logo

La Rambla

Magazine de matinal amb Núria G. Alibau Magazine de matinal amb Núria G. Alibau

Transcribed podcasts: 403
Time transcribed: 41d 17h 18m 24s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Offices!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
del projecte interdisciplinari
de l'Escola Montseny sobre
Ajuda i amb l'Escola Montserrat
també parlarem de tres
projectes. Doncs bé, tot això
serà avui aquí fins la una.
També els alumnes de l'ESO
de l'Institut faran alguna entrevista
i ens parlaran de totes les activitats
que faran aquí a l'Institut.
Això sí, ara deixarem un tema musical
i seguirem amb la Mariona
perquè ens posarà el dia amb tota l'actualitat
d'aquí del poble i les notícies
de Sant Just. A les 11
i a les 12 seguirem fent les desconexions
amb els butlletins de
Catalunya Ràdio i també de Ràdio d'Esverm.
Va, deixem un tema.
Ara són les 10 i 9 minuts. Passem a fer les notícies amb la Mariona Sales.
recordem que estem fent aquest programa especial
dia de Sant Jordi avui, 23 d'abril
i que tenim aquí els alumnes
d'Aquari, de Cinquè, de les escoles
de Sant Just. Ja
ens han saludat. Vinga, Mariona,
comencem doncs amb l'actualitat.
Què ens portes avui? Bon dia, Núria.
Doncs mira, comencem dient que l'espai de lliure
de creació Carme Malaret, d'Agui Sant Just, presenta l'obra biogràfica dedicada a
Cesco Mercè, el divendres 26 d'abril a les 7 de la tarda, i és un llibre que repassa
la trajectòria artística de Mercè des del 1983 fins al 2023, explorant la seva evolució
com a artista multidisciplinari, escriptor amateur i músic.
El pròleg de l'obra ha estat coescrit per Joan Maria Minguet i Pau Minguet.
Cesco Mercè és conegut per la seva participació en diverses
Gràcies.
D'una exposició que si voleu podeu anar-la a veure fins diumenge amb les vostres famílies,
no Mariona?
I tant, i a més és un espai que fan moltes coses molt xules d'art, no sé si hi heu anat
algun cop.
Us sona l'espai de lliure creació Carme Malaret? No, em sembla que no, Mariona.
Bé, doncs que sapigueu que aquest dijous hi ha una inauguració d'art.
Bé, Mariona, seguim amb més notícies, va.
Doncs mira, ara passem a parlar una mica de dades sobre l'Observatori Comarcal i Consell
de les Dones d'aquí de la comarca del Baix Llobregat, que han fet pública la nota
anual de violència contra les dones del 2023, que és un informe exhaustiu que recull
i analitza les dades sobre violència masclista a la comarca.
El document destaca l'increment d'un 1,2% en les denúncies per violència masclista
respecte a l'any anterior, amb un total de 2.289 casos registrats.
El 2023 ha vist un augment significatiu en el nombre d'ordres de protecció iniciades
amb 570 casos, representant un creixement del 29,29% al Baix Llobregat.
I aquesta tendència contrasta amb l'alta taxa de denegació d'aquestes ordres,
on el 55,3% no s'han aprovat, deixant un total de 315 ordres de protecció
no concedides a la comarca.
L'informe també sobralla que la majoria de les víctimes, qui se'ls ha sol·licitat
ordres de protecció, ja havien finalitzat la seva relació amb l'agressor.
La major part de les afectades són dones de nacionalitat espanyola
i aquestes dades sobrallen la necessitat urgent d'adoptar mesures més eficaces
i d'ampliar els mecanismes de suport a les víctimes de violència de gènere.
I bé, qui vulgui consultar totes les dades completes d'aquest informe anual
podrà entrar d'aquí una estoneta a la pàgina web de Ràdio d'Esvern
i trobarà la notícia amb el link de l'informe i totes les dades ben detallades.
Molt bé, doncs segona notícia comentada sobre aquest informe de dades de violència.
violència masclista. I passem a l'última notícia, Mariona, la tercera.
Doncs mira, passem a parlar de la setmana sense fum.
Setmana sense fum.
Que se celebra a Catalunya aquest any del 25 al 31 de maig
i que serà la 25ena edició d'aquesta setmana sense fum.
I porta el lema zero emissions també als teus pulmons.
L'esdeveniment és organitzat per Suma Salut
i té com a objectiu principal consciència els efectes núcius del tabac
i promoure estils de vida saludables.
Enguany, l'organització ha llançat una enquesta a la població
per recollida de sobre l'ús del tabac i les opinions de la ciutadania
respecte a aquest hàbit.
Adicionalment, institucions i entitats també poden adherir-se a la iniciativa
fins al 20 de maig.
És a dir, en aquest cas ho pot fer el nostre ajuntament,
l'Ajuntament de Sant Just.
i tenint l'oportunitat de mostrar el seu suport
publicant el seu logo en el full d'adhesions de l'esdeveniment.
I bé, amb premis per la participació i una sèrie d'activitats programades
la setmana sense fum 2024,
espera mobilitzat en individus com organitzacions en la lluita contra el tabaquisme
reafirmant el compromís amb la salut pública i l'ambient lliure de fum.
Molt bé, Mariona, doncs aquesta setmana pot ser la millor excusa
per la gent que vulgui deixar de fumar, una oportunitat per dir
vinga, va, consenciem-nos, i ara és un bon moment per deixar el tabac
i apostar per una vida saludable.
Setmana sense fum, hem dit, Mariona, de quina data, quina data?
Del 25 al 31 de maig.
Del 25 al 31 de maig, molt bé.
A més a més, recordem que des del CAP de Sant Just
també hi ha professionals sanitaris que donen un cop de mà
i que ajuden i que donen trucs i consells
per ajudar la gent a deixar de fumar.
Molt bé, Mariona, hem comentat aquestes tres notícies de Sant Just
i ara passem a un tema musical que ens posa el Carles.
Bon dia, cel, bon dia, ocells, bon dia, rinxols dels teus cabells,
bon dia, pluja, bon dia, cada raig que el sol dibuixa,
bon dia a tots els arbres i les fulles,
bon dia des del llit mentre et despulles.
L'últim clar de lluna resisteix a la ciutat,
l'endemà és un món nou ja començar.
Bon dia, vida, bon dia a cada cos del món que avui respira,
bon dia orient des d'Occident.
Bon dia, vida, bon dia d'espantatge,
canta el qui somia,
en canviar-ho tot sense cap por.
Bon dia, vida.
Bon dia, la mentida, bon dia, la veritat,
bon dia, roba estesa del teu terrat,
Bon dia, tiri, perfums del teu cos no vinguin d'on vinguin.
Mentre el carrer es va obrint de mica en mica,
tu hi brilles el vell mig, sa tan bonica.
Canta'm a caldurella les cançons d'aquesta nit,
l'endemà ja és aquí, tu estàs amb mi.
Bon dia, vida, bon dia a cada cos del món que avui respira,
bon dia orient des d'Occident.
Bon dia, vida, bon dia al despertar gegant,
canta el qui somia,
en canviar-ho tot sense cap por.
Bon dia, vida.
Bon dia, vida.
La força del primer crid,
l'últim badall de la nit,
on estàs si els teus ullets em vols a t'acord?
Bon dia, vida.
Sense tocar de peus de terra,
avui saltem tots els franys,
només cal que caminem junts de les mans.
Bon dia, vida.
Bon dia, d'anau a aquest món que gira i gira.
Bon dia, vida.
Bon dia, d'anau a aquest món que tu respira.
Ara són les 10 i 18 minuts.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM,
Ràdio d'Esbert,
l'emissora municipal de Sant Just.
I recordem,
estem fent aquest programa especial
de Diada de Sant Jordi
a les instal·lacions.
a l'emissora municipal de Sant Jordi
a lesidis.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
que passen
que hi ha al mar
amb els plàstics i la contaminació.
I amb les tortugues,
què és el que esteu veient?
Què és el que els passa a les tortugues?
Que confonen les bosses de plàstic
amb meruses i se les mengen.
Ostres, i això que heu dit dels podcasts,
com els gravareu? Sabeu què és un podcast?
Sí? I com els gravareu els podcasts?
Què hi explicareu?
Ho teniu pensat?
O no massa d'encara?
No massa.
No massa, però us fa il·lusió el projecte?
Sí? Molt bé.
Algú més vol explicar-nos alguna cosa?
No? No? Us fa vergonya?
Com celebrareu Sant Jordi?
Teniu algun llibre en menys?
Hem fet una història escrita per nosaltres
i faran una història
representada pels de l'ESO.
Però una història, què vols dir?
Una obra de teatre?
Sí.
I quan la faran?
Avui.
I de què tracta l'obra?
És sobre un cavaller?
I qui l'ha escrit?
Els alumnes de Quartz?
Sí?
Molt bé.
Doncs escolta'm, posem una altra cançó, Carles,
si et sembla.
Hiya, Barbie.
Hi, Ken.
You wanna go for a ride?
Sure, Ken.
Jump in.
I'm a Barbie girl
In the Barbie world
In the Barbie world
Life in plastic
It's fantastic
You can brush my hair
Make it tight
Make it tight
I'm your dog

Feel the glamour in pink
Feel the glamour in pink
Feel the glamour in pink
Kiss me here
Touch me there
Hangy-panky
You can touch
You can play
If you say
I'm always yours
I'm a Barbie girl
In the Barbie world
Life in plastic
It's fantastic
You can brush my hair
Unbrush me everywhere
Imagination
Life is your creation
Come on, Barbie
Let's go party
Ah, ah, ah, yeah
Come on, Barbie
Let's go party
Ooh, ooh
Come on, Barbie
Let's go party
Ah, ah, ah, yeah
Come on, Barbie
Let's go party
Ooh, ooh
Make me walk
Make me talk
Do whatever you please
I can act like a star
I can beg on my knee
Come jump in
Bimbo friend
Let us do it again
Hit the town
Fool around
Let's go party
You can touch
You can play
If you say
I'm always yours
You can touch
You can play
If you say
I'm always yours
Come on, Barbie
Let's go party
Ah, ah, ah, yeah
Come on, Barbie
Let's go party
Come on, Barbie
Let's go party
Ah, ah, ah, yeah
Come on, Barbie
Let's go party
I'm a Barbie girl
In the Barbie world
Life in plastic
It's fantastic
You can brush my hair
Unbreath me everywhere
Imagination
Life is your creation
I'm a Barbie girl
In the Barbie world
Oh, girl
In the Barbie world
I going to be the
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
L'ideal que seria que tothom portés això, no?
Sí.
I per què creieu que els nens i nenes més petits
potser són els que porten més carmanyola?
Perquè possiblement seria perquè potser el menjar
que no s'escapés o perquè potser els hi és més còmode.
I tu, Marta, creus que s'aconseguirà això?
Que a mesura que vagin creixent els nens
segueixin portant la carmanyola?
Sí, jo crec que sí.
Sí? I l'última pregunta, expliqueu-nos com a escola verda
quines altres coses teniu en compte pel medi ambient?
Quines altres coses feu com a escola verda?
Bueno, en principi no podem portar paper d'allumini,
o sigui, està prohibit.
Ah, molt bé.
I cada divendres fem reciclatge, és com un càrrec.
És un càrrec de la classe i també el dimecres
suposadament és el dia de la fruita, però...
Com que suposadament? Què vol dir això, Delia?
Que molta gent no porta a vegades fruita.
No porta fruita.
Vinga, i ara una pregunta sobre Sant Jordi.
Teniu algun llibre que vulgueu llegir, que vulgueu que us regalin o que heu vist que us faria il·lusió?
No, no. Jo llegeixo més a la biblioteca.
Sí?
Sí.
Qualsevol moment de l'any és bo, no?, per comprar un llibre?
Sí.
Molt bé. Doncs què us sembla si deixem passar els vostres companys?
D'acord.
Molt bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
La bohem on comença el carrer Blai, que és la petita ramla del poble sec.
Parlem de la pluja que ha plogut, d'imatges molles dels miralls damunt l'asfalt.
Potser és per això que el teatre està tan buit, potser és per això que avui sento tan buides les meves mans.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra, a la platja de Barcelona, alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port.
Parlem de la vida que ha de vindre, de tots els homes que estimen els altres homes.
Pregunto si existeix la humanitat, si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants.
Mira, jo ja t'he vist plorar, i creu-me quan et dic que em passa igual.
Quan em cantes les cançons mentre treballes, assenyalant-me els dubtes com martells dins el meu cap.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra, a la platja de Barcelona, alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port.
Mentre a la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopar d'ahir la nit,
Tinc por de posar ordre a aquesta vida, o de fer-ho quan ja sigui massa tard.
Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades sóc al fons.
I treure l'energia necessària per lluitar i sobreviure en aquest maleït món.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra, a la platja de Barcelona, alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra, a la platja de Barcelona, alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port.
Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar.
Vinga, a les 10 i 36 hem parlat fa una estoneta amb el primer grup dels alumnes de l'Escola Montseny,
de cinquè d'Educació Primària, i ens han parlat sobre els embolcalls de l'esmorzar.
Ara seguim amb també els alumnes de l'Escola Montseny i també de cinquè,
que ens parlaran d'un altre tema ben diferent.
Vinga, comencem.
Hola, bon dia. Som la classe de cinquè A de l'Escola Montseny.
Som en Teo, la Carmen, en Biel i l'Aritz.
I us volem explicar que aquest any, com a projecte interdisciplinari, hem treballat l'antic Egipte.
Aquest tema el vam decidir entre tot l'alumnat de l'escola
i el vam realitzar les dues primeres setmanes de febrer.
Tot va començar quan l'indiana Jones i la Carla Jones van venir per dir-nos que anéssim als gimnès.
Una vegada ja ens van dir que havien trobat sota terra de la baú la tomba del Tota Montseny en segona.
Ens van donar un sobre amb un mapa a cada classe i van localitzar un altre sobre a jeroglífics per crear un abecedari.
Cada classe va penjar les lletres de l'abecedari i vam poder traduir el missatge escrit en jeroglífics.
Vam treballar el projecte de l'etapa de l'antic Egipte
i ens vam centrar en l'escolonògic, els faraons i les faraones, els déus egipcis, la societat, els jeroglífics,
la tomba de Tocat en Camón i les construccions en piràmides.
Cada cicle va realitzar diferents tallers.
A superior vam fer la mumificació, el joc del senet, l'escape room, el papira amb el nostre nom escrit en jeroglífics
i l'amulet d'un escarbat.
El punt final del projecte va ser amb la sortida a l'ideal amb l'exposició del Tontan Camón.
Vam passar per vuit sales i va ser una experiència increïble.
El més divertit van ser les dues sales de realitat virtual.
Vam gaudir en aquest viatge en el temps i vam tenir l'oportunitat de conèixer la tomba de Tocat en Camón,
la seva història i els seus secrets.
El tancament del projecte el vam fer amb l'Indiana Joana al gimnàs,
on vam poder desxifrar el missatge secret i descobrir un tresor.
En el tresor hi havia jocs de taula i joguines per tota l'escola.
Moltes gràcies per escoltar-nos.
Adeu!
Parlem una mica més de l'exposició que veu anar a veure al Centre Ideal.
Hi veu anar a vosaltres?
Sí.
Us va agradar?
Sí, a mi bastant.
Però hi havia gent que ja havia anat.
Ah, hi havia gent que...
Bueno, mira, repetia, no?
Sí.
Vam anar al cicle superior, bueno, vam anar a quart, cinquè i sisè.
I què és el que més us va agradar a vosaltres?
A mi les sales de realitat virtual.
A mi també.
Sí, que eraig un cabezón de Howard Carter.
Sí.
I quina de les dues us va agradar?
Perquè jo també hi he estat i n'hi havia l'última de totes i després al mig n'hi havia una altra.
Sí, jo crec que prefereixo la d'estar assegut perquè explica més, no sé.
Jo és que a mi em van agradar molt les dues.
perquè...
No es marejava l'última una mica?
Una mica, sí.
Una mica, una mica.
Jo quan vaig sortir, quasi em caig al terra.
Jo el que em faig és mirar enrere.
Jo em vaig liar amb els cables que...
Amb els cables que connectaven les ulleres, no?
Amb les ulleres.
Jo dono voltes a la cadira.
Després, això d'Egipte, jo vaig anar a veure el Carnestoltes i també vaig veure que tota l'escola Montsenya anàveu disfressats i disfressades de coses d'Egipte.
Ah, sí.
Vosaltres, quins éreu? De què anàveu?
Erem mercades.
Sí, eren mercades.
Bé, compràvem.
Jo no estava.
Tu no estaves.
Vaig anar a visitar els meus cosins.
Érem d'un poble d'Egipte.
Un poble d'Egipte.
Sí.
Després hi havia uns que eren cocodrils, d'altres que eren núvols, alguns que eren els...
Els de l'avió, no sé.
Vam juntar tots els curs i classes, vam juntar la història que vam fer.
i cada cicle i tothom feia una cosa diferent.
Vam guanyar.
Vam guanyar, sí, això també ho vaig veure.
I això del missatge secret que us va arribar, com va ser això del mapa?
Què havíeu de descobrir? Com ho vau fer?
Doncs vam... això que ha dit la Carmen, doncs ens vam...
Cada classe tenia un paper amb diferents agrolífics amb a sota la lletra del significat.
Llavors el que vam fer és dibuixar aquests i els vam penjar la porta, bueno, a l'entrada.
Llavors això, el dia següent vam tindre ja a la pissarra un missatge, bueno, un missatge que no sabíem...
Que estava... que havíem de desxifrar, no?
Sí.
Sí, llavors quan vam veure ja les lletres a l'entrada, doncs sabíem quina era cada i ho vam poder desxifrar.
Llavors ho vam posar tot junt, aquest, l'Indiana Joan, el gimnàs, i deia que hi havia un tresor amagat al menjador.
I el vau trobar, el tresor?
Sí.
Sí, l'Indiana Joan i la Carla Jones. La Carla Jones és la nostra professora d'anglès que feien com un joc.
I l'Indiana Joan és una altra mestra.
De reforç.
Sí, de reforç.
Que estàvem fent com un joc de...
Educació espacial, crec.
Sí.
Bueno, i parlant de Sant Jordi, a vosaltres voleu algun llibre?
Doncs jo ara m'estic llegint un, no me l'he acabat, però m'agradaria tindre el número dos.
Jo vaig anar a una tenda de còmics, i m'anava a comprar un, però justament aquell no estava,
i la meva mare el va comprar per Amazon, i em va dir que arribaria el dilluns,
però com la meva mare està una mica de viatge...
Encara no l'ha pogut anar a buscar, no?
No, és un timo.
Bueno, però quin llibre, quin còmic és?
És un d'una sèrie.
De quina sèrie?
Guardiaments de la Noche.
Guardiaments de la Noche.
Sí.
Que és bastant popular en la nostra escola.
Sí.
I en català llegiu?
Sí, jo aquest, el que vull, aquest és en català es diu Gringot.
Ah, no...
Som dues guineus, així, no sé què...
Bueno.
Jo ahir vaig anar a la biblioteca i vaig agafar un de Foraster del Temps.
Ah, i això del passaport de lectura, hi participeu a la biblioteca?
Jo sí, jo tinc bastant.
No, jo no sé.
Sí, i jo...
Avui es fa el sorteig, no?
Sí, però jo ja...
Creus que et tocarà o no la... Saps quin és el premi?
No, no estic molt informat.
Crec que era una tablet, sortejaven una tablet.
Sí, però això sí que m'ho van dir quan vaig anar amb allò.
Però jo normalment em llegeixo els llibres del Bitmax, que és un robot del Bosch que fa moltes històries i és molt divertit.
I també la nostra escola, els alumnes de 6è estan venent roses si volen vindre a la nostra escola.
Ah.
I ara quan estàvem venint aquí a fer allò de la Ràdio d'Esvern, hem passat pel costat d'un paradet i posava una roba, una rosa 7 euros.
Una rosa 7 euros? Bé, potser és que era una rosa molt gran.
Sí, era massa.
Sí.
Era molt maca la rosa.
Com si fos l'original del Sant Jordi.
Bueno, no sé jo, eh?
O la del petit príncep.
Bueno, Teo, Carmen, Biel, Aritz, moltíssimes gràcies per passar aquí a Ràdio d'Esvern.
Que vagi molt bé el dia, d'acord?
Gràcies.
I res, llegi molt.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
All day long.
És així, se la pit, ei.
Cap, cada dia a casa teva ets el rei, ei.
Nobody wants to be alone.
Nobody wants, nobody wants, but there is a world outside your phone.
If you see the bright side, you'll be free.
Trubar-me a mi, es el millor regal que a ti.
Let's forget it tonight.
You will see.
Trubar-me a tu, es el millor regal que a ti.
Let's forget it tonight.
Agua.
Puc estar-me fent res, igual que ho fan les flors.
Believe in me, it's the best present that I have.
Vaig sempre tant de pressa que no ho veig.
Vull atrapar-ho tot.
I ara conformo a menys.
Your days and your na-na-na-na-na-na-nights.
Running and running away.
De la teva pell.
De la teva pell.
De la teva pell.
No fuig.
T'ho vas em portant segur.
Ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-i.
No hooblidis mai.
No hooblidis mai.
No hooblidis mai.
Don't veis.
If you see the bright side.
You'll be free.
Trubar-me a mi, es el millor regal que a ti.
Let's forget it tonight.
You will see.
Trubar-me a tu, es el millor regal que a ti.
If you see the bright side.
You'll be free.
Trubar-me a mi, es el millor regal que a ti.
Let's forget it tonight.
You will see.
Trubar-me a tu, es el millor regal que a ti.
Let's forget it tonight.
Agua.
Agua.
Agua.
Vinga, a les 10 i 47 i seguim amb el programa especial de la Diada de Sant Jordi,
que avui a Ràdio d'Esvern hem agafat la carpa i ens hem posat aquí al pati de l'Institut de Sant Just.
I durant aquesta primera hora hem estat amb la Mariona, actualitzant-nos amb les notícies de Sant Just.
I ara estan passant diferents cursos d'escoles d'aquí, del poble.
Hem parlat amb Madre Sacramento, amb l'Escola Montseny i ara és el torn de l'Escola Montserrat,
també amb alumnat de cinquè de primària.
Bon dia.
Bon dia.
Vinga, va, doncs comenceu. Va, què ens porteu vosaltres?
Bon dia. Primer de tot ens presentem.
Nosaltres som l'Evelin, el Daniel, la Caral, la Vinyet, la Caral, l'Anna, el Lucas, la Júlia, el Tiago i la Sofía de cinquè de primària
i venim en representació de l'Escola Montserrat.
Estem molt agraïts i agraïdes a l'oportunitat que ens oferiu des de Ràdio Sant Just
per tal de donar a conèixer a l'Audiència Sant Justenca els projectes singulars ja consolidats,
dels quals gaudim l'alumnat de cinquè al nostre centre.
Començarem amb el programa i-tuning que connecta estudiants de diferents cultures europees
per col·laborar conjuntament en un projecte comú desenvolupat en llengua anglesa.
Enguany, som de Path of Water, el camí de l'aigua.
En aquest camí hem descobert que l'aigua és un bé tan preuat com escàs
i des de l'octubre la nostra escola, un centre italià i un centre francès
cooperem conjuntament per sensibilitzar les nostres comunitats de la importància de protegir l'aigua.
Sabíeu que actualment, segons dades de l'organització WaterAid,
una de cada deu persones en el món no tenen accés regular a l'aigua potable?
I a Catalunya ens trobem en una situació d'emergència per la sequera tant a casa com a l'escola.
Però el consum que fem d'aigües és en canvi molt elevat.
Per fer-nos una idea, la petjada d'aigua dels dos cinquers, 48 alumnes,
de la nostra escola és d'aproximadament de 800.950 litres diaris.
Atenció, no podem controlar la pluja però sí que podem controlar l'aixeta.
Aquests són els nostres consells per reduir el consum d'aigua tant a l'escola com a casa.
Tancar l'aixeta mentre ens rentem les dents.
Netejar els pinzells en una galleda.
Reutilitzar l'aigua que ens queda a la gerra per regar les plantes o per netejar l'escola.
No malbaratar menjar.
Fer servir aixetes eficients o col·locar-li hibrides.
Fer-nos responsables de lavabos i no llençar paper, ni cabells ni escombraries.
Recollir aigua de la pluja per regar i netejar.
Utilitzar lavabos de descarrega doble i fer dutxes curtes d'uns 4-5 minuts.
Parlant del camí de l'aigua, la vinyet ens ha escrit el poema La Petjada,
on literatura i sostenibilitat van de la mà.
L'autora ens llegirà aquí a la ràdio en primícia.
La Petjada.
La nostra petjada marca un camí.
D'on venim i cap a on anem.
Aquest món necessita ajuda.
perquè estem aleshores per la sequera.
Els humans som els que ho provoquem.
Necessitem que entre tots ens ajudem.
Si ho fem plegats, ho aconseguirem.
Però si no fem res, no ho aconseguirem.
I què podem fer?
Ja ho sé!
No hem de contaminar.
Hem de reciclar i reutilitzar.
També l'aigua és essencial.
Hem de tancar l'aixeta quan cal i no malgastar-la.
Podem fer moltes més coses.
Jo crec que ho farem.
I tu?
Ànims!
Que segur que ho aconseguirem.
Tot i que si seguim així,
ens hem d'espavilar com sigui.
Un altre dels nostres projectes d'estrella és la Cantània.
Com cada curs, l'Escola Montserrat,
més concretament l'alumnat de 5è,
participem a la Cantània, que és un projecte de cantata participativa organitzat per l'Auditori de Barcelona.
Cada any es fa una obra nova.
Cada any es fa una obra nova.
i en aquest curs estem treballant.
Estem treballant la cantata al naufragi,
amb música de Marc Timón i text en Jair Domínguez.
Es tracta d'un projecte complex i dediquem molts mesos del curs a la seva preparació.
Aprenem les cançons, les coreografies i elaborem els elements plàstics que utilitzarem durant l'espectacle.
Finalment es canta a l'Auditori, fent un gran espectacle.
Uns 800 cantaires d'escoles d'arreu de Catalunya,
acompanyats per una orquestra professional,
cantants lírics i un director musical de raco nobo.
Com ja hem explicat abans, aquest curs l'obra es diu El naufragi
i ens explica com un grup d'alumnes fan un viatge al final de curs en un creuer,
un vaixell de luxe que contamina molt.
La Martina i el Biel, els protagonistes,
tenen unes idees ben oposades, tant de viatjar com de viure.
Ella amb idees més capitalistes i ell més ecologistes.
El vaixell naufraga i tots els infants van a parar una illa deserta on hauran de sobreviure.
La Martina creu que és una bona oportunitat per crear una societat igual que la que està acostumada,
fent carreteres, desviant rius i, per sobretot,
juntant una empresa d'exportació de cocos per fer-se milionària.
Ben al contrari del Biel, que vol apostar per fer servir els recursos naturals de manera responsable
i crear una societat sostenible.
Les idees de la Martina s'imposen i el grup d'alumnes crea l'empresa Cocos S.A.,
amb la que comencen a consumir tots els recursos de l'illa.
Tot i les advertències constants del Biel,
La transformació radical que pateix l'illa acaba transformant tot l'entorn i desemboca en un canvi climàtic sobtat.
L'arribada d'una tempesta que ho arrasa tot serà el detonant que els farà veure que han de canviar aquesta manera de fer.
I que l'ecologia i el respecte pel planeta és el millor que podem fer per salvar el món.
Bé, no us volem explicar el final, però sí podem dir que tot acaba bé.
A nosaltres la cantània ens agrada molt, però la veritat és que quan al principi vam veure tantes cançons vam pensar que seria molt difícil.
Et motives i t'engresques i saps que al final a l'auditori ens ho passarem molt bé
i sentirem molta emoció d'estar ja compartint amb moltes més escoles i amb les famílies una experiència tan bonica.
A l'escola fomentem el gust per la lectura, és a dir, el gust per llegir.
Ens agrada poder ser bons lectors, gaudir i aprendre llegint.
Una manera de fer-ho és que la lectura sigui compartida
i d'aquí la nostra il·lusió per viure plegats a la lectura
i alhora empatitzar amb els nostres fillols i filloles.
Com que nosaltres ja som més grans, ens sentim responsables
i ens agrada adquirir aquest compromís amb els infants més petitons.
Compartir aquesta estona amb els més menuts ens enriqueix
i plegats adquirim un aprenentatge mútu.
I participen els alumnes de primer, segon, cinquè i sisè d'educació primària.
L'apadrinament es fa de manera que cada alumne de cicle superior
apadrina un infant de cicle inicial.
Ens trobem mensualment dues sessions, padril fillol,
per compartir estona de lectura.
Ho fem mitjançant activitats diverses,
utilitzant llibres i contes de diferents tipologies textuals,
tenint en compte les edats dels infants.
Ja és aquí la Dia de Sant Jordi del 23 d'abril,
amb la qual Catalunya celebra la Festa de la Rosa i el Llibre.
És una jornada de celebració en què els carrers s'omplen de gent
per gaudir d'un dia ple de cultura i alegria.
Dediquem felicitacions a amics, familiars, companys i companyes.
Però no s'ho celebrem aquí.
Aquesta data tan simbòlica per a la literatura universal
va ser la triada per la Conferència General de l'UNESCO
per a rendir un homenatge mundial al llibre i als seus autors
i a encoratjar tots a descobrir el plaer de la lectura.
És doncs que el Dia del Llibre és celebrat arreu del món
per commemorar el mort i el naixement de alguns dels escriptors
i escriptores més cerebles de la història de la literatura.
Des de l'escola hem treballat les diferents tipologies de textos
i també ens hem endinsat en el món de la poesia.
És per això que hem escollit uns dels nostres poemes
per desitjar-vos una bona diada.
Ara us els recitarem.
Sant Jordi.
Sota el cel de Sant Jordi les flors ballen.
A Catalunya l'amor a seu encant avança.
Rosa i llibre entrellecen els seus destins.
Sentiments que sorgeixen com adivins.
Entre carrers d'estrets, de pedra i història,
Sant Jordi revela la seva màgia en la memòria.
Un dia de roses vermelles com l'Ardó
i llibres com versos que l'ànima fan calor.
En cada rosa un sospir s'amaga.
En cada llibre un món respon.
Paraules que es regalen amb dolça emoció,
Sant Jordi, festa de mos d'encançó.
Falta algun poema?
No, no.
O ja esteu?
Sí.
Val, val, pensava que ha quedat amb algun poema.
Per Sant Jordi, llibres, roses i petons.
Oh, que bé, quin final més maco.
Escolteu-me, aquests tres projectes que ens heu explicat són molt interessants.
Heu fet ja el concert de la Cantània?
No m'ha quedat clar si ja l'heu fet o no.
No, sí, el farem el 13 de juny.
El 13 de juny.
I què esteu preparant ara?
Quantes cançons cantareu?
Cantarem 10 cançons.
10 o 10?
10, 10 cançons.
Són 20 cançons,
però hi ha algunes cançons que només les canten el Biel i la Martina.
I després només fem moviments o només cantem.
I com les porteu?
Esteu fent els valls?
Sí, sí, ho fem com tot molt variat.
Fem cançons i valls o valls o cançons.
Nosaltres la finalitzem, la Cantània.
Vosaltres l'acabeu?
Sí.
Sí.
Ah, molt bé.
No sé si hi havia algú per allà al darrere que volia dir alguna cosa.
Acosta't al micro, si vols.
Vinga, aquí.
Que hi ha...
Acosta't, acosta't.
Hi ha com dos, diguem, cantànies.
Sí.
Que és que com no hi cabem tots a l'auditori,
primer hi haurà unes escoles que ho faran un dia
i després nosaltres serà com el segon concert,
que és quan finalitzarem.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Després del projecte que també heu parlat dels padrins lectors,
vosaltres qui apadrineu?
Nens de primer o de segon?
Primer.
Primer.
I com estan anant aquestes sessions que feu?
Es nota com molt dels que són com família més que parlen en català
perquè els llibres els llegim en català
i els que venen més a família que parlen en castellà.
Això ho noteu?
Sí.
Sí?
I què feu amb els nens i nenes quan esteu amb ells en aquest apetit?
L'ajudem que així puguin, els ensenyem la norma de la J i la G perquè ells puguin anar avançant i es nota la diferència de quan els ensenyem.
Sí?
També la de la Q i la C, que és més complicada perquè hi ha excepcions i això que li costa més entendre, però a poc a poc ja n'entenem més.
I els hi recomaneu llibres per llegir, els hi ensenyeu el que vosaltres llegiu o no?
No, o sigui, no perquè nosaltres diguem que llegim tipus de llibre més cruixuts i llavors no li ficaràs a llegir quan anem Harry Potter.
Vosaltres us en recordeu de quan fèieu primer i segon que teníeu al costat?
Bueno, és que nosaltres vam fer només mig curs de primer perquè vam tindre el confinament, el Covid.
Ah, vaig.
Després fèiem més activitats que ens posaven els pares i a vegades fèiem videoconferències, però al final hi havia algú que es quedava adormit.
Però també en comptes de llegir llibres sempre, amb alguns nens que els hi costa més, doncs juguem a jocs.
Molt bé, també feu altres dinàmiques.
Sí, quan acabem, perquè hi ha cops que els pillols es cansen.
Falta un minutet per a les 11.1 i haurem d'acabar.
Digueu-me ràpidament si hi ha algun llibre que vulgueu llegir-vos vosaltres ara que som dia de Sant Jordi.
Doncs jo, el de la saga de Marcus Pocus, el més gros que ja el tinc, me l'han regalat avui però encara no he tingut temps.
Home, si te l'han regalat avui...
Jo, doncs, ara estic llegint una col·lecció que es diu Percy Jackson i els seus a l'Olimp, m'agrada molt lleure'ns, doncs els meus avis em regalaran el 2 i el 3.
Ah, que bé.
I les meves amigues pel meu aniversari em van regalar l'1.
Molt bé.
I vosaltres?
Jo llegeixo llibres variats, no tinc una col·lecció que llegeixo, però llegeixo el diari de Grec, també Anna Calabra, així.
Molt bé. I aquí la poeta, poetessa.
Tu mateix, jo com que...
Tu escrius, escrius molt.
No, tampoc, però jo com que els llibres no tinc ni una col·lecció ni res i vaig agafant llibres i...
També una mica, no? El que et caigui una mica a la mà.
Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies també a Escola Montserrat per passar aquí a Ràdio Desbem.
Que vagi molt bé.
Adeu!
Adeu!
Adeu!
Més lluny de les muntanyes jo vull trobar un record per viure sense pressa i ser l'ombra del teu cos si et quedes...
Ah, ah, ah, si et quedes amb mi.
No et puc donar riquesa, no puc donar-t'ho tot,
puc ser el teu llarg viatge, puc ser la llum del sol,
si et quedes amb ell, si et quedes amb ell.
Quan estiguis cansada, jo t'adonaré repòs,
quan res no vulguis veure, t'ompliré els ulls de flors.
De dia quan despertis, vull estar al teu cantor,
vull tenir les mons buides, porfant el teu amor.
Quan se't tanquin les portes, jo t'obriré el balcó,
quan creguis que estàs sola, podràs cridar el meu nom si et quedes.
Ah, ah, ah, si et quedes amb ell.
No vull guanyar cap guerra, no vull ser el teu heroi,
no vull fer cap promesa, no vull entendre el món.
Apunta les banderes, fes-ne un gran i un sol,
per sobre les fronteres, podràs sentir-me a prop.
Més lluny de les muntanyes, hi haurà d'haver algun lloc,
per viure sense pressa i ser l'ombra del teu cos.
Si et quedes amb ell,
si et quedes amb ell,
tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 3 minuts de les 11.
L'espai de lliure creació Carme Malaret presenta l'obra biogràfica
dedicada a Xesco Mercè, el divendres 26 d'abril a les 7 de la tarda.
El llibre repassa la trajectòria artística de Mercè des de 1983 fins al 2023,
explorant la seva evolució com a artista multidisciplinari,
escriptor, amater i músic.
El pròleg de l'obra ha estat coescrit per Joan Maria Minguet i Pau Minguet.
Xesco Mercè,
conegut per la seva participació en diverses edicions del festival Sigues Original
i per una mostra destacada a l'espai el 2021,
ofereix en aquesta biografia una mirada personal introspectiva a la seva vida i obra.
Segons l'artista, tot i ser incomplet, sentimental, revisable i trampós,
el llibre pretén oferir un retrat fidel de la seva experiència creativa.
L'Observatori Comarcal i el Consell de les Dones del Bas Llobregat
han fet pública la Nota Anual de Violència contra les Dones 2023,
un informe exhaustiu que recull i analitza les dades sobre violència masclista a la comarca.
El document destaca l'increment d'un 1,2% en les denúncies per violència masclista
respecte a l'any anterior, amb un total de 2.289 casos registrats.
El 2023 ha vist un augment significatiu en el nombre d'ordres de protecció iniciades
amb 570 casos, representant un creixement del 29% al Bas Llobregat.
Aquesta tendència contrasta amb l'alta taxa de denegació d'aquestes ordres,
on el 55,3% no s'han aprovat,
deixant un total de 315 ordres de protecció no concedides a la Comunitat.
L'informe també sobralla que la majoria de les víctimes
a qui se'ls ha sol·licitat ordres de protecció ja havien finalitzat la seva relació amb l'agressor.
La major part de les afectades són dones de nacionalitat espanyola.
Aquestes dades sobrallen la necessitat urgent d'adoptar mesures més eficaces
i d'ampliar el mecanisme de suport a les víctimes de violència de gènere.
Per a més detalls, els interessats i interessades poden consultar
la nota informativa completa, la nota de premsa al Consell de les Dones
o l'informe visual que s'adjunta.
Del 25 al 31 de maig tindrà lloc la 25a edició de la Setmana Sense Fum
sota el lema Zero Emissions també als teus pulmons.
L'esdeveniment és organitzat per Suma Salut
i té com a objectiu principal conscienciar sobre els efectes nocius del tabac
i promoure estils de vida saludables.
Enguany, l'organització ha llançat una enquesta poblacional
per recollir dades sobre l'ús del tabac i les opinions de la ciutadania
respecte a aquest hàbit.
Adicionalment, institucions i entitats poden adherir-se a la iniciativa
fins al 20 de maig, tenint l'oportunitat de mostrar el seu suport
publicant el seu logo en el full d'adhesions de l'esdeveniment.
Amb premis per la participació i una sèrie d'activitats programades,
la Setmana Sense Fum espera mobilitzar tant individus com organitzadors,
organitzacions en la lluita contra el tabaquisme,
reafirmant el compromís amb la salut pública i l'àmbient lliure de fum.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12.
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!

Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
No em demanis aquest cop anar a poc a poc, ni fer-ho tot millor i deixar de ser jo.
No em demanis veure't lluny, et vull més a prop, si quan em mires tu ja em sento millor.
No em demanis que em refii penjant de la corda, no em demanis que em preocupi d'allò que no importa.
No pretenguis que jo tingui les peces del joc, i que amb dues pedres t'encengui el foc.
Des d'allà a dalt, la terra es veu, segueix girant, mentre nosaltres ens perdem en els detalls.
En sincronia i com els astres de l'espai, seguirem ballant.
Que se'n vagin a prendre pel sac les penes i les ansietats que avui ja no ens dona la vida.
Que potser no som tan especials.
Segur que no, però ens és igual.
I avui farem un fast tribal.
No em demanis que transformi el teu plom en or, ni que decida viure només d'il·lusions.
No em demanis que no faci casar el meu cor, si quan em mires tu ja em sento millor.
No em demanis que segueixi el que tothom fa.
Ells ho fan fenomenal, jo potser no tant.
Seguim les meves passes, chill i caminant, aquesta vegada sí, fem-ho de veritat.
Des d'allà a dalt, la terra es veu, segueix girant, mentre nosaltres ens perdem en els detalls.
En sincronia i com els astres de l'espai seguirem ballant.
Que se'n vagin a prendre pel sac les penes i les ansietats que avui ja no ens dona la vida.
Que potser no som tan especials.
Vengut que no prosis igual i avui farem una fots tribal.
Hey, hey, hey, hey, tabú anges, paniquem.
Veiem que...
Hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey.
Talut, Shi, no Sumました«.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer, quan et creus amb més gent.
Encara que vagis amb pressa, saluda sempre treient la llengua.
Quan juguis a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua.
A les extraescolars, extra de llengua.
Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit.
Que si marca o no marques, treguis la llengua.
Influencia traient la llengua o viciant-te a un joc amb amics.
Treu la llengua quan llistis a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó.
Els petons de debò es fan amb la llengua.
Treu la llengua arreu i amb tothom. Estiguis de pas o et quedis per sempre.
Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar.
Treu la llengua. Comparteix el català.
Més lluny de les muntanyes jo vull trobar un racó per viure sense pressa i ser l'ombra del teu cos si et quedes.
Ah, ah, ah, ah, ah, si et quedes amb mi.
No et puc donar riquesa, no puc donar-t'ho tot.
Puc ser el teu llarg viatge, puc ser la llum del sol si et quedes amb mi.
Quan estiguis cansada, jo et donaré repòs.
Quan res no vulguis veure, t'ompliré els ulls de flors.
De dia quan despertis, vull estar al teu cantó.
Vull tallir les mons buides per fer el teu nom.
Quan se't tanquin les portes, jo t'obriré el balcó.
Quan creguis que estàs sola, podràs cridar el meu nom si et quedes.
Si et quedes amb mi.
Vinga, ara mateix són un quart de dotze del matí.
Hem estat a aquesta primera hora del programa especial Sant Jordi,
aquí a l'Institut de Sant Just.
Estem en directe.
Hem parlat amb l'Escola Montserrat,
també amb els alumnes de l'Escola Montseny
i els Madres Sacramento, cursos de quart i cinquè de primària,
que ens han estat explicant diferents cosetes.
Per exemple, Madres Sacramento ens ha parlat
de la contaminació dels oceans.
L'Escola Montseny ens ha parlat dels embolcalls
que porten a l'esmorzar.
Un anàlisi que han fet detalladament de cada curs.
També ens han parlat del seu projecte interdisciplinari
sobre el món d'Egipte.
i l'Escola Montserrat ens ha comentat
quins són els tres projectes
amb els que estan involucrats.
Projectes, per exemple, sobre els padrins lectors
o el concert de Cantània, entre altres.
Ara ha arribat el moment
de fer la previsió del temps.
L'estem esperant amb ganes, també,
perquè aquesta tarda
segurament moltíssima gent
voldrà sortir a comprar llibres,
a regalar roses,
però, Carles, no sé si ens acompanyarà massa
o què, el temps.
Bon dia.
Doncs tenim ingredients.
Tenim ingredients un altre cop
perquè puguin tornar a créixer tempestes,
ruixats.
El d'ahir va ser espectacular,
va ser realment molt bonic,
sobretot comarques del Baix Llobregat,
Barcelonès i Garraf.
A Sitges van gairebé caure 50 litres per metre quadrat.
A Sant Pere de Ribes també al voltant dels 30.
O sigui, una tempesta brutal.
Podríem veure imatges, per exemple,
de Ciutat Diagonal,
tota blanca de la pedregada que va caure.
Una tempesta que també de Rasquilló
va enganxar una mica a Sant Jús.
I, bueno, no està malament de nit.
Home, van haver dos trons
que van sentenciar allò la pluja.
Sí, sí, sí.
Jo he de dir, que vas quedar així com...
Sí, sí.
Quedes allò parat i dius,
ostres, que això està molt a prop.
Doncs bé, el fet és que
la situació va estar prou bé.
Durant el matí ens van caure
7 litres per metre quadrat.
A la tarda ens van caure gairebé 12.
O sigui, hem arribat a uns 18,
entre 18 i 20 litres per metre quadrat,
que no està gens malament.
Això acumula precipitació,
perquè em portàvem molt poc aquest mes d'abril.
I amb aquesta pluja, doncs,
ja hem superat aquest 2024
els 150 litres per metre quadrat,
que és molt bona notícia.
Home, doncs sí.
Que 2022, 2023,
hem arribat a 200, 225 litres en tot l'any.
Segurament hi arribarem, aquest 2024.
Jo crec que superarem.
O sigui, aviam, hem de ser optimistes,
però crec que amb aquesta situació
ja gairebé superant els 150 litres
de Sant Jus en quatre,
tres mesos i escaig.
Clar.
Doncs això, doncs,
té molt bona pinta.
A hores d'ara hi ha algunes precipitacions
cap al Prepirineu i al Pirineu,
cap a la Cerdanya,
cap al Pallars Sobirà,
també cap a l'Urgell.
Hi ha alguna precipitació
una mica més destacada a mar,
però clar, o sigui,
no tenim la situació de veure el radar
que veus un front que es va apropant
i et porta a la precipitació,
sinó que són bolets,
són nubulades que creixen
en una certa facilitat,
que poden donar precipitació.
I avui tornem a estar en una situació
cap al Prepirineu de Girona,
les comarques dels dos Vallèsos,
també cap al Maresme,
el Barcelonès,
el Baix Lodregat,
el Garraf.
En aquestes zones,
també avui poden haver,
altre cop,
cruixats i tempestes.
Podem tenir alguna tongada
aquest migdia,
perquè és també l'última de la tarda,
com va passar ahir,
també podem tenir alguna tongada
de precipitacions.
Que acabi caient a Sant Jús,
doncs és aquella cosa que passa,
que ahir a Ciutat hi ha una alt
que hi ha pedra
i a Sant Jús pràcticament
només teníem precipitació,
no teníem la pedra,
o sigui que són bolets molt petits
que van fent la seva circulació
de terra cap a mar
i que al llarg d'aquesta tarda
poden créixer per desgràcia,
perquè és una tarda
de passejar,
de mirar llibres,
però podria passar aquesta situació.
A més a més,
aquestes tempestes van acompanyades
de vent sempre,
perquè són una mica violentes
i el vent també és una altra
dels protagonistes,
ara estic pensant
amb els llibres sortim volant.
Però vaja,
que esperem que no,
esperem que aguanti,
que ploguin quatre gotetes,
que les tempestes que hi ha,
que això sí que és una bona notícia,
normalment són de curta durada,
passen molt ràpid,
tot i que ahir al vespre
no estan més d'una horeta
amb una punxa bastant intensa.
Però vaja,
esperem que aquesta situació
no faci massa mal
al Sant Jordi d'aquesta terra.
De cara als propers dies,
dimecres més solet,
dimecres i dijous
sembla ser que farà més sol,
l'ambient continua sent molt fred,
no n'hem parlat avui,
però mínima de sis graus.
Algun dia del mes de janí de febrer
no l'hem tingut aquesta mínima.
No, no.
Mínima de sis,
ara en aquests moments en tenim 13,
amb una sensació només de 10 graus,
és un dia d'hivern a Sant Jordi,
tot i que estiguem a 23 d'abril.
I aquesta situació de temperatures per sota
del que tocaria per l'època,
com comentàvem l'altre dia,
aquesta setmana ho comentàvem ahir,
doncs continuarà amb tota la setmana.
Dimecres, dijous, més sol,
potser les màximes una mica més altes,
cap als 15, 16, totes tirar 17.
Entre divendres i dissabte
podríem tornar a tenir un altre cop
aire fred en alçada.
Això ajudarà a tornar a tenir tempestes i ruixats.
Ja veurem si enganxa Sant Just,
això ho haurem d'anar veient més endavant,
sobretot de cara a demà,
dimecres i dijous,
podrem tenir una previsió una mica més clara
de divendres i dissabte,
i diumenge tornaríem a l'estabilitat.
O sigui que aquesta setmana
encara es pot mostrar inestable
entre divendres i dissabte.
Ho anirem seguint,
perquè hi ha la mitja d'Esverni,
també si plou,
doncs és una mica...
Home, és interessant saber-ho, també.
O sigui, fer 21 quilòmetres,
ja sobre plou vent...
Ja, ja, pels que fan la llarga
és futut, eh?
O sigui, quan anirem seguint,
però de moment
a continuar amb una mica abrigats,
tot i que avui des d'aquí a l'Institut
podem veure nois amb màniga curta
i pantalons curts.
Són un altre tipus de raça,
podríem dir,
perquè m'ha fet que estic passant jo.
Doncs no ho acabo d'entendre,
però vaja,
setmana una mica fresqueta
i aviam si la setmana que ve
recuperem termòmetres.
Però a mi no em costa res, eh?
Va fer molt de calor.
26, clar.
26 graus, i jo pensava,
ostres, si hem de mantenir aquesta calor,
o sigui, ja fins a l'estiu,
no aguanto.
No s'aguanta.
O sigui, que aquesta segona quinzena d'abril
està sent molt benèvola
perquè fa temperatures que aguanti,
que gaudim de primavera...
És traicioner, el mes d'abril,
és com una de cal i otra de arena.
Sí, sí, sí, no.
La primavera és això,
dies d'estiu, dies d'hivern,
anem fent un tast de cada un,
tots encostipats,
amb les herègies...
El maig també, d'un i do,
és força així també.
Sí, sí, no, són mesos fumuts.
Hi ha el març també,
que també té uns quants dies,
allò del març marsot,
mata la vella i a la jove s'hi pot,
doncs és per aquells dies que tens càlids,
que t'enganyen una miqueta,
és que et ve el fred i et fot la clatellada.
Sí.
Molt bé, doncs, Carles,
gràcies per la previsió del temps
i ara seguirem amb el programa
i amb la gent de l'Institut.
i amb la gent de l'Institut.
i amb la gent de l'Institut.
i amb la gent de l'Institut.
i amb la gent de l'Institut.
i amb la gent de l'Institut.
i amb la gent de l'Institut.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I això on ho feu? A les instal·lacions de la Bona Aigua?
Sí, l'han fet al basquet aquí, al pati, i els altres a la Bona Aigua.
I això que heu parlat, que no heu entès, de la llaminadura d'això de rosa, què és?
És com les llengües aquelles...
Les llaminadures de llengües, que són així com...
Una verda i dues vermelles, llavors en un pal fas una rosa.
Ah, d'acord. Però això hi ha algú que ensenya a fer-ho?
Sí, en la classe.
Han ficat, crec, m'assembla que han ficat un tutorial o alguna cosa a la pissarra.
Molt bé.
I després, els alumnes de primer, segon i tercer de l'ESO,
els que no fan el 3x3 de basquet, fan tallers,
que durant aquesta setmana han escollit,
i de moment hi ha uns quants que són
slime, producció musical, mandales,
com un club de lectura, elaboració de xapes,
paul·lògic, cullerets, escacs,
decoració de tasses i sinetiopia.
I tots aquests tallers qui els escoll?
Vosaltres? Els proposeu vosaltres? Els alumnes?
No, els proposen els profes i a l'hora de nosaltres ens arriba com una...
Una enquesta, un document.
Sí, i hem d'escollir el que volem fer i si no hi ha suficient,
un altre. Hem d'escollir com dos tallers i, bueno...
Per si no està ocupat, utilitzem...
Per si hi ha moltes persones al primer taller que tu has escollit,
et toca el segon.
I aquests tallers on els feu, a les classes?
Sí.
Hi ha gent o...?
Molta gent. Hi ha, per exemple, un taller que hem escollit moltes de nosaltres,
però...
La decoració de tasses està rebentada.
Està...
Perquè només hi ha 25 tasses.
A nosaltres dos ens ha tocat...
A mi també.
Però hi ha ella i a ella no...
Llavors...
Bueno, quins heu escollit vosaltres de tallers?
Jo primer tasses i després lectura, club de lectura.
Jo...
Tasses i de cullerets, taller de cullerets.
Nosaltres també igual.
Tasses i cullerets.
Molt bé.
I qui us ho fa?
O sigui, us ho feu vosaltres mateixes els tallers o hi ha algú?
No, hi ha un professor.
Porta els materials.
Porta els materials.
Els professors porten els materials i tu...
Et diuen el que fas i tu ho fas.
I m'assembla que hi ha algun taller que has de portar tu al material.
Sí, perquè no hi ha suficient.
I el del club de lectura, què és el que feu?
No, crec que era que tu portaves un llibre i que parlaves.
En plan, ho comentaves amb els de més...
T'aconsegeixen de llibres bons.
Vale.
Tu has dit que anaves al taller, no?
Sí.
Quin llibre has portat per comentar?
No, al final m'han escollit per fer tasses.
Ah, val.
La de segona havia ficat la del llibre, però al final faig tasses.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Què més?
Això del 3x3 hi participeu?
No.
Ens podríem apuntar, però al final...
Heu decidit fer tallers, no?
Sí.
Aquest any sí que em vaig apuntar i aquest any...
I què tal?
Bueno, aquest any també em volia apuntar, però estava jo sola amb tots nens de la classe
i llavors al final no m'ha vingut de gust.
Sí, en aquests partits s'apunten més nois que noies.
Sí.
I escolteu-me, m'heu dit també que hi havia un concurs de literatura, bueno, de poesia i prosa.
Sí.
És obligatori presentar-s'hi?
No, però guanyes un premi.
No, però guanyes un premi.
Ah, però i llavors, o sigui, participeu simplement si us agrada escriure...
Sí, sí.
I digue'm el teu nom, Naya?
Naya.
Naya, val, Naya. Tu hi has participat? És el primer any que hi participaves?
No, crec que l'any passat també vaig participar, però...
I m'han dit per aquí que has guanyat un premi.
Sí.
Què has fet? Una poesia, una prosa?
Una poesia.
Una poesia? Te la saps de memòria?
No.
No. De què va? Bueno, explica'ns una mica.
És sobre la mirada.
La mirada. Oh, que bé. I li dediques a algú?
No.
No? Què t'han regalat?
Un llibre i una rosa.
Un llibre i una rosa. Quin llibre?
El de Triologia Fuego, la primer.
Molt bé. I en el concurs de Poesia i Prosa que fa el servei local de català, t'hi has presentat algun cop o no?
Només el d'aquell institut, no?
Sí.
Si presenta molta gent, us heu presentat les altres algunes?
No. No.
No?
Aquest any a la classe hi ha hagut bastanta gent que s'ha presentat.
Sí.
D'altres cursos no ho sé, però de la classe hi ha hagut.
Però és un concurs que es fa per tot l'insti o només per cursos?
Per etapa. O sigui, primer i segon, tercer i quart.
I batxi.
I quart.
Sí.
I batxi.
Molt bé, molt bé.
Vinga, què més?
Estàvem parlant dels tallers i cianotipia.
Això, que tampoc sé pronunciar-ho jo, cianotipia. Què és això?
És com quan les fotos eren com belles, o sigui, com les primeres fotos, llavors aquí és com, ho fas.
Un taller per fer com una foto que, com antiga.
Sí, com les d'abans.
D'acord. Molt bé.
Bé, doncs jo no sé si voleu explicar-vos alguna cosa més. Per exemple, no sé si aquesta tarda anireu per Barcelona a mirar llibres.
Sí.
Sí? Sí.
Jo no aniré a Barcelona.
Amb la mama.
No? Què fareu?
Jo aniré a una escola amb una companya de la meva classe a explicar un llibre a uns nens.
Ah, sí?
De tercer, de primària.
Molt bé. A quina escola?
Al Montseny.
Al Montseny? Però això què és? És algun projecte?
No, perquè normalment al Montseny, per Sant Jordi, es colleixen gent perquè vagi a explicar contes als nens.
Molt bé.
I la meva mare m'ha dit que vagi i jo posi a l'altre.
M'ha dit que vagi i jo vaig.
I les altres?
Jo res, jo em quedaré a casa.
I jo quan arribaré del col·le anirem corrents a Barcelona.
Corrents?
Sí.
Abans que plogui, no?
Sí, abans que plogui ja estigui rebondada.
Jo també em quedaré a casa.
Molt bé.
Doncs moltes gràcies, noies.
Ara, doncs passarem amb els vostres companys, que també seguiran parlant sobre la diada de Sant Jordi.
D'acord?
Sí.
Moltes gràcies.
Adéu.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Perdut, que tenia com una persona estimada i que l'ha perdut.
Llavors estem buit amb ell mateix i tot i que segueixi lluitant per intentar arribar a un futur millor
o algú que pugui igualar com era l'altre, doncs que no pot.
Doncs endavant, Elia, llegeix-nos el teu poema.
Ja fa 15 anys. Fa 15 anys que no el viro l'errada.
Fa 15 anys que no arriba a port.
Fa 15 anys que els al·lisis són fred.
Fa 15 anys que tu no hi ets.
He navegat mil vegades pel mateix lloc.
He cridat el teu nom.
Es regatia com l'eco, però se l'enduia el vent.
He pensat que hagués passat.
Ho he pensat sense remei.
Com si canviar el destipogués.
Com si l'enfonsat jo rescatés.
Encallat al mateix lloc.
Frenat pel dolor de l'arpor que ha dut clavat al cor.
He desitjat comprendre, saber on perdre amb el nord.
Per a descobrir on queda l'amor.
Ja fa molt temps que m'arrossega el corrent.
No he riat veles.
No ho he donat per perdut.
Però a Marendins les zones m'han portat.
He intentat reconstruir el trencat.
Ajuntar els retalls del mapa que em portarà fins a tu.
És l'última batalla de l'almeu cuirestat.
Puc sortir victoriós amb el tresor o submergir-me al fons del mar.
Molt bé.
Doncs enhorabona a les tres.
Elia Sánchez, Caral Cerdà i Natalia Borges.
Enhorabona per aquest premi.
I a veure si l'any que ve us tornem a presentar.
I el futur de la poesia s'enjustenca està molt ben assegurat.
Sí, sí, no? Déu-n'hi-do.
Jo els hi puc fer una pregunteta?
Sí.
És el primer cop que us presenteu en un certamen literari?
No.
No?
I veieu el vostre futur lligat amb el món literari,
amb la llengua catalana, amb el món numenístic?
Bé, jo de fet estic fent el batxillerat tecnològic,
així que en principi no.
Bé, no anem encaminades llavors, però no passa res.
Sempre es pot mantenir com a...
Clar, com a passió, no?
Com a hobby.
A tu t'agrada escriure, Elia?
Sí, sí, a mi sí que m'agrada, però a l'hora de triar el batxillerat
vaig decidir anar més cap a la part tecnològica.
Sí.
I aquest poema el vas escriure fa molt, fa poquet, per aquest certamen?
No, no, el vaig escriure de fet pel certamen,
perquè em feia gràcia d'intentar presentar alguna cosa,
ni que fos, per veure si hi havia sort, i doncs mira.
Que bé.
Caral, bueno, la Caral ja ets de dir que ja la conec
perquè a la ràdio ha vingut algun cop a participar.
Tu, Caral, no sé si et vols dedicar al món comunicatiu,
al món de la literatura, cap on vas tu?
Bé, a mi m'agradaria ser periodista.
Sí.
I escriure, la veritat és que m'agrada, els poemes m'agraden molt.
Com ho expresses, no sé, i com l'altra gent interpreta
el que tu has escrit pensant en una cosa
i interpreta en una altra totalment diferent.
Clar, tu llegeixes poesia, Caral?
Llegiu poesia, vosaltres?
Sí.
Sí?
A mi m'agrada.
Tinc algun llibre.
Sí, sí.
Clar, Caral no ho hem dit, però el teu poema té quatre pàgines.
Sí.
Això com...
Vas escrivint, pares, segueixes, tot de cop...
No, què va.
Potser hi ha fragments que sí que els escriu així
que em dona una taqueta d'aquests que dius, toma.
Però, bueno, aquest poema el vaig començar l'any passat
que em volia presentar aquest concurs
però al final vaig dir que no m'agradava
i l'he seguit aquest any i l'he acabat.
I, bueno, al final d'aquest poema acabava bé
però he dit, és que no ha acabat mai bé.
És un cicle constant i constant i constant
i vaig decidir que acabaria amb un final com...
Per què ho hauria d'intentar si tornaré a caure en el mateix cicle?
L'altre poema que vas presentar en l'altre concurs
jo estava a l'entrega de premis
i va sortir ta mare a recollir el premi
i em sembla que van llegir un tros.
Sí.
M'hi vaig fixar i realment també era un poema molt maco, no?
Sí.
Bueno, era parlant d'un sentiment que no et deixa
i que t'atorrenta a la nit, de fet.
I, bueno...
Molt bé.
Natàlia, el teu poema, quan el vas escriure?
Doncs l'he escrit aquest any.
Aquest any?
A classes d'una optativa.
Sí.
Que era, doncs, per creació literària
i llavors ens deixaven allà per crear.
I, doncs, em va sorgir aquesta idea
perquè era una idea que rondava en el meu cap des de sempre
i sobretot en aquest moment que et trobes a batxillerat
que t'imposen que ho has de tenir tot molt clar quan no.
Sí.
O sigui, jo ara tinc una idea clara
i és que vull ser optometrista
però potser mirant cap al futur
no és el que vull fer o el que no m'acabarà.
O que potser ara és el que vols
i d'aquí un any no.
Exacte. I les opinions poden canviar
i sempre per ensenyances
doncs tu has tingut com una manera de veure la vida
i doncs aquesta manera de veure la vida
potser a tu et canvia
i tu tens com la voluntat de canviar això o no.
i si alguna cosa t'impedeix fer alguna cosa
doncs no significa que ho hagis de parar
o que no t'acabi agradant.
És que et pots enamorar d'aquella vida
que tu mateixa et crees.
Sí.
quins habits de lectura teniu vosaltres
que de la poesia
i hem dit que potser no massa
però què us agrada més?
Llegir novel·la?
Llegir?
A mi llegir novel·les.
Sí?
T'agrada?
De ciència-ficció?
De terror?
No, d'amor.
Romàntiques.
D'amor normalment, sí.
A mi de misteri.
De misteris, eh?
Sí.
Bé, jo llegeixo...
El que caigui?
El que caigui bastant
però les que tenen intriga
m'agraden bastant.
Que bé.
I una pregunta també per l'Helena i el Miguel.
Quantes persones més o menys
sabeu que s'han presentat en el certamen?
Doncs en aquesta categoria
que és la categoria C
la que correspon a primer i segon de batxillerat
la veritat és que hi ha hagut poqueta participació.
Hem tingut molta sort
perquè la primera categoria
que després els coneixereu
que són primer i segon d'ESO
sí que han tingut una participació
gairebé massiva
tant en narrativa com a poesia.
És a dir, el jurat
que jo formava part del jurat
hem estat llegint i deliberant
gairebé més de
no ho sé
60, 70, 80 poemes.
Ostres.
I a la categoria B
que és tercer i quart d'ESO
doncs
bé, una participació de 100.
Ui, intermig.
Sí.
A veure, cal valorar la participació
perquè hem de recordar
que aquests estudiants estan d'exàmen
clar, és que el batxillerat
és difícil, eh?
Sí, sí, sí.
No, no, sempre s'ha de valorar
ni que hi hagi només un prens.
Exacte, s'agraeix
que hagin pensat
en participar
i presentar-se al concurs.
Molt bé.
Doncs Natàlia, Caral i Àlia
que vagi tot molt bé.
Moltes gràcies.
Gràcies, m'agrada.
Vinga, adeu.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Absolut!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
per escriure la teva obra?
L'obra es diu Les campanes del meu cap
i va sobre una noia que té esquizofrènia
però ella encara no ho sap
i les campanes és com una forma
el que ella escolta
és com un joc per ella
i em vaig inspirar perquè
a mi sempre m'havien agradat molt aquests temes
de les malalties mentals
sobretot l'esquizofrènia
em donava molta curiositat
i no sé, em va vindre de gust a escriure sobre això
et vas informar abans de escriure?
Sí, molt bé, doncs volem sentir
el fragment de la teva obra
Les campanes del meu cap
Estic a casa, hauria d'estar segura, oi?
No ho sé, la veritat, no em sento segura
Un sentiment d'angoixa creix i recorre
des de la part baixada de la meva esquena
fins al clater i com si fos un corrent elèctric
Hi ha alguna cosa darrere les campanes
Ho noto
Vull marxar, fugir de casa
Obrir la porta i córrer sense mirar enrere però no puc
Els meus peus es claven a terra
Pesen com pedres i sóc incapaç de moure
Estic en xoc
El meu cos no reacciona
Vinga, Júlia, tu pots
Em repeteixo mentre intento amb totes les meves forces moure un peu
però el meu cos no cedeix
Vinga, Júlia, ho has d'aconseguir
A poc a poc noto que el meu cervell comença a treballar
Va, Júlia, tu pots
Aconsegueixo moure el dit petit del meu peu dret
Vinga, Júlia, ho estàs fent molt bé
La sang comença a circular correctament dins meu
i puc començar a moure la cama
Sí, Júlia, continuo així
Intento donar una passa
però el meu cos em traeix i caic a terra
Pum, silenci
Moltes gràcies, Erika
Hem de dir que la temàtica d'aquesta categoria

Han estat tots temes molt intensos
Per exemple, no?
