Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Sant Just, ja no tens excusa per sintonitzar ràdio d'Esbert cada tarda de 5 a 7.
Escolta el magazín La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia, un programa que fa poble, actualitat i entreteniment.
Tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut, on es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just.
Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de La Rambla a Instagram i Twitter.
arroba la Rambla 981 i recupera els podcasts que més t'agradin a ràdio d'Esbert.com.
Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 11 minutets de les 5 de la tarda d'avui dilluns 12 de juny.
Benvinguts i benvingudes a La Rambla, el magazín de tardes de ràdio d'Esbert.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emisora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Qui ens espera en les properes dues hores?
Doncs ve d'aquí i fins les 6, primer de tot, farem l'espai de natura i medi ambient amb el joc a Sant Justenc,
Quim Calonja, que cada setmana ens porta a algun tema relacionat amb la natura i amb la cura del planeta Terra.
Avui també tot seguit farem l'entrevista de tarda a l'artista, dibuixant i pintor Josep Santilari,
que és un dels participants, un dels artistes que té obres exposades a la sala Mercart de Sant Just,
a l'exposició titulada El món ficció, dins del marc del gran projecte Mons.
Després, a segona hora de la Rambla, ja a partir de les 6 i 10,
després d'escoltar els butlletins informatius a Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esbert,
farem la secció mensual amb la CEAS, amb la secció excursionista de l'Ateneu Sant Justenc.
Avui vindrà el soci Felip Linares i ens parlarà del concurs que fa a la CEAS, concurs fotogràfic,
i també de la resta d'activitats que els hi queden per fer durant el mes de juny en aquesta entitat.
Doncs bé, tot això serà de seguida, també comentarem, eh?
Per això els dies internacionals i dies mundials que tenim avui, dia 12 de juny.
No mexeu, que comencem de seguida!
Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les ones.
Vinga, va, passen 13 minutets a les 5 de la tarda i comencem el programa d'avui, 12 de juny, dilluns,
plena calor, xafogó, i ja tenim el Quim Calonja aquí a l'estudio. Hola, Quim, què tal?
Hola, molt bé, bona tarda, molt bé.
Doncs bé, comencem la sessió, portem temes relacionats amb la natura, el medi ambient.
Sí, avui, de fet, porto com tres, bueno, vull comentar tres coses.
Un sí que és un tema, però també, bueno, una notícia i una denúncia seria, de part del nom de l'entitat.
Si voleu, comencem per la denúncia.
Vinga.
Que és que, ara que s'acosta Sant Joan, des de l'Alnus, doncs, demanem prudència,
perquè, per exemple, hi ha un cas al Vinenari, que, bueno, que ens ha trasllat una veïna,
que és que molts, bueno, la gent que tira els petals, no?, la nit de Sant Joan,
bueno, sabeu que el Vinenari és un parc, no?, que hi ha molts pins,
doncs es veu que no són gaire prudents i que molt sovint, doncs, els tiran en llocs
que podrien, podria suposar un perill per al, bueno, perquè pots provocar un incendi
en el part del Vinenari, llavors.
Seria com tenir-ho present, que, bueno, que pot passar i que, al final,
és responsabilitat nostra, saps?
O sigui, després no ens lamentem si passen coses, si no actuem com s'ha d'actuar.
Clar, a més a més, suposo que, bueno, la vegetació ara del parc mil·lenari,
crec que la majoria d'arbres que hi ha són pins.
Sí, sí, sí, sí, no com una pinada, basicament.
Una guspira o una mica de foc pot ser allò a l'inici de, bueno, no ho vull n'imaginar.
Sí, i a més que, clar, el que ho dius també, les agulles al terrasse també són molt seces.
Per això, per això també, entre el tema de la sequera, no?, de l'emergència climàtica.
Clar, tot junts, és un cúmul.
I tot, suposo, bueno, no sé, la veïna suposo que us haurà fet arribar aquesta denúncia
o aquesta queixa o avís, si més no.
Sí, està preocupada i és normal perquè...
Vale.
Sí, sí, sí, sí.
Molt bé, doncs bé, i no només a part del mil·lenari, és una cosa que també...
Clar, és veritat, no, sí, sí.
S'hauria de tenir...
Era un cas concret d'aquí a Sant Jus, però és que és una nit que, clar, tenim, bueno,
molta gent tira per darts i és el que hi ha.
A més a més, tenir la proximitat del Parc Collserola...
Sí.
També a Sant Jus hi ha molts parcs, no?
Clar, clar, clar, clar, clar.
Deu passar molts altres llocs i això, hem de ser conscients de la responsabilitat que tenim
i no, que no passi.
No sé si des de la Generalitat, quan s'acosten les altres de Sant Joan, també posen avisos, no?
Depenent de si hi ha més o menys sequera o...
No ho sé, no tinc...
Avisos o de prohibicions?
Segurament.
De poder tirar petards en segons quines homes.
Clar, també ens han comentat que és el problema que la policia tampoc hi fa gaire, perquè, no ho sé,
suposo que deu pensar, són joves que estan, saps, celebrant la nit, però és que també poden fer altres llocs, saps?
No és només, o sigui, no els estàs dient que no celebrin la festa, sinó que tinguin prudència.
Vale, o que canviïn d'ubicació, directament, no?
Exacte, això, sí, sí, sí.
Que no ho facin allà...
Tenir prudència també seria canviar d'ubicació, segurament.
I això, bàsicament perquè no volem que es cremi el Miranari ni res.
Clar, no, no.
Oi tant, vinga, doncs, el primer tema...
Sí, això seria la denúncia, llavors, bueno, és com una notícia...
Bueno, si vols ja comento el tema, perquè així ho sabem.
Parlaré del Delta de Llobregat i el tema de l'ampliació...
Bueno, ara ja portem anys, no?
Es vol ampliar la...
Bueno, es vol ampliar l'aeroport, però paral·lelament també, paradoxalment,
es vol ampliar la...
O sigui, els ecologistes demanen l'ampliació de la zona natural protegida, com és obvi.
I, de fet, bueno, ja ho parlarem, però seria aquest tema.
Vale, molt bé.
Bueno, sí, llegiré el manifest que van fer diferents entitats ecologistes d'aquí,
que es diu Prou Destrucció i Especulació al Delta de Llobregat.
Vale, bueno, serà el tema que tractarem avui, no?
Exacte, sí.
El Delta de Llobregat, vale.
Llavors, la notícia és també del poble,
que és que vam, jo com a entitat d'Alnus, com a representant,
amb l'arbre, vam anar a una reunió que va convocar la sala
i...
La sala...
Ah, sí, perdó.
El casal popular, no?
D'aquí de Sant Just.
El casal popular, la sala, que, si no sabeu, ara estan com...
Bueno, és un casal popular feminista
i, bueno, social del poble
i estem buscant un local
i, res, van convocar una...
Sí, van convocar com una assemblea
amb diferents entitats
i les que van voler, doncs, s'hi van apuntar.
Vale.
I, res, vam participar-hi
i comentar que va haver...
Bueno, vam parlar i tal
i va haver com ben entesa
i que, bueno, el tema és intentar
que la Magia de Can Freixes
pugui ser d'ús del poble
i la puguem...
Com a entitats del poble
la puguem fer servir per...
Bueno, per fer les nostres activitats,
per reunir-nos i tot això.
Vale.
Quan va ser la reunió?
Quan hi vau participar?
Va ser el...
El dissabte.
Aquest dissabte.
Aquest dissabte?
Crec que era 10, no?
Sí.
Sí.
Vale.
Molt bé.
I vau participar tu i l'arbre
com a membres d'Alnus, no?
Sí, sí, sí.
Vale.
I hi havia participació
de diferents entitats?
Sí.
Potser no...
Clar, jo tampoc sé
quantes entitats hi ha a Sant Jus
ni res, però...
Bueno, tampoc eren molts.
Eran potser tres entitats.
Sé que hi havia els CEAS.
O sigui, ens vam...
Vale.
Com es diu?
A plegar
diferents entitats
com de, potser,
ideologies semblants, suposo.
Vale.
Vale.
I això.
Molt bé.
Simplement com a notícia
de part d'Alnus.
Clar.
Bueno, posar el dia de l'activitat
que aneu fent, no?
Sí, exacte.
Des de l'entitat ecologista.
Sí, exacte.
Molt bé.
I ara passem, ara sí,
al...
El tema...
Al delta del Llobregat.
Sí.
Bé, doncs, bàsicament,
el tema d'avui va molt...
Bueno, la informació
l'he extret del manifest.
Sí.
Que es diu,
torno a repetir,
es diu
Prou destrucció i especulació
del delta del Llobregat.
Vale.
Així és el títol del manifest
o del moviment que hi ha?
Això és del manifest.
Vale.
Sí.
Sí, sí, sí.
Llavors, bé, com a substítol,
també, per posar en context,
és
Les entitats socials
i la societat civil
demanem que es faci efectiva
l'ampliació
de les zones protegides.
En parèntesi,
ZEPA,
que és zona especial
de protecció d'aus,
del delta del Llobregat.
Vale.
Això suposo que és
en resposta
d'un grup d'associacions
davant la voluntat
que té el govern
d'ampliar l'aeroport?
D'ampliar l'aeroport,
però d'ampliar com tot,
perquè, o sigui,
si passem, potser,
a contextualitzar,
el delta del Llobregat
és de les zones de Catalunya
més amenaçades
en qüestions urbanístiques,
com és normal
perquè està al costat de Barcelona
i a l'aeroport
i al port.
Clar.
És a dir,
és un punt molt interessant
per especular,
com diu el títol,
però,
destrucció i especulació.
I llavors,
això,
sí,
són diferents entitats
que ens hem unit
per això,
per mostrar
que estem en contra
d'això,
òbviament,
i que,
al contrari de tot això
que volen imposar
que és construcció
i això,
especulació,
doncs volem ampliar
la zona verda,
diguéssim,
ampliar les zones protegides.
Vale.
I,
bé,
per començar,
com sempre,
posava,
explicava com la situació.
Sí.
Hem de tenir present
que el 87%
de les zones húmides
del planeta
han desaparegut
en els últims anys,
el 87.
Ostres,
zones húmides
ens referim
a aigua molls,
ja...
Sí,
aigua molls,
maresmes,
que serien com,
per exemple,
el Bufera,
jo crec que és un maresme,
que és com una introducció
del mar
a la costa,
a la terra,
una barreja d'aigües
com se l'obres.
Sí,
totes aquestes zones...
El 87%, eh?
El 87,
sí,
sí,
sí,
sí.
i clar,
és aquesta xifra,
no?,
és preocupant
perquè són zones
superinteressants
en qüestions
ecològiques
i d'interès.
Suposo que per la fauna,
per la flora que hi ha...
Sí,
és que al final,
clar,
és un altre,
diguéssim,
ecosistema,
diguéssim,
que tot està unit,
però subecosistema
podríem dir,
com podria ser,
per exemple,
la sabana,
o,
saps?
Sí,
o el bosc.
O el bosc o...
O la selva.
Exacte.
Doncs seria una altra
i, clar,
que s'hagi perdut
el 87%,
doncs...
Home,
és gairebé la totalitat
de les zones humides,
no?
Sí.
Pràcticament,
el 87%.
Sí, exacte.
De fet,
bueno,
hi ha un cas,
que jo tinc una casa
a l'Empordà,
que per aquella zona
hi havia un estany.
Sí.
