una de les coses que ens hem d'acostumar, és a dir, fa molts anys parlàvem de la societat de desastres o la societat del risc, etcètera, ja hi som. Fa uns quants anys que hi som i la gestió de la incertesa té dos elements centrals des de la meva perspectiva. La primera és admetre el desconeixement. Quan no se sap una cosa s'ha de dir que no se sap.
I s'ha de dir que ja es dirà. I es dirà, malgrat que tinguis mitjans de comunicació, les xarxes socials, etcètera, etcètera, és igual. Tu ho has de donar quan realment ho saps. I la segona idea importantíssima és la transparència del procés. És a dir, s'ha de ser transparent des del minut 1 fins al final. O tant com sigui possible, a vegades no donar una informació no és censurar-la, és esperar a tenir-la...
i donar-la bé, és a dir, no crear falses expectatives, perquè les persones, insisteixo, que tenen un familiar, un amic, el que sigui, amb un desenllaç fatal o no, doncs aquells minuts són capdals o aquelles hores, que normalment són hores. El govern ha anunciat minut de silenci també dos quarts d'una davant de la situació i davant de la víctima mortal. Miquel Àngel.
Jo ja crec que li hem de canviar el nom, això de comunicació de crisi, dir-li comunicació en crisi. Precisament per això que argumentaves ara en relació que vivim en una societat de la incertesa i cada cop aquest tipus d'episodis, com a mi, aparentment són més freqüents per causes naturals o per arreu que sigui. L'objectiu de la comunicació de crisi és reduir l'abans possible la incertesa generada per la pròpia crisi.
I això té un primer escenari, que és, evidentment, les vides humanes, no? Qui ha mort, qui no ha mort, quants morts, aquest tipus de xifres, que d'entrada són el que més ens poden angoixar. Evidentment els familiars, però també el conjunt de la societat, no? Perquè tothom estem en risc, perquè tots agafem trens, i tots viatgem, i tots en coses, i per tant ens col·loquem en un terreny d'afectació.
I després, també una manera de reduir aquesta incertesa és generar com horitzons. Per mi és important que, com dius, es digui el que se sap i el que no es diu que no se sap, i ja ho direm quan ho sabem, però també genera ritme d'informació. Perquè crec que la gent, el que gestiona malament, i tots ens hem trobat, és davant de la sensació que no tens informació i no saps quan la tindràs.
I aquest gap, què fa? Que t'immobilitza i no et permet prendre decisions. Decisions que poden ser les que siguin, des de com arriba la feina, o si he d'anar a la feina, he de començar a trucar amb l'empresa perquè em deixi teletreballar aquell dia. Per tant, el que genera un escenari de més angoixa també, un terreny potser menor, epidèmica, el de la vida humana, és precisament que no tinc informació i no tinc horitzó d'informació. Perquè automàticament anem a negre,
I no sabem què passarà, si ens diran alguna cosa, perquè no hi ha ningú a l'altra banda. O ningú que tingui... que sigui un punt de referència, diria, més enllà que posin un petó de color groc i que més o menys tinguis alguna informació. Per tant, la gent necessita que més enllà del crash del primer moment, que té les seves afectacions, també ens permeti la comunicació de crisi gestionar les nostres decisions
que venen després, perquè és un escenari dinàmic, i que tenen a veure amb la meva mobilitat, amb les meves decisions. Clar, quan no hi ha informació, però a més no hi ha horitzó d'informació, no sabem si d'aquí a 10 minuts, o d'aquí a un quart d'hora, o d'aquí a una hora, ens informaran. Això genera un mar d'angoixa, de cabreig, de frustració. Jo crec que tampoc contribueix, d'alguna manera, a assegurar que acabi la crisi, la situació de crisi. Doncs bé, des del punt de vista del client, no? Esther Breument, també Nacho i Laura. Sí.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Bon dia, passant 8 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
I com cada matí aquest primer tram del programa el dediquem a l'editorial del dia, tot i que avui, abans de començar amb l'editorial, m'agradaria dedicar uns minuts a parlar d'aquest dia complicat que serà avui, dimecres 21 de gener del 2026.
Dia complicat pel que fa a la mobilitat aquest dimecres perquè no hi ha servei de rodalies a tot Catalunya. A última hora de dimarts, a DIF ha decidit suspendre la circulació de totes les línies davant dels efectes que l'allavantada està provocant en la infraestructura. Tot plegat després que dimarts al vespre descarrilés un tren a Gelida, a l'R4, amb una víctima mortal i 37 ferits. Un accident que la Generalitat atribueix a les pluges dels últims dies.
A més, poca estona abans la caiguda d'una roca a la via provocava un altre descarrilament per sortida d'un eix del tren entre Tordera i Mecenet a la R1 sense causar ferits. Fons ferroviàries expliquen que els sindicats maquinistes han pressionat perquè es fes una revisió completa de la infraestructura i que si no tenien garanties de poder circular amb total seguretat, havien amenaçat amb mobilitzacions que haurien aturat el servei. El sindicat de maquinistes, CMAF,
ha convocat una vaga general en el sector. Molts usuaris s'han trobat amb la sorpresa a primera hora que han arribat a l'estació i han vist que no passava cap tren. A més, en molts casos, a primera hora, les pantalles continuaven indicant trens com si el servei fos l'habitual. En el cas de l'estació de Sants, els usuaris s'han quedat de poc.
i en aquest cas ha estat la queixa, diguéssim, generalitzada, aquesta poca informació. I a més també s'han trobat els torns oberts i molts han acabat baixant a les vies sense saber que no passaria ni un tren, ja que el servei de megafonia no funcionava a primera hora. Alguns usuaris opten per sortir a l'exterior a buscar un bus, d'altres truquen a familiars perquè els puguin dur el destí.
Nosaltres arrenquem ara el nostre magazín, arrenquem amb l'editorial que sí que estava prevista per avui, però abans volíem tenir un moment per poder explicar el que està passant a Rodalies de Catalunya, el que està passant al nostre teixit ferroviari i ara sí passem a parlar de la tragèdia del tren a Còrdoba i lluny d'esvair-se el focus informatiu es manté viu i més a més també després del que han passat en les últimes hores també a casa nostra.
Atent a cada nova dada, atent a cada actualització, a cada gest d'acompanyament de les víctimes i de les seves famílies, el país continua mirant, escoltant i preguntant-se. Però què sabem realment? I què és el que creiem saber? Perquè enmig d'aquest flux constant d'informació sorgeix un primer repte. Distingir els fets contrastats del soroll. Les xarxes i els canals no oficials acceleren hipòtesis, assenyalen culpables i difonen versions que no sempre tenen base. I és que aquí...
Cal aturar-se i preguntar-nos, a qui donem credibilitat? Com construïm i com consumim la informació quan el dolor encara és present? Més enllà de les xifres que poden variar amb el pas del temps, hi ha preguntes que ens interpel·len com a societat. Quins protocols de seguretat tenim? Com es revisen?
Qui ens garanteix el compliment d'aquests protocols? I sobretot, què passarà quan ja no tinguem aquest espai d'hores, sinó que estiguem parlant de setmanes? Ens podem permetre que una tragèdia així quedi reduïda en un cas tècnic? Hauria de ser un punt d'inflexió real en la manera de com entenem la seguretat del transport públic, la prevenció i la responsabilitat institucional.
Mantenir viu el focus informatiu no és alimentar l'alarma, és exigir rigor, transparència i temps. Temps per investigar bé, temps per explicar bé, temps per no caure en la desinformació ni en la presa per tancar el relat. Perquè informar també és cuidar. I preguntar-nos avui és la millor manera d'intentar protegir el demà. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I arrenquem, com sempre, fent un repàs al sumari d'avui dimecres. Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs als diaris catalans. També avui és moment per parlar de les efemèrides de tal dia com avui, 21 de gener. I després d'aquest espai farem el temps, com cada dia, tancant així la primera hora. Tot seguit, després dels bolletins...
L'entrevista del dia avui a Just Fosalva parlarem amb el portaveu de Comuns de qüestions d'actualitat política a Sant Justenca. També farem espai de nutrició dietètica amb l'Elvida Sánchez i tancarem el programa d'avui amb actualitat econòmica amb Rafael Redondo i amb l'espai de Bada Llibres amb l'Arnau Cònsol d'Acall Llibreter. Sigueu benvinguts i benvingudes un matí més en Ràdio Desbens. Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres. Comencem amb una mica de música.
So she said, what's the problem, baby? What's the problem? I don't know. Well, maybe I'm in love, love. Think about it every time I think about it. Can't stop thinking about it. How much longer will it take to cure this? Just to cure it because I can't ignore it. If it's love, love makes me want to turn around and face me. But I don't know nothing about love. Come on, come on. Turn a little faster. Come on.
Bona nit.
Fins demà!
Every once upon a time in love We're accidentally in love Accidentally in love Accidentally in love Accidentally in love Accidentally in love
Bona nit.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern.
De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern. Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. I'm going to my love.
Buf Jazz Club. Hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98-1.
i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
Amb tots vosaltres, Veus de la Parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la Parròquia
Fins demà!
Cinc minuts passen d'un quart d'onze del matí. Nosaltres ens situem ara a descobrir els titulars de la jornada aquí al nostre municipi. En Mariona Sales, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Comencem, com sempre, amb els tres titulars. Arrenquem parlant de la secció infantil de les CES, que convoca una sortida familiar al Tusal Gros. També parlarem de Mas Gospel.
que porta el gòspel a l'escenari de l'Ateneu de Sant Just i tancarem parlant d'un repte comarcal per descobrir castells i fons tot caminant. O sigui que avui tres propostes culturals i de lleure que arrenquen amb una primera, amb la de la secció infantil de les CES.
Exacte, la secció infantil organitza una excursió familiar al Tussal Gros, que tindrà lloc el 25 de gener, és a dir, aquest diumenge, amb sortida des de Sant Jus i recorregut per l'entorn natural de Figuerola del Camp. L'activitat consistirà en una ruta circular amb ascensió al Tussal Gros, amb una distància aproximada de 9 quilòmetres i un desnivell de 550 metres, i la proposta està pensada per famílies i convines per natura i convivència.
La sortida des de Sant Jus serà a dos quarts de nou del matí des de Can Sagrera i a dos quarts de deu està prevista la trobada a Figuerola del Camp i l'inici de la ruta serà a tres quarts de deu. L'hora aproximada de retorn és a dos quarts de cinc de la tarda i bé, des de l'organització recorda la importància de portar el material necessari, que és aigua, esmorzar i dinar, calçat adequat, roba d'abric i capelina o impermeable. També es recomana dur, farmaciola, manta tèrmica, xiulet, frontal i mòbil o GPS amb trac de la ruta carregat.
Molt bé, doncs aquesta és la primera activitat. Tenim a la CEAS en un moment molt dolç, perquè recordem que la secció excursionista de l'Ateneu Sant Justenc actualment també compta amb una nova secció, que vindria a ser la CEAS més 35. Ens van venir a explicar fa unes setmanes també l'origen i la necessitat també de tenir aquest nou grup, bàsicament per també contemplar aquesta franja d'edat de...
de gent a partir de 35 anys. Recordem que ara mateix la CEAS compta amb la secció infantil, amb la secció jove, amb la secció més 35, i també amb el grup conjunt, el grup més de veterans, que són els que porten anys i anys gaudint de la natura, de la muntanya, a la CEAS. Seguim amb més qüestions, marxem a parlar de cultura, però no ens movem de l'Ateneu de Sant Just.
Exacte, i és que la Taneu acollirà el concert de Mas Gospel l'1 de febrer de 6 a 2 quarts de 8. El cor barceloní portarà al municipi un espectacle de gospel amb peces de compositors afroamericans de reconeixement internacional combinades amb temes propis inclosos en el seu disc. L'actuació serà dirigida per Gerson Gelabert i comptarà amb més de 30 veus a l'escenari, solistes i una banda en directe.
L'espectacle destaca per la seva potència vocal i una posada en escena dinàmica pensada per connectar amb el públic i ve a un concert que tindrà una durada d'una hora i trenta minuts amb un preu d'entrada de 13 euros per socis de l'Ateneu i menors de 30 anys i 18 euros pel públic general.
Carai, no sé si s'hi cabran, eh, allà tots, perquè si m'estàs dient 30 veus, més després també la banda, Déu-n'hi-do, seran uns quants, eh? Sí, sí, cabran... Ara a l'escenari s'ha fet un palet més gran, però de totes maneres, sí, sí, jo crec que cabran justets, però també es veurà, doncs, això fa la sensació que l'escenari està superple i també és xulo, a nivell escènic, però bé, té pinta que serà un concert guai.
Tu que ets fan de les corals i d'aquestes coses, segur que ho diràs. Jo també, a mi també m'agradaria, m'agraden molt aquests conjunts vocals i la veritat és que segur serà interessant. La Taneu està fent una aposta molt important per la música. Recordem que també aquest cap de setmana tenim el concert de Lauria Frank, que la tenim de mal programa a l'entrevista del dia, o sigui que amb moltes ganes també de saber...
una mica més d'aquest concert de l'Àuria Franc, que porta per títol Com sonaria en català, que també ha estat una mica el repte que ha anat seguint a les xarxes socials. És molt curiós com va néixer una mica tot plegat, ho descobrirem demà amb l'Àuria, però bàsicament és això, a les xarxes Com sonaria, Com sonaria i anava a fer inversions. Mira, ara ha format concert amb banda i tot, que guai, la veritat és que pinta molt xulo. Marxem a parlar d'altres qüestions, marxem a parlar ara del Consell Esportiu del Baix Llobregat, Mariona.
Exacte, i és que el Consell Esportiu del Bas Llobregat ha activat el repte Castells i Fons del Bas Llobregat, que és una iniciativa vigent fins al 31 de desembre del 2026, que convida la ciutadania a descobrir el patrimoni de la comarca mitjançant la pràctica del senderisme.
El projecte promou una activitat d'esport popular oberta a tothom amb l'objectiu de fomentar una pràctica saludable combinant història, natura i paisatge. Els participants poden visitar diferents castells i fonts emblemàtiques repartits per tot el territori del Bas Llobregat i per facilitar els recorreguts s'han publicat fitxes informatives de cada indret amb dades com el municipi, la distància, el desnivell, el punt d'inici i el trac de la ruta.
Cada visita s'ha de registrar a través d'un formulari en línia on cal introduir les dades i adjuntar una fotografia de l'espai visitat, com per justificar que has passat per aquest punt. I bé, doncs això és una iniciativa que estarà oberta durant tot l'any i que és una manera xula de descobrir la comarca, de descobrir els atractius que té la nostra comarca i alhora fer esport.
I tanquem aquest espai, com ho fem sempre, fent un repàs a aquestes notícies. Avui hem parlat de la secció infantil de les CEDES, que convoca una sortida familiar a Altos al Gros. L'excursió es farà el 25 de gener, aquesta mateixa setmana, amb una ruta circular de 9 quilòmetres per Figuerola del Camp i sortida des de Sant Just.
També hem parlat de Mas Gospel, que porta el Gospel a l'escenari de l'Ateneu de Sant Just. El cor barceloní actuarà l'1 de febrer amb més de 30 veus i banda en directe sota la direcció de Gerson Jalabert. També hem parlat del repte comarcal per descobrir castells i fons caminant. Doncs és un repte que ens proposa el Consell Esportiu del Baix Llobregat
impulsat aquesta iniciativa de senderisme oberta a tota la ciutadania durant el 2026. Ara sí, fem una petita pausa. Per publicitat, tornem de seguida amb les portades dels diaris.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio d'Esbert, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modolet i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i dóna suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
Minut i escaig per dos quarts d'onze del matí. Ens dirigim ara a l'espai de premsa escrita. Ens dirigim ara a fer un repàs a les portades dels diaris. I comencem, com sempre, amb la portada del diari Ara Mariona.
Doncs el diari ara obre amb el sistema ferroviari. Diu que hi ha un mort per la caiguda d'un mur sobre un tren de rodalies a Gelida. Diu que la víctima és un maquinista i l'accident també provoca almenys 37 ferits, 4 dels quals greus. ADIF decideix limitar la velocitat a 160 km per hora en un tram de 150 km de la línia d'AVE de Barcelona-Madrid.
I també es fan, perquè fa aquest tema, reportatges des de Córdoba. Diu, és la seva salvadora, la història del rescat de l'Anna. Un reportatge que ha fet avui Cesc Maideu al diari Ara. Passem a altres notícies d'avui de la portada. Veiem que ha parlat de la llevantada, que deixa una víctima mortal. Diu que les comarques gironines van patir ahir el temporal Harry, que va provocar la mort d'un home arrossegat per la riera de Palau Sató.
Diu que els rius van arribar a cavals extraordinaris com el de l'Unyà. També veiem que Macron i von der Leyen es rebel en compte Trump a Davos, se'ls afegeix al primer ministre canadenc, i també que Moscú usa Groenlàndia per justificar la invasió d'Ucraïna. Tanquem portada avui del diari Ara, que diu que l'Ara ha accedit al rànquing del nou model de finançament. Diu que el País Valencià i Catalunya les que més pugen i Extremadura la que més baixa.
Doncs també referent a la notícia que ens obria aquesta portada, aquesta notícia que comentaves, Mariona, que Adif decidia limitar la velocitat, ha quedat caduca. Adif ha aixecat la limitació de la velocitat en gairebé tot el trajecte a Madrid-Barcelona i la manté en quatre punts. Això és el que ens fan arribar els nostres companys de RTVE Notícies. En aquest cas, Adif, gestor de la infraestructura ferroviària espanyola, ha aixecat la limitació temporal de velocitat de 160 km per hora...
decidir de la vispera, en aquest cas el dia abans, aquesta nit passada, després de la revisió del tram entre Madrid i Calatallut de la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona. Actualment queden únicament 4 punts amb una velocitat limitada a 230 km per hora que previsiblement seran revisats
en la pròxima revisió de manteniment segons ha avançat la companyia. Per tant, també recordar que aquesta notícia queda actualitzada a través d'aquesta informació que ens arriba ara quan passa un minut de dos quarts d'onze del matí. Seguim amb més portades, marxem al periòdico.
El temporal Castiga Girona, amb els rius al límit i un conductor mort. Així enceta la portada d'avui al periódico. També continua amb les investigacions de l'accident que donen les primeres dades. La via Adamud es va revisar 38 vegades en dos mesos. El tram es va renovar al maig i després es van reparar.
...fallades lleus. Els investigadors... ...es centren en el cotxe 6... ...descarrilat d'Irio. Els morts pujan a 42... ...mentre es continuen buscant restes als trens. Els reis elogien en aquest cas... ...els equips de rescat... ...a la zona 0 de la tragèdia...
ADIF redueix, com dèiem, aquesta notícia, aquest titular, que ADIF redueix l'alta velocitat Barcelona-Madrid a 160 km, ha estat, diguéssim, ja desfassada, perquè l'hem actualitzat fa uns instants. També parlen d'un mort i 40 ferits.
al descarrilar un tren de l'R4 gelida per la caiguda d'un mur. Més qüestions. Parlen de futur. De futur, perdoneu, futur 2026. El turisme exterior creix més en temporada baixa. Trobareu aquesta notícia d'Espai Panorama. També ens parlen a l'Espai Persones del TSJC. En aquest cas, anul·la el pla de l'ampliació de la fira a l'Hospitalet. La sentència al·lega defecte de forma, però no paralitza les obres.
I tanquen portada dues notícies. Junts explicarà a les patronals el seu rebuig al nou model de finançament i els europeus tanquen files davant Trump per Groenlàndia a Davos. I seguim amb més notícies. Marxem a la portada de La Vanguardia, Mariona.
Doncs l'avantguàrdia obre amb el sinistre ferroviari. Diu que la tragèdia de Demuth obliga a revisar l'AVE Madrid-Barcelona. Diu que Adif limita la velocitat a 160 km per hora en un tram de 150 km entre les dues capitals. També que les queixes per les vibracions forcen la revisió, que allargarà el viatge 30 minuts. També que el desgast d'una soldadura de la via és la possible causa de l'accident de Còrdoba.
I diu que l'Àngela i en Daniel, la parella que va baixar del tren, set minuts abans que descarrilés. Són diferents històries que s'expliquen d'aquesta tragèdia. Per exemple, jo no l'havia sentit aquesta d'una parella que va tenir la sort que baixava set minuts abans que...
Sí, van baixar a la parada d'abans i es van trobar amb això. Clar, t'ho he imaginat que baixes i de cop t'adones que res ha sigut baixar i que el tren on anaves ha descarrilat i ha mort molta gent. Sí, sí, la veritat és que deuen estar colpits per la notícia i també per saber que set minuts abans ells estaven dins del tren. I també que tot va passar molt ràpid. Recordem que en menys de 20 segons va haver també el col·lisionament de l'altre tren, per tant...
situació complicada també de gestionar en aquells instants. Més notícies, Mariona. La fotografia principal és per l'accident del tren de Rodalies a Gelida, en què ha mort un maquinista, i veiem els bombeis treballant al costat del convoi de l'R4, que va aixocar violentament ahir a la nit entre Gelida i Sant Sadurní de Noia. Diu que el convoi va colidir amb un mur de contenció de l'autopista AP-7, que podria haver cedit per la pluja.
Últimes notícies de La Vanguardia veiem que Trump escalfa la cimera de Davos amb mostres de menys preu cap als aliats. Diu que Macron i el premier del Canadà aixequen el toc contra el president dels Estats Units.
No acabo d'entendre el look de Macron, que apareix en algunes fotografies amb ulleres, ho vèiem a la portada del periódico, no ho acabo d'entendre, no sé, investigaré, per què? Mulleres de sol, saps? Mulleres de sol d'aviador, no sé si és que està fent alguna broma, alguna burla a Donald Trump, o senzillament va ser una decisió estilística, però sigui com sigui, m'ha causat curiositat.
Marxem a l'última portada, marxem a parlar del punt avui, que destaca l'entrevista del dia. Mercè Torrentaller, en aquest cas presidenta de Salut Mental de Catalunya, diu que la salut mental s'ha d'abordar des d'una perspectiva global. També avui, Observatori Municipal, marxen a Xàtiva, un nucli al centre del país. Entrevistes a l'alcalde Roger Sardà i també a la portaveu de Xàtiva Unida, Amor Amorós.
També pel que fa a la portada, la imatge principal veiem Girona i en aquest cas llevantada desbocada. Un mort arrossecat per una riera a Palau Sator, rius a punt de desbordar, carrers negats i passejos marítims xops. I la imatge doncs és...
de Girona en un dia de pluja. El riu, evidentment, en una situació amb bastant augment de la seva capacitat. Marxem a més qüestions. Parlen també de sota amenaça de més protestes. Els pagesos mantenen la pressió a Catalunya, Madrid i Brussel·les contra l'acord amb Mercosur, que pot ofegar encara més el sector. A l'espai al d'ahir, de Saúl Cordillo, diu el meu país la pluja no sap ploure.
I la gent no sap moure's. L'alcaldessa de Serra de Daro, alerta, és important no fer bajanades. Tancant amb l'esportiu, amb la notícia de Ter Stegen, Marc André, Ter Stegen, reforç de luxe al Girona. El Barça ha de guanyar a Praga per aspirar a ser entre els vuit primers.
I tanquem, doncs, ja espai de portades amb aquesta, amb la del punt avui. Nosaltres marxem a fer una petita pausa musical, però abans ens acomiadem de Mariona Sala. Recordeu que l'escoltareu als Bolletins, a les Hores en Punt, i també a l'informatiu Edició Migdia. Gràcies, Mariona. Fins ara, Dani. Doncs ara sí, pausa musical, tornem de seguida.
Fins demà!
Fins demà!
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
I marxem ara a les efemèrides del dia.
I comencem viatjant fins al 21 de gener de 1893, quan l'empresari Asagrix va patentar la fórmula de la Coca-Cola. Va ser creada pel farmacèutic John S. Pemberton com un xarop per alleugerir els dolors estomacals. La beguda, basada en fulla de coca i barreja amb aigua carbonatada, va començar a comercialitzar-se i amb el temps es va transformar en el refresc més conegut del món.
El nom, marca i disseny del logotip van ser creats pel comercial i publicista Frank Masson. Griggs, donat l'èxit del producte, va comprar la fórmula i va fundar la corporació multinacional The Coca-Cola Company.
I marxem a més qüestions. Coses que van succeir tal dia com avui, en aquest cas de 1998, Joan Pau II va iniciar una visita a Cuba, primera d'un papa en aquella illa. També l'any 2018, una vintena de persones, 14 d'elles estrangeres, van morir en un atac taliban a l'hotel intercontinental de Kabul. Això passava, com dèiem, el 21 de gener del 2018.
I també el 21 de gener del 2020 es va confirmar el primer cas de Covid-19 als Estats Units.
Marxem a les defuncions. En aquest cas, doncs, ens van deixar, tal dia com avui, personalitats com George Orwell, escriptor britànic, l'any 1950, o també Luis Martin Santos, escriptor i metge espanyol, que ens deixava l'any 1964.
Marxem, ara sí, als naixements, on trobem Cristóbal Valenciaga, modista espanyol, que naixia l'any 1895, al qual se li va dedicar una sèrie no fa massa a Disney+. També Christian Dior, en aquest cas modista francès, que naixia l'any 1905, i també Ilia Topuria,
campió mundial de pes ploma de l'OFC, que naixia l'any 1997. Tanquem amb l'efemèrida musical del dia, tanquem amb el naixement l'any 1923 de Lola Flores, bailaora, cantant i actriu espanyola, que amb les llengües diuen que va passar per Sant Jus durant una època amb el xipi obert, aquell local que hi havia al carrer Creu, on la Lola Flores s'havia deixat veure a més d'una ocasió.
Sí, com sigui, aquesta cançó és una de les més divertides que té la cantaora i també la posem aquí a moda d'homenatjar. Queres que té com el tigre? Aquí a Ràdio d'Esvern amb Lola Flores com a protagonista.
Los rubios y los marenos son malinos todos los hombres. Malísimo, malísimo. Lo que quiere es que te coma el tigre.
Tú lo que quieres que me coma el tigre, que me coma el tigre, que me coma el tigre, mi carne es morena. Y tú lo que quieres que me coma el tigre, que me coma el tigre, que me coma el tigre, mi carnecita está buena. Tú lo que quieres que me coma el tigre, que me coma el tigre, mi carne es sabrosa. Y tú lo que quieres que me coma el tigre, que me coma el tigre, mi carne es de rosa. Entonces me subo en la loma, me subo en el árbol, me subo en el río.
Entonces se sube en la loma, se sube en el arco, se tira en el río. Entonces me salgo del río, me dejo en mi casa pa' que no me vea. El tigre se sale del río, se mete en mi casa, la cosa está fea.
Tú lo que quieres que me coma el tigre, que me coma el tigre, mi carne es morena. Y tú lo que quieres que me coma el tigre, que me coma el tigre, mi carne está muy buena, muy buena, muy buena. Tú lo que quieres que me coma el tigre, que me coma el tigre, mi carnecita sabrosa. Tú lo que quieres que me coma el tigre, que me coma el tigre, mi carne es de rosa. Entonces me subo en la loma, me subo en el árbol, metido en el río.
El tigre se sube en la loma, se sube en el alto, me tira en el río. Entonces me salgo del río, me meto en mi casa pa' que no me vea. El tigre se sale del río, se mete en mi casa. ¡Uy, la cosa está fea!
Tú lo que quieres que me coma el tigre, que me coma el tigre, mi carnetita morena. Y tú lo que quieres que me coma el tigre, que me coma el tigre, mi carnetita está buena. Y tú lo que quieres que me coma el tigre, que me coma el tigre, mi carne sabrosa. Y tú lo que quieres que me coma el tigre, que me coma el tigre, mi carne de rosa.
Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai.
Doncs seguim avançant en el nostre magazín de matí, seguim avançant a la Rambla, i ara és moment de parlar de l'agenda d'activitats. Anem a ramblejar una mica per aquestes activitats que tenim programades per aquesta setmana a Sant Just d'Esvern. Començarem, com sempre, amb les del mateix dia d'avui, és a dir...
Avui, 21 de gener, què és el que tenim a la nostra agenda? Doncs sabeu que de nou a dues tenim a la Blassa Camua pel Mercat Ambulant dels dimecres, que està organitzat per l'Ajuntament de Sant Just i que s'està duent a terme a hores d'ara. També recordeu que avui, 21 de gener, tenim a dos quarts de vuit del vespre la sala del cinquantenari de l'Ateneu de Sant Just la tertúlia Alguna cosa més que un passeig.
Ambici sense edat. A càrrec de Carles Sánchez Duque, coordinador d'Ambici sense edat, en aquest cas parlaran de l'acompanyament que fa aquesta entitat a la gent gran o amb deficiències motores i que és una oportunitat per gaudir d'una estona de llibertat. Aquesta activitat que fan, que recordem que són aquests passejos,
a partir d'aquests tricicles, d'aquestes bicicletes que són motores, que tenen un motoret i que gràcies a elles poden desplaçar-se pel municipi, donar un tomb i fer una mica aquest passeig que va molt bé a aquesta gent que potser d'altra manera no podria desplaçar-se, no podria fer-ho i que per tant gràcies a Bici Sense Edat poden fer aquest passeig i donar una volta pel seu municipi.
Aquesta xerrada és organitzada pel grup de tertúlies de la Taneu i, com dèiem, es durà terme avui, a les set i mitja, a la sala del cinquantenari.
Més qüestions, marxem ja a divendres. Tenim diverses activitats. En aquest cas, hem triat un, hem seleccionat el divendres de jocs a l'espai Trobada del Casal de Joves. A les 5 de la tarda, activitat lúdica dirigida que anirà variant segons la sessió i on es podran fer campionats o jugar a una tipologia concreta de jocs.
el divendres de jocs a l'espai trobada al Casal de Joves a partir de les 5 aquest divendres. Marxem ja el cap de setmana, marxem a dissabte quan es durà terme el mercat de la Llúlia Quieta, al Maslluí. El barri de Maslluí a les 9 del matí acollirà aquest mercat ambulant que recordem també es durà terme a partir de les 9 del matí cada dissabte com sempre, com ja és habitual.
Més qüestions? També tornem al casal de joves, en aquest cas el dissabte 24, perquè a les 10 del matí la Salautopia celebra l'intensiu de trapeci, un curs per persones fins a 40 anys, un curs intensiu d'iniciació. Aquesta pràctica aèria cal portar roba còmode i té un preu, doncs, l'activitat de 7 euros amb 70. Cal inscripció prèvia i podeu contactar, doncs, amb el casal de joves.
I encara el cap de setmana mantenim aquestes activitats pel cap de setmana. 24 de gener tenim a les 6 de tarda CineChic, Enzoc i els doctors voladors, quan els pares del petit Alain es divorcien, ha de canviar de pis i anar a viure a un altre lloc. Té moltes ganes de fer amics nous i això el durà a fer d'antena per al seu veí, un senyor que està fascinat pels ovnis.
Aquesta és la sinopsis d'aquesta pel·lícula, Zoc i els doctors voladors, una pel·lícula que es podrà veure en marc del cine xic, aquesta activitat que calendaritza a l'àrea d'activitats de l'Ateneu de Sant Just i que es podrà veure a la sala del cinquantenari a les 6 de la tarda.
Tanquem el cap de setmana amb el mercat de pagès diumenge, a partir de dos quarts d'onze del matí fins a les dues del migdia, el parc de Torre Blanca, l'espai de trobada entre la pagesia del parc agrari i els consumidors. També tenim el mateix diumenge, a les dotze del migdia, la plaça Verdaguer, la celebració dels Tres Toms, la benedicció dels animals per part del mossèn i també la cavalcada dels Tres Toms pels carrers habituals, recordem.
que el recorregut es fa per la plaça Verdaguer, el carrer Verge dels Dolors, el carrer Miquel Reverter, la plaça del Parador, el carrer Enselm Claver, la plaça Campreciós i acabant de nou a la plaça Verdaguer.
I com hem avançat ja també a l'espai informatiu del programa, tanquem aquesta agenda d'activitats amb la Birse, el cicle de música amb veus de dones, amb Aúria Frank, que també es passarà pels micròfons de ràdio d'Esverna aquesta setmana. L'Àuria traspassa les pantalles i porta als escenaris el seu projecte com sonaria en català, un concert per a tots els públics amb l'objectiu de donar un nou significat a les cançons d'ara i de sempre.
Doncs petita pausa per publicitat. Tornem de seguida, com sempre, amb el temps. Fins ara. Sabies que al teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en bici. Dona't d'alta ara a enbici.cat.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora. Al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa de la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Va, provem-ho en català. Tu per tinguis jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en el gest de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Doncs a falta de 5 minuts per les 11 del matí, nosaltres saludem en Carles Rius per poder fer la previsió del temps. Carles, bon dia. Molt bon dia. Com estàs? Doncs força bé, força bé, no ens podem queixar. Jo crec que la gent que avui ha sortit al carrer i ha mirat una miqueta el cel dius, encara que sigui resolt...
Tenim una petita frenada pel que fa a les precipitacions, portem molts dies de pluja, d'inestabilitat, en una zona que normalment a principis d'any no tenim tradicionalment massa activitat pel que fa al cel, sempre ens dominen els anticiclons, però Déu-n'hi-do aquest any.
El desembre i el gener que estem portant. Estem portant un hivern, podríem dir, molt plujós, realment espectacular, i ahir vam assolir el dia més plujós del que portem d'aquest 2026. Fins ara era el dia 18 amb 22 litres, ahir el dia 20 ens van caure 22,4 litres, o sigui que és el dia més plujós.
Espectacular aquest mes, aquest inici de 20 dies. En 20 dies ens han caigut 78 gairebé litres per metre quadrat. És una autèntica melada i va molt bé perquè això suma de cara a tot l'any. La precipitació ha estat molt important. Podem veure els forats dels arbres dels carrers que encara tenen aigua i no poden assumir tota l'aigua. Això per Coixarola és perfecte. O sigui que realment...
Molt d'enhorabona per aquesta precipitació i tenim una pausa. I avui amb el Sergio, ho comentàvem al començar al matí, dic sí, sí, tenim pausa però la cosa es torna a complicar una miqueta. No tant, però es torna a complicar una miqueta. I és el que hem estat comentant aquesta setmana. S'acaba la situació de Llevant, s'acaba aquesta situació... Marxa el Harry. Marxa el Harry, podríem dir, que ens ha afectat de Llevant, de Gregal, de Xaloc, ens ha afectat per tota la costa i a més a més hem pogut veure imatges com realment...
doncs ha afectat-hi molt tot el que és la Costa Brava i Costa Central pel que fa a les platges, perquè realment aquestes llavantades s'emporten molta de l'arena o de la sorra que hi ha a les platges. I ara realment és espectacular poder veure el radar sense cap precipitació. Bé, n'hi ha alguna cap a la zona de la Cerdanya o l'Alta Ribagor, s'anava a dir...
La zona de l'Alt Ripollès, podríem dir, més o menys. En aquesta zona sí que hi ha potser alguna goteta, també cap al Montsià, però realment és que tenim molta tranquil·litat. El mar encara està una mica esvolotat, però s'anirà tranquil·litzant a mida que passi les hores. I avui dimecres és un dia d'impàs. O sigui, tenim una mica de tranquil·litat, Marshall Harry, com tu deies, i estem a l'espera d'una altra línia frontal que ens creuarà de cara a aquesta nit. O sigui que començarem el dia així com el tenim ara, amb alguns núvols amb alguna miqueta de sol, al migdia fins i tot una mica més de sol...
A la tarda es carregarà de núvols i tots els mapes ens indiquen que a partir de les 8, 9, 10 del vespre, sort que el Barça no juga a casa, podria començar a ploure una mica Sant Just. Ho farà, hem dit una mica, un, dos, tres litres per metre quadrat, ho podria fer durant tot...
La nit, en intervals, però aniria plovisquejant. I aquesta pluja ens pot aguantar fins ben bé mig dia de demà. 11, 12, podria anar plovent, alguna precipitació. És cert que molts mapes indiquen que la pluja més forta que tindrem en aquest episodi de matinada, podríem dir...
L'episodi més fort seria entre les 11 i les 12 del matí, o sigui que demà si heu de sortir de casa d'hora i no plou, doncs agafeu el paregües perquè mig matí pot ploure una mica, i després marxarà. És una línia frontal que passa a molta velocitat, això vol dir que darrere seu hi ha molt de vent, perquè si passen tan ràpid és perquè el vent va associat, o sigui que els propers dies també parlarem de vent del nord-oest, i això provocarà que realment es netegi molt el cel al migdia de demà dijous i que puguem veure el sol i fins i tot la lluna, el quart creixent que tenim en aquests moments a casa nostra.
Això provocarà que la nit de dijous o divendres baixin molt les temperatures. No ens en recordem ja del fred, pràcticament, perquè hem mantingut temperatures de 9 o 10 graus durant aquests darrers dies. Baixarà cap als 5 o al 6, o sigui que demà al matí farà força més fresca. Divendres tenim un dia bastant tranquil, també d'impàs, en sap greu dir-ho, però també és un dia d'impàs, perquè hi ha un altre front associat a aire molt fred que podria arribar entre divendres i dissabte i diumenge amb una baixada de temperatures, amb possibilitats de pluja dissabte, diumenge variable, o sigui que salvem els tres doms,
Però vaja, que la cosa està força bé. Un minut, un minut, sí. Ai, ai, ai. I està força animada, perquè és que de cara al dimarts en tenim una altra de front. O sigui que anem fent aquestes pauses. Avui pausa, dijous pluja, divendres pausa, dissabte pluja, diumenge pausa. Anem jugant amb aquesta situació amb diferents possibilitats de precipitació. Ja diria que el dissabte serà una cosa molt petita i el diumenge no hem de patir pels tres toms. I d'altra banda, unes temperatures que baixaran a tot Catalunya. O sigui, qui hagi de marxar...
el cap de setmana, que s'ho faci mirar una miqueta perquè potser fa més fred del que tenim ara en aquests moments de Sant Just. Clar, avui no ens hem llevat amb unes temperatures massa baixes. No graus, està prou bé. Però abans aixecarem amb 6 i això sí que ho notarem. Perfecte, doncs ho tindrem present demà al matí. Una bufandeta i una miqueta de més abric que no passa avui. Gràcies, Carles. Una abraçada. Fins demà. I a vosaltres, petita pausa per Bulletins. Tornem de seguida.
UGT Cataluña, a Cataluña Radio. Nosotros aquí en Cataluña tenemos 9 o 10 veces más incidencia que cualquier otra provincia de España. Aquí la falta de inversión en infraestructuras ha sido desastrosa. Aquí viene un montón de gente trabajando de fuera, cuando viene aquí, uy, uy, uy, uy, cuando se va de aquí, vamos, está solidizado con nosotros porque entiende los problemas que hay aquí.
De fet, en les inspeccions que s'han fet aquesta nit, s'han detectat pedres a les vies o alguna obra caigut també arran de les pluges de les últimes hores. I el que deia el Joan, i és on posarem ara l'accent, Joan, és en aquesta operació tornada, perquè aquí sí que el govern, com a titular del servei, hauria de donar alguna solució a la gent perquè torni cap a casa.
En efecte, de moment, l'única cosa que hem sentit és que s'havia fet un reforçament de les línies d'autobús interurbà, que, per cert, els usuaris de Renfe avui tenen aquestes línies de franc, però, esclar, per molt que es reforci un servei interurbà d'autobusos, per capacitat mai poder suplir el que és un servei habitual d'un transport d'alta capacitat com pugui ser el tren.
Gràcies, Joan. Fins ara. Fins ara. I què hi diu el ministre de Transports, Òscar Puente? Doncs que els dos descarrilaments d'ahir al vespre a Catalunya no són responsabilitat de qui ofereix el servei. Diu que és cosa del temps. Quiero dejar claro que estas dos circunstancias nada tienen que ver con el servicio ferroviario. Son completamente ajenas al mismo. Son cuestiones, en este caso, meteorológicas y que han derivado en estas circunstancias tan desgraciadas, pero es verdad que se suman a una semana muy trágica y muy dolorosa.
N'ha parlat Òscar Puente, per cert, a Telecinco. No ho ha fet encara a cap mitjà català. Vicent. Bé, si hem de començar, comencem per les últimes declaracions, no? A veure, si hi ha alguna causa que afecta el servei ferroviari, no es aliena el servei ferroviari, evidentment, perquè l'afecta. I més amb els dies que portàvem. Per tant, la previsió també és un encàrrec i també és una obligació del servei ferroviari.
i l'única cosa que es podria retreure a tots els retrets que acumulem durant dècades pel que fa aquest servei de rodalies, és que es podia haver previst alguna cosa més, perquè realment el temps havia provocat unes situacions en molts punts molt incertes.
Igual que es fa amb la neu i amb els allaus, etcètera, etcètera, i clar, dius, no, és que és una pedra que ha caigut de l'AP7, tot el que vostè vulga, però vostè sap que l'havia passat. Ja sé que no és fàcil. Ara, revisar els sistemes de previsió, revisar els sistemes de seguretat...
prendre-ho més seriosament és una obligació. Si t'ho traus de damunt dient que és salió a nosaltres, doncs si és salió a vostès ja no ens preocupem de res, restauren el servei quan vulguem, que tota la culpa és del mal temps i ja està. No em sembla unes declaracions afortunades.
I dit això, recorde, per acabar, que ahir, quan estàvem parlant en aquesta mateixa tertúlia sobre l'accident de l'AVE, i autocitar-se és un crim, però què hi farem, jo vaig dir que em preocupa més el servei de rodalies perquè és on qualsevol cosa que puga passar, els efectes poden ser més bèsties. I mentre tota l'instal·lació de l'AVE ha tingut grans inversions i és tan segura com pot ser-ho,
Totes les línies de rodalies, totes les línies de via convencional, d'ample de via ibèric convencional, com es diu, algunes estan més o menys bé, altres estan més o menys malament i altres estan fatal. I aquestes que estan fatal provoquen un muntó d'averies contínuament. Doncs si això ja ho sabem, pot ser sí, pot ser quan vinga un altre accident meteorològic com el que hem tingut aquests dies, doncs caldria actuar o caldria preveure amb més consistència. Com pareix la CUP ara mateix al Parlament de Catalunya, Dani Cornellà, diputat de la CUP.
doni la informació necessària perquè no es generi el caos que s'està vivint des de primera hora del matí en tota la xarxa ferroviària de rodalies del país, on la ciutadania no té ni idea del que passa i de les alternatives que poden agafar. De fet, la qüestió és molt clara. Repeteixo, manca de manteniment, infrafinançament crònic,
estructures fallides, nula crítica per part del govern i no hem sentit cap exigència de responsabilitat a DIF. Cap ni una. I una manca d'informació que cap ciutadà d'aquest país es mereix. Per tot això, més enllà de les nostres propostes que sempre hem presentat aquí al Parlament de Catalunya, avui registrarem tres compareixences
perquè creiem que davant del que ha passat és necessari que comparegui la consellera Paneke per explicar-nos aquesta política de davant d'un accident parem tot el país, que ens ho expliqui, perquè si això ha de ser la política d'aquest govern serà una constant, perquè tenim la xarxa ferroviària com la tenim, per tant, aquesta serà la gran política de mobilitat de la consellera Paneke, que vingui al Parlament i que ens ho expliqui.
I, en segon lloc, volem que comparegui el senyor Àngel Contreras, representant de DIF a Catalunya, i el senyor Lluís Pedro Marco de la Penya, president de DIF. Doncs aquí, l'acuntament que compareixi a DIF, entre d'altres, és veritat que DIF sempre s'amaguen. Davant les entrevistes mai parlen, i les vies són de DIF.
De fet, i completant el que deia abans el Vicent, i parlant de DIF, encara l'any 2024, quan el govern de Pedro Sánchez va començar a accelerar les inversions a Catalunya, que s'haurien d'haver fet durant dècades anteriors, encara l'any 2024 s'invertia més en alta velocitat que no pas en Rodalies. Encara hi havia un decalatge, hi havia a l'alta velocitat 2.425 milions d'euros, i en canvi en Rodalies estàvem a 2.081 milions d'euros.
per tant fins i tot quan s'estaven accelerant les inversions l'alta velocitat passava per davant cosa que no treu que no hi hagi necessitat de millorar infraestructures en alta velocitat com estem veient amb els incidents i l'accident d'aquests últims dies en tot cas és veritat que el desencadenant directe d'aquest accident són les pluges intenses i continuades dels últims dies és el temporal però
és inevitable que ens preguntem per què un episodi de pluges acaba tenint conseqüències greus sobre la infraestructura. De fet, els usuaris de Rodalies sabem que quan hi ha un episodi de temporal, si el servei, quan la situació climatològica no és adversa, ja és deficient, quan hi ha un temporal i quan hi ha pluges insistents i més quan ens mantenen durant diferents dies, sabem que encara el servei funcionarà pitjor.
I després hi ha una altra cosa, que és que si... Perquè aquí hi ha hagut dues versions. Una, la del portaveu de Renfe, que ens ha dit, Antonio Carmona, ens ha dit, això ho fem habitualment, aquests recorreguts, per comprovar les vies, quan hi ha un temporal com el que estem vivint. És a dir, que la raó no és l'accident, sinó que és el temporal. La consellera va matisar i ha dit, no, no, la raó és l'accident, els controls els haguéssim fet igualment, però l'accident ens fa parar el servei, que això em sembla més raonable, perquè si no, la pregunta que se li havia de fer al portaveu de Renfe, que l'hem fet però no la resposta, és, aleshores, per què no vam parar el servei ahir a la tarda?
És a dir, hem parlat d'una manca de responsabilitat si això és atribuït només al temporal. El que segur que no pot ser per tancar la intervenció és que cada pluja intensa es visqui com una amenaça potencial sobre la infraestructura. Que cada temporal estiguem expenses... Els usuaris què faran quan hi hagi temporal? Agafa el tren, ara?
Aquesta és la qüestió, i hi ha usuaris que no poden triar, no poden prescindir de rodalies. És que molta gent, després d'anys de malfuncionament, si pogués prescindir-ne ja ho faria, però hi ha mig milió de persones, tot i que la xarxa ha perdut molts usuaris en els últims mesos.
Però és imprescindible que des de les institucions generin una confiança en el sistema ferroviari, perquè és que és una estructura d'estat i és una eina que vertebra l'organització vital de moltes persones en aquest país, de moltes persones treballadores.
Però, clar, aquí no podem deixar de parlar, per molt que el temporal sigui el desencadenant d'aquest accident, de la desinversió i la vulnerabilitat acumulada, de dècades de desinversió en com estan els talussos, els murs de contenció, els sistemes de drenatges, el monitoratge de la línia, que segurament en el cas de Rodalies, i això ens ho poden explicar millor els experts, no és el mateix monitoratge que en l'alta velocitat, perquè no sabem quant de temps
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 9 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova. La secció infantil de la CEES organitza una excursió familiar al Tussalgrós que tindrà lloc el 25 de gener amb sortida des de Sant Just i recorregut per l'entorn natural de Figuerola del Camp. L'activitat consistirà en una ruta circular amb ascensió al Tussalgrós amb una distància aproximada de 9 quilòmetres i un desnivell de 550 metres.
La sortida des de Sant Jus serà a dos quarts de nou del matí des de Can Sagrera i a dos quarts de deu està prevista la trobada a Figuerola del Camp i l'inici de la ruta serà a tres quarts de deu. L'hora aproximada de retorn és a dos quarts de cinc de la tarda.
Pel que fa a cultura, l'Ateneu de Sant Jús acollirà el concert de Mas Gospel l'1 de febrer de 6 a dos quarts de 8. El cor barceloní portarà al municipi un espectacle de gospel amb peces de compositors afroamericans de reconeixement internacional combinades amb temes propis inclosos en el seu disc. L'actuació serà dirigida per Gerson Gelabert i comptarà amb més de 30 veus a l'escenari, solistes i una banda en directe.
L'espectacle destaca per la seva potència vocal i una posada en escena dinàmica pensada per connectar amb el públic. El concert tindrà una durada d'una hora i 30 minuts i el preu d'entrades de 13 euros per socis de l'Ateneu i menors de 30 anys i 18 euros pel públic general. I en societat, el Consell Esportiu del Bas Llobregat ha activat el repte Castells i Fons del Bas Llobregat, una iniciativa vigent fins al 31 de desembre que convida la ciutadania a descobrir el patrimoni de la comarca mitjançant la pràctica del senderisme.
El projecte promou una activitat d'esport popular obert a tothom amb l'objectiu de fomentar una pràctica saludable combinant història, natura i paisatge. Els participants poden visitar diferents castells i fonts emblemàtiques repartits per tot el territori del Bas Llobregat. Per facilitar els recorreguts s'han publicat fitxes informatives de cada indret amb dades com el municipi, la distància, el desnivell, el punt d'inici i el trac de la ruta.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
She can kill with a smile, she can wound with her eyes And she can ruin your faith with her casual lies And she only reveals what she wants you to see She hides like a child, but she's always a woman to me She can lead you to love, she can take you or leave you
She can ask for the truth But she'll never believe And she'll take what you give her As long as it's free Yeah, she steals like a thief But she's always a woman to me Oh, she takes care of herself She can wait if
She's ahead of her time Oh, and she never gives out And she never gives in She just changes her mind And she'll promise you more than the Garden of Eden And she'll carelessly cut you and laugh while you're bleeding
But you'll bring out the best and the worst you can be. Blame it all on yourself, cause she's always a woman to me. Mm-hmm. Mm-hmm. Mm-hmm. Mm-hmm. Mm-hmm.
She takes care of herself She can't wait if she wants She's ahead of her time And she never gives out And she never gives in She just changes her mind
She's frequently kind and she's suddenly cruel But she can do as she pleases, she's nobody's fool And she can't be convicted, she's earned her degree And the most she will do is throw shadows at you But she's always a woman to me
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Passen dos minuts d'un quart de dotze del matí, continuem a la Rambla, al magazín matinal de Ràdio d'Esvern, i avui encarem la segona hora del programa parlant d'actualitat municipal, actualitat política. En aquest cas, amb Just Fossalba, portaveu de Sant Just en Comú Podem, soci de govern i regidor de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Ho farem també amb una mica de perspectiva, com vam fer ahir a l'entrevista de l'alcalde, perquè...
Repassarem algunes decisions preses abans de Nadal, al ple municipal de desembre, i també veurem com ens afecten ara, a mitjans de gener. Parlarem dels principals temes que marquen aquest inici d'any, aquest inici del 2026 al municipi, des de la mirada, en aquest cas, d'en Just Fossalba, portaveu, com dèiem, d'en Comú Podem. Just, bon dia i gràcies per ser amb nosaltres. Bon dia i gràcies també a vosaltres.
Comencem, com sempre, posant una mica de context. Abans de Nadal es va celebrar el ple municipal de desembre, l'últim de l'any, amb decisions importants i també amb alguns canvis en la composició del consistori que marquen l'inici polític d'aquest 2026. Just des del punt de vista del vostre partit, com valores aquell ple del mes de desembre i com ha arrencat políticament aquest 2026 a l'Ajuntament de Sant Just?
Bé, des de Sant Joan Comú veurem positivament el ple de desembre, jo crec que vam poder també acabar de tancar el 2025 amb les coses que ens tocaven. És veritat que va ser un ple on va entrar una nova persona de regidor, en aquest cas el Lluc, substituint l'Anna, que li vam poder també donar la benvinguda.
I va ser un ple amb prou de càrrega política, però també prou plàcid i prou tranquil per poder-lo entomar amb facilitat. I de cara al 2026, doncs ara tenim encara feineta, és ja pràcticament l'últim any no de mandat, perquè el 2027 encara quedarà mig any.
però és l'últim any i aquí és on hem d'acabar com a govern de revisar PAM, el Pla d'Acció Municipal, i veure quines coses podem acabar d'engegar durant tot aquest 2026. Aquests mesos, diguéssim, fins a finalitzar el curs al mes de juny, són mesos clau, com deia Just, per fer una mica aquesta feina...
que queden al tinter, perquè sí que és cert que a partir del primer trimestre del curs vinent ja comencen a haver aquests moviments, començarem a parlar de llistes, començarem a parlar de la composició d'aquestes, i a partir d'aquí anirà avançant una mica tot plegat. Per tant, sí, un últim any, com deia el regidor, que estarem molt pendents també des d'aquí, des de Ràdio Desbem, pels moviments que pugui haver l'Ajuntament i també pels moviments que pugui haver el nostre municipi.
Parlem d'un dels punts que ha generat més revolt i que encara porta cua en aquests últims anys, per dir-ho d'alguna manera, perquè ja fa un temps que s'està cuent tot plegat. Estem parlant de la nova taxa de residus i la decisió de no líquidar la part variable, en aquest cas, de la taxa del 2025, després de detectar-se errades en el sistema.
Just com a membre del govern municipal, com es va viure internament aquesta decisió de no liquidar la part variable i què va fallar i què s'ha de prioritzar a l'hora de prendre aquesta decisió?
Bé, aquesta... Jo, en el ple municipal, que jo recomano que si algú té temps, doncs escolti la defensa del punt, la vaig fer jo mateix, explicant exactament els motius de per què estàvem en aquesta situació, i és una situació que no s'explica en un dia, en dos, ni tan sols en un any o dos, és una situació que es dona fruit d'un context que ve de molt lluny, des del començament, que comencem a implantar...
El sistema, amb una base de dades creada ad hoc, o sigui, creada única i exclusivament per aquest sistema, i és una base de dades que vincula targetes i habitatges. Aquesta base de dades es fa amb un treball pràcticament que és de camp, que vol dir que les persones que van a repartir les targetes van creant la base de dades, una base de dades que si ve és veritat que n'és.
del carrer es va modificant conforme es van descobrint que a la vegada és el carrer i la realitat no és ben bé la mateixa. És veritat que quan hem d'introduir la taxa a fuit de la llei estatal de residus del 22, nosaltres ho hem de fer en base a algun padró fiscal, que no tenim, que nosaltres no teníem taxa, per tant havíem de crear un padró fiscal.
Aquí teníem dues opcions que hem estat apuntant al seu moment. Una era anar-hi a través del rebut de l'aigua, com ha fet Barcelona, on estan fent altres municipis, però en aquell moment hi havia molta inseguretat jurídica, Barcelona tenia tombada cautelarment la taxa, esperes d'una resolució judicial, que al final ha estat favorable i han pogut cobrar la taxa a través del rebut de l'aigua. Però en aquell moment, doncs,
No ho sabíem. No ho sabíem i, evidentment, nosaltres tampoc volíem jugar-nos-la, entre cometes, entenem mal la paraula, anar a lligar-nos-la a un sistema que potser jurídicament acabaria tombat. Llavors vam decidir fer-ho a través del padró fiscal de l'IBI.
Aquí és on vam començar a generar la problemàtica, que és que el padró fiscal de l'IBI i el padró en el qual nosaltres vinculem les targetes i generem les dades per després poder fer el càlcul de la part variable, doncs hi havia algunes errades, tant de...
És multifactorial, eh? Podria posar-ne una, dues, tres, perquè hi ha diferents cosetes. Cases duplicades, entrades de carrer per un carrer i un altre de la mateixa vivenda però que compten com a dos, males assignacions de comercial quan era domèstica... Bé, penseu que vam repartir més de 8.000...
vivendes, que targetes al doble, 16.000 vivendes. Això, evidentment, fruit d'aquest treball de camp, pot aclarir donant errors. El problema és que quan analitzem les dades, aquests errors superen molt l'estadística que un acceptaria com un error normal. Estàvem parlant de gairebé més d'un 16% de vivendes que tenien zero obertures en un moment, en mig any. És raro que no hagis obert mai el contenidor en mig any.
I amb això vam veure que bé algunes dades s'havien perdut del 2025 i que evidentment les taxes han de ser justes i aplicables amb dades fiables i que no podíem cobrar gens sense saber del cert que havia obert les xbecades que comptaven la base de dades. És veritat que això ho vam detectar al Junts, vam fer moltíssima feina des de medi ambient i economia.
doncs ara per al desembre ja tenir la base de dades ben ajustada, ara els errors ja són, jo crec, mínims i tolerables, i jo crec que a partir del 2026 ja podrem aplicar la taxa que vam aprovar en les ordenances fiscals de l'aprovació que va ser l'octubre del 25.
I actualment hi ha garanties? És a dir, el govern pot oferir garanties perquè aquest sistema funcioni correctament i no es torni a repetir aquests errors? Ara el nombre d'errors o coses que encara no teníem clar què passava ja és molt mínim. Per tant...
Ara ja creiem que sí que això ja serà fruit del dia a dia, que evidentment a vegades les targetes algunes es perden, altres deixen de funcionar, coses que pot passar en el dia a dia perquè el sistema no és infal·lible al 100%, però vaja, que és plenament assumible i que garanteix que la majoria o la pràctica totalitat de les persones se li cobrarà el que li toca.
Molt bé, doncs passem al següent bloc. Parlem ara d'ordenances fiscals, en aquest cas el mateix ple també va aprovar definitivament les ordenances fiscals pel 2026 amb alguns ajustos abans del vistiplau final i en aquest cas, des de la mirada d'en Sant Just en Comú, quins són els aspectes de les ordenances que considereu més rellevants?
Bé, per nosaltres les ordenances són un motor clau per al finançament just de les accions que fem des del municipi. Al final et permet nodrir de l'activitat pública i política que fas, les ordenances el que permeten és finançar tot aquest sistema.
Per nosaltres les ordenars han de ser justes, han de ser escalables i per tant nosaltres sempre caiem que qui més poder adquisitiu té doncs pagui més i qui menys té doncs pagui menys o bé tingui sistemes per poder compensar.
i en aquest sentit les ordenances tant de l'IBI com les més potents, estic parlant, contemplen aquests elements, aquests elements de si no pots pagar, doncs tenir excepció, i evidentment en funció de la teva casuística, doncs pagues més o pagues menys. Per tant, nosaltres en aquest sentit estem a favor, perquè fa a preus públics i taxes, doncs una mica amb la mateixa línia, creiem que tenim uns preus públics i unes taxes prou contingudes, dintre del que cap, potser les llicències no, però...
Però vaja, amb altres elements, com poden ser els preus públics de l'escola Brassol, que tenen tarifació i demés, són elements de justícia social que nosaltres creiem que són imprescindibles a l'hora de poder garantir serveis públics de qualitat i a l'hora que tothom pugui pagar el que li toca i el que els pot permetre.
Sovint aquests debats són complexos i molt tècnics, és a dir, a l'hora de poder explicar tot aquest tema de les taxes, de les ordenances, a vegades és complex i que també la ciutadania pugui rebre tota la informació. Creus que l'Ajuntament podria millorar en comunicació i pedagogia fiscal o que de moment s'està fent la feina correctament?
Jo crec que sempre es pot millorar, tota la vida. Sí, sí, però amb tot, ara et diria que el 10 no existeix, allò que deien alguns professors. Jo crec que sempre hi ha marges de millora. És veritat que jo crec que tenim, en general com a societat, ja no només com a... És igual el teu pensament polític. Tenim poca cultura d'entendre que els serveis públics es...
es financien amb recursos públics i, per tant, amb impostos i taxes també. I jo crec que això és una cosa que hem d'anar assolint. Si volem serveis de qualitat, hem d'estar disposats a pagar una mica més en els nostres impostos per tal que aquests serveis es produeixin.
Penseu que al final l'administració no està exempta, no està desconnectada de la realitat. Els serveis, si a nosaltres ens puja, quan anem a comprar l'assisteria de la compra, els ajuntaments també els hi puja a prestar els mateixos serveis, doncs a vegades costa més que fa 10 anys. Enteneu-me, a vegades un servei que potser portes 10 anys practicant el mateix servei,
en comparació amb els costos de fa 10 anys, ha pujat, perquè els costos de la vida han pujat, perquè els salaris han pujat, perquè tot puja. Llavors jo crec que a vegades el que hem de fer pedagogia és que cal pujar impostos no només per aconseguir nous serveis, que a vegades és necessari perquè les realitats canvien i cal anar a afegir nous serveis o nous equipaments, és igual espai públic, però també a vegades per mantenir el que tenim necessitem una mica més perquè els costos de la vida pugen i això repercuteix també en les finances municipals.
O sigui, sí, en general cal fer, crec, soc de l'opinió que cal fer pedagogia, que cal explicar bé i que al final és un bé comú que es fa un esforç fiscal per part de tothom per tenir espais públics de qualitat, serveis de qualitat per a tothom i al llarg de la vida.
Doncs seguim amb més qüestions, seguim parlant d'aquest ple de desembre que ens queda molt lluny, però està més a prop el del gener que està a tocar, que no pas el de desembre, però també és veritat que és l'últim ple, per tant les decisions també es van prendre en aquest àmbit.
Parlem ara d'altres qüestions, marxem a parlar del Pla General Metropolità, d'aquesta modificació puntual que es va aprovar inicialment en torn de la vall de Sant Jus i Maslluí. Explica'ns una mica en quin punt es troba aquesta modificació i quin paper jugar el vostre espai polític dins del govern en aquest procés.
Aquesta és una modificació per nosaltres, com a Sant Jus en Comú, molt important, perquè el que ens permet és ubicar la famosa nau d'ovelles, que ja fa temps que des de Sant Jus en Comú estem impulsant des del govern, el centre agrorramader, si volem dir-ho de forma més formal. Aquesta modificació, que va més enllà d'això, es fan una sèrie d'ajustos a la vall de Sant Jus, però dins d'aquest paquet, que podríem dividir en tres grans zones,
s'ajusta precisament la creació d'aquest centre ramader que ens permetrà tenir un ramat d'ovelles al municipi, un ramat d'ovelles que, a més enllà de generar una economia primària, també ens servirà per la protecció contra incendis, perquè seran ovelles que es dedicaran a menjar-se el sotabosc
de les zones limítrofs del municipi amb la vall, de la zona urbana del municipi amb la vall, i això ens permetrà lluitar contra els incendis i també, evidentment, com un element productor i de generació de biodiversitat, al final quan els camps no estan abandonats i estan mantinguts, ni que sigui per les ovelles, també generes més biodiversitat.
Més enllà d'això, la modificació del planejament també arreglava en el barri de Mas Lluí unes parcel·les d'equipaments, les parcel·les d'equipaments on va l'institut d'escola i a més, arregla una mica el traçat de l'espai, de l'equipament.
i pel que fa a la resta de la vall, ajusta alguns paràmetres que teníem. I a nivell global, el que fa és... Nosaltres teníem molta part del sol de la vall, estava qualificat com a 6, com un sol urbà, i el que fa és passar a sol no urbanitzable. De facto ja ho era, la gent no s'ha de preocupar amb la frase que acabo de dir, no es podia construir a la vall de Sant Jús, ja estava protegit pel propi PEMNAT,
però el fet de passar a no urbanitzable dona coherència a tota l'ordenació del planejament, que no acabava d'encaixar entre el que deia una cosa i l'altra. Al final el que saps és donar coherència. O sigui, sortim d'una modificació de planejament on es garanteix encara més que a la Vall no s'hi construeix,
que dona i permet la possibilitat de col·locar aquest centre agro-ramadé, com he comentat, i per tant, jo crec que és una mirada també cap a com mirem Conxerola des del municipi. Doncs seguim avançant en aquesta entrevista, en aquest espai que avui estem dedicant a parlar d'actualitat política amb en Jusfo Salva.
Estem a mitjans de gener just, amb l'any tot just encetat i amb molts projectes municipals en marxa i més enllà del que es va aprovar el mes de desembre, ens agradaria saber quines són ara mateix les principals prioritats del govern municipal per aquest inici del 2026 i també especialment des de les àrees que tu coordines i impulses.
Doncs mira, ara mateix el que principalment estem centrats a nivell de consistori, doncs en acabar i posar en marxa els diferents equipaments, grans inversions que sabeu que tenim en marxa. Ateneu que es puguin reemprendre les obres d'aquí a poquet.
Tenim tot el tema del pavelló esportiu, sortida de les diferents entitats esportives i de les unitats de l'esport al municipi. També tenim el centre cívic de Maria Tres Serres, de la Plana Bisolets. Tenim una sèrie d'equipaments i espais que cal, per acabar, deducir els espais necessaris per aquest municipi que va creixent.
I després tota una sèrie de petits projectes que també tenen un valor important a nivell cultural i educatiu de recuperació d'aquests petits projectes. El 2026 mirarem de recuperar activitat cultural vinculada a la infància perquè els infants també puguin tenir les seves activitats culturals al municipi.
I, evidentment, tot el treball que es fa amb entitats, doncs mirar de seguir treballant amb elles per tenir una oferta lúdica i cultural interessant per la gent de Sant Just. I després també altres coses, també a nivell de les parts que em toquen a mi, ara ja més concretament. Perdoneu.
A nivell de medi ambient estem un altre cop intentant engegar un projecte de rehabilitació de mines d'aigua. Tenim un parell de mines a les que d'aquí a poc intentarem fer algun projecte de rehabilitació per recuperar punts d'aigua i tenir aigua freàtica a través de les mines existents al municipi.
a la posada en marxa del nou contracte d'aixella aèria, que també esperem que d'aquí a poc es pugui posar. Tot i que l'aixella aèria ja està en marxa, però ho està amb el contracte antic, doncs amb el nou contracte tindrem nous serveis, com és la vaixella, com és l'espai de recuperació d'electrodomèstics i de més, que esperem que d'aquí a poc també estigui en marxa. I molts projectes, la veritat és que aquest 2026 hem de fer moltíssimes cosetes, algunes més petites, d'altres més grans, però que totes tenen el seu valor.
Molt bé, doncs aquest mandat avança, com dèiem a l'inici, el govern municipal continua funcionant en aquest cas en coalició i bé, doncs ens agradaria saber quin el teu entendre, i ja per tancar aquesta entrevista, quin són el teu entendre els principals equilibris que cal mantenir entre governar, dialogar amb l'oposició i escoltar a la ciutadania.
Quan un governa, i això és una cosa que val la pena viure, i molta gent que passa per la política diu que tothom s'hi hauria de dedicar un temps per veure com és per dins, jo crec que això té un cert valor, i no es diu perquè sí, es diu perquè realment hi ha molta complexitat a l'hora de poder equilibrar tota aquesta balança que posaves. Al final, quan un governa i decideix, és difícil que decideixi que tothom estigui content, que l'oposició estigui contenta,
Tots els grups de l'oposició, que són diversos i amb diferent ideologia, que fins i tot dins el propi govern tothom estigui còmode i evidentment que 20.000 persones, tota la ciutadania estigui d'acord amb les accions que em prens, doncs és complicat. Aquí al final el que entren són paràmetres de justícia social, de repartiment equitatiu, de bé comú...
una mirada també en el nostre cas molt mediambiental, també ecologista, i amb això has de mirar de posar els teus eixos, escoltar molt a les persones, al veïnat, que tenen molts ulls, moltes orelles i molt criteri, evidentment,
I amb això intentar triangular no sempre és fàcil. A vegades causen contradiccions, a vegades no vas tan ràpid com voldries, però crec que és important poder parar l'orella i escoltar tots els agents, tot i que a vegades no sempre és fàcil.
Doncs just fos el va, gràcies per acompanyar-nos avui a la Rambla i per compartir aquesta mirada de govern i de municipi. Que vagi molt bé. Vagi molt bé. Ànims per aquest 2026, que ja ha començat a nivell internacional, ha començat fort també. O sigui que ànims a veure què ens va parar el 2026, que espero que sigui felicitat per tothom. Doncs que vagi molt bé, gràcies. A vosaltres tornem de seguida. Fins ara.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit!
The moonlight knows you can't fight it.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Jús oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Jús. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esbert.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per tinguis jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en el gest de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo alhora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amb.cat. EFAPRO. Amb l'EFP aviat podran volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques ab-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs.
I seguim el magasin de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla i ara és moment de saludar a l'Elvira Sánchez. Elvira, bon dia. Bon dia, bona hora. Com estàs, guapa? Com va tot? De dimecres. De dimecres? De dimecres? De dimecres. Sí, sí, sí. Molt bé, doncs nada. Dimecres un poco mejor que ayer de dimarts, que estaba lloviendo.
Sí, sí, sí, ahir plovia. Avui, com a mínim, el sol al matí s'ha deixat veure una mica, però ara ja tornem a estar amb una mica de nubositat. Però, bueno, tot i així, no és aquella pluja intensa que hem tingut aquests dies. Elvira, avui parlem d'un tema que crec que és molt interessant i que els oients també poden agafar paper i boli i apuntar alguns d'aquests tips, algunes recomanacions, perquè avui parlarem de productes de temporada, concretament parlarem d'aquests aliments...
de temporada pel mes de gener i com aprofitar-los. Perquè moltes vegades ens passa que comprem, anem al súper, comprem productes, els que ens venen de gust o els que veiem més macos o que estan, bueno, anava a dir més bé de preu, però normalment els que estan més bé de preu són els de temporada.
Llavors, clar, moltes vegades per impuls agafem aquell producte i no ens parem a pensar que estem menjant un producte que està fora de temporada. És com menjar a cireres, com menjar a maduixes que encara no toca i de cop i volta ho tenim nosaltres en el súper. I això també enllaça molt amb les protestes que hi ha hagut aquests dies contra Mercosur, contra tota aquesta qüestió de la pagesia que reivindica el producte de temporada i de proximitat.
I en aquest cas ens aturem aquí, no? Els aliments de temporada, que moltes vegades són més sants, més econòmics i més ecològics. Sabes, aquí jo penso que la globalització, això de poder tener mangos de avión por 6-7 euros de cualquier parte del mundo, això de tener piñas de cualquier parte del mundo, de tener cerezas que a lo mejor son de Chile o de otros países donde ahora están en verano, pues sí que ha tenido una ventaja y, sobre todo,
Debo de reconocer que yo como extranjera, pues en Venezuela esto de poder encontrar un mango, una papaya, aunque no sean las mismas en mi país, pues siempre te recuerdan esa alimentación que tú tenías en tu país. Pero debemos de reconocer que evidentemente esto realmente es para darte un capricho, porque a nivel de alimentación lo que deberíamos hacer es ser más conscientes.
Date un capricho de una papaya, de una fruta exótica, de vez en cuando, no te lo quito.
pero sí que deberíamos ser conscientes de que la naturaleza siempre ha sido muy sabia y que en cada temporada nos ha dado aquellos alimentos con aquellos aportes nutricionales que necesitamos en el momento. Y entonces aquí también se junta que el mes de enero es un mes de enero donde la gente quiere volver a lo sencillo, a volver a reconectar, hemos pasado un tiempo de fiestas, de muchos caprichos, de dar más gustitos
Entonces, para aquí, en este aspecto, el aprovechar los alimentos de temporada tiene una vital importancia. Entonces, vamos a ello. En cuanto a las verduras que son consideradas de invierno, tenemos las coles, el brócoli, la coliflor, las acelgas, las arquechofas,
los puerros, la calabaza, la zanahoria. ¿Y qué ventajas nutricionales tienen estas? Pues todas son muy ricas en dos elementos funcionales importantes para nuestra salud. Son antioxidantes, es decir, que nos van a ayudar a que estos radicales libres se formen en el cuerpo. Estas vitaminas que aportan este tipo de verduras, las
las neutralicen, no las eliminan, pero las neutralizan. Y la segunda parte es la fibra. Recuerden que la fibra es el alimento ideal para nuestro intestino, para mantenerlo saludable, que no debemos olvidar, que es también una barrera de defensa ahora en invierno, que siempre estamos más propensos a sufrir algún tipo de gripe.
También debemos recordar que este tipo de verduras nos van a ayudar a que nuestro hígado funcione bien, porque es un tipo de carbohidratos que se digiere poco a poco y esto favorece, por decirlo de una manera, desintoxicación del hígado. Vamos con las frutas. Aquí, como vemos...
son todas cítricas, es decir, son todas amarillas. Están las naranjas, las mandarinas, los pomelos, el kiwi, la zonada, la manzana y las peras. Todas ellas tienen un aporte muy rico de vitamina C, que es la vitamina C,
Todo el mundo conoce que la vitamina C es una vitamina que nos ayuda a defendernos de las gripes. Es una antioxidante potente. También la vitamina C conjuntamente con la biotina, el selenio y otras vitaminas y el zinc ayudan a mejorar las descensas en el cabello porque claro, ahora en invierno
teníamos problemas de piel y cabello. Y entonces la vitamina C conjuntamente con esas tres es importantísima para ayudar a la mejora, ¿vale? Entonces, siguiente es los pescados en cuanto a proteínas. Ahora sería buen tiempo de comer, de comprar lo que es las merluzas, la caballa, el bacalado o las sardinas. ¿Por qué? Porque estos son alimentos que van a tener no solamente un aporte interesante de una proteína
de alto valor biológico que nos va a ayudar a favorecer el crecimiento de la musculatura, de la cepensa, de la piel, de la cabella, sino que tiene un aporte interesante en omega C. Y por último, no menos importante, ¿qué nos apetece a nosotros muchísimo con un tiempo como estos días? Pues los potajes de legumbres.
¿De acuerdo? Lentejas, verbanzos y alubias, que además de ser muy saciantes y de darnos como ese calor al alma, también aportan dos tipos de elementos muy importantes. Proteínas, ¿de acuerdo? Si las combinamos sobre todo con cereales integrales, nos va a dar una proteína que es parecida a la carne, pero por otro lado también nos va a dar muchísima fibra y esto va a ayudar al sistema digestivo.
También aportan, evidentemente, vitaminas y minerales. Entonces, como veis, consumir alimentos de temporada no solamente va a mejorar la salud, sino que tiene un impacto súper positivo en el entorno, en el medio que vivimos, ¿no? Entonces, básicamente, tenemos que recordar también que estas frutas y estas verduras son recogidas en un punto de un nivel de maduración. Cuando nosotros vemos un mango de avión
o mangos que no son de temporada, ¿qué pasa? Estos mangos son pillados del árbol antes de que puedan desarrollar todas sus propiedades nutricionales, son conservados en cámaras y son transportados. Entonces ya no estamos consumiendo lo mismo que si fuera una fruta recién recogida, que esto es muy importante, ¿no?
Doncs avui parlem d'aquesta importància del menjar de temporada i en concret del mes de gener, perquè no és una qüestió només d'aquell gust, d'aquell sabor, sinó estem parlant també d'una forma més intel·ligent de cuinar millor, de gastar menys i també de respectar el ritme natural dels aliments. I com sempre, doncs també hem de tenir en compte que aquestes receptes de temporada tindran un gust excepcional, perquè clar, estem treballant amb productes que estan en el punt idoni per ser consumits, Elvira.
Exacto, exacto. Piensa que ya nosotros, por ejemplo, tenemos que tomar en cuenta de que ya siendo una manzana, una pera o una acelga, los pillan un poquito antes, ¿vale? Porque evidentemente una vez que empieza el proceso de maduración, esto pues no para, ¿de acuerdo? Entonces ya lo pillan un poco antes, pero no es lo mismo pillar uno o dos días antes, ¿de acuerdo? Que pillar un mes antes.
¿Por qué? Porque no se ha desarrollado todo el contenido en cuanto a vitaminas y minerales. Entonces aquí es muy importante, esto para mí es importantísimo sobre todo. Entonces yo quería algunas curiosidades para que la gente... Venga va, curiosidades. Venga, vamos allá. Yo quiero que entiendan que los colores de los alimentos...
siempre nos van a dar pistas de lo que va a darnos en nuestro cuerpo. Entonces, fíjense que en este apartado hemos hablado de dos tonos, bueno de tres, básicamente.
Primero los naranjas y los amarillos, que están en la calabaza, en la zanahoria y en la mandarina. Esto tiene que indicarle a nuestros oyentes que aquí hay mucho de lo que se conoce betacarotenos, ¿de acuerdo?, provitamina A, provitamina C, y estos son beneficiosos para la piel y para la vista. Luego cuando nos vamos para los tonos verdes, ¿de acuerdo?, aquí tenemos que
Importante, estamos consumiendo clorofila que también tiene una función dentro de nuestro organismo. Estamos consumiendo hierro que si lo juntamos, cuando comemos algo verde o las lentejas, lo juntamos con la vitamina C que aportan los frutos amarillos...
vamos a obtener un elevado valor nutricional del hierro. Y, por supuesto, el magnesio. El magnesio nos va a ayudar no solamente al sistema nervioso central, sino que a nivel de musculatura también nos va a relajar, ¿vale? Y, por último, no menos importante, son los rojos y los morados, que los podemos encontrar en la granada, en la colombarda, que no a todo el mundo le gusta. Y, básicamente, esto nos está indicando que estos son elementos antioxidantes
y que tienen una función vital para el buen funcionamiento de nuestro corazón.
Entonces, aquí son, y además son fáciles de cocinar, porque todo el mundo sabe hacer una sopa o una crema de calabaza, y si yo a la crema de calabaza, además, le pongo un poquito de jengibre, la estoy haciendo, es una sopa ligera, es digestiva, y además el picante que absorbe, que tiene este jengibre, le va a dar un tono de cálido, ¿no?, a la sopa.
Luego, por ejemplo, podemos hacer las alcachofas, que son muy ricas en fibra, las podemos poner con un poquito de limón para que no se nos oxide y las acompañamos con un poquito de jamón. Y esto es un plato que además de ser muy depurativo, porque la alcachofa tiene alto poder saciante y nos hace ir a orinar al baño,
Es muy rico porque la carne, el jamón serrano, le va a dar un sabor típico, ¿vale?, a este tipo de plato. Clar, Elvira, és que, perdona que et talli, però parlant una mica d'aquest menjar de gener, a mi el que m'està rebocant molt el que ens expliques és el fet que gener és perfecte per tornar una mica a la cuina de sempre, no?, a la cuina...
de les nostres mades a la cuina tradicional, a la de cullera, a la que es reconforta, a la que ens fa gaudir sense presses, aquest fet de tornar a les cremes, als guisats, a les sopes, una mica és com que d'alguna manera tornen a ocupar aquest lloc natural a la taula al llarg del mes de gener. És curiós, perquè per mi la alimentació, quan doy els menys a mis pacients, a mis clientes,
cuando recomiendo menús, yo trato de buscar la sencillez, no trato de buscar un plato de 5 estrellas. Esto del plato de 5 estrellas viene de la necesidad que nos ha proporcionado la misma sociedad de comer algo diferente. No, no, yo siempre he creído que nosotros debemos de la alimentación de lunes a viernes, del día a día, debemos de ser sencillos, cuanto más sencillos yo creo que más completos.
No, no, no, porque yo cocine, ¿cómo se llama?, burbujas de alcachofa o huevas de alcachofa o huevas de calabaza, que tiene un proceso enorme para obtenerlas, estoy nutriéndome. No, no, nosotros tenemos que buscar a través de los alimentos y de la preparación de los alimentos el menor procesado posible
para obtener los mayores beneficios de los alimentos. Entonces, por eso las cocciones casolanas tienen esta propiedad, porque la abuela, nuestras abuelas y nuestras madres lo que tratan es de, intuitivamente, que ya lo han hecho intuitivamente, de mantener todos los sabores y los olores y los colores de las frutas y las verduras a la hora de cocinar.
Sin embargo, cuando nosotros vamos a un restaurante de 5 estrellas donde nos ponen nitrógeno y cosas de esas, que no estoy en contra, ojo, no estoy en contra, creo que hay que probarlo, son otras cosas, pero si yo lo que busco es una nutrición, pues cuanto más sencillo, menos procesado, más beneficios.
Doncs ja ho sabeu, hem de donar la benvinguda aquest mes de gener, que ja està a les acaballes, però hem de donar la benvinguda aquest any amb aquesta varietat, perquè ell també ens dona la benvinguda amb una gran varietat de fruites, verdures, que estan plenes de nutrients, de sabor i de color. I també és moment d'aprofitar aquests productes de temporada per començar l'any de manera saludable i deliciosa. Elvira Sánchez, ens queda un minut per tancar aquest espai. No sé si vols concloure una mica aquesta secció d'avui.
Sí, yo quiero concluir que cuidar la alimentación debe ser sencillo y además el ser sencillo suele ser tracentero. Siempre, siempre escuchando a nuestro cuerpo y evidentemente respetando los ciclos naturales de lo que es el año.
Los alimentos de temporada lo que hacen es reconectar con lo local, con la autenticidad y evidentemente con la calma de la sencillez o de la simpleza. Entonces es una invitación a que disfruten a cocinar con cariño, a comer con atención y a nutrirnos desde la conciencia y bienestar. Doncs Elvira Sánchez, una abraçada molt gran, cuida't molt i que tinguis molt bona setmana. Gracias igualmente, hasta la semana que viene. Adéu-siau.
I nosaltres ara fem una petita pausa pels butlletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern i tot seguit, a la tercera hora del programa, avui parlarem d'actualitat econòmica amb Rafael Redondo. Parlarem avui d'un tema en qüestió que creiem que és molt interessant i que és d'actualitat. Parlarem de l'interès econòmic.
que té als Estats Units a Gruelàndia. I tancarem el programa d'avui parlant de llibres amb l'Arnau Cònsol de Cal Llibreté. Com deia, en petita pausa per bollatins, tornem de seguida aquí, al 98.fm. Fins ara. Són les dotze.
Especial informatiu a Catalunya Ràdio, també per 3CAT Info. Vicenç Sánchez, Sara González, Montserrat Nebrera i Milagros Pérez d'Oliva per analitzar la notícia d'última hora. El servei de Rodalia seguirà aturat com a mínima tensió fins aquesta tarda arran de l'accident mortal d'ahir al vespre a Gelida. Ho ha comunicat fa pocs minuts la consellera de Territori i Portreu del Govern, Sílvia Paneque.
i per tant mantenim aquesta suspensió, amb el mateix criteri que ens va conduir ahir en la presa de decisió, que és un principi màxim de seguretat dels usuaris i dels propis treballadors i treballadores i maquinistes de Renfe.
Ho ha anunciat en una roda de premsa que hem seguit en aquesta programació especial al matí de Catalunya Ràdio. De fet, portem fent-la des d'ahir a les 9 del vespre amb un Catalunya Nit especial, també amb una Nit dels Ignorants amb Marta Romagós especial i amb una nit en què hem estat connectats en directe per explicar-vos tot el que anava passant des de Gelida. La consellera diu que aquesta tarda es convocarà a dos quarts de cinc, ha dit, una nova reunió amb els tècnics de Renfe i Adip, que continuen revisant com han quedat les vies i també la infraestructura després de les pluges. Departament d'Interior, Miquel Járquez, bon dia.
Bon dia, sí. Reunió que venia amb un pròleg al conseller Dalmau, que fa les funcions de presidència, demanava col·laboració institucional i redoblar esforços per recuperar el servei i la confiança el més aviat possible. Això ja ens donava pista que es mantenia la suspensió del servei de Rodalies.
El principi de seguretat és el que invoca la consellera Paneke per mantenir els esforços, mirar de recuperar el més aviat possible aquest servei, que de ben segur no serà fins a si es fa parcialment o totalment, no ho ha detallat. Ha dit que això queda a vistes de la nova reunió del SECAT,
que es farà a dos quarts de cinc de la tarda. Per tant, fins a mitja tarda la ciutadania no podrà saber si demà podrà o no podrà agafar el servei de Rodalies. Mentrestant, es reforça el transport públic i es mantindran aixecades les barreres de la C32. També s'ha dit que es reforçarà l'àmbit de les informacions que, com hem sentit aquí a l'antena de Catalunya Ràdio, ha estat absolutament deficient a totes les estacions de Rodalies.
Per part del govern espanyol, aquesta tarda a les 6, el ministre de Transports Òscar Puente i el director d'Operacions de Renfa faran també una roda de premsa. Fins ara, Òscar Puente només ha parlat a Telecinco per vincular els últims accidents amb la meteorologia. Quiero dejar claro que estas dos circunstancias nada tienen que ver con el servicio ferroviario, son completamente ajenas al mismo.
Son cuestiones, en este caso, meteorológicas y que han derivado en estas circunstancias tan desgraciadas, pero es verdad que se suman a una semana muy trágica y muy dolorosa. I els maquinistes del sindicat SEMAF que criden a la vaga fins que no es donin garanties. Francisco Cárdenas, maquinista de tren i responsable també d'UGT Renfa Catalunya, ens explicava en quina situació es troba en dia a dia. Nosotros aquí en Cataluña tenemos nueve y diez más incidencias que cualquier otra provincia de España.
I tot plegat ha derivat també en el debat polític. Junts per Catalunya ha encès la metge amunt. Ja n'hi ha prou. Salvador Vergés fa una estona al Parlament.
Junts per Catalunya, davant d'aquesta situació, diem que ja n'hi ha prou. Estem d'acord que un accident sempre hi pot ser, per això és un accident, però és evident que la probabilitat que aquest accident es produeixi sempre és molt més alta quan el que es pateix és un context d'un servei nefast.
i ara mateix David Zit dels Comuns compareix al Parlament. ...és el mínim i que també han d'existir i haurien d'existir davant d'una xarxa que està com està, protocols clars perquè s'activin de manera immediata, en aquest cas, els serveis alternatius. ...davant de protocols clars, davant de la situació que estem vivint al país. A dos quarts d'una hi haurà un minut de silenci al Parlament i també al Govern i també pararà un minut la xarxa de metro com a mostra de condol.
Com dèiem, la circulació està aturada arreu. Anem ara al lloc de l'accident. David Àngela, bon dia. Hola, bon dia. Doncs sí, som aquí al lloc de l'accident, on ara mateix hi ha un responsable dels bombers i també de Mocions d'Esquadra que estan a punt de fer algunes declaracions, però hi ha tants mitjans aglomerats que és complicat distribuir-nos tots plegats. Ara fa pocs minuts ha corregut per aquí el rumor. És un rumor, per tant, això no està confirmat.
la possibilitat que Òscar Puente, el ministre, vingui al lloc dels fets per tenir en compte que té una convocatòria a les 6 de la tarda i tal com funcionen els transports públics aquí en aquest país, doncs fa difícil preveure que pugui anar a una banda i a l'altra en tan poc temps. Doncs ara intentarem confirmar-ho també, si l'agenda del ministre contempla ara aixecar-se per venir fins aquí. Gràcies. Que vagi bé. Fins ara, David Àngela.
Ja a la principal estació del país, a Barcelona Sants, des de la 5 del matí tenim el Joan García. Joan, bon dia. Bon dia, Ricard. Aquí acaba d'acabar ara mateix una concentració de maquinistes. Més d'un centenar de maquinistes al vestíbul de Sants, a la sortida de l'AVE, han fet una concentració...
de silenci. Han demanat guardar 5 minuts de silenci respectuos pel que va passar ahir gelida. No hi ha hagut pancartes, no hi ha hagut vagafonia, només un portaveu al començar ha dit que s'ho guardarien aquests 5 minuts de silenci perquè el que va passar ahir no torni a passar mai més. Ha estat una connexió que han fet els maquinistes hores després d'haver-se conegut aquest anunci d'aquesta convocatòria de vaga
fins que no tinguin la certesa, la seguretat absoluta per poder circular per la xarxa de rodalies. I a l'aeroport del Prat els viatgers tampoc hi poden arribar amb tren. Anem cap allà. Anna Escura, bon dia.
Hola, molt bon dia. Doncs aquí continua bastant la tranquil·litat. Hem sortit entre una connexió i l'altra a parlar amb els taxistes i amb els treballadors de l'aerobús a veure si l'aturada d'avui del tren havia provocat un augment d'usuaris i no. Estan treballant igual, no hi ha més autobusos, no hi ha més trens. Ens diuen que això és perquè avui es veu que aquí a l'aeroport hi ha pocs vols i que això fa que la cosa es visqui amb bastanta tranquil·litat.
Això sí, els usuaris que arriben al tren continuen la gran majoria sense saber que no n'hi ha, els informen les tres informadores que hi ha aquí, també la megafonia, i estan bastant resignats. Hem parlat amb un d'ells que ve cada dia a treballar perquè és el cambrer de la cafeteria, ell ve cada dia amb cotxe, ell viu a Castelldefels, però la seva parella treballa a Barcelona i avui hi ha hagut d'anar amb taxi. Sí, avui ha anat amb taxi, vàries vegades al mes va amb taxi perquè feien els trens més que una copeta de fèria.
Aquest matí han sigut un K5, 38 amb 45 em sembla que era. Normalment la informació és nul·la. En Renfro fot una informació que és nul·la. Per això està a mosquejar la gent, per la falta d'informació.
Pel que fa al tema dels preus és un dels inconvenients que hi ha l'agafar el metro. Per exemple, hem conegut una família polonesa, que eren set membres, que anaven a agafar la Renfe i a agafar una targeta familiar, que són vuit viatges i que poden fer servir. Han hagut d'agafar el metro, han hagut d'agafar bitllets individuals i, clar, això els hi ha multiplicat per molt el cost del trajecte. I passem ara per la Catalunya Central. Nàtia Dell, bon dia.
Hola, bon dia. Calma aquí a l'estació de Vic. Després d'un matí, una mica més mogut de gent amon i avall buscant alternatives de transport davant la falta de trens. Els usuaris de l'R3, malauradament, ja estan acostumats que hi hagi problemes. Recordem que la línia està tallada per desdoblament entre parets i la garnia. Per tant, per l'Anna, la d'avui és una més per explicar.
Bueno, ara estic intentant arribar a la feina, granollers, però jo ja estic tan acostumada que ja no em poso nerviosa, perquè si no, com diem els catalans, m'agafaria un mal lleig. I he de mirar per la meva salut mental. Els que estan pipats per com s'ha gestionat tot plegat.
Jo sí que esperen el bus per poder anar a la Garriga, perquè, clar, com que han tallat tot el tren, no puc anar amb el tren i defaitar. I si ja aquestes coses ja van passant de tant en tant, jo el que no entenc és com s'organitzen tan malament amb els busos per poder arribar allò que els puestos i que hagis de fer transbordos i hòstia. S'haurien d'organitzar una mica millor, hòstia.
Aprofitant tot el muntatge de transport alternatiu per carretera que hi ha per aquest macrotall de la línia, el que s'ha fet és reforçar els busos directes de Vic cap a Barcelona que han posat prou bé. Hi ha hagut més problemes per anar cap a Puigcerdà, on no hi ha transport alternatiu, o esperes més llargues de fins a una hora per la gent que anava cap al Vallès. Pel que fa de Barcelona cap aquí, cap a Osona, el que hem fet és allargar el recorregut del transport per carretera entre Fabra i Puig i la Garriga fins a Vic, emparada a totes les estacions. Passen 9 minuts de les 12 del migdia.
Hi ha encara alguns punts més de connexió. Sense trens, tampoc a Girona. A l'estació on també hi ha aves i autobusos hi tenim el Fèlix Martín. Fèlix, bon dia. Hola, bon dia. Sí, l'activitat a aquesta hora a l'estació de Girona se centra pràcticament només en les guixetes de la venda anticipada. Aquest matí rent fa ampliat el nombre de seguidors.
d'un sol ave per anar des de Girona cap a Barcelona i cap a Figueres, doplant un dels trens, ha posat més vagons, d'un moment prou ha fet només en un únic tren, ha estat el de les 8.47 cap a Figueres-Vilafant, amb 125 places més, que després aquest tren ha fet el viatge a l'inversa cap a Girona i Barcelona, per tant uns 250 passatgers de més en els dos trajectes. Això ha permès encabir una part dels usuaris de rodalies o regionals que s'han trobat aquest matí sense tren a Girona.
Els usuaris amb l'abonament del bitllet de Rodalies de la R1 els han validat el trajecte en l'AVE, ho estan fent encara, sense haver de pagar un suplement. I l'alternativa Girona, com a d'altres llocs, però sense reforçar el servei, ha estat el bus. No han posat un servei complementari. Les companyies amb trajectes regulars de bus han venut més bitllets que un dia habitual. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 10 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova. La secció infantil de la CEES organitza una excursió familiar al Tussalgrós que tindrà lloc el 25 de gener amb sortida des de Sant Just i recorregut per l'entorn natural de Figuerola del Camp. L'activitat consistirà en una ruta circular amb ascensió al Tussalgrós amb una distància aproximada de 9 quilòmetres i un desnivell de 550 metres.
La sortida des de Sant Just serà a dos quarts de nou del matí des de Can Sagrera i a les a dos quarts de deu està prevista la trobada a Figuerola del Camp i l'inici de la ruta serà a tres quarts de deu. L'hora aproximada de retorn és a dos quarts de cinc de la tarda. I en cultura, l'Ateneu de Sant Just acollirà el concert de Mas Gospel l'1 de febrer de 6 a dos quarts de vuit del vespre.
El cor barceloní portarà al municipi un espectacle de gospel amb peces de compositors afroamericans de reconeixement internacional, combinades amb temes propis inclosos en el seu disc. L'actuació serà dirigida per Gerson Jalabert i comptarà amb més de 30 veus a l'escenari, solistes i una banda en directe.
El preu de l'entrada és de 13 euros per socis de l'Ateneu i menors de 30 anys i 18 euros pel públic general. I en societat, el Consell Esportiu del Bas Llobregat ha activat el repte Castells i Fons del Bas Llobregat, una iniciativa vigent fins al 31 de desembre que convida la ciutadania a descobrir el patrimoni de la comarca mitjançant la pràctica del senderisme.
El projecte promou una activitat d'esport popular oberta a tothom amb l'objectiu de fomentar una pràctica saludable combinant història, natura i paisatge. Els participants poden visitar diferents castells i fonts emblemàtiques repartits per tot el territori del Bas Llobregat. Per facilitar els recorreguts s'han publicat fitxes informatives de cada indret amb dades com el municipi, la distància al desnivell, punt d'inici i el track de la ruta. I això ha estat tot. Tornem amb més informació a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Una cançoneta i mon anem, que tot anirà bé, encara que el món caiga, cantarem. Una última cançó, que ho deixem rere tot, que siga la penúltima.
Me senta a ver la penúltima liada
No és massa fort, serà la mala sort, tu sóc jo el meu problema. Però tu que mires amb bons ulls, que saps tot el que vull, sempre tens la manera.
Una canzoneta y monare Una canzoneta, una canzoneta, una canzoneta y monare
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Mas Lluï, Carretera Reial, Camp Mogulell i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
sense anar més lluny. Comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Jús oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Jús. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem el xip. Ajuntament de Sant Just d'Esbert. Ara escoltes ràdio d'Esbert. Sintonitzes ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. Durant la 8.1. Ràdio d'Esbert.
i el cosme.
I seguim el magazín de matins de Ràdio Desven, seguim a la Rambla, arrenquem aquesta tercera hora parlant d'economia, parlant amb Rafael Redondo. Rafael, bon dia. Hola, Dani, molt bon dia. Benvingut al programa de nou. Avui parlem de l'interès econòmic que podria tenir Estats Units en Groenlàndia, perquè és un dels temes que està més a l'ordre del dia després de la detenció de Nicolás Maduro.
El següent pas que va dur a terme el govern de Donald Trump va ser aquest, dir que vol Groenlàndia, i si l'ha de comprar la compra, i si no, ja veurem com ho fa, però està capficat en aconseguir aquesta illa. Sí, tampoc seré la primera vegada que els Estats Units compra un terreny, ja li va comprar Alaska.
a Rússia, hi ha unes illes que també ja li va comprar Dinamarca i ara l'únic que et diu, escolta, per què no te compro Groenlàndia? Per què? Perquè per a tu és un gast, per a mi no és tant. Groenlàndia depèn d'estar al 1700 de Dinamarca, però per Dinamarca ha sigut sempre una despesa.
no feia cap activitat econòmica allà, de fet, n'hi ha molt pocs habitants, actualment n'hi ha sobre els 55.000, 56.000, i sempre, i depenen pràcticament i exclusivament dels calés que aporta Dinamarca. Quin és l'interès dels Estats Units de quedar-se a Groenlàndia? Per què necessites tu Groenlàndia?
No la necessita per tindre més terreny, perquè ells tenen terreny de sobre. Però sobretot el que els interessa és tota una sèrie de materials, de matèries primes, que estan allà a Grunlàndia. I quines són aquestes matèries primes? Principalment són tot el tema d'aquestes del que es diuen tierres rares, que és el que es fa servir principalment per motors elèctrics, per turbines eòliques. Són uns materials que no és com l'or, com el coure, com el zinc, com el plom...
Són noms que diuen el neodimio o el disprocio. Són noms molt raros. El que passa és que la particularitat que tenen és que aquestes terres rares són necessàries, sobretot per la transició energètica. Però actualment el 70% de la producció mundial les té Xina. És Xina que controla el tema de terres rares.
Per què no n'hi ha terres rares a la resta del món? Sí que n'hi ha. El que passa és que a Groenlàndia n'hi ha molta, n'hi ha molt. El problema principal és que a l'hora de fer una extracció és molt contaminant, però la Xina continua traient i a ells tant li fa contaminar. Ells continuen traient. A Europa també n'hi ha terres rares, a Espanya sense anar més lluny.
El problema és aquest, que tu quan fas una extracció necessites molta aigua i és molt contaminant el poder produir-les. I és clar, què passa? Que si tu tens un estat com és el xinès, que controla el 70%, està controlant el que tu vulguis fer. Clar, està controlant gran part. Clar, diuen motors elèctrics, turbinas eòliques, bueno, doncs ja t'estan dient...
I cap a on va l'economia i la transició energètica? Cap a la part elèctrica. Si resulta que un país controla la matèria primera per fabricar unes bateries, doncs estàs en mans d'ells. Ells són els que decideixen el preu. Al moment és una manera indirecta de fer d'úmpines.
Als meus productors de la Xina, la matèria prima li costa més barata, ja t'hi té la pujo de preu. A tu et posen arancels, ells et posen arancels sobre les terres rares. Llavors, és clar, Europa i els Estats Units han dit, escolta, avui, si allà a Groenlàndia ho tenim, ara se n'han adonat quan la Xina ha començat a posar problemes. Han començat a posar traves, que les posen, el que passa és que no surten els mitjans de comunicació.
Clar, amb el moment que diuen, escolta, i tot això està allà, els americans no tenen mania, diuen, si està aquí ho agafem i ho podem estreure. Els americans ja fa anys que tenen tres bases allà a Groenlàndia i que la meitat de la població depèn de les bases americanes que estan allà al terreny.
I només es terres rares, principalment. El que passa és que n'hi ha després materials de transició energètica, perquè allà n'hi ha també bastant de coure, cobalt, també, que tot això, i n'hi ha, a part que n'hi hagi or, i trinc, i plom, i tal. Però, clar, n'hi ha tota una sèrie de materials, el titani, l'entimònia, el germani, que tots aquests són per a la indústria aeronàutica, i d'això no se'n raona.
I són necessaris, el titani és necessari per les armes, pels missils, i també n'hi ha or, l'or només és per posar-se, per fer-ho, no sé, per tindre més or, per tindre més riquesa, no, l'or el necessites per fer satèl·lits.
Els satèl·lits necessiten or. Sí, els satèl·lits necessiten or perquè és la forma que tenen que les radiacions que li ha arribat al sol no li facin mal a un satèl·lite. Llavors li posen capes, unes capes molt fines, però d'or, que també és de cara a les temperatures. Un satèl·lite en el moment que està a la part del sol o a la part de l'ombra,
hi ha una diferència de temperatura molt elevada. I els únicos materials que suporten aquest canvi, aquest contrast de temperatura, doncs entre ells està l'or. Però de cara a l'opinió pública què surt? Que allà n'hi ha petroli. Si els americans de petroli no necessiten, ja en tenen ells de petroli. Clar.
Ara controlaran el petroli de Venezuela. No, no controlaran el petroli de Venezuela. Venezuela té un problema, que no pot refinar-lo, i l'han de refinar ells. El problema del petroli de Venezuela, pel que tinc entès, és que se'l creuen seu, no?, els Estats Units? No, no és així. És més geopolític que no una altra cosa. Què estan fent ells? És una lluita de poder entre Estats Units i Xina.
Ja està. Rússia s'ha quedat com un fabricant de matèries primes. Tinc petroli, tinc gas i ja està. Però, clar, els xinos el que no tenen és petroli i necessiten petroli. D'on treuen el petroli? El treuen de Rússia, el treuen d'Iran...
i el traien de Venezuela. El que passa és que el petroli de Venezuela és un petroli pesat, però que té també una altra utilitat, no tant per fer una benzina per un cotxe, sinó per fer carreteres, tot això, però necessita aquest tipus de petroli. Si jo controlo el que té la meitat de les reserves mundials d'aquest tipus de petroli, estic controlant a l'altra banda.
És una manera indirecta de controlar els americans als xinos. Els xinos ja estan ficats a Venezuela. Jo te dono cèntims, els hi han donat molt de cèntims, i a contrapartida tu envies a mi petroli. Els altres agafaven els cèntims i els destinaven només per us propi, però no per la gent, no pel poble. No, al poble no li arribava res del que arribava de Xina. Els quedaven entre tota la banda...
tota la banda que està allà manant, i que de moment els hi deixen que manen. Però el que volem controlar els americans és que aquest petroli que li està manant a Xina, de moment el que han fet ha sigut tallar-lo. No li deixa que li arribin petroliers. Els tenen aturat, els aturen ells. No ho deixen, perquè...
Ara sí que t'hi van, escolta, tu m'has ficat aquí molta droga i m'has de tornar aquest xèntims. D'una manera o d'una altra. No el tens, ja me quedo el petroli i jo ja produiré petroli. Jo ja faré la producció de petroli perquè tu no pots produir-la. No t'endeutaràs. Però com a contrapartida jo seré el que te controlaré. Però no està controlant la Venezuela.
Està controlant principalment la Xina, per una banda, i la Rússia indirectament per una altra, perquè a Rússia n'hi ha petroli, que amb les sancions no poden vendre'l, però els patroliers estan anant de Rússia a Venezuela, se transformen i van cap a un altre lloc. Estan fent-se vent en Venezuela de punt. És clar, que els interessa a ells...
per això et dic que més que res és un tema geopolític que no tan econòmic. Jo no necessito petroli però sí que necessito, és una manera de controlar-te a Rússia i a Xina. I si per casualitat, anem a dir que és una casualitat, en Iran tenen problemes, doncs bueno, si Iran que és el segon esportador mundial de petroli, doncs allò d'enviar 3 milions diaris envia dos, doncs bueno, els altres ja mirarà d'on sortiran. Però de moment el petroli no puja.
I ara es deriva tota la focalització a Venezuela, a Groenlàndia, a Venezuela, com si els americans diguis petroli. No, no, si els americans els hi sobre petroli, si ells són els primers portadors de petroli del món. És que és així, ja. Si es porta més a Aràbia, no. No, no, si ells amb el tema del fracking treuen petroli per tot arreu, no tenen cap problema en aquest sentit.
Però el tema és, si jo controlo Groenlandia, controlo tot el tema de materies primeres, que és el més important. Però després té una altra cosa molt important. Controlo el tràfic que passarà per el Polo Norte, perquè cada vegada més està desglasant.
Clar. Sí, clar. I per allà passaran grans vaixells que ara han de donar la volta o han d'anar per Panamà o han d'anar per Sudamèrica per vindre a Europa. Si jo controlo el tràfic mundial que em passarà per allà a sobre, també estic controlant l'economia.
I, clar, quins dos puestos tenen per vindre els materials d'Àsia a Europa? O als Estats Units, a la costa este, passa pel nord. I qui controlaria el nord? Ells que tenen Alaska, amb una banda, amb el Pacífic, i Groenlàndia, a l'altra banda. En la qual cosa, tot el tràfic de materials, de matèries primes, tot el que passa per allà dalt, podríem buclejar-lo en qualsevol moment.
En qualsevol moment ells podríem dir, per aquí no passa ningú. Per això et dic que s'està veient des del punt de vista econòmic. I és més geopolític. És molt més geopolític que no passa econòmic.
I què li queda per fer ara a Europa? Perquè, clar, amb la situació que ens estàs plantejant, que ens estàs posant a sobre la taula, Rafel, ara a Europa, què pot fer? Perquè Donald Trump ja ha dit que si no té Groenlàndia d'una manera, l'obtindrà d'una altra. Sí, ja ha agafat i ens ha pujat arancels. A tots els països que n'hi han enviat allà 20 soldats o 30 soldats a Groenlàndia, que van fer referència a Danimarca...
Holanda, Alemanya, automàticament el que ha fet ha sigut posar-li un arancel del 10%, del 20% i s'hi queda tan tranquil. Clar, perquè Europa necessita Estat Junit perquè Estat Junit és el mercat amb el qual Europa ven.
I la Xina és el marc en el qual Europa compra. Transformes en Europa i estàs venent als Estats Units. Si tu agafes i col·loques arancels a Europa, encara que els arancels no ens en recordem sempre, que qui ho paga és el poble americà.
Però, clar, el cotxe que tu envies des d'Europa, com puja molt de preu, doncs a l'altre, jo he de comprar-te un cotxe europeu, comprar un cotxe coreano o un cotxe japonès o un cotxe que s'estigui fabricant en Austràlia. Perquè el millor que ell no els hi poso arancels. I Europa necessita del mercat de 400 milions de consumidors, que sí que són consumidors, que són els americans. Com ho estaran? El problema d'Europa és que no es posa d'acord.
No n'hi ha un front comú. No n'hi ha una decisió. N'hi ha decisions que diuen... Ara mateix li acaben de dir a Espanya, escolta, teniu que deixar d'estar amb el tema de Huawei. Se sap des del primer moment que Huawei està obligada pel part del govern xinès a, si necessiten la informació, donar-se-la.
Bueno, és que se sap, no és que sigui una... pot ser que passi, no, no, que les lleis xineses diuen que en arres del tema propi de seguretat i tal, els han d'aportar informació sempre que la demanin.
Clar. Sí, per altra banda, també escoltàvem Úrsula von der Leyen dient que, doncs això, que anaven de camí cap a una nova Europa independent, i en aquest cas, doncs, amb aquesta afirmació, està dient que vol trencar llaços amb els Estats Units. Els Estats Units i Europa ja no li interessa.
No li interessa. Per què? Escolta, quin interès... Ells el d'interès dels americans ja fa anys, ja fa bastants anys que el seu interès i el seu negoci està en l'altra part del Pacífic. Clar, però en el tema de Groenlàndia, per exemple, Europa té a dir? Bé,
Què faràs? Què té a dir? Dinamarca, per exemple? Què farà? Dinamarca, allà a Sant Vells, com ho farà? Té poder, té poder econòmic, si no té poder econòmic. L'únic poder econòmic té tota Europa, però si tota Europa es posa d'acord, sí que els americans haurien d'anar enrere, però tota Europa, la qualitat de tota Europa, però tota Europa no es posarà d'acord. No, no es posarà d'acord.
Per què? Perquè cadascú al final mirarà de tirar cap a un seu lloc que tirar cap a l'altre. Ara està tan fragmentada, no és tan fàcil això. Estàs comptant d'un país i contra 27 països, que prèviament s'han de posar d'acord els 27 països entre ells. I uns tenen interessos americans i uns altres no tenen interessos americans.
Però digue-li als hóngaros que es posin en contra i el Víctor Urbante dirà que per què, si ell no té cap problema. Com els has de dir al polonesos posar-se d'acord si els polonesos estan rebent moltes ajudes també dels Estats Units i ells estan amb un ull mirant a Rússia perquè en qualsevol moment els hi pot invair. És tot això. I Europa, Dinamarca, fins fa 3, 4, 5 anys, estava cansada
de mantenir Groenlàndia. Per què? Perquè Groenlàndia ara per ara no produïa res i continua sense produir res. Només carn de foca i poques coses més. No hi ha. I aleshores què va començar a fer Dinamarca? Donar-li llicències d'explotació a empreses xines i empreses russes perquè facin prospeccions petrolíferes. No són americanes, no són europees. Són xines les que estan allà.
I aleshores, per què li donen una llicència? Perquè li donin cèntims, perquè fins ara Dinamarca, Groenlàndia era una despesa. En el moment que els americans han dit, escolta, te la compro, no, no, no, no. Com que no, no, no? L'únic que feies era queixar-te, i la gent de Dinamarca es queixava de la despesa, del que li representava mantindre Groenlàndia. Fins fa poc, eh? Per això li tenen un grau d'autonomia bastant, bastant gran.
I en Groenlàndia el 60% de la població el que vol és independitzar-se de Dinamarca, res més. En el moment que els americans ho volen, els altres diuen no perquè també han vist el negoci.
Que és un negoci, és que al final és un negoci. Què és el que hi ha allà que a nosaltres ens interessa? I qui té la tecnologia per poder-lo explotar? Qui té la tecnologia? Empreses americanes. I què poden fer? I què els interessa els americans? Que els russos i els xinos no se'ls fiquin a casa seva. Que no se'ls fiquin a casa seva, res més.
Sí, sí, totalment. I llavors, la situació a dia d'avui, el 21 de gener del 2026, quina és, diguéssim, l'opció més tangible a dia d'avui perquè aquesta situació esdevingui, diguéssim, resolta, per dir-ho d'alguna manera? Jo, si això ho sapigués, invertiria en bolsa i seria milionari. Vol dir que la bolita màgica funcionaria. Jo no ho sé, és una cosa que
L'estem parlant de 50.000 habitants, crec que té Groenlàndia. Sí, sí, 50. Aquest matí l'he mirat 55.000 i alguna cosa. 56.000, en números rodons. L'opció de compra no seria tan descabellada per part dels Estats Units? Per res. Que no els representa res.
Si és més que quedar-se en Holàndia és que no se la quedin els russos i els xinesos. No és ni el terreny... Però els russos i els xinesos estan fent moviments, ara, actualment? Sí, sí, la Xina està fent explotacions de petroli, estan fent perforacions i tot això allà, eh? Amb llicència de Dinamarca. Vol dir que hi ha una autorització de la Comunitat Europea, indirectament, val?
D'això no se'n raona, d'això no surt. Perquè l'opinió pública o perquè les mitjans de comunicació ens interessen raonar d'un altre tema o desviar l'atenció cap a un altre lloc. És a dir, és una qüestió de materials, de matèries primes estratègiques que sí que estan allà per dir-li a Xina si tu no m'acabes de vendre tots aquests materials que jo necessito de tigres rares, d'or i tot això que tu me les estàs enviant i jo tinc un altre lloc en què puc fer les extraccions.
Com és un país de... Bueno, Groenlàndia és una illa de... Crec que són dos milions de quilòmetres quadrats. Imagina't, per 56.000... Quatre vegades a Espanya amb 56.000 habitants. És a dir, Sant Feliu i Sant Josep Verjuns tenen la mateixa població. És clar, no és un problema que el que tu vagis a fer allà afecti a la població, ni molt menys. Tot allò està... El 60-70% sempre està glaçat durant tot l'any.
És a dir, que el que facin la gent tampoc se n'adonaria. I els groenlandeses estan acostumats a viure... El 50% del pressupost és subvencions directes. Estan subvencionats. I un dels problemes que hi ha a Groenlandia precisament és el tema de la beguda. La gent no té res a fer, no hi ha indústria, no hi ha...
No hi ha res i què fan? Estan bevent i a casa seva tenen un problema bastant greu de salut. Amb el tema de l'alcohol és un problema bastant greu el que n'hi ha allà a Groenlàndia. I que els arriben els americans, amb ells tant els hi fa una cosa que l'altra. Entenc que si analitzes la taxa de salut mental o de suïcidis o tot això, deu ser... Molt elevada. Deu ser elevada, no?
Sí, tenint en compte traient que la majoria... Les condicions són bastant... Compte que n'hi ha moltíssimes que no viuen tots junts en un lloc, només n'hi ha una gran ciutat per dir alguna cosa, i només són comunitats molt petites, però comunitats de 100 habitants, de 200, de 300 habitants. És a dir, que de la meitat d'elles es passen, són inoïts que es passen la meitat de l'any sense...
sense tindre contacte amb els altres, o a través d'helicòpters, que és l'únic que funciona allà, quan funciona. N'hi ha una tormenta de neu, n'hi ha una tormenta de gel, no. Aquest és el problema de Groenlàndia. És a dir, un terreny molt gran, molt gran, t'he dit quatre, cinc vegades, quatre vegades a Espanya, però amb una població molt petita i molt disseminada, sobretot.
Hi ha temperatures que poden arribar al menys 30, menys 40 graus. Sí, sí, estem al Polo Norte, sí, sí. Carai, carai. Doncs, Rafael, moltíssimes gràcies per posar-nos a sobre de la taula tota aquesta informació, per entendre una mica més també el context, la situació que s'està vivint de forma geopolítica a Groenlàndia per part dels Estats Units, i ens escoltem d'aquí un parell de setmanes per també ampliar més informació en altres camps. Perfecte, molt bé. Vale, gràcies. Adéu de nit, adéu.
Fins demà!
Aquesta nit vull ser jo el meu propi perill, que em patir la vida al pit, que em patir la vida al pit. No cal pensar en el que serà demà de mi, que si m'hi he de fer mal pensar-ho no em serveix, cremo de desig, cremo de desig. S'ha vapor o gris i no pregunto res, la teva pell em fa saltar pels marges, que l'ànima s'enlaira amunt i senti el risc.
Es despengen de l'arbre les taronges senceres, van trenant les arrels i floreixen.
La tristesa ha sigut l'escala, naixem a la fi dels dies, les nostres mans, les nostres ales, aquí en el cas dels meus principis. La tristesa ha sigut l'escala, naixem a la fi dels dies, els nostres mans.
És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum. En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Ràdio Desvert, sintonitzes. Ràdio Desvert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Desvert, 98.1. Ràdio Desvert.
Doncs seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, faltant dos minuts per tres quarts d'una del migdia, això vol dir que ja ens queden pocs minuts, un únic espai per acabar el programa d'avui, i saludem l'Arnau Cònsol, que ens atén avui des de Cal Llibreter, des del carrer Bonavista. Arnau, bon dia. Molt bon dia. Com estàs? Benvingut al programa.
Doncs moltes gràcies. Home, estem amb una mica de nervis perquè avui és el dia de la festa i hem de preparar coses i, en fi, ens ha agradat, no sé, el lloc és petit però ens agradaria que vingués molta gent perquè, vaja, com ja m'ha anat repetint des de fa setmanes, hem fet deu anys, el dia que fem pròviament l'aniversari, clar, és el dia que passen els Reis, no és un dia per celebrar Reis, vam obrir uns llums, vam fer una mica de cava,
Però tenim ganes de fer un dia allò de dir, bueno, va, avui sí, avui és la festa oficial, no? De fet, recordo que quan vam obrir fa 10 anys, també la inauguració oficial la vam fer el cap de dues setmanes, el dia 5, bàsicament vam obrir per sena, vam dedicar-nos a aprendre a vendre, que és el que ens hem dedicat aquests últims 10 anys. I per tant, avui és una festa, una data poc o molt assenyalada, i en fi, per començar un any que esperem anar donant algunes sorpreses, canviar algunes coses, mantenir-ne d'altres...
I per tant, doncs vinga, tenim a més un mestre de cerimonies magnífic, que és el Jaume Pons de l'Orda, poeta probablement dels poetes que més vegades ha vingut a recitar Sant Just, però no només com a poeta, ha vingut com a editor i com a promotor de llibres que no són seus, perquè ell també és editor i per tant és algun molt generós i ens fa molta il·lusió justament que sigui ell que vingui a recitar aquest últim llibre seu que va sortir fa dos o tres mesos, que és el Corc, que és un llibre excel·lent, un llibre poesia en què parla de... en fi...
és un poesia probablement diferent als que ha fet ell, que té molta prosa poètica, que, en fi, serà meravellós tenir-lo i intentar, això, celebrar bé. Doncs que bé, que bé, que bé, quina celebració més bonica la que espera aquesta tarda aquí a Galliureté. Doncs ho teniu, deies, gairebé tot a punt, no? Teniu aquesta il·lusió que és el més important? Sí, gairebé tot a punt no ho sé, no ho saps mai, sempre et pots fallar algun detall.
però en tot cas, bueno, creiem que sí. I una mica la tarda... Hem après que això, que la propera vegada que obrim una lliberia obriríem una a la primavera, perquè clar, llavors, per exemple, avui podíem fer la festa fora i patiria menys, no? Perquè en el fons el lloc és petit i cabrem els que hi cabrem i em sabrà greu si potser al final hi ha overbooking. Tant de bo, d'altra banda, no deixeu de venir pensant que no hi cabreu.
Però en tot cas, bé, clar, fa fresqueta i no ens podem plantejar a les 7, quarts o 8 del vespre fer tenir la gent al carrer, oi? Clar que no, clar que no. Hem de tenir... Però ja ens teniu a brindar, ja us avanço que una mica de cava en treurem. Que bé, que bé, que bé. Doncs una mica això, no? El fet de brindar, de celebrar la tarda. A quina hora començarà la celebració, Arnau? A les 7, és més d'hora que habitualment.
perquè, bueno, també vam veure que normalment a les quarts de vuit, les vuit, es fa tard, es fa tard, i si avui és més especial que altres dies, vam dir, posem-hi abans i dediquem la tarda directament a això. De fet, això, si algú necessita una urgència llibretera, que pensi que a partir de les sis, quarts de set, probablement estarem desmuntant taules, per tant, assegureu-vos de venir abans, perquè a partir de les set serà més complicat, no?
Doncs la tarda festiva començarà a partir de les 7 a Cal Llibreter, amb aquesta celebració, que evidentment té un component. Tot se'ns ostent està convidat i també gent del poble del voltant. Clar que sí, clar que sí. Doncs tothom que ens estigui escoltant, que sàpiga que hi ha una celebració, que hi ha una festa grossa avui pels 10 anys de Cal Llibreter. Seguim avançant en la secció d'avui, és un espai de recomanació de llibres, ja ho sabeu, i ens agradaria que ens poguessis recomanar també alguna lectura avui, Arnau.
Doncs mira, avui, a banda, recomanar-vos el corc, del qual crec que ja vaig parlar, i a banda, insisteixo, també és el protagonista el dia d'avui, no? No voldria pas que quedés de segon pla, ja que ve el Jaume, doncs que pugui fer un bon recital. Més que recomanar-vos, que sí, us el recomano fervorosament, però és un llibre que encara no he llegit perquè va arribar ahir, però és un autor s'enjusten, David Cordero, una novel·la que es diu Gossos, amb pinta de thriller, però també de relacions humanes que no acaben d'anar bé...
I per tant, fa molta il·lusió de dir, Sant Justenc, sapigueu què, Sant Just, que l'any passat ja vam ressaltar que era un any ple d'escriptores, aquest any comença novament obrint-se així. El mes de gener tenim una novetat d'un escriptor, és el tercer llibre que treu, comença a ser algú consolidat, public a la campana, a l'editorial li estan donant molt de bombo i ja hem començat a pactar una data per la presentació, això serà a finals de febrer, el dia 27 probablement,
I per tant, d'entrar d'això, avui no us recomano un llibre que he llegit, però sí que un llibre que crec que s'enjustencs, heu de saber que existeix i heu de poder venir a acostar-vos-hi i provar-lo. Perquè insisteixo que ja és un autor que comença a estar consolidat. Gossos, David Cordero, quan el llegeixi, espero que aquesta setmana, la setmana que ve, siguin parlant més propietat. Però d'entrar avui d'això, ja que és una secció una mica especial, us faig evident que des d'ahir ja podeu comprar un nou llibre s'enjustencs.
Que bé, que bé, que bé. I a la ràdio ja podeu començar a buscar-lo per fer-li una entrevista. Doncs sí, haurem de buscar forat per entrevistar-lo i parlar de Gossos, que és aquest nou llibre amb segell Sant Justen, Kilòmetre Zero, també important. Absolutament. I això doncs és ben maco i és de celebrar. Doncs que bé, que bé, que bé, moltes coses aquesta setmana dintre les festivitats. Sant Just es mou, Sant Just és cultural, escolta. I tant, i tant, totalment, totalment. Per què heu de dubtar, eh?
Doncs molt bé, no sé si vols afegir alguna cosa més, no et volem entretenir gaire, sé que avui tindràs més feina de l'habitual, per tant, no sé si vols afegir alguna cosa més a l'espai de Badallibres d'aquesta setmana. Doncs per avui deixem-ho aquí, només dir-vos això, que estem en unes setmanes de sortir moltes novedats, que la campanya s'han començat ara, i que per tant les properes setmanes el que tindrem d'això és taules, que de sobte, si heu tornat dues o tres setmanes a passar per la lliberia des de Nadal, diré-ho, però no reconec
cap dels llibres que jo havia vist que potser em compraria més endavant ja no hi són. No, perquè clar, estem ja entrant en la voràgine de novetats que ja miren a Sant Jordi. Que fort, eh? Estem a principi d'any i ja estem mirant cap a Sant Jordi. Això és molt fort. Sí, sí, sí, és així. El temps passa res. Nosaltres, com a llibreters, ens vam començar a demanar enviar possibles novetats al novembre. Carai. Novetats que vam començar a triar i que, per tant, estan començant a arribar ara.
I vaja, aquest mes i el següent són dos dels mesos més forts de l'any, no?, en un moment que fa més fred, que potser les llibreries estan més buides perquè no hi ha aquella alegria, després de Nadal i abans de Sant Jordi és com un parèntesi, i en canvi, paradoxalment, és el moment en què hi ha més cosa nova. Per tant, si sou dels que us agrada triar i remenar i ser dels primers a, com a mínim, veure com són els nous llibres, ja ho sabeu, que el llibret és el vostre lloc.
Després de la voràgina, després de buidar tots els estants, tots els espais de la llibreria, doncs ara toca omplir-los i és per això també que m'imagino que les editorials apreten una mica en aquesta temporada. Doncs Arnau, una abraçada molt gran, que vagi molt bé aquest vespre i a cuidar-se molt. Així sigui, us esperem a tots. Que vagi bé. Adéu-siau. Adéu-siau.
Doncs fem una petita pausa per publicitat. Tornem de seguida amb notes informatives, amb les destacades, aquí a Ràdio d'Esvern. Fins ara. Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio d'Esvern, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Maneu gausats. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Vuit minuts per la una del migdia. Nosaltres anem tancant ja el programa d'avui dimecres i ho fem amb aquest espai de destacades. Recordeu que podeu trobar aquesta informació que us comentarem a continuació a l'espai comunicació.sanjus.net i és que volem començar avui a l'espai de destacades
amb els Tres Toms. Sant Just celebra de nou aquesta festivitat per Sant Antoni Abad, concretament aquest any el celebrem el 25 de gener amb cavalls, tradició i festa popular. Sant Just des Vem ja es prepara per la celebració dels Tres Toms el proper diumenge 25 de gener. El municipi tornarà a omplir-se de cavalls i ponis en una jornada que reivindica el passat agrícola i ramader de la vila. Aquesta edició destaca també per la implicació directa de les hípiques Poni Club i Sol Solet.
La tradició, segons ens va explicar Miquel Rabarter a Ràdio d'Esvern l'anterior setmana, dijous concretament el vam tenir juntament amb Sacongo Rabarter, pare i fill ens explicaven una mica que aquesta tradició compta més de 70 anys d'història a Sant Just.
i ha hagut d'adaptar-se als nous temps. Enguany, les dues hípiques locals han assumit plenament la responsabilitat organitzativa, prenent el relleu de l'entitat Cabaltoms. Aquesta gestió inclou no només la coordinació de l'esdeveniment, sinó també l'organització de l'esmorzar popular previ a la desfilada. L'activitat començarà a la plaça dels Juvenívols, on es celebrarà l'esmorzar de Germanó i on les famílies podran beure de prop els animals.
L'acte central tindrà lloc a les 12 amb la tradicional benedicció dels animals a la plaça Verdaguer a càrrec del mossèn de la parròquia del Sant Just i Pastor.
A continuació, després d'aquest acte de benedicció, hi haurà el recorregut dels tres toms, que passarà pels següents punts.
Aquest recorregut es farà tres cops, per això això de tres tombs, es faran tres voltes en aquest mateix recorregut i la desfilada estarà amenitzada per la música d'una banda que descobrirem en el dia de la celebració, un element també indispensable per mantenir l'àmbient festiu. S'espera la participació d'uns 60 animals entre cavalls i ponis.
I si parlem una mica més profundament d'aquest ritual, segons la Federació Catalana de Tres Toms, el ritual principal de Tres Toms consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Antigament es donaven tres voltes al voltant d'un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Més endavant, els toms es fan al voltant de l'església de Sant Antoni,
o sinonia de la imatge del sant, des d'on es fa la benedicció dels animals. El primer tomb era per donar protecció als animals, el segon tomb era per demanar una bona acollita i el tercer tomb era per fer demanar salut per a les persones. Dit això, dit aquest ritual amb el qual es celebrava aquesta tradició dels tres toms i que encara segueix celebrant a Sant Just, passem a una altra destacada, passem a més informació de Sant Just d'Esvern.
Volem destacar també que a Sant Just s'afegeix el 20è cicle d'activitats als parcs metropolitans amb la Festa de les Roses. El diumenge 18 de gener es va inaugurar al Jardí Botànic de Barcelona el 20è cicle d'activitats als parcs metropolitans 2026, una programació anual que ofereix propostes per descobrir els espais naturals més emblemàtics de l'àrea metropolitana. Al llarg de l'any, i especialment a l'any,
Els caps de setmana, els parcs i platges metropolitans acolliran tallers, visites guiades, itineraris de natura, jocs amb família i jornades participatives, entre moltes altres activitats adreçades a tots els públics. La primera proposta del cicle Sant Just d'Esvern serà la Festa de les Roses, que tindrà lloc diumenge 25 de gener al Parc de Torreblanca.
La jornada inclourà una plantada popular de rosers, el rosarà del parc i un ampli programa d'activitats per totes les edats. La festa començarà a les 10 del matí amb una botifarrada popular i continuarà a partir de les 11 amb els tallers com es planta un roser, com es poda un roser i com es fan rosers amb esqueixos, així també com un concurs infantil de dibuix.
A les 12 del migdia es faran visites guiades pel parc i durant tot el matí de 10 a 2 es podrà visitar en petites exposicions relacionades amb la rosa. També s'instal·larà un estant de venda de rosers, eines i accessoris pel seu cultiu. L'activitat és gratuïta i no cal inscripció prèvia. Recordem que es celebrarà el 25 de gener al Parc de Torre Blanca.
I tanquem amb una última destacada. Quan falten dos minuts per la una del migdia, tanquem parlant de l'exposició Paisatges imaginats d'Àngel Martínez, l'obra que podreu veure en aquesta nova temporada al celler de Can Ginestà. El dijous 15 de gener, a dos quarts de vuit de la tarda, es va inaugurar Paisatges imaginats, la primera exposició del 2026 al celler de Can Ginestà.
Sota el títol Paisatges imaginats, Àngel Martínez mostra, a través de diferents obres pictòriques, que la naturalesa sempre està en procés de canvi i que el paisatge mai és estàtic. Segons l'artista, a la natura, si mirem atentament, sempre hi passen coses. I és que l'exposició es podrà visitar fins al 12 de febrer, hi haurà visites guiades, i el Celler acollirà al llarg d'aquest 2026 set exposicions més, amb obres de Josep Morral, del Carreu Blau, entre d'altres.
A la convocatòria per poder exposar el celler s'hi van presentar 17 propostes. I ara sí, fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tothom que ha fet possible el programa d'avui dimecres 21 de gener. Avui hem parlat de les notícies de Sant Just, també hem fet un repàs a les portades dels diaris, hem parlat de les efemèrides i del temps, a l'entrevista del dia hem tingut a Just Fosalva, portaveu d'en Comú Podem-Sant Just, i també hem parlat de nutrició, d'economia i de llibres. Tornem demà, com sempre, de 10 a 1, aquí, a Ràdio d'Esvern, que siguem molt feliços. Adéu-siau.
Fins demà!