A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns.
Bona tarda a Sant Just. Ara mateix passen 12 minutets a les 5 de la tarda d'avui divendres 12 de maig.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.fm a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6 començarem amb una mica de música,
animant-nos ja per agafar amb ganes el cap de setmana.
També seguirem parlant dels dies internacionals, dels dies mundials i d'aquestes efemèrides
que caracteritzen un 12 de maig.
I també farem l'espai de teatre, com no, amb la col·laboradora estrella d'aquí de ràdio d'Esvern,
la Maica Dueñas.
Sempre ens fa les millors recomanacions d'espectacles i d'obres de teatre
per anar a veure les sales de Barcelona.
Després de segona hora de la Rambla, ja a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els butlletins informatius
a Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem entrevista a Francesc Fàbregas.
De fet, va ser una entrevista que li van fer fa una setmana.
La tornarem a posar perquè resulta que fins aquest cap de setmana aquest puto periodista,
Sant Justenc, té una exposició de fotografies al Palau Robert de Barcelona.
L'exposició es diu 1981 Bruce Springsteen, el primer concert a Barcelona.
Ens explicarà, doncs, com va ser l'experiència en aquell any de fer les fotografies oficials
del primer concert que va fer el Bosch aquí, no només a Barcelona i a Catalunya, sinó a tot Espanya.
Tot això serà el que tindrem aquesta tarda, eh? No marxeu, que comencem!
I la cançó amb la que donem el tre de sortir del programa d'avui, divendres, dia 12 de maig,
és la cançó que demà, dissabte, representarà a Espanya el Festival d'Eurovisió,
que aquest any es celebra a Liverpool.
És un tema que es diu Eaea i la canta la Blanca Paloma.
Escoltem-lo, eh? Fa així.
Eaea i la canta la Blanca Paloma.
Eaea i la canta la Blanca Paloma.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
múscul esquelètic i que també genera un cansanci persistent.
Tot i que es coneixen els seus símptomes i que existeixen sospites
que el seu origen és neurològic, encara no se n'ha aconseguit determinar
les causes dramostrables.
El que sí que és demostrable és que té alguns d'aquests símptomes,
per exemple, insomni, dolor en els lligaments, els ossos, els músculs,
també les articulacions i també que genera bastant d'ansietat
i, sobretot, molt cansanci.
És una malaltia que tendeix a ser, sobretot, més comú
en les dones de 20 a 50 anys d'edat.
Tot i que, sens dubte, també poden patir-la homes i inclús infants.
Avui també és el Dia Mundial de la Infermeria.
Qui ho va proclamar va ser el Consell Internacional de l'Infermeria l'any 1974.
Es celebra el 12 de maig amb l'objectiu d'oferir un merescudíssim homenatge
a tots els infermers i infermeres que, a nivell mundial,
fan aquesta feina per tota la humanitat.
També, doncs, per retre tribut a Florence Nightmare,
que va néixer un 12 de maig
i que és considerada la fundadora de la infermeria moderna.
Ràdio Tosfert
Duranta 8.1
Ràdio Tosfert
Duranta 8.1
Això és espectacle.
Amb Maica Dueñas
Vinga, va, comencem l'espai de teatre, l'espai d'espectacles
amb la Maica Dueñas. Hola, Maica, bona tarda.
Bona tarda, bona hora.
Venies freda, eh? Venies, allò?
Estic gelada.
Està gelada.
Sembla ser que estem a 12 graus, o sigui, com si diguéssim a ple invern.
I a més a més plovent, o sigui, una passada, eh?
Aquest temps està boig.
Mira, m'alegra que plogui, això sí.
Sí, sí, jo també, jo també m'alegro.
Encara que no porto paraigües i m'he mullat,
però m'alegro molt que plogui.
Doncs mira, començo per això.
Ahir vaig anar a veure una ola
al teatre, a la sala Dau del Sec,
que ja sabeu que està a Poble Sec.
és una sala, doncs, molt agradable, molt còmoda
i fan una molt bona programació.
I ahir, doncs, vam anar a veure una obra que es deia
Deserts de la Memòria.
Deserts de la Memòria és una obra preciosa,
escrita per Marcela Terra
i que està interpretada per Eloi Benet i Paddy Padilla.
i la veritat és que em va agradar molt l'obra,
em va agradar molt la interpretació
i, a més a més, em vaig trobar
amb una estimada amiga, que era la Carme Elias.
La Carme Elias, doncs, estava allà,
no sé si sabeu que la Carme Elias
pateix Alzheimer.
I aquesta obra, justament, de què parla?
Doncs, precisament, parla d'això,
de l'Alzheimer i la manera
com que es va desenvolupant
en les persones que ho pateixen, no?
El que més em va agradar de l'obra
és que, a part de la història,
que és molt maca, molt màgica,
és que en cap moment
és un drama.
No veus un drama,
encara que jo penso que tenir Alzheimer
és un drama, però en l'obra
l'han tractat d'una manera
que, a més a més, al final
té un, diguem-ne, una esperança,
ens porta a una esperança, no?
Llavors, em feia molta il·lusió
parlar amb la persona
que ha escrit, doncs, aquesta,
Descerts de la memòria,
que és la Marcela Terra.
I em penso que ja la tenim...
La tenim? La tenim.
Marcela, bona tarda.
Hola, Maica.
Com estàs, guapa?
Molt bé.
Gràcies per aquest espectacle
tan maco, tan íntim
i que et fa pensar molt, eh?
De cert, en memòria,
em van dir els actors,
quan després vaig estar parlant amb ells,
que la vau estrenar a Madrid, oi?
No, no, la estrenamos acá,
pero en castellano,
porque, bueno,
yo escribo en castellano
y lo hicimos por
Cochera por Rey,
que tuvimos el segundo lugar de Tisner,
teníamos una residencia,
entonces, en ese momento,
la estrenamos en castellano,
hace un año ya,
en febrero del año pasado.
¿Y después?
Pero no, acá.
Y después hicimos la traducción al catalán
y la montamos en catalán
para Daualsec.
Ajá.
¿Cómo se te ocurrió
tratar este tema?
¿Tienes algún pariente
o alguna persona cercana
que lo haya padecido?
No.
No, cercano,
así familiar
y eso como para vivirlo cotidianamente,
no.
pero, bueno,
sí, uno,
algún referente,
por ejemplo,
mi hermano
es neurocirujano
y con él siempre,
siempre, siempre,
él tiene 15 años más que yo,
así que le escuché siempre
todas las investigaciones
que él tenía
sobre la memoria.
Yo creo que uno
guarda temas dentro
sobre los que va escribiendo.
A mí, por ejemplo,
la memoria histórica,
el tema en otros espectáculos
sobre la dictadura
y en este caso
fue este tema de la memoria
que me lo disparó.
Eso sí,
una noticia que supe de Chile
de una amiga que tenía
en la época
que estudiábamos teatro,
ella, su pareja,
que era un personaje
de la televisión chilena,
le dio Alzheimer precoz
y cuando yo supe la noticia
fue como un impacto tan grande
que me puse a investigar
esto del Alzheimer precoz
porque siempre había oído de él
pero en adultos mayores
y él tenía,
es joven
y además era el director
de Cultura de Televisión Nacional,
etcétera.
Qué horror, ¿no?
Entonces, claro,
fue terrible
pero ellos
y con eso también
lo que hace
en este momento
Carmen Elías
en Chile, claro,
la salud
no es pública,
es privada,
tenemos unas condiciones
que son muy diferentes
y ellos se abanderaron
en mostrar
y en luchar
por este tema
del Alzheimer en Chile
y de hecho ahora
justo en febrero
cuando estábamos
en plenos ensayos
y grabación
de la obra
supe que se había estrenado
un documental
en Berlín
que espero llegue pronto acá
que se llama
La Memoria Infinita
y ellos visibilizaron
entonces
ahora lo que pasa
con karma
también es eso
y el tema
bueno,
en términos generales
la memoria
y en particular
esta enfermedad terrible
que te borra
todo lo que uno construye
durante la vida
te lo va borrando
es terrible
me encanta el tema
me encantó
voy a hacer un poquito
de spoiler
porque me encantó
el final
porque
acaba con música
y me tocó muchísimo
a mí
precisamente
en mi corazón
porque mi madre
también tiene Alzheimer
y yo cada día
cada día
cada día
cantamos
cantábamos
antes de la pandemia
cantábamos cada día
una horita
hora y media
canciones que ella sabía
de cuando era joven
canciones que le habían
acompañado toda la vida
y cantábamos las dos
juntas
y después de la pandemia
pues ya
no ha vuelto
a poder cantar
e incluso
a veces
a veces
en alguna ocasión
lo que hace
es dar
unas cuantas notas
seguidas
pero muy pocas notas
y está clarísimo
y está comprobado
que la música
es lo último
que olvida
el ser humano
sí
y yo lo he comprobado
en mis propias
experiencias
bueno
la obra
hace tiempo
había un video
bien impactante
de una bailarina
de ballet
no sé si tú
lo has visto
por internet
que si pone
el lago de los cines
Alzheimer
creo que sale
y es una bailarina
de ballet
que está sentada
en una silla de ruedas
casi inmóvil
y le ponen la música
en la muerte
y se mueve
y se empieza a mover
pero es la misma coreografía
porque la muestran a ella
joven
bailándolo
y empieza a mover los brazos
igual
y se recuerda
incluso en un momento
dice zapatillas de punta
es una enfermedad
la verdad es que
es una enfermedad
muy dura
muy dura
no solamente para las personas
porque cuando empieza
la enfermedad
claro
tú te das cuenta
de que
estás perdiendo la memoria
cuando empieza
claro
entonces tiene que ser
horroroso
de saber
que vas perdiendo
la memoria
poco a poco
bueno
hablemos de ti
Marcela Terra
ya me has dicho
que eres chilena
creo que estás aquí
desde 2002
puede ser
sí
desde el 2002
me lo han chivado
eh
me lo han chivado
bien
me lo han chivado
y para qué
para qué vas
venir a Barcelona
Marcela
porque
bueno
yo estudiaba
estaba haciendo
un posgrado
en Chile
y llegó un director
italiano a Chile
que nos hizo
precisamente
Pasolini
mira si todo
tiene que ver
después de tantos años
el año 2000
fue
a Chile
hacer
no el año
perdón
1999
y yo le
me encantó
su trabajo
y le dije
que me encantaría
seguir estudiando
con él
y estas son
esas cosas
de la vida
pasaron como
seis meses
yo le di a la traductora
mi teléfono
y como seis meses
me llega una llamada
de Roma
y me dice que
tengo un cubo
para ir a la universidad
a la escuela
Silvio D'Amico
a hacer una pasantía
con él
con Tomás Bernard
ala
bueno
hicimos
y estrenamos
una obra
en la que yo
era un poco
asistente
de dirección
estudiante
una cosa así
me permitió
dirigir
algunas escenas
fue muy bonito
el trabajo
y estrenamos
Tomás Bernard
en el Teatro
Argentina de Roma
con Doménico Polidoro
es el maestro
pero la formación
en Italia
era bastante
más irregular
y él me dijo
ve a estudiar
a Barcelona
al Instituto del Teatro
me dijo
es mucho más regular
es más formal
y te va a servir
porque
bueno
pensando en que
a lo mejor
yo porque
en esa época
hacía yo clases
también en la Universidad
de Historia del Teatro
que podía volver
de manera académica
a Chile
nunca sucedió
pero
y entonces
él me hizo
esta recomendación
yo volví a Chile
estuve un año en Chile
porque tenía que juntar
dinero nuevamente
porque la deuda
después de Roma
era un poco grande
y en Chile
estrené
tres obras
antes de venir
con el nombre
de Meridiano
el mismo año
fue como una obsesión
de decir
quiero irme con
o sea que Meridiano 70
Meridiano 70 y medio
es
o si
está
influido por ti
está
claro
yo me traje el nombre
el nombre y yo
como chileno
el nombre y yo
sí
cuando llegué acá
no quise cambiar
de nombre
porque
el primer montaje
que hice
lo hice con compañeros
del Instituto del Teatro
actrices
que estaban estudiando
ahí también
el doctorado
y con una productora francesa
que también estábamos
todas
todas eran alumnas
del doctorado
en artes escénicas
y cuando llegó el momento
de presentarnos
yo no quise
cambiarle el nombre
a la compañía
porque era como
lo que me traía
de Chile
entonces tengo
esos tres montajes
allá
pero bueno
todo el resto
de la carrera
la he hecho acá
y el nombre
lo conservamos
Meridiano 70 y medio
es la compañía
y los actores
con los que he ido
trabajando
después han aceptado
el nombre
escóltame una cosa
tu evidentment has fet
moltes coses
no ets una novel
pero supongo que
t'ha costat molt
de trobar
qui produeixi
la teva obra
no?