Bueno,
hi havia bastants estanys
i un que és el Duy Estret,
que és on hi ha un poblat ibèric,
per allà,
per allà,
per aquella zona,
l'abisbal d'Empordà,
hi havia un estany
i el van desacar,
als anys 90,
no ho sé.
Carà.
O sigui,
als anys 1900,
sí.
I, bueno,
això,
sempre,
jo crec que també
estan més amenaçades
aquestes zones
perquè estan en zones planes
i al final
són zones més fàcils
d'edificar.
Clar.
També...
El delta del Llobregat,
però,
es considera com aquest tipus
d'ecosistemes
que ens estàs parlant,
Quim?
Sí.
amb ecosistemes així...
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
perquè ja tenim molts estanys
de la Ricarda,
de diferents estanys
i també hi ha els...
Bueno,
us vaig parlar un dia,
bueno,
vaig esmentar com ràpid,
que abans on hi havia l'aeroport,
hi havia una zona molt gran
de canyissà.
Sí,
sí,
sí.
i això també és una aigua molla,
el canyissà és una planta
que només creix
en zones humides,
és a dir,
com pantanoses una mica.
Sí,
sí,
sí,
sí.
Llavors,
això,
que són zones
que estan molt amenaçades
i partint d'aquí,
doncs clar,
es fa obvi que és important,
com totes les zones,
però aquestes encara més,
preservar-les.
Llavors,
realment,
la Comissió Europea,
des d'Europa,
hi ha una...
com un reglament
que diu que s'ha de preservar
i,
bueno,
és oficial,
no?
O sigui,
des d'Europa ens van dir a Espanya
que s'havia de preservar,
tot i així,
no,
o sigui,
no s'està,
no s'està donant terme.
No s'està fent res,
no?
Exacte.
O sigui,
des d'Europa...
Des del govern d'aquí no...
Vale,
des d'Europa ens diuen que
s'ha d'intentar
protegir aquestes zones,
no?
Protegir,
inclús ampliar,
bé,
perquè protegir també és com ampliar
protegir més zones,
no?
Clar.
no es contemplen polítiques
en aquesta direcció ni...
No,
la Comissió Europea
va emetre una carta
el febrer del 2021,
vale.
Però,
suposo que la Generalitat
es va comprometre,
però realment
no s'està fent res.
No,
no,
està el tema allò parat,
no?
Una mica.
Sí,
i no només això,
sinó que a sobre,
o sigui,
a més a més,
és com que hi ha el tema
de l'ampliació de l'aeroport,
o sigui,
és com el contrari,
saps?
Sí,
sí,
totalment,
perquè,
clar,
protegir aquestes zones
no va molt en consonància
amb voler ampliar
precisament
i posar ciment,
no?
Posar una pista d'aeroport
allà al mig,
sembla que no vagi
molt lligat
un amb l'altre.
Sí, sí,
no,
no,
no.
Incluso el contrari,
seria destruir,
o sigui,
no ampliar,
no hi ha,
o sigui,
destruir el que hi ha.
Exacte.
I també hi ha el tema,
o sigui,
com estem dient,
tots són interessos,
no?
Al final,
ampliar l'aeroport,
infraestructures,
i jo crec que
si per alguna cosa
protegirien la zona
seria per la multa
que podrien rebre
per no fer-ho
d'Europa,
saps?
Ah,
ostres,
o sigui,
que és una mica
per amenaça,
no?
Jo crec que sí,
perquè hi ha una multa
que, bueno,
que si no fan,
no sé quin marge
d'anys hi ha,
però hi ha aquesta multa
que s'imposaria
des d'Europa
per no haver fet cas
a la llei
que...
De protegir,
no?
De protegir,
sí,
sí,
que reclama protegir,
perquè hi ha d'haver
com un mínim,
un tant per cent
de natura,
no?
I més en aquestes zones
és que la zona
del Delta Llobregat
és superúnica,
superimportant.
Sí, sí, sí.
Jo crec que no
en som prou conscients,
a més és una zona
que està super a prop,
que es pot accedir
bastant fàcilment
i bastant ràpid,
per què no dir-ho,
i no som conscients
realment de la...
No, potser no li donem
el valor, no?
Sí, sí, sí.
No, potser les zones
metropolitanes
se la mengen,
per dir-ho així,
tot el tema també
de l'aeroport,
el tema del port...
realment...
Bueno, no sé,
però...
No, no, sí, sí,
totalment.
És que és el fet
d'estar al costat
de la capital catalana
i és el tema al final.
Bueno, a veure,
que moltes altres zones
estan amenastades
sense ser
la capital catalana,
no?
Qui tampoc és...
Però encara més,
perquè hi ha
una pressió urbanística
molt gran,
també d'interessos
d'indústries,
hi ha, per exemple,
el projecte aquest
del Hard Rock.
Sí,
això t'anava a dir,
tot allò que va sortir
de l'Eurovegas,
el Hard Rock,
que això no sé
si es volien muntar
a prop de la zona
de Salou o de...
Clar,
ho anava a dir,
ara crec que...
És que no sé
si ho van plantejar
inicialment al Delta,
crec que sí,
però,
òbviament,
és superinviable
i llavors ho van...
ho deuen haver
traslladat el projecte,
diguéssim,
que el volen fer ara
a Tarragona.
el volien fer a Tarragona
fa uns anys,
ara realment no sé
com ha quedat la cosa,
no sé si està parat
o si al final
ho faran,
no ho faran,
jo crec que sí que fa uns anys
va estar allò...
És allò que està com allà
sobrevolant.
Sí, sí,
és un tema que, bueno,
va quedar allà
sobre...
però, bueno,
com més trigui millor
i si no es fa,
millor,
perquè des de les entitats
col·licistes,
bueno,
és això el que demanem
i per defensar la natura,
bàsicament.
Clar.
Vale,
llavors,
ah,
llavors si voleu
passem ja al,
diguéssim,
al manifest.
Sí.
Són vuit punts
i cadascun,
diguéssim que l'objectiu
és com posar en valor
l'espai,
tots els seus beneficis.
El territori, no?
Sí,
sí, exacte,
posar en un valor
i tenir com les raons
per dir
definitivament
ho hem de protegir.
S'ha de fer, no?
S'ha de protegir.
Sí, exacte.
A veure,
parla'ns d'algun d'aquests punts.
Doncs,
diguéssim que ZEPA,
que són les inicials,
volen dir,
vol dir,
zona especial
de protecció
per les aus,
llavors és com que
aquesta zona
està com,
diguéssim,
centrada,
potser en les aus,
però al final
es protegeix tot,
saps?
Diguéssim que és una etiqueta.
Vale,
o sigui que sobretot
es fa incidència
amb el tema
de les aus,
no?
Sí,
però que al final,
com que és la natura,
al final,
s'engloba tot.
Sí,
exacte,
clar,
protegeixes tot.
i llavors,
bé,
dir que
com tots els animals,
les aus,
que potser són,
com diu el nom,
es posa més,
diguéssim,
interès
o recalca més,
formen part d'ecosistema
i llavors
hi ha un seguit
de beneficis
que ens aporten
com a espècie,
que són,
per exemple,
el control dels insectes,
de les plagues
en general també.
T'anava a dir que
i de les plagues,
no?
Sí,
sí,
clar.
Sí,
els insectes poden ser,
bueno,
plagues poden ser molt tipus,
no només insectes,
també les rates
es poden considerar
una plaga.
Vale.
Sí.
I clar,
hi ha molts tipus
d'ocells,
per exemple,
hi ha carrunyers,
llavors aquests carrunyers
és interessant
perquè serien,
diguéssim,
eliminarien residus
de l'ecosistema,
seria aquesta funció.
Ah,
mira.
Potser l'escombriaire,
podríem dir.
Sí,
sí,
sí.
I això,
perquè, clar,
es mor un animal,
ells van allà
i el mengen.
Clar,
ostres,
sembla mentida,
perquè carrunyers
a vegades dius,
ostres,
això,
aquí al delta del Llobregat
no n'hi ha,
no?
Però,
bueno.
Sí,
n'hi ha exemples,
tampoc sé
un exemple
específic
amb nom científic,
però sí que n'hi ha,
això ho sé segur.
Molt bé.
I llavors,
també,
bueno,
dic bàsics,
hi ha moltíssimes més,
però la dispersió
de llavors
també és una funció
que fan els ocells.
D'acord.
Per exemple,
jo sé que el gatx,
aquest potser és més a bosc,
però hi ha molts hàbitats
d'aquest tipus.
També n'hi ha al delta.
Sí,
el gatx,
per exemple,
que jo no he vist aquí,
coixerola,
com que menja glans,
els agafa
i potser crec que els enterra
a llocs
per tenir reserves
i llavors
i llavors,
clar,
enterrats,
aquest agla
òbviament pot créixer.
Pot créixer
i pot ser un roure perfectament.
Sí,
un roure,
una alzina,
sí,
sí,
sí.
Sí,
que és molt interessant.
Al final,
també,
bueno,
això és com part
del que vam parlar
l'altre dia
dels serveis ecosistémics.
Sí.
Són aquests serveis
que directament
o indirectament
ens aporten la natura.
Molt bé,
molt bé,
molt bé.
Aquest seria,
que, bueno,
he dit de les aus
perquè és per dir alguna cosa,
però, clar,
pensem en totes les espècies
i tots els diferents...
Clar,
animals,
no?,
que hi ha i...
Sí, exacte.
Sí, sí, sí.
Vale,
molt bé,
doncs tenim aquest primer punt
del manifest.
El segon seria ampliar la...
Bueno,
hi ha títols.
És ampliar la zepa
per combatre
l'especulació urbanística.
Aquest,
bueno,
ja parla per i sol,
no?,
és el fet de...
d'ampliar el...
El que dèiem,
és ampliar la natura
de manera que no es pot ampliar
l'urbanisme.
Vale.
Al final,
això és clau perquè,
o sigui,
tu s'hi protegeixes una zona
ja no es pot edificar.
Clar,
no es pot construir.
Amb tot el que comporta.
Sí.
Vale.
Sí, sí, sí, sí.
Següent punt?
Bueno,
amplio aquest una mica.
Ah, vale.
Va relacionat,
és el fet,
un tema que és important parlar,
que és el fet de...
que en el Delta
hi havia el tema
de les compensacions ambientals,
que això és el fet
que quan tu,
per exemple,
quan van construir l'aeroport,
que és supergran,
es va comprometre
el govern
per compensar,
ampliar zones,
potser agrícoles,
i fer-les com,
diguéssim,
deixar-les que siguin naturals,
no?,
que segueixi el seu curs
i sigui el Delta.
Però,
realment,
a la pràctica...
no s'han compensat.
No,
o sigui,
no sé si alguna part
ho van fer,
però
anirà en tros
tot el que s'havien compromès
i el que seria normal,
diguéssim,
ampliar.
Clar,
o sigui que en el seu dia,
suposo que hauríem
de construir l'aeroport
i van dir,
val,
construïm aquí,
però a canvi
us donarem terrenys,
no?,
per alguna altra banda
i aquesta compensació
no s'ha acabat
de fer del tot.
Clar,
no,
no,
no,
i com hem dit,
o sigui,
s'està inclús pensant
d'ampliar més,
no sé què.
Vale.
O sigui,
no sé,
que només van a,
ja es veu que al govern
només li interessa
certes coses
com són els diners,
especulació,
i això no els interessa.
Vale.
