Ara escoltes Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio Despert, 98.1, Ràdio Despert, 98.1.
A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns.
Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 11 minutets a les 5 de la tarda d'avui dimecres 19 d'abril.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, al magazín de tardes de Ràdio Despert.
Es deu sintonitzant al 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García Alibau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens espera en les properes dues hores?
Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot, farem tertúlia i tast de vi en directe amb l'Àstrid Goldstein del celler de Can Mata.
Ja ens han anat entrant les copes amb aquest vi d'aquest color rosat molt típic de Sant Jordi
perquè, a més a més, amb ella també parlarem de propostes de vins per celebrar la diada més esperada de Catalunya, la diada de Sant Jordi.
Després, tot seguit, també parlarem una mica amb l'Albert Macià de les activitats que hi ha a l'agenda de l'Ateneu per als propers dies.
També comentarem els dies internacionals i les efemèrides que m'han passat el dia com avui, un 19 d'abril.
Després, i ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
farem primer una recopilació de l'entrevista que li va fer la Maica Dueñas a la Lloy Beltran,
que és actriu aquí catalana, que ara està amb l'obra de teatre Cartes d'Amor a Barcelona.
I, tot seguit, farem la secció setmanal amb en Marçal Ferret, col·laborador que ve de l'Hospitalet per fer l'espai Just el que no saps.
Aquesta secció en què cada setmana ens desperta una mica l'interès sobre la biografia d'un personatge històric famós.
I sempre ho farem de forma amena i divertida, a veure quin personatge és el que ens porta avui.
Doncs bé, tot això és el que tindrem de seguida. No marxeu, que comencem!
Passen 13 minuts de les 5 de la tarda, li obro els micròfons a l'Astrid.
Astrid, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Com va tot? Bé, eh?
Ens has portat un vi per fer aquest tast en directe avui d'un color maquíssim, eh?
D'un color maquíssim i que encara no saps ni el nom.
No sé ni el nom. De fet, només veig l'ampolla i l'etiqueta de l'ampolla.
S'hi preveu aquell segon de silenci. A veure.
Ei!
És molt refrescant, eh?
Sí, molt refrescant. L'Astrid ha posat el vi dins de la copa.
Exacte.
Anem a aurorar-lo. A mi ja me l'ha servit, eh? Abans de començar el programa ja...
L'he portat molt a cegues perquè l'ampolla no és transparent.
Per tant, aparentment, a l'hora d'anar a comprar pot ser un impediment,
en el sentit que sí que realment tant amb els blancs com amb els rosats
ens sentim molt atrets pel color, o sigui...
Perquè són colors normalment macos, no?
Són bonics.
Molt brillants, trobo jo.
Molt brillants, sí.
Són com unes tonalitats que no té el vi, per exemple, més fosc, no?
El vi rosat o el vi negre.
Clar, si hi ha dins dels vins blancs podem trobar diverses tonalitats,
des d'un color molt pàl·lid, amb tonalitats més verdoses,
més gruguenques, més daurades...
Sí.
Aquells colors que ja són com més grocs i són més envellits.
Sí.
El món dels rosats encara és més ampli, no?
Fins i tot que a vegades és on és no aquella frontera.
Sí.
Que està molt bé, perquè a vegades posem molt.
és un vi blanc, és un vi no sé què.
I potser a vegades no caldria, no?
Perquè al final la sensació també te l'has d'endur tu.
Aquest l'ampolla és d'aquests colors així una miqueta com un verdós fosc,
que no deixaria veure aquest to que realment és color salmó.
Un salmó molt pàl·lid.
Això és una llàstima, eh?
En realitat que l'ampolla sigui d'aquest color perquè no deixa veure per dins com és el color del vi.
Però l'està protegint de la llum.
Ah, mira, veus, tot té una utilitat, tot té un per què.
Sí, perquè als vins el color no és estable, no sé que tu el treballis d'una forma molt química
i aconsegueixis una estabilitat en el color, com que en aquests vins amb mínimes intervencions no és el que es busca,
sinó que si el color ha d'anar canviant a mesura que evoluciona el temps, passi i no passarà res.
Aquest sí que a l'hora d'anar a comprar, tu veient l'ampolla aquí,
vas dir com veus el nom del celler, mascandí.
Mascandí, eh?
Sí, celler mascandí, que n'hem parlat d'altres vegades.
És que no sabia quin dur, eh? Era difícil perquè n'hi ha molts
i tots quedaven bé de cara aquest cap de setmana de Sant Jordi.
He buscat, a més a l'etiqueta posa rosat, aquella cosa que és allò que dius pel color de l'ampolla,
no arribes a endevinar, veient el vi l'endivines bastant, però és que a més es diu desig.
Oh, desig, romanticisme, amor, passió, digue-li com vulguis.