m'imagino
uf
es complicadísimo
bueno
las producciones
son todas
de nuestra compañía
y a pulso
no hemos tenido
nunca subvención
entonces
cuando uno quiere
no sé
en este caso
ha sido como la tosudez
de decir
hay que echar
pa'lante
he contado siempre
con actores maravillosos
bueno
la Paddy
repite siempre
la Paddy Padilla
sí
Paddy Padilla
es la que me enveura
el otro día
sí
acompañado
del Eloy Benet
que tiene amor
y Eloy
claro que ya repite
los tres últimos espectáculos
porque también
es un actor maravilloso
entonces
ya llevamos
los tres últimos espectáculos
con Eloy también
y sí
y nuestra
bueno
nuestra técnico de luces
que es chilena
la Consuelo
que la conocí
en otro espectáculo
y que ella también
vino a estudiar aquí
a Barcelona
y que también se quedó
y ella repite
el diseño de iluminación
siempre con Meridian
entonces en realidad
tenemos como el empuje
y la fuerza
de decir
tenemos que sacarlo
tenemos que sacarlo
siempre esperamos
ayuda
subvención
pero no llega
es decir
que vosotros
os habéis hecho fuertes
y habéis dicho
venga
vamos a hacerlo
cueste lo que cueste
cueste lo que cueste
y ahora en la producción
bueno
está Odré
Bondú
que nos ayuda
con la producción
que está llevando
Páramo
por fin
puedo descansar
un poco en ese sentido
porque ella está llevando
ahora la producción
de Páramo
Marcela Terra
estamos hablando
de que tú
eres escriptora
sí
y has dirigido
esta obra
también
sí
y aún
te trobas
más cómoda
es que mira
yo pasé
voy a contar
una incidencia
porque yo
en realidad
lo que quería estudiar
siempre siempre siempre
fue música
y nunca quedé
en ninguna parte
me fui a Artes Plásticas
Artes Plásticas
terminé la carrera
y cuando estaba
en Artes Plásticas
empecé a hacer clase
en un colegio
a niños pequeños
de arte
y ese colegio
a mitad de año
se quedó sin profesor
de teatro
yo tenía como
19 o 20 años
se quedó sin profesor
de teatro
y me dicen
si me puedo hacer cargo
del grupo de teatro
yo entré a la sala
de ensayo
y dije
esto es lo que quiero hacer
y cuando se abrió
la carrera
yo empecé eso
la autodidacta
porque la carrera
en la dictadura
se cerraron
y no había dirección
había solo actuación
no había dirección
no había crítica
no había nada
y se abrió
un posgrado
de dirección
y ahí entré
a dirección
y después
también un tema
económico
de que
subvenciones
tal y cual
empecé a hacer
adaptaciones
adaptaciones
porque no sé
un Shakespeare
muchos actores
no hay dinero
pocos actores
y empecé adaptando
después adaptando novelas
hice una de mi chima
el marino que perdió
la gracia del mar
fue mi examen de grado
y después de mi chima
escribí una Ofelia
una Ofelia
que fue una obra
en Chile
escribí
una adaptación
una adaptación
digamos
no
era una visión
Ofelia
después de muerta
viene a buscar
Hamlet
para ver si
lo puede salvar
de la venganza
y del odio
pero él no puede
no
es una versión
mía
no es una adaptación
es una Ofelia
sí
nomás has agafado
el personaje
y has hecho la historia
digamos
claro
y a partir de ahí
seguí escribiendo
y ya cuando llegué acá
he montado
todas mis obras
creo
a excepción de
bueno
con otra compañía
monté otra
pero
de Albert ya dos
y Carón
sí
y las otras
son todas mías
sí
doncs
De certs
a la memoria
es una magnífica obra
está a Dau del Sec
de dimecres
a dissabte
a les 20 hores
diumenge
a les 19
si us interessa
una bona
obra de teatre
i
que tractis
sobre aquest tema
doncs
teniu temps
fins al diumenge
perquè esteu
fins al 14
no?
sí
nos quedan
solo tres funciones
así que
los invito a todos
a venir a verla
porque
no es porque lo diga yo
pero creo que quedó bonita
Marcela
cuando
vaig venir a
ver la obra
vaig coincidir
amb la Carme Elías
la Carme Elías
i yo
fa molts anys
que ens coneixem
de fet
quan ella vivia
a Sant Lluís
que és on jo visc
anaven molts dies
a esmorzar
a la grangeta
a una granja
i parlaven
evidentment
de teatre
i de cinema
i després ja
com que
va marxar
a viure
a un altre
posto
doncs ja
ens vam perdre
em va sorprendre
molt
l'altre dia
quan em va veure
que feia molt
de temps
que no ens veien
em va sorprendre
molt
que em va
reconèixer
i clar
i vam recordar
una mica
això
els matins
que estaven
a la granja
parlant de teatre
parlant de cinema
i tal
i després
a la sortida
li vaig comentar
si li podia gravar
res
una opinió
sobre l'obra
que havia vist
i la veritat
és que
va ser fantàstic
perquè
si vols
esperar-te
com que està gravada
la sents
i suposo
que et farà il·lusió
tot el que va dir
de l'obra
la Carme Elias
et sembla?
però claro que sí
sí, sí
no l'he escuchado
a veure
ara la posem
perquè
li va agradar
moltíssim
i ho va dir
i ara
doncs
aprofitarem
que estàs tu també
per
això
perquè
sàpigues
el que pensa ella
de la obra
que has escrit
i has dirigit
de Cers de la memòria
vale
doncs
posem
posem l'àudio
Maica?
sí
a veure si sona bé
Carme Elias
el dia 10 al 7
he vist una obra
de Money Music
que es parla
de l'enseiment
i m'agradaria
saber la teva opinió
sobre el que he vist
em sembla que
és una cosa
exament
la que he vist
perquè està plena
de veritat
entens perfectament
és jo
que soc una malalta
i que
sé que
és difícil
de comprendre
aquesta malaltia
sobretot
quan estàs en una fase
que no estàs tan avançada
que és la meva
i és
quina claredat
d'una netedat
d'una poètica
i d'una intel·ligència
que no tinc paraules
la trobo magnífica
magnífica
magnífica
i recomano a tothom
que la vingui a veure
i no és
no és per patir
o sigui
no fa patir
és a dir
no
sempre pensem que l'Alzheimer
és un drama
i l'Alzheimer
en aquest cas
és pura poesia
i no us la perdeu
no us la perdeu
si és veritat
que no en cap moment
es posa
en el fena
un
de gran tal
no no no
és poètic
és una poesia pura
és com
una hipnòtica
meravellosa
amorosa
estic
moltes
i es mada
moltíssimes gràcies
i
es veia
per cert
com va
la venda
dels llibres
sembla que
super bé
que per aquí
estem fent
una altra edició
o sigui
que es veu
que ha tingut
molt èxit
i estic molt contenta
molt contenta
i està super
orgullosa
del que has fet
no
super orgullosa
jo no estic mai
perquè sóc una
amnista
una que sempre
busca la perfecció
i aquestes
no tenim mai
la sensació
que hem fet
el millor
que podem fer
però estic
contenta
que la gent
estigui interessada
en el tema
i també
per mi
és com
una allau
d'amor
que m'arriba
de les persones
que compren
els llibres
perquè d'alguna manera
s'interessen
pel tema
però també
per mi
dintre d'aquest tema
i com va sorgir
la idea
quan tu vas plantejar
de fer
escriure llibres
jo no m'ho vaig plantejar
m'ho van venir
a proposar
van aparèixer
diferents
diferents
editoris
editors
editorials
a tots
els hi dono
les gràcies
i vaig decidir
per Planeta
ja que
Planeta
doncs
em va semblar
que
el que m'oferien
era el que necessitava
i he tingut
una tutora
que és la que m'ha guiat
perquè
esclar
he imaginat
escriure un llibre
de la sola
l'hem construït
a base de preguntes
i respostes
fetes per mi
i que després
configuren tot el llibre
i ha estat un treball
molt maco
ha estat
molt
molt
he estat
molt
diguem
de
ben
ben
motivada
per escriure
moltíssimes gràcies
Carme
hola
Marcela
hola
les oïdors
sí
que meravella
doncs jo penso
exactament igual
que la Carme
Elias
de l'obra
que has
escrit
i que has dirigit
Descers de la Memòria
que la podem veure
i tots els nostres
oients la podem veure
de dimecres
a dissabte
a partir
de les 8
de la nit
i els diumenges
a les 7
de la tarda
Marcela
moltíssimes
te quería comentar
solo una cosa
que para mí
no te imaginas
lo que fue
tener a Carme
Elias el miércoles
una emoción
yo vi
la obra
no sé
con unos nervios
como si fuera
la primera obra
que había hecho
en mi vida
tenerla sentadí
un honor
después el abrazo
que me dio
claro
una figura
como ella
con su trayectoria
y ahora además
con la enfermedad
y con la generosidad
que tiene
para hablar
de su enfermedad
y apoyar
todo
que se haga visible
y que se
bueno
normalizar
es difícil
nunca
pero al menos
que sí
aprendamos
como tenemos
que funcionar
con respecto
a esto
entonces fue
maravilloso
tenerla ahí
y maravilloso
sentir que le había gustado
y que
yo cuando la invité
le dije
te juro que está hecha
con respeto
y con cariño
y creo que eso
ella lo sintió
y fue para mí
maravilloso
yo estoy totalmente
de acuerdo
con Carmen Elías
es una obra
que se ha de ver
y también
hay que decir
que se está
Carmen
está siendo
muy valiente
muy valiente
en este aspecto
porque no solamente
es informar
al público
que tiene Alzheimer
sino que además
está apoyando
todo lo que se está
haciendo
a todos los niveles
para que la enfermedad
o sea
para que la gente
que padece la enfermedad
tenga ayudas
o sea que
me parece
no
ella dijo
que iba a ser
una activista
mientras pudiera
exactamente
y lo está haciendo
y ya está siendo
muy generoso
pues muchísimas gracias
por estar con nosotros
Marcela Terra
gracias a ti
encantada de haberte conocido
cuando quieras
quedamos
a tomar café
y hablar de teatro
perfecto
me parece
una gran invitación
ya tengo tu teléfono
así que
estás fichada
vale
muchas gracias
que tengas un buen día
adiós
muchas gracias
chao
bé doncs
això
al teatre
10 o al 7
podem veure
el desert de la memòria
una obra molt maca
que parla justament
de l'Alzheimer
però
no és tan clau de drama
en cap moment
la podeu veure
de dimecres a dissabte
a les 20 de la nit
fins aquest dissabte
no?
fins aquest diumenge
ah perdó
fins aquest diumenge
el diumenge
és a les 7 de la tarda
i seria
l'última funció
els protes
són
una parella
Eloi Bernet
que fa
diferents personatges
fa de metge
fa
fa de company
o sigui
de marit
fa uns quants
i la veritat
és que
la posada en escena
és molt original
molt original
a més a més
està recolzada
per
per un vídeo
per imatges
també
que són
super
adients
per al que
s'està explicant
i val la pena
d'anar a veure-lo
ja dic
els actors
que són
Eloi Benet
i la Paddy Padilla
la Paddy
fa
de la prota
que té Alzheimer
i l'Eloi
fa
diferents personatges
que estan
en tractament
amb ell
o sigui
sobretot
el metge
i també
el marit
la parella
que hi ha
unes quantes escenes
la malaltia és ella
i la malaltia és ella
sí
hi ha unes quantes escenes
que es veu
que dins de la parella
això
com repercuteix
la malaltia
en la relació
de parella
suposo que no deu ser fàcil
no
no
no
no
no ho és
doncs això
ja ho tenim
i si no voleu anar
a veure aquesta obra
que jo la recomano
de veritat
de totes
totes
perquè també
és molt original
la posada a l'escena
recordeu
que tenim una obra
que s'estrena
el dijous
vinent
vale
el 18
exacte
el dijous 18
s'estrena
una obra
que jo
vaig
va ser
vaig veure
ja fa anys
no et diria jo
que 30
però gairebé 30
i em va agradar molt
que són
les amistats perilloses
estarà
al teatre lliure
de Montjuïc
vale
el repartiment
hi ha gent molt bona
està el Gonzalo Genil
la Mònica López
que m'encanta
que porta tota la vida
fent teatre
la Marta Pérez
també
la Mima Riera
en fi
hi ha un repartiment
molt bo
un repartiment bo
sí
la direcció
també és molt bona
perquè és de la Carol López
que és una
magnífica directora
i la veritat
és que jo crec
que val la pena
d'anar-hi a veure
aquestes
amistats perilloses
amistats perilloses
de què va mai
que més o menys
el tema
és un drama
una comèdia
no
parla una mica
de la relació
entre homes
dones
entre persones
que s'aguanten
i persones
que no s'aguanten
de les persones
que tenen
males intencions
i les que no tenen
crec que
val la pena
d'anar-hi
de veritat
i
de relacions i vincles
no?
sobretot
sí
exacte
exacte
sí senyora
tu ho has dit
i la veritat
és que
bé
està el Teatre Lliure
de Montlluïc
que sempre
és agradable
d'anar-hi
l'autor
de les amistats
perilloses
és
Pierre
Chorder
de l'Anclós
per favor
quin nom
però
és un autor
molt famós
el que faig
és que
l'idioma
evidentment
és en català
està fet
a la sala
Fabià Putxerbert
el preu
doncs és com
sempre
els preus
de sempre
del Teatre Lliure
van des dels 10 euros
fins als 29
i hi ha activitats
paral·leles
per si voleu
doncs
anar al dia
que hi ha aquestes
activitats paral·leles
que per cert
en l'obra
de
Descers de la Memòria
que acabem de parlar
d'ella
també hi ha
dies paral·lels
que valdria la pena
de recordar-lo
doncs això
hi ha activitats
paral·leles
i la veritat
és que
es podrà veure
un col·loqui
a la Filmoteca
de Catalunya
i és un espectacle
doncs
bueno
jo diria que
és molt interessant
tal com
jo el recordo
la veritat
és que
em va agradar
molt
molt
molt
tot i que
clar
ara serà
un altre
d'això
Valmont
que és el prota
vol anar al llit
amb
la marquesa
de
Martell
un escenet francès
ho hem interpretat
ja
i ella el refusa
perquè
bueno
el refusa
i llavors
perquè ella
és una dona
casada
i virtuosa
i tot això
i llavors
doncs
bueno
si va
bueno
si va
una
com que ella
diu que no
doncs
conquereix
una
una
noia
joveníssima
virginal
que
que es diu
Cecil
en fi
la veritat
no l'explicaré
perquè no és
per explicar-la
jo l'únic
que us diré
és que
quan la vaig veure
fa molts anys
em va agradar molt
i que
ja tenim
doncs això
la Carol López
que és un
dirigit
el text
és magnífic
i la direcció
també
o sigui
que jo crec
que val la pena
d'anar-hi
al teatre lliure
la veritat
què més tenim
a veure
tenim
també
bueno
a part de
algun musical
mai que així
o ara mateix
no és època així
de moment
de moment
musicals no eh
de moment
de música
res
no
i novetats del festival
grec van sortir
a poc a poc
van sortir
a poc a poc
sí
però bueno
encara falta eh
sí
ja anirem
ja anirem parlant
quan
comença
a final de juliol
ai
a final de juny
a final de juny
sí
o sigui que
no no
encara
encara
encara ja
ja tens
la veritat
Maica
per cert
com va anar
el Baranaveu
a les fosques
ah
doncs molt bé
Baranaveu
a les fosques
és l'homenatge
que veu retre
el grup
de Just Teatre
no
Josep Benet
sí
Josep Maria Benet
Josep Maria Benet
i Jornet
m'he encallat
amb el nom
sí
la veritat
és que
va anar molt bé
va agradar moltíssim
l'únic que
bueno
jo vaig trobar
que
que hi havia
no va haver-hi
massa públic
però després
has de dir
que hi havia
aquell cap de setmana
cap de setmana
passat a Sant Just
hi havia moltíssimes coses
eh Maica
ja
ja
doncs es va notar
perquè Just Teatre
sempre
sempre
omple la sala
de gom a gom
i en aquest cas
no va ser
no va ser així
però
a la gent li va agradar molt
va sortir molt contenta
bueno
és el principal
i jo
i jo també
la veritat
volia comentar-te també
que podem veure
una obra
que es diu
Sucia
ui
al Teatre Acadèmia
vale
la fa
la Bàrbara Mestanza
que també
fa
fa molts anys
ben treballar juntes
i
i ara
doncs
es dedica
a escriure
també
sí
a veure si la setmana que ve
podem parlar amb ella
a escriure
i també interpretar
de què va
això de Sucia
Sucia
què et sembla?
home
deu ser
la protagonista
deu ser
poder
una dona
no sé
Sucia
bé
tema
tema
tema
difícil
perquè
parla
de l'abús
sexual
del sentiment
que té ella
després d'haver patit
un abús
exactament
bueno
dic això
perquè
és el que
molts cops
es diu
del sentiment
que tenen
les persones
després d'haver
patit un abús
que se senten
sobretot culpables
com si
com si
fos culpa seva
que es noten
bueno
doncs
brutes
exacte
per això
Sucia
no?
sí
sí
el nostre
sistema
doncs
és molt feminista
i tal
però
a l'hora de la veritat
quan passen aquestes coses
una pregunta
que sorgís
moltes vegades
i que a mi em fa molta ràbia
quan sorgís
és
i per què no ha fet
nada ella?
ja
perquè no
passés això
no?
i llavors dius
a veure
com?
com?
què vol dir això?
i per què no
perquè no ha fet res d'ella
no?
bé
Sucia ja dic
és de la Bàrbara
de la Bàrbara
Mestanza
és una noia
anava a dir jove
però és que jo fa molts anys
que vaig treballar amb ella
o sigui que
no sé
estarà
ben bé
per als 30 i pico
i parla
parla justament d'això
és un
un monòleg
sí
que parla d'això
però també
parla
home
d'altres coses
no?
no parlen justament d'això
però vaja
penso que val la pena
no hi ha anat a veure-la
encara
o sigui que no puc dir
si m'ha agradat o no
però
totes les coses
que he vist
de la Bàrbara Mestanza
que
li agrada molt
escriure
i ha fet ja
unes quantes
unes quantes
unes quantes
espectacles
m'han agradat
perquè
és molt profunda
i
i he dit que és un monòleg
però realment
no és un monòleg
perquè també està
el Pep Ambrós
sí
que és
doncs el que li dona
potser és el personatge
que l'acompanya
exacte
durant aquesta estona
és ella la que explica
però
però el Pep Ambrós
doncs també està allà
per fer-li
les preguntes
perquè és
un periodista
val
llavors
bueno
a Súcia
ja dic
el Teatre Acadèmia
recomanació
bueno
no recomanació
encara no
perquè no l'he vist
però
té bona pinta
la dramaturgia
i la direcció
és d'ella
de la Bàrbara Mestanza
i que
el tema
doncs també és un tema
que cal
que cal anar
a veure-ho
penso jo
eh
el Teatre Acadèmia
estarà fins
al mes que ve
o sigui que podeu
veure-la amb tranquil·litat
i calma
vale
tenim temps per anar
comprant les entrades
sí
no és com l'altre
que ja s'acaba
ja s'acaba aquest
aquest diumenge
i què més tenim
per aquí
a veure
la Sala Beck
que també
té
la Daniela Freixas
que també és una
una noia
que també
és
la vaig conèixer
de molt joveneta
i que ara es dedica
bàsicament
a escriure
i a la Sala Beck
aquest
doncs estan
el que estan fent
és que
aposten per l'autoria
dramàtica
contemporània
i donen
donen
com es diu
respat
no
recolzen
recolzen
recolzen
sí
a la gent
que
que vol
dedicar-se a escriure
i
i han creat
uns ajuts
que l'han dit
ajuts
Benet i Jornet
sí
i fan residències breus
per als autors
de fora de Catalunya
també
i la veritat
és que
estan fent
una programació
també
molt interessant
eh
Maica
tu creus que ara
ja més aviat
cap a la final
de temporada
el públic
ve de baixa
a les funcions
a les obres de teatre
als espectacles
o
és a dir
és una temporada
una mica
fluixeta
aquesta dels mesos
de primavera
maig
juny
sempre ho és
perquè mira
sí
perquè la majoria de la gent
la majoria de la gent
no és que sigui tota
però la majoria de la gent
el cap de setmana
se'n va
quan arriba el bon temps
se'n va fora
quan arriba el bon temps
i llavors això
es nota molt
al teatre
però molt molt
es nota moltíssim
però tot i així
doncs
quan hi ha una bona obra
cal recolzar-la
sí
no
no
òbviament
i cal
doncs
això
anar a veure-la
perquè els actors
han de seguir treballant
clar
no
òbviament
això
això
és una mica
no però ho dic
perquè
sempre quan comença
la temporada
sempre
sempre comentem
que es comença
amb molta força
que hi ha moltes obres
molts musicals
que
bueno
que hi ha una
realment
una graella
superplena
d'obres de teatre
després per Nadal
també torna a ser
una època bastant forta
no
perquè
bueno
Nadal
el consumisme
i tot
ja parla per si sol
però clar
després de Nadal
m'arriba aquesta època
que és com una mena
de llacuna
que a vegades
costa trobar
que sí que hi ha coses
no?
