Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Molt bon dia, Sant Just, passen 12 minuts de les 10 del matí d'avui, dimarts 7 de novembre.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de ràdio d'Esbert.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca.
Amb la Mariona Sales llegirem els 3 titulars de les notícies més estacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català.
Després seré jo qui comenti avui l'efemèrida del dia i també aquesta curiositat musical.
i també alguns dies mundials que hi haurà avui 7 de novembre.
Acabarem aquesta primera hora amb en Carles Rius que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia.
Avui vindrà el Carles Rodríguez que és el propietari del nou restaurant La Casona de Sant Just.
També propietari de l'Ateneu, restaurant d'aquí del poble i també del restaurant Xerrues de Sant Joan d'Espí.
Tot seguit ja començarem a rebre els col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui dimarts al matí.
A les 11 i 40 rebrem l'associació de gent gran de Sant Just per fer tertúlia i comentar les activitats que tenen previstes.
Després a tercera hora de la Rambla ja a partir de les 12 i 10 deixarà caure en Marçal Ferret que avui fa un programa especial
i fa una entrevista a un dibuixant vinyatista, un historietista, és en Josso, en Josep Solana, que el trucarem via telefònica.
Acabarem el programa també amb una altra secció, serà la d'Arnau Cònsul, propietari de la llibreria Cal Llibreter,
que, com sempre, cada dimarts ens fa la recomanació literària de la setmana aquí a Ràdio d'Esvern.
Doncs bé, no marxeu, que tot això és el que tindrem avui.
I comença amb el matí.
de dimarts amb aquest tema de Tom Odell que es diu Another Love.
i
on another love another love
oh my tears be used all
on another love another love
oh my tears be used all
on another love another love
my tears be used all
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T'hi esperem!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Passen 19 minuts a les 10 del matí i volem estar informats i informades de les notícies de Sant Just.
Per això tenim la Mariona a l'estudi. Hola, Mariona, bon dia.
Bon dia, Núria.
Doncs bé, suposo que ens obriràs amb temes Sant Justencs. Què tenim avui?
Doncs mira, tenim que l'Ateneu acollirà una conferència organitzada per les SEAS
el proper 10 de novembre, és a dir, divendres,
a les 8 del vespre a la Sala Piquet, sota el títol Faudalisme i Castells.
I serà càrrec de Maria Soler Sala, que és professora d'Història i Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona
i investigadora principal dels projectes Freigles i Priores, Senyors i Prínceps.
Amb una especialització en l'estudi del territori i el paisatge medieval,
Sala compartirà el seu coneixement exactiu sobre la matèria,
enriquit per la seva experiència en excavacions arqueològiques al castell de Voltrera de Brera
i al monestir de Santa Maria del Guaire.
Sí.
Llavors, doncs, farà aquesta conferència a les 8 del vespre al divendres,
dins del cicle de les SEAS que estan fent, que es diu El fet militar en la història de Catalunya.
Clar, llavors totes les conferències sempre giren una mica entorn a castells, no?
Exacte.
Fortaleses, temes medievals.
Exacte, i llavors, per anar més enllà, el diumenge 12 de novembre,
tindrà lloc una excursió a les Torres de Fals, al Bages,
que amb sortida programada a les 7 del matí des del Parador,
i passarà pels conjunts medievals de Rajadell i les Torres de Fals,
amb dues ubicacions de gran significat en l'arquitectura defensiva i el feudalisme regional.
Sí.
Hi ha previstes dues rutes, una de llarga distància que es desenvoluparà al llarg de 15 quilòmetres
i una altra més curta de 9 quilòmetres,
i els participants podran gaudir de la diversitat de la vegetació,
i això són dades que dona la SEAS per la gent que sigui més friquina al tema,
es podrà explorar el substrat geològic que compren marques gressos i calcàries datades del Leocè.
Això la gent que sàpiga de geològic sabrà el que vol dir.
I li sabrà donar la importància que potser nosaltres no li sabem donar ara mateix.
El que sí que estic mirant són fotografies d'aquestes Torres de Fals,
que has dit que passarà a l'itinerari per aquestes torres,
i escolta'm, és un lloc molt maco, eh?
Sí, sí.
La veritat és que pinta molt xulo, i a més, hi haurà una novetat,
que és que pels interessats i interessades més en l'aspecte cultural
s'oferirà una opció dins l'excursió que inclourà visites
als castells medievals de Rajadell i a les Torres de Fals.
Ah, mira!
Que són testimonis de la història militar de Catalunya
i part de la línia defensiva dels Vescomtes de Cardona.
Sí.
I, clar, queden perfectes dins el tema del cicle que estan fent
sobre la història...
Sí, sí.
El fet militar en la història de Catalunya.
La gràcia també d'aquests castells és que estan sempre com enmig de la muntanya,
com a dalt dels turons, normalment,
a la part de dalt,
i estan envoltats sempre de vegetació, de muntanya, de verds,
i són llocs com, amb els voltants, molt macos.
Molt macos, es veu.
I tant.
Sí, sí.
Molt bé, doncs això, eh?
Torres de Fals i Castell de Rajadell.
Exacte.
Val, molt bé.
Mariona, recordes l'hora de la conferència?
La conferència del divendres a les vuit del vespre a la Sala Piquet.
Molt bé.
Seguim, doncs, amb altres temes.
De moment tenim aquesta conferència i activitat sortida,
excursió de les CES.
Què més tenint?
Tenim que Promoció Econòmica de Sant Just,
amb el Supor de la Diputació de Barcelona,
ha convocat una trobada de Speed Dating professional,
que tindrà lloc el dijous 16 de novembre a l'hotel City Park de Sant Just.
Sí.
I bé, amb l'objectiu de potenciar l'ocupació al municipi,
és una iniciativa que està dissenyada per afavorir l'encreuament entre l'oferta i la demanda laboral en l'àmbit local.
Per tant, empreses i comerços tindran l'oportunitat de conèixer-se cara a cara i a potenciar els empleats.
i per aquests últims serà també un escenari ideal per a l'entrega directa de currículums i realització d'entrevistes així una mica express.
Llavors, la jornada començarà a les 10 del matí, amb les acreditacions seguides d'una benvinguda institucional.
Sí.
I dins del planning destaca la ponència Elevator Pitch, com presentar-te en 3 minuts,
que proporcionarà concils claus per a una presentació efectiva davant de possibles ocupadors,
amb una perspectiva de gènere inclusiva.
I després d'un break per poder fer un cafè, que facilitarà el networking informal,
que en aquests àmbits ja veiem que agafen molts anglicismes i agafen moltes paraules.
Entre speed day... No, estic barrejant coses.
Que és com has dit?
Speed dating.
Speed dating.
Ara diuen coffee break.
Coffee break.
Clar, durant el coffee break es facilitarà el networking.
Sí.
Bueno, vinga, va, escolta'm.
Només de pronunciar les paraules ja treus el first.
Sí, sí, tal.
I bé, és una trobada dirigida a empreses en cerca de talent,
així una mica més immediat o a curt termini.
Hi ha persones en situació d'atur que busquen millorar la seva ocupació,
que estiguin inscrites als serveis locals d'ocupació de la xarxa Xaloc
o OTL de la Diputació de Barcelona.
Sí.
I serà una trobada dirigida, o sigui,
amb prioritat pels residents de Sant Just o de l'àrea pròxima,
però si no s'omplissin totes les places pot venir gent d'on vulgui.
El que no m'ha quedat clar és, les empreses que van,
són d'aquí del polígon de Sant Just o negocis també d'aquí del poble?
En principi són empreses locals.
Empreses i comerços locals o de la zona més propera.
Per això, doncs, perquè...
Que no vagi algú que vulgui treballar, no sé, en una empresa o en un lloc
o que, no sé, que estigui fora de Sant Just...
Exacte, que no t'aspiris aquí empreses de tot Catalunya o de tot l'estat espanyol.
No, no, en principi és això.
Per treballar aquí a Sant Just.
Speed dating local.
Molt bé.
Doncs proposta de promoció econòmica també.
I què més tenim, Mariona, l'últim titular?
Doncs mira, tenim que a Sant Just el dimecres 15 de novembre
serà el punt de trobada entre la ciutadania i l'equip de la Síndica de Greuges de Catalunya
i es proporcionarà assistència tant de manera presencial com telemàtica
per atendre consultes i queixes vinculades a possibles vulneracions de drets
per administracions o empreses proveïdores de serveis bàsics com aigua, electricitat i gas.
Sí.
I bé, aquesta iniciativa forma part de l'estratègia d'accessibilitat
que el síndic està donant a terme visitant regularment diversos municipis i barris de Catalunya
per facilitar el diàleg directe amb els ciutadans i ciutadanes.
Per tant, aquí en el que està Sant Just les sessions d'atenció es realitzaran al Centre Social del Milenari,
com ja he dit, el 15 de novembre.
I els interessats i interessades a aprofitar aquesta oportunitat
per expressar les seves preocupacions poden programar una cita amb entelació
que es pot concertar per via telefònica al 900-124-124
o per correu electrònic a l'adreça citaprevia arroba sindic.cat
i bé, doncs, la síndica anima a la participació ciutadana
recordant que la defensa dels drets individuals i col·lectius
és fonamental pel bon funcionament d'una societat democràtica i justa
i que bé, doncs, que el síndic d'Areges es posa a disposició
de tots els habitants de Sant Just per qualsevol consulta o incidència
on pugui mediar i intervenir.
La gràcia és que després també el síndic fa les seves estadístiques
i els seus informes i després també passa i fa públic, no?,
la gent de Sant Just amb quins temes són els que més els preocupen
només troben que estan, per dir-ho així, vulnerant els drets
llavors també és una dada informativa més.
i no sé si venen un o dos cops a l'any al poble.
Ara mateix no estic segura.
Un segur.
Un segur perquè els tindrem aquí el proper 15 de novembre.
Molt bé.
Doncs, Mariona, aquestes són les tres notícies que ens has portat avui al matí.
Deixem una promoció i t'escoltem també amb les portades dels diaris en català.
Perfecte. Fins ara, Núria.
Fins ara.
Això és un autobús, tu.
Això és un autobús.
Sí, home.
I tant.
Això és un blús, tio.
Com que un blús?
Sí, just blús.
Just blús.
Ah, just blús.
Perfecte.
Si t'agrada el blús, tots els dimarts de 9 a 10.
A l'escoltes, ràdio d'Esvern.
Gairebé dos quarts d'onze del matí esteu escoltant ràdio d'Esvern, el programa matinal, la Rambla, i ara anem a llegir les portades dels diaris en català d'avui dimarts 7 de novembre.
La Mariona ja té el diaris ara i la Mariona ja té el diaris ara i la vanguardia aquí al davant, Mariona, amb què obren els diaris d'avui?
Espera, perdona, no té un micro obert.
Estava aquí parlant sola.
Sí.
L'Ara obre avui amb titular principal sobre aquesta investidura i diu que l'Audiència Nacional imputa Puigdemont i Rovira per terrorisme.
Diu que el jutge intenta desactivar l'amnistia vinculant la mort d'un home amb el col·lapse del Prat
i que la Fiscalia defensarà en els seus recursos la depel·lació portar la causa a Catalunya per desordres públics.
Mare meva, com s'està liant la troca, eh?
Sí, la veritat és que sí.
I fent referència també a aquesta amnistia, veiem la fotografia principal, aquestes càrregues que va haver a la seu del PSOE a Madrid
en què la policia va carregar i utilitzar pilotes de goma i gas lacrimogen i que van detenir tres manifestants ahir al carrer Ferraz.
Sí, sí, demanar a la seu del PSOE una manifestació de la gent contrària en aquesta llei de l'amnistia.
Exacte.
PP, Vox, la banda més dretanosa, per dir-ho així.
En fi, diguem, què més tenim al diari ara, Mariona?
Al diari ara també diu que un malalt de Parkinson de 62 anys torna a caminar gràcies a una pròtesi neuronal.
Que fort, eh? La ciència i la tecnologia, quan s'uneixen, fan coses increïbles.
Sí, sí, i tant, perquè a més el Parkinson a la que arribar a una etapa de la malaltia és molt invalidant, és molt...
Clar, és una malaltia, de fet, neurodegenerativa.
Sí.
És com l'Alzheimer, una mica, eh?
Sí, però en aquest cas és física.
Sí, sí, sí.
I això, quan els tremolors són molt grans, vull dir, aquest home amb 62 anys no podia caminar
i ara, gràcies a una pròtesi neuronal, ha pogut tornar a caminar.
Sí, sí, es veu molt heavy.
Molt fort.
Vinga, seguim.
Seguim.
L'Ara també diu que les renovables estalvien 15.000 milions en energies fòssils a Espanya en un any
i també fa menció que ja es porta un mes de guerra al Pròxim Orient amb 10.000 morts
i es veu una cita d'Antonio Guterres que diu
això no és una crisi humanitària, és una crisi de la humanitat.
Molt bé.
I bé, seguim amb més notícies del diari La Vanguardia.
La Vanguardia també obre amb el conflicte català i diu que el jutge s'uscava l'amnístia
acusant de terrorisme a Puigdemont i Rovira.
Diu que el pas fet per l'Audiència Nacional pretén elevar la justícia europea a l'aplicació
de la llei en aquesta causa i que no vocals del Consell General del Poder Judicial imposen
la seva majoria en una declaració en contra de la norma.
Amb fotografia principal de La Vanguardia veiem que una Gaza destrossada amb famílies
caminant per sobre diu que més de 4.000 nens han mort com a conseqüència dels bombardejos
massius israelians sobre Gaza, el feu de Hamas.
I amb un titular referent a la foto diu
la represàlia d'Israel a Gaza cega la vida de més de 10.000 palestins.
El secretari d'Estat nord-americà Antoni Blinken
acaba la gira de 4 dies per la regió amb les mans buides.
Doncs sí, terrible situació a Gaza
i també per la quantitat de morts civils que estan a venti.
Què més?
També La Vanguardia fa referència a aquest home de 62 anys,
un malalt de Parkinson, que torna a caminar gràcies a un implant medular.
I amb fotografia petita veiem una notícia sobre menors de 16 anys
que les famílies antimòbils sumen milers de suports.
Aquesta iniciativa que es volia retressar al màxim l'edat de tenir telèfons mòbils.
Es veu que van crear una mena de grup de WhatsApp d'aquest moviment
i és un grup de WhatsApp que es va fer com viral.
És a dir, si anava sumant,
fins que van veure que hi havia com no sé quantes persones
i van dir, ep, que això s'està fent gran,
que això ja és més que un grup de WhatsApp,
és un moviment i va ser quan va començar a sortir com...
Els grups de WhatsApp no tenen top, eh, ja?
No ho sé, però van veure que era una bogeria,
que s'hi va sumar molta gent de cop
i van començar a moure el moviment, suposo que més enllà d'un grup de WhatsApp,
sinó donant-hi ressò als mitjans i també a les xaixes i...
Home, és normal, eh, perquè per part dels pares, doncs...
És que és preocupant, perquè hi ha edats ja de 10, 11, 12...
Que ja tenen mòbil i vulguis o no amb un mòbil a les mans ja es pot fer de tot.
Per això que...
Sí que hi ha controls parentals i tot això,
però al final el món d'internet...
Abans amb un mòbil que només truqués, doncs mira,
escolta'm, cap problema, no?
Clar, si tu vols tenir el nen que tingui el mòbil per...
Si no saps on està, fer-li una trucada, doncs vale,
però clar, la cosa és que els mòbils ja no són això.
Ara, no, no.
O sigui, ara s'utilitzen per tot menys per trucar.
Exacte.
És com, bueno, ok.
I clar, la preocupació de tot el que hi ha a internet
arribi en mans de nens menors de 16 anys,
doncs entenc que els pares i mares es preocupin i es mobilitzin.
A veure on arriba aquest moviment.
I si es pot, perquè clar,
les famílies poden voler una cosa,
però si després la societat va cap a una altra direcció,
doncs és com molt difícil.
Sí.
T'imagines que es prohibeix tenir mòbil abans del 16?
Ostres, home, seria un gran pas, eh?
Seria fort, eh?
Però...
Costaria molt, jo crec.
Vinga, seguim amb altres notícies.
Ja, per anar acabant amb la Vanguardia,
parla de la sequera i diu
la difícil vida de dos pobles sense aigua de l'aixeta.
I surt una fotografia d'una persona carregant garrafes d'aigua.
El no tenir aigua de l'aixeta deu ser incomodíssim.
Hosti, tu, no ho vegis.
I ja per tancar amb la portada de la bona aigua
veiem que hi ha pugna política pels danys del temporal a la costa
i demanant solucions.
Molt bé.
Seguim ara mateix també amb el punt avui
que obre amb el titular dient rebel·lió a la judicatura
i és que la majoria conservadora del CGPJ,
caducat i dividit,
imposa una declaració contra l'amnistia.
L'audiència maniobra impotant Puigdemont i Rovira per terrorisme
en la causa del tsunami
i també que les manifestacions de la dreta davant de les seus socialistes,
perquè no només van ser a Madrid,
i també a Catalunya i a altres punts,
doncs acaben amb càrregues policials.
Després la imatge és d'una infermeria,
diu Realitat Virtual per al Benestar,
utilitzen la tecnologia immersiva
tant per relaxar pacients
com per gestionar millor l'estrès dels professionals.
També altres notícies del punt avui.
Per exemple, una esportiva diu
que el Girona és el millor líder dels últims 20 anys.
Ara passem a la portada del periòdico
que obre dient que el jutge i el fiscal
s'enfronten per la nova imputació de Puigdemont
i és que el poder judicial aprova
per majoria una declaració contra l'amnistia.
Recordem, estem votant en contra d'una llei que no existeix.
Seguim. El magistrat ordena a investigar
l'expresident per terrorisme en el cas tsunami
i l'acusació recorre perquè només pot seguir-se
per desordres públics.
La fotografia de portada diu aquí
altercats davant la seu del PSOE
i es veu com la policia carrega contra els manifestants
anti-amnistia a Ferraz.
També aquí el mòbil regna per falta de normes en les famílies
i un estudi remarca el fracàs dels pares
al no posar límits a l'ús dels smartphones.
I altres notícies també del periòdico
referent als 10.000 morts a Gaza
un mes després de l'atac de Hamas.
També que Catalunya tindrà un app de mobilitat global el 2025
i que les llibreries catalanes volen una via de venda
a les biblioteques menys restringida.
Doncs, Mariona, aquestes són les notícies d'avui dels diaris en català.
Ara deixarem un tema musical
i a tu ja t'escoltarem després a les 11,
a les 12 amb els 8 llatins,
a la 1 amb l'informatiu migdia
i a les 7 amb l'informatiu de la tarda.
Exacte, Lúria.
Doncs que vagi bé.
Adeu.
Aquest tema és un de Passengers
que es diu Let Her Go.
Well, you only need the light when it's burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know your lover when you let her go
Only know you've been high when you're feeling low
Only hate the road when you're missing home
Only know your lover when you let her go
And you let her go
Staring at the bottom of your glass
Hoping one day you'll make a dream last
But dreams come slow and they go so fast
You see her when you close your eyes
Maybe one day you'll understand why
Everything you touch surely dies
But you only need the light when you're feeling low
But you only need the light when it's burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know your lover when you let her go
Only know you've been high when you're feeling low
Only hate the road when you're missing home
Only know your lover when you let her go
Staring at the ceiling in the dark
Same old empty feeling in your heart
Cause love comes slow and it goes so fast
Where you see her when you're feeling low
Where you see her when you fall asleep
But never to touch and never to keep course
You loved her too much and you dive too deep
Where you only need the light when it's burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know your lover when you let her go
Only know you've been high when you're feeling low
Only hate the road when you're missing home
Only know your lover when you let her go
And you let her go
Oh, oh, oh, oh, oh, oh
And you let her go
Oh, oh, oh, oh, oh, oh
When you let her go
Cause you only need the light when it's burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know your lover when you let her go
Only know your lover when you let her go
Only know your lover when you let her go
Cause you only need the light when it's burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know your lover when you let her go
Only know you've been high when you're feeling low
Only hate the road when you're missing home
Only know you're lover when you let her go
A la Rambla passejaràs amb els col·laboradors
Sobre temàtiques diverses, interessants i actuals
Sense perdre de vista l'eix Sant Justen
S'hi fan tertúlies i cada dia hi ha una entrevista destacada
Que podràs seguir pel canal de YouTube
Segueix-nos a Instagram i Twitter
Arroba la Rambla no vull tu
I torna a escoltar el podcast a la web de Ràdio d'Esvern
No ens fallis, t'esperem aquí de dilluns a divendres al 98.1 FM
Escoltes la Rambla, la vida Sant Justenca a través de les zones
Ara mateix són les 10.42
Abans de fer la previsió del temps farem les efemèrides
I comentarem també el Dia Mundial
Avui som 7 de novembre
És el 311 dia de l'any
Segons el calendari Gregorià
I en queden 54 per acabar el 2023
Cosetes que van passar tal dia com avui
Doncs bé, que sapigueu que un 7 de novembre del 2010
El temple expiatori de la Sagrada Família
Va ser declarat basílica per al papa Benet XVI
També uns anyets abans, el 2005
Es van aprovar els estatuts per crear TV Mallorca
La televisió d'aquesta illa Balear
Després també, i ja marxem a nivell internacional
A l'imperi rus, el 1917, un 7 de novembre
Va començar la revolució comunista
També el MoMA
El Museum of Modern Art
De Nova York
El 1929
Va obrir les seves portes al públic
Per primera vegada, un 7 de novembre
I acabem amb l'última efemèrida
I és que l'any 1991
En Magic Johnson
A Los Angeles
Va anunciar la seva retirada
De l'NBA
Per ser portador del virus del VIH
Ara anem a parlar d'aniversaris
Persones que van fer anys del dia com avui
I trobem que el 1867 a Polònia
Marie Curie, física i química francesa
Va fer anys, va néixer
D'origen polonès, Premi Nobel de Física l'any 1903
I també amb un Premi Nobel de Química l'any 1911
També avui va néixer Trotsky
Polític i revolucionari bolchevic
Va néixer 10 anys més tard
Camarí Curie l'any 1877
Avui també va néixer
L'escriptor Albert Camus
A Algèria l'any 1913
També comentarem
Que avui és l'aniversari
De Marta Pellara
Escriptora espanyola i periodista
Va néixer el 1975
I també és l'aniversari
De la cantautora Lord
Que va néixer a Nova Zelanda
L'any 1996
I de necrològiques
Tenim la d'Ileanor Roosevelt
La primera dama dels Estats Units
I activista pels drets humans
Va morir tal dia com avui
Un 7 de novembre
Del 1962
A Nova York
I també va morir
Tal dia com avui
Leonard Cohen
Poeta, compositor i cantant canadènc
Anadenc
Va morir a Los Ángeles
A Califòrnia
L'any 2016
I ara anem a parlar
Del dia mundial
Que tenim avui
I és que és el dia internacional
De la física mèdica
Un dia que es celebra
Coincidint
Com hem dit
Amb el naixement de Marie Curie
Reconeguda científica
La pionera en aconseguir
Grans avanços
En el camp de la radioactivitat
I la feina de la qual
S'ha convertit
En una gran aporta
Per tractar malalties
Com el càncer
Entre altres
La principal funció
Que va realitzar
Aquesta professional
En el camp de la medicina
Va ser el de realitzar
Un treball d'investigació
Per la prevenció
Al diagnòstic
I al tractament
De múltiples malalties
I patiments
Que a més
També garanteixen
La seguretat radiològica
Dels seus invents
Amb els pacients
I dels professionals
De la salut
Doncs bé
Marie Curie
Va ser una reconeguda científica
Que per la seva
Ardua
Feina d'investigació
Va fer valuoses
Aportacions
Sobre l'estudi
Del ratx X
Tanmateix
Va aconseguir
El descobriment
D'alguns elements químics
Com el poloni
I el radi
D'origen polac
Marie Curie
Es va formar
A França
On va obtenir
La seva llicenciatura
En ciències i matemàtiques
L'any 1903
Com hem dit
Va ser condecorada
Amb el Premi Nobel
De Física
Per les seves troballes
Amb els fenòmens
De la radiació
I uns anyets més tard
També com hem dit
L'any 1911
A més a més
Del Nobel
De Física
També li van donar
El Premi Nobel
De Química
Per això
Marie Curie
Està a la llista
De les dones
Més influents
De tot el món
Reconeguda
Per aquestes
Grans troballes
I descobriments
Tant que
Fins a la data
Estan vigents
Fins a la data
Any 1938
Els veïns i veïnes
De Sant Just
I l'Ajuntament
Construeixen
El refugi antiaeri
De les escoles
Un espai
Que serviria
De protecció
Per la població
En cas
De tacaeri
No ho puc
Ara, el 2023
Sant Just
Inagura
Del seu segon
El seu segon refugi
Un espai
Per i amb el poble
On cada tarda
De 5 a 7
A Ràdio d'Esvern
Encendrem
El pilot vermell
De l'estudi
Emilio Escazóquio
Parlarem
D'actualitat
Entreteniment
Cultura
Art
Gastronomia
I molt més
Benvinguts i benvingudes
A les noves tardes
De Ràdio d'Esvern
Benvinguts
Al refugi
Vinga, i ara la previsió del temps
Hola Carles, bon dia
Molt bon dia, què tal?
Com va?
Doncs amb fred aquest matí
Una miqueta més que ahir
Una miqueta bastant
Sí, la temperatura ha baixat
Ja vam recordar
I vam dir ahir
Que el dimarts probablement
Siguin dels dies més freds
Aquesta setmana
Tot i que tenim anticicló
Que tenim un temps molt estable
Ahir ens passen línies frontals
Però passen molt amunt
Ahir van deixar fins a 8 litres
En zones de la Garrotge
De l'Alt Empordà
També alguna goteta
O algun floc de neu
En zones altes
Cap a Vaiter
També podia caure una miqueta de neu
Però vaja, màxima de 7-8 litres
Com a molt
Nosaltres ens vam assabentar
O sigui, vam tenir un dia bastant tranquils
Serem
Alguns núvols a l'horitzó
Però vaja, que no ens van empipar massa
Ahir la màxima va arribar fins als 18 graus
I avui, doncs, tenim un ambient força més fred
La nit ha quedat serena
Sense núvols
I això permet que la temperatura pugui tirar baix
També ha baixat la intensitat del vent
I tot aquest aire fred
Que va associat sempre
Als fronts atlàntics
Doncs el tenim a sobre
I això provoca que les temperatures tirin molt avall
Hem fet rècord de temporada
Hem baixat fins als 8,6 graus avui
8,6 aquí a la zona de l'Ajuntament
A Can Ginestac està en alçada
9,6
I ara ho explicarem
O per exemple a l'Escola Montseny
Que està més enfonsat
Més cap a la Riera
8,3
O sigui que hi ha una mica de diferència
Temperatura a terra
Tenim temperatures més baixes
I amb una miqueta d'alçada
Tenim una mica de temperatura més alta
O sigui que a vegades
Hem d'agafar més la temperatura
A un metre i mig d'alçada
Que no pas
La de Can Ginestac
Que queda dalt del terrat
I la temperatura pot quedar una miqueta més alta
No sempre és així
Però a vegades passa
8,3
Déu-n'hi-do
La baixa de temperatures
És una temperatura força baixa
I ja ho dèiem
Que avui tindríem un tastet d'hivern
El vam tenir divendres
Avui en tenim un altre
I anirem jugant
Amb una situació bastant tranquil·la
Ara
Ahir ens va creuar aquest front
Que va passar sense pena ni glòria
Com dèiem
Ara tenim un parell de dies de tranquil·litat
Tant dimarts com dimecres
Doncs el sol serà el protagonista
Algun nubolet a la tarda
Sense precipitacions
I temperatures a ratlla
Ara en aquests moments a Sant Just
Déu-n'hi-do
Les temperatures el que marquen
Perquè estem amb uns valors
Que no fa massa
Si no recordo malament
La nit de dissabte, diumenge
La mínima va ser de 14 graus
Doncs ara en aquests moments
A l'escola Montseny
Tenen 12,7 graus
Amb una sensació de 12,2
Ostres
Per això deien que era un tastet d'hivern
Perquè a l'hivern màxim
És de 12,13
Ja és el normal
Doncs estem amb un bon tastet d'hivern
Ja que en Ginestat
En canvi estem cap als 13 graus
12,9
Però la sensació és de 12 també
O sigui que l'ambient és fred
Avui la temperatura no s'enfilarà massa més
Dels 16 a 17 graus
A tot estirar al migdia
Tot i la presència del sol
Fa fred
Aneu al tanto amb els encostipats
Perquè clar, surts
Dius, oi quin solet més maco
Doncs ens posem màniga curta
I pantalons curts
Que n'he vist uns quants aquest matí
Passejant pel poble
Ostres
I clar, vas amb 12 graus
Aquesta mateixa persona
La col·loques al mes de gener
Amb la mateixa temperatura
I va abrigada fins a les orelles
Sí
O sigui aneu una mica al tanto
I no us deixeu enganyar pel sol
Perquè la temperatura és baixa
I avui farà fresqueta
Demà es recupera una mica la màxima
Si avui diem 17
Doncs demà potser són 18
I les mínimes es mantindran
En valors al voltant dels 10
O per sota
Com ha passat avui
O sigui que seguirem
En un ambient força més fresquet
Què passarà de cara als propers dies?
Doncs bé
Tenim una situació d'inestabilitat
Entre moltes cometes
Que ens creu un front
Entre dijous i divendres
Això el que provocarà
És que tinguem més núvols dijous
Si tenim dos dies esplèndids
Avui i demà
Dijous tindrem més núvols
La temperatura torna a quedar curta
Al voltant dels 15-16 graus
A sobre
Si no hi ha la presència del sol
Serà un dia força frescot
Dijous
Amb sensació de fred
I a més a més
Ens estarà bufant nord-oest
O sigui que l'ambient
No és molt intens el vent
Però és allò de quan obres la nevera
Que tens aquell airet
Doncs això ho tindrem
I clar
Dijous farà un dia així
Una mica frescot
Algun mapa
Posa alguna goteta
Molt
Molt
Molt poca cosa
Però realment
Com que hem anat veient
Que a mesura que hem anat
Apropant-se el dijous
Els mapes cada cop
Han anat reduint més
Aquesta possibilitat
Pràcticament podríem descartar
Que dijous ens pugui ploure
Sant Jus
Sí que creu al front
Tindrem alguns núvols més
Sobretot
Tarda de dijous
I matí de divendres
I després el temps
Es tranquil·litza una miqueta
Dissabte encara serà
Un dia variable
Amb unes temperatures
Que no fan massa recuperació
Seguirem amb valors
Entre els 16, 17, 18 graus
Ja vam dir
Que era una setmana
Bastant fresqueta en general
I com que dissabte
11 de novembre
Sant Martí
Doncs què tenim
Que ens arriba l'estiuet
Aquest no falla mai
Veus
I com que no n'hem tingut prou
D'estiuet llarguíssim
Que no són 96 dies
Sinó que són molts més
Perquè últimament els estius
Allarguen molt
Doncs l'estiuet de Sant Martí
Ens portarà temperatures
Bastant més agradables
Recordeu que avui
No passarem dels 17
Doncs bé
Entre diumenge
Que ja no és Sant Martí
Però bé
Són els dies posteriors
Dilluns
Dimarts i dimecres
De la setmana que ve
Valors
Al voltant dels 20 graus
O per sobre
O sigui que tenim un estiuet
Previst pel diumenge 12
Dilluns 13
Dimarts 14
I dimecres 15
O sigui que el dia dels cars
Tot i que tindrem una setmana
Bastant fresqueta
Potser al migdia
Amb un gersellet
Però ho farà
Però farà caloreta
Bueno calor tampoc
Però bueno s'estarà bé
S'estarà bé
I 21 graus al migdia
Doncs s'estarà bé
O sigui que serà
Dissabte serà més gris i més fred
Però en canvi diumenge
Doncs farà més sol
I la temperatura serà més agradable
Així que l'única destacada
Aquesta previsió
És aquest ambient fred
Fins dissabte
Dilluns, dilluns, dimarts
I dimecres
El que dèiem
Estiuet de Sant Martí
Que és dissabte
I a partir del dijous
Sí que agafa una mica
Més encara lluís
Una baixada de temperatures
I possibilitats d'un front
Una miqueta més actiu
Que ens podria aportar precipitacions
O sigui que després de l'estiuet
Igual tornem un altre cop
A abrigar-nos
I agafar el paraigua
Aviam si tenim sort
Ara per ara
Ens marquen entre 20-30 litres
Per metre quadrat a Sant Jús
Però clar
Falta un munt de dies
O sigui que ja ens anirem apropant
I ja ho anirem comentant
Així que a gaudir
D'aquesta fresqueta aquests dies
Aneu al tanto
No m'han anat massa roba
Perquè refresca
I ja ho diem
A partir del diumenge
Estiuet de Sant Martí
Que ens acompanyarà 4 dies
Molt bé
Doncs gràcies per la previsió
Carles
T'anirem escoltant
I demà més informacions
D'acord
Aquí serem
Vinga
Adéu
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Escoltes la Rambla!
La vida s'enjustenca a través de les zones!
Vinga!
Esteu escoltant Ràdio d'Esvern al magazin matinal La Rambla!
segona hora!
A partir de les 11 i 10 farem l'entrevista a Carlos Rodríguez, que és el propietari del nou restaurant La Casona de Sant Just!
i després també tindrem avui en Jordi Ferraz i altres membres de l'Associació de gent gran de Sant Just per fer tertúlia i parlar de les activitats que properament faran!
A la tercera hora!
En Marçal Ferrer de l'Espai Just el que no saps ens porta un convidat via telefònica molt interessant!
És en Josso!
Vinyatista, historietista, dibuixant, humorista!
Aquí li farà una entrevista!
Acabarem, això sí, amb les recomanacions literàries!
Ara anem a Catalunya Ràdio!
Bon dia, us informa Joan Bota!
Partits i una quinzena d'entitats protesten davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la imputació de Carles Puigdemont i Marta Rovira per un delicte de terrorisme.
A l'acte convocat per Òmnium Cultural hi han participat representants d'Esquerra Republicana, Junts, la CUP i els comuns i associacions en defensa de drets humans.
Els assistents s'han fet una fotografia a les escales del TSJ, amb uns cartells on s'hi podia llegir, protestar no és terrorisme.
El president d'Òmnium, Xavier Antic, ha lamentat que l'objectiu de l'Audiència Nacional sigui, diu, sabotejar l'amnistia.
Que la investigació de l'Audiència Nacional té una molt clara i explícita motivació política
perquè es presenta en presses, després que divendres l'informe de la Guàrdia Civil es presentés al jutge García Castellón,
amb la voluntat de sabotejar i de torçar una amnistia que té un potencial polític d'autosmena de l'Estat.
Mentrestant, continuen les negociacions a Brussel·les entre Junts i el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez,
un dia després, com dèiem, que l'Audiència Nacional imputés a Puigdemont i Rovira per terrorisme en el cas Tsunami Democràtic.
S'esperen hores de contactes discrets i intercanvis de documents per a final redactat i l'abast de l'amnistia es vol acutar bé al lawfare,
és a dir, les causes de persecució contra l'independentisme no vinculades directament a l'1 d'octubre.
A les 10 del matí hi ha hagut un minut de silenci a Israel per recordar les 1.400 persones mortes per l'atac de Hamas avui fa un mes al sud del país.
Aquesta iniciativa, que s'ha acabat cantant l'himne d'Israel, s'ha fet a instàncies dels familiars de les víctimes, que també demanaven dur una samarreta negra.
El memorial s'ha fet després de la vetlla aquesta nit al mur de les Lamentacions de Jerusalem, on s'han encès 1.400 espelmes i s'han projectat les imatges dels prop de 240 ostatges que estan en mans de Hamas.
En paral·lel, l'exèrcit ha anunciat l'obertura durant quatre hores d'un corredor teòricament segur per permetre que la gent que hi ha al nord de Gaza pugui marxar cap al sud.
Ara bé, l'ofensiva israeliana s'estès per tota la franja i les Nacions Unides han denunciat diverses vegades que no hi ha cap zona segura.
Quan es compleix un mes d'aquesta guerra d'Israel contra Hamas, l'agència de l'ONU pels refugiats palestins qualifica la situació a Gaza de tragèdia humanitària de proporcions colossals.
L'últim informe de Nacions Unides certifica els més de 10.000 palestins morts pels bombardejos israelians, un 40% dels quals són nens, i més de 25.000 ferits.
Hi ha un milió 500.000 desplaçats interns i sobre el sistema de salut més d'un terç dels hospitals estan tancats o pràcticament tancats i dos terços de l'atenció primària no està operativa.
Un de cada tres alumnes de Quarteso utilitza el mòbil més de tres hores diàries.
Han estat una enquesta de la Diputació de Barcelona sobre hàbits de salut fet a alumnes d'entre 15 i 16 anys a les comarques de Barcelona.
S'ha detectat un increment important de l'ús d'aquestes pantalles i el seu ús, de fet, s'ha pràcticament duplicat els caps de setmana respecte a fa 7 anys.
Les noies en fan un ús superior i els nois estan més enganxats als videojocs.
Elite Taxi convoca una aturada a Barcelona per retre homenatge al taxista mort diumenge després d'una baralla dijous amb un motorista.
S'estan fent una parada unitària que ha començat a les 10 i s'acabarà aquest migdia i tallarà la Gran Via entre els carrers Bailen i Entensa.
Ocuparà tot el Passeig de Gràcia.
Barcelona, Carola López.
Bon dia.
Amb aquesta aturada total del servei que afectarà una de les principals artèries de la ciutat,
la Gran Via, el sector del taxi, vol retre homenatge al taxista mort i reclamar que es condemni l'agressor per homicidi.
Tito Álvarez és portadeu de l'IT Taxi.
Bajo nuestro punto de vista, esto ya no es un delito de lesiones, es un homicidio.
Y la pena tiene que ser de 10 a 15 años y esto es lo que vamos a pedir mañana, justicia.
L'associació professional anirà aquest matí als jutjats amb part de la família del taxista
per presentar-se com a acusació particular en el cas.
Carola López, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Solsona tindrà la primera parella de dones gegantes de Catalunya.
Les ha construït un jove de la ciutat que reclama més presència de la diversitat sexual
al món de la cultura popular.
Solsona, Eloi Barrera, bon dia.
Bon dia.
A través d'una investigació acadèmica, el David Caelles ha constatat que el món geganter
ha ignorat la diversitat sexual i els rols de gènere.
Per això presenta la primera parella de gegantes dones no heterosexuals.
No només són alternatives pel fet de l'orientació sexual,
sinó que també són alternatives perquè la resta de parelles de gegants
són jerarquiques i són patriarcals precisament pels rols que s'atribueixen al gegant i a la geganta.
El gegant el protagonisme principal del relat literari,
la geganta el paper secundari.
Les gegantes que fan més de 3 metres d'alçada es presentaran per primera vegada aquest cap de setmana.
Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, Solsona.
Esports, Marta García.
Jornada de Champions, avui amb els partits de la quarta jornada de la fase de grups
on el Barça podria passar matemàticament als huitens de final si puntua contra el Shakhtar Donetsk.
El partit contra l'equip ucrainès, que s'ajua a Namburg, serà a tres quarts de set.
La transmissió de la TVT en l'antena de Cat Ràdio començarà una hora abans.
Un aficionat del PSG ha resultat ferit per una ganivetada
en un enfrontament entre l'afició de l'equip francès i el Milan,
que avui s'enfronten en Itàlia.
Hi ha un detingut.
També avui, entre d'altres, Manchester City Young Boys
i l'Atlètic de Madrid Celtic de Glasgow.
En la Lliga de Futbol s'ha la partit avançat de la catorzena jornada,
on el Barça, líder, visita la pista del Cartagena,
segon classificat a quatre punts dels blaugranes.
El partit és a tres quarts de nou.
Avui se disputa la Supercopa Europea Femenina de Butter Polo,
que a tres quarts de set enfronta l'UPS de Budapest i el Natació Sabadell.
La polonesa Igas Viantec ha guanyat les finals de la 8
al màster femení de tenis en superar l'estat unitenca Jéssica Pegul amb dos sets.
I en Sevilla se disputen partits de les finals de la Billie Jean King,
la Davis femenina.
Ui, Austràlia, Eslovenia i Suïssa-Txèquia.
Demà, Espanya-Canadà.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen sis minuts de les onze.
Us informa Mariona Sales Vilanova.
La Taneu acollirà una conferència organitzada per les Cees
el proper 10 de novembre a les 8 del vespre a la Sala Piquet
sota el títol Faudalisme i Castells.
Serà càrrec de Maria Soler Sala,
professora d'Història i Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona
i investigadora principal dels projectes Freiles i Priores Senyors i Prínceps.
Amb una especialització en l'estudi del territori i el paisatge medieval,
Sala compartirà el seu coneixement exhaustiu sobre la matèria,
enriquit per la seva experiència en excavacions arqueològiques
al castell de Voltrera de Brera i al monestir de Santa Maria del Guaire.
Després de la conferència, el diumenge 12 de novembre,
tindrà lloc una excursió a les Torres de Fals, al Bages.
La sortida, programada per a les 7 del matí des del Parador,
passarà pels conjunts medievals de Rajadell i les Torres de Fals,
amb dues ubicacions de gran significat en l'arquitectura defensiva
i el faudalisme regional.
Hi ha previstes dues rutes, una de llarga de 15 quilòmetres
i una altra de més curta, de 9 quilòmetres.
Per als interessats interessades en l'aspecte cultural,
s'oferirà una opció especial dins de l'excursió
que inclourà visites als castells medievals de Rajadell i les Torres de Fals,
testimonis de la història militar de Catalunya
i part de la línia defensiva dels Vescomtes de Cardona.
Promoció econòmica de Sant Just,
amb el suport de la Diputació de Barcelona,
ha convocat una trobada d'espeedating professional
que tindrà lloc el dijous 16 de novembre a l'Hotel City Park Sant Just.
Amb l'objectiu de potenciar l'ocupació al municipi,
aquesta iniciativa està dissenyada per afavorir l'encreuament
entre l'oferta i la demanda laboral en l'àmbit local.
Empreses i comerços tindran l'oportunitat
de conèixer cara a cara potencials empleats
i per aquests últims serà un escenari ideal
per a l'entrega directa de currículums
i la realització d'entrevistes express.
La jornada començarà a les 10 del matí
amb les acreditacions,
seguides d'una benvinguda institucional.
Destaca dins del planning la ponència Elevator Pitch,
com presentar-te en 3 minuts,
que proporcionarà consells clau
per a una presentació efectiva davant de possibles ocupadors
amb una perspectiva de gènere inclusiva.
Aquesta trobada és dirigida a empreses
amb cerca de talent immediat o a curt termini.
Hi ha persones en situació d'atur
o que buscan millorar la seva ocupació
inscrites als serveis locals d'ocupació
de la xarxa Xaloc
i OOTL de la Diputació de Barcelona,
amb una prioritat pels residents de Sant Just
o a l'àrea pròxima.
Sant Just serà, el dimecres 15 de novembre,
punt de trobada entre la ciutadania
i l'equip de la Síndica de Greuges de Catalunya.
Es proporcionarà assistència
tant de manera presencial com telemàtica
per atendre consultes i recepcionar queixes
vinculades a possibles vulneracions de drets
per a administracions o empreses proveïdores
de serveis bàsics com aigua, electricitat i gas.
Aquesta iniciativa forma part de l'estratègia
d'accessibilitat que el síndic està duent a terme,
visitant regularment diversos municipis
i barris de Catalunya
per facilitar el diàleg directe
amb els ciutadans i ciutadanes.
Les sessions d'atenció es realitzaran
al centre social El Milenari.
Els interessats i interessades
en aprofitar aquesta oportunitat
per expressar les seves preocupacions
poden programar una cita a mentalació.
Aquestes es poden concertar per via telefònica
trucant al 900 124 124
o per correu electrònica
a l'adreça cita prèvia
arroba síndic.cat
La síndica anima la participació ciutadana
recordant que la defensa dels drets individuals
i col·lectius és fonamental
per al bon funcionament
d'una societat democràtica i justa.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació
al butllet horari de les 12.
Fins ara!
a l'adreça.
A l'adreça.
a l'adreça.
a l'adreça.
a l'adreça.
a l'adreça.
a l'adreça.
a l'adreça.
a l'adreça.
a l'adreça.
a l'adreça.
a l'adreça.
a l'adreça.
a l'adreça.
a l'adreça.
a l'adreça.
a l'adreça.
a l'adreça.
a l'adreça.
a l'adreça.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Esteu escoltant la Rambla, el magasin matinal de ràdio d'Esvern,
l'emissora pública de Sant Just.
Comencem la segona hora del programa i ho fem amb l'entrevista del dia.
Avui tenim el plaer d'estar amb el Carlos Rodríguez,
que és el propietari, el coneixereu segurament per estar al capdavant de l'Ateneu,
del restaurant de l'Ateneu de Sant Just,
i ara també del restaurant La Casona,
ubicat al carrer Todona número 2 de Sant Just.
Bon dia, Carlos.
Hola, buenos días.
La Casona de Sant Just ja ha obert les portes?
Us podem trobar oberts ja o què?
Sí.
Sí?
Hace unos días que hemos abierto una semana.
Una semana fa ja, eh?
Sí, sí.
Quin horari feu? Els caps de setmana, entre setmana?
En principio abrimos miércoles, de miércoles a domingo,
todo el día, a partir de las 12 del mediodía.
Estamos planteando mañana, empezaremos a abrir un poco más temprano para desayunos,
a las 9 de la mañana.
Vale.
Lunes y martes, de momento, estamos cerrados.
Vale.
Bueno, de moment tenim...
De momento, sí.
De moment tenim que, a partir de dimecres,
estarà obert fins diumenge.
Sí.
Li falta alguna cosa en el restaurant per poder acabar d'estar allò a ple rendiment?
Bueno, faltan pequeñas cosas, detalles, pero ya estamos casi al 90%, digamos.
Molt bé.
Hay algunas cositas, por ejemplo, el cerramiento de la terraza, que tenemos pendiente,
para ahora, para el invierno.
Y después acabar detalles de la carta, terminar de agregar cositas.
Y bueno, pero creo que a un 90% ya estamos.
Quantes taules hi caben, més o menys?
Hay sitio para unas 70 personas, más o menos.
70 personas.
Sí.
A dentro, más lo que sería la terraza, que serán unas 40 personas más, más o menos.
Pero dentro de lo que es sala, son unas 70 personas.
Unas 70.
És bastant més petit que la teneu, eh, per això.
Es menos de la mitad.
Si menja la meitat, déu-n'hi-do.
Sí, por eso se llena tan rápido.
Clar, clar, clar, clar.
Quin tipus de cuina teniu previst fer a la casona?
Pues aquí nos basaremos un poco más en tapas, arroces, pescado a la brasa, pescado al horno.
Tenemos un horno de carbón.
Sí.
Pero básicamente no queremos hacer lo mismo que en Ateneo,
porque al estar tan cerca también no queremos competir con nosotros, digamos.
Sí.
Pero bueno, tapeo, ensaladillas, lo que son calamares, mejillones, almejas, todo este tipo de cosas, lubina al horno, cola de rape, los arroces, tendremos dos o tres tipos de arroces, croquetas caseras, bueno, hay bastante variedad.
Y, por supuesto, las carnes a la brasa.
Això no falta, eh?
Eso no faltará.
Heu hagut de fer alguna reforma especial al dins del local per poder adaptar aquesta cuina més de brasa, que parles de forn de carbó.
Sabes que no, básicamente no hubo que hacer reforma, porque el propietario ya había hecho hace unos años una reforma, simplemente acondicionar, sí que es cierto que tuvimos que hacer, bueno, licencia de apertura y la acometida de luz, todas estas cosas que llevan su tiempo.
Pero el local en sí estaba súper bien, bueno, lo hemos pintado, hemos acondicionado, pero no hemos tocado mucha cosa, ¿no?
I com li traureu partit a la casona? Perquè, bueno, la gent de Sant Jus fa molts anys que veu el local, no?, amb el nom, amb el cartell del restaurant, però el local estava buit, sense servei.
Després els antics propietaris van tancar, no?, fa un parell d'estius, no sé si ho van intentar uns altres argentins, no va tenir èxit, no sé si per temes legals.
I ara vosaltres agafeu les regnes, no?, l'equip del restaurant l'ataneu agafa les regnes de la casona. Com li voleu donar un nou aire en el restaurant, en el local?
Bàsicament, yo creo que estuvo cerrado, pero hay varios motivos que pueden ser que estuviera cerrado. No sé por qué el que estuvo antes no ha funcionado.
Bàsicament, nosotros creo que, nosotros desde que abrimos estamos llenos, llenos total, trabajando a full, yo supongo que también porque tenemos un nombre con el Ateneo desde el 2006 que estamos en Sant Jus.
Sí.
Pero nos hacía mucha ilusión, sinceramente. No era una cosa que teníamos pensado. Te cuento una anécdota. Yo cuando estaba con mi antiguo socio, que es mi cuñado, Pau, que aquí todo el mundo lo conoce, se acuerda de él.
Llevábamos un año en el Ateneo y me acuerdo que fuimos a hablar con el propietario.
¿De la casona?
De la casona, porque nos encantaba el local. Nos gustaba mucho y fuimos a hablar con él para ver si nos alquilaba.
Sí.
Y no, en su momento no. Y el otro día se lo comentaba al propietario y dice, la verdad que yo no me acuerdo de eso.
Y le digo, sí, sí.
Hoy día.
Digo, te hemos venido a golpear la puerta y nos ha dicho que no.
Pero sabes que es muy curioso. A mí me hace mucha ilusión porque, ¿sabes la cantidad de gente que ha tenido su historia en lo que era el antiguo Hostal San Jaume, que era ahí?
Sí.
Las historias de la gente, gente de 40 para arriba y gente de 60 años y de 70, que han hecho la comunión, que se han casado ahí, han hecho la fiesta de casamiento, que han hecho los bautizos de los hijos.
Pero es que es increíble la cantidad de historias que hay. Yo supongo, por lo que tengo entendido, el Hostal San Jaume era un sitio de referencia en San Juz.
Y, bueno, es cierto que es una pena que un sitio como ese, en el lugar que está, porque el local es precioso, está en una zona privilegiada que estuviera cerrado tanto tiempo.
Yo tengo la esperanza y creo que lo vamos a hacer funcionar por muchos años y esperemos que ya no vuelva a estar cerrado nunca más.
No, no. En vuestras manos seguro que no. Carlos, explica'ns també una mica per què en aquells anys el propietari us va dir que no i ara què és el que us va fer tornar-ho a intentar?
Bueno, hemos estado hablando con él, al final se hizo cliente mío y, bueno, y conversando un día sí, otro también.
Y yo no tenía la idea de, sinceramente, no tenía la idea de montar otro restaurante.
Y cuando él me dijo, oye, ven a verlo que te gustará, y esto es así tal cual.
Y yo llevé a Pilar, a mi señora.
Sí.
Porque, digo, bueno, llevo a Pilar que me va a sacar la idea de montar otro restaurante, porque, claro, yo soy muy echado para adelante y ella es la que a veces me frena un poco.
Y, claro, vamos a ver el restaurante y a mi mujer le encantó.
Ostras, pues mala compañía, ¿no?
Y al final fue ella la que dijo, sí, sí, nos lo quedamos, vamos a montar el restaurante aquí, bueno.
Mara me va.
Al final el que no quería era yo y, bueno, pero sí, ¿sabes qué? Nos da mucha energía.
Clar.
Es un lugar que nos da mucha energía y varias personas me lo han comentado, sí.
Sí, perquè és un lloc que realment és molt privilegiat, està just a la Rambla de Sant Just, no?
Hi passen molta gent, molts cotxes, és un eix neuràlgic de Sant Just, passen també autobusos.
Sí, bueno, y ahora tenemos previsto los sábados y domingos a la mañana hacer esmorzar de forquillas.
Ah, això per què és, pels ciclistes?
Bueno, va al ciclista y para la gente que ve a Can San Just, que se lo he comentado y están...
Encantats, ¿no?
Y les ha encantado la idea, porque como se hace tan poco ahora...
Sí, es veritat.
...no hay muchos sitios que lo hagan.
Ara s'ha posat de moda el brunch.
El brunch, sí.
Sí, és entre comida y desayunas y un poquitín más fuerte, ¿no?
Correcto, sí.
És el canix.
Y bueno, vamos a intentar con esto y yo creo que comida, haremos platos típicos catalanes
y para que la gente pueda ir a desayunar también, a esmorzar.
I quin és l'èxit, Carlos, diries tu, de l'èxit de l'Ateneu?
El bon menjar, però d'anar combinat també amb altres coses.
El trabajo, el trabajo, sí.
Sabemos que aquí, en la vida y en todo lo que se haga, si no trabajas, nadie te va a regalar nada.
Yo creo que son años de esfuerzo, de tener la familia al lado, de tener la gente que trabaja contigo,
que te defiende, que te apoya mucho, y es todo un conjunto.
Si una persona, yo voy a comer a un restaurante, me atienden bien y como mal, es complicado que vuelva.
Pero si me atienden mal y como bien, también es complicado que vuelva.
Entonces yo creo que hay tres cosas, calidad, buen servicio, y lo otro, el precio, que sea acorde a lo que está sirviendo.
Yo creo que básicamente es lo que a nosotros nos hace trabajar también.
Date cuenta que cuando nosotros llegamos, nosotros vivíamos en el Ateneu.
Teníamos un apartamentito que la gente del Ateneu nos había acondicionado y vivíamos ahí.
Nosotros trabajábamos de las nueve de la mañana hasta las dos de la mañana, cada día.
Y eso se vio en el esfuerzo. Cuando nosotros empezamos, empezamos haciendo diez menús.
Si el viernes de noche hacíamos cuarenta cubiertos de cartas, festejábamos.
Y estábamos mi mujer, yo, mi hermano y mi cuñada. Éramos cuatro personas.
Después, poco a poco, fuimos creciendo y, bueno, al día de hoy...
¿Cuántos sopas podéis hacer un divendres o un dissabte al dinar?
Al dinar, 160, 170, sí.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
Uau.
I feu menús també a la casona...
Sí, ahora comenzamos a hacer un menú un poquito más caro que la tenéis.
Tenemos un menú de 19 euros.
Sí.
Tendremos tres, cuatro platos de primero, segundo, incluye postre y bebida.
Y después, por cinco euros más, la gente puede pedir o fideuá o arroz de segundo,
que también lo preparamos al momento.
Queremos también potenciar el tema de los arroces y fideuá, que aquí hay poca oferta, digamos.
Sí, sí, sí, sí, es veritat.
I també altres qüestions, Carlos, perquè hem vist ja des de la primera setmana que vau obrir
que estava tot ple i, de fet, es veia també que a la terrassa hi havia gent.
Potenciareu, no, també, el fet de poder tenir aquesta terrasseta?
Bueno, la terrassa... Esa terrassa es espectacular, sí, sí.
Ya la estamos trabajando.
Es cierto que ahora supongo que vendrá un día frío.
Sí, bueno, claro, al novembre ya...
El fin de semana no la pudimos aprovechar mucho porque había mucho viento, ya sabes,
pero la terraza esa es...
Sagrada.
Será un no parar, seguro, seguro, porque aparte está protegida con muros,
hemos puesto plantas, hemos decorado, está muy bonita.
Sí, sí.
Sí, yo creo que...
Y ahora estamos intentando hacer un cerramiento para poder cerrarla en invierno,
abrirla en verano.
Y, bueno, a ver qué nos depara el destino.
Molt bé.
I, Carlos, suposo que la família de cuiners, l'equip, cambrers, cambreres,
haurà hagut de créixer, no?, perquè per donar servei a un restaurant nou,
s'ha hagut de fer també molta recerca...
Sí, sí, eso es lo más complicado.
Sí? En el personal, eh?
El tema del personal, mira, llevamos un par de años, pero en toda la hostelería,
eh, de no encontrar, no encontrar personal, es cierto que la hostelería es bastante sacrificado.
Sí.
Pero, bueno, hay gente que todavía le gusta o...
Y, sinceramente, creo que hemos conseguido un buen equipo,
tanto el equipo que tengo como el personal nuevo que tenemos que estamos contratando,
creo que es muy bueno, es muy bueno, sí.
I com ho feu?
Els heu posat tota la gent nova a la casona o els heu barrejat entre l'Ateneu i...
Bueno, lo...
La gente que hay en la casona, básicamente, es nueva,
pero sí que es cierto que han estado en Ateneu trabajando varios días para ver cómo funcionamos nosotros,
porque no todos los sitios trabajan igual.
Clar.
Y...
En principio son todos nuevos, pero no quiere decir que no vaya alguno de la Ateneu a la casona,
alguno de la casona a la Ateneu en algún momento, seguramente, sí.
Clar.
I qui está el mando de la cuina a la casona?
Qui has posat?
Tengo un cocinero amigo.
Sí.
Se llama Sin, es índio, y lo conozco hace veinti y pico de años.
Básicamente, lo que es los platos y eso, yo estoy al frente, digamos, de decir, bueno,
vamos a poner esto porque la carta la hacemos entre los dos, pero con las indicaciones que
yo voy dando por lo que yo quiero sacar, ¿me entiendes?
Sí.
Y este chico, bueno, lleva veinti y pico de años trabajando con grupos importantes en Barcelona,
el grupo Diversu, el grupo Martín y Dry, y ahora está con nosotros.
Qué bien.
Sigue la tónica, ¿eh?
Sí, sí, sí. Bueno, y dejó su buen trabajo por acompañarme en este nuevo proyecto,
que eso también es muy importante.
Sí, sí, muy bien.
I, ja per anar acabant, Carlos, a tu o no et veurem, perquè no sé si, a més a més
de l'Ateneu i de la Casona, tens un altre restaurant?
Sí, tenemos uno en Sanción de Espí, el Charrúa.
El Charrúas.
Sí, que está cerca de TV3.
Sí, sí, sí, a tu o no et veurem, saltant d'un lloc a l'altre.
A mí, por lo general, me verás en la Casona y en el Ateneu, porque en el otro está mi hijo
y voy poco allá, porque no me da el tiempo.
Muy claro, claro.
Cuando me llama sí que voy, intento ir de vez en cuando, pero él generalmente está ahí
y yo creo que voy a ir rolando por la Casona y el Ateneu, como estamos a 300 metros.
Clar, molt apropet.
Me será más fácil.
Sí que és veritat que en aquella zona de la Rambla just també teniu un altre restaurant,
el que passa que, bueno, l'oferta és molt diferent, no?, l'estil també és molt diferent.
Per tant, en principi, bona sintonia.
Sí, sí, sí.
Total i absoluta.
Y que trabajemos todo.
Claro que sí.
Esa es la idea, que podamos trabajar todo.
Sí, sí.
Molt bé.
Que nos vaya bien a todos.
Si el sol sale, que salga para todo.
Eso es lo que siempre lo tengo en cuenta.
Molt bé.
Doncs, Carlos, ha estat un plaer tenir-te aquí a Ràdio d'Esvern.
Desitgem molta sort, tot i que amb la gent treballadora que formeu l'equip de l'Ateneu
no us farà falta, perquè ja la porteu amb l'ADN.
Muchísimas gracias.
D'acord.
Te agradezco y gracias por invitarme esta mañana a estar aquí.
A vosaltres per venir.
Vinga, que vagi bé.
Vinga, que vagi bé.
Vinga, que vagi bé.
Vinga, que vagi bé.
Vinga, que vagi bé.
Vinga, que vagi bé.
Vinga, que vagi bé.
Vinga, que vagi bé.
Vinga, que vagi bé.
Vinga, que vagi bé.
Vinga, que vagi bé.
Vinga, que vagi bé.
Vinga, que vagi bé.
Vinga, paya...
Vinga, que vagi bé.
Vinga, zur сама.
Vinga,...
Vinga, winga.
Vinga, vinga.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La música coral més de mil anys d'història!
Un programa realitza i presentat per Pep Quintana!
Bé, ara mateix passen gairebé 10 minuts de dos quarts de dotze del migdia.
Esperem que arribin la gent gran per fer tertúlia,
els membres de l'Associació de Gent Gran de Sant Just.
Mentrestant, comentem algunes curiositats.
Per exemple, segurament algun cop us haureu fet la pregunta
de qual que ens dutxem cada dia.
Doncs passar-nos aigua i sabó molt més.
El que caldria pot causar problemes a la pell, als cabells i també al cuir cabellut.
Si tens la necessitat de dutxar-te cada dia, segur que no estàs sol.
Resulta que es va fer una enquesta l'any 2021
a gairebé 6.000 persones adultes dels Estats Units
i més del 60% dels entrevistats van afirmar que es dutxaven com a mínim un cop al dia.
Tot i això, els armatòlegs afirmen que moltes persones no necessiten
ni volen dutxar-se amb tanta freqüència.
Diuen que no hi ha un mètode únic per netejar el cos i els cabells.
La freqüència ideal, de fet, depèn del tipus de pell i del cabell.
També de la quantitat de suor, òbviament, i de la brutícia.
I també és veritat que dutxar-se amb massa freqüència a vegades pot ressecar la pell.
Un fet que empitjora l'embarbelliment, la picor i la descamació
i que pot desencadenar brots d'eczema.
A algunes persones els convé passar-se aigua i sabó cada dia.
També, per exemple, tots aquells que suen molt,
ja sigui perquè fan exercici, per el tipus de feina
o per la predisposició natural a la transpiració.
Llavors, és important dutxar-se per eliminar la suor, les acumulacions...
Es poden obstruir els poros de la pell i també provocar opcions cutànies.
Si es té els cabells greixosos, per altra banda,
també convindria netejar-los cada dia.
Un xampú en sec podria ajudar, per exemple, en el cas dels cabells greixosos.
Però s'ha d'utilitzar un xampú tradicional també per ajudar a eliminar
l'acumulació de producte i l'excés de greix,
que poden obstruir els poros, com hem dit,
i provocar irritació i sensibilitat al cuir cabellut.
Les persones amb caspa, per exemple,
han de rentar-se amb xampú un cop al dia.
La caspa no la causa la sacretat de la pell,
sinó un fong semblant al llevat que s'alimenta del greix del cuir cabellut
i pot inflar la pell i provocar la descamació.
El xampú diari, llavors, pot eliminar aquests fongs causants de la caspa.
A molts altres, per exemple, també els convindria,
en canvi, dutxar-se amb menys freqüència
o, almenys, anar amb compte a l'hora de netejar-se.
Per exemple, si es té un èxema o la pell seca o sensible,
convindria dutxar-se cada dos dies.
L'aigua i el sabó poden agreujar la sacretat cutània
i provocar irritació i picor.
I dutxar-se massa sovint podria ressecar la pell
fins a escardar-la i permetre l'entrada de microorganismes,
fet que augmenta el risc d'infecció cutània.
Per aquestes raons, els experts recomanen la dutxa
en lloc de la banyera,
ja que exposar la pell a l'aigua calenta, bruta o amb sabó
durant períodes llargs de temps pot ser irritant.
També hi ha alguns tipus de banys
que podrien ser útils per tractar algunes afeccions,
com els banys temperats, per les hemorroides,
els banys d'avena, per l'exema,
o els banys amb lleixiu diluït,
sempre amb la prescripció d'un dermatòleg
per les infeccions cutànies i els èxemes.
Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just,
el magazín matinal de Rambla de Ràdio d'Esvern,
de dilluns a divendres de 10 a 1.
T'acosta on siguis l'actualitat del poble.
Les notícies, el temps, l'entrevista del dia,
tertúlies i seccions ben variades,
des d'històries santjustenques fins a l'esport local.
Psicologia, cuina, recomanacions literàries,
actualitat política i econòmica.
Amb Núria García, la veu de la Rambla.
Ei, espera, tot això ho fem amb els nostres col·laboradors
i també hi convidem a passar totes les entitats
i col·lectius de Sant Just.
La Rambla, el magazín de Ràdio d'Esvern
que et sacseja de 10 a 1 al migdia.
Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter
arroba larambla981
i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com
Escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM
i no et perdis res.
Vinga, deixem ara un tema d'Ed Sheeran
i comencem la tertúlia amb la gent gran.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vinga, som-hi, doncs.
Tres quarts de dotze.
Tinc aquí dues ànimes senjustenques.
Molta marxa, molta activitat.
Hola, què tal? Jordi Ferraz i també...
Hola, bon dia.
A la Pepa.
No, Joana.
Ai, Joana, mira.
És igual.
És que t'he mis a la cara i dic la Pepa.
No, Joana.
Joana Clavero.
Gràcies, però de veritat, no ets tu sola, eh?
Aquí a Sant Jus, la majoria de persones, doncs, en diuen Pepa.
Bueno, l'he fet més jove, escolta'm.
I tant que sí, i tant que sí.
Particularment tampoc l'he dit jove.
Potser a la Pepa no li fa gaire gràcia, però bé.
No, no, no li fa res tampoc, eh?
Vull dir, estem molt ben connectades, nosaltres.
Molt bé, fantàstic.
Parlem de l'associació.
Sabem que vau estar celebrant la castanyada.
fa uns dies, com va anar?
Molta festa?
Va ser el divendres.
Va ser el divendres, o sigui, està molt recient.
La setmana anterior havíem fet també una excursió,
que també va tindre molt d'èxit,
a Santa Coloma de Caral, no?
Sí, Santa Coloma de Caral.
I, la veritat, vam veure uns edificis
i vam tindre un guia que ens ho va explicar molt bé
i va estar també molt bé, molt bé.
Ara, no obstant, la castanyada, superxula,
perquè, super, superxula,
perquè ens ho va organitzar tot nosaltres.
O sigui, tota l'associació,
doncs ho vam posar amb moltes ganes
i vam fer, bueno, van fer poesia,
que la Palmira Badell va fer poesia.
El Jordi també ho tindria que dir ell,
però, bueno, jo el dic jo,
va fer poesia preciosa sobre la tardor.
Oh!
Eh? Sí, sí.
Però jo us he portat l'última que vaig fer.
Sí, home, doncs volem que ens llegeixis el poema, eh, Jordi?
No ho sé.
Doncs sí, Jordi, sí.
Aquesta és l'última que vam fer,
o sigui, que va anar molt bé,
perquè tant la Lluïsa, disfressada de castanyera,
han fet una de tot,
han fet una sèrie de fotos que van enviar,
ja sabem que el WhatsApp té poca qualitat,
però sí que els hi ha fet un vídeo
perquè el tinguin de record,
perquè surt ella,
la Joana feia de Halloway,
anava amb un barret així molt extravagant,
i entre elles van fer un diàleg
de la història de la castanyada i del Halloway,
de totes dues, no?
O sigui, eren bones actores, eh?
És el meu, el disfressar-me és molt el meu, de fet,
i la veritat, teatre no havia fet mai,
potser és una de les coses que em falta,
perquè ara també canto,
o sigui, ara ja m'he...
Ara també ho hem enxufat a la cora.
A la cora, que m'encanta, m'encanta, sí, sí,
perquè és un grup, la veritat, fantàstic.
Ah, a l'harmonia?
A l'harmonia, sí, sí, sí.
O sigui, vau cantar els dos el Sanchus Canta?
No vaig poder perquè ell estava a Can Brils,
jo ja havia...
però, bueno, em vaig inaugurar al Cementiri el dia 1.
Oh!
El dia 1 va ser molt maco, va ser molt emotiu,
però molt emotiu, sobretot per mi,
i m'agrada molt.
És una cosa que he pensat,
mira, quan em falli el ball,
doncs ja tindré el cant, ja estarà bé.
Clar, clar que sí.
No, no, la corola va estar funcionant bastant bé,
estem ensenyant totes les cançons de Nadal.
Molt bé.
Són cançons noves, són senzilletes,
són cançons senzilletes,
no es podem...
Bueno, una d'ales.
No podem ampliar el que feu vosaltres,
però sí que nosaltres el que fem és que ens ho passem bé.
Això és l'opinim mundial.
Tota la gent gran s'ho passa molt bé,
i les cançons que estem ensajant,
n'hi ha que les assegem bé,
que ja són típiques,
n'hi ha que l'han fet de noves,
que els estem començant a tatarejar.
Molt bé.
Espero que funcionin pel dia 21,
que farem el concert de fi de curs conjuntament amb el milanari.
Sí, concert de curs.
Llavors ja us avançarem la programació.
Concert de Nadal,
més que de fi de curs, de fet, no?
Sí, de Nadal,
el concert de Nadal,
però ja pràcticament ara fins al gener ja no comencem.
Molt bé.
I la castanyada, sincerament,
no ens esperàvem que hi hagués tanta gent.
No?
I han comptat per uns 50,
va anar molt bé.
Molt bé.
Elles s'ho van passar molt bé,
perquè feien la presentació i ho feien tot.
Bueno, i després, esclar,
vam donar bastantes castanyes, moniatos, panellets,
vull dir, o sigui,
les persones que van vindre també es veia que estaven molt contentes.
O sigui, l'associació de la gent gran,
jo crec que cada vegada està funcionant més bé.
On vau celebrar la castanyada?
El milanari.
El milanari, sí, sí, sí.
I què vau fer a tot aquest espectacle, no?,
amb el teatre, les poesies...
Va ser curtet, però...
Ah, i després també un senyor que canta a la coral,
també ens va fer unes cançons
i després va continuar cantant,
que ho fa molt bé,
i vam banyar un ratet també.
Molt bé.
O sigui, el final de la castanyada
també va ser molt agradable, sincerament.
A veure, Jordi, llegeix-nos si el tens aquí, eh?
I te'n recordes?
Sí, l'hi he portat perquè és l'última.
Ah, doncs mira.
Perquè saps què passa?
Que jo fa molts anys que em faig,
quan faig, faig el que puc.
Bueno.
I se'n va ocórrer, els hi vaig regalar un llibret que vaig fer,
amb tots els que tinc des de l'any 77,
i llavors em va dir, n'has de llegir dues.
Ah, bueno.
Llavors em vaig fer una que era...
que parlava de la Matller.
Sí.
I una altra que parlava de la Farigola.
Ah.
Els vam fer llegir.
I llavors, al mateix dia, al dematí,
vaig aixecar i vaig fer aquesta.
Ah, mira.
I aquesta, aquesta que vaig fer, l'última, que diu,
la Tardor.
Diu, la Tardor, esclat de colors, vermells, ocres, grocs, marrons.
Els arbres ja es preparen, arriba l'hivern.
La Tardor, estació plena de vida, de fruits, bolets i molta varietat.
Recordem els essers estimats, un dia per recordar-los.
Tenim una tradició molt nostrada, no la volem perdre,
és la castanyada.
Sí, fem panellets, mengem castanyes i moniatos.
Avui, la sàbada l'abrem amb il·lusió amb l'associació.
Benvinguda a aquesta estació, la Tardor.
Oh, que maco, no?
Un aplau d'hivern, escolta'm.
Molt maco.
Que bé, Jordi.
Núria, s'ha de reconèixer que el Jordi és un crac,
perquè és un ajudant, mira que ell no vol ser vocal
o algú de la nostra...
De la Junta.
Però t'asseguro que treballa molt més
que pràcticament cap de nosaltres.
No, és que jo havia estat amb l'antiga Junta,
que ja hi havia estat molts anys amb la Càndy,
tots amb la Rosa i tot l'Àngels,
i són els que estàvem a l'antiga Junta
que portaven ja 25 anys.
Clar, et vas saturar una mica, no?
Jo vaig dir un moment que jo no volia fer tot això.
Ja.
A més a més, també et portava, en aquells moments,
estava també enganxat amb la Junta de l'Orfeó,
estava amb el coro,
estic cantant amb una coral d'Esplugues,
amb la Marta Cadena,
i no volia fer tantes coses.
Clar.
I per això vam dir amb la Càndy
que tampoc ja podien,
vam dir pleguem i pleguem l'associació,
llavors van sortir la Junta aquesta nova
que van dir que no es podia perdre la Junta.
Clar.
I l'associació ha continuat,
i ara des que l'hem continuat,
doncs mira,
només per dir-te una cosa,
aquest any,
aquest any 23 ja n'ha hagut 43 altres de socis.
Cada vegada...
És que és molt, eh?
Sí.
Sí, sí, sí.
La gent està contenta
i cada vegada s'apunta més gent.
Ara actualment ja són 305.
Sí.
305.
Sí, sí.
Imagina't els suciats.
La cosa va pujant.
Expliqueu-nos una mica, doncs,
les properes,
hem parlat de la castanyada,
també que ho vau passar molt bé
a l'altra excursió que vau fer.
Mira,
ara el més proper de tot,
i pràcticament el més important,
és el dinar de germanor.
El dinar de germanor,
que ho farem a la cassona,
fins i tot,
si vols et puc dir,
el menú que hi ha i tot.
Nosaltres això,
a la Palmira i jo,
ho cobrarem el dia 14 de desembre,
que cau amb dimarts,
de 10 a 12.
I aleshores,
el preu del dinar de germanor
és 45 euros.
Però, clar,
és un senyor dinar.
O sigui,
ho farem al lloc nou de l'Ateneu,
la cassona,
i si puc,
no sé si tu ho pots permetre,
dir el menú que tenim.
Home, clar.
Sí, perfecte.
No, no, no,
vull dir, clar,
jo és que,
bueno,
doncs mira,
hi ha un pica-pica
de pernil ibèric
amb antomàquet,
una amanida tèbia,
formatge,
bueno,
és un formatge
que ho fan al forn,
el provolone,
exacte,
ja saps tu com va,
amb tomàquets confitat
i risotto de ceps
amb permessa.
I després,
el segon,
seria un escollir,
que seria
bacallà amb alioli
gratinat a la llauna,
o gratinat
o a la llauna,
entrecot a la brasa,
que són les seves especialitats,
i anafegi també
lluç amb salsa verda
amb cloïsses,
i botifarra a la brasa,
vull dir,
o sigui,
que n'hi ha,
n'hi ha quatre,
després hi ha l'aigua,
el vi,
la de sosa,
un pastís,
cafè
i copa de cava.
Tot això
està inclòs
en aquest preu.
Ho dic
perquè la gent
s'ha d'animar,
perquè és un dinar
també de soci
i pràcticament
de pre-Nadal,
també,
vull dir que està...
És el dinar de germà,
no?
Exacte.
I això serà,
es farà el dia 23
d'aquest mes,
el 23 de novembre.
23 de novembre.
I cobrem,
i cobrem el dia 14,
que serà dimarts,
de 10 a 12,
45 euros per persona.
Molt bé.
Jo crec que ho he explicat bé,
veritat.
Ho has explicat molt bé.
Jo t'explico
el que tenim previst
perquè estic veient
l'hora que és
i us feu tallar
les 12.
Sí.
En principi tenim
el dia 1 de desembre,
tindrem el cobrament
perquè el dia 13 de desembre
es farà una sortida
de pre-Nadal a Olot.
Oh, mira.
Ens anirà a visitar
la Casa Trinxeria,
que és una casa museu
que hi ha a Olot,
i la gent que pugui visitar
el que és la població d'Olot,
que és molt maca.
Que bé.
Després,
el dia 18,
el dia 18 de desembre,
a la Coral Armònia
anirem a cantar
a la residència
de Nostra Senyora de Lourdes,
que fa el concert de Nadal
que fem cada any.
tradicional, eh?
Tradicional.
Després,
el dia 21 de desembre,
a les 5 de la tarda,
farem el concert de Nadal,
la Coral Harmonia,
conjuntament amb el Centre Social
del Mil·lenari,
que del Baix farà en ball,
i després del ball
farà una mica de torrons
i una mica de rastolines
per celebrar el Nadal
tot junt.
Molt bé.
I això és tot el que tenim
d'aquest any.
Home, Déu-n'hi-do.
Sí, llavors ja tenim
pel mes de gener,
ja tenim programat
el mes de gener
anar a fer una calçotada.
Ah, clar,
bo anotges,
ara a temps de calçotada,
esclar.
Sí, clar,
però això ja estem preparant
el mes de gener.
Llavors,
el mes de gener
tenim el dia 16,
que serà un dimarts,
anirem a pagar
la calçotada aquesta,
que l'anirem a fer,
anirem a visitar
el santuari de Montferri,
que és el santuari
de la Mare de Déu
de Montserrat de Montferri,
que va fer el Jujol,
i anirem a visitar-la
i anirem a fer
la calçotada.
Això ja té un preu
una mica per aixecar,
perquè ja són 59 euros,
però això ja entra
l'esmorzar,
i entra el ball,
i entra la calçotada...
Entre tot, no?
Sí.
O sigui que,
per el que estàs veient,
ja tenim una cosa molt...
La sortida serà
el 31 de gener.
O sigui que ja
ens haurem recuperat.
Sí.
No ha passat el Nadal.
Del Nadal.
En principi ho tenim tot ja
previst fins al mes de gener.
Uau.
Déu-n'hi-do.
Llavors ara,
jo ho deia,
perquè com que veig que falta
poc per tot això,
si no ens quedarem aquí curtes.
Sí, sí, sí.
Home,
heu comentat
les diferents activitats
de desembre,
i només,
a veure,
queda un mes i poc,
i entra el dinar de Germanó.
Després que també
heu comentat
el...
Què més hi havia?
el concert de Nadal.
De la coral.
Sí que,
de cara a la coral,
sí que hem de dir una cosa
que ja saps
que cada any
hem anat a l'auditori
a fer el cante gran.
Sí.
I aquest any
hem decidit
no anar-hi
perquè estem considerant
que la coral
ja som una mica grans,
la majoria,
i hem decidit
aquest any no anar-hi,
que fa una...
com una opereta
sobre Egipte.
I no és fàcil.
Llavors,
clar,
hem d'ensejar
i si ensegem
el cante gran
perdem tot lo nostre.
Clar.
I la coral
estem molt animats.
Aquest any
ara estem fent...
Vam acabar
el cementiri,
que cada any
quedem 5 cançons.
Ara estem fent
les 7 de Nadal
i quan acabem
tenim previst
per l'any que ve
la coral
ho hem de passar molt bé
però farem sarsueles.
Ah, molt bé!
Que guai!
Molt guai, molt guai.
Molt bé, molt bé.
I una altra cosa
si la puc dir
que vull dir
que Jordi
tu ja sé
que no és lo teu
però
m'han permès
el mil·lenari
perquè ja feia
molts anys
que jo ho havia fet
que donava classes
de ball de saló
totalment gratuïtes
a matrimonis
grans
perquè el mil·lenari
es fa molt
de ball en línia
però
pràcticament
abans de fer-se
ball en línia
jo ja donava
classes
a matrimonis
de gent
més gran.
I bé,
després de la pandèmia
després que també
se m'han mort
alumnes i tal
vaig proposar
de poder fer
una altra vegada
una hora a la setmana
que és el dimecres
de sis i mitja
a set i mitja
a Balls de Saló
a matrimonis
de gent gran
i també
és una de les coses
que me l'han permès
i és una de les novetats
que poden entrar
dintre
diguéssim
de les dues associacions
tant mil·lenari
com de la gent gran
de fet
vull dir
perquè ja tinc uns quants matrimonis
i bé
la qüestió és que les persones
s'ho passin bé
que la vida
si no
és dura
Sí, perquè una de les coses
que jo crec que tenim
molt clar
s'ha de tenir molt clar
és que tant l'associació
de la gent gran
com el centre social
mil·lenari
hem de ser tots un
i ens hem d'ajudar
Totalment
Perquè nosaltres
el dia 13
em sembla que
comença el dia 13
serem 3 setmanes
que anirem a fer
amb els alumnes
de quart d'ESO
del Canigó
fem els jocs d'abans
llavors hi ha gent
de la nostra edat
que s'apunta
i anem quasi cada any
ells baixen
ens ensenyen
els jocs que tenen ara
nosaltres els ensenyem
els que fèiem nosaltres
ells els seus
i els passem una hora
allà
molt bé
i això vol dir
que estem actuant
molt bé
Jordi
i molt també
amb la gran ajuda
de l'Ajuntament
que no els podem deixar
de costat
perquè també
és molt important
ho hem de deixar
en aquest punt
Jordi i Joana
moltíssimes gràcies
per haver vingut
una abraçada
i us esperem
a la propera
moltíssimes gràcies
a vosaltres
per invitar-nos
a la Núria
i a la de tots vosaltres
Aquí
no farà
descarrirà les converses entre Junts i el PSOE
per la investidura de Pedro Sánchez.
Ascens, que és un dels interlocutors amb els de Carles Puigdemont,
ho ha dit després de participar a la protesta conjunta
de partits i entitats a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Judicialitzar la política, desestabilitzar les negociacions,
impedir un acord d'investidura,
segueix un guió que ja coneixem,
del Partit Popular i la de Vox.
És un guió que fracassarà.
La democràcia és més forta
perquè no impedirà que les negociacions segueixin el seu curs
i que arribem a un acord d'investidura.
Mentrestant, a Brussel·les continuen les negociacions entre Junts i el PSOE
amb contactes discrets i intercanvi de documents
per intentar desencallar el redactat i concretar l'abast de l'amnistia.
Una part de la direcció permanent de Junts continua a Brussel·les.
El secretari d'organització del PSOE, Santos Terran,
també és avui a la capital comunitària.
Més notícies, Sara Riera.
El Ministeri de l'Interior defensa l'actuació policial
en la concentració davant la seu del PSOE
en contra de la llei d'amnistia.
El Partit Popular acusa el Ministeri,
que presideix Grande Marlaska,
de tractar els manifestants com si fossin CDRs
i critiquen el Ministeri de l'Interior per l'operatiu.
Madrid, Àngels Lafuente.
Interior nega les acusacions del Partit Popular.
Afirmen que no es van donar ordres polítiques als agents
i diuen que la policia va actuar de forma proporcionada
per garantir la seguretat de tothom.
Les mateixes fonts policials apunten
que en tot moment es va utilitzar el material adequat
i reconeixen que es va llençar gas lacrimogen
en les últimes càrregues policials.
El PP considera injusta l'actuació policial d'ahir
davant la seu socialista.
neguen que el partit estigui darrere d'aquests aldarulls
i reclamen el dret a poder manifestar-se
amb ordre i serenitat, diuen.
En la concentració hi va haver 3 detinguts.
Àngels Lafuente, Catalunya Ràdio, Madrid.
Els 21 detinguts per cultivar marihuana al Pirineu
són tots a la presó.
Els Mossos confien que la desarticulació
de les dues cèl·lules criminals vinculades entre si
serveixi per dissuadir altres organitzacions
que planifiquin instal·lar-se al territori pirinenc.
Lleida, Ramon Dalmau i Estela Bussoms.
Bon dia. Ja sabem més detalls d'una operació
que en poc més d'un any ha portat a destruir
27.000 plantes distribuïdes en diferents punts
de l'Alt Pirineu, Osona i la Noguera.
La policia destaca que les plantacions
estaven en llocs molt remots
on tota la infraestructura per construir
hivernacles, sistemes de rec
i campaments per a les persones que se n'encarregaven
es portava a peu.
César Jou és el cap de l'àrea d'investigació criminal
de la regió pirinenca.
Em dóna la sensació com aquelles legions romanes
que participen en un territori
i ho muntaven tot, tot a peu
per curriols.
Els detinguts tenien entre 19 i 40 anys
tots homes procedents de països de l'est d'Europa
que no tenien cap vincle amb la gent del territori.
Ramon Dalmau, Estela Bussoms,
Catalunya Ràdio, comissaria dels Mossos a Lleida.
La Bisbal d'Empordà pujarà a les sancions
per incivisme. El govern municipal
preveu aprovar una nova ordenança
abans que s'acabi aquest any.
Bon dia.
Ara l'ordenança de civisme de la Bisbal d'Empordà
contempla sancions que van dels 30 als 200 euros
i algunes conductes incíviques no hi consten
perquè en el moment en què es va fer ja fa uns anys
no existien. Per això es vol actualitzar
abans que acabi l'any.
Ho explica el regidor de Seguretat Ciutadana,
Xavi Dilmen.
Hi ha una sèrie de conductes que nosaltres
reïtadament estem sancionant,
que van des d'orinar a la via pública
com consum d'estufaferents a la via pública,
que nosaltres volem augmentar,
no et diré per cinc, però gairebé.
Núria, Pere Aire, Catalunya Ràdio, Girona.
Des d'avui i fins dijous,
Barcelona acull l'Smart City Ex-Barcelona
on es poden veure solucions intel·ligents
pels problemes en meti ambientals de les ciutats.
Al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona
s'hi apleguen un miler d'explositors.
Anem cap allà, Joan García.
Bon dia.
Drones que fan vigilància i prevenció,
bicicletes elèctriques però amb el confort d'un cotxe
o paperetes intel·ligents
que classifiquen residus per si soles.
Tot això i moltes altres solucions intel·ligents per a les ciutats
és un any més l'Smart City Expo.
L'empresa Greening, de les fonts de Terrassa,
hi presenta un panell publicitari
que purifica l'aire a través d'un vernís de diòxid de titani
que fa les funcions que ens ha explicat en Sergi López,
representant de l'empresa.
Amb el diòxid de titani una molècula d'oxigen
s'uneix amb les d'NO i NO2
o dos molècules en gran cosa o dels dos casos
i es converteix en el NO3.
L'NO3 ja és inòcuo, ja el podem respirar
i les passades.
Joan García, Catalunya, Ràdio Fira, Gran Via de l'Ospinalet.
Esports, Marta García.
A 3 quarts de 7, Shakhtar Donets,
Barça, partit de la quarta jornada
de la fase de grups de la Champions.
Si els blaugranes puntuen en este partit
contra l'equip ucrainès,
que per cert, si Joanamburg,
se classificaran matemàticament per als vuitens de final.
La transmissió de la TDT en l'antena de Cat Ràdio
començarà una hora abans del partit,
a 3 quarts de 6.
De la resta de la jornada destaquen
el Manchester City Young Boys,
l'Atlètic de Madrid Celtic de Glasgow
i el Milan PSG.
En esta prèvia hi ha hagut ja enfrontaments
entre les dues aficions
amb un ferit per ganivetada.
Hi ha un detingut.
L'Espanyol renova fins al 2026
Antonio Roca, davantera a cavall
entre el filial i el primer equip.
El Barça, líder de la Lliga de Futbol,
Sala, visita la pista del Cartagena,
segon classificat,
en partit avançat a la catorzena jornada.
Quatre punts separen els dos equips.
El partit és a 3 quarts de 9.
A 3 quarts de 7,
final de la Supercopa Europea Femenina
de Waterpolo
entre l'UPS de Budapest
i el Natació Sabadell.
I en tenis,
Austràlia-Eslovènia
amb domini eslobè
per una victòria 0
i esta vesprada,
Suïssa-Txèquia
en les finals de la Billie Jean King,
la Davis femenina,
que se juga en Sevilla.
Demà, Espanya-Canada,
de l'equip espanyol.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bon dia,
passen 7 minuts a les 12.
Us informa Mariona Salas Vilanova.
La Taneu acollirà
una conferència organitzada
per les CES
el proper 10 de novembre,
a les 8 del vespre,
a la Sala Piquet,
sota el títol
Faudalisme i Castells.
