Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Bona tarda, Sant Just, ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui dijous, 2 de març.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esbert.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM, la misura municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Qui ens espera en les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot farem una briu entrevista
amb la Mari Àngels Tebada, que és membre del Club Literari de l'Ateneu de Sant Just.
Amb ella comentarem i farem un repàs de què és el que estan preparant i organitzant de gana la setmana vinent,
pel dia 8 de març, al Club Literari, per celebrar i comemorar el Dia de la Dona.
Després, tot seguit, també comentarem els dies internacionals, que tenim avui, dolç de març, i les efemèrides.
I també parlarem amb la Irene Esquius, propietària de la botiga Taller i Papereria L'Avient Papier, d'aquí de Sant Just.
Farem alguna cosa de manualitat, segurament, o algun altre secret que ens esbatllarà.
Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'estar amb els butlletins informatius
de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem l'espai Fem vida de poble.
Un espai, una secció, conduïda per la Lucía Fuentes, que cada 15 dies ens acosta a la vida Sant Justenca
a través d'alguna curiositat o d'alguna entrevista.
I acabarem el programa d'avui fent l'espai de mobilitat internacional amb l'Aroa Carmona,
la responsable d'aquest servei que depèn de l'Ajuntament.
Trucarem a Casal de Jumes per parlar amb l'Aroa i que ens posi al dia.
Doncs bé, no marxeu, que tot això serà de seguida. Vinga!
Escoltes la Rambla. La vida Sant Justenca a través de les zones.
Vinga, va, passen 12 minutets de les 5 de la tarda. Ja tinc la Mari Àngels Cebada,
que és membre del Club Literari d'aquí de l'Ateneu. Hola, Mari Àngels, què tal?
Hola, bona tarda. Molt bé. Estàs bé, eh?
Molt bé. Encantada de tornar a estar aquí.
Doncs bé, dic que estàs bé perquè estàs feliç, perquè la setmana vinent esteu preparant
al Club Literari un acte importantíssim per al Dia de la Dona.
Sí, és un acte que ens fa molta il·lusió perquè realment és molt senzill.
Volem donar veu a les nenes i a les dones de l'Afganistan que realment no en tenen.
Ha sigut molt gros el que ha passat i volem saber-ho de mà d'una activista que viu a Catalunya
des de fa 15 anys, que és la Nàdia Gulham, i que vindrà per explicar-nos a quina situació estan.
Explica'ns una mica, Mari Àngels, com va sorgir l'oportunitat de fer aquesta conferència
o aquest acte amb la Nàdia.
Doncs mira, l'any passat, a l'estiu, en ple mes d'agost, TV3 obria un telenotícies migdia
amb la notícia que els talibans tornaven al govern, tornaven a estar al poder
i amb això representava que les dones no podien anar soles en un centre de salut,
tenien una llibertat de moviments molt, molt retallada
i a partir d'una edat tampoc podien anar a l'escola.
Ens vam quedar tothom molt parats.
Coneixem la Nàdia Gulham de fa temps, arran dels llibres, dels seus llibres,
i el mes de setembre ja vam contactar amb ella per això,
per veure si podia venir i explicar-nos de primeríssima mà realment què és el que està passant.
Perquè fixa't que entre la crisi energètica, la guerra d'Ucraïna i la crisi climàtica,
és que no en sabem res més.
Pràcticament és el que tu dius, que a més a més, tenint l'oportunitat
que ens ho expliqui algú com la Nàdia, una dona afganesa...
I que està molt implicada.
Ella ha fet una fundació des d'aquí per ajudar que les nenes puguin accedir a l'educació
d'una forma clandestina.
A veure, ens ho explicarà el dia 8?
Sí, sí, sí.
Perquè, clar, l'objectiu, jo suposo que a part d'escoltar la Nàdia,
que ens expliqui una mica de la seva vida personal,
de com va arribar també aquí a Catalunya,
jo suposo que això ja ho ha anat fent ella també amb diferents actes,
perquè la Nàdia ja fa un temps que està aquí a Catalunya.
jo suposo que ella sempre quan ha anat a actes explicant una mica la seva vivència
i com va arribar, però també sentirem com ella des d'aquí tot el que està fent
per defensar precisament els drets de les dones afganeses
i quin millor dia que fer-ho com un 8 de març és un dia de la dona.
És el que hem pensat.
Ella té una història molt bonica, una història de superació increïble,
molt, molt valenta com a dona, amb un altre país, amb una altra llengua,
amb unes altres circumstàncies, i té una història preciosa
que penso que val la pena que l'escoltem.
Però, a més a més, és una dona valenta, compromesa,
molt, molt compromesa amb el seu país i, sobretot, amb les dones.
Clar.
I això és molt important.
I res, el nostre interès ha sigut només aquest,
que el dia 8, amb una distància d'11.000 quilòmetres
d'un lloc a l'altre, hi hagi unes persones que estem sentint
a través de la Nàdia què és el que està passant allà
i què és el que podem fer.
Que a vegades són realitats que, per les distàncies també,
o perquè hi ha també altres, posem entre cometes,
desgràcies pel món, queden totalment tapades.
O sigui, sí que en el seu moment, és veritat que a l'estiu,
amb el tema dels talibans, doncs sí que va sortir a la llum, no?
Tota aquesta mena de drets que quedaven marmats
per les dones d'allà, però bé, tampoc s'han sentit massa, massa coses.
No, no, res més, res més.
Per això ho vam pensar.
O sigui, nosaltres vam contactar amb ella al setembre,
però per això, per poder fer, al cap d'uns mesos,
i després vam veure que seria molt adient per la repercussió que té,
i per ser conseqüents amb nosaltres mateixes també,
fer-ho el dia 8.
Clar. I des del Club Literari heu treballat algun dels seus llibres,
o teniu intenció, o la figura de la Nàdia, d'alguna forma, o...?
No, o sigui, dintre del Club Literari no,
però pensa que el grup del Club de Lectura
és un grup molt lector, i d'una manera o altra els llibres d'ella els hem anat individualment,
els hem anat llegint, ens els hem anat passant, els coneixem.
Mari Àngels, per si hi ha algú que ens estigui escoltant i vol venir la setmana vinent,
ja que hem dit que la Nàdia ha escrit alguns llibres,
ens pots fer cinc cèntims d'algun que tu t'hagis llegit que vulguis recomanar.
Jo m'he llegit el primer, que també va tenir un premi,
el de la història del meu turban,
que és molt, molt bonic,
i que realment és la seva història,
és que té una història realment que sembla ficció.
I després, un d'un també molt bonic que em va agradar
i el vaig regalar també a diverses persones,
que és...
Ella va...
Bé, a causa d'un bombardeig va tenir unes ferides bastant greus.
És més, ella ve aquí, a casa nostra,
amb una ONG per diverses operacions que han de fer-li.
Llavors, ella, mentre durant, em sembla que va ser un any o dos,
que va estar en un hospital,
i la seva mare, des de Kabul, eh, des d'allà,
la seva mare li explicava contes.
Estava supermal ferida, estava molt, molt mal ferida,
i la seva mare li anava explicant contes.
Clar, són països que la tradició oral està molt, molt arrelada,
i els contes i les històries formen part de la seva cultura.
Clar.
I llavors ella, després, va escriure amb un llibre
els contes que la seva mare li explicava
mentre estava a l'hospital.
també és un llibre molt, molt bonic perquè són contes clàssics d'allà,
com nosaltres podem tenir els nostres.
I són molt, molt bonics.
Que bé.
Doncs bé, ja veiem, eh, que la Nàdia,
a més a més de tenir aquesta fundació que ens ha explicat,
de Maria Àngels, també escriu, també plasma la seva història.
Sí, i m'ha dit que portarà els llibres.
Ella portarà llibres i els vendrà directament allà.
Molt bé.
Per qui estigui interessat.
Recordem, doncs serà un acte el 8 de març.
Sí.
A la sala cinquantenari de l'Ateneu.
Efectivament.
A quina hora?
A les 7 de la tarda.
A les 7 de la tarda.
I esperem a tothom que estigui interessat.
Clar que sí.
I rebrem a tothom amb els braços oberts.
Molt bé.
Doncs, Maria Àngels, moltíssimes gràcies per passar-te aquesta estoneta,
aquests minuts aquí a la ràdio.
Gràcies a vosaltres.
I ens veiem el proper dimecres.
I tant.
Vinga, una abraçada.
Bona tarda.
Adéu.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Mare meva, quina cançó feia anys.
La tortura de Shakira Malejandro Sanz està sonant de fons.
Una cançó del 2005.
Quasi, quasi 20 anys.
Bé, la qüestió després d'escoltar la Maria Àngels Cebada,
membre del Club Literari de l'Ateneu,
que ens ha fet un petit resum del que ens espera la setmana vinent a l'Ateneu,
amb la Nàdia Gulham.
i a uns minuts de rebre a la Irene Esquius,
propietària de la Via en Papier, aquesta botiga de manualitats i tallers,
també paperaria considerada, eh?
Aquí de Sant Jus, que ens explicarà quatre temes,
ja ens ha avançat sobre l'inici de la temporada de bodes, comunions i bateig.
Fem un repàs del Dia Internacional, que tenim avui 2 de març,
perquè n'hi ha un i bastant important.
Avui, sapigueu que és el Dia Mundial del Benestar Mental pels Adolescents.
Sí, sí, és una data que es proclama des de l'any 2020,
és a dir, es celebra des de fa poquet.
No és una data oficial, no ho proclama un organisme o alguna institució oficial,
sinó que la institució que es diu Hollister Confidence Project.
Per què llença aquesta iniciativa a aquest Dia Mundial?
Doncs bé, la finalitat és la de sensibilitzar la població
sobre els problemes de salut mental que afronten els adolescents,
així com també per desestigmatitzar aquest tipus de trastorn
i també per oferir-lis ajuda.
La creació d'aquest dia, l'any 2020,
ha estat, com hem dit, gràcies a aquesta iniciativa del Hollister Confidence Project,
per observar també el benestar mental de les persones joves.
es va fixar, doncs això, el dia 2 de març.
Aquest projecte, anomenat Confiança de Hollister,
és una iniciativa impulsada per persones que es dediquen a ajudar els adolescents de tot el món
a sentir-se més segurs i també capaços.
Doncs bé, hi ha també altres organitzacions que donen suport a aquest dia
i que obtenen subvencions també a grups sense cap finalitat de lucre
amb projectes vinculats en àrees com, per exemple,
la detenció i l'aturada ja de l'acusament escolar, del bullying,
també finançament per projectes que tenen a veure amb salut mental d'adolescents,
amb projectes sobre la inclusió pels joves LGTBIQ+,
també l'equitat per joves indígenes, per exemple.
L'adolescència, com sabem, és una etapa de desenvolupament humà fonamental
per la formació d'habits socials i emocionals
que impacten d'alguna forma en el benestar mental dels individus.
Alguns dels trastorns de salut mental més comuns en els adolescents,
per exemple, trobem l'ansietat, trobem l'alteració de l'estat d'ànim,
trobem el dèficit de tensió i altres trastorns del comportament.
Tenim els trastorns de l'alimentació, el suïcidi, la depressió, la psicosi,
conductes de risc, com el consum de substàncies estopefacients,
pràctiques sexuals de risc,
o també, per exemple, sobretot comportaments d'autolesió,
com, per exemple, tallar-se o cremar-se la pell.
És vital importància dissenyar i aplicar estratègies
de recolzament de salut mental dirigides als adolescents
a través d'aplicacions de diversos recursos
que beneficien el seu benestar psicològic
i que impactin de manera positiva en les seves vides.
Doncs bé, per tot plegat,
avui celebrem el Dia Mundial
del Benestar Mental pels Adolescents.
Va, escoltem aquesta cançó de Shakira i Alejandro Sanz
i seguirem amb la Irene, de la Via en Papier.
Con dos ojos secos
Y hablando de ella
Ay, amor, me duele tanto
Me duele tanto
Que te fueras sin decir a dónde
Ay, amor
Fue una tortura
Perderte
Yo sé que no he sido un santo
Pero lo puedo arreglar, amor
No solo de pan y del hombre
Niño de excusas
Digo yo
Solo de errores aprende
Y hoy sé que es tuyo
Mi corazón
Mejor te guardas todo
Es otro perro con ese hueso
Y nos destinos a Dios
Esto es otra vez
Esto es otra vez
Esto es otra vez
Esto es otra vez
Esto es otra vez
Te puedo pedir que el invierno
Perdone un rosal
Te puedo pedir a los solos
Que entreguen peras
Te puedo pedirle lo eterno
A un simple mortal
Y andar arrojando a los cerdos
Miles de perlas
Ay, amor, me duele tanto, me duele tanto
Que no creas más en mis promesas
Ay, amor, es una tortura perderte
Yo sé que no he sido un santo, pero no puedo arreglar, amor
No solo de pan y del hombre, no de excusas vivo yo
Solo de errores aprende y hoy sé que es tuyo mi corazón
Mejor te guardes todo, es otro perro con ese aguazo y nos destinos a Dios
No te bajes, no te bajes, oye negrita mira, no te rajes
De lunes a viernes tienes mi amor, déjame el sábado que es mejor
Oye, mi negra, no me castiguen más, porque allá afuera, sin ti no tengo paz
Solo soy un hombre arrepentido, soy como el ave que vuelve a su nido
Yo sé que no he sido un santo y es que no estoy hecho de cartón
No solo de pan y del hombre, no de excusas vivo yo
Solo de errores aprende y hoy sé que es tuyo mi corazón
Ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, todo lo que he hecho por ti
Una tortura es párbaro, hay nada, tanto que sea así
Sigue llorando, perdón, yo, yo me voy a llorar por ti
Ràdio 2BM 98.1
Bet aquí una vegada
Un programa de contes que es realitza el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores de Contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del matí
Us hi esperem a tots
A la Rambla res s'atura
Vine, queda't i escolta'ns
I seguim ara amb l'espai de l'anà
I seguim ara amb l'espai de la vi en papier, botiga, taller, paperaria d'aquí de Sant Just
Fem la secció amb la Irene Esquius, que és la propietària
Hola Irene, què tal? Bona tarda
Hola, bona tarda, Núria
Doncs bé, ja tenim el mes de març al damunt
Tenim la primavera també a sobre, com aquest qui diu
Sí, sí, tant
I és temporada interessant pel que fa a un tipus d'esaveniments en concret
Correcte, sí, ara començaria l'època de casaments, batejos i comunions
Sí, en castellà seria la BBC
Bodes, bautizos i comunions
Sí, així com per abreviar
Sí, que comença ara
És cert que des del Covid, inclús una miqueta més abans, s'ha allargat molt
És a dir, abans eren com dos mesos, tres mesos molt concentrats
Ara ho allarguem fins a setembre, octubre
Perquè també el canvi climàtic, doncs, malauradament ho permet
I s'allarga molt més
Però també llavors fa que no es condensi tanta activitat en dos, tres mesos
Sinó que es pot allargar
I, bé, per les empreses del sector
Primer els hi permet viure
O ens permet viure molt més temps de l'activitat
I després no s'assolapen, doncs, diversos aconteixements en el mateix dia
Perquè a vegades això passa i...
Sí, podríem dir que arriba...
Potser primer arriben més les comunions, no?
Cap al maig o així
De fet, ara començaríem...
També depèn molt de les escoles, les comunions
Perquè com tenen les parròquies assignades
Depèn també de la quantitat de nens que facin la comunió
Llavors han de dividir en diferents grups
Perquè capiguin les famílies a les parròquies
Bé, la veritat és que...
Començaríem primer molt més per batejos
Batejos i casaments
Que ja es comencen
Després les comunions les concentrem més a abril, mati, juny
I puntualment al setembre
Alguna, la tornada de l'escola també
Sí
Mentrestant, o sigui, seguiríem després al setembre, octubre
Inclús novembre, casaments i batejos
De fet, batejos es fan tot l'any perquè hi ha moltes famílies que diuen
Jo vull batejar el bebè els tres mesos de néixer
I...
Clar, que el bebè neix quan neix
Cau quan cau, això no es pot escollir
Sí, sí, molts una mica, doncs això
Perquè encara sigui molt nadó
Doncs per aprofitar també...
Clar
El bateig és un tema molt tradicional
Sí
I llavors per aprofitar, doncs a vegades
La robeta dels avis, dels besavis i això
Doncs clar, el nadó ha de tenir una mida concreta
Hi ha més bateig que comunions, ja diria, inclús, eh?
Sí
Bé, és que és diferent
És que passa que com les comunions s'agrupen
És a dir...
Estan com deu potser a vegada, eh?
Exacte
Per exemple, un mateix dia de la mateixa escola
Doncs de la mateixa classe s'agrupen
I el que és la comunió es fa junt a la parròquia
I després cadascú fa la celebració pel seu costat
En canvi els batejos
Sí que és veritat que s'agrupen
Però molt menys densitat
Potser són dos o tres
Però la majoria de gent
Com no li ha de coincidir amb un dia
Perquè no ho marca l'escola
Si no ho marca les famílies i el capellà
Doncs ho intenten fer en solitari
I diguéssim que és més un degoteig el bateig
I les comunions més condensat per això de les escoles
I a la via en papier què és el que proposeu?
Què és el que feu?
De quina manera treballeu aquests esdeveniments?
Sí, doncs hi ha diverses opcions
De fet, ara jo ja començo a reunir-me amb les famílies
Sobretot quan vam començar fèiem alguns casaments
Però els casaments són esdeveniments
Que implica mínim un any de feina per endavant
Totalment
Molta planificació
I amb la botiga i tal com hem crescut
Ara és inviable
Molt difícil
Sí, llavors ens centrem en el tema infantil
Que serien les comunions i els batejos
Ara, per exemple
Normalment les famílies que ens volen contractar
O que volen contractar algun servei en concret
Perquè no cal contractar, diguéssim
El fet de ser party planner
Sinó algunes coses en concret
Que ara us explico
Normalment a finals d'any
Ja fem com una
Apuntem una visita prèvia
Que farem més o menys febrer
O última sàmina de febrer
Que és més o menys aquesta
Em començo a reunir amb les famílies
M'expliquen
Doncs quin dia ho fan
Quina parròquia ho fan
Si tenen restaurant o no
Si necessiten orientació sobre restaurant
Sobre vestits
Caram, servei complet, eh?
Bé, clar
El fet de portar molts anys treballant
També doncs tinc molt de bagatge
Experiència
Exacte
Sí, en marques, en botigues
Bé, jo normalment recomano llocs on he treballat
On m'han tractat bé
On sé que tracten bé el client
Clar
També intento que la majoria siguin perquè són just
Que també després...
Potenciar
Sí, exacte
I també perquè pel client és molt més còmode, no?
Si ho troba tot a...
Per la zona
Exacte
A part que oferim molt bon servei
Ja que són justos
Clar
Ho tenim tot
Llavors això, ens reunim
Fem una primera reunió
Fem una valoració
Faig un pressupost
I a partir d'aquí
Anem definint
Que sí, que no
Que s'ajusta el pressupost
Que no
I...
Una mena de plàning, no?
Per dir-ho així
Fem una mica de plàning del que farem
Com ho farem i què costarà, no?
Val
Perquè tu, Irene, t'encarregues com si diguéssim
Doncs això d'escollir una mica
De que tot vagi rodant, no?
Una mica de coordinar-me
Exacte
Hi ha famílies que em contracten, diguéssim
El servei complet, diríem
Que llavors jo faig tota aquesta planificació
Execució el dia d'à
Hi ha famílies que només em contracten
Doncs, per exemple, per fer els detallets
O per fer els globus
O per fer coses puntuals
I ells el dia abans van al restaurant
Ho deixen muntat
Si al restaurant no els hi posa aquesta facilitat
Sí
I...
De fet, és venir a la vi
I els explico
Recullen
Ho munten allà
I ja està
Depèn una miqueta de cada família
I les necessitats que tingui
Doncs serà això
Que jo ho munti
O que ho poden muntar ells
Déu-n'hi-do, quina feinada, eh?
Sí, sí
Són uns mesos interessants
Sí, sí
A veure, també és molt maco
Perquè un esdeveniment
Quan portes temps planificant-lo
Parlant-lo i de més
El dia que el veus muntat
Doncs, clar, és molt...
Fagoig
Sí, és molt agraït
Sí, sí, sí, sí
Per exemple, en el cas dels batejos
Les famílies, què és el que més et demanen?
Potser, clar, com que el nen nadó
No pot intervenir molt en aquest aspecte, no?
Exacte
No, es fa més una taula dolça, per exemple
Ah, vale
Es fa, doncs, un pastís que sigui així bonic
Doncs, de postre
Reposteria, per exemple
Algunes galetes decorades
Que també poden servir com de regalet
Per després donar als familiars
Després hi ha aquesta...
Les peladilles
Les clàssiques
Bueno, això ja no
No, no, cada vegada menys
Però sí que hi ha algunes coses així més clàssiques
També depèn molt de la família
Que bé, eh?
Home, és que ja era una mica típicàs, no?
La posada amb les peladilles
Sí, no
Es fa més aviat això
O reposteria creativa
Així tipus galeta de mantega
Pastís
Alguns mini cupcakes
I així mono
I després també es fa molta llaminadura de xutxe
I així
Normalment coordinat
Doncs es trien uns tres colors
Per exemple
Per tenir una paleta clara
I no sortir-nos d'aquí
I amb aquests colors
Es combina la reposteria
Les llaminadures
I després globus
Que no poden faltar
No, no, els globus
En qualsevol, eh?
En qualsevol aviat
Ni comunió
Ni res
Sí, sí
En el cas, per exemple, de comunió i bateig
Fem molts
Molt sovint un globo que és XL
Que es diu
Que és rodó completament
En el nostre Instagram
El podreu veure perquè en fem molts
Es pot escriure el missatge amb lettering
Que això ho fa la Marieta Anco
Vale
Podem escriure des de
Un cop inflat, els globus
Un cop inflat, amb elim
Un líquid i un tractament que es fa professional
Llavors
Es pot posar el missatge que vulguis
Des del nom del nen
Fins la primera comunió
Bateig
També per casaments n'hem fet
Perquè queden molt xulos
I, bé, és que per casaments també
Depèn de la creativitat dels nubis
Del pressupost i tal
Per comunions més o menys
I per batejos
Està una mica establert això
Recodols
Globos
I després a vegades
Doncs si la família necessita també
Un animador
O així també
A vegades ho fem
A vegades ho proporcionem
A algun col·laborador
Depèn una miqueta també
Dels timings
I del dia en què caigui
I...
Perquè tallers
A les comunions
També n'hem fet
Sí, sí, sí
Hi ha famílies
Doncs que mentre l'adult menja
Vale
Nosaltres fem un taller
En paral·lel
I...
I sí, sí que n'hem fet
Sí, en diverses ocasions
Ostres, que a vegades
Hi ha famílies que potser decideixen
De contractar un mag
O contractar castells inflables
Clar, dependrà molt
Però jo sempre dic
Pregunteu al nen
Què vol el nen
O què vol la nena
Què li fa il·lusió
Perquè moltes vegades
A l'adult
No, no, jo vull que facin
Algú físic
I si el nen
No és res de físic
Al contrari
És més sedentari
De manualitat
De llegida
D'això
Doncs intentem buscar
Una activitat
Que el dia de la seva comunió
Sigui el que
El que més li ve del gust
Sí, sí
I fem de tot
Clar, hi ha comunions
A vegades que s'allarguen
Fins la nit
Llavors fem diverses propostes
D'activitat pels nens
Així l'adult pot estar
Relaxat
Parlant
Fent-la sobre taula
I té la certesa
Que estan tots els nens
I els infants
Entretinguts
Que hi ha algú
Que els està vigilant
I, bueno, això
Permet que sigui també
Saps?
Molt tranquil·litzador
Per les dues parts
Saps?
Perquè així
Perquè a part dels típics records
Que s'emporten les famílies
Perquè en les comunions
Hi ha
A vegades hi ha amics
Hi ha germans
Cosins
I hi ha el que
Bueno, jo tinc que amena
El típic llibre
Com de record
No?
De firmes
Sí, també
Això és
Hi ha coses convencionals
I tradicionals
Que encara segueixen
Per exemple
El llibre de firmes
Que hi ha comunions
Que en tenen
Hi ha comunions que no
Llavors
Durant el convit
Doncs la família
Assigna
Dedica
I això
Després, per exemple
Hi ha famílies
Que donen un regalet
Als nens
Hi ha famílies
Que donen regalet
Als nens i als adults
Bueno
La veritat és que ara
Per sort
No ens encaixem molt
En un estereotip
De cerimònia
En cap cas
O sigui
Amb ninguna d'aquestes
Ni boda
Ni bateig
Ni comunió
I això permet
Que cada família
Fagi el que realment
Li vingui de gust
Saps?
Perquè moltes vegades
No, és que vaig anar amb una
I vam fer no sé què
I clar
Dic
Bueno
Cada
Sí
O sigui
La veritat és que ara
Hi ha molta llibertat
Jo recordo quan la vaig fer
Que hi havia
La comunió
Com
Estava molt
Molt estipulat
Tot el que es feia
El que no
Com el que tu deies
De les peladies
Els batejos
I tal
Ara per sort
Doncs també la indústria
I el sector
Per més i més creatius
Abullos
Molt
Molt
De fet
Cada any
Anem traient petites
Incorporan petites novetats
I això
Perquè clar
Per exemple
Hi ha famílies
Doncs que l'any passat
Van fer la comunió
Amb un fill
Aquest any amb un altre
O l'any que ve
I també doncs
Perquè no sembli
La mateixa comunió
Perquè a vegades
Si són
Doncs nens
Per exemple
Que són
Jo que sé
Que la volen de futbol
Perquè també això és un altre tema
Comunions temàtiques
O comunions sense
Tenir temàtiques
Bé
La veritat és que és un món
Així
Interessant
I llavors això
Que cada comunió
Cada batec
Sigui diferent
I sigui especial
I sigui sobretot pensat
Pel nen que
Que la celebra
Que al final
Ells són
L'important
La part més important
Perquè Irene
Tu els teus col·laboradors
O llocs de referència
Que ens deies
Per exemple
A Sant Just tenim molt bons serveis
De restaurants
De llocs
Això ho tens de la teva experiència
O també per recomanacions
Que tu agafes
Per
De les dues opcions
És a dir
A vegades hi ha famílies
Que ja venen
Diguéssim
Amb els col·laboradors triats
Doncs mira
He anat a tal lloc
A fer un mal vestit
A tal altre
I el feedback
Que em donen
És bo
Llavors
Jo aprofito
De ser per recomanar-lo
Hi ha famílies
Que van més perdudes
Que no saben
Llavors jo
Doncs de l'experiència
Prèvia que tinc
D'aquests anys
Doncs
Comano
El cas
Per exemple
Jo el tema
Flor i demés
Treballo molt
Amb la Mireia de Floreto
Que està aquí al carrer Creu
Llavors per mi és molt còmodo
Tant enviar a la clienta
I que la Mireia
Li ensenyi les opcions
Com acostar-me a jo
Recollir-ho el mateix dia
Clar
Per mi és molt còmodo
En el cas
Per exemple
De reposteria i pastissos
Treballo amb la Xaro
Que té l'obrador
Al carrer Bonavista
Sí
Amb ella també
Ens comuniquem molt fluidament
Llavors
Doncs
Per exemple
Moltes vegades
Treballem paletes
De colors
Perquè amb la pastisseria
Les llaminadures
Doncs ha d'anar sempre
Totalment coordinat
De colors
I de més
Doncs també
És molt fàcil
Enviar el client
Allà
Que faci
Que provi
Que vegi
Que de més
I després
I després jo el mateix dia
Puc passar
Recollir-ho
O m'ho porta la Xaro
En el punt de celebració
Després hi ha la botiga
La Tutú
La Tutú Barcelona
Que té
Vestits de cerimònia
Sí
I també té coronetes
I així
De festa
D'arres
De comunió
De bateig
D'una marca
Amb la que treballem
També
Que és la Citos de Martina
Sí
I que també són d'aquí Sant Just
I després pel tema sabates
Per exemple
Hi ha Bambuques
Que Bambuques
Doncs té tant sabata
De nen com de nena
Sí
Que també
Més neutra
Menys neutra
Una mica
Així també s'adapta
Que més
En quant a restauració
Cert és
Per exemple
Que teníem la Torre de l'Areu
Que era un punt molt còmode
Sí
Sí
I el van tancar
Però ja estava molt bé
Perquè clar
La gent podia
Doncs la gent de Sant Just
Anar caminant
I això
Era molt pràctic
Sí
Era molt pràctic
Però bueno
També
Hi ha altres restaurants
Amb els que col·laborem per aquí
També a Esplugues
Que hi ha la Masia
Sí
La Torre dels Llaons
T'anava a dir
La Torre dels Llaons
Sempre està així com
Arreglant-la
Per cerimònies
Sí
La Torre dels Llaons
És un espai
Molt molt bonic
Permet
Fer moltes activitats
Dins
Perquè és molt gran
Clar
Sí
També és una mica
Dependrà
L'espai
Dependrà una mica
També
De les necessitats
I de la quantitat
De gent que sigui
A cada esdeveniment
És a dir
No és el mateix
Doncs una comunió
Un petit comitè
De 20 persones
Que una comunió
Que al final
Aprofitem
I convidem
A tota la família
Que fa temps
Que no veiem
I s'acaben juntant
90 persones
Sí
Clar
Les característiques
Que ha de tenir
A l'espai
Són totalment diferents
Ja
I en funció
D'això
Doncs ja
Es dissenya
També a l'esdeveniment
En funció
De la quantitat
De convidats
O també
Suposo que
Depèn de l'època
De l'any
Si hi ha
Un esdeveniment
Que és més
Per exemple
A l'abril
O així
Que un altre
Que és més
A setembre
A octubre
Potser això
Pot influir
També
Sí
Totalment
La meteorologia
És una cosa
Que s'ha de tenir
Molt en compte
Hem de pensar
Per exemple
Que ara
Fins al maig
El temps
És molt canviant
Llavors
Hem de triar
Sempre llocs
On tinguem
Un plan B
És a dir
La majoria
De famílies
Volen espais
A l'exterior
Però
El restaurant
Ha de tenir
Un plan B
Per si plou
Muntar-ho a l'interior
I que també
Quedi lluït
És a dir
Tot sempre
Queda molt més lluït
A l'exterior
Sí
Però hem de tenir
Un plan B
Que
Per si acaso
Per si acaso
I el muntatge
Ens quedi igual de bé
I tu com a planificadora
Ho has de tenir en compte
I tenir en compte
Molts factors
També
Que comporta un interior
També és veritat
Que és molt més fàcil
Muntar un interior
Que amb un exterior
Perquè amb un exterior
Encara que faci bon dia
Pot fer vent
Hi ha mosquits
Hi ha mosquits
Clar
Hi ha moltes històries
És cert que els restaurants
Doncs una mica
Ja estan adequats
Doncs amb parasols
Amb espelmes
De citronela
Per als mosquits
Bueno
Es va
Ells també tenen
L'experiència
El bagatge
Llavors van adaptant
Una mica
A les necessitats
De la meteorologia
De cada moment
Sí
I després
Clar
A la resta de l'any
Normalment sol ser interior
A no ser que
El dia de l'esaveniment
T'aixequis
I t'aixequis
I fa un dia espectacular
No fa res de fred
Es parla amb la família
I es decideix arriscar
I muntar en exterior
Ja
Que també es dona el gas
Una mica també
Les comunions sempre són per dinar
Però potser les bodes
O algun bateig
Potser que sigui més per la tarda
Més horari
Sí
Per exemple
Els batejos
Moltes vegades
El que es fa
És
Brenar sopar
És a dir
El bateig és a les 6 de la tarda
Sí
A les 7 ja estan fora de la parròquia
I comencen
Llavors és un gran a sopar
Perquè a 7 i mitja
Ja estan al restaurant
O a la sala de lloguer
O així
Clar
I es fa gran a sopar
Doncs fins l'hora que tinguin acordat
I el casament és molt més flexible
Pot ser de matí
Que llavors comporta un dinar
O potser de tarda
I ja és el sopar
I fins que el cos aguanti
Sí, exactament
Sí, sí
Una mica cada cerimònia té
I comunió òbviament
Migdia
Totes
O sigui
Hi ha algunes
O sigui
També he de dir això
Que
Els últims darrers anys
Amb la saturació
Que hi havia
Perquè clar
Durant la pandèmia
Es van aturar
Es van aturar
Llavors
Dos anys
Que hi havia molta comànio
Atreçada
I llavors sí que hi havia molta comànio
Que es feia a la tarda
Sí
Es fa a les 5
Es celebra la cerimònia a les 5
I després també es fa gran a sopar
No és comú
Però és una tendència
Que jo crec que
Sí
Perquè així també
Com una festa d'aniversari
Però
No, no
Però es fa
Es fa comunió
O sigui
Val
Sí
Té particularitats
Que fan que no se
O sigui
O sigui
De fet
Una de les coses
Que s'intenta a la comunió
Sempre que no s'assembli
Una festa d'aniversari
No
Per distingir una mica
Vale
Sí
I l'altre tema interessant
És el de la perruqueria
Aquí a Sant Just
També
Aquí a Sant Just
També en tenim bastantes
Bueno, perruqueria
Manicura
Sí
Tot el que sigui així
Més estètic
Més de bellesa
Sí
Per sort aquí a Sant Just
Tenim molts centres
Molt diversos
I
I la veritat és que
Sí
Tant les nenes
Per exemple
Les nenes per les comunions
Doncs fer-se la manicura
No pintades
Sinó ungles guimades
I d'això
Per tenir les mans arreglades
La perruqueria
Tant l'home per la dona
Bé
També
També
També el tema
Perruqueria
Dona
Sí
Bastant joc
Sí
Sí
I jo crec que no em deixo
Res més de col·laboradors
Però bueno
Segur que potser
M'he deixat algun
Bé
És que
S'han de tenir moltes coses
En comptes
Quan fan aquest tipus
De cerimònies
Sí
La veritat és que sí
Clar
Una cosa
Les famílies
Quan contracten els serveis
Doncs es relaxen
En aquest sentit
Que nosaltres
Pensem per ells
I després
A les famílies
Amb les que col·laborem
I fem el seguiment
Doncs també els hi fem
Com un planning
A un altre nivell
Doncs perquè no es deixin res
No s'oblidin
Tinguin en compte
Certes coses
A l'hora de triar
Doncs restaurant
I de més
Bé
Que és un
Un servei
Que oferiu
No?
I que permet
També a la gent
A les famílies
Ara una mica més descansat
De dir
Bé
Sabem que hi ha algú
Que està mirant
Amb això
Que ens ho prepara una mica
Sí
És sobretot això
Que es puguin despreocupar
I relaxar
Perquè per exemple
El mateix dia
És estressant
Doncs si has d'arreglar-te
Tu com a adult
Si has d'arreglar
Els fills
Si tens un
Si tens un
On tens diversos
Si saps
Són com tantes coses
Que tens al cap
Que delegar
Una part important
Doncs clar
Fa que estiguin molt més tranquils
Clar
Això
Ja et dic
Que depèn molt
De cada família
I també del tipus
Desdeveniment
Sí
Sí
Molt bé
Doncs Irene
Hem comentat una mica
Ja d'entrada
La nova temporada
De bodes, batejos i comunions
Sí
I res
Que la gent sàpiga
Que té aquesta possibilitat
També amb l'avient-papier
Perfecte
Moltes gràcies Núria
Doncs que vagi bé
I bona tarda
Igualment bona tarda Núria
Vinga
Adéu
Esa niña tan llena de vida
Cada nochecita
La luna en la orilla
Donde no llegan peces de acuario
De corbata nudo
Y me sobran los duros
De amor de anticuario
Y es entonces
Cuando es luna nueva
Que se da la vuelta
Y te dice que sí
Que abandona la corte
Y riqueza
La noble belleza
Para ser feliz
Será en la que no aguantas
Mis mañanas
Mis miedos
Cuando nadie nos daba la razón
Y será verdad
Que se me han quitado
Las ganas
De estirarte la falda
No llames la atención
Y sentada en el salón
Olvide que solo soy
Esa niña
Cansada de oficinas
Que se busca la vida
Cantando esta canción
Y en tu rutina
No hay hueco ni cabida
Y espacio en tu repisa
Para esta inspiración
No me pidas por favor
Que me olvide una vez más
No me encierres mi amor
En tu acuario de cristal
Pues tan solo soy real
Not a espíritu de cristal
Treu la llengua.
Treu la llengua fora, al carrer, quan et creus amb més gent.
Encara que vagis amb pressa, saludes sempre treient la llengua.
Quan juguis a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua.
A les extraescolars, extra de llengua.
Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit.
Que si marca o no marques, treguis la llengua.
Influencia traient la llengua o viciant-te a un joc amb amics.
Treu la llengua quan llistis a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó.
Els petons de debò fas fan amb la llengua.
Treu la llengua arreu i amb tothom.
Estiguis de pas o et quedis per sempre.
Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar.
Treu la llengua. Comparteix el català.
I ara, amb aquests minuts que ens queden fins que toquin les 6 de la tarda,
abans de fer la desconnexió amb Catalunya Ràdio i escoltar els botlletins també de Sant Just,
farem un repàs del 2 de març.
Cosetes que van passar esdeveniments que van tenir lloc tal dia com avui,
però potser ja de fa uns quants anys.
Heu de saber que avui, 2 de març, és el 61è dia de l'any, segons el calendari gregorià.
Bé, doncs, ara sí. Cosetes que van passar tal dia com avui.
Doncs que sapigueu que el 1836,
la República de Texas va declarar la seva independència a Mèxic.
També tal dia com avui,
el Marroc es va independitzar de França.
Això va tenir lloc un 2 de març del 1956.
També, el 1998, un 2 de març,
la sonda espacial de Galileu va descobrir un oceà d'aigua salada
en el satèl·lit d'Europa, una de les llunes del planeta Júpiter.
I també que sapigueu que el tal dia com avui, del 2004,
es va llençar el satèl·lit Rosetta.
I ara passem als aniversaris,
perquè avui també fan anys algunes persones més conegudes que altres,
però bé, anem a aquelles d'àmbit més conegut.
Per exemple, és el cas de Lou Reed,
cantant, músic, poeta estadunidenc,
considerat, de fet, Lou Reed com una de les icones més importants
de la història del rock.
Lou Reed va néixer a Nova York, als Estats Units,
l'any 1942, un 2 de març,
i va morir no fa massa, de fet, justament 10 anys,
el 2013.
El seu nom, encara que se'l conegui com a Lou Reed,
és Lewis Allen Reed.
També avui és l'aniversari de John Bon Jovi,
més conegut també per formar part de la banda Bon Jovi.
John Bon Jovi, músic italoamèricà,
va néixer als Estats Units, concretament a Nova Jersey,
l'any 1962, un 2 de març.
John Bon Jovi, doncs això, músic, actor, compositor i cantautor,
com hem dit, també amb arrels italianes i americanes,
reconegut, de fet, per ser el vocalista principal
de la banda Bon Jovi.
I avui també acabarem amb aquest aniversari,
fa festa Nathalie Emmanuel.
Qui és?
Doncs bé, Nathalie Joan Emmanuel
va néixer el 1989 a Suddenonsí,
que és una ciutat unitària situada al comtat d'Essex, a Anglaterra.
Doncs bé, aquesta actriu britànica és molt coneguda
pel seu paper a la sèrie Joc de Trons.
I anem a les necrològiques,
persones també conegudes que van morir el dia com avui.
Per exemple, el militant anarquista
a qui les autoritats franquistes
van aplicar la pena de mort,
en Salvador Puig Antic,
moria tal dia com avui,
un 2 de març del 1974 a Barcelona.
També l'escriptor i periodista valencià Azorín
va morir a Madrid uns quants anys
abans que Salvador Puig Antic,
el 1967.
I també de personatges que van morir,
que ens van deixar tal dia com avui,
per exemple, és el cas del director d'orquestra espanyol,
Jesús López,
que va morir a Berlín, a Alemanya,
l'any 2018, un 2 de març.
Ara, un minut, connectem amb Catalunya Ràdio
i no marxeu perquè després de la segona hora
aquí a la Rambla seguim amb més cosetes, eh?
Començarem amb l'espai Fent Vida de Poble
amb la Lucía Fuentes, jove Sant Justenca,
que ens acosta curiositats d'aquí de Sant Just,
fent alguna entrevista i de més.
I després de parlar amb ella,
després d'aquesta secció Fent Vida de Poble,
tindrem aquí també l'espai,
la secció de mobilitat internacional,
aquest servei que està càrrec de l'Ajuntament de Sant Just
i que porta l'Aroa Carmona,
que està ubicada al Casal de Joves.
veurem quines són les novetats
i les cosetes més destacades
que ens ha d'explicar l'Aroa aquesta tarda.
Vinga, va.
Que no te quiero mirar
Pero es que cierro los ojos
Y hasta te veo por dentro
Te veo en un lado
Y en otro en cada foto
En cada espejo
Y en las paredes del metro
Y en los ojos de la...
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
Ha aparegut mort amb signes de violència
un home de 41 anys
a Sant Sadorní de Noia, a l'Alp Penedès.
Segons han informat els Mossos d'Esquadra,
els fets han passat aquest migdia
quan persones de l'entorn d'un home
han informat els agents que no el trobaven,
que no el localitzaven.
Els Mossos han adreçat al seu domicili
o l'han localitzat sense vida
i amb signes de violència.
El SEM ha certificat la mort.
La Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos
treballa per aclarir els fets.
Notícies breus, Núria Pereira.
Els Mossos d'Esquadra han detingut a Barcelona
Àngela Dobrovolski,
l'exparella de Josep Maria Mainat,
perquè ahir va fer explotar un artefacte casolà
al replà d'un bloc de pisos
del districte de Sants Montjuïc.
L'explosió, que no va causar víctimes,
va obligar a desplegar una auditat TEDx
i la policia científica.
Segons fons de la investigació,
s'ha pogut relacionar la detinguda
amb altres fets denunciats pels veïns.
segons els quals hauria disparat una pistola de balins
o hauria trencat la porta d'accés a l'edifici.
La dona està acusada de fabricació,
tràfic i dipòsit d'armes,
assetjament, amenaces i danys
i passar a disposició judicial les pròximes hores.
Àngela Dobrovolski, de 40 anys,
ja té una condemna ferma de 17 mesos de presó
per haver ocupat la casa de Mainat,
una sentència que el jutge va demanar
que no s'executés si la dona tornava a delinquir.
Els Mossos i la Guàrdia Civil
escorcollen diferents seus d'ambulàncies a gara
en una investigació vinculada
amb corrupció i finançament irregular.
L'operatiu al tutel
el jutjat d'instrucció central
número 5 de l'Audiència Nacional Espanyola
hi participa a la Fiscalia Anticorrupció.
El cas està sota secret d'actuacions
i a la capital catalana
hi ha set escorcolls,
també n'hi ha a la resta de la demarcació de Barcelona.
Segons publica el digital Crònica Global,
els escorcolls tindrien a veure,
sembla, amb un cas de corrupció
vinculat a l'antiga Convergència.
El Mobile World Congress
supera les expectatives dels organitzadors.
La GSMA xifra el nombre d'assistents
en 28.500.
Durant els quatre dies que ha durat el Saló,
la Fira Gran Ví ha rebut congressista
de 202 països,
2.400 exhibidors
i més d'un miler d'oponents i líders empresarials.
També asseguren que s'hauran superat
els 350 milions d'euros d'impacte
per a la ciutat de Barcelona.
Constantí Serrallonga,
director general de Fira de Barcelona
que ha acollit al Saló,
ha qualificat l'esdeveniment d'èxit inesperat.
Més enllà del número que era inesperat,
88.600 persones era un número realment inesperat,
fa uns mesos només,
doncs la conclusió és que escata un gran esdeveniment
i que el Mobile ha tornat amb tota la força.
Un grup d'experts de l'ONU
certifica que Daniel Ortega,
Rosario Murillo
i els càrrecs policials de Nicaragua
haurien comès crims contra la humanitat.
Segons l'informe final d'aquesta comissió d'experts
en drets humans,
el president i la vicepresidenta,
que és la dona del líder Nicaragueng,
estan al darrere d'execucions extrajudicials,
tortures, abusos sexuals
i censura a tots els nivells.
asseguren que es tracta de crims comèsos per raons polítiques,
fins al punt que afirmen que la parella estatal
s'ha convertit en una arma de persecució contra la població.
Barcelona serà la seu de la Conferència de les Nacions Unides pels Oceans
que es farà l'any que ve.
Durant tres dies, del 10 al 12 d'abril,
governs, científics, organitzacions no governamentals
i experts en oceans de tot el món
es reuniran a la capital del país
per buscar solucions a alguns dels grans reptes globals,
com el canvi climàtic,
la seguretat alimentària,
la contaminació
o la preservació de la biodiversitat marina.
La cimera, que organitza les Nacions Unides
juntament amb la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona,
s'emmarca dins de les trobades
de la dècada dels Oceans
que promou l'ONU.
Esports, Marta Garcia.
Anada de les semifinals de la Copa del Rei
entre el Barça i el Madrid.
És dubte a Andreas Christensen
per un cop en el Turmell.
A les 9, en el Bernabéu, començarà el partit
i en directe per l'antena de Catalunya Ràdio
des de les 8 amb la TDT.
Avui també juga el Barça de bàsquet.
26ena jornada de l'Eurolliga,
on els blaugranes reben els alguiris caunes lituales 7.
Com sempre, el partit el podreu seguir
per la web i l'up de Catalunya Ràdio.
I a tres quarts de 7,
el Barça visita la pista del Kilche polonès
en l'última jornada a la Champions d'en Vol.
Els blaugranes ja estan classificats
per als quarts de final com a primers de grup.
Calafell és la seu de la Copa del Rei d'Hockey Patins
que comença avui amb els dos primers partits
de quarts de final.
Cal des Liceo a partir d'un quart de 8
i a partir de tres quarts de 9 no hi ha Voltregà.
I el president del Comitè Tècnic d'Àrbitres
de la Federació Espanyola de Futbol,
Luis Medina Cantalejo,
ha defensat l'honorabilitat i l'honestedat
del col·lectiu arbitral
arran del cas d'Enríquez Negreira.
Ha comparegut este migdia
al costat del secretari general de la Federació,
Andreu Camps,
que ha explicat que la Federació
també investiga el cas,
però no presenta una denúncia
perquè diu que seria contraproduent
per a la investigació que du el terme el fiscal
i quedaria paralitzada.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Lua López-Rivas.
Ràdio d'Esvern celebra avui 39 anys d'història.
Ràdio d'Esvern és un servei creat per l'Ajuntament
i aprovat per la Corporació Municipal l'any 1983,
que tenia com a objectiu principal
la difusió de la realitat del municipi
a través de programes culturals i informatius radiofònics.
El 2 de març del 1984,
Ràdio d'Esvern va iniciar les seves emissions regulars
a les golfes de Can Ginestar.
Sant Just d'Esvern es va unir el 1985
al procés de legalització
de les 114 emissores municipals de Catalunya,
demanant l'atorgament de la freqüència
que encara s'utilitza dia d'avui, el 98.1 FM.
La il·lusió de les persones que des d'aquell any
han format part de Ràdio d'Esvern
és la que ha fet possible
oferir als i les oients moltes estones d'entreteniment,
d'informació, de diversió i de companyia.
Actualment, afegint-se al magasin de Matins La Justa,
conduït per Mireia Redondo,
i al magasin de Tardes La Rambla,
conduït per Núria García.
Quasi un centenar de col·laboradors i col·laboradores
participen activament a Ràdio d'Esvern.
També es continua comptant
amb els serveis informatius locals
de migdia i vespre
de la mà d'una servidora,
l'Ua López Ribas.
I demà s'inaugura l'exposició
Tota pedra fa paret,
la pedra seca a Catalunya,
al Centre Cívic Soledat Sants de Maslluí.
La mostra, que s'inaugurarà a les 6 de la tarda,
està produïda des del Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya
i col·labora al Centre d'Estudis Sant Justencs.
Estarà disponible fins al 15 d'abril del 2023
i es podrà visitar de dimarts a dissabte.
L'exposició repassa
com l'arquitectura tradicional
ha sobreviscut el pas dels temps
com a testimoni de les formes de vida del passat.
Dins d'aquesta gran família,
la pedra seca va ser, sens dubte,
una de les tècniques més utilitzades.
Gràcies als coneixements acumulats,
al llarg dels segles es van vestir
tota mena de construccions,
majoritàriament vinculades a l'agricultura,
a la ramaderia i a l'abastament d'aigua
que van permetre als nostres avantpassats
domesticar la natura i créixer econòmicament.
La mostra, estructurada en 20 plafons temàtics
amb imatges i textos,
pretén oferir una panoràmica àmplia
sobre aquest llegat,
posant èmfasi en les variants tipològiques
més habituals i en la diversitat territorial.
Explica també la vigència actual
d'aquesta arquitectura harmònica
amb l'entorn natural
i sostenible des de tots els punts de vista.
I al mes de febrer
hem patit 12 accidents de trànsit
a Sant Jus d'Esvern.
Aquest nombre d'accidents
segueix la línia dels últims mesos
al nostre municipi.
I és que durant el mes de desembre
va haver-hi 12 accidents de trànsit
amb 5 persones ferides
i al mes de gener
es van patir 11 accidents
amb 5 persones ferides.
Aquest mes de febrer
dels 12 accidents,
5 han comptat
amb persones ferides
dels quals 4 anaven en moto
i 1 en bicicleta.
I això és tot.
Tornem amb més informació
i tota l'actualitat
Sant Jus tenc
als Sant Jus Notícies
de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
La reserva s'esgoten.
La sang segueix sent necessària.
Una donació pot salvar fins a 3 vides.
Si tens més de 18 anys,
vine a donar sang.
No saps si alguna vegada
seràs tu qui la necessiti.
Dona sang.
Salva vida.
Bon dia i bona hora a tots.
Més ben dit, bona tarda.
Com esteu?
Jo soc Lucía Fuentes
i benvinguts
a Fem vida de poble.
I una tarda més.
Tenim la Lucía aquí
a l'Estudis de Ràdio d'Esvern.
Hola Lucía, bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Com estàs?
Bé, molt bé.
Amb ganes de saber
què és el que ens portes avui,
què és el que aprenem
una miqueta més
sobre Sant Jus.
L'audiència ja ho sap
que amb tu
aprenem cosetes
sobre el poble.
Doncs avui parlarem,
òbviament de Sant Jus,
però en concret
d'una zona
i és el barri
de la Plana de Isoleix,
arrel de l'entrevista
a Jaume Fàbregas,
que és el president
de l'associació de veïns
d'aquesta zona
de Plana de Isoleix.
Però l'entrevista
no pot ser en directe
perquè els horaris
no han coincidit.
No quadren.
No han quadrat.
No sempre passa.
Però abans
de ficar l'entrevista
m'agradaria parlar
una mica d'aquesta zona,
no?
Ja que segurament
potser hi ha gent
que viu al centre de Sant Jus
i no coneix la part
de la muntanya.
Pot ser, pot ser.
Perquè és una zona
totalment residencial.
No té ningun tipus
de comerç
a part de Children's.
Ah, bueno, sí,
a part de l'escola
de presó,
és veritat, sí.
Però té bastantes coses
o llocs
en els quals
es pot anar
a passejar,
sí,
dels que parlarem
abans de veure
l'entrevista.
D'acord.
Primer,
no sé ben bé
fins on arriba,
però té part
de la muntanya
de Precoiserola.
Llavors,
on es pot anar
a caminar,
a veure el paisatge
i a descansar una mica,
no?
A desconnectar.
Totalment.
També té
la plaça
Montfalcone.
D'acord.
que si la gent
va amb transport públic
és l'última parada
del JM,
arriba fins allà.
I no sé ben bé
dir fins on,
però quan va ser,
però està nova,
o sigui,
està refeta,
potser abans del Covid
i ja fa quatre anys,
però sí que
no és antiga,
està refeta
fa poc.
De fet,
alguns carrers
per allà,
per la zona,
també al voltant
de la plaça
Montfalcone,
també estan
refets de fa poquet,
em sembla, eh?
Sí, sí,
és que fa poc
estàvem fent
moltes
reglaments nous
i construccions
allà
i,
per tant,
sí,
tornar a fer
novetats,
no?
Vale,
molt bé.
I,
doncs,
en aquest parc
Montfalcone
estàvem als bancs
i a mig d'arbustos,
d'arbres,
està tot molt maco
i és un lloc
molt...
Agradable.
Molt agradable,
sí.
Molt bé.
També hi ha un altre parc
que és molt maco
que és el parc
de la plana pedrosa,
que és molt curiós
de la manera
en què està dissenyat,
perquè està dissenyat
com amb tres esglaons,
com amb tres esglaons.
Té el primer esglaó,
que és una esglaonada,
que té un pipícant,
que aquest sí que està refet
més gran,
farà un o dos anys,
perquè els gossos
tinguessin més espai,
no?
Clar,
entenc que és una zona residencial,
molts veïns i veïnes
poden tenir
a les seves llars,
un animal de companyia,
un gos,
no,
en aquest cas,
i per això...
Molts tenen.
Un pipícant
és bastant útil
en aquella zona.
Sí, sí, sí, sí.
I és bastant gran,
la veritat.
I agafa part de la muntanya.
També.
i té un escenari de fusta
i la seva passarel·la
i molta gespa,
que això també va molt bé
perquè els crius corrin
o fins i tot els animals,
no?
També,
justament en aquest esglaó,
té uns caminets
entremig de la muntanya,
que si segueix recte
es pot arribar fins a la bona aigua
o al molí fariner.
Vale.
El segon esglaó,
és d'aquests jocs
per fer exercici
que tots de partits hem jugat.
Ah, mira.
Aquests dos ferros
que són de diferent alçada.
Però és per gent gran?
Són ferros com d'aquests
per gent gran?
O són com més gronxadors
per infants?
No, són per més gran.
Però a tothom,
no es farà mal.
En canvi,
el tercer,
l'últim esglaó,
ja és un que...
en el qual hi ha
una pista de bàsquet,
de futbol,
hi ha gronxadors,
també hi ha un tobogant,
i també hi ha una escultura
per escalar.
Molt gràcies,
als nens els hi fa molta gràcia.
I hi ha gent en aquest parc,
normalment?
Sí.
I en quin dels esglaó?
O sigui,
on hi ha més gent,
normalment?
El de tot.
El de nens petits
és el que més gent va.
Vale.
Però i el de baix
és el que més hi ha,
són gossos.
També.
Sí, sí, sí, sí.
I quan es fan les festes,
perquè del que parlarem
en aquesta entrevista,
és que en aquesta associació
el que fan és
es reuneixen
els veïns
d'aquesta zona
per fer festes
o per organitzar caminates
per la muntanya.
Oh, mira.
Sí,
diferents celebracions
les quals poden fer
una mica de comunitat,
unir-se,
i a més estan
també connectats 24 hores,
per si passa alguna cosa
o què sigui,
ho saben entre ells
i a més es coneixen.
I això també és molt bo.
I així,
si hi ha alguna festa
o algun sopar o alguna cosa,
ho solen fer
l'esglaó de baix de tot,
no?
Molt bé.
El de la gespa.
Així es fan...
Bueno,
la gent es coneix,
no?
Entra al barri?
Sí.
que és important
perquè és una zona
que jo,
igual que té
les seves coses bones,
també l'estar més allunyada
potser és una zona
on hi ha més robatoris,
també l'estar més obert
tot,
més a la muntanya,
i fer xarxa entre veïns
no és una mala idea.
No, no, no,
sí,
a més aixins es coneixen
i si surts a passejar
o que sigui,
ja,
no sé,
tens amics
o que sigui
i està bé,
no?
Molt bé.
I, doncs això,
que potser molta gent
no ho coneix
perquè no vas allà
a comprar
o a sopar
o què sigui,
però sí que hi ha
llocs
en els quals
no pots anar a visitar
perquè és dins del poble,
però sí que pots anar
a passar la tarda
o a passejar
o a desconnectar
una estona.
Molt bé,
molt bé,
que bé.
Doncs ja ens fem una idea
una mica més,
no?,
que tenim també
a la Plana Vell Soleig,
a Lucía.
Ara què fem?
Vols que posem
l'entrevista?
Sí,
ara a l'entrevista
a veure què els sembla.
Vinga, va,
doncs escoltem l'entrevista.
Bona tarda,
estem amb el Jaume Fàbregas,
president de l'Associació
de Veïns de la Plana Vell Soleig.
Com estàs?
Molt bona tarda,
tots bé.
Moltes gràcies
per accedir a l'entrevista.
No,
faltaria més.
Una mica parlarem
sobre Sant Just
i l'associació
que presideixes.
Com és la teva relació
amb Sant Just?
Fa quan que vius aquí?
Bueno,
nosaltres vam arribar a Sant Just,
deu fer ara
uns 45 anys.
O sigui,
que hi ha tota una vida.
I sempre hem viscut a Guidal,
a Veïns Solets,
perquè ens va semblar
un lloc meravellós
ja a la seva època,
encara més que ara,
que vull dir que llavors
hi havia moltes menys cases
i més àrvores,
per dir-ho d'una manera.
I ara s'ha densificat
una mica més,
però bueno,
molt contents d'estar aquí.
i has viscut
en algun altre lloc?
No,
sempre hem viscut aquí
a Veïns Solets,
directament,
vam espetagar aquí.
Que únic,
sempre has vist
la bellesa d'aquest lloc
des del principi.
Exactament,
per això vam vindre.
i la plana a Veïns Solets,
que és just on estem parlant,
des d'on va,
què és el que limita,
més o menys,
perquè la gent entengui.
Bueno, limita,
doncs estem limitant
amb Collserola
per la part,
diguem,
de la muntanya
i limita,
diguem,
amb el poble,
doncs gairebé
per el que és
la riera aquesta
de Sant Just
i per l'altre cantó
també és la pròpia riera
i ja hi ha cases,
camps,
cases de pagès,
etcètera.
Vull dir que pràcticament
estem,
com qui diu,
rodejats de vegetació
i parcs naturals.
Que únic.
Sí.
I ho veus com
algú separat
del reste de Sant Just?
Perquè sembla que Cameli
com que separi
dos mons diferents
a vegades.
Bueno,
hi ha una separació
física evident,
la qual
pertoca
doncs
normalment
utilitzar
algun tipus
de locomoció
per anar al poble,
però
bé,
a nivell
podríem dir ara
informació
i tot el que són
les relacions socials,
doncs cada vegada
intentem
aproximar-nos a més.
Sí que amb el passat
probablement
hi va haver
com una barrera
física i psicològica
però jo penso
que cada vegada
estem més integrats
que els plegats.
I, bueno,
ja adentrant més
amb l'associació
que predeixes,
com és?
Explica una mica.
Bueno,
nosaltres som un barri,
al final,
ens hem juntat dos barris,
un era la Plana Pedrosa
que és el més antic,
aquest ja té
gairebé
cent i pico anys
de vida,
era que allà hi havia
unes petites cases
d'estiuets
i després va venir
la segona fase
que podríem dir
més trucant
cap a Collserola
que és
Vellsoleig.
Aquests dos barris
es van associar
amb el seu moment
perquè era absurd
que uns anessin per un cantó
i l'altre per un altre,
tenien una unitat física
i socialment parlant
integrada
i ara formem
una sola associació
que es diu
Associació de Veïns
La Plana Pedrosa
Vellsoleig.
Som unes 350 cases
aproximadament,
no tenim
el d'allò exacte
i entre 1.000 i 1.200 persones.
Suposo que en el futur
si, diguem,
es va poplar
en tot el conjunt
arribarem a uns 1.500
habitants
per alguna forma
veïns.
I quin és
l'objectiu
de quan vau
formar aquesta associació?
Bueno,
formar aquesta associació
teníem els objectius
però bàsicament
un de que
tot el que s'organitzés
tant
festiva
com socialment
doncs estiguéssim
tots
integrats
i evidentment
allò que deien
que la unió
fa la força.
I que us coneixessin
tots molt millor això.
I més.
Em sembla
molt bonic.
Entre uns i altres
doncs no teníem cap
el que no teníem
era cap
lògica
de no estar
integrats tots
en una sola associació.
Totalment d'acord.
I què és el que es fa
a aquesta associació?
Bueno,
aquesta associació
evidentment
té
unes quantes
arestes,
no?
O sigui,
per un cantó
intentem fer
el que socialment
es diria
actes socials
del tipus que siguin
des d'assemblees,
xerrades,
etcètera,
sobretot
podríem dir
per la defensa
i si no defensa
per la integració
màxima
del barri
amb la resta
del poble
i per altra
cantó
també
organitzem
molta cosa
festiva,
vull dir,
a nivell
de col·loquis,
d'assemblees,
de passejades
per tot l'entorn,
de coincerola,
etcètera,
de vegades
inclús hi ha algú
d'altres associacions
que ens explica
una mica
els entorns
i tal,
també per la canalla,
eh?
Fem molts actes
socials
en aquest any,
per exemple,
en tenim programats
deu,
gairebé
un cada mes.
Llavors,
també fem
botifarrades,
fem
calçotades,
la festa
a l'estiu,
etcètera,
etcètera,
vull dir,
això depèn dels anys.
I feu vida
de poble,
no?
I fem vida
vida de poble
amb tot el que
podríem dir
per toque
com un petit
poblet
de 1.500
habitants.
Sí,
i ara la pregunta,
la veritat és que
em sembla bastant
tonta,
però,
ja em sé la resposta,
però com és la gent?
Quina és l'aire
que es respira
en aquestes reunions
que feu?
Bueno,
a veure,
aquestes reunions,
la veritat és que
haurien de ser
més massives
del que són,
vull dir,
al final,
ens reunim
40 o 50 persones
que són les habituals
i voldríem,
evidentment,
que la demografia
que tenim,
doncs,
fossin,
com a mínim,
la meitat,
sempre hi ha
entrebancs,
de feina,
en fi,
d'altres coses,
però la participació
tindria de ser
més massiva
de la que realment és.
Ho estem intentant
i cada vegada
ho és més,
però, bueno,
encara no hem lograt
allò que es diu
hem arribat
a la meta,
no?
Per altre cantó,
ara hi ha una cosa
interessant,
que suposo que això sí
que ens agruparà millor,
que és el local social,
o sigui,
ara hi ha un centre cívic
que està programat
per reconstruir aquest any,
suposo,
si no es van
redreçant les obres
que començaran
cap a l'abril,
potser després de Setmana Santa,
i esperem que concloquin
aquest any.
Això ens sembla
que serà
un cohesinador
de tota aquesta,
diguem,
societat dispersa
que som
i podrem,
com qui diu,
això,
haver arribat
d'una vegada
a ser una associació,
com qui diu,
en què ja sigui
la màxima participació
del possible.
Que bonic,
i Sant Just
per aquesta associació,
o sigui,
com pot ajudar-la?
Perquè m'imagino
que és algú petit
dins d'un poble
que necessita ajuda,
no?
Sí, sí,
a veure,
és petit,
però aixerit,
que diríem,
en català.
Per què?
Doncs perquè,
malgrat que encara
tindríem de ser
més participatius,
jo penso que és un mal
general al país
que les associacions,
per el que sigui,
doncs unes s'han desmembrat,
les altres no s'han cohesionat,
i en fi,
hi ha molt poc teixit
participatiu.
La nostra
és de les poques
associacions
i penso,
per les reunions
que estem fent,
etcètera,
etcètera,
que verdaderament
té una funcionalitat
important.
Vull dir que
cada vegada
que hi ha una convocatòria
a l'Ajuntament,
per el que sigui,
per un pla
de lo tal o lo qual,
sempre hi som nosaltres,
gairebé sempre.
I no és per dir-ho,
però em sembla
que som
bastant efectius.
Entre d'altres coses,
perquè
l'Ajunta
la composen
totes
membres
i
tots ells,
o la major part
estan retirats,
vol dir que tenen temps,
uns altres
estan en actiu,
però estan en llocs,
diguem
que
són
uns d'una
Generalitat,
per exemple,
els altres advocats,
etcètera,
etcètera.
Vull dir que
socialment
són gent
avançada
i participativa.
I llavors,
què fa?
Que tot el conjunt
funcioni.
I aquests 12 membres
jo ja estic molt content,
la veritat,
perquè
hi ha molta solidaritat,
hi ha molt bones idees
i penso que som una
de les associacions
de Sant Just
que funciona molt bé.
Ho dic sincerament,
a vegades
ja sempre
hi poden haver pegues,
però
en aquest cas
som més una cosa positiva
que la negativa.
No, no,
i això també mostra
que com que tots
volen ajudar, no?
Sí, sí, sí, sí.
No, no,
la veritat és que
ara,
molt content,
mai vi hem set,
em sembla que
12 persones
tibant
totes del mateix carro
i encara
amb el temps
pot ser que
en integrem alguna més.
I hi havent
tanta gent
ajudant dins,
com s'organitza?
Bé,
ho hem fet
per seccions,
és a dir,
uns per exemple
es dediquen
a l'assunto
del que podríem dir
les obres,
les altres
amb el tema
de seguretat.
N'hi ha altres
que es dediquen
sobretot
amb el tema
de l'associacisme pur
que és
fer més socis,
les festes
i festejos
que diem
una mica
en plan de conya
i també
n'hi ha
altres
seccions.
Total,
em sembla que
som sis o set
seccions
i cada una
està liderada
per un
però normalment
hi ha
tres o quatre membres
i vol dir
que està
funcionant
com una petita
empresa.
I està molt ben pensat
i molt ben organitzat,
no?
Sí,
no,
no,
ho hem deixat
bastant contents.
Ja porta molts anys
aquesta associació
i no sé ara
els anys
que podem portar
però
recordo
dels presidents
anteriors
que tots
han set
gent molt
entregada,
molt efectiva,
en casa mort,
a l'Anjo,
en fi,
han set
gent,
diguem,
d'aquests
que
verdaderament
viquen pedra,
i derrotant
molt contents
en Francesc
Corbella
que va ser
l'últim
més jove
de tots,
doncs han set
presidents
que ho han tirat
molt endavant
i això
estem recollint
una mica
els fruits
d'aquesta gent.
I
també m'agradaria
preguntar
per tots els que
viuen aquí
a dins
de l'associació,
o sigui,
dins de la
Plana Visió
i d'aquest barri
poden
entreajudar
dins l'associació?
No, no, totalment,
contínuament
els estem
fent crides,
diem, escolta,
qui vulgui
formar part
a la Junta
per descomptat,
però qualsevol
secció d'aquestes
i que es pugui,
com qui diu,
beneficiar
de qualsevol
de vosaltres
que tingueu interès
en formar-hi part,
doncs encantats
de rebre-los
perquè això,
el que dèiem
al començament,
ens vam reunir
dues associacions
per formar-ne una,
doncs ara
com més siguem
a dins
d'aquesta Junta,
doncs millor.
Doncs està molt bé
saber que
dins de
del poble
de Sant Just
hi ha com
gent que s'està
agrupen per fer-ho
més fort,
per fer-se
veure.
Sí,
i una cosa
interessant a dir
i important
és que tots
hi estem
de forma
totalment
altruista,
vull dir,
ningú cobra res
per descomptat,
ni té
favoritismes,
ni a més a més
no fem
ni tan sols
sopars
de germanor
que es deia abans,
que això potser
encara que sigui
pagat tot el nostre
compte no estaria
de més.
No, no,
això és important,
es diu molt
de vostra part,
no?
Sí,
almenys ho pensem.
Sí, sí,
que bonic,
no sé,
em sembla molt
bonic de vostra part.
I quina és
la següent
festa que es pot,
si es pot dir,
següent celebració?
Sí, sí,
ara, bueno,
hi havia una calçotada
que la vam
precisament,
era per aquesta setmana,
però la vam
retreçar
perquè vam veure
del mal temps
i no teníem
una alternativa
en cas
que hagués plogut,
però la pròxima
serà una calçotada
i l'altra serà
ja una passejada
pels
en contorns,
per Collserola,
que també busquem
algú
d'alguna altra
associació,
CEAS
o a Mitzes Anjust,
que ens doni,
doncs això,
una xerrada
formativa
conforme ens anem veient,
el paisatge,
les muntanyes,
les masies
que ens envolten,
etcètera, etcètera.
Que bonic,
doncs moltes gràcies.
No faltaria més,
ja ho sabeu,
on som
i encantats de rebre-los.
Adéu.
Vinga.
Doncs, Lucía,
molt bé, no,
l'entrevista?
Sí.
Com va l'experiència?
Doncs molt bé,
va ser bastant
improvisat,
la veritat.
Bueno,
però es va obrir,
es va obrir bastant
el Jaume
i vam poder treure
bastantes conclusions
de com s'està organitzant
l'associació
ara mateix.
Sí, sí,
per lo menys,
a més,
entendre una mica,
ficar-se dins
d'aquesta idea,
no?,
d'unir-se
a tots els veïns
i que em sembla
molt humà
per part dels propis veïns,
no?,
que ja fa temps,
ell mateix ha dit
que feia molt de temps
que estava,
però em sembla
una molt bona idea
que potser
es tindria que fer,
potser no només allà,
sinó a molts altres llocs,
no?
I sobretot
el que diu ell,
que la gent participi més.
Sí.
Més participació
a les assemblees
o a les trobades
que es fan,
perquè si no,
escolta,
és molt difícil
també fer una mica
de barri
o fer...
que si no,
sempre s'acaba reunint
les mateixes persones
als mateixos llocs,
que dius
que està bé, eh?
Però bueno,
també hi ha ganes
de conèixer gent nova
i de...
com més caps pensants
al cap i a la fi,
més idees.
Clar, i així més...
com més millor, no?
Així al final
l'experiència
sempre serà millor
i a lo millor
es poden fer idees
més bones,
no ho sé.
Clar,
no ho sé.
Però em sembla
també molt...
no ho sé,
molt humanitari,
sí,
és que em sembla
molt...
Que està bé, eh?
Sí.
Molt bé.
Doncs escolta'm,
Lucía,
jo no sé si vols
comentar-nos
alguna coseta més,
deixem per aquí
el programa d'avui,
ja coneixem
una mica més també
un altre barri
i una altra zona
d'aquí del poble
i res més,
esperarem notícies teves
d'aquí un parell de setmanes.
Adeu.
Vinga,
adeu.
Adeu.
A les portes,
adieu,
desfèrgues,
sintonitzes,
adieu,
desfèrgues,
adieu,
i ara escoltem aquest tema
de Shakira i Rao Alejandro.
Te felicito.
que bien actúes.
De eso no me cabe duda
de eso no me cabe duda
con tu papel continuar
de que va bien el sello
que felicito que vienes.
Tú vas,
de eso no me cabe duda
con tu papel continuar
de que va bien el sello
que felicito que vienes.
Esa fila socia barata
no la compro
lo siento en esa moto
ya no me monto
la gente de dos caras
no la soporto.
Yo que ponía las manos
al fuego por ti
y me tratas como una más
de tus antojos.
Tu herida no me abrió la piel
pero si los ojos
los tengo rojos.
de tanto lloré por ti
y ahora resulta que lo sientes.
Suena sincero
pero te conozco bien
y sé que mientes.
te felicito que vienes.
De eso no me cabe duda
con tu papel continuar
de que va bien el sello
te felicito que vienes.
Tú vas,
de eso no me cabe duda
con tu papel continuar
de que va bien el sello
te felicito que vienes.
Tú vas,
y tú me dices
let's go.
Hablándote claro
no te necesito
perdiste
alguien autenticó
algo me decía
porque no fluíamos
te voy a picar
cuando recuerdes
cómo no comíamos
como antes
tú de parla
apoyándote del volante
quemando el tranquilizante
no te bloquees
de las redes
pa' que veas
la otra en la Mercedes
no me cuentes
más historias
no quiero saber
cómo es que he sido
tan ciega
no he podido ver
que deberían dar
unos carros
has hecho también
te felicito
que vienes.
Tú vas,
de eso no me cabe duda
con tu papel continuar
te queda bien el sello
te felicito
que vienes.
Tú vas,
de eso no me cabe duda
con tu papel continuar
te queda bien el sello
te felicito
que vienes.
Tú vas,
l'essència de Sant Jus
la tens a la Rambla
a Ràdio d'Esvern.
La Justa
El magasín matinal
de Ràdio d'Esvern
Cada matí posa't al dia
amb l'actualitat del nostre municipi
amb seccions de cultura,
història,
psicologia
i moltes més.
I a les onze i quart
toca l'entrevista del dia
perquè tot el que passa a Sant Just
passa per la Justa
de dilluns a divendres de 10 a 1
en directe
a Ràdio d'Esvern.
El canvi climàtic
asseca els rius.
Posa en risc l'abastament d'aigua
i la producció d'aliments.
Treballem per fer front a la sequera
i garantir l'aigua,
però cal l'esforç de tothom.
Cada gota compte.
La pluja no la controles,
l'aixeta sí.
Generalitat de Catalunya
Ens toca fer l'espai
de mobilitat internacional.
Aquest servei que ofereix
l'Ajuntament de Sant Just
i que està a càrrec
de l'Aroa Carmona
que la tenim al casal de joves.
Hola, Aroa, què tal?
Bona tarda.
Hola, Núria, què tal?
Bona tarda.
Doncs bé,
parlem de novetats,
cosetes que tenim
des del servei de mobilitat, no?
Sí, i tant, i tant, i tant.
Me'n recordo que
a l'entrevista anterior
que vam fer
vam estar parlant
d'aquesta propera convocatòria
que venien
dels projectes europeus.
Correcte.
A finals de febrer era, no?
Efectivament, sí, el dia 23.
Doncs bé, això ja ha passat
i hem presentat diversos projectes, no?
Molt bé.
Llavors,
òbviament ara estan presentats
i estem esperant l'aprovació,
que això no tindrà lloc
fins a finals d'abril,
principis de maig,
inclús juny,
si l'agència nacional
s'ha retrasat.
D'acord.
D'acord.
Però, bueno,
hem presentat projectes
per majors de 18.
D'acord.
Hem presentat un en concret
que si és aprovat
es duria terme
d'una banda
a l'illa de Guadel·lup,
al Carit francès,
i de l'altra banda
a Bulgària,
perquè és un intercanvi juvenil
bilateral, que es diu,
que és amb dues mobilitats, no?
Que no s'acaba només amb una,
no s'acaba només
que vas a un lloc,
fas experiència,
tornes i s'ha acabat,
sinó que hi ha com dues fases,
diguéssim, no?
I una fase entre mitja
que es fa de manera local, no?
I aquesta primera fase
de l'intercanvi
en aquest cas a Guadel·lup,
allà es treballarien
unes certes coses,
es tornaria a Sant Just,
a Sant Just es crearia
un esdeveniment,
diguéssim que es volcaria
tot allò après a nivell local,
i després s'aniria
a l'altra mobilitat,
que és a Bulgària,
i un cop es torna,
doncs ja es tanca tot el projecte,
no?
Serien com aquestes
tres fases.
I quan durarien?
Perquè, Déu-n'hi-do,
no?
Tres fases...
Sí, això,
doncs,
més o menys
dura un any
entre la primera mobilitat
i la finalització
de la segona,
sí,
aproximadament un any,
més o menys.
El seu intercanvi,
heroa,
significa que,
per exemple,
algun jove d'aquí de Sant Just
podria optar-hi,
però que llavors aquí a Sant Just
rebríem algú de fora?
No,
no, no.
Significa que sí,
efectivament,
joves de Sant Just
podrien optar-hi,
de fet es fa per ells,
per elles,
però intercanvi vol dir
intercanvi d'experiències,
és a dir,
ve de la traducció literal
del que,
com s'anomena en anglès,
que és el youth exchange,
i que el que bàsicament significa
és que és un intercanvi
d'experiències
fetes per persones joves,
de vivències,
de coneixement,
de temps,
de llengües,
és com tota aquesta convivència
24 a 7
amb persones de diferents països,
doncs tot el que s'intercanvia.
Però no és un intercanvi
com nosaltres tenim concebit,
que això passa molt,
sobretot en el món
més educatiu acadèmic,
on sí que hi ha programes
que es fan com aquest retorn,
de jo t'envio al meu fill
a Anglaterra
durant un mes,
estudia anglès
i es queda a casa
d'una família i tal,
a canvi que l'altre jove
vingui a Espanya,
o sàpigui el que sigui,
doncs a aprendre castellà i tal.
En la casa dels adults
és més intercanvi d'experiències,
com dius tu.
Sí, dels adults
i dels menors també,
o sigui,
és més un tema de programa,
no?
Aquest intercanvi
d'anada i tornada
està molt més enfocat,
de fet,
jo només el conec
en aquesta àrea
d'educació acadèmica,
d'educació formal,
saps?
D'acord.
Bé,
potser no d'educació formal,
perquè sí que és cert
que també es fan
en període de vacances,
cert,
però no dintre dels programes
a l'Erasmus Plus
que nosaltres gestionem.
D'acord.
Sí que és cert,
i aquí hi ha com una
excepció, diguéssim,
Núria,
que això és decidit
pel consorci
que fa el projecte,
perquè, per exemple,
el projecte
que va ser aprovat
a la convocatòria
a l'octubre
que va escriure l'Àngel
a aquesta noia de Sant Just
i que es durà a terme
aquí a Sant Just
a l'estiu,
al Healthy Cabal,
també és un intercanvi juvenil.
I aquest intercanvi juvenil
sí que és cert
que respon
a una continuïtat
d'un projecte
que ja s'ha anat fent,
no?
Nosaltres, diguéssim,
que formem part
d'un grup
que som quatre països,
Sí.
Alemanya,
Croàcia,
Macedònia del Nord
i nosaltres,
que des del 2019,
l'abril del 2019,
vam començar
amb un tema
que és
els estils de vida saludable,
vam començar
fent un projecte
a Alemanya
i després
cada país
ha agafat
com
el següent torn,
no?
Diguéssim,
més o menys.
Cert que va estar el Covid,
era per mig,
per tant,
allà va haver un peron
perquè la idea era
començar a Alemanya
el 2019,
segueix amb Croàcia
el 2020,
continuà amb Espanya
o Macedònia
el 2021
i així va tot.
I així.
Bé,
amb el tema del Covid...
Va quedar-t'ho parat,
clar.
Va quedar-t'ho parat.
Llavors,
sí que és cert
que va agafar
el relleu Croàcia
on es va fer
aquest projecte
el 2021,
a l'estil del 2021.
Després,
va agafar el relleu
Macedònia del Nord,
però no li van aprovar
el projecte.
Sí?
Oh,
llàstima.
I llavors vam agafar
el relleu nosaltres
i ens van aprovar
el projecte
i el farem
ara el 2023.
Esperant
que ara la propera
convocatòria
a l'octubre
sigui Macedònia del Nord
que ho presenti
i per tant
acabem tot aquest cicle.
D'acord.
Perquè, Aroa,
això que em dius tu
que han aprovat
aquí a Espanya
del 2023
és el que
m'estaves dient
del Helzi Casal?
Sí.
Sí, sí.
El van aprovar
la convocatòria
el 2022.
El que passa
que com aquests processos
s'allarguen
en el temps
que no és
d'un dia
per l'altre
o no són
processos
que tenen
una durada
de 10 dies
entre que es presenta
i tu corregeix el no
sinó que
són 3 mesos
i després
no sé què.
Vull dir,
es implementa
el 2023
es va escriure
el 2022
i la subvenció
correspon
a l'any 2022
per part
de la Unió Europea
però la implementació
al municipi
és el 2023.
D'acord.
I normalment
si no aproven
els projectes
per quins motius
sol ser?
Perquè no ho veuen
viable?
Perquè no quadra
amb el pressupost?
Sí,
hi ha diferents
criteris,
no?
Els que tu has dit
estan.
Vull dir,
si un projecte
quan és que és un projecte
has de definir
tots els detalls
de com els d'hora de terme,
no?
Més enllà de qui participa,
perfil de les persones
que hi participen,
perfil de les organitzacions
sòcies,
quina és la capacitat
de cada organització
per a fer el seu rol,
etcètera.
Sí.
També especifiques
què faran, no?
Doncs estarem dormint
a aquest lloc,
farem aquesta activitat
de fet present
és un calendari
d'activitat
super exhaustiu
per hores.
A les 9 al matí
ens hi ha d'esmorzar
de 9 a 10,
10 i quart
comencen,
no?
Comencen els energeixis,
pa, pa, pa,
tot d'activitat,
no?
Llavors,
un dels ítems
que tu has dit,
no?
Que vegin
que no és viable.
Ja,
perquè imagina't
que dius
farem un road trip
i,
jo què sé,
a Sant Jus
ens anirem
al Montseny
i d'allà
ens anirem
a Galícia.
Jo què sé.
Impossible, clar.
No, dius...
Ha de ser viable.
Exacte.
O convidarem
a la xerquera
perquè vingui...
Bé,
jo què sé.
Potser si jo què sé,
no?
Si no la cosina,
doncs mira encara.
Bé, en fi,
que sigui realista,
que sigui viable
en termes de realista,
perquè,
sí,
això,
que sigui realista
també és dir-ho
del pressupost cert
que a la país...
Sí.
O sigui,
diguéssim que
la Unió Europea
posa un pressupost total
pels set anys
que dura el programa,
no?
En aquest cas
era 21-27.
Sí?
2021-2027.
Sí.
Hi ha un pressupost
milionari
en aquest programa.
Llavors,
cada any
a cada país
li donen
una
una
una partida
pressupostària,
per dir-ho d'alguna manera,
no?
Tens tant sí.
I aquí entra
també la competició.
Què passa?
Que a Dinamarca,
per exemple,
no es presenten
gairebé projectes,
es presenten molt pocs,
la competència
és molt baixa.
Vale.
Doncs perquè aquella societat,
doncs mira,
no té la necessitat
o, bueno,
ho tenen satisfet
d'una altra manera,
no sé,
són societats
que fan,
oi?
Llavors,
un projecte
que es presenti aquí
pot ser no aprovat
aquí
i sí aprovat
a Dinamarca,
perquè és un tema
de pressupost.
Aquí,
com hi ha
moltíssima competència,
és més difícil,
i moltíssimes organitzacions,
és més difícil.
Intenten
d'alguna manera
que tothom
pugui,
o sigui,
tots els projectes
que siguin,
que estiguin bé,
mínimament,
puguin tenir
una viabilitat.
Llavors,
els que puguin dotar
de pressupost.
I a vegades
el que fan és
o ve a et retallar
amb participants,
o ve a et retallar
amb dies,
o bé no te l'aproven
perquè et diuen
és molt xulo,
molt no sé què,
però això costa
una pasta
i preferim
aprovar
tres coses
més petites
que tinguin
un impacte
a tres llocs
diferents
del país
i no la teva,
que és
molt bé molt tal,
però potser
si la vols
fer tan guai,
presenta-la
a un programa
que tinguin
més quartos
o no hi hagi competència.
Això és un altre.
Després també
és com estigui
escrit,
òbviament,
perquè és tot un tema,
és un formulari,
s'han de respondre
preguntes,
que sigui coherent,
que hagi respost
les preguntes
que et demanen
i que no estiguis
parlant de flors
quan et demanen
perfil de participants
i així.
Que la temàtica
o les temàtiques
també vagin
vinculades
als objectius
del programa
i de l'any,
això també,
el programa
té uns objectius generals,
no?
té impacte
entre els joves,
bé,
desenvolupa
la seva capacitat
de generar
actiu
en el desenvolupament
de les ciutats,
bla, bla, bla, bla.
Tenen diferents
objectius
i després
tenen uns objectius
específics
o operatius
per cada acció
i cada acció
una acció
són els intercanvis juvenils,
una altra
són els
les mobilitats
de professionals
i en diferents.
Doncs que la teva temàtica
vagi
vinculada
d'alguna manera
en aquests objectius.
Vale,
que es puguin complir.
Sí,
és a dir,
que les temàtiques
poden ser molt diverses,
eh?
Poden ser
medi ambient,
migracions,
salut,
que sigui.
Whatever,
sí,
però no
un intercanvi
sobre
bioquímica
a terra
de Collserola
no la ploaran,
sí?
Però si tu dius
creació
de consciència
per protegir
els espais
naturals
de la nostra ciutat,
doncs llavors sí.
M'explico?
Sí,
sí,
sí,
sí.
Molt bé.
Doncs això també va molt
relacionat,
no?
I després que compleixis
amb les normes bàsiques
que tinguis,
que tinguis
socis internacionals,
tu no pots presentar
un projecte,
no sé,
al Casal
i Dimonis de Sant Jús,
no.
Ja.
O sigui,
hi ha d'haver un agent,
una organització internacional,
no?
En els intercanvis,
eh?
T'estic parlant,
que després canviem d'acció
i les coses camin.
Ara...
Hi ha d'haver,
diguem...
No, no,
perdona,
acaba que et volia preguntar
sobre un altre tema
que també em resbuia...
Ah, va bé,
és que m'enrolli un munt, eh?
A veure,
perquè en el butllatí,
aroa d'aquest mes,
del mes de març,
de l'Ajuntament,
hi ha una plana dedicada
precisament a una cosa
que ens has mencionat,
el Healthy Casal,
o Casal Healthy,
ara no...
Bé...
Healthy Casal, sí.
Healthy Casal.
Ens pots explicar una mica
en què consisteix,
de què es tracta,
perquè forma part,
no?,
del servei de mobilitat?
Sí, sí.
Sí,
de fet,
és un intercanvi juvenil europeu,
és aquest intercanvi
que es va aprovar.
Sí, sí,
està aprovat,
que de fet va escriure
en la seva majoria...
L'Àngela?
L'Àngela Castilla,
sí.
I que tindrà lloc
a Sant Just
el mes de juliol,
on s'acolliran
en un total
de 40 participants,
10 participants per país,
són 4 països,
i es tractaran
aquests temes
que dèiem
d'estils de vida saludable.
Llavors,
es faran activitats
més organitzades
per nosaltres,
pels monitors,
formadors,
que estem una mica
coordinant el projecte,
pels propis joves
que també
hauran de crear
alguna de les activitats
que diguem,
i després
farem excursions,
farem coses,
bueno,
anirem a la piscina,
farem visites
a collerola,
visites a l'entorn,
però és aquest intercanvi
que aquest cop
ens toca acollir,
ens toca volem
acollir a Sant Just.
Molt bé.
I després,
parlàvem també
dels projectes
que vau presentar
a finals de febrer,
a veure,
esperant,
més de cara
a la primera,
a veure si els aproven
o no,
comentaves
també algun,
jo no sé
si vols comentar
algun altre també
que presentéssiu
així de rellevància.
Bé,
és que potser
en el que més
he treballat
ha sigut
en aquest de Guadaluc,
perquè ha sigut
una feina
molt compartida.
Després
s'ha presentat
també
el projecte
de la Vall,
de la VallFest,
com a
projecte
de solidaritat
europeu,
que és un programa
que dona
uns diners
per fer
accions locals,
accions al municipi.
Esperem que s'aprovi,
la Júlia Aguilar,
que és del col·lectiu,
s'ho ha currat
moltíssim.
Molt bé.
I després
s'ha presentat
altres,
sobretot
nosaltres
com a
més
com a soci
canviarà
persones
i no tant
com a soci
coordinador.
Llavors,
bueno,
quan s'aprovin,
si de cas,
ja els diem
perquè potser
ara els puc anomenar
i després
no s'acaben aprovar.
A Itàlia no s'aprova,
a l'altre no s'aprova,
no?
Vale.
Llavors,
per no crear falses expectatives,
quan estiguin aprovats
ens direm
mireu,
teniu,
bonita cap,
que fa un projecte
i ja està.
Fantàstic.
Doncs Aroa,
si et sembla,
deixem en aquest punt
la sessió d'avui.
Suposo que ja per Geòrgia
també ho deueu
estar preparant tot,
no?
Sí, sí,
sí, de fet,
jo heu tornat a fer
un parell de setmanes
de la visita prèvia.
Sí.
Veig anar in situ
a l'allotjament
on hi serem,
al costat
del Mar Bàltic,
quatre menys caminant,
ai,
Bàltic,
perdó,
el Mar Negre,
i és al·lucinant,
bé,
espectacular,
una vibra
amb el,
pendides dels altres països,
genial.
Que bé.
Sí, un sentiment,
una, no sé,
com una,
com ho has dit això,
una intuïció.
Bones vibracions,
no?
Sí,
de que anirà superbé,
sí, sí,
molt, molt, molt.
Clar, això...
Però bé,
sí,
a la propera
ho detallem,
si vols.
Vale,
perquè ja em faltarà poquet,
marxareu a l'abril,
suposo,
amb els joves?
Marxem el 30 de març,
de fet.
Ah, el 30 de març,
ostres,
doncs sí, sí, eh?
Sí, ho hem hagut d'avançar,
ho hem hagut d'avançar
per una qüestió
de preus de vols.
Sí,
vale.
Que anàvem a marxar
a l'abril,
però estén
setmana santa,
bueno,
bogeria,
Núria,
això és una altra cosa
que un altre dia
en podrem parlar,
de com està afectant
el tema dels preus
de vols
dels vols
al servei.
Sí.
Llavors,
bueno,
marxem el dia 30,
un parell de dies abans,
i de fet serà molt divertit
perquè farem turisme
a Tbilisi,
que és una ciutat,
no sé,
molt,
molt,
molt crazy,
molt boja,
molt guai,
molt singular,
i tenim aquests dies
extras
amb el grup
de Fences Tank.
Que bé,
que bé.
Doncs a la propera
ja ens acabes
de concretar
més les cosetes
que fareu
per allà,
d'acord?
Vale,
molt bé,
i bueno,
perdoneu
per la xapa,
no?,
que es diu,
per les dits
que jo m'enrotllo.
Que no,
que ens agrada
que ens expliquis
les novetats
del servei de mobilitat,
no?,
que és molt interessant,
escolta'm.
Molt bé,
moltes gràcies.
Que la gent sàpiga
també que pot
anar al Casal de Joves
a informar-se,
o també anar seguint
la informació
que oferiu
des del servei,
no?,
per les xarxes socials,
o des de la web
del Casal de Joves,
també.
Sí,
exacte,
exacte,
exacte.
Molt bé.
Que vinguin al Casal
i que preguntin
per mi
i fem cita.
Clar que sí.
Fantàstic,
Carola,
que acabis de tenir
bona tarda.
Igualment,
que vagi molt bé.
Vinga,
adeu.
Adéu.
.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
B grandma e
pandemia.
Vinga,
nerd,
ma
plein,
protection,
les
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara fumes.
Podeu recuperar tots els continguts d'avui amb els podcasts que anem penjant a radiodesvern.com.
També ens podeu anar seguint a les xarxes socials, tant a Twitter com a Instagram, amb l'usuari arroba laramblanou81, tot seguit amb minúscules.
També podeu anar seguint les xarxes socials de l'emissora, arroba radiodesvern.
Res més que acabeu de passar molt bona tarda i ara a les set en punt.
Toca escoltar l'informatiu de Notícies de Sant Just per estar al dia de tot el que passa aquí al poble.
Per cert, que estem aquí de celebració, eh? 39 anys fa l'emissora, 39 anys a ràdio d'esvern.
Al vostre costat, un motiu més per tornar-nos a escoltar demà, el divendres, ja 3 de març.
Escolteu-nos, que vagi bé i bona tarda.