.
Pel que fa a la percepció, de vegades tenim la sensació que el càncer només s'aborda des de la vessant mèdica i també creiem que és important que la societat entengui sobre l'impacte social i emocional que té la malaltia, no, Pau?
Correcte. A més, sempre diem que tenim una sort a Catalunya, que tenim metges i metgesses i hospitals de referència en l'àmbit oncològic que ens permeten que, i a més la manera pública, que puguin tractar un càncer i no necessitaris de desplaçar a fora per tenir els millors tractaments possibles. I això és un com que hem de preservar i de seguir lluitant perquè existeixi.
Però hi ha aquestes altres dimensions que qualsevol persona que hagi passat per un càncer o hagi tingut algú proper per un càncer les veu ràpidament, aquest impacte emocional, aquest impacte social, econòmic, si deixo no la feina, l'impacte que té després en la meva vida quotidiana, en el meu entorn més proper, que requereix això d'altres professionals com la psicologia, nutricionistes, fisioterapeutes, treballadors i treballadores socials en l'àmbit social.
sanitari, entitats com la nostra també, voluntariat i entitats professionalitzades que acompanyin en tot moment des del diagnòstic inicial, des del que es comunica i de com es comunica aquest diagnòstic en tot el procés de la malaltia i etiquetes, de situacions de final de vida o de la supervivència que moltes persones ens diuen que hi atenem nosaltres i us de l'associació, gent que potser porta dos o tres anys des que es va acabar el tractament actiu, però encara queden seqüeles o un impacte de la pròpia malaltia.
Fèiem menció a la incidència política també perquè és un concepte que en aquest cas també està dins del teu càrrec a l'associació. Un concepte que potser no és tan conegut, però en què consisteix exactament aquesta feina dins de l'entitat i també, diguéssim, de portes cap enfora, no?
I tant, per nosaltres és molt important perquè gairebé tenim la responsabilitat i la legitimitat per a totes les persones sòcies i totes les persones amb càncer i familiars que tenim i que formen part de l'associació, de portar a nivell polític, a nivell públic, aquestes demandes, aquestes coses que poden millorar encara del sistema. Per això, aquesta feina que no només siguem una entitat, que en el nostre cas, que...
que fa suport en finançament i en la part de recerca, o en la part d'acompanyament i suport a les familles, sinó que també lluita perquè hi hagi polítiques públiques de prevenció del càncer, com per exemple en l'àmbit del tabac, que s'inverteixi també en la detracció precoç amb els cribatges, o en els propis procés de tractament, que les listes d'espera siguin reduïdes, que hi hagi més...
una major ràtio de professionals com els concòlegs en els hospitals, i un llarg etcètera de demandes i qüestions que em sembla que com a entitat també hem de fer un actor més dintre de l'àmbit com a societat civil organitzada, tant amb els grups parlamentaris a nivell del Parlament, a nivell municipal o de manera també amb centres de recerca o altres actors que estem involucrats, siguem en la lluita, en l'abordatge d'aquestes
abans col·lectiu en relació al càncer. Ens feia cinc cèntims ara, però com es traslladen les necessitats reals de les persones amb càncer i les seves famílies a les institucions i a les polítiques públiques? Aquí tenim, que és molt important, amb els diferents partits polítics, que són els decisors polítics una mica...
amb la part aquesta d'incidència més directa, i amb la part de reunir-te, de participar en les consultes públiques, de participar, per exemple, en les compareixences que es puguin haver-hi. He tingut la sort que diferents ajuntaments, per exemple, en el 4 de febrer, han fet una declaració institucional, o a través, ja et dic, d'aquestes compareixences o d'accions de caire més...
directe amb els partits polítics, però també de manera més indirecta, amb campanyes, amb accions de recollir assignatures, amb accions de carrer, amb aliances amb altres entitats, amb altres institucions, col·legis professionals, societats científiques, altres entitats de càncer o
o altres entitats socials amb les que podem compartir objectius i que ens permeten tenir més veu, portar-les a mitjans de la societat a alguna d'aquestes demandes que a vegades són més invisibles per la societat si no hi ha passat per un càncer o n'hi ha tocat de prop.
Doncs avui estem parlant amb Pau Verbel, estem parlant d'aquesta qüestió que ara està a l'ordre del dia, que és el fet del càncer, i ho posem en valor perquè ha estat també la seva efemèride, el seu dia internacional, i ens convé, també posaria èmfasi, no només avui que estem en marc d'aquesta setmana contra el càncer, sinó també al llarg de tot l'any.
Parlàvem d'aquestes polítiques públiques, de com es traslladaven les necessitats i també ara voldríem fer referència a quins són avui els principals reptes que detecteu en l'àmbit institucional pel que fa a l'atenció i l'acompanyament a les persones amb càncer i a les seves famílies. Sí, mira, ja et dic, per nosaltres, ho pensava, el tema del tabac és...
És clau, hem de fer avanços en aquest sentit. Encara fuma més del 20% de la població a Catalunya i ens preocupa moltíssim com s'està treballant en el tabac tradicional aquests nous productes, no? Cigarretes electròniques, papejadors... Especialment en població jove necessiten que avançar en regulació, que no puguis comprar a qualsevol establiment aquests nous productes. Aquesta protecció, sobretot de menors d'edat, que és on molts cops les empreses tabacaderes estan...
posant el seu objectiu. Després traslladem el tema dels cribatges i especialment el de còlon. En el de còlon no arribem al 50% de participació, la detecció precoç en tots els càncers, però especialment en el de còlon és clau, salva vides literalment detectar precoçment un càncer de còlon i tenim un cribatge molt senzill, que de població entre 50 i 69 anys se'l pot fer, va a la farmàcia, és un test de sang uglut infecte,
I això ens permet millorar en supervivència i en qualitat de vida del càncer majoritària en homes i dones, que és el de Cologne. I per últim, aquesta reivindicació d'aquesta tensió integral, que hi hagi més professionals que abordin aquesta mirada integral de les necessitats de les persones amb càncer i també de les seves famílies.
I pel que fa al suport territori i voluntariat, parlarem ara una mica de tot plegat perquè l'Associació contra el Càncer té una presència molt arrelada al territori, com per exemple la seu a Barcelona. Quin paper juguen aquests espais de proximitat? La veritat és que per nosaltres és molt important aquesta capilaritat.
territorial. A la província de Barcelona estem més de 80 municipis i tenim moltes persones voluntàries que s'impliquen, que formen part d'aquestes seus locals, que li diem que ens permeten tot això a part d'accions de captació de fons, d'esdeveniments solidaris, també fer campanyes de sensibilització i prevenció en el territori, des de la proximitat, visibilitzar els nostres programes i serveis. Tenim un telèfon, per exemple, 24 hores, tenim tots els programes i serveis gratuïts que
que tot i que som una entitat coneguda, encara hi ha gent que ens truca o que ens acosten alguns d'altres atencions i tant de vots hagués conegut abans, no? Doncs el que intentem amb aquesta força de la proximitat i la capilaritat territorial és arribar i que si qualsevol persona es necessita en algun moment, que no sigui perquè no ens conegui, no? Però que ens pugui trucar, que es pugui adreçar a nosaltres i que això, en el que puguem donar suport, per això estem com a associació.
I pel que fa al voluntariat és una peça clau de l'entitat, com ho són en moltes entitats d'aquest àmbit. Quina importància té i com també s'hi pot implicar la ciutadania que ens estigui escoltant?
Doncs, cap dalt, som una entitat que neix sent una entitat de voluntariat i que encara ho és, el que ens haguem professionalitzat, però és molt important. Tenim la sort d'anir més de 3.000 persones voluntaristes a la província de Barcelona i en diferents opcions de participar, amb unes accions més puntuals durant l'any, en col·laborar amb alguns dels esdeveniments que fem durant l'any, acompanyament de manera més continuada a l'àmbit hospitalari, a l'àmbit domiciliari, acompanyament a persones
que estan patint la malaltia de manera més individual o de manera més grupal, amb activitats de la socialització, i després amb un suport més o administratiu o suport divers que poden donar, per exemple, figures de les seus locals. Tu estàs al teu municipi i vols crear una petita seu de l'associació,
Doncs benvingut sigui perquè ens va molt bé, ens és molt útil i va molt bé també a les persones que en aquell municipi o en aquell barri hagin pogut patir la malaltia i permetre visibilitzar i conèixer els recursos de l'associació a la vegada que d'això, visibilitzar una malaltia que la primera causa de malaltia és un dels principals problemes sociosanitaris que tenim al país i que aquest teixit, aquest voluntariat, aquestes que són fent els veïns i veïnes, aquests ciutadans,
ens donen força i ens legitimen també per seguir fent la nostra feina com a associació i que ells també se la sentin seva i que s'impliquin per també formar part i construir aquesta entitat.
Doncs avui al programa estem parlant amb Pau Berbel, responsable de relacions institucionals i incidència política de l'Associació Contra el Càncer en el marc del Dia Mundial contra el Càncer que es va celebrar ahir dimecres i que al llarg d'aquesta setmana també hi ha diverses accions en tot el territori. Aquí al nostre magazín també hem dedicat diversos espais a parlar i a conscienciar sobre aquesta malaltia i mirant cap a futur quines línies de treball creus que seran prioritàries per avançar cap a una atenció més justa, humana i equitativa. Pau.
Mira, primer dir-te que estem lluitant des de fa ja un temps seguint una mica les recomanacions europees d'arribar al 70% de supervivència i per això necessitem més recerca i més prevenció, com deia abans, però amb aquesta tensió més humanitzada em sembla que hi ha com quatre pilars importants. Per una banda, que els pacients puguin tenir més autonomia i més capacitat de decisió i participació en els propis
en el propi sistema públic, en el propi sistema sanitari, que les persones que cuiden o que acompanyen aquestes persones siguin de manera professional, com de manera més informal, tinguin garantides unes condicions dignes de feina i cuidar aquest al·legades del gas hibernaut que existeix, que els espais hospitalaris, els espais d'atenció estiguin humanitzats, no?,
tant per les esperes com l'entorn propi de l'espai on et trobes i, com et deia, que hi hagi noves disciplines, noves professions que s'incorporin en aquesta atenció en la salut, que no només és mèdica i que és molt important, que augmentin les ràtios i que puguen tenir aquesta atenció més holística en què diferents àrees facin aquesta atenció interdisciplinar.
I per tancar, Pau, quin missatge final t'agradaria fer arribar a les persones que conviuen amb la malaltia o que tenen algú proper afectat? Mira, que tenim el telèfon al 900-1036, és un telèfon 24 hores, 365 dies a l'any, on hi ha professionals que us atendran, que us resoldran dubtes, que us podran també acompanyar emocionalment, amb els quals també amb aquesta trucada podeu sortir amb una visita ja programada, presencial en alguns dels llocs que tenim,
en tot el territori i que qualsevol cosa aquí estem, que no dubtin en trucar-nos, que en tot el que puguem fer acompanyant en aquest moment difícil de la vida de moltes persones ens puguin sentir a prop. Doncs Pau Verbel, gràcies per compartir amb nosaltres la vostra mirada i la feina que feu des de l'Associació Contra el Càncer. Perfecte, moltes gràcies per convidar-nos.
Gràcies, molt bona setmana i bé, doncs esperem que aviat puguem seguir parlant i també informant a la ciutadania i als oients. Perfecte, moltes gràcies, moltes gràcies. Gràcies, gràcies. Adéu. Fem una petita pausa musical amb l'espai del Parador Musical. Avui marxarem a descobrir un altre d'aquests grups, Insígnia, que han marcat generacions i després passarem a parlar de teatre amb la Maica Duanyes.
Doncs benvinguts i benvingudes un matí més al Parador Musical, l'espai on descobrim la història i les curiositats dels grans noms de la música mentre escoltem els seus temes més icònics.
Avui viatjarem pel món de Queen, un dels grups més llegendaris de tots els temps, amb himnes que encara fan vibrar estadis i sales d'espectacle arreu del món. Però prepareu-vos, perquè avui hi haurà molt de ritme, molt de talent i una mica de màgia roquera.
I comencem parlant dels inicis del grup, perquè Queen naixia a Londres l'any 1970. El grup original estava format per Freddie Mercury, vocalista i pianista, Brian May amb la guitarra i Roger Taylor a la bateria amb John Deacon al baix. Abans de ser Queen, el grup es deia Smile i va ser Freddie qui va proposar el nom de Queen, pensant en una paraula curta, potent i amb majestuositat.
Curiositat, doncs que el primer concert amb el nom de Queen va ser a London's Imperial College l'any 1970, on ja començaven amb l'ambició de ser un grup molt diferent.
Fins demà!
I aquesta primera cançó que escoltem, el Keep Yourself Alive, és una de les cançons del seu primer disc i encara avui mostra aquella energia i aquell virtuosisme del grup en els seus inicis. Marxem a parlar de l'èxit global i d'una cançó, Bohemian Rhapsody. L'any 1975 arribi a
Arriba Bohemian Rhapsody, també coneguda així amb aquest accent una mica més british que jo he intentat impostar, i és que una cançó que va trencar tots els esquemes, una cançó que va voler tocar molts pals musicals és aquesta...
Aquesta cançó, Bohemian Rhapsody, a més de 6 minuts de durada i estructurada com una mini-òpera, no va ser un èxit instantani, perquè de fet al principi era inclús complicada programar-la a les ràdios, ja que tenia una durada d'uns 6 minuts aproximadament, i clar, doncs això era massa, era massa llarga, i en aquest cas va caldre una mica de temps perquè acabés calant fort. Com ja sabeu, ara és una de les cançons més icòniques de la banda britànica,
I amb aquesta cançó Queen va revolucionar la manera de fer música. Is this the real life? Is this just fantasy? Caught in a landslide Though escaped from reality Open your eyes Look up to the skies and see
Just a blue boy. I need no sympathy. Because I'm easy come, easy go. Little high, little low. Anywhere the wind blows doesn't really matter.
I aquest que he sentit de fons, Freddie Mercury, el cantant principal d'aquesta banda britànica, no només cantava, sinó que també era un autèntic showman. De fet, si heu vist la pel·lícula Bohemian Rhapsody, ho heu vist ràpidament. Però si heu vist també directes, com per exemple el Live Aid, el mític Live Aid, aquell concert que va...
Fins demà!
que al final aquests premis el que acabaven dient era que era una pel·lícula que estava ben reproduïda i que era bastant fidedigna a la realitat, tot i que té alguns salts temporals d'algunes coses que estem explicant ara d'aquesta biografia, que potser no estan agafades al peu de la lletra, però sí que
ens mostren aquesta vitalitat de Freddie Mercury, que comentàvem, la seva presència escènica i la seva energia eren imitables. Després d'aquesta cançó que estem escoltant ara, Bohemian Rhapsody, Queen ja era un fenomen mundial. La combinació de ritmes de rock, harmonies corals i l'estil teatral de Freddie Mercury capturaven aquesta essència...
i també capturaven a tots els públics d'arreu del món. Marxem ara a parlar d'himnes i llegat, perquè si tenen himnes, aquesta gent, aquesta gent de Queens, si tenen himnes, mireu si tenen himnes, perquè aquest és un, però i aquest que us poso ara?
Fins demà!
Mireu, és que Queen no només va fer cançons per ser escoltades, les va crear perquè fossin himnes escoltats i ressonats en concerts i estadis. Aquesta cançó, We Will Rock You, és, podríem dir, un sinònim de festa i de victòria. També ho és la següent que escoltarem, We Are The Champions. I és que aquestes cançons van ser concebudes amb aquest objectiu, amb el de ser sinònim de festa i de victòria. Però aquesta concretament...
We Will Rock You va ser concebuda com una cançó de participació del públic. El que volien era fent-los, picar de mans i peus, marcar el ritme, que sentissin involucrats també en la cançó i en aquell moment, un moment màgic que compartien ells des de l'escenari i la gent que els veia des de les seves tribunes o també des de platea.
i és que en el cas del clàssic de l'esport, és el We Are The Champions i el We Will Rock You, són cançons que podríem assimilar bastant a competicions esportives, però a mi We Are The Champions em resona bastant, perquè l'hem escoltat en competicions esportives...
en campionats, etcètera, i també l'hem escoltat en entrega de premis, en finals, tornejos i molt més. En fi, un espectacle musical que us deixem també a tots vosaltres aquí, aquest We Are The Champions, que sona ara a Ràdio d'Esvern, aquí, a la Rambla, al parador musical. I've paid my dues Time after time
I've done my sentence But committed no crime And bad mistakes I've made a few I've had my show
I durant aquesta època el grup també destacava pels seus concerts multitudinaris. Com hem dit abans, el Live Aid del 1985 és considerada una de les millors actuacions en directe de la història del rock, on Freddie Mercury amb el seu carisma va captivar a més de 70.000 espectadors...
a Wembley. Marxem a parlar de curiositats i anècdotes, perquè tenim uns quants detalls que potser no sabíeu. La veu de Freddie Mercury, que estem escoltant ara mateix, amb aquest We Are The Champions, tenia un rang de gairebé quatre octaves. Déu-n'hi-do, eh? Brian May, el seu guitarrista, té un doctorat en astrofísica i va construir la seva pròpia guitarra, la famosa Red Special. I pel que fa a Queen, doncs, va escriure música de gèneres molt diferents. Pop...
rock, òpera, funk, disco i fins i tot música electrònica. El videoclip d'I Want to Break Free, que escoltarem a continuació, és un dels més icònics. De fet, va ser molt polèmic a la seva època, però ara tots i totes el recordem. I Want to Break Free, de Queen, a Ràdio d'Esvern. I Want to Break Free
Jo no sé a vosaltres, però per mi la primera presa de contacte amb aquest grup va ser aquesta cançó, la I Want To Break Free. Doncs un dia ens el vam posar a l'escola i a partir d'aquí vaig començar a conèixer aquest grup. No va ser fins a més gran, fins a adolescent, que vaig començar a indagar una mica més en les seves cançons, en la seva història i em va captivar. Doncs Queen és un grup que no només fa música, com dèiem, crea llegendes...
Des de Keep Yourself Alive fins al We Are The Champions, les seves cançons han resistit al pas del temps i la seva combinació de tècnica, carisma i valentia va marcar un abans i un després a la història del rock. Això ha estat avui el paradó musical, això és tot per avui, perquè...
Tornarem un altre dia a descobrir un altre artista, més cançons i cada vegada segur que ens farà vibrar i descobrirem històries fascinants. Però el d'avui ha estat un viatge memorable per el món del rock, que és meravellós. Aquest gènere que a molts ens agrada, a d'altres els costa una mica més, però sigui com sigui, la cançó amb la que ens acomiadem, la balla tothom. Doncs Tominau, aquí a Ràdio Desbem. Gràcies.
I'm going to have myself a real good time. I feel alive. And the world, I'm turning inside out. I'm floating around in ecstasy. Stop, stop.
Don't stop me. Cause I'm having a good time. Having a good time. I'm a shooting star leaping through the sky like a tiger defying the laws of gravity. I'm a racing car passing by like Lady Gadot.
Fins demà!
Don't stop me now! I'm having such a good time, I'm having a ball. Don't stop me now! If you wanna have a good time, just give me a call. Don't stop me now! Cause I'm having a good time. Don't stop me now! Yes, I'm having a good time, I don't wanna stop at all.
On my way to Mars on a collision course I am a satellite, I'm out of control I'm a six machine ready to reload Like an atom bomb, about to explode I'm burning through the sky 200 degrees, that's why they call me Mr. Fahrenheit I'm traveling at the speed of light I'm gonna make a supersonic woman of you
Fins demà!
That's why they call me Mr. Byron Pine Troublem at the speed of light I wanna make a supersonic man out of you Don't stop me now I'm having such a good time I'm having a ball Don't stop me now If you wanna have a good time Just give me a call Don't stop me now I'm having a good time Don't stop me now I'm having a good time I don't wanna stop at all
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Dueñas.
Maica Dueñas, molt bones, com estàs? Hola, bon dia. Benvingut al programa. M'estaria tot el dia escoltant la música d'aquesta obra de teatre, perquè la música és magnífica, la història és magnífica. Maricel. Sí, jo l'he vist unes quantes vegades, però tot i que la tornéssim a fer...
Tornaria a veure-la, perquè és fantàstica, la veritat. Bé, ara ha comprat els drets al Mago Pop. Vol fer l'obra, perquè, clar, com sabem, de goll de gom ha acabat els seus dies, ha acabat la seva trajectòria. Ja ho hem parlat una mica aquí, que jo vaig estar parlant amb ells, amb la Rosa, i no, no, no la vaig convèncer. Vas intentar-ho, eh, però no...
Ho vaig intentar, però no va resultar. Que no, que no, que ja està. I que no, que no, que no. Ai, que ens sona el mòbil. Doncs vinga, comencem amb la secció d'avui. Anem a destacar algunes de les obres de teatre que arriben a la nostra cartellera, que arriben als teatres de Barcelona. I en aquest cas tenim bastant de material. No sé si vols començar per alguna en concret. Tenim moltes coses, però mira, començarem al principi de tot perquè...
Quilòmetre zero, a casa? Sí, perquè estava previst fer les troianes de Gaza, aquest diumenge concretament, el dia 15, i al final no es farà. S'ha retressat fins al novembre, crec. Bé, per la propera temporada, diguem-ne. Perquè el director, el Roger Cònsul, estava molt liat i no es podia...
és una reposició, evidentment, l'Astroianals de Gaza ja s'ha fet. Però, clar, encara que sigui una reposició, s'ha d'assajar, i molt, sobretot si fa temps que no s'ha fet. I com que no podíem comptar amb el Roger Cónsul, que és el director de l'Astroianals, doncs ho hem deixat per una altra millor ocasió. O sigui, que ho sabeu, perquè està anunciada el dia 15...
Sí, i Matilda crec que també s'ha cancel·lat. No sé els motius, però... Els motius de Matilda no ho sé. Em va semblar llegir l'altre dia que s'havien cancel·lat les dues funcions de Matilda que estaven previstes per aquest cap de setmana, si no vaig errat. Per tant, bé, dues actualitzacions en el calendari de l'Ateneu de Sant Just. Sí, el que sí que es pot dir és que de moment no està cancel·lat perquè no té... Doncs les conferències, que hi ha dues conferències d'aquí a poc...
Una que és una tertúlia al febrer, el dia 19, i una altra que és un documental d'audiovisuals que ja saps que el Ateneu fan cada mes, dues vegades penso que ho fan al mes, documentals.
I això sí que de moment no està cancel·lat. El documental que es farà el dia 20 serà policia del diàleg. Però les troianes, que per això volia començar amb això, que està programada, doncs no es farà. Jo a les troianes treballo, faig un personatge magnífic i, bé, doncs que no pot ser.
I després també volia començar, perquè si no després m'oblido, parlant que seria bo que anéssiu a veure una cosa que està fent la Vilarrasau a la Villarroel. Jo vaig anar l'altre dia, em va agradar moltíssim. És recomanable de totes, totes. Primer perquè la Vilarrasau ja sabeu que és una meravellosa, meravellosa actriu.
Després perquè està dirigida per el David Selvas, bon amic meu i gran actor i gran director que ara es dedica pràcticament només a la direcció. I després perquè la trama...
és molt interessant perquè parla d'un tema que avui ens preocupa una mica
Que està a l'ordre del dia, vols dir? Sí, sí, perquè volem anar sempre més enllà tècnicament i més enllà de tot, no? I bé, i no és tan fàcil perquè al final acabarem espatllant aquest planeta, no? I llavors d'això parla l'obra.
Jo penso que és una obra molt, molt interessant. A més, ja dic, només que diguis que és la Vilarrasau, que és magnífica actriu, magnífica. Don de la saiga, que se dice. I el David Cervas, que és un gran actor i director, doncs jo penso que val la pena de no perdre-la. Estem parlant de l'obra Els fills, no? Sí, Els fills, a la Villarroel.
Molt bé, doncs l'obra als fills que ens fa aquesta pregunta. Quin món volem deixar a les generacions futures? Una inquieta en història sobre la nostra responsabilitat individual i col·lectiva, que moltes vegades això ho deixem de banda. Sí, per això dic que parla una mica que estem destrossant el món, no? I que per la gent que ve després de nosaltres, què es trobarà, no?, si continuem d'aquesta manera.
Jo crec que el tema és molt interessant. N'hi ha temes, diguem-ne, mundials, per dir-ho d'alguna manera, que són molt interessants, i aquest és un d'ells, no? Em sembla curiós, no?, el focus aquest, el posar, doncs, ênfasis al fet de la responsabilitat individual i col·lectiva, perquè a vegades pensem que les coses... No, bueno, jo tal... Però, clar, és més important, perquè si tu no tal, si l'altre no tal, si l'altre no tal, al final tot se'n va en orris, no? Perquè molta gent, a vegades, doncs,
no hi creuen segons quines coses o no surt perquè, ah, i ara perquè haig de sortir, per exemple, a reivindicar, manifestar-me, no val la pena. No val la pena, però és que si tu penses el mateix que tota la població, llavors sí que no s'hi pot fer res, però si ens mobilitzem, si d'alguna forma col·lectiva hi ha una acció que té un significat i que pot arribar a algun lloc, doncs potser es poden canviar les coses.
Bueno, penso que és molt optimista. No, no, no. El que estic posant és la reflexió que ens genera l'obra, no? Perquè al final el tema d'individual o col·lectiu és una mica això. L'ésser humà no aprèn mai, o sigui que sempre cau en la mateixa pedra, vull dir que... Però bueno, és un tema molt interessant i surts del teatre una mica pensant què passarà si seguim així.
I un altre tema també que està molt interessant és l'obra i no quedarà ninguno. També parla una mica d'això, no? És una altra versió, un altre tema, una altra manera d'expressar-ho, però és un sopar
I llavors, allà, doncs, entre totes les persones que estan al sopar, els convidats, doncs, bé, doncs comença... Passant coses. Passant coses i també és parlar una mica d'això, del futur que estem preparant per a aquest planeta, no? Jo crec que és bastant trist.
Però jo recomano a totes, totes aneu a veure la Vilarrasau perquè està fantàstica, de veritat i meravellosa. I després, si voleu passar-ho bé, també he anat al Teatre Borràs a veure Les Bàrbares i la veritat és que m'ho vaig passar molt bé. És una mica... La direcció és del David Selvas, que ja ho hem dit abans, és un gran director...
les actrius són totes dones la producció és de la Brutal que és la productora justament del David Selvas i doncs són unes quantes dones que són amigues des de l'escola des de l'escola o sigui que fa tota la vida que són amigues i decideixen anar de cap de setmana a un hotel llunyà
i passar-lo juntes. Fa relativament poc ha mort una de les amigues, que anaven sempre juntes, i a partir d'aquí comença l'obra i penso que també és una obra interessant de veure.
Ja dic, és la història d'una amistat, es diu Les Bàrbares, però és una amistat, i està protagonitzada per la Maria Pujalte, la Cristina Plazas i la Francesca Pinyon, que són tres magnífiques actrius,
que concretament feia molt de temps que no les veia al damunt d'un escenari. La Maria Pujalt és de Madrid, treballa més a Madrid que aquí, però, per exemple, la Francesca Pinyon, jo he treballat amb ella ja fa anys i teníem molta relació i la veritat és que fa molt de temps que no sabia res d'ella i val la pena de veure-la perquè ja dic, són tres magnífiques actrius i la història està molt bé.
I després també volia recomanar un monòleg, que es diu Una cançó llunyana. És un monòleg... Ai, aquest mòbil. No entenc per què. He baixat el so. Has vist que l'ha baixat el so? Sí, però hauríem d'evitar que passés això, però no passa res. Continuem amb la secció. És que no entenc per què sona, perquè l'he baixat el so, eh?
Molt bé, comentaves aquest monòleg. És un monòleg. La direcció i l'adaptació és del Daniel Anglès, que ja sabeu que és un magnífic actor i director, i en aquesta ocasió també ha fet l'adaptació de l'obra, perquè l'obra és de dos autors anglesos, del Simon Stephen i del Mick Sekel. I llavors és una...
Comença amb un... Ja dic que és un monòleg, eh? Comença que el protagonista està, doncs, un matí d'hivern a Nova York i...
Rep una trucada, una trucada inesperada. I llavors, després d'aquesta trucada, doncs ha de marxar ràpidament a Amsterdam. I marxa a Amsterdam, que és una ciutat que abans havia viscut allà...
Llavors, a través d'aquest viatge i d'aquesta decisió, passen moltes coses i moltes coses interessants. O sigui que val la pena. Estic donant una mica les idees perquè el públic que ens escolta sàpiga què va veure, però sense explicar-ho. L'estam fent a Dau al Sec, que és una sala...
que està en el poble sec i que la dirigeix una gran, gran actriu de teatre i que val la pena d'anar-hi a veure-la, una cançó llunyana. Després, evidentment, i ho repeteixo cada setmana, encara podeu veure l'amor venir en taxi...
que és una meravella, és un musical made in cubana, com si diguessin, que està fet a Barcelona amb gent d'aquí i que ho passareu molt, molt, molt i molt bé, la veritat. I després, un altre que és un clàssic, i amb això ja acabem, és que podeu veure Hamlet,
al Teatre Coliseum, però no veureu un Hamlet com és un Hamlet. Un Hamlet de forma habitual. Sí, perquè resulta que ho fan dos actors que tots dos són còmics. Llavors, imagina't el tema de Hamlet, no? Portat a la comèdia. Portat a la comèdia.
És molt interessant, tot i que jo quan el vaig veure vaig pensar, si no has vist el Hamlet i no coneixes el Hamlet original, no sé ben bé si li trobes l'essència d'aquesta comèdia que estan fent. No sé si l'ha trobat. Però bé, us deixo aquí perquè si us agrada Hamlet i us agrada les coses rares, aquesta és una cosa rara,
que val la pena de veure-la. I després també continuem el tantarantana, ja està, les mans brutes, també és molt bona, val la pena. Molt bé, doncs ens la notem també a un minut per la una del migdia. Nosaltres ens acomiadem d'aquest magazín. Gràcies, Maica, una abraçada molt gran, cuida't molt. Que tingueu un bon dia, encara que el temps no acompanya, però bueno. Exactament. Adéu. Adéu-siau. I fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dijous, 4 de febrer del... perdoneu, 5 de febrer del 2026. Avui hem parlat de les notícies de Sant Just, també hem fet un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales i hem parlat de les efemèrides, de la carta del dia amb la Palmira Badell i també del temps amb en Carles Rius.
El programa avui ha avançat amb l'entrevista del dia amb Isabel Darder, portaveu del Partit Socialista, i també hem parlat de xarxes socials amb la Venesa Montserrat. Hem tancat el programa amb l'entrevista amb Pau Verbel, hem parlat de l'Associació Contra el Càncer de Barcelona, i també hem parlat de teatre amb Maica Duanyes. Tornem demà, com sempre, de 10 a 1, aquí, a Ràdio Desbem, que sigueu molt feliços.
Fins demà!