Serà a càrrec de Maria Soler Sala,
professora d'Història
i Arqueologia Medieval
de la Universitat de Barcelona
i investigadora principal
dels projectes Freiles
i Priores Senyors i Prínceps.
Amb una especialització
en l'estudi del territori
i el paisatge medieval,
compartirà el seu coneixement
existiu sobre la matèria,
enriquint per la seva experiència
en excavacions arqueològiques
al castell de Voltrera d'Abrera
i al monasteri de Santa Maria del Guaire.
Després de la conferència,
el diumenge 12 de novembre,
tindrà lloc una excursió
a les torres de Fal,
els salvages,
i la sortida programada
per les 7 del matí
des del Parador
passarà pels conjunts
medievals de Rajadell
i les torres de Fals,
amb dues ubicacions
de gran significat
en l'arquitectura defensiva
i el faudalisme regional.
Hi ha previstes dues rutes,
una de llarga
de 15 quilòmetres
i una altra més curta
de 9 quilòmetres.
Per als interessants
i interessades
en l'aspecte cultural,
s'oferirà
una opció especial
dins de l'excursió
que inclourà visites
als castells medievals
de Rajadell
i les torres de Fals,
testimonis
de la història militar
de Catalunya
i part de la línia defensiva
dels vescomptes de Cardona.
Promoció econòmica
de Sant Just,
amb el suport
de la Diputació de Barcelona,
ha convocat
una trobada
de speed dating
professional
que tindrà lloc
el dijous 16 de novembre
a l'hotel City Park Sant Just.
Amb l'objectiu
de potenciar
l'ocupació
al municipi,
aquesta iniciativa
està dissenyada
per afavorir
l'encreuament
entre l'oferta
i la demanda laboral
en l'àmbit local.
Empreses i comerços
tindran l'oportunitat
de conèixer
cara a cara
potenciar els empleats
i per aquests últims
serà un escenari ideal
per a l'entrega directa
de currículums
i la realització
d'entrevistes express.
La jornada
començarà
a les 10 del matí
amb les acreditacions
seguides
d'una benvinguda
institucional.
Destaca
dins del planning
la ponència
Elevator Pitch
com presentar-te
en 3 minuts,
que proporcionarà
activa de gènere
inclusiva.
Aquesta trobada
es dirige
d'empreses
en cerca
de talent immediat
o a curt termini
i a persones
en situació d'atur
o que busquen
millorar la seva ocupació
inscrites
als serveis locals
d'ocupació
de la xarxa Xaloc
o hotel
de la Diputació
de Barcelona
i amb una prioritat
dels residents
de Sant Just
o a l'àrea pròxima.
Sant Just
d'Esvern
serà el dimecres
15 de novembre
punt de trobada
entre la ciutadania
i l'equip
de la Síndica
de Creuges
de Catalunya.
Es proporcionarà
assistència
tant de manera
presencial
com telemàtica
per atendre
consultes
i recepcionar
queixes
vinculades
a possibles
vulneracions
de drets
per a administracions
o empreses
proveïdores
de serveis bàsics
com aigua,
electricitat
i gas.
Aquesta iniciativa
forma part
de l'estratègia
d'accessibilitat
que el síndic
està duent a terme
visitant regularment
diversos municipis
i barris de Catalunya
per facilitar
el diàleg
directe
entre els ciutadans.
Les sessions
d'atenció
es realitzaran
al centre social
al mil·lenari.
Els interessats
i interessades
poden programar
una cita
amb entelació
i es poden
concertar
per via telefònica
trucant al 900
124 124
o per correu electrònica
a l'adreça
citaprevia
arroba
síndic.cat.
La síndica
anima la participació
ciutadana
recordant que la defensa
dels drets
individuals
i col·lectius
és fonamental
per al bon funcionament
d'una societat
democràtica i justa.
Això és tot, tot.
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Just
tenca l'informatiu
complet de la UNA.
Fins ara.
La ràdio de Sant Just
L'orant de l'actual
Ens vam retrobar una nit d'estiu
en un cicle especial
de cinema francès
a la fresca
El meu plan era
tornar aviat
però al final
totes van allargant
i els dos
vam decidir
sortir de gresca
Se'ns va fer tard
Se'ns va fer tard
Va dir
No agafis pas el cotxe
Si vols et pots quedar
Que al pis
hi tinc un quarto
express per convidats
Ja et deixo aquí
sobre un cobra llit
perquè ara no
però després pot rascar
Ja veuràs
Si tens gana
vols aigua
tu mateix
pots fer
pots fer
com
si fossis a casa
La manera
com va dir
bona nit
i va picar l'ullet
era fàcilment
malinterpretable
Vaig a honorar
una nit
per la posteritat
Fé un cim
Fé un 8.000
Fé quelcom
Difícilment igualable
Però
ja
no
passa
res
Només
aquell silenci
trencat pel meu somier
Potser
no era el seu tipus
millor
que no fer
res
Ja
d'una
paret
al fons
I em presa
en blanc i negre
hi havia un pòster
d'enbadat
Potser el podria dir-me
perquè em ballava el cap
getrur
anem
start
arms
care
hai
jenluqu
ai jenluqu
vuonen typedran
da
u
bra lah
buc
ai jenluqu
ai
janALL
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho, però no puc.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig,
sinó d'estar convençut de fer-ho.
Jo vaig dir-li, ja, però si ara hi vaig, i ella no ho vol, després què?
Després tot això acabarà sent un rotllo patatero.
Adéu.
Vinga, vaca, són ara les 12 i 14 minuts.
Comencem aquesta tercera hora de la Rambla i tenim amb nosaltres en Marsal Farré.
Farré.
Molt bones, què tal, Sant Just, com anem?
Doncs molt bé, Marsal, avui és un programa especial.
Sí, sí, sí, sí, tenim un programa especial.
Avui és un dia important, ja ho hem anat anunciant, però sí que és un dia important.
A veure, avui és el segon dia de la secció en el que he pogut portar un convidat de renom
per fer-li una entrevista.
Tal com els oients ja recordaran, durant la temporada passada vam tenir l'oportunitat
de gaudir de la companyia de dos dels membres del grup de música El Pony Pisador.
Avui, però, el cas és ben diferent.
El convidat d'avui és un home, nascut a Santa Coloma de Gramenet,
que de jove ja va treballar com a dibuixant de còmics a la revista Tío Vivo.
Més tard es va incorporar a les files de Bruguera com a historietista.
D'aquesta empresa ja en vam parlar a l'inici de la temporada,
quan vam dedicar un capítol a Francisco Ibáñez.
També vam esmentar noms com el de Figueres, Escobar, o el del nostre convidat d'avui,
fundador d'un grandíssim centre de còmic i arts visuals.
Donem la benvinguda a Josep Solana, més conegut com a Josso!
Pere Març...
Molt bon dia!
Sí, què dius, Núria?
Bon dia, digui, digui.
Bon dia, Josso, moltes gràcies per haver vingut, per haver pogut assistir a aquesta secció.
Ei, aplaudiments tard, però arriben!
Doncs moltíssimes gràcies, moltíssimes gràcies per haver pogut venir.
Voldria afegir alguna cosa més en aquesta breu presentació que li he fet?
Bé, suposo que amb el que anem parlant ja anirà sortint una mica tot, no?
Sí, i tant, i tant, i tant.
Aniran sortint cosetes, parlarem una mica de la seva vida,
i és un plaer poder tenir un expert com vostè,
per tant, ens podrà donar el seu punt de vista sobre el món del còmic,
almenys pel que fa a Espanya, que és el que ens interessa en aquest cas.
Clar que sí.
Molt bé.
Aleshores, per començar, m'agradaria permetre als nostres oients
que descobreixin una mica més de la seva vida, per conèixer-lo una mica millor.
Primer de tot, m'agradaria saber...
Clar, vostè...
Em permet dir l'any en què va néixer, no?
I tant!
Val, perfecte, el 39.
En aquell moment, imagino que el món de l'art, del còmic, del dibuix, etcètera,
era bastant més inaccessible que avui en dia.
Com descobreix el món del dibuix?
Bueno, quan vaig tindre jo, bueno, des de molt petit,
vaig ser aficionat al còmic i a dibuixar, i sempre dibuixant i tal.
Però, en seguida, sobre cap als 12 o 13 anys,
vaig descobrir el Pugercito, el Tío Vivo, no?
Que encara no...
El Pugercito, el Pugercito, i vaig conèixer tots els dibuixants famosos d'aquella època, no?
I això em va entusiasmar i, bueno,
era cada setmana anar al quiós a buscar el semanari.
I tant.
I aleshores, com va anar professionalitzant-se fins a arribar a Tío Vivo?
Bé, en realitat, jo de tota la vida he anat dibuixant, dibuixant, dibuixant, dibuixant.
I, de repent, va haver la circumstància que els dibuixants bons de la Bruguera
van marxar i van fer el Tío Vivo.
Però la Bruguera, com que era tan potenta en aquella època,
és el que va mirar que en els quiós no es vengués tant el Tío Vivo
i van tindre que tornar.
van tindre que tornar a la Bruguera perquè no es venia el Tío Vivo, no?
Aleshores, el Tío Vivo va agafar una empresa de publicitat
i va quedar lliure.
I llavors, tots els joves que estaven per allà,
que mig dibuixaven, mig d'allò,
vam entrar al Tío Vivo, no?
I aquí va ser la part professional que enseguida vaig començar a dibuixar
i, bueno, ja va anar una cosa re de l'altra.
I aleshores, veient aquest pic que podríem dir entre Tío Vivo, Bruguera, etcètera,
com passa després a treballar per aquesta gran editorial?
Bueno, perquè anava funcionant encara el Tío Vivo
i llavors, clar, com que hi havia feina per tot arreu,
doncs la Bruguera demanaven dibuixant
i jo també em vaig posar a fer una historieta i un xiste
i hi vaig entrar també.
I anava fent Tío Vivo, Bruguera, una mica de tot, no?
Anava barrejant, anava barrejant una mica.
Ah, això mateix.
Ah, això, molt bé.
I després van sortir més revistes
i també anàvem col·laborant a totes les revistes
i va ser una època de molta feina.
De molta feina.
Ja us ho poso, després parlarem,
perquè de fet estem parlant de, potser, segurament,
el que es diu l'època daurada, no del còmic a Espanya?
Sí, una mica, sí.
Ara, després parlarem d'això,
però primer m'agradaria que ens expliqués una mica
la seva experiència, un cop ja dins de Bruguera,
com ho va viure?
Amb la resta de grans dibuixants
que treballaven en aquesta editorial?
Bé, jo vaig entrar a la Bruguera
i vaig tindre l'ocasió fabulosa
de poder entrar en l'estudi dels dibuixants
del Penyarroia, Cifrer, Conti, tots aquests,
i vaig assistir el dia que la va venir
al bàsquet, el famós bàsquet,
va arribar amb aquesta editorial, no?
I va ser divertidíssim, no?
Perquè jo estava allà com d'aprenent
i el bàsquet va començar a fer les seves bromes.
Bueno, a veure quin és el més ràpido aquí,
a fin d'una historieta.
i el Penyarroia, que era el més ràpid,
vinga, va, fem-ho...
I escolta, era de riure,
perquè el Penyarroia es va posar allà
i el bàsquet anava fent
i de sobte s'aixecava i posava a ballar.
I es posava a ballar
i al final va quedar campeon,
va quedar primer el bàsquet que l'altre.
El bàsquet per davant del Penyarroia.
Era un fora de sèrie, el bàsquet.
Sí, sí, el bàsquet és un fora de sèrie.
I el Penyarroia era molt ràpid, no?
Devia ser un autèntic festival
estar en els estudis, diguéssim.
Home, home, estaven els meus ídols,
estaven al costat dels meus ídols
i era fabulós, no?
Com era treballar amb aquests grans ídols?
Com ho va viure vostè?
Home, doncs mira,
anant de taula en taula
mirant com el Conti feia els seus acudits
i l'altre feia...
Hi havia un que dibuixava molt bé
i l'altre dibuixava molt ràpid
i, bueno, em vaig anar
agafant una mica de cada un, eh?
vaig agafar totes les...
Tot el que dibuixava amb ell
jo m'hi fixava, no?
I que era molt agradable aquella època.
Va ser una època molt maca.
Que maco.
Aleshores, ara intentaré, a veure,
no trepitjar gaires ulls de poll,
però llavors la relació,
la seva relació amb l'editorial,
perquè, clar, és això,
Bruguera, que intenta tapar Tio Vivo,
que també, pel que he anat sabent,
pel que he anat buscant,
van haver-hi bastants dibuixants,
prou autors que van tenir discussions amb Bruguera.
Com va ser la seva experiència
amb l'editorial en si mateix?
Amb l'editorial va ser molt bona,
perquè en aquella època
que jo dibuixava,
en realitat era l'única editorial
que feies alguna cosa i pagava.
I això era molt important.
Ja està bé.
De pagàvem, era l'editorial,
l'editorial que feies alguna cosa
i et deien, bueno, d'aquí a tres mesos,
i passava el temps i no et pagaven.
Era un pago molt irregular, no?
I, en cap, i la Bruguera,
cada setmana anaves allà, pam, al rebut, no?
Vull dir que, clar, era gràcia treballar amb ells, no?
No et pagaven massa bé.
Bueno.
Firmaves, perdona, firmaves un rebut
que darrere posava
todos los derechos de estos dibujos
que eran propiedad de la Bruguera y tal.
Me cago un, nena, tu, vull dir,
tot era per ell, saps?
De fet, vam fer, ara no fa massa,
aquest programa ja n'hem parlat,
parlem de biografies, etcètera,
i vam fer la del Francisco Ibañez,
i molts problemes amb Mostadio i Filemón,
que s'ho va quedar a Bruguera,
llavors ell estava com mig obligat a treballar,
i un serau de Déu n'hi do.
I us va parlar del famós senyor González, o no?
No, no, vam parlar un cop,
ja havia mort en Francisco Ibañez.
Ah, vale, vale, em pensava que era...
No, no, no.
Allà feia un senyor,
un senyor que es deia González,
que era el que revisava els dibuixos
i era molt dur.
Ostres.
I portaves una historieta i et deia,
ui, en el fondo tienes que poner más personajes
y más casas y más...
Hosti, ma, ja va, vull dir, era molt...
Apostava per l'horror maquí, diguéssim.
Sí, et dominava el que...
Tu feies una cosa que et pensaves
que havia quedat bé,
i ell, no, no,
et tenia que posar la seva cullerada, saps?
Déu n'hi do.
Aleshores,
havent vist aquesta etapa, diguéssim,
he sabut que posteriorment també va ser
vostè publicista o humorista gràfic,
va seguir sent,
fins i tot va col·laborar en programes de televisió,
oi?
Sí, sí, sí, vaig fer una mica de tot.
En realitat és que
em vaig ajuntar amb els meus germans
i vam fundar la...
Jo em dic Solana
i llavors vam fer la publicitat Solana
i vam estar treballant,
però jo, mentre estàvem fent això,
jo també col·laborava amb la Bruguera
i amb el Tio Vivo
i una mica amb diverses editorials, no?
Clar, va seguir tocant diferents pals,
per dir-ho d'alguna manera.
Ah, això mateix.
Lo meu era el dibuix,
el dibuix humorístic i, esclar...
Clar, no, home, no, i tant.
I em va anar molt bé la Bruguera
perquè va fundar una empresa
que era Creaciones Editoriales
i feia...
Agafava acudits
i els enviava per tot el món, no?
Ostres!
Llavors, clar, necessitava molta producció.
Llavors jo cada setmana
portava idees per...
I de vegades me n'aprovaven 40 o 50
i els tenia que fer i vinc a portar-los.
Era una cosa molt...
En aquell moment molt agradable
perquè, clar, eren diners, no?
Era una feina molt agradable de fer
i molt ben retribuïda.
Clar, molt agradable,
però també, pel que veig,
molt treball industrial,
és a dir, 40-50 acudits o històries
a presentar de cop.
Clar, clar.
Déu-n'hi-do.
Però he dit una paraula
que no la tenia que dir.
Que he dit...
Estava ben retribuïda.
No, no.
M'he equivocat.
És que, juntament amb aquesta feina que feia,
vaig conèixer
amb un dibuixant molt famós
que es deia Toteng
i ell també tenia una petita
creacions editorials
que era...
Feia feina per a Inglaterra,
per a Amèrica, per molts llocs.
I a mi em va aconseguir fer
un acudit cada mes
per a Inglaterra.
Ah, ostres.
I...
L'anglès el domina?
Va fer una cosa, ostres.
No, no.
Jo feia el dibuix.
El guió me'l portava.
Perfecte, perfecte.
Però la bo és que
a la Bruguena
em pagaven 48 pessetes
per acudit
i aquell acudit
per a Inglaterra
em pagaven mil pessetes.
Tu t'hi imagines
quina diferència?
Home, i tant.
A treballar per a Anglaterra, de cop.
Llàstima que només en feia un, no?
Cada mes.
Però va ser...
Em va agradar molt
aquella col·laboració.
Home, ja ho suposo, home.
Caire internacional.
Ah, això mateix.
Tot i així, igualment,
una...
Bé, potser una de les fites més grans
de la seva vida
ha estat la fundació
de l'exitosa Escola Joso,
Centre de Còmic i Arts Visuals,
que va ser l'any 82, oi?
Sí, senyor.
Això va ser...
Digue, digue.
Sí, no,
han preguntat d'on surt aquesta idea,
bàsicament,
el plantejament d'aquest projecte
d'on surt,
d'on s'origena?
Jo ja...
Jo, abans d'estar amb els meus germans,
vaig ser aprenent
d'una agència de publicitat
i tenia 14 dibuixants allà
que veia com dibuixaven, no?
Ah, molt bé.
I llavors els meus pares
em van apuntar
en una escola de dibuix
i, clar,
jo vaig anar a l'escola de dibuix
i em posaven un cavallet,
un carbonet
i unes figures de guis
i quan acabava aquella figura
me'n posaven una altra
i jo allò ho trobava
perquè, clar, jo veia a l'agència de publicitat
que els dibuixants
estaven asseguts en una taula,
utilitzaven pinzell,
tinta xina,
guai,
una cosa que dius tu,
però què és això?
El que estic jo aprenent
no m'agrada gens, no?
Llavors vaig dir,
mira,
jo posaré una escola
on ensenyaré
a ser professional,
no?
A assegurar-te en una taula
inclinada
amb els materials adequats
i dibuixar
com Déu mana, no?
I mira,
vaig començar així
amb broma, amb broma
i mira,
fins ara.
I tant, i tant.
La qüestió seria
trobar
una nova forma
d'ensenyar el dibuix
i la història gràfica.
No la idea
aquesta d'acadèmia tradicional
de ens fiquem davant d'un estat
que hi ha hores i hores i hores
sinó trobar...
No, no,
jo ja vaig començar
al principi
com que jo havia estat
en publicitat,
en agència de publicitat
i veia com dibuixaven,
ja vam començar
amb taules inclinades
i amb material,
pinzells,
plomilla,
tot allò adequat,
no?,
per ser professional,
diguéssim, no?
Clar, clar.
Llavors, a veure...
Llavors, els nanos
ja veien que allò
era molt més divertit
que no fer...
Home, i tant.
...diuixar estàtues d'aquí.
Home, i tant,
vostè dirà.
Havent presentat
aquesta escola,
aleshores,
m'agradaria deixar-li un moment
perquè ens faci
una petita falca publicitària,
si li sembla bé,
sobre una mica
com és l'escola,
quins cursos es realitzen,
com s'hi pot accedir,
qui hi pot accedir.
Ah, que...
Em pensava que ho anaves a dir tu.
No, no, no,
vostè, vostè, vostè,
vostè s'ho coneix bastant més que jo.
Ja, ja, ja, ja.
Bueno, nosaltres és...
L'escola està una mica
pensada
pel típic
noi o noia
que de petit
ja ha tingut aquesta...
que els pares diuen
oi, què passa?
Sempre està dibuixant,
sempre està fent ninotets,
sempre està...
Bueno, doncs,
aquest tipus de noies
o noies
són les que
venen a l'escola, no?
Llavors,
venen amb molta afició
i, clar,
a més a més
de tindre uns bons professionals
fent de professor,
entre ells
també s'ajuden, no?
Perquè un està dibuixant
i veu que l'altre
ostres, dibuixa
i...
i...
dibuixa
amb un pinzell més gruixut.
I tu com ho fas, això?
i tal, i va molt bé, saps?
La referència entre uns
i els altres
s'ajuden molt.
Sí, de fet,
he tingut companys
que han anat
a l'escola
fent el curs d'art gràfic,
si no m'equivoco,
és el de 4 anys?
Sí.
I...
I aquest va ser...
Dic que digui, sí.
No, el que dic que aquest...
Clar,
vam començar
fent el curs de com i tal
i va haver un moment
que, clar,
jo vaig agafar col·laboradors
i tal
i va haver un moment
que vam dir
escolta,
fem un curs més professional
i vam decidir
fer un curs
de 4 anys
i en lloc de vindre
dues hores a la setmana,
no, no,
veníem 4 hores
cada dia, no?
I aquí va sortir
l'art gràfic
que se li indibiria.
Exacte.
I llavors
ha sigut l'èxit
més que hem tingut
més de l'escola
que ha sigut
que hem tret
molts nois
que després
han sigut
molt bons professionals, no?
Dibuixant per Estats Units,
per França,
vull dir que...
i molt nomenats, no?
Sí, no, no,
aquests companys meus
potser avui en dia
encara no tenen aquest renom
i ja el tindran
però estan molt contents
i ja han sortit
havent après moltíssim
de l'escola
i cada dos per tres
m'ensenyen treballs
que estan fent
i intentant entre
treballs editorials,
revistes, etcètera
i s'ho treballen molt
i es veu
i dic
ostres,
jo havia vist dibuixos vostres
abans d'entrar
i hi ha hagut un canvi
espectacular
ja ho feien bé
en aquell moment
evidentment
però
ha fet una millora
molt, molt bèstia.
i a més a més
digues
no, no, no
no, que dic una de les coses
una de les coses
més divertides
és que
els professors
són
exalumnes
i que han viscut
una mica
el que ells
entren a l'escola
i ells han viscut
la cosa
i dir
ostres, jo era com ells
i llavors els nanos
també els fa gràcia
perquè diuen
ostres, aquest és professor
però havia sigut alumne
i hi ha un
els professors
són bastant joves
i això
agrada molt
als alumnes
i tant
i tant
és una cosa que es valora
també per
cada cop anar
a sang nova
diguéssim
revitalitzant tot
aleshores
per vostè
el resultat
ha estat l'esperat
ho dic perquè
si em permet
no és gaire comú
potser que una escola
de còmic
o de dibuix
hagi arribat a tenir
aquest èxit
que s'hagi mantingut
durant 40 anys
més de 40 anys
i que segueixi mantenint
aquest prestigi
aquí són diversos factors
una ha sigut
la il·lusió
aquesta il·lusió meva
pel dibuix
i pel còmic
perquè ha sigut una cosa
jo quan vaig posar a l'escola
i vaig veure
que van vindre
6 o 7 alumnes
ja era felícia
i llavors va ser
que
vaig conèixer
el saló del còmic
i vaig dir
ostres l'any que ve
posaré un estant
a la saló del còmic
i noi
vaig posar l'estant
i pum
de repent
se'n van
se'n van apuntar
60 de cop
60 alumnes
i jo tindria que demanar
ajuda
a dibuixar uns amics meus
que vinguessin
si us plau
m'ho feu entre tots alumnes
sí sí
escolta
no puc
no puc
no arribo
i tant
però bueno
em va anar molt bé
perquè l'agència de publicitat
que tenia els meus germans
el meu germà
se'n va anar
en un lloc
més
més maco
perquè l'agència de publicitat
tenen que tindre unes escales
i
bueno
ha de ser molt més modern
i jo em vaig quedar
als pisos
de l'agència de publicitat
llavors em va anar molt bé
saps
perquè llavors
encara que vinguessin
50 o 60 de cop
mica diuen
i va ser
quan vaig tindre
que demanar
amics meus dibuixants
que m'ajudessin
i així va començar
una mica
tot de començar així
d'anar
unint persones
i al final acabar fent
doncs un gran projecte
una gran escola
una gran fundació
sí sí
sí senyor
sí senyor
aleshores
sí
no no
que anava a dir
que clar
el que fa gràcia
és que
a base de passar anys
els mateixos alumnes
una mica més destacats
se'n feien els profes
clar
s'anaven interessant
en
seguir amb el relleu generacional
escolta
vols ser profe tu
jo sí sí
jo vull ser profe
mira
i així va començar
la broma
i tant
llavors
ara volia
deixar una mica això de banda
i anar a tocar un tema
una miqueta
potser més delicat
que seria com
l'evolució del còmic
a Espanya
tal com hem dit abans
vam tenir potser una època daurada
diguéssim
i voldria saber
quina seria la situació actual
del món del còmic
perquè fa
el país
i
una mica
quin és el futur
com veu el futur del còmic
espanyol
bueno
aquí
saps què passa
que hi ha
tres editorials
que estan molt fortes
com és
Planeta
Norma
i Panini
i realment
aquests són els que m'entenen
van publicant coses
inclús coses de l'estranger
i a més a més
el que ha sigut un boom
impressionant
ha sigut el manga
i tant
a Espanya
que jo m'ho vaig prendre
una mica en broma
i vaig dir
ai mira
posaré un curset
el dissabte a la tarda
de manga
mare de Déu
si va començar
que tindrà que
perquè ha sigut
espectacular
suposo que tots
ho heu sapigut
tu quina edat tens?
jo 24
suposo que ja de petit
ja coneixies el manga
ja estaves anant
al saló del manga
cada any
saló del manga
saló del còmic
japan wikend
expotaku
totes les coses aquestes
les he vist totes
i tant
i tant
clar
però aleshores
la qüestió aniria
per exemple
abans teníem uns personatges
icònics
per dir-ho d'alguna manera
el Cipi Zappe
el Mortaleo i Filemon
etcètera
hi ha personatges icònics
de l'actualitat
que siguin actuals
en els còmics d'avui en dia?
bueno
els còmics d'avui en dia
en realitat
són el manga
el manga
és el que domina tot
domina tot el manga
aleshores
amb el còmic americà
també venen els superherois
i tot això
però
el manga
ho ha cobert tot
ha sigut impressionant
la força que ha vingut
aleshores
cada cop veurem més
mangas
ja no
potser el més comú
seria la japonesa
sinó
mangas
cada cop més
fets d'Espanya
per dir-ho d'alguna manera
sí
sí
en realitat
molts
professionals
molts alumnes
que ara ja són professionals
el seu tipus de dibuix
l'editorial
ja li demana
que tingui un aire
de manga
clar
que tingui
que no sigui manga del tot
però que sigui europeu
manga
saps?
sí exacte
té més èxit
la gent està acostumada
amb aquests ulls grossos
i aquesta
aquesta filosofia
japonesa
clar
a part
imagino
bé
sé que ara el manga
és aquest boom
diguéssim
això que ho cobreix tot
però també
hi ha molt
el còmic franco-belga
per exemple
també encara crida molt l'atenció
sí
o temàtiques més
més bèl·liques
podríem dir
per exemple
també ara
els superherois
els superherois americans
els superherois americans
també té molta força
també cada cop més
potser encara és anecdòtic
o potser no tant
no ho sé
està desenvolupant-se
cada cop més
el que seria
el còmic experimental
podria ser
bueno
sí
sí sí
però bueno
a poc a poc
va a poc a poc
va a poc a poc
però ja va sorgint
com aquest món del còmic
una mica més estrany
a això mateix
diferent
per trencar
amb el medi del còmic
de fet
que ara és el tema
que volia encetar
ja un dels últims teves
que seria
una última reflexió
que m'agradaria fer amb vostè
per concloure aquesta entrevista
pel que entenc
que el còmic
a nivell general
no s'ha adaptat
potser tan bé al món
amb el pas dels anys
com ho van fer
precedents
com poden ser
la pintura
o l'escultura
que han estat
durant milers i milers d'anys
en la nostra història
de fet
pensant-hi
amb amics
que han vingut
de l'escola
i
de la Foso
arribem a la conclusió
que qui llegeix còmics
avui en dia
en moltes ocasions
són o dibuixants
o gent que ja està
ja de per se
molt molt interessada
Sí, és veritat
parlant del còmic
com a mèdic
com a mitjà de comunicació
quina és la seva opinió?
Bueno, mira
nosaltres cada any
anem al saló
al còmic d'en Golem
França
Ah, exacte
fletem un parell
d'autocars
i ens anem
una colla d'alumnes
i nosaltres
o diversos professors
i politió
i anem a en Golem
i escolta
són 4 o 5 dies
d'una gofada
perquè dius
ostres, això sí que és
tothom
interessada pel còmic
jo de vegades
em poso
en un
sentat
en un cafè
i em poso
en el blog
dibuixant
i en seguida
s'acosta un
escolti
què farà
amb aquest dibuix
me'l pot donar
una afició
una afició
el dibuix
el còmic
vull dir
és impressionant
clar, dius
quina pena
ostres, m'haves agradat
néixer aquí a França
i tant
perquè escolta
és una
una afició general
en tota França
i aquí
aquí sí
hi ha afició
però poca
no has relat tant
com això
com el que comentàvem
de Franco-Belga
que tenim
molts grans
dibuixants
de còmic francès i belga
que cal destacar
llavors
posant que
potser no ha relat
tant a Espanya
el còmic
no tant com a França
almenys
el còmic
com es podria justificar
és a dir
el còmic
és un
és un
és un
és un
és un
és un
és un
és un mitjà
molt bo
per explicar
qualsevol tipus d'història
clar, clar, clar
com pot ser
aquí el que passa
si saps què passa
que s'han d'animar
s'han d'animar
les editorials
a fer coses
però com que no hi ha massa públic aquí a Espanya
que compri després
doncs clar
van agafant coses de França
el que passa és que últimament
d'aquí de l'escola
hi ha molts alumnes destacats
i professors
que estan treballant per França i per Estats Units
vull dir que
que hi ha un
vull dir
hi ha molta gent
que està treballant
i sobretot aquest viatge
que fa ja
35 anys
que fem
cada any
a Angolem
ha sigut
perquè molts alumnes
que han contactat
amb editorials
allà
en aquest saló
que estan totes les editorials
i
estan precisament
preparades allà
per
per atendre
els dibuixants
que els van ensenyar mostres
i
inclús un any
ens van deixar
un espai gran
per fer
una
una exposició
vam fer un autocar
així
de
de fusta
imitant l'autocar
que fem
que hi anem cada any
i vam fer una exposició
de tots els alumnes
que gràcies
en aquest viatge
estan treballant per França
Déu-n'hi-do
i va ser molt simpàtic
perquè
ostres
a Niu
i quan veiem
ostres aquest
sí no
i aquest era alumne
de l'escola
i estarà dibuixant
per
per aquesta editorial
francesa
i va
a base
d'anar
molt
a França
doncs clar
molts nois d'aquí
estan dibuixant
per allà
Molt bé
finalment
com a autoritat
que és vostè
en aquest tema
m'agradaria
que si ens pogués
recomanar
algun còmic
o alguna historieta
gràfica
en qualsevol cas
amb el qual
una persona
que potser
no hi estigui
tan avasada
pugui començar
a endirxar-se
en aquest món
Clar
depèn
depèn de l'edat
depèn de
de les aficions
hi ha el manga
per entrar
dintre d'aquest món
el manga
és impressionant
però després hi ha
els superaròis americans
també
que hi ha molta gent
que entra
en aquest món
és que
és una mica
depèn de la
de l'afició
que tingui
cada noi
o noia
que dius
a un li agrada
més el manga
l'altre li agrada
més la cosa
més romàntica
l'altre li agrada
més la cosa
de guerra
i de supernois
depèn una mica
però bueno
si vas
perdona
si vas al quiosc
el que li agrada
el còmic
ja troba
ja troba
moltes coses
no, no, no
això és sens dubte
igualment
aleshores
em podria dir
sortint de la plataforma
aquesta
de les grans editorials
diguéssim
dels superaròis americans
etcètera
del manga
algun nom
d'algun autor
que digui
mira aquest
crec que és
un gran nom
de dibuixant
que pot ser accessible
per molta gent
home
saps què passa
que
prefereixo
no dir noms
perquè
en tinc tants
que escolta
me'n deixaria algun
i s'enfadaria
exacte
cap problema
a mi
i tant
cap problema
aleshores
perquè ja et dic
digues
digues
digues
no que dic
de l'escola
ara
clar
després de 40 anys
hi ha una quantitat
de nois
que estan
que estan triomfant
a França
als Estats Units
inclús aquí
fent una mica
de tot
inclús hi ha gent
que ja comença
a tindre
col·laboracions
al Japó
que això era
impensable
abans
clar
podríem dir
que
per les persones
que potser
no hi estiguin
tan vinculades
al món del còmic
que simplement
vagin a una llibreria
que s'ho mirin
i comencin a llegir
que poden descobrir
moltes coses
bueno
jo mira
jo de vegades
tinc algun amic
que diu
això és del còmic
això és del còmic
i dic
vine
l'agafo
i el porto
a l'editorial Norma
allà al Passeig Sant Joan
i l'agafo
i li dic
va
comença a mirar
exacte
però això
això ho fa
això
i aquest
aquest és espanyol
i aquest
unes meravelles
de dibuixos
és una cosa
que trobo
que a les escoles
tindria que haver
un apartat
que ensenyessin
a
a veure
la riquesa
que hi ha
de dibuix
de dibuix
perquè de vegades
sí
es parla
de pintors
coneguts
i tal
però jo
personalment
jo agafo una pintura
i després veig
una
una vinyeta
d'un
d'un còmic
i el treball
que hi ha
i la perspectiva
que hi ha
i
i les hores
que hi ha
d'allà
de dibuix
dius
no el veig
en aquest quadre
no
no vull
desprestigiar
els quadres
però vull dir
que no
i escolta
el còmic
hi ha coses
meravelloses
meravelloses
hi ha gent
que ho fa
molt bé
i que costa
molt
el que?
donen moltíssimes
possibilitats
al còmic
sí
moltíssimes
i ara ja sí
ara ja
per acabar
i tancar
m'agradaria
que donés
quatre consells
pels artistes
actuals i futurs
que intenten
fer-se un lloc
en aquest món
m'agradaria saber
què els podria
recomanar
i què poden fer
per seguir endavant
però gent
que ja
dibuixi bastant bé
exacte
jo el que recomanaria
és viatjar
viatjar
escolta
agafar la carpeta
i anar-se'n a França
a Bèlgica
als Estats Units
ja és més car
però avui en dia
clar
amb ordinadors
es pot enviar coses
vull dir
que hi ha una forma
d'enviar dibuixos
i tal
molt més pràctica
que abans
que tenies
que agafar
l'avió
i anar-te'n a Estats Units
però sí
sí
moure't molt
i hi ha moltes
possibilitats
que t'agafin
i que et facin
perquè a més
hi ha
la gran
avantatge
nostre
que el dibuixant
comparat
amb els dibuixants
de França
d'Estats Units
són una mica
més barats
i això
amb les editorials
els hi funciona
molt
perquè clar
tenen
un dibuix
de bastanta qualitat
de molta qualitat
i amb un preu
més mínim
i això
a les editorials
clar
els interessa
en qualsevol cas
els consells
serien això
viatjar
aprendre
seguir treballant
i no deixar enrere
seguir esforçant-se
per tirar endavant
això mateix
i que per l'hivern
cap allà
a final de desembre
que ens truquin
a veure si hi ha places
per anar en Golem
perquè és una forma
de conèixer França
el que passa
que desgraciadament
s'omple enseguida
però bueno
de vegades encara
hi ha alguna plaça lliure
és una gran oportunitat
ja em sentiu
dibuixants de còmic
feu trucada
al desembre
per poder anar en Golem
i aprendre
i seguir aprenent
i si no
anar particularment ells
exacte
de vegades hi ha nois
que agafen una
una camioneta
i se'n van
4 o 5
i tant
inclús lloc per dormir
i s'estan allà
els 4 dies
i bueno
és una agafada
és el que li agrada
el còmic
i viu el còmic
com nosaltres
és una agafada
anar en Golem
és
l'estàs esperant
quan arriba
al principi de gener
ja dius
va vinga
ja
tenim que anar en Golem
va vinga
i ens fa una il·lusió tremenda
i tant
bueno
perquè aquí hi ha la gran avantatge
de ser dibuixant de còmic
i és que
dibuixes
per la il·lusió que tens
i llavors tu passes
a part que fas una feina
t'ho passes bé
no?
és a dir
fas una feina
t'ho passes bé
i a més a més et paguen
escoltar
és meravellós això
no?
i tant
sens dubte
mantenir la il·lusió
sempre és el més important
bé
ja no
no tenim més temps
per seguir
seguiríem parlant
moltes hores
només
li volia dir
que moltíssimes gràcies
per la seva col·laboració
que espero que hagi gaudit
de l'entrevista
i moltíssimes felicitats
per la seva trajectòria
he gaudit molt
i escolta
molt bé
et felicito
perquè noi
has portat
l'entrevista
dinàmica
no m'he enterat
no m'he enterat
em pensava que estava parlant
amb un amic
escolta
anava fent una cervesa
amb tu
vinga
vinga
ja quedarem un dia
m'ho he passat
m'ho he passat molt bé
de veritat
igualment
moltíssimes gràcies
que vagi molt bé
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
i amb música clàssica
i amb música clàssica
agafem les coses i marxem fins al carrer Bonavista davant la llibreria Cal Llibreter
i amb música clàssica
i amb música clàssica
i amb música clàssica agafem les coses i marxem fins al carrer Bonavista davant la llibreria Cal Llibreter
on el propietari l'Arnau Consul ens farà la recomanació literària de la setmana aquí a Ràdio d'Esvern
Hola, molt bon dia Arnau
molt bon dia
per la recomanació d'avui
doncs efectivament
com tu dius música del barroc
ens n'anem al segle XVIII a l'acord de Lluís XIV
i ens n'anem, de fet, fins i tot abans
jo diria que ens n'anem al segle XVII
cor de Lluís XIV, això sí
no pas el XVIII, sinó abans i tot
per parlar d'un llibre del qual molts probablement n'haureu vist la pel·lícula
i haureu reconegut aquesta música interpretada per Jordi Saball
amb una banda sonora excel·lent
tots els matins del món
la pel·lícula la podeu veure a Filmin
i una fotografia, una ambientació d'època brutals
però tot plegat gràcies a un llibre delicadíssim i petit
que tot just arriba a les 120 pàgines
que ha publicat ara en català Proa
estem parlant de tots els matins del món
encara no ho havíem dit i potser val la pena
i que va ser el club de lectura que hagués tocat de fer avui
però que justament com que avui donen els premis Proa
i és a la mateixa hora
i als llibreters estem convidats a sèrie
i ens fa molta il·lusió
doncs el vam passar ahir
excepcionalment al club de lectura dels dimarts
de la TNU, el vam fer el dilluns
i vam justament parlar d'aquest llibre
de Pascal Quinyar
Pascal Quinyar és l'últim guanyador del Premi Formentor
és un premi que després, si de cas, explico el què
i sobretot és un autor, es podria dir, de culte a França
un autor molt reservat
un autor que pràcticament no concedeix entrevistes
dedicat exclusivament a la seva obra
que no participa gaire d'allò de la societat literària francesa
que sí, aquí creiem que és molt abundosa
doncs imagineu a França i als voltants de París
de festes, de reunions, de trobades
és justament això que farem nosaltres avui al vespre
en un Premi Pro, ens trobarem allí tots, ens celebrarem
i veurem qui el guanya
de moment és secret absolut
i previant nominat?
No, no, no, el Premi Pro és un premi que dona l'editorial
molt ben dotat
perquè són, crec que, 40.000 euros
Cora!
Sí, sí, sí, és un dels més ben dotats
la gent s'hi presenta
i, doncs, Pro, el públic és una obra que es publicarà
suposo que ja de cara, bueno
ara no sé si abans de Nadal o si se n'anirà el febrer
en tot cas, de moment serà la cinquena edició
ens han guanyat el Serès, el Nopka
la Maite Salort, un llibre preciós
veurem, el Martí Domínguez, l'hem passat
un llibre així futurista que es deia Mater
i que recordava una mica Brave New World
però no ens despistem perquè estàvem al segle XVII
a l'acord de Lluís XIV
on Pascal Quinyar situa aquests tots els matins del món
en el qual intenta imaginar, de fet, novel·la
la vida d'un músic
el senyor de Saint-Colomb
crec que se sap que va existir
però del qual se sap molt poca cosa
va ser un dels que va perfeccionar
aquest instrument que sentim que és la viola de gamba
que últimament s'ha posat de moda
gràcies a Jordi Saball i als concerts que n'ha fet
i en part també gràcies a la participació
en aquesta pel·lícula
en la qual Jordi Saball i Pascal Quinyar
això ho explica molt bé Pascal Quinyar
en una de les poques entrevistes que ha aconseguit
a la revista Jotdown
ells eren amics
justament perquè tenien aquesta passió per la música antiga
del barroc, de cort
i doncs, bueno, clar
quan ell fa aquesta novel·la
i decideix un director francès
adaptar-la
doncs el primer que fa és dir
sobretot que la música la faci
i se n'encarregui Jordi Saball
i per tant ell
que se sent Pascal Quinyar
com un músic frustrat
més que un novel·lista
doncs va poder participar molt
i explicar al Saball
quin tipus de música volia
quins temes
quins no
com podia sonar
diguéssim que la
pràcticament
no és que la composéssim junts
perquè moltes de les partitures
són d'autors
de compositors d'aquella època
com l'Olí
com el mateix Santa Colomba
com Marín Maré
però bé
de Santa Colomba
se'n sap molt poca cosa
més enllà que això
va perfeccionar l'instrument
i que va tenir un mest
un deixeble
aquest Marín Maré
que era el músic de cor
de Lluís XIV
una mica de la relació
entre ells dos
va a aquesta novel·la
curtíssima
tots els matins del món
i és això
en el fons és un músic
que viu retirat
i que considera
que el seu art
no és important
perquè l'escolti
la resta de la gent
ell pràcticament
considera que té
una maledicció
que és
el seu art
la seva manera d'expressar-se
el seu dolor
les seves penes
perquè és vidu
s'ha mort la seva dona
l'ha deixat amb dues filles petites
només el pot expressar
a través de la música
i per tant
has de dir que
tot el sendia
a tocar
a tocar
a perfeccionar la tècnica
a tocar
a convertir en sons
musicals
el que ell creu
que li diu la naturalesa
en aquest sentit
és un llibre preciós
sobre això
sobre l'exquisidesa
de l'art
i sobre si és important
o no que l'art
el sentin altres persones
perquè sigui art
clar
Marín Maré
que és un jove
que arribarà
que li farà l'acord
a la filla gran
que s'enamoraran
de fet la deixarà embarassada
hi ha una història de mort
aquí també
que no diríem com acaba
ell no
la seva gran aspiració
és que el cri de Lluís XIV
sigui músic
de la corda
de Lluís XIV
llavors a partir d'aquí
vindrà el gran disgust
el gran emprenyada
la gran enrabiada
de Saint Colombo
que diu
tu no seràs mai músic
tu el que vols
és ser un gran intèrpret
però
la música
amb tu
no fluirà mai
hòstia
són paraules dures
són paraules duríssimes
i en algun moment
de la relació
però que
en el fons
Marín Maré
que evidentment
se'm va absolutament emprenyar
acabarà sent
músic de la cord
de Lluís XIV
i és
algú que és conegut
vull dir que
n'hi ha biografies
i se sap
surten les llistes
de Palau
serà en el fons
gràcies a ell
que
anys després
sabrem
de l'existència
d'aquest Saint Colombo
que és el seu
gran músic
el seu gran mestre
que no escrivia mai
les partitures
perquè com
en algun paràgraf
d'aquest llibre
diu
quan trec l'arquet
és un tros
del meu cor viu
que es tripó
allò que faig
no és sinó
la disciplina
d'una vida
sense cap dia
de festa
compleixo
el meu destí
el destí
d'algú que considera
que ell ha nascut
per tocar
per interpretar
que tot el dolor
que sent
per la pèrdua
de la dona
només el pot treure
no en paraula
sinó
tocant tot el dia
i fent allò
que creu que
Déu
si existeix
va predestinat
a que jo
toqui tot el dia
a que
aconsegueixi uns sons
que és igual
si no el sent ningú
jo toco per mi
i altres
hi ha algunes escenes
on Marín Maré
de nit
s'amaga a prop
de la cabana
on ell s'ha construït
per tocar
i l'escolta
per intentar dir
a veure si puc aconseguir
aquesta música
escoltar-la
aquests sons
dels quals
m'ha parlat
de seva filla
aquestes cançons
aquests temes
però que
doncs
ell
s'ha negat
i això el fa caure
en desgràcia
a tocar
pel rei
el rei
el va fer a buscar
i ell li diu
no, jo no toco
pel rei
jo toco per mi
per treure els meus sentiments
i per alguna vegada
algun amic m'ho demana
però és algun amic
que entén la meva música
que entén que
doncs
jo el puc tocar per ell
i puc tocar per les meves filles
a les quals
també ensenyo a tocar
molt personal
de fet
alguna de les escenes
de la pel·lícula
es veu més
d'una vila de gamba
perquè ella
durant un temps
es fan coneguts
als voltants de París
perquè és el trio familiar
que va tocant
de tant en tant
que fa algunes audicions
a la seva casa
a Palauet
perquè hi vagin
alguns amics
però d'allò en parla
tothom
arriba a les oïdes del rei
i el rei li diu
bueno, aquest senyor
que vingui
i diu
no, jo a Versalles
no hi vaig
perquè allò
és un lloc
per saltimbanquis
Versalles
és un lloc
per mostrar-se
i justament
per lluir-se
per vestir-me
les millors perruques
i els millors vestits
i seda
no, això no és
per mi allò
no és música
i entre mig
hi haurà aquest
aquest músic
Marín Maré
del qual
al qual li debrem
probablement
que de Sant Colombo
se'n conservi
alguna partitura
i que
però clar
que evidentment
ell sí
que la seva aspiració
és primer
a casar-se
amb la filla
de Sant Colombo
i després
ser músic
de Lluís XIV
hi haurà una ruptura
i en fi
el llibre és preciós
sobretot
per les grans reflexions
sobre
què és l'art
què no és
no
un moment li diu
com tapa pas
quan el refusa
no comptava pas
que caminéssiu
al meu costat
pel meu pobre camí
d'herbes i pedrotes
jo
pertanyo a les tombes
vos publiqueu
composicions
hàbils
i afegiu
amb enginy
digitacions
i ornaments
que em rebeu
però només són negres
i blanques
damunt un paper
la música
no és
això que escriviu
la música és
tota la resta
que probablement
no et puc explicar
l'has de viure
en fi
no explicarem com acaba el llibre
però és exquisit
és preciós
ahir realment
en vam treure
una discussió
un debat molt bonic
al club de lectura
dels dimarts
que es va fer el dilluns
perquè realment
pas que el Quinyar
és d'aquells autors
de novel·les
moltes novel·les
molt curtes
la majoria en castellà
les ha publicat
Galàxia Gutenberg
també aquest
totes les maneres
del Mundo
però l'he publicat
aquest en català
i us convido
que hi aneu
perquè és d'aquells autors
no us deixaran indiferent
potser no hi entereu
potser pensareu
home però aquí l'argument
és molt simple
però clar
l'argument és el de menys
de fet
en aquest llibre
es veu molt clar
que ell
voldria ser
l'escriptor
es transmuta
en Sant Colombo
que és aquest autor
com ell mateix
com a escriptor
que viu una mica aïllat
del que facin
els cercles literaris
ell escriu
si li volen publicar
bé
però que no l'emprenyin massa
ell viu aïllat
al seu pis
de París
escrivint
i ara li han donat
aquest premi
Formentor
que justament
és un premi
que val la pena
explicar una mica
perquè
el van començar
a donar els anys 60
una sèrie
d'escriptors
vinculats
a Seix Barral
al grup de Carlos
de Goitissolo
i tots aquests
va dir
bueno
anem a fer alguna cosa
amb aquesta Espanya grisa
que sembla que es vol obrir
va durar 5 o 6 edicions
el donaven
a escriptors estrangers
que havien pogut traduir
i bueno
va durar
fins al 67
fins que el dictador
va dir prou
això és dissidència
aquesta rolla
de cerebrats
que volen
d'esquerranosos
que em porten
la literatura
de fora
fora, fora, fora
no en vull saber res
un dels guanyadors
havia sigut Jorge Semprún
que s'havia exiliat
i que no havia pogut
tornar a Espanya
per tant
fora, fora
aprofitant però
el premi
l'any 2011
per tant
molts anys després
es decideix
reinstaurar
i si al principi
s'havia dit
pre-formentor
una mica
formentor
per tant
es dona
a les Illes Balears
vinculat
però amb aquest toc francès
ara ja es va recuperar
com a premi formentor
i no es dona a una obra
sinó a un autor
doncs que
d'alguna manera
a tota una obra reconeguda
un autor que
doncs
en fi
per una sèrie d'avàlues
que cada any
el jurat
doncs
com si fos un novel
tota l'obra que tu has fet
encaixa
amb el que nosaltres
valorem
que finalment
és les obres
que potser no siguin
més venudes
més
però que algú
que sigui molt fidel
a un estil
a una manera de narrar
d'explicar-nos
un món
de portar-nos
Pascal Quinyari
lligui perfectament
i se sume a una llista
que això
doncs que l'any 2011
quan es reprèn el premi
i és un premi també
molt ben dotat
guanyi Carlos Fuentes
que després van donar
a Javier Marías
a Vilamatas
a Ricardo Piglia
a Mircea Cartarescu
l'autor romanès
l'any 2018
a Ani Hernó
que va guanyar
el premi
formentor
abans que el Nobel
dos anys abans
a César Aire
l'any passat
l'autora
d'origen rus
Ludmilla
Uldiskaya
i aquest any
doncs
a Pascal Quinyar
l'autor francès
que ja et dic
per aquesta exquisidesa
per aquesta manera
de plantejar-se
què és l'art
i què no
lligui molt bé
crec que amb aquest
premi formentor
i es diu formentor
perquè
simplement perquè
es dona allà
les Balears
tot i que aquest any
a Pascal Quinyar
li van donar
en algun lloc
a Cantàbria
o Astúries
però sí
originalment
es donava formentor
i a banda
tenir relació
amb
una sèrie
colopquis
que aquest grup
que després
va donar el premi
van crear
de dir
anem a fer
alguns actes
culturals
amb aquesta Espanya grisa
i fem-ho a formentor
potser perquè així
no se n'ha sabent
entendre
i estem allà
en una perifèria
tenien a veure
també amb
Cela
que havia fet
unes
havia publicat
unes converses
poètiques
de formentor
tot i que
es va crear
com un petit grup
allò de dir
que ens trobem
un any a formentor
fem unes converses
xerrem
intentem veure
què és el que
la literatura espanyola
necessita
potser més influència
de fora
i formentor
es converteix
en un lloc
de dissidència
cultural
per tant
a l'hora
de crear un premi
creant allò
dura el que dura
però
a molta gent
li queda el record
de dir
potser hauríem
de recuperar allò
que durant un temps
va ser important
prou important
com perquè la dictadura
digués
sí, sí
això ho feu
en unes illes
i no se n'assabenta
ningú
o poca gent
però ens molesta
de fet
és evident
que sí
que se n'assabenta
de molta gent
si no
no hagués arribat
a oir
des de tan amunt
molt bé
apuntem a aquesta recomanació
que ens fas
Tots els matins del món
un llibre preciós
un llibre per llegir
en una tarda
perquè realment són
ja et dic
110 pàgines
109 diria
sí, sí
però que és fantàstic
és allò de dir
bueno
deixeu-vos portar
per un ritme
més d'una prosa
molt neta
res a veure probablement
amb la música de l'època
una música barroc
això que dius
de licitacions
i de fer
de posar una corda
més
amb aquest instrument
que és una de les coses
que se li deuen
a Sant Colombo
i tot el contrari
la prosa és molt neta
molt de dir
no vull virgueries
el que vull és bàsicament
que l'art flueixi
sol
d'alguna manera
molt bé
doncs amb la música
de fons ens quedem
Arnau
moltes gràcies
i fins a setmana vinent
així sí
a Sant Ori
Gràcies.