Què tal? Molt bon dia. Porteu tres dies a Anuc, a la capital de Groenlàndia, i les darreres hores també heu pogut parlar amb l'alcaldessa. Què us ha explicat?
Doncs mireu, ens diuen que tenen por, que estan realment preocupats. Al mateix temps li vam preguntar si s'imaginava la possibilitat o la imatge de tropes desembarcant al port de Nuc o arribant a l'aeroport. Ens deia que pel que fa a les tropes americanes, realment ells ja hi estan acostumats. Penseu que aquí hi ha la base de Pitufik, estan més acostumats a veure militars. Ara aquests dies també nosaltres n'hem anat veient cada vegada més, però ens insistia...
que la gent d'aquí de Groenlàndia i de Nuc és gent molt pacífica que mai ha optat per la violència. Li van preguntar a l'alcaldessa què faria si hi hagués aquesta invasió. Ens van dir que de moment el que es plantejaven eren mobilitzacions, unes mobilitzacions que recordem l'any passat quan el vicepresident dels Estats Units ja va venir aquí a Nuc, ja van sortir al carrer. Es parlava de la mobilització més gran de la història de Groenlàndia.
Penseu també que evidentment hi ha molt poca gent vivint aquí, però en qualsevol cas la mobilització més gran i per tant diuen que no descarten sortir al carrer a manifestar-se. És veritat també que Trump està interessat en aquest territori des de fa molt i molt de temps. Ens diu que no és nou, però que ara el fet que s'hagi tornat la capital o el centre del món i està a l'ull de l'huracà, doncs que cada vegada ells s'hi hauran d'acostumar.
I, de fet, aquests dies s'ha omplert de periodistes. Som molts els periodistes que han vingut aquí a la capital de Nuc. Una d'elles és l'Anna Pastor. Què tal? Bon dia. Bon dia, sí. Moltes periodistes, mujeres tú y yo desde España, desde Cataluña. Dones, que siempre está bien. ¿Cómo lo ves?
Pues a mí me está entusiasmando, no sé qué te ha pasado a ti, pero no conocía Groenlandia, no había estado nunca y ahora los periodistas tenemos una cosa muy guay, que es que tienes que estudiarte las cosas y aprendes muchísimo y luego la sensación de estar aquí, es muy desconocido el lugar, la gente es increíblemente cercana con los que hemos estado, a pesar del frío que hace y luego me fascina esto que digan que este es un invierno cálido, claro, no estamos nada preparados para esto.
A ti te veo preparada. Sí, los reyes me han traído un chaleco calefactable, o sea que me ha venido muy bien. Claro, es Groenlandia, es un sitio remoto, desconocido para muchísima gente. Ahora vuelve a ser el centro del mundo, otra vez por el presidente de Estados Unidos, por Donald Trump. Vamos siguiendo, yo creo, todos. Que lo hagamos los periodistas, es nuestro trabajo, pero es verdad que a nivel internacional él está enseñando la bolita y todo el mundo pone la atención ahí. No sé si, como dice mi compañero Argemino, que está en Estados Unidos periodista,
Está intentando desviar la atención de lo que va a hacer dentro, de lo que está haciendo dentro de todas estas detenciones masivas, la brutalidad que estamos viendo, para intentar desviar la atención. Pero no lo sabemos. Realmente es un tipo cuyo calificativo principal es impredecible y eso genera muchísima tensión a muchos niveles.
Estos días hemos hablado con mucha gente aquí en NUC, al principio como que les costaba más hablar y ahora yo creo que ya están más sueltos, por decirlo así, pero hay mucho miedo, hay preocupación. Al principio utilizaban la palabra preocupación, ahora miedo. Es verdad que esta es una isla muy independentista, pero hay un pegamento llamado Donald Trump que ha hecho que se olviden de esa cuestión durante un tiempo y en esa rueda de prensa hemos visto cómo el primer ministro groenlandés, del que se ha reído Donald Trump, ha dicho si tenemos que elegirnos quedamos con Dinamarca.
Vamos a ver qué ocurre, porque aunque él sea un pegamento, la realidad es que si él empieza a poner aquí muchas dificultades, quizá la gente va a tener, no sé, que moverse, que tomar decisiones, impredecible.
Impredecible, pero si tuvieras una bola de cristal, ¿querías alguna cosa o no te atreves en este caso? No me atrevo. Es Donald Trump, somos periodistas, no adivinamos el futuro, sino que contamos el presente, pero me ha gustado mucho estos días aquí con un Inuk, que dice que cuando es uno solo hay que decir Inuk, JJ me decía, nosotros desde los 12 años recibimos un rifle porque somos cazadores, esto es un lugar en el que la gente caza para comer y para vivir, por eso cuando hablamos de la carne de la foca...
o de las ballenas. Claro, desde nuestro punto de vista suena muy fuerte, pero es que aquí, si no, muchos niños no comerían en el interior de esta isla. Así que no sé qué ocurriría si aquí hubiera más botas estadounidenses sobre el terreno y os dicen que pelearían, pero yo espero que no veamos esa situación. No tenemos bastante ya con todo lo que hemos visto. Cuando yo estuve en Ucrania varias veces, no creo que haga falta más botas en ningún lado. ¿Qué es lo que más te ha sorprendido de esta isla? Pues, por un lado, la gente, que es verdad que al margen del tema Trump, que están un poco cansados de que les preguntemos...
Escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Bon dia, passant 10 minuts a les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvernfem, la Rambla.
Avui és dijous 15 de gener i després d'escoltar ahir atentament el nostre meteoròleg de capçalera, en Carles Rius, sabem que el temps serà protagonista durant els propers dies. Segons les últimes previsions, a partir de dissabte es començarà a notar un canvi en la situació meteorològica i de cara a dilluns podria arribar una nova llevantada, un episodi de ben humit.
procedent del mar, que sovint també va acompanyat d'altres qüestions rellevants, com per exemple pluges persistents i alteració marítima. Són situacions que coneixem bé el nostre territori i que sempre conviden a estar atents, no només al cel, sinó també a com respon el país quan el temps es complica.
La meteorologia, en aquest sentit, ens recorda una idea molt clara. El temps no en té de calendaris ni de voluntats, però sí que té conseqüències molt concretes. Quan arriba una llevantada, no es tracta només de saber si plaurà més o menys, sinó de comprovar com estan les infraestructures, com respon el litoral, com es gestiona l'aigua i com també es minimitzen els riscos.
I aquesta mirada també es pot traslladar a altres àmbits del dia a dia, en qüestions com el transport públic, la cultura, l'educació o la sanitat. Sovint parlem de canvis i millores que han d'arribar, però que necessiten planificació, continuïtat i decisions a mitjà i llarg termini. Igual que amb el temps, no hi ha prou en preveure, cal estar preparats.
Fenòmens com aquesta possible lleventada també ens tornen a posar sobre la taula el debat del canvi climàtic, cada cop més present en episodis meteorològics intensos i la necessitat d'adaptar-nos a una planificació adequada i realista. Per això, avui, dijous 15 de gener, més enllà de mirar previsions, potser també és un bon moment de recordar la importància de la preparació, de l'escolta als experts i de la gestió responsable.
tant del que depèn del temps com del que depèn de nosaltres. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I com cada dia, després de l'editorial, donem un cop d'ull al sumari. Comencem avui amb les notícies de Sant Just. Tot seguit farem també un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales Vilanova, Cap d'Informatius. Tot seguit també parlarem de les efemèrides i del temps, amb en Carles Rius. A la segona hora, després dels bolletins, tindrem a Sacongo Reverter l'entrevista del dia. Parlarem dels tres toms. I tancarem aquesta segona hora amb una secció que us hem preparat per parlar de cinema, per parlar dels globus,
en aquest cas dels Globus d'Or, que estan ja de camí als Òscars. Aquest és l'espai, l'hem titulat així, Globus d'Or, camí dels Òscars. Parlarem de l'època de premis cinematogràfics, els Globus d'Or, els Goya, els Gaudí i, evidentment, també la joia de la corona, els Òscars. I tancarem el programa d'avui parlant de co-sheling amb Frank Rigol i de teatre amb Maica Dueñas.
Sigueu benvinguts i benvingudes a un matí més al 98.ufm. Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres i comencem, com sempre, amb una mica de música.
Era una tarde de verano, anochecía en la ciudad, entre el famenco el vino tinto y una canción de serrán. Me hechizó aquella mirada llena de alma y picardía, la alegría de su cuerpo despertaba un huracán. Como una flecha aquí en mi pecho quedó grabado su misterio, el conjuro de sus besos encendió la tentación. Dime, gitana, ¿dónde fuiste?
Bona nit
de cabo el corazón en soledad. ¿Cómo olvidar aquel encanto de la sirena que ahora corre por mis penas y me puede envenenar? ¿Cómo olvidar?
Com una flecha aquí en mi pecho quedó grabado su misterio, el conjuro de sus besos encendió la tentación. Dime, gitana, ¿dónde fuiste? Quedé perdido en este sueño y hasta el día en que te encuentre me resisto a despertar.
Por ti, por el deseo abandonado en esta piel, te juro que algún día yo te encontraré. ¿Cómo olvidar? Tus ojos verdes es realidad, que me robaron hasta el alma, que me han dejado el corazón en soledad. ¿Cómo olvidar? ¿Cómo olvidar? Llorando de sirena que ahora corre por mis venas y me puede envenenar. ¿Cómo olvidar?
Desesmeralda, que me robaron hasta el alma, que me han dejado el corazón en soledad. Por no olvidar, porque en volta sirena que ahora corre por mis penas y me puede envenenar. Por ti, por el deseo abandonado en esta piel, juro que algún día yo te encontraré.
¿Cómo arrancarme de los años? Todos tus besos te aman Esa mirada triste que embrucó mi corazón ¿Cómo olvidarte? Si te quitan estar partiendo la razón ¿Cómo olvidarte? Ay, mami, mami, mira que te quiero porque tú me haces feliz, lindice ¿Cómo olvidarte? Mira, mira, mira cómo suena, suena, suena mi corazoncito ¿Cómo olvidarte? Pero mira cómo mames tu cabera, cómo tú en la piel estoy muriendo ¿Cómo olvidarte?
Com a olvidar tus ojos verdes esmeralda, que me robaron hasta el alma, que me han dejado el corazón de mi soledad. Com a olvidar aquel encantador de sirena que ahora corre por mis venas y me puede envenenar. Com a olvidar.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smurf Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i sobretot a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes se't faran
molt curtes. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esbert.
Comencem com sempre fent un repàs dels titulars de Sant Jus, fent un repàs de les notícies de la jornada d'avui dijous i saludem a Mariona Salles, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Com dèiem, comencem repassant aquests tres titulars. Avui en portada tenim Antonio Martínez, obra l'any expositiu al celler de Can Ginestar amb paisatges imaginats. També parlarem del Club de Novela Gràfica de l'Ateneu, que dedica una sessió a l'obra Palestina de Joe Sacco.
I acabarem parlant de l'augment dels casos de violència masclista a l'àmbit judicial d'Esplugues. I comencem, com dèiem, en cultura, comencem parlant del Celler de Can Ginestar.
Exacte, i és que l'exposició Paisatges imaginats d'Antonio Martínez inaugura la temporada expositiva del 2026 del celler de Can Ginestar. La mostra s'obre el dijous 15 de gener a dia 8 a dos quarts de vuit del vespre i presenta una sèrie d'obres que reflexionen sobre el canvi constant de la natura i la transformació del paisatge.
L'artista explica que els seus quadres no parteixen de l'observació directa, sinó de la memòria i l'experiència personal, abocant elements com el moviment del vent, la llum, els colors o l'activitat humana. Segons Martínez, el paisatge es viu i en evolució permanent i l'ésser humà en forma part. L'exposició es podrà visitar fins al 12 de febrer i inclourà visites guiades el 26 de gener a les 7 de la tarda i el 7 de febrer a les 12 del matí.
Durant el 2026 el celler acollirà set exposicions més que estan seleccionades entre 17 propostes per la comissió d'artistes segons criteris de qualitat tècnica i interès cultural. També et dic una cosa, una visita que hi ha de les 12 de la nit també ho veig viable, eh? Seria xulo també. Amb una copeta de cava, amb una mica de música de fons... Exacte, però en aquest cas no, és a les 12 del matí que entenc que la disposició de la gent és més fàcil i també la sala a les 12 de la nit no està oberta.
Espera't que no t'escolti el CUP, perquè el CUP s'engresca amb aquestes coses, aviam si faran una sessió de DJ allà enmig de l'exposició. Home, seria xulo, seria xulo, però de moment no crec que passi. Molt bé, doncs seguim parlant de cultura, marxem ara a l'Ateneu de Sant Jus. Mariona.
Exacte, i és que l'Ateneu organitza una nova sessió del Club de Lectura de Novela Gràfica dedicada a l'obra Palestina, de Joe Osako, que tindrà lloc el 27 de gener a les 8 del vespre a la Sala Piquet. És una activitat gratuïta i oberta a tothom que és coordinada per Javier del Campo i convida els participants a llegir prèviament el llibre per participar en el debat.
L'obra Palestina és considerada un dels treballs polítics i històrics més destacats del gènere i és una edició publicada per Planeta Còmic que inclou les 288 pàgines originals amb una nova traducció i retolació, així com materials extres de l'edició espacial anglosaxona que aporten context i valor documental a la publicació.
La trobada s'emmarca en la programació del Club Literari de l'Ateneu, que impulsa activitats com clubs de lectura, cafès literaris, presentacions de llibres, conferències, sortides culturals, seminaris i tallers, amb l'objectiu de fomentar la lectura i el debat cultural al municipi.
I tanquem amb la tercera notícia, en aquest cas parlant de societat. Exacte, i és que a Sant Just, dins del partit judicial d'Esplugues de Llobregat, es van registrar 65 dones víctimes de violència masclista durant el tercer trimestre del 2025, segons l'informe publicat per l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat. En aquest mateix període també es van comptabilitzar 65 denúncies, fet que indica una correspondència directa entre víctimes i procediments judicials oberts en aquest àmbit territorial.
Una de les dades més rellevants és que a l'àmbit judicial d'Esplugues, que són 5 clous en just, el 32,3% de les dones van decidir no declarar contra el seu agressor, que és una xifra molt superior a la mitjana comarcal i catalana. Aquest percentatge posa de manifest la dificultat que tenen moltes víctimes per continuar el procés judicial, sovint per por, pressions o manca de suport.
A escala comarcal, els partits judicials del Bas Llobregat van registrar 637 denúncies en el tercer trimestre amb 631 dones víctimes. El 82% de les denúncies es van iniciar per atestat policial amb denúncia de la víctima, mentre que un 13% van ser intervenció directa de la policia. A més, es van dictar 44 condemnes i es van registrar 6 absolucions, confirmant una tendència a l'alça de les denúncies respecte als trimestres anteriors.
Doncs recordeu que l'atenció telefònica, en aquest cas, a les dones en situació de violència és el 900-900-120 i el correu electrònic és el mateix telèfon arroba gencat.cat, és un servei gratuït i confidencial que funciona les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any. Aquest servei atén les demandes relacionades amb qualsevol forma de situació de violència contra les dones, com dèiem, el 900-900-120.
I seguim parlant de titulars perquè és moment de fer un resum abans de passar al repàs de portades de diaris. Marxem. Els titulars d'avui hem parlat d'Antonio Martínez, que obre l'any expositiu al Celler de Can Ginestà, en paisatges imaginats. Recordem que la mostra s'inaugura avui 15 de gener i explora el paisatge com un espai viu a través d'obres basades en la memòria i l'experiència personal.
També hem parlat del Club de Novela Gràfica de l'Ateneu, que dedica una sessió a l'obra palestina de Joé Sacco. En aquest cas, la trobada és coordinada per Javier del Campo i es celebrarà el 27 de gener a la Sala Piquet amb entrada lliure. I hem tancat parlant de l'augment de casos de violència masclista a l'àmbit judicial d'Esplugues. Sant Jus registra 65 víctimes el tercer trimestre del 2025 amb un elevat percentatge de dones que decideixen no declarar.
Breu pausa de publicitat. Tornem de seguida, com sempre, amb les portades dels diaris. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogolet i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets.
Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. I ara marxem a repassar les portades dels diaris d'avui dijous 15 de gener.
Mig minut i escaig per arribar a dos quarts d'onze del matí. Saludem de nou a la Mariona Salas, que arrenca amb el primer diari, amb la primera portada, en aquest cas, la del diari Ara.
Exacte, el diari ara obre amb els comptes públics i diu que Montero desafia el PP a renunciar als diners del nou finançament. Diu que la vicepresidenta recorda a les comunitats autònomes que si no valen el model proposat es poden quedar l'actual. També que el PP desqualifica la proposta, diu, és canviar pels independentistes i menuda el dia per la resta. També veiem que Artur Mas crida a negociar millores per Catalunya.
En fotografia principal parlem d'Estats Units i Dinamarca i posen una cita que diu desacord fonamental. Diu que els ministres d'exteriors danès i groen landès Lars Locke i Vivian Motfeld van constatar ahir al sortit de la reunió a la Casa Blanca amb el vicepresident Vance i el secretari d'Estat Marco Rubio la distància que separa els seus països dels Estats Units.
També veiem que la Fiscalia investigarà Julio Iglesias per tràfic i abús sexual i laboral, que l'iran amenaçar Trump amb represàlies si és atacat, i tant que portava avui el diari Áramasports dient que l'Albacete fa fora de la Cupa al Madrid en el debut d'Arbeloa.
Que fort, que fort, que fort. És que va ser molt fort. No sé si vas veure el partit, entenc que no, Mariona, tu no és molt futbolera, però fa una estona ho comentàvem amb en Sergio, el nostre tècnic de so, i realment va ser un partit molt curiós, molt atípic, sobretot en els seus últims minuts de vida, perquè en un gol inesperat de l'Albacete, dic inesperat perquè si veieu els vídeos el gol és...
Fantàstic, però alhora es fa raïdor perquè no saps on va la pilota i de cop i volta entra a porteria. El porter ja s'havia desentès i de cop i volta la pilota fa una mà i entra a porteria. I això no dona un bon inici al nou entrenador del Real Madrid, no dona un bon inici a Álvaro Arbeloa.
i en aquest cas veurem què passa, però queden descartats de la Copa del Rei, i bé, això no és un bon inici per aquest nou entrenador del Madrid, tot i que evidentment no li podem atribuir totes les culpes a ell, totes les responsabilitats a ell, perquè això ja ve de, diguéssim,
de que fa aigües. El projecte del Real Madrid aquesta temporada està fent aigües i han de trobar la manera de reconduir-ho, si volen, que a nosaltres als col·legis ens va bé també que els hi faci aigües. Passem a altres qüestions, marxem al periòdico. Ara parlem del músic barceloní Morty que recorre la seva carrera en un concert de la nau. També parlem de les autonomies que rebutgen nou finançament
proposat pel govern. Les CCAA podran mantenir el model actual o acollir-se al nou. Montero nega un tracte de favor a Catalunya i desafia el PP a presentar un model alternatiu. Aquest canvi metòdic, com es calcula la població justa del criteri principal de repartiment, també el podeu trobar en el tema del dia del periòdico.
I res més, tanquen aquest tema amb el PP que culmina sense fissures internes la seva estratègia d'oposició arran del pacte Sánchez i Esquerra. I seguim amb més qüestions de El Periódico perquè a la imatge principal veiem la Sagrada Família, concretament la instal·lació del quart veràs horitzontal de la Torre de Jesús.
Déu-li-do, eh? Serà alteta. La més alta del món. L'església més alta del món. De fet, ja ho és. Sí, sí.
que és l'església més alta del món. Perquè m'imagino que per alçada, no sé si ja ha culminat o no, no sé, li deu quedar la part de dalt, entenc, però sí, sí, ara ja ho és i quan l'acabin encara ho serà més. Doncs seguim amb més qüestions, marxem a l'Espai Panorama on ens parlen de Vueling, que invertirà 5.000 milions fins al 2035 per arribar als 60 milions de passatgers anuals. I tanquem portada amb tres notícies, Groenlandi i Dinamarca reiteren
el seu desacord amb Donald Trump. De fet, sabíem també per part de la cadena CER, una notícia que ha sortit ara aquest matí, que Robles no descarta la participació d'Espanya en una missió de vigilància a Groenlàndia. I també ens parlen al periòdico l'ecodistricte de la Mercedes al Bon Pastor iniciarà les obres a finals d'any. I també ens destaquen els endocrins alerten de la febre de la proteïna que ha arribat als supermercats.
I parlant de la febre de la proteïna, tu ets d'aquelles que ho compra tota amb proteïna? Els xucurs amb proteïna? No. Els flams amb proteïna? No, no, no. La meva parella de vegades li dona per comprar coses amb proteïnes i jo, si les compro d'ahir i estan a la nevera, doncs me les menjo. Tenen com un gust molt intens, no? No sé, tenen com un...
A mi això no em molesta. No sé si és el gust o és com... No, sí que tenen com un gust... Tenen certa pesadesa. Són una mica més pesades. Però a mi això no em molesta. Jo si estan a la vera m'ho menjo, però no soc de buscar les coses amb proteïna, la veritat. Molt bé. Doncs de moment estàs seguint pel bon camí. Ja veurem què diuen els endocrins, hauríem de llegir la notícia del periòdico, però sembla un tema interessant. Doncs passem ara a la portada de La Vanguardia.
La Vanguardia obre amb el repartiment dels recursos. Diu que el govern central ofereix a cada autonomia negociar el finançament, que les comunitats del PP demanen de tornar a la casella de sortida, mentre que la FEDEA veu molt raonable el nucli de l'acord amb Esquerra. En fotografia principal, tema de Grenlàndia, diu desacord total sobre Grenlàndia. Els Estats Units van reafirmar ahir la seva obsessió per quedar-se amb Grenlàndia malgrat el rebuig frontal de Dinamarca i de les autoritats de l'illa.
Diu que els titulars d'exteriors de Dinamarca i Gretlàndia, Lars Lok, Rasmussen i Vivian Motsfeld, que se'ls veu a la foto a l'ambaixeta danesa dels Estats Units, van reiterar el seu desacord fonamental amb Washington després de ser rebuts per bans. Mhm.
Altres notícies d'avui de La Vanguardia. Veiem que la Xina dispara el seu superàvit comercial al·ludint els arancels i expandint-se a Europa, que les importacions espanyoles de productes xinesos arriben al 11,3%, que és el nivell més alt registrat els últims 10 anys.
També la Vanguardia parla de burgesos i desfavorits que convergeixen en les protestes contra el règim iranià. També parlem de tema esportiu, diu, fora de la copa. Desfeta madridista al Bassete amb aquest 3-2. I també avui la Vanguardia fa una entrevista a Yasmina Reza, que publica casos reals. Diu, m'interessen els crims que comet la gent normal. Molt bé, doncs tanquem la Vanguardia, marxem al punt avui.
I al diari Independent, català, comarcal i democràtic, destaca l'entrevista del dia Ramon Solsona, el copartícep de l'Abuí. Diu, en una cita seva, connectàvem amb el catalanisme popular d'abans de la guerra. Pel que fa a l'Observatori Municipal, marxen avui a la Can i diuen els turistes fan fora els veïns. Entrevista a Sara Llovell, regidora de Compromís.
I més qüestions. A la imatge principal veiem com una espècie de pantalla amb uns algoritmes o amb uns... Sí, vindria a ser com una espècie d'algoritme i en aquest cas diu quan el món es torna interactiu. La realitat immersiva surt dels laboratoris per instal·lar-se
en la nostra quotidianitat i la frontera entre pantalla i vida es dilueix. Pel que fa a l'espai del d'ahir, avui signat per Lluís Simón, diu Congrés de catalanòfobs a Madrid. Les comunitats autònomes es rebelen contra el nou model de finançament pels beneficis que en rebria Catalunya. Pel que fa a la crònica, diu la Juli es queda a casa de moment i també xampany voluntari per a tothom. Tanca en portada amb l'esportiu...
que diu Carlos Romero, defensa de l'espanyol, Manolo, m'ha donat molta llibertat i confiança. I amb això tanquem les portades dels diaris d'avui, dijous 15 de gener. Mariona, t'escoltem com sempre, els bolletins informatius de les Hores en Punt i també l'informatiu Edició Migdia. Exacte, Dani, fins ara. Fins ara. I amb vosaltres, petita pausa per música i tornem de seguida amb les efemèrides.
Han anat totes les coses que mai han passat Tinc dins del meu cap i no pot sortir Digue'm si és veritat si penses en mi Tot el cor trencat te sento venir Però quan has arribat ja no sé què dir
Sé que t'agrada veure'm la cara si et desafio amb la mirada. Sé que t'agrada veure'm la cara si et desafio.
casat, quan et tinc al costat, oblido el que ha passat. I em moro de fred, si no dorms amb mi, em cinc enràpit, jo no puc sortir. Sé que t'agrada veure'm la cara, si et desafio amb la mirada, ser
Camalt.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor Ambici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat a Catalunya. Sempre endavant.
I ara marxem a les efemèrides del dia.
I, de fet, avui n'hi ha moltes d'efemèrides. Es veu que el dia 15 de gener és un dia prolífic en efemèrides. Comencem parlant de l'any 1759, quan es va obrir a Londres el Museu Britànic. Un espai que, si marxeu de viatge algun dia a Londres, no us podeu perdre. És un museu preciós, molt gran. També és veritat que la procedència de les seves peces...
Sempre ha sigut un punt d'inflexió i de debat, però és un museu que val molt la pena anar a visitar. També, l'any 1892, James Naismith va publicar les regles del bàsquet. Interessant, això.
També marxem a l'any 1919, quan es va cometre l'assassinat a Berlí de Rosa Luxemburg i Karl Leibnig, fundadors del Partit Comunista Alemany. A l'any 1934, un terratrèmol de magnitud 8 va sacsejar Nepal i a l'estat índi de Biarr, causant uns 12.000 morts.
Marxem cap a altres qüestions, marxem cap a la inauguració del Pentàgon. L'any 1943 es va inaugurar aquest departament de defensa estadounidense a prop de Washington. I res, també l'any 1967 es va jugar la primera Super Bowl, l'esdeveniment més important del futbol americà, recordem,
que ara és molt famosa de Super Bowl, sobretot pel break, per aquest descans que es fa, per aquesta mitja part on ve algun artista famós a fer la seva intervenció musical. També parlem de la inauguració de la gran empresa d'Aswan, el Nil, això va succeir l'any 1971, i també Mario Vargas Llosa, que va prendre possessió de la cadira L de la Reial Acadèmia Espanyola l'any 96.
L'any 2001, anys més tard, va néixer Wikipedia, l'enciclopèdia lliure i publicada a internet, creada per Jimmy Wales i Larry Sangner. En aquest cas, doncs, molts de nosaltres, a la nostra època estudiantil-acadèmica, doncs, hem fet servir la Wikipedia, com a mínim per informar-nos una mica d'aquelles coses que...
que passen en el món. I res més, tanquem amb el 2019, quan el Parlament britànic va rebutjar l'acord amb la Unió Europea sobre el Brexit i el Partit Laborista va presentar una moció de censura contra el govern.
I marxem a les defuncions abans dels naixements, perquè avui, entre els naixements, entre els nascuts i entre els aniversaris que tenim avui, 15 de gener, es troba la nostra família musical. Per això comencem avui amb les defuncions. Marxem a l'any 2012, quan va morir Manuel Fraga Irbarne, política espanyol, fundador del Partit Popular. També Paco Gisbert, de l'any 2016, director i productor de cinema espanyol.
i en aquest cas dues efemèrides més, Dolores O. Riordan, cantant irlandesa, líder de The Cranberries, l'any 2018 va marxar la Dolores, i també ho va fer l'any passat David Lynch, cineasta i director de Blue Bed Bed i Twin Peaks.
Marxem ara als naixements. Teníem dues possibles efemèrides musicals aquí. N'hem triat la segona, també comentem la primera, era l'any 1978, quan va néixer Niña Pastori, Maria Rosa García, cantaora de flamenco espanyola, però en aquest cas hem triat la segona, hem triat el naixement l'any 1981 de Pitbull, Armando Cristian Pérez, cantant rapé cubà estadunidenc, que ens ha deixat cançons com aquesta.
Bona nit.
Tini.
Fins demà!
Fins demà!
Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no tens un canvi brusque en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
012. La Generalitat al teu costat. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes
Se't faran molt curtes.
5 minuts per les 11 del matí. Nosaltres seguim el nostre magazín La Rambla, aquí al 98.fm i saludem ara el Carles Rius perquè avui hem dedicat l'editorial a parlar del temps, a tota aquesta previsió que ens vas avançar ahir dimecres i volem saber si això passarà. Carles, bon dia. Passarà, passarà. Ja veurem. No sé ben bé què acabarà passant perquè hem d'explicar una mica aquesta situació. Ens tens una mica amoïnats, eh?
És que les situacions d'allà abans són una punyetera me, parlant en plata, perquè és que realment pots avui fer una previsió de pluja durant quatre dies i després et farà sol. I llavors fa molta ràpia perquè dius, hosti, és que no l'encerten gens. No, és que en funció d'on es col·loqui el centre d'aquesta depressió i en funció del recorregut dels vents, doncs les llevantades són d'una manera o són d'una altra. Pot ser que caiguin quatre gotes o podem tenir un glòria. O sigui, les llevantades...
són molt imprevisibles el clima mediterrani, són molt punyeteres. Però el que realment és espectacular aquests propers dies és que primer tenim una xalocada, que una xalocada és com una llevantada però amb vent de xaloc, i després tindrem una pausa i després ens arribaria aquesta llevantada. Ho intentem explicar molt ràpid perquè tenim pocs minuts. De moment, avui dijous res, tenim un cel completament plàcid, qualsevol que ens escolti i que parli de la possibilitat de pluges importants de cara als propers dies,
doncs dirà, no sé quin cel està mirant aquest tio perquè fot un cel molt tranquil. Realment avui encara és un dia de pausa i demà divendres al matí encara tindrem moltes estones de sol. La cosa es pot anar complicant cap a demà divendres, cap al vespre, nit, que els núvols poden anar guanyant terreny i ja de matinada podria començar a ploure a Sant Just.
Realment hem mirat molts mapes. Els únics que han deixat anar la pistonada forta de la llevantada han estat els americans, però la resta de previsions van fortes, van molt fortes. Estem parlant de precipitació en forma sòlida durant tot aquest episodi de pluja, si s'acaba complint, és un metre o més, entre 71 metre de neu nova acumulada al Pirineu Oriental, que això és una animalada perquè ja en tenen gairebé un i pico, o sigui que serien dos metres de neu,
Estem parlant que al Montseny ens podria caure entre 70 i un metre de neu també, està bastant a prop, però a partir dels 1.200-1.300 metres d'alçada podria caure entre mig metre i un metre de neu al Montseny, o sigui que realment és molta precipitació, i també podria caure bastanta neu a tot el que és la Cerdanya i al Pallars, sobretot cara a sud, perquè estem en aquesta situació de vents una mica especials.
Però anem a engrescar-nos i anem a fer cas a les previsions així més espectaculars, les que donen més pluja de totes, i és el que dèiem. Ens hem quedat amb el divendres, doncs bé, divendres durant tot el dia els núvols aniran guanyant terreny, cada cop estarà més ennubulat i sobretot de matinada podria començar a plorar. Baja, el dissabte serà un dia completament gris, les temperatures també no cal dir-ho que sense el sol tiraran a baix, si estem en uns dies que estaven 14-15, doncs és bastant probable que entre divendres, dissabte, diumenge...
Les temperatures baixin cap als 10, estarem al voltant dels 10 o 11 graus, no es mouran massa, les mínimes tampoc tindran opció de baixar massa perquè quan estàs amb un cel completament tapat i està ploment tot el dia la temperatura varia molt poc, hi haurà petites variacions d'1 o 2 graus.
dissabte un dia de pluja, el que estan parlant molts mapes és que el diumenge potser tindríem una pausa, dissabte és dia de xaló, que és sud-est, és pluja amb recorregut marítim i amb temperatures una miqueta més altes, el sud-est aquest podria aportar precipitacions dissabte, al voltant d'entre 5 i 10 litres per metre quadrat, diumenge, alguns, no tots, alguns mapes diuen que hi ha una pausa i podria sortir una miqueta el sol,
I a partir de dilluns se'ns generaria aquesta llevantada amb un ambient més fred que ens podria portar més de 20 litres per metre quadrat tant dilluns com dimarts. O sigui que realment estem parlant de precipitacions bastant importants. Diumenge a última hora també podria precipitar, o sigui que el diumenge el salvaríem durant el dia però la nit podria tornar a ploure i dimecres tindríem aquesta pausa pel que fa a precipitacions. O sigui, un episodi de pluja que començaria la nit de divendres a dissabti i que podria acabar la nit de dimarts a dimecres. Ho anirem seguint. Demà acabem de confirmar, però vaja...
Pinta que haurem d'agafar una miqueta el pareigües de cara als propers dies i coincidirà amb el cap de setmana. Doncs molt pendents d'aquest temps que està canviant i que, com dèiem, estarà molt... És a dir, ho decidirà molt aquesta llevantada, depèn d'on es posicioni... La xalucada és bastant probable, el dissabte és bastant possible, però la llevantada haurem d'anar-ho seguint perquè encara queden 48 hores i això pot canviar.
Molt bé, doncs temps al temps, demà més informació. Ja està, no queda un altre, no queda un altre. Vull adins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esbem. Tornem amb la segona hora. Fins ara, Carles. Fins ara, audiència.
Sí, sí, sí. Amb els anys et vas radicalitzant. Sí, sí, sí. Peyu, bon dia. Què tal? Bé, jo he dormit més que en feixades. T'interessa massa, això. Bueno, m'he despertat avui al matí, ho he vist i ha sigut una alegria, també, perquè per sobretot el Madrid que es mori, això és evident. Si no, no tindríem rivalitat amb els que són del Barça, no?
No, vull dir que es mori, no, vull dir que es vagi morint a poc a poc. Això sí, que pateixi. Que pateixi, exacte, que pateixi. Però reaixent-se a què, avui? Avui entrevistem un paio molt interessant, un loco, Oriol Antolí, que és un tio que és campió d'un tipus de cursa molt concreta, que te la vull explicar. Això és una bestiesa.
La Backyard, que això és una cursa que fa als Estats Units, aquest tio va quedar a desert. És a Terrassa, veig, aquest tio. És a Terrassa. És una cursa que són voltes, tu vas fent voltes de 6,7 quilòmetres, la mateixa volta. Tens una hora per fer aquests 6,7 quilòmetres. Si ho fas amb 50 minuts, descanses 10 minuts. Llavors sona un pito i tornes a tenir una altra hora per fer una altra volta. Doncs el loco va córrer... Però què és això?
Quasi bé quatre dies seguits corrent. Com? 80 i pico, 90 voltes. Quatre dies? Quatre dies?
Ara hem perdut. Hi ha un moment de la cursa que comences a tenir al·lucinacions, i clar, va abandonant gent, hi ha gent que va quedant mig morta pel camí, i guanyen els que queden d'empeus, diguéssim. Hòstia, doncs ho escoltarem a partir de les 12. Oriol Antolí, eh? Sí, Oriol Antolí, de Terrassa. Doncs ho escoltarem. Peyu, gràcies. Adéu, feixades. Adéu-siau. Fins ara. Adéu-siau. De seguida sort-ho a caram.
Bon dia, us informa Joan Bota. I tenim en marxa la segona i última jornada de vaga dels metges. A aquesta hora hi ha en marxa precisament la manifestació al centre de Barcelona per reclamar un conveni propi i millores laborals. També que les guàrdies deixin de ser de 24 hores i podem anar en directe a Unitat Mòbil a Barcelona. David Mendoza i Marriera, bon dia.
Bon dia, aquesta marxa ara comença a arrencar aquí a la Gran Via, que ja està tallada, després de fer una plantada davant la seu de Lix al carrer Balmes, amb Gran Via, amb una bona escridassada i xiulada. Els metges reclamen menys corbates, més bates i un conveni propi. L'Anna és una doctora jubilada que s'ha sumat a aquesta protesta.
Dintre del sistema sanitari, els metges són els que tenim nombre més petit. Per tant, sempre anem arrossegant convenis que són majoritaris per la resta de la gent, però no per nosaltres. O sigui, les nostres reivindicacions no arriben mai a port. Perquè, per exemple, en un hospital que allàguin 15 persones al comitè d'empresa, doncs potser només hi ha un metge. Marriera, Catalunya Ràdio Barcelona.
Més notícies, Natàlia Ramon. El secretari general de Junts, Jordi Turull, veu marge per poder fer un front comú amb Esquerra Republicana per millorar l'acord de finançament durant el tràmit parlamentari i aconseguir el concert econòmic. Ho ha dit en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio. Li diré molt clar. Aquí hi ha hagut un acord, doncs, escolti, és molt legítim que aquests partits facin aquest acord. Ara, nosaltres, la supervivència de Pedro Sánchez no pot anar a costa de la supervivència de Catalunya. I ens hi estem jugant moltíssimes coses. Ho aprofitem ara.
no amb una lògica de 7 diputats i 7 diputats, i nosaltres vam fer aquesta grida de dir, escolta, som 14 diputats. Hi ha un moment de feblesi increïble en el govern de l'Estat. Doncs, és que, aprofitem-ho. Turull ha revelat que abans de la reunió entre Junqueras i Pedro Sánchez de la Moncloa ja va oferir el líder d'Esquerra al front comú. El número 2 de Junts ha deixat clar que no posaran condicions per la reunió que Oriol Junqueras ha demanat a Carles Puigdemont a Waterloo. La trobada es podria fer els pròxims dies.
Mentrestant, el líder del PP, Alberto Núñez Eijó, vol convertir la seva trobada en Pedro Sánchez de dilluns que ve a la Moncloa amb un cara a cara sobre el nou finançament. Anem cap a Madrid. Tania Tàpia, bon dia.
Bon dia, el president l'ha citat per parlar de la política de defensa i del possible enviament de tropes a Ucraïna, però Feijó també vol presentar batalla amb el finançament. Per deixar-li clar, diu en una piulada, que el sistema s'ha pactat amb Esquerra, no és just i cal frenar-lo. Des del Senat, la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, carrega contra el PP per negar-se a negociar un model, diu, on tots els territoris hi guanyen.
Pero aquel que no cree en los servicios públicos buscará 20.000 excusas para intentar justificar un voto contrario a esa reforma. Fejo critica el pacte amb Esquerra i diu que Junqueras, condemnat per malversació, no pot ser l'arquitecte del nou finançament. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio Madrid.
Diversos exèrcits europeus iniciaran les maniobres conjuntes a Groenlàndia batejades com a resistència àrtica. Un missatge a la voluntat d'enacció de l'illa per part de Donald Trump, però que de moment protagonitzaran un grup reduït de tropes de Dinamarca, Alemanya, Suècia, França i també Noruega. Des d'Espanya, la ministra de Defensa, Margarita Robles, no descarta afegir-se a la missió.
Estamos permanentemente de acuerdo con los demás aliados, los demás miembros de los países, e iremos viendo a lo largo del día de hoy. ¿Qué es lo que está encima de la mesa en esas reuniones del día de hoy? ¿Reforzar la vigilancia en Groenlandia? Sí, sería una opción, por ejemplo. Pero vamos viendo a lo largo del día de hoy.
La inflació va baixar lleugerament a Catalunya el mes de desembre. L'increment de preus va ser del 2,5% respecte a fa un any, segons l'Institut d'Estadística Espanyol. És una dècima menys que el novembre. Un fet que l'organisme atribueix a la baixada del preu dels carburants, tot i que els aliments es van a pujar. De mitjana, productes i serveis es van encarir durant el 2025 un 2,4% arreu del país. Els ous són el que més es va encarir, amb un 31%. El segueixen la carn de vedella amb un 17% d'augment, el cafè un 16% o la xocolata un 12%.
Darrere venen els llogums, la llet o els frits secs.
Esports, Marcos García. Juau Cancelo és la principal novetat a la llista de convocats del Barça per jugar al camp del Racing de Santander, vuitens de la Copa del Rei. Frenki de Jong es baixa per sanció a les 9, una hora d'abans a la TDT de Catalunya, a ràdio aquest Racing Barça. El Madrid agreuja la seva crisi de resultats i queda fora de la Copa. Ahir derrota blanca 3-2 al camp de l'Albacete en el primer partit d'Àlvaro Arbeló a la banqueta del Madrid. A més de l'Albacete a l'avés i Betis també van passar ahir als quarts de final de la Copa.
A la Lliga Femenina de Futbol el Barça té un coixí de 10 punts sobre el Real Madrid, després de golejar 5 a 0 ahir l'Atlètic de Madrid. Avui ha de passar proves mèdiques Irene Paredes, que ahir no va poder completar el partit amb molèsties físiques. En bàsquet el màxim en res anuncia l'acord per desvincular el pivot.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 7 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova.
L'exposició Paisatges imaginats d'Antonio Martínez inaugura la temporada expositiva del 2026 del Celler de Can Ginestà. La mostra s'obre el dijous 15 de gener a dos quarts de vuit del vespre i presenta una sèrie d'obres que reflexionen sobre el canvi constant de la natura i la transformació del paisatge. L'artista explica que els seus quadres no parteixen de l'observació directa, sinó de la memòria i l'experiència personal, abocant elements com el moviment del vent, la llum, els colors o l'activitat humana.
Segons Martínez, el paisatge es viu i en evolució permanent i l'ésser humà en forma a part. L'exposició es podrà visitar fins al 12 de febrer i inclourà visites guiades el 26 de gener a les 7 de la tarda i el 7 de febrer a les 12 del matí. Durant el 2026, el celler acollirà set exposicions més, seleccionades entre 17 propostes per la Comissió d'Artistes, segons criteris de qualitat tècnica i interès cultural.
I en cultura encara, l'Ateneu de Sant Jus organitza una nova sessió del Club de Lectura de Novela Gràfica dedicada a l'obra Palestina, de Joe Sacco, que tindrà lloc el 27 de gener a les 8 del vespre a la Sala Piquet. L'activitat, gratuïta i oberta a tothom, estarà coordinada per Javier del Campo i convida els participants a llegir prèviament el llibre per participar en el debat.
L'obra palestina és considerada un dels treballs polítics i històrics més destacats del gènere. L'edició, publicada per Planeta Còmic, inclou les 288 pàgines originals amb una nova traducció i retolació, així com materials extres de l'edició espacial anglosaxona que aporten context i valor documental a la publicació.
La trobada s'emmarca en la programació del Club Literari de l'Ateneu, que impulsa activitats com clubs de lectura, cafès literaris, presentacions de llibres, conferències, sortides culturals, seminaris i tallers, amb l'objectiu de fomentar la lectura i el debat cultural al municipi.
I en societat, a Sant Just, dins del Partit Judicial d'Esplugues de Llobregat, es van registrar 65 dones víctimes de violència masclista durant el tercer trimestre del 2025, segons l'informe publicat per l'Observatori Comarcal del Bas Llobregat. En aquest mateix període, també es van comptabilitzar 65 denúncies, fet que indica una correspondència directa entre víctimes i procediments judicials oberts en aquest àmbit territorial.
Una de les dades més rellevants és que a l'àmbit judicial d'Esplugues, on s'inclou Sant Just, el 32,3% de les dones van decidir no declarar contra el seu agressor, una xifra molt superior a la mitjana comarcal i catalana. Aquest percentatge posa de manifest la dificultat que tenen moltes víctimes per continuar el procés judicial, sovint per por, pressions o manca de suport.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet horari de les 12. Fins ara.
Farda, farda, apliqueu-hi tot sana, sana. No et preocupis pel destí, pas de zebra. Sé que només hi ha una vida.
pel camí amb la pedra. Té cara alguna codita al desembrany. Si toca, toca. Si toca, toca. Jo n'édo com un dutí. Si toca, toca.
Suelto, gu, gu, gu, resoldré m'escubidú i la parita farà du, du. Quan toca, toca, tanca la boca, i do que no, que, i do que no. Per mi, podem deixar enrere el barí, podem cridar-me que són denes.
Es fa més fàcil el camí si la meva vida és meva sí.
Un acte de veure't feliç És per tot això que no em perdo Per la gent que estimulinenço Sense fer de nit els ulls Quan el cel es torna negre Aquell 29 d'octubre Que mai més no sabrem oblidar Una història escrita en fang Que amb la pluja no esborrarà
Pensa en la plana d'Utiel, l'or de Sud i la Ribera, i la folla de Bunyol on sona un nom que és ara ja un malson. Quan el cel es torna negre, serà el president del fang, ni honorable ni excel·lència, que amb hores d'indiferència va deixar tirat el seu país una història escrita en fang que amb la pluja no es morrarà.
Com s'hi avança amb les veus, i ells van fer com qui se'n plauré. I sense saber se'm haure, van deixar morir la nostra gent. Quan el cel es torna negre, l'indra l'aclaror que sacseja la llena. L'antida d'alçà que remou les plases. Hi ha una història en fan que sembla dormiva.
però és la llavor per fer la vida. Intra l'enclaror que s'accecha l'avine, l'antiga d'alçà que remolgues tràssers, hi ha una història alzant que sembla dormida, però és la llavor per fer la vida.
S'apagaren tantes veus que es buidaren les paraules i a poc a poc les omplirem de motius per a seguir avant. Quan el cel es torna negre, els veïns desemparats, braç a braç i poble a poble, van haver de fer la crida devanant tot el suport comú. Un externe i així d'enfant que amb la pluja no es borrarà.
per que foren les primeres d'arribar de sobeintotot. Una història escrita en fancia en blaplucha no es borrara.
Yo solito por la calle, ya iba medio borracho. Yo solito por la calle, ya iba medio borracho. Yo bebiéndome las lágrimas, yo bebiéndome las lágrimas.
Nadie pa' darme un abrazo Cualquier a mí no me vale Cualquier a mí no me vale Cualquier a mí no me vale Cualquier a mí no me vale Los abrazos que yo quiero
Los abrazos que yo quiero son de mi padre y mi madre. No se me va de mi cabeza, no, no se me va de la tristeza, no, no se me va por lo malo que he sido contigo.
No se me va de mi cabeza, no, no se me va de la tristeza, no, no se me va por lo malo que he sido contigo. Un gran acontecimiento en mi vida sucedió.
Quiero hacer un remiendo Quiero hacer un remiendo A un corazón que partió Esas lágrimas que lloran También me duelen a mí Esas lágrimas que lloran También me duelen a mí A mí me queman la cara
A mi me quema la cara cuando la...
Pues a ratos. Es difícil ver ahí. Es como que estoy asumiendo una realidad que pensaba que no existía, pero en realidad creo que la necesitaba, ¿sabes? Estoy en búsqueda también, ¿eh? O sea, tampoco tengo las juzgas nada claras. Nada. Pero ahora lo principal no eres tú en mi vida, ¿sabes? Antes sí.
Yo lo he pasado muy mal porque pensaba como que nosotros, por muchas cosas que pasaran, siempre como que nos íbamos a elegir, ¿sabes? Da igual lo que pasara. Pero creo que eso fue como lo que más me decepcionó. Pero yo no dejé nunca de elegirte. No se me va de mi cabeza, no, no se me va.
Hay mucha gente, poca persona. Unos me quieren, otros me ignoran. Se la vi, puede que algo les haga alejarse de mí. Estar sola no sería un drama. Tengo mis trucos, tengo mis taras. Y como todas, soy la más rara que decir. En el fondo no conozco tanto de mí. Pero solo hay una cosa clara.
En esta vida todo viene y va Y luego nada es para tanto Y cuando el mundo se vaya a acabar Lo observaré tomando algo En esta vida todo viene y va Y luego nada es para tanto Y cuando el mundo se vaya a acabar Lo observaré tomando algo
Mi padre dice, mucho cuidado, la noche, los baños, los chicos tatuados, pero yo, que no tengo calle, tengo mucha intuición y además a mí me encanta.
En esta vida todo viene y va Y luego nada es para tanto Y cuando el mundo se vaya a acabar Lo observaré tomando algo En esta vida todo viene y va
Bona nit.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets.
Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Ara escoltes ràdio d'Esvern. Sintonitzes ràdio d'Esvern. La ràdio de Sant Just. L'hora de 8.1. Ràdio d'Esvern.
Fins demà!
Doncs seguim en aquest magazín de Matins de Ràdio Desveu, ens seguim a la Rambla. Ara és moment de l'entrevista del dia i avui parlem amb en Miquel Reverter i el Sacongo Reverter. Volem fer-ho per ampliar una mica més d'informació sobre la celebració dels Tres Toms. Sabeu que és una activitat molt nostrada que aquí Sant Just es celebra cada any i l'esperem amb moltes ganes després de Reis. En aquest cas serà el 25 de gener i ja els saludem, els tenim aquí a l'estudi. Miquel Sacongo, bon dia. Com esteu?
doncs expliqueu-nos una mica d'on ve aquesta tradició dels tres toms i on comença tot això
Bé, els Tres Toms jo crec que porten més de 70 anys fent aquesta activitat de Sant Lluís. Jo recordo quan jo era, i tinc fotografies, ja quan jo tenia 4 o 5 anys, anar amb el cavall del meu pare a fer els Tres Toms, el cavall del camp, de les Masies, que baixaven tots adornats, ben guapos a fer els Tres Toms de Sant Lluís. Estic parlant de més de 70 anys, segurament, que fa aquesta activitat.
Clar, al final també això és important, la implicació de les Ípiques, vosaltres en formeu part d'una molt important aquí a Sant Just, i clar, també és important valorar això, valorar la tasca que feu des de les Ípiques, abans també hi havia potser més feina ramadera, més agrícola aquí al nostre municipi, ara això s'ha perdut, teníem abans el carro de Can Pedrosa que també participava, ens comentaves fora de micròfons,
que molts dels carruatges que també venien de fora ara per temes de pressupost no poden venir i això fa que quedi una mica més íntim, que quedi amb els de casa. Sí, aquesta activitat dels Tres Toms es fa només el Boni Club i el Sol Solet, perquè són aquestes dues típiques que mantenim aquesta activitat des de fa ja bastants anys que són d'un altre sols.
Perquè clar, si tu vols que vingui gent de fora, tu has també d'anar als altres pobles. A nosaltres, com a Ípica, ens és impossible. A més, també, si volem que vagi en carros i coses d'aquestes, vull dir que tota la gent per vindre en carros necessita un vehicle, uns camions, necessiten un pressupost, que el poble de Sant Lluís no el té. Per això ens limitem només a aquestes dues díndiques, però bueno...
Déu-n'hi-do els ponis i cavalls que baixem. Me'n recordo que hi hagi quasi 60 animals entre ponis i cavalls, entre el poni i el sol solet. Déu-n'hi-do. Molt bé, doncs, a partir d'aquí, aquesta jornada que arrenca, diguéssim,
amb la benedicció dels animals a les 12 a la plaça Bardaguer, diguéssim, això seria l'acte central, però abans vosaltres ja heu començat, feu un esmorzar, expliqueu-nos una mica com funciona aquest dia, el diumenge 25 de gener.
El 25, en el nostre cas, comença molt més abans, en el propi club, venen les famílies, els nens, com cada dia que fan classe van a buscar els seus ponis, però la diferència és que aquest cop, a comptes d'anar a una pista amb el professor i fer l'activitat de sempre, és una activitat nova per molts d'ells, alguns altres ja són recorrents a cada any,
Baixem a Sant Jús. Fins fa tres anys, si no me'n recordo malament, anàvem a la plaça de Can Ginestar i que fèiem un petit esmorzar amb pares, amb alumnes, amb gent que venia també curiosos, podríem dir.
I ja fa tres anys que ho vam traslladar a la plaça dels juvenívols. I seguim fent la mateixa tradició d'organitzar l'esmorzar. La diferència aquest any és que serem les hípiques qui organitzarem l'esmorzar i veurem com funciona. És una nova responsabilitat que assumim, que...
que a nosaltres ens fa il·lusió mantenir la lectura, com ha dit el meu pare, per tant ens hem d'esforçar amb aquestes coses. És molt important també mantenir aquestes tradicions, tot i que Miquel a vegades pugui semblar complexa. A vegades en aquestes entrevistes no entren aquests temes i jo crec que també és important tenir-ho en compte, que al final també aquestes accions les feu de forma voluntària, són feines que traieu hores de vostre dia per poder organitzar tot això,
I tampoc és fàcil arribar a consensos, pactar coses, tot i que són activitats que fa molts anys que es fan i que es fan bastant igual any rere any, porta una feina al darrere, Miquel. Primer de tot el que has de motivar els alumnes per baixar.
Pobles com Sant Lluís o el cosat de Barcelona, aquesta activitat dels Tres Toms, la gent jove ja no sap ben bé de què és. Llavors, ja s'ha de fer una pedagogia d'explicar d'on ve les tradicions, pel per què, tot això, i motivar els alumnes a continuar la tradició aquesta. Pobles més agrícoles o més llunyats a Barcelona estan molt més assumits.
Per aquí, a l'àrea metropolitana així, l'agricultura ja és residual. Jo crec que amb una esfarra de tots per explicar una mica el que consisteix aquesta festa, crec que ara ens en sortim força bé.
Recordem que la festa també es celebra en marc de la celebració de Sant Antoni Abad, que és el patró dels animals, i en aquest cas comença amb una benedicció dels animals per part del mossèn de l'església del Sant Just i Sant Pastor a les 12 del migdia a la plaça Verdaguer. A continuació comença la cavalcada dels Tres Toms pels següents carrers. Recordem que inicia a la plaça Verdaguer, després baixa pel carrer Verge dels Dolors, tot seguit també marxa cap al carrer Miquel Reverter, plaça del Parador, carrer Ansem Claver o carrer de la Sala,
Després va cap a Can Preciós per tornar a Verdaguer i això ho fa fins a tres cops. Exactament. Ja fa molts anys que es fa la traïció del mateix recorregut.
I, bueno, esperem al mig del poble, esperem l'assistència de màxima gent possible que pugui veure aquesta activitat. Jo me'n recordo fa molts anys que estava aquí, doncs, el Sacongo ho explicava bé, aquest esmorzar que s'estava fent aquí a Can Ginestar, i nosaltres estàvem també amb la meva família per aquí esmorzant i tal, i anàvem, doncs, cap a missa, perquè es fa la missa abans a les 11, i després, doncs, aquesta serà de les 12.
I recordo aquell dia que em va venir el Joan Esmerats, em va dir, escolta, que no hi ha l'abanderat, que no hi ha l'abanderat, i em van pujar un cavall i vaig fer davanderat aquell any. Això és una figura també que no sé si aquest any l'heu recuperat, però és una figura que també sortia a l'inici d'aquesta cavalcada.
A veure, els abanderats continuen sentits, hi ha l'abanderat i els dos, l'única pega que tenim, bé, pega no, però una mica tristesa, és que la bandera dels Tres Tons va desaparèixer fa 4 o 5 anys. Aquesta bandera o era seva o se la va quedar, no ho sabem.
Però sí que abans els abandenats van guarnits i acapçalant la comitiva. Ens ho repartia amb el Sol Solet i nosaltres cada any és una èpica que porta els seus abandenats.
Clar, sí, sí, és important també aquestes coses que també marquen una mica la tradició. Clar, abans aquí, en aquesta organització d'aquest acte, hi havia al darrere Cabaltoms. Ara Cabaltoms també hi és o forma part, diguéssim, una part més secundària? Perquè, com en comentaves, l'organització recau en les Ípiques i també en l'Ajuntament.
No, que Val d'Ons ja fa dos anys que s'ha desvinculat, ens va ajudar a fer el traspàs, però ara assumeix la festa aquesta, assumeix les dues hípiques, el Bonicrup i el Sol Solet, no hi ha ningú més de darrere. L'Ajuntament assumeix el tema de banda, el tema d'ambulància, el tema de neteges, però tot l'altre d'unitjació, tot assumeix aquestes dues hípiques.
Doncs recordem també que aquest recorregut va amenitzat també per la banda, que m'imagino que és la de sempre, no? Se suposa. Esperem que sigui així perquè també recordem, tirant una mica de nostàlgia, és la banda que sempre ha animat tant la calcada com els tres toms i també fa il·lusió poder-los veure pels carrers del poble.
Doncs, no sé, per anar tancant una mica, amb què us quedeu d'aquesta celebració? Què és el que més us agrada d'aquests tres toms? Jo crec que el que més il·lusió fa, si més no per nosaltres, és veure com cada any, per perdre les hípiques, els nens és com un objectiu anual, que sempre estan esperant una mica d'aquesta data, d'anar a Sant Just, a fer una activitat diferent.
A l'altre costat, això ens fa il·lusió, veure com nosaltres podem moure alumnes. El que porta tristesa, com deia el meu pare, és el fet que, potser sóc jo, però tinc la impressió que els carrers de Sant Jús cada any estan una miqueta més buits i fa pena, no?, veure com algú que jo també ho vaig començar a fer, potser amb sis anys, però vaig començar a anar...
Nosaltres baixàvem amb un petit carro, jo anava al carro i veies els carrers plens de gent, amb nens, amb pares, gent gran. Ara cada cop es troba una mica més trist i també com deia el meu pare, intentar recuperar una mica l'ambient que hi havia farà set, vuit, deu anys.
Tens la sensació que potser de cara del públic no s'acaba d'animar a venir a veure-us, és això? Sí, suposo que com tot hi haurà els motius socials, de població, que cadascú tindrà les seves prioritats, però clar, des de sobre el cavall és trist.
Doncs ja ho sabeu, des d'aquí nosaltres fem la crida a tota la gent de Sant Jus que ens estigui escoltant a participar de forma activa dels Tres Toms. I per tu, Miquel, què és el que més destacaries d'aquesta jornada?
Jo destacaria aquest any una mica el relleu... Generacional. Generacional, exactament. Vull dir que jo estic aquí en un dia a segon terme, el Sacongo està agafant una mica de rendes d'aquesta activitat, gent nova, idees nova, sac nova, el sol solet també igual, abans d'estar amb la Maria i jo, ara estem al Sacongo i la Judit, i lo maco d'aquí que els nostres fills agafin el relleu una mica per mantenir aquesta activitat a Sant Lluís.
Doncs amb aquest missatge, tanquem aquesta entrevista, ens en portem això, l'esperit aquest dels Tres Toms, de mantenir aquesta tradició viva, que per molts anys més es pugui dur a terme a Sant Just, i també volem remarcar, volem recordar a tota aquella gent que ens estigui escoltant, a que hi participi, que és una jornada molt bonica, que es pot viure també des de les terrasses, des de la terrassa d'un bar prenent alguna cosa, després...
T'aixeques, fas una part del recorregut, vull dir que al final també és un dia molt festiu, és un diumenge, que dona per molt i per gaudir per celebrar aquests tres toms, aquesta celebració de Sant Antoni Abad. Miquel Sacongo, gràcies. Jo, més d'una cosa, vull dir a la gent que vulgui veure els ponts i els cas, més en directe, estarem com a mínim una hora als joves juvenívols, que totes les famílies que poden venir per allà a visitar-se. Perfecte.
Doncs així ho farem. Gràcies, una abraçada. Cuideu-vos. Perfecte, que vagi bé. Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges de Sant Just. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'aspira a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvent.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualden Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Doncs com hem avançat a l'espai de Sumari, avui encetem una nova secció de cinema que ve carregada de premis, de catifes vermelles i de discursos emocionants.
Perquè ja, oficialment, ha començat la temporada de premis, aquest moment de l'any en què el cinema entra en moda de competició. Sabeu que en torn aquestes dates, des del desembre fins a ben entrat, inici d'any, tenim uns mesos on es van succeint els diversos premis més importants del món del cinema i de l'audiovisual. En aquest cas, els Globus d'Or 2026 ja es van lliurar, la setmana passada,
Les nominacions dels Goya les vam descobrir a inicis de setmana i els Gaudí ja fa uns mesos que roden aquestes nominacions. I tot plegat ens porta cap a una pregunta clara. Qui arriba fora dels Òscars i qui es pot quedar pel camí? Durant els propers minuts repassarem què ha guanyat
què ha sorprès i què ha dividit opinions. Escoltarem trailers, escoltarem també les crítiques, les opinions de les diverses pel·lícules i comencem tot just parlant dels globus d'or.
Comencem pels globus d'or, que ens agradi o no, sempre són el gran termòmetre de l'any. No decideixen els Òscars, però sí que és cert que marquen relat, marquen favorits i també donen impuls mediàtic. Si parlem de les grans guanyadores, marxaríem a parlar que aquest any hi ha dos títols sobre de la taula que han destacat bastant per sobre de la resta.
La primera pel·lícula és una batalla tras otra, guanyadora del Globus d'Or a millor pel·lícula, comèdia o musical, una proposta que barreja èpica, ironia i discurs polític i que ha connectat molt amb la crítica. Després en parlem una mica més extensament d'aquesta pel·lícula, però també en volem destacar una altra, Hamnet, guanyadora del Globus d'Or a millor pel·lícula dramàtica, una adaptació literària amb molta càrrega emocional i també interpretacions molt sòlides,
que aposta per una posada en escena clàssica però potent. Aquest repartiment entre drama i comèdia ja ens diu alguna cosa, que aquest serà un any amb una cursa molt oberta, on diversos gèneres competiran per la gran estatueta, que és, com no, la de millor pel·lícula dels Òscars. En aquest cas, marxem a escoltar el primer tràiler. Escoltarem el tràiler d'Una batalla tras otra.
Vale. Pestañea. Buenos días. No tiene manecillas. ¿Y eso? Porque no es necesario. ¿Qué hora es? Joder. Esa no la recuerdo.
Doncs això és Una batalla tras otra, una pel·lícula que ha funcionat molt bé perquè combina espectacle amb discurs i que podria repetir presència als Òscars en categories clau. Una batalla tras otra és una pel·lícula estadounidense de l'any 2025 dirigida i escrita per Paul Thomas Anderson, basada en la novel·la de Vineland.
de Thomas Pincón, que també és protagonitzada per Leonardo DiCaprio, Senpín, Tejana Taylor, Chasey Infinity i altres noms destacats. Marxem a la sinopsis bàsica. La història segueix a Bob, un exrevolucionari que vivia en l'ombra després d'un passat violent i que ara porta una vida aïllada amb la seva filla, Willa.
En aquest cas, el seu antic enemic reapareix després de 16 anys i segresta la jove. Bob es veu obligat a tornar a l'acció i reunir-se amb antics camarades per intentar rescatar-la. Aquest fet desencadena una sèrie de conflictes, persecucions i confrontacions amb el seu passat i amb un entorn social convuls.
Jo vaig tenir oportunitat de veure-la aquesta setmana passada perquè ja està disponible HBO Max, però us haig de dir que a mi personalment no em va acabar de fer el pes. Els motius que dono, espero que siguin de pes, i és bàsicament que trobo que és una pel·lícula amb la qual no vaig acabar de connectar en cap moment,
que crec que vol tocar molts pals i no acaba de tancar cap en concret. És a dir, és una pel·lícula que vol reivindicar moltes coses, que vol fer moltes crítiques i crec que no s'acaba de centrar en cap d'elles. En fi, tenim bons actors, tenim un bon repartiment.
Però la veritat és que tot es queda en això, en el repartiment, en un gran desplegament i en una trama que en alguns moments es fa una mica suporífera. En el meu cas, en els 15 minuts de la pel·lícula ja vaig veure que la pel·lícula em costaria una mica. I certament és així perquè té una forma de narrar la història que per mi és massa brusca, és massa arriscada, podríem dir-ho d'aquesta manera...
I crec que això també pot ser el seu punt positiu, és a dir, si t'agraden aquestes pel·lícules, pel·lícules que busquen un llenguatge una mica més arriscat, probablement aquesta serà la teva pel·lícula. En el meu cas, doncs en el minut 15-16 per allà ja vaig estar a punt de treure-la, però vaig dir, Tani, espera, mira't la pel·lícula del tot i després treu conclusions. La vaig aguantar sencera.
I certament, ho he dit cada vegada que faig la crítica d'aquesta pel·lícula, no considero que sigui una mala pel·lícula, però no tant com per haver-li de donar tant de bombo i que estigui en tots els premis destacant i destacant i destacant. Sigui com sigui.
Jo us recomano que la veieu, que la gaudiu i que traieu les vostres pròpies conclusions, però jo personalment crec que se li està donant massa bombó a una pel·lícula que bé, sí, té un Leonardo DiCaprio que està bé, però en el meu cas destaca molt més un Benicio del Toro, que té moments molt puntuals però que són brillants i que també li dona un punt còmic a la pel·lícula que està molt bé, que descondensa una mica aquest ambient de tensió.
Passem a la següent pel·lícula, passem al següent tràiler. Ara escoltem el tràiler de Hamnet. No todo.
Tiene más en su interior que cualquier hombre que haya conocido. ¿A quién estáis buscando? A William Shakespeare. No soy diestro en la espera. Las mujeres de mi familia vemos cosas. ¿Qué ves?
En aquest cas, Hamnet fa un canvi, juga una altra carta, marxem al drama d'autor, a la interpretació intensa i al cinema que busca emocionar i quedar-se dins. Això és el que diu la crítica que ha pogut veure el film. Aquest tipus de pel·lícula agrada molt a l'acadèmia, sobretot en categories interpretatives.
I de què va Hamnet? Hamnet va d'un drama històric emotiu i profund dirigit per Chloé Zhao, que molts de vosaltres la recordareu, va ser guanyadora de l'Òscar per Nomadland, aquesta pel·lícula protagonitzada per Frances McDormand, que és una crítica social bestial, i en aquest cas aquesta, Hamnet, és una adaptació de la novel·la de Maggie O'Farrell. La pel·lícula explica una història intensa de família, amor i pèrdua, ambientada en el segle XIV, perdoneu, en el segle XVI,
La trama segueix la vida d'Agnes, interpretada per Jessie Buckley, una dona amb una connexió molt profunda amb la natura i el seu marit, William Shakespeare, que està interpretat per Paul Mescal, un dels actors per excel·lència de la seva fornada. La veritat és que és un actor que ara està tenint molt d'èxit.
En aquest cas, Paul Mescal interpreta un William Shakespeare que en els seus anys de joventut, després de casar-se, junts tenen tres fills, Susanna i els bessons Hamnet i Judit. La seva vida, la vida familiar plena d'afecte i tendresa, canvia radicalment quan Hamnet, l'únic fill noi, emmalalteix i mor a causa de la pesta, deixant així els seus pares devastats i obligant-los a enfrontar-se amb el dolor, la incertesa i la fragilitat de l'existència humana.
I marxem a parlar d'interpretacions, perquè els globus d'or també tenen coses clares en aquest aspecte. Les interpretacions femenines, en aquest cas, van tenir molt de pes. També hi ha una aposta clara per històries íntimes, però també per relats polítics, i que el cinema europeu independent continua tenint veu. Tot això també ens ajuda a entendre per on poden anar aquesta nova edició dels Premis Òscar.
I abans de seguir amb cinema, ens aturem un moment a la petita pantalla. Volem parlar del fenomen Adolescents, la sèrie Adolescència. Ha estat la gran triomfadora televisiva dels Globos d'Or, amb quatre premis. Una sèrie que parla de joventut, de violència, d'identitat, de xarxes socials i que ha connectat molt fort amb el públic i la crítica.
¡Cometen un grave error! ¡Papá! ¡Si es solo un crío, por favor! ¡Yo no he hecho nada, papá! Es un buen chico. Jamie, escúchalo atentamente. ¿Qué está pasando? Y empezaré preguntándote. ¿Conoces a una chica llamada Katie Leonard? ¿Sí? La describirías como una amiga. Es lo que ha muerto. ¿Por qué lo preguntas?
¿Podríamos hablar un poco sobre eso? Yo no he hecho nada. Eres un buen padre, un gran padre.
Adolescents, la gran sèrie d'aquest 2025. Si haguessin de definir a nivell serièfil aquest any, el podríem definir amb un sol títol. Adolescents, una obra que trenca tots els esquemes, que recordem que treballava amb aquest sol pla i amb...
capítols gravats en pla seqüència i això feia que fos molt més immersiva i que en aquest cas també sentissis molt més pel que estava passant al protagonista. Una sèrie que a molts de nosaltres, els que l'hem vist, ens ha fet sentir fàstic, rebuig i també...
Doncs moments molt inquietants, perquè realment és una sèrie molt crua que relata això, la història de joventut, violència, identitat d'un jove que està un pèl perdut i que sembla que ha comès un crim.
És un exemple clar de com les sèries estan ocupant espais narratius que abans eren exclusius del cinema. Moltes vegades ens passa aquest argument, el fet que hi ha molta gent que diu «Escolta, jo és que veig la pel·lícula a tombs, veig la pel·lícula per parts». Per què? Doncs perquè tenim l'opció de posar-la a la plataforma digital de confiança, d'anar aturant i d'anar veient la pel·lícula en parts. Però hi ha molta gent que diu «Per fer això veig una sèrie».
Ens estem trobant amb sèries de capítols molt llargs, de capítols d'hora, hora i pico, i això fa que gairebé estiguem veient una pel·lícula. Però si els veiem tots seguts, és a dir, si veiem una sèrie que té 5-6 capítols, cadascú en una hora, evidentment no veuràs...
tota la sèrie seguida, no sé que tinguis molt de temps, però sí que potser fas maratons, veus tres o quatre capítols, dos després, un després, i d'aquesta manera connectes més amb el personatge, connectes més amb la trama i connectes més amb tot, que en canvi amb les pel·lícules potser amb dues hores i mig es queda curt, però en canvi si l'has de veure seguit es fa bastant ferragós moltes vegades.
Abans de marxar cap als Goya, tanquem aquests globus d'or amb una sèrie que a mi m'ha marcat molt, que és The Pit. Bon dia, Jack.
Doncs per a aquells fans de les sèries hospitalàries, aquelles que passen en hospitals, The Pit és el clar exemple d'una sèrie trencadora, una sèrie que ve per trencar no només estereotips, sinó també per trencar una mica el gènere, perquè el gènere dels hospitals crec que ja estava una mica assobat, hem vist moltíssimes...
sèries que van d'hospitals, Anatomia de Grey, House, etcètera, etcètera, etcètera, de Resident, i en aquest cas jo crec que marxa de tot el que hem vist fins ara. És una sèrie de 15 capítols, si no vaig errat, això vol dir unes 15 hores, perquè cada capítol durà aproximadament una hora,
I això són les hores que dura un torn en un hospital. I la sèrie transcorre en un mateix dia. Això fa que siguin capítols superintensos, que podem conèixer molt més els personatges, a tot el que els passa només en aquelles hores, en aquell dia. I és brutal seguir això. Per què? Perquè una de les grans crítiques, una de les grans reflexions del nostre món actual és això.
el sistema sanitari del món, concretament també el del nostre país, un sistema sanitari que està bloquejat, que està amb moltes dificultats i que en aquest cas veiem també per què, perquè els seus professionals estan esgotats, treballen moltíssimes hores i ho fan amb unes condicions molt precàries en molts casos. Aquesta sèrie és un gran exemple d'això.
Ara marxem a parlar dels Premis Goya, que bé, tanquem aquest bloc dels globus amb The Pit, que també ha guanyat premis com a millor actor protagonista, per parlar dels Premis Goya. Tornem cap a casa. Aquest any recordem que celebraran a Barcelona, que hi ha dues pel·lícules que estan liderant clarament.
Una d'elles és Los Domingos, amb 13 nominacions, i Sirat d'Oliver Lache, que no va tenir el resultat que buscava els Globus d'Or. Per tant, podríem pensar que potser es queda al camí dels Òscars, però que en aquest cas, Pals Goya, sí que té 11 nominacions. Dèiem, Los Domingos amb 13...
Oliver Laschet amb Sirat, 11, i en aquest cas parlem breument d'aquestes pel·lícules. El cinema més contemplatiu, més espiritual, més radical, arriba amb Sirat. És una pel·lícula dirigida per Oliver Laschet, un dels cineastes més personals i reconeguts del cinema contemporani i una de les grans protagonistes de la temporada de premis 2026, tant els Goya com els Gaudí.
Sirat explica el viatge d'un home i el seu fill que s'endinsen en una travessa dura i física a través d'un paisatge àrid i hostil. I res, ja a minut i escaig per arribar a les 12 del migdia, tanquem parlant d'altres qüestions, tanquem parlant d'altres premis, estem parlant dels Gaudí en l'àmbit català. Els premis Gaudí també han mostrat un any molt potent en pel·lícules nominades com Romeria,
Un cinema divers, amb presència de noves veus, però també d'autors consolidats. Els Gaudí sovint també marquen el camí emocional abans dels Goya i serveixen també per donar visibilitat a pel·lícules que després creixen en el boca-orella.
Amb tot això, la pregunta és inevitable. Qui arribarà millor posicionat als Òscars? Els Globos d'Or han donat el primer impuls. Els Goy i els Gaudí construeixen relat i prestigi local. I ara tot dependrà de sindicats, crítiques, campanyes i una mica de sort. El que està clar és que aquesta temporada està molt oberta i molt renyida amb cinema d'autor, amb cinema polític, amb grans produccions i veus noves competint en igualtat. Seguirem pendents.
de totes les nominacions i sobretot de les pel·lícules, perquè al final, més enllà dels premis, el que importa és què ens expliquen i com ens fan sentir. Breu pausa per Bulletins i tornem amb la tercera hora de la Rambla. Fins ara.
Bon dia, els informa Joan Bota.
d'emergència d'un avió a l'aeroport del Prat per una amenaça a bord. Seria la possible presència a bord d'explosius, però com us estaven explicant ara al matí de Catalunya Ràdio, fons coneixedores de l'operatiu acaben de descartar aquesta presència d'explosius. En tot cas, es tracta d'una nau de la companyia Turkish Airlines que cobria el trajecte entre Istanbul i Barcelona. Sembla que s'ha detectat
Aquesta amenaça, això és el que ha fet precipitar aquest aterratge d'emergència. El que s'ha fet és, d'altran, activar els protocols de seguretat. L'avió s'ha portat a una zona apartada on s'ha fet baixar els passatgers i on les forces de seguretat han començat a avaluar la situació. Pel que fa a la resta de l'aeroport, s'opera amb normalitat, segons el gestor AN.
Més notícies, Natàlia Ramon. A Mallorca, l'alcalde de Manacó diu que un problema de manteniment ha provocat l'esfondrament d'una casa en què ha mort un jove de 18 anys i ha quedat ferit greu al seu germà petit de 12. La coberta de l'immoble ha cedit i ha caigut sobre l'habitació on dormien els fills de la família que hi vivia. Anem cap a Mallorca, Bruno Fortea. Bon dia.
Hola, bon dia. A aquesta hora els bombers i els tècnics municipals segueixen inspeccionant l'immoble per analitzar què és el que ha fallat. Però l'alcalde de Manacó, Miquel Oliver, ha explicat a Catalunya Ràdio que tot apunta al mal estat de l'edifici. Són llases de maràs i que fa molt d'anys que estan fetes i que és motiu de tot allà per que es pugui ser la falta de manteniment o la falta de previsió d'un correcte manteniment de l'edifici.
L'alcalde s'ha desplaçat fins al lloc dels fets, en un dels barris més antics de Manacó. Segons els veïns de la zona, la família que viu a la casa està de lloguer i, per tant, seria el propietari l'encarregat de garantir l'habitabilitat de l'immoble. Bruno Forte de Mires, Catalunya Ràdio, Mallorca. Desallotgen 500 persones d'un hotel de la Molina a la Cerdanya per un petit incendi en una de les habitacions a primera hora del matí. Els desallotjats ja han pogut tornar a l'establiment. Corresponsal de la Cerdanya, Joaquim Albalate.
Bon dia, el foc ha començat poc després de les 7 del matí per una peça de roba que hi havia damunt la vitroceràmica d'un dels apartaments. Les 500 persones que hi havia a les 40 habitacions de l'hotel s'han hagut de desallotjar. Les flames s'han pogut apagar amb un extintor i els bombers s'han assegurat que no quedava foc i han ventilat les habitacions. Cap a les 9 del matí, els desallotjats ja han pogut tornar a entrar a l'hotel. El CEM ha atès 7 persones per inhalació de fum. Una d'elles, menor d'edat, l'han traslladat a l'Hospital de la Cerdanya, en Estat Lliu. Joaquim Albalaté, Catalunya Ràdio, La Molina.
Jordi Pujol Ferrusó, la fill gran de l'expresident, va multiplicar per 7 una inversió de 2 milions d'euros que va fer en un negoci a Mèxic amb l'empresa Isolux el 2008. És el que ha admès en aquesta sessió del judici contra la família Pujol l'exvicepresident d'Isolux, José Gómez. Enviada especial a l'Audiència Nacional, Maria Núria Revelle.
La meva inversió se multiplicó per 6, més o menys.
Maria Núria Revelle, Catalunya Ràdio, Sant Fernando de Henares. La detecció de dos casos de grip aviària en granges de l'Urgell i el Pla d'Urgell manté immobilitzades 62 explotacions dins d'un radi de vigilància de 10 quilòmetres, segons dades facilitades a aquesta emissora pel Departament d'Agricultura. Si no apareix cap més brot, les restriccions s'aixecaran l'11 de febrer. Els afectats reclamen més ajudes per aïllar les instal·lacions de possibles contactes amb ocells silvestres contagiats. Lleida Estela Busoms.
Bon dia. Mentre duri la quarantena, a les granges del radi no hi poden entrar noves remeses de pollastres, gallines o guatlles. Rubén Parelló és un avicultor d'herbeca a les Garrigues que té una explotació de guatlles dins del radioafectat i alerta que la proximitat a l'estany d'Ibars fa que tinguin molt més risc. Estem en una zona de gran influència d'aus migratòries a causa de l'estany d'Ibars, perquè realment no tenim el mateix risc a la zona on estem nosaltres que una zona, no ho sé, a un Verga, un Valls, un Servià d'Es Garrigues...
Per això demana ajudes suplementàries del govern per millorar la bioseguretat a les instal·lacions i protegir-les per evitar al màxim que s'hi acostin ocells silvestres. Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lleida.
La nova ordenança de convivència de l'Ajuntament de Barcelona entrarà en vigor el 15 de febrer. A partir d'aquell dia, la Guàrdia Urbana ja podrà sancionar les persones que, per exemple, consumeixin alcohol al carrer o no dilueixin amb aigua les mixions dels gossos.
L'Ajuntament començarà a partir d'avui una campanya per informar i conscienciar els ciutadans del canvi. Alhora està formant els treballadors municipals que hi estan implicats, com la Guàrdia Urbana o els treballadors del 010. El 15 de febrer, encara que sigui diumenge, la normativa entrarà en vigor i la Guàrdia Urbana ja podrà multar. Montserrat Sorroca és la comissionada de convivència.
El concepte de l'ordenança no és anar a buscar explícitament la sanció, sinó a donar aquest missatge, sobretot de prevenció, i que la ciutadania sigui conscient i sigui coneixedora de les normes que tenim a l'espai públic, perquè tots i totes puguem gaudir d'aquest espai públic. Però sí, anirà ja a poder sancionar.
Des de fa uns dies l'Ajuntament ha desplegat uns 400 informadors per les zones més concorregudes i amb més afluència de la ciutat perquè vagin informant i notificant dels canvis que s'aplicaran tant als veïns com als turistes. En Escura, Catalunya Ràdio, Barcelona. I abans dels esports afegim que AN ha fet un comunicat fa pocs minuts informant això que dèiem, que l'aeroport de Barcelona opera amb total normalitat després d'aquesta última hora que us avançava el matí de Catalunya Ràdio, que s'han descartat.
La presència d'explosius a l'avió que ha hagut d'aterrar d'emergència al Prat per aquesta amenaça precisament d'explosius a bord d'un aparell de Turkish Airlines que anava d'Istanbul a Barcelona.
Ara sí, als esports, Marcos García.
A més de l'Alba CT, Alavés i Betis també van passar ahir als quarts de final de la Copa, encara en futbol lliga femenina. El Barça té un avantatge al capdavant de la competició de 10 punts sobre el Madrid després de golejar 5 a 0 ahir l'Atlètic de Madrid. En bascat, el màxim en res anuncia l'acord per desvincular el pivot Grand Golden. A més, l'Uni Girona perta lideratge a l'Eurolliga en caure a 68 a 82 contra el Galatasaray de Turquia.
I Luciano Benavides recupera el liderat amb motos al Ràli Dakar després de l'onzena etapa. Ricky Brabe que ha frenat el tram final d'aquesta etapa del dia, l'onzena, per deixar passar Benavides i sortir demà, que és la penúltima d'aquest Dakar darrere l'argentí. Li voldrà retallar els 23 segons que el separen a hores d'ara a la General. Avui, doncs, victòria d'etapa amb motos per Skyler House i tercera posició per Edgar Canet. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
L'exposició Paisatges imaginats d'Àngel Martínez inaugura la temporada expositiva 2026 del Celler de Can Ginestar. La mostra s'obre el dijous 15 de gener a dos quarts de vuit del vespre i presenta una sèrie d'obres que reflexionen sobre el canvi constant de la natura i la transformació del paisatge.
L'artista explica que els seus quadres no parteixen de l'observació directa, sinó de la memòria i l'experiència personal, abocant elements com el moviment del vent, la llum, els colors o l'activitat humana. Segons Martínez, el paisatge és viu i en evolució permanent, i l'ésser humà en forma part. L'exposició es podrà visitar fins al 12 de febrer i inclourà visites guiades el 26 de gener a les 7 de la tarda i el 7 de febrer a les 12 del matí.
Durant el 2026, el celler acollirà set exposicions més, seleccionades entre 17 propostes per la Comissió d'Artistes segons criteris de qualitat tècnica i interès cultural. I encara en cultura, l'Ateneu de Sant Just organitza una nova sessió del Club de Lectura de Novela Gràfica dedicada a l'obra Palestina, de Joussaco, que tindrà lloc el 27 de gener a les 8 del vespre a la Sala Piquet.
L'activitat gratuïta i oberta a tothom estarà coordinada per Javier del Campo i convida els participants a llegir prèviament el llibre per participar en el debat. L'obra palestina és considerada un dels treballs polítics i històrics més destacats del gènere. L'edició, publicada per Planeta Còmic, inclou les 288 pàgines originals amb una nova traducció i retolació, així com materials extres de l'edició espacial anglosaxona que aporten context i valor documental a la publicació.
La trobada s'emmarca en la programació del Club Literari de la Taneu, que impulsa activitats com clubs de lectura, cafès literaris, presentacions de llibres, conferències, sortides culturals, seminaris i tallers, amb l'objectiu de fomentar la lectura i el debat cultural al municipi. I en societat, a Sant Just, dins del Partit Judicial d'Esplugues de Llobregat, es van registrar 65 dones víctimes de violència masclista durant el tercer trimestre del 2025, segons l'informe publicat per l'Observatori Comarcal del Ves Llobregat.
En aquest mateix període també es van comptabilitzar 65 denúncies, fet que indica una correspondència directa entre víctimes i procediments judicials oberts en aquest àmbit territorial. Una de les dades més rellevants és que a l'àmbit judicial d'Esplugues, on s'inclou Sant Just, el 32,3% de les dones van decidir no declarar contra el seu agressor, una xifra molt superior a la mitjana comarcal i catalana. Aquest percentatge posa de manifest la dificultat que tenen moltes víctimes per continuar el procés judicial, sovint per por, pressions o mancar de suport.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'engestenca l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
I'm still here feeling lonely.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smurf Jazz Club. T'hi esperem. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Va, provem-ho en català. Tu per tinguis jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar, molt per parlar.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Bé, bé, bé, aquí, mira, escolta, ja...
en ple gener i totalment incorporats una altra vegada a la rutina, de sempre. I tant, sí, sí. Al final, la incorporació pot ser més lenta, més ràpida, però al final, els ritmes trepitós del dia t'obliga que et posis les piles i que el més aviat possible estiguis operatiu per tornar, no? I d'aquestes vacances nadalenques que venim, doncs ja està bé que tornem una mica a la rutina. Jo soc com a de rutines...
No és que m'agradin massa, perquè m'agrada que cada dia em descobreixi coses noves, però m'ajuden a tenir un millor dia a dia. És a dir, el fet de saber on haig d'estar en cada moment m'ajuda bastant i això també em fa més productiu, Frank. Doncs sí, jo sé que sí. La rutina no és dolenta, perquè al final el que fa és tenir uns hàbits que també és una forma d'organitzar-te i d'ordenar-te la vida. O sigui que...
que jo crec que sí, que és bo també a vegades, doncs el ritme aquest que portem, no.
que també hi sigui per no perdre el ritme, precisament. Totalment, totalment. Doncs avui a l'espai de co-shelling, amb en Frank Rigol, que fem cada 15 dies, no parlarem de rutines, sinó que parlarem de la ley del desapego, que per mi és un tema que em sembla molt interessant, perquè moltes vegades tenim apego a moltes coses de la nostra vida, siguin físiques, materials, o siguin persones, o siguin estats d'ànim...
i a vegades ens hem d'alliberar una mica d'aquest apego, no?, practicant el desapego. Sí, sí, sí, tal qual. Jo crec que el desapego, no?, que en català podíem parlar de desafecció, per dir-ho així, no?, desafecció o desarrelament, no?, també allò que...
els arrelaments que tenim tots, a vegades a coses que pensem que necessitem, perquè la llei del desapego, el desarrelament, bé, aquí és això, és un procés de desafecció, d'alguna manera de deixar de dependre de coses que pensem que necessitem a les nostres vides, però que realment no les necessitem. És això, l'essència de la llei del desarrelament és
és, doncs, aconseguir ser, diguéssim, mantenir-se al màxim desarrelat de moltes coses que tenim al voltant. D'acord? Aleshores, doncs, és això. Una mica és el que jo dic en aquest article és, carai, doncs, quantes vegades, doncs, no sé, per posar exemples, que la gent del programa, doncs, també ho puguem situar, doncs, no sé, a vegades dius, quan aconsegueixi això,
doncs jo seré feliç, o quan aconsegueixo això ja estaré content, o quan tingui determinades coses doncs seré feliç. Bé, realment és això, el desenvolupament precisament és dir, escolta, has estat bé ara ja, tal qual estàs, sense aquests adorros, sense aquestes coses, sense aquestes persones. Sense la necessitat de tenir allò, no? Exacte, exacte.
Sí, sí. No és que no vulguis. La llei del desarrolament no diu que no vulguis allò, o que renuncis, o que d'alguna manera, doncs, et resignis. No, no. Tu posa la intenció en tot allò que vols, sigui el que sigui. Però que de la seva consecució no depengui el teu benestar o la teva felicitat.
que diem, escolta, jo vull un cotxe, o una casa, això està molt bé, avui tots ho volem, això, jo primer. Però vull dir que, clar, dius, no, és que fins que no ho tingui no seré feliç, no seré jo, bueno, escolta, doncs això és un problema, perquè al final, quan assolim allò, quan ho tenim, segurament al cap de poc temps sortirà una llista,
addicional de coses que vols aconseguir Sí, sí, totalment és així
Al final també està molt bé practicar el desapego, bàsicament per això, perquè a vegades ens pensem que necessitem alguna cosa i quan la tenim diem, ostres, lluitant per aquella cosa i es veu que tampoc la necessitava tant, perquè el que realment necessitava era el fet de confiança en mi, de teixir uns ponts en mi mateix, que moltes vegades...
És la manca d'això, d'aquests ponts, d'aquest arrelament en un mateix. Jo crec que l'exemple que més es deu repetir en tot això és el tema de la parella. Allò de dir, és que jo vull tenir una parella o jo vull tenir aquest tipus de relació amb aquesta persona o no sé què. I estem tan capficats en allò que a vegades sembla que no tinguem res més.
Sí, sí, jo crec que sí, no? És que al final la desafecció o el desenvolupament és això, no? És no dependre't de, no? És a dir, amb una parella, com deies tu, no? És molt paradigmàtic de dir, bueno, jo no soc ningú sense la meva parella, no? Quantes vegades, doncs, llet del voltant, jo no soc ningú sense el meu...
Sensei, sensei i tal. Bé, home, aquí està una mica la cosa, no? Estar en parella, tenir una parella, no vol dir esborrar-se i oblidar-se i ser codependent, no? Que això passa, eh? Que això tots sabem que passa, no? Però que això a vegades és una mica el principi del fi, no? Perquè ja no saps...
Si tens un arrelament a aquella persona, o si realment l'estimes de veritat, no? A vegades pot passar això, que es confongui, no? Totalment, i aquell és que sense aquesta persona, no? És que si aquesta persona desapareix de la meva vida, em moro, no? Allò que hem sentit moltes vegades, i al final és aprendre a relativitzar i també a construir, diguéssim, un missatge una mica més positiu, és a dir...
El que tinc amb aquesta persona és molt agradable, el que tinc amb aquesta persona pot ser vital o no, però ara mateix és fonamental, però haig d'aprendre que si aquesta persona no hi és a la meva vida en algun moment, doncs hauré d'estar jo davant del món i que així és com vaig estar abans que arribés aquesta persona i així és com haig d'estar també quan marxi de la meva vida, si és que marxa.
Exacte, exacte, totalment d'acord. Tu has donat la clau, eh, Dani? Jo veig, és aquest, jo diria que és un exemple molt típic, no?, que es posa quan parlem dels arreglaments, no?, d'això que acabes d'explicar tu, carai, perquè al final hi ha molta gent, tots coneixem persones, no?, que dius, ostres, aquesta persona ha canviat, ja no és ell, no?, a vegades dius, ostres, doncs mira amb la parella.
Ei, que està molt bé que la parella t'ensenyi coses, no? Això és molt positiu, no? Que la parella o les persones que tens al teu voltant t'aportin a la teva vida, clar que sí, no? El tema és que això no et desdibuixi a tu, no? Que no quedis d'alguna manera desidentificat, perquè una altra persona la influència o la dependència o la codependència d'aquella persona ha fet que tu, doncs,
et desdibuixis o, d'alguna manera, doncs, et dilueixis en aquella persona, en aquella parella, no? I jo crec que el bo, precisament, d'una parella és no tant competir o manipular, sinó compartir-se, no? I perdre's, no? Que deia aquell, no? Una parella s'ha parat a perdre's, no? Bueno, és molt romàntic, això, eh? Però sí que...
sí que és perquè, d'alguna manera, perquè sumin tots, no? Al final diuen, no, no, cadascú va portar el 50%, no, cadascú va portar el 100%, no? Això està molt bé. Però, sense obligar que, en el fons, això que avui està, demà pot no ser-hi, no? Totalment. I això és el que et dona aquesta distància, aquesta llunyania per valorar el que tens, no? Em passa que
Les persones tenim aquesta mania, bueno, mania molt humana de certesa, de voler tenir seguretat, voler tenir certesa, voler tenir la garantia que allò ho tindrem sempre, que allò estarà... És a dir, una certa zona de confort segura, no? Ens sentim segurs en aquests entorns que creiem que es donen seguretat però que en el fons...
És una mentira, perquè segur, segur no hi ha absolutament res. Totalment. Recordeu que tot el que comentem aquí amb en Fran Rigol és a partir també d'un article que ell escriu de forma quinzenal per nosaltres i que en aquest cas publica el seu LinkedIn personal, el Fran Rigol. I en aquest cas, en aquest article, hi ha una frase que a mi m'ha agradat molt i que si em permets llegiré,
que diu la màxima de la ley del desapego és que és que sói. Te tengo, però no te necessito. El desapego és una manera de vivir, de amar i de disfrutar les coses, però sin perdert-te en el procés. Importantíssim això. És a dir, el procés...
S'ha de gaudir. El fet de... La màxima, com diu l'article, la màxima del desapego és això precisament, que estic amb tu, et tinc a tu o tinc allò, però no ho necessito. És a dir, que si en algun moment això desapareix, no passa res. Això podríem aplicar la lei de l'apego i del desapego, podríem aplicar-la també a les noves tecnologies, per exemple, que estem addictes.
Sí, sí. A veure, Joan, ara hem posat aquest exemple paradigmàtic que tu deies de les parelles, que a mi sembla fantàstic. Jo crec que és el top dels exemples. És el més clar, no? Jo crec que és el que podem visualitzar tots una mica més.
Sí, però mira, si marxem d'aquí ara i deixem per un moment el tema afectiu o la parella, l'amor de parella i això, i ens apropem, per exemple, amb el tema de les noves tecnologies, com entenies tu, o amb les coses materials, al final és això, que dius, ostres, jo, quan un acumula moltes coses, quan acumules molta riquesa, molta abundància, això és molt bo, és molt positiu, no és negatiu en absolut. El problema és que molta gent deixa de ser qui és
quan totes aquestes coses adornen la seva vida, o complementen la seva vida. Aleshores, la gent, moltes persones, tenen una certa dependència d'allò, no? És a dir, deixen de ser una mica... La seva essència canvia o es perd en les coses que l'adornen, com pugui ser, per exemple, un perfil, o... Bueno, sí, això que deies tu, noves tecnologies, bueno, doncs no ho sé, doncs ser un influencer, no?, per exemple, no?
Aquest és un exemple molt clar. Diu, escolta, jo tinc un milió de seguidors. Això està molt bé, molt xulo, no?, que tenir un milió de seguidors. Però, clar, i si desapareixen?
Tu també. Mira, jo t'explicaré una anècdota. Ja saps que aquí al programa m'agrada explicar també coses personals perquè crec que enriqueix molt i també fa una mica més real la conversa, el fet de posar a la taula coses que ens han passat en el nostre dia a dia.
I en aquest cas t'explicaré una anècdota molt recent perquè és d'ahir a la tarda. Jo estava ahir en un acte social, en una activitat que vaig gaudir molt, que estava amb gent fent una activitat social molt interessant, amb una conversa molt interessant.
I de cop i volta em va passar una cosa que em va trencar els esquemes, que és que jo en aquell espai on jo estava no tenia cobertura i vaig veure un correu que tenia un correu de feina i el vaig voler obrir i no es va obrir perquè no hi havia cobertura. Doncs fins que no vaig poder obrir aquell correu
No em vaig quedar tranquil, saps? I dius, que fort, saps? És a dir, estic en un lloc social, passant-m'ho bé, amb una activitat que m'encanta i que de cop i volta em quedi bloquejat, és a dir, no...
No dictamina la meva vida ni el meu fer, és a dir, jo m'ho vaig passar igualment bé, però és allò que fins que no vaig poder obrir el correu i vaig veure el que em temia que era, és a dir, que era una confirmació d'una cosa de la feina, etcètera, doncs no em vaig quedar tranquil. Dius, que fort la psicologia humana, eh?
Sí, sí, és curiós. És curiós, però realment tot això ens fa perdre el que dic l'article, una mica, no? La teva pau, el teu poder interior, no? Totalment, totalment. Una mica, doncs, no, queda en entredit o queda, doncs, d'alguna manera, doncs, sí, tortures per coses que dius, bueno, escolta, tampoc és tan important. Volem controlar, no? És a dir, la...
La llei del desarlement també és això, deixa anar el control de les coses també una mica. El que hagi de passar ja passarà. No vulguis que totes les coses siguin com tu vols. La teva parella, si no tens el cotxe desitjat, si no tens la casa... És això, no? La gent, si no tenim un resultat, si no sabem...
alguna cosa, doncs, patim angoixa. Patim, patim, vull dir, patim per allò, no? Patim per coses que no són importants si ho pares a pensar.
Totalment, sí, sí, és així. Patim per coses que són banals, que són mundanes, però que en aquell moment és allò, són aquests micropatiments, podríem dir-li, perquè al final són coses que no tenen la importància suficient com perquè agafin aquest rol, que agafin aquest protagonisme, però nosaltres els hi acabem posant. Clar, doncs sí, perquè volem controlar les coses, eh, Dani? El control és molt dolent.
Exacte, volem controlar que això es faci així. Jo poso un exemple en l'article, això del control, que la llei del desapego de les arrelaments és això, és que les coses passin com hagin de passar. No vull dir que estiguis apàtic, no vull dir això, simplement és dir que tu has de posar la teva intenció en allò que fas, però després ha d'arribar un moment que tu deixis anar i diguis, bueno, ja...
Això jo hi he posat tota la meva atenció i intenció, ara ja que vingui el que hagi de venir, no? Però, no, volem, això és com vas a un restaurant, no? Escolta, et deixen la carta, te la mides, escoig els plats, li cantes els plats al cambrer, no? Llavors hi ha gent que encara pretenem
anar, sortir al darrere del cambrer fins a la cuina i fins i tot mirar a veure com es fan els nostres plats. Vull dir que... No, no. Escolta, el desarrelament és això. Escolta, tu canta-li els plats i deixa que la cuina faci la seva feina i ja sortirà el que hagi de sortir la teva elaboració o el teu plat. Totalment. No cal que estiguis allà a la cuina, no? Veient com es fa el teu menú, no? Sí, sí.
Doncs el desarrelament és això. I els xinesos tenen la filosofia del Camí del Tao, aquesta filosofia xinesa del Buwei, que diuen ells, que és hacer no haciendo. És a dir, a vegades és
No vulguis tenir tot el control i fer-ho tot absolutament tu. Escolta, posa la voluntat en fer una cosa i deixa que el destí et porti el premi o el regal, no? Una mica és això, no?
De fet, hi ha una frase que destaques aquí en el teu article, una greta, que diu I un dia per fin aprendí la diferència entre la connexió ni l'apego. Una té d'energia i l'altra té la roba. I una mica és això, no? El fet d'entendre aquesta diferenciació entre una connexió que puguis tenir amb una persona, amb un repte, amb un objectiu, i una altra cosa és el fet d'aprendre d'allò, no?
Sí, sí, jo crec que sí. Jo crec que tots hem patit aquest arrelament envers alguna cosa o alguna persona. I això realment no et dona, per dir-ho així, energia o trempera. Per què? Doncs perquè tu ja vols interferir massa en allò, ja vols interferir.
Volem garantir la seguretat i control que allò, doncs carai, vull que sempre estigui així, vull que sempre sigui així, vull que aconsegui allò d'aquella manera, no? I això és el que fa patir la gent, eh? Això és el que fa patir, no? I el Buwei aquest de la filosofia xinesa o la llei del desarrelament és això, escolta, vinga, no, no... Tu, amb una persona, pots tenir una parella, però no pots estar...
no pots, en fi, pretendre que algú et garanteixi que allò sempre serà idíl·lic o sempre estar al teu costat durant tota la teva vida, no? Aquest era el patiment, pensar així, no? Pensar que no, que tu vols que estigui al teu costat per sempre més. Totalment. Sí, sí, és així. Doncs, Fran Rigol, ho hem d'anar deixant aquí. No sé si vols afegir alguna coseta més, alguna conclusió.
No, jo solament voldria dir això, no? Doncs que quan menys, com a moda de conclusió, quan menys depenguis de les coses, situacions o persones, en el bon sentit, no vull dir que siguis una persona totalment per sota de la vida, sinó que, carai, que la teva tranquil·litat o la teva felicitat no depengui que hagi alguna cosa a la teva vida o no, sinó que simplement
Deixar que a vegades les coses flueixin com han de fluir, no? I al final, en l'article acabo amb una cita que diu la llei del desapego se cumple en el momento que dejas de buscar-te en todo lo demás, no? D'alguna manera seria un resum, per tant resum d'aquesta llei, no? Seria això, no? Quan deixes de buscar-te tu en la resta, no? Escolta'm, tu ja ets, ja estàs aquí, no?
No cal que t'identifiquis amb cap persona, amb cap parella o ni amb cap cosa material. Ja estàs bé com estàs. No necessites cap mena d'adorno que d'alguna manera t'identifiqui. Doncs, Frank Rigol, moltíssimes gràcies per estar aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern una setmana més. Una abraçada molt gran i ens escoltem en un parell de setmanes. Perfecte. Gràcies, Dani. Gràcies per donar-nos una abraçada.
Adeu, adeu. I nosaltres fem una petita pausa musical. Tornem de seguida, com sempre, al 98.fm, avui en teatre, avui amb Maica Dueñas. Fins ara. Listen, baby Ain't no mountain high Ain't no valley low Ain't no river wide
Fins demà!
Bona nit.
No, no, baby, if you're ever in trouble, I'll be there on the double, just send this for me, oh, baby. My love is alive, way down in my heart, although we're miles apart. If you ever need a helping hand, I'll be there on the double as fast as I can. Don't you know that there ain't no mountain high?
Bona nit!
Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Dueñas.
Doncs seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla, 4 minuts per 3 quarts d'una del migdia. Nosaltres ara marxem a parlar de teatre i ho fem amb la Maica Dueñas, com cada setmana, que ja la saludem perquè la tenim ja aquí als estudis de Ràdio d'Esvern. Maica, bon dia. Bon dia, bona hora. Com estàs? Com a tot? Molt bé, amb un dia esplèndid. Sí, eh? I ja de cara...
a la calureta encara queda per la calureta però m'agrada que siguis tan positiva m'agrada estic desitjant que arribi a l'estiu abans d'arribar l'estiu ens queda la primavera que també és una època bonica però sí, certament la primavera també és molt maca i tant a l'estiu com a la primavera com ara mateix podeu anar al teatre perquè tenint la gran gran sort
que aquí tenim moltes opcions per anar-hi. Tenim teatre tot l'any, eh, Maica? Tot l'any i, a més a més, amb moltes sales. Vull dir que podem escollir de totes, totes. O sigui que hem d'aprofitar. En una ciutat com Barcelona sí que és normal, però, vaja, que s'ha d'aprofitar, eh?
Sí, tant, totalment. Podríem començar recordant una mica algunes de les obres que s'acaben i que realment valen la pena, perquè, per exemple, Natale in casa cupielo,
Ja li queda aquesta setmana, no? Que la fan, sí, a la biblioteca. Doncs és una obra molt xula. Habitualment la posen per al temps de Nadal. O sigui que si no l'heu vist, doncs us queden pocs dies per anar a veure-la i està molt i molt bé, la veritat. Després també podem anar al Gólen,
Si no, comencem per parlar d'una obra que és superxula. Explica'ns. És Glorious. Glorious està dirigida pel Paco Mir.
I és una, jo diria que és una espècie de musical i realment en uns actors molt coneguts i és una obra molt i molt divertida, molt divertida. I diuen, no sé si és veritat, que està basada en una cosa real. Sí, una història real. D'una dona que cantava molt malament però tenia molts diners.
Bàsicament, el resum seria aquest. I passa el que passa. L'has resumit molt ben resumida. I el que volia comentar és que si aneu avui a comprar l'entrada, que no cal que sigui per avui mateix, però vaja...
Si aneu avui a comprar l'entrada, hi ha un descompte del 25% si poseu un còdic. Si voleu, doncs ho dic el còdic perquè així, home, 25% és un bon descompte per l'entrada. S'ha de dir en taquilla, o si la compreu per internet, Triaglorious. I llavors tindreu un 25% de descompte.
Avui. I suposo que si aneu avui a comprar-la, doncs la podreu comprar per un altre dia, si no aneu avui, i també ho faran al descompte. Això ja no ho tinc tan clar, però bueno. Què més tenim? A veure, al Golen, a la sala Golen, fan assaig de la tendressa.
La sala Golen és una sala petita que ha canviat unes quantes vegades de nom. No sé per què la canvien de nom, la veritat. Bueno, suposo que perquè canvien de... De propietari. De propietari, m'imagino, sí. I és una història entre un home i una dona, un noi i una noia, jovenets, que, doncs, ella és comunicadora audiovisual, això que ara es porta tant, no?,
Sí, certament. I ell és cambrer, no? I, bé, es troben, tots dos tenen una feina molt poc segura, molt que no saps si demà treballaràs o no treballaràs,
I en aquest moment en què estan, doncs, ells així, en aquesta inestabilitat, doncs, es coneixen i comencen, doncs, a enamorar-se i a jugar i a comunicar-se entre ells. Això és important. Quan tens un problema o tens una carència, és molt, molt bo, doncs, tenir algú al costat, no? Perquè...
Després tenim també a la sala Flaher una obra que es diu Passaran coses fantàstiques, que és una comèdia. I és una comèdia... Jo la vaig veure fa temps, perquè es va fer fa temps. No sé si a la mateixa sala, això no en recordo. Però és una comèdia, però en realitat és una obra de suspens. O sigui, hi ha un crim...
I a partir d'aquí, doncs, comença l'obra i, bueno, no saps ben bé si riure o plorar. O simplement està preocupada pel que ha de passar, no? Carai. En l'obra, o sigui que... No, no, està bé, està ben muntada perquè, ja dic, en el fons és una comèdia però tu passes una mica malament, la veritat. A la Villarroel estan fent Göteborg? Mhm.
Göteborg és una... O sigui, la direcció i l'autoria és del Jordi Casanovas, que és un boníssim autor i director també. El que passa és que jo sempre penso, això és una opinió meva molt personal, que és millor que l'autor no dirigeixi la seva obra.
perquè normalment, i això ho he comprovat, és el meu paret, però ho he comprovat, normalment quan un autor dirigeix la seva obra no li treu tant de suc com li treu un altre director, que no és el que l'ha escrit. Però bé, això és una opinió meva, evidentment. I podem veure aquesta obra, que és del Jordi Casanovas, un gran autor i director,
I la veritat és que també el repartiment està molt bé perquè és la Maria Molins, que feia molt de temps que no la veia, el Roger Coma, que també, la Berta Rabascal i el Jean Medievilla. I la veritat és que hi ha també una promoció de descompte, per cert, per si voleu apuntar-vos...
Hi ha un 25% de descompte també en les funcions d'aquest mes, si voleu apuntar-vos. I bé, doncs l'obra parla d'això, que...
Ell vol reconstruir la seva relació amb una persona, amb una noia, evidentment, que no ha anat massa bé, i d'això parla aquesta obra.
que està, ja dic, a la Via Roel i que la tindrem fins a l'1 de febrer. A mi m'agrada molt el Jordi Casanovas la forma d'escriure que té perquè sempre hi ha una mica més a les obres, no és allò només de veure una obra que et pugui entretenir sinó que sempre hi ha com una volta de full, alguna cosa, algun missatge amagat. Per això he dit que és molt bon escriptor. Sí, sí, sí.
perquè no ho fa fàcil, diguem-ne. Exacte, i això crec que té molt de mèrit. Sí, jo també ho penso. A veure què més tenim. Clar, perquè ara estem en aquell moment, Maica, en què arrenca l'any 2026, arrenca també el que s'anomena la segona part de la temporada, perquè la temporada... Ui, el telèfon! Bé, no t'amoïnis. Ja està, apagat.
No m'he recordat de treure la direcció. El que dèiem, a l'inici de temporada és al setembre, llavors allà és quan comença la temporada de tot tipus, la temporada educativa, la temporada política i també evidentment la temporada cultural i la temporada teatral.
I en aquest cas, en teatre, arrenca al setembre una temporada que es pot extendre més o menys fins al mes de gener, perquè ara és quan comença la segona part d'aquesta temporada, on s'arrenquen nous espectacles, on aquells espectacles que havien començat el seu trajecte al setembre molts fan maletes per fer gira, per fer el que hagin de fer, i arriben nous espectacles també de la capital de Madrid o d'altres parts del món, i aquí s'arrenca aquesta temporada.
Tenim molta sort a Barcelona perquè tenim molts teatres i fan programacions magnífiques, la veritat. Val la pena. Després n'hi ha una obra que es diu La pista, que està a la sala de Dau al Sec, que és un musical també.
O sigui que la veritat és que podem veure diferents un musical. És de nova creació, evidentment. Hi ha poca broma, eh? 19 actors a sobre de l'escenari. Carai. Vull dir que és un gran musical, per dir-ho d'alguna manera. I bé, doncs, és una obra entretinguda.
i que val la pena d'anar-hi perquè a més a més a mi m'agraden molt les musicals no sé si a tu t'agraden m'encanten doncs a mi també m'agraden molt molt xulos i la veritat és que val la pena d'aprofitar-los quan es fan no?
Hi ha un llarg repartiment, ja he dit, hi ha moltíssima gent que han fet musicals i que han fet teatre, o sigui, el repartiment és llarguíssim, i es diu La Pista. I per què es diu La Pista? Doncs es diu La Pista perquè als anys 30...
La gent, després de la depressió, buscaven sobreviure. I què passa? Doncs que per sobreviure i per passar-ho bé, anaven a ballar. Aquí comença una mica la història d'aquesta obra, que val la pena, perquè ja dic, és un musical, és divertida i ho podreu passar bé.
Després tenim Hamlet. Hamlet, suposo, jo no sé si hi haurà gent que no ha vist encara Hamlet. Clar, però aquest és un Hamlet una mica diferent, eh? No, no, sí, sí, és diferent, és diferent. Tenim l'Albert Pla i el Peyu que fan una versió així una mica esbojarrada del Hamlet tradicional. Sí, però jo no sé si serà interessant veure aquesta versió, que és tan diferent,
sense conèixer la obra original, saps que vull dir?
perquè si coneixes l'obra original i veus aquesta versió que és divertida i a més a més que no està ni ambientada en l'espai real de l'obra està ambientada en un hospital exacte, està ambientada en un hospital que té a veure Hamlet en un hospital jo crec que estaria bé si coneixeu l'obra de veritat l'obra Hamlet de veritat
Estaria bé anar a veure aquesta versió que ens ofereixen. Jo penso que és impossible no conèixer-la perquè al final ens l'han posat a tot arreu. És una base que no només... És a dir, encara que no haguem vist l'obra original de Hamlet...
és una base que ha servit per crear moltes històries, moltes pel·lícules. Per exemple, la pel·lícula El rei león està inspirada i està basada en Hamlet. Llavors, aquí, per exemple, els que heu vist El rei león, evidentment, salven les distàncies perquè no deixa de ser una pel·lícula infantil, però...
però parla de la història de Hamlet, el pare, el tiet, el fill, el fet del regne, de voler mantenir el regne, de moltes coses. I crec que és molt interessant, és una història, si no és la millor obra de Shakespeare, és una de les millors. A mi m'encanta Shakespeare, ja ho saps, que coneixo moltíssimes obres de Shakespeare's.
i jo si fan un xespi vaig això no vol dir que l'adaptació que facin m'agradi però hi vaig, hi vaig i després recordeu a la gent recordeu que encara podeu veure coses interessants que s'han vist altres vegades però que val la pena si no heu anat per exemple a veure Natal in Casa Copielo que parla del Nadal
en una casa normal i corrent, però que passen coses molt interessants, doncs encara la podeu veure. Està al Teatre de la Biblioteca i la veritat és que el repartiment també és de luxe perquè hi ha el Pep Cruz, que feia molt de temps que no el veia, la Marisa Rosa, el Ramon Vila, vull dir que hi ha un repartiment de luxe en aquesta obra que és fantàstica, Natal y en casa copielo,
I després teniu també obres que potser les heu vist perquè són reposicions, però que val la pena si no l'heu vist. Mireu-los perquè hi ha moltes coses. I després també volia parlar d'una obra que la fan al Versus, que és la Torradora, que és molt còmica. És del Belbel, aquesta obra, potser? Sí.
Sí, La Torradora és una obra supercòmica. La dramaturgia i la direcció és del Sergi Belvedi, dels Rock Esquius, i la interpretació és molt llarga, o sigui, la gent que surt, hi ha molta gent que surt a l'obra, i la veritat és que, bé, explica una mica...
La història d'un home que està passant una crisi i que un amic li regala una tostadora i a partir d'aquí una tostadora intel·ligent, que jo no sé què vol dir intel·ligent, però a partir d'aquí comença la història i és divertida i tu ho pots passar bé, de veritat.
Doncs que bé, aquestes obres que avui ens recomana la Maica, també recordar que moltes vegades arribem a descobrir aquestes obres quan ja estan fora de cartell. I jo el que recomano als oients, Maica, és que també revisin bastant si fan alguna gira, perquè moltes d'aquestes obres després marxen de gira, o van a fer funcions a Manresa, que tenim el Teatre Cursal, que és meravellós, o van a fer funcions també a Sant Cugat, que també hi ha un teatre molt xulo. Sí, molt. I això...
dona molta oportunitat a Sant Cugat a veure obres i la veritat és que el teatre de Sant Cugat és fantàstic recordeu també que es pot veure el fantasma de l'òpera que és un clàssic val la pena d'anar-hi després també fan l'amor venia en taxi de la cubana que també val la pena si no l'heu vist
i suposo que serà ja l'última vegada que la posin, n'hi ha molta, molta oferta, Desaparellats, que també és una obra molt, molt divertida, que la fan al Teatre Texas, i la veritat és que tenim un llarg repartiment, i després també m'agradaria recomanar,
El Mago Pop, que està al Teatre Victòria, té una llarga temporada, però realment, si teniu, i si no teniu també, el Mago Pop pot anar a tota la família, perquè els crios es queden meravellats també, igual que les persones majors, o sigui que val la pena d'anar-hi.
I després també hi ha una obra que, si coneixeu La venganza de Don Mendo, l'obra de La venganza de Don Mendo, ara estan fent al Teatre Montaner la venganza més còmica de Don Mendo. Doncs ho apuntem, Maica, ho hem de deixar aquí perquè no ens queda temps. Però La venganza de Don Mendo al Teatre Montaner. Sí, La venganza més còmica de Don Mendo. Perfecte, una abraçada molt gran. Cuida't molt, Maica. Adeu, bon dia. I ara sí, fins aquí, la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dijous 15 de gener del 2026. Us ha parlat Daniel Martínez, un plaer estar amb vosaltres. I res, avui al programa hem escoltat l'espai de notícies de Sant Just, tot seguit també hem fet un repàs de les portades dels diaris i hem parlat del temps, de les efemèrides, hem fet l'entrevista del dia a Sacongo Rabarter i Miquel Rabarter, hem parlat dels tres tombs i hem tancat el programa parlant dels Globus d'Or, Camí dels Òscars, de Coucheling i de teatre. Tornem demà. Adéu-siau.
Gràcies.