Malalties mentals, violacions
Han estat temes molt intensos
però està bé que us hagueu documentat abans d'escriure
Recordem que les guanyadores han estat la Maria Ruiz
amb l'Accessit
l'Abril Ramírez del segon premi
i l'Erika Herald amb el primer premi
Quin llibre us han regalat?
A mi, el llibre de Invisible

A mi, un de Jona Marcus
però no me'n recordo molt
I, escolta'm, Erika
m'han dit que has fet la cronó escalada
Com ha anat?

Bueno, era bé
17 minuts, una mica més
A mi m'havien dit que el professor d'educació física pujava mig punt
o 0,25 si arribaven abans de 20 minuts
Ah, sí?
Hòstia
Però, un moment, 17 anar i tornar?
No, només anar
La pujada
Hi havia molta gent fent-la o no?
Hi havia bastanta
Sí?
Érem quasi tot quart
Estaven o fent voluntaris o corrent
Molt bé
Tu, a Abril, hi estaves o no?
Jo era la voluntària
Tu eres voluntària
Bueno, ho veus
I què havíeu de fer, el voluntariat?
Jo estava al principi de tot
i donàvem les enganxines
amb el número que hi havien de córrer
i jo com que marcava els minuts i el temps
Ah, bueno, molt bé
També m'han posat punts a educació física
Molt bé
Veus? Organització d'esveniments
I a part de la crona escalada
hi ha hagut alguna altra activitat també que fareu?
Ara està suposa que havíem de fer arbitres a vòlei
però estem aquí
Bueno
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies a les dues
i felicitats també per el premi
Adéu
Oh, here she comes
Watch out boy, she'll chew you up
Oh, here she comes
She's a man eater
Oh, here she comes
Watch out boy, she'll chew you up
Oh, here she comes
She's a man eater
I wouldn't if I were you
I know what she can do
She's barely mad
She could really rip your world apart
Mind of a matter
Oh, here she comes
The beauty is there
But a beast is in the heart
Oh, here she comes
Watch out boy, she'll chew you up
Oh, here she comes
She's a man eater
Oh, here she comes
Oh, here she comes
Oh, here she comes
Watch out boy, she'll chew you up
Oh, here she comes
She's a man eater
Oh, here she comes
Oh, she'll chew you up
Oh, here she comes
Here she comes, she's a man eater
Oh, here she comes
Watch out
She'll only come out at night
Fins demà!
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
I per la mostra destacada a l'Espai el 2021, ofereix en aquesta biografia una mirada personal i introspectiva a la seva vida i obra.
Segons l'artista, tot i sent complet, sentimental, revisable i trampós, el llibre pretén oferir un retrat fidel de la seva experiència creativa.
L'Observatori Comarcal i el Consell de les Dones del Vas Llobregat han publicat la nota anual de violència contra les dones del 2023,
un informe que detalla les estadístiques de violència masclista a la comarca.
Segons el document, durant l'any 2023 s'han registrat 2.289 denúncies per violència masclista,
un augment de l'1,2% respecte a l'any anterior.
D'aquestes denúncies, un 73,5% van ser fetes directament per les víctimes a través d'atestat policial.
L'informe també mostra un augment significatiu en el nombre d'ordres de protecció iniciades,
amb un total de 570 durant el 2023, representant un increment del 29% en el Vas Llobregat.
No obstant això, el 55,3% d'aquestes ordres van ser denegades,
resultant en 315 ordres de protecció no concedides.
El document inclou dades adicionals a l'activitat del CIAT,
la línia d'atenció a les víctimes de violència masclista i altres recursos estadístics relacionats.
Per a més detall es pot consultar la nota informativa completa i l'informe complet
a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Del 25 al 31 de maig tindrà lloc la 25a edició de la Setmana Sense Fum.
Sota el lema, zero emissions també els teus pulmons.
L'esdeveniment és organitzat per Suma Salut i té com a objectiu principal
conscienciar sobre els efectes nocius del tabac i promoure estils de vida saludables.
Enguany, l'organització ha llançat una enquesta poblacional
per recollir dades sobre l'ús del tabac i les opinions de la ciutadania respecte a aquest hàbit.
Adicionalment, institucions i entitats poden adherir-se a la iniciativa fins al 20 de maig,
tenint l'oportunitat de mostrar el seu suport publicant el seu logo en el full d'edacions de l'esdeveniment.
Amb premis per la participació i una sèrie d'activitats programades,
la Setmana Sense Fum espera mobilitzar tan individus com organitzacions en la lluita contra el tabaquisme,
reafirmant el compromís amb la salut pública i l'ambient lliure de fum.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.

Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Segurada!
Segurada!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
perquè no tothom pot i no tothom té la mateixa disposició, per dir-ho així.
Clar, però i quants sou, vosaltres?
M'hem agafat aquest any, no sé si érem uns 10 o així,
amb profes i mixtes de diferents cursos de l'ESO i de batxillerat.
Clar, sí.
Clar, i fora d'aquí i de l'escola, tuqueu amb algun grup, amb altres persones?
En general?
Jo he tocat amb altres persones, però va canviant això.
Ho has deixat?
No, però al final es va distanciant i van canviant els membres.
Tu?
Jo no he tocat mai en un grup, aquest ha sigut el primer cop que tocava en un grup i m'ha agradat molt.
Clar, i com va sorgir aquest grup de l'institut?
Era gent que us agradava música o us éreu amics i va decidir fer un grup?
Bé, jo vaig conèixer el Pau i llavors un dia em va dir que si volia apuntar-me a cantar amb ells a Sant Jordi
i ell ja tenia el grup com muntat i llavors vam quedar per assajar i això.
Perquè ara que toqueu a l'institut, clar, és molta gent que hi ha i no sé si us suposo que us preu nerviosos o com ho porteu tot això.
Sí, o sigui, a veure, algunes cançons han sentit millor que altres i algunes la meitat i tal, però bé, al final la premsa és gestionar els nervis.
Et podeu dir una mica quines cançons toqueu, així més per sobre?
Hem tocat, bueno, teníem plenat tocar quatre cançons, que eren Good Girl i Miss Molly, de Little Richard, si ho dic bé.
Man Eater, Viena, del Billy Joel i Get a Little Beat. Però l'última no l'hem tocat.
Bueno, molt bé. I vosaltres, al tocar, com ho sentiu? O al cantar?
Ho sentiu bé?
És molt diferent. Jo, per exemple, aquest és el primer concert que no he cantat i se sent molt diferent.
O sigui, quan cantes tens com la pressió de ser com el focus principal i tot allò.
Clar, és el que està davant de tots i és com el que ets representat.
I quan toques i no cantes és com més relax, però bé.
Més calma, no?
Sí, sí.
Al escenari?
Sí, jo, és el primer concert que feia i ha sigut molt difícil controlar els nervis
perquè és això que deia el Pau, que em sentia una mica com que si jo la cago, se sent molt.
Però bé, ha sigut molt xerrat.
Sí, sempre ha estat aquesta petita pressió.
Jo, per exemple, toco el violí i he fet diversos assajos i he tocat endavant el públic.
És una sensació bona. No em posava molt nerviós.
intentava tocar-ho bé i...
A vosaltres, per què us agrada tocar els instruments? Us relaxa? Us serveix?
una mica de tot. Al final, és el meu hobby principal. Jo quan arribo a casa em poso a tocar i ja està.
és una cosa que és una cosa que t'agrada i que utilitzes més per desconnectar, no?
Sí.
També, és veritat, heu vist els nois de primer d'ESO que han tocat l'UKLL i tal, i no sé si us heu fixat en gent que li ha més o...
com ressembla d'aquesta dinàmica que han fet.
Està guai que es faci l'assignatura de música, perquè és veritat que quan vas als cursos més avançats de l'ESO, l'assignatura de música ja es perd i a batxillerat, doncs, no es fa música.
i està guai que ho puguin compartir.
Sí, està molt... és molt guai que encara es faci música, perquè jo tinc amigues que a les seus col·lis no fan música i crec que és molt important que es sabeixi fer.
Sí, i jo tinc una pregunta. Quin paper creieu que té la música amb Sant Jordi?
Alguna lliurea...
Pregunta complicada.
Pregunta complicada.
Sí, aquí...
A veure, hem aprofitat que aquí es fa com el certamen i tal, i doncs, toquem.
Després, a part de l'institut, doncs, es podria relacionar amb la literatura i l'art i tot allò.
Tot de... va ser a la música també el conte Sant Jordi, que s'explica més com una prosa.
Exacte.
És amb la música, sempre s'explica així.
Sí.
Saps?
Bé, és veritat, què us motiva a practicar davant de tota la gent?
Perquè sí, és veritat que pot ser una cosa que us agradi, però potser amb els nervis dieu, doncs, no sé si tocar o no.
Saps?
Una motivació així que tingueu.
A veure, jo soc una persona bastant tímida i era el primer cop que tocava davant de la gent del meu curs, cosa que m'ha costat una mica perquè, doncs, això hi havia com...
Tenia la presó que volia fer-ho bé i volia que veiessin que ho puc fer bé.
I no sé, a veure, estaven aquí amb mi les meves amigues i m'ha agradat molt veure-les i que estiguessin amb mi i això, doncs, m'ha fet molt feliç.
Bé, i com ho feu per coordinar els assajos amb l'escola?
Clar, clar, jo, al tocar el violí, sé que ocupar temps per l'escola de música, llavors, per als assajos, a més, per l'institut.
Com ho feu per coordinar-vos bé?
Doncs, al cap de setmana, principalment, perquè entre setmana tothom té extrescolars i és que és impossible quedar.
Clar, toqueu molt regularment o és més... perquè entre exàmens i tal, que vosaltres som més grans, no sé com han liat amb estudis, que se mezclen la música.
A veure, ara tampoc s'emjunta molts exàmens, perquè, bé, encara no és l'època, però...
No és l'època d'exàmens, encara.
No, però sempre acabem assajant els últims dies a marató en d'assaig i ja està, i després surt el que surt.
D'acord, sí. I teniu la sensació que la gent al pati valoren tot l'esforç que feu per fer la trobada, estudiar...
A veure, alguns més que d'altres, però, bueno, al final jo toco per la gent que li agrada la música.
Als altres, si no ens volen escoltar, doncs...
És tota la seva.
És tota la seva.
Sí.
Clar, a part de juntar-vos per quedar i practicar i tal, quins altres problemes heu tingut?
O sigui, decidir algunes cançons que no estava d'acord o coses així, saps?
Sí, els rols de les cançons, també. I, bueno, sí, les cançons en general, perquè a algú li pot agradar molt una cançó,
però a l'altre no, llavors no li acaba d'agradar i no la practica i no sé què.
Clar, també s'ha de pensar que s'ha de practicar, s'ha d'aprendre, mare de memòria, s'ha de tocar davant de tota la gent.
Però, bueno, aquest cop hem tingut bastant fàcil aquesta part.
Perquè, en el vostre grup, tothom toca només un instrument o n'hi ha gent que toca més d'un i a vegades per alguna cançó o una altra no canviant d'instrument?
Sí, en el nostre grup jo canvio d'instrument i, bueno, sí que n'hi ha gent que pot tocar més d'un instrument, però...
No, clar, jo crec que és complicat, perquè jo només toco el violí i aprendre un altre instrument i saber tocar-ho bé,
ja hi haurà un instrument que sabeu tocar millor que un altre.
Llavors, s'agrada un més que l'altre, el que millor sabeu tocar, o com funciona aquí?
Doncs, Ayer, a mi principalment m'agrada cantar, però sí que és veritat que agafo instruments per acompanyar-me principalment,
però després acabo tocant-los sols i, bueno, no sé, a mi m'agrada molt...
I t'agrada provar.
...aprendre instruments i tot allò.
Sí, perquè també dintre dels problemes no sé si heu tingut algun de decidir de...
Doncs mira, jo vull tocar més la guitarra o el piano m'agrada més tocar.
Si tinc algun problema per decidir qui toca cada instrument o cadascú ho tenia clar per totes les cançons?
Jo crec que no hem tingut massa problemes en això, tots ens vam organitzar molt bé des del principi.
És veritat que el Pau anava a cantar una altra cançó, però no hem pogut.
Bé.
Doncs, moltes gràcies per donar-nos aquest temps i no sé si voleu dir alguna cosa...
Home, Roger i Álvaro, jo veig que aquí hi ha una harmònica que...
No, no, no.
No?
Estem servits.
Hi ha una harmònica aquí.
Estem servits?
Estem molt ben servits.
Però l'armònica no és que la toquessis.
Bueno, sí, sí.
És un instrument que toques?
Pachi-pachà.
Què vol dir, pachi-pachà?
Algunes cosillas, però molt poques.
No, no, no.
Toca alguna cosa.
Alguna cançó que sàpigues o alguna cosa.
On estudiau música?
Jo estudiava música a Sant Feliu de Llobregat i ara estudio música a Rubí.
Ostres, a Rubí?
Sí.
Guau.
Sí, és una història molt llarga, però...
Bueno, tranquil·la, no cal que l'ha estudiat ara, però estudies música, no?
Sí.
I tu, Pau?
Jo estudio a Sant Vicenç.
Soc de Sant Vicenç.
I bueno, vinc aquí des de fa molts anys, però sí que estudio allà.
Escolta, i el violí, on el toques?
El violí?
El violí el toco a l'escola de música de Sant Feliu de Llobregat.
Ah, d'acord.
Molt bé.
Doncs res més, que vagi molt bé, no?
Sí.
Feliç diada.
Feliç.
Feliç.
Feliç.
Feliç.
Feliç.
Feliç.
Feliç.
Feliç.
Feliç.
Feliç.
Feliç.
Feliç.
Feliç.
Feliç.
Feliç.
Feliç.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Em vas tindrà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
repartides a totes les...
Aquí hi ha hagut unes 150
por ahí.
La que ve suposo que ja fareu més, no, Rosa?
Ho faran els de primer batxillerat normalment,
però si no ja ho farem nosaltres.
I què feu amb els diners que...
Bé, és que just ara ens hem anat de viatge
de curs
a Roma, llavors com per...
Per sotregar una mica
les despeses, no?
Sí, perquè ha sortit car, llavors
per fer una ajuda
per tornar els diners dels nostres pares.
I com heu organitzat
tot això de les roses?
És a dir, que ha participat
tot l'alumnat de primer de batxillerat?
No, això s'ha encarregat més la Candela que jo.
Vinga, Candela, explica'l.
Perquè vam anar classe per classe
dient que qui volia, primer anàvem a apuntar més roses,
però tothom es va negar, perquè havíem de pagar
primer els diners de les roses.
Llavors tothom es va negar, però bueno,
hem acabat fent que pagaves els preus de les roses,
10 roses per persona,
i no ha participat quasi ningú.
Al revés, érem 19 alumnes del curs
i som quasi 60.
Però bueno,
menys o menys ens ha funcionat.
Clar, havíeu de parlar amb la gent
per veure qui volia,
no haver d'estar expressades
i clar, no sabíeu si sortiria bé o no.
Exacte.
Clar, i si poses diners abans que tinguis les roses,
doncs la gent es tira enrere perquè no sap si es vendran.
Ja, això és un factor que dius, clar,
no sé si sortirà bé o no,
i no sé si vull gastar els meus diners,
o prefereixo guardar-me'ls.
Exacte.
La gent, si sabeu per què ha comprat les roses,
per alguna activitat potser que es feia aquí a l'institut,
o simplement per, bueno...
Per tot una mica.
A l'institut ens ha comprat roses,
també la gent, suposo que per familiars, amics,
sobretot per mares...
També per parelles,
que hem fet un servei que ha sigut el millor,
que era que donàvem roses anònimes,
llavors ens deien a qui volíem que les donéssim,
nosaltres ens encarregàvem de donar-les
i això ha sigut el més divertit, la veritat.
Veure parellentes ha sigut el millor.
Què dius, que fort, molt bé, molt bé,
que original.
Us ho han demanat molt, això de donar...
Menys el que volíem, però bueno.
Ens hauria agradat menys perquè és molt divertit,
ens han demanat unes tres.
Ah, bueno...
A més que tampoc ens quedaven roses,
els professors l'han comprat quasi totes.
Sí?
Llavors ja no teníem.
Clar, bueno.
M'escolteu, i ja que us tenim aquí,
com ha anat el viatge per Roma?
Heu anat tots?
Bueno, alguns.
Perquè són molt pocs de batxillerat,
doncs la meitat.
Vale, però perquè és de...
O sigui, s'han de complir alguns requisits
per poder marxar?
És d'alguna optativa el viatge?
No, no.
Poder més que el preu, més que res,
que és un import més o menys grandet.
Llavors hi havia molta gent
que també es feia enrere per això.
Quins professors us han acompanyat?
El director de l'Institut, el Jesús Margarit,
que fa italià, per això hem anat.
Sí, va.
La Roser Feliu, que és de Català,
i l'Antoni Torres, que també és de Català.
I què heu estat fent?
Què heu visitat?
Moltes esglésies.
Hem caminat molt, moltes esglésies,
i el Vaticano, el Coliseu,
i la Fontana Trevi.
Lo típic.
I moltes esglésies.
Sí, quants dies hi heu estat?
Quatre.
Quatre?
Tres dies.
Bueno, home, amb tres o quatre dies
us dona temps de veure bastant...
Ens hem vist tots.
Perquè només heu estat a la ciutat de Roma, no?
Sí.
Inicialment fèiem un tour per tota Itàlia,
però vam decidir que preferíem anar
només veure bé bé una ciutat.
I això és el viatge que es fa cada any
a primer de batxillerat?
Sí.
El destí es va canviant,
l'heu decidit a Roma per algun motre?
Sempre es fa Itàlia.
Varià a les ciutats.
Sí.
Ah, i això van els professors d'Itàlia.
Sí, perquè també els professors de català
que van parlant també l'italià,
llavors més o menys.
Sí, ara no sé si hi ha tercer o quart d'ESO,
també se fa per quart d'ESO,
se fa l'optativa de francès
i se fa un viatge a Carcassonne,
crec que és aquí a prop, a França,
per practicar més el francès,
de parlar-lo amb la gent que ho parla
i practicar.
I vosaltres heu escrit l'optativa d'Itàlia?
Sí, nosaltres fem itàlia.
Ho hem fet fa dos anys ja
i la veritat és que ha anat superbé
perquè ens hem enterat de tot.
S'ha agradat l'idioma.
Sí, ens agrada molt.
I l'hem posat en pràctica
i la Candela el parla molt bé.
Jo em defenso.
Bueno, quin batxillerat esteu fent?
Als socials.
Social?
Teniu alguna idea de cap on voleu anar?
Sí, jo vull fer màrqueting,
relacions públiques i publicitat.
Molt bé.
I jo drets i relacions internacionals.
Però bueno, encara estem ahí dubtats.
Bueno, teniu temps
i d'aprovar-ho, d'equivocar-vos,
de tornar-ho a escollir
i tranquil·les.
I doncs res,
no sé si per Sant Jordi
celebrareu o fareu alguna cosa especial
per la diada quan sortiu de l'institut.
Jo és que a casa meva tothom es diu Jordi
i a més de ser de família és gratis
si et diu Jordi anar amb un acompanyant.
Llavors jo és el dia més feliç de tot l'any a casa meva.
Llavors farem de tot.
Molt bé.
I algun llibre que vulgueu llegir?
No sóc massa de llegir.
Jo no, no m'agrada gaire.
Que us envia a l'institut de lectura
i poc més.
No, aquest sí, aquest sí.
Bueno, molt bé,
doncs moltíssimes gràcies a vosaltres
per passar aquí una estoneta
i res més també al Roger i a l'Alvaro
per aquesta estoneta aquí al Cicros.
Sí, gràcies.
D'acord?
Que vagi bé, bon Sant Jordi.
Sort per l'any que ve també.
Tingueu tant èxit.
Ui, gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Per res, ens acomiadem d'aquest programa La Rambla,
versió especial diada de Sant Jordi que hem fet des de l'Institut de Sant Just.
Res més, esperem que gaudiu del dia tan especial d'avui,
amb roses, llibres, amics, família, res més.
Nosaltres tornarem demà a la mateixa hora de 10 a 1 aquí al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern.
Ens podeu trobar a les xarxes socials, arroba ràdio d'Esvern
o arroba larambla981 tant a Twitter com a Instagram.
A la 1 en punt escoltarem, com sempre, les notícies de Sant Just
i per la tarda també el magazín El Refugi amb en Dani Martínez de 5 a 7.
Que vagi molt bé, gaudiu del dia, bona diada i ens tornem a escoltar demà.
Passau!
Passau!
Passau!
Passau!
Passau!
Passau!
See you on me.
És servies de alt Lindombote.
Tropez en definitiva!
Ha, escoltem!
Passau!
Passau!
Passau!
Passau!
Passau!
Passau!
Passau!
Passau!
Passau!
Passau!
Passau!
Passau!
Passau!
Passau!
Passau!
Passau!
Passau!
Passau!
Passau!
Passau!
Mixau!
Passau!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia.
Ràdio d'Esverns celebra la Diada de Sant Jordi amb un programa especial des de l'Institut de Sant Just.
Amb aquesta notícia, obrim l'informatiu d'avui, 23 d'abril.
Us informa Mariona Sales Vilanova.
Fins demà!
Fins demà!