suposo
però bueno
poder no són tan
tan espectaculars
com les que hi ha
en altres èpoques
una altra cosa
que s'ha estrenat
aquí el dia 4
també
el 4 de maig
sí
és la setena porta
que la fan
el que era abans
a l'espai
Joan Brossa
que ara
es diu
d'una altra manera
però vaja
està en el mateix lloc
que l'espai
Brossa d'abans
i la setena porta
és un espectacle
de poesia
d'humor
de crítica social
i és com
el fan
els Pirates Teatre
que és una companyia
doncs que
crec que n'hem parlat
a vegades
sí
han fet
moltes coses bones
i està
justament
està feta
a partir
d'obres
de Joan Brossa
ah
d'acord
o sigui
que podeu veure-la
doncs això
amb l'antic
Joan Brossa
sí
que ara
doncs es diu
Centre de les Arts
i que
val la pena
perquè
també
els Pirates Teatre
tenen
doncs
ja una llarga
trajectòria
està la Laura
Obert
el Francesc
Marginet
la Cinta Moreno
o sigui
que és una companyia
ja consolidada
i suposo que
és una mica
de tot
ja dic
des de poesia
està d'això
després també
recordeu
que torna
que és que a mi
em va agradar molt
i cada vegada
que torna
ho dic
Laura Neta
la Laura Neta
a partir
d'aquesta setmana
del 6 d'abril
estarà fins al 28 de maig
i la podem veure
on la feien abans
a la Villarroel
fa un mes
que està ja
a la Villarroel
va començar
el 6 d'abril
el 6 d'abril
i estarà fins al 28 de maig
l'Emma Vilarrasau
està meravellosa
com sempre
no cal dir-ho
i el Dasnys Valdús
està fantàstic
i meravellós
i és una obra
molt maca
jo la recomano
de totes totes
després també
n'hi ha
els Tens i els Conway
però resulta
que les entrades
estan accelerides
jo he anat ja
dues vegades
allà
a esperar
a la taquilla
a veure si hi ha
algú que no
va
i encara no he pogut
veure-la
i era una obra
que jo vaig veure
també fa
un dels clàssics
que em va agradar
moltíssim
que tinc el text a casa
que de vegades
me'l torno a llegir
i que em farà
molta ràbia
si no la puc anar
a veure aquesta
que ha dirigit
a l'Àngel Llàcer
l'Àngel Llàcer
sí
però bueno
en fi
què hi farem
bueno
després també hi ha
una obra
que també s'ha estrenat
aquesta setmana
sí
el dia 4
que es diu
Malparida
ai
Malparida
i de què va això
Malparida
doncs
és una obra
no l'he vist
eh tampoc
però per al que puc veure
per a la informació
que m'envien
és una comèdia dramàtica
vale
que denuncia
la violència
obstètrica
és a dir
parla d'un tema
que a mi m'ha semblat
molt interessant
la veritat
sí
que és el de les dones
quan pareixen
no
que hi ha moltes
que després d'això
de parir
doncs després d'això
resulta que
li queden
seqüeles
i llavors
parla una mica
una mica
amb això
és una violència
que fins ara
no se n'havia
parlat massa
que no vol dir
que no existís
abans que se'n parlés
però que sí que ara
està sortint a la llum
no
diferents dones
que
bueno
doncs
expliquen
les seves
experiències
males experiències
òbviament
que han tingut
doncs
a l'hora
de parir
o en visites
a ginecologia
jo penso
que és un tema
interessant
per al que tu dius
perquè no s'ha tractat mai
i
val la pena
de parlar
d'això
de la quantitat
de dones
que després
de parir
doncs
tenen problemes
ja
per tota la vida
vull dir
que poca broma
amb això
Maica
si et sembla
ho deixem aquí
que falta un minutet
per les 6 en punt
per fer la desconnexió
amb Catalunya Ràdio
i ens tornaríem
a trobar
ja la setmana vinent
d'acord
doncs
penso que teniu
unes quantes coses
per anar a veure
i tant
clar que sí
gràcies
adeu
bona tarda
i bona setmana
adeu
treu la llengua
treu la llengua
treu la llengua
fora
al carrer
és clar
que s'ha de treure la llengua
però com puc treure la llengua
com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua
o a la feina
a l'escola
a la universitat
quan a les aules
i a les sales de reunions
ningú treu la llengua
com trec la llengua
a les xarxes
comentant i compartint
si la gent m'insulta
per treure la llengua
o a internet
quan els cercadors
no m'entenguin
però jo vulgui continuar
traient la llengua
entra ja a la guia
de l'activista pel català
i descobreix
tot el que pots fer
per la llengua
Bona tarda
us informa
Sergi Molero
Gairebé una xeixantena
de dotacions
dels bombers
treballen per apagar
l'incendi
de vegetació
que ha començat
a Bonastre
a la comarca
del Baix Penedès
el foc avança
hores d'ara
en direcció
nord-est
busquem l'última hora
des de Tarragona
Josep Ramon Ruiz
Hola
bona tarda
en el foc
que s'ha declarat
poc després
de dos quarts
de tres de la tarda
en una zona pròxima
a una Ípica
i continuen treballant
ara cinquanta-set dotacions
sis de les quals
aèries
quatre helicòpters
i dos avions d'atac
l'incendi
presenta capacitat
de progressió
encara
i focus secundari
segons els bombers
les flames
però
han baixat
d'intensitat
però està empès
el foc
per un vent
que ara
està complicant
encara
les feines
d'extinció
el flanc
dret
avança
però més lentament
del previst
però
diuen els bombers
que cal seguir vigilant
i l'esquerra
està aturat
en un camp de conreu
Josep Ramon Ruiz
Catalunya
Ràdio Tarragona
Més notícies
Oriol Pujador
Això ventre a Protecció Civil
a activar l'alerta
del pla inuncat
per possibles tempestes
violentes
durant les pròximes hores
la distribució
d'aquestes tempestes
és molt irregular
de manera que
no cal refiar-se
segons ha destacat
en declaracions
a Catalunya
Informació
la subdirectora
operativa de Protecció Civil
Ima Soler
en molts llocs
per exemple
ha caigut molt en un punt
i en el poble de Cossac
quasi ben ha caigut res
vull dir que
són també
estes molt aïllades
que poden caure
amb intensitat
i això és el que hem de vigilar
aquesta pedra
aquesta possible
vent que faci
aquest temps violent
Ima Soler també
recomana
que es prenguin
precaucions
a l'hora de conduir
aparcar en el cotxe
quan la visibilitat
sigui baixa
o bé
quan s'està fent
una activitat
a l'aire lliure
també cal anar
molt en compte
amb les rierades
per exemple
amb aquella possibilitat
d'aquestes intensitats
que es puguin donar
en un lloc molt local
doncs que puguin fer
baixar rieres
o carrers
o zones d'aquestes
que justament
ara molt seques
l'aigua pugui baixar
molt ràpida
també vigilem
de no posar-nos
en aquests punts
Junts per Catalunya
denuncia a la Junta Electoral
diverses actuacions
del govern d'Esquerra
perquè les considera
propaganda electoral
Junts reclama
neutralitat institucional
durant la campanya
del 28 de maig
i que s'aturi
la publicitació
d'algunes de les accions
del govern
de Pere Aragonès
en concret considera
que l'executiu
ha fet un ús electoralista
a través dels canals
de comunicació
de l'anunci
de noves places
de bombers
del pla de xoc
contra l'assetjament escolar
o dels nous mitjans
de la campanya
d'enguany
contra els incendis forestals
i la inflació
ha repuntat
vuit dècimes
a l'abril
fins al 3,9%
a Catalunya
la pujada
dels aliments
es modera
però continuen disparats
un 12%
més cars
que ara fa un any
a l'altra cara
de la moneda
baixa la llum
el gas
i els carburants
actualitzem a aquesta hora
com està la situació
a les carreteres
i autopistes
del país
Cèlia Quintana
bona tarda
bona tarda
aiguats
enruixats
i calamarsada
que també ha caigut
a Barcelona
en aquest cas
dificultant la circulació
us trobareu retencions
molt compactes
ara a la ronda
litoral
des de zona franca
fins a la Pela Olímpica
i la sortida
de Bonpastor
a Barcelona
Santit Besós
i de fòrum
a la Barceloneta
Santit Llobregat
i la ronda
a dalt
del tot aturada
de Cornellà
fins a la Vall d'Hebron
Santit Llobregat
a la resta
de la xarxa
viària
encara en bus
a la comarcal
1415
Antiga
Castellà del Vallès
aquí hi ha caigut
una pedregada
important
i retencions
també a la P7
de Martorella
Gelida
i a la Granada
Santit Sud
i de Sant Cugat
a Barberà
i a Mollet
direcció cap al nord
al lateral
la B30
en tots dos sentits
al cinture litoral
a Cornellà
la C55
amb buses de retenció
de Monistrol
de Montserrat
a Castellgalí
C32 a Sant Boi
C58 i C33
de Montcada
fins a entrar
pel nus
de la Trinitat
afectant la Pota Nord
també
C17
a Parets
del Vallès
i més a Montcua
compacta
de Centelles
a Balanyara
Santit cap a Ripoll
hi ha hagut
un vehicle variat
i es mantenen
3 km de vehicles
al tot aturats
a la C60
d'Argentona
Santit Mataró
afectant la B40
i a l'autopista
del Maresme
a Montcat
direcció cap a Tordera
Celia Quintana
Catalunya Ràdio
Equipiari
Esports Marta García
L'italià David de Baix
de l'Eolo Cometa
ha guanyat
la setena etapa
del giro
en final
a Gran Sasso
i amb 218 km
de recorregut
Remco Ebenepul
i Primo Roglic
han entrat
quart i cinquè
respectivament
aquesta és la primera
victòria
en la carrera
del corredor italià
de 25 anys
en la General
no hi ha canvis
i Andreas Legnes
un seguix líder
en joc
un dels partits
de quarts
de final
de la Copa Femenina
Doquei Patins
el Telecable
i el Mataró
està guanyant
de moment
el Telecable
per 3 a 0
les acaballes
de la primera part
més tard a les 8
s'enfrontaran
el Vilassana
i el Bigues
i Riells
la competició
se juga
en Calafell
a les 7
el Barça
rep l'obra d'Oiro
un partit
de l'ACB
de bàsquet
en Waterpolo
segon partit
de la semifinal
de la Lliga Femenina
a les 9
jugaran
el Sant Andreu
i el Mataró
que amb una nova victòria
se classificaria
per la final
en primera
s'ha obriuï
la 34ena jornada
a partir de les 9
amb el Mallorca
a Cádiz
diumenge
en canvi
toca derbi
l'Espanyol
se juga
bona part
de les aspiracions
de permanència
i per això
Sergi Darder
qualifica
el partit
de final
el capità
blanquiblau
afegiix
que cal ser valents
i estarà a l'altura
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
comencem
amb l'actualitat
Sant Justenca
Us informa
Mariona Sales
Vilanova
Avui s'ha donat
tret de sortida
a la campanya electoral
per a les eleccions
municipals
del 28 de maig
Des de Ràdio
d'Esvern
oferim
una cobertura
de tots els actes
polítics
que es facin
durant el que duri
la campanya
Aquesta cobertura
consistirà
en un espai especial
a la nostra web
on apareixeran
totes les notícies
entrevistes
i esdeveniments polítics
que s'aniran cobrint
També consisteix
en entrevistes
als alts
i les caps de llistes
de cada grup municipal
que es presenta
a les eleccions
i podeu consultar
les dates
en les quals
vindran
al nostre web
També consistirà
en un debat electoral
el dimecres
24 de maig
a les 7 de la tarda
que es retransmetrà
en directe
al nostre canal
de YouTube
i Esplugues Televisió
I per acabar
oferirem
un programa especial
de les eleccions
el mateix 28 de maig
a partir de les 8 del vespre
amb una simulació
de com quedarà
el futur ajuntament
tenint en compte
els primers
150 vots
escrotats
de cada col·legi electoral
de Sant Jús
Podreu anar seguint
tota aquesta cobertura
a les nostres xarxes socials
La festa major de l'Ateneu
d'enguany
se celebrarà
del 26 al 28 de maig
amb una ampla selecció
d'actes i espectacles
per a tots els públics
En aquesta edició
s'ha preparat
una àmplia selecció
d'actes
activitats
i espectacles
per a tots els públics
La festivitat
busca ser un punt
de trobada
per als sants justencs
i sants justenques
amb propostes
que van des de visites
guiades
fins a espectacles
familiars i concerts
El divendres 26
les portes obertes
de l'Ateneu
marcaran l'inici
de la festa major
a les 6 de la tarda
amb una visita guiada
per a les diferents
seccions de l'entitat
A continuació
a les 7 de la tarda
tindrà lloc
la inauguració oficial
i l'exposició
d'Ateneu
amb parlaments inaugurals
i actuacions musicals
dels alumnes
de l'Escola de Música
i de l'Escoraggio
A la nit es durà a terme
la nit golfa
amb música per ballar
a càrrec dels Clapton
El dissabte 27
la diversió
per a tota la família
serà protagonista
amb l'activitat
Tomàquet Music Show
a la plaça Antònima
L'Aret i Amigó
A més
a les 6 de la tarda
es realitzarà
el concurs
de maridatge de vins
Dogs and Wine
seguit de la projecció
de documentals
El teatre també tindrà
un lloc destacat
amb la representació
del monòleg
El peix daurat
a la sala del 50 anari
El diumenge 28
hi haurà la presentació
del llibre d'estat
d'exili
de Judit Covenya
i Guàrdia
seguida d'una lectura
de poemes
A més
es realitzarà
una ballada
de sardanes
amb la copla Sabadell
i una actuació
de l'Esbarra de la Taneu
a la plaça Antoni
Malaret i Amigó
La festa culminarà
amb l'espectacle familiar
La nena dels Pardals
a la sala del 50 anari
L'espai de lliure creació
Carme Malaret
va celebrar ahir
els seus 10 anys
amb un espectacle emocionant
amb un acte emocionant
i multitudinari
Avui hem tingut
a Ràdio d'Esvern
a Carme Malaret
i Teresa Ferró
de l'equip gestió
de l'espai
per parlar
de com va anar
la celebració
a la que hi va
assistir moltes persones
del poble
Tal com han explicat
en l'entrevista
l'espai és un lloc
d'aproximació a l'art
i la cultura
on es prioritza
la creació
d'un ambient proper
i acollidor
que fomenti la participació
i la crítica constructiva
Es tracta
d'un espai obert
innovador
on la gent
se sent com a casa
i hi ha moltes oportunitats
per fer propostes
i sinergies
Durant l'acte
de celebració
es va doter-me
a un debat
en el qual van participar
Despert Urriols
físic teòric
Marta Joventeny
artista i activista cultural
Joan Maria Minguet
historiador de l'art
i crític
i Clara Aguilar
artista sonora
En el debat
es va parlar
sobre la relació
de la ciència i l'art
i sobre les sinergies
que es creen
entre aquestes dues disciplines
En l'acte
també es va presentar
un projecte
que tenen en marxa
en el que pretenen
recollir
tota l'experiència
de l'espai
en un llibre
conviden diferents artistes
a participar-hi
Per celebrar aquests 10 anys
també s'està organitzant
un sopar obert
el 10 de juny
a Can Ginestà
al qual estan convidades
totes les persones
que han col·laborat
o participat
en algun moment
en la iniciativa
I això ha estat tot
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda
Fins ara
Comencem ara
aquesta segona hora
de la Rambla
el magasín de tardes
de Ràdio d'Esvern
avui som 12 de maig
la començarem
amb una cançó
de fons
la cançó es diu
Aquí, Ara i Així
que de fet va ser
la cançó
que va posar
Estrella d'Am
al seu anunci
del 2022
Una cançó cantada
per en Santi Balmes
també Renaldo i Clara
Vull que organitzem
un gran sopar
Ja fa massa temps
que no vèiem el Marc
L'Anna fa dos anys
que va tenir el Gaspar
i no van poder
ni anar-lo a visitar
Vull tornar a instaurar
la tradició
Virres els diumenges
del bar del cantó
Diguin el que diguin
jo ja he reservat
i hem de tornar
a trobar-los
no puc esperar
Aquí, Ara i Així
Aquí, Ara i Així
Posa la cançó
que sempre ens va saltar
Mati un sobron
per voler-ho celebrar
Crec que avui
la lluna està espectacular
És una festessa
no podem marxar
Vull que avui
brindem per l'amistat
i per la paella
que ens ha fet el Joan
Quan estem tots junts
la resta tan se val
A mi hem de trobar-nos
no podia esperar
Aquí, Ara i Així
Aquí, Ara i Així
Aquí, Ara i Així
Cada festa en studi
Finsk
Fins demà!
I el que farem a continuació és escoltar l'entrevista que li vam fer fa un parell dècima de setmanes al fotoperiodista de Sant Just, Francesc Fàbregas.
Ell va ser el primer fotògraf qui va fer les fotografies especials i oficials en Bruce Springsteen l'any 1981 quan va venir aquí per primera vegada a fer un concert, no només a Barcelona ni a Catalunya sinó a tot Espanya.
Fa també 10 dies quan va venir aquí el Bosch va tornar-hi a anar i ens va explicar aquí a Ràdio d'Esvern com va ser aquesta experiència, la de fer les fotografies fa unes quantes dècades i també de tornar-hi a anar uns quants anys després.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
Es clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin, però jo vulgui continuar traient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
I fem l'entrevista al fotògraf Sant Justenc, Francesc Fàbregas, reconegut professionalment, sobretot,
per la cobertura fotogràfica d'esdeveniments musicals importants a Catalunya
i també per la direcció i creació de programes de televisió de caire cultural i musical.
Un clar exemple n'és l'espóndic de TV3.
També ha fet nombroses exposicions a forma col·lectiva d'altres individuals
i la seva feina com a fotògraf ha estat reconeguda fins a tres ocasions amb guardons diferents.
Bé, doncs, el motiu de la seva visita avui a Ràdio d'Esvern ara l'entendreu.
I és que si hi ha hagut un nom internacional de la música que hagi ressonat aquests dies pels mitjans
és el del boss en Bruce Springsteen, a qui estem escoltant també de fons,
i que en Francesc Fàbregas hi té molt a dir.
Hola Francesc, bona tarda, benvingut.
Bona tarda, gràcies per convidar-la.
Doncs bé, com han estat aquests dies passat?
Han rememorat, molt recost, han vingut a la ment, molts flashbacks del passat, del 81?
Bé, la veritat és que aquest concert de 81 ha quedat per vida, no?
La retina, el cervell o el que vulguis ha quedat per vida i per això, doncs, el tema de l'exposició per la Robert, no?
Però, aviam, el Bruce li ha vist més vegades, no?
Vull dir, no sé si porto...
En més ocasions.
Sí, no sé si unes set o vuit vegades, no?
I aquesta darrera, doncs, aquest és que l'home en 73 tacos, vull dir...
Es mou prou bé a l'escenari, eh?
Hola!
Aviam...
Està en forma.
No fa aquelles corredisses, no salta, no va tant amunt i avall, però bé...
Es defensa.
Quasi tres hores, tres hores a dalt de l'escenari sense pausa, hòstia, vull dir, ja m'agradaria a mi.
L'home ho porta, ho gestiona molt bé i, a més a més, ell mana, o sigui, està clar que és el rei d'en Mambo
perquè a dalt de l'escenari, ell, a part de... controla, o sigui, el veus, que és com un director d'orquestra, no?
Que amb les mirades, amb les expressions, tal, tal, no sé què, ell...
Ostres!
Controla, diguéssim, bueno, la quantitat de músics que hi havia a dalt de l'escenari, perquè, clar, entre l'estrip band...
Bé, l'essència és la base, no?, un baix, un piano, un cor, un saxo, tal, no sé què, però allà hi havia com...
20 persones.
Sí.
Ostres!
Sí, sí, sí, més o menys 20, no?
20 persones al voltant, no?, d'en Brus.
Posem-ho una mica en context a l'audiència, perquè concretament va ser el 21 d'abril del 81
que el Bruce Springsteen es va estrenar a Catalunya, tot Espanya, amb aquest recital que va fer el Palau d'Esports de Montjuït de Barcelona.
42 anys, només.
42 anys, ostres, tu.
Sí.
Tu, Francesc, vas cobrir l'esaveniment amb fotografies espectaculars, que ara s'exposen als jardins del Palau Robert de Barcelona,
fins al dia 14, i la data de la mostra suposo que no ha coincidit casualment, no?, amb aquestes dates.
Bé, jo quan vaig a... ara, just fa un any, quan van anunciar al Doctor Music que venia a treballar del Bruce,
clar, el primer que vaig fer va ser posar-me en contacte amb el Palau Robert, perquè tenia clar,
clar, una cosa tenia clar, altra cosa és que sigui possible, no?, que vull dir, de fer-ho al Palau Robert.
Vaig tenir una molt bona entrada amb la persona que en aquell moment era com el director de...
Sí.
El director de... no... hi ha una directora i després hi ha, diguéssim, el que és el director de comunicació,
que era el Jofre Llompar, i a més a més, malalt del Bruce. O sigui que ja d'això jo vaig tenir clar, no?
Allà ja tenies...
O sigui, la rebuda va ser molt bèstia. O sigui, que vaig tenir una rebuda fantàstica.
El sí va ser ràpid, els jardins també, que és el que volia, i l'altre són les dates.
perquè, evidentment, vull dir, poder coincidir diverses històries, no?, que era una, que el Bruce estigués a Barcelona.
L'altra, que és l'aniversari, no?, perquè el dia següent de la inauguració era l'aniversari dels 42 anys del mític concert de Barcelona.
Sant Jordi. O sigui, es van ajuntar una sèrie d'històries...
De casuístiques, que...
Molt xules, però, bueno, les vam buscar. El que passa que al cap de quatre dies, per aquestes raons polítiques que estem vivint en aquest país,
doncs, la directora, que precisament és d'Esplugues, i el Jofre Llompar van haver de sortir, ho diem d'una manera elegant, no?
Vale.
I el que també he d'agrair, que la nova direcció també van... se va guardar, diguéssim, les dates per l'exposició.
I tot l'acord que havíem arribat, sí.
Que bé. Si reculem a l'any 81, Francesc, com va arribar la possibilitat o l'encàrrec que tu fessis aquestes fotografies, que anessis a concert amb...
Bé, aviam, jo en aquell moment, en aquell moment jo col·laborava, dic col·laborava perquè treballar no és la paraula, sobretot els que arrenquem amb el món periodístic, fotògraf, no?
Perquè treballar treballava, dir un sou, no.
O sigui, col·laborava amb la mítica revista de l'estimat Àngel Casas, que era Vibraciones,
i jo vaig tenir la sort per una raó també coincident de la sogra de l'Àngel amb el meu pare que tenia una carnisseria.
Bueno, jo sempre aquestes coses penso que els establiments no són llocs més importants...
Networking, no?
De relacions públiques, evidentment, no?
I allà vaig aconseguir una entrevista perquè just a l'any 74, que és quan comença la revista,
jo aconsegueixo tenir una entrevista amb l'Àngel, gràcies a la sogra,
i aquí va començar tot.
Aquí ens vam estimar, es vam conèixer,
i aquí va començar la meva pel·lícula, directament, no?, el 74.
I bé, i això ho dic perquè, clar, jo ja tenia un recorregut dins del que seria el fotoperiodisme musical del 74,
que a més a més ja havia...
Abans del 74 ja havies fet coses...
Bé, abans del 74 jo havia començat les meves coses aquí a Sant Just,
perquè jo sempre això ho tinc que reconèixer, jo era i soc de les CES,
i la meva història va començar a les CES, no?
Bé, no ho sé, algú teria que portar una càmera i m'ha tocat a mi, no?
I això és el que reparties, el que repartia les fotos era jo,
i bé, i el tema dels concursos, aquestes coses que t'animes,
i bé, i a part també els concerts,
o algun dels concerts que es feien a l'Ateneu,
en moments, diguéssim, del senyor Franco,
no? Vull dir que a mi que veia el Pau, el Pau Riba,
Ramona, de Maria de Mar, això va ser després,
alguns abans i uns després, no?
T'encarregaves tu.
Bé, jo feia les fotos per a mi, exactament.
Jo vaig crear-me el meu propi dossier, no?
També vaig començar a fer algunes fotos a fora, també,
a la Fran Sapa, Crime, Tràfic,
els primers concerts que es fan a Barcelona,
i això va ser el meu...
la meva carpeta van ensenyar-li a l'Àngel, no?
I a partir d'aquí, doncs, em vaig fer...
ens vam fer...
bé, vam estar treballant, vam viure moltes experiències, no?
Perquè va ser un temps molt màgic, molt guapo,
que eren els primers concerts que es feien a Barcelona,
a Barcelona, no?
I gràcies, sobretot, a Gai, el Gai Mercader,
que va ser la persona que va començar a portar els concerts, no?
I, clar, vam viure moments històrics, no?
Vull dir, cada concert, cada concert era...
Un espectacle, abans.
Era un ritual.
Un ritual.
Era com un ritual, ara llentants, no?
Sí, sí.
Però, clar, el primer del que deia abans,
Crime, Tràfic, el Fran Sapa, els Queen, no ho sé, vull dir...
Abans, cada esdeveniment era únic i era...
I era únic, sí, Genesis, no?
L'Eurrit, molts, no?
I també la primera sortida amb l'Àngela a París
a fer el de Bowie a l'any 76, no?
O l'any 78, anar a Ibiza a fer el Bon Marley, o sigui...
Sí.
Coses que ara les expliques i dic, hòstia, sembla aquí...
Ja.
Però és així, perquè jo vaig tenint la sort de...
d'agafar els primers concerts, no?
O sigui, el fet de tenir...
Les primeres experiències de jo.
Tenint l'edat, no?
El que també...
El privilegi és que són els primers,
perquè tu ara dius, el Bruce Springsteen,
si ara ha vingut 20 vegades a Barcelona, no?
Clar, però tu vas el primer.
Primer, i per què?
Doncs això, tot aquest rotllo que us ho estic fent,
era perquè jo ja tenia un know-how,
tenia una experiència, no?
Que portava uns anys,
i bé, i els mànagers del Bruce
havien decidit que només volien un fotògraf,
diguéssim, acreditat, val?
i em van escollir.
Em van escollir a mi com a únic fotògraf oficial
per fer fotos al Bruce,
que això sona molt bé,
però també és durant unes cançons,
perquè com passa ara, no?
Vull dir que et donen permís per fer tres temes, no?
Vull dir que són els pitjors.
que són els pitjors, no?
I, bueno, vaig ser el fotògraf oficial,
no vol,
aviat no vol dir això que hi hagi alguna altra fotògraf,
perquè tinc un amic que encara està,
i que és molt bo,
i que també té alguna foto,
però, bueno, jo vaig ser l'oficial
que em contracta en aquell moment
amb la discogràfica CBS,
que era la del Bruce,
bueno, CBS i Sony,
diguéssim, es van reunificar, no?
Sí.
Amb aquella cosa,
contractar vol dir,
fer les fotos,
fas tres temes,
després jo vaig fer també el Pirata
i després vaig anar fent fotos
en un tramís del públic, no?
Bé.
Però amb aquell encàrrec
que el dia següent,
a les 9 de matí,
jo aquelles fotos
les tenia que anar a entregar
a la companyia,
o sigui, ja voleu.
Sí, sí.
I això vol dir
que treballàvem
analògic,
analògic,
perquè ara tothom...
Digital.
Digital,
però algú dius analògic,
i què vol dir això?
Analògic vol dir càmeres
que portaven càrrecs
de 36 fotos, no?
Que ara mateix,
tu amb el digital,
tu apretes el botonet
i les 36 les fas
en 30 segons,
o menys, no?
Sí.
I bé,
i penso que és un privilegi
i tenim molt mèrit.
O sigui,
en aquell moment
teníem molt mèrit.
Oh, tant.
Perquè, a més a més,
això vol dir
arribar a casa,
arribar a...
Figura't a l'una,
no sé què no era,
i passar-te la nit
literal
revelant les fotos.
Clar.
O sigui que...
No, i a part que
era molta responsabilitat,
no, Francesc?
Perquè, o sigui,
eres tu la persona
encarregada de retratar...
Tu acabes de dir la paraula,
no?
Perquè jo...
Que aquelles fotos...
Jo, en aquell moment
que em van d'allò
em tremolava una mica
les cames, no?
Perquè, en el fons,
aquelles fotos
quedaven per la memòria...
Per la memòria col·lectiva
de tota la societat.
Ja, bueno,
part de la societat,
però, bueno,
són fotos que...
Estàs allà tremolant,
per tant,
en el fons...
Clar,
en aquell moment
tampoc ho acabes de pensar,
no?
Però dius,
hosti,
les fotos van ser repartides
a part de Catalunya
al reste de l'estat espanyol.
O sigui,
que són fotos...
La gent
que pugui anar
al Palau Robert,
no?
Vull dir,
que em recomano,
encara que no sigui meva,
recomano molt
aquesta exposició,
perquè,
ja et dic,
són fotos,
hi ha 30 fotos,
hi ha algunes encara
que he trobat
inèdites,
directament,
i que,
bueno,
veus una miqueta
l'esprinting
més...
potser proper,
més proper,
no?
També,
no amb aquestes distàncies,
que per molt objectius
que...
papinos,
que diem nosaltres,
que es pots fotografiar
a una distància
de 30 metres,
clar,
i en aquell moment
vaig tenir la sort
de fotografiar-lo
a una distància
de 6-100 metres,
més o menys,
i penso que
aquestes fotos
també això
es veu,
no?
I també,
i amb una cosa
molt curiosa,
que jo em feia la pregunta,
parlant d'aquesta exposició,
que jo em feia la pregunta,
perquè jo vaig fer una prova
de dir,
hòstia,
és que jo el brusos pintor
la beca en blanc i negre,
no?
Clar.
I jo vaig ser blanc i negre
i color directament,
però...
En aquell any, eh?
En aquell any.
Sí.
I després,
ara,
les imprimiré totes
en blanc i negre,
perquè els joves eren blanc i negre,
però clar,
després,
estava mirant i després
consultant amb el Jordi,
amb un germà
i amb alguna altra persona,
i,
hòstia,
però el color
aquest també està bé.
I,
clar,
el color també és memòria,
o sigui,
el color d'aquell moment
també era el color.
I, clar,
després vaig pensar,
sí, sí,
vull dir,
les que són de color,
color,
i les de blanc i negre
són blanc i negre directament.
Però les fotografies
que hi ha ara
a l'exposició
al Palau Robert
són fotografies
que no havien sortit a la llum,
és a dir,
inèdites,
que tu tenies?
Totes no.
Totes no.
Totes no.
Vale.
Totes no,
perquè,
aviam,
seria impossible,
vull dir,
aviam,
amb tres cançons
i alguna cosa més,
poca cosa podria fer.
No pots fer més de trenta fotos,
no?
Vull dir...
Bueno,
hi ha més fotos,
però també jo vaig fer
una selecció directament,
no?
Quantes fotos vas fer,
si recordes,
eh?
Vaig tirar...
En aquell...
Jo diria que vaig tirar
potser com dos carrets
en blanc i negre
i un i alguna cosa
amb color,
exactament,
val?
Vale,
és a dir,
unes setanta fotos.
Sí,
ara n'hi ha més o menys
del cinquanta per cent,
allà,
i bé,
estic supercontent,
perquè a més,
és que hi ha moltes casualitats,
no?
Sí.
perquè el laboratori
que jo d'alçava els carrers,
els de color,
els de la marinara,
com he dit abans,
els rebalava jo
i em passava la nit
i vaig...
Allà, rebalam.
No,
amb la llum vermellata
i música.
Doncs,
nosaltres,
els que fèiem,
que eren pocs,
hi havia dos laboratori
de la persona
que només s'enrebalaven
les fotos en color
perquè tu
tenies que forçar
les asses.
Forçar les asses
és que si tu la pel·lícula
et posa
dos sense asses,
tu la posaves
per tenir
tres diaframmes més,
clar,
ho estic parlant
una mica de tècnic,
o sigui,
la tiraves
tres punts més
que vol dir
dos cents,
quatre cents,
vuit cents,
mil dos cents asses,
no?
I això
no...
no t'ho podien revelar.
Només hi havia
dos laboratoris,
i un d'aquests laboratori
que és EGM,
que encara assisteix,
ho deixaves a la nit
allà amb una bústia
i a les noves del matí
el tenien revelat.
Aquest mateix laboratori
que és EGM,
i dic el nom
perquè s'ho mereixen,
és el mateix
que a mi m'he imprès
les fotos,
després de 42 anys
també m'han imprès
les fotos,
no?
I bueno,
estan espectaculars,
o sigui,
les fotos han quedat,
bueno,
i jo el primer dia
que no vaig anar
de patir,
m'agafava una mica
de pell,
que anava directament
de bé,
de bé,
no?
Això vol dir,
Francesc,
que en aquesta ocasió
també has anat
al concert
i també has fet
fotografies
42 anys després?
Sí,
i et diré una cosa,
bueno,
vaig ser,
aviam,
jo estic a fora del mercat
ara mateix,
no?
Estic a fora del mercat,
vull dir,
clar,
jo ara em dedico
a lo meu,
que és això,
recuperar material,
no?
i fer exposicions,
però bé,
vaig poder connectar
molt bé
amb el Dr. Music,
que és l'empresa
que a més a més
conec el Neo,
que és el que hem portat,
conec la gent
de comunicació
i conec la gent
de Sony
i evidentment
que vaig ser convidat
directament,
vaig ser convidat
i a més a més
vaig ser convidat
a poder fer
també
les fotos de rigor,
les fotos de rigor
que són
tres cançons,
val?
A 30 metres
de distància.
Clar,
jo al costat meu
tenia
els companys
que s'hi dediquen
amb el que hi ha
abans,
amb uns papinos així,
jo amb un papi...
Amb uns camarots
enormes, no?
No,
amb uns trajetius
espectaculars
i jo amb un papi
net,
pati més o menys
correcte.
Però el bo del cas...
Amb telescopis
anaven,
no?
No, no,
però el bo del cas
és,
així com l'analògic
era manual,
no hi ha motor
i tu,
són 36 fotos
i cada foto
te l'has de pensar
una miqueta
perquè si no
el carret
s'esgota
directament
i després
l'has de posar
un altre
en el que això
representa
amb els nervis
de vegades
els carres
presentat
ara,
si ara
per exemple
algú agafa
el meu Instagram
i agafa
l'Instagram
d'un gran amic
fotògraf
que a més a més
per mi
és ara el millor
que se'l farà encendre
i podràs veure
que les fotos
són gaire iguales.
D'acord.
Per què?
Doncs perquè tires allà,
vull dir,
abans tiraves
una,
allò,
cada 3 segons
o 4 segons
ara,
el que deia abans,
amb 10 segons
hem d'estirar 30.
Hem d'estirar 30.
I és això,
estàvem més o menys
en material lloc
i dic,
hòstia,
aquesta foto
és que és clava
de la meva,
no?
Sí, sí,
ostres.
No sé si és bo.
Clar.
I tu saps
com retratar els moments?
És a dir,
clar,
has de captar
l'essència
de l'artista,
no?,
que estava
amunt de l'escenari
i suposo
que no només
t'ha passat
amb en Bruce Spring.
Suposo que...
Mira,
m'agrada molt
aquesta pregunta
i t'ho diré
per què.
Perquè estic en un moment
ara mateix
que estic preparant
una altra exposició
i veig mal
que s'està retressant
perquè la primera cosa
era que anava
en paral·lel
amb aquesta
de Bruce
i precisament
aquesta exposició
perquè jo he
recuperat ara
molt material.
El fet de la
desaparició
de la revista
Rock Deluxe
que jo també
vaig ser l'editor
perquè la seqüència
era Vibraciones,
Rock Especial
i després
el Rock Deluxe.
El meu material,
el meu material,
part del meu material
estava en aquests despatxos
i arrel de la desaparició,
arrel del Covid,
jo vaig poder recuperar
doncs molts arxius.
D'acord.
El fet de resoldre molts arxius
m'ha fet pensar
i dir, ostres,
jo digitalitzar per digitalitzar
sóc incapaç
perquè fa molta mandra.
Clar.
I a partir d'aquí
em vaig crear una història,
em vaig crear un objectiu,
no?
Després de l'esprinting
què puc fer?
I el que estic fent,
perquè això és ara
i que espero
que s'estreni igual
a finals de maig
i si pot ser
que siguin mitjans de juny
millor.
D'acord.
Però a on?
També al Palau Robert?
No, no.
És que, mira,
tinc la...
no sé, eh?
Tinc la sort
de que me'n vaig
de Palau a Palau.
Ah, mira.
Sí, me'n vaig de Palau.
Caram, tu,
això és aristocràcia pura, eh?
Me'n vaig de Palau...
De Palau en Palau.
Me'n vaig de Palau
a un nou palau
molt xulo,
molt xulo,
que es diu Palau Martorell,
que s'ha inaugurat
fa com 3 o 4 mesos.
Sí.
Té dos...
Està al davant mateix
de la plaça de la Mercè,
al carrer Ample,
a darrere de Correus.
Sí.
I hi ha dos espais.
Un es va inaugurar
ara fa...
O sigui,
s'ha inaugurat fa 3 mesos
amb una exposició del Sorolla
i després amb una exposició
més de Playmòbils.
Clar, jo aniré.
D'acord.
a l'espai Playmòbil.
Això és, diguéssim,
un espai més alternatiu
i un espai més...
més cool
i més solemne
o dir-ho com a dir,
amb exposicions, diguéssim,
de gran tirada i tal, no?
O sigui, compartirem exposicions,
una de fotografia
i una de pintura.
Ah, mira,
ara l'ubico.
És que he hagut d'obrir
Google Maps, més o menys,
per ubicar-me
per on estàs.
Està allà el...
Sí, sí,
està a la plaça de Mercè.
Sí, sí, sí.
I bé,
i aquí,
i això,
i on anàvem,
era
que l'objectiu
quan tu fas la pregunta
és
part de les fotos
és
el que estic
estic recuperant
fotos
que jo he fet en directe
però el que vull
és expressar...
Bé,
el que vull és
què ens estan explicant
els musis,
què ens estan dient
amb les seves mirades,
amb la...
quan canten
amb les seves expressions
de tristesa,
d'alegria,
de força,
de fúria,
tot això,
o sigui,
estic agafant fotos
més com de...
més de primers plans,
més de mitjus plans,
no?
Sí.
I buscant aquesta...
Buscant això.
Això,
el que transmeten,
no?
El que transmeten,
no?
I això serà una cosa
molt bèstia,
molt bèstia,
perquè no ho he acabat
d'explicar,
perquè veig que és una sorpresa.
Clar, sí,
millor.
I aquí no veurem fotos,
les fotos d'aquelles
que també jo n'he fet,
però sempre a mi m'ha agradat
més buscar això,
buscar les mirades,
buscar què ens estan dient
al museu,
el retrat,
el retrat,
el retrat en directe,
no?
O sigui,
que hi ha una part
que també serà
el retrat en directe,
no?
Sí.
Que dius,
ostres,
però això és en directe,
si és en directe,
és qüestió també,
bueno,
cadascú tenim la sort
del fotòleg és que cadascú
té una mirada específica,
no?
I jo em vaig dedicar a això,
potser no em vaig dedicar
tant al món
de l'espectacle,
de la llum,
colors,
i vinga,
festa,
no?
Sinó de retratar,
no?
Sí,
sí,
de buscar el retrat,
no?
De l'essència,
de l'ànima
dels cantants
o dels cantantes,
no?
L'única és això,
no?
I mira,
i això em lliga molt
amb això que em preguntaves
perquè és l'essència
d'això.
Bé,
això,
i també,
evidentment,
fotos que ja ni me'n recordava,
algunes inèdites,
i bueno...
Perquè les tenies en digital,
les fotografies,
o les...
No, no, no, no, no, no, no,
no, eh?
Clar, no,
clar, és el que et deien,
ja, ja.
O sigui,
jo totes les fotos
que tenia arxivades
són fotos
en diapos,
que és com traiem nosaltres,
o en negatius
en blanc i negre.
Clar,
tot això vol dir
que s'ha de digitalitzar.
Bé,
aviam,
jo he fet una cura
bastant selectiva
de dir, bueno,
d'aquestes
100 fotos,
m'agafo dos o tres,
eh?
Ja, clar.
Perquè si no,
és impossible.
Si no,
ens podem passar allà a la vida
i intentar seleccionar
tant de material.
No, no,
però, bueno,
si et busques un...
Clar,
l'important era
crear-me un objectiu,
i després anar a vendre,
perquè les coses
no són tan fàcils.
Jo estic explicant
a Simbo,
aquest és el rei de Mambo
i se'n va aquí al Palau
i se'n va a l'altre Palau.
Clar,
també has de...
No, no,
clar,
t'has de vendre una mica,
no?
No,
i m'he gastat una pasta,
no fent proves,
i clar,
i ensenyant una miqueta
el producte,
com podria quedar,
no?
I, bueno,
de moment,
això m'ho hem comprat.
Altres artistes,
Francesc,
que hagis intentat retratar,
no tant com dius tu,
com a show o espectacle,
no?,
de nivell musical,
de concert,
sinó més personatges
a qui li hagis volgut
captar l'essència
i tot això,
que t'hagin marcat,
no?,
en certa manera,
perquè hagis estat,
potser tu,
posem un tracometes,
potser el pioner,
o perquè a nivell personal
hagi estat una feina
molt gratificant
fer-ho,
que tu tinguis.
Aviam,
aquí es barregen
els artistes
que,
que m'agraden
i els artistes,
diguéssim,
que et donen joc,
també,
no?,
perquè hi ha artistes
que et donen més joc
que altres,
no?
Clar.
Si jo poséssim ara,
poséssim,
a la llista
dels que m'agraden,
però tanmateix
també són,
disfrutes fent fotos,
evidentment,
a l'Sprinting
estaria entre els tres primers,
no?
Jo,
de l'Sprinting,
s'ha de dir que el mateix,
jo no esconto música
d'Sprinting a casa,
però,
però el concert,
el concert no t'ho pots perdre.
No, no,
clar,
és que no només és la música,
és tot l'espectacle.
Però ja és ell mateix,
és l'espectacle,
vull dir,
és diferent d'anar a veure
un concert del Rollins
o un concert del Coldplay,
que és allò,
un festival de llum
i colores,
i serpant...
Sí,
viva la vida.
Bueno,
està bé,
està bé també,
però és diferent,
no?
I encara que està,
i aquesta vegada,
l'Sprinting portava,
bueno,
és sobri,
és sobri,
però sí que portava
unes pantalles
amb una qualitat
i amb una qualitat tècnica
i una qualitat artística
espectacular,
que això s'agraeix
sobretot per la gent,
no?
Per la gent.
Doncs,
el meu top 10,
directament,
vull dir,
seria,
Bruce'sprinting,
seria el de Bowie,
que era un personatge,
bueno,
jo vaig tenir la sort
de fotografiar-lo
l'any 76,
quan anava de dandy,
no?,
amb el tratxablan,
o sigui,
era un espectacle,
directament,
no?
Sí,
s'havia fet ell...
Després,
evidentment,
el Marley,
clar,
jo vaig tenir la sort,
vaig tenir la sort de...
El Marley,
a Espanya
ha vingut dues vegades,
o sigui,
va anar a Eivisa,
al 78,
que jo vaig tenir la sort
d'anar,
quan l'Àngel Casa
ja no estava
a Vibraciones,
havia fet un...
Bueno,
estava a la televisió espanyola
amb un programa
que seia
poc grama,
que el feia
amb ell,
que ja no hi és,
i...
el Carlos Tiena,
que va morir fa 10 dies,
precisament,
i el Diego Marrique,
que són,
bueno,
tres personatges
del Premi Musical
de lo millor,
de lo millor,
i per l'amistat
em vaig ajuntar
amb ells,
i vaig anar a Eivisa
i vaig,
bueno,
i vaig fer
que això
ho veurem
amb aquest nou
espai,
una cosa
que mai
ho he aconseguit,
impossible,
perquè,
aviam,
els músics
i els managers
són els que
tallen el...
el tallen...
Posen barreres,
posen moltes barreres,
però en aquest concert
és...
bueno,
el Don Marri
va ser espectacular,
perquè anem a l'aeroport,
veiem com baixa l'avió,
com cruza,
que no sé si va passar
per l'aduana,
perquè,
fins i tot,
si entrem a TVE,
espanyol,
hi posem
Bon Marri d'Evisa,
encara jo surto per allà,
i es veu el recorregut,
no?,
diguéssim,
del Bon Marri
per fora allà directament,
després anem
a on estaven,
diguéssim,
al·lotjats
amb una magia,
fem l'entrevista
que ningú entén res,
directament,
no entén res,
anem a l'assaig
i anem al concert,
o sigui,
un perfecte document,
o sigui,
jo no ve,
aviam,
l'única vegada
que vaig a concert...
24 hores amb en Marley?
No tant,
però són,
bueno,
són unes quantes hores,
però diferents llocs,
quina experiència.
aquest seguiment,
jo només una vegada
vaig aconseguir,
la primera vegada
que ve el Rolls
aconsegueixo una foto
que és una foto,
bueno,
aquesta foto del Marley
és una foto bastant icònica,
que la tornem a veure aquí,
i una altra foto icònica
també és la del Jager,
atreveixant també
la duana,
sol,
amb dos grisos a costat,
no?,
vull dir,
que ens estan explicant alguna cosa,
no?,
el tema aquest de 76
amb els dos grisos a costat,
etcètera,
etcètera,
no?
després hi ha músics
de la pregunta,
bueno,
després em deixo per mi
el meu estimat
el teu
Nil Llong,
no?,
que per mi el Nil Llong
és,
el Nil Llong
sí que jo...
Aquest sí que l'escoltes,
eh?,
per la cara que fas.
i l'escoltar no em canso
i també l'hi he viscut,
en directe,
vull dir,
quatre o cinc vegades.
Quina sort.
Sí,
sí,
no,
sí,
amb el Nil Llong
vam fer una cosa,
jo,
la meva dona,
la Marina,
amb la panxa del David,
l'any 80 ens vam anar a Lillón,
sí,
amb unes coses que fèiem,
que anem borrades a la part de cotxe,
anar a Lillón,
fer les fotos i tornar,
eh?,
uau,
només per això,
eh?,
però bé,
suposo que hauria valdre la pena,
clar.
Sí,
i a més a més,
i a més a més,
acompanyat,
acompanyat de Nils Lothran,
que és el guitarra que va estar ahir amb el Bruce Spinting,
o sigui,
que també és de l'Strip Band,
no de Nils Lothran.
Sí,
sí.
O sigui,
bueno,
això són historietes,
no?,
però que he tingut la sort
de,
de,
de poder ser-hi,
de poder estar al costat d'aquests cantants,
i de poder-ho compartir,
que és la gràcia aquesta,
poder-ho compartir i poder-ho ensenyar,
no?,
i després hi ha altres personatges,
aviam,
personatges com el Raimond,
no?,
també ens posem aquí,
no?,
el Raimond,
la foto també icònica,
és el vent,
tu veus la foto i dius,
està cantant el vent,
sí,
clar,
és el vent,
no?,
i tota la seva energia,
l'obidi,
una foto molt,
que sempre hi tinc molt de crenyo,
perquè va ser una foto que es va fer al 74 també,
quan era aquell procés que jo estava,
que jo estava començant,
no?,
també fer-me el meu dossier,
i que ha fet els camerins de la Taneu,
no?,
o sigui,
bueno,
tot això,
aquestes fotos són icòniques i s'han vist,
però clar,
han passat bastants anys i tornar-les a veure,
penso que pot fer gràcia,
no?,
i Francesc,
l'última pregunta,
sobre els avanços tecnològics,
sobretot també la intel·ligència artificial,
no?,
que ara està bastant damunt la taula,
com creus que afecta la feina dels fotògrafs,
dels fotoperiodistes,
per exemple,
en els grans concerts,
no?,
a l'hora de cobrir aquesta mena d'actes,
és una feina que s'acabarà extingint,
que...
Jo penso que estem passant,
des de fa temps estem passant un moment,
bueno,
jo ja dic que estic a fora del mercat,
però ho estic veient i estic sentint també,
les que saps...
Bueno,
t'hi has dedicat molts anys i també...
Sí,
bueno,
aviam,
en aquell moment era fer-te tres cançons i adiós,
no?,
no agafava ni el fotopàs i me n'anava directament al públic
perquè jo volia fer fotos,
o sigui,
no volia cobrir,
sinó volia fer fotos i passar molt bé,
no?
Estan passant moltes coses estranyes,
no?,
perquè abans de la intel·ligència artificial que estem parlant ara,
o que m'estaves preguntant,
hi ha hagut concerts que...
Hi ha moltes contradiccions,
hi ha concerts que...
que ja ni el fotògraf professional han deixat entrar,
per a aquelles coses de dir,
sí,
vull dir,
clar,
no sé,
la gent Birkin...
Que potser que no volen que quedi retratat algun...
La gent Birkin,
la Beyoncé,
Adel,
vull dir,
el fotògraf no ha deixat entrar,
no?,
i amb el mitjà dic,
no,
Patràs,
és que ja et passarem la foto que volem nosaltres,
no?
i què passa?
que hi ha mils de persones
que estan fent fotos amb el mòbil,
fotos i vídeos,
on està la...
O sigui,
i això és una contradicció,
o sigui,
aquestes persones també penjaran les fotos,
no?,
el fotògraf es queda al carrer.
El concert d'aquesta setmana,
el del diumenge,
aquest diumenge,
vull dir,
els companys que van fer les fotos,
les tres fotos,
sí,
es posa al carrer,
o sigui,
no fan poder quedar.
No?
Adiós.
Bé,
van fer les tres fotos i a fora.
I a fora.
I ja està.
Entens?
Jo,
jo com soc un enxufat i soc un privilegiat,
clar, bueno...
No,
bueno,
tenia,
em van convidar,
i em van convidar,
i tenia,
després d'això,
tenia l'entrada per anar,
a veure el concert.
Entens?
Però ja,
amb això,
ostres,
molt complicat,
o sigui,
l'altre dia,
parlant precisament amb aquest amic,
el Faran Cendra,
veig la foto,
i dic,
hòstia,
la foto amb l'Obama,
amb la dona,
que és una foto,
dic,
hòstia,
Faran,
com ho has fet això,
li vaig demanar al mòbil
a la meva dona.
Tens un iPhone 14,
i d'aquí quatre dies
tindràs un iPhone 20,
i a mi no anem,
o no van en càmeres.
Ja, ja.
Això és la tècnica.
Sí.
L'entrenes artificial,
no sé com anirà a parar,
no sé si ho veu llegir,
l'altre dia va haver-hi
un premi important de la Sony,
que va guanyar el primer premi,
i l'home ho va dir,
diu,
ei,
que això està fet
de l'entrenes artificial,
no?
Clar.
O sigui,
s'està posant damunt la taula,
que bé.
Doncs,
Francesc,
que recomanem a tothom
que vagi al Palau Robert
als jardins
a veure aquesta exposició
de les fotografies?
Sí.
No,
perdona,
hi ha una cosa
molt xula,
també,
ara que estava
recomanant la exposició,
que no em vull oblidar,
que hi ha un disseny
d'un amic
que es diu
Oscar Cossidor,
que ha fet un disseny
d'exposició,
que ell,
d'alguna manera,
ha vist el tema analògic,
ho veurà allà,
després,
que hi ha una sèrie de testimonis
de persones,
amics,
i peristons musicals,
que van estar
a aquell concert
del,
a part d'allò,
a part del concert
del,
del,
del 81,
directament,
i que,
juntament les fotos,
o sigui,
hi ha les,
les seves sensacions,
no?,
com van veure el concert,
o sigui,
que,
que acompanya les fotos,
no?,
de l'experiació.
Vull dir,
que penso que,
és una bona història
per entretenir-se,
no?,
hi ha gent,
ja et dic,
hi ha gent que m'ha donat
el seu text,
com el Gai Mercader,
el Oquillo,
el Manel Huérga,
el Jordi Bertran,
el Gael Jaraba,
Marc Mateu,
el Sabre d'Otre Pat,
o sigui,
una sèrie de persones,
doncs,
que van viure el concert.
I també han col·laborat
a l'exposició.
Molt bé,
doncs,
també un agraïment
per a aquestes persones.
A això mateix.
Francesc,
ha estat un plaer
tenir-te aquí
a Ràdio d'Esvern.
Podríem fer un altre programa.
Oh, i tant,
exactament,
és el que veig,
eh?,
que ens ha donat això
per,
molt bé,
clar,
és que tot s'ha de contextualitzar
i posar en el seu moment
i fer una explicació
de com va anar la cosa.
Molt bé.
Que vagi molt bé
i esperem veure l'exposició
i aquesta altra
del Palau Martorell també.
Home, ja en parlarem, ja.
Sí, oi tant?
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Hey, baby!
98.1
El canvi climàtic asseca els rius.
Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments.
Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom.
Cada gota compte.
La pluja no la controles, l'aixeta sí.
Hola, sóc la Mireia Belmonte.
En la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida.
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental.
Si no t'has un canvi brusc a una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos,
canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ictus, truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya
Estem als últims minuts ja del programa d'avui a la Rambla,
12 de maig, divendres, amb ganes d'agafar ja el cap de setmana.
Acabarem el programa consultant el portal de notícies al 3.24
per veure aquestes notícies més comentades, més llegides per la ciutadania d'aquí de Catalunya.
Doncs bé, comencem amb aquest rànquing de titulars de notícies.
Anem a consultar.
I alguna de les notícies més comentades, per exemple,
és la de que Robert De Niro ha desvetllat, que torna a ser pare als 79 anys.
El mateix actor va anunciar la notícia i s'afegeix d'aquesta manera a la llista de famosos
que són pares a la tercera edat.
Als 79 anys, eh?
És el setè fill, el setè fill de l'actor,
que ha anunciat l'esdeveniment durant una entrevista que va fer a Canadà
mentre promocionava la seva última pel·lícula About My Father.
La periodista que li estava fent l'entrevista,
Britney Blair, li va preguntar sobre l'equilibri entre ser efectuós i saber
a l'hora d'educar a les criatures.
I bé, resposta màgica que li va dir, diu,
set, de fet, acabo de tenir un nadó.
Va ser just en aquest moment que el món va saber que Robert De Niro
havia tornat a tenir un altre fill.
També una altra notícia molt destacada i molt important
és la d'identificació de les cèl·lules que desencadenen el càncer de pàncreas,
un dels més letals, de fet.
Ha estat un estudi amb participació catalana
que ha revelat, mitjançant un mapa epigenètic en alta resolució,
les converses cel·lulars, entre cometes,
que poden desembocar aquesta tipologia de càncer.
Són investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona
i també del Memorial Sloan Ketring de Nova York,
que, com hem dit, han identificat aquestes cèl·lules
a partir de les quals es desencadena el càncer de pàncreas.
També una altra de les notícies més comentades i més llegides
és la de que els mestres i els professors no hauran d'anar a preparar el curs
aquest juliol ni el de l'any vinent.
El motiu ha estat l'acord que han arribat els sindicats
i el Departament d'Educació per la coincidència amb les oposicions
de mestres i professors que mobilitzaran a més de 35.000 persones.
Doncs sí, d'aquest acord que hi ha hagut entre sindicats i el Departament
per aquest juliol i el del 2024,
els docents no hauran d'anar als centres a preparar el curs.
El motiu ha estat, com hem dit, la coincidència amb les oposicions docents.
Educació remarca que aquest és estrictament un acord organitzatiu
i que no té cap efecte en el calendari escolar
que manté l'inici el dia 6 de setembre.
També una altra notícia molt llegida és la de que l'olor del sabó
que fem servir ens fa més o menys atractius per als mosquits,
segons un estudi.
Algú que és atractiu per als mosquits pot ser-ho encara més
utilitzant un determinat sabó
o passar a repelir-los, a l'altra banda, a l'extrem,
si n'utilitza un altre.
Doncs sí, l'ésser humà fa servir sabons
i altres productes personals perfumats
ja des de l'antiguitat
i sabem que el seu ús canvia la percepció
que tenim de l'olor corporal dels altres,
però el que no teníem tan clar
és que si aquests productes també canviaven
la manera en com els mosquits
ens percebien com a possibles preses.
Doncs resulta que un equip d'investigadors
de Virginia Tech als Estats Units
ha comprovat que sí, que fregar-se amb alguns sabons
atreu els mosquits,
mentre que hi ha altres de sabons
que justament al contrari,
que els repel·leixen, que els allunyen.
Doncs bé, tu, teniu més informació
a la notícia del 3-24, eh?
I l'última notícia que comentarem,
el titular diu
no apte, gairebé la meitat d'aspirants a mestres
suspenen la prova d'aptitud personal.
La prova consta de dos exàmens,
un de competència comunicativa
i raonament crític
i l'altre de competència
lògicomatemàtica.
Doncs sí, han sortit els resultats
d'aquestes proves d'aptitud personal
per accedir a un grau d'educació infantil o primària
i només el 55%
han obtingut la qualificació d'apte.
L'altre 45%
han estat considerats com a no aptes.
Recordem, eh?
Les proves aquestes
es van fer el 15 d'abril passat
i constaven d'aquests dos exàmens
que, bé, mesuraven una mica
aquestes competències.
Com hem dit, per una banda
la competència comunicativa
i l'altra la lògicomatemàtica.
Adéu-n'hi-do.
Hacer-se fuerte, però no...
Bé, bé, són les 7.
Nosaltres ens hem d'acomiadar
del programa d'avui.
Us hem estat fent companyia
des de les 5.
Esperem que gaudiu
d'un cap de setmana.
Nosaltres tornarem ja dilluns
també a la mateixa hora
aquí de 5 a 7
per fer-vos companyia.
Podeu recomparar
els continguts d'avui
a la web
radiodesvern.com
o també anar-nos
seguint a les xarxes socials
arroba
la rambla
9-8-1
tot seguit
i a minúscula
tant a Twitter
com a Instagram.
També podeu anar
seguint
la informació
arroba
ràdio d'esvern.
A més a més,
avui ha començat
la campanya
de les eleccions municipals
del 28 de maig
i des de les xarxes socials
de ràdio d'esvern
estem fent
també cobertura informativa
a més a més
de la web
que també ha posat
a disposició
l'Ajuntament de Sant Jus
que és 28m.santjus.net
Tota la informació allà.
Res més
a la de 7 en punt
l'informatiu de notícies
de ràdio d'esvern
edició vespre
amb Mariona Sales Vilanova
per estar al dia
de tot el que passa
al poble.
Fins dilluns
que vagi bé!
Gràcies!