Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Bon dia, passant 5 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Ahir en aquest mateix programa, en aquesta mateixa editorial, parlàvem de la Barcelona Wine Week, una fira fascinant dedicada al món del vi que ha omplert de colors, sabors i negocis, pavellons de la Fira Barcelona Montjuïc. Vam explorar com els cellers de tot el món i de tot l'estat, en concret també, es reuneixen per mostrar les seves novetats, conversar amb professionals del sector i brindar per un futur sostenible i ple d'innovació. Doncs bé, avui canviem radicalment de registre i ens endinsem
en una altra fira que també s'està celebrant aquests dies aquí a Barcelona, però amb un enfocament totalment diferent, tecnologia audiovisual i integració de sistemes. Es tracta de l'Integrated Systems Europe 2026, més coneguda com a IC, el major esdeveniment del món dedicat a la tecnologia audiovisual i la integració de sistemes, que té lloc del 3 al 6 de febrer a la fira de Barcelona, a la Gran Via.
IC no és una fira qualsevol, és un punt de trobada global per a professionals i empreses que treballen amb tecnologia a apuntar en àmbits com a audio professional, senyalització digital, edificis intel·ligents, comunicacions unificades i sistemes de control. Amb més de 1.700 expositors i una superfície expositiva que supera els 101.000 metres quadrats, aquesta edició promet ser una de les més grans i innovadores fins ara celebrades.
Entre les novetats d'enguany hi ha també el Cybersecurity Summit que aborda els reptes de seguretat en un món on cada vegada més estem digitalitzats i el programa Spark dedicat a les indústries creatives i la tecnologia.
També hi ha conferències, tallers i espais d'exposició on es poden veure les últimes tendències i solucions tecnològiques que estan transformant sectors com l'educació, l'entreteniment i la comunicació i, per tant, si aquests dies passeu a prop de la Gran Via, segur que haureu pogut notar aquesta presència, la presència de professionals i empreses de tot el món, tots amb la mirada posada en com la tecnologia ens connecta i ens transforma
En aquest cas, transforma la nostra manera de viure i de treballar. I sí, és sens dubte un reflex de com Barcelona s'ha consolidat com una ciutat referent per a grans esdeveniments internacionals i també per al desenvolupament tecnològic. Ho hem vist en els darrers anys com també aquest sector ha anat creixent a la ciutat com tal.
I bé, pel que fa a nosaltres, a la ràdio, com sempre, ens agrada portar-vos tot plegat perquè tingueu tota la informació del que passa a Sant Just, però també del que passa a la ciutat com tal, el que passa a Barcelona. Ens agrada que estigueu al dia d'aquestes fires, de la cultura i de les seves històries. I així arrenquem el magazín d'avui, dimecres 4 de febrer del 2026. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I ho fem com sempre, donant un cop d'ull al sumari. Avui al programa començarem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales, cap d'informatius. També avui, a la primera hora, tindrem les efemèrides del dia i el temps amb en Carles Rius.
i seguirem, continuarem avançant en aquest magazín, en aquestes tres hores de programa. Primerament, amb l'entrevista del dia, l'afa Montseny, en aquest cas parlarem del Carnestoltes, també parlarem de vins amb el celler de Can Mata, que de ben segons sortirà el tema de la Barcelona Wayne Week, perquè és el tema, en aquest cas, en el món del vi referent, i és el tema del dia, està a l'ordre del dia, està sobre la taula,
i en aquest cas l'Astrid Goldstein segur que ens comentarà i ens situarà també en la seva experiència d'enguany. I tancarem el programa d'avui entrevistant a Santiago Tarín, advocat, i parlant d'emocions amb l'Elisa Linares. Sigueu benvinguts i benvingudes. Un matí més aquí a Ràdio Desvem. Comencem com sempre amb una mica de música. Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit!
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes
se't faran molt curtes.
Amb tots vosaltres, Veus de la Parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la Parròquia
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1.
I seguim avançant al nostre magazín de matí, seguim avançant a la Rambler. És moment de les notícies de Sant Just. Com fem sempre, aquesta mateixa hora, fem un repàs de les notícies de la jornada. Comencem parlant de les jornades de portes obertes als centres educatius de Sant Just d'Esvernies, que al llarg del mes de febrer i principis de març, els centres públics i concertats de Sant Just presenten la seva oferta formativa
En les famílies, tots els centres ofereixen una educació de qualitat arrelada al municipi i amb una llarga trajectòria de confiança que acompanya infants i joves durant l'etapa obligatòria.
I bé, doncs els punts que també d'alguna manera identifiquen els nostres centres educatius passarien per el de qualitat i trajectòria, amb professionals compromesos, estabilitat educativa, projectes pedagògics consolidats o innovadors, el de diversitat de projectes, un mateix horitzó, cada centre amb la seva personitat però compartint valors de comunitat, inclusió i acompanyament,
L'educació arrelada al poble, una elecció majoritària. Històricament, 7 de cada 10 famílies trien els centres de Sant Just per a l'educació dels seus fills i filles. També la proximitat i l'acompanyament i els resultats de les competències. Els resultats d'aquestes proves de les escoles públiques del nostre municipi es situen per sobre de la mitjana dels objectius al conjunt de Catalunya.
Durant aquests dies, els nens i nenes que començaran i 3 o primer de l'ESO al curs vinent estan rebent a casa un llibret amb tota la informació dels centres públics i concertats. També ho podeu consultar al www.sanjus.cat. Les dades de la preinscripció 26-27 per al segon cicle d'educació infantil, educació primària i ESO són, en presentació de sol·licituds, les següents. Aquestes són les dates que hi ha sobre la taula per a aquesta preinscripció.
Tenim d'ahir 3 fins a 6è de primària, del 4 al 18 de març del 2026 i de primer a quart de l'ESO del 6 al 18 de març d'aquest mateix any. Doncs bé, nosaltres ara passem a una altra notícia, passem a més qüestions municipals.
I deixem de banda l'educació per donar pas a l'inici i a determinar el lliurament de les obres del 39è curs de prosa i poesia en català. En aquest cas, 38è concurs de prosa i poesia en català. En aquest cas s'obre l'accés a l'aplicació per accedir al concurs d'enguany de prosa i poesia en català per a no professionals i en aquest cas que la inscripció, evidentment, que la podeu sol·licitar en aquest enllaç
que trobareu a la pàgina de santjus.cat i també al servei local de català. El certamen literari, per no professionals, accepta aquestes obres inèdites i promou l'ús del català escrit entre infants, joves i adults. I és que el concurs té com a objectiu fomentar l'ús del català escrit entre infants, joves i adults, potenciar l'expressió creativa i promoure la participació de persones amb capacitats diferents. La participació és oberta a tothom i s'organitza en diverses categories. Les obres
de tema lliure i inèdites, poden presentar-se seguint les indicacions que trobareu a la notícia de Ràdio d'Esvern.
I tanquem, fem un repàs, doncs, a les conferències de l'Auge. Tornen aquesta mateixa setmana, concretament demà 5 de febrer, amb la conferència El món dels somnis amb Marta Garcia Cadena, terapeuta en integració de somnis. I és que aquest mes de febrer podrem trobar també conferències com, per exemple, la del 12 de febrer, la conferència amb Montserrat Navreda, professora de Dret Constitucional de l'UIC,
I en aquest cas, doncs, la xerrada porta per títol, pot la IA tenir un fonament ètic? En aquesta mateixa jornada del 12 de febrer, trobarem a partir de les 6 de la tarda l'exposició de la Sant Justenca, Miracle, Serra i Pla de Vall, l'exposició de pintures que es durà a terme del 12 de febrer fins al 31 de març.
Rosa Maria Campreciós de la Mallola. Trobareu aquesta inauguració de l'exposició a les 6 de la tarda en el mateix recinte abans d'iniciar la conferència de Montserrat Navreda. També pel que fa a altres conferències d'aquest mes de febrer, trobarem la del 19 amb la Conferència Cinema i Societat amb Albert Navarro,
Berloegui, que és periodista i que també ofereix els seus coneixements de cinema en aquesta conferència. I tanquen més també amb el 26 de febrer amb Manuel Pérez Maraver, metge endocrinòleg, que oferirà una conferència sobre els mites sobre la nutrició.
I recordeu que les properes conferències, organitzades per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Esplugues i Sant Just, l'AUJA, doncs són actes oberts a tothom, amb entrada gratuïta per a socis i sòcies de l'AUJA i una aportació de 5 euros per a les persones no associades.
Fem un repàs de titulars. Avui hem parlat de les jornades de portes obertes als centres educatius de Sant Just. Al llarg del mes de febrer i principis de març, els centres públics i concertats de Sant Just presenten la seva oferta formativa a les famílies. Tots els centres ofereixen una educació de qualitat arrelada al municipi i amb una llarga trajectòria de confiança que acompanya infants i joves durant l'època d'estudis obligatoris.
Pel que fa a més qüestions, també avui hem parlat de l'inici de termini de lliurament d'obres del nou concurs de prosa i poesia en català sobre l'accés a l'aplicació per accedir al concurs d'enguany i en aquest cas recordem que és de prosa i poesia en català per no professionals.
I hem tancat aquest espai de notícies amb l'Aula d'Extensió Universitària del Baix Llobregat, que és una associació de gent gran que vol fer una formació cultural continuada de qualitat i propera sobre tots els aspectes de l'actualitat. Remarcant, doncs, la nova sessió de demà 5 de febrer, la conferència El món dels somnis amb Marta Garcia Cadena, terapeuta en integració de somnis. Nosaltres fem una petita pausa per publicitat. Tornem de seguida amb el repàs de les portades de diaris.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esverro.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
I ara, portades de diaris.
I per donar un cop d'ull a les portades dels diaris, saludem a Mariona Sales. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Doncs arrenquem avui amb les portades dels diaris. Ho fem, com sempre, amb la portada del diari Ara. Doncs el diari Ara obre un altre cop amb el caos a Rodalies. Diu que les mercaderies del port de Barcelona segueixen bloquejades, que la infraestructura reclama un pla de contingència per evitar una altra aturada i paliar el dany reputacional. També que Puente demana temps i trasllada indefinidament a Barcelona el seu número dos per gestionar la crisi.
I en fotografia principal parlem d'una fundació de l'ICE que potenciarà el talent audiovisual. Veiem en fotografia una pantalla on apareix com una mena de pop gegant, tot de colors, i la notícia diu que per consolidar el seu impacte, l'Integrated Systems Europe, la fila de la indústria audiovisual que ahir ja es va inaugurar a Barcelona, crearà una fundació amb participació de les administracions que vol donar suport al talent i la innovació.
Doncs sí, aquests dies s'està celebrant l'ICE, va començar ahir dia 3, acaba el dia 6 i en aquest cas veurem per la Gran Via de Barcelona, pel recinte final, passar aquestes activitats, aquestes accions que s'estan duent a terme tant a dins com a fora, si no m'equivoco, perquè hi ha també espectacles de drons, hi ha com una programació bastant variada per fer notar això, que Barcelona és capital de l'audiovisual. Passem a més qüestions, Mariona.
Doncs passem a política aquí, que veiem que Sánchez ha denunciat que prohibirà les xarxes als menors de 16 anys. És una notícia que va sortir ahir cap al migdia, si no m'equivoco, una gran notícia, gran per la importància que té.
després podríem debatre si estem a favor d'aquesta prohibició o en contra d'aquesta prohibició, però bé, la cosa és que, en principi, si no m'equivoco, la setmana que ve entra en rigor aquesta nova llei d'això que els infants menors de 16 anys no podran tenir xarxes socials i no podran tenir accés. No sé com és...
Fins ara ja era així, no? Vull dir, tu no et podies crear un compte de Facebook, per exemple, en la meva època, si no tenies més de 16 anys. Això no vol dir que la gent no ho fes. Sí, clar, exacte. La cosa és que tu podies tenir 12 unitats d'any, entrar i posar que en tenies 35 i fer-te un Facebook a gustíssim. Clar, entenc que estarà més regulat.
No sé com. Es demanarà el DNI, es demanarà algun document d'identitat, no ho sabem. Sí, entenc que haurà de ser una cosa com més oficial, més important, per tal que els menors de 16 anys no puguin fer-se una compta a una xarxa social. No sé com es farà. Ja hi ha molts països d'Europa que duen a terme aquesta llei. No ho sé si molts, però no som els perigos. França, si no m'equivoco.
França crec que ho havia començat a tirar endavant. Portugal potser m'estic llançant un triple, no ho sé. No ho tinc ni idea. Sé que Austràlia sí, per exemple, clar, no està Europa, però Austràlia també havia tirat endavant aquesta mesura. Bé, ens sentirem a parlar aquests dies seguríssim, Dani.
De fet, la notícia d'avui del diari ara acabava dient que Musk l'acusa de tirar a Sánchez per aquesta mesura. A Estats Units això que l'Estat posi lleis on intervingui amb les vides de la gent no ho porten gaire bé.
Recordem que és precisament l'estat americà que va estar a punt de suprimir TikTok del seu país. Només perquè els hi vagi bé a ells. Evidentment, però que és contradictori, diguéssim, que per una banda posis vedos, bueno, critiquis els vedos, però per altra banda els posis. En fi, marxem a la Moncloa, Mariona.
La Moncloa salva les pensions, però perilla el decret sobre desnonaments. També parlem d'Epstein, que tenia un facilitador per captar noies joves a Barcelona. I tant que portava avui al diari Ara, amb tema esportiu, amb la Copa del Rei, diu que el Barça no falla al Bacete i ja és a les semifinals.
Partit molt interessant el d'ahir, sobretot els últims minuts, quan el Befete semblava que arrencava, que podia empatar el marcador i que, per tant, marxaven a pròrroga, però semblava que això no es va dur a terme. Gràcies també als jugadors del Barça, si no m'equivoco, a un Gerard Martín que va estar a Excels traient la pilota fora.
de la porteria, gairebé entrava en l'últim respira, en l'últim alè de l'Albacete en el partit d'ahir. Marxem a més qüestions, marxem a parlar del periòdico en català, en aquest cas tenim una imatge petita que ens mostra, doncs,
una espècie d'ordinador i una dona consultant-lo, i diu que la quimio que ataca l'interior del tumor revoluciona la lluita contra el càncer. Recordem que avui és el tema del dia. Passem també a més qüestions. La imatge principal és totalment diferent a la que teníem al diari Ara, en aquest cas és en Felip Sisè.
ahir en l'entrega dels despatxos a Barcelona. També sou jutges europeus en una cita del rei. El rei demana als nous magistrats en l'entrega de despatxos a Barcelona que defensin el dret internacional i siguin exemple de rectitud. Més qüestions parlen també de l'executiu, que separa en dos decrets l'escut social i les pensions. El petit propietari, exempt de les mesures antidesnonament. El govern central pacta amb el PNV a protegir
contra els impagaments als llogaters que només tinguin un pis de lloguer i Junts es mostra en contra de l'acord fins a haver-ne la lletra petita. Pel que fa a Rodalies, el centre de control de Rodalies ha caigut almenys sis vegades en els últims dos mesos.
Marxem també a la columna on trobem diverses notícies. Algunes d'elles passen per espais com el de Panorama. Ens diuen Espanya perd 270.000 llocs de treball en el pitjor gener des del 2012. Nou rècord de turistes també internacionals el 2025 amb 96,8 milions. Més qüestions. El Santander compra el banc nord-americà
Webster per més de 10.000 milions. Tanca en portada amb dues notícies, una referent a la cultura, l'altra a salut. Pel que fa a cultura, Isabel Coixet, directora. En una cita seva, fins i tot els més catòlics tenen por de morir. I passen també per l'espai de persones, una notícia referent a salut que insta a vacunar-se, deixar en pior els nascuts entre el 1978 i el 1980. I ara sí, marxem a la següent portada.
La Vanguardia, Mariona.
Doncs l'avantguàrdia comença amb la convivència amb la tecnologia. Diu que Espanya prohibirà l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. L'executiu proposa mesures perquè les plataformes digitals siguin responsables penals dels continguts i diu que es pretén establir controls de verificació d'edat com ha fet a Austràlia i han anunciat altres països europeus. Pel que veig, una de les parts d'aquesta nova mesura serà això, que les plataformes
tinguin molta més responsabilitat pel que fa als continguts que ofereixen i entenc que també tindran molta més responsabilitat si se'ls cola algun menor de 16 anys mirant segons quin contingut o bé, tenint perfil directament. Llavors entenc que també les mateixes plataformes seran les interessades en fer complir aquesta llei. Per tant, segur que no serà tan fàcil això de fer-te un compte si no tens 16 anys.
També pel que fa a manipular continguts, La Vanguardia diu que França escorcolla l'oficina Dix i cita a declarar Elon Musk. En fotografia principal parlem de Barcelona, capital del món audiovisual. La principal fira del sector audiovisual del món, l'ICE, com també apareixia a la portata del diari Ara, va començar ahir la cinquena edició a Barcelona, que espera treure més visitants i empreses que mai.
El compromís d'aquest saló amb la capital catalana va fer un pas més amb l'anunci de la creació d'una fundació que vetllarà pel llagat de l'ICE a la ciutat. I a la imatge vegem com estaven dins d'aquesta fira els primers visitants ahir.
És que li donem molta importància al Barcelona Mobile World Congress, però realment aquest congrés també és molt important. I aquí a Barcelona, com dèiem, capital de l'audiovisual, com a mínim de forma exponencial, perquè cada vegada més està apostant per el món de l'audiovisual. Veiem
Per exemple, de forma periòdica a la Casa Batlló, projeccions a la façana. Veiem també com hi ha molts centres que han optat per les noves tecnologies a l'hora de mostrar les seves exposicions. Estem parlant de l'espai immersa, estem parlant de l'espai ideal, estem parlant també d'altres museus com Caixa Fòrum, Cosmo Caixa, vull dir que al final també...
Barcelona està treballant molt en el món de l'audiovisual, no només hauria de ser un puntal el Mobile World Congress, sinó també aquest congrés l'ICE, que també pels estudiants d'audiovisuals, com per exemple en Sergio, que està fent pràctiques amb nosaltres, són espais on visiten de forma periòdica aquests centres educatius, també per veure, per testejar, perquè els alumnes vegin quina és l'oferta laboral que s'hi trobaran en un futur.
Exacte. Seguim amb altres notícies de la Vanguardia. Veiem que el Santander es reforça als Estats Units comprant Webster Bank, que el banc bat un altre rècord de benefici amb 14.100 milions. També que la Generalitat busca busos fora de Catalunya per cobrir la crisi de Rodalies, que el número 2 de Puentes s'instal·la a Barcelona, i també que Junts votarà les pensions però no les mesures contra els desnonaments.
I tant, hem portat amb les dues últimes notícies d'avui de La Vanguardia, una que parla de que margeix el projecte del Museu Carmen Thyssen, que està en tramitació, i tant, que amb tema esportiu, amb aquest 1-2 Albacete, que el Barça compleix i passa a les semifinals de la Copa.
I marxem amb l'última portada de la jornada, marxem amb la portada del punt avui, que arrenca després d'un càncer. Els pacients que superen la malaltia han d'enfrontar-se a un procés no sempre fàcil en moments com el de la tornada a la feina. I veiem una imatge d'una dona havent superat el càncer i en aquest cas tornant a la feina, tornant a un despatx.
Més qüestions, també a l'espai al d'ahir trobem una musiqueta trepidant els trens col·lapsats, més aberracions pedòfiles i un senyor que ho arreglarà tot prohibint les xarxes als menors. Pel que fa a les cròniques, trobem que hi ha gent de la qual és difícil acomiadar-se i també la xarxa ferroviària no és una tatera.
Pel que fa a l'esportiu, també citen el Barça, que elimina l'Albacete 1-2 i accedeix a les semifinals de Copa. Després del 0-1 de la min i el 0-2 d'Araujo, el campió acaba patint, com dèiem, en l'últim instant, en aquest moment en què l'Albacete va intentar posar tota la carn a l'esador i, en aquest cas, no...
la graella, l'asador, no, la graella, ja em sonava malament, tota la carn a la graella, però no els hi va acabar de sortir la jugada, tot i el bon partit del Albacete. Doncs ara sí ens acomiadem de Mariona Sales, cap d'informatius, que la podreu escoltar als butlletins informatius i també a l'edició migdia d'aquesta casa després d'aquest magazín. Mariona, que tinguis molt bon dia. Igualment, Dani, ens escoltem ara. Fins ara. I amb vosaltres, doncs, tornem de seguida després d'aquesta pausa musical.
Fins demà!
Fins demà!
Your husband is coming.
Música Música Música
I seguim al magazín de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambler, és moment de l'espai de les efemèrides del dia, i comencem amb una que té molta relació amb l'actualitat. Parlem abans de les xarxes, de la prohibició a menors de 16 anys a xarxes socials, i avui parlem d'una efemèrida que data del 4 de febrer, però del 2004, quan el programador i empresari Mark Zuckerberg i els seus companys de la universitat, en aquest cas de la Universitat de Harvard, van llançar oficialment la xarxa social Facebook,
El projecte naixia com una plataforma interna per a estudiants de la universitat destinada a compartir perfils personals, fotografies i dades acadèmiques. En les seves primeres 24 hores, més de 1.000 alumnes es van registrar en el servei amb el qual va impulsar la seva ràpida expansió a altres universitats estadunidenques.
Pocs mesos després, la xarxa es va ampliar amb el seu accés a centres d'Evilic i també, posteriorment, a estudiants de tot el país. El 2005, la companyia modernitza el seu nom i es passa a dir Facebook. Inicialment es deia The Facebook i, tot seguit, el 2005, com dèiem, ja treia el D i es quedava senzillament amb Facebook. Amb el temps, la plataforma s'ha transformat en una xarxa social global clau en la comunicació digital del segle XXI.
I ara marxem a descobrir més qüestions. Què va passar el 4 de febrer de qualsevol any? Per exemple, si marxem l'any 1991, es va descobrir per primera vegada el virus informàtic Michelangelo a Austràlia. També un any més tard, l'any 1992, va haver un intent militar frustrat per enderrocar el president venezolà Carlos Andrés Pérez, encarcelat en aquest cas pel tinent coronel Hugo Chávez.
També l'any 2003 el Parlament de Belgrado va proclamar el nou estat de Sèrbia i de Montenegro i l'any 2019 Espanya i una vintena de països reconeixen a Juan Guaidó com a president encarregat de Veneçuela.
Com hem anat dient tota la setmana, avui es celebra el Dia Mundial contra el Càncer. Estem dedicant també espais monogràfics a parlar-ne del tema. Demà concretament tenim l'entrevista a Pau Berbel de l'Associació contra el Càncer. Recordeu, avui 4 de febrer, Dia Mundial del Càncer, aquí a Ràdio d'Esvern, al llarg de tota la setmana i també en molts cercles, també es celebra al llarg de tot el mes de febrer.
Marxem a més qüestions, marxem a descobrir naixements, avui ens quedem aquí per celebrar el naixement d'Alexia Putellas, futbolista espanyola, que naixia l'any 1994, també el naixement d'Alice Cooper, cantant de heavy metal estadounidenca, que naixia l'any 1948, i tanquem amb l'última efemèride, en aquest cas també de naixement, avui també fa anys Marisol, en aquest cas Pepa Flores,
Va néixer tal dia com avui de 1948, actriu i cantant espanyol. Escoltem una de les seves cançons.
Tómbola, tómbola, la vida es una tómbola, tómbola de luz y de color, de luz y de color. Y todos en la tómbola, tómbola, y todos en la tómbola, tómbola, encuentran un amor. ¡Tómbola! En la tómbola del mundo yo he tenido mucha suerte porque todo
La vida es una tómbola, de luz y de color, de luz y de color. Y el ritmo de la tómbola, me lleva con tu amor.
Focora!
Me premió con tu querer, porque la vida es una tómbola, tómbola, la vida es una tómbola, tómbola de luz y de color, de luz y de color. Y el ritmo de la tómbola, tómbola, y el ritmo de la tómbola, tómbola, me lleva con tu amor.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogolell i Gualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
I seguim el magassin de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla, 7 minuts per les 11 del matí. Ara marxem a l'espai del temps. Carles, bon dia. Molt bon dia. Què tal? Com estàs? Com a tot? Què tinc avui? Avui tens 7 minuts. Ah, mira, podem explicar una altra historieta, va. Sí, anècdota. Va. Vinga, va.
L'any 96 va ser un dels anys més plujosos de l'última època, o sigui que va ser un any on la pluja va ser realment espectacular. Què va passar l'any 96? Doncs que vam tenir una situació molt semblant a la que estem vivint aquest 2026 i finals del 2025, i que és, i que ho hem explicat moltes vegades aquí,
el fet que tinguem un anticicló molt potent a Escandinàvia, cap al Pol Nord, i un anticicló de les Açores molt avall. Això ho explicàvem ahir i això provoca que tots els corrents atlàntics viatgin cap a Europa, que no pugin tant de latitud i que puguin provocar precipitacions importants. Què va passar al 96 a Cuba? Doncs que es va registrar una mínima que era rècord fins avui, una mínima a Cuba que baixava fins als 0,6 graus positius.
Doncs el 2026, el dia d'ahir, Cuba s'aixecava amb una temperatura de 0 graus clavats. O sigui, estem parlant del tròpic i estem parlant d'una temperatura de 0 graus. Això és influència d'una cosa que es diu jet stream, que el jet stream bàsicament és els vents clavats.
que es mouen a les capes altes de l'atmòsfera i que influeixen sobre el clima a la Terra. Aquest jet stream està molt baix de latitud, normalment passa molt més amunt, i provoca que els vents molt freds que podrien arribar de Groenlàndia baixin molt de latitud, entrin al tròpic i puguin arribar a portar temperatures a Cuba de 0 graus. I això després remunta a l'Atlàntic i ens entra a la part, podríem dir, sud de l'Apenim d'Europa,
provocant aquesta situació de més pluges. El 96 va ser un any molt plujós, hi havia aquesta configuració i aquesta configuració va durar molts mesos. I pinta, i té moltes probabilitats, que el 2026 continuï amb una precipitació molt important, igual que va passar el 1996.
És una història per reforçar una miqueta i per tenir una mica clar què està passant aquests dies amb aquesta precipitació tan accentuada que tenim, amb una situació que el 2020 arribava al Glòria, que el 2021 vam encetar una sequera que ens va durar fins pràcticament el 24, i que ara portem un parell d'anys de pluja molt intensa i que probablement, segons les previsions i els estudis que hi ha, el 2026 pugui ser, per una banda, un any molt plujós i, per una altra banda, un estiu no tan càlid
com altres anys que hem tingut darrerament. Això no vol dir que no faci calor, farà molta calor. 4 de febrer del 2026, estàs dient que aquest estiu no serà tan càlid? No serà tan extrem, la temperatura no serà tan extrema com altres estius. Podem obrir l'ampolla de cava que tenim a la nevera o ho fem després? No, encara no. Ho fem al setembre, si l'hem encertat i si no me'l fos pel cap. És que és molt bona notícia, això, eh?
No estem dient que no faci calor, hi ha dies de 33, de 34 probablement, però aquests dies tan contínuos d'estar 5 o 6 dies en 36, 36, això provaria a pujar fruit d'aquesta inestabilitat, d'aquesta pluja i d'aquest any o d'aquests mesos tan plujosos que estem tenint.
Podria ser que no ho tinguem, però això ho sabrem quan hi estiguem amb els peus allà a la Galleda. Ja ho veurem quan arribi l'estiu com ens hi trobem. Carles, per un futur una mica més pròxim, per aquests dies, què tenim? Doncs aviam, tenim l'arribada d'aquest front, un front que avui ja ha deixat alguna goteta, no és res, molt poca cosa aquest matí. Ara tenim forces núvols, es trenquen una mica els núvols, avui un dimecres són els núvols guanyant terreny i la temperatura ha baixat. S'ha notat, hi ha hagut una baixada important, tot i que ha estat una nit així mig variable amb sol i núvols,
Hem baixat fins als 4,7 graus, que per cert és la temperatura més baixa d'aquest mes de febrer, però bé, clar, portem només quatre dies, doncs és normal. El que passarà és, i tots els mapes ho indiquen, és que aquests núvols aniran a més i ja probablement aquesta propera nit podria començar a ploure una miqueta. La pluja més destacada, els mapes la indiquen entre el matí de demà dijous i el vespre, o sigui que demà dijous hauria de ser un dia plujós,
Hi ha mapes que indiquen més pluja, altres que indiquen menys, però sí que tots més o menys es posen d'acord amb el fet que podria ploure durant bona part de la jornada de demà dijous. O sigui, una precipitació que serà més destacada entre el migdia i la tarda, però que podria ploure durant tot el dia. Els mapes no acaben de precisar l'horari, però vaja, demà és un dia d'aquells d'agafar el paraigua.
Avui, com ben comentat, és un dia força més fresquet, la temperatura quedarà més curta i arribàvem als 15 graus, avui ens quedarem amb 12 o 13, avui fa un ambient una mica més fred, a més a més, amb el dia gris i amb poca presència del sol provocarà que l'ambient sigui més frescot. Demà dijous, com que probablement estigui completament tapat, no veiem el sol i hi hagi possibilitats de precipitació, doncs les temperatures quedaran més o menys iguals que les de dimecres.
I divendres, dijous, a la nit s'acabarà la cosa. A més, serà un canvi molt radical. Dels núvols passarem a un cel completament serè. Per què? Doncs perquè ens entra vent de ponent, és un vent que arriba una mica rascalfat, deixarem enrere aquest ambient més fred d'avui i demà, i divendres tindrem un dia assolellat on la temperatura màxima es pot enfilar fins als 16 o fins i tot 17 graus, o sigui que divendres serà un dia de sol.
amb unes temperatures màximes força altes, però aquesta estabilitat, aquest vent de ponent, aquesta situació, podria anar afluixant a mida que passessi les hores perquè aquest ponent cap al vespre i la nit afluixarà i això podrà provocar un altre cop que puguin arribar núvols, que els núvols cada cop siguin més destacats i de moment, i encara no ho podem confirmar, em sap molt de greu però el cap de setmana realment és molt complicat de precisar,
De moment sembla ser que tindrem un dissabte i un diumenge força núvol. El sol treurà el nas, farà el que podrà, però no tindrà massa presència. No tots els mapes ho indiquen, hi ha altres que sí que indiquen que hi haurà sol, o sigui, això ho haurem d'anar seguint. Hi haurà una certa influència del nord-oest, això provocarà que les temperatures puguin tirar una miqueta avall, que la de divendres serà un miratge de 16-17, però al cap de setmana les temperatures baixarien una miqueta.
I encara es manté aquesta possibilitat que totes les nits, i estem parlant la nit de divendres a dissabte, la nit de dissabte a diumenge i la nit de diumenge a dilluns, podrien caure algunes gotetes al nostre municipi. Ho anirem seguint perquè realment és una previsió que no acaba de deixar-ho clar perquè no van tots a una. Realment és molt dispersa i això ens haurem d'esperar potser a dijous o fins i tot divendres per saber què passarà el cap de setmana.
Per tant, dies inestables, podríem dir, de cada cap de setmana. Insegurs. Sí, insegurs. Molt bé. Perfecte, gràcies, Carles. Una abraçada. Demà ampliem informació i amb vosaltres després dels bolletins informatius de les 11 del matí. Tornem a estar amb vosaltres aquí amb l'entrevista del dia. Fins ara.
A les 12 de la Renaixença entrevistem Gerard Quintana. Una entrevista, us la recomano molt, perquè diu coses que no ha dit altres vegades. I ens farà una versió, amb l'Arnau Tordera i la Laia Gloc, de l'Empordà, que és meravellosa. Ja ho veureu. A partir de les 12 de la Renaixença. Fins ara, Peyu. Adéu, Fel. Adéu, ostrells.
Bon dia, us informa Joan Bota. El govern estudia la manera de rescablar les empreses afectades pel desgavell ferroviari, sobretot les que tenen problemes amb el trànsit de mercaderies internacionals. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, el conseller d'Empresa, Miquel Sampar, ha explicat que segueix la situació amb reunions constants amb els sectors més afectats, el d'automòbil, el siderúrgic i el químic, i que si el bloqueig s'allarga, les repercussions seran greus.
Si això és ràpid, no hauria de tenir una afectació important. Nosaltres, que ens hem reunit per videoconferència amb tots els afectats, ens comenten que fins ara l'afectació, si més no, és controlable. Cada dia que passa és menys controlable.
A tot això, la Generalitat reclamarà a l'Estat les despeses extra que li ha suposat la crisi a Rodalia. Són els diners que ha hagut de pagar el govern per reforçar el transport en autobús, contractar més informadors pel servei ferroviari o aixecar les barreres del peatge a l'autopista C32 al Garraf. Sentiu la consellera d'Economia, Alicia Romero, en aquest cas als matins de TV3.
Això ens ho hauran de finançar, ens ho hauran de pagar, òbviament, perquè és culpa justament que no s'ha gestionat bé aquests dies, aquesta crisi, aquesta situació, i per tant nosaltres exigirem que aquests recursos se'n retornin.
Més notícies, Natàlia Ramon. Almenys 17 palestins, entre els quals 3 nens han mort aquest matí a Gaza per atacs israelians, segons l'últim balanç de la defensa civil. Es tracta de bombardejos a diferents punts de la franja, accions precises, segons diu l'exèrcit, en resposta a un incident al nord en què un soldat ha quedat ferit greu.
En paral·lel, s'ha tornat a tancar el pas de Rafà a la frontera entre Gaza i Egipte dos dies després d'haver-lo reobert. Les autoritats israelianes ho justifiquen per la manca d'informació que li ha donat l'Organització Mundial de la Salut sobre les persones que han de creuar aquest punt. Durant aquests dos dies, només 21 persones han pogut sortir i 52 han pogut entrar en números molt per sota de les previsions.
L'equip mèdic de l'Hospital de la Vall d'Hebron, que tracta el president Saludilla, assegura que s'està recuperant més ràpid del que es pensaven. Des d'ahir caminen només amb una crossa, però que per reincorporar-se a la feina caldrà que pugui passar del tractament antibiòtic endovenós a l'oral. El director gerent de la Vall d'Hebron, Albert Salazar, ho ha explicat al matí de Catalunya Ràdio. Fotocoll són 8 setmanes. Això no vol dir...
que hagi d'estar 8 setmanes sense poder moure's de casa i tal, perquè això ho mana la seva recuperació amb la fisioterapia i tal, i això és el que va bé, la infecció també. Però el pas que han de decidir el seu equip de quan passa de tractament endovenós a tractament oral antibiòtic, això ho marca aquests controls analítics, no?,
A Lleida, Unió de Pagesos torna a sortir avui al carrer per denunciar una vegada més l'excés de burocràcia que dificulta el dia a dia del sector. A aquesta hora hi ha convocada una concentració davant dels serveis territorials del Departament d'Agricultura. Anem cap a Lleida, Estela Bussons, bon dia.
Hola, bon dia. Sí, una protesta que comença a escalfar motors en un dia en rúfol i amb la presència simbòlica d'un parell de tractors. La reivindicació no és nova. Fa anys que la pagesia es queixa que perden massa temps en paperassa i tràmits duplicats. A tot això també reclamen agilitzar els permisos de caça per afrontar la plaga de conills i sanglars. Ara fa dos anys, quan centenars de tractors van arribar al centre de Barcelona des de diferents punts del país, l'accés de burocràcia estava ja al centre dels motius d'aquella protesta. Néstor Serra, coordinador d'Unió de Pagesos a Lleida, es queixa que des d'aleshores la situació
No s'ha guanyat res. L'únic que s'ha guanyat és que se'n parli. Reclamació, què fem? Treuen una llei i hem de fer un altre tràmit. I així no podem avançar. Amb la ramaderia, el mateix. Nos estan menjant amb tràmits.
L'històric director de fotografia Tomàs Pladavall ha mort als 79 anys. El 2022 va rebre el gaudí d'honor en reconeixement a una carrera que, segons l'Acadèmia del Cinema Català, havia contribuït de manera determinant a la creació d'un llenguatge cinematogràfic i un univers propi pels cineastes com Pere Portavella o Ventura Pons. També va treballar amb Rosa Vergés, Mario Gas, Carlos Benpart...
Francesc Vallmunt, Vigas Luna o José Luis Guerín, entre altres. Entre els seus títols més destacats hi ha Tren d'Ombres, el Silenci Bans de Bach, Pont de Varsovia, la Rossa del Bar o el Vicari d'Olot. En el seu currículum també destaca la direcció d'il·luminació de les cerimònies d'inauguració i cluenda dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Esports, Marcos García. El Barça espera arribar a les semifinals de la Copa. Després d'aconseguir la classificació al camp del Basete, ahir, un gol a dos. Avui se sabran dos semifinalistes més d'aquesta Copa. Sortiran de l'Alavés Real Societat i el València Atletic Club. Encara en futbol, l'espanyol presenta aquest migdia l'extrem belga Cyril Ngonge. Ngonge és l'únic reforç que ha fet l'espanyol en aquest mercat d'hivern.
Han bascat dos partits. El Baxi Manresa rep a tres quarts de nou del vespre el reier Venècia, el nou Congost. És partit de l'Eurocup i l'Uni Girona d'Anca a la segona fase de l'eurollica femenina a les 6 de la tarda a la pista del Galatasaray. En futbol salavui es juguen les semifinals de l'europeu a Ljubljana, Eslovènia. A les 5, Croàcia, Espanya, amb els catalans Didac Plana i Adolfo a l'equip espanyol i a dos quarts de nou l'altre semi, França-Portugal. I en embol el granoller femení juga a dos quarts de deu del vespre als vuitens de final de la Copa de la Reina.
ho fa a Partit Únic i a la pista del Sant José Obrero. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 6 minuts de les 11 us informa Mariona Sales Vilanova.
Els centres educatius públics i concertats de Sant Just celebren durant el mes de febrer i principis de març les jornades de portes obertes, adreçades a les famílies que han de triar centre pel curs 2026-2027. Les escoles i instituts presenten la seva oferta formativa amb projectes educatius diversos, però amb valors compartits com la qualitat pedagògica, la inclusió i l'acompanyament de l'alumnat al llarg de l'etapa obligatòria.
L'educació al municipi es caracteritza per una forta vinculació amb el poble, amb participació activa en activitats culturals, esportives i de convivència, i per uns vincles estrets entre famílies, equips docents i infants. Aquest model compta amb una confiança sostinguda de les famílies, ja que 7 de cada 10 opten pels centres de Sant Just per escolaritzar els seus fills i filles, i amb resultats acadèmics a les escoles públiques per sobre de la mitjana de Catalunya en les proves de competències.
Paral·lelament, les famílies amb infants que iniciaran I3 o primer d'ESO reben aquests dies un llibret informatiu amb els detalls dels centres i les dates de portes obertes. El període de preinscripció escolar 2026-2027 serà del 4 al 18 de març per I3 a 6 a primària i del 6 a 18 de març per primer a quart d'ESO, amb un avançament d'una setmana respecte al curs anterior.
En cultura, el 38è concurs de prosa i poesia en català de Sant Just obre el termini de lliurament d'obres el 9 de febrer a partir de les 8 del matí en punt d'inici a les escoles. A partir d'aquesta data s'activa l'aplicació d'inscripció necessària per participar en el certamen adreçat a persones no professionals de l'escriptura.
El concurs, organitzat pel Servei Local de Català de Sant Just i el Voluntariat per la Llengua, té com a objectiu fomentar l'ús del català escrit, potenciar l'expressió creativa i promoure la participació de persones amb capacitats diverses. La iniciativa compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just, l'Ateneu i els tallers de músics.
La participació és oberta a tothom i s'estructura en quatre categories, de 9 a 11 anys, de 12 a 14 anys, de 15 a 17 i majors de 18 anys. Les obres han de ser inèdites i de tema lliure i s'han de presentar seguint les indicacions publicades al web santjus.cat barra català, on també es pot consultar tota la informació del concurs.
I encara en cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol El món dels somnis i anirà a càrrec de Marta Garcia Cadena, terapeuta en integració de somnis. L'acte tindrà lloc el 5 de febrer a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. És un acte obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis i socis de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per les persones no associades.
I això ha estat tot. Tornem a més informació del butllet i horari de les 12. Fins ara.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Baby, can't you see?
Electro-toxic.
The heart is a blue Shoots up through the stony ground But there's no room No space to rent in this town You're out of luck And the reason that you had to care The traffic is stuck
It's a beautiful day
It's a beautiful day.
I seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. És moment d'encetar aquesta segona hora d'avui, dimecres 4 de febrer del 2026. Fem una petita pausa. Per publicitat, tornem de seguida amb l'entrevista del dia. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
I seguim el magazín de matins de Ràdio Desvem, seguim a la Rambla, és moment de l'entrevista del dia, engeguem avui aquesta segona hora en aquest espai, i avui saludem la Laia Alcón i també la Núria Valdric, que la tenim també aquí als estudis de Ràdio Desvem, per parlar de l'AFA Montseny, del Carnestoltes, i d'aquesta festa que engloba també a les escoles i a les seves famílies. Com esteu? Benvingudes al programa. Molt bé, molt bé. Bon dia. Bon dia. Molts nervis o què?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Encara queden uns dies per això. Bueno, no tant. Depèn de la perspectiva, són molts o pocs, no ho sé. Però no queden tants. Doncs presentem una mica com funcionarà avui l'entrevista perquè aprofitem que tenim aquí a les AFAS de les escoles de Sant Just.
per fer un primer blog sobre el Carnestoltes i un segon blog que anirà una mica més adreçat a conèixer una mica les vostres escoles, perquè al llarg d'aquest primer inici, d'aquest primer blog del curs 25-26, vam convidar les escoles de Sant Just a passar pels micròfons de Ràdio d'Esbem, vam descobrir de la mà dels docents i dels equips directius els diferents projectes educatius
I ara que us tenim a vosaltres, com a AFAS, també volem saber les vostres opinions. Això ho farem al final de l'entrevista. Abans, però, ens centrarem a parlar del carnestoltes i de totes les accions que es donen a terme en Marc d'aquesta festa esbuja ràdio divertida, que a Sant Just, en aquest cas, serà el 14 de febrer. Serà el 17, vinent, no l'altre, és a dir, d'aquí una setmana i escaig.
I bé, comencem una mica parlant de l'AFA Montseny, com s'organitza amb aquesta organització del Carnestoltes?
Bé, nosaltres sempre comencem molt d'hora. Bé, tenim una comissió... Abans era la comissió de festes, que també s'encarregava de Carnestoltes, però fa cosa de dos anys vam decidir que hi hagués la comissió només de Carnestoltes, perquè ja prou feina era. I llavors, com que ens dediquem exclusivament a això, realment, dins de l'escola, evidentment, comencem molt d'hora. Llavors, nosaltres, més o menys... Bé, al setembre, la Leia ja comença a enviar missatges. Bé.
Hola, bon dia, estic aquí. I llavors després comencem a fer algunes reunions i això, però aquest any tot s'ha de dir que vam començar perquè comencem pensant el tema, què farem, i ens vam dilatar una miqueta perquè no... Si vam trobar un tema però no capava d'arrencar i llavors no fluïen.
Ens va costar una miqueta. Era un tema molt guai, molt xulo, era també un repte i ens agradava, era molt bonic. Però no fluïa, és això, que no fluïa. I quan una cosa s'entrabanca, s'estanca, no trobem sortides i costa de definir, doncs és veritat que vam estar entrebancades bastantes setmanes. El tema és que tampoc ens havia passat mai, que sempre hem trobat un tema i era cara barraca. Exacte.
No flueix i llavors el desembre, ja estàvem a desembre que veiem que la cosa no tria, vam dir, escolta, i si busquem una altra tema? La passa pàgina i hi ha una altra cosa. I no va ser fins a desembre, no et sabria dir la data, que vam aconseguir tenir un tema que tots vam dir, o sigui, amb una sola reunió vam fer més que amb dos mesos de l'altre tema i llavors vam dir, va bé, és aquest, aquest és el de aquest any. Va fluir, va ser aquesta la cosa, no? Doncs que vam sentir que fluïa i que som-hi.
I llavors això aquest any ha anat tot una mica més tard, perquè fins que no vam tenir el tema, que ja era desembre, no ho vam arrencar tot. Llavors sí que és veritat que tot i això, normalment no és fins gener que arrenquem ja més la producció, comencem a construir coses i tot plegat, però el guió, que normalment el desembre ja el tenim acabat, no sé, ara no et sabria dir quan el vam acabar... Principis de gener. Principis de gener l'escrivíem. Sí.
Llavors, ha anat tot més tard del que realment va. Però, bueno, a part d'això, dintre el que és carnestoltes tenim com diferents comissions, no? La de tretzo, la de guió, la d'àudios, la de música... I llavors, més o menys, cadascú en funció de les seves habilitants, no?
es posa en una de les comissions o una altra, i també la disponibilitat... I famílies, jo diria que ja està naixent la comissió Famílies de per si, perquè hi ha molta participació a nivell creatiu, també, per part... O sigui, jo crec que nosaltres, antigament, fèiem més propostes o ajudàvem més, i ara són pròpiament les famílies les que proposen elles, ei, què tal si fem això? I que neixen propostes que nosaltres al·lucinem, o sigui que...
I també, ara hi acabo de caure, quan era més des de la comissió que s'organitzava molt i llavors les famílies doncs ficaven al seu gra, o sigui, va haver un punt d'inflexió en el que va canviar tot, que va ser quan vam crear els de les toltes. Exacte. I els de les toltes són els delegats del Carnestoltes. Ah, exacte.
I llavors aquí es va crear com un vincle entre la comissió i les famílies, llavors hi ha un de les toltes per classe. I llavors això va ajudar, jo crec que va ajudar bastant, que llavors tot que la comunicació fos més fluida, les famílies poguessin integrar-se més... Menys bloqueig en els whatsapps de classe de famílies, menys...
Menys, per dir-ho d'alguna manera, molestar, perquè al Carnestoltes la participació del poble és voluntària, tots ho sabem, és fora l'escola, diguéssim, i per tant hi ha famílies que decideixen no participar-hi. Aleshores vam posar-nos com una mica responsables en aquest sentit, de dir no bloquegem un canal que és escola, ja que és una cosa extraescolar, com si diguéssim,
I obrim un altre canal d'informació en paral·lel. I això ha anat molt bé. Això sí que és veritat. I quantes persones participaran aquest any? Més o menys, aproximadament? Mira, hi ha anys... No, però realment hi ha anys que calculem cada classe. I aquest any no sabem la xifra. Però és alta. O sigui, la nostra escola tenim la sort que, excepte potser alguns cursos o algunes classes concretes, en general la gent està bastant motivada. Sí, està bastant motivada.
Sí, sí, hi ha molta motivació i cada any sorprèn i cada any ens sorprèn i hi ha molta motivació i no sabem la xifra en concret. Bé, jo tampoc no tinc com la necessitat de fer el recompte, però perquè sí, perquè ja és bonic veure que hi ha molta il·lusió, molta motivació i això ja suma molt, ja saps? Així que no en tenim ni idea de la xifra. O sigui, realment, hi ha hagut anys que sí que no en tenim ni idea. Sí, no, no.
Parlaves una mica també dels departaments, Núria. És important, no?, aquests departaments perquè funcioni tot una mica, és a dir, el fet de delegar que hi hagi, doncs, un departament que s'encarregui de la trets o de les disfresses, l'altre que s'enocupi més, doncs, d'aquest disseny, no?, d'aquest disseny de so per l'espectacle que es fa a la plaça, al Parc Margall. Com ho viviu, això? Com ho viuen les famílies a l'hora de participar en els diferents departaments?
Nosaltres som molt transparents en aquest sentit. És, mira, tot el que necessites és això i llavors surt sol. Realment tenim la sort que les famílies tenen ganes de participar i llavors cadascú diu, mira, aquest any, per exemple, l'Anna Hulten, per ficar un exemple que l'altre any no hi havia participat, va dir, ostres, m'agradaria entrar i ens ha ajudat amb les músiques, perquè és una cosa que ella controla molt. I a tenir més ordre. Sí, i a tenir més ordre.
Llavors això és una mica que cadascú ofereix, o sigui, cadascú de les famílies, no de la comissió, ofereix el que pot. Hi ha un que treballa, que té fustes, jo poso fustes, i l'altre que... Sí, és que va molt sol, realment. O sigui, nosaltres estem molt sorpreses. És veritat que posem unes bases organitzatives que puguin facilitar, però després tot sorgeix molt sol i la participació és el que dèiem, no? Cada cop i volta et venen i et diuen, nosaltres hem pensat que farem, i dius, uau, és que...
Però jo no he dit res, eh? Vull dir, que ho feu perquè voleu. Sí, sí, sí, sí. I aquesta participació molt xula, espontània, també, saps? Tot i tenir les bases, per tant, ells i elles, les famílies, entren de manera que vulguin. O sigui, a la que alguns ve dir jo podria portar això, sí que és veritat que hi ha els grups de WhatsApp corresponents, no? Llavors et fiquem aquí dins, ja està, et fiques aquí dins i que volin.
I a partir d'aquí, no?, doncs comença a sorgir la idea, comencen a empacar-se, no?, d'alguna manera les idees i també les feines que fan els diferents departaments comencen a encaixar, no?, i això ja és més entrat, diguéssim, al mes de gener, no?, ja tocant, diguéssim, carnaval, no?, en aquell moment en què, pum!, tot fa com un soflet, no?, que ja està, i a partir d'aquí ja veus que aquella idea inicial embrionària que havíeu tingut a principis de curs, doncs ha anat... S'assumen deu més en paral·lel, però...
Sí, exacte, exacte. Sí, sí, a més és això, que de cop algú té una idea, ai, podem afegir això, i realment el boom que ens passa cada any, que sempre estem el dia abans, quan fem l'assaig general, tot és, ai, ai, ai, no sé, no sé, i realment el boom el veiem allà in situ, o potser l'assaig que fem just abans del mateix dia, que és quan la gent ve amb les disfresses tothom posades, i de cop veus que...
si té sentit tot això que hem fet. Una de les complexitats jo veig més bèsties del Carnestoltes és que només hi ha un assaig real, un únic assaig real, perquè mai s'assaja amb les disfresses. O sigui, només s'assaja amb les disfresses el mateix dia, unes hores abans de sortir a la plaça. Jo, per la magnitud de famílies que som,
Ho veig bèstia, o sigui que es deixa anar tot una miqueta a veure què passa, perquè saps què et vull dir? Aleshores és com, i aquí hi ha una part d'adrenalina, una part com molta d'emoció, de màgia, que no saps gairebé mai què passarà fins aquell moment. I fins ara ens ha sorprès sempre, ha sigut molt bonic i clar, ho continuarà sent, però vull dir que...
Que sí, que sí, que és com... Algo que passa molt màgic. Clar, i per la bo del guió fa una estona, a què us referíeu amb el guió? Què és aquest guió? Què és aquesta escaleta? Jo intento treure-us, eh, a poc a poc. O sigui, el guió com a tal no te l'explicarem, però sí que et puc explicar que quan la Laia i jo ens hi vam... Bueno, quan jo m'hi vaig posar, almenys que quan la Bruna va començar ahir 3...
Vam canviar una mica el format perquè abans tinc entès que era més ball, no? Llavors nosaltres, que ens agrada més el teatre i les històries, vam com iniciar, amb els de la comissió que hi havia aleshores, un nou format que era més, potser més podríem dir més teatral, no?
I que llavors intentem fer com un guió, que hi hagi una història, que no sigui simplement una comparsa en què sortim a ballar, que també està bé, però això és el que ens motivava més a nosaltres. Jo crec també que sempre ens mou molt i jo crec que ens ocupa també que anem una mica...
I almenys la comissió crec que ens agrada també intentar anar una mica més enllà a nivell pedagògic, o sigui, que hi hagi... Un missatge. Un missatge, sí, i que passin coses o que es tractin temes que li veiem un feedback o que li veiem...
Pensem molt en els infants i que pugui estar relacionat, que els pugui ajudar d'alguna manera o que es pugui parlar amb ells i elles i que ells ho passin bé, lògicament, també, però que tingui un pes a nivell educatiu dins de les nostres possibilitats, perquè som pares i mares tots, dins de les nostres possibilitats. Però que, sobretot, jo crec que el xulo és això, que hi hagi una mica, des del Carnestoltes, una mica aquest granet de sorra en aquest sentit.
Doncs ara m'agradaria també fer una pregunta relacionada més aviat amb la temàtica general del Carnestoltes, perquè si veiem altres pobles veïns de Sant Just, veiem com l'Ajuntament o les comissions de Carnestoltes de cada poble proposen temàtiques anualment i a partir d'aquesta temàtica es treballen el conjunt de les propostes que participen en el Carnestoltes. Creieu que aquest tipus de format aquí a Sant Just funcionaria?
o és més, diguéssim, òptim aquest format que s'està treballant ara, que és més lliure i una mica que cada escola triï el que vulgui.
A mi no em sona malament. A mi no em sona malament, però no sé si funcionaria. Perquè, clar, ja ens costa posar-nos d'acord amb els temes quan és una sola escola. Si vols dir que hi ha un tema general que s'escoll... Per exemple, la mar. I que aquest any sigui la mar. Cadascú faci el que vulgui sota el paraigües de la mar. Jo ho trobo bé.
Bueno, m'aventuro a parlar per mi. És una pregunta que llenço aquí de forma improvisada, però em sembla molt interessant perquè també he sentit en altres municipis que a vegades es llença la temàtica molt tard i les disfeses ja s'han començat a fer. Vull dir que aquí hi hauria d'haver un protocol i que en aquest cas, si es fes, s'hauria de llençar la temàtica al setembre perquè les famílies poguessin treballar. No, però també és bonic que a nivell de poble es faci una temàtica i que aleshores cada escola ho interpreti com vulgui o com cregui.
Això per una banda. Per una altra banda, també és xulo veure, ala, i què fan els altres? Aquest interrogant, aquesta màgia, aquest no saber què feu i què feu i que no t'ho diré. Això també és divertit i també forma part de la màgia del carnestoltes entre les escoles, com si diguéssim. Però bueno, no ho sé...
A mi crec que m'agrada més el format experimentat sense que estigui tancat. Ja, ja, ja. Perquè hi ha més sorpresa, hi ha més varietat també, no? És veritat. Llavors pot quedar molt, molt, molt a temà. Les disperses també són diferents, és veritat. I sobretot hi ha aquesta part de màgia de veure què farà, no? I també és veritat, també et dic una cosa, és veritat que és guai, és xulo el procés de construcció del tema, de pensar el per què,
Sota el paraigües d'un tema també pot haver aquesta construcció, perquè hi ha moltes comparses que es sorprenen molt al lliure. La Mar pot ser un restaurant que es digui La Mar Salada i cada cop i volta ja has agafat el tema i en realitat van tots disfressats. Trobar la manera d'agafar-ho i girar-ho. No sé.
que s'hi pensi i que hi hagi coses diferents, experimentar, pensar, votar o també està bé. Llavors amb ganes d'aquest 14 de febrer. Amb ganes, nervis i a veure. Ja no us pregunto per la temàtica perquè sé que no me la direu.
Jo només volia afegir una cosa que hem parlat molt de les diferents comissions i tal i ni l'hem mencionat i a més aquest any vull comentar-ho perquè crec que és important que també hi ha la gent que s'encarrega de les danses i fins ara hi havia una noia que ens ajudava que és superxulo però és que aquest any hi ha hagut una cosa molt màgica
que és que hi ha hagut exalumnes del Montseny, o sigui, nenes que ara estan a l'institut, una d'elles la seva filla, que ha fet molta feina, que han sigut elles les que han fet els balls. I clar, és superinteressant perquè és tota la família, saps? I que hi hagi nenes que havien participat i que ara dediquen unes hores a fer aquests balls per tots els nens i nenes que estan actualment a l'escola, trobo que és superbonic.
Sí, és veritat que és una finestra nova que ha sorgit, que no l'hem buscat que ha sorgit per circumstàncies que això que ens ha passat aquest any que hem anat a contracorrent i quasi anàvem més endarrere que endavant i que ens ha passat això que no ens havia passat mai fins ara i hem hagut d'improvisar i demanar ajuda en aquest sentit i ha sigut una molt bona sortida perquè a més a més nens amb nens també hi ha connexions molt xules i les ballerines que els hi diuen i sí, sí, és veritat ha sigut molt bonic
Perquè aquestes coreografies les podrem veure al llarg de la rua o seran coreografies que es veuran a l'estàtic al Parc Maragall? Com funcionarà? Sí, o sigui, dintre la història, dintre el guió, el que sempre fem, que això jo crec que sí que ho podem comentar, és que nosaltres treballem una mica per cursos, o sigui, les disfresses o els grups es fan per cursos. Els de primer van tots d'una manera...
I llavors dintre el que ells facin, l'actuació que facin o el moment de la història que hagin d'interpretar, fan un petit ball. Llavors aquests petits balls, fins ara això ens el feia una noia que aquest any no podia i això ens han ajudat aquestes noies. Ha anat també fluid així. Sí, sí, sí. Però molt guai i superagraïdes perquè jo crec que a cada assaig els diem.
perquè realment és una feina supergrossa que estan fent i que són nenes de segon d'ESO que són petites fa il·lusió com d'alguna manera quan marxen de l'escola també poden seguir col·laborant amb la que va ser la seva escola de primària passem a aquelles preguntes que comentàvem deixem de banda el Carnestoltes parlem una mica del vostre centre educatiu perquè m'agradaria també que ens expliquéssiu què és el que més valoreu de l'escola pública és a dir del vostre centre
I per què creieu que és una bona opció per a les famílies de Sant Just? I ara que comencen aquests períodes de preinscripció són preguntes que també van una mica adreçades a aquelles famílies que estan en dubte.
Bé, jo, des del meu punt de vista, jo soc nena d'escola pública de tota la vida, he crescut en escola pública i, d'entrada, prefereixo pensar en un sistema educatiu públic i crec, a més a més, en aquest nivell de pluralitat, d'educació i de valors que aboca l'escola pública,
I jo de moment, com a mare, soc, ja et dic, nena d'escola pública i quan nosaltres vam haver de prendre la decisió no teníem cap dubte que la nostra opció era de cara a una escola pública. És veritat que Sant Just d'Esvern ens dona una oferta d'escola pública molt especial, vull dir que som molt privilegiats en aquest sentit,
Però d'entrada jo soc partidària d'aquest sentit. Pel que fa a la nostra escola en concret, a més a més, jo ja estic sortint, és l'últim any que em queda a l'Escola Montseny, però per mi ha sigut una molt bona opció i no la canviaria realment.
Jo afegiria una cosa que a mi em va cridar molt l'atenció. Jo venint d'una escola de quatre línies, a mi el que m'ha agradat molt, i m'agrada del Montseny també, a part del que comenta la Laia, és que és una família. O sigui, tots els nens es coneixen entre ells. Quan el Blai, que fa segon, està per fora, que acabem de sortir, el veig jugant amb nens de sisè, que es coneixen entre ells, i llavors...
No sé, que és molt diferent i a mi m'agrada molt el que sigui petit i que tots els nens es puguin ajudar entre ells i es coneguin i si un dia està pel carrer i té un problema, el company l'ajudarà, saps? I sabrà qui és i estan dins del poble.
Sí, és com una de les característiques més importants de l'escola Montseny, jo diria, que és molt, molt, molt familiar i justament crec que és una de les coses que passa amb el Carnestoltes, que el ser tan familiar, el ser una escola petita, fa que la comunicació a tots nivells també sigui més fàcil i que tots ens coneguem més entre tots també. I per tant, bueno, però...
I com diríeu que contribueix la vostra escola al dia a dia del poble? Vèiem accions com per exemple aquesta i accions també que es duen a terme al llarg de l'any i són importants també per crear comunitat entre infants, famílies i l'entorn, que en aquest cas és injust.
Sí, sí, 100%. Jo crec que sí, que de les escoles públiques que hi ha a Sant Just, crec que l'Escola Montseny es posiciona amb participació plena dins del poble, que se segueixen les festes tradicionals, que es participa del que es pugui participar dins de les activitats educatives del poble, que...
Em consta que hi ha infants també de l'escola que participen també de poder donar el seu vot, la seva opinió i la seva veu allà on calgui a nivell educatiu també i presa de decisions i que crec que està 100% connectada al que és el poble. I si haguéssiu de definir la vostra escola, en aquest cas l'escola Montseny, doncs amb una idea o amb una frase, què destacaríeu per animar les famílies a triar-la?
Ostres. Bé, clar, el familiar, que ja ho hem comentat, també... Jo, sobretot, això, el que dèiem, el familiar, però tant per pares i mares com molt important pels infants mateixos, no?, perquè això que passa que el meu fill, que ara és a sisè, tingui tant vincle i tanta connexió amb els petits de cicle infantil, no?,
de la comunitat infantil, de petits i petites, que ell tingui aquest vincle tan directe, sigui dins l'escola com també fora de l'escola, per mi té molt pes a nivell educatiu, a nivell emocional i a nivell de valors. I penso que també això que dèiem a nivell de comunicació també entre famílies, direcció i claustre, crec que també és
És fàcil i és una escola molt propera. És una escola catalana, molt catalana, i jo crec que a nivell de base educativa, com si diguéssim, i que també respecta molt les nostres tradicions, i que hi ha també, diria com a positiu, que hi ha molta feina darrere l'AFA. I que això crec que també és important, que les famílies...
s'involucren molt amb el creixement de l'escola en paral·lel al que és l'equip educatiu. Jo, per mi, quan nosaltres vam entrar, com a família, a mi em va cridar molt l'atenció això, com les famílies s'involucraven a construir l'escola, i això ho trobo meravellós. Clar, no et puc opinar de les altres escoles, jo et dic Escola Montseny.
Doncs, família, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern, per parlar del Carnestoltes i també per parlar de la vostra escola, l'Escola Montseny. Que tingueu molt bona setmana i que vagi molt bé d'aquí uns dies amb el Carnestoltes, que també segur ho petareu. Que vagi bé. Moltes gràcies. Gràcies.
Tú, que pierdes el control Hablando en altavoz Y eres mi corazón Y yo, tratando de escuchar No me puedo explicar Qué extraña sensación
No me quieres entender Y me mandas a callar diciéndome No me debo sorprender Porque es que es la realidad del wey Nuestro amor y yo No tengo armas Para él
En cuerpo y alma, como era ayer. Tú, que perdiste el control, te dejaste llevar por la ciudad.
Te he visto crecer Me puedo imaginar Que todo cambiará Hoy, aunque todo sigue igual Y me mandes a callar diciéndome Que tienes que dominar O ser el final Y yo no puedo
En cuerpo y alma
I seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Ramla, soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres aquí al 98.ufm. Marxem a parlar de vins. Astrid Goldstein, bon dia!
Molt bon dia! Des del celler de Can Mat, a connexió en directe amb la Rambla, per parlar de vins, per parlar de la Barcelona Wine Week. Com ha anat aquesta setmana de vins i d'espectacle, no? Perquè segur que has provat coses molt interessants. Sí, sí, sí. El dilluns va anar el pet i va arribar rebentat allò de... Oh, ni dinar! És allò que et trobes amb un, amb l'altre i és una miqueta...
Estressant. Tremendo, no? I jo vaig anar ahir i, bueno, dirien que avui... No estàs, eh?, amb aquella sensació de oh, quina rafaca, no sé què. No, és que et fa mal tot el cos de caminar i voltar per allà.
Sí, sí, no, no, totalment, totalment. Jo també vaig acabar amb aquesta sensació el dilluns, perquè el dilluns vaig sortir una mica més tard i vaig acabar rebentat. Bé, quan va tancar la fira vaig sortir i vaig acabar rebentat, sí, sí, perquè a més també el dilluns tenia un parell de tastos en els que em vaig apuntar i clar, vaig a... Has d'estar una estona esperant a fora i tal i clar, al final també cansa, no? Però la veritat és que molt interessant aquest any, a mi m'ha donat la sensació que hi havia molta gent,
Però, no ho sé, és una sensació personal meva, potser no, però jo crec que sí, que hi havia força gent. Han dit que el dilluns, Déu-n'hi-do, l'entrada com estava, de saturada, van haver-hi cues i llargues. Normalment el dimarts acostuma a ser un dia tarder, pogut, però més controlat. Diuen que avui, que ni tu ni jo podem anar.
No. Però no passa res. No, és que jo avui ja dic que prou, perquè és que si no és un... És massa, és massa. Però sí, has hagut alguna cosa, has fet un pic, trobo gent que no veus, res, i... Sempre és entranyable, no?
Totalment, totalment, sí. Doncs avui estem parlant de la Barcelona Wine Week, que ahir també obria aquest magazín. Vam dedicar l'editorial a parlar d'ella. És una fira fascinant dedicada al món del vi, que ha omplert de color, sabors i negocis els pavellons de la fira de Montjuïc, la fira de Barcelona Montjuïc. En aquest cas, és una fira que dura fins avui i és un punt de trobada entre la tradició i l'avantguarda, entre el terroir...
i els mercats globals entre sommelier i empresari, entre història i noves mirades. Amb més de 1.350 bodegues representants de 90 denominacions d'origen, t'hi pots trobar una mica de tot, Astrid. Gent, em consta, eh? Gent que ja havia vingut els primers anys i bodegues que, de fora de Catalunya, que cada vegada volen ser-hi més. O sigui, el volum de gent que vol...
Impressionant. Sí que molts havien, els que havien vingut a Bave, havien vingut patint una mica perquè la velocitat és tan baixa que es pensaven que no arribaven a la... Pobres. Però molt bé, molt contents i... No sé, la satisfacció era tan bona. Veies a quasi tothom així liat i ben engrescat. Sempre hi ha unes taules que hi ha cua.
aquells vins que són els més buscats, que generen unes cues ben xules, i n'hi ha d'altres que van a ritmes així una miqueta més pausats, però la veritat, anessis on anessis, hi havia gent. A tu t'hem vist per xarxes socials tastant de nou un Prades, que vas portar aquí fa unes setmanes als estudis de la ràdio, que t'has afiliat al Prades. Sí. El Jordi i el Ramon del Celler Pardes...
Bàsicament ells treballen amb... amb xereu. Feten algun vi negre fet amb quebrets. Però bé, estan planejant algun tast. Per tant, interessava tastar coses. A més, anaven a banyades una miqueta antigues, i això sempre és bonic. Al algun vi que no està a la venda, que el fan així una miqueta com... Mira, que el venen allà al celler. I...
i et poses al dia. Al costat d'ells hi havia la Bea i el Fèlix, que ven del poble de la Seca, a Valladolid, que és un projecte del barco de Torneta, i és un projecte molt xulo que va començar la Bea amb la seva mare, amb una sola bota, recordant aquestes niñes velles que havia deixat l'avi, no? I veus que ja com... No només creix el projecte, sinó que també ja li creix la família. Això que és.
Clar, és meravellós. I molts més, eh? A partir d'aquí, s'ha de veure més coneguts. Hi ha tot un pastís acordinat on trobaves el celler, el llum, el barri, el Tomàs Candí, i clar, trobes un, trobes el que té un agutí, el que té un restaurant a un altre lloc. No, no...
Això ja tot lent, no? És que no t'ho acabes. I pots trobar gent que potser fa una setmana que l'has vist, però potser fa 15 anys que no la veies.
Per tant, molt xulo, molt xulo. I no sé què has tastat, tu. Doncs mira, t'explico. Jo vaig començar la fira amb un sang de drac de Soriol. Un vi molt interessant, la veritat, em va agradar molt. Vaig continuar amb un parell de tastos el dilluns. Vaig fer un tast de 25 anys de dominació d'origen Montsant, el factor humà a l'essència d'una identitat compartida. Vam tastar sis vins molt interessants i molt diferents.
I la veritat és que amb barra de força, va ser un tast molt interessant perquè a més també teníem allà els elaboradors del vi i va ser molt interessant. I després va ser màgic, va ser increïble, un tast de caves.
que vam fer amb Deo Cava la versatilitat del Cava a través de la nova gastronomia espanyola. Ens anaven portant platets que estaven boníssims i elaborats per un restaurant que es diu Sobre Tables de Sevilla i que en aquest cas, doncs, brutal, brutal. Sembla que hem perdut la connexió amb l'Àstrid. Fem una petita pausa, tornem.
Astrid, te'n sents? Sí, coses del directe. Sembla que t'havien perdut per tornar a tenir en directe. Bé, t'estava explicant... Sí, algú m'ha sellat. Sí, no t'amoïnis. T'estava explicant que vaig tastar, doncs, gràcies a Déu Cava, vam fer un tast de cava amb el sommelier Robert Tetes, que va ser meravellós, amb platets de la xef Camila Ferraro, i la veritat és que va estar molt bé, vam tastar caves molt interessants...
passant doncs pels clàssics d'aquí de casa perquè tots eren de casa i la veritat és que molt bé, molt bé. Parés i Baltà, teníem alguna cosa de Vallformosa, teníem la veritat molta varietat i molta qualitat.
Però si haig de destacar alguna cosa, i ho destacaré perquè realment em va semblar un projecte superinteressant, tot i també el tecnicisme, perquè, clar, a vegades també vas a alguns tastos que es posen molt tècnics i jo, que no en tinc tanta experiència, que no tinc, diguéssim, els estudis que teniu vosaltres, doncs, clar, la gent que ens agrada molt el vi, que som grans amants, doncs escoltem aquests tastos una mica més tècnics i ens quedem així com una mica quadros, no? Sí, ja.
Això ho tenen pendent de fer, de buscar un llenguatge una mica més clar. Una mica més proper, clar. Clar, i s'entendria tot millor. Sí, sí. La comunicació. Doncs vaig provar Dominio de Chauz, projecte Basajún. Impressionant, impressionant.
I d'on és això? Això és de Navarra. Són Rivera del Duero. Brutals, vins brutals, exquisits. Van portar tres que eren comercials, que eren tres vins comercials i després van portar tres vins que estan en experiment i ens els van deixar provar, que els estan fent ara i va ser un tast superinteressant.
a mi em va agradar molt a nivell de gust, de criteri, doncs el meu criteri va dir que aquells vins estaven exquisits però és que a més a més jo anava amb un amic meu que és anòleg i la veritat és que va subscriure la meva opinió, va dir està molt ben elaborats, molt ben treballats i era un projecte molt interessant. I tu què has provat? Tu què has tastat? Què destaques? Jo ja ni me'n recordo. Jo és que m'ho vaig apuntar, si no m'ho apunto malament. No, jo no apunto res.
Em vaig donar amb aquelles coses de, mira què porto, això és nou, dóna'm la teva pintor, saps el què? I quins teus posaries o creus que s'hauria de vendre? I dius, oh, que no m'estressin, perquè no cal. Però sí, que és una lluïda, una lluïda, una lluïda...
d'escolteu moltíssim de la vella de la ciutat. I és això, no? Aquestes ampolles que venen així amb una primera etiqueta, que no estan a la venda i que encara estan allò que faran. I sempre sorprenent. Clar, podem tastar tots els vins que elabora la viticultora Sílvia Puig. Una gran sort. Tot i que...
o podrem estar amb les produccions, també és un plaer. I si tu vas fer cava, jo em vaig tretenir una miqueta més a coordinat,
Escomós, molt bé. Sí, vaig tastar un nom de les caves Nadal de l'any de 1997. Carai. 97 o 96. Que igual tu no havies ni nascut. No, no, ja t'ho dic jo que no. Sigui un any o sigui l'altre, no havies nascut. La capacitat que tenen els transversals de residència també és una riqueza...
Brutal, no? Al final, des de la venda, mira que vol, mira que no que fa, tot molt bon. Al final, qualitat i el potencial de cada son. I clar, és això que anem a buscar aquestes antigues i veiem que és la resta del món.
Doncs...
Estri, t'ho hem de deixar aquí perquè a més tampoc t'estem escoltant no t'estem escoltant massa bé però com sigui ens queda clar que la Barcelona Wayne Week torna a ser la gran cita internacional del via espanyol i que en aquest cas aquesta aposta també arribarà al celler que et mata en algun moment perquè de ben segur que vas apuntar coses i que hi haurà tastets interessants al celler que et mata els propers mesos surtin coses, surtin coses i tant que sí, una abraçada, cuida't molt i fins la setmana vinent, adeu-siau
Com dèiem, la Barcelona Wayne Week, el gran escaparat del vi espanyol de qualitat, s'alibra aquesta nova edició del 2 al 4 de febrer, acaba avui en el recint final de Montjuïc, a la Fira de Barcelona, consolidant el seu projecte com a projecció internacional i també el seu creixement. Aquest saló està reunint més de 1.350 bodegues,
i això representa una de cada tres bodegues espanyoles, una xifra que creix un 5% respecte a l'edició de l'any passat. Totes elles tornaran a apostar en aquests dies per aquest esdeveniment com plataforma estratègica per ampliar mercats, reforçar la seva visibilitat i també generar noves oportunitats comercials. Nosaltres ara, a un minut i escaig, per arribar a les 12 del migdia, ens plantem aquí, a aquesta segona hora del programa, tornarem amb més...
a partir de les 12 i 10, recordeu tercera hora de la Rambla, i avui parlarem de diverses qüestions, perquè avui al programa tindrem una entrevista telefònica amb Santiago Tarín, advocat, que ens explicarà també la seva trajectòria, i parlarem dels reconeixements que ha rebut
fa pocs dies, poques setmanes. També parlarem d'emocions i de, a vegades, com gestionar-les. Ho farem amb la Lisa Linares, que porta sempre aquest espai una mica més de mindfulness, una mica més de coneixe'ns, que és molt important. Tot això ho trobareu de 12 a 1 aquí, a Ràdio de Sant. Fins ara.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Comença a Abu Dhabi una nova ronda de converses de dos dies entre Rússia i Ucraïna amb la mediació dels Estats Units. El Kremlin adverteix que la seva ofensiva continuarà mentre Ucraïna no accepti les seves condicions. De fet, les últimes hores, diferents atacs mutuos amb drons han provocat quatre morts, dos per bàndol...
Segons fonts oficials, la jornada d'ahir va estar marcada pel trencament de la treva energètica que s'havia comprovès Vladimir Putin amb Donald Trump. Avui el president rus ha mantingut una trobada telemàtica amb el seu homòleg xinès Xi Jinping. El cap del Kremlin ha tornat a posar en valor la relació estratègica que mantenen els dos països. Pel que fa a la situació internacional, enmig de turbulències creixents, l'aliança de política exterior entre Moscou i Pequín continua sent un factor estabilitzador important.
Més notícies, Natàlia Ramon. A aquesta hora ha de començar una reunió del ministre de Transports, Oscar Puente, amb els sindicats ferroviaris. El govern espanyol escoltarà les seves demandes per intentar evitar la vaga que han convocat per dilluns, dimarts i dimecres de la setmana que ve. Madrid, Dani Sainteja, bon dia.
Bon dia, Òscar Puente ha convocat els tres sindicats majoritaris del sector, SEMAF, Comissions Obreres i l'UGT. És el primer cop que es reuneixen en tota crisi ferroviària d'Adamuz i de Rodalies. Ahir el ministre es mostrava disposat a trobar una solució compartida d'ella als problemes de seguretat. És...
El que volen escoltar són els sindicats que estan arribant a aquesta hora al Ministeri, exigint respostes al ministre, però també reclamant que se'ls escolten les seues advertències sobre l'estat de les vies. Si no s'arriba a un acord, la vaga dels pròxims dies 10, 11 i 12 de febrer afectaran els treballadors del sector, també personal d'Irio i Wigo i els trens de mercaderies. Dani Saideja, Catònia, Ràdio Madrid.
I ens quedem a la capital espanyola perquè el govern de Pedro Sánchez augmenta la pressió cap a Junts perquè aprovi les mesures antidesnonaments per a famílies vulnerables. Els seus vots són clau. Quan les mesures es votin al Congrés, com a molt d'aquí un mes, si el tomben, adverteix la Moncloa, perjudicaran més de 12.000 catalans que es podrien quedar al carrer. Tania Tàpia, bon dia.
Bon dia, tot i que les excepcions dels petits propietaris junts van tenir la negativa al decret en mesures socials amb un PP que també gira l'esquena. La Moncloa sap que els vots dels de Carles Puigdemont seran vitals per aprovar les mesures al Congrés i per això avui augmenten la pressió Isabel Rodríguez i Fèlix Bolaños. Que no tiene que pensar junts en el gobierno, tiene que pensar en esas personas que sufren y que ellos que son tan nacionalistas y tan independentistas, pues muchos de ellos también son catalanes. Votar no es ser responsable directo de hacer daño a millones de ciudadanos.
El govern espanyol té ara un mes per convencer Junts. Oficialment asseguren que les relacions continuen trencades, però segons els socialistes hi ha contactes discrets amb l'objectiu d'arrossegar Junts almenys fins a l'abstenció. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio Madrid.
A les platges de l'Estartit, al Baix Empordà, s'hi acumulen tones de deixalles, canyes i restes vegetals equivalents a més de cinc camps de futbol. Tot això arrossegat pel riu Ter fins a la desembocadura. L'Ajuntament demana el suport d'altres administracions per poder fer endreça. Fèlix Martín, bon dia.
Hola, bon dia. Des de l'Ajuntament de Torrulla de Montgrí recorden que no és la primera vegada que passa i consideren injust haver d'assumir tots sols tant la neteja com les obres de reparació que caldrà fer. Jordi Colomí, alcalde. De desembocadora només n'hi ha una, de cola només n'hi ha una. Però la brutícia que baixa és de tot el riu Ter,
I, per tant, jo penso que seria de justícia que alguna administració superior participés també en la recuperació d'aquesta normalitat que no s'ha de perdre mai. Calculen que recuperar la franja litoral de l'Estatit, però també els camins rurals de la zona agrícola de Torroella, suposarà una despesa de, com a mínim, mig milió d'euros. Fèlix Martín, Catalunya, Ràdio Girona.
Catalunya aplica un nou mètode de detecció precoç del càncer de coll d'úter. En lloc de detectar si ja hi ha lesions precanceroses, es detecta en un pas previ si es té el virus del papiloma. És una condició per desenvolupar el futur càncer. El nou mètode es va aplicant de manera progressiva. Girona ja funciona, no hauria per aire.
Bon dia. A Girona s'ha detectat el virus en gairebé 3.700 dones, d'aquestes a unes 900. Se'ls farà un seguiment més estret perquè tenen un tipus de virus més agressiu. Se'ls ha detectat gràcies al nou mètode que s'aplica a dones entre 30 i 65 anys. No tothom que té el virus desenvolupa un càncer, però sí que és condició. Ho explica el gerent de la Regió Sanitària de Girona, Jaume Heredia.
La majoria de vegades la dona que es contagi amb aquest virus l'acaba resolent per si sola i no dona cap problema. Però en alguns casos aquest virus pot provocar aquest càncer i per tant el que fem és anar a buscar aquest virus. En un futur l'extracció de la mostra analitza se la podrà fer cadascú des de casa després de recollir un dispositiu a la farmàcia. Ara es fa aprofitant les visites ginecològiques programades a l'atenció primària. Núria Pereire, Catalunya Ràdio Girona.
Esports, Marcos García. El Barça arriba a les semifinals de la Copa del Reia i els de Flick van superar els quarts 1-2 contra l'Albacete. Avui se sabran dos semifinalistes més. Sortiran de l'Alabés Reial Societat i el València Atleti Club. Encara en futbol, l'espanyol presenta aquest migdia a l'extrem belga Cyril N'Gongues, l'únic reforç que ha fet en aquest mercat d'hivern. I amb bàsquet al màxim en res es rep a tres quarts de nou del vespre el Reier-Venècia. El nou congost, partit d'Eurocup. A més, l'unís Girona tanca a la segona fase de l'eurolliga femenina a les 6 de la tarda a la pista del Gala Tassarai.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 6 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova.
Els centres educatius públics i concertats de Sant Jus celebren durant el mes de febrer i principis de març les jornades de portes obertes, adreçades a famílies que han de triar a centre pel curs 2026-2027. Les escoles i instituts presenten la seva oferta formativa amb projectes educatius diversos, però amb valors compartits com la qualitat pedagògica, la inclusió i l'acompanyament de l'alumnat al llarg de l'etapa obligatòria.
L'educació al municipi es caracteritza per una forta vinculació amb el poble, amb participació activa en activitats culturals, esportives i de convivència, i per uns vincles estrets entre famílies, equips docents i infants. Aquest model compta amb una confiança sostinguda de les famílies, ja que 7 de cada 10 opten pels centres de Sant Just per escolaritzar els seus fills i filles, i amb resultats acadèmics a les escoles públiques per sobre de la mitjana de Catalunya, en les proves de competències.
Paral·lelament, les famílies amb infants que iniciaran infantil 3 o primer d'ESO reben aquests dies un llibret informatiu amb el detall dels centres i les dates de les portes obertes. El període de preinscripció escolar 2026-2027 serà del 4 al 18 de març per infantil 3 fins a 6 de primària i del 6 al 18 de març per primer a quart d'ESO, amb un avançament d'una setmana respecte al curs anterior.
I en cultura, el 38è concurs de prosa i poesia en català de Sant Just obre el termini d'alliberament d'obres el 9 de febrer a partir de les 8 del matí, en punt d'inici a les escoles. A partir d'aquesta data s'activa l'aplicació d'inscripció necessària per participar en el certamen, adreçat a persones no professionals de l'escriptura, i el termini romandrà obert fins al 22 de març.
El concurs, organitzat pel Servei Local de Català de Sant Just i Voluntariat per la Llengua, té com a objectiu fomentar l'ús del català escrit, potenciar l'expressió creativa i promoure la participació de persones amb capacitats diverses. La iniciativa compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just, l'Ateneu i els tallers de músics. I la participació és oberta a tothom i s'estructura en quatre categories d'edat, de 9 a 11 anys, de 12 a 14, de 15 a 17 i majors de 18 anys.
Les obres han de ser inèdites i de tema lliure i s'han de presentar seguint les indicacions publicades al web santjust.cat barra català, on també es pot consultar tota la informació del concurs. I encara en cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol El món dels somnis i anirà a càrrec de Marta García Cadena, terapeuta en integració de somnis. L'acte tindrà lloc el 5 de febrer a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió oferirà una aproximació divulgativa al món dels somnis, abordant-ne el significat i el paper que tenen en la vida emocional i psicològica de les persones. L'aponent compartirà eines i reflexions per entendre els somnis com a via d'autoconeixement i d'integració de les experiències personals. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat, Sant Justin, que a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Bona nit.
Bona nit!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Come on baby, te digo con disimulo que tengo la camisa negra y debajo tengo el discurso.
Música
Fins demà!
Bona nit.
Tres minuts passen d'un quart d'una del migdia. Nosaltres seguim aquí al magazín de matins de Ràdio Desvent. Seguim a la Rambla i fem un canvi de temàtica perquè ara marxem a parlar amb Santiago Tarín.
Santiago Tarín ha estat guardonat amb el Premi ICAP a la trajectòria en el Periodisme del Sector Legal 2025, un reconeixement que atorga l'il·lustre Col·legi d'Advocacia de Catalunya, l'ICAP, per valorar la seva gran carrera dedicada a la informació jurídica i al seguiment de l'advocacia. I en aquest cas tenim el telèfon en Santiago Tarín, amb el qual parlarem. Ell és periodista i escriptor amb una carrera àmplia i diversa i una veu de referència en el periodisme. Santiago, bon dia.
Bon dia. Com estàs? Benvingut al programa. Moltes gràcies. Doncs deixeu-me que li pregunti primerament sobre el significat d'aquest premi. Per haver rebut aquest premi després de tants anys de cobertura periodística i també en l'àmbit legal, com valora aquest reconeixement? Em va fer molta il·lusió perquè és...
És com dir que el que has fet durant la teva vida com a periodista ha estat bé i a més reconegut per un col·legi que no és estrictament el teu, perquè jo no soc advocat i dic un altre col·lectiu valòric que el que has fet està ben fet i força molt el que és el meu pensament sobre el que té que ser el periodisme i una trajectòria.
I com és la feina de periodista legal? Comentàvem una mica tot aquest tema del seguiment jurídic, el seguiment de l'advocacia i tot això. Clar, m'imagino que una mica de referència, encara que no siguis advocat, una mica de referència del sector n'has de tenir. La veritat és que jo vaig procurar poca. Sempre que tenia dubtes preferia trucar.
algun advocat, algun jutge o algun fiscal, dubtes em refereixo a temes legals, a termes, perquè jo pensava que llavors si jo escrivia d'una manera molt tècnica no podria arribar al públic i tampoc era la meva feina escriure de manera que no ho pogués entendre ningú. Jo pensava que a mi el que m'agradava del periodisme judicial eren les històries que un trobava allà, al Palau de Justícia, als jutjats...
i quan abans, quan vaig fer successos, fos a les comissaries. I per tant, jo intentava ser una veu no estrictament erudita, sinó que explicar el que passava perquè pensava que les històries aquestes podien tenir un gran interès humà i literari. I això és el que m'interessava del periodisme que he fet durant anys. De fet, hi ha una anècdota molt divertida d'un predecessor meu,
que va ser la persona que jo em fixava més que era el Josep Martí Gómez, que en un llibre explicava que quan ell va començar a fer tribunals als anys 60, que era poca broma, no és el mateix que ara, un dia se li va acostar a un jutge i li va dir, oiga, Martí, vostè no ha estudiat el Derecho, no? I el Martí va dir, no, no, nada, no sé nada. I diu, bueno, se nota porque las crónicas son muy buenas.
De totes maneres, ell va començar a estudiar una mica de dret, no?, en els temes legals, per ajustar més les cròniques i tal, i al cap d'uns mesos, al mateix jutge se li va acostar i li va dir, oiga, Martí, vostè estudia hora a dret, o no?, i Martí li va dir, sí, sí, estudia, ja se nota, ara les cròniques no valen nada.
És el pas del temps, el fet de plantar-hi cara una mica a tot aquest món, entendre una mica més el món, a vegades deixes d'entendre el món pel qual estan fetes aquestes cròniques. Al final, com comentava Santiago, la gent que llegeix les cròniques, la gent que llegeix els articles, els diaris, és gent que en un inici no té cap estudi ni té cap coneixement d'aquell medi, no? No ha de tenir-lo, és que no és necessari que el tinguin. Per això nosaltres, jo sempre...
deia que els periodistes són com una mena de traductors simultanis. Nosaltres agafem la informació d'una àrea concreta i la tenim que escriure perquè l'entengui tothom. I això dona igual que ho facis al periodisme judicial, que amb la sanitat, que és igual, o amb la política. Nosaltres ens fem al públic, no a la gent sobre la que escrivim.
I per això hem d'amplear un llenguatge i una manera de fer les coses que ho entengui, que sigui entenedor perquè si no, a més no serveix per res, no? Una crònica que no s'entengui perquè serveix per res.
Avui estem parlant del Premi CAP a la trajectòria en el periodisme del sector legal 2025, aquesta tercera edició d'aquest guardó, creat amb l'objectiu de reconèixer periodistes que van dedicar gran part de la seva trajectòria a la informació sobre el sector legal i l'advocacia. I m'agradaria també preguntar-li sobre els casos, perquè moltes vegades aquesta deu ser una pregunta bastant recurrent, aquells casos o moments que recordis amb més importància de la teva trajectòria.
Doncs, aviam, la veritat és que he tingut la sort de ser testimoni de moltes coses, però, i a més això ho vaig escriure amb l'últim llibre que he fet, que vaig publicar ara recentment, i que els dos casos que sempre porto clavats al cor són els dos que no vaig poder escriure. I això és una cosa que m'ha perseguit sempre, no?, les dues cròniques que no vaig fer. Els altres, doncs, sí, han sigut curiosos i el que vulguis, però...
Aquests dos són com les deutes que m'emportaré i no són perquè fossin censurades ni res per l'estil, sinó perquè, francament, no vaig poder arribar al final del tema i no les vaig escriure. I aquests són els dos assumptes que m'han quedat al cor. Per l'altre, home, pensa que els 80 van ser apassionants. Jo crec que des de l'any 80 treballen com a periodista.
I clar, he vist des de l'any... A l'època de la transició, m'imagino, també. Sí, clar, era fascinant, no? Passaven moltes coses, hi havia tota la delinqüència internacional, el terrorisme, després va començar la corrupció, en fi, han passat moltes coses en tots aquests anys, no?
I t'has mogut més per aquí, per Barcelona, o també has hagut d'anar a la capital? Has hagut d'anar a Madrid a indagar i a fer aquests peribles per escriure els articles? Vaig passar sis anys a Madrid, pràcticament, cobrint informació d'Audiència Nacional i Tribunal Suprem. I a l'època, mira, jo vaig començar per l'assumpte Mario Conde, el GAL...
el narcotràfic a Galícia, dels desapareguts a Sentiné i Xile, en fi, hi ha hagut de tot. I quins són aquests temes que t'han interessat més? Aquell moment en què estaves escrivint i estaves descobrint la història i les trames d'aquell cas i estaves dient-ho per dins, ostres, això m'agrada, això em sembla interessant i crec que se li pot treure molt de suc. Aviam, el més impactant va ser el Gal, perquè va ser el terrorisme d'estat.
Aquest va ser el més dur i el més fascinant. Estaves escrivint sobre una sèrie de coses que afectaven molt el centre de l'Estat. I com a assumptes, des del punt de vista antropològic, el narcotràfic a Galícia era molt interessant i després va ser molt interessant.
molt espectacular tot el tema dels desapareguts, tot el tema de les víctimes i la recuperació d'una memòria que s'havia perdut, de gent que havia sigut segrestada i no se sabia d'ells des de feia, imagina't, des dels anys 76 fins que va començar la investigació. I a més va ser un tema que tothom pensava que no arribaria a res al principi,
i l'avantguàrdia i l'equip d'investigació on jo estava, doncs vam apostar molt per ell i va acabar amb la detracció del Pinochet. Això va ser molt satisfactori al nivell personal.
Doncs ara mateix, actualment, com veus el futur del periodisme especialitzat en temes jurídics i el periodisme en general? Aquesta pregunta té una bifurcació, perquè podríem parlar del periodisme en general, que està en un moment una mica delicat amb el tema de les fake news, també amb un tema bastant delicat, amb les xarxes socials...
amb personalitats que també actuen com a periodistes però que en realitat el que fan és una mica escampar l'odi i escampar aquestes notícies que són falses. Com veus el futur del periodisme i després ja també saber una mica l'opinió d'aquesta especialització dels temes jurídics? Mira, el que ha canviat és el món. No és que el periodisme hagi canviat, ha canviat el món.
I llavors estem en un nou món que ningú sap molt bé encara com vanegar-se dintre, no? I clar, hi ha uns paràmetres que jo coneixia quan vaig començar i que ara no funcionen estrictament iguals, no? El primer que hi ha que dir és que ha canviat el públic. El públic, jo recordo, el públic dels anys 80, doncs a lo millor es comprava dos o tres diaris i sentia dues o tres emisores de ràdio per contrastar...
les tendències que manifestava cada empresa, no? Ara això no passa. Jo crec que el públic el que busca és que li reforcin la seva opinió i no vol llegir diaris que siguin contraposats a lo que... o escoltar notícies que siguin contraposades a lo que un pensa. Després hi ha hagut la irrupció de les xarxes socials que jo crec que no han sigut bones pel periodisme, diguin el que diguin, no? Que estem mediatencs, que tothom presumeix i tal...
Jo crec que ha sigut dolenta, perquè el periodisme ha de ser immediat, però necessita un punt de reflexió sobre el que estàs fent. Jo crec que les xarxes no han aportat... Al final no han estat una salvació del periodisme, com deia algun altre il·luminat. I quan tot canvia, tot s'ha de resituar. Jo crec que el periodisme continuarà i trobarem bons periodistes...
i trobarem uns altres canals de comunicació que potser jo no puc en aquest moment imaginar el món serà aquest futur ja molt immediat perquè tot va molt ràpid però és evident que el món ha canviat i el periodisme s'adapta a aquest nou món però mantenint el que és la professionalitat i el rigor i la consciència del que estàs fent és un servei a la societat perquè el periodisme ha de servir a la societat sinó no val per res, no?
I clar, tenim aquesta irrupció a través de xarxes socials d'uns personatges estranyíssims, que no saps què són, no confirmen res del que diuen, diuen qualsevol barbaritat, i jo crec que el públic ha d'entendre que no pot continuar escoltant això. Ara, com evolucionarà? No t'ho sé dir, jo crec que al final tot es resitua i la gent trobarà uns canals d'informació que seran...
que seran adequats i no alguna barbaritat que està passant ara. I el periodisme més jurídic, que també és el que ens ha portat avui a l'entrevista d'avui dimecres, creus que ha canviat molt respecte a anys anteriors, a l'inici de la teva carrera com a periodista jurídic, o sí que s'ha mantingut una mica en el temps? No, no, ha canviat moltíssim. Ha canviat molt. Jo penso que quan vam començar...
trobaves periodistes que volien tenir una vessant més literària, inclús d'explicar petits contes a través de la sòpia. Jo sempre ho he intentat, ser una mica un cronista i un reporter més que un periodista del moment. I aquesta era una ambició que jo recordo quan vaig entrar al diari, que era el director Jum, Ivany Edescofet, deia que tots els periodistes han d'intentar portar un petit escriptor dintre.
I això potser s'ha perdut una mica. Ara no veus aquesta ambició literària moltes vegades en la informació de successos, perquè una de les coses que també ha passat, no amb successos i tribunals únicament, que tot s'ha convertit en un espectacle. L'espectacle està guanyant massa terreny a la informació i això no pot ser, no pot continuar. El perillista ha de fer una reflexió interna. A vegades no val la pena ser tan famós,
sinó ser més rigorós i aquest jo crec que és el futur del periodisme, el jurídic, el no jurídic i qualsevol que es tingui que enfrontar a fer informació.
Tanquem ja aquesta entrevista amb Santiago Tarín, amb el que hem estat parlant al llarg dels darrers minuts, perquè ha estat guardonat amb el Premi CAP, com dèiem, a la trajectòria en el periodisme del sector legal 2025. En aquest cas, es va dur a terme aquesta sessió, aquesta cerimònia de lliurement, el 26 de gener, és a dir, la setmana passada, en el marc d'aquesta festivitat de Sant Raimon de Penyafort, i que...
Doncs bé, el jurat va estar format per membres destacats de l'ICAP i també representants del Col·legi de Periodistes de Catalunya i de DIRCOM Catalunya. Per tancar ja l'entrevista, Santi, doncs ens agradaria preguntar-te per alguna recomanació que puguis fer als joves periodistes que es volen especialitzar en crònica judicial o legal, gent que està estudiant periodisme actualment i que potser no sap que aquesta podria ser la seva vocació, aquest sector, el fet de dedicar-se a la crònica judicial.
Jo crec que és el que més m'ha agradat de fer aquest tipus de periodisme és el que explicava ara, que és un periodisme molt literari, si el fas amb una mica de seny, que és molt interessant perquè és descobrir l'altra cara de la societat i de fet jo crec que la història no s'explica sense l'altra cara, avui en dia els historiadors que vulguin ja
Parlar amb Serenor de la història d'Espanya hauran de consultar molts sumaris, perquè molt ha passat pels tribunals de justícia, amb el món modern. És un periodisme molt interessant, però t'has de sortir del soroll, com qualsevol altra àrea, procurar que el soroll no t'estorbi el que és la veredera informació. I després aquesta faceta humana, que a mi m'agradava molt aquest tipus de periodisme, et porta a poder explicar històries que són...
a vegades tremendes, a vegades conduadores, però sobretot diferents del que normalment et trobes. Doncs Santiago Tarín, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí als mitjans de comunicació a Ràdio d'Esvern i res, periodista i escriptor que avui ens ha atès al llarg d'aquest matí a Ràdio d'Esvern. Una abraçada molt gran, cuida't molt i que vagi molt bé tot plegat aquest mes de febrer, que puguis gaudir d'aquest premi també que hagi de tenir les teves mans.
Gràcies. Una salutació. Adéu-siau. Bona por. Doncs nosaltres fem una petita pausa musical. Tornem de seguida amb més qüestions. Avui ens emocionarem de la mà d'Elisa Linares a l'Espai Emociona't. Parlem d'emocions, de sentiments i d'una miqueta de tot plegat. Fins ara.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua. Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Doncs ja immersos en aquesta tercera hora del magazín de matins de Ràdio d'Esvern, immersos en la Rambla. Anem acomiadant ja el programa d'avui dimecres en l'últim espai d'avui, saludant l'Elisa Linares, que ja la tenim aquí a l'espai Emocionat. Elisa, bon dia.
Bon dia, bon dia, Dani, què tal? Com estàs? Bé, bé, bé, per aquí, mira. Em ganes de sentir-te, que ja feia dies que no ho feia. Sí, no coincidíem, eh, tu i jo. Totalment. Doncs mira, t'enceto un nou tema que, bueno, que veig bastant i, bueno, em fa pensar, no? I l'altre dia, doncs, un client em deia, parlant de la seva parella, però com pot ser si jo la veig tan brillant, si és directora i tot, i ella se sent tan insegura?
I això és un... Ai, qui ho sap, no? Aquí l'important no és el que veuen els de fora, sinó el que veus tu mateix, en aquest cas ella. I això normalment sol venir de lluny i sol ser temes d'infància, família i experiències. Això ja ho parlarem un altre dia. Però no serveix de res dir-li, si ets una crac, vinga, va, saps? Anima't!
Perquè això al final acaba fent més mal que bé. Femella, no? Sí, perquè no et sents vist al final. El que passa a dintre és com si el de fora no ho estigués veient, saps? I a vegades quan intentes expressar-ho, quan intentes exterioritzar-ho,
te n'adones que no és ben bé el que volies explicar o no és ben bé el que estàs sentint i llavors l'altra persona i es genera com una espècie de conflicte de sensació incòmoda de dir jo estic intentant explicar alguna cosa l'altra persona no està entenent absolut el meu moment i el que tinc jo a dins i es genera com una incomoditat estranya i a vegades dius pues ho deixo estar perquè clar al final si no et sents escoltat per què seguir-te obrint perquè al final estàs obrint les teves vulnerabilitats
Clar que com a directora del laboratori o no sé què no estaràs mostrant segurament allò, però a casa sí que estàs mostrant això i això és molt valuós. I llavors el que sento...
és que hauríem de poder reconèixer aquesta part i poder dir una frase més, tipus, ostres, sento el que vas passar, devia ser molt dur, sí? Perquè això reconforta per dins i fa baixar l'alerta i l'alarma aquesta de és que no m'està entenent o deixo de parlar i obrir-me perquè encara sembla que jo, doncs, no...
no sé si estigui boja, però pot arribar a pensar fins i tot això, no? Una part d'ella encara viu i reviu aquelles vivències. Parlem de la nena interior, la nena interior ferida. I això, Dani, suposo que n'has sentit a parlar del nen interior, la nena interior, és una simplificació molt comuna que fem. Mhm.
Perquè en realitat aquell nen, aquella nena va tenir tot de vivències molt diferents i va tenir molts personatges. Va tenir la nena responsable, la trapella, l'alegre, la rebel, tots aquests personatges. I molts, el tema és que encara perduren dins nostre.
I a més s'hi han afegit nous, evidentment, perquè al llarg de la vida passen més coses. I tant, i tant, i tant. Tot i així, aquests tenen molta, molta força. I per això et parlo de les parts internes, que són tots aquests personatges que tenim. Alguns són molt visibles i els mostrem a tothom i tenim uns rols, un rol a la feina, diferent d'un rol a la família, diferent d'un rol a la parella, etcètera, etcètera. I d'altres són menys visibles i ens surten més, doncs això...
amb les persones de confiança, a casa, quan ens obrim o quan explotem, que també passa, que surten aquests monstres del subterrani, menys 4, deixa'm que ho digui així, exagerant, no? Però que una mica és aquesta idea. Llavors, jo tenia un mestre que em va agradar molt una frase seva, l'agafo, que deia, deixeu sortir els vostres monstres a passejar amb corretja. Ah, mira...
Perquè què passa? Si estan al soterrani menys 4 i estan allà desterrats i prohibits, doncs quan surten tenen moltíssima força. Perquè, clar, han estat allà a mordazaus, quasi. Quan surten, borden, mosseguen i de tot.
En canvi, si els traiem a passejar, si comencem a atrevir-nos a explorar-los en entorns segurs, etc., això ens permetrà que no hagin de saltar tan amunt, que no hagin d'esclatar d'aquestes maneres, sinó que, de mica en mica, s'aniran autorregulant
I esclataran, evidentment, però de maneres més controlades. Em ressona molt tot el que estàs dient perquè justament fa una setmana amb una amiga estàvem parlant i em diu, és que clar, Dani, jo veig que a vegades no et desmalenes, no t'he vist mai desmalenar-te.
Ah, amico. I a mi, ara que estàs explicant tot això, em ressona molt, no? Jo vaig pensar, home, jo sí que sento que em desmaleno. Jo sí que sento que tinc el meu moment de... Vinga, va, tal, i que... Bueno, doncs faig les meves coses, no? Perquè quan un es desmalena, doncs cadascú té el seu personatge, el seu rol, el seu... I penso que hi ha una mica d'això, no? Que potser sí que sé trobar els moments, o sí que sé trobar les persones amb les quals em puc desmalenar, i llavors,
està una mica controlat, no? Tinc aquell control. Sí que és veritat que la paraula control jo la treballo massa, potser. Que hi hagi una mica de descontrol, és a dir, que la corretja sigui una mica llarga, en el meu cas, no estaria del tot malament. Perquè a vegades tenim la corretja una mica curta, Elisa. Totalment, totalment. D'això en parlarem el pròxim dia, que et parlaré de la Rotemmeiers Internes.
Totalment, m'encanta el nom. Ja saps que jo soc molt de noms. Doncs sí, això que dius és important. Per mi la clau és l'espontanitat. Que tu puguis tenir espais on et puguis desmalenar sense fer-te mal, evidentment, perquè desmalenar-se podria anar a un extrem...
d'anar-te ni prendre drogues o no sé què però sense que la por tampoc et colgueixi i que tu et sentis en un espai prou segur com per desmalenar-te com per exemple en un grup de teatre és un bon lloc per desinhibir-te, jugar fer personatges fins i tot exagerar-los com posar-te en tessitures diferents
pot ser molt interessant d'explorar. Si permets que surti el judici de què pensaran els altres, etc., i t'ho permets gaudir-ho des d'aquesta espontaneitat. Perquè la psique humana és complexa i al final aquests personatges van sortir amb la intenció de protegir-nos del dolor.
I això és el que no hem d'oblidar. Perquè en alguns d'aquests personatges que tenim al seu tanomenx4, els odiem tant, ens molesten tant, fins i tot ens molesten més a nosaltres que a les nostres famílies, parelles, fills, etcètera, etcètera. Saps? Sobretot ens molesten a nosaltres. I com que ja estem en lluita, els tenim al seu tanomenx4, al seu terreny allà ben tancadets, sí?
El que passa és que ells tenen una capacitat de traspassar les nostres barreres increïbles. I llavors, per protegir-nos del dolor, aquests personatges arriben a fer coses impensables, des de procrastinar, no anar a la festa perquè fa tota la lucubració mental i diu que serà un desastre, bla, bla, bla... O no agafar la feina aquella...
o engolir que parlàvem l'altre dia, o parlar pels descosits, o fer mil coses fins a estar exhaust, o explotar, o les addiccions que estàvem dient abans, etc. La clau és trobar més equilibri entre tots els personatges. Sempre tenim uns personatges que els tenim molt més vistos. Que destacen una mica més que els altres. Això mateix, que ens agraden. Normalment són els que agradaven als nostres pares.
Doncs això, el nen, la nena bona, responsable, no sé què, saps? Aquests els mostrem enfora. L'alegre, perquè també això que dèiem l'altre dia, ja amb l'Enric, d'estàs molt lletja quan t'enfades, doncs això també ens ha marcat molt. I llavors hi ha uns personatges que hi són, altres que escoltem molt, com la Rotemmeyer aquesta, que ja en parlarem,
I es tracta de poder-los escoltar tots i poder començar a dialogar entre ells. Parlar-hi, entendre'ls, veure d'on venen, veure per què hi són, què necessiten, què protegeixen i negociar. Negociar, arribar a acords amb ells i trobar maneres, al final el que busquem és una mica més de pau, de coherència, de serenor. I això és mica en mica.
I llavors, igual que et deia el tema del teatre, doncs hi ha una proposta que es fa a la teràpia gestal que es diu la cadira buida. La cadira buida? La cadira buida. I de què va això? Llavors, això va que tu asseus aquell personatge en una cadira. Pots fer-ho, si estàs sol sola, ho pots fer imaginant-te, no? Poses una cadira al davant i t'imagines, tanques els ulls i t'imagines que hi ha aquell personatge.
Cada persona, hi ha persones molt visuals que imagina els hi va molt bé i n'hi ha d'altres que els costa moltíssim. Llavors, a les que li costi, poden inclús agafar una roba de, jo què sé, per exemple, un traig o alguna cosa que sigui diferent del que es posen cada dia per fer aquest personatge i el posen allà al davant. Pots agafar una fotografia d'una revista
Com una cosa que t'inviti a imaginar-te aquell personatge. I llavors pots o parlar amb ell directament en veu alta o pots escriure. Escriure ajuda molt perquè traspassa barreres que si no a vegades estàs fent el mateix discurs de sempre. Clar.
I és fer, doncs això, un cafè, un te, el que vulguis, amb el teu personatge. Parlar-hi i veure, doncs això, què està pretenent, què és el que per ell és important. Per ell és important.
I aquí tu triaries un personatge d'aquests que tenim més vistos o potser rascaries una mica el sota en menys 4 que deies abans i rascaries algun personatge que potser fa una mica més de por ser a la cadira?
Clar, depèn de com et sentis tu en aquell moment i del que necessitis. Potser necessites parlar amb el crític perquè t'està limitant molt a la vida i llavors pots sentar-lo a la cadira. Potser necessites parlar amb la que es desborda perquè t'està fent uns números i uns xous que tu ho estàs vivint molt malament. Segons les necessitats del moment, no? Exacte, segons les necessitats del moment.
Això en teràpia ho fem també, que anem seguint a la persona diferents cadires perquè vagi encarnant aquests personatges des del cos. I és molt potent i ajuda moltíssim a trobar insights de tu mateix. Saps què són els insights? Aquests descobriments interns perquè a vegades no ens coneixem prou.
I quan no ens coneixem és més fàcil que ens desequilibrem molt. Perquè, clar, és el que et dic, aquests personatges estan tan enterrats i tal que quan surten són molt abruptes. Llavors, de mica en mica, si ens anem coneixent més...
doncs ens serà més fàcil també acceptar-los, que al final és això, acceptar-los, trobar equilibris, trobar maneres, perquè a vegades potser es poden fer les coses d'una altra manera, que no sigui tan contraproduent per tu i la teva salut, etcètera, etcètera.
I això és el que us proposo avui, que pugueu fer aquesta sentada amb una part de vosaltres mateixos, o fins i tot amb dues. A vegades també és molt interessant, Dani, no sé com vaig de temps. Anem bé de temps, ens queden encara nou minuts.
Doncs és molt interessant també portar dues polaritats, dos extrems, no? Aquesta, la que es desinhibeix i se'n va de mare i la que és superrígida i no sé què. Perquè aquestes dues polaritats poden estar super, superlluny, com en amistades, no? Fins i tot no coneixes l'una a l'altra, però t'estan estirant, sí? És com si t'estiressin dues cordes, una cap a la dreta i l'altra cap a l'esquerra.
I tu estàs allà al mig ballant aquesta dansa incòmode. Llavors, si pots sentar-les a la taula i veure què necessita cada una, arribar a aquest diàleg i arribar a aquest consens i trobar aquesta... Perquè sempre hi ha coses que...
que podem pactar, que podem trobar aquestes maneres amb nosaltres mateixos, i això és molt personal, no es tracta de posar-hi una disciplina rígida, es tracta que a mica en mica puguis trobar maneres més suaus i més harmonioses entre aquestes diferents parts que t'estiren, perquè estirin una mica menys les cordes.
Avui amb l'Elisa estem parlant sobre aquests personatges interns que tots i totes tenim, que a vegades els tenim amagats, d'altres estan més a la superfície, però sigui com sigui, són personatges que formen part de la nostra identitat, que formen part del nostre registre i que sovint no els identifiquem com avui els hem pogut identificar, perquè a vegades no els hi posem noms o etiquetes i els tenim, perquè tots els tenim. Però...
Ens costa entendre que això forma part de nosaltres, del nostre recorregut vital, perquè al final també, com comentaves també, hi ha molts d'aquests personatges que emergeixen, que neixen els primers anys de vida, és a dir, amb l'educació que rebem...
amb la formació, amb la forma d'educar que ens han ensenyat els nostres pares i també en funció de moltes casuístiques que són externes. Sobretot és amb les relacions d'amor i semi-xantatges i coses d'aquestes que hem viscut. Saps què? Vull dir que...
que hi ha moltes maneres que hem percebut que l'amor no hi era sempre, saps? Llavors havíem de ser d'una determinada manera perquè aquell amor hi fos. Segueixes? Sí. Llavors està relacionat sobretot amb això, amb aquestes ganes d'agradar, etcètera, etcètera, de ser vistos, de...
I llavors en un li pot donar per portar-se superbé i ser supersumís o a l'altre ser rebel, perquè la rebeldia també està buscant aquest emmostro. Et porto la contrària, no? Pare, mare, perquè vull que en vegis, vull que acceptis que jo penso diferent, no? Etcètera, etcètera. O sigui que...
I cadascú té unes tendències, llavors també és interessant. Això, mica en mica, coneixes més per poder estar més a gust amb tu mateix i els teus personatges.
Doncs els personatges que els deixem a una banda per treure'ls d'aquí uns dies, per conèixer aquesta Rottenmeyer, que tinc molta curiositat per saber què ens portarà a la propera sessió l'Elisa, com descobrirem també aquesta Rottenmeyer, aquesta figura que emergeix, que també de tant en tant apareix en els nostres dies, perquè tots tenim una petita Rottenmeyer. O gran. O gran Rottenmeyer, depèn de cadascú, però l'hem de conèixer i l'hem de cuidar, també segons com o què.
O posar-li límits. Clar, ja en parlarem el próxim dia. Escoltar-la, sobretot escoltar-la. Això, trobar l'equilibri. Estupendo. Doncs vinga, va, 5 minuts per la 1. Nosaltres fem una petita pausa musical. Tornem de seguida amb el comiat del programa. Elissa, gràcies. A tu. Vinga, adeu.
Bébé, I can't wait to know Believe me, I'll always be there, so
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I amb aquest ritme ens acomiadem nosaltres del nostre magazín, del nostre programa de matins, ens acomiadem de la Rambla.
I fins aquí la Rambla d'avui. Avui, dimecres 4 de febrer del 2026, hem parlat de les notícies de Sant Just. Tot seguit també hem fet un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales i hem tancat la primera hora amb les efemèrides i amb el temps. Tot seguit, a la segona hora, l'entrevista del dia, ens han visitat Laia Alcón i Núria Valdric de l'AFA Montseny per parlar del Carnestoltes i també hem parlat de vins, concretament,
de la Barcelona Wine Week amb l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata. Avui al programa hem posat punt i final amb l'entrevista a Santiago Tarín, el periodista i escriptor que ha visitat de forma telemàtica el magazín de Ràdio d'Esvern per poder oferir aquesta entrevista.
ja que ha estat premiat, i que ha estat premiat, doncs, per la seva trajectòria com a escriptor en el món jurídic, concretament com a cronista del món jurídic. I hem tancat el programa d'avui amb l'Espai Emociona't amb Elisa Linares. Hem parlat dels personatges interns que tenim i que a vegades els hem de deixar aflorar, els hem de deixar sortir perquè passegin una estona. Nosaltres passejarem ara una estona perquè ja hem acabat el programa, però tornem demà, com sempre, de 10 a 1, aquí, a Ràdio d'Esverna. Adéu-siau.