Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Bon dia, Sant Just, passen ara mateix 9 minuts a les 10 del matí d'avui, dimarts 9 d'abril, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de ràdio d'Esbert.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant, com sempre fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Sales llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català,
el diari Ara, el periòdico, la Vanguardia i el punt avui.
Després passarà l'Enric amb les efemèrides del dia i l'efemèrida musical.
I acabarem l'hora amb el Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia.
Avui tenim a la il·lustradora santjustenca Alba Pedrarol,
que és la guanyadora del concurs de guarniment de balconades de Can Ginestà per la diada de Sant Jordi.
A més a més, també tindrem a la Puri Martín, que és una de les... qui gestiona l'empresa Gaudim Creant Art,
que és l'empresa que ha organitzat aquest certamen artístic per Sant Jordi.
Tot seguit, començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui dimarts al matí.
A les 11 i 40 rebrem la gent gran de Sant Just, de l'associació de gent gran.
Amb ells sempre fem tertúlia i parlem de les activitats que tenen programades els propers dies.
I a tercera hora, a partir de les 12 i 10, primer de tot deixarà caure la dietista i nutricionista Elvira Sánchez,
amb qui cada dimarts fem l'espai de nutrició.
Avui ens comentarà coses sobre el dejuni intermitent.
Qui el pot fer? És saludable? Quins riscos comporta?
Bé, tot això serà amb l'Elvira.
I acabarem el programa amb la participació del llibreter Arnau Cònsul,
que els dimarts també ens fa la recomanació del llibre de la setmana.
Vinga, va, que tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem!
I deixem un tema del grup Zoo, que l'altre dia van fer el seu últim concert.
Deixem el tema que potser els defineix més i se'l reconeix, que és Tobogant, aquí a Ràdio d'Esperm.
I deixem la part con Bato.
Dins el país una illa, dins eixa illa al final, una urbanització cara, un paradís amagat.
Dins el paradís set cases, pen gent d'un penya cegat, set propietats exclusives, que bo terra fan a dalt.
Dins el baló quatre cotxes, tres motos, bicis i un quad, un casupet pel servici, que viu allà netejant.
Dins el jardí una piscina, una piscina gegant, d'aigua salada i jacuzzi, però ningú ha notat que...
Un tobogán, li falta un tobogán, que valla el guil y el pose, que está pasando mal.
Un tobogán, li falta un tobogán, al pobre home, dins no donen la felicitat.
Qui no voldria un tobogán? Qui no té un capritxet a sa casa?
Als pobres tot vos sembla mal. Pot ser, no vas fer mèrits, res passa per alzar.
Ell se ho va tindre que currar. Ell es pot el talent i te traçar.
I he perd-li el cul els mos de fam. Que Déu salve a la reina, siga amb-li tots lleals.
Un tobogán, li falta un tobogán, que valla el guil y el pose, que està pasando mal.
Un tobogán, li falta un tobogán, al pobre home, dins no donen la felicitat.
Un tobogán, li falta un tobogán, de un tobogán, que valla el guil y el pose, que está pasando mal.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs vinga, quins titulars destaquem avui dimarts?
Doncs mira, comencem dient que la pròxima conferència organitzada per l'Aula Universitària de la Gent Gran d'Esplugues i de Sant Just porta el títol Emocions i Benestar, Intel·ligència Emocional.
I tindrà lloc, com cada setmana, el dijous, a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
Molt bé.
En aquest cas serà càrrec del doctor Rafael Vizquerra, que és expert en intel·ligència emocional.
És doctor en ciències de l'educació, llicenciat en pedagogia i en psicologia i catedràtic a mèrit d'orientació psicopedagògica a la Universitat de Barcelona.
Val.
Per tant, compartirà amb els assistents les seves recerques i experiències en el camp de la intel·ligència emocional, que és un àmbit clau pel desenvolupament personal i el benestar.
Molt bé.
Com sempre, una altra persona amb redellac recorregut i amb molta experiència en el seu camp i que oferirà aquesta conferència a l'Eula d'Extensió Universitària.
Exacte. Com cada conferència de l'Eula Universitària és gratuïta pels socis de l'Eula Universitària i els que no siguin socis i podran accedir amb una aportació de 5 euros.
Molt bé. Doncs tenim aquesta conferència. I què més ens portes, Mariona?
Doncs mira, tenim que la xerrada sobre els drets humans amb l'activista xilena Catalina Salazar, que estava programada per avui, ha estat anul·lada a causa de problemes d'agenda de la Ponent.
Ostres.
Des de l'organització s'ha anunciat que es buscarà una nova data per a aquest esdeveniment, que forma part de la programació de la Primavera de Ciutats Defensores dels Drets Humans.
No obstant això, com ja vam comentar, la programació de Ciutats Defensores dels Drets Humans continua amb una altra xerrada, programada per aquest mes, que serà el dilluns 15 d'abril,
on Bisharo Ali, que és una activista caniana d'origen somalí, oferirà una conferència sobre els drets de les dones i de les persones immigrades i refugiades.
I l'acte es dura a terme a les 7 de la tarda a les escoles.
Bisharo Ali és consultor en gestió i governança de la migració a l'Organització Internacional per les Migracions de les Nacions Unides a Nairobi, a Kènia.
I és coneguda com una experta en qüestions de gènere i polítiques de salut.
La seva labor inclou la defensa dels drets de les nenes i les dones a l'Àfrica i la denúncia de pràctiques culturals nocives, com per exemple la mutilació genital femenina.
Doncs sí. De fet, també recomanem a la gent que estigui interessat en descobrir una mica més què és això d'aquesta iniciativa de les Ciutats Defensores dels Drets Humans,
que entri també al compte de Twitter d'aquest projecte, com si diguéssim, el qual l'Ajuntament s'hi va unir ja fa alguns anys.
I bé, això que fan dues, com dos cicles, l'any, el de primavera i el de tardor.
I el de primavera tot just acaba de començar i llavors posen com diferents ponents activistes
i a cada municipi que està adherit en aquest projecte ni envien com si diguéssim un parell.
Hi ha aquest parell de conferències i una era la que s'ha anul·lat amb l'activista xilena, com hem dit, però que es buscarà una altra data.
I la següent, la segona conferència que aquí a Sant Jus estava programada és amb l'activista que has dit tu, amb la Bixaro Ali.
Exacte.
Que té aquesta llarga trajectòria en mediació de conflictes i en la lluita per la igualtat de gènere i la salut també de les nenes i de les dones.
A més a més, també defensora de la fi de la mutilació genital femenina.
Exacte.
Molt bé, doncs, Mariona, ens falta un titular per això, no? No sé si vols afegir alguna cosa.
Recordem la data de la conferència amb la Bixaro?
La Bixaro Ali vindrà el 15 d'abril, que és dilluns, a les 7 de la tarda a les escoles.
Vinga, doncs ja tenim també data per aquesta conferència.
I ens falta un titular, Mariona.
Doncs mira, tenim que la recent Junta Local de Seguretat de Sant Jus t'ha presentat un informe positiu sobre l'estat de la seguretat a la localitat.
Sí.
Basant-se en la memòria de l'any del 2023.
Els índexs de seguretat continuen sent favorables gràcies a la coordinació entre els diferents cossos de seguretat i un equip d'agents de la policia local que s'ha reforçat.
Per tant, la policia local, que està composta per 41 membres, dels quals només un 29% són dones, ha estat clau per mantenir Sant Jus com un poble segur i tranquil.
I l'ús d'innovacions tecnològiques com les càmeres lectores de matrícula ha resultat en la prevenció de delictes, una reducció del 30% en els robatoris i un augment del 13% en el nombre de detencions.
D'altra banda, la policia local també destaca per la tasca assistencial que han fet, amb més d'un miler d'actuacions durant l'any, incluent-hi 137 casos de mediació i 24 casos d'assistència en situacions de violència de gènere.
Pel que fa al trànsit, l'any 23 va experimentar un lleuger augment en el nombre d'accidents, molt lleuger, amb un total de 148 comparat amb els 145 de l'any anterior.
Tenia hagut tres més.
Sí, realment, quan parlem de més d'un centenar, tres amunt, tres avall, realment és anecdòtic en el sentit de que no és un augment ni un descenç significatiu.
Però, bueno, més o menys el mateix número, pràcticament.
Molt bé, doncs, Mariona, hem llegit els tres titulars de les notícies de Sant Jus, deixem una promoció i seguim amb les portades dels diaris en català d'avui.
Perfecte, Núria, fins ara.
Això és un autobús, tu.
Això és un autobús.
Sí, home.
I tant.
Això és un blus, tio.
Com que un blus?
Sí, per què?
Per què un blus?
Just blus.
Ah, just blus.
Perfecte.
Si t'agrada el blus, tots els dimarts de 9 a 10.
A la Rambla, res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
Ara són les 10 i 23.
Passem a llegir les primeres pàgines dels diaris en català d'avui.
Mariona, comencem amb els titulars que obre el diari Ara.
El diari Ara obre notícia principal, dient que ara coneix xoc amb Ayuso al Senat pel referèndum i l'amnistia.
Que el president sosté que la consulta serà inevitable i els barons del PP se li tiren a sobre.
La jutgessa del Tribunal Suprem, Cita Puigdemont, ha declarat com a investigat per terrorisme.
Doncs sí.
En fotografia principal veiem aquest eclipsi total de sol que hi va haver a Nord-Amèrica,
on milions de persones van poder contemplar un eclipsi total de sol que es va començar a veure a la costa mexicana del Pacífic
i en el moment de màxima ocultació la lluna va tapar del tot l'astre rei durant 4 minuts i 28 segons.
I es veu aquí la fotografia amb el sol completament tapat per la lluna.
Que es veu una rodona negra.
Quina llàstima que no ho veiéssim aquí.
Ja, perquè es veu que va ser molt xulo.
Jo vaig veure la retransmissió que van fer TV3 amb la Lídia Heredia, que és la corresponsal allà als Estats Units,
i es va desplaçar fins a un punt en què l'eclipsi durava una mica menys, 3 minuts, 3 minuts 40 i pico.
I realment era molt xulo perquè deia, clar, és que aquí estàvem amb màniga curta.
En el moment de l'eclipsi ens vam haver de posar l'anorac perquè, clar, va tapar el sol completament.
Va començar a fer fresca.
Va començar a fer fresca.
Vam passar del dia a la nit en 4 minuts, com si diguéssim, del dia a la nit.
de la foscor, no?
Sí, sí.
I la gent amb les ulleres, que...
Bé, les ulleres, allò que no pots mirar directament, no?
Sí, sí, sí.
Perquè, si no, et rebenta la vista.
I la gent allà cridant...
En el moment en què la lluna, com si diguéssim, va tapar tot el sol que quedava allà totes les fosques,
la gent va començar allà a aplaudir.
Que dius, hòstia, tu, mare.
Home, és que és fort, eh?
Un eclipse de sol.
I, a més, també fa com...
He vist molts vídeos a les xarxes que es projectaven com formes de lluna al terra.
Ah, al terra?
En el moment de l'equip, sí.
Hòstia, jo això no ho he vist, veus?
Sí, diferents formes de lluna.
Llavors, era com superxulo.
Sí, sí, sí.
Mira-ho quan puguis, perquè...
Sí.
O sigui, com llunes senceres, llunes mig tapades, era molt xulo, la veritat.
Jo he dit, joder, tant de bo que has passat aquí.
Que guai, sí, sí, sí.
I és això, eh?
Que la lluna, quan es va apropant, clar, va tapant el sol, va tapant el sol i es va veient com...
Com, bueno, com es va tapant fins al punt en què ja està tot complet.
I aquí, a la foto del diari, ara, es veu això, com la lluna està completament tapant el sol,
però al voltant, clar...
Els rajos de sol.
Es veuen, sí, sí, sí, clar, la llum que desprèn el sol.
malgrat la lluna tapi aquest gran astral.
Bé, doncs, que la gent sàpiga també que la nostra astròloga, l'Aranxa Limón,
li vam posar deures a la sessió passada que vam fer la setmana passada,
perquè ella ens va avisar que hi hauria aquest eclipsi,
i li vam dir, escolta'm, a Aranxa, volem fotografies,
i ens ha etiquetat en una fotografia d'un compte d'Instagram.
O sigui que ha fet els deures, ha fet els deures.
Molt bé, molt bé.
Vinga, seguim amb la portada del diari, ara.
Doncs mira, l'Ara continua amb més notícies,
dient que l'ONU denuncia atacs amb drons contra un reactor de la central nuclear de Saporizhia,
que es veu que ha sigut el pitjor atac en el que porten de guerra a la central nuclear d'Ucraïna.
Seguim amb més notícies, que diu que Puig, el gegant dels perfums,
surt a borsa per captar 2.500 milions.
També diu que el holding de la Caixa passa a ser el primer accionista de Telefònica.
Sí.
I per tancar la portada d'avui de l'Ara veiem que s'acabaran els visats d'or que facilitaven als rics el permís de residència.
Doncs sí, aquesta és la portada del diari, ara.
Passem, Mariona, a la portada de la Vanguardia.
Saltem a la Vanguardia, que obre amb una notícia del mercat immobiliari.
Diu que el govern central suprimirà el visat d'or estrangers que compren habitatge,
que gairebé 10.000 inversors de la Xina, Rússia, l'Iran i els Estats Units
han concentrat les seves adquisicions a les ciutats més tensades pels preus.
Correcte.
Amb fotografia principal veiem aquesta cita mundial de McDonald's a Barcelona,
que era la primera conferència?
Sí, era la primera cita que feia fora dels Estats Units.
La primera vegada que McDonald's feia aquesta mena de cita a nivell mundial,
però que la feia fora de casa seva, per dir-ho així, i l'ha fet a Barcelona.
Sí, sí.
I mira, més de 14.000 empleats, directius franquiciats i prohibadors de McDonald's
es troben a Barcelona aquesta setmana a la convenció bienal
de la companyia d'hamburgueses.
I és la primera vegada que aquesta convenció es fa fora d'Amèrica del Nord
i la trobada acabarà en un concert privat
amb actuacions de Dua Lipa i de Killers, entre altres estrelles.
Toma.
Sí, sí, déu-n'hi-do al McDonald's.
Uau, no?
Escolta'm, que bé tu.
Vinga, doncs, seguim.
L'avantguàrdia avui també diu que Criteri aconsegueix un 5% a Telefònica
després de l'entrada de l'Estat al Capital.
Que Puig sortirà a borsa al maig per captar 2.500 milions i finançar el seu creixement.
També veiem que Aragonès demana una consulta legal en un agredebat al Senat.
I el veiem en una fotografia petita d'Aragonès ahir al Senat.
Sí.
També l'avantguàrdia comenta que un atac amb dron atilla el temor d'una fuita nuclear a Saporilla.
i en fotografia petita veiem un nen, un jove.
Sí.
I és que hi ha hagut les primeres operacions de cor amb robot a nens.
Déu-n'hi-do, escolta'm, la tecnologia també avança i ho fa també en el camp mèdic.
I, bueno, això és la biotecnologia, no?
Molt bé.
I per tancar la portada d'avui de l'avantguàrdia veiem una fotografia amb dos noies mirant llibres.
Sí.
I és que s'espera un Sant Jordi més rambler i de copagament.
Molt bé.
Doncs aquesta és la portada de l'avantguàrdia, Mariona.
Seguim també amb altres portades, concretament la del periòdico,
que obre parlant del balanç anual del Ministeri de l'Interior.
Diu que la delinqüència repunta a la Barcelona metropolitana.
Diu que la criminalitat va experimentar el 23 un augment de gairebé el 7%
a les principals ciutats de l'àrea a causa, en gran manera,
de l'ascens de furts, robatoris i delictes sexuals.
Una mica en contraposició amb el que llegíem...
És el que anava a dir, eh?
Doncs a Sanchos no.
Ah, doncs a Sanchos no, escolta'm.
Bé, la imatge de portada és per aquest eclipsi de sol
en què es veuen diferents persones mirant el cel amb aquestes ulleres de protecció.
Diu aquí Ciutadans de Nova York a l'espera de l'arribada de l'eclipsi solar.
Diu que l'eclipsi total va desfarmar la bogeria a l'Amèrica del Nord,
al llarg del seu fascinant viatge de 4.000 quilòmetres per tot el territori,
des de Texas fins a Main.
Per cert, que hi ha un vídeo també molt xulo a les xarxes que circulen,
en què un passatger d'un avió grava també l'eclipsi
i es veu com tot el cel de cop i volta davant dels núvols.
Es torna tot fosc, com si es fes de dia i de nit en res, en zero coma.
També molt xulo.
Ha de ser molt xulo veure això.
Sí, sí, sí.
Després seguim amb la portada també del periòdico.
Diu aquí que Puig sortirà a borses sense que la família propietària
en perdi el control.
L'empresa confirma que ha matrà accions per captar més de 2.500 milions.
També que la Caixa supera a través de criteri el 5% de participació en Telefònica.
I altres notícies del periòdico, per exemple,
que Aragonès afirma al Senat que el referèndum serà inevitable,
com l'amnistia.
També pel que fa al pròxim Orient,
diu aquí que la retirada israeliana del sud de Gaza
atia la possibilitat d'una treva.
I després fan una entrevista al president d'Amics de la Rambla,
en Pau Bosch,
que diu que la reforma ha d'anar més enllà del canvi de paviment.
I ara seguim també amb l'última portada,
que és la del punt avui,
que obre amb una imatge en la qual surt
sembla ser una mena d'arma.
Un fusell.
Un fusell, sí.
Un fusell amb un clavell de color vermell.
És un clavell, no, això?
Sí, és un clavell.
Un clavell de color vermell just a l'extrem del fusell.
I diu aquí,
Primavera portuguesa,
es compleixen 50 anys de la revolució dels clavells,
la insurrecció que va posar fi a la dictadura feixista a Portugal.
és un reportatge, com sempre fan, especial i el posen a la portada.
I després altres notícies que també destaca el punt avui
són la de que Barcelona recuperarà totes les Rambles
per a un Sant Jordi molt participatiu.
Sí, jo també he llegit, Mariona,
que es volen recuperar a nivells d'abans de la pandèmia
amb totes les parades que hi havia
i que ocuparà totes les Rambles.
Totes les Rambles, eh?
Sí, sí, sí.
Després, jo he vist imatges i dic,
ostres, tu quin estrès, m'ho estic pensant.
M'ho estic pensant perquè m'agobien molt, eh?
Però, bueno.
Sant Jordi cau en dimarts, no?
Sí.
Sí, sí, sí, en dimarts.
Com dient, sí, sí.
No, estic pensant, intentaré anar a Barcelona,
que a mi sempre m'agrada,
però sí que és veritat que sempre va bé
quan cauen cap de setmana, però...
Sí, bueno.
Després, també, el punt avui diu,
l'Hospital de Vallvitge promou el son dels malalts
per afavorir-ne la recuperació
i també que la toneladora de la L9
està aturada des del febrer
per desgast de la roda de tall.
També acaba amb una cita d'Aragonès
que diu, passarà com amb l'amnistia
que Aragonès vaticina que hi haurà referèndum
en la Comissió d'Autonomies liderada pel PP.
Mariona, aquestes són les notícies
que estan a les portades dels diaris
d'avui, dimarts 9 d'abril.
T'escoltem, per això, a les 11 i a les 12 en punt
i també a la 1 amb tot l'informatiu complet
de les notícies d'aquí, de Ràdio d'Esvern.
Perfecte, Núria, ens escoltem ara.
Vinga, que vagi bé.
Adéu.
En Next con Yermi de Jesús te traigo entrevistas
de arte, moda, cultura y espectáculo.
Cada martes a las 19.30 horas te espero
a través de Radio Desver en la 98.1 FM.
Lose a friends left and right
Save my pen and write some love
led us to heaven
paradintententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententempentententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententenententententententententententententententententententententententententententent
Renegar com a bandera per no cantar-li a l'amor
Però ara a mi em tens enganyada, se'm posa content el cor
I sempre tinc una excusa per no ficar llenya al foc
Però que bonic seria dels batecs fer una cançó
Si tu mai no te'n volguessis anar
Jo et cantaria fins al dia de rams
Que dins el pit ara brilla un seu grau
Que sí que no te'n volguessis plau
Puc parlar-te de les coses que de tu m'agraden tant
O que veient a dormir crec que em podria fer gran
Fins i tot que me n'adono que em fas decidir-ho tot
I també que quan et miro m'entrebanco amb els mots
Que la meva llista negra ara té els teus enemics
I que quan te'n vas a casa se'm fan més llargues les nits
Quan m'abreces sempre em sento com un ou dintre d'un niu
Com el sucre de les frunes fas més dolç el meu estiu
Si tu mai no te'n volguessis anar
Jo et cantaria just a sota dels llams
Que dins el pit ara ja no tinc traus
Que sí que no te'n vagis sisplau
I podria estar-me hores cantant-te sense parar
Però este riu el plourà i entenc que ja ho vas pillant
Si tu mai no te'n volguessis anar
Jo et cantaria fins a tenir-te un camp
Que dins el pit hi ha una festa en serau
Que sí que no te'n vagis sisplau
Que sí que no te'n vagis sisplau
Que sí que no te'n vagis sisplau
Que sí que no te'n vagis sisplau
Les àvies i els avis són sàvies i savis
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit
Festa de Bici sense Edat
En Bici sense Edat és una iniciativa solidària
Que busca combatre la soledat entre els més grans
La soledat és el major problema
Amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada
I depèn de tu, que ho facin sols
Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar
Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara
Et necessiten, i tu a ells també
Des de Bici sense Edat, et necessitem
Festa Voluntari
Més informació al portal justsolidari.cat
O enbicisencerat.cat
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern
Passant vuit minuts de dos quarts d'onze del matí
Passem a fer les efemèrides del dia d'avui, 9 d'abril
Bon dia, Enric
Bon dia, com estem, Núria?
Bé, molt bé
Bé, bé, bé
Doncs tal dia com avui, però del 1977
Es va legalitzar el Partit Comunista d'Espanya
Ostres!
Sí, ho va fer en aquell moment el que era president, l'Adolfo Suárez
La legalització es va produir el 9 d'abril de 1977
Va ser un esdeveniment important
Estava en plena transició
El Partit Comunista d'Espanya era liderat per Santiago Carrillo
Havia estat una força crítica durant el franquisme
Malgrat estar en clandestinitat, prohibit
Però va haver-hi un canvi de llei
El canvi de llei de les associacions polítiques
Això va ser el febrer del 77
I a partir d'aquí el PC va demanar la legalització
Suárez va fer un moviment arriscat
Perquè en aquell moment havia de moure's una mica entre dues aigües
Entre les dinàmiques polítiques del moment
La resistència de certs sectors militars
I també d'alguns sectors de l'opinió pública
Malgrat aquestes dificultats
En Suárez va decidir procedir
I va legalitzar
Va tenir el recolzament parcial de les enquestes
Que mostraven un suport considerable a aquesta mesura
Amb aquesta legalització
El Partit Comunista es va poder presentar a les eleccions
Dius, van guanyar? No
A les eleccions que van haver-hi
Va treure un 9,4% dels vots
Van ser el juny del 77
Va guanyar el PSOE
Que es va alçar com a força principal de l'esquerra
De fet, hi ha qui diu que la legalització
Va ser l'inici del seu final
Ostres
Perquè mentre van ser il·legals
Semblava que tenien molt suport
Però a partir de llavors
Va anar començant el declivi
Del Partit Comunista d'Espanya
Sí, sí, sí
Això passa a vegades
Amb les coses que sembla que
Quan estan prohibides
Sí, quan estan prohibides
Hi hagi un...
És com quan et dius
Certa atracció, no?
Cap al prohibit
Sí, sí, quan et diuen
Que no miris una cosa
I la vols mirar
I després quan la pots mirar
Ja no t'interessa
Dius, mare de Déu
Tanta història per això
Sí, sí, és cert
Quan la gent s'anava a Perpinyà
A veure aquelles pel·lícules
Que eren en realitat
Bodres
Però que les anaven a veure
Perquè estaven prohibides aquí, no?
Sí, sí, sí
Una mica això
Bé, tal dia com avui
Del 2005
Es casa en Carles d'Anglaterra
I Camila Parker Bowles
Ostres
Sí
De fet, es van casar
En matrimoni civil
Originàriament havien planificat
La cerimònia
Per al castell de Windsor
Però la van haver de traslladar
A l'Ajuntament
Situat a la fora dels murs del castell
Sí
A causa dels problemes legals
Associats a la llicència del castell
Per a casaments civils
Clar
Bé, de fet
No era molt ben vist
Home
Fins al punt
Que la família real
La reina Isabel
I el duc de Edimburg
No van anar a la cerimònia civil
No van anar, eh?
Bé, clar
Que és la mare, a més a més
Sí, sí, sí
Van estar presents després
El servei religiós
Tot i així
La reina va acollir el convit
Va convidar ella
Digués
O vaja
Va pagar el poble anglès
Però perquè ens en tanquem
I els padrins van ser
El Carles
Els fills de Carles i Camila
El príncep Guillem
I Tom Parker Bowles
Van ser testimonis del casament
Camila mai ha estat
Gaire ben vista
Pobre
Bé, a poc a poc
Se l'ha anat guanyant a la gent
Sí, sí, sí
Però clar
La veien no
L'entenc com una
Substitut
Bé, clar
Correcte
És a dir
De fet però
El matrimoni va ser un punt d'inflexió
Amb la relació entre Carles i Camila
Pensa que aquesta relació
Havia començat al 70
Estava marcat
Per la controvèrsia
De la seva relació
Durant el matrimoni
Amb Lady Diana
Amb Lady
Sí, sí, sí
De fet els van obligar
A casar
A Carles
Van dir-li no
Camila no
Diana
Ella estava enamorant
De Camila
Diana no ho sabia
De seguida va veure
Que en aquell matrimoni
N'hi eren dos
Si no que eren tres
I això no va ser fàcil
Per aquesta noia
No, no
Bé
La unió
Però va canviar
Va anar canviant
A poc a poc
La percepció pública de Camila
Al principi va ser molt criticada
Però amb el temps
Va ser començada
Acceptada
Com a membre de la família real
De fet
La Camila
Al casar-se amb el
Príncep de Gales
Sí
Li tocava el títol
De princesa de Gales
Sí, sí, clar
Però va renunciar-hi
Per no ser associada amb Diana
Ja
I ara és la
Duquesa de Cornualla
Bé
Duquesa
Duquesa
Escolta'm
No sóc princesa
Però sóc duquesa
Escolta'm
Qui ho fos
Ara mateix és la reina
La reina
Consort
No sé quin títol és aquest
Sí
Clar
El seu marit és el rei
I ella hauria de ser
Sí, la reina
La reina
Sí, sí, sí, clar
Suposo
No sé com va això
Bé
Bé
I tal dia com avui fa set anys
Va morir Carme Chacón
Ostres
Sí, sí, tot recordem
Uau
Sí, sí, sí
A mi només va morir
Jova
A 46 anys
Molt jove
Sí
La Carme Chacón va ser una figura
Molt destacada de la política estatal
De fet del Partit Socialista
Tant a Catalunya com a Espanya
Va ser la primera dona
Ministra de Defensa
Recordem aquella imatge
De fer enquadrar l'exèrcit
Sí, sí
A més era una dona
Així de
O sigui
Que la deies, no?
I deies
Ostres
Que és Ministra de Defensa
Correcte, correcte
Va néixer el 71
I va morir, com deia
Prematurament
El 9 d'abril del 2017
Tenia una malformació cardíaca congènita
Coneguda com Corta al revés
I va morir per això
Ostres, no ho havia sentit en m'habitació
Sí, Corta-li al revés
Sí, sí
Les vàlvules
No t'ho sabia explicar
Hauríem de parlar amb un cardiòleg
Sí, sí
Però ella sabia que tenia aquesta malaltia
Sí
I va morir
Doncs a conseqüència d'això
I el 9 d'abril de 1977
Arriba el número 1
De les llistes de cançons més popular
Als Estats Units
El grup suec
ABBA
Amb la cançó
Dancing Queen
Aquest èxit va ser l'únic número 1 d'ABBA
Als Estats Units
Encara que no us sembli
ABBA mai més va aconseguir
Un número 1 als Estats Units
No
La cançó famosa per la seva melodia
El seu estil
Va ser un èxit també mundial
I de fet
L'agneta Flack Scott
Que és una de les cantants d'ABBA
Va comentar més tard
Que
Tot i que és difícil predir
Què serà èxit i què no
Sabíem que
Dancing Queen
Quan la van fer
Seria un èxit enorme
Home
Doncs ens quedem escoltant aquest èxit
La reina del ball
Vinga
Dancing Queen
D'agganza
Não
hacer est ìefenig
Io
Este és un Èxit
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Andлексia en sí!
que a vegades ho veiem al terra, que veiem un terra verdós,
doncs d'això surt dels xipresos,
i aquesta polseta a mi em fa molta il·lusió.
A tu ja crec que moltes persones també.
I avui tenim un vent que és força destacat,
que ens està acompanyant des de primera hora del matí,
ahir la nit ja començava a bufar,
és de tendència del nord-oest,
perquè és un front que ens viatja des del Cantàbric
pràcticament cap a Catalunya,
i que és un front que sembla que no hi sigui,
perquè la gent mira el cel avui i diu
però no havia de ploure, havíem dit,
sí, hi pot ploure, i ha plogut, aviam,
o sigui, si mirem aquests registres,
hem tingut precipitacions en alguna zona
de la Vall d'Aran i també de l'Alp Pirineu,
també cap a la Cerdanya hi ha hagut alguna precipitació,
cap a la Catalunya encara hi ha precipitacions
a hores d'ara,
i a les comarques gironines,
sobretot els empordans,
hem vist que hi ha una miqueta més de precipitació.
Tenim el lac redond, això cap a la Vall d'Aran,
amb 13,6 litres,
que és la precipitació més important
durant aquesta nit i aquest matí.
Però després a Casal de Selva,
Castell d'Aro, l'Abisbal d'Empordà,
doncs aquestes zones d'entre 5 i 10 litres per metre quadrat,
també en altres punts,
per exemple a la Bonaigua o a Viella,
3 litres per metre quadrat,
és poca cosa,
i ara hi ha algunes tempestes que són bastant fermes,
que si pujéssim cap a Collserola
o cap a la Penya del Moro,
doncs la podríem veure al mar,
sí, perquè està enfront de la costa de Barcelona
i al Maresme,
i hi ha una tempesta bastant important.
Han entrat aire fred en alçada,
per això estan creixent aquestes nubulades
i hi ha aquestes tempestes,
i tots els mapes ens indiquen
aquesta possibilitat
que pugui haver algun ruixat
a partir d'aquest migdia,
a primera hora de la tarda.
Les comarques amb més números
per aquests ruixats
són les comarques del nord de Barcelona
i comarques gironines,
però, com el que dèiem ahir,
que s'ha confirmat una miqueta avui,
també a comarques del Maresme,
al Vallès Oriental,
a l'Occidental,
al Barcelonès,
baix o bregat,
no descartem,
vages fins i tot,
no descartem la possibilitat
que aquesta tarda també es pugui enganxar
algun ruixat,
o sigui, tenim aire fred en alçada,
el sol està fent la seva feina
i això fa que a la tarda
doncs puguem tenir aquests ruixats.
A partir del migdia
ja veurem com creixen les nubulades
i potser alguna d'aquestes
ens enganxa a Sant Jus.
Si passa per aquí,
si queda una estona,
doncs podem tenir una precipitació ferma,
potser la veiem al Tibidabo,
aquí no ens cau rei el Tibidabo.
I aquí no ens cau rei, bueno.
Són d'aquelles situacions típiques,
tan típiques de la primavera,
que doncs avui hem de seguir
de ben a prop perquè
podríem dir que és l'últim dia
amb possibilitats de pluges
d'aquí a molts dies.
Ahir més o menys ho explicàvem
i és el fet que se'ns tira
sobre un anticicló,
és un anticicló que s'apalanca
amb nosaltres,
que fins i tot pot portar
aire molt càlid
al llarg dels propers dies
i que podríem estar parlant
d'un cap de setmana,
que si els mapes d'avui tenen raó,
seria un cap de setmana de juny.
Sí? Ostres,
doncs déu-n'hi-do a la caloreta, no?
Sí, sí, o sigui juny,
finals de juny...
Podríem arribar a tocar els 30,
gairebé, eh?
A Sant Jus no,
però sí que en alguns punts de Catalunya.
A Sant Jus podíem estar 25-26,
o sigui, això és calor.
Val.
O sigui que aquestes temperatures
tenen tendència a anar pujant,
ho faran progressivament,
no reblem una clatellada,
perquè tant avui com demà dimecres,
i ho dèiem ahir,
les temperatures baixen.
Avui podem arribar als 18-19 graus,
demà baixarem cap als 17,
serà un dia una miqueta més fresquet,
i de cara a partir del dijous
ja la cosa s'infla.
Dijous 20 graus,
divendres 23,
i aquests 25-26 per dissabte,
diumenge, dilluns...
O sigui que entrem en un episodi
d'una certa caloreta
que ens podria acompanyar
fins ben bé
a les portes
de les activitats de Sant Jordi,
que és el que es tracta.
Avui sí que
hi ha alguns mapes
que han afluixat una mica
amb la seva previsió
i no marquen una setmana plujosa,
la de Sant Jordi,
la setmana que ve,
que hi ha molta més activitat,
però ho anirem seguint,
perquè els mapes,
i més a la primavera,
realment és molt complicat
saber quan l'encerten.
A molts dies vista,
o sigui que sí que
a dia d'avui
o el que estem parlant
de la que resta
d'aquesta setmana
amb anticicló,
això sí que més o menys
es confirma
perquè l'anticicló
ens porta molta seguretat
a fer les previsions,
però sí que a partir del dilluns
els mapes ja comencen
cada una a dir la seva.
Els americans en diuen una,
els canadècs en diuen una altra,
o sigui que
ho haurem d'anar seguint
al llarg dels propers dies,
però probablement
entre 5, 6, 7
o fins i tot 8 dies
costarà de veure ploure,
no sé que canviï molt la truita,
o sigui que aprofitem
si avui ens plou
una mica aquesta tarda
perquè és la pluja
que ens podria tocar
una mica més de l'altre.
Bueno, a veure...
I veient a llarg termini
també es veu
com que el mes d'abril
no es comportarà
o no sembla
que s'hagi de comportar
com el mes de març,
o sigui que seguim atents
a la sequera,
seguim atents
a estalviar aigua,
que tots posem el nostre granet de sorra
perquè tot i que hem tingut un març
i tenim un desglas
en construcció,
o sigui que estem acumulant aigua
i estem fent reserva d'aigua,
també és cert
que si els mapes
continuen
sense marcar massa precipitació
no ens podem quedar
amb el que caigui
més de març
sinó que hauria de continuar
plovent bastant
per anar recuperant
una mica
recuperant estem
o sigui
des del dia 8 de març
que va ser abans
del primer episodi
de pluges
que vam tenir important
i després es va acompanyar
pràcticament
durant tot el mes de març
és cert
que en guanyant
ja ve
20
ara no sé
quina és la xifra
però em sembla que
estaven al voltant
d'uns 20
o sigui
aquell mapa
que sortia a TV3
a la previsió del temps
que estava tocada al 100
ara està a 123
o sigui
sí que s'ha recuperat
és entre la pluja
del mes de març
i també el desglas
que està accelerat
i els rius van plens
però bueno
no hem de ser conscients
que això
també està limitat
i s'acaba
i la cosa anirà menys
quan s'acabi tot el desglas
o sigui que
tenim reserves d'aigua
però ha de seguir plovent
perquè venim d'una sequera
i aquesta sequera es manté
tot i que ara
doncs estiguem recuperant
una miqueta d'aigua
o sigui que seguíem
en aquesta situació
i aviam si el mes d'abril
canvia la truit
o la setmana que ve
i ens porta bones notícies
pel que fa a la pluja
i que no ens enganxi
per Sant Jordi
ho veurem tot aquí
és quan li dóna per ploure
per exemple
recordem
el dia de la cabalgata
allà pluja
vinga
no sé quin altre dia
també
no sé si va ser
per cannes toltes
o per no sé quan
també teníem el risc
que queda
pluja
estàvem així pendents
havia plogut al matí
o sigui que és tot
quadrar-ho
donar una mica el tanto
però bueno
aviam què diuen els mapes
de cara a la setmana que ve
aviam si ho podem salvar tots
i fer una bona festa
vas veure algunes imatges
de l'eclipsi
sí
n'he vist alguna
a través del mòbil
sí
i sabia que hi havia un
però no vam informar aquí
a la Rambla vam dir
que hi havia un eclipsi de sol
sí
quan vam parlar de la primavera
quina llàstima
que no passin aquestes coses
aquí a Europa
o sigui
sí que
m'ha dit una ocelleta
a redacció
que en tenim un
que el veurem
ah sí
aviam si durem uns quants anyets
però vaja
el 2026
sembla ser que hi ha
un eclipsi de sol total
que es podrà veure a Catalunya
o sigui que
oh que guai
és molt xulo de veure
tu n'has vist algun cop
algun sí
alguns sí
sí sí
estan a l'escola
recordo un moment així
amb unes ulleres
i tal
és espectacular
queda així com si fos
com si estiguessis a prop
d'un incendi
queda com esmorteïda la llum
sí sí sí
és molt bonic
doncs aviam
si teniu el que has d'esperar
fins al 26
us animem a tots
que s'espereu al 26
i aneu a un altre lloc
i a Catalunya
es podria veure un eclipsi de sol
molt bé
Carles
demà s'aquimant més prediccions
d'acord
molt bé
vinga doncs que vagi bé
apa
adéu
adéu
l'essència de Sant Just
l'atens a la Rambla
a Ràdio d'Esvern
Tinc un cel i un infern a dins
de nits
que es fan matins
comptant les llàgrimes
el buit
he pres a caure
cap amunt
dins el plan
dins el plan
i hi ha una estrella
que em diu
que no trepitgi mai ningú
no deixis mai de ser tu
i si el cor diu
que vol jugar-s'ho tot
qui sóc jo
per dir-li que no
qui sóc jo
per dir-li que no
qui sóc jo
per dir-me que no
si veig l'error
com una religió
reso a les nits
per viure dies nous
estimo el sol
quan fa dies
que plou
vull viure-ho tot
com un primer petó
de què em serveix
la por
l'espo' de
b
No, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no.

No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no.

No, no, no.

No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
El grup de seguiment transfronterer de l'os bru al Pirineu dona per mort l'os Goyat,
després de dos anys sense ser albirat ni haver-ne trobat indicis de la seva presència.
L'exemplar venia d'Eslovènia i va ser introduït per la Generalitat l'any 2016.
Viella Sofía Cabanas.
Bon dia. El nom de Goyat, juntament amb el de Cachú,
és recordat a la Vall d'Aran i en alguns indrets del Pirineu-Aragonès
per haver protagonitzat durant un temps nombrosos atacs a bestiar
i ser objecte de protestes dels ramades.
Goyat va ser vist per últim cop el 25 d'abril de 2022.
L'informe anual de la xarxa de l'os bru,
que engloba les administracions pirinenques implicades en la reintroducció del Plan Tigrat,
apunta que un mascle adult com este, habitualment molt actiu,
difícilment pot passar inadvertit més d'un any.
El conjunt dels Pirineus, durant el 2023, s'han donat per mort set exemplars dos.
Aquí es recompten els exemplars dels quals es té evidència de la mort
o bé no s'entén cap indici des de fa dos anys.
Sofía Cabanes, Catalunya Ràdio Viella.
Esports, Marcos García.
El Barça es desplaça a aquesta hora cap a París
per jugar demà a l'anada dels quarts de final de la Champions masculina contra el PSG.
A la llista de convocats de Xavi hi ha Pedri i Frenkie De Jong, encara que no han rebut l'alta mèdica.
Gabi també forma part d'aquesta expedició blaugrana, però encara està recuperant-se d'una lesió de llarga durada.
Avui arrenca l'anada dels quarts de final d'aquesta Champions masculina de futbol,
amb dos partits destacats.
A les 9 del vespre, Real Madrid-Manchester City.
i l'altre, el partit del dia, és l'Arsenal Bayern de Múnich.
Alexia Potellas apunta a titular i a disputar el partit sencer avui a Espanya-República-Xec.
És un partit de classificació per a l'Eurocopa de Futbol de l'any vinent.
El partit es juga a Burgos a partir de les 7 de la tarda.
En bascet, Dani Miret dirigeix avui l'entrenament del Juventut de Badalona.
Ho fa amb substitució de Carles Durant, destituït ahir.
A més, l'escorda nord-americà del bascet gironà,
Kenny Sherry, serà baixa la resta de la temporada
perquè s'ha trencat el pròxim alt d'endor rotulià del genoll esquerra.
I en aquell patins, el noi ofreixenet la nova Toni Salvador.
Firma fins al 30 de juny del 2026.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 5 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova.
La pròxima conferència organitzada per l'Eula Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just
porta el títol Emocions i Benestar, Intel·ligència Emocional
i tindrà lloc el pròxim dijous 11 d'abril a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
Serà a càrrec del doctor Rafael Vizquerra, expert en intel·ligència emocional.
Rafael Vizquerra, doctor en Ciències de l'Educació,
llicenciat en Pedagogia i en Psicologia
i catedràtic a Amèric d'Orientació Psicopedagògica en la Universitat de Barcelona,
compartirà amb els assistents les seves recerques i experiències en el camp de la intel·ligència emocional,
un àmbit clau per al desenvolupament personal i al benestar.
L'esdeveniment és gratuït per als socis de l'aula universitària,
mentre que els no socis podran accedir mitjançant una aportació de 5 euros.
La xerrada sobre drets humans amb l'activista xilena Catalina Salazar,
programada per avui, dimarts 9 d'abril, a les escoles,
ha estat anul·lada a causa de problemes d'agenda de l'oponent.
Des de l'organització s'ha anunciat que es buscarà una nova data per a aquest esdeveniment
que forma part de la programació de primavera de Ciutats Defensores dels Drets Humans.
No obstant això, la programació de Ciutats Defensores
continua amb una altra xerrada d'interès programada per a aquest mes.
El dilluns 15 d'abril,
Bichar Oali, activista caniana d'origen somalí,
oferirà una conferència sobre els drets de les dones i les persones migrades i refugiades.
L'acte es durà a terme a les 7 de la tarda a les escoles.
Bichar Oali, consultor en gestió i governança de la migració
a l'Organització Internacional per a les Migracions de les Nacions Unides en Nairobi,
és reconeguda com una experta en qüestions de gènere i polítiques de salut.
La seva labor inclou la defensa dels drets de les nenes i les dones de l'Àfrica
i la denúncia de pràctiques culturals nocives com la mutillació genital femenina.
La recent Junta Local de Seguretat de Sant Just d'Esberna
ha presentat un informe positiu sobre l'estat de la seguretat a la localitat,
basant-se en la memòria de l'any 2023.
Els índexs de seguretat continuen sent favorables
a causa de la coordinació entre els diferents cossos de seguretat
i un equip d'agents de la policia local reforçat.
La policia local, composta per 41 membres,
de les quals 29% són dones,
treballa per mantenir Sant Just com un poble segur i tranquil.
L'ús d'innovacions tecnològiques,
com les càmeres lectores de matricular,
ha resultat en la prevenció de delictes,
una reducció del 30% en els robatoris
i un augment del 13% en el nombre de detencions.
D'altra banda, també cal destacar la tasca assistencial de la policia local,
amb més d'un miler d'actuacions durant l'any,
incluent-hi 137 casos de mediació
i 24 casos d'assistència en situacions de violència de gènere.
Pel que fa al trànsit, l'any 2023,
Sant Just va experimentar un lleugia augment en el nombre d'accidents,
amb un total de 148 comparat amb els 145 de l'any anterior.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12.
Fins ara.
Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12.
enschutcarea, això es prou mitjanils queelen,
amb més informació a Quart-Trod del Distrito de Gun Lisa Sy i
Inteligenini a programmes de gall rajre de fer
Móni, móni, móni, móni, móni.
Móni, móni, móni, móni.
Móni, móni, móni.
Uuuh, uuuh, uuuh.
Bueno va.
A la ve, a la va, a la vora via.
Un passito pelante com la Maria.
Ens pot faltar el valor, però em sobren els motius
per fer-li casa al cor.
Haec, ha, ha, ha.
Un passito pelante com la Maria.
És tan fàcil tirar-me la mala vida.
És tan fàcil tirar-me la bona vida.
És més fàcil tirar-me la bona vida.
Un passito pelante com la Maria.
¡Puja!
Pots forrar una muntanya d'hora.
Falta d'amor, falta la sort.
Plorava que plorava, que era el Beny,
ens pot faltar valor, però em sobra
9 motius per fer-li casa al cor.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Passant ara mateix 12 minuts de les 11 del matí, comencem la segona hora de la Rambla al magazín de matins de Ràdio d'Esvern, l'emissora de Sant Just.
Arriba el moment de fer l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube de Ràdio d'Esvern.
Les convidades d'avui són la Sant Justenca Alba Pedrarol, que és artista il·lustradora i ha estat la guanyadora del primer concurs de guarniment de balconades de Can Ginestar per la Diada de Sant Jordi.
Un nou certamen aquí al poble, organitzat per l'empresa Gaudim Creant Art.
A més, avui també comptem amb una de les persones que gestiona l'empresa, que és la Puri Martín.
Bon dia a les dues, la saludem.
Què tal, Puri Alba? Com va tot?
Bon dia.
Hola, bon dia.
Bé, doncs, comencem amb la Puri, que té una miqueta menys de temps que després haurà de marxar.
Puri, és el primer cop que organitzeu des de Gaudim Creant Art aquest certamen que es fa per Sant Jordi.
Com decidiu preparar-lo?
Bé, la idea va ser perquè des de les arts plàstiques sempre decorem, molts anys decorem les balconades de Can Ginestar.
per Sant Jordi.
I llavors, doncs, se'ns va ocórrer perquè no fem un concurs obert a tothom, no de les arts plàstiques, sinó a tot el poble i fora, que es vulgui presentar.
Clar.
I, bueno, se'ns va ocórrer, i la manera també, amb un premi, no?, que estigués remunerat.
I va ser així.
Molt bé. I per què per Sant Jordi? Perquè ja organitzàveu abans alguna cosa?
No, més que res, perquè com nosaltres, des de les arts plàstiques, ja decoraven per Sant Jordi i la balconada,
doncs vam dir, doncs mira, per què no fem una cosa diferent, oberta a la gent, no?
Val.
I va ser això.
Però altres anys, era en forma de concurs el que fèieu? No, no, no.
No, simplement era des de les arts plàstiques.
És un reclam, no?, per veure, per fer-nos veure una miqueta, no?, les arts plàstiques.
i llavors és un dia que hi ha molt de moviment per Sant Jordi i llavors, doncs bueno, sempre ens ha agradat fer la decoració.
I aquesta vegada, doncs mira, vam fer, per què no fem un concurs?
Que bé. Perquè és el primer que feu així a nivell de...
És el primer.
És el primer.
Ostres, doncs us estreneu, eh?
Ens hem estrenat.
Com valoreu la participació que hi ha hagut?
Mira, per ser el primer estem molt contents. Vam tenir sis persones que ens vam presentar les propostes.
Sí.
I ens van agradar realment les sis.
Totes, eh? Uau.
Va ser molt difícil perquè, clar, teníem sis, o sigui, no teníem 25, però eren sis molt bones.
Clar, és que...
I llavors, clar, va ser difícil, eh? Va ser difícil, però bé, l'Alba va despuntar per puntuació i ja està, ens va agradar.
Com ha estat el sistema de... Perquè l'audiència també ho conegui una mica, eh? Com el sistema per decidir, no?
Sí.
Què és el que ha valorat el jurat de les obres?
Mira, van posar... Es van passar paper, totes les propostes.
Primer es van mirar, clar, evidentment, es van posar sobre la taula, es van numerar, un, dos, tres, fins al sis,
i llavors el jurat, que érem el Jordi Amigó, la Carme Malaret i jo mateixa, llavors puntuàvem amb una carpeta de l'1 al 10.
Llavors, primer, l'originalitat, el tractament de la temàtica, llavors la creativitat i solucions artístiques aplicades,
i la tercera, la perdurabilitat i resistència de materials emprats.
Teníem aquestes tres, i llavors, doncs, de l'1 al 10 anàvem puntuant, llavors es sumen, i ja està, és la manera de fer-ho.
Llavors cada obra té una puntuació, no entenc, i la de l'Alba va ser la que va tenir la màxima puntuació, per tant acaba guanyant.
Sí, perquè els altres, els cinc, més o menys era, variaven un punt, dos per sobre, o sigui que era la cosa com, molt similar, eh?
Perquè si no guanyaven d'aquí, guanyaven d'allà, i més o menys tenien la mateixa, no la mateixa puntuació, perquè no estaven empatats,
però de, sí, hi ha un, no, empatats no, eh? Però per molt poquets. Però l'Alba em va despuntar més, en diferència de puntuació, i és la guanyadora.
Ja bé, i com serà el procediment per col·locar la gobra, i com ho fareu tot plegat? Perquè és secret, no? Entenc, de moment.
Sí, de moment és secret.
Sorpresa, vaja, sorpresa.
És sorpresa. L'Alba, de moment, ella va penjant coses al seu Instagram, llavors ens etiqueta Gaudint Creanar, i ho compartim,
la manera de com ho està, o sigui, com ho ha estat fent, no?, el projecte, que també és molt interessant, perquè quan es veu el resultat,
sí, clar, veus el resultat, però hi ha molta feina al darrere, i llavors això està molt bé perquè ella està fent...
Una feina xula, no?, de xarxes.
amb pas a pas, no?, de com ho està fent.
Però, Alba, diga'ns el teu, perquè la gent ho miri, el teu Instagram, que...
És alba sketches.
Sketches, d'acord. Doncs allà hi ha una mica de tastet, no?, de com, o futures publicacions que pugui fer l'Alba, de com ho ha anat fent, això de...
Sí, molt bé, doncs això. I res, ella ens etiqueta, i nosaltres ho compartim també, a Gaudint Creanar i a Creanar.
I, però, bueno, no hem publicat res de com serà...
Clar, el resultat final.
El resultat final, perquè volíem que fos sorpresa.
Però, bueno, ara ja, més o menys, ara ja la gent...
A veure, sabem que és il·lustradora, per tant, no esperem veure una escultura.
No.
No, això, vull dir, ja, ja és una mica...
Mira, hi havia propostes, hi havia de molt xules, a mi particularment hi havia una que m'agradava molt, que invahia, sortia fora de les balconades.
Ah, ostres.
Sí, però clar...
Però allò 3D, no? Allò...
Era 3D. El que passa és que, clar, com vam dir als balcons, no sabíem si podíem sobrepassar tampoc.
poc, i la acera, entens?
Sí.
Llavors, era xula, aquesta era també d'un estudiant d'arquitectura, si s'han presentat dos estudiants d'arquitectura.
Ah, mira.
Sí, part separat.
I llavors, una era xula perquè invahia, arribava fins a la vorera, no?
Llavors, clar, aquí qüestionàvem si...
Clar, a nivell logístic tant.
Clar, nosaltres érem balcons, no vam dir res de fora, perquè, clar, no teníem el permís de l'Ajuntament.
No, no, clar.
O sigui, tot això estem recolzats per l'Ajuntament.
Llavors, clar, que sigui un projecte que arribi fins a terra...
Clar, aquí hi ha...
No ho sé, sí.
Però estava bé, era... Plàsticament era interessant.
O sigui, cada proposta ha sigut molt interessant, de veritat, eh?
Quan has dit balcons, el guarniment és per la balconada principal o també inclou els...
Els quatre.
Els quatre, no?
Sí, els quatre. Els quatre balcons que tenim a la façada principal.
Val.
Sí, els quatre.
Com, les arts plàstiques, com celebren normalment Sant Jordi?
Hi ha portes obertes?
Mira, nosaltres fem sempre, que ja és un clàssic, portem un model, un any masculí, un altre any femení,
i els posem en una tarima, a baix al jardí, i es fa una classe oberta d'una hora i mig, d'una hora i mitja.
Pot venir qualsevol persona a dibuixar.
Ha de portar un bloc, estris, eh?
Hi ha pisos, el que vulguin, i durant una hora i mitja posa aquesta model.
Aquest any toca masculí.
I és molt interessant, clar.
Molt bé.
Sí, també fem portes obertes a les aules, però aquest any és model...
Model masculí.
Model masculí del natural.
Molt bé.
I estarem on estava abans les cassetes de l'Amèlia.
Sí.
Saps on està ara el magatzem del bar?
Sí, correcte.
En aquell raconet.
Aquest any canviem de situació, perquè hi ha més llibres i més roses, llavors se'ns han posat allà.
Molt bé.
Espero que la gent ens visualitzi i que vinguin a dibuixar.
Tu estàs convidada, Alba, si vols venir.
Clar, perquè és molt xulo.
Penseu que, clar, despullat no pot estar del tot integral, no?, perquè és al carrer,
però portant, jo què sé, una roba de shorts o el que vulgui el model, no?
I és durant una hora i mitja, que és d'11 a 12 i mitja.
No, és d'11 i mitja a una, perdó.
D'11 i mitja a una estarà posat el model.
Molt bé.
Això és el que farem.
I gaudir de les balconades, de col·lades per l'Alba, que serà molt interessant,
perquè també hi ha una cosa que us avanço, que ens va agradar molt,
que ara us ho explicarà ella, millor, que és tot el projecte que té de buscar uns elements,
no vull avançar-ho, perquè hi haurà nen en aquest projecte.
Molt bé.
Llavors, això també ens va agradar molt.
Ara ella, que us ho expliqui.
Li heu entregat el premi, ja?
Sí, el primer dia vam contactar amb ella, va venir, va signar el document de guanyadora
i ja li vam donar els 400 euros en efectiu.
i quan ho posareu tot plegat?
Doncs és a partir del dia 14, em sembla, no?
El 15.
El 15.
El 15.
Vale.
Doncs a partir del 15 ella pot anar quan vulgui i ja està.
I a gaudir durant dues setmanetes o així d'aquest projecte tan interessant,
perquè és interessant realment.
Doncs ara ens quedem amb l'Alba Puri, escolta'm, parlant una estoneta amb ella,
a veure com li ha sorgit aquest projecte, aquesta obra...
Molt bé.
I tot, Puri.
Doncs jo em despedeixo aquí.
Oh, i tant, Puri.
Encantada d'estar amb vosaltres.
Que t'hem agafat a mitja classe, no?
Sí, he deixat els meus alumnes a la classe.
Vinga, que et trobaran a faltar.
Així que torno ells.
Un petonàs ben gran a tots.
Adéu, Puri.
Adéu, adéu.
Adéu.
Bé, doncs, Alba, escolta'm, ara seguim amb tu.
Primer de tot, felicitats pel premi.
Moltes gràcies.
I ara, volem saber, com vas saber primer de tot que es feia aquest concurs?
Perquè és la primera edició i a vegades és difícil poder, no sé, poder assabentar-se d'aquests concursos.
Clar, els que ja tenen llarga trajectòria i que potser porten més de 10 anys, doncs, és més fàcil saber què es fan.
Però aquest que era la primera vegada, com et vas enterar?
Doncs, la veritat és que m'ho va dir una amiga.
Ah, molt bé.
I no tinc ni idea com ho va saber ella, però això, em va enviar un WhatsApp, perquè aquesta amiga em sol enviar.
Igual que altres amigues m'envien tot de concursos que hi ha per Barcelona, que ho veuen per internet o cartells o així.
I llavors, em va enviar, em va dir, mira, i això, i jo, ai, que guai.
I ja està.
I li vas donar moltes voltes abans de decidir que et presentaves o...?
Bueno, la veritat és que cada matí vaig aixecar en Gina a estar amb la meva gossa.
Ah, sí?
Sí.
I llavors ho anava pensant cada dia que passava per allà, com que li estic tirant la pilota, però s'anava pensant.
I ara que vaig tenir la idea clara, vaig començar a fer-ho.
Molt bé, molt bé.
Seguim amb més preguntes.
Ah, ara que m'he col·lapsat.
Escolta'm, com vas pensar, no?, en la idea concreta que vas presentar?
O sigui, en l'obra en si?
A veure, no sé com explicar, com ho he creat sense deixar-ho tot en secret.
La veritat és que tampoc no crec que sigui molt en secret qui segueixi el meu Instagram.
Sí.
Perquè estic penjant com ho vaig fent amb tot de vídeos.
I llavors...
Però bueno, sí que és veritat que ho has anat penjant, però tampoc no hem vist tot el resultat, saps?
No, no, no.
Encara no.
Clar, la gent fins al dia 15 o a partir de quan ho comencis a muntar, la gent no veurà tota l'obra allà als balcons.
Per tant, sí que es veuen petits trossets, o sigui, com petites pistes, però bueno...
Vull dir que a més tampoc la gent no ho veurà, però bueno, fins al dia 15.
A veure, la idea la vaig pensar perquè...
Perdó, que ara he sigut jo qui m'he quedat en blanc.
A veure...
Com et va venir?
És a dir, tu tenies alguna idea de...
Perquè clar, la temàtica és per Sant Jordi, per tant no sé si tu ja havies dibuixat alguna cosa semblant abans...
O sigui, realment el personatge principal...
Hi ha un personatge principal a l'obra, perquè són quatre il·lustracions que ocupen les quatre balconades.
Sí.
I el personatge principal és un drac, la veritat.
Això també ho puc dir, perquè ja ho he mostrat.
Val.
I llavors, és un drac que sobrevola el poble.
Llavors, realment, podem veure com tot d'elements del poble.
i realment una de les maneres més inspirades de...
Sí, tots els que heu estat a la terrassa de Can Ginestà, podeu veure tot el poble des d'allà.
Llavors, mentre mirava vaig pensar, buah, seria molt maco que es veiés tot el poble, però d'una manera una mica especial.
i que hi hagués com, en comptes de ser com el poble en si, agafar el Google Maps i començar a calcar-lo,
doncs tot d'elements que, o sigui, siguin com importants per al poble.
Per Sant Just, no?
Sí.
Val.
Com elements que tinguin com característiques que el facin Sant Just, però no només el Walden, que és quan tothom diu que és Sant Just.
Clar, és l'icona una mica d'aquí del municipi, però també hi ha altres...
Sí, hi ha molts i que són molt més íntims de...
Bé, jo porto a Sant Just tota la vida, i realment tinc molts amics també aquí a Sant Just.
doncs elements que hem viscut amb els amics, o amb la família, o on es fa, les festes majors, o totes les coses que realment jo crec que tots s'enjusquen fent qui ha viscut aquí,
doncs totes aquestes coses apareixen en aquesta vista.
Molt bé. Perquè, clar, tot està fet amb il·lustracions, és a dir, tot són dibuixos?
Tot és dibuix, és un paper en blanc, i comença des de ser-ho, i comença a pintar.
Ostres, veiem, amb el teu Instagram, veiem com fas els dibuixos, i realment ho fas tot amb, com si diguéssim, dibuixes a través de la tableta, no?
Així és.
Com és aquesta tècnica? O ja tots els il·lustradors i il·lustradores ho feu així?
Tots no, segurament, però jo què sé que vaig començar amb l'àmbit digital, a crear, o sigui, feia dibuixos molt petits,
i després, quan vaig començar a professionalitzar-me, vaig començar a fer-ho amb un iPad,
que realment és una regna molt versàtil, perquè obres la pantalla, treus la tapa, agafes el llap i si comences a dibuixar,
i pots fer-ho des del teu llit, des d'un bar, des d'un parc o des d'on tu vulguis,
i això fa que, bueno, és una cosa que a mi m'agrada molt, perquè així, quan tinc la idea, puc començar.
No he de treure els pinzells, buscar un paper, quina mida, i et dona com molta llibertat en aquest sentit,
i pots crear a tot arreu, i és el que més m'agrada, d'anar amb una tableta que pots portar a tot arreu.
On vas estudiar? On et vas formar, Alba? I com et va venir la passió, no?
I la voluntat de també professionalitzar-te amb la il·lustració?
Doncs, la passió va venir directament que m'encanta crear històries, sempre m'ha agradat,
i vaig anar fent camí fins que vaig trobar la il·lustració, la veritat.
Primer vaig començar fent comunicació audiovisual a la UB,
i després, quan estava el tercer any, no sabia què fer,
perquè no estava segura sobre cap on podia portar-ho tot,
i sempre m'havia agradat molt l'animació,
i sempre m'havia agradat molt les històries que creava,
i llavors vaig decidir anar-me'n a Vancouver i estudiar ja a Concept Art,
que és com il·lustració per animació.
Sí, guau, i et vas formar allà a Vancouver?
Em vaig formar a Vancouver, sí.
Uau, i ara, una mica la teva carrera, en què estàs enfocada?
És a dir, què fas, no?
Doncs, soc Concept Artist.
Val, què significa això?
Sí, és que és disseny dintre de l'animació.
Llavors, jo em dedico més a fer els fondos de l'animació.
Si, per exemple, agafes una pel·lícula Disney com La veia adorment,
doncs tots els fondos, totes les imatges del fons,
que no serien els personatges, que no serien els elements que es mouen,
sinó tots aquells elements que estan quiets,
per exemple, els boscos que té aquesta pel·lícula o així,
doncs tots aquests es fan a mà, cada una de les imatges.
Uau.
Llavors, hi ha moltes persones que es dediquen a fer això.
i això és bàsicament el que em dedico.
T'agrada?
M'agrada molt, per això vaig decidir fer-ho.
Que bé.
Perquè és una carrera complicada de començar, sobretot.
Sí, sí, sí.
Tornant al concurs, ja ens has explicat com et va venir aquesta idea, no?
De voler posar elements característics de Sant Just,
en què el protagonisme ho té un drac.
Vas fer moltes versions abans d'entregar la proposta definitiva.
Et va costar tenir una versió definitiva?
La veritat és que no vaig fer moltes versions,
perquè ja de per si vaig estar molt de temps pensant,
i això és una cosa que em sol passar-me.
Normalment no faig moltes versions,
senò que el client em demani que em faci moltes.
Sí.
I el que sí que hi ha com molts passos fins a arribar a la versió final.
Primer fas un dibuix que ningú entén, que només entens tu,
i després vas detallant-ho, detallant-ho, detallant-ho,
perquè el dibuix digital funciona molt per capes,
que això seria com agafar un paper d'aquests superfins
de quan érem petits que calcava.
Sí.
Doncs com posar aquest tipus de paper un a sobre de l'altre,
l'únic que el pots fer opac després.
Ostres.
I llavors comences amb un dibuix que ningú entén,
llavors vas refinant i refinant,
i llavors així vaig anar acabant fins que tenia el dibuix final
amb tots els detalls i això.
O sigui, que és una il·lustració,
el que tu vas presentar va ser com una il·lustració digital,
però que ja era... la vas fer a través d'aquestes capes
i va ser el resultat que tu vas presentar
i que és el que després el jurat va valorar.
Exacte. No ho vaig presentar acabada del tot,
la veritat,
perquè era molta feina
i preferia veure quin era el resultat,
però vaig presentar que realment
es podia visualitzar molt bé
com acabaria.
vaig acabar una de les parts
i el reste ho vaig deixar inacabat,
però que es podia veure molt bé
com quedaria tot realment.
És el primer cop que et presentes així
en un concurs d'aquestes característiques,
més potser d'àmbit local...
Sí, la veritat és que sí,
no m'havia presentat mai.
Una vegada vaig presentar-me fa molts anys
a un altre concurs,
però no d'aquí Sánchez,
d'un festival d'animació,
però això era...
Quan encara no havia ni començat de veritat
en la il·lustració només
com per provar.
Però la veritat és que és la primera vegada
que és una cosa més local.
I t'ha motivat el fet que fos de Sant Jordi,
que fos en torn de la diada?
És a dir, no sé si tu, per exemple,
el tema de les festes, no?
L'acostumes a celebrar
o el Sant Jordi,
si és una cosa per tu també molt...
que ho vius molt...
La veritat és que sí,
és la meva festa preferida de l'any
i sempre m'ha encantat
perquè és que ho té tot,
té llibres,
que sóc una fan,
té les roses
i tot el que significa
perquè per mi no és només
el dia d'estar enamorat
sinó de l'amor en general
amb la família,
amb els amics
i regalar-te roses
com entre els amics,
entre la família
i després
el fet d'anar tots al carrer
i ser tots al carrer
i compartir aquesta felicitat
amb tothom
sempre ha sigut
una cosa que m'ha agradat molt.
Que bé.
Has gaudit del procés
de creació de l'obra?
Moltíssim, la veritat.
Molt bé.
Quants dies o setmanes
has estat allà?
La veritat és que molt de temps,
no ho sabia fins que,
perquè amb l'iPad
pots mirar-ho
i diria que 50 hores
m'he passat fent.
50 hores, uf!
Sí, perquè pots mirar quantes hores són
i la veritat és que un munt.
No sabia que tantes
fins que ho vaig mirar.
Perquè clar, tu el dibuix
el vas fer a l'iPad directament, no?
Tot a l'iPad, sí.
Tot ho vaig fer amb l'iPad.
Uau, s'ha de tenir un...
És un iPad especial,
o sigui,
quan els il·lustradors digitals
feu aquests dibuixos,
ho feu amb algun programa especial
o amb alguna aplicació?
Sí.
O és un llapis també?
Sí, és un iPad,
és un iPad Pro,
que pots comprar des de...
Jo ara mateix,
perquè ja porto molts anys,
m'he agafat la versió més Pro,
per dir-ho també.
és la teva eina de treball,
és que clar,
realment no és com
algú per tenir,
vull dir,
és una inversió feta
per la teva feina.
Sí,
i al principi
tenia una pantalla més petita
i a la que vaig augmentar la pantalla
va ser com...
Uau, no?
Jo estava molt feliç
quan ho vaig fer.
I llavors,
però pots tenir tendelles
a la versió més Pro,
com jo vaig començar
amb una molt senzilleta
i funcionava igual de bé
per començar,
per aprendre,
per estar.
Realment,
o sigui,
jo crec que depèn
del que tu veguis
la quantitat d'hores
que et vas a passar.
jo potser em passo
8 hores al dia
que miren aquesta pantalla,
llavors,
clar.
Però si comences,
la versió més senzilla,
mentre puguis tenir
l'Apple Pencil,
ja està.
L'Apple Pencil
que és amb el...
és com seria
el llapis,
no?
Sí,
exacte.
I després,
el programa és el Procreate,
que és un programa
que pagues 10 euros
una vegada
i el tens per sempre
i va superbé.
Tots els il·lustracions
tots l'utilitzen.
Uau.
I així.
Té títol,
l'obra?
li has posat algun nom?
Sí,
però el mantindré secret
encara.
El mantindré secret?
Clar,
perquè potser és molt descriptiu,
no?
Potser després hi ha moltes coses.
Va,
molt bé.
Doncs,
res,
Alba,
ja sabem també
que va recollir el premi
i que a partir del dia 15
potser et veiem
per les balconades
de Can Junestà.
Tindràs ajuda
per col·locar-ho
o tu mateixa ja ho saps
com ja ho visualitzes tot?
Sí,
la veritat,
tindré...
Ja li s'hi he dit
a 15 amics
m'en vindran a ajudar.
Serà més tard
del dia 15
perquè per logística
puguem tots.
I també hi haurà
una altra cosa
que no només
estarà a les balconades
sinó que estarà
al terra,
segurament al costat
a la porta
o dintre
ja veurem la logística.
I és una altra cosa
que ajuda aquest joc
que hem parlat abans
i que espero
que la gent
s'ho passi molt bé jugant
perquè pot ser molt divertit.
Ah,
que bé.
I és tant per nens
com per grups amics
tothom
o per un sol
tothom que tingui ganes
com de buscar
dintre de la il·lustració.
Que guai.
Estaràs per Can Gine
estar algun dia
no sé si al mateix dia
el 21
que és quan es celebra
aquí a Can Gine
estar al Sant Jordi
et veurem per allà
a veure'm
mirant també
a veure si causa realment
impressió
l'obra.
Sí,
la veritat
que tinc moltes ganes
i em fa moltíssima il·lusió.
O sigui,
quan m'ho van dir
estàvem molt il·lusionada.
Molt bé,
molt bé.
Doncs res,
Alba,
ho deixem aquí
si et sembla.
Gràcies per passar-te'm.
Gràcies.
Felicitats,
enhorabona també
pel premi
i amb ganes
de veure com queda
l'obra.
Vinga.
Que vagi molt bé.
Adéu.
Adéu.
la veritat
dans la veritat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I la gent sortia, tirava la cistelleta, va ser molt maco.
Que bé, sí, sí, és veritat que van recórrer tot el poble.
Sí, sí, i fins a Masllui em sembla que van arribar.
Sí, jo què sé, jo què sé, van acabar la plaça Maragall.
Pobrets van acabar ben cansats.
Sí, sí, sí, sí, perquè...
I en un dia molt lleig, pobrets.
Dia lleig?
Sí, perquè feia molt núvol, estava molt gris.
Sí, sí, és veritat que no es veia un cel clar com avui.
No, hi havia molta boira, sí.
I hi havia també persones de la Coral Harmonia, per exemple, el Jordi, no?
Sí, i tant, i tant, sí.
I el Joan, i el Modé, sí, hi havia molta gent.
El Ferran, són de la Coral Harmonia.
També, Déu-n'hi-do.
Molt bé, molt bé.
I estan al cor l'opom.
I estan convencent el meu marit també perquè s'hi posi.
El pom de fosc, però a ell li costa una miqueta més de decidir-se.
Però sí, sí.
Poc a poc.
Però van fer-ho molt bé.
Jo tinc vídeos de les seves cançons.
I la directora, que sempre li agrada que ho facin millor, millor, millor, diu,
no, no, si no van estar tan bé.
Dic que sí, que se sent molt bé el vídeo, li vaig dir.
No, saps què passa?
Que a nosaltres al mil·lenari vam vindre a primera hora i encara teníem les veus,
les veus fredes.
Quan van anar escalfant, la cosa es va anar pujant.
Bé, això sempre passa, eh?
Exacte.
Sempre passa.
Exacte.
A veure, parlem d'activitats.
No sé si em voleu explicar algunes de les que hàgiu fet recentment des de l'associació.
La Maite.
Aviam, de les que hem fet recentment està l'exposició de Sorolla.
Sí.
Vale, aquesta ja us la vaig explicar ben explicada.
Però ara, pel mes d'abril, és el que tenim, les coses que tenim pendentes.
Llavors, aquí tenim la visita del Museu de Badalona,
que quan tu dius, oh, Museu de Badalona, home, un altre museu.
No, no, no, és que el Museu de Badalona, al seu sotsol,
té una de les ciutats més antigues que van fer els romans, aquí a Barcelona.
Sí.
Que és la ciutat de Baetulo.
Baetulo.
És un nom molt, molt simpàtic de dir, eh?
Baetulo.
Doncs sí, sí, aquesta va ser una ciutat que van fundar els romans 100 anys abans de Crist.
Abans, molt abans que la de Barcino.
Abans que la de...
Bé, que la que coneixem, no? Barcino.
Barcino.
Clar, Badalona, Barcelona.
Doncs la de Badalona es deia Baetulo i la de Barcelona es deia Barcino.
Llavors, allà, aquells senyors, els romans, eren tan intel·ligents
que van amurallar la seva ciutat, la van posar dalt d'un turó,
rodejada per un cantó d'un torrent, per l'altre cantó d'un altre torrent.
Si vols, t'anomeno els torrents, eh?
Perquè jo tot això m'ho miro.
Tot això t'ho saps, Maite?
Sí.
És una enciclopèdia, nena.
M'agrada molt mirar totes aquestes coses romàniques, de la història,
de restes arqueològiques.
A vegades em puc equivocar quan les anomeno.
Bé, no.
Però bé, això és perquè no soc una historiadora, historiadora, no?
Bé.
I llavors ens costa.
Però sí, anem a veure unes restes arqueològiques molt, molt, molt antigues i molt interessants.
Sí, perquè a vegades pensem només en la ciutat, en Barcelona, no?
O en les típiques restes també, per exemple, les que hi ha en Empúries o les que puguin haver a Tarragona.
Però realment, com aquí a Sant Just tenim el poble Íbar, no? A la penya del Moro, Badalona també deu tenir les seves restes i la seva història.
I molt grans, eh? Molt interessants.
Molt, molt.
I després de veure les restes, què?
Bé, primer veurem les restes, eh?
Val.
Que són molt importants, tota la gent.
Tu has esperat que diguem el que hem dit, la home, home, després de les restes, què? On aneu?
Home, on vols que aneu?
Home, després anem a fer un bon àpat, eh?
Bueno, clar, clar.
Un bon àpat.
És que saps què passa? La gent gran necessitem aquests moments on lliurement xerrem amb la de la dreta, la de l'esquerra, que fem grups, que s'assentem en taules, que riem, que ens expliquem coses, encara que faci dos dies que s'hagin vist, però és igual, aquell dia sembla que et surtin moltes més coses per explicar.
Llavors, t'ho passes molt bé. Llavors, estàs en un restaurant que és maco i he dit hotel i no és hotel.
És restaurant.
És un restaurant.
Al mig del bosc.
Al mig del bosc.
Al mig del bosc.
Sí, perquè està al centre de l'Urdà, a la Vallirana, però rodejat d'arbres.
Sí.
I és molt maco.
Perdoneu, eh? Però aquest restaurant de Vallirana us hauran de fer un passe-vip.
Perquè...
No diem el nom.
No, no, no diem el nom.
No hem dit mai el nom, eh?
No, no, no, però vull dir que de cop que hi aneu, clar, no aneu a 10 persones, aneu a un grup.
Doncs 50, més o menys.
Per això, vull dir...
50 o 55, aproximadament.
Quan els truqueu ja se'ls posen allà, els ulls d'on.
Es posen contents.
Clar.
Sí, sí.
La màquina.
No, saps què passa?
Que som gent gran, no vella, gent gran, activa, i que, a veure, els fills ja tenen la seva vida feta.
I nosaltres diem, feu la vida que jo faré la meva.
Llavors ens troben més acollits, sempre, saps, i veus en un, i veus en l'altre, i xerres, i és, no ho sé,
jo crec que fem com una llavor social en aquest aspecte, saps?
Clar, oi tant, oi tant.
O sigui que hi estan molt contents, i la cosa és que venen molt dureta a buscar número 1 per tindre plaça.
perquè és una bogeria.
Sí, per no quedar-se sense...
Exacte, sense plaça.
Exacte, exacte.
Molt bé.
Per tant, tenim a la vista aquesta sortida, a veure les restes de Badalona, i després també a fer el dinar.
Ballaruca, hi haurà aquest cot?
Clar, Ballaruca, també.
Ballaruca, també.
És que si no hi ha Ballaruca...
Bueno, no hi ha restes, no, tampoc.
I després cap a casa, però abans d'aquest dia, que serà el dia 17 d'abril, el 15, el 15 d'abril,
a la Residència Lourdes, la nostra Coral Harmonia, farà un recital de primavera, un concert de primavera.
Molt bé.
I portarà unes cançons que són trossets de sarsueles, però precioses, molt maques, molt maques.
Llavors, això, m'agradaria molt que es fes èmfasi, perquè tenim una coral que la gent crec que no la valora suficient,
perquè, clar, hi ha molt poques corals que tinguin persones cantaires amb més de 90 anys, 95, 96, 97 anys,
i que seguixin anant a cantar amb una il·lusió com si en tinguessin 60 o 70 o 40.
Li posen aquesta il·lusió, aquestes ganes, que, escolta, a més, és tan maco.
Jo ahir estava esperant per cobrar quotes, que vaig els dilluns de 11, a 12 i mig, a cobrar quotes,
i vaig veure passar amb una, a la Lola, amb el seu fill o nen, no sé el que és, que la portava.
I ella anava amb el seu bastonet, però va anar cap a dins, es va seure i es va allà posar a cantar.
I el Jordi, el Jordi Ferraz, fa una feina amb elles que no t'ho pots ni imaginar,
perquè de repente han de cantar i diu, ai, aquesta no la tinc.
I el Jordi diu, sí, dona, sí que la tens.
I el s'hi busca amb una paciència, amb un carinyo.
Sant Jordi, eh?
Sí, Sant Jordi Ferraz.
Però tu imagina't lo maco que és aquesta coral.
Aquesta coral jo crec que hauria de tindre un memorial.
Un memorial només per aquestes dones que encara, encara amb l'edat que tenen,
tenen l'entusiasme d'anar cada cop a fer un assaig els dilluns
i a posar-li les ganes de cantar.
Això és molt maco.
Perquè, clar, quan van, per exemple, a fer la Coral de la Hermonia,
quan va fer recitals, com si diguéssim concerts i això a residències,
perquè a part de residències, o normalment va a residències.
Bé, l'any passat vam tindre la sort d'anar a fer el Cantagran, d'acord?
L'any passat.
Aquest any no hi hem anat.
Perquè, què passa?
Hi ha moltes que tenen molts problemes per pujar, baixar.
I ens toca anar a l'auditori.
A l'auditori, on han de passar els cantaires i tota la gent, a vegades,
no és el més adient i no hi poden anar tothom.
Llavors només van uns quants i llavors, com que no volem deixar ningú marginat, diguéssim que...
Clar.
I volem que tots siguem una família integrada.
Llavors es va decidir no participar-hi.
Però, bueno, tenim ganes d'interactuar amb altres corals d'altres puestos i estic treballant una mica amb això,
a veure si ho logro.
O sigui que la coral o si hi ha una associació, Sant Feliu de Llobregat, que tenen una coral
i volen vindre a cantar aquí, doncs nosaltres amb molt de gust aniríem fins a Sant Feliu de Llobregat
d'alguna manera, si és que les nostres cantalles...
Sí, però corals com les nostres així d'una associació, no, normalment són corals de l'Ajuntament.
Però l'Ajuntament també.
I llavors, saps, és una miqueta més difícil, perquè hi ha una companya que també s'està encarregant de mirar-ho,
perquè aquí treballem tots.
Sí, sí, sí.
Aquí treballa tots.
La qüestió és aportar.
Exacte, exacte.
I això és la sort que tenim, que estem avinguts i aportem coses.
i, mira, hi ha coses que surten i hi ha coses que no surten.
Clar, o coses que surten millor, coses que són a tant...
Exacte, vull dir, no són perfectes tampoc.
No, no, clar.
Doncs això, concert, eh? Recital...
El concert a la residència a Lourdes.
Sí, sí, sí.
I llavors, bueno, no és un forament lliure, diguéssim, que pugui entrar a tot el poble, no.
No.
Perquè, clar, es fa per la gent que resideix a la residència.
Però sí que poden anar...
Els familiars.
Els familiars, o algun soci que vulgui presentar-se per allà,
ho pot fer-ho perfectament i escoltar la nostra coral, perquè serà molt maco.
A més que tenen una sala molt bonica allà, eh?
I té una sonoritat bastant maca.
Llavors, val la pena anar i escoltar-los, perquè donen goig.
Estan donant molt de goig.
Què més teniu? Veig que així la Maria Lluísa va mirant el full.
És la xuleta, és la xuleta.
Perquè una té la memòria una mica de peix, ja, de vegades.
No, no, a mi també em calen xuletes, eh? Escolta'm, aquí...
No, no, més que res, perquè els que s'han retreçat de pagament,
que ho facin perquè no podem estar tot l'any esperant que cobram, entens?
Perquè, esclar, és una quota de 15 euros a l'any.
A l'any.
Vull dir que són quatre cafès.
Sí, sí, sí.
I a nosaltres, esclar, enviem fotocòpies, enviem cartes, assagells,
i tot això ens costa uns dinersets.
Que no és ni un euro i mig al mes, eh?
Exacte.
Exacte.
Jo voldria fer-s'hi molta memòria i també...
Un dia en lloc d'un cafè, no?
Sí, que em posin a la guardiola.
Exacte.
I ja està, i em pagàs la quota de l'associació.
I el de la visita al museu, que jo tinc unes ganes boges d'anar-hi,
perquè és espectacular.
És espectacular.
I el viatge de cinc dies a Roses?
No, sis dies.
Sis dies.
Ah, sis dies.
Cinc dies.
Cinc nits.
Val, em vaig quedar amb això, amb les cinc nits.
S'està acabant ja de neu també...
Sí, sí, ja està ple l'autocar.
Sí.
Ja està ple.
Sí, sí, ja està ple l'autocar.
Sí, perquè aquesta vegada hem demanat que ens truquin per reservar.
I llavors ja ho tens de seguir de ple.
I ja no tens que anar trucant i fent coses.
Queden un parell d'habitacions dobles, que ens les donen per si algú no s'ha despenjat o s'ha quedat així,
perquè sempre li demano, a part d'un cop ja tinc ple l'autocar, si hi ha possibilitat d'algú més,
si se'm presenta algun soci que hagi arribat tard o s'hagi decidit tard,
perquè sempre els costa a vegades sortir, fer les sortides.
Llavors, sí, sí, llavors m'han dit que cap problema, que encantats a reservar-me un parell més d'habitacions
per si algú dels socis s'anima i diu, doncs ara vinc.
Però en realitat tenim a l'autocar de 50 persones ple.
Hi ha llista d'espera també?
De moment no n'hem fet, no, no, no.
Ja tenia, bueno, estava a punt de posar un rètol que digués esgotat ja,
perquè clar, ja és com qui diu estar ple.
Bueno, però si algú faria una llista d'espera per si algú ens falla d'aquí al dia,
perquè això ens va passar amb una altra excursió i vam tirar de llista d'espera i es va romplir.
Ara bé, abans de fer la sortida de Roses, que això serà cap a final del mes de maig,
entremig tindrem una tertúlia amb el Julio Ochoa.
Ostres, que bé!
Llavors, aquesta tertúlia és molt maca.
Coneixem el Julio Ochoa, tots sabem com és,
que és un historiador de primera, un espiòleg estupendo,
i bé, i té un estudi fet de les mines de Sant Just,
que a mi em va semblar molt interessant,
i amb el Jordi i a la Junta en general ens va semblar interessant aquesta tertúlia.
I vam pensar que podríem preparar-la,
i així és el dia 17 de maig, si Déu vol,
doncs el Julio estarà allà al centre nostre, al centre mil·lenari,
i ens farà una xerrada sobre tot el que són les mines de Sant Just,
la història de les mines de Sant Just,
del per què algunes estan tancades,
perquè abans teníem les mines aquestes abasteien a tot el poble, eh?
Sí, sí, sí.
Però clar, abans el poble eren 6.000 habitants.
Clar, abans no abarcava fins a Maslluir, per exemple.
Exacte.
Llavors també ens passarà uns vídeos del trajecte que ells van fer personalment
descobrint les mines, fent els camins,
perquè hi ha uns camins fets, com unes galeries,
i totes aquestes coses ens se les passarà.
I després, com sempre, què creus que tenim?
Home, una mica de cava, una mica de berenar, una mica de...
Una mica de pica-pica.
Una mica de pica-pica.
Un petit refrigeri, per agrair-li amb el Juli...
Clar, haver fet la conferència.
La conferència aquesta sobre les mines d'aigua.
I és un tema molt interessant perquè precisament estem de sequina.
Sí, sí, sí.
I que ens parlin de les mines d'aigua, doncs és molt important.
Per valorar-les encara més.
Exacte.
Els refrigeris i tot plegat,
van a càrrec també de l'associació o...?
Tot a càrrec de l'associació.
Tot a càrrec nostre.
El soci no paga res.
No, fem mans i mànigues, però arribem a tot.
Bueno, bueno, escolta'm.
I entremig hi haurà alguna altra activitat,
tot i que hi ha, bueno, amb la xerrada, amb Badalona, roses...
És que, vull dir, tenim més, però ja te les vindrem a explicar.
Val, perfecte.
Exacte.
El dia 11 d'abril es fa una activitat aquí
que es promou des de l'Ajuntament
i també amb el CAP per al Dia Mundial de la Salut.
jo no sé si quan es munten aquestes activitats
la gent de l'associació hi acostuma a anar?
O feu...
A títol particular.
A títol particular, eh?
A veure, no donem abast.
Ja.
M'entens?
Ara no sents en descobert com a associació
i tothom vol vindre i vol proposar-nos coses.
i escolta, estem saturats, vull dir,
nosaltres ja tenim una feina feta, arreglada
i realment, vull dir, no podem agafar més coses,
no donem abasto.
Clar.
Bueno.
Oi, Maite?
Però de totes maneres, al CAP,
per exemple, a mi m'envia SMSs,
i a convida...
Informar, no?
Sí, a sortir a caminar...
Per sortir a caminar...
La Sílvia Granollers ens ho fa.
Sí.
Clar.
Llavors ens envien aquestes coses que estan molt bé.
I bueno,
i també estem pensant en fer unes altres xerrades
d'altres temes,
com la del Julio Joa,
però que tractin,
doncs mira,
o sigui sobre les ansietats de les persones grans,
que vingui un psicòleg...
Bé, estem buscant altres conferències
que vinguin
i ens consolin una miqueta la gent gran.
Perquè, clar,
nosaltres a vegades,
quan un tanca la porta,
després que han estat els nets,
els bisnets,
i tu els has vist a tots,
però tu a la nit tanques la porta
i aquella porta queda en silenci,
aquella casa.
Queda sola.
I és una casa gran
i tu estàs sol.
Clar.
Llavors, a vegades,
dins d'aquesta solitud,
què sents?
Clar.
Com et trobes?
Sí, són temes realment
que es podrien tractar,
es podria convidar, no?
Alguna persona experta o professionada.
Jo ho penso en una psicòloga,
però bueno,
per això et dic,
s'estan buscant aquestes coses.
O sigui, les estem buscant,
les estem treballant amb la Junta,
i això és el que anem fent,
a veure què trobem que puguem fer.
Clar.
És el mateix que a mi,
personalment,
m'agradaria molt portar la Imma Brunat
i que se'ns fes aquestes classes de pintura
que fa així ràpida,
de com ella fa aquests dibuixos
i aquestes pintures tan màgiques que té.
i, bueno, tot això a mi em va dir
que quan nosaltres volguéssim
es poséssim en contacte amb ella,
que miraríem les disponibilitats
i poguent-hi estaria d'acord.
I llavors, bueno,
es pogués posar uns quants...
Uns quadres, no?
Sí, d'ella allà al mil·lenari
perquè la gent els pogués veure.
Molt bé.
i ella fes aquesta...
I com sempre,
si féssim una cosa així,
es faríem una presentació,
ella explicaria com es fa el pinturi
i després, lògicament...
Un pica-pica.
Perquè no farem vi d'una persona
i no li agrairem ni la presentació.
que s'ha d'agrair d'alguna manera.
Ho hem de deixar aquí,
que són ja les 12, d'acord?
Molt bé.
A la propera seguim amb més cosetes.
Molt, gràcies.
Vinga.
Moltes gràcies, Mària.
Adéu, bon dia, adéu.
Adéu.
La companyia no t'ha interessat, eh?
Quina que t'acompanya?
Bota Orfila, eh, a més a més.
Orfilla.
Compte.
Ei, vinga, som-hi ja.
És el moment de fer el pas.
A casa, a la feina i al carrer.
Quan anem de festa o al taller.
Parla'm amb el teu acer.
Només hem de començar.
Aprovem-ho en català.
Tu per mi i jo per tu.
I quan vulguis tots plegats.
Molt per parlar, molt per parlar.
Provem-ho en català.
Molt per parlar, molt per dir-ho.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Bon dia, en Raona Joan Bota.
Primera sentència europea contra un estat
per la seva inacció climàtica.
El Tribunal Europeu dels Drets Humans
ha donat la raó a les àvies suïsses
que denunciaven el seu país
per no haver frenat l'escalpament global
i pels efectes que això té sobre la seva salut.
En canvi, ha tombat la denúncia
de sis joves portovesos i un exalcalde francès
per motius similars.
Brussel·la, Jordi Baró.
Bon dia.
Condemna d'Estrasburg a Suïssa
per no fer prou en la lluita contra el canvi climàtic.
Primera sentència d'aquest tipus
del Tribunal Europeu de Drets Humans.
Un grup de dones grans havia denunciat
que l'escalfament global
empitjora les seves condicions de vida.
I els jutges d'Estrasburg els hi donen la raó.
Conclauen que no complint
amb les seves obligacions sobre canvi climàtic,
les autoritats suïsses han violat
la Convenció Europea de Drets Humans,
inclòs el dret a la vida privada i familiar.
Avui hi havia satisfacció entre les demandants,
però no plena pel rebuig
per part d'Estrasburg de dos casos similars.
És més aviat positiu,
però de ben segur que hagués estat genial
si haguessin estat 100% acceptades.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Més notícies, Sara Riera.
L'Audiència de Barcelona està jutjant una dona
acusada de seccionar el penis a la seva parella
en un bar de Sant Andreu de la Barca
al maig del 2021.
La dona ha reconegut els fets
i ha acceptat una pena de 7 anys de presó.
A Audiència de Barcelona, Maria Núria Rebella.
S'enfrontava 10 anys de presó,
però amb el pacte n'ha rebaixat 3.
De fet, ja en porten 2 en presó preventiva,
per tant, n'hi queden 5 per complir.
Segons la fiscal i el relat de la víctima,
davant del tribunal,
la dona li va tapar els ulls
a Duin que li faria una fal·lació
i va agafar un ganivet de la cuina
i li va seccionar el penis.
Tot apunta que el mòbil va ser passional
perquè l'home tenia dona i família a l'Índia.
La víctima està pendent
que li implantin una pròtesi
després de 4 intervencions.
Maria Núria Rebella, Catalunya, Ràdio,
audiència de Barcelona.
El judici contra Daniel Sancho ha acusat d'assassinar
i escoartarà premeditament el cirurgià colombià
Edwin Arrieta l'agost de l'any passat.
Se celebrarà a porta tancada i sense presència de periodistes.
El judici ho ha declarat avui en l'arrencada del judici.
També ha especificat que els assistents a la sala
tenen prohibit explicar res del que s'hi digui a dins.
Marcos García Montes, advocat de Sancho,
fa un bon balanç del que ha passat fins ara.
Són declaracions al matí de Catalunya Ràdio.
Porque a mí lo que me sorprende es que la gente no se teme
en si la muerte fue dolosa con premeditación
o fue imprudente.
Y ese es el resultado de unas pruebas objetivas
que son la autopsia.
Y no hay absolutamente más.
Si no tiene...
Pues claro, si usted me dice
compró cuchillos para matarle.
Bueno, pues si hubiera ido a matarle directamente
ni hubiera habido pelea ni hubiera mordido Edwin
y lo más importante, hubiera tenido lesiones óseas
con un cuchillo en los huesos.
No hay ni una sola lesión.
La Unió Europea intensifica el llenguatge d'alerta
en previsió d'un conflicte amb Rússia
i a favor d'augmentar la despesa militar.
Si fa unes setmanes era la presidenta de la Comissió,
Ursula von der Leyen,
avui ha estat el cap de la diplomàcia comunitària,
Josep Borrell.
La perspectiva, la possibilitat d'una guerra convencional
d'alta intensitat a Europa
ja no és una fantasia.
I hem de fer-ho, òbviament, tot per evitar-ho.
Però per dissuadir l'adversari
necessitem els mitjans per fer-ho.
La primera gran calamarsada de la temporada
a les comarques de Lleida
ha afectat sobretot poblacions del Segrià
com el Batarra,
on hi ha finques de pareres
que tenen més de la meitat dels fruits
tocats pel granís que va caure ahir al vespre.
Ara hi aplicaran tractaments
per intentar que cicatritzin i es puguin salvar.
Lleida Estela Busoms.
Bon dia.
La calamarsa, que va arribar a ser de la mida d'un cigró,
va caure també a municipis
com Lleida, Almena, Torres de Segre
i també va arribar a municipis del sud de la Noguera
com Tèrmens
o del nord de les Garrigues com Castelldans.
On hi ha més afectació, però, és el Batarra,
que un dels pagesos del municipi, Benjamí Biosca,
ha revisat aquest matí els danys
que ha fet la calamarsa
a les dues hectàrees de pareres que té.
El costat de la pedra és el més afectat.
Jo crec que el costat de la pedra
un 60-70% por ahí, por ahí.
i ara haurem de mirar de fer contactament
amb alguns cicatrisants
i a veure com va la cosa, a veure com quedarà.
Estela Busoms, Catalunya, Ràdio Lleida.
Esports, Marcos García Jerez.
Enraona, Marcos García Jerez.
El Barça arriba d'aquí a una mitja hora a París
per jugar demà a l'anada
als quarts de final de la Champions contra el PSG.
A la llista de convocats de Xavi,
hi ha Pedri i Frenkie de Jong,
encara que no han rebut l'alta mèdica.
També forma part d'aquesta expedició,
però només com a acompanyant, Gabi.
Recordeu que està de baixa per una lesió
de llarga durada.
Avui arrenca l'anada a les quarts de final
de la Champions masculina de futbol
a les 9 del vespre,
Reial Madrid-Manchester City
i Arsenal-Bayern de Munic.
Alexia Potellas apunta a disputar sencer
avui el partit entre Espanya i la República Txeca.
És un partit de classificació
per a l'Eurocopa de Futbol de l'any vinent
que es disputa a Burgos
a partir de les 7 de la tarda.
En basca, Dani Miret dirigeix avui
l'entrenament del Joventut de Badalona
o fan substitució de Carles Durant
que va ser destituït ahir.
I en hoquei patins,
el noi a Freixanet renova Toni Salvador
fins al juny del 26.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 7 minuts a les 12.
Informa Mariona Sales Vilanova.
La pròxima conferència organitzada
per l'Aula Universitària de la Gent Grandes,
Plugues i Sant Just porta el títol
Emocions i Benestar, Intel·ligència Emocional
i tindrà lloc el pròxim dijous 11 d'abril
a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència
de la Mallola.
Serà càrrec del doctor Rafael Bisquerra,
expert en Intel·ligència Emocional,
doctor en Ciències de l'Educació,
llicenciat en Pedagogia i en Psicologia
i catedràtic amèric d'Orientació Psicopedagògica
a la Universitat de Barcelona.
Compartirà amb els assistents
les seves recerques i experiències
en el camp de la Intel·ligència Emocional,
un àmbit clau per al desenvolupament personal
i el Benestar.
L'esdeveniment és gratuït
per als socis de l'aula universitària,
mentre que els no socis podran accedir
mitjançant a una aportació de 5 euros.
La xerrada sobre drets humans
amb l'activista xilena Catalina Salazar,
programada per avui, dimarts 9 d'abril,
a les escoles,
ha estat anul·lada
a causa de problemes d'agenda de l'Aponent.
Des de l'organització,
s'ha anunciat que es buscarà una nova data
per a aquest esdeveniment
que forma part de la programació
de Primavera de Ciutats Defensores
dels Drets Humans.
No obstant això,
la programació continua
amb una altra xerrada d'interès
programada per aquest mes.
El dilluns 15 d'abril,
Bixaro Alí,
activista caniana d'origen somalí,
oferirà una conferència
sobre els drets de les dones
i de les persones migrades i refugiades.
L'acte es durà a terme
a les 7 de la tarda a les escoles.
Bixaro Alí,
consultora en gestió i governança
de la migració
a l'Organització Internacional
de les Migracions de les Nacions Unides,
en Nairobi,
és reconeguda com una experta
en qüestions de gènere
i polítiques de gent de salut.
La seva labor
inclou la defensa
dels drets de les nenes
i les dones a l'Àfrica
i la denúncia
de pràctiques culturals nocives
com la mutilació genital femenina.
La recent Junta Local
de Seguretat de Sant Jus
ha presentat un informe positiu
sobre l'estat de la seguretat
a la localitat,
basant-se en la memòria
de l'any 2023.
Els índexs de seguretat
continuen sent favorables
a causa de la coordinació
entre els diferents cossos
de seguretat
i un equip d'agents
de la policia local reforçat.
La policia local,
composta per 41 membres,
dels quals un 29% són dones,
treballa per mantenir-se en just
com un poble segur i tranquil.
L'ús d'innovacions tecnològiques
com les càmeres lectures de matricular
ha resultat en la prevenció de delictes,
una reducció del 30% en els robatoris
i un augment del 13%
en el nombre de detencions.
D'altra banda,
també cal destacar
la tasca assistencial
de la policia local,
amb més d'un miler
d'actuacions durant l'any,
incluent-hi 137 casos
de mediació
i 24 casos d'assistència
en situacions de violència de gènere.
Pel que fa al trànsit,
l'any 2023,
Sant Just va experimentar
un lleuger augment
en el nombre d'accidents,
amb un total de 148
comparat amb el 145
de l'any anterior.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat.
Sant Just tenca
l'informatiu complet de la UNA.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins demà!
Les 12 i 12 minuts esteu escoltant Ràdio d'Esvern,
el programa de matins La Rambla,
i ara passarem a fer l'espai de nutrició amb l'Elvira.
Vinga, nutrició amb la dietista i nutricionista Elvira Sánchez.
Hola, Elvira, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia. Molt bé. I tu?
Doncs mira, aquí de...
De dimarts.
De dimarts, sí, 9 d'abril, i fent ràdio, que és el que toca, no?
Però és que és divertit.
Sí, i tant, jo m'ho passo molt bé.
I a més a més aprenc moltíssimes coses,
i amb la vostra companyia, amb col·laboradors i col·laboradores,
és encara fantàstic.
Muchas gracias, fue la parte que me ha tocado.
Home, clar.
A veure, avui de nutrició parlarem del dejun intermitent,
en castellà l'ayuno intermitente, no?
Que sembla que, bueno, últimament està bastant...
No sé com dir-ho, però de moda.
Bueno, es como todas las dietas, no?
O sea, la dieta cetogénica, la dieta de proteínas,
la pronocal, la diet flash, la dieta de la piña, la dieta de...
Hay dietas, hay muchísimas, ¿vale?
Por eso se llaman dietas.
Ahí es cuando yo digo que la palabra dieta sea prostituida,
que ponen a todo para perder peso, dieta.
Entonces tú entiendes que perder peso quiere decir
pasar sacrificio, es decir, porque la dieta de la piña
es comer piña todo el día, ya me dirás tú.
Pero n'hi ha algunes que son molt insaludables,
o sea, que no son gens saludables, o...
A ver, a ver, a ver...
La dieta de la piña, això...
A ver, a ver, piensa una cosa.
Yo creo que cada persona tiene que hacer
su propia gestión del cuerpo, ¿vale?
Porque no todos funcionamos igual, ¿vale?
Esto no quiere decir que haya dietas buenas y dietas malas.
La cuestión es que una dieta de ese tipo
es insostenible en el tiempo.
Ah, yo, sí.
¿Vale?
Entonces, es decir, tú no puedes pasar toda la vida
comiendo solamente piña.
¿Por qué?
Porque entonces ahí estás cometiendo una alteración
en la nutrición.
¿Por qué?
Porque solamente le estás dando un tipo de nutrientes,
que en este caso sería, sí, mucha vitamina C,
si quieres, o...
Hay una sustancia que ahora no me acuerdo
que está en una piña, que es anticelulítica, ¿no?
Entonces, vale.
Y con eso no vive nuestro organismo.
Nuestro organismo tiene que funcionar
con una variedad de gasolina.
Entonces, evidentemente, yo siempre digo
que no hay dietas buenas ni malas.
Y el ayuno intermitente no deja de entrar
en esta categoría.
¿Qué es el ayuno intermitente?
El ayuno intermitente es...
El ayuno realmente tiene su origen
en el autocastigo que se inflige en las personas
por la religión.
Es decir, por la religión...
Casi todas las religiones tienen ayuno, ¿sabes?
O sea, antiguamente la religión católica
también tenía ayuno.
Es decir, ayuno o prohibiciones de alimentación.
Evidentemente, ¿el ayuno qué es?
Cuando nosotros nos vamos a dormir
y no comemos, por ejemplo,
si nos vamos a dormir a las 12
y tomamos la primera comida
a las 7 de la mañana,
eso por eso se llama desayuno.
Estamos quitando el ayuno.
Durante ese proceso, ¿qué pasa?
Durante la...
Cuando nuestro cuerpo no está ingiriendo
en la noche, cuando no está ingiriendo alimentos,
nuestro cuerpo va a estar recuperando.
Está generando...
Tiene energía.
El cuerpo puede funcionar desde esta base.
Es decir, no como yo tengo reservas.
Las reservas, evidentemente,
dependerán de cada persona.
Hay personas que...
Tú sabes que las reservas están...
Si hay una capa de piel,
la piel tiene tres capas.
Y después vienen unos...
Como unas estructuras,
unas células,
que se le llaman adipocitos.
Esos adipocitos son los que realmente
tienen el almacenamiento de grasa,
que esa grasa es...
Esa es o tiene la función de...
Primero, cuando hace calor y frío,
aislarnos térmicamente.
Pero también tenemos que entender
que, por ejemplo,
esa grasa nos sirve en estos casos de ayuno,
que no tenemos alimento.
De ahí saca al cuerpo la energía
porque esa es energía.
¿Ok?
Entonces, un ayuno intermitente
quiere decir que yo voy a estar...
Existe de 12, de 16, de 24.
Existen muchos tipos de ayuno, ¿vale?
La cuestión es que mientras
que yo estoy haciendo el ayuno,
por ejemplo,
el ayuno intermitente,
lo importante es
¿qué consumo después?
¿Ah?
Claro.
Porque entonces,
si yo, por ejemplo,
hago un ayuno intermitente
y después yo sigo comiendo
lo mismo que comía antes,
no estoy haciendo nada.
Ya, claro.
Lo que tenemos que saber
es que durante el ayuno
lo que está haciendo el cuerpo
es consumiendo
nuestros depósitos.
explicado de una manera sencilla
que es más difícil, ¿no?
Esto es como un reloj.
El reloj,
nuestro cuerpo
tiene la capacidad
de trabajar hacia adelante, ¿no?
Y entonces,
cuando nosotros estamos
en un ayuno,
cualquiera que sea,
el reloj se tiene que parar
y tiene que ir hacia atrás.
Activar todos los metabolismos
necesarios
para él mantener energía.
y evidentemente,
esta energía,
si por ejemplo,
la persona tiene
una capacidad
de tejido adiposo
más o menos buena,
pues puede aguantar
más tiempo
que otra persona
que a lo mejor
no tenga esos tejidos adiposos
llenos
y entonces dura menos tiempo.
Entonces,
la energía se tendrá
que sacar
de la musculatura
o de los huesos,
como es el caso
de la anorexia
o las desnutriciones.
O sea,
los niños que están
muy desnutridos
en el África,
¿vale?
Que es lo mismo.
Anorexia
es por un trastorno,
es una desnutrición
por un trastorno mental
y los niños de África
están desnutridos
porque no tienen alimentos.
O sea,
estos son ayunos.
Básicamente son ayunos.
Es decir,
dejo de comer.
Entonces,
el cuerpo sí que tiene sistemas.
Lo que pasa
es que el ayuno
hay que saberlo utilizar.
Primero,
hay que saber utilizar
la reintroducción
de los alimentos.
¿Por qué?
Porque si tú después
del ayuno
tú sigues una dieta
muy estricta,
piensa que una de las cosas
que hace nuestro cuerpo
es actualizarse.
Nosotros tenemos
una actualización metabólica.
Actualizarse.
Sí, sí.
Windows está actualizando.
Exacto.
Entonces,
el cuerpo dice,
ah,
hoy me actualizo.
Llevo una semana
comiendo solamente
500 calorías
y yo gasto 800.
Pues,
¿sabes qué?
Yo voy a dejar
de hacer esta función,
esta función,
esta función
y me adapto
a lo que entra.
Lo pongo en 500.
¿Vale?
Entonces,
¿qué va a hacer?
Siempre hay actualizaciones.
Igual que nosotros
en el ordenador.
Siempre.
¿Vale?
Entonces,
¿qué pasa?
que cuando tú vuelvas
a consumir,
porque normalmente
el ayuno,
la gente piensa
que después puedes comer
de todo
y no es así,
porque después
cuando tú tienes
un ayuno muy prolongado
y empiezas a introducir
alimentos
de una manera,
sin una manera coherente,
van a pasar dos cosas.
Primero,
te va a doler el estómago.
Segundo,
puedes tener diarrea
si la cantidad de comida
es muy grande
porque el intestino
ha estado sin trabajar.
y tercero,
el cuerpo dice,
ah,
ahora me estás dando
300 más,
pues yo las voy a ahorrar.
Yo no voy a subir
mi metabolismo
porque tú ahora
me dejas 300,
sino que yo me quedo
en 500
y esas 300
que me estás dando de más,
pues las voy a almacenar.
Y ahí está
el efecto yo-yo.
Entonces,
ahí es cuando la gente
se paraliza,
¿vale?
Y no pierde peso.
¿Por qué?
Porque si nosotros
acostumbramos a nuestro cuerpo
a consumir menos
de lo que necesitamos,
¿vale?
Él se acostumbra,
él baja.
Tú dices,
tú me bajas,
yo te bajo,
pero yo después
el cuerpo no sube.
El cuerpo tiene memoria
y no sube.
Ah,
¿ves?
Claro,
entonces ahí está
en que los ayunos
hay que saberlos hacer.
Yo no estoy en contra
ni a favor.
Yo creo que cada persona
tiene un mundo,
pero sí es importante
saber cómo voy a hacerlo.
Piensa que,
por ejemplo,
las personas que hacen
el ramadán,
que ahora están haciendo
el ramadán,
son personas
que pasan todo el día
desde que sale el sol
hasta que se acuesta
el sol sin comer,
¿vale?
Pero eso es un ayuno.
Durante ese tiempo
es posible que si se pesan,
porque esa es la otra,
la gente se pesa
durante un ayuno,
un graso error,
¿sabes por qué?
Porque evidentemente
tienes menos peso
porque no estás comiendo,
¿vale?
No hay ninguna reacción
metabólica que hacer.
Entonces,
después del ayuno,
lo que hacen es,
además,
lo que no sabe la gente,
la gente se imagina
que después del ayuno
la gente come a trompicones
toda la comida.
Sí es cierto que tienen
un aporte de calorías
muy grande,
o sea,
después de un ramadán
puede haber
hasta un aporte calórico
de dos mil y pico calorías.
¡Ostras!
Bastante más, ¿no?
¡Wow!
Pero,
son inteligentes,
no lo hacen todo de una vez.
¡Ah!
Lo van dosificando
en dos y tres tomas,
hasta en cuatro,
hasta el desayuno,
hasta lo van dividiendo
en cuatro tomas.
¡Vale!
Entonces,
por eso,
no tienen el efecto
¡Blim, blim, blim, blim!
¡Rebote!
¿Vale?
He querido decir
yo-yo
y me ha salido
el blim, blim.
¿Vale?
Entonces,
evidentemente,
entonces,
la cuestión es
que hay que saber
cómo hacerlo.
Y entonces,
¿cómo es la mejor manera?
Bueno,
yo tengo,
¿dónde puedo
hacer yo funcionar
el ayuno?
Pues el ayuno,
básicamente,
yo lo hago funcionar
en trastornos intestinales.
¿Vale?
Una persona que tenga...
Un trastorno intestinal,
vols dir,
per ejemplo,
alguna intolerancia
o simple...
No.
Voy para allá.
Voy para allá.
No corras.
Ya voy.
Mira,
yo cuando digo
trastornos digestivos
pueden ser
náuseas,
vómitos,
diarrea.
¿Vale?
Lo básico, ¿no?
Vamos a hablar
primero de lo básico.
Normalmente,
cometemos el error
cuando tenemos
náuseas,
vómitos y diarrea
automáticamente
tomar algo.
Toma algo,
toma una manzanilla.
No.
Ahí hay que tratar
de dejar descansar
a todo el tracto intestinal.
¿Vale?
Ajá.
Entonces,
esto puede llevar
de una hora
a tres horas.
Que sea el cuerpo
que te diga,
bueno,
ahora tolero.
¿De acuerdo?
En otros de los casos
donde yo estoy haciendo
o practicando
el ayuno intermitente
es, por ejemplo,
en las intolerancias alimentarias.
Pero lo hago
de manera tal
que la persona
lo que hace es
me come,
la última,
el consumo de alimentos
es básicamente
a las seis de la tarde
y va desde las seis
de la mañana
son doce horas
que el intestino
está descansando.
Pero durante el día
tiene un consumo
normalizado
de nutrientes.
Vale.
Proteínas,
carbohidratos,
gases.
O sea,
él está comiendo normal.
Evidentemente,
no comerá
la misma cantidad
porque no se la puedo,
no se puede enchufar
la misma cantidad.
No, claro, claro.
¿Vale?
Pero él va comiendo.
Entonces, ¿qué pasa?
Que las personas
con intolerancia,
como están tantas horas
descansando el intestino,
pues cuando vuelven
a consumir alimentos,
el intestino empieza
desde cero,
por decirlo de una manera.
Está descansado
y puedes tener
una facilidad
de reacción diferente.
En otros casos
que uso yo
el ayuno intermitente
es, por ejemplo,
en las señoras mayores,
que, por ejemplo,
que tienen una vida social
muy activa,
¿de acuerdo?
Entonces,
claro,
para perder peso
funciona,
pero funciona siempre
y cuando tú controles
porque el problema
está en que muchas
de ellas hacen el ayuno.
Yo ya he hecho ayuno
y ¿qué has comido?
Bueno,
es que en la mañana
me he comido dos huevos,
un pan y al mediodía
me he comido una ensalada,
pasta,
no sé qué
y he merendado
no sé cuánto
y se mete 4,000 calorías
en ocho horas.
Ahí está el error.
Entonces,
el ayuno funciona
dependiendo de la persona,
¿de acuerdo?
Y el ayuno
tiene que ser
evidentemente
supervisado por alguien
asegurando
que tenga
todos los nutrientes
durante esas horas
que se pueden comer.
Para los deportistas,
pues mira,
aquí hay de todo
como en la viña del señor.
Hay deportistas
que hacen el ayuno
intermitente
y tienen muy buenos
resultados físicos,
¿vale?
Que le van fantástico
porque además dicen
que como se sienten
tan livianos
son capaces
de rendir más.
Recuerda que el cuerpo
tiene la posibilidad,
sobre todo el cerebro,
tiene la posibilidad
de trabajar
con tres elementos,
el azúcar,
el ácido graso
omega 3
y los cuerpos cetónicos,
¿de acuerdo?
Él trabaja igual,
va dando las órdenes,
¿de acuerdo?
Y entonces
nosotros tenemos
a nivel muscular
unas reservas
que se llaman
de glucógeno,
¿de acuerdo?
Que están en el ígamo
de los músculos
que nos dan
esa resistencia.
Con lo cual,
para un deportista
cuando me preguntan,
son ellos
los que me tienen
que decir,
¿vale?
¿Cómo funcionas tú
cuando tienes energía
o cuando funcionas tú,
¿cómo funcionas tú
con el estómago vacío,
con un ayuno?
Y esto va a depender
muchísimo de las personas.
Entonces,
el ayuno intermitente,
pues,
no es para todo el mundo.
Tiene que ser estudiado,
tiene que ser preguntado
y siempre me da
muchas gracias
cuando me dicen,
no,
yo quiero probar,
es que he visto
en internet
el ayuno intermitente.
Entonces,
tú le explicas y dices,
ay,
no,
yo no voy a aguantar
todo tu tiempo sin comer
porque esa es la otra.
Sí.
El ayuno intermitente,
la palabra ayuno
indica,
vas a pasar hambre
porque todos
hemos pasado hambre.
Cuando a ti,
por ejemplo,
yo no tengo problemas
para desayunar,
¿no?
O sea,
no tengo esa prisa
de ir a desayunar,
con lo cual,
muchas veces,
de hecho,
yo sí que hago
el ejercicio
antes de desayunar
porque el desayuno
me cae pesado
y entonces voy primero
a desayunar,
¿no?
Y entonces,
el día que me dicen,
tiene que venir
en ayunas
para hacerse la prueba
de sangre,
no veas el hambre
con el cual
yo amanezco.
Para que tú veas
que el ayuno,
muchas personas
se niegan
a hacer un ayuno
porque básicamente
piensan que van
a pasar hambre
y evidentemente
quien empieza
un ayuno intermitente
tiene que entender
que el primer día,
el primer día,
el señor estómago
le dirá,
estoy aquí.
Hola,
¿no?
Hola.
Empiezan aquellos sonidos.
Eso es normal,
¿vale?
¿Por qué?
Porque primero
eres tú
la que estás pensando,
no voy a comer,
¿de acuerdo?
Entonces,
cuando hacemos un ayuno,
lo importante
es hacerlo
cuando tú
estés más entretenido
o no seas consciente
porque si no,
evidentemente también...
Al cap apensando
toda la estona
y ya...
Mira,
yo te cuento el cuento,
yo he probado
todas las dietas
habidas y por haber,
por eso más o menos
sé cómo funcionan.
Entonces,
cuando yo empecé
el ayuno intermitente
para probarlo,
tenía mi mamá
que estaba acostumbrada,
o sea,
ella tiene que cenar.
Una persona de 85 años
ella tiene que desayunar,
comer y cenar,
¿vale?
Sí, sí.
Entonces ella,
claro,
preparaba comida
para dos
y cualquiera
le decía que no,
¿vale?
Hasta que le digo,
mira mamá,
yo no voy a hacer,
pero oler la comida
de mamá,
¿sabes?
Que estaba cocina...
Ya habías comido.
Exacto.
Y entonces irte tú
con el estómago
sabiendo,
consciente
de que hayas visto
la comida,
eso ayuda
a que sea más difícil
el hecho
de mantener
ese estómago.
Una vez que te adaptas
es muy fácil.
Entonces,
evidentemente,
como todas las dietas
de este tipo,
nada es eterno.
¿de acuerdo?
Si no mantenemos
unos hábitos alimentarios
correctos
a la que volvamos
a los hábitos
que tenemos,
vamos a volver
a lo que teníamos,
¿vale?
Entonces,
evidentemente,
el hacer,
yo siempre hago lo mismo,
¿no?
Si una persona viene
a hacer una dieta
o quiere perder peso
o cualquier motivo,
primero le enseño
a comer bien.
Cuando tiene tres
o cuatro meses
comiendo bien,
entonces es cuando
yo le propongo
los cambios.
¿Por qué?
Porque sé que tiene
tres meses
de haber aprendido
comiendo bien.
Y si abandona
o si se cansa,
porque te cansas
de hacer ayuno,
vuelves a los hábitos
que has aprendido.
Porque este es el problema
de las personas
que se lanzan
a una dieta exclusiva
para perder,
sobre todo,
la operación bikini,
que yo ahora
voy a empezar a hablar
de operación no bikini.
Vale.
Operación no bikini.
Tenemos que tener salud
todo el año,
no para un bikini,
¿vale?
Entonces,
¿qué pasa?
Que se ponen
a hacer dietas estrictas
y entonces,
cuando termina la época,
o sea,
la gente se pone
a hacer dieta
ahora hasta junio,
¿de acuerdo?
Entonces,
a marchas forzadas,
¿qué va a pasar?
Como llevas un tiempo
de restricciones,
cualquiera que sea,
ya sea dieta intermitente,
cualquiera que sea,
¿vale?
Cuando llegues
en el agosto,
tienes tanta
ansiedad,
ansiedad
de alimentos prohibidos
que no vas a tener
la moderación.
Si nosotros agarramos
y desde el principio
hacemos la moderación
como parte
de nuestros hábitos
alimentarios,
¿qué va a pasar?
Que una cerveza
no te va a representar
una angustia.
Claro.
No vas a tomarte
la de golpe,
sino que la vas a disfrutar.
No vas a tomar tres,
sino vas a tomar una.
Sí.
Es lo mismo con el helado.
El otro día
saqué un artículo
diciendo si el helado
era bueno o malo.
Y no,
no es ni bueno ni malo.
Es la ansiedad
con la que tú llegas.
Cuando tú te das permiso
de comer cualquier tipo
de alimento
en unas cantidades
que son normales,
tú no llegas con ansiedad,
no tienes ganas
de comer.
Y esto es lo que pasa
ahora en verano,
que tenemos ganas
de entrar en un prototipo
de bañador,
que la gente diga
qué guapa que está,
cuando eres tú
la que te tienes que decir
que eres guapa.
Y entonces,
evidentemente,
¿qué pasa?
Ahí es cuando tú
te echas todo
para la borda
y vuelves otra vez
en septiembre.
Y no olvidemos
que los efectos yo-yos
tienen efectos
dentro de nuestro metabolismo,
porque el cuerpo
se acuerda.
Es lo que te digo,
si tú me bajas
a 500,
perfecto,
yo bajo a 500,
pero a la que tú
vuelvas a 800,
yo esos 300
los guardo.
¿Vale?
Eres el mejor ahorrador
del mundo.
Yo no...
Tengo que aprender
administración
de nuestro cuerpo.
Sí, eh?
Escoltar-nos
una mica més,
també.
Sí, sí, sí.
I, Elvira,
el dejun intermitent
es fa només
a les hores de la nit
o també,
per exemple,
com la gent
que fa el ramadà,
no?
També,
encara que no
es faci el ramadà,
pot ser a hores
que agafi
durant el dia?
Sí, sí.
El ayuno,
igual que cualquier
pacto alimentario,
tiene que ser adaptado
a las personas.
Tengo personas
en mi consulta
que por su trabajo,
por el tipo de trabajo,
se olvidan de comer.
¿Vale?
Y si es que no tengo
tiempo de comer,
no tengo tiempo
de hacer esto,
no tengo tiempo.
Entonces,
tú solo adaptas
de manera que
durante el trabajo
pueda consumir
cualquier tipo de líquido
para mantenerse hidratado,
que esa es la gran diferencia
con el ramadán,
que ellos no pueden tomar
ni agua,
¿vale?
Y me parece
un poco exagerado,
pero después tú
se lo haces
de la manera que,
o sea,
se lo adaptas
a la hora
que él pueda comer.
Sí, sí.
Esto,
como cualquier
pauta alimentaria,
tiene que ser personalizado.
A mí me encanta
porque yo no puedo,
yo siempre digo lo mismo,
yo no puedo inventar alimentos,
yo no puedo inventar horarios,
yo no te puedo poner un horario.
¿Por qué?
Porque básicamente
uno de los objetivos
de cualquier plan alimentario
es hacer lo tuyo,
es decir,
adaptarlo a tus necesidades.
Tú no tienes tiempo
para comer,
te hago el ayuno
interminente por el día.
Tú durante el día
no puedes vivir sin comer,
te lo hago en la noche.
Entonces,
es adaptar
cualquier elemento,
cualquier cambio
a las necesidades
que tenga en ese momento
la persona,
¿vale?
Entonces,
el ayuno
como las pautas alimentarias
tienen que ser personalizadas.
Los alimentos
son los que son,
yo no voy a inventar alimentos.
De hecho,
yo siempre le digo,
tráeme las recetas,
tráeme los platos que quieres
y yo te digo
cómo combinarlos.
Si tú quieres,
si hay alguien con fructosa
que tiene alguna intolerancia
y le gusta alguna receta
que lleve fructosa,
le digo cómo cambiarla.
Esa es mi función.
Pero yo no soy cocinero para,
yo siempre lo digo,
no soy cocinero para,
no es mi función.
Mi función es dentro de la cocina,
que si miro muchos canales
de cocineros,
para ver,
sí,
sí,
porque es un arte.
No olvidemos que es un arte
y yo tengo que estar informada
de lo que se maneja,
¿no?
Entonces,
sí que aprendes de ellos
y sí que se te ocurren ideas
para sustituir,
porque evidentemente
yo tengo que tener esa información.
Pero lo que es la cocina,
sí,
pues yo bien lejos,
¿eh?
Bien lejos.
Clar,
perquè,
clar,
quan, Elvira,
et trobes a gent a la consulta
que,
per exemple,
no sap cuinar
i que ha de ser,
bueno,
que no sap
o que no vol
o que no li agrada gens cuinar,
clar,
això és un problema,
no?
Si ha de fer algun tipus
de dieta,
¿no?
No és ningún problema.
Yo,
siempre que,
yo hago lo siguiente,
mira,
quan lléguen a la consulta
yo le voy preguntando,
a què hora te levantes,
a què hora te acuestas,
a què hora comes,
què comes?
Entonces,
quan come,
quan me dice lo que come,
yo le voy coloreando,
por ejemplo,
si come verduras
lo pongo en verde,
si le pongo,
si pone proteínas
la pongo en marrón,
si come arroz
lo pongo en amarillo,
¿no?
normalmente lo voy,
lo que le falta
se lo pongo en rojo
y en mayúsculas,
¿de acuerdo?
Que ya empiezan ellos
a ver qué le está faltando.
Y entonces,
le pregunto,
¿qué haces?
¿comes en la calle?
cocinas,
y dice,
yo todo lo compro
en una tienda en X
para no hacer propaganda,
¿vale?
¿entiendes?
Entonces yo digo,
bueno,
pues perfecto,
lo que vas a hacer es,
dame,
yo le,
lo que hago es la combinación,
le hago la combinación
por grupos,
¿de acuerdo?
Ah, vale.
Es decir,
mira,
es que yo uso
el caldo
de marca X
para hacerme los fideos,
entonces yo lo que hago
es buscar,
entro delante de él,
dentro de composición
del caldo X,
ah,
ok,
pues de ese caldo
solamente me puedes tomar
150
y me pones 20 gramos
de pasta,
no,
es que yo,
este,
compro X
envasado al vacío,
entonces entro en la marca
que me dicen ellos,
veo la,
como los ingredientes
y digo,
de esto puedes comer
media terrina,
no,
es que yo uso
la quinoa
y no sé qué,
yo ahí delante de ellos,
o sea,
porque claro,
yo no tengo la información,
yo no soy un libro,
no,
no,
Dios me libre,
¿vale?
Me falta mucho
por aprender,
entonces,
¿qué pasa?
que si él tiene el hábito
de comprar todo ya elaborado,
yo lo que hago
es adaptar las cantidades
para que él sepa
qué debe comer
y cómo lo debe combinar,
¿vale?
Entonces,
yo soy,
yo estoy muy clara
de que no todo el mundo
tiene la posibilidad
de tener o una mamá
que te cocine
o de tener el tiempo
de cocinar,
no,
no lo tenemos,
entonces tenemos
que adaptarnos
y no por ello,
aunque sean alimentos
procesados,
¿vale?
Que,
que tanta rabia da
por ahí a la gente,
no quiere decir,
porque además,
hoy en día,
la ventaja
es que tenemos
tenemos frutas
y verduras
envasadas,
unas ensaladas,
tenemos congeladas,
o sea que la cuestión es
que un,
por ejemplo,
una ensalada
es abrir y alinear,
punto,
¿vale?
y no le estoy
quitando más tiempo,
entonces la cuestión
es tener la imaginación
para adaptarla
a la alimentación
a cada situación.
o sea que no es tan difícil.
No,
no,
no,
no,
porque
trobes,
Elvira,
que las marcas
posen
facilitats,
o sea,
los ingredientes
y todo,
¿normalmente
las marcas
lo ponen
claro?
¿es veu
bien?
Yo lo veo bien,
pero
entiende que también
hay que saber leerlo,
¿no?
Sí,
efectivamente,
no creo que haya mucha claridad
en el tema.
Yo solamente hago
la siguiente reflexión,
la comida preelaborada
nace más o menos
en las guerras mundiales
donde la mujer
tuvo que salir
a sustituir
el trabajo del hombre
para poder mantener
la situación económica
de los países
y de la casa,
¿de acuerdo?
Entonces,
las industrias alimentarias
de aquellas
empezaron a hacer
o elaborar
productos
que fueran fácil
de regenerar.
Evidentemente,
esto ha ido mejorando
y han llegado
una cantidad
de aditivos
y de ingredientes
que evidentemente
están para mejorar
el sabor
y para ahorrar dinero.
No nos engañemos,
¿no?
Entonces,
básicamente,
tenemos que entender
que toda la vida
ha habido
alimentos procesados
porque nosotros mismos
en casa
hacemos alimentos procesados,
quieras o no.
La cuestión es
cómo lo combinamos
porque entendamos
que no todo el mundo.
Primero,
comer saludable
lo ponía yo el otro día
en un artículo
no sé a quién.
Comer saludable
es caro.
Antiguamente,
los productos refinados,
¿vale?
La harina blanca,
el pan blanco
lo comían los reyes
y el pueblo
comía la harina
no refinada.
¿Por qué?
Porque no podían
pagar el proceso
y hoy
la salud,
¿quién la puede pagar?
Los ricos.
Los que tienen dinero.
Entonces,
seamos,
yo creo que aquí
se trata un poquito
de hacer
un punto medio,
de combinar
lo que nos da
la tecnología
dentro de lo que podamos
sin abusar.
Entonces,
claro,
evidentemente,
este es un trabajón
de narices
porque,
claro,
no veas tú
las veces
que tengo que ir
a Google
a adaptar el menú
y eso es como,
por ejemplo,
las personas
que comen fuera,
que esa es otra cosa,
¿no?
O sea,
es que yo no puedo
hacer dieta.
¿Cómo que no puedes
hacer dieta?
Ven acá.
Yo he tenido
pacientes
que a las dos y media
a una del mediodía
cuando están
frente a la carta
del menú
me mandan la foto
y soy yo
desde la punta.
¿Vía remoto?
Vía remoto
que le digo,
bueno,
puedes combinar
esto con esto.
Si te gusta bien
y si no,
no,
pero es que ellos
han dado esa libertad.
Entonces,
¿qué pasa?
Que aprenden a combinar,
que es lo más importante.
No pueden hacer
otra cosa.
No pueden hacer
otra cosa.
Tienen que comer
porque o bien
se los paga la empresa
o bien hay comedores
y tienes que seleccionar.
Entonces,
me mandan las listas,
las listas de los colegios,
por ejemplo,
yo como en el colegio
y me mandan las listas
de los colegios,
me mandan las listas
de los comedores
y te dices,
Dios mío,
Dios mío,
a veces también veo
cada cosa.
Y ahí está la cuestión,
la habilidad
de que tú aprendas.
Yo tenía un cliente
que iba siempre a China
y decía,
pero es que China
es puro arroz.
Y digo,
bueno,
pues es que dentro
del arroz
vamos a combinarlo.
se lo enseñaba,
afortunadamente trabajaba
en un sitio
donde el menú
iba por delante
una semana
y yo te iba señalando
cómo combinarlo.
Menos mal.
Y logró
mantener su peso
porque una vez
que aprendes,
esto lo haces
una semana,
dos,
no más,
¿eh?
Y una vez que aprendes
ya vas haciendo.
Y eso se trata
en la educación nutricional,
en que la gente aprenda
porque la gente
lo que pasa
es que partimos
de la ignorancia
y del miedo.
Sí, sí,
tú también.
La ignorancia
porque no nos quieren,
o sea,
¿cuántas personas
están haciendo
una educación nutricional
sin ningún interés
o sin ninguna empresa
que esté facilitándote
la publicidad?
Claro.
Pocos,
sí, sí, sí.
Porque todos
tienen a alguien detrás,
¿de acuerdo?
Entonces,
evidentemente,
cuando yo tengo
una empresa alimentaria
o una empresa farmacéutica
detrás,
yo no estoy siendo
realmente totalmente
neutral,
neutra, ¿vale?
Ya, ya, claro.
Entonces,
esta es la gran cuestión,
que los que están hablando,
la mayoría de los que están hablando
hay un interés,
¿vale?
Hay muchísimos intereses
por detrás,
que todo es muy legal
y muy loable,
cada quien hace de su vida
lo que quiera,
pero la educación nutricional
no está siendo,
realmente,
no llega,
porque a los niños
no se les están enseñando
a comer,
porque piensan
que los niños
en el colegio
lo que hacen
es los papás
los que deciden el menú.
¿En el colegio?
Sí, señor,
los papás,
o sea,
asociación de padres.
Ah, vale, vale,
sí, sí, sí,
la es la...
La asociación de padres
es la que verifica,
o sea,
la que aprueba el menú.
Entonces,
yo he visto menús de colegios
firmados por nutricionistas
que desde el punto de vista
de no haber trabajado
en hostelería,
la primera crítica
iría para la nutricionista.
No, señor,
estos son los papás
que dicen
que quieren esto
o aquello,
¿vale?
Entonces,
evidentemente,
cuando trabajamos
con tanta presión,
no estamos siendo
honestos
y es lo que
que hay que tratar
de motivar,
o sea,
la que es
educación nutricional.
Elvira,
ho deixem en aquest punt,
si et sembla,
i ens tornem a trobar
a la propera sessió
que fem aquí
a Ràdio d'Esvern.
Vale,
adeus,
adeus.
A Ràdio d'Esvernal,
que me puse detrás
y yo cambié lo mío
por lo que tú querías.
Por todas esas veces
que me puse detrás
que me puse detrás
y yo cambié lo mío
por lo que tú querías.
a Ràdio d'Esvernal,
a Ràdio d'Esvernal,

a Ràdio d'Esvernal.
Pisa conmig, deja ir al volante
Que no tengo aquí yo una vez más a buscarte
Porque sé que no podrás atrevarte
Desprisa, desprisa, desprisa
Que no sea mañana
Parto la camisa
Desprisa, desprisa, desprisa
Que no sea mañana
Que no sea mañana
Yo ya no sé por qué no quiero dolerme
Acelero pa' ver si consigo un tráñame
Quiero que lo veas, no pensamos en tenerme
Así demuestra que has podido olvidarme
Hoy por qué no conmig, estoy también de tu parte
Pisa conmig, deja ir al volante
Que no tengo aquí yo una vez más a buscarte
Porque sé que no podrás atrevarte
Yo ya no sé por qué no quiero dolerme
Yo ya no sé por qué no quiero dolerme
No sé por qué no quiero dolerme
No sé por qué no quiero dolerme
Yo ya no sé por qué no quiero dolerme
Yo ya no sé por qué no quiero dolerme
Yo ya no sé por qué no quiero dolerme
Yo ya no sé por qué no quiero dolerme
Com cada dimarts acabem el programa
trucant a la porta
d'aquest llibreter, la llibreria
i ens surt l'Arnau Cònsul, el seu propietari
el saludem molt, Arnau, què tal?
Hola, què tal? Avui amb moltes ganes
de fer sentir finalment a Sant Just aquesta música
posa-la una miqueta més
Quasi bé podríem donar un premi a qui sabés
dir quin és aquest tipus de música
quin és aquesta dansa
Sí, perquè jo l'he hagut de buscar
o sigui que...
És evident que és aquí una música no gaire coneguda
és folclore argentí
en concret un tipus de ball
un tipus de música que es diu chamamé
i que és típic del nord
o de la zona sobretot del nord d'Argentina
del nord d'Argentina, la província de Corrientes
que és com el centre del chamamé
no només, també a Paraguay tenen chamamé
i també altres províncies com el Chaco
Misiones, Entre Ríos
tot el que conforme d'alguna forma
podríem dir el litoral
el que ells en diuen el litoral
que nosaltres entenem aquí diuen al litoral argentí
i penses, bueno, tota la costa que tenen
cap a l'Atlàntic, que no és poca
doncs no
el litoral per ells és
totes les províncies per les quals creu
alt o alts rius
el gran riu que és el Paragat
i que per exemple a Corrientes
no és un riu qualsevol
és un riu que fa dos quilòmetres d'ample
dos quilòmetres d'ample?
directament
i després va creixent
de fet és aquell riu que quan es trobarà
amb l'altre gran riu que és l'Uruguai
que és el que va fent frontera
entre Argentina i Uruguai
formaran el riu de la Plata
un riu de la Plata
que ve a ser una mena d'estuar
i això els geògrafs potser que ho diguin
però clar, és aquell riu amplíssim
que separa Buenos Aires de Montevideo
i que a dintre hi cabria mitja península ibèrica
però ells ho consideren un riu
dius, home, però jo vols dir que no és una entrada de mar
i tu veus el color del marronós que té les aigües
i dius, no, no, això és el riu
o en tot cas
tot el que porten aquests dos grans rius
que venen de l'Amazones
i que clar, són un dimoni
tot aquest, el riu justament
té molta importància
en una zona que en diuen el litoral
en diuen el litoral perquè està al costat
no del mar, sinó de dos rius
una província que es diu Entre Rios
per tant, imagineu-vos si
l'aigua és present en el folklore
en la manera de ser
en el transport
en la vida quotidiana
de tots aquests argentins
de Buenos Aires cap al nord
per entendre'ns, no
és d'aquesta zona
d'on ve aquesta música
i tota aquesta paràfrasi que faig
que ells consideren que fins i tot
el chamamé és una forma de viure
és una dansa que es balla
és una barreja de polca
fan una mena de sapateao
així amb botes
que porten normalment
allòs, espueles
allòs, fan soroll
i a un ritme molt curiós
i és una dansa molt apassionada
d'Argentina
d'Argentina algú diu
el tango
i el tango en canvi
és només típic de Buenos Aires
i més enllà el tango
no se l'estimen gaire
perquè consideren
per exemple el chamamé
les músiques
el que et canta
sempre en canta
la naturalesa
és molt més
és molt més propi
és molt més típic
i abans del chamamé
n'hi ha de molts altres
de folklore
inclús deuen haver escoles
per aprendre chamamé
absolutament
sí, sí, sí
de fet hi ha festes
hi ha
un va a corrientes
i a tot arreu
troba crides
per la festa del chamamé
festival
evidentment escoles
encens a la ràdio
o fan a les televisions locals
tot plegat
a més el chamamé
té una característica
que és
a lo millor
enmig d'aquesta música
així meló
diguem aquests acordions
aquests bandoneans
que aneu sentint
i una guitarra de fons
sí
de tant en tant
se sent algun crit
sí, de tant en tant
se sent un
ah
sí, sí, sí
és un crit
que ve a ser una mena
d'expressió
que pot ser d'alegria
de dolor
i que ells en diuen
sapucai
sapucai
o sigui
el crit té nom
té nom
sapucai
i el sapucai
no només és el crit
seria
com l'expressió
del dolor
o de l'alegria
extrema
ah, mira
és una paraula
probablement d'origen
guaraní
sí
com diuen
que aquesta dansa
també ho és
diuen
això sona molt
això
polca
una cosa europea
i diu
sí
probablement
el chamamé
ha acabat derivant
en això
una barreja
de totes les tradicions
que formen aquest país
fet de gran mescla
que és l'Argentina
però el ritme original
sembla que és
dels indígenes
de la zona
que eren els guaranís
i del qual ve aquest
sapucai
que tant pot expressar
una gran alegria
com una gran tristesa
tota aquesta explicació
me l'heu permès
perquè mira
em feia gràcia
suposo que és per posar
en context
el llibre
un llibre que
com tu veuràs
efectivament
a la portada
jo te l'ensenyo
el llibre es diu
sapucai
i a la portada
hi veus un home
més o menys cridant
que no saps
si està fent un crit
de ràbia
o està plorant
clarament
si algú sap
aquest context
dius
està emetent
o està fent
un sapucai
el llibre
és una novel·la històrica
que evidentment
se situa
en aquest litoral argentí
no queda clar
és un poble
que es diu Santana
n'hi ha diverses
de Santana
tant a Corrientes
com al Xaco
com a Entre Rios
i suposo que Guillermo Roz
que és el seu autor
ha agafat Santana
com un nom qualsevol
per explicar
el drama
que va suposar
la Forestal
la Forestal
va ser una empresa
que es va
situar
d'origen i capital
anglès
que es va situar
a Argentina
quan van descobrir
que en tota aquesta zona
que no és ben bé
la selva amazònica
però és una pre-selva
per tant
és tot un clima
així molt curiós
i creixia un arberg
que era el Quebracho
que té una propietat
molt curiosa
perquè
la seva fusta
fa uns tenins
que és la que
avui en dia
o potser avui no
però en molta part
del segle XX
s'utilitzava
per
ambadornar la roba
qualsevol tipus de roba
i fer que la roba durés
per tant
quan algú va descobrir
que el tenir
o aquests tenins
tenien aquesta propietat
de fer que les robes
no es gastessin
amb dues rentades
sinó que duresin
molt més
clar
va descobrir que això
era la gallina
dels ous d'or
perfectament
tenien la possibilitat
de fer-se d'or
per això calia
aconseguir
grans territoris
a aquesta zona
del nord d'Argentina
on creixia
aquest arbre
on se'n podien plantar més
i el que calia
era explotar
la terra
tant com calgués
això és el que es va dedicar
aquesta empresa
britànica
que es va dir
la forestal
que va arribar
a uns pactes
amb els cacics
de la zona
i va comprar
un terreny
enorme
enorme vol dir
com 80 barcelones
una cosa així
per justament això
per explotar aquest arbre
i evidentment
pagaven una misèria
a uns treballadors
que a canvi d'això
això sí
ells construïen també
uns poblats
i els donaven casa
els obligaven a casar-se
perquè consideraven
que els obrers casats
treballaven millor
potenciaven que tinguessin fills
perquè també sabien
que els fills
eren futurs treballadors
tot plegat
un sistema
absolutament explotador
de coloniador
que
bueno
colons caient de fora
i diuen
ara això és nostre
ens han donat aquest terreny
podem fer el que ens doni
la gana
tenim la llei
al costat nostre
perquè si cal
si algú es queixa
ja tindrem manera
de fer-lo
de justiciar-lo
i diguéssim
que les autoritats argentines
no ens hi posaran
que total
és un país
que s'estan
encara organitzant
tenen problemes entre ells
han fet mil guerres
han pres territoris
al Paraguay
bueno
per tant
diguéssim
que ha fet
la llei
a la seva mesura
tot això és el que explica
aquest llibre
a partir de la història
de dos amics
dos nois
que arriben
tenen la possibilitat
de sortir de la misèria
anant a treballar
pels anglesos
entre mig
hi haurà una història
d'amor apassionada
pràcticament un Romeu i Julieta
entre el protagonista
que es diu Sapukai
perquè no només el Sapukai
és el crit
aquest del qual parlàvem
sinó que
és el nom
que porta aquest protagonista
jo no sé
si és un noi
un nom que posen
jo no l'havia sentit mai
però en tot cas
ell ho va explicar
al llarg del llibre
li posen Sapukai
perquè el dia que va néixer
la seva mare va fer un crit
o el seu pare
no sé què
aquestes coses
tot el que li va quedar el nom
i evidentment
serà el protagonista
d'una revolta
de treballadors
quan passin una sèrie de coses
la revolta és certa
i la posterior
repressió dels anglesos
també
això ho podeu buscar directament
si busqueu a Google
o a la Wikipèdia
repressió a la forestal
veureu els fets
són terribles
i el que fa Guillermo Roth
molt bé
és novel·lar-ho
a partir d'uns personatges
que s'inventa
d'aquests nens
que entren a treballar
i al principi
tot el que han de fer
és ajudar
a talar arbres
o a portar-los
a poc a poc
es van fent homes
s'enamoren
de
un d'ells
s'enamora
de la filla
de l'empresari
per tant
hi ha un amor
ja us deia aquí
un amor tòrrit
un amor molt bonic
realment
hi ha escenes precioses
i sobretot
a poc a poc
com es despertarà
en aquest sapucai
i en altres treballadors
perquè van rebent
les influències
de gent
que va venint
de la península
amb idees anarquistes
i els van insuflant
la idea de dir
escolteu
esteu sent esclavitzats
vosaltres heu de tenir
uns drets
doncs bé
tota aquesta lluita
dels drets
i la lluita
contra un territori
ja ho avanço ara
selvàtic
on hi ha serps
on hi ha hiacarés
on hi ha
tota mena
de plantes
perilloses
i evidentment
doncs
els treballadors
no en són immunes
a tot plegat
per tant d'accidents
n'hi haurà
uns quants
d'drames
n'hi haurà
però també hi haurà amor
i tot plegat
per explicar-nos
una història humaníssima
que ens explica
justament això
el xoc entre dos mons
un d'anglès
europeu
que ve
pensant-se
que pot fer
el que li doni la gana
i els altres
que d'entrada
diuen
bueno
però aquesta gent
ens porta
això que en diuen
progrés
no sabem si és el que volem
però bueno
mira d'entrada
escolta
anem fent
fins que s'adonen
estem sent explotats
tot això
és Sapucay
de Guillermo Roz
publicat
per Oja de Lata
és un llibre
extraordinari
de debò
recomanaré molt
aquest Sant Jordi
per a tothom
qui vulgui
una novel·la històrica
que vagi més enllà
del bestseller
sinó que realment
hi hagi un molt bon
retrat social
i per acompanyar-ho
evidentment
busqueu Xamame
que en trobareu un munt
i
és que acabareu ballant
acabarem ballant
doncs escolta'm
Arnau
no sé jo
ara si ens posarem
aquí a ballar
el que sí
és que ens anotarem
amb el títol del llibre
d'acord
i res
doncs ja tenim
un altre títol
per pensar-nos
de cara a Sant Jordi
ja ho sabeu
un debent original
vinga Arnau
doncs que vagi bé
i fins la propera
així sigui
vinga ens quedem escoltant
Xamame
los campos te inspiraron
también los rancheríos
las calles de corrientes
que tanto amabas vos
formaron un bagaje
de sueños e ilusiones
para que el mundo entero
aprecie los valores
de vos Coco Marola
junto a tu bandoneón
¡Suscríbete al canal!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!