L'etiqueta sí que té aquest rosa, aquest rosa, no fucsia, però que se li apropa bastant, eh?
Home, però és bastant, sí, és com molt fort, eh?
Un rosa...
No és un rosa allò pal, allò suavet, no, no.
És guapo, a mi m'agrada.
Pujat, pujat.
És molt de roses, eh?
El què?
La gent no acostuma a dir-ho, eh? Els roses...
Bueno...
Perquè acostumen a ser una miqueta...
Hi ha una àmplia gama de roses, eh?
De dibuix animat, rosà...
Saps allò d'aquests dibuixos animats japonesos que utilitzen uns roses una mica cridaners?
En aquest cas, aquest és maco, és diferent, però sí que tot i tindre aquest color rosat a l'etiqueta,
que en principi ens hauria de treure, no és dels que més destaca.
No, ara ens va venir un dia, què dic?
És un rosa, deixa'm que digui la paraula, com violent.
O sigui, violent...
És pujat, és pujat.
És un rosa pujat, allò, provocador.
Sí, però no és un rosa tendre, és un rosa canyero.
Potser seria un rosa desig, eh?
Canyero.
Perquè quan parlem d'un vermell desig, tots entenem aquell vermell tan pujat, no?
Exacte.
Doncs, potser és un rosa allò, pujat.
Llavors, jo també, per les varietats que porta, porta una varietat de raó negra, que és el marlot,
i una altra blanca, que és el macabeu.
Clar, aquí et parlen una varietat blanca i una negra, predomina la negra.
Però t'ho pots jugar molt amb les hores de maceració en contacte amb les pells del marlot per aconseguir una tonalitat o una altra.
Per tant, amb l'ampolla així, sense descobrir, és...
Sí.
No sé si me'l trobaré molt pujat, poc pujat...
I sí, la gent, quan busca un bir rosat, no li és igual qualsevol rosat.
No?
Mira molt el color.
Perquè amb el color, moltes vegades s'interpreta...
Et fas una idea del gust, eh?
Del gust, de la intensitat, si porta alcohol...
Tenim vins, per exemple, l'acústic rosat, que és un bir rosat de la zona del Montsant.
Sí?
Té una tonalitat que no és molt més alta que aquesta, és una miqueta més, eh? Però no gaire, però té 15 graus.
Oh, mira.
O sigui, com enganyen. O sigui, no ens deixem endur moltes vegades pels colors, perquè el grau alcohòlic pot ser alt.
En aquest cas és suau, estem parlant d'uns 12 graus.
Vale.
Més lleuger.
Clar, jo quan me'l vaig endur a casa, no fa gaire, vaig veure el color i dic... Quina seducció.
Totalment, eh?
I escolta'm una cosa, perquè és un dubte que tinc. En els vins se'ls diuen que és rosat o que és blanc, en funció realment del color, en funció de les varietats, en funció de què?
Ha d'anar sempre en funció de la vinificació.
Vale.
O sigui, què és això?
L'elaboració per elaborar un vi blanc. O sigui, podem tenir un raïm blanc i podem fer un vi blanc.
Vale.
D'un vi blanc podem fer un rosat.
Difícil.
Complicat, segons el tipus de varietat i la tonalitat de color que hagis aconseguit amb maduresa, perquè per molt que m'aceris no li extraurem gaire color.
Clar, fer un vi negre de vi blanc, no aconseguirem mai el color, però sí que podem fer un vi blanc a l'estil negre quan parlem de brisats.
O sigui, que l'altre dia ho vam dir, que són aquests vins que fermenten amb les pells i els deixem un cert temps amb ells.
Seria una elaboració el més semblant possible a la d'un vi negre.
L'únic que, clar, és blanc.
I per molt que m'aceris hi ha un punt d'extracció que ja no treus més.
Clar, que per molt que insisteixis, no?
Per dir-ho així.
Aquí està.
El vi negre el que té és, clar, el color el tenim a la pell, igual que en el blanc, i normalment per fer un vi negre el que busquem és això, aquesta maceració, fermentació, o maceració més fermentació.
Contacta amb les pells durant setmanes.
Vale.
Per tant, tu com més hores el tens, més dies i fins i tot un mes, més color obtindràs.
Després, també, sempre tindrem en compte la varietat de raïm.
Vale, clar.
Que tindrem més o menys color.
Clar.
Però és un tema de dies i també temperatura.
Una temperatura baixa extrau poc, perquè seria una maceració més en fred.
Una temperatura alta té aquesta capacitat de treure més, no?
Un grau alcohòlic també té més capacitat.
Saps que moltes vegades, quan, no sé si has tanyit alguna cosa així,
és allò que dius, a vegades jugues i et diuen, utilitza aquest component perquè puguis arrossegar més quantitat de color.
