This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Bon dia, estàs escoltant Ràdio d'Esvern, aquí i ara comença el resum de la Rambla.
Al llarg de les dues properes hores escoltaràs totes les entrevistes que hem fet al llarg d'aquesta setmana aquí a Ràdio d'Esvern, al 98.fm, a l'espai de la Rambla, el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez, conductor d'aquest magazín i és un plaer estar avui dissabte amb vosaltres aquí a les zones del 98.fm i també al www.radiodesvern.com. Recordar-vos que podeu recuperar totes aquestes entrevistes al nostre web
i també al nostre canal de YouTube. Comencem, com sempre, aquí amb ganes, amb il·lusió, compartint el cap de setmana amb vosaltres. Bon dia!
Avui a l'entrevista del dia parlem amb Ramon Figueroa, portaveu de Junts Sant Just, per analitzar alguns dels temes d'actualitat que afecten el municipi. Ho fem amb una setmana marcada per la detecció d'un cas de pesta porcina africana en un senglar Sant Just d'Esvern.
Una notícia que va sortir divendres passat, fet que ha obligat ampliar la zona del risc al Baix Llobregat i també aplicar restriccions d'accés al medi natural en diversos municipis. També aprofitarem aquesta conversa per parlar d'alguns dels principals temes polítics i municipals que han passat pel ple i que marquen l'actualitat del poble. Ramon, bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Bon dia, Dani, què tal? Hola a tothom.
Benvingut al programa, comencem amb aquest primer bloc que hem volgut tractar el tema de la pesta porcina abans d'entrar als acords del ple perquè la setmana passada es confirmava la detecció d'un senglar amb pesta porcina africana Sant Just, fet que obliga a ampliar la zona del risc. Tu ets el primer representant polític amb el qual podem parlar d'aquest tema, quina valoració esteu fent des de Junts i com creieu que el govern municipal està actuant
respecte aquesta notícia. Doncs bé, és una cosa que és preocupant, per contra també som conscients que acabaria passant. De fet, precisament en el ple anterior, ara farà 10 dies, es va fer una pregunta al respecte, perquè hem anat veient com vam començar amb aquesta segona onada.
Semblava que ja sabia com ha acabat, però aquesta segona onada que va començar pel Papiol, va passar Molins, va passar Sant Feliu, al final el parc de Collserola connecta amb tot i que el límit creués, doncs això no entén de límits, no? I per tant, geogràfics, per tant, doncs era evident que arribaria, semblava molt evident. I precisament en el ple, ara fa uns deu dies, doncs es va fer la pregunta i ens van ja confirmar que havien trobat...
un port senglar mort, aquí hi ha el terme municipal de Sant Jús i que estaven fent proves al respecte per veure si era per causa de la festa porcina o era una altra cosa. Per tant, ja estàvem en prealerta esperant els resultats i malauradament els resultats han donat positius i així ens ho vas confirmar com bé has dit ara dijous o divendres.
Ja es va confirmar que sí, que era un cas de pesta porcina. Per tant, l'Ajuntament i aquest govern han fet el que ens toca fer en aquests moments, que és, segons les directrius i el que ens ordenen des de dalt, des de munt, tallar l'accés a Collserola.
com a Junts també tota la ciutadania que respectem, aquí fiquen valor els agents de protecció civil que tenim, que estan fent una gran tasca informant a la gent, sisplau, que no s'accedeix a Collserola, així que ens sumem a aquesta petició i que només allà on ens deixen, que és per fer aquelles activitats en llocs tancats com el tenis i la hípica o llocs que concretament que ja és una zona habilitada tancada,
que és on es pot anar a fer aquella activitat concreta allà dintre i per l'única opció per les quals hem d'entrar a Collserola. Ens estimem tots molt a Collserola, és el nostre parc i per tant ara s'ha de ser respectuós i sobretot fer cas a les autoritats en aquest cas i respectar aquest cordó i no accedir durant un temps fins que segur en breu es podrà tornar a fer ús del nostre parc.
Com deia el portaveu de Junts Sant Just, aquesta situació ha comportat restriccions d'accés al medi natural en diversos municipis, inclòs en aquest cas Sant Just, i en aquest cas la ciutadania també està al corrent gràcies a la feina que està fent Protecció Civil a Sant Just i també de tots els comunicats que s'han enviat, que s'han difós.
per part de l'Ajuntament. Marxem a parlar dels acords del ple. El ple va aprovar l'adhesió de Sant Josep a taula de sense llarisme del Baix Llobregat. Com valora junts aquesta adhesió i quin impacte pot tenir en el municipi? Bé, nosaltres evidentment hi vam votar a favor. Això va de fer, a veure, el sense llarisme al final inclou situacions sense sostre, habitatge insegur...
Inadequat i grans dificultats d'accés a allotjaments estables. Des del Consell Comarcal concretament es demana actuar sobre un problema que tenim actualment ja no només a Sant Just sinó a tota Catalunya i al final el Consell Comarcal de vegades també serveix...
per poder tenir aquesta visió supramunicipal, que es poden fer accions que poden ser més contundents. I llavors la coordinació supramunicipal en aquest cas és important. Nosaltres, com a dades, sí que és veritat que a Sant Just hi consten 24 persones en situació de sensellerisme,
i una dormint al carrer, la resta en altres situacions com llar ocupades i tal, més o menys representa un 0,15 o un 0,12%, una cosa així, que ja estem en el mateix camp Catalunya en general, o sigui, tenim un percentatge molt similar, per tant, des de les entitats, des de la cosa pública el que podem fer és intentar ajudar aquesta gent i sobretot, doncs,
que, bueno, posar-li solució i, per tant, sumar-nos a taules que puguin treballar perquè això ho puguem erradicar, realment no tinguem gent dormint al carrer, doncs és important, interessant, nosaltres hi vam votar a favor, evidentment, igual que farem en el Consell Comarcal.
El programa tindrem dimecres a última hora José Antonio Monteagudo, que en aquest cas és el representant, és la persona de referència, el conseller d'Acció Social, i parlem amb ell sobre aquest tema. I bé, doncs podrem ampliar una mica també d'informació als nostres oients sobre aquesta taula del sense llarisme.
Marxem a parlar també ara de l'aprovació inicial, en aquest cas, de la modificació del Pla General Metropolità. Ens ho explicava també la portaveu del PSC, Isabel Darder, fa una setmana. Aquesta aprovació inicial, el que vol és regular usos i densitat a les plantes baixes, especialment al nucli antic.
i ens agradaria saber quina és la vostra posició sobre aquesta modificació, tenint en compte que justificava una mica el Partit Socialista a l'hora d'alguna manera tenir més espais, més recursos perquè els joves es puguin emancipar o aquelles persones que puguin i vulguin fer-ho a Sant Just puguin fer-ho i alguns d'aquests recursos també passaven per aquest pla general metropolità.
Bé, nosaltres tenim molt clar, i crec que a tothom, ningú se li escapa l'habitatge segurament, si no és el tema més important, és un dels temes més importants i que més preocupa a la ciutadania. I, evidentment, totes aquelles propostes que puguin anar, no solucionaran el problema d'habitatge a Sant Just ni a Catalunya, però tot que pugui anar a ampliar l'habitatge públic, el parc d'habitatge públic, i en poder donar més solucions i alternatives a que la gent tingui un accés
més digna o a l'habitatge creant més espais per poder viure-hi, doncs nosaltres ens hi trobaran i ens hi trobaran a favor. La veritat és que és bastant complexa aquesta aprovació inicial. Nosaltres la vam estar treballant, vam estar parlant amb els ràpids, amb els experts, valorant a veure quin efecte podria tenir...
Sí que en el ple alguns altres grups municipals voler ser, crec que massa alarmistes, en quant a que això pot incrementar moltíssim la densitat. Nosaltres, i amb els experts ho comentàvem, no és veritat, creiem que sí, que podríem arribar, potser amb sort, doncs no sé, un centenar més d'habitatges, dels quals un percentatge d'aquest centenar pot ser habitatge públic. Doncs benvingut serà tot el que sigui incrementar l'habitatge públic.
Jo així com per explicar una mica perquè la gent ho entengui, que ja sé que més o menys es va fer, en aquesta primera aprovació inicial nosaltres sí que hi fericarem al·legacions per intentar millorar com fem sempre. Després potser ens les tumben perquè això a vegades passa, però intentem sempre millorar el text perquè tinguem un pla o en aquest cas una modificació millor que la que tenim actual.
Però penja en tres potes d'aquest pla i al final és, per una banda, com bé has comentat, sobretot a la part de centre i sobretot en els eixos comercials, és regular els locals comercials. Els locals comercials ens trobem que a dia d'avui, si tens la ventilació correcta, obert davant, darrere, els mínim 35 metres quadrats, si no m'equivoco, pots demanar un canvi d'usos i passar de comercial a...
Habitatge, això ho pots fer ara sense cap tipus de problema, sempre i quan compleixi el local tots els requisits. Què ens passava? Ens passaven dues coses. Una, que sí que és veritat que aquells locals que canviaven, sí, hi havia una densitat, que és que és un bloc, ens imaginem un bloc per fer-ho fàcil, de 10 habitatges.
de 1.000 metres quadrats, nosaltres a Sant Just tenim la proporció de 100, de 1.100. Llavors això vol dir que 1.000 entre 100 surten 10, són 10 habitatges. Per tant, si tenim dos locals a baix, no podem fer un 11 habitatge o un 12 habitatge perquè en aquell espai ja estan ocupant 10 habitatges. Llavors el que fem per una banda és baixar a 80, de tal manera que en aquest cas, si és un bloc de 10...
No hi ha, és un exemple fàcil per números, però si tenim 10 pisos en un espai de 1.000 metres quadrats i tenim dos locals, ara passant a 80 podrem fer dos més i podrem fer dos habitatges més. Aquests habitatges sempre i quan amb les dimensions correctes. Però aquí, clar, per no perdre la part comercial, que al final això a nosaltres ens preocupa molt,
doncs el que hem dibuixat són els eixos comercials, dir, escolteu, i això ara no està, per tant aquí li fiquem una regulació més que creiem que és important, que és allà on hi hagi un local en una zona d'eix comercial, que ells delimiten Bona Vista, Creu, Raval, zona de Salvador Espriu, carretera, alguns punts que ells consideren d'eixos comercials,
doncs allà s'ha de mantenir un percentatge, crec que és un 30% del local que el que dona al carrer ha de seguir sent local comercial, no pot passar a vivenda. I allà on passa això, si la resta de local que s'obre dona més de 35 metres quadrats ja es pot passar a vivenda, doncs aquell local sí, passarà a ser a vivenda, però serà d'HPO.
d'HPO que el propietari en podrà fer ús propi, sempre i quan, o bé, si el vol per arrendar, l'haurà de arrendar en HPO, o si el vol vendre, el vol traspassar, l'haurà de traspassar amb un preu d'HPO. O si se'l vol quedar per a l'ús propi, com passa, perquè coneixem de casos que passen, doncs mira, fantàstic, si mai alguna hora l'ha de arrendar o l'ha de vendre, serà en HPO. Per tant,
Si això passa, estem regulant la pèrdua de comerços d'alguna manera, sobretot protegint la part dels eixos comercials, això ho trobem molt interessant, però a més a més donem pas a que la part d'aquest habitatge incrementi, encara que sigui poc, però incrementi d'alguna manera el part d'habitatge públic. Per tant, aquesta pota és interessant, necessari això de baixar a 80 perquè això ho puguin realitzar,
Nosaltres tirarem al·legacions respecte a poder ampliar una mica aquesta zona d'eix comercial, creiem que es queda una mica curta les limitacions, perquè els llocs on no passa no estan obligats a mantenir el local comercial. Llavors hem de tenir, assegurar molt clar quines zones volem. I hi ha una tercera pota, i amb això acabo, que és sobre les zones de vivendes d'urbanitzacions, com pot ser la plana Bellsolets, la Miranda, que aquí el que em permeten és les cases unifamiliars poder-les dividir
amb dos o fins i tot amb tres i això també és interessant i crec que està bé perquè ja ens donen casos de famílies que per exemple han arribat al pis, els pares ja no hi són i tenen una casa de 500 metres quadrats que és molt gran, doncs ostres, ara estan vivint els dos germans que són dues famílies independents, això no està regulat i així ho podem regular, es pot dividir si per tant tenen dos punts de suministre de llum dos punts de suministre d'aigua tindran dos ibis independents i podran diguéssim empadronar-se amb dues vivendes diferents
I en el cas que es volgués fer una tercera, aquesta tercera serà d'HPO. Que aquí és una mica perquè no obligués a fer especulació. I sempre mantindran la categoria de vivenda unifamiliar. Són tres potes, és una mica dens, però crec que és important explicar-ho perquè no facin demagògia.
que no és el meu paper, que jo no estic al govern, però crec que al final és interessant, i si es fan coses interessants, doncs se'ls ha d'explicar a la ciutadania, se'ls ha de dir, escolta, el que volem és incrementar l'habitatge públic d'una forma controlada, a l'habitatge públic ens interessa, i al final són eines per regular i no perdre el comerç, que és una cosa que nosaltres mirarem molt amb l'UPA, ja ho estem mirant, i farem alegacions al respecte per poder ampliar aquesta part de zona comercial.
Ramon Figuerole, portaveu de Junts en Just, ens ho explica, ens ho ha explicat de forma detallada i molt ben explicat, també ens ho feia Isabel Dardé la setmana passada, teniu les dues versions que realment són francament similars perquè realment parteixen d'aquesta base i parteixen
d'aquest acord que s'està treballant, aquesta aprovació inicial de la modificació del Pla General Metropolità i passem a que el ple també va aprovar les bases de subvencions per a esportistes i escoles de dansa i ens agradaria saber si creieu que aquest suport és suficient per reforçar el teixit esportiu i cultural del nostre poble, en aquest cas recordem
que les escoles de dansa tenen bastant de pes al nostre municipi, però els esportistes podríem dir que gairebé més, perquè tenim molts esportistes d'elit o esportistes professionals que també treballen i que aquestes ajudes els serveixen per llaurar aquestes carreres que esperem que siguin prolífiques.
Sempre, des de Junts hem defensat l'esport, la dansa, l'activitat física, no només parlem d'esport, la gent ja ho té bastant interioritzat i jo crec que les entitats de Sant Just que s'hi dediquen ho fan així, també eduquen, també formen part del teixit del poble i creiem que és molt important.
En aquest cas és una cosa bastant tècnic també, i al final és alleujar i fer més fàcil aquestes ajudes. Això es va aprovar en un ple anterior, el que passa és que per demanar aquestes beques, diguéssim, per demanar això, els centres de dansa ho havien fet via l'aplicatiu, cosa que complicava bastant i ho acabaven fent per instància. Realment en aquest punt el que fem és modificar...
això i passar d'aquesta part de l'aplicatiu que complicàvem poder demanar-ho via instància genèrica que els facilita. Per tant, tot el que sigui facilitar la feina per poder alleugerir aquest problema que tenim dintre de la part pública, que sembla que haguem de fer papers i papers i papers i cada cop es complica més. Per tant, alleugerar
a lleugerir en aquest cas, sobretot a les escoles de dansa, aquest procés per poder accedir a aquestes subvencions, a aquestes ajudes, doncs mira, benvinguts, benvinguts serà. Un parell de qüestions més relacionades amb el ple i ja passem a una qüestió d'actualitat municipal. Per una banda, les mocions, el ple també va aprovar la moció de suport...
el nou model de finançament autonòmic, i es va aprovar la moció que planteja incorporar criteris lingüístics en la contractació pública. No sé si vol fer-nos cinc cèntims d'aquestes aprovacions i com s'ha posicionat el seu partit. A veure, aquesta moció, en aquest cas, jo entenc que el PSC, el Partit Socialista, governa aquí a Sant Just, però també a la Generalitat i també a Espanya.
Llavors s'ha aprovat aquest finançament, nosaltres hi vam votar en contra perquè és molt insuficient, parlem d'aquests 4.000 milions suposadament extres, el que passa és que quan fem el problema que tenim a Catalunya, així ho vam explicar, ara no m'extendré, però ja ho vam explicar en el ple,
és aquest dèficit fiscal que tenim, que evidentment amb 4.000 milions menys no es soluciona, perquè si fem i analitzem les dades de fa 10 anys enrere, veiem el dèficit fiscal en el qual segueix igual o inclús més, però amb aquests 4.000 milions que ens posen de més, si ens comparem amb fa 10 anys amb el cost de la vida que teníem en aquell moment, ja hem estat parlant d'habitatge, però podem parlar de la...
de la cestella de la compra, o podem parlar dels suministres, o podem parlar de tot el que hem ha pujat, doncs estem parlant que en 10 anys hem pujat més el cost de la vida, més d'un 30%. Per tant, augmentar aquests 4.000 milions d'euros ens quedem molt més curts. L'anàlisi ràpid que podem fer és que estem amb aquests diners vivint molt pitjor
que la qualitat de vida que teníem fa 10 anys enrere. Que evidentment ells volen treure en pit perquè han aconseguit aquests 4.000 B. Aquí no crec que la gràcia al final és un debat estructural de país i si tampoc coneixem, i això és el que ho refèiem, no coneixem les balances fiscals actualitzades. Per tant, estem parlant d'uns números...
que no han publicat, no sabem exactament què hi ha, per tant, és molt difícil poder-ho valorar. Nosaltres, en qualsevol cas, ja vam fer un argumentari bastant extens, i no en vull extendre més, però, bueno, hi vam votar en contra perquè és insuficient, ja, evidentment, i si ens centrem en Junts per Catalunya com a tal, doncs és evident que nosaltres defensem la sobirania fiscal igual que defensem la independència del nostre país.
Molt bé, doncs tanquem l'altra moció que comentàvem, que era el de criteris lingüístics en contractació pública i en subvencions municipals. Com valora el vostre grup aquesta proposta? Aquesta proposta va sorgir primer de la CUP, ens va comentar i ens hi vam posar a treballar juntament amb Esquerra i de fet és una moció que vam presentar conjuntament amb Esquerra Republicana, la CUP Sant Just i nosaltres junts, evidentment perquè molt a favor perquè sortís i es va intentar treballar, vam estar fent transaccions perquè al final el que volíem és que s'acordés
Nosaltres des de Junts ho hem demostrat des del primer dia que el català és una obsessió per nosaltres i la llengua l'hem de protegir i qui millor que protegir-la que nosaltres perquè no ens vindran de fora a protegir-la. Per tant, totes aquelles accions que impliqui protegir la llengua, doncs ens hi sumarem. I així ho vam fer. De fet, en els primers pressupostos 2023...
Nosaltres ens vam abstenir en aquells pressupostos amb un dels punts molt clar era sobre accions sobre el català, en el qual contemplava ja una part d'aquestes accions. A més a més, després del 2024 vam presentar també una moció sobre el reglament de l'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament, que va una mica amb aquesta línia.
però aquí la CUP amplia una mica més enllà i se'n va atacar, diguéssim, a anar sobre les contractacions públiques, exigir el català en aquestes contractacions. Aquí van haver-hi unes quantes transaccions amb el Partit Socialista, que era una mica més sí però no, però vam trobar un acord que al final és això, exigir allà el català allà on puguem. Per tant, evidentment, a favor vam votar, la vam presentar nosaltres també, i tot el que sigui protegir el català, evidentment ens hi trobaran sempre.
Doncs tanquem aquest espai d'entrevista amb l'actualitat municipal amb una notícia que surt del ple però que ens interessava també poder parlar aquí al programa. S'anuncia l'ampliació del recorregut bus nit N12 fins al barri de Maslluí.
una reivindicació històrica pels components d'aquest barri de Sant Just, perquè sabem que a la nit es feia feixuc el fet de tornar a casa si venies de Barcelona en transport públic, i en aquest cas sembla ser que en uns dies serà vigent aquesta actualització, que per tant el bus nit l'ENA12 arribarà al barri de Maslluí. Vosaltres també vau fer un vídeo explicant
a les xarxes socials, als sanjustencs i sanjustenques, què vol dir aquesta ampliació, què vol dir aquesta modificació, i per tant, ens agradaria que ens expliquessin una mica la vostra postura. Bé, doncs, contents, contents perquè, igual que altres, però nosaltres, doncs, em portem molt de temps reivindicant que el nitbus arribés a Mas Lluís, ens dona la percepció i tenim la sensació que a vegades hi ha barris de... no vull dir de primera i de segona, però barris que tenen
A Sant Just, doncs, molts més beneficis que altres barris no en tenen, no? I el que era evident és que Maslluir, i puc dir-ho com a veí, ara ja no, però he estat cinc anys vivint a Maslluir, doncs, evidentment, no podia ser que no tinguéssim, que el nit bus no arribés. Nosaltres, en el vídeo, expliquem una mica aquesta pressió, aquest des del primer moment en campanya electoral, ja el 2023, doncs, recordo...
en campanya repartint fulletons a la parada del bus dient ell quan entrem a l'Ajuntament exagerem que el nit bus arribi a Sant Jús. Així ho vam fer, ho vam explicar en vídeos. Després a l'any següent vam poder muntar, jo crec que l'any 2024, que va ser un èxit, una taula de diàleg respecte a una taula de mobilitat que li vam dir, que la vam estar explicant aquí a la ràdio,
amb tots els partits i un dels punts que nosaltres vam ficar sobre la taula, aquells 13 punts, era el nit bus a Maslluí. I de la forma que sigui, però havia d'arribar el nit bus. Segurament encara ens falta una mica més, però havia d'arribar d'alguna manera. Evidentment, el govern també haurà fet la seva feina, complint...
amb l'aprovació de la moció, perquè és una moció que vam aprovar per unanimitat per tot el consistori, amb un dels punts que era, hi havia més, amb l'X30 també s'està treballant, encara hi ha coses a fer, però en quant al nit bus, doncs mira, això s'ha pogut tirar endavant, ho hem fet ampliant per la part de Sant Feliu, ens pujarà per el parc, just quan arriba, just abans de Sant Jús, girarà per anar a buscar fins a compte a Vilardaga, llavors allà pujarà.
guanyem aquesta part perquè els veïns del barri tinguin accés i puguin anar a Barcelona d'una forma directa a les nits, perquè al final és un barri també amb molta gent jove, que ens deia ús, nosaltres ho reclamàvem, hem fet la pressió que havíem de fer, vam presentar les mocions, es van aprovar, les mocions, quan s'aproven, són per complir-les, i per tant, que hagin complert amb això, contents i agraïts que ara puguem tenir, si més no, aquest servei, segurament no és suficient, però és una miqueta més, per tant, contents en aquest aspecte.
Perfecte, doncs amb aquesta ampliació del bus nit, tancaríem el nostre bloc de preguntes, ens consta que vols afegir una cosa més Ramon, i amb això ja tancaríem dos minutets. Ràpid, senzillament aprofitar l'espai que tinc aquí, ja ho hem fet al bolletí, de fet l'article al bolletí ja parlem,
Gràcies.
No vull dir el convidat, però és una persona rellevant, d'igualada, puc avançar, més de 350.000 seguidors, vull dir que una persona potent que ens obrirà una mica la llum i ens explicarà també una miqueta la raó d'aquest podcast. Per tant, convidem aquests podcasts que li direm Converses 2731. Doncs ja ens explicaré en un proper cas, perquè ja haureu escoltat el primer capítol i esperem també que el segon el pròxim cop que vingui, però animar la gent que pugui escoltar, que ens està quedant molt xul i crec que som molt interessants.
Ramon Figueroa, la portaveu de Junts Sant Just. Gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. Bona setmana. A vosaltres igualment. Gràcies.
Fins demà!
Bona nit!
What you call me? You are ridiculous. What? Well, why don't you just pack your little suitcases and go on back to Bogalusa? Yeah! Well, I just may do that, baby. I just may go hit the road and try to find myself. Find yourself? Well, if you do, and when you do... Get lost! Who, me? That's right, hit the road, Jack. And don't you come back no more, no more, no more, no more. Hit the road, Jack.
No more, no more, no more in the road, Jack. And don't you come back no more. Don't you come back no more. Don't you come back no more. Don't you come back no more.
Fins demà!
Doncs encetem l'espai de l'entrevista del dia. Avui al programa parlem d'un projecte que segurament molts infants ja coneixen de l'escola, però que ara fa un pas més enllà, la CLICA, el projecte educatiu musical impulsat per cases de música, fa el salt a la pantalla amb una nova sèrie de dibuixos animats pensada per infants i escoles. I per poder parlar de tot això, de tot aquest tema, avui hem convidat al programa Mariona Aguinaliu, que és il·lustradora i animadora de la CLICA i que la tenim ja aquí als estudis de Ràdio d'Esvern. Mariona, bon dia.
Hola, bon dia. Benvinguda al programa. Gràcies. Ens agradaria que ens expliquessis una mica, per a qui no conegui encara la clica, què és exactament aquest projecte i com va néixer.
Doncs va néixer el 2018 i al final és un projecte que el que pretén és apropar la música i la cultura a les escoles de diferents maneres, amb diferents recursos pedagògics. El més famós és la cantata que fan a final de curs on els nens assagen unes cançons per tocar-les després amb músics en directe i tenir aquesta experiència. I com ha evolucionat el projecte fins al dia d'avui?
Doncs, de mica en mica s'han anat creant altres recursos, ara hi ha també el toca-toca, que és percussió corporal, ucosònics per aprendre a tocar l'ukelele, donem la llauna, que és a partir de materials reciclats també fer música i això, i ara també hem creat aquesta sèrie d'animació, que els personatges hi existien perquè...
Al final, cada cançó està associada a un personatge d'aquest univers creatiu que hi ha darrere. Ara feu el salt, diguéssim, a la pantalla amb una sèrie de dibuixos animats que es podrà veure per YouTube, que després comentarem amb una mica més de profunditat. Però com va néixer aquesta idea?
Doncs al final és aquestes ganes d'apropar l'univers narratiu a les escoles, als nens, perquè els gerarà molt aquests personatges i ja tenim alguns còmics, tenim algunes historietes al voltant de cada personatge i al final és voler que els nens tinguin aquest univers una miqueta més a prop, com si els coneguessin una mica de veritat. Sí, sí.
I què diries que aporta l'animació a aquest projecte, que no aporten potser altres formats?
Doncs jo crec que els agrada molt, que són animacions també molt senzilles, molt cortetes, que es centren molt en la història, no tant en l'animació en si, sinó això. I al final és que volem transmetre aquests valors d'amistat, d'empatia, de col·laboració, resolució de conflictes a través d'aquestes historietes que van molt lligades als personatges de...
i els valors que ja tenen les cançons de la clica. Clar, perquè els personatges de la clica ja existien dins del projecte i ens agradaria saber com s'ha treballat aquesta adaptació i també com són aquests episodis o com són aquestes històries que hi trobem.
Doncs això, són cortetes, són senzilles, són parts quotidianes dels personatges que treballen aquesta resolució de conflictes o problemes quotidians que poden tenir i com es solucionen. Quin dels personatges creieu que connecta una mica més amb els infants?
El personatge preferit és la neu, que és la gossa del rock. Però agrada molt la Lola, que és creativa, molt somiadora, és de les preferides. L'Aran, perquè també li agrada molt pintar, per exemple. El Massín, perquè és el que té una cançó que és Jo vull jugar i al final és el que més els agrada als nens i crec que és la que agrada més en general, la cançó aquesta.
però jo crec que tots, cada un sempre a mi m'agrada molt veure les cantates a final de curs perquè veus com cada un cada nen té un personatge preferit i els agrada molt i és maco veure això
Avui estem parlant amb la Mariona Aguilariu, estem parlant d'aquest projecte de la CLICA, que és un projecte pedagògic que va néixer l'any 2018, com bé ens ha explicat ella, com a cantata per treballar la música en català a l'aula. Des de llavors han anat creixent afegint altres recursos pedagògics i aquests recursos tenen la peculiaritat que han fet que el projecte s'hagi guanyat l'alumnat des del primer moment.
Personatges que fins ara apareixien aquests recursos pedagògics, ara salten a la gran pantalla amb aquest projecte ambiciós, amb aquesta sèrie. I bé, doncs ens agradaria també saber com aquesta sèrie, com aquests capítols, poden utilitzar-los les famílies, les escoles, d'alguna manera que l'alumnat segueixi una mica aquesta línia educativa.
Doncs sí, al final els pengem a YouTube, estaran al nostre canal de YouTube, la Clica.cat, crec que és també, o la Clica.cat, no me'n recordo. Però sí, al final ens interessa molt també que les famílies també vegin això, perquè els nens a l'aula s'ho passen molt bé, aprenen moltíssimes coses relacionades amb la música, sobretot, i a vegades els pares, doncs,
no ho veuen tant i quan ho veuen després els interessa molt i també és una manera de no només viure-ho a l'aula sinó que viure-ho a casa d'una manera maca. I com ha estat el procés de creació? Com ha estat el procés, diguéssim, de guió, de treballar totes les animacions a partir del guió? Vull dir, perquè al final també veníeu d'un projecte molt clar, molt educatiu, molt pedagògic, ara
El saltar l'audiovisual m'imagino que també heu tingut una feina al darrere important per adaptar també aquestes trames i aquests personatges a la petita pantalla. Doncs sí, la veritat, portem un any, una mica més d'un any treballant en el projecte de les animacions. Llavors es va contactar amb l'Anna Espinach, que és la guionista de tots els episodis, que són molt divertits.
I al final som un equip de dues persones. Estic jo, que sóc la il·lustradora i animadora, i està l'Elia Mantec, que és qui fa la postproducció i també una mica part d'animació. I com que el que ens hem centrat sobretot és a fer una animació senzilla centrada en aquestes històries d'aquest guió de l'Anna,
han pogut tirar endavant aquests episodis però ha sigut un aprenentatge la veritat jo personalment m'ho he passat molt bé aprenent a fer aquestes animacions i no sé
Aquests episodis es publicaran de forma setmanal al canal de YouTube de la Clica i aniran acompanyats també de materials complementaris. Recordem que aquest calendari de publicació s'inicia el 13 de març, aquesta mateixa setmana. Després també els darrers quatre capítols.
es publicaran el 20 de març, el 27, el 3 d'abril i el 10 d'abril. Per tant, cinc capítols, hi ha opció que en feu algun més o ja per temporades vinents o com està una mica el tema en aquest cas? Nosaltres continuem molt il·lusionades, òbviament, i continuem treballant en el projecte, o sigui que esperem que sí, que es puguin anar publicant més episodis al futur.
Però de moment hem decidit treure aquests cinc primers capítols i aviam com evoluciona. I us agradaria que el projecte arribés una mica més lluny, és a dir, a més territoris, a més idiomes... Quin és el somni de futur de la clica? Sí, a nosaltres és un dels temes que més ens interessa, sobretot les llengües minoritàries. Ens agrada molt que, per exemple, les cançons de...
de la clica on es canten també en aranès i ens interessaria molt que es cantessin amb altres llengües minoritàries i per tant, de fet, les animacions també ens agradaria poder doblar els episodis en altres llengües, per exemple, o això, i llavors traspassar fronteres de Catalunya, bé, ja estem a Catalunya Nord, estem a les Illes, però sí que ens agradaria que el projecte arribés a molta més gent.
Doncs, com dèiem, podeu veure aquests episodis al YouTube, però si alguna escola o família encara no coneix la clica, doncs, d'alguna manera, com podria fer per descobrir-vos i per què creieu que val la pena també descobrir aquesta història i aquests personatges?
La manera més senzilla és buscar, ens poden seguir a Instagram, laclica.cat, o a la web, mirar quins projectes tenim. També hi ha els concerts que fan com un grup musical que també canta les cançons de la clica arreu de Catalunya i podem mirar si potser hi ha algun concert a prop que facin a la ciutat on viuen.
I llavors el nostre canal de YouTube, que és on sortiran aquests episodis i on també hi ha totes les cançons, tot l'imaginari de la clica i la informació està allà també. Avui al programa hem parlat de la clica, d'aquest projecte educatiu musical impulsat per cases de música, que fa el salt a la pantalla amb aquesta nova sèrie. El projecte que neixia l'any 2018 com una cantata educativa, doncs ara també...
Té unes xifres extraordinàries, més de 900 escoles de Catalunya, Andorra, Balears, Catalunya Nord, amb més de 26.000 infants participants cada any i que en aquest cas, doncs, amb aquests personatges que ara arribaran en format animació amb històries quotidianes sobre l'amistat, l'empatia i la convivència. Recordem la primera temporada que tindrà aquests 5 episodis curts, com bé ens ha comentat la Mariona, que s'estrena setmanalment a partir del 13 de març al canal de YouTube del projecte.
Doncs, Mariona, un plaer tenir-te aquí al programa. Avui a Ràdio d'Esvern, com dèiem, Mariona Guinaliu, il·lustradora i animadora de La Clica. Una abraçada i gràcies. Moltes gràcies. Que vagi bé.
Grà i un tas fè.
Arrenquem la nostra segona hora d'aquest magazín amb l'entrevista del dia. Avui parlem del cicle de música clàssica de petit format Estones de Clàssica. Ho farem, de fet, amb Isabel Souto i Mar Vizoso perquè aquest diumenge tenim una cita a l'Ateneu de Sant Just i volem ampliar també informació sobre aquests concerts de petit format i empreses populars que se libren a l'Ateneu de Sant Just. Mar, Isabel, bon dia. Com esteu? Bon dia. Benvingudes al programa. Gràcies.
Expliqueu-nos una mica, mare, explica'ns una mica. Posem context a aquest Estones de Clàssica de Diumenge amb el trio Galea.
Sí. Bé, molts oients ja han sentit parlar segur d'Estones de Clàssica, que és un cicle de concerts que porta uns anys en marxa, l'Ateneu de Sant Just, i és un cicle pensat, no em cansaré de repetir-ho, per apropar la música clàssica a tothom. A tothom vol dir a totes aquelles persones que els encanti la música clàssica i a aquelles persones que desconeguin la música clàssica. Llavors,
Els concerts estan molt destinats a que la gent que vingui, gaudeixi, passi una bona estona ben bé com si estiguessin a casa seva, doncs escoltant música, escoltant un CD, doncs en lloc d'estar a casa venen a escoltar a la Isabel, a la Taneu.
I és per aquest motiu que no tenim programa demà, perquè els músics expliquen les obres que van tocant, al final del concert es fa un petit col·loqui, i un dels concerts del cicle està destinat sempre a adolescents, que és el Tint Clàssic, que el tenim al mes d'abril. I jo ho explicaré una miqueta més endavant a l'entrevista, però han passat coses molt, molt xules. Així que...
Que bé, que bé. Doncs una mica això, incentivar tothom a que escolti música clàssica, però en aquest cas també els joves, que no només l'escoltin, sinó que també la facin, que això també és maco. En parlarem, com dèiem, ja de cara a l'abril, però avui ens centrem en el trio Galea. Isabel, si l'haguessis de definir, com el definiries, el trio Galea?
És un trio d'amics que estan tocant junts. De fet, el Cristian és el meu marit, i la Maria i jo som amigues, vam anar ja juntes a l'escola primària. Som de Bilbao, hem crescut a Bilbao, jo no vaig néixer allà, i anàvem juntes a l'escola i des de ben petites estudiavem música a les dues i vam tocar juntes i després ha afegit el Cristian. I que ens hi podem trobar en el concert de diumenge, sense fer massa espòiler?
A veure, la formació de dues flautes i piano és una formació que va néixer així en el context de la música de Saló del segle XIX, on la gent els reunia a les cases de la Borgesia per gaudir de la música, es feien arranjaments dels grans hits de l'època, de les òperes... Clar, no hi havia pares de música per escoltar i llavors els...
els músics tocaven els hits i així va néixer aquesta formació i és una mica el fil conductor de tot el programa tocarem peces d'aquella època de la música de Saló també altres transcripcions de Bach, de Mozart per aquesta formació i després ja del sacle XX
música de compositors que són flautistes, escrivint per flauta, i hi ha una mica de tot, des d'un compositor de música de pel·lícules, una música que és més estil jazz, és música molt distesa, molt, jo crec, entretinguda, variada, i és un concert, jo crec, molt agradable d'escoltar.
Clar, perquè a l'hora, diguéssim, de fer una mica aquest programa, aquesta escaleta, tot i no tenir programa de mà, vosaltres entenc que sí que teniu una idea de com treballar, com abordar el concert i que sigui el més variat possible, no? Entenc?
Clar, al moment de treure repertori tenim en compte que sí, ha de ser variat, d'estils diferents, ens agrada molt tocar tots els que pugui, estils musicals, i sí, després entendre una mica el tipus de concert i de públic que està adreçat. Llavors aquí jo crec que sí que és un concert a dient per tothom. Nens, si no són massa petits, no s'avorririen aquí.
Que bé. Doncs explica'ns una mica també, Mar, des de la perspectiva de l'Ateneu, d'Estones de Clàssica, quin és el benefici que dona a l'Ateneu i a la gent de Sant Just el fet de tenir res a dos carrers de casa, propostes artístiques com aquesta del trio Galea.
Sí, jo penso que el més important és esmentar que els músics que toquen en aquests concerts són músics d'un nivell màxim. És a dir, la Isabel és professora al conservatori al Liceu i al conservatori de Santa Coloma també.
i el seu mèrit està a la UBC, o sigui, són músics d'un renom molt important dins de la nostra proximitat. Llavors, per escoltar-los, doncs, s'hauria d'anar a l'auditori, de fet, el seu mèrit, doncs, ara està fent, no?, un Erasmus, comentaves? Ara està de profe d'Erasmus a Ferrara, així a Itàlia. Exacto, en Itàlia, llavors, són músics d'una qualitat molt bona,
I tenim la sort que vinguin aquí a Sant Just per un preu molt, molt ajustat. Ben bé com ho fan per la comunitat, no? O sigui, que és una cosa que sempre hem parlat molt, no? Diguéssim, aquí a la ràdio de...
de fer coses pel poble, o sigui que no l'incentiu sempre ha de ser com el diner, sinó que del lloc on vius has de proporcionar coses de qualitat i més encara de cultura a la qual tothom pugui accedir. És a dir, que el diner no sigui una barrera.
I llavors, en aquest sentit, s'adapta una mica a tothom, no? La Isabel i el seu marit van venir a Sant Just fa uns 9 anys, i quan ens van conèixer, no?, a través del Club Internacional i tal, em va dir, ostres, mar, és que em trobo amb molta gent, no?, que em diu, vindria a escoltar-te, però és que no puc anar a l'auditori el dia que fas el concert, no puc anar al Palau, tal, i llavors va ser quan va sortir la idea de dir, ostres, doncs, podria tocar aquí l'Ateneu,
I així també dono això pel poble, que és on estic visquent, i vosaltres teniu aquesta oportunitat de tenir-nos a nosaltres com a músics. I això és fantàstic, vull dir, de tenir gent que bé la teneu a tocar d'un gran nivell musical, amb la il·lusió que el públic escolti la seva música, que és de molta qualitat.
I comentàvem també l'inici de temporada, que la Taneu ha fet una inversió molt important a la sala cinquantenari, que aquestes millores també han pogut permetre a la sala tenir més material, més espai, i que d'aquesta manera acabes gaudint més dels concerts tant com a intèrpret com a...
Vosaltres com valoreu aquest tipus d'accions? És a dir, que l'Ateneu hagi apostat també per reformar, per treballar aquesta sala, tenint en compte també que és de les poques sales de funcions que tenim ara al municipi. Recordem que la sala gran de l'Ateneu encara està en obres i que, per tant, a Sant Jusarà és una realitat mancant espais per poder fer cultura.
Sí, jo crec que això és l'inici d'una gran amistat. Vull dir, l'embrió aquest de la reforma de la sala cinquantenari, jo penso que la projecció que té Sant Just de creixement i de com s'està desenvolupant és el començament de tot el que passarà a nivell de cultura.
i l'Ateneu des de fa uns anys ha donat un gir de 180. Vull dir, tots som conscients i és meravellós. Llavors, que hagin decidit invertir en arreglar la infraestructura física és molt important, perquè, clar, vulguis que no, el concert necessita d'un espai no agradable,
on portar-lo a terme un espai agradable on els músics se sentin bé on els focus estiguin bé on el so s'escolti on el públic estigui confortable i jo penso que és una molt bona decisió que hagin decidit reformar aquest espai tot i que sabem que el cost és molt elevat i sabem que l'esforç és molt gran perquè s'ha de decidir si poses els diners aquí no els poses allà
Llavors, jo des de les zones de clàssica ho agraïm moltíssim amb els rock músics perquè espai més agradable, concert més agradable. Totalment. Isabel, vosaltres que, com comentava la Margireu, treballeu en el món de la música...
us hi trobeu a vegades amb infraestructures precàries o amb situacions en què a vegades heu de conviure una mica amb aquestes dificultats, no? Perquè, clar, entenem a vegades la cultura com un espai d'esbarjo i com un espai de lleure, però realment la cultura també és important per transmetre el que som i d'on venim, no? I a vegades sento, i sobretot també llegint notícies o escoltant una mica gent del sector,
que a vegades s'està precaritzant una mica aquest món? I tant. S'està precaritzant i diria que cada cop més. Nosaltres ja no som joves, ja portem uns anys i ja tinc una trajectòria que ens permet tocar a l'auditori, a l'OBC...
Ja no ho trobo tant, el tema de la precarietat, de fer concerts a llocs que no estan acondicionats, però soc conscient que la gent més jove, els estudiants que estan començant ara el seu camí professional, jo crec que tenen potser més dificultats que les que vam tenir els de la meva generació a nivell laboral, segurament.
Sí, sí, una dificultat que està clar que es fa palès en el dia a dia haver de tenir moltes feines a més en el món de la música entenc que també és un espai on hi ha molta demanda i a vegades potser poca oferta a nivell de, potser si vols entrar o el nivell és molt alt potser, el nivell de demanda si vols entrar a formar part d'una orquestra o d'una composició entenc que hi ha uns requisits que no tothom compleix Absolutament
Hi ha cada cop més estudiants de música. Jo crec que a nivell dels estudiants sí que el nivell ara, que és molt més alt que fa 20 o 30 anys, molt més alt, és incomparablement més alt, però no hi ha més feina i diria que menys. Llavors els estudiants moltes vegades estan obligats a marxar fora per buscar feina directament. I estem formant gent molt...
molt al nivell, que no es podran quedar aquí a treballar i han de marxar fora a Europa, si tenen sort, Europa. I hi ha gent que se'n marxa a Àsia, a buscar la feina, els que volen tocar orquestres. Sí, ara mateix és un moment una mica complicat.
Aquí no arreglarem el món, però jo crec que la pregunta hauria de ser aquesta. Hi ha una carença, hi ha una demanda i s'ha de fer front. Com? No ho sé, això també correspon a les institucions que posin fil a l'agulla i que prioritzin també la...
La cultura per davant d'altres qüestions i més en aquests temps en els que escoltem o llegim notícies tan desalentadores i que realment a vegades no es posi el focus en el que realment som i la cultura és el que som. Realment és una mica trist però sí, certament aquest tipus de debats també és interessant.
Tenir-los i també valorar aquests espais que tenim al nostre voltant, Marc. Comentàvem fa uns instants, tenir un Ateneu que tingui aquests espais per poder dur a terme aquestes accions és molt important i s'ha de valorar. I després, la responsabilitat moral. Totalment.
Jo penso, és una opinió personal, eh, Isabel, no sé com ho veus tu, però moltes vegades critiquem cap enfora, no? Estem com queixant-nos, en plan, per què tal? No hi ha això, no hi ha allò, no hi ha diners, no hi ha no sé quantos, tal. Però si tu, des d'on estàs tu, des de la teva persona, pots fer alguna cosa,
Jo crec que tens la responsabilitat moral, ètica, de fer-ho, no? Llavors, per exemple, en el meu cas, se'm va donar l'oportunitat de portar el cicle d'estones de clàssica. Quan es va crear, la meva resposta va ser no, perquè la meva prioritat eren els meus fills, que eren molt petits, no? Però amb el canvi de direcció, doncs, se'm va tornar a oferir la possibilitat i en aquell moment va ser sí, no? La resposta de dir...
Ara sí que puc, els meus fills són més grans, ara em puc dedicar a aquest cicle i agafar aquesta responsabilitat moral, aquesta il·lusió, perquè per mi és una il·lusió tremenda que la teneu, tingui aquests concerts de música clàssica, que és el que més m'estimo del món. Nuestro amor, el mío és el piano, el tu i la flauta, i el veia bien los otros amores, dijéramos.
I llavors, si tu tens la sort de poder fer aquesta feina o de poder donar aquest granet de sorra, feina en quant que inverteixes hores del teu dia, no feina amb la que et guanyes de vida, diguéssim, però jo crec que tens la responsabilitat moral de donar allò que tu pots donar, perquè jo puc muntar aquests concerts, jo puc parlar amb aquestes persones, amb aquests músics, m'entenc amb ells, perquè jo també sóc músic.
Llavors val la pena invertir temps del teu espai personal de la teva vida en arreglar una miqueta més allò que està tan malament, que és la cultura. Sí, sí, totalment. Doncs avui estem parlant d'estones de clàssica del trio Galea, ho estem fent amb la Mar i la Isabel. Aquest concert en torna a la tradició dels segons musicals burgesos del segle XIX, on s'interpretaven les obres més cèlebres i exitoses de l'època.
La formació de dues flautes i piano va néixer precisament en aquest context i el programa inclourà peces originals de Doppler, de Bohem i també, entre d'altres, recordem que el concert té una durada aproximada de 90 minuts, d'una hora i mitja i que l'entrada té un cost de 10 euros per socis i sòcies de l'Ateneu i menors de 30 anys, 14 euros en preu general i també pels alumnes i en aquest cas de l'Escola de Música de l'Ateneu l'entrada és gratuïta.
Podeu adquirir les entrades a través del web de l'Ateneu, allà trobareu tota la informació i també amb l'enllaç que us redirigirà a Intràpolis podreu accedir a aquest panell de compra i a partir d'aquí ja adquirir les vostres entrades per diumenge 15 de març. No sé si voleu afegir alguna cosa més abans d'acomiadar-nos.
Bé, per la meva part, convida tothom a que vinguin a escoltar l'Isabel, que toca com els àngels. Sí, sí, jo el mateix. Animar als veïns, als amics, als que ens coneixen i als que no, perquè jo crec que passarà una bona tarda de diumenge. Doncs Isabel, Mar, una abraçada, cuideu-vos molt i llarga vida a les estones de clàssica de l'Ateneu de Sant Just. Gràcies.
Bona nit!
Bona nit.
I really wanna be with you.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs ara és moment de l'entrevista del dia. Avui marxem a parlar sobre Vivit Spanish, una empresa fundada l'any 2025 per Paula Pérez i Andrés Moreno, nascuda de la passió compartida pel turisme, l'educació, l'aprenentatge d'idiomes i l'intercanvi cultural. Avui parlem amb la Paula Pérez, que és program director d'aquest projecte, d'aquesta empresa,
i ens explicarà aquest repte que tenen i que volen assolir per aquest compromís que ens explicava fora de micròfons de l'educació i també de l'aprenentatge en joves d'entre 14 i 18 anys. Paula, bon dia. Bon dia. Benvinguda al programa. Gràcies. Explica'ns una mica què és Vivid Spanish.
Vivid Spanish és un programa d'immersió lingüística i cultural que volem apropar a tots els joves d'arreu del món perquè coneguin les nostres tradicions, la nostra cultura, les nostres llengües i perquè també ajudin el seu desenvolupament com a persones.
Tu ets mestre d'educació primària, especialitzada en llengua anglesa, i entenc que tot això una mica també ha vingut d'aquí, d'aquesta intenció d'ensenyar als i les nenes aquesta llengua i també fomentar una mica aquest aprenentatge d'una forma diferent, perquè estem acostumats a l'aprenentatge d'aula, però també pot anar més enllà, això.
Sí, definitivament. Jo mateixa, quan era adolescent, vaig ser estudiant en un programa d'intercanvi. En aquest cas era jo la que marxava. Ho vaig fer dos cops. El primer cop tenia 12 anys. I jo crec que l'experiència va ser tan positiva i tan transformadora en mi...
que m'ha acompanyat al llarg de la meva carrera, de la meva vida. També suposo que, en certa manera, ha guiat una mica la meva trajectòria i el que m'hagi dedicat a l'educació i a l'aprenentatge de llengües, que de sempre m'ha agradat, però definitivament aquestes experiències a l'estranger en una edat tan temprana, jo crec que sí.
I sempre hem acompanyat. I és veritat que el que vius fora de l'aula té un impacte molt transformador. I és per això que sí, hem arribat fins aquí, fins a crear el programa de Vivid Spanish. En aquest cas, no acompanyem nosaltres els joves a fora, sinó que els rebem, els volem apropar a la nostra cultura, a les nostres tradicions.
I ens explicaves també, abans d'entrar en antena, una cosa que a mi m'ha semblat molt interessant, que és el fet que no és que els apropem a Barcelona, no és que els apropem a la ciutat com tal, que és el més típic i el que normalment veiem, sinó que els apropeu a l'entorn més proper, que en aquest cas som nosaltres, és en Just...
I aquest programa el que vol és que l'estiu del 2026 aquest primer grup del programa començarà a viure les seves primeres passes aquí a Sant Just. Per tant, també busqueu famílies que tinguin aquest interès de viure una experiència única en aquest àmbit. I bé, ens agradaria que ens expliquessin una mica com funcionarà, quin serà el funcionament i per què heu triat això, per què heu triat que Sant Just sigui el centre, el punt neuràlgic del programa.
Bé, doncs com bé dius, Barcelona definitivament és el centre del programa, tenim la sort d'estar al costat d'una ciutat culturalment molt enriquidora, però alhora també molt turística.
I tenim la sort de, nosaltres, estant a Sant Just, veure que... Nosaltres no vivim la Barcelona turística que tothom coneix. I a vegades ens hem trobat amb això, que els alumnes diuen «Ui, però Barcelona, per un alumne que ve de fora...»
Es pot tenir una imatge una mica caòtica i el que volem transmetre és realment com vivim, com viu una família local, com és el seu dia a dia, quina és la seva rutina i que estiguin disposats a compartir això de manera genuïna amb els estudiants que vinguin.
Que siguin famílies que tenen interès en compartir això, la seva cultura, amb un jove que ve de fora i que vol viure aquesta experiència d'immersió cultural.
El Parc de Sant Just, bé, crec que és això el que deia. Estem també al costat de Barcelona, els alumnes el dia a dia tindran classes de castellà al matí, aquí al poble, i a les tardes aniran a Barcelona o als voltants per fer diferents tipus d'activitats, de tallers, d'excursions...
que complementaran el programa. I els caps de setmana sí que hi haurà un dia que són de grup sencer, on farem excursions de tot un dia, i l'altre dia està destinat a passar temps amb la família, perquè també entenem que les famílies volen portar
els estudiants als seus llocs preferits, presentar-los a la família i crec que és una part també molt important del programa i de l'experiència. Trobar aquest punt d'equilibri entre la part acadèmica i la part cultural i d'inversió.
En aquest cas el projecte operarà als Estats Units i al Regne Unit. Això vol dir que portarà adolescents d'entre 14 i 18 anys a Barcelona d'aquestes dues procedències i que l'objectiu és que visquin una autèntica immersió en la cultura catalana, en la cultura espanyola i que en aquest cas també puguin aprendre la llengua en castellà. Entengui alguna paraula en català segur que acabarà sortint. I tant!
com més millor, sempre diem el bilingüisme no és una barrera, és enriquidor i forma part de la nostra cultura això també molts pares ens ho han preguntat i crec que nosaltres sempre donem a entendre que com més cultures, com més llengües coneguis i quantes més estiguis exposat més enriquidor per un mateix perquè més t'ajuda a entendre
el món global en què vivíem avui dia i crec que l'edat dels adolescents amb la qual treballem de 14 a 18 anys estan en una edat crucial també on estan formant la seva pròpia perspectiva del món en què vivim i a l'inrevés en comptes de només centrar-nos en una jo crec que com més cultures donem a conèixer i formes de viure donem a conèixer més enriquidor pot ser per tothom
I parlaves ara precisament dels estudiants, més o menys quin perfil tenen els estudiants que vindran aquest estiu? Són alumnes de 14 a 18 anys, són estudiants d'institut, encara no van a la universitat, molts d'ells estan l'últim any abans de començar la universitat, que volen passar tres setmanes fora de casa, per molts d'ells és la primera vegada, el primer cop que surten de casa, que estan lluny de la seva família...
Per això nosaltres posem molt d'èmfasi en l'acompanyament i la nostra idea de programa i la qual volem transmetre molt a les famílies d'origen és que no és un programa d'educació massiva on envies 50 nens de cop a l'estranger tipus campament.
sinó que els acompanyem des del moment que surten de casa seva a l'aeroport fins que tornen. També són unes edats complicades perquè són joves, 14 anys encara són molt joves.
Però bé, jo crec que si han fet el pas de venir aquí, ja hi ha alguna cosa dintre d'ells que els mou i que val la pena acompanyar-los en aquest procés. I teniu més o menys una previsió de quants alumnes seran aquí a Sant Jus aquest estiu?
Doncs prevem que sigui de 5 a 10 per ser el primer any. Uns 10 possiblement serien 10 famílies, aleshores les que estaríem buscant, ja tenim algunes, entre 5 i 10. El programa començaria el 15 de juliol, perdó.
I si s'omplís més de 10, obriríem unes altres dates, perquè no volem que sigui un grup massa gran per poder donar l'atenció personalitzada que volem donar. I quins requisits han de complir les famílies per poder acollir a un estudiant? Explica'ns una mica.
En primer lloc, sempre abans, quan alguna família s'ha inscrit o ha estat interessada, sempre demanem que ha de tenir el certificat de delictes sexuals i és per entregar. I un cop fet això, nosaltres anem a la casa, fem una visita, ha de tenir un espai adequat per rebre l'estudiant, una habitació, i si és possible, fem una entrevista.
Fem una entrevista basada principalment en el seu dia a dia, com és la seva rutina, per què estan interessats en acollir un alumne, què mengen, si tenen animals de companyia, quants fills tenen... És a dir, una mica els seus interessos, els seus hobbies...
Perquè nosaltres amb aquesta informació creem un perfil de família que més tard farem servir per fer el match correcte amb l'estudiant, que per la seva banda també haurà omplert un formulari amb el mateix tipus d'informació. I el que volem amb això és trobar una compatibilitat entre família i alumne per tal que l'experiència sigui el més agradable, aprofitosa possible per amb dues parts. Clar.
Pel que fa al temps de disponibilitat de la família, durant el dia l'estudiant estarà gairebé en mans de Vivit Spanish. Com t'he comentat abans, al matí tindran classes i a la tarda fan excursions.
El temps del migdia sí que dinen a casa i a la tarda, a les nits, sopen amb la família. Per tant, entenem que tothom té la seva feina, però sí que és veritat que si estan disposats a acollir un alumne, ha d'haver-hi una disposició de passar temps, el que puguin, amb l'alumne.
Clar, i a partir d'aquí, també per a la gent que ens estigui escoltant i pugui estar interessada en acollir un estudiant, fins quan tenen determini per poder-se posar en contacte amb vosaltres, com poden fer-ho per contactar amb vosaltres, explica'ns una mica com funciona tot això, perquè aquella gent que ens estigui escoltant i el millor digui, ah, doncs mira, ens interessa, perquè això també al final...
Si tens joves a casa, si tens petits a casa, també pot ser una experiència extraordinària per viure-la en família. Totalment. I quan hem parlat amb alguna família del projecte, jo sempre dic que és una experiència enriquidora per en dues parts, sens dubte. Una, òbvia, per l'alumne que ve aquí, el que rebem, perquè està disposat a...
realitza una immersió lingüística i cultural i estarà envoltant d'informació nova constantment. Però la persona que rep també està en contacte amb algú que ve de fora, que té un dia a dia completament diferent al seu i que segurament tindrà moltes coses a compartir amb aquesta família que seran noves per ells.
I com tu dius, si hi ha petits a casa, que la idea és que sí, també per poder acompanyar aquest alumne amb iguals, on es comparteixen coses diferents que entre adults. Realment és molt enriquidor, també pels nens de casa, sí, sí. No només pel que ells...
pel que ells sabran directament d'aquesta persona, sinó el fet de veure que els seus pares estan obrint les portes a una persona que ve de fora. Això també transmet molt com a família de pares a nens sense haver d'explicar res, només pel fet d'acollir. I pel que deies dels terminis, idealment a finals d'abril tancaríem els grups. Ens poden contactar directament al correu d'info arroba vividspanish.com
A través del nostre web www.vivitspanish.com o al telèfon 655 15 10 09. Perfecte. També esteu a Instagram, oi? També. Per si voleu curiosejar una mica el projecte arroba Vivit Spanish, trobareu també a l'Instagram.
a aquest perfil on hi ha més informació i on també aquelles persones que estiguin interessades puguem també informar-se un palet més i també contactar amb la Paula, que està amb nosaltres aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern per parlar d'aquest projecte Vivid Spanish.
Esperem que sigui un èxit, que funcioni molt bé aquesta primera edició i que puguem retrobar-nos de tant en tant aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern per anar actualitzant també a la ciutadania de Sant Just sobre aquest projecte i sobre les noves iniciatives que, si tot va bé, aniran sorgint. I tant. Moltíssimes gràcies. Gràcies, Paula. Que vagi bé. Gràcies.
i seguim avançant al nostre magazín, seguim avançant a la Rambla, i ara, a l'espai de l'entrevista del dia, avui parlem d'un projecte musical que combina cultura i solidaritat. El proper diumenge 17 de maig, a l'Ateneu de Sant Just, acollirà un concert molt especial dins del cicle...
una iniciativa que recorre el territori amb concerts solidaris per recaptar fons per la recerca del càncer infantil de l'Hospital de Sant Joan de Déu a Barcelona. Per parlar-ne tenim amb nosaltres el seu impulsor, el David Espósito, que ja ha actuat en altres ocasions aquí a Sant Jus i que en aquest cas s'ha animat en aquesta petita gira. David, bon dia. Molt bon dia. Benvingut al programa. Explica'ns una mica d'on neix el projecte, quin és el seu origen, com va començar tot.
Ostres, però això va ser un dia que em van trucar de Sant Joan de Déu, perquè uns dels que estan allà i treballen allà, va venir un concert meu, aquí, l'últim que vaig fer, i em van trucar i em van dir, ostres, ens va agradar molt la iniciativa, ens va agradar molt la manera de fer un concert, i doncs...
va sorgir la idea de fer un concert, o sigui, de fer diversos concerts per tota Catalunya per aquesta recerca. I de mica en mica hem anat avançant en aquest projecte i ara ja és una realitat. Ja podrem fer concerts per tot arreu de Catalunya. Explica'ns una mica la teva experiència musical. Quan comences a sentir alguna cosa per la música?
Doncs això remunta, o sigui, va ser... Jo vaig començar, o sigui, a primera l'ESO, els meus pares un dia estàvem a casa i em van dir, ostres, Torna a Operación Triunfo, que era un programa que ells... Sí. Sí, o sigui, ells eren joves i d'a més, que es feia aquí a Sant Jús. I els meus pares em van dir, ostres, anem a veure aquest programa que t'agradarà. I vaig començar a veure'l i tal...
I, ostres, em va agradar molt. Jo no tocava res, jo no tocava ni la guitarra ni la guitarra ni res. I va ser en aquell moment on de sobte, ostres, em va agradar molt. I què passa? Que va ser que a mi m'agradava molt i jo el veia i vaig veure de sobte un home que estava allà tocant el piano, saps? I vaig dir, ostres, aquest home, o sigui, en sap molt més que tothom. Vull dir, era el Manuix.
i em vaig interessar molt pel que feia ell i un dia va sorgir que ma mare em va dir fa un concert a Cornellà i si vols podem anar a veure'l i vaig anar i vaig dir mama jo vull fer això era brutal
I els meus pares em van ajudar, em van dir, ostres, apúntate a una acadèmia, saps? Em van ajudar. I des d'aquell moment vaig tocar el piano, vaig fer classes de cant i vaig, no ho sé, vaig fer petits concerts, vaig fer un Parlelzheimer, o sigui, és...
I des d'aquí moment, doncs mira. Doncs aquí neix una mica el cuquet per la música i a partir d'aquí ens arriben projectes com aquest que has iniciat ara amb la voluntat de poder ajudar que el projecte tingui aquest objectiu clar que és ajudar a la recerca del càncer infantil.
Per què vas decidir també vincular aquests concerts amb la feina de l'Hospital de Sant Joan de Déu? A part que et vinguessin a buscar, entenc que amb el projecte de l'hospital també tens cert vincle, que et deu agradar com també treballa, quin és el tipus de feina. És un hospital que recordem que és molt ben valorat a Catalunya i al món perquè realment és pioner.
i en aquest cas barrejar aquesta música amb la solidaritat també té un punt clau que de ben segur els espectadors que visitin els teus concerts ho gaudiran molt.
Realment, saps què passa? Jo ho faig també perquè un m'agrada ajudar, m'agrada ajudar la gent i em sento bé, però realment jo em dedico al món de la rehabilitació, al món de l'esport, vull dir, la meva feina no és la música, tant de bo, però no és la meva feina. O sigui que ho miro des d'un punt de dir, puc fer el que m'agrada,
I a sobre, ajudo la gent, saps? No busco ningú de dir, hòstia, em faré ric. No, no, no em faré ric amb això. O sigui, jo... O sigui, és una il·lusió, ha sorgit així i no busco fer-me ric. Si puc ajudar, perfecte, jo tinc el meu treball, jo sóc feliç amb el que faig i mira...
Clar, diguéssim que tu tens la teva feina i després el que t'omple una mica el cor i l'ànima és la música i que per tant també aprofites aquesta excusa per poder fer aquests projectes que també puguin salvar vides i ajudar la gent que més ho necessita. Doncs parlem una mica d'aquest cicle perquè els concerts no passen només per un lloc, no passen només per l'Ateneu de Sant Jó, recordem la data, serà el 17 de maig.
aquí a Sant Just d'Esvern, sinó que recorren també Centella, Sant Joan de les Abadeses i Castellbisbal. Explica'ns una mica el per què d'aquest recorregut i com funcionarà aquest format itinerant i per què visiteu aquests llocs. De moment tenim aquestes dates, però és veritat que des de l'Ajuntament de Sant Just, que també és una iniciativa Maze,
m'estan ajudant molt en el fet de que els pobles també s'integrin a aquesta iniciativa. Vull dir, en Joan està parlant amb els pobles, està... o sigui, està impulsant aquesta iniciativa. Hi ha molts pobles que ara estem tancant més, vull dir, serà més llarga. El primer cicle, sí que és veritat, que és Sant Jús, començarem la gira aquí a Sant Jús, ens anirem a Sant Joan de les Abadeses, que és maquíssim, és el Palau de l'Abadia,
Després anirem a Centelles, sí, no, perdona, Centelles 23 de maig i Sant Joan de les Desses el 30 de maig, que farem aquests 3 caps de setmana seguits. I a Castellbisbal també ho hem tancat, que serà el novembre, el 13 de novembre. Perfecte. I, pues re, pues, també, pues, s'estan parlant més pobles i n'hi hauran més concerts.
Tu entrada és esperança, això és el que podem llegir en el cartell d'Expo, aquesta gira de concerts solidaris que ha impulsat en David Expósito amb el que estem parlant avui al llarg d'aquest espai de l'entrevista del dia. Què ens podrem trobar en el concert del 17 de maig a l'Ateneu de Sant Just? Ens agradaria saber una mica, sense fer massa spoiler, què és el que ens hi trobarem en aquest concert? Saps què passa? Que molts spoilers no podem fer, perquè què passa? És veritat que jo tinc el meu repertori,
O sigui, segueix una miqueta una línia, les cançons que més m'agraden, però realment qui va venir a l'últim concert és una miqueta piano bar, eh?
Hi haurà alguna sorpresa que algú pujarà a cantar i de més, la gent demana cançons, això m'encanta, que la gent demani una cançó i la puguem fer al moment, o que algú pugi a cantar, o sigui, és una miqueta piano bar.
És veritat que començo amb artistes que jo, o sigui, m'agraden molt. I, bueno, no faré spoiler, però, bueno, és aquest el rol. Doncs interessant aquest format, no?, més íntim, un format més de lliure elecció, d'anar triant les cançons, d'interactuar amb el públic, que això també és important, no?, entenc per tu, el fet de tenir una connexió amb el públic. Sí, perquè imagina't estar allà, i una hora i mitja, una hora i quart, una hora i mitja, de tostón, saps?, de...
no, no, serà més lliure. Doncs, perfecte, amb aquestes explicacions queda bastant clar com funcionarà aquest concert del 17 de maig, i res, per comprar les entrades, explica'ns una mica com ho hem de fer, i també, doncs, d'alguna manera, aquella gent que ens estigui escoltant i vulgui comprar les entrades per algun d'aquests concerts, què és el que ha de fer, David?
Doncs, o sigui, al meu Instagram tenen el link, perquè ja han sortit les entrades de Sant Jus, Centelles i Sant Joan de les Adesses, i les pots comprar a l'Entradium o des del meu link de l'Insta, que si mires els destacadors, allà trobaràs el link. Seguiré pujant vídeos on explicaré com comprar-les i de més.
Però aquest és una mica on les trobaràs. A la pàgina Sant Joan de Déu també a l'agenda també hi estarà. Bé, l'ataneu també pujarà cartells. O sigui que tens vàries opcions per comprar-les. Però has d'anar de pressa, eh? Sí. Perquè les estic mirant i estan pujant.
Estan volant per aquest concert de Sant Jús, que és el que ens cau més a prop, però la gent que vulgui també seguir el David en aquesta petita gira, en aquest primer cicle d'Expo, ho podrà fer, com dèiem, a Sant Jús el 17 de maig, a Centelles el 23 de maig, al 30 del mateix mes a Sant Joan de les Abadeses i tancant a Castellbisbal, en aquest cas, ja al mes de novembre.
Seguim aquí a l'entrevista del dia, aquí a la Rambla, estem parlant amb en David Espósito i ara ens agradaria, ja per anar tancant una mica aquesta entrevista, David, que ens expliquis com creus que serà l'acollida per part del públic i com ha estat l'acollida en els darrers concerts que has fet.
i com creus que calarà aquest projecte social, aquest projecte solidari, que té un vessant molt maca i que en aquest cas va dedicat a l'Hospital Sant Joan de Déu.
Doncs com ho rebrà el públic? Mira, jo penso que la gent va de cul tot el dia. Què passa? Que ho hem posat un diumenge a la tarda, a les 7 de la tarda, que la gent ja està aquí a Sant Jous, que la gent no té res a fer. I què passa? Que jo crec que és un bon espai, una bona estona per...
Pasa una bona estona, jo crec i m'agradaria que la gent sortís una miqueta més feliç de com ha entrat, que la gent no es preocupés, o sigui, que deixés un impàs d'una hora, de dir, hòstia, només vinc a escoltar música i a relaxar-me, saps? No, no, no, és una miqueta el rol que vull, que vull que la gent, saps? Que vingui i estigui a gust, que escolti música, que si vol ballar que balli, que si vol cantar que canti...
ojo, que canti una miqueta bé però sí, sí, és una miqueta aquesta i amb ganes que el projecte segueixi creixent i tant, i tant i tant doncs David Espósito, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esbert recordem-ho, concert expo el diumenge 17 de maig a les 7 de la tarda a la Taneu de Sant Jús, una cita musical i solidària per donar suport a la recerca del càncer infantil de l'Hospital de Sant Joan de Déu, aquí a
A Barcelona, David, gràcies i que vagi molt bé el cap de setmana i aquesta gira de concerts. Gràcies a tu. Adeu.
I fins aquí el resum de la Rambla d'avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el resum de la Rambla d'avui dissabte. Un plaer estar amb vosaltres compartint experiències, compartint entrevistes aquí al 98.ufm. Soc Daniel Martínez, responsable de la Rambla, i és un plaer estar amb vosaltres, de fet,
cada dia de dilluns a divendres i també els dissabtes amb aquest resum. Ja sabeu, ens torneu a escoltar a les zones del 98.fm a partir de dilluns amb el nostre magazín de 10 a 1 i en aquest resum els dissabtes en aquesta mateixa hora i a la mateixa freqüència moderada. Tornem dilluns, que vagi bé, adeu-siau.
Gràcies.
Fins ara!
I can't recall When was the last time you held me close?
Bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit.
You should doubt no more, no more
Bona nit! Bona nit!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
I had some problems And no one could seem to solve them But you found the answer
Bona nit.
I said hurt only came to pass me And it sounded so convincing That I gave it half the chance And I'm the way of love, my baby There is so much love inside me
Oh, my love, babe. And all this love is waiting for you. My baby, my sugar. And all this, all my love is waiting for you. I had some problems.
Bona nit.
Bona nit.
My love is waiting for you Say you love me Say you love me Oh, I love you Baby, oh Oh, my love is waiting for you
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
A vi un dos men. Sometimes late when things are real and peace.
Some are quick to take the bait And catch the perfect prize that waits among the shells But Oz never did give nothing to the tin man That he didn't, didn't already have And Oz never was the reason for leaving
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Comfortable as I am I need your reassurance Comfortable as you are
Fins demà!
Can't you just hold me? And how come it is so hard? Do you like to see me broken?
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
que no hi ha opció.