Llavors,
bueno,
aquí hi ha com el,
també l'Eurovegas,
sí,
seria...
Sí,
així es deia el projecte.
Sí,
l'Eurovegas,
sí,
és veritat,
és veritat,
que devia tenir diferents,
diguéssim,
harrocs,
més coses.
sí,
diferents,
suposo que potser
deurien...
Sí,
exacte,
diferents,
quasi no,
per la costa,
imagino,
eh?
Sí,
al final només parlem
de temes medimentals,
però és que els temes,
diguéssim,
socials també s'ha de parlar,
perquè tots els turistes
que vindrien,
el model del turisme
que tindríem seria...
No respectaria segurament,
no?
Totes aquestes zones protegides,
les aus també es veurien afectades...
Sí,
sí,
en el tema ambiental sí,
però també el tema social,
saps?
Sí.
el fet de,
no sé,
de vendre'ns d'aquesta manera al final,
perquè...
Que al final,
si tu construeixes,
vull dir,
un casino sol al mig de...
vull dir,
que s'han de construir uns serveis,
que la gent ha de poder anar a moure's amb transport,
hi ha d'haver línies d'autobusos,
que també causaria un impacte en aquestes...
Sí, sí,
totalment.
En aquestes zones,
o sigui,
que no és que posis allà un bolet,
un casino allà al mig de...
Ja, ja,
clar,
clar,
és a part del que estàs destruint la zona,
després,
totes les conseqüències que té haver fet aquest edifici
i els seus usos.
O les línies de tren,
o línies d'autobús,
o, bueno,
els serveis,
clar.
Tota l'aigua que consumeixen els turistes,
que es veu que gasten molt més que nosaltres,
perquè potser els seus països,
doncs,
tenen més aigua i no tenen tanta consciència,
també, per exemple.
També és un factor.
Sí,
al final tot repercuteix.
Clar.
I l'objectiu que es manifesta és això,
tenir espais naturals,
i més en el Delta,
que és tan important,
tan únic,
bàsicament.
Perquè,
no ho he dit,
però és la segona zona,
o sigui,
és el segon riu més gran de Catalunya.
El Llobregat.
El Llobregat,
sí,
el primer seria l'Ebre.
El Llobregat, no?
I el segon el Llobregat.
El tercer crec que és el segre.
Sí.
El segre.
Que és el de Lleida.
Pot ser, sí, sí, sí.
Sí, sí.
Doncs això, sí.
I a més és un Delta,
que els altres són molt interessants.
Oh, i tant.
Bueno, de fet,
tenim el Delta de l'Ebre,
que és el que més es coneix,
però el Llobregat també...
Llobregat, sí.
Serien els més destacats.
Quim,
et sembla si ho deixem en aquest punt
i el proper dia seguim amb els altres...
Es fa curt perquè són molts punts i...
Clar, bueno,
és que s'ha de posar també en context el tema, no?
Sí, sí, sí, és veritat.
Ubicar.
Però bueno,
el proper dia fem un resum.
Jo crec que, com que és un tema tan important...
Oh, i tant.
...dons sempre podem continuar parlant-ne.
Clar,
el proper dia tornem a fer un resum
del que hem parlat fins...
Sí, més sintètic.
Fins avui.
i potser...
I seguim amb més segons.
I concretar més i...
Sí.
Molt bé.
Doncs, Quim,
moltíssimes gràcies
per introduir-nos al tema
del Delta de Llobregat
i també de la seva importància.
Perfecte.
I res,
el proper dia ens tornem a trobar.
Genial.
Vinga,
que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
A la Rambla,
res s'atura.
Vine,
queda't
i escolta'ns.
Escoltem ara aquest tema d'Ava
i seguim amb l'entrevista de la tarda
que farem
a l'artista,
dibuixant i pintor
Josep Santilari.
i seguim amb l'artista,
i seguim amb l'artista,
i seguim amb l'artista,
i seguim amb l'artista,
"'TheqiGE'«
i seguim amb l'artista,
i seguim amb l'artista.
L'artista,
la re selling
l'artista,
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Treballant
Tu i el teu germà us afiniu com a pintors realistes, clàssics, amb obres en les que hi ha una reflexió sobre la realitat des d'una mirada contemporània.
Com introduïu la vostra obra, doncs, en una exposició que es diu El món ficció? Perquè d'entrada sembla una mica contradictori.
Bona nit, és senzill, és fàcil. Em van explicar el projecte als comandaris, el Quim i la Laura i ens va semblar interessant poder-hi participar perquè, de fet, tot i que un és un pintor realista, figuratiu,
que són més o menys la nostra obra per explicar una miqueta també al públic i al gran públic què és el que tu estàs fent per diferenciar-te d'alguna manera.
Ara bé, si mirem fredament, si fem una mirada potser més àmplia del que és el que fem tant el Pere com jo, tu dius, aquí què teniu pintat? Per exemple, hi ha dibuixats unes sideres en un lloc, uns comatges en un altre, una madalena en un altre,
Clar, tot això és això o això és ficció? Perquè no deixa de ser una realitat passada pel sedat nostre, o sigui, tot el que nosaltres fem parteix de la realitat, però lògicament passa pel sedat nostre, de la nostra manera d'entendre i de construir un discurs pictòric.
Clar, perquè...
Llavors, sí, digues, digues.
No, dic que, clar, vosaltres suposo que, bueno, pinteu amb una tècnica de precisió i realment amb molta habilitat, que a vegades semblen realment quadres que pràcticament fotografies, no?
Suposo que aquesta ficció, aquest, entre cometes, engany, es deu referir a això, no? Tot plegat?
Sí, sí, sí, és ben bé això. Mira, fa molts anys va haver-hi una exposició a Madrid
amb quadres d'un col·leccionista molt important del segle XVII i del segle XVIII, amb obres que tenia ell sobre bodegons d'aquestes èpoques.
Sí.
I es va titular Lo fingido verdadero.
Oh.
Aquí ets la clau.
De fet, tu miraves els quadres, allà hi havia obres de Meléndez, que és el gran bodegonista de la història de l'art de la península.
és un dels grans bodegonistes de la història, Meléndez.
Sí.
Personalment, realment, crec que el fet de tractar ell tan ampliament el bodegó és no només equiparable,
sinó que potser en algun moment és més important que els bodegons que pugui fer sorberan,
que en va fer uns quants sorberan, però no tants com Meléndez, no?
Llavors hi havia Meléndez, hi havia d'altres pintors que ara no en sortiran,
perquè n'hi ha prou per tenir un micròfon al davant que no et surtin els noms.
Però, bueno, això és qüestió de buscar-nos.
Llavors, clar, dius que Lo fingido verdadero, doncs és una cosa paral·lela.
Allò ens va destapar una miqueta el foco nosaltres i, clar, nosaltres fem un formatge
i el fem, qui diu un formatge, fem el paper film que embolica el formatge.
Nosaltres som hereus d'aquesta pintura del XVII i del XVIII, que és molt descriptiva.
Però, clar, a la vegada tu t'acostes els nostres dibuixos i el formatge no fa allò del formatge.
El formatge és un dibuix, és un atac al costat d'un altre, és un grafisme al costat d'un altre grafisme,
és un atac de color més intensa al costat d'una menys intensa.
Llavors, aquí construeixes tot un món que és fingit però és autèntic, és veritable.
A la vegada, la nostra manera de pintar es diferència molt, jo penso que sortosament, de la pintura del XVII.
És hereba del XVII però no té res a veure.
Posaríem els quadros nostres al costat de quadros d'aquests grans artistes
i es veuria una cosa hereba però radicalment diferent, també amb un component ja no només de concepte pictòric
o dels elements amb què poses, que nosaltres podem posar un paper firme, en el 1700 no el posaven,
sinó també a nivell conceptual.
La manera d'acabar no és la mateixa que al segle XVII.
És hereba de tots els corrents pictòriques que han vingut després, entre elles, per exemple, l'hiperrealisme.
A nosaltres ens diuen si som pintors hiperrealistes.
No som pintors hiperrealistes nosaltres.
L'hiperrealisme té unes altres...
Unes altres tècniques, no?
Unes altres postulats.
No, és un altre postulat.
L'hiperrealista és pintar i reproduir fidelment els valors i els tons d'una fotografia.
Nosaltres això no ho fem.
D'acord.
Tot i que, a mi em deia el Quim Déu, diu, he ensenyat l'exposició i, clar, la gent diu
oi, semblen fotos.
I diu, no, no, és que són fotos.
I llavors, quan els tenia allà convençuts que eren fotos, diuen, no, no, que són dibuixos.
I jo penso, pam, aquí hi ha la gràcia.
Aquí hi ha la gràcia, eh?
Clar.
L'ho fingit, veritable.
És això.
Com heu escollit les obres que heu portat al Montficció aquí a Sant Just?
Us han...
Mira, no, nosaltres no les hem escollit.
Nosaltres tenim un galerista, que és Artur Ramon.
Des de fa 30 anys que treballem amb Artur Ramon a Barcelona.
Sí.
I els comissaris, el Quim Déu i la Laura Baringo, es van posar en contacte amb mi.
Jo els vaig dir, heu de parlar amb el galerista, amb el representant, clar, perquè jo...
I l'obra la porta a ell.
Llavors, ells es van posar en contacte i jo sé que ells van escollir, va ser, va ser, se'ls va ensenyar tot i ells van decidir, els comissaris van decidir que per aquesta exposició era interessant fer aquesta selecció bàsicament de natures mortes.
Vull dir que hi ha altres temes, nosaltres també treballem figura i retrat, però per aquesta exposició van creure ells oportunament que feien, que havien de mostrar aquestes obres.
El que és molt curiós també és tot el projecte que porteu tant tu, Josep, com el teu germà, Pere, perquè, a part de ser germans bessons, pinteu de manera molt semblant.
Jo no sé si el vostre projecte artístic no s'entén l'un sense l'altre, si sempre aneu de la mà, si a vegades a les exposicions aneu per separat o aneu sempre de forma conjunta.
Com porteu això?
Mira, això és una cosa molt curiosa perquè, de fet, en la història ha passat poques vegades, això, perquè, clar, cadascú, nosaltres per molt que siguem passons
i que ens assemblem molt i que tinguem trets comuns d'allò que dius, bueno, més o menys són... Però no som clavats, cadascú té la seva manera d'entendre el món.
Ara, el que jo crec que ha estat bé, ha estat bé i espero que continuï durant molts anys, perquè si no voldria dir que s'acaba perquè ho s'acaba.
Home, doncs sí, que duri, que duri.
Duri, eh?
Però vam començar treballant tots dos, diguéssim, al mateix estudi i ens vam anar alimentant l'un amb l'altre d'una manera com si fóssim un equip.
Això no surt de forma espontània, perquè si això ho vols buscar, això no surt, eh?
Clar.
Això no surt.
Vull imposar un sobre l'altre malament. Mai ens hem imposat l'un amb l'altre els criteris.
Mira, hem de fer això perquè això és el que funcionarà i no podem sortir d'aquesta línia. Mai, mai. Això no ho hem fet mai.
Sempre hem anat evolucionant i el que un descobreix l'hi explica en l'altre.
Sempre explico una miqueta que és com pujar una escala i tu vas pujant graons i llavors li dius a l'altre, mira, en aquests graons he fet aquests passos.
O sigui que fes-los així, així o senzillament, si ja et veus en cor, passa allà en el següent.
I ha sigut un cuit però cur, això. Continuo, eh?
Clar. I compartiu la mateixa manera de dibuixar i de pintar? O en què és diferent?
Sí, s'assembla molt. S'assembla molt. És molt semblant perquè, de fet, jo crec que és un equip, de fet.
Llavors, clar, això fa que el que tu descobreixes l'hi expliques a l'altre i com que hi ha uns objectius molt semblants
a l'hora d'entendre aquesta representació de la realitat, doncs bé, anem tirant per aquí i no...
El que un descobreix l'hi explica a l'altre. Per exemple, jo faig figura, el meu germà no en fa, però mai m'ha dit això no ho facis.
Perquè jo necessito fer algun tipus de cosa que em compensa tot l'altre que faig.
És així mateix. Mai ens hem pogut, mai ens hem volgut posar límits o dir, hòstia, això no, no fem això perquè ens n'anem de la línia.
No, no, la línia es va fent cada dia i aquí ningú se'n va de la línia, sinó que la línia és una cosa que va sorgint i es va reinventant contínuament.
Sí. Però les obres, per exemple, les firmeu cadascun a la seva o inclús hi ha quadres i hi ha dibuixos que els feu els dos al mateix?
Mira, cadascú fa les seves. Ara bé, per exemple, quan hi ha una qüestió d'un encàrrec, que pugui ser un encàrrec de retrat,
sí, llavors doncs els fem a mitges i els firmem tots dos.
D'acord.
Tal qual, eh? Però això és una cosa que passava en el taller dels artistes dels segles passats, eh?
Inclús hi ha el cas de dos germans que no érem bessons però que construeixen una època en el temps, que són els Van Eyck, el Jan Van Eyck i el Huber Van Eyck.
Tots coneixem més el Jan perquè és el més jove dels dos i viu molts més anys que el Huber.
Però hi ha una època en què tots dos coincideixen.
I pinten aquell famós políptic que hi ha a Gant, de l'anyell místic.
Allò està pintat a quatre mans, entre el Jan i el Huber.
I a un t'ha pintat un i a un ha pintat l'altre.
Això ho estaven ells.
Si posem en context a l'audiència de la vostra trajectòria artística,
us vau llicenciar amb Belles Arts a Barcelona l'any 81 i des de finals de la dècada dels 80,
que exposeu a ciutats d'Espanya com Barcelona, Madrid, a la Biblioteca Nacional de Madrid,
també a la Fira d'Art Contemporani de Santander, a Pamplona,
al Museu de les Ciències i les Arts de Príncep Felip de València,
però també en ciutats europees, com per exemple Amsterdam, Milà, Alemanya,
a la National Portrait Gallery de Londres, a París, a Holanda,
o també a la Gill Newhouse Gallery de Nova York.
Quins temes, Josep, heu abordat amb la vostra pintura al llarg dels últims 30 anys, per dir-ho així?
Deies que, per exemple, el teu germà no fa mai figures, però quins temes són els que protagonitzen?
El meu germà ara no fa figura, però em va fer, i això no vol dir que em torni a fer un altre dia.
Hem anat, mira, des del primer moment en què vam començar a treballar amb l'Artur Ramon,
la nostra pintura era una pintura que tenia un component més uníric.
Era realista, però per fer-ho de manera gràfica.
Potser una figura era com transparent i passava com si fos un fantasma,
per allà al mig.
O podia, què sé jo, podia estar com l'habitant el personatge.
D'aquí vam passar de mica en mica a abandonar aquest món més uníric
i centrar-nos més en la qüestió realista.
Només per una qüestió, perquè se'ns van acabar les piles de la cosa onírica.
D'acord, vam dir, hòstia, aquí m'estic començant a repetir
i jo crec que per aquí ja no tiraré més endavant.
Això cada vegada ho veig més tèrvol.
Llavors, de mica en mica, vam tornar cap a una mena de realisme
i aquest realisme cada vegada ha anat siguent més exigent
fins al punt que el realisme...
Vam començar amb bodegons, així això ho faig molt ràpid.
Vam començar amb bodegons, després vam anar cap al paisatge.
Vam fer dues exposicions de paisatge.
Dues exposicions, vull dir que vam estar set anys pintant paisatges.
Caramba, home! Déu-n'hi-do!
Sí, sí, vam estar pintant set anys paisatge.
I després, un bon dia, jo vaig decidir que no pintava més paisatges
perquè ja no em deia res a explicar el paisatge.
No sé si tornaré a pintar paisatge, però com el vaig pintar no el tornaré a pintar més.
Si torno a pintar paisatge serà d'una altra manera.
Ara porto molts anys que no em faig.
El meu germà encara va continuar un parell d'anys pintant paisatge.
Va arribar a fer un tema que feia dos metres per metro deu.
amb la gran vista de Barcelona des de Montgat.
I quan va acabar això va dir, bueno, ara ja no pinto més paisatges.
Fins aquí, no?
I llavors vam reemprendre la cosa amb un tipus de bodegons
en què vam estar fent bodegons amb envasats al buit
perquè pensàvem, a veure, com es menja avui en dia?
I vam veure que hi havien envasats al buit, que hi havia safates d'alumini,
que hi havia paper film.
Clar, tot això, res i curt, ens en vam anar als grans magatzons,
vam anar al caprar, a veure què passa aquí i a veure què passa entre les neveres.
De la mateixa manera que Meléndez mirava la fresquera
o pintava el que la dona havia comprat en el mercat per dinar aquell dia,
doncs nosaltres mirem la nevera, a veure què hi ha a la nevera.
I a partir d'aquí, doncs vam treballar tota una sèrie de bodegons
i mica, en mica, en mica, en mica, després de fer aquests bodegons,
que era una època que era sobre fondoclar,
de cop i volta un dia, gota el fondoclar i comencem a treballar
sobre el fondofosc amb una mirada molt centrada cap a la pintura barroca.
I ara fa uns quants anys que estem aquí, ara jo no sé el que durarà, això.
No tinc ni idea.
Bé, i l'última pregunta ja, Josep, perquè em sembla que la setmana passada
en Germà Sant Tilari vau venir presencialment aquí a la sala Marcarte Sant Jus
i vau fer una visita comentada i una xerrada titulada La realitat del llapis.
Què hi vau explicar? De què anava aquesta xerrada?
Anava molt de tot això que hem estat parlant aquí, eh?
Perquè, de fet, vam fer una petita introducció de com era el nostre treball
i llavors el que ens va semblar millor és que la gent ens preguntés
molt semblant a tot això que ens has estat preguntant tu ara, eh?
I llavors, bé, una pregunta porta a l'altra i acabes explicant
com i per què fas el que fas i d'on surt i quina és la rel
que ara estàs treballant per fer el que estàs fent.
Com era la teva pintura fa set o vuit anys i com és ara?
Que s'assemblen i no és el mateix.
Vam estar parlant d'això.
A mi m'han arribat notícies que va agradar molt i que s'ho van passar bé.
I l'important és que la gent s'ho passi bé.
Perquè ja els artistes a vegades tenim una miqueta
aquella etiqueta de ser gent
que s'explica d'una manera molt capciosa.
Escolta'm, no, les coses s'han d'explicar molt fàcil i s'ha de fer una xerrada
que sigui amena i que la gent s'ho passi bé i que la gent digui...
Doncs he après coses, també.
He après...
Bé, tampoc pretenc a llistar ningú, però...
Hi ha artistes i artistes, eh?
Jo crec que també hi ha artistes i artistes.
Jo, a mi quan em donen l'oportunitat de parlar,
ja ho has vist ara, si em deixes parlar no em pengen,
el que...
M'agrada explicar això que faig jo,
que no deixa de ser una feina que jo trobo realment molt bonica,
que m'ho he passat molt bé,
que m'ho passo molt bé,
que espero continuar passant-m'ho molt bé
i que m'ha fet feliç perquè...
Perquè per mi ha sigut fantàstic trobar-me...
Puguem fer una feina que gairebé no considero ni una feina
i que tinc la sort, doncs, de poder més o menys viure d'això.
I això és un privilegi.
Llavors, per mi és molt normal.
Jo he explicat molt com pinto
i no tinc cap inconvenient a dir
mira, jo faig això, així, així, així...
Entre altres coses perquè
si a algú li pot servir d'alguna cosa,
escolta, fantàstic.
Guardar-se els secrets.
Ui, no, això...
Si explico això, veuran que treballo
i hi haurà un altre que ho fotrà millor que jo.
Hòstia, si ho fa millor que jo, doncs...
Doncs xamba, perquè si ho fa millor que jo,
jo intentaré saber per què.
Aprendre a dir, no?
I potser intentaré...
Clar, es tracta sempre d'aprendre.
A mi el cap oberta de mires,
que quan el sol surt per tothom.
Exacte.
Josep, ho hem de deixar en aquest punt.
Són gairebé les 6 en punt
i hem de fer la desconnexió amb Catalunya Ràdio.
Ha estat un plaer tenir-te aquí
via telefònica als micros de Ràdio d'Esvern.
I res, que la gent sàpiga
que fins a finals de juliol
tenen l'oportunitat de passar-se
per l'estala Mercat de Sant Just
i comprovar realment
si són fotografies o no
els quadres que hi ha del germà Sant Hilari.
Ja diem que no ho són, eh?
Però bé, que la gent hi vagi.
Exacte.
I moltes gràcies.
Moltes gràcies per trucar-vos.
A vosaltres.
Que vagi bé.
Bona tarda.
Bona tarda.
Adéu.
Adéu.
Doncs acabem d'escoltar una mica
el que ens ha explicat el pintor Josep Sant Hilari
que, juntament amb el seu germà Bassó,
el Pere Sant Hilari,
tenen algunes obres exposades
en aquest macroprojecte
anomenat Mons.
A l'estan ja amb la cinquena exposició
que es diu El món ficció.
Hi ha set artistes
i avui hem parlat amb el Josep.
Estem escoltant de fons
un tema de Lewis Capaldi
que es diu How I'm Feeling Now.
I'm always trapped inside my fucking head
On and on and on
On and on and on
On and on and on
On and on and on
Say
Thought I'd be happier somehow
If you were wondering how I'm feeling now
I try to tell myself my besties
are the ones that lie ahead
But I'm always looking back on things
I wish I'd never said
I know
I can
I won't
Oh darling
It goes on and on and on
Always forever
Till I'm barely holding on
End of my tethering
I know it won't be long
It won't be long
Till it's gone
So here's to my beautiful life
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 6
Bona tarda, us informa Kilian Sabria
Multa de 140.000 euros
contra la companyia de missatgeria UPS
per haver deixat un paquet d'un client
en un comerç sense el seu consentiment
És la segona vegada que l'Agència de Protecció de Dades
sanciona la companyia per la mateixa pràctica
Deixar un paquet amb la còpia de l'Alberà
on estaven inclosos el nom complet
el telèfon i l'adreça del destinatari
en aquest cas destinatària
Segons l'Agència
exposar aquesta informació a tercers
suposa dues infraccions
de les lleis de protecció
La primera, molt greu
i multada amb 100.000 euros
pel vulnerar la confidentialitat
de dades personals
de la receptora
I la segona, greu en aquest cas
multada amb 40.000
per la incidència, per haver-ho fet més d'una vegada
Al mateix motiu, l'agència va multar UPS
amb 70.000 euros el novembre passat
UPS reconeix l'error
i ha acceptat pagar aquesta sanció
Els paquets sí que es poden deixar
a casa d'un veí o un comerç
però sempre ha de ser amb l'autorització
del destinatari
d'aquell que ha de rebre el paquet
si no es troba a casa seva
Notícies breu
L'UGT i comissions obreres
avisen que pujarà la conflictivitat
en la negociació dels convenis
després que foment del treball
s'ha fet enrere en l'acord global
de relacions laborals a Catalunya
Ja estava tancat
i s'havia de firmar divendres que ve
Aquest acord estableix les bases
de les relacions laborals
en matèries com el teletreball
Dona cobertura a uns 2,4 milions
de treballadors
Sentim el líder de comissions
Javier Pacheco
El trencament d'aquesta negociació
significa evidentment
un increment de la conflictivitat
en el marc de les relacions laborals
a Catalunya
Els més de 300.000 persones
que avui estan encara
sense pactar el conveni col·lectiu
a Catalunya
això ara tindrà un posicionament
evidentment de ruptura
entre l'espai
i els nostres negociadors i negociadores
aniran a incrementar
l'atenció negocial
i portar la conflictivitat
Massacre de civils
a la República Democràtica del Congo
on una cinquantena de persones
la meitat nens
haurien mort tirotejades
i apunyalades
en un camp de desplaçats
de la localitat de l'Ala
a només 5 quilòmetres
d'una base
de les forces de pau de l'ONU
per cert
fonts locals
atribueixen la barbària
a la milícia Códico
formada per milers d'homes
consagrats
a la protecció
de la tribu Lendu
contra una tribu rival
els Gema
la sequera
no s'ha acabat
però la situació
dels embassaments
comença a millorar
les pluges
dels últims dies
han fet
han fet pujar
la mitjana de reserves
dels pantans
de les conques internes
i en un parell de setmanes
han passat
del 25 al 28%
el pantà
que més ho ha notat
ha estat
el de Sau
les seves reserves
s'han duplicat
i ha passat
de tenir-les
de l'11%
al 22%
l'embassament
torna a estar operatiu
perquè els avions
amfibis dels bombers
hi puguin
agafar aigua
s'allarga
la rebaixa de l'IVA
al 0%
pels aliments
de primera necessitat
com ara el pa
la llet
les verdures
o els ous
el govern espanyol
aplica la mesura
des del gener
caducava a finals de mes
i tot això
per fer front
a l'augment
de la inflació
doncs ara com dèiem
s'allarga
aquesta rebaixa de l'IVA
al 0%
la colla castellera
dels Pallars
els malfargats
han aconseguit
superar la seva
primera actuació completa
i van pel camí
de convertir-se
en la primera colla
consolidada
del Pirineu català
sort Eloi Barrera
bona tarda
els malfargats
del Pallars
han assolit
3 castells de 6
i un pila de 4
en una sola jornada
això els aplana
el camí
per convertir-se
en una colla
de ple dret
cosa gens fàcil
al Pirineu
amb població escassa
i dispersa
ho reconeix
la cap de colla
Anna Gironella
molta gent
tampoc havia vist mai
un castell
i de cop
l'ha de fer
gent que s'està
més d'una hora
i mitja
de viatge
que venen
d'alta muntanya
als assajos
evidentment
ha sigut
una altra dificultat
Eloi Barrera
Catalunya
Ràdio
Sort
Esports
Sònia Leart
el seleccionador espanyol
Jorge Vilda
selecciona només
3 de les 15
a la prellista
del Mundial
són 30 futbolistes
inclou Aitana
Bonmatí
Ona Batlle
i Mariona Caldantell
que formaven part
del grup de les 15
Alexia Putelles
que no es trobava
entre les 15
però els va donar suport
també ha entrat
a la convocatòria
hi ha 9 futbolistes
Blaugrana
a més d'Aitana
Alexia i Mariona
també són
Catacoll
Irene Paredes
Laia Codina
Jana Fernández
Maria Pérez
Maria Pérez
i Salma
i Salma Paralluelo
L'Espanyol
negocia la sortida
del club del club de l'Espanyol
Portiu Domingo Catoira
a qui encara li queda un any
de contracte
han presentat l'acord
amb l'empresa de venda
d'entrades online
Steish Front
per posar nom a l'estadi
pagaria un milió d'euros
per temporada
una quantitat
que pot augmentar
si l'equip torna
a primera
A les 9
Penya
Madrid
amb els verd i negres
obligats a guanyar
per forçar el cinquè partit
de les semifinals
de la lliga
CB de bàsquet
podeu seguir aquest partit
pel canal exclusiu digital
de la web
i l'up
de Catalunya Ràdio
i la Federació Espanyola
d'Atletisme
ha donat
la llista
dels atletes
que participaran
en l'europeu
per equips
del 20 al 25 de juny
a Silesia
entre els convocats
hi ha 7 catalans
entre els que destaquen
la migfondista
Esther Guerrero
o la velocista
Jael Bestué
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
Comencem amb l'actualitat
Sant Justenca
Us informa Mariona Salles
Vilanova
El Centre Social Milenari
acollirà demà
una activitat
anomenada
Grans Passatgers
amb l'objectiu
de promoure
l'ús del transport públic
especialment
l'autobús
entre les persones
majors de 65 anys
Aquesta iniciativa
organitzada
conjuntament
per Promunsa
i el Centre Social
del Milenari
busca proporcionar
les eines necessàries
perquè aquest col·lectiu
pugui desplaçar-se
de manera segura
i còmode
utilitzant el transport públic
L'activitat
es dividirà
en dues parts
En la primera part
que començarà
a les 10 del matí
es realitzarà
una anàlisi detallat
de com fer un viatge
en autobús
revisant els recorreguts
horaris
i parades
de les línies
Just Metro i Just Tram
que són les més
utilitzades
pels veïns i veïnes
del municipi
La segona part
de l'activitat
consistirà
en una prova pràctica
en un autobús real
Això permetrà
als participants
posar en pràctica
les habilitats
i coneixements
adquirits
durant la primera part
de la sessió
L'activitat
compta amb la col·laboració
de Soleil Sauret
l'empresa de transport
que gestiona
les línies d'autobús
al municipi
Sant Just celebrarà
l'acte de Constitució
del nou Ajuntament
el pròxim dissabte
17 de juny
a les 12 del matí
a la sala cinquantenari
de l'Ateneu
En aquest acte
es reuniran
tots els representants
polítics del poble
per tal de constituir
l'equip
que governarà
el mandat
2023-2027
a Sant Just
El regidor
o regidora més jove
i el regidor
o regidora més gran
constituiran la mesa
que lidera de l'acte
on es durà
a terme la votació
per escollir
l'alcalde o l'alcaldessa
Després de la votació
l'elegit o elegida
assumirà oficialment
el seu càrrec
iniciant una nova etapa
de govern municipal
En aquest acte institucional
també prendran possessió
els 17 regidors
i regidores
escollits
en les eleccions municipals
celebrades
el passat 28 de maig
Avui hem tingut a Ràdio d'Esvern
Apulí Martín
responsable de Gaudim Creant Art
per parlar sobre els cursos
monogràfics d'estiu
que s'ofereixen a Can Ginestar
Gaudim Creant Art
és una iniciativa
que busca promoure
l'aprenentatge
i la pràctica
de les arts plàstiques
i aquests cursos
Estiuencs
són una oportunitat
per explorar
diferents tècniques artístiques
i desenvolupar
el potencial creatiu
de cada participant
Amb una àmplia varietat
de propostes
aquests cursos especialitzats
permeten als alumnes
aprofundir en l'àrea
artística de la seva elecció
No cal tenir coneixements previs
ja que els professors
s'adapten a cada nivell
De fet
molts d'aquests cursos
estan encarats
a la iniciació
de les diferents disciplines
Durant
la durada
dels cursos monogràfics
és de 4 sessions
de 2 hores
en funció del professorat
que imparteix l'activitat
i tots tenen
un preu de 50 euros
Podeu escoltar
l'entrevista completa
el podcast que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem amb tota l'actualitat
sense estancar
l'informatiu complet
de les 7 de la tarda
Fins ara
Treu la llengua
Treu la llengua fora
Al carrer
Es clar que s'ha de treure la llengua
Però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua?
O a la feina
a l'escola
a la universitat
quan a les aules
i a les sales de reunions
ningú treu la llengua?
Com trec la llengua
a les xarxes
comentant i compartint
si la gent m'insulta
per treure la llengua?
O a internet
quan els cercadors
no m'entenguin
però jo vulgui continuar
traient la llengua
Entra ja a la guia
de l'activista pel català
i descobreix
tot el que pots fer
per la llengua
Va que comencem ja aquesta
segona hora
de la Rambla
al magasin de tardes
de Ràdio d'Esvern
i ara ens toca fer
la secció mensual
amb la CEAS
amb la secció excursionista
de l'Ateneu
Sant Justen
que ens posarem
una mica al dia
amb les activitats
que encara els queda
pendents de fer
i avui tenim
el soci
en Felip Linares
aquí
a l'estudi de ràdio
el saludem
Hola Felip
què tal?
Bona tarda
Què tal?
Bona tarda
Molt bé
Doncs bé
avui t'ha tocat venir a tu
coses que té
Encantat de ser aquí amb vosaltres
Clar que sí
Doncs bé
si et sembla
Felip
fem una mica
de repàs
d'aquestes activitats
que s'han fet
justament
ara
aquest mateix cap de setmana
perquè la CEAS
Déu-n'hi-do
l'activitat
que porteu
no pareu
sempre una cosa o l'altra
Realment
som una secció
molt activa
hi ha molta gent
amb moltes ganes
de sortir a la muntanya
i es nota
Molt bé
Doncs si et sembla
comencem
Comencem
De fet
aquest cap de setmana
hi ha hagut dues activitats
Primer he dit
tot el cicle de matinals
l'ai diumenge
es va fer l'última sortida
d'aquest curs
es va anar
a fer una excursió
per la part
sud del Montseny
en concret es va anar
al
Castanyer de Cancuc
i al Pantà de Vallforners
això està
al terme de
Cànovas
i Semelús
Vale
Excursió corteta
perquè el que es tractava
era també
de celebrar allà
la Cluenda
fent un dinar
de germanor
Ah molt bé
Van ser 20 persones
que s'ho van passar
però que m'han dit
força, força bé
Molt bé
Bé, clar
Montseny
també queda propet
per tant
sempre dona aquesta possibilitat
de fer una excursió
més corteta
Exacte
i a més tal com ha estat
aquests últims dies
tot plegat
que està tan ofenós
de color verd
segur que
ha estat molt maca
Per altra banda
i fent un canvi
de terres important
la secció jove
aquest cap de setmana
o sigui
una sortida
dissabte i diumenge
van anar
a pujar
el truc de Molleres
que és un truc
que està a la Baidran
just a l'extrem
toquant a l'Aragó
un cim de 3.000 metres
Uau
això ja són
paraules
paraules majors
que tractant-se
de la secció jove
bueno
ho van fer
la mare de bé
Que bé
La veritat és que
van ser 10
els membres
que s'hi van a tensar
i per el que sé
els van tenir de tot
van tenir pluja
van tenir
Ostres
que bregar
amb la neu tova
però
s'han abans de sortir
un total de 1.400 metres
de l'Elibey
per favor
que no és poca cosa
home
1.400
bueno
clar
és que un cimtenal
de fet
de 3.000 metres
si surts de la boca
sot del túnel
o sigui que tens
metres per endavant
en qualsevol cas
tens un refugi
clar
és veritat
de recorregut
que també
va ajudar
van passar
per un refugi
és veritat
en qualsevol cas
gent molt forta
oh i tant
bé i a partir d'aquí
si et sembla
repassem
el que queda
el que queda
de les CES
d'aquest mes de juny
mira
la propera
el primer diumenge 18
es fa l'última sortida
del cicle
que saps que
enguany
ha estat dedicat
a la geografia literària
amb veu de dona
és una sortida
que es fa
també excluenda
i es fa
per visitar
la fageta
de la Gravolosa
això està a Osona
a les estribacions
del Puig Chacal
més
la part més occidental
i es fan
un parell d'excursions
més cortetes
visitant
la fageta
i
amb dinar
de cluenda
també
al poble
de Sant Andreu
de la Bola
que està
allà mateix
això està just
al costat
del túnel
de Bracons
d'acord
un èxit
de cicle
10 sortides
conferències
extraordinàries
de grans
escritores
catalanes
van començar
a l'octubre
per la Teresa Bàmies
i vam acabar
el mes de juny
amb la Maria Barbal
uns conferenciants
que era un goig
sentir-los
que bé
perquè
aquests cicles
el que té
és que es fa
la conferència
divendres
normalment
divendres
a les 8
fem una conferència
en aquest cas
dedicada
cada cop
a una escriptora
literàries
femenines
exactament
i el diumenge
una excursió
vinculada
relacionada
amb elles
s'ha de dir
i aquí està
també el marit
que ha estat
la 48ena edició
d'aquesta fórmula
d'èxit
el cicle
vol dir que
d'aquí dos
això vol dir
que us heu de posar
les piles
perquè d'aquí dos
arriben
un número gros
vull dir que
en fi
ja dic
un èxit
que bé
també
el proper
diumenge 18
es fa
l'última sortida
del curs
que és la novena
de la secció infantil
la secció infantil
que ja s'ha parlat
aquí diverses vegades
i que realment
aquest any
ha estat
un èxit
una de les grans
exitoses
perquè van començar
aquest curs
va començar
aquest curs
precisament
i realment
ha estat
a sortida
un èxit
de participació
de fet
és tant que
llista d'espera
i tot
exactament
tenen
ja un numerós
clausos
perquè
quan les que són
sobretot
les excursions
que van a monitor
per qüestions
de logística
i també
d'organització
no poden ser
més d'un determinat nombre
i només
quan van
amb pares i mares
es poden
extendre més
en qualsevol cas
aquesta última
la fan per aquí
al terme de Sant Lluís
van a visitar
les diverses fonts
que tenim
la nostra part
més superior
del terme
la font de la beca
del ferro
del pastore
etc
i acaben
al local
de la Cés
on et faran
un petit
refrigeri
per celebrar
que s'ha acabat
la temporada
i que
es trobaran
si són
tants com sempre
30 o 40
no ho sé
mare meva
en qualsevol cas
un èxit
és un èxit
l'exit infantil
estem molt contents
de tal com ha anat
el curs
i les perspectives
que té
en endavant
està bé
que marxin
per aquí
a la zona
perquè
a vegades
sembla que
s'hagi de marxar
molt lluny
però primer
és interessant
també conèixer
el territori
d'aquí
és un
molt ben buscada
aquesta última sortida
pel juliol
ja com a
cluenda
del curs
tenim
vàries sortides
que són ja
clàssiques
d'aquest mes
la primera
que es fa
el dissabte
de juliol
és el sopar
de lluna plena
oh home
sí
mític
mític
de fet
és ja la
sesena edició
que Déu-n'hi-do
i
tot s'ha de dir
clar
està vinculat
la data
a quan és
la lluna plena
clar
òbviament
si no
no té sentit
el nom
l'activitat
el dia 3
de juliol
la lluna plena
llavors
es va
el dissabte
més proper
que en aquest cas
és el dia 1
i en aquest cas
es va
a Castelladral
Castelladral
és un nucli
que està a prop
de Navàs
aquí al Bages
i saps que
sempre
es va
a Motocard
que els apropa
el lloc
on està
aquest restaurant
que moltes vegades
està
dalt
dalt
un lloc
prominent
o un lloc
que tingui
el seu
encant
per
poder fer
aquesta excursioneta
per apropar-se
Motocard
doncs
es deia
es va
a Sant Cugat
del Racó
que és un nucli
que està
a l'oest
de Navàs
i des d'allà
en qüestió
d'una horeta
caminant
arribaran
al restaurant
un gran apa
xerrinola
i després
tornar
fins a
Sant Cugat
per agafar l'autocar
i tornar
cap a casa
perquè la gràcia
d'aquest sopar
una mica
és que
s'observen
en algun moment
el cel
la lluna plena
s'intenta
fer alguna observació
la veritat
és que
això depèn
molt del dia
hi ha hagut
sortides
que han estat
tota la pluja
però si
en un dia
clar
serè
ha de ser
espectacular
poder
observar
clar que es van caminant
tan bo que és una
una sortida
que tingui
una
una dificultat
molt extrema
ni tampoc
que tingui
la voluntat
de fer
un reconeixement
de la nit
o del que són
els estels
que trobes
bàsicament
és poder caminar
bé
perquè se suposa
que si hi hagi
una plena
bona llum
i que no sigui
una cosa
molt llarga
perquè
el que interessa
és precisament
el sopar
que sigui
en un lloc
que tingui
aquella magia
de la nit
i el
clar
sempre es fan
al mateix lloc
el sopar
o
no no
al contrari
cada any
es canvia
es canvia
hem visitat
tota la
hem buscat
llocs
per exemple
un clàssic
Sant Llorenç damunt
no
a dalt una muntanya
que tens un lloc
on te pots fer el sopar
s'han de buscar
llocs així
al llarg de tota la geografia
n'hi ha molts
però tampoc n'hi ha tant
i aquí està l'èxit
dels que organitzen
de trobar aquests llocs
de trobar-lo
i després que
sigui un lloc
que reuneixi
des d'aquells al·licients
de l'excursió
a la nit
ja es busca
que sigui
de lluna plena
i després
que es mengi bé
normalment són
excursions
que tenen
molt d'èxit
hi va molta gent
en qualsevol cas
això serà
el dia 1 de juliol
després el dijous
6 de juliol
està programada
un audiovisual
un audiovisual
que és una
una activitat
que
que es fa
al llarg del
del curs
se'n fan 4 o 5
sí
que són
doncs això
o bé pel·lícules
o sessions de fotografia
o alguna cosa
vinculades a la muntanya
l'última per exemple
va ser
de pel·lícules de muntanya
presentades al Festival de Torelló
sí
aquesta en concret
es diu
el GR 270
el Camí del Llobregat
que és
l'experiència
explicada suposo
en fotografies
per un grup de companys
que van
al llarg de 15 etapes
van fer el recorregut
d'aquest GR
que va des del
el naixement
fins a
la desembocadura
fins on arriba el Llobregat
sí
i això és
en format de pel·lícula
en format documental
més aviat
no sé quin format
ens tenen preparat
però intueixo
que serà més aviat
en fotografia
en fotografia
intueixo perquè fer un
bueno
es pot fer també
però ja has de tindre
un coneixement
unes dots
per poder fer
una pel·lícula
a través d'això
però són companys de la CEAS
que ho avalen
sí
és companys
que un cop a la setmana
anaven fent una etapa
d'aquest GR
i van fer algunes fotografies
i poder
ara ho
volen explicar
explicar-ho
a la resta
de fet
cada any
una de les activitats
del d'audiovisual
és
algun soci
que hagi fet
alguna activitat
i que
fora
no ho sé
des d'algú
que ha fet
el GR 11
per exemple
que és la travessa
del Pirineu
o una travessa
amb esquís
als Alps
o una ascensió
al Montblanc
coses així
que sigui gent
que el coneguem
i que pugui vindre
i explicar-nos-ho
en primera mà
amb l'ajuda
del material
que
d'un suport
o d'algun projector
exactament
normalment ara
tothom fa fotografies
i és molt fàcil
fer un muntatge
i la gràcia és tant
que t'ho expliqui
algú que coneixes
que ho ha fet
de primera mà
seguim avançant
la sortida
de veterans
que és una altra clàssica
del mes de juliol
ah
ostres
el veterans
ja és una
quina edat
s'ha de tenir
per forma
part de l'edat
de veterans
o antiguitat
sí
no
això
va començar
sent
perquè l'organitzaven
un grup de gent
que ja eren veterans
no
d'acord
pensa que és la
39
edició
escolta'm
esteu a les portes
de
de complir
números
allò
realment és impressionant
quan ho veig
també
hòstia 39
edicions
ha sortit de veterans
t'has sorprès
fins i tot tu
suposo que els que
van analitzar la primera
que ja eren veterans
ara ja
deuen ser
super veterans
mare meva
en qualsevol cas
aquest tall
es va
a la punta
Seas
tal qual
evidentment
és un nom
no oficial
perquè no crec
que tenen un plan
o un plan
on t'estigui
nominada
aquesta punta
és un cim
i explico una mica
la història
que
ho van batejar
fins uns companys
de
de les Cies
que hi ha els anys
2007-2008
no t'ho sabria dir
just abans
que es celebréssim
el 75 aniversari
que va ser el 2009
fent activitats
a la vall
de Riberola
que és una vall
que està a França
però a l'altra banda
de Núria
Núria
quan passes a Garena
o que ho hi ha
en un fons
baixes
hi ha una vall
que és aquesta
la vall de Riberola
doncs estàvem fent activitats
van veure
una paret de roca
que els va agradar
per poder obrir
una via allà
d'escalada
i la van fer
van obrir una via
de tres llars
que la van batejar
amb el nom
del 75è aniversari
pensant
fent una hora
i quan van arribar a dalt
van veure
que tenia
tots els caràcters
per ser una punta
diferenciada
de l'entorn
que en el plano
no tenia nom
i ells la van batejar
com a punta CES
llavors aquest any
la sortida
és a la punta CES
exactament
no sé si aniran
des de Núria
o des de França
però la qüestió
és que
es pujarà
evidentment no pujaran
escalant
perquè pel costat
es pot pujar
caminant
però la idea
és
fer aquesta sortida
això serà
el dia 8
i 9 de juliol
vinga
la setmana següent
el 17 i el 18
es fa la sortida
del Pirineu
aquesta també
és una
una sortida
que és tradicional
encara que no crec
que tingui tant
17 i 18 de juliol
17 i 18 de juliol
això cau entre setmana
no?
17 i 18
no
si el 8 i el 9
bueno
almenys que m'hagi evocat
ha de ser cap de setmana
bueno
em sembla que
és igual
per les dates
a veure
consultem
un calendari
15 i 16
són dissabte
i diumenge
de juliol
el que és
17 i 18
és juny
no
m'hauré equivocat
jo el posar-ho
igual que
de batalans
que he dit
que era
8 i 9
de juliol
sí
però 8 i 9
és dissabte
i diumenge
eh
8 i 9
de juliol
sí
això és dissabte
i diumenge
llavors
el següent cap
de setmana
és 15 i 16
15 i 16
de juliol
doncs
rectifiquem
15 i 16
de juliol
és la sortida
de batalans
molt bé
enguany es va
a Andorra
oh
i en concret
el dia 17
sí
es va
a la vall de Sorten
en concret
és un parc natural
de la vall de Sorten
d'acord
on està previst
fer
hi ha dues
alternatives
d'excursió
una
difícil
sí
pensem que
aquesta vall
té cims
de quasi
3.000 metres
cada volta
i està plantejat
pujar
els cims
del Serrera
a la Cabaneta
i a l'Estranyó
i
la resta
els que fan
no pujan
no fan
tant de desnivell
aniran
a l'Estranyó
en tot
tot i que sigui
més facileta
també té a ser un nivell
són 500 metres
de desnivell
bé
home
Déu-n'hi-do
això el dissabte
això el dissabte
sí
molt bé
i el diumenge
es canviarà de vall
i es va
a la vall d'Incles
i allà es pensa
fer una excursió
visitant
valiosiacs
de la vall d'Incles
en concret
a la banda occidental
de la vall d'Incles
però per arribar als llacs
també s'ha d'haurà fer
sí
també hi ha
no són tan llargues
ni tan
de desnivell
però també
són excursions
diguéssim que
el dissabte
és el plat fort
i el diumenge
és una mica més suau
una mica més relaxat
però bueno
perquè es tracta
de tornar a casa
clar
val a dir que
clar
és una excursió
que es fa
en cotxes particulars
no com
sí
i que no hi ha
places disponibles
perquè
s'ha llogat un hotel
a Sol 10
i s'han cobert
totes les places
val
és a dir
que ja no
hi ha possibilitat
no
si algú tingués interès
o bé llista d'espera
o l'any vinent
o l'any vinent
exactament
o quan es torni a fer
clar
et s'ha de dir
que també
en aquests separatges
no pot haver-hi
no pot haver-hi
un overbooking
només que fer
aquests cims
tan als
molt bé
i
ens queda ja
el setembre
el setembre
i de fet
tenia interès
en parlar
del concurs fotogràfic
caram
el concurs fotogràfic
que
es fa sempre
el mes de setembre
sí
i es fa coincidint
amb el sopar de motxilla
que és el primer acte
que fa l'obertura
del curs
del curs
que també és el setembre
suposo
sí
sí
si no el vaig errat
perquè veig
que és el dissabte
setge de setembre
a veure comprovem
sí
això està bé
setge de setembre
dissabte
sí home
sí
en qualsevol cas
aquest concurs
es convocarà ara
primers de juliol
d'acord
sota la temàtica
d'excursionisme
muntanya
i natura
vol dir que
les fotos que es presentin
han d'estar versades
entre aquests temes
amb aquesta temàtica
exactament
que cada any
és la mateixa
no?
per això
sempre ha sigut la mateixa temàtica
hi ha cinc premis
sí
que són a la millor fotografia
el primer premi
a la segona millor fotografia
vinga
a la millor col·lecció temàtica
la millor fotografia feta
en excursions convocades
per les CES
i finalment
un premi
que s'escuï entre els assistents
el sopar de motxilla
que
després d'haver vist
totes les fotos presentades
escuïen
i voten
la que el seu parell
és la millor fotografia
i si coincideix
amb la que
per exemple
amb la millor fotografia
amb el premi de la millor
això pot passar?
pot passar
sí, sí, sí
de fet em sembla que
alguna vegada
ha passat
ha passat que alguna fotografia
recull
dos premis
no?
perquè clar
són coses que són
bueno
si és molt bona
molt bona
la fotografia
doncs
s'ho mereix
només es llegeixen
a l'uníson
i el jurat
pot haver escollit
unes fotos
i el públic assistent
pot escollir
la mateixa
tot s'ha de dir
que el públic
fa una doble votació
primer
voten
tots els assistents
sí
s'escollien
les tres millors
fotos
o sigui
les més votades
les tres més votades
i entre les tres més votades
es fa una segona votació
amb la mateixa gent
públic
que escollir
la millor
vale
clar
no pot haver-hi tres
no ha de quedar una
no
i es fa perquè així
hi hagi una primera
preselecció
per dir-ho així
entre les presentades
clar
en qualsevol cas
els premis són
són metàl·lics
són econòmics
la primera foto
la millor fotografia
estava premiada
amb 300 euros
ai perdó
amb 200 euros
i la resta
amb 150 euros
tots la resta
de premis
i també s'ha de dir
que entre les
premiades
poc jurat
no es pot
no pot haver-hi
un o dos premis
al mateix autor
vale
vale
en qualsevol cas
és el 16 de setembre
sobre
o sigui
se saprà
el benedicte
les obres
es podran presentar
fins al 8 de setembre
a la secretaria
de les CES
o de l'Ateneu
vale
això de totes maneres
s'anunciarà
d'aquí un parell
de setmanes
i el que a mi m'agradaria
seria animar
a tots els nostres
oients
a participar
molt bé
aquesta és una temàtica
molt oberta
sí
hi ha molta gent
que viatja
que surt
que fa fotografies
i a més
durant l'estiu
no?
que és quan
la gent
surt
quan jo crec
que es fan més fotos
la gent surt de viatges
perquè no només
pot participar
els socis
i les sòcies
és obert
un curs obert
exactament
sí
llavors
sempre
entre
aquella foto
que has fet
que t'agrada
perquè t'ha quedat
molt bé
o perquè és una curiositat
o el paratge
és aquella cosa insòlita
tots tenim alguna cosa
semblant
llavors
no cal
presentar
tres fotografies
només que agafis
aquella que té
aquesta virtut
jo animaria
la gent
que
la busqui
faci
l'editi
amb
amb el format
que és necessari
que és
un format
de 40x30
perquè s'adapti
als plafons
que tenim
per exhibir-la
que després
exhibeixen
les fotografies
exactament
de fet
a la sala
Piquet
sí
és el local
d'exhibició
de les fotografies
a partir
del dia
o la setmana
i totes
s'exposen
o només
les millors
no
totes
totes
totes
més o menys
quantes
sol
en haver
i quanta
gent
això depèn
de l'any
però
podríem parlar
que
un mínim
de 40x50
i un màxim
hi ha
el que
doni la sala
però en general
no recordo
que
hi hagi
hagut més
de 80x90
molt bé
suposo
que
quan publiqueu
l'anunci
no
que allà
un altre cop
al concurs
allà
penjareu
les bases
exactament
allà es dirà
exactament
el format
i també
el que haig de dir
és que
clar
hi ha molta
molta gent
que quan participa
presenta col·leccions
de 3 fotografies
no és estrictament
necessari
i
jo crec
que
la gent
si en té una
que li agrada
que l'editi
que
la faci
imprimir
que la presenti
és important
que hi hagi
molta gent
que es presenti
al concurs
com també
siguem
millor
perquè vol dir
que hi haurà
més varietat
de temàtiques
també
d'estils
i això
jo crec que
alimenta el concurs
també
i li acaba donant
donant nom
sabem qui farà
de jurat
o això
fins a l'últim moment
encara no
suposo que
no sé si a les bases
es publicarà
allà es publicarà
d'acord
allà el tindrem posat
molt bé
doncs jo crec
que no ens deixem res
no Felip
jo que hem fet el repàs
sí
del que tenim
fins al mes de setembre
en qualsevol cas
sabeu que teniu un web
el web de les Cies
que és
santjus.org
barra Cies
i si teniu
algun dubte
o alguna cosa
us podeu adreçar
per
a la secretaria
exactament
a l'email
cees.santjus
arroba
gmail.com
a més a més
que també esteu molt
actius a les xarxes socials
tant a Twitter
com a Instagram
exactament
que allà aneu penjant fotos
totes les activitats
que aneu fent
exactament
sempre hi ha
un recuide
de totes les activitats
que fem
sí sí
allà ens anem assabantant
de tot el que feu
molt bé
doncs Felip
res més
que acabis
de passar molt bona tarda
i que vagi superbé
el que queda de més
amb les activitats
bueno
el que queda de més
i juliol també
i ja de cara
ha entrat
el setembre
que hem parlat també
d'aquestes
de
bueno
del concurs
en aquest cas
vinga
doncs que vagi bé
moltes gràcies
adeu
adeu Núria
la reserva s'esgoten
la sang segueix sent necessària
una donació
pot salvar fins a 3 vides
si tens més de 18 anys
vine a donar sang
no saps si alguna vegada
seràs tu
qui la necessiti
dona sang
salva vida
no saps
d'aquestes
d'aquestes
d'aquestes
there's a fire
there's a whisper
preaching to the choir
take the leaders
and the liars
throw your fears
on the funeral pyre
keep on breathing
don't go under
keep your ear to the ground
hear the thunder
when the earth quakes
and the ground shakes
throw your caution
to the wind
when the storm breaks
mother
sister
father
brother
step into
the
right
and start
a tiny fire
stop being
so goddamn quiet
got a spark
in your heart
so strike it
wash away
your pain
turn the power
and rain
to a town
wave and fire
just summon this
heart
don't hide it
like dynamite
ignite it
wash away
your pain
turn the power
and rain
to the wave
of a tiny fire
take the music
learn to use it
turn it up
till your speakers
blow fuses
learn the rhythm
and never lose it
keep on moving
till you know
what the truth is
if butterflies
can use their wings
to turn the wind
to hurricanes
you and I
can break the chains
it takes a day
to start a tiny fire
stop being so goddamn quiet
got a spark
in your heart
so strike it
wash away
your pain
turn the power
and rain
to a town
wave and fire it
cause summon this
heart
don't hide it
like dynamite
ignite it
wash away
your pain
turn the power
and rain
to the wave
of a tiny fire
in the darkness
there's a light
you can find it
if you try
if you open up
your eyes
if you're drifting
out to see
you can just
want to
want to meet
and make it
to the other side
and start a tiny fire
stop being so goddamn quiet
got a spark
in your heart
so strike it
wash away
your pain
turn the pouring
rain
to a town
wave and fire it
cause summon this
heart
don't decide it
like dynamite
ignite it
wash away
your pain
turn the pouring
rain
to the wave
of a tiny
ride
try it
get dynamite
push away
your pain
turn the pouring
rain
to a town
baby
fight
just summon this
heart
don't decide it
like dynamite
ignite it
push away
your pain
turn the pouring
rain
to the wave
to the wave
of a tiny
ride
to the ride
to the wave
to the wave
to the wave
to the wave
el doblatge i també el Dia Mundial contra el Treball Infantil.
Parlem del dia del doblatge que celebra per retre homenatge
a totes les persones que s'adiquen a posar veu
a diferents personatges de forma professional.
El doblatge de veu, sapigueu que és un procés que consisteix
en la gravació i la substitució de veus de personatges reals
o d'animació en un mitjà audiovisual, per exemple al cinema,
a la televisió, a la ràdio, i s'utilitzen recursos digitals.
La finalitat del doblatge és d'una personalitat i veu
a caracteritzacions de personatges en altres idiomes.
És molt comú utilitzar aquest recurs, sobretot a les pel·lícules,
als vídeos, a pel·lícules d'animació, musicals i també en altres formats.
Els orígens del doblatge?
Doncs bé, a Europa el doblatge es va iniciar a finals del segle XX
i a principis dels anys 30, utilitzant-lo com una mena de recurs fonamental
per exercir el control de la informació i l'enfortiment de la identitat
en un context polític i nacionalista.
Als Estats Units, els seus inicis, el doblatge, va ser l'any 1928
amb la pel·lícula Devil and Deep.
I a l'any 38 es va ensenyar al món la icònica pel·lícula animada
Blancaneus i els set nans, doblada totalment en castellà.
Tenim algunes curiositats del món del doblatge.
Per exemple, en el doblatge, en altres idiomes, s'evita l'ús dels modismes
per no confondre l'espectador i sempre es procura utilitzar un llenguatge neutral.
També, per exemple, una curiositat, que a Espanya el doblatge és local,
fet només per al mercat espanyol.
En el mercat llatinoamericà es realitza un doblatge únic per part d'actors
que provenen sobretot de Mèxic, de Colòmbia, d'Argentina,
sobretot entre els països principals.
I com a curiositat també que a la indústria del doblatge
és comú en la participació dels star talents, anomenats així.
Són artistes o personatges del mitjà artístic que no són especialistes en doblatge
però que a vegades són utilitzats com una mena d'estratègia de màrqueting
per publicitar o donar a conèixer una producció audiovisual.
I si us interessa formar part d'aquest món, aquest màgic i fascinant món del doblatge,
heu de tenir en compte alguns consells.
Per exemple, estar capacitats mitjançant cursos de formació.
També fomentar hàbits saludables que millorin la qualitat de la veu.
També concentrar-nos emocionalment amb el personatge que volem interpretar
o, per exemple, desenvolupar la capacitat d'improvisació i d'adaptació al guió.
Les principals productores de doblatge que hi ha són Disney, Warner Bros., Fox i Hanna Barbera Productions.
Parlem de l'altre dia mundial que hem comentat,
que era el dia mundial contra el treball infantil,
un dia que es celebra des de l'any 2002
i qui ho proclama és la OIT, l'Organització Internacional del Treball,
amb l'objectiu de denunciar l'explotació infantil
que es du a terme en molts països del món
on s'obliga a infants a treballar,
negant-los tot el dret a l'educació, a la salut i a una vida plena
que permeti el seu desenvolupament i també el seu benestar integral.
Per què es celebra aquest dia?
Doncs bé, el 2015 els dirigents mundials van adaptant
aquests objectius de desenvolupament sostenible als ODS del 2030
un renovat compromís per acabar amb aquest treball infantil
i sobretot en aquesta meta anomenada la meta 8.7
es fa una crida a la comunitat internacional
per adoptar mesures immediates i eficaces
per acabar definitivament amb aquest treball forçós
i posar fi a les formes contemporànies d'esclavitud
i al tractament d'ésses humans
i assegurar la prohibició i eliminació
de les pitjors formes de treball infantil,
inclòs el reclutament i l'utilització, per exemple,
de nens soldats.
El treball infantil,
que és un dels principals objectius d'erradicació de l'OIT,
l'Organització Internacional del Treball,
que es va fundar l'any 1919,
doncs és precisament això,
volia aquest treball infantil
adoptant i supervisant els estàndards laborals d'edat mínima,
que s'hauria de coincidir amb l'edat
en què acaba l'obligatorietat d'anar a l'escola.
El treball infantil,
prohibit en el dret internacional,
comprèn tres categories.
La primera són les formes pitjors del treball infantil,
l'esclavitud,
l'atracte de persones,
no sé,
per exemple,
el reclutament forçós d'infants
per utilitzar-los en conflictes armats,
la prostitució,
la pornografia,
també una altra categoria que hi ha del treball infantil,
són els treballs realitzats per infants
que no arriben a l'edat mínima
especificada per aquest tipus de feina.
I una altra categoria seria
el treball que posa en perill
el benestar físic, mental o moral també de l'infant,
ja sigui per la seva pròpia naturalesa
o per les condicions en les que es realitza,
anomenat el treball perillós.
I a 15 minuts de Tocar les 7 en punt,
deixem ara un tema musical de Gertrudis, Macaco i David Ros,
un tema que es diu M'agrada.
Posem aquí a Ràdio d'Esvern, eh?
1, 2, 3...
M'agrada quan m'agrades tant
Yeah!
Yeah!
Yeah!
Yeah!
Yeah!
I like, I like,
m'agrades tant
I like so much
com m'agrades
I like so much
com m'agrades
Jugo amb tu al teu costat
El futur sempre és un passat
I ploro
I quan no hi ets t'enyoro
T'enyoro
M'agrada parlar i quan s'entro jo i la manta
Quan la mires i m'abraces a cara de santa
M'agrada quan tomes, m'agrada quan em plantes
M'agrada com m'agrada i com m'encantes
M'agrada tant quan
I like, I like
M'agrada quan m'agrades tant
I like so much
M'agrada tant quan
I like, I like
M'agrada quan m'agrades tant
M'agrada tant quan
M'agrada quan m'agrades tant
M'agrada tant quan
M'agrada quan m'agrades tant
M'agraden les teves ombres, les teves llums, la teva veu sense l'autotune.
A sobre teu quan estàs al damunt, quan vas a poc a poc, quan m'acceleres, amb tu sempre cap amunt.
M'agrada tant quan, m'agrada quan m'agrada estar a l'excompte.
M'agrada tant quan, m'agrada quan m'agrada estar.
M'agrada tant quan, m'agrada tant quan, m'agrada tant quan, m'agrada tant.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
En a Perpinyà l'any 1976 es va fer la presentació del Congrés de Cultura Catalana.
Va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població catalana entre els anys 75 i 77.
També, tal dia com avui, de l'any 1987, ETA va perpetrar a Tarragona l'atemptat d'Empetrol.
Va ser un atemptat sense víctimes mortals que es va perpetrar la matinada del 12 de juny de l'any 87,
com hem dit, contra la refineria que l'empresa Empetrol tenia ubicada al Morill.
A Tarragona es van produir dues explosions simultànies com a resultat de dues bombes col·locades al llarg d'un feix.
I ara passem, això sí, a fets històrics, esdeveniments, però a la resta del món, més enllà dels països catalans.
Doncs que sapigueu que, tal dia com avui, un 12 de juny de l'any 1942, Anna Frank va rebre un diari pel seu 13è aniversari, eh?, tal dia com avui.
També, tal dia com avui, es va estrenar Cleopatra l'any 1963 al Rivoli Theatre, a Nova York.
En aquell moment la va protagonitzar l'obra Elisabeth Tyler, Rex Harrison i Richard Burton.
També tal dia com avui, a Sud-àfrica, l'any 64, Nelson Mandela va ser sentenciat a cadena per pètua per terrorisme.
A l'any 82, un 12 de juny, a Nova York, a Central Park, s'hi van manifestar un milió de persones contra les armes nuclears.
Hi van participar, entre altres, Jackson Brown, James Taylor, Bruce Springsteen i Linda Ronstadt.
També, que sapigueu que, tal dia com avui, de l'any 91, la ciutat russa de Leningrad va recuperar el seu antic nom de St. Petersburg.
També Boris Yelstin va ser elegit president de Rússia, tal dia com avui, de l'any 1991.
I, el 2014, a Brasil, un 12 de juny, va iniciar-se la Copa del Món de Futbol, de l'any 2014.
Passem ja als aniversaris, eh? Persones que celebren avui, que fan anys.
És el cas de Tatiana Sisquella.
Ella va néixer justament el 1978 i va morir l'any 2014.
Ens va deixar massa aviat la periodista catalana, Tatiana Sisquella.
Doncs això, va néixer a l'Hospitalet, com hem dit, un 12 de juny del 78.
També, tal dia com avui, va néixer el metge químic i bioquímic, Fritz Albert Liebman.
Va néixer a Prussi, el 1899.
Tal dia com avui, de l'any 29, 1929, a la República de Weimar, naixia Anna Frank, autora del diari d'Anna Frank.
I acabarem comentant l'aniversari de Mario Casas, l'actor gallec,
que protagonitza tantes pel·lícules i també sèries, sobretot, de caire més juvenil.
Mario Casas va néixer a La Coruña, a Galícia, l'any 1986.
I parlem de les necrològiques, persones que van morir tal dia com avui.
Doncs que sapigueu que la font que consultem i d'altres ja inclouen les seves fonts de notícies,
com que l'any 2023 del 12 de juny, com a persones famoses o reconegudes públicament,
per exemple, és el cas de Silvio Berlusconi, ja el posen com a personatge històric i mort, com a efemèrida,
d'avui a mort a Milà, empresari i polític italià, així titulant.
Silvio Berlusconi, que va néixer l'any 1936.
I ens diuen que serem una més a la família, ens va passar concertorant.
Olivia, quin moment tan bonic i estrany, Olivia, pensaven que es casaven.
I ens diuen que serem una més a la família.
Ràdio Nesbeth
Avui, a les 9 del vespre, M de Música,
Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana
Treu la llengua
Treu la llengua fora, al carrer
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua
Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones
Queden pocs minuts per la seta en punt, pocs minuts per acomiadar-nos del programa d'avui
La notícia que potser està en totes les portades ara mateix és la mort de Berlusconi
L'exprimer ministre que va marcar la política italiana durant dècades
Va ser ingressat el divendres passat amb 86 anys a l'Hospital de Sant Rafael de Milà
Doncs sí, l'exprimer ministre italià Silvio Berlusconi ha mort avui dilluns en aquest hospital
on, com hem dit, havia ingressat ja uns dies abans a causa de la leucèmia que patia
La mort del tres vegades mandatari d'Itàlia s'agella la fi d'una època
després de més de cinc dècades en què el multimilionari Magnat ha estat protagonista
deixant la seva petjada, no només en la política, també hem de dir en el món empresarial
en la comunicació i també en l'esport
Hem de dir també que Silvio Berlusconi ha estat protagonista d'uns quants fets escandalosos
que d'alguna forma o altra l'han salpicat
Ha viscut més de 30 anys amb diferents processos
amb més d'un centenar d'advocats que han treballat per ell i també per les seves empreses
Silvio Berlusconi, protagonista d'una guerra político-judicial
Hem de dir més de 30 anys amb aquesta sola batalla perduda
en la que la condemna del procés de Mediaset a 4 anys
3 d'ells indultat i el rest en presó preventiva
per la que va patir la humiliació de la inhabilitació del Senat
i la impossibilitat de presentar-se com a candidat a les eleccions per la llei Severino
També ha tingut llarga sèrie d'absolucions sobre sentiments, prescripcions
i a vegades obtingudes gràcies a lleis ad personam
diuen els seus atractors en dos casos també per amnistia
En fi, una vida bastant salpicada que diríem així
per diferents aconteixements que el rodeixen fora de la política
Nosaltres deixem el programa d'avui en aquest punt
Tornarem demà dimarts a la mateixa hora
per fer-vos companyia també aquí a la Rambla de 5 a 7
al programa de tardes de Ràdio d'Esvern
Sintonitzeu el 98.1 FM a la Ràdio Municipal de Sant Just
Podeu recuperar tots els continguts d'avui a ràdio d'Esvern.com
o també en els podcasts que anem deixant a la web i a les xarxes socials
també els comptes d'Instagram i de Twitter
arroba la Rambla 981
o també arroba Ràdio d'Esvern
les xarxes generals d'aquí de l'emissora
Ara a les 7 en punt toca escoltar l'informatiu de notícies de la mà
de la periodista Mariona Sales Vilanova
també per estar al dia de tot el que passa aquí al poble
i les notícies del municipi
Res més, que acabeu de passar molt bona tarda de dilluns
i tornem demà a la mateixa hora
No ens falleu, que vagi bé!
No ens falleu, que vagi bé!
Bé!
Bé!
Bé!
Bé!
Bé!
Bé!
Bé!
Bé!
Bé!
Bé!
Bé!
Bé!
Bé!