Clar, el vi rosat, el vi rosat parteix, en principi, d'un vi negre.
Ai, no, no ho he dit bé.
D'un raïm negre.
D'un raïm negre.
Parteixes, en principi.
O la majoria de la varietat que hi hagi ha de ser negre.
Hauria de ser negre.
Negre.
Per tant, en aquest cas tenim un 80%, més o menys, de negre i un vin de blanc.
Sí.
D'acord?
Aquí tenim, o sigui, s'afegeix el most que tenim del macabeu, l'afegeixes al marlot, barreges most.
Ja, sí, sí.
No barreges mai vi.
Mai acabat.
Sempre és de base, de principi.
Bueno, és que de forma estranya no es barreja amb vins o més del que potser.
Una altra cosa és el moment de fer el copatge.
D'acord.
Clar, però ara estem parlant d'arribar a fer alguna cosa al principi.
D'acord, d'acord.
Però sí que d'un raïm negre podem fer un vi blanc.
D'acord.
En conclusió.
Oh, quin liu.
Conclusió.
En conclusió, que segons la varietat, l'extracció i el temps de maceració podem aconseguir.
I milions de variables més podem aconseguir.
Exacte, ho podem aconseguir.
Per tant, no hi ha res de forma fortuita, sinó que tot és anar a buscar aquell color, aquella tonalitat, o la lleugeresa, l'acidesc.
Clar, jo, per exemple, el cicle vegetatiu d'un macabeu i d'un marrot, estem parlant d'un blanc i d'un negre, no serà mai el mateix.
Per tant, sempre és allò que has d'anar a buscar aquell equilibri de quan s'hi fermenta junts, els fermentes per separat, els barreges, el què i el com, no?
Totalment.
En aquest cas, observant el grau, el color, no és que hagis fet una dissolució d'un blanc i un negre, no?
És allò de, segurament, fer una brema més matinera possible, o sigui, més, és que ara en sortia en castellà i no quedava bé,
una miqueta més o un parell de setmanes abans del que seria natural per fer un vin negre, o un rosat més intens,
una miqueta abans, quan encara no has aconseguit que la pell del raïm estigui tan marcada pel color, busques aquelles hores de maceració.
És que és una mica difícil, també, de definir el color. Aquest és com un, anava a dir, com un salmonat, però tampoc.
Per mi, amb el salmon, mira, un salmon d'una intensitat mitja, mitja baixa.
Mitja baixa, eh, poder? Poder, sí.
Ja m'està.
Entra't a la web del Mascandí.
Està en construcció.
Està en construcció, però sí que podem dir un parell de cosetes perquè l'audiència es faci una idea del vi que tastarem.
A Mascandí, la bodega està situada a les Gonyoles de Vinyonet, que és a l'Alpenedès.
Exacte, al costat de Vinyonet del Penedès tenim...
Exacte, a l'any 2006.
I en aquesta petita bodega diuen que busquen la complicitat amb el paisatge,
treballant sobretot les varietats autòctones i recuperant antigues catalanes gairebé desaparegudes.
I que en les feines de la vinya s'intenta sobretot reproduir l'equilibri que hi ha en un bosc,
sense cap tipus de fertilitzants químics ni, per exemple, pesticides,
nutrint a la planta amb les seves pròpies fulles transformades per microorganismes del sol.
I posen, doncs bé, una imatge de les dues persones que s'encarreguen d'aquesta bodega
i també tot aquí un llistat enorme de tots els vins que...
Uf, que no...
Que posen...
Que posen...
Mira les etiquetes, Núria.
N'hi ha que no...
N'hi ha que no...
N'hi ha que estan esgotades.
Sí, que no estan disponibles.
Sí, perquè clar, estem parlant quasi bé de microvinificacions, no?
Que per cert, igual que aquest que tenim que es diu desig,
hi ha un altre que també es diu desig però que no és rosat.
No, és el blanc, van començar ja fons quants anys.
Sí, el 100% xarelo, que és diferent.
El 100% xarelo.
Fixa't, ells comencen amb una gama, en principi, més reduïda de vins.
Sí.
N'han anat incorporant de nou, són sempre petites produccions,
però sí que ara, actualment, en trobes això, el desig blanc, el desig rosat,
el baudili blanc, el baudili rosat, el baudili negre, el tinc set.
O sigui, seure són noms així com molt desenfadats, no?
Que en si és una mica la seva forma de ser.
Clar.
Han de reflectir també la seva personalitat, la del celler, la de la bodega.
Escolta'm, anem-ho a provar o a olorar o a fer alguna cosa, no?
Olorem, prim, olorem.
El tenim aquí a la copa i si no, escolta...
Que ja ha anat bé, perquè avui, com que l'últim cop que vaig portar un vi encara feia frescota,
no em va caldre una assistència amb fred.
Però avui sí que li hem ubicat una miqueta amb un protector de fred.
Molt bé.
Per tant, ara ens ho hem pogut permetre d'estar xerrant una estona.
Clar.
Clar, si el vi el tenim molt fred, els aromes no els notarem, quedaran apagats.
No, en absolut.
I, o sigui, aquesta xerradeta ens ha anat...
Ha anat de conya.
A veure...
Mmm, fa molt bona olor.
Molt net, molt polit, molta fruiteta.
Saps aquelles...
Aquelles...
Aquelles maduixetes de bosc, aquelles salvatges que són tan xicarrones.
Com fruites silvestres, no?
Sí.
Exactament.
No sé com es diuen, eh, aquelles...
Jo li dic maduixeta de bosc.
Sí, és com...
Són com, bueno, maduixes, però no són les maduixes que ens mengem com d'un postre de fruiteta.
Exacte, exacte.
Són aquelles tan xicarrones.
Sí.
I que és allò que moltes vegades són tan petitones que passen allò d'un color com...
A veure si s'entrada...
Són encara un color com molt barbellós i són d'una potència aromàtica...
Tipus, a veure, entrem en alguna pàgina web que ens ensenyin les fruites, els fruits vermells del bosc.
Ens parlen de les mordes, ens parlen del gers, per exemple, també dels esbarzers, de la grusella, de l'Arts Blanc, dels grataculs, de la buixerola...
Ai, mira, maduixetes de bosc.
Maduixetes de bosc.
Maduixetes de bosc.
Maduixetes de bosc.
Et recordar una fruita, d'aquí a interpretar-la, em recorda a...
És allò que dius, que la majoria de fruites ja no tenen aquell gust que tenies o que fins i tot recordes.
Jo segurament recordo aquelles primeres maduixetes que tastava quan era petita, segurament les últimes que hauré tastat, que hauré dit...
Uf, però en tenim moltíssimes.
No, no, sí, n'acabo de llegir ara mateix en més de 15.
Mores, esbarzers, gruselles, esblancs...
Clar, la mora no la trobo tant, però la grusella una miqueta més.
Maduixeta de bosc, la moixera d'aguilla, la moixera, el sabuc o el sabuc vermell, també n'hi ha d'altres que no són comestibles, eh?
Tot s'ha de dir que n'hi ha moltes d'aquestes que...
Que són molt boniques.
Seu molt boniques, molt vermelletes, però que no són comestibles.
No les toquem.
No, com per exemple el galsaran, o l'aritjol, el lligabosc o el xuclamel.
Aquests ens posen que no són comestibles, per tant, ojo.
Anar canviant, si tornes ara a olorar, veuràs que la primera sensació ja no la tens,
ara aquí ja és com més complexitat aromàtica, té un nervaci.
Sí.
També, eh? És allò que et transporta...
Jo crec que quan olores et transporta bastant a bosc.
A un bosc, t'anava a dir.
Bosc i és allò que dius...
A veure, jo perquè sé que estan ja a tocar a garraf,
però sí que té aquest aroma més silvestre mediterrani, no?
Perquè a vegades és aquest olor, així, un bosc mediterrani o una zona com...
La que seria per classificar com a mediterrani.
I sempre serà aquest fonoll, les farigoles, els romanís,
o sigui, aquest punt d'herba salvatge, però també té aquest punt aromàtic.
Els fonolls també són molt xulos.
Com a... sí, sí, totalment.
No té una gran potència aromàtica,
tampoc té una gran quantitat d'alcohol perquè ens l'empenyi,
però és un aroma molt refrescant,
tampoc dóna sensació de madur, no?
Allò, que si jo t'està dient, veu-me.
Veu-me, sí, sí, totalment.
Jo l'he begut ja, eh?
Jo també.
Però no et sabria dir exactament...
És molt fresc.
Sí.
És un vi que no passa indiferent.
O sigui, n'hi ha vins que a vegades t'es poses a la boca i...
Oh, m'ha desaparegut.
Ha marxat.
No he tingut temps ni d'analitzar-lo, no?
És un vi sec, però quan el tens a sobre de la llengua...
Sí.
...se t'obre, queda com molt obert, no?
Aquí als costats de la llengua...
També una mica.
...salives.
Sí, sí, sí, cap als laterals.
Exacte.
Llavors, bé, això vol dir que hi ha una bona acidesa.
Aquesta frescota menys la dona l'acidesa.
I després et queda aquí un posgús que dius, no el trobo gaire marc...
Bueno.
Però que el notes, què ha passat, eh?
És això, sense tindre una gran potència, allà hi és.
Per mi és un pur divertiment, perquè des d'estar fent així una copa...
Sí.
Mira, si ara no estéssim aquí dins tancades.
Anéssim aquí dalt, a la terrasseta, al sol...
Sí, ara la cangina es t'aprendrà alguna cosa.
Exacte, no?
És molt un vi això de fer.
Entraria bé, entraria bé.
Entraria molt bé ara.
És una bona hora, eh?
Sí.
Sí, sí.
I, escolta, Màstrid, l'has escollit per algun motiu de...
Perquè estaves pensant...
De pressió.
Perquè està pensant...
Estava pensant...
Però no perquè, per exemple, Sant Jordi no és una edat en què hi hagi alguna menja molt característica.
Han fet el pa.
Han inventat aquest pa.
Bueno, sí, el pa de Sant Jordi, és veritat.
Sí, clar.
No sé què té de diferent, eh?
El part de les quatre barres.
O sigui, suposo que per aconseguir aquella tonalitat tan grueta que deu haver-hi una algú de blat de moro.
Sí, per al pa de Sant Jordi, que sàpigues que...
Crec que no l'he tastat.
Porta 400 grams de farina de força, farina de pa, també porta aigua, llevat, sal...
Normalment hi posen nous, també hi posen sobreassada, suposo que per...
Clar, per donar la tonalitat vermella.
I també porta formatge.
I per tirar més cap al groc.
Suposo que sí, suposo que sí.
Llavors, bueno, hi ha diferents pàgines web, en diferents receptes, però, bueno, la idea és fer com una mena de pa amb aquests ingredients.
Ha fet el pa...
Amb el formatge i la sobreassada.
Sí, segons la pastisseria fan pastissets.
També, també. Per exemple, a Pinterest hi ha un munt d'idees.
Sí, d'idees de...
Amb cors, sense cors, amb barres, sense barres...
Sí, totalment.
Amb dragonets...
Mira, ràpidament, per si hi ha algú que vol fer aquest pa a casa seva, s'ha de fer una mena de volcà amb els 400 grams de farina.
Després, tirar-hi el llevat, diluït, amb aigua, amb aigua tèvia i sal.
Després, bueno, fer com una mena de massa, no?
I dividir aquesta massa com en tres parts.
I amb cadascuna d'aquestes tres parts hi has de posar, en una, barrejar-ho amb els 120 grams de sobreassada,
l'altra part amb els 80 grams de formatge, i la tercera part amb les enous.
Llavors, el que hem de fer a continuació és cadascuna de les masses que tenim, no?,
estirar-les com amb un rotlle d'aquests, no?, que quedi allò planet, planet, no?
I llavors tenim com tres llàmines.
Llavors, amb un ganivet hem de tallar la massa, per exemple, de la sobreassada en quatre parts iguals,
la del formatge en cinc, perquè, clar, recordem que hem de fer la bandera, no?
Que jo crec que de ser... Jo preferia, potser, fer el pa sol.
Fer el pa sol, directament.
I agafes la sobreassada...
I després el que has de fer és, amb aquestes, amb això, anar-ho com llaminant, no?,
posar-ho un damunt de l'altre i anar construint, com si diguéssim, la bandera.
Que quan queda un resultat, una mica, dius-te...
I el de les nous, doncs el de les nous serveix per embolicar-ho tot.
Clar, perquè el tingui com una miqueta més contingut, supongo, perquè no se'n se'n vagin les barres.
Ho poses tot en un recipient al forn, durant 30 minutets a 180 graus,
i ja tens el teu pa de Sant Jordi.
I després també hi afegeixes el vi, òbviament, no?, de mascarri.
Clar, clar.
Veus?
Per això.
I és allò que...
Faré horari especial al celler?
No.
Aquest cap de setmana o alguna cosa, perquè hi ha activitat aquí a Sant Jús?
Hi ha molta activitat.
Tant dissabte com diumenge, eh?
Que hi ha molta activitat, suposo que...
A veure, a nivell col·laboració, o sigui, a nivell fer alguna cosa,
com que tampoc ho he explicat gaire, i és allò que m'ho van proposar.
Potser deu fer un parell de mesos o més.
Saps que el dissabte a mig matí hi ha una lectura...
Sí, amb la festa de la paraula del Club Literari de la Taneu.
Exacte.
Doncs allà tocarà portar la paraula...
Tocarà portar una mica, no?
La paraula del vi.
La paraula del vi, clar.
Hi haurà gent recitant poemes i això.
Exacte.
I jo he buscat en el llibre del vi de Pliny el Vell...
Sí.
Cosa difícil, eh?
Trobar el...
No he calculat els caràcters, després potser rebré algun clatellot de dir
t'has passat de llarg.
Bueno.
Però intentar buscar aquell paràgraf on expressi aquell vi d'època romana
o que hagi mirat més cap a Grècia o així.
O sigui, fer aquella mirada a dos mil anys enrere
i que ens expliqui alguna cosa curiosa, divertida, alegre...
I crec que he trobat el paràgraf.
Molt bé.
Hi ha alguns poemes sobre...
Hi ha poemes, sí.
Sobre el vi?
Sí, sí, sí.
El tenia pensat portar, eh?
L'any passat, ens sembla que l'any passat o l'altre ens vas fer gravar...
Sí, l'any de la pandèmia.
L'any de la pandèmia vaig gravar...
I et vaig gravar les quartetes d'Omar Kayam, de l'antiga Pèrsia.
Ah.
O sigui, un persa que parla molt de l'amor, de la vida, de l'amor, del vi, de la bogeria, de...
Ostres, no me'n recordo.
De la briagadesa i en té de molt boniques.
i el vaig descobrir en un vermut literari al Castell de Falset.
Ostres, mira.
I no el coneixia, una viticultora de gandesa, la Pili del Seller Bàrbara Forés, me'l va recomanar i el vaig...
El tinc... No tinc tauleta, eh? De nit, però tinc el peu de llit, que tinc una caixa amb tot de llibres i sempre està allà, no?
El Plínio Vell i Omar Kayam està sempre allà, perquè és com molt...
Me'l poso en la mochila, tens aquella estona, no?, de desconexió.
N'hi ha un de Josep Maria de Sagarra, que es diu Vinyes Verdes, que és molt maco.
Vinga.
Saps quin és?
Ara no t'ho saps.
Ara no, és un que diu Vinyes Verdes vora el mar.
Sí.
Ara que el vent no es remuga, us feu més verdes i encara teniu la fulla poruga Vinyes Verdes vora el mar.
A mi m'encanta.
És molt bonic.
I el que també ens agrada molt al celler és ara que durant tot aquest mes de primavera poètica que estem gaudint,
el poema que hem expressat a la porta del celler de...
De Joan Margarit.
De Joan Margarit, que vas en un vagó de tren i veus passar una vinya, no?
Estimes un lloc, no?
És com un paisatge que és com molt, molt comú.
Ostres, doncs de Joan Margarit hi ha un poema que es diu Brindis.
que parla de Vinyes, no sé si l'heu...
Sí, també vaig dubtar, però l'altre és aquell moment, no?
Mira, abans de trucar a l'Albert, si et sembla, llegeixo aquest poema de Joan Margarit,
que de fred només és una estrofa i el poema es diu Brindis i diu així, diu...
Més junts del que ningú no sabrà mai, els sembles dues copes.
Veiem la nostra llum, cadascú als ulls de l'altre.
Un home i una dona, en un instant, poden equivocar-se,
però l'instant no tornarà mai més.
Escolta, m'és maco.
És molt bonic.
Sí, sí.
Bé, deixem una mica de música a Astrid i truquem a l'Albert.
Si et sembla, ja en un parell de minuts, tornem.
Va.
Perfecta.
Bad habits need to lay nice and in alone.
Conversations with a stranger I barely know.
Swearing this will be the last, but it probably won't.
I got nothing left to lose or use or do my bad habits lead to white eyes.
There in a space and I know I lose control of the things that I say.
I was looking for a way, I now can't escape.
Nothin' happens off the tube
It's true, it's true
My bad habits lead to you
My bad habits lead to you
My bad habits lead to you
I've been losing sleep
Dreaming about the things that we could be
But baby, I've been, I've been praying hard
Said no more counting dollars
We'll be counting stars
Yeah, we'll be counting stars
I see this life like a swinging vine
Swing my heart across the line
In my face it's flashing signs
Seek it out and ye shall find old
But I'm not that old
Young, but I'm not that bold
And I don't think the world is sold
I'm just doing what we're told
I feel something so right
Doing the wrong thing
And I feel something so wrong
Doing the right thing
I could lie, could lie, could lie
Everything that kills me makes me feel alive
Baby, I've been, I've been losing sleep
I'm dreaming about the things that we could be
But baby, I've been, I've been praying hard
Said no more counting dollars
We'll be counting stars
Lately, I've been, I've been losing sleep
Dreaming about the things that we could be
But baby, I've been...
Escoltes la Rambla
La vida s'enjustenca
A través de les zones
Ara mateix passen 41 minutets
Hem fet aquesta primera part de la primera hora de la Rambla
El magasin de tardes de Ràdio d'Esvern
Amb l'Astrid Golsanj del celler de Can Mata
Ens ha portat un vi, l'hem tastat
Un vi rosat de Mascandim
Una bodega de...
Ara no sortirà el nom
L'Alpanadès, no?
Era Astrid?
Celler Mascandim, desig
Celler Mascandim, desig
Hem trucat a l'Albert i no hi ha hagut sort
Per tant, les activitats les comentaré jo
Si et sembla
Perfecte
Que tant per tant tenim la mateixa informació
Sí, la compartim
No hi haurà problema
Doncs mira, Astrid
Et comento
Demà dijous, dia 20 d'abril
Dos quarts de set de la tarda
A la sala cinquantenari
Hi ha entrada lliure
Per anar a la primera xerrada
Del curs de coneixement Sant Justencs
Que prepara el centre d'estudis Sant Justencs
Estic assabentada
Llàstima l'hora pel comerç
Sí, llàstima l'hora
Torno a reivindicar
Llàstima l'hora
Aquesta desconnexió mutua, eh?
Perquè al final
Comerç estem com molt obligats
Sí
I l'hora és bona
Està bé, però bueno
Però clar
Pel comerç encara és
És molt complicat
Perquè a més
Crec que és necessari, eh?
En general
Bueno, que sàpigues que
És un curs que fa el centre d'estudis
Que són tres conferències diferents
Sí, vaig anar al curs anterior
Molt interessant
Demà és la primera
Sí
I parlaran sobre la masia de Can Carbonell
Després, els altres dies
El 27 d'abril
I el 4 de maig
Faran les altres dues
I parlaran sobre
Bueno, sobre altres
Altres masies
Vinga
Que la de Can Oliveres
Aquesta és la que m'agradaria
La de Can Oliveres
És el 4 de maig
Que els meus avis
Eren els mesobers
Ah, ostres, home
N'hi ha com una part d'infantesa
Poca
Sí, clar
Lligada
De setmana, bàsicament
Però sí que és allò
Que si tanques els ulls
Veus encara
Les gallines
Els porcs
Els conills
Tentra
Hi ha una parada de Trump
Que diu Can Oliveres
Sí
Però jo diria
Que Can Oliveres
És com molt típica
Amb molts pobles
Sí, no té res a veure, no, allò
Perquè jo crec que
N'hi ha molts pobles
Tots els pobles
Comparteixen el Raval
Les Oliveres
El Carre Major
La plaça
Exacte
Sí, exacte
Bé, doncs
Que la gent sàpiga
Que no té res a veure
No
En fi
Seguim amb les activitats
A l'Ateneu
I després d'aquesta conferència
Del Centre d'Estudis
El divendres, dia 21
A les 10 de la nit
A la sala cinquantenari
Hi ha Música al Viu
Amb el grup Tronic
És, bé, un d'aquests concerts
Que també es toca jazz
Onarja sèries
Dins d'aquest cicle
De Música al Viu
I, bé, són 12 euros
Per part dels socis i sòcies
Després també 10 euros
Perdona, 12 euros
Entrada general
I 10
I 10
Pels socis i sòcies
De l'Ateneu
I per als que siguin
Menors de 30 anys
8 euros
Està molt bé, eh?
Ser menor de 30 anys
Sí
Sí, sí, sí
Després
Continuem amb més cosetes
Perquè dissabte
El dia 22 d'abril
Els toca la secció infantil
De les Cees
Marxar d'excursió
De fet, vam tenir el Marc Carbonell
Que és un dels coordinadors
De la secció infantil
De les Cees
Que està molt bé
Sí, sí, sí
Fan una
Fan, bueno, cada mes fan una excursió diferent
I un cop al trimestre
Una d'aquestes excursions
En lloc que els nens i nenes la facin amb els monitors
La fan amb les famílies
És a dir
Això també és bonic
Sí
Implicació una mica
Sí, un cop al trimestre
I és justament la d'aquest dissabte
Que la fan
I se'n van a la Mola
De Sant Llorenç del Munt
Molt bé
Sí, sí, sí
Van fer
Em sembla que el trimestre passa
La van fer al Matagalls
Que Déu-n'hi-do, eh
I aquest cop
Doncs se'n van a la Mola
I no sé si em va dir
Em va dir
Que eren
Pront de cinquanta i pico de persones
Sí, jo miro les imatges per xarxes
Ostres, són moltes persones, eh
Una de canalla
Està molt bé
Sí, sí
Però moure tanta gent també
Que cadascú se'n va amb el seu cotxe, eh
Perquè és amb les famílies
Sí, però que no és fàcil
Avui en dia moure
Per qualsevol activitat, eh
Doncs moure la canalla
Sí, sí
Molt bé, molt bé
Molt bona feina
Després el dissabte
Hi ha un acte
Dos quarts de dotze
Davant del mercat
Que és el que hem estat comentant
Exacte
El de compartir lectures
Davant del mercat
Sí
En què ells ho defineixen
Com que el Club Literari
Vol posar veu
Als llibres
Que ens han marcat
Que ens han emocionat
Que ens han divertit
Amb aquesta lectura
Que es fa de textos
En veu alta
Triats per persones
Participants
En qualsevol modalitat
Sigui prosa
Pot ser ves
Això sí, eh
Amb una extensió màxima
Sí
Que si tu vols participar
Oco
Sí
Recorda'm
D'una pàgina
Una pàgina
No, el llibre del vida
I tot ell és xicarronet
Sí
Intentaré
Una pàgina
Per favor
No capítols sencers
Perquè si no després
Això sí
Si voleu participar-hi
Heu d'enviar un mail
El Club Literari
De la Taneu
Sí
M'indiquen el nom
El títol del llibre escollit
I l'autor
Més que arreu
Perquè ells també
Suposo que es puguin organitzar
Que no tinguem aquí
Tres poemes iguals
Clar
Exactament
I després també
La Taneu
El mateix dissabte
Però per la tarda
A les 6
Fa un espectacle familiar
Que això és bastant
Novedor
A Sant Jús
Perquè
És d'aquelles coses
Que
Bueno
Un mag
Un mag
Mai venen mags
Aquí a Sant Jús
Jo no recordo
Bueno no ho sé
No és molt típic
Tenir mags aquí
Com a mag
Com a mag
No
Algum cop haurà vingut algun
Però escolta
No és allò molt recorrent
En fi
Que vindrà un mag
Que es diu Xema
I que farà un espectacle
A la Taneu
Que es diu
The Postman
I s'orella el cartell
Amb una carta
Com si fos un carter
No?
The Postman
Clar
Que et porta la carta
Sí
Això serà
La sala del 50
Anari
I s'han d'agafar les entrades
Per a Entràpolis
Perquè són 10 euros
L'entrada
Als menors de 12
Són 5 euros
I per a aquells fills
Dels socis i sòcies
Doncs aquest espectacle
És gratis
Gratis
Molt bé
Molt bé
I això diuen
Que és l'únic carter
Que ha repartit cartes
A més de 20 països
Dels 5 continents
Que ha lliurat paquets
A la reina d'Anglaterra
Al papa
I els dos presidents
De la Casa Blanca
Diu que distribueix
Tot allò
Que té destinatari
Però s'adona
Que té un paquet
Sense adreça
Ni remitent
No sap per qui és
I diu
Què deu fer?
En fi, doncs caldrà veure-ho
Caldrà anar-hi
Sí, sí, sí
A mi la màgia
És d'aquells espectacles
Sí, eh, que sempre penses
Estàs més fendent de buscar
El truc
Sí
I et perds l'encant
Clar
Perquè et deixa
O sigui
Estàs fendent
Penses, tot truc té el seu
Clar
És una il·lusió
Sí, sí
Però on és el límit
A vegades és allò
Que dius
El teu ull
No té aquella capacitat
De
Bueno, aquell al que està
Al teatre victòria
Al Mago Pop
Sí
Ja no li diuen ni mà
Que és il·lusionista
És il·lusionista
Perquè fa coses
Sí, fa coses
Jo crec que a vegades és
Deixa't anar
I no vagis a buscar on n'és
O sigui, has vist un moviment estranyat
Clar, però veus volar una persona
I penses
Bueno, què?
Com?
Com?
Què?
Què, no?
La il·lusió, no?
Sí, sí
En fi, doncs Estrit
Tot això ha estat per avui
En aquesta primera hora
De la Rambla amb tu
Que acabis de passar
Una bona tarda
I que tinguis
Sí, encara té una tarda bonica avui
Sí
I no fa aquell vent
A la setmana passada
No fa aquell vent
No hi ha aquells núvols
Que molesten
La terrasseta d'aquí dalt
Ja torna a estar oberta
Torna a estar oberta
Can Gina està, efectivament
I diumenge
I diumenge
La festa gran
Per Sant Jordi
Que tinguis bon Sant Jordi
Bona diada
Igualment
Que vagi bé
Que vagi bé
Adéu
Adéu
Deixem aquest tema
Que es diu
Happy Ending
De Mica
I live the rest of our life
But not together
Wake up in the morning
Stumble on my life
Can't get no love
Without sacrifice
If anything should happen
I guess I wish you well
A little bit of heaven
But a little bit of hell
This is the hardest story
That I've ever told
No hope of love or glory
Happy End
Is gone forevermore
I feel as if I'm where you stand
And I'm where you stand every day
This is the way with me
I'm not pretending
No hope, no love, no glory
No happy ending
This is the way that we love
Like it's forever
And if the rest of our life
We're not together
Two o'clock in the morning
Something's on my mind
Can't get no rest
Keep walking around
If I pretend that nothing ever went wrong
I can get to my sleep
I can think that we just carry it on
This is the hardest story
That I've ever told
No hope of love or glory
Happy End
Is gone forevermore
I feel as if I'm where you stand
I feel as if I'm where you stand
I'm the way you stand every day
Oh I feel as if I'm where you stand
Oh I feel as if I'm where you stand
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit