Bona tarda Sant Just, passen 10 minutets de l'estim de la tarda d'avui dijous 16 de març.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazin de tardes de ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6.
Primer de tot farem l'espai Fem vida de poble, amb la jove Lucía Fuentes, que ens acosta a Sant Just,
amb les curiositats i també de tant en tant amb alguna entrevista, algun personatge destacat d'aquí de Sant Just.
Després, tot seguit, farem l'espai de mobilitat internacional.
Amb la responsable d'aquest servei, l'Heroa Carmona, la trucarem perquè està ubicada al Casal de Joves
i amb ella repassarem aquests projectes que es fan a nivell internacional, sobretot d'Europa.
Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els bolletins informatius
de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem entrevista a Laia Flotats.
És regidora de l'oposició d'aquí de l'Ajuntament de Sant Just, però avui, i com cada mes,
la tenim com a consellera metropolitana de l'AMB, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Ens posarà el dia de l'actualitat política d'aquest temps supramunicipal.
I després acabarem el programa d'avui parlant amb en Josep Lluís Gil,
que és el director de la revista Sant Justenca, la Vall d'Avers, revista d'actualitat.
Amb ell comentarem els continguts de la revista del mes de març.
Doncs quines notícies hi ha en articles, reportatges, etcètera.
Vinga, va, no ho marxeu, que tenim una tarda molt carregada.
Tot això serà de seguida.
Et penses que a Ràdio d'Esvern et deixem les tardes lliures perquè t'avorreixis?
Doncs no. Escolta de lluny o divendres de 5 a 7 el programa de tardes La Rambla
amb entrevistes d'actualitat, tertúlies esbojarrades i seccions variades.
Aquí, la gent i les entitats de Sant Just en sou els protagonistes.
I recupera tots els podcasts que vulguis a radiodesvern.com
o al perfil arroba laramblanou8.1 d'Instagram i Twitter.
Bon dia i bona hora a tots. Més ben dit. Bona tarda. Com esteu?
Jo em dic Lucía Fuentes i benvinguts a Fem Vida de Poble.
Bona tarda, Lucía.
Bona tarda, Núria. Com estàs?
Bé, molt bé. Una mica enfeinada aquests dies, però força bé.
amb ganes de tornar-nos a trobar.
Bé, jo també. La veritat és que m'encanta vindre aquí ja.
És com un regal que m'he posat ja tots cada setmanes.
Com una meta, perquè a més a més, ara deus tenir molta feina,
treballs, exàmens, no?
Sí, ahir vaig acabar els exàmens finals.
Ahir vas acabar-los, home!
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Escolta'm, aquest cop de setmana, aquest enfeinadíssim, no suposo?
Sí, al passat.
Sí, sí, la veritat és que era ja...
Però ja els he acabat, ja està, ja està.
Ja està, ja ha passat.
L'últim trimestre...
El teu col és dels que feu els exàmens tots acumulats en tres dies
i us oblideu, o se us allarguen com una setmana i mitja?
Bé, nosaltres fem dos dijous, divendres fem tres,
i després dilluns i dimarts a la setmana següent, dos cadascun.
Però tenim un cap de setmana en mig.
Sí, això és el bo, però Déu-n'hi-do també l'ha tapat ells que tenim.
Sí, també, també, també. Sí, sí.
Però bé, he pogut preparar-me una xerrada a la ràdio.
Molt bé, fantàstic.
Doncs a veure què és el que ens presentes avui, Lucía.
Avui parlarem sobre la història de la ràdio.
I és que sempre he parlat dels carrers o dels edificis,
però també és important parlar de les institucions o dels serveis
que també Sant Just ens pot ofèdre, no?
Sí, clar que sí. Molt bé.
I què millor parlar, de la ràdio, que a través de la ràdio d'Esvern?
A la ràdio. A més a més, fa poquet vam estar d'aniversari.
Sí, sí, sí.
Però això ja suposo que ja ens ho explicaràs tu, no?
Sí, sí, sí.
Doncs va començar amb un grup de santjustencs i espluguencs
mogut pel fenomen de radiofònic, no?
I van començar a fer rodar el que actualment coneixem com a ràdio d'Esvern.
D'acord.
I és que va començar amb el primer mandat democràtic, cap al 75 o 76.
I no va ser fins 1983, que va començar a ser un servei propi de l'Ajuntament,
que tenia com a fi difondre la realitat del poble, no?
A través de programes culturals o de notícies i la ràdio.
I el primer lloc on es va transmetre va ser les golfes de Can Ginestà.
Correcte.
Sí, que després de preparar-les bé i fer moltes proves,
el 2 de març de 1984 van ser les primeres emissions regulars.
Sí, sí, sí.
El 2 de març se celebra l'aniversari de la ràdio, efectivament.
Sí, i no esporàdiques, no?
Així, perquè abans també es feien només els dies del poble de Sant Just, cap a l'agost...
No, no, no.
I llavors es van començar a fer emissions regulars,
que no sé quantes feu ara a la setmana,
però van començar amb 58 hores setmanals,
distribuïdes de dilluns a divendres per les tardes
i les tardes del cap de setmana,
que per començar, a mi em sembla començar bastant fort, la veritat.
Home, sí, sí, Ràdio d'Esvern va començar bastant fort
a partir de la data que tu dius,
amb emissions ja regulars i amb unes hores
a la setmana d'emissió de ràdio,
doncs bastant potents, la veritat és que sí.
Ara no sabria comptar exactament quantes hores,
perquè també des d'aquí, des de, com si diguéssim,
des del 98.fm, a vegades també fem desconnexions
amb Catalunya Ràdio i això,
però sí que hi ha un munt de programes, col·laboradors,
gent que sempre s'ha de dir, de forma voluntària també,
doncs fa els seus programes d'allò que a més els agrada.
Tenim variopinto menú de diferents programes.
Sí, sí, però bé, em sembla que devien tindre molt clar
que no va funcionar, no?
Home, era un servei que en el seu dia, clar,
es va plantejar com per donar, bueno,
doncs això, el servei municipal, no?, de l'Ajuntament,
i era un mitjà més d'informació del poble.
Sí, sí, però just aquí ara on estem parlant,
el 2 de març del 84, encara no era legal, legal.
O sigui, encara no tenia la seva freqüència pròpia,
sinó que va ser el 85 on va començar a haver
un procés de legalització en emissores municipals
de tota Catalunya.
i Sant Just d'Esvern es va afegir a aquesta iniciativa,
junt amb 114 emissores més, eh?
I va demanar la seva freqüència, no?,
per fer-la més oficial.
I li van donar exactament la mateixa que les nostres oients
ens estan utilitzant per escoltar-nos, el 98.1.
Ah, molt bé.
Mira, jo tot això, a mi, la veritat és que no ho sabia,
o si ho havia llegit, tampoc no ho recordava massa,
o sigui que m'estàs tornant a refrescar la memòria, eh, Lucía?
I bé, això és el que, la veritat, és un dels meus objectius.
Que bé, que bé.
Per tots.
Sí, sí, i doncs amb el temps, la producció va anar en augment,
òbviament, va anar pujant perquè la gent, la ràdio,
doncs era una novetat, no?,
i li anava a interessar cada cop més
les col·laboracions dels Sant Justencs i tothom
van anar també pujant,
i a més també va afectar el deteriorament de les golfes
o el deteriorament de les golfes
que van portar a fer una nova inauguració
d'uns nous estudis de Ràdio d'Esvern.
Vale.
Que ara ja es va fer en els anexos de Can Ginestà.
Sí.
I, doncs, en aquest moment on van fer un nou estudi, no?,
van voler modernitzar-se, no?,
van voler anar...
Home, una mica sí, ja t'ho creava.
Sí, sí, sí.
Anar molt millor equipats, no?,
que poder transmetre molt millor,
ja que ara havien aconseguit la seva freqüència,
legalitzar-se...
Clar.
...i millorar un nou estudi i tal,
doncs volien tindre una millor equipació.
Doncs, en aquell lloc,
van fer moltes novetats, no?,
però la novetat estrella,
que va ser...
Sí, que va ser un abans i un després,
va ser quan van instaurar el primer estudi
o locutori de gravació.
Sí.
I és que es podien gravar a si mateixos.
Això deuria ser...
I dic deuria ser perquè jo en aquell moment
no estava a la ràdio, eh?
Deuria ser un gran avantatge.
Clar, perquè tu quant temps portes a la ràdio?
Clar, jo vaig entrar, mira,
a fer els programes, els magazins,
tant de matí o de tarda,
vaig entrar a la temporada del 2018-2019,
o sigui, com si diguéssim el setembre del 2018.
Però jo abans ja feia com quatre anys o així
que era col·laboradora d'un programa que es feia,
que es deia La Desbernada,
un programa que es feia,
crec que quan jo m'hi vaig entrar,
es feia a la matí els divendres
i es tornava a emetre, no sé si pel cap de setmana.
Però aquell programa, La Desbernada,
portava moltíssims anys emetent-se abans,
des dels inicis de la ràdio i tot.
No sé si es feia abans dels divendres,
es feia directament els dissabtes al matí,
amb una persona que es diu Emilio Escazòquio,
que va ser un dels fundadors,
Lucía, va ser un dels fundadors
d'aquí de Ràdio Desben,
i de fet l'estudi on estàs tu ara mateix,
l'any passat,
li van posar el seu nom,
Estudi Emilio Escazòquio,
perquè fa un parell d'ans o així,
un any i mig,
doncs va morir,
després d'una llarga malaltia,
i doncs això des de l'equip de la ràdio
van decidir de posar-li el nom Emilio Escazòquio
a l'estudi on estàs tu ara mateix a Sauguda.
Clar que sí,
que bonic, la veritat.
Però quin honor, no,
treballar, o sigui,
estar aprenent d'ell.
Home, doncs sí,
sí, sí,
podríem dir que jo vaig entrar una mica
a través de l'Emilio,
sí, sí,
a través d'ell va ser que vaig posar els peus
aquí a Ràdio Desbern.
Que bé, no,
que bonic, la veritat.
Però, doncs,
aquest estudi o locutori de gravació
no només va ajudar a gravar-se,
perquè, clar,
existien les gravadores,
però era diferent, no?
Era gravar-se el so,
a més,
amb molta més qualitat i tal.
També feia més,
unia molt més totes les,
totes les ràdios, no?
De tota la Llobregat.
I, a més,
també millorava molt més el directe,
ja que no s'escoltava tot ho de fora, no?
Hi havia molt millor aïllament sonor.
Òbviament, sí, sí,
els estudis estan com aïllats,
perquè, bueno,
si no s'escoltaria tot.
No, no, sí, sí, sí,
que tampoc és que passin molts cotxes
per Sant Just, però...
No, i a més és una zona més silenciosa,
però, bueno.
Sí, sí, sí, sí.
I a l'estiu del 86
va haver el primer magazín matinal,
que es deia Baix de Bòlit,
i és que abans només hi havia per les tardes.
Però, clar, va anar en augment,
tot això, l'interès de la gent,
en la ràdio,
i vam veure què tenien que fer el matí.
És que no només els interessava jo,
que sé quan arribàvem per la tarda de treballar.
Clar.
No, no, no,
també volien escoltar-lo
en tot el seu dia a dia.
Però, bueno,
també va haver-hi una diferència
quan van poder tindre
la seva primera unitat mòbil.
Ei!
I és que, clar,
em sembla que per algú de la ràdio,
el seu objectiu també vol transmetre a l'oient
el que està passant, no?
Clar.
Però el problema de la ràdio
és que no és com la televisió, no?
No portes una càmera i un micro
i ja estàs allà i li expliques tot el que està passant.
té molts més mecanismes que s'han de portar.
Doncs amb aquesta unitat mòbil, clar,
els va permetre acostar la notícia
en el moment en què s'estava produint el propi oient.
Llavors, clar,
això jo crec que també va ser un abans i un després,
tant pel que està treballant en la ràdio
com el que està escoltant la ràdio.
Clar, la ràdio té l'avantatge
que quan ja tens l'estudi tot muntat,
quan passa alguna cosa,
jo crec que és més ràpid
que no pas la televisió,
treure una notícia
o explicar-ho,
la ràdio és immediatesa total.
Sí que, per exemple,
té el desavantatge
que no té el suport gràfic i visual
com pot tenir una televisió, no?,
o una notícia.
Amb la ràdio ho has d'explicar tot molt bé
perquè la gent només t'escolta un cop
i quan ja has dit allò, ja ha passat.
Llavors, ho has d'explicar tot molt bé,
sí que el repetir-ho algun cop,
però la paraula és el més important.
Amb la televisió, en canvi,
potser es triga més a fer una notícia
o a poder-la emetre,
però tenen l'avantatge
que tenen el suport gràfic i visual
que, doncs, bueno,
si el que no ho dius amb la paraula
la gent ho veu amb la pantalla, no?,
i queda compensat.
Però si amb la ràdio és molt important
tenir un esquema de tot
i poder-ho explicar bé punt per punt
perquè a la gent li quedi clar.
Clar, també tens raó.
Però parlant això
del que tenen de visualització en la tele,
és que el 87 es va crear el radioteatre.
Eh, radioteatre.
A mi m'encanta el teatre, també.
Sí, sí.
Jo, quan ho vaig llegir,
la veritat és que no havia escoltat mai
aquesta paraula de radioteatre.
O sigui, vaig tendre que investigava una mica més
perquè, clar, em semblava tan curiós.
El teatre, que a mi em sembla
una cosa que és com anar a veure, no?
Principalment el teatre,
per mi la primera característica que té
és que estàs veient els propis personatges.
Clar.
Però, en canvi, la ràdio no té res a veure
amb mirar o amb veure's,
tot escoltar i parlar.
És com barrejar dues coses molt diferents.
Sí, però mirant,
vaig estar pensant,
i és que en falta de tots els components visuals
es tenien que basar molt més en els diàlegs,
la música i tots els efectes sonors, no?
Per ajudar que l'oient s'imaginés la història.
I és que amb aquesta frase de
s'imaginés la història és que tenen raó.
O sigui, clar, pot estar molt bé tot això
de veure.
Però tu mateix tu estàs...
O sigui, si tu només ho escoltes
i escoltes les veus i els sons,
et fiques com molt més dins de l'escena.
I, a més, li pots ficar tu
la cara que vulguis a l'altra persona.
Una mica és com estar llegint.
És a dir, anes escoltant
i vas creant tu la teva pel·lícula
de com serien els personatges a dins del cap.
Clar, totalment.
És com quan llegeixes un llibre
i després li fan la pel·lícula.
Sí.
Lleixes un llibre i tu t'imagines
tu dins o pensant...
No sé.
I després et fan la pel·lícula
i dius, ostres, és que no té res a veure
el que jo tenia al cap.
Doncs, em semblava una mica això
és una mica el que vaig pensar, no?
És que, principalment,
vaig prejutjar molt ràpid
pensant que això és impossible
que surti bé.
Clar.
Però no, em sembla alguna cosa tan interessant
que tu mateix, o sigui,
que estàs com participant
dins del programa de radioteatre.
Sí, sí.
De fet, els primers pastorets
que es van fer aquí a Sant Just
no fa tant, eh?
És a dir, Sant Just no té uns pastorets
molt, molt tradicionals
de fa molts anys,
però els primers que es van fer
van ser amb radioteatre.
Els primers pastorets aquí del poble
van venir aquí a l'estudi de ràdio
i van fer l'obra a través de la ràdio,
és a dir, llegint un diàl·lo a context,
posant molta èmfasi
i fent veu dels personatges i això,
però va ser aquí amb radioteatre.
Sí, sí.
Que guai.
Doncs, això també cal dir
que es va crear també
un informatiu de migdia.
Important també l'informatiu.
O sigui, clar, no,
però van augmentant molta gent.
O sigui, molta gent volia escoltar
ràdio d'esbert.
Les notícies de Sant Just.
Clar que sí.
I també quan es va crear el radioteatre
també té el punt
que la gent no només
volia informar-se,
sinó que també volia una mica més
de cultura o de passar-s'ho bé,
no, dins de la ràdio.
Voltar a altres programes, també.
Clar, clar, clar, clar.
I el 1996
es va crear l'actual logotiu,
el logotiu que té Ràdio Desbèm.
I també cal remarcar
que no ho va fer una empresa
o no ho va fer ningú
que sigui així artista.
No, no, no, ho van fer propis
Sant Justenc.
Ah, mira.
A través d'algun concurs
que hi van participar molta gent
que va donar la seva idea i tal
i algú que ja sabia una mica més
de l'assumpte
va ajuntar totes aquestes idees
i va formar el logotip
que tenim ara
a Ràdio Desbèm.
i això també significa molt
com que és la veritat
una ràdio
en la qual explica i parla,
o sigui, està constantment...
La gent del poble
hi participa, no?
Clar, participa.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Això molt...
Sí.
i també vaig estar mirant
la web de Ràdio Desbèm
i vaig llegir una cosa
que em va semblar super mac
a la veritat
com a Sant Justenc a la veritat.
A veure...
I és que diu
que com a objectiu
té estar a prop
i el servei dels ciutadans
que en aquest cap és Sant Justenc.
Sí, però no tothom té clar...
Que la ràdio és un servei?
Sí, però en el sentit de...
Si ho mirem tot
des d'una mica més extern, no?
Sí.
Tots els treballs
estan al servei d'algú.
O sigui, tots podem ajudar
a algú més.
Sí.
Podem ajudar a algú.
Sobretot és com...
Veient-ho com a mitjà de comunicació,
que és com estar al servei
com...
al servei informant.
Com, bueno, una mica...
no només informant, també,
el fet que algú vulgui venir
a participar
o a col·laborar
i que des d'aquí
doncs se li doni la possibilitat, no?
De venir
i que pugui parlar
i expressar-se i això.
Això en realitat
també és estar oferint un servei
a la gent del poble.
Sí, sí, sí.
I...
I doncs això, no?
Que...
Que el servei aquest, doncs...
Sí, va...
Aquesta sensació
com de proximitat, no?
Sí.
Amb la gent de Sant Just.
Clar, clar.
Perquè potser les ràdios
que abarquen moltes més ciutats
o més oients
tenen, jo què sé,
estan amb la vida frenètica, saps?
Que si anar a l'escola,
que si tornar, no sé què,
s'obliden d'aquesta essència, no?
Han de tractar potser temes
que són més generals
o la rutina potser del dia a dia
els empeny, no?
A tractar coses de forma
potser més generals
o potser no tenen la capacitat
d'aprofundir en temes més personals
que potser una ràdio local, doncs...
Clar.
El ser local,
més a Sant Just,
sí que té aquesta oportunitat.
No sé si val la pena,
la veritat.
Però, bueno,
i és que també cal dir
que la ràdio d'Esbert
no té només una referència local,
o sigui, no vol només explicar
alguna cosa de Sant Just,
sinó que també
de tot el Baix Llobregat
o de Catalunya
amb el pas del temps,
que tu mateixa has dit
que cada hora punta, no?
Es sincronitza
amb Catalunya Ràdio, no?
Sí, aleshores en punt, sí, sí.
Doncs això, no?
Que busca, doncs clar,
entén que els santjustencs
també volen tindre una mica més
de cultura a tota Catalunya
o tot el Baix.
Llavors també em sembla
molta consciència, no?
I doncs,
amb el pas del temps,
la ràdio va anar fent-se
molt més pública, no?
En el sentit que
no només permeten gent
amb un grau de periodisme
o qualsevol cosa que participi,
sinó que gent com jo
que té una vocació de periodisme
o que simplement vol participar
i donar el seu...
posar el seu gran de sorra, no?
Sí.
Fer el seu espai,
encara que siguin 10 minuts
cada saber quant.
Clar,
és que així es fa la ràdio
també més rica i...
Sí.
És a dir,
no és que hi hagi cap filtre
o que sigui això
totalment lliure, eh?
Però, bueno,
la ràdio del poble
també la fa el poble.
Sí.
O sigui,
a part de les persones
que estem al darrere, no?
Com que podem tenir estudis
relacionats amb comunicació
i periodisme i això,
la resta de persones
que venen a fer programes
fora dels magasins,
generalment,
és gent que ho té
una mica per vocació
o perquè li agrada molt.
O sigui,
no és gent
que sigui periodista,
saps?
No, no,
clar, clar.
Jo,
per exemple,
jo crec que t'ho dic
a nom de...
Us ho dic
a tots els participants
que estem aquí,
però moltes gràcies
per donar-nos
aquesta oportunitat,
la veritat,
per obrir-nos aquesta porta,
perquè no tothom
o no totes les ràdios
poden ajudar així,
no,
la gent.
No,
bueno,
i gràcies a vosaltres
també per venir,
que si no vinguéssiu
no tindríem ràdio.
Que amb tres persones
no faríem res,
si no...
Doncs ja està,
fins aquí,
moltes gràcies.
Home,
doncs Lucía,
moltíssimes gràcies a tu
també per venir
i per explicar-nos
quatre cosetes
també de ràdio d'Esvern
per posar-nos al dia.
A més,
has escollit el mes ideal
perquè és el mes a març
que la ràdio fa anys,
de fet,
no va fer tants,
que no va fer tants dies.
Si avui estem a dia 16,
doncs el dia 2
fa, bueno,
14 dies
que vam celebrar
justament el 39è aniversari
d'aquí de l'emissora local
de Sant Jús.
Sí, sí.
Així que res,
Lucía,
moltíssimes gràcies
pel teu pas
una setmana més
aquí al magazín de tardes
i ens tornarem a escoltar
d'aquí uns dies,
d'acord?
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
I made mistakes from time to time, say no name, call you.
Mare escoltes, per mi un desvent.
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes que es realitza el grup Marc,
mestres àvies recuperadores de contes,
de l'associació de mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del dematí.
Us hi esperem a tots.
T'he dit que no em venia de gust.
Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari.
Carinyo, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting.
Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat.
Ui, ui, ui, mira que exagerada.
Tia, que només t'he fet una broma.
Tampoc has d'estar bona.
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties.
Prou violències masclistes.
Les violències vers les dones s'amaguen
rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis.
Departament d'Igualtat i Feminismes.
Generalitat de Catalunya.
Ràdio des B.
FM 98.1
I després de fer la secció Fem vida de poble
amb la jove col·laboradora Lucía Fuentes
deixem un tema musical que ens ve molt de gust.
Un de la Miley Cyrus que es diu
Flowers és el seu últim èxit.
We were good, we were cold
Kind of dream that can't be sold
We were right till we weren't
Built a home and watched it burn
I didn't want to leave it
I didn't want to lie
Started to cry but then remembered I
I can buy myself flowers
Write my name in the sand
Talk to myself for hours
Say things you don't understand
I can take myself dancing
And I can hold my hand
And I can hold my hand
Yeah, I can love me better than you can
Can love me better
I can love me better, baby
Can love me better
I can love me better, baby
Paint my nails, cherry red
Master Roses that you left
No remorse, no regret
I forgive every word you said
Ooh, I didn't want to leave it
I didn't want to fight
Started to cry but then remembered I
I can buy myself flowers
Write my name in the sand
Talk to myself for hours
Say things you don't understand
I can take myself dancing
Yeah, I can hold my hand
Yeah, I can love me better than you can
Can love me better
I can love me better, baby
Can love me better
I can love me better, baby
You can love me better
I can love me better, baby
You can love me better
I
I didn't want to leave it
I didn't want to fight
Started to cry but then remembered I
I can buy myself flowers
Write my name in the sand
Talk to myself for hours
Say things you don't understand
Say things you don't understand
I can take myself dancing
Yeah, I can hold my hand
Yeah, I can love me better than you can
Yeah, I can love me better than you can
You can love me better
I can love me better, baby
You can love me better
I can love me better than you can
I can love me better, baby
You can love me better, ah
I can love me better, baby
I can love you., baby
You can love me better, baby
beforehand, baby
I can love you better, baby
Man, love me better
You can love me better, baby
You can love me better than you can
Vinga, va, i ara ens movem fins al casal de joves
i parlem amb l'Aroa Carmona,
que és la responsable del Servei de Mobilitat Internacional de l'Ajuntament.
Hola, Aroa, què tal? Bona tarda.
Hola, què tal? Com estàs? Bona tarda.
Bé, molt bé. Tenim ganes d'escoltar-te
per saber si hi ha alguna mena de novetat
o coses que s'estiguin movent des del Servei de Mobilitat de l'Ajuntament.
Doncs mireu, aquest dissabte vam fer la preparació als joves
que marxen a Geòrgia.
I ja ho tenim tot llet per marxar,
perquè ens queda molt poc, ens queda una semanitza.
O sigui que estem ja a la darrera etapa, no?
A l'etapa final de...
A la de preparació una mica de...
Bueno, la preparació ja l'heu fent, no? Ens has dit.
Sí, sí, la vam fer aquest dissabte, ens vam reunir amb els joves,
podem estar tot el dia, des de les 11 de matí a la segona al vespre,
preparant totes les activitats que ells han de gestionar els mateixos,
parlant una mica de la nit intercultural,
parlant dels dos dies que passarem a Tibil·lissim,
ens veu una mica fent tota la preparació de tots els dies que serem allà.
Això ja està fet, ara són els joves que tenen uns veures a fer a casa
abans de venir el dia 30 a l'aeroport i ja ens queda res,
ens queda... ja quasi som allà, ja quasi som allà.
Que bé, suposo que, bueno,
els joves s'han mostrat també moltíssimes ganes, no?
De, bueno, preparant...
Moltíssimes.
Preparant també, suposo que per part seva,
hi ha d'haver també alguna mena d'involucració, no?,
en les activitats, a l'hora de plantejar algunes qüestions.
Sí, sí, efectivament.
Ells són participants, o sigui, són participants actius, eh?,
del projecte, llavors.
I s'han d'encarregar d'organitzar tota la nit intercultural,
han d'organitzar també uns quants energèses,
que són aquests jocs que es fan cada matí
abans de començar les activitats, doncs, com per despertar-se.
Han d'organitzar també un parell d'activitats,
una durant el dia i una durant la nit,
vull dir que tenen feina, eh?,
que no és allò d'anem allà, ens ho donen tot fet i tornem.
No, no, no, ells s'impliquen com a agents actius
del projecte de la mateixa manca
que ho fan els joves de Geose i de Bèlgica, eh?,
amb els que estarem.
Sí, bé.
Vull dir que és guai perquè rebran també activitats
per part dels seus companys a la seva mateixa edat,
saps?
I això també és un aprenentatge que es diu
aquest peer knowledge, no?,
aquest aprenentatge entra iguals,
que és molt potent i molt poderós.
Marxeu, crec que eren sis dies, no, Aroa?
No, quinze, quinze, marquem quinze dies.
Ah, quinze dies, ostres!
Sí, sí, marxem el dia 30 de març
i tornem el dia 12 d'abril.
En quinze dies, és un dels projectes més llargs
que hem fet amb mobilitat, de debò.
Sí, sí, bueno...
A Geòrgia hi estareu també amb gent d'altres països que eren?
Bèlgica i Geòrgia.
Bèlgica i Geòrgia, també.
Sí.
A més, nosaltres tenim molta sort, Núria,
perquè en l'anar de cap allà fem escala a tabú.
i com l'escala és molt llarga, que és de més de 12 hores,
la mateixa companyia aèria, Turkish Airlines,
ens posa un tour per fer amb el grup gratuït per a Estambul.
Què dius?
Llavors, tindrem la sort d'anar de tour a les ciutats d'Estanbul,
parar-nos a veure mesquites i espais com super...
coneguts allà,
i a banda de l'hebre i llavors tindrem també l'oportunitat de col·leses tan vol
que feu com un regal, no?
Que guai, que xulo.
I així, a més, ens passa el temps d'escala molt més ràpid.
És que una escala de 12 hores...
És brutal.
És bastant...
Bueno, suposo que és l'única manera, no?,
que hi ha de poder enllaçar un vol amb l'altre
i de donar una mica de marge per si passa alguna cosa,
però, clar, si tot va bé, 12 hores allà esperant.
Sí, sí, sí, però aleshores aquesta, saps,
que al final esperant, esperant que estarem un carí d'or,
doncs, total, entre que baixem i trobem allò
quan s'agafa ja l'autocar per la feix durs,
que en tot el tur ens posen el sopar allà,
està envoltant bé,
i després tornem i fem tot a...
Bueno, tornem a l'aeropoli.
I és cert, esperant, estarem molt poc.
Aquestes 11 hores tindrem un dia més a turisme, saps?
I això són coses que no es plantegen, eh?
I no es planegen abans de llança convocatòria de projecte,
però que després, doncs, mira, surten
i són aquests pluses que sumen a l'experiència d'intercanvi
en si que té el jove.
Clar.
Molt bé, Aroa, parlem, si vols, també d'algun altre projecte
que s'estigui coent o que estigui en marxa,
que estigueu preparant també des del servei.
Sí, doncs, bueno, de fet, ara jo estic molt posada
a treballar, a mirar tot el tema de vols i tal,
de tres projectes que venen, no?
Hi ha un que és el juny, que és participar del servei
del català de joves com a representació del canal,
com a educador d'aquest equipament,
on es va fer és una reunió tècnica.
Es coneix en anglès com a PBA,
que és Partnership Building Activity,
i és una activitat que es fa per crear...
És un networking, perquè ens entenem, no?
És una activitat que es fa portar de quatre dies
on socis de més de 20 països van a treballar conjuntament
les seves necessitats, no?
Llavors, es coneixen nous socis,
és a dir, podrem tenir opcions de fer projectes
a països on encara no hi hem anat,
es treballaran amb organitzacions
que també treballen amb menors,
per tant, coneixerem organitzacions com el Canal de Joves
a altres llocs d'Europa,
on també podrem fer projectes per personals, etcètera.
És com per anar a obrir més la nostra xarxa de contactes
i la nostra creació de projectes, no?
Per nosaltres, especialment.
I el Sergi Valjunt, i això ho estem preparant també
aquí com a l'equip de Casal, no?
Sí.
Una mica les necessitats que tenim al Casal,
les necessitats que té Sant Jus, no?
Clar.
Perquè el suma equipament públic,
doncs estem una mica...
Ara que s'està fent el pla jove, oi?
Que s'està acabant aquest nou pla jove,
doncs una mica tenint en compte els eixos i les línies que segueixen.
Sí.
I això és el que s'està ara preparant-me.
D'acord.
D'acord.
No, anava a dir que sempre quan es preparen aquests plans,
sempre darrere hi ha d'haver sempre tota una feina més
d'explicar, no?,
dels projectes que es volen fer, com es fan,
la metodologia...
una mica s'ha d'explicar, no?,
per fer-ho arribar també i que tinguin el seu sentit.
Sí, sí, clar, efectivament.
És una feina que no només es fa durant els quatre dies
o cinc dies d'activitat,
sinó que té tota una part de preparació prèvia d'equip potent, no?,
perquè és on tu una mica...
tu vas a vendre a tallar, per dir-ho d'alguna manera, eh?
Tu vas a vendre qui ets i vas a vendre què vols.
Llavors, clar, a priori s'ha de fer una diagnosi, no?,
com estem, no?, i què volem tenir o com volem estar
i quines són, en tot aquest impàs, no?,
quines són les necessitats o quines són les expectatives
que volem aconseguir.
I amb això treballat,
i treballant no únicament com a sergi, com a individual,
sinó com a equip, perquè ell va representant,
tot l'equipament, no?,
llavors ja ell pot marxar i després se l'ha fet
com tot el buidatge, no?,
que tampoc s'acaba l'activitat amb la seva presència allà,
sinó que en tornar es fa un retorn
i es veu, no?, doncs, entre tot el que ha sortit,
què és el que podem, què és el que podem assumir,
o almenys com ens ho programem, no?,
en els propers anys.
Exactament.
Ara ho ens comentava...
Sí, és una feina, és una feina.
Sí.
Digues, digues.
No, dic que ens parlaves que estaves com també pendent
d'aquests altres tres projectes.
Quins són els altres que queden?
Sí, són dos de menors.
D'acord.
Que ja els he comentat alguna vegada a la ràdio
i que continuarem parlant d'ell,
perquè els projectes com ja són els que tenen el meu dèxit.
i que estan planejats un pel juny i un pel juliol.
Sí.
I com són aquestes dates tan distingues i tan preocupants a nivell econòmic,
doncs estic ja amb tot el tema de recerca de vols i de millors connexions, no?
Que encara no s'ha fet ni el dia d'informació ni la selecció de participants.
Vull dir que little by little, eh?
Però, bueno, hem d'anar treballant.
Clar, no, ja ens ho vas dir, de fet, Aroa,
que els joves que no havien pogut entrar en aquesta propera sortida,
en aquest proper projecte que fareu d'aquí un parell de setmanes cap a Geòrgia,
que els que no havien pogut entrar,
que tindran més endavant l'oportunitat a l'estiu, en aquest cas,
de poder participar en altres projectes,
que són en els que t'estàs movent ara.
Sí, efectivament, efectivament, així és.
I a banda d'això, m'agradaria també fer-hi que com ara s'apropem...
Bé, ja sabeu que totes les claves de projectes hem de treballar amb temps, no?
Que no és que ens en saquem i a la setmana següent ja tenim un projecte.
Llavors, volia dir, perquè tinc forces d'assessoria d'aquestes properes setmanes,
sobre els camps de solidaritat internacionals.
Que nosaltres, com a cadascú, com a servei de mobilitat,
no gestionem directament,
però sí que fem l'assessorament i la derivació per les persones interessades
a organitzacions de Barcelona que sí que ho gestionen,
com la SFI.
I això, que qui no estigui pensant a fer un intercanvi jovenil,
sinó que profeiria és un camp de solidaritat,
que són coses diferents, però, bueno, tenen moltes similituds,
doncs que en poden escriure cap a un maní que dalt,
i jo els explico com mirar-ho i com apuntar-se,
perquè la convocatòria comença ja en breus,
molt breus,
i llavors, bueno, s'ha d'estar temps perquè no es perdin les possibilitats.
Exactament.
Aquests camps de solidaritat podrien ser com els que es coneixen com a camps de treball,
que normalment es fan a l'estiu, no?
Normalment en èpoques més que la gent joga té més temps lliure, potser.
Exacte, efectivament.
Són els que es coneixen com a camps de treball.
L'únic que, suposo que com aquest nom queda una mica així com esclavista.
Una mica sí, eh?
No, no, no, no, no, no.
Són els que estan canviant i ara són camps de solidaritat.
Camps de solidaritat.
Però, bueno, és el mateix.
És el mateix que es coneixen com a camps de treball tota la vida.
Sí.
I que ara, fins ara només es podia fer si tenies 8 anys,
però des de fa un parell d'ans ho van obert a persones de 16 anys.
D'acord.
Persones que ja tinguin 16 anys ja poden anar soles,
inclús a persones a partir de 14 si van acompanyats d'algun familiar.
Vull dir que...
S'estan obrint.
Ah, sí, també és interessant per tenir en compte com a plans familiars d'estiu, no?
I dius que què puc fer al juliol?
Doncs escolta, potser podem anar junts amb Camps de Solidaritat Suïssa o a Litovania.
Bé, és una opció.
Bé, és una opció.
Aroam, hem de deixar l'espai aquí.
Ens quedem pendents de seguir parlant també d'aquest tema,
si et sembla, dels camps de solidaritat i voluntariats de cara a l'estiu,
al proper programa.
i això, anem tenint notícies del servei de mobilitat, d'acord?
Súper, perfecte, molt bé.
Ens veiem en un dia.
Molt bé, Aroa, que vagi bé.
Bona tarda.
Bona tarda, que vagi molt bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua,
però cal l'esforç de tothom.
Cada gota compte.
La pluja no la controles, l'aixeta sí.
Generalitat de Catalunya.
Ara mateix són les 5 i 54.
Falten 6 minuts perquè toquin les 6 en punt.
Ens fem ressò d'algunes notícies que han passat fa tot just unes horetes
i és que s'ha publicat que Jordi Roca,
un dels conegudíssims germans Roca,
conegudíssims en el món culinari i gastronòmic,
també per tot el requinzell de premis que tenen,
és que ha recuperat la veu.
El petit dels germans Roca, en Jordi Roca,
ha publicat un vídeo a les xarxes socials
en què explica l'alegria que sent
i agraeix també el suport que ha rebut
per la malaltia que patia, la distonia cervical,
bé, que tenia i que segueix tenint.
Ell diu que s'ha de valorar molt el que té la gent,
diu que se sent més afortunat que mai,
se sent l'home més afortunat del món ara mateix.
Jordi Roca, recordem, un dels millors pastissers del món,
ha compartit això a les xarxes socials,
aquesta alegria que sent d'haver pogut recuperar la veu
després d'haver hagut de viure durant anys pràcticament en silenci.
Ho ha fet per aquells curiosos i curioses
en una publicació al seu compte d'Instagram
en què recorda que fa més de vuit anys
que té aquesta malaltia minoritària, la distonia cervical,
que l'ha obligat a comunicar-se molt sovint
amb un lleu xiu-xiüets.
És una malaltia neurològica molt poc freqüent
que va aparèixer de manera sobtada
i el cuiner va viure amb pànic,
tal com va relatar també en un vídeo
de la Marató de TV3 del 2019.
Ell en aquell moment va dir
que no podia controlar el cap,
no podia abaixar-lo.
Ell ha publicat ara a Instagram
aquesta alegria que sent de recuperar la veu.
La publicació acumula ja milers
de likes, de m'agrada,
centenars també de comentaris
que celebren tornar-li a sentir la veu.
Roca ha agraït el suport també
de molta gent de manera desinteressada,
començant, òbviament,
també per la seva família.
Posem un fragment d'aquest vídeo
de veure si es pot sentir amb qualitat.
Hola, hola a tots.
Bueno, no sabéis,
d'alergia que tengo de poder hacer este vídeo
con esta voz,
que sí me ha quedado voz de locutor de radio
de las dos de la mañana.
Tengo, bueno, desde hace, sabéis, muchos,
desde hace siete años, ocho,
que me quedé completamente disfónico.
Perdi la voz por completo.
Y en todo este tiempo he tenido momentos
de picos de voz que han ido viniendo,
pero cada vez estoy un poco mejor,
cada vez voy mejorando la formación
y sobre todo he aprendido a hablar sin esfuerzo,
que aunque parezca mentira,
cuando te pasa algo como lo que me pasó a mí,
cuesta muchísimo.
Cuesta mucho volver a retomar el hilo de la voz,
incluso pues que mañana no tenga la misma voz,
pero bueno, yo que la tengo
que aprovechar para agradecer a tantísima gente
que durante todo este tiempo...
Doncs bé, així ho ha publicat en un vídeo
al seu Instagram, eh?
Jordi Rocca Sant,
a les seves xarxes socials.
T'he dit que no em venia de gust.
Ja, però mira com estic.
Ara no em pots demanar que pari.
Cari, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting.
Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta.
Deixa'm estar pesat.
Ui, ui, ui, mira que exagerada.
Tia, que només t'he fet una broma.
Tampoc has d'estar mona.
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties.
Prou violències masclistes.
Les violències vers les dones
s'amaguen rere actituds quotidianes
que semblen inofensives.
No ho són.
No hi contribueixis.
Departament d'Igualtat i Feminismes.
Generalitat de Catalunya.
Per cert, que avui també ens hem assabentat,
gairebé les 12 del migdia,
de la mort de Fèlix Millet,
condemnat pels saqueig del Palau de la Música
als 87 anys.
Havia sortit de la presó de Brians
i l'havien ingressat en una residència
pel seu delicat estat de salut.
Ha mort als 87 anys.
De fet, ho han fet públic avui,
però va morir ahir dimecres.
En els últims anys,
l'expresident del Palau de la Música
els ha passat entre la presó de Brians,
també l'Hospital Penitenciari de Terrassa,
pel seu delicat estat de salut.
Millet complia, recordem,
una condemna de 9 anys i 8 mesos de presó
pels delictes de malversació,
contra la isenda pública,
també de blanquets de capitals
i de tràfic d'influències.
I el novembre passat,
el Departament de Justícia
li va concedir el tercer grau
per raons humanitàries.
I el gener va ser traslladat ja
a l'Hospital Penitenciari de Terrassa,
però al febrer va tornar a Camprians 2
quan la Fiscalia va recórrer el tercer grau.
I cinc dies després,
la jutge va autoritzar definitivament
la seva sortida
i Millet va ser traslladat a la residència
on va morir dimecres ahir.
El canvi de règim penitenciari
li va arribar dos anys i quatre mesos després
que ingressés a Brians 1
per complir condemna
per l'espoli de l'entitat cultural.
Ara connectarem amb Catalunya Ràdio
i després sentirem també el butlletí informatiu
d'aquí de Sant Jús
a la mà de l'Ua López
i tot seguit.
A partir de les 6 i 10
ja començarem la segona hora d'aquí
al Magallín de Tardes.
Recordem que tenim entrevista
amb Laia Flotats
com a consellera metropolitana de l'AMB
i també entrevista
a aquest espai mensual
que té la revista
a la Vall d'Aversa
amb el seu director
en Josep Lluís Gil
per parlar en aquest cas
dels continguts de la revista
del mes de març.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
L'anunci del BCE
de pujar mig tipus
de mig punt
als tipus d'interès
ha fet pujar
les borses europees
que ja havien obert
en positiu
després que el Banc Nacional de Suïssa
ahir es mostrés
disposat
a rescatar
el credit suïs.
Això ja va calmar bastant les coses
avui ha fet el pas
al BCE
i les borses
encara ho demostren més.
L'Ibex 35, per exemple,
ha pujat un 1,69
i ha recuperat
els 8.800 punts.
Ha tancat a l'alça
les accions
del BBVA
i del Santander
al voltant d'un 3%,
però sobretot
les del Sabadell
i el CaixaBank
que són les que més ens mirem
acumulen pèrdues.
Però lleus, això sí.
La resta
de parquets europeus
també han tancat en verd
i el que més ha recuperat
ha estat París
amb un 2,5.
Wall Street
de moment
de moment
ha obert en positiu.
Primeres protestes
a París
després
que s'ha confirmat
que la polèmica
reforma de les pensions
s'aprovarà per decret.
Entre els molts manifestants
que són davant la seu
de l'Assemblea Nacional
hi ha alguns polítics
d'esquerres
que consideren
que la llei
no té legitimitat
i que el fet
que s'aprovi per decret
demostra el fracàs
de l'executiu
i de la presidència
del país.
També
des de l'extrema dreta
s'ha criticat
la decisió
i s'ha anunciat
la presentació
d'una moció
de censura
contra el govern.
La missió de l'ONU
que investiga
possibles violacions
de drets humans
al conflicte d'Ucraïna
ha conclòs
que Rússia
ha comès
crims de guerra
i contra la humanitat
però no ha trobat
de moment
proves de genocidi.
En una roda de premsa
per presentar
les seves conclusions
el seu president
Eric Mous
ha assegurat
que han detectat
un brutal menyspreu
per la vida
dels civils
per part de Rússia
que hauria comès
diferents violacions
dels drets humans
i de les lleis humanitàries.
Inclou
crims de guerra
assassinats
excessius
assassinats
intencionats
tortures
tractes
inhumans
violacions
i trasllats
i deportacions
il·legals.
La Unió de Pagesos
nega
que els treballadors
del camp
no tinguin garantit
el salari mínim
actualitzat
amb les últimes
pujades aprovades
pel govern espanyol
tal com ha denunciat
avui
la UGT.
L'Organització Agrària
insta al sindicat
a reprendre
les negociacions
pel conveni del camp
caducat
des de l'any 2020.
Lleida,
Roger Segura.
El principal escull
és la signatura
i la publicació
de les taules salarials
que haurien de ser referents
per a tots els agricultors
que contracten personal.
Segons la UGT,
el fet que la Unió
de Pagesos
es negui a signar-les
i continuïn vigents
les de fa 3 anys
comporta que els treballadors
del sector agrari
cobrin 1.800 euros
menys a l'any
del que els pertocaria.
Sentim Xavier Perelló
de la UGT
i la rèplica
de Josep Cavall
d'UPE.
Necessitem
signar les taules salarials
i després
sentar-nos a la taula
que ens presentin
les seves necessitats
que encara no sabem
quines necessitats té
per a poder arribar
a unes negociacions.
I el que tenia
que haver fet
és que tornem a sentar,
parlem,
però acabar difamant
o faltant a la veritat
dient que s'incompleix
quan no és cert
o dient que tenim
els treballadors malament
quan tampoc és cert,
entenc que fa un flac favor
a la Pagesia.
Cavall ha afegit
que en la passada campanya
les inspeccions laborals
no van detectar
cap irregularitat
en matèria salarial.
Aquest matí
la UGT
ha protestat
levant la seu
d'Unió de Pagesos
a Lleida
i els manifestants
hi han abocat terra
i han llançat ous
contra la façana.
Aconseguir i preservar
tota la informació
referent
a qualsevol espectacle
que s'hagi fet
en un teatre a Catalunya.
L'objectiu
de l'Espai Escena Digital
de Catalunya
una plataforma
que impulsa
el MAE,
el Museu de les Arts Escèniques,
Valeria Overeda.
Perquè la documentació
sigui el màxim
de complerta,
el MAE
demana la col·laboració
dels espais escènics
del territori.
Anna Valls
és la seva directora.
Ho integrem,
ho relacionem
sempre que podem
amb l'espectacle,
ara no és fàcil
buscar un espectacle
i mirar què tenim
i a més a més
el que volem
és que espais escènics
col·laborin
amb nosaltres
fent una petita
part de la feina
per créixer,
per créixer i sumar.
Actualment,
el MAE
aplega un milió
i mig de documents
entre fotografies,
cartells,
programes de mà,
material audiovisual
i esbossos
o figurins
vinculats
a espectacles
que s'han fet
a Catalunya
en els últims
cent anys.
esperen que l'escena digital
estigui plenament operativa
i permeti cerques
acurades
al juny.
Esports,
Sergi Andreu.
Avui es tanquen
els boirens
a final de la Lliga Europa
i també de la Conference League.
A la Lliga Europa
destaquen aquests partits,
ara tres quarts de set
comencen
el Fenerbahçe-Sevilla
i el Betis-Mangester United,
a les nou
Reial Societat Roma.
A la Conference,
a les nou
Vilareal-Anderreg.
L'equip femení
del Barça
estrena
el projecte
Catalunya
és el nostre
terreny de joc
on faran
entrenaments
oberts
i fora
de la ciutat esportiva.
Seran itinerants
per Catalunya
i la primera parada
serà el 16 d'abril
a Palamós.
Demà,
l'equip femení
juga contra el València
amb la baixa
de Clàudia Pina
que té un esquins
al dormell dret.
També relacionat
amb el Barça,
la Federació Espanyola
de Futbol
també es personarà
en el cas
Negreira.
El Giron
té una visita
demà al camp del Rayo
amb una convocatòria
on tornen Oriol Romeu
i Borja García.
La baixa destacada
és la de l'Eix García.
El tècnic del Girona,
Mitxel,
ex del Rayo,
assegura que no està preocupat
per la situació
de l'equip.
Els gironins
són dotzents,
quatre punts
per sobre del descens.
Avui a les vuit
el Valomano Granollers
es juga l'accés
a la final a vuit
de la Copa
a la pista del Logroño.
L'eliminatòria
és a partit únic.
D'altra banda,
a la Lliga Femenina
de Baterpoló
a tres quarts de nou,
partit avançat
de la vintena jornada
entre el Mataró
i el Catalunya.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bona tarda,
us informa Lua López Ribas.
L'espai de lliure creació
Carme Malaret
ofereix una nova mostra express
sota el títol
Sota taula,
un projecte
de cinc joves
de Sant Just
que s'han trobat
per compartir
els seus llenguatges plàstics
i posar sobre la taula
el debat
dels ensenyaments artístics.
Avui hem tingut
a Ràdio d'Esvern
dos d'aquests artistes,
l'Aiona Palau
i l'Ernest Prats,
qui s'amaga darrere a Gramina,
que ens han donat més detalls
sobre el funcionament
d'aquesta mostra
i les seves obres
i trajectòria.
Seran tres dies intensos
que començaran demà divendres
a les 7 del vespre
amb una conversa oberta
a tothom
per xerrar al voltant
de l'educació artística
com a tema
on les cinc joves
parlaran de la seva trajectòria
com a estudiants
i creadores.
Serà el dissabte
quan al matí
s'oferirà un vermut
de sota taula
de 12 a 2 del migdia
amb la Mariona Pujol
i l'Aiona Palau
on explicaran
de manera detallada
les seves obres.
Finalment a la tarda
s'oferirà
un baranar
de sota taula
de 6 a 8 del vespre
on serà el torn
de la Iona Quesada,
l'Albert Font
i l'Ernest Prats
d'explicar les seves obres.
La clausura
es durà a terme
el diumenge 19 de març
de 12 a 2
on les persones
es podran acostar
de manera lliure
a mirar
i es comptarà
amb la presència
de les artistes
que respondran
dubtes i preguntes.
El proper dissabte 25 de març
es durà a terme
una festa
a la plaça de la Pau
per posar-la en marxa
després de la primera fase
de remodelació.
Els treballs
de la primera fase
de reordenació
dels entorns
de la plaça de la Pau
van començar
el mes de novembre
del 2022.
El pla d'usos
de la plaça de la Pau
es va dissenyar
recordem en el seu moment
a partir d'un procés
participatiu
de redefinició
de l'espai públic
a través d'un grup
impulsor format
per representants
de tots els agents
clau de la zona.
La festa d'inauguració
d'aquests nous espais
tindrà lloc
el proper dissabte
25 de març
a partir de les 6 de la tarda
amb activitats familiars
i fi de festa
amb música dels 80.
S'acompanyarà
de l'obertura
del taller d'arquitectura
amb la nova il·luminació
del taller i food trucks
i també se celebrarà
els 50 anys
del Walden Set
amb un videomàquing,
mapping
i una projecció
d'imatges històriques.
Últims dies
per presentar obres
a la 35a edició
del concurs
de prosa i poesia
en català
de Sant Just d'Esvern.
Els darrers anys
el certamen
ha rebut la participació
de més de 300 obres
arribant l'any passat
a les 322.
La participació
és oberta a tothom
separada com cada any
en quatre categories.
La primera
és nois i noies
de 9 a 11 anys,
la segona joves
de 12 a 14,
la tercera joves
de 15 a 17 anys
i per últim
hi ha una categoria
per persones adultes
de 18 anys en endavant.
S'estableixen
dins de cada categoria
dues modalitats
de participació,
per una banda prosa
amb una narració única
d'un màxim
de 3 pàgines
i per l'altra poesia
amb un poema
o bé una petita col·lecció
de poemes
d'un màxim
de dos fulls.
El jurat està format
per 5 persones
del món de l'ensenyament
i la literatura
que llegiran totes les obres
de joves i adults.
Les persones interessades
poden continuar enviant
les seves obres
fins al proper divendres
24 de març.
Els premis
s'entregaran a l'acte
organitzat el divendres
21 d'abril
abans de la Diada
de Sant Jordi
a les escoles.
I això és tot.
Tornem amb més informació
i tota l'actualitat
Sant Justenca
als Sant Just Notícies
de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
Vinga, va, que comencem
aquesta segona hora
aquí al 98.1 FM,
a Ràdio d'Esvern,
la ràdio municipal de Sant Just.
us esteu escoltant
a la Rambla,
que és el magassin de tardes
de l'emissora.
I ara us deixem
amb el tema Calm Down,
un tema de Rema
i Selena Gomez, va.
времan.
Chmедra.
12
tells d'es URL.
аем
d'eselp.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit