Bona tarda Sant Just, ara mateix passen en 5, 4, 3, 2, 10 minuts, passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui dimecres 15 de març.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6 seguirem i acabarem també amb el cicle d'entrevistes a les parades del Mercat Municipal de Sant Just.
Primer parlarem i farem l'entrevista amb les responsables de la parada, Helena.
Vindran la Marta i la Montse Gafarot i la seva mare, també l'Helena Marín.
A continuació, després tindrem la Teresa de la Can Saladeria Cardona.
Després, a segona hora de la Rambla i ja a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els butlletins informatius a Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
també farem un repàs als dies internacionals i a les efemèrides d'avui, dia 15 de març.
A més a més, també tindrem la secció Just el que no saps amb en Marçal Ferret,
col·laborador que ens ve des de l'Hospitalet i que cada setmana ens descobreix la biografia i la història d'algun personatge nou,
un personatge històric, famós, reconegut i a més a més ho fa sempre de forma amena i divertida.
Doncs bé, això és el que tindrem aquesta tarda d'avui.
No marxeu perquè comencem en uns instants.
Vinga, pa!
Música
I avui tindrem un programa també com ens va passar el dijous 9 de març,
dedicat pràcticament i exclusivament, sobretot aquesta primera hora,
el cicle d'entrevistes dedicat a les parades del Mercat Municipal de Sant Jus.
Un cicle que recordem ja vam començar el dia 7 de març i que avui doncs acaba, ens haurem d'acomiadar.
L'hem estat fent aquestes dues setmanes, els assentadors i assentadores del Mercat.
Avui tindrem les dues últimes entrevistes i recordem que és un cicle on volem,
a través de les parades, aquí a l'emissora, xerrar amb ells i elles per conèixer-los una mica millor,
que ens expliquin la parada que regenten, la seva història, el tipus de producte i menjar que ofereixen
i a la vegada també que ens vegin com han viscut l'evolució del mercat, les tendències de la clientela,
com van viure també l'època de la pandèmia, una època dura,
la seva participació potser en altres esdeveniments comercials de Sant Jus.
Doncs bé, avui comptarem amb aquestes dues últimes entrevistes i ara, de moment,
tenim a l'estudi de Ràdio d'Esvern la saga familiar de la primera entrevista.
Elles són l'Helena Marín Guàrdia, també la Marta Gafarot, la Monse Gafarot, germanes,
i com bé suposeu també la matriarca dona referent històrica també d'aquí del poble.
Bona tarda a les tres, què tal? Com esteu?
Bé, nervioses, no?, una mica.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Comenceu el programa, avui acabem aquest cicle, però bé, falten un parell o tres de parades
i totes heu de tenir l'oportunitat.
A veure, expliquem-ho una mica, si algú entra al mercat de Sant Just i para davant de la parada,
Helena, la vostra parada, quins productes, quins aliments, quines són les coses que veiem, que trobem,
què ens oferiu?
Bé, si veniu al súper podreu comprar vedella i pollastre de primera qualitat i fem moltes coses elaborades,
des de pit de pollastre farcit amb formatge, amb sobrassada, mandonguilles, farcits de pollastre,
pastits de formatge, flamenquins, totes les coses les fem casolanes, els nuggets els hem fet
i la gent ve a buscar-ho perquè sap que som nosaltres els que els fem.
S'han acostumat a...
S'han acostumat a que tingueu ja tot tipus de laborats, és a dir, que teniu aquestes dues vessants, no?
Suposo que més la carn, com comentaves, Marta, tot el tema de vedella i de més, per exemple,
i després tot el que feu vosaltres, no?
Sí.
I diem una cosa, qui ens atendrà, qui hi ha d'encarregat, d'encarregada, quantes persones sou?
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I sí, sí, vosaltres entreu i a la parada d'Helena trobareu a la Núria i a la Issa.
A la Núria i la Issa.
Sí, la Núria porta amb nosaltres més de 15 anys i, bueno, us encantaria, bueno, si no la coneixeu.
I llavors, al cap de setmana ens ve de reforç la Issa, que menys mal també d'ella,
perquè si no, doncs, clar, sempre hi ha moments que hi ha molta feina i les necessitem.
Bé, és un reforç, no?, que teniu, d'algú que us ajuda.
I, bueno, què dir-te, la Núria, doncs, jo, de veritat, o sigui, només fan que parlar-me bé d'ella.
És una persona que s'integra totalment als clients i, una vegada, sap com ho vol,
o sigui, ja no cal ni que li diguis, ja...
Molt bé.
O sigui, estàs molt a gust.
I jo tinc el dubte...
I molt contenta d'ella, molt contents de tindre-la.
Una versada, doncs, des d'aquí, no?, tant a la Núria com a la Issa.
i vosaltres, jo em pregunto, on esteu?
Esteu amagades? Esteu en un altre lloc?
Sí, nosaltres estem amagades al costat, que és el SuperHelena.
Vale.
I, bueno...
Jo crec que ens tenim aprecio amb el mercat, vull dir, estem acostumades...
Tota la vida hem estat amb ells i...
Clar, l'una al costat de l'altra.
Sí, sí, no ens trobem com a competència, o sigui, és com...
No sé, trobo que són com un grup...
Com companys.
Com companys.
Un equip, no?
Sí, com companys.
Sí.
I com...
Nosaltres volem que vagi bé amb ells i ells també volen que ens vagi bé amb nosaltres.
Clar.
Quin és el vostre dia a dia? Una mica les vostres rutines?
No sé si teniu moltíssima feina, si és molt atrafegat?
Doncs, bueno, certament el cap de setmana sempre és més fort.
Clar, perquè és normal, ja s'acumula la gent que pot comprar més el cap de setmana,
però es treballa bé.
Sempre hi ha algun moment del dia que dius, ostres, on estan els clients, no?
T'espantes una mica, però després surten.
O sigui, o és per la pluja, o és perquè porten nenes al col·le, però tot surten, o sigui que...
Quan acostumeu a tenir més gent, parlant de la parada, més concretament del mercat,
el súper entenc que potser funciona o té unes altres rutines,
però a la parada, per exemple, vosaltres, quan detecteu que hi ha més gent o que teniu més feina?
Sí, més gent jo diria que seria el cap de setmana.
Sí.
El cap de setmana.
Sí, el cap de setmana.
I el divendres tot és una mica com més repartit,
i el dissabte la gent acostuma a vindre més tard, és normal,
tothom dorm una mica, el que pot.
Nosaltres també ho faríem.
Clar.
Però és bastant igual.
Tots els dies tens ratets bons i...
I noteu que el canvi de persones que venen al mercat durant la setmana
és un tipus de perfil de client,
que en canvi més els caps de setmana o els divendres,
això és un altre tipus de target, per dir-ho així, un altre tipus de clientela?
Com han dit els altres, hem sentit les entrevistes,
i al cap de setmana n'hi ha més gent com més jove perquè per horaris no poden vindre.
Llavors, més al cap de setmana venen amb els crius i durant la setmana més la gent gran que va comprant.
i ara ens anem a posar ja una mica amb la història.
amb la història anem a fer parlar l'Helena aquí, em sembla, eh?
Sí.
Si és d'història...
És d'història.
Som jo.
A veure, Helena.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Quin any va obrir la parada?
Jo no sé si primer va ser el supermercat o la parada.
La parada la vam obrir el dia 18 de març de l'any 52.
Ostres!
Caram!
De l'any 52.
O sigui, també és una de les parades amb història i amb llarga trajectòria al mercat.
Nosaltres som, en el Just i amb el Cardona, els tres més antics.
Caram!
Que quedem d'aquella època.
I com va ser el plus?
És a dir, com vau arribar al mercat de Sant Jus?
Sabíeu que hi havia el mercat i us interessava alguna parada?
Com van ser els inicis?
Mira, els meus pares tenien un bar que encara existeix a Barcelona.
Sí.
I al carrer Diputació número 12.
I al davant hi havia l'escorxador de Barcelona.
El que ara és un parc era l'escorxador de Barcelona.
Aleshores, el meu pare, filla única,
doncs al bar no li feia cap gràcia que continues al bar.
I no sé com va ser perquè llavors tenia 11 anys.
va fer cap a Sant Jus i es van posar de carnissers que van ser molt valents
perquè no tenien ni idea.
i després nosaltres vam vindre a Sant Jus a viure el dia 23 de gener de l'any 52,
als pisos de la Gasulla.
Caram!
Quina exactitud!
I allà vam tenir una botiga que es va obrir després de la parada del mercat.
Aleshores allà es va quedar la mare i a mi em van posar amb una dependenta perquè aprengués.
Aprendre l'ofici?
Aprendre l'ofici.
L'ofici de carnissera?
De carnissera.
I als 14 anys i pico, no tenia 15 anys,
estava sola ja.
Perquè el meu pare, com que la dependenta tenia,
bueno, les mans una mica llargues i veia una criatura,
va dir, escolta, a la vacxiga déu,
queda't aquí tu, que bueno, clar,
encara sobrava jo.
Carai!
Però, bueno, a base de coses que passes a la vida,
t'enforteixen i et serveixen per un altre dia.
I com ha estat l'evolució de la parada?
Bé, de la parada, del mercat.
Clar.
El mercat, això dels panellons, que parlava la Tèria del Just,
sempre havia, jo sempre vaig tenir panellons.
Sempre.
Perquè el mercat, jo no recordo de tenir calor, sinó fred.
Sempre fred, eh?
Fred.
I esclar, vull dir-te, érem quatre, vull dir,
la gent en aquella època, pensa que no tenien nevera,
quasi tothom era de gel.
Sí.
Llavors, venint a comprar, per exemple, per Nadal,
només treballàvem un dia i no anàvem a dormir.
Caram.
Però no nosaltres, ningú.
Perquè, esclar, tothom anava a buscar-ho el dia abans.
perquè, si no, no se'ls aguantava el menjar.
Clar, el producte no existia.
Era una altra història.
És molt diferent.
Ara, els assentadors poden estar molt contents,
jo també estic contenta,
perquè poden treballar perfectament bé a l'hivern.
Amb comoditat.
Amb comoditat.
Clar.
I a l'estiu també.
Tant amb aire acondicionat com aire calent a l'hivern.
Exacte.
I el mercat, per mi, tota la meva família,
i quan et dic a mi, també és pel meu marit, que no el tenim,
el mercat sempre sorgeix a la vida
perquè és el canvi que vaig fer.
O sigui, dels 11 anys fins als 32 que m'han vist al mercat.
jo vaig ser una joveneta,
una adulta més gran,
em vaig casar,
i allà vaig tenir tres fills.
I com ha estat passar el negoci a la família també?
O sigui, fer aquest traspàs, no?
Bueno, aquesta és el meu oig.
Clar.
I el dia que no estigui,
que facin el que vulgui.
Però me fa molta il·lusió
que continuïn fent
el que els meus pares van començar,
el que el meu marit i jo vam lluitar,
i això, per mi, és molt important.
Perquè entro al mercat i és com a casa meva.
Me'n recordo dels meus pares,
del meu marit, dels meus fills,
de les gelades.
Home, Helena, és que amb tot el que estàs explicant,
el mercat ha estat la teva vida.
Home, és que està dintre de la meva vida.
Pensa que l'any 62 va fer una gran nevada.
Sí, les nevades dels 62.
I jo feia dos mesos,
o sigui, estava embarçada de dos mesos,
i els meus pares,
estàvem a casa els meus pares,
i el meu marit em portava pes de braços
per no relliscar,
per anar a treballar.
perquè anàvem cap al mercat,
perquè els pobles no tenien,
dic cap poble,
tenia les coses necessàries
per preparar una nevada.
No s'enjust,
no hi havia enlloc,
i abans no van treure la neu i tot plegat,
doncs vam estar uns dies
que tothom anava com podia,
anar a treballar.
I, Helena, jo em pregunto,
com has viscut els canvis que ha patit el mercat?
És a dir, el mercat al llarg dels anys,
doncs primer hi havia dues plantes,
després va passar una,
ha patit transformacions, no?
Aquests canvis,
tu que has portat molts anys allà,
com els has viscut?
Has vist que han anat al mercat cap a millor?
Bé, jo penso que tothom
hem de tindre una base molt clara.
Sí.
A casa sempre hem tingut honestitat,
poder donar productes tan tranquil·la
que estàs donant el que tu et pots menjar.
A partir d'aquí t'has de mullar
a l'actualitat del que sigui,
dels canvis.
T'estan adaptant una mica, no?
Ho has de fer-ho,
però n'han sortit prou bé.
Tothom ha continuat,
per exemple,
i jo al mercat sempre,
jo, tothom,
a casa meva tothom
sempre ens han portat bé amb el mercat.
Sempre.
Sempre ens han portat bé.
A més a més,
pensa que el mercat
dels primers que vam tenir un telèfon
vam ser nosaltres.
Ui, no parava de sonar.
I m'han recordat...
No, no pedidos, no.
Tampoc tant.
Anècdotes de la vida
que hi havia l'Alina Moreno,
que ha sigut aquí
una persona com ara tu,
doncs es va casar amb el Joaquim
i la seva mare venia verdura
al mercat
davant de la nostra parada.
I quan ha tingut els quatre fills,
trucava al mercat,
m'hi posava el Joaquim
i deia
Helena, crida a la meva mare.
I jo li deia
al Joaquim,
nen o nena?
I deia
nen o nena.
I llavors jo,
senyora Felisa,
vinga cap aquí.
Allà aleshores,
la dona
venia cap allà,
doncs mira,
tenim això,
ja tots contents
que teníem.
O sigui,
al mercat
hi vivien moltes hores.
Sí.
i coses d'aquestes,
jo quan veig
com ara,
més i així,
penso,
mare meva,
aquell avi només esperava,
Helena,
si truquen,
no era per pedir-vos,
perquè ho van passar
molt malament.
perquè hi havia tres carnissers
i jo era la filla
del carnisser del quart
i ho van passar
molt malament.
No sabíem,
no teníem idea,
doncs es va passar
molt malament.
Però
totes les coses,
si tens,
saps que ho has de fer-ho,
doncs es fa
i
i el mercat,
jo quan entro
al mercat,
tiro enrere
sempre.
I ho recordo.
Són records
que venen
més del passat,
no?
Recordo sempre
del que vaig viure allà.
Però
em fa
il·lusió
i em fa
enyorància,
saps?
És aquella nostàlgia,
aquell sentiment que,
bueno,
sentimientos en contra,
per una banda coses dolces,
per l'altra,
bueno.
Inclús et diré
que cada any
per Nadal,
fa molts anys,
que passo a cada parada
a dir
Bon Nadal a tothom.
Home,
és un detall.
I una del mercat
assentadora
em va dir
Helena,
eres l'única
que los decimos
d'entre todos
fer-li Navidad.
Què dius,
home?
T'ho prometo.
Ostres.
Jo vaig parada
per parada
i els dic
Bon Nadal a tothom.
Bon Nadal.
Clar,
és que el mercat
és part de la meva vida.
Parlant de clientela,
també,
com és la clientela?
Potser això
ara ens ho poden respondre
també que si passen
potser més hores
la Marta i la Montse,
la clientela
que teniu a Helena,
com és?
Acostuma-sia
un públic normalment
més femení?
Són famílies?
Parles del mercat?
Sí,
de la parada del mercat,
sí.
Jo,
amb això no puc dir gaire cosa
perquè no estic
al súper,
com tu m'has preguntat abans,
el dia 19 de juny
fa 50 anys
que el vam obrir
i llavors
vull dir-te
que no he estat
més allà,
saps què vull dir-te?
Sí.
Potser ells
respondran millor que jo.
Potser més dones,
més dones,
però els homes
estan tirant
molt cap endavant,
a dissabte sobretot
jo crec que venen més homes
que dones.
Sí,
és curiós,
eh?
I com es fidelitza
la clientela?
Teniu algun truc
o teniu algun...
Bueno,
veig que esteu molt actives
amb les xarxes socials.
Això s'ha de dir,
eh?
Vull dir,
això tot...
Jo crec que és el gènere,
eh?
El gènere?
La veritat, eh?
La veritat, eh?
Sí.
És que repeteixen
i estan contentíssimes
i amb les dependentes.
És que és primordial
que la dependenta
et...
Bueno...
Conegui poder també,
no?
La clientela.
Sí, sí, sí.
De que et conegui,
de que sàpiga ja
com ho vols tot,
perquè sembla una tonteria,
però cadascú tenim
la nostra manera
com ens agrada
que ens tallin les coses
i és...
Per mi és...
Perquè a més ara
cada vegada
tenia més gent
que és celiaca
o té intolerància
i llavors nosaltres
li fem les coses
com ells li demanen.
O sigui,
per exemple,
volen alguna cosa rebussada
o alguna cosa
que normalment té farina,
doncs llavors nosaltres
li fem sense gluten,
li fem hamburguesa
sense sal,
o sigui,
ens amoldem
a el que volen
i això és el que
la gent sap que allà
quasi segur
que li direm que sí.
Perquè com a teneu?
És a dir,
també teniu gent,
per exemple,
que us truca
o que us fa comandes
a través de WhatsApp?
Sí, sí, sí.
La gent s'ha acostumat,
sobretot des de la pandèmia,
s'ha acostumat molt
a fer els encàrrecs
per telèfon
o online
o nosaltres per correu,
ens ho fan
i llavors ja sabem,
o sigui,
ja saben que el producte
que vindrà
serà bo
i llavors
com que és
una cosa setmanal,
doncs nosaltres
l'enviem
i ja està,
no hi ha cap problema.
També s'ha de dir
que la gent confia
en vosaltres
perquè de fet
de trucar
també és com
a veure el que en posen.
No,
però ja ho coneixen,
sí,
et fidelitzes molt
i si no,
el boca a boca.
El boca a boca
és important.
Si és que qualsevol cosa
una clienta
o ve una altra amiga
menja aquell dia
una cosa
i diu,
ostres,
on t'has comprat?
Perquè a mi m'ho han dit
moltes clientes.
No mira,
he vingut
perquè la meva amiga
i no sé què,
l'altre dia
unes petites
mandonguilles
és que les devoren
a la sopa
i la va vindre
a la meva amiga
i li vaig dir
mira,
no sé,
prova-les
i les tenia,
la tenia l'amiga
l'altre dia,
el dia següent.
O sigui,
el boca a boca
també funciona molt bé.
Sí, sí.
Perquè
algun
valor afegit
per dir-ho així,
no?
Però
i no parlo
del supermercat
com podria ser
el que teniu vosaltres
que és més aviat
petit,
però
de grans superfícies
en comparació,
què creieu
que
podeu donar
aquest plus
d'enganxar la gent
a aquest plus
que tenen
els comerços
més petits,
parades de mercat
que no us poden donar
o que no poden donar
la clientela
a les grans superfícies,
per exemple.
Bé,
això que et deia jo
de fer-ho el gust
de la persona,
si tu vas a un supermercat
ho tens amb safata
o pots demanar
fer uns bistecs
però no pots dir
posa'm això,
ara per exemple
nosaltres fem
hamburgueses de calçots,
doncs les fem
a partir del dijous.
Què dius?
Sí,
pelant el calçot,
sí,
el forn,
el calçot.
Clar,
i normalment
per exemple
ho fem
a partir del dijous
però si tinc un encàrrec
doncs llavors
si ho he de fer abans
ho faig abans.
Botifarres
no acostumo a fer
de calçots
però la gent
ho ha provat
a l'hamburguesa
m'ho pot fer
doncs llavors
li faig.
És com un restaurant
saps què?
Et diuen
doncs mira
anya,
arròs amb
vedella
i no pot ser
l'arròs sol?
Et diuen
no,
i si el plat és així
doncs aquí et direm
vols l'arròs?
L'arròs.
Clar.
I això
en un supermercat
no crec que ho trobin això.
No,
no ho crec.
No,
i la vedella
la vedella
és genial.
Genial.
O sigui,
és que
com que entren
clar,
aviam,
no us hem dit
però la
la card de l'Helena
doncs ve del
superhalena.
Llavors
la vedella
ve directament
de l'escorxador
i ens entra directa
que tenim els rells
o tot.
O sigui,
és que llavors
clar,
allà l'obrim
i clar,
no és el mateix
que amb un altre lloc.
Contrar-ho per peces?
No, no,
clar,
la peça està recient
desfeta.
D'on us ve
la matèria prima
per dir-ho així,
la card
de l'escorxador
i a veure
què d'era la patriarca.
Bueno,
nosaltres...
D'on ve la carn
del superhalena?
Doncs nosaltres
primer,
doncs,
com tothom,
matàvem aquí
a Sant Just
a l'escorxador.
Ah!
Aleshores
va vindre
algú de l'Ajuntament
de Barcelona
i van dir
que o s'arreglava
l'escorxador
o s'havia de tancar.
Oi?
Llavors van tancar
quasi tots els
del Sant Feliu,
els del Brugues,
perquè l'Ajuntament
no tenia
l'economia
com per fer
un canvi
tan gran
com volien
des de Barcelona.
D'acord.
Aleshores,
doncs, bueno,
ho vam agafar
i era el meu marit
el que anava
a comprar
i jo era
la que venia,
per exemple,
tant al mercat
com al supermercat.
D'acord.
Aleshores,
jo he anat
a l'escorxador
que no és l'escorxador,
és,
o sigui,
l'escorxador
ve de Barcelona
i porten aquí
i llavors tu
tries la carn
i tal.
Jo ho he fet
això,
el gener
ha fet
tres anys
que no ho faig.
Tres anys
que ja no ho fas.
Que no ho faig, eh?
Jo tinc 82 anys
i faré 83.
Caram.
Aleshores,
he fet
el que he pogut
fins que en moment
vaig pensar,
bueno,
ja n'he prou.
Home,
i prou i suficient
que ha estat.
Ja.
I ho diu
com si
ja,
ja.
Va voler jubilar-se.
Sí,
home,
poder ja tocava,
no?
I llavors
tenim una persona
de confiança
que les coneix,
però el tema
és que el meu marit
va anar sempre
a Sant Joan d'Espí
i després
jo he tingut
tractes
amb el fill
d'aquest senyor.
Aquell senyor
es deia António
i jo
tinc tractes
amb el Ramon,
que era el fill.
Clar,
el pare s'ha mort,
llavors
també un
ha passat
d'una a l'altra.
El meu marit
el tenia
aquesta malaltia
i em va dir
vine
perquè l'últim
que has de deixar
és d'anar
mirant la carn.
Molt bé.
Perquè tu vas allà
i automàticament
tenen
des de les vaques
bojes
tenen com un carnet
d'identitat.
O sigui,
com una identificació.
et posen
de bon bé
l'animal,
el que pesa,
quan s'ha matat,
o sigui,
com una carnet d'identitat.
O sigui,
que el que compres
sap el que compra.
El que passa
és que, clar,
allà
hi ha de tot.
Hi ha més qualitat
i menys.
Depèn del que vulguis pagar
o depèn del que tu
vulguis oferir
a la teva clientela.
Llavors,
és important
que ofereixis-ho
per tu
el millor
perquè,
bé,
perquè fa molts anys
i, escolta,
vull dir,
tenim una base
que això
no es pot perdre.
Em queden
un parell de preguntes.
Una que va dirigida
a la Montse i a la Marta.
Sí.
com heu
agafat
o ha redat
una mica
aquest negoci,
no?,
o l'ofici,
com l'heu après
vosaltres?
El dia a dia,
ajudant?
Bueno,
si es queda molt petita
és que estem allà,
però,
clar,
però,
això...
Ho porteu a la sang,
és que a vegades
hi ha coses
que no es poden explicar.
Sí,
sí,
ara quan deies això
ella deia
el del mercat mateix,
per exemple,
jo és que me'n recordo
molt del primer mercat,
que pujava les escales
i a la dreta
estava la nostra parada,
pujant les escales.
Després me'n recordo
quan vam fer
una de les maneres
que van canviar,
doncs,
estava el pàrquing
al mercat
mentre feien
el mercat nou.
D'acord.
Vull dir,
tot això és que
sense donar-te en compte,
doncs...
Vas mamant una mica?
Sí,
vas mamant
i estàs allà
i estàs totalment involucrada
perquè és el que has fet
tota la vida,
saps?
El que vull dir-te.
Les coses que millor s'aprenen
són les que no ens adonem
a vegades
que les estem aprenent,
eh?
Sí, sí, sí.
El que passa,
doncs que,
claro,
jo, per exemple,
no he fet com ella
de carnissera,
que ara,
no et pensis,
m'hagués agradat, eh?
Bueno,
t'has diversificat més
cap a...
Clar,
perquè són uns altres temps
i has de tocar
més tecles,
més cosetes.
A més,
a més,
tenint en compte
que hi ha un súper
al darrere
que tampoc es porta sol,
que també hi ha d'haver
el que estigui al darrere.
Doncs el súper,
quan ella va començar
de carnissera,
doncs també el súper
ho portaven altres persones
i ella es podia dedicar.
O sigui,
la vida va com va
i t'aporta d'una manera
o de l'altra.
Però, vamos,
que és veritat
que ho portes a la sang
i estàs còmode
perquè sí,
és de tan petita
que ja ho estàs.
Clar.
I l'última cosa
que em queda
per preguntar-vos,
hi ha alguna cosa
que voldríeu millorar
o que creieu
que es podria anotar,
no?,
perquè el mercat
fos potser més còmode
o alguna millora?
Jo penso que primer
modernitzar-ho una mica
que ja ho hem dit
uns altres 62,
que està una mica com,
saps?,
una mica bé
i es nota
i després trobo
que les xarxes socials
ara estan
que tothom està a sobre.
Llavors,
crec que hauria d'haver
una persona
que publiquéssim més
algun tipus d'oferta
o alguna cosa
que vinguéssim,
per exemple,
els dijous
i cada parada
li preguntessin
per Instagram,
Facebook.
I aquest cap de setmana
quina oferta teniu?
Llavors,
perquè la gent
diguéssim,
doncs mira,
m'agradaria,
mira,
justament aquí
el pollastre
serà d'oferta
no sé què,
o sigui,
alguna cosa que enganxi
perquè la gent vagi.
perquè la xarxa social
avui en dia
no té res a veure
amb el que era abans.
No, no,
de fet,
si no hi estàs
és com si no existissis.
Sí,
i trobo que una persona
que sigui així
una mica
amb salero
i que vagi
dient
parada per parada,
la promoció
que tindrà
també ens obligaria
a tots
a fer una gran promoció
perquè la gent
en tresi.
ojalá
ojalá
teixessin a tu
fer aquesta feina.
Feliç estupenda.
Jo veig allà
parada,
passant per les parades,
vinga,
ja vull que tenim.
Home,
clar,
és que és una manera
també de cridar
al públic jove,
no?
Sí,
amb una publicació
i que diguin
doncs mira,
avui
trobo que això
faria que la gent
almenys estiguessin
més...
Més al dia,
més en contacte.
Sí,
perquè quan hi ha ambient
hi ha ambient per tots,
eh?
Exacte.
Sí,
sí,
és per tots.
O sigui,
no és una parada
o altra,
quan hi ha gent
hi ha gent per tots.
Sí,
quan és el dissabte
que n'hi ha gent
mires i dóna goig
perquè dius
ostres,
tothom té,
no és que n'hi hagi
una parada
que n'hi hagi molt
i els altres no,
si treballem,
treballem tots
i al cap de setmana
n'hi ha molts dies
que no es treballa gaire.
Ja,
és que tingui una parada,
és que és diferent.
Molt bé,
ho hem de deixar
en aquest punt,
ha estat un plaer
tenir-vos a les tres,
Montse,
molt bé
i res més.
Seguim amb el negoci
que és una feina dura
però bé,
dia a dia
seguim també
passant-nos pel mercat
i gaudim també
de les coses
que ens oferiu a Elena.
Gràcies.
Que passeu bona tarda.
Moltes gràcies a tots.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Amin.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit