Ràdio d'Espel, 98.1
Ràdio d'Espel, 98.1
Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones.
Ràdio d'Espel, 98.1
Estiu de les tardes del mes de juliol aquí a l'emissora local.
Estàs sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Qui ens espera en les properes dues hores?
Doncs ve d'aquí fins les 6, primer de tot.
Primer de tot, farem la recomanació literària de la Setmana de Ràdio d'Esvern de la mà d'Arnau,
cònsul propietari de la llibreria Sant Justenca, Cal Llibre T.
I és que l'Arnau cada setmana ens recomana un nou llibre per llegir.
I a més, ara lectures també fresquetes per l'estiu, que acostumen a ser novetats editorials.
A més a més, també ens parlarà de l'acte de la Universitat Sant Justenca d'estiu,
que organitza Cal Llibre T, com sempre els dimecres a les 8,
a veure qui tindrem aquesta setmana, aquest nou punent.
Després, tot seguit, també farem l'espai de cuina i gastronomia amb en Joan Targarona,
propietari del restaurant Cuina Miracle de Sant Just.
I comentarem els dies internacionals i les efemèrides d'avui, 11 de juliol.
Després, a segona hora, ja de la Rambla, a partir de les 6 i 10,
i després d'escoltar els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
farem entrevista a l'Associació Dona i Empresa de Sant Just,
amb motiu de la celebració del seu desè aniversari.
Parlarem concretament amb la Mercè Camps, que n'és la presidenta,
i també la Marta Malaret, que n'és la vicepresidenta.
Ens explicaran qui han estat preparant per celebrar aquesta efemèrida.
Acabarem aquest programa d'avui amb la Sant Justenca Glòria Romero,
jove que ens fa una nova secció.
012. La Generalitat al teu costat.
Un estiu ben fresc. Consells per a la calor.
Fresca a casa.
Tanqueu les persianes quan hi toca el sol.
Obriu les finestres durant la nit.
Estigueu-vos a les zones més fresques.
Refresqueu l'ambient amb ventiladors, aire condicionat...
Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats,
centres comercials, casals, cinemes...
Molta aigua.
Bebeu aigua i sucs de fruita.
Refresqueu-vos sovint.
No prengueu begudes alcohòliques.
Eviteu els menjars molt calents.
Busqueu l'ombra al carrer.
Eviteu sortir al migdia, quan fa més calor.
Poseu-vos una gorra o un barret.
Utilitzeu roba lleugera que no sigui ajustada.
Molleu-vos una mica la cara i la roba.
Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol
i no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins.
Limiteu l'activitat física intensa.
Ajudeu altres persones.
Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen soles,
ajudeu-les a seguir aquests consells.
012. La Generalitat al teu costat.
Va, que comencem el programa d'avui d'aquesta tarda de juliol
aquí a Ràdio d'Esvern, ben animats i animades
amb un tema, amb una cançó de Miqui Núñez,
la seva última cançó que es diu Gelat, un tema ben estigüenc.
No marxeu, que a continuació parlarem dels dies internacionals
i també de les efemèrides d'avui, eh?
T'esperant el màgic moment de passar-te a buscar
Mentre recordava el vestit que portaves
Les nostres xerrades del portal de matinada
La teva mirada, el cor m'entagava
Les ganes de veure el meu gelat d'aigua salada
Cruixa davant el mar
És de postal
L'estiu que torna
L'estiu que torna
Com un bomber
Al teu postal
L'estiu que torna
Com més importa
Camino feliç a la platja
Esperant que arribi el teu missatge
Però fa estona que miro
i no veig la resposta esperada que tant desitjava
I serà que si o que no
I serà que si o que no
Aquest estiu serà molt millor
Si jo començo amb el teu petó
Mentre recordava el vestit que portaves
Les nostres xerrades del portal de matinada
La teva mirada, el cor m'entagava
Les ganes de veure el meu gelat d'aigua salada
Tu i jo davant el mar
És de postal
L'estiu que torna
L'estiu que torna
Com un bomber
Al teu postal
L'estiu que torna
Com més importa
M'he trobat amb el geni
Si m'ha dit que has arribat
Que ara ja fa dies que voltes per aquí
Que no vols saber res de mi
Tu i jo davant el mar
L'estiu que torna
L'estiu que torna
Com un bomber
L'estiu que torna
L'estiu que torna
Tu i jo davant el mar
És de postal
L'estiu que torna
L'estiu que torna
Com un bomber
Al teu costat
L'estiu que torna
Com més importa
Ara escoltes
Pel viu d'esquem
Ara sí parlem dels dies mundials
Que tenim avui
Concretament en tenim un
Avui 11 de juliol
És el dia mundial de la població
Qui ho proclama
És el programa de les Nacions Unides
Pel desenvolupament
I es celebra
Des de l'any
1989
El seu objectiu primordial
És el de crear consciència
En relació
A totes les problemàtiques
Que a l'actualitat
Afecten a la població mundial
Sobretot en temes relacionats
Amb el creixement
I el desenvolupament
Dels pobles
El dia mundial de la població
Va ser proclamat
Com hem dit
A finals de la dècada dels 80
L'any 89
Quan la terra
Superava
Els 5 milions d'habitants
Anteriorment
Uns quants anys abans
A l'any 68
Els líders mundials
Van proclamar
Que els individus
Sempre tenen el dret
Home bàsic
De determinar
Lliure i responsablement
El número
I també
L'espaiament
Dels seus fills i filles
40 anys després
Els mètodes
Anticonceptius
Moderns
Permaneixen
Inessequibles
Per centenars
De milions
De dones
I també
D'homes
Que la població
Pugui planejar
Les seves famílies
Implica
Que puguin planejar
La seva vida
Vèncer la pobresa
I millorar la salut
De mares
I fills i filles
I aconseguir també
Una major equitat
De gènere
Disminuir
La mortalitat materna
I també
Sostenir
A la joventut
Actualment
Existeixen
7.888 milions
De persones
D'habitants
En tot el món
I s'espera
Que l'any 2030
Es sobrepassi
La xifra
Dels 8.600 milions
En aquest sentit
El paper
De la ONU
Ha estat
Determinant
Per la posada
En marxa
De programes
De treball
Que afecten
La població
I el seu desenvolupament
Per això
També
Ha contractat
I ha
Establert
Recolzaments
Amb diferents organismes
Internacionals
Mitjans de comunicació
I també la societat civil
En general
La Xina
I la Índia
Són els països
Que tenen
Un major número
D'habitants
Amb respecte
A la resta del món
Aquestes dues grans
Nacions
Que s'ubiquen
Al continent
Asiàtic
Tenen
El 61%
De tota
La població
Mundial
Només a la Xina
Eviten
1.412 milions
De persones
Mentre que a la Índia
Hi ha 1.408 milions
Que unides
Representen
Quasi el 37%
De tota la humanitat
Anualment
El Dia Mundial
De la població
Cada any
Celebrat
Amb un lema
Amb un tema diferent
Donant
Rellevància
I importància
A assumptes
Més importants
Que afecten
Sobretot
A la humanitat
I també
D'aquesta manera
Contribuir
A viure
En un món
Millor
Aquest any
2023
El lema
Diu així
El poder
De la igualtat
De gènere
Donar veu
A dones
I nenes
Per desbloquejar
Les infinites
Possibilitats
Del nostre món
Doncs ja ho sabeu
Si ho voleu també
Celebrar
A les xarxes socials
Poseu
Hashtag
Dia Mundial
De la població
I ara passem
A les efemèrides
Aquests fets històrics
Que van passar
Tal dia com avui
Recordem
Per això
Que l'11 de juliol
És el 192è
Dia de l'any
Segons el calendari
Gregorià
Vinga
Tal dia com avui
Un 11 de juliol
Què va passar a Barcelona?
Doncs l'any 1961
Es va fundar
Òmnium Cultural
També tal dia com avui
El 1978
A Sant Carles de la Ràpita
Va tenir lloc
L'accident
Del càmping
Los Alfaques
En què un camió cisterna
Carregat de gas propà
Va tenir un accident
I va colidir
Amb la tanca
Que limitava el càmping
Als alfacs
Amb la N340
Va explotar
Van morir
215 persones
A conseqüència
D'aquest incident
Van construir
La variant
De Sant Carles
De la Ràpita
Es va donar
Gran notícia
Als mitjans
De comunicació
Això va passar
L'any 78
Anem a parar ara
Els naixements
Persones
Que fan anys
Avui
Per exemple
El cas de Marina Gatell
Actriu de teatre
I de cinema
També productora catalana
Que va néixer a Sabadell
L'any 79
També avui
És l'aniversari
De Susanne Vega
Cantant estadounidenca
Que va néixer
L'any 59
A Califòrnia
O també
Camelia
Li Perotti
Motociclista italiana
De ral·lis
Especialitzada en quats
Que va néixer a Itàlia
L'any 68
I passem a necrològiques
Persones que van morir
Tal dia com avui
Fa un parell d'anys
El 2021
A Berga
Ens va deixar
Jordi Cossà
Escriptor
Traductor
I també actor
Català
Tal dia com avui
A Perú
Va morir també
L'any 89
Magda Portal
Poeta
Escriptora
I política
Peruana
I també
Sun Yu
L'any 1990
Un 11 de juliol
A la Xina
Ell era actor
Guionista
I director de cinema xinès
A la Rambla
Res s'atura
Vine
Queda't
I escolta'ns
Mireia Belmonte
Laia Palau
Laia Sanz
Maria Vicente
I Alexia Putellas
Juntes
Suma més de 140 títols esportius
I tu estàs perdent
No saps
El que t'estàs perdent
I tu perds des de fa molt
De veritat tu vols seguir perdent
Si no veus esport femení
T'estàs perdent la meitat de l'espectacle
Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya
La Generalitat de Catalunya
I la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Col·labora Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Va, que comencem el programa d'avui, d'aquesta tarda, del mes de juliol, amb moltes ganes, i ho fem acompanyats i acompanyades de l'Arnau.
A l'Arnau Consul ens dirigim fins al carrer Bona Vista i entrem a la llibreria que el llibre té i el saludem. Hola Arnau, què tal? Bona tarda.
Molt bona tarda.
Tenim música medieval de fons, eh?
Sí, sí, sí. No sé per què a mi la música medieval em fa pensar que estic dintre d'una església, d'un monestir, i això ajuda a fer passar la calor, perquè en els monestirs sempre fa fresquet, inclús aquell toc d'humitat.
Sí, com aquella paret de pedra...
Anem-nos al món antic, recomanem un clàssic a l'estiu, jo crec que és un bon moment per recomanar clàssics, no ho fem gaire difícil, i si a més a més hi podem posar una mica de fresca, doncs escolta, no?
Perfecte.
Però clar, aquesta és una sensació personal, espero que els oients també, potser al revés, ui, una cosa així és tan pesada, sembla una cosa antiga, amb aquelles robes que portaven.
A mi més aviat m'aporta fresqueta una música d'aquestes, com la de Jordi Saball, que en aquest cas ens fa viatjar, no sé si ben bé la música, però sí el llibre del segle XV.
Per tant, és a cavalles de l'edat mitjana en ple debat renaixentista, d'alguna manera, eh?
I aleshores hi trobem un autor, que és l'autor d'una sola obra en tota la seva història, per de fet ell no era escriptor, era metge, que acaba de recuperar Calcarrer i que crec que és un d'aquests llibres que pot ser molt amables i que ens pot fer passar molt bons moments ara de cara a l'estiu.
Genial, doncs si el recupera l'editorial Calcarrer, serà que val la pena, no?
De fet, des que Calcarrer va obrir i va obrir portes, diguéssim, va començar a publicar llibres, ara ja fa un any i mig o dos, doncs pràcticament que ho esperàvem, tard o d'hora, sent que s'estan especialitzant en recuperar clàssics, en posar-los en català i que fins i tot se n'havien anat tan antic, això, com a recuperar coses medievals,
esperàvem que Antònia Carrepons, professora de literatura medieval abans de ser editora, doncs recuperés el que és el text que jo diria que va, del qual va fer la tesi, del qual havia fet l'edició crítica.
O sigui, te'l coneix prou bé, eh?
O sigui, que el coneix molt bé, que per tant dius, home, tard o d'hora suposo que s'hi atrevirà, no?
Efectivament, l'ha tornat a posar en circulació perquè era un text que fins ara, doncs ella, l'última edició que jo crec que en català es trobava, l'havia publicat Quaderns Crema fa 30 anys,
i era un text que ocupava gairebé com 400 o 500 pàgines.
Ostres!
No perquè el text fos més llarg que ara, el text era el mateix, però clar, l'original és amb rima, en un català del segle XV, i l'edició de Quaderns Crema era tal qual,
i per tant, amb moltes notes de peus de pàgina, amb moltes explicacions, i per tant allò una edició d'aquestes de bibliòfil, per recuperar el text autèntic.
El que fa que el carrer, en la seva línia, és dir, escolteu, anem al text, fem l'entenedor, que no calguin notes de text,
i aleshores ens queda un llibret, doncs aquests, com els petits, en aquest cas és de la col·lecció Menuts,
tots els de Calcarrer en realitat són molt portats amb aquests noms.
Sí, són com gairebé de butxaca, eh?
De fet, no és de la col·lecció Menuts, sinó de la col·lecció Llibrets,
potser són els més grans dintre dels llibres petits que fa Calcarrer.
Diguem ja el títol, perquè, clar, porto tota aquesta introducció, encara no he parlat de L'Espill.
L'Espill?
De Jaume Roig, també dit Llibre de les Dones, i que és considerat així d'entrada com el llibre més misògin de la literatura catalana.
Què em dius?
Que està fent Calcarrer i Antònia Carrepons reeditant el llibre més misògin de la literatura catalana,
malgrat que sigui la seva especialitat.
Doncs, justament, ens el recupera primer perquè, probablement, com diu el mateix títol,
aquest espill, o sigui, mirall, a Jaume Roig era un metge de València,
per tant, utilitza aquesta paraula, sobretot de dialecte valencià, com a títol,
el que fa és posar un mirall davant del lector.
I és curiós perquè, tot i la misogínia furibunda i fins i tot còmica i exagerada d'aquest llibre,
probablement el que ens estan dient des de Calcarrer és dir,
mireu-vos perquè potser no està exagerant tant, i en ple segle XXI,
encara ara hi ha gent que pugui arribar a pensar coses similars, no?
És una revisió.
De fet, el protagonista de l'Espill és un fals Jaume Roig.
Jaume Roig, l'autor, que insisteixo, no va escriure cap llibre més.
Aquesta és una novel·la que vol ser autobiogràfica.
Fa veure que és una autobiografia escrita en vers d'ell quan ja és vell.
De fet, ja d'entrada ens va dient que és vell i està mitxaruc,
o sigui que s'excusa que em vulguen decidir que algunes tonteries és perquè, clar,
és que ja a l'edat ja, pobre, d'a més, estic sol i m'avorreixo molt, va passar la pesta.
I d'alguna manera fa com mal de comeró, allò de dir, després de la pesta de 1381,
doncs en realitat això està escrit bastant després,
però ell fa veure que és a dir, ha passat fa poc i, clar, m'he quedat molt sol,
perquè aquí s'ha mort tanta gent, que bon dia estic aquí avorrit i em poso a repassar la meva vida,
on evidentment ell diu que és metge i el que fa és donar consells a un nebot dient
què no has de fer a la vida, evidentment el que no has de fer és casar-te,
perquè primer soterrat que no pas casat.
Caram, tu!
Aquest és el consell principal que dona i per donar-lo fins i tot es valdrà d'un capítol
que són els consells que Salomó, el de la Bíblia, el de l'Antic Testament,
ell diu que donava a la gent, que és a dir, bueno, escolta,
la vida de virtuts és les dones l'uny, perquè les dones és el pitjor que hi ha.
Aquest és el missatge, no?
Però, clar, l'exagera tant que dius, bueno, en realitat se n'estan fotent.
S'estan fotent de què? I aquí és bo explicar-ho.
I és per dir, al segle XV es comença a donar una mena de debat
entre intel·lectuals i literals sobre justament la condició de la dona.
Fins i llavors ningú s'havia plantejat res, en el sentit de dir,
bueno, la dona era inferior, però ja no es calia...
I em sorprèn, eh, que es plantegés en aquella època...
El què?
El que em dius tu...
El debat.
Sí.
O sigui, no és que alguns...
Però sí que hi ha un debat intel·lectual, inclús,
com la majoria d'escriptors que ens han pervingut d'aquella època,
fan escrits a favor i en contra de les dones.
a favor de dir...
No, no, clar, però imagina't...
Són una figuració per a la societat...
Són virtuoses, a més a més, doncs...
Ara, com a persones, doncs, clar, són inferiors a l'home,
doncs perquè científicament es considerava greixis,
perquè hi havia una sèrie d'humors
de les quals estaven fetes que, clar, eren diferents dels homes
i els homes eren més forts, més sants i més sanguinis,
mentre que les dones eren de caràcter melenconiós.
I això fa pensar molt.
Això exagerarà moltíssim aquell debat, no?
Clar.
Però en aquest debat que surt, per exemple, Bernat Metge,
el famós Los Somni,
hi ha un capítol en el qual ataca les dones,
volen dir-se, clar, tots els mals ens venen d'elles,
i, en canvi, el següent és al revés, les defensa.
Diu, bueno, sí, però les dones també poden ser molt virtuoses,
i, a més a més, doncs són mares,
i, evidentment, a tots els llibres,
tots els escriptors que taquen a les dones
sempre ens salven una o dues.
D'entrada, la Mare de Déu.
La Mare de Déu és el millor de tot.
Aquesta és intocable.
I després, normalment, ens salven algun altre,
sempre, que sol ser l'amant, la dona, la pròpia mare,
que, de fet, és el que farà Jaume Roig,
amb algun capítol,
i fent, fins i tot, amb clau, diguéssim,
amb un joc mitjeroglífic,
salve la seva dona.
Ell havia estat casat, queda vidu,
i, diguéssim, que fins i tot fa el joc de dir
que el Jaume Roig, que està parlant,
que és un fald Jaume Roig,
que ara està vell i que dona consells,
diu, bueno, tenia un parell de veïns
que, mira, des dels pocs casos que la dona era virtuosa.
No ho diu així.
I, quan els descriu, t'adones que, en realitat,
està parlant del Jaume Roig de Veritat
i d'aquesta dona seva, que es deia Isabel Pellicer.
I pots entendre que és Isabel Pellicer
perquè fa servir una sèrie de trampes.
Per exemple, parla d'Is, el fill primer,
el fill primer és Isabel.
Per tant, Is, Abel,
t'està dient Isabel.
Fa jocs d'aquest tipus, eh?
Ostres!
En aquest sentit, Jaume Roig és molt modern.
A més a més, enginyós.
Sí, sí, després parla d'un peix
que es diu peix llicer, una cosa així.
Vull dir que ja t'està dient Isabel Pellicer,
té ganes de jugar amb la seva dona, no?
En tot cas, en aquest debat que dèiem,
Jaume Roig el que decideix és dir,
bueno, mira, és el meu llibre,
si vull tenir lectors,
tampoc és que es plantegi tenir lectors,
en va tenir molts,
però clar, dius, bueno,
no sé, que quedi una mica,
que la gent em parli,
el que he de fer és exagerar moltíssim.
I justament el que fa és exagerar, però molt.
Fins al punt que si algun escriptor avui en dia,
això ho diu el postfaci d'Antònia Garrepons,
presentés un llibre així,
evidentment hi hauria cap editorial
que el publiqués per allò políticament correcte,
no, vull dir, és que es passa més pobles que aquells.
Parla de l'Espudós, parla de la regla,
parla de...
I de maneres aparentment molt desagradables,
però en realitat no deixa de fer-te dibuixar en somriure
dient què animal que és.
I per això jo crec que és molt divertit de llegir,
perquè t'estàs dient de dir,
hòstia, hi ha algunes d'aquestes actituds,
algunes són molt exagerades,
però hi ha d'altres que potser ara,
600 o 700 anys després,
que fos escrit,
no està tan lluny de coses que estem veient al nostre voltant
i que desgraciadament són notícia cada dia.
Per exemple, hi ha un capítol que pot ser molt divertit,
és dir, és que les dones,
unes en concret de les que parles són tan dolentes
que era una mare i una filla que regentaven una taverna
i tothom hi parava
i tothom veia que eren les millors empanades de carn que feien
i no sé què.
Fins que un s'hi va trobar un tros d'orella
i va pensar, ah, mira,
hi posa orella de porc.
Però al cap d'una estona s'hi va trobar un dit,
dius, aquest dit no és.
I que ho havien picat malament.
Ostres.
I aleshores comença a explicar,
clar, és que eren tan dolentes
que tota la gent
que anava a dormir amb aquella taverna,
la mare i la filla els mataven,
després els trituraven i en feien empanades.
Ah, visca.
Una mica, però clar, això és molt modern.
Després d'això ho farà servir suïn i tot
i no sé quantes comèdies posteriors
que es basarà en l'engany aquest
de gent que trafica amb carn humana.
Ell ho posa com a exemple
d'unes dones que eren molt balmadades.
Que feien empanades.
Que t'adones, que és una exageració, no?
Crec que és impossible de llegir
sense un somriure als llavis,
sobretot perquè, a més a més,
allò que us deia al principi,
no està escrit en vers,
o no manté el vers,
que a més a més és un vers rimat
i que si un va a buscar per internet el text,
vull dir, és molt àgil de llegir
i alguna paraula que falli,
ja veus que és català antic
i seria difícil, potser,
no de llegir sinó d'entendre
algun concepte que t'hi faries aturar,
però és molt àgil de lectura.
El que ha fet Antònia Carrepons
i, de fet, s'hi posa l'altra...
va causar alguna petita polèmica a Twitter
és traduir-lo.
Això no és traduir,
perquè és del català al català.
I ell defensa que sí,
però és un català antic
a un català entenedor.
Un català que, a més a més,
passa del vers a la prosa.
I que pot molt mantenir aquest rime
que de tant en tant et vas trobant
alguna rima.
Aquesta versió, com si diguéssim,
no està, no?,
com dius tu,
en forma de vers,
sinó que és...
No, no està en forma de prosa.
I un va llegint allò de dir
com si fos una novel·la
d'algú que va explicant la seva vida
quan és vell
i va recordant la seva relació
amb les dones,
amb dones de tot tipus,
des d'aquesta veïna virtuosa
que després descobrim
que en realitat
és un nom amb clau
fins a aquestes altres
que es carregaven a tots els viatgers
i feien empanades de carn.
I a partir d'aquí,
tantes com sigui,
i va aprofitar en qualsevol moment
per explicar anècdotes
i dir
és que veieu com són dolentes.
D'acord.
Veieu com són dolentes?
És un constant
veieu com són dolentes.
Les dones, eh?
Parla de monges,
parla de tot tipus d'igualitat,
no en salva ni una.
Però, insisteixo,
crec que
es llegeix amb un somriure als llavis,
es llegeix fins i tot
fent-te pensar molt,
pensar,
de dir,
hi ha coses que no estan tan allunyades
i que carai,
és l'ocasió d'en una tarda
o un parell de tardes
i sense deixar de passar-s'ho bé
llegir un clàssic
de la literatura catalana
que
no diré que està
en vigor
però que potser
al costat de noms
com que sigui,
com el Tirant l'Oblanc
o el Margell
o el Bernat Metge
i el Somni
o evidentment
l'obra de Ramon Llull
potser queda un pèl amagat
i és una llàstima.
Amb quin nom has dit
que es coneixia aquest?
L'Espill.
L'Espill o
Llibre de les Dones.
Llibre de les Dones.
i la que l'ha escrit
l'Antònia Carrefon?
L'Antònia Carrefon
l'ha traduït i adaptat.
L'autor és Jaume Roig.
Però ja l'havia treballat,
aquest llibre has dit, abans?
Sí, sí.
De fet,
jo diria que és el tema
de la seva tesi doctoral.
Tesi doctoral
que li va permetre
fer classes a la universitat
sobre literatura medieval.
I l'havia publicat
en algunes biblioteques
del Trobareu
en vers
allò que es diu
l'edició crítica.
Per tant,
anotant,
explicant
cada paraula
amb moltes notes
de peus de pàgina
i explicant
el significat,
per exemple,
aquest joc
que us he dit
amb el nom
de la dona,
clar,
doncs allí te'l trobes en vers
i si algú no te l'explica
passes.
Si us va passar a parlar
d'una is,
fill primer,
i un peix,
dius no en tinc res
però et vaig tirant.
I en canvi,
clar,
una edició crítica
que et fa dir
ei,
tinguis en compte
aquests dos versos
perquè t'està dient això.
Molt bé.
Ara fa un pas més
en aquesta nova edició
a la seva pròpia editorial
que és a dir,
escolteu,
llegiu-lo
com si fos una novel·la
biogràfica,
còmica,
divertidíssima
i que us està posant
justament
un mirall al davant
de dir,
vols dir que tu no penses
una mica així també?
Clar,
que no queda tan antiquat,
no?
Que aquest,
de dir,
clar,
perquè ara és molt fàcil
dir,
bueno,
és que Jaume Roig
és misògin,
tan misògin
com tots els homes
del segle XV
ho podien ser,
no hi havia,
devien d'això,
d'aquesta ciència
que científicament
es considerava
que hi ha homes i dones
els homes eren superiors.
Malgrat això,
ell,
que és metge,
probablement ha tractat
de moltes dones
i ha assistit a parts
i ha assistit,
vaja,
i a més a més metge
de la reialesa,
metge de les classes altes,
és capaç de dir,
bueno,
alguna cosa a mi
això no em quadra
i el que vaig a fer
és exigiar-ho molt
perquè potser ja n'hi ha prou,
no?
Bueno,
molt bé.
Arnau,
ens recomanes,
per tant,
aquest llibre,
una bona lectura d'estiu,
has dit que a més a més
també amb un parell o tres de tardes
ens la podem polir,
la lectura?
Jo crec que sí,
perquè a més a més
això és molt...
És àgil, no?
Sí,
va explicar-ne,
és algú que tu t'adones
tota l'estona
que és un vell
que hi toca a mitges
i que les va engaltant
i et fa riure per això
de dir,
està sonant,
dius,
bueno,
sí,
ja és això justament.
Jaume Roth juga
a fer veure
que ell
o el seu alter ego
està sonat
i aleshores
com que està sonat
es pot dir
a l'alçada d'un campanar.
Clar.
Arnau,
aquesta setmana tenim conferència xerrada
de la Universitat Sant Justenca.
Esperem que sí,
toquem fusta
i que no l'hem de suspendre
com la setmana passada.
En principi ve
el Josep Maria Ganyet
a parlar-nos
d'això
que a molts
fins i tot
ens espanta una mica.
Ja no diré
intel·ligència artificial
tot i que segur
que sortirem
en algun moment o altre.
El llibre
del qual parlarà
l'últim que publicat
es diu
La democràcia mor al núvol
i bé
és allò de dir
el famós núvol,
les xarxes socials,
també la intel·ligència artificial
com ens està canviant
com a éssers humans
i com potser
estar pervertint
això d'aquesta festa
a la qual d'aquí
un parell de setmanes
tenim cita.
A la festa de la democràcia.
Això mateix.
I bé,
crec que pot ser molt interessant
i que tots aquells
que tingueu dubtes
de dir
que m'angoixa
tanta tecnologia
i com ens està superant
i com ens està marcant.
Crec que ell ja dius
que en Maria Ganyet
és algú que justament
us pot resoldre molts dubtes
i fins i tot calmar
de dir
escolteu,
això és molt nou
i potser el que es tracta
és de dir
de saber fer-ne un bon ús
fins on es pot arribar
i què ens hem de creure
i què no,
fake news.
Tots aquests temes
que de fet
cada dia són notícia
d'alguna manera o d'altra
fins i tot en el debat d'ahir,
doncs jo crec que acabaran sortint
i pot ser molt, molt, molt
molt interessant
i molt...
Prepenen moltes coses.
Doncs això, eh?
A les vuit del vespre
davant de la llibreria.
A les vuit del vespre
davant d'aquest llibre té
tenim una nova conferència,
una nova xerrada
a la Universitat Sant Justen
cada estiu.
Això mateix.
Arnau, que vagi molt bé
i fins la propera.
Bona tarda.
Fins demà, adeu-seu.
Adeu.
Ja ha arribat l'estiu
i amb ell la calor,
però teniu un ampli ventall
de possibilitats
per combatre
les altes temperatures.
Beveu molta aigua
i busqueu l'ombra
quan pugueu.
Intenteu sortir
quan el sol estigui baix,
porteu barret
i mireu de passar
dues hores al dia
en llocs climatitzats.
Si teniu els símptomes
d'un cop de calor,
com ara molta febre,
mal de cap o subnolència,
aneu al metge
o truqueu al 061.
I si coneixeu persones grans
o malaltes que viuen soles,
ajudeu-les a seguir
aquests consells.
Trobareu més informació
al 012 i a gencat.cat.
012. La Generalitat
al teu costat.
de la Generalitat
i un costat.
Tornem a 8.1.
Tornem a 8.1.
Va, que agafem les coses
i marxem fins davant
del restaurant Cuina Miracle
aquí a Sant Just
i saludem el seu propietari,
en Joan Targarona.
Hola, Joan, què tal?
Bona tarda.
Què tal? Bona tarda, Núria.
Com estàs?
Bé, molt bé.
Amb ganes d'escoltar
una nova secció de gastronomia
amb el restaurant Cuina Miracle.
Doncs, digues, a veure,
què ens portes?
Volia parlar-te una mica
dels plats
o de la cuina
més tradicional
i més típica
d'aquí a Catalunya.
D'acord.
Hem de tenir en compte
que nosaltres tenim
un territori
que té, diguem-ne,
un paisatge molt divers,
amb molta costa
de Mediterrani,
amb moltes muntanyes
i, per tant,
tenim una gastronomia
que és molt diversa
i molt bona.
Com deia la Carme Ruscalleda,
per exemple,
l'èxit un plat
no només és cuinar-ho bé
o tenir una bona idea
i tal,
sinó utilitzar un producte
fresc,
de qualitat,
de proximitat,
etcètera.
Clar, que sigui bo.
Exacte,
que sigui bo, no?
Abans de dir-vos, doncs,
alguns plats més típics
de Catalunya,
que algun ollent,
doncs, dirà,
ostres,
doncs, no ha dit tal plat
o no ha dit tal altre.
Sí que és veritat,
doncs,
que la gastronomia catalana
es regeix molt
en les quatre estacions
de l'any
i en les celebracions,
doncs,
tradicionals
que tenim, no?
Per exemple,
doncs,
a la primavera,
doncs,
tenim molts colors
al camp,
moltes maduixes,
pèsols,
etcètera.
Per Sant Joan,
per exemple,
doncs,
és l'hora de menjar coca,
de prendre cava
i a la tardor,
doncs,
els panellets,
les castanyes.
Sí,
és com que cada estació,
no?,
i cada festa
té també les seves tradicions
i els seus menjars.
Per Nadal,
doncs,
l'escudella
i la carnóia,
els caralons,
no?
I la resta de l'hivern,
doncs,
bueno,
doncs,
podem parlar
de la manida
del xató,
dels calçots,
etcètera.
Això,
us ho estic dient ara així
a grans trets
i tenint en compte,
doncs,
que ens movem una mica
sempre per l'estació
de l'any
on ens trobem
i sempre,
doncs,
per les celebracions
que marquen una mica,
doncs,
el que es menja
en aquell moment,
no?
Clar.
Sempre hi ha...
Hem de tenir...
No,
que hi ha plats
i productes
i menjars
que sempre
associem,
doncs,
a unes dates,
a unes festes,
a una època de l'any
i, bueno,
això sempre...
Jo crec que sempre
serà així,
però, bueno,
suposo que,
a banda d'aquests plats
que sempre ens venen
més a la ment,
també n'hi ha d'altres
que cal remarcar.
Exacte,
i després,
doncs,
utilitzar productes
típics catalans,
no?
Per exemple,
tots aquells productes
amb el distintiu oficial
de denominació
d'origen protegida,
per exemple,
l'arròs del Delta,
les diferents varietats
d'oli que tenim,
la ballana de Reus,
la pera de Lleida,
la mantega
i el formatge
de l'altorzell
i la cerdanya,
la mongeta
del ganxet,
els fasols
de Santa Pau,
i després tenim
aquells productes
amb indicació
geogràfica protegida,
com, per exemple,
la clementina
de les Terres de l'Ebre,
la patata de Prades,
els calçots de baix,
el torró de Dremont,
la bedella dels Pirineus,
el pa de pagès,
la llonganissa de Vic,
el pollastre del Prat
i la poma de Girona.
O sigui,
imagineu
tots aquests productes
que tenim.
Això com ho has al·lomenat,
Joan?
Com ho has dit que era?
Tenim dues distincions.
Tenim el distintiu oficial
de denominació
d'origen protegida,
la T.O.P.,
denominació d'origen protegida,
i després tenim
la I.G.P.,
indicació geogràfica protegida.
D'acord?
Són dues coses
una mica diferents,
però al final
no deixen de ser
productes catalans
d'aquí,
de proximitat,
que són els que
hauríem d'utilitzar
en els nostres plats
i a la nostra gastronomia,
diguem-ne.
a més que suposo
que es consumeixen
també
a temporada,
no?
Perquè si som d'un lloc
en concret
es deuen cultivar
o es deuen
conrear
o es deuen
plantar
també quan toca
i després es consumeixen
també quan és l'època,
no?
Clar,
exacte,
i després
això,
o sigui,
primera,
la gastronomia catalana
sobretot està marcada,
com hem dit,
primer de tot
per l'estació
de l'any
en què ens trobem,
en segon lloc
per les festes
tradicionals
i ja per últim
per la zona
o regió
on ens trobem,
o sigui,
hi ha hagut zones
on
ha predominat
fer,
per exemple,
més un plat
que un altre,
doncs,
pel seu clima,
per la seva geografia,
etcètera,
no?
Sí que és veritat
que hi ha alguns plats
que han esdevingut
genèrics
per tot el territori català,
que són
les pinzellades
de plats
que parlarem ara,
sí?
Tinguem en compte
que són
plats,
sobretot,
que es belluguen
en aquests àmbits,
no?
Sobretot
amb regions,
amb èpoques
de l'any,
i amb les festes
i les tradicions
que tenim,
d'acord?
Per exemple,
un dels plats
més destacables
seria el pa amb tomàquet,
el pa amb tomàquet
amb embotit,
eh?
D'acord?
Si després,
doncs,
utilitzem
algun pa d'aquí
i utilitzem
algun embotit d'aquí,
doncs,
molt millor,
d'acord?
D'acord?
D'acord?
La crema catalana,
per exemple,
o un pòstre
com el mosquetell
amb els carquinyolis,
per exemple,
els panellets,
els panellets també,
també,
un gran clàssic,
molt,
molt,
molt de temporada,
està clar.
Què més?
Els canelons,
per exemple,
sobretot els canelons,
doncs,
per Nadal,
l'escudella,
l'escudella,
o bé,
d'escudella amb carndolla,
o bé amb galets,
etcètera.
També molt típica.
Molt,
molt típica.
Els calçots,
amb la seva salsa de calçots,
o la mani de xató,
per exemple,
que també es fa
amb la salsa de calçots,
croquetes també,
sí,
tenim molta tradició
de croquetes.
Sí.
La mongeta,
la mongeta del ganxet,
ja sigui,
ja sigui cuita,
amb un empadrat,
ja sigui amb botifarra,
pot cuinar-se
de moltes maneres.
Els cargols també,
eh,
com ja hem parlat,
per exemple,
els cargols,
sobretot,
de Lleida,
de Lleida,
i sobretot,
i sobretot per això,
que s'han cuinat
tradicionalment
més per Lleida
que en altres zones,
no?
Però al final
es devenen
un plat,
doncs,
molt típic
de la nostra cuina.
L'escalibada,
per exemple,
o el fricandó,
o el pollastre rostit
amb fruits secs,
com les prunes,
etcètera.
Prunes, panxa,
sí.
Exacte.
També tradicionalment,
doncs,
el bacallà,
per exemple,
no ens oblidem
del bacallà,
que també s'ha cuinat
durant molt de temps
i de moltes maneres.
Vull dir que,
potser,
segur que em deixo
algun plat,
doncs,
que algun client dirà,
home,
no ha dit tal plat,
no,
no ha dit tal altre,
segur,
eh,
perquè em podrien dir
cinquanta de plats,
però ja et dic,
potser uns són més típics
d'una zona
que d'una altra,
etcètera,
no,
però en grans trets,
eh,
serien una miqueta,
doncs,
els que hem dit,
molts d'ells,
nosaltres també,
els treballem aquí
a Cuina Miracle,
eh,
com a African D'Ou,
el pollastre rostit,
doncs,
fem,
per Nadal,
fem moltíssims canelons,
etcètera,
no,
fem panellets també,
quan és l'època,
encara que sigui per,
per nosaltres,
o per regalar els clients,
fem calçots
i salsa de calçots,
també,
però mira,
per exemple,
per tomàquet sí que fem una coca,
una coca amb tomàquet,
per exemple,
però molt,
molt per càterings
o quan ens en demanen,
però no és un plat,
diguem-ne,
que tenim a la nostra,
a la nostra carta,
no,
escalibada,
doncs,
ara és una bona època,
doncs,
per fer l'escalibada,
que en fem,
doncs,
tots els caps de setmana
i molta quantitat,
no,
vull dir que hi ha molts plats
que nosaltres ja treballem
i fem,
doncs,
sovint,
la veritat.
A més,
que cada plat també té
les seves variants,
no,
que a cada lloc o a cada zona
potser fa la seva versió,
no,
o si tiren més d'un producte,
doncs,
bé,
doncs,
fan aquell plat a,
potser,
per exemple,
a Samacut,
el trinxat de la Cerdanya,
potser hi posen
un set d'ingredients,
en un altre lloc
fan el trinxat
d'una altra manera,
no,
que a cada zona
també ho adapta
una mica
al producte que té.
Exacte,
sí,
sí,
a més a més,
el trinxat de la Cerdanya,
mira,
no l'hem dit
i és el clar exemple,
és el clar exemple
de plat
molt,
molt,
diguem-ne,
molt tradicional
i molt arrelat
a la nostra terra,
però també
molt
definit
geogràficament,
és a dir,
molt fet
d'una zona
que el seu nom,
a seu propi no m'ho indica,
no,
de la Cerdanya,
no,
per tant,
molt fet
del territori de la Cerdanya,
amb una col
molt verda
i molt rissada
que es cultiva
doncs allà a la vora,
que és una col
doncs de climes
més aviat freds,
i que també
al final
és un plat
molt de temporada,
totalment.
Vull dir
que es belluga
en funció
de temporada,
en funció
de la regió geogràfica
i no deixa
de ser un plat
que evidentment
s'extén
a tot Catalunya
i cadascú
en fa les,
té una miqueta
també la seva versió.
Passa també
una miqueta
el mateix
amb els calçots,
els calçots,
amb una
denominació
d'origen
o una
indicació geogràfica
doncs
de
d'avalls,
per exemple,
el que passa
que al final
tothom
t'hi més qui menys
doncs
ha menjat
alguna vegada
calçots
ja
siguis a Lleida,
ja siguis a Girona
o siguis
d'on siguis,
m'entens?
Vull dir que
al final
s'ha extès
la cultura del calçot
a tot Catalunya,
no només
al territori
on ha nascut
aquest plat.
Passa el mateix
amb el trinxat
o passa el mateix
amb altres plats.
Per exemple,
aquí a la zona
del Baix Llobregat
sobretot
hi ha el tema
de la carxofa
o també
el pollastre
de pota blava
més de la zona
del plat.
Jo recordo,
tinc una anècdota
d'anar per allà
un dia
a la zona
dels aiguamolls
que hi ha
per allà
a la zona
del Prat
al delta
del Llobregat
i anar menjant
en un lloc
d'allà
del Prat
i un dels plats
recomanats
precisament
era això,
era un pollastre
rústic
però especificaven
que era un pollastre
de pota blava
o sigui que també
els comerços
s'han potenciat
aquells punts forts
que,
perdona,
conèixer-te
una mica
el producte local,
el producte
de proximitat
de cada zona.
Sí,
exacte,
exacte,
o sigui,
el pollastre
de pota blava
i el pollastre
del Prat
és el clar
exemple
d'indicació
geogràfica
protegida,
és a dir,
és com
la llonganissa
de Vic
o la vedella
dels Pirineus
catalans,
no?
Sí.
Vull dir,
són aquells
ingredients
de zones
geogràfiques
molt,
molt concretes
que han nascut
en aquesta zona
i que,
al final,
el seu consum
s'ha estès
a tot el territori,
no?
Qui més qui menys
ha menjat una cosa
o una altra
o ho ha conegut,
ho ha sentit,
etcètera,
no?
Vull dir,
per tant,
sí que són plats
que podem fer
o que podem elaborar
o, no sé,
els fasols de Santa Pau,
per exemple,
no?
Mira,
l'any passat,
precisament,
més o menys
per aquestes dates,
doncs,
vaig estar per Santa Pau
i vaig tenir l'oportunitat
d'estar
en uns camps
on cultivaven
els fasols
i vaig poder,
doncs,
parlar amb un pagès
que me'n va donar
i els veus
vam acabar cuinant a casa,
no?
Vull dir que
està molt bé,
doncs,
que podem viure
en aquestes situacions
en un entorn
tan ric
de producte
i que després,
al final,
doncs,
aprofitem-lo,
aquest producte
i fem plats
amb aquests productes,
d'acord?
Molt bé.
Doncs,
Joan,
si et sembla,
deixem l'espai en aquest punt
i ja ens tornem
a trucar la setmana vinent
per fer més cuina.
Perfecte,
vinga,
moltes gràcies.
Doncs,
que vagi bé,
bona tarda.
Que vagi bé,
a rebeure'm.
Adeu.
Aquest estiu sintonitza el,
just a l'estiu
de dilluns a divendres
a Ràdio d'Esvern
al 98.1 FM.
De 10 del matí
a 1 del migdia
us esperem
al magazín matinal
Just a l'estiu,
la versió més fresca
del Just a la Fusta
tots els dies de juliol.
Entrevistes,
seccions,
notícies,
informació s'enjustenca
d'actualitat
i tertúlies.
No te'l perdis.
Aquest estiu,
entre piscina i platja,
els matins
de Ràdio d'Esvern
són tendència.
Ens queden pocs minuts
perquè toquin
les 6 de la tarda
amb aquests últims minuts.
Acabarem escoltant
aquest tema,
una cançó de Figa,
Flauas i Lluís Gabaldà
que es diu
Xalala.
Flauas i Lluís Gabaldà
que es diu
Xalala.
Flauas i Lluís Gabaldà
pensant en un món millor
i amb el caliu
de la germana
que t'abra
com la llum del sol.
Xalala.
Xalala.
Flauas i Lluís Gabaldà
Gala.
Xala-la-la-la-la-la-la-la-la
Deixa'm atent, se'ns anima i ens condemna
Xala-la-la-la-la-la-la-la
Com ens agrada xalar
Si tu xales, jo xalo i xalem tot el dia
Si tu xales, m'engresco i canto el bon dia
Perquè quan ens posem a xalar
La vida ja no és tan avorrida
Pensant en un món millor
I amb el caliu de la germana
Que t'abraça
Com la llum de la sol
Xala-la-la-la-la-la-la-la-la
Ens ensorrem, tota gent que ja ens agrada
Xala-la-la-la-la-la-la-la
Com ens agrada xalar
De vegades es pen el sol
El tapant els mals dies
I si trobes a tothom amb la cara de museu
I de cuerda huida
I vindré de segure
Xala-la-la-la-la-la-la-la-la
Com ens agrada xalar
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La petxina lluent d'Arenys de Mar, el pèsol de Llevaneres, l'ànec mut del Penedès o el tomàquet de Montserrat, per exemple.
També, entre altres, hi trobem els porros del Baix Llobregat o el Paz de Sant Jordi.
Vinga, va, fins ara, eh?
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
Una dona de 80 anys ha mort aquesta tarda en una platja de Salou, el Tarragonès. Manel Sastre.
Bona tarda. Ha estat el servei de socorrisme de la platja llarga de Salou, que ha alertat el 112 a quarts de quatre de la tarda.
Els socorristes han tret de l'aigua inconscient a la dona, que s'estava banyant.
Els mateixos socorristes són els que han començat a fer maniobres de reanimació fins que ha arribat el sistema d'emergències mèdiques
que ha mobilitzat fins al lloc tres unitats, una d'elles l'unitat d'intervenció i de suport.
Han seguit fent la reanimació cardiopulmonar, però no hi ha hagut èxit.
En el moment de l'incident, unejava la bandera verda a la platja.
La d'avui és l'onzena víctima mortal a les platges de Catalunya aquest estiu.
Manel Sastre, Catalunya Ràdio, Tarragona.
Notícies breus, Maria Costa.
Diversos observatoris de les comarques de Lleida han assolit aquesta tarda els 41 graus
en el que seria el pic de la calorada que afecta gran part del país.
El rècord oficial actual de temperatura màxima l'ostenten al Carràs,
on l'any 2019 van arribar als 43,8 graus.
Els veïns d'aquesta localitat del Segria eviten els carrers en les hores de màxima calor
i es refugien a la piscina.
al Carràs, Roger Segura.
Bona tarda. Carrers buits i veïns i veïnes a casa o a les piscines.
És la imatge d'aquesta tarda tòrida al Carràs, on s'han assolit els 40 graus.
Amb tots els veïns feia dies que es preparaven per la calorada
i han exaurit les existències de ventiladors d'alguns comerços.
Ens ho explica Vanessa Palomeque de la ferreteria Mas.
Fa no res una setmana que ja veus que quasi ja no mos queda res,
és cada dia, cada dia, 3 o 4 ventiladors i barrets de palla.
I el que més d'estrella és el de sostre, que mos hem quedat sense.
Al camp, la collita de pressec i nectarina ha començat avui ben aviat
i ha acabat al migdia per evitar les hores de més calor.
Roger Segura, Catalunya Ràdio, al Carràs.
Des que ha començat l'any a Catalunya hi ha hagut 6 assassinats per violència masclista
en l'àmbit de la parella.
Les víctimes que tenien entre 37 i 42 anys convivien totes amb el presumpte agressor.
Són dades que han detallat avui els Mossos en una reunió
amb la resta de cossos de seguretat, com són la Policia Nacional Espanyola,
la Guàrdia Civil, la Laixença i la Policia Federal de Navarra.
A Catalunya, de les 6 víctimes, 3 tenien fills menors d'edat.
Una d'elles en tenia 5.
L'OTAN convidarà a Ucraïna a ser membre de l'aliança
quan els seus membres hi estiguin d'acord i es compleixin les condicions.
És el compromís final de la cimera de Vilnius,
insuficient per Zelensky,
qui abans que s'hagi fet publicar qualificat d'absurd
no es fixi un calendari per a l'adesió.
Enviat especial a Vilnius, Jordi Baró.
Bona tarda.
Compromís amb convidar a Ucraïna a unir-se a l'OTAN,
però no ara, quan es compleixin condicions
i quan els aliats hi estiguin d'acord.
Després de setmanes de negociacions intenses,
aquesta és la fórmula que s'ha acordat a la cimera de Vilnius
per reforçar la promesa a Kiev que en el futur formarà part de l'aliança.
El secretari general Jens Stoltenberg precisava
per què la invitació a l'OTAN no pot ser immediata.
Hi ha una guerra en marxa a Ucraïna,
hi ha una guerra a gran escala,
i per això tots els aliats estan d'acord
que quan una guerra està en marxa
no és el moment per convertir Ucraïna
en un membre de ple dret de l'aliança.
Zelensky ha atacat el compromís de l'OTAN
abans que es fes públic, retraient que no inclogui dates per l'adhesió.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Vilnius.
I ara, ALMA.
Festival ALMA, amb un concert de Fito Paez
que comença avui aquest festival,
la nova versió del Festival Jardins de Pedralbes,
que s'ha traslladat al poble espanyol
després que la seva promotora perdés el concurs públic
per seguir organitzant la carismàtica cita estiguenca
de la Diagonal de Barcelona.
Paez repassarà quatre dècades d'èxit
i gairebé 30 discos d'estudi.
El cantautor argentí ha exaurit totes les entrades,
però ha obert una segona data el 24 de juliol.
Si puedes, nadie debe vivir sin amor.
Esports, Ruth Vilar.
Ha acabat la desena etapa del Tour de França.
L'Isaac Vilalta en té les dades. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Victòria de Tapa al Tour de França per Peyo Bilbao.
El ciclista basc, el de Guernic, el més ràpid,
el més fort o més intel·ligent dels que quedaven de la fuga
en una escapada en què també resistia el català de Terrassa Antonio Pedrero.
Finalment sisè d'aquesta etapa.
Victòria, per tant, per Peyo Bilbao de l'equip Varein,
l'equip que dirigeix el Tour de França Xavi Florencio,
el català de Montroig del Camp.
Doncs bé, victòria d'etapa per l'equip
que Peyo Bilbao ha dedicat a Ginomader, el seu company,
que va morir ara fa unes setmanes després de patir una caiguda a la volta suïssa.
Més a més, el gran grup avui que ha arribat amb tots els homes importants junts
a tres minuts d'avançador de l'etapa.
Això fa que Peyo Bilbao, a banda de l'etapa,
es garrapi unes quantes posicions a la general i ara mateix es situï cinquè.
Sorpresa al torneig de Wimbledon,
la número 1 del món, Esbiantec,
ha perdut els quarts de final contra Elina Esvitolina.
Com Esvitolina, la xeca Marqueta Vondrusovà
també s'ha classificat per a les semifinals
després de guanyar la número 4 del món, Jessica Pegula.
En categoria masculina, ha començat un dels plats forts de la jornada,
juguen Djokovic i Rublev.
De moment Djokovic guanya per un 7-1.
També en joc ara mateix, un altre dels quarts de final en categoria masculina,
el partit entre Jannik Siner i Roman Safiolín.
Un 7 per cada un, 6 a 4 i 3 a 6.
En dobles, el català Mercè Granulles i l'argentí Ceballos
han superat la tercera ronda
i el Barça allibera l'englet d'entrenar-se
fins a la setmana que ve mentre negocia
la sortida del francès del club.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales-Vilanova.
Joan Capdevila, candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés
per la comarca del Baix Llobregat,
ha ofert una visió detallada de la passada legislatura,
les dificultats i els èxits en una entrevista a Ràdio d'Esvern.
Capdevila ha iniciat l'entrevista analitzant la decisió d'Esquerra
de donar suport a Pedro Sánchez durant la investidura de gener de 2020,
assenyalant que, sovint, has de triar la decisió menys dolenta i el mal menor.
El candidat ha ressaltat que, tot i que l'última legislatura
es va caracteritzar per la crisi de la pandèmia,
Esquerra va donar suport a les decisions del govern
per evitar mals majors.
Pel que fa a les eleccions generals del 23 de juliol,
Capdevila ha reivindicat la importància de la presència d'Esquerra al Congrés.
Segons el candidat, les enquestes mostren que la possibilitat
d'un govern del PP amb Vox és molt real.
El candidat ha comentat que Esquerra sempre ha resistit
davant la dictadura i el franquisme
i ha assegurat que permetre un govern de PP i Vox
seria trair la seva essència, i no només del partit, sinó de tota Catalunya.
Per tant, ha comentat que si Esquerra pot evitar-ho,
encara que sigui facilitant la investidura de Pedro Sánchez,
ho hauria de fer.
Podeu escoltar l'entrevista completa,
el podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
L'Ajuntament de Sant Jus ha obert una convocatòria artística
per la creació d'una escultura que doni la benvinguda al terme municipal.
L'obra estarà situada a la rotonda entre la B23 i la carretera Reial,
a l'avinguda de Ricardo Bufill Levi,
anteriorment coneguda com a avinguda del Baix Llobregat.
Les bases, convocatòria i formulari de sol·licitud
es poden trobar al catàleg de tràmits i procediments
de la seua electrònica de l'Ajuntament.
Es poden presentar propostes fins al 5 d'agost.
El procés de selecció constarà de dues fases,
una primera eliminatòria a càrrec d'un jurat
i una segona fase de votació popular
que serà l'encarregada de decidir la proposta guanyadora.
La tècnica i la mida de l'escultura són lliures,
però la proposta ha de complir certes especificacions.
La dotació màxima inicial per aquesta convocatòria
és de 40.000 euros
i l'Ajuntament de Sant Jus es responsabilitzarà
del transport de l'escultura o conjunt escultori.
L'Ajuntament de Sant Jus i Promunt
s'estan preparant una oportunitat
per a joves emprenedors del municipi.
Durant el mes de setembre es publicaran les bases
que regularan el concurs d'accés
a l'ocupació d'un local comercial
situat al carrer Rosa Luxemburg, número 14, a Maslluí.
El local, amb una superfície útil de 77,85 metres quadrats,
és propietat de Promuntza
i aquest espai està destinat a persones emprenedores
que vulguin iniciar una activitat
o que ja l'hagin començat durant l'últim any,
a partir de la data de publicació de les bases.
El principal objectiu de la iniciativa
és fomentar l'emprenedoria local
i donar suport als joves emprenedors
en les etapes inicials dels seus projectes empresarials.
Els beneficiaris podran fer d'aquest espai
la seva seu física on iniciar,
desenvolupar i consolidar el seu projecte,
gaudint d'un contracte de rendament a preus assequibles.
El contracte tindrà una durada de 5 anys improrrogables.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat sanjustenca
a l'informatiu complet de les 7 de la tarda.
Fins ara!
A la Rambla, res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
Comencem aquesta segona hora de la Rambla
al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Ara mateix són les 6 i 10 fa un sol capeta.
Bé, fem l'entrevista de la tarda igualment, eh?
Tenim a l'estudi ja la Sant Justenques,
Mercè Camps i Marta Malaret,
presidenta i vicepresidenta respectivament
de l'Associació Dona i Empresa,
entitat que dóna suport i que acull
a les dones treballadores de Sant Just
que volen tirar endavant un negoci
o mantenir-se també actives professionalment
i que es va crear precisament fa 10 anys, el 2013,
amb la voluntat de reivindicar
aquest paper de la dona emprenedora.
Els jo abro els micròfons i les saludem.
Hola, bona tarda, Marta, Mercè.
Què tal?
Hola, bona tarda.
Doncs bé, estaveu les dues a l'inici de tot?
Jo no.
No?
Jo no existia.
Jo, home, sí que existies.
Què vol dir això?
Que no hi era.
Que no hi era a l'associació.
Bueno.
Jo sí, jo sí que hi vaig ser des del començament.
Sí?
I Marta, explica'ns una mica quin era el caldo de cultiu, no?,
entre el sector de les dones del poble
perquè es donés pas a la creació de l'associació.
Una mica quantes dones éreu?
Bé, tot va començar amb un grup de suport psicològic,
un grup de donar poder a la dona,
que encapçalava una psicòloga que treballava a l'Ajuntament,
l'Anna López de Aguilat.
I amb l'empenta de la Gina, en aquell moment,
volien anar més enllà.
Volien que fos un grup independent, emprenedor,
que fessin activitats, tallers, que es trobessin.
I ens van convidar a dones que érem empresàries
o que havíem obert recentment una empresa, un negoci,
i ens vam reunir primer a l'Ajuntament.
I a la que vam portar dues reunions,
ens vam veure amb tanta empenta que ens van dir
apa, vosaltres mateixes.
I vam seguir.
Vam seguir trobant-se, potser érem unes 30,
que de fet vam fer un sopar en un restaurant
a la crem de la crem,
i allà, d'alguna manera, es va constituir dona i empresa.
I més o menys, recordes quantes éreu?
Sí, unes 30.
Unes 30?
Sí, sí, sí.
En aquell moment érem unes 30.
I com ha estat l'evolució pel que fa al número de sòcies?
És a dir, com...
I això potser la massa aquí també ja en pot respondre.
Com ha crescut el número de sòcies al llarg dels anys?
Sí, doncs hem crescut molt pel nostre parer.
La veritat és que ara som 120 o una mica més.
Uau.
Sí.
I hem anat creixent pelotinament.
La veritat és que en els últims anys bastant,
perquè cada vegada l'associació té més nom,
i té més marca, i la gent ho coneix més,
s'apropa més a nosaltres,
i és un degoteig constant.
Ha estat més o menys constant, per tant,
però en aquesta última època sí que potser en tenir més renom,
sí que l'augment ha estat més...
Jo crec que sí.
Sí, és això.
Bé, l'emprenedoria ja costa de potenciar, no?
Començar un negoci, fer-se autònoma, demanar ajudes,
trobar el camp professional adequat.
Creieu que les dones ho tenim més difícil per aconseguir-ho?
Jo crec que les dones tenim més empenta.
O tenim una empenta diferent a la dels homes.
Més difícil potser perquè...
perquè el món dels negocis està pensat en masculí,
però l'emprenedoria femenina és molt potent.
I la veritat és que també volem aclarir que a la nostra associació
no només hi ha dones amb negocis,
és a dir, hi ha dones que no tenen cap negoci,
que treballen per contra l'IENA,
o que ja estan jubilades,
però hi ha moltes que són petites emprenedores
i que els costa el seu suor diari
treure el seu negoci endavant.
Clar, perquè quins requisits han de tenir les dones
que vulguin formar part de dona i empresa?
Home, en principi, ja més o menys ho ha dit la Mer,
o són persones, dones,
que tenen una empresa situada aquí a Sant Just,
o potser que viuen a Sant Just però no tenen l'empresa aquí,
però són Sant Justenques,
o que tenen una professió liberal
i treballa per compte d'altri,
però és emprenedora per si mateixa,
busca la feina i sobretot el que passa
amb les dones que emprenen un negoci,
el que busquen és xarxa i busquen informació.
Jo crec que la diferència que hi ha,
potser pel que comentava abans la Mercè,
és que la dona, quan és emprenedora,
no segueix les línies habituals,
les establertes, sinó que mira més enllà,
mira què fa aquella, potser això m'interessa,
preguntaré aquí, m'assessoraré allà,
mira aquella dona, aquell grup...
O sigui, es mou bastant més, jo crec.
Intenta buscar per diferents camins, no?
Sortir endavant amb diferents...
Sí, buscar la xarxa, no?
On jo em puc sostenir, allà m'hi sento còmode.
I com dona hi empresa?
Dona un cop de mà a les sòcies, no?
Una mica en què les ajuda o què és el que ofereix l'entitat?
Mira, nosaltres no donem suport tècnic, diguéssim,
donem suport de coneixement personal,
del que ens ha passat a nosaltres,
en la nostra emprenedoria pròpia o d'altres sòcies,
donem acollida de sentir-se que no estan soles,
i xarxes, sobretot.
Però no fem...
No som una escola de negocis.
Clar.
Bueno, també dins de les associades,
com que tenim advocades
i també gent que treballa en gestories
o amb APIs, coses d'aquestes
que poden donar, sobretot a les advocades,
una informació dels passos a seguir més formals, no?
De dir, primer has d'anar aquí i has d'anar a l'Ajuntament a fer això,
has de fer l'altre,
i sí que hi ha una mica aquest assessorament,
per part de les pròpies sòcies, eh?
Exacte.
I després, com que tenim molt de contacte amb l'Ajuntament
i l'Ajuntament, doncs, a través del Consell Comarcal,
doncs, també ofereix formacions,
doncs, les podem una mica dirigir,
però diguéssim que no farem aquesta formació,
sinó que l'han de fer en un lloc més...
És com que els hi doneu la mà fins al punt, no?,
però després cadascuna ja ha de fer,
ha de seguir una mica el seu camí.
Exacte.
Heu detectat algun àmbit professional
o situació laboral majoritària entre les associades?
Home, el col·lectiu,
perquè nosaltres estem en cinc grups sectorials,
les hem col·locat a les sòcies en cinc grups sectorials,
i el que sembla que hi ha més és el de salut.
Tot salut, eh?
Tot el que és, doncs, psicòlogues,
gent que té centres de teràpia
o de consciència corporal,
hi ha força gent, coach,
hi ha força gent.
La veritat és que l'oferta d'aquest tipus de negocis
aquí a Sant Jús és bastant àmplia,
per tant, quadra, no?,
que pugui haver també aquesta xarxa de...
Bé, que aquest àmbit professional realment sigui també
el que més predomina entre les dones empregadores.
Sí, i també tenim bastant de comerç,
exacte, i professions liberals.
Donar i Empresa també és una entitat,
de fet, s'enjustenca, no?,
que ha estat força activa amb els esdeveniments
més destacats del poble.
Us hem vist, òbviament, a les fires comercials,
també, per això, a la festa major,
a les festes de tardor.
Creieu que és fonamental tenir relacions,
teixir relacions amb altres entitats i grups del poble?
Per exemple, entitats culturals,
clubs esportius, mitjans, amb l'Ajuntament,
associacions de lleure...
Com ho gestioneu, això?
Jo crec que sí que és superinteressant
fer relacions i networking,
que li diuen,
amb altres tipus d'associacions.
Al final, som un poble petit,
poble-ciutat,
però...
i tothom ens coneixem.
Llavors, sempre podràs tirar
o et donaran un cop de mà
si necessites qualsevol cosa
per qualsevol activitat que vulguis fer.
Per tant, qualsevol tipus de vinculació
amb altres entitats
és beneficiosa per en dues parts.
Nosaltres tenim una relació molt estreta
amb l'Ajuntament a nivell de comerç,
però també a nivell de la regidoria de dona,
perquè nosaltres,
a part d'activitats de comerç,
també tenim estructurat
que, com el nostre nom indica,
fem activitats relacionades amb la dona
i després intentem també
donar suport a totes les sòcies
que tenen negocis de serveis,
tipus advocacia,
dissenyadores, etcètera.
Llavors,
estem sempre obertes
a qualsevol interacció
amb qualsevol tipus d'associació.
A vegades no es dona el cas,
però és veritat que moltes de les sòcies
ja estan en altres associacions
i podem trobar les vinculacions.
Sí,
i el fet que nosaltres participem a les fires
ja va ser amb la visió
de precisament visualitzar
els negocis que tenien comerç,
les que tenien una botiga
o que tenien un negoci
que es podia posar dins d'una carpa
per visualitzar-lo.
I això, doncs,
esclar,
hem estat molt presents
i hem fet que aquestes fires creixin també
amb totes les nostres sòcies
que hi participen.
Per exemple,
ara també hem sabut
que s'estan organitzant
aquestes terceres jornades feministes
aquí a Sant Jus,
s'estan aventis ja
les primeres reunions
amb l'Ajuntament.
Per exemple,
aquest seria un tipus d'activitat
del qual dona i empresa
té un cert interès, no?,
en participar i en col·laborar.
Sí,
des de la Junta
hi ha una persona
que és la que ha assistit
a les reunions
i ens va fent el traspàs
a la Junta
del que es va decidir
perquè, clar,
som onze a la Junta,
no podríem anar totes,
però, evidentment,
estem involucrades
i amb ganes de col·laborar.
Teniu alguna estructura fixa
o una organització
dins de l'entitat
allò marcada
o això també ho aneu atenent
al llarg dels anys
de diferent forma?
Sí,
bueno,
hem fet com una espècie de casa
dins de dona i empresa
que té tres pilars.
Un pilar
és el de comerç,
l'altre és de dona
i l'altre és d'empresa.
Com el que diu el títol,
comerç,
dona,
empresa.
Sí,
comerç,
nosaltres diem
dona i empresa,
però sí que dins
d'aquestes empreses
hi ha moltes dones
que tenen botiga,
que tenen comerç,
que tenen,
doncs,
està a peu de carrer,
no?
Llavors,
aquest,
diguéssim,
és l'estructura
de principis,
per dir-ho d'alguna manera.
I després,
com et deia abans,
ens dividim
en cinc sectors
per tal
que ens puguem
comunicar d'una forma
més àgil.
O sigui,
cada sector té una coordinadora,
cada sector té un grup
de WhatsApp
i llavors
totes les informacions
ràpides que necessitem
que se sàpiga
en el moment
a les 120 sòcies
surten per aquests
cinc grups,
aquests sectors.
I llavors,
a partir d'aquí,
tot això
ho gestiona
aquestes 11 persones
que ha dit la Mercè,
que som de la Junta,
que dins
de la Junta,
tot i que hi ha,
doncs,
la presidenta,
la vicepresidenta,
la tresorera,
la secretària,
també hi ha
les de caps
de secció,
ai,
de seccions que venen,
de sectors,
coi,
que venen a la Junta
i algunes vocals més
d'ajuda.
Molt bé.
I parlem ara,
si us sembla ja,
doncs,
d'aquest desè aniversari
perquè hem començat
l'entrevista parlant
que una mica el motiu
també era que ens expliquéssiu
el que esteu preparant
per aquest desè aniversari,
per aquesta primera dècada.
Expliqueu-nos
què esteu tramant.
estem molt contentes
perquè
perquè arribar
a deu anys
d'una associació
és complicat
perquè al final,
vulguis que no,
és un tema
de voluntariat
i de posar
la teva energia
personal
a mobilitzar
tota una sèrie
d'activitats
i de persones.
I de consolidar-se
també,
perquè els primers anys
costen,
sempre és...
i fer les coses bé
perquè al cap i a la fi
els resultats
és el que
fan parlar
de tu,
no?
I quan parlen
de dona i empresa
sempre parlen de
ui,
és que han fet això,
eh?
I ostres,
estava molt bé
i havíem que faran ara,
no?
Sí,
i és això.
Llavors teníem ganes
de celebrar-ho
perquè ja
quan vam fer cinc anys
vam fer
un sopar especial
amb les sòcies
però vam dir
ostres,
els deu anys
s'ha de celebrar
més...
A lo grande.
A lo grande,
per dir-ho així.
I vam dir
a més volem celebrar
amb tot Sant Just,
és a dir,
amb tot el poble,
vull dir,
no és una cosa només
per sòcies
sinó per tothom.
Llavors hem preparat
una gala
amb una entrega
de premis,
hem fet una selecció
d'un procés
inter,
de preselecció
de dones
santjustenques
que haguessin destacat
per la seva trajectòria
personal o professional
en diferents àmbits
hi ha hagut una...
Però persones sòcies...
No.
No?
Ostres.
No.
Una de les condicions
era que no fossin sòcies
perquè vam pensar
que votar-nos
entre nosaltres mateixes
era una mica estrany.
Podria haver-hi Tongo.
Bueno,
sí,
clar.
No,
no ho hem descartat
de cara a propers anys,
de dir,
bueno,
ara pels 10 anys
fem això
però potser cada any
ens podem premiar
nosaltres mateixes
però volíem que fos
un premi
a dones
emprenedores
en genèric,
no?
Sí.
Nosaltres no fem acció
d'anar a buscar sòcies
o fem molt poca.
És a dir,
les sòcies s'apropen
a nosaltres
i aquestes,
sí,
la veritat és que
no ens han apropat.
No,
és que
aquests premis
gairebé
és com una admiració
a aquestes dones
que han sigut
emprenedores
en el seu camp,
no?
I com a admiració,
com a dona i empresa,
les sòcies de dona i empresa
han admirat
i han elegit
finalment
aquestes sis
que admirem
per la seva trajectòria.
Que bé.
O sigui,
que la gala comptarà
amb entrega de premis
i tot.
Em entrega de premis.
Això és el Oscar ja, eh?
Sí,
una miqueta,
que guai.
A més a més
hem encarregat
el trofeu
amb un artista
també,
Sant Justenca,
Molt bé.
Que també
vam passar
per una selecció,
van venir cinc,
eren cinc o quatre?
Quatre.
Quatre artistes.
Al final a Cegues
vam triar
el que va agradar més,
un grup que va fer
de jurat
per això del premi.
Com també
hi ha un grup
fora de dona i empresa,
amb algunes
de dins,
que vam fer
de jurat
d'aquestes sis
premiades
finalment.
Molt bé.
I cada premiada
tindrà el seu moment
a l'escenari
amb el seu,
amb la seva informació,
amb imatges.
Serà molt bonic.
Serà molt bonic.
Serà, sí.
Serà...
Deixarà de ser
un reconeixement,
no?,
a aquestes dones
i que, bueno,
que han destacat
en part del seu camp.
Exacte.
Molt bé.
què més tindrà
la gala?
Sí.
Sí.
Hem dit
que serà
un sopar?
No.
No.
No?
La gala seran
dues coses diferents,
o sigui,
diferenciades.
Una serà
a dins de la sala
utopia
del casal
de joves.
Bé,
nosaltres
haurem decorat
la sala
i al fora
de la nostra manera.
Bé,
això ja d'entrada
ja intentem
canviar-li una mica
la cara.
Donar-li un toc personal.
Llavors,
a dins de la sala
hi entraran
les persones
que hauran comprat
una entrada solidària
de 5 euros
que nosaltres
donarem a Sant Jus Solidari
tota la recapitació.
A més,
és una gala solidària,
eh?
Sí, sí.
Llavors,
la gent que entri
allà dins,
a part que vindran
quasi totes
les dones
emprenedores
de la nostra associació,
doncs es trobaran
que sí,
que és un acte
i que és una gala.
No hem parlat del dia,
eh?
Que si potser hi ha algú
que ens està escoltant
dirà molt bé,
però i això quan és?
Doncs és el 29 de juliol
que és un dissabte
i previ a la festa major.
Clar.
Aleshores,
doncs hi haurà,
tenim una presentadora
que és la Xe Aranna
que anirà guiant
tota la cerimònia
i, bueno,
hi hauran aquestes
presentacions de premis,
pujaran,
se sabrà finalment
perquè en principi
no se saben qui són,
se sabrà qui són.
Hi haurà una actuació
de dansa
que és un projecte
de la Carlota Carvajal
i el Nil Nebot
que han fet conjunt.
Artistes també
d'aquí de Sant Jus.
Sí,
hi hauran, doncs,
els típics parlaments
i unes imatges
de dona i empresa
que es veurà
i que veurà tothom
i al final
regalem a tots
doncs una copa de cava
i regals per tothom.
Tothom sortirà allà
content.
Content.
I a fora
de
del que és
la seroutopia
farem un acte simbòlic
d'enlairament
de 10 globus.
Sí, exacte,
d'uns globus
sostenibles
plens de
de llavors
per esparcir
una mica
Que maco,
que maco.
I quant temps fa
que ho esteu preparant
tot això?
Un any.
Un any.
Un any.
Veu començar
fa un any?
Fa un any
els hi vaig venir
a la Junta
amb aquesta idea boja
i...
Bueno, és que s'havia
de celebrar
els 10 anys
o algú s'havia de fer,
no?
Sí, però sí que ens van...
Però la veritat
és que un any
un any previ
mai havíem treballat tant,
eh?
Ja.
Una cosa.
Hem treballat amb temps
molt...
l'ernit de Sant Jus
sempre treballem
amb molt de temps
però un any abans
deien
però...
Tu...
Què et passa, no, Mercè?
Pel cap?
Jo deia
és que necessitem
una gala de l'Oscar
i...
Bueno, també havíem
de madurar molt
la idea, vull dir,
de la primera idea
a el que ha sigut, doncs...
Que ha anat passant per...
No ha canviat gaire, eh?
No, no ha canviat gaire.
Anava a preguntar precisament
si havia tingut diferents fases
tot el procés
de creació de la gala
i de més, però...
Quan se'ns posa
una idea al cap...
És allò, eh?
Ja no ens mou ningú.
Poden variar detalls, però...
Volem fer-ho gros
i precisament per això
hem buscat patrocinadors
per no haver d'estar allò...
Condicionades
pels diners.
Per tant, volíem que...
Poder pagar les actuacions,
pagar tot
amb tranquil·litat
i poder fer una cosa
digna
i que ens quedi
en el nostre record
i en el record
de tothom que vingui.
La veritat és que
estem
contentes
i tenim moltes ganes
de veritat
de compartir-ho
amb tot el poble.
Sí, que de fet
aquí a l'Esplanada
és quan compartirem
amb tota la gent
perquè serà d'entrada lliure.
Sí.
Compartirem
amb tota la resta del poble
que no hagi entrat
a dins de la sala,
doncs a fora
té l'oportunitat
de seguir amb la festa.
que després
de l'enlairada
que diu la Mercè
començarà
una actuació
d'un grup
que també és d'aquí Sant Jus
que és d'un tio
en pala
i després
hi haurà
Grande
DJ
Set
que és una noia
DJ
que finalment
doncs
vindrà ella
i
tota l'Esplanada
hi haurà
enfotracs,
hi haurà la carpa
de dona i empresa
on es vendrà la beguda
molt bé
i bueno
és per estar-s'hi
hores.
Últimament esteu molt aficionades
a posar la barra
de les begudes
no a les festes?
però ens venen a buscar
és que
és el que et deia
que hem creat
ja mar
que ja saben
que quan fem una barra
tot funciona
tot rotlla
la barra de dona i empresa
sempre eh
a les últimes festes
sí o no
sí
sí
bueno
és que acabem ballant
ens alegrem
ens divertim entre nosaltres
la nit de Sant Jus al carrer
també
no sé quina festa va haver-hi
al Casal de Joves
també
la Casal de Joves
la festa de la
la plaça de la Pau
sí
sí
sí
és que ja ho dominem
això
ja sabem la quantitat
que hem de comprar
els gots
que hem de demanar
ja tenim la llista feta
i vinga
i per anar acabant
la gent
com pot comprar
les entrades
a través de quins mitjans
quines plataformes
fins quan
mira
nosaltres estem
fent promoció
de la gala
a través de les xarxes socials
i per tant
qualsevol publicació
de dona i empresa
a Instagram
o a Facebook
o a Twitter
veuran el link
i si no
directament
entrant a Antràpolis
poses
dona i empresa
i li sortirà
i llavors
hem posat
una sèrie de categoria
de preus
però des de 5 euros
fins al que vulgui donar
al ser solidària
clar
nosaltres vam pensar
que
el fet de l'entrada
de fet
no era
per guanyar diners
perquè tenim patrocinadors
sinó que
era una manera
de també controlar
l'aforament
perquè té un aforament
limitat
i
i també saber
doncs això
quantes cadires
hem de posar
perquè no ens trobéssim allà
esperant
com per reservar entrada
també
per posar-vos-ho fàcil
llavors
ja et dic que
entre que
la copa de cava
i la welcome pack
que donarem
diguéssim que està supercobert
el cos de l'entrada
llavors
vam pensar que
estaria bé
fer una donació
de tot
els beneficis
d'aquestes entrades
a una entitat
també
Sant Justenca
i vam escollir
Sant Just Solidari
perfecte
molt bé
i escolta'm
la gent que us segueixi
també a les xarxes socials
tant a Twitter
com a Instagram
que teniu perfils
oficials allà
que esteu també
molt on fire
i res més
només em queda
desitjar-vos
que vagi superbé
la gala
29 de juliol
molt bé
t'esperem allà
vinga
clar que sí
sí sí
sí
i tant
estarem tots allà
molt bé
i que sigui per fer
la cobertura
radiofònica
vinga
o per passar-t'ho bé
directament
perquè
un dissabte
al vespre
sí
de gala
per això has de venir
ah de gala
la instrumentària
ja
com es diu
tres cous
és a dir
xancletes
i banyador
no
és una nit de gala
no ho hem dit així
però nosaltres
anirem de gala
anireu de gala
les dones emprenedores
ens vestim de gala
sí sí
que fort
home doncs això
s'ha de venir a cobrir
ara ja
és que només veure això
ja serà espectacular
home ara ja
ara ja hem d'anar-hi
vinga
Mercè, Marta
moltíssimes gràcies
per passar-vos a l'avisora
i fins la propera
molt bé
adeu
adeu
adeu
que vida et somriu
jo et cantaria
si no volguessis estar amb mi
viu, viu, viu, viu, viu
que vida et somriu
jo et cantaria
si tu volguessis estar amb mi
a l'avisora
que no volguessis estar amb mi
a l'avisora
que no volguessis estar amb mi
a l'avisora
que no volguessis estar amb mi
a l'avisora
l'avisora
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit